Quaderns. Rev. trad.

15, 2008 31-33

Tra-duir i tra-duir
Manuel Carbonell
Escola Oficial dIdiomes Barcelona - Drassanes Av. Drassanes, s/n. 08001 Barcelona

Resum En la traducci literria, el traductor senfronta a una disjuntiva: o doblegar-se a les caracterstiques del text original o doblegar-les a les peculiaritats de la prpia llengua. La segona opci s la transnaturalitzaci de lobra i es fa des de lautoritat del traductor. La primera, en canvi, atorga lautoritat traductiva a lobra i el traductor shi sotmet. Aix s el que fan dos autors per als quals la traducci s una part essencial de la prpia obra: Hlderlin i Heidegger. La traducci dels textos daquests dos autors hauria daplicar la mateixa actitud. Aix s el que ha procurat fer el traductor catal. Paraules clau: transnaturalitzar, dessubalternitzar, contra-ducci, retro-ducci. Abstract In literary translation, the translator faces a dilemma: either giving priority to the characteristics of the original text or submitting them to the peculiarities of his/her own language. The second option is the transnaturalitzation of the work and it is made from the authority of the translator. The first, however, concedes the translation authority to the work and the translator undergoes it. This is what two authors for whom the translation is an essential part of their own work make: Hlderlin i Heidegger. The translation of the texts of these two authors should apply the same attitude. This is what the Catalan translator has tried to do. Key words: transnaturalize, desubordinate, contra-lation, retro-lation.

La meva intervenci aqu no plantejar cap problema especfic o general de la traductologia, ni nenfocar cap tendncia. En canvi, a partir de lexercici de traduir textos de F. Hlderlin i de M. Heidegger, contribuir potser a precisar un aspecte determinant de la traducci que, per entendrens, anomenem literria i, en aquest sentit, podr servir tal vegada danotaci que santeposa a les remarques que, durant aquestes sessions, es fan a aquesta branca de la cincia de la traducci i que, per tant, apunta als pressupsits de la traductologia. Tot i salvant les diferncies fondes que hi ha entre traduir un poema o una novella, duna banda, i una obra de filosofia, de laltra, el fet que puguin agrupar-

32

Quaderns. Rev. trad. 15, 2008

Manuel Carbonell

se tots tres tipus de textos sota el denominador com dhumanitats prova que comparteixen caracterstiques prpies que els separen radicalment dels textos produts en les disciplines cientficotcniques. La petja de lescriptor hi s intrnseca en la forma de lestil. Ms encara, en un text literari, la forma, per dir-ho en termes clssics, s inseparable del contingut i, en alguns casos, la forma en pot ser tot el contingut. Aix fa que la llengua de la literatura no es pugui confondre mai amb un llenguatge despecialitat. I per aix es parla prpiament del llenguatge de la fsica, de les matemtiques, de les cincies naturals, i fins i tot del dret administratiu, de la histria econmica o de la lgica simblica. Aix doncs, aquest fet s tamb el determinant intrnsec de la traducci dita literria, sigui potica, narrativa o filosfica. En la traducci literria, en efecte, hi s principal la llengua de lautor. Aix vol dir que hi s principal la relaci que lautor mant amb la llengua de la comunitat en qu sinsereix com a tal autor. s, doncs, una relaci temporalment i espacialment marcada. I la majoria de vegades aquesta relaci s conflictiva. Com traduir, per tant, aquest conflicte, particular i especfic duna circumstncia personal, a un mbit temporalment i espacialment distint? Com traslladar-lhi? Aquest s el problema que, en forma de disjuntiva, planteja Heidegger en lesfera de la filosofia,1 i que semmarca en el fenomen general de la recepci de les obres literries. La fita de la traducci s certament la de fer receptiva lobra traduda, s, dalguna manera, naturalitzar-la en un mbit que no s el seu. Lacci de naturalitzar una obra, o, ms exactament, de transnaturalitzar-la, per, comporta gaireb sempre que sen perdin o que se nabandonin components intransferibles a la nova circumstncia, especialment si lobra prov dun mbit cultural i lingstic molt lluny. I com menys sen perdin, s clar, millor traducci. s el criteri de la fidelitat i del respecte a loriginal. s lideal de la traducci, sempre feta des de la responsabilitat del traductor, des de lautoritat del traductor. I si aquest esdev un dspota, cosa que a vegades passa, els crtics ja sencarregaran de corregir-li els excessos. En tot cas, per, hi ha un supsit que es dna com a evident i que, tanmateix, no ho s pas tant. s que es parteix de la premissa que el traductor est fermament installat en la seva llengua i que s ella qui prpiament marca les pautes i els lmits de la traducci. Al seu torn, el traductor s qui t cura directament de la tasca dadopci o, si es vol, dacollida de lobra. En aquest sentit, lmbit lingstic receptor es mant impertorbat, substancialment intacte, noms amb la lleu modificaci que implica lincrement dun nou membre en la comunitat receptora. En aquest cas la traducci tendeix a donar tot el pes a la intro-ducci, al fet dimportar i dassimilar, a fer que lobra sadapti als nous hbits lingstics. Hi ha, daltra banda, la traducci que se sotmet a lautoritat de lobra a traduir. Aix vol dir que la traducci es fixa sobretot en aquells aspectes de lobra que sn justament intransferibles, aspectes que no solament no els vol perdre sin que precisament els vol conservar. Llavors la traducci no s un traduir lobra,
1. Vegeu especialment el curs sobre Parmnides. Trad. Manuel Carbonell. Barcelona: Quaderns Crema, 2005.

Tra-duir i tra-duir

Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 33

sin que s un traduir-se a lobra. s un estranyar-se, un esdevenir estrany en el propi mbit, perqu, aleshores lobra no s pas la traduda sin que s la traductora. El traductor sinclina davant les indicacions i els senyals que li fa lobra. Un exemple prou conegut i ben estudiat daquest inclinar-se davant lobra sn les traduccions que Hlderlin fa de Pndar i de Sfocles. Com ha estat assenyalat tantes vegades, en resulten uns textos durs i tensos, rebecs a loda alemanya, perqu Hlderlin sesfora, per dir-ho aix, a traduir lalemany al grec clssic. El que ara importa, amb tot, s que fent-ho, hellenitzant lalemany, lalemany esdev estrany a lalemany. Per aix s perqu la llengua habitual sallibera de rutines i habituds i adquireix una vitalitat inesperada, es vivifica. No s aquest el moment per endinsar-nos a exposar la complexitat de problemes que es deriva de la tasca traductora de Hlderlin. Noms cal recordar, per, com han influt estilsticament i conceptualment pensadors de la traducci com ara Walter Benjamin i Martin Heidegger. En tot cas, cal veure com el traduir-se a lobra no s sin un mode de traduirse a lmbit lingstic, i conceptual, extern, sense perdre, per, cap de les propietats essencials del propi punt de partida, que com a tals no sn evidents sin latents. El resultat daquesta contra-ducci o retro-ducci, per dir-ho aix, s el descobriment daquestes propietats mateixes, s fer que esdevinguin patents. En certa manera, s un recurs per apropiar-se la potncia que, com diu Hlderlin, terriblement activa reposa a sota, a sota de les capes dures i fins i tot empedredes de les habituds de parla i de pensament materns. No cal dir que aquesta manera de procedir en la traducci est en relaci directa amb el pensament mateix de Hlderlin, i, de retop, de Benjamin i de Heidegger. Tant en Hlderlin com en Heidegger, encara que no tant directament perceptible en Benjamin, es pot dir que la llengua s una llengua traduda a una llengua original. Original, per, en el sentit que s la que engendra la que per naixena els ha correspost, o, ms precisament, s la llengua on es forgen els termes claus del pensament. La llengua de tots dos, Hlderlin i Heidegger, s una llengua de fusi, no de confusi, de dos moments duna llengua nica. s el que Benjamin, pel seu compte, en tant que lector atentssim de Hlderlin, dur ms lluny com a ideal de tota traducci: leco, el ress duna llengua primordial. Traduir Hlderlin i Heidegger obliga a traduir-se a la traduda llengua de tots dos. Si aquests dos traductors de lalemany trenquen, per dir-ho amb paraules de Benjamin, les barreres corcades de la llengua prpia i aix eixamplen les fronteres de lalemany,2 llavors, una traducci que maldi per traduir-se cada vegada a la respectiva llengua de tots dos, i que dalguna manera hi rexi, qui sap si no eixamplar les fronteres daquesta llengua i no ha de contribuir, en la modstia de la seva tasca traductora, a dessubalternitzar-la de la llengua que es vol imperial i a desminoritzar-la de les llenges que serigeixen en hegemnicament majoritries.

2.

W. Benjamin. La tasca del traductor. Dins: Art i literatura (de masses). Trad. Antoni Pous. Vic: Eumo/Edipoies, 1984, p. 129-130.