You are on page 1of 52

El Park Güell de Gaudí.

Anàlisi simbòlica
Joan Campàs Montaner

Fitxa tècnica Ubicat en un turó de Barcelona, la Muntanya Pelada, situat entre el camí del Carmel i Sant Josep de la Muntanya, al barri de La Salut, on hi havia la finca de Can Muntaner de Dalt que Eusebi Güell va comprar a Salvador Samà, marquès de Marianao, i la finca de Can Coll i Pujol, per a crear-hi una parc i una urbanització, és a dir, un barri residencial privat. El barri, que havia nascut el 1864 al voltant d’un santuari, esdevingué lloc de residència de la classe alta barcelonina. La muntanya Pelada era un lloc on es feien dinars i berenars populars multitudinaris, mentre que el turó del Carmel, del qual formava part, era aleshores un bosc. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Carmel es convertí en un erm. A la Muntanya Pelada només hi havia alguns garrofers, com el del tronc que encara es conserva per voluntat de Gaudí al Viaducte del Mig. S’hi plantaren pins i s’hi afegiren acàcies, palmeres, cedres, eucaliptus, xiprers, plàtans, oms, pruners..., també matolls i plantes baixes com romaní, ginesta, farigola, atzavares, altimires, evònims, datures, hibiscs, llorers, azalees, heures, buguenvíl·lees i moltes altres. Algunes d’aquestes espècies tenen un valor simbòlic, d’altres medicinal, d’altres defensiu i d’altres ornamental. Fou construït entre 1900 i 1914. A partir del 1901 la labor principal consistí a aplanar el terreny; no es va intervenir massa en el paisatge i es va respectar molt la seva conservació. Abans de 1903 estaven construïts els pavellons d’entrada, el barrat del carrer Olot, l’escalinata principal, el refugi per a cotxes de cavalls i els quatre viaductes. Cap a 1906 s’acaba la Casa Trias (obra de Juli Batllevell) i del xalet pilot (obra de Francesc Berenguer), avui museu Gaudí. De 1907-1908 és el temple-mercat i els seus plafons ceràmics (obra de Josep Mª Jujol) i la cisterna. Segurament d’aquest període (i anterior a 1909) és el Calvari o Tres Creus. De 1913-1914 és l’acabament del banc ondulat i el seu recobriment ceràmic, així com les reformes de la masia (la casa Larrard de can Muntaner) on s’instal·larà, definitivament, la família Güell a partir de 1914. Està inspirat en els establiments anglesos d’ensenyament (per això la k de Park), amb els habitatges dels estudiants escampats en un parc particular i tancat. Per a Gaudí es tractava d’“una colònia autònoma d’estudiosos que volen viure en comunitat, però també, cadascun d’ells, en aïllament”. També adoptà com a model el Santuari d’Apol·lo a Delfos, paradigma de recinte sagrat de l’antiguitat. El conjunt havia de formar una figura de 7 costats, amb 7 portes, com l’antiga Tebes, amb 15 ha. parcel·lades en 60 triangles iguals; al centre de cada propietat s’hi havia de construir una casa amb jardí; n’havien de sortir un total de 40, per a unes 400 persones. El volgué mantenir el Park inaccessible, com una illa, fins i tot als tramvies elèctrics.

Gaudí: El Park Güell

Resums-Adaptació Joan Campàs

2

Signà el contracte de compra el dia de Santa Marta, el 29 de juliol, una santa escollida, a l’Edat Mitjana, patrona dels hostalers. Segons la llegenda, després de morir Jesús, uns jueus prengueren Marta i els seus germans i els abandonaren en una nau, que els dugué a les costes de Provença, on la noia fou atacada per un drac ferotge que, vençut, s’endugué lligat amb el cinturó, cap a Tarascó. Aquesta relació es veu subratllada pel fet que Güell va estudiar a Nîmes, ciutat que ostenta al seu escut un cocodril, o un drac, lligat a una palmera. Conrad A. Kent i Dennis Prindle [(1992), Hacia la arquitectura de un Paraiso. Park Güell. Madrid. Hermann Blume ed. 176 pàgs.] remarquen amb molt rigor la síntesi admirable d’estils arquitectònics, la devoció religiosa, l’orgull nacional, l’avenç tecnològic i el sentit utòpic de les belleses naturals del parc. El Park uneix, doncs, naturalesa, urbanisme i arquitectura, i organitza una ciutat-jardí en un terreny de molt de pendent i de constitució pissarrosa. Els objectius del Park Güell, que s’indiquen expressament als contractes de venda de les parcel·les, són: la bellesa, l’esbarjo, la higiene i la salubritat, avalats per la presència del propi Eusebi Güell i la seva família al parc. Es prohibeix tot el que sigui contrari a aquests principis i s’equipa la finca amb una infrastructura no gens inferior a la més exigent d’avui dia; fins i tot, compta amb la vigilància permanent a càrrec d’una caserna de la guàrdia civil, pagada pel propi Güell. El Park hauria d’esdevenir una lògia, amb branca femenina, els membres de la qual practicarien la meditació solitària a la seva cambra, i potser de tant en tant en una de les coves de la plaça. Es reunirien en assemblea al Temple, de cara a les imatges del Sol i de la Lluna, amb els objectes simbòlics prescrits pel ritual –el mall, el compàs, l’escaire, etc.-, i també la creu, vestits d’uniforme, una o dues vegades al mes, al capvespre; i per les dues grans festes anuals dels solsticis d’estiu i d’hivern. Fou catalogat com a monument artístic el 1962 per l’Ajuntament de Barcelona; el 1969 l’Estat espanyol el va declarar monument nacional; el 1984 la UNESCO ca incloure’l en el Patrimoni de la Humanitat.

Gaudí: El Park Güell

Resums-Adaptació Joan Campàs

3

Gaudí: El Park Güell

Resums-Adaptació Joan Campàs

4

Porta principal L’entrada cal efectuar-la per la porta principal, al carrer d’Olot, ja que es tracta d’un recorregut iniciàtic.

A l’esquerra, a un merlet del costat exterior de la muralla, trobem les paraules ALABA / POR. Mirem de desxifrar-ho. Es tracta d’un anagrama: LABOR PAA i segons un manual de maçoneria del 1871 [Cassard, A (1871), Manual de masonería. Barcelona] P ∴ A ∴ A significa alberg -en anglès lodge, és a dir, lògia. La lògia és el taller o temple on es reuneixen els germans maçons per acomplir els seus treballs. Així, el Park esdevé l’acollidora (per santa Marta) Casa de Labor.

La muralla està ornada amb unes franges roges i blanques com les que emprava l’antiga marina fenícia [Rojo, E. (1997), El Park Güell. Historia y simbología. Barcelona] Voldria significar que el Park és una nau o una illa, a la manera de l’illa Utopia de Tomàs Moro, accessible només per mar.

Gaudí: El Park Güell

Resums-Adaptació Joan Campàs

5

invertida. i la destral és símbol de treball. dos als extrems del mur ornat i un altre a la seva part més alta. de Labor. Els medallons en forma de vitola de cigar fan al·lusió als negocis del tabac dels Güell i els Comillas a Cuba i a Filipines. Les acàcies que Gaudí va fer plantar al carrer fan referència a la iniciació a la famosa societat secreta. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 6 . Dels sets portals previstos només se’n construïren 3. La reixa actual prové de la Casa Vicenç.La K de Park dels 14 medallons del mur suggereix que es tracta d’un parc a l’anglesa. El portal de l’entrada principal mai s’arribà a realitzar. L’estrella de cinc puntes a la P de Park. indica que es tracta d’un indret exotèric. com un diable amb banyes.

L’elefant Entrant pel carrer d’Olot a mà dreta hi ha la cotxera. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 7 . Tokutoshi (1983). pel seu format i textura. però observant-lo amb deteniment hom pot descobrir-lo la trompa i la cua i. pau i salut. Madrid. com s’aprecia als plànols. però. el seu caminar feixuc. símbol. Instituto de España. El mundo enigmático de Gaudí. tot formant dues serps enfrontades [Torii. 832 pàgs. cosa que pot significar la neutralització mútua d’ambdues forces. del que se li veuen el ventre i les potes. per tant. amb una mica d’imaginació.] com les que el déu mercuri duia al caduceu. de protecció. és un elefant.A cada banda de l’entrada hi ha uns pavellons i el mur exterior s’enrosca al voltant de cadascun d’ells.

i el de l’esquerra. en forma de copa. El pavelló de la dreta és la Casa de l’alquimista. per dins.que poden sostenir torres. com les de la cotxera. Els dos pavellons de l’entrada són de parets massisses i rústegues. Els pavellons El Park està ple d’obres i figures de sentit catòlic. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 8 . el Forn amb la cúpula en forma d’ou i la xemeneia i. maçònic i alquímic. així com un forat per mostrar que. per damunt d’ambdós. constituïda en arbre de la vida. les sortides de fums dolents a través de les amanites. però les cobertes són de trencadís de colors plàcids i vistosos i tenen la forma d’una sella de muntar elefants -més amples que les de cavalls. és buida. que té una columna central similar a aquesta.Aquesta cotxera ret homenatge a la cripta medieval de Sant Pere de Rodes.

on ara hi ha la llibreria. a l’interior del pavelló esquerra. el sostre sembla un enorme paladar ondulat.Seguint amb el joc de l’elefant. propi de la boca d’un elefant. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 9 . i els finestrals semblen dues orellasses.

visitaren les Coves del Salnitre. pells i metalls. Per a la seva construcció va fer servir materials i pintures corrents. mercès a l’empresa de ciments de Güell.. símbol universal de la lluita i el treball. i combinà les tècniques tradicionals dels paletes amb les del prefabricat. que es converteixen en ullals.de l’elefant que duu una torre a l’espatlla”. de Collbató. La idea de l’elefant prové de l’explicació-llegenda de quan Gaudí i Jacint Verdaguer anaven a Montserrat. i manté una creu al capdamunt. la torre té la forma d’una trompa d’elefant. En aquestes cobertes podem veure destrals (com les que hi ha al costat de la P dels medallons). agrupat en escates.. El trencadís recobreix amb una flexibilitat perfecta les cobertes. en forma de teixits. on hi ha una roca que s’assembla a un elefant i que Verdaguer cita a la Llegenda de Montserrat: “. com si surés al cim d’un raig d’aigua. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 10 .El pavelló de la llibreria.

Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 11 . que aleshores ocupaven un antic masover dels Güell i la seva germana. amb una llar de foc la xemeneia de la qual té forma de bolet. que abans tenia butaques i telèfons per als visitants i ara és llibreria. amb un fogó a terra que ja no existeix i un tub que va a parar a la xemeneia i que es transforma en un bolet gairebé idèntic a l’altre. murs sense arestes i arcs parabòlics. amb dos espais en semicercle coberts per una gran volta –la del paladar-.El pavelló de la dreta era el de la consergeria. El de l’esquerra. damunt. és de planta ovalada. Té sala i cuina a la planta baixa. una cúpula en forma d’ou. més petit. i golfes. dormitoris i lloc comú al primer pis. i.

la família féu donació a la corona d’Espanya de la casa Güell i els seus jardins. colors aleshores de moda. l’ídol musical del modernisme. podem concloure que Güell es podia permetre el sentiment de ser tot un senyor de l’Europa de l’època. Güell relacionava el seu llinatge amb els mateixos comtes-reis d’Aragó i Catalunya. Si. amb la corona de Baviera. Així.Els rectangles blancs i blaus de la torre. emparentats. després de la seva mort el 1918. perquè aspirava al títol de comte amb les seves maneres de gran senyor i les seves festes i recepcions al Palau Güell i al Park Güell. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 12 . d’escut blanc i blau. en agraïment.i en l’escut dels comtes de Montcada abans que participessin en la conquesta de Mallorca amb Jaume I. El rei Alfons XIII li concedí el títol de comte el 1908. avui dia Palau Reial de Pedralbes. pensem que Baviera era la terra de Wagner. semblen inspirats en la bandera dels Comillas –el marquès era el sogre d’Eusebi Güell. segons la tradició. a més.

el reig bord o reig foll.Els bolets que culminen els pavellons són exemplars joves de l’espècie amanita muscaria. bruixes i gnoms. Yeats. Nietzsche. druides. Tenen efectes al·lucinògens i per això se’ls sol representar en relació amb xamans. Rimbaud. Delacroix. mags. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 13 . Balzac. de barret roig amb clapes blanques.. a part de l’ús que en feien artistes i intel·lectuals com ara Baudelaire. Verlaine.. Hugo.

construïda per De Sanctis el 1723. El conjunt recorda força l’escalinata de la Plaça d’Espanya de Roma. revestits amb mosaics de trencadís que juguen amb conformacions còncaves i convexes i admirables combinacions de formes i colors. estan tancats per murs emmerlats. té al seu centre unes piques d’aigua en cascada. d’onze graons. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 14 . Als costats de l’escalinata hi ha unes rajoles de sis costats que fan pensar en les cel·les hexagonals dels ruscs d’abelles (per aquesta relació amb les cel·les de les bresques suggereixen construcció. comunitat i treball). De formes variades i simètriques. amb parterres laterals.Escalinata Els diferents trams de l’escala.

• el pavelló de l’esquerra. evoquen el forn de l’alquimista que per la seva xemeneia escampa vapors purificats.Resumim el camí des de l’entrada del Park fins el capdamunt de l’escalinata: • arquitectura i escultura mostren la Labor simbòlica del procés alquímic que cerca la transformació de l’home material en savi immortal •el pavelló de la dreta és el de l’alquimista. i la torre adjunta. principis del masculí i del femení. o d’embrió. la serpent de bronze significa la tala d’allò que és superficial i la fixació de l’ésser humà bàsic. amb la cúpula en forma d’ou. mitjançant l’aigua de la cascada i el foc de la salamandra. • a les piques de l’escalinata. L’aigua que cau de pica en pica i d’animal en animal unifica el conjunt i contrasta amb la pujada d’iniciació al Temple. a la superior. que en temps de Güell acollia dos germans. unió representada al cim de l’escalinata per la pedra filosofal de la Gnosis o de la saviesa. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 15 . com Apol·lo i Artemisa (Diana). el corall representa la pedra en brut que el no iniciat ha de purificar. s’assoleix la unió del masculí (sofre) amb el femení (mercuri).

Güell hagués decidit comprar-li la finca de Can Muntaner per instal·lar-hi el seu propi Park.Argenteria Al primer tram hi trobem una pica amb lloses i figures estranyes entre les quals s’entreveu. El possible significat es pot trobar en el fet que després de la visita estiuenca d’aquell any al marquès de Marianao. Gaudí complia els 45 anys i. Cit. la matèria prima que l’alquimista ha de purificar al seu propi interior. les eines simbòliques dels constructors. que són. aquesta celebració amb copes de xampany també està representada al segon tram del pòrtic de les columnes. segons el reglament de l’orde dels seguidors d’Hiram. a Cambrils. Quant als traços que surten del cercle. A la mateixa pica hi ha formacions de corall. que són símbols de la pedra en brut. ja podia rebre el grau de Gran Mestre Arquitecte [cfr. festa solsticial i maçònica de l’estiu. número essencial del Park (també Güell i Gaudí tenen 5 lletres). sumen 5. Després haurien celebrat la compra-venda i el fet que aquell 25 de juny. Cassard. un cercle gruixut d’on surten dos pals cap amunt i tres cap avall. doncs. Se’ns mostren. el 2 i el 3. al seu parc de Samà. A les parets del primer replà hi havia una llosa que duia gravat “Reus 1898”. un compàs graduat i. Ob. les de la maçoneria (maçó significa mestre d’obres i la figura ideal que el caracteritza és la medieval de Déu com a Gran Arquitecte que amb el compàs dibuixa el cercle de l’univers). a l’esquerra.]. també. a la dreta. i una copa de xampany. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 16 .

amb la serp. acompanya el déu de la Medicina. Gaudí hi recrea l’Argenteria del congost de Collegats. com les que Moisès o el grec Asclepi aixecaven amb el bastó per defensar el seu poble de les plagues. Del centre de l’escut surt un cap de serpent de color de bronze. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 17 . Duu banyes perquè és la manera com es solia representar les imatges alquímiques. en el curs del Noguera Pallaresa. i l’aire de gos que adopta el deu a l’animal que. Es tracta d’una roca que s’assembla a la proa d’una nau.A la font de l’escalinata de l’entrada al Park. Cap de serp Al segon tram hi destaca l’escut de Catalunya que dóna al Park el seu sentit catalanista.

ideal per a dessecar zones pantanoses i acabar amb el paludisme. Tot plegat al·ludeix a Güell com a autor del tractat La inmunidad por las leucomaínas. contra les epidèmies (com a apareix en un retrat del tortosí Juli Moisés amb el llibre a les mans i el Park i Barcelona al fons) Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 18 .Les incrustacions al voltant de l’escut són fruits d’eucaliptus. un arbre amb una gran capacitat d’absorció d’aigua.

[cfr. Histoire de Nîmes. en què pot viure i fins i tot apagar-lo. que era addicte a aquesta doctrina i tenia aquell animal per símbol amb el lema: “Me’n alimento i l’extingeixo”. Altres aspectes de Nîmes presents en el Park: el cocodril lligat a la palmera de l’escut (aquí substituït per la salamandra amb les palmeres plantades a banda i banda de l’escalinata).Salamandra Al tercer tram. És en aquesta figura on millor es denota la presència de Nîmes i de l’alquímia. en referència al foc. H. i als vorells de la tercera pica aferma les grapes una de les figures més populars i atractives de Gaudí: la salamandra alquímica.. representació animal i vivent del foc. les inscripcions Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 19 . la corona de llorer (el jardí de llorers vora la Casa Güell). car recorda la de marbre blanc que coronava la columna dreçada el 1533 a la plaça de la Salamandra de Nîmes en honor del rei Francesc I. Gautier.(1724)]. com ho designen els seus esplèndids colors a l’esquena. amb el sentit moral de fermesa davant les adversitats. (1991). les runes del temple de Diana.

Aquí Gaudí mesclà el trípode amb l’omphalos de pedra. a l’esquerda que comunica amb el món inferior.premaçòniques. en tant que cripta. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 20 . protegit per tres serpents. podem suposar que al costat del trípode hi havia el lloc on Apoll·lo matà la serpent Pitó. l’Amfiteatre i el Temple Romà. Aquesta pedra desaparegué. de manera que la pedra filosofal. però tal vegada representava la pedra filosofal alquímica o l’omphalos primigeni. sota la Columnata. estableix la connexió d’aquest món amb el dels morts i el dels déus. Seguint la comparació amb el santuari de Delfos. i no sabem com era. o l’omphalos.. el llombrígol del món. que simbolitza la cisterna. com el que emprava la pitonisa de Delfos quan deia l’oracle.. Dalt de tot del quart tram hi ha una figura de color marró la part baixa de la qual és un trípode.

de màscara tràgica. però roman a l’ombra la resta de l’any. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 21 .Darrere el tríopode hi ha un banc per reposar i contemplar el panorama: li toca el sol a l’hivern. Sembla una boca oberta (la de la pitonisa o la porta de les aigües subterrànies?). que tesa el llavi inferior per la profunditat del plor (trist o alegre?).

Arquitectura. Es tracta d’un recinte tancat. i que per mitjà de l’omphalos connecta amb el món subterrani (la Cisterna). un teatre on els herois poden mostrar als pelegrins. Lahuerta. (1992). Barcelona]. l’astre que envia les epidèmies amb les seves sagetes. beguda l’aigua de la font Castàlia (aquí Sarva). J. el Temple del déu a mitja altura. sobre el seu santuari.Temple-mercat El Park es configura a imatge i semblança del Santuari d’Apol·lo a Delfos [cfr. amb una Via sacra ascendent (l’escalinata). Delfos significa la pàtria comuna dels grecs. ideología y política. i té.J. el déu que mata la serp Pitó. per mitjà de faules o de mites en forma de tragèdies o de comèdies. la pitonissa que. Antoni Gaudí. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 22 . que també són de curació –el mal i el bé. que venen de la llum i la calor-. i el Park simbolitza els catalans. Apol·lo és un déu del Sol. atorga oracles asseguda al trípode. a Delfos i al Park. de cara al mar. el destí i les profunditats de l’ésser humà.

És la construcció més discutida de Gaudí: uns la lloen com a homenatge a Grècia o com a revival del passat. a les colònies.Columnata La Columnata dòrica s’anomenà Temple però també Mercat.. una crítica de l’arquitectura decimonònica. altres que és el menys original del Park. “He fet la columnata dòrica arcaica del Park Gëull tal i com l’haurien fet els grecs d’una colònia mediterrània” (suggerint que. d’altres diuen que el seu hel·lenisme és de Vitruvi i del barroc. es construïa sense massa rigor i per a impressionar els “provincians”. una sàtira cruel de l’art clàssic. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 23 .. una desgraciada desfiguració del dòric. a causa dels venedors que hom pensava atreure a la colònia.

i simulen que es claven al sostre. de manera que n’hi ha 86 de construïdes. El conjunt temple-banc està construït a base de dos únics mòduls prefabricats. Es tracta d’un espai ocupat per 90 columnes: 3 al davant. una a la quarta fila. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 24 . amb els capitells enfonsats al fus. hivern. 5 a segona fila.Les columnes exteriors s’inclinen cap a dins per compensar el pes enorme de la plaça. i 1 + 4 = 5. 7 a tercera. la plaça que sosté la columnata també fa 86 metres de llarg i al voltant dels sols d’estiu. Però Gaudí deixà de construir-ne quatre. com si aquest fos un coixí tou. una a la cinquena i dues a la sisena. 9 a quarta i 11 a cadascuna de les sis files del fons. primavera i tardor hi ha 14 llunes. i 8 + 6 = 14.

26-33). vídua d’Osiris. signifiquen el Tot. per mor de la qual els maçons s’anomenen a si mateixos “fills de la vídua”. Sarva (Zerwa) apareix a la Bíblia com a vídua. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 25 .Al fons de la sala hi havia una font d’aigua magnesiana que també queia a la cisterna i que alguns comparaven amb la font de Castàlia del santuari de Delfos. Entre els caps de lleó. Tanmateix. les lletres inicials de Siva i Visnú. Güell la comercialitzà amb el nom de Sarva. hi ha grups de quatre gotes a punt de caure situats just dessota dels desguassos del banc. mare de Jeroboam. déus que. més tard rei de Judà i creador d’un culte heterodox (I Reis II. de manera que s’estableix una relació directa entre la modernitat i l’acoloriment del banc que hi ha al damunt i el hieratisme antic i descolorit de la Columnata. com l’alfa i l’omega. cap de les fortificacions de Salomó. De les vídues famoses la més gran fou Isis. i a les etiquetes de les ampolles s’aprecia una àncora i dues lletres en escriptura devanagari del sànscrit: Sar i Va. units.

La seva gran capacitat permetia una certa autonomia a la comunitat. atès que no té cap inclinació. Quan plou. la plaça del teatre. tot i que l’aigua no era destinada al consum sinó al regadiu. desguassa a l’enorme cisterna. l’aigua hi restaria embassada o es desbordaria pels costats enrunant el banc ondulat. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 26 . D’aquesta manera. La cisterna fou el primer que es construí a la segona fase de les instal·lacions entre el 1906 i el 1908. travessa una capa de pedra i sorra i es recull al cim de les columnes per l’interior de les quals. aquesta plaça s’omple de bassals i. la Columnata i la Cisterna resten relacionats entre sí per la funció de la pluja.Cisterna L’escalinata condueix a la columnata dòrica que sosté la plaça del teatre grec. de l’aigua (a l’igual que les figures de l’escalinata). en u n tub. però Gaudí ideà un sistema que filtra l’aigua.

mentre que la realització. elaborats amb trossos de porcellana. però simètric. els colors. d’entre uns dos i tres metres de diàmetre i. i a cada costat hi ha unes creus blanques inclinades. Al terra s’hi aixequen pilastres d’altures diverses. que forma un llaç a la dreta i un altre. a l’esquerra. Plafons En lloc de les columnes suprimides hom situà al sostre uns plafons rodons. entre el dos i els tres metres. on hi ha el ganxo per a penjar-hi el llum. de color daurat. l’estructura i els materials són de Gaudí. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 27 . tot i que amb variacions de materials i de colors. vaixella i vidre. templeres. La idea. El més exterior (A) és un disc de fons blau fort amb una zona verdosa. uns altres de més petits. amb alternança de llargues i curtes. Aquesta cinta és gairebé recta al centre. l’acoloriment i les formes concretes són de Jujol. Els quatre plafons grans representen un únic dibuix bàsic. d’invertit.Ocupa la meitat dreta de la sala de les columnes i s’hi baixa per una escala coberta per una portella –no és permesa la visita al públic. al seu voltant. A l’interior del sol es veu una cinta estreta. Les pilastres han adquirit un color daurat i verdós i els capitells són de color negre. amb un sol de 20 puntes. que sostenen unes rústegues voltes de pedra tot formant grans passadissos. llarga i blanca.

mentre que els de darrere són d’una major varietat i intensitat de colors. les rosasses lunars són molinets i espirals de ceràmica vidriada. i els altres dos. el de primavera a la dreta (C). el d’hivern. Els de davant són de colors clars i verds. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 28 . Situats al voltant dels plafons grans. amb dos o quatre braços en direccions oposades. els equinoccis. als fons. representada per un estel roig. Al seu darrere (B). El més avançat (A) és el del solstici d'estiu. fred. més o menys circulars i regulars. i el de tardor a l’esquerra (D). que suggereixen la Lluna en els seus cicles creixent i minvant del mes lunar i femení de 28 dies. sembla que ho faci en el contrari. a fi d’indicar que la rotació de l’espiral. quan gira en un sentit. quan l’àngel anuncia a la marededéu l’Encarnació.Els quatre sols corresponen a les quatre estacions. o perla i mirall. esplendor de llum i de color. Els de la sisena fila són figuratius i sembla que corresponen a l’equinocci de primavera. Al seu voltant 14 plafons petits. de lluna pàl·lida i somniadora.

del Temple còsmic del Sol i de la Lluna.Es tracta. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 29 . dels principis masculí i femení. de la llum i el seu reflex. de la raó i del sentiment. per tant.

pel gran banc ondulant i. per la festa de les Associacions Autonomistes en benefici dels damnificats a les darreres inundacions a Catalunya. amb bandes militars. per un festival benèfic. al 1909. a la banda de dalt. per damunt del banc. Abans. Poc després que Eusebi Güell morís. segurament pensades per al desnivell entre la via de les palmeres i la plaça. però només hi ha constància del projecte d’una d’elles. limitada. curses de bicicletes. però.Plaça del teatre Damunt del Temple hi ha la gran Plaça de la colònia. elevació de globus. de manera que els espectadors podien veure la interpretació i. Gaudí havia dissenyat unes grades llevadisses de ferro i fusta.. en una disposició semblant a la del Teatre d’Apol·lo a Delfos. amb l’escena al davant. forma llotges per a petits grups de persones.. al 1908 per un festival amb balls i curses. sardanes. al 1906. a la banda de baix. el 1918. la ciutat i el mar. anomenada des d’un principi plaça del Teatre Grec. Sembla ser que es representaren diverses obres al teatre grec. autèntiques les de fora i artificials les de dins. o al 1911. el Park Güell esdevingué parc públic. que tenen damunt unes baranetes rústiques que presenten una certa semblança amb el banc ondulant. el qual. per la festa organitzada per la Federació femenina contra la tuberculosi. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 30 . Güell obria el Park per a celebrar-hi actes culturals i festes: així. amb els seus replecs. pel passeig de palmeres. al 1907. pel Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

mescla d’art humil i art major (tot i que s’ha perdut una gran part del trencadís. colors i materials. restaurat posteriorment amb ceràmica blanca). s’adaptessin a la seva forma [el trencadís permet innombrables variacions. o segments de banc. lluminositat. Gaudí estudià. contrastos. en trencar-se. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 31 . la forma del seient més còmode per als usuaris. Per tal de crear els efectes de més impacte. picant-les amb una maça a fi que.Banc ondulant El banc és una obra admirable d’enginyeria en restar gairebé suspès a l’aire. amb un jove obrer assegut. car no totes són iguals. amb angelets. d’un metre i mig de llarg. Sobre aquests mòduls es van enganxar les peces de ceràmica. imaginació. que es van anar unint. Jujol pintava i preparava les peces de ceràmica per a la seva cocció. colors. amb peces de diversos formats. Es van fer uns mòduls. i és una meravella per la seva forma. amb les adaptacions adients a les corbes. o la dels Trias. Jujol emprà tota mena de peces. tant a superfícies llises com corbes]. Per fer el banc. com les de la seva pròpia vaixella.

doncs. el manipulador de serpents. que Asclepi ha aconseguit de sotmetre la serp i posarla al servei del seu art humanitari. a qui els antics dedicaren una constel·lació celeste.La forma global del banc suggereix una serp que es doblega en forma d’U. s’agiten alhora que aferren els grans testos allà situats. Recordem que. Tot plegat significa. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 32 . segons els mites grecs. la d’Ofiüc. Aquesta constel·lació d’Ofiüc-Asclepi té sobreposada la de la Serp. que és precisament la forma del banc ondulant. cap i cua. és per això que la de la serp té una forma d’U molt ampla. els extrems del qual. Asclepi (l’Esculapi llatí) esdevingué un déu de la medicina. de manera que la pot aferrar amb les dues mans separades.

en els diversos dissenys es van descomponent fins a formar una mena d’aranya (o es van recomponent en palmetes). solstici d’estiu. I Càncer és el signe de Gaudí. damunt l’Anunciació. el signe de Càncer ocupa el cim de la roda dels signes). En observar-los detingudament podem apreciar el fet que es tracta de la metamorfosi d’un cranc de poderoses pinces i en posicions diferents. nascut a Reus a dos quarts de 10 del matí del 25 de juny. del 1852 (també al gran zodíac de la façana del temple de la Sagrada Família. I el cranc és el signe de Càncer. per començar després el declivi de les hores de llum.Mosaic La part posterior del banc està decorada amb palmetes de 5 braços que. quan el domini del sol arriba a la seva plenitud. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 33 .

Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 34 .

A una banda les banyes retorçades de Capricorn. i. car segurament hi havia representats els 12 signes zodiacals. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 35 . els peixos enfrontats de Piscis.Al costat de la metamorfosi del cranc hi ha altres signes. la gran onada petrificada del banc amb els signes del zodíac. A l’altra. i les banyes d’Àries. l’arc de sagitari amb sageta de colors al costat. Coronant el Temple còsmic del Sol i la Lluna. els de Libra i Virgo. a l’interior del banc.

Foren gravades abans de la cocció de la ceràmica pintada. sobre el banc. “fora gelosia”. com Esculapi. que és el banc mateix. fan pensar que ella trepitja la serp.Inscripcions En diversos punts del banc trobem un seguit d’inscripcions de Jujol. hom pot llegir “Oh Maria”. D’altres inscripcions són ambigües. com: “Ay urbs antiga y atresorada”. gairebé grafitti. Les referències a Maria. “Tum somrius”. “Son front”. cosa que indica el desig de perdurar. Així. “Tum serveixes”. en català o en llatí. que participen de l’esperit cartogràfic. “Sos ulls”. sanadora o salvadora dels humans. de manera que Maria esdevindria. car són situats a punts poc vistosos i semblen de mà inexperta (un altre truc de l’escriptura secreta). “Angelus Domini nuntiavit Maria”. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 36 . Algunes s’han perdut (com “Reus” o “Maria”).

A causa de l’ús que es fa de l’astrologia al Park.Una possible hipòtesi és que es tracti d’un diàleg. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 37 . també. entre la verge i el creient. cal tenir present. en estar disposades unes i altres en direccions inverses. que Josep Maria Jujol era del signe de la Verge.

hi treballaren 14 paletes i els seus ajudants. Barcelona. amb grans treballs i depeses. El pensament de Gaudí. Gaudí va declarar: “L’objectiu és augmentar i fer més còmodes les comunicacions dels diversos indrets del Park. escrits i declaracions seves recollides per Puig i Boada. emprant únicament els materials propis del terreny” [Gaudí. diverses zones rocoses. 1981] Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 38 . i també les porxades i els viaductes. Per fer-los s’hagueren de retirar.Porxades i viaductes Tots els camins del Park serpentegen. A.

Barcelona]. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 39 . L. abans duia a la mà una pala de picar roba (la festa de les bugaderes es celebrava el dia de santa Marta). A la primera. una cinta ampla sobre el pit que sosté un joiell. una paleta d’acer amb mànec per escampar i igualar el guix [cfr. (1887). que és la que hi ha representada al Park. Taxil. al Paradís. A la cerimònia d’admissió de la Maçona Perfecta. segons sembla. a la mà. La figura fa pensar que també representa la germana Maçona amb el cistell de pomes. fotografies i dibuixos dels voltants del 1900 mostren lògies amb maçones del segon o el tercer grau i amb el mateix vestuari que la figura de la porxada: els cabells recollits. que s’allarga per darrere de la Casa Güell –actualment una escola pública-. Los misterios de lla francmasonería.Porxades de la Bugadera A l’esquerra de la plaça del Teatre s’accedeix fàcilment a tres porxades consecutives. totes les columnes són diferents i d’una sobresurt una figura anomenada la Bugadera que. s’escenifica la temptació de l’Inductor a Eva. el davantal arrodonit a la banda de baix i. les mànigues arremangades per a la labor.

També a l’admissió de la Maçona Perfecta es ritualitza aquest fet amb les espases dels barons i les varetes de les dones fent túnel. mentre l’exèrcit del faraó els persegueix. La Porxada de la Bugadera té forma de gran ona allargassada. la fúria de Déu fa estremir la terra i cauen pedres com ganivets entorn de la dona. el poble hebreu guiat per Moisès. tal com suggereix de manera molt expressiva aquest conjunt. pel fet de tastar-ne una.per fer-li mossegar la poma de l’arbre del Bé i del Mal: per això ella duu un cistell de pomes (pedres) damunt del cap. i que. com si fos un túnel. segons que suggereix el braç estès de Moisès a la Bíblia. Les columnates exteriors s’inclinen cap a dins a fi de suportar la pressió del desnivell de la terra i formen una volta molt llarga de pedra que. que en maçoneria suposa el famós pas bíblic del Mar Roig. Es tracta de l’ona que embolcalla i protegeix. engloba el passadís gairebé en cercle. de manera sorprenent. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 40 .

que són alts remolins de creixement helicoïdal i que semblen copes de cristall per al Brindis. propis del Convits d’Amistat que es celebren els solsticis d’estiu i d’hivern. que queda tallada.Al capdavall d’aquesta porxada comença la segona. i de l’ajut que els forts han de donar als altres. Suggereix les festives torres humanes que en aquell temps només eren típiques de Valls (els castellers). la tercera porxada és un clar simbolisme de la unió que hi ha d’haver entre els germans. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 41 . A sota de la Porxada del Brindis. formada per un semicercle de columnes. que són festes principals de l’orde maçònic.

Encarat a la plaça. i al mur hi ha unes portes de ferro i una parada de begudes que barren el pas a les coves i galeries de l’interior de la muntanya que havien estat emprades pels picapedrers que hi arrencaven la pedra. Memoria descriptiva. Pel mateix indret transcorria. en record del bisbe que fugí per aquí en una de les persecucions de cristians [cfr. possiblement relacionats amb l’altar primitiu que es conserva. Informacions donades per Gaudí: El Parque Güell.Via de sant Sever Es tracta de la via principal.. Gaudí va voler instal·lar en aquestes galeries artefactes amb jocs d’aigua i llum. per això s’anomena de Sant Sever. Sellés. Barcelona. el camí que anava de l’antiga Barcino a Sant Cugat. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 42 . de deu metres. S. en un racó. 1903]. voregen la via palmeres vertaderes i artificials. la més ampla. segons Gaudí.

en forma de collaret del qual pengen unes altres 5 denes i. glòria. al capdavall. 15 dels segons i 5 gloriapatris.corresponent a passatges de la vida de Jesús i de la Mare de Déu). El rosari complet equival als tres resos del senzill. una creu. dolor. i 5 més d’intercalades per als parenostres. Corresponen a les denes d’un rosari gegant (el rosari cristià consta de 5 vegades 10 denes –per deu avemaries-. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 43 . Cada rés representa un misteri –goig. amb un total de 150 de les primeres.A la mateixa via es poden veure una filera de pedres esfèriques.

El del Mig és més complex que el de Baix. de drac o de bé (o del que la imaginació ens dicti). tot i que també hi ha pedres sense desbastar que formen columnes: al vespre la confusió és perfecta. tot formant dues corbes de gairebé 360 graus. té 2 o 3 vegades 14 columnes. El camí elevat és vorejat per uns bancs rústics en posició irregular i uns gerros de pedra. les terceres tenen capitells que semblen de fang o de pedra mig desfeta. llegir. Aquest pont. d’altres mostren pedres rústegues que en sobresurten. s’arriba al primer pont o viaducte corbat. Al peu d’algunes columnes hi ha seients amb respatllers i mènsules als costats. tombant a la dreta.Viaductes La via de sant Sever passa per davant de la Casa-Museu Gaudí i. Per la via principal s’arriba a la porta de la carretera del Carmel. tenen les palmes convertides en voltes de claustre. pel de Dalt. a continuació. revestides amb pedres del propi terreny. que constitueixen dos passadissos separats. Aquests viaductes són sostinguts per unes pilastres cilíndriques de maons. també inclinades les unes vers les altres. però alternades. El Viaducte de Dalt també té tres sèries de 14 columnes. amb testos d’atzavares naturals. escriure. en nombre de 21. calculat per l’arquitecte Joan Rubió. A prop d’aquesta entrada arrenca el camí que passa pel Viaducte del Mig i. amb voltes quasi planes que formen quadrats. com si fos un lloc de meditació i de treball. Els gerros que voregen la via. per pensar. i les “branques” que suporten els sostres de pedra semblen trencades pel seu pes excessiu. són semblants als del Viaducte de Baix Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 44 . Notem les pedres dels troncs de palmera que sembla que es vulguin escapar de la seva funció de suport i traspunten com si fossin caps de tortuga. Les columnes són de tres classes: les més elaborades i polides formen el fust. dues fileres de palmeres artificials. inclinades per cada banda. dues altres fileres iguals. A baix. anomenat de Baix. al centre hi ha una fila de columnes verticals damunt les quals graviten.

Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 45 .

Cases Casa Güell Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 46 .

que Gaudí li aconsellà per l’esplèndida vista i perquè el cingle de la muntanya permetria sortir al bosc per la part de baix i per la terrassa del darrere. i acollia des de membres de la família reial fins a menestrals i jornalers. d’estil modernista (1906). un arc d’accés a la capella i un hivernacle. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 47 . Casa Trias L’advocat Martí Trias i Domènech va encarregar a l’arquitecte Batllevell de construir la seva casa. amb figures d’Apol·lo.Gaudí s’ocupà d’habilitar la casa Muntaner per als Güell. al saló s’hi instal·laren les teles neoclàssiques d’El Vigatà. amb un porxo. El comte Güell morí a la seva casa del Park el 8 de juliol de 1918. en dues parcel·les d’un indret elevat del Park. mercuri i altres déus grecs. La Casa Güell es convertí de seguida en el punt més destacat de la ciutat.

a més de l’assistència de les monges carmelites de Sant Josep. com a figura maçònica. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 48 . S’explica que Gaudí la comprà a principis de 1906 perquè encara no s’havia pogut vendre. xifres que sumades fan 5. formen un escaire la hipotenusa del qual és la línia que va de Güell a Trias.Tot i que les parcel·les eren la C i la D. caracteritza els Venerables. reforça la impressió que. la de Güell. on hi visqué 20 anys. Hi va anar a viure amb el seu pare. hi havia unes condicions ocultes que aquesta mena de dades fan evidents. com les muses Trias. Les tres cases. la casa fou registrada amb el número 32. El 1925 es traslladà a la Sagrada Família i morí d’accident. per accedir al Park com a propietari. la de Gaudí i aquesta. construïda entre 1903 i 1904 com a model per a ensenyar als clients. El triangle. Casa Gaudí L’actual Casa-Museu Gaudí abans era la casa rosada de Gaudí al Park. la triple deessa o la Trinitat. de manera que al Venerable Gaudí no li queda altre remei que esdevenir l’angle recte. que morí poc després. el 10 de juny de 1926. la seva neboda Roseta i la criada Vicenta. El cognom Trias. atropellat per un tramvia.

un color molt adient. amb jardí esglaonat. La segona planta disposa d’un balcó de ferro. amb sageta. creu i penell. a tocar de la via principal. que suggereixen la Labor dels ruscs d’abelles. construït per Francesc Berenguer. i unes xemeneies típicament gaudinianes. En deien la Torre Rosa. Consta d’un soterrani i una cova amb carner. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 49 . del qual era molt devot.És un típic xalet modernista. tres plantes i una torre de tres cossos. perquè Gaudí era de Reus i. inspirades en els bolets anomenats múrgoles. l’alquímia o el gnosticisme. perquè la rosa també es relaciona amb la mare de Déu del Roser i amb el rosari. perquè. tenia altres creences: els principis de la Rosa-Creu. Fou comprada pels Amics de Gaudí i el 1963 s’inaugurava la Casa-Museu Gaudí. primer ajudant de Gaudí. a l’escut d’aquesta ciutat hi ha una rosa. a més de ser catòlic. en un terreny abrupte.

però al plànol del 1903 ja apareix la planta d’un petit edifici en forma de 6 lòbuls i la indicació Capelya. Capella Per al cim del turó. Gaudí dissenyà primer una gran creu cristiana. anomenat així pel mineral de ferro que contenia. ideals per a Güell i Gaudí. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 50 . amb aquesta troballa el Park adquiria uns orígens mítics. al peu del qual es va descobrir una caverna amb fòssils de rinoceronts i altres animals.Turó de les Menes A la banda esquerra del Park hi ha el Turó de les Menes. referint-se a una capella arcaica. característica del XIX. a la recerca d’arrels ancestrals.

per davall. la societat secreta creada. un dels fundadors de la qual. però que té una piràmide sobre el pal major. La rosa i la creu unides formen el signe de la Rosa-Creu. La forma lobulada de la Capelya evoca la rosa. aleshores de moda. Josephin Péladan. pel teòleg protestant alemany J.V. al segle XVII. i es relaciona amb la muralla. La tercera sageta fa referència al déu del Sol (Apol·lo és una figura clau del Park) que amb les seves sagetes de Sagitari envia les mortíferes epidèmies o dóna vida al món. i per això Gaudí en digué Capelya. hermètica. va ser a Barcelona el 1901.La Capelya és un talaiot balear. Podem suposar que potser hi ha un accés: les velles mines podrien connectar amb el talaiot. les tres creus es sobreposen visualment i formen una sageta de Sagitari amb creu. Calvari Damunt de la Capelya hi ha un Calvari. els merlets i la seguretat del Park. que també ostenta la del Bon Lladre. i el que hi ha dins. amb una creu central cristiana. Andreae quan s’integrà a la maçoneria. de caràcter militar. atesos per sacerdots druides. Des del costat un s’uneixen les dues escales. A finals del XIX aparegué una Rosa-Creu catòlica. Hom pensava que els talaiots eren santuaris primitius. de sentit clarament maçònic. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 51 . però és una capella sense portes ni finestres.

Park Güell. Lionel Nicolás (2008). Sant Lluís (Menorca). Barcelona. Carandell. Gaudí: El Park Güell Resums-Adaptació Joan Campàs 52 . Sant Lluís (Menorca). José María (2005).Bibliografia Carandell. El Park Güell : un lugar mágico y enigmático. Eduardo (1986). José María (1998). 128 pàgs. Triangle Postals. Carlos Alber i Palmisano. 240 pàgs. 198 pàgs. Giordano Rodríguez. La llar del llibre. Triangle Postals. 144 pàgs. utopía de Gaudí. Dos de Arte ed. Antoni Gaudí aquest desconegut: el Park Güell. Rojo Albarrán. Park Güell. Col. Sant Cugat del Vallès. Els llibres de la frontera 15.