You are on page 1of 33

> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Abril 2013 nm.

nm. 149 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Fotografia: Roser Arques (http://www.flickr.com/photos/roserarques/)

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 149 Abril 2013

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

Fotografia: Roser Arques (http://www.flickr.com/photos/roserarques/)

2 Editorial

Abril de 2013

> ON ENS TROBEM?


CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

EDITORIAL

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA


Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

1r de Maig de 2013: Per lAutogesti


Repartim el treball i la riquesa
l 1r de Maig s el Dia Internacional de la classe treballadora, un dia de lluita de la classe social a la que pertanyem el 99% de la poblaci, un dia per sentir-nos de la mateixa classe social, per confluir totes les persones, ja siguem empleades, aturades, joves, pensionistes, migrants, estudiants, desnonades, excloses... El 1r de Maig, un dia per reivindicar als carrers la defensa de la nova societat que creiem, basada en la llibertat i la justcia social. Aquest 1r de Maig s el cinqu consecutiu que vivim desprs de lesclat daquesta crisi del sistema capitalista provocada conscientment pel poder, per poltics corruptes, pels rics i especuladors amos de la banca, de la gran patronal, de les multinacionals. Ens han condut a una situaci demergncia social. Han creat sis milions daturats, han rebaixat els salaris, ens neguen el dret al treball, a un conveni collectiu, retallen les despeses socials, privatitzen la sanitat, leducaci, redueixen la protecci social, ens fan pagar un deute illegtim, privatitzen les grans empreses, els serveis pblics, rebaixen les pensions, tots els drets els converteixen en negocis... i tot aix grcies a una classe poltica immoral, corrupta, que solament rep ordres de la Troica (BCE-UE-FMI) i abandona la seva obligaci de servir al poble, generant un sistema poltic que nega la veritable participaci democrtica a aquest poble. La perversitat daquest atac ideolgic i estratgic no t lmits. Hem de ser nosaltres, totes i tots, els qui donem les solucions des de lautogesti, en-

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Plaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528

gegant projectes i accions que aturin lagressi, i que ens condueixin a una nova societat que doni prioritat a les necessitats de les persones enfront dels mercats econmics i financers. Des de la CGT diem que no podem seguir resignats davant el drama de latur i proposem locupaci de les empreses que tanquin sent les i els treballadors els qui les gestionem i rebem el finanament i assessorament pblic que ara es destina per tancar-les. Enfront de latur proposem repartir el treball, reduint la jornada laboral, proposem avanar ledat de jubilaci, per poder treballar totes i tots. Proposem repartir la riquesa a travs duna reforma fiscal que acabi amb el frau, els paradisos fiscals, les exempcions dimpostos a les grans fortunes i empreses i que siguin els rics els qui paguin ms, perqu la sanitat, leducaci, la protecci social siguin pbliques i universals, per totes i tots. No podem seguir resignats, davant un sistema poltic i social imposat pel capitalisme que aconsegueix portar-nos a situacions de gana, violncia, desesperaci, a la destrucci de la vida al planeta. Des de la CGT proposem lluitar, ocupar els carrers, els espais pblics, proposem una mobilitzaci permanent contra el sistema, negar-nos a collaborar amb ell, proposem convocatries de vagues sectorials i generals perqu la poblaci sigui la veritable protagonista de la nova societat que volem, una societat de repartiment, digualtat i justcia. Una societat autogestionria, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenfoba... llibertria. Aquest s lnic cam: lautogesti

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

Volem expandir el pensament llibertari per tots els mitjans M. ngels Rodrguez, entrevista al Catalunyanmero 43, 2003
Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgtcat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

>> Agurrelg

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Abril de 2013

Tema del mes 3 El 15 de mar el Consell de Ministres va sotmetre a la classe treballadora a una nova agressi que completa els plans de la reforma de les pensions, amb un enduriment de laccs a aquest dret i una baixada de les quanties a percebre.

TEMA DEL MES

El govern espanyol aprova una nova i radical retallada de les pensions


Cop radical i contundent contra les pensions, o potser mssil a la lnia de flotaci de la jubilaci. O fins i tot bomba de destrucci massiva en el cor de la Seguretat Social. Els adjectius i qualificatius es van quedant curts per a descriure la darrera reforma de les pensions aprovada pel govern espanyol el fatdic 15 de mar, que sense gaire soroll meditic a vingut a retallar novament les pensions pbliques. Acostumats com estem, aquesta nova i histrica agressi als drets dels treballadors ha passat prcticament inadvertida.
lex Tisminetzky, Advocat laboralista del Collectiu Ronda

majors dedat disposats a treballar pels salaris ms precaris entre els precaris.

Un pou sense fi Cinc anys fatdics


En noms 5 anys lEstat espanyol porta acumulats 4 contrareformes de la Seguretat Social, amb lagreujant de que tres delles shan donat noms en els darrers 2 anys. En Zapatero va obrir la veda al 2007, amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, justificant-se amb veu ben baixa. I es van rebaixar les pensions dinvalidesa i es va obrir el gran mel de la jubilaci, la gran partida pressupostria que anhelen les entitats financeres per a engrandir les pensions privades. I abans de marxar, al 2011, el governant progressista del PSOE ens va deixar com a herncia un nova retallada de les pensions, i novament amb el suport dels sindicats majoritaris, ara en forma daugment de ledat de jubilaci de 65 a 67 anys, i amb ms nous clculs que reduen les pensions prcticament al 20%, segons estudis de la CEOE. Per la nova onada conservadora no en va tenir prou, i en entrar amb fora a la Moncloa en Rajoy no va trigar ni sis mesos en retallar la quantia de la prestaci datur a tothom, per especialment augmentant ledat del subsidi de majors dels 52 als 55 anys. Les contnues reformes de la Seguretat Social semblen no tenir fi, i sestenen tant com les nsies dels bancs de controlar la gran caixa de les pensions pbliques. I s que a pesar de la propaganda, els treballadors segueixen sense voler (o poder) fer-se plans privats de pensions, i el govern espanyol ha decidit que potser retallant al mxim la jubilaci potser finalment poden comenar a fer el gran negoci del segle. El resultat per s a costa de la majoria, que haur de treballar ms anys per aconseguir pensions ms baixes. Normativa analitzada: Real Decreto-ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo Real Decreto 1716/2012, de 28 de diciembre, de desarrollo de las disposiciones establecidas, en materia de prestaciones, por la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualizacin, adecuacin y modernizacin del sistema de la Seguridad Social

sidi datur de majors de 55 anys.

geix la llei, de 33 o 35 anys dafiliaci.

Jubilaci anticipada
Abans daquesta onada de reformes, un treballador que volia jubilar-se anticipadament podia fer-ho a partir dels 61 anys, sempre i quan tingues 30 anys cotitzats. Ara la situaci canvia radicalment: aquest mateix treballador haur desperar fins als 65 anys (4 anys desprs), i a ms a ms haur de tenir com a mnim 35 anys cotitzats. Si no els compleix haur desperar a jubilar-se als 67 anys. Lnica excepci a tant radical mesura ser els afectats dExpedients de Regulaci dOcupaci (ERO), que podran jubilar-se amb 63 anys, amb la condici que tinguin 33 anys cotitzats, ja que si no compleixen aquesta condici tamb hauran desperar-se als 67 anys per a jubilar-se. Cal tenir en compte a ms, que amb una taxa datur que supera el mili daturats als Pasos Catalans, i el 50% entre el jovent, s fcil de predir que moltes daquestes persones no podran arribar a la jubilaci amb carreres de cotitzaci tant altes com les que exi-

Subsidi datur de majors de 55 anys


El juliol de 2012 el govern de Rajoy va donar la primera estocada a aquesta prestaci tan fonamental per a la vida de tants treballadors que han perdut la feina en una edat tan difcil per a reincorporar-se al mercat laboral. Concretament, es va augmentar de 52 a 55 anys els que es necessiten per a accedir al subsidi, i es va reduir de 900 a 700 euros la cotitzaci a la Seguretat Social que havia de realitzar el SPEE (lantic INEM) per cada beneficiari. Per encara faltava lagressi ms antisocial; amb la nova reforma de mar de 2013, tampoc tindran dret a aquest subsidi els aturats que en cmput familiar percebin quanties superiors a 481 euros per cada membre. Per exemple; si la esposa de laturat percep un salari de 1.000 euros, en una famlia sense menors a crrec, el marit ja no percebr el subsidi datur per superar entre els dos el lmit establert (480 per dos persones, 960 euros). Aquesta reforma deixar milers i milers de treballadors sense subsidi datur (i sense la cotitzaci als darrers

anys abans de la jubilaci), i amb unes mnimes possibilitats de reincorporarse al mercat laboral. Aquesta situaci pot generar no noms situacions de misria i precarietat, a persones que han cotitzat durant dcades, sin a ms pot generar un nou exrcit daturats

Real Decret per afavorir la continutat de la vida laboral


Per el plat fort, com sempre, estava a la prestaci de jubilaci, i el passat 15 de mar el govern espanyol va tornar a passar moltes lnies vermelles de protecci social, sota el paradoxal titular de voler afavorir la continutat de la vida laboral dels sbdits espanyols. La nova reforma, per, no s res ms que una nova i radical rebaixa de les prestacions de jubilaci, que a ms ser prcticament inaccessible per a la gran majoria de la poblaci fins als 67 anys, i que encara s ms socialment injusta al endurir els requisits del sub-

4 Tema del mes

Abril de 2013

Nova i radical retallada de les pensions

La pensi s un dret social


El Sistema Pblic de Pensions, la nova pea a cobrar pels mercats i els poltics
SP Comit Confederal CGT

l nostre Sistema Pblic de Pensions es basa en tres principis: De repartiment, que significa que amb les cotitzacions dun any es paguen les pensions daquell any. De solidaritat, s a dir, que tots i totes contribuim i totes i tots en som beneficiaris. Dequitat, el que significa la redistribuci de la riquesa social, tractant desigualment als desiguals per a arribar a certes cotes de justcia social. Aquests principis sn els que regeixen la Llei General de la Seguretat Social per a donar compliment al mandat constitucional de larticle 41 Els poders pblics mantindran un rgim pblic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi lassistncia i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas datur. Lassistncia i prestacions complementries seran lliures. Els poders pblics han de crear i generar les condicions poltiques per a la defensa de linters general i, daquesta manera, donar compliment a lobligaci poltica i normativa de la defensa dall que s com, del de tots i totes i, especialment, en situacions de necessitat. La situaci de lactual mercat de treball referent a actius ocupats/ desocupats i cotitzadors, se situa en 16.300.000 persones ocupades i cotitzant, alhora existeixen gaireb 3,2 milions de persones parades amb prestacions b contributives, b assistencials, que les seves cotitzacions sn cobertes pel INSS. Les persones pensionistes actuals suposen 8,2 milions. Ens trobem en conseqncia que, per cada pensionista, es troben cotitzant i ocupades gaireb 2 persones, en concret 1,98 i si sumem els cotitzadors desocupats, la rtio puja al 2,3. Aquesta situaci, encara ms difcil, s a dir, menys ocupats i menys cotit-

zadores, la trobem en lany 1997 (la relaci cotitzadores/pensionistes, va baixar fins a 1,5) i va donar lloc a que els poders pblics (govern del PSOE) conjuntament amb els sindicats CCOO i UGT i la patronal CEOE i CEPYME, pactessin i apliquessin la Llei 27/97 de Racionalitat per la sostenibilitat del Sistema Pblic de Pensions amb dues importants modificacions en el nostre sistema pblic de pensions: el perode de clcul passa (progressivament) dels anteriors 8 anys als 15 anys i els anys cotitzats necessaris per al 100% de la Base Reguladora, tamb, progressivament, passen dels 15 anys als 35 anys. En lany 2008 els cotitzadors eren 19.500.000 persones i el 2012 shan perdut 3,2 milions de cotitzadors, el que ha comportat un decreixement dingressos ingents que ha fet necessari estirar de les diferents caixes de reserva (excedents de les Mtues i Fons de Reserva amb que compta el nostre Sistema Pblic de Pensions, per la friolera de 11.000 milions deuros per a pagar a pensionistes. El gener de 2013 el PP va congelar laplicaci de la Llei 27/2011 pactada pel PSOE i sindicats CCOO, UGT i patronals CEOE i CEPYME, referent a les jubilacions anticipades i prejubilacions i va donar un termini de tres mesos a la comissi del Pacte de Toledo per a revisar el factor de sostenibilitat, que no s sin el parany poltic per a tornar a racionalitzar el Sistema Pblic de Pensions en els seus dos aspectes ms sensibles: augmentar el perode de clcul dels 25 anys que comencen a comptar a 1 de gener 2013 de manera progressiva fins al 2027, fins a possiblement tota la vida laboral, i augmentar ledat de jubilaci real, sobre la base de penalitzar o directament impedir les jubilacions anticipades (endurint els requisits) fins a acostar la data real a la data terica, 67 anys. El Sistema Pblic de Pensions, de

Reformes de les pensions


Reforma 1985 Signants: PSOE + Patronal. CCOO convoca vaga general. Edat de jubilaci: 65 anys. Perode de clcul: De 2 anys es passa a 8 anys. Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 30 anys. Reforma 1997 Signants: PP, PSOE i altres + Patronal + CCOO-UGT. Edat de jubilaci: 65 anys. Perode de clcul: De 8 anys es passa a 15 anys (inclosos dies pagues extres). Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 35 anys. Reforma 2006 Signants: PSOE, PP i altres + Patronal + CCOO-UGT Edat de jubilaci: 65 anys. Perode de clcul: De 15 anys (inclosos dies pagues extres) es passa a 15 anys reals. Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 35 anys. Reforma 2011 Signants: PSOE, PNV, CiU, PP i altres + Patronal + CCOO-UGT. Edat de jubilaci: 65 anys / 66 anys / 67 anys. Perode de clcul: 25 anys de forma gradual a partir del 2013 i en plena vigncia en el 2027. Es revisar automticament cada cins anys, en funci de lesperana de vida, i es tendeix a tota la vida labora, reforant el factor de contributivitat. Anys cotitzats necessaris per al 100 de la pensi: 38,5 anys / 38,5 anys / 37 anys.
manera metdica i calculada, ha estat racionalitzat en termes deconomia poltica des de lany 1985, sobre la base de la mateixa argumentaci que ara es brama pels mercats financers i els seus representants a Brusselles i aix shan articulat les lleis que apareixen en el quadre adjunt. i menys encara, si a partir de mar de 2013, es considera tota la vida laboral. - Sens obliga a retardar voluntriament la nostra jubilaci ms enll dels 65 anys, per no tenir cotitzacions suficients, al no tenir els anys cotitzats suficients per al 100% de la Base Reguladora. Sengrandeix la desigualtat i es privilegia als salaris alts i a una minoria de treballadors/es amb carreres laborals llargues i ininterrompudes. - Es desvien fons pblics cap als plans privats de pensions. - Safebleixen els principis de repartiment, solidaritat i suficincia del nostre Sistema Pblic de Pensions, a laprofundir en la contributividad de tota la vida laboral i es facilita que la banca assumeixi cada vegada ms aquest 8,8% del PIB que suposen les nostres pensions pbliques (67.000 milions deuros). El mercat privat, sobretot el financer, sempre ha considerat que el mos de la Seguretat Social s massa apetits, com per a seguir sent monopoli del sistema pblic. Per a la CGT, les pensions sn un dret social, pel que avui, com sempre, reivindiquem: - El Dret a la Pensi Pblica Suficient i Digna per a tots i totes. - El Dret al treball i a locupaci per a tots i totes o una renda social suficient per a viure amb dignitat. - El Dret a treballar menys hores per a treballar tots i totes. - El Dret a la Jubilaci als 60 anys. La CGT seguir lluitant per a defensar aquest dret social.

La realitat actual
- Els drets de tots i totes sn violats i la mercantilitzaci de les necessitats sembla un fet que ens retorna a una realitat classista, mutualista i discriminatria. - Es priva del dret a pensi a un nombre important de treballadors per no tenir els 25 anys efectius de cotitzaci

Amb el Pensionazo el govern espanyol torna a atacar els drets socials de collectius vulnerables
Redacci

l Govern endureix les condicions per a poder jubilar-se anticipadament (abans de ledat legal que va a passar a poc a poc dels 65 als 67 anys), i per a poder cobrar la prestaci per atur a les persones majors de 55 anys. Sexigiran 35 anys de cotitzaci per a accedir a la jubilaci anticipada voluntria i 33 anys cotitzats en el cas de la jubilaci anticipada forosa i tamb en la jubilaci parcial. Tot i que el ministre espanyol dEconomia, Luis de Guindos, havia assegurat que el Govern de Rajoy no contemplava noves retallades per aquest any, el divendres 15 de mar, el consell de ministres no va fer altra cosa que tirar endavant nous retroces-

sos als drets socials, amb lenduriment de les condicions per accedir a la jubilaci completa anticipadament i per cobrar la prestaci per als aturats majors de 55 anys que hagin esgotat tots els subsidis. El Govern espanyol ha aprovat que passi a exigir-se un mnim de 35 anys cotitzats per accedir a la jubilaci anticipada de forma voluntria i 33 anys en els cas de la jubilaci anticipada forosa i tamb en la jubilaci parcial. A ms a ms, tamb seleva ledat per accedir-hi, de manera que la jubilaci anticipada voluntria no ser possible fins als 63 anys i sincrementar progressivament fins els 65 anys el 2027-, mentre que la forosa sajornar fins els 61 anys, i sapujar fins els 63 el 2027. Ara b, tots aquells que es jubilin de forma anticipada veuran re-

duda la seva pensi de jubilaci entre un 6,5% i un 8%. La jubilaci parcial necessitar un mnim de 33 anys cotitzats (ara eb sn 30). Els jubilats parcials veuran reduda la seva jornada entre un 25% i un 50% o fins i tot fins a un 75% si el treballador rellevista s contractat a temps complet i de manera indefinida. El Govern espanyol tamb obre la possibilitat de compatibilitzar el treball per compte propi o ali, ja sigui a jornada completa o a temps parcial, amb el cobrament duna pensi de jubilaci. Aquesta opci, per, no ser possible en el cas de jubilacions anticipades o bonificades per treballs penosos o txics. Fins ara, la possibilitat de compatibilitzar treball i pensi noms existia per als assalariats a temps parcial i per als autnoms amb

ingressos no superiors al salari mnim interprofessional (SMI). Pel que fa a laccs al subsidi per als majors de 55 anys, a partir dara no es tindran en compte nicament les rendes del desocupat, sin les de la unitat familiar. Si el conjunt de la unitat familiar supera el 75% del salari mnim interprofessional (641,30 euros per 2013) lequivalent a 930 euros en el cas duna parella- no podr cobrar el subsidi per a majors de 55 anys que han esgotat totes les prestacions i que encara no poden acollir-se encara a la jubilaci. El subsidi per a majors de 55 anys se situa en la lnia daltres programes, com el pla Prepara, que preveu lajuda de 400 euros per a aturats sense cobertura. El Govern espanyol ja va excloure daquest pla els desocupats que convisquin amb els

seus pares si aquests tenen ingressos suficients, segons la llei, per mantenir tota la famlia. Els ingressos suficients es limiten a 481 euros mensuals per cada membre de la unitat familiar, segons la llei estatal.

Abril de 2013

Tema del mes 5

Nova i radical retallada de les pensions

Nou pensionazo del PP:


Secretariat Permanent Comit Confederal CGT

El desmantellament dun b collectiu


l passat 15 de mar el Consell de Ministres del govern espanyol va sotmetre a la classe treballadora a una nova agressi que completa els plans de la reforma de les pensions del 2011, amb un enduriment de laccs a aquest dret i una baixada generalitzada de les quanties a percebre. En el conjunt de la societat i en el s de la CGT estem fastiguejats dun govern que solament sap gestionar lestat des de la contnua agressi a les persones que aqu vivim i treballem amb una srie de mesures econmiques i socials que ens han condut a una situaci insostenible. Les ltimes decisions en lmbit de les pensions ens deixen una

srie de retallades que acaben de tancar el cercle dempobriment progressiu de totes les persones treballadores. Aquesta vegada es tracta duna normativa crua i definitiva amb ms edat per a cobrar-les, ms anys de cotitzaci i menys diners de pensi. I amb dificultats afegides per als treballadors de ms de 50 anys, tot aix sense conixer-se el factor de sostenibilitat del sistema que ja sencarregaran de dir-nosel quan els vingui en gana. Entre les mesures cap destacar les segents: - Ledat legal de jubilaci de 67 anys mant la seva entrada en vigor per a 2027 . - Per a calcular la pensi es tindran en compte els ltims 25 anys, no 15 com fins a ara, una cosa ja anunciada. Aix, des de 2013 fins a 2023 sexigir ha-

ver cotitzat un any ms fins a arribar a aquests 25 ltims anys. - El 2027 sexigir haver cotitzat 37 anys per a obtenir el 100% de la pensi, el que suposar una retallada de la mateixa de fins al 8%. - Sendureix encara ms laccs a la jubilaci anticipada , on es donen dos casos: * Jubilaci anticipada forosa la que resulta dun acomiadament on el 2027 ser de 63 anys, exigint un mnim de 33 anys cotitzats i amb una retallada de la pensi a cobrar que pot arribar a ms del 7%. * Jubilaci anticipada voluntria, on ledat de jubilaci ser de 65 anys en 2027, augmentant a 35 els anys cotitzats i amb una retallada de les pensions ha cobrar de fins a un 8%. - La jubilaci parcial tamb es veu

penalitzada; ja no ser necessari el relleu dun treballador per un altre i sallargar el temps de treball del jubilat parcialment fins a un 75% de la jornada, sent abans del 25%. - Simpossibilita laccs dels joves a les ocupacions, ja que sincentiva allargar la vida laboral amb un 2% ms de pensi cada any que es treballi desprs de ledat de jubilaci, es permet compaginar un treball amb la pensi i seximeix als empresaris de cotitzar per aquests treballadors. Aix les coses ens preguntem qui cotitzar a partir dara i qui podr accedir a una ocupaci. Per aquest cam mai es corregir el major problema social que t lestat espanyol, que s el de les 6 milions de persones que han estat expulsades del mn del treball i els gaireb 2 milions de famlies sense cap

tipus dingressos econmics. Des de la CGT ja no esperem dels governants que facin marxa enrere en els processos regressius dels drets socials i laborals que han imposat a cop de decret sense cap justificaci ms enll de la de complir amb els dictats de la Troica (BCE-FMI-UE). Ja no ens serveixen les seves solucions. Hem de trobar camins collectius que ens condueixin a exercir la nostra sobirania amb solucions com lautogesti de les empreses que tanquin amb assessorament i finanament pblics, el repartiment de la riquesa a travs duna fiscalitat justa -que paguin molt ms qui ms tenen- i el repartiment del treball, treballant menys sense disminuci salarial, per a treballar totes i tots. s lnic cam.

El govern del PP inicia una nova fase del desmantellament del sistema pblic de pensions
Ricard Sez / @INFOBAIX

l consell de ministres del govern espanyol reunit el 15 de mar va aprovar una bateria de mesures que consolida i aprofundeix la contrareforma de les pensions de lany 2011 aprovada per lexecutiu del PSOE. Com en anteriors ocasions, la reforma torna a ampliar els perodes de carncia (temps mnim cotitzat per accedir a una pensi), amplia ledat per accedir a aquest dret i es redueix la quantitat de la pensi de jubilaci, precisament quan les pensionistes sn cada vegada ms lnic suport de moltes unitats familiars arreu de lEstat.

En ocasi de la nova contrareforma, el govern ha regulat els pactes empresarials que impliquen prejubilacions o jubilacions parcials que shagin aprovat amb posterioritat a l1 dabril, cosa que lanterior pensionazo no va arribar a regular. Entre els aspectes ms destacats daquesta norma, que suposa lensim incompliment electoral del Partit Popular, hi ha el manteniment de ledat de jubilaci ordinria als 67 anys i la seva entrada en vigor lany 2027. Per al clcul de la pensi es tindr en compte els 25 anys anteriors a la data de jubilaci i no els ltims 15 anys com es feia fins ara. A la prctica, denuncien els sindicats, aix suposar una reducci de la

quantia de la pensi. El canvi del mtode de clcul saplicar progressivament fins el 2023, i cada any el clcul es far tenint en compte un any ms de la vida laboral. La reforma tamb augmenta en dos anys (dels 35 als 38 anys) el perode cotitzat per arribar al 100% de la jubilaci. Les entitats socials lamenten que aquesta mesura penalitza indirectament la jubilaci parcial i la jubilaci anticipada i asseguren que la reforma incentiva allargar la vida laboral amb un 2% ms de pensi cada any que es treballi desprs de ledat de jubilaci, cosa que permet compaginar un treball amb la pensi i eximeix lempresariat de lobligaci de cotitzar per aquest gruix dassalariades.

Nou favor als plans privats


Si b es cert que aquestes mesures suposen un punt dinflexi en el procs de desmantellament del sistema pblic de pensions, no estem parlant dun esdeveniment nou. Des de lestabliment del Pacte de Toledo lany 1995, les pensions han anat minvant, a la vegada que des de diferents mbits shan potenciat els plans privats de pensions com una inversi individual necessria per completar la pensi pblica. Recentment, leconomista Miren Etxezarreta afirmava lo segent en un article publicat a la revista danlisi

econmic Alternativas Econmicas el 9 de mar denguany, pocs dies abans de la aprovaci definitiva daquestes retallades en el sistema de pensions: El tema de la crisi de les pensions depn molt ms del plantejament inicial i la posici ideolgica de lobservador que de slids clculs econmics. El debat (sobre la viabilitat del sistema pblic de pensions) va servir, per veure que la ra principal per plantejar lanomenada crisi resideix en que el desenvolupament de les pensions privades s un magnfic negoci per al sector financer. Ja que quan baixa limport de les pensions pbliques, sestimula la contractaci de plans privats de pensions.

6 Treball - Economia

Abriil de 2013 s lhora que el conjunt de la classe treballadora i de les persones donem un salt cap a endavant en les nostres propostes i plantejaments a partir de la necessitat de repartir la Riquesa i el Treball

TREBALL - ECONOMIA

Contra latur: Ocupa lempresa. Autogesti!


SP Comit Confederal Confederaci General del Treball

avant de les 6 milions de persones expulsades del mn del treball, als gaireb 2 milions de famlies sense cap tipus dingressos, a les retallades socials, laborals i de les llibertats pbliques, enfront dun sistema corrupte, injust i desigual, enfront del robatori generalitzat de les arques pbliques per part de la classe poltica i la patronal al tancar empreses, la CGT passa a lacci amb la proposta Contra latur, Ocupa lempresa. Autogesti. A la CGT, creiem que s lhora que el conjunt de la classe treballadora i de les persones que aqu vivim donem un salt cap a endavant en les nostres propostes i plantejaments a partir de la necessitat de repartir la Riquesa i el Treball. Per a revertir la situaci demergncia social que el conjunt de la poblaci sofrim, des de la CGT, plantegem una exigncies senzilles i clares: - Qualsevol empresa abans de ser tancada sha de possibilitar la seva cessi en usdefruit al collectiu de treballadors i treballadores disposat a fer-se crrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producci, amb ajuda pblica per al seu reflotament i assessorament. (Acords del XVI Congrs de la CGT).

- Els poders pblics promouran eficament les diverses formes de participaci en lempresa i fomentaran mitjanant una legislaci adequada, les societats cooperatives. Tamb establiran els mitjans que facilitin laccs dels treballadors a la propietat dels mitjans de producci (Art. 129.2 de la constituci de 1978). Recordem que actualment, locupaci sest creant grcies a que els i les treballadores acceptem la baixada de salaris per a impedir acomiadaments. Si som les i els treballadors qui estem creant ocupaci amb els nostres diners, haurem dexigir la propietat de lempresa que ens correspongui. En aquest context de crisi/estafa, des de la CGT, exigim que els diners pblics serveixin per a ajudar a les i els treballadors, a la poblaci ms desfavorida, per a seguir mantenint locupaci i no per a tancar empreses, ni per a rescatar a la banca o pagar un deute illegtim. Des de la CGT animem a la classe treballadora a passar a lacci, a no acceptar amb resignaci el tancament de ms empreses ni ms ERO, i fem una crida a quedar-nos amb les empreses, una crida a participar en aquest procs dautogesti cooperativa i reivindicativa. Pels nostres drets Contra latur, Ocupa lempresa. Autogesti!

Desmantellar els serveis socials pblics municipals: nou objectiu del Partit Popular
Moiss Rial, Secretari de Comunicaci de CGT Catalunya @llibertats

a modificaci constitucional que imposa la supeditaci dels pressupostos pblics al pagament del deute, abans que la prestaci de serveis socials pblics, va ser perpetrada a lesquena de la ciutadania el 27 de setembre de 2011 per la majoria parlamentria del bipartidisme de PSOE i PP, mentre a fora del Congrs dels Diputats es manifestaven ciutadans convocats per moviments socials com el #15M i sindicats com la CGT per denunciar laustericidi econmic i social perpetrat, ja que es va imposar un lmit de dficit pblic del 0,4% (0,26% del PIB en el cas de lAdministraci de lEstat i el 0,14% a CCAA abans del 2020), i que aquests lmits de dficit estructural establerts a larticle 135.2 de la Constituci Espanyola seran vigents a partir de 2020. Aquest fet posa contra les cordes la viabilitat del sector pblic els propers 8 anys, tot per la modificaci de la intocable Constituci espanyola, que en aquest cas, miraculosament fou modificada per exigncies de la troika de la UE en tan sols 2 setmanes. Aix s, sasseguren a

desgravar fiscalment les prdues a casinos i deixar de perseguir els 90.000 milions deuros devasi fiscal, que evitarien sofriment i retallades massives i ara ens sotmeten al rigor pressupostari. Aquest fet, i per tant lestrangulament lent per laugment del pagament del deute i els seus interessos, majoritriament deute privat de la banca rescatada amb fons pblics, per davant dels serveis pblics bsics, imposant sostres de dficit a les diferents administracions territorials que est suposant desmantellament progressiu de serveis bsics com la sanitat i leducaci, que en el cas de Catalunya, suposa augment de les llistes despera, venda dhospitals i equipaments pblics per acabar llogant-los als propis venedors, eliminant serveis nocturns a Centres dAtenci Primria(CAP), retallades al Serveis dEmergncies Mdiques(SEM), augment de taxes universitries i copagament a lFP, retallades de PAS i professorat universitari, a instituts, que estan posant al lmit el serveis pblics universals, que afecten directament a la ciutadania, i que shan tradut en retallades acumulades de 4.800 milions deuros, mentre administracions de lEstat ni tan sols toquen partides com la de la despesa militar, sense qestionar la

legitimitat dassumir el deute i dels lmits de dficit i el que comporta a la societat. I ara pretenen un desmantellament integral de ladministraci ms propera al ciutad, ladministraci local, amb un avantprojecte de llei que pretn modificar la Llei 7/1985 de Bases de rgim local per podar les competncies locals, aix com la llei reguladora dhisendes locals, per situar lmits de la inversi pblica a lesfor social de proximitat dels ajuntaments, i la Llei 7/2007 de lEstatut bsic de lempleat pblic i el rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, amb una clara voluntat de retallar el nombre de treballadors pblics que atenen a la ciutadania. El fet s que simposa en lavantprojecte de llei que Les entitats locals noms podran exercir competncies imprpies, entenent per aquestes les diferents de les competncies prpies i les atribudes per delegaci, aix com desenvolupar activitats econmiques, quan no es posi en risc financer la realitzaci de les competncies prpies, no hi hagi duplicitats amb les competncies autonmiques, i es garanteixi la sostenibilitat financera de les noves competncies o activitats econmi-

ques, respectant en tot cas el principi deficincia i la resta dels requeriments de la legislaci destabilitat pressupostria i sostenibilitat financera. A aquests efectes ser necessari linforme previ de la Comunitat Autnoma en qu sassenyali la inexistncia de duplicitats i de linterventor de lens local sobre la sostenibilitat financera de les noves competncies. Aquest fet suposa laniquilaci de lautonomia local i de les competncies en serveis socials que es presten a la poblaci, que en el cas dels serveis socials, atenen a 8 milions de persones a nivell estatal, que es veuran lligats de mans ja que no podran prestar ms serveis socials que no li siguin de la prpia competncia, i que en cas de dependre de la Generalitat o el govern de lEstat si no hi tenen accs, subsidiriament veuran impedits per ordre de laustericidi, que tot i gestionar els municipis noms el 7,27% dels pressupostos Generals de lEstat consolidats de 2013 (16133 milions deuros) dun total de 221.641 milions deuros pressupostats, tot i assumir un 23% de serveis impropis, ara en perill de desaparici, i aix afectar directament als collectius ms necessitats o ja dins lexclusi social, es tracti dabandonament assistencial a menors, gent gran,

habitatge social, inserci i formaci laboral, refor escolar, ajudes demergncia social, discapacitats, etc, essent un austericidi social que pretn que la taca de lexclusi social no sigui lexcepci, sin la nova norma de la m de lestabilitat pressupostria, sota amenaa de retenci de liquidaci de tributs de lEstat en cas dincompliment. Si amb aquest fet no s suficient lavantprojecte de llei del PP, preveu la prctica desaparici del personal eventual de les administracions locals, restringint-se a tall dexemple a un mxim duna persona eventual als municipis de 5000 a 10.000 habitants i de cap als menys de 5000 habitants, i per tant eliminant-se duna plomada serveis complementaris de refor en lmbit social coberts per la majoria de municipis, esdevenint una reforma laboral encoberta des de lEstat a lmbit ms proper al ciutad com sn els municipis i altres administracions, que cronificar encara ms latur estructural endmic, a menys que hi hagi una resposta de la societat que defensi que els serveis pblics de proximitat ni tocar-los, ja que ens hi va assumir ms patiment, marginaci i exclusi social a barris, pobles i ciutats darreu de Catalunya.

Abril de 2013

Treball - Economia 7

Prevaricaci a Parcs i Jardins?


Per uns els sobres i per altres les sobres
Secci Sindical CGT Parcs i Jardins

l juliol de lany 1998 tenim indicis evidents que la Direcci de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona estava fent un s abusiu i fraudulent de larticle 25 del Conveni Collectiu (actual 31): Article 31. Jornada. La jornada laboral es fixa en 35 h. setmanals, com a prestaci bsica, segons sigui ladscripci del personal al seu grup corresponent. En el supsit que per ra de la naturalesa de lInstitut o de lespecial qualificaci de les persones, haguessin dampliar lesmentada jornada amb carcter voluntari, aquesta ampliaci meritar un plus per major dedicacin horria per cada hora que excedeixi de les establertes, en cap cas el conjunt del personal afectat per aquesta mesura, podr superar el 5% del total de la plantilla. Lesmentada ampliaci no tindr la consideraci dhores extraordinries. La direcci de lInstitut estava camuflant la realitzaci, de forma abusiva, dhores extres ocultant-li al Comit dEmpresa la informaci relativa a hores extres i prolongacions de jornada i es donaven irregularitats en les cotitzacions a la Seguretat Social de les hores de prolongaci. Inspecci de Treball en successives resolucions, desprs dinvestigar la denncia presentada, requereix a lempresa a pagar a la Seguretat Social la diferncia entre el que havia cotitzat per les hores de prolongaci i el que realment havia dhaver cotitzat en considerar aquestes hores com hores extraordinries. El 27 de novembre de 2001 el Jutjat Social 25 sentncia a favor del con-

flicte collectiu presentat per CGT i declara: el dret dels treballadors de la plantilla a qu es considerin les hores prestades en prolongaci de jornada durant lexercici 1999, a efectes retributius, la qualificaci dhores extraordinries . El 10 de gener del 2003 el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya desestima el recurs presentat per lInstitut Municipal de Parcs i Jardins i el 17 de febrer del 2004 el Tribunal Suprem rebutja el recurs de cassaci presentat per lInstitut Municipal reafirmant aix la decisi del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. Per tant queda clar que qualsevol excs per sobre daquest 5% perms com prolongacions de jornada han de ser considerades com a hores extres. Durant aquests ltims anys tenem la sospita que sestava fent un s abusiu daquest 5% i que sestava utilitzant

com a premi a fidelitats, amistats, lleialtats i com a complement al sou dels caps del nostre Institut. Molts sn els casos en qu els propis treballadors del col legi dadministratius i tcnics demanen prolongar la seva jornada i la Direcci lhi denega sense motius aparents. s doncs un repartiment desigual de sobresous, que en molts casos es correspon amb un increment del temps de treball, per en altres casos ni tan sols es perllonga la jornada. Particularment durant lestiu, que la jornada a tot lAjuntament de Barcelona s nica de 35 hores i aquests treballadors continuen cobrant les hores extres. Per ara tenim la confirmaci, a la Mesa Negociadora del passat 30 de gener la Direcci de lempresa, en plena discussi sobre la necessitat de legalitzar les diverses formes de jornades de 40 hores setmanals, confirma el

que sospitvem i reconeix que aquest 5% sha vist ampliat fins al 185% i que prcticament s tot el collectiu de caps, sotscaps i capitostos i que cobren un plus despecial dedicaci. Pretenen que el Comit acordi amb ells nous horaris de 40 hores mantenint els complements pagament. El concepte en nmina sembla molt variat, per la despesa de massa salarial s en total una xifra anual que supera el 1.000.000 deuros. Si b aquest 5% de marge per ampliar les jornades es va crear per cobrir possibles necessitats de lInstitut, i de fet hi ha alguns llocs de treball que s necessiten ampliar lhorari per atenci al pblic i altres, la realitat s molt diferent. La realitat s que una sentncia del Tribunal Suprem (que es considera llei dobligat compliment i crea jurisprudncia) va vetar lIM de Parcs i Jardins de Barcelona ls abusiu que

sestava donant de les ampliacions de jornada i que la nostra estimada Direcci i Gerncia no noms no han corregit aquest fet, sin que han continuat amb aquest s incrementant-lo un 370%. En realitat aquestes prolongacions de jornada shaurien dhaver pagat com a hores extres i com a tal haurien dhaver cotitzat a la Seguretat Social. En el mn jurdic-legal incomplir una sentncia que el Tribunal Suprem tha imposat per accions alegals sabent del que aix suposa es diu PREVARICACI i s un delicte tipificat i severament castigat. En Parcs i Jardins hi ha sobres, i shan pagant des de fa molt temps. Impunement. Val a dir que les persones que cobren aquests imports no ho fan sabent del seu carcter fraudulent, i que no tenen cap culpa de lactivitat delictiva de lInstitut. Per tant les persones que han ampliat la seva jornada estan legitimats per reclamar la diferncia entre les prolongacions de jornada i les hores extraordinries. Val a dir que en el seu moment (2004) cap afectat als quals els va tornar aquestes diferncies es va fer crrec dels costos jurdics que la CGT va assumir, i que evidentment qualsevol nova reclamaci dinerria ha de fer-se individualment. Actualment, i com a nota discriminatria, el personal que realitza 40 hores no ha patit laugment de jornada a les 37,5 hores sin que segueix fent jornada de 35 i cobrant 5 hores extres setmanals addicionals, el que provoca un tractament desigual evident entre collectius de treballadors. Mentrestant aquesta Secci Sindical es reserva el dret de presentar davant la Fiscalia de Catalunya una demanda per prevaricaci i mal s dels diners pblics.

La Coordinadora Sindical Euromediterrnia es va reunir a Tnger


Coordinadora Sindical Euromediterrnia

a xarxa de sindicats mediterranis, reunida a Tnger el passat 23 de febrer, constata que la crisi capitalista est servint dun pretext ms per a acomiadaments salvatges en tots els pasos, per a una violenta repressi del moviment sindical i social i per a la privatitzaci dels serveis pblics. Lexplotaci de la classe obrera continua creixent en tot el mn, noms podem reafirmar-nos en la necessitat de coordinar ms les forces socials anticapitalistes que lluiten en aquest moment en tots els fronts. Al Marroc, els sindicalistes combatius continuen la seva lluita contra la repressi per part del poder per tamb de tots els intermediaris que aquest pot utilitzar en el s mateix dalgunes organitzacions sindicals per a contrarestar latac del govern contra les conquestes i els drets socio-econmics de la classe obrera. En aquest context, la coordinaci demana el suport a les mobilitzacions convocades pel moviment sindical combatiu marroqu. Daltra banda, estudiants, treballadors i desocupats pateixen penes de pres

per haver participat en manifestacions. Les manifestacions i protestes en general sn tamb violentament reprimides, com el cas dun estudiant de Fes assassinat per les forces de seguretat el 26 de gener. Els judicis se celebren sense garanties dun judici just. Lexemple dels judicis dels saharauis del campament Azikim Igdz, dels estudiants i joves del moviment 20 de febrer s una clara demostraci. La Coordinaci reitera el seu suport al moviment 20 de febrer que commemora el seu segon any i continua lluitant per una poltica nacional dobertura democrtica i per la dignitat i la justcia social per al poble marroqu. A Tunsia assistim assistir a un augment dagressions a sindicalistes i activistes dels moviments socials que ha culminat amb lassassinat del militant Choukri Belad que la coordinaci condemna enrgicament. Els membres de la xarxa reafirmen la seva solidaritat amb el poble tunisi que lluita per complir els objectius de la seva revoluci. Oferim tamb tota la nostra solidaritat als i les militants de la UDCT (Uni de Diplomats en Atur de Tunisia) que estan portant a terme

un dur combat per a organitzar-se i per a combatre la pobresa i latur. La xarxa condemna enrgicament lexpulsi abusiva i el tracte inhum dels militants de les organitzacions de desocupats del Marroc, Tunsia i Mauritnia per part del rgim algeri,

convidats pel SNAPAP per a una reuni preparatria de la constituci de la Uni Magribina dorganitzacions de desocupats. A Europa, la situaci a lEstat espanyol, Itlia o Grcia, mostra tota la violncia que pot desplegar el sistema ca-

pitalista per a mantenir-se a costa dels treballadors. Les lluites de la classe obrera a Europa mostren la voluntat de no romandre passius i de construir una resposta coherent.

8 Treball - Economia

Abril de 2013

Telefnica: drets sense cobertura


lex Romaguera

a companyia espanyola de telecomunicacions serigeix en el paradigma de la cobdcia. Mentre presenta uns beneficis rcord, acomiada milers de persones i externalitza els seus serveis a tercers pasos per abaratir els costos mitjanant condicions laborals de semiesclavitud. Laxioma de maximitzar els beneficis amb els mnims costos possibles sha installat al sector de les telecomunicacions, amb la companyia degana de telefonia a lEstat espanyol com a cas paradigmtic. Les ltimes protestes protagonitzades pel personal acomiadat per baixa mdica o la subcontractaci dalguns dels seus serveis a empreses low cost confirma la dinmica privatitzadora de la multinacional, a la qual diversos organismes i moviments socials han acusat dutilitzar prctiques que atempten contra els drets humans. s el cas dels cinc operaris que, el novembre passat, van romandre 23 dies en dejuni com a mostra de suport a Marcos Andrs Armenteros (una acci que es va repetir el mes de febrer durant el World Mobile Congress celebrat a Barcelona), a qui lempresa es resisteix a readmetre desprs dacomiadar-lo de forma improcedent. En lloc de revisar aquestes poltiques, Telefnica mant la lgica de precaritzar les relacions laborals amb mesures que noms persegueixen laugment

dels emoluments dels grans directius sense garantir les condicions salarials i de seguretat mnimes a les seves treballadores. Aquesta deriva saccelerara amb lesclat financer de 2007, que la Direcci utilitza per emprendre una retallada esgraonada de plantilla a lEstat espanyol. Per, el seu origen cal buscar-lo en el perode 1992-2012, durant el qual els respectius governs del PSOE i el PP privatitzen la companyia subdividint el servei en diverses rees.

Degradaci imparable
El procs de privatitzaci es concreta a partir de 1996, quan el govern dAznar situa com a president de lempresa lespeculador i amic seu Juan Villalonga, que inicia una estratgia de bombolla especulativa creant companyies fictcies com Terra, invertint grans quantitats de diners a pasos de lAmrica Llatina i comprant emissores de rdio i TV (Antena 3, entre daltres). Un any desprs, la privatitzaci comporta ladquisici de tota la xarxa de telefonia desenvolupada a lEstat durant el perode en qu era sufragada per lerari pblic i, acte seguit, es dicta el primer gran Expedient de Regulaci dOcupaci (ERO), firmat per la Direcci i els sindicats UGT i CCOO el 1999 i que afecta 12000 treballadors. Parallelament, la subcontractaci

augmenta cada dia i tamb el nombre dempreses del grup (un centenar), especialment les que apliquen unes condicions laborals ms precries. s el cas de lempresa de telemrqueting Atento, que en noms cinc anys passa de 300 empleades a 8000, el 98% de les quals sn eventuals. Igualment, cada treballadora prejubilada s substituda per una de temporal en una subcontracta del mateix Grup Telefnica. La darrera estocada va venir amb lERO de 2011, que comportava la reducci de 6500 llocs de treball en tres anys a lEstat espanyol (lequivalent al

20% de plantilla), tot i que Telefnica presenta uns beneficis de 10.000 milions deuros. I encara ms: la supressi de llocs de treball es fa al mateix temps que els sous dels alts crrecs directius creixen de manera exponencial i arriben a ser cent vegades ms alts que el dun treballador base. Lempresa sha desfet de la plantilla fixa per subcontractar totes les feines a empreses deslocalitzades a pasos del Magrib i de lAmrica del Sud, on els salaris i les condicions laborals sn pssimes. Amb aquesta poltica, Telefnica ha esdevingut un monstre

del sector, on la mxima del benefici econmic intenta eclipsar el menyspreu pels drets humans, avui sense cobertura. Els acomiadaments massius no sn una exclusiva de Telefnica. El passat mes de gener, Vodafone, la segona companyia del sector amb ms clients a lEstat espanyol, va presentar un ERO per fer fora 900 treballadores (el 20% de la plantilla), tot i tenir un benefici de 1000 milions deuros. * Article dlex Romaguera publicat al nm. 306 del setmanari Directa.

L ALTRA REALITAT

Es veia venir
Pepe Berlanga

es que el 18 de desembre passat ERC accepts donar el seu suport a la investidura dArtur Mas com President de la Generalitat, a canvi de la celebraci del referndum dautodeterminaci el 2014, massa coses han passat per a atrevir-nos a aventurar que aquest suport es mantindr en el temps. No obstant aix, resultava desaforada la defensa a ultrana que Oriol Junqueras formalitzava sobre qualsevol qesti que tingus relaci amb el govern catal. Aix s, cal reconixer-li al President del partit republic una dialctica molt pedaggica, segurament fruit del seu origen en lunivers de lensenyament, per, amb lexcusa de garantir dos anys lestabilitat governamental ha defensat actuacions gens lloables. Doncs b, sembla que les coses no acaben danar tan b com desitjava i algunes comencen a torar-se i possiblement acabin qestionant aquest pacte de sang que van segellar amb CIU i que va significar un gir a la dreta de lhistric partit republic. Encara que han estat caminat en la corda fluixa, entre aquesta manifesta anttesi de donar suport al govern alhora que pretendre exercir doposici, evidenciaven greus contradiccions que, duna banda, els duien a qestionar les retallades salarials als funcionaris i per laltre,

acabaven avalant en seu parlamentria aquestes mateixes retallades o el tancament de centres escolars perqu LEstat espanyol ens t sotmesos a una situaci dofec i asfxia, i per a evitar que els injusts ajustaments en cap cas siguin ideolgics, sin els absolutament imprescindibles per a evitar el definitiu collapse de la Generalitat. Resulta incomprensible quan aviat sobliden que la majoria diniciatives en les retallades, que no ajustaments, des que va comenar aquesta crisi ha estat promotor quan no instigador el govern conservador catal, presentant-se com exemple de responsabilitat que havien de copiar la resta dadministracions, lestatal indubtablement. Per, emulant aquella famosa frase que Roma no paga tradors, el President de la Generalitat es va anar a Madrid a entrevistar-se amb el President del Govern de lEstat i encara que no han transcendit massa les qestions que van debatre, comencen a flaquejar els compromisos. Dentrada salbira una certa relaxaci sobre la imminent celebraci de la consulta de sobirania, ja hi ha veus que defensen que no ha defectuarse mentre la situaci econmica no sestabilitzi, tamb un possible acord que flexibilitzi

lobjectiu del dficit autonmic, fins i tot les sorprenents manifestacions de la presidenta del PP catal que est disposada a enfrontar-se al partit i trencar la disciplina de vot si aquest no fixa un sistema de finanament diferent i diferenciador, singular diu, per a Catalunya, resulten sorprenents per no dir grotesques.

s evident que alguna cosa est podrit, com va dir el sempre prodigis William Shakespeare, a alguns els estan canviant a passos de gegant les regles del joc davant els seus nassos, quan encara estan en lobertura de la partida i sembla que no sadonen. Lactual partit governant no va ser mai sobiranista, ms aviat

al contrari, les seves gestes dEstat sn ben conegudes i encara que diuen defensar i diguin anteposar el b de la ciutadania, com subjecte agredit, no podem oblidar que gran part de la seva base social i el mn empresarial catal sn contraris a tot aventurisme poltic o hagussim de dir, per a ser justos, econmic.

Abril de 2013

Treball - Economia 9

Precarietat laboral contra la precarietat social?


El futur econmic i les condicions de treball marquen el debat sobre el model dacci social i comunitria
Miguel Martn Setmanari Directa

els drets laborals i a precaritzar la qualitat de latenci.

ha jugat massa amb el component vocacional del nostre treball per normalitzar abusos que, en qualsevol altra professi, serien inacceptables, afirma Mario, nom fictici dun treballador dun Centre Residencial dAcci Educativa (CRAE) que prefereix preservar lanonimat. He arribat a escoltar frases com: tu per qu ests aqu, per diners o pels xavals?, per qestionar decisions que afecten tant les teves condicions de treball com la teva vida personal. Mario considera que la baixa afiliaci sindical al sector t molt a veure amb tot plegat i relata un empitjorament progressiu de les condicions de treball: El 2003, jo treballava en un altre centre pblic i ingressava uns 1.500 euros; el 2008, en un centre de gesti delegada, cobrava 1.400 euros. La gent contractada en aquest mateix centre el 2012 cobra 1.300 euros. Amb 7.500 entitats, 100.000 treballadores, 245.000 voluntries i 1.700.000 usuries, all que als Estats Units sanomena sense ironia Non-profit Industrial Complex (Complex Industrial sense nim de Lucre) aqu tamb ha assolit proporcions industrials i tics mercantils. Laia Grabulosa, representant de La Confederaci (patronal catalana), reconeix que cada vegada hi ha ms empreses de carcter purament mercantil que sestan intentant introduir al sector, cosa que exigeix una regulaci que protegeixi lobjectiu principal: latenci a les persones. Sigui com sigui, les retallades estan obrint fractures en diferents direccions. Els propers concursos de serveis i subvencions, la negociaci del nou conveni collectiu i la visibilitzaci de la precarietat laboral anuncien que hi haur conflictivitat entre les

Diferncies salarials
Direcci Salari base mensual 2.083,04. Salari base anual 29.162,50. Plus de cicle continuat mensual 2.607,37. Plus de cicle continuat anual 36.503,12. Com. intermedis Salari base mensual 1.758,65. Salari base anual 24.621,04. Plus de cicle continuat mensual 2.303,38. Plus de cicle continuat anual 32.247,27. Llicenciades Salari base mensual 1.625,01. Salari base anual 22.750,18. Plus de cicle continuat mensual 1.753,55. Plus de cicle continuat anual 24.549,63. entitats i ladministraci, per tamb entre aquestes i les plantilles. Com a mar de fons: el paper del voluntariat, presentat com la panacea per les administracions, per denunciat com a agent de precaritzaci del treball i latenci social. La Confederaci i la Taula dEntitats del Tercer Sector han denunciat els procedi- ments emprats per ladministraci en concursos de serveis socials, on la valoraci del projecte tcnic s molt inferior a loferta econmica, cosa que fa que, a la prctica, alguns concursos esdevinguin subhastes. Les dues organitzacions ms representatives del sector han detectat rebaixes extremes, superiors al 25% (del pressupost de licitaci) que afecten de manera radical la qualitat de latenci. Una centralitat de la relaci cost-benefici que es tradueix en una penalitzaci addicional per a les entitats socials que tradicionalment ja shan vist penalitzades en relaci a les empreses mercantils en els procediments de contractaci pblica. El collectiu Defensem lAcci Social i Comunitria (DASC), format per professionals del sector, ha donat suport a la denncia de les entitats i ha exigit estendre lobligaci existent per a les entitats sense nim de lucre relativa a la reinversi dels beneficis anuals a qualsevol entitat adjudicatria dun concurs de serveis socials. com el deducaci concertada o el de despatxos i oficines (banca). Amb els convenis de sector, en molts casos, sha passat de convenis amb un nivell de protecci i de drets relativament alt a un de mnims com lactual. Segons la CGT, a la prctica, les plantilles han perdut poder adquisitiu. El sindicat apunta que, ms enll del conveni, a alguns centres de treball, en tres anys, la jornada laboral anual ha augmentat 150 hores, els dies lliures (vacances a part) shan redut de dinou a tres lany i sha rebaixat el salari una mitjana de 170 euros nets mensuals. La negociaci del proper conveni corre el risc dempitjorar encara ms aquestes condicions. Educadores Salari base mensual 1.456,7. Salari base anual 20.393,76. Plus de cicle continuat mensual 1.696,42. Plus de cicle continuat anual 23.749,88. Pers. qualificat Salari base mensual 1.287,36. Salari base anual 18.023,06. Plus de cicle continuat mensual 1.386,31. Plus de cicle continuat anual 19.408,35. Admin. i serveis Salari base mensual 1.027,24. Salari base anual 14.381,31. Plus de cicle continuat mensual 1.082,32. Plus de cicle continuat anual 15.152,51. Al Conveni dacci social amb infants, joves, famlies i daltres en situaci de risc (dels set convenis del sector, aquest dna cobertura a la majoria dactivitats), queda patent la diferncia entre els crrecs directius i la resta. Per entendre la taula, lanomenat plus de Cicle Continuat s un complement aplicat als centres que obren 24 hores diries els 365 dies de lany i que supleix plusos com el de nocturnitat. En aquests centres, el crrec de direcci pot ingressar fins a 36.500 euros anuals, 7.300 euros ms que amb el salari base. Per la seva banda, el personal llicenciat, les educadores i el personal qualificat ingressen respecti vament 1.700, 3.356 i 1.385 euros anuals ms treballant al cicle continuat. En qualsevol cas, hi poden haver diferncies de fins un 140% dels ingressos anuals entre el sou dels crrecs directius i el de les assalariades. Les plantilles afegeixen que calen mecanismes de control sobre les prpies entitats en aspectes com, per exemple, els sous dels directius i del personal administratiu i ls o la reinversi dels seus beneficis anuals Ms informaci al web de Defensem lAcci Social i Comunitria (DASC): http://defensemacciocomunitaria.files.wordpress.com/

Subhastes de serveis pblics


Les paraules del conseller dEconomia i Coneixement Andreu Mas-Colell, pronun-ciades en el marc duna conferncia per a la Fundaci Pere Tarrs el mar de 2012, sn prou clares: Les entitats socials sn una manera eficient dobtenir resultats molt bons per a la societat amb recursos pblics escassos. Criteris economicistes i explotaci al mxim del voluntariat.

Seguir empitjorant
Lacci social s un hibrid estrany: un servei pblic privatitzat en milers dassociacions, fundacions o empreses, amb caracterstiques, objectius, taranns i funcionaments diversos, on les entitats religioses continuen tenint un pes important. Treballadores i representants denti- tats coincideixen a assenyalar que, amb nombrosos aspectes crtics, el model actual havia aconseguit consolidar certs estndards de professionalitzaci i de qualitat que superaven el precedent de la caritat religiosa. Ara, tot aix pot estar en risc, tant pel foment de les lgiques mercantils com per ls del voluntariat per fomentar m dobra barata o gratuta. Des de la patronal, Laia Grabulosa assegura que comparteix aquesta preocupaci: Nosaltres posem en valor la figura dels professionals i considerem que el voluntariat ha de jugar un paper complementari. Ls creixent que algunes empreses del sector estan fent de figures com la de voluntari alliberat o integrador semblen confirmar, per, les pors del collectiu de treballadores: es vol consolidar una figura ambigua dirigida a desdibuixar

Precarietat laboral
Tant DASC com el sindicat CGT senyalen que bona part de les entitats ja apliquen una lgica empresarial. El desembre passat, DASC va denunciar: Hi ha rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenen contractades, cosa que ens porta a treballar cobrant la meitat del sou, i contractes com a integradors i no com a educa- dors o amb titulacions superiors. Fins fa cinc anys, lacci social i comunitria no era una realitat laboral recone- guda. Malgrat el creixement del sector, amb milers de professionals altament qualificades, les plantilles shavien dacollir a convenis

10 Treball - Economia

Abril de 2013

El mtode Mercadona
Llibertat Montesinos-Equip de Comunicaci CGT-PV. Paqui Arnau- Redacci Rojo y Negro

mb unes xifres de negoci que polvoritzen el mercat, la companyia de distribuci alimentria Mercadona serigeix en una icona de lxit capitalista valenci i espanyol. La histria de la cadena de supermercats de confiana es remunta a la fi dels anys 70 en la localitat valenciana de la Pobla de Farnals, per s en els inicis del segle XXI, desprs duna agressiva poltica dadquisici de supermercats en diferents comunitats autnomes, quan passa a dominar de manera gaireb indiscutible el sector de la distribuci alimentria en lEstat espanyol. A dia davui, la seva quota de mercat s dun 13,5%, compta amb presncia en 47 provncies de lEstat i lnica comunitat autnoma en la qual no opera encara s el Pas Basc. A ms, oficialment factura 17.831 milions deuros amb un benefici net de 474 milions, empra a 70.000 treballadors i el seu model de gesti s considerat exemplar: bons salaris i alta productivitat destaquen els mitjans de comunicaci de masses. El seu xit sense palliatius ha creat escola, el que es tradueix en infinitat de premis atorgats al seu president, Juan Roig, un personatge del que el digital El Economista destaca el segent: Lempresari ha construt el seu model de negoci gaireb com una religi, dels manaments de la qual s nic autor, per tamb el principal predicador per a garantir-se que no sobre cap fisura en la fe exigida a la seva comunitat de fidels amb els treballadors i els provedors com protagonistes. Una precisa definici de la qual desprs extreurem el que ells mateixos denominen El mtode. El poder de Juan Roig, lentramat empresarial del qual no es limita a Mercadona, es deixa sentir en tots els mbits poltics al seu abast. A part de ser un dels empresaris als quals ha assegut el Rei en diverses ocasions per

a buscar sortides a la crisi. Sembla ser que tamb va optar per aportar al PP: en els papers secrets de Brcenas publicats per El Pas satribueix a Mercadona dos ingressos en la tresoreria del PP de 90.000 i 150.000 euros en els anys 2004 i 2008. bviament aix no s ms que la punta de liceberg dun personatge tan centrat en la consecuci del mxim benefici com absolutista en els mtodes per a assolir les seves finalitats, al que, aix mateix, sha relacionat sempre amb el PSOE. Amb tot, s noms en els ltims anys quan alguns mitjans de comunicaci comencen a posar en dubte els mtodes de Mercadona, per nicament en el referit al control ferri dels provedors, al fet que esprem per a tota la vida als seus fabricants i a la, en conseqncia, expulsi de marques del mercat espanyol a favor de la seva marca blanca Hacendado. Un esdeveniment va marcar lestiu passat un punt dinflexi en la consideraci pblica de Mercadona: sindicalistes del SAT, en un acte de protesta contra les retallades i la precarietat, van entrar en un supermercat de cija i van omplir diversos carros amb aliments de primera necessitat per a donarlos a un menjador social. La Direcci de Mercadona va denunciar lassalt El que va quedar en la retina de milions de ciutadans i ciutadanes van ser, a ms del debat entorn de la legitimitat o no de lacte i la criminalitzaci descarnada per part de la caverna, els plors i atacs dansietat dels empleats del supermercat. A ning se li va escapar que van actuar com si lempresa fos seva

de que lempresa prengui represlies contra algun familiar que est dintre. Daquesta forma, el que ocorre en linterior de cadascun dels centres de treball sol quedar dintre de lmbit privat, els sindicats de classe no tenen cap incidncia en la cadena. Afortunadament, controlar la dissidncia, sobretot quan lexperincia personal s traumtica, s un impossible. I aix, Antonia Marn, que va treballar durant ms de quinze anys en una petita localitat valenciana i que ha estat, segons les seves prpies paraules, una banderera de Mercadona, va decidir difondre pblicament les seves vivncies a travs de la CGT.

tamb. Baixes: En cas de malaltia, sest obligat a acudir al metge dempresa, qui tracta de convncer que, en comptes dagafar la baixa, sagafin dies de descans. A qui, tanmateix, agafa una baixa sel titlla de terrorista. A aix cap afegir que existeix una gran pressi per part dels companys perqu no sagafin baixes, ja que repercutiria negativament en el collectiu. Toi es va fer conscient de la flagrant violaci dels drets sociolaborals dels treballadors i treballadores per part de la Direcci de Mercadona al caure malalta amb terribles dolors desquena. A lhora de sollicitar la invalidesa desprs danys de patiment, aquesta li va ser denegada pel Tribunal Mdic al no existir baixes prvies. Quan va tractar de pledejar, es va trobar amb grans dificultats, encara que finalment la va aconseguir. Una dada fonamental: Mercadona s accionaria de la Mtua. Estar Juan Roig darrere de la reforma que passar la gesti de les baixes laborals a les mtues? Organitzaci del treball: Existeix una gran competncia entre les diferents botigues per ser la ms modlica, la quems productes ven. Davant el descens de vendes, sha accentuat la pressi: els coordinadors sn amenaats i, al seu torn, aquests amenacen als treballadors i treballadores al seu crrec, que es veuen obligats a atosigar als clients per a donar sortida als productes que poden caducar. Davant les queixes dels consumidors per aquest aclaparament que pateixen, la resposta des de les altes instncies s felicitar al cap de planta per estar fent b el treball. Poltica de la por: Si tu no respons, aix repercuteix en la botiga, el que et culpabiliza, explica Toi. En un mecanisme pervers i molt ests en lactualitat, els autntics responsables fan recaure la responsabilitat de les crisis, de les seves decisions poltiques i econmiques en les prpies vctimes. A Mercadona juguen amb la culpa i aix aconsegueixen que lempleat treballi ms tractant de reparar el seu error sense exigir responsabilitats als veritables culpables. Toi afirma que es van aprofitar del seu amor al treball, del seu desig de fer les coses correcta-

ment, del seu perfeccionisme.

Mecanismes de control amb conseqncies devastadores


Daltra banda, gran part del treball de descrrega, trasllat de gnere, etc, s controlat per cronmetre, el que repercuteix en latenci al client, ja que no dna temps a entretenir-se en explicarli on est un producte, per exemple. La sensaci de control s absolut: hi ha multitud de cmeres installades no sols per a evitar robatoris, sin tamb per als trabajadorxs, en el magatzem, en la sala de descans Les conseqncies entre la plantilla sn devastadores: sotmesa a una pressi insostenible, sn freqents lestrs, les depressions, ruptures de parella, malalties psicosomtiques. Daix dona compte el fet que Mercadona ha contractat a travs de la mtua una extensi del servei amb especialistes en salut mental. I segons informa un psiquiatra psicoanalista que va collaborar durant uns anys oferint els seus serveis a la distribudora dalimentaci, el volum de treball era molt considerable, es guanyava molts diners Els pacients arribaven a la consulta molt necessitats de terpia.En conclusi, el mtode Mercadona s tan antic com conegut, no s ms que lltima versi del vell paternalisme patronal caracterstic del feixisme. El contrast daquest mtode enfront de les ms noves tctiques neoliberals de major agressivitat i flexibilitat en les relacions laborals no amaguen la realitat, aquesta que en tots els pasos i sota la forma ms adequada a cada moment persegueix el mxim benefici en el menor temps possible, a costa, com no, duna classe treballadora alienada, dcil, que assumeix el discurs de lexplotador i a la qual, en el cas de dissentir, no dubten a sotmetre mitjanant la coacci i la por a perdre locupaci, aguditzat especialment en temps de crisi. Nota: Antonia Marn va participar a Acci Directa, el programa de la CGT del Pas Valenci a Rdio Klara. Es pot escoltar lentrevista a lenlla http://www.cgtpv.org/Audio-AccioDirecta-27-febrer-2013.html

Drets zero i passar per la pedra


A pesar de la seva considerable plantilla, s extremadament difcil trobar empleats amatents a donar un testimoniatge crtic del que passa a Mercadona. El terror s total entre els empleats, no noms temen pel seu lloc de treball, sin que ens hem topat amb antics empleats que rebutgen opinar de por

I com assoleixen imposar aquest ordre?


Toi afirma sense embuts que el que es viu a Mercadona s pur feixisme, que es funciona en clau de secta a travs duna jerarquia perfectament estudiada que impedeix qualsevol besllum de solidaritat entre companyes i companyes. Tot es dna per i per a lempresa, aix s, disfressat dun presumible lliurament cap al client, encara que desprs els actes de mesquinesa desdiguin aquesta dedicaci cap al consumidor, com quan se li intenta collocar a qualsevol preu producte que ha depassat la data per a romandre en els lineals.

La metodologia consisteix bsicament en els segents punts:


Les avaluacions: Per a accedir a la paga anual de beneficis, s necessari sotmetres a una avaluaci que demostri que shan complert tots els requisits, i, per descomptat, no tenir actes per haver fet alguna cosa malament. El negar-se a passar aquest examen constitueix un incompliment de les normes de la botiga i s concebut com una intenci de fastiguejar als caps. No superar aquest examen durant dos anys consecutius s motiu dacomiadament, i el tenir tres actes,

Abril de 2013

Treball - Economia 11

CLH: Lavarcia duna empresa pot fer que Tarragona salti pels aires
Secci Sindical CGT CLH Tarragona

CLH Tarragona existeix ara mateix un conflicte per les installacions demmagatzematge dhidrocarburs de ms de 100 milions de litres, que estan situades a menys de 100 metres del nucli urb de Tarragona i on volen reduir personal de gurdia Els treballadors de CLH denuncien la pretensi de lempresa de reduir els efectius que es queden de gurdia a lempresa durant la nit, caps de setmana i festius a la Installaci demmagatzematge de Tarragona, tot i ser aquest un establiment amb risc daccident greu (segons la directiva 82/50/CEE), situat molt a prop daltres indstries perilloses i del nucli urb de Tarragona. El risc dun accident devastador a nivell hum i mediambiental es multiplica per lnsia de lempresa de reduir efectius tot i haver tingut gaireb 150 milions deuros de beneficis el 2012. Els treballadors no ho pensen permetre: estan realitzant concentracions i aturades parcials cada setmana, per necessiten difusi i suport.

Us diu alguna cosa Bophal? I Seveso?


Seveso a Itlia i Bophal a lndia sn dos llocs que tenen la desgrcia de ser coneguts per haver patit dos dels grans accidents que hagin succet mai en una planta qumica. El resultat va ser devastador. Milers de morts en linstant i moltes ms segons el temps va anar passant. Contaminaci de les aiges i el sl. Malalties. Una catstrofe. La catstrofe de Bophal va tenir lloc el tres de desembre de 1984 a la capital de lestat de Madhya Pradesh. En aquesta ciutat shavia establert lempresa nordamericana Union Carbide Corporation. A causa duna avaria tcnica es van alliberar milions de tones de matries txiques a latmosfera. Com a resultat, en el termini de vint 3.500 persones van morir, mentre que ms de cinc-

centes mil van resultar ferides. Associacions de vctimes comptabilitzen en fins a 25000 el nombre de morts succedes a posteriori com a conseqncia de lexposici als gasos txics. A ms de les morts i les malalties, laccident va suposar un desastre ecolgic mai abans vist, provocant la contaminaci dels voltants. Una contaminaci tal, que fins al dia davui el consum daigua i daliments de la zona presenta un risc per a la salut, per la presncia de substncies txiques com metalls pesants o compostos qumics txics. Substncies que se segueixen trobant, malgrat el temps passat, en la llet materna de les dones que viuen prop de lrea contaminada. La empresa va ser comprada el 2001 per Dow Chemical, empresa present en el polgon petroqumic de Tarragona. Per la seva banda, laccident de Seveso, esdevingut el 1976 en aquesta petita localitat italiana, va suposar lalliberament a latmosfera dun substncia, el TCDD, 10.000 vegades ms txic que el cianur. Aquest accident va suposar el desplaament de milers de persones, laparici de malalties com el cloracne a la poblaci, la mort de milers danimals entre ells 70.000 caps de bestiar sacrificats i de la vegetaci, que es va assecar desprs duna espcie de pluja cida. Aquest accident va tenir, malgrat tot, un aspecte positiu, perqu arran de lincident es va fer palesa la necessitat de lleis que permetessin reduir el risc daccidents industrials greus. Aix es va redactar una directiva europea, la directiva 82/501/CEE anomenada directiva Seveso.Aquesta directiva obliga a censar els establiments industrials que poden presentar riscos i a seguir mesures de seguretat estrictes que redueixin el risc daccident. Tamb estableix nivells per organitzar els establiments industrials segons la seva perillositat que regula les condicions de seguretat per a les fbriques on sutilitzin qumics txics per a la vida humana. Segons els nivells de perillositat establerts en la directiva Seveso (i desprs modificats per Seveso II i III) els establiments industrials es dividei-

xen en dos nivells de risc, alt i baix, segons la seva perillositat. Noms a la provncia de Tarragona hi ha ms de 80 establiments considerats de nivell alt.

Necessitem un accident a la Installaci demmagatzematge dhidrocarburs de Tarragona per reaccionar davant les mesures contra la seguretat que planteja lempresa CLH?
La Installaci de CLH t una capacitat demmagatzematge de ms de 100 milions de litres dhidrocarburs i es situa en ple polgon petroqumic. La installaci es troba recollida al Pla dEmergncia Exterior del Sector Qumic de Tarragona, dut a terme per la Direcci General dEmergncies i de Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya, pel risc dincendi que comporta. Aquesta installaci presenta un risc daccident industrial greu, de manera que entra dins dels parmetres recollits per la directiva Seveso. Segons aquesta ltima, la installaci de CLH presenta un risc baix. Per la installaci no est allada, sin que es troba al polgon petroqumic de Tarragona, que acull una vintena dempreses que emmagatzemen i transformen productes txics, voltils i altament inflamables i que s considerat de risc alt. Exemples daix sn la planta de BASF a Tarragona, lempresa Asfaltos Espaoles (ASESA), ... A ms, la installaci no est perduda al mig del no res, ni molt menys. La installaci es troba a menys de 100 metres del centre urb de Tarragona. A pocs centenars de metres es troben

hospitals, escoles, un centre comercial, edificis dhabitatges, ledifici de lantiga fbrica de Tabacalera que actualment alberga nombroses dependncies municipals, ... La carretera nacional que porta a Valncia passa a pocs metres, la nacional que connecta amb Reus queda un centenar de metres ms enll. Un accident podria tenir proporcions devastadores, per als treballadors de la planta i del polgon aix com per als habitants de Tarragona. Una explosi no noms afectaria la poblaci sin tamb a la ciutat, Patrimoni de la Humanitat pels seus vestigis romans i la seva catedral. I per descomptat per lentorn, flora i fauna. El polgon es troba al peu del Riu Francol i molt prop de la costa. En fi, per al que queda de fauna i flora a la zona. La vall del riu Francol s ja un dels ms contaminats dEuropa, ja que a ms del polgon industrial que porta el seu nom i on es troba lempresa CLH s en aquesta vall on es troba la refineria de Repsol. Una mostra: en aquest moment es jutja labocament, el 2007, provinent justament de Repsol, dalmenys 35.000 litres daiges txiques al riu Francol que haurien produt la mort de milers de peixos, amfibis i rptils, a ms daltres espcies .

dhidrocarburs CLH s el resultant de la privatitzaci de lempresa estatal CAMPSA i les seves accions es troben en mans dun bon nombre dempreses, fons dinversi i fons de pensions, de manera que saber qui sn els veritables amos de lempresa no s fcil. No obstant aix, s que s possible saber qui sn els accionistes majoritaris. Entre els cinc primers ens trobem a REPSOL (accions del Govern dels EUA i la Xina), IPIC (controlada pel govern de lEmirat dAbu Dhabi, part dels Emirats rabs Units), OmanOil (controlada pel Sultanat dOman), Marthilor (holding luxemburgus) i AMP Capital (empresa de gesti dinversions amb seu a Austrlia). Altres inversors sn el Deutsche Bank, el BBK o el FROB. Efectivament la salut i la vida de nombrosos treballadors i habitants de la ciutat de Tarragona, la protecci de lentorn natural i del patrimoni arquitectnic est en les mans de bancs, holdings i governs com el de lEmirat dAbu Dhabi o el Sultanat dOman, que paguen 1,9 milions deuros, noms el 2012, a persones com el president de la companyia perqu no els faci perdre diners. Costi el que costi.

Tant ha patit CLH amb la crisi que est disposada a retallar llocs de treball independentment del risc que aix suposi per a la poblaci?
Lempresa logstica dhidrocarburs CLH va tancar 2012 amb unes xifres de 149.700.000 deuros de benefici net. Aquesta xifra suposa un descens del 9% respecte de lany anterior. Podria ser aquesta la ra per la qual es vol reduir el nombre de treballadors? La resposta s no, si considerem que en aquest mateix 2012, el president de la companyia, Jos Luis Lpez de Silanes va rebre 1,9 milions deuros en concepte de salari, un 5,5% ms que lany anterior. Aix que no ens queda ms que concloure que el que motiva lempresa s la cobdcia, la cobdcia ms irresponsable.Per la cobdcia de qui? On van aquests gaireb 150 milions de beneficis anuals? L e m p r e s a d e m m a g a t z e m a t g e

Aturades i mobilitzacions a CLH Tarragona


Els treballadors de la Installaci demmagatzematge de CLH a Tarragona estan duent a terme aturades tots els dilluns del mes de mar i abril. Alhora, davant les portes de la installaci shan convocat concentracions per evitar que la Direcci de lempresa porti endavant les mesures que t previstes, deixar a un sol operari en els Torns de Nit, Caps de setmana i Festius. A aquestes concentracions shan sumat diversos sindicats, collectius i moviments socials. Cal destacar la presncia de nombrosos delegats de CGT (sindicat al qual pertanyen els delegats de personal de la Installaci), UGT, destacant treballadors de Port Aventura, empresa que tamb es troba en lluita ara mateix, lassemblea 15M de Tarragona, la assemblea de Barris de Ponent prxima a la installaci, militants de la CUP, i de diversos collectius com Amics del Che, ... A ms daquests actes, els treballadors i treballadores de la installaci han manifestat la seva intenci de continuar amb la seva lluita fins que lempresa de marxa enrere i continuaran fent front a la cobdcia de CLH. No a un nou Seveso a Tarragona! Posem fre a la cobdcia de CLH!

12 Treball - Economia

Abril de 2013

Notcies sindicals
Als Grans Magatzems es signa el conveni ms regressiu
El conveni s dall ms regressiu signat en els ltims anys als Grans Magatzems. La patronal, aprofitant la nova Reforma Laboral, a ms de posar en prctica la poltica de la por i amb la collaboraci dels seus fidels servidors FASGA i FETICO, i la poca participaci dels treballadors del sector a lhora de mobilitzar-se en defensa dels seus interessos, han aconseguit empitjorar dhuc mes les ja de per si nefastes condicions laborals en el sector. Amb la possibilitat dactivar lArt. 41 de lEstatut i amb largument de la necessitat dadaptar-se a la situaci de recs del consum derivat de la crisi la patronal empitjorar dhuc ms la situaci. Els treballadors de Grans Magatzems veuran congelats els nostres sous fins a 2016, tret que es registri una evoluci positiva del consum, a ms treballaran els diumenges i festius sense cap compensaci. Aquest conveni assenyala que les taules salarials romandran inalterables entre 2013 i 2016, sense perjudici duna retribuci addicional en el cas de millora del consum. Amb lexcusa de mantenir locupaci, a partir de 2015, es comprometen per mitj duna Comissi Mixta a analitzar levoluci del consum per a, en cas de caigudes, adoptar les mesures que estimin necessries. s a dir, per si cal fer ms retallades. Aix mateix samplia la jornada anual fins a 1.798 hores. No obstant aix, els treballadors amb ms de tres dies de terme mitj anual de treball a la setmana no tindran obligaci de prestar serveis ms que fins al 55% dels diumenges i festius autoritzats dobertura, sempre que siguin superiors a nou. En matria salarial, el conveni mant estables els sous fins a 2016, amb la possibilitat dincrements lligats als resultats de vendes en comparaci de 2010. Daquesta forma, els treballadors podrien cobrar una paga per un valor de fins al 1,5% del salari base si se supera en cinc punts lndex de vendes de lany 2010. Els signants tamb faciliten a la patronal la possibilitat de flexibilitzar dhuc mes les condicions laborals en el sector ja que el conveni cont un apartat per a empreses amb centres de treball en crisi, amb situacions persistents de vendes a la baixa (descens anual continuat de vendes del 9% durant tres anys), per als quals les empreses aplicaran mesures consistents en mobilitat funcional o geogrfica, i/o reducci temporal dels salaris de fins a un 5%. Resum de mesures destacades del conveni: - Rebaixa salarial superior al 10% i obligatorietat destar a la disposici de lempresa les 24 hores els 365 dies de lany. - Augment de la jornada anual en 28 hores a lany, amb la conseqncia directa de rebaixar el valor/hora; els ms perjudicats, qui treballen a temps parcial. - Distribuci trimestral de la jornada, que es pot modificar davant qualsevol imprevist. - Es generalitza el treball en diumenges i festius, i selimina el plus que es cobrava per ells. - Congelaci de salaris des de 2012 fins a 2016, tret que pugui aplicar-se el mecanisme previst per a rebaixar el salari si el centre de treball mant una situaci de prdua de vendes. - Es permet congelar el salari o rebaixar-lo en un 5% en els centres de treball les vendes del qual descendeixin. - Es fixa un nou model per a determinar possibles increments que estarien lligats als resultats de les vendes en comparaci de lany 2010: si aquestes se superen en cinc punts, podria cobrar-se una paga per un valor del 1% del salari base. - El grup iniciaci samplia a cinc anys (13.951,11 euros bruts anuals) amb una revisi i amb la qual cosa es podria romandre vuit anys en aquest grup. - El salari dels contractes formatius sestableix en el Salari Mnim Interprofessional, pel que les persones que es contractin amb aquesta modalitat cobraran uns 450 per 40 hores de treball. La CGT condemna la signatura daquest nou Conveni Collectiu, reiterant la seva oposici i rebuig a les prctiques antisindicals dels que representen la majoria en el sector (els sindicats verticals FASGA i FETICO) per condemnar als i les treballadores del sector a major precarietat en les seves condicions i drets en la histria de Grans Magatzems. Mentre els treballadors i treballadores del sector segueixin donant suport a aquests mercenaris sindicals no solament seguirem com fins a ara, sin cada vegada pitjor. social daquesta manera, ja sabem qui paguen les conseqncies. El missatge daquests presumptes sindicalistes ha estat demoledor: salvis qui pugui. En algunes zones de lEstat hi haur ms peticions de baixa que posats a eliminar i en altres zones ser al revs. Tot aix genera un caos, on simposa larbitrarietat empresarial, sense cap tipus de cortapisas. Per Balears ser un dels territoris on la plantilla de Bankia sofrir ms aquestes conseqncies. Segons es van coneixent les dades de les oficines i llocs de treball que pensen eliminar, de les 47 oficines de Balears tancaran 29 (un 62%), i duna plantilla de 260 persones, acomiadaran a 136 (un 52%). A ms, lentitat desapareix de Menorca i sofreix una retallada drees de negoci, el que indueix a pensar en un vestit a mesura dun possible comprador (per un euro?). A causa de la insularitat, a les Balears els trasllats a fora de les Illes sn, de fet, acomiadaments encoberts. Tot aix afegeix ms pressi, por i incertesa al conjunt de la plantilla, davant laplicaci dun ERO que, per ms que els signants treguin pit, ha deixat al conjunt dels treballadors i treballadores de Bankia als peus dels cavalls, permetent a la Direcci acomiadar a qui vulgui sense cap problema, i amb laval de la majoria sindical. Segons es desenvolupen els esdeveniments, cobren ms fora les raons per les quals la CGT nova signar lERO de Bankia. A ms de que el mateix suposa la destrucci massiva docupaci, en una empresa de titularitat pblica, la forma que sestan desenvolupant els esdeveniments ens est donant la ra: la negociaci no shagu de tancar sense les mesures de pressi que impedissin que lERO, al final, fora un xec en blanc per als directius, com aix ha estat. I damunt, hem dassistir a una campanya publicitria de rentat dimatge de Bankia. No ens queda altra opci que la dorganitzar-nos i convertir-nos en protagonistes del nostre futur. No podem, ni hem de, deixar-lo en mans daquests representants que, amb molt poca vergonya, per un part prenen decisions en els Consells dAdministraci de les Caixes fusionades i, per una altra, ens venen una vegada i una altra, signant acords com aquest. Organitzaci i lluita. No hi ha altre cam, Si ning treballa per t que ning decideixi per t. Els que ens quedem sense treball som nosaltres, i solament nosaltres podem parar aquesta sagnia. A ms de la defensa dels drets de les plantilles, i de les ocupacions en el sector, al SABEI-CGT els preocupa la dilapidaci denormes quantitats de recursos pblics, en benefici privat, que sestan portant a terme en operacions com la de Bankia. Entenem que les empreses de titularitat pblica, en comptes de aniquiliar-les per a ser regalades a lespeculaci de la banca privada, han de formar part duna xarxa de banca pblica, tica i democrtica, al servei dels treballadors, la ciutadania i amb fins socials. Per aqu passa la possibilitat de lliurar-nos del jou dels delinqents financers que ens governen. proposta de reubicaci, tant interna com externa, fins i tot a altres empreses no bancries del Grup, o de baixes incentivades, ja que davant duna negativa, podran ser amenaats amb un acomiadament objectiu. Coneixent com tots coneixem a lEmpresa, lamenaa ser una arma que aquesta utilitzar com a mesura dissuasria i anulladora de voluntats. El sindicalisme alternatiu va defensar a la taula de negociaci que la fusi s una oportunitat excellent per reforar les plantilles de la xarxa doficines, el que sens dubte milloraria latenci i el servei al client, no donant per tant com a vlida lafirmaci que hi ha un sobrant indeterminat de treballadors. Igualment hem defensat la necessitat que lempresa renuncis, de manera contundent i sense ambigitats, a la utilitzaci dels mecanismes de reducci de plantilles existents en lEstatut dels Treballadors, posant sobre la taula lAcord de Garantia dOcupaci subscrit amb motiu de la fusi de Banc Santander i Central Hispano, que va ser modlic en la seva aplicaci i resultats. Lamentablement aquestes propostes no van comptar amb el suport del sindicalisme institucional i van ser per tant rebutjades per lempresa. En definitiva, entenem que un banc que, tal com declarava recentment el seu president, el 2012 ha obtingut un benefici atribut de 2.205 milions deuros, mentre que el benefici abans de provisions va arribar als 23.559.000 deuros, el que situa a Banc Santander com el tercer banc del mn , que es mant com a primer banc de leurozona per capitalitzaci borsria i que a diferncia de la majoria de entitats financeres, mantindr la retribuci als seus 3,3 milions daccionistes -els quals han estat remunerats en els ltims cinc anys amb 24.000 milions deuros- no pot, ni ha de deixar als seus treballadors desemparats i sumits en la major de les incerteses. Hem de recordar que som el seu millor actiu. En cas contrari, malgrat els seus esforos per diferenciar davant lopini pblica i els mercats financers de entitats intervingudes amb processos de reduccions drstiques i traumtiques de plantilles, haurem de dir on estimem oport que no existeix aquesta diferncia, ms encara si el resultat

Grup Santander: El sindicalisme alternatiu no signa el protocol de fusi


Les assemblees dafiliats de les seccions sindicals de CGT, CIG, ELA, LAB i CSI van decidir rebutjar el protocol de fusi subscrit entre el Grup Santander i alguns sindicats i per tant no adherir-se a la seva signatura. El Protocol en qesti s un xec en blanc que els sindicats signants han donat al Banc per a realitzar un ajust de plantilles, que a ms han assumit com a inevitable, atorgant-li totes les facilitats que per a aix posen a disposici de les empreses les lamentables reformes laborals aprovades pels governs de torn. s dir, no han aconseguit arrencar ni un sol comproms clar i inequvoc per part del Banc de que no realitzar trasllats traumtics, acomiadaments collectius o acomiadaments individuals objectius, com mecanismes del suposat ajust. Sense aquest comproms, no existeix la garantia real que el procs de fusi no sigui traumtic per a la plantilla. Els treballadors poden veure obligats a acceptar voluntriament qualsevol

LERO de Bankia, especialment cruel a les Balears


La submissa majoria sindical ha signat lERO de Bankia, pel qual es destruiran milers de llocs de treball. El cost daquest ERO ser a crrec de lerari pblic, com pblics sn els 24.000 milions deuros ficats a Bankia fins ara. I damunt, els sindicats signants es vanten de les bondats de lERO, argumentant que ja hi ha ms de 2500 peticions de baixes voluntries. Cal ser cnics, o servils, o les dues coses alhora, per a fer semblant lectura. LERO de Bankia suposa un xantatge, per a la plantilla. s com triar entre rebre un tir en el cap o un tir en el genoll. I estem segurs que les persones que prefereixen anar-se voluntriament, en la seva immensa majoria, han triat que el tir sels doni en el genoll. Quan lacci sindical es desnaturaliza, quan els directius daquests sindicats acomodats assumeixen, de manera natural, el paper de collaboradors dels projectes patronals, i de les privatitzacions dels recursos pblics, com el cas de Bankia, passen aquestes coses. En el seu moment van fer com que soposaven a lERO. No els va donar ms que per a convocar un dia de vaga, a dos dies de la finalitzaci del perode de consultes, amb tan poca convicci que semblava la crnica duna desconvocatoria anunciada, com finalment va succeir. Quan simposa la pau

Abril de 2013

Treball - Economia 13

daquesta fusi fos la prdua massiva de llocs de treball. En qualsevol el sindicalisme alternatiu ser present en tot el procs de fusi i integraci de les tres entitats afectades, lluitant per mantenir locupaci i els drets laborals de les seves plantilles.

Cacaolat planteja lacomiadament de 24 treballadors ms de Barcelona i Parets del Valls


Amb aquests 24 acomiadaments ascendeixen a 50 els acomiadaments comunicats des que Damm i Cobega controlen la firma. Lempresa va allegar en la carta dels acomiadats un sobrant de personal per reestructuraci de la plantilla, alhora que ha redut el nombre de rutes de distribuci a canvi de lliurar-li a certes distribudores el repartiment de llet Letona i Cacaolat. El passat mes doctubre ja es va viure lacomiadament daltres 26 treballadors, mesura que igual que avui, es va prendre sense comptar amb el coneixement del comit dempresa, no arribant al 10% de la plantilla i quedant exempta de negociar un ERO. Per protestar contra els acomiadaments es van convocar unes jornades de lluita el 7 i 8 de mar, amb concentracions davant de la seu de lempresa al carrer Pujadas 25 de Barcelona CGT rebutja totalment lactuaci de CCOO i UGT a lempresa, ja que representants de les federacions de CCOO i UGT, sense la presncia de cap delegat del comit de Cacaolat, van negociar el preacord sobre els acomiadaments, un fet que des de CGT considerem un gravssim error i un aband de funcions per part del comit. Per altra banda, el preacord assolit per UGT i CCOO amb la Direcci dempresa de Grup Cacaolat S.L. per a la recollocaci dels 24 treballadors acomiadats, el considerem insuficient i innecessari, ja que noms es limita a complir en part els acords assolits pel Comit dEmpresa mitjanant mediaci el passat 11 doctubre al CMAC, quan ja va haver-hi 26 acomiadaments.

El 28 de febrer es va fer una jornada de vaga a les universitats catalanes i manifestacions contra les retallades i exigint la derogaci de la LOMQE
Les universitats catalanes continuen amb el seu cicle de lluites per forar la destituci de Wert i la rebaixa de taxes. Una important jornada de mobilitzaci es va viure el 28 de febrer, amb una jornada de vaga i una

manifestaci a Barcelona contra les retallades en lensenyament superior i exigint la derogaci de LOMQE, convocades per la Plataforma Unitria en Defensa de la Universitat Pblica (PUDUP). Els sindicats CGT i COS van donar cobertura a la vaga del professorat. El seguiment als diversos campus catalans va ser massiu, de ms dun 80%, no es van fer classes, i en un gran nombre de facultats lactivitat va ser literalment nulla. Es van dur a terme manifestacions amb la participaci destudiantat, treballadores dadministraci i serveis i professorat, a Barcelona, Valncia, Mallorca, Tarragona, Girona, Lleida, Castell, Alacant, Igualada, Reus, Berga, Manresa, Cervera i Matar. A Barcelona la ms nombrosa, es van aplegar prop de 20.000 persones a partir de columnes que van recrrer la ciutat des dels diversos campus. La PUDUP alerta que lactual sistema universitari pblic est patint un procs de destrucci i planteja mesos de mobilitzacions amb lobjectiu daconseguir la retirada de les noves taxes universitries que han encarit al voltant dun 65% els estudis aquest curs-, forar la destituci del ministre dEducaci, Jos Ignacio Wert, i la derogaci de la Llei Orgnica de la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), la reforma educativa impulsada per lesmentat ministre. El professorat que forma part de la PUDUP reclama aturar els acomiadaments, tant de docents com de PAS, acabar amb la precaritzaci de les condicions laborals i que seviti la supressi destudis sota criteris economicistes. Leducaci hauria de ser un mitj per a lemancipaci i justcia social, per les reformes estan mercantilitzant lensenyament i convertint lestudiantat en clients. A ms una tercera part del PAS est en una situaci precria amb contractes temporals i sense saber si podran continuar treballant. En el manifest de convocatria de laturada, la PUDUP criticava el finanament de centres que segreguen lalumnat per sexe o el cop que suposa cap a la immersi lingstica com alguns dels motius per oposarse a la LOMQE, la implantaci dun sistema de jerarquitzaci dels centres educatius com tamb fa la Llei dEducaci de Catalunya (LEC) i lestabliment dun sistema educatiu mercantilista en qu la competitivitat nesdev un dels pilars bsics, tot avanant cap a la privatitzaci de leducaci. Les drstiques retallades en educaci dels darrers anys es veuen com lescenari perfecte per justificar la necessitat de recrrer al finanament privat. Com a alternativa, la PUDUP defensa un sistema educatiu que sigui un espai de creaci conjunta del coneixement i de desenvolupament hum i social, a banda destar al servei de les classes populars. Enfront de les planificacions governamentals de la destrucci de les universitats pbliques (acomiadaments de professorat i PAS, precaritzaci de les condicions laborals i docents, elititzaci dels estudis i exclusi econmica de les classes populars, transferncia de recursos pblics cap a ensenyaments i institucions privats, reorganitzaci dels models de govern en termes profundament classistes, manca de debat social sobre el paper de la universitat) i del seu vincle amb els grans poders econmics que estan penetrant no sols les universitats matei-

xes, sin les poltiques imposades pels diversos governs, la PUDUP com a expressi daquest moviment de lluita reitera que perseverar en la defensa de les universitats pbliques i dun model deducaci que estigui al servei de les necessitats de la majoria social popular catalana i no dels interessos privats sota el marc capitalista de relacions socials. No accepten la cantarella gastada de la crisi: som davant dun cop destat financer i no shi pensen doblegar.

CGT valora negativament el Conveni Collectiu signat a Parcs i Jardins de Barcelona


El 25 de febrer, en la reuni n 42 de la Taula Negociadora, es va signar per la majoria del Comit dEmpresa el pre-acord del Conveni Collectiu 2010-2015. Un acord de Conveni on es perden les Garanties recollides en lAcord de Condicions Laborals 2005-2009, que eren una de les bases fonamentals per a poder impedir la voluntat privatitzadora del govern municipal de CIU i dels quals volen fer negoci amb les zones verdes de la ciutat. Un acord de Conveni que, per primera vegada, no recollir la convocatria duna Oferta Pblica dOcupaci per a ocupar les places que es queden vacants per les baixes naturals. La vigncia del nou conveni s fins a 2015, i en aquest perode de temps es perdran ms de 120 llocs de treball, espai que utilitzar el govern municipal per a fer noves privatitzacions parcials i aix fins a la dissoluci total de lInstitut Municipal. Un acord que legalitza un incompliment del Conveni Collectiu actual i de sentncies judicials ja que es permetran les prolongacions de jornada fins a les 40 hores tal com sestaven fent. Tamb desapareix el tercer torn de vacances de Setembre. Els diners de la borsa aniran a parar a una Comissi de Classificaci Professional que al final representi que ho reparteixin com la Direcci vulgui. Un acord on es consolida la prdua de poder adquisitiu per als anys 2014 i 2015 al no estar previst cap tipus dincrement retributiu. Com com-

pensaci al poder adquisitiu perdut en els anys 2010-2012, ens donen una almoina de paga nica que est per sota de latorgat a lAjuntament i que els diners que hi ha per a consolidar en taules (uns 45 de mitjana a lAjuntament) va a parar a una Comissi de Classificaci Professional que decidir posteriorment sobre aix. Totes aquestes concessions a canvi de que lacord de Conveni permeti de nou la jubilaci parcial a tots els treballadors que compleixin els requisits legals establerts i que als companys rellevistes doficis sels renovi el contracte.

el bloqueig del conveni


Desprs de ms de dos mesos de negociacions, a Saint Gobain de LArbo aix com a la resta de centres de treball de tot lEstat espanyol (Madrid, Avils, Renedo i Azuqueca de Henares), davant el bloqueig en les negociacions del Conveni Collectiu que regula les condicions laborals dunes 1000 treballadores i treballadors en tot lEstat espanyol, les Organitzacions Sindicals presents en la Taula Negociadora, (CGT, CCOO i UGT) han convocat 43 jornades de Vaga distribudes des del 16 de mar fins al 19 de juny. Les aturades convocades, de 4 hores per torn de treball, sn conseqncia del bloqueig de les negociacions del Conveni Collectiu aix com per limpagament dels endarreriments i actualitzaci de les taules salarials del passat Conveni i resultants del desviament entre laven pactat en el Conveni 2012 i el resultat de lIPC real. Per a portar a terme el citat impagament, lempresa ha recorregut als ardits legals, que no legtims, atorgats en la Reforma Laboral. A Saint-Gobain Cristaleria S.L. de LArbo del Peneds, on CGT s el sindicat majoritari, hi ha una plantilla de 400 treballadors i es dedica a la fabricaci de vidre pla per a la construcci, aix com a la manufactura i temperat de vidre per al Sector de lAutombil. Aquestes sn algunes de les intencions de lempresa per a aquest Conveni: - Baixada salarial del 30% i amb una brutal precarietat amb salaris de misria per a les noves contractacions. - Assumir que la pujada salarial vagi lligada directament als pressupostos de la Societat, perpetuant aix la prdua de poder adquisitiu. - Incrementar de forma desorbitada la jornada laboral anual. Fer desaparixer el Contracte de Relleu, perqu directament minvin les plantilles i els treballadors i treballadores hgin dassumir cada vegada ms crregues de treball. Subcontractar de forma salvatge tot el que pugui, precaritzant locupaci. Des de CGT no cedirem en la nostra obstinaci per aconseguir un conveni digne i unes condicions laborals que garanteixin lestabilitat en locupaci.

Manifestaci de treballadores dUnipost a Barcelona el 9 de mar


El 9 de mar els treballadors i treballadores dUnipost van tornar a sortir al carrer per reclamar els seus drets, aquest cop simultniament a Barcelona, Madrid, Valncia, Saragossa, Mrcia i Sevilla, en una nova edici de la ja coneguda com marea taronja. Des de fa mesos els treballadors dUnipost es mobilitzen per mostrar la seva total disconformitat amb els successius ERO i ERTO aplicats per la direcci de lempresa en detriment dels treballadors. Des de la CGT seguirem lluitant perqu no recaigui sobre els treballadors la mala gesti realitzada per lempresa i recordem que durant molts anys quantiosos beneficis han anat a parar a les butxaques dels directius, pretenent que carreguem nosaltres amb el pes de les decisions que han pres.

43 dies daturades a lempresa Saint Gobain Cristaleria de lArbo del Peneds davant

14 Treball - Economia

Abril de 2013

De Manchester a Bangla Desh: Els draps bruts de la moda global


Albert Sales

l 8 de mar de 1857 un grup dobreres txtils recorria els barris ms rics de Nova York. Protestaven per les seves condicions laborals. El 8 de mar de 1908, 146 obreres morien en un incendi provocat en la fbrica Cotton de Nova York. Des de llavors, el 8 de mar es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora. A mitjan segle XIX i durant les primeres dcades del XX, les treballadores dEEUU i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactncia, la prohibici del treball infantil, el dret a una formaci professional i a formar part dun sindicat. El segle XIX deixava encunyat el terme capitalisme manchesteri. El prototip dun capitalisme en estat pur, dexplotaci salvatge, que havia caracteritzat lactivitat fabril de la ciutat anglesa. El 2013 Manchester est a Bangla Desh. Mentre les firmes internacionals de moda i les grans cadenes de distribuci sedueixen a la seva clientela amb lactualitzaci constant dels seus dissenys i els baixos preus dels seus productes, obreres de Xina, Marroc, Bangla Desh, Hondures o Romania viuen envoltades de peces de roba que confeccionen durant ms de 12 hores diries, a canvi de salaris que tot just cobrixen les seves necessitats ms bsiques. La deslocalitzaci de la producci de roba a pasos econmicament empobrits es va accelerar en els anys 90, moment en el qual es va consolidar un model de negoci caracteritzat per la subcontractaci de provedors. Les grans marques, que en el passat produen la seva prpia roba, passen a ser empreses que dissenyen, distribueixen i comercialitzen peces fabricades en tot el mn, en tallers i fbriques que sn propietat de tercers. Per a competir en aquest sistema, que externalitza els costos laborals en pasos amb m dobra barata, les petites firmes de moda tamb sassocien i adopten el mateix model de negoci. El gran xit

de firmes internacionals com H&M o Zara (del grup Inditex) no sentendria sense labaratiment del cost dels seus productes a partir de la deslocalitzaci de bona part del procs de manufactura.

Dcades deslocalitzat
La primera gran onada de deslocalitzacions del sector de la confecci es va produir en els 70 i va tenir com pasos receptors Corea del Sud, Taiwn, Singapur, Hong Kong i Tunis. Lentrada de roba barata en els mercats occidentals va motivar que en 1974 se signs lAcord Multifibres (AMF), que establia un sistema de quotes i lmits. Lluny de suposar una limitaci a la globalitzaci de la moda, la AMF va provocar que les signatures internacionals busquessin provedors en altres pasos que no estiguessin inclosos en el sistema de quotes. En els anys 80, una segona onada

deslocalitzadora abandona els tigres asitics i es desplaa a pasos com Sri Lanka, Filipines, Bangla Desh, Tailndia i Indonsia. Mentre Amrica Central i Mxic passen a ser rees clau per a proveir de roba les botigues nord-americanes, Turquia, Tunsia i Marroc es converteixen en els tallers de costura del mercat europeu. A la fi dels 90 entren en escena altres pasos productors, com Bostwana, Kenya, Tanznia, Uganda, Cambotja, Laos o Birmnia. Els ltims pasos triats en la perifria els ltims anys es caracteritzen a ms per un patr com: estan fortament endeutats amb la banca privada i amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), que els han imposat plans dajustament orientats a lexportaci i la millora de la competitivitat. s a dir, duna major explotaci. La indstria de la moda, a ms, impedeix el desenvolupament: sels encarrega a aquests pasos la part amb menor valor afegit del mercat legal, sels imposa un sistema dacords internacionals on sempre sn els febles

i el moviment obrer ha denfrontar-se constantment a lamenaa de la deslocalitzaci [1].

Esclavitud en la indstria txtil


Des de mitjans dels 90 nombroses plataformes i organitzacions socials vnen denunciant lexplotaci laboral i plantant cara al silenci meditic que envolta el negoci de la confecci txtil sota la globalitzaci. A pesar de ms de 25 anys de treball de xarxes consolidades com la Campanya Roba Neta internacional i de compromisos pblics de les grans firmes internacionals (en reacci a les denncies realitzades), avui ens seguim trobant les mateixes situacions que en els 90. Lamenaa constant de tancament i de deslocalitzacions i la debilitat dels moviments obrers en els pasos productors segueix contribuint que la realitat amagada desprs del glamour que ens venen esportistes delit, models i dissenyadors es quedi al Marroc, a Xina o Bangla Desh. El sector global de la confecci continua nodrint-se del treball de milions de persones que viuen en la pobresa a pesar de fer llargues jornades laborals. Les prctiques de compra de les marques, derivades del model de producci, consum i comer internacional, es troben en larrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores. Per a les persones que treballen en la indstria de la confecci global, cobrar un salari que permeti cobrir les seves necessitats amb un mnim de dignitat sha convertit en la seva major preocupaci. s un sector que tradicionalment es caracteritza per condicions pssimes i una de les retribucions salarials ms baixes del mn, amb conseqncies directes que es deriven daix: llargues jornades de treball, desestructuraci familiar, assumpci de deutes impagables, malnutrici de nens i adults i, en definitiva, uns costos inquantificables en forma de sofriment hum. Tot aix,

vulnerant drets fonamentals, com larticle 23 de la Declaraci Universal de Drets Humans relatiu a una remuneraci equitativa i satisfactria, o les disposicions de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), que afirma que el salari mnim legal hauria de constituir un element clau en les poltiques per a eliminar la pobresa i assegurar les necessitats de les persones treballadores i de les seves famlies. Gaireb tots els pasos tenen establerts salaris mnims legals per, amb la finalitat datreure la inversi estrangera, els governs fixen els mnims molt per sota dels nivells de subsistncia. En conseqncia, en alguns pasos, els salaris mnims no arriben als llindars de pobresa absoluta internacionalment acceptats. A Bangla Desh no arriba a un dlar diari, i a lndia, Sri Lanka, Vietnam, Pakistan i Cambotja, se situa entre els dos i els quatre dlars diaris. Salaris impossibles per a garantir necessitats bsiques com sn lalimentaci, lhabitatge, la roba i serveis imprescindibles com leducaci, la salut o el transport. La carestia de la vida sha agreujat, a ms, sota un context de pujada de preus dels productes bsics que ha minvat el poder adquisitiu, ms encara quan bona part dels salaris est destinada a lalimentaci. Una dona dIndonsia que treballava per a un provedor de Nike, Reebok i Walmart comentava en una entrevista realitzada el 2009: Hi ha augments del salari mnim, per el cost de la vida augmenta ms rpid. Per a empitjorar la situaci, des de fa poc, lempresa ja no ens subvenciona el transport ni el menjar. A Bangalore, ndia, hi ha un sistema trianual de revisi salarial, per el salari real ha disminut un deu per cent en els ltims 15 anys. A Tailndia, els salaris van augmentar nicament 18 bath (38 cntims deuro) entre 1997 i 2005. A Vietnam i Xina els sous van estar congelats durant ms duna dcada [2]. La pitjor situaci, en aquest sentit, s la de Bangla Desh. El Producte Interior Brut (PIB) de Bangla Desh creix a un ritme del cinc per cent des de 1990, segons el Banc Mundial, i sha convertit en el tercer exportador internacional de roba. En el pas hi ha ms de 4.000 fbriques de roba i confecci on treballen ms de tres milions de persones, la gran majoria dones. Lelement clau daquest creixement ha estat la gran disponibilitat de m dobra extremadament barata a causa de la pobresa i lescassa regulaci dels drets laborals. Els salaris ms baixos del mn conviuen amb una alta inflaci que genera un rpid empobriment dels obrers i les obreres. El salari mnim legal va estar congelat des de 1994 fins a 2006 mentre la inflaci va registrar taxes del quatre i el cinc per cent anuals. Lincrement del salari mnim de 930 taka a 1.662,5 taka mensuals (uns 18 euros), el 2006, va ser el resultat de manifestacions multitudinries i duna ona de revoltes urbanes que van rebre una forta repressi policial. La triplicaci del preu de larrs registrada el 2008 va inutilitzar, no obstant aix, lincrement de 2006 i va generar una

Abril de 2013

Treball - Economia 15

nova ona de mobilitzacions fortament represaliada. El 2010 el govern va fixar un salari mnim de 3.000 taka (uns 32 euros) mensuals [3]. Les mobilitzacions dobrers i obreres no han parat, per la repressi tampoc. Doble impacte t aquesta sobre les dones treballadores, que sn les que sofreixen les pitjors conseqncies segons la OIT: salaris baixos, ms hores de treball, freqentment temporal i en negre, perllongant encara ms les seves llargues jornades laborals.

Repressi sindical i dificultats per a la negociaci collectiva


A pesar de la llibertat dassociaci i de negociaci collectiva sn dos drets fonamentals, establerts per la OIT i definits com drets habilitants (s a dir, que el seu exercici s necessari perqu altres drets siguin respectats), la seva defensa i protecci s una tasca impossible. Als i les treballadores sels nega obertament la possibilitat de sindicarse. En molts dels pasos productors de roba, els governs restringeixen, dificulten i, fins i tot, prohibeixen els sindicats independents i la negociaci collectiva, tot aix en un context de sobreexplotaci laboral. Les i els empresaris, al seu torn, recorren si s necessari a la intimidaci, els acomiadaments, les llistes negres i, sovint, a la violncia fsica. s prctica estesa la creaci de llistes compartides sobre sindicalistes.

Esgotament interminable
Les jornades de la indstria de la confecci sallarguen fins a les 12 o 14 hores diries. Alguns fabricants fins i tot encadenen diversos torns en moments de molt treball o per a plantar cara a terminis de lliurament molt curts. Les treballadores no poden negar-se perqu el seu salari base no s suficient per a cobrir les necessitats ms bsiques i per a mantenir una famlia. Extorquint la pobresa, les treballadores accepten la sobreexplotaci, veuen danyada la seva salut i perden la possibilitat de formar-se, deducar als fills, darribar a una vida digna. Desprs danys treballant en habitacions petites, mal illuminades, sense ventilaci, respirant pols i partcules en suspensi i en posicions corporals inadequades mantingudes durant moltes hores, sofreixen fatiga visual i lesions i desenvolupen nombroses malalties. Sense assegurana mdica ni cobertura o subsidi per baixa. La investigaci realitzada per la Campanya Roba Neta a Tnger el 2011 mostrava com al Marroc, on la major part de les firmes espanyoles tenen fbriques provedores, el com s que les obreres realitzin jornades de ms de 55 hores setmanals, excedint de forma sistemtica el lmit legal del pas [4]. Altra investigaci realitzada a Bangla Desh, ndia, Tailndia i Cambotja el 2008 [5], centrada en fbriques provedores de grans cadenes de distribuci com Lidl, Aldi, Tesco, Walmart i Carrefour, apuntava que les jornades laborals rarament eren inferiors a les 10 hores diries en setmanes de treball de sis dies.

Noves formes de lluita


Per les treballadores busquen maneres dorganitzar-se i lluitar per a millorar les seves condicions. La Federaci Sindical Internacional de Treballadors/ es del Txtil, la Confecci i el Cuir (ITGLWF, per les seves sigles en angls) compta amb 217 organitzacions afiliades de 110 pasos [6]. El context internacional dofensiva neoliberal ha limitat molt el poder de negociaci dels sindicats. Lempresariat local disposa de marges imposats molt curts per a acceptar salaris ms alts i est sotms a fortes pressions de les firmes internacionals. Davant la possibilitat de perdre els seus beneficis, trasllada la pressi a les persones treballadores. I lamenaa de la deslocalitzaci i del tancament dels centres de treball opera com largument ms utilitzat per a fomentar la desmobilitzaci. A Bangla Desh, per seguir amb lexemple que ens ocupava en pargrafs anteriors, els petits avanos assolits

en la remuneraci de les persones treballadores shan aconseguit en un context de brutal repressi governamental i empresarial. Al gener de 2007, es va decretar lestat dexcepci, que ha intensificat les limitacions a les llibertats de reuni i dexpressi i ha donat cobertura a la persecuci, detenci i tortura de centenars dactivistes i lders sindicals. La Campanya Roba Neta ha impulsat diverses accions de solidaritat internacional amb les persones detingudes i, especialment, amb els membres del BCWS (sigles angleses del Centre de Solidaritat amb els Treballadors i Treballadores de Bangla Desh) Aminul Islam i Kalpona Arkter, que a lagost de 2010 van ser empresonats i torturats durant 30 dies a causa de les denncies de diversos empresaris propietaris de fbriques provedores dempreses com WalMart, Carrefour o H&M. Encara que els dos van ser alliberats, el 10 dabril de 2012 Aminul Islam va aparixer mort amb signes de tortura. Enfront duns mercats laborals salvatges que esclavitzen a les legions dobreres procedents de zones rurals en profunda crisi, augmenten els moviments dobreres que exploren noves

formes organitzatives i que es recolzen en la solidaritat internacional per a obrir bretxes de resistncia. Al mateix temps, i potser en part perqu els sindicats marginen sistemticament a les dones i no assoleixen tenir una presncia rellevant en un sector tan feminitzat com el de la confecci, creixen les organitzacions localitzades en els barris que agrupen a treballadores que no comparteixen necessriament centre docupaci per si tenen situacions laborals i personals similars. La collaboraci entre aquest tipus de moviments i les campanyes internacionals que traslladen a les consumidores i als consumidors la realitat dels centres de producci s la via de pressi a les marques internacionals que ha perms aconseguir nombroses victries en casos puntuals de repressi sindical en molts pasos productors de roba. Victries que, lluny de reconixer un comproms real de les empreses transnacionals per impulsar canvis estructurals en el sector, es converteixen en imprescindibles per a mantenir i reproduir els nuclis de lluita presents en tots i cadascun dels llocs on les obreres sofreixen explotaci.

Notes: 1) Sales, Albert (2011): Moda: industria y derechos laborales, SETEM, Campanya Roba Neta, Barcelona. 2)Merk, Jeroen (2010): Tejiendo salarios dignos en el mundo, SETEM, Campaa Ropa Limpia, Madrid. 3) Alam, Khorshed (2012): Stitched Up. Women workers in the Bangladeshi garment sector, War on Want, London. 4) Sales, Albert; Pieiro, Elosa (2011): La moda espaola en Tnger: trabajo y supervivencia de las obreras de la confeccin, SETEM, Campanya Ropa Neta, Barcelona. 5) Campaa Ropa Limpia (2009): Pasen por caja, SETEM, Barcelona. 6) Veure la web de la federaci ITGLWF (International Textile, Garment and Leather Workers Federation): www.itglwf.org. * Albert Sales i Campos, socileg i politleg, s activista de la Campanya Roba Neta i membre del Collectiu RETS. Aquest article ha estat publicat en el n 55 de Pueblos Revista dInformaci i Debat Primer trimestre de 2013.

Bankia: El sofriment de molts prov de lavarcia i la desvergonya duns pocs


Secci Sindical CGT Bankia

entre en aquesta empresa que anomenen Bankia, els treballadors i treballadores estem sofrint el major ERO del pas: ni ms ni menys que 4500 de nosaltres anirem a parar a la cua de latur; surt en la premsa una notcia (una altra ms) que no per quotidiana (el saqueig que en les antigues Caixes dEstalvi han portat a terme de manera sistemtica els seus equips directius, capitanejats pels poltics i els seus collaboradors s ja poc menys que el pa nostre de cada dia en la premsa) s menys insultant: Els principals directius de Caja Madrid es van embutxacar 68 milions en quatre anys (Blesa, Snchez Barcoj, Amat, de la Torre, Rato) Perqu s un autntica vergonya (encara que aquesta paraula no tingui significat real per a tota aquesta tropa) que aquests tipus, juntament amb

els seus colegues de Bancaixa (Olivas, Izquierdo, Zurita, Garca Checa, ), Caja Segovia (Snchez Plaza, Escribano, Varas, Quintanilla,), Caja vila (Gonzlez, Espinosa, Fernndez,), Caja Insular (Surez del Toro, Garca Falcn,), Caixa Laietana (Boter, Ibern,) i Caja Rioja (Beltrn, Albjar,), SHO HAGIN EMPORTAT CRU. Cal reconixer-los un mrit, encara que realment en aquest pas no s tal, i s que desprs duna gesti desastrosa (en menys de 10 anys han aconseguit trencar 7 Caixes destalvis, entre elles la 2 i la 3 del pas), i dedicats nicament al robatori (no es pot dir daltra manera als sous, dietes, retribucions variables, plans de pensions, estratosfrics que sautoasignaven), no hagin rendit comptes davant la justcia. Mentrestant, lEstat com la Uni Europea, han hagut dinjectar quantitats astronmiques de diners per a mantenir a flotaci les restes del naufragi

causat principalment per ells, aquests tipus que segueixen passejant-se entre nosaltres, com si tal cosa, com si fossin ciutadans respectables. Quan la majoria dells (i molts ms inclosos en els punts suspensius), on haurien destar ja s a la pres. O almenys, imputats i pendents de judici. s un autntic escarni que siguem exclusivament els treballadors i treballadores de les antigues caixes els que, al costat dels clients: uns amb la prdua dels nostres llocs de treball i/o part dels nostres salaris i condicions laborals, i altres amb la prdua de part dels seus estalvis, sofrim les conseqncies de lavarcia i la desvergonya daquesta gentussa. Perqu no s de rebut, que Bankia vagi pel seu segon ERO en 2 anys, amb ms de 8000 acomiadaments i ni lactual equip directiu, ni la propietat (lEstat Espanyol), tenint en el seu poder tota la documentaci, les comptabilitats, etc, no hagin iniciat

accions civils i penals contra tots i cadascun dels equips directius i Consells dAdministraci de les caixes destalvis. I hagin de ser Plataformes ciutadanes, partits minoritaris i sin-

dicats com CGT (ens personem com acusaci particular en les diferents causes obertes o per obrir) els que hgim de suplir aquestes deficincies.

16 LEntrevista

Parlem
tard en els batallons de treball per la fortificaci del Mur de lAtlntic, don va fugir per refugiar-se en les muntanyes, malvivint al bosc com carboner. Va intervenir en el maquis de Gers, no tant per prpia decisi poltica, sin com a nica opci de supervivncia. Va participar en lalliberament del poblet de Mirande, on va residir fins a la seva mort el 1970. Mentrestant, a la Barcelona ocupada pels feixistes, la meva via va haver de tirar endavant amb cinc fills menors dedat. Molta gana i molta por. Labsncia de lavi, en un mn gris, injust i hostil em plantejava moltes preguntes, sense cap altra resposta que la de ser culpable dhaver perdut una guerra, abans dhaver nascut. - Quines sn les persones que ms than influenciat? El meu pare i la seva perseverana per leducaci, la llibertat i la justcia, metes que es podien assolir mitjanant la lectura, lesfor i la cultura; i des duna tica exigent, que rebutjava intransigentment la beguda, el joc i qualsevol altre vici, com trampes del capital i del patr. El seu exemple vital, des duna infncia innocent i feli, en un mn de valors feixistes, va ser sempre el far que va illuminar el meu horitz. - I quins sn els llibres que ms than influenciat? Dhistria: lobra del medievalista Georges Duby, a ms de Brou, Brinton, Bolloten, Bernecker, Carr, Peirats, Volin, Michelet, Soboul, Mathiez i Abel Paz; de teoria: Darwin, Canfora, Marx, Kropotkin, Rocker, Munis , Dauv i els Cahiers Spartacus; de literatura: Quevedo, Cervantes, Shakespeare, Troyes i la literatura medieval editada per Siruela, Gide, Malaquais, Yourcenar i Diderot, sense oblidar les Meditacions de Marc Aureli, Les aventures dUlisses de Lamb i Lessncia del treball intellectual de Joseph Dietzgen - Qu et va motivar a investigar la guerra civil? La meva histria familiar. Necessitava respondre aquestes dues preguntes: Per qu i com vam perdre aquesta guerra? Per qu i com vam perdre la revoluci? - Per a qu serveix la histria? Conixer, divulgar i aprofundir en el coneixement de la histria revolucionria, negant les fallcies i deformacions esculpides o escopides per la sagrada historiografia burgesa. El desvetllar lautntica histria de la lluita de classes, escrita des del punt de vista del proletariat revolucionari, s ja, en si mateix, un combat per la histria, per la histria revolucionria. - Quines funcions tenien els Comits

Abril de 2013

Agust Guillamn, historiador de la re

Els Comits de defensa eren le


Txema Bofill Amb la collaboraci de Pep Cara

Agust Guillamn neix a Barcelona el 1950. Els seus pares eren obrers txtils. Fins els 13 anys viu al barri obrer de Poble Nou i desprs a La Verneda. Va obtenir la llicenciatura dhistria contempornia a la Universitat de Barcelona. La seva tesina, dirigida per Muniesa tractava la militncia i el pensament poltic dAmadeo Bordiga. Ha publicat 3 llibres sobre la revoluci del 36, principalment a Barcelona: Barricadas en Barcelona, Los Comits de defensa de la CNT en Barcelona 1933-1938 i fa poc acaba de sortir La Revolucin de los Comits. Uns llibres imprescindibles per tot investigador de la revoluci i qualsevol catal que sinteressi per saber el que va passar a Barcelona en temps de la revoluci del 36 i la contrarevoluci del 37 a Barcelona. En ells Agust Guillamn dona la paraula als protagonistes de la revoluci, i aix implica un treball de recerca molt meritori i complicat, que afronta amb perseveraci. Una manera no directiva, no interpretativa de mostrar-nos la histria deixant parlar als propis actors. Uns llibres necessaris sobre lautoorganitzaci del proletariat fet per un historiador autnom i implicat en les lluites de classe. LAgust s una enciclopdia i sovint li pregunto coses relacionades a fets i persones sobre qui escric. Les seves aportacions obren el camp dinvestigaci i aporten una mirada diferent. s un gran assessor. - Explicans com et vas conscienciar polticament? El meu avi patern era el benjam duna famlia donze germans, nascuts al Barranc de la Fam, nom popular amb el qual els seus habitants anomenaven les muntanyes de la comarca de lAlt Millars, entre Castell i Terol. En els anys de la Primera Guerra Mundial van emigrar a Barcelona. La gran precarietat existent, tant en el treball com en lhabitatge, va fer que visquessin a cavall del Poblenou i Terrassa, amb un refugi segur (enfront de la policia o la fam) a casa de la germana gran, a Olesa. El meu avi, amb diversos dels seus germans, estava enquadrat en els Comits de defensa confederals. Tenia carnet de la CNT, datat labril de 1931. Va treballar a la indstria qumica. A lentrada dels feixistes a Terrassa, Pascual, un germ del meu avi, mutilat en els combats del 19 de juliol a Barcelona, va desaparixer, segons sembla afusellat pels falangistes. El meu avi Eliseo es va exiliar, va estar al camp de concentraci dArgels i ms

de defensa? Com van perdre el poder? Qu van esdevenir desprs del maig del 37? La resposta a aquestes preguntes seria massa extensa. s el tema que desenvolupo al meu llibre Los comits de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938). - Quina relaci i diferncies hi havia entre els comits de defensa i els grups dafinitat i dacci anarquistes? Els Comits de defensa podien definirse com lexrcit clandest de la revoluci, dedicats plenament i seriosament a tasques dinformaci, armament, entrenament, estratgia i preparaci de la insurrecci obrera. Eren un organisme dependent de la CNT, perqu eren els sindicats qui els finanaven i qui els nodrien amb els seus militants. Els grups dafinitat constituen lestructura organitzativa de la Federaci Anarquista Ibrica (FAI). Eren fonamentalment un grup damics i/o militants, units per una afinitat ideolgica, que assumien tasques, postulats i tctiques comuns al grup. La FAI no era ms que una plataforma comuna, o coordinadora, de grups dafinitat, que sovint discrepaven del Comit Peninsular o Regional. - Hi va haver revoluci el 1936? El

pacte de la CNT amb la Generalitat fou la fi de la possibilitat de revoluci? El juliol de 1936, a Barcelona, hi va haver una situaci revolucionria. Per, per primera vegada en la histria, una insurrecci obrera revolucionria victoriosa no va prendre el poder, deixant intacte laparell estatal burgs. La CNT-FAI, que era lorganitzaci obrera dominant a Barcelona i Catalunya, no tenia una teoria revolucionria adequada i es va decidir per la collaboraci amb la resta dorganitzacions antifeixistes i la participaci en les tasques governamentals del govern autonmic de la Generalitat. No hi havia altre objectiu que el de guanyar la guerra al feixisme. Els lders renunciaven a la revoluci en el mateix moment en qu els comits revolucionaris de barri (a Barcelona) i locals (a tot Catalunya), els comits de fbrica, els comits de les barricades, els comits de provements i de tot tipus, sexpropiaven les propietats de la burgesia, de lEsglsia i de lestat, en absncia dunes forces dordre pblic que estaven tancades a la caserna (tot esperant temps favorables a la contrarevoluci). - Quins sn els principals tergiversadors i falsificadors de la guerra civil?

No importen tant els que tergiversen, com qu tergiversen. A ms els que tergiversen sn els de sempre: neoestalinistes, socialdemcrates, liberals, catalanistes i neofranquistes, s a dir, la histria sagrada de la burgesia. - Un exemple dall que es tergiversa? Per exemple, lenfrontament entre la CNT i el PSUC. Va ser un conflicte poltic, en el sentit grec del terme, s a dir, una lluita entre dues estratgies diferents en el provement de la polis barcelonina: la dels comits de barri, que prioritzaven la distribuci igualitria, eficient i suficient del pa i aliments bsics, i la del PSUC, que anteposava lenfortiment del poder del govern de la Generalitat a qualsevol altra consideraci. I aquesta estratgia del PSUC imposava, abans que res, la liquidaci dels comits de barri i la imposici del mercat lliure. El mercat lliure significava el ple alliberament dels preus, i afavoria lenriquiment dels petits comerciants, a costa de la fam popular. La justificaci ideolgica i terica del PSUC era que el mercat lliure i la llibertat de preus, afavoririen larribada al mercat de productes que daltra manera serien acaparats. El que va succeir, a la prctica, fou que aquest mercat lliure va fomentar lacaparament dels productes ali-

m amb...
mentaris, per especular amb lala de preus. El teoritzat mercat lliure es va transformar, rpidament, en un mercat negre, i en la fam dels treballadors. - Ens pots citar alguns noms dels falsificadors de la nostra historia? Miquel Mir de lescola escombraria. Ms que historiador s un novellista i un tramps que inventa, manipula i modifica documents. Est finanat pel Cercle Eqestre, associaci aristocrtica catalana de profundes conviccions franquistes. Intent fallit i desprestigiat de lalta burgesia catalana per difamar els anarquistes, que el 1936 van atemorir als seus avantpassats. Po Moa, Csar Alcal i altres de la mateixa corda, de lescola neofranquista. Repeteixen les habituals fallcies franquistes i dextrema dreta, amb lobjectiu de justificar i enaltir la sagnant massacre de la Dictadura de Franco. Gallego, Martn Ramos, i un extens etctera de lescola neoestalinista, dominen des de fa anys, les universitats catalanes en un percentatge altssim. Neguen dogmticament lexistncia duna revoluci social a la Barcelona de 1936, fins al punt que aquesta negaci els defineix com a escola historiogrfica. Rebutgen, avui, linfame apellatiu de estalinistes i prefereixen considerar-se socialdemcrates. Odien als anarquistes i sn els principals promotors de la llegenda negra de lanarquisme catal, aquesta dels vampirs assedegats de sang ... que van originar i propagar els fundadors del PSUC i els seus predecessors (Max Rieger, Ehrenburg, Stepanov, Perucho) en lofici de convertir les campanyes publicitries en forjadores de realitat, al mateix temps que desencadenaven la repressi anticenetista de lestiu de 1937, que va aconseguir que la CNT desaparegus en moltes comarques i que a les presons els presos llibertaris fossin milers. Publiquen a la revista i leditorial Aven i a El Viejo Topo. En aquesta llista de professors universitaris trobarem escasses, per notables excepcions: Izard, Muniesa, Pags ... i pocs ms. De lescola neoliberal, hi ha prestigiosos historiadors professionals com Vias, o catalans marginats pels seus collegues neoestalinistes, com Ucelay-Da Cal. - Quina s la figura de la revoluci del 36 que et cau millor? Per qu? Els comits revolucionaris dels barris barcelonins, perqu van ser els potencials rgans de poder de la classe obrera. - Hi pot haver revoluci sense violncia? Per als revolucionaris, la gran lli de la revoluci de 1936 va ser la necessitat ineludible de la destrucci de lestat. La violncia no s una qesti de voluntat o dtica, sin de relaci de forces entre les classes en lluita. I les armes que empunyaven els van donar el poder i el deure dexterminar aquest enemic. Perqu era lhora de matar el feixisme, sense ms alternativa que la de morir o matar, perqu sestava en guerra amb els feixistes. Si ning, mai, acusa un soldat de matar lenemic, per qu alg havia de ser acusat de matar lenemic, emboscat a la rereguarda? En una guerra a lenemic sel mata per serho: no hi havia una altra llei, ni una altra regla moral, ni ms filosofies. - Violncia i revoluci eren inseparables? Violncia i poder eren el mateix. En poques de revoluci la violncia, mentre sigui tan destructiva (de lantic ordre) com constructiva (del nou ordre), no pot dominar, i troba sempre als seus executors, annims o no. Des de la Revoluci Francesa a la revoluci de dem. Per quan aquesta violncia, lligada a la situaci revolucionria de juliol, i a un poder atomitzat, va comenar a ser regulada cap a octubre de 1936 (des de la seva nova naturalesa de violncia legtima i/o legal del nou ordre pblic) per les noves autoritats antifeixistes, va deixar de ser una violncia revolucionria, collectiva, popular, justiciera, festiva i espontnia, perqu es transformava ja en un fenomen cruel, ali i incomprensible al nou ordre contrarevolucionari, burgs i republic, centralitzat i monopolista, que sinstaurava precisament sobre el control i extirpaci de lanterior situaci revolucionria. - Qu podem aprendre de les experincies anarcosindicalistes i de la revoluci del 36? Durant la guerra civil, el projecte poltic de lanarquisme destat, constitut com a partit antifeixista, utilitzant mtodes de collaboraci de classes i de participaci governamental, organitzat burocrticament i amb lobjectiu principal de guanyar la guerra al feixisme, va fracassar estrepitosament en tots els terrenys; per el moviment social de lanarquisme revolucionari, organitzat en comits revolucionaris de barri, locals, de control obrer, de defensa, etctera, va constituir els embrions dun poder obrer que va aconseguir quotes de gesti econmica, diniciatives populars revolucionries i dautonomia proletria, que encara avui illuminen i anuncien un futur radicalment diferent a la barbrie capitalista. La destrucci de lestat pels comits revolucionaris era una tasca molt concreta i real, en la qual aquests comits assumien totes les tasques que lestat exercia abans de juliol de 1936. - Exposans els teus llibres publicats i els que tinguis en preparaci o per publicar Barricadas en Barcelona intenta explicar com la ideologia dunitat antifeixista va suposar laband per part dels comits superiors de tot programa revolucionari, en nom de guanyar la guerra al feixisme. Sha publicat en francs. Los comits de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) s una introducci a la temtica de la guerra i la revoluci a Catalunya des de la perspectiva daquests rgans clandestins dun exrcit revolucionari, que van ser els comits de defensa. Sha publicat en itali. La revolucin de los comits (de julio a diciembre de 1936) s el primer volum duna trilogia a la qual seguir La guerra del pan (diciembre de 1936 a mayo de 1937) i un tercer, titulat La represin contra la CNT (mayo a septiembre de 1937). Els tres llibres comparteixen el mateix subttol: Hambre y violncia en la Barcelona revolucionria. De julio a dicembre de 1936. Els dos ltims toms daquesta trilogia estan pendents de publicaci. Cada un dels toms pot llegir-se independentment dels altres, per s evident que formen part dun mateix treball sobre la revoluci espanyola, a Catalunya, que dna la paraula als protagonistes, s plena de documents indits i tracta fonamentalment de la fam i de la violncia revolucionria, desvetllant i subratllant com els estalinistes i el govern de la Generalitat van derrotar als revolucionaris mitjanant la fam i la restauraci del monopoli de la violncia a la rereguarda barcelonina. - Ets el director, lhistoriador, leditor i el distribudor de la revista dhistria Balance. Fes-nos un balan de Balance Balance es publica des de 1993. Intenta recuperar els malets de la Guerra civil, rebutjats, oblidats, santificats o calumniats en moltes ocasions per la seva prpia organitzaci i en general per la burgesa histria sagrada: Josep Rebull (esquerra del POUM), Els Amics de Durruti, Munis, Fosco, Mary Low, Benjam Pret, Balius, Orwell, Nin, etc. Tamb aborda els assassins estalinistes: Gero (Pere), Stepanov, i companys de viatge espanyols. Diversos nmeros de la revista, com el dedicat als Amics de Durruti i altres, han estat traduts i publicats en angls, francs, itali i txec. Molts articles poden consultar al web de La Bataille Socialiste: http://bataillesocialiste.wordpress.com/paginas-espanolas - Els teus llibres i la revista Balance, on es poden comprar? En les llibreries barcelonines Aldarull (Torrent de lOlla, 72) i La Rosa de

Abril de 2013

Laboral - Economia 17

evoluci proletria de 1936 a Barcelona

exrcit clandest de la revoluci


>> LES FRASES...
El juliol de 1936, a Barcelona, hi va haver una insurrecci obrera revolucionria victoriosa per que no va prendre el poder, deixant intacte laparell estatal burgs Lenfrontament entre la CNT i el PSUC va ser un conflicte poltic, en el sentit grec del terme, una lluita entre dues estratgies diferents en el provement de la polis barcelonina Sense una teoritzaci de les experincies histriques del proletariat no existeix teoria revolucionria, ni avan teric. Cal aprendre les llions que ens dna la prpia histria
Foc (Joaquim Costa 34). A Madrid a La Malatesta (Jess y Maria 24). - Sobre la teva columna al Catalunya/Papers, Diccionari militant, la pots presentar directament als lectors? s un intent de divulgar la histria obrera, les biografies dels seus militants, aix com els conceptes fonamentals del moviment obrer: Segu, Ascaso, acci directa, locaut, sindicat nic, estalinisme, capitalisme... - Tamb ets un membre actiu de lAteneu Enciclopdic, qu hi fas? Arxivar, ordenar i classificar papers vells, com els dAbel Paz i altres. - Com veus la situaci actual del moviment obrer O lluita o mort. O revoluci o barbrie. A lactualitat assistim a un atac despietat del capital i de lestat a les condicions de vida del proletariat. Atac al qual noms es pot respondre mitjanant la lluita de classes. Sense aquesta lluita el proletariat no tindria davant seu ms perspectiva que els seixanta milions de morts produts per la Segona Guerra Mundial i la destrucci de la major part de la indstria. - Qu en penses de les divisions dintre lanarcosindicalisme i entre llibertaris Hi hauria dhaver la capacitat dactuar conjuntament, des de la diversitat i el respecte mutu, destacant el que uneix i descartant el que separa. Caminar parallelament, colpejar a lunson, construir una casa comuna. - Alguna cosa per afegir? Lsser precedeix la conscincia. Sense una teoritzaci de les experincies histriques del proletariat no existeix teoria revolucionria, ni avan teric. Cal aprendre les llions que ens dna la prpia histria. I aquest aprenentatge noms pot fer-se en la prctica de la lluita de classes dels diferents grups dafinitat revolucionaris i de les diverses organitzacions del proletariat.

18 Sense fronteres

Abril de 2013 A Grcia, els treballadors estan demostrant una vegada ms que el cam a seguir sortint de latur, superant la crisi - s el control obrer i lautogesti per procediments de democrcia directa

SENSE FRONTERES
Ignacio Barroso

Guatemala: LEstat contra el Poble


realitat daquest pas i aprofundir en el coneixement i el suport mutu. l desembre de 1996 es van signar a Guatemala els Acords de Pau, per setze anys desprs, aquells acords que havien de ser la base de la transformaci democrtica i social del pas noms han servit per impulsar poltiques neoliberals. Lavui president de Guatemala, Otto Prez Molina, ha estat a Espanya aquest mes de febrer. Aqu sha reunit amb Juan Carlos de Borbn, amb Rajoy, amb la cpula de la CEOE, amb una elit poltica i econmica corrupta que no dubta a prendre els drets socials i econmics als seus ciutadans i que utilitza prctiques neocolonials en la seva poltica exterior. A Madrid, Prez Molina, general genocida que als anys 80 arrasava pobles i comunitats indgenes, oferia a aquests poltics i empresaris la possibilitat de fer grans negocis a Guatemala, un pas on trobaran m dobra barata i matries primeres abundants, una societat privada de drets des de la intervenci militar dels Estats Units el 1954. A Guatemala, comunitats i municipis han organitzat consultes comunitries en les quals, amb gran participaci de la poblaci, shan pronunciat de manera clara i unnime contra el robatori i la contaminaci de laigua, el saqueig que porten a terme les empreses mineres i el control transnacional del pas. Per des de 2005 la Cort Constitucional de Guatemala dictamina que les consultes sn inconstitucionals. La ra daquestes reiterades sentncies s clara: defensar els interessos de loligarquia guatemalenca i de les grans corporacions financeres i industrials internacionals. I s que la Cort de Constitucionalitat guatemalenca no t cap problema a mostrar clarament que la llei i laparell judicial noms tenen una fi: defensar els interessos de la classe dominant; en lloc demparar els drets econmics i socials dels seus ciutadans, noms serveixen per a tute-

Abril per Guatemala a Barcelona. Calendari dactivitats


Aquests actes formen part de les nombroses activitats que es realitzen durant el mes dabril a Catalunya, per a denunciar la situaci datacs i inseguretat que viuen els camperols i camperoles de Guatemala, la vulneraci sistemtica dels drets humans, la criminalitzaci dels moviments socials i la impunitat histrica amb la qual actua el poder poltic, econmic i lexrcit. Participen: ACSURLes Segovias Catalunya; Associaci dAmistat amb el Poble de Guatemala (AAPG); Entrepobles; EdPAC-GIDHS; Intermn Oxfam; Observatori del Deute en la Globalitzaci (ODG); BasiG (FAS). 11 dabril 19,30h. Palau Als: Edpac/ GIDHS en collaboraci amb Interferncies. Presentaci Informe de Situaci dels Drets Humans a Guatemala. http://investigaccionddhh.wordpress.com/ 13 dabril de les 11,30 a les 14,00h. Mercat de la Concepci: Intermn Oxfam. Acci de sensibilitzaci amb performance sobre lacaparament de terres. 18 dabril 20.00h. Casa de la Solidaritat: Entrepobles. Guatemala: Feministes i defensores del territori davant la criminalitzaci dels moviments socials. Participen: Paula del Cid de La Cuerda, Natalia Atz de Ceiba i Lorena Cabnal de Amixmaxaj. 30 dabril, 19,00h. Pati Llimona: Associaci dAmistat amb el Poble de Guatemala i Fundaci lAlternativa. Lluita indgena, transnacionals i drets humans a Guatemala. Participen: Carmen Tacam, presidenta dels 48 Cantones de Totonicapn i Joan Josep Nuet, diputat de EUiA.

lar negocis privats. I encara ms, de manera sistemtica i amb latiament del Govern de Guatemala, les organitzacions socials que es resisteixen als desallotjaments violents i al lliurament dels recursos naturals a les grans transnacionals, estan sent delmades i els dirigents camperols, comunitaris, sindicals o estudiantils que exerceixen els seus drets ciutadans sn perseguits o directament assassinats. Es tanquen els espais poltics de participaci amb lnic objectiu dimposar per la fora els interessos de loligarquia; mentre que persisteix la impunitat ms absoluta per als autors materials i intellectuals de la repressi. De gener a octubre de 2012 es van comptabilitzar ms de 250 atacs a membres dorganitzacions socials i sindicals: fets com els de Barillas, al maig de 2012, quan gurdies privats de lempresa hidroelctrica Hidro Santa Cruz, de capital espanyol,

van matar una persona i en van ferir greument dues mes, mentre el Govern de Prez Molina decretava la militaritzaci de la zona i ordenava la cerca i captura de 22 dirigents socials; o com la matana de Totonicapn, a loctubre de 2012, on la repressi portada a terme per la policia i lexrcit contra una manifestaci pacfica convocada per la organitzaci comunitria dels 48 Cantones va deixar set morts. Als tres primers mesos de 2013 han augmentat la criminalitzaci i la repressi de les lluites populars. Noms en aquests tres mesos comptabilitzen quatre assassinats i el mateix nombre de segrestos, a ms de nombrosos atacs i amenaces contra persones i organitzacions que lluiten per la reivindicaci dels drets socials i collectius del poble guatemalenc. Des daqu volem donar suport als que a Guatemala lluiten contra aquesta situaci, contra aquesta mfia oli-

grquica i depredadora en la qual hi trobem directament involucrades corporacions financeres i empreses espanyoles com ara Unin Fenosa o Hidralia-Hidro Santa Cruz. Volem donar suport als qui lluiten per un Estat plurinacional i multitnic, de ple respecte als autogoverns indgenes i comunitaris, basat en els principis de respecte i igualtat, en el qual la democrcia sigui una realitat per a tota la poblaci i els homes i les dones tinguin els mateixos drets i obligacions. Un Estat que faci que ens oblidem daquest Estat actual, colonialista, racista i masclista. Avui, ms que mai, s evident que la lluita contra lexclusi, la lluita per una societat diguals, ens ha dunir ms enll de les fronteres. Durant el mes dabril diferents dirigents dorganitzacions guatemalenques seran a Barcelona. Aquestes persones ens permetran conixer ms a fons la

Fbrica ocupada a Grcia comena la producci sota control obrer. Ocupar, resistir, produir!
Iniciativa de Solidaritat de Tessalnica, Brendan Martin (La Base), Dario Azzellini i Marina Sitrin.

Veiem aix com lnic futur per a les lluites obreres. Makis Anagnostou, portaveu del sindicat de treballadors de Vio.Me. El 12 de febrer de 2013 va ser el primer dia oficial de producci sota control obrer a la fbrica de Viomichaniki Metalleutiki (Vio.Me.) a Tessalnica, Grcia. Aix significa producci sense caps i sense jerarquia, organitzada a travs de les assemblees dels treballadors amb procediments de democrcia directa. Lassemblea dels treballadors ha declarat la fi de la distribuci desigual dels recursos, i ha decidit

collectivament establir una remuneraci equitativa i justa. La fbrica produeix materials de construcci, i els treballadors han declarat la seva intenci de canviar progressivament la producci cap a productes inofensius per al medi ambient. Mentre latur puja al 30%, els ingressos dels treballadors arriben a zero, farts de paraules, promeses i ms impostos, sense rebre sous des de maig de 2011 i actualment en retenci del seu treball, amb la fbrica abandonada pels amos, els treballadors de Vio. Me per decisi de la seva assemblea general declaren la seva determinaci de no caure en un estat perpetu datur, sin lluitar per a prendre la fbrica en les seves prpies mans i operar-la per si mateixos. Ha arribat el moment per al control obrer de Vio.Me.! (Decla-

raci de la Iniciativa Oberta de Solidaritat, escrita juntament amb els treballadors de Vio.me - declaraci completa a http://www.viome.org/) Els treballadors de Vio.Me van deixar de ser pagats al maig de 2011, i, posteriorment, els propietaris i administradors van abandonar la fbrica. Desprs duna srie dassemblees els treballadors van decidir que junts tornarien a

posar la fbrica en funcionament. Des de llavors, han ocupat i defensat la fbrica i la maquinria necessria per a la producci. Han disseminat el seu missatge als altres treballadors i comunitats en tota Grcia, rebent un enorme suport. La solidaritat i el suport de tots aquests grups, comunitats i individus, ha contribut de manera important a la supervivncia dels treballadors i les se-

ves famlies fins al moment. Aquesta experincia docupaci i recuperaci dempreses de part dels treballadors no s nova. Des de 2001 hi ha al voltant de 300 empreses que operen democrticament sota control obrer a Argentina, des de centres de salut, peridics i escoles, fins a fbriques de metall, tallers dimpressi i un hotel. Lexperincia ha demostrat que

Abril de 2013

Sense fronteres 19

els treballadors junts no noms poden operar el seu propi lloc de treball, sin que poden fer-lo millor. Lexemple dArgentina sha ests per tot el continent americ, i ara tamb per Europa i els EUA. A Chicago, els treballadors de New World Windows han comenat la producci sota control obrer desprs danys de lluita contra els antics propietaris i caps. Ara a Grcia, els treballadors estan demostrant una vegada ms que el cam a seguir sortint de latur, superant la crisi - s el control obrer i lautogesti per procediments de democrcia directa. Instem a tots els treballadors, els aturats i tots aquells que es veuen afectats per la crisi a confraternitzar-se amb els treballadors de Vio.Me. i recolzarlos en els seus esforos per posar en prctica la creena que els treballadors poden produir sense caps! Els instem a emprendre la lluita i a organitzar-se dintre dels seus propis llocs de treball, amb procediments democrtics directes, sense burcrates. (del lloc web del sindicat http://www.biom-metal.

blogspot.gr).Igual que amb totes les recuperacions de fbriques, la qesti del finanament inicial s central. Mentre que el moviment de solidaritat ha estat capa de donar suport als treballadors de Vio.Me. i les seves famlies, el capital necessari per a continuar la producci s enorme. El sindicat de treballadors t un pla de negoci sostenible, per es necessitar temps perqu aquest doni fruits. Els primers mesos seran decisius. Lajuda econmica pot fer la diferncia. Qualsevol contribuci s til. Podeu enviar suport econmic directament al sindicat de treballadors de Vio.Me. de Tessalnica a travs del lloc web de solidaritat internacional: http://www.viome.org/Declaracions de solidaritat, aix com preguntes poden ser enviades a: protbiometal@gmail.com * Aquesta iniciativa t el suport de: David Harvey, Naomi Klein, Avi Lewis, John Holloway, Silvia Federici, George Caffentzis, David Graeber, Mag Wompel (labournet.de) i Cooperativa de Trabajo Lavaca, Buenos Aires, Argentina.

Els minerals tacats de sang, claus per a la indstria del mbil


Josep M. Royo

espoli de recursos naturals, amb la collaboraci i la connivncia de les potncies occidentals, ha perms finanar nombrosos grups armats i ha estat un factor decisiu en leterna guerra que es viu a la Repblica Democrtica del Congo. Els treballadors explotats en condicions infrahumanes a mines com la de Bisi sn un pilar imprescindible per produir aparells tecnolgics Bisie s la principal mina de cassiterita que hi ha al Kivu Nord (Repblica Democrtica del Congo, RDC). Daquest mineral, se nobt lestany, que s fonamental per a la indstria de lelectrnica i de la telefonia mbil com ho s el coltan, que tamb es troba a Bisie. Or, wolframita, diamants i bauxita sn els altres minerals que sextreuen duna mina situada en un indret on, per arribar-hi, cal fer a peu i per la selva 30 dels 45 quilmetres que la separen de Kilambo, laeroport ms proper. A Bisie, la mineria, totalment artesanal, va arrencar el 2003, quan hi vivien prop de 15.000 persones. Lactivitat va provocar la proliferaci de bars, hotels i prostbuls, on lexplotaci i la violncia sexual es fan evidents a ple dia. El 2008, ja shi havien explotat 15.000 tones destany segons el New York Times, el 4% de la producci mundial, una activitat que va generar prop de 100 milions anuals. La mina pertanyia al consorci sudafric i britnic MPC, que va traspassar els drets dexplotaci a Alphamin Resources Corp, amb seu a Sussa. El control de la mina, per, ha canviat de mans constantment durant els darrers anys. El 2008, la dominava una milcia Mai Mai (originalment grups dautodefensa local), per va passar a mans del CNDP (grup armat patrocinat per Ruanda) quan, el 2009, aquest grup es va integrar a lexrcit. A ms, altres grups armats tamb van establir taxes per aprofitar-se del trnsit dels minerals. Lexrcit va intentar des- militaritzar les mines

Mundial, pel seu suport pressupostari a aquests pasos i per fer cas oms davant de tanta depredaci; pasos de trnsit que es lucren amb el comer legal i illegal, com el Camerun, la Repblica Centre-africana, Tanznia i Kenya, i amb el coltan, com pasos de lespai exsovitic i la Xina, que processen aquest mineral... Dotze anys ms tard la situaci ha comenat a canviar, amb la llei Dodd-Frank elaborada pels EUA, que limita lexplotaci dels recursos naturals congolesos per part de les multinacionals nord-americanes. Per la resta de pasos que hi comercien no estan sotmesos a cap tipus de limitaci, especialment la UE i la Xina, cosa que permet afirmar que part dels minerals que sutilitzen per a la fabricaci de telfons mbils, smbol mxim de lMWC, estan tacats de sang. Entitats i ONG han denunciat la situaci, per la pregunta s fins quan durar aquest clima dimpunitat? el 2011, amb la creaci, sota pressi internacional, del cos de policia minera, per la situaci sobre el terreny ha canviat poc. a les prpies mines, del trnsit per carretera mitjanant lestabliment de controls i barreres fsiques a les vies de comunicaci, o per aire, amb taxes que han de pagar les companyies aries que transporten el material fins a les oficines de compra-venda de Butembo, Goma i Bukavu, les principals ciutats de lest de lRDC. La taxaci i la compravenda de queviures, alcohol, tabac i prostituci dins els poblats miners s una altra font de beneficis per als agents armats. La gent que hi treballa, en canvi, contreu grans deutes amb els venedors i queda lligada al treball a les mines. Lespoli dels recursos ha alimentat les guerres a lRDC i, el 2001, lONU ja va assenyalar qui shavia beneficiat i havia perms o collaborat amb la situaci: Rwanda, Uganda i els grups armats locals que els representen per laugment desmesurat de recursos que en altres temps eren inexistents com lor, els diamants i el coltan; les empreses, governants i agents locals de lRDC, que shan lucrat en detriment de la poblaci; Alemanya, Blgica, els Estats Units, el Regne Unit, Dinamarca i Irlanda per la connivncia, la passivitat i el suport als pressupostos daquests pasos, que alimentaven la maquinria de guerra, i les empreses, que han fet negocis amb els seus socis locals; el Banc * Josep M Royo Aspa s Investigador de lEscola de Cultura de Pau, Universitat Autnoma de Barcelona. Article publicat al nm. 306 del setmanari Directa.

Combustible pels conflictes


Bisie s un dels molts exemples de la dura realitat de lRDC, on la guerra entre els diferents agents armats i lexrcit congols no sha aturat mai, en gran part, a causa de lexplotaci duns recursos naturals que financen una xarxa dagents locals i internacionals molt important, com ha assenyalat lONU. Els grups armats es beneficien dels recursos de tres maneres: mitjanant el seu control fsic, a travs del comer i amb lestabliment de taxes. Lespoli directe dels minerals s possible a travs de treballadores en rgim desclavitud, ja sigui perqu gestionen el comer i lexportaci, o perqu controlen i exploten les mines directament. Lexplotaci indirecta es fa a travs de la taxaci en origen

20 Social

Abril de 2013 La prctica de la identificaci en el marc de mobilitzacions socials es tradueix en creaci de fitxers de persones dissidents i en formes dassetjament psicolgic i fsic.

SOCIAL
BALA PERDUDA

Testimonis incmodes
Toni lvarez

Ni muts ni a la gbia
Campanya de solidaritat amb els encausats per oposar-se al Pla Caufec
Ni muts ni a la gbia http://nimutsnialagabia.org/

n Gervasio Snchez s un fotoperiodista molt reconegut a lestat espanyol, un gran nombre de premis destaquen a un currculum actiu i ple de situacions de perill per tal doferir la noticia des de quasi el mateix punt on es produeix. Per a ms s un periodista comproms, que no calla davant la infmia. Ho ha demostrat al llarg dels anys de cobrir conflictes a SudAmrica, lex-Iugoslvia, lIraq, a lfrica... mostrant el que pocs mitjans eren capaos densenyar, buscant un punt de vista crtic amb el patiment hum i la guerra. Ho va dir en veu alta davant alguns ministres quan li van concedir al 2008 el premi Ortega i Gasset: Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en pases desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las vctimas de la minas y al desminado. Es verdad que todos los gobiernos espaoles desde el inicio de la transicin encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe Gonzlez, Jos Mara Aznar y Jos Luis Rodrguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas espaolas a pases con conflictos internos o guerras abiertas. Aquests dies ha tornat a un camp de batalla, el fangar dels interessos poltics i econmics dels grans grups periodstics del pas. En aquest cas el diari El Pais, arrel de laparici dun vdeo on es veu clarament les tortures a un detingut iraqui al 2004, un traductor que havia treballat durant 4 anys per diferents mitjans, un dells el mateix diari de la maana, a ms de treballar tamb pel Ministeri de defensa. No, Flayeh al Mayali no era un detingut qualsevol, a ms de treballar pels enviats especials del citat diari, treballava directament pels agents secrets que van morir mesos abans, de la detenci de Al Mayali, als carrers de Bagdad. I en Gervasio va intentar, en aquell moment, treure lentrellat de qu havia passat amb Al Mayali tenint com a idea comptar amb el suport del diari pel que treballava el traductor. Tot va ser intil, tot i la prudncia den Gervasio per no enmerdar la situaci, torturat, sense judici, deixat anar sense ms, 11 mesos desprs... I ara surt el vdeo de les tortures a Al Mayali. Pensa malament i encertars, el cas s que en Gervasio no en pensa malament, simplement posa negre sobre blanc tot el que va succeir al llarg daquests anys amb aquesta detenci. Una de tantes...

i muts ni a la gbia demana larxivament de la causa contra nou persones, per les que la fiscalia demana en conjunt 27 anys de pres per participar en accions contra el projecte urbanstic del Pla Caufec dEsplugues de Llobregat, actualment aturat per lesclat de la bombolla del totxo, unes accions en les que al llarg dels anys han participat centenars de persones. Nascuda al febrer en solidaritat amb les nou persones encausades per oposar-se al Pla Caufec un mastodntic projecte urbanstic ubicat a Esplugues de Llobregat, al peu de Collserola-, la campanya Ni muts ni a la gbia t el web http://nimutsnialagabia.org/) on hi trobareu informaci sobre el cas, les activitats que es porten a terme i uns vdeos en qu sexplica lesmentat projecte, les diferents lluites que shan portat a terme per aturar-lo i la repressi que sha exercit contra el collectiu opositor. Tamb podeu seguir la campanya contra el projecte en lantic web http://noalplacaufec.info/ La campanya est recollint signatures per demanar larxivament de la causa contra els nou activistes imputats, sis dels quals senfronten a acusacions que els podrien fer anar a la pres, i tamb est fent xerrades i activitats diverses per doner a conixer la situaci. Fins i tot, el ple de lAjuntament dEsplugues va fer per unanimitat una declaraci manifestant que les possibles condemnes eren desproporcionades pel que fa als fets presumptament comesos. No va demanar, per, larxivament de les causes. Els fets que van motivar les acusacions es remunten als anys 2007 i 2009. En el primer cas, es tracta duna manifestaci que es va fer a loctubre daquell any i que va comptar amb la participaci de ms de 1.000 persones.

La segona acci, de mar de 2009, correspon a locupaci de lAjuntament dEsplugues per part duns 300 activistes quan el ple debatia una moci de suport a una altra persona que ingressava a la pres per negar-se a pagar una pena-multa. Agents de la policia local van intentar impedir-los laccs a lespai, emprant porres i escuts. En ambds casos no es van produir identificacions, sin que es van obrir sengles processos judicials per atribuir suposats delictes a alguns dels activistes participants. En concret, els delictes que els imputen sn atemptat a lautoritat, desordres pblics, faltes de desobedincies i faltes de lesions (noms en lacci de 2009). En total la Fiscalia demana condemnes que sumen 27 any de pres, 300 dies de detenci domiciliria o carcerria i 5.670 euros dindemnitzaci, de manera que sis de les persones encausades senfronten a peticions de ms de dos anys de pres, fet que podria provocar que acabessin entre reixes si sn condemnades. Loposici al megaprojecte urbanstic va iniciarse fa gaireb dues dcades i en total ms de 70 persones han estat acusades per participar en les diferents accions de resistncia civil no-violenta. Plantejat per lAjuntament dEsplugues, en mans del PSC, en plena bombolla urbanstica, les obres del Pla Caufec fa ms de tres anys que resten aturades arran de la crisi i no sha edificat cap edifici. Sacresa, la societat propietat de la famlia Sanahuja i promotora del projecte, es troba en concurs de creditors. El Pla Caufec, que malgrat tot encara no est descartat definitivament, subica entre els barris de Finestrelles i Can Vidalet i planteja aixecar desenes de blocs dhabitatges, dues torres doficines de 115 metres dalada, i sis de menor alada i el centre comercial ms gran de la zona nord de Barcelona. Tot afectant un dels grans pulmons verds de lrea metropolitana de Barcelona.

Pretenen jutjar a 9 veins dEsplugues de Llobregat per denunciar lespeculaci i defensar la serra de Collserola 6 delles poden entrar a la pres!
En aquests 20 anys doposici popular al Pla Caufec han estat mltiples els actes, les activitats, els arguments i les accions que shan realitzat. El resultat sempre ha estat el mateix: la topada contra un mur administratiu lAjuntament ha estat un dels principals promotors del projecte i un reguitzell de condemnes i sancions jurdiques. Per la repressi a loposici al Pla Caufec va fer un pas endavant: actualment hi ha 9 vens del poble pendents de dos judicis penals, 6 dels quals tenen una amenaa real dacabar a la pres. 9 vens del poble acusats de desordres pblics (per manifestar-se i concentrar-se), atemptats a lautoritat, desobedincia greu 9 vens del poble triats a dit dentre les ms de 1.000 persones que van participar a la manifestaci del dia 7 de novembre de 2007 i de les 300 de la concentraci del dia 18 de mar de 2009 davant lAjuntament 9 vens castigats per no quedar-se muts davant lespeculaci urbanstica, lenriquiment fcil, la prepotncia i la destrucci de Collserola. La petici fiscal per tots dos processos contra les 9 persones imputades puja a

un total de 27 anys i 6 mesos de pres, penes multa de 600 dies (substitubles per 11.300 ) i indemnitzacions de 5.670 . Aquestes peticions suposarien lentrada a pres directa per a 6 persones i multes econmiques per a 3 ms. Ambds judicis sn penals, no de faltes, i acusen a les mateixes persones datemptat a lautoritat, desordres pblics i faltes de desobedincia i lesions. El fet que es demanin penes de pres en tots dos processos crea una duplicitat, s a dir, que aquestes persones que no tenien antecedents penals podrien anar a la pres perqu el primer judici crea antecedents de cara al segon. Les 9 persones imputades no estan soles. I aix s perqu la motivaci i els esdeveniments que han portat a aquesta situaci no sn en cap cas motius personals, sin que sn els caps de turc dun moviment pblic amb interessos collectius de defensa del territori. El febrer del 2012 un grup de persones decidia unir esforos per evitar lempresonament dels activistes contra el Pla Caufec i crea la campanya Ni muts ni a la gbia. Lestratgia daquesta campanya es basa en la informaci i participaci ciutadana: recull de signatures, xerrades obertes a la poblaci, divulgaci i activitats diverses dins i fora del municipi dEsplugues. El grup de suport sorganitza per aconseguir la mxima adhesi possible de la societat i de lAjuntament buscant el posicionament dambdues parts. Ni muts ni a la gbia troba desproporcionada la pena que es demana i pretn posar de manifest que protestar comporta tenir problemes amb la justcia. Els encausats sn una part dun tot triada aleatriament per a ser castigada. Si el conflicte s i ha estat social i poltic la soluci tamb ho ha de ser.

Abril de 2013

Social 21

Campanya No ens identifiquem


Contra la impunitat policial, el nostre anonimat
Campanya No ens identifiquem http://www.noensidentifiquem.org/

ereguarda en moviment ha engegat una campanya en resposta a lestratgia policial didentificacions arbitrries i imposici de multes i sancions en el context de mobilitzacions socials. El control didentitat per part de la policia i lobligaci del ciutad didentificar-se sn uns invents recents a les democrcies formals del nostre entorn. A lestat espanyol aquest retrocs en el dret a la intimitat i lanonimat (un dret de ciutadania reconegut arreu) sha empeltat de forma continuista amb la imposici franquista del DNI als anys 40 del segle XX. La prctica de les identificacions rutinries es fa en nom duna no demostrada major eficcia policial en la prevenci dels delictes i prioritza els valors dordre i control per damunt dels de llibertat i dignitat. Tamb assumeix sovint connotacions racistes al centrar-se en persones determinades exclusivament pel color de la seva pell. Per tant en si mateixa s una norma que caldria impugnar. En aquesta fase de recomposici del sistema simposa cada dia amb ms evidncia, en el conjunt de la societat, una dinmica conflictual marcada per a) manifestaci dun increment de la violncia estructural via agressions als nostres drets i llibertats collectives i al poder contractual i econmic de les classes treballadores (retallades), b) la resposta de la societat agredida articulada al voltant duna srie de reivindicacions i formes de protesta, i c) la repressi bsicament militaritzada i judicialitzada

de la dissidncia, que s progressivament criminalitzada o menystinguda. En la tasca de control, prevenci i desactivaci de les formes potencialment ms efectives de la resposta social tenen un paper determinant les prctiques de les identificacions arbitrries de manifestants i de protecci de lanonimat dels membres dels cossos repressius, encaminada a garantir-ne la impunitat en tota mena dactuacions, delictives incloses. En aquest context, tothom sap que la prctica de la identificaci en el marc de mobilitzacions socials es tradueix en creaci de fitxers de persones dissidents, que les seves modalitats i reiteraci agafen sovint formes dassetjament psicolgic i fsic, que

cada cop amb ms freqncia dna lloc a la imposici de sancions administratives que deixen desemparades a les activistes que en sn vctimes. En definitiva les identificacions policials constitueixen una praxis encaminada a dissuadir a la gent de lexercici de drets poltics fonamentals com el de reuni, manifestaci, expressi o informaci. Tamb s sabut que els antiavalots porten ja anys negant-se a dur el nmero didentificaci. Cal destacar que la TIP (Targeta dIdentificaci Policial) permet la identificaci de la persona que el du noms en casos molt regulats i garantint sempre al mxim el dret a lanonimat i a la intimitat. La negativa a dur-lo noms pot respondre -i respon- a la voluntat de gaudir dimpunitat en cas de violaci de la llei. Assistim doncs a la inversi del plantejament que hauria de ser el propi dun estat de dret i de democrcia formal, en el qual el ciutad t el dret a no ser destorbat sense ra -i menys encara quan exerceix un dret poltic fonamental- per cap funcionari de lestat que, al seu torn, ha de ser sempre identificable com a tal i sotms a un control escrupols en les seves actuacions. Una acci de desobedincia civil s desobeir una llei perqu es considera injusta. El que fonamenta lacci s la seva legitimitat i el recolzament social. s legal impedir a la comissi judicial dur a terme un desnonament? No. s legtim? S. Com actua la policia en un cas o en un altre va en funci dels costos socials i poltics que implica.

per, daquesta manera, evidenciar-ne els objectius: - Exigir als organismes integrants de la policia de la Generalitat-mossos desquadra ARRO (rea Regional de Recursos Operatius) i BRIMO (Brigada Mbil), el compliment del decret de la Generalitat 217/2008 de 4 de novembre que obliga als seus membres a mostrar sempre de forma visible la TIP (Targeta dIdentificaci Policial). - En segon terme volem acabar amb la impunitat judicial daquests organismes, els integrants dels quals, pel fet de no mostrar les seves TIP, no han pogut ser denunciats quan les seves actuacions han comportat mutilaci i lesions fsiques a desenes de persones en manifestacions i/o concentracions al llarg dels darrers anys. - Acabar amb la imposici arbitrria de multes a les persones que exerceixen lliurement els seus drets poltics, i exigir lanullaci de totes les multes imposades fin ara en el decurs de qualsevol mobilitzaci social. - Finalment, recuperar un dret fonamental com s el dret a lanonimat de les persones.

Manifest Contra la vostra impunitat, el nostre anonimat


Veiem recular dia rere dia els nostres salaris, els nostres drets a una sanitat i una educaci pbliques i de qualitat, a un habitatge i a un treball dignes. Veiem com es posen sota sospita les nostres llibertats i la nostra voluntat de lluita o de simple crtica. Veiem exhibicions darmes i de persones armades, agressions, amenaces, detencions, presons, reformes legals cada cop ms repressives, persones malferides -ulls manllevats-, i la voluntat descampar la por. La imatge de la policia, duniforme o de pais, identificant persones que es manifesten o que caminen pel carrer, s cada cop ms freqent en els nostres paisatges urbans, i s un dels

Objectius de la campanya de desobedincia civil


La desobedincia civil en aquesta campanya es visualitzar en el fet que les persones no portin cap tipus didentificaci en manifestacions, concentracions i/o protestes de qualsevol mena (veure Aspectes legals)

smptomes ms evidents de la mala salut de la nostra ja de per si escarransida democrcia. Continuistes amb la tradici franquista, la conselleria dInterior ens vol convncer que els controls didentitat sn una prctica normal, com saludar-se pel carrer entre el venat, i en gran mesura han aconseguit que la interioritzem i lacceptem sense ms. En canvi, la nostra experincia, passada i recent, ens diu que el fet dobligar a la ciutadania a dur el DNI i facilitar-lo a qualsevol agent de lautoritat que ho solliciti permet lactual posada en marxa duna estratgia policial encaminada, entre altres coses, a intimidar, a crear fitxers policials i, sobretot, a imposar arbitrriament multes i sancions. Molt menys cridaner que una detenci o una crrega dantiavalots, aquest mtode permet dissuadir, atemorir, allar i castigar a persones simplement sospitoses de ser dissidents o que mostren el seu descontentament amb el sistema. Molta gent, a ttol individual o formant part dassociacions i/o collectius diversos, han patit els efectes daquest capgirament dun principi democrtic elemental: en una societat lliure, on el poble s sobir, el deure i lobligaci didentificar-se pertoca al funcionariat de lEstat, perqu totes les seves actuacions han de ser transparents a ulls de la ciutadania, la qual nha de mantenir el control. Aquest deure s ignorat amb arrogncia, i la negativa reiterada a dur la TIP en operacions dordre pblic ha esdevingut una garantia afegida dimpunitat per a tota mena dactuacions delictives, inclosos gravssims i repetits atemptats contra la integritat fsica i la vida de massa persones. En un sistema de garanties i de drets, el dret a lanonimat, a no permetre intromissions gratutes de cap autoritat en lesfera privada de les persones i, menys encara, en lexercici de drets poltics fonamentals -reuni, manifestaci i expressi- correspon a la ciutadania, al poble. Per autodefensa i per dignitat diem prou. A partir dara ens neguem a identificar-nos i amb aquest acte de desobedincia collectiva exigim: - Que els membres de la BRIMO i la ARRO portin sempre visible la seva TIP, tal i com ho estableix la llei. - Laturada immediata de la prctica de les identificacions arbitrries. - La retirada de totes les sancions administratives i penes-multes imposades en el context de mobilitzacions socials. - El canvi de la normativa sobre lobligaci didentificaci a la ciutadania. >>> Podeu enviar les vostres adhesions com a collectius i persones individuals a ladrea noensidentifiquem@gmail.com Per a ms informaci de la campanya aneu al web: http://www.noensidentifiquem.org/

22 Social

Abril de 2013

Bcn World, lautntic Pla A


Joan Pons Sol, Assemblea Aturem Bcn World

Com b s conegut, el Govern de la Generalitat anunci, per sorpresa dalguns, el desenvolupament dun gran complex turstic als municipis de Salou i Vila-seca, lanomenat Barcelona World (recentment corregit com a Bcn World). Amb opacitat, manca dinformaci i total absncia de participaci ciutadana, digna dels anys en que ning sabia ni qu era aix de la participaci, sha gestat aquesta proposta desquena a la societat civil, tot vulnerant les directrius en matria de participaci ciutadana i davaluaci ambiental. Si rebutgem el projecte de Bcn World s per molts motius. Per una banda no representar el turisme familiar que ens volen vendre, sin el consumisme i la ludopatia portada al seu mxim exponent. Dir que Bcn World ja neix amb lavantatge que disposa dels terrenys, s un insult als nombrosos afectats per les expropiacions que permeteren la construcci de Port Aventura i la usurpaci en nom de linters pblic. Treure les castanyes del foc a la Caixa, que es va estavellar amb les promocions immobiliries i els golfs projectats a la zona, s del tot insolidari i frega la

prevaricaci. Injectar 10 milions de turistes ms a lentorn de Salou i Vila-seca, suposar el collapse de labastament daigua i energia, aix com de les infraestructures viries. En un territori absolutament trinxat, no ens podem permetre ms infraestructures que acabin de destruir el poc entorn natural que queda al Camp. Segons estimacions fetes per Ecologistes en Acci, el consum de Bcn World podria ser de prop de 2hm3/any (2.000 milions de litres/any). Aix superaria amb escreix la dotaci de la reserva del Consorci Aiges de Tarragona. El Cap de Salou constitueix un espai litoral dalt valor al litoral tarragon, essent una rea costanera que permet la connexi natural entre linterior del Camp i el litoral, albergant hbitats i espcies de conservaci prioritria a nivell europeu. La construcci del Bcn World suposaria lartificialitzaci completa del Cap de Salou i la impossibilitat de recuperar un dels ltims espais litorals del Camp. A ms a ms, el projecte inclou la creaci del Beach Club, un espai amb una platja exclusiva pels clients del Bcn World, una iniciativa que vulneraria clarament la Llei de Costes i laccs lliure al litoral. Grans concentracions de poblaci en aquesta zona no fan ms que accen-

tuar el potencial impacte que tindria qualsevol accident qumic (fuites de gasos, deflagracions o vessaments) al recinte petroqumic del polgon sud. El grau de confiana que genera linversor del Bcn World, el grup Veremonte de lespeculador en cap Enrique Bauelos, s absolutament nul. Promotor immobiliari, lempresari va convertir-se en un dels grans smbols de la bombolla i, per tant, de lespeculaci immobiliria i va ser un dels primers a patir la caiguda del totxo. En definitiva, no se nespera res de bo al Camp de Tarragona. Amb el projecte Eurovegas es prometien 260.000 llocs de treball, llocs que no shan especificat ni concretat. El que s que es va concretar era que es flexibilitzarien els convenis laborals i els horaris. El projecte Bcn World promet crear 20.000 llocs de treball directes i 20.000 ms indirectes. Per no especifica com ni en quines condicions laborals, per aquestes no diferiran molt de les dEurovegas. Ara diuen que el projecte inclour un recinte dedicat a les Smart Cities i als vehicles elctrics. Aix s com installar un parc fotovoltaic al recinte duna central nuclear, duna incoherncia i absurditat extrema. CiU fa anys que intenta portar a Catalunya models de macro-projectes. Aix ho va intentar Jordi Pujol amb

Eurodisney, transformat finalment en Port Aventura. Avui dia, ambds parcs temtics, el francs i el catal, estan en fallida i caiguda en picat al ms estil Shambhala. El Camp de Tarragona no necessita acollir lautntic Pla A del Govern, necessitem apostar per un model te-

rritorial basat en el turisme de qualitat i que reverteixi sobre el territori en forma de respecte pels valors naturals, culturals, agraris i identitaris, tot garantint leficincia de les infraestructures i equipaments actuals. Ms informaci a http://aturembcnworld.blogspot.com/

Ara com sempre: Fora vaixells de guerra del Port de Tarragona!


Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau http://tgnapau.blogspot.com/

mb la informaci apareguda el 5 de mar del 2013 als mitjans de comunicaci, sobre el fet que el port de Tarragona estudia acollir vaixells militars nord-americans, hem retrocedit 16 anys en el temps. Si a lany 1997 Joan Miquel Nadal i Llus Badia, en aquell moment alcalde de la ciutat i President de lAutoritat Porturia, respectivament, van liderar una campanya que va incloure gestions amb autoritats militars de Washington i Madrid, per tal que Tarragona esdevingus seu logstica dels vaixells

de la VIa Flota dels EUA, ara ser Josep Andreu i Figueras, militant el mateix partit que els anteriors Convergncia Democrtica de Catalunya- qui donar la benvinguda al nou negoci. Els arguments per impulsar la campanya es van basar, igual que ara, en suposats beneficis econmics per a la ciutat que mai es van complir. Posteriorment, aquests arguments van donar pas a daltres que ens presentaven els vaixells de guerra com a garants de suposades operacions humanitries i pel seu subministrament; de la mateixa manera avui. Daltra banda i com ha fet sempre, lequip de govern de la ciutat es fa lorni quan es refereix a obligacions derivades de convenis bilaterals entre Estats. Abans, igual

que ara, els arguments esmentats es van barrejar amb comdies propagandstiques sobre voluntariosos marins que fan tasques socials. Lexperincia dramtica de pobles com liraqui i lafgans - convertits en vctimes de danys collaterals- mostra la crua realitat i fa caure la disfressa: els vaixells i els seus tripulants no sn ms que eines de matar. Les escales que van fer i volen fer les embarcacions estan considerades de rutina, utilitzant els serveis portuaris per aprovisionament i per fer les reparacions que consideren adients, a banda doperacions ms opaques que, clar est, no transcendeixen. La presncia dels vaixells de la VI Flota dels EUA i de lOTAN no ens agrada pel que suposa de militaritza-

ci de la ciutat; per la inexistncia de control sobre el seu tipus darmament i amb la possibilitat que alguns siguin de propulsi nuclear. Per la nostra disposici a viure sense la protecci dels armaments; perqu no creiem en la fora per a vncer sin ms aviat en el dileg per a convncer; per la manca dinformaci i el secretisme inherent a la lgica militar que, a ms, comporten riscos importants per a la poblaci. I perqu els conflictes armats continuen i volem un mn sense guerres i sense exrcits. Pensem que la Pau i la seguretat dels nostres familiars, amistats, vens i venes sn massa importants per deixarles en mans dels poltics professionals, que sovint noms es preocupen

daconseguir quotes de poder per posar al servei dels seus interessos personals o de grup. Ara com fa 16 anys, seguim diem ben fort: Fora vaixells de guerra del port de Tarragona.

Manifest de Jovent Llibertari


Jovent Llibertari http://joventllibertari.wordpress.com

ovent Llibertari, som un grup de joves autnom i autogestionat que t com a objectiu crear una organitzaci juvenil llibertria que recolzi i sestructuri al costat dassemblees, collectius i ateneus llibertaris i altres moviments combatius i sindicats de base per tal de coordinar les lluites. La nostra intenci s impulsar la creaci de grups i assemblees arreu del territori per tal dorganitzar-nos, coordinar-nos i crear un teixit de grups dafinitat. Considerem imprescindible crear, difondre i utilitzar noves maneres de lluita en tots els

mbits necessaris precisament perqu les formes de treball, dominaci i opressi han canviat i shan multiplicat. Treballem des de lmbit acadmic fins al mn laboral amb lobjectiu darribar a totes aquelles persones que considerin que els abusos de lEstat, els lobbies financers, les empreses i els sindicats majoritaris sn un entrebanc per a la llibertat individual i collectiva. Sabem que el futur est per fer i tot s possible. Cal eliminar les desigualtats existents, trencar amb el model social, poltic i econmic que les fomenta, lluitant per lautogesti, leducaci lliure, uns mitjans de comunicaci populars, un treball digne,

el respecte mutu, per la llibertat i la solidaritat, per la igualtat de gnere, leliminaci de les jerarquies, els autoritarismes, el sexisme, el racisme i la xenofbia. Creiem que els mitjans per aconseguir-ho han de ser la denuncia pblica, locupaci, lacci directa, la conscienciaci i lenfrontament directe amb totes les formes dopressi. Funcionem de manera assembleria i lliure des de cada localitat, realitzant assemblees peridiques per coordinar les nostres accions, campanyes i mobilitzacions. Perqu la resposta collectiva no s possible o impossible. s necessria! Som Anticapitalistes, Assembleries, Autnomes, Solidries i Anarquistes.

Abril de 2013

Social 23

AureaSocial, un espai autogestionat a Barcelona


AureaSocial http://www.aureasocial.org

corresponent.

ureaSocial s un espai de 1400 m2 obert i autogestionat on es desenvolupen diferents activitats i projectes relacionats amb la salut, leducaci i en general, amb lautogesti de les nostres vides, un projecte de collectivitzaci que es va presentar pblicament el 20 de setembre de 2012. La campanya, amb el nom Fem-lo Com, t com a objectiu la compra collectiva de limmoble situat al carrer Sardenya 263 de Barcelona, per evitar que sel quedi el banc i garantir el desenvolupament del projecte de caire social i assembleari, un espai obert a la revoluci integral, en el marc de la Cooperativa Integral Catalana, iniciativa en transici per a la transformaci social des de baix, mitjanant lautogesti, lautoorganitzaci i el treball en xarxa. . Cal tornar al nosaltres, al fet comunal. Vivim un moment en qu es destrueix lsser hum, perqu els projectes del poder saboquen a aix, precisament. Ens imposen lindividualisme. Per aix hem de crear el nostre cos social, no jerarquitzat, cal cercar camins per a la transformaci integral amb limpuls cap a all collectiu. Des de lafecte cal recuperar el fet comunal.

Com ajudar a difondre la campanya?


* Tota la informaci sobre la collectivitzaci est disponible al web http://femlocomu.aureasocial.org * Tamb pots difondre un video que explica AureaSocial i el fons per collectivitzar-la http://vimeo. com/49859289 * Pots organitzar una presentaci de la campanya. * Tamb pots explicar-li tu mateix@ a alguna persona que creguis que pot collaborar amb el fons de collectivitzaci i donar-li lenlla per inscriures (http://fons.casx.cat ) * Per qualsevol dubte o proposta escriu-nos a femlocomu@aureasocial. org , trucans al 935535611 o passat per AureaSocial C/ Sardenya 263, Barcelona.

Per qu AureaSocial
Ara fa un any i mig la famlia que portava a terme activitats en aquest espai va contactar amb la Cooperativa Integral Catalana (CIC) perqu no podien continuar mantenint lespai i el van posar a disposici de la CIC perqu el pogus collectivitzar. Hi havien invertit 4 milions deuros, amb una hipoteca de 2 milions deuros, que amb larribada de la crisi no hi podien fer front. Es va iniciar un procs de transici que va comportar el lloguer al desembre de 2011 i una subhasta per 1.4 milions, que va quedar deserta, el gener de 2012. Des de llavors un banc espera que sacabi el procs legal per agafar-ne la titularitat. En parallel, el 16 de juny es va fer la inauguraci oficial de lespai i el projecte. El que es planteja, com a nica opci viable, s la compra cooperativa de lespai, per poder portar a terme el projecte pblic cooperativista, un embri del projecte pblic de la Cooperativa Integral Catalana en diferents mbits: salut, educaci, habitatge, autoocupaci, etc. Des de les primeres assemblees va quedar clar que els dos eixos vertebradors dAureaSocial eren els de la salut i leducaci. A poc a poc es va anar bastint la idea del sistema pblic per agafar forma la idea de les oficines que shan anat concretant en relaci als temes que es tracten. Aix hi ha les oficines deducaci, de salut, dhabitatge, de desobedincia econmica, La idea bsica del que plantegem, quan diem pblic, s que han de ser accessibles per a totes les persones.

s un carcter transversal dels projectes dAureaSocial, de manera que encara que es pugui proposar un cost en euros/ecos qui no pugui pagar tingui laccs obert. Aix s leconomia de la comunitat: totes les persones que ho senten fan seu un projecte per ajudar a fer-lo viable i no noms les que necessiten accedir a un cert recurs o servei. En aquest sentit, es xoca frontalment amb la propietat privada (hipoteques, lloguers) i/o de les administracions de lEstat (per exemple els centres cvics, sota control poltic de la poltica municipal). Perqu un espai sigui collectivitzat s important el carcter obert i assembleari del procs, que no s neutre polticament, per que s inclusiu, obert a la revoluci integral, obert a les persones. A AureaSocial hi ha una assemblea general oberta el primer dimecres de cada mes a les 18:00 h.

dividuals o collectius, que busquin un benefici pel b com i que siguin respectuosos amb el medi ambient. Ms informaci a http://www.casx.cat

Qu entenem per collectivitzar?


Entenem per collectivitzar lacci conjunta de convertir un recurs de propietat estatal o privada en una forma de propietat diferent, la propietat comunal, que es posa al servei del b com amb lobjectiu de generar un benefici collectiu. Un espai collectivitzat s un b comunal obert a la comunitat i a la ciutadania, autogestionat i ds com per tothom, que sautoorganitza collectivament segons els principis assemblearis.

collectivitzaci, de manera que quan una persona que hagi fet una aportaci vulgui recuperar-la, podr fer-ho quan hi hagi una altra persona que vulgui fer una nova aportaci. El fons, igual que la resta de projectes de CASX, opera sense interessos, per tant, les aportacions no generen una retribuci dinerria. CASX promou la rendibilitat social dels estalvis dels seus socis i els ofereix els serveis de la seva Oficina de Reducci de Despeses, on poden aprendre a gestionar millor les seves despeses, generant dinmiques alternatives al consumisme des duna perspectiva de decreixement. Aquesta idea proposa un nou paradigma, on el suport mutu s la base de la rendibilitat, no des duna prespectiva monetria sin des de la participaci activa, cooperativa i social.

Un projecte de la Cooperativa Integral Catalana


La Cooperativa Integral Catalana ( http://www.cooperativaintegral.cat ) s una iniciativa de transici, que promou un procs de transformaci social per construir un nou model de societat des de baix, recuperant les relacions humanes afectives, de proximitat i basades en la confiana. Les diferents persones, collectius, projectes i iniciatives que participem en ella, ens organitzem treballant en xarxa, i construm un entramat de relacions que es basen en el suport mutu, desenvolupant lautogesti en tots els mbits de la vida com a forma de cobrir les nostres necessitats materials i immaterials. AureaSocial s un projecte autnom diniciativa collectivitzada promogut per la Cooperativa Integral Catalana, una de les mltiples iniciatives que sinterrelacionen en xarxa, connectades i disperses en el territori. Ms info en els webs: Fem-lo Com http://femlocomu.aureasocial.org AureaSocial http://www.aureasocial. org Cooperativa Integral Catalana http:// www.cooperativaintegral.cat Cooperativa dautofinanament social en Xarxa http://www.casx.cat Revolucin Integral http://integrarevolucio.net/ Sistema de Salut Pblica Cooperativista (CIC) http://salut.cooperativaintegral.cat Iniciativa Derecho de rebelin, per la desobedincia econmica http:// www.derechoderebelion.net RADI Revoluci Acci Desobedincia Integral http://www.radi.ms Campanya La desobedincia no hi cap a la pres http://www.coopfunding.net/ Bloc personal dEnric Duran http:// enricduran.cat/

Campanya per a collectivitzar lAureaSocial


Fem-lo com s el lema de la campanya de collectivitzaci dAureaSocial, espai obert a la revoluci integral i projecte impulsat per la Cooperativa Integral Catalana, de la qual podeu trobar ms informaci a http://femlocomu.aureasocial.org una campanya per a garantir el desenvolupament daquest projecte de caire social, autogestionat i assembleari, que vol romandre com a b com.

Com es pot Qu s i com adquirir un ttol de funciona el fons de collectivitzaci? collectivitzacions?


El fons de collectivitzacions s una eina financera que impulsa CASX, un fons destalvi o inversions socials destinat a la colectivitzaci dimmobles. Els immobles que siguin escollits, hauran de ser espais oberts i ds com que funcionin de manera assembleria. s el cas dAureaSocial, el primer immoble que ens porta a arrancar el fons de collectivitzacions. Les persones que ho desitgin podran realitzar aportacions a aquest fons i quan aquestes aportacions siguin suficients per arribar al valor de compra de limmoble, permetran la seva adquisici de forma collectiva El fons es crea a partir de les aportacions destalvis de les persones interessades que passen a formar part del capital social de CASX. El capital del fons est dividit en fraccions de 100 que denominem ttols de col.lectivitzaci i els participants al fons podran fer les aportacions que desitgin sempre que siguin mltiples daquesta quantitat. Per tal que el fons tingui un nivell de liquiditat adequat, junt amb el fons es posa en marxa un mercat secundari per a la compravenda de ttols de

Qu s CASX?
CASX Cooperativa dAutofinanament Social en Xarxa, s una cooperativa de serveis destalvi i finanament, de carcter assembleari, autogestionada i sense nim de lucre, que gestiona els estalvis dipositats i el finanament sense interessos. Qualsevol persona es pot fer scia de ple dret, amb laportaci duna quota nica de 15 euros i de 51 euros en el cas de collectius. Un soci pot fer dipsits destalvi o donacions per a poder finanar projectes de caire social, cooperatius i autogestionats, in-

Al web de http://femlocomu.aureasocial.org hi ha una imatge grfica per visibilitzar els fons que es porten recollits per la campanya de col.lectivitzaci dAureasocial. Igualment, per adquirir un ttol de collectivitzaci podeu omplir el formulari que trobareu al segent enlla http://fons.casx.cat on quedar registrada la vostra alta. Si ja sou soci@s de CASX, s necessari omplir el formulari corresponent al fons de col.lectivitzaci i realitzar noms laportaci pels ttols que vulgueu, i no cal que torneu a pagar la quota de soci@. Si encara no sou socis de CASX, i solament participareu en el servei del fons de collectivitzaci, no tindreu que pagar la quota dalta sencera, noms el 2% del que aporteu al fons, fins a un mxim de 15 euros, (que s la quota del soci indivudal que t dret a fer dipsits convencionals). Per exemple, per un ttol (100 EUR), lalta seran 2 euros. Una vegada rebuda lalta, ens posem en contacte amb vosaltres per confirmar les dades i el nmero de ttols demanats, i us donarem la informaci necessria per ingressar la quantitat

24 Dinamita de cervell

Abril de 2013

DINAMITA DE CERVELL

hegemonia i frontpopulisme, primera part)


Xavier Domnech Professor dHistria Contempornia de la Universitat Autnoma de Barcelona

Salvador Segu o les tres vides dun anarcosindicalista (sindicalisme, revoluci,


Som lembri poltic duna futura constituci dirigent (Salvador Segu, 4 de setembre de 1920) Ellos buscan el aprovechamiento de todas las energas, ponindolas al servicio de una voluntad, y nosotros, en la multiplicidad y desarrollo de las voluntades librrimas buscamos la energa colectiva, que no ha de ser una cosa determinante de nuestra actitud, sino, al contrario determinado por sta (Salvador Segu, 13 de desembre de 1921) Saixec i es decid a parlar. Abans que ho fes ell ja ho havien intentat Sim Piera, representant als sindicats de la construcci, Daz, com a representant de tota la federaci catalana, en Girons, cap dels tramviaires, i Francesc Miranda en nom dels presos recentment alliberats. Tots ells havien fracassat. Es trobaven enmig de la multitud ms gran que, en forma dassemblea, havia tingut mai davant per davant un sindicalista. Vint mil persones es trobaven aquell 19 de mar de 1923 reunides a la Plaa de les Arenes de Barcelona. Feia ja 44 dies que durava la vaga de la Canadenca. Un conflicte que, comenant a la Canadenca, havia portat a la paralitzaci total i absoluta de la ciutat. Una demostraci de poder inusitada que el govern havia intentat aturar al declarar lestat de guerra el 13 de mar i el Capit General de Catalunya, Milans del Bosch, al decretar la militaritzaci dels vaguistes. Un decret, aquest ltim, que mai vei la llum degut a la prctica de la censura roja, duta a terme el Sindicat dArts Grfiques, que impedia la publicaci de qualsevol mesura contraria als obrers. Finalment el govern shavia doblegat: el 17 de mar sacorda la readmissi de tots els vaguistes, un augment general de salaris, la llibertat del presos, el cobrament de la meitat del mes en el que els treballadors havien estat en vaga i la consecuci de les 8 hores. No sols a la Canadenca, no sols a Barcelona, no sols a Catalunya. L11 de mar el govern del liberal Romanones decret la implantaci de les 8 hores a tot el sector de la construcci i el 3 dabril sestenia al total dels oficis. Espanya es convertia aix en el primer pas del mn on la vella aspiraci obrera del segle XIX transmutava en una realitat. El que semblava impossible havia esdevingut cert. Per els reunits aquell dia, volien ms, molt ms. Es tractava dacceptar laconseguit o anar ms endavant i ms endavant noms hi havia la revoluci. Els que havien parlat fins llavors en aquella assemblea apostaven per acceptar laconseguit, no es creien amb forces per anar ms enll. La resposta no era altra que una cridria eixordadora contraria al pacte que apagava la seva prpia veu. Fou llavors quan Segu es decid a agafar la paraula, malgrat semblar del tot intil. Tenia una forma molt particular la seva oratria. Malgrat tenir una veu extremadament greu i forta, sempre comenava parlant baix, amb molta suavitat. Li fou indiferent en aquest cas que els crits encesos dels reunits encara fessin ms inaudible el que ell deia. De fet, a qui no li era pas indiferent era als propis reunits, ja que lacusaven de quelcom que en realitat no sabien ni si havia dit. Comenaren a callar per sentir-lo. Lentament el silenci san apoderant de la multitud reunida a la plaa. Tamb lentament, a mesura que el silenci creixia, la veu de Segu es feia cada cop ms present, augmentava el to i la seva fora. Lescena, segons els testimonis, deix un impacte inesborrable en la memria dels presents: una plaa absolutament emmudida davant duns dels oradors ms potents que mai havien vist i que mai ms veurien. Fins i tot un personatge tan elitista com Eugeni dOrs, present en aquell instant de la nostra histria, qued absolutament fascinat per la figura del Noi del Sucre i convenut destar escoltant entre els carrers una can que afirmava entre llums dincendi, potser, per tamb entre llums daurora: Cest la lutte finale (1) [1]. Una oratria que afront el problema amb tota la seva fora: Ho tenim tot guanyat, som els amos del carrer, per dem, dem qu farem? La fortalesa daquell moviment era Barcelona, per Barcelona era tamb el seu lmit. Portar la confrontaci amb lEstat i la patronal noms des de la Rosa de Foc, per poderosa que aquesta pogus semblar, no podia significar altra cosa que la derrota i ara el que calia era guanyar. La plaa ho accept i s en aquest moment i en aquest instant que Salvador Segu esdev no tan sols un lder sindical i anarquista conegut, ja ho era com a mnim a Catalunya, sin probablement el sindicalista amb ms anomenada arreu dEspanya i des del passat fins al nostre present: un referent que traspassa el temps en la memria de les lluites de les classes populars. Tenia 35 anys i en aquell moment la seva vida es situa en una crulla transcendental. La de ser el principal dirigent de la principal organitzaci de masses de tot lEstat que ha de donar

respostes a unes problemtiques que anaven molt ms enll del sindicalisme. En aquells moments la CNT catalana, que tot just comptava amb 15.000 afiliats el 1915 i 73.868 a principis de 1918, agrupava a 345.000 cotitzants a principis de 1919. Ben aviat en serien ja mig mili noms al Principat. Cap altre partit ni organitzaci social se li acostava. El principal partit de mas-

ses a Espanya, el PSOE, comptava amb 21.000 militants a tot lEstat i la UGT aconsegu arribar durant aquest perode a un mxim de 240.000. De fet, tampoc mai ms lorganitzaci confederal tornaria a reunir aquesta xifra. Tan sols en el marc de la Guerra Civil, i en aquest cas en un context on la sindicaci fou decretada obligatria, retorn a les xifres de 1919. Les victries en els conflictes, algunes tan perdudadores com el decret de les 8 hores, i labrumadora superioritat organitzativa del sindicalisme, es podia considerar lxit ms absolut duna nova generaci de sindicalistes que tot just ara travessaven la frontera de la trentena.

De lanarquisme a lanarco-sindicalisme: laposta sindical


Els Segu, Pestaa, Peir, Quemades o Viadiu, entre daltres, conformaren una generaci extremadament singular. Formats sota el record dels luctuosos processos de Montjuc de 1896, que portaren a la detenci i tortura de gaireb mig miler de militants de lobrerisme darrel llibertria; fe-

Abril de 2013

Dinamita de cervell 25

ren els seus primers passos militants durant la vaga general de Barcelona de 1902 que, entesa com un acte insurreccional port a lallament de lanarquisme, i la Setmana Trgica de 1908. Perode en el qual Barcelona fou coneguda internacionalment com la Rosa de Foc i en el qual aquesta generaci aprengu de les insuficincies de lanarquisme existent. Ents aquest com la combinaci duna activitat tancada en grups dafinitat amb la prctica insurreccional en moments propicis. Fou precisament la certesa del fracs daquest model don sorg el seu comproms sindicalista com a espai de contacte i treball amb la classe obrera. Aquest es cov en el marc de la recent creaci de Solidaritat Obrera el 1907 i es desenvolup en el marc de la Confederaci Nacional del Treball creada a Barcelona el 1910. Fou en aquest espai on, a partir de 1914, aquesta generaci comen a prendre el relleu assumint la direcci progressiva del sindicat. No sense certes ruptures que tingueren el seu principal moment de visualitzaci amb la polmica que va desfermar el Manifest del 16. Text que postulava el suport de lanarquisme internacional a la Triple Entente contra els imperis centrals en el context de la Primera Guerra Mundial, impulsat per personalitats com Kropotkin, Jean Greve o Paul Reclus, tingu el suport de destacats anarquistes de la Pennsula, com Federico Urales o Tarrida. Fou Segu, acompanyat per la nova generaci de sindicalistes, el que des del crrec de secretari de lAteneu Sindicalista, organisme que fomentava la introducci dels anarquistes en el sindicalisme, atac les posicions probellicistes, propugnant en tot cas la necessitat dimpulsar processos revolucionaris per acabar amb la guerra. Per la principal marca daquesta nova generaci fou la innovaci en el camp del sindicalisme. Procs en el qual Salvador Segu, conegut com el Noi del Sucre, jug un paper central. Triat president de la Federaci del Ram de la Construcci de Barcelona el gener de 1915, impuls el nou model de sindicat nic. Fins llavors larticulaci dels treballadors es feia segons lofici que realitzaven en el marc duna indstria o obra, model que portava a un conflictivitat en el marc de lofici. Amb la nova proposta els obrers sorganitzarien, independentment de lofici o la categoria

laboral, en un sol sindicat dindstria i de ram, protagonitzant tamb una conflictivitat conjunta en aquests nivells. La innovaci fou exitosa en el sentit que les vagues dindstria i ram bloquejaven completament la producci, establien una forta solidaritat entre les diferents realitats laborals i aconseguiren notables millores pels treballadors. Fou precisament aquest xit el que impuls al Noi del Sucre primer a la direcci de lAteneu Sindicalista i, posteriorment, a la secretaria general de la CNT catalana durant el Congrs de Sants de 1918. Congrs on el model de Sindicat nic fou establert obligatriament per tots els rams de la producci catalana. Malgrat les resistncies que aquesta innovaci trob entre diversos sectors de treballadors, i en termes ideolgics des del camp de lanarquisme individualista representat en aquest cas per Federico Urales, el convenciment de que lacci conjunta i integrada estava assolint importants conquestes, comport la seva acceptaci final. El Sindicat nic era en aquest sentit una aposta forta per la unitat de la classe que an acompanyada per mesures com la lluita contra el treball dels menors, la sindicaci de les dones, la prohibici de realitzar hores extres mentre hi haguessin treballadors aturats i limpuls dun jornal nic per tots els treballadors i treballadores. (2) [2] El que va seguir a aquesta transformaci fou el creixement imparable de la CNT a partir daquell Congrs fins a arribar al mig mili dafiliats, les successives victries en els conflictes i la coronaci final que es produ amb el resultats de la vaga de la Canadenca. Sense lemergncia daquest nou tipus de sindicalisme s incomprensible lhegemonia que exercir lanarcosindicalisme al llarg daquest anys entre les classes populars catalanes, ni la mateixa potncia que adquir la nova generaci de dirigents, entre els que destacava clarament Segu, per ells no eren tan sols sindicalistes. Extrem, aquest ltim, que Segu sempre deix clar. Amb lacci sindical Nosaltres estem produint en lobrer la set duna vida millor i, daltra banda, el foc hum dels cors que se senten iguals, que sendevinen iguals els uns amb els altres. Lemoci de la igualtat () Anem a lassociaci, al comunisme, a garantir el dret a la vida () Creats els organismes per resistir b poden ells mateixos bastar-

se per atacar. (3) [3] Lobjectiu no era altra que la transformaci radical de la societat, car De qu servirien tants esforos i afanys si la responsabilitat daquesta fora, si la capacitat daquesta fora no fos altra que la daconseguir una ral ms i una hora menys. Hi hauria la compensaci de tants esforos amb aix? De cap manera companys; i aqu hem de parlar amb tota la franquesa, amb tota la sinceritat. Nosaltres anem, com deia anit el company Pestaa, al comunisme; anem a la socialitzaci de tost els bns de la terra. (4) [4] Per, com es feia una revoluci? Aquest era el problema que Segu plantejava davant de lassemblea de les Arenes el 1919. Aquest s el problema al qual intent donar una resposta terica i prctica, en un procs de maduraci que el port ms enll de Catalunya i cap a un anarcosindicalisme ple.

El Segu revolucionari
La concepci inicial de Salvador Segu, com la dels seus companys, sobre la revoluci s encara molt deutora de lanarquisme del segle XIX. Difcilment podia ser daltra manera en una generaci que no havia viscut mai cap intent real de revoluci. Els intents insurreccionalistes en el marc duna vaga general, entesa de forma mtica com el moment de la realitzaci de la justcia i de la construcci de la Nova Jerusalem a la terra, era el seu nic referent en aquest cam. Certament el sindicalisme revolucionari ja havia pres carta de naturalesa amb la Carta dAmiens de 1906 de la CGT francesa i la seva influncia havia impregnat de forma indefugible lADN fundacional de la mateixa CNT. Aquesta nova formulaci es basava en un credo que intentava superar els marcs ideolgics existents fins llavors. No es postulava en aquest sentit com una nova ideologia, sin com una estratgia que feia dels sindicats apoltics i de masses lrgan alhora de defensa i dofensiva de la classe: lnica eina possible de la revoluci. Tamb era cert que aquest nou credo havia marcat els debats del Congrs Internacional Anarquista dAmsterdam de 1907. En ell, no shavia arribat a cap conclusi clara, i de fet part de lanarquisme seguia

rebutjant el sindicalisme com a eina de transformaci social, per tamb en ell una nova corrent prengu fora: lanarcosindicalisme. En el pas de lanarquisme a lanarcosindicalisme Segu, com els seus companys, arrib a la prctica sindical, entenent-la com el principal espai de treball de masses i com a eina de resoluci dels problemes ms immediats duna classe, la obrera, a la qual pertanyia. Tanmateix, cap de les noves concepcions que es trobaven en aquell moment a debat havia tingut una prctica real de procs revolucionari i totes elles es movien encara en el camp duna profunda abstracci. El mateix Noi del Sucre, en els seus textos de 1916 i principis de 1917, concebia ja clarament la potncia del sindicalisme de masses com a eina duni de tota la classe, ms enll de les diverses afinitats ideolgiques que hi havia en el seu si. Tamb observava com lorganitzaci obrera era un principi en el present de la possibilitat duna nova societat en el futur. Una societat on la producci i la distribuci estigus en mans dels sindicats. Per era ms dubitatiu sobre la possibilitat que el sindicat sestabls com lelement activador del procs revolucionari. En definitiva, segons les seves paraules, entre marxisme, anarquisme o sindicalisme hoy, nadie, que sea honrado, intelectualmente hablando, puede afirmar en qu forma van a realizarse los nuevos valores que el socialismo trata de establecer como normas de vida en la conciencia colectiva de los pueblos. (5)[5]. En el moment que opinava aix acabava de complir trenta anys i la revoluci estava a punt de deixar de ser una debat teric per ell. La gran guerra que assolava Europa, que havia comportat lamassament de grans fortunes entre les classes dirigents catalanes i espanyoles, comenava a afectar a les classes populars de la Pennsula. Una situaci on, per Segu, Arribada lhora de les grans crisis, pot ser que arribi tamb lhora de la gran justcia; la imprevisi, legoisme, el lucre, la rapinya i el desenfrenament han estat en aquests moments els mitjans pels quals el capitalisme ha volgut conser-

var el poder. Nosaltres veiem ja com a presagi de tragdia, que de tots els racons dEspanya la veu del poble protesta airada; nosaltres veiem, all al lluny, com es va dibuixant, confusa per enorme, la silueta del poble que avana; sn els exercits de la fam; sn els desemparats que tractaran de destruir limperi de la injustcia. (6) [6] El regust del que havia estat un dels grans oradors de la Frana de principis de segle, el socialista Jean Jaurs, en tots els discursos de Segu durant aquest perode amagava quelcom ms que una esperana. El nous dirigents de la CNT estaven impulsant una aliana amb el seu sindicat rival, la UGT, seguint la idea de que el primer era la unitat de la classe, que ja havia donat els seus primers fruts el desembre de 1916. El dia 18 daquell mes es produa a Espanya la primera vaga general de 24 hores contra la carestia de la vida amb un amplssim seguiment. Era el principi del cam que havia de portar a la vaga general revolucionaria. Era, tanmateix, una revoluci encara pensada en termes de sistema poltic. Lobjectiu ms clar era acabar amb el vell sistema de la Restauraci i el model seguia sent deutor de la vaga general com moment revolucionari i no com una anella ms dun procs ms llarg i complex. Els possibles aliats en aquells moments per assolir tals objectius eren les Juntes Militars i lAssemblea de Parlamentaris. Els primers, afectats per la prdua de poder adquisitiu en un context inflacionari i per les reformes que havien comportat una prdua de privilegis de loficialitat, shavien manifestat contra el govern el juny de 1917 utilitzant una retrica regeneracionista que semblava prometre un possible comproms amb la fi del rgim de la restauraci. LAssemblea de Parlamentaris per la seva banda es reunia el 19 de juliol a Barcelona conformada per republicans, liberals, radicals i capitanejada per Camb i la Lliga Regionalista amb la demanda danar cap a unes Corts Constituents que acabessin tamb amb el sistema poltic existent. En aquest context semblava que una vaga general podia ser el preludi de la caiguda del sistema i la conformaci dun nou govern pro-

26 Dinamita de cervell

Abril de 2013

visional. Tanmateix, quan la CNT i la UGT decretaren la tan esperada vaga revolucionaria el 13 dagost de 1917, al llarg dels tres dies que va durar, es fu pals que estaven sols. Els militars, en els quals havien posat tantes esperances tant els republicans com els catalanistes, acabaren pactant amb el govern i reprimint els treballadors i lAssemblea de Parlamentaris posteriorment qued en un no res al integrar a la burgesia catalana al poder via lanomenament de Camb com a ministre. La vaga acab amb 70 morts, 2.000 empresonats, entre els quals els seus principals organitzadors. Segu es pogu escapar de la repressi fugint a Frana. Totes les previsions havien fallat. El Noi del Sucre, malgrat restar amagat en aquells moments, tanmateix seguia mantenint la confiana en una revoluci propera. Els vents revolucionaris que venien dEuropa i lesclat de la Revoluci Russa de febrer de 1917 mostraven que es vivien temps on els pobles tenen lorgull de viure un dels moments ms emocionants de la seva histria () no sn els davui moments per vacillacions () Ha passat el xfec per no la tempesta que, tard o dhora, esclatar. (7) [7]. Un moment on, tanmateix, La resurrecci es far, no per miracle sin per obra de la voluntat () Jo s que el baptisme de sang s ms fecund que el de les sagrades aiges del Jord. Jo s que les bastilles sensorren per laudcia del pensament i no pas per leco dels dus. Jo s que la histria sescriu amb el cos adolorit i esclatant lavenir () Jo s que, en aquestes hores, a les presons i els presids dEspanya fins i tot les pedres millenries parlen llenguatge rebel i hum. Jo s que la ruta s infinita, per s tamb dels deserts inhospitalaris i dels climes insuportables, i amb lesfor de cadasc i de tots urgeix que els travessem el ms aviat possible. () Jo s que hem empres el cam i que es saludable caminar. (8) [8]. I s partir daquest instant, i de la constataci que calia traves-

sar el desert fet del fracs de 1917, que comen a madurar en Segu ja no una revoluci per transformar el sistema poltic, sin una revoluci de classe. Una revoluci que es faria segons els parmetres dun sindicalisme revolucionari molt ms madur i complex ja no del que el propi Segu havia absorbit en els seus anys formatius, sin del que shavia establert en els seus documents fundacionals. La veu abrandada i emftica de Jaurs es va anar apagant, mentre ell anava teixint la seva prpia veu. El primer problema que hagu dafrontar la reflexi seguidiana era labandonament de tots els esquemes heretats del segle XIX sobre la realitzaci el procs revolucionari: quina seria leina de la transformaci social i en que consistiria exactament aquesta transformaci, eren els grans interrogants a respondre. En aquest sentit, en el mting de clausura del Congrs de Sants de 1918, es plantej clarament i amb urgncia que El problema que han de plantejar-se desprs de lestocinada universal no el resoldran els governs capitalistes perqu ja la conscincia dels treballadors no permet que sels enganyi. Per encara amb ms urgncia, de les cendres del mn antic emergia el repte de construir-ne un de nou que tal vegada nosaltres, en aquests moments, tampoc no podrem resoldrel si ens exigissin la responsabilitat de fer-ho. (9) [9] Marc en qu era necessari per Segu constituir el proletariat en una gran organitzaci de masses i en qu la idea de provocar vagues generals com a moment insurreccional anava quedant en segon terme. I, certament, amb poc temps leina com a mnim en termes organitzatius estava constituda, com es fu pals durant la vaga general de la canadenca de 1919, per ho estava tan sols a Catalunya. Aquesta havia estat la fora i el lmit daquella vaga que no es pogu dur ms enll. De fet, quan sintent, amb una nova vaga general el 24 de mar de 1919, aquest cop declarada a tota la provn-

>> Contraanunci

cia de Barcelona a Lleida, Girona i Palafrugell, el resultat no fou altre que la suspensi de totes les garanties constitucionals i la declaraci de lEstat de Guerra que es mantingu fins el 13 dagost amb ms de 400 militants detinguts. Resultat que port als dirigents catalans, assenyaladament en aquest sentit a Segu i a Pestaa, a iniciar una amplia campanya per estendre lorganitzaci per tot lEstat. Com afirmava a Madrid loctubre de 1919 de poc en serviria que aquesta fora immensa, que se sost per la tenacitat i la convicci del proletariat catal, queds tancada solament en els murs dall que sen diu Catalunya. (10) [10] Campanya que, en el context de la celebraci del Congrs de la CNT el desembre de 1919 al teatre de la Comdia de Madrid, ben aviat comen a recollir els seus fruts amb el creixement de lorganitzaci a Espanya. Per el creixement per si mateix no era res sense un model revolucionari i en aquest sentit la proposta de Segu ja era clara: El Sindicat nic ve a ser la preparaci collectiva, ve a ser la preparaci professional perqu en el moment donat de la possibilitat duna transformaci social, aquesta capacitat collectiva i professional sigui la garantia que les altres classes socials spiguen precisament com nosaltres anem a fer aquesta transformaci i anem a apoderar-nos-en () Volem el Sindicat nic perqu els nostres companys sentin la dignitat de la seva professi; volem el Sindicat nic, perqu siguem forts i siguem indestructibles; volem el Sindicat nic, per fer una tasca nta, realment revolucionria.(11) El sindicat era ja lalfa i el omega de la concepci de Segu. Leina de resistncia, leina de transformaci de la realitat, i leina de construcci de la societat futura on els sindicats organitzarien la producci, distribuci i el consum duna societat sense Estat ni capitalisme. s ms, fins i tot admetia una fase de transici, similar a la dictadura del proletariat marxista, on La dictadura, admetent que per anar del rgim burges la comunista ens calgui passar-la, ha de ser exercida pels sindicats.(12) Per assolir aquesta transformaci, que tenia com a pea nuclear el sindicalisme, segons el Noi del Sucre feia falta tanmateix una mplia poltica daliances de classe i una profunda obra educativa i preparatria. En el primer sentit, en un moment en qu estava sobre la taula la proposta de fusi de la CNT i la UGT, rebutjada clarament en el Congrs de la Comdia de 1919, per no tan clarament per Segu, calia anar cap una aliana de classe bassada en els sindicats. Una aliana que alhora havia de sostreure la influncia del PSOE sobre la UGT, car Els nostres mtodes de lluita sn completament diferents de la burgesia i el nostre camp dacci ha de ser diferent tamb. (13) [13], apartant-se de la lluita parlamentaria i de la forma dorganitzaci partidria. Es tractava en aquest sentit darticular una amplia alternativa sindical que assegurs la unitat de la classe i la possibilitat tant de fer la revoluci com darticular la societat futura. A partir daquesta unitat de la classe obrera es feia necessari tamb establir connexions amb els treballadors de la intelligncia , s a dir els professionals liberals i tcnics, i els camperols per garantir la possibilitat darticulaci de la gran alternativa al sistema imperant fins llavors. (14) En el segon sentit,

el de leducaci, que no es deixar dampliar en les futures reflexions de Segu, calia constituir dins de cada Sindicat nic amb els treballadors de la intelligncia escoles, ja que el moment urgeix i la Histria ens empeny a estar suficientment capacitats per donar una puntada de peus a tot aquest edifici social corcat que ens encadena, que ens tiranitza, que ens mata, precisament perqu nosaltres volem viure una vida lliure i noble, perqu nosaltres volem, per damunt de tot, el regne de la justcia social damunt de la terra.(15) El cam de la revoluci es presentava com a imminent pel Noi del Sucre en aquells moments i per tant tamb era urgent superar totes les insuficincies organitzatives i de projecte. Per era un cam traat. Els dubtes sobre quina havia de ser leina revolucionria, els sindicats, shavien esvat completament, malgrat latracci que el model bolxevic, el duna revoluci triomfant, exercia sobre tots els revolucionaris europeus. Per Segu, La nostra actitud enfront de la Revoluci Russa, ultrapassant els lmits de la simpatia, s la dels aliats disposat a defensar-la de totes passades. Per aix ens obliga a la submissi () ni a lacceptaci integrals dels mtodes emprats pels comunistes de lex-imperi del Zar.(16) De fet, ladmissi explicita de les diferents vies de cada poble per arribar al comunisme, no es sostreia tamb duna crtica, que accentuar en temps posteriors, a les insuficincies del processos revolucionaris alemany, hongars o rus que es vivien en aquells moments. Crtica que es centrava, ms enll del problema de lEstat, en el fet que realitzaven la construcci del socialisme no des de la mateixa esfera del mode de producci, partint aix dels sindicats, sin des de lorganitzaci poltica i institucional que per ell era una herncia de lantic mn. (17) Els plantejaments de Segu i del nucli duna part dels dirigents de la CNT catalana sinscrivien aix plenament en els debats que estaven protagonitzant les esquerres radicals europees,

majoritriament ja enquadrades dins del comunisme bolxevic en aquells moments, a lentorn del consellisme i el sindicalisme. Noms hi havia dues diferncies radicals davant dels plantejaments italians, francesos o holandesos: en el cas catal i espanyol aquest debat estava pilotat des duna part de lanarquisme, cosa que explica que no fos recollit en la codificaci daquesta discussi produda posteriorment bsicament per intellectuals darrel marxista; en el cas catal i espanyol el debat i les propostes sobre el canvi revolucionari no eren protagonitzats per una minoria del moviment social i poltic, com era el cas de la resta dEuropa, sin per lorganitzaci majoritria del moviment obrer. La maduraci daquest projecte visqu tanmateix un canvi radical de context. A partir de 1920, en una situaci similar a la que es visqu a la resta dEuropa, lonada revolucionria inaugurada amb la finalitzaci de la Primera Guerra Mundial deix pas a la reacci conservadora. Situaci en la qual emergeix el Segu ms desconegut, mal interpretat i tamb, probablement, el ms interessant. Usualment aquest desconeixement o esbiaixament interpretatiu sha basat en la consideraci de que Segu fou bsicament una home dacci, un activista, i que ens deix un llegat faltat de reflexions. El fet, contrriament, s que en els pocs anys de vida que li quedaven a aquell obrer manual sense una formaci educativa sistemtica, produ una densa i rica reflexi. La nova situaci que sestava vivint el port a una actualitzaci extraordinria del projecte revolucionari. Actualitzaci que en molts sentits els moviments revolucionaris europeus encara tardarien ms duna dcada a incorporar, un cop el feixisme havia esdevingut una realitat indefugible. >> Les notes bibliogrfiques es publicaran en la segona part de larticle al prxim nmero de la revista

Abril de 2013

Dinamita de cervell 27

Lngels sha mort, lngels vola


Jordi Mart

A les 11 del mat del diumenge 7 dabril del 2013, es moria lngels Rodrguez, militant de la CGT i Presidenta de la Fundaci Salvador Segu, companya i nima de mil coses dins dels mons anarcosindicalistes aquests que transitem i on vivim algunes i algunes. El cncer contra el que lluitava li havia guanyat la partida. Lngels no era cap cara amable ni una dona suau de tracte a primera vista per s que es mostrava com una magnfica persona, bona fins a lextenuaci quan la tractaves ms, per que no aguantava de cap de les maneres els capellans ni els qui es neguen a pensar i noms repeteixen tpics, ms quan aquests es disfressaven de llibertaris. I suposo que per aix ens entenem tan b en moltes coses, tot i que la nostra relaci personal va ser escadussera i concreta, sotmesa majoritriament a projectes seus en qu em feia participar i que jo acceptava per complaena mtua. De fet ens vam conixer una mica ms a partir duna editorial que jo vaig escriure a un Catalunya en qu jo latacava durament perqu havia llenat una revista a la brossa perqu incloa la paraula Nadal a la portada. El debat i la controvrsia ens va apropar i ens va fer cmplices en moltes discussions ms, tot i que per sort mai no vam estar dacord en gaireb res. Aix s, coincidem en prcticament tot. Ens vam conixer a CGT, s clar. Ella era presidenta de la Fundaci Salvador Segu i ho era per convicci i perqu sabia que podia fer-ho. Exi-

gent fins al final, combativa i allunyada dels tpics, crtica com qui ms amb qui noms sabia repetir clixs... lngels era molta ngels. Ho era tanta que preferia un bon enemic que un amic imbcil, sempre. I aix a mi mapassionava. Havia estat Secretria de Comunicaci de la CNT de Catalunya quan Ramon Barnils dirigia la Soli i mexplicava que si Barnils havia acceptat havia estat en part perqu ella li feia descut, sencarregava de dir als vells confederals que no vinguessin a amonar i a queixar-se a la redacci de la Soli o del Catalunya, que fessin alguna cosa, que curressin i que si no era aix que callessin, colla de ganduls...

Vam coincidir en moltes ocasions i en alguns projectes, com la publicaci dels seus textos sobre la lluita de les dones per la seva existncia en forma darticles al Catalunya o amb la proposta de contrastar articles histrics de i sobre la CNT amb opinions dactivistes socials actuals sobre els mateixos temes de qu parlaven els anarquistes dabans. El darrer cop que la vaig veure va ser perqu va venir a fer-nos de guia personal a lexposici sobre els cent anys de lanarcosindicalisme, en el centenari de la creaci de la CNT. Eren una exposici i unes jornades que ella havia comissariat de forma molt intelligent i sense deixar que la cosa

esdevingus dautoconsum, per aix va fer lexposici central al Museu dHistria de Catalunya, per exemple. Lngels nestava molt contenta i realment lexposici, les publicacions i tot plegat feia goig. Estava tan contenta que ens va guiar per lexposici enfotent-sen de mitja exposici i de la prctica totalitat de lanarquisme peninsular i de la seva histria. Per qu ho feia? Doncs perqu tenia clar que tot i que calia conixer don venem no volia convertir de cap de les maneres el propi passat en altar de res. I jo laplaudia i laplaudeixo per aquesta actitud. La seva tesi doctoral, de qu parlava per no acabava mai perqu la

vida se li emportava massa temps, havia de ser sobre Salvador Segu, i era, ja ho sabem totes i tots, imprescindible, com ella mateixa, com tot el que bellugava i portava entre mans. Avui lanarcosindicalisme perd lngels i amb ella una forma de veure lanarquisme de forma oberta, lluny fins i tot de la paraula, lluny de dogmatismes i dimbecillitats en qu moltes i molts viuen segurs en les seves inseguretats. Una altra gran persona que sen va i que ens deixa un buit que caldr omplir amb alg altre que sigui capa dajuntar lalegria i la vida sense allunyar-se gens ni mica de les ganes de transformar-la i de fer-ho ja, aqu, sense demanar perms, perqu li ve de gust i prou. ngels, no et dir aix de que la terra et sigui lleu perqu s que, com sempre, tu voles enlaire i ten fots dels dogmes i dels dogmtics, dels grisos dara i dels dabans, dels del cruzado mgico i dels del Sufres vida?, de qui est mal follat i per aix arrossega amargors que no sn ni han de ser dels nostres i de qui darrere de les paraules no hi t res. Que el vol et sigui precis, ngels, i que els vols que has fet per aqu a baix trobin lalegria que eres capa de transmetre amb qualsevol que sen vagin a la merda dit per passar lestona o no. Que el teu riure, que quan sortia ho inundava tot lluny de la melangia, ens porti a recordar-te amb la certesa que lnica revoluci s aquella que es fa i que es fa rient, aqu i ara. Fins sempre! * Jordi Mart Font s activista social, treballador de lensenyament, periodista, escriptor i afiliat a la CGT de Tarragona

PAPER PINTAT

Deixem la ment en blanc?


Alba Caellas Canadell

mb larribada del segle XX es va produir una veritable revoluci cultural. Una de les cares ms conegudes daquest gir s larribada de les avantguardes histriques, amb uns plantejaments tan nous que encara avui en dia ens nestem recuperant, quan a vegades ens desconcertem davant un quadre abstracte o duna pintura blanca amb un quadrat vermell al mig. Es tracta dun canvi radical de plantejament de lart: el pas de lart ents com a reproducci de la naturalesa a lautonomia de lart en si. Un dels fets ms radicals en aquest canvi de conscincia artstica va ser larribada de labstracci. La finalitat de la pintura ja no era narrar una histria, laspecte extern del mn, sin ms aviat el mn intern de lartista a travs de les mltiples possibilitats que sassolien amb tcniques i materials fins aleshores inaudits en art. El fet de donar intensitat a les formes, els colors i la textura responia a la voluntat dels artistes de trobar un estil ms directe i esbossat, que arribs a lespectador ms per la via sensorial que intellectual. Fou en aquest mateix sentit que una altra de les caracterstiques del nou art fou la de recuperar el primitivisme, lart popular i

infantil, recorrent a tot all primigeni i pur. Tamb amb aquesta finalitat sintroduen nous materials com la sorra, la fusta o lescaiola, acompanyats per la tcnica del collage. Aquest canvi en el gust va repercutir, bviament, en la recepci de lart. Daquesta manera, el pblic es va haver dacostumar a tenir un paper ms actiu, i en un primer moment es va rebre amb certa hostilitat. Eren molts canvis en poc temps, alguns difcils dencaixar; cal tenir en compte que lart modern va suposar un trencament brusc de la relaci entre la cultura i les institucions. Fins aleshores, lart havia expressat idees que sorgien daquestes, per aix canviava pel fet dexpressar un mn ms personal i sense lmits, en qu, sovint, la crtica hi era present. Per altra banda, tamb es trencaren les funcions tradicionals de lart, concebut per espais pblics com palaus o esglsies. En el cas de lart modern no t una relaci intrnseca amb lespai on ser observat, ms concebut per a lesfera privada. No es vol dir, amb aix, que lart no expressi uns interessos comuns, per en canvi s que aquests interessos sn contemplats des duna ptica individual, com una opci personal. Podrem entendre aquest nou art lligat a un seguit de canvis accelerats que es produen entre 1910 i 1913, i que abraaven tamb la filosofia i la in-

dstria. Aterrava un nou paradigma, i sactuava amb conscincia daquesta modernitat. El velo desenvolupament de la cincia, que influa en totes les esferes de la vida, aix com el de la psicologia, entre altres, van propiciar el naixement vertigins de diferents estils que es retroalimentaven i solapaven enmig dun procs en qu sestaven transformant la sensibilitat i les idees. Aix, es plasmaven els valors propis de la modernitat, que eren valors collectius. Daquesta manera, tant lart com la filosofia es convertien en quelcom actiu i creador, desafiant la seva funci tradicional de passius contempladors i reflexes de lentorn. Ja fa ms de 100 anys des de larribada de les avantguardes, i encara avui ens costen dentendre. La manera com ens han ensenyat a mirar hi t molt a veure: a ning se li acudiria comprar, com es feia anys enrere, llibres a metres per decorar el menjador, com en canvi s que es fa en lart. Lart modern requereix, simplement, un canvi de mirada: no buscar res, no voler llegir res, no pretendre trobar una histria. Mirar un quadre fins aconseguir no pensar i veure noms els colors, les textures, formes que es superposen dins el nostre cap: labstracci s difcil? Potser s. Tant difcil com s per nosaltres arribar a deixar la ment en blanc.

28 Dinamita de cervell

Abril de 2013

El far

Personatges de la revoluci:

Grup sindical descriptors catalans de la CNT


Ferran Aisa

urant lpoca de la guerra civil els escriptors i els poetes no solament es mobilitzen a favor de la revoluci, sin que sorganitzen sindicalment per unir la seva veu a la lluita antifeixista. El primer a fer-ho ser el POUM, el qual organitza el seu nucli sindical amb el nom dAssociaci dEscriptors i Artistes Socials, entre els seus adherits hi ha Julin G. Gorkin, J. B. Atcher Shum, Jordi Arquer, Francesc Seriny, Salvador Roca i Roca, Josep Contel, Melcior Niub Niu, Josep Comabella, Joan B. Xuriguera... A lAgrupaci dEscriptors Catalans, adherida a la UGT, hi trobem Francesc Trabal, Ramon Xuriguera, Joan Oliver, Merc Rodoreda, Joan Santamara, Jeroni Moragas, Alfons Maseras, J.Roca

i Roca, Josep Palau i Fabre, Llus Montany, Josep M. Francs, M. Teresa Vernet, C. A. Jordana, Xavier Benguerel,... La darrera formaci que es va constituir fou el Grup Sindical dEscriptors Catalans, adherit a la CNT, en formaven part: Josep Pous i Pags, Marc Benet, Anna Muri, Josep Maria Muri, Carme Montoriol, Manuel Tarrag, Delf Dalmau, Manuel Cruells, Jaume Balius, Enric Lluelles, Vctor Mora, Xavier Viura, Ramon Vinyes, Alexandre Gilabert, Miquel Llor i altres. A la CNT van adherir-se molts escriptors que simpatitzaven amb la CNT i que la veien ms arrelada a Catalunya que no pas la UGT. Entre el grup descriptors afiliats a la central anarcosindicalista nhi havia alguns dEstat Catal, per aix no va crear mai cap tensi ni problema. Josep Maria Muri, a Vivncies dun separatista (El Llamp,

1985), afirma: ...per la meva condici de militant dEstat Catal no hi vaig tenir el ms petit incident ni desconsideraci, amb tot i que mai no vaig deixar dexhibir-la. Un dels ms destacats adherent a la CNT era Josep Pous i Pags (Figueres, 1887-Barcelona, 1952) autor de la novella La vida i la mort den Jordi Fraginals (1912). Pous i Pags dirig la Instituci de les Lletres Catalanes i fou president de lAteneu Barcelons. El 1939 es va exiliar a Mxic fins a 1944 en qu va retornar a Barcelona. El Grup Sindical dEscriptors Catalans de la CNT va publicar el setembre del 1937, el llibre Escriptors de la Revoluci, que recollia textos en prosa i poemes dels autors: J. Guibernau i Jan Alexandre G. Gilabert, Marc Benet, Anna Muri, Carme Montoriol i Puig, Enric Lluelles, Josep M. Muri, Xavier Viura i Delf Dalmau. Els textos

eren precedits per un preliminar: Cal reconixer, malauradament, que no tots els escriptors shan posat al servei del magnfic moviment popular que esclat el 19 de juliol; per tamb cal dir que sn molts els qui el senten, els que hi treballen, els que hi sn a dins i que en aquest any de lluita no han parat descriure i de parlar amb frases orientadores i fomentadores dentusiasme. I per fer veure al poble quins sn els seus fills que lhonoren amb les lletres; i amb lintent de deixar a la histria un llegat documental; i per fer justcia als escriptors que donen a la Revoluci tot llur esfor de ciutadans, hem fet aquest volum. Un volum, aquest, que t en certa manera carcter antolgic. Hi hem aplegat diverses com-

posicions literries de revoluci que han produt durant lany escolar els escriptors catalans afiliats a la Confederaci Nacional del Treball. Per volem que aquest llibre tamb representi un homenatge a tots els escriptors catalans que, generosament i sense partidismes, lluiten per la Revoluci.

SALUT I ANARQUISMES

Loasi catal
Bernat Muniesa

l partit Convergncia Democrtica de Catalunya (CiU a partir dara) s un partit, no hi ha dubte. Tamb s catal. Dos qestions indiscutibles. Per no s democrtic, perqu les seves victries electorals a Catalunya, des dels anys 80 (segle XX), han creat finalment una mena de feixisme posmodern, s a dir, sense camises blaves (falangistes) ni negres (feixistes) ni pardes (nazis). Un sistema que, sota la aparena democrtica, coarta la llibertat dexpressi (per exemple: financiant mass media, com TV3, La Vanguardia, lAra,. lAvui) i amaga al mxim la corrupci mafiosa del partit, s a dir, del pujolisme i els seus capos.

Banca Catalana, als anys 80 (segle XX) ja fou un primer toc que el PSOE felipista va tapar per interessos poltics. Un dels darrers escndols ha estat el Cas Palau, del clan Millet, lligat al pujolisme (CiU), i entre aquest i el de Banca Catalana, els cas Pretria i suma i segueix. Recordem els temes de Prenafeta i Maci Alavedra, convergents de primera lnia i procesats en el seu moment. El darrer escndol t un protagonista: Oriol Pujol, fill del cap de la famlia Pujol-Ferrusola, vinculat als casos ITV, la qual cosa sembla que frustar el seu accs al lideratge desprs de lhonorable Artur Mas, plenamente vinculat al cercle pujoli. I com deiem, doncs, CiU s un partit poltic i s catal, per no s democrtic. Qu han estat votats majoritriament moltes vegades? Indiscuti-

ble. Tamb s indiscutible que hi ha un percentatge de votants sotmesos a la servitud voluntria. Mexplicar. Fa molts anys, vers finals de la Edat Mitjana, un amic del filsof Michel de la Montaigne, de nom ttiene de Le Botie, va escriure un opuscle titulat precissament La servitud voluntria, on es feia creus de cm milers de camperols no es sublevaven contra un senyor feudal, propietari de la terra i que tenia el dret a la pernada. Una dita castellana de lpoca deia: el destino de los pobres es el mismo que el de las cabras: o morir como cabritos o vivir como cabrones. Existeix, doncs, una vocaci masoquista entre els sers humans. Potser, per trobar una explicacin als vots que rep CiU hauriem danar a Freud o Jung. I la veritat s que entre la co-

rrupci catalana i la de gran part del resta dEspanya, estem, els ciutadans treballadors, voltats de porqueria. Com es deia en el film La grande bouffe, la merda ens volta arreu. Fins

quan esprimir la mafia de CiU la pacincia dels ciutadans. Que marxin als seus paradsos fiscals i proclamin all la independncia de les seves fortunes dineraries.

>> La recepta

Panades dolces amb sobrassada


Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Farina fluixa (la que es begui) Per al farciment Carn de bra danyell Sobrassada Botifarr Xulla Oli doliva un gra dall Sal i pebre bo

Elaboraci: Primerament feim la pasta de les panades. Posau la farina en forma de muntanya i li feis un forat. Enmig posau-hi el sam, lhaurem encalentit un poquet per desfer-lo millor, amb el suc de taronja, laigua, el sucre i loli. Pastau tot el conjunt fins a obtenir una massa homognia. Reservar.

Ingredients: Per a la pasta 150 g de sucre mlt Mitja tassa doli Mitja tassa daigua Mitja tassa gran de sam el suc de una taronja

Tallau la carn de xot a daus, mesclau-hi la xulla i trempau-la amb loli, lall ben picat, la sal i el pebre bo. Damunt un paper posau els trossos de pasta, un poquet ms grossos que un bomb de xocolata, i donau-los la forma de panada, farciu-los de carn, afegiu-hi un tros de botifarr i uns quants trossets de sobrassada. Amb un poquet de pasta ben primeta feis una tapadora

i tapau la panada amb els dits fent un pessic. I aix, una darrera laltre. Enfornau-les amb el forn a uns 190 uns 30 minuts, ms o menys (*). Han de quedar daurades. Bon profit!!! (*) El punt de cocci va unit amb el gruix de la massa, quan ms gruixuda ms temps necessita per coure, i li resta qualitat.

Abril de 2013

Dinamita de cervell 29

Una mirada crtica des del cinema

Alg va volar sobre el niu del cucut


Joan Canyelles Amengual

(One flew over thecuchoos nest, Milos Forman, 1975). McMurphy (Jack Nocholson) s un recls condemnat per violaci, que per evitar fer treballs forats a la pres, fingeix estar boig i s tralladat a un Hospital Psiquitric. All senfrontar a la tirania de les normes establertes i al poder desptic de la infermera Ratched (Louis Fletcher). McMurphy intentar que els seus companys abandonin la docilitat a la que estan sotmesos. Ortanitza partides de cartes, els porta dexcursi sense perms, i finalment munta una festa on el jove Billy (Brad Dourif) perd la seva virginitat amb una prostituta. Quan Ratched ho descobreix i li diu que li contar a la seva mare tot el que ha passat, ell es sucida. McMurphy intenta estrangular-la i desprs de ser redut per membres de lhospital el sotmeten a una lobotomia que el deixa idiotitzat. Qui ha sigut el seu suport ms slid, el Jefe Bromden (Will Sampson), lofega amb un coix i desprs sescapa de lHospital aconseguint la seva llibertat. Milos Forman va ser un dels directors que juntament amb Ivan Paser o Jaromil Jires entre daltres, impulsaren el Nou Cinema Txecoslovac, a labric de la Nouvelle Vague francesa i el Free Cinema angls amb influncies tamb del Neorealisme itali. Les personals comdies rodades al seu pas natal: Els amors duna rosa (Lsky jedn plavovlasky, 1965) i Al foc, bombers (Hori ma panenko, 1967), caracteritzades per la versemblant observaci de la vida quotidiana el donen a conixer internacionalment. Linvasi sovitica de la Repblica Txecoslovaca el porta a un curt exili a Frana, abans de traslladar-se als Estat Units, on dirigir lany 1971 Joventut

Fitxa tcnica
D: Milos Forman; G: Lawrence Hauben i Bo Goldman sobre la novella de Ken Kesey; Ft: Haskell Wexler, William Fraker i Bill Butler; Ms: Jack Nitzsche; Mt: Richar Chew, Lynzee Kingman i Sheldoh Khan; Int: Jack Nicholson, Louise Fletcher, Will Sampson, Wiliam Redfield, Michael Berryman, Brad Dourif, Dany De Vitto.

sense esperana (Taking of), comdia que enfronta a pares i fills amb al tema de la contracultura com a rerefons. Lany 1979, va rodar Hair, adaptaci de la comdia hippie amb msica de Galt MacDermont i text de Gerome Ragni i James Rabo, que no va ser ni de bon tros un gran xit de pblic i de crtica, tot i que algunes de les seves escenes son memorables. Dos anys desprs dirigeix Ragtime, monumental pellcula amb mltiples histries creuades, on un pianista afroameric intenta defensar els seus drets civils de manera pacfica, apellant a la justcia blanca, i que finalment es veur obligat a recrrer a una brutal espiral de violncia. James Gagney ofer aqu la seva ltima lli interpretativa incorporant al Comissari Rheilander Waldo. Lany 1984, una part de la crtica va defenestrar violentament Amadeus. Mirada de curt abast sobre una grandssima pellcula. Els va ofendre la imatge que oferia Forman dun dels ms grans genis musicals que ha donat la histria: Mozart. Una voluntria ceguera cinematogrfica no els permet gaudir de limmens talent, que per moments, els oferia el director dorigen Txecoslovac. En realitat, com crec que ha dit algun crtic, la pellcula tamb shagus pogut titular Salieri. Salieri, un home virtus (amb el sentit cristi de la paraula), oferia a Du les seves pregries i fins i tot el seu celibat, a canvi duna mica de genialitat, duna inspiraci que no va arribar mai. Salieri, conscient de la seva mediocritat, ha dadmirar, idolatrar la msica dun jove capritxs, maleducat i pervertit. Jove a qui naturalment odia. Assistim tamb a la dramtica autodestrucci de Mozart, endeutat, alcoholitzat, ha de dictar a Salieri des del llit on morir, les darreres notes del que ser el seu propi Rquiem. Brillant i devastadora escena, de les que et deixen paralitzat a la butaca i que incorpores al teu arxiu particular de fotogrames inoblidables. Les perruques punk, la rialla estpida de Mozart al principi de la pellcula, son una ancdota que prepara una perfecta progressi dramtica. Valmont, de lany 1989, des del

meu punt de vista s tamb una gran pellcula, perjudicada per lestrena gaireb simultnia de Les amistats perilloses (Dangerous liaisons, Stephen Frears). Totes dues basades en la novella del segle XVIII de Choderlos de Laclos, i totes dues tamb amb una gran direcci artstica i actoral. Per a mi es tan difcil no comparar-les com triar quina s la millor. Tal vegada Forman humanitza ms els personatges que Frears, i pel que he llegit, sacosta ms a lorigen literari. No he vist Man of the moon (1999), ni tampoc Els fantasmes de Goya (Goyas ghosts, 2006), per tinc moltes ganes de fer-ho per seguir a Forman i perqu les referncies que tinc son prou bones. Ken Kesey, autor de la novella que dona origen a la pel.lcula, va ser juntament amb Jack Kerouak, William Burruoghs i Allen Ginsber entre daltres, membre de lanomenada generaci beat, que va revolucionar a mitjans dels anys 50 el panorama literari nord-americ. Lantiautoritarisme, lanticapitalisme, lalliberament sexual, lexperimentaci amb drogues per accedir a una altre forma de realitat, la passi pel Jazz, lintent de voladura de les normes establertes i un cert apropament a la cultura oriental, foren les seves principals caracterstiques. En la dcada segent va tenir una influncia cabdal amb laparici del moviment hippy, la lluita pels drets civils i la revoluci sexual. Quan la novella es va publicar lany 1963, Kirk Douglas, va comprar gaireb immediatament els seus drets. Va contractar a Dale Wasserman per tal de fer una adaptaci teatral. Les primeres representacions es feren a New Haven i a Boston i finalment es va estrenar a Broadway el novembre de 1963. Kirk Douglas va interpretar el paper de McMurphy, personatge que el va atreure poderosament des de linstant en que va llegir la novella. Per les crtiques varen ser despiatades i lescs xit de pblic varen fer que lobra es retirs dels escenaris el 25 de gener de lany 1964. Estava decidit a portar-la a la gran pantalla i va enviar un exemplar de la novella a Milos Forma perqu penss

en si es veia capacitat per dirigir la pel. lcula. Per la novella mai va arribar al director txecoslovac (probablement es va quedar a les duanes). No va trobar financiaci per produir-la i finalment va abandonar el projecte. Anys mes tard li va vendre els drets al seu fill Michael, qui no sense esfor, va poder convertir el somni del seu pare en realitat. Kirk Douglas era ja massa gran per interpretar el paper de McMurphy i lescollit, (sbia decisi) va ser Jack Nicholson. Geraldine Page, Anne Bracroft, Angela Lansbury o Ellen Burstyn varen ser algunes de les actrius que rebutjaren el paper dinfermera Ratched, abans de que laccepts Louis Fletcher. Lequip tcnic i artstic es va traslladar durant un temps a lHospital dOregon, per conixer de primera ma les circumstncies i la vida quotidiana dels malalts mentals. La pellcula va guanyar els cinc scars principals daquell any (pellcula, director, gui actor i actriu), cosa que no shavia repetit des de que en el 1934 Frank Capra ho va aconseguir amb Succe una nit (It happened one night). Abans de fer una petita valoraci no puc deixar de comentar una cosa. Tal vegada a algunes i alguns de vosaltres us passi el mateix: em costa molt no tenir en compte el fet de que Mcmurphy sigui un violador. No paro de preguntar-me si alg que ha atemptat de manera tan brutal contra la llibertat duna persona, es pot erigir en alliberador. Em faig la pregunta sabent que no hi trobar fcil resposta. I em retrec a m mateix les simpaties que em desperta un personatge com aquest. Dit aix, crec que Alg vol sobre el niu del cucut s una obra mestra. Forman estava obsessionat en donarli a la pellcula una naturalitat que la fes creble, versemblant. Hi ho va aconseguir plenament. Va ser un encert absolut envoltar a Jack Nicholson dactors secundaris no gaire coneguts, perqu aix fa que en alguns moments tarribs a creure que realment estas assistint a una autntica terpia de grup. La pellcula de Forman s un dels ms vibrants allegats contra totes les

formes dopressi. I un crit desesperat a favor de la llibertat. Poques vegades sha vist a una pantalla de cinema una declaraci de rebellia tan aclaparant. Poques vegades, alguns dels principis anarquistes han sigut exposats, de manera tan lcida. Ingnuament, Kirk Douglas li va enviar a Milos Forman la novella de Ken Kesey perqu pensava que podia reflectir molt b la manca de llibertat a la Txecolovquia comunista. Per Ken Kesey era nord americ i en el seu relat parlava del seu pas natal. El manicomi/pres/Estat estava situat al mn occidental. A lhospital psiquitric on es desenvolupa lacci, bastants interns hi son per voluntat prpia. Han renunciat a la seva llibertat a canvi de no haver de prendre decisions, a canvi de no haver de pensar. El que denunciava Ken Kesey era la naturalesa repressora de lEstat, la forma suau o violenta deliminar qualsevol dissidncia que qestioni la seva autoritat. En un moment de la pellcula McMurphy proposa a la terpia de grup canviar els horaris de treball per poder veure un partit de baseball. Naturalment, la infermera Ratched shi oposa, per finalment hi ha una votaci. Tan sols tres persones li donen suport. Al dia segent, un altre intern vol fer una altra votaci per poder veure el partit aquell vespre, tothom que hi participa vota afirmativament, llavors Ratched diu que tamb han de votar la resta dinterns de la sala. Sn els que no tenen capacitat de decissi. Els que estan realment malalts, llevat del cap Bromden que finalment aixeca la m. Per aix i tot es queden sense partit perqu la infermera/general diu que la sessi ja havia acabat quan ha votat Bromben. En realitat veure o no veure el partit es el menys important. El que es rellevant, el que no pot permetre Ratched, s que els interns prenguin una decissi. En aquell moment McMurphy comena a radiar el partit com si estigus en el camp. Tots, que ja shavien retirat, tornen per veure el que passa, i finalment vibren amb el partit com si lestiguessin vent. s una de les escenes mes emocionants de la pellcula. Forman utilitza molt b el plans mitjans o els primers plans. Indaga als personatges, els escruta. Les interpretacions sn totes formidables. Per a la histria queda la glida fredor de la infermera Ratched, i la fora arrotlladora de Jack Nicholson, que desprs, pocs directors han sabut controlar. Memorable s tamb la darrera escena de la pellcula. A McMurphy li han practicat una lobotomia desprs dintentar estrangular a la infermera Ratched. Quan una nit torna als dormitoris est en un estat prcticament vegetatiu. El cap Bromdem (protagonista ocult, no en va la novella est narrada per ell en primera persona), un indi de dos metres dalt, que fingeix estar sord i mut per a que el deixin tranquil, i que ha sigut el seu gran amic, lofega amb un coix, arrabassa del sl la gran pedra on hi han les aixetes del quarto de bany i amb ella romp un gran finestral i la xarxa metlica que hi ha darrera. I escapa. Tots els interns celebren la seva llibertat. I nosaltres amb ells.

30 Dinamita de cervell

Abril de 2013

De llibres i lectura

Breu Histria de Catalunya, un llibre de Flix Villagrasa


Octavio Alberola

ombarda Edicions publica el darrer llibre de lhistoriador Flix Villagrasa amb el ttol de Breu Histria de Catalunya. El text, de centcinquanta planes condensa els esdeveniments daquest poble del nord-est de la pennsula ibrica des de la prehistria. El poble catal, com altres del mediterrani, s un barreja de races i cultures, des dels ibers fins als grecs, passant pels visigots, els jueus i els sarrans,

amb una important base romana en la llengua, en els costums i en la religi. La Catalunya contempornia sorgeix durant ledat mitjana com a frontera sud de lImperi carolingi. Seguint el model de monarquia confederal, fou lembri que don lloc a la corona hispnica fins que la noblesa castellana va aconseguir monopolitzar-la. Castellans i francesos van ser utilitzats pel primer rei borb, Felip V, per convertir la corona confederal en Estat espanyol, unitari i absolutista a inicis del segle XVIII. Des de llavors la tensi entre la Cas-

tella antropocntrica i la Catalunya centrfuga ha estat constant. La modernitzaci dels sistemes poltics (liberalisme democrtic), econmics (capitalisme industrial) i socials (obrerisme, anarquisme) sempre eren introduts a la pennsula per Barcelona, produint una diacronia respecte a la resta de lEstat, sempre al caire del collapse, que sovint ha desembocat en pronunciaments i dictadures militars, fent evident que lnica estructura estatal fiable per als dirigents poltics espanyols era lexrcit. El llibre de Villagrasa repassa els di-

ferents perodes daquesta histria de vegades comuna, de vegades parallela, de Catalunya i Espanya fins els nostres dies, quan es troba en marxa un procs delicat, i no exempt de tensions, que pot tenir com a conseqncia un nou pacte ms favorable per a la naci catalana, o la ruptura de la unitat territorial aconseguida a sang i foc, i que avui consagra la Constituci de 1978. El llibre no es distribueix a les llibreries. Els interessats poden demanar-lo en versi impresa a ladrea electrnica fvillagrasa@hotmail.com o b

descarregar la versi digital a http:// fvillagrasa.wix.com/villagrasa * Entre altres textos Flix Villagrasa va ser autor conjuntament amb Octavio Alberola, del llibret sobre el cas Granados i Delgado editat per la CGT.

>> Diccionari militant

Prudhommeaux, Andr (1902-1968)


Agust Guillamn

rudhommeaux, Andr (19021968) va utilitzar els pseudnims de Jean Cello i Andr Prunier. Va nixer el 15 doctubre de 1902 al familisteri (associaci cooperativa basada en concepcions fourieristes) de Guise, a Aisne. Va passar la seva infncia a Guise, Nmes, Sens i Versalles. El 1927, va formar part de Redressement Communiste, grup de lOposici (trotskista) dirigit per Albert Treint. El 1928, es va casar amb la sussa Dora Ris (coneguda com Dori), amb qui va obrir a Pars una llibreria especialitzada en histria del moviment obrer, La Librairie Ouvrire, que va ser tamb lloc de trobada i debat de loposici comunista. Es va aproximar al bordiguisme i al comunisme de consells. De 1929-1930 va collaborar a LOuvrier Communiste, rgan dels grups obrers comunistes. El 1930, en un viatge a Berln i Leipzig, va contactar amb el Kommunistische Arbeiter Partei (KAP) i lAllgemeine ArbeiterUnion (AAU). Va traduir i publicar La resposta a Lenin de Herman Gorter,

text consellista de crtica al leninisme. El 1931 es va encarregar de la direcci duna impremta cooperativa a Nmes i va editar la revista Spartacus. De setembre de 1932 a maig de 1933 va publicar, amb Jean Dautry, Correspondance internationale ouvrire, nova experincia militant, no sectria, duna informaci entre proletaris i per als proletaris, fonamentada en una extensa xarxa dinformadors a Frana i a lestranger . Va recolzar la campanya de defensa de Marinus Van der Lubbe, incendiari del Parlament alemany (Reichstag), defensant la tesi de lacci individual autnoma, contra les calmnies estalinistes. Durant aquesta campanya es va acostar a lanarquisme, publicant articles a La Revue Anarchiste i Le Semeur. Al mar de 1933, Le Libertaire interromp la seva srie darticles, titulada Lordre regna a Alemanya, perqu lrgan de la Federaci Anarquista Francesa (FA) no compartia la seva visi sobre el cas Van der Lubbe. El 1934, Andr i Dori, durant una estada a Alemanya, van ser detinguts i expulsats del pas. Aquest mateix any, grcies a Lefeuvre, va publicar el fu-

llet Spartacus i la Comuna de Berln, 1918-1919. Al maig de 1934 va fundar, amb Volin, Terre livre, que es va convertir el 1937 en lrgan de la FA. El 1936, va residir dos mesos a Barcelona, on public LEspagne antifasciste, que en els seus tres primers nmeros indicava que era ledici francesa de Solidaridad Obrera, constant fins el sis que seditava a Barcelona. Al setembre de 1936, lendem de la formaci del govern de Largo Caballero, va publicar un article annim, titulat La inutilitat del Govern, en el qual safirmava que lexistncia dun govern de Front Popular, lluny de ser un element indispensable en la lluita antifeixista significava, en realitat, una limitaci voluntria daquesta mateixa lluita . La revoluci social era impossible sense la desaparici de lEstat. La publicaci, considerada excessivament molesta pels comits superiors de la CNT, va desaparixer al gener de 1937 perqu van deixar de subministrar-li paper. Com a continutat va fundar i va publicar, a Frana, LEspagne nouvelle, que alternava la seva aparici amb Terre livre, molt crtics ambds diaris amb la participaci de la

CNT en el govern. Lagost de 1939, al nmero 6 de Rvision, es van publicar textos signats pel Grup francoespanyol de Els Amics de Durruti, format per exiliats militants de Els Amics de Durruti, dissidents del congrs de la Uni Anarchiste (UA) i redactors de la revista Rvision. Els militants ms actius eren Jaume Balius, Lucien Feuillade i Louis Mercier-Vega, que van comptar sempre amb el suport i solidaritat dAndr Prudhommeaux. Al setembre de 1939 va publicar un nombre triple de LEspagne nouvelle, amb el subttol de LEspagne indompte, en qu van aparixer dos articles de Balius, i altres signats per AP (Andr Prudhommeaux), Ridel, Hem Day, Malander i Ernestan, tots ells molt propers a les posicions anticolaboracionistes dels Amics de Durruti. Durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Sussa, a casa de la famlia de la seva dona. Finalitzada la guerra mundial va tornar a Frana, i va collaborar en Le Libertaire. Va rebutjar la transformaci de la FA en Fdration Communiste Libertaire.

Es va unir al nucli de militants que va reprendre la sigla FA, que va publicar Le Monde Libertaire a partir de 1954. Afectat de Parkinson a principis dels anys seixanta, va morir el 13 de novembre de 1968.

Soledat, silenci, mirada interior


Jordi F. Fernndez Figueras

ecordo que un familiar lluny utilitzava un ex-libris el lema del qual era una pura consigna capitalista: Time is Money. Sens dubte, des del punt de vista de la religi del Mercat, lopci de viure de manera frentica el nostre temps o, millor, si ens comptem entre els privilegiats, de sobreaccelerar el ritme de vida daltres possibilita laugment de la possessi de riquesa i, en conseqncia, de la capacitat de domini, dexercici de poder. Com que durant els dos ltims segles la velocitat dels mitjans de transport

de mercaderies i de la transmissi de dades ha passat de lescassa rapidesa derivada de ls de les cavalleries a la immediatesa de leconomia especulativa i a la instantanetat de la informaci a la velocitat de la llum que faciliten les noves tecnologies del present, resulta pals que les possibilitats denriquir-se i augmentar de poder shan multiplicat de forma desorbitada tot dotant els privilegiats duna mena de do de la ubiqitat ben profits per als seus interessos. El problema s que aquesta sobreacceleraci del ritme de vida, unida a les potencialitats de les noves tecnologies, a part daugmentar la riquesa duns quants, est afectant de manera molt

negativa la condici humana. Tots coneixem les manifestacions daquest deteriorament: individualisme exacerbat, irresponsabilitat i autoindulgncia, cinisme estril, recerca malaltissa dun estmul constant i duna gratificaci instantnia, desmemria i desarrelament, incomunicaci agreujada per lempobriment del llenguatge, esvament de la identitat personal... i com contribueix tamb a la destrucci del teixit social i a lenfortiment dun totalitarisme que sexerceix des dun poder sense rostre i sense nom, sense centre, per omnipresent... Es fa necessari rebutjar lallau dimatges, sons i informacions banals que ens obnubilen, desestimar les

construccions de la cultura dominant que anullen alguns mecanismes mentals generadors de creativitat i benestar, i desfer-se de labsurd de viure la vida aliens a les necessitats del nostre cos i ment. Es fa imprescindible recrrer en solitud voluntria i silenci actiu a la mirada interior que ens faciliti lanlisi de la nostra conducta o el nostre context, que faci possible el dileg entre ra i sentiments, que doni peu a noves preguntes que ultrapassin respostes ja assolides, que ens gui a plantejar-nos nous objectius transcendents, que ens permeti despertar de la inrcia cadavrica dun present perpetu. Si aconseguim recuperar o enfortir

aquesta voluntat dexistir, si aconseguim propagar aquesta necessitat de despertar a lexistncia entre les persones que ens envolten entre les ms properes i familiars, per sobretot entre aquelles altres amb qu convivim al nostre barri i al nostre lloc de treball, i que sovint tractem de manera superficial, no noms redrearem les nostres trajectries personals, sin que, sens dubte, podrem frenar aquest procs de degradaci que afecta la nostra societat i prendre la iniciativa en la generaci dun canvi que, tot expandint-se per mbits socials cada vegada ms amplis, incideixi de manera efectiva en la regeneraci de la cultura, la poltica i leconomia.

Abril de 2013

Dinamita de cervell 31

Llibres
Una crnica armada de la Transacci democrtica

QUI PAGA MANA


autnoms que es van rebellar davant de la gran mentida anomenada transici democrtica i tamb al context en el qual van viure: la contracultura, lautonomia obrera, la clandestinitat i, per suposat, la repressi. La mort del Jebo, en esclatar-li lartefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o lassassinat de lAgustn Rueda a la pres de Carabanchel formen part de la nostra histria silenciada. ci absolutament imprescindible per entendre la veritable naturalesa de les crisis. Una crisi com lactual no s un fenomen natural ni el resultat del comportament pervers de quatre banquers maldestres, sin la conseqncia ms dramtica de les prpies contradiccions del sistema capitalista. Lhora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada pretn posar el focus, de manera didctica i intelligible, a analitzar les raons de la persistncia de la depressi tant des dun punt de vista global com a escala dels Pasos Catalans i mostrar com aquesta crisi sest convertint en lexcusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos. A ms, per, tamb fa ms palesa que mai la necessitat inajornable de cercar alternatives a un sistema fracassat, profundament injust i insolidari, per part de totes aquelles persones que aspiren a viure en una societat de persones lliures i a no ser tractades com a mercaderies. Josep Manel Busqueta. Llicenciat en Economia per la UAB, des de fa gaire b 20 anys participa en el Seminari dEconomia Crtica Taifa des don realitza activitats formatives de tota mena vinculades a la transformaci social i orientades, sobretot, als moviments socials i a les organitzacions poltiques de base. Tot i haver nascut al Maresme, des de fa 32 anys viu a Bellpuig (lUrgell), on treballa de pastisser. s coautor de dos llibres sobre la Renda Bsica: Todo sobre la Renta Bsica (Barcelona: Virus editorial, 2001 i 2005) i tamb comparteix lautoria del llibre Crtica de la economa ortodoxa (Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2004). En els darrers anys ha participat en tasques dassessorament al govern veneol i, fruit daquesta experincia, ha publicat diversos articles sobre levoluci del procs revolucionari bolivari en mitjans de comunicaci com La Directa, Diagonal, Revista Catalunya, Illacrua, ONGC i La Lletra A.

Grups autnoms.

Comiat a lngels Rodrguez


Emili Cortavitarte Carral

explicada a una ciutadania estafada

Lhora dels voltors: la crisi

Murray Bookchin Virus editorial, 2012, 104 pg. En el present llibre, el ja mort Murray Bookchin, un dels principals pensadors anarquistes contemporanis, realitza una dura crtica dalguns dels nous corrents que han cobrat fora en les ltimes dcades dintre de lesquerra antiautoritaria i, en concret, dintre de lrea anarquista. Bookchin, un dels pioners de lecologia social, analitza i qestiona les bases dels corrents de crtica de la civilitzaci industrial, primitivistes, neomstics i individualistes (i senfronta a algunes de les seves figures ms rellevants com John Zerzan, David Watson o Hakim Bey), acusant-les dhaver perdut el component social i organitzatiu i per tant revolucionari per a convertir-se, moltes vegades, en una mera actitud nihilista postmoderna o, en el pitjor dels casos, en un mer objecte de consum per a pijoprogres. Podr lanarquisme continuar sent un moviment social revolucionari o acabar sent una subcultura de moda? Continuaran sent els seus principals objectius la completa transformaci duna societat jerrquica, classista i irracional en una societat comunista llibertria? O esdevindr una ideologia centrada en el benestar personal, la redempci espiritual i la autorealitzaci en linterior de la societat existent? Un debat complex i necessari...

Joni D. El Lokal, 2013, 394 pg. El setembre de 1973 era desarticulat el MIL per aquella rtzia no va acabar amb el moviment autnom armat sin que el va reforar. Les accions per intentar evitar lexecuci de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la rbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca doli. Un any desprs de la desarticulaci de lOLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a ferho contra una democrcia capitalista i monrquica. Van ser els temps en que el rei jur els Principios del Movimiento Nacional i la Constituci, el PSOE abandon el marxisme, el PCE deix enrere el republicanisme i el capital fonament les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econmica la ciutadania de lestat espanyol. Fou una lluita que dur poc ms de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius. Aquest llibre de Joni D., amb prleg de Mateu Segu, ens apropa als joves que van formar part daquells grups

Josep Manel Busqueta Edicions el Jonc, 2013, 254 pg. Qui ms qui menys en aquestes alades de la crisi en la qual ens trobem immersos t una idea ms o menys formada sobre quines sn les funestes conseqncies que el fenomen est comportant i que es presenten dia rere dia en forma de retallades en els serveis pblics i la seva privatitzaci, amb draconianes xifres datur i pobresa o amb la prdua de drets socials i laborals. Enumerar les patologies que pateix el malalt s tan necessari com diagnosticar les poltiques que ens han dut a latzucac actual, contextualitzarles com pertoca, i no alladament, i inserir-les en la prpia dinmica del sistema capitalista esdev un exerci-

Anarquismo social o anarquismo personal

>> Revistes

i la Rodri hagus organitzat aquest acte, cosa no descartable coneixent-la, mhagus dit: sense collonades, Cortavitarte!. I jo, com sempre, tractar de seguir les seves indicacions. Camillo Berneri diferenciava entre autoritat i autoritarisme. Lngels pertanyia a la primera categoria. Com a mnim per a molts de nosaltres, els i les que ja formen les generacions ms veteranes de la CGT. Tenia lautoritat que shavia guanyat i que nosaltres li havien concedit. Se lhavia guanyada en els temps difcils de finals dels 70 i bona part del 80, en plena crisi i escissi de lanarcosindicalisme i del moviment llibertari, durant la qual la Mari ngels va assumir diferents crrecs de responsabilitat amb dedicaci, coherncia i efectivitat. Vaja!, una altra paraula suposadament allunyada del nostre vocabulari o tenyida de connotacions alienes. Per, a ella li agrada ser efectiva i que la gent que lenvoltaven tamb ho fossin. Berneri tamb escriv que autoritat i llibertat poden resoldres en sntesi, per a aquelles persones fermament oposades a lautoritarisme i a lesclavitud (entesa com a manca de llibertat) Trobaven aquesta sntesi en lngels: lliurepensadora i contrria als dogmes, a les veritats imposades, als principis recitats com a una lletania... Oberta, a daltres persones i daltres idees que ens poguessin aportar, encara que fos per confrontar, per posar en evidncia, per renovar... Aquesta llibertat no significava personalisme ni egocentrisme. No limpedia ser fidel a la Confederaci i a la Fundaci Salvador Segu. Estava sempre disposada a donar una m, a organitzar qualsevol acte, seminari, jornada per encrrec. Encara que com tothom, preferia els que ella mateixa ideava. Lhem dagrair moltes coses que formen part de la nostra histria recent o de la nostra quotidianitat, en les quals va tenir un paper rellevant com a organitzadora, impulsora, coordinadora o actora: - el diari Solidaritat Obrera ms obert i creatiu, reconegut com a la millor publicaci dels partits i sindicats desquerres a finals dels 70, - la perseverana i capacitat per donar cos a la CNT renovada de principis dels 80, - les noves sigles de la CGT, lanagrama i el primer merchandaising (alguns encara conservem anells, clauers...) - la tasca, la fortalesa i la autonomia de la Fundaci Salvador Segu, malgrat els maldecaps dalguns secretaris generals i comits confederals - lorganitzaci del centenari de la Confederaci - ..Ara em diria: No hem quedat que sense collonades, Cortavitarte! i deixaria anar lesclat del seu riure. * Text llegit el 8 dabril de 2013 en el tanatori de lHospitalet de Llobregat, en lacte de comiat de la companya Mari ngels Rodrguez, militant de la CGT i presidenta de la Fundaci Salvador Segu que ens va deixar el passat 7 dabril.

EL FERROCARRIL DE PAPER Butllet de la Secci Sindical de la CGT als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, http://www.cgtfgc.com/

EKINTZA ZUZENA Histrica revista llibertria feta a Euskal Herria, acaba de treure el seu nmero 40 complint 25 anys dexistncia, http://www.nodo50.org/ekintza/

ROJO Y NEGRO Peridic mensual de la CGT a nivell dEstat espanyol, tota lactualitat sindical i social, http://www.rojoynegro. info

POLMICA Revista llibertria que en el seu nmero 100+1 el desembre de 2012 anunciava la seva aturada, que pot ser definitiva sin sincorporen nous membres al collectiu de redacci, http://www.polemica.org

>> AL TINTER
Cristbal Karrillo, cantant de pasodobles

Missatge i autenticitat sn vitals per a mi


Lhumor es un antdot contra lestafa de la crisi
> LA FRASE...

LES PARAULES SN PUNYS

LAnlisi Crtica del Discurs de Teun A. Van Dijk


Jordi Mart Font

Des de lpoca Punk, el Pasodoble s el corrent de msica protesta ms gran de la Pennsula


Josep Estivill

Desprs de pasar per diversos estils i grups, al 2009 Cristbal Karrillo es va professionalitzar com a cantaor flamenc. Ms endavant va fundar grups com Calle Calvario o Uler. Viu a Tarragona. - Quin s el repertori musical de les teves actuacions? Quan toco en solitari, normalment porto molts pasodobles, ja que s un estil amb el qual em sento molt cmode. Tamb faig alguna cosa de flamenc, o fusi flamenca, combinant versions amb composicions prpies. Desprs estan les bandes... amb Uler fem fusi amb lletres potiques filosfiques, per sempre shi cola alguna can protesta. Faig can flamenca potica-filosfica-protesta; s com si Roberto Iniesta fos flamenc i no fos un poeta tan bo. - Cantes molts pasodobles, podries explicar-nos qu sn i don venen? El pasodobles s un del estils que tenen al repertori les comparses o chirigotes (fan presentaci, pasodoble, cuplet i popurr). Venen de Cadis i tenen la particularitat de no tenir estribillo, s tot lletra i missatge amb lobjectiu democionar. s un estil que, com moltes altres msiques, sha desvirtuat en fer-se comercial; amb hits com Paquito chocolatero o Que viva Espaa es van carregar la imatge duna msica plena de sentiment i amb una lrica de primerssima qualitat. Cal destacar que des de lpoca Punk, s el corrent de msica protesta ms gran de la Pennsula. - A nivell literari, les lletres sn efec-

tivament de molta qualitat i riques en vocabulari popular. Qui sn els autors? Els autors que versiono sn autntics poetes. A Cadis i Andalusia tothom els coneix: Juan Carlos Aragn, Martnez Ares, Vera Luque, Kike Remolinos, entre altres. Els que jo versiono sn els ms durs a lhora de fer una lletra de crtica social. Sn els meus mestres dintre de lestil del pasodoble; els he copiat tot el que he pogut i ara intento composar sense que es noti massa. - A mes dels pasodobles de Cadis, quines son les teves altres influencies musicals? Parlant de flamenc, a part dels mestres antics com Manuel Torres o Antonio Mairena, mhan influenciat ms els que ms han trencat les normes: Paco de Luca i Camarn per revolucionaris, Enrique Morente per innovador, Lole y Manuel per la poesia, Pata Negra per la fusi, El Cabrero per la rebellia. Lricament tinc molta influencia dExtremoduro i de Joaquin Sabina. Dins del moviment del flamenc fusi magraden Los Delincuentes, Ojos de Brujo, Mrtires del comps, Calima, Bebe, El Bicho, DCallaos etc. I com a casos allats, sc molt fan dAtahualpa Yupanqui, per la sinceritat i la puresa, i dAlbert Pla, que em sembla el personatge ms auntntic i punk del panorama musical. Missatge i autenticitat sn vitals per a mi. - A nivell poltic, les lletres sn absolutament implacables amb els poderosos i fins i tot carreguen sense complexos contra la monarquia o les forces dordre pblic. Tatreviries a posar-nos-en alguns exemples? Don sorgeix aquesta actitud tan lliure? Cayetano Martinez de Irujo y Fitz-

James Stuart, con toda la cara de una cacata, sali en la tele vestido de pijo hablando de trabajo, Cayetano te quieres ir al carajo, tu qu sabes lo que es el trabajo... Si alguna vez en tus manos de conde has tenido callos, ser de contar dinero o de andar todo el da montando a caballo.... Podria dir-se que sn lletres Punk. Aquesta actitud s fruit de que durant el Franquisme, el carnaval era una via per expressar-se sense tanta censura. Els autors esmolaven els llapissos i atacaven amb la irona. Lesperit ha sobreviscut fins als nostres dies. - La teva interpretaci de les canons s plena de fora, desinvoltura i alegria; s lhumor un bon antdot contra la crisi? Lhumor es un antdot contra lestafa de la crisi, quan provoques que la gent sen rigui dels culpables i dels cmplices aix significa que entre tots els hi estem perdent el respecte (encara ms). Daltra banda, una altra manera de lluitar s emocionar la gent, quan aix passa sobre un canal pel qual la idea que vols transmetre es fica dins. Una de les meves tasques es conscienciar. - Habitualment associem les chirigotas amb els carnavals de Cadis i altres llocs dAndalusia i de Canries i menys amb la resta de les zones de lEstat espanyol; quina s la teva experincia, per exemple, per les terres de parla catalana? Quina vitalitat a nivell de compositors, dintrprets o de pblic has constatat? A Tarragona, per exemple, hi ha des de fa tres anys la Xirigota de Tarragona de la qual vaig formar part i que porta molt bon cam. La popularitat ha crescut grcies a Internet; cada vega-

da mes gent sap de qu va la historia i sap que hi ha humor, per tamb que es una font de cultura i de lluita. Jo he robat aquest esperit per a repartir-lo durant tot lany. - Quins son els pros i els contres de dedicar-te a la msica? El factor ms negatiu daquesta professi s leconomia. Qui es vol dedicar a la msica sha de pluriemplear: tenir diferents tipus dactuacions per oferir, amb diferents grups o en solitari, oferir classes de guitarra, tocar al carrer (quan et deixen...) etc. Ens sentim desemparats: no ens fan contractes, no cotitzem... som uns exclosos. Daltra banda lo millor que t no s noms el fet de dedicar-te al que tagrada, sin dedicar-te a alguna cosa que estimes. Aqu prenen sentit tots els altres sacrificis. Molts dels meus companys no veuen una altra manera de viure, per negra que pinti la cosa. Sentir que connectes amb els altres msics i amb el pblic s una sensaci adictiva, espiritual, pura; s com una droga. Tamb es molt gratificant sentir-te til per a la societat, sentir que el que fas aporta un granet darena. - Quins projectes tens per al futur? La meva prioritat es aixecar el grup Uler. s un grup amb molta llibertat i una fusi autntica, perqu cadasc som dun lloc diferent: Bulgria, Brasil, Barcelona, Mlaga... Ara estem preparant el segon treball destudi i espero que ens porti a conixer mn. Daltra banda mestimo molt cantar pasodobles de combat en solitari. Collaboro sempre que puc per causes com el 15M o Paraules per la Pau. Jo soc feli sempre que estigui tocant, i si puc fer-ho en moltes ciutats millor, i si vaig amb la meva moto i amb la guitarra al darrera... aquest soc jo.

xisteix lAnlisi Crtica del Discurs, caracteritzada per les sigles ACD, i Teun A. van Dijk (1943-) ns un dels caps ms clars i aclaridors entre els qui en parlen. Dorigen holands, des de lestudi dels discursos del poder, van Dijk ha intentat explicar eficament com els discursos de la gent simpregnen de la semntics dels poderosos i acaben esdevenint discursos del poder mateix. Els seus estudis sobre el racisme, les notcies, la ideologia, el context i el coneixement han esdevingut autntics camps de batalla intellectual, desbrossadores en marxa per posar llum a com, on i quan. Per posats a triar i resumir de qu va el que en diu, jo trio dos dels mbits que ha estudiat: context i poder. Diu van Dijk que el context en qu es produeix un discurs s capa de dotar-lo dun sentit o dun altre, de fer que guanyi en matisos o canviarne, segons com, el sentit, per alhora tamb t la fora de dotar-lo dun poder de convicci, o robar-li, que varia en funci precisament daquest context. s a dir que hi ha contextos en qu un discurs mai no s posat en dubte i altres en qu les mateixes paraules esdevenen o controvertides o sinvaliden. Els espais del poder, els llocs fsics o mentals daquest poder, esdevenen determinants per a la seva efectivitat. Un dels estudis que ms mha interessat s el que deixava clar que en cap moment Zapatero podia guanyar el debat contra Aznar al Congrs dels Diputats eel dia en qu el cap del PSOE li demanava que no ataqus Iraq. El context ajudava, animava i prcticament dictava qui tenia la ra, qui convenceria ms qui sels escolts. Passem al segon tema triat. Perqu lefectivitat que es busca en el discurs del poder, per a qu shi busca? Per qu el poder construeix aquest discurs i, de fet, qu o qui s el poder? Qu analitzem quan diem poder? Doncs la mateixa construcci de la paraula que fa lautor ja ens informa de les seves intencions, ja que Teun A. Van Dijk quan analitza el poder i el seu discurs es refereix, bsicament, a labs de poder. I aqu hi ha el punt interessant o particularment interessant de lAnlisi Crtica del Discurs, que ell rebaleja com a Estudis Crtics del Discurs. Perqu aquests estudis cal definir-los com a crtics, i crtics perqu intenten explicar la dominaci, labs del poder social per part dun determinat grup. Aix, les relacions de dominaci sestudien des de la perspectiva de linters del grup dominat i en el seu favor. Per no noms aix sin que, sobretot, poden formular alternatives als discursos que coincideixen amb els interessos dels grups dominats. Aquesta aposta allunya van Dijk i els seus de la neutralitat, per alhora els dota duna evident presa de posici que hem de fer nostra, perqu la dominaci, ja ho sabem per cal repetirho, t el seu centre neurlgic en el llenguatge.