You are on page 1of 8

UNA EXPERIÈNCIA DE B-LEARNING: UN BLOG DE

L’ASSIGNATURA DE VALENCIÀ

Oreto Doménech i Masià

Un intent _en progrés_ d’ensenyar a la xarxa

L’aparició de blogs didàctics com a complement a la docència presencial


en la secundària obligatòria i el batxillerat és un fenomen relativament nou. Des
de fa aproximadament cinc anys l’aparició de blogs didàctics és constant i
creixent, com es demostra, per exemple, per la gran quantitat i la bona qualitat
de les experiències recollides per Francesc Balagué i Felipe Zayas1.
Ací al País Valencià, però, les resistències encara són moltes i atribuïbles
a múltiples i diversos factors2 que hi conflueixen. Tanmateix, i al marge de les
actuacions administratives inexistents en aquest aspecte, cada dia més
professors i professores3 interessats a millorar la qualitat de la seua docència
experimenten amb els blogs de manera pràcticament autodidacta. I sembla
que, paulatinament i constantment, l’ús d’aquesta plataforma i d’altres diferents
allotjades en la world wide web esdevé més generalitzat i significatiu4 per a la
comunitat docent.
La facilitat de maneig i gestió dels blogs permet la provatura didàctica
amb l’única despesa del temps que inverteix el docent en l’autoformació a partir
de la bibliografia abundant i el testimoni d’altres experiències semblants que es
poden trobar a la xarxa. Experiència didàctica que, ara per ara, es presenta
com un “a més, a més” de les classes presencials, com un complement al dia a
dia escolar. Es pot qualificar com a blended-learning5 perquè pretén
l’aprenentatge constructiu en l’alumnat tot i fent ús de l’entorn virtual, però no
perquè forme part d’una planificació educativa formal que combine docència
presencial i virtual.

1
Recullen iniciatives a nivell de tot l’estat espanyol i gairebé sempre iniciatives individuals. També esmenten algunes
actuacions a nivell administratiu com Educastur i Xtec. BALAGUÉ, F. I ZAYAS, F. (2007): Usos educatius dels blogs.
Recursos, orientacions i experiències per a docents, Dossiers did@tic’s, Editorial UOC, Barcelona.
2
La concepció de les institucions i els seus administradors de l’ús de les noves tecnologies com una estratègia
fonamentalment apta per a reduir despeses econòmiques; l’adquisició de material tecnològic sense recursos de
formació per al professorat i la resistència individual del professor o la professora per a introduir la innovació en la seua
manera d’ensenyar són els tres motius fonamentals que esmenten Elena Barberà i Edith Litwin a Cambios en la acción
docente: de la presencialidad a la virtualidad, UOC, Barcelona.
3
http://laparaulavola.blogspot.com/2009/02/ecos-dun-dissabte-blocaire.html
4
Interessantíssimes iniciatives com la de l’encontre anual Edublogs (http://www.aulablog.com/edublogs2008/programa)
en són una prova fefaent.
5
Programació didàctica que combina la docència presencial i la no-presencial.
A més de la senzillesa pel que fa a la creació, el manteniment i l’accés
als blogs didàctics, hom hi veu al rerefons del projecte un desig d’ensenyar
mitjançant el diàleg i l’experiència (“learning by doing”), desig cada vegada més
difícil d’acomplir en l’ensenyament presencial per l’elevada ràtio dels grups, la
configuració poc pedagògica dels horaris lectius i la desconfiança general de
l’alumnat que s’inhibeix en la classe presencial, sovint per haver estat objecte
passiu d’un ensenyament purament transmissiu6. Perquè és a través del diàleg
que es pot convertir la informació en coneixement.

http://2nbatpacomolla.blogspot.com

Aquest projecte didàctic va sorgir pel desig d’experimentació orientat a la


millora de la tasca docent, a partir de l’experiència pròpia d’aprenentatge
informal i experiencial a la xarxa. A les ganes d’investigar fins a quin punt podia
ser útil el format blog com a complement de les classes presencials de
l’assignatura de Valencià: llengua i literatura (II) de l’alumnat de segon de
batxillerat del l’IES Poeta Paco Mollà7 de Petrer es van sumar els ànims
indirectament rebuts pel testimoni didàctic de nombrosos professors de
valencià a la blogosfera8.
Atés que segon de batxillerat és el curs que es considera preparatori per
a les Proves d’Accés a la Universitat, en les quals l’alumnat ha de demostrar la
seua maduresa intel·lectual amb l’anàlisi d’un text des del punt de vista
pragmàtic, ens vam formular un objectiu general i transversal que havia d’estar
present en cadascuna de les propostes que es mostraren al blog. Es tractava
que l’alumnat poguera millorar la seua competència cultural general,
competència aquesta relacionada estretament amb el que Antonio Mendoza
Fillola anomena “el intertexto del lector9”:

6
En paraules d’ Elena Barberà i Edith Litwin a Cambios en la acción docente: de la presencialidad a la virtualidad: “(…)
la interacción es un diálogo que posibilita la construcción de conocimiento, mientras que la participación supone
simplemente “estar ahí e intervenir”, pero no precisa de una respuesta contingente, ni necesariamente la provoca”.
7
Després d’esbrinar, amb un qüestionari de començament de curs, si l’alumnat tenia accés i coneixement de la xarxa (i
dels 48 alumnes de segon, 35 en tenien) ja que al centre no disposem d’aula d’informàtica per a l’ús del professorat
d’ESO i Batxillerat.
8
Vegeu l’apartat “Altres amics de segon de batxillerat” del blog.
9
MENDOZA FILLOLA, A. (2008): El intertexto lector, Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes, Alacant [article en línia].
[Data de consulta: 13-02-2009].
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/platero/12470624320125064621457/index.htm
“(...) resulta obvio que para motivar una enseñanza significativa de la literatura,
será preciso potenciar los reconocimientos intertextuales mediante la formación,
ampliación y especificación personalizada del intertexto, puesto que éste es el
resultado de los diversos grados de asimilaciones que cada alumno-lector establece
en sus aproximaciones (personales-escolares-críticas) al hecho literario”.
Els coneixements enciclopèdics o bagatge cultural és una competència
fonamental a l’hora d’enfrontar-se amb la lectura i amb l’anàlisi d’un text
qualsevol i, malauradament, és una competència cada vegada més inexistent
en el nostre alumnat, conseqüència de la reducció de les hores dedicades a les
humanitats, del fracàs dels Programes d’Ensenyament Bilingüe en el sistema
escolar valencià per la deixadesa de l’administració al llarg dels 25 anys
d’aplicació de la Llei d’ús i ensenyament del Valencià i també d’altres factors
sociolingüístics.
Aquest objectiu general transversal es va haver d’objectivar en altres
fites més concretes, sempre relacionades amb l’assignatura, que tot seguit
expliquem i exemplifiquem:
1. Oferir-los produccions culturals en tots els accents del català. Amb
l’objectiu de mostrar-los la nostra realitat cultural rica, complexa i variada la
qual no els arriba mitjançant la resta de mitjans de comunicació (premsa i
televisió). Aquesta visió global de la cultura catalana es vol contraposar a la
predominant visió aïllacionista, reduccionista i parcial amb la qual se’ns pretén
presentar a la societat valenciana en concret i a qualsevol societat, en general.
Un coneixement global i relacionat és una bona prevenció contra els prejudicis
culturals i la millor medecina per a dignificar la llengua.
En aquest sentit proposem, per exemple, un capítol del programa
“Caçadors de paraules” de TV310, que mostra la varietat dialectològica de la
llengua catalana amb un tarannà lúdic i divertit. A partir de la lectura d’una
ressenya d’una obra del professor Brauli Montoya11 una alumna d’Elda
castellanoparlant de pares castellanomanxegs s’interessà per la realitat
lingüística de la seua zona.

10
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2008/11/les-varietats-geogrfiques-de-la-llengua.html Posteriorment dues
alumnes en realitzaren un comentari des del punt de vista de la variació lingüística com a activitat optativa de
l’assignatura.
11
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/02/una-mica-de-dialectologia.html
2. Presentar-los textos periodístics en català, actuals, polèmics i
interessants.
La PAU de Valencià consisteix, com hem dit, en l’anàlisi d’un text des del
punt de vista pragmàtic. Sovint es tracta d’un article d’opinió, gènere al qual els
alumnes no hi estan avesats, perquè no solen llegir la premsa i perquè la
presència de la premsa en valencià és pràcticament testimonial. La xarxa ens
facilita l’accés a premsa en català perquè l’alumnat puga ensinistrar-se en la
lectura i l’opinió crítica.
Notícies com “l’estafa” de més de quatre-cents mil euros als bancs del
jove activista Enric Durà va provocar bastants valoracions crítiques mitjançant
els comentaris12. Possiblement hi va influir la novetat, perquè la resta de
notícies no han estat tan comentades.
3. Proporcionar-los materials d’ampliació de l’assignatura.
Alguns d’elaboració pròpia i altres deixats generosament per altres
professors (compartir és multiplicar13 positivament), per tal que puguen
aprofundir en els conceptes fonamentals de l’anàlisi de textos si ho desitgen.
Val a dir, però, que aquests materials sempre són complementaris als explicats
a classe, tenint en compte que no el cent per cent de l’alumnat pot accedir al
blog.
4. Guiar-los en la lectura de textos literaris atractius, pertanyents als
autors que prescriu el currículum i a altres.
L’acostament a la literatura en les classes presencials de l’assignatura
és pràcticament inexistent, ja que el temps setmanal fuig ràpidament dedicat a
la preparació intensiva del comentari amb un alumnat amb multitud de
mancances pel que fa la competència lectora. És molt satisfactori, per això, el
descobriment i l’apreciació de textos literaris diferents com es desprén pels
comentaris d’algunes alumnes14. Molt interessant també l’experiència de
convidar al debat un blogaire desconegut perquè comentara amb els alumnes
el seu propi text15. Podria ser una opció intentar l’intercanvi virtual entre autors i
lectors.

12
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2008/09/un-text-periodstic-i-un-fet-sorprenent.html
13
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/01/la-modalitzaci.html
14
Edgar Allan Poe (http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/01/200-anys-del-naixement.html) i Vicent Andrés Estellés
(http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/02/nomes-un-instant.html), per exemple.
15
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/02/lhome-que-memoritzava-diccionaris.html
5. Possibilitar-los un espai públic perquè aporten els productes
culturals que ells consumeixen.
Així es produeix un feedback més equilibrat de recomanacions16. Potser
el fet de mostrar tots aquests “textos” en el mateix espai (vídeos, cançons,
notícies, poemes...) els facilite d’alguna manera una connexió entre diferents
aspectes del saber cultural general. Per exemple, una alumna ens va
sorprendre agradablement amb la lectura particular d’un videoclip del cantant
barceloní Estanislau Verdet, alter ego de Pau Vallvé17.
6. Contactar amb altres professors amb les mateixes inquietuds,
comentar les experiències, compartir materials, etc.
Aquests vincles pretenen promoure la coneixença, també, entre alumnes, però
això resulta una mica complicat. El format del comentari és molt més estàtic i
asincrònic que altres espais que l’alumnat sol visitar com ara les xarxes socials
(Tuenti, sobretot, i Fotologs), les sales de xat i aplicacions com el messenger.
7. Mostrar-los informació humana pròpia amb la intenció de treballar
l’interés, la motivació i l’autoritat professional a partir de la confiança
mútua.
Qualsevol espai i moment és bo per a conéixer-nos i gaudir-ne18.

Primers resultats, propostes de millora i breu reflexió des del punt de


vista teòric.

Aquesta experiència que començà més o menys arriscadament, hauria


de ser avaluada una vegada acabat el curs. Tot i amb això, passats els quatre
primers mesos, podem comentar alguns fets:
La gran diferència entre el nombre de visites (més de 1700 des de
novembre) i els comentaris enviats (només 50) ens mena a una reflexió sobre
si el format blog és una limitació per al diàleg. Potser funcione millor com a
suport per mostrar la informació i ens calga investigar altres espais alternatius
que permeten el diàleg més còmodament.

16
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2009/01/humor-i-amor.html
17
El videoclip del tema “Som uns desgraciats” del disc L’all ho és tot pels anglesos (el podeu trobar a
http://www.youtube.com/watch?v=FIW2UYM61_Y) i el comentari de l’alumna el trobareu a
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2008/12/les-noves-tecnologies.html
18
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/2008/11/alegria-de-viure.html
L’escassa participació es concentra a les “curiositats” i alguns alumnes
comencen a col·laborar i a suggerir altres recursos, cosa que ens fa pensar que
l’ús d’Internet per a l’oci és majoritari en els adolescents i joves, la qual cosa
pot fer que els coste veure la xarxa com una prolongació de la seua formació. I
és un ús molt concret el que fan, ja que el coneixement de les noves
tecnologies, pel que hem pogut observar, es limita als espais que estan avesats
a visitar: fotologs, myspaces i xats, majoritàriament. Així, el funcionament del
blog els resulta complicat i requereix d’explicacions que en fer-se a classe
sense l’ordinador davant perden molta efectivitat. Aquest problema se
solucionaria amb una sessió presencial introductòria a l’aula d’informàtica per
aprendre a accedir al blog guiats pel professorat.
Un altre inconvenient que trobem és que l’alumnat no percep el feedback
com una avaluació real, ja que estan massa acostumats a les qualificacions
numèriques únicament. Això els desmotiva a participar.
Si, a més, hi afegim la reflexió teòrica als aspectes que ara comentàvem
sobre el funcionament del blog, descobrim altres qüestions a tindre en compte
molt valuoses per a la reflexió didàctica en relació a l’ús de les noves
tecnologies.
Algunes les considerem ben positives. En primer lloc, per exemple,
potser hi ha més aprenentatge del que pensem, si hi tenim en compte la
definició d’aprenentatge tàcit19, és a dir, ensenyaments que l’alumnat no és
conscient que adquireix (la visita habitual a un espai únicament en valencià:
normalitat en l’ús de la llengua fora de la classe i de l’àmbit familiar). En segon
lloc, potser algunes informacions proporcionades al blog, poden esperonar i
motivar l’alumnat a encetar les seues pròpies cerques, protagonitzant així un
aprenentatge de tipus experiencial20 pel que fa a l’assignatura de valencià o a
altres aspectes relacionats.
Per contra, descobrim una característica que podria semblar negativa,
per acostar-se a l’enfocament pedagògic predominant en el qual l’ensenyament
se centra en la figura del professor. L’ús del blog com a complement de
l’ensenyament presencial se situaria, des del nostre punt de vista, en el
quadrant nord-oest (tasca específica determinada pel professor) de la

19
STEPHENSON, J. I SAGRÀ, A., Fundamentos del diseño técnico pedagógico en e-learning, UOC, Barcelona.
20
STEPHENSON, J. I SAGRÀ, A. Op. cit. pàg. 27.
quadrícula que Coomey i Stephenson elaboraren per tal d’analitzar els diferents
paradigmes pedagògics usats en l’ensenyament en l’entorn virtual. Això
significa que el diàleg està molt controlat pel professor, que l’alumnat té poc
marge per a implicar-s’hi, que el feedback sempre el proporciona el professor
(amb la qual cosa el rol del professor mai “trontolla” realment) i que el control
de l’alumnat es limita al seguiment del blog i al compromís en visitar-lo21.
Manca la reflexió sobre si, en determinats nivells d’ensenyament com és el
batxillerat, és més productiu el professor formador a través del blog o potser cal
acostar-se a propostes en les quals l’autonomia de l’alumnat és més gran.

A tall de cloenda: algunes reflexions.

A banda dels dubtes pendents de resoldre sobre la veritable


“constructivitat” de l’aprenentatge fet mitjançant el blog, no podem negar que hi
ha diàleg, encara que escàs.
L’ús de la plataforma blog amb intencions didàctiques és una opció
pedagògica que es vol situar clarament del costat de l’aprenentatge constructiu
(learning by doing) enfront de la pedagogia transmissora de l’ensenyament
tradicional.
Aquesta experiència d’innovació educativa permet, d’una banda,
proporcionar a l’alumnat informació complementària sobre l’assignatura que
seria difícil proporcionar-los en el dia a dia de l’aula i, de l’altra, l’assimilació de
la informació a un ritme més individualitzat. Això connecta estretament amb
l’aprenentatge informal-experiencial, perquè orienta a una determinada cerca
de material i intenta que es desprenga alguna mena d’ensenyament útil per
assolir els objectius de l’assignatura a partir de les cerques informals que
l’alumnat fa per la xarxa.
A més, els “canvis” en els rols docent-discent que afavoreix el blog (la
coneixença, el llenguatge més informal...) afavoreixen també una relació de
confiança molt positiva per a qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge.
Sense deixar de banda, també, la innovació personal que, com a docent, ens
suposa la cerca de materials de tota mena a la xarxa que, de retruc, contribueix

21
STEPHENSON, J. I SAGRÀ, A. Op. cit. pàg. 33.
a la nostra pròpia autoformació constant, necessària, per una altra banda, si
volem ser útils al nostre alumnat.

You might also like