Explore Ebooks
Categories
Explore Audiobooks
Categories
Explore Magazines
Categories
Explore Documents
Categories
com/EnllacatsLlengu
Contactes Principat: Elisenda Romeu (659 717 284), Montserrat Higueras (626 331 894) Contactes Balears i Pitises: Neus Tur (690 146 348) M. Antnia Font (619 783 884) Contacte Pas Valenci: Vicent.marza@gmail.com
INTRODUCCI AL MANIFEST
Els darrers mesos shan succet atacs sistemtics contra la nostra llengua arreu del territori, que shan intensificat arran de lavantprojecte de la Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), lanomenada Llei Wert. Amb aquests atacs, hi ha una voluntat clara de convertir la nostra llengua en llengua de segona i que el castell esdevingui la llengua de referncia i de prestigi. I s que no sha acceptat la realitat plurilinge existent, ans al contrari. Sha emprs una persecuci sistemtica contra la llengua prpia en els tres pilars fonamentals on s'estava comenant a normalitzar mnimament: mitjans de comunicaci, Administraci pblica i educaci. En lmbit dels mitjans de comunicaci: El tancament de Rdio Televisi de Mallorca. La castellanitzaci i desmantellament dIB3 i Canal 9. La desconnexi obligada dels senyals de TV3, IB3 i Canal9, allant els territoris dinformacions contrastades en la llengua comuna, contrria a les recomanacions de la Carta Europea de les Llenges. En lmbit de lAdministraci Pblica: L's sistemtic i premeditat dels mecanismes judicials i estatals per eliminar ls preferent del catal a lAdministraci Pblica de Catalunya. La nova Llei de la Funci Pblica del Govern Bauz elimina el requisit lingstic, permet canviar els topnims al castell i erosiona la Llei de Normalitzaci Lingstica de les Illes Balears.
El desmantellament de les oficines de normalitzaci lingstica per part de molts ajuntaments valencians i la rotunda oposici de la Generalitat Valenciana a exigir el requisit lingstic. La no oficialitat del catal a la Catalunya Nord. Els intents dinventar-se una nova llengua: l'aragons oriental per tal d'allar lingsticament els catalanoparlants de la Franja. I, finalment, en lmbit del sistema educatiu, on el catal havia avanat ms en els anys darrers: Any rere any, milers de famlies valencianes veuen com se'ls imposa el castell com a llengua vehicular a l'escola contra la seva voluntat, evidenciant que, per a lEstat espanyol, tan sols s valida la llibertat d'elecci quan l'idioma escollit s el castell. Lintent dapartheid lingstic al sistema educatiu de les Illes per part del Govern Bauz. Els desinters de ladministraci aragonesa per lensenyament en catal i del catal als centres densenyament de la Franja, que ha portat a desmantellar els programes de suport, dassessorament i de formaci del professorat que feia classe en i de la nostra llengua. Les dificultats de finanament de la Bressola a la Catalunya Nord i el tracte discriminatori per part de ladministraci francesa a lensenyament de i en catal. Lavantprojecte de la LOMCE, que posa en risc el model descola en qu la nostra llengua s la vehicular. Un model que ha estat avalat internacionalment i acadmica i que garanteix la cohesi social del pas. Wert pretn relegar la llengua prpia a una mera assignatura optativa i a considerar-la quarta llengua del sistema educatiu per darrere del castell i de dues llenges estrangeres, a ms de suposar una greu invasi competencial que afectar totes les assignatures. La llei pot suposar un reimplantaci del castell com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les lnies en valenci del Pas Valenci, malgrat que els resultats dels nostres alumnes demostrin que no calgui.