Setge,escola i familia

Aquest és un text extret d’”El Periódico” ,escrit per la psicòloga i profesora de secundària Rosa Cañadell a El Periódico el 13 de juny del 2005.La professora i psicòloga de secundaÀria parla dels problemes que es presenten a l’escola .Els conflictEs han augmentat i els pares atribuIXEN la culpa als professors .Quan la realitat es que els pares sÓn el responsables dels seus fills que deixen tota la responsabilitat en els professors.A més a més el pressupost de l’escola no ha augmentat,i aixó que les escoles neceSsiten mes personal per estableir als alumnes que presenten aquestos problemEs. El tema del text tracta del augment dels problemes dels alumnes a les escoles. El seu canal és escrit. A més a més el text utilitza la varietat estándart amb un grau de formalitat mitjana. El títol és temàtic, puix presenta una idea sobre la qual el text té relació. El text seguéix una estructura narrativa-argumentativa amb les parts habituals.Es tracta d’un text complet.Conté una estructura externa formada per tres paràgrafs. En l’estructura interna composta per :la seva introducció que abarca des de l’inici del text i finalitza a la meitat de la linia 5(..pressupost educatiu”) on l’autora comenta presentant els problemas que es presenten actualment a les escoles.A continuació , el desenvolupament comenÇa a la linia 5 i finalitza a la fi de la linia 20 (“ Per detectar …molt seriós”)., en aquest l’autora fa referÈncia a les familiEs i a la relació que mantenen amb els seus fills,molt irresponsable.Finalment ,la conclusió comenÇa a la linia 21 i finalitza ala linia 24 (“Posar…dels agressors”),i l’autora finalitza el text dient que no tota la responsabilitat pot caURE en l’escola,sinÓ que cal actuar conjuntament per a solucionar els problemes. És un text deductiu perque eXposa la idea a principi del text i la desenvolupa al llarg del text fins arribar a una conclusiò.Presenta un tema constanT ,la progressió temàtica és el mateix , solament afegim nova informació sobre el mateix tema. Aquest text pertany a un àmbit d’ús peridístic i,òbviament , el gènere és d’opinió, ja que critica la desigualtat de responsabilitat delS pares amb els professors en quant al ATENCIÓ dels seus fills. El text es presenta amb un registre estàndard .No hi ha signes de polifonia al text , puix no trobem manifestacions comunicatives d’altres autors. Al text trobem suports linguístics de la presuposició com sÓn oracions interrogatives retòriques ,que no tenen desposta inmediata i la seva finalitat es dur-nos a la reflexió

implicant-nos en la seva visió o informació que apareixen al text “¿com pot ser que els pares no s’assabentin a temps del gran malestar del seu fill o filla, i al mateix temps, culpin el professorat que ha d’atendre 60 0 120 alumnes a la setmana?” (linia 10) , i també a la linia 12”¿Quin tipus de relació tenen amb els seus fills perquè aquests no puguin compartir amb ells la seva desesperació?”.També hi ha nominalitzacions com es a la linia 12 “¿Quin tipus de relació tenen amb els seus fills…(..)?”.A més a més VEIEM oracions de relatiu especificatives ja que tenen antecedents a la linia 8 “ perquè es destinin més diners als centres públics,que é sÓn més es concentra la diversitat “ i altra a la linia 13 “ És més fácil que un noi o noia que rep maltractaments”. No hi ha oracions que mostren intertextualitat. La funció lingüística predominant d’aquest text es expresiva-argumentativa,perque l’autor eXposa la seva visió irònica sobre el tema que tracta.. Respect a la modalitat oracional predomina la enunciativa però també trobem oracions interrogatives (linia 10 ) “¿Com pot ser...?” , i a la linia 12 “¿quin tipus….?”.Aquest text es subjectiu ja que l’autor dóna la seva opinió sobre el tema que tracta , això es véu perque hi ha elements que marquen la modalització com frases que diu l’autor “difícilment podrem..”(linia 23) ,on també l’autor vol incluirnos a nosaltres ,”caldria que entenguessim ..”(linia 19). En quant a la cohesió lèxica trobem la repetició de la paraula “escola” practicament en tot el text ja que l’autor desemvolupa el tema sobre el problema a les escoles dels alumnes ,per aixó també trobem la repetició de paraules com “professorat” (linies 22, 2 i 15) ,”famílies “(linies 4, 14, 18).Trobem signes de hiponimia “centres públics” a la linia 8 i “escola” a la linia 13. Trobem elements eliptics com a la linia 10 “…que els pares no s’assabentin a temps..? .En tre els elements que conformen la cohesió trobem la presència de connectors ;de contrast seria a la linia 7 “però” ; per encetar un tema nou com a la linia 18 “Quan” ; per introduir el tema del text a la primera linia “ Cada vegada. .. “; de negació com seria a la linia 16 “Això no significa”; per a continuar amb el mateix punt com a la linia 3 “I tot”. Finalment, veiem dixis al llarg del text , com dixi espacial: “ centres públics” (linia 8) ,i “instituts” (linia 4) on es refereix a tos el llocs on hi ha els conflictos dels alumnes i el professorat ;dixi temporal : “cada vegada” (linia 1) com resaltant l’actualitat amb sentit de futur ;i dixi personal : de la tercera persona del plural “actuem”(linia 23) , “podrem” ( linia 23) ,”aboquem “ (linia 23). Aquest text té tres temes fonamentals : el problema dels alumnes a les escoles ,i el problemas que deriven d’aquest en el seu professorat i a les famílies. A més a més el problema que supossa per a la societat en general, puix els joves son el futur de la nostra civilització. Estic d’acord amb l’autor en que la carga dels problemas noe s poden solucionar tan sols al centres públics com som les escoles,ja que no tenen el suficient professorat per a resoldre tots els problemas de tots els alumnes. .Així, veiem que es cosa de tots, per un costat de l’Administració ,que

pose mes professorat i/o mes psicòlegs , que el professorat es done conte dels problemes de l ‘ alumnat i que les familias també facen alguna cosa amb els seus fills. Aquest tema ens fa pensar que tenim moltes coses que camviar a la nostra societat,començem puix ja. GALVAÑ,E