You are on page 1of 10

LA COHESI TEXTUAL (Fitxa 01)

La cohesi s la propietat textual que agrupa tots aquells mecanismes que manifesten explcitament les relacions que s'estableixen entre les parts del text . La referncia i la connexi sn els dos fenmens cohesius bsics que construeixen l'entreteixit textual ( text = teixit). Si no aplicrem mecanismes de referncia, el text seria repetitiu; i si no utilitrem els connectors, totes les oracions serien simples i haurem d'interpretar la relaci entre les oracions de manera implcita i amb esfor ja que caldria deduir quina classe de relaci circumstancial o lgica mantenen entre elles. Les relacions referencials La referncia actua com un mecanisme que garanteix la recuperaci dels significats necessaris per a la comprensi global del text durant la progressi temtica ( Tema > Rema). El procs s'activa per la relaci d' identitat referencial (mateix o semblant terme usat per a referir-se B a A) o b de sentit (terme substitut que marca un vincle semntic de B amb A , o l'elisi: ). Hi ha dos mecanismes de referncia segons la naturalesa lingstica de l'element que recupera el referent: els gramaticals (apartat A) i els lxics (apartat B). Els mecanismes gramaticals inclouen l'anfora (l'antecedent apareix dins del text), l'ellipsi i la dixi (l'antecedent s un element extralingstic). Els mecanismes lxics de recuperaci d'un antecedent s'agrupen sota el nom de cohesi lxica: repetici (de forma) i reiteraci (identitat de referncia i sentit, per no de forma).

A. Els mecanismes gramaticals de cohesi


1.-La dixi Es produeix quan l'element B d'una relaci referencial s'interpreta per identitat amb un element A que no forma part de la cadena lingstica, sin que pertany al context extralingstic (els interlocutors, el temps i l'espai d'enunciaci -temps i espai compartits-). > En la dixi personal, l'element A correspon a l'emissor i/o al receptor: > En la dixi espacial, l'element A s l'espai d'enunciaci, l'ac des d'on parla l'emissor, respecte del qual podem manifestar coincidncia de lloc o distncia: > En la dixi temporal, l'element A s el temps de l'enunciaci (l'ara en qu es parla o s'escriu), respecte del qual es pot manifestar coincidncia, anterioritat o posterioritat:
- (c) Dem veurem una pellcula al cine. - (b) Aquest llibre no el vaig deixar all. - (a) Nosaltres no vam oblidar els teus encrrecs.

2.-L'anfora pronominal s la relaci de significat establerta entre un element gramatical ( un pronom de 3a persona) d'una oraci i un altre element d'aquesta o de diferent oraci (aparegut anteriorment o, tamb, posteriorment: anfora o catfora). La relaci pot ser d'identitat de referncia o noms de sentit:

En (a), la revista i la remeten a la mateixa entitat extralingstica (una revista concreta). En (b), per contra, el pronom apostrofat en no remet a la mateixa tassa (referent), sin a una altra de diferent (dos referents amb un mateix sentit). En el cas de la catfora, l'element A (antecedent) apareix desprs del B:
- Al final, li ho (B) va dir: no tornaria a la faena (A).

(a) Vas comprar la revista? No, no la vaig comprar. (b) Agafa tu aquesta tassa. Jo n'agafar una altra.

3.-Ellipsi o anfora zero L'element B no apareix explcit sin que correspon a un element elidit. Es suprimeix l'element redundant tot i que l'interpretem b i aquest ocupa una posici sintctica determinada. N'hi ha dos tipus d'ellipsi: la nominal (subjecte o nucli d'un sintagma nominal) i la verbal (una part o la totalitat del sintagma verbal). L'ellipsi s sempre anafrica i no pot donar lloc a l'ambigitat.
-(a) Maria va telefonar a l'agncia i (Maria) va preguntar l'horari -(b) Maria consultar l'enciclopdia i tu, el diccionari -(c) Maria ha consultat l'enciclopdia, per tu no

4.-La dixi textual (entre la dixi i l'anfora) s una forma dctica (assenyaladora) que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit s'utilitza com a anafrica. En els exemples, el pronom dctic aix i el demostratiu aquesta (seguit de la proforma o nom general idea) reprenen el contingut semntic de la clusula anterior i alhora indiquen proximitat en el text. Normalment, els demostratius s'usen amb funci dctica: extratextual, si ens referim a la realitat compartida entre emissor i receptor; intratextual (dixi textual) si ens referim a elements oracionals esmentats abans. 5.-Definitzaci S'entn com un procs anafric ja que la presncia de l'article definit ens remet a una aparici prvia del terme introdut per l'article indeterminat (que funcionaria com a antecedent), exemple (a). Tanmateix, de vegades l'antecedent concret no s'explicita, sin que el dedum a partir dels nostres coneixements enciclopdics i en fem una actualitzaci discursiva: no necessitem que aparega abans el nom indeterminat, exemple (b).
-(a) De sobte, va arribar un home amb la cara tapada. L'home es va apropar. -(b) Vaig comenar a dinar, per la cullera era bruta. -(a) Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Aix no s nou. -(b) Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Aquesta idea no s nova.

6.-Temps verbals i usos temporals Es parla de dos eixos temporals bsics: el que s'articula en relaci amb el moment de l'enunciaci -des de l'ara en qu es parla o escriu- i el que s'articula en relaci amb un altre moment temporal definit en l'enunciat -un aleshores. En el primer cas tindrem temps verbals dctics (a), mentre que en el segon seran anafrics (b).
-(a) Ahir no vaig fer el dinar, avui no el faig tampoc, per dem el far (temps dctic) -(b) Et vaig dir que aquell dia no feia jo el dinar, sin que el faria l'endem (temps anafric)

En el segon cas (b) hem creat una temporalitat subordinada a la temporalitat de l'enunciaci principal, motiu que activa l'aparici de temps verbals anafrics o relatius. Normalment els temps verbals solen classificar-se en dctics i anafrics, malgrat que no solen tenir una interpretaci nica. El present d'indicatiu ( grau zero de la temporalitat), l'imperfet i el condicional solen tenir diferents valors que veurem tot seguit. > Temps dctics: present, pretrit perfet i pretrit indefinit (he anat), futur. > Temps anafrics: imperfet (s el present del passat); plusquamperfet (passat del passat); anterior (passat acomplit anterior al passat); condicional (futur del passat). 6.1.-Valors temporals del present. -Atemporal: definicions, proverbis, descripcions, informacions, etc. -Passat: present histric, s'associa amb un s narratiu d'aquest temps per a donar fora i veracitat a la narraci. -Futur: quan es combina amb expressions temporals de futur, s menys hipottic. -Donar ordres o indicar dubte:
-(c) Dem mateix anem al metge -(d) Em portars els deures ara mateix! -(e) M'estar equivocant? -(b) Csar creua el Rubic i ataca els seus enemics -(a) Les aparences enganyen

6.2.-Valors temporals de l'imperfet. L'imperfet t un valor inactual que permet d'utilitzar-lo amb valors modals relacionats amb l'atenuaci d'una afirmaci (a) o l'expressi d'una petici (b). Tamb representa situacions imaginades, com les que inventen els xiquets als seus jocs (c).
-(a) -On anirs aquest estiu? -Pensava anar a Per. -(b) Volia dos-cents grams de formatge. -(c) Jo era la mestra i tu, l'alumne. Jo et preguntava la lli.

6.3.-Valors temporals del condicional. Com l'imperfet, t un carcter inactual ms marcat com a temps vinculat al futur. Per aix s'utilitza metafricament per a suavitzar afirmacions, ordres, desigs... s una marca modalitzadora de cortesia en comptes del present (mostra que l'emissor s corts).
-(a) Voldria fer una preguntava -(b) En el teu cas no diria aquestes coses en veu alta

B. Els mecanismes lxics de cohesi


La cohesi lxica s una relaci de tipus fric (l'element A i el B es troben tots dos al text), establerta entre dos o ms elements lxics (paraules, sintagmes o oracions) que presenten alguna classe de relaci de significat . Com passa amb l'anfora, ac la relaci pot ser per identitat de referncia (A i B designen una mateixa entitat) o per identitat de sentit (A i B remeten a entitats que no s'identifiquen referencialment per es relacionen semnticament d'alguna manera). A ms, la cohesi lxica es relaciona molt directament amb els mecanismes de coherncia ja que manifesta els lligams semntics entre les diferents parts del text i concreta amb paraules la relaci amb el desenvolupament d'un tema.

B.1.RELACIONS LXIQUES DE REFERNCIA 1.-Repetici. Es dna quan tenim ms d'una vegada el mateix mot al text:
-(a) Vam trobar el cotxe al descampat. Cridrem a la grua perqu s'emportara el cotxe.

2.-Reiteraci. Es produeix quan no hi ha identitat en la forma (paraules diferents) per s en el contingut (mateix significat o molt relacionat). La reiteraci pot ser de tres tipus: 2.1.-Sinonmia: dos mots responen al mateix referent (cotxe-auto). 2.2.-Hiperonmia-hiponmia: dos o ms mots mantenen una relaci d'inclusi on el ms concret s l'hipnim i el ms general, l'hipernim (cotxe-vehicle). Els termes que comparteixen un mateix hipernim es denominen cohipnims (cotxe i grua, per exemple, sn cohipnims de vehicle). 2.3.-Noms o mots generals / proformes: es corresponen amb paraules com ara cosa, fet, succs, idea, proposta, etc. Aquests substantius reprenen un nom, un sintagma, una oraci o b una unitat superior amb una significaci menys precisa, ms genrica. s un cas especial d'hiperonmia manifestada amb noms abstractes o conceptes no referencials, per encara relacionats pel sentit compartit. Vegeu l'exemple segent:
-(a) Van trobar el cotxe en un descampat. L'auto estava obert i les rodes, punxades. No podia fer ms que trucar la grua i, finalment, els vehicles s'encaminaren a un taller. Calia posar-se en contacte amb la policia per aclarir els fets.

B.2.RELACIONS LXIQUES DE SENTIT


Les relacions de sentit o per associaci de paraules no es basen en cap mena de relaci referencial estricta entre els mots, sin a partir del significat que tenen. N'hi ha dos tipus. 1.Contrast. Hi ha tres tipus de relacions lxiques contrastives. 1.1.Complementarietat (mascle-femella): fa referncia a una oposici no graduable on els dos termes cobreixen tot un camp hipnim. La negaci de l'un implica l'afirmaci de l'altre. 1.2.Antonmia (fred-calent): remet a una oposici escalar, graduable d'una mateixa caracterstica (a l'exemple, la temperatura). 1.3.Inversi (comprar-vendre): Es produeix quan un mot ha de ser definit o parafrasejat en relaci amb l'altre (alg ven perqu alg compra). Es dna en el terreny dels papers socials recprocs (alumne-professor), en les relacions de parentiu (pare-fill) i en les relacions temporals i espacials (abans-desprs; davant-darrere), etc. 2.Relaci enciclopdica. s la que relaciona mots com ara forqueta, cullera, ganivet, cuina, sofregir, menjador, plat, beure, paella, exquisida, etc. Es tracta de relacions semntiques establertes en referncia a una situaci de comunicaci tpica, el que es denomina MARC. Aquests conceptes grosso modo donen compte de les associacions mentals que fa el parlant d'acord amb el seu entorn cultural, i el destinatari hi dna un sentit quan les relaciona: preparar el dinar, per exemple.
-----NOTA bibliogrfica: Aquests 4 fulls sn un resum dels apartats homnims publicats al llibre Text i Gramtica. Teoria i prctica de la competncia discursiva, de Maria Conca et alii. Publicat a Teide, Barcelona (1988).

LA COMPOSICI ORACIONAL: ESTIL COHESIONAT I SEGMENTAT


La composici oracional -el tipus d'oracions- contribueix a la cohesi del text en la mesura que el fa ms compacte. L'estil segmentat es caracteritza per les oracions breus i amb molts punts, la sintaxi senzilla, la poca informaci i l's de molts pronoms. Provoca la redacci d'un text ms llarg i fragmentari, pot ser ms clar per a comprendre per resulta monton. L'estil cohesionat es caracteritza per les oracions llargues i una sintaxi molt articulada amb connectors, oracions compostes i mecanismes de referncia abundants. El text cohesionat s ms concs i dens ja que dna molta informaci en menys oracions, per si no s'alterna amb l'estil segmentat pot ser fatigs de llegir per la dificultat sintctica i la densitat informativa.

MECANISMES DE REDUCCI SINTCTICA I CONDENSACI INFORMATIVA


1. COORDINACI D'ELEMENTS Una manera de fondre dues o ms oracions que presenten una estructura simtrica consisteix a coordinar elements eliminant els constituents prescindibles: (a) Pau s simptic. I, a ms, s realment intelligent. (b) Pau s simptic i realment intelligent. 2. CONVERSI D'ORACIONS COORDINADES EN SUBORDINADES ADVERBIALS, DE RELATIU, EN GERUNDI O PARTICIPI, EN COMPLEMENTS O SINTAGMES NOMINALS. Sovint trobem oracions independents o coordinades que es podrien expressar a travs d'una subordinada. Podem diferenciar-ne alguns casos. 2.1. Amb freqncia, dues oracions coordinades o juxtaposades equivalen semnticament a subordinades adverbials. El pas d'una estructura independent o coordinada a oraci composta cohesiona el text: (c) Vam finalitzar la carrera i desprs vam anar a esmorzar. (d) Quan vam finalitzar la carrera, vam anar a esmorzar. (e) Se li havia fet tard. Va demanar un taxi. (f) Com que se li havia fet tard, va demanar un taxi. 2.2. Una oraci independent o una clusula coordinada es pot inserir en una altra oraci creant una subordinada de relatiu o b una aposici: (g) Cruyff era l'entrenador del Bara. Va portar al seu equip a la victria en dues copes d'Europa (h) Cruyff, que era l'entrenador del Bara, va portar el seu equip a la victria... (i) Cruyff, l'entrenador del Bara, va portar el seu equip a la victria... 2.3. Tamb podem convertir certes oracions amb verb conjugat en construccions de participi o de gerundi, ms integrades en l'estructura oracional i ms sinttiques: (j) Quan va terminar la carrera, vam anar a esmorzar. (k) Terminada la carrera, vam anar a esmorzar. (l) El dentista feia esperar molta estona; aix posava nerviosos els pacients. (m)El dentista posava molt nerviosos els pacients fent-los esperar molta estona.

2.4. Les subordinades es poden convertir en complements circumstancials: (n) Quan arriba la primavera, tothom se sent ms alegre (o) En primavera, tothom se sent ms alegre. (p) Com que havia arribat amb molt de retard, no va poder assistir a la conferncia. (q) A causa d'un notable retard, no va poder assistir a la conferncia. 2.5. La nominalitzaci: consisteix a transformar en un sintagma nominal una estructura verbal o adjectival. Permet de fondre dues clusules i suprimir-hi pronoms i conjuncions. De vegades cal fer-hi transformacions: (r) El menjar era abundant. Aix feia possible que la poblaci estiguera ben alimentada. (s) L'abundncia de menjar feia possible l'alimentaci de la poblaci. (t) La demografia no parava de davallar i provocava que augmentara la poblaci de vells. (u)El descens de la demografia provocava l'augment de la poblaci anciana. Per acabar l'apartat de reducci sintctica, recordem tres procediments de cohesi ja vistos que tamb la faciliten: l's de l'ellipsi (del subjecte o del predicat), de l' anfora (pronominal) i de la proforma (nom general), com a substantiu ms abstracte que engloba oracions o sintagmes apareguts amb anterioritat. La proforma sol anar acompanyada d'un demostratiu amb funci de dixi textual per a reforar la connexi amb l'antecedent.

MECANISMES D'AMPLIACI SINTCTICA I INFORMATIVA


1. L'APOSICI: sintagma nominal que, separat per comes, complementa un nom i agrega informaci: (a) Renau, cartellista genial, era valenci. 2. REFORMULACI PARAFRSTICA: ampliaci explicativa introduda per un connector explicatiu o de reformulaci (s a dir, o siga, aix s, en altres paraules...). (b) La inflaci, s a dir, l'increment dels preus per damunt de l'augment del poder adquisitiu, era superior al 10%. 3. L'EXEMPLIFICACI: illustraci amb exemples introduts per un connector d'exemplificaci (per exemple, com ara, entre altres, sobretot, aix com...). (c) L'anfora, sobretot la pronominal, s un recurs de reducci sintctica. 4. L'ORACI ADJECTIVA O DE RELATIU: tant explicativa (entre dues comes), com especificativa (sense comes): (d) Els motors, que funcionaven al mxim, es van escalfar. (Implica tots els motors) (e) Els motors que funcionaven al mxim es van escalfar. (Redueix el sentit als especificats) __________

Fonts d'aquestes dues darreres pgines de resum: Text i gramtica: DDAA. Teide. Barcelona (1998) i Textos i contextos 2. DDAA. Bromera. Alzira (2003)

PRINCIPALS USOS DELS SIGNES DE PUNTUACI


Coma
La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos segents: Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeraci, fora que hi hagi les conjuncionsi, o o ni. -S'ha de menester un PC, una impressora, un mdem i un vdeo. -Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles. Davant i darrere d'un incs. -Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, noms ho heu de sollicitar. -El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resoluci. Abans, desprs, o abans i desprs, d'un vocatiu. -Maria, vine. -Hola, Joan. Benvingut al Campus. Per a indicar l'elisi d'un verb. -A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia. Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en qu utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada. -El percentatge d'estudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el segent del 55% i l'altre del 60%. Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom. -No ha dit quant li costar, a l'usuari. Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oraci subordinada, perqu passa a ser com un incs, i amb locucions com per tant, en canvi, s a dir, etc. -Du t tot el poder (natural i sobrenatural) i s el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot. -Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo... Sempre que calgui desfer alguna ambigitat o facilitar la lectura del text. -Finanaran els projectes les rees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i -Finances, i Logstica. [Sense l'ltima coma no queda ben delimitat el nom de cada rea.] Entre la part entera i la part decimal en les xifres. -Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros. No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incs.

Punt
El punt indica una pausa major. Es posa en els casos segents: Al final d'una frase amb sentit complet. Entre les hores i els minuts en les indicacions horries.

-La reuni ser a les 17.30 h a l'aula magna. Per a separar el nmero d'ordre del ttol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referncies internes. 2.1. La societat i les noves tecnologies [per: Vegeu l'apartat 2.1 del mdul.] No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre. -L'any 2000 s l'ltim del segle XX. -Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva. Tampoc no es posa punt desprs dels signes d'exclamaci i interrogaci, al final dels ttols i subttols ni en les datacions. Hola a tothom! Breda, 13 de juny de 2004

Punt i coma
El punt i coma indica una pausa ms llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos segents: Quan hi ha comes i s'ha de fer una separaci ms important, per que no arriba a punt, o quan la relaci entre una frase i una altra s ms allunyada que la que expressaria una coma, per no tant com la que indicaria un punt. Aquest apartat t un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mduls didctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bsics... Per a separar elements d'una enumeraci que habitualment se separen amb comes quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions i, o o ni, s'hi sol posar una coma. La professora Granyer va tenir una reuni amb el director de l'institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l'editorial, Josefina Clar; la vicepresidenta de l'entitat, Concepci Gratacs, i el tutor de l'estudiant, Rafael Anton.

Dos punts
Els dos punts indiquen una certa subordinaci del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos segents: Per a indicar causa, demostraci, exemples, enumeracions, etc. -Aquest apartat afavoreix la comunicaci entre tots els collectius que formen la comunitat universitria: estudiantat, professorat i personal de gesti. -Hi ha els ingredients segents: ametlles, xocolata, mantega... Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe. L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre s experimentat per mi mateix". No es posen quan introdueixen una srie d'elements, que formen un incs, si la frase continua desprs, sin que llavors hi ha d'haver guions o parntesis davant i darrere de l'incs. Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d'unes determinades matries matemtiques, cincies naturals, etc. sn exemples d'aquesta situaci. Tampoc no es posen quan no sn necessaris perqu no es trenca la continutat de la frase (per exemple, darrere sn o de). Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina.

Punts suspensius
Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi s ms acostat) indiquen suspensi del pensament. Es posen en els casos segents: Per a indicar que una enumeraci no queda tancada. animals, plantes, objectes... Per a indicar que una frase s inacabada perqu es vol donar a entendre alguna cosa, per reticncia, etc. Ells molt dir, per a l'hora de fer... No es posen desprs de l'abreviatura etc., ja que tenen la mateixa funci.

Guions
Els guions s'utilitzen en els casos segents: Per a encloure un incs, un aclariment, un pensament, un afegit (a vegades sn intercanviables amb els parntesis). s conegut el cas del DDT compost no biodegradable, que per la gran persistncia desprs de dcades de prohibici d'usar-lo... Per a indicar les intervencions dels locutors en els dilegs i fer les acotacions del narrador. Ep! li va dir. Oi que s? No es posa gui final davant d'un punt, especialment si s punt i a part.

Guionet
A ms de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos segents:
Per a separar alguns mots compostos.

Hem vingut a corre-cuita. Per a separar perodes de temps i dates. El perode 1999-2005 ser d'experimentaci d'aquest sistema. Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposici i, a vegades, alguna conjunci. Bara-Valncia Castella - la Manxa S'ha de tenir en compte que, quan cada element consta d'un sol mot, no cal deixar-hi espai, mentre que, quan uneix elements formats per ms d'un mot, s'ha de deixar un espai davant i darrere el guionet.

Parntesis
Els parntesis enclouen una informaci complementria, una intercalaci, un incs (a vegades sn intercanviables amb els guions). Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigaci i la reflexi cientfiques. ...ms enll de les catalogacions possibles d'aquestes orientacions (vegeu la taula segent).

Claudtors
Els claudtors (tamb anomenats parntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos

segents: Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripci o una citaci s'omet un fragment. Segons l'article 26 del ttol IV de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de poltica lingstica a Catalunya, "el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l's i la divulgaci de la llengua catalana". Per a indicar, dins d'una citaci, la intervenci de la persona que la reprodueix. Tal com recull l'informe presentat, "l'estudi es reprendr el 18 de decembre [sic] de 1992".

Cometes simples
Les cometes simples es fan servir en els casos segents: Per a indicar el significat d'una paraula o una frase. El mot sorrofoll 'soroll' no s a tots els diccionaris. La filosofia, literalment 'amor a la saviesa'. Per a traduir el ttol d'una obra. Konflikt und Handlungskontrolle ['Conflicte i control de l'acci'].

Cometes dobles
Les cometes dobles es fan servir en els casos segents: Per a reproduir una citaci o paraules textuals d'alg. El professor efica "s un sser hum nic que ha aprs a fer s [...] en l'educaci d'altres persones" (Combs i altres, 1979, pg. 31). Per a indicar un significat o un mfasi especial, un mats irnic o personal, un doble sentit, una remarca, etc. L'absncia del "meu" metge. Aquest cap de setmana m'han "netejat" el pis. Fan activitats per a joves "enganxats". Per a fer pseudocitacions o "citacions de ning en concret" i que no es poden considerar termes especfics. En la crtica actual es parla molt de "teatre comercial". Per a indicar ttols d'articles, captols, poemes, canons que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un lbum Tamb els ttols de les exposicions quan el mot exposici no forma part del nom propi. El millor poema del llibre Engrunes s "Al vespre".
No es fan servir per a funcions reservades a altres recursos grfics, com la cursiva i la negreta: La paraula avi [no pas "avi"]. Tampoc no es fan servir per als noms propis d'empreses o altres entitats: Van contractar l'empresa Servei a Casa Ara Mateix.

--------------FONT DE L'APARTAT DELS SIGNES DE PUNTUACI:


(http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/signes.html )