You are on page 1of 12

Associació Cultural Macar ella

PLAERDEMAVIDA - 43
Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell
HIVERN-PRIMAVERA 2013

Opinió Història Local Notícies d’ací i d’allà Els nostres contes Humor Recomanacions Ciència

Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Salvador Espriu www.macarella.org

L’AIXETA

EL MORRUT ROIG
Se’l coneix com a “morrut roig”, és un escarabat corculiònid que rossega les palemeres fins la mort. Al nostre terme municipal, entre d’altres, ha acabat amb la vida de dos éssers estimats: la palmera dels Llorers i la de la Barraca, els troncs de les quals ara resten com a testimoni cadavèric de la desfeta. Sense entrar a especular sobre possibles responsabilitats al voltant de les causes de tan doloroses pèrdues, fóra necessària certa reflexió sobre la malaltia que sovint, i a partir d’un procés rossegador, invisible, acaba per matar el que crèiem d’una salut de ferro, quasi destinat a la supervivència “in aeternum”. La malaltia en les persones, moltes vegades, apareix sense avisar i s’ho emporta tot devastadorament . De colp i repent quelcom ple de vida, alegre, fort es degrada i desapareix d’una manera terrible. L’absència no té reparació possible. T’acostumes malament i la supervivència esdevé un fet molt difícil sense qui ha marxat. I mira que les causes s’han delimitat, en ocasions els factors de risc, i mira que se’ns diu per activa i per passiva açò i allò dels costums saludables. I res, que no tenim remei, de vegades pot tenir a veure amb els hàbits de vida que portem, segurament. Parlar de medicina preventiva sembla un sarcasme en boca d’alguns gestors malbaratadors en temps d’estalvi i retallades, i pel que escoltes als experts aquesta fóra la via adequada per viure millor: doncs que no se’n diu ni una paraula per les autoritats, només es posa l’èmfasi en l’euro per recepta, en el copagament i en la privatització de la sanitat pública. Fomentem la prevenció i la investigació i s’estalviarem més despeses i guanyarem en salut personal i col·lectiva. Per afegir més llenya al foc, un bon dia acabes assabentant-te que algunes malalties han estat producte de determinades actuacions mèdiques o estratègies farmaceùtiques per afavorir determinats medicaments de nova creació. El que ens hi mancava. En què quedem? A hores d’ara n’hem escoltat moltes de previsions sobre les conseqüències, gairebé apocalíptiques, del canvi climàtic, i les administracions públiques i els comportaments individuals i col·lectius resten molt lluny d’una eficàcia creïble. Som cabuts, semblem aprendre a colps de desastre, de catàstrofe, sempre, és clar, que ens afecte directament a nosaltres. Del morrut roig se’n sap que volta pel territori valencià des de fa anys i el panorama en visitar les comarques esdevé tristíssim: el que no fa tant de temps eren fites emblemàtiques de llogarets ben coneguts i nostrats ara són fites de la mort, d’una desaparició irreparable. De res han valgut les proclames proteccionistes, el regionalisme de barraca i palmera o la proclama d’un passat islàmic tant singular com essencial, ara com ara quasi tot ha estat pura xerrameca buida i propagandística. Se’ns mor l’Horta, se’ns moren les palmeres, tant que s’omplim la boca en què si estan o no protegides, se’ns cauen les alqueries, les ignorades i les protegides. Ara és un escarabat golafre, ara és un polític que venia a arreglar-s’ho, ara és un constructor amb un malgust impresentable. I la majoria silenciosa s’ho mira, sovint, com si mire’s la pantalla del televisor des del sofà de casa, sense dir aquesta boca és meua, sense reconéixer allò propi que desapareix inexorablement. Igual també perquè la majoria ja no es reconeix en les palmeres, en el patrimoni, en el territori.

2

EL PLANETA DELS SIMIS

EUROWESTERN (primera part)
El western (el cinema de l’Oest) és un gènere cinematogràfic típicament nord-americà. L’eurowestern és una reformulació del western que es fa, sobretot en els anys 60 i 70 del segle XX, des d’Europa. Són, bàsicament, coproduccions on participen Itàlia, Espanya, França i Alemanya. Amb la nova denominació d’eurowestern es volen eliminar les connotacions negatives i pejoratives que anaven associades a l’antiga denominació de spaghetti western. Les característiques de l’eurowestern. La dubtosa moralitat dels diferents personatges: es fuig del maniqueisme (la diferenciació clara entre el bé i el mal), desapareixen els escrúpols. La violència, la venjança, el masclisme, els amors impossibles, la pols, el fang, la tragicomèdia, la picaresca, les trampes, les traïcions, l’obsessió per l’or i els diners, les cares de pocs amics, les profundes amistats i enemistats, les famílies, els bandits, les ballarines, el güisqui, el tequila, la lentitud, la rapidesa amb les armes (pistola, rifle, punyal, metralleta, canó, cartutx de dinamita…), la presó, la forca, els gringos, els mexicans, el racisme contra els indis i els negres, la lluita per la Revolució i la Justícia Social… Els diversos mitjans de transport utilitzats: el cavall, el tren, els primers automòbils… La música omnipresent i excel·lent composta, entre altres, per Ennio Morricone i Bruno Nicolai. L’eurowestern reivindica l’element mestís mexicà hispanoitalià enfront de l’element blanc anglosaxó (els gringos o ianquis). El Río Grande, la ciutat de El Paso, la Guerra de 1846-1848 (després de l’episodi de El Álamo a Texas, els Estats Units d’Amèrica s’annexionen una gran part del territori dels Estats Units Mexicans). La Guerra de Secessió Nord-americana (1861-1865, la victòria del Nord industrial i liberal sobre el Sud agrícola i racista). La fracassada intervenció francesa a Mèxic (1862-1867, els emperadors Napoleó III i Maximilià d’Àustria són vençuts pels mexicans encapçalats per Benito Juárez). La dictadura de Porfirio Díaz a Mèxic (1876-1910), la Revolució Mexicana (1910-1920, Emiliano Zapata, Pancho Villa, les dones revolucionàries mexicanes anomenades Adelita o Chiquita…). Els fonaments de l’eurowestern els posen conjuntament el mític director Sergio Leone i el magnífic músic Ennio Morricone amb la realització de cinc pel·lícules de l’Oest: Per un grapat de dòlars (1964), La mort tenia un preu (1965), El bo, el lleig i el dolent (1966), Hi havia una vegada l’Oest (Hasta que llegó su hora, 1968) i Abaixa el cap maleït (Duck you sucker o Agáchate maldito o Giù la testa o A fistful of dynamite o Per un grapat de dinamita o Hi havia una vegada la Revolució, 1971). Continuarà…

LLorenç d’Aràbia
3

CLUB DE LECTURA

ENGUANY QUINES LECTURES COMPARTIM?
carta de convit del Club de lectura de l’Associació Macarella per a l’any 2013

Benvolguts lectores i lectors!
Comencem el 2013 i continuem amb més propostes per al Club de lectura de l’Associació Macarella. Aquest any les trobades literàries comptaran amb la presència dels autors dels llibres, circumstància excepcional que, sens dubte, contribuirà a donar noves perspectives a les nostres lectures i reflexions lectores. Dos autors locals, Ricardo Fernández i Manel Hurtado, i un d’Alfara, Pau Marqués, han acceptat la nostra invitació per estar presents a les sessions d’aquest 2013. Dins del nostre reconeixement pel mèrit de la creació, la possibilitat d’acostar-nos als escriptors augmenta el valor dels seus treballs, tot permetent una millor comprensió de l’obra i un intercanvi molt enriquidor que abasta, per exemple, la transmissió de les impressions dels lectors, el coneixement d’alguns detalls de l’acte creador o la possibilitat de conèixer les raons que han mogut a fer les coses d’una manera determinada. Sabedors de les vostres inquietuds lectores el club està obert a qualsevol proposta per properes edicions, tot oferint-se com a marc d’intercanvi i foment de la lectura. La pròpia revista “Plaerdemavida” o la “web” de l’associació Macarella són també canals de comunicació que podem aprofitar per estar en contacte i difondre la nostra afecció per la literatura, sense perjudici de les tasques que a nivell local han pogut desenvolupar i desenvolupen tant la biblioteca de l’escola com la biblioteca municipal, o la llibreria “Diana”, agents que quan més coordinadament actuen més poden afavorir la lectura. Per acabar, aquest 2013 es commemora el vint aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, poeta burjassotí i compatriota que serà ben present en multitud d’actes arreu del País Valencià. Fem des d’ací una crida a acostar-se als seus versos, rellegir-los, participar en la seua reivindicació pública i col·lectiva, en concret i, per començar, a visitar l’exposició que sobre ell es pot visitar, fins al 15 de febrer, al Centre del Carme de la ciutat de València, mostra organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El calendari resta així: 1 de febrer de 2013 “Vivencias alpujarreñas en la posguerra”, Ricardo Fernández Jiménez, Grupo Editorial Universitario 7 de juny de 2013 “Col·loquis de Canet”, Pau Marqués, Germania 15 de novembre de 2013 “Una vida llogada”, Manel Hurtado Juan, Editorial Sunya Totes les sessions són a les 22 hores, a la sala d’exposicions del Centre Cívic Municipal. Esteu convidats i convidades! 4

NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

NOTÍCIES DE MACARELLA
Si fem un repàs a l’assemblea de 2012, en el punt de revisió de les activitats de l’any passat, veiem que totes ens semblen interessants i possibles de fer. Per tant, les hem programades per a 2013 . Ací teniu el calendari que, segurament ja heu rebut en cartolina. Seguim el calendari amb molt poques variacions , una ja hem d’anotar-la: els actes de la setmana de les dones que està al calendari el dia 6 de març passen al 7 de març . Ja podeu apuntar: 7 de març, xerrada, pel·lícula i soparet. Com l’any passat, que va estar molt bé. En 2012 hi hagué una novetat El sopar i festa Estellés, vam celebrar aquesta festa la nit dels fanalets de meló, al carrer Vicent Andrés Estellés. No isquérem de la carpa perquè plovia i ventava com si fóra un huracà. Però allí estàvem: l’equip de recitació, l’equip de cant, La Brama , Vicent i Manel amb instruments de corda i el públic en general. Ens quedà tot tan bonic que enguany farem el 2on sopar i festa Estellés també la nit dels fanalets de meló. 2013 ha estat declarat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i per altres institucions ANY ESTELLÉS. A propòsit d’aquesta declaració, al Centre del Carme hi ha una exposició magnífica sobre el poeta i n’hi ha una altra d’itinerant, que és possible que arribe a Bonrepòs i Mirambell, a finals de setembre. Les primeres activitats d’enguany són el Cicle de Cinema per la Pau, la primera trobada del Club de lectura i la 10a Baixada a Peu pel Carraixet, el 3 de febrer, que com tots els anys organitzem amb els companys i companyes de la Colla de Massarrojos i La Bòbila d’Alfara. Les excursions també tenen una novetat. La primera que farem serà de cap de setmana, en maig anirem a gaudir d’una de joies valencianes: els molins d’Ares del Maestrat i la reserva d’arbres monumentals al Barranc dels Horts. L’altra serà més a prop, descobrirem com es fabricava el gel antigament i com eren les trinxeres de la Guerra civil amb una visita i ruta senderista pel terme d’Alcubles, a la comarca d’Els Serrans. Vos convidem a gaudir tant de les activitats macarelleres com de la seua organització, ja sabeu que quants més serem, millor ho passarem!

5

HISTÒRIA LOCAL

Breu història de l’alcalde Aurelio Rodrigo Lladró
Introducció: Després de la consulta de les actes municipals que tractaven d’urbanisme, constatant la gran activitat urbanística realitzada per l’alcalde Aurelio Rodrigo i els seus equips de govern: obertura de carrers, eixamplament de les entrades al poble, construcció de vivendes protegides i socials, clavegueram i estació depuradora d’aigües, pavimentació amb llambordes de tots els carrers del poble, retolació dels carrers amb taulells de Manises, projecte de zona industrial, projecte urbanístic de connexió de Mirambell amb la carretera de Barcelona, projecte i compra de terrenys per a una escola nova... Constatant també la forma respectuosa i tranquil·la en què se succeïen les reunions plenàries, on les propostes eren analitzades i es resolien ordenadament, delegant sempre en l’alcalde les gestions per a dur-les a terme, se’m va despertar l’interès per saber més coses sobre la personalitat del senyor Aurelio Rodrigo, a qui jo jutge com a un bon alcalde. Aurelio Rodrigo Lladró prengué possessió de l’alcaldia el dia 26 de setembre de 1954 i hi cessà el 20 de maig de 1970. Vaig parlar amb la seua esposa i amb alguns veïns del poble i ací tenim la informació resultant. Entrevista a l’esposa de don Aurelio Rodrigo Lladró, senyora Carmen Marquès Andreu. Roser- Parle’m del seu marit com a alcalde de Bonrepòs i Mirambell. Carmen- Estigué 17 anys d’alcalde, i més potser haguera estat perquè tot el món el volia. Era intel·ligent i emprenedor. A casa contava poc del que feia a l’Ajuntament. Ell era de professió comptable, fill de farmacèutic. La farmàcia antiga d’enfront del Mercat Central de València era de son pare. El farmacèutic Rodrigo era de Vinalesa i la mare era d’Almàssera. L’avi matern d’Aurelio era Vicent Lladró, el que tingué tant de poder en els tramvies. El meu marit nasqué a València, es casà amb mi a València i morí, als 60 anys, també a València. Com deia al principi el meu marit era una persona molt honesta. Ni una pesseta va vindre a casa que fóra per ser alcalde. Es preocupava per tot el món i estimava molt el poble. Quan feren el barri roig per a damnificats, només 7 damnificats vingueren a ocupar les cases, però hi havia moltes persones que necessitaven casa perquè no en tenien Aleshores ell mirava més per les persones que per ell mateix i sense haver acabat d’instal·lar els serveis d’aigua i de llum ja deixà entrar famílies allí. A casa ens deia : “Ai, que em tancaran per ser bo!”. Quan el seu fill Aureli es preparà per ser auxiliar de secretaria a l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, son pare demanà el cessament perquè considerava incompatible que l’alcalde tinguera un fill a les oficines municipals i, com que era generós, cessà del càrrec amb alegria . La senyora Carmen Marquès nasqué a Albuixec; però prompte anà amb la seua família a viure a València i després a Tavernes Blanques, d’on son pare n’era secretari. - Això era en temps de la República. Quan arribà Franco cessaren el secretari de Tavernes per roig perillós. Era injusta aquella qualificació i després continuà treballant de secretari. En converses amb altres persones del poble que el conegueren, he sentit dir que era extremadament atent amb tots els que li parlaven. Al carrer s’aturava i atenia les persones que volien parlar amb ell. Era amable i educat. També han comentat com era de just que quan entrà el seu fill a l’ajuntament d’administratiu, ell deixà el càrrec. Hi ha qui em digué que era esportista, sempre anava en camisa de màniga curta, encara que fes fred. D’altres han comentat que era un home avançat al seu temps i que va ser ell qui feu empedrar els carrers i posar-hi els taulellets amb el nom. 6

HISTÒRIA LOCAL

També algú ha dit que hi havia gent que no estava contenta en deixar terreny per obrir carrers o eixamplar camins i places. Tingué algun disgust per això. Però tots els entrevistats opinen que va ser un bon alcalde. Va morir el 18 d’abril de 1979 i està soterrat al cementeri de Bonrepòs i Mirambell.

En aquesta fotografia veiem l’alcalde al costat del bisbe auxiliar i del rector del poble, temps de dictadura i de nacional catolicisme. Les dones a casa a fer el dinar i el poder polític i el poder eclesiàstic de bracet . El poble en general a callar i a patir. Alló que hauria d’estar passat i desfasat, per la declaració de la Constitució de 1978 que diu que l’estat és aconfessional, tornem a vore-ho en les processons i en altres coses. Quan tindrem democràcia i respecte?

Roser Santolària
Agraïments a la senyora Carmen Marquès per la seua informació i per la seua amabilitat i a Juan Antonio Ros per la foto

Macarella és cultura, és diversió, és tradició, és ... el que tu vulgues! Apunta’t

7

MANIFEST LECTOR

No serà la por a la bogeria el que ens impedisca baixar la bandera de la imaginació. ANDRÉ BRETÓN

L’AVANGUARDA DE LA LECTURA

1. Nosaltres volem cantar l’amor a la Lectura, l’hàbit de l’energia, del coneixement, de la
creativitat i de la temeritat.

2. El valor, l’audàcia, l’ENTUSIASME seran elements essencials del nostre Pla. 3. Fins avui, la lectura va exaltar la immobilitat pensativa, l’èxtasi i el somni. Nosaltres volem
exaltar el moviment, l’apassionament, el pas lleuger, el salt mortal, la recreació i la imaginació. 4. Nosaltres afirmem que la magnificiència del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de l’adequació, cohesió i coherència. Un substantiu abstracte amb el seu adjectiu adjacent adornat de complement del nom d’alè explosiu. Un substantiu complementat per un verb rugent crea una oració: ja tenim un missatge. No hi ha cosa més bella. 5. Nosaltres volem cantar al jove que subjecta un llibre, una “tablet”, un periòdic o un manual d’instruccions, la imaginació de les quals travessa els oceans, l’infinit i la Terra, ella també llançada a la carrera en el circuit de la seua òrbita. 6. És necessari que el lector es prodigue amb cremor, amb luxe i amb sumptuositat per a augmentar l’entusiàstic fervor dels elements primordials. 7. Ja no hi ha bellesa si no és en la lectura. Cap obra que no tinga un caràcter escrit pot ser una obra d’art. La poesia, la narrativa, el drama i la didàctica han de concebre’s com un violent assalt contra les forces desconegudes, per a obligar-les a agenollar-se davant el lector. 8. Ens trobem sobre l’últim promontori dels segles! Per què hauríem de mirar a les nostres esquenes, si volem tirar a baix les misterioses portes de l’Impossible? El temps i l’espai van morir ahir. Nosaltres ja vivim en l’absolut, doncs hem creat ja l’eterna lectura omnipresent. 9. Nosaltres volem glorificar el verb llegir i el verb escriure -la seua conjunció genera l’única higiene del món-, l’abstracció, la refocil·lació, el joc, la llibertat, les belles idees per les quals es viu i el menyspreu per la ignorància.

10. Nosaltres volem destruir les cotilles, els “nohosé”, el “perquèsí” i “perquèno” de tot tipus, i combatre contra el moralisme, l’exclusió i tota covardia oportunista o utilitària. 11. Nosaltres cantarem a les grans munions agitades pel treball, pel plaer o les ganes d’aprendre; cantarem les marxes multicolors i polifòniques dels llibres viatgers en les classes de l’ESO; cantarem el vibrant fervor nocturn plagat de bombetes que conviden a seguir llegint fins a agafar el son; a llegir en el metro, esperant a l’autobús, en la dutxa.
les xarxes socials, la programació televisiva ni els videojocs. Devorarem les hores de lectura; ens penjarem dels núvols pels retorçats fils dels seus fums; serem errants i creuarem els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius, aspirarem els vapors aventurers que ensumen l’horitzó i prendrem el vol lliscant dels avions. 13. Ni pàtries ni banderes. La lectura és la nostra meta. No existeix el punt

12. La lectura és el nostre viatge. No permetrem que ens facen caure en letargia

final. Cada llibre ens n’obri un altre de nou
que ens espera les pàgines del qual onegen al vent i semblen aplaudir la nostra arribada com un auditori entusiasta.

Roser Bau Sales

UNA DE CONTES

CONTE DE L’ALBERCOQUER
Conte replegat per Pilar i Rosa Laguarda Roig Aquest és el conte que lo contava una iaia a les seues nétes, quan de xiquetes l’escoltaven assentades al corral de casa, allà pels anys 40... Escolten senyors una miqueta, els contaré en dos paraules la preciosa feta que li han pegat a un home, molt interessant! Del Puig era tal , un poc brusc, molt irracional, es creu molt pillet i uns amics l’han ensarronat, fent-li una passada graciosa i ben ideada. Certa nit que l’home es descuidava d’un seu albercoquer, un ninot dalt de l’arbre li varen posar, molt ben col·locat, a les branques ben assentat, que li varen lligar un cordell per fer-lo menejar, d’un punt amagats, on els tals no foren sospitats. Més tard, aquells amics, en divisar el llaurador, el cordell estiraren amb gran rigor. Aquest que, de sobte, es va veure el ninot al davant, li va dir: “Abaixa d’ací gandul, si no vols que d’un tir et forade el cul per pillastre, lladre, deshonrat, murri i fartó! Que bé que has buscat l’ocasió per vindre a l’hora d’omplir-te bé la bartola dels bons gavatxets, que jo guardava per als amos i senyorets!” Quan més s’acostava el llaurador, el ninot més es menejava. Es para el bon home, li demana novament de baixar i el ninot no contesta. En açò que tira mà a l’escopeta, apunta, dispara, i el tir trenca el fil, tot caient als seus peus aquell pernil. El llaurador que se’l veu a terra, més que de pressa, escapa a córrer, confús i torbat, tant que d’un bac quasi es trenca el cap. En arribar a casa i veure’l sa muller, aquesta li pregunta: “Què et passa, que véns tan groc i torbat?” “Xica, –contesta de seguida, neguitós- mira’m si porte sang per algun costat, que ara acabe de donar mort, allà on l’albercoquer, a un murri gandul, que havia buscat l’hora per omplir-se la bartola. On m’amagaràs –li demana atarantat- abans que vinga la ronda amb l’alcalde i em porten lligat a dormir a la fossa tancat?” Pensa sa muller de colgar l’home dins del femer. Allà va doncs que l’amaga i, en passar un rato, la calor i l’olor del fem comencen a ofegar-lo. Aleshores aquell demana, a crits, a sa muller que el traga, “per Déu”, del femer. La dona resolta va i li destapa el cap, tot cobrint-li’l després amb un cabàs. Ell acaba ordenant-li resolt: “Dona, agafa la cistella, ves cap a la plaça i veges si han dut el mort, o ja està al taüt.” Ella obedient així ho fa. Una vegada a la plaça, veu roglets de gent i s’acosta, però no en diuen ni pruna del difunt. En no poder assabentar-se de res, decideix anar-se’n cap a l’hort. Ben arribada, quan més s’acostava a l’albercoquer, el cor més li bategava. En veure un cos estès a terra es fa l’ànim i s’hi apropa, el gira un poc i va i comprova que és un ninot. Quan la muller torna a casa, va dreta al femer i escridassa al marit amollant-li emprenyada “Ix d’ací femater!” Dis-me xica, de què te n’has assabentat? –li demana el llaurador encuriosit. Calla burro, que te l’han pegat ben pegada, has fet una gran gesta, has mort un ninot de palla. –Li contesta burleta. El pobre llaurador fet un Crist va eixir groc i amerat del femer, arribant-li a costar una greu malaltia. Només per sanar-lo li van tindre que fer deu sagnies i anà de cursos quinze dies, que quasi en perd la vida en tot aquell assumpte de l’albercoquer. I conte contat, conte acabat. Dels lectors sols demane, que siguen perdonats els defectes que hagen trobat, que no són pocs al conte dels albercocs.

9

EL POALET DE LA CIÈNCIA

INVASORES, LES CONVIDADES INCÒMODES
Tots hem escoltat parlar de les espècies invasores: cada cert temps s’alerta sobre la sobtada aparició d’algun organisme fins aleshores desconegut, i que, probablement, afectarà la fauna o flora local. Exemples en tenim per a donar i vendre: des del famosíssim musclo zebra (Dreissena polymorpha), l’invasor que més pèrdues econòmiques ha causat a nivell mundial, fins la canya (Arundo donax), una espècie que tenim tan assimilada al territori que no ens la mirem com a forana. Però, què significa que una espècie és invasora? Senzillament, que s’ha dispersat fora del seu àmbit de distribució natural, habitualment amb l’ajuda de l’ésser humà. Cal advertir que hi ha controvèrsia al món científic sobre aquesta definició, i sobre el fet de donar el salt amb o sense ajuda humana: però això és un altre tema. El cas és que les noves espècies arriben, i ho han fet amb major intensitat els últims segles, tot coincidint amb l’augment espectacular del comerç mundial. El propi musclo zebra arribà en un vaixell a Amèrica del Nord, després d’haver colonitzat rius europeus amb el trànsit fluvial. A l’Ebre, present des de 2001, ja s’han gastat 100 milions d’euros en la seua contenció, sense resultats esperançadors. Al País Valencià és cada dia més present l’amenaça del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), que ha posat en perill palmerars històrics (afectant de retruc al turisme), i per a l’eliminació del qual encara no hi ha una solució eficaç, tot i l’esforç i els diners invertits en trobar-ne un mètode definitiu. Perquè eixa és l’altra: ix molt més a compte frenar a les espècies invasores que no eradicar-les. Una vegada superada la barrera que les separava del nou hàbitat, i una vegada establertes –moltes fracassen i els calen diversos intents per a colonitzar amb èxit-, és extraordinàriament difícil treurese-les de damunt. Segur que vos resulta familiar la sud-africana ungla de gat (Carpobrotus edulis) a les dunes, o les diverses espècies de cactus i paleres que habiten les nostres rambles seques i turons costaners, com la Cylindropuntia rosea, originària de Mèxic. És per això que s’hi posa tant d’interès en evitar l’expansió del voraç caragol poma (Pomacea canaliculata) –s’ha arribat a dessecar mig Delta de l’Ebre- o del hi (Silurus glanis), que amenaça l’Albufera. I potser vos preguntareu: com és possible que un animal o una planta aliena a l’ecosistema d’ací puga desplaçar a les espècies autòctones, adaptades des de fa molt més temps? Això és el que a ecologia es coneix com la “Paradoxa de la invasió”. Resumint-ne l’explicació: les invasores colonitzen preferentment ambients pertorbats per l’acció humana, on tenen avantatge; també poden aprofitar ambients no ocupats i, a banda, les espècies autòctones poden haver-se “relaxat” al no tindre competidors amb els quals lluitar pels recursos. Les espècies invasores, malauradament, no només incideixen sobre la biodiversitat, per a la qual són una de les majors amenaces: també ho fan en la nostra salut. El mosquit tigre (Aedes albopictus), ja present a la Península Ibèrica (i que viatja en l’aigua dels racons dels pneumàtics o el famós “bambú de la sort” que venen a molts comerços) representa un repte de primera magnitud: és vector conegut de diverses malalties, i a Itàlia, en 2007, hi hagué un brot de Chikungunya (una malaltia vírica molt greu) causat per l’insecte. I tot açò, fer-ho considerant el canvi climàtic, que no farà altra cosa que sumar-li dificultat al repte d’aturar les espècies invasores. Així que ja sabeu: compte amb soltar tortugues als rius i marjals, per bona intenció que tingueu. No compreu animals exòtics, ni eixampleu el jardí més enllà dels límits, i millor si les plantes són autòctones. I si podeu, acosteu-vos de tant en tant al camp i ajudeu a que, a poc a poc, no quede rastre d’aquestes convidades que mai no van ser invitades.

Cylindropuntia rosea. Imatge extreta de Métode.cat

Andreu Escrivà -ambientòleg10
www.cienciaipolitica.com

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdre’s entre programes del cor i webs porno)

MITJANS DE COMUNICACIÓ

UN PAÍS DE LLIBRE. Cada divendres a les 21:15h Levante TV, Informació TV, Comarcal TV i Vilaweb TV Vos presentem un programa televisiu de vint minuts que ens apropa a conèixer les novetats editorials al nostre país. Està produït per Barret Films, patrocinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i gestionat per l’Associació d’Editors del País Valencià amb la col·laboració del Gremi de Llibreters de València. El programa, presentat per Eugeni Alemany, ens acosta al món de la literatura en valencià d’una forma entretinguda. Així, en cadascun dels seus capítols ens presenta un llibre i el protagonista del programa és el propi escriptor, el lloc on viu, la seva rutina de treball, les seues manies, les seues influències i els seus autors fetitxes. Una bona iniciativa per promoure la lectura en valencià, descobrir autors i autores valencians i construir una xarxa social de lectors en la nostra llengua. REVISTA MÈTODE. www.metode.cat
La revista de divulgació de la ciència de la Universitat de València fa vint anys. Va nàixer el 1992 i el seu objectiu és fer arribar la ciència a la societat, fomentant el debat i la reflexió crítica sobre qüestions d’actualitat científica. Està escrita en català i per aquest motiu ha rebut diferents guardons, com el Premi Nacional de Periodisme 2007, el Premi Crítica Serra d’Or 2009 o el Premi de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català 2007. Aquesta revista, de publicació trimestral, ens ofereix diferents monografies dedicades als incendis de l’estiu passat, investigacions sobre el bestiari medieval català, recerques sobre els nostres estudiosos de la història natural, des dels orígens fins l’actualitat, o un recull de textos etnobotànics on la ciència, la literatura i l’art ens descobreixen una nova forma d’acostar-nos a la botànica. A més, a la web de la revista, podem trobar una secció anomenada “Els perquès de Mètode” on es responen mitjançant raonaments científics alguns perquès quotidians. La participació en aquesta secció té premi, ja que amb la publicació d’una pregunta, els lectors poden guanyar una subscripció anual gratuïta a la revista. Us animem a descobrir el fascinant món de la ciència i, perquè no, a participar al concurs que ens proposa Mètode.

ONA MEDITERRÀNIA RÀDIO. Al País Valencià podem escoltar-la a www.onamediterrania.cat/ Aquest nou projecte neix per crear una emissora de ràdio mallorquina i en català, capaç de dur la notícia des del lloc on es produeix fins a cada casa, sense intermediaris ni censures; capaç de crear un entreteniment vinculat a la realitat social i cultural de l’illa; una emissora de ràdio que no estiga sotmesa a cap altre interès que no siga servir la informació i l’entreteniment des de la dignitat i no des del provincianisme. Sota aquestos valors es pretén promoure una ràdio generalista amb que es vehicule el català a les ones radiofòniques, fet ara impossible des del tancament de Som Radio el 2003 i Ona Mallorca el 2011. Està promoguda per l’Obra Cultural Balear, la germana balear d’Acció Cultural del País Valencià. Escoltam sa ràdio? @ la rateta digital

11

Ha faltat Andreu Alfaro
Alfaro, gran artista i gran patriota No ha deixat mai de proclamar pel món De Fuster, Ventura, Ovidi i Sanchis Raimon, Estellés i Climent, ser Entusiasta col·laborador, Un amic i company fidel sempre Al nostre país i a la nostra cultura. Les escultures, logotips, dibuixos Formes lluents que Alfaro ens ha deixat Alcen en l’aire llibertat, bellesa Raó, esperança i gran humanitat Oh! Catalunya, València, Mallorca... Guardeu d’Alfaro un immens tresor. Romandràs sempre amb nosaltres i al món Admirant-te, contemplant la teua obra, Coneixent-te, llegint la teua biografia

Incloent-te entre els gran fars del país

Estimant-te per ser tan generós Sempre agraïts “torsimany de metalls”.

Hem escrit al Plaerdemavida-43: Pilar i Rosa Laguarda, Andreu Escrivà, Alexandre Ros, Roser Bau, Lluís Antolí S., Trini Martínez, Santi Ros, Roser Santolària. Il·lustracions: Neus Arazo (portada) i Patossa Fotografies: Lluís M. Antolí G. i Lluís Antolí S. Disseny i muntatge: Rosella Antolí i Tamara Folguerà Coordinació: Rosella Antolí Correcció lingüística: Alexandre Ros Impressió: Gràfiques Bolea de Meliana Edita: Associació Cultural Macarella Dipòsit Legal: V-2407-2004

Col·labora