PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE

APROVAT AL CONSELL ESCOLAR EL 6 DE FEBRER DE 2013

PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE El present projecte ha estat aprovat en sessi de Claustre celebrada el dia 30 de Gener de 2013 i en sessi del Consell Escolar del dia 6 de Febrer. 0.JUSTIFICACI I PLANTEJAMENT. 1.- DADES DEL CENTRE: ANLISI DEL CONTEXT. 1.1.- Situaci sociolingstica. 1.2.- s i presncia de les llenges. Valenci. 1.3.- Programes deducaci bilinge o plurilinge autoritzats prviament al centre. 1.4.- Programa o programes plurilinges sollicitats pel centre. 2.- OBJECTIUS LINGSTICS GENERALS DEL CENTRE. 2.1.- Objectius de Normalitzaci Lingstica 2.1.1.- mbit administratiu. 2.1.1.a.- Documents oficials. 2.1.1.b.- Documentaci econmica. 2.1.1.c.- Comunicaci oral. 2.1.1.d.- Smbols. 2.1.2.- mbit de gesti i planificaci pedaggica. 2.1.2.a.- Planificaci educativa en valenci. 2.1.2.b.- Refor, assessorament i suport tcnic. 2.1.2.c.- Seguiment i control. 2.1.3.-mbit sociofamiliar del Centre. 2.1.3.a.- Comunicacions orals. 2.1.3.b.- Comunicacions escrites. 2

2.1.4.- mbit dinteracci didctica. 2.1.4.a.- Del currculum. 2.1.4.b.- Retolaci, smbols i adorns dins laula. 2.1.4.c.- Refor, assessorament i suport tcnic. 2.1.4.d.- Seguiment i control. 2.1.4.b.- Retolaci, smbols i adorns dins laula. 2.2.- Objectius lingstics de lEducaci Infantil i Primria Objectius generals del currculum prescriptiu del nivell, contextualitzats segons la realitat educativa del centre i les exigncies del propi programa. 2.2.1.- Objectius de lEducaci Infantil 2.2.2.- Objectius de lEducaci Primria 3.- ORGANITZACI DE LEDUCACI PLURILINGE. 3.1.- Moment i seqncia dincorporaci de les llenges densenyament de les diferents rees, matries o mduls no lingstics i atenci a la diversitat. 3.1.1.- Cronograma de mnims. Educaci Infantil. 3.1.2.- Cronograma de mnims. Educaci Primria. 3.2.- Actuacions generals i especfiques dissenyades en funci de la realitat lingstica de lalumnat. Tractament metodolgic de les llenges vehiculars. 3.2.1.- Moments i seqncia dintroducci sistemtica de la lectura i lescriptura en valenci i en castell. 3.2.2.- Tractament metodolgic de les diferents llenges: castell (L2), valenci (L1), i idioma estranger. A) Metodologia a emprar utilitzant el valenci com L1. B) Metodologia a emprar utilitzant el castell com a L2.

C) Metodologia a emprar utilitzant langls com a L3. D) Altres aspectes importants que hem de tenir en compte. 3.2.3.- Previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necessite una atenci especfica per suplir la baixa competncia daquests en alguna de les llenges oficials. 3.2.4.- Aspectes especfics de lavaluaci. Decisi sobre la llengua en qu es far lavaluaci en cadascuna de les rees i cicles, atenent a la llengua en qu simparteixen aquestes rees, i a la major o menor competncia de lalumnat.

3.3.- Tractament Integrat de Llenges. Implicacions metodolgiques. 3.4.- Recursos humans i materials del centre per a laplicaci del programa plurilinge. Acords presos per a la distribuci del professorat. 3.5.- Planificaci daccions de formaci del professorat en competncia lingstica. 3.6.- Relaci daltres actuacions o projectes que el centre porta a terme per a millorar laplicaci del programa plurilinge en el centre. 4.- CRITERIS I PROCEDIMENTS PREVISTOS PER A LA IMPLANTACI I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE. 4.1.- Calendari dimplantaci. 5.- SEGUIMENT I AVALUACI.

0.- JUSTIFICACI I PLANTEJAMENT. El plantejament inicial que justifica lelaboraci daquest s la importncia que per als/les mestres daquest centre t el que el nostre alumnat aconsegueixca una competncia comunicativa adequada en Valenci, Castell i angls (i/o en una altra llengua estrangera). Es tracta d'aconseguir una competncia plurilinge i pluricultural que permeta al nostre alumnat enfrontar-se als nous reptes de la societat moderna. Considerem que la introducci primerenca duna llengua estrangera s la millor opci que podem donar al nostre alumnat per tal daconseguir el nostre objectiu, formar alumnes amb competncia comunicativa en tres llenges i que aquesta primera aproximaci a la llengua estrangera, fonamentalment a nivell oral, es fa des de l'etapa d'Educaci Infantil, a partir dels 3 anys. El programa plurilinge es posa en funcionament amb la intenci de: Millorar el rendiment de l'alumnat en totes les rees i competncies, tant lingstiques com no lingstiques. Desenvolupar la capacitat psicolingstica de l'alumnat per a afavorir la seua fludesa verbal i facilitar-li, amb naturalitat, el canvi de registres. Garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat. Proporcionar una major formaci intellectual per a la promoci personal i professional. Preparar els joves per a formar la construcci d'una societat democrtica, lliure de prejudicis, plurilinge i multicultural. Propiciar un tractament integrat dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana. Introduir les llenges estrangeres com a llenges vehiculars en el mateix espai actiu comunicatiu. Plurilinge s sinnim de llenges, en plural. Per a realitzar objectivament el Projecte Lingstic de Centre (PLC) hem de tenir presents les llenges que hi ha al territori i quin estatus t cadascuna. Les lleis sols no fan lescola. Una cosa s aplicar la llei i laltra aplicar la llei per sense oblidar les metodologies adequades segons el context i estatus que tinga cadascuna de les llenges curriculars.

Per aix, cal treballar i dissenyar molt b el Projecte Lingstic de Centre, per aconseguir que cada centre fcilment el puga adaptar a cada context lingstic. Una llengua no saprn i desprs (no s quan), susa. Tots sabem qu s el que ens ha passat amb el francs o langls, quan han estat assignatures, i no una ferramenta de comunicaci... Una llengua com a assignatura no saprn, no sinterioritza, sols podem arribar a entendre-la i si la veiem escrita; perqu en la parla ja tenim moltes dificultats, tant per a expressar-nos, com per a entendre les variants fontiques de lemissor. Una llengua saprn si susa des del primer dia en contextos significatius i emocionalment afectius. Vigotsky demostr que lherncia no s una condici suficient, sin que s tamb necessria la contribuci del medi social per a un aprenentatge efectiu i potenciador de nous aprenentatges. Laprenentatge es dna sempre dins d'un marc temporal i social d'una determinada cultura i qui mira desquena la cultura o societat en la que viu, no sols no sintegra sin que est anullant les possibilitats dels aprenentatges socials, que sn tan importants o ms, que els que permeten assolir la prpia gentica. La proposta de Projecte Lingstic a lEducaci Infantil i Primria es possibilita a partir del nostre ordenament legal i, ms concretament de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, la Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu i ara el Decret de Plurilingisme. *Constituci Espanyola: Articles 3r 27. *Estatut d'Autonomia: Art. 7 . *Llei d's i Ensenyament del Valenci: Art. 2n. 16 i 19. *Decret 79/1984, de 30 de juliol. Art. 9. *Resoluci de 30 de juliol de 2008. *Decret 127/2012, de 3 dagost. Art. 4.5. El Projecte de la nostra Escola s un pla dactuaci a partir de lanlisi de les possibilitats del context i de ls real del valenci. Un projecte on es tindr en compte que lobjectiu final de tot el procs ha de ser la normalitzaci plena del valenci, un domini equilibrat del castell i una competncia funcional de la llengua estrangera.

1.- DADES DEL CENTRE: ANLISI DEL CONTEXT. El centre s una escola rural amb 9 unitats repartides en tres aularis de pobles diferents( 1 unitat infantil, una unitat de 1r, 2n, i 3r, i una unitat de 4t,5 i 6 a Alfafara i a Agres i una unitat dinfantil, una unitat de primer cicle i una unitat de 3r, 4t, 5, i 6 a Gaianes). Compta amb una plantilla de 16 mestres. La resta de recursos humans sn la psicopedagoga que depn de lSPE dAlcoi i les netejadores. Alfarara, Agres i Gaianes sn localitats amb una poblaci al voltat de 500 habitants i que pertanyen a la comarca de lAlcoi-Comptat, zona histricament valencianoparlant segons es contempla a la Llei ds i Ensenyament del Valenci. El contacte amb el castell es dna a travs dels mitjans de comunicaci (audiovisuals i impresos, bsicament), aix com a la vida quotidiana de la societat. L'entorn socioeconmic respon a les segents caracterstiques: La poblaci est concentrada en el nucli urb. El sector econmic dominant s el terciari, agricultura i serveis. El nivell socioeconmic de les famlies s mitj.

1.1.- Situaci sociolingstica. A continuaci, adjuntem les dades amb nombres que justifiquen aquest projecte. Durant el present curs 2012-2013 al centre sha realitzat un estudi sobre ls i el coneixement del valenci adreat a 97 alumnes i a les seues famlies, des dEducaci Infantil de 3 anys fins a 6, i els resultats foren els segents:

Lentenen
S Amb dificul tats

El saben parlar Amb S dificulta ts

El lligen
S Amb dificult ats

Lescriuen
S Amb dificulta ts

E.I 1r CICLE 2n CICLE 3r CICLE MITJAN A

100% 100% 100% 100% 100%

0% 0% 0% 0% 0%

100 % 100 % 100 % 100 % 100

10% 10.5% 0% 0% 100 % 100 % 100 % 100

* 10.2%

100 % 100 % 100 % 100

* 10.2%

0% 0%

0% 0%

20.5% 10.2% 10.2% % % % *Cal dir que al primer cicle hi ha alumnes que tenen dificultats quan lligen en valenci degut al procs natural de lectoescriptura.

Daltra banda, a linici daquest curs 2012-2013 la Comissi de Coordinaci Pedaggica) va realitzar una enquesta a les mestres dEducaci Infantil sobre la llengua que els alumnes parlen a casa per valorar el percentatge de valencianoparlants als primers cursos descolaritzaci al nostre centre. Els resultats han estat els segents: Nivells
INFA INFB INFC MITJANA

Percentatges
80% 87,5% 75% 76,6%

Per tant, considerem que degut a lelevat percentatge dalumnat valencianoparlant (76,6%) al nostre centre, dacord amb els resultats de les enquestes esmentades, considerem que el Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci s la millor opci que podem donar a aquests alumnes per tal daconseguir el nostre objectiu, formar alumnes amb competncia comunicativa en les dues llenges cooficials a la nostra Comunitat Autnoma. 1.2.- s i presncia de les llenges. Valenci. Cal remarcar que la presncia del valenci s molt potent a la zona on est situat el nostre centre i degut a aquesta situaci es dna un resultat ds efectiu i real del valenci alt. El contacte amb el castell es dna a travs dels mitjans de comunicaci, (audiovisuals i impresos, bsicament), aix com a la vida quotidiana de la societat. Al centre sha realitzat un estudi sobre ls i el coneixement del valenci adreat a tot lalumnat i a les seues famlies dels cursos dEducaci Infantil i Educaci Primria, amb els resultats segents: 1- Alumnat: (sadjunten resultats dels buidats de les enquestes) Nascuts: a la localitat o comarca 96 %, i fora el 4 %. Residents a la localitat o les venes: 100% Valencianoparlants: 86.6 %. Castellanoparlants: 7.21%. Altres: 6.19% * Coneixement del valenci. Lentenen: 100% El parlen: 100% El lligen: 100 % Lescriuen: 68.75% (Excloent als alumnes d educacio infantil que estan en ple proces de lecto escriptura.) * Llengua de relaci a casa: Valenci: 86.6% Castell: 7.21% Ambdues, valenci i castell: 5 % Altres (estrangeres): 6.19% * Llengua de comunicaci al carrer: 9

 Valenci: 100% Castell: 0% 2. - Pares o tutors: * Procedncia familiar De zona valencianoparlant: 87% De zona castellanoparlant: 6.5% De lestranger: 6.5% * Coneixement del valenci Lentenen: 100%. El parlen: 87% Lescriuen: 2%. * Actitud respecte a la introducci de lensenyament del valenci: Positiva: 85 %. Indiferent: 15 %. 3.-Professorat: Competncia lingstica bona: 100%. Titulaci Mestre de Valenci: 53%. Titulaci Certificat de Capacitaci: 47% Titulaci elemental: 0%. Cap titulaci: 0% 4.-Personal no-docent: Netejadores: 100% valencianoparlants. Postura respecte al valenci: molt positiva. 1.3.- Programes deducaci bilinge o plurilinge autoritzats prviament al centre. El dia 12 de juny de 2002, quan ens formarem com a Collegi Rural Agrupat es va iniciar el Programa dEnsenyament en Valenci (PEV). Desprs duns anys (2004) es va veure per un estudi que es va realitzar, que hi havia una necessitat real dincorporar langls a una edat primerenca (Primer cicle) degut a laugment dhabitants de parla anglo-saxona que shavia produt als pobles. Aquest estudi va motivar la petici de la incorporaci al nostre Programa dEnsenyament en Valenci dun PEBE (Programa dEnsenyament Bilinge Enriquit). El 30 dOctubre de 2008 es va aprovar en Consell Escolar la incorporaci al centre dun Disseny Particular Plurilinge adherint-nos a la Resoluci de 30 de 10

juliol de 2008, de la Direcci General d'Ordenaci i Centres Docents i de la Direcci General de Personal, per la qual s'estableixen els requisits bsics, criteris i procediments per a laplicaci en els centres educatius dun programa d'educaci plurilinge que permeta fomentar una primera aproximaci a la llengua anglesa en el segon cicle de l'Educaci Infantil. 1.4.- Programa o programes plurilinges sollicitats pel centre. Tal com hem expressat i pels motius exposats, el programa plurilinge que es sollicita per continuar amb el que est en marxa, s el PPEV (Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci) remarcant que pedaggicament i emparats pel Decret de Plurilingisme, s recomana ls de la metodologia dimmersi, principalment a Educaci Infantil i primers anys de Primria . 2.- OBJECTIUS LINGSTICS GENERALS DEL CENTRE. Els objectius planificats per a portar endavant al centre, per tal de ser coherents i donar-li loficialitat que t el valenci aix com ls que cal de la llengua que saprn utilitzant-la, ens proposem aquests objectius detallats per mbits ds i per espais dintervenci. Lobjectiu bsic i necessari que cal aconseguir s que lalumnat en acabar la seua escolaritzaci obligatria, domine per igual el castell i el valenci, i estiga iniciat en la primera llengua estrangera, en aquest cas langls. Primerament caldria remarcar uns objectius previs que seran necessaris sempre, per poder anar assolint un nivell mnim de normalitzaci, segons els objectius que enumerem en detall a continuaci.
Unificar lacci educativa del centre evitant actituds discriminatries

respecte a la llengua. Usar el valenci com a llengua dinterrelaci amb lalumnat fora de laula. Adquirir material per a la biblioteca, audiovisuals en valenci, aix com els programes informtics.

2.1.- Objectius de Normalitzaci Lingstica 2.1.1.- mbit administratiu. 11

Les decisions que afecten a la gesti del centre no estan en desacord amb lordenament legal ni son tan ambiges que poden dur a la inhibici i el noacompliment. 2.1.1.a.- Documents oficials. Documentaci interna. Inventaris. Arxius i fitxes de lalumnat. Comunicacions. Convocatries. Avisos. Certificats. Actes de reunions. Oficis. Reglaments (RRI) Fulls informatius. Organigrames. Comunicats de faltes dassistncia del professorat. Ordres del dia. Sollicitud de beques. Sollicitud de matrcula. 2.1.1.b.- Documentaci econmica. Rebuts. Balanos. Documents comptables. Xecs. 2.1.1.c.- Comunicaci oral. Assemblees. Reunions de treball. Comissions. 2.1.1.d.- Smbols: Retolaci interna i externa del centre. Horaris. Taulers danuncis. Cartells. Calendaris.

2.1.2.- mbit de gesti i planificaci pedaggica. 2.1.2.a.- Planificaci educativa en valenci. Projecte Educatiu de Centre (PEC). 12

Concrecions curriculars. Programacions didctiques. Planificaci de les activitats docents anuals. (PGA) Programacions daula. Projecte Lingstic de Centre i la seua concreci amb els cronogrames del PPEV. 2.1.2.b.- Refor, assessorament i suport tcnic. Adaptacions curriculars. Projectes de formaci del professorat en centres. Projectes dInnovaci. Documentaci referent a latenci dels SPE i Gabinet Psicopedaggics. 2.1.2.c.- Seguiment i control. Memria anual del centre. Butlletins de notes. Expedients de lalumnat. Normes de classe. Catalogaci de la biblioteca. Catalogaci del material audiovisual. 2.1.3.-mbit sociofamiliar del centre. 2.1.3.a.- Comunicacions orals. Atenci al pblic. Reunions amb les famlies de lescola. Parlaments en actes oficials. Intervencions en els mitjans de comunicaci. Activitats extraescolars. Campanyes informatives del centre. Setmanes o jornades culturals. Actuacions teatrals i musicals. Celebracions. 2.1.3.b.- Comunicacions escrites. Circulars informatives. Fulls informatius a les famlies de lescola. Notes de premsa. Cartes. 2.1.4.- mbit dinteracci didctica. 2.1.4.a.- Del currculum. Els objectius lingstics que corresponen al Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci (PPEV- metodologia dimmersi lingstica), aix com les rees que simparteixen 13

en valenci o en castell, estan desenvolupades i especificades als cronogrames i apartats del Projecte Lingstic de Centre (PLC). 2.1.4.b.- Retolaci, smbols i adorns dins laula. 2.1.4.c.- Refor, assessorament i suport tcnic: Adaptacions curriculars. Projectes de formaci del professorat en centres. Innovaci. Documentaci referent a latenci dels SPE i Gabinet Psicopedaggics. 2.1.4.d.- Seguiment i control: Memria anual del centre. Butlletins de notes. Expedients de lalumnat. Normes de classe. Catalogaci de la biblioteca. Catalogaci del material audiovisual. 2.1.4.b.- Retolaci, smbols i adorns dins laula: Tauler danuncis. Murals. Horaris. Cartells. El material curricular que ha de complir la normativa vigent. A ms, la selecci dels llibres de text i materials curriculars produts o utilitzats al centre faciliten el Tractament Integrat de Llenges (TIL). El Projecte Lingstic de Centre est incls dins del Projecte Educatiu, s un espai decisional des del qual i en el qual els membres de la Comunitat Educativa articulen el seu marc dactuaci. Lxit dassoliment dels objectius del Projecte s depn en gran mesura de la participaci de tots els membres de la Comunitat Educativa professorat, AMPA i alumnat amb el consens operatiu al que sha darribar amb la corresponent vinculaci total. CONCRECI DEL PROJECTE. Aquest Projecte Lingstic, en lapartat ds i presncia de les llenges, valenci, cont el que considerem com a sostre real de normalitzaci al qual es pretn arribar a la nostra escola. 2.2.- Objectius lingstics de lEducaci Infantil i Primria 14

Objectius generals del currculum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del centre i els exigncies del propi programa. 2.2.1.- Objectius de lEducaci Infantil a) Desenvolupar la capacitat dutilitzar les diferents formes de representaci per expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments viscuts o imaginats. b) Desenvolupar la capacitat dexpressar sentiments, desitjos i idees mitjanant el llenguatge oral, ajustant-se als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals i quotidianes i als diferents interlocutors. c) Desenvolupar la capacitat de comprendre les intencions i missatges que li comuniquen altres xiquets i adults i enriquir les seues possibilitats comunicatives en la mesura en que sajusten a contextos concrets cada vegada ms amplis. d) Desenvolupar la capacitat de conixer i respectar les normes que regeixen els intercanvis lingstics en situacions comunicatives diverses. e) Desenvolupar la capacitat dutilitzar els senyals paralingstics per a completar i millorar el significat dels seus missatges i atribuir sentits als que rep. f) Desenvolupar la capacitat de comprendre, conixer i recrear alguns textos de tradici cultural, perqu mostren actituds de valoraci, de gaudi i dinters cap a ells. g) Desenvolupar la capacitat dinteressar-se pel llenguatge escrit i valorarlo com a instrument dinformaci i com a mitj de comunicaci. h) Adquirir el vocabulari corresponent als projectes de treball al llarg del curs. i) Valorar el valenci com a llengua de comunicaci entre les persones.

2.2.2.- Objectius de lEducaci Primria a) Comprendre i produir missatges orals i escrits en valenci i en castell, atenent diferents intencions i contextos de comunicaci, tot partint que lentorn habitual de lalumnat no facilita la producci de missatges en contextos reals en valenci i, per tant, des de lescola caldr propiciar-los especialment; aix com comprendre i elaborar missatges orals i escrits senzills i contextualitzats en una llengua estrangera.

15

b) Comunicar-se mitjanant mitjans dexpressi verbal, corporal, visual, plstica, musical i matemtica, i desenvolupar la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artstiques. c) Utilitzar en la resoluci de problemes senzills els procediments adequats per a obtenir la informaci pertinent i representar-la mitjanant codis, tenint en compte les condicions necessries per a la seua soluci. d) Identificar i plantejar interrogants i problemes a partir de lexperincia diria, utilitzant tant els coneixements i els recursos materials disponibles com la collaboraci daltres persones per a resoldrels de forma creativa. e) Actuar amb autonomia en les activitats habituals i en les relacions de grup, i desenvolupar les possibilitats de prendre iniciatives i destablir relacions afectives. f) Collaborar en la planificaci i realitzaci dactivitats en grup, acceptar les normes i les regles que democrticament sestablisquen, articular els objectius i interessos propis amb els dels altres membres del grup, respectant punts de vista diferents i assumint les responsabilitats que corresponguen. g) Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en situacions socials conegudes, comportar-se de manera solidria, rebutjant discriminacions basades en diferncies de sexe, classe social, creences, raa, llengua i daltres caracterstiques socials i culturals. h) Apreciar la importncia dels valors bsics que regeixen la vida i la convivncia humana i obrar dacord amb aquestes. i) Comprendre i establir relacions entre fets i fenmens de lentorn natural i social, i contribuir activament, com ms millor, a la defensa, conservaci i millora del medi ambient. j) Conixer el patrimoni cultural, participar en la seua conservaci i millora i respectar la diversitat lingstica i cultural com un dret dels pobles i individus, i desenvolupar una actitud dinters i respecte cap a lexercici daquest dret. k) Conixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenvolupament, adoptant hbits de salut i benestar i valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida. 3.- ORGANITZACI DE LEDUCACI PLURILINGE.

16

3.1.- Moment i seqncia dincorporaci de les llenges densenyament de les diferents rees, matries o mduls no lingstics i atenci a la diversitat. La lectoescriptura siniciar en valenci i progressivament sincorporaran les altres llenges del currculum. 3.1.1.- Cronograma de mnims. Educaci Infantil.
REES EN VALENCI
MDULS GLOBALITZATS DAPRENENTATGE

CICLE

ANGLS
1 sessi de per setmana.

REES EN CASTELL
Psicomotricitat 1 sessi a la setmana de 90

EDUACI INFANTIL

3.1.2.- Cronograma de mnims. Educaci Primria.

REES EN VALENCI REES EN ANGLS
REA DANGLS ( 1,45 h) *** Plstica REA DANGLS (2,5 h) *** Plstica REA DANGLS (2.5 h)

CICLE

REES EN CASTELL
REA DE CASTELL (3 h) *** Educaci Fsica (2.15 h) REA DE CASTELL (3 h) *** Educaci Fsica ( 2.5h) REA DE ASTELL (3 h) ***

PRIMER CICLE DE PRIMRIA

LA RESTA DEL CURRCULUM

SEGON CICLE DE PRIMRIA

LA RESTA DEL CURRCULUM LA RESTA DEL CURRCULUM

TERCER CICLE PRIMRIA

17

*** Plstica

Educaci Fsica (1,45 h)

*** Lrea de castell al primer cicle simpartir a nivell oral al primer curs i a la resta de cursos de Primria amb totes les habilitats lingstiques (llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar). Considerant que el castell est molt present, pedaggicament no caldria impartir cap rea ms en castell, per com la normativa ens obliga a fer-la, impartirem en castell l' EF. ***A ms de lrea de llengua anglesa, cal impartir segons la normativa una altra rea en aquesta llengua, per pedaggicament no s recomanable ni s possible per falta de recursos a Primria, aix doncs escollim vehicular en angls lrea de plstica.

3.2.- Actuacions generals i especfiques dissenyades en funci de la realitat lingstica de lalumnat. Tractament metodolgic de les llenges vehiculars. 3.2.1.- Moments i seqncia dintroducci sistemtica de la lectura i de lescriptura en valenci i en castell. Laprenentatge de lescriptura i de la lectura al nostre centre semmarca en una metodologia que anomenem constructivista. Es realitza de manera interactiva i sha dencabir en un marc de construcci de sentit. La construcci del coneixement s una construcci individual que es dna en un medi social com s lescola, interactuant en aquest medi amb altres companys i companyes i amb el docent i compartint-lo. La funci comunicativa de la llengua, la comprensi i lexpressi sn els eixos essencials sobre els quals shan de realitzar aquests aprenentatges. Al mateix temps que sestructura el llenguatge oral, el mn social ofereix als xiquets i a les xiquetes objectes i situacions on lescrit est present. Laprenentatge de la llengua escrita ha de ser considerada a lEducaci Infantil 18

no com un treball sistemtic duna srie dactivitats perceptivo-motrius "preparatries per a", sin com un objecte de coneixement on linfant realitza tot un esfor intellectual en pensar i emprar les estratgies especfiques per a comprendre la naturalesa del sistema. El professorat dEducaci Infantil ha doferir les oportunitats i les situacions particulars en qu sempra lescrit, per a diferents situacions i usos, amb la finalitat que linfant puga conixer lestructura del sistema en situacions reals ds. El paper del docent com a adult ensenyant es considera clau, en la mesura que es planteja una intervenci a partir de les necessitats dels alumnes (partint del que saben) i adaptada a aquestes necessitats de la manera ms natural possible. El paper de lensenyant en la construcci del coneixement dels alumnes s primordial. No sentn com un transmissor de coneixements, sin com la persona encarregada dajudar a construir significats als alumnes en un procs daprenentatge compartit. Al llarg del segon cicle dEducaci Infantil (dels 3 a 6 anys) els xiquets i les xiquetes han entrat en contacte amb el llenguatge escrit i han anat evolucionant al llarg de les diferents etapes en ladquisici del llenguatge escrit (fase de dibuix, pre-sillbica, sillbica, sillbico-alfabtica, i alfabtica), cap al final daquesta etapa no sols coneixen les lletres i les reprodueixen, sin que comencen, tamb, a utilitzar-les intencionadament en el moment de voler escriure alguna cosa: un nom o una xicoteta explicaci. Entenem el llegir com un acte comunicatiu que comporta la comprensi del que sha escrit. Comprendre no sassocia exclusivament al coneixement del codi, sin que es vincula directament a les intencions per les quals es llig un text, al paper actiu del lector abans, durant i desprs dhaver llegit alguna cosa escrita. El codi s un instrument que ens permet accedir al significat del que hi ha escrit. Siniciar el procs amb laprenentatge del codi escrit en lletra majscula, i es continuar amb laprenentatge del mateix codi en altres lletres (lletra script, lletra lligada...). El pas de lescriptura en lletra majscula a lescriptura en lletra lligada es donar cap al final de letapa dEducaci Infantil o inici de letapa dEducaci Primria, segons el nivell maduratiu de lalumnat (atenent i respectant en tot moment les diferncies individuals en aquest procs). Laprenentatge formal de la lectura i lescriptura es far en primer lloc en valenci i quan es dominen els aspectes bsics sintroduir el castell. En fer laprenentatge de la lectoescriptura en valenci en Educaci Infantil i primer cicle de Primria, aconseguirem que els alumnes adquirisquen una competncia 19

lingstica en valenci que facilitar la transferncia d'habilitats lingstiques per a l'aprenentatge del castell i altres llenges. 3.2.2.-Tractament metodolgic de les diferents llenges: castell (L2), valenci (L1), i idioma estranger. A) Metodologia a emprar utilitzant el valenci com L1 Ensenyar una llengua s, sobretot, despertar linters en el seu conreu, despertar la curiositat per descobrir la seua mecnica interna, i fer daquesta una eina de comunicaci. Per a fer un aprenentatge efectiu de la llengua, caldr tenir en compte les segents orientacions metodolgiques: a) Una llengua saprn millor quan s emprada en un context comunicatiu, com a vehicle de comunicaci, que no quan sestudia com a codi. Per aix s ms efectiu un ensenyament en la llengua que no un ensenyament de la llengua. b) Per a una correcta adquisici de la llengua, cal utilitzar-la en una varietat de funcions comunicatives (preguntant, ordenant, narrant...) i en diversos contextos. A ms, aquest procs dadquisici de la llengua es relaciona amb la necessitat i el desig que t lalumne de mantenir contactes socials i afectius amb els mestres, companys i altres persones del seu entorn. Els valencianoparlants coneixen ls colloquial familiar del valenci i han tingut normalment un major contacte amb usos formalitzats en castell, en el seu medi habitual, ja que aquesta s la llengua dominant en el nostre mbit. A laula trobem el context ms apropiat per a laprenentatge dels usos formals de la llengua en el treball sobre qualsevol matria. Lensenyament-aprenentatge de la llengua dacord amb un enfocament comunicatiu implica latenci al conjunt de la complexitat comunicativa (les regles sociocomunicatives mitjanant les quals sadequa el discurs al context; latenci a la coherncia i a la cohesi del discurs, etc.) B) Metodologia a emprar utilitzant el castell com a L2. El tractament que hom ha de donar a lensenyament duna segona llengua no pot ser el mateix que el que es dna en lensenyament de la primera, fins que 20

no shaur assolit mnimament un domini equilibrat dambdues. Des del punt de vista psicopedaggic cal assegurar la formaci del sistema lingstic en la llengua base. El temps corresponent al castell es distribuir en Educaci Primria i en Educaci Infantil en perodes com a mxim duna hora i mitja distributs estratgicament al llarg de lhorari setmanal per tal daprofitar al mxim latenci i la intensitat comunicativa en les activitats densenyamentaprenentatge. No podem partir de zero, cal comptar amb labundant castell ambiental: televisi, premsa, rdio... s important treballar per tal dassegurar el sistema fonolgic, semntic i morfosintctic de cada llengua, aix com les interferncies, normals dins del procs daprenentatge bilinge. Els treballs de comprensi i expressi orals en la L2 (castell) seran introduts de manera gradual des dEducaci Infantil. Laprenentatge formal de la lectura i lescriptura en castell sintroduir una vegada ja estiga assolit aquest aprenentatge en valenci, al segon curs de Primria. Els moments ptims per a treballar les diverses fases dadquisici de la L2 (castell) no poden ser delimitats de manera drstica, depenen de la maduresa i de levoluci de cada xiquet i xiqueta, de les possibilitats educatives i de lentorn cultural i lingstic en qu aquest es desenvolupe. C) Metodologia a emprar utilitzant la llengua estrangera (L3) Lobjectiu del programa s aconseguir que els alumnes assolisquen una certa competncia comunicativa en una tercera llengua, langls, enriquint daquesta manera la competncia que ja tenen en la primera llengua (el valenci ) i en una segona llengua (el castell en la majoria dells). Considerem laprenentatge de llenges des duna perspectiva integradora de manera que el coneixement de la tercera llengua incremente la competncia en les altres dues lleges del currculum. Lenfocament comunicatiu, la metodologia activo-participativa i laprenentatge de la llengua a partir de continguts significatius per a lalumnat seran els principis metodolgics en que ens basarem per desenvolupar el programa. Fonamentalment pretenem desenvolupar activitats que promoguen en tot moment lexpressi i la participaci de lalumnat, activitats que al principi seran repetitives i molt dirigides, per facilitar la participaci de lalumnat, per 21

intentant en tot moment que siguen motivadores per als alumnes: canons, jocs, dramatitzaci de contes, lectura als alumnes de contes, vdeos... fent en tot moment que el input siga comprensible (suport visual o gestual) i estimulant des dels primers moments el output per part dels alumnes (produccions orals). Les llenges no sn apreses i posteriorment usades. Les llenges sn adquirides mitjanant la seua utilitzaci significativa. Una llengua saprn quan sutilitza en diferents contexts o situacions dintercanvi reals i per a diferents funcions comunicatives. Per tant, les possibilitats daprenentatge duna llengua augmentaran quan els parlants puguen utilitzar-la fora de lescola, on puguen fer efectiu els aprenentatges escolars. Aquestes consideracions, sn menys factibles en el cas duna llengua estrangera. Caldr fer possible, dintre de lescola, la utilitzaci de les llenges amb menys presncia social com a llengua vehicular en leducaci en valors, temes de cultura general, msica, etc. A partir de paraules o frases senzilles, significatives per a lalumnat, farem un treball que permeta la seua retenci a la memria de lalumne per tal daconseguir ms endavant la seua utilitzaci en altres contextos comunicatius, al principi noms a nivell oral i desprs incorporant lescriptura i lectura en angls. Tot a es far treballant aquest aspectes: Treballant les habilitats receptives abans que les productives. Utilitzar suport visual i gestual, abans que recrrer a la traducci. Utilitzar canons, jocs, lectura i dramatitzaci de contes, imatges... Fomentar la participaci de lalumnat. Considerar les necessitats de lalumnat a lhora de planificar la intervenci didctica. Partir dactivitats tancades, repetitives i molt dirigides per tal de facilitar la intervenci de lalumnat i predicci de les seues respostes. Afavorir interaccions entre lalumnat i tamb entre alumnat i professor/a en la llengua estrangera (L3). Treballar continguts lingstics en la nova llengua a partir delements de coneixement del mn ja treballats en la L1 i L2. Com que la finalitat ltima de laprenentatge de langls s fer als xiquets i xiquetes capaos de comunicar-se en aquesta llengua, el procs es realitzar des del punt de vista comunicatiu, la qual cosa suposa, no solament la manipulaci o reproducci destructures, sin la comprensi i la intencionalitat de fer-se comprendre. Les Situacions de comunicaci inclouran la segent tipologia:

22

 La interacci prpia de la classe. Es important que els intercanvis destinats a clarificar les activitats, organitzar les tasques, parlar del propi aprenentatge o altres contextos comunicatius habituals de laula, siguen en llengua estrangera, doncs sn situacions reals i molt properes a lalumnat. Aix mateix, en la mesura de les possibilitats reals del centre, sutilitzar langls com a llengua vehicular en activitats especfiques daltres rees del currculum, pels motius exposats anteriorment i perqu suposa una major globalitzaci i funcionalitat de la llengua. Sintroduiran de forma simulada, utilitzant la dramatitzaci, jocs de rols,...aquelles situacions comunicatives que no pertanyen al context immediat de lalumnat. Es procurar situacions reals dintercanvi amb persones anglo-parlants (correspondncia, visites...) per la seua importncia en la motivaci i la comprovaci de les capacitats lingstiques.

D) Altres aspectes importants que hem de tenir en compte Una llengua, una persona. Si es pot permetre a nivell dorganitzaci dels recursos humans del centre, considerant que la relaci afectiva amb una persona est lligada a la llengua que parles quan ests amb ella, s convenient que persones diferents utilitzen amb els alumnes llenges diferents. Podem facilitar als alumnes que estructuren b la seua ment, identificant amb una persona diferent cadascuna de les llenges. Si no hi ha cap possibilitat dintercanvi utilitzarem recursos externs fsics perqu marquen punts de referncia (vestit diferent, titella, rac de la classe, canvi de nom). Segons les darreres teories en laprenentatge de les llenges no seria estrictament necessari, ja que cada vegada ms lalumnat entn que una persona parle ms duna llengua i no li crea cap conflicte. El professorat tamb s plurilinge. Lenfocament del treball amb L2 sempre ser comunicatiu. Cosa que comporta evitar les traduccions, utilitzar material diferent per a cada llengua, treballar el vocabulari parallel dels centres dinters en diferent poca del curs, i no reptar als alumnes quan fan produccions verbals aproximades.

3.2.3.- Previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necessite una atenci especfica per suplir la baixa competncia daquests en alguna de les llenges oficials.

23

Educar en la diversitat no es basa en ladopci de mesures especials per a lalumnat problemtic, sin en ladopci dun model de desenvolupament del currculum, que facilite laprenentatge de tot lalumnat en la seua diversitat. Una escola de qualitat, doncs, hauria de ser capa datendre la diversitat, oferint a cada alumne el currculum que li cal per al seu progrs. Aix, pel que fa a laspecte lingstic, perqu aquests alumnes aconsegueixen un coneixement bsic de la llengua es consideren ptims els programes deducaci bilinge. Al nostre centre no tenim un gran nombre dalumnat que no t el valenci com a primera llengua: castellanoparlants (de lEstat espanyol), i altre alumnat que prov daltres pasos (Bulgria). Aix mateix, en PPEV entenem que cal programar estratgies per a atendre les diferncies en el grau de competncia comunicativa de lalumnat, per tal que es faa realitat lassoliment dels objectius lingstics previstos en cada etapa, cicle, nivell o rea. I per aconseguir-ho, actuem: a.- Establint criteris doptimitzaci dels recursos humans del centre, de manera que safavorisca latenci individualitzada a lalumnat, agrupaments flexibles, etc. b.- Portant a terme actuacions didctiques interdisciplinars: projectes educatius comuns entre dues o ms rees, activitats escolars i extraescolars, ls de laula daprenentatge, tallers, racons, etc. Actuacions que ja estaran especificades en el PCC dins lapartat datenci a la diversitat. c.- Aplicant el Pla dAcci Tutorial (PAT) que contempla tamb actuacions per atendre a lalumnat nouvingut, aix com coordinar la participaci del gabinet psicopedaggic. d.- Potenciant la multiculturalitat en tot lalumnat del programa. e.- Donant informaci a les famlies sobre el Programa Plurilinge dEnsenyament en valenci que aplica el centre, per tal de fomentar lactitud positiva en els pares i en les mares envers el centre i la llengua. f.- Fomentant la participaci i la collaboraci en les activitats escolars amb lobjectiu daconseguir la integraci. g.- Dissenyant ACI que donen prioritat a ladquisici del nivell llindar en la nova llengua.

24

h.- Buscant informaci sobre el context sociocultural del lloc de procedncia de lalumnat. 3.2.4.- Aspectes especfics de lavaluaci. Decisi sobre la llengua en qu es far lavaluaci en cadascuna de les rees i cicles, atenent a la llengua en qu simparteixen aquestes rees, i a la major o menor competncia de lalumnat. A) De la competncia comunicativa de les dues llenges oficials La CCP elaborar una prova que permetr conixer la competncia lingstica de cadascuna de les dues llenges oficials en finalitzar els cicles, la qual ser presentada al Claustre per a la seua aprovaci. Els resultats daquestes proves ens donaran arguments suficients per a valorar laplicaci del Disseny Particular del Programa per aconseguir lobjectiu final de dominar les dues llenges oficials. B) Decisi sobre la llengua en qu es far lavaluaci en cadascuna de les rees i cicles. Totes les rees del currculum en les quals el valenci siga llengua dinstrucci seran avaluades en valenci. El sentit de lavaluaci s el dobtenir un coneixement major de totes les variables que intervenen en el procs daprenentatge. s, per tant, un pas ms dins del procs i mai la finalitat daquest. La finalitat ltima de lavaluaci ser tenir referncia que permeta les decisions ms adients sobre tots aquests factors, per adequar-los al desenvolupament en el procs densenyament. Sn objectes davaluaci:
-

Lalumnat: en quant al grau dadquisici individual de continguts actitudinals, procedimentals i conceptuals (mitjanant lobservaci diria de les intervencions orals, proves objectives, qestionaris, tests). El/la docent: en quant a la seua tasca, tan metodolgica, tutorial i en el seu treball dequip amb la resta del professorat de lrea de llenges, mitjanant un seguiment peridic dels resultats obtinguts i els objectius fixats, una reflexi individual i en cicle del procs densenyament, la metodologia emprada, els recursos, la 25

planificaci i adequaci dels continguts i activitats a lalumnat i a la dinmica de laula. Lavaluaci es realitzar de forma continuada i no circumstancial, en observar un canvi, en acabar un bloc de continguts, en un moment determinat dins del procs daprenentatge, diriament, al finalitzar un trimestre, al finalitzar un curs i/o al finalitzar un cicle. Se seguiran, doncs, les tres fases del procs davaluaci: avaluaci inicial, avaluaci formativa o processual i avaluaci final. Lavaluaci ser contextualitzada perqu siga til, tant per a qui avalua com per a qui s avaluat, partint de la realitat concreta, de les necessitats prpies, del moment professional o evolutiu en el que ens trobem, de les mancances i limitacions, de les expectatives i interessos socials del centre. Lavaluaci ser individualitzada perqu cada alumne s una realitat diferent, lalumnat ser el vertader protagonista del seu aprenentatge i per tant participar tamb en la prpia avaluaci. Tota la informaci referida a lalumnat, al grup-classe, a la dinmica de laula, haur darribar a les famlies corresponents i al propi alumne. En totes les rees, per ms concretament en lrea de llenges (on lobservaci diria del nivell comunicatiu dels alumnes en qualsevol de les dues llenges s ms fcil en el sentit que utilitzem les llenges per a comunicarnos), lavaluaci ser contnua i formativa i podr ser utilitzada per a orientar i dirigir de forma adequada el procs. 3.3.- Tractament Integrat de Llenges. Implicacions metodolgiques. Els continguts acadmics han de ser seleccionats i seqenciats dacord amb les competncies dels aprenents en la llengua en qu es vehiculen. No tots els continguts de les diferents rees plantegen les mateixes exigncies lingstiques durant el procs densenyament-aprenentatge si considerem quatre tipus de continguts pel que fa a la seua relaci amb la llengua i el procs dadquisici: a) Continguts que poden ser desenvolupats sense necessitat de la llengua. b) Continguts que poden ser representats fcilment mitjanant llenguatges figuratius (grfics, taules, mapes, etc.). c) Continguts que tenen la seua definici exacta noms en un llenguatge artificial, com ara una equaci matemtica, per exemple. d) Conceptes que necessiten ser construts a travs del discurs.

26

3.4.- Recursos humans i materials del centre per a laplicaci del programa plurilinge. Acords presos per a la distribuci del professorat. Ac adjuntem el llistat del professorat amb la seua titulaci i/o competncia en valenci.

Curs 2012 - 2013.

TITULACI EN VALENCI I COMPETNCIA LINGSTICA (PGA)
Cap, Elemental, Capacitaci, Mestre de Valenci. Bona, Regular, Nulla

PROFESSORAT
Cap E

N COGNOMS, NOM
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
Albuixech Rosello, Nohemi Bartolome Campos, Maria Inmaculada Biosca Tortosa, Ezequiel Crespo Garcia, Sebastia Ferris Ribes, Cristina Marti Soler, Alicia Martinez Carbonell, Azoraida Ordua Galan, Lourdes Pascual Garcia, Rosario M. Prats Ballester, Maria Nieves Rubio Tudela, Maria Jose Soler Llopis, Aroa Vega Lozano, Luis Vidal Benavent, Maria Luisa Villanueva Castello, Alba Villanueva De La Guia, Francisco Javier Zaragoza Carreres, Arturo

C M
X X X X X X X X X X X X X X X X X

B
X X X X X X X X X X X X X X X X X

R N

27

* Ac adjuntem el llistat del professorat amb la seua competncia lingstica en angls.

Curs 2012 - 2013.

PROFESSORAT
N COGNOMS, NOM
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
Albuixech Rosello, Nohemi Bartolome Campos, Maria Inmaculada Biosca Tortosa, Ezequiel Crespo Garcia, Sebastia Ferris Ribes, Cristina Marti Soler, Alicia Martinez Carbonell, Azoraida Ordua Galan, Lourdes Pascual Garcia, Rosario M. Prats Ballester, Maria Nieves Rubio Tudela, Maria Jose Soler Llopis, Aroa Vega Lozano, Luis Vidal Benavent, Maria Luisa Villanueva Castello, Alba Villanueva De La Guia, Francisco Javier Zaragoza Carreres, Arturo

HABILITACI
NO NO NO NO NO NO SI NO NO NO NO NO NO NO NO NO NO

Competncia lingstica en angls

BONA REGULAR X X X X X X X X X X X X X X X X NULLA

Lacord de Claustre per a la distribuci del professorat s el segent: Per a ser tutor/a cal tenir el Certificat de Capacitaci en valenci. Per poder impartir lrea dangls o part de la matria duna rea cal tenir la titulaci corresponent dangls. Donat que no tenim prou professorat dangls, amb la finalitat de poder impartir totes les sessions que hem indicat, es facilitar lhorari a les persones que tenen la titulaci esmentada per poder atendre les necessitats al respecte a altres cursos o etapes, com s el cas actualment dE. I. i del Primer Cicle de Primria. En quant a recursos materials sutilitzaran els mitjans audiovisuals que tenim al centre preferentment per a les llenges.

28

3.5.- Planificaci daccions de formaci del professorat en competncia lingstica. Es difondran totes les convocatries al respecte que oferten des lAdministraci. Es tindr en compte especialment lassessorament que ens poden oferir les UEMs Unitats dEducaci Multilinge de les Universitats dAlacant, Jaume I, i Valncia aix com lIIFV Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 3.6.- Relaci daltres actuacions o projectes que el centre porta a terme per a millorar laplicaci del programa plurilinge densenyament en valenci. El nostre centre est constitut com a una Comunitat dAprenentatge, i amb els grups interactius i la participaci dels familiars, es proposar millorar la competncia en les llenges del currculum, sobretot en angls i valenci. 4.- CRITERIS I PROCEDIMENTS PREVISTOS PER A LA IMPLANTACI I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE. La plantilla del centre, i per tant el professorat, condicionar en cada moment i curs, el bon desenvolupament del Projecte o no. Per aquest motiu, cada curs es revisar si es pot realitzar al complet el Projecte en totes les llenges que sindiquen (castell, angls i valenci). 4.1.- Calendari dimplantaci. El calendari dimplantaci seguir concretament la proposta de Conselleria en lEducaci Primria, ja que degut a la implantaci del Disseny Particular Plurilinge al nostre centre i ser Collegi Rural Agrupat amb internivells, langls en 3, 4 i 5 anys es va introduir el curs 2008-09.
2008-2009 Introducci: Educaci Infantil 3 anys 2008-2009 Educaci Infantil 4 anys 2008-2009 Educaci Infantil 5 anys 2015-2016 Primer cicle d'Educaci Primria 2016-2017 Segon cicle d'Educaci Primria 2017-2018 Tercer cicle d'Educaci Primria

29

5.- SEGUIMENT I AVALUACI. La Comissi de Coordinaci Pedaggica en les seues reunions quinzenals analitzar ordinriament lacompliment o no de la PGA en el que correspon al Projecte Lingstic de Centre, i extraordinriament sempre que es plantege algun problema sobre ls del valenci al centre. Aquesta Comissi estar sotmesa al control del Claustre de professors i del Consell Escolar i ser el seu rgan executiu en tot all referent a la normalitzaci lingstica del centre. Lelaboraci del present Projecte Lingstic de Centre, a partir daquesta primera proposta, ha de ser participativa i els resultats consensuats, buscant una vinculaci i implicaci reals del professorat, com ja sha especificat en punt anteriors daquest projecte.

OBSERVACIONS MOLT IMPORTANTS En cada curs acadmic, segons la plantilla del centre que es dispose, segons les seues habilitacions i competncia lingstica, es podran atendre o no les necessitats dissenyades als cronogrames. Per tant, cada nou curs a la PGA especificarem el que correspon i el que es pot fer en concret o no.

30