You are on page 1of 12

Associaci Cultural Macar ella

PLAERDEMAVIDA - 43
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
HIVERN-PRIMAVERA 2013

Opini Histria Local Notcies dac i dall Els nostres contes Humor Recomanacions Cincia

Aprn laspra lli daquells que than portat dun fi batec el do del vent de llibertat. Salvador Espriu www.macarella.org

LAIXETA

EL MORRUT ROIG
Sel coneix com a morrut roig, s un escarabat corculinid que rossega les palemeres fins la mort. Al nostre terme municipal, entre daltres, ha acabat amb la vida de dos ssers estimats: la palmera dels Llorers i la de la Barraca, els troncs de les quals ara resten com a testimoni cadavric de la desfeta. Sense entrar a especular sobre possibles responsabilitats al voltant de les causes de tan doloroses prdues, fra necessria certa reflexi sobre la malaltia que sovint, i a partir dun procs rossegador, invisible, acaba per matar el que criem duna salut de ferro, quasi destinat a la supervivncia in aeternum. La malaltia en les persones, moltes vegades, apareix sense avisar i sho emporta tot devastadorament . De colp i repent quelcom ple de vida, alegre, fort es degrada i desapareix duna manera terrible. Labsncia no t reparaci possible. Tacostumes malament i la supervivncia esdev un fet molt difcil sense qui ha marxat. I mira que les causes shan delimitat, en ocasions els factors de risc, i mira que sens diu per activa i per passiva a i all dels costums saludables. I res, que no tenim remei, de vegades pot tenir a veure amb els hbits de vida que portem, segurament. Parlar de medicina preventiva sembla un sarcasme en boca dalguns gestors malbaratadors en temps destalvi i retallades, i pel que escoltes als experts aquesta fra la via adequada per viure millor: doncs que no sen diu ni una paraula per les autoritats, noms es posa lmfasi en leuro per recepta, en el copagament i en la privatitzaci de la sanitat pblica. Fomentem la prevenci i la investigaci i sestalviarem ms despeses i guanyarem en salut personal i collectiva. Per afegir ms llenya al foc, un bon dia acabes assabentant-te que algunes malalties han estat producte de determinades actuacions mdiques o estratgies farmacetiques per afavorir determinats medicaments de nova creaci. El que ens hi mancava. En qu quedem? A hores dara nhem escoltat moltes de previsions sobre les conseqncies, gaireb apocalptiques, del canvi climtic, i les administracions pbliques i els comportaments individuals i collectius resten molt lluny duna eficcia creble. Som cabuts, semblem aprendre a colps de desastre, de catstrofe, sempre, s clar, que ens afecte directament a nosaltres. Del morrut roig sen sap que volta pel territori valenci des de fa anys i el panorama en visitar les comarques esdev tristssim: el que no fa tant de temps eren fites emblemtiques de llogarets ben coneguts i nostrats ara sn fites de la mort, duna desaparici irreparable. De res han valgut les proclames proteccionistes, el regionalisme de barraca i palmera o la proclama dun passat islmic tant singular com essencial, ara com ara quasi tot ha estat pura xerrameca buida i propagandstica. Sens mor lHorta, sens moren les palmeres, tant que somplim la boca en qu si estan o no protegides, sens cauen les alqueries, les ignorades i les protegides. Ara s un escarabat golafre, ara s un poltic que venia a arreglar-sho, ara s un constructor amb un malgust impresentable. I la majoria silenciosa sho mira, sovint, com si mires la pantalla del televisor des del sof de casa, sense dir aquesta boca s meua, sense reconixer all propi que desapareix inexorablement. Igual tamb perqu la majoria ja no es reconeix en les palmeres, en el patrimoni, en el territori.

EL PLANETA DELS SIMIS

EUROWESTERN (primera part)


El western (el cinema de lOest) s un gnere cinematogrfic tpicament nord-americ. Leurowestern s una reformulaci del western que es fa, sobretot en els anys 60 i 70 del segle XX, des dEuropa. Sn, bsicament, coproduccions on participen Itlia, Espanya, Frana i Alemanya. Amb la nova denominaci deurowestern es volen eliminar les connotacions negatives i pejoratives que anaven associades a lantiga denominaci de spaghetti western. Les caracterstiques de leurowestern. La dubtosa moralitat dels diferents personatges: es fuig del maniqueisme (la diferenciaci clara entre el b i el mal), desapareixen els escrpols. La violncia, la venjana, el masclisme, els amors impossibles, la pols, el fang, la tragicomdia, la picaresca, les trampes, les tracions, lobsessi per lor i els diners, les cares de pocs amics, les profundes amistats i enemistats, les famlies, els bandits, les ballarines, el gisqui, el tequila, la lentitud, la rapidesa amb les armes (pistola, rifle, punyal, metralleta, can, cartutx de dinamita), la pres, la forca, els gringos, els mexicans, el racisme contra els indis i els negres, la lluita per la Revoluci i la Justcia Social Els diversos mitjans de transport utilitzats: el cavall, el tren, els primers autombils La msica omnipresent i excellent composta, entre altres, per Ennio Morricone i Bruno Nicolai. Leurowestern reivindica lelement mests mexic hispanoitali enfront de lelement blanc anglosax (els gringos o ianquis). El Ro Grande, la ciutat de El Paso, la Guerra de 1846-1848 (desprs de lepisodi de El lamo a Texas, els Estats Units dAmrica sannexionen una gran part del territori dels Estats Units Mexicans). La Guerra de Secessi Nord-americana (1861-1865, la victria del Nord industrial i liberal sobre el Sud agrcola i racista). La fracassada intervenci francesa a Mxic (1862-1867, els emperadors Napole III i Maximili dustria sn venuts pels mexicans encapalats per Benito Jurez). La dictadura de Porfirio Daz a Mxic (1876-1910), la Revoluci Mexicana (1910-1920, Emiliano Zapata, Pancho Villa, les dones revolucionries mexicanes anomenades Adelita o Chiquita). Els fonaments de leurowestern els posen conjuntament el mtic director Sergio Leone i el magnfic msic Ennio Morricone amb la realitzaci de cinc pellcules de lOest: Per un grapat de dlars (1964), La mort tenia un preu (1965), El bo, el lleig i el dolent (1966), Hi havia una vegada lOest (Hasta que lleg su hora, 1968) i Abaixa el cap malet (Duck you sucker o Agchate maldito o Gi la testa o A fistful of dynamite o Per un grapat de dinamita o Hi havia una vegada la Revoluci, 1971). Continuar

LLoren dArbia
3

CLUB DE LECTURA

ENGUANY QUINES LECTURES COMPARTIM?


carta de convit del Club de lectura de lAssociaci Macarella per a lany 2013

Benvolguts lectores i lectors!


Comencem el 2013 i continuem amb ms propostes per al Club de lectura de lAssociaci Macarella. Aquest any les trobades literries comptaran amb la presncia dels autors dels llibres, circumstncia excepcional que, sens dubte, contribuir a donar noves perspectives a les nostres lectures i reflexions lectores. Dos autors locals, Ricardo Fernndez i Manel Hurtado, i un dAlfara, Pau Marqus, han acceptat la nostra invitaci per estar presents a les sessions daquest 2013. Dins del nostre reconeixement pel mrit de la creaci, la possibilitat dacostar-nos als escriptors augmenta el valor dels seus treballs, tot permetent una millor comprensi de lobra i un intercanvi molt enriquidor que abasta, per exemple, la transmissi de les impressions dels lectors, el coneixement dalguns detalls de lacte creador o la possibilitat de conixer les raons que han mogut a fer les coses duna manera determinada. Sabedors de les vostres inquietuds lectores el club est obert a qualsevol proposta per properes edicions, tot oferint-se com a marc dintercanvi i foment de la lectura. La prpia revista Plaerdemavida o la web de lassociaci Macarella sn tamb canals de comunicaci que podem aprofitar per estar en contacte i difondre la nostra afecci per la literatura, sense perjudici de les tasques que a nivell local han pogut desenvolupar i desenvolupen tant la biblioteca de lescola com la biblioteca municipal, o la llibreria Diana, agents que quan ms coordinadament actuen ms poden afavorir la lectura. Per acabar, aquest 2013 es commemora el vint aniversari de la mort de Vicent Andrs Estells, poeta burjassot i compatriota que ser ben present en multitud dactes arreu del Pas Valenci. Fem des dac una crida a acostar-se als seus versos, rellegir-los, participar en la seua reivindicaci pblica i collectiva, en concret i, per comenar, a visitar lexposici que sobre ell es pot visitar, fins al 15 de febrer, al Centre del Carme de la ciutat de Valncia, mostra organitzada per lAcadmia Valenciana de la Llengua. El calendari resta aix: 1 de febrer de 2013 Vivencias alpujarreas en la posguerra, Ricardo Fernndez Jimnez, Grupo Editorial Universitario 7 de juny de 2013 Colloquis de Canet, Pau Marqus, Germania 15 de novembre de 2013 Una vida llogada, Manel Hurtado Juan, Editorial Sunya Totes les sessions sn a les 22 hores, a la sala dexposicions del Centre Cvic Municipal. Esteu convidats i convidades! 4

NOTCIES DAC I DALL

NOTCIES DE MACARELLA
Si fem un reps a lassemblea de 2012, en el punt de revisi de les activitats de lany passat, veiem que totes ens semblen interessants i possibles de fer. Per tant, les hem programades per a 2013 . Ac teniu el calendari que, segurament ja heu rebut en cartolina. Seguim el calendari amb molt poques variacions , una ja hem danotar-la: els actes de la setmana de les dones que est al calendari el dia 6 de mar passen al 7 de mar . Ja podeu apuntar: 7 de mar, xerrada, pellcula i soparet. Com lany passat, que va estar molt b. En 2012 hi hagu una novetat El sopar i festa Estells, vam celebrar aquesta festa la nit dels fanalets de mel, al carrer Vicent Andrs Estells. No isqurem de la carpa perqu plovia i ventava com si fra un hurac. Per all estvem: lequip de recitaci, lequip de cant, La Brama , Vicent i Manel amb instruments de corda i el pblic en general. Ens qued tot tan bonic que enguany farem el 2on sopar i festa Estells tamb la nit dels fanalets de mel. 2013 ha estat declarat per lAcadmia Valenciana de la Llengua i per altres institucions ANY ESTELLS. A propsit daquesta declaraci, al Centre del Carme hi ha una exposici magnfica sobre el poeta i nhi ha una altra ditinerant, que s possible que arribe a Bonreps i Mirambell, a finals de setembre. Les primeres activitats denguany sn el Cicle de Cinema per la Pau, la primera trobada del Club de lectura i la 10a Baixada a Peu pel Carraixet, el 3 de febrer, que com tots els anys organitzem amb els companys i companyes de la Colla de Massarrojos i La Bbila dAlfara. Les excursions tamb tenen una novetat. La primera que farem ser de cap de setmana, en maig anirem a gaudir duna de joies valencianes: els molins dAres del Maestrat i la reserva darbres monumentals al Barranc dels Horts. Laltra ser ms a prop, descobrirem com es fabricava el gel antigament i com eren les trinxeres de la Guerra civil amb una visita i ruta senderista pel terme dAlcubles, a la comarca dEls Serrans. Vos convidem a gaudir tant de les activitats macarelleres com de la seua organitzaci, ja sabeu que quants ms serem, millor ho passarem!

HISTRIA LOCAL

Breu histria de lalcalde Aurelio Rodrigo Lladr


Introducci: Desprs de la consulta de les actes municipals que tractaven durbanisme, constatant la gran activitat urbanstica realitzada per lalcalde Aurelio Rodrigo i els seus equips de govern: obertura de carrers, eixamplament de les entrades al poble, construcci de vivendes protegides i socials, clavegueram i estaci depuradora daiges, pavimentaci amb llambordes de tots els carrers del poble, retolaci dels carrers amb taulells de Manises, projecte de zona industrial, projecte urbanstic de connexi de Mirambell amb la carretera de Barcelona, projecte i compra de terrenys per a una escola nova... Constatant tamb la forma respectuosa i tranquilla en qu se succeen les reunions plenries, on les propostes eren analitzades i es resolien ordenadament, delegant sempre en lalcalde les gestions per a dur-les a terme, sem va despertar linters per saber ms coses sobre la personalitat del senyor Aurelio Rodrigo, a qui jo jutge com a un bon alcalde. Aurelio Rodrigo Lladr prengu possessi de lalcaldia el dia 26 de setembre de 1954 i hi cess el 20 de maig de 1970. Vaig parlar amb la seua esposa i amb alguns vens del poble i ac tenim la informaci resultant. Entrevista a lesposa de don Aurelio Rodrigo Lladr, senyora Carmen Marqus Andreu. Roser- Parlem del seu marit com a alcalde de Bonreps i Mirambell. Carmen- Estigu 17 anys dalcalde, i ms potser haguera estat perqu tot el mn el volia. Era intelligent i emprenedor. A casa contava poc del que feia a lAjuntament. Ell era de professi comptable, fill de farmacutic. La farmcia antiga denfront del Mercat Central de Valncia era de son pare. El farmacutic Rodrigo era de Vinalesa i la mare era dAlmssera. Lavi matern dAurelio era Vicent Lladr, el que tingu tant de poder en els tramvies. El meu marit nasqu a Valncia, es cas amb mi a Valncia i mor, als 60 anys, tamb a Valncia. Com deia al principi el meu marit era una persona molt honesta. Ni una pesseta va vindre a casa que fra per ser alcalde. Es preocupava per tot el mn i estimava molt el poble. Quan feren el barri roig per a damnificats, noms 7 damnificats vingueren a ocupar les cases, per hi havia moltes persones que necessitaven casa perqu no en tenien Aleshores ell mirava ms per les persones que per ell mateix i sense haver acabat dinstallar els serveis daigua i de llum ja deix entrar famlies all. A casa ens deia : Ai, que em tancaran per ser bo!. Quan el seu fill Aureli es prepar per ser auxiliar de secretaria a lAjuntament de Bonreps i Mirambell, son pare deman el cessament perqu considerava incompatible que lalcalde tinguera un fill a les oficines municipals i, com que era geners, cess del crrec amb alegria . La senyora Carmen Marqus nasqu a Albuixec; per prompte an amb la seua famlia a viure a Valncia i desprs a Tavernes Blanques, don son pare nera secretari. - Aix era en temps de la Repblica. Quan arrib Franco cessaren el secretari de Tavernes per roig perills. Era injusta aquella qualificaci i desprs continu treballant de secretari. En converses amb altres persones del poble que el conegueren, he sentit dir que era extremadament atent amb tots els que li parlaven. Al carrer saturava i atenia les persones que volien parlar amb ell. Era amable i educat. Tamb han comentat com era de just que quan entr el seu fill a lajuntament dadministratiu, ell deix el crrec. Hi ha qui em digu que era esportista, sempre anava en camisa de mniga curta, encara que fes fred. Daltres han comentat que era un home avanat al seu temps i que va ser ell qui feu empedrar els carrers i posar-hi els taulellets amb el nom. 6

HISTRIA LOCAL

Tamb alg ha dit que hi havia gent que no estava contenta en deixar terreny per obrir carrers o eixamplar camins i places. Tingu algun disgust per aix. Per tots els entrevistats opinen que va ser un bon alcalde. Va morir el 18 dabril de 1979 i est soterrat al cementeri de Bonreps i Mirambell.

En aquesta fotografia veiem lalcalde al costat del bisbe auxiliar i del rector del poble, temps de dictadura i de nacional catolicisme. Les dones a casa a fer el dinar i el poder poltic i el poder eclesistic de bracet . El poble en general a callar i a patir. All que hauria destar passat i desfasat, per la declaraci de la Constituci de 1978 que diu que lestat s aconfessional, tornem a vore-ho en les processons i en altres coses. Quan tindrem democrcia i respecte?

Roser Santolria
Agraments a la senyora Carmen Marqus per la seua informaci i per la seua amabilitat i a Juan Antonio Ros per la foto

Macarella s cultura, s diversi, s tradici, s ... el que tu vulgues! Apuntat

MANIFEST LECTOR

No ser la por a la bogeria el que ens impedisca baixar la bandera de la imaginaci. ANDR BRETN

LAVANGUARDA DE LA LECTURA

1. Nosaltres volem cantar lamor a la Lectura, lhbit de lenergia, del coneixement, de la


creativitat i de la temeritat.

2. El valor, laudcia, lENTUSIASME seran elements essencials del nostre Pla. 3. Fins avui, la lectura va exaltar la immobilitat pensativa, lxtasi i el somni. Nosaltres volem
exaltar el moviment, lapassionament, el pas lleuger, el salt mortal, la recreaci i la imaginaci. 4. Nosaltres afirmem que la magnificincia del mn sha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de ladequaci, cohesi i coherncia. Un substantiu abstracte amb el seu adjectiu adjacent adornat de complement del nom dal explosiu. Un substantiu complementat per un verb rugent crea una oraci: ja tenim un missatge. No hi ha cosa ms bella. 5. Nosaltres volem cantar al jove que subjecta un llibre, una tablet, un peridic o un manual dinstruccions, la imaginaci de les quals travessa els oceans, linfinit i la Terra, ella tamb llanada a la carrera en el circuit de la seua rbita. 6. s necessari que el lector es prodigue amb cremor, amb luxe i amb sumptuositat per a augmentar lentusistic fervor dels elements primordials. 7. Ja no hi ha bellesa si no s en la lectura. Cap obra que no tinga un carcter escrit pot ser una obra dart. La poesia, la narrativa, el drama i la didctica han de concebres com un violent assalt contra les forces desconegudes, per a obligar-les a agenollar-se davant el lector. 8. Ens trobem sobre lltim promontori dels segles! Per qu haurem de mirar a les nostres esquenes, si volem tirar a baix les misterioses portes de lImpossible? El temps i lespai van morir ahir. Nosaltres ja vivim en labsolut, doncs hem creat ja leterna lectura omnipresent. 9. Nosaltres volem glorificar el verb llegir i el verb escriure -la seua conjunci genera lnica higiene del mn-, labstracci, la refocillaci, el joc, la llibertat, les belles idees per les quals es viu i el menyspreu per la ignorncia.

10. Nosaltres volem destruir les cotilles, els nohos, el perqus i perquno de tot tipus, i combatre contra el moralisme, lexclusi i tota covardia oportunista o utilitria. 11. Nosaltres cantarem a les grans munions agitades pel treball, pel plaer o les ganes daprendre; cantarem les marxes multicolors i polifniques dels llibres viatgers en les classes de lESO; cantarem el vibrant fervor nocturn plagat de bombetes que conviden a seguir llegint fins a agafar el son; a llegir en el metro, esperant a lautobs, en la dutxa.
les xarxes socials, la programaci televisiva ni els videojocs. Devorarem les hores de lectura; ens penjarem dels nvols pels retorats fils dels seus fums; serem errants i creuarem els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius, aspirarem els vapors aventurers que ensumen lhoritz i prendrem el vol lliscant dels avions. 13. Ni ptries ni banderes. La lectura s la nostra meta. No existeix el punt

12. La lectura s el nostre viatge. No permetrem que ens facen caure en letargia

final. Cada llibre ens nobri un altre de nou


que ens espera les pgines del qual onegen al vent i semblen aplaudir la nostra arribada com un auditori entusiasta.

Roser Bau Sales

UNA DE CONTES

CONTE DE LALBERCOQUER
Conte replegat per Pilar i Rosa Laguarda Roig Aquest s el conte que lo contava una iaia a les seues ntes, quan de xiquetes lescoltaven assentades al corral de casa, all pels anys 40... Escolten senyors una miqueta, els contar en dos paraules la preciosa feta que li han pegat a un home, molt interessant! Del Puig era tal , un poc brusc, molt irracional, es creu molt pillet i uns amics lhan ensarronat, fent-li una passada graciosa i ben ideada. Certa nit que lhome es descuidava dun seu albercoquer, un ninot dalt de larbre li varen posar, molt ben collocat, a les branques ben assentat, que li varen lligar un cordell per fer-lo menejar, dun punt amagats, on els tals no foren sospitats. Ms tard, aquells amics, en divisar el llaurador, el cordell estiraren amb gran rigor. Aquest que, de sobte, es va veure el ninot al davant, li va dir: Abaixa dac gandul, si no vols que dun tir et forade el cul per pillastre, lladre, deshonrat, murri i fart! Que b que has buscat locasi per vindre a lhora domplir-te b la bartola dels bons gavatxets, que jo guardava per als amos i senyorets! Quan ms sacostava el llaurador, el ninot ms es menejava. Es para el bon home, li demana novament de baixar i el ninot no contesta. En a que tira m a lescopeta, apunta, dispara, i el tir trenca el fil, tot caient als seus peus aquell pernil. El llaurador que sel veu a terra, ms que de pressa, escapa a crrer, confs i torbat, tant que dun bac quasi es trenca el cap. En arribar a casa i veurel sa muller, aquesta li pregunta: Qu et passa, que vns tan groc i torbat? Xica, contesta de seguida, neguits- miram si porte sang per algun costat, que ara acabe de donar mort, all on lalbercoquer, a un murri gandul, que havia buscat lhora per omplir-se la bartola. On mamagars li demana atarantat- abans que vinga la ronda amb lalcalde i em porten lligat a dormir a la fossa tancat? Pensa sa muller de colgar lhome dins del femer. All va doncs que lamaga i, en passar un rato, la calor i lolor del fem comencen a ofegar-lo. Aleshores aquell demana, a crits, a sa muller que el traga, per Du, del femer. La dona resolta va i li destapa el cap, tot cobrint-lil desprs amb un cabs. Ell acaba ordenant-li resolt: Dona, agafa la cistella, ves cap a la plaa i veges si han dut el mort, o ja est al tat. Ella obedient aix ho fa. Una vegada a la plaa, veu roglets de gent i sacosta, per no en diuen ni pruna del difunt. En no poder assabentar-se de res, decideix anar-sen cap a lhort. Ben arribada, quan ms sacostava a lalbercoquer, el cor ms li bategava. En veure un cos ests a terra es fa lnim i shi apropa, el gira un poc i va i comprova que s un ninot. Quan la muller torna a casa, va dreta al femer i escridassa al marit amollant-li emprenyada Ix dac femater! Dis-me xica, de qu te nhas assabentat? li demana el llaurador encuriosit. Calla burro, que te lhan pegat ben pegada, has fet una gran gesta, has mort un ninot de palla. Li contesta burleta. El pobre llaurador fet un Crist va eixir groc i amerat del femer, arribant-li a costar una greu malaltia. Noms per sanar-lo li van tindre que fer deu sagnies i an de cursos quinze dies, que quasi en perd la vida en tot aquell assumpte de lalbercoquer. I conte contat, conte acabat. Dels lectors sols demane, que siguen perdonats els defectes que hagen trobat, que no sn pocs al conte dels albercocs.

EL POALET DE LA CINCIA

INVASORES, LES CONVIDADES INCMODES


Tots hem escoltat parlar de les espcies invasores: cada cert temps salerta sobre la sobtada aparici dalgun organisme fins aleshores desconegut, i que, probablement, afectar la fauna o flora local. Exemples en tenim per a donar i vendre: des del famosssim musclo zebra (Dreissena polymorpha), linvasor que ms prdues econmiques ha causat a nivell mundial, fins la canya (Arundo donax), una espcie que tenim tan assimilada al territori que no ens la mirem com a forana. Per, qu significa que una espcie s invasora? Senzillament, que sha dispersat fora del seu mbit de distribuci natural, habitualment amb lajuda de lsser hum. Cal advertir que hi ha controvrsia al mn cientfic sobre aquesta definici, i sobre el fet de donar el salt amb o sense ajuda humana: per aix s un altre tema. El cas s que les noves espcies arriben, i ho han fet amb major intensitat els ltims segles, tot coincidint amb laugment espectacular del comer mundial. El propi musclo zebra arrib en un vaixell a Amrica del Nord, desprs dhaver colonitzat rius europeus amb el trnsit fluvial. A lEbre, present des de 2001, ja shan gastat 100 milions deuros en la seua contenci, sense resultats esperanadors. Al Pas Valenci s cada dia ms present lamenaa del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), que ha posat en perill palmerars histrics (afectant de retruc al turisme), i per a leliminaci del qual encara no hi ha una soluci efica, tot i lesfor i els diners invertits en trobar-ne un mtode definitiu. Perqu eixa s laltra: ix molt ms a compte frenar a les espcies invasores que no eradicar-les. Una vegada superada la barrera que les separava del nou hbitat, i una vegada establertes moltes fracassen i els calen diversos intents per a colonitzar amb xit-, s extraordinriament difcil treurese-les de damunt. Segur que vos resulta familiar la sud-africana ungla de gat (Carpobrotus edulis) a les dunes, o les diverses espcies de cactus i paleres que habiten les nostres rambles seques i turons costaners, com la Cylindropuntia rosea, originria de Mxic. s per aix que shi posa tant dinters en evitar lexpansi del vora caragol poma (Pomacea canaliculata) sha arribat a dessecar mig Delta de lEbre- o del hi (Silurus glanis), que amenaa lAlbufera. I potser vos preguntareu: com s possible que un animal o una planta aliena a lecosistema dac puga desplaar a les espcies autctones, adaptades des de fa molt ms temps? Aix s el que a ecologia es coneix com la Paradoxa de la invasi. Resumint-ne lexplicaci: les invasores colonitzen preferentment ambients pertorbats per lacci humana, on tenen avantatge; tamb poden aprofitar ambients no ocupats i, a banda, les espcies autctones poden haver-se relaxat al no tindre competidors amb els quals lluitar pels recursos. Les espcies invasores, malauradament, no noms incideixen sobre la biodiversitat, per a la qual sn una de les majors amenaces: tamb ho fan en la nostra salut. El mosquit tigre (Aedes albopictus), ja present a la Pennsula Ibrica (i que viatja en laigua dels racons dels pneumtics o el fams bamb de la sort que venen a molts comeros) representa un repte de primera magnitud: s vector conegut de diverses malalties, i a Itlia, en 2007, hi hagu un brot de Chikungunya (una malaltia vrica molt greu) causat per linsecte. I tot a, fer-ho considerant el canvi climtic, que no far altra cosa que sumar-li dificultat al repte daturar les espcies invasores. Aix que ja sabeu: compte amb soltar tortugues als rius i marjals, per bona intenci que tingueu. No compreu animals extics, ni eixampleu el jard ms enll dels lmits, i millor si les plantes sn autctones. I si podeu, acosteu-vos de tant en tant al camp i ajudeu a que, a poc a poc, no quede rastre daquestes convidades que mai no van ser invitades.

Cylindropuntia rosea. Imatge extreta de Mtode.cat

Andreu Escriv -ambientleg10


www.cienciaipolitica.com

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno)

MITJANS DE COMUNICACI

UN PAS DE LLIBRE. Cada divendres a les 21:15h Levante TV, Informaci TV, Comarcal TV i Vilaweb TV Vos presentem un programa televisiu de vint minuts que ens apropa a conixer les novetats editorials al nostre pas. Est produt per Barret Films, patrocinat per lAcadmia Valenciana de la Llengua i gestionat per lAssociaci dEditors del Pas Valenci amb la collaboraci del Gremi de Llibreters de Valncia. El programa, presentat per Eugeni Alemany, ens acosta al mn de la literatura en valenci duna forma entretinguda. Aix, en cadascun dels seus captols ens presenta un llibre i el protagonista del programa s el propi escriptor, el lloc on viu, la seva rutina de treball, les seues manies, les seues influncies i els seus autors fetitxes. Una bona iniciativa per promoure la lectura en valenci, descobrir autors i autores valencians i construir una xarxa social de lectors en la nostra llengua. REVISTA MTODE. www.metode.cat
La revista de divulgaci de la cincia de la Universitat de Valncia fa vint anys. Va nixer el 1992 i el seu objectiu s fer arribar la cincia a la societat, fomentant el debat i la reflexi crtica sobre qestions dactualitat cientfica. Est escrita en catal i per aquest motiu ha rebut diferents guardons, com el Premi Nacional de Periodisme 2007, el Premi Crtica Serra dOr 2009 o el Premi de lAssociaci de Publicacions Peridiques en Catal 2007. Aquesta revista, de publicaci trimestral, ens ofereix diferents monografies dedicades als incendis de lestiu passat, investigacions sobre el bestiari medieval catal, recerques sobre els nostres estudiosos de la histria natural, des dels orgens fins lactualitat, o un recull de textos etnobotnics on la cincia, la literatura i lart ens descobreixen una nova forma dacostar-nos a la botnica. A ms, a la web de la revista, podem trobar una secci anomenada Els perqus de Mtode on es responen mitjanant raonaments cientfics alguns perqus quotidians. La participaci en aquesta secci t premi, ja que amb la publicaci duna pregunta, els lectors poden guanyar una subscripci anual gratuta a la revista. Us animem a descobrir el fascinant mn de la cincia i, perqu no, a participar al concurs que ens proposa Mtode.

ONA MEDITERRNIA RDIO. Al Pas Valenci podem escoltar-la a www.onamediterrania.cat/ Aquest nou projecte neix per crear una emissora de rdio mallorquina i en catal, capa de dur la notcia des del lloc on es produeix fins a cada casa, sense intermediaris ni censures; capa de crear un entreteniment vinculat a la realitat social i cultural de lilla; una emissora de rdio que no estiga sotmesa a cap altre inters que no siga servir la informaci i lentreteniment des de la dignitat i no des del provincianisme. Sota aquestos valors es pretn promoure una rdio generalista amb que es vehicule el catal a les ones radiofniques, fet ara impossible des del tancament de Som Radio el 2003 i Ona Mallorca el 2011. Est promoguda per lObra Cultural Balear, la germana balear dAcci Cultural del Pas Valenci. Escoltam sa rdio? @ la rateta digital

11

Ha faltat Andreu Alfaro


Alfaro, gran artista i gran patriota No ha deixat mai de proclamar pel mn De Fuster, Ventura, Ovidi i Sanchis Raimon, Estells i Climent, ser Entusiasta collaborador, Un amic i company fidel sempre Al nostre pas i a la nostra cultura. Les escultures, logotips, dibuixos Formes lluents que Alfaro ens ha deixat Alcen en laire llibertat, bellesa Ra, esperana i gran humanitat Oh! Catalunya, Valncia, Mallorca... Guardeu dAlfaro un immens tresor. Romandrs sempre amb nosaltres i al mn Admirant-te, contemplant la teua obra, Coneixent-te, llegint la teua biografia

Incloent-te entre els gran fars del pas

Estimant-te per ser tan geners Sempre agrats torsimany de metalls.

Hem escrit al Plaerdemavida-43: Pilar i Rosa Laguarda, Andreu Escriv, Alexandre Ros, Roser Bau, Llus Antol S., Trini Martnez, Santi Ros, Roser Santolria. Illustracions: Neus Arazo (portada) i Patossa Fotografies: Llus M. Antol G. i Llus Antol S. Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer Coordinaci: Rosella Antol Correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004

Collabora