You are on page 1of 16

Associaci Cultural Macar ella

PLAERDEMAVIDA - 44
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
PRIMAVERA-ESTIU 2013

Opini Histria Local Testimonis Notcies dac i dall Una de contes Humor Recomanacions

escric per recordar silencis que parlen ngels Gregori

www.macarella.org

LAIXETA

LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS


La veritat, escric aquest article un poc espentat i espantat per lexperincia dhaver oblidat durant els dies passats dues de les contrasenyes que ms habitualment faig servir a la meua vida diria, en concret una de la feina relacionada amb lhorari laboral i laltra la del servei de bicicletes de lloguer de la ciutat de Castell. Respecte de la primera, em disposava, com cada mat, a identificar-me i la mquina tossuda em deia, una vegada s i una altra tamb, que no era correcte el meu nom dusuari. Respecte de la segona, ja patit el primer ensurt, menfrontava al lector de targetes duna estaci ciclista i per un moment, de pnic, vaig dubtar dels nmeros de la combinaci per deslliurar una bicicleta del seu ancoratge. Comprendreu que malarmara i em preguntara si tot all no eren signes duna prdua de memria patolgica (ledat?), producte dun mal moment (un altre), o el preludi duna desfeta que podia arribar a fer-me oblidar totes les combinacions que use. Dalguna manera ens enfrontem a ls quotidi daquestes claus per accedir a territoris privats i adoptem (en legtima defensa) tctiques per fer-ho ms fcil. s conegut el recurs a dates de naixement o daniversaris significatius, matrcules de vehicles, al nom del poble, al dun sser estimat, a una marca de cigarretes, etctera, per arriba un moment en qu lembolic s superb i acabes per escriure la que no toca quan des duna pantalla set demana una srie alfabtica, numrica o alfanumrica. Algunes persones fan servir un boc de paper per relacionar la valuosa informaci i aquest, sovint, acaba illegible, manotejat i descolorit a una cartera al fondo dun pantal vell (que sa mare guardava). Daltres fan llistes a lordinador o al telfon mbil, per aquesta opci per mi t el risc de qu pots oblidar les combinacions daccs a la mquina que tobrir totes les portes. No crec que siga molt bona idea comunicar aquestes dades a persones de confiana, una altra opci, perqu la veritat s que la confiana no est en els seus millors moments, o qui sap on es trobaran o com localitzar-les quan et sobrevinga la llacuna sobtada a la memria. Tampoc confie massa en jugar-sho sempre tot a un sol nmero o una sola paraula del nostre gust, pel fet de ser nics no estan exempts doblit i la catstrofe pot fer-te malb tots els sistemes, en tot cas podem fer servir una paraula o la paraula amb la que sempre malem o expressem cabreig, soltant-li-la a la mquina preguntadora, tot recordant-nos la nosa que fa tant de passar fronteres, passos a nivell, lnies separadores, murs de la vergonya, portes daccs restringit, controls de seguretat, caixes registradores, caixers automtics, cues angoixants, peatges dautopista, expenedors dentrades o tiquets. Per ms que pense arribe a la conclusi de qu tot passa per installar-nos una mena de detector personal, individual, no intercanviable i no transferible, que actue com una mena de clau que obri tots els panys en personar-nos davant el lector de dades per accedir a la nmina, al compte bancari, al correu electrnic o la pgina web de la confraria de la que som devots fidelssims. Avui ens trobem abocats a la divisi entre els que tenen contrasenyes i els que no en tenen, a la divisi entre els que fan servir espais lliures o comuns o pblics (cada vegada menys i ms degradats), sense claus daccs, i els que fan servir espais privats, secrets, reservats. Les preguntes que acabe fent-me sn si totes aquestes diferenciacions sn noves o sn les de sempre amb la sofisticaci de la informtica, si tota aquesta burocrcia ens facilita o complica la vida amb maldecaps, si la nostra llibertat es troba ms amenaada que mai davant la proliferaci duna muni dulls que, finalment, ens observen en obrir una pantalla, en passar duna finestra a una altra. Igual les veritables claus les trobareu en llegir lautor de La clau que obri tots els panys. 2

EL PLANETA DELS SIMIS

EUROWESTERN (actors i actrius)


Clint Eastwood (el Bo). Lxit li arriba grcies a la seua participaci en la Trilogia del Dlar del director itali Sergio Leone: Per un grapat de dlars (1964), La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Clint Eastwood (actor, director, productor, guionista i msic) s avui una estrella indiscutible del cinema. A ms a ms, la seua pellcula Sense perd (1992) ha suposat una autntica pndola de viagra per al gnere del western. Eli Wallach (el Lleig) s un supervivent dins del mn del western. Encarna molt b el que s la tragicomdia de la vida. Participa tamb en molts altres (euro)westerns: Els set magnfics (1960), Viva la muerte... tuya! (1971) Lee Van Cleef (el Dolent) s tota una garantia de qualitat i dofici dins duna llarga srie de clssics del gnere (euro) western: Sol davant del perill (1952), La mort tenia un preu, El falc i la presa (1967), El dia de la ira (1967) ... Gian Maria Volont s el ron de la pellcula tant en Per un grapat de dlars (1964) com en La mort tenia un preu (1965): en la primera s el cap de la famlia dels Rojo, en la segona sel coneix com el Indio. Posteriorment canvia, es redimeix i fa el paper de bo en el film anomenat Jo sc la Revoluci (1966). Klaus Kinski s un geni turmentat per mltiples tensions. Les seues aparicions cinematogrfiques sn de les que no deixen indiferent: La mort tenia un preu, Doctor Zhivago (1965), Jo sc la Revoluci, El gran silenci (1968), Aguirre la clera de Du (1972), Fitzcarraldo (1982) James Coburn s el protagonista dAbaixa el cap malet (1971): fa el paper del dinamiter irlands que es compromet amb la causa de la Revoluci Mexicana. El coprotagonista de lesmentada pellcula s el polifactic actor Rod Steiger: burgs sense escrpols en Doctor Zhivago, policia desorientat en En la calor de la nit (1967), Napole enfonsat en Waterloo (1971) Com tots i totes sabem, Franco Nero (Viva la muerte... tuya!, Keoma) s el Django original de lany 1966 (en aquesta pellcula lactor Jos Bdalo fa de cap dels revolucionaris mexicans). Ha reaparegut triomfalment en la recent pellcula Django desencadenat de Quentin Tarantino. Recordem la participaci de la llegendria Sara Montiel en el film Veracruz (1954): la majoria dels estudiosos coincideixen a lhora de considerar aquesta pellcula com un clar antecedent de leurowestern i del western crepuscular. Claudia Cardinale s lactriu protagonista en dos (euro)westerns que sn inoblidables: Els professionals (1966) i Hi havia una vegada lOest (tamb coneguda com Hasta que lleg su hora, 1968). Raquel Welch protagonitza el film anomenat Cent rifles (1969) Carmen Sevilla s una cantant que collabora amb la causa de la Revoluci Mexicana en la pellcula La guerrillera de Villa (1967).

LLoren dArbia

CLUB DE LECTURA

RESSENYES LITERRIES
Merc Rodoreda. Tots els contes. La butxaca El volum aplega els reculls de contes Vint-i-dos contes, Semblava de seda i altres contes, Viatges a uns quants pobles i Flors de deb i ens permet acostar-nos a un important corpus de la narrativa rodorediana: el format pels relats o contes. La varietat de personatges, especialment els femenins, la diversitat de temes, lacostament al temps de la postguerra, el tractament de lamor o la natura, la construcci dun univers fantstic i complex, els ambients que crea i recrea lautora, sn alguns dels elements que destacaria del vast conjunt ressenyat daquesta singular dona de la literatura catalana contempornia, que figura entre les ms destacades autores i autors de tots els temps. Stefan Zweig. El mn dahir. Memries dun europeu. Quaderns crema El mn dahir al que ens proposa acostar-nos Stefan Zweig s el de la culta Viena de la seua infantesa i adolescncia, i el de lEuropa de la seua joventut i maduresa, entre el final del segle XIX i la primera meitat del segle XX. La narraci en primera persona enganxa des de la primera plana, es crea una confiana molt estreta entre autor i lector que tespenta a seguir el relat amb fidelitat i concentraci, disposa a no perdret ni un detall. Tot s interessant, aix les seues reflexions sobre lensenyament viens de comenament de segle, lambient culte de la capital austraca, les relacions entre joves i adults, els canvis socials i poltics que donen lloc a les guerres mundials, els personatges que tracta, les ciutats que visita, les afeccions que conrea. La seua intelligncia li permet posar en valor el millor que se li ofereix, alhora que detectar els elements que amenacen la pau per la que tant lluitar a la seua manera. Per mi estem davant dun gran home, portador dels grans valors europeus, entre els quals cal situar la cultura, la pau, la convivncia respectuosa, la creaci, la llibertat, la participaci, lamistat, la recerca de la bellesa, el respecte pel patrimoni heretat, la voluntat dacrixer-lo, lhumanisme. El text s molt ms que un exercici de la memria, s un toc datenci, s un testimoni molt directe, la transmissi intensa duna gran passi per la vida. Valencians encara. Vicent Sanchis. Proa Fa cinquanta anys de la publicaci de Nosaltres els valencians, den fins aleshores han passat moltes coses, aquella societat, aquell pas dels seixanta no s el de 2012, shan publicat ms llibres, shan fet ms reflexions, la poltica, les administracions pbliques han fet cam, en conseqncia ara la relectura tenia que donar com a resultat propostes crtiques i raonades, des de la constataci de lexistncia, encara, duns valencians que continuen amb voluntat de ser-ho. Fent un recorregut des dels orgens del valencianisme fins al moment actual, tot valorant xits i fracassos, la proposta de Sanchis sembla realista i alhora engrescadora: som una minoria, per una minoria amb projecte, conscient i conscienciada, una minoria que pot i ha de reivindicar-se. Hi ha pas, un pas que pot donar sentit a les nostres existncies, encara, com a valencians que continuen aquell esperit fundacional de 1238 amb pretensi de futur, de progrs, sense perdre la perspectiva de tot all que ens agermana amb els territoris de llengua i cultura compartides. Dir-ho ja s molt, sentir-ho tamb.

NOTCIES DAC I DALL

NOTCIES DE MACARELLA
A lanterior revista presentvem les activitats per a 2013 i publicvem el calendari. Ara fem una anlisi de les activitats realitzades i nanunciem les prximes. Macarella fa histria perqu ja hem fet ... 10 anys de Cinema per la pau. La primera edici de cinema antibllic va ser el 2003, poc abans de comenar la guerra dIraq, cridvem no a la guerra i encara pensem en un mn en pau i justcia, per aix fem cinema cada hivern, per la pau i el dileg entre persones i pobles. Les pellcules denguany van ser : El coronel no tiene quien le escriba, El concierto i In the loop, les tres van ser interessants i les tres atragueren prou persones. 10 anys baixant el barranc de Carraixet. Enguany vam commemorar la desena baixada a peu pel barranc, una baixada que ens fa conixer el nostre barranc i que ens mou a estimar-lo i reivindicar-lo com a espai natural protegit. Sempre fem una carta que enviem als ajuntaments, Confederaci , conselleries, demanant un barranc net, viu i nostre. Linters de les autoritats per protegir el Carraixet s nul o quasi nul. Enguany frem canyes gravades amb la inscripci 2013, 10 anys de baixades al Carraixet. Primera sessi del Club de Lectura de 2013. Comentrem el llibre Vivencias Alpujarreas de Ricardo Fernndez, conegurem les motivacions de lautor per escriure el llibre: el coneixement de la seua terra i lamor que li t. Nosaltres, amb la lectura i el comentari del llibre ens hem immergit en lAlpujarra i lhem estimada tamb. Setmana de la Dona 2013. La pellcula dAgns Varda Los espigadores y la espigadora, aix com la presentaci i xerrada que feu Cristina Cervera ens feren pensar en com hem de fer per a comprar noms que el necessari i com hem de generar el mnim de residus, perqu si no ens carreguem el planeta. La Pasqua al barranc 2013. Al taller de catxerulos molta gent de Macarella: Llus, Benito, Roberto, Tica, Roser, Xusa, Rosella, Empar, Joaquim, Pilar, Tere i les criatures Estrella, Joan, Gens, Iago. I molts caxerulos, ms de 50. Per a lany que ve introduirem millores perqu el paper no es trenque tan fcilment. Setmana cultural 2013. Any Vicent Andrs Estells. Hem de destacar dues activitats, la lectura continuada del dia de sant Jordi en que llegrem 45 persones els versos del Llibre de Meravelles dEstells i el concert dAndreu Valor que va estar molt b. Com va ploure no vam poder fer la passejada per la senda Macarella i el mural commemoratiu, per est previst realitzar-les en juny, al voltant del dia 23, que s quan fem la replega de trastos i fustes velles per a la foguera de sant Joan. Excursi a Ares del Maestrat. Vam abraar arbres centenaris, vam visitar molins daigua amb un guia que els visqu en funcionament, vam contemplar paisatges preciosos i a ms vam fer exercici. Grcies Llus per ser un organitzador excellent. Qu ms es pot demanar? Ah, cal recodar que la propera excursi s en novembre!

2 de juny: Baixada al barranc del Palmaret. 7 de juny Club de lectura: Colloquis de Canet de Pau Marqus. 23 de juny Foguera de sant Joan. 27 de setembre Fanalets de mel i II sopar Estells.

Properes activitats

HISTRIA LOCAL

El Parc militar de Bonreps i Mirambell


Introducci Acabat lenderroc de totes les installacions del Parc militar de Bonreps i Mirambell, els ltims dies de gener de 2013, ens sentim obligats a fer una breu histria duna instituci que comen a funcionar el 1937, quan el govern de la Repblica vingu a Valncia, continu, augmentada en prestigi i dimensions, durant el govern de Franco i acab de funcionar lany 1997. Explicarem la tenacitat dels propietaris dels terrenys en la defensa dels drets de propietat dels camps i cases que els van ser espoliats, sense cap compensaci i que, finalment lany 2002, van reconquerir legalment i farem reflexions al respecte.

magatzems i tallers

bar doficials

administraci residncia caps

camp de proves

dormitoris soldats

cuina

dormitoris soldats menjador Vista aria del Parc i tallers de la III Regi Militar, Bonreps i Mirambell

Breu Histria del Parc militar de Bonreps i Mirambell


Inici i consolidaci El 7 de novembre de 1936 el govern de la Repblica sinstalla a la ciutat de Valncia per raons de seguretat, ja que a Madrid latac de lexrcit franquista s constant. Ac vnen totes les institucions de lestat, tamb lestat major de lexrcit. Aleshores, en una zona de Bonreps i Mirambell contigua al barranc de Carraixet construeixen un taller de reparaci i manteniment de vehicles militars i oficials. Aquest taller dautomobilisme ocupava una extensi xicoteta, menys duna tercera part del parc actual. La importncia daquest taller dautomobilisme de lexrcit de la Repblica era tan gran que el 1938 fou bombardejat amb avions alemanys Heinkel-III, les famoses pavas, i pat metrallaments des dels assentaments situats entre Massamagrell i Bonreps i Mirambell. 6

HISTRIA LOCAL

Acabada la guerra, el 1939, el taller mbil de reparaci i manteniment de vehicles militars de lexrcit de Franco, que shavia format a Galcia el 1937, sinstalla a Bonreps i reuneix totes les unitats disperses per Valncia formant el Taller de Recuperacin de Levante, multiplicant per ms de tres lespai del primer parc, amb expropiacions foroses de terres i cases contiges . El perode del 1940 al 1942 es construeixen els tallers de carrosseria, xapa, metallrgia, forja i muntatge de motos i mquines. Es construeixen el magatzem i el taller de desballestament per a recuperar la gran quantitat de vehicles, requisats o capturats a lexrcit republic. Es veu la necessitat de contractar personal civil, amb oficis relacionats amb lautomobilisme, fins a 150 obrers. Sapleguen, a ms, molts soldats veterans que no foren llicenciats ms que desprs de 10 anys de servei militar i tamb presoners de guerra, especialment Gudaris (soldats bascos) que entenien de lofici de metallrgia, en total les companyies 15 i 16 de soldats i altres companyies de veterans. Entre 1940 i 1945 el treball en la Unidad de Recuperacin de Levante va ser enorme: shavia que reparar i posar en servei camions i furgonetes de marques estrangeres i reconstruir vehicles de campanyes que shavien fet malb. Al llibre consultat, El parque de Bonreps i Mirambell 1937-1997, hi ha un llistat de 1151 persones civils que treballaren en la base durant els 57 anys dexistncia. El prestigi de la Base de Bonreps era gran en aquests anys, per leficincia professional, per la millora econmica que suposava per a moltes famlies de lHorta aconseguir un treball en els tallers, on molts homes i poques dones es guanyaven la vida en temps difcils i prestigi tamb social, per lambient esportiu que es cre en el parc, ja que molts futbolistes de categoria, veterans de llarga durada, estaven en el parc i entrenaven o jugaven en lequip. Quan acab la II Guerra mundial es llicenciaren els veterans, Franco ja no tenia por de ser inhabilitat, ni de ser combatut des de lexterior. Des del comandament superior de Madrid es premi la tasca de la Unidad de Recuperacin de Levante i sestabl que passara a ser una unitat fixa, canviant de denominaci, coneguent-se com a Base de Parque y Talleres de la III Regin Militar. Durant lany 43 es cre a Carabanchel Alto, lEscola de Formaci Professional de lExrcit i al 44 les escoles daprenents en totes les bases de parcs i tallers dautombils de les distintes regions militars . Lescola de Bonreps tingu un gran futur i desenvolupament laboral, ac estudiaven el 1er curs i acabaven la formaci a Carabanchel Alto. Episodis trgics La barrancada del 49.- El 28 de setembre de 1949 es desbord el Carraixet i inund totes les installacions del parc, quasi 75 centmetres de fang ho cobrien tot, sols dir que sextragueren 2000 crregues de cami darena fangosa, a 10 milions de pessetes selevaren les prdues i tamb mor lesposa del mestre de carrosseries a Almssera. El treball de tots feu que el parc recuperara prompte la seua activitat amb eficincia. Cap a lany 50 la Base era un establiment de 1 categoria. La riuada del 57.- El 12 i el 13 doctubre de 1957 va ser la riuada de Valncia. Tots els quarters de lAlbereda i de Capitania quedaren inundats. La Base de Bonreps, que funcionava en tota la seua esplendor, jug un paper important en el manteniment de vehicles i en el transport de socors per a la recuperaci de la ciutat. 7

HISTRIA LOCAL

Modernitzaci constant Arriben els anys seixanta i la flota de camions de guerra havia quedat obsoleta. Aleshores hi hagu un conveni amb els Estats Units dAmrica per adquirir dall vehicles nous, utillatge, peces de recanvi i ferramentes modernes. Els caps de tallers hagueren daprendre angls bsic per a fer les comandes i per a interpretar els manuals dinstruccions. Quan vingueren tcnics dels EEUU, per a inspeccionar els tallers, comprovaren que la Base de Bonreps funcionava igual o millor que les dels Estats Units. Per ser cap de la base calia ser militar, format de lAcadmia Militar dArtilleria i Enginyers, dall eixien com a Enginyers Industrials. Quan el Tinent Coronel Aznar se nan de Bonreps, es feu un concurs i vingu el Tinent Coronel dInfanteria Guillermo Felipe Bernard, lany 1963. Aquest senyor socup dacabar de reparar els desperfectes de la riuada i de posar en marxa lEscola Professional de la Base. A lescola es feia: mecnica de lautombil, electricitat, xapa, pintura, tapisseria, mquines, forja i soldadura. En aquesta poca visit la base el Cap de Transport de lExrcit de Terra i sadon que calia modernitzar lutillatge perqu la Base de Bonreps assolir el gra 4t, que era el mxim. Sarrib a tindre vehicles en dipsit per a substituir els avariats, mentre eren reparats. Es feien muntatges en cadena. En les dcades que van del 1966 a 1984 cal destacar la millora de les naus de muntatge i del magatzem. Quan el 1976 vingu el Rei a Valncia, la tropa que lacompanyava i una companyia de la Gurdia Civil tingueren lallotjament a Bonreps i els tallers van ser les cotxeres dels vehicles del seguici reial. El 1974 sinicia la modernitzaci del parc mbil de lexrcit, els vehicles americans, ja obsolets, van ser substituts per vehicles de fabricaci espanyola: els Land-Rover Santana, fabricats a Linares i els camions Pegaso, fets a Coslada. Sinicia el desballestament de vehicles antics i aix feia necessria la millora de la maquinria, de lutillatge i de la ferramenta. Sinicia la conversi a informtica de tot el procs de treball de la unitat grcies a la collaboraci de Juan Orts Devis. El principi del final El 12 de febrer de 1985 la Base de Parque y Talleres de la III Regin Militar sintegra en el Grup de Manteniment del Comandament de Suport Logstic Regional. La Base de Bonreps perd el 4t gra que tenia. Tot i aix encara hi ha una funci que sinstalla en Bonreps en 1991: la Inspecci Tcnica de Vehicles militars ITV-ET, que es converteix en un nou repte. El treball i linters de tots fa que en 1993 la Base estiguera a ple rendiment, convertint-se en un excellent mitj per al control de qualitat de les reparacions que es feien. Durant aquest perode sinicia la implicaci del Parc en les operacions logstiques de pau en els pasos de lantiga Iugoslvia, a Bsnia- Hercegovina. Finalment, el 9 de setembre de 1996 comena a fer-se el trasllat de la unitat de Bonreps a Paterna.

Roser Santolria - abril 2013 Agraments de lautora: a Pau Chalmeta, pel seu treball histric. Notes de lautora: totes les fotografies, exceptuant la vista aria, estan tretes del llibre El Parque de Bonreps 1937-1997 dels autors Herreras Montero, Durb Valls i Pau Chalmeta. Agrasc tamb molt el seu treball histric. 8

HISTRIA LOCAL

Testimonis personals
Dues han estat les etapes que he viscut al Parc de Bonreps: La primera, com a soldat. Gran part dels joves del poble ens aprofitvem de la situaci dins de Bonreps, dun quarter on fer la mili com a voluntaris; cosa que ens permetia estar prop del nostre domicili. Fiem uns mesos ms de servei militar que els soldats de lleva, per ens anava b anar a dinar a casa i tindre lliure fins al mat segent. La segona etapa fou 10 anys desprs, entrant en la plantilla de personal civil. El quarter, a ms de la seua estructura militar, contenia una altra estructura diguem-ne industrial, dedicada a la reparaci de vehicles autombils, amb una dotaci molt completa de tallers i un magatzem de recanvis, amb ms de cent mil peces diferents, on es reparaven vehicles i se subministrava material a totes les casernes de la regi militar. Per aix sanomenava Parque y Talleres de Automviles de la III Regin Militar. Linters, en principi, dentrar en aquest establiment fou, com el de la majoria dels treballadors de plantilla, la mitja jornada, pensant en la pluriocupaci, tan arrelada en les dcades dels 60 i 70. El sou no era molt alt, per era segur. El meu primer lloc de treball fou com a administratiu en la Dipositaria dEfectes i Cabals, Secci de Pagaments, i als tres anys, vaig passar a la Unitat de Detall, a ocupar el lloc de comptable, que havia quedat vacant per trasllat del funcionari que locupava. En fer-me crrec daquest treball la meua categoria pass a ser la de Cap dAdministraci. Amb lexperincia adquirida en pagaments, i desprs com a comptable responsable dadministraci sempre sota el comandament del militar, Cap de Detall - Comandant 2on Cap de la Unitat, en aquest cas -, he de dir que la funci del Parc i Tallers fou molt positiva per a les reparacions que sefectuaven als vehicles de la regi, donat que els vehicles que hi entraven, per la categoria del parc, eren per a reparacions de transformaci a diesel de les camionetes DODGE, que per la seua antiguitat, havien quedat faltes de recanvis i a ms consumien molt de carburant. Es transformaren vehicles de tota Espanya. All es desballestaven fins a quedar en el xasss i eixien, des de la secci de xapa i pintura, com si foren noves, havent passat prviament pels tallers de forja, carrosseria, tapisseria, electricitat, ajust i mquines, muntatge i diagnstic, etc. Des del punt de vista meu, de la comptabilitat de costos, possiblement podia no ser rendible aquest treball, per si comptem que aprofitvem m dobra molt qualificada, en tallers, per valia la pena. Molt ms podria dir del meu pas pel Parc de Bonreps per serien massa pgines per a una revista cultural com aquesta.

Juan Antonio Orts Devs

Sc un ve de Bonreps i Mirambell que als anys 1972 i 73, durant 20 mesos, ja que al ser voluntari, la mili era tan llarga, vaig estar a la Base del Parc i Tallers de Bonreps i Mirambell. Tots sabeu que en aquella poca encara perdurava la dictadura del General Franco i els records, que ara vnen a la meua ment, sn de poca llibertat amb una jerarquia militar molt autoritria. Al mateix temps, per la nostra edat, tenem ganes de que passara este temps, mal aprofitat, de la millor manera possible. La Base del Parc i Tallers tenia com a principal funci la reparaci de vehicles militars, per tant el personal, en gran part, es dedicava a fer treballs als tallers on tamb hi havia personal civil (mecnics, torners, fresadors, etc). Jo personalment estava destinat a les oficines de la Companyia (gurdies, serveis de cuina, etc), des don sorganitzaven els serveis del personal de tropa. Al ser un taller de reparaci de vehicles, la disciplina militar prpiament dita no era comparable a la duna caserna militar, per tant lambient, per dir-ho dalguna manera, era com ms familiar i de companyonia amb els soldats. He de dir que el passar molts mesos en aquella base va fer que guarde bons amics i records daquella poca. Aix s degut a qu una gran part dels soldats eren voluntaris i, lgicament, de poblets prxims a la zona del parc, encara que una altra eren de la quinta i, per tant, daltres provncies de lestat. Finalment, cal dir que el cuartel de Bonreps forma part de la histria personal de moltes generacions de joves que hi varen fer la mili fins que va desaparixer (apuntar que el servei militar obligatori fou abolit a Espanya el 31 de desembre de 2001 i que la durada aproximada era de 12 mesos i la dels voluntaris de 20 mesos) amb tots els records i vivncies que va suposar per a les dites generacions.

Ernesto Silvestre Lluch

HISTRIA LOCAL

Ms testimonis personals
A lany 64, pocs mesos desprs dacabar la mili al cuartel de Bonreps i Mirambell, vaig rebre una carta del tinent coronel daquest. Al veure-la em vaig espantar tot pensant que volien que tornara a vestir-me de caqui, per res ms lluny de la realitat, afortunadament la carta era una proposta de treball per a la secci delectricitat automobilstica. Mesos abans, mentre jo feia la mili al mateix cuartel, mhavia format en aquest camp, ra per qual la notcia em va encantar.
Durant 3 anys vaig estar treballant molt a gust al parque y talleres de automovilismo a la secci de laboratori elctric. El meu treball consistia en reparar els reguladors de voltatge i ampermetres dels camions i cotxes de lexrcit , no era un treball massa complicat, per la veritat s que jo el gaudia. Lhorari era molt cmode, entrvem a les 730 hores del mat i eixem a les 1430 hores, les vesprades les tenem lliures, ra per la qual el jornal no era geners i als 3 anys vaig haver de buscar-me els cacaus en un altre lloc. En aquell moment el cap de secci era Solsona i lencarregat el senyor Fausto, els altres civils amb els que treballava eren el senyor Dubon, el senyor Emilio, el senyor Pepe (lencarregat de les bateries) i Juan. Tots rem electricistes i de normal cadascun sencarregava duna cosa o altra, com pot ser de la llum alterna, dinamos, motors darrancada, posada a punt dels cotxes... malgrat aix, si en algun moment fiem falta per a solucionar qualsevol altre aspecte all estvem. Al laboratori elctric dos soldats treballaven amb mi, Adolfo Chaves Ramos, de Madrid i Paco Burgos Galves, de Valncia, la relaci entre nosaltres era molt bona; en general al parque les relacions entre els que estvem all eren bones, era un lloc molt tranquil i encara que alguns portaren moltes estreles el tracte era correcte i agradable. Recorde com si fora ara a Paco Len (Paco Picola) passant a les 715 del mat per ma casa i xinoxano anar caminat cap al parque, ell era ja un veter a la base, treballant des de feia temps a la secci de forja. Prcticament ell i jo rem els nics bonrepostins que treballvem all en aquell moment. La meua experincia va ser curta per bonica, ara ja de tot all no en queda res, per ben b puc dir que durant molts anys hi hagu molta vida i que la recorde gratament.

Fotos dels tallers elctrics on apareix Pepe Alemany cap a lany 1966

Base Parque y Talleres de Automovilismo. Tercera Regin Militar (Bonreps i Mirambell) Manolo sen va a la mili. Per collons va voluntari! Li ho han arreglat a casa perqu no falte el salari. Per estar a prop de casa el porten a Bonreps; all tot el mn jugava a veure qui era ms gos. Vint anys tenia Manolo, no sho podia esperar... Fins que es va fer a la idea, que putes les va passar! Ara que en t seixanta i el cuartel han enderrocat, seu al Carraixet i pensa en tot el temps passat.

10

Pepe Alemany

Manolo Pau

HISTRIA LOCAL

Entrevista al senyor Francesc Len Santamara


- Paco, sabem que has estat molt de temps treballant en el Parc de Bonreps, podies contar un poc la histria? -Entre en el parc als 14 anys com aprenent, a lEscola de Formaci Professional n 1 de lExrcit. En cada escola entraven 14 alumnes. Jo vaig entrar en lescola del Parc de Bonreps i vaig fer el curs inicial. Quan acab el curs a Valncia vaig anar a Villaverde i Carabanchel -Madrid- a seguir la formaci . All sajuntvem alumnes de tota Espanya. Acabada la formaci el 1951, vaig entrar al parc a fer la mili com a soldat especialista amb categoria doficial de 1. Van ser 3 anys de mili i desprs vaig entrar a treballar al parc, al taller de forja i soldadura. All vaig estar fins que em vaig jubilar el 1997. Fiem jornada continuada. De les 7 menys quart a les 2h de la vesprada. Per a entrar i eixir tocava la sirena, que se sentia de ben lluny. - Contans com thas trobat treballant en el parc. Com valores la teua llarga experincia? -He de dir que per a mi el treball per a lexrcit va ser un mitj de vida com qualsevol altre i en una vida laboral tan llarga, de 40 anys, tot no sn alegries. La primera sensaci dangoixa la vaig tindre quan, 15 dies abans de comenar, van ser acomiadats 17 treballadors i vaig tindre la incertitud de si entraria jo o no. Desprs, una volta en el treball, amb els companys es creen uns vincles damistat i dafecte grans; per aix una altra circumstncia negativa era quan faltava algun company. Tamb he de dir que alguna topada amb algun cap de lexrcit he tingut; per poques. Crec que en la Base de Bonreps el treball dautomobilisme era tcnic i passaves les hores del dia amb la feina, clar que tot es feia sota el comandament dun cap de lexrcit. De moments dalegria i de satisfacci nhe tingut tamb prou. Quan mascendiren a encarregat el 1981 i, el mateix any, em donaren el premi a la fidelitat per estar 30 anys treballant en el parc. O quan manomenaren mestre de taller el 1984. Tamb em concediren la creu de mrit militar amb distintiu blanc de 4 classe. Un moment bo especialment per a la meua economia s quan em reconegueren els anys daprenentatge per als triennis o quan em reconegueren la categoria de Cap Tcnic Operatiu. -Pots explicar quina relaci social hi havia entre el parc i el poble? -Els rectors del poble eren els que feien la missa els diumenges en el parc. Hi havia capellans que a ms de la missa feien ms coses, confessar, sermonejar... i daltres que no sho prenien tan seriosament. Hi hagu capitans que vivien ac al xalet que est al carrer Major i que no feien res de vida al poble, daltres s. Fins als anys 80, i ms encara, a les processons del poble, pel Corpus i per la Mare de Du del Pilar venien soldats a formar, darrere del sant. Per altra banda, hi havia el patr de lautomobilisme sant Cristfol, la festa del qual s per juliol. Al parc es feien variets, exhibici de boxa i de lluita lliure, obrien les portes a la gent del poble que acudia contenta de poder contemplar festejos que en altres llocs estaven prohibits. - Desprs de llegir el llibre EL PARQUE DE BONREPS , 1937-1997 , he pogut comprovar que no shi explica res dalgun esdeveniment important : la mort de Franco, el 1975, per exemple. Com es not en la base el canvi poltic, larribada de la democrcia? - Jo vaig notar en dos aspectes larribada de la democrcia en la relaci amb els caps del parc. Si fins aleshores els caps no parlaven amb els treballadors, com jo, ms que de la feina , i poc ms, a partir de la democrcia alguna vegada algun cap deia: on vas Paco? Vaig al magatzem a buscar una pea. -Quan acabes passa per loficina i anirem a fer-nos un caf. Una altra cosa era que quan vaig anar al parc pels anys 40 i 50 ning parlava en valenci, i mira que molts treballadors i militars rem de lHorta, per estava prohibit parlar-lo, i quan arrib la democrcia ja se sentia molt el valenci. 11

HISTRIA LOCAL

- Ara quan veus tot el parc en runes, assolat, destrut, no sents llstima dhaver-ho perdut tot? Quina s la teua opini? - Pense que les autoritats del poble, lalcaldessa daleshores i la Generalitat, haurien dhaver actuat prompte i haver demanat que es dedicara aquell terreny, uns 55.000 metres quadrats, i aquelles installacions a mil coses profitoses: hospital, residncia dancians, universitat, institut ... Desprs, recuperat el parc pels seus propietaris, el desficaci dels grups poltics majoritaris a lAjuntament ha estat majscul. Fins a la derrota total. - Una cosa que volia preguntar-te : el llibre ha estat fet per cinc persones, tres que figuren com a redactors i dos que figuren com a collaboradors . Per jo pense que nhi ha una que pren una part molt important en la redacci del llibre, s el capit Benjamn Pau Chalmeta. Digues alguna cosa deixe senyor. -Viu a Tavernes Blanques, i puc dir-te que s una persona molt amable, positiva i que t una memria enorme. Tenia una gran afici als bous i recordava totes les dates de totes les biografies de tots els toreros. Ell pass per lescola professional, com jo, per desprs estudi a lacadmia militar. Ha estat ell lnima del llibre. Era bon company. Sinvent una poesia molt afectuosa, per acomiadar al capit Sarabia, Javier Sarabia, que visqu ac, amb la seua famlia, al carrer Major. Segurament va ser idea seua dedicar-me una pgina del llibre amb forma dhomenatge pels molts anys que vaig estar all. -Grcies Paco, pense tamb anar a vore el senyor Pau Chalmeta. I agrair-li que fera el llibre de la histria del parc.

Roser Santolria - mar 2013 -

Paco Len (dreta) i Pau Chalmeta

Alumnes de lescola de formaci professional de lexrcit de terra on apareix Paco Len (2n per la dreta)

12

UNA DE CONTES

E, una entre tantes


Sabreu ubicar amb exactitud el pitjor dia de la vostra vida? s difcil, eh? Jo s que s quin s: el dia que em varen expropiar les dues famlies que amb mi vivien. Sc la E. El meu nom em ve pel lloc on estava ubicada. B, no s si hauria de dir on estic ubicada, perqu encara em queda aix, un tros de paret amb un taulell blau enmig amb la lletra E en blanc, sobre la porta tapiada ja fa molts anys. Abans jo era una casa, de dues alries, arran la carretera de Barcelona, a Bonreps i Mirambell. Pertanyia a les famlies de dos germans, Nello i Toni. Jo no era gran cosa, per era seua i estaven tan orgullosos de mi que jo tractava de tornar-los-ho amb escalfor a lhivern i frescor a lestiu, aixoplugant-los, guarint-los. Doncs, aquell dia de lany quaranta-tres, vaig veure eixir els dos germans amb les seues dones i fills. Nello premia els llavis ple dira, tragava saliva mentre tractava de calmar els nims. Quan pararia la vida de donar-li sotracs? Noms feia uns anys que va haver de soterrar la seua filla dun any, un dia abans danar-sen al front. Elvira, la seua dona, embarassada duns mesos, plorava. No gosava girar-se, i no per por a convertir-se en esttua de sal, sin per fugir daquell record tan amarg que podia quedar-li amb aquell darrer esguard tan dolors. Al seu ventre, el xiquet que esperaven semblava ser conscient i es rebellava contra el seu dest a cops de peuet contra la seua mare. La xiqueta, arrastrant els peus uns metres mes avant portava un fardell i bregava perqu no li caigus, no entenia qu estava passant, feia un moment que li havia preguntat a sa mare quan tornarien, i que llavors sasseuria a la seua cadireta preferida i li ho explicarien tot, pobreta. Ja mai ms sasseuria en ella. Era tan poc el que varen poder agafar... de la nit al mat mels varen arrabassar i no varen tindre temps de reaccionar. Uns dies desprs els afectats encara pogueren tornar per agafar la resta de pertinences, almenys aix els ho varen permetre. Els vaig veure allunyar-se cap al seu dest incert. La solidaritat venal acolliria famlies ac i all suportant entre tots els drames que cadasc portava a sobre. Tant com havien patit en guerra, veurels allunyar-se aix, amb aquell dolor tan intens encongia el meu cor de ciment. Nello va estar a punt de ser afusellat en guerra, no feia tant que li havien perdonat la vida al darrer instant, i llavors, un moment abans deixir de mi per sempre, confess a la seua dona, que aquell moment era pitjor encara que el dia que anaven a matar-lo. Haver dagafar la famlia i pegar a fugir aix era tan miserable... Noms varen haver de caminar uns metres. Era mitjanit, Nello va tocar a una porta prxima i va despertar a la parella que hi vivia. Pasqualet i la seua dona varen acollir-los sense pensar-sho. All varen estar vivint uns anys, a landana, fins i tot al corral de darrere Nello va poder muntar el seu taller de reixes artstiques. Toni havia eixit un poc abans que el seu germ, encara retronaven al ots de Nello els plors de les seues nebodes. El nebot volia fer-se el dur i noms va esclatar a plorar a la nit, quan, a resguard entre el coix del llit que ofegava el so, no pogu ms i plor amargament. Pobra criatura. Toni va acabar dermit a les Cases de Brcena, a la casa que a hores dara encara est junt a lermita, fins que uns anys desprs va haver demigrar a Brasil amb la seua famlia per a no tornar mai ms. Els seus vens, els Dolz, havien eixit encara uns minuts abans, el pare tirava del bra del seu fill que es resistia a anar-sen, no era conscient de la gravetat de la situaci. Qui li anava a dir a eixe xiquet, que amb el temps, convertit en tot un doctor trobaria la mort en un plat de televisi, en directe a la televisi autonmica. Eixe dia Elvira, la xiqueta de Nello, record que havien sigut vens arran de la carretera, i ho va sentir molt. Daquells dies encara conserve amb nitidesa el record de cada paraula, paraules de rbia, mastegades, abaixant la veu encara per por a represlies; de cada gest, gestos plens dira, de tristesa, molta tristesa, de plors continguts, tot i que incontenibles la majoria. No he tornat a veure mai ms vessar tantes llgrimes, de majors, de xiquets, de vells. Pobres vells, haver dacabar els dies amb eixa pena. Els caps de famlia maleen el seu fracs, espantats amb el futur, tan fosc com la nit que ja tenien a sobre, com el passat massa recent, com el ventre dels fusells que vigilaven des de les ombres que els darrers expropiats abandonassen les seus cases amb submissi. Jo sc la E, la lletra i el tros de paret s lnic rastre que queda de mi. Abans nrem ms, la G, la F, la P... Algunes encara conserven un tros de faana, com jo, fins i tot alguna finestra. Quants camps quedaren aquells dies abandonats, amb les collites a punt per ser recollectades, quant desfor llanat a perdre. Jo, en definitiva, encara puc dir que reste dempeus, sc la E. Fins quan aguantar? Sembla que no em queda molt. Els xiquets darrere de la casa del Parc.
Any aproximat 1942-43

13

UNA DE CONTES

Lany noranta-set vaig tindre una alegria immensa. A sota meu, dos homes i una dona raonaven i aquella conversa em va tornar vells records, sensacions oblidades molt belles. El goig ms gran va ser descobrir que un dells era el xiquet que va eixir aquella nit arrupit dins del ventre dElvira. A la fi coneixia aquell nad que mai vaig poder acollir entre els meus taulells, amb tantes ganes con tenia que jugus al meu sl... Estava presumint de mi, criatura. Veieu, la E. Aquesta era ma casa. Mira que si ens ho tornaren deia la dona. Si ens atenem a la llei hauran de fer-ho laltre home, mirant-me. Mare meua, si mon pare i ma mare pogueren vore-ho. Per ells, pels nostres pares hem daconseguir-ho, en memria seua, per memria histrica, per justcia, perqu els ho varen arrabassar, furtar, expropiar sense cap compensaci, impunement. Degu ser molt dur. La meua germana encara ho recorda amb nitidesa i no pot deixar democionar-se. Aquesta s una histria ms de tantes, dramtiques totes elles, de persones que varen perdre la seua casa, els seus camps; les seues vides es veren truncades de sobte, marginades durant la primera meitat dels anys quaranta. Els fets que segueixen continuen sent decebedors. Aquelles tres persones, Matilde, Juan i Domingo, somniaren que podien enfrontar-se amb lexrcit i quan varen assabentar-se que el parc militar seria abandonat es varen plantar a ledifici de propietats militars amb la intenci de reclamar el que era seu. All, es varen trobar amb el quart boig, Carlos Bruixola, ladvocat que ha portat el cas des del primer dia amb xit, sense haver cobrat fins ara per la seua feina. Junts sencarregaren de buscar ms afectats. En poc de temps ja estaven reunint-se un bon grapat dhereus, dantics vens: Conxin, Carme, Antonio, Pilar, Josep, Paco, Mercedes, Vicent, Rafa, Pepe, Elena, Leonor, Amparo... A les acaballes de segle comenaren els trmits. Lany dos mil dos la primera sentncia a favor, ratificada el dos mil tres. El dos mil sis, definitivament, els terrenys varen passar a mans dels hereus. Han sigut anys de lluita, de maldecaps que, lluny dacabar-se, han degenerat en ms problemes, tant per als propietaris com per a tots els vens i venes de Bonreps i Mirambell. Un cop recuperats, calia requalificar els terrenys ds militar. El partit que governava en eixe moment al Poble (Bloc), buscant la major imparcialitat possible va encarregar lestudi a una universitat politcnica dArgentina. Ledificabilitat qued establerta en 090. El partit del govern anterior que havia proposat al seu moment una edificabilitat de 150 es va oposar aleshores al nou pla, no se sap per quins obscurs designis. Potser perqu ja no estaven al poder? A ms, apellant a la responsabilitat, els dos regidors del Bloc que governaven en minoria es varen abstenir de votar, ja que tots dos estaven implicats dalguna manera amb hereus dels terrenys. Per contra, poltics daltres partits no dubtaren a donar el seu vot contrari, tombant aix el pla (amb els vots dels regidors del PSOE i dos del PP) i, per tant, provocant i accelerant la degeneraci a la qual han arribat els terrenys. Per causa de poltics incompetents que no varen saber estar a lalada els terrenys continuen igual des daleshores. Malauradament repetint-se la histria, perqu si als anys quaranta els militars varen expulsar a les famlies legtimes, el dos mil dotze foren expulsats els immigrants que shavien assentat a lantic parc militar, sent, en molts casos, els mateixos hereus dels antics habitants qui bregaven per dignificar la vida daquestes noves famlies, proveint-los de roba, queviures, aix com estufes de llenya, bicicletes, etc. A hores dara, en plena crisi, els terrenys resten abandonats, erms, a lespera de temps millors. Els propietaris continuen pagant una contribuci que, fa ben poc, es va poder demostrar que era descaradament abusiva i amb eixos diners, que els havien de tornar, lajuntament ha fet front a la neteja dels terrenys. Aquestos terrenys han esdevingut emblema dun somni quimric aconseguit finalment: recuperar terres i cases dels avantpassats, expropiades sense cap compensaci, per la fora. I resten, en conclusi, com a exponent de lestupidesa a que poden arribar certs personatges de la classe poltica que ens toca patir, amb raons difcils dentendre, que han acabat perjudicant greument a tot un poble, moltes persones i famlies que shan vist afectades pels seus capricis i interessos deshonestos.

Manel Hurtado Juan


Lletra de la casa, que encara es conserva al mur del parc

14

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno)

MITJANS DE COMUNICACI

9 DEXILI. Aquest canal de televisi semet nicament per internet www.9dexili.com


9exili s un projecte que acaba darrancar. Nou de trinca, els impulsors sn molts dels (ex)treballadors de RTVV que van ser depurats per lERO ideolgic de lentitat pblica. Els han acomiadat de forma injusta per no es senten venuts, ni molt menys! Amb energies renovades i lexperincia acumulada per anys de dedicaci a la professi, han posat en marxa aquesta nova eina de comunicaci que, com ells mateixos defineixen, ha de permetre mantindre la ciutadania informada del que passa a la societat valenciana. Amb les premisses de treball per una televisi pblica, en valenci i de qualitat 9exili vol obrir-se a qualsevol que senta la RTVV com a prpia. Des de la Rateta Digital vos animem a que la seguiu, de moment, des del web, que la feu vostra i la compartiu.

GLOBAL VOICES. ca.globalvoicesonline.org

Diari

collaboratiu

la

xarxa

http://

El mn ens parla, lescoltes? GlobalVoices s un projecte que ens apropa a les noticies internacionals de la manera ms directa, sense filtres. Aquesta xarxa est formada per ms de cinc-cents bloguers i traductors darreu del mn, els reportatges fan mfasi en les veus que no sescolten normalment als mitjans de comunicaci de masses. La notcia des del punt de vista dels silenciats. La principal novetat de GlobalVoices respecte a altres mitjans, s que centra els esforos en debatre i destriar els milions de notcies, blogs, fotografies i podcasts que es pengen cada dia a la xarxa, per que esdevenen la font dinformaci primria de les notcies. I ara, des de fa pocs mesos, a la xarxa est disponible en catal, exercint la seua influncia en una doble direcci: ens fa comprensibles les notcies de la resta del mn grcies a la tasca dels traductors i transmet les principals notcies de lmbit catalanoparlant a la resta del planeta. ESTIRA LA LLENGUA. Des dAndorra al mn! Dilluns des dAndorra 18h RNA www.rtva.ad, 18h www.radiosallent.blogspot.com i 19h www.arrels.net, dijous 12:30h www.ondastereo.it Aquest s un programa radiofnic de difusi de la llengua i la cultura catalanes, i amb tantes oportunitats com tenim per escoltar-lo, ens quedem sense excuses per no seguir-lo. Amb un estil fresc, lleuger i am, el programa comandat per Agust Mas i duna hora de duraci, ens posa al dia de lactualitat del catal. Es tracta dun espai sense fronteres, fet a Andorra i retransms des de Perpiny, lAlguer o Sallent, que comenta les principals notcies i activitats amb el catal com a centre de la informaci, al temps que ens dna claus i eines per millorar la llengua. Del programa destaquem ls que fa de les xarxes socials per interactuar amb els oients a travs de Facebook [https://www.facebook.com/estiralallengua] o del Twitter [@estiralallengua] i algunes de les seues seccions ms divertides com el Sha escrit un crim o la completssima agenda de Cita amb la Llengua. @ la rateta digital

15

Seguim en contraportada enrabiats contra el poder; recolzarem plataformes que defensen nostres drets. Sn colles molt combatives Vctimes de preferents i Afectats per hipoteques contra els desnonaments. Les dos plataformes lluiten contra labs dels banquers, i la banca fa i desf consentint-ho els del govern. Cal pensar en el futur; fer des de baix noves lleis, lluitar per leducaci, votar amb coneixement. Ja est b de privilegis de lEsglsia o b del rei. Els diners dels poderosos repartir-los justament. Amb esperit positiu ajuntem-nos als companys, plantem cara a la injustcia, sense por i amb llibertat. Societat justa i humana s el que tots ja volem; que no hi haja rics tan rics mentre patisca la gent.

Hem escrit al Plaerdemavida-44: Pepe Alemany, Llus Antol S., Manel Hurtado, Trini Martnez, Juan Antonio Orts, Manolo Pau, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria, Ernesto Silvestre Illustracions: Neus Arazo (portada) i Patossa Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer Coordinaci: Rosella Antol Correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004

Collabora