You are on page 1of 29

"despullada"

Juny 2013 Nmero 2 Disponible a www.larepublicacheca.com

Victria FORNS

Partit Popular far la guitza a Granados per venjana

La pobre 'postal' que ning vol rebre


Joves aventurers donen l'esquena a la crisi
"Buscando Historias"

TARRAGONA

Tracte de favor en el cas HIGHLAND?

Carles Castillo
DAVANT LA JUSTCIA

El far

Pg.

PP i CiU Crisi poltica a Salou

Un teixit social
malgrat la situaci actual, no la deixem oblidada en un rac. Hem de ser actius i testimonis d'ella, hem de viure-la. Tot i el cost elevat que ens pot representar avui en dia, per exemple, anar al cinema, al teatre o comprar-se un llibre, no hem de marginar-la, simplement perqu la Cultura s el que ens fa crixer. Hem d'evitar que aquells que prenen mesures per intentar "rescatar" el pas no enfonsin el que ens identifica. La cultura la tenim a tot arreu, des d'una obra de teatre de gran format, amb un pressupost concret, fins a una representaci teatral a la plaa del poble. Tot forma part de nosaltres, de la nostra Histria. s la nostra cultura.
Dani MARTNEZ Director

Pg.

Carles Castillo davant la justcia

Pg.

Canvi de Deg als jutjats de Reus

Pg.

14

Explicar histries "low cost"

a Cultura s l'epicentre de tota civilitzaci. Podem dir que s el teixit social que ens uneix a tots des de que l'Home s Home. Sempre ha existit la necessitat d'expressar all que sentim ja sigui de forma material, ideolgica o espiritual. Existeixen diferents formes i maneres de deixar plasmat el nostre llegat per a que aquells que venen desprs de nosaltres. D'aquesta manera podran saber qu s el que fiem i com ho fiem. Com nosaltres sabem tamb com vivien els nostres antecessors. Per aquest motiu s important que la Cultura es mantingui viva. D'altra banda, la Cultura, tot i ser el nexe en com de totes les persones que habitem la Terra, s tamb el primer distintiu que trobem a l'hora de parlar de cada comunitat. Tot grup social t les seves prpies costums i formes de fer segons els seus punts de vista, inquietuds, etc, de manera que la perspectiva de fer i entendre la cultura s tamb diferent. Donat que la Cultura s la base de tot sser hum, s important que,

Fotos portada: - Arxiu

Collaboren en aquest nmero

Pg.

17

Victria Forns "despullada"

Ricard CHECA

Santi CORDN
Pg.

27

Estar en forma per noms 25

Pg. 28

Director Dani MARTNEZ

La direcci de la revista + Actual no es fa responsable de les opinions expressades pels collaboradors en els escrits signats. El contingut de les opinions no sn, necessriament, compartides per la lnia editorial de la revista i sn a ttol personal de l'autor. L'opini de la revista + Actual s'expressa nica i exclusivament mitjanant l'editoral. Tots els drets reservats. 2013

Si voleu collaborar amb +Actual, poseu-vos en contacte amb nosaltres: mesactual@larepublicacheca.com


Juny 2013

www.larepublicacheca.com

Panorama

"Postals" d'una crisi


Foto: C.R

D.MARTNEZ / R.CHECA

Tarragona

a crisi ens proporciona imatges inslites que a molts ciutadans provoca importncia. Avui dia, veure alg dormir en un banc o en un caixer, ja no resulta noveds. Ans el contrari. s una imatge a la que ens hem acostumat. Tampoc s cap primcia veure joves i no tant joves, estrangers i nacionals, demanant almoina. La manca de perspectives en el futur ha desembocat en una frustraci collectiva i en un desnim generalitzat. No hi ha feina per tots els aturats registrats a lInem i els que en troben sn, sovint, explotats, ja que cobren poc i la seva crrega horria s digna de jutjat de gurdia. La sensaci d'inseguretat s una al-

tra realitat. Els ms afligits necessiten donar de menjar a les seves famlies i fer front a les despeses que requereix la manutenci duna llar. I no cal tenir hipoteques. Molts no tenen ni per pagar un pis de lloguer. Les ajudes governamentals no sn suficients per satisfer les necessitats mensuals duna famlia. Per ms que el dret a un habitatge digne sigui quelcom que contempla la Constituci Espanyola, en la prctica tot s ben diferent. La pobresa al nostre pas ja s una realitat, tot i que nhi ha molts que prefereixen camuflar-la i aparentar que no en sn vctimes de lactual conjuntura econmica. Els centres de caritat i dacollida estan que bullen. Les histries i drames que arriben a aquests indrets sn capaos dencongir el cor ms dur. Les poltiques socials dels governs locals, autonmics i nacional han fracassat. Prova daix s el gran nombre de desfavorits que podem trobar als carrers. Des de lAjuntament, la regidora de Serveis Socials, Victria Peligrn, ha explicat a la nostra revista el pro-

tocol existent a Tarragona per socrrer els ms necessitats. La Gurdia Urbana tamb hi collabora amb els sense sostre, encaminant-los als centres dacollida pertinents. Malgrat les mesures governamentals no hi ha cap dubte que cal apostar per poltiques ms eficaces i eficients per treure dels carrers les misries humanes i evitar que Tarragona presenti unes postals... ben pobres.

Foto: C.R

Tarragona

Bancs "sense sostre"


corresponent als seus clients, que permetre que els sense sostre pernoctin en el seu interior. Alguns bancs han penjat un cartell on es pot llegir: Per causes alienes a la nostra entitat, el recinte dels caixers romandr tancat de les 8 de la tarda fins a les 8 del mat. (...)
Juny 2013

Foto: D.Jorba www.larepublicacheca.com

Pgina 3

n dels grans responsables de la crisi, els bancs, estan prenent mesures per evitar que els ms desfavorits facin de les seves dependncies casa seva. Algunes entitats bancries sestimen ms tancar laccs nocturn als seus caixers automtics, no donant el servei

Panorama

PP votaria el PSC noms per desbancar Granados


L'acord de governaci entre CiU/Fups i PP perilla. L'alcalde podria trencar el pacte i mantenir-se en la presidncia del consistori. El PP promet venjana i donar suport a un alcaldable socialista

Salou podria viure una tempesta poltica

Ricard CHECA
Salou

l Partit Popular (PP) est disposat a que un socialista substitueixi Pere Granados en la presidncia del govern salouenc. Aquesta hiptesi podr prendre forma si l'actual alcalde de Salou acaba trencant el pacte de govern, que va signar amb els populars. Aquest acord (CiU, FUPS i PP) contemplava que Pere Granados presidis a el consistori els primers tres anys, reservant pel popular Mario Garca el tercer any de la legislatura. Fonts del partit d'Alejandro Fernndez asseguren que si Granados opta per trencar el pacte de govern, els quatre regidors donaran suport a una moci de censura i no hesitaran en fer que un socialista (Zacarias Henar o Joan Brull) sigui alcalde. De fet, el president provincial del PP, Alejandro Fernndez ja va explicar la posici dels populars de Salou al responsable dels socialistes de Tarragona, Josep Flix Ballesteros. En aquest contacte, Fernndez haur explicat al lder socialista que els regidors populars facilitarien l'elecci d'un alcalde socialista, si Granados no respecta el comproms assumit amb els seus actuals socis de govern. Els socialistes podrien estar, doncs,
www.larepublicacheca.com

a jugar a dues bandes: pressionant l'alcalde a trencar amb el PP i permetre que els populars es vengin de l'actual alcalde. En aquesta lluita poltica, els socialistes serien els nics guanyadors, perqu passi el que passi, seran fonamentals per tirar endavant qualsevol coalici, tenint en compte l'aritmtica partidria. El gran dubte del PP s candidat socialista a fer-se amb el bast de comandament de la ciutat. Als populars no els conven ni Zacarias Henar ni Joan Brull. No obstant, i noms per fer guitza a la Fups i concretament a Granados, votarien a qualsevol candidat que presenti el PSC. Ja fa dies que es parla obertament de mala relaci existent entre Granados i Garca. El divorci s una qesti de temps. Un dels factors que posava de manifest la crispaci entre els dos socis de govern era, encara que sembli anecdtic, els assessors de comunicaci. El grup municipal del PP i l'alcaldia tenien un assessor de premsa diferent i, sovint, s'evidenciava les discrepncies. Un fet que va culminar amb la dispensa de lassessor de comunicaci del PP. Per la seva banda, l'alcalde Pere Granados evita entrar en la polmica i fa els possibles per no pronunciar la paraula trencament. Diu per activa i passiva que actuar se-

gons imposi es interessos de Salou i lestabilitat poltica, social i econmica del municipi. Tamb s cert que l'edil tampoc desmenteix que posar traves a l'ascens de Mrio Garca a la presidncia del govern municipal. L'autarca considera que el treball que ha fet a favor de Salou i dels seus ciutadans l'abala per continuar gaudint de la confiana de la majoria de lelectorat, fet que l'empeny a una recandidatura. Al PP i al PSC hi ha un element que els uneix: desbancar Pere Granados denegrint la seva imatge. El fantasma de l'inestabilitat poltica a Salou continua ben present.

Foto: D.Jorba
Juny 2013

Pgina 4

Politic
Jos MONTILLA pessimista en relaci al futur

"No confonem dret a decidir amb independncia"


ral. Considera que cal una relaci d'entesa entre Espanya i Catalunya, perqu, va dir, "hi ha gent que no vol marxar de Catalunya ni estar com est", per tampoc defensa l'independentisme. Qestionat sobre si l'estelada divideix la ciutadania, va ser peremptori en afirmar que la societat catalana est ms dividida que mai. "Alguns ministres, com el Sr. Wert, sn autntiques mquines de fer independentistes. La crisi tamb augmenta el sentiment independentista". Sobre les primries al PSC, Montilla reconeix la necessitat de reformar la llei de partits, per evitar les fissures imprevisibles entre electors i electes. Hi ha gent que no vol marxar de Catalunya ni estar com est El socialista va defensar la feina feta durant el seu mandat i no va voler qualificar la relaci amb els seus aleshores socis de govern (ICV i ERC), malgrat haver "clarons i ombres". Va tenir paraules crtiques per Artur Mas perqu "no cal fer tantes cimeres". s ms important "fer participar la gent en el projecte de pas que sortir a la foto". Diu que no s gens optimista en relaci al futur ms prxim, per nest convenut que Catalunya sen sortir.
Foto: D.Jorba

'expresident de la Generalitat i actual senador, Jos Montilla, acaba de publicar "Clar i catal". Un llibre on repassa, en format d'entrevista, el govern tripartit. Montilla va visitar el Teatre de Tarragona, on es va sotmetre al qestionari del periodista Josep Ramn Correal davant una assistncia variada. Jos Montilla, natural de Crdoba i exalcalde d'Hospitalet, va confessar que no s'avorreix al Senat, perqu que hi ha molta feina a l'hora de controlar l'acci del govern. No obstant, reconeix que la cambra territorial necessita un canvi, "per no pot desaparixer". Parlant del concert econmic, va dir que s un instrument "una mica inadequat. Si es fes a Catalunya el mateix que al Pas Basc, l'estat entraria en fallida". s defensor d'un finanament ms just i de ms corresponsabilitat fiscal per a Catalunya. L'expresident quan instat a opinar sobre el dret a decidir, va esclarir que es tracta d'un principi democrtic i que no se l'hauria de confondre amb la independncia. s apologista duna Espanya fede-

Foto: D.Jorba

JOS MONTILLA: "CLAR I CATAL"


1
"Quan els ciutadans veuen que els poltics no resolen els seus problemes, desconfien" "Els poltics no poden portar els ciutadans per camins incerts i perillosos"

"A la troika ning lha elegit per s qui governa. No rendeix comptes a ning" "L'esquerra europea est en reflexi i en recessi"

"Espanya ja no t sobirania en el sentit clssic" "Tenim el risc de viure (amb els joves) una generaci perduda"
Juny 2013

www.larepublicacheca.com

Pgina 5

Politic
Tracte de favor en el cas HIGHLAND?

l pub Highland i la polmica semblen anar agafats de la m. Si abans els problemes eren entre la cerveseria de la Rambla Vella i l'Ajuntament de Tarragona, ara hi ha un altre protagonista: el jutjat d'instrucci nmero 2. La jutgessa pretn esbrinar si hi ha hagut tracte de favor entre l'Ajuntament i el pub on el germ de la regidora Begoa Floria n'era soci.

Castillo cara a cara amb la justcia


Tarragona

Ricard CHECA

el Highland se n'ha parlat i escrit molt. El fet que un dels ex socis sigui el germ de l'actual regidora Begoa Floria ha obert, de bat a bat, les portes de l'especulaci. La rumorologia feia creure que el grau parentiu entre un dels exresponsables del Highland i una de les regidores ms meditiques del consistori atorgava una certa impunitat als amos de la polmica discoteca. L'Ajuntament, davant l'incumpliment reiterat del pub (noms tenia perms com a restaurant i funcionava com a discoteca) va tardar en tancar-lo. Contra el Highland tamb pesen sancions originades per les denncies interposades per part de dues federacions d'oci nocturn (Fecalon i Fecasarm). Aquestes dues entitats es queixaven que el pub ms conegut de la Rambla Vella, a banda de no respectar les normes municipals, actuava clandestinament, el que representava una innegable competncia deslleial. s cert que la impunitat del Highland era tema de conversa a tota la ciutat. La seva impunitat i l'aparent passivitat de l'Ajuntament va fer encendre encara ms la polmica. Investigaci judicial El passat 15 de maig, la magistrada Rosa Santsima Trinidad Lpez va ordenar que s'averigu qui era el tinent dalcalde responsable de llicncies urbanstiques i autoritzacions loctubre del 2007. El regidor en qesti era Carles Casti-

llo que acumulava aquesta responsabilitat amb la conselleria de Seguretat Ciutadana, segons ens ha confirmat la regidora Begoa Floria. La jutgessa pretn conixer els motius que van fer que, el dia 17 d'octubre de 2007, una tcnica de l'reea de Llicncies redacts la segent acta: "(...) a la vista de l'informe ems pels serveis de la Gurdia Urbana, de data 11 doctubre de 2007, i seguint les instruccions del Tinent d'alcalde, conseller delegat en matria de llicncies urbanstiques i autoritzacions, no es redacta cap resoluci, ni es realitza cap actuaci, fins a una nova ordre". La magistrada vol investigar el contingut d'aquesta decisi poltica i saber si hi ha delicte per part del responsable autrquic. De l'escrit de la tcnica es pot especular que va haver deixadesa per part de l'ajuntament i fins i tot un presumpte tracte de favor. Carles Castillo, aleshores al capdavant del departament de llicncies, assegura que tot s'ha fet amb la mxima claredat i que no va haver amiguisme. Castillo assegura que no t cap problema en acudir als jutjats si requereixen la seva presncia. Regidor tranquil Qestionat sobre la polmica decisi de no "moure" fitxa en el cas Highland fins "a nova ordre", el responsable municipal s'excusa dient que "vaig demanar un parntesis per estudiar i analitzar l'expedient i aix poder actuar en conformitat". L'expedient en qesti va desembocar en una sanci econmica. El pub va acumular multes, sancions i denncies per un valor

:C Foto

.R

de ms de 50.000 euros. Tot i que, noms ha desembutxacat uns 27.000, notcia que no hem pogut comprovar. El governant reconeix l'existncia dun malestar per part del venat i de la competncia del pub. No obstant, "vam intentar resoldre el conflicte. La Gurdia Urbana ha acudit sempre que ha estat requerida". Interrogat sobre per qu es va tardar tant a tancar el local, davant tanta irregularitat, va esclarir que "el procs no s immediat", perqu que cal analitzar diferents factors i tenir en compte si hi ha o no la possibilitat de legalitzar (rpidament) el local. Referint-se al parentiu entre la regidora Begoa Floria i un dels ex socis, va dir que "no pot beneficiar ni perjudicar ning. S'ha d'actuar segons les normes". Carles Castillo conclou dient que tot el procs s transparent i que no hi ha hagut trfic d'influncies. Prova d'aix s que est disposat a presentar-se voluntriament al jutjat i donar les explicacions escaients.
Juny 2013

www.larepublicacheca.com

Pgina 6

Politic
Advocats creuen desproporcionada la decisi judicial

Desfilada de poltics pels jutjats provoca malestar

Ricard CHECA

Reus

a desfilada d'exregidors per l'entrada principal dels jutjats de Reus ha comenat a ser quelcom recorrent a la capital del Baix Camp. El jutge ha decidit convocar tots els regidors de l'anterior legislatura (a excepci d'Ariel Santamaria) perqu donin les explicacions escaients sobre el cas Shirota. El jutge considera que podria haver irregularitats per part del consistori a l'hora d'avalar, amb diners pblics (3 milions d'euros), una iniciativa empresarial privada. La sorpresa per la imputaci de gaireb tots els regidors de l'anterior govern municipal ha xocat la classe poltica reusenca i ha provocat un important malestar entre els defensors dels imputats. Hi ha qui assegura que es podria haver evitat el circ meditic i preservat la presumpci d'innocncia dels poltics, tenint en compte els descrdit que travessa la classe poltica. Prevaricaci i delicte societari i malversaci de fons pblics sn alguns dels delictes que el jutge que instrueix l'afer Shirota imputa als membres de l'anterior govern municipal. Ariel Santamaria, l'exregidor de la CORI, s l'nic que no ha estat citat, perqu

va votar contra l'aval de tres milions d'euros. El cas Shirota s un investigaci que pertany a una pea separada i secreta de la causa penal instruda pel cas Innova. Excs de zel? La societat reusenca est dividida. Si per una banda, la gesti del socialista Llus Miquel Prez s objectiu de dures crtiques per part d'un gran nombre de ciutadans pels projectes megalmans i per haver 'hipotecat' la ciutat, tamb s cert que molts empresaris consideren que l'aposta de l'exalcalde per posar Reus en el mapa ha estat molt encertada i positiva.

io nac Foto:

ita dig

A la sortida dels jutjats, Llus Miquel Prez va parlar amb els periodistes cosa que els altres imputats no van fer aprofitant per defensar la

seva honorabilitat i assegurar que t la conscincia tranquilla. Li va saber greu i desproporcionat que el jutge Diego Alvrez de Juan hagus perms la desfilada d'expoltics als jutjats. "Amb la declaraci del secretari de l'Ajuntament i de mi mateix com a president de la Junta General de les empreses municipals nhi hauria hagut prou". Fonts jurdiques consultades per la revista +Actual asseguren que la causa oberta contra la majoria dels imputats acabar sent arxivada, ja que no fa sentit que, per exemple, els regidors d'Esports i Cultura... estiguin embolicats en aquest cas. Tamb hi ha qui atribueix al jutge un excs de zel. Alguns advocats consultats manifesten el seu malestar perqu el secret de sumari s'est eternitzant. "Els advocats estem treballant amb un vena als ulls, fet que complica la defensa dels nostres clients. Alg ens pot explicar el qu s'est investigant exactament i per qu tarda tant de temps?", qestiona un jurista. Desprs de l'audici dels imputats, el jutge haur dalar el secret de sumari i traslladar a les parts la documentaci resultant de la investigaci. D'aquesta manera, els advocats podran demanar la prctica de diligncies de prova.

Pensava que no seria imputat


Pgina 7
Fa un any, en una entrevista concedida al programa de televisi 'La Repblica Checa', Llus Miquel Prez es mostrava confiant que no arribaria a ser imputat.

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Justici
En substituci dAntonio FERNNDEZ

Javier Ruiz nou deg dels jutjats de Reus


sempre ha estat un crtic a les reformes judicials aprovades pel govern de Mariano Rajoy, estar en funcions fins que el resultat de lelecci surti al Bollet Oficial de lEstat. Un cop publicada la nominaci es preveu que tardi algunes setmanes Javier Ruiz, natural de Bilbao, prendr possessi del crrec com a deg dels Jutjats de Reus.

Periodistes al carrer
Durant tres dies, els periodistes que han fet la cobertura de les audicions dels exregidors als jutjats de Reus han hagut de fer sessions maratonianes a l'exterior del tribunal. Van haver de patir les intempries climatolgiques durant vries hores. El Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcaci de Tarragona ja va demanar, amb carcter d'urgncia, una reuni amb el jutge deg per intentar dignificar la tasca dels professionals que es dediquen a informar. L'SPC defensa que els jutjats haurien de disponibilitzar un espai perqu els periodistes puguin treballar adequadament i que els imputats puguin preservar la seva presumpci d'innocncia i no veure's embolicats en una persecuci meditica a les portes d'un jutjat.
PUB

l titular del jutjat de Violncia sobre la dona n.1 de Reus, Antonio Fernndez Mata (en la foto), va presentar, recentment, al Consell General del Poder Judicial, la renncia al crrec de deg dels Jutjats de Reus. Les eleccions, per escollir el substitut de Fernndez, van tenir lloc el passat dia 30 de maig. En aquesta elecci tenien dret a vot els 14 jutges titulars: noms en van votar 10. L'nic candidat, el titular del jutjat d'Instrucci n.2, Javier Ruiz, va obtenir 7 vots a favor. Van haver tres blancs. Antonio Fernndez Mata, que

Foto: C.R

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 8

ctualitat

Qu, com i quan?


U
SENSE "CAAS Y TAPAS"
n dels restaurants ms coneguts del Carrer Apodaca, "Caas y tapas", va haver de tancar les seves portes perqu no ha hagut entesa entre el propietari del local i els arrendataris. Els inquilins van intentar negociar amb els amos del local una reducci del lloguer. Demanda que no ha estat acceptada. La inflexibilitat d'una de les parts ha culminat amb la baixada de la persiana i, de ben segur, la dispensa dels seus treballadors. Un dubte ens envaeix: s preferible mantenir locals tancats a tenir-los oberts amb un lloguer ms baix?

EL BARMETRE
Manel R.GRANELL Un cop ms, s'ha evidenciat la seva professionalitat a l'hora de tractar amb els representants dels mitjans de comunicaci que es van acreditar per fer la cobertura periodstica de Tarraco Viva. Iris PREZ La ballarina de danses orientals, entre d'altres, ha estat la responsable de l'espectacle 'Pasin india' que vam poder gaudir el passat 1 de juny als Premis Comunicaci Tarragona 2013. NECRPOLIS Desprs de 22 anys tancat, el complexe funerari paleocristi obre les seves portes al pblic. Es tracta de la necrpolis tardoromana ms important del mediterrani occidental.

COSMO CAIXA?

ing sap, realment, qu fer amb l'edifici del Banc d'Espanya. Es parla de fer el Museu de la Qumica, la Biblioteca Municipal... s una llstima que un edifici majestus i amb una ubicaci privilegiada mantingui les seves portes tancades a l'espera del seu dest. Un suggeriment: per qu no es construeix un CosmoCaixa com a Lleida i Girona?

EXPO ERTICA

ara Berga exposa per primera vegada "Metasexuforas", unes illustracions ertiques que reflecteixen l'univers personal de l'artista. La inauguraci, que tindr lloc el proper dia 15 de juny a les 19h30, es podr veure a la Taverna del Circ (Baixada de la Peixateria, 8). La mostra podr ser visitada fins el proper mes d'Agost.

La "cucaracha" Les inspeccions sanitries als locals dalimentaci brillen per la seva absncia. Hi ha "cuques". Mosques i mosquits a dojo en alguns bars, sobretot en els WC.

DOFINS SOLIDARIS

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 9

l Delfinari l'Aquopolis de la Pineda ser l'escenari d'un espectacle solidari a favor de les dones que pateixen cncer de mama. L'Associaci Dr. Amadeu Pelegri (649 254 884) pretn aix recaptar fons per la lluita contra el cncer de mama. L'espectacle de dofins, adaptat a totes les edats, tindr lloc el divendres, dia 14 de juny, a partir de les 22h i t un preu simblic de 4 euros. Durant l'espectacle se sortejaran diferents premis entre el pblic assistent.

Opinio Temps de tenir temps

es notcies de les guerres i de les pestes trigaven anys en arribar, passaven de boca en boca, de poble en poble, de vall a vall. La informaci que acumulaven els nostres avantpassats en tota una vida, equivalia a la que podem rebre nosaltres en un sol dia. Avui les notcies, les pseudonotcies i tamb les mentides prefabricades viatgen de manera fulgurant gracies a la tecnologia. Tenim tant material per pair, que es fa difcil destriar el gra de la palla. Sotmesos a una permanent hipercomunicaci: rdio, TV, premsa, Internet, SMS, whatsap, Twitter, satllits, bits, vivim ms o menys manipulats a l'ombra del Gran Germ que predicava Orwell. Cotxes, trens, avions, autopistes ens fan crrer empaitant el somni impossible. En tot

moment, els ulls invisibles del Poder saben on som, que comprem, que tenim. Vivim tant informats, tan accelerats, que els arbres no ens deixen veure el bosc. Mentre, perseguim la felicitat, una pastanaga dissenyada per publicistes.

davant de la imposici inculcada, subliminalment o per la fora. Exigeixo la llibertat individual i collectiva com a nic cam per avanar. D'altra banda, els beneficis del silenci i de la contemplaci son immediats, un veritable blsam per l'esperit. Tamb un bon vi, un bon formatge amb companyia, no passaran mai de moda, tot i que fa milers d'anys que es van inventar immediatament desprs del sexe, l'amor i l'eros. Creieu-me, una bona sobretaula ens pot omplir molt, sobretot si aprenem a escoltar al nostre interlocutor i a gaudir amb plenitud de lamistat. I s barat, fins i tot en temps de crisi. I amb una mica de sort, pot ser el preludi del llit. Ja ens ho deia l'amic Horaci en les seves odes: Carpe diem quam minimum credula postero.

"La vida autntica s aquella que hom pot contemplar sense renunciar la seva llibertat"
Reclamo tenir temps per tenir temps, reflexionar i ser nosaltres mateixos davant d'un mn inestable. La vida autntica s aquella que hom pot contemplar com espectador de la realitat i com a protagonista de la prpia experincia, sense renunciar a la seva llibertat. Reivindico la calma davant de la urgncia i el lliure pensament

Francesc VALLS-CALADA
Periodista i escriptor

Funcionarios, curas y militares


tidemocrtica (como no me votan los descalifico).

char una ojeada en los foros de debate y redes sociales del independentismo en Tarragona resulta, lo reconozco, un ejercicio de cierto masoquismo para los que amamos profundamente a nuestra Ciudad. Constantemente se refieren a Tarragona de manera despectiva, bsicamente porque aqu les vota muy poca gente y adems, desde que CiU se ha hecho independentista no levantan cabeza en la ciudad. El problema de Tarragona, sealan ellos, es que es una ciudad "casposa, carca, de funcionarios, curas y militares". Ms all del respeto que merecen esos tres colectivos a los que estos faltan gravemente, desde luego demuestran tener una visin muy caduca de Tarragona, adems de an-

"Tarragona es maravillosa"
Tarragona es una ciudad con curas, funcionarios y militares, pues s, pero con muchos colectivos ms. Nuestra ciudad tiene problemas, sin duda, pero es moderna, dinmica, abierta y acogedora. Tiene carcter propio, mira sin prejuicios ni complejos a Barcelona, a Madrid y a cualquier otra ciudad. Yo no creo que Tarragona sea carca, lo que creo es que es maravillosa. Empiezo a estar harto de que desde el independentismo se falte al respeto a Tarragona simplemente porque no nos plega-

mos ante los designios de Barcelunya y su proceso de construccin nacional. Precisamente por ello, considero ms necesario que nunca recuperar el legtimo orgullo por el nombre de Tarragona. Ni "comarcas meridionales" ni "Camp" ni tonteras. Lo tenemos todo para ser una verdadera referencia entre las ciudades de tamao medio, y por mucho que intenten acomplejarnos, no lo lograrn. Seguramente son ellos los que deberan sacudirse de una vez por todas sus complejos y sumarse a esa nueva Tarragona que entre todos vamos a construir.

Alejandro FERNNDEZ
Portaveu del GM del PP a Tarragona
PUB

Recicla b,
cuida el teu barri
Pgina 10
www.larepublicacheca.com Juny 2013

Racons personals
IVES Fotos: Pepa V
grafia Flickr: PGfoto

El balco

Tarragona Antiga

El 15-M, ms conegut com Moviment dels Indignats, t el seu origen al 2011. Comen amb una protesta ciutadana per dir prou als abusos poltics. Tamb per lluitar contra el sistema i defensar els ciutadans, donant resposta a les seves inquietuds. Imatges de la protesta a Tarragona.

www.pepavives.info

On era...? On s...?

Intentarem no perdre la memria histrica de la nostra ciutat. Cada mes publicarem una fotografia i tu ens has de dir on era i enviar-nos la foto actual. Sers capa?*

Imatge cedida per Rafael Vidal


(www.facebook.com/tarragonaantiga)

*Si ens envies la resposta al correu: mesactual@larepublicacheca.com i el teu nom surt publicat en la propera edici de la revista vol dir que has guanyat un lot de vi!
www.larepublicacheca.com Juny 2013

Pgina 11

El balco

Era...
L

Ballesteros i el PSC
a famlia socialista viu una depressi generalitzada. s incapa d'aixecar el cap i tornar a conquerir la confiana de la majoria de catalans i espanyols. Tant Rubalcaba com Navarro no tenen el carisma suficient per motivar l'electorat socialista. El PSC viu moments de reflexi i un problema de lideratge. Per aquest motiu, a Tarragona, hi ha qui pensa que l'alcalde Ballesteros guanyaria, amb majoria absoluta, si no es presents a les properes eleccions municipals sota les sigles del PSC i ho fes amb una llista oberta a independents que confien, sobretot en la capitalitat de Tarragona. Alguns dels

El per qu... de les coses

"Acabar com el rosari de l'Aurora"


matinada en qu els devots es van creuar amb un grup que els va provocar de manera que la cosa va acabar a cops. Per aquest motiu, quan alg diu "aix acabar com el rosari de l'Aurora" el que est dient s que all sobre el que est parlant no tindr un bon desenlla.

l Rosari de l'Aurora sn cants d'uns versos i processons que se celebren durant les novenes en honor a la Verge dels Reis i del Pilar, del 14 al 22 d'agost i del 7 al 15 de setembre respectivament . Va passar a Espanya, en un poblet de la provncia de Cadis. Existia una confraria coneguda com el Rosari de l'Aurora. Els seus components sortien en process de matinada, resant el rosari a la llum d'un fanal. Per, igual que els confrares, abunden els camorristes. Va haver-hi una
www.larepublicacheca.com

Foto: altresbarcelones.com

Juny 2013

Pgina 12

Secret
Foto: Arxiu

Una de...3
Qu menjen els cocodrils per fer la digesti? a) b) c) SOLUCI Fang Herba Pedres

assessors de lder dels socialistes tarragonins, creuen que la proximitat i la manera afable de Pep Ballesteros sn una plusvlua a l'hora de connectar amb la ciutadania. La manca d'una oposici forta i creble a Tarragona podria contribuir perqu Ballesteros continus amb el bast de la ciutat. Qu en pensa l'alcalde?

Els cocodrils no poden mastegar all que mengen, de manera que sacsegen la seva presa per tal de poder-se-la empassar. Per aquest motiu i per facilitar la seva s'empassen pedres per poder moldre els aliments que han menjat prviament.

Digui...digui
Cinema: anem a l'Eroski o a les Gavarres?
"Prefereixo anar a les GAVARRES. El cinema de l'Eroski ha estat una mala inversi. Fa uns anys ja n'hi havia un i el van tancar". Marc LNDEZ "Tinc la impressi de que al cinema de l'EROSKI hi anirn els ms joves que, quan tinguin l'oportunitat anirn a les Gavarres. Jo em quedo amb el de les Gavarres. Penso que ha estat una mala inversi". Jsica SNCHEZ "Per proximitat l'EROSKI, a ms a ms estar cobert. Per hauran de solucionar el problema del prquing. Per exemple: aparcament gratut amb l'entrada del cinema". Eloy FERNNDEZ "Prefereixo les GAVARRES. All tinc prking gratuit i, segurament, hi ha ms oferta de pellcules de les que hi haur a l'Eroski. Imagino que el pblic d'aquest cinema ser per gent de Tarragona ciutat, que hi pot anar caminant". Flix PREZ

El balco

Poblet al "sopar de l'olla"

l president de la Diputaci de Tarragona, Jo- vidats siguin de diferents ideologies poltiques i sep Poblet, ser lestrella convidada al Sopar partidries i sobretot, implicats i coneixedors de de lolla que tindr lloc el proper dia 20 a partir la realitat comercial i empresarial del territori. de les 20:30 al restaurat lOnada, ubicat al Sarrallo. Aquest sopar-colloqui, organitzat per Botiguers de Tarragona, pretn que Poblet doni el seu punt de vista sobre el comer, tax free, els visats als russos, entre daltres aspectes que interessen i preocupen, directament, als empresaris tarragonins. Aquestes trobades es fan cada 45 dies, aproximadament. Els organitzadors intenten que els con-

Foto: Arxiu

FA RIURE O... PLORAR


Vigilem el cel!
Les cmeres de 'seguretat' de les escales mecniques del Palau de Congressos sembla que vigilen el cel, ja que s per on estan direccionades. Ser que el vandalisme dels que estan all dalt s molt ms preocupant que la dels que encara estem a la Terra?

Tuper saboning
Amb la crisi ha arribat el moment de reinventar-se. En aquest cas el torn s de la sabonera: una caixeta de plstic per guardar aliments fa la mateixa funci que el despenedor. El tuper saboning s una bona soluci.

Foto: D.Jorba

Foto: D.Jorba

PUB

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 13

ven

ra

Dani MARTNEZ

Histries format 'low cost'


Tarragona

na, periodista, i Joan, cineasta; dos joves que han decidit posar a prova els seus coneixements i la seva fora per tirar endavant un projecte en el que creuen i defensen a capa i espasa. Aquesta parella d'emprenedors, que un dia va decidir iniciar un viatge amb l'objectiu d'aprendre angls, ha creat "Buscando Historias". Un format de low cost que pretn demostrar a tothom que amb pocs diners es pot oferir un producte professional i amb qualitat. +Actual On comena aquest viatge? Com neix B.H? Buscando Historias Va nixer com un viatge per aprendre angls a Filipines. Per abans vam anar a Xina, all va ser on vam comenar a explicar histries. Tot i que l'essncia del projecte va nixer abans de que ens conegussim. Jo estava acabant un mster d'Histria del Mn i en Joan tenia la idea de fer un dowww.larepublicacheca.com

cumental que expliqus histries arreu del mn. Quan ens vam conixer vam comenar a pensar en com fer aquest documental. Aix vam crear un avantprojecte al documental que es diu Buscando Historias. +A Quant de temps porteu fora de casa? B.H Vam aterrar a Pekn el 25 d'octubre de 2012. En un principi, tenem la idea de documentar quatre histries a Xina abans d'anar a estudiar angls a Filipines. Per ens va agradar tant poder realitzar el projecte que, un cop a Filipines, vam continuar buscant histries. Aix ja portem ms de sis mesos. +A Quants pasos heu visitat? B.H Hem estat quatre mesos a Xina, un mes i mig a Filipines i ara estem a Tailndia. El nostre proper dest s Cambotja. +A Per qu sia? B.H Ha estat per causalitat. +A Possibilitat de visitar altres continents? B.H Estem oberts a tot tipus de possibilitats. Hem pensat tamb en fer una temporada a Espanya.
Juny 2013

Pgina 14

ven

ra

+A Quin tipus d'histries mereixen la vostra atenci? B.H Totes les persones tenen quelcom a explicar. Alguns cops la histria ens apareix pel cam i en d'altres ocasions arribem a un lloc amb una idea clara del que ens agradaria explicar. Per exemple, a Palawan volem documentar a un pescador per poder mostrar aquest ofici del que viuen moltes famlies. Al conixer diferents pescadors vam optar per explicar la histria d'en Romeo. Vam veure en els seus ulls les ganes d'explicar la seva prpia histria i a nosaltres ens agrada poder donar veu a qui realment ho desitja. +A Quina histria us ha impactat ms? B.H Tenim especial estima a en Romeo, el pescador de Palawan. Vam estar vuit dies documentantnos. Mai havem passat tant de temps amb un dels nostres protagonistes. En Romeo no t aigua corrent, electricitat, ni diners per mantenir els seus fills. Aviat se'ns va ocrrer una forma per ajudar-lo:

vam pensar que molta gent pagaria per viure l'experincia d'anar a pescar amb ell i, a ms a ms, seria una experincia real. Quan vam contactar amb en Romeo per explicarli el projecte estava molt illusionat, aix que vam fer una web, promocionant-la al nostre vdeo, buscant d'aquesta manera els seus primers clients.

agrada poder Ens donar veu a qui

realment ho desitja

Amb aix, BH compleix amb un dels nostres valors: intentar ajudar i fer aquest mn una miqueta millor, explicant histries i, si s possible, ajudant parallelament amb idees com aquesta. +A Alguna histria en especial que voleu documentar? B.H Ens agradaria que la segona temporada fos ms periodstica. Tenim en ment algunes histries i contactes per arribar a elles. Un refugiat de Birmnia, un transsexual,

un supervivent del genocidi cambotj, una vctima de violncia amb cid. +A Com s la post-producci, tenint en compte que l'idioma no s la mateix? B.H En la primera temporada hem documentat una histria per setmana. En set dies hem viatjat, documentat (i trobar un intrpret), editat i publicat. Cada histria porta un temps de treball diferent. Alguns protagonistes parlen una llengua que no s la mateixa que la nostra i treballar amb un intrpret ens ralentitza el treball, les entrevistes sempre sn ms llargues i necessitem ms temps per editar. El nostre baix pressupost no ens ha perms contractar un intrpret professional. Gaireb sempre ha estat una persona propera al nostre protagonista. Per exemple, amb Whang Od vam necessitar dos intrprets. Un de kalinga a bisaya, i un altre de bisaya a angls. +A La primera t 12 histries. Qu heu tret d'aquest primer triomf? B.H La primera temporada l'hem

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 15

ven

ra

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 16

fet oberta a Internet. Ens ha ajudat per donar a conixer el que fem i per crear-nos una petita comunitat de seguidors. Hem demostrat que s possible explicar histries amb un format low cost i amb qualitat professional. Hem estat els primers en innovar amb aquest format. +A Guardonats amb el premi de millor blog multimdia (premis 20globos). Qu significa aquest premi? B.H El reconeixement de la nostra feina. No espervem guanyar-lo. Quan ens vam presentar, el projecte noms tena un mes de vida. s una alegria que se'ns reconegui la feina. +A Esteu en constant moviment. Necessiteu corrent pels equips, Internet... B.H La nostra oficina de treball pot ser un bar, un hostal... Qualsevol lloc on hi hagi una taula i un endoll. +A Creieu i aposteu per les noves tecnologies. Tot un repte B.H Les histries estan publicades a Internet i tamb en format eBook. Aquests dos suports ens permeten explicar les histries en vdeo, fotografies i articles, aix noms era possible en sales d'exposici. El paper est morint i la televisi la veiem del passat. Estem convenuts que els lectors a Internet, tard o d'hora, entendran que no tot s de franc i pagarem per consumir certs continguts. BH existeix grcies a Internet. +A Com es finana BH? Vau co-

menar amb els vostres estalvis... B.H La primera temporada es va fer amb els nostres estalvis i tamb vam rebre algunes donacions a travs de Paypal, que vam invertir en una traductora per fer la versi

en angls. Per ara no hem tingut cap patrocinador, tot i que el model que creiem ms factible per poder realitzar BH s aconseguir patrocinis. +A La diferncia cultural entre Europa i sia s forta. Per vosaltres, quina s la diferncia ms gran entre aquests continents? B.H La imatge del "tot a 100" que tenim a Espanya est lluny de la realitat. Xina, per exemple, s un

pas de grans contrastos, per evoluciona molt rpid i, probablement, en uns anys tots aprendrem xins. El futur est aqu. +A Sabreu el que est passant a Espanya. 6 milions d'aturats Qu us suggereix aquesta xifra? B.H Espanya ho hauria de posar ms fcil per als emprenedors. La manca de treball i les dificultats que tenim provoquen que la situaci sigui cada cop ms insostenible. +A Com es veu Espanya des de fora? Quina visi hi ha? B.H Quan expliquem la situaci actual del pas s'escandalitzen. No donen crdit a l'actitud dels poltics. Penso que si un pas amb una dictadura com la de Xina s'escandalitza... fa que pensar. +As necessari conixer altres realitats per entendre el mn? B.H Imprescindible. Aix ens adonem del semblants que som. Tots tenim els mateixos desitjos, tots caminem en la mateixa direcci. +A Teniu pensat tornar a casa? B.H A l'agost. Intentarem tornar i fer viable econmicament el BH.

Si vols saber-ne ms entra al lloc de "Buscando Historias": www.buscandohistorias.com

Els 'despullats'

Victria

Portaveu grup municipal CiU a Tarragona

Els 'despullats' s una secci que pretn conixer el protagonista des d'una perspectiva ms intimista. No hi ha lloc a preguntes tab i busquem respostes naturals i sinceres.

"Sc fetitxista, m'encanten peus i mans"


Tarragona

D. MARTNEZ/R. CHECA +Actual En quina postura dorms? Victria Forns De costat +A Amb pijama? VF Amb pijama o camisa de dormir. A l'estiu sense roba interior +A Dorms abraada? VF De vegades, s +A Quant tardes en arreglar-te? VF Mitja hora +A Treus les arracades per dormir? VF S, totes les joies +A Desprs de sortir de la dutxa qu s el primer que fas? VF Eixugar-me amb una tovallolallenol +A L'ltim que fas en sortir de casa? VF Tancar la porta amb clau +A Quants cops truques al teu marit al llarg del dia? VF Ms que trucar, envio whatsapps +A Ets gelosa? VF No, no ho sc en res +A Qu s el que et fa patir? VF La gent que ho passa malament, ja siguin prxims o desconeguts +A Quin s el teu pitjor defecte segons el teu marit? VF Que sc corc amb l'ordre i la neteja +A Et sotmetreries a cirurgia esttica? VF S, el nas +A Quina pea de roba t'agrada ms? VF Els pantalons +A Crides? VF De tant en tant s i no se'm dna malament
www.larepublicacheca.com

+A Has utilitzat mai la teva mirada per... VF Per enamorar, s.

VF "Histries de Filadlfia": quan la gent comena a caure a la piscina


Juny 2013

Pgina 17

+A Sabates amb o sense talons? VF Depn de les ocasions, per m'agraden molt els talons de vertgen +A Artur Mas... VF Gran poltic i bon president +A Ulls blaus... VF Els meus i els del meu pare +A Salut... VF De ferro +A Una frase que t'agradi... VF Res no s impossible +A Quants cops fas l'amor a la setmana? VF Tant com es pot +A Barra de llavis... VF Sense marca +A Ulleres o lents de contacte? VF Hauria de portar ulleres i no me les poso +A La darrera vegada que has entrat en una esglsia? VF El diumenge passat +A Universitat? VF La meva vida durant molts anys +A Com a professora quin color utilitzes per corregir? VF Verd +A Joan Besora? VF Un company +A CiU? VF El meu projecte +A Tarragona? VF Ciutat que estimo +A Amb qui no sortiries mai de nit: Ballesteros, Alejandro, Arga Sentis?

VF Podria sortir amb qualsevol +A Qu cantes quan ests sola? VF M'agraden els boleros i la salsa +A Ets pija? VF No, gens +A Qu s el que no t'agrada que et diguin? VF - Que sc sria +A Una mania? VF L'ordre +A Pantalons, vestits? VF Pantalons i a l'estiu els vestits +A Fills? VF Una filla i molt estimada +A Quin s el teu rac de Tarragona que t'apassiona? VF La platja de l'Arrabassada al cap vespre +A Ha fet mai cap avortament? VF Mai, mai +A - Ho faries? VF s molt difcil respondre. No jutjo qui ho fa +A El teu pat predilecte? VF M'agrada molt menjar. L'escalivada a lestiu +A Qu fas abans danar a dormir? VF Un pet al meu home i a la meva filla +A Reses? VF S, per no cada dia +A Burka? VF Impressiona i entristeix +A Personatge histric... VF Margaret Tatcher

Foto: D.Jorba

FORNS

Els 'despullats'
+A Un indret per anar de viatge? VF Madagascar +A Un somni recorrent? VF Volar (sense cap artilugi) +A Has fet mai un trio? VF Mai. Crec en l'exclusivitat +A Xarxes socials? VF Moderadament +A Ets addicte a quelcom? VF No +A T'has drogat algn cop? VF No, mai + A Quant peses? VF Supero els 60 quilos +A All que no ets capa de perdonar? VF La tradoria +A Un color? VF El verd +A Platja o muntanya? VF La platja al cap vespre i la muntanya t un component ms transcendental +A La manicura... VF M'arreglo jo les mans cada setmana +A Fas esport? VF Camino +A Beus? VF Cerveseta molt freda a l'estiu... +A Compresa o tamp? VF Tamp (riu) +A Un cstig? VF Quedar-me sense veu +A Jess Monlla... VF Un cinfil i un tarragon +A Un objectiu immediat? VF Vacances +A Casaries una parella gai? VF Ja ho he fet +A De Ballesteros... t'avorreix... VF Quan s'excedeix en els discursos. A vegades sembla que no troba la manera d'acabar-los, pobre +A Qu et provoca indigesti? VF La mentida +A Vas tota depilada? VF Tota no. Du me'n guard. (riu) Tot aix t una funci (riu) +A Catal o castell? VF Catal. M'agradaria dominar ms langls +A En quin pas t'agradaria viure a banda de Catalunya? VF Tenim molta capacitat d'adaptaci +A Quina s la teva Verge? VF La verge del Carme +A Quan vas perdre la virginitat? VF Quan vaig desitjar-ho +A Quantes parelles vas tenir? VF Dues +A Series capa de mantenir una relaci lsbica? VF No +A El teu nmero de la sort... VF No hi crec en la sort +A Vas en tren al Parlament... VF Aprofito per pensar, reflexionar, mirar el Mediterrani +A Quin s el teu moment el dia? VF La tertlia desprs del sopar +A Cine amb banda sonora original o doblatge? VF Amb doblatge +A Quina s la part del teu cos que ms t'agrada? VF Els ulls +A Has rebut algun "sobre"? VF Mai he rebut cap sobre dels que insinueu. Intento ser fidel amb mi mateixa +A Quin pecat has confessat i no vols que se spiga? VF Cap +A T'avergonyeixes d'alguna cosa? VF Res +A Qu no faries mai? VF Trair a mi mateixa i a la gent que estimo +A Hipoteca? VF S +A Marca del cotxe... VF Volvo, s del meu marit +A Casa teva t... VF 4 habitacions +A 'Bar y cenas' o Brcenas? VF 'Bar y cenas' +A Montilla... VF Un president de la Generalitat, no EL president. +A Calces, tanga... VF Calces. El tanga s incmode. La dona que digui el contrari, enganya +A Quant gastes de telfon al mes? VF Tinc tarifa plana +A Alguna cosa amb no pots sortir de casa? VF Arracades. Puc deixar el telfon, les clau, el mbil... per mai les arracades +A Al moneder sempre portes metlic? VF De vegades no +A Ets garrepa? VF Al contrari +A Ets envejosa? VF No +A Ets fetitxista? VF S. M'encanten peus i mans
Juny 2013

Fotos: D.Jorba

www.larepublicacheca.com

Pgina 18

De

Maria
a .Jorb Fotos: D

MOLINS
Actriu
+A Qu poden fer els poltics per evitar que la Cultura sigui la parenta pobra MM A prop de l'ndia, hi ha un pas (Bhutan) on els poltics consideren que el ms important s el FIB. No el PIB. +A Com? El FIB? MM - La Felicitat Interior Bruta de cada individu. Dins de la felicitat de l'individu hi han unes escales de valors i la Cultura est a dalt de tot. En la nostra societat, la Cultura toca el terra. Cadasc que tregui les seves conclusions.

"Haurem de substituir el PIB pel FIB"


Barcelona

Dani MARTNEZ aria Molins va estar a Tarragona en la presentaci de "Fills de Can", dirigida pel tarragon Jess Monlla. Molins ha fet poques pellcules, per ha estat nominada, en diferents ocasions, al Premi Gaud. De fet, va guanyar el trofu a la millor actriu en "El Bosc". Considera que tot anir millor en la nostra societat quan es doni ms importncia a la felicitat personal i no a l'economia. +Actual Qu se sent al ser nominada pels companys de professi a un Gaud? Maria Molins He fet poc cinema, per aix s un privilegi que els meus companys m'hagin nominat fa tres anys i un altre cop aquest any per optar al premi a millor actriu. +A s difcil no emocionar-se, oi? MM I tant. A mi lemoci em surt pels ulls. Vaig plorar de felicitat. +A Quin s el teu proper projecte? MM Cuidar la meva filla i aprendre a ser mare. +A Per tamb tens projectes cinematogrfics MM Hi ha projectes que estan a l'espera. Intentar trobar un equilibri entre la vida de mare i la d'actriu. Espero que no sigui difcil. +A La teva filla es diu Nora com el personatge de la pellcula "El Bosc" MM La protagonista d"El Bosc" s una dona que viu en unes circumstncies molt difcils durant la Guerra Civil. Viu l'assetjament i tota una evoluci. El seu marit opta per anarwww.larepublicacheca.com

se'n cap a un mn fantstic, parallel al de les llums. Les circumstncies de la vida obliguen a que la Dora esdevingui una dona forta, valenta una mare coratge. +A Amb la crisi econmica s'evidencien ms les mares coratges. MM s cert. No deixo de pensar en aquelles persones que, a causa de la crisi, han d'abandonar les seves cases, el seu pas Penso en les dones que no se senten recolzades i en les mares coratge d'avui dia. En les dones com la Dora. +A La possibilitat que una actriu pugui anar i tornar del seu lloc d'origen, conixer mn.. aix s fantstic MM I tant. s una de les professions que ms prejudicis elimina de la teva vida. Entres en contacte amb personatges que feies judicis de valor gratuits. Ser actriu em dna molta felicitat i plaer perqu visc en un aprenentatge permanent. +A 2013 s encara un any de crisi. Qu esperes d'aquest any? MM Hem de sentir passi per all que fem. Jo sc de les que diu que la crisi s una gran mentira, perqu aix ens provoca frustraci, desnim i hi ha alg que se n'aprofita. Hem de mantenir l'esperana en el que cadasc creu personal i professionalment: Hem de lluitar, lluitar i lluitar.

Juny 2013

Pgina 19

Hem de sentir passi mantenir pel que fem... l'esperana

De

Jess

Monlla
Tarragona

"Continuar sent el fill de la Lola i d'en Pepe"


Dani MARTNEZ

Director 'Fill de Can'

Foto : D.Jo rba

ess Monlla viu moments de glria . s el director cinematogrfic de moda. Assegura que la popularitat no el far canviar. Si ha d'anar a Hollywood a rebre un scar ho far passejant per la carpeta vermella amb roba informal. No vol que la fama el canvi: vol continuar sent el fill d'en Pepe i de la Lola. Un dels ingredients dels seu xit s la proximitat i humilitat. +Actual En dues frases, qui s Jess Monlla? Jess Monlla Sc un paio carregat de somnis que la nica cosa que t clara s que la vida s molt curta i que no hi ha massa temps per a malgastar-la amb dubtes. +A En el teu cas s'aplica all de "en casa de herrero cuchara de palo"? JM Si per "casa" vols dir Tarragona, "en casa del herrero cuchara de acero con incrustaciones de piedras preciosas". +A Hi ha un abans i un desprs de "Fill de Can"? JM La meva vida ja no tornar a ser com abans: independentment del resultat comercial, el viatge interior de construir la pellcula m'ha canviat per sempre. +A Abans, a Tarragona, eres tant reconegut com avui? Qu ha canviat? JM Res de res. Jo sc el fill den Pepe i de la Lola, i penso seguir-ho sent. +A Creus que per ser tarragon costa triomfar a casa? JM Tot el contrari. Tarragona semwww.larepublicacheca.com

pre m'ha reconegut com un ambaixador oficis i d'aquesta manera m'ha tractat. +A La presentaci de la teva pellcula al Teatre Tarragona va ser hollywoodiana. Per qu creus que va tenir aquesta rebuda? JM Per qu la ciutat aix ho va voler. Jo noms volia que ens adonssim que quan ens ho proposem, de veritat, podem ser molt, per molt grans. +A Si la pellcula no hagus estat guanyadora a Mlaga, l'haguessin rebuda amb la mateixa apoteosi a Tarragona? JM L'estrena a Tarragona estava muntada molt abans de guanyar el premi a Mlaga. Jo noms volia oferir "Fill de Can" a la ciutat en les millors condicions possibles. +A Et surten ms amistats (per all del "por inters te quiero Andrs")... JM No ho crec. Percebo en ms gent la curiositat de saber qui s aquest paio que fa cine, per res ms. I tamb ms carinyo... i aix s molt maco. Tamb contesto ms entrevistes... Qu hi farem? (somriu) +A A la gent que no li ha agradat el llibre "Querido Can", li agradar la pellcula? JM Els diria, "si vreu donar-li una oportunitat a la novella, doncs doneu-li a la peli, no? Potser us sorprenem..." +A Quina ha estat la darrera pellcula que has anat a veure al cinema, a part de la teva? JM Sessi doble: Efectos Secundarios; un magnfic

thriller amb el mn de les farmacutiques de decorat i Combustin; drogues, cremades de pneumtic, calers i sexe a parts iguals. +A Qu penses de la situaci que travessa la Cultura? JM s la de sempre, per ms apretada, com casi b tots els sectors industrials. Estem una mica "acollonits" per actius, reflexionant sobre com revertir la situaci i aportar a la nostra societat ms del que rebem della. +A Proper projecte? Hi ha algun tarragon que hi participi? JM Tinc diversos textos damunt, a sota, a la dreta i a la esquerra de la meva taula, esperant que decideixi en quin paga la pena que dediqui els propers anys de la meva vida. Tarragon? S, jo. I molt em temo que ser aix durant una llarga temporada fins que agafi forma. Aleshores... em tornes a preguntar. +A Les xarxes socials sn importants per a tu? JM Molt. Sn una eina que complementa, molt b, la labor dels mitjans de comunicaci tradicionals. Aprofito per a demanar perd a tots els meus amics de Facebook, aquests dies m'he posat molt pesat.

Juny 2013

Pgina 20

to: Fo
S.C

Cul

ra

L'expositor

Fotos: D.Jorba Fotos: D.Jorba

Tarraco Viva, un xit Llibre sobre l'alcalde


L'alcalde de Tarragona presentar el proper dia 12 de juny el seu llibre "Josep Flix Ballesteros. Home, ciutad, poltic". Durant la presentaci hi intervindrn Carles Goslbez, periodista, i Ana Santos, de Silva Editorial. L'acte tindr lloc al Teatre Tarragona a les 20h. Un any ms Tarraco Viva ha demostrat estar a l'alada. L'aposta per aquest festival rom cada cop s'est extenent ms enll de les muralles de la nostra ciutat. Al llarg de la festivitat Tarragona ha acollit a gran nombre de turistes que s'han apropat per gaudir d'un espectacle de qualitat. Ara ens toca esperar a la XVI edici, on es representar el bi millenari de la mort de l'emperador August.

l lleidat Frank Diamond exposa per primer cop la seva obra a la Galeria Tarraco sota el ttol de "Day Dream". L'exposici, que consta d'aproximadament una quinzena de quadres, recull una serie d'autoretrats que han estat posteriorment editats amb photoshop. L'artista vol transmetre les seves emocions, somnis, malsons... L'exposici romandr a la Galeria Tarraco (C/Claustre n3) fins el proper dia 16 de juny.

Fotografia i photoshop

Vctor AMELA, escriptor i periodista


Foto: C.R

s una de les cares de la contraportada de La Vanguardia. Victor Amela acaba de debutar com a novellista amb "El ctar imperfecte". s el deg de la crtica televisiva a la premsa espanyola. s autor de 15 llibres, collabora a 8tv i RAC1. Fa classes magistrals de Periodisme. Va estar a Tarragona signant llibres a la Llibreria Adser.
+Actual Per qu has escrit aquesta novella? Vctor Amela Perqu s una histria de passions humanes, de tracions, damor, davaricia, de cobdcia i tamb de persecussions i dintolerncia, que t una validesa eterna i universal. +A Avui dia tenim la sensaci que qui no escriu un llibre no s ning... VA Tinc molt clar que un llibre s una histria que alg t ganes dexplicar. s cert que hi ha gent que pensa que si no tens un llibre publicat no ets ning. El meu cas no s un exercici de vanitat. Porto 30 anys publicant articles i per tant el percentatge del meu ego esta
www.larepublicacheca.com

"No escric per vanitat"


cobert. He escrit aquesta novella per necessitat ntima. +A s obvi que no, portes ms de 10 llibres publicats... VA 15 per ser ms concret. El 90 per cent s de contingut periodstic i alguns sobre aspectes personals. Aquesta s la meva primera novella. +A Avui dia escrivim millor o pitjor? VA No crec que aix es pugui mesurar. Fa molts anys, algunes persones que escrivien de meravella i daltres que no sexpressaven tant b. Avui dia passa exactament el mateix. +A Fa anys que escrius "La contra" en La Vanguardia...Qu intentes trans-

Juny 2013

Pgina 21

metre? VA Sc un intermediari. Transmeto histries al gran pblic, basant-me en el coneixement, en la intuci, la pacincia, el respecte... +A Missatger...avui dia el periodisme necessita canviar de model? VA El periodisme est canviant contnuament. No s immutable. Ha de saber que vol el pblic. La gent vol notcies amb interpretaci, veracitat, visi i criteri personals. +A Per a quan el proper llibre? VA s difcil de respondre. Acabo de debutar com a novellista i estic donant voltes a moltes idees que podrien

Cul

ra

Llus FOIX, periodista i escriptor

lus Foix s un dels periodistes ms emblemtics de La Vanguardia. Va comenar com a traductor i hi va acabar sent el director. Va fer de corresponsal a diferents pasos de llengua anglesa. Per qestions professionals va fer gaireb 90 viatges. Diu que el periodisme no viu cap crisi, ja que sempre es far de la mateixa manera. I considera que les facultats de periodisme han de canviar el model actual.
+Actual Quant ha tardat a escriure "La marinada sempre arriba"? Llus Foix Tres mesos. +A s un llibre impressionista... LF Sn unes vivncies llargament reflexionades. Durant 20 anys n'he anat escrivint un captol o dos cada setmana. s el testimoni duna persona que ha viscut una poca histrica. Inicialment no sabia qu en faria, per un cop finalitzat me'l van voler publicar. +A Es destaca molt la misria de la postguerra... LF S. Parlo tamb de l'arrelament a la terra (Rocafort de Vallbona), de la importncia dels mestres i de la famlia.

"El periodisme no viu cap crisi"


+A s un homenatge al seu poble? LF - T la voluntat de retre homenatge a aquest petit pas meu, un territori poc conegut de Catalunya. +A El periodisme est en crisi? LF Les empreses periodstiques travessen una crisi, per no ens enganyem: el periodisme no viu cap crisi. El periodisme ser sempre el mateix: s'haur d'explicar el qu passa. No hi ha ms. dista que Foto : Arxiu no hagi llegit la Divina Comdia, de Dant, el Don Quixot o en Josep Pla est en desvantatge. +A Les facultats de periodisme hauran de canviar el model? LF Segurament hauran de revisar-lo. El periodisme es fa treballant. A Anglaterra no hi ha facultats de periodisme i per contra hi han excellents periodistes perqu sn cults, saben escriure i parlar. +A Tarragona acaba de celebrar els Premis de Comunicaci... LF La professi est en crisi, el periodisme no. Quant ms i millor periodisme hi hagi ms rpid sortirem de la crisi que viu el sector. s fora positiu reconixer la tasca dels comunicadors. +A Quin paper han de tenir els sindicats? LF El Sindicat de Periodistes fa la seva feina. No obstant, el sindicalisme, que ha estat tradicionalment reivindicatiu, ha de passar a ser propositiu. Els periodistes han de demanar ajuda als sindicats per denunciar l'empresa (les quals van desapareixent) com tamb per intentar millorar el mn del periodisme.

A Anglaterra no hi ha facultats de periodisme, per hi han excellents periodistes: sn cults, saben escriure i parlar

+A Ha canviat la manera de fer periodisme? LF La meva generaci, que neix desprs de la Guerrava de baix cap dalt d'una forma constant, per ara la nova generaci ja s dalt i s'hi haur de mantenir com pugui, per d'oportunitats, n'hi ha igualment. +A Quin consell reserva pels joves periodistes? LF Que potencin la seva cultura i coneixement personals. Que viatgin, que parlin idiomes i que spiguen relacionar les coses per poder informar i opinar. Un perio-

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 22

+A Expliqui'ns la conversa amb el president Pujol quan aquest el va acusar de ser ms internacionalista que catalanista... LF - Jordi Pujol, amb qui he tingut centenes de converses, em deia: "Tu ets internacionalista, no coneixes Catalunya". I un dia, can-

sat, vaig contestar-li: "President, tu pots ser catalanista, per no pots ser-ho ms que jo. De jove em vaig passar dos anys llaurant la terra, entenent-la, respectantla, i me l'estimo". Desprs d'aix, no em va tornar a dir-me que no coneixia el pas.

Media

La primera edici dels premis va voler ressaltar la important tasca que duen a terme els professionals de la comunicaci. Aix com tamb la necessitat d'estimular la investigaci periodstica, premi que va quedar desert
Dani MARTNEZ
Tarragona

Premis Comunicaci, el reconeixement


tes), Emprenedoria (Viu Tarragona), Premi 2.0 (delcamp.cat), Histries Ciutadanes (Xavier Fernndez), Millor Imatge (David Oliete), Trajectria Professional (Emlia Arnavat), Resistncia (setmanari El Vallenc) i Premi a la Investigaci, el qual va quedar desert. Per conlcoure aquesta primera edici dels Premis Comunicaci Tarragona 2013, Ricard Checa, president de l'SPC a la demarcaci de Tarragona, va fer entendre al pblic (ms de 300 persones) la importncia de seguir lluitant per un periodisme de qualitat. Tamb va fer pblica la intenci dels organitzadors de celebrar la gala de 2014 en un altre indret com podra ser Salou o Tortosa.

Fotos: Bartolom Pluma

Manel FUENTES "Aquest premi el dedico a tots els periodistes, sobretot aquells que, actualment, no tenen feina". Albert VIDALLER "s un orgull i ens fa molt de goig rebre aquest premi, sobretot quan som nous en tot aix". Emlia ARNAVAT "s una imensa alegria rebre un premi atorgat pels companys de la professi". Francesc FBREGAS "La premsa comarcal s, per norma, la gran oblidada, tot i donar feina a ms dun miler de persones".
Juny 2013

l Teatre Metropol va acollir el passat dia 1 de juny la primera edici dels Premis Comunicaci Tarragona 2013. Aquesta gala, organitzada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcaci de Tarragona, el programa La Repblica Checa i la revista +Actual, va tenir com a principal objectiu promoure el periodisme i el mn de la comunicaci en general. Al mateix temps, es va voler donar suport a aquelles persones que ms ho necessiten. Per aquest motiu, els diners que es van recaptar amb el preu de les entrades anirn destinats a la Fundaci Bonanit, que vetlla per aquelles persones que no tenen una llar, i per Anurag Shahi, un jove nepls, de 19 anys, que s'est quedant cec. Durant el transcurs de la gala, conduda per la periodista Ester Pags i pel mag Jordi Caps, es va poder gaudir de l'espectacle de dansa "Pasin india" organitzat per la ballarina Iris Prez i amb la collaboraci de Sahsa Gilabert. Finalitzat l'espectacle, es van lliurar els guardons a les 8 categories segents: Premi Nacional (Manel Fuenwww.larepublicacheca.com

Pgina 23

Media

Els Guardonats
Fotos: Bartolom Pluma

El periodista David Oliete agraint el premi a la Millor Imatge

El director dEl Vallenc, Francesc Fbregas, va rececollir el guard a la Risistncia

La revista Viu Tarragona premiada per la seva emprenedoria

El diari delcamp.cat va ser guardonat amb el trofu 2.0

El periodista Xavi Fernndez es va fer amb el premi a les Histries Ciutadanes

El premi a la Trajectria Professional ha estat otorgat a la periodista Emlia Arnavat

El periodista Manel Fuentes va recollir el Premi Nacional de Comunicaci


www.larepublicacheca.com

Merc Martnez, Dani Martnez, Mrius Hernndez, Ricard Checa, Jaume Descarrega, Carme Crespo i Manel Fuentes
Juny 2013

Pgina 24

Passatemps
Les 7 diferncies
Funcionament
Es tracta de detectar les 7 diferncies d'aquesta imatge tpica de la nostra ciutat. La fotografia inferior ha estat modificada en 7 punts. Ets capa de trobar-ne les diferncies? Soluci:

Foto: D.Jorba

Les fonts de la Plaa de les Cols


A la Plaa de les Cols es va construir una cisterna i una font l'any 1609. Amb la remodelaci de les escales de la Seu, el 1797, va ser substituda per les dues que podem contemplar en l'actualitat, a la part baixa de les escales que duen al Pla de la Seu. Estan fetes de pedra, tenen forma de prisma quadrat i les cares laterals tenen esculpides cares femenines.

Foto: D.Jorba

Sudoku
2 1 2 8 1 8 7

Ompli les caselles buides dels requadres de 9X9 quadrats amb xifres de l'1 al 9 sense repetir en cap cas un nmero a la mateixa fila, columna i quadrcula de 3X3. Nivell intermedi Nivell difcil

1 2 a

3 5 6 4 5 9 2 8 3

5 4 8

1 4 3 6 8

2 5 2 4 9 1 7 8 5

7 8 7 2

5 4 7 2 9 1 3 4
Juny 2013

9 7 8

1 6

www.larepublicacheca.com

Pgina 25

HuMOR
Preneu-vos-ho amb ANIMUS IOCANDI, i noms com una excusa per estimular la reflexi

"QUI TEMPS VOL VIURE, DE TOT S'HA DE RIURE"

.!!!

APARCAR a Tarragona s una odissea. A banda de rascar les butxaques dels que ms paguen hi ha ms cotxes que aparcaments. Un dia d'aquests, pot ser, la soluci s aparcar-los en vertical, per ordenats, clar.
www.larepublicacheca.com Juny 2013

Pgina 26

Esports

Un nou concepte esportiu...

Fitness a diari per 24 al mes


diferents estils i monitors. Els horaris estan fets per si vens el dilluns a 10 del mat, el dimarts puguis tenir una activitat diferent. Aix pots provar-ho tot. tes vinguin i s'ho passin b. Volen aconseguir una mena de famlia fitness.
+A Quina aforament t actualment el centre? XB Tenim capacitat per a 350 so+A Veig ms dones que homes... XB La major part dels nostres so+A 25 s molt barat, oi? XB El que volem s que els clien-

Fotos: D.Jorba

itness 4 live s un centre low cost, ubicat al polgon de Reus, on s'intenta oferir el millor als seus clients a un preu realment accessible i sense competncia. Pilats. Dance-fit. Bike-fit, Zumba, tono-fit i entrenaments personals sn algunes de les modalitats esportives que es poden practicar. Per a Xavi Bala, un dels socis,, l'objectiu no s noms tenir clients, sin assoli un grau de mxima fidelitat. "Volem que la gent es posi en forma, passant-sho d'all ms b". +Actual Qu s 'Fitness 4 Live'? Xavi Bala s una empresa de-

les activitats a les necessitats dels usuaris. Molts ens fan arribar la seva opini, suggeriments i dubtes mitjanant les xarxes socials (info@fitness4live.es).
+A Es tracta de ser emprenedor en un moment fora complicat... XB s un mal moment per inver-

tir, per no per obrir un centre fitness amb aquestes caracterstiques. un estudi personalitzat dels clients i els aconsellem a adaptar uns hbits dalimentaci ms saludable.
+A Oferiu servei de nutricionista? XB S, amb format low cost. Fem

cis i en 20 dies ja rondem els 170.

+A Es tracta de centres low cost: 25 tot incls, un format noveds? XB Per 25 mensuals el client pot

dicada a instruir monitors per impartir classes de fitness. L'empresa es divideix en quatre branques: formaci de monitors; gesti dels nostres gimnasos Fitness 4 Live; assessorament a gimnasos externs (fem auditories i plans de viabilitat) i serveis de monitoratge (a hotels, residncies de gent gran...)

+A Aix vol dir que el boca-orella s la vostra millor publicitat... XB El nostre objectiu s fidelitzar

cis sn dones entre 20 i 50 anys. Estan molt satisfetes i ja venen acompanyades dalguna amistat o familiar.

les 7 del mat a les 10 de la nit. No hi ha limitacions d'horari per els clientes. Dins de cada franja horria volem que els clients gaudeixin de
www.larepublicacheca.com

+A Els clients poden fer suggeriments? XB Intentem ajustar els horaris i

Juny 2013

Pgina 27

+A Quins sn els horaris? XB Obrim de dilluns a dissabte de

gaudir de diferents activitats de monitoratge.

+A Totes les classes sn dirigides? XB S, no hi ha mquines de pe-

la nostra clientela, oferint qualitat, professionalitat, bon ambient.

ses. Els nostres (7) monitors sn altament qualificats, joves, amants de l'esport i capficats en fer qu els clients sho passin dall ms b i es posin en forma.

L'objectiu de 'fitness 4 live' s fidelitzar la nostra clientela, oferint qualitat, professionalitat i bon ambient

La butaca

La vida s bella
Santi CORDN
Tarragona

ny 1939, el jove jueu Guido (Roberto Benigni) coneix a Dora (Nicoleta Braschi) amb la qual es casa i tenen a Giosu (Giorgio Cantarini). Un cop esclata la segona Guerra Mundial, els tres sn internats en un camp de concentraci nazi. Guido convertir aquesta situaci en un joc als ulls del seu fill. Una meravellosa fabula chaplinesca.

1- El pare de Benigni va ser presoner en un camp de concentraci nazi, Bergen-Belsen, durant tres anys. Va ser font d'inspiraci per explicar aquesta fabula. 2- El ttol de la pellcula va ser extret d'una cita del poltic i revolucionari rus dorigen jueu Leon Trotski. Quan sabia que anava a morir en mans dels assassins de Stalin, va veure a la seva esposa al jard i li va deixar escrit: "malgrat tot, la vida s bella". 3- El Papa Joan Pau II va demanar un pas privat per poder assistir a l'estrena de la pellcula. El pontfex, en una entrevista, va admetre que aquesta era la seva pellcula predilecte. 4- Benigni va agafar el nmero 7397 pel seu uniforme. Aquest nmero era el mateix que portava Chaplin a la pellcula "El gran dictador" 5- El personatge de la Dora, la dona del protagonista, va ser interpretat per la veritable esposa de Benigni, Nico-

letta Braschi. De fet, s la protagonista de totes les pellcules del director itali des de que es van conixer. 6- s la segona vegada en l'Histria del cine que l'actor protagonista guanya un scar i, al mateix temps, est nominat com a millor director. El primer cas es va donar l'any 1948 amb el film "Hamlet" dirigit i protagonitzat per Laurence Olivier. 7- s el film estranger amb ms recaptaci (57 milions de dlars) de l'histria dels Estats Units.
El gran dictador

Ttol: La vida s bella (La vita bella) Any: 1997 Director: Roberto Benigni Pas: Itlia Gnere: Drama i comdia Premis: Ms de 50 premis internacionals. Destaquen els tres scars: millor Banda Sonora, millor Actor i millor Pellcula Estranjera.

La vida s bella

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 28

La butaca

Henry Cavill dna vida al tercer Superman del cinema. Per primer cop en la histria, el sper heroi del planeta Krypton abandona el seus caracterstics slips vermells.

Es tracta duna modesta i delicada pellcula que explica, d'una manera bella i creble, l'histria de Laure, una adolescent amb un problema d'identitat sexual. La directora Cline Sciamma opta per fugir dels dramatismes i fer reflexionar sobre els arquetips d'aquesta societat.
El millor: Linterpretaci de Zo Hran El pitjor: Ha passat sense pena ni glria per la cartellera

"La fi de l'infncia"

"Terror de pellcula"
La cinquena entrega de la saga Scary Movie arriba sense ms. Les pellcules absurdes no han de tenir ms que una bona srie de gags d'humor, pardies i stires. Per si tot aix falla s'obt aquest film: una lamentable i absoluta prdua de temps.
El millor: Les tomes falses dels crdits El pitjor: Amenacen fer una sisena part

www.larepublicacheca.com

Juny 2013

Pgina 29