You are on page 1of 26

Un acostament a

Joan Fuster

per a segon de batxillerat

Treball final de l’especialització


Ensenyament de la literatura amb eines digitals
Alumna: Oreto Doménech i Masià
Professors: Carles Lindín, Aleix Cort i Cori Pedrola
ÍNDEX

1. Justificació (pàg. 4)
2. Introducció (pàg. 5)
3. Una proposta per a segon de batxillerat: els aforismes de Joan Fuster (pàg. 6)
3.1 Fonamentació didàctica (pàg. 6)
3.2 Seqüències didàctiques (pàg. 8)
3.2.1 “La meua posteritat serà de paper” (pàg. 11)
3.2.2 “Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan Fuster és la
mesura de totes les coses »” (pàg. 21)
4. Conclusions (pàg. 23)
5. Bibliografia (pàg. 24)

2
“L’objectiu principal de tota educació
hauria de ser el d’encoratjar a pensar el
futur, a inventar-ne un de nou. I això
crec que s’ha de fer amb tres
ingredients: amb realisme, amb sentit i
amb esperança.”

Salvador Cardús, El desconcert de l’educació,


Ed. La campana, Barcelona, 2000.

3
1. Justificació

“És un deure dels joves espantar sistemàticament els


1
vells, ni que siga per evitar que s’adormen del tot .”

Escriu Tzvetan Todorov a La literatura en perill2:


“Si avui dia em pregunto per què estimo la literatura, la resposta que em ve al cap de
forma espontània és: perquè m’ajuda a viure. Ja no li demano tant, com a l’adolescència, que
m’estalviï les ferides que podria patir en els meus encontres amb persones reals; més que no
pas excloure les experiències viscudes, em fa descobrir mons que se situen en continuïtat amb
elles i em permet entendre-les millor. I no crec que jo sigui l’únic que la veu així. Més densa i
més eloqüent que la vida quotidiana però no radicalment diferent, la literatura amplia el nostre
univers, ens incita a imaginar altres maneres de concebre’l i imaginar-lo. Tots estem fets d’allò
que ens donen els altres éssers humans: primer els nostres pares i els que ens envolten; la
literatura obre fins a l’infinit aquesta possibilitat d’interacció amb els altres i, per tant, ens
enriqueix infinitament. Ens proporciona sensacions irreemplaçables que fan que el món real
esdevingui més carregat de sentit i més bell. Lluny de ser un simple afegit, una distracció
reservada a les persones educades, permet que cadascú respongui millor a la seva vocació
d’ésser humà”.
La formació literària és un dret que tenen els nostres adolescents i joves.
La importància de l’accés dels nostres estudiants a aquest saber cultural
valuosíssim queda explícita en els diferents programes organitzatius de llengua
i literatura. Concretament, al País Valencià, i per a l’alumnat de nivell
preuniversitari, la literatura té una importància cabdal, per tal com és
fonamental3:
“(...) consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de
la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en
què s’han produït els textos literaris. Considerem la literatura com a memòria universal de la
humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col·labora en la maduració
intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribuïx a
l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l’enriquiment cultural en una
diversitat de direccions; objectius formatius d’esta etapa. La progressió en l’aprenentatge,
respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del coneixement sobre les
transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals

1
De Judicis finals, 1960.
2
TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galàxia Gutenberg, Barcelona.
3
DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat
Valenciana. [2008/8761]

4
sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general,
sobre la modalitat especial de comunicació que representa el discurs literari”.

Malauradament, però, i malgrat les consideracions del currículum


prescriptiu, els professors de llengua i literatura cada vegada disposem de
menys hores a la setmana dedicades a l’estudi de la nostra matèria.
Concretament, i pel que fa al nivell de segon de batxillerat, les tres hores
setmanals dedicades a l’assignatura de Valencià: llengua i literatura (II) són
clarament insuficients des del punt de vista de la formació integral de l’alumnat
a causa de la seua dificultat per a ensinistrar-se i comprendre els conceptes
fonamentals de l’anàlisi de textos per la reducció de les humanitats i la seua
manca d’hàbit lector. Aquest fet ens impedeix dedicar a l’estudi del discurs
literari el temps que hi caldria. Així, a contracor, el professorat solem deixar de
banda la literatura per a preparar-los en els rudiments bàsics que els ajuden a
superar les Proves d’accés a la universitat (PAU) de l’assignatura de Valencià:
llengua i literaura (II).
Per acabar, vull explicitar el desig d’acostar els nostres alumnes a la
figura del Joan Fuster més literari i crític ja que practica l’escepticisme i la ironia
elegant com a mesura higiènica intel·lectual contra la intolerància i la
mediocritat. Donar-los a conèixer l’esperit crític del Fuster aforismaire és, sense
cap dubte, una bona lliçó. Perquè, ja se sap: és un deure del joves...

2. Introducció

“En els temps de la cibernètica, l’important


4
és saber parar una màquina .”

Fuster, amb la seua habitual lucidesa, s’avança al futur. I on hom podria


fer una lectura tecnòfoba, podem interpretar, també, una consciència dels
canvis que s’hi han esdevingut tan ràpidament. El futur és ara, certament. Però
allò més important continua sent “saber”, amb màquines o sense.
Però, què ens pot aportar a nosaltres, els ensenyants, la màquina? Les
“noves” tecnologies, com ens poden ajudar en la nostra feina quotidiana?
Poden facilitar l’aprenentatge als nostres alumnes?

4
De Consells, proverbis i insolències, 1968

5
Sí que poden. Però de la mateixa manera que els nostres subjectes
aprenents, els alumnes adolescents compresos entre els 12 i els 18 anys no
són la impol·luta pàgina en blanc on hi escriurem el futur, els objectes
d’aprenentatge tampoc funcionen per si sols. Un text en la pantalla de
l’ordinador no és diferent d’un text en paper... si no l’usem de manera diferent,
per a ensenyar. Però el text en l’entorn digital és simptomàtic d’una realitat
potencialment encoratjadora:
“Al capdavall, només és un signe que la literatura encara és viva i que busca
activament nous modes d’expressió. Des d’una perspectiva educativa, especialment, això
s’hauria de veure com un desenvolupament positiu, que ajuda a mantenir i fins i tot incrementar
la rellevància de la literatura en el món digital contemporani, i també com una oportunitat per a
millorar els mètodes de recerca literària i la pedagogia5.”
Potser siga difícil, sobretot a determinats nivells de la secundària
obligatòria, arribar a l’alumnat també a través d’allò digital. Hi ha encara molts
interrogants per respondre pel que fa a la relació dels adolescents amb la
tecnologia i com podem aprofitar-nos-en, els adults ensenyants, d’aquesta
relació per tractar de formar-los de manera integral. Que els nostres alumnes
són éssers humans avesats a la tecnologia és un fet constatable a jutjar per l’ús
que en fan (mòbil, messenger, fotologs, mp3, mp4, ipod, tuenti...). Tanmateix,
aquesta tecnologia que solen usar la identifiquen, més que res, amb el seu
temps d’oci. Són molt destres en algunes eines però totalment inoperants en
altres. I a banda de propostes per a assignatures concretes, com la que
presentem tot seguit, cal un treball intensiu des de l’escola perquè els joves
aprenguen els rudiments bàsics que els facen aprofitar la xarxa i les eines
digitals com quelcom útil per a la seua formació.
El que és indiscutible és que hem d’estar al dia per a no perdre el
contacte amb l’actualitat i per a poder transmetre els descobriments positius als
nostres alumnes.

3. Una proposta per a segon de batxillerat: els aforismes de Joan Fuster

“Assercions i negacions discutibles, ho admet. Potser seran útils


just per això, perquè són discutibles: perquè inciten a la discussió6”

5
KOSKIMAA, Raine (2007). «El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital» [article en línia]. UOC Papers.
Núm. 4. UOC. [Data de consulta: 7/12/2008]. http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/cat/koskimaa.pdf ISSN 1885-1541
6
De Proposicions deshonestes, 1968.

6
3.1 Fonamentació didàctica:

Hem triat treballar els aforismes de Fuster en el nivell de segon de


batxillerat per dos motius. En primer lloc perquè, com hem explicat més amunt,
les mancances de temps sempre juguen en contra de la literatura. Joan Fuster
amb les característiques del discurs literari és un dels continguts prescriptius
per al curs de segon de batxillerat, com podeu observar:
“4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a este nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de
creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer,
de coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments
representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es
reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la
constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de
biblioteques virtuals.
Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i Enric
Valor.
La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent
Andrés Estellés i María Beneyto.
Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
7
L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster ”.
Després, també cal tindre en compte que els estudiants de segon de
batxillerat, en general, passen un curs dur, perquè el nivell d’exigència per part
del professorat és qualitativament més gran que en el primer curs (més que per
la quantitat del temari, per la dificultat d’una manera de treballar i de preparar-
se a la qual no estan avesats) i el nivell d’autoexigència (i de por al fracàs) per
part d’elles i d’ells també ho és.
Per això, convé presentar-los aquestes seqüències didàctiques a l’inici
de la tercera avaluació, ja que es tracta d’activitats diferents que els poden

7
DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat
Valenciana. [2008/8761]

7
engrescar alhora que relaxar una mica de cara al repàs de final de curs abans
de la Selectivitat.
És important destacar que aquestes seqüències didàctiques estan
pensades per tal de possibilitar que els nostre alumnat puga assolir els
següents objectius:
“1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes
estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació,
posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.
2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de
discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral
i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal,
l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització
racional de l’acció.
3. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos
reguladors de la vida social, i valorar la importància de l’acostament a estos discursos per al
coneixement de la realitat.
4. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de
coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint,
interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar
tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i
esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.
5. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les
formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació
pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals
de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com
d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals
adequades per al seu estudi.
6. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de
trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a
expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de
representació i interpretació del món.
7. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les
produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de
8
poder, evitant estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís ”.

3.2 Seqüències didàctiques:

8
DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat
Valenciana. [2008/8761]

8
Tot seguit us presentem les propostes metodològiques per tal de poder
dur a terme les dues seqüències didàctiques proposades per a l’ensenyament
de la literatura amb eines digitals. Ambdues propostes treballen els següents
tipus de continguts:
Els continguts conceptuals que es treballen en aquestes seqüències
didàctiques, i que s’han concretat a partir de l’apartat Discurs literari del
currículum prescriptiu9 de segon de batxillerat són:
 Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu
estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat
històrica i social.
 Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura
com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.
 Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i
de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i
moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries
característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i
de l’evolució en la manera de tractar-los.
 Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir
dels models llegits i comentats.
 L’assaig. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.
Els treballarem a partir dels següents procediments,

“(...) tot tipus d’accions que serveixen, en definitiva, per apropar-nos o arribar a les
metes o objectius escolars, siguen intel·lectuals, d’equilibri personal, de relació interpersonal o
d’inserció social10”.

 Desenvolupament de l’atenció i la actitud de recerca en


l’alumne.
 Comprensió del text literari: identificació del sentit i lectura
pròpia.

9
DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat
Valenciana. [2008/8761]
10
Mauri, T.; Valls, E.; Gómez, I.; Els continguts escolars. El tractament en el currículum. Ed. Graó-ICE, Barcelona,
1992.

9
 Construcció del coneixement a partir de la vertebració entre
el treball individual i en grup.
 Desenvolupament de la capacitat de resolució de
problemes que planteja la realització de la càpsula.
 Recerca d’informació a partir dels mètodes tradicionals i de
les noves tecnologies.
 Reflexió i qüestionament sobre les fonts dels textos per tal
d’obtenir respostes a partir de la seua anàlisi.
 Anàlisi crítica i reflexiva de la ironia i el doble sentit.
 Identificació i reflexió crítica sobre situacions
discriminatòries en textos orals i escrits.
 Distinció dels registres lingüístics i de les varietats de la
llengua i la seua adequació al context.
 Adquisició i ús de vocabulari específic.
 Expressar les conclusions en diferents tècniques de suport.
 Preparació de la presentació formal de la pràctica un cop
realitzada (etiquetes, identificació...)
Tot vetllant intencionalment per l’adquisició, a través de les activitats
proposades d’actituds, valors i normes com ara:
 Interés per la lectura i valoració d’aquesta com un fet
enriquidor.
 Interés per la literatura i l’art com a font de lleure i com a
instrument per al propi creixement intel·lectual.
 Valoració de la literatura com a expressió de la subjectivitat
de l’autor/a i com a manifestació cultural emblemàtica dels pobles.
 Coneixement d’un mateix i valoració objectiva i conscient.
 Respecte i valoració les idees dels altres amb sentit crític i
actitud raonada.
 Cooperació en la consecució d’objectius comuns en el
treball a l’aula.
 Respecte pel patrimoni cultural en tant que eina de
coneixement del present i del passat, i en tant que bé col·lectiu.
 Valoració de la diversitat lingüística com un fet enriquidor
cultural i social i respecte per la pròpia parla i per les parles dels altres.

10
 Incorporació del fenomen literari i comunicatiu com a font
d’anàlisi creativa.
 Conscienciació de la importància d’una expressió acurada,
tant oral com visual o escrita, a l’hora d’expressar les pròpies idees.
 Conscienciació que qualsevol tipus de discriminació ha de
ser rebatuda i enfrontada.
 Cura atenta dels objectes i el material de treball.

3.2.1 NOM DE L’ACTIVITAT: “La meua posteritat serà de paper” J.F.11


Càpsules audiovisuals a partir del Bestiari12 de Joan Fuster. Proposta de taller
de Videolit per a segon de batxillerat.

L’acostament al text literari que proposem mitjançant el Videolit és


directe i sense intermediaris, sense passar pel gènere, per l’autor i per la
contextualització històrica, com habitualment solem fer. Fet i fet, els aforismes
del Bestiari són textos especials, sobre els quals la influència del gènere i de
l’època no és tan important: són atemporals!
L’autor sí que és important i és a partir del Bestiari que el començaran a
conèixer.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESENVOLUPADA PER


SESSIONS

Cada sessió dura 55 minuts. La temporalització és orientativa i dependrà


de les característiques de l’alumnat i dels imprevistos que puguen sorgir.

1a SESSIÓ

Buscarem un espai suficientment ampli perquè el grup d’alumnes es


puga repartir en grups menuts i treballar prou separadament. Material que
necessitarem: diccionaris i enciclopèdies. Recull d’aforismes del Bestiari

11
De Proposicions deshonestes (1968)
12
http://books.google.com/books?id=rbTgVAVOcIgC&pg=PA11&lpg=PA11&dq=joan+fuster+bestiari&source=web&ots=
DkyafVIMZp&sig=2CgogbogMEKYUEqilRPi_MXiLw0&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPP1,M1

11
fotocopiat perquè el puguen manejar còmodament, ratllar, subratllar, anotar...
També en format llibre perquè en puguen observar la tipografia, tocar el tipus
de paper, fullejar i examinar la coberta i la contracoberta...
Una presentació de power point ens ajudarà a seguir organitzadament
les diferents activitats de la sessió.

1. Activitat d’aproximació. Temps: 5’. Farem un primer acostament a


partir del títol, projectat en la pantalla:

La meua posteritat serà de paper.


paper. J. F.

?
Què significa posteritat? Qui pot haver fet aquesta afirmació?
S’assembla a cap tipus de text que coneixes? Com és el to?

2. Activitat de reflexió. Temps:15’.

Misteri...
Els diem que facen grups de 3 o 4 alumnes i que busquen al diccionari
les definicions d’aforisme, màxima, sentència, adagi, proverbi, refrany, dita
(una per cada grup). Que busquen a l’enciclopèdia Bestiari. Que tracten de
relacionar ambdues definicions d’alguna manera.

RESPOSTES13:
aforisme
m. [FLL] [LC] Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica
o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d’Hipòcrates és: la vida és curta i l’art és
llarg.

13
DIEC i Enciclopèdia catalana

12
màxima
1 f. [LC] [FLL] Veritat moral proposada com a regla de conducta, sentència que conté un
precepte moral o pràctic. Això que ara us dic, tingueu-ho com a màxima. És una bona màxima;
però pocs l’apliquen.
2 f. [FL] màxima de conversa Condició pragmàtica general que governa l’ús cooperatiu,
eficient i racional del llenguatge en la conversa.
sentència
1 1 f. [LC] [RE] [FLL] Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d’una manera
dogmàtica.
1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat d’índole moral.
2 1 f. [LC] [DR] [AD] En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una
instància del procés judicial. La sentència del tribunal. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència.
2 2 [AD] [DR] sentència d’execució Sentència dictada en un judici executiu.
3 f. [FL] En gram., oració independent.
4 f. [IN] En inform., instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.
adagi
m. [LC] Sentència 1 2 . Com diu un vell adagi. Com diu l’adagi.
1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat d’índole moral.
proverbi
m. [LC] [FLL] Màxima, dita, d’ús popular, antiga, especialment que conté un ensenyament.
refrany
1 m. [LC] [FLL] Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i
el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.
2 m. [MU] [FLL] [FL] Recoble .
dita
1 f. [LC] Sentència, opinió. És una dita popular. Segons una dita dels nostres avis. Segons dita
de la gent.
2 f. [LC] Allò que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc.
Ja saps que en demanen molt, quina és la teva dita? Vejam, digueu una dita.
3 1 f. [HIH] A Catalunya, entre els segles xiii i xviii, intervenció d’un corredor públic en nom
d’un atorgant en la constitució d’una obligació o contracte.
3 2 f. [HIH] Antigament, ordre verbal o escrita d’una operació bancària.
Bestiari
A l'edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics,
i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums. Eren petites enciclopèdies

13
d'història natural i, alhora, al·legories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist
i el dimoni. La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en
exemples del regne animal, interpretats al·legòricament, originàriament escrit en grec i potser
anterior al 140 dC. Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l'Església i per les obres
enciclopèdiques del s XIII. Els bestiaris francesos s'adscriviren a la tradició cortesana de la
literatura amorosa (Bestiaire d'Amour, de Richard de Fournival). Són notables els bestiaris
escrits en l'àmbit italià, entre ells l'inclòs al Livres dou Tresor, de Brunetto Latini, i el Bestiario
toscano. La tradició a Catalunya és remarcable. Dels bestiaris catalans avui conservats (dels ss
XIV al XVI), cinc procedeixen del Bestiario toscano, un altre té un origen no precisat, i el setè
és el del Livres dou Tresor, traduït per Guillem de Copons.

A la pantalla, mentrestant, apareixen imatges al·lusives als Bestiaris

medievals i a Joan Fuster amb la paraula Misteri...

Cada grup dirà les seues definicions. Se’ls donarà una pista: anem a
treballar aforismes relacionats d’alguna manera amb els Bestiaris d’una manera
diferent. De quines maneres diferents podem treballar textos?

3. Activitat de motivació. Temps:15’.


Se’ls desvetlla la proposta de treball pràctic a l’aula i del format Videolit:
a la pantalla apareix la definició de Videolit:

una càpsula audiovisual a partir d’un text literari.

Se’ls mostra tres exemples14:


1. Formigues a partir d’un poema de Salvat-Papasseit
2. Poema de Joan Brossa
3. Le cheval 2.1 de S. Scott-Hayward & A. Kirkland
Farem una mica de debat sobre com els interpreten amb preguntes
obertes com: Quina és la relació entre el poema i l’audiovisual en els dos

14
http://video.google.com/videoplay?docid=4357615176210856397&hl=en
http://video.google.com/videoplay?docid=-7716632933262177779&hl=en
http://www.atom.com/funny_videos/le_cheval/

14
primers casos? Quin missatge podem deduir del tercer cas? Què tenen en
comú els tres Videolits?

4. Activitat de reflexió. Temps: 25’.


Repartirem el recull d’aforismes (Bestiari) i cada grup haurà de triar-ne
dos. La professora pot orientar-los una mica pel que fa al significat, però millor
que trien ells amb llibertat.

2a SESSIÓ

Buscarem un espai suficientment ampli perquè el grup d’alumnes es


puga repartir en grups menuts i treballar prou separadament. Material que
necessitarem: diccionaris i enciclopèdies. Recull d’aforismes del Bestiari
fotocopiat perquè el puguen manejar còmodament, ratllar, subratllar, anotar...

1. Activitat d’aproximació. Temps: 5’. El professorat demana als grups


que justifiquen la seua tria dels dos aforismes del Bestiari per escrit. L’objectiu
és connectar amb la feina feta durant la sessió anterior. Es fa una lectura de la
tria i de les justificacions.

2. Activitat d’aprofundiment. Temps: 50’ Es treballa la comprensió


dels dos aforismes triats. Algunes qüestions que els poden ajudar són:

 Teniu clar el vocabulari? I el significat? Podeu buscar les diferents


accepcions d’alguna paraula dels vostres aforismes al diccionari per tindre
en compte totes les possibilitats.
 En general, de què parlen els aforismes que heu triat, des del
vostre punt de vista?
 Si haguéreu de reduir els aforismes a una única idea, quina seria?
 Els podríeu relacionar amb algun text que coneixeu?
 Els aforismes que heu triat us suggereixen alguna situació
coneguda per vosaltres?

15
 Els aforismes triats us evoquen/recorden alguna paraula o
paraules? Positives o negatives?
 Amb quina situació social relacionaríeu els aforismes triats?
 Els aforismes triats o les bèsties que els protagonitzen, els
relacionaríeu... amb quina persona real o personatge de ficció?
 Amb quina imatge de televisió, artística, etc.?
 Amb quin so, tipus de música, grup musical?
 Com explicaríeu el tema de l’aforisme amb una història?
 Heu viscut mai una situació relacionada d’alguna manera amb els
aforismes triats?

L’orientació i el seguiment del professorat ha de ser constant en aquesta


activitat ja que és la més difícil, per tal com les analogies i les interpretacions o
lectures seran més fluïdes quan més gran siga el bagatge cultural i lector de
l’alumnat i costaran més si no tenen molta experiència lectora, per exemple. El
professorat pot anar passejant-se pels grups i dosificar les qüestions
proposades per tal de fer un seguiment millor i de controlar millor el temps.

3a SESSIÓ

Buscarem un espai suficientment ampli perquè el grup d’alumnes es


puga repartir en grups menuts i treballar prou separadament. Material que
necessitarem: els dos aforismes triats per cada grup.

1. Activitat d’introducció. Temps: 10’. El professorat fa una


recapitulació de la feina feta la sessió anterior. Pot comentar, per exemple, com
ha vist treballar als grups i si ha observat quelcom interessant. Tot seguit
explica el pas següent detalladament.

2. Activitat de reflexió. Temps: 45’. L’alumnat haurà d’elaborar el guió


tècnic i literari de les dues càpsules audiovisuals. Les càpsules no hauran de
durar més de 2 minuts i mig cadascuna.

16
AFORISME 1/2 Què volem explicar?

1.Temps. Duració de la càpsula (aquesta qüestió es pot deixar per al


final)

2. Imatges. Quines imatges triarem? Com les podem aconseguir


(càmera digital, mòbil, Internet...)?

3. So. Quins sorolls, músiques, cançons, veu farem servir?

4. Qüestions de tipografia. Apareixen paraules? Quines? Com ho fan?


Quins tipus de lletra utilitzarem?

5. Relacions formals entre text i imatge: morfologia. La imatge explica el


text? El contradiu? El reforça?

17
4a SESSIÓ

Aula d’informàtica. Material que necessitarem: els dos guions, connexió


a Internet, programari de gravació i reproducció...

Activitat de recerca. Temps: 55’. Obtenció del material: text, imatge i


so. L’alumnat completarà el guió literari fet en la sessió anterior amb la
classificació i optimització del material tecnològic: formats d’arxiu, qualitat de so
i qualitat d’imatge.
Com que cada setmana hi ha tres sessions de classe, entre la tercera i
la quarta sessió hi ha el temps d’un cap de setmana que l’alumnat pot aprofitar
per aconseguir imatges i sons del carrer o d’ells mateixos.

5a SESSIÓ

Aula d’informàtica. Material que necessitarem: el material tecnològic


obtingut, connexió a Internet.

Activitat de reflexió i aprofundiment. Temps: 55’. Realització, edició,


producció, postproducció. Després de l’obtenció del material ara cal manipular-
los tant com calga per fer realitat les càpsules audiovisuals: els Videolits.
Actualment disposem de programari a l’abast fàcil d’usar i de segur que el
nostre alumnat coneixerà millor que nosaltres els programes d’edició d’imatge i
so. Malgrat això, fóra necessari considerar l’ajuda d’algun membre del
departament d’informàtica o tecnologia. La relació interdisciplinar, d’altra banda,
és molt beneficiosa per a l’aprenentatge.

6a SESSIÓ

Sala d’actes, biblioteca, un espai amb un reproductor per poder veure-hi


les càpsules.
Activitat de recapitulació i reflexió. Temps: 55’. Després del visionat
de les càpsules dediquem un temps a la reflexió. Cada grup comenta com li ha

18
anat l’experiència (autocrítica, justificació...). Després els companys expliquen
el millor de cada Videolit. És molt important que els alumnes aprenguen a
acceptar i aprofitar la crítica constructiva, a fer autocrítica i a valorar
positivament.
Més endavant, en el comiat del curs, es pot fer una estrena presentada i
comentada per a la resta de la comunitat educativa.

AVALUACIÓ: Us en presentem una proposta per tal de poder


comprovar l’acompliment dels objectius específics, l’assoliment dels continguts
mitjançant el seguiment de l’aprofitament de les sessions i l’anàlisi del resultat
final.
Els següents ítems d’avaluació corresponen als continguts conceptuals
de la seqüència didàctica. Serien de resposta individualitzada.

QUINS CONCEPTES HAS APRÉS?


Respon les següents qüestions el més detalladament possible.
1. Què destacaries del Bestiari en relació a l’art? I en relació a la crítica
social?

2. Ha canviat la teua opinió sobre la literatura amb aquesta activitat? Per


què?

3. Podries definir què és un aforisme? Has descobert algun missatge


actual en els aforismes del Bestiari?

4. Quines semblances trobes entre els aforismes i els Videolit?

5. Podries comentar com seria l’autor model del Bestiari?

Tots seguit teniu una guia d’ítems per tal d’avaluar l’adquisició de
destreses o habilitats per part del grup reduït d’alumnes o individualment,
segons els criteri que ens semble més adequat.
També us proporcionem una guia de reflexió per constatar possibles
faltes en l’actitud de l’alumnat o en l’acompliment de les normes així com per
comprovar la validesa de l’activitat per promoure determinats valors positius.
Poden servir-nos per reflexionar a nivell individual o de xicotet grup, a criteri del
professorat.

19
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
 Han buscat activament informació?

 S’hi ha esforçat a comprendre el text literari?

 Han organitzat el treball entre els membres del grup?

 Com han actuat davant les dificultats o els dubtes?

 Quins mètodes de recerca d’informació han utilitzat?

 Han reflexionat i investigat sobre els referències textuals dels


aforismes?

 Han captat la ironia i el doble sentit?

 Han reflexionat críticament sobre situacions discriminatòries a partir


dels aforismes?

 Han reflexionat sobre els diferents registre lingüístics presents als


aforismes?

 Han adquirit i usa vocabulari específic?

 Han acabat amb èxit l’activitat i han sabut comunicar-la a la resta del
grup-classe?

CONTINGUTS ACTITUDINALS
 Els ha motivat la lectura?

 S’han engrescat durant el procés de creació del Videolit?

 Han valorat el joc de l’autor a través del text?

 Han reconegut les pròpies mancances i els seus punts forts?

 Han dialogat críticament i raonadament?

 S’hi ha esforçat en comú per aconseguir l’objectiu final?

 Han valorat el seu propi patrimoni cultural a partir de la tria d’elements


per construir el Videolit?

 Han acceptat la diversitat lingüística com un fet natural i enriquidor?

 Han relacionat literatura-anàlisi-creació?

 Han treballat acuradament la seua expressió artística i escrita?

20
 Han reflexionat sobre els discriminacions i s’hi ha mostrat contraris?

 Han cuidat el material de treball?

3.2.2 NOM DE L’ACTIVITAT: “Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan


Fuster és la mesura de totes les coses 15 »”.
Després de l’acostament i la manipulació creativa del text literari
proposem una millor coneixença del gènere i de l’autor.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESENVOLUPADA PER


SESSIONS

Cada sessió dura 55 minuts. La temporalització és orientativa i dependrà


de les característiques de l’alumnat i dels imprevistos que puguen sorgir.

1a SESSIÓ
Buscarem un espai on puguem disposar de TV i reproductor de CD-
ROM o un canó reproductor per a connectar un PC. Material que necessitarem:
CD-ROM Joan Fuster. Una biografia visual. editat per Escola Valenciana l’any
2006. També necessitaran el llibre Aforismes de Joan Fuster16.

1. Activitat d’aproximació. Temps: 10’. Farem un primer acostament a


la figura de l’escriptor. A partir del que han pogut conèixer mitjançant el seu
treball del previ, com dirien que és l’autor model dels aforismes? Com imaginen
l’autor real? Què en pensen, del títol de l’activitat? Què ens diu aquest de Joan
Fuster?
2. Activitat d’aprofundiment. Temps: 45’. Visionat del vídeo. Convé
que el professorat el veja prèviament per poder introduir comentaris aclaridors.

2a SESSIÓ
15
Apareix per primera vegada el 1952, al número 3/4 de Pont Blau, amb una lleu variació respecte a la versió final.
16
Crespo i Redondo, Isidre (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera. Alzira.

21
Buscarem un espai suficientment ampli perquè el grup d’alumnes es
puga repartir en grups menuts i treballar prou separadament. Material que
necessitarem: fotocòpies del text “Entrevista figurada a un ‘aforismaire’”.

1. Activitat de recapitulació. Temps: 5’. El professorat demana als


alumnes que recorden el més significatiu del CD-ROM, el que més els ha
sobtat, allò que coneixien i allò que mai hagueren pensat.

2. Activitat d’aprofundiment. Temps: 15’ Lectura en veu alta,


dramatitzada, del text “Entrevista figurada a un ‘aforismaire’”. Es treballa la
comprensió del text. Per parelles extraure les característiques de l’estil aforístic.
Correcció de l’activitat.

3. Activitat de reflexió. Temps: 35’ Per parelles. Cada alumne li diu a la


seua parella dos números de l’1 al 1274. Són els nombres corresponents als
aforismes que apareixen a Aforismes de Joan Fuster. Siguen quins siguen els
que els hagen tocat, cada alumne ha de fer individualment una extensió de
l’aforisme, és a dir, un text argumentatiu a l’estil de la valoració crítica del
comentari de text17 d’una llargària mínima d’una cara de full.

3a SESSIÓ

Aula d’informàtica. Material que necessitarem: els textos produïts pels


alumnes, connexió a Internet.

1. Activitat de reflexió. Temps: 55’. Els alumnes han de passar un dels


dos textos que han produït a suport informàtic. L’altre text l’hauran de lliurar al
professorat. Han de fer-ne una bona correcció amb els diccionaris i eines
d’ortografia existents en línia. Posteriorment hauran de publicar el seu text en
un espai wiki18 i il·lustrar-lo amb una imatge.

17
Valoració de les idees exposades per l’autor, nous arguments a favor o en contra, interés o actualitat del tema tractat,
temes relacionats, avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa i judici personal
18
http://www.wikispaces.com/site/for/teachers

22
AVALUACIÓ: Cal observar el desenvolupament de les activitats per
comprovar l’acompliment dels objectius específics i l’assoliment dels continguts.
A banda d’això els dos textos produïts per l’alumnat es corregiran d’acord amb
les normes de correcció establertes per a les Proves d’accés a la universitat19 .

4. Conclusions.
La dificultat més gran que podem trobar a l’hora de posar en pràctica les
seqüències didàctiques proposades és la falta d’un material determinat al
nostre centre. Però com que la matèria primera que he usat són els llibres no
hem de patir gens. Només necessitem, per ensenyar literatura, l’obra literària i,
almenys, un lector.
Ara bé, l’ensenyament de la literatura amb eines digitals suposa un repte
molt positiu i ens obliga a un plantejament diferent a l’ensenyament
“tradicional”. Si no ho fem així, l’aprenentatge no serà significatiu pel sol motiu
d’usar un ordinador o una televisió. No ens cal un esforç suplementari massa
gran per tal d’adaptar el nostre ensenyament a l’entorn digital; només ganes
d’experimentar i treballar amb les eines amb les quals convivim
quotidianament.
Les TIC han de ser ja l’eina amb la qual ens hem de familiaritzar si volem
estar en el “mateix món” que el nostre alumnat. No hem d’entestar-nos a
ensenyar només amb materials propis del segle XIX o XX (pissarra, guix i
llibres de text) quan ja estem al segle XXI. Renovar-se o morir.
La xarxa i tot els que ens posa a l’abast ha de canviar el nostre paper
com a ensenyants a l’aula i fora d’ella. Ja no som només ensenyants
presencials, hem d’oferir, també, possibilitats d’ensenyament virtual, fora de
l’aula. Cosa que, d’altra banda, contribueix a dignificar i normalitzar la nostra
llengua, el català, sobretot ací al País Valencià on el consum cultural en la
nostra llegua és pràcticament inabastable per inexistent.
“Tinc confiança en la lletra.
Qualsevol paraula escrita, bé siga per se,
bé siga a contrario sensu, acaba sempre per ser revolucionària.
Tot és qüestió de saber llegir20.

19
http://www.ua.es/dfcat/pau/cricorreccio.pdf
20
De Consells, proverbis i insolències, 1968

23
BIBLIOGRAFIA
• AA.DD. (2003): “A Joan Fuster (II)”. Revista del Centre de Lectura de
Reus. [Data de consulta: 3 de gener de 2009].

• AA.DD. (2006): Joan Fuster. Una biografia visual. Escola Valenciana.


Federació d’Associacions per la Llengua. CD-Rom. Col·lecció L’àlbum
núm. 1 [Data de consulta: 12 de gener de 2009].

• ADELL, JOAN-ELIES (2007): “Un recorregut bibliogràfic sobre les relacions


entre literatura i tecnología. Un estat a la qüestió a la universitat
espanyola”. UOC Papers Revista sobre la societat del coneixement.
[Data de consulta: 31 de gener de 2009].

• ADELL, JORDI (1997): “Tendencias en educación en la sociedad de las


tecnologías de la educación”. [Data de consulta: 1 de desembre de
2008].

• BADIA, ANTONI (sense data de publicació): Del docente presencial al


docente virtual. Las competencias docentes en el uso formativo de las
TIC. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

• BARBERÀ, ELENA I LITWIN, EDITH (sense data de publicació): Del docente


presencial al docente virtual. Cambios en la acción docente: de la
presencialidad a la virtualidad. [Data de consulta: 22 de desembre de
2008].

• BAUTISTA PÉREZ, GUILLERMO I FORÉS MIRAVALLES, ANNA (sense data de


publicació): Del docente presencial al docente virtual. Las funciones y
tareas de la docencia con TIC. [Data de consulta: 24 de desembre de
2008].

• BORRÀS I CASTANYER, LAURA (sense data de publicació): “Enseñar


literatura en la red. Nuevos recursos digitales”. [Data de consulta: 9 de
febrer de 2009].

• BORRÀS I CASTANYER, LAURA (2002): “Investigación en teoría de la


literatura y tecnologías digitales”. Humanitas. Revista de la Facultad de
Humanidades y Ciencias de la Educación, pàgs. 1-11. [Data de consulta:
1 de desembre de 2008].

• CASTELLS, ADA (2009): “Un tros de conversa amb… Gregorio Luri,


professor”, Diari Avui, Suplement Cultura. [Data de consulta: 9 de febrer
de 2009]

• COLL, CÉSAR ET ALII (sense data de publicació): Del docente presencial al


docente virtual. Procesos formativos de enseñanza-aprendizaje on-line.
[Data de consulta: 10 de gener de 2009].

24
• CRESPO I REDONDO, ISIDRE (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera.
Alzira.

• DECRET 50/2002, de 26 de març, del Govern Valencià, pel qual es


modifica el Decret 174, de 19 d’agost, del Govern Valencià, pel qual
s’establix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

• FIRSSOVA, OLGA I VAN BRUGGEN, JAN (sense data de publicació): “El


aprendizaje basado en materiales hipermedia. Los materiales
hipermedia de contenido como soporte a la formación presencial
Soluciones de aprendizaje blended y en línea: de la pedagogía a la
tecnología”. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

• FUSTER, JOAN (1999): Aforismes. Editorial Bromera. Alzira.

• FUSTER, JOAN (2001): Diccionari per a ociosos. Edicions 62. Barcelona.

• FUSTER, JOAN (2005): Bestiari. Universitat de València.

• GENETTE, GÉRARD (sense data de publicació): La literatura a la segunda


potencia. Pàgs. 53-62. [Data de consulta: 9 de febrer de 2009].

• KOSKIMAA, RAINE (2007): “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el


món digital”. UOC Papers Revista sobre la societat del coneixement.
Núm. 4. [Data de consulta: 2 de desembre de 2008].

• MASIÀ FORNOS, RAMON (sense data de publicació): “El aprendizaje


basado en materiales hipermedia. Los materiales hipermedia de
contenido como núcleo principal de la actividad docente. Una
introducción al uso de herramientas de libre acceso para la creación de
cursos virtuales”. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

• MENDOZA FILLOLA, ANTONIO (sense data de publicació): “La educación


literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria”. [Data
de consulta: 18 de desembre de 2008].

• PÉREZ I MORAGÓN, FRANCESC (sense data de publicació): “Fuster: un


esquema biogràfic”. Càtedra Joan Fuster. Universitat de València. [Data
de consulta: 6 de gener de 2009].

• SERRA I CAPÓ, MAGDALENA ET ALII (2005): Unitats didàctiques integrades


de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura (Batxillerat).
L’assaig. Govern de les Illes Balears. [Data de consulta: 27 de desembre
de 2008].

• SIMONSON, MICHAEL I BARBERÀ ELENA (sense data de publicació): Del


docente presencial al docente virtual. Procesos de planificación docente
con soporte de TIC. [Data de consulta: 20 de desembre de 2009].

25
• STEPHENSON, JOHN I SANGRÀ, ALBERT (sense data de publicació):
Fundamentos del diseño técnico-pedagógico en e-learning. Modelos
perdagógicos y e-learning. [Data de consulta: 10 de gener de 2009].

• TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galàxia Gutenberg,


Barcelona. [Data de consulta: 12 de febrer de 2009].

26

You might also like