CATERINA LLULL I ÇABASTIDA: UNA MERCANTESSA CATALANA NELLA SICILIA DEL ‘400

Gemma Teresa COLESANTI

ISBN: 84-689-6845-5 Dipòsit legal: GI-126-2006

Universitat de Girona Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Facultat de Lletres

Tesis Doctoral

Caterina Llull i Çabatida: una mercantessa catalana nella Sicilia del ‘400

Presentada por: Gemma Teresa Colesanti Dirigida por: M. Elisa Varela Rodríguez

Girona 2005

Indice Prologo I. II. Introduzione Il fondo archivistico e la ricerca di altre fonti 7 11 21 25 40

III. Aspetti codicologici e paleografici III a. Le abbreviazioni ed i nessi

IV. Il personaggio e il suo ambiente IV. a L‘educazione, la formazione, la mentalitá IV. b Il nucleo “familiare-aziendale” IV. c La religiositá

51 57 73 77

V.

Le attività economiche V. a Il commercio internazionale V. b Il commercio infra regnum

81 81 92

VI. La vita quotidiana attraverso i conti delle averies e delle dimore VI. a L’alimentazione VI. b I vestii e gli oggetti personali VI. c I fornitori VII. Conclusioni VIII. Tabelle degli acquisti e delle vendite IX. Normas de transcripción X. Bibliografia

109 110 117 123 125 137 173 177 231 239 271 273

XI. Appendice: trascrizione del testamento e dei fogli sciolti XII. Indice dei nomi XIII. Piantina della Sicilia XIV. Foto della lastra tomable di Johan Sabastida

XV. Trascrizione

275

Prologo

Quando nel 1994, indirizzata dai cari amici Isabel e Jordi, misi piede per la prima volta nella sala quasi buia della biblioteca del Centro Borjas di S. Cugat del Valles accolta dalla sana diffidenza di padre Antoni Borras - conquistato poi alla causa napoletana-, dopo aver vagato per circa sei mesi, con mio sommo piacere, in vari archivi barcellonesi, districandomi tra il catalano medievale e le scritture mercantesche, (il più delle volte illeggibili o quasi incomprensibili a chi come me presuntuosamente si recava in luoghi della memoria la cui storia allora mi era quasi completamente sconosciuta) non immaginavo minimamente che mi sarei interessata di lì a poco alla storia di una donna straordinaria vissuta tra due realtà tanto distinte come Barcellona e Siracusa. Ero arrivata con l’intenzione di studiare altri documenti relativi al commercio tra la Sicilia e la Catalogna, ma di una donna mercantessa non avevo per giunta mai letto niente e non per mia ignoranza che è tanta, ma per una lacuna reale nella storiografia ad eccezione dei due lavori pubblicati in El trabajo de las mujeres en la Edad Media Hispana ( Madrid 1988) di Asensio y Battle e dello splendido libro di Elena Cecchi con la magistrale introduzione del Cardini sulla Le lettere di Francesco Datini alla moglie Marcherita (1385-1410), e la panoramica di Pistarino sulla donna genovese nel XIII secolo1. Dopo i primi giorni di difficoltà, spesi a capire il funzionamento dello pseudo inventario del Fondo Sabastida nell’archivio Requesens, finalmente decisi di soffermare la mia attenzione sui libri di contabilità intestati a Catalina Llull i Sabastida, tralasciando l’altra documentazione la cui pessima scrittura unita al disordine archivistico certo non incoraggiava nessun ricercatore e, tantomeno me che all’epoca ero più che mai interessata a studiare “velocemente2” qualcosa d’interessante e simpatico. Il velocemente è stato smentito dal decennio appena trascorso, e il “simpatico” e “interessante” sono stati invece i life motives che mi hanno sostenuto in questi miei alti e bassi della ricerca.
1

G. PISTARINO, La donna d’affari a Genova nel secolo XIII, in Miscellanea di Storia italiana e mediterranea per Nino Lamboglia, Genova 1978, pp. 157-169. 2 Senza nessuna vena polemica e autoironica - che è un mio aspetto caratteriale che con gli anni ho cercato invano di smussare - il velocemente è dedicato al nostro sistema ministeriale di borse di studio che all’epoca prevedeva un solo rinnovo per un secondo anno ma senza nessuna garanzia nè durante il primo nè dopo il secondo, e costrigeva chi come me, che da tempo aveva deciso di fare una scelta di piena autonomia rispetto alla famiglia a preoccuparsi prima di tutto del proprio futuro immediato cercando di conciliare lo studio ed i piaceri con la sopravvivenza quotidiana. 7

Adesso alla fine, dopo aver trascritto tutto un libro mastro ed il carteggio tra Catalina e la sorella Johanna, essendomi appropriata della scrittura, del linguaggio, dei meccanismi contabili ( non tutti in verità) mi sembra quasi di aver conosciuto dieci anni fa sulle banchine del porto di Siracusa e poi ritrovata nella navata centrale di Santa Maria del Mar questa forte e dinamica donna del ‘400. Ma nel cammino verso questa conoscenza ho avuto, per mia fortuna, delle guide fantastiche cui devo molto e senza le quali non avrei mai potuto scrivere ciò che segue. Il ringraziamento maggiore va a Elisa Varela, che con la sua pazienza, affetto, saggezza tutta femminile mi ha condotto verso un percorso ricco di suggestioni, spunti di ricerca e studio senza i quali forse non avrei potuto capire a pieno il manoscritto di Catalina e avvicinarmi a tutta una bibliografia che mi ha arricchito molto, soprattutto perché donna che finalmente ripensa i concetti stessi con cui noi pensiamo l’essere donna/uomo e, quindi interpretiamo il passato3. Un ringraziamento particolare va al maestro e amico Alfonso Leone, che mi ha sempre incoraggiata a iniziare e poi a terminare la ricerca, o a chiudere almeno una prima fase nonostante tutti i miei tentativi di abbandono mal riusciti, e la cui visione delle cose prettamente maschile ha funzionato da sprone per approfondire maggiormente il discorso del pensiero della differenza sessuale non più inteso solo come approccio filosofico alla vita ma come modalità di fare storia indagando quali sono in un particolare periodo e in una determinata società le relazioni determinati fra i due sessi, ossia fare emergere la struttura sessuata dell’autorità sociale, economica e politica4. Se queste due persone, così diverse tra loro in tutto, sono stati i due punti di riferimento durante questi anni, non posso non ringraziare per la sua disponibilità a ricevermi e a mettermi sempre a disposizione tutti gli strumenti disponibili nel CSIC di Barcellona la prof.ssa Maria Teresa Ferrer i Mallol che, con la sua autorevolezza e paziente attenzione nei confronti di tutti i giovani che frequentano il centro, ha facilitato in ogni modo la mia ricerca, permettendomi inoltre di stringere delle amicizie splendide e profonde tra le molte persone che frequentano il CSIC5.

3 4

Cfr. DIOTIMA, Il pensiero della differenza sessuale, Milano 2003 p. 31. Idem p. 32 5 Roser, Carles, Daniel, Roberto, Luis, Josefina, Manolo, Pere e Braian. 8

Infine, un grazie sincero va a Rafael Conde che mi ha guidato con paziente amicizia durante i primi mesi della ricerca verso l’apprendimento del catalano medievale e delle tecniche di contabilità medievale, e rispondendo

esaurientemente sempre a tutte le mie domande. Il suo ricordo, così come quello dell’indimenticabile professoressa Josefa Arnall resteranno sempre vivi. Dedico questo lavoro a mia madre, Catalina, anch’essa giovane vedova in un paese straniero, che mi ha educato alla libertà, al dubbio e al rispetto reciproco tra madre e figlia - trasmessole a sua volta da sua madre vissuta anch’essa in un altro paese straniero. Senza la sua trasmissione di valori come l’amicizia, la curiosità per il diverso, l’onestà, e la voglia di viaggiare per confrontarsi continuamente, la mia permanenza ed esperienza barcellonese ed, in generale la mia vita, non sarebbe stata forse così intensa e così piena di esperienze e relazioni profonde soprattutto dal punto di vista umano che credo sono l’unico bagaglio che porto sempre con me in ogni mio “trasloco”. Ma un pensiero di gratidudine e affetto va anche a tutte le altre amiche e amici - Blanca, Daniela, Marisol, Josep, Carlos, Patricia, Francesca, Montserrat, Aurea, Silvia, Lidia, Katia, Laura, Roser, Paolo, Alina, Adriana, Alberto, Gabriele - che in qualche modo (che mi sembra superfluo e pedante spiegarvi, ma che loro ricordano perfettamente nonostante gli anni trascorsi) - hanno partecipato a questa lunga gestazione.

9

Introduzione Il presente lavoro verte sull’analisi e sullo studio del primo dei quattro libri di contabilità,1 un libro mastro per gli anni 1472-1479, 2 intestati a Catalina

Llull i Çabastida una donna catalana vissuta tra la Sicilia e Barcellona nella seconda metà del XV secolo. La ricerca, partendo dall’analisi della fonte, ha cercato di approfondire, attraverso un’indagine più ampia sulla donna intestataria del mastro, gli aspetti di quel medioevo al femminile ed in particolare di quelle figure di donne, il cui ritratto non collima con il quadro della moglie più o meno malmaritata che emerge dai trattati dei moralisti, dalle parole dei predicatori o dalle tante pagine dedicate dalla storiografia alla donna medioevale.3 Finora tutti i saggi sul mondo femminile nel medioevo,4 ad eccezione del volume di Elena Cecchi, Le lettere di Francesco
1Nell’Archivio del Palau di San Cugat del Vallés (d’ora in poi A.P.) a tutt’oggi non esiste un inventario completo del fondo; per una parziale indicazione archivistica cfr. A. BORRAS I FELIU, Fons documental relatiu a la familia Sabastida durant la seva estada a Sicília (s. XV), conservat a l’”Arcxiu del Palau” de Barcelona –San Cugat del Vallés, negli “Atti del IX Convegno della Corona d’Aragona” (Napoli 1973). 2 A.P. ms. n. 43. 3 A. CILENTO, Medioevo delle donne. Le conquiste della storiografia femminista, in “ Quaderni Medievali”, 45 giugno 1998, pp. 130-144. 4 Cfr. E. CECCHI, Le lettere di Francesco Datini alla Moglie Marcherita, Prato 1990; M. R. LO FORTE, La donna fuori di casa, appunti per una ricerca, in “Fardelliana”, IV, 2-3, 1985 pp. 8595; idem, Per una storia della condizione femminile in Sicilia: caste e pie (Corleone, XV sec.) in “Incontri Meridionali”, IX, 2, 1998, pp. 61-82; E. RUGOLO, Donne e lavoro nella Sicilia del Basso Medievo, in AA. VV., Donne e lavoro nell’Italia meridionale, Torino 1991, pp. 67-82; G. PISTARINO, La donna d’affari a Genova nel secolo XIII, in Miscellanea di Storia italiana e mediterranea per Nino Lamboglia, Genova 1978, pp. 157-169, M. WADE LABARGE, La mujer en la Edad Media, Madrid 1998, p.191 e in Historia de la Mujeres, a cura di Christiane KlapischZuber, Madrid 1992, p.358-361; C. BATTLE, Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios, in El trabajo de las mujeres en la edad media hispana, Madrid, 1988, pp. 209-211; M. ASENJO GONZÁLEZ, Participación de las mujeres en las compañia comerciales castellanas a fines de la edad media. Los mercaderes segovianos, in "El trabajo de las mujeres en la edad media hispana”, Madrid, 1988, pp. 223-234 ;M. ASENJO GONZÁLEZ, Las mujeres y el trabajo en la ciudades de la Corona de Castilla (siglos XIII-XV). Integración marginación, in La donna nell’economia, secc. 13-18: atti della ventunesima Settimana di Studi, 10 –15 aprile 1989, Firenze 1990, pp. 553-562; G. VITALE, La “Sagax Matrona” napoletana del ‘400 tra modello culturale e pratica quotidiana, in “Prospettive settanta” 2-3/1986, pp. 361- 408. D. BALESTRACCI, Le memorie degli altri, in Cultura e società nell’Italia Medievale. Studi per Paolo Brezzi. I, Roma 1988, pp. 41-58. Per una visione generale sulla storia della donna in epoca medievale cfr. da quello di P. DRONKE, Donne e cultura nelMedioevo, M. C. DE MATTEIS, Donne nel Medioevo: aspetti culturali e di vita quotidiana, Bologna 1986, Medioevo Femminile, a cura di F. Bertini, di E. ENNEN, Le donne 11

Datini alla Moglie Marcherita, a sua volta anticipato di soli due anni dal denso articolo di Carmen Batlle Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios e da quello non meno fitto di notizie di M. Asenjio Gonzalez, Participación de las mujeres en las compañías comerciales castellanas a fines de la edad media. Los mercaderes segovianos non hanno dedicato che poche righe alle donne mercanti, o per meglio dire, alle mogli di mercanti, come evidenzia il Cardini nella presentazione al volume della Cecchi. O ancora, come mi sembra di poter affermare, in seguito questa ricerca, a quelle donne che possiamo anche definire semplicemente “operatrici economiche”.5 L’ interessante contributo di M. Asenjo González dedicato a Las mujeres y el trabajo en la ciudades de la Corona de Castilla (siglos XIII-XV). Integración marginación -, nonché alcuni articoli di Maria Rita Lo Forte ed Elina Rugolo sulla condizione della donna siciliana nel basso medioevo, il saggio del Pistarino su La donna d’affari a Genova nel secolo XIII, e alcuni brevi esempi citati in La mujer en la Edad Media, e in Historia de la Mujeres, a cura di Christiane KlapischZuber, o l’introduzione al carteggio di Alessandra Macinghi Strozzi
6

per finire

con le lucide osservazioni sulla funzione economica della donna valenzana7 di Iradiel, non fanno altro che sottolineare la carenza di studi sul contributo delle donne all’economia del commercio internazionale e locale. E’ questo uno dei terreni d’indagine più scoperti e recenti della medievistica,8 non solo italiana

nel Medioevo, p. 217 e p. 265-67. A. GROPPI, Il lavoro delle donne, Bari 1996; mentre non è per nulla esaustivo lo spoglio bibliografico di A. ROSSI DORIA, A che punto è la storia delle donne in Italia, Roma 2003. 5 Su questo argomento tornerò più avanti nel capitolo dedicato al personaggio e nelle conclusioni. 6 A. MACINGHI STROZZI, Tempo di affetti e di mercanti, Lettere ai figli esuli, a cura A. BIANCHINI, Milano 1987. 7 P. IRADIEL, Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias, in La condición de la mujer en la Edad Media. Colloquio Hispano-Francés, Madrid 1986, pp. 223-259. 8 Cfr. le interessanti osservazioni di MILAGROS RIVERA, Modelos de participación de las mujeres en la vida económica bajomedieval: “ Le livre de Trois Vertutes” de Christine de Pizan (1364-1430), in La Donna nell’economia secc. XIII-XVIII. Atti della Ventunesima Settimana di Studi 10-15 aprile 1989, Firenze 1990, pp. 605-611, in particolare a p. 610. A. BELLAVITIS, 12

come afferma la Piccinni9 che tenta di dare delle giustificazioni analizzando una completa bibliografia al riguardo e spingendo ad abbandonare l’alibi dell’assenza di documentazione. Ma putroppo, la stessa studiosa sfiora velocemente

l’argomento nel saggio dedicato proprio alle donne nella vita economica, sociale e politica dell’Italia medievale10 e va notato che nel medesimo volume dedicato al lavoro delle donne la ricerca sulle operatrici economiche in ambiente mercantile è stata condotta in modo molto marginale, confermando l’esistenza di un paradosso difficile da superare. Infine - ma solo per non essere troppo polemiche – si deve ricordare il quasi totale silenzio presente in tutti i lavori dedicati ai mercanti catalani in epoca medievale, come se il ruolo economico che le donne potevano svolgere in collaborazione all’attività del marito o del padre non fosse esistito,11 nonostante fosse a quelle donne indirizzato il divieto del re Martino a Valenza di esercitare la mercatura, cosa che presuppone una presenza già molto attiva e forse ingombrante nei territori della Corona d’Aragona.12 Si è tentato così, dopo aver compreso le caratteristiche di questa tipologia di donna - madre affettuosa e concreta, moglie attiva, sorella attenta e fedele alle relazioni parentali ed operatrice economica internazionale -, un confronto con altre figure simili di donne della borghesia mercantile fiorentina alla fine del ‘400

Donne, cittadinanza e corporazioni tra Medioevo ed età moderna: ricerche in corso, in AA.VV. Corpi e Storia. Donne e uomini dal mondo antico all’età contemporanea, Roma 2002 pp. 87-104. 9 L’osservazione è di G. PICCININI, 1996, p. 7 e per i riferimenti bibliografici cfr. nota n. 10. 10 Cfr. p. 34 e p. 37 e p. 87 dell’articolo di R. Greci dedicato alle Donne e corporazioni: la fluidità di un rapporto, pp. 71-91. 11 J. AURELL I CARDONA Els mercaders catalans al quatre-cents. Mutaciò de valors i procés d’aristocratització a Barcelona (1370-1470), pp. 39-47, o l’articolo sempre dell’AURELL insieme al Rubiés i Mirabet, Els Mercaders catalans i la cultura, de l’Edat mitjana al Renaixement, in “Annuario de Estudios Medievales”, 23, (1993) pp. 221-255 o l’interessante volume E. CRUSELLES, Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lerida 2000. 12 cfr p. 255: Paral·lelament, un any més tard [cioè 1403], un ordre del rei Martí establia a València que només podien exercir l'ofici de mercader els homes. Per tant, l'espai femení al marc dels negocis i del comerç depenia de la pròpia conjuntura econòmica: quan el cicle era de depressió i crisi les possibilitats d'actuació eren nul·les. P. IRADIEL, Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias, in La condición de la mujer en la Edad Media. Colloquio Hispano-Francés, Madrid 1986, pp. 223-259. 13

nei loro corrispettivi contesti.13 La comparazione tra Alessandra Macinghi Strozzi e Caterina è sorta nel momento di confronto con studi che non avevano

evidenziato a mio parere, tranne poche eccezioni,14 nelle fonti esaminate il vero ruolo delle donne della borghesia mercantile catalana del XV secolo in una Barcellona con un alto livello di alfabetizzazione e istruzione simile alla Firenze descritta da Giovanni Villani.15 Si è inoltre tentato di offrire una linea di ricerca per studiare il mondo commerciale italiano e catalano della fine del Medioevo, cercando in questo caso specifico di inquadrare i fatti di natura economica in un contesto politico e culturale quale era quello della Sicilia orientale quattrocentesca.16 Ma, la perdita delle fonti dirette per la storia economica della Sicilia medievale, chiaramente documentata dal Trasselli nell’articolo relativo allo studio del libro di bottega di

13 Per una visione generale della relazione tra le donne toscane e la contabilità cfr. p. 56 di D. BALESTRACCI, Le memorie degli altri, in Cultura e società nell’Italia Medievale. Studi per Paolo Brezzi. I, Roma 1988, pp. 41-58. 14 Cfr. BATLLE I GALLART 1988; C. BATLLE I GALLART, T.VINYOLES I VIDAL, La cultura de les dones, in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, Barcelona 2002. EQUIP BROIDA, La viudez, triste o feliz estado? (Las últimas voluntades de los barceloneses en torno al 1400), in “ Las mujeres en las ciudaes medievales”. Actas de las III jornadas de investigación interdisciplinaria. Madrid 1984, pp. 27-41. T. VINYOLES, L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones, in " Miscel·lània de Textos Medievals" , 8 1996, pp. 111197 ; C. CUADRA GARCIA, M. GRAÑA CID, A. MUÑOZ FERNANDEZ, C. SEGURA GRAIÑO, Notas a la educación de las mujeres en la edad media, in “ La sabias mujeres: educación, saber y autoría (siglo III-XVII), ed . M. GRAÑA CID, Madrid 1994, pp. 33-50. Per il livello di alfabetizzazione della città cfr. J. HERNANDO I DELGADO, Escoles, ensenyament de lletra i libres de gramàtica a Barcelona (segle XIV-XV), in “Quaderns del Seminari d’Historia de Barcelona”, marzo 2001, pp. 3-62.; per un altro esempio di donna con un buon livello di alfabetizzazione, di educazione mercantile e pratica scrittoria esercitata in diverse forme: libri contabili e lettere cfr. ANDREU I DAUFI’- A. SERRA I TORRENT, CANAL I FARRE’, La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas, senyora de la Vall d’Osor, a través dels seus llibres de comptes (1440-1443), in AA.VV. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. Edat Mitjana”, Lleida 1995, pp. 357-370. 15 Cfr. F. CARDINI, Minima Medievalia, Firenze 1987, pp. 178-181. 16 Recentemente P. MALANIMA, nel suo volume dedicato all’economia preindustriale (Economia preindustriale. Mille anni: dal IX al XVIII secolo, Milano 1995, p. 436), ha messo in discussione alcune delle linee metodologiche di vari lavori ed ha affermato che «l’espansione delle attività commerciali a partire dal tardo Medioevo costituisce uno degli sviluppi più importanti della storia economica europea. Gli storici vi hanno insistito a lungo, fin troppo, si potrebbe dire. Con la conseguenza che in molti casi la rappresentazione delle economie preindustriali ha assunto caratteri moderni; troppo moderni».

14

Matteo da Vico,17 e ricordata da tutti gli storici che si sono occupati dell’economia siciliana nel Medioevo,18 certo non ha facilitato questa parte della ricerca, nonostante lo studio del mastro abbia compensato alcune lacune,

aggiunto altri dati e piccoli tasselli ed abbia aperto nuovi interrogativi soprattutto per la storia sociale ed economica di quella zona importantissima dell’Isola: punto nodale sia per capire la funzione economica degli operatori che ivi

operavano ( e penso ai veneziani quasi per nulla esaminati19 o alla folta comunità ebraica di tutta la Val di Noto) sia per indagare un’istituzione particolare presente e attiva sul territorio per circa tre secoli come la Camera Reginale20 e infine capire se Siracusa era in quel periodo una colonia economica di mercanti catalani e veneziani che caricavano in città e nei caricatori limitrofi (Pozzalo e Brucoli) le loro navi di grano siciliano e vi smerciavano in cambio ogni tipo di tessuto, materie prime come cotone, spezie orientali, schiavi ed in minore quantità tutte quelle altre merci che venivano richiste dal mercato isolano. Il Libre de la magnificha sra. Catherina Çabastida, començat a 2 de jener 1472, rispetto ad altri libri catalani di contabilità privata del XV secolo , sinora noti al pubblico, evidenzia dunque due particolarità salienti: quella di inserirsi in un periodo di vuoto cronologico – 1472-1479 - a Barcellona e in Sicilia per l’edizione di testi di questo tipo; e quella soprattutto di essere intestato ad una

Cfr. C. TRASSELLI, Il Mercato dei panni a Palermo nella prima metà del XV secolo, in “Economia e Storia” IV, fasc. II-III, 1957, pp. 286-287. 18 A. ROMANO, Stranieri e mercanti in Sicilia nei secoli XIV-XV, in Cultura ed Istituzioni nella Sicilia Medievale e Moderna, Catanzaro, 1992, p. 87. 19 Cfr. P. CORRAO, Mercanti veneziani ed economia siciliana alla fine del XIV secolo, in “Medioevo. Saggi e Rassegne” , 6 (1981) pp. 131-166. D. VENTURA, Sul commercio siciliano di transito nel quadro delle relazioni commerciali di Venezia con le Fiandre (secoli XIV-XV), “Nuova Rivista Storica”, 70, 1986 pp. 15-32. 20 Questa è la sola bibliografia esistente su tale istituzione: E. DE BENEDICTIS, Della Camera delle regine siciliane, Memoria storica, Siracusa, 1890; R. STARRABA, Del dotario delle regine di Sicilia detto altrimenti Camera Reginale, in “Archivio Storico Siciliano”, II (1874) pp.7-25; O. CARDONNA, Documenti della Camera Reginale: Il Fondo Montalto, Tesi di Laurea, anno acc. 1999-2000, Università degli Studi di Palermo, e O. CARADONNA, Documenti della Camera Reginale: Il Fondo Montalto, in “Archivio Storico Siracusano”, s. III. XVI (2002) pp. 73-100. 15

17

donna,21 madre di quattro figli, vedova di un importante nobile-mercante22 che gestisce - come moglie non passiva, ma energica collaboratrice, feudataria e operatrice economica indipendente - i beni e le attività di una famiglia divisa tra la Catalogna e la Sicilia del secondo ‘400. L’Isola, infatti, , essendo nel XV secolo uno dei punti cardine della politica economica dell’ampia confederazione della corona aragonese, conobbe massicci afflussi di stranieri e capitali secondo itinerari ed obiettivi parzialmente diversi: tra le varie immigrazioni una delle più importanti fu quella catalana a seguito proprio della conquista aragonese.23 In quanto tale si può affermare che l’Isola diviene la regione del Mezzogiorno d’Italia più studiata nel panorama storiografico internazionale e nazionale contemporaneo: basti pensare ai due fondamentali libri del Bresc e di Epstein, senza tralasciare la consistente bibliografia italiana ed in particolare siciliana.25 Il lavoro che qui si presenta si inserisce appunto sulla scia delle indagini che hanno portato lo studioso inglese a dimostrare che l’Isola a quel tempo non si trovava affatto in una situazione di sottosviluppo generalizzato, ma in una realtà più fluida, legata alla situazione storico politica contingente. Ed è proprio in questa situazione, a metà del Quattrocento, che troviamo in Sicilia, al servizio di
24

21 Cfr. R. CONDE I MOLINA, Los Llull: una familia de la burguesía barcelonesa del siglo XIII, in La società mediterranea all’epoca del Vespro, “ Atti dell’XI Congresso di storia della Corona d’Aragona”, vol. II, Palermo 1983. e anche N. COLL JULIÀ, Nova identificaciò de l’escritor i poeta Romeu Llull, in “Estudios Históricos y documentos de los archivos de protocolos”, V, 1977, pp. 245-287, dove però l’identificazione di alcuni membri della famiglia è poca chiara e credo che in alcuni casi errata. 22 Sulla figura dei nobili cavalieri che si trasformano in mercanti e armatori, cfr. M. DEL TREPPO, La Corona d’Aragona e il Mediterraneo, in Atti del IX Congresso do Storia della Corona d’Aragona, Napoli 1973, Napoli 1978, pp. 301-331, in particolare pp. 315-318. 23 A. ROMANO, Stranieri e mercanti in Sicilia nei secoli XIV-XV, in Cultura ed Istituzioni nella Sicilia Medievale e Moderna, Catanzaro, 1992, pp. 83-109. 24 H. BRESC, Un monde méditerranéen. Economie et société en Sicile 1300-1450, 2 vol. Roma 1986. S. R. EPSTEIN, Potere e Mercati in Sicilia. Secoli XIII-XVI, Torino 1996. 25 Un’interessante rassegna critica su entrambi i libri è stata proposta da I. MINEO, Nazione, periferia e sottosviluppo. La Sicilia medievale di Henri Bresc, in “Rivista Storica Italiana”, CI, 3, 1989, pp. 722-759, e nella Revista d’Història Medieval, 5 (1994) pp. 133-178 con gli interventi di P. Iradiel, G. Petralia, S. R. Epstein e M. Ruzafa, e una nota importante sulla interpretazione storica della Sicilia è in G. SERGI, I Quaderni di Europa Mediterranea: appunti per una storia da costruire, in GISEM 1990-1991, Bollettino 2, Pisa 1991, pp. 40-50, p. 45.

16

Alfonso il Magnanimo, il nobile Johan Çabastida de Hostalrich, nominato nel 1452 presidente e governatore della Camera Reginale con sede a Siracusa, e marito in seconde nozze della nostra Catherina Llull. Il Çabastida già in precedenza aveva avuto contatti con l’Isola e con il Regno,26 in quanto socio di una delle companye del suocero Johan de Torralba, uno dei protagonisti del grande commercio internazionale della Barcellona del XV secolo.27 Nel 1463, dopo alcuni di anni di permanenza in Catalogna, dove aveva peraltro ricoperto il ruolo di consigliere reale e reggente del Vicariato di Barcellona,28 il Çabastida torna in Sicilia come inviato della regina Giovanna, in qualità di oratore e ambasciatore, con il compito di recuperare tutti i denari della Camera reginale, incarico che gli venne riconfermato agli inizi del 1467. In questa occasione gli fu concesso anche l’ufficio della castellania “Turris Bastide” nel porto di Brucoli ad vite vostre decursum et post obitum vestrum magnificha Catherine Ça Bastide uxori.29 E’ per questo motivo che la famiglia dei Çabastida-Llull si trasferisce al completo a Siracusa nel 1463 per rimanervi fino a dopo la morte dello stesso Johan, avvenuta nel primo mese del 1472. Con la morte del marito sarà Caterina a gestire i beni e gli affari, come testimoniano i manuali, i libri mastri e

l’interessante carteggio tra lei e la sorella Johanna, residente a Barcellona, conservati attualmente nell’Archivio del Centro Borja a San Cugat del Vallès.

Cfr. doc. 130, 132, 134, 147, 186, 398, 408 in J. M. MADURELL, Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón 1453-1458, Barcelona 1963. 27 Per l’arrivo e la presenza dei catalani in Sicilia:cfr. M.DEL TREPPO, I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV, Napoli 1972, in particolare pp. 149-157, e anche le pp. 803-827 per le notizie su Çabastida e Torralba. Il Çabastida aveva sposato in prime nozze Anthonia, figlia del Torralba, cfr idem p. 809. 28 Cfr. F. UDINA MARTORELL, Origines de la Casa Padellàs, sede central del museo y sucesivos posedores, in “Cuadernos de archeologia e historia de la ciudad ”, Barcellona, I, 1960, p. 107-133. 29 AP. carpeta 17, n. 8. 17

26

Il libro mastro in esame ha così consentito di esplorare aspetti diversi della realtà economica della Sicilia ed il lavoro è stato organizzato in modo da offrire uno studio completo della fonte, come si evince dall’indice della tesi. Il documento ha richiesto, per essere studiato, una specifica preparazione per quanto riguarda la lingua ed una peculiare conoscenza delle tecniche commerciali e finanziarie, se si considera che nelle carte Çabastida predomina una ragioneria in partita doppia con bilanci, conti economici, conti finanziari come il conto cassa contanti, riscontri, crediti, avanzi e perdite ecc. Peraltro, l’apporto documentario che si è cercato in altri archivi si è rivelato quasi inesistente e per nulla utile a capire o chiarire alcune operazioni commerciali che nel mastro vengono riportate in maniera troppo sintetica. Nella prima parte del lavoro si sono analizzati gli aspetti paleografici, codicologici ed archivistici e si è data particolare attenzione allo studio della scrittura mercantesca. Si è cercato di far conoscere l’ambiente in cui si era formata e viveva questa ricca donna catalana coi suoi figli, le sue relazioni sociali e commerciali. Il mastro stesso ci guida nella vita quotidiana dei Çabastida - Llull. Ne vien fuori un quadro particolarmente interessante della vita di una famiglia catalana nella Siracusa quattrocentesca, della quale vengono descritte attitudini, forma mentis, attività e la cui protagonista principale è appunto: Caterina Llull. La famiglia di Caterina è stata intesa e valutata anche come luogo di produzione di scrittura di vario genere: documentaria e contabile. In particolare, la produzione delle lettere esaminate che generalmente trova le sue radici in ambito mercantile, credo che nel nostro caso si sviluppi tra le due sorelle anche nel desiderio di mantenere vivi i rapporti affettivi e solidali tra sorelle e della rete

18

familiare, combattendo quindi la distanza e la mancanza di informazioni.30 Il contesto familiare nel quale si forma, si educa e cresce Caterina emerge come uno degli elementi maggiormente determinanti per valutare il livello di pratica scrittoria, di cultura mercantesca, di gestione dell’economia familiare e aziendale, insieme a quegli aspetti particolari ed individuali come l’autorevolezza della stessa Caterina che possiamo decifrare solo in parte dalla lettura dei documenti prodotti da lei e per lei stessa.31 L’appartenenza di Caterina al ceto della borghesia mercantile è un’appartenenza caratterizzante visto che in quel periodo e in

quell’area geografica in generale il livello culturale era già differenziato e per nulla inferiore e la cultura grafica non era arretrata rispetto a quella dei toscani anche da un punto di vista dell’evoluzione della contabilità. 32 Infine la terza parte contiene la trascrizione completa del libro di contabilità con i relativi indici, ed una piccola appendice documentaria con la trascrizione integrale del testamento e di alcuni fogli sciolti rinvenuti nel mastro.

T. PLEBANI, Il “Genere” dei libri. Storie e rappresentazioni della lettura al femminile e al maschile tra Medioevo e età moderna, Milano 2001 pp. 198-199, e anche le osservazioni sui linguaggi quattrocenteschi della comunicazione di R. TESI, La formazione della lingua comune dalle origini al Rinascimento, Bari 2001, p159-163 31Sull’importanza di studiare fonti prodotte dalle stesse donne oltra alla corposa biblografia del gruppo di DIOTIMA c’è un lucido riferimento in F. CARDINI, Minima Medievalia, Firenze 1987, p. 350. e molti interessanti spunti nei classici articoli di C. PLANTÉ, Ecrire des vies de femmes, in “Sources”, 37-38 (1988), pp. 57-75 e E. VARIKAS, L’approche biografique dans l’histoire des femmes, in “Sources”, 37-38 (1988), pp. 41-56. 32 Come afferma M.T. FERRER I MALOLL, Els italians a la Corona catalano-aragonesa a la Baixa Edat Mitjana, in “I Congreso de Historia Mediterrànea”, Maiorca 1973, pp. 441-478 o come recentemente ha evidenziato E. CRUSELLES, Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lerida 2001 p 232-233, in contrapposizione alle idee esposte dal DEL TREPPO, I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV, Napoli 1972. 19

30

Il fondo archivistico e la ricerca di altre fonti

Il complesso documentario della famiglia Requesens, che si conserva presso l’archivio del Palau di San Cugat del Vallés, comprende anche l’archivio della nobile famiglia Sabastida, un fondo composto da pergamene, libri di conto e carte sciolte. La prima notizia su questa documentazione inserita nel fondo Zuñiga, conservato allora nell’antica casa dei gesuiti a Barcellona, è dovuta al Del Treppo1 nella V appendice al fondamentale volume I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV, in cui l’autore però cita solo alcuni libri di conti relativi ai mercanti Juan de Torralba e Johan Sabastida, marito della nostra Caterina Llull, sottolineando la possibilità di poter trovare altra documentazione finanziaria dopo un sistematico riordinamento del fondo. L’anno successivo, il gesuita Antoni Borràs i Feliu pubblicò, negli Atti del IX congresso della Corona d’Aragona, un breve articolo relativo alle fonti documentarie della famiglia Sabastida durante il soggiorno in Sicilia.2 L’inventario pubblicato è suddiviso in tre gruppi principali. Nel primo elenco rientrano la documentazione di carattere politico e le concessioni reali, come quella emessa nel 1438 da Alfonso V in favore di Johan Sabastida, riconfermata in seguito da Giovanni II e Giovanna d’Aragona. Nel secondo, le scritture familiari, cioè la corrispondenza intercorsa tra i vari membri del casato, e anche le carte riguardanti l’eredità del Sabastida. Proprio in questo gruppo sono state ritrovate trentasei lettere inviate a Caterina Sabastida ed alcune minute della stessa che permettono di approfondire alcuni aspetti sociali e di costume riguardanti la famiglia, ma soprattuto la personalità di due donne catalane –

1 M. DEL TREPPO, I mercanti catalani e l’espansione della Corona nel secolo XV, Napoli 1972. 2 A. BORRAS I FELIU, Fons documental relatiu a la familia Sebastida, durant la seva estada a Sicilia (s. XV), conservat a l’”Arxiu del Palau” de Barcelona-Sant Cugat de Vallés, in Atti del IX Convegno della Corona d’Aragona, Napoli, 1973, pp. 201-224.

21

Caterina e Johanna Lull - esempi di una mentalità femminile ed una condizione sociale ed economica di una categoria di donne del XV secolo.3 L’ultimo, infine, è formato da

quattordici libri di conto, distribuiti tra il 1391 e il 1495. Di tali libri, quelli distinti dai numeri 38, 43, 44 e 39 sono intestati, proprio a Caterina Llull, seconda moglie di Johan Sabastida, e si riferiscono al periodo immediatamente successivo alla morte del nobile catalano, avvenuta in Sicilia negli ultimi mesi del 1471. I mastri distinti con i numeri 43 e 39 riguardano rispettivamente gli anni 1472-1478 e 1479-1486; vennero quasi completamente redatti in Sicilia in lingua catalana, ma con alcune espressioni e termini propri del volgare locale o lingua materna.4 Il mastro n. 39 dalla carta 121, fu continuato a Barcellona, da lì (1482) in avanti, difatti, la contabilità è tenuta in moneta barcellonese e tutti i cambi sono riferiti alla taula de cambis de Barcelona. Per completare questa ricerca e soprattutto per integrare alcune notizie riportate molto sinteticamente e relative ad affari che venivano, come recita il mastro, registrati anche attraverso atti notarili, ho cercato di rintracciare i registri di quei notai del ‘400 - citati nel documento- dell’area della Valle di Noto e Siracusa. Le ricerche effettuate nell’Archivio di Stato di Siracusa e nell’Archivio Comunale di Lentini purtroppo non hanno apportato alcuna informazione. Infatti in quello di Siracusa si conservano solo pochi protocolli notarili della fine del XV secolo,5 e nessuno è relativo ai notai citati nel nostro libro mastro,6 mentre in quello di Lentini non vi è traccia di alcun protocollo del XV secolo. Anche lo spoglio
3 G. COLESANTI, “Per la molt magnifica senyora e de mi cara jermana la senyora Catarina Çabastida en lo Castell de la Brucola, en Sicilia”. Lettere di donne catalane del Quattrocento, in “Acta Historica et Archaeologica mediaevalia”, 25, 2003 – 2004, pp. 483 - 498. 4 Per tutto quello che si riferisce al concetto e allo studio della lingua materna intesa come “lingua che possiede una funzione simbolica che permette interpretare tutto ciò che è reale” cfr. L. MURANO, El orden simbolico de la madre. Hora y horas. Madrid 1994; L. MURANO, La lingua materna scienza divina. Scritti sulla filosofia mistica di Margherita Porete. Bologna 1995 e E. VARELA RODRIGUEZ, La escritura y la literatura:La politica en la legua materna, en AA.VV. La diferencia de ser mujer, Barcelona 2004. 5 Cfr. Guida generale degli Archivi di Stato italiani, IV, Roma 1994 Siracusa, p. 234.

22

effettuato nell’Archivio di Stato di Palermo7 ha dato esiti negativi; infine, l’unica possibilità di rintracciare altre fonti collegate resta lo spoglio di alcuni registri della Camera reginale relativi al XV secolo che si conservano presso l’Archivio di Stato di Palermo, di cui però ancora non esiste un inventario completo e dettagliato, che permetta di rintracciare in tempi relativamente brevi alcuni dati. Si sono anche analizzati i documenti conservati nella miscellanea Gregolin dell’Archivio di Stato di Venezia8 per verificare la presenza di notizie sui mercanti veneziani citati nel mastro - si tratta infatti di documenti relativi a operazioni commerciali di mercanti con Siracusa - ma anche in questo caso la ricerca ha dato esiti negativi. Per quanto riguarda invece l’Archivio della Corona d’Aragona, sono stati esaminati i registri della Cancelleria reale relativi agli anni di regno di Giovanni II ed in particolare a quelli denominati Commune Siciliae, Diversorum Siciliae, Itinerum Siciliae, Curiae Siciliae e infine il volume Varia ed alcuni registri del fondo del Maestre Racional. In questo caso le notizie ritrovate non sono state utilizzate per questo lavoro poiché esulano dai temi trattati, ma saranno oggetto di un lavoro più ampio sulla Sicilia. Infine, un archivio che ancora conserva alcuni documenti relativi a Caterina Llull è l’Archivo Histórico de Protocolos de Barcelona. Si è rintracciato all’interno di un faldone di fogli sciolti del notaio Juan Miravet il suo testamento redatto nel 1495 ed altri documenti relativi ad alcune operazioni di vendita di beni, di gestione di immobili e procure per la riscossione delle rendite siciliane che ancora percepiva dopo il rientro a Barcellona. Tutti gli

6 È stato effettuato lo spoglio di tutti i protocolli notarili che vanno dal 1460 al 1499. 7 Nell’archivio si conservano circa 90 protocolli notarili del XV secolo, nessuno purtroppo è dei notai che vengono citati nel mastro. Altro fondo che potrebbe ampliare le informazioni su alcuni personaggi presenti nel manoscritto è quello degli Archivi di famiglie e di persone, ed in particolare quello della Famiglia Trabia, cfr. Guida generale agli Archivi di Stato, vol. III, Roma 1986 p. 350. 8 Il fondo mi fu segnalato dall’amico Daniel Duran, A.S.V. Miscellanea Gregolin busta 9 bobina n. 77 e busta 10. Guida generale degli Archivi di Stato italiani, IV, Roma 1994, Venezia p. 1133.

23

Barcellona.in Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon. B.Johanna Llull moglie di Pietro Llull i Tarrega.: vol.H. 258/41. B. in un faldone sempre di fogli sciolti del notaio Valentí Rovires. con la sola esclusione della procura al genero Guglielmo di Santclemente stipulata dal notaio Joan Palomers. P. COLL JULA’ Nova identificació de l’escritor i poeta Romeu Llull. del periodo che corrispondeva al suo primo matrimonio.11 9 A. H. “Estudios Históricos y documentos de los archivos de protocolos”. I documenti si conservano in due distinti faldoni il numero 228/2 ed il 228/8. 10 Cfr. P. 10 ma si è ritrovato il primo testamento di Juan Sabastida. 24 . n. 186/2. 245-289. 249 N. Purtroppo non si è ritrovato il testamento della sorella di Caterina .9 sono stati redatti dallo stesso notaio Miravet che sembra essere il funzionario a cui si rivolge l’intera famiglia in più occasioni.segnalato dalla Coll in un articolo del 1977. V (1977) pp. p. 11 A.atti rintracciati. : Protocolos notariales.

liberale. Perché el mercante non dee fare le sue faccende di memoria.Dell’ordine di tenere le scritture mercantilmente: La penna è un instrumento si nobile. terminato il 25 agosto 1458. scritto da Beno Kotruljevic. . et non solamente dee havere destrezza nello scrivere. et si eccelente. Dubrovnik. ecceto se fosse come Ciro il re …1 . Il volume diviso in quattro libri. XIII :“Dell’ordine di tenere le scritture mercantilmente. è necessariissima. Scritti gia più di anni CX et hora dati in luce. che non solamente al mercante. cittadino di Dubrovnik . e dedicato al mercante italiano Stefani. puoi dire che non sia mercante. ma anche debbe ordinare le scritture sue. 1989. ovvero è ad essa penna mal atto. ma etiandio ad ogni arte. 1 25 . Et come tu vedi un mercante che li aggrava la penna. Benedetto Cotrugli Raugeo. Venezia 1573. presso Castro Serpici. Edizione con testo a fronte in iugoslavo. delle quali è nostra intenzione di trattare nel presente capitolo. et mercantile. Utilissimi ad ogni mercante. tradotto da Andelko Runjic. vicino Napoli . et meccanica. cap. Il passo è tratto dal volume Della mercatura et del mercante perfetto libri quattro di M.

Le carte presentano la filigrana a colonna analoga al nº 4412 del dizionario del Briquet3. pp.VARELA. Nel manoscritto. I. per un totale di 288 carte e presenta due fogli in pergamena che fungono da guardia e controguardia. L’autore assegna la data del 1465. Dictionnaire historique des marques du papier dés leur apparition vers 1282 jusqu’en 1600.286r e 288 sono bianche5. Le pagine recano la rigatura a secco per piegatura. Consta di 18 fascicoli. rilegato in pergamena scura. mentre il recto ha una numerazione in caratteri romani. 2 26 . 5 Le carte bianche non hanno numerazione antica. C. M. Barcelona 2003-2004. FEDERICI. Milano. un foglietto con una minuta di una lettera del 1473 relativa ad alcuni pagamenti che. Les filigranes. sia sul posteriore. 6 In appendice la trascrizione dei fogli sciolti. 100-101. pp. Escriure i mercaderjar ala baixa edat mitjana” Navigare necesse [est]…” in Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. come recita il testo. sono inseriti otto fogli sciolti. saranno saldati nella prossima fiera di maggio. Le carte nº 273 . costituita da quattro linee verticali che dividono le tre parti del foglio pronte per l’utilizzazione contabile4. Leipzig. In Cfr.Aspetti codicologici e paleografici Il documento studiato è un manoscritto cartaceo di mm 420 x 310 (il foglio è di 405 x 280 mm). 3 C. Istituto centrale per la patologia del libro. Tutti i fogli presentano una riga trasversale che indica la chiusura del conto o meglio di tutte le poste registrate nella pagina. 4 Cfr. La legatura medievale. BRIQUET. un foglio di un memoriale e due fogli cuciti con il bilancio del mastro scritto in doppia colonna6. vol. inoltre.ª E. 1923. sia sul lato anteriore. 1993. ciascuno di 8 fogli. 728-743. La numerazione delle carte inizia sul verso del primo foglio ed è in numeri arabi in alto a sinistra. di cui cinque con appunti di conti vari. La prima carta del mastro reca sul recto l’intestazione Libre de la magnificha senyora Catherina Çabastida comencat a 2 de jener 1472 scrit per Andreu de Vera. M. 25. con rinforzi sulla costola e legatura tipo d’archivio senza ribalta2 con fibbia metallica solo sul piatto anteriore.

in Studi di Storia economica medievale. cit. Idem. L. 1940. 8 A. ossia che si sia frequentata un’unica scuola” 8. G. ivi compresa quella commerciale. Osservazioni sulla scrittura mercantesca nei secoli XIV e XV. che a quel credo si sottopone come al principio ispiratore e tutelante…” Cfr. pp. 2. L’altra metà della scrittura: scrivere in volgare (all’origine delle corsive mercantili) in Scrittura e Civiltà. Non viene riportata neanche la marca del mercante. 7 27 . 163-207. Napoli 1972. suggerimenti sulla lettera mercantesca.essa manca l’invocazione verbale7. A. giudici e testimoni nella Puglia del primo Trecento. in Studi in onore di Riccardo Filangieri. nota 118. 6. 150-160. Criteri di datazione per le corsive librarie italiane dei secoli XIII-XIV.ª E. diversa da quella degli scrivani degli atti pubblici e dei notai. L. 197-199. 1986 pp. ancorché non siano di una sola città o di una stessa regione . e talora nemmeno possibile. 292 e per le interessanti osservazioni e studi sulla scrittura mercantesca cfr. pp. CASAMASSIMA. FRASCADORE. Storia e geografia delle culture scritte (dal secolo XI al secolo XVIII). XXXVII. “ La prima cosa che balza all’occhio a chi ha tra le mani più scritture mercantesche . 1994. Tradizione corsiva e tradizione libraria nella scrittura latina del Medioevo. Torino 1988. 143-158. 9/n. ORLANDELLI. Storia d’Italia. L. Documenti per la Storia economica dei secoli XIII-XVI. PETRUCCI. questa segnatura si riferisce a 3 manoscritti: Quart libre mayor de my Johan de Torralba fet ho comensat primer dia de maig any sobre dit (1448-1457). Storia e geografia. 1999. M. CECCHI. 121-133. 2. 1992. L’età moderna. La scrittura. in “Scrittura e civiltà”. 1995. Escriure i mercaderjar ala baixa edat mitjana” Navigare necesse [est]…” in “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia”. pp. nel senso che è molto simile a quella degli altri libri di conto dei mercanti catalani del suo tempo. Firenze. 6. Firenze. SAPORI. pp. MARISCHAL. VARELA. Barcelona 2003-2004. pp. ed in particolare a quelli conservati nel archivio del Palau9. XVIII. s. 1288-1290 9 Archivio del Palau. MELIS. La cultura del mercante medievale italiano. 6 Libro Torralba: “In nomine Dei… Santa Maria e Madonna Santa Aulaya cos sant de Barchinona e de tots los santos e santas de la gloria del paradis…amen”. BALLETTO. che non sempre è agevole. osservazioni. La scomunica e la scrittura. X. 2 (1978) pp. pp. 25. fondo Requesens Ms. Napoli 1959. 1233-1235. p. MIGLIO. R. MOSIICI. Quasi tutti i libri di conti italiani e catalani cominciano con la classica invocazione simbolica e verbale : “+ In nomine Domini. mentre tutte le carte hanno quella simbolica e verbale ridotta alla sola parola Jhesus posta al centro tra due croci. pp. Battista De Luco. J. 728743. alfabetismo ed educazione grafica nella Roma del primo Cinquecento. in “Medioevo e Rinascimento”. 445-460. 1972. E. in Scrittura e Civiltà. MIGLIO. che si sia attinto ad una sorgente unica. Da un libretto di conti di Maddalena pizzicarola in Trastevere. Breve storia della scrittura latina. Nota di paleografia commerciale (per i secoli XIII-XVI) in F. 1988. p163. Questa osservazione può applicarsi alla scrittura del nostro mastro. Ovvero riflessioni. Annuario del Dipartimento di Studi sul Medioevo e il Rinascimento dell’Università di Firenze. L. A. Il richiamo alla divinità non è soltanto una manifestazione del legame esistente tra il credo religioso ed ogni forma di attività umana. Roma. MAZZOLENI. Idem. p. Roma. Firenze. Paleografia e Diplomatica. Un’indagine sulla cultura grafica di notai. pp. amen o In nomine Dei Patris et Filii et Spiritus Sancti…” MS. che normalmente si ritrova sulla prima pagina del libro sotto l’intestazione o anche in altre carte per evidenziare le proprie merci. ben logicamente. 82-114. pp. in Letteratura italiana. è una tale uniformità della grafia. e soprattutto E. II. Osservazione in margine alle scritture del volgare: le cosidette bastarde italiane. I Documenti. pp.. 144-147. 561-575. distinguere mano da mano: ciò fa pensare. Scrittura.

che è senza dubbio quella del contabile stipendiato Andrea de Vera. 506. TRENCHS ODENA. amen 1465. perché tracciate da individui accomunati da un’identica esperienza ed educazione grafica. L. 918-919. in “Estudis Castellonens. ed inoltre i ms. altri nell’Archivo de la Catedral de Barcelona e uno presso l’Arxiu Històric de la Ciutat “B 1040”. p. 39-40. M. CSIC. di Joan Sabastida e di Torralba . ARNALL JOAN – J. in cui le lettere maiuscole sono tracciate allo stesso modo e arricchite con alcuni svolazzi. ossia troviamo una perfetta corrispondenza paleografica. 365-366. 386390. 1991. La scrittura presenta forti analogie con quella del libro di Bartolomeo Sanxo. la composizione della pagina è la stessa. Girona 1993. 762-764. F. nonostante una minore corsività e un ductus più posato. vol. Cugat. Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). cfr: F. 126. M. cfr. segle IX-XVIII. pp. p. 626. 39 e 44 sempre di Catalina redatti da Pere Esteve. Tra i manoscritti osservati vi sono alcuni dell’Archivo de la Corona de Aragon.ossia il testo delle poste è inserito tra le prime due linee mentre il dato monetario occupa lo spazio tra la 2ª e la 4ª linea . 1980. Colectanea paleografica de la Corona de Aragon. 153. 56 e 57. y M. testimonianza di una medesima esperienza grafica comune all’ambiente mercantile. D. M. L. Lo specchio di scrittura è sempre compreso tra le quattro linee verticali che dividono il foglio . 28 . 381-382.e varia per ogni pagina. 140-143.Il manoscritto è redatto interamente dalla medesima mano. La escritura en el Pais Valenciano después de la conquista del siglo XIII. p. Valencia 1985 . L’escritura a les terres gironines. In sostanza possiamo parlare di scritture assimilabili. MATEU IBARS. PONS I GURI. La escritura humanística en Valencia: su introducción y difusión en el siglo XV. così come la numerazione delle carte e l’utilizzo dei numeri romani nei dati monetari. in XIV Congresso della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero) 1990 pp. p. In tutti gli esemplari conservati nel fondo Requesens a S. e J. 21. M. pp. mentre riscontriamo vari personalismi nell’uso delle abbreviazioni. GIMENO BLAY y J. MANDINGORRA. Barcelona. Su orígines y difusión social en el siglo XV. GIMENO BLAY. Per quanto riguarda il tema del panorama grafico della Corona d’Aragona in cui si formò il nostro scrivano. M. 33. In alcuni casi i conti sono separati da linee Libre quart di Johan Sabastida (1470-1471). probabilmente dovuta alla natura del mastro che viene redatto come copia finale. 5-94. Mª J. Barcelona. 216. 22-237. e quindi con più tranquillità. La escritura humanística en la Corona de Aragón. La escritura medieval de la Corona de Aragòn. 1110-1111. 3 (1986) pp. p. láminas 88. p. Mª J. MANDINGORRA. ARNALL JOAN. in Anuario de Estudios Medievales. Lerida 2000 . 707-709. 905. I. e il Libre mayor da dari e deig de mi Barthomau Sanxo da nombre de … cartes comansat a IIII de juny any damunt dit oblo nom da nostre Senyor que li placis donar li bon guany e bona vantura a salvacio de la anima e del cos. a seconda dei numeri delle poste riportate.

c.oz. in numeri romani. la posta relativa ha un richiamo sul margine sinistro descritto da una r maiuscola tagliata a metà da un’asta orizzontale che scendendo si chiude in alcuni casi a forma di s e reca una a soprascritta per abbreviare la parola resta14. E. per onze. 209. entrambi collocate nelle stessa posizione e aventi la medesima funzione. Solo nei conti relativi all’acquisto o vendita di cereali troviamo sul margine sinistro della 1ª linea annotate in numeri arabi le quantità del prodotto10. 220 241.XVI) in F.11 Alla fine del conto la parola Suma . Nel deu e nel es li degut. 85. cfr. Documenti cit. 69. CECCHI. Può anche darsi che la R e la a stiano ad indicare rispettivamente le parole resta e agualament che ritroviamo sempre in questo tipo di posta: Item per resta e agualament del present comte…15. MELIS. 219. c 58. c. pp. 280. 54. c. Nei casi del resto di un conto (sempre nel dare e sempre nell’ultima posta). 133. per tarì e g. p. 13 Solo nel conto a c. che sarà saldato successivamente. 1979. o dalla lettera a e dalla lettera b. cfr. 11 10 29 . che comprendono l’intestazione del conto con le indicazioni sintetiche dell’operazione e l’informazione monetaria relativa. 217. 15 Per i vari significati della lettera r.cit. poiché “le prime riflettono la natura delle operazioni e le seconde il formalismo proprio delle registrazioni contabili” cfr. 12 Cfr.seguita da un segno simile ad una parentesi graffa12. in alcuni casi. 568. XLIX. BALLETTO. 216. 16 cfr. 5ª. cfr. op. 41 la somma non è stata calcolata. per grani –. Le quantità pecuniarie. 136 e 169. 53. 276 dell’Archivio Storico del Comune di Genova. Lo stesso avviene nel ms. 246.orizzontali.alcune volte abbreviata come S. Battista. 187. riproduzione di una carta del manoscritto in appendice. Un altro segno di richiamo è rappresentato dalla lettera o collocata sul margine destro della posta che. indica splicitamente l’errore di collocazione16. e per l’aiuto all’esatta interpretazione che deriva dalla conoscenza delle tecniche sostanziali ed esteriori. sono incolonnate sulla destra come avviene anche nel caso di dati relativi a capacità di misure. L. 573 e L. BALLETTO. Genova. LVIII ultima posta. indica la somma totale13.. XLIX nota 2. sempre in numeri romani seguiti dalle iniziali della moneta di conto . 3ª ultima posta e c. pp. XLVIII. Note di paleografia commerciale (per i secoli XIII . le stesure dei conti sono formate da un numero vario di poste. usata come compendio. 14 Cfr. 135. riproduzione di una carta del manoscritto in appendice. t. Battista De Luco mercante genovese del secolo XV e il suo cartulario.ma .

anche in questo caso costituiva uno strumento disinibitorio nei confronti dello scrivere parole che non avevano un riscontro nella propria lingua. 18 La definizione. usando anche le abbreviazioni. testes per schiavo17. in “Scrittura e Civiltà” . anonima. cascavells. 67-90. ma che al nostro scrivano erano note e familiari nel suono più che nella resa grafica. L. Possiamo inoltre sottolineare il fenomeno dell’instabilità grafica nelle medesime parole sia in nomi comuni. schifat. Si vedano i seguenti nomi propri: Bayona e Baiono. baxador. Abat e Abbat22. ma soprattutto termini del volgare siciliano scritto in catalano. 88. che non appartengono al vocabolario catalano e tanto meno a quello siciliano. Quando egli le traduce in segni non lo fa.Il libro è scritto in catalano nella lingua del contabile e della donna a cui deve “rendere ragione” e accoglie di tanto in tanto espressioni. BRUNI. Elementi di storia della lingua e della cultura. XII18. 191. pichola. X. L’italiano. 30 . 50 e LI. ma per intero19. TRASSELLI. MIGLIO. L’uso del volgare. tumons. Considerazioni sulla schiavitù in Sicilia alla fine del Medioevo. 19 Cfr. 85. in Clio. p. è ricordata da F. massar. Cabater e 17 Cfr. o tra la p utilizzata al posto della b come in ops/obs e l’inserimento della u soprattutto nelle parole derivate dal verbo pagar. Cervello e Servello20. sia in nomi propri (in particolare i nomi di origine ebraica) o dell’ortografia sicilianizzante che in alcuni casi ha reso difficile l’interpretazione di alcune parole. “la laica lingua” come lo definisce un grammatico della fine del sec. 22 c. Tra i fenomeni fonetico-grafico frequenti troviamo quello dell’interscambio tra la nt e la mp e tra la s e ç o la c. I 1972 pp. Torino 1984. quali ad esempio: bordonar. 1986. 21 c. 29. C. L’altra metà della scrittura: scrivere il volgare (all’origine delle corsive mercantili). come probabilmente avrebbe fatto chiunque avesse consuetudine con la lingua. Saragosa Çaragoca e Saragoça21. p. 20 c. Cabastida e Çabastida.

114. 27 c. Camno o Camino Efraym26.Çabater23. De Ymola e Dimola24. una precisa definizione dei vocaboli. e l’altra33 tracciata in un solo tratto che è una vera alfa. Per quanto concerne lo studio della grafia di Andrea de Vera. 25 c. Per le voci comuni citiamo solo qualche esempio. ed un modulo medio. gener e jener. Mituxe o Mimxe. con legatura verso destra dal basso e con attacco a sinistra proveniente dalla lettera precedente. marc e març31. Saddich o Sardich De Bonavogla. 183. 137 31 . 29 c. 94. o meglio ad alfa minuscola tipica delle mercantesca. mosen e mossen. La corsività si evidenzia nella forma più o meno compressa dell’occhiello. 23 24 c. brasos e brassos o braços30. 31 c. holi e oli29. Aynuni o Ynuni. ma tracciata con un unico tratto di penna. 150. havia e avia28. La A maiuscola presenta due varianti una tracciata come l’onciale in due tratti completata dal trattino al centro che in alcuni casi è arricchito da uno svolazzo32 che ritroviamo anche sull’apice superiore della lettera. CCIII. Pusalo e Pusallo25. iniziando dall’estremo della curva di sinistra e terminando con la punta volta all’insù. La a minuscola è la lettera più vicina al tipo rotondo della tradizione semionciale. LXXXIII. 127 33 c. Nasin o Nisin. 17. c. 32 c. 30 c. indice dei nomi. tra i molti esistenti: hordi e ordi27. 26 Cfr. essa mostra un ductus abbastanza corsivo. LXXXVI e CV. Ritzuni o Ratzuni. 18. 28 c. Si è proceduto quindi all’analisi di tutte le lettere dell’alfabeto che in alcuni casi presentano più di una variante.

248. 32 . CASULA. nei casi in cui è molto stilizzata. quasi sempre in due tempi. sinistra sull’asta verticale La c minuscola è molto semplice. in alcuni casi arricchiti con svolazzo a e spesso con la pancia superiore molto piccola35. ed in alcuni casi è abbellita da un tratto verticale che scende all’interno della falce37 a mo’ di s. 34 35 c. prima la c semplice e poi. traccia l’asta verticale . La maiuscola deriva dalla sua corrispondente calligrafica. la stessa della letra aragonesa36 tracciata. presenta. sembra che lo faccia dopo aver scritto tutta la parola. che il nostro scrivano esegue in due tratti. 50 c. eseguita in due tempi. con il tratto superiore allungato. 41. semplice con l’asta verticale e l’occhiello chiuso non presenta alcun legamento con la lettera seguente. alcune volte è molto stilizzato. 273. F. 263. 18. 209. L’asta in alcuni casi. C. per poi scendere. tanto da confondersi con un segno abbreviativo delle lettere sottostanti. 36 Cfr. p. La stessa descrizione è valida anche per la c caudata ⎜. 4. dando luogo così alla versione gotica a doppio occhiello legando a destra col tratto della lettera successiva. 246. 5. 38 c.39 . con la lettera seguente. 33. La maiuscola invece presenta due varianti. 260.La b minuscola. mentre spesso ha un legamento con la e della preposizione che la precede. La d minuscola discende chiaramente dalla scrittura onciale con l’asta piegata a sinistra.24. analoga alla nostra. 2. 119 39 è inutile segnalare le carte poiché la d è presente in tutte le pagine. 11 37 c. una simile alla minuscola con un solo occhiello più grande 34 e la seconda con due occhielli. una difficoltà di lettura poiché somiglia molto ad una t . il cui tracciato allungandosi verso l’alto. 36. 267. inserisce un tratto a mo’ di 2 sotto la c38. 47. soprattutto quando si lega. proseguendo la discesa a forma di spirale descrive un piccolo ricciolo esterno o un occhiello. 243. 43.

La e maiuscola ad inizio di parola. 157. 40 . 271. p. analoga alla nostra attuale tracciata a mano. Una tracciata in un solo tempo. caratterizzante la particella de. BALLETTO. op. inoltre non è mai legata alla lettera La e minuscola come ribadisce anche la Balletto41 è una delle lettere più soggette a varie modificazioni strutturali a causa della sua posizione tra la lettera precedente e la seguente. Nel nostro manoscritto si presenta in due versioni. anch’essa tracciata in un solo tempo. più rara è invece la e tipo cortesana42 eseguita in due tempi una c maiuscola tagliata da un tratto orizzontale al centro. in alcuni casi terminante ad uncino. che in alcuni casi si confonde con la c con l’unica eccezione che la prima lega con la lettera seguente per mezzo del prolungamento finale e non attraverso il segmento superiore della c. cit. ma anche per puro vezzo grafico.La d maiuscola è quasi sempre tracciata in due tratti: il primo a forma di L ed il secondo a forma di c capovolta partendo da destra con un tratto molto più lungo verso sinistra che non si chiude mai ad occhiello successiva. Battista. 17. l’altra. 223. 40 41 C. arricchito da uno svolazzo che si chiude al centro dell’occhiello superiore. 51. 33 . ma stilizzata in un solo tratto ondulato discendente o ascendente a secondo del legamento con la lettera seguente . 76. mentre la lettera successiva si lega sempre al tratto orizzontale di chiusura dell’occhiello inferiore. 15. L. tracciata in due tempi è molto simile ad una f minuscola corsiva moderna a doppio occhiello – uno orizzontale e l’altro verticale.

81 terza posta. L’unica caratteristica interessante da segnalare nella g minuscola è che il tracciato ed il ductus sono gli stessi di quella corsiva attuale.op. presenta un tratto verticale di abbellimento al centro. La f maiuscola era eseguita in tre tratti. 10. Una con un solo occhiello tracciata in due tempi: prima l’asta verticale. partendo dall’alto e girando poi intorno all’asta fino a formare l’occhiello. Non sempre la i piccola ha il punto e quasi mai è messo perpendicolarmente alla lettera. in alcuni casi molto stilizzato 45. Alcune . 42 43 L. l’asta verticale. mentre nella maggior parte delle scritture mercantesche dell’epoca il legamento a destra avviene attraverso l’occhiello superiore. Alcune considerazioni sul passaggio della scrittura gotica all’umanistica nella produzione documentaria catalana dei secoli XIV e XV. ed una variante con occhiello a forma di d onciale. solo che la curva inferiore della lettera in alcuni casi è interna e si chiude formando un secondo occhiello da cui nasce il legamento. il gancio superiore quasi sempre lasciato aperto ed infine il tratto orizzontale realizzato con un altro gancio aperto46 . La i compare nel tipo piccolo ed in quello lungo soprattutto ad inizio di parola. 34 . 158 44 Spesso si ha nella parola forment 45 c. 211. nel nostro cfr. 1974 pp. 133: fins la nau 46 c. Mentre la g maiuscola. c. terminate ad uncino in alcuni casi43.. 153 C. come la c. in Studi di paleografia e diplomatica . e poi l’occhiello che si lega con un piccolo tratto orizzontale alla lettera successiva. che potrebbe essere scambiato per un segno abbreviativo47. D’ARIENZO. il cui tratto forma la lettera seguente44. appoggiata all’asta. L’altra eseguita in solo tratto. 211 e f. p. 47 Per l’evoluzione di alcune lettere che risentono dell’influsso della cortesana nel tondeggiamento di alcuni tratti cfr: D’ARIENZO L.La f minuscola si presenta in due varianti. ed in altri tende ad aprirsi verso l’esterno in maniera accentuata per formare il legamento con la lettera successiva48. La h sia ad inizio di parola sia in corpo di parola ha la medesima struttura. e uno svolazzo al termine dell’arco superiore.

133 ci sono i tre esempi. dal basso o dall’alto. La p tracciata in due tempi è essenzialmente quella moderna. che spesso si chiude ad occhiello. mentre l’inferiore o si ripiega a forma di 48 49 C. La j è tracciata in solo tempo. per proseguire nel legamento a destra. e a secondo del legamento. C. sebbene spesso la n si presta ad essere confusa con la u. La maiuscola invece corrisponde alla attuale maiuscola stampatello e non presenta nessun tipo di abbellimento. ed il tratto inferiore ritorna sull’asta come una sorta di 8. ed in entrambe a fine parola o rigo l’ultimo tratto si allunga leggermente in orizzontale. con l’estremità superiore fornita di un piccolo gancio. ma eseguita sempre in un solo tempo.La I maiuscola termina sempre con un occhiello nella parte inferiore dell’asta ed in alcuni casi si richiude per legarsi alla lettera successiva. La o è eseguita in un solo tempo con movimento circolare da sinistra a destra. si differenzia dalla i soprattutto a inizio di parola poiché ha quasi sempre l’estremo superiore ad uncino. 72 35 . 50 La l minuscola corrisponde al tipo 2 della letra aragonese o catalana . Mentre la maiuscola presenta solo gli estremi uncinati ed il legamento è costituito da un trattino orizzontale a metà asta49 . Tanto la m quanto la n si presentano nella forma moderna. La m maiuscola è tipo capitale mentre la n eseguita in tre tempi si accosta di piú alla minuscola grande del tipo moderno.

24. a causa della corsività del ductus. con l’asta a volte uncinata in basso. La q minuscola più ricorrente non presenta particolarità specifiche che la differenziano dalla forma attuale.occhiello per proseguire nel legamento o semplicemente risale come una sorta di v per eseguire con lo stesso tratto la lettera successiva. ed il terzo tratto trasversale a metà asta che serve per legare la lettera con quella seguente. tranne in alcuni casi dove l’asta si chiude ad occhiello. 20 Casula. tracciata in un solo tempo. il primo a forma di i maiuscola moderna con i tratti terminanti a forma di uncino. L’altro molto corsivo eseguito in un solo tempo è tipico dell’abbreviazione della parola resta a fine posta. ricurva verso destra. ma più spesso in due tempi: il primo tratto a forma di i maiuscola corsiva moderna ed il secondo tratto per l’occhiello. l’asta scende al di sotto del rigo di scrittura. La versione maiuscola è eseguita in alcuni casi in tre tempi. simile ad una f senza il taglio trasversale. in modo che l’occhiello della lettera viene sempre a trovarsi allineato con la parola. una lunga filiforme. p. ed a destra tramite la base. La r minuscola è di tipo rotonda. Non abbiamo esempi di Q maiuscola. rendendo la lettera simile ad una g moderna. il secondo tratto a mo’ di occhiello. Alcune…. aperto o chiuso. In fine di parola spesso il tratto finale della base ascende leggermente sul rigo piegando a sinistra. 36 . Anche la r maiuscola è di due tipi: uno molto calligrafico realizzato in tre tratti. La s è di due tipi. usata soprattutto a fine 50 51 Casula op. lega a sinistra con il tratto superiore. come avviene per la scrittura aragonesa51 . p. e l’altra.

dove si innesta il tratto della lettera seguente. La u sempre tracciata in un solo tempo. come è noto53. è eseguita in tre tempi: una base orizzontale molto lunga e un po’ ondulata. Alcune note….C.parola. ha alcune volte una forma un po’ più aguzza. p. simile anche ad un r moderna molto corsiva. 224 CASULA . La maiuscola presenta anch’essa dei tratti ornamentali. in due tempi. Per la u e la v. in modo da non confondersi con la r finale. presenta l’asta sinistra maggiormente sviluppata. ma molto spesso in uno solo tratto. A fine parola termina con il trattino orizzontale. L. era eseguita come la c. ad una specie di b con l’asta inclinata a sinistra 52 53 D’ARIENZO. solo ad inizio parola. che si lega a destra per mezzo del taglio trasversale o superiore a secondo della corsivitá della parola. La t. ossia entrambe avevano sia il valore di vocale sia quello di consonante. si ottiene ponendo solo un tratto orizzontale alla fine della curva della lettera lunga. Mentre per la maiuscola abbiamo un solo tipo a serpentina. che assomiglia come sottolinea il Cencetti. p. a forma di sigma52. nel caso della s che precede. La filiforme lega a destra a fine curva.F. 29 37 . che permetta la distinzione dalla n. sormontato infine da una seconda linea orizzontale terminante ad uncino sul lato sinistro. come già detto. L’unica variante si può notare nella s della parola Suma alla fine dei conti che è resa in modo così corsivo da assomigliare ad un 8 in orizzontale. su cui poggia un triangolo isoscele. la distinzione era solo morfologica e non fonetica. Lega a destra al termine della base . La v minuscola invece.

C CASULA. nel legare a destra il tratto calante risale e si attacca alla lettera seguente55. I. 38 . 62. V. Alcune note sulla “Letra Aragonese” del secolo XIV. mentre a sinistra lega sul tratto superiore. mentre lega a sinistra con il tratto inferiore che discende per poi risalire e congiungersi alla lettera successiva. La maiuscola54 invece era eseguita in due tempi incrociando due segmenti .L. è sempre molto calligrafica ed il tratto discendente termina quasi sempre ad uncino verso sinistra. 41 e 33 45. 234.52. nella a e nella m58-. Mª J. In definitiva possiamo affermare che si tratta di una scrittura nel complesso stabile. . 1967. c. Tale adozione sembra rispondere piuttosto all’esigenza dello spazio a disposizione e “alla brama di essere 54 55 Unico esempio c. Lerida 2000.che risente ancora dell’influenza della “letra aragonese” o più precisamente “catalana”56 soprattutto nei casi di alcune maiuscole arricchite da tratti ornamentali come nella g maiuscola57. Come per la y non abbiamo esempi di maiuscole. La y eseguita in solo tempo. 58 cfr. Non abbiamo esempi di maiuscole. in forma corsiva sia quando è utilizzata per i numeri romani sia al centro di una parola. c. ARNALL I JUAN.. in Annali della Facoltà di Lettere.La x è tracciata in un solo tempo. con un occhiello a destra. XXX. cfr. D’ARIENZO F. Infine la z a forma di 3 scivolato e con l’ultimo tratto calante sempre sotto il rigo e terminante con un tratto risalente a destra. pp. 3-30.37. 116 56 Cfr. vol.47. c. 57 carta n. non lega mai a destra. Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). di cui il secondo si sviluppa abbondantemente sotto il rigo e termina a ricciolo. c.101. lega a destra col tratto iniziale superiore. ma che presenta nell’uso delle abbreviature un’instabilità che non ha permesso l’individuazione di una norma nell’impiego di un tipo di abbreviatura piuttosto che un altro.

567. D’ARIENZO p. spontaneità e sicurezza sono gli atteggiamenti più vicini al mondo grafico di Andrea de Vera. che fu anche presidente della Camera Reginale. Infatti. Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). 39 . alcuni caratteri della scrittura di Andrea de Vera sono gli stessi di alcuni documenti della cancelleria regia del medesimo periodo61. essendo uno degli uomini dell’entourage di quel Joan Sabastida. ARNALL JOAN. uno scrivano che probabilmente.solleciti”59. subì molto l’influenza di quella corsiva frequentemente usata nelle registrazioni dei documenti regi60 che circolavano in casa Sabastida. Mª J. 225 e fig. Naturalezza. 21. Lerida 2000 61 Cfr. cit. I. 59 60 CECCHI op. vol. p.. osservando alcune tavole riportate nell’articolo della D’Arienzo.

(1972 p. p. Le parole abbreviate per troncamento. “al punto di realizzarle addirittura con la sola lettera iniziale. si é quindi preferito offrire alcuni elenchi dettagliati in cui vengono riportate le abbreviazioni con il rispettivo sciolglimento o interpretazione63. rum. pre. le cognizioni proprie dei vari argomenti. che in alcuni casi arrivano all’estrema concisione. 567). 63 Si è deciso di riprodurre manualmente solo il segno abbreviativo o il legamento. 40 . ed alcune per contrazione sono molto frequenti. e E. Battista De Luca mercante genovese del secolo XV e il suo cartulario. per.Le abbreviazioni ed i nessi La Cecchi come anche la Balletto mettono in evidenza la “sregolatezza delle abbreviazioni” dovute al tracciato corsivo e veloce dei mercanti. pro. BALLETTO. LV. con linea abbreviativa o con letterina soprascritta.e lasciare in caratteri moderni le altre lettere. come oggi. con la struttura del documento62. infine l’elenco non è in ordine alfabetico ma in ordine di apparizione all’interno del manoscritto in modo da rendere più facile il confronto con l’originale visto che la maggior parte delle abbreviazioni si ritrovano già nelle prime pagine . senza subire l’influenza di nessuna regola classica dei trascorsi tipi di scritture. CECCHI. e si sono tralasciate tutte le forme verbali che terminano con la n soprascritta. pri. e creandone altre. Per ciò che possiamo riscontrare nel nostro manoscritto l’uso delle abbreviazioni non è molto ampio. Tutto ciò è facile da intendere specialmente per le abbreviature “tecniche”. sus. Sono presenti le abbreviazioni speciali con. = senyor mo carts o = mossen = cartes d pessa = despessa quat hu = quatre = hun 62 L. 1979. personalissime. Genova. alla cui interpretazione concorrevano.

tps co = temps = con complimet = compliment comt = comte vit = servit pnt = present tms = trames faens = faenes not =notari pmera = primera compª o compª = company ind. = indiccione formet = forment egualamet = egulament So = son aqlla =aquella ana = anima cote =comte podr = poder64 patº = patro coprs = compres mre = mestre dla = dela ms = mes sobr = sobre 41 .

177 72 c. 25 66 c. XXXXV 67 c. conta66. CLXXXV 74 c.1e I. caravela67 ms = meus68. 150 69 c. 88 68 c. c. 50 70 c. 146 71 c. c. 208 42 .q = que carregus = carregues sons = persones mella= vermella sob = sobre = perque mº= moneta = prop bons = bones mallorqua = mallorquina muts = menuts cª = cantitat65. 175 73 c. més69 so = son 70 = son Sra = senyora no = nom71 no = nous72 cpª= compra73 compª = compra74 64 65 per tutte le soprascritte parole cfr.

LII 81 LXXV 82 c. CVI 84 c. LV 80 c. 96 83 c. 245 c. CCV 90 c. 27 79 c. CCXXXXV 77 c. 247 78 c. CVI 85 c.deve = deven75 mas = mans76 c eals = cereals77 lres = letres78 ho = hom79 comp = compri80 cº= colona81 mag = magnific82 X = executio83 stio = questio84 tsorer = tresorer85 libr = libre86 qªls = quals87 maria = masseria88 suc nob = sucre89 = nombre90 mre = mestre91 aprs = apres92 75 76 c. 27 88 c. 241 43 . V 87 c. 227 89 c. 97 86 c.

250 c. 18 98 c. 1 103 c. 1 102 c. CLXXVII 97 c. 2 101 c. LXVIIII 94 c. 43 100 c. 96 c. 57 93 c. 1 99 c. VI 95 Quando abbrevia la parola Barcellona usa la dicitura abbreviata in latino che abbiamo mantenuto con Barchelona. 1 44 .balls = traballs93 eer = esser 94 Rª = Reina Elenco dei nomi di persona o città abbreviati: palrm = Palerm napº =Napols barchna = Barchinona95 mens = Messina moblanch = Monblanch Sagº = Saragosa tpol = Tripol96 antº = Antonio97 aiutmexpo =Aiutamecristo98 g = Guillermo99 jac = Jacobo100 mathu =Matheu101 petº =Petro102 miql = Miquel103 e = Pere104 91 92 c.

50 115 c. 185 111 c. V 118 c. 32 120 c. 1 106 c. 3 119 c. 193 113 c. 97r. 193 117 c. 2 109 c. 193 112 c. 185 110 c.marq = Marquet105 ot = Perot106 francº = Francisco107 bertº = Berthomeu108 valr = Valeri109 Jº= Johan110 aro = Aron111 saº= Sancto112 bng = Berenguer113 cvello = Cervello114 cabat = Cabater115 pho = Philipo116 bnt = Bernat117 gal an= Galseran118 ra= Serra119 qº = quondam = Vera120 104 105 c. 83 116 c. 6 45 . 49 108 c. I 107 c. 1 c. c. 233 114 c. I questo è un o dei nomi che presenta 3 modi differenti di scrittura cfr: c.

l’indicazione del quattro avviene sempre per addizione e mai per sottrazione. 18 46 . di U.Infine vengono riportate le abbreviazioni che riguardano le unità di misura e le monete con i relativi sottomultipli. La M capitale con una i o una a soprascitta al centro indica le migliaia Mª124. Documento. 8-11 novembre 1988. Si precisa che in alcuni casi alle quantità si aggiunge la desinenza finale soprascritta es come nel caso di IIes botes de vi122 . sia con numeri romani sia con le cifre arabe anche se più raramente.la stessa desinenza è utilizzata sempre con il numero romano anche nel caso della specificazione di alcuni tessuti realizzati con diversi fili XVIIes123. Per le percentuali viene sempre usata la formula aº 16 p C= a rao 16 %125. Atti del Convegno. mentre nella parte descrittiva venivano usati i numeri indiani. Le indicazioni numeriche all’interno del testo vengono rese con un sistema misto non sistematico121. 268 124 c. 157 e 168 123 c. Su tale argomento l’articolo Il documento del mercante. 187 125 c. mentre si tralasciano quelle che si riferiscono ai mesi dell’anno quasi sempre scritti con le classiche abbreviazioni. Scrittura. il tratto inferiore della X discende per poi risalire e congiungersi alla x successiva Il cinque arabo è l’unico numero che presenta una difficile lettura poiché è privo del tratto orizzontale superiore ed ha un ductus molto corsivo che lo rende simile ad un 4 moderno . in “ Civiltà Comunale: Libro. 541-565. Genova. l’unico legamento si ha con le decine. TUCCI. 121 I numeri romani erano obbligatori nelle colonne delle somme poichè più difficilmente si possono alterare. Genova 1989 pp. 122 c. le caratteristiche grafiche dei numeri romani ripetono la forma delle lettere del testo.

CL. pals126 pichols = pℑ quarteras = quartes quintal = q. q . 167 e 171 47 . q . quitar127.botes = bots cannes = cans carregues = carregus centenar = cªr diners = dins ducats = duc gerres = gers grans = g lliure = ll march = ma menuts = muts mundells = mudells onze = o palms = pª . sals sous = tari = t tretes = trets 126 gras c. qℑ rotols = Rº rove = ro salmes = salms .

che i mercanti usano per se stessi. pp. tumos128 Si sono segnalate solo le pagine dei compendi che presentano più varianti. 8 129 Cfr. 182. CECCHI. Napoli 1989. leggere. pp. 132 Per una significativa osservazione sulla mercantesca e sul bilinguismo dei mercanti cfr. scrivere divenne per loro un valore in sé. nell’articolo Per una storia della civiltà della scrittura. pp. Stranieri nel Regno di Napoli: le élites finanziarie e la strutturazione dello spazio economico e politico. 293-294. p. possiamo osservare che in alcuni casi si collegano più parole con una accentuata velocità del tratto.tumons = tº⎛. 479. pp. 93-109. soprattutto in quelle parole frequentemente utilizzate nell’ambito mercantile. pp. la m e la e. Per concludere possiamo notare che anche nel nostro manoscritto. 283-381. cit. XXXXV. Napoli 1972. come già osservato da Gabriella Araldi. MAZZOLENI. 568. 128 127 48 . Istruirsi. 179-233. per la loro documentazione e per scrivere la loro cultura131. Lezioni di paleografia e diplomatica. CLVI.488. in Dentro la città. per quanto riguarda i nessi. Barcelona. Probabilmente uno studio più sistematico sulla mercantesca in ambito catalano confermerebbe la tesi già espressa per l’Italia di una scrittura non bilingue132 (latino – lingua corrente o materna) ma di una specie di ossimoro c. e capitolo XIII di J. Ad esempio. la linea ondulata serve per indicare la n. alcuni segni di contrazioni ripresi dalle norme generali vengono applicati con eccessiva elasticità ed a volte impropriamente129. p. che anche il nostro scrivano usa una scrittura in gran parte “operazionale” e non fonetica. F. BRUNI. Tra Catalogna e Italia: intorno alla predicazione nella prima metà del XV secolo. un connotato distintivo di ceto. in “Estudi General”. 151 c. infatti come segnalato da Bartoli Langeli tra i mercanti il rapporto attivo e passivo con lo scritto fu addirittura elaborato in chiave ideologica. Infine. DEL TREPPO. op. 131 Per lo studio di una competenza passiva del ceto mercantile abbastanza ampia da comprendere altre varietà linguistiche romanze cfr. 1978. tuo . Affinità e differenze nelle scritture medievali dell’area mediterranea occidentale130. 130 In Segundo Congresso Internacional de estudios sobre culturas del Mediterraneo Occidental. Si può affermare. 22. 208 di M. Girona 2002. 216. come nella maggior parte dei libri contabili. Stranieri e realtà urbane nell’Europa dei secoli XII-XVI.

il capitolo Liberi di scriveri. Bologna 2000 dove l’autore definisce la mercantesca una scrittura di ceto. Milano 1986. 51) dello stesso alla attività memoriale studiata da Branca in Mercanti scrittori. BRANCA. Leonardo e l’età della ragione. in A. 5-94. della sua autocosienza a fronte delle culture alte. pp. BARTOLI LANGELI.La scrittura dell’Italiano. 133 133 Sulla scrittura del ceto mercantile cfr. L. a cura di V. M. MACCAGNI. pp. Milano 1982. La escritura humanística en Valencia: su introducción y difusión en el siglo XV. 56-57 e la lucida definizione di C. 49 .paleografico in quanto scrittura latina perché utilizza l’alfabeto latino ma cresce e si sviluppa in assoluta estraneità al latino. Considerazioni preliminari alla lettura di Leonardo. 53-67: la mercantesca è la perfetta rappresentazione grafica dell’autonomia della cultura dei pratici. VV. Ricordi nella Firenze tra Medioevo e Rinascimento. 3 (1986) pp. in “Estudis Castellonens. solo italiana (p. MANDINGORRA. per l’ambito catalano cfr. in AA. 43) e la critica (p.

4 Nel 1467 al Çabastida fu concesso anche l’ufficio della castellania “Turris Bastide” nel porto di Brucoli ad vite vostre decursum et post obitum vestrum magnificha Catherine Ça Bastide uxori. 201-224. Fons documental relatiu a la familia Sebastida. segn. 3 Tutte le lettere si riferiscono agli anni successivi alla morte del marito.B. quale emerge da quel punto privilegiato di osservazione che è lo studio del mastro a lei intestato e di alcune delle cinquanta lettere inedite inviatele in Sicilia ed in Catalogna:2 tra queste vi sono cinque lettere scritte dalla sorella Johanna residente a Barcellona. cfr. 23/5/ 1495. 51 1 . ma anche numerose notizie sugli averi della famiglia. BARNA. durant la seva estada a Sicilia (s. A. conservat a l’”Arxiu del Palau” de Barcelona-Sant Cugat de Vallés. in Atti del IX Convegno della Corona d’Aragona. Alle lettere Johanna e Caterina Lull affidano ogni comunicazione di tipo commerciale. 1973. dove ella soggiornava spesso. la n. AP. il carteggio è conservato in due diverse cartelle. Notario Joan Miravet: Pliegos de testament sueltos 1466-1499. pp. e il rapporto epistolare tra le due sorelle si snoda tra Barcellona e la Sicilia.Il personaggio ed il suo ambiente Il testamento1 della vedova di Joan Sabastida. Napoli. 8.3 Anche di Caterina rimane una lettera del 1478. e registrato nel protocollo del notaio Joan Miravet. in corso di pubblicazione in Incontri Mediterranei. iniziano nel 1474 e terminano nel 1496. non solo in qualità di castellana. 228/5. Per il caricatore di Brucoli. BORRAS I FELIU. Testament de la magnificha senyora Caterina Çabastida. presso Siracusa o il castello di Brucoli. ma sono solo una piccola parte di un carteggio sicuramente più ampio ed intenso tra Caterina ed i membri della famiglia catalana ed i personaggi del suo entourage. cfr. ma anche per controllare meglio le attività di uno dei caricatori più importanti della Val di Noto4.H. Cfr. come si può evincere dai numerosi riferimenti ad altre lettere perdute successivamente o mai arrivate a destinazione. 17 e la n. dettato a Barcellona sabato 23 maggio del 1495. n. Caterina Llull. carpeta 17. ma è anche l’ultimo atto che rispecchia tutta una condotta di vita. I caricatori come punti di contatto economico e culturale: il caso di Brucoli. sulle importanti scelte matrimoniali e sulle persone del loro entourage La trascrizione completa del testamento è riportata nell’appendice documentaria. è un documento che non solo ci permette di conoscere le ultime volontà di questa donna vissuta tra la Sicilia e la Catalogna a cavallo tra il XV e XVI secolo. F. 2 Manca una numerazione archivistica per ciascuna lettera. XV). 19 nel Fondo Çabastida. A.P.

Barcelona 1973. 10 Per le notizie sulla famiglia Llull cfr: N. p. Dusay. c. 9 cfr. Regis Ferdinandi primi instructionum liber. cavaliere e armer maior del re.6 La senyora Catalina. cittadini di Barcellona da generazioni. PLEBANI. l’articolo di J. e A. in “Acta Medievalia”. LEONE.in Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon. pp. nel quartiere della Ribera. Barcelona 1963. M. cfr. COLL JULA’. Savall.quali Romeu Joan. 245-289.9 Pere anch’egli presente nel Regno. 2 vol. Milano 2001 p. e frequentava la parrocchia di Santa Maria del Mar. per dret de parroquiatge. GARCIA I ESPUCHE – M. Mrimon. A. Sabastida. Napoli 1981. Nova identificació de l’escritor i poeta Romeu Llull. leix a la església de Madona de la Mar. 354-355. 253-273 e in particolare p. 8 MS. tres sous. sposa di Pere Lull i Tarrega apparteneva dunque ad una famiglia di mercanti e honrados uomini barcellonesi e viveva nel barrio della Ribera.10 T. Espai social i entorn físic del mercader barceloní. Sia i Llull che i Sabastida erano tra le famiglie che militavano attivamente nel partido del patriziato urbano e che durante la guerra tra la Busca e la Biga nel 1452 si schierarono con quest’ultimo. Il giornale del Banco Strozzi di Napoli (1473). Sulla presenza dei Llull nel Regno di Napoli cfr. p. Fivaller. L. cavaliere che visse a Napoli8 e a Siracusa nel 1483 e fu luogotenente del vicerè di Calabria (1483-84). combattendo quindi la distanza e la mancanza di informazioni. 630.7 e di Isabel de Gualbes i Pastor. 1977.5 La biografia di Caterina appare dunque quella di un personaggio che ha rispecchiato pienamente le caratteristiche di un membro di un determinato gruppo sociale. figlia di Joan. 13 (1992) pp. como los Carbó. Napoli 1916. C. La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. 6 Cfr. quello dei mercanti della società barcellonese del 400.nel desiderio di mantenere vivi i rapporti affettivi e solidali della rete familiare. Sapila. Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón 1453-1458. BATLLE I GALLART 1973. Maria del Mar. 265. consigliere della città. Busquets e Santcliment…. Franç e Joana. il quartiere delle principali attività economiche della ciudad condal nel XV secolo. con nuevas aportaciones del siglo XIV. Espai i societata a la 52 5 . AURELL I CARDONA. e sorella di altri noti personaggi . MADURELL. pp. 7 Ibidem p. 161. Storie e rappresentazioni della lettura al femminile e al maschile tra Medioevo e età moderna. los Llull. e per l’appartenenza alla parrocchia di S. J. Il “Genere” dei libri. anche il testamento: Ítem. 227. Barcellona. Per le notizie sul quartiere della Ribera cfr. VOLPICELLA. 169: lo formaban los miembros de unas pocas familias monopolizadoras del gobierno municipal desde el siglo XIII. 199. GUARDIA I BASSOLS.

in Spazio. 225. Gran Enciclopedia Catalana.11 sposa intorno al 1460 il noto mercante e funzionario del regno Joan Sabastida e si trasferisce poco dopo in Sicilia e precisamente a Siracusa. Il re banchiere. Colloquio Hispano-Francés. Strumenti e processi di razionalizzazione dello stato aragonese di Napoli. “Archivio Storico Province Napoletane”. nel 1471 è l’ambasciatore del re. un grupo de trabajo y entre sus funciones se incluyen la incorporación de los hijos al mercado de trabajo. la vita di questa donna si svolge probabilmente senza grandi preoccupazioni. Barcelona 1983. p. Memoria storica. D. pp. 207. AA. 14 cfr. C. 20. p. Napoli 1986.. pp. 55-60. cfr. 298. le pratiche religiose. p. AA. la cura di una rete di rapporti con gli altri membri della colonia catalana e non di Siracusa. se non quelle legate ai compiti di moglie di un cavaliere. 2 vol.235.Rispettando la tendenza a contrarre matrimonio all’interno del proprio gruppo. Barcelona 1973. E. Vol. La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. La famila es una unidad de producción.12 Dal matrimonio nacquero quattro figli: Joan Hostalrich. Della Camera delle regine siciliane. IRADIEL in Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias. 1884. che diventerà governatore del Comtats de Rosseló i Cerdanya e sposerà Johanna Muntbuyris. e ciò che ha osservato P. 819. 228-304. 53 . Madrid 1986. 11 Su questo argomento cfr: M. 1.14 Eleonor sposa di Dimes de Requesens e infine. seguendo il marito che era stato incaricato di reggere per la seconda volta la presidenza della Camera Reginale. Siracusa. Evoluciò urbana de Catalunya. VV. la gestione dei servi domestici.15 Fino alla morte del marito. 821-824. tanto en términos de organización económica. a cura di G. DEL TREPPO. l’educazione dei figli. BATLLE I GALLART 1973. in una famiglia del XV secolo: l’amministrazione e organizzazione della casa. Roma-Bari 1994. 13 Cfr. La famiglia nel Medioevo. VV.13 Joanna Bastida che sposerà nel 1478 il noto ambasciatore del re Giullelm de Sent Climent. I mercanti catalani. c. p. il testamento in appendice c. 47-69. social y fiscal como en istrumento de difusión y actualización de los ideales domésticos. Barcelona 1986. 19-25. società. DE BENEDICTIS. “en lo siglos XIV y XV la familia urbana se configuraba como una realidad primaria. Rossetti. Cicilia sposa di Bernat Huc de Rocabertí.. funzionario del regno e operatore economico. IX. pp. pp. I mercanti catalani. in La condición de la mujer en la Edad Media. mecanismo de transmisión de la propriedad y sistema de imposición de control social: esctructuraba las relaciones sexuales y de parentesco y socializaba la infancia: En el seno de la familia tiene lugar cualquier adaptación a una economía y a unas relaciones sociales en evolución”. ed il legame con un marito che proveniva da un precedente matrimonio Barcelona pre-industrial. potere nell’Italia dei comuni. 297 DEL TREPPO. Barcelona 1988. 223259. cfr. 1890. pp. pp. 12 Idem cfr: DEL TREPPO. el ser medio de acumulación de capital. HERLIHY. avvenuta alla fine del 1471. p.

17 Su questo argomento. C. aveva tentato . 107. 85-95.di assumere probabilmente Cfr. Madrid. AA. 809. 2-3. 1988. pp. pp.possiamo supporre. Madrid 1984..p. “Dare et Habere”. Vol. 1976. Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios. LO FORTE. Infatti. da una vita che comunque la vedeva partecipe nella gestione dei beni familiari. La debolezza del lignaggio. che copre un arco cronologico dal 1350 al 1410.cit. e le pp. P. in “Fardelliana”. Las mujeres y el trabajo en la ciudades de la Corona de Castilla (siglos XIII-XV) in La donna nell’economia. e T. pp. Gran Enciclopedia Catalana.18 con tutte le incombenze e responsabilità che richiedeva la direzione di un’azienda e la gestione dei beni immobili in Catalogna. de sus proprios bienes. Antonia Torralba. Madrid 1988. IV. 35) . 13-18: atti della ventunesima Settimana di Studi. 463-485. u otros bienes parafrenales”(p. ASENJO GONZÁLEZ. GAZZINI. p. sulla gestione dei figli e in qualità di esecutrice testamentaria (albacea) del marito (p. Volèn instrayr e informar los mercaders. aquells qui d’aquest art de mercaderia volen ussar. 191-199. per quanto riguarda l’Italia cfr. 19 Cfr. La mujer en la edad Media. CUADRARA. VIÑOLES. C. 10 –15 aprile 1989. 201-221. si possono comunque già intravedere alcune caratteristiche della condizione delle vedove dell’élite mercantile catalana che ritroviamo nel nostro personaggio: una certa autonomia decisionale sulla propria vita in quanto “ la mujer durante su viudez dependerà legalmente . HANAWALT. pp. in El trabajo de las mujeres en la edad media hispana. Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana (1370-1410) Barcelona. 19. I mercanti catalani. DEL TREPPO.130. BATLLE I GALLART. “ De suo labore et mercede me adiuvavit”: la manodopera femminile a Milano nell’età sforzesca. Vedove. 19 Il primo passo verso questa totale sua autonoma gestione dei beni e attività economiche fu sicuramente la causa intrapresa contro Francì Carbó che. M. A. 104-122. VV. l’unica eccezione è il lavoro presentato dall’ EQUIP BROIDA. pp. ZAMBONI. 1985. Il Mondo di un mercante milanese del Quattrocento. in “ Quaderni Storici”. Barcelona 1988.R. los que ella aportó al matrimonio por medio de la dote. 553-562. 18 Mancano per la Catalogna purtroppo studi sulla condizione delle vedove nel tardo medioevo per poter effettuare un’analisi comparativa con altre situazioni europee che hanno approfondito l’esperienza della vedovanza e delle sue conseguenze sulla struttura sociale nell’ambiente urbano come quello ad esempio di B. p. 423 cfr. 808-809. op. 78 (1994) pp. DEL TREPPO.M. La donna fuori casa: appunti per una ricerca. I mercanti catalani. orfani e corporazioni nella Londra Tardo Medievale. Actas de las III jornadas de investigación interdisciplinaria. in “Nuova Rivista Storica”. pp. 27-41. 16 15 54 . 1997. desde el punto de vista económico. 86 (1994) pp.senza eredi. 109. 29). Firenze 1990. p.17 con la morte del coniuge Caterina passa ad essere la vera protagonista e amministratrice dei beni e delle attività del marito. ed in particolare sulla partecipazione delle donne al lavoro artigianale e mercantile nella Spagna medievale cfr. in “Revista de Historia Medieval” 5. La viudez.16 Ma. In questo articolo. in “ Las mujeres en las ciudaes medievales”. 11-13 del volume di M. e situati tutti nel barrio de la Ribera. triste o feliz estado? (Las últimas voluntades de los barceloneses en torno al 1400). secc. la base economica della famiglia del marito era stata la terra a cui si erano aggiunti alcuni beni provenienti dall’eredità dalla prima moglie. Milano. in veste di tutore dei figli. M.

P. 1999-2000.23 si è conservata una valida attestazione con la frase esplicita della volontà del marito in un memoriale redatto in Sicilia.d. I catalani a Napoli e le loro pratiche con la Corte. (sec. e A. XV). CARDONNA. Presidente della Camera reginale. ff. n. 55 . p. 119. M. le notizie riportate dalle poste del mastro. DEL TREPPO. 24 Cfr. a XVIII de gener 1477 la faç deutora de IIII oz. specie degli uomini di Augusta. A. S. luogotenente ed ex presidente della Camera Reginale.21 ma intraprende una lunga battaglia a più livelli per essere l’unica esecutrice testamentaria del marito. Memoriale del testamento s. XV) 21 Cfr. Memoriale del testamento s. reg. P. anno acc. febbraio 16): Su richiesta di Francesco Carbo. che era ben consapevole della stima e della fiducia dimostrata dal marito in vita. e quindi anche delle attestazioni testamentarie che andavano a tutelare l’arbitrio e la volontà della sua donna. Documenti della Camera Reginale: Il Fondo Montalto.posizioni diverse da quelle di Caterina. A. Real Cancelleria. 103 r.22 Pur non avendo l’ultimo testamento originale del Sabastida. : (Palermo. Nel memorial l’avvocato Ludovico de Borsi di Napoli. 2741). (1984 pp. per la figura della donna come esecutrice testamentaria cfr. non conosciamo i motivi che portarono Caterina a sollevare dall’incarico di tutore il Carbò ma.20 Ma la Llull. sono esplicite nel darle la ragione e quindi il riconoscimento di unica autorità nei confronti dei figli: Ítem. (sec. – 104 r. viene commesso al Vescovo di Catania di perimetrare con esattezza i confini del caricatore di Brucoli. cfr. consultato per spiegare alcune frasi del testamento del Sabastida così scriveva in volgare traducendo dal latino: et si alcuna cosa fosse in lo mio testamento che non li paresse bona. il paragrafo La mujer como albacea. les quals e pagades a messer Guillermo Pastorella e foren per advocatio de una qüestió que mossèn Francí Carbó feya contra la eretat dient que 20 La notizia è tratta dal memoriale del testamento dove si nominavano sia il Carbò che Caterina tutori dei 4 figli minorenni. p. voglio che essa la acconse ad descretione sua. è conservato nell’Archivio Histórico de Protocolos de Barcelona: notaio Valentì Rovires: 186/2. O. P. 9. Tesi di Laurea. 1467. Napoli 1985. non si intimorisce davanti al potente uomo d’affari. Il documento mi è stato segnalato dall’amico Francesco Barna. in “Studi di storia meridionale in memoria di Pietro Laveglia”. 22 Per i vari gradi di giudizio in area catalano-aragonese cfr. Salerno 1994. 35 in EQUIP BROIDA.d. 58. Il Vescovo potrà avvalersi dell’aiuto di coloro che riterrà più opportuni. Università degli Studi di Palermo.. 23 Un primo testamento del Sabastida del 16 settembre 1455 quando ancora era sposato con Antonia Torralba ed aveva una figlia naturale anch’essa di nome Antonia di soli diciotto mesi.24 Purtroppo. p. e dello stesso autore l’introduzione al volume Sistema di rapporti ed élite economiche in Europa (secoli XII-XVII).

Carpeta 17 fas. Organizza. la qual cantitat paguí a mossèn Masi Diamant doctor per advocatio que fonc advocat ensemper ab mossèn Guillelmo Pastorella en la qüestió que mossèn Francí Carbó féu a la eretat volent tornar en la tudoria. 203. Cfr. 27 Cfr. 15 tt. 172.volia tornar en la tudoria de la qual qüestió lo dit mossèn Carbó decaygue e ach la sentencia contra. lochtinents de Governador en Saragosa e jutges de la Gran Cort. presso la Gran Corte a Palermo o direttamente presso la Regina26 per ottenere il riconoscimento dei beni e titoli assegnati al coniuge e per la conservazione ed ampliamento del patrimonio familiare27 sia in Sicilia che in Catalogna.25 Questa non fu la sola battaglia legale intrapresa da Caterina . Ítem. 56 . e foren per la sentencia donaren en la qüestió que mossèn Carbó feya a la eretat dient que volia tornar en la tudoria la qual sentencia fouch donada contra lo dit mossèn Carbó e per quant lo dit mossèn Carbó loa e aprova la dita sentencia com se mostra en una nota feta en lo peu de la dita sentencia. molti sono i richiami ai pagamenti effettuati al suo avvocato Masi Diamant che interviene per consigli e vere e proprie cause presso il Consolato dei Catalani a Siracusa. c. il ritorno a Barcellona di tutta la famiglia. Ítem. infine. dit jorn la faç deutora de 10 oz. los dits jutges manaren e volgueren que lo dit mossèn Carbó no fos tengut a pagàr les despeses les quals yo havia fetesen defensio de la dita qüestió la qual cantitat paguí contants per mans de Andreu de Vera. A. 192 e 203. come testimoniano non solo i manuali e i libri mastri intestati a lei. 34: Memorial fet al reverent fra Luis Johan de les coses ha de fer a la Serenissima Senyora Reyna de Sicilia com per part de la magnifica Chaterina Çabastida. a XXVIII del dit la faç deutora de 6 oz. 192. mantenendo comunque la gestione di alcuni beni nell’Isola. P. pagades a mossèn Antonio Plathamuni e mossèn Antonio Pastorella. c. ma anche parte dell’interessante carteggio ed 25 26 Cfr.

C. T. P. Madrid 1988. Notaio Joan Palomers: 258/41 (1504) in cui nomina suo procuratore in Sicilia il genero Guglielmo di Santcliment. Cugat. BATLLE I GALLART. un calamaio. e pp. la mentalità Non sappiamo dove si educò Caterina. Notaio Joan Miravet : 228/2 e 228/8. BARONE. in “ Cuadernos de archeologia e historia de la ciudad ”. attraverso una serie di trattati dedicati all’educazione e formazione dei figli. 61-67 dove si dà un quadro complessivo dei trattati d’istruzione per le donne in epoca medievale. da quello di Roberto de Blois a quello di Cristinta de Pizán. Barcellona. 120-122. n. 1960. in epoca medievale. L’educazione. p. A.32 che prevedevano per le donne di classe medio-alta oltre all’educazione religiosa. 145 (1483) compaiono i riferimenti alle proprietà catalane ed il conto aperto alla despessa de la casa si riferisce alla dimora di Barcellona30. in Livre e Lecture en Espagne et en France sous l’Ancien Régime. sede centrl del museo y sucesivos posedores. 32 Idem. 177 dove si fa esplicito riferimento all’educazione delle donne in ambito catalano ed in particolare ai suggerimenti presenti nel Lo libre de les dones di Francesc EIXIMENIS. BATLLE I GALLART. A. cfr. caps 553. ms. let. 554. 31 di C. In relazione all’educazione delle donne mi sembra importante segnalare che anche nelle Cedole della Tesoreria aragonese nell’anno 1465 ritroviamo un pagamento (n. La cultura de les dones. Dotzè del Crestià. 1884. 57 28 .. UDINA MARTORELL. p. 184-187. pp. cfr anche cap. dalla c. 2-1. 169. P. 18 e let.28 Possiamo supporre che Caterina ritorni a vivere a Barcellona tra il 1482 e il 1483. 19. 5-34. carpeta 19 fasc. BATLLE I GALLART. Le cedole di Tesoreria dell’Archivio di Stato di Napoli dall’anno 1460 al 1504 trascritte e annotate “Archivio Storico per le Province Napoletane”.alcuni documenti rintracciati nell’Archivio Storico Notarile di Barcellona. una mano di carta per l’infante donna Beatrice affinché impari grammatica e scrittura. p. I. p. Origines de la Casa Padellàs. p. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. 179. T. H. B.VINYOLES I VIDAL. 562 i 563. morale anche la possibilità di apprendere la lettura33 e la Si conservano anche due lettere inviate a Caterina a Barcellona: una del 1496 e altra del 1498 cfr. Paris 1981. S. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. 31 Cfr. 30) per: prezzo di un ducato si acquista una grammatica.probabilmente ebbe un precettore privato in casa paterna31 tuttavia possiamo supporre che l’educazione ricevuta dai genitori fosse ispirata a quelle regole diffuse.VINYOLES I VIDAL. P. Barcelona 2002. Barcelona 2002. 15-34. 5. La cultura de les dones. vol. 33 Francesc EIXIMENIS. infatti nel manoscritto nº 3929 dalla carta 120 (1482) ha inizio la contabilità in moneta barcellonese. 29 Cfr. né dove apprese a leggere e scrivere . pp. Colloque de la Casa Velazques. In N. A. e p. la formazione. 39 30 Molto probabilmente andarono a vivere in uno dei loro palazzi situati nel barrio de la Rivera. Las bibliotecas de los ciudadanos de Barcelona en el siglo XV. IX. citazione tratta da C. figlia di un medico ed astrologo italiano che visse alla corte di Carlo V di Francia. II del libro La mujer en la edad media.

SEGURA GRAIÑO. M. Notas a la educación de las mujeres en la edad media. p. M. Las bibliotecas de los ciudadanos de Barcelona en el siglo XV. BATLLE I GALLART.37 ha proposto ai propri figli un’educazione che rispecchiava pienamente la tradizione familiare e la differenziazione imposta per i due diversi modelli di comportamento sia femminile sia maschile.. 38 Cfr. e L. in La voz del silencio II. ad un libraio barcellonese. Historia de las mujeres: compromiso y metodo (ed. 260 si nomina un altro maestro di Stalrich: Jacobo Testanante 37 cfr. comportamenti e buone maniere. A. II g. 34-37. IV (1951) pp. 193. C.Ítem al primer de febrer 1477 pos en comte II oz.39 34 cfr. la qual cantitat se és despessa en lo mes passat de jener per despesa hordenaria per comte tengut per ma filla Bastida. 15-34. in Livre e Lecture en Espagne et en France sous l’Ancien Régime. J.143-159. pp. 36 35 58 . e C. Manuscritos trecentista y cuatrocentistas. M. Notas a la educación de las mujeres en la edad media. pp. 120 in J. 39 Cfr. in quanto madre oltre a trasmettere quel bagaglio di gesti. Barcelona 1955. e p. 33-50.. 83. c. per despesa hordenaria de casa comensant a 22 de setembre prop passat fins lo present jorn com se mostra per menut per un quern scrit per mans de ma filla Bastida . A. Las lectoras y la historia literaria. pp..34 La conferma di questa ipotesi viene offerta da 3 poste del mastro dove si parla di una contabilità tenuta dalla figlia Bastida35. Bari 1998. M. FRUGONI. c. in particolare le pp. GRAÑA CID. ed . 18 di C. doc. GRAÑA CID. C. C. MUÑOZ FERNANDEZ. Paris 1981. C. e delle spese avute per pagare “Blasco de Alfonso mestre qui mostra a legir a mon fill Stalrich. XXII tt. C. in “ La sabias mujeres: educación. Infatti.scrittura. Cfr. MUÑOZ FERNANDEZ. MADURELL MARIMÓN. deu a XVIIII de maig 1477 dotze terins. Documentos para la historia de la imprenta y libreria en Barcelona (1474-1553).. MADURELL MARIMÓN I RUBIÓ Y BALAGUER. Segura Graiño) Madrid 1993. Madrid 1994. 75 –96.36 Dunque Caterina. LUNA. p. SEGURA GRAIÑO. CUADRA GARCIA. Colloque de la Casa Velazques.”. 37. sappiamo da altra documentazione che nella casa paterna esisteva già una fornita biblioteca familiare che in parte confluì in quella del fratello Luis 38 ed inoltre la stessa madre Isabel Joana si era opposta nel 1430 alla vendita dei libri del padre – Ramon Desvall. in “Hispania Sacra”. Storia di un giorno in una città medievale. CUADRA GARCIA. saber y autoría (siglo III-XVII). in quanto strumenti necessari alla gestione di una famiglia.. pp. M. e A. doc. 17. GRAÑA CID. 401-464.

Barcelona 2002. Edat Mitjana”.scritta dal segretario Andreu de Vera e sottoscritta dalla stessa da cui si evince un livello non alto di pratica scrittoria. Barcellona 2003-2004. c. BATLLE I GALLART. Francesc EIXIMENIS. T. vol.VINYOLES I VIDAL.per dos librets per Stalrich . AURELL I CARDONA i J. scrivere e a gestire i conti riguardanti le spese di casa. 223-255. ASENJO GONZÁLEZ. a leggere. J. 554.Ad una delle figlie Caterina ha insegnato. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. La cultura de les dones. pp. Los mercaderes segovianos. Dotzè del Crestià. COLESANTI. 1988.41 al maschio viene insegnato oltre che a leggere e scrivere42 . marzo 2001. caps 553. 483-498. cfr. in "El trabajo de las mujeres en la edad media hispana”. 2-1. T. 44 Ma la testimonianza principale che attesta questo aspetto della formazione di Caterina è l’unica lettera inviata alla sorella a Barcellona . C. citazione tratta da C. e J. SERRA I TORRENT CANAL I FARRE’. Lleida 1995. 45 Cfr. RUBIÉS I MIRABET. 223-234. p. p. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. T. Barcelona 2002. CUADRADA. “Per la molt magnifica senyora e de mi cara jermana la senyora Catarina Çabastida en lo Castell de la Brucola. Lettere di donne catalane del Quattrocento. G. senyora de la Vall d’Osor. Sul lessico mercantile cfr. 42 cfr. HERNANDO I DELGADO. in “Quaderns del Seminari d’Historia de Barcelona”. p. pp. in “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia”. 562 i 563. a través dels seus llibres de comptes (1440-1443). BATLLE I GALLART. P. Escoles. 206. 25.VINYOLES I VIDAL. Madrid.VV. 3-62. par.2. ANDREU I DAUFI’. C. 43 giacché in un’altra posta si legge: Ítem a XXII de setembre donats a un tamborine qui a mostra a dançar a mon fill Stalrich. anche in prospettiva del ruolo che assumerà nell’azienda familiare40 e nella gestione della sua nuova famiglia.anche a danzare seguendo i dettami di un modello cavallerresco.45 40 Cfr. en Sicilia”. 225. Participación de las mujeres en las compañia comerciales castellanas a fines de la edad media. in AA. ma sicuramente un’altissima comprensione di quel lessico usato al tempo dei mercanti e un profondo senso di responsabilità e di comprensione della realtà in cui viveva. p. 43 Cfr. 186-187. 243. Volèn 59 . 1. pp. 23 (1993) pp. 44 A c. 179.conservata insieme a tutte le altre ricevute da lei . M. 15. pp. El mercaders catalans i la cultura. 41 Molto probabilmente nelle famiglie di mercanti e nobili catalani la contabilità delle spese ordinarie della casa era affidata quasi sempre ad una donna: madre o figlia già capace di leggere e scrivere. La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. La cultura de les dones. come avviene nel caso di Sança de Ximenis de Foix i de Cabrera i de Novalhas di cui si conservano alcuni libri di spesa tenuti dalla stessa donna. ensenyament de lletra i libre de gramàtica a Barcelona (segle XIV-XV). 174. de l’edat mitjana al renaixement. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques.A. in “Annuario de estudios medievales”.

cfr. Historia de las mujeres: compromiso y metodo" (ed. no prevehís en fer la dita demanda e vosaltres aquí hignorant lo procés que açí se és fet no prenguesen alguna error e fet copiar aquella e autenticar-lo ab una letra testimonial treta de la Reginal Cort. già socio del marito. 111-197.47 Caterina fin dalla prima riga affronta uno dei tanti problemi finanziari che in quel momento le interressa risolvere e che deve far conoscere alla sorella per salvaguardare i suoi interessi in Catalogna . Lettere ai figli esuli.Quest’unica lettera autografa di Caterina46 è un vero trattato di mentalità mercantesca e di pragmatismo tutto femminile che si muove tra l’azione degli uomini ed anche l’azione di Dio. no·n puxia demanar en aquest regne neguna cosa. Tempo di affetti e di mercanti. en la dita concòrdia. p. P. 47 La stessa struttura si ritrova nelle famose lettere di Alessandra Macinghi Strozzi. in " La voz del silencio II. per la qual testifica com aquelles actes són vers e tretes del ver original. Cartas de mujeres medievales: mirillas para ver la vida. e fet fer un memorial al meu advocat açí. 125. ya·m so acordada ab lo dit senyor Conte de Cardona. 48 Pere Joan de Cardona. en lo qual enarra los actes e les coses com són instroyr e formar los mercaders. del qual vos tramet còpia autèntica. 1. sinó davant la mayestat del senyor Rey ho altre magistrat per la majestat sua (…). in “ Revista d’Història Medieval”. 16. e veureu per aquella com lo dit senyor ne altra persona. 10. per la scrittura di lettere di donne in Catalogna cfr. p. hi a un altre parte que. BIANCHINI. 107-130. Segura Graiño) Madrid 1993. carpeta 17 fasc. e duptant yo que lo dit senyor. 97 – 133 . come risulta da diverse poste dei libri mastri sia di Joan Çabastida che di Caterina. entre nosaltres havem concordat que stigués en facultat de cascuna de les partes dins sis mesos poder fer la dita demanda davant la dita mayestat e no abans. Milano 1987. f. lettera del 30 ottobre 1478. VINYOLES. en lo qual acordi hi a molts partes e condicionis com poreu fer veure per un strument fet entre lo dit senyor conte e mi. 8 1996. per quant en la demanda que lo dit senyor me a feta en aquest Regne hi a agut letigi. pp. e perquè mils sia informada la persona la qual sobre aquesta fahena haurà càrrech de advocar e veure los dits actes qui creech serà lo germà mossèn Luís Lull. per part sua. ossia un accordo con il Conte di Cardona: 48 Com vos e dit. in " Miscel·lània de Textos Medievals" . 5 pp. T. VINYOLES. dins en lo termini dits sis mesos. L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones. 60 . 46 A. al qual e agut adonar dos mília florins. e per semblant. senyora germana. T. lo qual procés tramet perquè en son cas e loch vos ne puixau servir si nesesari serà e perquè façau veure les actes que se són estats fets sobre la dita demanda fins en aquella jornada que fou feta la concòrdia. C. a cura di A. pp.

lo dit Boschà se obliga que si lo senyor Conte de Cardona no aceptaria les dites XV onzes ell se obliga de (…) pagar aquelles. per part mia donadas al dit senyor Conte. dels quals vós teniu la àpoca. per al present.passades. lo qual tenia lo libre del dit senyor mossèn Bastida. la qual partida vós verificareu aquí. enperò. per lo qual testifica com les dites partides són tretes del libre de mossèn Bastida. segons veureu per la àpocha. lo qual comte és tret tant de les libres de mossèn Bastida com de les libres meus49 e segons veureu per lo dit comte tret del libre de mossèn Bastida. e per quant vós me escriviu que la pensió que lo dit senyor Conte de Cardona no és sinó XXX lliures. E yo. tant en despessa per ell feta en tres veguades com altra per fahenes del dit senyor anant honc era lo visrey. IIII diners. comensant a IIII de maig 1458. E si per cas lo dit senyor no la aceptaria. la qual ferma lo dit Boschà. E com per les dites partides veureu. Yo tinch ferma hopenió que lo dit il·lustre senyor Conte. quant encara paga a Joan de Cervelló. Yo so certa que lo dit senyor Conte no·n farà opossessió neguna. senyora germana. XXVIIII tarins. en forma que no us prejudiquen en cosa alguna. enperò. que a IIII de maig proppassat foren XX pensions. part escrit de mà de Andreu de Vera. yo e fet traure lo dit testimonial. l’altra partida és de les pensions que lo dit senyor Conte deu a la casa de mossèn Bastida. senyora germana. yo us deman en gràçia. a mayor cautela. que stigau bé atenta. sous. per part scrit de mà sua. segonament la partida de XV onzes pagades a Boschà ja lo dit senyor és content de pagar-les. ell no farà demanda nenguna. segons un recort 49 F. lo qual memorial ab la present ho ensemps ab les scriptures que us tramet ab la present letra. Le altres partides per les quals yo fac deutor lo dit senyor Conte són verificades: primerament la partida de CCCXV onzes donades a mossèn Giullelm de Sentcliment vos ne tramet àpoca autènticha . lo dit mossèn Bastida les a pagades. quam fení la primera pensió. l’altra partida és de les CX lliures les quals lo senyor mossèn Bastida paga per lo dit senyor Conte per medi de la taula de la ciutat a·n Pere Perella. e fet traure un testimonial per la Cort del Cònsol de Catalans de aquesta ciutat. l’altra partida és dels DCCCC florins d’or que vós. constrengueu al dit Boschà que puch car. E perquè milors sapiau lo que yo deman al dit senyor. notari. 2 della lettera 61 . emperò yo us tramet l’àpoca. de les quals partides no·n puch mostrar clarísia neguna sino lo libre del dit mossèn Bastida. ans aquelles aceptarà axí com la rahó vol. yo us tramet un comte ab la present. si pur ho feya. com lo dit mossèn Bastida fa deutor al senyor conte en XII partides de XXXVI onzes.

V tarins. E mas avant lo que la casa del dit mossèn Bastida a pagat en Castellet e altres creedors del dit Conte. rebudes que les haureu vos prech me doneu avís. come sia lei stessa l’artefice di tutta questa azione tesa a riscuotere debiti e pendenze che con la morte del marito 50 cfr. segons veureu per àpoca fermada per lo dit Conte. Si algunes altres coses trobau aquí que lo dit senyor Conte sia deutor a la casa de mossèn Bastida. E lo dit senyor Conte és deutor a la casa del dit mossèn Bastida de XX pensions. Mas avant fas deutor al dit senyor Conte de tot. E per tant en la partida no trach de fora cantitat neguna. E axí com davant e dit. 244: Dalla sorella riceve ancora. siant fet deutor. E per quant no sé les cantitats. que·m restaria deutora la casa del dit mossèn Bastida. XII sous. 62 . V tarins. 50 Si evince. e per aquest esguart és de pura nesesitat veure quanta és la vera pensiò. quant lo dit mossèn Bastida fa deutor al dit senyor Conte e ancara tot ço és quant yo e pagat. ço és. avisant-vos que yo açí no trop negunes altres partides que lo dit senyor Conte sia deutor a la dita casa. una cassa di scritture che le viene recapitata da Joan de Luna il quale a sua volta l’aveva avuta a Palermo da Guglielmo Aiutamicristo. ço és. trop que són XXXVII lliures. a les quals mossèn Bastida los era obligat per la fermança que lo dit mossèn Bastida féu al Conte. vista la veritat sia treta la dita partida. e lo que·s trobarà que la casa aja pagat. siau fet deutor lo dit Conte. E pensat que la pura veritat deu ésser lo que vós escriviu. e segons mon parer sobre aquest cap me par que prou amplament vos tingua informada. e segons veureu per lo dit conte que us tramet. car lo dit mossèn Bastida de què pendre error e no era ne és maravilla. com aquí serà. nel 1478. c. açò és en què està. IIII diners. 10 grans. de la qual cantitat ne fa a llevar tot. Totes les sobre dites escriptures vos tramet dins una caxeta per mans de mossèn Vilanova. en CCLXXXXVIIII onzes. yo e pagat al dit senyor Conte de aquesta moneta quatre-centes onçes. no trach la cantitat defora en la partida és (…) senyora que sia bé incertat. V tarins. XI tarins. segons aquest conte. dalla prima parte della lettera. X grans. la còpia de aquella vos tramet autèntica. axí com damunt e rahonant. e de tant deu ésser fet deutor lo dit senyor Conte. que munta tot MXXII onzes. quant la casa de mossèn Bastida a pagat a·n Castellet e altres creedors del dit senyor. a rebut com a procurador del dit il·lustre senyor Conte de Prades MCCCXXI onzes. la qual se té en lo strument de l’acordi fet ab lo dit senyor. Mas avant veureu per lo dit conte com mossèn Bastida. que santa glòria aja.que lo dit senyor mossèn Bastida fa. que munta molt més que no són les dites CCLXXXXVIIII onzes. X grans.

con annotazioni precise sui personaggi e sugli atti necessari per difendersi dalle pretese e dalle richieste che non corrispondevano alla verità. no·n ajut negú…. ma in casi importanti. perquè non vull desegir de aquella ab testimonial de la Gran Cort ho Mestre Justicier de aquest Regne. de la qual no estich poch maravellada. Quant al fet del senyor castellà de Amposta. per tant. cfr. que foren CXX salmes de la mesura grossa de aquest 51 Sull’importanza dei carteggi di donne rintracciate in archivi familiari. PLEBANI. haurieu comuditat de poder-lo constrènyer en béns e en persona. veig la senyora sua la opposesió que fa. prove hiu de haver la dita carta e sia solicitat lo dit don Yuany en forma que yo sia pagada. 63 . e axí ho féu mossèn Bastida. vos responch que lo dit don Yuany e la senyora sa muller són obligats per carta feta en la ciutat de Gerona a XV de decembre 1466 en poder de Martí Sastre.potevano essere perduti a scapito degli affari familiari. senyora germana.52 che usa per la corrispondenza con i parenti residenti a Barcellona. p. 203. Milano 2001. preferisce che la trasmissione avvenga attraverso persone di fiducia: mossèn Villanova lo ritroviamo spesso citato nel suo mastro come una delle persone a carico delle spese della famiglia residente in Sicilia. Lo stesso livello di comunicazione chiaro. Per semblant féu que sia satisfeta de la cadena de la senyora Vilanova e (…) resteu per dir que està en nesessitat. Storie e rappresentazioni della lettura al femminile e al maschile tra Medioevo e età moderna. per la qual se mostra com donà comisió a mossèn Bastida que do a fra Joan de Mur CL salmas de forment de la mesura general de aquest regne. senyora germana…. que si carta ho altra obligació hi agués que albarà. e açò per quant per letra sua se prova lo contrari. avisant-vos com yo e feta autenticar la letra que tinch de mà sua. notari sostitut dels ereus d’en Jaume de Campblanch. Il “Genere” dei libri. car com sabeu.51 Caterina ben conosce le vie di comunicazione del mondo mercantile. efficace e quasi perentorio viene adoperato in altri due casi di riscossione di pagamenti. quali la trasmissione di documenti autentici e di valore. yo veig quant estich en nesessitat suyo. T. e con aggiunte che ricordano un momento di precaria situazione economica dalla famiglia che si riflette in due annotazioni strettamente riservate: Quant al fet de don Yuany que·m dieu.

Caterina. p. per lo qual és provat com en aquells temps que lo dit mossèn Bastida liurà los dits forments al dit fra Joan de Mur valien a XII e XIII tarins la salma. 545-557. sobre los diners que·m ha de donar. comunica con una frase esplicita che si fida ciecamente di un uomo che può. So de la hopenió que. e axí matex vos tramet la còpia de la letra que lo dit castellà féu a mossèn Bastida de la comisió. Milano 1962. Sulla famiglia Alliata cfr. TANGHERONI. 64 . TUCCI. E mas avant. per ciò che riguarda la funzione economica e non solo della notizia U. infatti. 163 oz. 53 F. 235: Petro Aglata e company de Palerm deu.regne. yo us prech li digau de part mia que·m pach e no·s meta en dilació … Segue una parte più commerciale. tret de la Cort del Cònsol de Catalans de aquesta ciutat. segons per lo dit testimonial largament se mostra. veent les dites coses.54 insieme alla notizia della perdita di un carico di pellicce che doveva arrivare con la galera del Conte di Cardona e di cui arriva il solo drap burrel usato per imballare le pelli. Gli Alliata. quali l’amicizia e la fiducia in poche persone. pp. 552. 4 54 Cfr. relativa al pagamento di un cambio yo so estada paguada del cambi di 163 once da parte di Jacopo Vernigalli. Pere Lull. nel caso in cui la famiglia lo ritenga opportuno. in “Studi in onore di Amintore Fanfani”. com s’i mostra per la àpoca que lo dit fra Joan53 firmà al dit mossèn Bastida quant li liurà los dits forments. III Medioevo. sguardant lo tant asenyalat plaer que hi féu lo dit mossèn Bastida. lo dit senyor me farà la contesta ho no. 1969. una famiglia pisana del medioevo. vos tramet un testimonial. Padova. a IIII de agost 1478. Alle origini dello spirito capitalistico a Venezia: la previsione economica. en cartes: 142. Vista la resposta que us a feta nostre germà. M. intervenire presso la Corte per risolvere la questione: 52 Cfr. yo us deman en gràçia hi sia demanat davant la Mayestat perquè conseguen la ingratitut sua. les quals per letra de cambi de Jacobo Vernegali de Barchinona me promises dar per cambi ne havia fet ab la senyora Joanna Lull en son comte. riferimenti nel mastro c. Alla gestione di altre entrate finanziarie sono dedicate alcune singolari righe che permettono di conoscere un’altra importante voce dell’economia di questa famiglia e allo stesso tempo illustrano uno dei valori principali della mentalità mercantesca.

1977. E. legate al volere testamentario del defunto marito. fetes en Nàpols. p. per semblant. Los mercaderes de Valencia en la edad media. DEL TREPPO.57 La prima notizia si riferisce al matrimonio del fratello Luis con Castellana Vernigalli:58 Tres jorns ha e rrebudes letres del senyor mossèn Luís Lull. M. molto più particolareggiata. alle qualità morali del futuro genero degno di avere in sposa la figlia. Diu-me a la desexida de aquest mes de octubre devia partir de lo port ab bon salvament. e ara que som en bona pau e tranquilitat no vullen pagar. p. SOLDANI. dalle ragioni sentimentali. E. Diu-me com la Maiestat del Rey Fernando ha donada lisència per venir açí per fer notes e donar compliment al seu bon matrimoni. ed in particolare ai due bon matrimoni tanto attesi e voluti dal clan. nostre germà. volria saber la causa. 267-282. lo spera la sa mullera sua. CRUSELLES. La seconda parte della lettera è invece dedicata alle ragion di famiglia. COLL JULA’. Lerida 2001. lo dit mossèn Francesch vos hi endressarà per amor mia e de mos fills. Mentre la seconda notizia. 819. car en lo temps de la guerra an pagat. car ab molt desig lo sper e. e perle doti ed i diritti delle mogli dei mercanti toscani a Barcellona cfr. è la cronistoria delle trattative per la conclusione del contratto matrimoniale tra la figlia Bastida e il noto Guillem di Sent Climent con tutte le spiegazione del caso. in “Archivio Storico Italiano” CLXII (2004) pp. Nova identificació de l’escritor i poeta Romeu Llull. lo qual és aquí. segons ell me ha escrit. e si serà nesesary alguna provisió de la Maiestat. cfr . 667-696. cunyada nostra. stich admirada. I mercanti catalani. Yo us deman en gràcia ne parleu55 ab lo senyor mossèn Francesch Burgués56. pp. 817 e p. 57 Per un’analisi del significato e del valore della dote nel mondo mercantile cfr. los quals ell té en tanta comendació com si fosen seus. al parere positivo espresso dalla famiglia.Molt stich maravellada com me dieu que los sensals de Malorca e de Menorca que (…) la casa de mossèn Bastida no·s paguen. Barcellona. l’albero geanologico publicato in N. 5 Caro amico del marito con il quale aveva partecipato alle trattative con la regina per risolvere i problemi costituzionali dopo l’arresto di Carlo di Viana. 58 Cfr. ed a quelle più strettamente economiche che prevedevano il pagamento di una dote del valore di diecimila fiorini in moneta catalana e che solo F.in Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon. 56 55 65 . Alleanze matrimoniali e strategie patrimoniali nella Barcellona del XV secolo: i mercanti toscano fra integrazione e consolidamento della richezza.

moneda catalana. La qual dot hi pach en aquesta forma: VM florins en sensals stimats per dues persones. del rahonament que mossèn Guillem de Sent Climent a fet sobre lo matrimoni de ma filla. E venint al fet del matrimoni. E perquè particularment. al qual no·n cur respondre. senyora. vengut que fonch. cascun any DC florins. per part e nom seu. vos avis com lo dit mossèn Guillem a escrit de aquesta fahena molt amplament al dit senyor Conte. vench a parlar ab mi moltes voltes. senyor. sa germana. ell volia que yo donàs en dot ab dit Sent Climent XM florins. e mil e dos-cens60 florins en moneda contant. aceptant la sussesió. vostra neboda. E axí. cfr. ed a fianco alla dote bisognava aggiungere il corredo. E fet açò. renuncien e relexen tot lo dret que haven en la eretat del dit mossèn Bastida. restam de bon acort que yo finy contenta de donar a mossèn Sentcliment per muller a ma filla major. tant per letra vostra com encara per letra del senyor nostre pare. 66 . E axí. yo responguí que no era posible que yo pogués donar tal dot. aprés de moltes alterations. Nel nostro caso purtroppo mancano i dati per definire anche il valore di un corredo che sicuramente sarà stato dato alla fanciulla. altra per part mia. E axí lo dit senyor. E sobre açò hi doní tals rahons e tant evidents que sertament lo dit senyor conegué que lo que yo hi rahonava e deya era la veritat. Al qual. rahonant a XI sous per florins. 36. en nom del dit mossèn Guillem a esposada la dita mia filla.dopo le fattive e complicate trattative di Caterina si era ridotta a seimiladuecento fiorini. e parlam de aquesta matèria e de moltes altres. senyora germana. Tempo di affetti e di mercanti p.59 Vist e. E tot açò se mostra per actes fets e hordenats per persones de siència e en poder de notari. pagaders en dos anys. E la dita ma filla e lo dit mossèn Giullem de Sentcliment e lo senyor Conte. 59 Secondo Alessandra Micigni Strozzi il matrimonio di una fanciulla nel Quattrocento è una vera e propria operazione finanziaria. E nostre Senyor que·ls do la sua 245-289 e cfr c. ço és. lo dit il·lustre senyor trobant-se en Cathània per fahenes del Regne a desiderat venir açí en Saragoça per parlar ab mi del dit matrimoni e veure si poria pendre algun bon apuntament. al qual a feta procura bastant de poder firmar lo dit matrimoni e encara poder de relexar e renunciar qualsevulla dret ell tenguàs en la eretat de mossèn Bastida per causa del testament del dit mossèn Bastida. Joana Bastida. sapiau com e en quistis termens so venguda ab lo dit senyor. e açò per quant yo açí e fermat lo dit matrimoni ab lo dit Sentcliment per mijà e per mans de l’il·lustre senyor Conte de Cardona e de Prades. dove si evince che Caterina invia a Napoli un corriere con le ultime notizie sull’organizzazione dell’evento. 227. lo dit senyor Conte. ne la casa del dit mossèn Bastida no estava en tal disposesió. una per la part del dit mossèn Guillem de Sent Climent. moneda catalana. a la qual do en dot VIMCC florins. axí com havia hordenat mossèn Bastida en son testament.

il Regno e la Catalogna.gràcia. in molti casi. F. di anbolles burell. que santa gloria aje. 6 62 A. vellut leonat. 225 (22/10/1478) sono registrate le spese dei capitoli matrimoniali di Bastida. senyora germana. D. vos prech me vullau consellar … Le notizie riportate da Joanna sono. principalment per no exir de la hordenació de la bona ànima de mossèn Bastida61. Roma – Bari 1994. car aquells vull sien reservats– ammettendo infine. anche per la rinuncia del genero e del Conte di Cardona e di Prades di quelle quote di eredità previste nel testamento del defunto marito. P. le preoccupazioni per il pagamento della dote si riflettono nell’ultima parte della lettera. senyora germana. HERLIHY. e a c. Infatti esse sono comprese tra l’aprile e il mese di luglio del 1475 e per la perdita delle lettere precedenti e posteriori. che devono rimanere informazioni riservate –si a messes neguna cosa de molins. altra perquè e vist e conegut per vostres letres e de tots los nostres que la lur voluntat e vostra era tala. panni di seta. e d’altra part que lo dit mossèn de Sentcliment és persona merexedora de haver ma filla per muller e a sabut donar molt singular endret en la casa sua. gli antefatti di quelle esposte nella lettera spedita dalla Sicilia. di frisonet. restam contenta. e com mas hi pens. calze. p. Mastro n. 63 In relazione alle contrattazioni matrimoniali Cfr. so molt bé venguda en fer lo dit matrimoni per moltes rahones. La famiglia nel Medioevo. 61 60 67 .63 Caterina chiede alla sorella que·m faseu tanta gràcia que·m tremeteseu un memorial de tots los sensals de Mallorca e Menorca con l’esclusione delle rendite relative ai molini. Così nel testo. unico caso. 131. E axí. 43 nelle cc. Yo. di velluto. 244 si trova il conto dove vengono riportate varie spese relative all’evento: torce di cera. il carteggio si apre nel mezzo di una serie di vicende di questa importante e facoltosa famiglia catalana divisa tra la Sicilia. 62 Ma nonostante la dichiarazione di felicità e la soddisfazione raggiunta con questo matrimonio. car sertament yo so restada ab molta contentasió despuix que e fet lo dit matrimoni. més m’i repós. una lacuna in questo complicato ambito finanziario … per quant yo no so pràtica en lo estil e horde que aquí·s té quant se stimeu los sensals que·s donen en dot.

67 si supplica. inoltre. dando per scontate una serie di informazioni a noi sconosciute. moglie di Francesco Caracciolo. Joan la Bruneta. infine. carpeta 17 “memorial a fra Luis Johan”. la Regina perché imponga allo stesso Cárdenas la restituzione del denaro anticipato dal marito per la costruzione di un barbacane intorno al castello di Brucoli. In primo luogo si chiedeva l’intervento regio presso il Governatore della Camera reginale di Siracusa. Johan de Cárdenas. A.64 Le lettere erano state recapitate dal senyor ambaxador fra Luis Johan insieme ad un memoriale.Non è stato facile districarsi tra le tante notizie che Johanna Lull cerca di comunicare alla sorella. personale ed intimamente vicino. feudataria di Plaesano. detto lo 64 65 A. carpeta 19: 1 . l’azione regia è richiesta ancora nei confronti del Cárdenas affichè rispetti il privilegio concesso agli eredi del Çabastida di trarre liberamente mille tratte di grano all’anno presso il caricatore di Brucoli. a causa dell’ingiusto divieto posto dal governatore. e della 68 . il 3 marzo di quello stesso anno.65 contenente tutte le indicazioni e spiegazioni che lo stesso ambasciatore dovrà dare alla Regina per risolvere varie questioni legate all’eredità del marito. P. infatti Joanna si appresta a rispondere immediatamente a due lettere ricevute solo nell’aprile del 1475 ma spedite una il 13 novembre del 1474 e l’altra da meno tempo. redatto dalla stessa Caterina il 29 novembre 1474. per la nomina di un sostituto di Caterina presso la castellania di Brucoli66 durante il periodo di assenza della stessa che ha urgenza di recarsi a Barcellona. e restituisca il valore del grano che non era stato preso negli ultimi due anni.lettera del 26 aprile 1475. e 2 . 66 Sul ruolo di donne feudatarie nel XV secolo possiamo confrontare la nostra con Maria Caracciolo. La prima notizia che si evince è la difficoltà ad avere uno scambio epistolare tra il 1474 ed il 1475. ma allo stesso tempo ciò rivela un rapporto veramente intenso.lettera dell’aprile 1475. necessario per la difesa del porto. contessa di Arena. poiché in alcuni casi si usa un registro estremamente colloquiale e domestico. e costringa. P.

ma dichiarando anche piena fiducia nella mediazione dell’ambasciatore: E primament. Yo he donat orde que ell s’enporta crèdit de dita quantitat de sis-sens florins de Cicília. 168 e 202 del mastro dove si riportano le spese registrate per risolvere queste diatribe. 67 Cfr c.. del que mostra restar molt content. 69 . pp. Nelle frasi successive si spiegano le modalità attuate per pagare la missione diplomatica al frate: Quant al fet del crèdit me haveu escrit voleu sia fet de sis-cens68 florins de Cicília. Napoli 1985. denunciando in particolare la mancanza di amici a las Corts in un momento tanto delicato per la situazione economica della famiglia. baronia di Anoja in Calabria. así no s’a trobat forma deguna dita quantitat o crèdit de aquella se puxa ésser fet en la Cort de les dites magestates. los quals li són pagats allí ante sa voluntat. en tot cas lo dit ambaxador puxa fer la promesa que li havieu comesa e a tota complacèntia sua.Ritzo. so és. ni axí poch a paragut ésser expedient perquè no·s sentís lo dit ambaxador aportàs negocis vostres. esguardant que vós en vostra letra me encarregau molt lo dit crèdit se fossa de manera tal. certament és molta de quants hi restam molt obligats. per los pochs negociis que huy se fan per los mercaders que así e. quant a la contestació apresa del senyor ambaxador fra Luís Johan. sinch-sens per les dites provisions optenidores e sent florins per les despeses. M. tench tanta contentació de la amor e affeció del dit ambaxador vos mostra. A tutte queste richieste Johanna risponde con due lettere nell’aprile del 1475 in maniera quasi criptica. per la gran voluntat e affeció té a la adreça vostra. que de allí ell donarrà orden que los diners hirrian en Castella. cfr. e maiorment que s’haguessen obtenit per mige de pecúnia. Marinai e vassalli: ritratti di uomini di mare napoletani. E més. ni axí poch en deguna part de Castella. vos dich. vehent que ell a donat en parer li fos fet dit crèdit en Saragoça de Aragó. que us fas certa …. 131-191. a pagare un debito di cento once a Caterina. a Déus plaçia-li vulla preparar via saludable a tot compliment. E conoxeu que totes les coses vostres té més presens que vós matexa. DEL TREPPO. ha estat lo mes en mia casa e menjat ab una fraternitat e benevolència com si fos germà de nosaltres. in Miscella nea in onore di Ruggero Moscati.

90. per duplicada letras. 19 lettera del 29 luglio 1475 69 68 70 . 71 A.inviati dalla Sicilia alla Regina. La huna. vos avís que no poch fer res per a present. perquè per causa de Così nel testo. que l’a donat a l’archibisbe de Toledo. p. I mercanti catalani. los mercades ne són fora e no he oportunitat de persona fiada que prengirà los dinés allí…71 De la feyna de mossèn Maymó. Le missive contengono molte informazioni sulle modalità applicate dalla sola sorella. P. ma come si apprende da un’altra lettera del 29 luglio 1475. il frate preferì regalare i delicati oggetti ad un’altra persona. largament de la intenció vostra. in assenza dei fratelli che spesso erano in viaggio nel Regno. cfr. Queste notizie sono rintracciate in diverse poste del Libro mastro n. ritenendo più opportuna questa scelta in quanto la Regina possedeva già questo tipo di manufatti : vostre vidre veneciat que per commisió vostre darí a fra Luís dient-me vol-hi presentar a la senyora Reyna per parte vostre e a fet tot lo contrari. 70 Già presente in alcuni affari del marito e del cognato Joan Bertran nel 1458. DEL TREPPO. Tra queste notizie ritroviamo anche alcune espressioni tipiche dell’ambiente mercantile come il valore del cambio que en Castella fo avisada que un florin val deu per causa de la guerra o informazioni relative alla situazione politica di alcune città del Regno: Veritat és que per causa de la mort que és a València. dos jorns fa. Johanna comunica l’invio di varie lettere a diversi creditori di Caterina tra cui Baltasar Tamarit70 e un certo Maymo derrerament yo he inscrit. carpeta n. 43 e nella lettera di Caterina.69 per risolvere altre questioni di carattere finanziario e commerciale. l’arcivescovo di Toledo. l’altre.La missione dell’ambasciatore prevedeva anche un dono di cristalli veneziani -que seguint vostra comissió fonch mostrat tot lo vidre cristalli al dit ambaxador e de aquell ell a pres quasi tot. que ell no és arribat ni sabem quant hic serà. que a València se moren e no tench forma de poder fer procura allà per proseguir la feina.

71 . me plau venir a la pràtica de aquestes feynas. vista vostra intenció yo n’e comunicat ab mossèn nostro pare e ab aquestos altres senyors de jermans. e ab ver. ab care de pocha vergonya. 72 Come già detto il registro di Johanna è molto complicato poiché usa un lessico più confidenziale e diretto. BATLLE I GALLART 1973. e crehent-vos ésser mes prest en la venguda. e a la fi 72 73 A. si bé ell no a neguna dupte si al dit oncle li occore negú nou pensament vol faça vanar com a l’altre. are se attribuex tot a ell. e a la fi tots nos asolam del primer cap de Mentbuy 73 ab la deliberació de mossèn Carbó e de mossèn nostre pare. que no veg. a consell del dit oncle. està en culpa sua et son oncle Francí de Vells. Vist-he los pensaments haveu en los col·locar de vostre filles e ne la voluntat no menys mia plau-me hagin agut lo pensament que quada dia me venia en la memòria.). e essa en punt que massa no·n pot pendre conclusió. ses desdit. Barcelona 1973. sinó quant per se tracta les feynas que occoren. …. P. C. de que tots stan ya nuiat aquesta feyna a molt mal. per ésser tots de huni galip darrerament se han menenjat dos matrimonis: lo primer de la filla de mossèn Viladamay ab VI mil florins. 189. e tant avant entre ells que sens gran càrrec de qualsevol de les parts no·s poguera (…) deguera rompre. ma permette di penetrare nella mentalità di questa donna del XV secolo soprattutto quando la scrittura è relativa a scelte personali e familiari ed ai rapporti affettivi tenendo sempre presente la volontà divina. e axí no·s pot pendre fermetat en ells. 185. Montbuy: p.. 199.. La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. 19 lettera del 24 maggio 1475 la lettura è poco chiara ma sembra potersi riferire al cognome di una famiglia catalana i Montbuy. 2 vol. e lo modo aporta huny tanta ancietat en matrimonis …Encara que us fas certa que la casa sua està tant admesa que en lo matrimoni de la germana ab mossèn Boxadós foren promessos certs dines comptants e no molt que y no s’a pogut complir lo terma pres per fer les nosses per no poder-los pagar. are dieu que està per firmar ab una filla de’n Bernat Miguel per nom Elisebet. perquè vivint la mare totom davan la culpa a la mara. avisant-vos tant prest ni hage oportunitat se farà lo degut. e per part sua. des que la mare és morta. ne la opinió de les jens perquè us diu lòcxicament que no·s conex degú. com es vero (. cfr. qui affixia que en la rassa del pare ne morí un del mal de cauro. de qui fa més compte que de parent que tengue. carpeta n. ell ha perdut molt.les morts tot hom n’és fora. e en opinió de gens a molt perdut.

s’an hagut empenyorar mueles de casa, de manera que en casa sua s’i pugua jugar esgrima, fen estima la reparació de sos béns està en lo rèdit de la terra qui fa quant a Déus plaurà la reparació de les condicions e altres coses està en mans de Déu.
…de’n Oliver, que per occasió de aquest mal ayre de la Brucola teniu tot

temps malaltes les filles e fill, e si no i ajut Déu fan per a molt a durar, no us enseguescha algun contrary, que les coses tendres pus fàcilment se encarne lo mal ni elles demanan, que com voldreu no·ls poreu ajudar. E per part mia, de mossèn nostre pare, vi a prech no vullau pendre tema, pus lo temps vos vura tant de annar aquí de passar-lo en Brucola fins que vos ne aneu a Saragoça, que pus mossèn Carbó té casa allí … en casa vostra, e us dich que tench relació que vostres filles tenen les cares tan alteradas del mal que no conoxí si són grogues o verdes. Féuma gràcia nos vullau avvisar de tot ço que·ns podeu aconsellar.

Infine ci sono le annotazioni dei prodotti che sono continuamente scambiati tra i due rami della famiglia. Da Barcellona Johanna invia profumi, vestiti e scarpe alla moda per i nipoti:

Senyora, per tenir segur portador, tramet a·n Estalrich dos parell de borsagruis
74

de sumacle

75

que usey molt assí per aquesta jent jova, e huny sunt

d’argent e negre brodat, e huny punyalet petit de la forma que s’usey, e tres estogis a vostres filles, hun per quescuna… Tramite dos ampolles per Francí Soler, lo groch és de satalia, l’altre és de tarongí. Lo dit oli va dins una capsa tanguada, ligada e segellada de nostres armes, e són dos ampollas, la maior de la altaria de la dita caxa, so és, de lo de tarongi, l’altre ampolleta menor és lo de satalia.

Mentre a Caterina viene chiesto l’invio di alcune di quelle merci che essa esportava in Catalogna, ossia cotone e giovani schiave adatte a servire nella casa di famiglia.76
Estat dit que aquí hauran arribades esclaves turques. Deman-vos de gràcia que si són per a servir, al juy vostre vos prech façiau jo n’haga alguna que fos
74 75

Cfr. ALCOVER: botas ossia stivali cfr. ALCOVER: zumaque, pianta che si usava per la lavorazione del cuoio 72

jova, e de açò us prech molt. Axí matex, vos prech me trametau dos o tres peçis de cotó que sia bo.

Il nucleo « familiare-aziendale » Ma ritornando alla nostra fonte riusciamo ad ampliare le informazioni su tutto il nucleo familiare sia “siciliano” sia catalano; non è un caso che il primo mastro intestato a Caterina si apra con un conto economico del 2 gennaio 1472 acceso all’eredità, dove ritroviamo i costi sostenuti per il pagamento dei salari a vari servidor de casa come Bernat Prats, Joan Serra reboster de casa, e Navarro Scuder, e a don Matheu Chapatza, capellà de la Brucola, ed anche il pagamento delle spese sostenute da alcuni uomini di fiducia che si erano adoperati nelle questioni relative alla eretat, come Francesquet Danieli e Petro Censado, che si recano a Napoli, e da altri personaggi non precisati che vengono inviati a Palermo dal Viceré per le stesse faenes. Quindi fin dalla prima pagina ci viene offerta quasi “la fotografia istantanea “77 di una azienda, in questo caso la famiglia ed il suo entourage in cui ogni personaggio svolge il proprio ruolo.78 Uno dei personaggi maggiormente citato nel mastro è lo scrivano Andreu De Vera, il quale riceve puntualmente uno stipendio di 15 onze l’anno.79 Oltre a tenere la contabilità e ad effettuare quasi tutti i pagamenti, egli si occupava in alcuni periodi della gestione della vigna che possedevano a Siracusa, delle spese delle due case,80 e di alcuni particolari affari che richiedevano il suo intervento, in
76 77

Cfr. c. 142 e di seguito il paragrafo sul commercio estero. L’espressione è del MELIS nella magnifica introduzione al libro L’azienda nel medioevo, a cura di M. Spallazzani, Firenze, 1991....gli strumenti che si riallacciano alle manifestazioni vitali delle aziende, fornendocene i tratti essenziali, o addirittura, ogni particolare sono quelli delle scritture contabili che l’azienda, pulsante di vita, era stata sollecitata dalla necessità di conoscere l’andamento della gestione, per illuminare la sua condotta futura e di attuare il controllo, quelle scritture contabili, che, come fotografie istantanee, avevano sorpreso gli episodi tutti della vita aziendale in pieno svolgimento. 78 Cfr.p. 3 e 4 di P. MALANIMA, Tipi d’impresa prima della crescita moderna, Napoli 2002 . 79 cfr. c. 27, 28, 168,173,174, 203,204 ed altre poste. 80 Dal mastro apprendiamo anche che avevano una casa a Brucoli e l’altra a Siracusa. 73

quanto persona di fiducia, come nel caso di un viaggio a Palermo per risolvere alcune faccende relative all’eredità o ancora quando si reca a Modica per fer pretest al comte di Modica, o quando deve risolvere alcune questioni a Corte insieme con Francí Requesens.81 Oltre ad Andreu ricevevano uno stipendio fisso mensile di 15 tarì Johan Serra reboster de casa,82 e tutti i cappellani- Matheu Chapacza, Pere Durso, Miquel Sperança, Nicola la Bruna83 e Preste Berto - che nel corso degli anni si sono succeduti nell’incarico di celebrare le messe presso la capella del castello di Brucoli o sulla tomba del defunto Sabastida per una somma annua che oscillava tra i circa otto tarì al mese e le circa due onze.84 Altri impiegati nell’azienda sono Johan de Mule in qualità di procuratore del sensale di Chiaromonte e Perot Joan servidor de casa che per aver lavorato due anni e due mesi riceve 3 onze e 15 tarì,85 e Joan Torralba che riceve, per 5 anni e mezzo di servizio in casa, oz. 16 e tt. 15.86 Fin dalle prime carte, accanto al de Vera, compare un altro personaggio, Cola o Nicola la Matina, che già affiancava Johan Sabastida in alcuni affari, come si evince dalla seguente posta:87 Compra de 129 draps deu, los quals mestre Nicola la Matina comprà en Malorca per comisió del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam, lo segon viatge que per lo dit senyor fou trames, en los quals draps lo dit mestre Nicola ha cinc oz. primo per nòlit de 57 draps porta lo dit mestre Nicola a Mesina e apres de Mesina a Saragoça, e altres despesses a comte del dit Cola.... Successivamente Cola la Matina viene citato, parimenti ad Andrea de Vera, non solo in qualità di amministratore della vigna e della casa di

81 82

Cfr. c. 90 e 106 e soprattutto 174. Svolgeva anche altre mansioni e riceveva uno stipendio mensile di 15 tarì, cfr C. 1. c. 73. 83 Cappellano stipendiato a 7 tarì e 10 grani al mese, cfr. c. 73. 84 Cfr. c. 24, 73, 104, 111, 153, 190, 230, 256. 85 Cfr. c. 168, 219, 225, 259. 86 Cfr. c. 203 87 Cfr. c. 70 74

Siracusa, ma anche come altra figura di fiducia su cui la nostra Caterina poteva contare per risolvere questioni delicate o riscuotere denaro proveniente da vari affari,88ed in particolar modo per quelli relativi alla vendita di tessuti di ogni genere che venivano importati in Sicilia dalla Catalogna e da Maiorca e rivenduti soprattutto in Val di Noto, ma anche a Messina e Palermo.89 Un’altra figura familiare è Ysabel fadrina,90 la criada di casa – governante-, che una volta cresciuti i figli della nostra Caterina, viene inviata al convento di Santa Caterina di Chiaromonte per farsi monaca.91 Per questa decisione, nel mastro, si registrano i costi di 1 oz. per comprare due canne e mezzo di panno nero per il vestito, 9 tt. 9 g. per X canes e mija canemàs per fer un matalaf per Ysabel la qual fiu monja, 1 oz. e 14 tt. dati a Margherita, badessa del convento, per una salma di frumento e per le spese sostenute in un anno, e infine 10 tt. e 15 g. dati ad Andreu de Vera e Cola la Matina per accompagnarla al monastero. 92 Non possiamo dimenticare infine di citare, se pur brevemente, i due schiavi domestici resi franchi da Caterina nel testamento: Tudora e Jordi, appellat vulgarment Bubi, de nasció de negres; quest’ultimo compare citato varie volte nel mastro sia per le spese sostenute per vestirlo o curarlo sia in qualità di fattore che consegna del denaro.93

Cfr. c. 19, 30, 41, a c. 244 si cita una procura a Cola per Maiorca. Cfr. il paragrafo relativo alla vendita delle merci importate. 90 Ossia donzella. 91 A c. 112 si nomina anche la balia del figlio:dida Bartholomia di Stalrich. Sulla figura della balia chiamata anche in Sardegna dida, cfr. G. OLLA REPETTO, La donna cagliaritana tra ‘400 e ‘600, in La famiglia e la vita quotidiana in Europa dal ‘400 al 600. Fonti e Problemi. Atti del convegno internazionale. Milano 1-4 dicembre 1983.Roma, 1986, pp. 251-276, in particolare p. 268. 92 Cfr. c. 175, 191, 195, 203, 204, 239; Sulle tema delle vocazioni femminili, cfr. E. VARELA e T. VINYOLES, Vocaciones femenines del segle XV, in “Analecta Sacra Tarraconensia”, v. 71, Barcellona, 1998, pp. 889-906. 93 Anche in uno dei fogli sciolti ritrovati all’interno del mastro e precisamente in una lettera è citato Bubi: Molt honorable senyor e bon amics jo he rebuda vostre letra en [sempers] ab sertes scriptures de Bayona, les quals en lo pessat jorns havia tremeses [le] dites escriptures vos tornà tremetre per Bubi qui es portador de la present deman vos de [gracias] vullan trebeltar en veure si en aquesta frea de maig me poryen recobrar alguna cossa e del que feren per donaren avis.
89

88

75

Per completare la descrizione dell’ambiente familiare è necessario ritornare infine ai parenti di Caterina che, pur continuando a vivere alcuni a Barcellona ed altri tra la Catalogna e l’Italia meridionale, sono in stretto contatto con lei sia per affetto sia per interessi economici. Se i rapporti con la famiglia del marito sono inesistenti,94 nella vita di Caterina rivestirono un peso maggiore le relazioni con i membri della propria famiglia. Come si è già accennato, prima fra tutti vi era la sorella Johanna che verrà nominata nel testamento di Caterina come seconda esecutrice testamentaria solo dopo il figlio, Joan Hostalrich.95 Della presenza del fratello Franç, a cui Caterina regala del denaro per comprare un cavallo, ci resta solo un’altra notizia del 22 dicembre 1478 a proposito dell’acquisto di panni neri da usare per vestire i figli e la gente di casa in occasione della sua morte.
96

Di

Romeu Llull si parla in due sole poste: a c. 46, il 17 aprile 1473, viene citato come minorenne, mentre a c. 141 (25/12/1475) si dà notizia di un invito per farlo venire da Napoli al castello di Brucoli per svolgere il compito di castellano a causa di una assenza, probabilmente lunga, di Caterina come da accordi presi precedentemente con gli altri fratelli Pere e Luis, ma Romeu no volch venir. Questi ultimi Pere e Luis97 sono i più presenti ed anche i più attivi da un punto di vista economico. A questi Caterina affida il pagamento di una assicurazione, la trasmissione di lettere di cambio ed altri affari. La fonte attesta una diretta partecipazione di Luis agli affari della sorella, e prima anche a quelli del cognato. Lo ritroviamo presente a Siracusa, a Lentini per trattare la compera di frumento prima della raccolta,98 e a Napoli e
94

Palermo in qualità di procuratore della

Nella documentazione esaminata non vi è nessun riferimento neanche al fratello del Sabastida Jona Bernat. 95 Cfr. Trascrizione del testamento in appendice. 96 cfr. c. 191 e 252. 97 Cfr. A.LEONE, IL giornale del Banco Strozzi di Napoli (1473), Napoli 1981, n. 620, e L. VOLPICELLA, Federico d’Aragona e la fine del Regno di Napoli nel Medioevo, Napoli 1908, p. 354. 98 Cfr. c. 78 76

sorella,99 in particolare per alcuni affari di vendita o acquisto di panni, che dimostrano ancora un legame, oltre che affettivo, di solidarietà tra i vari membri di questa famiglia, e consentono di evidenziare come il ruolo della donna catalana di un certo ambiente fosse solo in mimina parte secondario.100 Infatti, Johanna Lull non ha bisogno dell’avallo o del permesso del marito, dei fratelli o del padre per agire in piena autonomia decisionale, e Caterina a sua volta non nomina procuratore il padre o uno dei fratelli per riscuotere delle rendite catalane, la sua legale rappresentante a Barcellona è la sorella.101

La religiosità “Nei libri contabili dei mercanti si tenevano particolari conti di Messer Domeneddio. Vi venivano riportate le somme che i mercanti regalavano per i poveri e gli istituti di beneficenza allo scopo di mettere le proprie anime al sicuro della gradevolezza dell’aldilà. La pietà dei mercanti è impregnata di spirito commerciale allo stesso modo in cui la caccia ai beni terreni è da loro intesa come una faccenda divina”. Con queste parole Gurevič102 spiega in breve il senso religioso e la pietà verso il prossimo dei mercanti e anche per Caterina mi è sembrato opportuno evidenziarne alcune particolarità. La sua disponibilità verso il prossimo si evince non solo dalle poste del mastro in cui si parla del rapporto quasi materno con gli schiavi domestici o con gli impiegati, ma soprattutto da quei tre conti accesi all’almoynes.103 Infatti la pietà di questa donna si esprime nella classica forma dell’elemosina diretta, annotata tra le varie uscite del libro mastro.
99

Cfr. c. 134 Su questo argomento per il XIV secolo esiste un interessante articolo: T. VINYOLES, L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones, in " Miscel·lània de Textos Medievals" , 8 1996, pp. 111197, dove si evidenziano vari aspetti della vita, della mentalità e dei diritti delle donne catalane, in particolare p. 132-133. 101 Op. cit. Ibidem p. 129 per la relazione di hermandad o sororidad. 102 Cfr. A. J. GUREVIČ in Il mercante dall’antichtà al medioevo, Roma-Bari 1994, p. 108.
100

77

In questi conti si nota come durante l’anno, e soprattutto in occasione di festività religiose, Caterina si prodiga in opere di beneficenza verso vari monasteri e chiese di Siracusa – s. Benedetto, s. Caterina e s. Domenico104 - , verso il proprio confessore, il frate Antonio La Gregua, e verso i poveri. Tutte queste offerte comunque rientrano nella contabilità familiare.105 In alcuni casi, quando la donazione si concretizza in panni pregiati per arredi di altari o contribuisce all’acquisto di un crocifisso per il vescovado,106 come nel conto del 17 dicembre 1476, si conosce anche la motivazione dell’offerta (oz. 5 tt. 16 e g. 5): si tratta di una promessa fatta per un voto a Dio per la guarigione del figlio maschio. L’ambiente religioso e spirituale frequentato da Caterina a Siracusa quindi non si limitava alla sola cattedrale, nella cui capella familiare con diritto di patronato si trovava sepolto il marito, ma varcava le soglie di altri luoghi religiosi, in particolare il convento di S. Domenico e il monastero di S. Benedetto, e la portava inoltre ad instaurare relazioni con i frati agostiniani e francescani, quest’ultimi fin dalle origini legati agli ambienti mercantili europei. Ma la carità - da sempre presente nelle ultime volontà dei mercanti per la sua tradizionale funzione catartica - e il sentimento religioso di Caterina si evidenziano anche nel testamento; in quest’atto - oltre alla preoccupazione per i due schiavi che come si è già detto vengono affrancati - si impegnano delle somme che devono essere

Cfr. c. 112, 194, 255. Non si nota un aumento in occasione dell’anno santo nel 1475. Per alcune informazioni su queste chiese cfr. S.PRIVITERA, Storia di Siracusa, vol. I e II, Napoli 1879 (rist. anas. Bologna Forni 1971), p. 101 e 499. 105 Per quanto concerne la fede e la devozione mercantile cfr.anche A. SAPORI, La mercatura medievale, Firenze, 1992 in particolare p. 57-60 e R. RUSCONI, Da Costanza al Laterano: la” calcolata devozione” del ceto mercantile-borghese dell’Italia del Quattrocento, in Storia dell’Italia religiosa, a cura di G. De Rosa, T. Gregory, A. Vauchez, 1. L’Antichità e il medioevo, Roma-Bari 1993, p. 505-536. M. E. VARELA, Navegar y rezar. Devoción y piedad de las gentes de mar barcelonesas (siglo XIV y XV), in “ Annuario de Estudios Medievales”, 29, 1999, pp. 1119-1132; E. VARELA Y T. VINYOLES, Religiosidad y moral social en la prática diaria de las mujeres en los últimos siglos medievales, in “Religiosidad Femenina: Expectativas y realidades” (ed. A. Muñoz y Mª del Mar Graña) Madrid 1991, pp. 41-60; J. AURELL I CARDONA i J. P. RUBIÉS I MIRABET, El mercaders catalans i la cultura, de l’edat mitjana al renaixement, in “Annuario de estudios medievales”, 23 (1993) pp. 223-255. 106 Cfr. c. 194
104

103

78

spese per celebrare le messe in ben 17 festività – Ss.ma Trinità, Santa Croce, S. Pietro, SS.ma Incarnazione, Annunciazione, Concezione, S. Michele e tutti gli Arcangeli, S. Francesco, S. Onofrio, S. Maria Maddalena, S. Caterina, S. Eulalia, S. Giovanni Battista, S. Giovanni Evangelista, S. Paolo, S. Gregorio, e il così detto S. Amador - e altri 3 soldi furono lasciati alla sua parrocchia di S. Maria del Mar107 e 5 all’ospedale della S. Creu di Barcellona.

Nel secolo XIV in questa chiesa alcuni membri della famiglia Lull avevano promosso la costruzione della capella del Corpus, cfr. C. BORAU, Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV, Barcelona 2003, p. 238. M. DE RIQUER, Heràldica catalana, des de l’any 1150 al 1550, Barcelona 1983 , vol. II. p. 406 dove si riporta la notizia di una lastra tombale (sec. XIV) della famiglia Lull nella capella del Cos de Crist di S. Maria del Mar. 79

107

Le attività economiche

Commercio estero A parte i legami “domestici” e quelli parentali mantenuti con Barcellona, fu in Sicilia, e più precisamente a Siracusa, che si svilupparono le conoscenze e le attività economiche più importanti di Caterina, donna di affari. Come si può evincere dalle tabelle riassuntive, l’attività commerciale di Caterina si svolse per un 80% in Sicilia: sia il numero di operazioni, sia gli importi relativi agli acquisti e vendite effettuati nell’Isola sono nettamente superiori all’attività di commercio internazionale. Questa cospicua differenza consente di affermare senza alcun dubbio che, dopo la morte del marito, l’attività commerciale dei Çabastida si trasforma: se prima il commercio a lunga distanza era l’attività principale,1 con la gestione di Caterina il settore più vivo ( o almeno, meglio documentato in questa fonte) è quello di un commercio infra regnum, ma non per questo modesto, estero. Sono poche le poste che si riferiscono al commercio internazionale ed alcune di queste sono solo la conclusione di operazioni o affari iniziati dal marito, il quale oltre ad avere, come è noto, una società con il Torralba, era anche partecipe in compagnie con altri mercanti catalani, tra cui Francì Carbò, Luis Llull, Bartolome Sanxo, Gaspar Maymó e Nicola la Matina.3 Delle spedizioni effettuate verso la piazza di Barcellona, la più importante riguarda un carico di 500 salme di orzo vendute il 31 ottobre 1474 a Brucoli, per
M. DEL TREPPO, (1972, 815 ss.) La fonte non concede la possibilità di verificare e seguire l’intero percorso, ossia fino alla destinazione finale, di tutte le merci vendute in Sicilia; per questo limite possiamo approndire alcuni aspetti importanti dell’economia siciliana e meno forse quelli del commercio catalano. 3 Cc. 9, 51, 56, 58
2 1

2

pur rimanendo interessante una parte del commercio

81

un valore di 133 once e 10 tarì, al fratello Luis Llull, già socio del marito in precedenti operazioni commerciali, come attestato dal pagamento di 600 once effettuatogli da Caterina nello stesso anno, equivalenti a circa 3000 fiorini, tramite il procuratore Francí Carbò.4 Il fratello è nominato ancora, ma per precisarne l’esclusione, in un'altra grande spedizione di 356 salme grosse di frumento che si effettua da Pozzallo verso Tarragona a Gaspar Maymó, tramite il balaner di Daniel Gilabert. La fonte informa altresì dell’esistenza di due soci catalani del Maymó residenti in Sicilia, il noto mercante Bartolomeo Sanxo e Johan Maymó. Il conto a cui si fa riferimento nel mastro è infatti relativo alla compagnia effettuata tra il marito,5 Bartolomeo Sanxo ed i due Maymó en lo temps pasat, per la quale Caterina ricava dalla vendita delle 356 salme, di cui 121 vendute a 15 tt. e 231 a 14 tt., un guadagno netto di 170 once e 9 tarì. Forse proprio per la morte del Çabastida la compagnia non ebbe più luogo ed ella ricevette un compenso di 600 once a nome dell’eredità. Queste ultime indicazioni si evincono da un foglio sciolto, inserito nel mastro, con appunti sui conti relativi sia a questa compagnia, sia alla spedizione di un altro convoglio di navi dirette sulle coste libiche. Gli scambi economici tra questi personaggi si arricchiscono di altre informazioni che chiariscono meglio il meccanismo delle relazioni commerciali tra la Sicilia, la Catalogna e Valenza nel XV secolo.6 Infatti la spedizione del grano prevedeva il

C. 49 Nel 1454 il Sabastida assieme al suocero Torralba, a Francesco de Junyent e a Bernard Dalgas aveva dato origine ad una compagnia, con scadenza quadriennale, con interessi prevalentemente in Sicilia, nell’Adriatico, nei Monti Barca e nel Levante, M. DEL TREPPO, Assicurazioni e commercio internazionale a Barcellona nel 1428-1429, in « Rivista Storica Italiana », LXIX ( 1957 ), p. 513, n. 2., una copia del contratto della compagnia (1454) è pubblicato a p. 32 da R. NOGUERA DE GUZMÁN, in La compañia Mercantil en Barcelona durante los siglos XV y XVI y las comandas del siglo XIV, Valencia 1967, pp. 5-35, dove si specifica che uno dei soci Johan Riumanyo durante il tempo della compagnia vivrà a Siracusa, molto probabilmente vi resterò ancora fino al 1477, infatti è citato varie volte nel mastro anche in qualità di corredor. 6 cfr. E. CRUSELLES, Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lerida 2001, p. 240; D. IGUAL LUIS , Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo occidental, Castellon 1998.
5

4

82

ritorno della nave dalla Spagna carica di prodotti iberici7 rivendibili sul mercato isolano, come i panni di Maiorca o un carico di llibans valenziani.8 La logica di esportare grano e importare panni e altri prodotti in Sicilia è la stessa che riscontriamo nelle poste relative al navili de la Pansa carico di 1057 quarteras di grano,9 e a quello di Joan de Nava che operava anche sulla piazza maltese.10 L’imbarcazione, inviata a Maiorca a Perot Pardo, appartenente ad una delle famiglie più importanti della élite mercantile maiorchina,11 ritorna in Sicilia carica di 40 giare di olio, sale di Ibiza e panni acquistati con il guadagno della vendita del grano: “de 23 draps los quals me tramís mossèn Perot Pardo de Malorca comprats del prosehit del càrrech de forment del navili de la Pansa que costaren 341 ll. 87 ss. 8. moneda malorquina que reduynt aquella a rahó de 20 ss. per 6 tt. valen de aquesta moneda 68. 8. 5. que és lo terç a comte de compra “. Per quanto riguarda il carico di 42 modi12 di sale di Ibiza, sembra appropriato segnalare che il patrono della nave Francesco Mantello, lo acquista per Caterina a Maiorca, non per portarlo in Sicilia, ma per rivenderlo a Napoli e con il guadagno comprare ben 169 decine di lino napoletano. In questa operazione il guadagno è

Per le indicazioni di molte merci cfr. M. GUAL CAMARENA, El Primer manual hispánico de mercadería: siglo XIV, Barcelona 1981, M. GUAL CAMARENA, Vocabulario del comercio medieval, Barcelona 1976. F. SEVILLANO COLOM, Un manual mallorquín de mercadería medieval, in “Anuario de Estudios Medievales”, CSIC, Barcelona, 9, 1979, pp. 517-530; per le equivalenze di diverse unità di misura cfr. C. ALSINA, G. FELIU, LL. MARQUET, Pesos, mides i mesures dels Paisos Catalans, Barcelona 1990. 8 cfr. ALCOVER: LLIBANT m. Corda gruixuda, com la que s'empra en la corriola d'un pou, per a pujar materials a les bastides de construcció, per a estirar una embarcació cap a terra, etc.; cast. maroma, sirga, guindaleza. 9 Circa 300 salme; per l’equivalenza tra la salma generale di Sicilia e la quartera di Barcellona cfr. DEL TREPPO (1972) p. 363. 10 Cfr. G. WETTINGER, The Jeuws of Malta in the Late Middle Age, Malta 1985, p. 47. 11 Cfr. O. VAQUER BENNASAR, El comerç marítim de Mallorca. 1448-1531, Palma de Mallorca, 2001. pp. 54, 114, 145. 12 In italiano dovrebbe essere il moggio. F. BALDUCCI PEGOLOTTI, La pratica della mercatura, per il sale di Ibiza cita il mundino, p. 231; così anche in F. BORLANDI, El libro di mercatantie et usanze de’ paesi, p. 127. 83

7

altissimo, quasi del 100%: infatti per un solo terzo della vendita dei 42 modi di sale riceve ben 13 oz. 20 tt. 5 g.13 Le operazioni relative a un altro carico di frumento (427 salme) e schiavi,14 andato poi perduto, mostrano in maniera indiretta l’organizzazione di un gruppo di navi che viaggiava in conserva
15

- almeno due imbarcazioni, il navili de la

Rossa, il balaner e forse la caravella dei Çabastida16 - dedite al commercio di schiavi e grano sulla costa cirenaica. A capo della colonna17 troviamo Bartolomeo Sanxo e Johan Maymò associati nell’impresa, prima con J. Sabastida e poi con la nostra Caterina, Nicolau e Pau de Pedralbes, Daniel Gilabert, Joan Antonio Scaleses, Berenguer de Cardona, con Pere e Guillem Ramon Sagarriga,18 tutti operatori catalani-valenziani19 insieme ad un solo veneziano, Pe Despì. La presenza infine della banca catalana di Pere Marquet nella gestione di tutte le operazioni, dal credito alla riscossione dell’assicurazione, conferma lo spirito particolaristico della comunità catalana cosa che, come ha sottolineato il Del Treppo, era non infrequente nei gruppi catalani operanti lontano dalla patria.20 Di questo carico non sappiamo la destinazione precisa - anche perché sembra non arrivò mai o comunque subì una grande perdita21- ma sicuramente era diretto

13 14

cfr. c. 25, 26 e 77. cfr. c. 76 e f. sciolto v. posta n.1. 15 Cfr. M. DEL TREPPO (1972, p. 179 e nota 84 e 85) dove ben si spiega l’organizzazione dei viaggi in conserva delle navi che si recavano nella regione di Munt de Barques. 16 Potrebbe essere la loro caravella ma proprio in queste poste la fonte è imprecisa, manca sempre la carta di riferimento. 17 Sul contratto di colonna cfr. M. DEL TREPPO, Marinai e vassalli: ritratti di uomini di mare napoletani, in Miscella -nea in onore di Ruggero Moscati, Napoli 1985, pp. 131-191. 18 O meglio sa Garriga. 19 E’ molto difficile poter dare una appartenenza a questi personaggi il cui cognome si ritrova spesso sia a Barcellona sia a Valenza e la cui mobilità deve essere ancora studiata. Su questa problematica per le difficoltà incontrate sulla categoria dei mercanti cfr. O. VAQUER, Immigrants a la ciutat de Mallorca. 1448-1598., p. 448. D. IGUAL LUIS, Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterraneo occidental, Castellón, 1998; lo stesso vale per gli operatori di origine ebraica trasferitisi poi in Sicilia, cfr. J. HINOJOSA MOMTALVO, The jews of the Kingdomof Valencia, from Persecution to Expulsion, 1391-1492, Gerusalemme 1993, pp. 215-217. 20 M. DEL TREPPO, (1977, p. 180) 21 cfr. c. 76 posta n. 5. 84

verso uno dei porti della costa libica nella regione di Munt de Barques, zona di rifornimento di schiavi da parte della colonia catalana di Siracusa che, a sua volta, riforniva la regione di grano stivato nei due grandi caricatori gestiti dalla nostra mercantessa:22 Brucoli e il Pozzallo. Sia le caravelle, sia i baleners, sia le galere venivano caricati con l’ausilio di piccole barche fuori dal porto, dove spesso gli schiavi, ma anche i bordonars e i baxadors,23 prendevano dai magazzini il grano comprato per la maggior parte nel territorio di Lentini con contratti di vendite anticipate all’ingrosso.24 Per il reperimento di questa merce Caterina cerca di entrare in contatto direttamente con i coltivatori con cui firma appunto contratti di vendite anticipate per ottenere oltre che la merce anche un guadagno sui costi. Sappiamo ancora che in questa operazione Caterina ha una parte rilevante, giacché partecipa alla colonna per una buona quota. Riceve infatti la somma di 22 oz. 24 tt. 12 g., che è solo la metà dell’assicurazione pagata dopo il sinistro di una parte della colonna del navili25, mentre le quote degli altri sono nettamente inferiori.26 Ancora più ricche di informazioni sono le poste riguardanti l’affare più grosso realizzato da Caterina, ossia la vendita di 2000 salme di grano al mercante veneziano Stefano Valeri, abitante a Siracusa: l’atto di vendita è redatto dal notaio Bartolomeo di Palermo, le corredures27 vengono fatte da due ebrei di Siracusa, Moyses Alfanderi e Aron Titan, e il pagamento avviene in varie rate. La prima

G. COLESANTI, (2000) Bordonari ossia mulattieri, Cfr. p. 141 L. SORRENTI, Il patrimonio fondiario in Sicilia, gestione delle terre e contratti agrari nei secoli XII-XV, Milano 1984. 24 cfr. c. 85, 86, 87, 88 e 89. D’ALESSANDRO, La Sicilia dal Vespro a Ferdinando il Cattolico, p. 59 e C. TRASSELLI, Alcuni calmieri palermitani del ‘400, in “ Economia e Storia”, XV, 3, pp. 337-378, p. 351. 25 cfr. c. 72, 75 e 274. 26 Cfr. foglio sciolto in appendice, e sul il contratto di colonna cfr. la chiara analisi e le distinzioni precisate nelle pp. 162-168 dello splendido articolo di DEL TREPPO, Marinai e vassalli: ritratti di uomini di mare napoletani, pp. 131-190. 27 Cfr. ALCOVER: CORREDURA f. : Exercici de la professió de corredor (de comerç); cast. corretaje, correduría.
23

22

85

quota o meglio caparra di 100 oz. è del 23 settembre 1476, seguono altre di 500 ducati veneziani equivalenti a circa 170 oz. e l’ultima è del 9 aprile 1477. Ma non tutto sembra andare liscio, infatti nel mese di febbraio 1477 Caterina è costretta a chiedere una copia di un’entollogataria, rilasciata dai luogotenenti del regno, poiché il maestro segreto le impediva di consegnare e portare il resto delle salme che doveva al veneziano. Inoltre invia, tramite il notaio, un reclamo al mercante affinché liberi i magazzini di Brucoli dal grano già venduto. Comunque, le notizie più interessanti si riferiscono alle navi su cui viene caricato il grano: 150 salme sulla caravella di Joan Guaster, 70 sul balaner di Joan e Andreu Prats, 1500 sulla nave del veneziano Nicolò Manolese, 126 sulla nau dell’altro veneziano Marco Scula ed infine 154 direttamente a Stefano Valeri. Non sappiamo la destinazione di questa merce, se venisse in seguito caricata su altre navi più capienti e inviata direttamente a Venezia28 o se, e non sembra tanto azzardata l’ipotesi, una parte della vendita sia stata spedita ad una destinazione greca, viste le rotte e le relazioni esistenti tra i mercanti veneziani residenti in Sicilia ed i compratori residenti a Candia, Rodi e Modone,29 o anche a Costantinopoli.30

Sul ruolo della Sicilia nell’ambito delle relazioni commerciali veneziane cfr. D. VENTURA, Sul commercio siciliano di transito nel quadro delle relazioni commerciali di Venezia con le Fiandre (secoli XIV-XV), “Nuova Rivista Storica”, 70, 1986 pp. 15-32, in particolare p. 24 . 29 Il marito di Caterina aveva nel 1454 una compagnia il cui scopo era operare anche a Venezia e Munt de Barques. Cfr. DEL TREPPO (1972) p. 815 e a p. 158: A Brucoli, a Vindicari, a Pozzallo le navi catalane approdavano quando il grano che caricavano era destinato al Levante o a Venezia. Cfr. anche K. NEHLSEN – VON STRYK, L’assicurazione marittima a Venezia nel XV secolo, Roma 1988, p. 500-539 e S. R. EPSTEIN, Poteri e mercanti in Sicilia secoli XIII-XVI, p. 316: in questo periodo Siracusa era il principale scalo per le galere veneziane dirette al Nordafrica o all’Europa settentrionale; A. GIUFFRIDA, Aspetti e problemi del commercio dei panni in Sicilia dal XIV al XV secolo, in”Archivio Storico Siciliano”, 21-22, 1971-1972 pp. 41-96, p. 49. 30 Cfr. G. LUZZATO, Storia economica di Venezia dall’XI al XVI secolo, Venezia 1961, p. 177; M. TANGHERONI, Commercio e navigazione nel Medioevo, Bari –Roma 1996, p. 471; U. TUCCI e A. TENENTI, Storia di Venezia dalle origini alla caduta della serenissima, Il Rinascimento società ed economia, V, Roma 1996, F. C. LANE, Sociedades familiares y empresas de participación conjunta, in AA.VV., El mundo mediterraneo en la Edad Media, reunido y presentado por B. GARI’, S. Adriá del Besos, 1987, pp. 228-252. 86

28

Le altre spedizioni di grano - tra cui le 170 salme che Caterina vende a Perot Pardo e invia a Maiorca sulla caravella di Abbat,31 quella alla sorella, nella ciutat condal, di altre 200 salme di orzo – il cui guadagno netto è di 82 .3 1632 insieme a cinque schiavi tramite la nave di Francesco Veneri, veneziano di Candia,33 le 150 tratte di frumento spedite a Rodi e infine la notizia di un contratto di nolo34 per l’affitto di una sagena - de un nòlit fat de una sagetia de Johanni de Duino liperot - per un altro carico non specificato che viene inviato a Modone e Creta - dimostrano come le operazioni di esportazione della nostra mercantessa, proprietaria come già detto anche di una caravella,35 pur coprendo un ampio spazio del Mediterraneo, si riducono alla vendita di cereali ed al commercio di schiavi,36 mentre le importazioni si riferiscono essenzialmente ai panni di

Maiorca, ossia una composizione merceologica limitata e ristretta sia per qualità che per quantità dei prodotti commercializzati. Su un totale di 8 operazioni di acquisti in Spagna ben 5 si riferiscono a draps: 20 comprati a Barcellona ed i restanti 382 a Maiorca. Interessante è sembrato proporre l’analisi di un’intero conto aperto alla Compra de draps,37 che evidenzia le diverse fasi del commercio sia all’ingrosso sia al dettaglio, e alcune delle rotte seguite dai mercanti catalani per le esportazioni in Sicilia. Delle quattro importazioni di panni da Maiorca, tre sono la conclusione di acquisti iniziati dal defunto marito ed una sola è iniziativa completa di Caterina. L’acquisto di 210 e 129 panni di Maiorca, in entrambi i casi,38 era stato

31

Per Bartomeu Abat , patrono di una caravella attivo a Maiorca cfr. O. VAQUER I BENNÀSSAR (1996, p. 184). 32 cfr. c. 142 33 cfr. O. VAQUER BENNASAR, El comerç marítim de Mallorca. 1448-1531, Palma de Mallorca, 2001, p.103. 34 cfr. ancora M. DEL TREPPO,(1985 b. p. 168). 35 A c. 58 si specifica la proprietà dell’imbarcazione e anche le quote suddivise del carico. 36 G. COLESANTI, (2000) 37 c. 70 e 243 38 c. 41 r. 141, 69 r. 70 87

commissionato a Nicola la Matina che si recò in due diversi viaggi sull’Isola delle Baleari. Il primo acquisto, iniziato prima della morte di Johan Çabastida,39 si sviluppa in diverse poste del mastro, al momento del saldo dei guadagni da dividere tra l’eredità e lo stesso la Matina, che in qualità di socio aveva anticipato 106 oz. (il guadagno di quest’ultimo fu in totale di 141 once e 6 tarì);40 mentre sembra che il guadagno, per questa importazione del Sabastida, venga accreditato sul conto dell’eredità per una somma di 717 once date da Pere, figlio di Johan Çabater, debitore del nostro mercante.41 L’acquisto di 129 panni invece fruttò al Sabastida ben 304 once 17 tarì e 18 grani, ed allo stesso socio 139 once e 11 tarì; questo affare, basato su un contratto di comanda tra i due contraenti42 – Sabastida e la Matina - è riportato con dovizia di particolari nel conto aperto proprio alla compra de draps:43 si riportano tutte le spese effettuate per il viaggio dalla Sicilia a Maiorca e viceversa, per il nolo di 57 panni che prima arrivarono a Messina44 e poi a Siracusa ed infine quelle per le corredures di altri 55 panni venduti a diverse persone. E’ probabile che tra le diverse persone a cui si vendono questi panni vi siano i compratori riportati nella c. 70 molti dei quali erano ebrei siracusani.45 Delle altre due importazioni di panni maiorchini una arriva in Sicilia tramite una galera veneziana proveniente dalle Fiandre,46 e l’altro carico di 20 panni inviati da Pere Corominas47 giunge tramite Bartolomeo Sanxo.48

39 40

Il Çabastida muore alla fine del 1471 inizio 1472. Cfr. c. 41 r. e 141. 41 Cfr. c. 93 e 96 r. 42 cfr. c. 141. 43 Cfr. c. 70. 44 Cfr. c. 19. Questo viaggio viene effettuato con la galera di Johan Bertran, noto proprietario di una galera che frequentemente percorreva la rotta Siracusa – Barcellona, ma nadava anche fino a Rodi e Alessandria, cfr. A. GARCÍA SANZ, N. COLL I JULIÀ, Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, Barcelona 1994, p. 440-442, pp. 508-512. 45 Sulla documemtazione relativa agli ebrei siracusani cfr. R. M. RIZZO PAVONE, Gli Archivi di Stato siciliani e le fonti per la storia degli ebrei, in Italia Judaica, Atti del V convegno internazionale, Palermo 15-19 giugno 1992. Roma, 1995, pp. 75-86. 46 Cfr. c. 109 e cfr. O. VAQUER BENNASAR, El comerò marítim de Mallorca. 1448-1531, Palma de Mallorca, 2001.p.103. 47 Cfr. c. 74. 88

Altri 20 panni le vengono inviati dal fratello Romeu da Barcellona, tramite l’altro fratello Luis. Il carico arriva a Palermo con la nave di Luis Pexo e viene preso in consegna dal noto banchiere e mercante pisano Guglielmo Aiutamicristo, che paga anche le spese di dogana. Il carico lo invia a Siracusa lo stesso

banchiere tramite il bordonar49 Antonio de Ragosa,50 la cui remunerazione passa però attraverso il banco di Marco e Masia Salmons di Siracusa. La qualità dei panni è variegata: 8 burrel di Olot , tessuti neri di lana o cotone grezzi che servivano per la confezione di cappotti e giacche,51 8 vermigli di Barcellona e altri 4 mesclat sempre di Barcellona.52 Tutti furono poi rivenduti a Siracusa a Salvo Dien, Rafel e Camino Efraym, ebrei della stessa Siracusa,53 che si impegnano a pagare la somma pattuita davanti ad un notaio in due rate a distanza di tre mesi ciascuna: il guadagno ottenuto fu di circa 2 once. Tra le altre operazioni concluse da Caterina vi è la riscossione di una partita di zucchero, venduto in società con Francí Carbó a Genova, per cui vengono accreditati dei soldi sul conto dell’eredità;54 questa operazione assume rilievo in quanto la merce è inserita in una paniere “catalano” ed in una rotta entrambi diversi da quella classica. Infine, la strana collocazione di un pagamento di una tassa nel conto delle averies
55

(5 aprile 1474) per l’invio di uno schiavo, di cui

48 49

Su questo personaggio cfr. G. COLESANTI, (1999). Ossia mulattieri, cfr. p. 141 L. SORRENTI, Il patrimonio fondiario in Sicilia, gestione delle terre e contratti agrari nei secoli XII-XV, Milano 1984. 50 Cfr. p. 239 da V. MULÈ, Nuovi documenti sulle comunità ebraiche della Sicilia Orientale: Messina, Catania, Siracusa, in “Materia giudaica”, IX /1-2 (2004) pp. 231-240. 51 Cfr. M.T. FERRER I MALOLL, Productes del comerç catalano-portuguès segons una reclamació per pirateria (1408), in Miscellanea de Textos medievales, CSIC, Barcellona, 1992, p. 148. 52 Cfr. c. 243. 53 Il Dien lo ritroviamo in altre poste sempre come compratore di panni, cfr. c. 245, 251, 255, 265, cfr. V. MULÈ, Nuovi documenti sulle comunità ebraiche della Sicilia Orientale: Messina, Catania, Siracusa, in “Materia giudaica”, IX /1-2 (2004) pp. 231-240. 54 Cfr. c. 9 r. e 51. 55 Cfr. ALCOVER: 1. AVARIA: 1. pl. ant. Despeses ocasionals o imprevistes, produïdes per incidents circumstancials d'una navegació o d'un procés; cast. averías. Totes les messions o aueries
los mercaders són tenguts, e'ls mariners y el senyor de leyn per les sues mercaderies de pagar lur part per raó de quintarades,... si doncs cascú no volia fer ses aueries apartadament per son auer, car là donchs no és tengut la vn al altre que pac en les aueries del altre.

89

ella possedeva una quota, a Tunisi da parte di B. Sanxo, e il guadagno attestato della vendita di merce proveniente da Tripoli tramite la nave di Andreu Prats,56 confermano comunque il largo raggio d’azione delle operazioni commerciali della nostra mercantessa, che si serviva peraltro di tutti gli strumenti di “pratica di mercatura”57 a sua disposizione per operare in un ambiente a lei familiare, ma allo stesso tempo pieno di imprevisti58 e in continua trasformazione; in un momento in cui probabilmente il commercio catalano con la Sicilia orientale non è in crisi, ma ha solo cambiato organizzazione, non tanto a causa della guerra e del cordone sanitario imposto dai vicerè tra il 1476 e il 1479, quanto soprattutto per la presenza sempre più marcata di mercanti veneziani nella zona orientale dell’Isola che diventano soci dei catalani, come già era avvenuto nel XIV secolo. 59 Queste poste riconducono ad un ambiente – appunto quello della Sicilia orientale - dove l’azione dei mercanti veneziani e catalani sembra confluire verso interessi

comuni, come quello di limitare o eliminare la presenza dei concorrenti genovesi, nonostante alcuni decenni prima (1441) lo stesso Sabastida fosse stato artefice di
Cfr. c. 177 r. Cfr. B. DINI, Una pratica di mercatura in formazione. (1394-1395), Firenze 1980. 58 Cfr. c. 76 posta n.6. 59 Sulla presenza sempre piú numerosa dei mercanti veneziani in Sicilia, cfr. D. VENTURA, Sul commercio siciliano di transito nel quadro delle relazioni commerciali di Venezia con le Fiandre (secoli XIV-XV), “Nuova Rivista Storica”, 70, 1986 pp. 15-32; D’ALAESSANDRO, La Sicilia dal vespro a Ferdinado il Cattolico, p. 70, C. TRASSELLI, Nota per la storia dei banchi in Sicilia nel XV secolo, Cosenza 1993, p.103, e per il XIV secolo ed in particolare la zona orientale P. CORRAO, Mercanti veneziani ed economia siciliana alla fine del XIV secolo, in “Medioevo. Saggi e Rassegne” , 6 (1981) pp. 131-166. CORRAO (1985), Mercanti stranieri e regno di Sicilia: sistema di protezioni e modalità di radicamento nella società cittadina , pp. 88-112, in particolare si noti che i tesorieri del regno erano o catalani o veneziani, p. 90; M. SPEMIC, La Repubblica di Ragusa e la Sicilia, in “Archivio Storico Sicilia Orientale”, v. LXIX, 1973, pp. 97-109 e M. GAUDIOSO, La comunità ebraica di Catania nei secoli XIV e XV, Catania 1974, p. 150, G. LOMBARDO, Traffici, corsari e pirati nelle acque di Messina (Ricerche sui documenti notarili del secolo XV), in AA.VV., Saggi e documenti, v. II, t. II, Genova 1981, pp. 249-285. H. BRESC, Arabi per lingua, Ebrei per religione. L’evoluzione dell’ebraismo siciliano in ambiente latino dal XII al XV secolo, Messina 2001, p. 350 n. 1076. in particolare l’acuta osservazione di D. ABULAFIA, Italia e lo spostamento economico del XV secolo, pp. 179-212 in El Mediterráneo medieval y renacentista, espacio de mercado y de cultura (ed. J. AURELL) Orcoyen 2002, p. 182. Si potrebbe verificare se succede anche in Sicilia ciò che Del Treppo ha evedidenziato per Barcellona: la presenza di navi private veneziane nei momenti di maggiore richiesta di noli e nei momenti di gravi difficoltà di approvvigionamento, cfr. DEL TREPPO 1972, p. 103-104, ma anche p. 163 dove si sottolinea il ruolo delle galere veneziane nei collegamenti della Sicilia con Barcellona.
57 56

90

alcune razzie nei confronti di navi veneziane.60 Nello stesso mastro nell’anno 1475 si legge un conto aperto proprio alla spese effettuate “per ops de la guàrdia del castell de la Brúcula per la nova de les deu galeres de genovesos vengudes en aquest regne”.61 Ed inoltre non è casuale che proprio nell’ultimo quarto del ‘400 furono adottate alcune severe misure restrittive nei confronti del commercio con la Serenissima62 in tutti i territori della Corona d’Aragona e di influenza pontificia, dimostrando, insieme con altre ragioni,63 un risentimento provocato proprio dalla politica economica espansionistica condotta dalla repubblica veneta non solo nell’Adriatico ma anche in parte nel Tirreno.64

60

Cfr. DEL TREPPO, 1973, pp. 493-495; e sulle problematiche della pirateria la lucida introduzione di P. SIMBULA, Corsari e pirati nei mari di Sardegna, Cagliari 1993. D. VENTURA, Pirateria, guerra ed economia in Sicilia tra Medioevo e età moderna, in “Annali del Mezzogiorno”, XIX (1979) pp. 11-102. 61 Cfr. c. 163. 62 Sul commercio tra il Regno e Venezia alla fine del XV secolo cfr. G. FENICIA, Politica economica e realtà mercantile nel Regno di Napoli nella prima metà del XVI secolo (1503-1556), Bari 1996, pp. 75-106, in particolare pp. 83-97, e M. JACOVIELLO, Sui traffici veneziani nel Mezzogiorno d’Italia durante la seconda metá del secolo XV, in “Atti dell’Accademia Pontaniana”, 1986, pp. 159-179, e M. SPREMIC, Dubrovnik e gli Aragonesi (1442-1495), Palermo 1986 ed i documenti pubblicati in A. DE LA TORRE, Documentos sobre relaciones internacionales de los Reyes Católicos, Vol. I, 1479-1483, p. 279 e 370. Barcelona 1949. 63 Quali l’occupazione veneziana di Gallipoli durante la guerra di Ferrara (1482-1484), cfr. p. 287 di DEL TREPPO, L’espansione catalano-aragonese nel Mediterraneo, in Nuove questioni di Storia medievale, Milano 1969, pp. 259-300. 64 Cfr. S. EPSTEIN, Potere e mercati in Sicilia, p. 286-287 e n. 52. 91

7 8 L’espressione è del Petralia. Napoli 1980. pp. FAZZELLO. 68 Cfr. p. 414-415: Val di Noto ha monti molto più piccoli che gli altri di Sicilia. Per la descrizione del territorio gia nel XVI secolo cfr. 1994. 68 dandole la possibilità di svolgere un ruolo pari (o forse superiore69) a quello di altri operatori economici locali.Il commercio infra regnum Dalle osservazioni sulle poste relative al commercio di ampio raggio si è appreso come le stive delle navi che andavano e venivano lungo le principali rotte del Mediterraneo erano cariche di quei prodotti (grano. 69 Purtroppo mancano fonti e studi su altri personaggi con cui effettuare il confronto. regime della terra e società rurale (secoli XI-XV). onde i greggi e gli armenti hanno da pascere abbondantemente. 4. panni e schiavi) che rispecchiano gli aspetti basilari degli scambi tra la Sicilia e la Catalogna. 5. e avere peraltro la possibilità di estrarre gratuitamente dal porto di Brucoli 2000 salme di frumento all’anno. vol. in La nuova Sicilia tardo medievale: un commento al libro di Epstein. Paesaggio agrario. 66 65 92 .157. Poteri e mercati in Sicilia. ma con tutto ciò assai fertili e grasse e molto erbose. Torino 1996. 3. X. Attraverso questo tipo di fonti forse riusciamo a vedere più da vicino come andavano le cose nella pratica66 ed offrire un pezzetto di microstoria siciliana nella seconda metà del XV secolo. decade I.67 facilitarono certo l’ingresso di Caterina nel mondo economico della Val di Noto (che in quel momento era la zona con il più alto grado di crescita demografica ed quindi economica della Sicilia). 67 Sulla problematiche relative alle tratte e alle esenzioni fiscali. S. III. le campagne piene di sassi. Revista d’Història Medieval. in Storia della Sicilia. Essere la vedova del reggente della Camera Reginale. Palermo 1560. in V. T. 6. cit. cfr. De Rebus Siculis decades. Secoli XIII-XVI. 71-75. Tabelle n. ma è solo attraverso un’analisi più ravvicinata delle varie operazioni di interscambio ed in particolare di quelle relative alle vendite in Sicilia e agli acquisti nei conti privati65 che possiamo cogliere i dettagli e l’ampiezza di dati che la fonte offre. R. 5. D’ALESSANDRO 1989. 2. EPSTEIN. pp. D’ ALESSANDRO.

G. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”. presso la foce del S. ( p. BARNA. 1926.Sicuramente ella ebbe una parte importante nell’accaparrare e rivendere le produzioni locali e i prodotti che arrivavano nel porto di Siracusa e nel caricatore di Brucoli dall’entroterra. e per la torre cfr. 203. 153. 1964 pp. mentre una parte dei cereali arrivava dalla masseria e dal terratico delle terre al munt. mentre per un totale di 150 vendite l’entrata corrisponde a circa 5000 once. in corso di pubblicazione in Incontri Mediterranei. fasc. Cfr. c. IIII. 153 e 192 73 c. Per la storia del territorio di Lentini nel secondo medio-evo. III. ossia una parte del vino e del mosto probabilmente proveniva dalle vigne situate nelle vicinanze di Siracusa. Negli otto anni di attività documentata nel mastro per un totale di 94 acquisti si spendono circa 1500 once. 151. 71 È opportuno notare il limite posto dalla fonte in quanto carente di informazioni toponomastiche su un gran numero di operazioni.fossero poi rivendute a prezzi superiori. M. dove peraltro si cita il fiume S. Le torri costiere di Siracusa nella lotta anticorsara in “Archivio storico siracusano”. viste anche le indicazioni dei fornitori e dei compratori. nonchè alla rada di Bruca considerata come il vero porto di Lentini). 119. I caricatori come punti di contatto economico e culturale: il caso di Brucoli. Tipico dell’Italia 70 Sull’importanza del caricatore quale porto di Lentini. 40-89. G.25-69.materie prime . pp. cfr.73 Ad aumentare. E’ pur vero che alcuni prodotti inseriti nella tabelle delle vendite arrivavano non tramite compera. Leonardo. IV e V. ma direttamente dalle rendite che Caterina possedeva. X. ma è presumibile che si tratti comunque di territori situati in Val di Noto. tabella n. e da quella nel territorio di Brucoli – è probabile che avendo dei quadern diversi su cui annotavano la gestione di questi beni72 altri dati non risultano nel mastro .Lentinin infatti fu nel medioevo emporio navale di una certa importanza: I prodotti agricoli del vastissimo territorio specialmente il grano e l’orzo affluivano al caricatore di Agnone. 83: …. come dimostrano i dati finali. 72 Cfr. AGNELLO. 136.70 Infatti dalle tabelle relative agli acquisti effettuati sull’Isola71 si evince chiaramente come le merci acquistate. per cui si è adottata la dizione di località imprecisata. una delle quali in contrada “li Colompini”. prevalentemente cereali e animali . 220 93 . credo. GAUDIOSO. Leonardo navigabile fino a poca distanza dalla città e veniva utilizzato per il trasporto delle derrate fino al caricatore sul mare. il guadagno sulla vendita del grano influiva sicuramente un tipo di contratto agrario che prevedeva una vendita anticipata all’ingrosso sul raccolto..

Ximuni Minixe. . I p. 1968 pp. in “Archivio Storico Siciliano”. proprietaria di un ostal. in la Sicilia dal Vespro. LI GOTTI. carne. 477. Xuxi Napuli. mercanti. 483 75 Molti venditori sono ebrei di: Miquel Dymola. pp. nella nostra fonte si riferisce alla zona di Lentini e si esplicita con la formula de les quals me n’ha adonar forment en Lenti a la recolta axi com sera mas de masar a mercant com apar per contracte fet en Lenti en poder del notari. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”.. Potere e mercanti in Sicilia. che gestiste pagando un salario a un taverniere di 6 once l’anno. secoli XIII-XVI. pp. p. 76 Cfr. Atti del I° Convegno Nazionale di Storia del Commercio in Italia. 66 94 .) 78 . notai. G. organizzazione e qualificazione del commercio in Italia dal XII al XX secolo. in “Economia e Storia. VIII. cfr. p. Notizie sul convicino…p. F. Un monde. TRASSELLI. pp. infatti. Bologna 1986.meridionale ed insulare74. anche M. 275-293.494. CALABRESE. H.. p. 78 D’ALESSANDRO. Le vendite di tutto il grano aquistato in Sicilia non confluivano solo nelle operazioni effettuate con mercanti catalani e stranieri .si preparava e cucinava il pane. e in alcuni atti notarili di Mineo del XV secolo cfr. Jusep Napuli alias Canfor. p. barcaioli. ect. pp. XV. 369-393. bordonari. in Mercati e consumi.372. magazzinieri. vol. marinai. 1956. 315. 115 s. ma una buona parte della merce veniva rivenduta ad altri mercanti siciliani nella stessa Brucoli. Nella taverna. Mercati e Fiere nella Sicilia aragonese. DENTICI BUCCELLATO. pp. I-III. SCARLATA. olio. la stessa tipologia di vendita si ritrova anche nei calmieri palermitani del XV secolo “dal massaro al mercante” cfr. si vendevano orzo. Alcuni calmieri palermitani del ‘400. BRESC.. R.75 Il prezzo medio pagato nell’acquisto del grano oscillava tra i 13 ed i 22 tarì la salma. 77 Era usuale in Sicilia la presenza di taverne vicino ai magazzini di merci Cfr. Il registro del notaio Pietro Pellegrino di Mineo (1428-1431). 205-341. funzionari. Caterina risulta.77 frequentata probabilmente da tutte quelle persone che gravitavano intorno al circuito economico del caricatore . EPSTEIN. mosto e vino in abbondanza tanto 74 Cfr. schiavi. Lavori e salari nella Sicilia del Quattrocento (La terra e il mare). A. 3. M. 546-548 e ringrazio Laura Sciascia per aver controllato i documenti dell’Archivio Comunale di Palermo citati dal Trasselli e chiarito il significato “da massar a mercante” inteso come vendita all’ingrosso. t.luogo che legava la campagna al mare e pareva avvicinare posizioni ed interessi sociali diversi (donne.. LXXXIX-XC. Torino 1996 .76 all’Università di Siracusa e nella taverna del castello di Brucoli gestito dalla nostra mercantessa. mentre per l’orzo era tra i 4 ed i 9 tarì a secondo delle annate. 337-378.

in “I mestieri” . favorendo invece quello infra regnum e di piccolo cabotaggio intorno all’Isola.81 E’ anche probabile che la chiusura dell’ostal fosse stata una delle conseguenze delle misure applicate dai viceré per arginare il diffondersi sull’Isola della peste. e sulle definizioni di commercio a lunga distanza. H. questa attività sembra terminare ben presto. Sulla vigne in Sicilia cfr. CRUSELLES. 80 cfr. 99105 . p. Lerida 2001. a Roma. a Venezia.79 Purtroppo non riusciamo a calcolare il prezzo al dettaglio delle merci vendute. in Fiere e Mercati nella integrazione delle economie europee secc. 83 Sulla navigazione di cabotaggio nel Mediterraneo cfr. pp. 250-251. Vigne e vignaiuoli a Palermo alla fine del medioevo. D’ALESSANDRO. 83 e 89. la sintetica e chiara rassegna offerta da E. giacché dal mese di settembre del 1474 scompaiono i riferimenti nella contabilità. La sorveglianza dei porti e dei caricatori permette all’isola di evitare la propagazione dell’epidemia.82 ma probabilmente allo stesso tempo provocò una crisi nel commercio soprattutto internazionale.da segnalare un avanzo di 12 once nel guadagno annuale. 82 Cfr. l’unica informazione che si ricava è quella del costo del frumento trasformato in pane. Los mercaderes de Valencia en la edad media. 341). a Amalfi l’azione energica del vicerè e dei municipi stabilisce un cordone sanitario intorno all’isola vietando l’accesso anche ai prelati romani. Nonostante l’utile sicuro.80 Nella locanda si fittavano anche dei postiletto. Infatti il successo contro la peste avvenne con l’organizzazione della guardia agli approdi. come scrive il Bresc. BRESC (1981. 454 di D. mentre la peste divampa in Catalogna. l’esauriente nota a p. commercio locale e interegionale cfr.pp. Firenze 2001. centralizzata dal viceré e capace di vietare ogni contatto tra l’isola e le province italiane o iberiche sospette: nel 1476-79. c. 129 81 Si è anche ipotizzato l’affitto o la concessione ad altre persone ma nessuna traccia anche di questa soluzione si è rintracciata nel mastro. c. che viene venduto a 16 tarì la salma. solo una oncia in un anno. 95 . “Quaderni del circolo semiologico siciliano”. La difusión de productos en el Mediterráneo y en Europa occidental en el tránsito de la Edad Media a la Moderna. come mostrano le poste del mastro. Atti del II congresso internazionale di studi antropologici siciliani 26-29 marzo 1980. IGUAL LUIS. ma il guadagno per questa parte dell’attività era minimo. XIII-XVIII. Palermo 1984. V.83 79 Cfr.

ebreo di Modica. muli e cavalli) acquistati perlopiù a Chiaromonte e di carni per la macellazione. che ella rivende ad una variegata clientela durante l’intero anno84. non solo come residenza privata. compra sempre con la mediazione del Sanxo. Ma sono soprattutto i panni la merce piú rivenduta da Caterina nell’Isola. Sabatino Greco e Salomone di Tripoli . Sulla piazza di Siracusa si rivendono montoni e castrati a due facoltosi acquirenti ebrei. Artali de Caltagironi. buoi. 96 . 59 (1473) vengono riportate tre poste relative alla vendita di tessuti e due dei compratori sono ebrei: Camno Efrahim di Siracusa compra 4 panni vermelles al prezzo di oz. all’affare partecipava un altro ebreo. e 21 tt. ossia a tutte quelle persone salariate e non che lavoravano per la nostra donna durante l’intero anno per la gestione del castello. l’atto di compravendita è redatto il 10 febbario 1473 dal notaio Joan de Gravina e il pagamento avviene attraverso Bartolomeo Sanxo il 19 aprile dello stesso anno.noto mercante.. Di entità più modeste rispetto alla vendita dei cereali è lo smercio di animali (montoni. ma anche come sede dell’ufficio della castellania e del caricatore.Un’altra parte del grano e dell’orzo insieme alla carne veniva venduta ai companyons del castello di Brucoli. ai panni di lino forse provenienti da Napoli. che vede partecipi tra i piú numerosi per operazioni concluse gli ebrei di Siracusa e di tutta la Val di Noto. A c. 24. dalla Calabria o dall’Egitto. Oltre ai draps colorati di Maiorca. vitelli. 10 tt. ed altri 100 montoni li compra un certo Pietro Randazzo. castrati. un panno per 2 oz. la cui generica dicitura non permette un’analisi tipologica del tessuto. e il pagamento si effettua il 17 ottobre 1473. sono i panni comuni. ma si sono notati alcuni periodi dell’anno nei quali è maggiore il numero di affari realizzati o contratti firmati: novembre per i tessuti e aprile per la vendita anticipata del grano. 84 Non vi è nessun riferimento preciso alle fiere della Val di Noto.

Luca Cubbes e Paulo de Santa Fè che comprano anch’essi 2 panni per la stessa cifra. e nella città era attivo un Consolato dei Catalani. s. e per ultimo Salamuni de Malta. in “Archivio Storico Siracusano”. si riferisce alla vendita di altri 7 draps vermell ed altri quattro di Maiorca a Perucho e Alfonso de Aragona. 90 Catalani erano sia il vescovo sia il presidente della Camera Reginale. i quali per sostenere lo scambio concedevano varie facilitazioni alla clientela come anticipazioni. 2002. IX /1-2 (2004) pp. venduti tramite Cola la Matina. Era questa una pratica attuata soprattutto dai mercanti stranieri. 96 e tt. per un totale di 18 oz e 2 tt. 101-122. e 12 tt. Guillermo Danieli di Siracusa e Santor Callas88 per un totale di oz. pp. MULÈ. espacio de mercados y de culturas. 7 per l’acquisto di 5 panni di Maiorca.85 La terza. p.. 88 c. XVIII. 169 –176. LEONE.GROHMANN. ma gli acquirenti sono Cubellu Cubbu. 60 altri tre affari seguono la dinamica precedente. 231-240. Catania.87 anch’egli siracusano. pp. c. in “Materia giudaica”.89 Caterina però non si rivolge solo a compratori ebrei. Siracusa.86 A c. dilazioni di pagamento e rinnovi. 173 di A. e 24 tt. 109. Prime indagini sull’organizzazione fieristica siciliana nel Medio Evo e nell’età Moderna con particolare riferimento alla fiera di Sciacca. 97 85 . 87 V. infine. 19 e tt. I mercanti stranieri a Napoli nella seconda metà del Quattrocento. il pagamento avverà dopo otto mesi e mezzo. ossia la partecipazione di Bartolomeo Sanxo e l’intervento del notaio Joan de Gravina.. 91 89 Cfr.Xummi de Ragosa di Siracusa. vol. in “Atti dell’Accademia Pontaniana”. III. XVI (2002) pp. un ebreo di Siracusa. Pamplona. 86 A c. 98 troviamo coinvolti in questo affare altri ebrei Miquel de Bonavogla e il corredor Aron Titon. che compra 2 panni per 5 oz. secondo quanto prescritto nel contratto redatto dal notaio Bartolomeo di Palermo il 6 novembre 1472. Ebrei tra Siracusa e Malta nel ‘400. La consuetudine a pagare dopo otto mesi e mezzo la ritroviamo anche nelle vendite fatte a Johanni Corfito di Noto. che acquista un panno per 2 oz. in El Mediterráneo medieval y renacentista. Salamuni de Brahimi e company di Siracusa pagano oz. A. V. MULÈ.90 Per la famiglia Ragosa cfr. 29. 295-341. giacché una parte dei panni maiorchini viene smerciata anche all’interno della folta e potente comunità catalana presente a Siracusa. Nuovi documenti sulle comunità ebraiche della Sicilia Orientale: Messina.

145 e p. 91 92 Cfr. 439-475. CRUSELLES. Los mercaderes de Valencia en la edad media. BRES. Come si è gia detto. Lerida 2001.91 confermando inoltre di conoscere la forte domanda di schiavi soprattutto da parte di coloro che li utilizzavano nei lavori agricoli. p. Un monde. 96 H. c. vino e anche schiavi. Ella si colloca nella tratta degli schiavi allo stesso livello di quei très gros traitants che il Bresc cita a 92 proposito delle grandi vendite di schiavi in Sicilia nel XV secolo. rotoli di stagno. 241. 93 E. cuio colorato.Il paniere di merci vendute dalla nostra mercantessa era inoltre costituito da alcuni quintali di lana. pelli. Caterina partecipa alle spedizioni sulle coste libiche per l’acquisto di schiavi che rivende sulla piazza siracusana o in altre località sempre della Sicilia orientale e anche in Calabria.prevedeva un rinvestimento in quei settori più redditizi dei continui benefici che producevano gli affari in altri ambiti. 98 .che come afferma Crusselles93 . pp. Ma soprattutto si colloca tra quella schiera di operatori economici presenti in tutto il Mediterraneo che furono i veri protagonisti di una epoca in cui la diversificazione degli affari dal commercio dei panni fino al mercato creditizio implicava una mentalità distinta . domestici ed artigianali.

L’emigrazione dei Pisani in Sicilia nel Quattrocento. les quals per letra de cambi de Jacobo Vernegali de Barchinona me prommises dar per cambi ne havia fet ab la senyora Joanna Lull en son comte. 17 g. III Medioevo. 19 tt.95 come dimostrano a mo’ d’esempio le poste qui riportate: Ítem. a IIII de agost 1478. per letra de cambi de Jacobo Vernegali me tramès rebre de Petro Aglata e company de Palerm 163 oz. per la valor de 550 lliures moneda catalana. M. Milano 1962. Marquet Totali 9 operazioni 27 operazioni 108 operazioni 139 operazioni 283 operazioni 58 oz. “La semplicità e la diffusione del credito emergono anche da questa fonte. In questo caso la lettera di cambio96 del Vernegalli viene girata su Palermo a Pietro Agliata97 per un cambio che aveva effettuato la sorella Johanna Lull a Barcellona. PETRALIA. M.. 3 tt. 6 per VI tt. 17 g. G. 2080 oz. 163. Promesse e lettere di cambio nel’400 siciliano.£ 550 = oz. p. Aiutamicristo Banco M. 163.. 4503 oz. 10 g.Il ruolo delle banche Banco L. 99 . TRASSELLI. a comte del dit Petro. Marinai. 1926 oz. 523-543. 429 oz. Carelli Banco G. 167 Esempio tratto dal manoscritto a c. rahonant aquells a rahó 3 ss. en cartes: 142…oz.. 94 g. in “Studi in onore di Amintore Fanfani”. Salmons Banco P. 163 oz. 97 Cfr. en cartes: 235 …. pp. In queste annotazioni si ribadisce il rilevante ruolo della sorella sulla 94 95 Cfr.mercantesca catalano-siciliana” 94 capace di inserire ciascun personaggio in un contesto non più locale ma internazionale. 76 g. 13 tt. Banchieri e famiglie di mercanti nel Mediterraneo aragonese. 96 C. 168 tt. Pisa 1989. evidenziando così una chiarezza di rapporti tra persone che se pur non si conoscevano direttamente erano comunque collegati tra di loro dalla organizzazione bancaria . 114 tt. Petro Aglata e company de Palerm deu. 142 e 235. a IIII de agost 1478. DEL TREPPO.

Saggi e Rassegne”. BRESC. COLL JULIA’. p. in “Materia Giudaica. La “meschita judeorum”a Siracusa. 1995. 1415-1439. 101 C. 15-19 giugno 1992. “Medioevo. 4 (1984) pp. 181-190). V. Ufficio Centrale per i beni archivistici. SCANDALIATO. V 1964-1967. Arabi per lingua. Leiden. 185 di O.Boston 2003. V (14401457) Leiden. 98 100 . Questo banco. CUSUMANO. IV. 8-12. Caterina instaura un rapporto fiduciaro con i Salmons. Gli Ebrei in Sicilia sino all’espulsione del 1492. in “Archivio Storico Siracusano”. A. N. Köln 2001. 101 ad eccezione dell’ultimo saggio della Mulè. Gli ebrei prima e dopo il 1492. in AUSA.98 Dalla tabella relativa alle operazioni bancarie affiora chiaramente che le esigenze creditizie della nostra sono soddisfatte soprattutto dalla banca di Pere Marquet. 100 Cfr. SCANDALIATO. SIMONSOHN.piazza catalana in qualità di agente di Caterina e si riporta l’attenzione sul ruolo delle piazze siciliane nei rapporti cambiari tra Barcellona e altre piazze meno studiate da questo punto di vista. The Jews in Sicily. Atti del V convegno internazionale. vol. Boston. 291-302. 2-4.: A. A. VAQUER I BENNÀSSAR (1996. Per una bibliografia sulla lettera di cambio cfr. pp. tranferencia de la segunda. pp. 167181. 48. Ministero per i beni culturali e ambientali. 1963 pp. p. 3. Una letra de cambio y su recambio originales de 1461. Messina 2001. Siti ebraici dell’Ortigia medievale alla luce delle fonti notarili . The Jews in Siciliy. Palermo. ma non è dello stesso parere Shlomo SIMONSOHN. IV.102 lo ritroviamo attivo nella nostra documentazione dal mese di febbraio del 1475. Roma 1887. Note per la storia dei banchi in Sicilia nel XV secolo. la maggior parte delle operazioni intrattenute con i membri della comunità ebraica si realizzarono con l’ausilio del banco di Marco99 e Masià Salmons. RENDA la giudecca di Siracusa contava 5 mila abitanti. pp. come proprietario di un balaner ed esportatore di grano e sale: Cfr. ma la fonte permette di vedere anche una certa differenziazione di rapporti secondo la tipologia di affare o la nazionalità della persona interessata. Note sul movimento cambiario nella seconda metà del sec. GARCIA. Ebrei a Siracusa nel Basso Medioevo. LEONE. in particolare p. I Banchi Privati. 67 (2001) pp. 8-20. MILANO.TRASSELLI. Le lucide osservazioni a p. vol. XV: Barcellona-Avignone-Napoli. A. S. in “Materia Giudaica. pp. 6/1 (2001) pp. 38. pp. IX. Gli ebrei a Siracusa ed il loro cimitero. SCANDALIATO. secondo F. in particolare il capitolo sulla Sicilia. Storia degli ebrei in Italia. in “La rassegna mensile d’Israele. L’evoluzione dell’ebraismo siciliano in ambiente latino dal XII al XV secolo. che non solo si occupano della clientela ebraica ma sono un punto di riferimento Cfr. Cosenza 1993. Ibiza e Napoli nel 1467. 81-88. 447-454 99 Un Marc Salmons lo ritroviamo attivo tra Maiorca. sconosciuto a tutta la storiografia esistente sulla folta comunità ebraica di Siracusa100ed anche al Trasselli. 181 di A. Leiden. Barcelona 1974. A.Boston 2002. 167-179 e H. primi risultati della ricerca. El contrato de “dita” y la letra de cambio. Storia dei banchi della Sicilia. SIMONSOHN. Ebrei per religione. Infatti. Torino 1992. 9. in Italia judaica. 6 1981. Brill. Per una visione generale sugli ebrei in Sicilia cfr. in “Estudios Históricos y documentos de los Archivos de Protocolos”.

100. Les courtiers de commerce à Barcelone au XV° siècle. Nel 1477104 Caterina acquista da Sabbatino della tela per foderare due pale d’altare. Catania. IX /1-2 (2004) pp. Madrid 1993 pp. p. MULÈ. 15.106 Per il prestito il Sabastida aveva avuto in pegno dell’argento e alcuni anelli che furono restituiti al momento del saldo insieme ad un interesse di oz.anche negli affari con il clero. c. Nuovi documenti sulle comunità ebraiche della Sicilia Orientale: Messina. e riscuote anche un prestito effettuato dal marito a Moyses Alfanderi argentiere di Siracusa di 75 oz. 109 La canada probabilmente era la cosidetta cannata in siciliano. la stessa parola si trova anche in GUAL CAMARENA. 106 c. 101 . 10 per comprare alcuni oggetti di argento tra cui una brocca.109 due tazze 102 V.a essere le più numerose nelle operazioni con i Salmons. da Mazzui Sabba 2 pani di lino. 249. una salieria dorata e un’altra argentata. Per qunato riguarda la figura del corredor cfr. 107 Cfr. p. in Mèlanges de la Casa Velázques. Tome XXIX – 1. cfr. p.107 Dallo stesso Alfanderi108 Caterina spende oz. H. due coppe dorate. Siracusa. BRESC.105 da Miquel Sien 10 canne di tela e da Benedicto Comte 2 canne e 2 palmi di stoffa verde. BRESC (2001) pp. Arabi per lingua. 2 e tt. 1993. 186 ultima posta . in “Materia giudaica”. p. essi si muovono su più livelli e non sono dei semplici cambiavalute nel nostra fonte vi sono conti intestati chiaramente al Banch de Marc e Masia Salmons come a quello di G. 190. 17 e g. ma forse il banco dei Salmons è qualcosa di più. nonostante la formula reciti prestades graciosament.103 Tuttavia sono le registrazioni che vedono protagonisti i mercanti ebrei . BRESC (2001). Vocabulario del Comercio Medieval. le monache e chiunque trattasse con lei sia per piccole che per grandi somme. F. cfr. 214. p. 127-154. Aiutamicristo e per le operazioni usano le stesse tecniche. una canada. 259. da Rafael Efraym del cordellat pris per calze. ossia una brocca per liquidi che era anche utilizzata come unità di misura. Sembra opportuno segnalare a questo punto che agli ebrei e non soltanto ad essi la nostra Caterina presta del denaro. 103 Sono d’accordo con Bresc quando a proposito dei banchieri ebrei dice che essi restano nell’ombra dei pisani. Barcelona 1976. c. 187 e c. 59 tt. 4 bicchieri. PLAZZOLES-GUILLEN. Ebrei per religione. Messina 2001. 216-218. L’evoluzione dell’ebraismo siciliano in ambiente latino dal XII al XV secolo. da Ynuni 6 rotoli e 28 onze di cotone filato e due coperte per materassi. 215-216 108 L’Alfanderi esercitava anche altri mestieri tra cui il corredor insieme ad Aron de Titan come risulta da c. 231-240. 236. in Note per la storia dei Banchi. 104 Cfr. La presenza di donne tra i prestatori nella società del XV secolo è documentata anche dal Trasselli.come è già stato evidenziato a proposito del commercio dei panni e dei cereali . 105 Queste erano la base di ogni corredo matrimoniale. 205 e 226.

che hanno una credibilità nella comunità siracusana e dai quali potrà in caso di mancato pagamento avere in cambio della merce. 224 113 c. 253 115 c.alcuni di questi oggetti vengono subito rivenduti come la canada d’argento acquistata da un altro ebreo Johan Donedo per 5 oz.112 mentre nel caso dell’abbadessa si avvale di un notaio che stipula l’atto di prestito.110 e per due volte alla badessa del monastero di San Benedetto di Siracusa111e a Ramon Almaselles.115 e una seconda volta 50 once che dovrà restituire nel giro di 10 giorni in ducati veneziani.113 e non l’atto notarile. 68 e tt. a XXVIII de abril 1479 cinch oz. e a Paulo Guastella concede in prestito una volta 20 once. Un altro prestito lo concede a Aynuny nel 1477. Il 28 aprile 1479 invece presta 5 oz. 232 102 .-. Nel 1477 presta 200 ducati d’oro veneziani a Francí Miquel. A Paulo de Testaferrada presta ben 33 oz. equivalenti a oz. Possiamo notare che i prestiti senza un atto notarile la nostra mercantessa li concede a persone che conosce perfettamente. 220 114 c. di cui conserva la poliça de sa ma. 182 e c. 10. due piatti e due scodelle con anse .con un sole bullonato. tutte queste operazioni avvengono sempre 110 111 c. 207 c. tutti i crediti verranno riscossi dal banco dei Salmons. infatti sia Aynuny che Ramon sono dei fornitori dai quali ella acquista vino. spezie e olio. miele. les quals li prestí graciosament e aquelles me deu tornar per tot lo mes de maig primer vinent e tinch penyora II correges de hor e per mi lo banch de March e Masià Salmons. a Johanna Olzina che dovrà restituirle nel prossimo mese di maggio e in pegno prende due cinghie d’oro. 114 La senyora Johana Olzina deu. mandorle. 200 112 c.

238. pp. Promesse e lettere di cambio nel’400 siciliano. ossia quello di Guglielmo Aiutamicristo. ma non perché lo richiedesse la loro propria natura. dove la nostra operava preferibilmente tramite il banco più importante di Sicilia. Note p. Arabi per lingua. Le attività e 117 116 103 . 2001. c. los quals me promís e féu dita plana per don Matheu Diamant e aquells me deu donar per tot decembre primer vinent con apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina. Milano 1962. 523-543 123 Come esempi cfr c. in “Studi in onore di Amintore Fanfani”. 229 e H.123 ma andava ben c. en cartes: 28. pp. Salerno 1994. 81-82. p. CONDE Y DELGADO DE MOLINA. I catalani a Napoli e le lro pratiche con la Corte. pp. cfr. 247: Matheu Pons deu a VI de octubre 1478 sis oz.attraverso il banco dei Salmons.120 L’altro tipo di mediazione più comune. 122 Cfr. denou terins. 263. III Medioevo. 235 118 Pere Joan de Cardona. BRESC. DEL TREPPO.117 Notari Nicolau Steve deu que li prestí huyt oz. TRASSELLI. 74 e c. c. 31-112.119 In altre operazioni effettuate tramite i Salmons si evince anche il lavoro di intermediazione effettuato da questi banchieri – mercanti che si adoperano nella vendita di prodotti giunti da Tripoli a nome di Caterina a cui rimetteranno solo il guadagno della parte a lei spettante dell’intera operazione. essi la svolgono tra Siracusa e Palermo. come risulta da diverse poste dei libri mastri sia di Joan Çabastida che di Caterina 119 c. Ma l’operazione più importante con i Salmons è un pagamento di 400 once effettuato al conte di Cardona118 per una questione aperta probabilmente quando il marito era ancora vivo e poi risolta solo nel 1478. ma anche le altre pagine dove esaurientemente l’autore ha trattato l’argomento criticando le varie teorie. 120 Cfr. M. 42 e 229. per les quals ne tinch penyora una gandalla de perles e una correja de argent de la caxa. 121 Cfr. 27 e. concede un credito di 8 once al notaio Nicolau Steve e in pegno ha una collana di perle e una cinghia d’argento.121 L’apporto fornito dai banchieri siciliani a Caterina non si esauriva nei semplici termini di operazioni bancarie quali la rimessa di lettere di cambio. già socio del marito. 230 c. 177 e 158. ossia la semplice rimessa di lettere di cambio. bensì per ragioni estrinsiche e accessorie. in “Studi di storia meridionale in memoria di Pietro Laveglia”. R. la gestione di un conto corrente o l’accettazione di lettere di credito122 e dite.116 Ancora. 218. Questo esempio sembra dare ragione a DEL TREPPO a proposito del meccanismo della detta piana che poteva essere formalizzata in un contratto scritto.

Banchieri e famiglie di mercanti nel Mediterraneo aragonese. 109-182. delle gabelle pagate e delle provvigioni. TRASSELLI. come si evince dalla contabilità riportata nel mastro nei conti aperti a nome del banchiere. le sue osservazioni possono essere utilizzate purtroppo solo come semplici suggestioni comparative per le attività bancarie siciliane per la mancanza di una 104 . A. 15. Note. A Gugliemo infatti vengono pagate le spese che lo stesso anticipa a Palermo per i pezzi da lui scelti e che andranno a comporre a Siracusa la tomba del Sabastida. Note per la storia dei banchi in Sicilia nel XV secolo. Cosenza 1993 che corregge Cusumano “la dicta banchi non andava confusa con la promessa.125 e ancora si detraggono dal conto le once per la fornitura per drap de lana e de seda e tela de Holanda la qual drap e seda serviu per la persona de mon fill Stalrich e la tela per mon frare Pere Lull: si trattava di operazioni che si riferivano esclusivamente ai conti delle averies e più in particolare alle spese per alcuni membri della famiglia.126 le operazioni della Banca trecentesca di Pere Descaus e Andreu D’Olivella. in “ Archivio Storico Italiano” CLV (1997) pp. Storia dei banchi della Sicilia. ristampa del 1974 a cura di R.oltre. il primo si impegnava a ricevere ed a prendere in consegna a Palermo le merci inviate a nome della donna dalla Catalogna. Saggi e Rassegne”. 123-133.. cfr. Los mercaderes de Valencia en la edad media. PETRALIA. e G. c. cfr. Napoli 1988.si evince una certa familiarità e fiducia reciproca con il banchiere. 34 e 108 r. V. Infatti nei rapporti intercorsi con il banco di Guglielmo Aiutamicristo124 . CRUSELLES. in particolare in quello relativo all’arrivo e vendita di panni da Barcellona a c. pp. LEONE. 243. In altri casi invece le transazioni si riferiscono a una sorta di accordo tra il banchiere e Caterina. 125 Cfr. Roma 1887. anche E. TOGNETTI. Pisa 1989. CUSUMANO.fa presumere lo sconto”. 243. le merci poi a seconda degli accordi venivano rispedite a Siracusa o vendute sulla piazza della capitale in contante o a credito. in “Medioevo. 212-221. Sulla figura dell’Aiutamicristo e del banchiere-mercante cfr. Mezzogiorno e Mediterraneo: credito e mercato internazionale nel secolo XV. 595-643. essa era invece un’obligazione che adempiva alla duplice funzione del prestito e della fideiussione e . I Banchi Privati.il referente principale se non unico per tutte le operazioni internazionali o legate alla tesoreria regia . L’emigrazione dei Pisani in Sicilia nel Quattrocento. Lerida 2001. Giuffrida pp. per TRASSELLI. In entrambi i casi alla nostra l’Aiutamicristo inviava l’estratto conto relativo all’ammontare dei costi di trasporto. L’attività di banca locale di una grande compagnia fiorentina del XV secolo.. 124 Cfr. 1991. 126 Un’interessante analisi dell’attività di una banca locale si trova in S. 1993. pp. p.

infine. 130 cfr. Note. p. la sede principale del banco era Messina. SILVESTRI. 17. 473 e 478 e M. purtroppo i riferimenti si esauriscono nel mese di marzo del 1475. al segretario-contabile. Resta da segnalare. TRASSELLI. con cui Caterina conclude solo nove operazioni. Come è risaputo. 105 .VV. c. 424. 184. alla tessitrice per finire con i sacerdoti che celebravano le messe giornaliere sulla tomba del defunto marito. documenti e notizie. 128 Tranne un solo richiamo nel libro II nel 1479 ad un conto lasciato aperto ed intestato al balaner de la Rossa . di origine gaetana. DEL TREPPO.127 ma dalla nostra fonte appare con chiarezza la presenza di un’agenzia nella città fin dal gennaio 1472. III. I mercanti. p. quello di Lorenzo Carelli. MILITI. 1988. 1. 351-360. Le numerose operazioni con Marquet riguardano principalmente tutti gli affari lasciati in sospeso dal marito. p. A. 100.128 quando forse la Llull inizia a servirsi del banco dei Salmons. 4. pp. un ultimo banco.129 Della famiglia Carelli. in Messina e la Calabria nelle rispettive fonti documentarie dal basso medioevo all’età contemporanea Atti del 1° colloquio calabro-siculo “ Acta Fretensia”. vol. 16 e p. per altre citazioni su questa banca cfr. 355. Il riferirsi soprattutto ad operazioni iniziate anni prima dal marito testimonia probabilmente la presenza a Siracusa della filiale già prima del 1472. Gaeta e la Storia. p. ma rappresentano sicuramente un nuovo ed interessante tasello per l’identificazione ed il giudizio dei banchieri medioevali. G. Vicende mercantili di Calabria in alcuni registri notarili messinesi del Quattrocento. la gestione dell’eredità e i pagamenti a tutti i salariati che lavoravano alle dipendenze della nostra mercantessa: dallo schiavo domestico. 127 Cfr. 1989. 49 e pp. 43. n. c. Sull’attività bancaria napoletana durante il primo periodo aragonese. 267. 159. che si presume attivo con una filiale siciliana a Siracusa. p. Napoli 1953. attiva nel settore bancario si era occupato il solo Silvestri nel suo lavoro sui banchieri napoletani130 e proprio nella citazione dei mercanti – banchieri di Giovanni Martinez e documentazione isolana adeguata. ma la nostra fonte e la bibliografia esistente in materia hanno permesso solo alcune precisazioni al di là di essere citato a partire dal mese di luglio del 1479. infatti. 185 e 255.Il maggior numero di operazioni bancarie Caterina le realizza con la filiale di Siracusa del noto banco di Pere Marquet e company. e AA. 129 Cfr.

Las lectoras y la historia literaria.. 134 Cfr. 43-64. Tipologia de la documentació canviària medieval. 135 S. TOGNETTI. contratti di nolo e comanda. Rossetti. 1993. la concessione di crediti ad una variegata clientela può forse portarci ad alcune considerazioni che trovano riscontro nelle ipotesi esposte dal Tognetti nel suo lavoro sulla Banco Cambini a Firenze. dimostrandosi un’attenta operatrice economica capace di muoversi con quella dimestichezza che le veniva non solo dalla particolare posizione sociale ereditata dagli incarichi del defunto marito. 77 di L.134 L’analisi della pratica e cioè contabile di queste banche “locali” (quali i Simons o Marquet) l’accettazione e la tenuta di conti correnti. ma anche e soprattutto dalla formazione avuta nel proprio ambiente familiare. 133 Per una rassegna sulla tipologia documentale cambiaria medievale in Catalogna cfr. pp. pp. in “ Archivio Storico Italiano” CLV (1997) pp. il barcellonese attivo a Napoli Vincenzo Cariolla ( Vincent Carriol131) che rimette a Caterina delle grosse quantità di denaro tramite operazioni bancarie e lettere di cambio che vedono ancora partecipe l’Aiutamicristo. R. 227 r. Segura Graiño) Madrid 1993. CONDE Y DELGADO DE MOLINA. dite. 228-304. ossia moneta scritturale133 che le consentivano di realizzare affari per migliaia di once pur facendone circolare pochissime come era usuale in quest’epoca. 260 e 260 r. a cura di G. LUNA. 253 r. pp. c. C. al contrario esse rientrano spesso e volentieri fra le molteplici iniziative affaristiche di una grande azienda Cfr. 233. Il re banchiere. 75 – 96. in Spazio. Strumenti e processi di razionalizzazione dello stato aragonese di Napoli. Historia de las mujeres: compromiso y metodo" (ed. c. p.. 595-643. L’attività di banca locale di una grande compagnia fiorentina del XV secolo.. in " La voz del silencio II. 132 Cfr. DEL TREPPO. 106 131 .135 Alcune operazioni come quelle appena citate non sono esclusiva prerogativa a Firenze di piccoli cambiavalute . potere nell’Italia dei comuni. e p. società.Giovanni Carello si fa peraltro riferimento ad un altro mercante di stoffe presente nella nostra fonte.lettere di cambio. in “Lligall ” 7. capitolo II. contratti di assicurazioni. 303 in M.132 Anche in questo ambito Caterina dimostra di conoscere quell’insieme di ordini scritti . Napoli 1986.

Economie et société en Sicile 1300-1450. 1989. 286-287 e A. 138 Cfr. Stranieri e mercanti in Sicilia nei secoli XIV-XV.138 Nonostante un forte restringimento delle attività mercantili internazionali dovuto alla guerra di potere che afflisse la ciudad condal nella seconda metà del xv secolo. 139 Per la penetrazione maiorchina in Sicilia cfr. 8. Sulla perdita delle fonti dirette per la storia economica siciliana cfr. p. D. CI. I. L’analisi degli aspetti economici emersi da questa fonte induce ad azzardare un giudizio sul commercio catalano in Sicilia che forse non coincide del tutto con le idee espresse dalla più recente storiografia. quanto piuttosto una trasformazione degli stessi operatori catalani e veneziani residenti in Sicilia.B. MINEO. 1992. 136 137 Molti di queste donne e uomini stranieri in qualità di Idem p. H. 1150-1450. ABULAFIA . El comercio y el reino de Mallorca. BRESC. in D.non come piccoli banchi a cui non si addice tanto l’aggettivo “locale” ma possiamo forse chiamarli aziende bancarie che operano oltre che a livello locale anche a livello internazionale come quella riconosciuta dell’Aiutamicristo. 2 vol. pp. ROMANO. non sembra percepirsi una crisi del commercio internazionale ed in particolare con la Catalogna che resta ancora sostenuto dal rapporto con Barcellona e Maiorca139. pp. il noleggio delle galee di stato. fasc. Las ciudades de la Península Ibérica e del reyno de Mallorca y el comercio mediterráneo en la 107 . C.. S. inclusa la nostra Caterina sono consapevoli di trovarsi a vivere in una regione che stava attraversando una congiuntura favorevole anche per i cosiddetti mercanti di origine forestiera ma stabilmente insediati nell’Isola. R. Il Mercato dei panni a Palermo nella prima metà del XV secolo. TRASSELLI. in “Rivista Storica Italiana”. GARÍ. IIIII.136 Questo ci porta a considerare i banchi citati nel mastro. anche se la banca dei fratelli Salmons è meno conosciuta per mancanza di fonti137.dell’epoca come il commercio internazionale dei tessuti e dei gioielli. Questi ultimi. ABULAFIA. La Sicilia medievale di Henri Bresc. periferia e sottosviluppo. En las costas del Mediterráneo occidental. Potere e Mercati in Sicilia. le pratiche assicurative . Catanzaro. in Cultura ed Istituzioni nella Sicilia Medievale e Moderna. in “Economia e Storia” IV. 722-759. in particolare i Salmons ed il Marquet – con le dovute cautele. Un monde méditerranéen. Torino 1996. le speculazioni sui cambi internazionali. Roma 1986. EPSTEIN. 3. 597. Nazione. 1957. Secoli XIII-XVI.

140 Edad Media. lasciando ad altri operatori stranieri. Las ciudaees de la Península Ibérica e del reyno de Mallorca y el comercio mediterráneo en la Edad Media. pp. Un emporio mediterráneo. 140 Su questo concetto cfr. banchieri e funzionari del Regno avevano rivolto i propri interessi verso il movimento commerciale regionale e infra regnum che sicuramente permetteva loro un ampio spazio di azione e un margine probabilmente più sicuro nei guadagni. Barcelona 1996. pp. En las costas del Mediterráneo occidental.mercanti. e sul ruolo avuto da quest’ultima nel dialogo tra le città del Mediterraneo. ABULAFIA. in particolare ai veneziani frequentatori dei porti della Val di Noto. Barcelona 1996. Barcelona 1996. El reino catalán de Mallorca. IX-XVII. 108 . una parte del commercio internazionale del grano. Manca tuttavia un’indagine più approfondita sulla comunità catalana a Siracusa ed in generale su tutti gli operatori economici stranieri presenti nella città. 115-154 e D. ABULAFIA B. GARÍ. l’interessante impostazione data dalla Garì al volume D. sede della Camera reginale.

i fornitori o rivenditori è opportuno precisare anche in questo caso alcuni limiti della fonte. despessa de la casa de Saragoça e despessa de la casa de la Brúcola sui quali si propone un’analisi qualitativa ed in parte quantitativa. l’abbigliamento. Ovvero la documentazione per la caratteristica sinteticità non permette di risalire al luogo di provenienza del prodotto – tranne in alcuni casi come per la carne o per i tessuti – neanche attraverso una lettura del libro preparatorio. (a cura di) Studi dedicati a Carmelo Trasselli. caxa. 269 vi sono registrate le spese per la costruzioni di 3 miglia di canali per la conduzione dell’acqua. ad esempio si segnalano vari tipi di botte che variano da una capacità di 3 . 114-115). libri.2 altro limite che si pone ad una indagine relativa alla reale quantità degli alimenti è la non perfetta conoscenza delle misure di capacità dei prodotti. pp. 639-650 e E. EPSTEIN. Maestri bottai in Sicilia nel secolo XV. Messina 1983. come è noto queste si differenziano a seconda del luogo e del prodotto Mediterraneo. in “Nuova Rivista Storica”. spese per la manutenzione delle case1 e delle barche. 39 conservato nel medesimo archivio. Ma prima di esaminare i prodotti alimentari. l’aquisto di suppelletili ed oggetti preziosi.La vita quotidiana attraverso i conti delle averies e delle dimore L’alimentazione. il commercio al minuto ma anche l’attenzione verso alcuni oggetti e situazioni e tutto ciò che è parte della vita quotidiana in genere sono altri elementi presenti nella nostra fonte in differenti tipi di conti: averies. le feste. infine l’impossibilità esistente nel quantificare il numero dei consumatori di questi cibi C. in G. La Sicilia nei Manuali di Mercatura veneziani. eretat. 195-216. Riduzione di tutte le misure consetudinarie in Sicilia. pp. l’illuminazione. TUCCI. i manufatti. 6 o 12 salme. (1996 pp. da me anche consultato. A. Motta. Palermo 1877. RUGOLO. in tutto il bacino del e non sempre le equivalenze tramandateci dai preziosissimi manuali di commercio medievale sono d’aiuto.3 ma nel nostro caso si è cercato di calcolare alcuni dati per avere un’idea più reale delle quantità consumate. i regali. 3 U. 1985. 2 Il manuale del nostro mastro corrisponde al manoscritto n. 109 1 . per una generale panoramica sul problema dell’unificazione delle unità di misura in Sicilia cfr. AGNELLO.

pp. subito dopo riscontriamo nel gruppo domestico anche la presenza di altri personaggi: della balia. J. il grano.non permette di calcolare il consumo pro capite. in AA. 110 . XIII-XVIII. Due “Alimentazioni”del basso Medioevo: la tavola dei mercanti e la tavola dei ceti subalterni. lo zucchero ed il miele. Casa.446. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. senyora de la Vall d’Osor. Secc. l’olio. 8 ma con alcune differenze. in Alimentazione e nutrizione.come si evince dalle tabelle in appendice . le interessanti considerazioni sulle fonti contabili per la storia dell’alimentazione in A. Carbò. 33. Ma quante altre persone in realtà mangiavano alla stessa mensa? La nostra fonte non lo documenta. alla festa di S. 821-829. 357-350. la carne. CANAL I FARRE’. in “Napoli Nobilissima” vol. arredamento e alimentazione in Sicilia tra 400 e 500. vi è solo il riferimento a ospiti particolari in giorni ben precisi5 e quindi come già evidenziato la nostra analisi sarà principalmente di tipo qualitativo. L’alimentazione L’analisi di questi conti ha consentito di delineare l’assortimento qualitativo dei generi alimentari consumati da una famiglia catalana del ceto mercantile nella Sicilia orientale della seconda metà del XV secolo. Nicola e a quella di Natale. per quanto in maniera molto generale. GIUFFRIDA.ANDREU I DAUFI’.A. pp. in particolare p. Prato 1997 pp.documentata nel suo libro di conti. del segretario. infatti.127 e 128. 1994.4 Sappiamo. che il nucleo familiare era composto da cinque persone. 7 J. l’orzo.i prodotti più consumati sono il vino. Prato 22-27 aprile 1996. pp. 121-138. SERRA I TORRENT. dei servi e di altri dipendenti.6 quella di una nobile catalana Sança Ximenis7 . in un articolo del Giuffrida riguardante la dieta siciliana tra ‘400 e ‘500. Edat Mitjana”. 4 seguono in quantità molto inferiore gli altri alimenti Cfr. Lleida 1995. GIACONOVO. La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. 5 Esempio a c. Documentación notarial e historia de la alimentacón. 3-4. 84 relativo alla venuta di F. Gli alimenti presenti sulla mensa dei Sabastida i Llull sono in linea di massima gli stessi già documentati. 444 .e anche in quella dei mercanti toscani del 300. Milano 1983. f. RIERA Y MELIS. il pesce. 6 R. XXVIII Settimana di Studi. in La famiglia e la vita quotidiana in Europa dal 400 al 600. Fonti e problemi. madre e quattro figli. le uova.VV. In percentuale . a través dels seus llibres de comptes (1440-1443). 8 M.

745. p. come si specifica nel mastro. 9 i confetti. àrea de convergència de sistemes alimentaris: segle V-XVIII: XIV jornades d’Estudis Històrics Locals. pp. panses. troviamo documentati solo una volta la ricotta e più spesso il caciocavallo siciliano che come è noto. le mandorle e le noci insieme con lo zucchero venivano quasi sempre comprati e consumati durante le due principali feste liturgiche. non erano conservate nell’olio ma piuttosto in salamoia o essiccate al sole e salate. p. insieme al parmigiano. le sardine e le sarde. Fruita seca i torrons. le spezie di cui manca la menzione specifica. nel nostro caso il fornitore era un certo Francisco de Sevilla. infatti nel caso di prodotti lavorati come l’uva passa – panses – se ne specifica la tipologia. 211. Diccionari Català-Valencià – Balear. erano vietate dalle norme cristiane nei giorni di astinenza dalle carni e durante il periodo quaresimale. 111 9 . tipicamente siciliane. Maestri. F. 12 cfr. vol. RUGOLO. 10 Questo frutto era molto in auge nel tardo Medioevo. citato solo tre volte.T.utilizzati in particolari occasioni e periodi dell’anno. era uno dei cibi più affermati dell’Italia medievale. p. è presente durante tutto l’anno insieme con le uova. in senso generico. Palma 1996. ALCOVER-MOLL. sicuramente si riferisce a prodotti freschi di stagione. Ad esempio il torrone. Figues. 158 e c. dove si intende una foglia di farina cucinata con o senza zucchero. in “La Mediterrània. era sicuramente un prodotto importato dalla Spagna o dal Medio Oriente. cfr. L’altro prodotto ittico consumato è quello in conserva: la tonnina. esportato in tutto il Mediterraneo ed in particolare a Roma presso la Cfr. la frutta acquistata e registrata in molti casi insieme al pesce e alle uova è un prodotto consumato nei mesi estivi e la fonte. 13 Cfr. venivano poi vendute in barili costruiti nelle stesse tonnare. c. 30 11 Per l’uso e la produzione di frutta secca cfr. alimento ad elevato contenuto proteico. 193. mentre le uova. considerate prodotti animali.13 Tra i formaggi. VII. le neulas. ed era uno degli alimenti del periodo dell’avvento e della quaresima. 191-208. MELIS.12 Il pesce. M. I vini italiani nel medioevo. FERRER I MALOLL. pur riportando genericamente fruyta – solo in un caso si nominano le melegrane 10 .11 Il riso. Prato 1984. Natale e Pasqua.

LOMBARDO. v. pp.corte pontificia. 27-55. mentre. nonostante la Sicilia fosse uno dei centri di produzione più importante del Mediterraneo. tanto da lasciar prevedere una coltivazione propria annotata nei quaderni 14 Cfr. 80 e c.15 La forte percentuale di miele e zucchero consumati non evidenziano una differenziazione di uso . Camera urbis dohana Ripe e Ripecte. pp. Relativamente agli ortaggi invece il manoscritto non reca alcuna notizia.e la diversità era logicamente solo nel prezzo. 105-119. si ha un grosso acquisto di cipolle – 8 quintali . NADA PATRONE. TRASSELLI. pp. EPSTEIN (1996. ABULAFIA. 111 e EPSTEIN (1996. II.del primo come dolcificante in cucina e dello zucchero come consumo esclusivo di alcune particolari occasioni . PALERMO. ella pagava in prodotti come il grano in alcuni affari. pp. Il cibo del ricco e quello del povero. TRASSELLI. L’alimentazione contadina nell’Alto Medioevo. La produzione dello zucchero nei domini della Corona d’Aragona. Il porto di Roma nel XIV e XV secolo strutture socio economiche e statuti. a conferma del fatto che si tratta di un piatto riservato ai ceti più poveri. M. pp.14 L’assortimento qualitativo dei formaggi consumati dalla nostra famiglia purtroppo è limitatissimo. cfr. C. 59 Roma 1978. ROSSETTI e G. in Medioevo Mezzogiorno Mediterraneo . L. D. L. 16 M. 293-295). a cura di G. Torino 1989.16 ma si trattava pur sempre di un prodotto che proveniva da una lavorazione organizzata diversamente da un semplice artigianato17 e per giunta richiestissimo sul mercato isolano e non. 17 Cfr. p. Liber introitus 1428. 104. manca infatti qualsiasi riferimento ad altre qualità sia di produzione straniera sia isolana. 112 .176. 340.che molto probabilmente venivano usate non solo come odore ma anche come rimedio per molti malanni. Produzione e commercio dello zucchero. Roma 1979. MONTANARI. Napoli 2000. Studi in onore di Mario Del Treppo. 175. 206-215). in particolare p. Lineamenti di storia dello zucchero siciliano. il che fa propendere per un consumo di prodotti caseari locali che probabilmente la nostra mercantessa scambiava con altri di sua produzione e forse per questo non meritavano alcuna registrazione nel mastro. C. p. Napoli 1988 p. pur se una sola volta. in “ Archivio Storico per la Sicilia Orientale” 1973. A. 303. VITOLO.N. c. 15 Il baratto cosituiva un altro degli strumenti usati dalla nostra mercantessa nelle operazioni commerciali e per altri tipi di merci. I legumi vengono acquistati due sole volte nell’arco di sette anni.

BARUZZI. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles 1440-1443. caprina e suina. Edat Mitjana”. 119. nel 1473 di 169 montoni e di 188 castrati. senyora de la Vall d’Osor.21 Tuttavia il grande consumo di carne era quello dei moltons e dei becos crestat.VV. Oltre alle carni bianche è documentato il consumo di carne bovina. 1981.ANDREU I DAUFI’. El Llibre de Comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. M. Per il 1472 è riportato un acquisto complessivo di 429 montoni. 153. SERRA I TORRENT. 337-352. nel 1475 di 121 montoni e 67 castrati. 22 Cfr. c. che pur essendo considerate alla stregua delle frattaglie. MONTANARI e M. La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. op. Per la carne di pollo.delle masserie o delle vigne. Lleida 1995. il manoscritto specifica quasi sempre il consumo durante le festività natalizie. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. H. e NADA PATRONE. 278-280. CANAL I FARRE’. a través dels seus llibres de comptes (1440-1443).22 I montoni ed i caproni castrati (becos crestat) venivano acquistati quasi sempre nell’entroterra ragusano a Chiaromonte. Oltre che dai conti della despessa anche dal conto della compra de bestiar possiamo conoscere quali erano gli animali espressamente destinati al consumo di carne. 20 Cfr. 84 e 165. centro alle pendici dei monti Iblei. in occasione di ospiti particolari ma anche molto spesso per le zuppe o brodi in caso di malattia di uno dei membri della famiglia. ad esempio. in “Archeologia Medievale” VIII. in AA. c. p. 57.A. BRESC. cit. sommati a 18 19 Cfr. e per alcuni anche il motivo.18 che quindi non necessitava alcuna registrazione nel mastro dove non si trova neanche quella relativa alle spese di trasporto dalle loro terre coltivate dai massari. 339 e J. CANAL I FARRE’. Prima dello scavo antropologico: Cibo e salute dalle fonti archivistiche. 113 . 131.20 lavorazione documentata nella nostra fonte anche per le lingue di bue. J. c. p. pp.19 o secondo una delle tecniche fondamentali di conservazione quale la salagione. Il maiale veniva consumato sotto forma anche di insaccati. 192. J. erano allo stesso tempo un cibo molto apprezzato nel Medioevo. 165. SERRA I TORRENT. Bologna 1981. Questi dati. p.ANDREU I DAUFI’.A. Porci e porcari nel Medioevo. Barcelona 1992. J. c. Cfr. nel 1476 di 140 montoni e 6 castrati ed infine nel 1477 si acquistano solo 18 montoni. 21 Cfr.

t. G. a Brucoli si adoperava la salma piccola cfr. LOMBARDO. v. p. exàrcies e palaments. pp. Prendendo come punto di riferimento il manuale del Balducci29 dove 39 o 40 cafissi di Sicilia equivalgono a 1 botte mena di Cfr. MONTANARI. 99. Porci. Vos pregam que al dit Matheu prestets un cors de galea ab ses veles. 25 Cfr. 1405 (Anuari IEC. pp. Conjunt dels rems d'un vaixell. Casa. EVANS. 28 Cfr. pp. si registra anche l’acquisto di 13 giarre di olio maiorchino. come si è già detto. 33. pp. in AA. ETIM. e anauen-se tan prop que quasi lo palament se tocaua. Genova 1981. 2 (1975) e M. 567). p. 115 29 F. La pratica della mercatura. pp. Temps modernes.25 Un’annotazione a parte meritano il vino e l’olio. GIUFFRIDA.: derivat de pala. V. in Mèlanges de l’Ecole Française de Rome – Moyen Age. 639-650.26 per il trasporto dal palament27 a casa ed i costi per la preparazione delle botti..(1996. Tirant. 27 ALCOVER I MOLL: PALAMENT m. II. U. Considerazioni sul consumo della carne a Palermo nei secolo XIV e XV. Milano 1983. 369-393. Entrambi erano in parte prodotti in proprio. 799 mentre una grande è di hl 3. 26 Cfr. inoltre. corsari e pirati nelle acque di Messina (Ricerche sui documenti notarili del secolo XV). Lavori e salari nella Sicilia del Quattrocento ( La terra e il mare).446. R. M. 384. Fonti e problemi. 478. p. 643. 24 1 salma piccola corrisponde hl. CambridgeUSA 1936. sul consumo e sugli allevamenti cfr EPSTEIN. TUCCI. in G. confermano come già ampiamente dimostrato dal Giuffrida che la carne rappresentava il vero e proprio piatto base nell’alimentazione siciliana del XV secolo. Totes les galeres anauen ajustades per dar scala en terra.VV. 115 114 23 . MOTTA. A. 172-178). doc. 444 . c.28 Per l’olio.2. per l’orzo il consumo minimo si ebbe nel 1472 con 20 tomoli ed un massimo di 54 salme e 10 tomoli nel 1473. p. La Sicilia nei Manuali di Mercatura veneziani. ant. a. erano il grano e l’orzo che venivano consumati in una media che variava da un minimo di 20 salme e 2 tomoli24 per il 1476 ad un massimo di 60 salme e 20 tomoli di frumento per il 1473. Messina 1983. arredamento e alimentazione in Sicilia tra 400 e 500. per la coltivazione della vigna l’articolo di R. Saggi e documenti.quelli della carne di pollo e di maiale. (a cura di) Studi dedicati a Carmelo Trasselli. 23 Gli altri prodotti base. BALDUCCI PEGOLOTTI. 249-285. c. DENTICI BUCCELLATO. a cura di A. purtroppo oltre al pane la fonte non accenna a nessun altro prodotto lavorato come ad esempio la pasta (vermicelli o lasagne) che pur si ritrovano in altre fonti contemporanee. in La famiglia e la vita quotidiana in Europa dal 400 al 600. GIUFFRIDA. II. Traffici. ossia provenivano dalle vinya de Saragoça e di Brucoli come testimoniano tutte le spese per la coltivazioni dei terreni. il resto è tutta produzione siciliana e in parte autoconsumo. V.

TUCCI. 115 . MONTANARI. genere nutritivo di primaria necessità per una società che non conosceva ancora l’uso del tè. 135. M. 334-335 31 cfr. pp. PINI. Applicando questa equivalenza nel 1474 si ha un acquisto ad esempio di 34 cafissi. nel 77 circa 468 litri e nel 1478 solo 168 litri. Si può notare quindi che il consumo oscillava attorno ai 260 litri l’anno. III. mentre nel 1479 384 litri di cui 30 cafissi provenienti dalla vigna di Saragoça. nel 1475. p. 374-376 32 Cfr. L’Alimentazione. Tra i concorrenti dell’olio d’oliva per gli impegni culinari troviamo poche citazioni. Un aspetto trascurato del commercio del vino. nel 1475 si ebbero 20 cafissi dalla proprietà di Siracusa. Napoli 1978.30 calcolando che quest’ultima aveva capacità di circa 450 o 480 litri. si è valutato che ogni cafisso era di 12 litri.Napoli.32 In tal senso è assai significativa la grande quantità di vino riportata in questi conti. Per il 1472 si segnala una quantità di 22 30 Z. ossia ben 240 litri. pp. derivanti dalla sua funzione nella liturgia cristiana. comprese le isole. ossia di 408 litri di olio. A. come quello sacrale-mistico. del caffè e di altre bevande eccitanti ed esotiche31. 803 – 820 e dello stesso autore Vite e Vino nel Medioevo. di una quantità non specificata di lardo. Questo consumo era riferibile esclusivamente all’alimentazione. Bologna 1989. E’ ormai noto che il vino. ovvero grasso suino che come il sevo era già molto diffuso dal Trecento in tutta la penisola italiana. La viticultura italiana nel Medioevo: Coltura della vite e cionsumo del vino a Bologna dal X al XV secolo. in “Studi Medievali” XV (1974) pp. uno status symbol che differenziava il ricco dal povero”. tenendo conto che l’olio non veniva adoperato per la conservazione di nessuna sostanza alimentare. I. nel 1476 ben 360 cafissi. in Studi in memoria di Federigo Melis. era caricato nel Medioevo di un complesso di significati simbolici. vol. 122 e p. ma non bisogna dimenticare che costituiva anche “una delle poche forme di evasione” offerte alla gente del tempo oltre che “ elemento che qualificava socialmente chi lo produceva e chi lo consumava.

ovvero. 513 litri. di ipotizzare un cambiamento nel microclima: questo tipo di produzione. anche se non è da escludere che i diversi carichi di vino forniti da barcaioli messinesi e liparoti potrebbero essere stati di vino di Calabria. infatti pur dando un vino inferiore garantiva una conservazione inalterabile durante l’intero anno. 208-209) ed in TUCCI (1978. Le annotazioni del solo mosto. equivalenti a 11. c.169 litri circa. ma questa produzione non fu in grado di soddisfare le esigenze di autoconsumo della nostra famiglia catalana che ne acquista altro da vari fornitori. Secc. Nel 1473 si registra un consumo di 37 salme. uno dei più apprezzati e costosi del Medioevo. XXVIII Settimana di Studi. Dal 1475 compare il vino mosto. pp. Prato 22-27 aprile 1996. Prato 1997 pp. potrebbero permettere attraverso lo studio dei conti dei libri mastri successivi. V. García Marsilla35 possiamo affermare che.33 il 28 febbraio del 1472 è annotato l’unico riferimento esplicito al vino calabrese34. Le altre bevande che appaiono nei conti sono la limonata e lo sciroppo . I conti della compagnia Datini di Valencia (1404-1410) in Alimentazione e nutrizione. V. pp. 831-839. nel caso in cui continuasse la presenza esclusiva del mosto. dal 21 ottobre 1477 fino al gennaio 1479. 116 33 . L’alimentazione nell’ambito mercantile. la dieta è molto austera e rispecchia in buona parte anche quel rigore religioso con cui i commercianti compivano i precetti restrittivi della Quaresima.botti e mezza più un carretel. ossia 483 litri. dell’Avvento e della Resurezione. Parafrasando J. 334-35) 34 Cfr. GARCÍA MARSILLA. A quest’aspetto religioso si affiancava un’altra voce di spesa documentata nel mastro e cioé quella Le quantità son state ricavate prendendo come unità di misura la botte di vino di Messina di 6 salme. posto che una salma era di 80. 15 35 J. pur trattandosi di una famiglia agiata. XIII-XVIII. nel 1474 di 223 salme e mezzo di cui 71 ½ provenienti dalla vigna di Siracusa e 100 da quella di Brucoli. questi dati sono presenti in RUGOLO (1985. che sembra soppiantare quasi completamente nel consumo ma anche nella produzione il vino “comune” così come dimostrano le registrazioni degli ultimi anni.

38 Cfr. esempio conti averies a c. nel 1472 per gli schiavi di casa si comprano 94 canes de erbatge lo qual serví per vestir los sclaus per una spesa di 5 onze e 15 tarì.3 g. 44. 39 Cfr. circa 58 onze. ciò si intuisce da varie poste e da due in particolare.39 in cui si registrano i pagamenti per i medici che vennero ad assisterlo ancora vivo ed alcuni cappellani che erano arrivati da Siracusa a Brucoli per trasportarne il corpo. c. o meglio per tutte le persone a carico dell’azienda. provvedeva Caterina stessa tramite la compravendita di tessuti di ogni qualità e colore. In alcuni casi si citano accordi con artigiani per la lavorazione del cuoio .spesso di cavallo – e per fase della cucitura era previsto l’intervento di calzolai di Siracusa. e la stessa Caterina dona frumento in cambio di messe o confessioni a domicilio utilizzando così una diversa forma di pagamento. 3 r. attraverso le quali i mercanti cercavano di dimostrare costantemente le loro profonde convinzioni religiose. 117 . Il Çabastida sicuramente muore nella casa-castello di Brucoli. 1 tt. c. al trasporto di tutti i materiali necessari alla costruzione del sarcofago. si paga oz. 10 e c. di vestiti confezionati e la fornitura di scarpe o cuoio. era stata spesa per lo preu de 22 peses e 7 cannes draps negres comprà per vestir los servidors in occasione dei solenni funerali del marito che si tennero molto probabilmente a Siracusa. 1 e c. Tutti i 36 37 Cfr. dopo aver trasportato la salma da Brucoli. 112 e 194.37 Le spese variavano a seconda della persona per cui si acquista. I conti accesi proprio per questa triste occasione sono pieni di dati: dalle spese per imbasalmare o meglio profumare il corpo del marito con cera e balsami. 6 al sarto Andrea di Pati per cucire i vestiti a sedici schiavi e tre schiave.relativa alle almoynas o elemosine.36 I vestiti e gli oggetti personali Ai capi di abbigliamento per tutti i membri della famiglia.38 una somma molto superiore .

foto in appendice 45 Purtroppo non si riporta il nome. 34. pp. c. c. c. dal primo conto apprendiamo che i marmi per la costruzione del sarcofago e per l’altare della capella provengono da Messina e Palermo.44 venne acquistata da Guglielmo Aiutamicristo a Palermo per 30 oz.. raffigurante un cavaliere col volto coperto dal elmo. altre 6 oz. 141 Cfr. 47 e G. per completare il monumento funebre si acquistarono anche quattro leoni di marmo da Francisco Ferrer di Siracusa per 3 oz e 18 tt. Palermo 1993. 138 44 Attualmente conservata nel Museo Regionale di Palazzo Bellomo a Siracusa. AGNELLO. TRAMONTANA. Vestirsi e travestirsi in Sicilia. p. 118 . 39-40.138. c. 51-59. 46 Cfr. Roma 1964. attribuita al grande Francesco Laurana. 42 Cfr. AGNELLO. in totale furono spese solo per il monumento funebre 49 oz. G. Per tutti i componenti della famiglia si comprano i tessuti neri e si chiamano i sarti per cucire per l’occasione i vestiti adeguati al rango. L’architettura aragonese. c. Roma 1942. per gli arazzi funebri.. mentre 12 tt.40 permettono di ricostruire quasi completamente il rituale di un funerale di un mercante e funzionario della Corona d’Aragona di cui l’artefice principale fu sempre Caterina.46 e dal contenuto di questa documentazione doveva essere simile a quelle opere d’arte .pagamenti per le stoffe dei vestiti. in particolare il paragrafo La “toilette funebre”pp. c. circa per la capella. 3. cfr. 43 Cfr.catalana in Siracusa.41 Un’attenzione particolare merita la Despessa feta en lo moniment e per la cappella familiare42 nella cattedrale di Siracusa sulla quale i Sabastida acquistarono anche il diritto di jus patronato.prodotte in Sicilia e nel Regno della Corona d’Aragona in occasione 40 41 Cfr. il prezzo normale forse per un manufatto che dallo stile della lastra. la lastra tombale già lavorata. e altre 50 oz. Siracusa nel Medioevo e nel Rinascimento..43 Infatti. furono dati come compenso a un certo Juliano de Grimaldo picapedrer (scalpellino). vennero pagate allo scultore45 per la lavorazione della copertura. 38 e 141 e S. per le lance e le spese per le celebrazione delle messe in diverse chiese e monasteri in suffragio dell’anima del marito.

c. in parte per i propri fratelli e in misura minore per la balia e criada de casa Ysabel. La varietà dei tessuti utilizzati è quanto mai ampia: dai panni neri . in El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als Decrets de Nova Planta. nonostante fosse già diffusissima la produzione sericola siciliana. 213 e c. 3 r. 51 alla preziosa seta e tela d’Olanda per il figlio Stalrich e il fratello Pere. p. 69-80. per mantelli e berretti. Questi acquisti confermano come ancora in quegli anni l’élites mercantili si forniscono sul mercato estero di tessuti di seta. GARCÍA MARSILLA. I Catalani ed il Castello a mare di Palermo. Barcelona 2003.69-70) 52 Cfr.47 Ma la spesa maggiore registrata in questi conti si riferisce al guardaroba – panni. vestiti. c. in “Ars Longa”. e sul lavoro dei sarti ed il confezionamento dei vestiti cfr. v. (1993 pp. 49 cfr. 6. .53 Il velluto nero e leonato è usato per gonne. Per un panorama sulla morte e sull’arte funeraria in epoca medievale in uno dei territori della Corona d’Aragona cfr. scarpe ed accessori . cast. 51 Cfr. 384. BRESC.che rispecchivano i motivi dell’onore e l’esclusivismo di classe di chi le commissionava e possedeva. p. ALCOVER-MOLL: Camelot (i ses variants camellot. pp. acquistati tramite Guglielmo Aiutamicristo a Palermo o a Napoli. V. EPSTEIN. Arte funerario y sociedad urbana en la Valencia medieval. teixit de llana mesclada amb pèl de camell o de cabra. c. Un Monde. xamelot i xamellot).di cotone e fustagno comprati a Palermo e poi confezionati a Siracusa o a Brucoli per il lutto paterno come si è appena riportato. pp. c. Numerosi sono i ed è si ordina direttamente a Venezia recapitata tramite mercanti veneziani operanti in Sicilia. II. (1996. 54 Cfr. pp.questo colore era uno dei più in voga in Sicilia nella seconda metà del XV secolo50.52 è per lo più nera. m. fibre tessili.48 lo schiavo domestico di nome Bubi49 e l’uomo di fiducia chiamato Villanova. in XVII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. camelote. 231. 175. SARDINA. ma non mancano anche acquisti di seta burel o carmesì. 204 e 238. 48 cfr. 479-80 e P.che la nostra signora confezionava per i figli. 50 cfr. 261 53 cfr. c. 1995. ant. 119 47 . sepulcro y luminaria. 127 55 Cfr. J. TRAMONTANA. 202-206).54 Il xamellot55. Capilla.di una esequia . riferimenti alla seta veneziana che. 379-393.

Sóller. (1993 p. alla cosiddetta seta di Firenze58 per lo più verde . 58 Cfr.59.. cana.61 Da Napoli arrivavano anche i panni di lino e di cotone. més basta i senzilla que la pita. verda. TRAMONTANA. ALCOVER-MOLL: Roba feta amb lligat de plana. Angela per XVIII canis de filempua64e per tessere le fodere dei materassi. ALCOVER-MOLL: pali: Un pali de tela negre ab animals vermells. EPSTEIN. Joanna Serra per 17 canne di tela. (1996. Sulle importazioni di cotone. 60 Cfr BRESC. VII. i usada especialment per a folros de capells. 98-101). 57 Cfr. ab son frontal de tela doc. 61 Cfr. doc. Ana Lenyani per texidura de 36 canes tela a rahó X g. 1626 (BSAL. despullant-los de las tovallas. que serveyx per tots jorns. doc. 70-71). 205 e c.57 I riferimenti ai famosi veli di Messina. 62 Cfr. c. 59 Il verde era uno dei colori più usati per le stoffe anche perchè era considerato nel medioevo il colore dell’amore. c. Françuna per 18 canne di tela. 324). a. a. EPSTEIN. Vint y set palis de misa obrats de seda. e allo stesso tempo si registrano alcuni acquisti di rotoli di cotone filato. 244. 226.oltre a servire per le gonnelle delle figlie. lino a Siracusa e sulla produzione locale cfr.li56 donati uno al convento di S. 485).(1996 p 183) 63 TRAMONTANA. Lucia de Mestre Perucho è pagata quasi in forma di subcommissione per mans de madona Margarita Guerra e foren per texidura de 28 canes tela a rahó II tt. (1993 pp. (1986 p.. 120 . ALCOVER-MOLL: drap de tela clara i prima que es brodava amb fil o seda. cana. è anche utilizzato per due pal. 64 Cfr. a. madona Margherita Guerra per texidura de XIII canes e mija tela. 194. 236. e per l’impiego e produzione delle principali fibre tessili cfr.63 Nella nostra fonte vi sono diversi riferimenti a donne tessitrici: Agata di Augusta che tesse 16 canne di tovaglie da tavola. 191. Robant los altars. cfr. IIII g. 1485 (arx. de Montblanc).colore molto di moda in quell’epoca in tutta i territori della Confederazione aragonese. Benedetto e l’altro per l’altare della cappella di famiglia. II. p. 1561 (Hist. di lino d’Alessandria proveniente da Rodi e di lino calabrese62 che venivano consegnati poi ad alcune donne che come è noto si dedicavano non solo alla tessitura ma anche alla stessa confezione dei vestiti. Xia per 23 canne di 56 Cfr.. c. 184-186). ordit de seda i trama de cotó. palis.ai tessuti damascati ed ai panni di Courtrai60 sono sempre per gli abiti che dovranno essere confezionati per lei o per le figlie in occasione di alcuni avvenimenti speciali come ad esempio il matrimonio della figlia Bastida o del fratello Luis. 752).

alle mantelle o cappe di tessuto e di pelle sia maschili che femminile spesso foderate con pelli di agnellino e ad alcune gonne sono gli unici riferimenti ai vestiti confezionati. (1993 p. 1988.41-96. 68 Cfr. 21-22. c. (1986 pp. anche da queste semplici annotazioni.65 Si evince così. jubón. in Imprese industriali in Sicilia (secc. 191. 71). Aspetti e problemi del commercio dei panni in Sicilia dal XIV al XV secolo. Antigament en portaven els homes i les dones. forse da usare per arricchire Cfr. amb mànegues. EQUIP BROIDA. 69 1 canna equivale a m 2. ad esempio i 6 tarì pagati allo scalpellino che lavora al monumento funebre o Caym. 123. A. in El trabajo de las mujeres en la edad media hispana. Actividad de la mujer en la industria del vestir en la Barcelona de finales de la edad media. i que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura. mentre alla madre di Pere Maru si commissionava la tessitura di 32 canne di tela grossa. numerosi sono gli acquisti di calze che insieme ad un gipò. 66 65 121 . Daniela. 06 70 A. Deseada e Janella per altre canne di tela. 226.71 ai guanti . 239. 296. 34 e 242 r. pp. 218. manovale ebreo che per 12 giorni di lavoro per adobar les cases viene pagato con 13 tarì e 10 grani. La produzione dello zucchero in un opificio della piana di carini nella seconda metà del XV secolo.70 Tra gli abiti ed altri pezzi del guardaroba.68 e quello di una tessitrice che viene retribuita a 2 tari e 4 grani la canna69 per rendersi conto che non c’è tanta differenza tra la mano d’opera maschile e quella femminile. GIUFFRIDA. cast. 207-210) e TRAMONTANA. Cfr. la presenza diretta di alcune donne impegnate in attività economiche.66 quasi imprenditrici di se stesse o di altre donne come nel caso di Margherita Guerra. 71 Cfr. che non sembrano essere poi tanto sottopagate come evidenziato da altri autori. avui encara es diu gipó el guardapits d'home en certes regions. Madrid. 1971-1972 pp.67 Infatti basta confrontare i dati tra il costo di un manovale. ajustada i cenyida al cos. in “Archivio Storico Siciliano”. si propende invece per una differenziazione di tipologie di lavori. 255273. al saio. Caltanisetta – Roma 1980 pp. 27-45.fustagno. H. XV-XVI). ai cappelli. 266. 261. 67 cfr. 196. BRESC. Inesa. 184. ALCOVER-MOLL : Peça de vestir. GIUFFRIDA. c. Una sola volta si registra l’aquisto di fili d’oro e d’argento. vale a dire che le differenze esistono ma a seconda del tipo di lavoro e di come tale lavoro era considerato.

Barcellona. M. cfr. in “Annuario de estudios medievales”. Una famiglia che seguiva le mode. il sigillo d’oro con lo stemma di famiglia . 120-122. t. pp. 23 (1993) pp. 9-22. 3. La casa de fieras de la Aljaferia de Zaragoza y los judios. Barcelona 1979. Origines de la Casa Padellàs.76 ma che aveva anche bisogno di piccole ostentazioni. 8. MONTANARI. Il bosco nel medioevo. 122 . 1960. 1989 pp. come l’orso. un anello con cinque rubini e altri singoli manufatti sono solo citati poiché merce lasciata in deposito in cambio di denaro in prestito. sede centrl del museo y sucesivos posedores. A. Animals exòtics als palaus reials de Barcelona. 250 J. pp.77 ma era 72 73 Cfr. 223-255. come risulta documentato fin dal XIV secolo per tutte le famiglie reali della Corona d’Aragona che arricchivano i propi palazzi con grandi e piccoli zoo abitati da animali esotici. P. I vol. 74 Altri oggetti preziosi quali una collana di perle. p.J. strumento di ostentazione del prestigo e dell’autorità del signore. p. p.72 I pochi riferimenti a oggetti preziosi sono relativi a pezzi che normalmente troviamo in famiglie agiate appartenenti ad una élite nobiliare-mercantile: nel nostro caso abbiamo piatti e le scodelle d’argento. 11-14. un segno tangibile di elevatezza sociale: possedere un animale così esotico come l’orso era una moda dell’epoca e simbolo del potere. ADROER I TASIS. c. 75 Cfr. A. A. 231 e stemma della famiglia in F. El mercaders catalans i la cultura. in “Medievalia. 73 e una catena d’oro del valore di 46 onze. c. come l’immagine d’argento della Vergine commissionata al mestre Johanni Masini argenter. AURELL I CARDONA . Zaragoza 1996. El Palau Reial Major de Barcelona. sottolineare l’acquisto di una catena per un orso che sta ad indicare forse più di qualsiasi altro elemento. I. p. B.gli abiti femminili insieme a tre cappelli (cappels) con lligades d’or mentre un’altra volta si acquista una liguadura d’oro insime a tre veli di seta. 77 Si è trovata nelle lettere tra le due sorelle la notizia dell’invio di tessuti e vestiti alla moda inviati da Barcellona. un rosario d’argento. Bologna 1990. BLASCO MARTINEZ. RUBIÉS I MIRABET. in “ Cuadernos de archeologia e historia de la ciudad ”. UDINA MARTORELL. de l’edat mitjana al renaixement. 46. 184 e 191. 90 76 Sulla presenza di immagini devozionali nelle case dei mercanti catalani cfr. 296. M. infine.75 Emerge dunque da queste registrazioni una famiglia che aveva il gusto delle cose raffinate e ben fatte. probabilmente lo stesso che ritroviamo sulla lastra tombale e sulla facciata del palazzo a Barcellona. ADROER I TASIS. ANDREOLLI M. 83 e p.74 Mi piace. in “XV Congreso de Historia de la Corona de Aragó”. p. 293-317.

79 78 123 . 84 80 Per una parziale riscostruzione della famiglia De Malta cfr. Arabi per lingua. V. in Italia judaica. Gli ebrei prima e dopo il 1492. Alcuni caffissi di olio Caterina li compra da Robi de Malta80 e da Ynuni. 101-122. IX. Palermo. Le attività economiche degli ebrei siciliani attorno al 1300. 51 rotoli di grasso per fare le candele da Guanyo de Tripol e da Miquell Dimola compra hordi per le bestie di casa. ABULAFIA. III. prodotto in loco seguendo le loro indicazioni. Atti del V convegno internazionale. in particolare p. MULÈ. in “Archivio Storico Siracusano”. 15-19 giugno 1992. Roma 1995. è il doppio ruolo di molti: si è potuto constatare che la maggior parte di essi al tempo stesso rivestono sia quello di cliente sia quello di fornitore. e 252 Cfr. BRESC. Ebrei tra Siracusa e Malta nel ‘400. e come quasi tutti i catalani emigrati continuava a mantenere vive all’estero le proprie tradizioni culturali ed anche culinarie. p. in Italia Judaica. ma non è dello stesso parere S. 8-20. Ministero per i beni culturali e ambientali. c. 9. In particolare tra i fornitori di vino e di olio troviamo vari membri della giudecca di Siracusa. c. Soffermandoci velocemente sui nomi riportati in questa tipologia di conti notiamo la presenza di altri ebrei che possono offrire un’immagine più articolata delle attività svolte dai componenti di una delle maggiori comunità ebraiche della Sicilia. 120. Palermo 15-19 giugno 1992. Ebrei per religione. Messina 2001 i capitoli IX e X. Gli ebrei a Siracusa ed il loro comitero. che cercava anche di arredare il proprio jogar con alcuni oggetti particolari come le tavole veneziane comprate per il soffitto della torre del Pozzallo78 o le rigiole forse catalane usate per la pavimentazione di una stanza. Atti del V convegno internazionale. RENDA la giudecca di Siracusa contava 5 mila abitanti. e H. Gli Ebrei in Sicilia sino all’espulsione del 1492. D. L’evoluzione dell’ebraismo siciliano in ambiente latino dal XII al XV secolo. XVI (2002) pp. e sulle attività degli ebrei ingenerale cfr. da Gaujo e Jusep de Catania e da Muxuli de Messina compra del mosto. 38.più attratta da un manufatto non standardizzato. s. SIMONSOHN. 1963 pp. 1995.81 Tra gli Cfr.79 I fornitori Altro dato che vien fuori analizzando oltre che le merci anche i personaggi che compaiono nei conti di “casa”. 81 Secondo F. Ufficio Centrale per i beni archivistici. in “Archivio Storico Siracusano”.

n. p. 75. 88 EPSTEIN (1996 p. una coperta di pelo di capra. 90 G. 172-178) e EPSTEIN (1996 pp. il 14 gennaio del 1474.90 82 83 c. 213 86 c. Palermo 15-19 giugno 1992. in in Italia Judaica. c. 124 . M.82 che vengono pagati per ferrare le bestie di casa e preparare le catene per gli schiavi. 196. 87 Cfr.89 molti dei quali operavano e vivevano tra Siracusa e Malta come ha ben dimostrato il Wettinger. RIZZO PAVONE. Malta 1985. Gli Archivi di Stato siciliani e le fonti per la storia degli ebrei. 197 84 c. per la seta utilizzata per foderare le bandiere che servirono alla sepoltura del marito. vengono pagate a Salomone di Tripoli 1 oz. 150. Dal noto mercante Salvo Dien87 acquista vari tessuti. riceve il 25 gennaio 1477 oz. WETTINGER. 114) 89 Cfr. 242r. anche DEL TREPPO (1972. e 24 tt. diverse paia di calze e drappi maiorchini. p. Nel conto dell’eredità. e da Cahim Guanach affitta una mula che serví a Perot per andare a Palermo. 84 di R. Roma 1995. 239). sarto abitante a Siracusa. 178-189). The Jeuws of Malta in the Late Middle Age. 210 c. aiutato dal giovane apprendista Ritzo. Atti del V convegno internazionale. c. a conferma della diversificazione esistente nella distribuzine di prodotti catalani nell’isola88 e del ruolo non secondario che avevano i piccoli e grandi mercanti ebrei nell’economia della Sicilia orientale. 1134.86 Le contrattazioni della nostra donna con altri operatori economici ebrei si riferiscono all’acquisto anche di animali: da Leone de Leoni di Ragusa acquista un cavallo per il figlio.84 Làtzer calzolaio85 per fabbricare le scarpe. 8 per costures a fetes en casa de molte e diverses coses tant per mi com per mon fills e companya de casa. 254 85 c.83 un altro sarto è Santor. sulle relazioni tra Siracusa e Malta cfr. Gabriel D’Alari. 144. pp. gli ebrei di Corleone come anche quelli di Siracusa contribuiscono in maniera decisiva alla diffusione precoce dei panni catalani.artigiani a cui si rivolge Caterina vi sono i fabbri Jusep e Matzini. pp. 23. e BRESC 2001.88. BRESC (2001. e Caym per lavori di manutenzione delle case.

e soprattutto p.Nello stesso manoscritto si nomina una certa Aldaira Pardo in relazione ad un pagamento per acquisto di panni. M. in El trabajo de las mujeres en la edad media hispana. Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias. aquells qui d’aquest art de mercaderia volen ussar. interessantissime sono anche le osservazioni della Howell sul ruolo delle donne nelle città dell’Europa del Nord nel XV secolo e della reazione della società patriarcale alla loro ascesa sociale ed economica. 223-259. 2 Cfr. p. in La condición de la mujer en la Edad Media. Il pensiero della differenza sessuale. pp. pp. 221 di C.130.1 Ma quali sono i caratteri nuovi e le valutazioni possibili di quel medioevo al femminile a cui si è accennato precedentemente nell’introduzione? La prima considerazione è quella che probabilmente figure simili a Caterina e Joanna Lull. HOWELL. IRADIEL. 3 dell’introduzione. BATLLE Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios. con cui entrambe le donne si muovono in questo mondo mercantile mediterraneo senza lasciare nulla al caso. C. la stessa affermazione è valida probabilmente anche per Valenza cfr. 83 e 90. un ordre del rei Martí establia a València que només podien exercir l'ofici Cfr. suppone sicuramente una tradizione già molto radicata nella mentalità femminile e quindi una condizione sociale ed economica raggiunta non dai singoli ma da una classe. Barcelona 2002 e la bibliografia riportata. and Patriarchy in Late Medieval Cities. 255. nota n. Madrid 1986. 30-31. un any més tard [cioè 1403]. Women.2 La padronanza. p. Colloquio Hispano-Francés. Madrid. purtroppo non riusciamo a sapere di più su questa donna. p. 109. T.VINYOLES I VIDAL. nella Barcellona della seconda metà del XV secolo non erano così rare come potrebbe far pensare la carenza di fonti al riguardo. cfr. infatti. si è potuto disporre alla fine di una serie d’informazioni sulla vita. Sulla partecipazione della donna nella sfera pubblica e nella definizione dei rapporti di potere tra donne e uomini nella storia cfr. Volèn instrayr e informar los mercaders. pp. DIOTIMA. 254 P. 125 1 . BATLLE I GALLART. 1988. Chicago 1986. c. p.Conclusioni Attraverso le poste del mastro e l’epistolario. Il divieto del re Martino alle donne di Valenza di esercitare la mercatura presuppone una presenza già molto attiva e forse ingombrante nei territori della Corona d’Aragona come ha perspicacemente evidenziato l’Iradiel3: Paral·lelament. Production. 201-221. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. 186 di C. 107. in “Revista de Historia Medieval” 5. ma probabilmente era un’altra mercantessa cfr. CUADRADA. p. ibidem. 3 Cfr. la mentalità. la formazione e le attività che consentono di cogliere nel concreto alcune considerazioni su una tipologia di donna poco indagata da tutta la storiografia. La cultura de les dones. C. strumento di comunicazioni tra le due sorelle catalane. Milano 2003.

9 Cfr. Lleida 1995 par. 301-331. senyora de la Vall d’Osor. in “ Miscel·lania Aramon i Serra” Estudis Universitaris Catalans. 8 1996.6 Basti ricordare le numerose lettere trovate disordinatamente nei vari archivi catalani e di cui solo una parte è stata resa nota dai lavori di T. Per tant. pp. Nobles y burguesas que escriben. M. Cartas de mujeres medievales: mirillas para ver la vida. Ma dalla metà del ‘400. Ferrer i Mallol. FERRER I MALOLL. I. La cultura de les dones. Barcelona 2002. L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones. ANDREU I DAUFI’. De la Edad Media a la Ilustración. 5 Sul contatto tra la mentalità dei cavalieri e quella dei mercanti in epoca aragonese cfr. Barcelona 1992.A. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. 97 – 133. a través dels seus llibres de comptes (1440-1443).T. in " Miscel·lània de Textos Medievals”. Edat Mitjana”. 2. VINYOLES.VV. pp.ANDREU I DAUFI’. e J. Nella Barcellona della fine del XIV secolo sia le donne della nobiltà vincolate alla corte reale. T. 7 T. 8 Altra interessantissima testimonianza diretta di un alto grado di alfabetizzazione femminile e d’educazione alla gestione dei beni patrimoniali familiari nella Catalogna del XV secolo sono sicuramente il Memorial de lletres trameses i rebudes. Historia de las mujeres: compromiso y metodo (ed. Vinyoles7 e di M. In Por mi alma os digo. n. 8 Cfr. CANAL I FARRE’. CANAL I FARRE’. Segura Graiño) Madrid 1993. pp. Napoli 1973.9 Queste Cfr. C. in particolare il doc. SERRA I TORRENT. l'espai femení al marc dels negocis i del comerç depenia de la pròpia conjuntura econòmica: quan el cicle era de depressió i crisi les possibilitats d'actuació eren nul·les. in AA. Madrid 2002. 25-110. in “Atti del IX Congresso do Storia della Corona d’Aragona”. in La voz del silencio II. La Corona d’Aragona e il Mediterraneo. SERRA I TORRENT. 3 a p. Egregias señoras. DEL TREPPO.VINYOLES I VIDAL. 111-197. M. 1. 126 4 . La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. annotate personalmente da Sança Ximenis de Foix i Cabrera. BATLLE I GALLART.A. El Llibre de Comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. 1980. MILAGROS RIVERA. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Napoli 1978. T. J. Cartes i bitllets privats en el manuals del notari barceloní Narcís Guerau Gili. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles 1440-1443. 24. p. pp. 316-318 6 M. VINYOLES. C. sia le borghesi avevano avuto accesso alla cultura scritta come hanno ben evidenziato la Batlle e la Vinyoles4.de mercader els homes. insieme con altri quattro libri contabili intestati alla stessa donna che si conservano nell’archivio della Cattedrale di Barcellona.5 si può osservare a Barcellona un allargamento dell’area alfabetizzata e degli usi di scrittura che includevano sicuramente una parte delle donne d’alcune categorie sociali. 206. pp. T. 197-217.

Escoles. dei banchieri. pp. mentre il Cardini ricorda a p. pp. ma anche di cronache. GUZZETTI. il cui compito era di educare le figlie della borghesia. XIII. 11 E’ noto invece che la formazione religiosa prevedeva come strumenti indispensabili nel microcosmo conventuale la scrittura e la lettura. ha un’evoluzione . 3-62. laica vincolata alle beghine. sul tema della lettura. serie III. fondata a Palma da Elisabetta Cifré. di ricordanze. 15: HERNANDO I DELGADO. sono tuttavia la più spiccata evidenza materiale di un rapporto collettivo. non leggibili da tutti. pp. G. marzo 2001. 12 Cfr.12 al di là di qualche contratto o testamento dove si espressa chiaramente la volontà di insegnamento anche alle figlie. 1984 . p. J. e quindi le idee pedagogiche si modificano e si addolciscono: nelle famiglie dei mercanti.non sappiamo in quale tipo di carattere. Libri.in ricordo del suo intervento con la chiara intenzione di lasciarne traccia scritta.fonti ci permettono di osservare come non solo la classe mercantile catalana avesse ormai riconosciuto il valore dello scrivere. 183-227. 5-31. 47: altro indizio di un ambito che vede alcune città europee come ambienti scritti. 193-258. al termine dei lavori di costruzione della torre di Brucoli fece collocare una epigrafe con la scritta .10 del leggere e dell’istruire. affreschi e monumenti. Donne e scrittura a Venezia nel tardo Trecento. Bologna 2000. TRENCHS ODENA. BARTOLI LANGELI. me è un buon investimento.tra le varie ipotizzabili ma unica ad essere documentata fino ad oggi . il porre al fanciullo una maggiore attenzione di quanto non fosse accaduto fin allora”. Non bisogna però dimenticare che la strada principale di trasmissione di una lingua. quindi in ultima analisi con la cura di essa. dove si riporta il testo dell’iscrizione. ma questo rapporto attivo e passivo con lo scritto vedeva ormai partecipe anche una parte femminile della nobiltà. E d’altro canto il seguire più da vicino i progressi. pubblico condiviso con l’alfabeto. p. 127 . La scrittura dell’italiano. coincide con il Tre-Quattrocento ed è stata estremamente ricca di fatti significativi. “A mulieribus conscriptos arbitror. è la diffusione delle scritture esposte. Anche la considerazione del fanciullo. di corrispondenza.nei primi anni del XVI secolo (1510) a Maiorca in una scuola per bambine. 510:in Alfabetismo e livelli di cultura nell’età comunale. p. 488-522: “La grande stagione della cultura scritta mercantile (fatta di libri di conti. ensenyament de lletra i libre de gramàtica a Barcelona (segle XIV-XV). Un’esauriente indagine ricca di notizie e spunti nuovi per la ricerca sul tema delle donne e scrittura è l’articolo di L. 260.11 e sul quale non si è finora trovata alcuna documentazione che testimoni i metodi di apprendimento. in “XIV Congresso della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero) 1990”. L. realizzate cioè con caratteri di apparato in spazi aperti e visibili: su edifici. Un figlio istruito costa. insegnamento e biblioteche cfr. pp.Per visione generale. ma sempre di apparato . Queste scritture. un po’ datata ma fondamentale. letture. Storia e iscrizioni latine del castello di Brucoli. insegnamento e biblioteche nella Corona d’Aragona (secoli XIII-XV). 1999. MIGLIO. in “ Archivio Veneto” 1999. di pratiche di mercature). Il processo che apre l’accesso alle donne della borghesia e della nobiltà verso la cultura scritta. SATTA. in “Quaderns del Seminari d’Historia de Barcelona”. cfr. cfr. pp. in “Archivio Storico Siracusano”. di 10 Sull’importanza della scrittura in vari ambiti cittadini europei mi sembra necessario riprendere anche le osservazioni di A. degli artigiani la cura dei figli e la preoccupazione per il loro tirocinio scolastico è per forza di cose coincidente con la preparazione di quei futuri imprenditori che altresì diverranno gli eredi dell’azienda. Anche il marito di Caterina.

fasc. G. 1994 pp. ma non su tutte le altre questione finanziare e mercantili affrontate con la sorella. pp. L’apprendimento della Lettura a Firenze nel XV secolo.14 A queste ella non si limiterà a dare una educazione femminile domestica tradizionale ma piuttosto una formazione dagli orizzonti più ampi e più completa di quella riservata ad altre donne del suo tempo.. in “Napoli Nobilissima”. esclaus yi lliberts a l’edat mitjana. 27-41. Caterina infatti non s’improvvisa mercantessa alla morte del marito. e Las esclava y los esclavos en los libros de cuenta de Catalina Lull (1472-1486) in De l’esclavitud a la llibertat. 783. 16 Cfr. 128 . in “Las mujeres en las ciudades medievales”. di avere una profonda consapevolezza della realtà giuridica in cui si muove: ella sa perfettamente che è necessario sia per l’attività economica e sia per la vita familiare e pubblica avere chiari e pronti tutti i documenti relativi alla consistenza patrimoniale e finanziaria. La viudez. 13 L.16 Dimostra inoltre. 1984. n. 39: EQUIP BROIDA. 15 A. in “Quaderni Storici” 57. Alcuni libri contabili catalani redatti in Sicilia a fine quattrocento. 39. C. pp. p. e questo lo testimoniano peraltro i quattro libri di contabilità a lei intestati. Actes del Col·loqui Internacional celebrat a Barcelona del 27 al 29 de maig de 1999. MURARO. triste o feliz estado? (Las últimas voluntades de los barceloneses en torno al 1400). 42 e 43. XXXIII. Barcelona. 38. e non sappiamo tra le due sorelle chi fosse la maggiore ma di certo esisteva tra le due donne una forte relazione di stima e complicità. Roma 1991. I-II. 547-557. 765-792. Madrid 1984. 14 Nei documenti esaminati non vi è nessun riferimento alla madre probabilmente già morta. 72-74. principalmente con la sorella. attraverso la richiesta di documenti originali a Barcellona e con l’invio di copie autentiche di atti siciliani. Le chiavi fiorentine di Barbablù. KLAPISCH ZUBER. Actas de las III jornadas de investigación interdisciplinaria. p. e poi con le figlie. P.15 ha ricevuto sicuramente una formazione in questo settore come ammette implicitamente nella lettera quando chiede consigli solo sulla gestione dei sensal di Maiorca e Minorca. 2000 pp. COLESANTI.un’educazione e quindi anche quella della pratica scrittoria e contabile passava attraverso la madre13e l’ambiente familiare: tutto ciò che viene trasmesso alle donne ma in genere ai figli arrivava dalla madre o attraverso altri familiari e nel nostro caso è chiara la relazione di Caterina con la propria famiglia. L’ordine simbolico della madre. Libros de contabilidad de Caterina Sabastida i Lull.

22 Cfr. Luogotenente del maestro segreto della Camera Reginale. Visrey de Sicilia. c. 225. 19 Cfr. 20 Cfr. soprattutto. delle similitudini con la famosa Alessandra Macigni Strozzi.20 con Francesc Alegre futuro console dei catalani a Palermo ed anche con Joan Camercha. 172. 257. maestro segreto della Regia camera. c. 144.19 con Giovanni de Cardona. 195 r. 150 e 161. 189 r. Risulta attenta ed occupata anche negli affari locali siciliani come testimonia l’invio di Joan de Torralba per despessa havia feta a Cathánia. Infatti.17 ed è in continuo contatto con Joan Trinxer. 166.22 Sono tutti questi gli elementi che anche nella Firenze del Quattrocento vengono valutati nell’ambito generale del saper far masserizia che spingono a cogliere. entrambe vedove. 192 e c. 225. i catalani di Sicilia mantennero un forte legame con le loro tradizioni manifestandolo esplicitamente nelle loro scelte in materia di abbigliamento. notaio della corte del Consolato dei Catalani a cui affida l’autentica di vari atti e la verifica di lettere di cambio. rinunciano a nuovi 17 18 Cfr. 191. di alimentazione ma.21 Queste relazioni privilegiate con alcuni funzionari del Regno e con la stessa Corte le permettono di respingere le offensive dirette contro il patrimonio. 129 . c. 163 e c.Come già sottolineato da vari autori.18 con Antonio Pastorella giudice della Gran corte. Caterina non si differenzia dal resto dei catalani. continua infatti a lottare per mantenere le rendite provenienti dai beni di Amposta e Barcellona. c. 196 e 244. governatore della Camera Reginale e Gaspar de Cervellò . restando legati ai loro beni mobili in Catalogna e facendo riferimento a tutti gli organi periferici di uno stato lontano geograficamente ma presente nell’isola non solo con uffici propri ma soprattutto con incarichi e nomine di personaggi nei punti chiavi dell’organizzazione statale isolana. nei limiti della disponibilità di fonti. 21 Cfr. hon lo havia tramès per sentir la malaltia de don Lop. c. Cfr.

Madrid 1986. intesi anche come luogo di archiviazione e conservazione della memoria attraverso lo Sulla condizione di vedovanza nelle nobiltà o in ambiente mercantile cfr. 257 di P. com Januto Toralba. pp. en aquelles és conprés cert sou havia haver del servey me a fet. all’interno di tutta la produzione documentaria di Caterina. in “Analecta Sacra Tarraconensia”. p.T. Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias. LX onzes de aquesta moneda. La veritat és axí com per altres vos és dit que lo dit Joan a rebut de mi. BRANCA nel volume Mercanti scrittori. le considerazioni a p. IRADIEL. di appartenenza ad una struttura. 281-325. de la qual diu ell no haver rebut sinó LX onzes. La viudez. senyora germana. xvi. Actas de las III jornadas de investigación interdisciplinaria.26 mentre sia i libri di contabilità sia il carteggio. en part de pagament de aquells mil florins. e in generale sul tema dei marmessories a Barcellona nel xv secolo. Madrid 1984. e mas avant a rebut XVI onzes XV tarins e un cavall. Lo restant a compliment de la lexa ha de haver preveu-hi algun bon mija ab lo temps. no diu lo ver. exit que és estat de presó. in La condición de la mujer en la Edad Media. la còpia de la qual vos tramet autèntica. M. destinata ad essere uno dei due suoi esecutori testamentari a conferma del profondo rapporto di fiducia e solidarietà ma soprattutto di riconoscere in un’altra donna la giusta autorevolezza per adempiere le sue ultime volontà. Ricordi nella Firenze tra Medioevo e Rinascimento. Carpeta 17 fasc. las quals he donat per lo sou del temps me ha servit. 24 però Caterina a differenza di Alessandra non si sente un membro della famiglia del marito. sia una singola annotazione relativa ad una quota di eredità già versata al fratello della prima moglie del Sabastida e riportata nella lettera alla sorella. triste o feliz estado? (Las últimas voluntades de los barceloneses en torno al 1400). quanto piuttosto da una diversa concezione delle relazioni parentali. e sia satisfet e pagat si haurà XXV anys.23 portano avanti il loro progetto di famiglia intesa come la cellula necessaria e costitutiva della vita civile e politica. la sua scelta di relazionarsi con la propria famiglia non è solo dettata da una situazione contingente. Després de la mort. pp. emperò. pp. in “ Las mujeres en las ciudaes medievales”. e da un rapporto profondo con un’altra donna della sua stessa famiglia: la sorella Johanna che come si è già detto sarà. de la qual cosa. 130 23 . axí com dispon la dita dona en lo dit seu testament. 27-41. 25 Sul tema delle donne esecutrici testamentarie in Catalogna cfr.25 Non è un caso che l’unico riferimento alla famiglia del defunto marito.matrimoni. cfr. 24 L’espressione è nell’introduzione di V. P. com tot açò se mostra per àpoca. 26 A. 35-37. L’actuació d’algunes marmessories a través d’un manual del notari Barceloní Nicolau de Mediona (1437-1438) . 223-259. insieme al figlio. EQUIP BROIDA. Colloquio Hispano-Francés. Milano 1986. 71 (1998). 16 Lettera di Caterina del 1478: […] veig. FERRER I MALOLL. senyora germana. E aquesta és la pura veritat. és estat a vós demanant que si fos satisfeta la lexa que la primera muller de mossèn Bastida hi lexà en son testament. pp.

Attraverso lo studio del carteggio tra le due sorelle. BATLLE I GALLART. La scrittura dell’italiano. (1981. Milano 2001. nove preziosissimi libri cfr. 31 A conferma di questa ipotesi si possono ricordare i diversi documenti segnalati dalla Batlle nell’articolo sulle biblioteche a Barcellona nel xv secolo. 17. si è appurato come Caterina avesse un rapporto con la scrittura difficile ma confidente. in corso di stampa a cura dell’Istituto di Studi Storici Postali di Prato. pp.27 comunicano una serie di notizie inerenti principalmente tutti i membri della propria famiglia. propriamente autenticante ed effettivamente più significativa della stesura delle lettera. p. p. BROIDA 1984. 28 Non sappiamo purtroppo quale fu la dote che Caterina aveva ricevuto dalla propria famiglia. ma sicuramente includeva una parte dei beni (forse quelli di Amposta e una parte di quelli di Barcellona) da cui ricavava una rendita che contribuiva al suo sostentamento ed in parte a quello della famiglia.scritto. Bologna 2000. Storie e rappresentazioni della lettura al femminile e al maschile tra Medioevo e età moderna. 29 d. e A. 25. 199. 30 Le donne del mondo urbano catalano e ribadisco soprattutto quelle legate alla élite mercantile appresero oltre che a leggere31 e scrivere. p. lei stessa delega la stesura delle lettere ad Andrea de Vera. 131 27 . MADURELL MARIMÓN ( 1974. 6). cfr. A. dove le donne della borghesia mercantile catalana non si trovano isolate né relegate in un universo di sole donne incolte. J. 29 – 31) e altri documenti trascritti da Madurell ma in particolare un memoriale del 1400 dove Jaume Oliver dona in dote ad una delle figlie. Il “Genere” dei libri.28 Ma le similitudini cercate tra le due figure di donne vissute entrambe in quell’“autunno del medioevo” vanno individuate anche nell’ambiente in cui esse si formano come donne istruite capaci di leggere e scrivere. Margarita. PLEBANI. p. p. 15-31. PETRUCCI. T. BARTOLI LANGELI. 29. 30 cfr. 29 ma non è da meno la Barcellona del XV secolo. E’ nota la fama di Firenze dove si ha “la sensazione che la penna in mano tutti sapessero tenerla”. M. dove compaiono donne che possedevano diversi libri e che si adoperavano anche per conservare il loro patrimonio libraio cfr. La Zappa e la retorica: memorie familiari di un contadino toscano del Quattrocento. Sicuramente sapeva leggere benissimo dimostrando così un uso pratico e funzionale della scrittura. 29 D. Per uno studio grafico e materiale della comunicazione scritta. ma esercita quella prassi dell’autografia nella formula di saluto e nella sottoscrizione. BALESTRACCI. Firenze 1984. anche a gestire la contabilità e quindi conoscevano non solo le nozioni basilari dell’abaco ma Cfr.

e dove l’azione di alcune donne d’affari dello spessore di Caterina si era già ampiamente sviluppata. Alleanze matrimoniali e strategie patrimoniali nella Barcellona del XV secolo: i mercanti toscano fra integrazione e consolidamento della richezza. L’apprendimento della Lettura a Firenze nel XV secolo. 66. rilanciata verso una conquista di spazi e potere dopo la fine della lunga guerra civile.qualcosa in più – Caterina e la sorella si comunicano i cambi delle monete nelle rispettive città e cercano di valutarne la convenienza -. 784. 667-696. 54-57 di D. quello a cui appartengono. Roma 1988.674-675 di M. quindi maggiore autorità a tutti i livelli: domestico. in “Archivio Storico Italiano” CLXII (2004) pp. nonostante le fonti di impostazione ideologica tendevano Cfr. l’interessantissima analisi del Pistarino si ferma al XIII secolo. 35 F. in “Quaderni Storici” 57. E. cap. ch’è difficile a fare a me. Barcelona 1927. non erano poi tanto capaci nel fare i conti. pp. pp. EIXIMENIS. 132 32 . Tutto ciò poteva avvenire solo con la collaborazione tra donne e uomini dello stesso ceto. Le chiavi fiorentine di Barbablù. leggere. Tutto questo presuppone un superamento non minimo della subalternità femminile che a differenza di Firenze. 41-58 33 La citazione è presa dallo stesso BARTOLI LANGELI a p. SOLDANI. cfr. in Cultura e società nell’Italia Medievale. aziendale e sociale. che le differenziava probabilmente dalle fiorentine32 che. dove sembra riceva una sanzione ideologica. p. scrivere sono valori in sé. KLAPISCH ZUBER. 765-792. le osservazioni a pp. Le memorie degli altri. C. Barcelona 1981. Mancano purtroppo dati che permettano un confronto con Genova. un connotato distintivo di un ceto. BALESTRACCI. XXXIII e XXXIV.34 a Barcellona sembra essere voluto – nonostante le osservazioni del Eximenes sulle donne35almeno all’interno di una fascia sociale come la borghesia mercantile. infatti nel 1450 la Strozzi confessa al figlio: il conto dell’Isabella non ho fatto a punto. La conquista della scrittura ma anche della capacità di contabilità le porta ad esercitare una maggiore responsabilità. pp. Studi per Paolo Brezzi. 776 e p. Caterina è consapevole come la sorella che istruirsi. come riporta Alessandra Macinghi Strozzi. 34 Cfr. Regiment de la cosa publica. E’ invece molto interesante l’osservazione della Soldani sull’intraprendenza femminile delle toscane nella Barcellona del XV secolo. Llibre de les dones. I.33 La differenza con la fiorentina è fondamentale: è più avanzata la posizione di Caterina che impara oltre che a scrivere anche a gestire la contabilità . e che vanno quindi trasmessi anche alle figlie. 1984. benché sia piccola cosa.

Caterina si muove tra la realtà siciliana e quella catalana. Le Donne i cavalier. p.Antonia Menclozzzi. Messina 1993. GAZZINI. Famiglia e potere in Sicilia tra XII e XIV secolo. L’esistenza di una donna capace di gestire un’azienda. VITALE. 38 A. 19. Sono dati questi che nel confronto con una documentazione più solida potranno confermare la mia idea iniziale di una lacuna degli studi in questo ambito storiografico per vari motivi.a ridurlo entro limiti angusti nei quali l’obbedienza. Lettere ai figli esuli. MACINGHI STROZZI. A. cfr. DEL TREPPO. pp. “Dare et Habere”. quello femminile e quello maschile. dimostrando di avere un’apertura mentale non tanto comune per l’epoca. Napoli 1977. pp. pp. Barcelona 1986. GARCÍA SANZ – J. E. voll. 292-330. esperta nell’andamento del patrimonio del marito. 361. anzi la soggezione. M. Il Mondo di un mercante milanese del Quattrocento. Tempo di affetti e di mercanti. gestisce come vedova una parte della Scuola della Divinità a Firenze. Economia e politica nel ducato di Milano. pp. M. 133 36 . RUGOLO. Tutte le altre donne catalane che hanno lasciato una La stessa situazione la vissero le donne della nobiltà napoletana del ‘400. 107-108. tuttavia esso conferma una libertà. I. 1963. 27. Milano 1987. si integrassero in forma straordinariamente efficiente. in “Prospettive settanta” 2-3/1986. pp. 1997. a cura A. LEONE.37 non dà la possibilità di trarre facili ed avventate conclusioni. di doveri e di impegni. Perna Abbate. della donna al marito era la regola. in L. 1979. ma che se colmata sicuramente porterà delle piacevoli sorprese e aiuterà a delineare e comprendere una tipologia di donne mediterranee del XV secolo che sembra continuare a sfuggirci nei loro caratteri principali. BIANCHINI. gestì l’azienda mercatile familiare dopo la morte del marito Pietro Sangiorgio. 181/18. p. BARBIERI. Societats mercantils Medievals a Barcelona. Milano. 55. 131-136. una possibilità di uno spazio forse dovuta alla comunanza di interessi. unica deroga riguardava la vedova che non si risposi alla quale si richiedevano virtù virili36. Naturalmente un solo riferimento e qualche breve accenno ad altre donne poco indagate.408. Amalfi medievale. a Milano nella prima metà del ‘400. alla fine mi ha sorpreso favorevolmente il tipo di riferimento incontrato nei più diversificati studi: Elisabetta Trivulzio che. SCIASCIA. Vicende di una famiglia e strutture cittadine nel secolo XV: l’esempio di Messina. 233-235. cfr. moglie di Donato Gazzini.II. 37 Durante questa ricerca ho annotato ogni riferimento a donne vedove di operatori economici o che in quanto sposate o nubili agivano in ambiti economici diversi sia per località sia per attività in un periodo compreso tra il XIII e il XV secolo. MADURELL MARIMON. Per ultimo una piacevole sorpresa nell’Archivo Historico de Protocolos de Barcelona dove all’interno di un protocollo del notaio Esteve Mir si trova il Llibre de negocis d’Estefania Carròs (1485-1489) sig. donna d’affari nella Sicilia della fine del XIII secolo. La “Sagax Matrona” napoletana del ‘400 tra modello culturale e pratica quotidiana. in “Nuova Rivista Storica”. G. di muoversi con una certa disinvoltura nel mondo commerciale del XV secolo al pari degli uomini della sua famiglia sembra indurci a pensare ciò che già si è detto per la Strozzi38 ossia che i due ruoli. p. gli affanni e gli agi. M. . A. cfr.

VINYOLES. che ha attraversato e che ha scelto di poter sempre guardare in qualsiasi luogo in cui visse da Barcellona a Siracusa passando per Brucoli ed il Pozzallo. 149. l’uomo del Rinascimento”: non mi sembra tanto azzardata l’ipotesi di definire Caterina Llull o meglio la donna catalana del XV secolo la donna nuova. Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios. Creta. L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones. 41 F. 8 1996. 211. 111-197 . L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones. più complessa di quello che fino ad oggi abbiamo immaginato sulla condizione femminile. 42 BATLLE. TAVANI. in El trabajo de las mujeres en la edad media hispana.loro testimonianza scritta consideravano Barcelona il loro centro del mondo39 (come la stessa Strozzi per Firenze). fino ad Alessandria e la Libia -. p. forse il vero centro era il mar Mediterraneo40 che ella dimostra di conoscere – sicuramente le zone di mercato toccate dai suoi interessi. 41 definisce l’operatore economico fiorentino dei secoli XIV e XV “L’uomo nuovo. p. Il Melis in Industria. Maiorca. 1987. per una visione generale sulla cultura catalana in epoca medievale cfr. 134 39 . p. 7-18. per Caterina probabilmente il mondo non ha un centro urbano. Per una Història de la cultura catalana medieval. MELIS. Napoli. 131 40 Cfr. che merita sicuramente un approfondimento e che nel settore dell’economia potrà dare spero piacevoli sorprese se si muoverà senza tanti preconcetti e con un approccio non parziale. in " Miscel·lània de Textos Medievals" . Barcelona 1996. T. Industria e commercio nella Toscana medievale. VINYOLES. contraddittoria. l’interessante e propositiva riflessione di B.. 111-197. G. 8 1996. da Valenza. Madrid. pp. la donna del “Rinascimento mediterraneo” che trova le sue “radici” in quelle donne catalane del mondo urbano barcellonese che già dal XIII secolo erano attive in qualità di operatrici economiche42 e che vissero in pieno l’epoca del cambio di mentalità T. in " Miscel·lània de Textos Medievals" . Sant Adrià del Besos. pp. commercio e credito. Queste brevi conclusioni suggeriscono comunque una situazione variegata. Firenze 1989. GARI. 1988. pp. El mundo mediterraneo de la Edad Media.

p.43 Tra fine ‘400 e inizi ‘500. Cartas de mujeres medievales: mirillas para ver la vida. VINYOLES. a questo passo segue quello dedicato all’educazione a cui aggiunge una precisazione personale45: et per molti m’han ripreso. pp. Della mercatura et del mercante perfetto libri quattro di M. salda et sana memoria. piacente. scrivere e esercitare la memoria intesa come una delle principali capacità umane nel mondo mercantile. I Libri della Famiglia. Segura Graiño) Madrid 1993. ROMANO e A. 1989. ALBERTI. Scrittura. Napoli 1989. 227-233. Atti del Convegno. ma per farle prudenti. ma ritengo solo necessario evidenziare lo spazio che l’autore dedica alla moglie del mercante. Utilissimi ad ogni mercante. misericordiosa.del primo Rinascimento. Venezia 1573. della qual cosa nessuna può esser maggiore dote à chi ha sentimento. B. Torino 1972 45 COTRUGLI B. p. G. Così nell’opera di Cotrugli la donna deve essere anche colta. 46 43 Cfr. C. 46 Per una completa rassegna su queste fonti cfr. I “ libri di Ricordanze” come fonte storica.. esse sembrano ispirarsi più all’opera di Benedetto Cotrugli. a cura di R. TENENTI. in particolare pp. Documento. Genova. Stranieri nel Regno di Napoli: le élites finanziarie e la strutturazione dello spazio economico e politico. costante. per una analisi dell’opera cfr. quasi un intero libro -il quarto-. 418. Scritti gia più di anni CX et hora dati in luce. CHERUBINI. quando in effetti si apre una nuova decisiva fase della storia politica ed economica dell’Europa. studiosa capace di leggere. che a tutti gli altri trattati catalani ed italiani come ad esempio Eiximenis o Alberti. DEL TREPPO. in Dentro la città. 97 – 133. Questa capacità mnemonica che corrispondeva al desiderio del mercante di tenere sempre presente il ricordo dei valori e della tradizione familiare e che spinse questi individui alla redazione dei loro “libri di ricordanze” o “libri di famiglia”. Della mercatura e del mercante perfetto. pia. Dubrovnik. M. 101 T. 44 L. 179-233. humana. religiosa e magnanima. perché io faccio le mie figliuole imparare la grammatica e recitare molti versi di Virgilio a mente. modesta. e tra le doti che essa deve avere per essere una moglie degna ne elenca le principali: debbe la donna esser prudente. grave. Historia de las mujeres: compromiso y metodo (ed. studiosa. Benedetto Cotrugli Raugeo. pp. Stranieri e realtà urbane nell’Europa dei secoli XII-XVI. 8-11 135 . in La voz del silencio II. in Civiltà Comunale: Libro.44 Non è la sede per analizzare lo splendido volume. savie e di buona. Facciolo non solamente per farle perfette grammatiche e retoriche.

136 . Minima Medievalia. BRANCA. della società mediterranea aragonese che -come dimostrano le fonti esaminate. 49 Cfr. Napoli 1978. La Corona d’Aragona e il Mediterraneo. p. p. in AA. negli atteggiamenti e nell’agire sia di Joan Sabastida d’Hostalrich48 sia di Caterina Llull.. El esplendor del Mediterráneo medieval s. 156. cavalleresco e borghese. DEL TREPPO. 48 Idem p. 317. XIII-XV. 50 L’idea proviene da M. Las mujeres del Mediterráneo: inventoras de prática de relación (siglo XIII-XV). la parrocchia) all’interno dei quali era stato loro assegnato un ruolo fondamentale49 condivisero una maniera di stare ed agire nel mondo fondata nella pratica della relazione che si disbrigava continuamente tra il privato ed il pubblico. un codice che ne definisce i doveri e la funzione pubblica e che. 567-591 e V. 301-331. Barcelona 2004.50 novembre 1988. Mercanti scrittori. pp.si riflette nella mentalità. Ricordi nella Firenze tra Medioevo e Rinascimento. Le donne come Caterina che vissero in una società non individualistica. 143-158. ma abituata a pensare per gruppi (la famiglia. Napoli 1973. Mediterraneum. 47 Cfr. Quel duplice aspetto. M. Genova 1989 pp.VV. Firenze 1987. in “Atti del IX Congresso do Storia della Corona d’Aragona”. il rango. F. MILAGROS RIVERA. CARDINI. è conseguenza anche di un processo osmotico tra i due spazi: quello maschile e femminile. dentro i paradigmi della vita sociale si colloca autonomamente accanto alla tradizione antica dei manuali del perfetto cavaliere (dall’admonitio di Duoda feudataria del IX secolo al libre de l’orde de Cavalleria di Ramon Llull) ed alla nascente letteratura sulla vita cortigiana.Quello stesso mercante del ‘400 che come ha osservato il Del Treppo47 ritrova il proprio codice di comportamento e di vita morale. la città. 136-137 e p. 350. pp. Milano 1986. il rione.

14 378. 11 655. 27 RIEPILOGO DELLE SPEDIZIONI E DELLE VENDITE Località operazioni Importi (in onze. 14. 4 1485. 8. 23. 7. 10 20 137 .TABELLA I RIEPILOGO OPERAZIONI DI ACQUISTO Località operazioni Importi (in onze. 16. tarì e grani) NAPOLI SICILIA SPAGNA 3 operazioni 94 operazioni 9 operazioni 20. tarì e grani) SICILIA SPAGNA RODI 150 operazioni 11 operazioni 1 operazione 4499. 0.

BARCELONA II. 5 28. 3. 2. 12 (378. 10 21. 20. 8.TABELLA II ACQUISTI IN SPAGNA1 Piazza I. 29. Llibans 1 La tabella è in ordine alfabetico delle località ed in ordine decrescente di quantità. 7. = 30 tarì. tarì e grani) 67. MALLORCA Merci 1. 20. 27) panni 210 (di Maiorca) panni 129 (di Maiorca) panni 23 (di Maiorca) panni 20 (di Maiorca) modi 42 di sale giare 40 di olio quintali 5 di biscotto III. 4. 1 salma = 16 tomoli. 6. 1. 1 oz. 13 106 Perot Pardo Pere Corominas Perot Pardo Perot Pardo Perot Pardo Gaspuar Maymò 68. panni 1. 0. 14 19. 17. 5. 13. 5 65. 20 Fornitori Romeu Lull Importi (oz. 1 tomolo = 4 mondelli. 1 tarì = 20 grani. 138 . VALENCIA Totale 1.

SIRACUSA Merci Importi (in onze. tarì e grani) Fornitori 1. de Ventura C. 0. tarì e grani) Fornitori 1. Cantaro A. CHIAROMONTE Merci Importi (in onze. 14. tarì e grani) Fornitori (93. 2 6. montoni 50 6. 18 ½) Località II.18. 1.15 5. montoni 279 2. 21. 10) 139 M. 7) C. salme 35 e 2 tomoli di frumento Totali (264 salme e 4 tomoli di frumento 100 salme di orzo) 42. 7.16 2. 30 marche e 7 once di argento lavorato (59. 28. montoni 44 7. 10 4. (90. montoni 26 9. 18. becos crestat 59 5. Muntanya J. 17. 19. 10. salme 183 e 2 tomoli di frumento 2. 17 ½ 16. salme 46 di frumento 4.TABELLA III ACQUISTI IN SICILIA Località I. 10 14. de Ventura C. montoni 150 3. 9 14. 26. montoni143 8. BRUCOLI 1. 4 12. Alfanderi . mulo 1 Totali (898 capi di bestiame) 27. salme 100 di orzo 3. 12. 22. 20. Modo e J. montoni 140 e 6 becos crestat 4. 1 Merci Importi (in onze. 3. de Orlanduco Località III. Matzui J.

salme 105 e 9 tomoli di frumento 10. salme 115 e 6 tomoli di frumento 7. 10 103. 15 F. vicino Lentini. salme 41 di frumento 17. Fragica Saporito M. 46. Spinni e company Piccolo porto identificato con Agnone.Località IV. de Falcuni J. 14. M. salme 116 e 15 tomoli di frumento 8. 65. Soler C. 7 ½ 45. 22. Dimola A. salme 104 di frumento 11. salme 100 di orzo 12. 7 Importi (in onze. de Balsamo M. salme 456 di frumento 2. salme 28 e 6 tomoli di frumento 18. de Falcuni G. LANGUNI2 Merci Importi (in onze. de Balsamo N. 21 23. 5 tomoli 2 mondello di frumento 9. 16. 2 23. 1 50. salme 58 e 11 di tomoli di frumento 16. 7 12. p. salme 63 di frumento 15. tarì e grani) Fornitori Merci 194. 6 ½ 45. 23. salme 24 e 11 tomoli di frumento 19. 15 22. salme 20 e 3 tomoli di frumento Località V. 5. salme 465 e 1 tomolo di orzo 3. 18. LENTINI 1. Russo e A. de Jannello M. salme 151 e 14 tomoli di frumento 4. 20 30 27. 10. 24. 10 9. salme 23 di frumento 20. salme 151 di frumento 5. Prestemarco M. 7. 8 45. 45. Dimola T. 12. tarì e grani) Fornitori 1. Dimola Drago M. Gaudioso 1926. salme 69 e 4 tomoli di frumento 14. 9 10. 10. 15 18. salme 20 e 3 tomoli di frumento 21. salme 115. 78 140 . 26. cfr. de Falconi F. 23. 29. tratte 170 di frumento 13. 14. 7 50. salme 148 e 12 tomoli di frumento 6. 3. salme 11 e 14 tomoli di frumento 2 14.

10 0. 1. 10 6. salme 60 di orzo 4. 28. Olzina Cola de Ruesta M. Dimola M. Coxa Madonna Solera Madonna Solera F. 6. 10 2. 5 0.22. salme 8 e tomoli 12 di frumento 18. 2. 10 5. 4. 2 tomoli. Soler C. salme 6 di frumento 26. 20 10 3. salme 25 di frumento 10. Soler F. Ruesta M. 27. 5 4. salme 10 di frumento 16. de l’Abati M.salme 19 di frumento 11. 2 mundelli di frumento e orzo. 8) frumento 565 salme. Roig M. Spinni e R. salme 2 tomoli 6 di frumento 27. 8 J. tratte 2 di frumento 3. salme 19 di orzo 5. salme 4 e tomoli 8 di orzo 7. Font P. salme 6 di frumento 21. 28. lo Medico F. 2 0. salme 100 di orzo 3. 6.10 2. 17. 20. salme 6 di orzo 6.12. 19. salme 17 e tomoli 3 di frumento 13. Romasulla di Militello J. Cincoregni Totali (1835 salme. 172 tratte di (899. 10 4. Coxa F. salme 6 di frumento 20. 13 4. Soler Merci Importi (in onze. 1 tomolo di orzo) Località VI. Dimola F. salme 8 di frumento 24. 4.10 1. salme 7 e tomoli 6 di frumento 19. 21 33. 1 ½ 11. salme 6 di frumento 25. salme 200 di orzo 2. LOCALITA’ IMPRECISATA 1. Ruesta C. 13 141 A. 5 1. salme 18 di frumento 12. 19. salme 60 di frumento 9. 3 10. tratte 10e tomoli 12 di frumento 60 16. salme 10 di frumento 17. 29 9. salme 3 di orzo 8. salme 7 e 14 tomoli di frumento 23. tarì e grani) Fornitori . salme 14 di frumento 15. 0. 18 6 6 2. 28 4. salme 15 di frumento 14. A. 4 2. 15 0.

15 4 4. Duxa terratico delle masserie A. tomoli LOCALITA’ IMPRECISATA 4 e tomoli 4 di frumento 4 e tomoli 6 di frumento 3 e tomoli 10 di frumento 3 tomoli 5 mondelli 3 di frumento 3 e tomoli 5 di frumento 3 di frumento 3 di frumento 2 e tomoli 12 di frumento 2 e tomoli 9 di frumento 2 e tomoli 9 di frumento 2 di frumento 3 e tomoli 4 di frumento 1 e tomoli 6 di frumento 9 e mondelli 2 di frumento 2. 13. 20 6. salme 25. Coxa 36. de Prestemarco M. salme 33. salme 24. 13 0. 5. 1 1. 6 0. cavallo 1 44. 15 1. 5 1. 1 t. de Leoni ebreo di Ragusa J. de Sotera N. Duxa M. 6. 3 1. salme 23. 13. 20 2. 12 1. 7 g ½ 0. de Palaçolo B. peltro 48. 1. salma 35. salme 31. 7. 21. lo Malandrino Fra A. cavallo 1 14. Sanxo 45. 15 1. tratte 34. buoi 2 41. 28 0. salme 26. Filippo d’Argiro S. 15 0. Coxa J. 13 ½ 1. Camunya J. Trahma A. 1. becos crestat 188 37. schiava 1 24. 15 2. 12. montoni 12 39. la Favara M. catena d’oro 1 49. Corsito di Noto T. 15 5. salme 30. de Plaça L. becos crestat 8 40. Riumanio J. Dimola M. 13 M. rotoli 62 di stagno lavorato 47. montoni 15 38. 3 Cola Bavuso secreto di S. 15 1. buoi 2 42. Spumi A. vitelli 2 43. la Favara N. Coxa A. salme 28. Marsiano S. barili 6 di salmitre 46. Duxa M. 15 1. 3 46 10 142 . 1. 9 ½ 1. 12 ½ 2. salme 27. 3 0. salme 29. salme 32.22.

7. 11) B.50. 24 2 (328. 27. Sanxo B. Sanxo 143 . panni 2 52. schiavi mori 51. 10 4. Sanxo B. flasada vermella 1 Totale 4.

CHIAROMONTE III. 2 tomoli e 2 mondelli di frumento + 565 salme 1 tomolo di orzo e + 172 tratte di frumento 30 marche e 7 once di argento lavorato 196 caproni castrati + schiavi + 261 salme e 13 tratte di frumento +392 salme di orzo+ 62 rot. 10 328. 17. 0.TABELLA IV ACQUISTI IN SICILIA Località I. 22.485. SIRACUSA VI. 7. 23. tarì e grani) 93. 14) 144 . LENTINI operazioni 4 operazini 9 operazioni 1 operazione 27 operazioni merci 264 salme e 4 tomoli di frumento + 100 salme di orzo 832 montoni + 65 caproni castrati + 1 mulo 28 salme di frumento 1835 salme. 7 14. LOCALITÀ IMPRECISATA 1 operazione 52 operazioni 59. 18 ½ g 90. LANGUNI IV. 7 899. peltro e oro Importi (in onze. 28. 8 V. BRUCOLI II. stagno+27 montoni+6 buoi+2 cavalli. 11 Totali (94 operazioni) (1.

canne 26 palmi 5 ½ di tela d’Olanda Totale 7. 0. decine 169 di lino 2.TABELLA V ACQUISTI Località NAPOLI 1. 14. Mantello trasmette Salaver da Napoli tramite J. tarì. 16. scudo 1 e 1 pavesina 3. 4 8. 4 ) tramite F. 8 (20. Bayona Merci Importi (in onze. 20. 6.grani e denari) Fornitori 145 . 26 4.

tratte 100 di frumento 4. 10 2. tarì e grani) 133. 20 0. cavallo 1 (231. tratte 20 di frumento 5. 29. 24.BARCELONA: Merci 1. 10 82. 10 102 37.TARRAGONA IV. 4 ss. 14 10 (284. 16 13. tratte 4 di frumento Importi(in onze. RODI 1. 8 d. salme 200 di orzo 3. tratte 150 di frumento 686 LL. 3. frumento 1. MALLORCA 135. salme 356 di frumento 1. barcellonesi Gaspar Maymó Gaspar Maymó 20 Fra Luca Pujades Pozzallo Brucoli 146 . salme 170 di frumento 3. salme 86 + 10 tomoli di frumento 5.4) Perot Pardo Perot Pardo Perot Pardo Perot Pardo Probabilmente Brucoli Brucoli Brucoli Totale III. 17. 4. 16 Acquirente Luis Lull Johanna Lull Francisco Veneri Scrivà della nave che va a Barcellona Da Brucoli Brucoli Brucoli Brucoli Brucoli Totali (700 salme di orzo+124 tratte di frumento) 1. 16) II. salme 500 di orzo 2. quarteras 1057 di frumento 2.TABELLA VI A.VALENCIA V. SPEDIZIONI A I.

LOCALITÀ IMPRECISATA Totali operazioni 1 operazione 45 operazioni 2 operazioni 2 operazioni 32 operazioni 68 operazioni (150 operazioni) Importi(in onze. 8. VENDITE IN SICILIA Località I. 19. 11 1486.B. LENTINI IV. tarì e grani) 4 2060. SIRACUSA VI. AUGUSTA II. 22. POZZALLO V. BRUCOLI III. 11) 147 . 26. 15 ½ 269. 18 3. 5 674. 13 (4499. 18.

salme 30 di frumento 16. 19. salme 50 di frumento 14. 10 109 77. salme 11e tomoli 11 di frumento 21. de Balsamo F. 21 148 S. salme 5 e tomoli 12 di frumento 25.salme 12 tomoli 3 di frumento 20. 10 8. 10 2. Russo Fra L. 15 4. salme 125 di frumento 7. tarì e grani) 1000 185. Anjuni e A. Sanxo P. tratte 32 e tomoli 14 di frumento 18. Carbó Università di Siracusa B. salme 32 e tomoli 14 di frumento 15. 12 6. salme 19 tomoli 8 frumento come 4 Importi(in onze. 10 22. Miquel P. AUGUSTA 1. Sarradell J. tarì e grani) Acquirente II. salme 50 di frumento 13. Bayona P. salme 100 di frumento 9. BRUCOLI . 2. de Nicolo B. 15 83. 10 20. Valeri T. B. 15 61. 26 34. 28 1. salme 150 di frumento 5. 15 11. salme 100 di frumento 8. salme 250 di frumento 4. salma 1di frumento 28. 10 25. 20 56. 10 62. salme 4 di frumento 26. salme 530 di frumento 3.TABELLA VI VENDITE IN SICILIA Merci I. 20 39. salme 10 di frumento 23. 15 4. Sanxo Companyons del castello di Brucoli Ostal di Brucoli Companyons del castello di Brucoli A. salme 2 ½ di frumento 27. Luis Joan G. Carbó J. 20. 12. Pujades F. Sanxo J. salme 10 e tomoli 12 di frumento 22. 15 0. 15 7. Verdiani Acquirente S. de Cardona F. salme 125 di frumento 6. Badia B. Dalari Companyons del castello di Brucoli Importi(in onze. salme 15 e tomoli 12 di frumento 19. Carbó Università di Siracusa J.J. Villanova F. 25 15. salme 92 di frumento 10. salme 6 di frumento 24. tratte 160 di frumento e ceci 12. salme 80 di frumento 11. 12 1. Sanxo B. salme 2000 di frumento 2. 20 21. 11 6 4. 5 4. buoi 4 Merci 1. tratte 45 di frumento 17.

rotoli 33 di stagno 2. 9 ½ 0. salme 41 di vino 39. Carbo Ostal Castello di Brucoli P. 4 ½ 3. 5 ½ g 1. tratte 650 di orzo 36. carne varia 43. vino 42. 5. salme 10 tomoli 12 frumento come pane 31. salme 3 di frumento come pane 34. rotoli 24 di stagno Totali 57 rotoli di stagno 5. 19. 15 6. 24. 2. 16 8. 7. salme 4 di frumento come pane 33. 14. Bayona 150 J. vino 40. salme 4 tomoli 13 frumento come pane 32. LENTINI 1. 18 47. maiali 3 Totale Merci III. 18. salme 150 di orzo 35.pane 29. 10 0. salme 17 e quarteres 4 di vino 41. 10 20. carne venduta in 1 anno 44. 19 16. tarì e grani) 2. 22 3. 17 (2060. 28. 25. 2 4. ½ 0. salme 10 tomoli 12 frumento come pane 30. 8. 15 ½) Ostal di Brucoli Ostal di Brucoli Companyons del castello di Brucoli Castello di Brucoli Ostal di Brucoli J. 10 (3. d’Ymola 149 . 15 43. salme 2 tomoli 6 di orzo 37. 9 6. 18) Importi(in onze. 16. 19. D’Urso dentro e fuori il castello di Brucoli per tutto 1476 Ostal di Brucoli Durante tutto il 1475 Ostal di Brucoli Macelleria di Brucoli Acquirente M. Bayona e 500 a F. 9 6. salme 81 di vino 38. carne di becos crestat 45. 19. 11 4 1.

salme 53 di frumento Importi(in onze. 20. porci 98 6. Greco ebreo S. SIRACUSA3 Merci 1. POZZALLO 1. salme 379 di frumento 2. montoni 100 4. 5 Acquirente J. montoni 20 Importi(in onze. 26. Randaso S. de Bonaiuto J. tarì e grani) 243. 5) VI. Sanxo – Colonna navili de la Rosa Totali (567 salme e 12 tomoli di frumento) (269. 14 2. 8. 4 68 11. 10 Acquirente P. 14. salme 427 e tomoli 12 di frumento Importi(in onze. Maymo e B. tarì e grani) (23) Acquirente J. 15 10.Merci 1. 4. Greco ebreo 3 Per molti panni il dato della città si ricava dalla presenza del notaio di Siracusa 150 . tarì e grani) 56 213. salme 140 di frumento 2. salme 120 di frumento 3. Alber Merci V. becos crestat 100 5. 26.

panni colorati di Maiorca 5 12. 22 38 19. schiavo 1 31. 14 1. Falessi F. 12 9. C. Callas ebreo Alfonso e Perucho Aragona J. caldera 1 3. de Rofino P. 5 7. 10 2. 15 10. panni di lino 24. Ballarò Johan C. Barba A. 15 10. 6 11.J. 28. P. panni colorati di Maiorca 5 11. de Cardona e J. 10 1. quintali 3 e 18 robes di lana 28. Requesens G. 13 ½ 14 13 12. panni di Maiorca 5 13. 27. panni 3 16. de Catania e P. panni di Maiorca 3 15. mulo 1 8. A. 24 8. Brolla S. Pastorella Not.7. Corsito F. Barba M. panni colorati di Maiorca 15 9. panni di lino 25. 11 6. Gandolfo J. Morançuni M. 24. Bartolomeu de Palerm Not. 12. panno 1 22. 18 3. 10 3. Maru J. panno di lino 1 23. 3 1. 11) 151 . panni di lino 18. schiavo 1 32. 4. 21 10. schiavi 2 29. panno lino 1 27. 6 6. Retundo di Siracusa Totale (674. 7 20 20 15. panni 26. Danieli P. panni 21. panni 4 14. Vacaro Xaquella e T. 57. Barba P. panni 20. panni colorati di Maiorca 10 10. panni 3 17. Antonio de Ruberto A. schiavo 1 30. de Messina N. 18 3. de Pedralbes P. Tullurini tramite Cola la Matina M. 22. 19. Vaccaro Capitano di Vizzini J. panni 19.

panni 2 di Maiorca 16. panni 61 ½ 4. 24 2.VII. 26 2. panno 1 21. 2. panni di Maiorca 8. panni 3 14. 1 quintale e 2 rotoli di lana 27. salme 16 di frumento Importi(in onze.panni 5 di Maiorca 10. 25 6. 19. 13 ½ 1. C. 9 30. de Cardona S. de Caltagirone Monaca di S. LOCALITÀ IMPRECISATA Merci 1. e A. 24. 12 5. 18 157. 69. 24.panni 5 di Maiorca 11. 18 248. 17 74. 7 20 15 10. 9 21. d’Aragona M. pezze 6 garbó 9. Effraim J. 17. Efraym J. Aragona A. 18 41. 26. 10 40. panni 69 di Maiorca 3. panni 4 13. panni 129 di Maiorca 2. 3 1. salme 93 di frumento 28. 20 14. 12 21. 9 5. de Spanya S. salme 50 di frumento 29. panni 2 20. panni 2 18. de Brahuni Santor Callas A. panno 1 24. 28 152 Acquirente diverse persone P. J. 21 0. d’Imola Cahim de Ragosa C. panni 20 6. panni 2 19. Duxa M. Cubbu L. Santa Fe S. lana 25. Cubbes e P. Coxa Barcaiolo messinese per vendita infra regne Università di Augusta Monaci di Gesù di Siracusa Barcaiolo messinese Università di Augusta . cordellats 12 7. Dien S. panno 1 23. Corsito di Noto C. 13. panni 2 di Maiorca 17. 12 2. salme 25 di frumento 31. Ferrer J. 28 10. pezze 48 di lino napoletano 15. tarì e grani) 304. Benedetto M. salme 28 di frumento 30. 10 6. 4. panni 5 di Maiorca 12. panni 5. 16 7. panno 1 22. 20. de Sant Climent diverse persone P. Dien e R. 26. 17 4. 1 quintale e 65 rotoli di lana 26. 12 5. 24 11. de Malta P. 10 19. 9 6.

mulo 1 53. D’Amico G.buoi 33 e 10 cuoi 42. 7. schiavo 1 57. 12 2 1. salme 4 e tomoli 8 di frumento 34. 10 1. schiavo 1 54. 10 153 J. schiavo 1 58. cavallo 1 49. 8. 16 1 2. schiavi 61. 6 0. 21. Sparletta Alcuni a P. Vacaro J. salma 1 tomoli 12 di orzo 40. 10 14. salme 19 e tomoli 5 di mortella 41. salme 10 tomoli 6 di orzo 39. 10 1. 8 ½ 32. salme 2 di frumento 37.32. pelli 225 di montone 45. 6 0. 27 1. 5 1. 15 15. 26 3. Abbat A. salme 2 di frumento 36. becos 15 48. schiavo 1 56. de Tripol P. 19 16. cuoi 44. salme 46 di vino 62. salme 3 e tomoli 4 di frumento 35. 15 12 8. salme 9 di frumento 33. cavallo 1 50. 6 4. di Augusta P. 27. 12 pelli e 8 cuoi colorati 43. Vallseca M. 12. Vianello M. 0. de Amxito Tullureni e Xaquella P. botti 5 di vino 3. 17 ½ 0. 26. 4ª parte di un carico di 14 schiavi 59. mulo 1 52. Ritzo S. 14 1. Vianello . bestiame 47. 15 1. salme 25 di orzo 38. Bertran B. 1.Serra J. schiavo 1 55. Lantacaxoto M. 15 9. 15 41. 12 16 15 15 14 13 12. 29. schiavi 60. 16 4. bue 1 51. pelli 36 di castrati 46. 19. d’Urso F. M. 22.

saliera argento 1 65. 22. cannata argento 1 64. travi 3 68. Sanxo nave messinese R. dozzine di corde 19 per navi 67. 6 21. 13 ) J. vanona 1 66. 15 11. 206 tramite B. 5. d’Onedo J. quintali 2 e rotoli 6 di cera Totale 5 2. d’Onedo Julia c. 12 1. de Bellohom 154 . 12 ½ 3.63. 12 (1486.

6.ACQUISTI NEI CONTI DELLA SPESA DELLE CASE E DELLE MASSERIE TABELLA VII Merci Cuoio e scarpe 1. 19. 1 cuoio cavallo 11. 1 sella Totale Importi (in onze. 16 0. 10 1. cuoio 13. ½ cuoi vacca 12. 21. 10 3. scarpe per gente di casa 5. Domingo G. 6. 10 0. scarpe per gente di casa 3. 8. 100 pelli anyhines4 8. 10 0. 17 (18. 10 0. 6.18 3. 5 0. 11 0. scarpe per gente di casa 4. scarpe per gente di casa 2.18 1. scarpe per gente di casa 6. 7. Pons Palermo 4 pelle di agnellino 155 . 8. 16 1. 16 3. 2 cuoi 10. 12. scarpe per gente di casa 7. 6. 15) Aynuni J. 3 paia di sandali 9. tarì e grani) Fornitore Località 3. 21.

26. 2. Dien Rodi Messina Palermo Venezia S. pezze di velo 10 e una janota 20. canne 20 tovalles 22. 24 6. panni di Firenze. Cappel B. canne 6 di florença verde 12. 2. diversi panni pregiati 24. 15 7. 12 ½ 9. canne 5 tela Olanda. 22. 15 2. panni di seta di vario colore 4. 6 6. 4. Carelli Marsiano G. canne 2 e palmi 2 seta verde florença 26. tarì e grani) Fornitore 33. Bayona G. Bayona J. 10 2. seta e tela d’Olanda 10. Dien J. 5. canna 1 velluto nero e 3 berretti 28. Ferrer G. gonna 1 velluto nero 14. 20 4. 25 6. drappi 3 13.canne 3 e palmi 2 di drap cortray 11. 9 7. diversi panni di seta 2. Aiutamicristo L. 28. 4. Sagarriga M. 15 7. 10 3. Conte ebreo S. 10 3. quintale ½ robe di lino d’Alessandria 18. Auzzelleri veneziano M. Recupero e S. 21 24. 3. quintali di lino 2 25. seta nera 29. panno lana 1 e panno di stoffa 1 7. 8 8. 2 156 L. 3 8. panni vari e veli di Messina 8. Dien . 2. diversi panni 17. calze e tessuti di Maiorca Importi (in onze. 5 4. 2 14. Carelli S. canne 94 di orbace per vestire schiavi 19. canne 4 blu e palmi 3 velluto nero 30. de Tripol B. Sanxo ebreo P. xamellot 1 nero 15. 20. 23. 10 3. 2 6. velluto 21. 15. Totesans Località Venezia Venezia Palermo Palermo Napoli Palermo Palermo Lentini J. canne 26 e palmi 5 tela d’Olanda 9. 20 4. 21 12. drappi di lana. 28. 15 5. Aiutamicristo B. damasco e altro 6. 4. velluto cremesì e drap 27. 13. 0. 6 7. 10 23. panni di lana e seta 3. 18 2.Tabella VIII Merci PANNI E VESTIARIO 1. 7 ½ 11. braxos 26 seta nera xamellot e 10 braxos e ¼ seti negre 5. 27. draps 2 16. canne 2 ½ seta nera 23. 6.

12 1. 23. 10 1. 12 1. Guerra J. 29. d’Alari B. 1. 3 1. canne 15 di orbace 41. 25. 10 1. 3 1 1 1 1 0. 8 0. canna 1 di drap 55. 26. Holiver S. 4. ½ ambolla burrel 64. Vistali B. seta e altri tessuti 43. 22. oncia 1 seta di Messina 63. paio 1 guanti e altro 57. seta e panni 59. palmi 12 di drap 52. velluto cremesì e setì burrel 49. 25. canne 2 e palmi 8 di drap e 12 canne tela bianca 35. 22. 7 ½ 1. canne 2 tessuto nero 54. 15 0. 24 1. 10 0. drappi di seta 37. 8 1. tessuti di Maiorca e altri panni 50. Leoni J. Dien G. 10 157 Ynuni L. 7. Dien L. 7. 7 ½ 1. 12 1. canne 12 di orbace 58. 24 1. Villadecans Messina Messina Messina A. 15 0. canne 2 e palmi 4 di drap 47. 3. calze. 18 1. 26. 21. 17 ½ 1. Carelli S. 10 1. de Tripol B. Corsito Noto . palmi 5 setì cremesì 39. seta nera 33. 5 1. coperte blu 2 32. 25 0. de Nava S. 22. 21. 27 0. seta 34. 13 0. De Laps Y. tessuti 48. palmi 12 cordellat e 7 paia di calze 44. 6 1. pezze 2 di velo 53. canne 13 di orbace 66. de Tripol veneziano S. palmi 2 seta e 17 tavole veneziane 61. palmi 8 ½ cortray 45. canna 1 di drap 56. pezze 2 veli di Messina 42. palmi 8 di seta nera 36. paia 3 di calze 60. 10 0. 7 ½ 1. canne 10 veli di seta 62. panni 9 velluto nero 46. 6. sacco 1 di cotone 38. 16. palmi 13 di drap 40. Conte M. 26 0.31. 21. 17 1. scarpe e carta 2. 24 0. palmi 2 ½ cortray e palmi 3 di carisea 65. 10 1. pezze 4 di lino 51.

9 0. Ferrer S. paio calze 1 98. pezze velo 8 91. 18 0. 9. 18 0. Effraim Ynuni S. 0. 9 158 J. veli di seta 3 e 1 llinguadora di oro 100. panni 12 di grana 82. canne canema 10 ½ 0. 10 0. 10. gipò 1 e confetti 78. rotoli 6 e once 25 di cotone filato 77. velluto leonato 85. 14. paia calze 2 92. canne 4 e 4 palmi frisonet 80. 10. 10. 15 0. 0. 13. 12. 10 ½ 0. canne 5 ½ tela bianca 97. 0. 10 0. xamellot e friso 93. de Onedo Ynuni Sentander? P. 10 0. 15. 11. 21 0. 17 0.67. 0. palmi 2 seta nera 86. contro tela e lacci per scarpe 95. 10 0. 16 0. Sagarriga R. 19 0. 10 0. 11. 12. pezze 11 di lino 73. 21 0. 19. calze 99. 16 0. Tripol . canne erbatge 5 94. 12. 15 0. once 7 di seta vario colore 81. 15. 10 0. 0. Sabba Guillelm Palermo G. 10. veli neri di seta 75. guanti 90. 15. tela di orbace 71. 10. Joan C. 0. tela blava 87. 15. 21 0. Effraim S. 20. 0. 18 0. veli 79. rotoli 6 ½ di cotone 69. 15. paio calze 1 102. Dien N. pezze di lino 84. palmi 3 seti negre 83. rotoli 10 di cotone da tessere 70. canne 5 tela blava 96. canne 8 e palmi 4 di orbace 72. 16. cordellats 76. canne albatge 6 89. 0. 13. 0. pezza 1 velo di Messina 74. 5 0. 12. d’Alari Siracusa P. 16. 16 0. 13 0.paio di calze 1 101. Salvador M. bordat 1. de Vita U. 16 0. 15. pezze di lino 2 88. 16. 12. canne 11 di orbace 68. 0. 20. 0.

6. rotoli cotone filato 2 117. 3 0. palmo velluto nero 1 113. 9 0. 5 0. palmo retí burrell 1 ½ 110. Dien M. 8 0. veli seta 2 onze canella 6 116. 8. 8 0. 6. 10 0. 15 0. paio calze 1 114. 5 0. 8. palmi friso nero 22 Totale 0. 10 0. 20. ½ 0. 2 ( 315. 10 0. tela 108. capelli 3 122. 10 0. paio calze 1 106. 6. 5 ½ 0. Daniele 159 . Latzaro M. 5. Dien A. 6 0. 6 0. Sien Sabatino S. 7. paio di calze 1 112. 9 ) S. Chapatza S. paia di calze 2 120. 17 ½ 0. velluto nero ¾ 118. 6 0.de Tripol M. 2. 6. 9. 6 0. coperta fatta con drap di capra 109. gipò 1 121. canne 5 e palmi 5 canema x sacchi 115. drap per calze 105.103. panno 1 104. 6. 3. paia corpins 3 119. 10 0. canne tela per materassi 5 107. canne erbatge 4 111.

12 15. 10 3. salme 39 di frumento 3. rotoli 30 di riso Totale 21. 12 1. 10 ( 83. 8. 12 1. 10 2. 5 1. de Sevilla 160 . 12. salme 3 ½ di frumento 11. 11.Tabella IX Merci Importi (in onze. salme 2 di frumento 12. 1. salme 36 quartiere 3 e 2 mondelli di frumento (1 anno) 4. salme 50 e tomoli 8 di frumento ( 1 anno) 5. quintale 1 rotoli 12 di riso 13. 29 0. salme 3 ½ di frumento 10. 18 2. 19 ) Brucoli F. 11 0. 8. tarì e grani) Fornitore Località Grano e Riso 1. salme 8 di frumento 7. salme 20 e tomoli 2 di frumento 6. salme 9 e tomoli 12 di frumento 9. 2 ½ 12. riso 8. salme 50 di frumento 2. 21. 8. 18 14.

D’Aranjo R. Mantello M. salme 36 di orzo 6 5. 10 6. salme 13 di orzo 2. 3. 9 ) Fornitore Località M. 26. salme 8 di orzo 1. 11 Totale ( 64. 24 13. tomoli 20 di orzo 0. salme 63 di orzo 8. 13 ½ 12. 10 9. 23. tarì e grani) Orzo. 19 17. 21. salme 10 e tomoli 4 di orzo 2. 12. 18 15. 1. 2. salme 50 e tomoli 10 di orzo 9. 12 18. 7 lenticchie 21. 24 8. salme 2 di orzo + 1 frumento 1. 17. D’Imola J. 8 10. Foca J. tomoli 2 ceci 1 mondello 0. 26. Cuxa F. legumi e erba 1. salme 49 di orzo 12. 5 14. salme 10 di orzo 1. Solera 161 . 23.Tabella X Merci Importi (in onze. Trinxer M. salme 34 e tomoli orzo 4. 3. Almasselles F. salme 10 di orzo 1. salme 8 di orzo 1. 20 7. 6 frumento e salme 4 lenticchie 20. 2 ½ 3. erba 0. salme 4 ceci e salme 4 3. 12. salme 20 di orzo 2. 20 11. salme 5 di orzo 1. salme 10 e tomoli 4 di orzo 1. 8. 9 19. 5 16. salme 2 di orzo 0. D’Imola Lentini Lentini M. 7 ½ 4. salme 8 di orzo 0.

0. Chapatza M. 12 18. Riumanyo Lentini Chiaromonte F. 7 23. 12 16. carne di maiale per 1. 28. galline 0. galline. maiale 1 salato e lingue di bue 0. carne per 2 anni 18 3. mandorle e noci 1 9. 20 13. 10 salate 21. galline e polli 0. Pasanisi J. polli 0. polli 0. 8 22. 10 ) Secret di Scortino J. galline. Soler M. galline 0. 1 26. 18 14. Bavuso di S. tarì e grani) Fornitore Località Carne 1. maiali 2 1. Chapatza C. galline. galline 0. 1 tomolo di mandorle 0. polli 0. 5. galline 0. 4. 9 salami (e mandorle) 8.Tabella XI Merci Importi (in onze. montoni 27 2. 12 17. galline 0. 8. 10 Totale ( 70. galline 0. 28. carne mangiata in 2 anni 18. maiale salato ½ 0. 6 24. 9 20. Filippo Lentini 162 . 15 5. 11 19. galline 0. 14 ½ 2. 8. 12 7. 26 10. carne per 2 anni 18 4. carne di castrati in 2 anni 2. 24 11. galline 0. 22 12. polli 0. 7. 6 25. 14 15. 4 6. galline e polli 0. galline 0. 6.

f. 10 1 1 0. salme 8 di mosto 14. salme 5 ½ di vino 32. Veri Torelli R. D’Urso L. salme 8 di mosto 24. 5 7. 1. 15 0. 22 6. Roig di Augusta P. salme 106 di vino 6. vino 5. 12 ½ 0. botti 2 di vino 12. 5 1. botti 6 di vino 10. de Catania G. salme 12 di vino 13. Curchulla J. 15 1. 10 3. e A. salme 4 ½ di vino 25. salme 138 di mosto 4. Roig di Augusta P. d’Aragona 163 Augusta Augusta . salme 6 quartiere 3 di vino 22. salme 100 di vino 2. 11 9. 24. salme 2 e quartiere 5 di vino Importi (in onze. 15 2. botti 6 ½ di vino 9. botti 8 vino di Calabria 8. botte 1 di vino 20. 2 5. de Catania J. 12 2 1. botti 2 di vino 19. 20.Tabella XII Merci Vino 1. 19. 7. salme 96 ½ di vino (1 anno) 3. botte 1 di vino 28. 23. Duxa M. Gandolfo G. botti 2 di vino 18. 12 2. 2 1. salme 5 e 1 quartiera di vino 29. Caxuni P. de Catania A. de Catania J. 15 1. 21 Fornitore Località Brucoli J. 24 19. 22. 4 3. 9 13. 15 12. ebreo G. Almaselles Barcaiolo messinese Siracusa Barcaiolo di Lipari M. 22 0. 13 0. salme 17 di mosto 16. salme 4 e 1 quartiera di vino 30. salme 6 di vino 23. salme 52 ½ di vino 7. 26 2. de Messina J. salme 23 di mosto 11. 15 1. 18 2. 18 1. de Catania. 24 13. 3 2. de Catania Barcaiolo messinese J. 8. salme 12 di mosto 26. otri 12 di vino 31. 25. 27 0. salme 18 ½ vino 15. d’Aversa G. salme 5 di vino 21. salme 12 di vino 17. tarì e grani) 20. salme 6 di mosto 27.

3 0. cafissi 14 6. cafissi 2 Totale 0. cafissi 2 17. 12. cafissi 8 8. cafissi 3 15. giare 13 1/3 2. 10 0. 11. cafissi 3 11.33. cafissi 3 9. di Malta Ynuni R. 10. di Malta Lentini M. 0. 16 1. caratel 1 di vino 35. 13. caffissi 3 12. salme 3 di vino 34. 2 0. 10 0. 10 0. 14 0. 6 0. 26 1. 24 0. 21. 9. 15. Chapatza 164 . 12 ) Siracusa Siracusa B. 14. 16. 3 0. Sanxo R. 15 0. 15 ( 147. tomoli 6 di olive 16. cafissi 20 3. 13. cafissi 5 10. tarì e grani) Fornitore Località 9. 11 ) S. 16 ½ 3 3 2. cafissi 20 4. 3 0. salma 1 ½ di vino Totale Tabella XIII Merci Olio 1. cafissi 3 14. 12. giare 2 7. 15. 25 1. 15. cafissi 2 18. cafissi 16 5. Verdiani Importi (in onze. 11. caffissi 3 13. 10 ( 28. 10 0.

Tabella XIV Merci Miele 1. 17 ) Fornitore J. Almaselles Località Noto 165 . 26. tarì e grani) 0. 8 0. rotoli 18 di miele 7. 12 0. 8 0. 25. quintale 1 e 2 rotoli di miele 4. rotoli 50 di miele 5. 12 1 0. Verdiani M. quintale ½ di miele 3. 5 0. rotoli 5 di miele Totale Importi (in onze. quintale 1 e 4 rotoli di miele 2. Coxa R. 5. 4 ( 3. rotoli 20 di miele 6. Corsito S. Ferraguto J. 28.

9. 13 0. rotoli 2 [casia] Importi (in onze. 1 2. 11. Curchulla P. Romero Palermo Ynuni 166 . 23 0. 15 0. 10 0. 24. torroni e spezie 7. spezie 8. 8 2. tarì e grani) Fornitore Località 5. e A. 15 1. 6 0. 16 ) L. Botaro L. spezie 17. 29 0. 4. Botaro P.Tabella XV Merci Zucchero dolci e spezie 1. 14. confits 14. spezie 15. Botaro Ynuni P. 8 1. 6. 10 0. confits e torroni 5. Salvador P. neulus e candele) 4. 12. rotoli 50 di zucchero 2. 5 ( 5. 9 0. 8. 8. spezie e altro 1. 8 0. pani 10 di zucchero 3. 12. 2 0. 6 0. 14 0. 10. confits 2. pane 1 di zucchero Totale Importi (in onze. spezie 9. 13 0. limonata e ginepro verde 3. benyubi 3. confits bianchi e sciroppo 16. Sanso Siracusa L. pani 6 di zucchero( torroni. d’Aragona Tabella XVI Merci Dolci. spezie 13. Curchulla P. Totesans P. torroni e spezie 6. 6. confits e torroni 4. robes 13 confits 10. 28 2. 14. 5 B. torroni 12. 10 1. pani 2 di zucchero 5. tarì e grani) Fornitore Località 2. 12 ½ 0. torroni. neules 11.

4. 5 ( 19. uova e altro 21. pesce e caciocavallo 3. 16 1. uova. 11 1. barili 2 tonyna 2. 6. Chapatza M. 4. 10 1. 2 0. 5 0. Chapatza Villanova così la dicitura nel mastro 167 . 15. 10 0. pesce e uova 22. pesce e 4 tomoli mandorle 8. barile 1 sardine 16. Salvador Augusta Villanova P. uova e frutta 14. 12 0. 11. pesce e uova 18. 11 S. pesce e uova frutta 13. 0. 11. 13 ½. 2. 16 0. pesce e uova 15. 9. 19 0. 7 ) P. pesce e uova 11. barile tonyna 1 e barile 1 sardine 6. 2 ½ 1. 15. 10 1. 10 0. 12 0. 10. 14 ½ 0. d’Urso M. barile tonyna 1 e barile 1 sardine 5. barile 1 tonyna 12. pesce e uova 5 Importi (in onze. 10 0. 16. pesce e caciocavallo 19. 21. de Vitali F. 15 0. 10 0. 2. pesce. pesce e caciocavallo 17. 13 1. 13. barile 1 tonyna 10. 18. 2. pesce 9. 11. 28. uova. sciroppo Totale 0. pesce e miele 7. barili 2 tonyna 4. Domingo e Villanova Villanova Località A. sciroppo 19. quintali 8 di cipolle 20. uova. Jarretana Tabella XVII Merci Pesce e uova 5 frutta e verdura 1. 13.18. tarì e grani) Fornitore 1. 12 0. 13 0. 1 0.

pesce 36. 10 0. 11 6. 0. Chapatza M. 2 ½ 5 4. 0. 12 0. 10. Chapatza M. medicine Totale Importi (in onze. 12. quintali 2 uva passa 26. tomoli 6 di noci 28. 0. 15 ) J. Mule M. 6. 9. pesce. medicine 3. 0. 18 0. uova. pesce. 0. uova e frutta 31. pesce e uova 29. pesce e uova 32. 0. 18 4. 0. 6 ½ 9 7 6. uova e altro 27. 7. pesce e uova Totale 0. pesce e uova 35. 2 4 J. Chapatza Chiaromonte M. 10 4. 10 6. ½ 5. tarì e grani) Fornitore Località 1. 0. pesce e uova 38. pesce e uova 39. medicine 5. melegrane 30. pesce 25. uova. 0. lardo e canades 24. medicine e ampolle 2. 12 5. Chapatza ( 19. pesce. medicine 4. 4 0. 0. 16 5. Blasi Jarretana 168 .23. pesce e uova 37. pesce e uova 34. 1 6 5. 0. 3 ) Tabella XVIII Merci Medicine 1. 0. pesce e uova 33. 0. 0. 0. 2. 5 ( 2. 5 5. 0.

Botaro P. 6. 10 0. 3 0. 3. 16 0. La Matina Pietro di Vizzini L. 11 1. 4 1. Botaro G. Botaro L. 17. 5 0. 2 1 0. e torce 12 torce di cera 30 rotoli dicera 1 quintale 12 rotoli seu per candele 1 quintale seu per candele 1 quintale seu fiaccole. 5 1. 14. Churchulla C. 3 ( 24. Botaro J. tarì e grani) Fornitore Località Cera. Botaro P. 24 0. Genoves P. 5 0. 20. 23 0. 5 0. 11 0. 15 1.Tabella XIX Merci Importi (in onze. 20. 25. Churchulla J. 8 0. 8. 10 0. grasso. de Tripol P. Domingo 169 . 5 0. 10 1. torce e confits 1 quintale seu per candele ½ quintale grasso per candele 1 quintale di seu 4 torce 4 torce 51 rotoli di seu per candele 50 rotoli di seu per candele 50 rotoli seu per candele 4 torce cera 6 rotoli di candele 2 torce 5 rotoli cera candele rotoli cera 33 5 rotoli cotone filato per candele cotone per candele candele Totale 2. 11 ) P. 3 1. 5. 12 0. 3 1.

corda 1 18. Setì A. catene etc.Tabella XX Merci Importi (in onze. 18 2. 5 0. 6. 10 0. riggiole 225 29. tegole 400 21. 27. saltrins. 10 0. 3 1 0. 9 3. lastra tombale e lastra di marmo per un altare nella cattedrale 2. 9 0. 8. chiodi. Masuni F. tegole 500 14. trave 1 26. lanses 6 19. 12 0. 5. 6 0. 9 0. 12 ½ 0. tarì e grani) Fornitore Località Materiali da costruzioni e altro 1. 17. 10 1. chiodi. tavole. 12 0. botti 5 9. 10 0. botti 10 nuove 5. 5 2. tegole 300 22. 2 ½ 0. Vistali P. 2 cotone e chiodi 8. 4 0. corde 25. 5. pezzo 1 di marmo 13. leoni 4 di marmo 4. quintali 2 di carbone 15. barile 1 di polvere da sparo 16. casse 8 di marmo 12. Giullem 170 . 12 0. sedoços e quartains 27. pece e stoppa 11. 6 0. canysos 2 e 2 tavole 23. cerchi e tavole per botti 10. 10 0. tegole 7. vetro 20. 9. riggiole. Oliver J. tavole. 13 Palermo 4. tavole 150 veneziane 3. 17. 8. 15 0. 6 0. carregues 2 di carbone 24. 0. 12. salma 1 di carbone 28. 15 0. Ferrer Ynuni Reyner Messina F. 5. canali 17. 24 0. 4 C. 6 0. 4 0. salme 2 di calce 30. 6.

22. 2 ( 52. mans 4 di carta Totale Importi (in onze. 16. cesta 1 31. rayma 1 di carta 4. rosario 1 argento 5.13. 25 0. 15 ) J. 18 ( 9. 10 2. 5 0. Alfanderi S. tarì e grani) Fornitore Località 1. 8 0. 10 0. 11. 4 0. 15 0. catena 1 per orso Totale Importi (in onze. 6. 7 ½ 1. 2 ( 2. libri 3 2. mans 12 di carta 6. tarì e grani) Fornitore Località 4. candalla 1 d’oro 2. 10 0. 14 0. 12 0. Vistali Tabella XXII Merci Oggetti preziosi e altro 1. once d’oro 1 6. 10 0. Caruso J. Ferrer A. mans 6 di carta 7. libro 1 3. sigillo 1 d’oro con lo stemma 4.30. 9 ) Palermo F. de Tripol 171 . piatti 9 e scodelle 7 d’argento 3. libri 2 5. A. 3. Vistali Tabella XXI Merci Libri e carta 1. de Onedo M. salma 1 di carbone Totale 0. orinali 3 e ampolle 4 7. 29. 5. 0. 29. 12 ) A. 15 0. 1. 7.

172 .

imprescindible todavía es la referencia al trabajo de A.Se ha regularizado la separación de las palabras usando el apóstrofe y el guión según los criterios actuales. y también la inestabilidad gráfica en la misma palabra sean nombres propios o comunes. in particolare p. y la distribución de la c/ ç . Se ha respetado el uso de las consonantes doble tanto en medio como al principio de la palabra.Se ha actualizado la unión de apellidos y topónimos compuestos. sa. que suministran algunas específicas indicaciones para la edición de fuentes contables. Los artículos ça . se han adoptado en general las normas sugeridas por la Commission Internationale de Diplomatique y Sigillographie1 y también aquellas de G. tanto en la forma catalana como en la forma italianas y sicilianas. 75 – 93. sin normalizar o regular el uso. en “Rassegna degli Archivi di Stato”. Criteri per la trascrizione di testi medievali latini e italiani. Normes internacionales pour la publication des documents financiers. (Roma 1982). Folia Caesaraugustana. Zaragoza. Tognetti. . .Se ha respetado el uso de la u y de la v.En lo que respecta a la puntuación y uso de las mayúsculas se han seguido los criterios actuales. Para facilitar la compresión se han adoptado las normas siguientes: . Una questione di metodo: l’edizione delle fonti documentarie. 17 (1957) pp. . 173 1 . 1 Diplomatica et Sigillographica. de la i y de la j. administratifs et domaniaux du Moyen Age. 1984. Pratesi. çes y ses y las contracciones des o dez se han aglutinado con los apellidos a los que preceden.Normas de transcripción El criterio básico que se ha seguido en la transcripción del libro de cuenta de Catalina Sabastida ha sido el de máximo respeto al original. 312-333.

añadidos. El orden y la rigurosa sucesión de los asientos no están alterados.por lo que se refiere a los números de las monedas en la columna de las cuentas. 174 . de localidades figuran en los respectivos índices. tachados. Los nombres de personas. Cuando no ha sido posible restituir el texto se ha señalado por medio de puntos suspensivos.En el aparato crítico por medio de notas numéricas se indican los interlineados. anotaciones y correcciones y errores del escribano..El paréntesis cuadrado se ha utilizado para indicar aquellas palabras o letras de lectura dudosa o bien ilegibles. mientras no se han reproducido aquellas diagonales que cancelansiempre las cuentas cerradas. En fin se han reproducido las líneas horizontales que en el manuscrito dividen las diversas secciones. no se ha indicado la voz Andreu de Vera.Se ha respetado la distribución general del manuscrito. errores en la foliación. pero se han añadidos los terminos aceptados en la bibliografía mas reciente. espacios en blanco. mientras los números en el texto se han dejado en cifra romana. cancelaciones. . Cuando no se ha entendido si el segundo termino de los nombres judios coincide con el apellido o el lugar de proveniencia se reproducen las voces segun el manuscrito original. Los nombres y los apellidos están transcritos tal y como aparecen en el texto. la sección del deu y la del es li degut se quedan así como aparecen en el texto.Se ha utilizado el paréntesis para indicar aquellas palabras o letras que faltan en el original por error u olvido del escribano. . la separación de párrafos y la numeración de las hojas como aparece en el texto original con la única transposición de los números romanos en cifras árabe -para evidenciar mejor la contabilidad . .

2 Por todo lo que se refiere al estudio paleografico de las abreviaturas mirar el apartado dedicado a el estudio paleografico y codicologico del manuscripto. 175 . y la misma palabra puede estar escrita en modo ligeramente diverso.. sin escluir la posibilidad de que algun error se hay deslizado en la transcriptión. en linea generales se da por supuesto que las anomalias reproducidas se encuentran en el texto original.2 Aunque el manuscripto es exelente en su orden y exatidud no faltan pequeñas discordancias y errores. a pesar de lo numerosos controles.Las abreviaturas están todas desarrolladas y se han mantenidos solamente las que se refieren a las monedas en la trascriptión.

Italia e lo spostamento economico del XV secolo. La produzione dello zucchero d’Aragona. espacio de mercados y de culturas. El comercio y el reino de Mallorca. ABULAFIA. VITOLO. ABULAFIA 2002 D. ABULAFIA. Atti del V convegno internazionale. ABULAFIA 1996 D. 105-119. Pamplona. 2002. Las ciudaees de la Península Ibérica e del reyno de Mallorca y el comercio mediterráneo en la Edad Media. El reino catalán de Mallorca. Roma. 89-95. 1150-1450. II. in D. ABULAFIA 1996 D. Le attività economiche degli ebrei siciliani attorno al 1300. Barcelona 1996. pp.BIBLIOGRAFIA ABULAFIA 1995 D. 1995. pp. ROSSETTI e G. Studi in onore di Mario Del Treppo. in El Mediterráneo medieval y renacentista. Napoli v. pp. ABULAFIA. 179-212. Un emporio mediterráneo. En las costas del Mediterráneo occidental. ABULAFIA. in Italia Judaica. nei in domini Medioevo della Corona Mezzogiorno Mediterraneo . GARÍ. pp. ABULAFIA 2000 D. Barcelona 1996. 115-154. a cura di G. Palermo 15-19 giugno 1992. ABULAFIA B. ABULAFIA. 177 .

El Palau Reial Major de Barcelona. AGNELLO. AGNELLO. AGNELLO 1964 G. Le torri costiere di Siracusa nella lotta anticorsara in “Archivio storico siracusano”. a cura di R. Ditionari Català. ALBERTI L. I Libri della Famiglia. 479. 1978. M. Animals exòtics als palaus reials de Barcelona. X. Torino 1972. ALCOVER. ADROER I TASIS. Barcelona 1979. TENENTI. 1989 pp. AIRALDI. Barcelona. 8. AGNELLO 1942 G. ADROER I TASIS 1989 A. Roma 1964. 9-22. ADROER I TASIS. Barcelona 1977. ROMANO e A. in “Medievalia”. AGNELLO.ADROER I TASIS 1979 A.ValenciàBalear. 178 ALCOVER 1977 . L’architettura aragonesecatalana in Siracusa. 1964 pp. in “Segundo Congresso Internacional de estudios sobre culturas del Mediterraneo Occidental”. Riduzione di tutte le misure consetudinarie in Sicilia. Roma 1942. V. AGNELLO 1877 A. Siracusa nel Medioevo e nel Rinascimento. AGNELLO. Palermo 1877. AGNELLO 1964 a G. ALBERTI. pp. Per una storia della civiltà della scrittura. B. AIRALDI 1978 G. M.488.25-69. Affinità e differenze nelle scritture medievali dell’area mediterranea occidentale.

CANAL I FARRE’.ANDREU I DAUFI’. G. in AA. Il bosco nel medioevo. MONTANARI. CANAL I FARRE’. La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. Girona 1993.ANDREU I DAUFI’. mides i mesures dels Paisos Catalans. 179 . La escritura a les terres gironines. SERRA I TORRENT. MARQUET. II. pp. Edat Mitjana”.VV. ANDREOLI 1990 B. Barcelona 1992. 1995. PONS I GURI. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles 1440-1443. LL. SERRA I TORRENT.A. ARNAL I JUAN – J. ANDREU I DAUFI’ 1992 J. Lleida ARNALL I JUAN 1993 J. J. FELIU. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. vol. a través dels seus llibres de comptes (1440-1443). senyora de la Vall d’Osor. El Llibre de Comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. M. Pesos. Barcelona 1990. 357-370. segle IXXVIII. Bologna 1990.A. ANDREOLLI M. ALSINA.ALSINA 1990 C. ANDREU I DAUFI’ 1995 J. J.

vol. AURELL I CARDONA 1996 J. AURELL I CARDONA 1992 J. 10 –15 aprile 1989. AURELL I CARDONA 1993 J. Firenze 1990. de l’edat mitjana al renaixement. AURELL I CARDONA Els mercaders catalans al quatre-cents. pp. ASENJO GONZALEZ 1990 M. Integración marginación. 253-273. Los mercaderes segovianos. pp. 23 (1993) pp. Madrid. in “Annuario de estudios medievales”. Las mujeres y el trabajo en la ciudades de la Corona de Castilla (siglos XIII-XV). AURELL I CARDONA Espai social i entorn físic del mercader barceloní. Participación de las mujeres en las compañia comerciales castellanas a fines de la edad media. AURELL I CARDONA i J. 223-234. P. 180 . secc. 223-255. Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). 1988. Lerida 1996. ASENJO GONZÁLEZ. RUBIÉS I MIRABET. ASENJO GONZALEZ 1990 M. Lerida 2000. El mercaders catalans i la cultura. Mutaciò de valors i procés d’aristocratització a Barcelona (1370-1470). 553-562.ARNALL I JUAN 2000 Mª J. ASENJO GONZÁLEZ. ARNALL I JUAN. 13 (1992) pp. in “Acta Medievalia”. in "El trabajo de las mujeres en la edad media hispana”. in La donna nell’economia. I. 13-18: atti della ventunesima Settimana di Studi.

Vol. VV. 19 e vol.VV. III. Barcelona 1988. 2002. AA.. AA. Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. Roma 1986. AURELL I CARDONA. 1986 Guida generale degli Archivi di Stato italiani. reunido y presentado por B.VV.AURELL I CARDONA.VV. Sistema dei rapporti ed élite economiche in Europa (secoli XII-XVII) a cura di M. VV. 1987 AA.. La mujer del Renacimiento. 1993 AA. Gaeta 1989. Napoli . AA. Adriá del Besos. IV. AA.VV. El Mediterráneo medieval y renacentista. DEL TREPPO.VV. Gaeta e la Storia. espacio de mercados y de culturas. 8). 1988 a AA.VV. GISEM 1994 (Europa Mediterranea. AA. vol.VV 1989 AA. S.VV. AA. AA. VV. Quaderni. Barcelona 1983. AA. III.VV. Edat Mitjana. 1983 AA.VV. El mundo mediterraneo en la Edad Media. 20. 1987. VV. AA. Evoluciò urbana de Catalunya. Roma 1994. Madrid 1993. 1995 AA. Lleida 1995. Pamplona. 1994 a Guida generale agli Archivi di Stato italiani. VV. 2002 J. VV. GARI’. 1994 AA. vol.. 181 . Gran Enciclopedia Catalana.

Mediterraneum. Investigación y enseñanza de la historia. All’inizio di tutto. in Cultura e società nell’Italia Medievale. BALDUCCI PEGOLOTTI F.. 2004 AA. El esplendor del Mediterráneo Barcelona 2004. 1998. Barcelona 2004. La diferencia de ser mujer. XIII-XV. Gaeta medieval s. VV. 1997 AA. BALESTRACCI. AA. 1 Diplomatica et Sigillographica. VV.. VV 2002 AA. AA. La lingua materna. Folia Caesaraugustana. 2002. Firenze 1984.VV. Economia e società. BALESTRACCI 1988 D. M. BALDUCCI PEGOLOTTI. Normes internacionales pour la publication des documents financiers. administratifs et domaniaux du Moyen Age.VV. Gaeta agli inizii del Quattrocento.1997 AA. VV.VV. 2004 a AA. 182 A c. Le memorie degli altri. THÜNE. BALESTRACCI 1984 D. Torino VV. Cambridge-USA 1936.. La Zappa e la retorica: memorie familiari di un contadino toscano del Quattrocento. VV. a cura di A. 1998 AA. . di E.AA. La pratica della mercatura. EVANS. AA. VV. BALESTRACCI.

Le cedole di Tesoreria dell’Archivio di Stato di Napoli dall’anno 1460 al 1504 trascritte e annotate in “Archivio Storico per le Province Napoletane”. Bologna 2000. 1979. 15-34. Genova. BATLLE I GALLART 1973 C. 5-34. BARNA 2004 F. BARNA. 2 vol. Colloque de la Casa Velazques. Staltieri Ragusa. BARBERI. in Incontri Mediterranei. pp. La scrittura dell’italiano.L. Paris 1981. BATLLE I GALLART. 1884. I. BATLLE I GALLART 1981 C. 41-58. 183 . Messina 2004.Studi per Paolo Brezzi. BARBERI (1879) G. in Livre e Lecture en Espagne et en France sous l’Ancien Régime. IX. BARONE 1884 N. Palermo II 1993. Las bibliotecas de los ciudadanos de Barcelona en el siglo XV. La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. BALLETTO. pp. BALLETTO 1979 L. BARTOLI LANGELI. pp. BARTOLI LANGELI 2000 A. BARONE. Barcelona 1973. Roma 1988. a cura di G. Battista De Luca mercante genovese del secolo XV e il suo cartulario. Il “Magnum Capibrevium” dei feudi maggiori. BATLLE I GALLART. I caricatori come punti di contatto economico e culturale: il caso di Brucoli.

in AA. pp. T. Barcelona i els seus dirigents 1096-1291. BERTINI. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Noticias sobre la mujer catalana en el mundo de los negocios. BESTA. BATLLE I GALLART. Corpi e Storia. Il castello di Brucoli. BLANCO 1964 P. Medioevo Femminile. cittadinanza e corporazioni tra Medioevo ed età moderna: ricerche in corso. Roma Bari 1993. I consolati di Sicilia all’estero e i consolati esteri in Sicilia fino al secolo XIX. BELLAVITIS 2002 A. Donne. Barcelona 2000. BATLLE I GALLART 2002 C. BERTINI F. BELLAVITIS. BESTA E. Napoli 1959. BATLLE I GALLART. BENSCH 2000 S. P.VINYOLES I VIDAL. in “ Quaderni dell’Istituto di Disegno 184 . 201-221. Madrid. pp. 87-104. Barcelona 2002. BLANCO.VV. CASSANDRO. in “El trabajo de las mujeres en la edad media hispana”. Roma 2002 pp. 1988. a cura di G. 311-337.BATLLE I GALLART 1988 C. BENSCH. Donne e uomini dal mondo antico all’età contemporanea. in Studi di Storia meridionale. La cultura de les dones.

in “I Mestieri”. Fons documental relatiu a la familia Sabastida durant la seva estada a Sicília (s. BRESC 1980 H. DI BLASI. Atti del I convegno internazionale di studi antropologici 12-15 185 . Zaragoza 1996.dell’Università di Catania”. Maramma. Ricordi nella Firenze tra Medioevo e Rinascimento. conservat a l’”Arcxiu del Palau” de Barcelona –San Cugat del Vallés. BRESC. in “XV Congreso de Historia de la Corona de Aragó”. Luogotenenti e presidenti del Regno di Sicilia. 293-317. BRANCA. BORRAS I FELIU. Mercanti scrittori. BORAU. BORAU 2003 C. pp. Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV. 3. Barcelona 2003. 2. La casa de fieras de la Aljaferia de Zaragoza y los judios.E. Storia cronologica de’ Vicerè. t. palermo 1867. BLASI (di) 1867 G. BRANCA 1986 V. Milano 1986. negli “Atti del IX Convegno della Corona d’Aragona” (Napoli 1973). 23-48. pp. I mestieri della costruzione nella Sicilia medievale. I vol. BLASCO MARTINEZ. XV). BLASCO MARTINEZ 1996 A. BORRAS I FELIU 1973 A. 1964-5.

1923. Prima dello scavo antropologico: Cibo e salute dalle fonti archivistiche. Économie et société en Sicilie 1300-1450. BRESC. in “ Las mujeres en las ciudaes medievales”. 337-352. Messina 2001. Lavoro agricolo e lavoro artigianale nella Sicilia Medievale. 27-41. BRESC.gennaio 1978. Palermo 1980. vol. “Qauderni del circolo semiologico siciliano”. triste o feliz estado? (Las últimas voluntades de los barceloneses en torno al 1400). 186 . BRESC 1986 H. in La cultura materiale in Sicilia. M. BROIDA 1984 EQUIP BROIDA. pp. Palermo-Roma 1986. I e II BRESC 2001 H. BRESC 1981 H. “Qauderni del circolo semiologico siciliano”. BRESC. BRIQUET. Dictionnaire historique des marques du papier dés leur apparition vers 1282 jusqu’en 1600. Arabi per lingua. Leipzig. Actas de las III jornadas de investigación interdisciplinaria. Les filigranes. BRIQUET 1923 C. I. pp. BRESC 1980 a G e H. tom. in “Archeologia Medievale” VIII. Un monde Méditerranéen. (12-13) 1980. Madrid 1984. Ebrei per L’evoluzione dell’ebraismo siciliano in ambiente latino dal XII al XV secolo. BRESC. religione. pp. 91-108. La viudez. 1981.

pp. in “Quaderni Storici”. in AA. Actividad de la mujer en la industria del vestir en la Barcelona de finales de la edad media. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó. pp. vol. CANEAL I FARRE’ 1995 ANDREU I DAUFI’- A. XIII/II (38) 1978. Alfabetismo e livelli di cultura nell’età comunale. CARDINI. in “Estudi General”. BRUNI 2002 F.VV. 1995. a. 283-381. 255-273. a través dels seus llibres de comptes (1440-1443). Elementi di storia della lingua e della cultura. CARDINI 1978 F. senyora de la Vall d’Osor. LXXXIX-XC. I-III. CALABRESE. pp. Tra Catalogna e Italia: intorno alla predicazione nella prima metà del XV secolo. pp. Torino 1984. F.BROIDA 1988 EQUIP BROIDA. 1988. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”. 357-370. BRUNI. Madrid. L’italiano. pp. Il registro del notaio Pietro Pellegrino di Mineo (1428-1431). La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. 187 Lleida . 488-522. CALABRESE 1993 G. 22. Edat Mitjana”. in El trabajo de las mujeres en la edad media hispana. CANAL I FARRE’. 205-341. II. BRUNI. BRUNI 1984 F. Girona 2002. SERRA I TORRENT.

in “Archivio Storico Siracusano”. 1988. anno acc. CARADONNA. Minima Medievalia. Barcelona 1380-1462. in “Annali della Facoltà di Lettere”. nº 295. CACERERS NEVOT 2000 J. Nota di paleografia commerciale (per i secoli XIII-XVI) in F. Barcelona 1978 CASAMASSIMA 1988 E.CARDINI 1987 F.. Firenze. CECCHI. Firenze 1987. 14 – 31. CARRERE 1978 C. 188 . Tradizione corsiva e tradizione libraria nella scrittura latina del Medioevo. pp. s. CARADONNA 2002 O. V. 1967. Documenti della Camera Reginale: Il Fondo Montalto. III. CARADONNA. CASULA 1967 CASULA F. Documenti della Camera Reginale: Il Fondo Montalto. XXX. 1972. CACERES NEVOT “Historia” año XXIV. CARADONNA O. CASAMASSIMA. MELIS. Documenti per la Storia economica dei secoli XIII-XVI. XVI (2002) pp. CECCHI 1972 E. 1999-2000. Università degli Studi di Palermo. 561575. 73-100. pp. C. CARRERE. CARDINI. Roma. Alcune note sulla “Letra Aragonese” del secolo XIV. Un centre economic en epoca de crisis. Tesi di Laurea.

Barcelona 2003-2004. I-II. in “Bollettino Basilicata”. in “ Quaderni Medievali”. “Per la molt magnifica senyora e de mi cara jermana la senyora Catarina Çabastida en lo Castell de la Brucola. Le conquiste della storiografia femminista. T. COLESANTI 1994 storico della G. Actes del Col·loqui Internacional celebrat a Barcelona del 27 al 29 de maig de 1999. in “Napoli Nobilissima”. Lettere di donne catalane del Quattrocento. in “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia”. COLAFEMMINA. 10-32. CILENTO. 130-144. Gli ebrei in Basilicata. COLESANTI. 7. 189 . CECCHI (a cura di) . 483-498. esclaus yi lliberts a l’edat mitjana. fasc. pp. COLAFEMMINA 1991 C. 45 giugno 1998. COLESANTI. Medioevo delle donne. en Sicilia”. XXXIII. COLESANTI 2000 G. Alcuni libri contabili catalani redatti in Sicilia a fine quattrocento. 547-557. COLESANTI Las esclava y los esclavos en los libros de cuenta de Catalina Lull (1472-1486) in De l’esclavitud a la llibertat. Barcelona.CECCHI 1990 E. CILENTO 1998 A. 1991 pp. 1994 pp. Le lettere di Francesco Datini alla Moglie Marcherita (1385-1410). 25. pp. 2000 pp. COLESANTI 2003 G. Prato 1990. 72-74.

in Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon. COLL JULA’ 1994 N. 1977. COLL JULIA’. Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. 1991. IV. 109-182. pp. Una letra de cambio y de su recambio originales de 1461. COLL JULA’ 1977 N. Barcelona 1974. CONDE Y DELGADO DE MOLINA 1983 R. 447-454. vol. V Barcellona. pp.Una compañía para el comercio de paños (1400-1484). II. trasferencia de la segunda. COLL JULA’. pp. Le attività e le in operazioni della Banca e trecentesca di Pere Descaus e Andreu D’Olivella. in “Estudios Historicos y documentos de los Archivos de Protocollos”. CONDE Y DELGADO DE MOLINA1991 R.COLL JULA’ 1974 N. CONDE Y DELGADO DE MOLINA. COLL I JULIÀ A. Palermo 1983. “Medioevo. 245-289. “ Atti dell’XI Congresso di storia della Corona d’Aragona”. 339-408. COLL JULA’ 1977 N. Los Llull: una familia de la burguesía barcelonesa del siglo XIII. “Estudios Históricos y documentos de los archivos de protocolos”. 190 . COLL JULA’ Nova identificació de l’escritor i poeta Romeu Llull. GARCÍA SANZ. 15. CONDE Y DELGADO DE MOLINA. Barcelona 1994. Saggi Rassegne”. in “Annuario Estios Medievales” pp. in La società mediterranea all’epoca del Vespro.

87-112. Benedetto Cotrugli Raugeo. Utilissimi ad ogni mercante. CORRAO 1985 P. Saggi e Rassegne” . COTRUGLI 1573 COTRUGLI B. La Recognitio dei feudi di Sicilian del 1453-1454.CONDE Y DELGADO DE MOLINA1993 R. LXXXIII. 1993. CORRAO. in Sistema di rapporti ed élite economiche in Europa (secoli XII-XVII).. 1989 con testo a fronte in iugoslavo. Mercanti veneziani ed economia siciliana alla fine del XIV secolo. Tipologia de la documentació canviària medieval. CORRAO. Mercanti stranieri e regno di Sicilia: sistema di protezioni e modalità di radicamento nella socoietà cittadina. potere. pp. 191 . Napoli 1985. pp. 1987. Napoli 1991. CONDE Y DELGADO DE MOLINA. Venezia 1573. società e istituzioni in Sicilia fra Trecento e Quattrocento. 6 (1981) pp. COSTA 1987 A. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”. in “Medioevo. CORRAO 1991 P. tradotto da Andelko Runjic). COSTA. 131-166. (Dubrovnik. pp 153-199. CORRAO. Governare un regno. Della mercatura et del mercante perfetto libri quattro di M. CORRAO 1974 P. Scritti gia più di anni CX et hora dati in luce. 43-64. in “Lligall ” 7.

GRANÀ. Palermo 1963. D’ALESSANDRO 1963 V. M. Giuffrida. pp. CUVILLIER. Notas a la educación de las mujeres en la edad media. 2 (1973). ristampa del 1974 a cura di R. aquells qui d’aquest art de mercaderia volen ussar. M. C.420. M. SEGURA GRAIÑO. A. M. CUVILLIER 1973 J. D’ ALESSANDRO. GRAÑA CID. 107. CUADRA GARCIA. C. in “Revista de Historia Medieval” 5. D’ALESSANDRO 1978 V. 381.CRUSELLES 2001 E. Los mercaderes de Valencia en la edad media. GRAÑA CID. saber y autoría (siglo III-XVII). 33-50. CUADRA GARCIA 1994 CUADRARA 1994 a C. Volèn instrayr e informar los mercaders. Noblesse sicilienne et noblesse aragonaise en 1392-1408.130. CRUSELLES. CUSUMANO 1974 V. SCARLATA. Storia dei banchi della Sicilia. in “ La sabias mujeres: educación. MUÑOZ FERNANDEZ. Collusions et rivalités de deux groupes de privilégiés d’après les Registres Tractarum (n° 2104 et 2324) de l’Archivio de la Corona de Aragón. I Banchi Privati. 85. CUADRADA. ed . pp. pp. Politica e società nella Sicilia Aragonese. CUSUMANO. Famiglie medievali siculo- 192 . Temps modernes. Roma 1887. Lerida 2001. 1994. Madrid 1994. in Mèlanges de l’Ecole Française de Rome – Moyen Age. D’ ALESSANDRO.

Palermo 1984. Torino 1989. 105-134. D’ ALESSANDRO. La Sicilia dal Vespro a Ferdinando il Cattolico. “Qauderni del circolo semiologico siciliano”. D’ARIENZO. in “Studi di paleografia e diplomatica” . in “Medioevo. Alcune considerazioni sul passaggio all’umanistica della scrittura nella gotica produzione documentaria catalana dei secoli XIV e XV. in Storia della Sicilia. D’ALESSANDRO 1989 V. D’ARIENZO 1974 L. 4 1978.catalane. D’ALESSANDRO 1984 V. D’ALESSANDRO 1980 V. vol. D’ALESSANDRO. Atti del I convegno internazionale di studi antropologici 12-15 gennaio 1978. 193 . Atti del II congresso internazionale di studi antropologici siciliani 26-29 marzo 1980. D’ALESSANDRO 1980 a V. D’ALESSANDRO. “Qauderni del circolo semiologico siciliano”. 211. III. Paesaggio agrario. Note per una storia della Masseria siciliana nel Medioevo. in “La cultura materiale”. Palermo 1980. regime della terra e società rurale (secoli XI-XV). Napoli 1980. pp. Saggi e Rassegne”. 1974 pp. Vigne e vignaiuoli a Palermo alla fine del Medioevo. in “I mestieri”. D’ALESSANDRO.

Della Camera delle regine siciliane. LXX (1968). p. DE LA TORRE Y DEL CERRO 1949 A. DE BLASI 1988 N.DE BENEDICTIS 1890 E. 39 . 44-81. La lettera mercantile tra formulario appreso e lingua d’uso. 9. DEL TREPPO 1957 M. Documentos sobre relaciones Católicos. 259-300. L’espansione catalanoaragonese nel Mediterraneo. La Corona d’Aragona e il Mediterraneo. 1890. 1479-1483. DE BENEDICTIS. DE BLASI. 508-541. medievale. DE LA TORRE Y DEL CERRO. Barcelona 1949. in Atti del IX Congresso do Amalfi 194 . DEL TREPPO 1978 M. DEL TREPPO 1972 M. A. DEL TREPPO. DEL TREPPO 1969 M. Siracusa. Memoria storica. I. LEONE. DEL TREPPO 1977 M. DEL TREPPO. DEL TREPPO. in “Quaderni di Retorica”. Milano 1969. Assicurazioni e commercio internazionale a barcellona nel 1428-1429. pp. in Nuove questioni di Storia medievale . Napoli 1972. pp. I. in “Rivista storica italiana” LXIX (1957) pp. internacionales de los Reyes Vol. DEL TREPPO. DEL TREPPO. Napoli 1977. I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV.47.

t. 228-304. società. 557-601. I. DEL TREPPO 1989 M. DEL TREPPO 1985 a M. 89 – 201. in Miscella nea in onore di Ruggero Moscati. DEL TREPPO. Roma 1986. Napoli 1978. Il re banchiere. DEL TREPPO. Stranieri e realtà 195 . potere nell’Italia dei comuni. Napoli 1973. in Storia del Mezzogiorno. DEL TREPPO. Aspetti dell’attività bancaria a Napoli nel ‘400. Napoli 1985. pp. Rossetti. DEL TREPPO 1986 M. Napoli 1986. DEL TREPPO. 301-331. pp. IV. pp. Marinai e vassalli: ritratti di uomini di mare napoletani. pp. in Aspetti della vita economica medievale. vol. 131-191. ( Atti del Convegno di Studi nel X anniversario della morte di Federigo Melis) Firenze 1985. DEL TREPPO. Il Regno aragonese. Sistema di rapporti ed élite economiche in Europa (secoli XIIXVII). Stranieri nel Regno di Napoli: le élites finanziarie e la strutturazione dello spazio economico e politico. Strumenti e processi di razionalizzazione dello stato aragonese di Napoli. a cura di G. DEL TREPPO 1985 M. DEL TREPPO 1985 b M. DEL TREPPO 1986 a M. pp. DEL TREPPO. in Dentro la città.Storia della Corona d’Aragona. in Spazio. Napoli 1985.

Attività e strutture commerciali e finanziarie. 293-348. in “Studi di storia meridionale in memoria di Pietro Laveglia”. DIOTIMA 1996 DIOTIMA. DE MATTEIS. DENTICI BUCCELLATO. Firenze 1980 196 . 179-233. DEL TREPPO. t. Il pensiero della differenza sessuale. pp. pp. vol. pp. Heràldica catalana. DINI 1980 B. Bologna 1986 DENTICI BUCCELLATO 1989 R. Donne nel Medioevo: aspetti culturali e di vita quotidiana. Lavori e salari nella Sicilia del Quattrocento ( La terra e il mare). DE ROSA 1986 L. DE ROSA. DIOTIMA 2003 DIOTIMA. Barcelona 1983 . La Sapienza di parlare di sé. DINI. Salerno 1994. M. 31-112. DEL TREPPO 1994 M. C. I. Milano 2003. VIII. I catalani a Napoli e le lro pratiche con la Corte. Una pratica di mercatura in formazione (1394-1395).II. I.urbane nell’Europa dei secoli XII-XVI. des de l’any 1150 al 1550. in Storia del Mezzogiorno. DE RIQUER. Napoli 1996. pp. Roma 1986. DE RIQUER 1983 M. 369-393. DE MATTEIS 1986 M. voll. Napoli 1989.

vol. EVANGELISTI. Identità intellettuale e relazioni familiari : Angelica e Lodovico Baitelli (sec. decade I. Napoli 1980. 247-261. 1986. EVANGELISTI 1994 S.DRONKE 1986 P. secoli XIII-XVI. DU CANGE. Niort 1863-1867. 1904. Glossarium mediae et infimae latinitatis. regime della terra e società rurale (secoli XI-XV). DRONKE. pp. EIXIMENIS F. De Rebus Siculis decades. EPSTEIN 1996 S. 10 voll. cit. XVI-XVII). in V. Palermo 1560. FAZZELLO 1560 T. Torino 1996. Potere e mercanti in Sicilia. III. M. EPSTEIN. D’ ALESSANDRO. Lanciano. 414-415: 197 . Lo Llibre de les dones. GRAÑA CID. in Storia della Sicilia. pp. Bologna 1971-1072. Storia della Regina Giovanna II d’Angiò. ENNEN 1986 E. in “ La sabias mujeres: educación. ENNEN. Paesaggio agrario. FAZZELLO. Roma 1986. FARAGLIA. Donne e cultura nel Medioevo. EIXIMENIS. saber y autoría (siglo III-XVII). Barcelona 1981. ed . 2. FARAGLIA 1904 N. Le donne nel Medioevo. F. X. rist. anast. Madrid 1994. DU CANGE 1971 CH.

A. 100-101. FERRER I MALOLL . pp. Maiorca 1973. Gli Ebrei nell’Italia meridionale dall’età romana al secolo XVIII. GARCÍA SANZ. FERRER I MALOLL.T. Productes del comerç catalano-portuguès per pirateria segons (1408). 75-106. 441-478. Milano. FENICIA 1996 G. Napoli 1999. FERRER I MALLOL 1980 M.T. FERRER I MALLOL 1983 M. Politica economica e realtà mercantile nel regno di Napoli nella prima metà del XVI secolo (1503-1556). Bari 1996. una in Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. FERRER I MALOLL.FEDERICI 1993 C. 197-217. Istituto centrale per la patologia del libro. FERRER I MALLOL 1973 M. Barcelona reclamació 198 . La legatura medievale. Cartes i bitllets privats en el manuals del notari barceloní Narcís Guerau Gili.T. a cura di F. Els italians a la Corona catalano-aragonesa a la Baixa Etad Mitjana. pp. in “ Miscel·lania Aramon i Serra” Estudis Universitaris Catalans. in I Congreso de Historia Mediterrànea . FEDERICI. FERORELLI. PATRONI GRIFFI. FENICIA. FERRER I MALOLL. pp. 1983. II. pp. voll. FERORELLI 1999 N. 1993.T. 1980. 24. FERRER I MALLOL 1992 M.

pp. FERRER I MALLOL 2004 FERRER I MALLOL. I trasporti e le comunicazioni nel medioevo. FRUGONI.143-159 199 . FERRER I MALLOL 1995 M. pp. 281-325. àrea de convergència de sistemes alimentaris: segle V-XVIII: XIV jornades d’Estudis Històrics Locals. Figues. in “Analecta Sacra Tarraconensia”. 191-208. FRANGIONI. Palma 1996. in “La Mediterrània. FRASCADORE.71. Després de la mort. FERRER I MALOLL. Bari 1998. Barcelona 2004. giudici e testimoni nella Puglia del primo Trecento. pp.Miscel·lània de Textos Medievales. L’actuació d’algunes marmessories a través d’un manual del notari Barceloní Nicolau de Mediona (1437-1438) . 1992. Firenze. La scomunica e la scrittura. Storia di un giorno in una città medievale. FRUGONI 1998 A. panses.T. El esplendor del Mediterráneo medieval s. 144-147. (1998). Fruita seca i torrons. XIIIXV. in AA. El Mediterráneo de los soglos XIII al XV: La expansión catalana. Firenze 1984. Un’indagine sulla cultura grafica di notai. e C. pp.VV. 1999. pp. FRANGIONI 1984 L.T. 137-163. pp. FERRER I MALLOL 1998 M. 143-158. Mediterraneum. FERRER I MALOLL. FRASCADORE 1999 A. Barcellona.

T. M.II. El contrato de “dita” y la letra de cambio. Las ciudaees de la Península Ibérica e del reyno de Mallorca y 200 GARÍ I AQUILERA 1997 . 1995. GARCÍA MARSILLA 1995 J. GARÍ I AQUILERA 1987 B. GARCIA I ESPUCHE – M.GARCIA I ESPUCHE 1986 A. Barcelona 1986. Barcelona 1977. MADURELL MARIMON.M. Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. GARCÍA I SANZ 1967 A. 69-80. El mundo mediterraneo de la Edad Media. GARCIA. GARCÍA SANZ. in “Ars Longa”. V. voll. in AUSA. V 1964-1967. 6. Capilla. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. GARCÍA SANZ – J. GARCÍA SANZ N. voll. Barcelona 1994. GUARDIA I BASSOLS. 1987. Espai i societata a la Barcelona pre-industrial. GARCÍA I SANZ 1994 A. GARCÍA I SANZ 1977 A. 8188. Barcelona 1983. En la costas del mediterráneo occidental. Sant Adrià del Besos. GARCÍA MARSILLA. II. Història de la marina catalana. COLL I JULIÀ. Arte funerario y sociedad urbana en la Valencia medieval. GARCÍA SANZ 1983 A. I. GARCÍA I SANZ 1986 A. pp. pp. Barcelona 1986. GARCÍA SANZ . GARI. sepulcro y luminaria. GARÍ I AQUILERA. 7-18. Societats mercantils Medievals a Barcelona. FERRER I MALOLL. pp.

Prato 22-27 aprile 1996. CSIC. M. 506. I. GAUDIOSO 1925 M. Secc. GIMENO BALY 1991 F. in “Archivio Storico della Sicilia Orientale”. pp. GAZZINI. in Alimentazione e nutrizione. 821-829. GAUDIOSO. XIII-XVIII. Barcelona 1997. Per la storia del territorio di Lentini nel secondo medio-evo. GIAGNACOVO 1997 M. fasc. 1925. Catania 1974. 1991. Per la storia del territorio di Lentini nel secondo medioevo. 1997. GAUDIOSO. 40-89. Barcelona. TRENCHS ODENA. GAUDIOSO 1926 M. XXVIII Settimana di Studi. “Dare et Habere”. 1926.el comercio mediterráneo en la Edad Media. Il Mondo di un mercante milanese del Quattrocento. GIAGNACOVO. 21. 201 . La comunità ebraica di Catania nei secoli XIV e XV. in “Anuario de Estudios Medievales”. 227-394. Prato 1997 pp. Milano. GAZZINI 1997 M. GIMENO BLAY y J. GAUDIOSO. La escritura medieval de la Corona de Aragòn. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”. GAUDIOSO 1974 M. p. I-III. Due alimentazioni”del basso Medioevo: la tavola dei mercanti e la tavola dei ceti subalterni. pp.

SEGURA 202 . pp. Temps modernes. La presenza catalano- aragonese in Sicilia. 1971-1972 pp. La produzione dello zucchero in un opificio della piana di carini nella seconda metà del XV secolo. V. pp. GIUNTA.446. in in XIV Congresso della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero) 1990 pp. Casa. Sassari 1993. arredamento e alimentazione in Sicilia tra 400 e 500. MUÑOZ FERNANDEZ.GIMENO BLAY 1985 F. GIUFFRIDA. Caltanisetta – Roma 1980. XVXVI). GIUFFRIDA.41-96. GRAÑA CID 1994 C. GIUNTA 1993 F. 444 . Considerazioni sul consumo della carne a Palermo nei secolo XIV e XV. GIUFFRIDA 1975 A. 2 (1975). GIMENO BLAY. 27-45. CUADRA GARCIA. 583-595. GRAÑA CID. GIUFFRIDA. pp. GIUFFRIDA 1983 R. 2122. GIUFFRIDA. in “Archivio Storico Siciliano”. Valencia 1985. A. 89-112 . Aspetti e problemi del commercio dei panni in Sicilia dal XIV al XV secolo. M. in Mèlanges de l’Ecole Française de Rome – Moyen Age. Milano 1983. in Imprese industriali in Sicilia (secc. M. Fonti e problemi. GIUFFRIDA 1980 A. La escritura gótica en el Pais Valenciano después de la conquista del siglo XIII. in La famiglia e la vita quotidiana in Europa dal 400 al 600. GIUFFRIDA 1971 A. C.

Saggi e Rassegne”. M. GRANÀ. Madrid 1994. vol. pp. GROPPI. Prime indagini sull’organizzazione fieristica siciliana nel Medio Evo e nell’età Moderna con particolare riferimento alla fiera di Sciacca. GROPPI 1996 A. Bari 1996. pp. SCARLATA. Napoli 1969. saber y autoría (siglo III-XVII). in “ La sabias mujeres: educación. GROPPI. D’ ALESSANDRO. ed . GRAÑA CID. GRECI 1996 R. Il lavoro delle donne.GRAIÑO. pp. GUAL CAMARENA 1976 M. Barcelona 1976. Il lavoro delle donne. 33-50. Le fiere del Regno di Napoli in età aragonese. GUAL CAMARENA. Famiglie medievali siculocatalane. M. V. in “Medioevo. GUAL CAMARENA. GRECI. Donne e corporazioni: la fluidità di un rapporto. GRANÀ 1978 M.GROHMANN. El Primer manual hispánico de mercadería: siglo XIV. Bari 1996. 295-341. 203 . A. Notas a la educación de las mujeres en la edad media. 105-134. Vocabulario del comercio medieval. XVIII. 71-91. GROHMANN 1969 A.GROHMANN. pp. Barcelona 1981. in “Atti dell’Accademia Pontaniana”. 4 1978. GROHMANN 1969 a A. GUAL CAMARENA 1981 M.

5-31. 86 (1994) pp. HERLIHY. HERLIHY 1994 D. Roma-Bari 1994. 463-485. La debolezza del lignaggio. Il mercante dall’antichtà al medioevo. 1999 pp. pp. in “ Quaderni Storici”. ensenyament de lletra i libre de gramàtica a Barcelona (segle XIV-XV). 1990. Espai i societata a la Barcelona pre-industrial. Donne Veneto”. Escoles. Vedove. GUICCIARDINI. Women and work in Medieval Europe. GUARDIA I BASSOLS. GUREVIČ 1994 A. HERLIHY 1990 D. in “Quaderns del Seminari d’Historia de Barcelona”. in “ Archivio HANAWALT 1994 B. Pordenone 1993. GARCIA I ESPUCHE – M. HANAWALT. HERNANDO I DELGADO 2001 J. A. GUARDIA I BASSOLS 1986 A. Diario del viaggio in Spagna. GUREVIČ. HERLIHY. GUZZETTI.GUICCIARDINI F. HERNANDO I DELGADO. Barcelona 1986. GUZZETTI 1999 L. Philadelphia. orfani e corporazioni nella Londra Tardo Medievale. Opera Muliebria.J. 204 . marzo 2001. e scrittura a Venezia nel tardo Trecento. La famiglia nel Medioevo. Memorie di famiglia. 3-62. Roma – Bari 1994.

HINOJOSA MONTALVO 1993 J. HINOJOSA MONTALVO. La difusión de productos en el Mediterráneo y en Europa occidental en el transito de la Edad Media a la Moderna. Colloquio Hispano-Francés. CAVACIOCCHI. pp. 453- IRADIEL 1986 P. Rutas. Atti di della Studi” “Trentaduesima a c. Madrid 1986. IGUAL LUIS. Firenze 2001. di S. and Patriarchy in Late Medieval Cities. 1998. mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterraneo occidental. Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias. 1986. JACOVIELLO. IGUAL LUIS 1998 D. pp. HOWELL 1986 M. 223-259. in La condición de la mujer en la Edad Media. 159-179. Women. 1391-1492. Chicago 1986. Sui traffici veneziani nel Mezzogiorno d’Italia durante la seconda metá del secolo XV. Settimana 494. JACOVIELLO 1986 M. The jews of Kingdom of Valencia from Persecution to Expulsion. HOWELL. IGUAL LUIS. IRADIEL. C. in Fiere e Mercati nella integrazione delle economie europee secc. XIII-XVIII. pp. Gerusalemme 1993. Production. Castellón. Valencia e Italia en el siglo XV. IGUAL LUIS 2001 D. 205 . in “Atti dell’Accademia Pontaniana”.

1984. XV: BarcellonaAvignone-Napoli. reunido y presentado por B. 953-982. Una società rurale anomala: Tortorella nel sec. in “Quaderni Storici”. KLAPISCH ZUBER. LEONE 1981 a A. C. 167-181. LEONE. Sociedades familiares y empresas de participación conjunta. LEONE. M. Napoli 1988. Saggi e Rassegne”. vicini”: il territorio urbano d’una famiglia mercantile nel XV secolo. GARI’. in “Quaderni Storici” 57. LEONE. 6 1981. KLAPISCH ZUBER. Amalfi medievale.. L’apprendimento della Lettura a Firenze nel XV secolo. LANE. LEONE 1977 A. LANE 1987 F. Le chiavi fiorentine di Barbablù. KLAPISCH ZUBER 1984 C. “Parenti. pp. in Profili economici della Campania aragonese. 206 . LEONE. 11 (1976) pp. Mezzogiorno e Mediterraneo: credito e mercato internazionale nel secolo XV. XV. amici. Napoli 1983 LEONE 1981 A. Il giornale del Banco Strozzi di Napoli (1473). LEONE (a cura di ). S.KLAPISCH ZUBER 1976 C. DEL TREPPO.VV. 228-252. LEONE 1983 A. “Medioevo. Napoli 1977. Adriá del Besos. LEONE 1988 A. 1987. in AA. 765-792. pp. Napoli 1981. Note sul movimento cambiario nella seconda metà del sec. pp. El mundo mediterraneo en la Edad Media.

) in “Incontri Meridionali”. XXXIX (1979-80) pp. R. in “Archivio Storico Siciliano”. IX. LIGRESTI. pp.LEONE 2000 A. in “Archivio Storico del Sannio”. pp. Catania 1992. espacio de mercados y de culturas. LI GOTTI 1956 A. LI GOTTI. La donna fuori casa: appunti per una ricerca. Serie IV. vol. 85-95. pp. VIII. I mercanti stranieri a Napoli nella seconda metà del Quattrocento. 101-119.R. XIV-XV). 1998. XV sec. V. 1. R. 1956. Pamplona. in “Atti dell’Accademia di Scienze e Lettere e Arti di Palermo”. LO FORTE Per una storia della condizione femminile in Sicilia: caste e pie (Corleone. vol. 249-281. Notizie sul convicino. LO FORTE. LO FORTE 1998 M. LEONE. LIGRESTI 1992 D. IV. LO FORTE 1980 M. 169-176. pp. Sulla posizione femminile nella società corleonese del Quattrocento. 2. 2000. in El Mediterráneo medieval y renacentista. LEONE 2002 A. L’economia della Basilicata (sec. LO FORTE. 2002. LEONE. in “Fardelliana”. Feudatari e patrizi nella Sicilia Moderna (sec. XVI-XVII). LO FORTE 1985 M. 207 . 1985. 2-3.

Saggi e documenti. M. IV (1951) pp. Milano 1987. Historia de las mujeres: compromiso y metodo" (ed. MADURELL MARIMÓN I RUBIÓ Y BALAGUER.LOMBARDO 1981 G. LUNA 1993 L. Genova 1981. Milano 1982. pp. in “Hispania Sacra”. Documentos para la historia de la imprenta y libreria en Barcelona (1474-1553). 208 . t.. v. Storia economica di Venezia dall’XI al XVI secolo. pp. a cura A. Traffici. Barcelona 1955. Las lectoras y la historia literaria. MACINGHI STROZZI. 401-464 e V (1952) pp. in AA. 165-169. Manuscritos trecentista y cuatrocentistas. in AA. MACCAGNI. M. MADURELL MARIMÓN 1955 J. MACCAGNI 1982 C. MACINGHI STROZZI 1987 A. in " La voz del silencio II. BIANCHINI. LUZZATO. Segura Graiño) Madrid 1993. corsari e pirati nelle acque di Messina (Ricerche sui documenti notarili del secolo XV). II. LUNA. C. VV. MADURELL MARIMÓN 1955 J. II. LUZZATO 1961 G. MADURELL MARIMÓN. Venezia 1961. Tempo di affetti e di mercanti. Leonardo e l’età della ragione. 249-285.VV. Lettere ai figli esuli. 75 –96. LOMBARDO. Considerazioni preliminari alla lettura di Leonardo. 53-67. pp.

M. MATEU IBARS. in XIV Congresso della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero) 1990 pp. Storia MANDIGORRA 1986 d’Italia. MADURELL MARIMÓN. Sassari 1993. 209 . 1980. 1288-1290. MALANIMA 1995 P. 2. M. Economia preindustriale. in “Estudis Castellonens. MANDINGORRA. Tipi d’impresa prima della crescita moderna. 3 (1986) pp. MALANIMA 2002 P. MANDINGORRA. Barcelona 1974. Su orígines y difusión social en el siglo XV. MATEU IBARS 1980 J. Barcelona. MALANIMA. 22-237 . L. Mille anni: dal IX al XVIII secolo. La escritura humanística en Valencia: su introducción y difusión en el siglo XV. MARICHAL 1988 R. La scrittura. 5-94. Barcelona 1963. MARICHAL. Napoli 2002. I Documenti. Contribució al seu estudi. pp. Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón 1453-1458. La escritura humanística en la Corona de Aragón.MADURELL MARIMÓN 1963 J. Colectanea paleografica de la Corona de Aragon. MALANIMA. MADURELL MARIMÓN 1963 J. MANDIGORRA 1990 M. Milano 1995. Manuscrits en català anteriors a la imprenta (1321-1474). L. MADURELL MARIMÓN. M.

pp. Firenze 1962. MELIS. pp. MELIS. Barcelona. MELIS 1972 F. a cura di Marco Spallazani. D. MAZZOLENI. Paleografia e Diplomatica. Siracusa nel secolo XV.XVI. 44-49. Firenze. MAUCERI 1896 E. I vini italiani nel medioevo. MELIS 1984 F. MELIS 1962 F. 605-611. Napoli. 210 . XIII-XVIII. Siracusa 1896. Atti della Ventunesima Settimana di Studi 10-15 aprile 1989. Studi nell’Archivio Datini di Prato. Modelos de participación de las mujeres en la vida económica bajomedieval: “ Le livre de Trois Vertutes” de Christine de Pizan (13641430). 1972. 197-199. MAUCERI. Prato 1984. 1972. pp. Documenti per la storia economica dei secoli XIII . MELIS 1991 F. MILAGROS RIVERA 1990 MILAGROS RIVERA. Firenze 1990. MAZZOLENI 1972 J. 1980.MATEU IBARS 1980 M. MELIS. MATEU IBARS. Firenze. Aspetti della vita economica medievale. 1991. in La Donna nell’economia secc. Colectanea paleografica de la Corona de Aragon. MELIS L’azienda nel medioevo.

MIGLIO. “A mulieribus conscriptos arbitror”: donne e scrittura. Nobles y burguesas que escriben. Scrittura. a cura di E. MIGLIO. L’altra metà della scrittura: scrivere in volgare (all’origine delle corsive mercantili) in “Scrittura e Civiltà”. in “Scrittura e Civiltà”. Documento. 355-383. Le sottoscrizioni dei copisti dalle origini all’avvento della stampa. 25-110. MILAGROS RIVERA. 211 . suggerimenti sulla lettera mercantesca. osservazioni. In Por mi alma os digo. CONDELLO e G. Madrid 2002. Egregias señoras. MIGLIO 1994 a L. Atti del Convegno. in Civiltà Comunale: Libro. X. Genova 1989. Spoleto 1994. pp. XVIII. I. Sull’alfabetismo delle donne nella toscana tardo medievale. 82-114. Leggere e scrivere il volgare. MIGLIO 1989 L. 1994. De la Edad Media a la Ilustración. pp. Criteri di datazione per le corsive librarie italiane dei secoli XIII-XIV. MIGLIO. MIGLIO 1994 L.MIGLIO 1986 L. DE GREGORIO. pp. Atti del Seminario di Erice X Colloquio del Comité international de Paléographie latine (23-28 ottobre 1993). Genova 8 – 11 novembre 1988. MIGLIO. MILAGRO RIVERA 2002 M. pp. 235-266. 1986 pp. 143158. in Scribi e Colofoni. Ovvero riflessioni.

Gli Speciale. MONTANARI. MINEO. BARUZZI. Torino 1992. I. La Sicilia medievale di Henri Bresc. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”. Nicola Viceré e l’affermazione della politica della famiglia. Las mujeres del Mediterráneo: inventoras de prática de relación (siglo XIII-XV). Vicende mercantili di Calabria in alcuni registri notarili meesinesi del Quattrocento. pp. in “Rivista Storica Italiana”.287-371.VV. 3. 1. XIII-XV. pp. L’alimentazione contadina nell’Alto Medioevo. 722-759. in Mediterraneum. MILAGROS RIVERA. LXXIX. MINEO 1989 E. G. MILITI. MILITI 1988 M. Storia degli ebrei in Italia.MILAGRO RIVERA 2004 M. MINEO. periferia e sottosviluppo. MILANO. 1988. Barcelona 2004. Nazione. I. 1989. MONTANARI 1988 M. Mediterráneo El medieval AA. Bologna 1981. MINEO 1983 E. 212 . CI. Napoli 1988. Porci e porcari nel Medioevo. FASC. 351-360. 143-158. III pp. MILANO 1992 A. del esplendor s. MONTANARI e M. in Messina e la Calabria nelle rispettive fonti documentarie dal basso medioevo all’età contemporanea Atti del 1° colloquio calabro-siculo “ Acta Fretensia”. pp. MONTANARI 1981 M.

C. MUÑOZ FERNANDEZ 1994 C. SEGURA GRAIÑO. saber y autoría (siglo III-XVII). 101-122. XVI (2002) pp. MULÈ 2004 V. 213 . MULÈ. Nuovi documenti sulle comunità ebraiche della Sicilia Orientale: Messina. MONTANARI. 33-50. MOTTA 1985 G. Annuario del Dipartimento di Studi sul Medioevo e il Rinascimento dell’Università di Firenze. Tra Medioevo ed età moderna in Sicilia: quale cultura? In Aspetti della vita economica medievale. 121-133. CUADRA GARCIA. ed . in “Materia giudaica”. 6. 1995. pp. MULÈ. ( Atti del Convegno di Studi nel X anniversario della morte di Federigo Melis) Firenze 1985. M. MOTTA. GRAÑA CID. A. M. Notas a la educación de las mujeres en la edad media.MONTANARI 1990 B. ANDREOLLI M. 694-706. Catania. III. IX /1-2 (2004) pp. pp. MULÈ 2002 V. Madrid 1994. s. GRAÑA CID. MOSIICI. Osservazione in margine alle scritture del volgare: le cosidette bastarde italiane. Bologna 1990. pp. Il bosco nel medioevo. Siracusa. MOSIICI 1995 L. in “ La sabias mujeres: educación. 9/n. Ebrei tra Siracusa e Malta nel ‘400. in “Medioevo e Rinascimento”. in “Archivio Storico Siracusano”. 231-240. s. MUÑOZ FERNANDEZ.

La lingua materna scienza divina. Valencia 1967. El orden simbolico de la madre. OLLA REPETTO 1986 G. NADA PATRONE 1989 A. La donna cagliaritana tra ‘400 e ‘600. 283-303.MURARO 1994 L. Roma 1988. Gli operatori economici toscani nei paesi catalani a cavallo del ‘400. in 214 . Hora y horas. MURARO 1995 L. Alcuni casi esemplari. NIGRO 1985 G. Atti Milano del 1-4 convegno dicembre internazionale. pp. MURARO. Madrid 1994. MURARO. NADA PATRONE. ( Atti del Convegno di Studi nel X anniversario della morte di Federigo Melis) Firenze 1985. ORLANDELLI. in La famiglia e la vita quotidiana in Europa dal ‘400 al 600. NOGUERA DE GUZMÁN. 251-276. NEHLSEN – VON STRYK 1988 K NEHLSEN – VON STRYK. Osservazioni sulla scrittura mercantesca nei secoli XIV e XV. 1986. Il cibo del ricco e quello del povero. ORLANDELLI 1959 G. OLLA REPETTO. Napoli 1995. in La compañia Mercantil en Barcelona durante los siglos XV y XVI y las comandas del siglo XIV.N. pp. Fonti e Problemi.Roma. Torino 1989. NIGRO. NOGUERA DE GUZMÁN 1967 R. 5-35. L’assicurazione marittima a Venezia nel XV secolo. 1983. In Aspetti della vita economica medievale. pp.

PETRUCCI. PETRUCCI. pp. 163-207. Torino 1988. 2. L’età moderna. pp. PLAZZOLES – GUILLEN 1993 F. 2005. PETRUCCI 2005 A. PLAZZOLES-GUILLEN. in “Scrittura e civiltà”. Les courtiers de commerce à Barcelone au XV° siècle.Studi in onore di Riccardo Filangieri. 1959. Roma. Pisa 1989. PETRUCCI 1988 a Id. alfabetismo ed educazione grafica nella Roma del primo Cinquecento.. Storia e geografia. PETRUCCI 1978 A. II. 150-160. 1233-1235. 1992. 215 . Banchieri e famiglie di mercanti nel Mediterraneo aragonese. L’emigrazione dei Pisani in Sicilia nel Quattrocento. PETRALIA. 127-154. in corso di stampa a cura dell’Istituto di Studi Storici Postali di Prato. Napoli pp. in Letteratura italiana. PETRALIA 1989 G. Da un libretto di conti di Maddalena pizzicarola in Trastevere. 2 (1978) pp. PETRUCCI 1988 A. Tome XXIX – 1. 445-460. Breve storia della scrittura latina. Per uno studio grafico e materiale della comunicazione scritta. PETRUCCI. Storia e geografia delle culture scritte (dal secolo XI al secolo XVIII). in Mèlanges de la Casa Velázques. Madrid 1993 pp. Scrittura.

I. Le donne nella vita economica.J. Il “Genere” dei libri. La escritura a les terres gironines. Genova 1978. PONS I GURI 1993 J. PLEBANI. Bologna 1989. en “Rassegna degli Archivi di Stato”. in “Sources”. La viticultura italiana nel Medioevo: Coltura della vite e consumo del vino a Bologna dal X al XV secolo. PRATESI. 5. ARNAL I JUAN. pp. segle IXXVIII. I. sociale e politica dell’Italia medievale. Ecrire des vies de femmes. pp. PINI. in A. GROPPI. PLANTÉ. M. pp. PISTARINO. 312-333. PISTARINO 1978 G. PICCININI 1996 G. PLANTÉ 1988 C. 57-75. Girona 1993. Una questione di metodo: l’edizione delle fonti pp. Bari 1996 PINI 1984 A. PICCININI. Il lavoro delle donne.PLEBANI 2001 T. PINI. PRATESI 1957 A. 157-169. 216 documentarie. in “Studi Medievali” XV (1974) pp. in Miscellanea di Storia italiana e mediterranea per Nino Lamboglia. 803 – 820 PINI 1989 A. 17 (1957) . Milano 2001. 37-38 (1988). Storie e rappresentazioni della lettura al femminile e al maschile tra Medioevo e età moderna. Vite e Vino nel Medioevo.46. La donna d’affari a Genova nel secolo XIII. PONS I GURI .

PRIVITERA 1871 S. RIERA Y MELIS. RIERA Y MELIS 1994 A. 75-86. Genova. Napoli 1879 (rist. 31-54. pp. Documentación notarial e historia de la alimentacón. 33. pp. in Italia judaica. RIZZO PAVONE. RENDA. I e II. Gli Archivi di Stato siciliani e le fonti per la storia degli ebrei. ROLPH. Gli ebrei prima e dopo il 1492. 1995. Atti del V convegno internazionale. 217 . f. 121-138. RIZZO PAVONE 1995 R. Atti del V convegno internazionale. 1979. Palermo 15-19 giugno 1992. ROLPH 1984 G. Ministero per i beni culturali e ambientali. Libri di conti di mercanti genovesi nel secolo X. vol. pp. in Italia Judaica. Palermo 1985 in “Napoli Nobilissima” vol. Roma. Gli Ebrei in Sicilia sino all’espulsione del 1492. RENDA 1995 F. M. 1995. anas. pp. Ufficio Centrale per i beni archivistici. Dizionario storico dei cognomi della Sicilia Orientale: repertorio storico e filologico. Bologna Forni 1971) REBORA 1979 G. in Atti del III Convegno internazionale di Studi Colombiani.199-218. Palermo. 1994.PRIVITERA. Storia di Siracusa. REBORA. 3-4. 15-19 giugno 1992.

RUGOLO. La cultura del mercante medievale italiano. RUSCONI 1993 R. T. Paola Galetti. Donne e lavoro nell’Italia meridionale. Donne e lavoro nella Sicilia del Basso Medievo. ROSSI DORIA. pp.. pp. Vicende di una famiglia e strutture cittadine nel secolo XV: l’esempio di Messina. Maestri bottai in Sicilia nel secolo XV. 1. Stranieri e mercanti in Sicilia nei secoli XIV-XV. Vauchez. 292-330. Bruno Andreoli Torino 1991. De Rosa. Firenze. ROMANO. RUGOLO 1979 E. Palermo. 67-82. 218 . in “Nuova Rivista Storica”. 195-216. A. Roma 2003. in AA. pp. 1940. 1985. 83-109. in Studi di Storia economica medievale. A che punto è la storia delle donne in Italia. Da Costanza al Laterano: la” calcolata devozione” del ceto del mercantile-borghese dell’Italia Quattrocento. RUGOLO 1985 E. in Cultura ed Istituzioni nella Sicilia Medievale e Moderna. L’Antichità e il medioevo. RUGOLO 1991 E. RUSCONI. Roma-Bari 1993. SAPORI. RUGOLO. pp. Gregory. ROSSI DORIA 2003 A. in “Nuova Rivista Storica”. in Storia dell’Italia religiosa. a cura di G.ROMANO 1992 A. SAPORI 1940 A. a cura di Maria Giuseppina Muzzarelli. RUGOLO. 1992. 1979. VV.

Barcelona –Lleida 7-12 settembre 2000. 1992. SCANDALIATO 1984 A. I catalani ed il castello a mare di Palermo.SAPORI 1992 A. 4 (1984) pp. 2-4. pp. SATTA 1999 G. 6/1 (2001) pp. Storia e iscrizioni latine del castello di Brucoli. Barcelona pp. SARDINA. XVII Congresso di Storia della Corona d’Aragona. II. 67 (2001) pp. SAPORI. 183227. La mercatura medievale. SATTA. SCANDALIATO. 291-302. M. primi risultati della ricerca. GRANÀ. in El món urbà a la Corona d’Aragò del 1137 als decrets de nova planta. in “Materia Giudaica. Vol. SCANDALIATO 2001 A. serie III. SCARLATA 1978 M. Famiglie medievali siculo- 219 . La “meschita judeorum”a Siracusa. V. Firenze. Ebrei a Siracusa nel Basso 8-12.379-393. SCANDALIATO 2001a A. SARDINA 2000 P. 1999. Medioevo. 2003. SCANDALIATO. XIII. in “La rassegna mensile d’Israele. in “Materia Giudaica. in “Archivio Storico Siracusano”. Siti ebraici dell’Ortigia medievale alla luce delle fonti notarili . SCARLATA. D’ ALESSANDRO. SCANDALIATO.

105-134. 33-50. organizzazione e qualificazione del commercio in Italia dal XII al XX secolo. SERGI 1991 G. gli affanni e gli agi. I Quaderni di Europa Mediterranea: appunti per una storia da costruire. SERGI. saber y autoría (siglo III-XVII). a través dels seus 220 . La dieta dels membres d’un casal noble de mitjan segle XV: l’alimentaciò a casa de Sança Ximeneis de Foix de Cabrera i de Novalhas. Messina 1993. M. Atti del I° Convegno Nazionale di Storia del Commercio in Italia. Pisa 1991. Famiglia e poetre in Sicilia tra XII e XIV secolo. in Mercati e consumi. CANAL I FARRE’. SEGURA GRAIÑO. MUÑOZ FERNANDEZ. in “ La sabias mujeres: educación. Bollettino 2. CUADRA GARCIA. pp.catalane. M. Notas a la educación de las mujeres en la edad media. Saggi e Rassegne”. Mercati e Fiere nella Sicilia aragonese. pp. 477494. pp. GRAÑA CID. Bologna 1986. in “Medioevo. Le Donne i cavalier. SERRA I TORRENT 1995 ANDREU I DAUFI’A. in GISEM 1990-1991. SERRA I TORRENT. C. ed . SEGURA GRAIÑO 1994 C. Madrid 1994. 40-50. senyora de la Vall d’Osor. pp. SCIASCIA 1993 L. 4 1978. A. SCARLATA 1986 M. SCIASCIA. SCARLATA. GRAÑA CID.

Leiden. SIMONSOHN.Boston 2003 221 . Corsari e pirati nei mari di Sardegna. 14151439. Sull’attività il primo bancaria periodo napoletana durante aragonese. IV. Un manual mallorquín de mercadería medieval. The Jews in Sicily. SESMA MUÑOZ. 1963 pp. 8-20. 304-320. Edat Mitjana”. SIMBULA. V. 357-370. The Jews in Sicily. 14401457. 1979. SIMONSOHN. pp. Barcelona. SEVILLANO COLOM. SIMONSOHN 2002 S. in Anuario de Estudios Medievales”. SEVILLANO COLOM 1979 F.llibres de comptes (1440-1443). Leiden. Gli ebrei a Siracusa ed il loro comitero. SIMONSOHN 1963 S. SIMBULA 1993 P. Cagliari 1993. in AA. 517-530 SILVESTRI 1953 A. Napoli 1953. CSIC. Lleida Relaciones comerciales directas entre Italia y el Reino de Aragón en la baja Edad Media. in Aspetti della vita economica medievale. pp.Boston 2002 SIMONSOHN 2003 S. vol. 9. A. SILVESTRI. documenti e notizie.VV. 1995. IX. SIMONSOHN. SESMA MUÑOZ 1985 J. ( Atti del Convegno di Studi nel X anniversario della morte di Federigo Melis) Firenze 1985. in “Archivio Storico Siracusano”. II. pp. “ Ir Col·loqui d’Història de l’Alimentaciò a la Corona d’Aragó.

TANGHERONI. una famiglia pisana del medioevo. 1969. SIPIONE. 97-109. in “Archivio Storico Siciliani”. LXIX. 1973. LXXVIII. 1982. SORRENTI 1984 L. SORRENTI. in “Archivio Storico Sicilia Orientale”. SOLDANI. Del dotario delle regine di Sicilia detto altrimenti Camera Reginale. STARRABA 1874 R. TANGHERONI. in “Archivio Storico Italiano” CLXII (2004) pp. SOLDANI 2005 M. II (1874) pp. SPREMIC 1973 M. M. SPREMIC. STARRABA. pp. Dubrovnik e gli Aragonesi (1442-1495). Gli Alliata. funzione pubblica – Stranieri in Sicilia e in Sardegna 222 TANGHERONI 1989 nei secoli XIII-XV.725. gestione delle terre e contratti agrari nei secoli XII-XV. Il patrimonio fondiario in Sicilia. Padova. SPREMIC. La Repubblica di Ragusa e la Sicilia. Gli ultimi conti di Modica di Casa Caprera.SIPIONE 1982 E. Commercio. in“Archivio Storico per la Sicilia Orientale”. finanza. Palermo 1986. v. E. pp. 667-696. SPREMIC 1986 M. 2155. Europa . Alleanze matrimoniali e strategie patrimoniali nella Barcellona del XV secolo: i e mercanti toscano fra della integrazione consolidamento richezza. TANGHERONI 1969 M. Milano 1984.

1996. 2003. Tangheroni Quaderni 3. La formazione della lingua comune dalle origini al Rinascimento. Levante e Tunisia nei secoli XIV e XV. TANGHERONI 1996 M. Trapanio 1952 . Da Filigne a Firenze. TRAMONTANA 1993 S. TOGNETTI. 223 TANGHERONI. in “ Archivio Storico Italiano” CLV (1997) pp. TOGNETTI. 1989. TAVANI 1996 G. L’attività di banca locale di una grande compagnia fiorentina del XV secolo. Bari –Roma . Barcelona 1996. Commercio e navigazione nel Medioevo. TRASSELLI 1952 C. Roma 1982 TOGNETTI 1997 S. Ascesa economica e politica della famiglia Serristori (secoli XIV-XVI). 1999. 595-643. Criteri per la trascrizione di testi medievali latini e italiani. TOGNETTI 1982 G. Per una Història de la cultura catalana medieval. Firenze. a cura di M. Firenze. TAVANI. TRASSELLI. Napoli. TOGNETTI. TRAMONTANA. Palermo 1993. TOGNETTI. Sicilia. TOGNETTI 1999 S. TOGNETTI 2003 S.Mediterranea. TESI 2001 R. TESI. Vestirsi e travertirsi in Sicilia. Il banco Cambini. Bari 2001.

1973. I pp. TRASSELLI. 337-378. III Medioevo. 67-90. fasc. 286-287. I 1972 pp. in “Studi in onore di Amintore Fanfani”. TRASSELLI 1973 C. TRASSELLI. pp. Promesse e lettere di cambio nel’400 siciliano. 1955. 27-55. fasc. 325-355. TRASSELLI. 224 . TRASSELLI 1972 C. in “Economia e Storia” IV. TRASSELLI. LXIX. Temps Modernes. II. in “ Economia e Storia”.TRASSELLI 1955 C. in Melanges de l’École Française de Rome. TRASSELLI 1968 C. 523-543. 144158. 3 pp. Milano 1962. Sui biscaglini in Sicilia tra quattro e cinquecento. Moyen Age. 3. in “Clio”. TRASSELLI 1957 C. 85 – 1 (1973) pp. TRASSELLI. TRASSELLI 1973 C. II-III. TRASSELLI 1962 C. TRASSELLI. 1957. TRASELLI. Produzione e commercio dello zucchero in Sicilia dal XIII al XIX secolo. Considerazioni sulla schiavitù in Sicilia alla fine del Medioevo. pp. XV. pp. Alcuni calmieri palermitani del ‘400. in “ Economia e Storia “. Lineamenti dello zucchero siciliano. Il Mercato dei panni a Palermo nella prima metà del XV secolo. in “Archivio Storico per la Sicilia Orientale”.

Napoli 1978. pp. Un aspetto trascurato del commercio del vino. La escritura medieval de la Corona de Aragòn. Note per la storia dei banchi in Sicilia nel XV secolo. TUCCI 1978 Z. Cosenza 1993. M.530. TRASSELLI. 193-258. III Medioevo. pp. 506. Alle a origini dello la spirito capitalistico Venezia: previsione economica. Libri. TRASSELLI 1993 C. in G. 545-557. TUCCI 1962 Z. TRASSELLI. pp. Barcelona. in “Studi in onore di Amintore Fanfani”. TRASSELLI 1982 C. in “Anuario de Estudios Medievales”. La Sicilia nei Manuali di Mercatura veneziani. GIMENO BLAY y J. III. TRENCHS ODENA. TRENCHS ODENA 1991 F. (a cura di) 225 . letture. Messina 1981. TUCCI. I messinesi tra Quattrocento e Cinquecento. Motta. TUCCI 1983 U. TUCCI. in Studi in memoria di Federigo Melis. 334-344. insegnamento e biblioteche nella Corona d’Aragona (secoli XIII-XV). pp. in in XIV Congresso della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero) 1990. TRENCHS ODENA. 21. 1991. TUCCI. Messina 1982. CSIC. Milano 1962. Siciliani fra Quattrocento e Cinquecento. vol. TRASSELLI.TRASSELLI 1981 C. Sassari 1993. TRENCHS ODENA 1993 J.

in “ Cuadernos de archeologia e historia de la ciudad ”. 639-650. Genova. in XVII 226 . 1448-1598. Roma 1996. Barcellona. Palma 1996. Il documento del mercante. VAQUER I BENNÀSSAR. VAQUER I BENNÀSSAR. 1960. TENENTI. sede centrl del museo y sucesivos posedores. Storia di Venezia dalle origini alla caduta della serenissima. TUCCI 1989 U. Genova 1989 pp. in Civiltà Comunale: Libro. Origines de la Casa Padellàs. Immigrants a la ciutat de Mallorca. VAQUER I BENNÀSSAR 2003 O. pp. 541565. TUCCI 1996 U. TUCCI. àrea de convergència de sistemes alimentaris: segle V-XVIII: XIV jornades d’Estudis Històrics Locals. Atti del Convegno. VAQUER I BENNÀSSAR 1996 O. pp. 811 novembre 1988. 107-133. in La Mediterrània. Documento. p. 181-190. 2001. Messina 1983. I. VAQUER I BENNÀSSAR. TUCCI e A.Studi dedicati a Carmelo Trasselli. VAQUER I BENNÀSSAR 2001 O. UDINA MARTORELL F. UDINA MARTORELL. Scrittura. Importacions i exportacions alimentàries del Regne de Mallorca a la segonda meitat del segle XV. Palma de Mallorca. El Comerç maritim de Mallorca 1448-1531. V Il Rinascimento società ed economia.

VV. 1999. VARIKAS 1988 E. Religiosidad y moral social en la prática diaria de las mujeres en los últimos siglos medievales. L’approche biografique dans l’histoire des femmes. II. 25. 445-455. Barcelona 2004. in “Sources”. 728-743. v. 1119-1132. pp. 41-60. in “Analecta Sacra Tarraconensia”. 37-38 (1988). VARELA RODRIGUEZ 1999 M. Barcelona 2003. VARELA RODRIGUEZ 2003 M. Barcelona 2003-2004. VARELA RODRIGUEZ 2004 M. 41-56. pp. VARIKAS. VINYOLES. Navegar y rezar. pp. VARELA RODRIGUEZ 1991 E. in “Annuario de Estudios Medievales”. 29. (1998). Investigación y enseñanza de la historia.ª E. VARELA Y T. VARELA Y T.ª E. 71. Devoción y piedad de las gentes de mar barcelonesas (siglo XIV y XV).VARELA. A.Congreso de Historia de la Corona de Aragón.VARELA. VARELA RODRIGUEZ.ª E. pp. La escritura y la literatura: La politica en la legua materna. pp. Vocaciones femenines del segle XV. en AA. VARELA RODRIGUEZ 1998 E. Escriure i mercaderjar ala baixa edat mitjana” Navigare necesse [est]…” in Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Muñoz y Mª del Mar Graña) Madrid 1991. 227 . VINYOLES. . pp. in “Religiosidad Femenina: Expectativas y realidades” (ed. La diferencia de ser mujer.

70. Cartas de mujeres medievales: mirillas para ver la vida. VINYOLES. 8 1996. 15-32. 111-197. XIX (1979) pp. Pirateria. A. pp. VENTURA 1986 D. VINYOLES I VIDAL 1976 T. VENTURA. Segura Graiño) Madrid 1993. in " Miscel·lània de Textos Medievals" . pp. in " La voz del silencio II. 228 . pp. Muñoz y Mª del Mar Graña) Madrid 1991. C. in “Annali del Mezzogiorno”. L’amor y la mort al segle XIV : cartes de dones. VINYOLES. 97 – 133. 1986 pp. Sul commercio siciliano di transito nel quadro delle relazioni commerciali di Venezia con le Fiandre (secoli XIV-XV). 1976. in “Religiosidad Femenina: Expectativas y realidades” (ed. VINYOLES. Religiosidad y moral social en la prática diaria de las mujeres en los últimos siglos medievales. Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana (1370-1410) Barcelona.VENTURA 1979 D. 41-60. 11-102. guerra ed economia in Sicilia tra Medioevo e età moderna. Historia de las mujeres: compromiso y metodo" (ed. VINYOLES. VINYOLES I VIDAL 1996 T. VINYOLES I VIDAL 1993 T. VINYOLES I VIDAL 1998 E. “Nuova Rivista Storica”. VARELA Y T. VENTURA.

361. Napoli 1908. vo. en prensa. 1998. in “Prospettive settanta” 2-3/1986. pp. 71. La “Sagax Matrona” napoletana del ‘400 tra modello culturale e pratica quotidiana.d.) pp. VIÑOLES I VIDAL 2005 T. Barcellona. VARELA Y T. VINYOLES. VIÑOLES I VIDAL. Napoli 1916. in Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Regis Ferdinandi primi instructionum liber. (s. VOLPICELLA 1916 L. in “Analecta Sacra Tarraconensia”. del Instituto Municipal de Historia de Barcelona”. VITALE. Federico d’Aragona e la fine del Regno di Napoli nel Medioevo. VOLPICELLA. VOLPICELLA 1908 L. VITALE 1986 G. Encuentros con una dama del siglo XV : Sança Ximenis de Cabrera. VOLTES BOU P. Vocaciones femenines del segle XV. VOLPICELLA. Barcelona 2002. VOLTES BOU. XIII. VIÑOLES I VIDAL 2002 La cultura de les dones. Repertorio de documentos referentesa los consules de ultramar y al consulado de mar conservadosen el Istituto Municipal de Historia de Barcelona. in “Documentos y Estudios 165. 23- 229 .408.VINYOLES I VIDAL 1998 E.

ZIMMERMANN M. 230 . WOOLF. Madrid 1998. a cura di Christiane KlapischZuber. Malta 1985. ZAMBONI 1994 M.P. WOOLF 1980 V. (a cura )Per lettera. 78 (1994) pp. ZAMBONI. WETTINGER 1985 G. Una stanza tutta per se. Roma 1999. ZAMBONI. The Juews of Malta in the Late Middle Age. Madrid 1992. 113-134. in All’inizio di tutto la lingua materna. Saragoza 1978. ZAMBONI 1998 M. “ De suo labore et mercede me adiuvavit”: la manodopera femminile a Milano nell’età sforzesca. ZURITA. Anales de la Corona d’Aragòn. vol.191 e in Historia de la Mujeres. pp. a cura di E. ZIMMERMANN. I-II. IV. La lingua materna tra limite e apertura infinita. ZURITA J. Torino 1998. Milano 1980. p. La scrittura femminile tra archivio e tipografia secoli XV-XVII.WADE LABARGE 1992 WADE LABARGE M. WETTINGER. La mujer en la Edad Media. ZARRI G. in “Nuova Rivista Storica”. M. vol. ZARRI. Madrid 2003.P. THÜNE. Écrire et lire en Catalogne (IX-XII siècle). 104122..

germana. 2 Ítem. sia amén e de la glorisma Verge. don Bernat Huch de Rocabertí. los nobles don Dimas de Requesens. instruments. Notario Joan Miravet: Pliego de Testament sueltos 1466-1499. En lo qual eligesch marméssos e d’aquest meu testament exequdors los magnífich mossèn Johan Hostalrich Çabastida. filla dels magnífich mossèn Johan Lull. 1 2 c. deffuncts. Elegesch la sepoltura en lo vas o carner del dit mon fill. la senyora na Johanna muller de mossèn Pere Lull quondam ciutadà de Barchinona. los quals com pus carament puch. Ítem. II o hu en absència o deffaliment dels altris complesquem e exeqüesquen. las nobles dona Elionor muller del dit don Dimas de Requesensu dona Cícilia muller del dit don Bernat Huc de Rocabertí e la mia filla1na Johanna Muntbuyna nora e filles mies. ciutadà e de la dona na Ysabell. Madona Santa Maria e del glorioso arcàngell mossèn Sant Miquell als qual coma la mia ànima . fas e ordon lo present meu testament e derrara voluntat. simplement. vull e man que sien celebrades per salut de la mia ànima. na Johanna Bastida muller del dit Giullelm de Sent Climent. tres misses a honor de la santa Trinitat per caritat de les quals voll sien donats de mos béns tres sous. la qual vull e man que sia feta a coneguda del dit mom fill e dels dits meus marméssor. cavaller. B. sien esmenats e restitüit de mos béns per los dits meus marméssors. Primerament vull e man que tot los deutes que yo deuré lo dia de la mia fi sien pagats et tots injuiries e tots a restitució dels quals jo sia tenguda. 2 c. germans meus. 3 231 . complescha e exequesta les coses per mi ordonades en lo present meu testament segons daval troberan scrit e continuat. fill. emperò pus tals deutes. III. VII. VIIII.: Est en libro secundo Die sabbati XXIII ª mensis madii anno a nativitate Dei MCCCCLXXXXV En nom de Déus. tots XI. ciutadans. IIII. VIII. los magnífichs mossèn Johan Lull e mossèn Pere Lull. testimonis e altres legíttimés proves. per càrrech de marméssoria. injúries e torts se poran provar per cartes. summària e de pla.A. 228/5 Testamento di Caterina Lull Testament de la magnificha senyora Caterina Çabastida 23/5/ 1495 c. P. prech que ells. cinquanta sous. sin. jaquesch e a cascum marméssor meu. V. ço en aquell loch on el elgirà la sua sepoltura. mossèn Giullelm de Sent Climent. en la ciutada de Barchinona domiciliat. X.H. quondam cavaller. VI. muller sua. Segn. Jo Caterina muller del magnífich mossèn Johan Çabastida. sana per gràcia de Nostre Senyor de cors e de pensa. 1 Sul marg.

vull sien celebrades a honor de mossèn Sant Francesch. a honor del gloríos sent Miquell e de tots los àngels e arcàngells de paradis. Ítem. en lo altar de sanct Johan Evángelista. per caritat de les quals leix tres sous. Ítem més. Ítem. set misses a honor de la Santa Incarnació. una missa a honor e reverencia de tots los sancts la qual vull e man que sia cantada ab diaca e sotdiaca. vull e man que sien dicte aquelles XXXIII misses dites vulgarment de sent Amador per aquells preveres e en aquelles sglesies que volran los dits meus marméssors. per caritat de les quals vull sien donats set sous. més avant. més avant. per caritat de les quals sien donats cinch sous. 4 c. vull que sien celebrads per salut de la mia ànima. e altra en lo altar de sanct Pau. per salut de la mia ànima. altres tres misses. una missa. per caritat de la qual vull sien donats sis sous.s diu lo dia de divendres sant per caritat de cascun. Ítem. 1 liura XIII sous. 3 Ítem. altra missa. missa vull sien donats de mos béns al dit prevere dihuyt diners. per caritat de les quals leix tres sous. tres misses. Ítem. a honor de santa Maria Magdalena. en lo altar de sant Pere. més avant. 5 232 . per caritat de les quals vull sien donats cinch sous. hage a dir la passió que. en la sglésia del monesteri de sanct Francesch de la present ciutat. altra. Ítem més. a honor del gloríos mossèn sent Onoffre. per salut de la ànima mia. vull sien celebrades. altres set misses a honor de la Santa Conceptió de Nostra Dona per caritat de les quals vull que sien donats set sous.Ítem més. vull que sien celebrades. en la dita sglésia de sancta Caterina. solenament. vull sien celebrades XV misses a honor de la sancta Creu. ço es. per caritat de les quals vull sien donats VIIII sous. Ítem més. Ítem més. més avant. Ítem. en la Seu de Barchinona.s despulla la casulla. en la dita seu de Barchinona. e vull e man que lo prevera qui cebrarà dites XV misses a la fi de cascuna ans que. per caritat de les quals vull sien donats tres sous. cinch misses. en la capella de sancta Eulàlia. més avant. e vull sia celebrada ab orguens. cinch misses. en la sglésia del monasteri de sancta Magdalena. 4 Ítem. Per caritat de cascuna vull sien donats dotze diners. per caritat de les quals vull sien donats de mos béns. e la altar de sanct Johan Babtista. per caritat de les quals vull que sien donats set sous. en la sglésia del monasteri de sancta Catherina de la present Ciutat. 3 4 c. nou misses la quals vull sien celebrades en la sglésia de mossèn sanct Miguell de la present ciutat. altres set misses a honor de la Assumpció de Nostra Dona. tres misses. més avant. més avant. Ítem.

no. Ítem més. la dita na Tudora no volrà star ab lo dit mon fill e volrà star per si matexa e en casa sua. Ítem. leix als pobres presus altres V sous. a mi hereu universal. Si emperò. La present lexa emperò. fill meu. vull e ordon que sia offert a cascuna de totes les dites misses. al quals totes encarregant. leix a na Tudora. viurà e no més avant. Ítem. Ítem. e ultra los dits alimentis vull. ço és a cascuna d’eles mil e cinch cents florins corrents. 6 c. ab lo present. li sien donades per anar a [ quest] e no en altra manera. dita Tudora. E si serà cars que lo dit mossèn Johan Hostalrich. aquelles XXXIII misses dicte de sent Gregori en aquells sglésies e per aquelles preveres que los dits meus marméssors eligeran. vull e ordon que. leix a la sglésia de Madona de lo Mar. que són cent sous. e tendra casa. e atorch a las dites Johanna Bastida e dona Elienor filles e marméssores mies. 8 8 testo scritto sul margine sin. 7 7 c’è una parte del testamento cancellata e riscritta nella c. vull e man que sien celebrades per salut de la mia ànima. Aprés mort de la dita na Tudora. cinch luires. com he dit. tres sous. vull que en Jordi. e açò tant quant ella.ne [molt] sobre aço la conciensia dels dits meus marméssors. sia franch e. si ella empero pendra marit. morra. aprés mort mia.s pertanguen are o en salevenidor jaquesc e atorch al dit mossèn Johan Hostalrich Çabastida. fill e marméssor meu dessus dit instituint aquell dit mossèn Johan Hostalrich fill meu. vull les dites XXXX liures sien de mon hereu daval scrit. li sien donades. yo l’fas franch e alforro.Ítem més. més avant. per dret de perroquiatge. en los dits cassos e en cascun d’aquell lex. Si emperò en vida mia serà casada. leix al hospital de santa Creu de Barchinona V sous. apellat vulgarment Bubi. si la dita na Tudora. de mos béns quaranta lliures les quals. ab tal condiciò que. més avant. vull lo dit mon fill li sia tengut de donar aliments de vida de la dita na Tudora. Ítem. vull las dites V liures tornen a mon hereu daval scrit. e encara que tal fila hagués fills o néts. o ab hu 5 6 c. fill meu. 6 Ítem. en tal cars la present lexa sia per no feta. si en vida mia ella serà casada. o lo dit mon fill morrà sens fills ni filles o descendentes de aquells. 5 Ítem.s volrà casar e volra star e habita ab lo dit mon fill en tal cas ella stant sens marit e estant en la dita casa del dit mon fill en seu servey. 233 . Si emperò lo dit mossèn Johan Hostalrich. morrà ab dues filles o més. de nasció de negres. e les quals totes senlges misses dessús dites vull e man que sien celebrades dins un més aprés de la mia mort. de tota ça vida natural. la qual jo he feta franch ab voluntat e ferma del dit mossèn Hostalrich fill meus. per caritat de les quals vull sien donats 1 lliura XIII sous. quant que quant ab una sola filla de legíttim e carnal matrimoni procrehada e no ab mis filles sinó una.7 Tots los altres béns meus mobles e inmobles drets e actions8 que jo tenga e a mi. en tal cars vull e ordon que per lo hereu meu daval scrit li sien donades deu lliures.

Testes rogati huius testamentis sunt honorabilis Ffranciscus Johannes Gerona. que vàlegua per dret de codicill o per altre qualsevol dret que millor de dret puga valer e tenir. Thomas Canet. e a [future] de tota força e valor. rector eclesia sancti Michaelis. files mies. e vull ne sien fets tants originals testamentaris quants volran e demanaran los dits marméssors legataris e hereu meus dessús dits e altres que pretenderan haver. Signum Caterine Çabastida testatricis predicte. civis. sia haguda per no feta. manumisoribus. e Bernardus Ferrer. presentibus Dadico Ydrono et Anthonio Mariana. scutiferis commorantibus cum dicto magnificho Johanne Hostalrich Çabastida. encara que aquella sola filla hagués fills o néts. com la mia intenció sia que les dites filles mies no hagen la dita9 lexa dels dits MD florins. Johannis Miravetis quondam.hi interes. eius consortis et magnificis Johanne Hostalrich Çabastida. Si donchs lo dit mon fill no moria sens fills o ab una sola filla. 9 234 . presbiter benefficiatus in ecclesia sancti Jacobi Barchinone. Altrament. Actum est hoc Barchinone vicesima tercia die mensis madii. Aquesta és la mia derrera voluntat. que hec et laudo. eadem auctoritate connotarii mei in cuius posse fuit firmatum dictum testamentum in quadam camera domorum dicti nobilis Dime de Requesens. per me Johannem Palomeres auctoritate regia notarium publicum Barchinone. 10 Fuit publicatum huismodi testamentum corpore dite magnifiche testatricis tradito ecclesiastice sepolture instantibus et requirentibus nobilibus dominis Dimas de Requesens et Elionore. pro testes ad hoc vocatis.o molts fills mascles. et Johanne Monbuya et Hostalrich. concedo et firmo. la qual vull que vàlegue per dret de testament. o ab nets o netes fills o filles de una altra filla o filles ultra la dessús dita filla sola. de MD florins a cascuna. c. anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo quinto. en los dits cassos e en cascun d’aquells la dita lexa que fas a les dites na Johanna Bastida e dona Elienor. o néts o nétes que exiran del dit mon fill hagen ésser de leggitim e carnal matrimoni procreats. no sien comprests en lo present meu testament. vull emperò que los dits filles o fills. 9 c. tenentem scripturas scribanie venerabili e decreti. e si no valia per dret de testament. filio et herede dicte magnifice testatricis.

II g. e mes de Bastida Gentili XII tt. e mes de Masiota de Sant Philipo de Lenti III tt. Axi meteix de ferts altres deutes que en lo pessat me sesiona Andreu de Vera sobra Xuxi Napoli. per contracte en poder de notari Johan Montaguto a XVIII de juny 1473. e mes de Anthoni Magi lo juvani apar per contracte en poder de notari Johan Montaguto a II de juliol 1473 VI tt. apar per contracta en poder notari Johan Montaguto. e mes de Ximuni Mivixe. III tt. I tt. X g. e mes de don Nychola Petxuni? VI tt. e promes de Andrya Gilepi de Lenti VI tt. e mes de Josep Napoli. apar per contracta pres per ma de notari Johan Montaguto a 31 de maig 1473. apar per contracta en poder de notari Johan de Romano a IIII de juny 1473. les quals en lo pessat jorns havia tremeses [le] dites escriptures vos tornà tremetre per Bubi qui es portador de la present deman vos de [gracias] vullan trebeltar en veure si en aquesta frea de maig me poryen recobrar alguna cossa e del que feren per donaren avis. I tt.Minuta di una lettera: Molt honorable senyor e bon amics jo he rebuda vostre letra en [sempers] ab sertes scriptures de Bayona. ½ apar per contracte pres per ma de notari Johan Montaguto de Lenti fet a 30 de maig 1473. apar per contracta en poder del dit notari Johan Montaguto a 3 de juny 1473. jueu. jueu de Lenti. IIII g. apar per contracta en poder de notari Johan Montaguto a VIIII de juny 1473. jueu alias Canfor. 235 .

27 tt. a comte sa de la eretat per comte spart oz.: Deu Joan Maymo e Berthomeu Sanxo sis cents oz. de les quals se mostra deutors en lo llibre de la bona anima del magnifich senyor mossen Joan Çabastida en un compte tengut de la companya en cartes 82 e per quant la dita companya no ach loch yo tinch a cobrar los forments que lo dit senyor hi mes ensatisfacio de les dites DC oz. 2 g. 5 Deu Joan Maymo e Berthomeu Sanxo quels veni 427 salmes 12 tumons forments carregats e espachats en lo carregador del Pusallo a raho 15 tt. 170 tt. oz. 13 236 . 13 g. 213 tt. e los dits Joan e Berthomeu per lo cost de la meytat de la dita colona ab los parchament e seguretat a comte dels dits oz. per la meytat de 89 oz.d. 213 tt. 43 tt. 600 __________________________________________________________________ Deu la tramessa de CCCLVI salmes forment lo qual Joan Maymo e Berthomeu Sanxo trameteren en lo temps pasat ab balaner de Daniel Gilabert consignat a Tarragona en Gaspar Maymo lo qual forment so estada contenta ancs per mi perque era de aquell que fou mes en la companya feta entre lo magnifich senyor mossen Joan Çabastida e los dits Joan Maymo e Berthomeu Sanxo dels quals forments ho prosehit de aquells meu ha adonar raho lo dit Gaspar Maymo … VIIII tt.en Joan Maymo e Berthomeu Sanxo administradors de la companya a raho XV tt. 44. 13 ½ Deu la compra de 427 salmes 12 tumons forment carregades e espachades en lo carregador del Pusallo comprades d. Deu la colona del navili de la Rossa per los menuts la qual en los dies pasats en Joan Maymo e feta entre lo magnifich senyor mossen Joan Çabastida q. salma a comte de compra oz. les quals les se cobraren de Nicolau de Pedralbes per la part le tocava de la perdita a feta la colona de la Rosa oz. 5 Verso: Item en Johan Maymo e Berthomeu Sanxo per la part me tocha del prosehit de certes testes vengudes de la colona del navili de la Rosa a comte de la colona Item deu de mes 44 oz. 28 g. ço es per 121 salmes a raho 15 tt. 26 g. 6 g. 9 a comte dels dit Joan e Berthomeu. 13 oz. tt. 28 tt. 187 tt. 28 g. e 231 salmes a raho 14 tt. salma en lur en comte oz.Foglio sciolto s. 26 g.

24 g. 19 tt. 12 g. se son cobrades dels aseguradors fins a 30 de decembre a comte de la colona oz.Item deven mes 22 oz. 24 tt. 4 g. 22 tt. 12 237 . per la meytat de 45 oz.

76 tt.:18 Roger Guarlanducho en c. 1 tt.: 9 Johan de Torralba en c.: 109 Pau de [Pedralbes ]en c. 1 g.: 90 Johan Corsito en c. 11 g. 6 tt. 27 g. 17 tt. 10 g.: 56 Miquel Pou en c. 6 tt. 1 tt. 13 ½ oz.: 30 Masi de Peran1en c. 8 tt. 2 tt.: 122 Jacobo de Prestamarcho en c.: 74 Colona del navili de la Rosa en c. 15 oz.: 81 Franci Oliver en c.Due fogli cucuti e scritti in doppia colonna (deu lo balans – es li degut) con il bilancio del ms. 14 oz.: 102 Franci Soler vis portola de la Brucula en c. 12 oz. 3 tt. 17 tt. 4 g. 8 oz.: 52 Salvador de Salonia en. 0 tt. 0 tt.: 62 Paulo de la Cavaleria en c.: 139 Johan de Muntaldo en c. c.: 75 Compte de tretes any Vª ind. 11 oz. 0 g. 25 g. 0 tt.: 139 1 2 oz. 9 ½ oz. 21 g. 6 Es li degut Johan lo Malandrino en c. 22 tt. 17 oz. 5 tt.: 67 Pera Segurrigua en c. 28 oz. 4 tt. ½ oz. 2 oz. 16 tt. 4 oz. 3 oz. 17 oz. 10 oz. 11 g. 23 tt.: 144 Remesa de CC salmes ordi en c. 5 oz. 13 ½ oz.0 g.: 108 Salvador Verdiani en c. 9 ½ oz. 1 oz. 9 oz.: 34 Cola de la Matinaen c.: 138 Anthonello Pastorella en c. 3 oz. 48 tt. 14 Perot Pardo en c.: 31 Madona Bellina de Pachs en c. 11 oz. 14 oz. 16 g. 107 tt. 2 tt. 20 Jaume Oçello en c. 2 oz. 20 g.: 118 Compra de ordi en c.: 151 Compte de bestiar en c. 23 oz.: 107 Compte de tretes any VIIIª ind.: 142 Sadich en c. 19 g. 28 g. 200 tt. 16 oz. 26 Johan Matheu deAnixito en c.: 100 Johan de Cathania en c. 4 tt. 28 g. 63 tt. 4 oz. 32 tt. 10 oz. 2 ½ oz. 11 d. 0 tt. MS. 50 oz. 19 g. 9 tt.: 25 Anthoni Campanaro en c. 65 tt. 43 c. 4 oz.: 562 + remesa de forment en c.: 76 Pe Despi en c.: 11 Colona de mont de barques del navili de Johan de Nava en c. 13 oz.: 68 Anthoni Cardilla en c.: 42 Mossen Johan de Sent Climent en c. 23 oz. 30 si è sbagliato in realtà è: Masi de Parissi cfr. 17 g. 5 oz. 9 ½ oz. 6 oz. 15 oz.: 134 Johana Lull en c. 1 tt. 19 ½ oz. 13 tt. 17 oz. 24 g. 12 oz. 6 tt. 0 tt. 37 tt. 12 oz. 56 tt. 38 tt. 4 g. 10 g. 110 tt. 14 g. 3 oz.: 67 Mossen Pera de Coromines en c. 10 oz. 730 oz. 6 g. 7 g. 14 tt. 2 tt. 0 tt. 4 g.: 169 Compte de tretesen c.: 11 Mestre Jaume Ferrer en c. 1 g. 11 tt. 10 oz. 13 ½ oz. 22 tt. 19 oz. 52 tt.: 69 Johan Ferradis en c. 3 tt. 8 d. 1 oz. 20 oz. 1 tt. 2 oz. 0 tt.: 31 Masi de Fayna en c.: 91 Mossen Pere Lull en c.: 43 Ramon Almaselles en c. 6 g. 15? oz.: 78 Andria Carsi en c. 28 tt. 16 oz. 60 tt.: 78 Pera Johan de Cardona en c.: 68 Cola la Matina en c.: 68 La senyora Johana muller de mossen Anthoni Olzina c. 1 tt. 14 g. 25 g. c: 55 Mossen Johan de Sent Climent en c. 0 tt.: 77 Guaran de Valseque en c. 0 tt. 3 g. 14 oz. 0 tt.: 94 Mermesoria de la Senyora Reyna dona Johana en c. 14 g. 11 ½ oz. 25 tt.: 62 Banc de Pere Marquet en c.: 102 Banch de Pere Marquet en c.: 81 Franci Requesens en c. 42 tt.: 177 oz. 7 ½ oz.: 32 Despesa feta en lo moniment c. 10 g. 23 oz. 3 tt. 6 oz. c. 24 g. 115 oz. 65 tt. c. 18 g. 13 oz.: 100 Johan Bayona en c. 1 g. 14 oz. 19 g. 1 g. 6 g. 11 ½ oz.: 113 Johan Marziano en c.: 143 Venda de bous en c.: 151 Francisco Ferrer en c. 10 oz.: 128 Lois Johan en c.: 138 Despesa feta en la obra de la capella c. 15 oz.: 101 Banch de Guillermo Ajutamecristo: 108 Compre de [ VI peses 1/3 de draps] en c. 2 tt. 12 g. 31 posta cancellata 238 . 29 g.: 156 Johan Trinxer en c.: 4 Mossen Franci Carbo en c. 0 tt. 26 g. 1 tt.: 76 Compre de li napolata en c. 6 tt. 0 tt. 6 oz. 16 oz.: 94 Compte de tretes any VIIª ind. 0 tt. 1 g. 12 oz.: 122 Johan de Spanya en c.: 163 Compre de forment en c.: 41 Lo spectable compte de Prades c. 12 oz. 19 oz. 0 tt. 60 oz. c.: 133 Johna Riumanyo en c. 19 oz. 6 tt. 43 Jhesus Maria Deu lo balans Cola Baruso en c.: 92 Compre de argent en c.: 75 Nicholau e Pau de Pedralbes c. 36 tt. 6 ½ oz. 18 oz.: 56 Avansos en c. 0 tt.: 87 Compte de tretes any VIª ind. 0 tt. 17 ½ oz. 18 oz. 1 tt.: 99 Jacobo la Monecha en c.

: 149 Moxuli de Masina en c.: 144 Federicho de Berleta en c. 2 tt. 24 g. 10 oz. 3 tt. 10 oz.: 143 Girardo Pisinya en c.: 272 oz.: 209 La eretat en c. 4 ½ oz. 6 tt.: 234 Nichola Petxuni en c. 0 tt.: 249 Rebude de 391 salmes forment en c. 215 tt. 4 Compra de vi en c. 7 g. 10 ½ oz. 11 oz. 3 ½ oz.: 151 Compre de II bous en c. 2 tt. 843 tt. oz. 70 tt. 2 tt.: 230 Preste Berto capella en c.: 144 Pera Sabeter en c. 0 tt.: 246 Despesa de la vinya en c. 1 tt. 15 d oz. 0 tt. 20 g. 4 oz.: 251 Compre de tretes en c. 6 tt. 1 tt. 6 tt. 2 tt. 8 oz. 5 tt.: 190 Franci Fuster en c. 8 oz. 6 ½ oz. 30 tt. 12 oz. 15 tt.: 270 Compte de tretes en c.: 265 Rebude de sinch draps en c. 24 g. 4 g. 3 tt.: 163 Johan Trinxer en c. 9 g. 2 g. 3 oz.: 199 Matheu lo medicho en c. 5 oz. 21 g. 9 . 20 tt. 5 oz.: 200 Compre de huna cadena en c.: 251 Almoynes en c.: 180 Despesa de casa en c. 10 oz. 25 g. 0 tt. 310 tt. 19 oz.: 177 Pera Sol de Vila en c.: 149 Compre de stany en c.: 264 Mossen Loys Lull en c.: 225 Universitat de Agosta en c.: 166 Despesa feta per ops de la guardia c. 3 tt.: 146 Anthoni de Cuberto en c. 19 g. 3 g. 22 g.. 16 oz.: 255 oz. 20 g. 283 tt. 14 g. 7 oz.: 163 Jaume de Gualbes en c. 10 oz. 14 oz. 46 tt. 28 g. 2 oz. 11 oz. 317 tt.: 227 Lo senyor de Aula en c.: 173 Pera Barba en c.: 215 Despeses fetes en la maseria Despesa de la vinya en c. 5 d. 5 g. 10 oz. 12 oz. 3 tt. 1 tt. 27 oz.: 234 Johan Manfeto en c. 7 ½ oz. 9 tt.: 211 Dalmau de Sent Dionis en c. 5 oz. 1 tt.: 223 Compre de ordi en c. 15 oz. 3 g. 18 g. ½ oz. 0 tt.: 147 Brahum de Bonavolla: 145? Cola Lonbart en c. 17 oz.: 147 Notari Bartholomeu de Palerm en c. 3 ½ oz. 20 239 . 3 g.: 197 Johan Bayona en c. 28 g. 15 oz. 3 tt. 6 oz. 10 oz. 10 oz. 21 oz. 6 ½ oz. 1 tt. 27 oz.: 250 Andreu de Vera en c.: 197 Universitat de Saragossa en c. 14 oz.: 140 Maria da Paterna monga en c. 5 oz.: 212 Compre de un mul liart c. 0 tt. 21 oz. 4 tt. 21 tt. 10 g. 10 oz. 1 oz. 788 tt. 22 tt. 12 oz. 24 g. 24 tt. 2 tt. 10 ½ oz. 18 g. 6 oz. 5 tt. 66 tt. 2 oz. 18 tt. 2 g. 1 g.: [191] Don Nicola Bruna capella en c. 27 g. 18 oz. 21 g. 0 tt.: 241 Compre de forment en c. 0 tt. 1 tt.: 148 Veri Torelli en c. 14 oz.: 232 Universitat de Agosta en c. 0 tt.: 234 Bastida Gentili en c.: 183 Don Pera Grayreni capella en c. 36 tt. 3 oz. 2 oz. 12 g. 10 oz.: 140 Marzainni jueu en c. 8 d. 0 tt.: 206 Guaspar de Prestamarcho c. 10 oz. 10 g. 10 ½ oz. 3 g.: 148 Andria de Guandolfo en c.: 268 Compre de ordi en c. 14 tt. 0 tt. 3 tt.: 235 Miquel de Ymola: 240 Compre de forment en c.: 148 Francisco Morangoni en c. 15 oz. 8 g.: 262 don Johan de Mula en c.: 230 Masiota en c. 0 tt.: 206 Blascho de Alfonzo en c.: 166 Perutcha de Bremeu en c. 42 tt.Guango e Josep en c. 17 oz. 20 g. 2 tt. 3 g. 20 g.: 190 Compte de forment en c. 4 oz. 6 oz.: 176 Tremesa de C salmes forment en c.: 188 Don Pera Dursso en c. 7 tt. 14 g. 20 g. 0 tt. 10 oz. 0 tt. 9 oz.: 247 Cola la Matina en c. 117 tt.: 249 Mestre Guabriel de Lari sastre en c.? oz.

4 oz. 14 tum. 14 sal. 241 mes deu en c. 3 g. 4 oz.: 268 Avaries en c. 9 g. 2 oz. 50 £. en c.: 270 Johana Lull en c. 5 drap.]37 sal. 902 tum.: 94 e mes en VIIª ind. 50 tt. 8 La eretat dels ereus en c. 11 d. 133 Compre de ordi en c. 20 oz.: 133 Es degut per vende en c..: 109 e mes en c.: 155 Compte de tretes any Vª ind. en c. 273 March e Masia Salmons c. 19 d.: 155 sal. 234 tum. 6 ½ oz. 8 £ £ sal. 246 4 3 oz.: 272 Compra de Forment en c. 15 oz. 0 tt. 0 tt. 183 tum. 18 oz. 9 £. 7 sal.: 269 Despesa de casa en c. 124 sal.: 108 e mes en VIIIIª ind. 36 s.Ramon Almaselles en c. 7 oz.: 94 e mes en VIIIª ind.: 272 Rebude de 28 salmas 3 tumons forment c.: 82 Guaspar Maymo en c. 2 d. 14 g.[. VIª ind.: 133 Baltesar Temerit en c. 10 oz.: 260 Jacobo Testanante en c. 26 oz. Vª ind. 6 £. 6 sal. 10 tum. en c. 195 tt. 5 d. 550 s. 141 La eretat en c. 4 tt.: 263 Jacobo la moneca per compte de forment: 53 Compre de forment en c.: 262 e mes en XIIª ind. 2164? tum. 172 sal. 75 tt. 2 tt. 18 g.: 271 Mossen Johan de Bonayuto en c. 4 sal. 275 drap. en c.: 272 Johan de Duyno en c. 20 oz.: 178 e mes en Xª ind. 5 rot. 5 g. 12 sal. 0 tt.: 187 mes li es degut en c. 6 sal.: 267 Salvo Dieu en c.: 257 Jacobo de Ruesta en c. 2 g.: 54 Compre de forment en c. en c. 0 tt. 6 sal. 6 tt. 9 oz. 375 sal. Es los degut en c.: 260 Matheu Pons en c.: 262 Salvo Dieu e Raphael e Canino c.: 151 Compre de 23 draps quen thocha a la part mia VIIII draps Compre de 62 rotols stany en c. 2 g. 13 ½ sal. 24 tum. 550 s.: 266 Banch de Laurenzo Carelli c.: 169 mes li es degut en c. 3 g. 18 oz. 22 g. 290 tt. 225 sal. 8 tt. 12 g. 16 ½ oz. 157 Compre de ordi en c. 701 s.: 151 3 4 da qui le poste scritte sul verso posta cancellata 240 . 181 sal. 20 oz. 5? oz. 162 Es li degut per vende se ha feta en pus partides en c. 16 g. 4 ½ oz. 2 tt. 3 sal.: 268 Fra Lucha Pugades en c. 0 tt.: 70 rot. 734 tt.: 264 Caxa deu en c. 302 tt. :87 e mes en c.: 154 La eretat en c.: 259 Perot Johan en c.: 209 es li degut per venda feta en c.: 259 Bernat e Miquel Oliver en c. 902 tum.. 2125? sal. 258 tum. 1 £. 5 d.: 272 Es degut per resta de draps en c.

182. 71. 167. 197 47. 23. 111. 28r. 108 r. 28. 248 1. 186 r.INDICE DEI NOMI DI PERSONA CITATI NEL MANOSCRITTO1 Abbadessa Monastero di 158. 137 235 r 93 r. 185 r. 229 r Benedetto Siracusa 25. 233. 242. 191 27 27. 22 r. 98. 201 abitante a Siracusa 144. 96 r. Aglata Agosta (de) Agosta (de) Agosta (de) Agostí Aguillar (d’) Aiutamicristo Francesco Pietro di Palermo Ferraguto Masillo notaio Matheo Pere Diego Guiglielmo banchiere di Palermo Ala (de la) Pere Alagona (de) Alari (d’) Albanes Albert Alegre Alfanderi Ynugno Gabriel Joan Joan Francesco Moyses procuratore di Joan de Vallguarnera Secreto di Vizzini sarto pescatore 203 r. 73 r. 6. 137. 96 r. 38 di Augusta 117 r. 190. 18. 89. non è stata segnalata la voce Andrea de Vera. 168. 88. 96 r. 185 r. 62 r 1 r. 34. 184. 227 r. 81 r. e per i nomi degli ebrei quando non si è capito se il secondo nome era il cognome o la provenienza si è riportata la dicitura così come scritta nel manoscritto. 46 r. 187. cfr. 162 r. 2. 204. 43. 5 r. 233 152 r. 88 r. 105 r. 108. 40 r. 273 260. 44. 81. 213. argentiere e corredor di Siracusa 1 I nomi ed i cognomi sono riportati come sono scritti nel testo. 65 r. 82. 265 r 68. 95. 36 r. 14 r. 99. 27. 239 . 20 r. 260 r 6 r. 125 r. 93 r 3 r. 189 r. 122 r. 100. 185 r. 185. 62 r. 1 r. 189 r. 253. 248. 142 r. 235 Abbat Abbati Agata Barthomeu patró di una caravella Masi barbiere Joanni tessitrice Aglata Agliata . 198 r. San 200. 196. 40 r. 166 r. 243. 221 204 r 266 r. 228 ebreo.64. ma si è aggiunta anche la voce “accettata” nella bibliografia più recente. 9. 194. 158 r. 161. 123.

238 218 153 r 265 Geronimo Paulo Nicolau mercante Veneziano di Augusta tessitrice ebreo. 114. 185 r. 258 198 r. 193. 207. 260 r. 52. 224. 98. 224. 70 r. 225 r 184. 201. 221 r. 180 Anthonio Aplico (de) Aprea (de) Aragona (d’) Aragona (d’) de Mililli Roger Antonio Alfonso Perucho Aranjo (de) Aranjo (de) Aranjo (de) Aritzo (de) Asenino Atimon Augusta (di) Augusta (di) cfr. 236 r. 111. 70 r. 266. 134. 231. 198 r. 137 237 r. 201 r. 254. 265. 256 r. 113 r. 262 r. 256 r. 114 49. 97. 79. 117. 209. 171 153 r 40. 79 178 r. 242 r. 257. 47 r 135 r. 236. 276 r 181. 226. 115. 121. 119. 48 266 r. 59. 109 r. 252 240 . 236. 158 r. 31 r. 236. 210 31. 187. 268 15. mercante 210 r. Agosta (di) Auzelleri Aversa (de) Avinyò (de) Axia Aynuni /o Ynuni Cola Anthoni Anthoni Thomeu Nicola Nicola figlio di Cola. 207. 158 r. 43. 208.185 r. 49. 98. 206. 97. 258 r. 249 r. 280 73 r. 266 r 203 r. 254 r. 68 r 184/189 r 40. 213 164 r. 229 r. 254. 186. 269 r 115. 64 r. 165 36 r. 210 r. 198. 264 r. 193. 58 r.Alfonso (de) Blasco maestro e notaio Almaselles Ramon Amico (d’) Amxito (de) Angela Pietro Joan Matheo tessitrice di Mineo Anjuni Anthoni Anthoni Joan schiavo negro procuratore in Sicilia di Pere Soldevila frate medico notaio mercante mercante di Lipari Joan r. 129. 187 r. 198 r. 232 r. 261. 229 r. guardiano notaio sarto schiavo giudice c. 186. 58 r. 109.

108 r. 118. 220. 280 78. 238. 173 r 58 r. 258. 2. 175 2. 27. 204. 34. 216. Filippo di Siracusa Bayona Joan Bellido Anthonio Bellohom (de) Roger Benedicho Anthonio Berga Jaume patró della caravella di J Guaster servitore di casa 241 3 r. 40. 70 r. 133. 186. 252 98. 146 r. 147. 36 r. 274 r 64. 17. 202. 84. 5 r. 176. 85 r. 186 1r 188 Barber Barletta (de) Bartholomia Bassa Bavuso Joan Federico mestre artigiano balia/dida abitante a Siracusa Arnau Cola Segreto di S. 36 r. 49 r. 75. 217. 7 r. 121. 44. 136 92 r. 130 r. 266 117 r. 106. 35 r. 13. 97 r. 12 r. 129 r. 4. 191. 201 r. 35. 123 144.Ayuto (de) Ba Bernardo Johanna tessitrice. 97. 182 r. 34. 132. 180 r. 175 112. 61. 146 r. 40 r. 18. . 117 r 93 r. 85. 12. 186. 185 r. 71 r. 122 r. 34 r. 258 168. 199. 36. 130 r. 181 r. 237 r. 132 r. 9. 135. 158. 136 181. 133. 31 r. 174. 118. 207. 187 r. 14. 195 r. 49 r. 79 r. 130 r. 209. 65. Calabrese moglie di Joan Serra 147. 50. 106 49. 205 Badia Bado? Ballaró Joan Benet Jacobo proprietario di di Siracusa una nave Balsamo (de) Balsemo (de) Anthoni Cola/ Nicola Sperza / Esperza Pere proprietario di di Lipari una sagetia mestre di Lentini Banda Barba corredor di Siracusa 129. 189. 238. 49. 5 r. 10. 35. 160 r. 43 r. 12. 96 r. e note 1 r. 102 r. 164 r. 130. 120 r. 210 r. 6. 175. 134 r. 145 r. 90. 136. 269 r. 136. 129. 158 r. 178. 146 r. 248. 14.

198 r. 90 r. 178 Bonavogla (de) Brahuni Bonavogla (de) Miquel Bonavogla (de) Sardich Saddich /o Bonavoglia (de) cfr. 146 r. 173. 25 r.Berlinui Barthomeu Berto Bertran Besanta/ Bessanta Bitzini (de)cfr. 167 r. 5. 87 r 189 r. 229 4. 79. 8 r. 175. 178 r. 122. 256 r. 169. 159 r. 272 146 r. 26. 244. 252. 135. Bonavogla Bonjorno Bosca Botaro Botaro ebreo ebreo ebreo di Siracusa Filippo Joan Joan Petro notaio patró di una galera mestre mestre 148 42/117 r 3 r. 92. 179 r. 120. 27 r. 239 r. 239. 109. 49 r. 19 r. sarto ebreo medico 242 . 74. 45. 269 121 179 r. 98. 229 r. 168. 178. 181. 241. 196. 27.71. 100 r. 238 r. 191 145 r. 52. 111 r. 90 r. 113 r. 143. 114 r. 253 2. 209. 170. 85. 148 59 r. 36. 99. 228 r. 120 r. 228 r. 150 266 r/269 233 r. 263 r. 197. 219 r. 184 di Siracusa 35. 231. 5r. 219. 196 195 r. 50. 243 r. 38. 170. 269 r. 111. 196 Botres Bramant Brameu (de) Branca Jaume Matzui Matzini Perucha Antonio ebreo. 146 r. 38 3 r. Vizzini Blasi (de) Bonafont Bonaiuto (de) Pasqual Joan messaggero Joan Badia proprietario di una galera Joan Petro Joan Berenguer Joan mestre 104 83. 119. 187. 226. 55 r. 118. 4. 252. 73 r. 130. 18 r. 213 r. 98. 89 r 235 r 191 19. 109 r. 24 r. 120. 193. 158 r. 56. 93 r.

261. 158. 32 r. 70 r. 46. 256. 13. 6 r. 43. 81. 264 r 213. 123. 131. 38. 208. 79 r. 244. 196. 42. 51. 236. 125 r 198. 158 r. 25. 73. 260. 98 r. 4. 198 r 105 r. 33. 202. 146 r. 28 r. 178 r. 175. 251. 119. 196. 197. 65 r. 6. 213. 213. 31 r. 3 r. 33 r. 66. 226. 258 207. 205. 198. 95. 244. 269 10. 135. 71 r. 92 r. 250. 186 27. 41 41. 225. 186 r 19 r. 202. 8. 21. 98. 204. 18. 64. 112. 34 r. 191. 202. 239. 241. 66. 106 r. 28. 221 r 91. 213. 96. 193. 45 r. 224. 186. 96 r. 41 r. 269 10. 219. 184. 23 r. 143. 27 r. 106 r. 44. 28 r. 127. 83 r. 92. 117 50 r. 231. 225. commerciante panni di Catania di Siracusa 182. 9 r. 252. 15. 22. 110. 37. 10. 90 Brolla Bruna (la) Joan Nicola cappellano Bruneta Joan alias Lo Ritzo de Torre o Rone schiavo domestico Luca Viusa Bubi Burgisi/ Burgissi Burgues 70 r. 178. 244.Bret Brahuni (de) Brahuni(de) Guillelm Ganyo Salamuni ebreo ebreo. 194.131. 175. 34. 83. 158 r. 35 r. Bustalla (de la) Albaro Buxol Buxolita Çabastida Catherina Çabastida Alionor/Al eonor Çabastida Stalrich frate figlia di Catherina figlio di Catherina Çabastida Çabastida Secilia/ Sicilia Bastida figlia di Catherina figlia di Catherina sposa di Guillelm di Sant Climent Çabastida Bastida Joan 243 . 106. 7. 91 r 1 127. 11 r. 226. 13 r. 261 1. 7 r. 114. 40. 27. 231 2 r. 268 112. 127. 133. 204 r. 107. 206. 174. 20 r. 121. 171. 32. 229. 213. 111. 93. 21 r. 23. 226.

213. 74 r. 71 144. 232. 3. 225 r. 89. 111.138 r. 149. 19 r. 16. 76. 96 r. 262. 39. 153. 58. 274. 61. 122.93. 147 r. 135. 12. 144. 70 r. 145 18 r. 270. 122. 246. 168.Çabater Pere Cabater /Çabater Joan padre di Pere 49. 203. 116. 83. 140. 73. 100. 35 r. 5. 80. 97. 95. 99 r. 138. 236. 113 r. 197. 133. 87. 205. 19. 91. 231. 64. 146. 17. 121. 119. 41. 65. 96 r. 57. 173. 174 1. 120. 272. 172. 2 r. 68. 36 90 r. 110. 163 r. 120. 51 r. 83 r. 184. 117. 63. 64 r. 38. 195 r. 139.74. 83. 36. 28. 274 r 5. 196. 14. 152. 239. 172. 96 r Cabrera (de) Calandra Callas / Calas Johan Cola Santor Conte di Modica ebreo 195 r. 62 r. 196 70 r. 111 r. 93 r. 70. 229 . 101. 74. 204 58 r. 69 r. 100. 50. 192. 244 Caltagiro (de) Caltagiro (de) Caltagironi (de) Camercha Galserau Thomeu Artali Joan ebreo maestro notaio della corte del Consolato dei Catalani di Modica Caminya Antonio 244 130. 136. 74. 155. 32. 123. 189 r. 51. 108. 106 r. 144. 147. 194. 200. 202. 83 r. 191. 96. 225. 196. 89. 11. 63 r. 98. 59. 203 r. 57 r. 168 r. 53. 49 r. 107. 17. 141. 54 r. 104. 10 r. 139. 143. 62. 80 r. 10. 128. 147. 39. 61. 86. 148. 107. 73 r. 111 r. 93. 54. 93. 98. 71. 56. 152 r. 80. 79. 83 r. 81.

8. 266 r. 135 r. 46. 172. 35. 117. 201 198 r. 213. 163 r. 179. 268 r 52 r. 117 r. 248. 69. 233. 203. 49. 162 r. 226. 121 r. 247. 262 r. 134. 42. 164 r. 98 r. 49 r. 120 r. 266. 93 r. 164 133. 160. 256 r. 120. 68. 257. 79 106 r. 176 r. 121 6. 114 242. 204 r. 221. 176. 107 r. 145. 85 r. 141 r. 129 r. 252 209. 225. 192. 97 r. 267.Campanaro Campolo Canamasol Canfor Cantaro Capell Capotorto Carbò Antonio Guillermo Jaume Salamuni Cola Matheu Joan Francí calzolaio vice ammiraglio ebreo corredor di Lentini veneziano 22 r. 158. 146 r. 262 r 36. 81. 174. 233 r Cardenas (de) Joan Governatore della Camera Reginale Cardilla Cardona Cardona (de) Cardona (de) Anthonio Anthonio Berenguer Pere Joan artigiano proprietario di una caravella Carelli Laurenço banchiere Carfi Cariol/ Carriol Caro Carpuso Cartellà Cartellà Caruso Caruso Andrea Vicent Guillelmo Cola Joan Jordi Adriana Joan mesurador di Chiaromonte di Napoli 227 r. 23. 168. 173 r. 41. 9. 78 245 . 141. 96. 122 r. 133. 170. 6 r. 242 r. 6 r. 145 r. 106. 76. 156. 164. 142 r. 84. 29. 226 75 r. 140. 174 221 r. 209 di Catania 258 r. 177 r. 70 r. 169 r. 170 r. 260 r 244 167. 168 r. 177. 178 r. 121. 244. 161. 20. 79. 262. 90 r. 92. 254 r. 51 r 5r. 170 136. 136. 104. 267 r. 111. 59 r. 30. 261 di Catania 261 65. 51. 22 r. 210 r 13 261. 184.

9 47. 193. 241. 156. 126 r. 15. 164 r. 89. 232 r. 47. 146 r. 191. 238. 84. 101 r. 101. 201 r. 245 r. 187. 218. 124 r. 193. 212. 120 r. 221 r. 248. 105 r. 97n r. 203. 245. 209. 246 r. 162 r. 252. 267. 196 r. 37. 208. 63 r. 32. 217. 65 r. 197 117. 63 r. 161. 124 r 19 r. scaricatore cappellano e recettore dei magazzini di Brucoli 27 r. 178 r. 257. 38 1. 140. 5 r. 104. 198. 129 r. 47 r. 221 r. 51. 101. 21. 33. 184. 140. 231. 24. 188. 185 r. 96 71 r. 84 181 r. 80. 98 r. 2 r. 243 r 1. 256 r 93 r 90. 36.Caselles Catalano Catalanotto (lo) Catania (de) Antonio Rafel Sardia Nicolau maestro notaio della Gran Corte di Siracusa 254. 79 r. 152 r. 219 r. 221 r. 89 r. 158. 132. 51 r. 149 r. 64. 50 r. 127. 73. 73. 62. 93 r. 135 r. 32 r. 95 r. 237. 268 3 r. 173 r. 228. 117 r. 145 r. 63. nota 145. 110 Joan Catania (de) Catania (de) Masi Ganyo/ Ganjo ebreo di Siracusa Catania (de) Cavallar Cavalleria (de la) Cavalleria (de la) Caxuni Cayola Cayro Censado Cervelló (de) Jusep ebreo artigiano di Siracusa Jaume Paulo Johanni Geronimo Petro Pietro Gaspar corriere maestro segreto della Camera Reginale baxador. 84. 2 r. 195 r 32 r. 125. 50. 115. 125 r. 138 notaio di Ragusa Chandres Chapatza Anthoni Matheo Chincorugni Cola 246 abitante a Lentini . 146 r. 33 r. 96. 248 258 r. 218. 271 19 r. 37. 208. 256. 232. 213 214 r. c s/n 126. 98 r. 103. 261 71 r. 32. 131. 126. 233 r.

130. 214 r. 179 r. 93 r. 236. 229 r. 187. 151 96. 97.Chincorugni Ciapona (la) Clastar Cola Comill Comte de Prades e de Cardona Comte/ Conte Francesco Guido Miquel schiavo Pere Joan di Augusta 210 r. 233 r. 51 r 208. 163. 42. 96 r. 95. 215. 169 r. 74. 114. 268 41. 229 r. 98 r. 60 r. 30. 212. 120. 197. 128. 146 r. 233. 238. 189 r. 253. 5 r 141 r 116 r. 144 r. 242. 263 r 156. 231. 231. 231. 238 74. 214 e c s/n 119 r. 37 22 r. 250. 193. 79 r 58 r. 120. 84. 47. 150. 196. 222. 237. 218.117. 252 61 197 19 r. 117. 254. 163 r. 70 r. mercante di tessuti gabellot della gabella della legna di Siracuda Conte di Modica Contessa di Modica Conto (de) Cordaro Corominas (de) Corsito Corsito (Federico Enrique) Anna Caprera Federico Anthoni Pere Anthoni Joan notaio di Noto di Noto Corso Coxa Coxa Francí Arigno Marco abitante a Brucoli Cristofol Cubbes Cubbu Culluruni cfr. 239 227 r. 130 85. 216 3 r. 179. 65. 203. 201 36 r. 139 58 r. 80. 218. 236. 60. 182. 165. 98 r 129. 128. 198 r. 89 18 r. 79. 129 r. 125 r. 144. 225. 60. 229. Tullirumi Curchulla/ Corchulla Cuspo Cuxa Dalari schiavo Luca Cubellu Thomeu Luis Joan Marco Gabriel ebreo di Siracusa speziale di Siracusa sarto abitante a Siracusa Dalexi Bernardo doganiere 247 di .180 r Benedicto Conrado (de) Constantino Thomeu Anthonio ebreo. 274 267. 204 r. 71 r. 70. 228 r. 229 r 6. 256 143 r 220 r. 226. 22. 114. 256. 195. 244. 216 205 1. 237 r. 203. 117 r. 258 r. 229 r. 71. 93. 145. 252 74. 156 r. 36. 38.

168. 76. 263 r. 204. 255. 274 114. 121 r. 228 r. 120. 162 r. 243. 88 r. 157. 83 135. 176. 163. 164 r di Augusta di Augusta veneziano Diamant Matheu di Siracusa Dien Dien Salamó Salvo ebreo ebreo. 264 r. 160. 127. 159 r. 247 245 r. 266 r 1. 252. 79. 175. 146 r. 73 189 r. 263. 263 r 22 r. 165. 261. 245. 220 118 r. 266 59 r. 254. 191 r. 266 r. 160 r. 269 212 233 161. 272. 266 136. 97. 185 r. 221. 255. 203 r. 130 r 152 r. 237 r. 150. 172. 145. 153. 2 r. 160 r. 157. 153 r. 28. 224. 251. 210 63 r. 258. 192. 70 r. mercante di panni di Siracusa Discla Domingo Jordi Joan di Languni Duino (de) Durall Durso Johanni Galserau Pere patró di una sagetia cappellano di Brucoli di Lipari Duxa Marco 248 . 178. 190. 200. 178 r. 264 r. 179 r. 162 r 75 r. 85 r. 266. 143 r 156. 145 r. 170 r. 189 r. 269 219 r. 264. 164. 226. 189 r. 151 r. 258. 160. 195 r. 161 263 r. 164 r. 51 152 r. 267. 158. 273 c. 69. 128 r. 179 r 261. 201. 245 r. 265. 203. 91 80. 268. 5 r di Siracusa 41. 184. 156 r. 208. 157.Dali Dandolo/i Dani Daniela Danieli Danieli Daranjo Dayduni Daula Dedato Delabati Delandio Deseada Despì Diamant Pino Infantino ebreo Francesque t Guillermo Joan avvocato Chico Orlando Nicola Raimundo Joan tessitrice Pere (Pe) Masi avvocato gabellot di Campopetro medico Chiaromonte di Augusta 45 r. 156. 236. 243 r.

146 r. 107 152 r 152 r. 40. 136. 33. 59. 219. 98 93 r. 114. 185 r 9. 96 r. 258 r. 71. 244 4. 245. 185 r. 245 r. 146 r. 264 r. 46 r. 170 r 34. 197 r. 164 r. 151. 203. 235 r. 203. 104 158. 235 r. 264. 245 r. 58 r. 8. 210 r. 236 230 2. 75 r. 97. 75. 216. 267 206. 203 r. 88. 266 r. 63 r. 252. 175 96 r 158. 238 r. 71 r. 208. 122. 223. 201. 101 144. 32. 224. 263. 171 r. 121. 160 r. 170 11 abitante a Siracusa Ferrer Ferrer Ferrer Ferrer Galserau Nicolau Pere Jaume calzolaio Ferreres Figueras Flamingo Flamingo Fluvia Jaume Jaume Thomeu Anthoni frate 249 abitante a Messina .Efraym Camno/ Camino ebreo di Siracusa Efraym Rafael ebreo di Siracusa Falco (de) Falcuni (de) Anthoni Anthoni secreto di Lentini abitante a Lentini Falcuni (de) Fallesi Fallesi Fano (de) Favara (la) Faxaica Fayna (de) Federico Felvi Ferraguto Ferrandez Ferrer Ferrer Ferrer Masiota Antonio Joan Joan barcaiolo Nutzo Juliano comisar Masi de Barletta mestre Antonio Joan Joan Aldonça Barthomeu servidor Francisco di Lentini di Siracusa di Siracusa di Mineu abitante a Siracusa di Augusta abitante a Gagliano 58 r.. 121. 11. 48. 243 r. 147 41. 51 r. 152 r. 214 r. 167.153 r. 221. 198 r. 146 r. 95. 168. 106 r. 264. 245. 147 263 r. 174. 238 r 27. 205. 162 r. 256. 256. 229 r. 170 r 181 31. 264 r 195. 14. 146 r 70.71. 263 r. 229. 36. 158. 161. 114 158. 199 47 r. 243 r. 229. 241 41. 263. 270 156. 256. 36. 269 198 r. 169. 186 r. 50.

258 r. 236 158 r. 20 68. 263 r 1 r. 124 r. 61. 36. 20 r. 214 r 135. 58. 216. 207. 241 226. 143 6.168 161. 219. 195 r 153 r 227. 75 r. 23. 155 r 124 r. 168. 164. 152 r. 191. 191. 228 r 42. 154. 155. 59. e nota 25 5. 265. 175 208. 23 r. 149. 152. 235 210 r 57. 211. 242 r 191. 135. 153 r.Foca Font Franca (de) Franca Lança Francesco Francó Joan Antonio di Lentini castellano del Puzzallo 256. 279 r 88. 186 102. 153. 217. 51 r 51 152 143. 185 r. 58 r. 225. 189 r. 72. 162 r Franca Vila Cataldo (de) Franchica/ Anthoni Frangica (de) Franchisca Francisco (de) Francisco Françuna Fuster Francí Galgana (de) Galo Galserau Matheo di Lentini tessitrice avvocato tessitrice notaio di Lentini 210 r. 228 r 196 161 228 r. 75 r. 136 145. 98 r. 162 Gandolfo (de) Gandolfo (de) Ganjo Garcia Garlanducho Garrigua (sa)/ Saguariga Gelo Gendres Gener Genevès Genovès Genovès Gentili Geronimo Gilabert Matheo Bernardino tesoriere dell’Università di Augista Andrea Johan de Tripol ebreo mestre Roger Secreto di Mazara Pere Masa Cola Joan Anthonet Batista Bastida Daniel mestre corriere di Lentini notaio proprietraio di un balaner di Lentini barcaiolo proprietraio di una nave segretario del governatore maestro razionale notaio di 250 146 r. 7. 166. 195 r 9 r. 119. de Lenyani Gilepi Golino Gra (de) Grandi (de) Grandi (de) Graso Grasso Gravina (de) Andrea Francisco Francesco Felipa Jacobo Antonio Francisco Joan . 185 51. 146 r. 20. 158. 60. 105 r 112. 211. 154 r. 205 206. 194. 239. 234 248. 125 r 4 r. 189 r. 174. 212 135 r.

220. 182. 236. 136 r. 173. 97 r. 125 5 r. 140. 30. 225. 196. 255 34. 109. 194. 170. 269 50. 146 r. 237 r. 201 r. 269. 140. 231 146 r. 174. 273 189. 156 r. 107 r. 107 229. 143. 134. 80. 121. 252. 194. 164. 164. 205. 148. 178 r. 41 139. 252 81. 151. 249.111 r. 112. 201 r. 146 r 6 r. 66. 127. 162 r. 160 r. 112. 47 r. 50 r. 92 r. 232. 169 r. 228 r. 61. 185 r 218 229 r.Siracusa Graynni/ Grayuni Grech Joan Greco Grega (la ) Pere cappellano Sabatino Anthoni ebreo frate scalpellino picapedrer di Siracusa Grimoaldo (de) Juliano Grosso/ Gros Guillelm Gual Gualbes (de) Anthoni Joan Gispert/ Gaspert Jaume 76. 158 r. 164 r 18. 148 r 161. 163. 218. 150. 36 r 9. 192. 148 22 r. 191. 258 188 153 r 198 r. 144. 131. 97 80. 167. 149. 88 r. 107 r bombarder patró di un navili Guardiola Guardiola Aufresina Leonor/ Alionor Guasch Guastella Guaster Guatla (la) Guerchulla Guerra Guillelm Guillermo Gunach Guotzo (del) Gusbano (lo) Gutzuni (de) Holiver/ Holivera Joan Paulo Joan Luca Luis Margarita proprietario di una nau proprietraio di una caravella tessitrice guanter mesurador ebreo di Siracusa di Betzini Cahmi Petro Joan Pino Francí 251 . 256. 89. 274 153. 229 r. 96. 67 r. 104. 189 r. 13. 180. 256 r. 34 r. 81. 129 r 13 r. 209. 205. 139. 247. 117 r 179 r. 152. 104. 123. 242 r. 100. 147. 205 201 r. 88. 167 r. 135 r. 239 184. 121. 269 49. 266 r. 91. 110.

202 254. 247 r. 254 r. 237 r 198 r. 198 r. 124 r 214. 238. 261. 238. 261. 265. 191. 248 Joan sastre artigiano calzolaio calzolaio calzolaio Drago Saporito Ana Leoni Muni Matheo Cola/Nicol sarto au Miquel barcaiolo 252 tessitrice ebreo ebreo di Ragusa abitante a Siracusa . 265 r. 260 r 18 r 261. 191 44 73 r. 258 r. 233. 228 r. 254. 265. 202 189 r.Holiver/ Oliver Bernat di Palermo Holiver/ Oliver Miguel di Palermo Honedo/ Onedo (de) Horlando Jannella Jannello (de) Jarretana Jaruto Joanna Jofre Johanna Jordi Jordi Joy (de) Julia Juliano Jusep Labat Lalquimia Landro (de) Lantacaxato Laps (de) Latzaro (de) Latzaro (de) Latzer Lenti (de) Lentini (de) Lenyani Leoni Leoni (de) Lluquisi Lo Campo Lombart Lopis Joan argenter tessitrice Thomeo Francisco Gregori reyna chirurgo moglie di Joan Serra schiavo sastre mesurador procuratore ebreo. 229. 247 r. 256. 217 184. 242 r. 225 r 172 123. 256 r. 201 r. 148. 265 r. 99. 263 r 210 r. 129 r 216 178 r. 33 r 182 r 146 r. 229. 239. 226. 259. 210 r. 218 236. 195 r. 263 r 236. 215. 254 129 r. 252. 237 r. 175 238 r. 130. 266 100 r. 247. 216. 260. 254. 105. 252. 266 227 r. 253. 235 r. 127. 258 r. 254 r. 205 236. 189 r. 244 158. 237 r 63. 228 r. 237 r. 260. 124 r 88. 213 88. 253. 78 245 r. 134 r. 263. 233. 256 r 80. 263. 125 r. 266 r 207. 225 21. 256. 235 r. 247. fabbro Ramon Joan Joan Petro Blasi Arnau Rinaldo di Lentini mestre 227 r. 88 r 261. 259. 133 221.

233 r. 258. 181. 49. 160 r. 142 r. 245 r. 6 r. 244. 214 r. 97. 104. 159. 86. 252 254. 132 r. 235. 115. 93 r. 195 r. 95. 134. 107 r. 158 r. ambasciatore del Re in Sicilia Franç/Fran fratello di cí Catalina Johanna sorella di Catalina Leonor Luis moglie di Luis Lull fratello di Catalina Joan Joan 229 49. 105 r. 145. 130 r. 118. 266. 133 r. 253. 260 r. 135 r. 57 r. 242 r. 256 r 6 r. 129. 219. 141. 59 r. 145 r. 62 r. 38 124 r. 150 r. 260. 265. 65. 135. 157. 46. 134 r. 111r. 108 r. 231. 254. 244. 236. 98 r. 111. 228 r. 201 191. 141. 106 r. 105. 51. 243. 139 r. 258 r. 134. 111. 162 r. 125. 137. 92. 248 5. 71 r. 97 r. 121 Llull Llull Llull Pere fratello di Catalina Llull Luna (de) Romeu Joan fratello di Catalina corriere Madrens Magarola Magi Malandrino (lo) Miquel Joan servo di casa Antonio lo juvani Joan allevatore di Lentini 253 . 135 r. 151. 65 r. 49 r. 153 r. 237 r. 129 r. 235. 201 r.133. 27. 242 r. 205. 244 254. 227. 252 abitante a Barcellona 96. 85 r. 174. 117 r.Lorenzo Luis Llull Llull frate. 65 r. 122 r. 121 r. 242 r. 98. 75 r. 172 6. 49. 68 r. 27. 141. 11. 122. 121. 64. 247. 130 r. 142. 134. 270 r 4 r. 266 r. 265 r 85. 141. 143 r. 151 r. 256 r 3 r. 238 r. 128 r. 78. 256 r. 263 r. 9. 244 r. 233. 243.

34. 105 r. 60. 21. 36. 187. 191. Messina 5. 77. 25 r. 51 r. 235 r. 166 r 163 r. 7 r. 2 Nel testo Durillo 254 . 29 r. 188. 18 r. 10. 11 r. 32 r. 114. 52 r. 14 r. 121 r 262. 130 r 25. 269 di Siracusa di Lentini 103. 259 abbadessa Monastero di 179 r. 35 r. 4. 43 r. 42 r. 32. 247 r. 26. 256. 76. fisico 175. 36 r notaio 219 banchiere di 1. 52. Caterina r Chiaromonte moglie di Joan 112. 28 r. 48 r. 51. 264 r Malta (de) Malta(de) Manfeto Manfre Manfredonia (de) Manjalardo Manjuni Mantello Mantello Robi Salamuni Joan Anthoni Pino Joan Antonio Francesco ebreo ebreo chirurgo secreto di Mineo avvocato patró di un navili proprietario di veneziano una nau Manulese Manximo Marabella (la) Nicolò Joan Cola Segreto di Modica e gabellot del Fem del Odogrilli2 March Francí Margherita/ Marguarita Marguesa Marino (de) Marota Marquet Benedicto Matheo Pere 229 r. 145 r. 179 r. 203. 237 r.219 S. 164. 110. 12. 191 265 152 r. 120. 16 r. 47 r 106 r. 49. 2 r. 280 104. 27 r. 9. 28. 210 di Augusta 40. 24. 20 r. 233 r. 6 r. 18. 11. 157. 125 r de Franca 10. 17. 22 r. 236. 1r. 26 r. 42. 14. 37 r.Malqui medico. 238. 234 189 r. 45 r. 2. 36 r. 200 r. 13. 189 r. 41. 258. 71 124 r. 46 r. 210 r. 30 r. 107 r 58 r. 4 r. 43. 6. 185 r. 27. 184. 56. 127. 50. 35. 65. 44. 33. 48. 19 r. 3.

9 r. 74. 79. 208. 104. 90. 97 r. 61 r. 203 r. 73. 226 48 r. 98 r. 79 r. 70. 16. 114. 157. 119 r. 93. 123. 117 r. 117. 206 r. 88 r. 51 r. 163 di Augusta di Siracusa 133 71. 103. 122. 152. 97 r. 195. 48 r. 68 r. 120. 106. 65. 206. 147. 122 r. 80. 65. 44. 87 r. 160. 115. 80. 64. 68 r. 19. 106 r. 30 r. 83. 145 r. 91. 19 r. 70 r. 89. 28 r. 67 r. 72 r. 7. 79. 17. 196. 161 5. 60 r. 97. 120 r. 104. 125. 125 r. 29 r. 71. 135. 117 92. 63 r. 69. 200 r. 88 r. 91 r. 183. 88. 81 r. 120. 139. 60 r. 84. 122. 121. 207. 95. 68. 140 r. 93r. 75 r. 117 r. 138. 64 r. 69. 160 r. 141. 101 r. 12. 164 r 58 r 162 r. 91 r. 92. 70 r. 106 r. 79 6 r. 41. 62 r. 59 r. 12 r. 47 r. 137. 175. 98. 74 r. 97. 198 r. 66. 180 r. 40 r. 72. 152 r. 153. 90. 161. 96. 193. 107. 65 r. 97. 122 r. 66. 201 201 r. 118 r. 48. 34. 59 r.Marsiano Marsiano (de) Martorell Maru Masini Massa Masullo Masuni Masuni Matina (la) Thomeu Joan Pere Joanni Dominico Corrau Guillermo Cola/ Nicola argentiere patró di una barca notaio argentiere 58. 36. 195 r. 205. 198. 36 r. 158. 135 r. 204 r. 141 r. 50. 69 r. 93 r. 96 r. 199. 64. 50. 109. 71. 61 r. 92. 153 r. 2. 255 . 62. 98 100. 43. 96 r. 110 r. 68 r. 47. 101. 111. 50 r. 139 r. 92 r. 149 r 150. 89 r. 64. 71 r. 150 213 1 r. 145. 103.

242. 150. 237 r. 228. 27. 211 r. 239. 1 r. 212. 32 r. 2. 263. 155. 149. 154. abitante a Siracusa Miquell Miralles Francí frate 256 . 165. 146 r 169. 258 1. 229. 135. 274 r 22 r. 99. 36. 221 r. 179 r 13. 72. 155 r. 90. 164 r. 22. 117 124 r. 216. 220. 30. 167. 161. 238 r. 153 r. 28. 230. 182 r. 153. 269 r. 75. 162 r. 46. 69. 269. 212 r. 154 r. 137. 219 r. 252. 143. 170 r. 272. 153 r. 211. 89 28. 268. 231 249. c s/n 66 123. 231. 220. 52 r 48 r. 41. 155 r. 263 r 41. 232 r. 205. 106. fabbro di Siracusa ebreo di Chiaromonte 210. 273. 175 68 r. 274 145 r. 191 20. 249. 217. 204 57. 214 r. 110. 187. 62 r. 213. 210 r. 58. 160 r. 65 r. 274. 267 r. 127. 146 r. 199 r. 214 r.Matzini Matzui Matzui Matzuni Mauxino Maymo Maymo Jacono Guillermo Pere Gaspar Joan ebreo. 262 r. 79. 242 r. 220 r 104. 263 r 264 r. 43. 214. 71. 244. 107. 124 r. 50?. 219. 268 r. 226. 111 vive a Tarragona vive in Sicilia Mayr Medico (lo) Macayuni Matheo ebreo recettore del magazzino di Brucoli medico di Siracusa Melchi Menescalco Merulla Messina (de) Mililli (de) Mimxe Miquel (de) Joan Mencho Muxuli Anthoni Ximuni Thomas ebreo frate ebreo di Calaxibetta di Messina abitante a Siracusa di Lentini aragonese. 220. 218. 29. 30 r. 228 r. 153. 266. 200. 155. 29 r. 224. 75 r. 71. 188. 31. 252 r. 267. 266 r. 229 r. 121. 5. 171 r 214. 76. 105 r. 115. 95. 123. 79. 234. 50. 30. 105. 33. 170.

198. 66. 97 r. 52 r 3 r. 179. 73 r. 2 r. 161. 116 r. 97. 238. 116. 27 r. Muntalto Morello Mota (de la) Thomeu Matheo notaio di Augusta di Augusta Moya (de) Mujulino Mule (de) Barthomeu proprietario di un laut Joan artigiano Joan prete 170 r. 36 recettore del magazino di Brucoli 2. 175. 258. 125. 120 r. 133. 263. 135. 167. 219. 181. 86. 95. 197 r. 5. 102. 97 r Anthonio 158. 27. 85. 256. 198. 47 r. 65 r. 235 Joan 41. 52. 153 r Joan Jacobo Montalto cfr. 262. 233 r Joan notaio di Lentini 132. 146 r. 21. 139 r. 149 r. 38 238 r. 160. 118. 4. 27. 243. 50. 207. 71 r. 189. 129. 40 r. 53. 264. 210. 198. 107. 234. 257 . 38 13. 225 r. 53 r. 54 r. nota c. 164 r 1 r. 204. 52. 228. 201 Johanni 191. abitante 41. 93 abitante a 1 r. 225. 242 7 r. 50 r. 78. 159. 158. 33 r. 106. 42. 203 r. 156. 36. 111 r. 175 1. 168. 201. 238 r Andrea 13. 51. 79. 24. 148 22 r. 97 r. 33 r. 27 Chiaromonte r. 218. 195 r de Messina ebreo. 4 r. 261.Miransuni/ Morançuni Mituxe/ Mimxe Modica (de) Modo Mojolnio/ Mojulioro Monaco Monblanch (de) Moneca (la) Francesco Nasin / Nisin Guillem Cola Antonio ebreo mestre chirurgo 147 r. 13. 181 r. 136. 128. 117. 215. 164. 180. 170. 111. 266 Matheo 229. 221 r 3 r. 145. 33. 5 r. 5. Guillermo 194 Antonio frate 194. 14 Muleto Muntaguto Muntalto (de) Muntalto (de) Muntalto (de) Muntanya Muntaperto Mustasola Muxuli 39 r. 237. 178. 38. 102 r.

167 45 r. 256 r 6 r. 43 87 r 130. 147. 36. 74. 204 r. 219 r 98 18 r. 49. 25 r. 263. 47 r. 71. 85. 146 r. Honedo Orlanducho (de) Ossello Ossello Anthoni Clara Benet Jaume 215. 68. 87 r 50 r. 85. 225 r. 245. 50. 143. 32. 59. 92. 33 r. 256 r. 79 r. 106 5 r. 148. 266 r 21 r. 234. 109. 179 r. 125.79 r. 79. 63. 42. 84. 140. 239. 75.50 r. 91. 225 r. 260 r. 6 254. 36. 26. 134. 21 r. 201 r. 44. 24 r. 27. 196. 188.Napoli Napoli Nardo Naro (de) Nava (de) Nava (de) Nava (de) a Siracusa Jusep alias ebreo Canfor Xuxi ebreo mestre boter Bernardo Alvaro Goteres (Gutierre) Joan 124 r. 257 158 r. 205 10. 234. 37. 24. 106. 66. 203. 26. 133. 56. 209. 44. 29. 149. 104 11. 105. 225. 259. 268 Pach (de) Pagamanu Paganella Paganella Palaxino Palaxino Palerm (de) Bellina Johan Anthoco Chocha Jaymo Masi Bartolome u notaio di Siracusa abitante a Siracusa 258 . 137. 33 r. 35. 242 r. 81. 64. 30. 63 r. 258 di Lentini 124 r. 266 201 r. 135 r 133 22 r 28 r. 28. 225 r proprietario di un naviglio Nava (de) Navarro Ysabel Alvaro ferrer Negre Nicolau Nicolò Olzina Joan Francí Johanni Johanna bordonar Olzina/ Holzina Onedo (de) cfr. 111 r. 244 52 r. 114. 117 r. 253. 36 r. 258 184. 237 r. 186. 90. 134. 218. 27. 109 r 32. 121 r. 18. 79 r. 97 r. 185 r. 35. 48. 117. 239.

121 1 r. 83 83 r. 237. 168. S. 45. 120 r. 192 221 r. 51 42 r. 196 70 r. 274 73 r. 116. 129. 152 r. 170 157. 225. 149 236. 242 r Joan Petro Guillem Anthonello giudice della Gran Corte e luogotenente del Governatore di Siracusa Pastorella Anthonello Pastorella Galserau notaio Pastorella Guillerm avvocato Pastorella Joan notaio di Siracusa Paternò (de) Marta suora del mon. 76. 149. 67. 125. 116. 274 21 r. 254 139. 24. 76. 242 172 65. 97 75 r. 162 r 184. 185 r. 24 r. 226 140. 185 r 233 r. 189 r. 47 r. 195 r. 33 r 71 r. mercante di tessuti notaio abitante a Mineo abitante a Chiaromonte 252. 110. 93 r. 25. 244. 237 r 158 r. 33. Benedetto Pati (de) Andrea sarto e tesoriere dell’Università di Augusta Patraix (de) Guillermo gabellotto della gabella pesce Patrimoni (del) Anthoni giudice della Gran Corte Pau Miquel Pedralbes (de) Nicolau Pedralbes (de) Pedros Pellicer Pere Pere Pau di Valencia Joan Joan 259 146 r. 97. 256 r 140 2 r. 146 r 44. 27. 222. 109.Palermo (di) Pantano Paracontardo (de) Pardo Pardo Pardo Sullo Petro Andrea Aldaira Joan Perot notaio 148. 179. 256 r di Maiorca Paris Sanso Parisi (de) Parissi (de) Parissi (de) Parissi (de) Pasanisi Pasanisi Pasqual Pastorella Joan Antonio Masi Stefano ebreo. 31. 32 r. 47. 195 r. 56. 274 254. 228. 229. 238. 93 90 r. 56 r. 191. 89 r. 27.196 11. 149 21. 158 r. 181 r 220 r. 88 r. 95 r. 26 r. 192. 98 pellicciaio calzolaio . 26. 4 r. 75 r. 146 r. 216. 31 r. 82 189 r.

Perot Joan servidor Peroy Perucho Perucho (de Mestre) Petzuto (lo) Antonio Pichuni Pisani Pisingua Lucia Masi tessitrice calzolaio Picapedrer di Siracusa 225. 248 r. 22 r. 226. 202. 111 r. 99. 274 r 144. 33 64. 204. 225 r. 267. 214 r. 121. 195 r 6 r. 251 r. 247. 231. n. 254. 231. 169. 169 r. 234 122. Platamuni / Plathamuni Platamuni Francisco Plathamuni Pollastra Ponç Ponç /Pons Anthoni Luca Frau Gabriel giudice della Gran Corte giudice della Gran Corte segretario del Vicerè segretario 220 168. 201. 266 r 118 r. 174 r. 176. 239 239 22. 176. 145. 229. 174. 146 r. 107. 259. 260 r. 192. 252 r. 71 r. 233. 177 r. 177 Ponç /Pons Matheu Prats Andreu proprietario di un balaner servidor proprietario di un balaner Prats Prats Prats Bernard Francisco Joan 260 . 196. 65. 185 r. 72. 163 r. 243. 237 r. 62. 218. 97. 258 r. 239 91. 258. 251. 149 r. 263 r. 171 r. 146 r. 3 r 209 62. 198. 265 47 r. 106 14 r. 149 r. 240. 34 124 r. 176 r. 242. 163 r. 173 r. 116. 256 r. 169. 261 139. 169 r. 197 r. 229. 172. 266 r. 29. 261. 225 r. 229r. 27 261. 122 r. 178. 139. 184. 177. 262. 258. 36. 98. 91 r. 229 r. 209 1. 198. 69 r Nicola Joan Anthonio Gerardo di Lentini abitante a Siracusa frate Plaça Anthoni Platamone cfr. 149. 121. 102 r. 267 r 137. 79.

253 233 r. 99 r. 188. 125 r 225. 202. 252. 137. 266. 97 258 86. 216. 89 r 195 r. 91 r. 252 108 r. 105 r 13 r. 257 r. 33. 242 r 70 r. 72. 247. 268. 51.Preste Prestemarco (de) Prestemarco (de) Puig Puig Pujades Pujades Berhomeu Gregori Jacobo Francí Nicolau Anthoni Luca cappellano della Brucula abate di Rocadia r. 180 r. 185 r 63. 108 227 r. 253 220 r 246. 256. 238 r. 37 101. 167 233 r. 243 184. 178. 230. 237 r. 137 83. 121. 173. 211. 76. 65 58 r. 263. 61 r. 97 r. 210 r. 59. 238. 243 58 r. 71 r. 217 128. 214 medico bordonaro ebreo ebreo ebreo servidor di Siracusa di Siracusa Petro Salamuni Antonio Matzui ebreo notaio ebreo Bernat Barthomeu notaio Francí abitante a Siracusa di Siracusa Retundo Petro mestre Reyner Ribesaltes (de) Joan Ripols (de) Risatza (de) Ritza Ritza Ritzo Ritzo Johan Nicola Jacobo Johan Joan mestre notaio apprendista notaio figlio di di Augusta 261 . 272 r frate abitante a dell’ordine di Agrigento S. 204 27 r. 164 r. 185 r 238 r 238. 71 104. 256 r. 110. 61. 254 r 107. 79 59 r. 280 229 r. 258 r 108. 90. 101 r 184. 242. 105 r. 59 r. 257. 98 r. 233. 197 203 r. 110 r 135 r. 246 r. 266 198 r. 253. Giovanni di Rodi Pujades Pujades Puxo/Pexo Quinquo (de) Ragosa (de) Ragosa (de) Ragosa (de) Ragosa (de) Ragosa (de) Ramonet Randaso (de)/ Randaro Ratsuni Recheputo (de) Recupero (de) Redo Renart Requesens Pere Pere Guillem Luis Roger Joan Anthoni Caym Izahim Xummi 156 r 9 r. 130 233 r.

219. 234 198. 148. 107 r. 107 159. 2 r. 217. 34. 47 r. 216. 138. 44. 143. 101. 73 r. 259 134 r. 79. 79. 148 r. 98. 69. 73 r. 125. 22 r. 90. 131. 125 r. 135 r. 146 r. 246. 79. 19 r. 70 r. 126. 13. 110. 44. 73. 201 210 r. 40. 80. 18 r. 73. 144 r. 36 r. 111. 45. 204 r 85. 33 r. 33 r. 66. 246 201 r. 263. 217. 161 135 r. 106. 174. 205. 58 r. 241 245. 139. 59. 63. 112. 77 r. 240 r 240 r. 229 163 15. 137 Rodes (de) Rofino (de) Rufino Roges Roig Roig Roig Nicola Joan Carlo calafat di Siracusa abitante a Siracusa Francí mestre d’axa Joan Pere di Augusta Romano Romano Romasulla Romero Ronya Ruberto (de) Joan Jusep Andrea Perot Antonio notaio ebreo di Meritello notaio di Siracusa Ruesta (de) Ruesta (de) Ruesta (de) Ruso (de) Russo Sabater Sabater Cola Jacobo Miquel Francisco Petro Pere Nicola castellano di Lentini di Lentini castellano di Lentini di Lentini di Lipari 262 . 63 r. 210 r 22. 50. 44. 76. 210 r 245 r. 105 r. 97 r 84. 35 r. 89. 272 r 41. 95. 90 r. 246 r. 63 r. 250. 147.Masi Ritzo Ritzo Ritzo Ritzo (lo) Ritzuni / Ratzuni Riumanyo Masi Petro Petro Joan Jusep Joan di Lipari maestro di ballo ebreo corredor 204 r 1. 45 r. 132 r. 43. 97 r 48. 49 r. 52 r 17. 194 198 r. 99 r. 209. 84. 211. 274 r 85. 136 256 r. 32 r. 35. 266. 29. 32. 40 r. 173. 139. 101 r. 98 r 174 42. 258. 31. 71. 268 r 31 r. 98 r. 45.

232 r. 194. 116 r. 121. 151. 149 149. 167. 42. 164. 158. 120. 166 r. 76. 224. 205. 186. 112. 83. 185. 191 r. 122 r. 110 r.Sabatino Sabba Sabba Sagariga /Gariga (sa) Sala Sala Salavert Salavert Salerno (de) Salerno (de) Salmons Ha Matzui Guilem Ramon Bernat Nicolau Francesch Guillerm Laurenzo Lorenzo Marc ebreo. 106 r. 213. 107 191. 242. 182. 266 r. 269. 177 r. 269 110 r. 141 41. 242 r. 147 r. 245 r. 229. 206. 112. 195. 205. 233 r. 204. 49. 120. 221 r. 115. 225. 170 r. 176 r. 226. 210 r 68. 164. 257 r. 128 r. 158. 212 r. 46 r. 146 r. 68 r. 115. 215. 232. 214 r. 193. 263. 243 r. 259. 251. corredor ebreo ebreo 201 r. 255. 222 r. 179. 151. 15. 196. 270. 272 9 r. 108. 106 r. 237 r. 201. 217. banchiere a Siracusa 263 . 235 r. 42. 247. 195 r 142 r. banchiere a Siracusa Salmons Masià ebreo. 122 r. 198 205. 217 r. 197. 64. 185 r. 250. 166 r. 199. 144 6 r. 135 r. 219 r. 180 r. 191. 262 r. 118 r. 253. 249. 230. 248. 247 r. 236 9 r. 147 r. 170 r. 121. 207. 181. 163. 128 r. 259 r. 265. 228 r. 254. 264 r. 43. 197 r. 68. 258 r. 258. ebreo ebreo abitante a Siracusa ebreo. 228. 261. 241. 204 r. 227. 167. 266. 75 r 5 r. 253 r. 200 r. 50 r. 116 r. 9. 231. 214. 163. 110 r. 108. 211. 182 r. 195 r. 252. 118 r. 207 r. 236. 256. 244.

254 65. 79. 197. 242 r. 19 r. 245 r. 66. 112. 187. 71 r 5. 83 r. 235 r. 186. 43 r. 242. 232 r. 248. 195. 254. 198 r 198 r. 230. 263. 217 r. 51 r. 205. 256.Salonia (de) Salvador Salvador Salvo Sanso Sanso Sanso Sant Climent (de) Sant Dionis (de) Sant Philipu (de) Sant Philipu (de) Santa Fe (de) Salvador Pere Ulixes Pleso Luni Pere Luni Joan Dalmau domenicano. 56. 224. 98. 60. 263 r 20 r. 226. 222 r. 47. 58. 204. 23. 39 r. 196. 55 196. 252. 189 r. 266. 196 58 r. 193. 57 r. 253. 152. 243 r. 259 r. 106 r. 139 106 r. 199. 221 r. 253 r. 180 r. 14. 185. 231. 179. 177 r. 247. 270. 236. 191. 117. 45 r. 207. 51. 244. 6. 251. 93 76. 60. 264 r. 217. 227. 241. sarto Marguarita Barthomeu mercante catalano che vive in Sicilia 264 . 261. 229. 207 r. 56. 60 r. 36. 20. 265. 195 r. 106. 139 245 r. 249. 219 r. 201. 225. vescovo di Siracusa di Messina di Trapani 176 r. Santa Fe (de) Santor Sanxo Sanxo/ Sancho Pere ebreo. 181. 5 r. 259. 263 r 225 261. 258 r. 234 184. 214 r. 212 Masiota Joan Paulo notaio di Lentini 124 r. 228 r. 250. 44. 71 r. 237 r. 213 41 261. 13. 272 4. 195 r. 228. 215. 182 r. 212 r. 255. 214. 33. 185 r. 213. 194. 182. 200 r. 206. 90 r. 197 r. 59. 269. 117. 232. 211. 247 r. 204 r. 258. 43. 57. 262 r. 185 r. 233 r. 191 r. 15. 257 r. 23 r.

104. 191. 49. 137. 154. 153 r. 121. 45. 218 263 r. 35. 64. 27. 274 41. 172. 185 r. 47 r. 103. 33 r. 77 r. 65. 158. 145 r. 42. 76. 5 r c. 253 22 r. 46. 43. 133. 6. 135. 74. 179. 71 r. 125 r. 185 r 228 r. 40 r. 104. 75. 125 r. 65 r. 228 r 158 r. 45 r. 10. 240 r. 169. 44. 93 r. 193 178 r. 130. 36 r. 66. 256 r. 122. 72. 225 13.Sapurita Sardo (lo) Sarradel Sasso Scaleses Scalona Scannarino Scuder Sentander? Sent Climent (de) Sent Joan Johan Matheo Anthoni Leon Joan Antonio Jacobo Joan Navarro Guillelmo mestre d’axa 61. 143 1. 35 abitante a Augusta 135 r. 5 r. 31. 181 notaio “domiciliat a Barcellona” Pere Senyor de Aula Sergros Serra Serra Antonio Anthonio Joan servidor Setepani Seti Sgalambro Sien Sivilla (de) Sol de Villa Soler Soler Francisco Joan Masi Miquel Francisco Pere Anthoni Francí barbiere ebreo abitante a Barcellona barcaiolo vice portoloano di Brucoli Solera Sorausi/ Solauri Sorigo/ Sorirgo Sotera (de) Natali Jacobo Salvador 265 . 79. 258 r 146 r. 165. 156. 73. 52 r. 246 r 85. 205 209 r. 75 r. 36. 132 r. 88. 152 r. 71. 3 r. 126. 26 r. 101 r. 105 r. 88 r. 230. 89. 89 r 266. 267 130 r. 114. 170 r 233 r. 269 124 r 226. 170. 121. 88. 2 r. 129 r. 73. 228 230 75 r 254. 127 6 r. 132. 73 r. 180 227 85. 155. 263 r 75 r 136 1. 154 r. 93. 55. 32. 153.

123 3 r. 250 27. 123. 230. 246. 73. 237 r 260. 127. 129 r 218 168. 228 r. 71 r. 171 r Steve Stora (la) Storma (la) Storma (la) Talamanca Tamarit Nicolau Paulo Cola Paulo Miquel Baltasar sarto di Augusta abitante a Valencia schiavo schiavo di Siracusa maestro ebreo. 260 r. 85 r. 205. 229. nota 161. 237 r 104 97 r. 185 r. 224 146 r. 93 134. 89 r. 186. 212. alias Portolanot Cola Micheli r 108. 141. 211. 88. 73 r. 82 96 r 119 r 11. 130 229. 89 152 117 r. 119. 122. 170 r. 266 r 83 r. 96. 129 r. 129 r 65 r. 145 r. 36 r 228. 37 r 119 r. 148. 97 r. 122 r. 224 Tamborino Tarne Franco Tarragona (de) Joan Testaferrada Paulo Testanante Thomas Titan Torelli Torelli Jacobo Guaspar Aron Anthoni Veri 266 .Spanya (de) Joan abitante a Palermo Sparletta Sparto Spatleta Speciali Speciali Antonio Joan speziere Andrea Blanco. 38. 229 r. 111. 104 104. 106. 238 r. 189 r. 135 r. 98 r. 216. 135 r 135. 190 28 r. 139. 217 33. 147. 187. 274 r 88 r. 187.201 r Speciali Sperança (de) portolano di Brucoli cappellano Spina (de) Spinni Spinni Spinni / Spiuni Spumu (le) Squitlachi Stasi (de) Joan Cola Anthonio Joan di Augusta tesoriere dell’Università di augusta calafato notaio e collettore gabella del tarì di Siracusa notaio 85. corredor figliastro di Veri 235. 256. 146 r. 232 r Johan Lorenço Antonio 127. 125. 152 169. 153 210 r.

201 r. 203. 117 r. 178 r.252. 233 r. 184. 111 r. 179 r.Torralba (de) Joan Torres Totesans Pere Bernat proprietario di una caravella di Palermo 3 r. 226. 73. 79. 201 r. 214 r. 73 r. 163 r. 245 r. 126. 238. 13. 253 2r. 166.179. 190 r. 190 r. 189. 204. 162 r. 198. 210 r. 179 r. 145 r. 9. 209. 11. 187 r. 87 r. 129 r. 262 r. 187. 183. 183. Trahma Trinxer Anthoni Joan luogotenente della Camera Reginale Tripol (de) Tripol (de) Tripol (de) Tripol (de) Ganjo Joan Salamuni Salamó ebreo schiavo ebreo. 221 r. 202. 191. 227 r. 231. 240. 6 r. 215. 121 r. 27. 65 r. 6 r. 208. 256. 186. 209 r. 98 r 100 r. 195 r. 209. 40. 96 r. 156 r.130 81 r. 158. 214. 135. 225 43. 171. 16. 195. 238. 237. 162 r. 123 13 r. 96. 135 r. 235 r. 187. 218. 201. 5 r. vende seta ebreo. 14 r. 252. 215. 280 40 233 r. 242 202 127 96. 187. 97 50 r. 164 r. 256 r. 18 r. 206. 88 6. 210 r. 36 r. 184. 189 r. 188. 170. 36 r. 71. 169. 198. 161. 189 r. 218 1. 239. 196. 52 r 127. 229. 23. 212 r. 73 r. argentiere Truinne Tunyata (la) Turch Urrea (d’) Vacaro Valer Valeri ebreo gabellot del Durillo Pere schiavo Lop Ximen vicerè di Sicilia Marco Matheo Stefano Saddia Antonio mercante veneziano abitante a Siracusa Valguarnera (de) Valldara (de) Vallseca (de) Joan Paulo Guerau 267 . 14 r. 235. 228 r. 64 185. 214. 200 r. 105. 210. 213 r. 163. 258 r 238 r c. 247. 163.

85. 179 r. 113 r. 102 r. 64 r. 175. 109 r. 170 r. 65 r. 71 r ebreo 198 r. 142. 164 r. 204 r. 237 er. 151 12 r. 184. 164.136 uomo di 157. 165. 104. 237 r 15. 186. 156. 175. Bitzini Vulpi Xabrello Xaquella Xarmo Xia Xita Ymola (de)/ Dimola/ Dymola Felipo Anthoni Jordi Samuel Petro Petro Gabriel 47 r. 78 proprietario di veneziano di 4 r. 130 r. 166 r. 52 r. 186 barone di 27 r. 133 258 r. 88. 180 r 88 r. 142 r. 86. 133 r. 51. 160 r. 226 speziale 189 r. 205. 198 r. 129. 130. 133. 146. 150 notaio mestre medico? misuratore tessitrice medico ebreo di Palermo 122 213 18 r. 195. 261 236. 269 di Barcellona 142 r. 115 141. 11. 263 r. 111. 113. 160 r. 183. 213 158 r. 191 145 r. 191. 235 veneziano 248 r. 37 129 r. 253 di Messina 167 130 r. 33 Favarota 123 mestre 66. 164 r. una nave Candia 104. 73 r. 169. 239 Pino Cola Miquel abitante a Lentini Ynesa Ysabel Fadrina tessitrice criada/monaca 268 . 189 r 92 r 225 225.Vener/ Veneri Francesco Ventura (de) Verdiani Joan Salvador Verga Verges Verges Vernegalli Vianello Vidal Viladecans Villanova Villanova Jaume Jaume Pere Jacobo Miquel Pere Jaume Pere Villanova (de) March Viperano Vistali Vita (de) Vita(de) Vitali (de) Vizzini (de)cfr. 54. 162 r. 157. 203. 266 r 175. 127. 167. 162 fiducia r. 108 r. 261 r. 141. 269 233 r. 267. 210 r. 130. 132. 170 r. 240. 161. 179 r. 105 r. 86 r. 98. 202. 165. 179 r. 246 261. 93 r. 45. 144 r. 50 r.

Zingulino schiavo 203 r 269 .

" Libre de la magníficha Sra. comencat a 2 de gener 1472 " . Catherina Çabastida.

1 t. dit jorn. 27 oz. 0 tt. 15 oz. vint e quatre ternis e són per hun stoig de metre argent lo qual en Palerm féu fer Guillermo Ajutamechristo per comisió de la bona ànima del senyor comte del dit Guillermo. a III del dit. la faç deutora de VII oz. dit jorn. Ítem. en cartes: 2. a XXVIII del dit. per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 3 tt. pagats a Petro Ritzo per aver sercar hun clau que era fogit de la caxa. XXVII tt. 10 oz. Ítem. e són a compliment del viatges lo tramís en Nàpols per fahenes de la dita eretat e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. Ítem. 1 tt. 27 oz. vint e set tt. en cartes: 2 Ítem. 2 tt. en cartes: 2.1 tt. 18 oz. 10 oz. Ítem. paguí a don Matheu Chapatza capellà de la Brúcola I oz. en cartes: 5. en cartes: 3 Ítem. e són a compliment de tots comtes fets fins la present jornada dels viatges ha fet per correu vivint lo dit senyor. paguades a Joan Serra e foren per despessa havía fet en casa vivint lo dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. pagats a Francesquet Danieli una oz.1 Ihesus 1La eretat del ereus del magnifích senyor mossèn Joan Çabastida deu a II de gener 1472 honze oz. Ítem. 0 tt.0 tt.1 tt.c. 10 oz. dit jorn. oz. en cartes: 3 Ítem. en cartes: 2. 11 1 Le cifre che nel libro mastro sono sempre in numeri romani sono state riprodotte in numeri arabi per facilitare la lettura ed i calcoli. 6 oz. dit jorn. e són a compliment del temps havía servit en vida del dit senyor pagats de comptants de la caxa. en cartes: 2. Ítem. 28 g. la faç deutora de una oz. pagats a hun hom tramís en Palerm al senyor Vis Rey per faenes de la dita eretat de la caxa. la faç deutora de XV tt. en cartes: 6 Ítem. quant anà en Nàpols tramès per mi comptants de la caxa. 1 tt. a IIII de febrer 1472. 1 tt. pagats a Petro Censado 28 tt. a X del dit. los quals li doní quant lo tramís en Nàpols per correu per fahenes de la dita eretat dela caxa. les quals paguí a IIII metges qui aseguraren ací en la Brúcola en la malaltia del dit senyor de la caxa. 3 oz. 231 . 10 g. los quals paguì al castella de Xortino per resta li era deutor lo dit senyor per lenya li havía comprat per hops del castell de la caxa. en cartes: 2. paguí per ella a Bernat Prats servitor de casa per soldada sua del temps serví vivint lo dit senyor per mi Joan Çabater en dues partides en son comte. pagats a Petro Censado correu 2 oz. la faç deutora de XVIIII tt. dit jorn. en cartes: 2 Ítem. 7 oz. 24 oz. 1 g. dit jorn. pagats a Francesquet Danieli una oz. en cartes: 5. a X del dit. 0 tt. 10 g.

en cartes: 5 Ítem. en cartes : 2 2Ítem. Ítem. 12 g. Ítem. 292 tt. paguì al Navarro Scuder. la faç deutora de 15 oz. e són per los menuts e pagats de 530 salmas forment venuts a Thomas de Miquel de la caxa. 2 ½ mut avant.. company.21.5 tt.Ítem. 350 tt. 9 g. en cartes: 2 Ítem. a comte de la caxa. 12 ½ per resta e agualament del present comte 292 oz. 26 tt. 26 g. a XXVIII del dit. com se mostra en son libre e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company.: Resta 232 . la qual cantitat donì a Miquel Clastar e foren per tant com la bona ànima del dit senyor hi era deutor per comte de forments. La qual gesira se logua per ops de la casa cascun any IIII oz. 1 g. 2 ½ la qual oz. 14 tt. oz. 2. en cartes: 27 Suma oz. a XXV del dit. 13 g. paguí a notario Matheu de la Mota de Agosta dues oz. g. en cartes: 2. la faç deutora de 5 oz. a XXVII de març 1472. paguí a Joan Serra reboster de casa a compliment del seu salari li era degut per tot maig del any present pagats de comptants de la caxa. 4. 21 tt. 11 ½ 2 Sul margine sin. oz. 1 oz. 7 ½ oz. 15 tt. en cartes: 5. e són per la primera paga del ensens de la gesira per l'any present V ind. per lo temps havía servit en casa e per mi lo banch d’en Pere Marquete. 3 tt. 9 oz. 14 g. a XXIII de abril. a XVIII de abril 1472.

24 tt. 15 tt. 2 tt. 6 ½ la qual qual me féu bona Guillermo Aiutamechristo. rebí de Pere Maru tres oz. Ítem. en cartes: 24. en cartes: 5. oz. en pagament de la anyada IIII ind. en cartes: 22. a comte del banch d’en Pere Marquet e company. 5 oz. X g. a II de abril 1472. 6 ½ oz. a XXVIII del dit. salma en comte del dit Miquel. 3 tt. les quals foren per lo preu de hun cavall fon tramisés a Malorca a mossèn Perot Pardo ab nomi de Francesco de Gra a comte del dit mossèn Peret. en cartes: 2.. dit jorn. 11 tt. Ítem. la faç creedora de 50 oz. Ítem. rebí de Barthomeu de Moya una oz. e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. Ítem. en cartes: 5. 3 oz. a XXI de gener 1472 honze oz. procurador del sensal de Xaramunt. en cartes: 5.c. 50 oz.I Ihesus És li degut. Ítem. 12 oz. per lo preu de 530 salmas forment venut a Thomas de Miquel en lo carregador de la Brúcola. 11 ½ 233 . 17 tt. oz. 13 g. 185 tt. los quals són per dos quintars sis ròtols sera venuda a mossèn Roger de Bellohom la qual per mi vené Joan Bayona al comptant a la caxa. dit jorn. la faç creedora de 66 oz. 12 Suma oz. com se mostra en son libre rebuts de comptants.. dotze tt. la faç recedora de deu oz. spachat en barca píchola a rahó X tt. Ítem. la qual cantitat rebì en dues partides d’en Joan Albert lo qual me era deutor al dit senyor. la faç creedora de 17 oz. com de aquells era deutor a la bona ànima del dit senyor comte del dit Guillermo. 24 g. 5 g. g. de bona moneda. per lo preu de hun rosí vení 2 oz. en cartes: 2. les qual són per una mula li vení a comte a la caxa : 2 Ítem. 12 tt. a VIII de febrer 1472. la faç creedora de 185 oz. la qual cantitat me donà don Joan de Mule. a X del dit. per lo preu de quart de hun laut era en poder de Barthomeu de Moya 3 oz.. Ítem. 15 oz. Ítem. 10 oz. 10. a XXVII de març. 1 oz. 10 tt. les quals per lo dit Barthomeu me presentes Joan Bayona en son comte. 66. 350 tt.iccione e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. a XXIIII del dit. a XVIII del dit. en cartes: 14. en cartes: 6.

dit jorn rebuts. 11 oz. dit jorn. 12 g. 20 oz. 25 oz. en cartes: 8 Ítem. e són per mortilla vení a comptant de la venda. en cartes: 8 Ítem. en cartes: 5 Ítem. rebuts comptants per vendeció de mortilla a la venda. 3 oz. 25 tt. 11 tt. 12 tt. rebuts contants de mestre Jaume Ferrer en son comte. en cartes: 1 Ítem. en cartes: 8 Ítem. a II de abril 1472. rebuts contants 12 tt. en cartes: 14 Ítem. 12 oz. a XXII del dit. 10 oz. rebuts comptants 25 tt. 0 tt. e foren per sera [vente mia] a comte de la eretat. en cartes: 8 234 oz. 5 tt. a comte de la venda de mortilla. rebuts contants de Jacobo la Moneca 4 oz. 4 oz. rebuts contants 17 oz. 0 tt. 25 g. ço és 10 de bona moneda e lo restant píchols del banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XXIII del dit. dit jorn. lo primer de maig 1472. 10 g. 8 oz. 21 tt. rebuts comptants 16 tt. 1 tt. a VI del dit. la qual cantitat per ell fue donat a Saragoça a mossèn Joan de Bonaiuto de lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 4 Ítem. en cartes: 4 Ítem. e foren per X salmas mortilla vení a la venda. rebuts comptants de Thomas de Miquel en son comte. rebuts contants de diverses personas per vendeció fui de mortilla a la venda. en cartes: 5 Ítem. a XVIII del dit. 13 50 oz. oz. dit jorn. 2 tt. 3 oz. rebuts comptants de mossèn Joan de Bonaiuto en bona moneda en son comte. en cartes: 22 Ítem. 16 g. en cartes: 5 Ítem. a XXIIII de abril. 2 Ihesus Caxa hanc està la moneda comptant deu a III de gener 1472 rebuts contants en dues partides de Cola Bavuso.18 . 17 oz. en cartes: 1 Ítem. rebuts contants de Pere Maru per lo preu de una mula a comte de la eretat. de bona moneda a comte de la eretat. 50 oz. a XXI del dit. 15 oz. contants 2 oz. 9 ½ oz. 40 oz. a comte de la venda de mortilla.c. rebuts contants de Joan Bayona per mans de Andreu de Vera 11oz. dit jorn. en cartes: 5 Ítem. 8 g. 3 tt. en cartes:8 Ítem. rebuts contants del banch d’en Pere Marquet e company per mans de Andreu de Vera e son comte. 0 tt. a XX del dit. rebuts comptants en dues partides d’en Joan Albert 50 oz. a XXVII de març 1472. rebuts contants del banch d’en Pere Marquet e company en bona moneda en son comte. 13 g. en cartes: 8 Ítem. dit jorn. en cartes: 1 Ítem.

5 Suma oz. en cartes:8 Ítem. a VII del dit. rebuts comptants per vendeció de mortilla a comte de la venda. dit jorn. 8 ½ . 4 tt. 235 . en cartes: 8 oz. 1 tt. 10 oz.Ítem. 11 g. rebuts comptants per vendeció de mortilla a comte de la venda. 276 tt. 12 g.

0 tt. 15 oz. en cartes: 17 Ítem. en cartes: 13 Ítem. 0 tt. paguí per ferros e ferrar les bèsties a comte de averies. . 6 oz. 0 tt.II. donats contants a Petro Censado a comte de la eretat. dit jorn. en cartes: 10 Ítem. 0 tt. 16 g. doní contants a IIII metges a comte de la eretat .c. 0 16 tt. a XXVIII del dit. a II de gener 1472. 10 g. en cartes: 10 Ítem. dit jorn donì contants a Francesquet Danieli a comte de la eretat. 3 oz. 3 oz. 12 oz. en cartes: 13 236 oz. 9 ½ per semblant cantitat per mi dix an Joan Cabater en son comte. 7 g. 22 oz. 10 oz. 17 g. en cartes: 1 Ítem. 9 oz. a X del dit. en cartes: 10 Ítem. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 1 Ítem. a XVIII del dit. paguí per adop de bótes a comte de averies. paguí per comte de despesa de la casa de la Brúcola. en cartes: 1 Ítem. paguí a Petro Ritzo a comte de compra de bestiar: 13 Ítem. en cartes: 3 Ítem. a Luca Burgissi a comte de averies: 10 Ítem. oz. 10 tt. dit jorn. a IIII de febrer. 0 tt. 3 oz. 9 oz. paguí per adop de hun gipó a comte de averies. 9 ½ oz. en cartes: 10 Ítem. oz. en cartes: 1 Ítem. pagats comptants per lo preu de 279 moltons a comte de la compra. a IIII de abril 1472. 6 oz. 0 tt. dit jorn. a XXIII del dit. dit jorn. dit jorn donì. en cartes: 10 Ítem. a Petro Ritzo. en cartes: 1 Ítem. donì comptants al castellà de Xortino a comte de la eretat. dit jorn. dit jorn. en cartes. dit jorn. a III del dit. a Guerau Vallseca.: 15 Ítem. 1 oz. 0 tt. 1 tt. 10 oz. en cartes: 1 Ítem. dit jorn. 27 tt. 28 g. a XXII de març 1472. 1 tt. 0 tt. 27 oz. 19 g. a comte de la eretat. donì Andreu de Vera a comte de la despessa feta en la vinya de Saragoça. donì comptants per lo preu de VIII bótes de vi. comptants al banch d’en Pere Marquet e company 68 oz. dit jorn. 18 oz. per lo cost de los cuyros a comte de averies: 10 Ítem. donats de comptants a don Matheu Chapatza a comte de la eretat. Ihesus És li degut. 0 tt. 0 tt. paguí per lo cost de hun cuyro a comte de averies. 68 tt. 11 . dit jorn. 0 tt. 19 oz. en cartes: 1 Ítem. pagats a hun hom tramís en Palerm a comte de la eretat. 0 tt. 7 tt. paguí per fer una procura a comte de averies. 0 tt. 0 tt. 10 oz.

Ítem. en cartes: 1 Ítem. doní comptants a Guerau de Vallseca en son comte. en cartes: 1 Ítem. doní contants a comte de averies :10 Ítem. 0 tt. 4 oz. 26 g. doní comptants a don Matheu Chapatza. 8 ½ 237 . a XXV del dit. 113 tt. per resta e agualament del present comte la qual mut avant. 10 oz. en cartes: 28 Ítem. 5 tt. a XXVIII del dit. doní comptants Andreu de Vera en son comte. 276 tt. 3 tt. 0 tt. 12 ½ oz. doní contants a Masi de Parisi. 15 oz. 21 g. 25 tt. paguí per peix e hous a comte de despesa. doní contants a notario Matheu de la Mota a comte de la eretat. dit jorn. lo primer de maig 1472. a XIIII del dit. paguí per los menuts de 530 salmas forment a comte de la eretat. a XV. 12 g. 1 Suma oz. 7 ½ oz. en cartes: 33 oz. 0 tt. 0 tt. en cartes:13 Ítem.. 8 oz. 11 oz. dit jorn. a XXIII del dit. 4 oz. 1 g. en cartes: 24 Ítem. 2 oz. a II del dit. 26 g. doní contants a Joan Serra a comte de la eretat. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 1 Ítem. en cartes: 31 Ítem.

9 ½ Suma oz. 15 238 . 66 tt. 0 g. 68 tt.3 Ihesus Joan Cabater deu a II de gener 1472 xixanta e huit oz.c. la qual cantitat li donà per mi lo banch d’en Pere Marquet e company per altres tants hui havía dats de comptants de la caxa. 5 ½ oz. X tt. nou granis e mig. en cartes: 39 oz. 125 tt. 20 g. per resta e agualment del present comte lo qual munt avant. 10 g. en cartes: 2 Ítem.

la qual cantitat paguà als capellans qui foren al soterrat del senyor mossèn Joan Çabastida. pagà per mi al convent de Sant Agosti. 5 g. pagà per mi a mestre Guillem de Modica a mestre Joan Botaro. 1 oz. 10 oz. a IIII de febrer 1472. a comte de la eretat.per lo cost de hun mas de vells a comte de 3 oz. a comte de la eretat. per mi donà a Joan Serra a comte de la eretat. en cartes: 38 Ítem. pagà per mi a quatr capellans qui vengueren de Saragoça a la Brúcola per companyar lo cors del dit senyor a comte de la eretat. dit jorn. 0 tt. 5 oz. per loguer de bèsties quant los sastres vengueren a la Brúcola per cosir las gramalles a comte de la eretat: 38 Ítem. la qual serví al sepelir del senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. per mi donà en dues partides a Bernat Prats a comte de la eretat. 0 tt. per mi donà a Joan Toralba en son comte. en catres : 38 Ítem. 11 tt. 0 tt. 0 tt. a XXX de iuliol 1472.c. 16 tt. 13 tt. a comte de al eretat. 5 oz. 1 oz. en cartes: 38 Ítem. en cartes: 38 Ítem. 11 g. 0 tt. 2 oz. dit jorn. 9 oz. pagà per mi a mestre Andrea Speciali per 12 roves de sera holorada a comte de al eretat. pagà per mi al convent del Carme. dit jorn. en cartes: 1 Ítem. 7 oz. 0 tt. dit jorn. en cartes: 12 Ítem. li faç bons 18 oz. en cartes: 38 Ítem. en cartes: 38 Ítem. a comte de la eretat. per lo cost de hun ròtol de benjuy serví per lo soterrar del dit senyor a comte de la eretat: 38 Ítem. li pos en comte que jà en los dies pasats donà per mi a. 17 oz. 1 tt. en cartes: 38 Ítem. lo faç creedor de 4 oz. 15 oz. 0 tt. 16 g. 5 oz. a X de gener 1472.n Jaume Berga a comte de despessa. 18 tt. dit jorn. 5 la qual cantitat per mi pagà a mestre Petro Bataro per sera. en cartes: 11 Ítem. pagà per mi al convent de Sent Francesch. 26 Controlla nelle altre copie se ho corretto 57 con 77 239 . pagà per mi XVI tt. dit jorn. en cartes: 1 Ítem. 13 g. dit jorn. pagà per mi al convent de Sant Domingo. III Ihesus És li degut. en cartes: 38 Ítem. a comte de la eretat. 1 ½3 oz. dit jorn. dit jorn. dit jorn. 1 ½ per lo preu de 22 peses e 7 cannes draps negres comprà per vestir los servidors de casa a comte de la eretat. dit jorn. 20 oz. 16 oz. 0 tt. dit jorn. en cartes: 38 Ítem. 4 tt. li faç bons 77 oz. 77 tt.

en cartes: 38 Ítem. dit jorn. 26 g. 8 g.averies. en cartes: 38. dit jorn. dit jorn. en cartes: 38 Ítem. pagà per mi lo nòlit de cert forment vengut del Pusallo a comte de averies. en cartes: 38 Ítem. en cartes: 10 Ítem. dit jorn. 0 tt. 10 oz. en cartes: 12 oz. 3 tt. 6 oz. 15 240 . 3 oz. 0 g. sulurgio a comte de la eretat. 4 ½ oz. dit jorn. 0 tt. 14 Suma oz. pagà per mi a Joan Magarola a comte de la eretat. 0 tt. 0 tt. 0 tt. 125 tt. baxador a comte de la eretat. 8 oz. 26 tt. en cartes: 38 Ítem. 15 oz. en cartes: 38 Ítem. pagà per mi a mestre Masi Abbati Joanni barber a comte de la eretat. pagà per mi a mestre Anthoni Chandres. dit jorn. 1 tt. per lo cost de una salma e VI tumons forment donat als monestirs de donas a comte de la despessa. 12 g. dit jorn. 0 tt. lo faç creedor de 3 oz. 24 oz. 4 ½ la qual cantitat deu haver de spès en moltes coses comprà la jornada que fou soterrat lo cos del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. a comte de la eretat. pagà per mi a mestre Antonio Mojulioro. sastre. 8 g. Ítem. en cartes: 10 Ítem. dit jorn. a comte de la eretat. 15 oz. pagà per mi a mestre Gabriel Dalari.

dit jorn.c. de la qual cantitat se mostra deutor en libre del senyor mossèn Joan Çabastida quondam e faç me creedora la eretat. 18 g. 0 tt. les quals me 5féu oz. de la qual cantitat l·on tenia deutor en un altre comte de temps en lo qual l·on e fet oz. dit jorn. rebì de Salvador de Salonia en son comte. XVIII tt. lo faç deutor de 24 oz. a XVII de abril 1473. sin.6 Ítem. de la qual cantitat era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. en cartes: 44 Ítem. 5 bones per don Joan de Mule en son a com- pliment del sensal de Claramunt per l'any IIII indiccione a comte de la eretat. 19 oz.: b 6 manca il numero della carta di riferimento 241 . a 7 de setembre 1473. 25 oz. lo faç deutor de XVIII tt. 19 ___________________________________________________________ Messer Johan de Bonaiuto deu a XXI de gener 1472 quinze oz. 20 g. Andreu de Vera despès en V voltes anà a Claramunt a comte de averies: 114 Ítem. 25 tt. per mi li donà Galserau Ferrer en bona moneda en son comte. e són lo terc de VIII oz. XV tt. 29 tt. lo faç deutor de 18 oz. 19 g. les quals per mi li donà Galserau Ferrer en son comte. 4 4 5 sul marg. en cartes 63 e pertant ne faç creedora la eretat dells ereus del dit senyor n cartes: 96 oz. 24 oz. per ell fui bons a Pere Çabater en son comte. 40 tt. 5. en cartes: 8 Ítem. 43 tt. en cartes: 8 Ítem. deu vint e sinch oz. a XXVIII de maig 1474.4 Ihesus Cola Bavuso. secret de Sant Philipo. 4 tt. lo faç deutor de 2 oz. 3 oz. 4de la qual cantitat lou havía fet creditor al en comte e non devia fer e pertant ne faç creditora la caxa en cartes: 97 Ítem. com apar en son libre. en carte: 19 Ítem. a XXIIII de maig 1473. 18 Suma oz. 2 tt.: c’è un o come segno di richiamo sul marg. en cartes: 73 Ítem. lo faç deutor de una oz. lo faç deutor de 29 oz. 2 g. en cartes: 73 Ítem. per lo ters dells mesions fiu en los 23 draps fiu venir de Mesina ab lo nòlit: -. 15 oz. 14 tt. 20 tt. sin. 2 oz. lo faç deutor de 23 oz. de bona moneda. II g. a II de febrer 1472. 18 tt. 10 tt. 20 oz. 14 g. 1 tt. vint e cinch ternis per lo ters de V oz. 2 tt. 23 tt.

186 tt. les quals me féu bones per Pere Çabater e dix foren per Sardich de Bonavogla. en cartes: 119 oz.los quals ja en los dies pasats li doní per lo banch d’en Pere Marquet e company de la qual cantitat me fui deutora la eretat del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida e non devia fer e pertant la dita eretat ne faç creedora en son comte. lo faç deutor de 24 oz. en cartes: 93 Ítem. 2 g. 10 Suma oz. 17 242 . 7 tt. 10 oz. 7 g. 24 tt. en cartes: 99 Ítem. 10 g.creedor . 24 tt. 24 oz. lo faç deutor de 24 oz.

X g. 18 ptant a la caxa. 6 tt. a rahóVII oz. 1 tt. en cartes: 84 Ítem. al primer de juliol 1473. dit jorn. me donà comptants en bona moneda per mans de Andreu de Vera a la caxa. 10 oz. donà comptants 2 oz. Ítem. a XXI del dit. secret de Sent Felix. en cartes: 119 Ítem. dit jorn. XV tt. 0 tt. en cartes: 13. a XVII de novembre 1473. 4 g. 22 g. 28 tt. 2 tt. per lo gra li pertoca dels maguatzems de la Brúcola per 200 salmas hordi e 20 salmas forment carreguí fins la nau de Francesco Vener. 18 oz. a XXVIII de maig 1474. a III de gener 1472 me donà en dues partides comoz. lo faç creedor de IIII tt. e són per los dos terços de IIII oz. 4 g. 64 tt. 19 __________________________________________________________ És li degut. me tramís CLXXXVIII becos crestats que costen a comte de la compra. 7 oz. li fas bons 2 oz. deu per resta de son compte segons apar en lo libre primer. per lo preu del terç de dos draps me aturi de aquells 23 draps tramisés mossèn Perot Pardo del prosehit del càrrech del navili de la Pansa a comte de lo preu: 109 9Ítem. 43 tt. 20 g. en cartes: 2 Ítem. 11 oz. li fas bons XI tt. 28 tt. despès en lo navili de la Pansa tornat que fon de Malorca a comte de la eretat. 18 oz. sin. a XXX de jener 1474. per mans de mio jermà Pere Lull a la caxa. en cartes: 2 Ítem. 22g. 0 tt. 0 tt. 20 tt. 0 tt.: o lib. oz. 9 Sul marg. per la resta del present comte de la qual lou faç deutor en libre segon. li fas bons 12 tt.IIII Ihesus 7És li degut. a paguades a Franca Lança castellà del Pusallo per lo sul marg. li fas bons I oz. li féu bons per Joan de Mule e son comte. a XVI de gener 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 12 243 . 4 tt. lo centenar a XV tt. . 25 tt.c. en cartes: 18 oz. 0 tt. de port.sin.: b 8 7 oz. en cartes: 5 Ítem. 18 tt. 28 lo faç creedor de 29 oz. 15 oz. 30 oz. II: Cola Bavuso. 9. en cartes: 4 oz. 4 oz. en cartes: 111 Ítem. 9 Suma oz. en cartes: 52 Ítem. 14 tt. en cartes: 97 Ítem. dit jorn. per lo terc de 1 oz. en cartes: 84 Ítem. per la contra escrita partida de semblant cantitat per quelos me féu donar en lo banch d’en Pere Marquet e company e fet comte a la eretat. per lo cost de mig porch salat me tramís de Sant Phelipo a comte de despessa.

19 tt. en cartes: 119 Ítem. 2 tt. de la qual cantitat l·an faç deutor en un altres comte nou avant. 15 g. 20 oz. e són per lo 1/3 de 101 oz. 0 tt. 26 g. 12 oz. 13 oz. li fas bons 33 oz. en cartes: 120 oz. per resta e agualament del present comte restans de bon acort a VII de iuny 1474 present Francesco Mantello VIII oz. XV g. 13 g. paguà pr lo preu de un barili porvora tramisis al Pusallo a comte de la eretat. 18 ½ e rebut de don Joan de Mule procurador del sensal de Claramount per lo present any VII ind. dit jorn. li fas bons XII tt.iccione a comte de don Joan: 118 Ítem. 2 g.salari de dos anys ço és VI e VII ind.iccione a la eretat: 119 Ítem. 33 tt. 17 244 . XV tt. 8 tt. dit jorn. 26 tt. e són per los dos terços de XVIII tt. 186 tt. 15 Suma oz.

me dix per Thomas de Miquel. en cartes: 27 Ítem. 34 tt. me dix per Thomeu Marsiano en son comte. 4 oz. en cartes: 19 Ítem. a XXI del dit. dit jorn. 5 oz. li doní compants 2 oz. 3 tt. 7 oz. me dix per madona Felipa de Grandi. en cartes: 11 Ítem. me dix per Joan Cabater en son comte. 12 oz. 5 g. en cartes: 22 Ítem. 30 oz. en cartes: 7 Ítem. en cartes: 7 Ítem. 25 oz. en cartes: 1 Ítem. a X del dit. a XXX del dit. en cartes: 7 Ítem. en cartes: 1 Ítem. 29 tt. 17 oz. 40 oz. 12 245 . 12 oz. me dix per Joan lo Malandrino en son comte. en cartes: 7 Ítem. e foren per lo preu de hun rosí vení a comte de la eretat. 20 oz. dit jorn me dix per Pere Çabater en son comte. me dix per en Berthomeu Sanxo. me dix per Pere Çabater en son comte. dit jorn. 4 oz. en cartes: 19 Ítem. 20 oz. en cartes: 19 Ítem. me dix per Pere Çabater en son comte. me dix per Thomeu Marsiano en son comte. 20 oz. 18 oz. dit jorn. me dix per Thomeu Marsiano en son comte. 20 tt. me dix per Pere Çabater en son comte. 7 tt. dit jorn. a XXIII del dit. a XVI del dit. me dix per mossèn Joan de Bonaiuto a comte de la eretat. en cartes: 19 Ítem. dit jorn. me dix per Pere Çabater en son comte. 15 oz. 7 oz. 27 oz. a XVIII del dit. a VII de febrer 1472. me dix per en Berthomeu Sanxo. en cartes: 19 Ítem. a VIIII de maig 1472. dit jorn. 12 tt. 1 oz. 5 oz. me dix per Bertomeu de Moya a comte de la eretat: 1 Ítem. me dix per mercader Jaume Ferrer en son comte. 10 tt. me dix per madona Felipa de Grandi. en cartes: 7 Ítem. en cartes: 20 oz. me dix per Thomeu Marsiano en son comte.5 Ihesus Banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça deu a XVI de gener 1472 me dix per mossèn Joan de Bonaiuto e son comte. 27 tt. en cartes: 4 Ítem. dit jorn. a II de abril 1472.c. en cartes: 19 Ítem. 33 tt. en cartes: 20 Ítem. 4 tt. en cartes: 14 Ítem. 2 tt. en cartes: 7 Ítem. a XV del dit. me dix per don Joan de Mule procurador del sensal de Xaramount a comte de la eretat. 28 g. a XXVI del dit. me dix per Pere Çabater en son a comte. 1 g. 29 tt. a XVIIII del dit. a VII de juny 1472. 5 oz. a VIIII del dit. 66 oz. en cartes: 16 Ítem. 15 oz.

13 g. Sin. 16 g. per resta e agualament del present comte lo qual mut oz. 450 tt.10Ítem.: Resta 246 . 10 ½ 10 sul marg. en cartes: 36 Suma oz. 1 ½ avant. 7 tt.

dit jorn. me donà comptants per mans de Andreu de Vera a la caxa. dit jorn. en cartes: 2 Ítem. en cartes: 2 Ítem. me donà contants en bona moneda per mans de Andreu de Vera a la caxa. 50 oz. a VIII de abrill 1472. 4 oz. en cartes: 6. en cartes: 13 Ítem. per mi a Guerau de Vallseca en son comte. 1 tt. ço és 6 de bona moneda e 6 de píchols en son comte. per mi a Miquel Clastar a comte de la eretat. en cartes:21 Ítem.V Ihesus És li degut. per mi a.16 g. per mi a Guerau de Vallseca en son comte. en cartes: 13 Ítem. en cartes: 1 Ítem. a IIII de febrer 1472 per mi a Joan Serra a comte de averies. dit jorn. a XX del dit. en cartes: 1 Ítem. per mi donà a mossèn Joan de Bonaiuto a comte dela caxa.n Jaume Berga a comte despesa de la casa de Sargoça. a VI de maig 1472. en cartes: 2 Ítem. a XXVII del dit. 14 g. a XXIIII del dit. 4 oz. per mi al Navarro a comte de la eretat. a XXII del dit. en cartes: 2 Ítem.n Berthomeu Sanxo e foren per Guerau de Vallseca en son comte. 1 oz. a VII del dit per mi a Anthonio Joan Grosso e foren per Guerau de 247 oz. per mi a. 40 oz.ço és 10 de bona moneda e lo restant píchols a la caxa. en cartes: 13 Ítem. Ítem. a X del dit. 15 tt. 14 tt. 6 oz. a XVII del dit. en cartes: 10 Ítem. 1 tt. per mi a Jacobo la Moneca. dit jorn. en cartes: 5 Ítem. me féu donar a Palerm del banch de Guillermo Aiutamechristo en son comte. per mi a Petro Censado e foren per mossèn Francí Carbó en son comte. per mi a Joan Bayona 12 oz. en cartes: 6 Ítem. 17 oz. a VI del dit. 28 . a X del dit. en cartes: 1 Ítem. en cartes: 9 Ítem. 6 oz. per mi a Petro Censado a comte de la eretat. a XVI de gener 1472 per mi dix a Alvaro de Nava e foren per Guillermo Aiutamechristo. 0 tt. me donà comptants 17 oz. 10 oz. 2 tt. en cartes: 14 Ítem. a XXIII del dit. 2 tt. en cartes: 1 Ítem. 27 oz. 9 oz. 6 oz.c. 30 oz. 1 oz. en cartes: 12 Ítem. 4 oz. a XIIII del dit. a II de març 1472. 11 oz. per mi a Joan Bayona. . 8 oz. 12 oz. per mi a Francesquet Danieli a comte de la eretat.

per mi en Jaume Berga. 6 tt. en cartes: 27 Ítem. en cartes: 9 Ítem. 10 ½ 248 . 2 ½ oz. 1 tt. a XVIIII del dit. a VII de junii 1472. per mi a hun venesià per VIIII palms setí de bona moneda a comte de averies. 164 tt. 6 tt. per mi a Guerau de Vallseca. a VIII del dit. a XI del dit. a XXVI del dit. 450 tt. 27 Suma oz. 15 oz. en cartes: 13 Ítem. 17 oz. a XXIII del dit. en cartes: 34 Ítem. en cartes: 13 oz. a XVII del dit. en cartes: 27 Ítem. 7 tt. en cartes: 13 Ítem. en cartes: 34 Ítem. a XXI del dit. 3 tt. per mi a Bernat Sala 164 oz. 20 g. me tramisés contants per Andreu de Vera a la caxa. 18 oz. 16 g. 10 oz. 10 oz. en cartes: 10 Ítem. a XII del dit.n Berthomeu Sanxo e foren per Guerau Vallseca en son comte. 2 oz. dit jorn. 6 g. 7 g. 24 tt.Vallseca en son comte. 1 oz. 1 tt. de bona moneda e foren per mosèn Francí Carbó en son comte. per mi a Joan Bayona. 4 oz. per mi a mossèn Joan de Bonaiuto a comte de la eretat. per mi a Joan Bayona a comte de la eretat. 2 ½ entre les quals ni a 21 oz. en cartes: 33 Ítem. per mi a Jaume Berga a comte de despesa: 12 Ítem. per mi a. 4 oz.

a IIII de abril 1472. lo faç deutor de 17 oz. 10 oz. lo faç deutor de 13 oz. 30 oz. ½ e són per la valor de 140 ducats venesians li donà a Andreu de Vera e foren per en Berthomeu Sanxo en son comte. 43 tt. 10 g. en cartes: 20 Ítem. 25 oz. a XIIII del dit. 14 g. en cartes: 5 Ítem. a XIII de novembre 1472. e per mi lo banch d-en Pere Marquet e company. co és VI de bona moneda e VI de píchols e lo dit Bernat per Joan Bayona en son comte. 23 oz. 15 g. en cartes: 24 Ítem. a XXVIII del dit. Ítem.6 Ihesus Banch de Guillermo Aiutamechristo de Palerm deu a XVI de gener 1472 que per sa letra de avís rebuda lo present jorn fiu bons a Alvaro de Nava 28 oz. en cartes: 22 Ítem. 5 oz. 12 oz. 12 g. en cartes: 36. 10 oz. a comte de la eretat. a XXVIII del dit. a XXII de octubre 1472. 24 tt. per letra sua de 14 del present me diu a rebut per mi de Joan Cuspo en son comte. 1 tt. la qual cantitat li tramís comptants per mans de Joan Serra servidor de casa en la moneda següent ço és 136 ducats venesians a rahó 19 carlins [4] pesa e II tt. a XXI de maig 1473. en cartes: 22 Ítem. a V de març 1473. 44 tt. en cartes: 65 Ítem. en cartes: 5 Ítem. 249 oz. me féu bons per Berthomeu Sanxo en son comte. a XXIIII del dit. 5 tt. me féu bons per lo banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça en son comte. e són per la valor 20 ducats d’or venesians per mi li a donat a. de quintins de la caxa. lo faç deutor de 6 oz. 10 oz. 17 tt. 24 tt. 24 g. 25 .n Bernat Totesans de Palerm a comte de mossèn Romeu Llull. a VI de març 1472. dit jorn. lo faç deutor de 44 oz. 7 g 12 ½ oz. de la qual cantitat era deutor a la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida com apar en son libre en comte de la eretat en cartes: 1 Ítem. 7 tt. en cartes: 46 Ítem. en cartes: 14 Ítem. a X del dit. en cartes: 22 Ítem. a XVIII de jener 1473. 6 tt. en cartes: 20 Ítem. per sa letra de 21 del present me diu a rebut per mi de Joan Cuspo en son comte. me dix per Roger Garlanducho secret de Matzara en son comte. X g. 21 tt. me féu bons per Joan Cuspo 25 oz. 6 ½ oz. 12 tt. en cartes: 28 Ítem.c. 10 g. 6 ½ g. dit jorn. lo faç deutor de 43 oz. 2 tt. per sa letra de avís de dos del present fiu bons al banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 12 g. en que ni a 10 de bona moneda a comte del dit Cuspo. 21 g. 12 oz. 80 oz. me féu bons per en Bernat Totesans 12 oz.la qual cantitat per mi rabé de la règia cort. per sa letra de avís me féu bons per Andreu de Vera en son comte. 8 oz.

a XXII de decembre 1473.. 0 tt. 21 oz. 5 g. en cartes: 81 Ítem. lo faç deutor de 11 oz. 15 oz. 11 oz. 15 oz. 13 tt. 14 g. per resta e agualment del present comte lo qual mut avant. 12 250 . en cartes: 21 Ítem. me féu bons per Andreu de Vera en son comte. en cartes: 108 Suma oz. 1 tt.en cartes: 73 Ítem. 6 g. 356 tt. a XXVI del dit. les quals e paguades per lo cost de una sclava negra per comisió sua comprà Andreu deVera de Pere Joan de Cardona en comte del dit Pere Joan.

en cartes: 27 Ítem. 4 tt. 8 tt. per lo cost de la lavoradura de la cuberta del moniment. a II de febrer 1472 per mi donà a Bernat Totesans e foren per mossèn Francí Carbó en son comte. 5 g. per mi donà Andreu de Vera en son comte. 43 tt. 10 g.n Bernat Totesans e foren per mossèn Francí Carbó en son comte. Ítem. a V de març 1473. 1 oz. 4 tt. li fas bons V oz. dit jorn. li fas bons 43 oz. en cartes: 9 Ítem. en cartes: 28 Ítem. a comte de la colona. per ell me present Andreu de 251 oz. en cartes:40. lo faç creedor de una oz. 0 tt. dit jorn. 25 oz. pagà per mi a Pere de la Ala a comte de la eretat. 1 oz. per ell me féu bons lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XXIIII de maig 1473. per mi dix a.VI Ihesus És li degut. 24 oz. per comisió mia donà a. a XVI del dit. a comte de la eretat. dit jorn. a XXII de abril 1472. 15 oz. a XX del dit.n Pere de la Ala. vint e quatr tarins per lo preu de hun stoig de metre argent a comte de la eretat: 1 Ítem. per mi donà a Cola la Matina e foren per certes provisions a comte de la eretat. per mi a Luca Pollastra. 88 oz. 15 oz. 60 . en cartes: 40 Ítem. 7 g.c. a VIII de octubre 1472. 2 ½ la qual cantitat pagà per mi per la seguretat de 274 ducats que per comisió mia se asegurà sobre lo navili de Joan de Nava. en cartes: 43 Ítem. 79 tt. 2 ½ oz. en cartes: 28 Ítem. a IIII del dit. 5 oz. 14 tt. 1 tt. per mi pagà lo cost de una pedra la qual serví per cuberta del moniment del senyor mossèn Joan Çabastida a comte de despessa. a comte de la eretat. XXVII tt. per letra mia de avís li scrits do per mi a mossèn Guillem de Sent Climent 88 oz. lo primer de maig 1472. a VIII de març 1472. per lo cost de tres libres e per espachar en duana XII pans de sucre e los dits libre per tot altres averies: 44 Ítem. en cartes: 71 Ítem. 13 tt. 0 tt. 21 tt. 21 g. 18 g. a XXVIIII del dit. 7 g. a VII de setembre 1473. per una còpia de àpoca me tramisés de aquells 25 oz. per la valor de CL ducats de deu gillats per comisió mia ha tret a pagar Guillem Salavert per orde de mossèn Luis Lull a comte de la eretat: 64 Ítem. 10 oz. a XXVIII del dit. 14 oz. li faç bons 14 oz. 0 tt. en cartes: 34 Ítem. 8 ½ oz. 8 oz. 0 g. 5 tt. 10 oz. a XVIII de jener 1473. li fiu bons per Andreu de Vera en son comte. e foren per Joan Maymó en son comte. en cartes: 18 Ítem. en cartes: 40 Ítem. 8 g. en cartes: 23 Ítem. 17 oz. en cartes: 34 Ítem. 1 tt. 17 g.

dit jorn. 3 oz. 1 tt. li fiu bons I oz. en cartes: 92 Ítem. 7 oz. VIIII tt. 2 tt. 7 g. 5 tt. en cartes: 28 Ítem. 8 tt. 5 g. 0 tt. li féu bons per Andreu de Vera en son comte. en cartes: 28 Ítem. 1 tt. 6 oz. 15 oz. dit jorn. lo faç creedor de VIII oz. 9 oz. per lo cost de drap de lana e de seda e tela de olanda me tramisés con tot segons sa letra costa la cantitat sobre dita a comte de averies. 1 tt. per V palms e mig de merini negris tramisís per comisió de Andreu de Vera lo qual serví per mon frate Pere Lull en son comte. 3 g. a XXX de octubre 1473. 6 252 . dit jorn per lo cost de una provisió per mi tragué del senyor Vis Rey contra Pere Joan de Cardona a comte de la eretat: 96 Ítem. 6 g. 15 oz. en cartes: 95 Ítem. a XXII de decembre 1473 per mi donà a Francí Holiver en son comte. en cartes: 81 Suma oz. 356 tt.Vera en son comte.

quondam. 7 Ihesus Madona Felipa de Grandi deu a XXII de decembre 1472 . e pertant se faç creedor la eretat en son comte. quondam. en son libre. en son libre. 9 oz. en cartes: 51 ________________________________________________________________ Thomeu Marsiano deu a XXII de decembre 1472 131 oz. 131 tt. 9 tt. en cartes: 51 oz. 11 oz.c. de la qual cantitat se mostra en’és deutora al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. 11 253 . de la qual cantitat se mostra en’és deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. a comte de la eretat.

li pos en comte quinze ternis honze grans los quals dona comptant a la caxa. en cartes: 5 Ítem. 4 g. 0 tt. a II de setembre 1472. 15 g. en cartes: 97 oz. en cartes: 36 Suma oz. en cartes: 5 Ítem. per ella me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 36 Ítem. 4 oz.tt. li fiu bons IIII oz. e foren per cert piltres li havía comprat lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. en cartes: 5 Ítem. a XVIII de setembre. me donà contants a la caxa. per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 10 oz. a XXII de decembre 1472. en cartes: 5 Ítem. 9 254 . en cartes: 64 Ítem. en cartes: 5 Ítem. 12 Suma oz. 20 oz. 3 tt. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. dit jorn. a VII de juni 1472. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. per ella Joan de Monblanch e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. a XXIII de febrer 1472. en cartes: 36 Ítem. 4 tt. 8 tt. 15 g. 8 g. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 8 oz. li pos en comte 8 oz.VII Ihesus És li degut. 4 tt. III tt. a VII de juny 1472.c. a XXI de gener 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. la qual cantitat ja en los dies pasats per mi donà a Joan Bayona per lo preu de tela olanda a comte de averies: 44 Ítem. 11 oz. a XVIII de jener 1473. 0 g. 20 oz. 25 oz. 10 tt. a XVII de juliol 1472. 3 oz. 10 oz. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 18 oz. a XVI de gener 1472 per ella me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. a X de abril 1472. 11 _________________________________________________________ És li degut. en cartes: 64 Ítem. 40 oz. 131 tt. 11 oz. 2 tt. en cartes: 5 Ítem..

3 oz. 0 tt.8 Ihesus Galserau Ferrer deu. 18 Suma oz. 15 tt. a XXVII de decembre 1472. quondam.c. a XXII de decembre 1472. 8 ½ oz. e pertant ne faç creedora la eretat en son comte. de la qual cantitat se mostra en’és deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. 18 oz. en cartes: 51 oz. 15 tt. de bona moneda. en cartes:47 Ítem. en cartes: 51 __________________________________________________________ Venda de mortilla deu a XX de octubre 1472 paguí per mesura dura de dita mortilla de la caxa. pos en comte lo prosehit net de mesions de 190 salmas 5 tumolis de mortilla XV oz. ½ de la qual cantitat ne faç creedora la eretat en son comte. 8 ½ 255 . XVIIII tt. 22 g. VIII g. 19 g.

dit jorn. 0 tt. 8 oz. a la caxa. en son comte. 15 __________________________________________________________ És li degut. 1 tt. a rahó de III tt. vení V salmas. en cartes: 2 Ítem. en cartes: 2 Ítem. 3 Suma oz. a XXIIII del dit. en bona moneda. en cartes: 4 Ítem. en cartes: 4 Suma oz.VIII Ihesus És li degut. en bona moneda. 2 tt. 16 g. X g. 10 oz. a VII del dit vení XXXVIII salmas mortilla a comte a la caxa. en son comte. 3 tt. a II de febrer 1472 per mi donà a mossèn Joan de Bonaiuto. en cartes: 2 Ítem. 11 oz. lo primer de maig 1472. vení 10 salmas mortilla a comte a la caxa. 5 tt. 8 ½ 256 . 12 g. en cartes: 2. 10 oz. a XXI de gener 1472 per mi donà a mossèn Joan de Bonaiuto. 8 g. en cartes: 2 oz. a la caxa. vení XXIII salmas mortilla a comte a la caxa. per preu de 12 tt. en cartes: 2 Ítem. 10 g. 25 g. en cartes: 2 Ítem. 15 tt. dit jorn. per preu de 16 tt. vení VII salmas VI tumons. 0 tt. 3 oz. 22 g. 9 ½ oz. a XVIII de abril 1472. 25 oz. 5 oz. Ítem. 13 g. 11 g. a XXII de gener 1472 vení XVIII salmas. en cartes: 2 Ítem. salma a la caxa. 18 oz.c. vení 66 salmas 7 tumolis mortilla a diverses persones e a diversos fors a la caxa. vení XXII salmas mortilla a comte a la caxa. a VI del dit. 1 tt. 0 tt.

en cartes: 6 Ítem. 2 ½ ________________________________________________________________ Mossèn Francí Carbó deu a XXVII de març 1475 dotze once de carlins. 164 tt. 14 oz. les quals li prestí e aquells li tramís per mans de Pere Lull de la caxa. lo faç deutor de trenta oz. a VIIII de setembre 1475. les quals li prestí e aquelles li tramís en Saragosa per mans de Berthomeu Ferrer servidor de Jaume de Gualbes comptants de la caxa. 6 tt. de bona moneda e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. les quals me ha atornar de huny en tres mesos. per mi li donà en Saragosa Pere Lull quatorze onces de píchols de la caxa: 145 Ítem. a X del dit. en cartes: 145 Ítem. li doní contants en lo castell de la Brúcola de la caxa. per ell fiu bons a Bernat Sala 164 oz. 50 oz. en cartes: 5 Ítem. les quals per mi li donà Guillermo Aiutamichristo. lo faç deutor de L oz. 9 Ihesus Mossèn Francí Carbó deu a II de febrer 1472 que per comisió sua fiu donar a Palerm a. a XXIIII de agost 1475. a XI de febrer 1476. 50 oz. lo faç deutor de cinquanta oz. 219 tt. en cartes: 164 Ítem. 63 tt. en cartes: 162 Ítem. les quals graciosament li e prestades e aquells li doní contants en la Brúcola. 11 257 . 12 Suma oz. 29 g. 2 ½ oz. 12 g. 11 oz. en cartes les quals ni a ço. 6 oz. dit jorn. 6 g. en cartes: 5 oz. 2 ½. 225 tt. a VII de decembre 1475. en cartes: 170 Ítem. 30 oz.c.. per ell a Petro Censado correu per dit de Joan Bayona e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 60 Suma oz. 29 g. e són per 150 ducats venesians li prestí dix los volia per lo restat de [bolinero] de la caxa. a XII de maig 1472.es 21 oz. com se mostra per albarà de la sua mà de la caxa: 170 oz.n Bernat Totesans 60 oz. 1 tt.

en cartes: 160 Ítem. 219 tt. 0 tt. la qual cantitat diu haver despès per lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam. 11 258 . e foren per aquells LXXX oz. 50 oz. píchols a la caxa. per ell me dix lo banch de March e Masià Salmons en son comte. dit jorn li promís per los dits ereus 2 oz. 14 oz. 11 11 Lib. 12 g. 23 g. per haver tramís en Genova a Pere Guillem Pujades per cobrar certs sucres. 15 g.li havía prestades com se mostra al en comte a la caxa. me donà contants 150 ducatos venesians a la caxa. 11 oz.. a XXVII de decembre 1472 li fiu bons per los ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida 221 oz. 225 tt. 19 g. en cartes: 164 Ítem. 2 ½ ______________________________________________________________ És li degut. 23 tt. de reals d’or les quals me tramís contants per mans de Andreu de Vera: 145 Ítem. en cartes: 9 oz. 16 ½ de la qual cantitat lo dit senyor liu era deutor. a VIII del dit. en cartes: 41 Ítem. 16 ½ Suma oz.VIIII Ihesus És li degut. 29 g. a XXIII de agost 1474.c. me donà comptants per mans de Andreu de Vera 80 oz. 15 oz. 0 tt. me tramís comptants per mans de Cola la Matina 14 oz. 12 Suma oz. 28 g. a XVIIII de juliol 1475. 11 oz. com se mostra per son libre a comte de la eretat. 221 tt. II a. per la resta del present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. en los quals lo dit senyor havía part a comte de la eretat. 9 g. en cartes: 158 Ítem. 1: Mossèn Francí Carbó deu per resta de son compte segon appar en libre primer. 63 tt. en cartes: 179 oz. a V de abril 1475 dotze oz. 80 oz. en ducatos venesians e tornili un albarà tenia de la sua mà. 2 tt. 19 tt. a XX de abril 1476. 1479 c. en cartes: 111 oz. en cartes: 51 Ítem. 29 g.

dit jorn. 7 g. 5 oz. paguí a Joan Bayona per fer soterrar una borda qui morí en casa e comte del dit Bayona: 14 Ítem. paguí 7 tt. en cartes: 2 Ítem. 14 g. dit jorn. 4 oz. paguí per port de 13 gerres de oli de mar a casa e per mi Joan Bayona en son comte. en cartes: 2 Ítem. 10 per hun cuyro de cavall comprà per cabates per los sclaus de la caxa. paguí per metge e medesines per hun sclau e una sclava foren malats de la caxa. per lo cost de hun libre comprat per Bastida de la caxa. 12 g. 0 tt. a III de abril. 0 tt. 1 oz. 0 tt. 13 g. 10 oz. paguí per adop de hun gipó de Vilanova de la caxa. 16 oz. a XIIII del dit. 16 g. 3 oz. a XXII de març 1472. 0 tt. 16 oz. a XV de maig. en cartes: 2 Ítem. 11 oz.c. dit jorn. dit jorn. 1 tt. dit jorn. dit jorn. 0 tt. en cartes: 2 Ítem. 8 g. 0 tt. 3 oz. XI pagats a Joan Serra per adop de cuyram per ops de casa e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 11 . per ferros per bèsties de casa de la caxa. 10 oz. en cartes: 33 Ítem. en cartes: 33 Ítem. 0 tt. 18 oz. paguí per fer lavorar certes cadenes de 259 oz. en cartes: 5 Ítem. 0 tt. paguí per adop de bótes del any pasat de la caxa. dit jorn. 0 tt. en cartes: 2 Ítem. dit jorn. paguí al Navarro ferrer per ferrar les bèsties de casa comptants de la caxa. a X del dit. per lo cost de certs guarniments de carros per la maseria e per mi Joan Bayona en son comte. 6 oz. en cartes: 34 Ítem. dit jorn. en cartes: 2 Ítem. en cartes: 33 Ítem. 0 tt. 3 oz. 0 tt. en cartes: 14 Ítem. 3 g. 3 oz. paguí per cordes e adobar albardes per los muls e per mi Joan Bayona en son comte. en cartes: 2 Ítem. 0 tt. 10 oz.10 Ihesus Averies devon a IIII de febrer 1472 XIIII tt. en cartes: 14 Ítem. en cartes: 33 Ítem. per dues salmas de calc per adobar lo balament de la vinya de la caxa. a XXIIII del dit. 17 oz. per lo cost de VIIII palms setí negre e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. a XI del dit pagats per sofra. 19 g. 4 g. 0 tt. per lo preu de dos cuyros comprats per fer çabates als sclaus de la caxa. pagats a Luca Burgisi per port de certa roba de Saragoça a la Brúcola de la caxa. 0 tt. a XXVIII del dit. 10 oz. en cartes: 2 Ítem. comprat de la caxa. 0 tt. en cartes: 5 Ítem. paguí 16 tt. paguí per una procura fiu al procurador del sensal de Xaramount de la caxa. a VIII de juny 1472. 0 tt.

ferro per los sclaus qui fugiren a comte de la caxa. en cartes: 28 Ítem. en cartes: 33 Ítem. per nòlit de cert forment vengut del Pusallo e per mi Joan Cabater en son comte. paguí al Navarro ferrer per ferros havía fet per les bèsties de casa de la caxa. en cartes: 34 oz. 0 tt. en cartes: 36 Ítem. 9 oz. dit jorn. 10 oz. 1 oz. 23 g. 0 tt. 14 tt. 0 tt. a X de octubre 1472. paguí per medisines e altres coses nesáries per la malatia de Stalrich les quals me tramís Joan Bayona de Saragoça en son comte. 8 oz. 12 g. 10 oz. 22 g. 0 tt. 18 Suma oz. en cartes: 33 Ítem. 7 g. 0 tt. en cartes: 33 Ítem. a XVI del dit. per lo cost de 12 [rems ]e 18 scudelles e 6 plats de fust e 1 cuyro per çabates als sclaus comprat de Beneditto de Marino e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 0 tt. a XV de octubre 1472. 4 oz. per lo cost de tres cappells comprat per mes filles e per mi Andreu deVera en son comte. en cartes:3 Ítem. 1 tt. a XXV del dit. en cartes: 3 Ítem. a VIII de juliol 1472. 5 oz. 7 260 . a XXI del dit. 27 g. 0 tt. 2 g. per lo cost de hun mas de vells lo qual serví per mi e per mes filles a comte de Joan Çabater. paguí per lo cost de una corda per levar lo pont de la torre de la caxa.

7 Suma oz.X És li degut. 7 261 . 12 g. 0 tt. 21 Resta Ítem. en cartes: 44 oz. dels quals ne faç deutor Andreu de Vera per mija cana setí negre en son comte. en cartes: 28 oz. 21 g. 13 tt. per resta e agualament del present comte la qual mut avant.c. a VIII de juny 1472 XXI tt. 13 tt.

X Lib. a XXVII de setembre 1475. 10 oz. en cartes:189 Ítem. a II de març 1473. a XXVIII de maig 1474. en cartes: 1012 12 oz. 11 g. a XXI de juliol 1474. XI tt. 8 oz. a XXVII de setembre 1472. per mi li donà en Saragoça Andreu de Vera VI oz. per ell doní a Joan de Tarragona una oz. a II de juny 1475 li doní. dix los volia per anar a Mesina per parlar ab fra Fluvia de la caxa :164 Ítem. en cartes: 36 Ítem. 36 tt. 10 oz. X tinch-ne apta fermada en poder de notario Berthomeu de Palerm de Saragosa de la caxa. li doní contants de la caxa. 1 Suma oz. 3 oz. li doní comptants de la caxa: 117 Ítem. per ell doní a mestre Pere calseter X tt. 0 tt. per mi li donà mestre Jaume Ferrer calseter en son comte. 3 oz. les quals li prestí e tinch-ne albarà de sa mà a comte del dit Andreu. 76 tt. 14 C. en cartes: 145 Ítem. li doní contants de la caxa. en cartes:162 Ítem. en cartes: 210 oz. 9 tt. 2 oz. en cartes: 36 Ítem. en cartes: 179 Ítem. dit jorn. 1 oz. dit jorn. 13 oz. li doní contants una oz. lo faç deutor de XIII oz. a X de octubre 1472. II:És li degut per mudament de compte de la qual lo fas creador 262 . en cartes: 3 Ítem. per mi li donà Joan Çabater en son comte. 6 oz. li doní comptants de la caxa. 10 g. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XX de jener 1475. a XXIIII de octubre 1476. al primer de juliol 1473.com se mostra per acte fet en poder de notario Berthomeu de Palerm notario de Saragosa Ítem. 1 oz. a XXI de decembre 1474. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. X g. en cartes: 121 Ítem.11 Ihesus Johan de Toralba deu a IIII de febrer 1472. 4 oz.c. a XI de november 1475. 12 oz. 2 oz. li doní contants de la caxa :162 Ítem. en cartes: 14 Ítem. e dix foren per un parell calses de la caxa. en cartes: 64 Ítem. en cartes: 71 Ítem. a VIII de aguost 1475. les quals me és restat deutor de certes coses a adminestrades per mi e stant un any en lo castell de la Brúcola. 0 tt. 0 tt. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 1 oz. contants de la caxa. 1 tt. 0 tt. li doní contants en ducats venesianis XXXVI oz. 2 oz. 2 oz. li doní contants de la caxa: 117 Ítem. a XXVI de juny 1477 X indiccione. a III de abril 1476. li doní contants en dues voltes : 135 Ítem. 10 oz. 15 _______________________________________________________________ Johan lo Malandrino deu per lo resta del present comte de la qual lou faç creedor en libre segon.

60. a VIIII defebrer 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes. 20 oz. 9 tt. 16 tt. 1 tt. 0 tt. a XV de juliol per mi donà Andreu de Vera en son comte. 76 tt.c. a.121 oz. a V de decembre 1472l i fiu bons XX tt. 15 Suma oz.l'any. quinze tarins.XI Ihesus És li degut. per dos vedells lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida li féu pender de la mandra a comte de la eretat. 14 segons appar en libre primer. 15 _________________________________________________________ És li degut. 14 oz. 7 tt. en cartes: 11 263 oz. 60 oz. . per la resta del present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. en cartes: 51 Ítem. la qual li faç bona per lo seu salari de V anys e mig a fer iuda la casa a rahó de III oz. a XVI de juny 1477 X ind. a comte de la eretat: 203 Ítem. II . 9 tt. 6 oz. en cartes: 5 Ítem.1: Johan de Torralba deu per resta de son comte segons apar en libre primer. en cartes: 113 oz. en cartes: 11 13 Lib. 1479 c.iccione setze oz. 18 Suma oz.

e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company.n Jaume Berga una oz. en cartes: 5 Ítem. 1 oz. 4 g. a XIIII del dit pagats a Cola la Matina 1 oz. de 10 de oz. pagats a. 1 oz. 24 tt. 26 tt. en cartes: 64 Ítem. 10 g. en cartes: 64 Ítem. en cartes: 36 Ítem. per despessa de 30 de març fins a la present jornada feta per mans de Andreu de Vera pagat de comptant de la caxa. 16 g.n Jaume Berga lo qual fa la despessa de la casa a comte del dit Bayona. 2 ½ oz. 0 tt. pos en comte una oz. en cartes: 3 Ítem. a XI de març 1473 paguí a Cola la Matina per despessa féu fins a VI del present en son comte. 6 la qual cantitat lo dit Cola dozepes en la dita casa. 0 tt. en cartes: 3 Ítem. 1 tt. fiu donar a. 1 oz. 12 g. 4. 12 g. a XVII de abril 1472. a XXVIIII del dit. fui donar a. 5 g. en cartes: 69 Ítem. 1 tt. fiu donar a. a XXX de juliol 1472. 1 oz. pos en comte una oz. en cartes:14 Ítem. a XIIII de abril 1473. a XV de octubre. la qual cantitat Joan Bayona per mi donà a. doní a Jaume Berga una oz. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 4 oz. en cartes: 36 Ítem. 0 tt. e per mi Joan Bayona en son comte. 9 oz. a VIII de maig 1473. per lo cost de una salma e VI tumons forment dinat al monestirs de dones en Saragoça per piatança e per mi Joan Cabater en son comte. la qual ja a dies Joan Çabater per mi donà a. per despessa ordenària feta per mans de Andreu de Vera de 17 del dit fins lo present jorn de la caxa. en cartes: 5 Ítem. e foren per despessa hordenària feta per mans del dit Cola fins la present jornada de la caxa. a XXVI de maig 1472. lo qual te la dua despessa e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company.n Jaume Berga e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. donada a. pagats a Cola la Matina 1 oz. 0 tt. 5 oz. fui donar a.12 Ihesus Despessa de la casa de Saragoça deu a XIIII de febrer 1472. 1 oz. 1 264 . 13 g.n Jaume Berga una oz.n Jaume Berga una oz. a XII de juny 1473. 19 oz. en cartes: 64 Ítem. 1 oz. a XXI de juny 1472. 1 tt. 2 g ½ la qual cantitat havía bestret quant tenia la despessa de la dita casa restat de bon acort de la caxa. a XXVI del dit. 4 tt. en cartes: 79 Ítem. en cartes: 35 Ítem. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company.c. dit jorn. 11 oz. pos en comte 1 oz.n Jaume Berga 12 tt.n Jaume Berga en comte del dit Çabater.n Jaume Berga una oz. en cartes:36 Ítem. 14 oz.

8 g. 17 oz. pagats a Cola la Matina 1 oz. 2 oz. 19 ½ 265 . 22 g. 7 g. a XVI de juliol 1473. VIII tt. 1 tt. 1 tt.maig fins lo present jorn. los quals ja a V de november paguí a Cola la Matina per despessa havía feta en la dita casa fins en aquellas jornada e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 98 oz. 24 g. 2 tt. en cartes: 71 Ítem. pos en comte al primer de juliol 1473. 22 tt. 5 oz. 6 Suma oz. a XIII de agost 1473. 8 oz. per despessa a feta en la dita casa fins la present jornada e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. a XXIII de decembre 1473. 8 tt. en cartes: 88 Ítem. 16 oz. 5 tt. 16 g. pos en comte dues oz. e són per lo preu de VIIII salmas XII tumons forment lo qual se és menjat en casa comensat del primer de juny 1472 fins per tot juny prop passat acomte de compra de forment. en cartes: 71 Ítem. per dozepessa a feta en casa e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. pagats a mestre Nicola la Matina 1 oz. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 5 g. 2 tt. 1 tt. 22 tt. 5 g. en cartes: 71 Ítem. 17 g.

19 ½ 266 . 22 tt.XII Ihesus És li degut per egualament del present comte lo qual mut avant.c. 7 g. en cartes: 114 oz.

143 tt. en cartes: 18 Ítem. en cartes:2 Ítem. 9 de la qual cantitat se mostra deutor en los libres del senyor mossèn Joan Çabastida.13 Ihesus Guerau de Vallseca deu a XVII de febrer 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a VIIII de abril 1473 per ell fiu bons a Pere Sent Joan en son per la eretat dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida a la qual lo dit Sent Joan n’era deutor. lo faç deutor de 3 oz. 3 oz. 11 oz. me promís per lo capità de Berzini X oz. 21 g. a II de maig 1472. 8 oz. en cartes:73 oz. 9 oz. e foren per hun negre li vení a comte de la colona. 8 tt. 3 Suma oz. lo faç deutor de 93 oz. a XXIII de febrer 1473. en cartes: 50 Ítem. 93 tt. 6 oz. 9 oz. 27 tt. e per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 2 Ítem. dit jorn pagats a Petro Ritzo per tresquilar los dits 267 oz.c. 21 tt. 2 oz. per ell promís a. a V de juliol 1472. en cartes: 5 Ítem. a VII del dit. a XXVII de november 1472. a XI de març 1473. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 18 oz. vint e set tarins e per mi los dix lo banch d’en Pere Marquet e company. li doní comptants quant anà a Berzini de la caxa. 9 _________________________________________________________ Compra de bestiar deu a XXIIII de febrer 1472 per lo cost de 279 moltons comprà de Cola Cantaro los quals foren a pagament 273 pagats de comptants de la caxa. 27 g. 10 tt. 0 tt. 15 oz. en cartes: 2 Ítem. a XVIII del dit. la qual cantitat doní per ell Anthoni Joan Grosso e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a II de març 1472. en cartes: 5 Ítem. per ell promís a Berthomeu Sanxo una oz. en cartes: 36 Ítem. a XXI de juny 1472. 18 tt. 0 tt. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. e facne creedora la eretat en cartes: 64 Ítem. a XVII del dit. XV tt. 3 tt. en cartes:5 Ítem. li doní comptants de la caxa. a VIII de abril 1472. en cartes:5 Ítem. 1 tt. en cartes: 5 Ítem. 6 oz. quondam. 10 oz. en cartes: 5 Ítem. 6 tt.n Berthomeu Sanxo 2 oz. 27 oz. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 2 tt. 9 .

83 tt. centenar en comte del dit Andrea. de port per tot ) 4 Ítem. secret de Sant Phelipo. lo centenar e per mi los paguà don Joan de Mule. 0 tt. a XXI de maig 1473. lo centenar a rahò. en son comte.moltons de la caxa. per lo cost de 143 moltons comprats a Claramunt de Johanni de Ventura a rahò VIIII oz. per lo cost de CL moltons comprats de Andrea Muntanya e company a rahó 9 oz. 6 oz. 26 g. en cartes: 52 Ítem. 17 ½ 268 . 10 g. 20 g. 1 ½ Suma oz. 18 oz. 18 g. 14 tt. paguí a dos homens qui menaren de Claramunt los sobre dits moltons de comptants de la caxa. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 12 oz. dit jorn. en cartes: 2 Ítem. lo centenar e per mi los pagà don Joan de Mule: 52 Ítem. ço és 16 del dit Cola e deu de Jacono Matzui a rahóVIIII oz. en cartes: 146 oz. 2 tt. al primer de juliol 1473. 10 oz. 15 tt. a XXII de decembre 1472. 11 tt. 7 g. 4 oz. 15 tt. per lo cost de 188 becos cre stats comprats de Cola Bavuso. en cartes: 79 Ítem. 14 tt. 12 tt. en cartes: ( a rahò 7 oz. per lo cost de 26 moltons comprats a Claramunt de Cola Modo. 2 oz. 0 tt. en cartes: 52 Ítem.I 15 tt.

24 g. per lo preu de cent becos crestats venuts a Sabatino Greco rebuts de comptants: 97 Ítem. 17 ½ 14 sul marg. pos en comte per cuyram venut comensant a vender del primer de jener 1472 fins per tot lo present mes a la caxa :145 Ítem. pos en comte II oz. 71 tt. oz.. 3 g. 3 g. per lo preu de vint moltons venuts a Sabatino Greco rebuts de comptants. 9 __________________________________________________________ És li degut. X . 16 oz. en cartes: 131 oz. 15 g. 13 ½ Suma oz. 11 tt. 2 tt. 22 tt.. 24 tt.. 83 tt. en cartes: 97 Ítem. 143 tt. en cartes: 79 Ítem. a comte de la eretat. en cartes: 78 Suma oz. dit jorn. 2 tt. pos en comte 20 oz. dit jorn. 26 g. rebuts conptants a la caxa: 145 Ítem.c. 5 g. en cartes: 145 Ítem. pos en comte X oz. a XXIII de decembre 1473. per carn venuda en la Brúcola. IIII tt. VIII indiccione. 15 tt.: Resta 269 . 27 g. 18 g. per 6 quintars 5 robes de lana venuda a la caxa. 18 oz. per carnses menjada en casa comensant lo primer de abril 1472 fins per tot decembre 1474. 5 per resta e agualament del present comte lo qual mut oz. a XIII de juny 1473 2 oz. 15 oz. 10 oz. 2 tt. 20 tt.XIII Ihesus És li degut. 7 g. 3 oz. la qual cantitat rebí contants de Marco Vacaro per lo preu de III quintar XVIIII robes lana li vení a la caxa. a comte despessa. a XI de març 1473 que venguèn a comte e fui li bones 72 oz. 72 tt. 14 tt. en cartes: 64 14Ítem. 2 g. pos en comte 18 oz. 4 tt. en cartes: 97 Ítem. 10 oz. 15 oz. pos en comte II oz. los quals són per lo preu de cent moltons vení a Petro de Randaro a comte a la caxa. 13 ½.sin. 22 g. 26 tt. 4 a vant. comencant a vender del primer de jener 1472 fins per tot lo present mes. pos en comte 4 oz. 4 g. a XXV de decembre 1474. dit jorn. e foren per les despesses féu quant anà en castella tramís per lo senyor mossèn Joan Çabastida. quondam.

en cartes: 1 Ítem. ço és 6 de bona moneda e 6 de píchols en son comte. e foren per lo quart de hun laut a comte de la eretat. 16 g.. a VI de maig 1472. 11tt. 10 g. e foren per lo preu de XII cordellats. per mi li donà lo banch d’en Pere Marquet 12 oz. 10 g.14 Ihesus Johan Bayona deu.c.. 41 tt. 78 tt. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 9 g. 13 _________________________________________________________ Mestre Jaume Ferrer. 20 g. a XXVIII de abril 1472. a comte del dit Berthomeu. en cartes: 146 oz. 19 270 . 0 tt. 9 Suma oz. 5. 5 oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt a vant. 16 g. 26 tt. en cartes: 5 Ítem. calseter. 120 tt. 6 oz. 19 tt. 26 g. 3 tt. me promes per Berthomeu de Moya 3 oz. en cartes: 34 oz. deu quem promises per Berthomeu Sanxo 41 oz. 11 g. 3 tt. 10 oz. en cartes: 5 Resta Ítem. en cartes: 58 Ítem. 12 Suma oz. lo faç deutor de 78 oz. la qual cantitat me promís per Pere Cabater en son comte. 10 tt. a XVII de febrer 1472. 7 g. 2 oz.

7 oz. dit jorn. en cartes: 10 Ítem. XII oz. 0 tt. en cartes: 12 Ítem. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. paguà a mestre Antonio Picapedrer a comte de la despessa. en cartes: 36 Ítem. dit jorn. 0 tt. en cartes: 17 Ítem. 3 g. en cartes: 17 Ítem. a IIII del dit. 0 tt. 2 tt. en cartes: 17 Ítem. dit jorn. a VIII del dit. en cartes: 33 Ítem. 16 oz. en cartes: 10 Ítem. per mi pagà per cordes e adobar alabardes per los muls a comte de averies. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 19 tt. en cartes: 5 Ítem. per mi a. per ell lo banch d’en Pere Marquet 271 oz. a XXIIII del dit. 13 ________________________________________________________________ És li degut. en cartes: 17 Ítem. 6 oz. 0 tt. 12 g. 0 tt. a IIII de juny. en cartes: 27 Suma oz. en cartes: 17 Ítem. en cartes: 36 Ítem. 10 oz. a III de agost 1472. per [un] al capellà qui diu la misa sobre la sepoltura del senyor a comte de la eretat. paguà a hun hom qui anà a sertar marbre a comte de la despesa del moniment. 16 oz. per mi pagà per soterrar una borda a comte de averies. 1 g. 12 oz. 20 oz. 2 g.c. me donà comptants a la caxa. ço és 6 de bona moneda e 6 de píchols. per mi pagà per cavar la vinya fins la present jornada a comte de la despessa. 16 g. per mi pagà lo port de 13 gerres de oli a comte de averies. dit jorn. 0 tt. 10 oz. 4 g. dit jorn. lo primer de juny 1472. en cartes: 6 Ítem. 10 oz. en cartes: 2 Ítem. dit jorn. 11 oz. e per lo dit Bernat Guillermo Aiutamechristo en son comte. la qual cantitat per sa letra me fiu donar a Palerm d’en Bernat Totesans. 13 g. a X del dit. 1 oz. 4 g. donà comptants a la caxa. a VI de març 1472. 0 tt. en cartes: 10 Ítem..XIIII Ihesus És li degut. paguà al mestre qui lavora lo moniment a comte de la despesa. 0 tt. 14 oz. 15 oz. a II de abril 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. dit jorn. 16 oz. 10 oz. 2 tt. 13 oz. en cartes: 34 Ítem.n Jaume Berga a comte de la despessa de la casa de Saragosa. en cartes: 33 Ítem. per despessa féu en la vinya de Saragoça en son comte. 10 oz. a XIIII de decembre 1472. 12 . a XVII de abril 1472. a XVIII de setembre. me donà comptants a la caxa. per mi donà al mestre qui llavora lo moniment a comte de la despessa.

en cartes: 50 Ítem. per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 10 oz. per ell me féu bons Andreu de Vera en son comte. a XXVIIII del dit. 120 tt.. a III de abril 1473. 7 g. a XXVIII del dit. 16 g. a IIII de febrer 1473. 4 tt. en cartes: 71 Ítem. en cartes: 71 Ítem. 19 15 Lib. 10 oz. 1: Mestre Jaume Ferre deu per resta de son compte segons apar en libre primer. en cartes: 14 Dovrebbe essere 19 come risulta anche dalla posta corrispondente nella carta 1 romano. 1479 c. 9 272 . 0 tt. 10 oz. 4 tt. oz. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 4 oz. per resta del present comte de la qual lou faç deutor en libre segon.e company en son comte. 19 Suma oz. en cartes: 5 Ítem. per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 121 Ítem. a XXVIII de maig 1474. II a. 11 oz. a XXVI de maig 1473. per mi a Johan Torralba en son comte. en cartes: 115 oz. 10 oz. en cartes: 50 Ítem. li fas bons IIII oz. 1 tt.e són per diverses coses a fetes per mi e per mes fills e per servitors de casa fins la present jornada. 10 oz. 16 g. restats de bon acort a comte de avertes: 114 Ítem.

5 g. a XXV del dit. per lo preu de V salmas hordi comprà per 273 oz. comprí vidre per ops de casa de la caxa. lo primer de setembre. en cartes: 2 Ítem. 0 tt. a X del dit. en cartes: 24 Ítem. en cartes: 2 Ítem. per lo cost de dues geres de oli comprí d’en Berthomeu Sanxo en son comte. 12 oz. a II de juliol 1472. 0 tt. comprí mig quintar de mel de la caxa. comprí hous e peix de la caxa : 33 Ítem. 9 oz. 25 oz. en cartes: 2 Ítem. 6 tt. en cartes: 64 Ítem. 22 oz. a XVIIII del dit. en cartes: 65 Ítem. e foren per lo preu de VIII bótes de vi de Calabria comprat al comptant de la caxa. a XV de maig. en cartes:33 Ítem. en cartes: 33 Ítem. per lo cost de 20 tumons de ordi de la caxa. en cartes: 33 Ítem. 1 tt. dit jorn. comprí polls per la malaltia de Stalrich de la caxa comptants. 0 tt. 2 g. dit jorn. 0 tt. 1 tt. en cartes: 33 Ítem. 12 oz. 16 oz. 6 oz. comprí sis bótes de vi pagàdes de comptants de la caxa. al comptant de la caxa.15 Ihesus Despessa de la casa de la Brúcola deu. dit jorn. costaren de la caxa. per lo cost de V salmas e ½ de vi comprades de Joan Roig de Agosta a rahó IIII tt. 9 oz. en cartes: 33 Ítem. 0 tt. per guallines. a XVIII del dit. a VI del dit.c. 14 oz. 19 g. 9 tt. e per mi los presentes Ramon Almasellesen son comte. VII oz. comprí sedaços e quartanis per ops de casa. en cartes: 33 Ítem. 10 oz. 5 g. a XXII de març 1472. 2 ½ oz. a XVI de octubre 1472. per lo cost de dos barils de tonyna pagats de comptants de la caxa. a II de agost 1472. comprí gallines e polls per la malaltia de Stalrich que costaren de la caxa. 6 oz. comprí VIII quintars de sebes que costaren de la caxa. comprí peix e hous de la caxa comptants. XXII tt. a II de març 1473. 22 . 16 ½ oz. 24 oz. 4 g. a XV del dit. a XXIIII de febrer 1472. en cartes: 33 Ítem. 5 tt. 0 tt. en cartes: 52 Ítem. 4 oz. 0 tt. en cartes:33 Ítem. 13 oz. per lo preu de VI bótes e mija de vi comprat. en cartes: 33 Ítem. 2 oz. per lo cost de hun baril tonyina e a hun de sardines pagats de comptants de la caxa. 0 tt. 7 tt. a II de jener 1473. a XXII de abril 1472. a XXV de setembre 1472. a XXIII del dit. per lo preu de hun carratell de vi comprí comptants de la caxa. 0 tt. dit jorn. en cartes: 20 Ítem. 0 tt. 8 g. 0 tt. en cartes: 33 Ítem. 6 oz. per peix e hous comprí de la caxa. per lo cost de dues càrreguas carbó de la caxa: 64 Ítem. 0 tt. 10 oz. 1 tt. en cartes: 47 Ítem. per lo cost de 13 gerres e 1/3 de oli les quals comprí a comte de la compra. 0 tt. salma. pagats a don Matheu de la caxa. 10 oz. 11 g. 0 tt.

5 Suma oz. en cartes: 65 Ítem. a XVII de abril 1473. per polls comprí de la caxa. 10 oz. 0 tt. 15 oz. dit jorn. 15 oz. 22 g. 12 oz. 10 g. a VIIII de juny 1473. per III salmas de vi comprí pagats de comptants de la caxa. 0 tt. quals paguí a don Matheu Chapatza per peix havía comprat per cost en la quaresima. 0 tt. pos en comte 28 tt. 10 g. de la caxa. 16 oz. al primer de juliol 1473. pagats a don Matheu Chapatza per hous e fruyta e peix a comprat de la caxa: 79 oz. en cartes: 65 Ítem. 5 g. 16 g. 0 tt. al qual Miquel paguí comptants per mans de Bernat Sala de la caxa. 1 tt. a XXVII del dit. pagats a don Matheu Chapatza per peix e hous a comprat per casa de la caxa: 79 Ítem. en cartes: 65 Ítem. en cartes: 79 Ítem.mi Miquel Dimola a Lenti. 16 oz. 15 274 . 23 g. 12 g. pos en comte 10 tt. a X de maig 1473. 28 g. 1 tt. paguí 12 tt. 0 tt. per lo cost de dues bótes de vi que foren XII salmas paguades a don Matheu Chapatza qui per mi las comprà de la caxa. en cartes: 79 Ítem. 43 tt.

de la qual cantitat ne faç deutor VII altres comte a vant. 22 g. 15 g. 40 tt. 43 oz. 15 275 .XV Ihesus Resta És li degut a la contra scrita despessa per agualament del present comte. en cartes: 84 oz.c. 22 tt.

en cartes: 32 12 oz. 276 .16 Ihesus Johan Çabater. per comte de draps venguts ab mestre Nicola la Matina deu per la contra scrita partida de la qual l·an faç creedor en hun altre comte a vant.c.

per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 277 .XVI Ihesus És li degut.c. a XXVI de febrer 1472. en cartes: 5 12 oz.

2 tt.17 Ihesus Despessa feta en la vinya de Saragoça. 17 g. 1 g. 10 g. quils havía despès per venemar la vinya e per adop de bótes en son comte. 10 oz. 14 oz. en cartes: 69 Ítem. 3 tt. a III de juny 1473. a comte de Pere Cabater. en cartes: 19 Ítem. 3 tt. paguats a Cola la Matina. 8 tt. 0 tt. 12 g. paguí a Cola la Matina VIII oz. II g. 4 g. per cavar la vinya paguí a mestre Nicola la Matina. 10 oz. a X de octubre 1472. X. X g. 10 . 4 oz. pagats a Joan Bayona II oz. I t. 2 oz. lo qual los havía despès per cavar e podar e canyses e enpalar la dita vinya de la 278 oz. 6 oz. havía despès per adobar la dita vinya del primer de jener fins a 28 de febrer. a XXV de decembre 1474.la qual cantitat Joan Cabater. XII tt. 2 tt. 4 tt. 14 g. en cartes: 117 Ítem. 22 g. en cartes: 2 Ítem.. X g. 10 oz. per mans de Cola la Matina paguades de comptants de la caxa. pagats a Andreu de Vera lo qual per mi los despès de la caxa. la qual cantitat fiu bona a Pere Roig per què la havía despès en la vinya en l'any VI indiccione en son comte.. pos en comte tres oz. 14 ½ oz. 0 tt. XVIIII tt. en cartes: 15 Ítem. la qual cantitat féu per cavar la vinya fins la present jornada. X tt. 19 g. pagats a Joan Bayona. XVII tt. lo qual avia càrrech de ferla cavar e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 98 Ítem. pos en comte 22 tt. en cartes: 139 Ítem. 22 oz. 0 tt. en cartes: 71 Ítem. 10 tt. 2 oz. a XI de març 1473. pos en comte 21 tt. a XVI de juliol. quondam. les quals despeses se feren per mans de Joan Bayona en son comte. 8 tt. per despeses fetes en la dita vinya per l'any VII indiccione. XII tt. en cartes: 35 Ítem.. IIII. la qual cantitat se és despessa per venemar la dita vinya e per hun hom que la guardava e adobar bótes e metre lo vi en aquellas. la qual cantitat a despès de 24 de setembre fins lo present jorn a comte del dit Cola. 14 ½. a comte del dit Bayona. VIII g. e foren per fer cavar la dita vinya e altres coses en comte del dit Bayona. 2 tt. pos en comte 3 oz. 10 oz. 10 g. en cartes: 14 Ítem. a VIII de abril 1474. 12 g.. los quals fin bons a Cola la Matina. pos en comte V oz. 17 g. a VI de maig 1474. a VIII de juny 1472.c. los quals ja a 10 de maig paguí a Cola la Matina per despesses havía fetes en la dita vinya e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 1 tt. pos en comte duas oz. en cartes: 32 Ítem. a XXIIII de abril 1472. deu a XXVIII de febrer 1472.

10 g. en cartes: 160 oz. 8 Suma oz. 39 tt. 5 g.caxa. 12 ½ 279 . 5 tt.

39 tt. 39 oz. 5 g.c. 12 ½ 280 . 12 ½. en cartes: 203 oz. de la qual cantitat ne faç deutora la eretat en son comte. 5 tt.XVII Ihesus És li degut.

en cartes: 36 Ítem.tt. 8 g. VIII tt. 15 281 . II ½ e són per la seguretat de 274 ducats venesians me aseguri sobre la dita colona en Palerm a raò 16 per C la qual seguretat per mi féu Guillermo Aiutamechristo en son comte. a XV del dit pos en comte 6 tt. 13 ½ la qual cantitat es la resta del present comte de la qual ne faç creedora la eretat del ereus del senyor mossèn Joan Çabastida en cartes: 224 oz. les quals doní a Gaspert Gual patró del dit navili per la part me toca del referiment del son del agent e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. la faç deutora de 76 oz.18 Ihesus Colona del navili de Joan de Nava per los munts deu. 14 tt. 0 tt. 2 ½ Suma oz. . a VIII de març 1472. 13 ½ oz. 6 g. 76 tt. a X de octubre 1472 pos en comte V oz. en cartes: 6 Ítem. en cartes:34 Ítem. 5 oz. los quals paguí per soterrar una sclava que morí e per batejar V testes e per corredures de una e per mi Joan Bayona en son comte. 0 g.c. 4 oz. XIIII oz. 95 tt. 4 g.

en cartes: 36 Ítem. 16 tt. a XXVIIII del dit pos en comte 16 oz. en cartes: 26 Ítem. a XXVIII de setembre 1472 pos en comte 12 oz les quals són per 1/4 me toca deles testes venudes a Petro Lantacaxato la qual cantitat mossèn Joan de Bonaiuto me pagà per lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 37 Ítem.tt. en cartes: 13 Ítem. 14 oz. 8 tt. 15 oz. 15 oz. 24 g. 12 tt. 15 16 resena= cesena una parte della nave per il trasporto delle merci 282 .c. 5. en cartes: 36 Ítem. 15 Suma oz. 20 tt. e són per la quarta part de II resenses16 se són venudes al encant la qual cantitat mossèn Joan Bonaiuto me donà per lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 6 oz. per lo preu de dues resenes comprà Pere Roig en son comte. XV tt. a XVIII de jener 1473 pos en comte 6 oz. 0 g. 12 oz. la qual cantitat per ell me promís Guerau de Vallseca en son comte. 15 tt. a IIII de decembre 1472 pos en comte 11 oz. 5 oz.XVIII Ihesus És li degut. a XXVII de agost 1472 vení II testes negres a Thomeu Tulliremi e Pino Xaquella en lur comte. 10 tt. 95 tt. 20 oz. dit jorn pos en comte 12 oz. dit jorn pos en comte 4 oz. en cartes: 36 Ítem. . 24 tt. XV g. la qual cantitat Jaume Ossello me promís per la part me toca de certes testes se partiren a comte del dit Jaume. e són per la quarta part de 50 oz. les quals mossèn Joan de Bonaiuto me donà a compliment del prosehit de la dita colona e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company: 50 oz. en cartes: 36 Ítem. se són agudes de comptant de Tulliremi e Xaquella per vendeció de quatorze testes los foren venudes la qual cantitat mossèn Joan de Bonaiuto me donà per lo banch de Pere Marquet e company en son comte. 4 oz. 11 tt. dit jorn pos en comte VIII oz. en cartes: 32 Ítem. la qual cantitat me promís Galserau de Caltagiró per una resena me toca de part de aquelles que foren tornadas dels [muntes] e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a V de juliol 1472 per lo preu de hun negro vení al capità de Berzini per X oz.

3 g. 9 Suma oz.19 Ihesus Pere Cabater deu a III de abril 1473 descentes quaranta huyt oz. vint e quatre tarins dehuyt grans la qual cantitat es per lo procehit de 69 draps de Malorca entre los quals hi havía set vintens los quals draps tramís mestre Nicola la Matina de Malorca ab galera de Joan Bertran a Mesina a comte de la compra quant cobrat sera. 7 283 . per la resta e agualament del present comte la qual mut avant.c. en cartes: 93 oz. 28 g. en cartes: 70 oz. 614 tt. 24 g. 266 tt. 248 tt. 18 Resta Ítem.

7 oz. en cartes: 50 Ítem. en cartes: 74 17 oz. a II de abril 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 5 Ítem. 10 tt. 27 oz. en cartes: 5 Ítem. 28 g. 24 company en son comte. 4 e company en son comte. dit jorn per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 1 g.: a 284 . en cartes: 50 Ítem. 18 tt. a XVI del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 23 tt. 10 oz. en cartes: 5 Ítem. a V del dit per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 36 Ítem.sin. en cartes: 50 Ítem. en cartes: 36 Ítem. 32 tt. a XV del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte.n Barthomeu Sanxo certs deutes que [preuen ]suma de 23 oz. 28 tt. 17 sul marg. 17 tt. proschit de XX draps de Malorca de mossèn Coromines en son comte. a XXIII de juny 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. les quals ja a X del present per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet. en cartes: 5 Ítem. a XXVIII del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet oz. 14 oz. 6 oz. a XVIII de jener 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 29 g. 5 g. en cartes:50 Ítem. a VIIII de maig 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 15 oz. en cartes: 36 Ítem. en cartes: 5 Ítem. 18 tt. en cartes: 5 Ítem. a XXX del dit per ell lo banch lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XXXI de octubre 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet en son comte. 10 oz. 20 tt. a IIII de setembre 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet 17e oz. a XVIII de decembre li pos en comte 30 oz. 5 oz.XVIIII Ihesus És li degut. 5 oz. a XXVIII del dit per mi a asesionà a. a IIII de març 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 5 oz. a XVII de juliol 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 36 Ítem. a XXVII de agost 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. 27 tt. 34 tt. 20 oz. 20 tt. en cartes: 36 Ítem.c. 40 oz. 17 oz. 8 g. en cartes: 36 Ítem. 30 oz.

dit jorn li faç bons III oz. 39 tt. en cartes: 71 Ítem.Ítem. a XXIIII del dit li fin bons per meser Joan de Bonaiuto en son comte. dit jorn lo faç creedor que per mi asesionà a Cola la Matina sobre Ganyo de Càtania a comte del dit Cola: 41 Ítem. 14 oz. 15 oz. en cartes: 79 Ítem. a XIII del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company: 71 Ítem. XII tt. 10 oz. e dix foren per Guanyo e Jusep de Cathània en comte del dit Roig: 32 Ítem. a XIIII de juliol per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. a XXIII del dit per ell me féu bons Pere Roig 14 oz. a III de abril 1473 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 41 Ítem. lo qual Cola las me donà contants a la cax. a VII de maig 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 20 oz. en cartes: 17 oz. en cartes: 71 Ítem. 29 tt. 16 oz. 614 tt. en cartes: 71 Ítem. 3 tt. la qual cantitat Joan Cabater havía doze pes en la vinya a comte de despessa. a XIII de juny 1473 per mi donà Cola la Matina XX oz. 50 oz. 40 tt. 28 g. 15 Suma oz. 2 oz. a XVI del dit per mi féu bons a Cola la Matina en son comte. 24 oz. 13 g. 12 g. en cartes: 4 Ítem. 20 oz. 7 285 .

20 Ihesus Berthomeu Sanxo deu a XXII de abril que per ell fiu bons a mossèn Francí Carbó 45 oz. 45 tt. per resta e agualament del present comte la qual mut a vant. Maymó ab nau de Franco de Gra en la qual cantitat hi és compres lo interes de la moneda de Nàpols a Palerm a rahó de 27 per C e per semblant lo interes de pagament del cambi fet en Palerm de bona moneda a píchols a comte del dit mossèn Francí . 19 _____________________________________________________________ Roger Garlanducho. 17 Suma oz. XVII tt. 2 tt.c. en cartes: 48 oz. 254 tt. deu per resta del present compte en cartes: 125 2 oz. 23 18 libre II. secret de Maczara. c. 2 oz. e foren per la seguretat de 1878 ducats de deu gilats ducats lo dit mossèn Francí per ell se asegurà sobra los forments tramesos per en. 11: Roger Garlanducho. en cartes: 23 Resta Ítem. 286 . en cartes: 1118 oz. 23 tt. 209 tt. deu per resta del present comte de la qual l·on faç creedor en libre segon. secret de Metzara.

en cartes: 5 Ítem. a XXVIII del dit li faç bons 44 oz. dit jorns li fiu bons XXV tt. en cartes: 36 Ítem. dit jorn per lo preu de dues gerres de oli a comte de despessa. a IIII de abril 1472 per sa letra de avís me féu bons en Palerm Guillermo Aiutamechristo. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 56 Ítem. 50 oz. dit jorn li pos en comte 3 oz. deu g. en cartes: 51 Ítem. 1 tt. 10 oz. 6 oz. 10 oz. 12 oz. los quals paguà per corredurres del noliejament de la nau de Gra a comte de la trasmessa. 25 oz. 0 tt. a XVII de maig 1472 donà comptants a la caxa a: 33 Ítem. en cartes: 23 Ítem.XX Ihesus És li degut. dit jorn li faç bons IIII oz. 6 tt. 80 . 3 tt. 12 ½ oz. en cartes: 44 Ítem. 6 tt. 24 oz. en cartes: 6 Ítem. en cartes: 51 Ítem. 15 oz. 25 oz. a XVIIII de juny me dix en lo banch d’en Pere Marquet en son comte. e per lo dit Andreu. dit jorn li fiu bons una oz. 16 oz. dit jorn li fas bons 7 oz. per lo preu de dos draps los quals per manament del senyor mossèn Joan Çabastida donà ço és hun als fratres de Ihesus e alter donà en casa a comte de la eretat. las quals paguà per armar hun berganti per cobrar los sclaus me fogiren a comte de averies. 1 tt. per lo preu de una flasada cordada vermella vené al senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. en cartes: 5 Ítem. set tt. dit jorn li fas bons XII tt. 4 tt. per lo preu de una sclava negra ja per lo passat vené al magnífich mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat.c. en cartes: 23 Ítem. 7 tt. Guillermo Aiutamechristo. XXIIII tt. en cartes: 51 Ítem. 20 oz. 43 tt. e foren per lo port de dues sclaves negres les quals tramís a Palerm per manament del senyor mossèn Joan Çabastida les quals eren de mossèn Joan de Sant Climent en son comte. en cartes: 6 Ítem. 0 tt. a VI de jener 1473 li fas bons X oz. per lo cost de hun correu tramís en Nàpols per fer la seguretat de la nau de Gra a comte de la trasmessa. 3 tt. 2 oz. a XVIII de setembre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 7 g. dix jorn per me dix lo banch d’en Pere Marquet e foren per mija resta tenia mia. 7 g. per lo preu de tres draps a 287 oz. dit jorn li fas bones dues oz. 12 ½ e són per la valor de 140 ducats venesians per ell me són bons Andreu de Vera.

10 g. X tt. en cartes: 44 Ítem. 19 ______________________________________________________ És li degut. 254 tt. a X de abril 1472 per ell me dix lo banch de Guillermo Aiutamechristo en son comte. ½ e són per moltes coses a comprades per mi segons comte per ell donat a comte de averies. 17 ½ Suma oz. en cartes: 6 oz. en cartes: 44 oz. 2 tt. 9 tt.comte de averies. 6 oz. 23 288 . 7 tt. dit jorn li fas bons VIIII oz. XVII g.

12 g. per lo guany a fet la barca a comte de la eretat.21 Ihesus Jacobo la Moneca deu a X de abril 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 27 Ítem. 0 tt. dit jorn lo faç deutor de 3 oz. 1 tt. 19 oz.c. 0 tt. per ell a Petro Pantano de la caxa. 3 tt. 24 tt. en cartes: 27 Ítem. 7 g. dit jorn lo faç deutor de una oz. 18 oz. 0 tt. 3 oz. 28 g. 0 tt. 11 289 . 15 oz. 9 g. 4 ½ oz. per vendeció de III salmas forment del qual se féu pa al ostal a comte de la eretat. 10 oz. dit jorn li pos en comte X tt. en cartes: 33 Ítem. dit jorn lo faç deutor de 19 tt. 12 oz. en cartes: 27 Ítem. en cartes: 33 Ítem. lo faç deutor de 1 oz. 30 tt. quondam. 5 g. dit jorn lo faç deutor de 17 tt. de la qual cantitat se mostra deutor al senyor mossèn Joan Çabastida. 12 oz. 17 oz. en son libre restats de bon acort a comte de la eretat. 4 Suma oz. per lo guany se és fet en lo vi venut al ostal a comte de la eretat. 10 oz. 5 tt. en cartes: 27 Ítem. lo faç deutor de 12 oz. en cartes: 27 Ítem. 7 tt. en cartes: 33 Ítem. 1 tt. XVIII tt. per vendeció de II salmas VI tumons ordi venut al ostal de la Brúcola a comte de la eretat. en cartes: 33 oz. en cartes: 33 Ítem. en cartes: 5 Ítem. 3 tt. en cartes: 27 Ítem. 13 g. en cartes: 27 Ítem. per ell a Muni Lluquisi de la caxa. 0 tt. 15 ½ oz. 10 g. dit jorn lo faç deutor de 2 oz. per ell doní a hun mestre d'axa comptants de la caxa. e són per tres porchs venuts a la carneseria a comte de la eretat. 3 g. 24 g. 12 tt. a XXX de juliol 1472 doní per ell a don Matheu Chapatza capella de la Brúcola contants de la caxa. 1 tt. 9 oz. dit jorn li pos en comte 1 oz. 4 ½ la qual cantitat los sclaus de casa havien guanyat per carreguar los forments carreguats en aquest carregador de la Brúcola a comte de la eretat. 1 tt. 28 tt. 15 ½ la qual cantitat en dues partid és li doní comptants de la caxa. 2 tt.

6 ½ oz. 13 per desepesses havía fetes en la masaria per manament del senyor mossèn Joan Çabastida fins per tot decembre prop passat a comte de la eretat. 2 tt. 6 ½ la qual cantitat havía pagat per manament del senyor mossèn Joan Çabastida que per fer cavar e altres coses la vinya de la Brúcola a comte de la eretat. dit jorn li faç bons 5 oz. 3 ½ oz. 13 oz. 7 tt. 1 tt. 10 tt. dit jorn li faç bons 7 oz. 1 tt. dit jorn li faç bons 1 oz. en cartes: 33 Ítem. dit jorn pagà per mi los menuts de CLX salmas forments ço és C salmas carregat ab navili de Joan de Nava e LX salmas que foren venudes a Pau de Pedralbes e mossèn Anthonio Olzina a comte de la eretat. 28 g. 5 tt. 13 g. 28 tt. 1 tt. 11 290 .XXI Ihesus És li degut. la qual cantitat pagà a diverses persones per guardar lo bestiar a comte de la eretat. 5 g. per despesses havía fetes en la casa de la Brúcola per manament del senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. 29 tt. dit jorn donà comptants a la caxa. 30 tt. en cartes:38 Ítem. en cartes: 27 Ítem. en cartes: 27 Ítem. 13 g. 29 g. 6 Suma oz. 13 oz. en cartes: 27 Ítem. 10 g. dit jorn lo faç creedor de 9 oz. 19 g. 10 oz. en cartes:38 oz. en cartes: 27 Ítem.c. 20 g. 19 tt. 5 oz. 19 g. a XXX de juliol 1472 per mi pagà al castellà de Xortino per certa lenya a comte de la eretat. 8 tt.

4 tt. 26 oz. en cartes: 29 oz. en cartes: 29 Ítem. salma a comte de la eretat. en cartes: 1 Ítem. vint e sis ternis en son comte. com se mostra per son libre de la qual cantitat ne faç creedora la eretat en son comte. a XVI de noembre 1473 me promises per mestre Masi lo Petzuto en son comte. de bona moneda e 20 oz. de píchols de la qual cantitat era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. 5 291 . a XXVIII del dit me promís per mestre Nicola de Rodes quatre oz. e són per lo preu de 530 salmas de forment li e venut e liurat en lo carregador de la Brúcola spachat en barca píchola a raò X tt.22 Ihesus Johan Cuspo deu a XXVII de decembre 1472 40 oz. ço és 20 oz.c. X g. 15 oz. 191 tt. 14 oz. 40 Suma oz. 0 tt. 185 tt. quondam. 15 tt. en cartes: 51 __________________________________________________________ Thomas de Miquel deu a XXVIII de abril 1472 185 oz.

dit jorn per mi a Jaymo Palaxino per corredurres a comte de la eretat. dit jorn me asesionà sobre mestre Nicola de Rodes en son comte. 15 oz. a XXVIII del dit per mi donà a Guillermo Aiutamechristo en son comte. en cartes: 27 Ítem. en cartes: 30 Ítem. en cartes: 31 Ítem. a XXX de november 1473 per ell me promís Matheu Ponc en son comte. en cartes: 29 Ítem. 6 oz. 20 oz. dit jorn me asesionà sobre Macaynni Mayr en son comte. a XIIII de abril 1472 per ell me dix lo banch de Guillermo Aiutamechristo 25 oz.c. 1 tt. 5 292 . 40 _______________________________________________________ És li degut. 18 tt. 7 tt. a XVIII de abril 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 26 g. en cartes: 2 Ítem. 25 tt. en cartes: 30 Ítem. 3 oz. 15 oz. 13 tt. 10 oz.ia 10 de bona moneda a comte del dit Guillermo. a II del dit me asesionà sobre don Matheu Diamant en son comte. 10 oz. dit jorn me asesionà sobre Luis Curchulla en son comte. en cartes: 30 Ítem. en cartes: 28 Ítem. 25 Suma oz. en cartes: 29 Ítem. dit jorn me asesionà sobre Pere Joan de Cardona en son comte. 4 tt. dit jorn me asesionà sobre mestre Antonio Campanaro en son comte. en cartes: 99 oz. 25 Suma 191 oz. en cartes: 5 Ítem. entre les quals n. 10 oz. 6 oz. en cartes: 6 oz. 21 oz. dit jorn me asesionà sobre Jacobo Sorigo en son comte. en cartes: 29 Ítem. dit jorn me asesionà sobre Joan lo Gusbano en son comte. 8 tt. en cartes: 6 Ítem. 10 oz. 34 tt. 5 oz.XXII Ihesus És li degut. dit jorn me asesionà sobre Masi lo Petzuto en son comte. 15 oz. 0 tt. lo primer de maig 1472 me donà comptants a la caxa. en cartes: 30 Ítem. 31 tt. a XXII de octubre per mi donà a Guillermo Aiutamechristo en son comte. en cartes: 6 Ítem. 21 oz. tt. 35 tt.

10 g. 7 tt. a VI de jener 1473 fiu bons a Bertomeu Sanxo 25 tt. 7 g. 1 tt. dit jorn fiu bons a Bertomeu Sanxo 1 oz. en cartes: 20 oz. 35 tt. 0 tt. 8 g. .tt. VIII la qual cantitat e fet bona a mossèn Francí Carbó per la seguretat de 1374 ducats de 10 gillats ducats lo dit mossèn Francí se féu asegurar en Nàpols per comisió de la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida sobre lo càrrech del dit forment a comte del dit mossèn Francí per comte spart. per lo cost de hun correu tramís en Nàpols per fer la sobre dita seguretat a comte del dit Berto. 33 tt. 15 g. 0 g. XIII tt.n Bernat Totesans 79 oz. en cartes: 23 Ítem.23 Ihesus Tramessa de forments ab nou de Francesco de Gra per València deu a XXII de abril 1472 XXXIII oz. en cartes: 20 Ítem. e per mi los li dix lo banch de Guillermo Aiutamechristo en son comte. 18 ______________________________________________________________ Mossèn Francí Carbó per comte sparç deu a XXII de abril 1472 per comisió sua féu donar en Palerm a. 25 oz. 13 g. 8 293 . 79 tt.c. 10 oz. en cartes: 6 oz. 8 Suma oz. e foren per les corredurres havía pagat per noljear la nau de Gra a comte del dit Berthomeu.

15 g. en cartes: 219 ___________________________________________________ És li degut. 45 tt.2: Tramesa de forment ab nau de FFrancí sco de Gra per València deu per resta de un comte segons apar en libre primer: 23 oz.XXIII Ihesus És li degut per resta de present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. 35 tt. a XXII de abril 1472 li fiu bons 33 oz. 18 294 . en cartes: 20 oz. 17 oz. 8 oz. 18 Suma oz. en cartes: 23 Ítem. 8 19 lib. e són per lo cost de la seguretat féu per comisió de la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida sobre lo carrecs dels forments carreguats ab nau de Francesco de Gra per València a comte de la tramesa. 35 tt. 8. 79 tt. 17 tt.c. 0 g. 1479 c. 33 tt. 13 tt. e són per la seguretat de 1878 ducats de deu gillats ducats per comisió deu Bertomeu Sanxo se asegurà en Nàpols sobre certs forments carreguats ab nau de Francesco de Gra a comte del dit Berto. II a. 15 g. 13 g. dit jorn li faç bons 45 oz.

deu tt. valeno 28 oz. 1 tt. 13 g. 6 Suma oz. a XXVII de agost 1472 lo faç deutor de 1 oz. 3 tt. capellà de la Brúcola deu a XVII de abril 1473 li doní comptants de la caxa. 7 oz. 1 tt. 10 __________________________________________________________________ Don Matheu Chapatza. 1 tt. en cartes: 2 Ítem. 0 tt. 6 oz. 28 tt. 1 oz. 15 295 . que rahonant a rahò de 20 sous per 6 tt. a XXV de decembre 1474 li doní contants 13 tt.c. 29 tt. 10 g. en cartes: 79 Ítem. e fon per part de pagament del seu salari ço és de 3 oz. en cartes: 24 ________________________________________________________________ Don Matheu Chapatza. en cartes: 47 oz. e són a compliment del seu salari fins per tot lo present mes a comte del dit banch. 1 oz. 1 oz.24 Ihesus Compra de 40 gores de oli deu a 24 de abril 1472 rebut de Malorca ab navili de la Pansa les quals per mi comprà a Malorca mossèn Perot Pardo costen de moneda de Malorca 144 lliures 16 sous 8. en cartes: 33 Ítem. 9 g. e són a compliment de tot lo seu salari havía haver del tempus ha estat en la Brúcola qui finí per tot octubre prop passat e tinch na pòliça de sa mà de la caxa. en cartes: 107 Ítem. en cartes: 134 oz. deu g. 1 tt. 9 oz. 1 g. 10 oz. 1 tt. la qual cantitat ja a XV del present li doní contants de la caxa. a XVII de juny 1473 li doní comptants de la caxa. a XXVIIII de març 1474 VII ind. 6 tt. l'any e comenca a comptar lo primer de setembre prop passat de la caxa. a XXII de setembre per poliça mia li féu donar al banch den Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 64 Ítem. en cartes: 98 Ítem. a XXX de setembre 1474 li doní comptants de la caxa. 29 Suma oz. capellà de la Brúcola. 13 g. a XX de octubre 1472 li doní contants per mans de Jacobo la Moneca de la caxa. 6 oz. en cartes: 129 Ítem.iccione per pòliça mia li fiu donar al banch den Pere Marquet e company una oz. deu a XXIIII de abril 1472 li doní comptants una oz. 1 tt. lo qual oli és per terci de mi e de mossèn Joan de Bonayuto e Jaume Ossello a comte del dit mossèn Peret. 6 tt.

13 ½ oz.21 Ítem. 0 tt. oz.izione a comte de la eretat. 19 tt. 4 oz. 19 g.n Jaume Ossello lo terç de les contra scrites 40 geres de oli per preu de 9 oz. quem donà comptants XIII tt. 3 Suma oz. dit jorn liurì a. 6 tt. 19 tt.XXIIII Ihesus És li degut. 3 tt. 10 Suma oz. 19 tt. dit jorn liurì a mossèn Joan de Bonajuto lo terç de les contra escrites geres de oli per preu de 9 oz. 10 _________________________________________________________________ És li degut per lo seu salari lo qual comença a comptar lo primer de setembre 1472 VI ind. en cartes: 104 Ítem. 19 g. 29 _________________________________________________________________ És li degut. en cartes: 107 Ítem. 13 g. li fas bons tres oz. 9 tt. 15 oz. 13 ½ a comte de dit mossèn Joan. 28 tt. X a la caxa. 13 ½ oz. e són per lo salari de VII any e II mesos a servir a comte de averies. e són per lo seu salari del any V ind. 15 20 21 manca riferimento carta manca riferimento carta e somma 296 . a XXIIII de abril. 13 ½ Summa oz. en cartes: 26 Ítem.c. 9 tt.20 Ítem. li fas bons III oz. en cartes: 73 oz. li fas bons III oz. 19 g. 13 ½ a comte de despessa de la casa de la Brúcola. XV tt. e són per lo salari seu del any VI indizione a comte de averies. en cartes: 231 oz. 9 tt. vení 13 geres e 1/3 de gers de oli per preu de 9 oz. 3 tt.izione. 13 g. 13 ½ en son comte:26.

8 moneda malorquina e són per lo prosehit del càrrech del forment que la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida li tramès ab navi li de la Pansa que segons comte tramès per ell és estat net 1057 quarteras a comte de la tramesa. dit jorn lo faç deutor de 16 tt. lo faç deutor de 135 oz. 248 tt. 17 g.c. per les jornades dels officials que carreguaren la dita cantitat de la caxa. 19 tt. 41 tt. dit jorn lo faç deutor de 1 oz. 10 g. 20 __________________________________________________________ Mossèn Perot Pardo de Malorca deu a XXIIII de abril 1472 deu oz. 10 Suma oz. 10 g. 5. 102 oz. 16 g. en cartes: 1 Ítem. a VIII de juliol 1473 per comisió sua carreguí fins la caravela patrónejada por Bertomeu Abbat en lo carreguador de la Brúcola cent setanta salmas forment lo qual costa carreguat e espachat en barca píchola a rahò XVIII tt. dit jorn pos en comte VIII tt. per la valor de 97 ll. 0 g. 17 tt. deu a XXIIII de abril 1472 XX oz. 135 tt. 13 tt. en cartes: 89 Ítem.10 oz. 15 oz. 0 tt. en cartes: 56 oz. per VII ll. 18 s. moneda malorquina per lo cost de V quintars de bescuyt li donà mossèn Perot Pardo en son comte. 10 oz. 8 oz. 12 297 . 6. 5 oz. 17 ss. 1 tt. 10 oz. los quals paguí per lo cost de certs canysos havía [mestre] la dita caravela de la caxa. 13 g. V ss. per la valor de cent lliures malorquines per letra de mossèn Perot Pardo so avisado reebuts a Malorca del dit mossèn Perot en son comte: 24 Ítem. e són per lo cost de hun cavall li tramís ab nau de Francisco de Gra a comte de la eretat. patró del navili de la Pansa. en cartes: 24 Ítem. en cartes: 89 Ítem. 17 g. 10 g. per la valor de 677 ll. 0 tt. en cartes: 88 Ítem.25 Ihesus Franchisco Mantello. 17 tt. en cartes: 24 Suma oz. moneda mallorquina an costat 42 modius de sal de Ayvisa alenat lo navili de la Pansa la qual cantitat pagà mossèn Perot Pardo en son comte. dit jorn lo faç deutor de 19 oz. 10 g. salmas a comte de compra de forment. per la letra del spachament de la cantitat sobre dita e 9 tt. ço és 7 tt.

a XXIIII de abril 1472 per sa letra so avisada adonat per mi a Francisco Mantello. 2 ss. lo faç creedor del cost de 23 draps ço és 20 plans e 2 vintenes e VII vintiquatres los quals me tramisés a Mesina ab gualeres venesianes de Flandes que segons comte per ell tramisés dui costen de moneda malorquina 341 ll. 16 ss. 29 tt. moneda malorquina que valen a raò de 20 ss.2: Mossèn Perot Pardo de Malorque deu per resta de son compte segons appar en libre primer. a comte del dit mossèn Joan. 20 g. 1479 c. 0 g. 5 oz. 8 g. 14 oz. dit jorn lo faç creedor de 1 oz. 17ss. patró del navili de la Pansa C ll. 17 g. en cartes: 77 Ítem. 1 tt. 14 298 . 5 Suma oz. 5 oz. 110 tt. moneda malorquina que valen a raò de 20 ss. per lliura valen de aquesta moneda a comte de compra: 109 Ítem. per la valor de 144 ll. lo faç creedor de V oz. 26 tt. 17 tt. 13 g. dit jorn lo faç creedor de 28 oz. 19 tt. en cartes: 222 oz. 68 tt. 20 g. valen a comte del dit Francisco. a comte del dit Jaume. 29 oz. e són per la valor de VII ss. 10 g. 41 tt. en cartes: 56 oz. 26 oz. per lo terc del cost de 169 de chimis de lli comprà en Nàpols a comte de la compra.XXV Ihesus És li degut. II a.c. en cartes: 26 Ítem. 6. per la resta del present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. moneda malorquina per lo cost de V de besquyt donà per mi a Francisco Mantello en son comte. 8 que rahonant a quellas a rahó 6 tt. 7 ss. en cartes: 26 Ítem. malorquines que comptant a quelles a raò XX ss. en cartes: 25 Ítem. 13 tt. . 13 tt. 5 oz. V d. en cartes: 25 Ítem. en cartes: 24 Ítem. 6 moneda malorquina a pagat per lo cost de 42 modius de sal lo navili de la Pansa alenat a Yvisa a comte de Francisco Mantello. 110 tt. dit jorn lo faç creedor de 19 oz. 28 tt. en cartes: 25 oz. 24 g.g. 20 22 lib. 6. XXIIII tt. per VI tt. per 6 tt. per ell me féu bons en Jaume Ossello lo cert de 205 ll 2 s. 13 tt. 7 tt. que per ell me féu bons mussen Joan de Bonajuto lo cert de 205 ll. lo faç creedor de 7 oz. per VI tt. en cartes: 25 Ítem. 5 tt. 15 _____________________________________________________________ És li degut. 10 oz. per la valor de 97 ll. 8 moneda malorquina per lo cost de 40 geres de oli me tramisés ab navili de la Pansa patró Francisco Mantello a comte de la compra. V per la despessa féu en lo navili de la Pansa les quals roguen a la part mia. 5 oz. V g.

12 299 .Suma oz. 248 tt.

5 oz. 13 ½ oz. . 6. 2 oz. 15 oz. moneda malorquina la qual cantitat mossèn Perot Pardo donà a Francisco Mantello ço és 107 ll. per lo terç deles mesions paguí per los 23 draps fiu venir de Mesina ab lo nòlit de aquellas:23 Ítem. 29 tt. 16 ½ ____________________________________________________________ Jaume Ossello deu per lo terç de 40 geres de oli de Malorqua li liurì vengudes ab navili de la Pansa. 7 ss. 8.icazione della carta di riferimento lib. 46 tt. 16 g. 2 g. per lo cost de 42 modius de sal lo dit Mantello vené en Nàpols lo qual terç reduynt lo en aquesta moneda a rahó de 20 ss. 13 ½ per lo cost del terc de 40 geres de oli de Malorca li liurí vengudes ab navili de la Pansa patró Francisco Mantello a comte de la compra. 13 oz. que reduynt aquella a rahó de 20 ss. per 6 tt. 13 tt.tt. 18 g. en cartes: 24 Suma oz. 8.26 Ihesus Mossèn Johan de Bonajuto deu a XXIIII de abril 1472 9 0z. II a. lo faç deutor de XVIII tt. 4 g. en cartes: 26 24 23 oz. 1479 c. en cartes: 27 Ítem. en cartes: 1124 Suma oz. 22 g. 29 g. 37 tt. per 6 tt. 6. 3 300 . 9 tt. 8 tt. lo faç deutor del terç 205 ll. 3 oz. patró Francisco Mantello. 37 tt. II g. en cartes: 109 Ítem. 16 ½ oz. 19 tt.XI: És li degut per mudament et resta del compte del qual lo fas creedor segons apar en libre primer. 56 tt. que lo ters és a comte de la compra. 5 ss. 0 tt. 22 tt. de comptants e 97 ll.c. 8 tt. 9 tt. 19 g. lo faç deutor que li liurí lo terc de 23 draps me tramisés mossèn Perot Pardo de Malorca los quals comprà del prosehit del càrech del forment del navili de la Pansa los quals 23 draps costaren segon comte tramís per lo dit mossèn Perot de moneda malorquina 341 ll. lo faç deutor que li liurì lo terç de 23 draps los quals me tramís mossèn Perot Pardo de Malorca comprats del prosehit manca l’ind. 16 ½ per lo cost del terç de 40 geres de oli de Malorca li liurí vengudes ab lo navili de la Pansa patró Francisco Mantello a comte de la compra. en cartes: 18 Ítem. 16 g. per resta del present comte de la qual lou faç creedor en libre segon. 5. de aquesta moneda valen 68. a XXVII de agost 1472 lo faç deutor de 8 oz. 20 g. en cartes: 24 Ítem. valen a comte del dit Francí sco. 17 ss. 13 ½ ____________________________________________________________ Jaume Ossello deu a XXIIII de abril 1472 9 oz. 19 g. lo qual tramís mossèn Perot Pardo: 26 Ítem. 2 ss. 15 g. 0 g. 15 oz. la qual cantitat me toca de part de certes testes se partiren que vengueren de la colona de Joan de Nava a comte de la colona.

2 ss. 13 ½ 301 . moneda malorquina que reduynt aquella a rahó de 20 ss. lo faç deutor del terç de 205 ll. 5 oz. comptants e 97 ll. 14 tt. 8. 22 g. valen a comte del dit Francisco: 24 oz. per 6 tt. valen de aquesta moneda 68. 46 tt. 22 tt. 2 g. 6 moneda malorquina la qual cantitat mossèn Perot Pardo donà a Francisco Mantello ço és 107 ll. per lo cost de 42 modius de sal Francisco Mantello vené en Nàpols lo qual terç reduynt lo en aquesta moneda a rahó20 ss. 17 ss. 87 ss. 20 g. 6. 8. que és lo terç a comte de compra: 109 Ítem. 15 Suma oz.del càrrech de forment del navili de la Pansa que costaren 341 ll. 5. per VI tt.

4. 1 tt. 4. 15 oz. 5 g. 4 ______________________________________________________ És li degut. 4 manca l’ind. 16 ½ oz. 46 tt. 0 tt. 26 g. 10 oz. 29 tt. 18 ss.XXVI Ihesus És li degut per lo terç del prosehit del forment trameti ab navili de la Pansa a mossèn Perot Pardo lo qual prosehit és estat 677 ll. que és lo terç a comte de la tramesa: 56. valen de aquesta moneda 135 oz. lo faç creedor de 1 oz.c. a XXIIII de maig 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 7 oz. 29 g. 16 p. 13 ½ oz. 16 ½ ___________________________________________________________ És li degut per lo terç del prosehit dels forments trameti ab navili de la Pansa a Malorca a mossèn Perot Pardo del qual s. 2 tt. per lo terç de dos draps me aviri per 29 florins de aquells 23 que tramís mossèn Pardo del prosehit del carec del forment de la Pansa a comte de la compra: 109 oz. a XVIII de jener 1473 per mi paguà 2 oz. 0 tt. a XXVII de agost 1472 per ell me promise Pere Sent Joan en son comte. 16 g. en cartes: 26. 2 g. 28 tt.en a prosehit segons comte tramís per lo dit mossèn Perot 677 ll. 10 oz. 4 oz. 16 p. en cartes: 56 Ítem. Ítem. lo faç creedor de 26 tt. 10 g. lo faç creedor de 26 tt. en cartes: 34 Ítem. en cartes: 36 Ítem. 4 diners quals ne haven passat comte en altra part:25 Suma oz. en cartes: 36 Ítem. Ítem. val de aquesta moneda 135 oz. 16 p. 26 g. 9 tt. 18 ss. 7 tt. per 6 tt. 45 tt. de la quals ne havem pasat comte en altra part:26 25 oz. 16 g. 7 Suma oz. moneda malorquina segons comte tramís per lo dit mossèn Perot que reduynt aquella a rahó de 20 ss. 66 tt.icazione della carta di riferimento 302 . en cartes: 71 Ítem. 5 g. 17 tt. per la part me tocava del referiment del son de la gent del navili de la Pansa vengut que fou de Malorca a comte de la tramesa. 29 oz. 17 tt. a XVIII del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a III de setembre 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 4. 16 ½ de la qual cantitat l·an faç deutor al en contra per lo cost del terç de 40 geres de oli e aço per quant no deu entrar en aquest comte e mut lo. lo faç creedor de 9 oz. 16 p. per 6 tt. moneda malorquina que reduynt aquella arahó20 ss. 45 tt. 4 oz. 10 g. 4 g. que és lo terç a comte de la tramesa :56 Ítem.

2 g. 46 tt. 13 ½ 26 manca l’ind.Suma oz.icazione della carta di riferimento 303 .

en cartes: 5 Ítem. 10 g. X. en cartes: 5 Ítem. a X del dit pagats a don Miquel capellà qui diu la mesa sobre la sepoltura del dit senyor per mi Joan Bayona en son comte: 14 Ítem. 5 oz. 5 g. l'any comensant lo primer de maig del 1470 fins per tot decembre 1471 a comte del 304 oz. e foren per lo cost de tres provisionis traguí del senyor Vis Rey dues per lo fet del sensal de Xaramunt e una contra Joan Ferandez de Galano e per mi Andreu de Vera en son comte. 17 g.c 27 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida deu a XXVIIII de abril 1472 pagats a Luca Pollastra sacretari del senyor Vis Rey 15 tt. en cartes: 6 Ítem. en cartes: 33 Ítem.10 g. 21 g. dit jorn la faç deutora de 2 oz. 7 tt. a XV del dit paguí una oz. 7 tt. 1 oz. dit jorn la faç deutora de 25 oz. 10 oz. 0 tt. 15 . los quals e pagat a per corredures del forment venut a Thomas de Miquel e per mi lo dit Thomas. 0 tt. 0 tt. 7 g. 24 tt. en cartes: 28 Ítem. 26 g. 0 tt. les quals fiu bones a Andreu de Vera e foren per lo seu salari de 20 mesos que stigué ab lo dit senyor a rahó de XV oz. a set de juny 1472 doní a mossèn Joan de Bonaiuto 24 oz. a hun correu lo qual Francisco e Petro Aglata de Palerm me trameteren ab letres de mossèn Guillelmo de Sant Climent de la caxa. a 23 del dit la faç deutora de 7 oz. a VIII de juliol 1472 la faç deutora de 17 tt. en cartes: 22 Ítem. e foren per resta de comte la qual lo sobre dit senyor hu era deutor com se mostra per son libre e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. e foren per hun guiatge fet en la persona e bons del dit magnífich e per mi lo banch de Guillermo Aiutamechristo en son comte. 15 oz. 10 oz. 10 oz. 15 tt. en cartes: 28 Ítem. 15 oz. la qual can titat e pagata Andreu de Vera per despessa ha feta en Palerm hon lo tramís per fahenes de la dita eretat la qual despessa féu en lo tempus que stigué en Palerm que foren dos mesos e V jorns en comte del dit Andreu. 21 tt. 2 tt. les quals foren per hun correu mossèn Luis Llull tramís en Catalunya per avisar de la mort del dit senyor axí mateix per despesses féu Romeu Llull per venir de Nàpols ací a la Brúcola la qual cantitat per lo dit mossèn Luis paguí a Joan Bayona e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. a II de maig 1472 pos en comte 26 tt.

en cartes: 21 Ítem. 6 oz. 1 tt. en cartes: 38 oz. 19 tt. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 373 tt. dit jorn la faç deutora de 1 oz. 6 oz. 6 ½ oz. 296 tt. en cartes: 21 Resta Ítem. dit jorn la faç deutora de 1 oz. 20 tt. 6 tt. 3 ½ oz. 10 Suma oz. 20 g. 1 tt. en cartes: 33 Ítem. dit jorn la faç deutora de 1oz. 25 oz. 5 oz. en cartes: 21 Ítem.dit Andreu. e foren per dues procures féu una en persona de la senyora Vuisa Burgues e altra en persona d’en Baltasar Tamarit pagats de comptants de la caxa. 10 g. en cartes: 28 Ítem. 9 tt. 1 tt. dit jorn la faç deutora de 9 oz. 0 tt. 15 305 . 3 ½ pagats per los menuts de 160 salmas forment carregat en lo carregador de la Brúcola ço és C salmas ab navili de Joan de Nava e LX salmas venudes a Pau de Pedralbes e mossèn Antonio Olzina e per mi Jacopo la Moneca en son comte. en cartes: 21 Ítem. a XXX del dit pagats a notari Matheu de la Mota 6 tt. 19 g. 15 g. 5 g. 6 ½ la qual cantitat fiu bona a Jacopo la Moneca lo qual la havía despessa per manament del senyor mossèn Joan Çabastida per fer cavar e altres coses la vinya a comte del dit Jacopo. pagat al castellà de Xurtino per lenya e per mi Jacopo la Moneca en son comte. la qual cantitat féu bona a Jacopo la Moneca lo qual la havía pagada per salaris a diverses persones qui guardaren lo bestiar a comte del dit Jacopo. 10 tt.

XXVII Ihesus És li degut per resta e mudament de hun altre comte tengut altras. en cartes: 21 Ítem. 3 g. 15 g. Ítem. 4 tt. 12 oz. e sónper lo guany havía fet una barca en la Brúcola a comte de Jacopo la Moneca. 7 tt. XV tt. 1 tt. en cartes: 21 oz. 17 oz. dit jorn la faç creedora de 3 oz. a V de juny 1472 la faç creedora de XII oz. 1 tt. 12 tt. 7 g. a VII del dit la faç creedora de 29 oz. 19 oz. 0 tt.c. 10 oz. 24 tt. e fou per lo guany se és fet en lo vi venut al ostal de la Brúcola tengut lo comte per Jacopo la Moneca lo qual eres deutor en son comte. e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 1 Ítem. 0 tt. 10 g. en cartes: 5 Ítem. en cartes: 21 Ítem. 10 oz. 9 oz. 2 tt. 15 306 . 12 g. 9 g. a V de juliol 1472 per lo preu de una caldera vení a Joan de Cathània e Petro Retundo en hun comte. 2 oz. dit jorn per lo preu de tres salmas forment del qual seri fou fet pa per lo dit ostal a comte de Jacopo la Moneca : 21 Ítem. dit jorn per lo guany feren los sclaus de la Brúcola en carregar forments lo qual Jacopo la Moneca lo pres e pertant l·an faç deutor en son comte. en cartes: 21. 29 tt. 21 g. en cartes: 21 Ítem. a XXIII del dit la faç creedora de VII oz. a XXX del dit la faç creedora de 12 oz. en comte del dit Jacopo. 3 tt. dit jorn la faç creedora de 1oz. en cartes: 33 Ítem. 4 oz. les quals rebí de Felipo Viperano per mans de Masi de Parissi comptant a la caxa. 4 ½ Suma oz. dit jorn per lo preu de II salmas VI tumons ordi venut al dit ostal a comte de Jacopo la Moneca. en cartes: 28 Ítem. II g. en cartes: 37 Ítem. 12 oz. en cartes: 21 Ítem. 3 tt. 292 tt. 2 ½ oz. 7 tt. 5 g. 18 oz. 24 g. la qual cantitat me donà mossèn Joan de Bonaiuto per part de don Joan de Mule procurador del sensal de Xaramunt a compliment del any IIII° ind. dit jorn per lo preu de tres porchs venuts a la carneseria de la Brúcola a comte de Jacopo la Moneca. la qual cantitat me féu bona Andreu de Vera perquè de aquella era deutor al magnífichus senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte del dit Andreu. la qual cantitat Jacopo la Moneca era deutor al magnífichus senyor mossèn Joan Çabastida. 373 tt. quondam.

95 tt. 1 tt. 3 g. a VIII de juliol 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 50 Ítem. en cartes: 6 Ítem. 15 307 . a II de maig 1472. 15 oz. 36 oz. a VIII de juny 1472 lo faç deutor de 21 tt. a V de març 1473 per ell fiu bons a Guillermo Aiutamechristoen son comte. 7 ½ oz. en cartes: 6 Ítem. les quals Pere Cabater me asesionà sobre ell com apar per sesió feta en poder de notari Joan de Gravina en lo mes de maig ho de juny 1474 a comte del dit Pere. 15 oz.28 Ihesus Andreu de Vera deu lo primer de maig 1472 per mi li donà en Palerm Guillermo Aiutamechristo en son comte. 5 tt. 0 tt. a IIII de febrer 1474 li doní comptants de la caxa: 105 Ítem. en cartes: 6 Ítem. 27 g. en cartes: 146 Suma oz. 1 oz. 17 g. 3 oz. 16 ________________________________________________________________ Don Matheu Diamant de Saragoça deu. los quals li doní quant lo tramís a Palerm comptants de la caxa. a XVIII de jener 1473 li doní comptants de la caxa. en cartes: 10 Ítem. en cartes: 106 oz. 2 tt. lo qual Diamant los ha adonar per tot setembre primer vinent com se mostra per contracte fet entre lo dit Diamant e lo dit Thomas en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas. 15 tt. 15 g. 6 oz. a VII de setembre 1473 me promise per Guillermo Aiutamechristoe dix féu per IIII palms velut a comte del dit Guillermo. 21 oz. 4 tt. dit jorn lo faç deutor de XV tt. en cartes: 22 Ítem. e foren per mija cana de setí negre a comte de averies. 31 tt. 2 g. la qual cantitat era deutor al magnífichus senyor mossèn Joan Çabastida quondam per comte corrent a comte de la eretat. 15 oz. a VI de febrer 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 2 oz. 25 oz. en cartes: 27 Ítem. la qual cantitat sobre ell ma asesionà Thomas de Miquel. 14 g. 11 tt. 25 tt. a XXIII del dit lo faç deutor de 7 oz. en cartes: 36 Ítem. en cartes: 6 Ítem.c. 15 tt. per resta e agualament del present comte restats de bon acort a IIII de febrer 1474 la qual mut avant. en cartes: 2 Ítem. 8 ½ Suma oz. 23 oz. 3 oz. 7 tt. 2 oz. 0 tt. en cartes: 47 Ítem. lo faç deutor de VI oz. a XXX de octubre 1473 per ell fiu bons a Guillermo Aiutamechristo en son comte. 2 g.

per la sua despessa de XV jorns estech a Claramunt e IIII tt. 5 oz.c. 0 tt. en cartes: 50 Ítem. píchols a comte de la eretat. 12 oz. XXI tt. en cartes: 27 Ítem. 0 tt. 12 oz. dit jorn li fas bons II oz. X g. XVI g. 10 oz. per un libant per lo peu e IIII tt. en cartes: 6 Ítem. 1 oz. V g. en cartes: 95 Ítem. en cartes: 10 Ítem. dit jorn li fiu bons XV oz. en cartes: 44 Ítem. a XXX de octubre 1473 lo faç creedor de una oz. dit jorn li fas bons XV tt. 5 oz. 25 oz. dit jorn per ell me féu bons en Palerm Guillermo Aiutamechristo en son comte. 21 Suma 95 oz. 16 oz. los quals despès en Saragoça per mi ço és IIII tt. 17 g. 0 tt. 0 tt. lany a comte de la eretat: 27 Ítem. 19 oz. 2 g. los quals en diverses coses despès per mi fins la present jornada altres averies: 104 Ítem. a XXIII de juny 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 95 Ítem. dit jorn li fas bones 25 oz. 0 tt. 31 tt. a IIII de febrer 1474 li fas bons XVIIII tt. 21 oz. dit jorn per lo cost de tres capells comprà per mi a comte de averies. 15 oz. 16 308 . e foren XV tt. per lo preu de una cana drap comprà per mi a Mesina lo qual serví per meo fill Stalrich a comte de averies. 0 tt. dit jorn li promís per Masi Palaxino en son comte. e foren per lo seu salari del tempus que stigué ab lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida que foren XX mesos a rahóXV oz. a VIII de juliol li fas bons per lo cost de tres provisións pagà per mi a comte de la eretat. en cartes: 96 Ítem. en cartes: 27 Ítem. en cartes: 6 Ítem. en cartes: 37 Ítem. per port de vint oz. 15 g. a XVIII de jener1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 96 oz. li faç bons XII tt. e son per lo seu salari del any passat 1472 a comte de averies. 15 oz. 8 oz.XXVIII Ihesus És li degut. 2 tt. per canemas a comte de averies. 0 tt. a XXII de decembre 1473 per ell mon féu bons Guillermo Aiutamechristo de Palerm en son comte. 21 g. li fas bons XV oz. e foren per la despessa féu en Palerm quant lo tramís a comte de la eretat. 0 tt. 15 oz. tt. en cartes: 36 Ítem. 1 tt. X g. e sónper lo seu salari de lany passat 1473 a comte de la eretat. 14 g. per bordat e contre tela per gipons a mon fill e tres tt.

en cartes: 224 Ítem. 2 tt. en cartes: 69 Ítem. a XXIII de octubre 1477 XI ind. per ell donà deu XVII salmas e mija de most a rahó IIII tt. dit jorn per ell me promís Matheu Pons en son comte.salma a la despessa. 2 oz. a XII de març 1473 per mi donà ja en los jorns passat a Cola la Matina en son comte. 6 tt. 11 tt. en cartes: 79 Ítem. 15 309 . per ell donà Pere Mauxino a XXII de maig 1476 Andreu de Vera en son comte. 2 tt. 19 oz. 3 oz. 24 oz. a III de juny 1473 donà per mi a Cola la Matina 4 oz. salma a comte: 208 Ítem. dit jorn li fas bons 2 oz.__________________________________________________________ És li degut. per mi donà Andreu deVera a XXVII de juny. 0 tt. 10 Suma oz. en cartes: 204 Ítem. 11 oz. 11 oz. en cartes: 247 oz. les quals rebí comptants de la caxa. en cartes: 178 Ítem. 0 tt. 31 tt. a XI de març 1476 per mi donà Andreu de Vera en son comte. a VII de octubre 1478 per ell me promise Andreu de Vera : 204 Ítem. per lo preu de 17 salmas e mija de most per ell me donà don Anthoni fillastre de Veri Torelli a rahó IIII tt. 10 oz. en cartes: 204 Ítem. 4 oz.

c. en cartes: 22 Ítem. deu a II de maig 1472 VIII oz. 7 tt. XXI tt. 10 tt. la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel al qual Thomas los havía adonar per tot setembre primer vinent com apar per contracte fet entre ells en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas. deu a II de maig 1472 VII oz. 26 310 . los quals paguí per despesses li fiu quant li fon feta l’axecutió de la caxa. calafat de Saragoça. la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel. X tt. en cartes: 97 oz. 7 tt. li pos en comte V tt. çabater de Caragoça. 10 oz. en cartes: 22 ___________________________________________________________ Pere Johan de Cardona deu a II de maig 1472 35 oz. 8 tt. 10 Suma oz. 35 tt. en cartes: 22 ____________________________________________________________ Mestre Nicolo de Rodes. 0 tt. la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel lo qual Masi los ha adonar per tot agost primer vinent com apar per contracte fet en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas. Ihesus Masi lo Petzuto. 21 oz. 5 oz. al qual Thomas los havía adar per tot setembre primer vinent com apar per contracte fet entre ells en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas.29.

13 oz. a IIII de decembre 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. los quals me donà contants a la caxa. en cartes: 36 Ítem. 10 tt. 26 311 . 0 tt. 15 oz. 26 oz. 3 g. 9 g. a XIIII de juny 1473 tres oz. los quals me donà comptants a la caxa. 35 tt. en cartes: 79 Ítem. a XXII de març 1474 per ell me promises Thomas de Miquel 13 tt. 5 oz. 4 Suma oz. 5 oz. en cartes: 36 Ítem. en cartes: 64 Ítem. 24 oz. 10 Suma oz. 2 oz. a VIII de maig 1473 donà per mi a Cola la Matina XV tt. a X de octubre 1472 per me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 8 tt. 15 oz. 10 ______________________________________________________ És li degut per egualament del present comte 35 oz. les quals per ell donà Thomas de Miquel a Cola la Matina lo qual Cola les me portà comptants a la caxa. 0 tt. 7 tt. XV g. a XXVIII de noembre 1473 per ell me promises Thomas de Miquel en son comte. 0 tt. 0 tt. a XX del dit donà per mi a Cola la Matina V tt. en cartes: 22 oz.c. a XVI de noembre 1473 per ell me promises Thomas de Miquel en son comte. 4 tt. 3 oz. XXVIIII Ihesus És li degut. en cartes: 22 Ítem. a XXVI de maig 1474 donà per mans de Cola la Matina: 117 oz. 0 tt. en cartes: 9 Ítem. en cartes: 106 Ítem. lo qual los donà per mi Andreu de Vera. los quals me portà contants. 0 tt. a XXVIII de decembre 1473 donà per mi a Cola la Matina VIIII tt. de la qual cantitat ne faç deutor al dit Pere Joani en altre comte corrent avant. en cartes: 81 ________________________________________________________ És li degut. en cartes: 79 Ítem.

en cartes: 22 oz. sis tt. 6 312 . 3 oz. deu a II de maig 1472 una oz.. 1 tt. en cartes: 22 _________________________________________________________ Johan lo Gusbano de Saragoça deu. 3 oz. 10 oz. çabater de Saragoça. 4 oz. la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel al qual Thomas los havía adar per tot noembre primer vinent com apar per contracte fet entre ells en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas. X g. 18 tt. 0 tt. 0 g. jueu de Saragoça. 9 g. los havía adar per tot octubre primer vinent com apar per contracte firmat entre ells en poder de notari Berthomeu de Palerm en comte del dit Thomas. en cartes: 62 oz.Ihesus c.la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel.30 Maraynni Muyr. XXI tt. 15 oz. 4 tt. 19 tt. a II de maig 1472. les quals sobre ell me asesionà Thomas de Miquel lo qual Thomas les havía a rebre per tot octubre primer vinent com apar per contracte fet entre ells en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas. la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel lo qual Thomas los havía aver per tot setembre primer vinent com apar per contracte fet entre ells en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Thomas. 15 tt. en cartes: 22 _________________________________________________________ Luis Curchulla de Saragoça deu a II de maig 1472 . 21 Suma oz. 10 _________________________________________________________ Mestre Anthoni Campanaro. en cartes: 22 Ítem. lo faç deutor de VIIII tt. per intereses de píchols a bona moneda a comte de avanços. al qual Thomas. deu a II de maig 1472 XVIII oz.

13 g. en cartes: 64 Ítem. 19 tt. a VIII de abril 1474 me donà per mans de Cola oz. 15 Suma oz. 4 tt. 0 tt.Ihesus c. 0 tt. 3 oz. dix jorn me dix per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. 0 tt. 9 oz. en cartes: 30 oz. a XXIIII del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a IIII de decembre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 1479 c. 10 oz. 2 Suma oz. 1 tt.2: Mestre Anthoni Canpanaro çabater deu per resta de son compte segons appar en libre primer. en cartes: 50 Ítem. en cartes: 50 oz. per la resta del present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. a IIII de jener 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XVI del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet. 5 oz. les quals diu lo dit Nicola que li donà Thomas de Miquel en comte del dit Cola. en cartes: 50 Ítem. 2 oz. dit jorn per ell lo banch d’en Pere Marquet. 12 313 . en cartes: 50 Ítem. en cartes: 79 Ítem. a XI de març 1473 per mi donà a Cola la Matina en son comte. en cartes: 50 Ítem. en cartes: 50 Ítem. II a. a XI de febrer 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 12 oz. 1 tt. 0 tt. en cartes: 47 Ítem. 2 És li degut. en cartes: 41 oz. 10 _____________________________________________________________ És li degut. en cartes: 227 oz. en cartes: 36 Ítem. a XXV de decembre (1472) per ell me portà comptants mercader Nicola la Matina a la caxa.XXX És li degut. en cartes: 69 Ítem. 0 tt. a VIII de maig 1473 per ell me portà contants Cola la Matina a la caxa. 0 tt. 6 _____________________________________________________ És li degut que per mi féu bones a mestre Nicola la Matina tres oz. 0 g. 3 oz. a XIIII de juny 1473 donà per mi a Cola la Matina lo qual los me donà contants a la caxa. 1 27 Lib. 15 oz. 15 oz. a V de maig 1474 me donà per mans de Cola la Matina comptans a la caxa: 117 Ítem.

la Matina comptants a la caxa: 145 Suma oz. 4 tt. 1 314 . 15 oz.

6 tt. 3 tt.Ihesus c. 23 tt. 18 oz. 26 g. 13 tt. 6 _____________________________________________________ Johan Matheu de Amxito de Mineu deu a XIII oz. la qual cantitat sobre ell me asesionà Thomas de Miquel en son comte. 20 oz. 22 g. 25 tt. en cartes: 32 Ítem. dit jorn li doní comptants de la caxa. 15 tt. en cartes: 32 oz. dit jorn me promises Pere Roig en son comte. en cartes: 22 ____________________________________________ Masi de Parissi abitant en Mineu deu a XIIII de maig 1472 me promises per Joan Mathe de Amxito en son comte: 31 Ítem. en cartes: 2 Ítem. en cartes: 32 Ítem. la qual cantitat rebé per mi a Mineu de Masi de Fayna en son comte. 10 oz. 11 tt. 15 Suma oz. 9 315 . 13 tt. 10 oz. 22 tt. 61 tt. dit jorn lo faç deutor de 11 oz. VIIII tt. 31 Jacobo Sorigo a II de maig 1472 13 oz. 10 g. 9 oz. en cartes: 225 oz. a XII de juny 1472 rebé per mi de Masi de Fayna a Mineu en son comte. la qual cantitat me promises per quant de aquella era deutor a la eretat del senyor mossèn Bastida quondam a comte de la eretat.

en cartes: 228 oz. 18 oz. abitant en Mineu deu per resta de un compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer.2: Masi da Parisi. 9 oz. 13 tt. per resta del present comte de la qual l·on faç deutor en libre segon. a XXVII del dit li faç bones 55 oz. 13 oz. 55 tt. 15 Suma oz. en cartes: 47 Ítem. a XVII de abril 1473 per ell me féu bons Joan Riumanyio en son comte. 1479 c. 1 oz. II a. 13 316 . 1 tt.XXXI És li degut. dela qual cantitat li era deutor lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. en cartes: 45 Ítem. en cartes: 31 Ítem. a XXIII de abril 1474 me donà contants a la caxa: 117 Ítem. quondam a comte de la eretat. 61 tt. a XXI de octubre 1474 me donà contants a la caxa: 129 oz. 6 ___________________________________________ És lidegut. 5 oz. 5 tt. la qual la havía rebuda a Mineu de Joan Matheu de Amxito a comte a la caxa. 13 tt. a XV de octubre 1472 per mi donà a Joan Bayona en son comte. 1 tt. en cartes: 31 oz. a XIII de maig 1472 per ell me promises Masi de Parissi en son comte. 3 tt. 5 28 Lib. 5 oz. a XV de decembre 1472 per ell me donà contants Andreu de Vera una oz. en cartes: 35 _________________________________________ És li degut.Ihesus c. en cartes: 51 Ítem.

tt. en cartes: 36 Ítema XVIII de jener 1473 lo faç deutor de VI oz. 4 tt. 0 tt. 0 g. a XVII de abril 1473 lo faç deutor de 7 oz. en cartes: 96 Ítem. quondam a comte de la eretat. 7 tt. 20 Suma oz. a XVIII de decembre 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. dit jorn lo faç deutor de IIII oz. lo faç deutor de XVIIII tt. 19 g. 6 oz. la qual cantitat me féu bona per madona Bellina de Pachs. e són per 48 peses delli napolita per mi vené a comte de compra. XV dient que aquells havía fetes bones per mi a PereRoig e no li. 20 tt. 20 tt. 4 tt. en cartes: 77 Ítem. 14 oz. 15 oz. XVIIII tt. en cartes: 98 oz. en cartes: 101 oz. 1 oz. a XXIII de maig 1473 lo faç deutor de XIIII oz. la qual cantitat dit Masi devia a la bona ànima del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. per lo preu de dos resenes comprà de la colona del navili de Joan de Nava a comte de la colona. e són per la valor de 13 ££ 16 ss. 14 oz. com se mostra en son libre e per tant ne faç creedora la eretat en son comte. cinch g. 15 oz. en cartes: 32 Ítem. 20 317 . e aço per quant al encontre lo havía fet creedor de IIII oz. 24 g. 84 tt. 10 g. 20 oz. a comte del dit Pere. 5 ___________________________________________ Mossèn Masi de Fayna de Mineu deu vint oz. 3 oz. en cartes: 18 Ítem. . dit jorn lo faç deutor de 5 oz. XV g. en cartes: 43 Ítem. 1 tt. 19 g. 24 tt. les quals ja en los dies passat per mi li donà Pere Sent Joan en son comte. 28 g.Ihesus c. en cartes: 35 Ítem. en cartes: 73 Ítem. les quals me promises per Guanyo e Jusep de Cathània a comte de Pere Çabater. 10 moneda valenciana de la qual cantitat se mostra deutor en lo libre del senyor mossèn Joan Çabastida.n féu bones sino IIII oz. a XI de març 1473 li pos en comte 3 oz. 5 tt. 5 Suma oz. XVIIII tt. XV g. XIIII tt. XV g. en cartes: 14 Ítem. e axí restem los dits XVIIII tt. 10 oz. la qual cantitat me féu bona per Masi de Fayna en son comte. sit jorn lo faç deutor de IIII oz.32 Pere Roig deu a XV de setembre 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte.

0 tt. en cartes: 73 Ítem. en cartes: 73 Ítem. de la qual cantitat era cobrador del senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte de la eretat. per despesses féu en la vinya de Saragosa en lany VI ª ind. 13 g. lo faç creedor dit jorn de 16 tt. 16 g. 5 oz. 2 tt.m feya Maymó: 94 318 oz. en cartes: 94 Ítem. 7 oz. li fas bons 6 oz. en cartes: 101 Ítem. e foren per despessa féu ab un moso quatre mesos tant en Palerm com en Valentia quant lo tramisés lo senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. nou tt. a XVIIII de jener 1474 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 1 oz. 29 oz. 4 tt. 10 g.Ihesus c. en cartes: 73 Ítem. lo senyor mossèn Joan Çabastida rebé per ell de Paulo de la Cavaleria a comte de la eretat. a XX de octubre 1472 paguà per port del monument en son comte. 19 g. 0 tt. 7 oz. 20 oz. li fas bons que despès en la qüestió que. la qual cantitat per mi a despès en moltes coses fins la present jornada a comte de averies. a XXIII de maig 1473 li fas bones 20 oz. 14 g. dit jorn me donà contants a la caxa. 10 oz. en cartes: 73 Ítem. li fas bons II oz. dit jorn li fas bons 15 oz. 6 oz. 0 tt. 1 tt. per aquelles 20 oz. los quals paguà als capellans qui dieu la misa sobre la sepoltura del senyor mossèn Joan Çabastida per III mesos ço és juny a octubre e noembre 1472 a comte de la eretat. en cartes: 34 Ítem. 15 tt. a comte de despesa. 6 tt. 19 tt. dit jorn li faç bons 1 oz. 9 g. dit jorn li fas bons 1 oz. 28 tt. 1 g. dit jorn li fas bons 25 tt. a XIIII de maig 1472 per ell me promises Massi de Parissi en son comte. la qual cantitat diu haver despessa per la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. 11 g. 6 oz. dit jorn li fas bons IIII oz. 4 tt. 6 tt. 29 tt. 28 g. 18 ½ oz. en cartes: 80 Ítem. 26 g. en cartes: 40 Ítem. en cartes: 31 Ítem. 5 g. 1 tt. 7 g. XIIII tt. en cartes: 98 Ítem. 11 oz. dit jorn li fas bons sis oz. a XXX del dit li fas bons per Ganyo Cathània en son comte. en cartes: 17 Ítem. 5 oz. XVIII ½ per despeses ha fetes per mi en diverses voltes a comte de averies. 1 tt. 5 oz. en cartes. 1 tt. e foren per lo preu de 19 salmas forment lo senyor mossèn Joan Çabastida li havía comprat arahó11 tt. 7 g. 7 g. en cartes: 79 Ítem. 25 oz. salma a comte de la eretat. 6 tt. V g. 7 tt. 12 oz. 73 Ítem. 20 . los quals paguà per algunes coses me tramisés de Saragosa a comte de averies: 44 Ítem. 1 tt. 4 g.XXXII És li degut.

20 oz. 24 g. 5 tt. en cartes: 329 oz.3: Mossèn Masi de Fayna de Mineu deu per resta e mudament de son compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. 19 g. en cartes: 101 oz. en cartes: 32 Ítem. 3 g. 1 tt. 3 oz. a XIIII de maig 1472 donà per mi a Massi de Parissi en son comte. 10 Suma oz. 4 tt. 20 tt. 15 oz. en cartes: 32 29 oz. 1479 c. 22 g. per resta del present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. a XXIII de maig 1473 per ell me féu bons Pere Roig en son comte.Ítem. 18 oz. en cartes: 31 Ítem. 28 g. li fas bons que despès per mi a comte de averies: 94 Ítem. II a. en cartes: 31 Ítem. 11 tt. 3 tt. 0 tt. 20X Lib. a XII de juny 1472 donà per mi a Massi de Parissi en son comte. 84 tt. 0 tt. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 5 _____________________________________________ És li degut. 19 ½ Suma oz. 20 319 .

1 tt. 16 oz. 1 tt. a XVI del dit rebuts comptants del banch d’en Pere Marquet e company per mans de Andreu de Vera a comte del dit banch. 20 oz. a VIII de octubre 1472 rebuts contants d’en Joan Maymó per mans d’en Berthomeu Sanxo en son comte. e foren per la universitat de Agosta en son comte. per mans de Masi de Parissi 12 oz. 29 g.33 Ihesus Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. 80 oz. 21 g. 10 oz. a XVII de maig 1472 rebuts comptants d’en Berthomeu Sanxo en son comte. a V del dit rebuts comptants de Felipo Viperano. en cartes: 43 Ítem. baró de la Favarota. 2 tt. 113 tt. 20 oz. 20 g. en cartes: 21 Ítem. a V del dit rebuts comptants de Joan de Cathània e Petro Retundo en lur comte. 26 g. en cartes: 20 Ítem. 18 320 . 19 g. a XI del dit rebuts comptants del banch d’en Pere Marquet e company per mans de Andreu de Vera. en cartes: 27 Ítem. 3 tt. en cartes: 37 Ítem. en cartes: 37 Ítem. 293 tt. lo primer de juny 1472 rebuts comptants de mestre Jaume Ferrer en son comte. 10 oz. 2 oz. 10 oz. a IIII de agost 1472 rebuts contants de mestre Jaume Ferrer en son comte. a XV de setembre 1472 rebuts contants de la universitat de Agosta en son comte. 10 oz. en cartes: 14 Ítem. en cartes: 5 Ítem. a XVIII del dit rebuts comtants de Cola Spinni e foren per la universitat de Agosta en son comte. 8 Suma oz. en cartes: 36 oz.c. en cartes: 2 Ítem. al primer de juliol 1472 rebuts comptants de Cola Spinni per mans de Andreu deVera III oz. en cartes: 37 Ítem. a XXX del dit rebuts comptants de Jacopo la Moneca en son comte. 10 oz. 12 oz. les quals lo dit baró devia a la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. en cartes: 37 Ítem. 3 oz. en cartes: 14 Ítem.

dit jorn paguí per mig quintar de mel comprí a la despessa: 15 Ítem. 0 tt. 3 oz. 5 g. 5 g. 12 oz. a XV del dit paguí a hun correu a comte de la eretat.Ihesus c. 15 oz. a II del dit paguí contants per polls comprí a comte de despessa. dit jorn doní contants a don Matheu Chapatza e foren per Jacobo la Moneca en son comte. a II de juliol1472 paguí per hous e peix a la despessa: 15 Ítem. 0 tt. 10 oz. 1 oz. a XXVIIII del dit doní contants a Masi Palaxino: 37 Ítem. dit jorn paguí a comte de averies. 10 . en cartes: 40 Ítem. 1 oz. 15 ½ oz. 0 tt. 3 oz. 0 tt. 0 tt. 28 g. en cartes: 21 Ítem. 12 oz. en cartes: 10 Ítem. los quals paguí contants per lo cost de hun libre a comte de averies. 6 oz. 2 oz. en cartes: 21 Ítem. 0 tt. a XVI del dit paguí per una corda a comte de averies. 0 tt. a VIII de juny 1472 pagats al Navarro a comte de averies. en cartes: 10 Ítem. en cartes: 40 Ítem. a IIII del dit doní contants a Pere Roig a comte de la eretat. en cartes:15 Ítem. en cartes: 37 Ítem. 0 tt. 1 tt. a XIIII del dit paguí a comte de averies. 0 tt. 6 tt. 0 tt. 1 oz. 5 tt. en cartes: 27 Ítem. dit jorn doní a Petro Pantano e foren per Jacobo la Moneta en son comte. a XI del dit paguí a comte de averies. dit jorn doní contants a Jacobo la Moneca en dues partides en son comte. en cartes: 21 Ítem. en cartes: 10 Ítem. al primer de agost 1472 doní contants a notari Matheu de la Mota a comte de la eretat. 0 tt. en cartes: 21 Ítem. en cartes: 10 Ítem. 0 tt. 12 g. 0 tt. 5 oz. 0 tt. 1 tt. 10 oz. dit jorn doní contants a hun mestre d'axa per Jacobo la Moneca en son comte. 18 oz. a XXX del dit doní contants a notari Matheu de la Mota a comte de la eretat. XXXIII És li degut. dit jorn doní contants a Masi Palaxino en son comte: 37 Ítem. en cartes: 10 Ítem. en cartes: 15 321 oz. dit jorn doní a Muni Lluquisi e foren per Jacobo la Moneca en son comte. a XXIII del dit paguí per lo preu de 6 bótes e ½ de vi a comte de la despessa. en cartes: 10 Ítem. en cartes: 15 Ítem. 6 oz. 0 tt. dit jorn paguí contants. a VIII del dit doní contants a Masi Palaxino. 0 tt. 0 tt. en cartes: 15 Ítem. 2 oz. 24 oz. en cartes: 21 Ítem. a XV del dit paguí contants per lo cost de 6 bótes de vi a comte de despessa. a XV de maig 1472 deu tt. en cartes: 15 Ítem. 10 oz. 2 ½ oz. 7 g. 15 oz. 10 oz. a X del dit paguí contants. en cartes: 27 Ítem. 12 oz. 12 oz.

en cartes: 45 Ítem. en cartes: 15 Ítem. 13 oz. 3 g. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 0 tt. en cartes: 15 Ítem. dit jorn paguí contants. 0 tt. 293 tt. 1 tt. 10 oz. 20 oz. 10 oz. a XV del dit doní contants a Joan Riumanyo en son comte. 23 g. 5 oz. 0 tt. en cartes: 45 Ítem. en cartes: 24 Ítem. a XVI del dit paguí contants a comte de despessa. 6 oz. 18 322 . a XVIII del dit doní contants a Johan Riumanyo en son comte. 1 oz. a XXVII del dit doní contants a don Matheu Chaptaza en son comte. 10 g. 6 oz.Ítem. en cartes: 15 Ítem. 29 g. 11 g. a XXVI del dit paguí contants. 238 tt. 1 tt. 9 oz. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 47 oz. al primer de setembre 1472 paguí contants. 19 Suma oz. a X de octubre 1472 paguí comptants a comte de averies. 0 tt. dit jorn doní comptants a Johan Serra en son comte. 2 g. en cartes: 46 Ítem. 0 tt. en cartes: 10 Ítem.

6 oz. en cartes: 14 Ítem. 4 Suma oz. en cartes: 77 Ítem. 1 oz. 0 tt. en cartes: 35 Ítem. 10 oz. 0 tt. 18 oz. 10 g.c. en cartes: 5 Ítem. 10 oz. 10 oz. dit jorn lo faç deutor de 3 oz. en cartes: 79 Ítem. en cartes: 71 oz. en cartes: 32 Ítem. 17 _________________________________________________ Despessa feta en lo moniment en lo qual se a metre lo cos del seyor mossèn Joan Çabastida deu a IIII de juny 1472 qui doní al mestre quil llavora e per mi Joan Bayona en son comte. dit jorn per pòliça mia li fiu donar al banch d’en Pere Marquet e company 3 oz. les quals ja ha molts dies per mi li donà lo banch d’en Pere Marquet e company e per quant ne ja pasat comte ab lo dit banch ne faç creedora la caxa. 5 oz. 10 g. 0 tt. pagats per fer portar lo dit moniment en casa e per mi Pere Roig en son comte.34 Ihesus Jaume Berga deu a XXVI de maig 1472 . 3 tt. 5 oz. 0 tt. a XXIII de agost 1473 per ell paguí a Cola la Matina 4 tt. 0 tt. 4 g. 7 g. a IIII de decembre 1472 me promes per Joan Bayona una oz. 2 tt. 10 g. a XXVIII del dit pos en comte 3 oz. en son comte. 2 g. en cartes: 14 Ítem. a XXI de juny 1473 per pòliça mia fiu donar a sa muller al banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 47 Ítem. a XV de octubre 1472 pos en comte 2 oz. 3 oz. 28 tt. 16 oz. 3 tt. en cartes: 6 Ítem. 6 . en cartes: 71 Ítem. 25 tt. en cartes: 35 Ítem. a XX del dit pos en comte V tt. a VIII del dit paguí a hun hom qui anà per sercar marbre e per mi Joan Bayona en son comte. dit jorn paguí a mestre Anthoni pica pedrer per aiudar al mestre qui llavora e per mi Joan Bayona en son comte:14 Ítem. 0 tt. e dix fon a compliment de una sclava li havía venuda a comte del dit Bayona. al primer de decembre 1472 doní Juliano de Grimaldo pica323 oz. 18 g. a X de noembre 1472 doní a Juliano de Grimaldo picapeder de la caxa. 28 g. la qual cantitat e pagat tant al mestre quil llavora quant per comprar algunes coses nesesaries per lo dit moniment e per mi Joan Bayona en son comte. 7 tt. per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. dix són per una pesa de lli de la caxa. 25 g. 12 oz. per lo cost de la cuberta del dit moniment la qual Guillermo Aiutamecristo en Palerm a comprat en son comte.

en cartes: 6 Ítem. en cartes: 121 oz. 49 tt. 6 324 . a XI de març 1473 paguí al mestre qui lavorava lo moniment e per mi Cola la Matina. 6 Suma oz.pedrer de la caxa. a XVIII de jener 1473 per lo cost de la lavoradura de la cu berta del moniment feta en Palerm e per mi Guillermo Aiutamecristo en son compte. 1 oz. en cartes: 69 Ítem. en cartes: 47 Ítem. 27 oz. a XXIII de maig 1473 per lo cost de quatr leons de mabre comprats de Francisco Ferrer e per mi lo pagà PereRoig en son compte. en cartes: 108 Ítem. 5 tt. 3 tt. e són per lo cost dela cuberta del dit moniment ab una altra taula de marbre la qual a de servir per lo altar de la capella la qual cuberta e taula per comisión nà a fet lavorar Guillermo Aiutamecristo en Palerm la qual costa segons comte trameses per lo dit Guillermo en son comte. g. 6 oz. 30 tt. pagats per nòlit de VIII caxes plenes de marbre vengudes de Mesina fins a Saragosa e per descarreguar e per port de aquelles al piscopat a comte de Andreu de Vera. 0 tt. en cartes: 63 Ítem. a IIII de juliol 1474 pos en comte 30 oz. 0 tt. 18 oz. 13 tt. 6 g. a XI de juliol 1474 pos en comte 17 tt. 17 g. 13 oz.

les quals són per lo servici an fet en casa lo dit Berga e familiares tant vivint lo senyor mossèn Joan Çabastida quant aprés la mort sua a comte de averies. en cartes: 124 Ítem. per resta del present comte 48 oz. a XXVIIII de setembre 1474 . 6 oz. 6 325 . de la qual cantitat ne faç deutor un comte de despessa feta en la hobra de la capella en cartes: 138 oz. 17 Suma oz. 12 oz. 0 tt. 19 g. 1 g. 6 g. los quals cobri de mestre Juliano de Grimaldo los quals li havía donats per fer cantons e no los féu a la caxa. en cartes: 104 _____________________________________________ És li degut.XXXIIII Ihesus És li degut que li fas bones deset oz.c. 49 tt. XII tt. 19 tt. 48 tt.

15 oz.35 Ihesus Johan Bayona deu a XVIIII de juny 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 10 tt. 1 tt. en cartes:101 oz. 12 oz. 7 Suma oz. a IIII de decembre 1472 lo faç deutor de 4 oz. 2 Suma oz. en cartes: 43 Ítem. 36 tt. e la una era de mossèn Francí Carbó e la altra de mossèn Luis Lull en son comte. dit jorn lo faç deutor de 1 oz. 10 326 . 15 tt. 28 tt. 4 tt. en cartes: 31 Ítem. 20 g. 6 tt. 15 oz. e són per la meytat de una sclava fon venuda a.c. en cartes: 36 Ítem. dit jorn per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 20 g. en cartes: 49 oz. en cartes: 5 Ítem. a XV de octubre 1472 rebé per mi de Jacobo Sorigo en son comte. 14 ___________________________________________________ Pere Sent Joan deu a XXVII de agost 1472 me prometes per Jaume Ossello en son comte. 2 g. 3 oz. 13 tt.n Jaume Berga la qual se ague de Munt de Barques per lo preu de dues sportades Perucha de Brameu havía càrech de traure. lo faç deutor de tres oz. 28 oz. la qual cantitat Pere Roig li donà lo qual Pere la havía rebut per mi de madona Bellina de Pachs en son comte. les quals són per lo comte e suma partada de la qual lo faç creedor dient que per ell los me dix lo banch d’en Pere Marquet la qual no devia entrar en son comte sino en comte d’en Pere Roig e per tant ne faç creedor lo dit Pere en son comte. en cartes: 26 Ítem.

3 oz. 15 oz. la qual cantitat per mi donà a Jaume Berga a comte de despessa.XXXV Ihesus És li degut per resta e mudament de hun altre comte tengut atràs. a IIII de decembre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 3 tt. en cartes: 36 Ítem. a X de juny 1472 pagà per mi per certs guarnimentes de carros a comte de averies. lo faç creedor de IIII oz. a XV del dit pagàper mi en fer venemar la vinya de Saragoça e a hun hom quem la guarda e per adobar les bótes e metre lo vi en aquelles fetes les dites despesse fins a VIII del present a comte de despesses. 22 g. 15 tt. 10 g. 6 g. a XVIII de setembre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 26 g. 36 tt. en cartes: 36 Ítem. 13 oz. a XI de març 1473 lo faç creedor de 3 oz. 20 g. les quals ja en los dies passats per mi donà a Pere Roig en son comte. 5 oz. en cartes: 50 Ítem. 1 tt. 3 tt. 23 oz. 0 tt. dit jorn me tramisés de Sargoça certes medesines e altres coses que costaren a comte de averies. 13 oz. 2 Suma oz. en cartes: 10 Ítem. 0 tt. 1 oz. 18 oz. en cartes: 34 Ítem. 18 oz. 5 g. en cartes:17 Ítem.c. 4 oz. en cartes: 12 Ítem. dit jorn pagà per soterrar una testa e per batejar V testes e correduries de uva a comte de la colona. 28 g. 3 tt. en cartes: 44 Ítem. 0 tt. 20 g. en cartes:18 Ítem. de la qual cantitat per error de comte ne havía fet creedor Pere Çabater e aprés e 327 oz. dit jorn pagà per mi al mestre qui lavora lo moniment e per comprar algunes coses nesesaries per aquella comte de la despessa. 5 g. dit jorn li faç bons 1 oz. en cartes: 40 Ítem. 14 ½ oz. dit jorn pagà per mi al capellà qui diri la misa sobre la sepoltura del senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte de la eretat. dit jorn per ell me promises en Jaume Berga en son comte. dit jorn per cordes e far adobar les albardes dels muls a comte de averies. 26 tt. 0 tt. en cartes: 10 Ítem. 3 oz. en cartes: 32 Ítem. 14 __________________________________________________ És li degut. a X de octubre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 2 tt. en cartes: 34 oz. en cartes: 14 Ítem. 3 .

10 328 . en cartes: 93 oz. 4 Suma oz.adobada la partida e lo dit [Çabater] l·on faç deutor en son comte.

10 tt. en cartes: 35 Ítem. 18 tt. dit jorn me dix per mossèn Joan de Bonaiuto a comte de la colona del navili de Joan de Nava. 10 oz.36 Ihesus Banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça deu a XXIII de juny 1472 me dix per Pere Cabater en son comte. 25 oz. 10 oz. dit jorn me dix per Thomeu Marsiano. 20 oz. 12 oz. 29 g. dit jorn me dix per don Joan de Mule en son comte. 10 oz. 50 oz. a VIII de juliol 1472 me dix per Joan de Cathània e Petro Retundo en lur comte. en cartes: 14 Ítem. en cartes: 18 Ítem. en cartes: 37 Ítem. a XVII del dit me dix per en Barthomeu Sanxo en son comte. a II de setembre 1472 me dix per Joan de Monblanch e foren per madona Felipa de Grandi en son comte. dit jorn me dix per Joan de Càtania e company. 21 . 15 oz. dit jorn me dix per Pere Sent Joan en son comte. en cartes: 42 Ítem. en cartes: 26 Ítem. dit jorn me dix per Thomeu Culluruni e company. 4 oz. en cartes: 37 Ítem. en cartes: 26 Ítem. en cartes: 20 Ítem. a XVIII del dit me dix per Thomeu Culluruni e company. 4 oz. en cartes: 190 Ítem. 11 oz. en cartes: 7 Ítem. 10 oz. 3 tt. en cartes: 7 Ítem. 1 oz. 32 oz. dit jorn me dix per Jaume Ossello en son comte. en cartes: 7 Ítem. en cartes: 37 Ítem. 12 tt. dit jorn me dix per Pere Cabater en son comte. en cartes: 43 Ítem. en cartes: 42 Ítem. 10 oz. 2 oz. en cartes: 14 Ítem. 8 g. a XXVIII del dit me dix per Pere Cabater en son comte. en cartes: 42 Ítem. 34 tt. a III del dit me dix per Pere Cabater en son comte. dit jorn me dix per en Jaume Ossello en son comte. en cartes: 28 Ítem. en cartes: 19 Ítem. 3 oz. en cartes: 19 Ítem. 9 g. dit jorn me dix per mossèn Joan de Bonaiuto a comte de la colona del navili de Joan de Nava.c. 2 oz. a XVIII del dit me dix per en Berthomeu Sanxo. 3 oz. 0 tt. 10 oz. a III de agost 1472 me dix per mestre Jaume Ferrer en son comte. a XVII del dit me dix per Thomeu Marsiano en son comte. dit jorn me dix per mossèn Joan de Bonaiuto a comte de la colona del navili de Joan de Nava. 10 oz. a V del dit me dix per don Joan de Mule en son comte. 2 tt. en cartes: 19 Ítem. al primer de octubre 1472 me dix per don Joan de Mule en son comte. 18 oz. dit jorn me dix per Andreu de Vera. en cartes: 18 Ítem. a XXVII del dit me dix per Pere Cabater en son comte. 15 g. 24 oz. en cartes: 18 Ítem. 10 oz. dit jorn me dix per mestre Jaume Ferrer. en cartes: 42 329 oz. 2 oz. en cartes: 19 Ítem. dit jorn me dix per don Joan de Mule. en cartes: 37 Ítem. 12 oz.

536 tt. a IIII de decembre 1472 me dix per Galserau Ferrer e foren per Joan Capotorto en son comte. 6 ½ 30 zesena= cesena= parte di carico di una nave 330 . dit jorn me dix per Masi lo Petzuto en son comte. 3 oz. 10 oz. dit jorn lo faç deutor de 11 oz. 2 oz. 15 ½ Suma oz. en cartes: 46 Ítem. en cartes: 19 Ítem. en cartes: 29 Ítem. dit jorn me dix per mestre Masi lo Petzuto.Ítem. 28 g. 20 oz. 20 tt. 11 tt. 8 oz. 13 oz. 27 g. en cartes: 29 Ítem. en cartes: 18 Ítem. a XXXI del dit me dix per Pere Cabater en son comte. 4 oz. 28 g. 2 oz. a XV del dit me dix per en Joan Maymó en son comte. en cartes: 30 Ítem. en cartes: 43 Ítem. en cartes: 37 Ítem. 0 tt. per resta e agualamentdel present comte la qual mut avant en hun altre comte. dit jorn me dix per Johan Bayona en son comte. en cartes: 50 oz. en cartes: 35 Ítem. les quals ja a XXIIII de noembre me dix per Galserau de Calatagiro e foren per una zesena30 la qual me tocava de part a comte de la colona del navili de Joan de Nava. 147 tt. 13 oz. a X del dit me dix per Joan de Cathània e company. 15 tt. dit jorn me dix per Macaynni Mayr en son comte.

23 oz.c. en cartes: 32 Ítem. 7 tt. a XV del dit per mi a Pere Roig en son comte. dit jorn per mi a Gispert Gual a comte de la colona del navili de Joan de Nava. a XXVII del dit per mi a Joan de Torralba en son comte: 11 Ítem. a VIII de juliol 1472 per mi dix Andreu de Vera en son comte. 27 g. en cartes: 6 Ítem. a XXII del dit per mi a Nicolau de Avinyo 7 oz. a XV del dit per mi a Joan Bayona en son comte: 35 Ítem. 24 oz. 7 tt. en cartes: 33 Ítem. 6 tt. en cartes: 28 Ítem. en cartes:48 Ítem. 1 oz. entre les quals ni ach IIII oz. en cartes: 11 Ítem. a XXVIII del dit per mi a Guerau de Vallseca en son comte. 20 oz. a XI de setembre 1472 per mi a Cola la Matina en son comte. 2 oz. 14 g. la qual cantitat ja los jorns pasats per mi dix a mestre Nicola la Maina en son comte. en cartes: 41 Ítem. a XXI del dit per mi a mossèn Guillem de Sent Climent e foren per lo senyor conte de Prades e de Cardona en son comte. de bona moneda e foren per en Pere Marquet en son comte. 1 oz. 20 oz. en cartes: 42 Ítem. 1 oz. 10 tt. a II de noembre 1472 per mi a Cola la Matina en son comte. a XXI de juny 1472 per mi a Benedicto de Marino a comte de averies. 315 oz. a XXX del dit per mi a. 9 oz.XXXVI Ihesus És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs en cartes: 5 Ítem.n Jaume Berga a comte de despessa. 27 g.n Jaume Berga a comte de despessa: 12 Ítem. a IIII de decembre 1472 lo faç creedor de 70 oz. en cartes: 13 Ítem. 23 tt. a XIII del dit li fiu bons per Guillermo Aiutamechristo en son comte. 6 ½ 331 . en cartes: 10 Ítem. 12 oz. en cartes: 41 Ítem. a XVI del dit me trameses comptants per mans de Andreu de Vera a comte a la caxa. dit jorn per mi a Cola la Matina en son comte. en cartes: 41 Ítem. 536 tt. en cartes: 41 oz. 1tt. en cartes: 18 Ítem. 5 oz. 2 g. a XVI del dit per mi a Jaume Berga a comte de despessa: 12 Ítem. 5 oz. 2 oz. a X de octubre per mi a Joan de Tarragona fon per Joan de Torralba en son comte. en cartes: 12 Ítem. 4 oz. 20 oz. 0 tt. 1 ½ Suma oz. 70 oz. 1 oz. dit jorn per mi a. 13 g. 6 oz.

en cartes: 33 Ítem. dit jorn doní comptants de la caxa. de la qual cantitat de present a de donar VII oz. 12 oz. e la resta per tot agost primer vinent a comte de la eretat. e són per l'any V ind a comte de la eretat. a XVI del dit li doní comptants de la caxa. 14 332 . quondam. 0 tt. 15 oz. 8 oz. 9 Suma oz. 0 tt. en cartes: 33 Ítem.37 Ihesus Universitat de Agosta deu a XXVII (27) de decembre 1472 VIIII oz. en cartes: 79 oz. 2 tt. e dix foren per lo cost de hun guatge a comte del dit Andreu. 70 _________________________________________________ Thomeu Cullurumi e Pino Xaquella deuen a XXVII de agost 1472 los vení dues testes negres a comte de la colona. en cartes: 33 Item a XXVIII del dit li doní comptants de la caxa. la qual cantitat la dita Universitat fa de pensió cascun any als ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. 0 tt. a XV de maig 1473 li tramís contants per mans de don Matheu Chapatza de la caxa. en cartes:18 oz. 15 oz. en cartes: 51 _____________________________________________________ Johan de Cathània e Petro Retundo de Saragoça deuen a V de juliol 1472 los vení una caldera per preu de X oz. en cartes: 28 Ítem. 0 tt. 1 oz.c. en cartes: 27 _____________________________________________________ Masi Palaxino deu a VIII de juliol 1472 per ell promís Andreu deVera VIII tt. 10 oz.

a XVIII de agost 1472 per ella donà Cola Spinni contants a la caxa. 2 tt. en cartes: 33 Ítem. a XXIII de octubre 1472 me donà contants a la caxa: 47 Ítem. en cartes: 36 oz. 10 oz.XXXVII Ihesus És li degut. en cartes: 40 oz. 10 oz. 3 Suma oz. 10 oz. 20 Suma oz. en cartes: 33 Ítem. 26 g. 10 _______________________________________________ És li degut. 0 tt. e són per pagà dels castells en los quals pasqueren los porchs a comte de la eretat.c. 0 tt. 2 oz. 2 oz. 10 oz. 9 g. en cartes: 36 Ítem. 10 Suma oz. a VIII del dit per ells me dix lo banch d. 10 oz. en cartes: 36 Ítem. 21 g. a V de juliol 1472 donaren de comptants a la caxa. 3 tt. 3 tt. a X de octubre 1472 per ells lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 1 oz. 1 tt. al primer de juliol 1472 tres oz. en cartes: 33 Ítem. 1 tt. a XVIIII de setembre 1472 per ells lo banch d’en Pere Marquet en company en son comte. en cartes: 104 ________________________________________________ És li degut. la qual cantitat és per dampnatge a fet lo meu bestiar en lo terratori de la dita Universitat a comte de la eretat. dit jorn per ells lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en Pere Marquet e company en son comte. dues oz. 2 oz. 20 g. 28 g. 1 tt. vint tarins los quals li fas bons per servici féu en casa a les averies. jorn li faç bons una oz. dit jorn li faç bons 10 tt. 14 333 . en cartes: 40 Ítem. 12 oz. a XXVII de decembre 1472 me donarem comptants a la caxa. 1 g. 9 ________________________________________________ És lo degut. 10 oz. en cartes: 47 oz. en cartes: 36 Ítem. les quals rebí de Cola Spinni per mans de Andreu de Vera comptants de la caxa. en cartes:36 Ítem. 0 tt. a XVIII de setembre 1472 per ells me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XV de setembre 1472 me donà contants a la caxa: 33 Ítem.

dit jorn la faç deutora de XV tt. 0 tt. 0 tt. 13 tt. en cartes: 3 Ítem. 5 la qual cantitat per mi pagà Joan Cabater a mestre Petro Botaro per sera la qual serví al sepellir del dit senyora comte del dit Cabater. en cartes:3 334 oz. la qual cantitat fin bona a Jacobo la Moneca per despesses havía fetes per manament del senyor mossèn Joan Çabastida en la maseria fins per tot decembre prop passat a comte del dit Jacobo. dit jorn li pos en comte 9 tt. en cartes: 3 Ítem. 1 ½ oz. 26 oz. 0 tt. 5 oz. dit jorn li pos en comte II tt. 0 tt. 13 g. pagats al convent del Carme e per mi Joan Cabater en son comte. 16 g. 11g. dit jorn la faç deutora de 18 oz. en cartes:3 Ítem. 2 oz. XIII g. 28 g. 18 tt. 1 ½ e són per lo preu de 22 pesses 7 cannes draps negres comprats per vestir los servidors de casa quant fon mort lo dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. 11 tt. dit jorn li pos en comte 26 tt. 5 tt. 5 oz. en cartes:3 Ítem. 29 g. pagats al convent de Sent Domingo e per mi Joan Cabater en son comte. 16 oz.c. 4 tt. 15 oz. 9 oz. 5. 77 tt. 0 tt. dit jorn li pos en comte 20 tt. foren pagats a mestre Guillem de Modica e mestre Joan Botaro per loguer de bèsties per los sastre vengueren a la Brúcola per cosir les gramalles e altres vestidures e per mi Joan Cabater en son comte. dit jorn li pos en comte V tt. 7 tt. en cartes: 3 Ítem. XXVIIII tt. 20 oz.38 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Johan Çabastida deu a XXX de juliol 1472 XII oz. dit jorn la faç deutora de XVII tt. dit jorn la faç deutora de Voz. 0 tt. en cartes: 3 Ítem. 0 tt. en cartes: 3 Ítem. 17 oz. 0 tt. pagats al convent de Sant Francesch e per mi Joan Cabater en son comte. pagats al convent de Sant Agosti e per mi Joan Cabater en son comte. en cartes: 21 Ítem. en cartes: 21 Ítem. en cartes: 3 Ítem. dit jorn la faç deutora de 77 oz. dit jorn la faç deutora de 4 oz. 16 tt. XXVIII tt. dit jorn per lo cost de hun ròtol de benjuy lo qual serví al soterrar del dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. 13 oz. XIII g. 13 . pagats a IIII capellanis los quals vengueren de Saragoça a la Brúcola per company ar lo cos del dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. la qual cantitat fon pagada als capellans qui foren al soterrar del dit senyor e per mi Joan Cabater en son comte. pagats a mestre Andrea Spetiali e foren per XII ròtols de sera obrada la qual serví al soterrar del dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. 5 oz. en cartes: 3 Ítem. en cartes: 3 Ítem. la qual cantitat fiu bona a Jacopo la Moneca per despesses havía fetes en casa de la Brúcola per manament del senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Jacobo.

en cartes: 3 Ítem. 4 ½ oz. 10 oz. barber. en cartes: 3 Ítem. 10 335 .Ítem. 18 oz. e foren per servicis havía fet en casa vivint lo dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. 0 tt. 26 g. sastre. 15 g. 168 tt. 3 Suma oz. 4 ½ la qual cantitat se despeses en diverses coses comprades la jornada que fou soterat lo dit senyor pagàdes per mans de Joan Cabater en son comte. 3 tt. 0 tt. sulurgia. dit jorn pagà a mestre Masi Abbati Joanni. 296 tt. en cartes: 3 Ítem. e foren per certes cures havía fetes en casa vivint lo dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. 1 tt. dit jorn pagats a mestre Gabriel Dalari. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. dit jorn pagats a mestre Antonio Mojolnio. dit jorn la faç deutora de 3 oz. dit jorn donats a Joan Magarola servidor de casa e per mi Joan Cabater en son comte ne cartes: 3 Ítem. 0 tt. en cartes: 3 Ítem. per costures a fetes en casa tant en fer les gramalles e altres vestitures del dol quant encara per altres costures havía fetes vivint lo dit senyor per mi Joan Cabater en son comte. 24 oz. en cartes: 40 oz. 26 tt. 15 oz. dit jorn pagats a mestre Antonio Chandres baxador per drap havía baxat per casa e per mi Joan Cabater. 6 oz. en cartes: 3 Ítem. 26 g. 8 g.

15 g.c.XXXVIII Ihesus És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. 10 336 . 296 tt. en cartes: 27 oz.

17 g.c. La qual cantitat per ell fiu bona a Pere Cabater son fill en son comte. en cartes: 93 oz. 83 tt. 17 tt.39 Ihesus Johan Cabater deu a XXVI de juliol 1473 83 oz. 15 ½ 337 . 15 ½ .

17 g. 10 oz. 12 oz. 4 tt. en cartes: 3 Ítem. en cartes: 86 Ítem. 15 ½ . lo faç creedor de deu oz. 56 tt.c. les quals per mi donà a mestre Joan Mujulino en son comte. 83 tt. en cartes: Ítem. 338 .XXXVIIII Ihesus És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. 5 ½ Suma oz. lo faç creedor de 12 oz. la qual cantitat per mi pagà a. 27 tt. 20 g. 10 oz. 27 g. 10 g. lo faç creedor de 4 oz.n Berthomeu Sanxo e foren per cert pagament per una compra de sclaus moros la qual cantitat rebí comptants lo dit Berthomeu a la caxa. de les quals l·on e fet deutor en un altre comte per egualament de aquell com apar atràs en cartes: 16 oz.

20 tt. 11 ½ oz. que cascun any se paguen per la gesira pagats de comptants. 7 g. la qual cantitat paguí a Pere Roig lo qula la havía pagada per la bona ànima 339 oz. 1 g. a XVI del dit pos en comte 25 oz. 3 oz. 15 ½ oz. dit jorn pos en comte 1 oz. en cartes: 47 Ítem. en cartes: 35 Ítem.tt. 1 oz. 1 oz. 15 oz. dit jorn la faç deutora de 7 oz. 7 tt. pagada a Joan Manjuni de Agosta per dampnatge feren los dits porchs de la caxa. a XX del dit li pos en comte 3 tt. en cartes: 33 Ítem. ½ la qual cantitat e despesses en adop de la vinya de la Brúcola comencant lo primer de gener fins a 20 de setembre prop pasat pagats de comptants de la caxa.40 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Johan Çabastida deu al primer de agost 1472 pagades a notari Matheu de la Mota dues oz. dit jorn la faç deutora de una oz. 21 tt. 15 g. pagats a Anthoni fillastre de Cola de Aranjo per guardià dels porchs dela caxa. a XV de octubre 1472 pos en comte 23 tt. 20 g. la qual doní a Pere Roig lo qual tramís a Palerm per parlar ab mossèn Guillem de Sant Climent de la caxa comptants. en cartes:6 Ítem. 0 tt. 0 tt. de la cax encartes: 47 Ítem. dit jorn la faç deutora de 53 oz. en cartes: 47 Ítem. pagats a notari Matheu dela Mota per una procura féu en persona de Guillermo Aiutamecristo per cobrar del senyor Vis Rey 13 oz. . 2 . XV g.c. dit jorn li pos en comte I tt. les quals e pagàdes a Pere dela Ala procurador del magnífich mossèn Joan de Vallguarnera lo qual era creedor de la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida com se mostra per son libre al qual Pere dela Ala les li donà per mi Guillermo Aiutamecristo en Palerm com se mostra per àpoca fermada per lo dit Pere en poder de notari Antonio de Aprea en Palerm a V del present a comte del dit Guillermo. per l'any V ª ind. pagats de comptants. 1 tt. en cartes: 47 Ítem. 7 tt. 1 oz. en cartes: 6 Ítem. 53 tt. pagàdes a Pere dela Ala a comte del dit Guillermo. e són per acompliment de IIII oz. en cartes:33 Ítem. 0 tt. dit jorn la faç deutora de 1 oz.. 25 oz. los quals paguí al capellà qui diu la missa al altar sobre la sepoltura del dit senyorper tres mesos ço és juliol agost setembre e per mi Joan Bayona en son comte. a IIII del dit la faç deutora de una oz. 21 g. 1 tt. 11g ½ la qual cantitat e pagat en diverses despesses se són fetes en la maseria en l'any V ª ind. pagats a Guillermo Aiutamecristo per una còpia de àpoca me trameses de Palerm de aquelles 25 oz. 23 oz. en cartes:47 Ítem.

0 tt. 18 340 . a XXVIII del dit pos en comte 18 tt. 18 g. 3 oz. pagats a notari Matheu de la Mota per una procura fiu en persona de Cola Vavuso per cobrar lo deute de Joan Ferandez de Gallano pagats de contants. en cartes: 47 Resta Ítem. en cartes: 51 oz. a XXIII del dit paguí per dampnatge féu lo bestiar en lo terratori de Agosta a comte de la universitat. 12 g. 26 g. 26 g. en cartes:37 Ítem. e foren per despessa féu quant lo tramís a Palerm per fahenes de la dita eretat de la caxa. dit jorn paguí per paxer los porchs en los retuchos de la Universitat de Agosta en son comte. pagats a notari Matheu de la Mota per una procura feta en persona de Cola la Matina per cobrar deutes en Saragoça de la caxa. 168 tt.1 tt. 5 oz. en cartes: 38 oz. en cartes:47 Ítem. 18 __________________________________________________________________________________ És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. a XXXI del dit pos en comte 3 tt. a II de noembre 1472 li pos en comte II tt. dit jorn pagats a Cola la Matina 23 tt. 72 tt. 1 oz. 7 g. 2 oz. 4 Suma oz. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 0 tt. e són per certes promisionis foren nesesari traure del senyor Vis rey per lo sensal de Xaramunt e per mi Guillermo Aiutamecristo en son comte. 0 tt. 0 tt.del dit senyora comte de Pere Roig. 7 oz. 168 tt. 0 tt. en cartes: 37 Ítem. 5 g. 23 oz. 10 oz. en cartes:47 Ítem. en cartes: 32 Ítem. en cartes: 6 Ítem.

a XVI de jener 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 15 tt. 1 oz. a II de noembre 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XXVIIII de agost 1473 lo faç deutor de 19 oz. 4. en cartes: 50 Ítem. a IIII de febrer 1474 lo faç deutor de 19 oz. 15 oz. 1 tt. dit jorn lo faç deutor de 39 oz. 20 oz. en cartes: 36 Ítem. a XVI de juliol 1473 lo faç deutor de 29 oz. 13 g. les quals ja los jorns pasats per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 91 Ítem. 10 oz. les quals per mi li donà Salamuni de Brahuni en son comte. 24 . en cartes: 36 Ítem. 10 oz. en cartes: 81 Ítem. 20 oz. en cartes: 50 Ítem. 7 oz. 7 tt. 10 tt. 39 tt. 13 tt. en cartes: 36 Ítem. lo faç deutor de tres oz. lo faç deutor de una oz. la qual cantitat per mi li asesionà Pere Sabater sobre Ganyo de Brahuni a comte del dit Pere. les quals ja en los dies pasats per mi li donà Pere Joan de Cardona. 5 oz. 0 tt. 7 oz. 17 ½ oz. en cartes: 71 Ítem. en cartes: 19 Ítem. dit jorn lo faç deutor de X oz. a XXV del dit lo faç deutor de 1 oz.c. 29 tt. 1 oz. en cartes: 93 Ítem. 10 g. en cartes: 19 Ítem. 16 oz. per lo preu de una salma forment a comte de compra. a X de maig 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 19 tt.41 Ihesus Cola la Matina deu a XI de setembre 1472 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 7 tt. 16 g. a IIII de decembre lo faç deutor de 70 oz. dit jorn per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes:88 Ítem. la qual me féu bona per Pere Cabater en son comte. 17 ½ per lo cost de tres salmes forment per ell paguí a Johan Sapurita ab lo port fins a la Brúcula de la caxa. 20 oz. a XXVIII de decembre 1473 lo faç deutor de vint tt. en cartes: 90 Ítem. la qual cantitat per mi li asesionà Pere Cabater sobre Joan Corsito a comte del dit Pere. 10 oz. en cartes: 36 Ítem. a XII de març lo faç deutor de 10 oz. dit jorn per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 89 Ítem. les quals ja a X de febrer per mi li donà lo banch d’en Pere Marquet e company. les quals per mi rebé de Johan lo 341 oz. 70 oz. 0 tt. en cartes:50 Ítem. a XIIII de juny 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 19 tt. los quals li asessoni sobre mossèn Guillermo Danieli en son comte. oz. en cartes:71 Ítem.

10 g. en cartes:91 Ítem. 22 tt. en cartes:147 Ítem. li consigní sobre Muxuli de Mesina e Pleso Salvo de Mesina en son comte. 14 oz. 15 g. en cartes:139 Ítem. li consigní sobre Joan de Muntalto en son comte. 0 tt. en cartes: 30 Ítem.Gusbano e per lo dit Gusbano les li donà Thomas de Miguel a comte del dit Gusbano. 6 oz. li consigní sobre Lorenço de Salerni en son comte. 3 oz. en cartes: 149 Ítem. 1 tt. li consigní sobre Joan Corsito de Noto vint e una oz. honze tarins a comte del dit Corsito. 3 342 . en cartes:149 oz. 19 g. li consigní sobre Joan e Anthoni Fallesi en lur comte. 21 tt. 11 oz. 2 tt. 11 oz.

lo faç creedor de 39 oz. oz. 8 oz. 11 tt. en cartes: 141 Ítem. en cartes: 70 Ítem. 6. lo faç creedor de 50 oz. 0 tt. 50 oz. lo faç creedor de cent oz. e són per la part li pertoca a ell del guany se és fet en la compra dels dits 210 draps a comte de la eretat. 331 oz. 100 oz. en cartes: 141 Ítem. lo faç creedor de VIII oz. que rebé de Joan lo Gusbano a la caxa: 145 oz. les quals li faç dones per semblant cantitat despès tant en anar a Malorca com de tornada quant anà a comprar los dits draps a comte de la compra. lo faç creedor de 91 oz. 91 tt. 39 tt. 12 tt. 24 31 manca la somma finale ad entrambe le carte 343 . les quals li fiu bones e són per seniblant cantitat tenia en part en aquella compra de 129 draps feta en Malorca per lo dit Cola ab voluntat del senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la compra. e són per lo guany pertanyent a ell lo qual se és fet en los damunt dit 129 draps ço és per la part sua dels dites cent oz. 6 tt. a VIII de abril 1475 me donà comptants III oz. e són per resta de aquelles 106 oz. e foren per aquelles tres oz. en cartes: 70 Ítem. havía en part en la compra de 210 draps que lo dit Cola per comisió del senyor mossèn Joan Çabastida féu en Malorca a comte de la eretat. vint e quatre terins dels quals l·on havía fet deutor al encontra e no devien entrar en aquest comte e per tant l·on faç deutor en un altre comte avant: 69 Ítem.c. en cartes: 70 Ítem. hi havía a compte de compra de draps.XXXXI Ihesus És li degut. 11 oz.

a XXI de setembre 1472. 20 344 . en cartes: 36 Ítem. 730 ____________________________ ______________________________ Don Johan de Mule. 400 oz. per ell doní a mossèn Guillem de Sant Climent procurador seu 315 oz.42 Ihesus Lo Sepectable senyor comte de Prades e de Cardona deu. les li doní contants per mans del magnífich mossèn Francí Carbó a comte de la caxa. deu per la pensio del any V ª ind. 315 Suma oz. 15 oz. per los dos terços me toquen de CCV oz. a XVIIII de juny prop pasat. les quals doní a Joan Bosca patrò de la sua galera per socorriment per despesses dix havía fetes en Saragoça en spalmar les quals XV oz. 136 tt. a XXVIIII de abril 1474 lo faç deutor de XV oz. en cartes: 117 Ítem. a III de agost 1478 XI ª ind. los fas deutor de quatrecentes onces les quals doní en lo banch de March e Masià Salmons la qual cantitat li doní per cert arredi fiu ab mossèn Francisco de Francisco sobre la demanda e qüestió feya lo dit senyor a la casa de mossèn Bastida com apar per carta fermada en poder de notari Berthomeu de Palerm de Saraguosa.c. en cartes:229 oz. rep del dit sensal los quals a rebut del secret de Claramunt per lo dit any a comte de la eretat. en cartes:111 oz. procurador del sensal de Xaramunt. e de la rebuda de la dita cantitat lo dit senyor a fermada àpoca en poder del dit notari lo present jorn a comte del dit banch. la qual cantitat per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company e lo dit mossèn Guillem mon ha fermat àpoca en poder de notari Antonio de Ruberto notari de Saragoça en comte del dit banch.

32 oz. 15 oz. en cartes: 36 Ítem. 6 oz. 23 tt. en cartes: 36 Ítem. e són de Stefano de Parissi en son comte. 730 345 . en cartes: 50 Ítem. a XXVI de maig 1474 me luira una correja de argent e una taca les quals stan penyore per tres oz. 136 tt. 21 tt. a V del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XXVIII de setembre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 3 tt. dit jorn li fas bons XIIII tt. en cartes:36 Ítem. en cartes:52 oz. 28 g. a XVII de juliol 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. VI g. II a. a comte de la eretat. 20 32 Lib. la qual cantitat lo dit Andreu me donà contants a la caxa.c. 2. 23 g. 20 oz. 3 oz. de la qual cantitat l·on e fet deutor en un altre comte per egualament de aquest com apar. 14 tt. 47 oz. 2 oz. al primer de octubre 1472 per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 12 oz. 14 g. en cartes: 111 Ítem. 8 tt. del seu salari e són per l'any de VI ª ind. 1 oz. en cartes: 42 oz. XX tt. en cartes:116 Ítem. a XXVIII del dit li fas bons II oz. a IIII de decembre 1472 per mi donà a la terra de Claramunt a Andreu de Vera 47 oz. per los dos tercios de IIII oz. en cartes: 332 _________________________________________________________ És li degut. XV tt. de les quals l·an faç deutor en libre segon. 0 tt. en cartes: 36 Ítem. 9 oz. en cartes: 71 Ítem. en cartes: 47 Ítem. despès en la recuperacío de la pensió a comte de la eretat: 111 Ítem. dit jorn lo faç creedor de 21 oz. a XIII de febrer 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte.XXXXII Ihesus És li degut per egualament del present comte DCCXXX oz. 730 Suma oz. 2 tt. per los dos tercios de XXI tt. a VII del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 2 oz. XII g. 1479 c. 3: Lo spectable conpte de Prades e de Cardona deu per hun compte tengut en lo libre primer del qual lo fas debitor segons appar en lo sus dit libre.

Ihesus c. 10 oz. 10 tt. 88 oz. XII tt. la qual cantitat són per lo preu de 32 salmas XIIII tumons forment li vení carreguat e espachat en lo carreguador de la Brúcola en barca píchola a raò 14 salma lo qual fon liurat a. en cartes: 224 _________________________________________________________ Johan Maymó deu a VIII de octubre 1472 per ell promises donar a Palerm a mossèn Guillem de Sant Climent 88 oz.n Bernat Sala carreguat ab caravela d’en Pere Marquet a comte de compra de forment. 50 ______________________________________________________ Madona Bellina de Pachs deu VI oz. 15 tt. en cartes: 6 oz. 20 Suma oz. 12 346 . salma los quals forment foren carre guats ab caravela de Pere Torres a comte de comptants de forments.43 Berthomeu Sanxo per comte de forment deu al primer de juliol 1473 trenta e quatre oz. 34 tt. les quals me promises per quant de aquelles era deutora al senyor mossèn Bastida an comte de la eretat. en cartes: 45 oz. en cartes: 45 Ítem. 6 tt. vint tarins la qual cantitat són per la valor de LXXX salmas forment li liurí e vení a 27 de octubre 1473 en lo carregador de la Brúcola carreguats e espachats en barca píchola a raò de 13 tt. dit jorn lo faç deutor de 15 oz. la qual cantitat per letra mia de avís scrits a Guillermo Aiutamechristo quem les do al dit mossèn Guillem a comte del dit Guillelmo.

en cartes:36 Ítem. a XXIII de maig 1473 per ella me féu bons Pere Roig en son comte. 28 tt. 88 347 . 50 __________________________________________________ És li degut. la qual cantitat lo dit Pere donà per mi a Joan Bayona en son comte. en cartes: 35 Ítem. 25 oz.XXXXIII Ihesus És li degut.c.n Pere Roig 1 oz. 28 Suma oz. a VIII de octubre 1472 me donà comptants per mans d’en Berthomeu Sanxo a la caxa. 8 oz. en cartes:32 ____________________________________________________ És li degut. en cartes: 33 Ítem. 25 Suma oz. 4 tt. a XV de octubre 1472 donà per mi a. en cartes: 36 oz. a XV del dit per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 14 oz. 1 tt. 80 oz. a VII deoctubre 1472 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 47 oz. a XXII del dit me donà contants a la caxa.

a XX del dit. en cartes: 47 Ítem. a XXII del dit per lo cost de una bóta de vi comprí de Joan Roig de Agosta e per mi los li promises Ramon Almaselles. a IIII de decembre 1472 pos en comte una oz. 10 oz. 7 . a XVI del dit comprí spicies per casa e per mi lo banch d’en Pere Marquet en son comte. 8 oz. en cartes: 20 348 oz. 5 oz. 0 tt.7.44 Ihesus Averies deuen per resta e mudament de comte tengut atràs. per port de una carrega de píchols e 3 tt. dit jorn. 0 tt. 10 oz. 7 tt. 0 tt. 3 g. dit jorn paguí per armar un berganti lo qual tramís per cobrar VIIII sclaus eren fugits de casa e per mi Berthomeu Sanxo en son comte. 8 tt. a XV de octubre 1472. pagats a hun correu me tramess pagats de comptants de la caxa. en cartes: 47 Ítem. 21 g. en cartes: 35 Ítem. 16 g. 0 tt. 27 oz. dit jorn fiu bons a Berthomeu Sanxo VII oz. 10 g. sastre. 0 tt. . en cartes: 52 Ítem. 27 oz. a XXII del dit. 0 tt. per moltes coses comprades per ops de casa e per mi les paguà Pere Roig en son comte. per costures de vestiments fets a XVI sclaus e tres sclabues de la caxa. 7 g. paguí per nòlit de IIII geres de oli e IIII barils de tonyna vengut tot de Saragoça de la caxa. en cartes: 32 Ítem. 16 g. en cartes: 7 Ítem. a II de jener 1473 pagats a mestre Nicola hobrer de cases per fer dos forns e hun [nuja] en la casa hon se fan les candeles de la caxa. 6 oz. per fer adobar les albardes dels muls e per cordes per carregar e per mi Joan Bayona. en cartes: 47 Ítem. en cartes: 47 Ítem. 13 ½ oz. e són per lo cost de 26 cannes 5 palms e ½ de olanda comprí la qual me fon tramesa de Nàpols la qual cantitat promís pagar a Johan Bayona e per mi li donà Thomeu Marsiano. 0 tt. 0 tt. 6 oz. 1 g.tt. en cartes: 10 Ítem. 6 oz. VI t. en cartes: 50 Ítem. 0 tt. 13 tt. 6 g. 1 oz. a X del dit pos en comte 6 tt. en cartes: 50 Ítem. 17 g. en cartes: 47 Ítem. e foren per lo cost de tres draps comprats per dar a pobres per promessa ne fiu per la malaltia de mo fill Stalrich a comte del dit Berthomeu. VIII g. 16 oz. 10 oz. 0 g. 3 tt. 10 g. en cartes: 20 Ítem. 1 tt. a XXVII del dit pos en comte VIII oz. per despessa de 24 jorns a estat a Claramunt per cobrar la pensió del sensal e 3 tt. la qual cantitat doní a Cola la Matina per fer una xecucio a mestre Nicola de Rodes e per mi lo banch d’en Pere Marquet en son comte. en cartes: 47 Ítem.c. pagats al ferrer Navarro per ferros per les bèsties de la caxa. paguí a mestre Andrea de Pati. pagada a Andreu de Vera ço és 24 tt. a VI del dit per lo cost de una gonella comprí la qual doní a Johana muller de Joan Serra de la caxa. 5 g. oz. a VIII del dit pos en comte 10 tt.

per lo preu de tres libres fui fer a Palerm e per mi Guillermo Aiutamecristo. les quals fiu bones Andreu de Vera e foren per lo seu salari del any pasat 1472 en son comte. 70 tt. 13 g. 15 oz. dit jorn fiu bons a Berthomeu Sanxo 9 oz. en cartes: 20 Ítem. 10 oz. dit jorn pagats a notari Berthomeu de Palerm per contractes e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 17 ½ Suma oz. 7 g. 15 oz. 4 g. VII tt. 5 tt.Ítem. 0 tt.14 oz. dit jorn pos en comte XV oz. dit jorn pos en comte 1 oz. la qual cantitat lo dit Berthomeu per mi despeses per moltes coses a comprades per serviment de mi e de mos filles e de casa a comte del dit Berthomeu. 9 tt. a XVIII del dit paguats per portadura de certes bótes de vi de casa a mar e altres coses les quals fiu venir ací a la Brúcola e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 9 349 . en cartes: 6 Ítem. 10 tt. 15 oz. en cartes: 47 oz. 10 g. 17 ½. en cartes: 28 Ítem. 0 tt. en cartes: 50 Ítem. 1 tt. dit jorn comprí 94 canes de erbatge lo qual serví per vestir los sclaus de casa pagat de comptants. 7 g. en cartes: 50 Ítem.

c.de la qual cantitat ne faç deutor hun altre comte de averies avant. en cartes: 66 oz. 4 tt. 4 g. 9 g. 9 350 .XXXXIIII Resta És li degut per egualament del present comte 70 oz. 70 tt.

8 tt. 0 tt. a XV de octubre 1472. 18 g. dit jorn me promises per Joan Serra en son comte. 20 oz. 27 g. en cartes: 55 33sul 34 oz. en cartes: 63 oz. 6 tt. en cartes:45 Ítem. 14 oz. 15 g. li doní comptants de la caxa. 55 tt. 5 Suma oz. 4 tt. 4 34 oz. dit jorn pos en comte 6 oz. 5 oz. 17 ½ e foren per portadures de 151 salma 9 tumons forment de Lenti a la Brúcola a comte de Joan Serra. dit jorn paguí per corredures del dits forments a comte de Joan Serra.45 Ihesus Johan Riumanyo deu. 16 g. 4 g. 133 oz. dit jorn per mesuradura dels dits forments a comte de Joan Serra. la qual cantitat me promises per la eretat en son comte. 1 oz. 8 g. en cartes: 55 Ítem. en cartes:55 Ítem. me promises per Massi de Parissi de Mineu en son comte. a XXVIII del dit. 4 g. 45 tt. en cartes: 47 Ítem. 0 tt. en cartes: 55 Ítem. 17 ½ oz. 15 oz. salma e mes avant la portadura de Lenti a la Brúcola a rahó 1 tt. 3 tt. 5 g. 14 tt. en cartes: 45 Ítem. en cartes: 33 Ítem. dit jorn per ell fiu bons a Pere Roig en son comte. dit jorn per lo preu de VIII salmas forment comprades post a la Brúcola de Joan Riumanyo en son comte. en cartes: 33 Ítem. 12 g. en cartes: 73 Ítem. per lo cost de 151 salma 9 tumons 2 mundelles de forment los quals ja en los dies passats per mi comprà Joan Serra a Lenti a comte del dit Joan. 6 " 35 " màrgine sinistro 148 12 " 8 " 151 9 2 351 . salma e 70 salmas a raò 8 tt. 1 g. dit jorn per hun hom tramís per fer tirar los dits forments a la Brúcola e per mi Joan Serra. 12 tt. 18 oz. 45 tt. en cartes: 31 Ítem. 6 oz. a XVII de abril 1473. 18 tt. en cartes: 55 Ítem. dit jorn lo faç deutor de 4 oz. li doní contants de la caxa. 15 g. 0 tt. en cartes: 55 Ítem. dit jorn pos en comte 45 oz. 9 _________________________________________________________ Compra de forments deu a XVII de abril 1473 per lo preu de 148 salmas 12 tumons comprà per mi Joan Riumanyo a Lenti ço és 78 salmas 12 tumons a raò 7 tt. 2 tt. a XVIII del dit li tramís comptants per mans de Andreu de Vera de la caxa. 14 g. 15 oz.c. 1 tt. salma e mesuradura e corredures e responsió suma tot a comte del dit Ruimanyo. 835 oz.

1 tt. 13 oz. 42 tt...Ítem. en cartes: 87 Ítem... 17 ½ 36 36 37 " " 183 2 " " 3 10 38 " "6 39 La nave deve essere quella di Johan Pagamanu come riportato in c.. 21 g.. 501 1 2 Suma oz... 1 tt. a comte de la eretat.... 87r. 21 tt. 352 . per lo cost de sis salmas comprades de Miquel Dimola en son comte. en cartes: 83 Ítem. a comte de tretes.. 2 tt. 8 oz. pos en comte lo preu de tres tretes e quatre tumons les quals foren carreguats ab galera de Joan Bertran venut al pilot a comte de tretes. en cartes: 86 Ítem... 3 g.. 8 oz... a comte de trates.. 17 ½ e són per lo preu de CLXXXIII salmas II tumons forment lo qual forment colli de la maseria en l'any passat V ª ind. en cartes: 87 S. 537 oz. 13 oz. en cartes: 79 Ítem. pos en comte lo preu de 10 tretes 12 tumons forment las quals foren carreguats ab nau 39.. en cartes: 86 Ítem. al primer de juliol 1473 pos en comte 42 oz.. 12 tt... 19 g.. pos en comte lo preu de 92 tretes forment les quals foren carreguades ab nau de . 163 tt... 1 g.. per lo cost de tres salmas X tumons forment comprat de comptants de la caxa. 1038 oz. 0 tt.

9 _______________________________________________________ És li degut. 4 g. 3 oz. al primer de juliol pos en comtra que ja a II de octubre prop passat. dit jorn li fas bons 2 oz. 4 tt. a raò 7 tt. la qual mula sen portà en Napol mossèn Guillerm de Sant Climent a comte de la eretat. en cartes: 8340 Ítem. 46 oz.c. 0 tt. 16 g. en cartes: 8342 Ítem. la cual cantitat li fas bona per lo preu de cent quaranta e huyt salmas XII tumons formrnt per mi comprà a Lenti ço és 78 salmas 12 tt. per lo preu de VIII salmas forment li comprà post a la Brúcola a comte de compra. a XVII de abril 1473. e 70 salmas a raò 8 tt. 19 tt. 6 g. 15 oz. 26 tt. e més avant mesuradura e corredueres e responsió per tot a compte de comprà de forment. en cartes: 7944 40Sul 41 42 43 oz. vení a Johanni de Nicolo 92 salmas forment carreguat e espachat en barca píchola a raò 13 tt. 4 oz. 0 tt. 19 g. en cartes: 7943 Ítem. 15 oz. 1 g. dit jorn li fiu bons IIII oz. 15 g. 1 oz. la salma en lo carregador de la Brúcola que munta 39 oz. 24 oz. a comte de la eretat.XXXXV Ihesus És li degut. en cartes: 73 Ítem. 4 tt. 4 g. dit jorn pos en comte 4 oz. 16 tt. e foren per resta era cobrador del senyor mossèn Joan Çabastida per lo preu de VI barils de salmitra lo dit Riumanyo comprà per lo dit senyor a comte de la eretat. 4 g. dit jorn li fiu bons 24 tt. per lo preu de 5 salmas 4 tumons forment donat a Pino Dali per terraticos de la maseria per l'any passat V° ª ind. 21 oz. en cartes: 45 Ítem. 1 tt. 15 " màrgine sinistro 5 4 " 3 " " 17 3 " " 92 353 . 15 g. 39 tt. en cartes: 73 Ítem. a comte de la eretat. 1 g. XXIIII tt. 27 tt. 2 tt. 46 tt. per lo preu de 10 salmas 12 tumons forment vení ja a II de octubre prop passat carreguat espachat en barca píchola en lo carreguador de la Brúcola la qual cantitat rebí contants de la caxa. 15 g. en cartes: 45 oz. salma e portadura de Lenti a la Brúcola a rahó 1 t. en cartes: 8341 Ítem. per III salmas donades a Berthomeu Manxuio a comte de la erertat. 1 Suma oz. per lo preu de una mula pagua a hun iueu. 4 tt. 15 g. 27 g. 26 oz. 24 g. per XVII salmas III tumons forment lo qual fiu sembrar a la masaria per l'any VI° ª ind. la qual cantitat me donà comtants a la caxa. 6 tt. 55 tt.

34 tt. 3 g. VI tt. per lo preu de 32 salmas 14 tumons forment venut carreguat e espachat en lo carregador de la Brúcola a. 20 Suma oz. en cartes: 4347 Ítem. per lo preu de III salmas IIII tumons forment venut al pilot de la galesa den Joan Bertani comptans a la caxa. 60 tt. 10 tt. 12 tt. X. dit jorn pos en comte 34 oz. 5 oz. en cartes: 8848 oz. 5 g. en cartes: 4345 Ítem. 20 tt. 8 " " 10 12 " " 80 46 " "3 4 47" "32 14 48 " " 256 12 2 Suma 501 1 2 45 44 354 .Ítem. dit jorn pos en comte 10 oz. 162 tt. dit jorn pos en comte 15 oz. 10 tt. 12 g.n Bertomeu Sanxo carreguat e espachat en barca píchola en lo carreguador de la Brúcola a raò 13 tt.n Berto Sanxo lo qual fon carreguat ab conta(= Ca) d’en Pere Marquet a comte del dit Berto. en cartes: 7946 Ítem. la salma e féu carreguats ab caravela de Pere Torras a comte del dit Bertomeu. 10 oz. per lo preu de 80 salmas forment vení e luri ja a 27 de octubre prop passat a. 15 tt. per resta e egualament de comte lo qual mut avant tant del nombre del forment que és 256 salmes 12 tumons 2 mundells conti encara lo nombre deles dictas que són LX oz. 10 oz. 6 g.

quondam. menor. 0 tt.c. a XVII de abril 1473 li doní comptants de la caxa: 65 oz. deu a XVIII de octubre 1472 li doní comptants de la caxa. 3 355 . 1 tt. 10 e són per 6 oz. 12 tt.46 Ihesus Johan Serra. 0 tt. deu a XVII de abril 1473 6 oz. 15 ______________________________________________________ Johan Capotorto deu a XXVII de decembre 1472 tres oz. servidor de casa. en cartes: 47 Ítem. 0 tt. 6 oz. en cartes: 47 Ítem. a II de jener 1473 li doní contants de la caxa. 6 oz. deles quals era deutor al magnífic senyor mossèn Joan Çabastida. 6 oz. 12 oz. 0 tt. en cartes: 33 Ítem. en cartes: 51 ______________________________________________________ Romeu Llull. 12 g. 6 tt. de bona moneda per letra sua doní a mon frate Pere Llull e dixen foren per una sportada dels munts de la caxa comptants. 0 tt. 10 oz. en cartes: 65 oz. 15 Suma oz. com se mostra per son libre a comte de la eretat. a II de decembre 1472 li doní comptants de caxa en catres: 47 Ítem. a XXVII del dit li doní contants de la caxa.

a XXI de maig 1473 per ell me féu bons en Bernart Sala 20 ducats d’or venesians lo qual Bernat los féu donar per mi en Palerm a Guillermo Ajutamecristo en son comte. 12 g. a XVII de abril 1473 una oz. 1 tt. a IIII de decembre 1472 per ell me promises Galserau Ferrer e per ell lo banch de Pere Marquet e company. en cartes: 36 _________________________________________________________ És li degut.c.XXXXVI Ihesus És li degut. quinze tarins la qual cantitat li fiu bona per lo salari seu de tres mesos ço és del primer de juny 1472 fins per tot agost del dit any a comte de la eretat. en cartes: 6 oz. 3 oz. 6 tt. 15 356 . en cartes: 73 ______________________________________________________ És li degut. 10 oz.

2 oz. a XVIII del dit rebuts comptants VIII oz. al primer de decembre 1472 rebuts contants de Anthoni de Falcuni en son comte. 1 oz. a XXVII del dit rebí contants de Joan de Cathània e Petro Redundo en lur comte. a VI de jener 1473 rebuts contants de Joan Albanes pexcador los quals me donà ja en los dies passats per part de Gaspar de Cervello en son comte. 1 g. en cartes: 30 Ítem. en cartes: 64 oz. en cartes: 42 Ítem.47 Ihesus Caxa honc està la moneda comptants deu per resta e mudament de comte tengut atràs. a XV del dit rebuts comptants de Masi de Parissi per mans de Andreu de Vera en son comte. 33 oz. en cartes: 31 Ítem. en cartes: 48 Ítem.c. 10 oz. 13 357 . en cartes: 33 Ítem. 19 Suma oz. 37 oz. 0 tt. 18 g. XIIII tt. a IIII del dit rebuts contants de don Joan de Mule per mans de Andreu de Vera en son comte. 358 tt. en cartes: 43 Ítem. 1 tt. 21 g. 10 g. 8 tt. 14 oz. a XXII de octubre 1472 rebuts contants d’en Berthomeu Sanxo en son comte. 10 oz. a XXIII del dit rebuts contants de la universitat de Agosta en son comte. en cartes: 37 Ítem. 2 oz. en cartes: 62 Ítem. en cartes: 37 Ítem. 14 g. e foren per venda de 98 porchs a comte de la eretat. XIIII g. 239 tt. 25 oz. a XXV del dit rebuts comptants de Luis Curchulla per mans de mercader Nicola la Matina en son comte.

2 oz. dit jorn paguí a Anthoni fillastre de Cola de Aronjo a comte de la eretat. 15 ½ oz. 23 oz. 10 g. al primer de decembre doní a Juliano de Grimaldo a comte de despessa. 1 g. en cartes: 44 Ítem. 0 tt. a XXVIII del dit doní contants a. en cartes: 40 Ítem. 6 oz. 21 g. en cartes: 40 Ítem. 10 oz. 0 tt. a XXXI del dit doní contants a comte de la eretat. 15 oz. en cartes: 51 Ítem. 6 oz. 10 . 0 tt. en cartes: 40 Ítem. a II del dit doní a Joan Serra en son comte. en cartes: 44 Ítem. 0 tt. 33 oz. en cartes: 15 Ítem. 9 tt. en cartes: 40 Ítem. 11 ½ oz. a VIII del dit doní contants al ferrer Navarro a comte de averies. a XXV del dit paguí per XX tumons hordi a comte de despessa. en cartes: 40 Ítem. 8 g. a II de noembre 1472 doní a notari Matheu de la Mota a comte de la eretat. en cartes: 46 Ítem. 1 tt. 20 g. 1 tt. 1 tt. 0 tt. a IIII del dit doní contants Andreu de Vera a comte de averies. dit jorn paguí per adop de la vinya de la Brúcola a comte de la eretat. 15 oz. 7 tt. 15 oz. 1 oz. en cartes:40 Ítem. en cartes: 45 Ítem.n Joan Riumanyo en comte. en cartes: 48 Ítem. 0 tt. 0 tt. en cartes: 40 Ítem. a XVIII del dit doní contants a notari Matheu de Mota 358 oz. en cartes: 44 Ítem. dit jorn doní a Cola la Matina per despesses a comte de la eretat. 0 tt. 1 g. 7 g. a X del dit doní comptants Anthoni de Falcuni en son comte.c. 12 tt. en cartes: 44 Ítem. 3 oz. 0 tt. dit jorn paguí a Joan Manjuni de Agosta a comte de la eretat.XXXXVII Ihesus És li degut. 6 oz. 0 tt. dit jorn paguí per diverses despesses fetes a la maseria a comte de la eretat. 3 oz. dit jorn doní a Juliano de Grimaldo a comte de despesa: 34 Ítem. dit jorn paguí contants a comte de la venda de mortilla :8 Ítem. en cartes: 40 Ítem. 3 g. 53 tt. 12 oz. a XXII del dit paguí a mestre Andrea de Pati a comte de averies. 10 g. dit jorn paguí per nòlit de IIII geres d’oli IIII barils de tonina a comte de averies. 7 oz. 3 oz. 7 oz. 0 tt. a XX de octubre 1472 paguí a notari Matheu de la Mota a comte de la eretat. 9 oz. dit jorn paguí a don Mactheu Chapatza en son comte: 24 Ítem. en cartes: 34 Ítem. dit jorn doní contants a Guerau de Vallseca a comte de la eretat. 0 tt.

10 oz. en cartes: 44 Ítem. a VI del dit paguí per lo preu de una gonella a comte de averies. 13 359 . a XXII del dit doní contants Andrea Muntanya e company en son comte. 5 tt. a III del dit doní contants notari Matheu la Mota a comte de la eretat. 7 oz. 358 tt. 2 g. 17 g. 54 oz. en cartes: 46 Ítem. dit jorn doní contants per 94 cannes de albatge a les averies. 18 g. dit jorn doní contants a mestre Nicola a comte de averies. 0 tt. en cartes:44 Ítem. 2 oz. a XVIII del dit doní contants Andreu de Vera. en cartes: 52 Ítem. 16 Suma oz. 0 tt. 4 oz. 162 tt. en cartes: 46 Ítem. a II de jener 1473 doní contants a Joan Serra. dit jorn doní contants a Joan Serra en son comte. 0 tt. 14 g. 6 oz. 0 tt. 5 tt. en cartes: 65 oz.a comte de la eretat. en cartes: 55 Ítem. per resta e agualament del present comte mut avant. a XXVII del dit doní contants a Johan Serra. 15 oz. en cartes: 28 Ítem. en cartes: 44 Ítem. 6 oz. 3 oz. en cartes: 51 Ítem. en cartes:51 Ítem. 27 oz. 0 tt.

6 Suma oz. en cartes: 47 ______________________________________________________ Johan Carlo de Rofino.c. en cartes: 97 oz. lo faç deutor de VI tt. en cartes: 36 _____________________________________________________ Anthoni de Falcuni de Lenti deu a X de noembre 1472 li doni contants 33 oz. 0 tt. 6 tt. ço és 20 oz. en les quals hia 4 oz. 10 tt. 6 oz. de bona moneda e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 11 360 . abitant en Saragoça. 7 tt. deu deu onces vint e quatre tarins per lo preu de III draps li vení com apar per contracte fermat en poder de notari Bertomeu de Palerm a XXVII de octubre1472 a comte de la compra. los quals doní a Cola la Matina de la caxa.48 Ihesus Pere Marquet de Mesina deu a XXII de octubre 1472 per letra sua de 20 del present fiu bons a Nicolau de Avinyò 7 oz. de píchols dela caxa. de carlins e 13 oz. 24 oz. en cartes: 70 Ítem. 33 oz.

1 oz. a XXVI del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes:50 Ítem. 6 Suma oz. en cartes: 71 Ítem. a XXVII de febrer 1473 per ell Guillermo Masuni e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes:71 oz. 1 oz. 22 oz. en cartes: 71 Ítem. a XXX de jener 1473 per ell Guillermo Masuni e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 0 tt. 1 oz. 7 tt. a XI de març 1473 per mi donà ja a 23 de noembre a Cola la Matina en son comte. en cartes: 50 Ítem. ço és 20 oz. a XIII del dit per ell Guillermo Masuni e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 50 Ítem. la qual a XV de febrer passat donà per mi al banch d’en Pere Marquet e company en pero Cola la Matina me és deutor en son comte. 16 oz. a XI de març 1473 per mi donà en los dies passats a Cola la Matina en Mesina a comte del dit Cola: 64 _______________________________________________________ És li degut. en cartes:69 Ítem. 0 tt. 1 oz. 1 oz. a VI de juliol donà contants per mans de Guillermo Masuni a la caxa. lo faç creedor de una oz. en cartes:47 ________________________________________________________ És li degut. de carlins e 13 de píchols en son comte. a XIIII de juny per ell Guillermo Masuni los quals los dona contants a Cola la Matina a la caxa. en cartes:69 Ítem. 22 oz. a II de agost 1473 per ell Guillermo Masuni e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes:71 Ítem. a XXVI del dit per ell Guillermo Masuni e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. 33 oz. 1 oz. en cartes: 69 Ítem.XXXXVIII Ihesus És li degut. al primer de decembre 1472 me donà comptants 33 oz. 1 oz. en cartes:89 Ítem. 0 tt. a XVIIII de decembre 1472 per ell Guillermo Matzuni e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 79 Ítem. 1 oz.c. 1 oz. 11 361 . dit jorn donà per mi al dit Cola la Matina en son comte.

en cartes:107 Ítem. XV tt. 50 oz. per la qual confesa haver' rebut de mi dosentes cinquanta oz. dit jorn per ell doní a mossèn Francí Carbó per mans de 362 oz. en cartes:98 Ítem. en cartes:98 Ítem. en cartes:98 E lo present jorn lo dit mossèn Francí Carbó me ha fermada àpoca en poder de notari Bertomeu de Palerm. les quals per mi les donà Joan Bayona. lo qual per mi les havía rebudes de Pere Sent Joan en son comte. 27 g. cent oz. vint e set tarins deu grans e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. les quals per ell doní a mossèn Francí Carbó procurador seu e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 10 oz. a VI de maig 1474 per ell doní al magnífich mossèn Francí Carbó IIII oz. 102 tt.c.49 Ihesus Mossèn Luis Llull deu IIII oz. 2 g. dos tarins deu gr. a II de abril 1474 per ell fiu bons a mossèn Francí Carbó procurador 32 oz. en cartes:111 ______________________________________________________ Mossèn Luis Llull deu a XI de noembre 1473 VII ª ind. a XV del dit per ell doní a mossèn Francí Carbó procurador seu cent e dues oz. 5 oz. 4 oz. a XVIII del dit per ell doní a mossèn Francí Carbó procurador seu quaranta e set oz. en cartes:98 Ítem. en cartes: 59 Ítem. a XXIII de juny 1474 per ell doní al magnífich mossèn Francí Carbó cinch oz. 10 oz. 4 tt. les quals són mesionades damunt en tres partides Ítem. les quals per lo dit mossèn Francí doní a Bernat Sala per lo banch d’en Pere Marquet e company en comte del dit banch. a XXII de decembre 1473 per ell doní a mossèn Francí Carbó procurador seu cinquanta oz. e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company de la qual cantitat lo dit mossèn Carbó men ha fermada àpoca en poder de notari Bertomeu de Palerm a comte del dit banch. 15 .32 oz. 47 tt. 100 oz. per mans de Cola la Matina a comte de Peruccho e Alfonso de Aragona. en cartes: 122 Ítem. les quals són per egualament de la contraescrita partida del prosehit de mija resta del qual prosehit ne faç creedora la eretat dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida e aço per quant a de entrar en la dita eretat per rahó del acordi fet ab lo dit mossèn Luis ço és que de tot ço e quant ell pretenìa haver de la dita eretat li e promís donar tres mila florins com apar en lo comte del dit mossèn Luis e encara en la dita eretat.

en cartes: 134 oz. 1 tt. 10 tt. per resta e agualament del present comte munt avant. 2 tt. 6 tt. 10 oz. en cartes:117 Ítem.mon frate Pere Lull comptants de la caxa. la qual cantitat per mi li donà frate Lius Joan per lo preu de II salmas ½ forment li vení carreguat e espachat a comte de compra. dit jorn per ell mossèn Francí Carbó I oz.3 oz. 0 tt. a XXVII de octubre 1474 per mi doní comptants a mossèn Francí Carbó per mans de mon jermà Pere Lull de la caxa:129 Ítem. 114 tt. 27 oz. a 31 del dit lo faç deutor de 133 oz. per lo preu de 500 salmas ordi lurri per ell al magnífic mossèn Francí Carbó seu procurador en lo carreguador de la Brúcola carreguat e espachat en barca píchola a raò VIII tt. oz. 15 Suma oz. lo qual mossèn Francí lo carregua fins la nau de Jacobo Ballaró a comte de compra: 85 Ítem. en cartes:130 Ítem. 15 oz. dit jorn per ell mossèn Francí Carbó per lo qual lo doní a Joan Grech per carreguar CC salmas ordi de la caxa: 129 Ítem. 20. 600 363 . 133 tt. salma. 15 tt.

4 tt. 600. la qula cantitat es per lo procehit de mija testa la qual Joan Bayona vené a. en cartes:35 _______________________________________________________ És li degut. les quals li fiu bons per la eretat deles ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida e són per tota aquella cantitat lo dit senyor mossèn Luis pretenia haver del dit senyor restats de bon acort per medi del magnífich mossèn Francí Carbó en lo qual acordi ho concordia se compren que sien consellats tots comtes escriptures sien ho fosen entre lo dit mossèn Luis e lo dit mossèn Bastida.c. la qual eretat ne faç deutora en son comte.n Jaume Berga la qual se ague de Munt de Barques portada per Perucha de Brameu per dues sportades lo dit Perucha havía atraure : la una era del magnífich mossèn Francí Carbó e la altra del dit mossèn Luis a comte del dit Bayona. a IIII de decembre 1472 4 oz. en cartes:111 oz.XXXXVIIII Ihesus És li degut. al contraescrit mossèn Luis Lull sis centes oz. 15 tt.15 364 . oz.

76 tt. a XVIII del dit me dix per Gaspar de Cervello deu oz. a XIIII del dit me dix per mestre Jaume Ferrer. dit jorn me dix per Pere Cabater IIII oz. a XVIIII del dit me dix per Guillermo Matzuni e fon per Johan Carlo de Rofino en son comte. en cartes: 19 Ítem. les quals ja a X del present me dix per Pere Cabater en son comte.c. 5 . quondam en son libre per comte corrent entre ells a comte de la eretat. 203 tt. dit jorn me dix per Andreu de Vera en son comte. en cartes: 30 Ítem. 1 tt. 12 tt. e foren per madona Leonor Guardiola en son comte. en cartes: 63 Ítem. a IIII de jener 1473 me dix per Macaynni Mayr en son comte en cartes: 30 Ítem. 6 tt. dit jorn me dix per Maraynni Mayr a comte. en cartes:28 Ítem. en cartes: 18 Ítem. 30 oz. en cartes:51 Ítem. per resta e agualament del present comte restats de bon acort mut en la present carta: 50 oz. 4 oz. a XXII de decembre 1472 lo faç deutor de 76 oz. en cartes: 19 Ítem. a XXX del dit me dix per Gullermo Masuni e foren per don Carlo de Rufino en son comte. 22 g. dit jorn me dix per Pere Cabater en son comte. 10 oz. 2 tt. en cartes: 48 Ítem. 10 oz. a XXIIII del dit me dix per Macaynni Mayr en son comte. a XVIII del dit lo faç deutor de 30 oz. en cartes: 62 Ítem.15 oz. dit jorn del dit me dix per Macaynni Mayr en son comte: 30 Ítem. 31 tt. a XVI del dit me dix per Macaynni Mayr en son comte: 30 Ítem.de la qual cantitat se mostra esser deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. en cartes: 61 Ítem. 3 oz. a IIII de febrer 1473 me dix per mestre Jaume Ferrer en son comte.2 Suma oz. 16 tt.50 Ihesus Banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça deu a IIII de decembre 1472 me dix per Joan Bayona en son comte. 15 oz. 4 tt. en cartes: 48 Ítem. dit jorn me dix per Gaspar de Cervello en son comte. 365 oz. 13 oz. 3 tt. 15 oz. e foren per Pere Roig en son comte.12 g. en cartes: 14 Ítem. 19 g. 20 tt. 1 oz. 5 oz. 6 oz. 11 g. a XI del dit me dix per Maraynni Mayr en son comte. 10 oz. en cartes:30 Ítem. 24 g. en cartes:35 Ítem. 10 oz. 3 oz. 1 oz. 19 oz. 9 _______________________________________________________ Banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça deu a XXVIIII de jener1473 me dix per mossèn Joan de Bonajuto a comte de la colona de Joan de Nava. en cartes: 14 Ítem.

1 oz. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 1 oz. a V del dit me dix per Pere Cabater en son comte... en cartes: 48 Ítem. 16 oz. 0 tt..en cartes: 30 Ítem. 15 oz.. 18 tt.. a XXVII del dit me dix per Guillermo Masuni e foren per Joan Carlo de Rofino en son comte. 8 tt. en cartes: 69 Ítem.. a XIII del dit me dix per don Joan de Mule en son comte. 13 g. en cartes:71 oz. 134 tt. lo faç deutor de una oz. 10 oz. 19 366 .. en cartes: 42 Ítem. 4 Suma oz.... 9 oz.. 23 g.. dit jorn me dix per . en cartes:19 Ítem. la qual ja a XV de febrer me féu bons per Guillermo Masuni de la qual havía fet deutor a Cola la Matina e pertant l·on faç creedor en son comte.28 tt. 40 oz.. 0 tt. a III de març 1473 me dix per Pere Cabater en son comte. 6 g.Cardella en son comte de bona moneda: 68 Ítem... en cartes: 19 Ítem.

dit jorn li fiu bons per intereses de píchols a bona moneda a comte de avansos. 9 tt. 0 tt. dit jorn lo faç creedor de 10 oz. 7 g.15 oz. 26 g. 11 g. 36 oz. a XXVI del dit per mi dix a mestre Nicola la Matina en son comte. 0 tt. 10 g. 4 tt. 5 ½ oz. dit jorn per mi dix a Matheu Valer a comte de la eretat:64 Ítem. en cartes:41 oz. en cartes:13 Ítem. en cartes: 44 Ítem. a VI de febrer 1473 per mi dix Andreu de Vera en son comte.n Bernat Sala 64 oz. en cartes: 44 Ítem. 1 oz. 0 tt. 7 g. a XVIIII de jener 1473 per mi dix a Gaspar de Cervello a comte de la eretat. 28 g. 29 g. 4 oz. en cartes: 44 Ítem. a V de març 1473 per mi dix a. en cartes: 64 Ítem. 0 tt. 0 tt. 10 oz. 9 oz. 15 oz. dit jorn per mi donà a notari Berthomeu de Palerm a comte de averies.L Ihesus És li degut per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. 9 g. en cartes: 36 Ítem. 2 oz. a XII del dit per poliça mia donà a Cola la Matina en son comte. a XXIII del dit per mi dix a Guerau de Vallseca. a XXX del dit per mi dix Andrea Muntanya en son comte. 147 tt. dit jorn per mi paguà lo port de cert vi a comte de averies:44 Ítem. dit jorn per mi dix a don Nicola la Bruna a comte de la eretat. dit jorn per mi a Francí Holiver a comte de averies: 66 Ítem. 4 tt. en cartes: 51 Ítem. dit jorn per mi per lo preu de spicies comprí per casa a les averies. 3 g. 13 g.203 tt. en cartes: 62 Ítem. 15 oz. 6 tt. a X de decembre 1472 per mi a Cola la Matina a comte de averies. a XVI del dit per mi a don Nicola la Bruna a comte de la eretat. 4 g. 10 oz. 9 _____________________________________________________ És li degut per resta e mudament de comte restats de bon acort com apar en la present carta: 50 Ítem. 15 ½ oz. en cartes:52 Ítem. 0 tt. en cartes: 69 Ítem.c. 2 tt. en cartes:41 Ítem. en cartes:68 Ítem. 6 oz. 13 367 . 10 oz. 6 g. a XXVI de jener 1473 per mi dix a Cola la Matina en son comte. 39 tt. les quals ja a X de febrer oz. e foren per la senyora Johana Olzina en son comte. 0 tt. 17 oz. 64 oz. 1 Suma oz. en cartes:28 Ítem. en cartes: 51 Ítem. 12 oz.

23 g. 134 tt. 19 368 .per mi donà a Cola la Matina en son comte. en cartes:41 oz. 10 Suma oz.

20 . la qual cantitat fiu bona a mossèn Francí Carbó lo qual la havía despès per lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida ço és en trametré a Pere Guillem Pujades en Genova per cobrar certs sucres en los quals lo dit senyor havía part a comte del dit mossèn Francí. 24 tt. en cartes:50 Ítem. en cartes: 20 Ítem. a VI del dit promís a. 10 g. e són infra pagament de IIII oz. 15 tt. a XXVII de decembre 1472 la faç deutora de 55 oz. en cartes: 47 Ítem. 9 tt. 19 g. en cartes: 9 Ítem. 15 oz. a III de jener 1473 pagats a notari Matheu de la Mota dues oz. en cartes: 31 Ítem. dit jorn la faç deutora de 221 oz. de la caxa.c. 5 tt. a VIII del dit pos en comte 9 oz. 221 tt. 5 oz. 2 oz. 10 oz. 10 oz. e foren per 30 ducats venesians doní a Guerau de Vallseca lo qual tramís en Nàpols per fahenes de la dita eretat de la caxa. los quals fiu bona a Joan lo Malandrino e foren per lo preu de dos vedells que vivint lo dit senyor féu pendre de la mandria del dit Malandrino en son comte. 0 tt. 0 tt. en cartes: 9 Ítem. lo dit Berthomeu dona per manament del senyor mossèn Joan Çabastida ço és hun 369 oz. en cartes. 55 tt. 0 tt. e foren per lo preu de una sclava negra la qual lo dit Berthomeu havía venut al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida lo qual la tramís a la muller de mossèn Galseray Durall a comte del dit Berthomeu. les quals li pach tots anys per la gesira e són per l'any present VI ª ind. 16 ½ la qual cantitat promís la magnífich senyor mossèn Francí Carbó per què de aquella lo magnífich senyor Joan Çabastida li era deutor com se mostra per so libre a comte del dit mossèn Francí.n Berthomeu Sanxo deu oz. 7 g. 19 tt.: 11 Ítem. les quals promís a Berthomeu Sanxo e foren per lo preu de dos draps burrels. 23 tt.51 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam deu a V de decembre 1472 XX tt. pagats a notari Matheu de la Mota per una procura a feta duplicada en persona de ma jermana Johanna Llull per cobrar los bens de Barchinona de la caxa: 47 Ítem. en cartes: 47 Ítem. 23 g. dit jorn pos en comte 4 oz. 7 oz. la qual cantitat fiu bona a Masi de Parissi de Mineu per què de aquells se mostra esser creedor del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida en son libre en comte del dit Masi. a XVIIII del dit pos en comte VII tt. 15 oz. dit jorn la faç deutora de 2 oz. pagats a don Nicola la Bruna per les mises diu damunt la sepoltura del dit senyor per la paga de la present mesada e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XVI del dit pos en comte 7 tt. 16 ½ oz. 2 tt. 15 g.

9 g. la qual despessa no lau volguda admetre e a covengut pagar com se mostra en lo dit manament e per mi les paguà lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes:50 Ítem. 4 g. en cartes: 20 Ítem. la qual cantitat per manament del governador fet en poder de Jacobo de Grandi sacratari a 16 del present e pagat a Gaspar Cervello. 24 oz. dit jorn la faç deutora de XVIII oz. 2 oz. 15 Suma oz. 39 tt. dit jorn la faç deutora de dues oz.als fratres de Ihesus e altres serví en casa a comte del dit Berthomeu:20 Ítem. 10 oz. 249 tt. 18 tt. ço és IIII e VI ª ind. les quals per mi ha Gaspar de Cervello. per lo preu de una flaçada cordada vermella les quals promís a Berthomeu Sanxo. e foren per los introyts de II anys. 9 tt. 1 t. 1 g. mestre Secret de la Cambra. e foren per CLXXX tretes e mija les quals lo senyor mossèn Joan Çabastida trague mas avant de la gracía sua en lo carreguador de la Brúcola any V ª ind. a XVIII del dit la faç deutora de 39 oz. 12 g. mestre secret. 4 tt. 26 g. delles gabelles de la Brúcola la qual cantitat fon despessa en lo renelli del dit castell. X g. 8 ½ 370 . en cartes:62 Ítem. 617 tt. 12 oz. per resta e agualament del present comte munt avant:64 oz. com se mostra per àpoca lo dit Gaspar me ha fermada en poder de notari Johan de Gravina a comte del dit Gaspar. la qual flaçada lo dit Berthomeu havía venuda al sobre dit senyor a comte del dit Berthomeu.

en cartes:8 Ítem. 157 tt. 19 g. 9 tt. dit jorn la faç creedora de III oz. 38 tt. 18 tt. a VI de jener 1473 la faç creedora de 38 oz. 8 ½ oz.LI Ihesus És li degut per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. en cartes:22 Ítem. dit jorn la faç creedora de 11 oz. . dit jorn la faç creedora de 40 oz. 12 g.g de la qual cantitat e fet deutor a Thomeu Marsiano per què de aquells se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte del dit Marsiano. e son a comte. 131 tt. en cartes: 50 Ítem. 9 oz. en cartes: 7 Ítem. deles quals Joan Capotorto era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida com se mostra en son libre a comte del dit Capotorto. dit jorn la faç creedora de 18 oz. 4 g. de bona moneda de la qual cantitat e fet deutor a Galserau Ferrer per què de aquells se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte del dit Galserau. 4 . en cartes:58 Ítem. deles quals Berthomeu Sanxo se mostra deutor al senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Berthomeu. 12 tt. 8 ½ e són per lo procehit net de mesions de 19 salmas 5 tumons de mortilla a comte de la venda. dit jorn la faç creedora de 16 oz. 17 g. en cartes:40 Ítem.c. 19 g. 19 tt. la qual cantitat 371 oz. en cartes: 7 Ítem. 11 oz. en cartes:58 Ítem. 9 oz. 19 oz. 10 g.12 g. dit jorn la faç creedora de 157 oz. en cartes:37 Ítem. la qual cantitat me féu bona Brerthomeu Sanxo per lo prosehit de 61 drap e ½ li havía comanat lo senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Berthomeu. 40 oz. 72 tt. 17 oz. 18 oz. a XII de decembre 1472 la faç creedora de 76 oz. 3 oz. en cartes: 8 Ítem. 29 tt. 4 tt. las quals la Universitat de Agosta me a fetes bones per la pensió del any pasat V ª ind. dit jorn la faç creedora de VIIII oz. de la qual cantitat madona Felipa de Grandi se mostra eser deutora al magnifich senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte de la dita madona Felipa. en cartes: 46 Ítem. dit jorn la faç creedora de 131 oz. a XXVII del dit la faç creedora de 15 oz. 19 oz. 15 tt. de la qual cantitat e fet deutor Joan Cuspo lo qual de aquells se mostra eser deutor al magnífich Joan Çabastida en son libre a comte del dit Cuspo. de la qual cantitat lo banch d’en Pere Marquet e company se mostra esser deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam en son libre a comte del dit banch. 76 tt.

16 tt. de la qual cantitat Gaspar de Cervello se mostra deutor en lo libre del senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Gaspar. 8 ½ 372 .me féu bona Berthomeu Sanxo per lo prosehit net de mesions de 12 dozenes 8 pells cuyrani acolorat li havía acomanat lo senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Berthomeu. en cartes: 58 Ítem. en cartes: 62 oz. 4 g. 10 Suma oz. 24 tt. 26 tt. 617 tt. 24 oz. 29 g. dit jorn la faç creedora de 26 oz.

1479 c. 8 oz. 11 : És li degut per mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. XX tt. 21 tt. 23 tt. VIII g. 0 tt. II a. en cartes: 50 Ítem. en cartes: 4 Ítem. Los quals li doní contants de la caxa. en cartes: 1149 Don Johan de Mule. deu per la pensió del any VI ª ind. a XXVIII de maig 1474 per ell fiu bons a mossèn Joan de Bonayuto en son comte. 136 tt.c. 2 oz. ço és II de bona moneda e II de píchols de la caxa. la qual cantitat me és deutor per l'any passat V ª ind. 11 g. lo faç deutor de 21 oz. procurador del sensal de Xaramunt. e pertant l·on faç creedor en aquell comte. 5 tt. 10 ________________________________________ Ramon Almaselles deu per egualament del present comte V oz. 19 49 Lib. a XXX de jener 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 3 g. en cartes:97 oz. 4 Suma oz. 14 tt.52 Ihesus Andrea Muntanya e company deu a XXII de decembre 1472 . 5 tt. en cartes: 52 oz. 64 tt.Li doni comptants IIII oz. 4 g. 7 oz. de la qual cantitat l·on faç creedor en libre segon. 19 373 . ço és CXXXVI oz. XVIIII tt. 3 oz. en cartes:47 Ítem. en cartes: 42 oz. 20 oz. 26 g. li pos en comte XI tt. 23 g. 7 g. 9 tt. les quals a rebut del secret de Claramunt a comte de la eretat: 111 Ítem.

35 tt. en cartes:13 ______________________________________________________ És li degut. 10 tt. en cartes: 71 Ítem. lo qual Andreu les me donà contants a la caxa. a XXVIII de maig 1474 per mi donà comptants Andreu de Vera 35 oz. a IIII de març 1474 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 0 tt. 4 g. a XXI de maig 1473 Vi ª ind. 2 tt. 8 oz. 22 oz. en cartes: 98 Ítem. en cartes: 79 ______________________________________________________ És li degut. 27 oz. 12 tt. en cartes: 13 Ítem. 14 tt. 26 tt. 15 tt. 21 g. 0 tt. en cartes: 79 Ítem. 10 374 . 20 oz. 4 oz. en cartes: 117 oz. per lo preu de 5 salmas ½ de vi a comte de la despessa: 15 Ítem. a XXX de octubre 1473 per mi donà a Claramunt Andreu de Vera vint oz. Li comprí CL moltons a raò de 9 oz. dit jorn per mi féu bons a Cola Modo e a Jacono Matzui 2 oz. en cartes: 107 Ítem. en cartes: 97 Ítem. 10 Suma oz. 222 tt. 21 tt. a XVII de juliol per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. la qual cantitat lo dit Andreu me donà contants a la caxa. a XIIII de abril 1474 li fas bones VII oz.c. a comte de la caxa. 7 oz. a XVI de decembre 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. dit jorn per ell me féu bons Andrea Carfi en son comte:78 Ítem. lo centenar a comte de la compra. 2 oz.LII Ihesus És li degut. guabellot del Durillo. 7 g. a XXIII de maig per ell me donà Joan Serra contants a la caxa. 26 g.111 tt. 20 oz. 2 oz. lo qual Andreu los me donà de comptants a la caxa. a XXII de decembre 1472 per mi féu bons a Joan Roig de Agosta e foren per lo preu de una bóta de vi li comprí a comte de averies. 20 tt. a XXII de decembre 1472 . en cartes: 44 Ítem. 4 oz.10 g. 17 g. en cartes: 105 Ítem. a II de jener 1473 per mi féu bons a Joan Roig de Agosta 22 tt. lo qual Bernardo dix les me donava per part de Antonio la Tunyata. dit jorn per mi féu bons a Johanni de Ventura 12 oz. 4 e foren per 26 moltons los comprí a comte de la compra:13 Ítem. 22 oz. 2 e foren per lo preu de 143 moltons li comprí a comte de la compra de bestiar. 1 oz. 4 oz. les quals me dona Bernardo de Naro. per mi donà Andreu de Vera 111 oz.

c. quondam. en cartes:54 sal. del qual forments lo dit Jacobo se mostra deutor al dit senyor en son libre a comte de la eretat per comte de forment quant cobrat sera. 6 375 . 902 tum.53 Ihesus Jacobo la Moneca per compte de forment deu a XXVII de decembre 1472 902 salmas 6 tumons forment los qulas me promises per los ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida.

902 tum. 1479 c.LIII Ihesus És li degut per agualament del present comte al qual ne faç deutor en libre segon. 6 50 Lib. II a. en cartes: 53 salmes 902 tumons 6 376 .c.3: Jacobo la Moneca per compte de forment deu per hun compte en lo qual lo fas debitor per mudament de aquell segon appar en libre primer. en cartes: 350 sal.

6 377 51 .c. 902 t.12: La ereta del magnifichs ereus del senyor mossèn Johan Bestida per compte de forments deven per resta del present comte. en cartes: 125 c.54 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida per comte de forment deu per egualament del present comte a la qual ne faç creedora en libre segon. 6 Lib. II a. 902 tum. 1479 c. en cartes: 12 51 sal. en cartes: 54 s.XII:És li degut per mudament de compte del qual los fas creedor segons appar en libre segon (si è sbagliato doveva essere primer).

c. per ella me promises Jacobo la Moneca receptor dels maguaczenis de la Brúcola 902 salmas VI tumons forment dels quals lo dit Jacobo era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. a XXVII de decembre 1472. quondam. 6 378 .LIIII Ihesus És li degut. 902 tum. com se mostra per son libre a comte del dit Jacobo quant cobrat sera: 53 sal.

3 oz. 3 _______________________________________________________ Salvador de Salonia deu per egualament del present comte al qual l·an faç creedor en libre segon. 1479 c. li doní contants de la caxa. lo faç deutor de V oz. 54 52 lib. en cartes: 65 Suma oz.55 Ihesus Johan Serra per comte corrent deu a II de jener 1473. en cartes: 47 Ítem. 5 tt. 2 tt. 20 379 . III tt. les quals li doní comtamts de la caxa. en cartes:1152 oz. 20 oz. 59 tt. 2 tt.XI:És li degut per mudament de compte del qual lio fas creador segon appar en libre primer. II a. en cartes: 55 oz.c.

45 tt. 17 ½ e foren per la portadura dels sobre dits forment de Lenti a la Brúcola. dit jorn li fas bons 6 oz. 5 g. per corredures dels dits forments a comte de compra de forments. en cartes: 45 Ítem. en cartes: 45 Ítem. 10 oz. en cartes: 45 Ítem. 17 ½ . LV Ihesus És li degut. 6 oz. en cartes:45 Ítem. a XVII de abril 1473 per ell me promís Johan Riumanio en son comte. 20 tt. dit jorn li fas bons 5 tt. 5 g. 0 tt. 1 g. 14 tt. 2 tt. per lo preu de 151 salma 9 tumons 2 mundells de forment comprí per mi a Lenti a comte de compra de forment. 28 g. los quals paguà a hun hom lo qual tramís per fer tirar los forments a comte de compra: 45 Ítem. 3 _______________________________________________________ És li degut. en cartes:45 Ítem. dit jorn li fas bons 6 tt. e són per lo tert de VIII oz. en cartes:4 oz. 6 tt. dit jorn me donà comptants a la caxa.c. dit jorn li fas bons 6 tt. 5 tt. 6 oz. 14 g. a XVII de abril 1473 2 oz. en cartes:65 oz. 8 g. donà a mossèn Joan de Bonayuto en son comte. 8 oz. 0 tt. los quals paguà per mesurar los dits forments a comte de compra. 1 Suma oz. oz. 5 oz. 20 380 . 1 t. 0 tt. 59 tt. dit jorn li fas bons 45 oz.

en cartes: 26 Ítem. 4 oz. patró del navili de la Pansa per causa del forment a comte del dit Francisco: 25 Ítem.56 Mossèn Johan de Sant Climent de Trapena deu a VI de jener 1473 me dona en comte Berthomeu Sanxo 12 tt. les quals lo dit Jaume paguà per referimeny del son de la gent quant fou tornat lo navili per la part mia a comte del dit Jaume. 4 oz. 7 oz. los quals lo dit Berthomeu pagua per portadura de dues testes negres les quals lo senyor mossèn Joan Çabastida li tramís en lo temps passat a comte del dit Berthomeo: 20 ___________________________________________________________ Tramessa dels forment ab navili de la Pansa deu los quals en temps passat per mossèn Joan Çabastida foren tramesos a mossèn Perot Pardo e de aquelles lo dit mossèn Perot ne ha a comte e rahóa XVIII de jener fiu bons a. VII tt. 17 g. 5 tt. XXIIII tt. V g. 45 tt. en cartes: 26 Ítem. 11 d. 5 g. 5 oz. 5 g. 10 381 . 4 oz. 12. en cartes: 26 Ítem. per la resta del present comte la qual és lo prosehit net de mesions com se mostra en lo present comte de aquelles 86 salmes 10 tumons forment los quals lo senyor mossèn Joan Çabastida tramès a Malorca a mossèn Perot Pardo an navili de la Pansa de la resta men faç deudora a la eretat del dit senyor n cartes: 274 oz. 24 g.Ihesus c. pos en comte lo terc del prosehit dels dit forment lo qual es d’en Jaume Osello e per tant men faç deutor a ell en son comte.. la qual cantitat es per lo terc de les despesses a fetes Francisco Mantello.n Jaume Ossello II oz. 4 g. pos en comte lo tert del prosehit del dits forment lo qual és de mossèn Joan de Bonajuto e per tant men faç deutor a ell en son comte. 45 tt. pos en comte V oz. 135 tt. 0 tt. 16 d. 2 tt. 16 d. Suma oz. 37 tt.

12 53 Lib. 0 tt. 17 g. 0 tt. 1479 c. en cartes: 453 ______________________________________________________ És li degut per lo prosehit de 1057 quarteras de forment venides a Malorca per mossèn Perot Pardo segones comte tramís per lo dit mossèn Perot en son comte. 135 tt. II a.c.LVI Ihesus És li degut per agualament del present comte al qual me faç deutor en libre segon. 12 382 .4: Mossèn Johan de Sent Climent de Trapena deu per un compte tengut en lo qual lo fas debitor segons se mostra en libre primer. en cartes:25 oz. 10 oz. en cartes: 56 oz.

2 383 . la qual cantitat foren per seguretat e altres mesions per lo dit Berthomeu e Joan fetes en lo spachament de aquells quant foren carreguats en lo carregador del Pusallo ab balaner d’en Daniel Gilabert tramesos a Tarragona a.c. en cartes:58 ______________________________________________________ Compra de 60 doczenes de llibans deu per agualament del present comte e fas ne creedora la eretat dels ereus del senyor mossèn Bastida en lur comte. 11 tt. 12 oz. 11 g. 25 tt.n Gaspar Maymó en nom de la companyia feta entre lo dit Gaspar e lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida e aprés foren de acort que lo dit càrrech anas per lo dit senyor no per la companyia e per tant lo dit Gaspar Maymó te los dits forments ho lo prosehit de aquells per los ereus del dit senyor no per la companyia en los quals forments te la meytat mossèn Luis Llull. 21 tt.57 Ihesus Tramessa de CCCLVI salmas de forment de la mesura grossa deu a VI de jener MCCCCLXXII fiu bons a.n Berthomeu Sanxo e Joan Mayno 25 oz. 2 g. en cartes:153 oz.

en cartes:5854 oz. 12 oz. per lo preschit net de mesions de 19 doczenes de libans a comte del dit Berthomeu.LVII Ihesus És li degut les contra escrites 25 oz. en cartes:153 ______________________________________________________ És li degut. 12 tt. 2 5419 sul màrgine sinistro 384 . 25 tt. 2 per quant per agualament de aquest comte ne faç deutora la eretat dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida axí com és rahó en son comte. 11tt. a VI de jener 1473 me féu bons Berthomeu Sanxo 21 oz. 11 g. 21 tt.c.

en cartes:57 Ítem. 21 tt. 10 g. dit jorn lo faç deutor de 13 oz. en cartes: 51 Ítem. 9 ½ per la part me toca del prosehit de la colona de la mia caravela: Ítem. per lo prosehit net de mesions de 61 drap e ½ los quals lo senyor mossèn Joan Çabastida li havía acomanat que venes com se mostra en lo libre del senyor del exanch dels dits draps lo dit Berthomeu ne ha donat comte. 0 tt. lo faç deutor de 13 tt. 17. a XIIII de abril 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 2 tt. 18 oz. 157 tt. 10 g. la qual cantitat me havía mes en comte en certes despesses les quals eran superflues:55 Ítem. 9 ½ oz. 11 g. 41 tt. 8 g. 15 tt. 10 oz. 10 oz. per resta del preu de la mia caravela li veni: Ítem. lo faç deutor de 12 tt.c. 3 tt. per la part me toca de IIII testes restaren als munts: Ítem. 7 g. 22 tt. en cartes: 71 Ítem. 15 oz. en cartes: 51 Ítem. 12 tt. 26 tt. 10 g. 5 oz. 3 oz. dit jorn lo faç deutor de 16 oz. 5 g. per lo prosehit net mesions de 12 doczenes 8 pells cuyrami acolorat segons comte donat per lo dit Berthomeu lo qual cuiram li havía acomant lo dit senyor mossèn Joan Çabastida quondam a comte de la eretat:51 Ítem. 4 g. 4 a tutte manca l’indicazione delle carte corrispondenti 385 . 4 g. 2 tt. 19 tt. 11 tt. dit jorn lo faç deutor de 2 oz. e són per lo preu de mija testa tenia mia: Ítem. 13 g. per la part me toca del dites IIII testes ço és per lo que tira la caravela: Ítem. 17 oz. 12 g. 16 g. en cartes: 75 55 oz. a comte de la eretat. per lo prosehit net de mesions de 19 doczenes de libans los quals en Gaspar Maymó tramís de València encorporatts en la suma de 60 doczenes vengudes ab balner de Daniel Gilabert a comte de la compra. los quals dupplicavva en hun comte quem donà de la colona de la Rossa a comte de la dita colona. per la mejtat de 24 tt. 10 oz. 4 tt. 16 tt. 10 g. 22 g. 12 oz. 0 tt. dit jorn lo faç deutor de 3 oz. 19 g. 10 oz. 1 tt. 38 tt. 29 g. dit jorn lo faç deutor de 157 oz. dit jorn lo facdeutor de 41 oz.58 Ihesus Berthomeu Sanxo deu a VI de jener 1473 trenta e huit onces dihuyt terins de la qual cantitat se mostra deutor en lo libre del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida e per tan l·an faç deutor en aquest e creedora la eretat. dit jorn lo faç deutor de 2 oz. per la part me toca del prosehit de hun bort prosehit de dos draps: Ítem. 29 tt. 7 tt. dit jorn lo faç deutor de 1 oz. 13 oz. dit jorn lo faç deutor de 21 oz.

per la preu de mija testa fon condampnat restetuys a la colona del navili de la Rossa en comte de la colona.Ítem. 15 Suma oz. 5 g. 7 tt. 3 g. en cartes:75 oz. 13 ½ 386 . 10 g. lo faç deutor de la mejtat de 4 oz. 328 tt. 2 tt.

12 oz. 2 tt. 10 g. dit jorn per lo preu de hun drap donà a Pere Roig lo qual Pere vené a Perucho e Alfonso d’Aragona en lur comte. II g. dit jorn me consigna sobre mestre Jaume Ferrer calseter 41 oz. 23 g. per la part me toca dels dret deles testes de la colona de la caravela: 56 Ítem. 25 tt. 0 tt. 0 tt. en cartes: 66 Ítem. 26 oz. 9 tt. jueu de Saragoça. 2 tt. 5 g. en cartes:57 Ítem. oz. 5 tt. 2 tt. lo faç creedor de 13 tt. 11 g. en cartes: 59 Ítem.12 oz. 18 oz. 8 tt. en son comte. dit jorn me consigna sobre Artali de Calatagiro. 2 oz. 24 oz. en cartes: 61 Ítem. en cartes: 60 Ítem. 5 oz. en cartes: 14 Ítem. 5 tt. 10 tt. 12 oz. e Xummi de Ragosa jueu de Saragosa en lur comte: 59 Ítem.c. en cartes: 59 Ítem. li faç bons 23 tt. 21 oz. la qual cantitat és per les despesses féu en lo càrrech dels forments tramesos ab balaner d’en Daniel Gilabert a comte de la tramessa. per lo preu de 14 salmas forment mete per mi en la colona de la caravela: Ítem. 9 e foren per lo preu de XII cordellats. a VI de jener 1473 li faç bons XXV oz. 0 tt. 13 ½ 56 manca nel manoscritto e anche nelle successive poste la carta di riferimento. 9 oz. 387 . oz. jueu de Modica. dit jorn li faç bons per lo preu de XIIII salmas forment mes per mi en la colona de la caravela: Ítem. LVIII Ihesus És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. en cartes: 61 Ítem. en son comte. 5 g. per la contra escrita partida senyalada al marge de 0 per tanto no devia entrar açí: oz. 5 tt. dit jorn me consigna sobre Cubellu. dit jorn me consigna sobre Pere Barba en son comte. 26 tt. 2 Suma oz. 10. 12. 24 oz. 209 tt. dit jorn me consigna sobre Salamuni de Malta com apar en son comte. dit jorn me consigna sobre Luca Cubbes e Paulo de Santa Fe en lur comte. 26 g. 13 g. los quals són a compliment de 6 oz. 5 tt. los quals donà a mestre Johanni Masini argenter per una ymatge de argent fey a fer per mi a comte de averies. jueu de Saragosa. li faç bons 21 tt. 21 oz. en cartes: 60 Ítem. dit jorn me consigna sobre Camno Efrahim jueu en son comte. 328 tt. li faç bons XVIII tt. en cartes: 20 Ítem. 0 tt. en cartes: 60 Ítem. 18 oz. 41 tt. dit jorn me consigna sobre Caym de Ragosa. XI tt.

com se mostra per contracte en poder de notari Berthomeu de Palerm. 2 tt. la qual cantitat sobre ell me asesionà Berthomeu Sanxo e foren per vendeció de IIII draps vermelles la qual cantitat a de donar a XVIIII de abril 1473 com se mostra per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina e la sesió fou feta a 10 de febrer 1473 en poder de dit notari Joan de Gravina a comte del dit Berthomeu. 26 oz. 2 ___________________________________________________ Artali de Caltagironi. com se mostra per sesió me ha feta en poder de notari Joan de Gravina a X de febrer 1473 a comte del dit Bertomeu. jueu de Saragoça. lo mateix jorn. jueu de Modica.59 Ihesus Camno Effrahim. en cartes: 70 Suma oz. deu X oz. 2 tt. 6 oz. en cartes: 58 oz. deu a XVII de octubre 1473 per lo preu de hun drap li vené Berthomeu Sanxo. VI tt. e són plejo que és Xummi de Aragosa. 26 tt. la qual cantitat me han adonar encorporada en major suma com apar per contracte fet en poder de notari Berthomeu de Palerm per tot junny primer vinent e lo contracte fou fet a XVIIII de octubre 1472 en comte del dit Berthomeu Sanxo. 10 tt. e la dita cantitat lo dit Berthomeu me sisiona sobre lo dit jueu. jueu de Saragoça. com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a XVIIII de octubre 1472 a comte de la compra. 18 tt. lo qual Pere lo pres d’en Berthomeu Sanxo per preu de 2 oz. XXIIII tt. en cartes: 58 Ítem. 21 oz. los vení per mi Pere Roig quatre draps de mallorca per XV oz. en cartes: 58 ______________________________________________________ Perucho e Alfonso de Aragona deuen per lo preu de VII drap vermell los vené Pere Roig. 15 tt. 24 388 .c.

2 ____________________________________________________ És li degut. lo qual le me donà contants a la caxa. 24 oz. per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. 2 oz. 21 389 . la qual li havía donada Izahim de Ragosa a la caxa. 2 tt. 21 oz. a XIIII de juny 1473 per mi donà contants a Cola la Matina lo qual los me donà contants a la cax. en cartes: 98 Ítem. en cartes: 65 Ítem. 1 tt.LVIIII Ihesus És li degut. dit jorn per lo cost de un pa de sucre a comte de averies: 114 oz. a VIIII de abril 1473 rebí comptants per mans de Andreu de Vera una oz. a VI de maig 1474 donaren per mi a Cola la Matina. lo qual Cola les donà a mossèn Francí Carbó e foren per mossèn Luis Lull en son comte.18 tt. 3 oz. 0 tt. 3 oz.c. en cartes: 98 Ítem. 24 ___________________________________________________ És los degut. 5 oz. en cartes: 89 Ítem. lo qual los me portà comptants a la caxa:97 Suma oz. a XII de agost 1473 per mi donà a Cola la Matina dues oz. 1 Suma oz. lo qual Cola los me dix en lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a VIIII de abril 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son cartes: 71 Ítem. al primer de octubre 1473 per ells me dix Miquel de Bonavogla jueu cinch oz. a XXVII de jener 1474 per mi donaren a Cola la Matina. 2 oz. en cartes: 121 Ítem. en cartes:71 oz. 10 tt. 5 Suma oz. en cartes: 79 Ítem. 27 oz. 0 tt. a XXVI del dit per ell Xummi de Aragosa e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. a IIII de noembre per mi donà a Cola la Matina 24 tt. en cartes: 49 Ítem. 3 tt. a XXX de juny 1474 per mi donaren Andreu de Vera en son comte. 5 oz. en cartes: 97 Ítem. 4 oz. a XXVIII de noembre 1473 per ells me donaron comptants Salvo Dien jueu a la caxa.

. 5 tt. les quals Berthomeu Sanxo me asesioná sobre ell e foren per vendeció de dos draps com apar per contracte fet en poder de notari Johan de Gravina a XXVI de octubre 1472 és a temps a 23 de abril la qual sesió fou fetta en poder del dit notari Joan a X de febrer 1473 a comte del dit Berthomeu. XII tt.60 Ihesus Cubellu Cubbu.c. XII tt. 5 tt. les quals Berthomeu Sanxo me asesionà sobre ells e foren per vendeció de dos draps com apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina a XXVIIII de octubre 1472 és a temps per tot abril 1473 la qual sesió fou feta a X de febrer en poder del dit notari Joan de Gravina 1473 a comte del dit Berthomeu. 12 Suma oz. les quals Berthomeu Sanxo me asesionà sobre ell e foren per vendeció de hun drap com apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina a XXI de noembre 1472 és a temps per tot març 1473 la qual sesió fou feta a X de febrer 1473 en poder del dit notari Joan a comte del dit Berthomeu. 58 oz. en cartes: 58 Ítem. en cartes. pos en comte 12 tt. deu II oz. jueu de Saragoça. jueu de Saragosa. 0 tt. 24 ____________________________________________________ Salamuni de Malta. 12 Suma oz. deu V oz. 5 tt. en cartes: 58 oz. 12 ___________________________________________________ Luca Cubbes e Paulo de Santa Fe deuen V oz. 2 tt. 12 oz. e són per la contra escrita partida de 6 de juliol la qual no devia entrar en aquest comte sino en comte de Cubellu lo qual comte és en la present carta: 60 oz. XXIIII tt. 5 tt. 24 390 .

los quals rebí contants a la caxa: 79 Ítem. a XV de noembre 1473 per ell a Cola la Matina lo qual los havìa rebuts de Paulo de Santa Fe e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. 6 oz. en cartes: 98 oz. 1 tt. 24 oz. 12 ____________________________________________________ És los degut. en cartes: 79 Ítem. 2 tt. en cartes:71 Ítem. a XX de maig 1473 donaren contants a Cola la Matina III oz. en cartes: 65 oz.c. 3 tt. a XII de abril 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte.LX Ihesus És li degut. 0 tt. 2 Suma oz. 24 _______________________________________________________ És li degut. a XII de abril 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 12 Suma oz. XII tt. 5 tt. 3 oz. 12 oz. 0 tt. 5 tt. 12 oz. 0 tt. 0 tt. a XIIII de juny 1473 per mi donà contants a Cola la Matina lo qual los me portà a comte de la caxa. pos en comte que ja VI de juliol 1473 donà contants e per quant lo havía mes en comte de Luca Cubbes l·on faç deutor al dit Luca en son comte e creedor aquest. 2 Suma oz. en cartes: 71 Ítem. a VIII de maig 1473 per mi donà a Cola la Matina 24 tt. 24 391 . a VI de juliol 1473 donà comptants a la caxa: 89 Ítem. en cartes: 79 Ítem. a XXVIIII de juny 1473 comptants a la caxa. los quals me donà comptants a la caxa. 24 oz. en cartes: 60 oz.

en cartes: 146 Ítem. 6 tt. jueu de Saragoça. 12 tt. de la qual cantitat l·on faç creedor en un altre comte avant. les quals Berthomeu Sanxo me asesionà sobre ell e foren per vendacío de dos draps com apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina a XVI de noembre 1472 és atemps a XVI de abril 1473 la qual sesió fou feta a X de febrer 1473 en poder del dit notari Joan a comte del dit Berthomeu. deu V oz. en cartes: 58 ______________________________________________________ Madona Leonor Guardiola deu quatre oz. 6 oz. lo faç deutor de 7 oz. 7 tt. en cartes: 176 Cahim de Ragoça. deles quals se mostra deutora en lo libre del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida en comte de la eretat. 22 g.c. lo faç deutor de I oz. les quals Berthomeu Sanxo me asesionà sobre ell e foren per vendició de tres draps com apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina lo primer de decembre 1472 és a compts per tot maig 1473 la qual sesió fon feta a X de febrer 1473 en poder del dit notari Joan a comte del dit Berthomeu. 10 oz. XII tt. X g. 5 tt. 1 tt. 12 392 . 12 g. XXII tt.61 Ihesus Pere Barba de Saragoça deu VIII oz. 6 tt. la qual cantitat Pere Cabater me ha asessionada sobre ell per vendeció de draps com apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina a 29 de octubre 1472 e la sesió és feta en poder del matex notari en lo mes de maig ho de juny 1474 a comte del dit Cabater.. XII tt. lo faç deutor de 6 oz. 7 tt. en cartes: 111 oz. 4 oz. 10 oz. en cartes: 58 Ítem. en cartes: 146 Ítem. 12 oz. 10 la qual cantitat Pere Cabater me ha assesionada sobre ell per vendesió de draps com apar per contracte fet en poder de notari Federico de Conto a 28 de maig 1471 e la sesió es en poder de notari Joan de Gravina feta en lo mes de maig ho de juny 1474 a comte del dit Cabater.

10 oz. de la qual cantitat l·on faç deutor en un altre comte. en cartes: 176 oz. 10 oz. a IIII de maig 1473 3 oz.LXI Ihesus És li degut que per mi donà Andreu de Vera en son comte: 121 Ítem. 0 g. en cartes: 121 Ítem. en cartes: 71 Ítem. 10 g. la qual cantitat per ell me donà Xummi de Ragosa e per ell lo banch d’en Pere Marquet. 0 tt. lo faç creedor de 22 oz. 12 tt. 3 tt. donà per mi al dit Andreu de Vera. 12 Suma oz.c.tt. lo qual los me donà comptants a la caxa. 4 393 . 2 g. 22 tt. en cartes: 79 oz. 1 tt. a XXX de jener 1473 per ella me promises Pere Cabater e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company: 50 oz. 12 _______________________________________________________ És li degut. 23 ______________________________________________________ És li degut. 5 tt. 23 tt. 20 Suma oz. 2 oz. a XIIII de juny 1473 per mi donà a Cola la Matina. .

13: Avansos deven per resta e mudament de compte del qual los fas debitors segons appar en libre primer. per resta del present comte de la qual ne faç creedor un altre comte en libre segon. 120 tt. en cartes: 133 Ítem.62 Ihesus Gaspar de Cervello. 15 tt. 17 ½ . 0 g. 394 .c. ½ oz. en cartes: 177 Ítem. 9 ½ oz. mestre secret de la cambra. 5 ½ oz. lo faç deutor de XV oz.tt. 17 g. 24 tt. 81 tt. 6 tt. de la qual cantitat se mostra deutor en lo libre del senyor mossèn Joan Çabastida q. 2 g. ½ la qual cantitat se és desavançada en aquelles cent salmas forment carreguí fins lo balaner de Joan e Andreu Prats en nom de mossèn Francí Carbó a comte de la tramessa. 4 g. . deu a VI de jener 1473 26 oz. en cartes: 51 _______________________________________________________ Avanços deuen a XVIII de jener 1473 pagats al banch d’en Pere Marquet e company per intereses de píchols a bona moneda: 50 Ítem. II a. en cartes: 62 oz. e per tant ne faç creedora la eretat dels ereus del dit senyor en son comte. per desavanç se és fet en una compra de hordi com apar. 17 tt. 13 57 Lib. 26 tt. 24 Suma oz. 16 ½ oz. 1479 c. 17g. 10 g. en cartes: 1357 oz. 81 tt.

per oz. I t. 1 tt. XXI tt. 1 tt. en cartes: 30 Ítem. a XI de febrer 1473 per intereses de píchols a bona moneda de la mjtat de XVIIII oz. 12 oz. 0 tt. 10 oz. a VI de jener 1473 per ell me donà ja en los dies passats Johan Albanes pexcador contants a la caxa. per avant fet en 200 salmas hordi tramesses en Barchinona a comte de tramessa. en cartes: 190 Ítem. 13 395 . en cartes: 47 Ítem. 22 g. en cartes: 92 Ítem. per avant fet en la venda de 391 salma forment venut en Saragoça a comte de la rebuda. 19 oz. 4 oz. 42 tt. 1 g. 10 g. de carlins prestades a Pere Lull en dues voltes en son comte. 22 g. X g. 3 g. 10 oz. per avant fet en cert vi comprà a comte de compra.c. 18 tt. per interes de píchols a bona moneda Petro Aglata a compra de Palerm me havía a dar per un cambi de Barchinona en son comte: 235 Ítem. 60 tt. en son comte.LXII Ihesus És li degut. en cartes: 50 Ítem. per la valor de CLXXX tretes e mija lo senyor mossèn Joan Çabastida traguen mes avant de la gracía sua en lo carreguador de la Brúcola l'any V ª ind. per avanc fet en la compra de forments. havía a donar Macaynni Mayr a raò I t. 6 tt. 1 g. 2 Suma oz. 10 oz. en cartes: 251 Ítem. en cartes: 220 oz. per avant fet en VIII oz. dit jorn hi promís XVIII oz. 10 oz. 21 g. X. a comte de la eretat. a XVIII del dit per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes:169 Ítem. 2 g. 12 oz. en cartes: 151 Ítem. ½ oz. 6 tt. en cartes: 51 ______________________________________________________ És li degut. 0 tt. 9 ½ oz. 9 g. a IIII de agost pos en comte II oz. per avant fet en cert forment venut com apar a comte de la rebuda. 6 tt. 120 tt.

quondam. 14 oz. en cartes: 63 oz. deu 65 oz. en certes letres de cambi las quals havía preses la mayestat del senyor Rey del dit mestre Ribesaltes los quals cambis se havían ha paguar dels bens de la dita marmesoria a comte de aquella. 14 tt. la qual cantitat per ell promís a Pere Roig com a procurador e comesari de la marmesoria lo qual Paulo men ha fermada àpoca en poder de notari Berthomeu de Palerm notari de Saragoça a comte del dit Pere Roig.63 Ihesus Pere Roig. 43 oz. 14 g. 14 396 . 14 g. 14 tt. en cartes: 99 ______________________________________________________ Paulo de la Cavalleria deu. per comte de la marmesoria de la serenissima senyora reyna dona Johana. a XVIIII de març 1473. 65 tt. 43 tt.c. la qual cantitat me féu bona per la dita marmesoria e foren en part de pagament de aquelles 508 liures valensianes foren pagades a mestre Joan de Ribessaltes per una sotascrita havìa feta lo magnífich mossèn Joan Çabastida.

a XVIII de jener 1473 li foiu bons VIIII oz. 14 oz. 23 tt. en cartes: 45 Ítem. 13 oz.13 tt. XVII tt. XXVI tt. a XVII de abril 1473 li promís per Joan Riumanyo en son comte. en cartes: 50 Ítem. deu oz. 17 g. ½ 397 . per lo preu de 156 tretes e ½ lo senyor Joan Çabastida havía tret mas avant de la gracía sua en lo carreguador de la Brúcola en l'any II° e III° ª ind. 3 tt. 9 tt. 8 tt. per Francisco Ferrer e foren per lo cost de IIII leons de marbre a compte de la despesa del moniment. mestre secret. en cartes: 64 Ítem. en cartes: 64 Ítem. 20 tt. 14 oz. oz. a XVIIII de març 1473 li fiu bons per la eretat dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida q.c. en cartes: 73 oz. en cartes: 34 E de les sobre dictes cantitas que prenen suma de 65 oz.LXIII Ihesus És li degut. 18 tt. a comte de la eretat. a XVIIII de març 1473 li promís per Paulo de la Cavalleria en son comte. 12 g. dit jorn li fiu bons XX oz. 26 oz. a XXIII del dit li fiu bons 3 oz. e foren per samblant cantitat lo dit Paulo havía pagada per manament del dit senyor per lo preu de certs bescuit donats a mossèn Orlando Daula a comte de la eretat. 14 g. 14 tt. VIII ½ la qula cantitat havía haver del magnífich senyor Joan Çabastida per resta de comte a comte de la eretat. 6 oz. 18 oz. 6 tt. les quals per ell les me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 13 __________________________________________________ És li degut. a XVIIII de jener 1473 per ell me promises Gaspar de Cervello. en cartes: 63 Ítem. 14 huy que comptanti XXII de decembre 1473 e fermada àpoca de rebuda al dit Pere Roig en poder de notari Berthomeu de Palerm. 10 Suma oz. 65 tt.

9 oz. 0 tt. havía tret més avant de la gracía sua en lo carreguador de la Brúcola en l'any II° e III° ª ind. 7 oz. 3 oz. en cartes:50 Iten dit jorn paguà a don Nicola la Bruna. dit jorn la faç deutora de 9 oz. 0 tt. foren per lo present mes e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 3 g. Los quals Guillerm Salavert per orde del magnífich mossèn Luis Lull ha tret a pagar per semblant cantitat lo dit mossèn Luis fins en aquella jornada havía bestret en comprar certes armes e banderes les quals a.n servir a la sepoltura del senyor mossèn Joan Çabastida a comte del senyor n cartes: 6 Ítem. e foren per lo preu de certes taules foren preses per lo dit senyor del dit Matheu Valer e serviren per fer cambres e altres coses en la Brúcola e per mi les paguà lo banch d’en Pere Marquet e company. a XI del dit la faç deutora de 72 oz. 15 398 . 5 g. III tt. 9 tt. 4 tt. 20 tt. la qual cantitat promís a Thomeu Marsiano e foren per cert piltre lo dit senyor mossèn Johan Çabastida li havía comprat en comte del dit Thomeu. 21 g. a XIII de febrer 1473 pagats a don Nicola la Bruna. en cartes: 65 Ítem. 17 tt.15 g. 8 ½ oz. 24 tt. a V de març 1473 la faç deutora de 43 oz. la qual oz. capellà lo qual diu les mises sobre la sepoltura del senyor mossèn Joan Çabastida q. de bona moneda les quals donì contants a Joan Serra e foren per lo dot li havía promís de la muller li e donada ço és Johanna Ba calabressa de la caxa. en cartes: 7 Ítem. 10 oz. 10 g. en cartes: 63 Ítem. en cartes: 50 Ítem. per despessa féu en XV jorn e stigué a Claramunt a hon lo tramís per rebrer los diners de la pensió del sensal de la caxa. a comte del dit Paulo. 26 oz..c.64 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor Joan Çabastida q. a XXX de jener 1473 la faç deutora de deu oz. 3 tt. e foren per la pagà del present mes de la caxa. 21 tt. en cartes: 65 Ítem. deu a XVIII de jener 1473 paguí a Matheu Valer 4 oz. 43 tt. la qual cantitat promís a Paulo de la Cavalleria e foren per lo preu de 156 tretes e ½ les quals lo senyor mossèn Joan Çabastida q. 4 tt. dit jorn lo faç deutora de 20 oz. capellà lo qual diu les meses sobre la sepoltura del dit senyor. 10 oz. 8 ½ la qual cantitat promís a Paulo de la Cavalleria per resta de comte que lo dit Paulo havía haver del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida com se mostra en son libre a comte del dit Paulo. 17 g. dit jorn paguí a Andreu de Vera XV tt. en cartes: 65 Ítem. 0 tt. dit jorn la faç deutora de IIII oz. 15 oz. la qual cantitat e fet bona a Guillermo Ajutamechristo de Palerm e foren per la valor de CL ducats de deu gillats ducats. en cartes: 63 Ítem. 26 tt.

24 g. les quals lo dit Cola havía haver del senyor mossèn Joan Çabastida e cinch oz. 24 g. 41 oz. 9 oz. 9 ½ oz. 8 399 . en cartes:73 oz. 203 tt. en cartes: 13 Ítem. 72 tt.cantitat e promes a Guerau Vallseca e foren per les despesses lo dit Vallseca féu en la anada de castella quant fon tramès per lo senyor mossèn Joan Çabastida a hon estigué deu messos segons comte donat per lo dit Vallseca en son compte. en cartes: 69 Ítem. pagat a fra Anthoni de Plaça per lo preu de un cavall. 425 tt. dit jorn per ella fiu bons a Cola la Matina VIIII oz. dit jorn la faç deutora de 6 oz. 6 tt. per resta e egualament del present comte lo qual mut avant. 15 oz. en cartes: 69 Ítem. per mans mies a comte del dit Cola. les quals promises a Cola la Matina e foren per semblant cantitat lo dit Cola havía donada comptants al senyor mossèn Joan Çabastida q. 2 g. 5 Suma oz. en dues partides ço és IIII oz. les quales per semblant havía havut del senyor per resta de hun comte de despessa cotidiana quant lo dit senyor anà en Catalunya a comte del dit Cola. lo qual la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida li comprà e lo dit fra Anthoni me ha feta àpoca en poder de notari Berthomeu de Palerm a 30 de jener e per mi los pagà Cola la Matina en son comte. dit jorn la faç deutora de 41 oz. 15 tt. en cartes: 69 Ítem.

en cartes:51 Ítem. 9 g. 10 oz. 249 tt. 26 g. a XVIII de jener 1473 la faç creedora de VIII oz. 15 Suma oz. 8 tt. de la qual cantitat e feta deutor a Guerau Vallseca per tant com se mostra deutor de aquella en lo libre del senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Vallseca. XIIII e són per lo prosehit net de mesions de 98 porchs fiu dezfer en la bocheria de Saragoça segons comte donat per Ramon Almaselles rebuts de comptants a la caxa. 14 g. 24 g. 21 g. 8 400 . dit jorn la faç creedora de 73 oz. 425 tt. 93 tt.c. a comte del dit Cola. 21 tt. en cartes: 13 Ítem. en cartes: 47 Ítem. XIIII tt. 14 oz. de la qual cantitat e feta deutor Cola la Matina per tant com se mostra deutor de aquella en lo libre del senyor mossèn Joan Çabastida. 73 tt. 21 g. quondam. 9 oz.LXIIII Ihesus És li degut per resta e mudament de compte tengut atràs. 10 g. a XI de març 1473 la faç creedora de 93 oz. en cartes: 69 oz. 21 tt.

10 oz. en cartes: 67 Ítem. 24 oz. a VIIII del dit rebuts contants de Artali de Calatagiro una oz. 15 oz. en cartes: 67 Ítem. 8 oz. dit jorn rebuts comptants de Masi lo Petzuto per mans de Cola la Matina. en cartes: 71 Ítema VIII del dit rebuts contants de Luis Curchulla per mans de Cola la Matina. en cartes: 68 Ítem. 162 tt. 0 tt. 10 oz. e foren per semblant cantitat per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 1 oz. per mans de Andreu de Vera lo qual havía rebut de Izahim de Ragosa a comte del dit Artali. a XVII del dit rebuts contants de Joan Serra. 5 tt. dit jorn rebuts contants de Salamuni de Malta jueu per mans de Cola la Matina. 0 tt. 0 tt. 25 g. 16 Suma oz. a VII de abril 1473 rebuts contants de Cola Bavuso per mans de Cola la Matina IIII oz. a II de març 1473 rebuts comptants de Miquel Pou en son comte. en cartes: 60 oz. 4 g. 10 oz. 14 g. en cartes: 59 Ítem. 15 oz. 1 oz. al primer de maig 1473 rebuts contants de Pere Lull mon frare deu oz. 16 401 . a XVIIII de jener 1473 rebuts contants de Thomeu Marsiano en son comte. en cartes:7 Ítem. a X de febrer 1473 rebuts comptants de Miquel Pau en son comte. 8 g. 29 g. a XVII del dit rebuts comptants de mestre Miquel Pau per mans de mestre Cola la Matina. dit jorn rebuts contants de Anthonio Cardilla per mans de Cola la Matina. en cartes: 29 Ítem. 3 tt. en cartes: 67 Ítem. en cartes: 55 Ítem. 4 oz. les quals lo dit Bavuso per part mia havía rebut de Joan Ferandez de Gallano. 10 oz.65 Ihesus Caxa hon està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. en cartes: 30 Ítem. 191 tt. 1 tt. en cartes: 75 Ítem. 0 tt. a XII del dit rebuts contants de Cola la Matina en son comte:69 Ítem. 10 oz. 0 tt.c. 10 oz. 6 g. 0 tt. en cartes: 47 Ítem.

a II de març 1473 doní contats a Johan de Torralba. en cartes: 66 Ítem. 15 oz. 12 oz. 0 tt. 7 g. 8 oz. en cartes: 12 Ítem. 21g. dit jorn doní a Andreu de Vera a comte de la eretat: 64 Ítem. en cartes: 66 Ítem. 5 g. 0 tt. 1 g. a XVII del dit doní a mestre Nicola la Matina a comte de averies. 13 oz. en cartes: 64 Ítem. 21 oz. 1 tt. 0 tt. 6 oz. a XII del dit paguí a Joan Serra a comte de averies: 66 Ítem. dit jorn doní contants a comte de despessa. 0 tt. 0 tt. 4 oz. en cartes: 66 Ítema V de febrer 1473 doní comptants a comte de averies: 66 Ítem. 6. 11 oz. 1 tt. 9 oz. 4 oz. en cartes: 15 Ítema V del dit pos en comte 43 oz. en cartes: 12 Ítem. dit jorn doní contants a. en cartes:11 Ítem. dit jorn paguí Andreu deVera a comte de despessa de la casa de Saragoça. 0 tt. en cartes: 14 Ítem. dit jorn doní contants a comte de averies. . 6 oz. 0 tt.n Joan Maymó per semblant cantitat per mi promís dar a Cola la Matina en son comte: 69 Ítem. a XVII del dit doní contants a don Matheu Chapacza en 402 oz. 0 tt. 0 tt. dit jorn doní contants a comte de averies. 12 g. 2 tt. 5 oz. 5 oz. a XIII del dit doní contants a comte de la eretat. 27 g.c. en cartes: 66 Ítem.n Joan Serra a comte de la eretat. a XI del dit paguí contants a comte de averies. 0 tt. 0 tt. dit jorn pagats a despessa en son comte. dit jorn doní contants a. en cartes: 66 Ítema XIIII del dit doní Andreu de Vera a compte de despessa. 10 oz. en cartes: 66 Ítem. dit jorn doní contants a notari Matheu de la Mota ales averies. a comte de averies. en cartes: 66 Ítem. 0 tt. dit jorn paguí a don Micheli de Speranza e a don Nicola Bruna a comte de la eretat. 3 g. 0 tt. 21 tt. en cartes: 66 Ítem. 10 oz. en cartes:75 Ítem. 0 tt. 7 oz. 9 oz. 0 tt. en cartes: 15 Ítem. 13 g. 7 oz. 0 tt. a XVIIII del dit paguí per V salmas hordi comprà a comte de despessa. 0 tt. dit jorn doní contants a comte de averies. 0 tt. 1 tt. en cartes: 66 Ítem. dit jorn paguí per dos apoques a comte de averies. 15 oz. 3 oz.LXV Ihesus És li degut. en cartes: 66 Ítem. 16 oz. 11 oz. 0 tt. a XVIII de jener 1473 doní comptants a comte de averies: 66 Ítem. dit jorn paguí a Andreu deVera 27 tt. los quals tramís contants a Palerm a Guillermo Ajutamecristo. en cartes: 73 Ítem. 7 oz. en cartes: 64 Ítem. a comte de la colona. 10 g. a XXVIIII del dit paguí IIII tt. 8 g. 7 g. en cartes: 14 Ítem. 43 tt. dit jorn doní contants a comte de averies. a VIIII de abril 1473 paguí a Alvaro Navarro a comte de averies. en cartes: 6 Ítem. 5 oz. dit jorn doní contants a comte de despessa. 10 oz. 0 tt. 1 oz.

9 tt. dit jorn doní contants a Pere Lull e foren per Romeu Llull en son comte. 4 g. 7 oz. 12 g. en cartes: 55 Ítem.n Joan Serra en son comte. 4 oz. en cartes: 46 Ítem. 8 g. 0 tt. 5 Suma oz. 16 oz. 12 oz. dit jorn paguí a Colala Matina a comte de despessa: 12 Ítem. 15 oz. en cartes: 24 Ítem. 25 g. 0 tt. 26 g. 6 tt. en cartes: 15 Ítem. a XVII del dit doní contants a Joan Serra. 28 g. 191 tt. doní comptants a. 0 tt. 79 tt. 10 oz. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 78 Ítem. 16 403 . 5 tt. en cartes: 73 Ítem. 28 tt. 16 oz. 1 tt. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant.son comte. 12 g. 3 oz. a VIII de maig 1473 paguats de comptants a Cola la Matina a comte de la eretat. dit jorn doní contants a don Matheu Chapacza a comte de despessa. a XXIIII del dit doní comptants a Guerau Vallseca en son comte. en cartes: 79 oz. a X del dit paguí a comte de despessa. en cartes: 46 Ítem. 6 oz. 0 tt.

a VI del dit per lo cost de hun mas de vels pagats a Francí Holiver per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 65 Ítem. 9 oz. 13 oz. 4 g. e foren per moltes coses comprà per ops de casa en son comte. a XXX del dit paguí a notari Matheu de la Mota 3 tt. los quals avia despès per mi en diverses coses havía comprades de la caxa. a XI de març 1473 per despessa féu mon fill Stalrich quant lo tramís a Santa Marta de li malati de la caxa. 5 oz. dit jorn fiu bons a Cola la Matina 2 oz. en cartes: 45 Ítem.66 Ihesus Averies deuen per mudament de comte tengut atràs. 70 tt. 3 oz. 0 tt. a V de febrer 1473 per hun guariment de hun rosí de la caxa:65 Ítem. en cartes:71 Ítem. 7 oz. 21 oz. a XII del dit pos en comte 21 tt. 0 tt. 12 oz. los quals doní a Joan Serra per despessa per anar a Palerm quant lo tramís per portar los diners per pagar lo cambi deles armes e banderes de la caxa: 65 Ítem. 0 tt. 3 g. 7 oz. donada a Cola la Matina per despessa lo qual e tramís a Palerm a comte de la caxa:65 Ítem. dit jorn fiu bons a Cola la Matina VIII oz. per despesses a fetes per mi Andreu de Vera al qual paguí de comptants. a XIIII del dit paguí per dues apoques de la caxa. en cartes: 69 Ítem. en cartes:65 Ítem. 0 tt. 5 oz. 1 oz. en cartes: 65 Ítem. 0 tt. en cartes: 65 Ítem. 0 tt. 15 oz. 8 tt. a VII de abril 1473 paguí a Paulo de Santa Fe una oz. en cartes: 65 Ítem. 1 oz. a VIIII del dit paguí a Alvaro Navarro ferrer per ferrar les bèsties de casa de la caxa. en cartes:50 Ítem. a XXIII del dit paguat a madona Margualida Sanxo 58 oz. 9 butla: poteva anche essere butle. 9 oz. 2 tt. a XXVIIII del dit pos en comte 27 tt. 0 tt. 8 g. dit jorn paguí Andreu de Vera 7 tt. 0 tt. en cartes: 65 Ítem. 12 oz. los qulas despess quant lo tramís a comprar forment de la caxa. a XVII del dit pos en comte una oz. a XVII del dit paguí a Joan Riumanyo per medecines per la mula en son comte. per hun contracte féu del matrimoni de Joan Serra ab la Calabressa de la caxa:65 Ítem. e foren per despesses féu e per sos treball en moltes coses que ha fetes en servici de la eretat en comte del dit Cola. a XVIIII de jener 1473 per factura de 33 ròtols de sera de la qual fiu fer candeles e entorches de la caxa. ossia albarà 404 . 2 g. en cartes: 44 Ítem. en cartes: 65 Ítem. 15 oz. en cartes: 65 Ítem. 0 tt. 0 tt. 19. dit jorn pos en comte sis mans de paper e una rubrica per lo libre de la caxa. en cartes: 69 Ítem. 1 g.c. 3 tt. 7 g. 3 g. dit jorn donì Andreu de Vera 9 tt. XII tt. 0 tt. 19 oz. 0 tt. 27 g. 4 oz. 0 tt. per la part me toca dela [butla58] dels muntes e per mi lo banch de Pere Marquet e company en son comte.

dit jorn pagats a mestre Nicola la Matina 22 tt. una oz. a XV de maig 1473 doní a mestre Melchi. 0 tt. en cartes: 71 Ítem. per moltes fiasques comprà per manament meu per la malaltia de Bastida de la caxa. a XX del dit paguí a mestre Jordi de Vitali 16 tt. jueu metge. 3 tt. 22 oz. lo qual vench per la malaltia de ma filla Bastida de la caxa. 1 oz. 16 oz. e foren per medesines ha preses fins la present jornada e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 8 g.3 oz. e foren per moltes coses havía bestretes per mi segons comte donat per ella e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 28 Suma oz. en cartes: 71 Ítem. 94 tt. en cartes: 79 Ítem. 28 tt. en cartes: 79 oz. 19 405 . 0 tt.

LXVI Ihesus És li degut per agualament del present comte lo qual mut avant. 1479 c. 94 tt. 8 g.XIIII:És li degut per mudament de compte del qual lo fas creador segon appar en libre primer.67 Ihesus Miquel Pou deu per egualament del present comte al qual l·on faç creedor en libre segon. 2 tt.c. en cartes: 67 oz. en cartes:1459 oz. 19 c. II a. en cartes: 80 oz. 2 tt. 18 59 Lib. 18 406 .

2 tt.4: Banch de Pera Marquet e company de Seragossa per compte de la seguretat del balaner de la Rosa deu per un compte tengut en lo qual se mostra debitor segons appar en libre primer. a XVII del dit donà contants per mans de mestre Cola la Matina a la caxa. dehuit tt. 19 tt. a X de febrer 1473 me donà comptants per mans de Cola la Matina a la caxa. 8 g. los quals a IIII de noembre me portà per ell Cola la Matina a la caxa. 11 ½ 407 . en cartes: 65 Ítem. 18 ___________________________________________________ És li degut. a VII de abril 1473 per mi dix Anthoni Joan Grosso I oz.LXVII Ihesus És li degut. a II de març 1473 me donà comptats per mans de Cola la Matina a la caxa. 6 g. e foren per sos treballs de L oz. en cartes: 67 61 60 oz. 11 ½ oz. en cartes: 461 oz. 0 tt. per agualment del present comte dels qual l·on faç deutor en libre segon. 10 oz. en cartes: 97 Suma oz. 18 oz. 1479 c. XX tt. 19 tt. lo faç creedor de una oz. 20 oz. 0 tt. 0 tt. 15 Manca la carta di riferimento Lib. 7 g. 1 tt. en cartes: 65 Ítem. II a. en cartes: 65 Ítem. 7 g. 1 tt.c. 10 oz. havía cobrades dels aseguradors a comte:60 Ítem.

en cartes: 75 Ítem. 9 tt. la faç deutora de 12 oz. 26 oz. de la qual cantitat se mostra deutora en lo libre del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. un teri les quals per ella doní a Diego d'Aguillar de la caxa. lo faç deutor de I oz. 1 tt.68 Ihesus Pere Saguarrigua deu dues oz. en cartes: 75 _________________________________________________ Anthoni Cardilla deu per egualament del present comte al qual ne faç creedor en libre segon. les quals per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 8 ½ 62 Lib. los quals me promises per Guillem Ramon Sagariga son germà e foren per la part li toca de la seguretat pres sobre lo navili de la Rosa a comte de la colona. 119 tt. en cartes: 266 oz. a comte de la eretat. en cartes: 179 Ítem. com de aquelles era deutor al senyor mossèn Joan Çabastida q. 9 oz. son marit. 64 oz. a 31 de maig 1476 li prestí comptants dues oz. VII tt. en cartes: 79 Ítem. 2 oz. a comte de la eretat: 225 Ítem. 8 ½ oz. II a. en cartes: 68 oz. VIII ½ la qual cantitat li doní contants de la caxa. XXV tt. 1 oz. les quals per ella doní a Diego d'Aguillar de la caxa. 1479 c. III g. 3 oz. 2 oz. 5 g. 7 g. 12 tt. 25 g. 1 408 . 2 tt. en cartes: 179 Ítem.XIIII:És li deguit per mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. de les quals al en comte l·on havía fet creedor e non devia fer e pertant l·on faç deutor per egualament de les contra escrita partida: Pere Saguariga dei dues oz. muller del magnífich mossèn Anthoni Olzina. 2 Suma oz. 1 oz. la faç deutora de X oz. en cartes: 1462 _________________________________________________ La senyora Johana. en cartes: 111 Ítem. 10 tt. la faç deutora de XXVI oz.c. en cartes: 50 Ítem. a 11 de juny 1476 li prestí contants dues oz. les quals me promises per mossèn Anthoni Olzina. 2 oz. a XV de maig 1473 li doní contants los quals li prestí grasiosamente com se mostra per letra sua feta a Sent Calyora de la caxa. e són per la part li toca de la seguretat pres ab lo navili de la Rosa a comte de la colona. deu a V de març 1473 per ella fiu bons a Bernat Sala 64 oz.

11 tt. en cartes: 67 Ítem. 18 oz. 10 oz. en cartes: 50 Ítem. 0 tt. 0 tt. VII tt. li fas bons una oz. 16 g. en cartes: 85 oz. III los quals donà a mon germà Pere Lull a compliment del referiment de la seguretat havía pres sobre frare Guillem Ramon Saguarrigua sobre la colona del navili de la Rosa per los [muntes] e lo dit mon germà los me dona contants a la caxa. a XI de febrer 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XXIIII del dit me tramès per frare Anthoni de Mililli comptants a la caxa . 8 oz. 8 ½ 409 . 10 oz. en cartes: 117 Ítem. a XI del dit li pos en comte deu oz. 10 oz. a VIII de maig 1473 per mi donà a Cola la Matina VIII tt. 5 g. en cartes: 79 _________________________________________________ És li degut. en cartes: 135 __________________________________________________ És li degut. 16 oz. salma a comte de compra. 27 oz. 6 oz. a XXVII de febrer 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 65 Ítem. 119 tt. 23 oz. les quals Cola la Matina me portà comptants dient que aquell es li havía donades Thomeu Marsiano per part de la dita senyora en comte de la caxa. a VII de agost 1474 me tramès per frare Anthoni de Mililli comptants a la caxa. 3 oz. a XX del dit per mi donà a Cola la Matina sis terins los quals me donà contants a la caxa. 0 tt. 7 g. a VI de juliol 1474 per ella me donà Thomeu Marsiano per mans de Cola la Matina comptants a la caxa : 117 Ítem.LXVIII Ihesus És li degut. 23 tt. 2 Suma oz. 1 tt. en cartes: 117 Ítem. 8 oz. 14 tt. en cartes: 125 Ítema XVII del dit per lo preu de 60 salmas hordi li comprí a rahó V tt. a XXI de juny 1474 me trameses comptants de Sent Caloyro per mans de fra Anthoni de Mililli a la caxa: 117 Ítem. 28 g.c. les quals me tramès per mans de frare Anthoni de Mililli comptants a la caxa: 117 Ítem. 10 tt. a XXVI de maig 1474 huyt oz. los quals me donà contants a la caxa.

VI tt. a XI de març lo faç deutor de VII oz. les quals per mi li donà Joan Maymó per semblant cantitat li havía dada de comptants: 64 Ítem. 1 oz. 29 g. dit jorn lo faç deutor de I oz. les quals per mi li donà don Matheu Diamant en son comte. dit jorn lo faç deutore de 4 oz.c. 10 g. en cartes: 48 Ítem. en cartes:48 Ítem. 2 tt. 4 tt. 21 g. 17 oz. de la qual cantitat se mostra deutor en lo libre del senyor mossèn Johan Çabastida en comte de la eretat. la qual cantitat li fiu donar a Mesina d’en Pere Marquet en son comte: 48 Ítem. dit jorn lo faç deutor de I oz. 1 oz. 1 oz. en cartes: 30 Ítem. 17 g. 21 tt.69 Ihesus Cola la Matina per comte spart deu a XI de març 1473 73 oz. la qual a 23 de noembre per mi li dona Joan Carlo de Rofino en son comte. 6 oz. 0 tt. 6 tt. dels quals en un altro comte l·on havía fet deutor e aprés l·on e fet en aquell creedore per tant l·on faç deutor en aquest com apar. lo faç deutor de una oz. dit jorn per mi li donà mestre Anthoni Campanaro en son comte. 0 tt. lo faç deutor de 22 tt. dit joprn lo faç deutor de deu oz. 73 tt. 7 tt. 10 410 . la qual per mi li donà Joan Carlo de Rofino en son comte. 29 tt. en cartes: 28 Ítem. 24 oz. la qual cantitat per poliça mia li fiu donar al banch d’en Pere Marquet: 50 Ítem. en cartes: 64 Ítem. dit jorn lo faç deutor de 2 oz. de la qual l·on havía fet creedor al en comte senyalada de O e deu entrar a comte de Joan Carlo de Rufino. en cartes: 48 Ítem. en cartes: 41 oz. 15 oz. 6 oz. 10 oz.

en cartes: 66 Ítem. en cartes: 70 Ítem. VI tt. los quals paguà per corredurres de LV draps a comte de compra de draps: 70 Ítem. 0 tt. e són a compliment de aquelles XXV oz. 10 g. 12 oz. 1 tt. en cartes: 70 Ítem. les quals esent a Malorca bestrague per lo dit senyor mossèn Joan Çabastida en los draps comprà per ell a comte de la compra. dit jorn li fiu bons VIII oz. dit jorn li fiu bons VI oz. en cartes: 34 Ítem. la qual donà al mestre qui lavorava lo moniment a comte de la despessa. la qual cantitat havía donada al senyor mossèn Joan Çabastida q.c. 10 tt. ço és V oz. dit jorn li fiu bons VIII oz. a comte de la eretat. per despesses féu en Mesina e aprés a Saragoça en los 57 draps portà a comte de la compra. 1 g. 1 tt. 20 oz. per despesses havía fetes en la vinya a Saragoça de 24 de setembre fins lo present jorn a comte de despesses. 1 oz. 8 tt. dit jorn li fas bons 2 oz. en cartes: 66 Ítem. I tt. 3 tt. 15 oz. IIII g. 8 tt. 3 tt. les quals paguà a fra Anthoni de Plaça a comte de la eretat.LXVIIII Ihesus És li degut. 9 oz. havía haver del dit senyor a comte de la eretat. 1 oz. 2 tt. a XI de març 1473 li fiu bons 41 oz. dit jorn li fas bons 1 oz. en cartes: 64 Ítem. 10 tt. les quals havía haver per resta de hun comte de despessa del senyor mossèn Johan Çabastida e IIII oz. XV tt. lo faç creedor de una oz. de la qual l·on havía fet deutor al en comte a XI de març e deu entrar en comte del banch d’en Pere Marquet e company al qual ne faç deutor. 27 g. en cartes: 12 Ítem. 6 oz. 6 tt. 8 tt. 19 oz. en cartes: 50 oz. 4 oz. en cartes: 17 Ítem. XII tt. dit jorn li fas bons 10 oz. per despessa a fetes e per sos treballs en servici de la eretat en comte deles haveries. 19 oz. 24 oz. dit jorn li fas bons 27 tt. en cartes: 64 Ítem. 10 oz. lo dit Cola tenia en part en la colona de la mia caravella per los munts:63 Ítem. dit jorn li fiu bons en dues partides VIIII oz. 10 oz. 19 g. en cartes: 64 Ítem. X tt. 10 g. 41 63 manca il riferimento alla carta 411 . dit jorn li fiu bons VIII oz. 19 g. dit jorn me donà contants a la caxa: 65 Ítem. e foren per diverses coses a comprades per ops de casa a comte de averies. e són per despesses a fetes cotidianes en la casa de Saragosa fins a VI del present a comte de la despessa. dit jorn li fas bons III oz. dit jorn li fas bona una oz. 3 g. 24 tt.

la faç deutora de 39 oz. 6 tt. per la resta del present comte 304 oz. 100 oz. en cartes: 41 Ítem. a comte del dit Cola. e foren per despessa féu lo dit Cola per anar a Noto dos voltes per cobrar lo deute de Joan Corsito de la caxa. en cartes: 69 Ítem. en cartes: 71 64 oz. 11 tt. 8 oz. 10 oz. Lo dit Cola tras per la part pertocant altres dictes cent oz. deu a XII de abril 1473 per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça en son comte. havía en la dita compra en son comte. les quals fiu bones a Cola la Matina per quant aquells havía despès tant en Malorca com anant e venynt quant anà a comprar los dits draps en son comte. en cartes: 69 Ítem. la faç deutora de cent oz. quondam. 70 Ihesus 64Compra de 129 draps deu los quals mestre Nicola la Matina comprà en Malorca per comisió del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. 6 oz. lo segon viatge que per lo dit senyor fon trames.c. 10 g. lo dit Cola havía meses en la sobre dita compra de diners seus propis ab voluntat del senyor mossèn Bastida ab parte que del guany que nostre senyor hi donas en los dits draps. a XXXI de jener 1474 paguats a Cola la Matina 19 tt. en los quals draps lo dit mestre Nicola ha cinc oz. 0 tt. 3 tt. primo per nòlit de 57 draps portà lo dit mestre Nicola a Mesina e aprés de Mesina a Saragoça e altres despesses a comte del dit Cola. 10 oz. 304 tt. abitant en Mesina. les quals fiu bones a Cola la Matina les quals. les quals fiu bones a Cola la Matina e són per lo guany li pertoca deles sobre dictes cent oz. en cartes: 97 Ítem. 10 sul màrgine sinistro 129 412 . en cartes: 141 Suma oz. 17 tt. a comte del dit Cola. 18 g. 467 tt. 39 tt. 11 oz. 24 oz. en cartes: 69 Ítem. 18 ___________________________ Jaume de Ferreres. 19 g. la faç deutora de VIII oz. pos en comte 3 oz. 0 tt. 18 oz. dit jorn a XI de març 1473 per corredurres de 55 draps venuts a diverses persones e per mi Cola la Matina. en cartes:41 Ítem. 10 tt. 17 g. quondam. en cartes:41 Ítem. 15 g. les quals fiu bones a Cola la Matina per semblant cantitat havía bestret en Malorca per lo senyor mossèn Joan Çabastida. 27 g. de la qual cantitat men faç deutora a la eretat dels fills del senyor mossèn Bastida quant cobrat sera.

15 tt. a III de abril 1473 per lo prosehit de 69 draps los quals Pere Çabater tenia en comanda venuts a diverses persones e a diversos preus segons comte donat per lo dit Çabater entre los quals draps hi havía VII vuitens 66en son comte. 7 oz. en cartes: 19 67Ítem. 19 tt. en cartes: 91 74Ítem.LXX Ihesus 65 És li degut. en cartes: 92 76Ítem. 19 65sul 66 margine sinistro :69 tipo di tessuto 67 sul margine sinistro: 4 68 " " :3 69 " " : 10 70 " " :3 71 " " :5 72 " " : 15 73 " " :5 74 " " :5 75 " " :5 76 " " :2 413 . 19 tt. foren venuts a mossèn Guillermo Danieli V draps com apar per son comte. pos en comte tres draps los quals són en an bolles de las quals an bolles men ha donat rahó Pere Çabater en poder del quals pernengueren e lo preu de aquelles és compres en la partida oz. foren venuts a Alfonso e Perucho d’Aragona IIII draps per preu de XV oz. 6 tt. foren venuts a Santoru Callas V draps com apar en son comte. en cartes: 48 71Ítem. foren venuts a Joan Carlo de Rufino tres draps com apar en son comte. en cartes: 90 72Ítem. VI tt. foren venuts a Salamuni de Brahuni V draps com apar en son comte. 24 g. 20 oz. 20 oz. foren venut a Jacobo Ballaró 3 draps de Malorca per preu 11 oz. 7 oz. en cartes: 90 69Ítem. en cartes: 80 Ítem. 21 oz. 11 tt. foren venuts a Johanni Corsito XV draps com apar en son comte. en cartes: 91 75Ítem. 6 oz. 24 oz.c. en cartes: 90 70Ítem. com apar en son comte. 248 tt. en cartes: 91 73Ítem. com apar en lur comte. 10 tt. 22 oz. foren venuts a Francí Requesens deu draps de Malorca acolorats com apar en son comte. 38 oz. per lo preu de dos draps prengui per vestir la companya de casa a comte de averies. 21 tt. en cartes: 59 68Ítem. 24 oz. 57 tt. foren venut a Pere Joan de Cardona e Joan Brolla V draps com apar en lur comte.

per lo cost de X pesses de vells e una jarmocta me trameses de Mesina a comte de averies en cares: 95 Suma oz.tt. en son comte. 10 oz. en cartes: 98 Ítem. V tt. 5 oz.de 717 oz. 4 tt. a XXIII del dit li pos en comte V oz. 18 _____________________________________________________ És li degut. 467 tt. en cartes 93 per lo prosehit de draps portats per mestre Nicola la Matina per lo primer viatge: Suma oz. . 25 414 . XXV tt. 13 ½ dels quals ço faç deutor a Pere Çabater en son comte. 5 tt. a X de decembre 1473 per ell me donà Joan Pere en lo banch d’en Pere Marquet e company IIII oz. 15 g.

3 tt. a comte del dit Joan Maymó e Bertomeo Sanxo per comte de la colona del navili de la Rossa. en cartes: 48 Ítem. en cartes: 61 Ítem. en cartes: 48 Ítem. 12 tt. en cartes: 48 Ítem. en cartes: 19 Ítem. en cartes: 59 Ítem. a XII del dit me dix per Cubello Cubbu en son comte. 15 415 oz. en cartes: 48 Ítem.c. dit jorn me dix per Pere Çabater en son comte. 10 oz. 322 tt. dit jorn me dix per Jaume Ossello en son comte. en cartes: 72 Ítem. 12 oz. a XXIIII del dit me féu bons per Guillermo Aiutamecristo de Palermo en son comte. a XIII del dit me dix per Pere Çabater en son comte. 12 oz. 2 oz. a XVIII del dit me dix per mossèn Joan de Bonayuto en son comte. en cartes: 74 Ítem. 14 tt. 1 tt. dit jorn me dix per Guillermo Matzuni una oz. 14 g. e foren per Joan Carlo de Rufino en son comte. a XVII del dit me dix per don Joan de Mule en son comte. en cartes: 42 Ítem. a XXVIIII del dit me dix per en Joan Maymó 96 oz. 15 oz. 15 oz. a VIIII del dit me dix per Camino Efrahym jueu. 13 tt. 14 g. en cartes:26 Ítem. a III de abril 1473 me dix per mestre Jaume Ferrer calceter en son comte. 21 oz. dix jorn me dix per Salamuni de Malta. 1 oz. en cartes: 52 Ítem. 0 tt. 22 g. 50 oz. en cartes: 14 Ítem. 10 oz. 1 . 96 tt. 5 g. e foren per Caym de Ragosa. 14 tt. 1 oz. 20 oz. 15 oz.71 Ihesus Banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça deu a XIII de març 1473 me dix per Guillermo Masuni e són per Johan Carlo de Rufino en son comte. 22 oz. en cartes: 6 Ítem. en cartes: 19 Ítem. 28 g. 14 oz. 5 oz. a VII del dit me dix per Pere Çabater. a XXVI del dit me dix per mestre Jaume Ferrer. en cartes: 19 Ítem. 20 oz. a XXVI de juliol 1473 me dix per Guillermo Masuni I oz. e són per Joan Carlo de Rufino. 2 oz. 14 oz. en cartes: 60 Ítem. 27 tt. en cartes: 19 Ítem. 6 g. a II de agost 1473 me dix per Guillermo e foren per Joan Carlo de Rufino en son comte. 2 oz. 10 oz. en cartes: 98 Suma oz. en cartes: 60 Ítem. dit jorn me dix per don Johan de Mule en son comte. en cartes: 14 Ítem. a IIII de maig 1473 me dix per Xumuni de Ragosa jueu tres oz. a XXVI del dit me dix per Xumuni de Raguosa jueu e foren per Artali de Caltagiró jueu de Modica en son comte:59 Ítem. a XIIII de juliol 1473 me dix per en Pere Çabater en son comte. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant.

en cartes: 72 Ítem. en cartes: 83 Ítem. en cartes: 74 Ítem. en cartes: 79 Ítem. 11 g. a XIII del dit per mi a. a XVIII del dit per mi a fra Anthoni La Grega a comte de averies. alderrer del dit per mi a Joan Prats procurador de Joan de Ribesaltes en son comte. en cartes: 58 Ítem. 17 tt. 10 oz. 1 tt. dit jorn per mi don Nicola Bruna a comte de la eretat. en cartes: 65 Ítem. 9 oz. 1 tt. en cartes: 65 Ítem. 21 oz. 15 oz. en cartes:41 Ítem. a XXI del dit per mi a la muller d’en Jaume Berga a comte del dit Jaume. en cartes: 83 Ítem. en cartes: 66 Ítem. 10 oz. en cartes: 80 Ítem. 10 oz. 3 g. 10 oz. a XVI del dit per mi a mestre Nicola la Matina a comte 416 oz. 20 oz. 0 tt. 5 oz. 9 tt. 7 g. dit jorn per mi Andrea de Paracontardo a comte de la eretat. a VII de abril 1473 per mi a Paulo de Santa Fe a comte de averies. a XII del dit per mi a. en cartes: 66 Ítem. a XXVI del dit rebuts de comptants per mans de Andreu de Vera a la caxa. dit jorn per mi a. 3 tt. a III de juny 1473 per mi a mestre Nicola la Matina a comte de despessa de la vinya. 10 oz. en cartes: 17 Ítem. dit jorn per mi a Corau Masuni a les averies. 14 oz. 4 . a XXIII del dit per mi a madona Margualida Sanxo a comte de averies. 26 tt. 3 oz. 0 tt. al primer de juliol per mi a Joan de Torralba en son comte. 24 g. 12 oz. dit jorn per mi dix a Cola la Matina. a XIIII del dit per mi a Cola la Matina a comte de despessa de la casa de Saragoça. a XI del dit per mi a don Nicola Bruna a comte de la eretat.LXXI Ihesus És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. 17 g. a XX del dit per mi a mestre Jordi de Vitali a comte de averies. en cartes: 50 Ítem. 16 g. a X del dit per mi a Cola la Matina. 28 oz. a XVIII de març 1473 per mi a. 6 oz. en cartes: 11 Ítem.n Jaume de Ferreres en son comte.n Berthomeu Sanxo procurador de mossèn Pere de Coromines en son comte. 1 oz. 28 tt. 16 oz. en cartes: 80 Ítem. 1 tt. 15 oz. en cartes: 83 Ítem. en cartes: 70 Ítem. al primer de maig 1473 per mi li dix a Pere Lull mon frare per semblant cantitat me donà contants a la caxa.n Berthomeu Sanxo. 7 g. 10 oz.c. en cartes: 72 Ítem. en cartes: 41 Ítem. 42 tt.n Joan Prats procurador de Joan de Ribesaltes a comte del dit Ribesaltes. en cartes: 12 Ítem. 3 oz. en cartes: 34 Ítem. 1 oz. 6 g. 0 tt.

a XXVIII del dit per mi a Pere Lull mo frare. a XVIIII del dit per mi a Johanni Caxuni a comte de despessa. a comte de la eretat. 13 p. alverrer de agost per mi a Jaume de la Cavalleria a comte de la eretat. 3 tt. 40 oz. 14 g. 1 tt. en cartes: 12 Ítem. en cartes: 97 Ítem. 5 g. a XVIII de agost 1473 per mi a Cola la Matina a comte de despessa. 2 Suma oz.de despessa. 1 tt. 8 oz. 10 oz. 16 oz. 10 oz. dit jorn per mi a Pere Lull mon frare vint oz. dit jorn per mi donà a Cola la Matina quaranta oz. les quals lo dit Cola me donà contants a la caxa. en cartes: 92 Ítem. 0 tt. 22 g. 25 g. 312 tt. a XXIII del dit per mi a.n Jaume Berga. 1 g. en cartes: 12 Ítem. 24 tt. 2 C 417 . en cartes: 96 oz. en cartes: 97 Ítem. en cartes: 34 Ítem. 1 tt. 17 oz. en cartes: 96 Ítem. 7 oz. 20 oz. dit jorn per mi a don Miquell Sperança e don Nicola la Bruna VIII tt. 15 p. les quals me donà comptants a la caxa. en cartes: 84 Ítem. 6 g.

213 tt. 22 tt. 4. 21 tt. 24 tt. 21 tt. li promís per lo senyor bisbe de Saragoça e per mi les li dix lo banch d’en Pere Marquet e company de la qual cantitat lo dit Prats men ha fermat àpoca en poder de notari Joan de Gravina. en cartes: 71 Ítem. la qual cantitat per mi li dix lo banch d’en Pere Marquet e company e lo dit Prats men ha fermada àpoca en poder de notari Johan de Gravina notari de Saragoça a comte del dit banch. en cartes: 274 Ítem. 10 ½ la qula cantitat me prometeren per lo comte de la colona de la Rossa. 15 Suma oz. los faç deutors de 46 oz. 17 g. la qual cantitat és la meytat de 45 oz. la qual menytat toca a mi per la part tinch en la dita colona en son comte. 10 ½ oz. al derrer del present per ell fiu bons a Joan Prats procurador seu 17 oz. 17 tt. salma a comte de la eretat. 26 g. 26 tt. en cartes: 75 oz. 26 g. en cartes: 71 oz. 24 g. cobrarem dels aseguradors del navili de la Rossa.c. 46 tt. 19 tt. 21 __________________________________________________ Johan Maymó e Berthomeu Sanxo deuen per lo preu de 427 salmas XII tumons forment foren carregades en lo navili de la Rossa per los munts en lo carregador del Pusallo a raò XV tt. notari de Saragoça. 32 tt. 7 ½ 418 . 72 Ihesus Johan de Ribesaltes deu a XVIII de març 1473 quinze onçes les quals per ell fiu bones a Joan Prats procurador seu e foren en part de pagament de aquelles 32 oz. en cartes: 75 Ítem. 283 tt. 12 g. 5 Suma oz. 12 oz. 21 oz. los faç deutors de 22 oz.

13 ½ oz. 14 g. 32 tt. 14 oz. a XXVIIII de març 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. en cartes: 75 oz. 13 ½ la qual cantitat me consignaren en la colona del navili de la Rossa per los munts en comte de la colona. en cartes: 71 Ítem. 96 tt. 21 Suma oz. en cartes: 76 _______________________________________________ És lo degut. 283 tt.LXXII Ihesus És li degut. 2 g. lo faç creedors de 187 oz.c. 2 tt. a V de noembre MCCCCLXXII li promís per lo senyor bisbe de Saragoça en son comte. 17 g. 7 ½ 419 . 187 tt.

lo senyor mossèn Joan Çabastida. los quals fiu bons a Joan Riumanyo per resta. en cartes:24 Ítem. a XXIII del dit la faç deutora de 20 oz.73 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam. en cartes: 46 Ítem. 7 oz. 4 tt.c. 0 tt. quondam. VI tt. dit jorn la faç deutora de una oz. 20 oz. quinze terins la qual cantitat fiu bons a Joan Serra e són per lo salari de tres meses ço és del primer de juny 1472 fins per tot agost del dit any en son comte. VII g. 1 tt. la qual cantitat fiu bona a don Matheu Chapacza per lo seu salari del any V ª ind. la cantitat fiu bona a Paulo de la Cavalleria per semblant lo dit Paulo havía pagada per manament del dit senyor per serts bescuyts donats a mossèn Orlando Daula per hordinacío del senyor Visrey a comte del dit Paulo. 3 oz. a XVII de abril 1473 la faç deutora de tres oz. los quals paguà a Cola la Matina per altres tants per mi paguà al capella qui diu la missa davant la sepoltura del dit senyor foren per la messada de març prop passada de la caxa: 65 Ítem. dit jorn la faç deutora de 25 tt. la qual cantitat fiu bons a Joan Riumanyo per lo preu de una mula paguà a hun jueu de Lenti la qual mula sen portà en Nàpols mossèn Guillem de Sent Climent a comte del dit Riumanyo. 10 oz. a VIII de maig 1473 la faç deutora de VIII tt. 24 g. a XIIII de abril 1473 pagats a don Micheli de Sperança e don Nicola Bruna 7 tt. 6 . 0 tt. 24 oz. los quals fiu bons a Pere Roig e foren per III mesades paguà als capellans qui dieu la misa sobre la sepoltura del dit senyor ço és juny octubre noembre prop passat ab IIII tt. en cartes: 63 Ítem. 13 tt. e foren per les misses que dien sobre la sepoltura del dit senyor per lo present mes de la caxa. en cartes: 32 420 oz. en cartes: 45 Ítem. en cartes: 32 Ítem. 7 g. dit jorn la faç deutora de 4 oz. rebe de Paulo de la Cavalleria per part del dit Pere e per be que en lo comte que és entre lo dit senyor lo dit Pere en lo libre del dit senyor se mostra que lo dit Pere los a ja rebuts de comptants lo dit Pere a mostrat no haver los may rebuts e ultra de aço ne ha fet jurament per tant ne faç creedor lo dit Roig en son comte. les quals fiu bones a Pere Roig e són per aquelles XX oz. 24 tt. 25 oz. 15 oz. per candeles a comte del dit Pere. en cartes: 65 Ítem. 10 g. dit jorn la faç deutora de 24 tt. 0 tt. en son comte. 0 tt. 8 g. en cartes: 45 Ítem. 15 g. 15 oz. era cobrador del senyor mossèn Joan Çabastida per compra de VI barils de salmitre a comte del dit Riumanyo. deu a XVIIII de març 1473 XIII oz.

311 tt. 9 ½ 421 . dit jorn la faç deutora de 6 oz. en cartes: 32 Ítem. dit jorn la faç deutora de IIII oz. en cartes: 32 Ítem. salma a comte del dit Pere. 5 oz. en cartes: 79 Ítem. 14 g. la qual cantitat e fet bona a Pere Roig per tant com de aquella se mostra creedor del senyor mossèn Joan Çabastida. V g. dit jorn la faç deutora de 15 oz. 383 tt. pagats a don Nicola Bruna capellà qui diu les meses sobre la sepoltura del dit senyor són per la mesada present de la caxa. quondam. la qual cantitat fiu bona a Pere Roig e foren per despessa hordenaria de IIII mesos e mig ab un moso lo dit Pere féu tant en Palerm com en València esent estat tramès per lo senyor mossèn Joan Çabastida. lo dit senyor li havía comprat a rahó 11 tt. la qual cantitat promís a Pere Roig per lo preu de 19 salmas forment. 4 tt. 15 tt. quondam. 14 g. dit jorn la faç deutora de VII tt. 24 g. XV g. 29 Suma oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. 7 g. 29 tt. 7 g. XIIII tt. 0 tt. 28 tt. 10 ½ oz. en cartes: 83 oz. a comte del dit Pere. en cartes: 32 Ítem. a comte del dit Pere. 28 g. 15 oz. 6 tt. 7 oz.Ítem.

a VIIII de abril 1473 pos en comte 8 oz. en cartes: 13 Ítem. 15 g. la qual cantitat Pere Sent Joan devia e per ell los me promes Guerau de Valseca en son comte. 5 sul màrgine sin. 5 oz.LXXIII Ihesus És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. 5 g. 10 moneda valenciana de la qual lo dit Pere era deutor del senyor mossèn Joan Çabastida q. 29 tt. en cartes: 74 Ítem. 13 tt. richiamo= a 422 . 13 tt. la qual cantitat me féu bona mossèn Joan de Bonayuto per don Joan de Mule. a XXVIIII de març 1473 per lo preu de CXXXX salmes forment vení a mossèn Joan de Bonaiuto en lo carreguador del Pusallo a rahó XII tt. en cartes: 45 Ítem. 15 oz. dit jorn la faç creedora de 29 oz. 1 oz. dit jorn la faç creedora de 23 oz. 18 g. a XXIIII del dit la faç creedora de XV oz. 56 oz. 14 tt. en cartes: 4 77Ítem. 10 tt. en cartes: 78 Ítem. de la qual cantitat e fet deutor a mossèn Joan de Bonayuto per què de aquella se mostra deutor en lo libre del senyor mossèn Joan Çabastida en comte del dit mossèn Joan. la qual cantitat me féu bona Joan Riumanyo per resta era deutor a la bona ànima del senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Riumanyo. 9 moneda valenciana a rebut en València en Baltasar Tamarit de mossèn Pedros per la pensió de octubre de prop passat per lo sensal de la Cambra Apostolica a comte del dit Tamarit. e foren per l'any IIII ª ind. 4 oz. 15 oz. 4 tt. a comte del dit mossèn Joan. la qual cantitat e cobrada de la règia cort e foren per semblant cantitat lo senyor mossèn Joan Çabastida havía pagat per manament del senyor Visrey e per mi los cobra en Palerm Guillermo Ajutamecristo en son comte. en cartes: 32 Ítem. a XVII del dit pos en comte 4 oz. 10 oz. 5 g. 14 g. a XXIII de maig 1473 la faç creedora de V oz. 13 tt. en cartes: 82 77 oz. 4 tt. 18 tt. en cartes: 64 Ítem. procurador del sensal de Xaramunt. 23 tt. a XXIIII del dit la faç creedora de 13 oz. per lo preu de un sclau negre apellat Jordi vení a Guerau Vallseca en son comte. a VIIII de juny 1473 la faç creedora de 13 oz. 5 g. e són per la valor de 36 £ 19 ss. I t. 8 tt. 9 ½ oz. 14 g. la qual cantitat Pere Roig me féu bona per la valor de 13 £ 16 ss.c. en cartes: 6 Ítem. 5 tt. la salma en son comte. en cartes: 4 Ítem. 5 tt. en son comte. 13 g. 15 oz. 201 tt. 2 g.

24 g. per lo preu de un sclau negre vení a Marco Vacaro de edat de XIII en XIIII anys apellat Anthoni. rebuts de contants: 79 oz. 383 tt. 15 Suma oz. 9 ½ 423 . 12 tt. 15 tt.Ítem. a XIII del dit la faç creedora de 12 oz.

en cartes: 19 Ítem. 14 g. 3 tt. la qual cantitat Pere Çabater per part mia asesionà a.n Berthomeu Sanxo son procurador 42 oz.n Berthomeu Sanxo com a procurador del dit mossèn Coromines e foren per resta dels deutes prosehits de XX draps de Malorca. 14 ___________________________________________________ Mossèn Johan de Bonayuto per comte de temps deu a XXVIIII de març 1473 sinquanta e sis oz. en cartes:73 oz.. 42 tt. e són per lo preu de CXXXX salmas forment li e venut al carreguador del Pusalo spachat en barca píchola a rahó XII tt. XVII tt. 3 g. que aquelles venes a comte del dit Çabater. que lo dit Coromines tramès al magnífich mossèn Joan Çabastida q. notari de Saragoça. 65 tt.c. 23 tt. lo qual magnífich acomana a Joan Çabater q. de la qual cantitat lo dit Berthomeu men ha fermada àpoca en poder de notari Berthomeu de Palerm. 20 g. salma los quals forments per mi ha adonar lo senyor comte de Modica de la qual dita lo dit mossèn Joan se a comte tot està a son càrrech la qual cantitat me a pagar a Pasqua primer vinent de la resurechtio a comte de la eretat. e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a VII de abril 1473 paguí per ell a.74 Ihesus Mossèn Pere de Coromines deu a XXVIIII de març 1473 XXIII oz. 14 oz. e foren a compliment del procehit de 20 draps de Malorca segons comte ne féu donat al dit Berthomeu per Pere Çabater fill de Joan Çabater q. en cartes:71 oz. 17 Suma oz. 56 424 .

20 oz. 14 g. 65 tt. 20 tt. 56 425 .c. 16 oz. per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 20 g. 14 Suma oz. en cartes: 274 _______________________________________________ És li degut. en cartes:98 Ítem. en cartes: 71 Ítem.LXXIIII Ihesus És li degut 65 oz. a XVIII de agost 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. a XXIII de setembre 1473 VII ª ind. les quals ja a XXII del present per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company: 98 oz. la qual cantitat li promís per la eretat del senyor mossèn Joan Çabastida. a XXX de octubre 1473 li pos en comte 16 oz. 20 oz.

4 Suma oz. 13 ½ __________________________________________________ Johan Ferrandez abitant en Gallano deu per agualament del present al qual l·on faç creedor en libre segon. 13 ½ la qual cantitat és per la meytat del cost de dita colona administrada per en Joan Maymó e Berthomeu Sanxo en lur comte. 187 tt. la faç deutora de 187 oz. 4 78 Lib. 1479 c. en cartes: 65 Ítem.75 Ihesus Colona del navili de la Rossa per Munt de Barques deu a XXVIII de març 1473 quatre ternis los quals paguí en diverses voltes per sentencies se donaren en Consolat per algunes diferensies havía ab en Joan Maymó e Berthomeu Sanxo cap de colona de la caxa. 2 g. II a. 13 ½ oz.c. en cartes: 72 oz. 4 426 .XIIII:És li degut per mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. 187 tt. 6 g. 2 tt. en cartes: 75 oz. en cartes:1478 oz. 0 tt.

pos en comte 1 oz. pos en comte III oz. 10 g. 15 oz. pos en comte 2 oz. 15 tt. 14 oz. en cartes: 67 Ítem. les quals me promés Pere Sagariga per la part li toca de la seguretat pres sobre lo navili de la Rosa en son comte. les quals Joan Maymó e Berthomeu Sanxo cobrarem dels aseguradors de la Rossa en lur comte. pos en comte I oz. 3 oz. en cartes: 76 Ítem. en cartes: 72 Ítem. 12 g. 14 tt. pos en comte 5 oz. 46 tt. 11 ½ la qual cantitat és per la part toca a Berthomeu Sanxo per la seguretat pres sobre lo navili de la Rosa e per ell lo banch d’en Pere Marquet. 24 g. 15 g. les quals se cobrarem d’en Daniel Gilabert per mans de Antonio Sergros e per ell lo banch d’en Pere Marquet e foren per la part li toca de la seguretat havía pres sobre lo navili de la Rosa. 3 tt. 24 tt. la qual cantitat és per la part toca a. en cartes: 68 Ítem. ½ la qual cantitat Joan Maymó e Berthomeu Sanxo me feren bona en lur comte.c. pos en comte I oz. pos en comte 12 tt. 10 ½ oz. 1 tt. 10 g. 4 oz. e són per la part toca a Joan Antonio Scaleses de la seguretat pres ab lo navili de la Rosa la qual cantitat cobra mossèn Pere Lull e per ell lo banch d’en Pere Marquet. 29 tt. en cartes: 6779 Ítem. XIIII tt. en cartes: 72 Ítem. pos en comte VI oz. 4 tt. 4 g.67 non corrisponde. III tt. la qual cantitat toca a Guilem Ramon Sagariga per la seguretat pres sobre oz. la qula cantitat se ha cobrar de Nicolau e Pau de Pedralbes per la meytat de 10 oz. 25 oz. 6 tt. 1 tt. 2 tt. 5 tt. en cartes: 58 Ítem. 2 oz. les quals se an a cobrar da Pere Despi com apar en son comte. pos en comte II oz. 26 tt. 26 g. VII tt. la qual cantitat és la meytat de 45 oz.12 g. 19 tt. 15 oz. en cartes: 58 Ítem. 11 ½ oz. en cartes: 58 Ítem. la qual cantitat me promes Bertomeu Sanxo per lo preu de la meytat de una resta fou condampnat que restetuhis a la caxa en son comte. 4 tt. XXV tt. pos en comte IIII oz. 18 tt. per la part toca a Berenguer de Cardona de la seguretat pres sobre lo navili de la Rosa e per ell Galserau Ferrer e per ell lo banch d’en Pere Marquet: 67 Ítem. 10 oz. 18 g. 22 tt.n Pere Marquet de la seguretat pres sobre lo navili de la Rosa e per ell lo seu banch. VII tt. resten deutors de la perdita toca al lur balaner en son comte. 427 . pos en comte 4 oz. 3 tt. pos en comte 46 oz. les quals me féu bons Bertomeu Sanxo per haver los dupplicats en son comte. III g. en cartes: 67 Ítem. 22 oz. 3 g. 0 tt. 4 g. cerca il rifermento giusto. 7 oz. 14 g.LXXV Ihesus És li degut. 12 79 nota bene che il riferimento alla c. en cartes: 67 Ítem.

2 oz. 3 És li degut. 2 p. 7 g. en cartes: 65 oz. secret de Sant Philipu. 1 tt. lo faç creedora de 84 oz. les quals per ell me dona Cola Bavuso. 2 píchols per la resta del present comte de la qual ne faç deutora la eretat: 274 oz. 4 428 . 7 g. 15 g. en cartes: 68 Ítem. a VII de abril 1473 quatre oz. lo qual Cola los havía rebut per mi com a procurador meu e lo dit Cola los me tramès per mans de Cola la Matina comptants. 15 tt. 84 tt.lo navili de la Rosa e per ell los me promís Pere Sagariga son germà.

Lo dit senyor bisbe és tengut aquella restetuihirme de huy en hun any e antes fetes certes consignacíons com se mostra per provisió feta per lo dit senyor la qual te Bernat Sala com se mostra per contracte fermat en poder de notari Joan de Gravina. 25 g. lo faç deutor de II oz. venesià. quatorze tt. 2 oz. són tornadors per la perdua se féu en la colona del navili de la Rossa quant anà als Munts. les quals me promís per acordi fet per aquelles despeses Andreu de Vera havía despès en Palerm per executar la senyora sua com a procurador meu per lo deutor sobre mensionat a comte de averies. 28 tt. ½ la qual cantitat me promís perquè aquella lo senyor mossèn Bastida havía pagada per ell al magnífich mossèn Francí Carbó lo qual la havía bestreta per forniment de casa sua quant vench de Catalunya per pendere la posesió del bispat a comte de la eretat. 10 oz. bispe de Saragoça. Lo dit Pere Despi havía adonar a la colona del navili de la Rossa e per quant Bertomeu Sanxo era cap de colona ho administrador de aquella e la dita setencia fou donada entre lo dit Pere Despi e lo dit Berthomeu .76 Ihesus Dalmau de Sant Dionís. deu grans la qual cantitat és la meytat de 10 oz. en cartes: 72 Ítem. deu 4 oz. en cartes: 141 Ítem. Ítem. 11 tt. 21 tt. 26 tt. 15 tt. cap de colona Joan Maymó e Berthomeu Sanxo los quals la dita cantitat me consignarem per la part yo havía en la dita colona en so comte. 7 . la qual cantitat a V de noembre MCCCCLXXII promís per ell a Joan de Ribessaltes en son comte. lo dit Pere me ha feta sesió de aquell en poder del sobre dit notari a XVIII de noembre 1473. les quals fou condampnat per sentencia donada per Bernat Redo e Francisco Mantello per lo preu de una testa. la qual cantitat és per meytat del dit Bernat e de mi e fou fet lo dit contracte lo present jorn Nota que per quant lo davant nomenat contracte era fet en mon de Pere Roig. notari de Saragoça lo qual contracte és de firma de 87 oz. 32 tt. la qual cantitat és per la meytat de 9 oz. en cartes: 75 _________________________________________________ Pere Despi. XXV tt. Lo dit Berthomeu me ha feta sesió 429 oz. en cartes: 150 _________________________________________________ Nicolau e Pau de Pedralbes deuen cinch oz. 21 oz. deu 32 oz. en cartes: E les sobre dites cantitats prenen suma de 43 oz. 14 g.c. 18 ½ oz. 5 tt. 29 tt. dit jorn li doní comptants de la caxa. lo faç deutor de VIIII oz. 9 tt. XVIII g.

en cartes: 76 oz. 4 tt.en poder de notari Joan de Gravina ensemps ab en Joan Maymó qui per semblant ha haver les altres 4 oz. a comte de la colona. 15 tt. 5 430 .

14 g. II a. 4 tt. en cartes: 480 _________________________________________________ És li degut per egualament del present comte lo qual ne faç deutor en libre segon. 23 g. en cartes: 152 _________________________________________________ És los degut per agualament del present comte als quals ne faç deutors en libre segon. 55 tt.LXXVI Ihesus És li degut per agualament del present comte lo qual mut avant. 14 g. 15 431 . 1479 c. en cartes: 4 81 oz. 5 tt. 18 ½ 80 Lib. 5 tt. 10 oz. 4 tt. en cartes: 76 81 idem: Pe de Spi venecia deu per mudament de hun compte en lo qual se mostra debitor segons appar en libre primer. en cartes: 76 oz.c.4: Nicholau de Pedralbes deu per mudament de hun compte en lo qual se mostra debitor segons appar en libre primer. 10 oz. 15 oz.

en cartes: 32 oz. a XVII de abril 1473 pos en comte 7 oz. 26 432 . 10 oz.LXXVII Ihesus És li degut. per lo preu de 48 pesses de lli per mi vené Pere Roig a deverses persones segons comte per ell donat en son comte.c. 24 g. 24 tt. 10 g. 7 tt. en cartes: 25 ______________________________________________________________________ c.77 Ihesus Compra de lli napoletta deu per lo cost del terc de 169 dechines comprà Francisco Mantello en Nàpols que segons comte donat per ell costa lo dit terc en son comte. 7 tt.

en cartes: 73 oz. 28 tt. 16 oz. 71 tt. la qual me promes per don Joan de Mule e tinch penyora duas caçes d'argent les quals caçes lo dit Andrea me ha aquitar per tot setembre primer vinent altrament restetu a mi a comte del dit don Joan. en cartes: 160 oz.78 Ihesus Guerau de Vallseca deu per resta e mudament de hun altre comte tengut atràs. en cartes: 145 Ítem. 23 oz.c. les quals li doní per mans de Pere Lull de les quals me n’ha adonar forment en Lenti a la recolta axi com sera mas de masar a mercant com apar per contracte fet en Lenti en poder del notari Joan Romano donats contants de la caxa. 4 Suma oz. 15 oz. a XXIIII de abril 1473 li doní contants per lo seu spachament quant se volch partir per Catalunya de la caxa: 65 Ítem. 27 oz. deu a XXXI de març 1475 vint e set oz. 1 Suma oz. a comte de la eretat. en cartes: 13 Ítem. abitant en Lenti. dels quals me n’ha donar forment en la forma davant dita de la caxa. a XI de abril 1475 li tramís a Lenti per mans de Pere Lull. dit jorn li vení un sclau negre apellat Jordi per preu de quinze oz. 115 __________________________________________________ Andrea Carfi de Claramunt deu una oz. 3 g. 50 433 . en cartes: 52 __________________________________________________ Mestre Nicola de Balsamo. 23 oz. 26 g.

115 82 Lib. 1 434 . en cartes: 78 83 idem: Andrea Carfi de Claramunt deu per resta e mudament de compte segons se mostra debitor en libre primer. la salma axí com fou mes de masar a mertant en Lenti a comte de compra. en cartes: 136 oz. a XXV de octubre 1475 li fas bones L oz. II a. en cartes: 583 _______________________________________________ És li degut. 50 oz. 1 oz. 115 oz.5: Guerau Valsequa deu per mudament de hun compte en lo qual se mostra debitor segons appar en libre primer. en cartes: 582 ________________________________________________ És li degut per agualament de comte la qual ne faç deutor en libre segon. 1479 c. e són per la valor de 115 salmas 6 tumons forment me tramès de Lenti a a en la Brúcola a raò XIII tt.c. en cartes: 78 oz.LXXVIII Ihesus És li degut per agualament del present comte al qual ne faç deutor en libre segon.

73 Ítem. 13 ½ e són per vendeció de 3 quintal 18 ròtols lana a comte de bestiar. 3 oz. en cartes: 65 Ítem. 2 tt. a XXI del dit rebuts contants 111 oz. 3 oz. 1 tt. dit jorn rebuts contants de mestre Guillermo Masuni 22 tt. 22 tt. 3 tt. en cartes: 48 Ítem. en cartes: 29 Ítem. 11 tt. en cartes: 60 435 oz. dit jorn rebuts comptants de Thomas de Miquel e foren per mestre Nicola de Rodes en son comte. 9 oz. 6 oz. a XIII del dit rebuts comptants 2 oz. 20 oz. 15 oz. en cartes: 60 Ítem. a XXVIIII del dit rebuts comptants de Luca Cubbes e Paulo de Santa Fe en lur comte. 15 oz. dit jorn rebuts contants de Masi lo Petzuto per mans de Cola la Matina. 22 g. Los quals donà per part de Joan Carlo de Rufino e portals Cola la Matina a comte del dit Rufino. en cartes: 60 Ítem. a III de juny 1473 rebuts contants de don Matheu Diamant per mans de Cola la Matina en son comte. 2 oz. dit jorn rebuts contants de Antonio Cardilla per mans de Cola la Matina. a XX de maig 1473 rebuts contants de Luca Cubbes e Paulo de Santa Fe per mans de Cola la Matina en son comte. 0 tt.79 Ihesus Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. 6 oz. 5 . a XXVI del dit rebuts comptants del banch d’en Pere Marquet e company. 4 oz. 0 tt. 22 g. en cartes: 28 Ítem. per semblant cantitat per mi li donà Pere Cabater. en cartes: 52 Ítem. 0 tt. les quals Andreu de Vera me aportà de Xaramunt lo qual Andreu los havía rebut de don Joan de Mule en son comte. en cartes: 13 Ítem. 12 tt. dit jorn rebuts contants de Caym de Ragosa per mans de Cola la Matina en son comte. a XXIII del dit rebuts comptants de Joan Serra e foren per Ramon Almaselles. en cartes: 71 Ítem.c. dit jorn rebuts de Anthoni Campanaro en son comte:30 Ítem. 13 ½ oz. 12 oz. 15 tt. dit jorn rebuts comptants de Pere Roig. 4 oz. 26 g. dit jorn rebuts comptants de Marco Vacaro 12 oz. dit jorn rebuts comptants de Cubbellu Cubbu per mans de Cola la Matina. a XIIII del dit rebuts contants de Cola la Matina 20 oz. 1 tt. 12 oz. 20 oz. en cartes: 68 Ítem. 0 tt. en cartes: 52 Ítem. 5 oz. en cartes: 32 Ítem. 79 tt. 20 tt. per lo preu de un scalau negre li vení appellat Anthoni de edat de XIII en XIIII anys a comte de la eretat. en cartes: 29 Ítem. 3 oz. en cartes: 61 Ítem. dit jorn rebuts contants de Camino Efraym per mans de Cola la Matina. en cartes: 19 Ítem. 22 oz. en cartes: 59 Ítem.

15 oz. en cartes: 45 Ítem. 15 g. la qula cantitat ja a XVII de decembre prop passat rebí del pilot de la galeasa d’en Johan Bertran per lo preu de III salmas IIII tumons forment a comte de compra. dit jorn pos en comte 1 oz. 354 tt. 23 g. 10 ½ 436 . en cartes: 88 oz. 5 g. 40 tt. la qula cantitat ja a XVII de març prop passat rebí de hun mesines per lo preu de 93 salmas forment li vení arahó XIII tt. 12 tt. dit jorn pos en comte 4 oz. 26 Suma oz. 9 oz. 26 tt. 9 tt. en cartes: 45 Ítem. 39 tt. la qual cantitat ja a II de octubre prop passat rebí per lo preu de X salmas XII tumons forment vení a comte de compra. al primer de juliol 1473 pos en comte que ja a II de octubre prop passat rebí comptants de Johanni de Nicolo 39 oz. 19 tt. 19 g. salma a comte de compra de forment.Ítem. 12 g. dit jorn pos en comte 40 oz. 4 tt. 1 tt. 5 oz. e foren per lo preu de 92 salmas forment li vení a comte de compra: 45 Ítem.

LXXVIIII Ihesus És li degut. 0 tt. 10 oz. 316 tt. 15 oz. 18 oz. 1 tt. 12 g. a XXIII del dit doní contants a don Nicola Bruna a comte de la eretat. 5 oz. 6 oz. a XII del dit doní contants a. 23 g. 24 tt. en cartes: 83 Ítem. 0 tt. 15 oz. pagats en diverses voltes per ops de la masaria per l'any VI ª ind. dit jorn doní contants a don Matheu Chapacza a comte de despessa de casa de la Brúcola. 23 g. 0 tt. 1 . 354 tt. 1 g. a dos homenes que menaren certs moltons de Claramunt a comte de la compra. les quals ja per lo passat doní a. 24 g. en cartes: 15 Ítem. 2 oz. en cartes: 15 Ítem. 13 g. 18 oz. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 16 oz. 10 g. 0 tt. en cartes: 34 Ítem. al primer de juliol 1473 pagats a don Matheu Chapacza a comte de despessa de la casa de la Brúcola. 10 ½ . 1 tt. dit jorn doní al Navarro a comte de despessa de la casa de la Brúcola. 7 g. 12 g. en cartes: 80 Ítem. en cartes: 68 Ítem. en cartes: 80 Ítem. a XXI del dit pos en comte III oz. 0 tt. 0 tt. dit jorn doní contants a Masi Palaxino. a comte de la eretat. en cartes: 80 Ítem. a XV de maig 1473 doní contants a la senyora Johana Olzina en son comte. 18 g. 1 tt. 437 oz. a XXIII del dit doní a hun mestre a comte de averies: 80 Ítem. dit jorn a don Matheu Chapacza. en cartes: 24 Ítem. en cartes: 12 Ítem. a XX del dit doní contants a Cola la Matina a comte de averies. dit jorn doní contants Andreu de Vera a comte de averies. 3 oz. 4 g. en cartes: 89 Suma oz. 24 g. 22 oz. en cartes: 45 Ítem. dit jorn doní comptants per adobar lo maguatzèn a comte de averies. a XXI del dit doní contants 6 tt. en cartes: 66 Ítem. pos en comte 21oz.n Jaume Berga a comte de despessa de la casa de la Brúcola. en cartes: 37 Ítem. paguí contants per lo cost de 3 salmas 10 tumons forment a comte de compra. 0 tt. 16 oz. en cartes: 73 Ítem. 8 oz. 9 g. 15 oz. 15 oz. 5 g. 6 oz. 10 oz. 18 oz. 21 tt. dit jorn doní contants al metge a comte de averies: 66 Ítem. 0 tt. 2 ½ oz. en cartes: 15 Ítem. dit jorn paguí a comte de averies. 0 tt. 0 tt. en cartes: 84 Ítem. 1 tt.c. 0 tt. a XXVII del dit doní per tres salmas de vi a comte de despessa de casa de la Brúcola. a VIIII de juny doní contants a don Matheu Chapatza a comte de despessa de casa de la Brúcola. 0 tt. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 13 Ítem.n Jaume Berga. 17 oz.

0 tt. argenter. 20 tt. advocat meu. confesor. a XXIIII del dit per cordes e singles per los muls e per redons per portar palla pagats de comptants de la caxa. en cartes: 88 Ítem. 1 oz. 3 tt. lo qual fui venir de Saragosa per pesar cert argent e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. a comte de la eretat. 0 tt. en cartes: 71 Ítem. a II de juny pagats a Corau Masuni. pos en comte 1 oz. a XVIII del dit doní a fra Anthoni la Grega. 24 g. pos en comte 13 tt. 0 tt. en cartes: 71 Ítem. 15 oz. 0 tt. 19 . 5 oz. a XXIII del dit paguí a Pere Roig 1 oz. 0 tt. 8 g. a XXIII del dit doní a hun mestre per VI jornades hobra en lo maguatzem donats de comptants. en cartes: 88 Ítem. les quals fiu bones a Pere Çabater e foren per semblant cantitat Joan Cabater 438 oz. 18 g. en cartes: 32 Ítem. pos en comte 13 tt. 16 oz. en cartes:88 Ítem. en cartes: 70 Ítem. per traballs havía fets per casa e per mi lo banch d’en Pere Marquet e comapny. a comte de compra. 6 oz. 13 oz. 1 oz. 18 oz. 13 g. a XXI de maig 1473 pos en comte 1 oz. en cartes: 89 Ítem. 1 tt. en cartes: 83 Ítem. 18 tt. per lo preu de una salma forment donada per lo passat a Horlando a comte de compra. I g. pos en comte 13 tt. per lo preu de una salma forment per lo passat doní a don Matheu Chapacza a comte de compra: 88 Ítem. 20 oz. 0 tt. 9 oz. 24 oz. 13 tt. 2 tt. a XVI del dit pos en comte dues oz. 1 tt. 0 tt. e foren per adobar lo maguatzem per meter forment de la caxa. 15 g. 13 oz. la qual cantitat e paguat a Andreu de Vera lo qual la havía despès a Claramunt en hun mes stech per cobrar la pensió del sensal ab lo port que paguà dels diners de la caxa. 6 tt. per lo preu de X salmas hordi doní a mossèn Joan Daranjo. per lo preu de una salma forment per lo passat doní a mossèn Joan Daranjo a la compra.80 Ihesus Averies deuen per mudament de comte tengut atràs. per lo cost de IIII salmas cuirons e IIII salmas forment e IIII tumons de lentilles cullit tot de la maseria en l'any V ª ind. 18 oz. en cartes: 71 Ítem. 4 tt. 11 g. 24 tt. en cartes: 79 Ítem. en cartes: 79 Ítem. 1 tt. en cartes: 85 Ítem. a VIIII de juny 1473 pos en comte 24 tt. pos en comte 2 oz. 4 g. 0 tt.c. 6 tt. 94 tt. VIIII tt. en cartes: 79 Ítem. 13 oz. 18 oz. 4 g. pos en comte sis oz. per lo preu de sis salmas forment doní a madona Guardiola en comte de compra de forment. pos en comte 3 oz. e foren per moltes coses per mi comprà a comte del dit Pere. en cartes: 66 Ítem. a XIIII de juliol 1473 pagats a mestre Matheu mestre d'axa per adobar les partes e altres coses del maguatzem pagats de comptants de la caxa. e són per lo preu de dos draps ja en los dies passat de destrebuy en casa a comte de la compra.

125 tt. en cartes: 97 Ítem. a XXVI del dit pos en comte II oz. II grans la qual cantitat fiu bona a Pere Cabater e foren per semblant cantitat Joan Çabater son pare paguà per mi en cinch partides a comte del dit Pere. sastre. dit jorn per lo preu de dos quintars de lli compte per casa de la caxa. 0 tt. 2 oz. oz. dues oz. 2 Suma oz. a VII de setembre 1473 paguats a hun hom per remenar les taulades del maguatzem de la caxa.son pare per mi féu bons a mestre Gabriel Dalari a comte del dit Pere. 6 439 . 28 g. en cartes: 93 Ítem. a XV de octubre 1473 paguats a mestre Gabriel Dalari. e foren per costures a fetes per casa fins la present jornada e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 3 g. 3 tt. 14 g. en cartes: 97 Ítem. 10 oz. en cartes: 93 Ítem. 10 g. 2 tt. 9 oz. 0 tt. a VII de agost 1473 pos en comte VIIII tt. en cartes: 98 oz. 2 oz. XIIII tt. pagats per lo preu de 400 teules per adobar lo maguatzem de la caxa: 89 Ítem.

en cartes: 95 oz. per resta e agualament del present comte la qual mut avant.LXXX Ihesus És degut a les contra escrittes averies per lo preu de VIIII tumons fanes a comte de la eretat. en cartes: 83 Ítem. 0 tt. 15 440 . 6 g. 21 g. 11 oz. 125 tt.c.

19 g. 10 tt. ço és 150 tretes ab la nau d’en Joan Guasch a XIII de octubre e a XVII del dit vint salmas cuirons ab barca de Luca Burgissi a comte de la eretat. lo faç deutor de 74 oz. 74 tt. 131 tt. 35 tt. 10 oz. 10 tt. lo faç deutor de 21 oz. 10 Suma oz. sis tarins la qual cantitat per mi li donà en Palerm Guillermo Ajutamecristo en son comte. 11 441 . la qual cantitat me promís per los ereus del senyor mossèn Bastida e són per lo preu de 160 tretes les quals lo dit Pere Joan trague per lo port de la Brúcola en l'any IIII ª ind. en cartes: 168 _________________________________________________ Francí Holiver deu a XXII de decembre 1473 una oz. 11 oz. en cartes: 140 Ítem.81 Ihesus Pere Joan de Cardona per comte corrent deu 35 oz. XI de la qual cantitat hui e fet temps de III anys ço és cascun any a de donar la terça part com apare per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm. 70 tt. en cartes: 6 oz. 21 tt. a XXV de setembre 1475 ab parte que si lo dit Pere Joan se sana la primera pagua de no paguar en lo dit temps que en cal cas li potach fer la xecutio del tot com pus larch apar en dit conte a comte de la eretat. 6 oz. 11 g. 1 tt. en cartes: 29 Ítem. de la qual cantitat lou tenia deutor en un altre comte atràs. 9 g.c. 9 g. abitant en Saragoça.19 tt. en cartes: 168 oz. 11 _________________________________________________ Pere Joan de Cardona deu per resta e mudament del davant comte LXX oz. VIIII tt. per egulament e mudament de un altre comte tengut.

1479 c. 30 oz. 0 tt. en cartes: 41 Ítem. en cartes: 685 oz. per resta e egualament del present comte de la qual l·on faç deutor en libre segon. 11 _________________________________________________ És li degut. en cartes: 97 Ítem. a XXI de november 1475 per mi donà Andreu de Vera en son comte. 63 tt. 4 g. 7 tt. 11 Suma oz. 4 g. 13 84 Lib. en cartes: 81 oz. 63 tt. 5 Suma oz. en cartes: 121 Ítem. 9 g. 11 oz. 1479 c. a XX de setembre 1475 per ell me promís Joan Trinxer X oz. a XXVIIII de agost 1473 lo faç creedor de deu oz. II a. 9 g. 11 _________________________________________________ És li degut.6: Francí Oliver deu per resta e mudament de compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. en cartes: 81 85 Lib.5: Pera Johan de Cardona deu per resta e mudament de compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. les quals me a donar de huy en VIII mesos en son comte: 166 Ítem. 11 oz. per resta e agualament del present comte de la qual l·an faç deutor en la mateixa carta: 81 oz. 9 g. 0 tt. a XXVI de maig 1473 per lo preu de una sclava negra per mi li comprà Andreu de Vera a comte de Guillermo Ajutamecristo. 0 tt.c. per resta egualament del present comte de la qual l·an faç deutor en libre segon. les quals ja en los dies passat per mi donà a Cola la Matina en son comte. 70 tt. 70 tt. 10 oz. al primer de febrer 1474 XIII tt. 11 oz. 23 442 . II a. 141 tt. 24 oz. en cartes: 6 Ítem. 10 oz. los quals ja a XII de jener donà contants a la caxa. en cartes: 584 oz. a XIII de maig 1477 me donà comptants a la caxa: 201 Ítem.LXXXI Ihesus És li degut.

abitant en Valencia.7: Baltesar Tamerit deu per mudament de compte del qual lo fas debitor segons apar en libre primer. 9 moneda valenciana la qual cantitat per letra sua de 20 de març prop passat me diu per mi a rebut de mossèn Pedros e són per la pensió del mes de octubre prop passat del sensal de la Cambra Apostolica a comte de la eretat. en cartes: 82 L. 19 d. II a. en cartes: 786 ££. 9 ££. 9 443 . deu a VIIII de juny 1473 36 ££ 19 ss. 36 ss. 1479 c. 19 d. 36 ss. 9 86 lib.c.82 Ihesus Baltasar Tamarit. 36 ss. 19 d. en cartes: 73 ______________________________________________________________________ .LXXXII És li degut per egualament del present comte la qual ne faç deutor en libre segon.

a XXI del dit la faç deutora de 9 oz. 9 tt. al primer de juliol 1473 la faç deutora de 4 oz. quondam. 10 oz. per lo cost de V salmes IIII tumons forment donats a Pino Dali de Agosta per terratges de la masaria per l’any passat Vª ind. 0 tt. qui diu les misses sobre la sepoltura del dit senyor e són per lo mes present e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 15 oz. 0 tt. la faç deutora de 1 oz. la qual cantitat paguí a Pasqual Berlinui per VIIII mesos regí l’ostal de la Brúcola a raò VI oz. 7 g. e foren per la paga del present mes e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 1 g. en cartes: 45 Ítem. 15 oz. en cartes: 71 Ítem. 11 tt. 6 tt. 15 tt. 0 tt. 4 tt. l’any la qual cantitat li doni comptants de la caxa. a comte de compra de forment: 45 Ítem. 12 grans la qual cantitat paguí Andrea de Paracontardo e foren per la valor de 33 ducats 1 tt. a XVI de juliol pos en comte II oz. 11 g. 6 g. com se mostra en lo manual en dues partides liguades pagats de comptants de la caxa: 79 Ítem. 21 tt. 10 . III g. 18 oz. 4 tt. la faç deutora de 21 oz.83 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. XV la qual cantitat fiu bona a Pere Cabater per lo preu de IIII canes II palms 444 oz. 24 g. X grans pagats a don Nicola Bruna. la faç deutora de IIII oz. I tt. la qual cantitat despis en la masaria l’any present VIª ind. 18 g. 7 g. 15 g. en cartes: 80 Ítem. en cartes: 71 Ítem. deu a XIIII de juny 1473 VII tt. 15 g. en cartes: 71 Ítem. 15 oz. III tt. per lo preu de XVII salmes III tumons forment lo qual fui sembrar a la masaria per l’any VIª ind. per lo preu de 9 tumons faves fiu sembrar en la masaria l’any VIª ind. a comte de compra de forment. a comte de averies. 21 oz. en cartes: 89 Ítem. prevere.c. 12 oz. la faç deutora de 21 teri per lo cost de tres salmes forment donat a Berthomeu Manxino per terratges de la masaria per l’any passat Vª ind. 0 tt. 6 g. 1 tt. 4 grans de 10 gillats ducats ab desavant de 27 per C los quals me atret a pagar Guillem Salavert de Nápols per compliment del cost de les banderes e armes an servire a la sepoltura del dit senyor e per mi lo banch de Pere Marquet e company. a comte de compra de forment. la faç deutora de 6 tt. 24 tt. 3 oz. en cartes: 45 Ítem. a XI del dit pagats a don Nicola Bruna lo qual diu les misses sobre la sepoltura del senyor mossèn Joan Çabastida.

a XXIIII del dit pos en comte 1 oz. 3 per resta e agualament del present comte munt avant. 1 tt. oz. 575 tt. 3 g. 3 tt.: Rª= resta 445 . 16 87 sul marg. 529 tt.drap blau pres la bona ànima del senyor d’en Joan Cabater q. en cartes: 89 87Ítem. a comte del dit Pere. sin. 18 en cartes: 96 Suma oz. paguats a notari Johanni Ritza per terratge de IIII salmades de terra de la caxa. oz. en cartes: 93 Ítem. 2 tt. 15 oz. 1 g. 12 g.

en cartes: 89 Ítem. la qual cantitat és per holi se és venut al ostal del primer de juny 1472 fins per tot juny 1473 rebuts comptants : 89 Ítem. en cartes: 85 Ítem. 11 ½ oz. 18 tt. 42 tt. 6 oz. en cartes: 89 Ítem. la qual cantitat se és guanyada en lo pa se és venut en l’ostal de la Brúcola del primer de juny 1472 fins per tot juny 1473 rebuts de comptants a la caxa. 10 oz. 1 tt. a comte de la compra. 21 g. la cual cantitat se és guanyada en l'ordi venut en l’ostal de la Brúcola del primer de juny 1473 fins per tot juny prop passat rebuts de comptants a la caxa. 17 g. 16 tt. dit jorn la faç creedora de una oz. 1 t. a XXVI del dit la faç creedora de III oz. en cartes: 73 Ítem. 3 tt. en cartes: 45 Ítem. 1 g. dit jorn la faç creedora de 12 oz. dit jorn la faç creedora de 3 oz. 10 oz. a comte de la companya. ½ e són per lo preu de 183 salmas 2 tumons forment se colli en la masia en l'any V ª ind. IIII tt. 3 tt. XI ½ la qual cantitat me féu bona Pere Cabater per Joan Cabater son pare e foren per resta de un comte de draps de rahó de mossèn Guaspar Thomas a comte del dit Pere. la qual se és aguda per ostaltge en l’ostal de la Brúcola del primer de juny 1472 fins per tot juny 1473 rebuts comptants: 89 Ítem. en cartes: 89 Ítem. XVII g. dit jorn la faç creedora de 16 oz. 3 tt. 10 g. 6 tt. 2 g. 311 tt.LXXXIII Ihesus És li degut a la contra scrita eretat per resta e mudament de compte tengut atràs. 1 oz. 16 oz.10 ½ . 21 tt. en cartes: 80 Ítem. a comte de averies. 16 g. 10 g. 3 tt.c. 20 tt. 10 g. en cartes: 93 Ítem. 18 g. 17 ½ oz. 2 tt. al primer de juliol 1473 la faç creedora de 42 oz. la qual cantitat se és avançada en lo vi se és venut al ostal de la Brúcola del primer de juny 1472 fins per tot juny 1473 rebuts de comptants a la caxa. X tt. 12 oz. per lo preu de IIII salmas faves IIII salmas de cuirons e IIII tumons llentilles collit tot en la maseria l'any passat V ª ind. per lo preu de C salmas ordi les quals se culliren en la masaria l'any passat V ª ind. dit jorn la faç creedora de 3 oz. dit jorn la faç creedora de 3 oz. dit jorn la faç creedora de LXXXVIII oz. dit jorn pos en comte 1 oz. La qual cantitat Pere Cabater me féu bona per Joan 446 oz. 20 oz. 14 g.

88 tt. dit jorn la faç creedora de XX oz. dit jorn la faç creedora de LVII oz. 20 tt. 4 g. lo qual ne era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam per comte de draps de madona Aldaira Pardo a comte del dit Pere. 16 g. 16 447 . quondam. 2 tt. VII tt. 17 Suma oz. la qual cantitat Pere Cabater me féu bona per Joan Cabater son pare. 2 g. 57 tt. 1 g.Cabater son pare. per comte de draps de rahó pròpria del dit senyor a comte del dit Pere:93 Ítem. 9 ½ oz. la qual cantitat Pere Cabater me féu bona per Joan Cabater q. 11 tt. VIIII ½ la qual cantitat Pere Cabater me féu bona per Joan Cabater son pare lo qual ne era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida. en cartes: 93 oz. en cartes: 93 Ítem. lo qual ne era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 7 g. en cartes: 93 Ítem. X tt. 10 g. dit jorn la faç creedora de 11 oz. 16 oz. 575 tt. XVIII g. Lo qual ne era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam per comte de draps de rahó de madona Vuisa Burgues a comte del dit Pere. per comte de 3 draps de mossèn Johan de Sent Climent a comte del dit Pere. 18 oz.

1 oz. III tt. paguats a don Matheu Chapatza per peix e hous e altres coses a comprades per casa en lo mes passat de setembre de la caxa. al primer de juliol 1473 paguats al Navarro ferrer per ferrar les bèsties de casa fins la present jornada de la caxa. 17 oz. 0 tt. en cartes: 15 Ítem. en cartes: 97 Ítem. en cartes: 97 Ítem. 0 tt. a XXIII de decembre pos en comte que ja a II de noembre paguí per lo cost de un quintar sèu de la caxa. 5 oz. 1 tt. 43 tt. 10 oz. pos en comte VIIII oz. 0 tt.c. en cartes: 88 Ítem. 9 tt. a XXVIIII del dit per lo cost de guallines comprí per la venguda de mossén Francí Carbó quant vench de Nàpols de la caxa. en cartes: 97 Ítem. 0 tt. en cartes: 79 Ítem. en cartes: 97 Ítem. 0 tt. 13 g. 1 oz. en cartes: 97 Ítem. 0 tt. 5 g. dit jorn pos en comte que ja a II de noembre paguí a don Matheu Chapatza per peix e hous comprí en lo mes de octubre de la caxa: 97 Ítem. 2 oz. pos en comte XII tt. 10 oz. a XVII de noembre 1473 pos en comte 4 tt. 22 g. en cartes: 85 Ítem. de Sant Philipu. 2 ½ oz. en cartes: 89 Ítem. en cartes: 89 Ítem. a VIII de juliol 1473 per lo preu de dues bótes de vi a comte de la caxa. 1 oz. a VII de setembre 1473 paguats a don Matheu Chapatza VI tt. 1 g. 12 oz. a XVIIII del dit per lo preu de IIII salmes e ½ de vi comprí Johan Caxuni e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company: 71 Ítem. 0 tt. per lo cost de mig porch salat tramès Cola Bavuso. 12 oz. a VII de octubre 1473 pos en comte 13 tt. los quals ja a VII de decembre paguí a don Matheu Chapatza per despessa havía feta en casa 448 oz. 6 g. lo qual lo despès per peix e hous per casa e altre coses en lo mes passat de agost de la caxa. 5 g. 6 g. 84 Jesus La despessa de la casa de la Brúcula deu per mudament de un altre comte tengut atrás. 13 g. 15 . los quals ja a VII de decembre paguí per dos quintar carbó de la caxa. pos en comte 11 tt. en cartes: 4 Ítem. 3 g. XI g. pos en comte 12 oz. II ½ per lo preu de L salmes deu tumons hordi se és menjat en casa del primer de juny 1472 fin per tot juny 1473 a comte de compra. e són per lo preu de L salma VIII tumons forment se és menjat en casa comensant del primer de juny 1472 fins tot juny prop passat 1473 a comte de compra de forment. a VII de agost 1473 pagats a don Matheu Chapatza per despessa a feta en casa de peix e hous e altres coses en lo mes passat paguats de comptants. en son comte. 4 g. 9 g. 12 oz. 0 tt. 10 g. 11 oz.

28 g. 19 g. a XXVIII de decembre 1473 paguí a don Matheu Chapatza 20 tt. 0 tt. 0 tt. 0 tt. 5 e són per lo cost de 52 salmes e ½ de vi per mi comprà Pere Roig de Ganyo de Cathània jueu en son comte. 16 g. en cartes: 101 oz.per hous e peix en lo mes de noembre e per despessa féu en la festa de Sent Nicolau de la caxa. 20 g. pos en comte VIIII tt. en cartes: 97 Ítem. 11 g. 18 ½ 449 . 5 oz. 14 oz. per lo cost de gallines comprí per les festes de Nadal de la caxa. en cartes: 91 Ítem. en cartes: 98 Ítem. 16 oz. 9 oz. 1 oz. per torrons e neules per festes de Nadal e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. g. 9 tt. 19 tt. 0 tt. pos en comte a XXVIII de decembre una oz. 83 tt. en cartes: 97 Ítem. 5 Suma oz. per lo cost de un quintar dos ròtols de mel a comte de Joan Corsito. a XXX del dit pos en comte 9 oz. a XIIII de jener 1474 paguí a Perot Romero XIIII tt. en cartes: 97 Ítem. per despesses ha fetes en casa en diverses voltes paguat de comptants de la caxa.

c.LXXXIIII Ihesus És li degut per agualament del present comte lo qual mut avant. en cartes: 103 oz. 83 tt. 18 ½ 450 . 28 g.

a comte de la eretat. sin. per avantatge li fiu per trametré letres a Palerm per segurar los ordis carreguats ab nau candiota de la caxa. al XXX del dit paguí a Cola Special. en cartes: 125 91 oz. salma lo qual hordi se culli de la maseria en l’any passat V ª ind. 0 tt. sin. 6 ½ oz. en cartes: 97 Ítem. salma en son comte. en cartes: 97 Ítem. 5 de madona Solera a raò III tt. en cartes:83 Ítem. dit jorn fiu bon a mossèns Joan de Bonajuto XI tt. dit jorn fiu bons a Jaco la Moneca XI tt. per lo gra li per toca com a receptor dels maguatzemis del dit ordi e deles 20 salmas forment carreguat tot ab dita nau de Francesco Vener en sou comte. dit jorn paguats per mesurar lo dit ordi als mesuradors de la caxa. en cartes: 102 Ítem. 11 oz. sin. X g. 11 oz. en cartes: 125 90Ítem. 0 tt. e foren per lo gra li per toca del carreguament de les 200 salmas de hordi carreguades ab nau de Francesco Vener pagats de comptants.: 16 91 sul marg.: 4. portolanot de la Brúcola. a XXIIII del dit per lo preu de tres salmas e mija comprat de 88 89 sul margine sin : 190 sul marg.: 3. salma posats a la Brúcola per mans de Jacobo la Moneca al qual paguí comptants de la caxa. 8 451 . dit jorn pagats a Jaco la Moneca per lo gra pertocant a la torre dit dit ordi encara de 20 salmas forment de la caxa. 11 tt. correu. 0 tt. sin. 0 tt. 0 tt. a X de febrer 1474 paguats a Joan de Luna. dit jorn paguí per carreguar lo dit ordi de la caxa: 97 Ítem. 7 g. 2 Ítem. salma paguats per mans del don Matheu Chapatza de la caxa. salma de la caxa. per lo gra li per toca dels maguatzènes del dit ordi e formenten son comte:4 Ítem. dit jorn per lo cost de 16 salmas comprades de mossèn Cola de Ruesta post a la Brúcola a raò V tt.85 Ihesus 88Compra de hordi deu al primer de juliol 1473 per lo cost de cent salmas a raò de V tt.c. 3 tt. 20 oz. oz. 20 g. en cartes: 105 89Ítem. a XIII de Jener 1474 per lo cost de doscentes salmas de ordi comprà de Andrea Romasulla de Meritello a raò VIIII tt. 11 oz. 0 tt.: 60 92 sul marg. en cartes: 97 Ítem. 8 90 sul marg. en cartes: 97 Ítem. a XVII del dit per lo preu de 60 salmas comprat de la senyora oz. XV g. 16 tt. 13 oz. 0 tt. 0 tt. 60 oz. en cartes:68 92 Ítem. 3 a XI de agost 1474 per lo cost de IIII salmas VIII tumons comprat oz. 10 Johana Marguarita Olzina a raò V tt. 11 oz.

a XXVIIII del dit per lo preu de sis salmas hordi comprades oz. oz. XV g.: 6 96 sul marg. 1 oz. 1 97 sul marg.: 100 sul marg. sin. oz. 29 g. per salma comprades per mans de don Matheu Chapatza paguat de comptants de la caxa: 125 94Ítem. 5 mossèn Cola de Ruesta posts a la Brúcola en son comte:126 95Ítem. 23 tt. 21 a XXIIII de setembre 1474 per lo preu de 100 salmas comprades a Lenti a raò VI tt. 0 tt. 0 tt. 15 a XXVI oz. 1 tt. 3 tt. 8 ½ 93 94 sul marg. 2 g.madona Solera pagats de comptants a la caxa: 125 93Ítem. salma e per corraduries 1 g. 12 en cartes: 126 Ítem.: 465. oz. 103 tt. sin. a XXXI del dit paguí a Cola Speciali. per salma e per port fins a la Brúcula a raò 1 t. 26 g. 2 tt. del dit per lo preu de 19 salmas comprades de oz. 10 de Marco Coxa a raò IIII tt. 228 tt. 3 g.: 452 . en cartes: 125 96Comprat de Francí Soler post a la Brúcula a comte del dit Francí. 10 97 Suma oz.: 19 95 sul marg. 28 g. portolanot del carreguador de la Brúcola. salma de la caxa. sin. 10 per la sua rahó de 1 gra per salma de 650 salmas hordi carreguades ab nau de Ballaró de la caxa: 129 oz. sin. sin.

21 g. dit jorn pos en comte 1 oz. per lo preu de XXV salmas de hordi vení en los dies passats a rahó IIII tt.Ihesus c. vint terins e són per lo preu de X salmes hordi ja en lo passat doní a mossèn Joan Daranjo a comte de averies. 3 tt. 10 tt. dit jorn pos en comte 9 oz. per resta e agualament del present comte tant de nombre de salmas de ordi que són 224 salmas 1 tumó com de nombre de diners la qual munt avant. 17 ½ e són per lo preu de X salmas VI tumons hordi vení a rahóV tt. dit jorn pos en comte 3 oz. 10 oz. 20 Suma oz. a XVIII de octubre 1474 per lo preu de CL salmas hordi venut a Joan Bayona carreguat e espachat en barca píchola en lo carreguador de la Brúcola a rahóVIIII tt. riporta il numero di salme: 10 99 “ “ 25 “ “ 100 “ “ 54 . 8 ½ oz. 2 ½ per lo preu de 54 salmas 10 tumons hordi menjat an casa de la Brúcola a comte de la despessa. en cartes: 133104 oz. en cartes: 84100 Ítem. 17 ½ oz. 133 tt. en cartes: 8999 Ítem. 13 g. salma a la caxa. 6 “ “ 150 103 “ “ 500 104 “ “ 224. 2 ½ oz. salma en son comte. 3 tt. 21 tt. 227 tt. 1 tt. 9 tt. 1 tt.LXXXV És li degut a la contra escrita compra de hordi al primer de juliol 1473 una oz. salma a comte del dit mossèn Luis: 49103 Ítem. 8 ½ 98 sul màrgine sin. en cartes: 118102 Ítem. 10 “ “ “ “ 10 . 10 oz. 1 Totale 974 . 3 g. 15 oz. 47 tt. 3 g. 1 102 101 “ “ “ “ “ “ “ “ 453 . 30 tt. salma a la caxa: 89101 Ítem. en cartes: 8098 Ítem. al de XXX del dit per lo preu de 500 salmas venudes a mossèn Francí Carbó procurador de mossèn Luis Lull carreguat espachat en lo carreguador de la Brúcola en barca píchola arahóVIII tt. X g.

en cartes: 105 ______________________________________________ Miquel Dymola. abitant en Lenti.c. 30 oz. deu a IIII de febrer 1474 cinquanta oz. les quals li doní contants per mans de Pere Lull de la qual cantitat men ha adonar forment en Lenti a la recolta axí com sera mes de masar a mercant com apar per contrat fermat en poder de notari Antonio de Recheputo de la caxa. 50 454 . les quals ja en los dies passat hi doní comptants de la caxa de la qual cantitat men havía a donar forment en Lenti axí com seria mes de masar a marcant en la recolita passada. en cartes: 39 oz.86 Ihesus Miquel Dimola. 10 oz. deu a XI de abril 1474 trenta oz. abitant a Lenti. en cartes: 160 ________________________________________________________ Mestre Johan Mujulino diu que per mi li donà Joan Çabater en son comte.

per lo cost e port de una salma de [tafuni] me tramès de Lenti e per dos mestres me tremisis per adobar lo maguatzèni a comte de averies. a IIII de febrer 1474 li pos en comte 46 oz. en cartes: 88 Ítem. e són per lo preu de 116 salmas 15 tumons forment ja en los dies passats me liurà a rahó de 12 tt. 7 g. a VI de noembre 1474 trenta oz. salma axí com són mes en Lenti de masar a mercant a comte de compra de forment. 10 Suma oz. li faç bons 17 tt. en cartes: 93 oz. 10 oz. en cartes: 136 _____________________________________________________ És li degut. salma a comte de compra. 30 455 . 7 oz. III g. 0 tt. 3 oz. 50 __________________________________________________ És li degut. 23 tt. 19 g. 17 g. a XVI de juliol 1473 per ell me promís Pere Cabater en son comte. 2 tt. 23 g. en cartes: 104 oz. les quals li fas bones per lo preu de 69 salmas 4 tumons forment me liurà a rahó XIII tt. en cartes: 95 Ítem. 46 tt.c.LXXXVI Ihesus És degut al contra escrit Miquel De Ymola per lo cost de VI salmas forment me tramès de Lenti a comte de compra.

deu per agualament deñ present comte la qual munt avant en comte de tretes del any VI ª ind. per quant en aquell any foren carreguades e yo les havía mes en aquesta anyada e havía fet error:94 oz.87 Ihesus Compte de tretes carreguades en lo carreguador de la Brúcola sobre la gràcia dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan de Çabastida quondam. 16 g. 10 456 . 24 tt. per l’any V ª ind.c.

per 3 tretes 4 tumons carregades ab galeassa deu Joan Bertran venut al pilot a XVII de decembre 1472 a comte de compra de forment. 8 105 106 sul màrgine sin. 10 g. en cartes: 45105 Ítem. 6 oz. 4 tt.12 107 “ “ 3-4 108 “ “ 32 .14 109 “ “ 45 457 . quam hal primer de juliol 1473 pos en comte 12 oz. 12 tt. 0 tt. pos en comte 6 oz. en cartes:88109 oz. 8 terins la qual cantitat són per 92 tretes a raò 4 tt. 13 tt. 12 g. dit jorn pos en comte de compra 1 oz. 1 tt. 10 oz. 12 tt. 13 oz. dit jorn pos en comte 13 tt.LXXXVII Ihesus És li degut. dit jorn pos en comte 4 oz. per lo preu de 32 trates e 14 tumons carreguades a 27 de març propassat ab caravela d’en Pere Marquet venut lo forment a Berthomeu Sanxo a comte de compra de forment.c. en cartes: 45106 Ítem. en cartes: 88108 Ítem. per lo preu de 45 tretes carreguades ab caravela de Pere Torres venut lo forment a Berthomeu Sanxo a comte de compra de forment. treta carreguades ab nau de Jacobo Sorirgo les quals foren venuts a Johanni Nicolo a comte de compra de forment. per lo preu de 10 trates XII tumons carreguades ab nau de Johan Pagamanu a comte de compra de forment. en cartes: 45107 Ítem. 13 oz.92 “ “ “ 10 .

4 g. 20 oz. pos en comte 6 oz. quant encara de nombre dels diners que són LX oz.c. 46 tt. per lo cost de 25 salmas de forment comprat del senyor de Franco Font a raò 12 tt. 12 g. sin.: 116 . sin. 25 458 . en cartes: 87 Ítem. per lo mig gra li tocava per salma de aquelles CLII salmes de forment carreguí ab caravela de Berthomeu Abat de la caxa. 10 oz. a XVII del dit paguí a Cola Special. en cartes: 86 Ítem. 22 tt. portolanot de la Brúcola. per lo cost de 41 salma forment comprà de Miquel Dymola post a la Brúcola a raò XIII tt. treta les quals foren carreguades ab caravela de Pere Torres venudes a Berthomeu Sanxo a comte de tretes. 0 tt. 7 110 111 sul marg. en cartes: 94 Ítem. 6 g. 0 tt. 12. lo faç deutora de 3 oz. 3 ½ oz. 5 g. en cartes: 89 111Ítem. per lo preu de 45 tretes a rahò de 4 tt. 60 tt. a XIIII de abril 1474 per lo cost de quinze salmes oz. 10 oz. per responsió de 142 salmes de forment comprà per mi de masar a mercant de la caxa. deu g. dit jorn pos en comte 8 tt. 18 g. en cartes: 105 112Ítem.: 256 . oz. 8 oz. a VIII de juliol 1473 pos en comte 22 oz. 4 tt. 7 oz. 2 g. 11 tt. 0 tt. per lo preu de 170 tretes a comte de tretes. pos en comte 4 oz. 4 tt. post a la Brúcola de la caxa: 105 114Ítem.15 112 “ “ “ 41 113 sul marg. X.12 . 10 g. 10 g. VI tt. 3 ½ per portadures de 98 salmes forment part de Lenti e part de les eres portades a la Brúcola pagat a Miquel Dymola de comptants. VI g.2 “ “ “ . paguí a Miquel Dymola una oz. XII ½ paguats de comptants:105 113Ítem. per lo preu de 32 tretes 14 tumons a raò 4 tt. 2. en cartes: 94 Ítem. en cartes: 87 Ítem. en cartes: 105 Ítem. 6 oz. 4 g.88 Ihesus 110Compra de forment deu per resta e mudament de comte tant de nombre de salmes que són 256. 6 a IIII de febrer 1474 per lo cost de 116 salmes 15 tumons for- ment comprat de Miquel Dymola a Lenti a rahò 12 tt. 19 oz. 23 g. 1 tt. 20 tt. 10 oz. paguí per mesuradura del dit forment paguat de la caxa. 10 oz. 10 tt. en cartes: 105 Ítem. 12 tt. cinch tt. treta les quals foren carreguades a 27 de març prop passat 1473 ab caravela de Pere Marquet venudes a Berthomeu Sanxo a comte de tretes. salma en son comte. 18 tt. com apar atràs:45 Ítem. IIII tt. 4 g. per lo preu de 2 tretes en comte de tretes.

23 tt. en cartes: 24 116Ítem. 4 tt. 27 tt. salma a comte del dit Andreu:124 118Ítem. dit jorn per lo preu de 63 salmes comprà Andreu de Vera del Drago de Lenti a raò 13 tt. en cartes: 117 119Ítem. 15 oz. 11 g. 352 tt. 5 tt. 2 oz. per portadura de 239 salmas forment e 11 tumons portat de les ayees fins a la Brúcola a rahò 12 g. en cartes: 124 Ítem. 10 a XV de juliol 1474 pos en comte per lo cost de 14 salmes oz. pos en comte IIII oz. 4 tt. 23 tt.comprades de Francí Soler passades en la Brúcola de la caxa: 105 115Ítem. salma a comte del dit Andreu: 124 117Ítem. oz. dit jorn per lo preu de 104 salmes comprà Andreu de Vera del Saporito di Lenti a raò 13 tt. 18 forment comprà Andreu de Vera en son comte. 16 oz. 0 tt. X g. en cartes: 124 Ítem. 5 tt. 16 e són per despeses lo dit Andreu de Vera féu en Lenti per comprar lo dits formentes en son comte: 124 Ítem. 10 oz. 10 oz. 14 g. 23 g. 11 ½ Suma oz. 5 g. ½ lo qual munt avant. 10 tt.2 459 . 23 g.6. XXIII tt. 45 tt. 16 g. pos en comte 4 oz. pos en comte 16 tt. 10 g. en cartes: 130 oz. salma de la caxa. dit jorn per lo preu de 58 salmes 11 tumons Andreu de Vera me tramès de Lenti ço és 49 a raò 12 tt. 15 114 115 “ “ “ “ 116 “ “ 117 “ “ 118 “ “ 119 “ “ “ 15 “14 “ 104 “ 63 “ 58 . 18 g. salma a comte del dit Andreu. per loguer de un maguatzem per metre lo dit forment a comte de Andreu de Vera. 55 tt. per resta e agualament del present comte tant del nombre de les salmes de forment que són 10 salmes 6 tumons 2 mundells quant del nombre dels dites que són 55 oz.11 “ 10. 21 oz. 17 g. la resta a raò 13 tt.

pos en comte que ja a XVII de març prop passat vení a la oz. 8 tt. per lo preu de 93 salmes forment vení a hun barcarol mesines per infra regne a rahó 13 tt. pos en comte que ja a XX de març prop passat vení a oz. pos en comte 13 tt.8 131 “ “ “ : 9 .: 93 “ “ “ : 50 122 “ “ “ : 1 . 9 pos en comte que ja a XVII de març prop passat vení una oz.LXXXVIII Ihesus 120És degut a la contra scrita compra de forment 40 oz. 3 tt. 2 tt. 0 tt. 0 tt. 26 forment a la caxa. en cartes: 79 121Ítem. per lo preu de LI salma VIII tumons forment menjat en la casa de la Brúcola a comte de despessa.11 130 “ “ “ : 51 . en cartes: 80 128Ítem. 22 g. 0 tt. en cartes: 89 130Ítem. 27 Serra 9 salmas forment a la caxa. 5 per lo preu de 11 salmes 11 tumons forment venut en diverses voltes als companyons del castell de la Brúcola a la caxa. 15 salma XII tumons forment a comte de la caxa.12 123 “ “ “ : 25 124 “ “ “ :9 125 “ “ “:2 126 “ “ “ :6 127 “ “ “ :1 128 “ “ “ :1 129 “ “ “ : 11 . oz. 5 g. 20 tt. salma la qual cantitat me donà comptants a la caxa. 20 Universitat de Agosta L salmes forment a la caxa: 89 123Ítem. pos en comte que ja en los dies passats vení a Joan oz. 21 tt. 18 pos en comte 13 tt. 18 tt. 40 tt. sin. oz. 13 donada a Horlando a comte de averies. 25 hun barcarol mesines XXV salmes forment a la caxa: 89 124Ítem. 10 tt. per lo preu de una salma forment oz. en los dies passats vení a Antonio Sparletta II salmes oz. oz. en cartes: 89 122Ítem.12 460 . per lo preu de 6 salmes forment ja en los dies passats doní a madona Guardiola a comte de averies. en cartes: 84 131Ítem.c. en cartes: 80 127Ítem. 12 pos en comte 2 oz. 0 tt. en cartes: 89 125Ítem. 4 tt. oz. pos en comte 2 oz. en cartes: 89 126Ítem. 5 pos en comte 12 oz. 20 g. 9 tt. 13 donada a mossèn Johan Daranjo a comte de averies: 80 129Ítem. per lo preu de una salma forment oz. per lo preu de VIIII salmes 120 121 sul marg. pos en comte 4 oz.

0 tt. 2 tt. 20 tt. a VIII de juliol 1473 per lo preu di CLXX salmes forment vení a mossèn Perot Pardo lo qual per comisió sua lo carreguí ab caravela de Berthomeu Abbat en comte del dit mossèn Perot. 68 en Saragosa a la caxa. 20 a XXVIII del decembre 1473 vení a Cola la Matina oz.. 10 forment venut al comptant a la caxa. oz. 102 dit jorn vení dues salmes forment carreguat e oz. en cartes: 129 Suma oz. 20 una salma forment en son comte. pos en comte 1 oz. per lo preu de 16 salmes forment oz. 352 tt. 15 132 133 “ “ 134 “ 135 “ 136 “ 137 “ 138 “ 139 “ 140 “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ :1 “ : 16 “ :4-8 “ : 170 “ :2 “ : 100 “ :1 “ : 28 “ : 120 461 . en cartes: 89 137Ítem. 1 tt. en cartes: 29 140Ítem. 10 per lo preu de IIII salmes VIII tumons oz. en cartes: 89 135Ítem. pos en comte 6 oz. oz. 18 g. en cartes: 80 133Ítem. 28 28 salmes forment a la caxa. 13 a comte de averies. en cartes: 41 139Ítem. en cartes: 12 132Ítem. en cartes: 25 136Ítem. 5 pos en comte per lo preu de una salma forment oz.XII tumons forment menjat en la casa de la Saragosa a comte de despessa. en cartes: 98 138Ítem. a XI de noembre 1473 vení a la Universitat de Saragosa cent salmes forment a raò di 17 tt. 8 g. 0 tt. 1 tt. 28 tt. en cartes: 89 134Ítem. salma postes en maguatzèn a la Brúcola que munten 56 oz. 28 venut a la Universitat de Agosta a la caxa. 14 tt. 6 spachat a Berthomeu Abbat rebut de comptant. 1 t. 56 tt. a 30 de setembre 1474 vení als frares de Ihesus de Saragosa oz. 6 tt. la qual cantitat me promises Salvador Verdiani e Cola la Matina e per ells lo banch d’en Pere Marquet e company. oz. 1 g. dit jorn per vendeció de 120 salmes forment venudes oz.

1 t. salma a comte de compra: 84 Ítem. 1 tt. XVI g. 10 oz. rebuts contants per holi e venut en lo scal de la Brúcola a comte de la eretat: 83 oz. dit jorn pos en comte 21 oz. 10 gra. en cartes: 88 Ítem. 3 tt. 17 ½ rebí comptants per lo preu de 10 salmas VI tumons hordi vení a la compra. 18 g. en cartes: 83 Ítem. pos en comte que ja en dies passats rebí contants 26 tt.e són per lo preu de IIII salmas VIII tumons forment vení a comte de compra. 0 tt. en cartes: 84 Ítem. pos en comte 1 oz. pos en comte tres oz. per lo passat rebí comptants per lo preu de XXV salmas hordi a rahó IIII tt. en cartes: 88 Ítem. 27 oz. 3 tt. 20 g. en cartes: 83 Ítem. 10 oz. los quals ja a XX de març prop passat rebí de hun barcarol messines per lo preu de XXV salmas forment li vení a comte de comptants. 20 tt. 316 tt. de Antonio Sparletta per II salmas forment li vení a comte de la compra de forment: 88 Ítem. dit jorn pos en comte 10 oz. 10 la qual cantitat e rebuts contants per lo guany se és fet en hordi se és venut en lo scal de la Brúcola a comte de la eretat. 28 oz. 12 oz. per lo preu de 16 salmas forment hi vení a compte de compra de forment. 26 oz. per lo preu de 11 salmas 11 tumons forment venut als companyons de la Brúcola a la compra:88 Ítem. en cartes: 88 Ítem. 1 g. 5 g. pos en comte III oz. los quals ja a XVII de març prop passat rebí de la Universitat de Agosta per lo preu de L salmas forment li vení a comta de comptants: 88 Ítem. 10 oz. 6 tt. pos en comte dotze oz. 21 tt. 16 oz.89 Ihesus Caxa honc està la moneda comptants deu per resta e mudament de comte tengut atràs. pos en comte 3 oz. al primer de juliol 1473 pos en comte 22 tt. 1 t. 12 g. rebuts contants per lo guany se és fet en lo vi fon venut a lo scal de la Brúcola a comte de la eretat: 83 Ítem. 20 oz. 1 tt. 4 tt.c. pos en comte 1 oz. 27 tt. 1 g. 22 g. pos en comte que ja per lo passat rebí contants de la Universitat de Agosta 6 oz. 10 tt. 28 tt. 17 ½ oz. en cartes: 79 Ítem. 8 462 . 3 tt. dihuyt terins deu grans la qual cantitat rebí contants per lo guany se és fet en lo pa venut en lo scal de la Brúcola a comte de la eretat. 25 tt. 21 tt. 2 g. 1 tt. en cartes: 88 Ítem. dit jorn pos en comte 3 oz. en cartes: 88 Ítem. 21 g. los quals ja a XVII de març prop passat rebí per I salma 12 tumons forment vení a comte de compra de forment. 5 oz. pos en comte que ja en los dies passats rebí comptants en diverses voltes 4 oz. 10 tt. pos en comte 1 oz. 25 oz. II tt. les quals ja en los dies passats rebí de Joan Serra per lo preu de VIIII salmas forment li vení a comte de compra. 15 g. 15 oz. 20 tt. 0 tt. 10 oz. 3 tt.

1 tt. 0 tt. 7 tt. 6 tt. 12 oz. a XXV del dit rebuts comptants de Pere Cabater en son comte en cartes: 93 Ítem. 26 g. XXVII tt. en cartes:88 Ítem. 411 tt. en cartes: 59 oz. en cartes: 60 Ítem. 1 Suma oz. en cartes: 39 Ítem. 10 ½ 463 . 2 oz. per lo preu de II salmas forment a compte de la compra. 25 g. 0 tt. dit jorn rebuts de Cubellu Cubbu per mans de Cola la Matina en son comte. en cartes: 48 Ítem. 27 g. pos en comte que en los dies passats rebí d’en Bartholomeu Sanxo IIII oz. per altres tants per mi hi donà Joan Cabater en son comte. a XII de agost 1473 rebuts contants de Camino Efraym per mans de Cola la Matina en son comte. pos en comte 1 oz. 4 tt. a VI de juliol 1473 rebuts comptants de Guillermo Masuni per mans de Cola la Matina e foren per Johan Carlo de Rufino en son comte. a VIII del dit rebuts contants de Berthomeu Abbat 1 oz. a XIIII del dit rebuts comptants de la Univesitat de Agosta per mans de don Matheu Chapatza.Ítem. 9 oz. X g. rebuda contants per hostalage se a agut del ostal de la Brúcola a comte de la eretat: 83 Ítem. 10 oz. en cartes: 95 Ítem. 16 oz. 2 oz. 6 oz.

a XXIIII del dit paguí contants a notari Johanni Ritza a comte de la eretat. 8 oz. a XVII del dit paguí contants a Cola Speciali a comte de compra de forment. 4 g. 10 g. 3 oz.LXXXVIIII Ihesus És li degut a la contra scrita caxa al primer de juliol 1473 quatre oz. 4 tt. al primer de agost 1473 paguí a notari Joan de Gravina a comte de la eretat. en cartes: 96 Ítem. en cartes: 83 Ítem. 2 oz. 14 g. 5 oz. a XIIII de juliol 1473 paguí contants a comte averies:80 Ítem. 11 g. 0 tt. a VIII del dit doní contants per la compra de dues bótes de vi a comte de la despessa. 6 oz. 10 ½ oz. dit jorn paguí contants a comte de mossèn Perot Pardo: 25 Ítem. 0 tt. 13 oz. 9 oz. a VII del dit paguats a don Matheu Chapatza a comte de despessa. per resta e agualament del present comte 400 oz. 0 tt. 25 g. 11 oz. la qual cantitat munt avant en un altre comte. 400 tt. 10 oz. 11 g. en cartes: 84 Ítem. quinze terin la qual cantitat paguí a Pasqual Berlinui a comptant de la eretat. en cartes: 88 Ítem. 0 tt. 1 tt. 14 tt. a XXV del dit paguí a Johanni Sapurita e foren per mestre Nicola la Matina en son comte. en cartes: 41 Ítem. 16 g. 1 tt. 0 tt. dit jorn paguí contants a comte de mossèn Perot Pardo: 25 Ítem. 15 464 . en cartes: 83 Ítem.c. 0 tt. en cartes: 97 Suma oz. 10 oz. 17 ½ oz. en cartes: 84 Ítem. dit jorn paguí per lo preu de 400 teules a les averies: 80 Ítem. 411 tt. 0 tt.

19 tt. 11 tt. vint e hun tari e son per tres draps de Malorca per mi li vené Pere Roig a temps per tot hoctubre 1473 com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a XXVII de octubre 1472 en comte de la compra. 7 oz. en cartes: 70 Ítem. 6 g. per dues voltes quel preses per meterlo en presso de la caxa. XVI g. 0 tt. 7 465 . en cartes: 97 Ítem. 0 tt. paguats als jutges per una entolloguatoria donaren contra que li podia fer la xecucio de la caxa:105 Ítem. en cartes: 70 oz. 22 g.90 Ihesus Jacobo Ballaró de Saragoça deu honze oz. set terins per lo preu de V draps acolorats de Malorca li vené per mi Cola la Matina a temps de VIII messos e mig com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a VI de noembre 1472 a comte de la compra. 0 tt. 2 ____________________________________________________________ Salamuni de Brahimi e company de Saragosa deu denou oz. los quals paguí a notari Nicolau lo Catalanotto. per la axò li fiu e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company: 98 Ítem. VI tt. 10 oz. 16 oz. mestre notari de la Gran Cort. 21 Suma oz. deu trenta e huit oz. 4 g. lo faç deutor de IIII tt. 16 oz. a XXII de decembre 1473 lo faç deutor de 22 tt. 0 tt. e són per lo preu de deu draps de Malorca acolorats per mi li vene Pere Roig la qual cantitat a de donar per tot juliol 1473 com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a XXVII de octubre 1472 a comte de la compra. lo faç deutor de VI tt.c. 38 oz. ço és. 16 oz. en cartes: 70 _________________________________________________________ Francí Requesens. per la xecuctio e I t. X g. los quals paguí al batllui. abitant en Saragoça. lo faç deutor de VII tt. 11 g. 39 tt. los quals Andreu de Vera despes per prendre certs testimonis e per còpia dels capitols e testimonis dona lo dit Francí e altres actes en la cort a comte del dit Andreu: 106 oz.

6 oz. 26 g. 2 oz. en cartes: 90 oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt en libre segon. 1479 c. en cartes: 6 141 oz. 7 141 Lib. a XI de noembre 1475 per ell donà Berenguer de Cardona lo qual Berenguer los donà per mi Andreu de Vera en son comte:121 Ítem. en cartes: 121 Ítem. 39 tt. en son comte. 6 tt. en cartes: 116 Ítem. 6 oz. 19 tt. en cartes: 41 oz. en cartes: 178 Ítem. 11 g. 5 oz. 2 ____________________________________________________ És li degut a XXVIIII de agost 1473 per mi donà a Cola la Matina en son comte. en cartes: 173 Ítem.6: FFrancí Requesens deu per resta e mudament de compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. 1 oz. en cartes: 204 Ítem. a II de maig 1476 per ell Saddich de Bonavogla per mans de Andreu de Vera en son comte. 2 oz. dit jorn per ell donà Joan Pardo lo qual los donà per mi Andreu de Vera en son comte. en cartes: 106 ___________________________________________________ És li degut a X de març 1474 per ell me féu bons Thomas de Miguel VIIII oz. 9 oz. a XVIIII de març 1476 per ell me promises Perucha de Brameu en son comte.c. II a. 11 tt. a XV de juny 1476 per ell Thomeu de Calatagiro per mans de Andreu de Vera en son comte.LXXXX Ihesus És li degut a VIII de febrer 1474 per ell me prometeren Carlo de Rofino e Paulo de Santa Fe en lur comte. 26 g. 2 466 . 6 tt. 21 Suma oz.

22 Suma oz. en cartes: 70 ________________________________________________________ Santoru Callas deu vint oz. 0 tt. en cartes: 111 oz. paguats a Cola la Matina per despessa ha feta lo dit Cola diverses voltes es anat a Noto per cobrar la sobre dita cantitat de la caxa: 117 _____________________________________________________ Mossèn Guillermo Danieli de Saraguosa deu denou oz. per lo preu de draps acolorats de Mallorca per mi li vené Cola la Matina a temps de un any ab fermança de Matheu Ponç com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a XVII de noembre 1472 a comte de la compra. lo fas deutor de les contra escritas quatre oz. 19 tt.c. les quals Buxolita donà per Matheu Pons e axo per quant lo dit Matheu vol que no entreu en aquest comte sino per lo loguer de la casa a comte de la eretat. a V de maig 1474 lo faç deutor de VII tt. 20 oz. 7 oz. 7 oz. 57 tt. vint e dos terins per lo preu de quinze draps acolorats de Malorca e certes ambolles per mi li done Cola la Matina a temps de VIIII messos com apar per contracte fermat en poder de notari Johan de Gravina a III de noembre 1472 a comte de la compra. en cartes: 70 Ítem. set terins per lo preu de V draps de Malorca acolorats per mi li vené Cola la Matina e una ambolla a temps de VIIII messos com apar per contracte fermat en poder de notari Johan de Gravina a XVI de noembre MCCCCLXXII a compte de la compra. 24 467 .91 Ihesus Johani Corfito abitant en Noto deu sinquanta e set oz. 4 oz. en cartes: 70 Ítem.

e per lo dit Matheu les donà Buxolita per lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 0 tt. a VIII de març 1474 per ell donà Matheu Pons tres oz. per lo cost de un quintal dos ròtols de mel me tramès de Noto al compte despessa: 84 Ítem. 29 g. en cartes: 151 Ítem. per 24 cannes e mijia de albatjo li comprí a rahó 26 grans canna a comte de averies. 1 g. 6 tt. en cartes: 121 Ítem. la qual cantitat sobre ell e consignada a Cola la Matina. 16 ½ los quals per mi Andreu de Vera en son comte. 0 tt. X g. 0 g. 4 oz. en cartes 116 e faç ne deutor Matheu Pons: 116 oz. 29 tt. les quals per ell donà Matheu Pons lo qual Matheu per mi les donà a Nicola la Matina en son comte. a II de maig 1474 rebuts per mans de Cola la Matina a la caxa. 13 ½ oz. a III de abril 1474 per ell Matheu Pons IIII oz. a comte de la compra. XI tt. en cartes: 139 Ítem. 3 g. 19 tt. en cartes: 41 Ítem. 4 oz. en cartes: 98 Ítem. 7 oz. dit jorn me tramès per mans de Cola la Matina XIII cannes de albatjo a comte de averies: 95 Ítem. 10 oz. 10 oz. 20 Suma oz.c. 21 tt. 1 oz. a III de juny 1474 per ell donà Francí Requesens 3 oz. a IIII de febrer 1474 denou oz. en cartes: 150 _______________________________________________________ És li degut. 1 tt. per 62 ròtols de stany lavorat en vexella li comprí per preu de IIII oz. a XV de noembre 1473 per ell me donà Cola la Matina VI oz. 3 oz. 16 ½ oz. 4 tt. X g. les quals havía rebut de Matheu Pons e per lo dit Cola lo banch d’en Pere Marquet e company. set terins les quals les doní en pagament a mestre Nicola la Matina en son comte. a XXVIII de decembre 1473 donà comptants per mans de Cola la Matina a la caxa. dit jorn lo faç creedor de una oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt a avant. les quals lo dit Matheu per mi donà a Cola la Matina lo qual Cola les me portà contants a la caxa : 145 Ítem.LXXXXI Ihesus És li degut vint oz. 24 468 . lo faç creedor de XXI oz. 10 oz. 21 g. en cartes: 117 Ítem. en cartes: 41 _______________________________________________________ És li degut. en cartes: 107 Ítem. 29 g. les quals a IIII de noembre 1473 me tramès per mans de Cola la Matina a comte de la caxa: 97 Ítem. . 6 oz. 11 oz.t. 17 oz. 3 tt. 5 oz. en cartes: 97 Ítem. a XXV de decembre 1474 li fas bons sis oz.

a XII del dit per mi rebé de Sardich de Bonavogla. en comte del dit Andreu. 7 oz. al qual Guillermo los fui bons en son comte. 26 g. per lo preu de 6 brassos e mig de setí negre venesià li fiu venir de Venèsia per mans de Joan Marsiano a comte de averies. 7 g. lo faç deutor de XII tt. a XVII del dit per mi rebé de Sardich de Bonavogla en son comte. a XXX de octubre 1473 lo faç deutor de 1 oz.a comte de avanços. 12 oz. 1 oz. X g. e són per intere de aquelles VIII oz. en son comte. en cartes: 150 Ítem. 18 ½ 469 . 26 tt. en cartes: 62 oz. en cartes: 143 Ítem. en cartes:117 Ítem.c. a XII de maig 1474 li prestí açí en la Brúcola en carlins de la caxa: 160 Ítem. jueu en Saragoça. a XXV de decembre 1474 li prestí comptants de la caxa: 135 Ítem. per lo preu de 5 palms ½ de drap de meni negre li tramès Guillermo Ajutamecristo. 42 tt. 2 oz. en cartes: 6 Ítem. 5 tt. en cartes: 106 Ítem. a XVIII del dit lo faç deutor de XVIII oz. 15 g. 0 tt. 27 g. per oz. 13 g. 15 oz. en cartes: 70 Mossèn Pere Lull mon frare deu a XXVIII de juliol 1473 set onces les quals hi prestí e per mi les li dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 6 oz. 18 oz. per lo preu de V draps de Malorca a colorats los vene per mi mestre Nicola la Matina a temps de hun any com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a XX de noembre 1472 a comte de la compra. 1 tt. 20 Suma oz. a XIV de abril 1474 per mi li donà Andreu de Vera due oz.92 Ihesus Pere Johan de Cardona e Johan Brolla in solidum deuen vint oz. a XX de febrer 1474 li prestí due onces de carlins de la caxa. lo faç deutor de 2 oz. 15 ½ oz. 1 oz. de carlins li prestí en dues jornades a rahó1 t. 5 g. 2 tt. 7 oz. en cartes: 143 Ítem. en cartes: 71 Ítem. les quals le prestí comptants de la caxa. 2 oz. 0 tt. en cartes: 145 Ítem.

en cartes: 117 oz. 13 g. en cartes: 98 Ítem. 7 Suma oz. a XXVIII del dit donarem comptamts a la fira de Lenti an Andreu de Vera lo qualles me donà a la caxa. en cartes: 92 oz. 5 oz.LXXXXII Ihesus És li degut. a XV de febrer 1474 per ell me dix en Joan Guasch en lo banch d’en Pere Marquet e company. 3 g. 42 tt. en cartes: 107 Ítem. 18 ½ 142 Lib. 10 oz. 42 tt. a XXVII de jener 1474 lo contra escrit Joan Brolla me dix en lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. la qual cantitat en dabo donà per ell Andreu de Vera en son comte. 20 ___________________________________________________ És li degut per agualament del present comte al qual me faç deutor en libre segon. II a. a XXI de abril li fas bons IIII oz. 2 g.c. X g. 1479 c. en cartes: 106 Ítem. II tt. 27 g. 3 tt. 10 oz.6: Pera Lull mon frara per mudament de compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. 4 tt. 18 ½ 470 . en cartes: 6 142 oz.

11 tt. per comte de 3 draps de rahó de mossèn Joan de Sent Climent a comte de la eretat: 83 Ítem. a XXVI del dit. la qual cantitat me fey bona per Joan Çabater son pare per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 4 tt. 74 tt. 17 oz. VIIII g. 0 g. 14 g. lo faç deutor de III oz. . per comte de draps de rahó de madona Aldaira Pardo a comte de la eretat. 13 ½ oz. 10 g. en cartes: 96 Ítem. dit jorn lo faç deutor de 717 oz. 3 tt.c. 57 tt. dit jorn lo faç deutor de 74 oz. en cartes: 83 Ítem. dit jorn. XI ½ la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater son pare quondam e foren per resta de comte de draps de rahó de mossèn Guaspar Thomas. 10 . en cartes: 83 Ítem. 16 oz. VII tt. 717 tt. la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater son pare per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor Joan Çabastida q. 7 g. la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater son pare per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. ½ la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater son pare q. lo faç deutor de XX oz. dit jorn lo faç deutor de 11 oz. 13 ½ la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater son pare per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quonadm per comte de draps de rahó pròpria del dit senyora comte de la eretat. XVIII g.tt. en cartes: 86 Ítem. 16 g. dit jorn lo faç deutor de LVII oz. la qual resta lo dit Joan era dutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida a comte de la eretat. 16.93 Ihesus Pere Çabater deu a XVI juliol 1473 me promes per mestre Johan Mujulino en son comte. per comte de draps portats per mestre Nicola la Matina a comte de la eretat. e foren per semblant cantitat lo dit Joan era duetor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quondam per comte de draps de rahó de madona Vuissa Burgues. 8 ½ oz. X tt. X tt. lo faç deutor de 88 oz. en cartes: 96 471 oz. 88 tt. 16 tt. per comte de vint draps de rahó de madona Vuisa Burgues a comte de la eretat. 18 oz. 4 g. 20 tt. 10 g. 14 oz. 11 ½ oz. 2 t. 17 la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater sou pare q. dit jorn. en cartes: 83 Ítem. a comte de la eretat: 83 Ítem. 2 g.

en cartes:35 oz. la qual cantitat me féu bona per Joan Çabater son pare per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 2 g. la qual cantitat me promises per Joan Çabater son pare per semblant cantitat se mostra deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. en cartes: 96 Ítem. en cartes: 96 Ítem. 16 Suma oz. per comte de vint draps de rahó de mossèn Pere de Corominas a comte de la eretat. lo faç deutor de IIII oz. 70 g. a . XXIIII tt. lo faç creedor de semblant cantitat la qual cosa no devia fer perquè devía entrar aquella partida en comte d’en Pere Sent Joan e per aquest esguart lo faç deutor en aquest comte per egualament de la dita partida la qual es senyada de a en lo marge 143 e faç ne creedor al dit Sent Joan en son comte. dit jorn lo faç deutor de 70 oz. per comte corrent en comte de la eretat. 24 oz. 1058 tt. 15 tt. 16 g. del doc. 4 oz. 1 tt. e axo per quant com en hun comte en cartes 19. 15 tt. 15 ½ 143 Sul màrgine sin. dit jorn lo faç deutor de una oz.è segnata una . minuscola 472 .Ítem.

10 oz. 1 oz. 3 g. havía donat per casa a comte de la eretat: 83 Ítem. dit jorn li fas bons dues oz. lo faç creedor de deu oz. a XXX del dit li fiu bons per Ganyo de Cathània en son comte. a XVI de març 1474 li fas bones V oz. en cartes: 98 Ítem. 12 g. 15 oz. lo faç creedor de deu oz. a XXVI del dit li fiu bons 83 oz. 14 g. a XVIII del dit per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. sastre. a XVII de decembre 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 3 g. 15 ½ oz. a XXVIIII de agost 1473 per mi donà a Cola la Matina vint e quatre oz. 19 oz. 2 tt. en cartes: 101 Ítem. 10 oz. a XVIII de noembre 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. ½ la qual cantitat era deutora a Joan Çabater son pare per comte corrent. 15 g. ) 198 Ítem. 5 g. dit jorn per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 17 tt. en cartes: 98 Ítem. 17 g. en cartes: 97 Ítem. en cartes: ( deis oz. la qual cantitat Joan Çabater son pare havía bestret per mi en cinch partides a comte de averies. en cartes: 98 Ítem. 366 tt. 8 oz. a XI de jener 1474 li fiu bons per Moyses Alfanderi en son comte. 10 oz. les quals per ell me donà en Jaume Figueras en lo banch d’en Pere Marquet e company e dixeren són per part de Arnau Bassa 473 oz. la qual cantitat és per lo preu IIII cannes II palms draps blanc Joan Çabater q. en cartes: 100 Ítem. XIIII tt. 10 oz. 3 tt. 15 oz. e foren per costure havìa fetes en casa a comte de averies: 80 Ítem. la qual per ell me promís Cola la Matina en son comte. en cartes: 19 Ítem. en cartes: 98 Ítem. 2 oz. lo qual les mi donà contants a la caxa. dit jorn li fas bons II oz. 9 . 10 oz. 2 tt. en cartes: 80 Ítem. 3 tt. 83 tt.LXXXXIII Ihesus És li degut per resta e mudament de compte tengut atràs. 2 oz. les quals Joan Çabater son pare per mi féu bons a mestre Gabriel Dalari. a IIII de febrer 1474 li fas bona una oz. 8 tt. 6 tt. 24 oz. a V de noembre 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. a XVI de juliol 1473 li faç bones 2 oz. en cartes: 41 Ítem. en cartes: 39 Ítem. 15 oz. les quals ja a IIII de noembre 1473 donà per mi a Cola la Matina lo qual los me portà contants: 97 Ítem. II g. 15 g. les quals ja a XXVII de noembre rebí per mans de Cola la Matina a la caxa: 97 Ítem.

1058 tt. 2 oz. 6 g. en cartes: 107 Ítem. lo faç creedor de II oz. en cartes: 4 Ítem. a XXVIII del dit per ell me féu bones mossèn Joan de Bonaiuto en son comte.a comte del dit banch. les quals per ell donà Berenguer de Cardona a mon germà Pere Lull comptants a la caxa: 135 Ítem. 8 oz. a V de maig 1474 per mi donà a Cola la Matina 8 oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. al derrer de decembre 1474 lo faç creedor de II oz. 15 ½ 474 . les quals lo dit Cola diu haver rebut di Sardia Catalano a la caxa: 117 Ítem. VI tt. 8 oz. 2 tt. en cartes:146 oz. 16 oz. de la qual cantitat me féu sesió sobre Pau de Pedralbes en son comte. 24 oz. 438 tt. les quals ja en los jorns passats per ell me promises Pere Sent Joan en son comte: 122 Ítem. a XXIII de juny 1474 li fas bones VIII oz. 17 Suma oz. XVI g. 2 g. 5 oz. en cartes: 110 Resta Ítem.

16 tt. 16 . 16 tt. Deu agualament del present comte lo qual munt en libre segon.c. en cartes: 94 475 144 oz. en cartes: 38144 _________________________________________________ Comte de tretes carreguades en lo carreguador de la Brúcola en l’any VII ª ind. 16 tt. 14 g. 16 segons apar en libre primer. en cartes: 38145 oz.94 Ihesus Comte de tretes carreguades en lo carreguador de la Brúcola en l’any VI ª ind.38:És los degut per mudament de compte del qual les fas creadores en nombre de tretes 356 e en nombre de moneda 47 oz. 47 tt. 10 segons apar en libre primer. 1473. 14 g. 47 tt. 16 oz. 10 oz. 14 tt. 1474 sobre la grana dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida. 1479 c. II a. 10 Lib. en cartes: 94 145 idem:És li degut per mudament de compte del qual les fas creadores en nombre de tretes 124 e en nombre de moneda oz. deu per egualament del present comte lo qual munt en libre segon.

0 tt.c. per Barchinona a comte de compra de ordi. a VIII de juliol 1473 traguí sus la caravela d’en Berthomeu Abbat 170 tretes a comte de compra de forment. 20 150 “ “ 4 151 “ “ 100 e infine la somma totale delle tratte = 124 476 . en cartes: 133151 oz. 16 oz. en cartes: 130150 Ítem. 20 oz. 22 tt. 10 g. 2 tt. pos en comte per 200 tretes ordi que són de forment 100 càrreguas dits hordi ab nau de Francesco Vener. 16 tt. pos en comte 24 oz.LXXXXIII Ihesus És li degut. per Barchinona a comte de compra de forment.candiot. 0 tt. e són per 184 tretes les quals en cinch extrachcion foren carreguades e yo havía les notades en la anyadas V ª ind. 20 oz. 10 oz. en cartes: 87 148 _____________________________________________ És li degut. 13 tt. en cartes: 88147 Ítem. en cartes: 88146 Ítem. dit jorn traguí sus la dita caravela 2 tretes. en cartes: 130149 Ítem. 10 oz. 148 “ “ 184 e infine la somma totale delle tratte = 356 149 sul màrgine sin. 24 tt. 170 “ “ 2. e deuen ser meses en aquesta anyada com apar atràs. 8 146 147 sul màrgine sin. 16 g. per lo preu de 20 tretes carreguades ab nau de Francesco Veneri. dit jorn per IIII tretes carreguades sus la dita nau venudes al scriva a comte de compra de forment. candiot.

6 tt. ½ la qual cantitat fui bona a Pere Roig perquè en diverses voltes havía despès per mi en son comte. les quals fa de pensió tots any a lo ereus del magnífich senyor Joan Çabastida q. pos en comte 1 oz. paguí a notari Matheu de la Mota II tt. III tt. dit jorn pos en comte una oz. pos en comte sis oz. la qual cantitat fiu bona a Pere Roig lo qual la despesses en la qüestió quem feya Joan Maymó per les 34 salmas forment me demanava a comte del dit Pere. 17 ½ per lo preu de un palm e mig de reti burrell lo qual serví per Stalrich la qual cantitat li doní comptants de la caxa. per ferros a fetes per les bèsties de casa fins a VII de noembre de la caxa. 5 g. 18 ½ oz. III g. 10 oz. les quals de Mesina me trames Jaume de Ferreres en son comte. 10 oz. 11 g. 2 oz. paguí una oz. VIIII tt. pos en comte 17 tt.c. 0 tt. la qual cantitat fiu bona a Pere Roig lo qual havía despesses per mi. 1 tt. 21 g. e son per l’any VI ª ind. en cartes: 97 Ítem.95 Ihesus Universitat de Agosta deu VIIII oz. nou tt. a XXIII de decembre 1473 pos en comte V oz. X g. 1 oz. a XXIIII de noembre 1473 pos en comte 7 tt. los quals són per lo cost de 13 canes de albatjo lo qual ja a IIII de noembre mo tramès Joan Corsito de Noto per mans de Cola la Matina. en comte de la eretat. en cartes: 32 Ítem. 6 g. 9 oz. 3 g. 5 oz. en cartes: 91 Ítem. 9 g. 0 tt. en cartes: 97 Ítem. per una còpia de procura fiu a mon jermà Pere Lull de la caxa: 97 Ítem. en cartes: 119 __________________________________________________ Averies deveri per resta e mudament de comte tengut atràs. 1 tt. en cartes: 97 Ítem. dihuyt g. en cartes: 6 Ítem. 0 tt. sis tt. 11tt. 8 tt. a XXX de octubre 1473 pos en comte VIII oz. 1 tt. per strenes doní a mos fills de la caxa. paguats al Navarro. en cartes: 80 Ítem. 0 tt. 5 oz. la qual cantitat per mi despès en Palerm Guillermo Ajutamecristo per drap de lana e de seda e tela de Holanda la qual drap e seda serviu per la persona de mon fill Stalrich e la tela per mon frare Pere Lull a comte del dit Guillermo. 21 g. 9 477 . en cartes: 32 oz. 17 ½ oz. en cartes: 32 Ítem. 17 g. per lo cost de X pesses vels e una jaonota. ferrer. 11 oz. 5 tt. pos en comte 21 tt. V tt. 11 g. per lo preu de una cana de drap comprà Andreu deVera en Mesina per Stalrich a comte del dit Andreru. 10 g. 125 tt. en cartes: 28 Ítem. pos en comte 1 oz. 3 oz. en cartes: 70 Ítem. 11 oz. 7 g.

0 tt. los quals fiu bons Andreu de Vera lo qual los havía despesses per mi en son comte. 7 g.Ítem. 6 478 . pos en comte XII tt. 152 tt. 12 Suma oz. en cartes: 28 oz.

7 g.LXXXXV Ihesus És li degut. a XIIII de juliol 1473 me donà comptants per mans de don Matheu Chapatza a la caxa.c. a XIII de octubre 1473 la faç creedora de dues oz. 152 tt. 6 oz. en cartes: 97 ______________________________________________________ És li degut per agualament del present comte lo qual munt avant. les quals a X de decembre 1473 per ella donà comptants Andrea de Pati les quals me portà don Matheu Chapatza comptants. pos en comte cinch oz. tresorer de la dita universitat. a don Matheu Chapatza lo qual les me donà comptants a la caxa. 2 oz. en cartes: 89 Ítem. 5 oz. en cartes: 104 oz. 2 479 . les quals per ells donà mestre Andrea de Pati. en cartes: 97 Ítem.

pagats a don Nicola la Bruna e don Miquel Sperança cappellans qui dien la missa cotidiana sobre la sepoltura del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. en cartes: 89 Ítem. a XIII del dit paguí a don Miquel Sperança e don Nicola Bruna VIII tt. mas avant de la sua gracía de les quals fuy comdanpnada per sentencia que pagàs e per mi les li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. a XIIII de jener 1474 pos en comte una oz. e foren per les mises dieun sobre la sepoltura del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida per la present mesada e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 0 tt. 10 . a XXX del present pos en comte VI tt. a XXIIII de noembre 1473 pos en comte 15 tt. 13 ½ oz. paguats per traure una provisió del senyor Visrey per empachar a Pere Joan de Cardona e sos bons per causa que deu a la dita eretat e per mi Guillermo Ajutamecristo en son comte. 14 tt. a XXII de octubre 1473 paguí a Francí Corso XV terins e foren per quant tramís lo dit Francí en Calabria per empachar certes testes de Pere Joan de Cardona lo qual Pere Joan ès deutor a la eretat e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 14 g. a XXX de agost 1473 la faç deutora de 24 oz.4 g. 480 oz. en cartes: 71 Ítem. en cartes: 6 Ítem. 15 g. 14 tt. a XXVIII de setembre 1473 paguí a don Nicola Bruna e don Miquel Sperança qui dien les misses davant la sepoltura del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida quinze terins e sich grans e són per les pagues del present mes de setembre e del mes de octubre primer vinent e per mi los li dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 0 tt. 15 g. procurador de Paulo de la Cavalleria. en cartes: 98 Ítem.c. per lo valor de 551 treta les quals lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida trague en lo carregador de la Brúcola en l’any III ª ind. 15 oz. en cartes: 98 Ítem. 0 tt.96 Ihesus La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Johan Çabastida deu al primer de agost 1473 deu terins los quals paguí a notari Joan de Gravina per venir de Saragoça ací e fer una procura en persona de la senyora ma jermana Johana Lull pagats de comptants a la caxa. e són per la messada present e la messada de decembre primer vinent e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. 0 tt. 24 tt. 8 oz. vint e quatre tt. en cartes: 98 Ítem. 5 oz. e són per lo terc de 73 oz. 0 tt. 5 oz. en cartes: 71 Ítem. 13 ½ la qual cantitat paguí a Jaume de la Cavalleria. 0 tt. 6 oz.

pagats a don Nicola la Bruna e don Miquel Sperança capellanis qui dien la misa sobre la sepoltura del dit senyor són per la pagà del present mes e del dit mes de febrer primer vinent e per mi lo banchd’en Pere Marquet e company. per part de vint oz. 19 oz. 5 ½ 481 . o tt. per despessa de quinze jorns stigué a Claramunt per cobrar la renda del sensal e IIII tt. 7 Suma oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. pos en comte XV oz. 15 g. en cartes: 98 Ítem. en cartes: 111 oz. pos en comte 19 tt. 1546 tt. en cartes:98 Ítem. píchols portà de Claramunt a la Brúcola en comte del dit Andreu. les quals fiu bones Andreu de Vera per lo salari seu del any passat 1473 en son comte: 28 oz. en cartes: 28 Ítem. 6 g. 1 tt. 0 tt. 24 Resta Ítem. 15 oz. paguats Andreu de Vera e són XV tt. 27 g. 502 tt. 15 oz.paguats a Salamuni de Trípol per seda per les flocadures delles banderes que an a servir a la sepoltura del senyor mossèn Joan Çabastida q. 14 g. a XXIIII del dit la faç deutora de 14 tt.

a VIII de noembre 1473 la faç creedora de 23 oz. secret de Sant Philipe. en cartes: 93 Ítem. 15 tt. 24 oz. 2 g. en cartes: 93 Ítem. 717 tt.LXXXXVI Ihesus És li degut. la qual cantitat me promís Pere Çabater per semblant cantitat Joan Çabater son pare era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 16 tt. a la contra escrita eretat per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. per comte corrent a comte del dit Pere. 15 oz. 15 tt. 15 g. en cartes: 100 Ítem. 14 g. per lo preu de 53 salmas forment foren vendudes a Joan Albert per Andreu de Vera en la terra de Modica los quals forment tenia en poder en Antonio Felui la qual cantitat me promises Andreu de Vera e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company: 98 Ítem. per comte de vint draps de rahó de madona Vuissa Burgues a comte del dit Pere. a XXVI de juliol 1473 la faç creedora de 717 oz. 75 oz. 16 oz. 19 oz. . II tt XVIIII grans de la qual cantitat e fet deutor a Cola Bavuso. per comte de draps portats per mestre Nicola la Matina a comte del dit Pere. 529 tt. les quals rebí de Marco Vacaro per lo preu de un sclau negre li vení apellat Tamborino a comte de la caxa.tt. 16.13 ½ la qual cantitat me féu bona Pere Çabater per semblant cantitat Joan Çabater son pare era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 12 g. 23 oz. 13 ½ oz. la qual cantitat me féu bona Pere Çabater per semblant cantitat Joan Çabater son pare era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. en cartes:93 Ítem. 70 tt. a XXIIII de jener 1474 la faç creedora de 75 oz. la faç creedora de 2 oz. a XVIIII de agost 1473 la faç creedora de quinze oz. la qual cantitat me féu bona Pere Çabater per semblant cantitat Joan Çabater son pare era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. dit jorn la faç creedora de 74 oz. 14 oz. 18 . per comte de vint draps de rahó de mossèn Pere de Corominas a comte del dit Pere. a VII de setembre 1473 la faç creedora de XVIII oz. 0 g. les quals Moyses Alfanderi me promises de les quals era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 18 tt. de Moyses Alfanderi les 482 oz. en cartes: 83 Ítem. dit jorn la faç creedora de 1 oz. en cartes: 97 Ítem. e són per interesses de píchols a bona moneda deles sobre dites 74 oz. 24 tt. 16 g. en cartes: 93 Ítem.c. a comte del dit Moyses. dit jorn la faç creedora de 70 oz. e axó pertant com ne era deutor al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida a comte del dit Cola: 4 Ítem. 74 tt. 1 tt.

1546 tt. cinch grans la qual cantitat se és cobrada de Masi de Fayna de Mineu en son comte. en cartes: 100 Ítem. 15 oz. 2 tt. . la faç creedora de vint oz. 5 Suma oz. 20 tt. 5 ½ 483 . 0 g. 28 g. en cartes: 32 oz.t.quals lo dit Moyses me promises en son comte.

40 oz. les quals ja a XXIIII de noembre rebí de Petro de Randaso a comte de bestiar. 15 oz. jueu. en son comte. pos en comte quam rebí comptants de Thomeu Marsiano quinze terins honze g. procurador del sensal de Claramunt. pos en comte que ja a IIII de noembre rebí contants de Miquel Pou per mans de Cola la Matina. 10 oz. 20 oz. en son comte. 10 oz. pos en comte que ja a IIII de noembre 1473 rebí comptants de Joani Corsitto vint oz. en cartes: 71 Ítem. a XIII de agost 1473 rebuts contants del banch d’en Pere Marquet e company per mans de Cola la Matina. 2 tt. vint oz. en cartes: 91 Ítem. pos en comte ja a IIII de noembre rebí de Camno Efraym per mans de mestre Nicola. e foren per Perucho e Alfonso d’Aragona en son comte. 18 oz. 11 tt. 2 oz. oz. 20 oz. en cartes: 13 Ítem. pos en comte deu oz. a XVII de noembre 1473 rebuts contants de Cola Bavuso en son comte.97 Ihesus Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudamente de comte tengut atràs. en cartes: 93 Ítem. dues oz. les quals ja a XXVII de noembre rebí de Pere Çabater en son comte. en cartes: 59 Ítem. 15 g. e foren per lo preu de un sclau a comte de la eretat. per mans de Pere Lull mon frare. 11 oz. les quals rebí ja a VII de decembre de Sabatino Greco e company. a XIIII de octuber 1473 rebuts comptants d’en Andrea de Pati. pos en comte XI oz. en cartes: 7 Ítem. per lo preu de cent becos crestat a compte de compra de bestiar. pos en comte deu oz. 2 tt. 2 oz. 10 oz. en cartes: 13 Ítem. en cartes: 67 Ítem. en cartes: 93 Ítem. XV tt. 24 oz. per mans de Cola la Matina. en cartes: 89 Ítem. en cartes: 93 Ítem. 10 oz. 18 oz. al XVIIII del dit rebuts contants del banch d’en Pere Marquet vint oz. 20 oz. a XXVIIII de agost rebuts en comptants de Pere Çabater per mans de Cola la Matina en son comte. en cartes: 4 Ítem. 15 oz. 24 . les quals per mi rebé Andreu de Vera a Claramunt lo qual Andreu les me donà contants en comte del dit don Joan. 0 tt. en cartes: 52 Ítem. 0 tt. 1 tt. 11 . en cartes: 95 Ítem. jueu de Saragoza. en cartes: 71 Ítem. a XXVIII del dit rebuts contants de Salvo Dien. en cartes: 96 Ítem. dit jorn rebí de Sabatino Greco e company per lo preu de vint moltons a comte de compra de bestiar. 400 tt. 14 g. en cartes: 13 484 oz. tresorer de la Universitat de Agosta. dit jorn rebí contants de Marco Vacaro quinze oz.c. en cartes: 59 Ítem. pos en comte ja a IIII de noembre rebí contants de Pere Çabater per mans de Cola la Matina en son comte. 4 g. a XXX del dit rebuts comptants de don Joan de Mule.

Ítem. 603 tt. dit jorn rebí comptants de Masi lo Petzuto. en cartes: 81 oz. 7 485 . 13 oz. en cartes: 91 Ítem. 0 tt. en cartes: 29 Ítem. 9 g. en cartes: 95 Ítem. 15 oz. 5 oz. 12 g. al primer de febrer 1474 pos en comte XIII tt. 0 tt. 5 Suma oz. a XXVIII de decembre 1473 rebuts comptants de Joan de Corsito en son comte. ja a X de decembre rebí comptants de la Univesitat de Agosta per mans de Andrea de Pati. los quals ja a XII de jener rebí de Francí Holiver.

7 g . 11 oz. dit jorn paguí als mesuradors a comte de compra de ordi . 43 tt. 18 tt. 1 tt. 6 g. la qual cantitat ne havía fet deutor un altre comte de caxa e non devia fer e fat ne deutor Cola Bavuso en son comte. 3 oz. en cartes: 95 Ítem. en cartes: 84 Ítem. a XIIII de jener 1474 paguí a Jacobo la Moneca LX oz.c. 3 tt. paguí a don Matheu Chapatza a comte de despessa. a XV de noembre 1473 doní comptants al banch d’en Pere Marquet e company 99 oz. en cartes: 84 Ítem. 0 tt. 0 tt. 10 oz. 20 g. a XXX del dit paguí comptants a Cola Speciali a compte de compra de hordi. en cartes: 84 Ítem. 60 oz. 0 tt. 25 tt. 5 oz. 0 tt. 5 oz. 1 oz. a XXIIII del dit doní contants a Berenguer de Cardona a comte de averies. en cartes: 84 Ítem. 11 oz. 1 oz. pos en comte que ja a II de noembre paguí per lo cost de hun quintar de seu a comte de despessa de la casa de la Brúcula: 84 Ítem. en cartes: 34 Ítem. en cartes: 95 Ítem. 0 tt. 11 g. dit jorn doní comptants a don Matheu Chapatza a comte de despessa. 6 oz. 0 tt. per mans de mon jerma Pere Lull a comte del banch. 2 oz. 12 oz. 4 g. 0 tt. en cartes: 84 Ítem. 17 g. en cartes: 85 Ítem. 4 g. en cartes: 4 Ítem. 17 ½ oz. 6 g. a VII de setembre paguí contants a comte de averries: 80 Ítem. 0 tt. en cartes: 80 Ítem. en cartes: 85 Ítem. a XVIII del dit doní comptants al banch d’en Pere Marquet e company en son comte. en cartes: 84 Ítem. 0 tt. paguí al Navarro ferrer a comte de averies. dit jorn doní comptants per lo preu de dos quintars de lli a comte de averies. 10 oz. a XXIII de agost 1473 doní contants a Cola la Matina e foren per Jaume Verga en son comte. 10 oz. 9 oz. paguí per II quintar carbó a comte de despessa. 7 g. 16 oz. 0 tt. en cartes: 85 486 oz. 0 tt. 99 oz. paguí per gallines a comte de despessa. en cartes: 98 Ítem. paguí a notari Matheu de la Mota a comte de averies: 95 Ítem. en cartes: 84 Ítem. pos en comte que lo jorn mateix paguí a don Matheu Chapatza a comte de despessa. 10 oz.LXXXXVII Ihesus És li degut. en cartes: 98 Ítem. pos en comte 25 oz. 18 oz. 12 oz. en cartes: 95 Ítem. 6 g. paguí a comte de averies. a XXVIIII del present paguí a comte de despessa. a XXVIII de decembre 1473 paguí a don Matheu Chapatza a comte de despessa. 0 tt. per lo preu de CC salmas hordi per mi comprà de Andrea Romasulla a comte de compra. 0 tt. 0 tt. en cartes: 84 Ítem. a VII de octuber 1473 paguats a comte de despessa. 0 tt. 10 . 13 g.

0 tt. 12 g. 11 g. 16 oz. en cartes: 29 Ítem. 0 tt. 11 oz. 7 487 . 0 tt. 0 tt. pos en comte quam paguí per l’axecutió feta a mestre Nicola de Rodes en son comte. 5 oz. 0 tt. en cartes: 103 Ítem. 0 tt. 0 tt. dit jorn paguí a Jacobo la Moneca a comte de compra. 603 tt. en cartes: 104 Ítem. 0 tt. 7 oz. en cartes: 85 Ítem. paguí contants al batlliu a comte de Francisco Requesens: 90 Ítem. 19 g. 11 oz. en cartes: 104 Ítem. en cartes: 70 Ítem. 7 oz. 10 oz. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 5 oz. 8 oz. doní contants Andrea Muntanya en son comte. 13 oz. al primer de febrer paguí a Cola la Storma a comte de averies. dit jorn paguí contants per carreguar hordi. dit jorn paguí per dos barril tonyna a comte de despessa: 103 Ítem. dit jorn paguats a Cola la Matina per panses. 7 g. en cartes: 105 oz.Ítem. 0 tt. en cartes: 85 Ítem. 1 tt. 11 ½ Suma oz. 361 tt. 2 g. a XXXI del dit paguí contants a Cola la Matina per dos ròtols casia a les averies. dit jorn paguats a Cola la Matina a comte de compra de draps . en cartes: 52 Ítem.

19 g. 43 tt. e foren per semblant cantitat havía rebut per mi Santor Calas en son comte. 0 tt. deu g. a V de noembre 1473 me dix per Pere Çabater huyt oz. lo qual des me dix per Matheu Ponc en son comte: 99 488 oz. a VIII del dit me dix per Andreu de Vera 23 oz. en son comte. salma a comte de la eretat. 19 p. en cartes: 96 Ítem.tt. a II de decembre 1473 me dix per Benet Ossello VI oz. . 20 oz. 20 Suma oz. dit jorn li doní comptants quaranta tres oz. 3 oz. ): 97 Ítem. 29 tt. jueu. quinze terins en comte del dit Çabater. 56 tt. les quals ja a 22 del present me dix per mossén Joan de Bonayuto. 6 oz. en cartes: 74 Ítem. e foren per la Universitat de Saragosa per vendeciò he feta de C salma forment a comte de la compra: 88 Ítem. 19 ________________________________________________________________ Banch d’en Pere Marquet e company de Saragoça deu a XXX de octubre 1473 16 oz. cinch oz. 20 tt. dix jorn me dix per Cola la Matina vint e quatre terins los quals havía rebut per mi de Paulo de Santa Fe en son comte: 60 Ítem. en cartes: 74 Ítem. 23 oz. 29 g. 5 oz. en cartes: 93 Ítem. a XV del dit me dix per Cola la Matina sis oz. 6 tt. en cartes: 93 Ítem. per agualament del present comte 4 oz. 0 g. 15 oz. 29 tt. 24 oz. 2 oz. dit jorn li doní contants per mans de mon jermà Pere Lull de la caxa.c. en cartes: 59 Ítem. 10 oz. en cartes: 91 Ítem. vint oz. en cartes (99 oz. 4 tt. 98 Ihesus Banch de Pere Marquet e company de Saragosa deu a XXIII de setembre 1473 VII ª ind. 29 g. les quals lo dit Andreu per mi havía rebut d’en Joan Albert e foren per vendeció de 53 salmas forment lo dit Andreu vené per mi al dit Albert en la terra de Modica a rahó 13 tt. 10 oz. 98 oz. a XVIII del dit me dix per Pere Çabater sis oz. 99 oz. dit jorn me dix per Pere Çabater deu oz. 16 . a XI del dit me dix per Salvador Verdiani e Cola la Matina 56 oz. en cartes: 93 Ítem. les quals me dix per mossèn Joan de Bonayuto en son comte. 8 oz. e foren per Perucho e Alfonso d’Aragona. 6 tt. en cartes: 97 Ítem. 2 restats de bon acort a XIII de octubre 1473 lo qual munt en la mateixa carta. tres terins de la caxa. en son comte. al primer de octubre me dix per Miquel de Bonavogla.

en cartes: 92 Ítem. 3 oz. 25 Suma oz. en cartes: 70 Ítem. 489 . 345 tt. 6 oz. a XVIIII del dit me dix per Pere Roig en son comte. en cartes:152 Ítem. en cartes: 32 Ítem. en cartes: 52 Ítem. 10 152 manca il numero della carta di riferimento. 15 oz..Ítem. 7 oz. XXV tt. a XXVII del dit me dix per Joan Brolla en son comte. 27 g. a XXIII del dit me dix per Antonio Bellido III oz. a XVI del dit me dix per don Joan de Mule en son comte. dit jorn me dix per Cola la Matina e foren per Perucho e Alfonso d’Aragona en son comte. en cartes: 93 Ítem. 4 tt. a XVIII de jener 1474 me dix per Pere Çabater en son comte. a XVII del dit me dix per Pere Çabater en son comte. a X del dit me dix per Joan Pere IIII oz. 22 oz. en cartes: 59 oz. 10 oz. 3 oz. e foren per Jaume de Ferreres en son comte. en cartes: 93 Ítem.

a XXII del dit per mi a Francí Corso a comte de la eretat. dit jorn per mi a notari Nicolau lo Catalanotto e foren per Francí Requesens en son comte. en cartes:80 Ítem. 2 ___________________________________________ És li degut per resta e mudament de un altre comte tengut en la present carta restats de bon acort a XIII de octubre 1473 quatre oz. a XXIII del dit per mi a Cola la Matina II oz. VIII tt. 10 e foren per mossèn Luis Lull en son comte. 27 tt. en cartes: 49 Ítem. 29 tt. 22 oz. V g. 0 tt. 2 oz. dit jorn per mi a Salamuni de Trípol a comte de la 490 oz. 10 oz. 15 g. en cartes: 49 Ítem. 15 g. 27 tt. 102 tt. 2 g. en cartes: 98 Ítem.LXXXXVIII Ihesus És li degut per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. vint e nou tt. 5 oz. en cartes: 71 Ítem. 8 oz. 15 oz. per costure a comte de averies. 2 Suma oz. 0 tt. 0 tt. 22 g. a XV del present per mi a mestre Gabriel Dalari. per poliça mia féu bons a don Matheu Chapatza en son comte. a XXVIII de setembre 1473 per poliça mia féu bons a don Nicola Bruna e don Miquel Sperança a comte de la eretat. 0 tt. 19 p. 2 tt. en cartes: 12 Ítem. 47 tt. a XIIII de jener 1474 per mi a Perot Romero a comte de despessa. en cartes: 96 Ítem. 2 tt. en cartes: 32 Ítem. 10 g. 100 oz. denou g. 20 oz. a comte de despessa. 10 oz. 22 g. 14 oz.. 29 g. en cartes: 49 Ítem.c. 0 tt. en cartes: 49 Ítem. lo faç creedor de 22 tt. 50 oz. 29 g. 27 g. en cartes:17 oz. 14 p. en cartes: 96 Ítem. los quals ja a 20 de maig per mi donà a Cola la Matina a comte de la despessa de la vinya de Saragosa. a XI de noembre 1473 per mi a mossèn Francí Carbó e foren per mossèn Luis Lull en son comte. e foren per mossèn Luis Lull en son comte. en cartes: 96 Ítem. a XXIIII del dit per mi a don Nicola la Bruna e don Miquel Sperança XV tt. a comte de la eretat. en cartes: 24 Ítem. 0 tt. a XVIII de decembre 1473 per mi a Pere Roig en son comte. 5 oz. a XV del dit per mi a mossèn Francí Carbó 102 oz. a XXII del dit per mi dix a mossèn Francí Carbó cinquanta oz. 19 . en cartes: 84 Ítem. e foren per mossèn Luis Lull en son comte. sastre. 4 tt. en cartes: 90 Ítem. 1 oz. 16 oz. a XVIII del dit per mi a mossèn Francí Carbó 47 oz.

27 g. a XXIIII del dit per mi a don Nicola la Bruna e don Miquel Sperança a comte de la eretat. 10 491 . 0 tt. 15 Suma oz. 15 oz. 14 g. a VIII de febrer per mi a Antonio Franca Lança e foren per lo sou del capellà de la torre del Puçallo a comte de averies: 104 Ítem. 345 tt.eretat. 1 tt. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. en cartes: 96 Ítem. 0 tt. 24 oz. 12 oz. en cartes: 107 oz. 21 g. 11 tt. en cartes: 96 Ítem.

deu tt. II a. en cartes: 100 oz. 14 g.XIIII:És li degut per mudament de compte del qual le fas creadora segons appar en libre primer. 65 tt. 6 . 65 tt. 1479 c. 14 oz. 153 Lib. 10 oz. 14 g. 21 tt. 99 Ihesus Matheu Ponç deu a XXX de noembre 1473 sis onçes les quals me promises per Thomas de Miquel en son comte: 22 ______________________________________________ Marmesoria de la Serenissima Senyora Reyna donà Johana de Immortal memoria deu per egualament del present comte la qual ne faç creedora en libre segon. en cartes: 14153 _______________________________________________ Mossèn Johan de Bonayuto per comte de temps deu a XI de jener 1474 vint e una oz. los quals me promes donar per Moyses Alfanderi de huy en sis meses com apar per poliça scripta de mà sua pròpria a comte del dit Moyses. en cartes: 99 oz.c. 14 492 .

10 g.c. 14 tt. a XXII de decembre 1473 65 oz. a II de decembre 1473 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 65 tt. en cartes: 98 ___________________________________________________ És li degut. per una sotascrita lo dit mossèn Bastida féu en certes cambis pressos per la mayestat del senyor Rey de mestre Johan de Ribesaltes a comte del dit Roig. 6 493 . en cartes: 63 __________________________________________________ És li degut. a XXVIII de maig 21 oz. en cartes: 4 oz. 21 tt. 10 oz. 14 g. de la qual cantitat l·on faç deutor en son comte corrent. la qual cantitat ja en los dies passats me promises Pere Roig com a comisari e collector dels bens de la dita marmesoria e són en part de paguament de aquelles 508 liures valensianes se són paguades dels bens del magnífich mossèn Joan Çabastida q. 14 oz. 14 g.LXXXXVIIII Ihesus És li degut.

.. per seguretat sua de aquelles 75 oz. una canada ab titols daurats: II ma. lo faç deutor de dues oz. V on. dos taçes guallonades e hun saler daurat pessa: IIII ma. VI on. deu a XI de jener 1474 tres oz. Ítem. les quals me promises per interes de píchols a bona moneda per les sobre dittes 75 oz. 12 g. un picher ab quatre guots e hun saler pessa: VI ma. en cartes: 96 Ítem. ¼ ½ Ítem. on. li havía prestades la qual àpoca es en poder de notari Joan de Gravina notari de Saragoça feta a.100 Ihesus Moyses Alfanderi. 2 tt. la qual cantitat per ell fiu bona a Pere Çabater en son comte. III on. e lo sobre dit argent que pessa en una summa 24 ma. 27 g. ¼ Ítem. 80 tt. 10 _____________________________________________________ Compra de argent lavorat deu a XXIIII de jener 1474 59 oz.c. ¼ 154 d’ora in avanti mà. on. 2 tt. 15 oz. jueu de Saragoça. X g.1 4 ½ costa a rahó de VII tt. IIII on. en cartes: 96 E faç nota com lo dit Moyses me ha feta àpoca per la qual confessa com de mi a rebut tot lo argent e anells tenía lo magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. les quals axi com damunt e dit li foren prestades en bona moneda a comte de la eretat.. = once di misura 494 . 3 tt. que munta 48 oz. III oz. = màrchs di argento e on. deu g. en cartes: 93 Ítem. quinze tt. 10 g. dos copes daurades : II ma. a XXIIII del dit lo faç deutor de 75oz. ¾ Ítem. 17 tt. oz. 154 IIII on. les quals era deutor a la bona ànima del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida lo qual les hi havía prestades graciosament a comte de la eretat. 16 e mes dos taces ab lo sol bollonat pessen: II ma. 75 oz. dotze tt. dos plats e dos scudelles ab horreles pessen: IIII ma.IIII oz. 10 Suma oz. ½ comprats de Moyses Alfanderi a diversos fors en la forma següent: primo una basma que pessa : VII ma. per lo preu de 30 marchs e 7 on. ¾ ½ Ítem.

17 g. 59 tt. on. 10 g. mig quart lo qual costa a rahóVI tt. XIIII tt. de la qual cantitat ne faç creedor lo dit Moyses en son comte en la present carta: 100 oz.quam preu suma de VI ma. 17 tt. X ½ . munta XI oz. VII on. V g. 10 495 . E axí tot lo sobre dit argent costa en una suma les sobre dits 59 oz.

21 tt. 52 tt. a XXIIII del dit lo faç creedor de LVIIII oz. en cartes:105 Ítem. X g. 17 ½ 496 . a XVIIII de febrer 1474 sinch oz. 5 g. 52 tt. en cartes: 8155 oz. 2 tt. 10 oz. 11 g. en cartes: 100 oz. en cartes: 100 oz. 27 g. 17 ½ oz. 10 155 Lib. les quals rebí de mestre Joan Donedo per lo preu de una canada li vení que pessa II marchs e mig a comte a la caxa. deu terins los qual per ell me promises donar de huy en sis mesos mossèn Johan de Bonayuto en son comte. 59 tt. 10 Suma oz. a XI de jener 1474 vint e una oz. 11 g.c. per resta e agualament del present comte de la qual ne faç deutor en libre segon. a II de abril 1474 per lo preu de un saler vení lo qual pessa VIII on. 59 tt. ½ de argent lavorat li comprí a diversos preus com particularment se mostra en comte de la compra. en cartes:105 Ítem. 80 tt. 17 g. 5 Suma oz. ¾ a la caxa. II a. 10 ___________________________________________________ És li degut. 17 g. 1479 c. e 7 on. C Ihesus És li degut. en cartes: 99 Ítem. e són per lo preu de 30 ma. 8: Compre de argent lavorat deu per resta e mudament de compte del qual la fas debitora segons appar en libre primer. XVII tt. 12 ½ oz.

lo faç deutor de una oz.c. lo faç deutor de XVIII tt. jueu de Saragosa. 5 g. 13 g. oz. en cartes 37 los ne havía fec creedors dient que aquelles me havien donat per lo banch d’en Pere Marquet e no fan axí ans Pere Roig les mi havía dites e per tant en aquest comte los ne faç deutors e al dit Pere lou faç creedor. 15 ½ I oz. tretze terins sis grans los quals per ell promisis a Pere Roig en son comte. I t. 5 tt. deu a XXX de jener 1474 una oz. 5 ______________________________________________________ Johan de Cathània e Petro Retundo deuen dues oz. 1 t. 19 Suma oz. 23 g. 5 _____________________________________________________ Pere Roig deu per resta e mudament de comte tengut atràs. 2 497 . X.101 Ihesus Ganyo de Cathània. 6 oz. tt. 19 ½ Suma oz. 9 tt. en cartes: 32 Ítem. en cartes: 93 oz. dit jorn per ell promisis a Pere Çabater en son comte. en cartes: 32 Ítem. 19 g. 15 g. 18 g. 7 tt. X g. delles quals en hun altro comte. 8 tt. XV ½ la qual cantitat li doní contants de la caxa. en cartes: 105 oz. en cartes:101 oz. la qual cantitat per mi li donarem Joan de Cathània e Petro Retundo en son comte: 101 Ítem. 1 tt.

CI Ihesus És li degut. en cartes: 8156 oz. 7 tt. 5 oz. 28 g. e son per lo preu de LII salmes e miga de vi en los dies passats per mi li comprà Pere Roig a comte de despessa. 15 g. XV g. a XXX de Jener 1474 nou oz. en cartes: 84 ____________________________________________________ És li degut. li faç bones dues oz. li faç bons XVIIII tt. 19 g. II a. cinch g. 28 g. 19 g. en cartes: 101 oz. en cartes: 35 Ítem. XVIIII tt.8: Johan de Cathània e Petro Retundo deven per resta e mudament de compte del qual los fas debitors segons appar en libre primer. a comte del dit Masi. 1 g. les quals me dix en lo banch d’en Pere Marquet de la qual partida yo havía fet creedor a Pere Sent Joan e non devia fer e pertant lo faç deutor al dit Sent Joan en son comte. en cartes: 32 Ítem. les quals me dix en los dies passats en lo banch d’en Pere Marquet e company e yo havía les meses en comte de Joan de Cathània e Petro Retundo als quals ne havía fet creedors e pertant los me faç deutors. 9 tt. que li fas bones IIII oz. X g. 0 tt. 1 tt. per resta e agualament del present comte lo qual ne faç deutor en libre segon. 10 oz.c. XV g. 10 156 Lib. 0 tt. 3 oz. en cartes: 101 Ítem. 1479 c. 10 498 . dient que aquelles per mi havía rebut de Masi de Fayna e non rebé sino IIII oz. e aço per quant lo havía fet deutor de IIII oz. 2 oz. la qual cantitat per ells me féu bona Pere Roig en son comte. denou tt. hun t. 0 tt. en cartes: 101 Ítem. 5 Suma oz. 1 tt. 5 ____________________________________________________ És lo degut una oz. a VIII de març 1474 per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company. 26 oz. en cartes: 107 oz.

receptor dels maguatzemis de la Brúcula. en cartes: 15157 ____________________________________________________ Francí Soler. 19 499 . deu per agualament del present comte del qual l·on fac creedors en libre segon. deu a XXVIII de abril 1479 dotze terins los quals ja en los dies passats per mi li dona Bastida Gentili en son comte.XVI:És li degut per resta e mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. II a. 16 157 Lib. 1 tt. en cartes: 102 oz.XV: És li degut per mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. en cartes: 102 158 idem c. per resta e agualament del present comte de la qual l·on faç creedor en libre segon. 1 tt.102 Ihesus Jacobo la Moneca.c. 12 oz. 19 oz. 0 tt. 1 tt. en cartes: 16158 oz. 16 oz. 1479 c. 1 tt. en cartes: 235 Ítem. vis portolà de la Brúcula.

11 oz. 10 g. a 31 de octubre 1474 li fas bons 2 tt. 10 oz. 10 g. 1 tt. 2 g. 0 tt. per lo gra li toca de 650 salmes hordi carreguades ab nau de Jacobo Ballaró. 0 tt. en cartes: 133 ______________________________________________________ És li degut. 0 tt. en cartes: 85 Ítem. 2 tt. 15 oz. 11 Suma oz. 5 g. 5 oz. a XV de febrer 1476 li fas bons 11 tt. CII Ihesus És li degut al contra escrit Jacobo la Moneca a XXX de jener 1474 honze terins los quals li faç bons per lo gra li pertoca com a receptor per 200 salmes hordi e 20 de forment carreguat tot ab nau de Francesco Vener. 2 g. per lo gra li toca de 650 salmes hordi carreguí fins la nau de Jacobo Ballaró.c. en cartes: 133 Ítem. 0 tt. a XXX de jener 1474 li fas bons honze terins e són per lo gra li pertoca de 200 salmes hordi e 20 de forment carreguí fins la nau de Francesco Vener. 10 oz. XV g. 10 oz. X g. en cartes: 169 Ítem. 2 tt. 3 g. 10 g. per lo gra li toca de 225 salmes forment carreguí fins lo balaner de Joan e Andrea Prats a comte de compra. dit jorn li fas bons 1 oz. 1 500 . per lo gra li pertoca de L salmes forment carreguí fins la nau de Jacobo Ballaró: 130 Ítem. 2 g. 10 oz. per lo gra li toca de L salmes forment carreguí fins la nau de Jacobo Ballaró. 2 g. a 31 de octubre 1474 li fas bons II tt. per lo gra li toca de 75 salmes carregua mossèn Carbó fins lo dit balaner: 120 oz. dit jorn li fas bons 1 oz. 0 tt. dit jorn li fas bons III tt. 1 tt. 0 tt. en cartes: 85 Ítem. en cartes:130 Ítem. 11 g. 2 tt.

a XVIIII del dit per lo preu de LI ròtol sèu comprí per candeles per casa comprat de Guanyo de Trípol e per mi lo pagua lo banch d’en Pere Marquet e company. a XVIII de març 1474 per lo cost de hun baril de sardines paguats a don Matheu Chapatza de la caxa. 0 tt. a VI de juny 1474 per lo preu de dos cafisos de holi comprats per casa e per mi Cola la Matina al qual paguí contants. 0 tt. 15 g. V g.c. 10 oz. per peix havía comprat de la caxa. 501 oz. 5 oz. a XXXI del dit per lo cost de mig quintar panses paguades a Cola la Matina comptants de la caxa. dit jorn paguats a don Matheu Chapatza 5 tt. per lo preu de 67 salmas ½ de vi a raò VI tt. en cartes: 84 Ítem. 0 tt. 2 oz. 10 g. 0 tt. 8 oz. 0 tt. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 20 g. 10 oz. a XIIII de abril 1474 paguats a don Matheu Chapatza XV tt. los quals havía despès per casa en lo mes passat.103 Jesus La despessa de la casa de la Brúcula deu per mudament de comte tengut atrás. 5 oz. e foren per semblant cantitat despès en la dita casa en la mesada de jener de la caxa. 0 tt. en cartes: 117 Ítem. 0 tt. II g. per lo cost de 2 cafisos de oli paguats de contants a mestre Nicola la Matina de la caxa. en cartes: 105 Ítem. en cartes: 117 Ítem. 5 g. en cartes: 107 Ítem. en cartes: 105 Ítem. a X de febrer 1474 paguats a don Matheu Chapatza XVIII tt. a XXII del dit per lo cost de IIII cafisos de holi comprats de Robi de Malta 24 tt. 1 oz. 2 oz. 0 tt. a VIII del dit paguats a don Matheu Chapatza per peix e hous e fruyta de la caxa. 18 ½ . II ½ per peix e hous e altres coses comprades per ops de casa: 117 Ítem. 12 oz. 0 tt. 7 oz. en cartes: 97 Ítem. salma lo qual vi se és agut de les vinyes ço és de la vinya de Saragosa e de la vinya de la Brúcula l’any VI ª ind. a II del dit pos en comte 13 oz. 5 g. 2 ½ oz. 15 tt. 15 g. 2 oz. 18 g.. en cartes: 97 Ítem. 28 g. 0 tt. 15 oz. a VI de maig 1474 paguats a don Matheu Chapatza 5 tt. 0 tt. 11 oz. a XXX de jener 1474 per lo cost de dos barills tonyna comprats de Antonio Salvador pagats per mans de don Matheu Chapatza de la caxa. en cartes: 105 Ítem. en cartes: 107 Ítem. en cartes: 105 Ítem. 11 g. dit jorn pagats per una salma carbó de la caxa: 117 Ítem. dit jorn per lo preu de 3 cafisos holi comprí de Robi de Malta. e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. jueu. 83 tt. al primer de agost 1474 pos en comte 11 tt. 24 oz. en cartes: 125 Ítem. 1 tt. 0 tt. en cartes: 107 Ítem. 0 tt. dit jorn pagats al dit don Matheu per polls de la caxa: 117 Ítem. 0 tt.

en cartes: 131 oz. per lo cost de gallines comprades a Lenti per mans de Francí Soler per la malaltia de Jaume de Gualdes de la caxa. 15 502 . 0 tt. 6 g. 0 tt. dit jorn paguats a don Matheu Chapatza 20 tt. 0 tt. 126 tt. a V se setembre paguats a don Matheu Chapatza 13 tt. en cartes: 119 oz. salma en comte de la eretat. 13 tt. en cartes: 119 Ítem. 14 g. 19 oz. ço és 30 salms de la vinya de Saragosa e 74 salms de la vinya de la Brúcula lo qual vi met a raò 6 tt.CIII Ihesus És li degut per agualament del present comte lo qual munt avant. e són per lo preu de 104 salms de vi se són agudes de les vinyes tant de la de Saragosa com de la vinya de la Brúcula l’any VIIª ind. 41 salms e ½ de la vinya de Saragosa e 26 salms de la vinya de la Brúcula a comte de la eretat. 24 oz. a XXVI del dit pos en comte 20 oz. g. 19 per hous e fruyta havía comprat per malats de casa de la caxa: 125 Ítem. per gualines e polls havía comprat per malats de casa de la caxa: 125 Ítem. en cartes: 125 Ítem.ço és. 14 g. 7 oz. 20 tt. 13 g. 15 c. 15 Suma oz. 7 g. 24 tt. 126 tt. 20 oz. a XVI del dit pos en comte 6 tt.

e per ell al castellà de la dita torre al qual los li dix per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 9 oz. en cartes: 37 Ítem. 6 oz. 3 oz. quinze tt. 10 oz. en cartes: 86 Ítem. en cartes: 97 Ítem. 17 g. dit jorn pos en comte XV tt. 20 oz. 0 tt. a XIIII del dit paguí per lo cost de certes cordes comprí per ligar les caxes tramet an Barchinona ab nau de Francisco Veneri de la caxa. 2 tt. 0 tt. en cartes:98 Ítem. a IIII de març 1474 paguats per lo preu de duas salmes forment doní a madona Leonor Guardiola e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. 15 g. l’any en son comte. a IIII del dit pos en comte una oz. 1 tt. pos en comte una oz. 5 oz.c. dit jorn per cost de una salma [tafuni] e per lo cost de dos mestres qui adobaren lo maguatzèni la qual cantitat fiu bona a Miguel Dymola lo qual per mi ho paguà. 7 g. XVI g. en cartes: 95 Ítem. fins en Saragosa de la caxa. en cartes: 97 Ítem. 1 tt. en cartes: 105 Ítem. la qual paguí per despessa feren Andreu de Vera e Cola la Matina los quals tramís a Jargent per acompanyar la muller d’en Berthomeu Sanxo q. en cartes: 105 Ítem. 6 . 16 oz. 104 Ihesus Averies deuen per mudament de un altre compte tengut atràs. 0 tt. vint terins la qual cantitat fiu bona a Masi Palaxino per servici féu en casa cinch messos e dues jorns a raò VI oz. 12 oz. e aço per quant lo tramís a Palerm per portar certes instruchtiones del senyor Rey fetes en persona del senyor mossèn Bastida a mossèn Francí Carbó per novitat me feya lo governador volent aquelles de la 503 oz. per lo seu salari pertocant a la part mia per l’any VI ª ind. en cartes: 105 Ítem. 5 oz. a XXXI de jener 1474 per lo cost de dos ròtols de cafia pagat a Cola la Matina comptants de la caxa. a XVIIII del dit doní a fra Miralles una oz. 1 oz. 15 g. pos en comte dues oz. en cartes: 28 Ítem. en cartes: 107 Ítem. 0 tt. dit jorn donats a Ramonet servidor de mossèn Guillem de Sent Climent VIIII terins lo qual Ramonet vinch de Napoles ab letres del dit mossèn Sent Climent de la caxa. en cartes: 105 Ítem. a VIIII de febrer 1474 paguats al capellà de la torre del Pusallo XII tt. 0 tt. al primer de febrer 1474 pagats a Paulo la Storma per costures de tres capuchos de la caxa. 0 tt. 0 tt. cinch grans la qual cantitat e paguat en diverses coses que a comprat per mi mon frare mossèn Pere Lull per casa de la caxa. 2 g. los quals Andreu de Vera paguà per mi en divesrses coses comprà per obs de casa en son comte. 16 oz. 152 tt.

los quals per mi paguà en Palerm a hun porter qui anà a fer la xecucio a Joan Ferrandez de Gallano e per mi lo banch d’en Pere Marquet e company. pos en comte tres oz. pos en comte deset oz. les quals fiu bones a don Matheu Chapatza capellà de la Brúcula e són per lo seu salari del any passat VI ª ind. 5 Suma oz. 2 g. 0 tt. en cartes: 34 Ítem. en son comte. 20 g. en cartes: 105 oz. en cartes: 107 Ítem.caxa comptants. 183 tt. 17 oz. 183 tt. 11 504 . en cartes: 114 oz. a XXII del dit paguats a Francí Holiver 12 tt. 0 tt. 1 oz. en cartes: 105 Ítem. les quales e fetes bones a. a II de abril 1474 per lo cost de una salma forment donada mossèn Joan Manxino per veure certes scriptures e consellar sobre aquelles de la caxa.n Jaume Berga e a sa muller per temps an servit en casa tant vivint lo senyor mossèn Bastida quant aprés la mort sua fins a 23 de agost 1473 en son comte. 2 g. 12 oz. 3 oz. CIIII Ihesus És li degut per agualament del present comte lo qual munt avant. 11 _____________________________________________________________________ c. en cartes: 24 Ítem.

a III del dit rebuts comptants de Andreu de Vera I oz. 5 oz. a XIIII del dit rebuts comptants de Bernardo de Naro per mans de Andreu de Vera e foren per lo sensal de Claramunt per l’any VI ª ind. 11 ½ Suma oz. 5 g. a II de abril 1474 rebuts comptants de Thomas de Miguel en son comte. 2 tt. en son comte. 15 oz. e són per tres travis foren venuts en los dies passats a la nau mesinesa a comte de la eretat. en cartes: 100 Ítem. en cartes: 97 Ítem. 7 oz. 420 tt. argenter. 13 g. en cartes: 111 Ítem. 8 tt. en cartes: 100 Ítem. en cartes: 52 oz. 15 tt. a XXVIII de març 1474 rebuts comptants de Salamó de Trípol e company en diverses voltes 41 oz. dit jorn rebuts contants per lo preu de un saler argent vení a comte de compra.c. 8 g. 41 tt. 6 g. e foren per lo preu de bestiar vaqui los vení a comte de la eretat. 16 g. 6 oz. 6 505 . en cartes: 111 Ítem. 105 Ihesus Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. 12 ½ oz. 361 tt. 7 g. 16 oz. en cartes: 110 Ítem. 2 tt. per lo preu de una canada de argent li vení a comte de compra de argent. 1 tt. a XVIIII de febrer 1474 rebuts comptants de mestre Johan Donedo.

en cartes: 104 Ítem. en cartes: 86 Ítem. 7 oz. en cartes: 103 Ítem. 0 tt. 2 g. 18 g. a XIIII del dit per cordes comprí a comte de averies. 10 g. 1 oz. 2 oz. en cartes: 88 Ítem. a XVIIII del dit doní contants a Joan de Ribesaltes 29 oz. paguats a Miquel Dymola per mesurar forment a comte de compra. dit jorn paguats a don Matheu Chapatza a comte de despessa. 1 tt. a II de abril 1474 paguats al batlui a comte de mestre Joan la Bruneta. dit jorn doní comptants als frares de Ihesus a comte de almoynes. a IIII de febrer 1474 doní contants ja en los dies passats a Miquel Dimola en son comte. paguats per lo cost de vint e cinch sales forment comprí del senyor de Franco Font a comte de compra. 6 oz. 11 tt. 0 tt. 9 oz. 0 tt. 3 oz. dit jorn doní comptants a don Matheu Chapatza per peix havía comprat a comte de despessa. en cartes: 103 Ítem.c. 3 tt. dit jorn doní comptants Andreu de Vera en son comte. 29 tt. 0 tt. en cartes: 88 Ítem. 10 g. 10 oz. paguats per lo cost de 41 salma forment comprí de Miquel Dymola a comte de compra. 5 oz. 15 ½ oz. CV Ihesus És li degut. 0 tt. 18 g. en cartes: 88 Ítem. en cartes: 103 Ítem. a X de febrer paguats contants a Joan de Luna a comte de compra de hordis. a comte de averies. doní comptants a Pere Roig en son comte. en cartes: 101 Ítem. en cartes: 85 Ítem. 15 g. 19 oz. 0 tt. per nòlit e despessa de 23 draps a comte de compra:109 Ítem. en cartes: 88 Ítem. 0 tt. 0 tt. 1 oz. 6 oz. 6 oz. 5 g. dit jorn paguats a comte de averies. 3 ½ oz. cinch g. paguats de comptants a Miquel Dymola per portadures de forment a comte de compra. en cartes: 104 Ítem. 18 tt. en cartes: 103 Ítem. 12 oz. 0 tt. en cartes: 88 Ítem. 24 g. ab comisió que les donas a Palerm a Guillermo Ajutamecristo: 108 Ítem. 50 oz. en cartes: 104 Ítem. 0 tt. quinze tt. en cartes: 104 Ítem. a XVIIII del dit doní comptants a fra Miralles a comte de averies. 5 . 4 g. 24 tt. en cartes: 110 Ítem. en cartes:28 Ítem. 18 g. paguats a Miquel Dymola per responsió de forment a comte de compra. en cartes: 112 Ítem. 2 oz. 1 tt. 0 tt. a XVIII de març 1474 doní comptants a don Matheu Chapatza per hun baril sardines a comte de despessa. paguats a IIII de febrer 1474 una oz. 24 oz. 10 oz. dit jorn paguats per lo preu de una salma forment donada 506 oz. 10 oz. dit jorn paguats a Ramonet servidor de mossèn Guillerm de Sent Climent a comte de averies.

en cartes: 88 Ítem. 29 g. 420 tt. dit jorn paguats per la hordenacío de hun pretest a comte de averies. en cartes: 114 Ítem. a XIIII del dit doní contants Andreu de Vera en son comte: 106 Ítem. en cartes: 114 Ítem. 15 g. dit jorn paguí a mon frare Pere Lull 1 oz. 1 oz. 3 g. 1 tt. 0 tt. 6 507 . 274 tt. dit jorn doní contants a mon frare Pere Lull los quals havía despesses a comte de despessa. 21 g. dit jorn doní comptants a fra Miralles a comte de almoynes. los quals per mi havía despeses a comte de averies. en cartes: 112 Ítem. 0 tt. 13 g. 7 oz. 10 oz. 10 oz. 20 g. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. en cartes: 104 Ítem. 13 g. en cartes: 115 Ítem. dit jorn per lo cost de 15 salmes forment paguí contants a comte de compra de forment. 3 oz. 5 oz. 5 oz. dit jorn a don Matheu Chapatza a despessa. en cartes 103 Resta Ítem. 4 ½ Suma oz. 13 tt. 7 ½ oz. 10 tt. 7 g. 0 tt.a mossèn Joan Manxino a comte de averies. en cartes: 117 oz. 0 tt. 17 g.

7 oz. 4 tt. en cartes: 107 Ítem. en cartes: 110 Ítem. 11 tt. 10 g. 3 g. vint e set terins set grans e mig la qual cantitat per poliça mia li fiu donar al banch d’en Pere Marquet e company. e foren per Pere Joan de Cardona e Joan Brolla en lur comte. 4 tt. a XXII de març 1474 per mi rebé de Thomas de Miquel XIII tt. 106 Ihesus Andreu de Vera deu a XXIII de febrer 1474 honze oz. 1 tt. 6 tt.c. a XXVIII del dit me promises per Thomas de Miguel en son comte. 27 g. 0 tt. a XXVIII de maig 1474 me féu bons per don Joan de Mule en son comte. en cartes: 121 oz. 9 g. en cartes: 105 Ítem. 2 g. lo qual los me havía promís per Masi lo Petzuto. 7 ½ Suma oz. 14 oz. en cartes: 29 Ítem. per resta e agualament del present comte la qual munt avant. 17 oz. 2 tt. 34 g. 11 __________________________________________________ Carlo de Rofino e Paulo de Santa Fe in solidum deuen a VIII de febrer 1474 honze oz. 10 g. 10 oz. a XIIII de abril 1474 lo faç deutor de VII oz. 2 ½ oz. 13 oz. 21 508 . en cartes: 118 Ítem. en cartes: 90 oz. a XXI del dit per mi li donà en Bado 4 oz. vint e un teri los quals me promiteren donar per tot abril primer vinent per Jacobo Ballaró com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm a comte del dit Jacobo. 5 tt. les quals rebé per mi de Bernardo de Naro comptants de la caxa. en cartes: 92 Ítem. 11 tt.

9 oz. 0 tt. VIIII g. en cartes: 114 Ítem. X g. 0 tt. 0 tt. a X del dit per ell me dix lo banch d’en Pere Marquet e company en son comte. a XVI del dit per mi a Galserau Ferrer a comte de averies: 114 Ítem. 27 g. en cartes: 114 Ítem. 0 tt. 7 ½ oz. 2 oz. 1 per despeses ha fetes quant lo tramís a Claramunt a comte de averies:114 Ítem. 3 g. los quals despesses en la anada de Modica quant lo tramís per fer pretest al comte de Modica a les averies. 16 oz. 16 oz. 5 oz. 4 g. 0 tt. 6 oz. a V del dit per mi paguà a Guillermo Campolo per dret de un moro a comte de averies. 5 tt. 0 tt. 3 g. 0 tt. 0 tt. 15 g. 10 oz. dit jorn li fas bons 15 tt. a VI del dit per mi a don Nicola Bruna a e don Miquel Speranza capellans a comte de la eretat. 12 oz. en cartes: 114 Ítem. 1 tt. al contra escrit Andreu de Vera honze oz. XII g. en cartes: 28 Ítem. 6 g. a XVIIII de maig 1474 li fas bons 1 oz.c. los quals paguà en la questio féu per mi ab mestre Joan la Bruneta a comte de averies. 15 g. dit jorn li fas bons VI tt. los quals per mi havía bestret en diverses coses a comte de averies. 6 g. en cartes: 114 Ítem. 9 oz. 14 oz. de bona moneda los quals per mi dona a tres doctors per pendre consell sobre li privilegi de la castellania de la Brúcula a comte de averies. 16 g. los quals paguà en la questio féu ab Francí Requesens en son comte. 11 tt. 1 oz. dit jorn li fas bons 18 tt. 15 g. 0 tt. en cartes: 111 Ítem. en cartes: 110 Ítem. 14 tt. CVI Ihesus És degut. en cartes: 114 Ítem. 4 oz. 14 g. en cartes: 110 Ítem. 18 oz. 1 oz. al derrer de febrer per mi paguà a notari Nicolau lo Catalanotto XVIII tt. 5 g. a XXI del dit per lo cost de un elmet serví per la sepultura del senyor mossèn Bastida a comte de la eretat. dit jorn li fas bons III tt. en cartes: 107 Ítem. 18 oz. 0 tt. dit jorn li fas bons 6 tt. 8 tt. a XXVIIII del dit per mi a don Nicola Bruna a comte de la eretat: 119 __________________________________________________________ És lo degut. 0 tt. 5 oz. vint e set terins sis grans ½ la qual cantitat es per resta e mudament de comte restat de bon acort a IIII de febrer 1474 com apar atràs. 0 tt. per la xecucio feta a mestre Joan la Bruneta en son comte. en cartes: 111 Ítem. a II de abril 1474 per elles me promet a Masià 509 oz. en cartes: 107 Ítem. per mi a mossèn Antonio Mantello per advocatio de la xecucio feta a mestre Joan lo Ritzo en son comte. en cartes: 90 Ítem. los quals a paguats per mi a comte de averies: 114 Ítem. a II de abril 1474 per ell me féu bons lo banch d’en Pere Marquet e company. 6 g. 7 ½ . a XIIII del dit per mi donà a Pere Lull mon frare en son comte: 92 Ítem. dit jorn li fas bons V tt.

en cartes: 112 Ítem. 2 oz. 7 tt. 11 tt. a XXIII de juny 1474 per ells me donà Pere Santa Fe comptants a la caxa. en cartes: 117 Ítem. XVIII tt.Salmons II oz. 21 510 . 2 tt. a XXV de decembre 1474 los fas bones VII oz. per X de juny primer vinent en son comte. en cartes: 139 oz. 3 oz. los quals per ells donà Pere de Santa Fe a Nicola La Matina en son comte. 18 Suma oz.

26 oz. 4 8 tt. 15 Suma oz. 5 oz. en cartes: 101 Ítem. 21 g.. 5 tt. 1 tt. en cartes: 93 Ítem. a comte del dit don Joan per l’any VI ª ind. 61 tt. a III del dit me féu bons per . 20 tt. e foren per Thomas de Miquel en son comte... a X del dit me dix per Andreu de Vera en son comte. per la resta e agualament del present comte de la qual l·an faç creedor en libre segon. 5 ½ 159 160 manca la parola nel testo può essere una trascrizione errata di aplivium= garanzia 161 Non si trova la corrispondenza.159 Buxolita e foren per Matheu Pons com [apleio]160 de Santor Calas en son comte: 91 Ítem.. 9 ½ oz. 7 oz. en cartes: 98 Ítem. en cartes: 17161 oz.c. en cartes: 110 Ítem. 1 tt. a VIII del dit me dix per Pere Roig en son comte. a II de abril 1474 me féu bons per Andreu de Vera en son comte. 29 g.. 5 oz. dit jorn me dix per Nicola de Risatza 1 oz. a XVI del dit me dix per Jaume Figueras e foren per Pere Çabater en son comte. a XV de febrer 1474 me dix per Joan Guasch cinch oz. 8 oz. 11g. 11 tt. oz. a IIII de març 1474 me dix per don Joan de Mule VIII oz. en cartes: 52 Ítem. en cartes: 106 Ítem. lo qual les me donà per Joan Brolla en son comte. en cartes: 106 Ítem. 6 g. 11 tt.107 Ihesus Banch d’en Pere Marquet e company de Saragosa deu per resta e mudament de comte tengut atràs. 14 oz. 3 g. 20 oz. en cartes: 92 Ítem. 511 .

11 tt. 32 oz. 5 ½ 512 . 27 g. al qual Bernat les do per part de mossèn Francí Carbó com a procurador de mossèn Luis Lull. 3 1 tt.. en cartes: 103 Ítem. en cartes: 103 Ítem. en cartes: 111 Ítem. a XVIIII de febrer 1474 vint tt. oz. a XXIII del dit per mi Andreu de Vera. CVII Ihesus És li degut. 0 oz. a XXVI del dit per mi Andreu de Vera. 1 tt. en cartes: 106 Ítem. 0 tt. 61 tt. 8 Suma oz. 0 tt. a II de abril 1474 per mi féu bons a Bernat Sala 32 oz. dit jorn per mi a Francí Holivera a comte de averies: 104 Ítem. 10 oz. per mi dix a Guanyo de Trípol a comte de despessa. 10 15 oz. en cartes: 103 Ítem. 24 oz. en cartes: 24 Ítem. a XXVIIII del dit per poliça mia féu bons a don Matheu Chapatza en son comte. a X del dit per mi a notari Antonio de Ruberto a comte de la eretat. en cartes: 104 Ítem. 29 g. en cartes: 109 Ítem. 20 g. dit jorn per mi a Robi de Malta a comte de despessa. 10 oz. a IIII de març 1474 per mi a madona Aleonor Guardiola en comte de averies. 12 tt. VIII g. en cartes: 49 oz. a XXII del dit per a Robi de Malta per IIII cafisos holi a comte de despessa. 10 g.c. 7 ½ oz. oz. 0 tt.

50 513 . 5 g. 2 tt. 4 oz. 29 tt. a XXIII de octubre 1475 lo faç deutor de 2 oz. c. en cartes: 122 Ítem. 10 oz. 27 tt. la qual cantitat per sa letra de avís de 13 del present diu a rebut per mi de Joan de Spanya en son comte. 2 tt. 73 tt. en cartes: 105 Ítem. en cartes: 122 Ítem. 0 tt. 15 g. a XI de agost 1474 lo faç deutor de 15 oz. a XXV de decembre 1475 lo faç deutor de 1 oz. 47r (1479): Es li degut per mudament de compte lo qual lo fas creador en nombre de tretes 375 e en nombre de moneda 50 oz.c. 24 g. 13 ½ la qual cantitat en dues partides per mi rebé de Joan de Spanya en son comte. la qual cantitat per letra sua de avís de 8 del present paguí an Bernat Redo en Saragosa per mans de mon germà Pere Lull comptants de la caxa. en cartes: 158 Ítem. 3 oz. al primer de octubre 1478 per ell fiu bons al banch de March e Masià Salmons. 15 tt. a XVIIII de agost 1474 lo faç deutor de III oz. en carlins nous e 44 ducats venesians en hor a rahó19 carlins e ½ pesa e dos ducats de cambra al qual Ribesalt és li doní comptants la dita moneda per mans de Andreu de Vera en comte de la caxa. 8 Suma oz. en cartes: 198 Ítem. 15 tt. 4 g. segons apar en libre primer en cartes: 105 oz.. 2 _________________________________________________ Comte de tretes carreguades en lo carreguador de la Brúcola per la gracía de les mil tretes annuals tenen los ereus del senyor mossèn Joan Çabastida per l’any VIII ª ind. 12 oz. 13 ½ oz. vint e quatre terins deu g. 4 g. 50 162 Libre II. en cartes: 47162 oz. a V de decembre 1476 lo faç deutor de 9 oz. en cartes: 238 oz. la qual cantitat per mi li luira en Palerm Joan de Ribesaltes en la moneda següent. les quals per sa letra me diu a rebut per mi de Joan de Spanya en son comte: 122 Ítem. 18 ½ oz. a XIII de jener 1476 per sa letra fiu bons al banch de March e Masià Salmons en son comte. 5 oz. ço és 14 oz. 5 tt. 15 oz. a XXV de febrer 1478 lo faç deutor de IIII oz. Deu per egualament del present comte lo qual mut a libre segon. 4 tt. 12 tt. 6 g. 13 g. 9 tt. a VIII de juliol 1477 per sa letra de avís fiu bons a March e Masià Salmons en so comte. 108 Ihesus Banch de Guillermo Ajuitamecristo de Palerm deu a XVIIII de febrer 1474 vint e nou oz. en cartes: 125 Ítem. 1 tt. en cartes: 122 Ítem. La qual cantitat per sa letra diu a rebut per mi Joan de Spanya: 122 Ítem. Les quals per mi donà Joan de Spanya en son comte. 8 tt. 27 oz.

73 tt. en cartes: 167 Ítem. 13 tt. 1 tt. VI tt. a XXIII de abril li fas bons IIII oz. 43 oz. en cartes: 111 Ítem. per la valor de 650 tretes de ordi a rahó 2 tt. 9 tt. 43 tt. 30 tt. 10 Manca il numero della carta del libro II sul marg.c. 15 oz. 2 ___________________________________________________ És li degut. 0 tt. 4 g. a comte de averies. a XXIII de juny 1477 X ª ind. en cartes: 167 Ítem. per comisió mia paguà a Francí Fuster XXVII tt. 8 g. 325 514 . treta per quans van dos per una de forment carreguades en lo mes de octubre fins la nau de Jacobo Ballaró a comte de compra de ordi: 133164 Ítem. per comisió mia se asegurà sobre certes robes carreguí fins la nau de Francesco Veneri a comte de la eretat. en cartes: 244 Ítem. 0 g. 7 tt. 0 tt. 2 tt. a XXV de febrer 1478 per mi donà en Palerm Andreu de Vera en son comte. dit jorn li fas bons II oz. 13 ½ oz. CVIII Ihesus És degut al comte escrit banch de Guillermo Ajutamecristo per resta e mudament de comte tengut atràs. en cartes: 194 Ítem. 13 g. a IIII de juliol 1474 li fas bons 30 oz. en cartes: 204 Ítem.. en cartes: 243 Ítem. al primer de octubre 1478 per despeses féu en un drap burrell me tramís de Palerm lo qaul li havía tramís per la signora ma germana Johanna Lull de Barchinona a les averies. 12 oz. 12 tt. a V de decembre 1476 per comisió mja donà a Francí Fuster en son comte. XV g. 13 oz. 8 oz.163 Suma oz.. XX tt. per lo cost de III cannes II palms drap cortiay me tramís de Palerm a comte de averies. per la valor de L tretes forment carreguades fins la 163 164 oz. 6 g. 4 g.tt. en cartes: 6 Ítem. 14 g. en cartes:. 27 oz. per lo cost de una cana e mija de vellut burrell a V canne tela holanda me tramís de Palerm a comte de averies. 20 oz. X per despesses a fetes en XX draps rebé per mi en Palerm ab nau de Luis Puxo tramesos de Barchinona a comte de la rebuda. 10 tt. a XXIIII de noembre li fas bones VII oz. a X de març 1474 li fas bons 12 oz. per resta e agualament del present comte de la qual l·on faç deutor en libre segon.. de bona moneda e són per cost de CL oz. . 4 tt. e són per lo cost de una cuberta de monument de marbre e una taula de marbre lavorada ab certes himatges a comte de la despessa del monument. sin. 10 oz. en cartes: 34 Ítem. 4 oz. en cartes: 213 Ítem. 8 ½ oz.

6 tt.dita nau de Ballaró a comte de compra de forment en carte: 136165 oz. 20 165 “ “ “ 50 e tot. 375 515 .

c. pos en comte per lo tert del nòlit e mesions dels sobre dits 23 draps tant de nòlit de Malorca fins en Mesina quant encara per port de aquelles fins en Saragoça paguat de comptants de la caxa: 105 Ítem. 28 oz. 1 tt. 7 ss. per resta e agualament del present comte 19 oz. 12 oz. per liura valen de aquesta moneda a comte del dit mossèn Pardo: 25 Ítem. en cartes: 173 Suma oz. 24 oz. 8 g. 72 tt. 28 g. 19 tt. la qual cantitat l·on faç creedor en un altre comte corrent. 14 g.109 Ihesus Compra de 23 draps ço és 20 plans e tres de sort ço és 2 vintenes e hun vintiquatre deu per lo cost de aquelles de prima los quals mossèn Perot Pardo per mi comprà en Malorca que segons comte trameses per lo dit mossèn Perot costaren messos en gualera venesiana de Flandes 341 LL. comprà d’en Jaume Ossello lo tert de dos draps que costa en son comte. en cartes: 117 Ítem. a XXV de juny 1474 li doní contants de la caxa. 0 tt. per corredures de dos draps venuts a Perucho de Aragona de la caxa: 135 Suma oz. 5 ________________________________________________________ Andreu de Vera per comte de la hobra de la capella que far fer en lo episcopat de Saragoça deu a XXVI de febrer 1474 per pòliça mia li fiu donar al banch d’en Pere Marquet e company: 107 Ítem. en cartes: 26 Ítem. 1 oz. en cartes: 4 Ítem. 68 tt. 10 oz. 14 tt. comprà de mossèn Joan de Bonayuto lo tert de dos draps que costa a comte del dit mossèn Joan. 5 516 . 28 oz. 1 tt. 0 tt. 2 oz. 12 oz. 12 g. 8 moneda malorquina que rahonant aquella a raò 6 tt. 31 tt. 14 g.

9 tt. 15 oz. luiri a.Ihesus c. CVIIII És li degut.: 2 517 . a VI de noembre 1475 vení a Miquel Dimola II pese draps per 6 oz. 15 g. 6 tt. pos en compta 14 oz. per la valor de VI peses 1/3 de draps a comte de averies. 22 g. Los quals me donà contants a la caxa. a XIIII de noembre 1474 vení a Perucho de Aragona dos draps a temps per tot abril en son comte. al derrer de decembre 1474 31 oz. 14 g. 22 tt. en cartes: 164167 Ítem. 25 g. en cartes: 269 oz. 15 oz. la qual cantitat ha despès en la hobra de la capella segons comte donat per lo dit Andreu a comte de despessa.: 2 sul marg. 9 oz. 22 g. 14 tt. 12 g. 22 tt. 14 tt. 6 tt. Sin. 29 g. 2 166 167 sul marg. 9 oz. 15 Suma oz. 72 tt. Sin. en cartes: 138 oz. en cartes: 134166 Ítem. 25 tt. que luiri a mossèn Joan de Bonayuto lo tert dels contra escrits 23 draps en son comte. 5 ____________________________________________________ És li degut. 31 tt.n Jaume Ossello lo tert dels contra escrits 23 draps en son comte. en cartes: 26 Ítem. en cartes: 26 Ítem.

16 oz. 16 oz. per advocatio féu per causa dell’axecutió e per mi Andreu de Vera: 106 Ítem. 0 tt. 100 tt. la qual cantitat Pere Çabater me ha assesionada sobre ell com apar per sesió feta en poder de notari Joan de Gravina en lo mes de maig ho de juny prop passat de la qual cantitat se mostra deutor lo dit Pau per albarà scrit de mà sua propia a comte del dit Çabater.Ihesus c. 6 oz. 9 518 . 6 g. de Saraguosa deu al derrer de febrer 1474 dihuyt terins los quals paguí a notari Nicolau lo Catalanotto. lo faç deutor de 100 oz. 16 g. 101 tt. 16 tt. araguosen abitant en Saraguosa. 0 tt. 9 oz. 0 tt. 6 tt. 110 Mestre Johan la Bruneta. 19 ______________________________________________________ Thomas de Miquel. en cartes: 146 oz. per l’axecutió li fiu en 30 oz. e per mi los paguà Andreu de Vera. a II de abril 1474 paguí al batllui VI terins e són per lo dret li tocava de l’axecutió fet al dit mestre Joan de la caxa. 2 tt. La qual cantitat Pere Cabater me ha assessionada sobre ell com apar per sesió feta en poder de notari Joan de Gravina en lo mes de maig ho de juny e lo debitore del dit mestre Joan és en poder de notari Anthoni de Ruberto fet a 5 de noembre 1471 a comte del dit Pere. dit jorn paguí a mossèn Anthoni Mantello VIIII tt. en cartes: 90 ______________________________________________________ Pau de Pedralbes deu al darrer de decembre 1474 2 oz. àlias lo Ritzo. mestre notari de la Gran Cort. deu a X de mart 1474 me promes per Francí Requesens. en cartes: 105 Ítem. en cartes: 106 Ítem. en cartes: 93 oz. 18 Suma oz.

a XI del dit per mi donà Andreu de Vera. a X de octubre 1477 per ell lo banch de March e Masià Salmons en son comte. 0 tt. en cartes: 229 Ítem. per mi donà Andreu de Vera a XVI de octubre: 204 Ítem. a VIII del dit mes de març 1476 per mi donà Andreu de Vera en dues voltes en son comte. per mi donà Andreu de Vera en son comte. 2 oz. en cartes: 110168 oz. en cartes: 178 Ítem. en cartes: 106 Ítem. en cartes: 198 Ítem. per ell lo banch de March e Masià Salmons en son comte. 3 oz. 20 168 non si trova la corrispondenza con il mastro 2 e neanche con il ms. en cartes: 107 Ítem. en cartes: 121 Ítem. 10 oz. en cartes: 256 Ítem. 12 tt. 9 _______________________________________________________ És li degut per agualament del present comte del qual l·on faç deutor en libre segon. a II de abril 1474 me donà contants per mans de Pere Lull mon frare a la caxa. 13 oz. a VII de març 1475 per ell me dix lo banch de March e Masià Salmons en son comte. g. CX És li degut. 2 tt. 16 oz. 17 oz.Ihesus c. 6 g. 14 6 oz. a XXV de febrer 1478 per ell lo banch de March e Masià Salmons. a III de juliol 1478 per ell me dix lo banch de March e Masià Salmons. oz. 44. en cartes: 198 Ítem. a XXVIII del dit per ell me promises Andreu de Vera en son comte. 1 tt. 24 g. en cartes: 105 Suma oz. a XXIIII de juliol 1477 per ell Ha Sabba e per ell lo banch de March e Masià Salmons en son comte. a X de març 1474 per ell Nicola de Risatza e per ell lo banch d’en Pere Marquet e company. a XV de juliol 1475 per mi donà Andreu de Vera en son comte. per resta e agualament del present comte la qual munt avant: 250 _______________________________________________________ És li degut. 519 . 20 oz. 2 oz. en cartes: 178 Ítem. 3 6 g. 16 g. a XXVIII de abril 1475 per mi donà Andreu de Vera en son comte. 5 2 tt. en cartes: 229 Ítem. a XVII de maig 1477 X ª ind. 6 oz. en cartes: 198 Ítem. 3 tt. 1 oz. 2 oz. en cartes: 158 Ítem. tt. en cartes: 204 Ítem. 10 oz. 12 oz. 18 oz. en cartes: 121 Ítem. 7 g. a XVII de febrer 1479 per ell lo banch de March e Masià Salmons. 9 oz.

13 g. me fiu asegurar a rahò de VIII per C sobre CC salmas hordi e 20 salmas forment e cinch sclaus e certa roba de casa carreguí en lo carreguador de la Brúcula fins la nau de Franco Veneri candiot per Barchinona consignat tot a la senyora ma jermana Johana Lull la qual seguretat per comisió mia a feta en Palerm Guillermo Ajutamecristo en son comte. Les quals doní a notari Anthoni de Ruberto en part de paguament del que havía havut del testament e codisil e inventari prop dels bens del dit senyor per mi lo banch d’en Pere Marquet e company: 107 Ítem. 3 oz. Sin. dit jorn la faç deutora de III oz. 12 tt. 4 tt. 29 tt. la faç deutora de 29 oz.111 La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Joan Çabastida deu a X de març 1474 dotze oz. 19 tt. en cartes: 4169 Ítem. 4 sul marg.: a 520 . 600 oz. a II de abril 1474 la faç deutora de 3 oz.Ihesus c. los quals promís al magnífich mossèn Luis Lull e foren per aquella cantitat lo dit mossèn Luis pretenia haver de la dita eretat restats de bona acort no obstant qual se vulla comptes fosen e sien entre lo dit mossèn Luis ab lo senyor mossèn Joan Çabastida lo qual acordi e fet per medi del magnífich mossèn Francí Cardo lo qual és testimoni entre nosaltres e aço e fet per no entrar en llitigi ab lo dit mossèn Luis lo qual era molt gran e per quant en los comtes del dit mossèn Bastida se mostra una cosa e per letras del dit mossèn Bastida preduydes per lo dit mossèn Luis se mostra altra per o qual acort e concordia són cancellats tots comtes e escripturas que poguans mostrar lo dit mossèn Luis e encara se poguesen mostrar per los libres del dit mossèn Bastida a comte del dit mossèn Luis. de la qual cantitat l·an havía fet creedora en hun altre comte. La qual cantitat promís a Salvador Verdiani e foren per la resta havía haver del senyor mossèn Joan Çabastida q. en cartes: 73 dient com mossèn Joan de Bonayuto les me havía fet bons per lo procurador de Claramunt e no fou axí per quant és dupplicada e per tant ne faç creedor lo dit mossèn Joan en son comte. la faç deutora de tres mila florins dich sis centes oz. en cartes: 49 Ítem. 8 oz. huyt terins de bona moneda la qual cantitat so per lo cost de CL oz. de la part li tocava de certes testes procehides de la colona de la mia caravela de la 169 oz. en cartes: 108 Ítem.

en cartes: 106 Ítem.qual era cap de colona mossèn Joan de Bonayuto les quals testes pres lo dit senyor com se mostra per comte tengut per Ramon Almaselles a comte del dit Salvador. 3 521 . los quals fiu bons a don Joan de Mule. en son comte. 3 tt. e foren per lo salari seu per l’any VI ª ind. 16 oz. 14 g. a VI del dit la faç deutora de XV tt. VI per despesses havía fetes per cobrar la pensió del sensal de Claramunt en l’any V ª ind. 20 tt. 13 Suma oz. en cartes: 113 Ítem. paguats a don Nicola Bruna e don Miquel Sperança capellans que dieu la misa sobre la sepoltura del senyor mossèn Bastida e foren per la messada de marc de abril e per mi Andreu de Vera en son comte. V g. 1843 tt. per lo preu de un elmet comprà per la sepoltura del senyor mossèn Bastida e per mi Andreu de Vera en son comte. 0 tt. en cartes: 42 Ítem. 5 oz. en cartes: 119 oz. en cartes: 42 Ítem. 4 g. 6 oz. 0 tt. 19 oz. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 0 tt. 26 g. 20 oz. 19 g. a XXI del dit la faç deutora de XVI tt. 15 g. a XVIII de maig 1474 la faç deutora de 2 oz. en son comte. en cartes: 106 Ítem. dit jorn per elle fiu bons a don Joan de Mule XIIII tt. procurador del sensal de Claramunt. 2 tt. 1190 tt.

20 oz. 41 tt. 136 tt. a comte del dit don Joan. 20 oz. 8 tt. procurador del sensal de Claramunt. 9 tt. en cartes: 96 Ítem. les quals rebí de Matheu Pons e foren per lo loguer de la casa le loguada per un any a comte de Santor Calas. la faç creedora de 12 oz. en cartes: 91 Ítem. 1502 tt. de las quals e fet deutora la senyora Joana Holzina per quant de aquelles era deutora al magnífich senyor mossèn Joan Çabastida q. 16 oz. a XXVIII de maig 1474 la faç creedora de 136 oz. la faç creedora de IIII oz. e són per la pensió del dit sensal per l’any VI ª ind. 1 tt. 1843 tt. la qual cantitat se és cobrada de don Joan de Mule procurador del sensal de Claramunt e són per la pensiódel dit sensal del any VI ª ind. 7 522 . e són per lo preu de tres traus foren venuts en los dies passats a la nau messinese a comte a la caxa. 4 oz. e són per lo preu de cert bestiar vaqui veni a Salamó de Trípol e company. a la contra escrita eretat per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. 3 oz. La qual cantitat se és cobrada de don Joan de Mule. en cartes: 68 Ítem. 6 g. dit jorn la faç creedora de 136 oz. 9 oz. 20 tt. 20 tt. 136 tt. 15 oz. 4 g. a III de abril 1474 la faç creedora de una oz. en cartes: 49 Ítem. la faç creedora de IIII oz. Lo qual me pagua en diverses voltes comptants a la caxa. a XXVIII de març 1474 la faç creedora de 41 oz. quinze tt. en cartes: 105 Ítem. en comte del dit don Joan. CXI És degut. 12 tt. XV tt. en cartes: 42 Suma oz. 4 oz. la faç creedora de IIII oz. en cartes: 105 Ítem. 15 oz. en comte de la dita senyora. en cartes: 52 Ítem. 16 g. 8 g. e són per lo proseyt de mija testa de la qual havía fet creedor a mossèn Luis Lull e aço per tant com era exida per una resta desportada tramesas lo senyor mossèn Bastida als munts ab navili de Perucha de Brameu en non del dit mossèn Luis e per quant aprés so estada d’acort ab lo dit mossèn Luis de donar li tres milia florins de tot ço e quant pretenia haver de la dita eretat e pertant a de entrar açí la dita partida e al dit mossèn Luis fer ne deutor en son comte.Ihesus c. a comte de la dita Alionor: 61 Ítem. de les quals e feta deutora madona Alionor Guardiola per quant de aquelles era deutora al senyor mossèn Joan Çabastida q. 4 tt.

5 g. en cartes: 179 Ítem. a VI de decembre 1474 doní als capellans que vengueren de Agosta a la Brúcula per fer l’ofici lo dia de Sent Nicolau de la caxa. 18 oz. les quales per poliça de mà sua me promises per Paulo de Santa Fe per deu de juny primer vinent en comte de Carlo de Rofino e Paulo. II g. 0 tt. de la caxa. 21 g. en cartes: 117 Ítem. a IIII de juliol 1474 doní a madona Guardiola comptants de la caxa. 7 _________________________________________________________ Masià Salmons deu a II de abril 1474 dues oz. 2 oz. e foren per un tumó ciurons e altre de faves e altre de admetles donat al meu confes de la caxa. 24 oz. 6 oz. 7 tt. en cartes: 105 Ítem. 7 tt. a XIIII de abril 1474 doní a fra Miralles quant lo governador lo llanca de la cambra de la caxa. en cartes: 117 Ítem. al derrer del dit doní Andreu de Vera V tt. 1 tt. 1 . en cartes: 106 523 oz. comptants de la caxa. a IIII de noembre 1476 pos en comte 1 oz. a XII del dit doní contants a madona Guardiola de la caxa: 135 Ítem. a XVI de març 1475 doní a frare Anthonio Lagregua confesor de la caxa. a madonna Guardiola. 0 tt. 10 g.c. en cartes: 145 Ítem. la resta se despesses en la capella del senyor mossèn Bastida tant per dir loffici quant destrebuyr als pobres. a V de setembre 1474 doní a XII capellans per dir l’ofici lo jorn de Santa Maria del Olvito. en cartes: 125 Ítem. 0 tt. 0 tt. a VIII del dit doní a Bartholomia. dida qui fon de Stalrich. 3 tt. en cartes: 135 Ítem. 0 tt. a Sent Domingo. a XI de agost 1474 doní Albaro de la Bustalla. que és mijant de agost. en cartes: 145 Ítem. 1 oz. dit jorn doní a Marguesa muller de Joan de Franca de la caxa. a XXV de març 1476 doní a frare Anthonio Lagregua confes de la caxa. a XVIII del dit doní a fra Anthoni la Greca. en cartes: 125 Ítem. la qual cantitat paguí lo dia dels morts ço és 6 tt. 6 oz. 7 g. a Sent Benedicto. 10 g. 7 oz. per II ròtols candeles. paguats comptants de la caxa. 3 g. en cartes: 179 Ítem. 0 tt. 6 tt. confesor meu. 5 oz. 10 oz. 5 oz. en cartes: 117 Ítem. 6 oz. VI tt. de la caxa: 125 Ítem. 0 tt. en cartes: 104 Ítem. 2 oz. 0 tt. 6 tt. 25 oz. 0 tt. 0 tt. a XV de juliol 1476 doní a la hobra de Santa Maria de Ihesus per manos de Andrea de Vera de la caxa. en cartes: 145 Ítem. 10 oz. 112 Ihesus Almoynes deuen a XVIIII de març 1474 sis terins donats als frares de Santa Maria de Ihesus per la hobra que fan en Lenti de la caxa. 0 tt. 12 oz. 6 oz. 0 tt. a la Nunciatella. de la caxa: 189 Suma oz. 4 tt. a XXV de jener 1475 doní a un capellà de Sent Anthoni de Urenses de la caxa. 0 tt.

en cartes: 194 _______________________________________________ És li degut.c. 21 g. CXII Ihesus És li degut per egualament del present comte lo qual munt avant. 7 524 . a XIIII de juny 1474 per mi donà Andreu de Vera en son comte. 7 tt. en cartes: 121 oz. 2 oz.

19 g. quatre onces e són per lo preu de IIII bous li vení com apar per contracte fermat en poder de notari Masullo abitant en Agosta a comte de venda de bons. 3 tt. XV: És li degut per resta de mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. 4 tt. 13171 4 170 Lib. en cartes: 15170 oz. 1479 c. a XXV de decembre 1474. en cartes: 144 Ítem.c. 19 g. II a. oz. per resta e agualament del present comte de la qual l·on faç creedor en libre segon. 13 525 .113 Ihesus Salvador Verdiani deu. oz. en cartes: 113 171 sbaglia a trascrivere le onze che dovrebbero essere 4 controlla la somma finale.

4 oz.c. 13 526 . les quals lo senyor mossèn Joan de Çabastida li jaqui en son testament a comte de la eretat. en cartes: 111 Ítem. en cartes: 141 oz. 19 g. 3 tt. CXIII Ihesus És degut al contra escrit Salvador Verdiani a II de abril 1474 tres oz. dinou terins tretze grans los quals li promis per lo senyor mossèn Joan Çabastida e foren per resta havía lo dit Salvador de certes testes procehides de la colonna de la mia caravela en la qual havía part lo dit Salvador de la qual colonna era cap mossèn Joan de Bonayuto e Ramon Almaselles ne tenía lo comte e som ne restat de bon acort lo present jorn en la Brúcula present lo dit Ramon e Jacobo la Moneca e Andreu de Vera a comte de la eretat. lo faç creedor de IIII oz.

3 . pos en comte 18 tt. 0 tt. 4 g. 15 g. 1 tt. 0 tt. a comte del dit Andreu. a V del dit paguats a Guillermo Campolo. 11 oz. 10 oz. en cartes: 106 Ítem. La qual cantitat havía despès en diverses coses fins la present jornada de la caxa: 105 Ítem. 2 tt. VIIII g. 2 g. que paguà a Claramunt per duana de crestats comprà per mi e III tt. per despessa ordenària de 32 jorns hi estigué e per portadures del diners VIII tt. vis almirall. VII g per IIII [crinols] e II tt. 3 g. 6 g. 1 oz. a XXVIII de maig 1474 pos en comte 1 oz. 0 tt. 3 g. e hun altre contra lo comte de Modica sobre la torre del Pusallo quant caygue lo sostre de la sala de la dita torre de la caxa. en cartes: 106 Ítem. 1 g. 14 tt. la qual cantitat Andreu de Vera despess quant lo tramís a Claramunt per cobrar la pensió del sensal ço és 1 oz. los quals havía despès quant lo tramís a Modica per fer un protest al comte per lo fet de la torre del Pusallo en son comte. per lo dret de un moro en los dies passats Bertomeo Sanxo trameses en Tuniç en lo qual yo havía la meytat e per mi los paguà Andreu de Vera en son comte. les quals fiu bones a mestre Jaume Ferrer calseter e foren per moltes e diverses coses a fetes per mi e per mos fills e per servidors de casa fins la present jornada e estats de bon acort en son comte. 13 tt. 4 oz. 0 tt. en cartes: 106 Ítem. 0 tt.paguí per hordenacío de hun protest e fer una resposta. de bona moneda. 7 g. X g. a II de abril 1474.. 183 tt. 4 oz. 10 oz. 6 oz. 1 oz. en cartes: 106 Ítem. 12 oz. en cartes: 106 Ítem. los quals per mi paguà en una qüestió feya per mi ab lo Ritzo di Rone. dit jorn fiu bons Andreu de Vera III tt. 13 g. ço és VIIII tt. 1 g. e per cane mas per fer sachs per los dits diners IIII tt. dit jorn fiu bons Andreu de Vera 15 tt. dit jorn pos en comte IIII oz. la qual qüestió perdí e conech li paguar les despesses e per mi Andreu deVera en son comte. 14 g. a XVI del dit pos en comte una oz. 114 Ihesus Averies deuen per mudament de un altre comte tengut atràs. dit jorn fiu bons Andreu de Vera V tt. en cartes: 105 Ítem. dit jorn. en cartes: 14 527 oz. per tot a comte del dit Andreu. los quals se paguaren a tres doctors per prendre consell sobre lo privilegi de la castellania de la Brúcula e per mi Andreu de Vera en son comte. 9 oz. en cartes: 106 Ítem. 18 oz.c. XVII g. àlias mestre Joan la Bruneta. en cartes: 106 Ítem. 5 g. la qual paguí a Galserau Ferrer per les despesses féu en una qüestió li feya sobre una xecutió de 30 oz. dit jorn paguí a mon frare Pere Lull 1 oz. en cartes: 106 Ítem. 0 tt. 0 tt. Los quals per mi havía bestrets en son comte. XII g. 1 tt. en cartes: 104 Ítem. per una cabra qui meva los dits crestats és per tot a comte del dit Andreu. dit jorn fiu bons Andreu de Vera VI tt.

en cartes: 117 Ítem. 23 g. en cartes: 59 Suma oz. 5 oz. 15 oz. 10 oz. a 30 del dit per lo cost de un pa de sucre comprà de Perucho e Alfonso d’Arago en lur comte. los quals paguí al Navarro. 0 tt. 1 tt. a VI de juny 1474 pos en comte V tt. 0 tt. 19 g. e una salma forment que donà a mossèn Joan Manxino a comte del dit Andreu. 19 tt. a XXIII del dit pos en comte 23 tt. 5 528 . 195 tt. en cartes: 117 Ítem. dit jorn pos en comte 1 oz. 5 oz. paguats a Cola la Matina per algunes coses comprà per ops de casa de la caxa. per ferrar les bèsties de casa fins la present jornada de la caxa.Ítem. XV g. 0 tt. ferrer. 10 la qual cantitat Andreu de Vera paguà per mi ço és una oz. 25 g. a mossèn Massi Diamant advocat meu. en cartes: 121 Ítem.

XXV tt. 5 oz.c. la qual cantitat me féu bona mossèn Joan de Bonayuto en son comte. en cartes: 4 Ítem. 5 529 . per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. una oz. en cartes: 123 oz. CXIIII Ihesus És li degut. 25 g. 194 tt. 0 g. 25 Suma oz. 195 tt. 1 tt.

en cartes: 12 Ítem. 1 tt. salma a comte de compra. a raò de IIII tt. 5 g. a II de abril 1474 paguí a mon frare Pere Lull 21 tt. los quals Andreu de Vera despeses per adop de VIII bótes per metre vi en son comte: 171 Ítem. 0 tt. salma en 530 oz. 4 g. en cartes: 139 Ítem. III ½ los quals Andreu de Vera despès per `port de 31 salma e ½ de most del palament fins a casa a comte del dit Andreu. 8 oz. 19 oz. 1 g. dit jorn pos en comte 2 oz. pos en comte 5 oz. salma en lo any present VIIIIª ind. 0 tt. en cartes: 173 Ítem. 4 oz. a XXVIIII de maig 1475 pagats a Pere Lull per hordi e erba per les bèsties de casa de la caxa. 1 oz. 7 ½ los quals havía despeses en diverses coses nesesaries per casa fins la present jornada de la caxa. 17 ½ oz. a VII de agost 1475 per lo preu de II salmes e V quartares de vi comprí de Perucho de Aragona en son comte: 134 Ítem. 1 tt. 23 tt. 3 tt. en cartes: 171 Ítem. dit jorn pos en comte V tt. los quals mestre Nicola la Matina despès en casa en son comte. dit jorn per lo cost de VIII salmes de most agut de Muxuli de Mesina per mans de Ganjo de Cathània a raò IIII tt. 11 oz. 0 tt. 5 tt. pagats a mon germà Pere Lull per hordi havía comprat per les bèsties de la caxa. 3 ½ oz. 23 g. dit jorn pos en comte III oz. 0 tt. 0 tt. 16 oz. 7 ½ oz. dit jorn pos en comte IIII tt. a XXX de setembre 1474 per lo preu de 3 salmes e ½ forment e tramès per ops de casa rahonant aquell a raò 12 tt. 21 g. en cartes: 162 Ítem. a XXV de decembre per lo preu de dues salmes ordi e una de forment comprà per ops de casa mestre Nicola la Matina en son comte. 2 tt. 0 tt. 0 tt. 7 g. jueu. en cartes: 139 Ítem. 19 ½ . 1 tt. 12 oz. en cartes: 130 Ítem. per lo cost de 23 salmes ½ de most agut de les vinyes de Ganjo de Cathània. 3 oz. en cartes: 135 Ítem. a XI de abril 1475 pagats a Pere Lull per hordi e herba despes per les bèsties de casa de la caxa: 160 Ítem. XVI g.115 Despessa de la casa de Saraguosa deu per mudament de comte tengut atràs. 19 oz. en cartes: 140 Ítem. 3 g. 17 ½ paguats a Cola la Matina per despessa lo dit Cola a feta en la dita casa de 24 de febrer fins la present jornada de la caxa. a XXXI de jener 1476 pos en comte X tt. 21 oz. en cartes: 105 Ítem. 3 g. en cartes: 117 Ítem. a V de maig 1474 per lo cost de dues salmes forment los quals comprà Cola la Matina paguat de comptants de la caxa: 117 Ítem. 0 tt. 3 tt. 10 oz.Ihesus c. per mans de Andreu de Vera a comte del dit Ganjo. dit jorn pos en comte 4 tt. 19 g. IIII tt. 22 tt. per la despessa hordenària feta en la dita casa de 27 de maig 1475 fins a 23 de noembre del dit any feta per mans de Andreu de Vera lo qual Andreu ne ha donat comte particularment. 4 g.

0 tt. 1 tt. 15 g. 20 oz. en cartes: 149 Ítem. 3 531 . XV g. per lo cost de XX salmes hordi comprades a raò IIII tt. 10 Suma oz. 0 g.tt. 21 g. salma en son comte. en cartes: 158 oz. pos en comte II 0z. 26 oz. 47 tt. 15 oz. 0 tt. post a la Brúcula pagat de comptants: 185 Ítem. al primer de octubre 1476 per lo cost de una salma e mija de vi comprí de Salvador Verdiani de la caxa: 189 Ítem. en cartes: 140 Ítem. a XXX del dit per lo cost de V cafisos de oli comprí per mi a Ynuni e per mi lo banch de March e Masià Salmons. 2 tt. per lo cost de VIIII salmes de most agut l’any pasat VIIIª ind. . dit jorn paguí 26 tt. de Ganjo de Cathània per mans de Cola la Matina a raò VI tt. 0 tt. a XXVIII de juliol 1476. per gallines comprí per casa de la caxa: 185 Ítem. 2 tt. 10 g.son comte. XX g. 2 oz. 15 oz.

c. 3 532 . 15 g. CXV Ihesus És li degut per egualament del present comte lo qual munt avant. en cartes: 193 oz. 47 tt.

en cartes: 91 Ítem. 18 ½ 533 .c. 15 Suma oz. quinze terins del qual tinch penyora una taca d’argent e una correja de argent la qual correja és daurada ab lo parche de grana brocat e que ha sis platons e lo dardello de la sinella És trencat a comte del dit don Joan. al qual Stefano torni una correja d’argent e una taca d’argent di ell tenia penyora da voluntat del dit don Joan e tinch-ne poliça de mà del dit don Joan la qual cantitat me a adonar a pasqua primer vinent a comte del dit Stefano. quem fou plejeria de les draps venuts a Nicolau de Pedralbes. procurador del sensal de Claramunt. 0 tt.116 Ihesus Stefano de Parissi. 24 g. 29 g. lo faç deutor de 24 tt. los quals me promes donar per Stefano de Parissi. e aço per quant lo dit Matheu e da fer manca del dit Santor en son comte. en cartes: 42 ___________________________________________________ Don Joan de Mule. en cartes: 116 _____________________________________________________ Matheu Pons deu 29 tt. en cartes: 149 Ítem. V. 5 oz. 13 g. 14 oz. 0 tt. 13 ½ oz. 23 oz. 0 tt. ½ e són per resta de comte de Santor Callas. 23 g. XXIIII tt. 23 tt. tres oz. e són per lo loguer delles coses li logui per III anys e mig que hi és estat a raò IIII oz. l’any a comte de la eretat. deu a XXVI de maig 1474 me promes per don Johan de Mule. 15 tt. abitant en Claramunt. en cartes: 225 oz. jueu. deu a XVI de jener 1476 VIIII ª ind. 3 tt. V g. prevere abitant en Claramunt. lo faç deutor a II de març 1478 di XIIII oz. la qual cantitat me resta a donar per lo comte delles VI oz.

en cartes: 201 Ítem. 12 tt. 23 oz. a XVI de jener 1476 VIIII ind. 0 tt. en cartes: 198 Ítem. en cartes: 204 _____________________________________________________ És li degut. 3 tt. a XXIIII del dit per ell Pere Joan Comill comptants a la caxa. 15 tt. 23 g.Ihesus c. 15 Suma oz. oz. 1 tt. 3 tt. que per mi donà Andreu de Vera a XVI di maig 1477 a comte del dit Andreu.CXVI És li degut. 4 tt. 12 Suma oz. 8 g. 15 ___________________________________________________ És li degut. a XXVI de febrer 1478 per ell me dix lo banch de March e Masià Salmons. e tornili una taca d’argent que tenia penyora e restan en poder la contra escrita correja a comte a la caxa. 23 oz. en cartes: 116 oz. 1 tt. en cartes: 129 Ítem. 13 ½ oz. 0 g. 2 oz. 18 ½ 534 . 10 oz. 1 tt. quam per mi donà Andreu de Vera en son comte: 204 Ítem. a VII de octubre 1474 donà contants en Claramunt Andreu de Vera 1 oz. en cartes: 229 oz. a XII de setembre 1477 per ell lo banch de March e Masià Salmons. dit jorn per ell me promises donar don Joan de Mule a Pasqua primer vinent e tornili la contra escrita correja e taca d’argent a comte del dit don Joan. 5 5 oz. donà per mi Andreu de Vera en Claramunt lo qual los me donà contants: 170 Ítem. a II de maig 1477 per ell me donà son jermà Gabriel Pons per lo banch de March e Masià Salmons en son comte: 198 Ítem. 0 tt.

a XXI del dit rebuts comptants de la senyora Johanna Olzina 11 oz. 3 g. en cartes: 30 Ítem. a XI del dit rebuts comptants de la senyora Johanna Marguarita Olzina per mans de frare Anthoni de Mililli. a XXVIII del dit rebuts comptants de Pere Joan de Cardona e Joan Brolla per mans de Andreu de Vera en lur comte. a VI de juny 1474 rebuts comptants de Andrea de Pati. a VI de juliol 1474 rebuts comptants de Thomeu Marsiano los quals me donà per la senyora Johanna Marguarita Olzina en son comte. en cartes: 124 Ítem. los quals rebí de Masi de Cathània e foren per semblant cantitat Andreu de Vera per mi li dona en Lenti a comte del dit Andreu. 16 tt. 10 oz. 2 tt. en cartes: 68 Ítem. 0 tt. 16 oz. 27 g. 117 Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. pos en comte 14 tt. en cartes: 91 Ítem. oz. en cartes: 93 Ítem. 14 oz. en cartes: 106 Ítem. 0 tt. los quals me tramès per mans de fra Anthoni de Mililli en son comte. dit jorn rebuts contants de Luys Curchulla per mans de Cola la Matina en comte del dit Luis. en cartes: 52 Ítem. 27 oz. oz. 2 oz. en cartes: 29 Ítem. tesorer de la Universitat de Agosta. 35 tt. en comte de la dita Universitat. en cartes: 120 Ítem. en cartes: 31 Ítem. 10 oz. 4 ½ . 23 tt. en cartes: 68 Ítem. a V del dit rebuts contants d’en Pere Çabater per mans de Cola la Matina en son comte. dit jorn rebuts contants de don Joan de Mule cent onze nou tt. setze grans per mans de Andreu de Vera en son comte: 118 Ítem. en cartes: 105 Ítem. 16 g. 9 g. dies oz. 8 oz.Ihesus c. dit jorn rebuts contants de Masi lo Poczuto per mans de Cola la Matina en son comte. 0 tt. 100 tt. 29 g. 4 tt. en cartes:120 Ítem. en cartes: 68 535 oz. en cartes: 68 Ítem. a XXIIII de abril 1474 rebuts comptants de Joan Matheu de Amxito en son comte. 3 tt. 21 g. 274 tt. 3 oz. a II de maig 1474 rebuts contants de Joan Corsito per mans de Cola la Matina en son comte. a XXIII del dit rebuts contants de Paulo de Santa Fe per mans de son germà Pere Santa Fe en son comte. 11 tt. en cartes: 92 Ítem. 10 g. 10 oz. 23 oz. a X del dit rebuts comptants de la Universitat de Agosta en son comte. a XXIIII del dit rebuts comptants de la senyora Johanna Marguarita Olzina per mans de frare Anthoni de Mililli en son comte. 2 14 tt. a XXVI del dit rebuts comptants de la senyora Joana Olzina per mans de Cola la Matina en son comte. a XXVIII del dit rebuts contants de don Joan de Mule per mans de Andreu de Vera en son comte. 5 oz. en cartes: 68 Ítem. 23 g. 5 oz. 10 oz. 15 8 oz. 4 oz.

a XXVI del dit rebuts comptants de la senyora Johanna Marguarita Olzina per mans de frare Anthoni de Mililli en son comte. 2 g. 538 tt. 30 Suma oz. 19 ½ 536 . en cartes: 68 oz.Ítem.

en cartes: 103 Ítem. e foren per lo senyor Comte de Prades. e foren per lo preu de II salmas forment a comte de despessa: 115 Ítem. dit jorn la dit don Matheu a comte de despessa. 0 tt. e foren per mossèn Luis Lull en son comte. en cartes: 103 Ítem. dit jorn doní comptants a mestre Johan Barber a comte de averies. a XXIII del dit doní contants al Navarro ferrer a comte de averies. 17 ½ oz. 23 g. a XXVIII del dit doní contants a Joan de Torralba en son comte. 0 tt. en cartes: 122 Ítem. 1 oz. 1 . 17 ½ e foren per despessa havía feta en la casa de Saragoça a comte de despessa. a XXV del dit doní contants Andreu de Vera: 109 Ítem. 18 oz. 0 tt. 0 tt. a IIII de juliol 1474 doní contants a madona Guardiola a comte de almoynes. 15 oz. en cartes: 91 Ítem. dit jorn doní comptants a Bartholomia a comte de almoy537 oz. en cartes: 103 Ítem. dit jorn doní comptants a Spatleta a comte de averies: 123 Ítem. 3 oz. en cartes: 92 Ítem. 14 tt. a VIII del dit doní comptants a don Matheu Carpatza a comte de despessa. a VI del dit doní contants a don Matheu Charpatza a comte de despessa. 18 oz. 2 oz. en cartes: 112 Ítem. 5 2 oz. en cartes: 103 Ítem. dit jorn doní contants a Pere Lull en son comte.CXVII És li degut. 11 oz. VI tt. en cartes: 112 Ítem. en cartes: 42 Ítem. e foren per despesses havía fetes en la vinya en lo present any VII ª ind. 11 tt. 0 tt. a VI del dit doní contants a Johan Marsiano en son comte. 3 tt. en cartes: 115 Ítem. 2 oz. oz. 15 oz. dit jorn doní comptants a Cola la Matina 2 oz. 12 oz. dit jorn doní contants a mossèn Francí Carbó 2 oz.Ihesus c. 23 g. a XXVIIII del dit doní contants a Joan Bosca XV oz. 5 g. en cartes: 123 Ítem. dit jorn doní comptants a Cola la Matina per comte de averies: 114 Ítem. en cartes: 11 Ítem. 2 tt. 2 ½ oz. en cartes: 17 Ítem. dit jorn doní contants a Cola la Matina 1 oz. 10 oz. 2 oz. 2 tt. 8 tt. 0 tt. a comte de Joan Corsito. 6 oz. 5 g. 1 tt. dit jorn doní contants a Cola la Matina VII tt. a XVIII de abril 1474 doní comptants a fra Anthoni la Greca a comte de almoynas. 0 tt. 15 g. 6 oz. 0 tt. en cartes: 49 Ítem. 23 tt. dit jorn doní comptants per una salma carbó a comte de despessa. 0 tt. en cartes: 103 Ítem. a V de maig 1474 doní contants a Cola la Matina VIII oz. en cartes: 114 Ítem. a VI de juny 1474 paguats a Cola la Matina per dos cafisos holi a comte de despessa. 27 oz. 7 oz. 0 tt. 0 tt. a comte de la despessa.

8 oz. a XV del dit doní contants Andreu de Vera en son comte: 121 Ítem. 29 g. dit jorn paguats de contants a la donà Aguata texidora a comte de averies. 12 oz.nes. 20 g. 23 tt. 2 g. 10 oz. 538 tt. 0 tt. 3 oz. dit jorn pos en comte que ja en l’any passat doní contants en diverses partides Andreu de Vera en son comte. en cartes: 125 Suma oz. 23 g. 5 tt. per resta e agualament del present comte lo qual mut avant. 2 g. dit jorn doní comptants a comte de averies. en cartes: 123 Ítem. 10 g. 123 tt. en cartes: 123 Ítem. en cartes: 124 Ítem. paguats de comptants l’any passat per portadura de forment a la compra: 88 Ítem. 6 oz. 0 tt. 20 oz. en cartes: 11 Ítem. a XXI del dit doní contants a Joan de Torralba. 5 oz. 14 ½ oz. a XI del dit doní comptants a comte de averies. 12 538 . 0 tt. dit jorn pos en comte 4 oz. 0 tt. 19 ½ oz. 4 tt. en cartes: 123 Ítem. en cartes: 112 Ítem. 9 g. 311 tt. 28 g.

a XXVIII de maig 1474 per ell fiu bons a mossèn Joan de Bonaiuto 33 oz. 20 oz. 15 539 .Ihesus c. 19 tt. en cartes: 4 Ítem. 15 oz. en cartes: 203 oz. 13 Suma oz. 20 tt. 170 tt. 16 g. 52 tt. 33 tt. per lo preu de CL salmas ordi li vení en lo carreguador de la Brúcula carreguats e espachats en barca píchola a raò VIIII tt. ½ lo dit don Joan me a donat com apar a lencant en dues partides a comte de mossèn Joan. procurador del sensal de Claramunt. 26 g. 13 _________________________________________________ Johan Bayona deu a XIIII de octubre 1474 XXXXVII oz. en cartes: 129 oz. 0 tt. 26 tt. 3 g. 18 g. en cartes: 130 Ítem. 15 Suma oz. 47 tt. en cartes: 85 Ítem. 12 oz. e són per la pensió sobre dita del any VII ª ind. 4 tt. salma a comte de compra. a XXXI de octubre 1474 per lo preu de sis salmas forment li he venut carreguades e espachades en lo carreguador de la Brúcula a raò 22 tt. la qual pensió com a procurador meu a rebuda del secret de Claramunt a comte de la eretat. a II de noembre 1474 li prestí esent ell a la Brúcula de la caxa. lo faç deutor de 136 oz. 13 g. e són per 1/3 de 101 oz. deu per la pensió del any VII ª ind. salma les quals foren carreguades ab nau de Jacobo Ballaró a comte de compra.118 Don Johan de Mule. X g. 0 g. XV tt. 136 tt.

9 g. 5 oz. 1 oz. 24 g. dit li fas bons per lo salari li per toca de la mia part per lo any VII ª ind. en cartes: 168 Ítem. 7 tt. a comte de la eretat. 10 oz. 20 tt. 20 oz. li fas bons un tari per portadura de diners de Claramunt a Saragosa als averies. setze g. 52 tt. 8 tt. en cartes: 135 Ítem. 10 g. 17 g. 7 g. 0 g. en cartes: 117 Ítem. 16 oz. 13 _________________________________________________ És li degut. 13 ½ oz. 14 tt. en cartes: 118 oz. vint tarins les quals per mi donà en Claramunt a Cola la Matina lo qual les me donà comptants a la caxa. en cartes: 158 Ítem. 1 tt. 540 . 22 g. en cartes: 129 Ítem. 16 oz. en cartes: 160 Ítem. en cartes: 120 Ítem. cent oz. 7 tt. a VII de octubre 1474 donà per mi Andreu de Vera en Claramunt lo qual les me donà contants a la caxa. per resta e agualament del present comte de la qual l·an faç deutora en libre segon. a XVI de jener 1476 VIIIIª ind. a XXVIII del dit donà contants per mans de mon germà Pere Lull a la caxa. 12 tt. 9 g. en cartes: 135 Ítem. lo qual Andreu les me portà de comptants a la caxa. a XXV de abril 1475 me tramís comptants per mans de Joan Domingo a la caxa. a VIIII de setembre 1475 VIIII ª ind. en cartes: 129 Ítem. 6 g. 100 tt. 18 g. 2 tt.9: Johan Bayona deu per resta e mudament de compte del qual lo fas debitors segons appar en libre primer. a XVII de octubre 1474 me donà comptants por mans de mon germà Pere Lull a la caxa.CXVIII És li degut. a XXV de decembre 1474 li fas bons 8 oz. 14 tt. donà contants a la caxa: 164 Ítem. 14 ½ oz. la qual cantitat per mi donà Andreu de Vera. II a. 0 tt. en cartes: 106 Ítem. 9 tt. a XXVIII de maig 1474 VIIª ind. 20 oz. 170 tt. 24 g. 1479 c. en cartes: 9172 oz. nou tt. 10 Suma oz. donà per mans de Andreu de Vera a la caxa.Ihesus c. 2 ½ oz. 5 oz. dit jorn per ell me féu bons Andreu de Vera en son comte. 6 ½ oz. 9 tt. 15 172 Lib. a XVI de febrer 1475 per ell me dix lo banch de March e Masià Salmons en son comte. a XXI del dit donà contants per mans de mon germà Pere Lull a la caxa. 10 oz. 10. en cartes: 129 Ítem. 16 g. en cartes: 167 Suma oz.

12 oz. los quals fiu bons a mossèn Joan de Bonayuto e foren per lo preu de un barril polvora tramès al Pusallo en son comte: 4 Ítem. dit jorn la faç deutora de 2 oz.119 La eretat dels ereus del magnífich senyor mossèn Johan Çabastida deu a XXVIII de maig 1474 féu bons a mossèn Joan de Bonayuto 12 tt. 2 tt. 0 g. 10 oz. 0 tt. 5 oz. a XXVIIII del dit paguats a don Nicola Bruna e don Miquel Sperança XV tt. 2 g.Ihesus c. 2 ½ oz. e són per los dos tersos de XVIII tt. pagans comptants. lo dit mossèn Joan havía paguat a Franca Lança castellà del Pusallo per lo salari de dos anys ço és VI e VII ª ind. en cartes: 4 Ítem. 15 oz. per lo preu de IIII salmas mija forment fiu sembrar en la masaria l’any VII ª ind. en cartes: 129 Ítem. lo dit mossèn Joan havía paguat en despesses féu en lo navili de la Pansa en son comte. 6 tt. en cartes: 106 Ítem. 12 541 . en cartes: 4 Ítem. 24 oz. dit jorn la faç deutora de 2 oz. a XXVI de setembre 1474 la faç deutora de 6 oz. 6 tt. en cartes: 130 Ítem. en cartes: 141 oz. 20 g. ço és cavar podar enpalar colguats lignar e canyes com se mostra per menut en un quern paguat a diverses persones de la caxa. en cartes: 125 Ítem. en son comte. 1346 tt. dit jorn la faç deutora de 12 tt. la qual cantitat fiu bona a mussen Joan de Bonayuto e foren per dos tersos de 4 oz. 20 oz. a comte de compra. despessos en la masaria en l’any VII ª ind. 0 tt. 1331 tt. 10 e són per despessa e feta en la vinya de la Brúcula l’any VII ª ind. 15 g. 14 g. 15 g. 2 tt. e són per lo terc de 1 oz. 12 Suma oz. e són per la missa cotidiana dien sobre la sepoltura del sobre dit senyor e són per la pagua del mes de maig present e de juny és deuenidor e per mi Andreu de Vera. 2 tt. 14 tt. 0 tt. 1 tt. 20 tt. a XXX de setembre 1474 la faç deutora de 1 oz. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. 24 tt. V g.

8 tt. 3 oz. 15 tt. en cartes: 95 Ítem. 7 g. en cartes: 130 Ítem. dit jorn la faç creedora de VIII oz. lo qual vi se és destribuit en casa e pertant ne fas deutora la despessa. 8 oz. en cartes: 131 Ítem. 26 g. a XXVI de setembre 1474 la faç creedora de 20 oz. 18 oz. 24 tt. en cartes: 131 Ítem. lo qual vi comte a raò de 6 tt. per lo preu de XIIII salmes ordi collit en la masaria l’any VII ª ind. 24 oz. 20 tt. dit jorn la faç creedora de 26 oz. XXIIII tt. 19 g. rahonant aquelles raò 12 tt. en cartes: 4 Ítem. 3 tt. 13 tt. salma per quant se és distribuyt en casa e per tant ne faç deutora la despessa: 103 Ítem. 2 oz. com par en son comte. la faç creedora de VIIII oz. salma a comte de compra. 15 oz. 3 tt. 24 tt. la faç creedora de 24 oz. a II de agost 1474 la faç creedora de 13 oz. en cartes: 111 Ítem. 2 tt. 190 tt. 26 tt. XII tt. a 30 del dit la faç creedora de 3 oz.Ihesus c. e són per lo guany se es oz. en cartes: 130 Ítem. 2 e són per lo guany se és fet en lo pa se és venut en l’ostal de la Brucula l’any VII ª ind. dit jorn la faç creedora de II oz. rahonant a quell raò 4 tt. en cartes 27 lan havía feta deutora e non devia fer e aço per quant havía a entrar en comte demossèn Joan de Bonaiuto al qual ne faç deutor en son comte. 9 g. e són per lo preu de 67 salms e ½ de vi se és agut tant de la vinya de la Brúcula com de la vinya de Saragoça en l’any VI ª ind. 12 oz. 19 542 . e són per lo preu de 104 salmas de vi se és agut tant de la vinya de Saragoça com de la vinya de la Brúcula en l’any VII ª ind. 24 oz. 19 tt. 19 p. en cartes: 129 Ítem. 10 g. dit jorn la faç creedora de VIII oz. per lo preu de 64 salmas 8 tumons forment collit en la masaria en l’any VI ª ind. 10 oz. rahonant aquell raò 12 tt salma axí com valia a comte de compra. XVIII tt. prosehit de 10 salmes 12 tumons forment a la caxa. lo qual se menjaren les bèsties de casa a comte de despessa. 24 tt. dit jorn la faç creedora de 6 oz. de la qual cantitat en un altre comte de la dita eretat. per lo preu de 21 salmas e mija forment lo qual se colli en la masaria l’any VII ª ind. per lo preu de 63 salmas hordi la qual se colli en la masaria l’any VI ª ind. 8 tt. 24 g. salma lo qual se menjaren les bèsties de casa a comte de despessa. 7 tt. les quals è cobrades de la universitat de Agosta per la pensió fa tots anys de la dita cantitat e són per l’any VI ª ind.CXVIIII És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. en cartes: 103 Ítem.

a XXV de decembre 1474 li fas bons 3 oz. 19 g. en cartes: 127 Ítem. 1 tt.fet en lo vi venut tant al ostal de la Brúcula com als companyans del castell l’any passat VII ª ind. 14 oz. 9 Suma oz. rebuts de comptants en diverses voltes a la caxa. 13 oz. al primer de octubre 1474 la faç creedora de 1 oz. 3 oz. 6 tt. 5 g. a XXI del dit la faç creedora de 14 oz. en cartes: 139 oz. e són per lo preu de un sclau negre vení nomenat Cristofol lo qual sclau vené per mi Cola la Matina en son comte. 15 per lo preu de 2 salmes 12 tumons forment agut de Anthoni Spinni per terratge de les terres li doní l’any VII ª ind. per lo preu de un sclau nomenat Franco Tarne negre venut a Joan Matheu de Amxito de Mineu rebut de comptants: 129 Ítem. 15 oz. al munt a comte de compra de forment. 5 tt. en cartes: 131 Ítem. en cartes: 130 Ítem. 0 g. 1346 tt. e són per lo preu de 20 cafisos de oli aguts de la vinya de Saragoça lo present any a comte de despessa. dit jorn la faç creedora de 13 oz. 12 ½ 543 .

e són per lo preu de CL taules venesianes comprí del fill de Corrau Masuni. 7 g. les quals an servir per adobar lo sostre de la dita torre. 19 g. 0 tt. lo jorn e per port de la moneda ague en dit Claramunt que muntaren les dites despeses II oz. e per fer carreguar CL taules venesians e 22 traus II tt. a XVIIII de agost 1475 lo faç deutor de IIII oz.e són per lo terc li pertoca de les despesses a fetes Andreu de Vera en Claramunt on stigué LIII jorn a raò I tt. XVIIII tt. 19 oz. 0 tt. 10 g. en comte de averies: 167 Ítem. 15 Suma oz. 10 oz. que la dita universitat fa a la eretat dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida en son comte: 141 _________________________________________________________ Despesses fetes en la torre del Pusallo deu a VIII de juny 1474 IIII oz. 25 g. 2 g. XV grans ab caravela de Pere Joan de Cardona per lo Pusallo a comte de Andreu de Vera que per mi le paguà . 15 g. de les quals liu toca a sa part 20 tt. 20 oz. 0 tt. X g. de 20 tt. 4 tt. 15 oz. en cartes: 178 oz. 32 tt. a XI de març 1476 per mi li donà Andreu de Vera en lo banch de March e Masià Salmons a comte del dit Andreu. en cartes: 4 Ítem. de la qual cantitat és per la pensió de l’any VII ª ind. en cartes: 121 oz. XVI grans la qual cantitat Pere Çabater me asessiona sobre ell la qual havía despès en l’axecutió lo dit Çabater hi féu per la plegeria de 24 oz.120 Mossèn Johan de Bonayuto deu per resta e mudament de comte restats de bon acort a VII de juny 1474 present Francisco Mantello com apar atràs. 17 tt. lo faç deutor a 16 de jener 1476 VIIII ª ind. 9 oz. lo faç deutor de XXV tt. a II de juliol per lo preu de 12 serradisos 8 tt. 15 _______________________________________________________ Universitat de Agosta deu al derrer de decembre 1474 VIIII oz. en cartes: 167 Ítem. 0 tt. dit jorn lo faç deutor de 2 tt. havía feta a Sardich de Bonavolla a comte del dit Çabater: 146 Ítem. 9 544 . 8 tt. en cartes: 120 Ítem. 10 g.Ihesus c. 4 tt. per lo terç de VII tt. VIIII tt. paguà a Joan Domingo lo qual tramís a Claramunt per cobrar diners del procurador dues voltes altres averies. e per mi los paguà Andreu de Vera: 121 Ítem. 13 g. 15 oz. 16 oz. XV la qual cantitat cobra de secret de Chichi per consignario hu féu lo senyor Compte de Modica e foren per la part me pertoca de les despesses yo fiu en la torre del Pusallo quant se adoba lo solar quant fou caygut.

en cartes: 125 oz. 2 g. en cartes: 133 Ítem. les quals per mi rebí don Matheu Chapatza lo qual los me donà comptants a la caxa. dues oz. 5 g. 8 tt.CXX És li degut. en cartes: 122 Ítem. a XVIIII de agost 1475 quatre oz. 10 oz. a XI de març 1476 li fas bons per don Joan de Mule procurador del sensal de Claramunt per comte de l’any VIII ª ind. a XI de noembre 1474 per mi féu bons a Joan Marsiano en son comte. 15 g. 3 oz. en cartes: 130 Ítem. quinze grans la qual cantitat cobra mossèn Joan de Bonaiuto 545 . 11 g. 4 tt. 0 tt. per ella donà Andrea de Pati. en cartes: 125 Ítem. dit jorn li fas bons per lo gra li toca de L salmes forment carreguí fins la nau de Ballaró a comte de compra. 3 g. 15 ____________________________________________________ És li degut. per ella donà Andrea de Pati. a XVI de setember 1474 per ella donà Andrea de Pati. 1 tt. 10 g. les quals per mi rebe don Matheu Chapatza lo qual les me donà contants a la caxa. 0 tt. 5 oz. dues oz. 2 oz. . per lo gra li toca per los maguatzemis de la Brúcula per 650 salmes ordi carreguades ab nau de Jacobo Ballaró.Ihesus c. tresorer. 2 tt. 32 tt. 15 oz. en cartes: 168 Suma oz. in cartes: 120 Ítem. son tresorer. a VI de juny 1474. tresorer. en cartes: 170 Ítem. dit jorn li fas bons IIII oz. tres oz. les quals per mi rebé Cola la Matina lo qual les me donà comptants a la caxa. lo gra de 225 salmes forment carreguat fins lo balaner de Joan e Andreu Parts: 169 Ítem. 2 oz. per mossèn Francí Carbó e són per lo gra de 75 salmes forment carreguades ab lo dit balaner a la caxa. tresorer. les quals per mi rebé don Matheu Chapatza lo qual los me donà contants a la caxa. 15 oz. 7 g.tt. la qual cantitat és per la part me toca de les despesses a fetes per altres ops de la torre del Pusallo com se mostra particularment en lo manual a comte de la eretat. a X de juliol 1474. 18 oz. 15 g. a XI de agost 1474 per ella donà Andrea de Pati. en cartes: 117 Ítem. 2 g. dinou tt. dues oz. ____________________________________________________ És li degut. en cartes: 117 Ítem. a XV de febrer 1476 li fas bons 11 tt. 10 Suma VIIII oz. dit jorn li fas bons 3 tt. 2 oz. II tt. a 31 de octubre 1474 li fas bons 1 oz. 2 oz. 0 tt.

15 173 dovrebbe essere Scicli 546 . 19 g. 4 tt.del secret de Chichi173 a comte del dit mossèn Joan: 120 oz.

oz. dit jorn per mi rebé de Antonio Joan Gros en son comte: 148 Ítem. a XI del dit per mi li donà Matheu Pons en son comte. 0 tt. 5 g. 6 oz. 2 tt. en son comte. 3 tt. 12 oz. dit jorn lo faç deutor de II oz. a VIIII del dit per mi rebé de Francisco Ferrer e sa muller en dos partides en son comte. per lo preu de dos asens vené a comte de la obra de la capella. 0 tt. en cartes: 158 Ítem. 11 oz. 2 tt. 29 tt. en cartes: 110 Ítem. 3 tt. la qual cantitat per mi rebé de Joan Maymó a comte de la eretat: 153 Ítem. los quals ja en los dies passats rebé per mi de mestre Jaume boter per certes bótes li vené Berthomeu Sanxo que eren de la [colonna]caravela:174 Ítem.121 Andreu de Vera deu a XXVIIII de maig 1474 me féu bons per mestre Jaume Ferrer calseter en son comte. 5 oz. los quals per mi li donà Pere Lull per un centinal a la eretat. a XXX del dit per mi li donà Perucho d’Aragona en son comte: 59 Ítem. a XV de juliol 1475 per mi rebé de mestre Joan la Bruneta en son comte. en cartes: 149 Ítem. 29 g. a II de agost 1475 per mi rebé de Perucho d’Aragona en son comte. 27 oz. en cartes: 150 Ítem. 10 g. en cartes:134 Ítem. 23 tt. lo qual Pere havía rebut de Perucho de Aragona en son comte: 134 Ítem. 2 oz. dit jorn per mi rebé de Joan lo Malandrino en son comte: 11 Ítem. a XVIIII del dit lo faç deutor de 12 tt. a XV de juliol 1474 li doní comptants de la caxa: 117 Ítem. 16 ½ oz. 15 g. 10 oz. XII tt. en cartes: 91 Ítem. 0 tt. 8 ½ 2 oz. en cartes: 151 Ítem. en cartes: 110 Ítem. jueu. 16 ½ . 3 oz. en cartes: 112 Ítem. 3 tt. 5 174 Manca il numero della carta 547 .Ihesus c. 24 oz. en cartes: 153 Ítem. 4 tt. a XXVIII del dit per mi rebé de mestre Joan la Bruneta en son comte. oz. 20 oz. 10 tt. 1 tt. a VII de juny 1475 per poliça mia li donà lo banch de March e Masià Salmons en son comte. a III de juny 1474 per mi li donà Cola la Matina 3 oz. en cartes: 122 Ítem. 4 oz. a IIII de noembre 1475 lo faç deutor de 24 tt. lo faç deutor de 10 tt. 1 2 oz. en cartes: 138 Ítem. 0 tt. 10 oz. Los quals per mi havía rebut de Francí Requesens e foren per Santor Calas. en cartes: 14 Ítem. 4 oz. 12 oz. a VIII del dit per mi rebé de Pere Sent Joan en son comte. a XIIII del dit per mi li donà Masià Salmons. a XXX del dit per mi li donà Pere Lull 3 oz. 2 oz. 0 tt. en cartes: 149 oz. 3 tt. per lo preu de 7 cannas 7 palms erbatje li vení a comte de averies. a V de maig 1475 per mi rebé de Matheu Pons per mans de Gabriel Pons en son comte. a XVIIII de abril 1475 lo faç deutor de 3 oz. 13 g.

dit jorn lo faç deutor de III oz. a XXV de decembre lo faç deutor que rebé per mi de Perucho de Aragona en son comte. dit jorn lo faç deutor de 30 oz. les quals rebé de Berenguer de Cardona e foren per Francí Requesens en son comte. 3 tt. oz. les quals per mi li dona Pere Joan de Cardona en son comte.Ítem. en cartes:81 Ítem. dit jorn lo faç deutor de V oz.les quals rebé de Joan Pardo e foren per Francí Requesens en son comte. en cartes: 134 Ítem. 129 tt. dit jorn lo faç deutor de 6 oz. rebé per mi de Pere Barba en son comte: 61 Ítem. 30 Suma oz. 2 oz. 5 oz. 12 g. 0 tt. 15 oz. en cartes: 90 Ítem. 1 tt. 5 548 . les quals rebé de Pere Sent Joan e foren per Francí Requesens en son comte: 90 Ítem. 6 oz. XV tt. rebé per mi de Pere Barba en son comte: 61 oz. 20 1 oz. en cartes: 90 Ítem.

9 g. 5 3 6 oz. en cartes:114 Ítem. en cartes: 106 Ítem. al derrer de decembre 1474 lo fas creedor de 15 oz. a III de juny 1475 me tramès contants per Joan Negre a la caxa. paguats ço és una oz. oz. 17 oz. 12 g. 19 g. 6 oz. 15 oz. a XV del dit me tramès per mans de madona Guardiola comptants a la caxa. 17 g. 10 g. oz. 25 g. en cartes: 171 Suma oz. a XIIII del dit me tramès contants ab Joan Negre bordonar a la caxa. 4 tt. 129 tt. 4 tt. 4 g. en cartes: 162 Ítem. CXXI És li degut per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. oz. 6 grans per lo nòlit de VIII caxes plenes de marbre vengudes de Mesina a Saragoça e per scareguar e port de aquelles a comte de despessa. a mossèn Massi Diamant e la resta a mossèn Joan Manximo a comte de averies. oz. dit jorn lo faç creedor de X tt. en cartes: 141 Ítem. e són per lo salari del present any a comte de la eretat. 12 549 . en cartes: 164 Ítem. per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. XX g. dit jorn me tramès per mans de madona Guardiola a la caxa comptants. oz. en cartes: 11 Ítem. en cartes: 120 Ítem. a XI de octubre 1475 per ell me donà mossèn Francí Carbó contants a la caxa. a XXIII del dit li fas bons una oz. 4 3 tt. en cartes: 164 Ítem. 6 tt. en cartes: 164 Ítem. en cartes: 162 Ítem. 9 oz. en cartes: 162 Ítem. a XI de juliol 1475 me tramès contants per mans de Joan Negre de la caxa.Ihesus c. a 11 de juliol 1474 lo faç creedor de 17 tt. denou terins deu g. 10 oz. 1 tt. 15 oz. 0 tt. en cartes: 34 Ítem. 5 oz. 65 tt. a XI de noembre 1475 per mi donà a Joan de Torralba en son comte. 5 6 10 oz. per certes serradisos a comte de despessa. 0 tt. a VIII de juny 1474 per mi paguà lo preu de CL taules venesianes les quals serviren per la torre del Pusallo a comte de despesses fetes en dita torre ne cartes: 120 Ítem.

en comte de la eretat. 14 tt. 15 550 . vint e set terins. Los quals li doní contants per mans de mon jermà Pere Lull de la caxa. 15 oz. 27 oz. a XI de noembre 1474 per mi li féu bons mossèn Joan de Bonayuto en son comte. en cartes: 274 oz. XVIII tt. 12 175 Lib. 8 Suma oz. 21 g. 8 tt. 21 g. 1479 c. son gendre. abitant en Palerm. 4 g. dotze tt. en cartes: 122 oz.XV:És li degut per resta e mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. e són per lo los 2/3 de XXXXV oz. deu trenta oz. 15 oz. les quals ja en los dies passats me promises per Pere Çabater en son comte. en cartes: 93 ______________________________________________________ Johan Marsiano deu a VI de juliol 1474 quatorze oz. per resta e agualament del present comte de la qual l·on faç creedor en libre segon. en cartes: 117 Ítem. en cartes: 15175 oz. 0 tt.Ihesus c. 30 tt. 24 tt. per lo preu de certs draps de Malorqua li vené Cola la Matina en los quals draps la eretat del senyor mossèn Joan Çabastida hi havía 2/3 com se mostra per contracte fet en Palerm en poder de notari Gabriel Vulpi a XXV de agost 1472 V ª ind. 10 _______________________________________________________ Johan de Spanya.122 Pere Sent Johan deu a XXIII de juny huyt oz. 15 g. en cartes: 120 Ítem. 0 tt. de la qual cantitat ell e sa muller feren fermança a Joan Anthoni Pisano. II a.

en cartes: 135 Ítem. XX tt. en cartes: 49 Ítem. en cartes: 108 Ítem. en cartes: 108 Ítem. 24 oz. 4 g. 5 551 . la qual en los dies passats donà per mi a mon germà Pere Lull lo qual la dona comptants a la caxa. a XXIII de juny 1474 cinch oz. CXXII És li degut. a XXV de decembre 1474 lo faç creedor de una oz. en cartes: 150 ______________________________________________________ És degut. 4 tt. és deutor per la plegaria féu a son gendre Joan Anthoni Pisano rebuts de comptants a la caxa. a XXV de decembre 1475 per mi donà Guillermo Ajutamecristo en son comte. 3 12 8 oz. oz. 13 ½ oz. 10 oz. les quals per mi donà a Guillermo Ajutamecristo en son comte. 13 ½ la qual cantitat en dues partides donà per mi a Guillermo Ajutamecristo en son comte. al contra scrit Joan de Spanya al primer de agost 1474 VI oz. 1 oz. 6 tt. en cartes: 108 Ítem. 4 oz. a XVIIII de agost 1475 per mi donà a Guillermo Ajutamecristo en son comte. les quals per mi donà a Johan Bayona lo qual per mi les donà a mossèn Francí Carbó e foren per mossèn Luis Lull en son comte. en cartes: 125 Ítem. en cartes: 121 Suma oz. tt. 8 _____________________________________________________ És li degut. 18 tt. 10 g. en cartes: 256 Ítem. 24 tt. a XXVIII de abril 1479 per mi donà en Lenti Andreu de Vera e per ell lo banch de March e Masià Salmons. 2 1 tt. lo dit Joan li havía donades al dit Cola en part de pagament de aquelles 45 oz. 2 oz. 9 tt. la qual cantitat mestre Nicola la Matina me donà per ell e foren `per los dos terços de X oz. e són per la valor de 74 diners 7 grossos que lo dit Marsiano per comisió mia despesse en Venèsia per drap de grana e de seda comprà per mi ço és 16 brassos grana e 6 brasos e mig de sati negre e 3 brassos e mig de setí carmesi e per despesses de drets e seguretat e altres coses a comte de averies. a XXIII de octubre 1475 per mi donà a Guillermo Ajutamecristo en son comte. 4 tt. a VIII de agost 1475 per mi donà Andreu de Vera en son comte. 20 oz. en cartes: 108 Ítem. en cartes: 108 Ítem.Ihesus c. a XXV de febrer 1476 li fas bons IIII oz. 2 oz. per resta e agualament del present comte de la qual l·on fac oz. oz. 4 g. a V de decembre 1476 lo faç creditor de 9 oz.

9: Johan de Spanya abitant en Palerm deu per resta e mudament de compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. 1479 c. 27 g. 6 ½ 176 Lib. en cartes: 9176 oz. en cartes: 122 oz. 1 tt.deutor en libre segons. 1 tt. 6 ½ 552 . 27 g. II a.

14 ½ los quals Andreu de Vera despès per mi en la forma següent ço és 20 tt. e III tt. X g. 15 g. e XII grans per II parelles de guants per Stalrich. e axí tots les sobre dits cantitas prenen la suma sobre dita paguada de comptants de la caxa. en cartes: 124 Ítem. 14 ½ oz. a XXI del dit pos en comte 4 oz. e mes per 112 canes e ½ a raò di 10 grans cana 1 oz. 25 e mes per 30 cannes tovallols de companyana a raò 16 grans cana. e mes per 26 cannes a raò 17 grans cana. per gabella e mesuradura de II cafisos de oli. e foren per tornar la spatla a madona Guardiola qui la savia treta de loch e per sachnar Petro. 5 tt. 13 g. 29 g.que serviren per lo conduyt de la vygna que ve a la Brúcula. los quals Andreu de Vera despès per mi en la forma següent ço és IIII tt. 194 tt. lo sclau turch qui era malalt tot de la caxa: 117 Ítem. per fer interroguar mestre Jaume Ferrer paguat al dit Andreu de la caxa: 117 Ítem. 8 grans per sis tumons de olives les quals cantitas Andreu de Vera paguà per mi en Lenti en son comte. 26 tt. 20 g. 12 oz. 14 ½ per la questio d’en Maymó. ço és. paguats a mestre Nicola la Matina ço és VI tt. a XV del dit per lo cost de un tumó 3 tt.123 Averies deuen per resta e mudament de un altre comte tengut atràs. 0 tt. 0 tt. 2 g. 8 g. e VII tt.Ihesus c. 0 tt. 8 oz. 4 tt. en cartes: 117 Ítem. e X g. per una xecutoria treta del senyor 553 oz. 28 g. per CXXXVII cannes a raò XV g. 5 . per certes testimonis e una letra responsal trague contra Joan Menescalco de Calaxibetta. per IIII mans paper. e per un responsal per la qüestió d’en Maymó traguí de Lenti e V tt. e foren per despeses se fou fetes en los carros l’any passat e per mi Andreu de Vera: 124 Ítem. dit jorn pos en comte 28 tt. 0 tt. 0 tt. la cana I oz. 12 g. X g.e II tt. per CCC teules. al primer de agost 1474 pos en comte 12 tt. 6 oz. 9 tt. 0 tt. en cartes: 114 Ítem. paguans Anthoni Vistali per la part li toca de una cesta. X g. per una còpia de àpoca paguada la dita cantitat al dit Andreu de la caxa: 117 Ítem. 3 oz. dit jorn doní paguats a Spatleta specier per medesin és li fiu prendre per la malatia de stassia de la caxa. a XI del dit pos en comte 29 tt. e X g. 0 g. 5 e per 12 cannas tela a raò 15 g. e I t. e VIIII tarins per despessa féu lo dit om dieu quant anà a Modica per haver los comptes del Comte de Prades. dit jorn pos en comte 20 tt. 2 grans e mija 20 canes torcaboques a raò 7 grans cana. e I t. 12 oz. II g. per una onça de seda. 2 tt. en cartes: 117 Ítem. 7 tt. a VIII de juliol 1474 doní a mestre Johan Barber 6 tt. paguats a una dona texidora nomenada Aguata per molta tratura de tela me ha texida per ops de casa en la forma següent. 24 tt. e VII tt. 15 oz. 22 tt. per fer dir una missa a la Magdalena. cana.

1 oz. ½ 554 . dit jorn paguat a mestre Nicola la Matina una oz. per ferrar les bèsties de casa de la caxa.Visrey e una previsio aguda de la maestat del senyor Rey per benefici de la eretat e VI tt. V g. 204 tt. paguats a mestre Nicola la Matina per adobar una ronca e ferrar los muls de la caxa: 125 Ítem. 0 tt. en cartes: 125 Ítem. 0 tt. paguats per una letra de audencia testis sobre la questio de Joan Menescalco de Calaxibetta de la caxa. 5 oz. 10 g. 3 g. en cartes: 125 oz. a V de setembre 1474 paguats a Jusep. 12 Suma oz. 1 g. 0 tt. e són per despessa féu en Palerm per un mes hi estigué per cobrar lo deute de Joan de Spanya e per far venir la cuberta del moniment per la sepoltura del senyor mossèn Bastida de la caxa: 125 Ítem. jueu ferrer. dit jorn pos en comte 1 t. 18 oz.

en cartes: 127 oz. 10 ½ 555 . 4 tt.CXXIII És li degut per egualament del present comte lo qual mut avant.Ihesus c.

124 Andreu de Vera deu per comte de forment que ha XV de juliol 1474 lo faç deutor de 123 oz. 9 g.Ihesus c. 9 tt. 5 la qual cantitat en l’any passat li doní contants en diverses partides de la caxa. 5 556 . en cartes: 117 oz. 123 tt.

en cartes: 132 Ítem. los quals dix havía rebuts de Masi Sgalambro. 1 tt. li fas bons I oz. lo faç creedor de 23 oz. 21 oz. 2 oz. me asessionà sobre Joan 557 oz. lo faç creedor de 27oz. en cartes: 123 Ítem. en cartes: 234 Ítem. 0 tt. 0 tt. lo faç creedor de 13 tt. 0 tt. a comte de compra: 136 Ítem. 18 oz. 15 g. 2 ½ oz. 3 g. a XV de setembre 1477 me donà contants 1 oz. 1 g. e 4 tt. 14 oz. los quals per mi paguà en la forma següent ço és per lo preu de un tumó 3 tt. per lo preu de una salma forment me tramís de Lenti. per lo preu de 58 salmes 11 tumons forment me tramès de Lenti a comte de compra de forment. VI tt. 0 tt. 45 tt. X g. en cartes: 88 Ítem. lo faç creedor de 20 tt. en cartes: 234 Ítem. 20 g. me asessionà sobre Masiota Sant Philipu en son comte. 10 g. 3 g. 0 tt. 27 tt. 6 oz. 0 tt. a la caxa: 214 Ítem. en cartes: 234 Ítem. 5 g. 5 tt. me asessionà sobre Ximuni Mimxe en son comte. lo faç creedor de 16 tt. 2 tt. per despessa féu en Lenti mentre stigué per comprar los forment a compra: 88 Ítem. li fas bons 1 tt. 4 tt. 15 g. per lo preu de 63 salmas forment me luira comprat de Drago de Lenti a comte de compra de forment. 4 oz. 3 oz. 12 oz. 15 g. 0 tt. en cartes: 88 Ítem. per lo preu de 104 salmes forment me liurà comprat del Saporito de Lenti a comte de compra de forment. li fas bons I tt. en cartes: 88 Ítem. li fas bons VI tt. me asessionà sobre Cola Chincorugni en son comte. lo faç creedor de XIIII tt. 12 tt. 21 tt. en cartes: 234 Ítem. per loguer del maguatzèn per metre los dits forment a la compra. 0 tt. 14 tt.Ihesus c. 1 g. per lo cost de una letra responsal per la qüestió d’en Maymó trague Jacopo la Moneca en Lenti e 5 tt. 13 g. 6 oz. 14 g. 10 . 8 grans per lo cost de sis tumons de olives a les averies. 5 tt. XXVII tt. 1 tt. 0 tt. 12 oz. en cartes: 88 Ítem. 23 tt. 15 oz. 16 oz. lo faç creedor di 4 oz. 0 tt.CXXIIII És li degut al contra escrit Andreu de Vera per lo preu de 14 salmas de forment me liurà a comte de compra. lo faç creedor de 45 oz. 16 g. los quals paguà per despessa feren en Lenti los meus carros a les averies: 123 Ítem. en cartes: 234 Ítem. en cartes: 88 Ítem. li fas bons III tt. 10 oz. los quals per mi donà a Masi de Cathània lo qual los me donà contants a la caxa: 117 Ítem. 15 oz. me asessionà sobre Andrea Gilepi en son comte. II e ½ me asesionà sobre Xuxi Napoli en son comte. a XX de febrer 1475 lo faç creedor de 12 tt. IIII g. 3 oz. li fas bons I oz. li fas bons III tt. me asessionà sobre Jusep Napoli en son comte. 16 g.

li fas bons VI tt. 27 g. 0 tt.Manfeto en son comte. 0 tt. en cartes: 234 Ítem. 6 oz. per la resta del present comte VIII oz. 6 oz. me asessionà sobre don Nicola Pichuni en son comte. 9 ½ 558 . li fas bons VI tt. VIIII ½ de la qual cantitat l·on faç deutor en son comte corrent. me asessionà sobre Anthoni Magi lo juvany en son comte. XXVII tt. 123 tt. 5 oz. en cartes: 204 Suma oz. me asessionà sobre Bastida Gentili en son comte. 9 g. 1 tt. 27 oz. 0 tt. 8 tt. 12 oz. en cartes: 234 Ítem. li fas bons XII tt. en cartes: 235 Ítem. en cartes: 235 Ítem.

en cartes: 120 Ítem. 2 559 . a XXVIIII del dit rebuts comptants de mestre Juliano de Grimaldo a comte de despessa. en cartes: 117 Ítem. 20 oz. en cartes: 120 Ítem. 2 oz. a XXVI del dit rebuts comptants de mossèn Cola de Ruesta per mans de don Matheu Chapatza en son comte. 12 g.125 Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. 6 tt. a VIIII de setembre 1474 rebuts comptants de don Joan de Mule per mans de mon jermà Pere Lull en son comte. 18 p. 311 tt. 10 tt. en cartes: 122 Ítem. 15 oz. 20 g. al primer de agost 1474 rebuts comptants de Joan de Spanya de Palerm per mans de mestre Nicola la Matina a comte del dit Joan. 10 oz. en cartes: 126 Ítem. a XI del dit rebuts comptants de la Universitat de Agosta en son comte. 4 g. 12 oz. en cartes: 68 Ítem. a XVI del dit rebuts comptants de Andrea Pati a comte de la Universitat de Agosta. 3 oz. 28 g. 12 oz. 5 p. a VII del dit rebuts comptants de la senyora Johanna Margarita Olzina en son comte. 0 tt.Ihesus c. 350 tt. en cartes: 34 oz. 2 Suma oz. en cartes: 128 Ítem. 5 tt.

5 0 tt.n Bernat Redo e foren per Guillermo Ajutamecristo en son comte. 5 oz. 1 15 oz. dit jorn doní comptants a mestre Nicola la Matina a comte de averies. a II de setembre 1474 doní contants a mossèn Cola de Ruesta en son comte. 13 g. 8 tt. a XXIII del dit doní contants a Francí Soler. dit jorn doní contants a XII capellans a comte de almoynes: 112 Ítem. a V del dit doní contants a don Matheu Chapatza a comte de despessa. 20 g. 0 tt. 0 tt. a XVI del dit doní contants per cost de gallines a comte de despessa. al primer de agost 1474 12 tt. 15 oz. 0 tt. 1 g. 0 tt. 3 oz. dit jorn doní contants a mestre Nicola la Matina a comte de averies. dit jorn doní contants Albaro de la Bustalla a comte de almoynes. 10 oz.14 tt. 0 tt. en cartes: 85 Ítem. en cartes: 85 Ítem. 0 tt. a VI de agost 1474 doní comptants a Francí Soler en son comte. en cartes: 127 Ítem. dit jorn doní contants a mestre Nicola la Matina a comte de despessa. 0 oz.CXXV És li degut. g. 6 oz. 5 oz. 0 tt. 11 g. 3 tt. 12 oz. a XI del dit doní contants a madona Solera per lo preu de 4 salmas ½ hordi li comprà a comte de compra. 5 oz. dit jorn pos en comte 6 oz. 9 tt. 0 tt. en cartes: 108 Ítem. doní contants a mestre Nicola la Matina a comte de averies. dit jorn doní contants a madona Solera e per ella a son fill Berthomeu per hordi a comte de compra. en cartes: 123 Ítem. dit jorn doní contants a don Matheu Chapatza a comte de despessa. 12 oz. en cartes: 126 Ítem. en cartes: 126 Ítem. 1 oz.Ihesus c. dit jorn doní contants a mossèn Cola de Ruesta per lo cost de 16 salmes hordi a comte de compra. oz. dit jorn doní contants a la dona Marguesa muller de Joan de Franca a comte de almoynes. dit jorn doní contants a. 15 g. en cartes: 123 Ítem. 6 oz. 20 18 oz. a VIIII del dit doní contants a Francí Soler en son comte: 126 Ítem. 11 tt. en cartes: 103 Ítem. dit jorn doní contants a Jusep ferrer a les averies. los quals a diverses 560 oz. 0 tt. 15 tt. 3 g. 5 oz. 21 oz. 0 tt. en cartes: 123 Ítem. dit jorn doní contants a Sentander per preu de lli a comte de averies. en cartes: 103 Ítem. en cartes: 85 Ítem. oz. en cartes: 112 Ítem. 10 tt. en cartes: 112 Ítem. 5 . 19 oz. en cartes: 126 Ítem. a VIII del dit doní comptants a Francí Soler en son comte: 126 Ítem. 9 g. oz. 7 15 oz. en cartes: 123 Ítem. 0 tt. oz. en cartes: 103 Ítem. 26 tt. a XXIIII del dit doní contants a Francí Soler. en cartes: 85 Ítem. en cartes: 103 Ítem. 2 oz. a XXVI del dit doní contants a Francí Soler en son comte: 126 Ítem. a XXIIII del dit doní contants per lo preu de cent salmes hordi a comte de la compra. 23 6 tt. en cartes: 126 Ítem. 19 g. 10 g.

5 p. 13 g. 10 oz. en cartes: 129 Suma oz. 6 tt. 18 561 . per resta e agualament del present comte lo qual munt avant. 0 tt. en cartes: 119 Ítem. 218 tt. a XXVIIII del dit doní contants a mestre Nicola la Matina per IIII cannes drap blau e tres palms velut negre. 14 g. a comte de compra: 85 Ítem. dit jorn doní contants a Marco Coxa per sis salmes hordi. 10 oz. 2 tt. 2 oz. 350 tt. 2 oz. averies: 127 Ítem. 10 p.persones havía paguat per adobar la vinya de la Brúcula a comte de la eretat. 4 g. 28 g.

2 oz.Ihesus c. 6 tt. 9 tt. a XXIIII del dit li doní contants de la caxa. en cartes: 125 Ítem. en cartes: 125 Ítem. 12 562 . en cartes: 125 Ítem.12 tt.126 Francí Soler. 26 tt.deu a II de setembre 1474 9 oz. a XXVI del dit li doní contants 5 oz. a XIII de octubre 1474 li tramís a Lenti per mans de Joan de Torralba comptants de la caxa. 9 oz. 5 oz. en cartes: 125 oz. a XXIII del dit li tramís contants a Lenti per mans de don Matheu Chapatza de la caxa. en cartes: 132 Ítem. en cartes: 125 Ítem. castellà del castell vell de Lenti. dit jorn li doní comptants de la caxa: 129 oz. vis portolà de la Brúcula. en cartes: 129 Ítem. 0 tt. 15 oz. a VIII del dit li doní contants de la caxa. en cartes: 125 Ítem. 8 tt. 26 g. 11 tt. per comte de forments deu a VI de agost 1474 li dono comptants de la caxa. 10 oz. 26 tt. 9 g. 15 oz. 9 g. 12 oz. 3 oz. 1 Suma 103 oz. a XXVIII del dit per mi li donà en Lenti Cola Chincorugni en son comte. los quals li tramís a Lenti per mans de don Matheu Chapatza de la caxa. les quals li portà a Lenti don Matheu Chapatza de la caxa. 12 ___________________________________________________ Mossèn Cola de Ruesta. 32 tt. a VIIII de setembre 1474 li doní contants de la caxa. en cartes: 125 Ítem.

26 g. 29 g.CXXVI És li degut. a XXVIII de octubre 1474 per lo preu de 465 salmes I tumó ordi li comprà post a la Brúcula comprats en lo dit preu responsió e corredures e totes altres despesses a compte de compra: 85 ___________________________________________________ És li degut. 5 oz. 103 tt. 9 tt. 12 563 . 12 Suma oz. 12 g. 15 oz.Ihesus c. 5 tt. a XXVI de setembre 1474 per lo preu de 19 salmes hordi me vené post a la Brúcula a compte de compra: 85 Ítem. dit jorn me tramís comptants per mans de don Matheu Chapatza a la caxa. 3 tt. en cartes: 125 oz.

dit jorn per lo preu de una salma forment doní l’any passat a mossèn Antonio Mantello advocat meu a comte de compra. 2 oz. 28 oz. 0 tt. 10 g. a V de setembre 1474 per lo cost de 11 pesses de li comprí de Sentander a raò I t. dit jorn pos en comte 12 tt. dit jorn per lo preu de sis salmes forment doní a madona Guardiola l’any VII ª ind. paguats Andreu de Vera lo qual los havía despesses en la qüestió del deute de Joan Menescalco de Calaxibetta de la caxa. per lo preu de 20 salmes forment les quals en los jorns passats tramès en Barchinona ab nau candiota per patró Franco Veneri per sustentario de la torre e en casa de la casa de Barchinona a comte de compra. 10 oz. me deu pagats de comptants de la caxa. en cartes: 125 Ítem. a XXVIIII de setembre 1474 per lo cost de IIII cannes drap blau e tres palms de vellut negre a servit per gonnellas a mes filles Bastida. en cartes: 129 Ítem. en cartes: 130 Ítem. 10 oz. a VII de octubre 1474 pos en comte 3 oz. 12 oz. dit jorn pos en comte 21 tt. en cartes: 129 Ítem. 1 tt. dit jorn per lo preu de dues salmes forment del qual fui bescuyt per V sclaus tramís en Barchinona ab nau de Franco Veneri a comte de compra de forment. 24 oz. ½ . XXVIII tt. 5 tt. en cartes: 130 Ítem. pessa de la caxa. 28 tt. 204 tt. 0 tt. 2 tt. 10 tt. XV g. 0 tt. 3 tt. per lo cost de VII pesses vels Andreu de Vera me porto de Palerm serviren per mes filles de la caxa. 10 g. en cartes: 130 Ítem. en cartes: 130 Ítem. 12 oz. 18 oz. 10 tt. 2 tt. 12 oz. 14 g. 21 g. dit jorn per lo preu de una salma forment doní a mossèn Joan Daranjo l’any pasat lo qual era advocat meu a comte de compra. Eleonor paguats a mestre Nicola la Matina comptants de la caxa.Ihesus c. en cartes: 130 Ítem. 2 g. 0 tt. dit jorn pos en comte per lo preu de dues salmes forment lo qual l’any passat doní a don Matheu Chapatza per sos treballs fetes en casa a comte de compra. 10 g. 13 tt.127 Averies deuen per mudament de comte tengut atràs. ½ la qual cantitat paguí Andreu de Vera per quant aquella havía despess en Palerm on lo tramís per la qüestió del senyor bisbe sobre les 43 oz. 0 tt. paguats Andreu de Vera lo qual los havía despesses en despessa hordenària en II meses e XXIIII jorn stigué tant en Palerm com a Calaxibetta e encara a Claramunt per fahenes de la eretat paguat de contants: 129 Ítem. dit jorn pos en comte V oz. a XXX del dit pos en comte 13 oz. en cartes: 123 Ítem. 19 g. en cartes: 129 Ítem. 5 oz. a comte de compra. 0 tt. a XIIII del dit per costures fetes per vestir los sclaus paguí a Paulo 564 oz. 14 ½ oz. en cartes: 130 Ítem. 2 oz. 12 g. en cartes: 125 Ítem.

13 g. 16 g. 237 tt. 0 tt. 0 tt. en cartes: 135 Ítem. en cartes: 129 Ítem. sastre de Agosta. per costures de certa roba féu per los sclaus de casa comptants de la caxa. dit jorn paguí al barber Joan le Spumi per metgar lo sclau Joan de Trípol. 3 oz. jueu ferrer. 18 oz. en cartes: 129 Ítem. qui fonch malalt de la caxa: 129 Ítem. 0 tt. 6 ½ oz. 8 565 . 0 tt. 28 g. 6 oz. 7 g. 10 ½ Suma oz. 0 tt.la Stornia de Agosta de la caxa. a IIII de noembre 1474 paguí a Jusep. per ferrar les bèsties de casa e per IIII robe e ½ de claus per los carros e per altres coses fetes per nesesari de casa de la caxa. a VI de decembre paguats a Paulo la Storma. dit jorn paguí per lo preu de un gipó per Pere lo Turch e per confits comprí per Stalrich que era malalt de la caxa: 135 oz.

c. 237 tt. 28 g. 8 566 . CXXVII Ihesus És li degut per egualament del present comte lo qual munt avant en cartes: 137 oz.

0 tt. 7 ½ oz. a comte de la eretat dels ereus del senyor mossèn Joan Çabastida. deu que per mi rebé del secret de Claramunt per part de la senyora comptesa de Modica. per comte de 40 oz. en cartes: 203 __________________________________________________ Jacobo de Prestemarco deu per egualament del present comte del qual l·on faç creedor en libre segon.c. 1479 c. en cartes: 16177 oz.128 Ihesus Don Johan de Mule. Les dictes 40 oz. prevere abitant en Claramunt. II a. 0 tt. en cartes: 128 oz. 40 177 Lib.XVI:És li degut per mudament de compte del qual lo fas creador segons appar en libre primer. 12 g. 7 ½ 567 . 12 g.

a VIIII de setembre 1474 X oz. 5 tt. en cartes: 158 Ítem. 6 oz. a XVI de febrer 1475 per ell me dix lo banch de March e Masià Salmons en son comte. en cartes: 160 Ítem. 10 Suma oz. 15 tt. a XXX de setembre 1474 per lo preu de una salma sis tumons forment li comprí a comte de compra. a XIIII de abril 1475 me tramès contants per mans de Joan Domingo a la caxa. comptants a la caxa: 125 Ítem. 10 oz. 10 g. les quals donà per mi en Saragosa a mon germà Pere Lull e són en part de paguament dels contra scrites 40 oz. 5 tt. 22 g. en cartes: 130 oz. 10 oz. 40 ___________________________________________________ És li degut. les quals Andreu de Vera rebé en Claramunt lo qual Andreu les me dona contants a la caxa. 12 g. a VII de octubre 1474 donà contants 15 oz. 0 tt.CXXVIII Ihesus És li degut. 7 ½ 568 . 1 tt. 4 oz.c. 1 g. a VIIII de setembre 1475 me donà contants a la caxa: 164 oz. en cartes: 129 Ítem.

en cartes: 125 Ítem. 9 oz. 15 tt. dit jorn rebí comptants de don Joan de Mule per mans de Andreu de Vera en son comte. 13 g. 218 tt. 19 p. 15 oz. a comte de la eretat. dit jorn pos en comte 6 oz. 24 tt. en cartes: 130 Ítem. 5 tt. dit jorn pos en comte 68 oz. en cartes: 31 Ítem. la qual cantitat en diverses voltes e rebut per guany se és fet en tot lo vi se és venut al ostal de la Brúcula com als companyons del castell l’any VIIª ind. 18 g. en cartes: 119 Ítem. en cartes: 128 Ítem. 10 oz. 1 g. dit jorn rebuts comptants de Joan Matheu de Amxito 14 oz. los quals en lo temps passat rebí contants dels frares de Ihesus de Saragosa per lo preu de 28 salmes forment los havía venut de la compra: 88 Ítem. 28 oz. 22 g. 1 tt. 12 oz. 28 tt. a XXX de setembre 1474 pos en comte 14 oz. 2 tt. rebuts en diverses voltes dels companyons del castell de la Brúcula per lo preu de 12 salmes 3 tumons forment los vení a comte de compra. 10 . 7 g. 22 oz. en cartes: 130 Ítem. dit jorn rebuts comptants de don Joan de Mule en son comte. 9 tt. dit jorn pos en comte 3 oz.c. 20 oz. dit jorn pos en comte 5 oz. 2 rebuts per lo guany se és fet en l’ostal en lo pa si és venut de 10 salmes 12 tumons forment en l’any VII ª ind. 6 tt. 19 g. 24 g.129 Ihesus Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. 14 tt. en cartes: 118 Ítem. 10 oz. 15 tt. 6 tt. 9 tt. 19 tt. e foren per lo preu de un sclau li vení a comte de la eretat. 20 tt. 19 g. 6 ½ oz. 2 oz. 68 oz. 13 ½ oz. les quals en lo temps passat rebí comptants per vendeció de 120 salmes forment veni en Saragosa de la compra. en cartes: 119 Ítem. en cartes: 118 569 oz. a XVII del dit rebuts comptants de Joan Bayona en son comte. dit jorn rebuts comptants de Joan Bayona. en cartes: 130 Ítem. dit jorn rebuts comptants del scriva de la nau de Franco Veneri per lo preu de 4 salmes forment li vení a comte de compra. a XXI del dit rebuts comptants de Joan Matheu de Amxito en son comte. en cartes: 88 Ítem. 14 oz. en cartes: 118 Ítem. 9 g. dit jorn pos en comte 6 oz. 3 tt. salma a comte de compra. en cartes: 119 Ítem. 22 tt. 5 oz. a VII de octubre 1474 rebuts comptants de Stefano de Parissi de Claramunt per mans de Andreu de Vera en son comte: 116 Ítem. e són per lo preu de 10 salmes dotze tumons forment venut al ostal de la Brúcula a menut en pa a raò 16 tt. a comte de la eretat.

22 tt. en cartes: 132 Ítem. 18 g.Ítem. 15 oz. dit jorn rebí comptants de Anthoni Sarradell en son comte. 434 tt. 2 tt. a XII del dit rebí comptants de Joan Benet Badia per mans de mon germà Pere Lull en son comte. 7 tt. en cartes:132 Ítem. en cartes: 132 oz. a VII de noembre 1474 rebuts comptants de Pere Vilanova en son comte. 18 p. 28 Suma oz. 2 570 . 11 oz.

a VII del dit doní comtants Andreu de Vera a comte de averies. 1 tt. 10 oz. 9 oz. dit jorn doní contants a un barcarol a comte de compra de forment. 0 tt. al derrer de octubre doní contants a Joan Grech per comisió de mossèn Francí Carbó e foren per mossèn Luis Lull. 5 tt. 0 tt. en cartes: 130 Ítem. en cartes: 49 Ítem. dit jorn doní a Cola Xarmo e Joan de Joy a comte de compra de forment. en cartes: 133 Ítem. en cartes: 137 Ítem. 3 g. en cartes: 127 Ítem. dit jorn doní comptants a Arigno Coxa a comte de compra de forment. dit jorn doní contants a Johan Spumi a comte de averies: 127 Ítem. 3 oz. dit jorn pos en comte que doní comptants per despesses fetes en la masaria l’any VII ª ind. 0 tt. 5 oz. 2 g. dit jorn doní contants a Francí Soler en son comte. 6 tt. en cartes: 49 Ítem. 2 g. dit jorn doní comptants Andreu de Vera a comte de averies: 127 Ítem. a II de noembre 1474 doní contants a Cola Xarmo e company a comte de compra de ordi. dit jorn doní contants Andreu de Vera a comte de averies: 127 Ítem. 9 g. en cartes: 24 Ítem. dit jorn doní a Cola Speciali a comte de compra de forment: 130 Ítem. 10 oz. 26 g. 14 ½ oz. 0 tt. 12 g. 5 oz. 2 tt. 28 oz. dit jorn doní contants Andreu de Vera a comte de averies: 127 Ítem. 20 oz. 7 g. 0 tt. en cartes: 130 Ítem. 1 tt. a 30 de setembre 1474 doní contants a don Matheu Chapatza en son comte. en cartes: 130 Ítem. 28 oz. 10 oz. 0 tt. 9 . a comte de la eretat: 119 Ítem. 12 g. dit jorn doní contants Antonio Trahma a comte de compra de forment. 1 tt. 6 tt. en cartes: 133 571 oz. 27 oz. 1 tt.CXXVIIII Ihesus És li degut. dit jorn doní contants a Marco Coxa. 32 tt.c. 6 g. en cartes: 130 Ítem. 2 g. 33 tt. 0 tt. 5 g. 15 oz. 1 tt. a XXVIII del dit doní contants per lo cost de 60 salmes forment comprat per mans de Francí Soler a comte de compra: 130 Ítem. 0 tt. 3 tt. dit jorn doní contants a Cola Xarmo e Joan de Joy mesuradors a comte de compra de forment. en cartes: 130 Ítem. 2 g. 15 oz. 2 oz. en cartes: 126 Ítem. 1 ½ oz. dit jorn doní comptants a Cola Speciali a comte de compra de ordis. 9 g. 13 oz. al primer de octubre 1474 doní contants per lo preu de dues salmes forment comprat de Antonio Caminya de compra. en cartes: 130 Ítem. dit jorn a don Matheu Chapatza a comte de despessa. dit jorn doní contants a Francí Soler en son comte. 0 tt. dit jorn doní contants a mossèn Francí Carbó e foren per mossèn Luis Lull en son comte. 0 tt. 0 tt. 2 ½ oz. en cartes: 85 Ítem. en cartes: 126 Ítem. 1 oz. 21 g. 10 g. 2 oz. 6 oz. 0 tt. 12 oz. 15 oz. a XIII del dit doní contants a Paulo la Storma a comte de averies: 127 Ítem.

Rª= Resta 572 . en cartes: 135 Suma oz. 0 tt. 19 oz. oz. jueu ferrer. 2 178 sul marg. dit jorn doní contants a don Matheu Chapatza a comte de ordis. 5 g. 434 tt. 26 g. en cartes: 127 Ítem. 5 qual munt avant. dit jorn doní contants a Joan Bayona. 4 g. 10 oz. en cartes: 131 Ítem. 15 oz. 0 tt. 13 g. en cartes: 118 Ítem. a XI del dit doní contants a Francí Soler per VII salmes VI tumons forment li comprí a comte de compra: 130 Ítem. 13 d. en cartes: 133 Ítem. 3 g. sin. 6 g.Ítem. dit jorn doní contants a Jusep. 327 tt. 0 tt. 0 tt. a XII del dit doní per galines a comte de despessa: 131 178Ítem. 18 p. 18 g. per ferrar les bèsties de casa e altres coses a les averies. 15 oz. 14 per resta e agualament del present comte lo oz. 0 tt. 4 tt. 2 oz. a IIII de noembre 1474 doní contants a don Matheu Chapatza a comte de despessa.

3 oz. al primer de octubre 1474 per lo preu de dues salmes forment comprades post a la Brúcula de Antonio Caminya a raò 14 tt. 13 oz.: 9. 3 tt. dit jorn pos en comte 26 oz. e són per la treta de 20 salmes forment los dies passats carreguí fins la nau de Francescoo Vener. 8 tt. 28 oz.: 1. salma a comte de la eretat. a XXVIII del dit per lo preu de 60 salmes comprades per mans de Francí Soler postes a la Brúcula de la caxa. 12 186 sul marg. 18 oz. sin. en cartes: 128 182Ítem. salma pagades de comptants de la caxa. 15 oz. per Barchinona a comte de tretes. 7 ½ oz. 15 oz.: 3 187 sul marg. 20 oz. : 94 Ítem. 8 181 sul marg. en cartes: 94 179Ítem. en cartes: 119 180Ítem. 1 tt. rahonant aquellesrahó12 tt. 2 tt. 12 oz. 0 tt. 6 g. 1 ½ sul marg. 7 g. sin. 0 tt. 18 tt.: 21. en cartes del any VII ªind.: 3 184 sul marg. 6 182 sul marg. pos en comte per lo preu de IIII tretes vendudes al scriva de la nau de Franco Veneri a comte de tretes del any VIIª ind. 16 oz. dit jorn pos en comte 8 oz. candiot. en cartes: 129 185Ítem. per lo preu de 21 salma e ½ forment collit en la masaria feta en l’any VII ª ind. sin. dit jorn per lo preu de VIIII tumons dos mudells comprat de Marco Coxa pagat de comptants. sin. sin. salma de la caxa.: 2 183 sul marg. en cartes: 229 183Ítem. 12 g. 1 tt. sin.. dit jorn per lo preu de una salma sis tumons forment comprat de Jacobo de Prestemarco en son comte. en cartes: 129 179 180 oz. 26 tt. dit jorn per lo preu de 3 salmes forment comprades de Anthoni Trahma a raò 15 tt. 2 185 sul marg. rahonant aquelles a raò 12 t. 0 tt.Ihesus c.: 2. en cartes: 119 181Ítem. salma pagat de comptants de la caxa. en cartes: 129 184Ítem.: 60 573 . dit jorn per lo preu de 3 salmes forment comprades de Arigno Coxa post a la Brúcula a raò 14 tt. 33 tt. sin. sin. 0 tt. en cartes: 119 186Ítem. XX tt.130 Compra de forment deu a XXX de setembre 1474 II oz. dit jorn pos en comte per lo preu de dues salmes XII tumons forment se és agut de terratges de les terres tinch al munt agut de Antonio Spinni a comte de la eretat. sin.: 64 sul marg. salma a comte de la eretat. en cartes: 129 187Ítem. per lo preu de 64 salmes 8 tumons forment collit en la masaria feta en l’any VIª ind. 5 g. 1 tt.

salma post a la Brúcula paguat de comptants de la caxa. 3 g. 2 g. e son per lo gra li toca dels maguatzèn de la Brúcula per L salmes forment carreguades ab nau de Jacobo Ballaró en son comte: 120 Ítem. 10 oz. 10 Suma oz. Visportolà de la Brúcula. 64 tt. 2 g. 0 tt. dit jorn paguats a Cola Xarmo e Joan de Joy mesuradors per mesurar L salmes forment carreguats ab nau de Ballaró: 129 Ítem. dit jorn fiu bons Anthocho Paganella 2 tt. per lo gra li toca per salma de L salmes forment carreguat fins la nau de Ballaró en son comte. 10 oz. 1 oz.Ítem. dit jorn fiu bons a mossèn Joan de Bonayuto 2 tt. a XI de noembre 1474 per lo preu VII salmes VII tumons forment comprats de Francí Soler a raò de XVII tt. 6 g. 4 tt. en cartes: 134 Ítem. 19 ½ la qual munt avant. 15 oz. 2 189 188 574 . 19 ½ oz. en cartes:102 Ítem. 0 tt. per resta e agualament del present comte tant de nombre de salmas que són 3 salmes 3 tumons quant de nombre dels diners que són 64 oz. en cartes: 136 oz.: 7. en cartes: 129 189Ítem. a 31 del dit paguats a Cola Speciali. sin. 0 tt. dit jorn fiu bons a Francí Soler. portolanot de la Brúcula. sin. 17 g. 7 sul marg. 3 e la somma totale: 168. 29 g. 0 tt. 10 oz. dit jorn paguats a un barcarol per carreguar deu salmes forment en nau de Ballaró de la caxa: 129 188Ítem. per la rahó sua de 1 gra per salma de L salmes forment carreguí fins la nau de Jacobo Ballaró de la caxa. 13. 2 g.: 3. en cartes: 102 Ítem. en cartes: 129 Ítem. 0 tt. 10 oz. e son per lo gra de la torre per L salmes forment carreguat fins la nau de Jacobo Ballaró en son comte. 2 g. 10 oz. 146 tt. dit jorn fiu bons a Jacobo la Moneca maguatzèner de la Brúcula per lo gra li toca per salma de L salmes forment carreguat fins la nau de Jacobo Ballaró en son comte. 2 g. 0 tt. 10 g. 10 g. 0 tt. 11 ½ sul marg. 29 tt.

: 1 199 sul marg.: 1 200 sul marg. 11 ½ 190 191 sul marg. 6. CXXX Ihesus 190 És li degut per resta e mudament de un altre comte tant de nombre de salmas que són 10 salmas 6 tumons 2 mundells quant de nombre dels diners que són 55 oz. sin. en cartes: 127 201Ítem. per lo preu de 20 salmes forment tramès en Barchinona ab nau de Francesco Veneri a comte de averies. dit jorn per lo preu de 39 salmes forment menjades oz. 13 g. a comte de la eretat. 10 tt. 0 tt.: 10.c. sin. dit jorn per lo preu de 4 salmes e ½ fiu sembrar en la masaria l’any VIIª ind. 12 oz. 24 oz. sin. en cartes: 119 197Ítem. 2 sul marg. 0 tt. 24 oz. sin. sin. dit jorn per lo preu de una salma forment donada a mossèn Antonio Mantello a comte de averies. 6 tt. 15 oz. en cartes: 88 191Ítem. 23 tt. sin. 12 oz. en cartes: 127 200Ítem.: 4.: 2 575 . en cartes: 127 199Ítem. sin. 3 196 sul marg. dit jorn per lo preu de IIII salmes forment venut al scriva de la nau de Francesco Veneri a raò 20 tt. sin. en cartes: 129 196Ítem. 55 tt. 23 g. dit jorn per lo preu de 6 salmes forment donades a madona Guardiola a comte de averies. 20 oz. 10 oz.: 6 198 sul marg.: 12. 2 tt. dit jorn per lo preu de dues salmes forment donades a don Mahteu Chapatza a comte de averies. 2 tt. 1 tt.: 20 192 sul marg. sin. 5 tt. 22 oz. en cartes: 129 194Ítem. dit jorn per lo preu de dos salmes forment del qual fiu bescuyt per provisió de V sclaus tramís en Barchinona a comte de averies: 127 193Ítem. 1 tt.: 4 194 sul marg. dit jorn per lo preu de 10 salmas 12 tumons forment venut en pa al ostal de la Brúcula a comte de la caxa. a XXX de setembre 1474 pos en comte 13 oz. dit jorn per lo preu de 12 salmes 3 tumons forment venut als companyons del castell de la Brúcula en diverses voltes a comte de la caxa. 0 tt. sin. sin. salma a comte de la caxa. en cartes: 127 192Ítem.: 10. dit jorn per lo preu de una salma forment donada a mossèn Joan Daranjo a comte de averies. 2 oz. 12 oz.: 2 193 sul marg. 11. en cartes: 127 198Ítem. 8 197 sul marg. en cartes: 129 195Ítem. ½ com apar atràs. 12 195 sul marg.

dit jorn per lo preu de 30 salmes venudes a Joan Benet Badia carreguades spachades en lo carreguador de la Brucula a raò 22 tt. 12 oz. salma en son comte. en cartes: 49 204Ítem. en cartes: 132 205Ítem. dit jorn per lo preu de 3 salmes e ½ forment menjat en casa de Saragosa a comte de despessa.: 4 e alla fine la somma delle salme: 168. 4 tt. sin.: 30 205 sul marg.: 6 207 sul marg. 11 ½ 201 202 sul marg.: 39 sul marg.: 10 206 sul marg. 28 Suma oz. 7 tt. sin. salma en son comte. 1 tt. sin. 2 tt. 15 oz. 13.: 3. 2 576 . 146 tt. sin. salma a comte del dit Joan. sin. en cartes: 132 206Ítem. 15 tt. 17 g. 10 g. en cartes: 118 207Ítem. 12 oz. en cartes: 131 202Ítem. 1 tt. 8 203 sul marg. en cartes: 132 oz. 8 204 sul marg. 11 oz. a 31 de octubre per lo preu de II salmes e mija forment venut a frare Luis Joan carreguat e espachat per lo qual los me promís mossèn Francí Carbó procurador de mossèn Luis Lull en son comte. dit jorn vení a Pere Vilanova 4 salmes carreguades e spachades en lo carreguador de la Brúcula a raò de 22 tt.: 2. en cartes: 115 203Ítem. sin. 15 oz. dit jorn per lo preu de sis salmes venudes a Joan Bayona carreguades spachades en lo carreguador de la Brúcula a raò 22 tt. dit jorn per lo preu de 10 salmes venudes Anthoni Sarradell carreguades spachades meses en nau del Ballaró a raò de 22 tt.en la casa de la Brúcula a comte de despessa. salma ab nau de Jacobo Ballaró. 18 oz. sin. 22 tt.

dit jorn pos en comte 3 oz. a II de decembre 1474 per un barill tonyna e un barill de sardes comprí de la caxa contants. en cartes: 129 Ítem. 0 tt. 5 g. 8 tt. en cartes: 135 Ítem. en cartes: 103 Ítem. dit jorn pos en comte II oz. pagats Andreu oz. 10 oz. 0 tt. a XXX de setembre 1474 pos en comte VIII oz. 16 g. 18 oz. 0 tt. rahonan aquell a rahóde XI tt. dit jorn pos en comte 15 oz. 15 tt. dit jorn per peix e hous e cascavalls comprats per ops de casa de la caxa. 10 oz. 18 oz. 0 tt. 15 577 . 0 tt. en cartes: 135 Ítem. a XII del dit per gallines comprí per los malalts de casa de la caxa. a XII del dit per guallines comprí per ops de casa esent malalt Stalrich. 126 tt. 2 tt. VIII g. 24 oz. e menjaren se aquell les bèsties de casa a comte de la eretat: 119 Ítem. 20 oz. 10 oz. a XXV del dit per galines per ops de casa de la caxa: 135 Ítem. XXIIII tt. XVIII tt. a XIII de octubre 1474 paguí a don Matheu Chapatza per hous e peix havía comprat per casa de la caxa. en cartes: 129 Ítem. salma a comte de compra.131 Ihesus Despessa de la casa de la Brúcula deu per mudament de compte tengut atràs. Aleonor de la caxa. 0 tt. 18 tt. en cartes: 130 Ítem. 12 oz. per lo preu de 39 salmes forment menjades en la casa l’any passat VIIª ind. 0 tt. en cartes: 135 Ítem. e són per lo preu de la carn se es menjada en casa comensant lo primer de abril 1472 Vª ind. 0 tt. en cartes: 129 Ítem. 2 oz. salma a comte de la eretat. 0 tt.c. a comte de compra de bestiar: 13 Ítem. 4 g. dit jorn per lo cost de 3 cafisos de oli comprà mestre Nicola la Matina en son comte. 5 oz. 1 tt. en cartes: 119 Ítem. 14 oz. 12 oz. per lo preu de XIIII salmes hordi lo qual colli de la masaria feta l’any VII ª ind. dit jorn per medesines comprades per Alionor de la caxa: 135 Ítem. 2 g. en cartes: 138 Ítem. en cartes: 135 Ítem. 18 oz. fins per tot decembre 1474 VIIIª ind. 3 oz. 5 g. en cartes: 139 Ítem. a IIII de noembre 1474 pagats a don Matheu Chapatza per hous e peix a comprat per casa de la caxa. tt. rahonant aquell a a rahò 4 tt. 11 oz. dit jorn pos en comte 18 oz. 5 oz. XII tt. per lo preu de 20 cafisos de oli agut de la vinya de Saragosa lo present any a comte de eretat: 119 Ítem. 2 g. 8 oz. e son per lo preu de 63 salmes hordi se an menjat en casa les bèsties lo qual hordi se colli de la maseria en l’any VIª ind. al derrer del dit pos en comte I oz. 14 g. a XXI del dit per gallines comprades per festes de Nadal de la caxa. dit jorn per gallines e hun tumó de admetles compra per mi Joan Ruimanyo en son comte. 0 tt. a XXIIII del dit per lo cost de una salma carbó de la caxa: 135 Ítem.

en cartes: 145 oz. 18 g. 10 g. . nou g. 2 g. pagats per gallines e per carn de porch per fer sami e per VIII tumons de admetles de la caxa. 182 tt. 8 Suma oz. 1 tt. 8 g. 7 ½ oz. en cartes: 145 Ítem. 5 g. en cartes: 145 Ítem. 6 ½ 578 .tt. 0 g. e per arros 2 tt. e per confits blanch e confits axaropats 11 tt. e per torrons 13 tt. e per II pans de sucre 9 tt. 1 tt.de Vera lo qual per mi les havía pagats ço és per species per festes de Nadal 12 tt. a XXIII del dit per hous e peix de la caxa. 10 g. per tot de la caxa.. a XII de jener 1475 pos en comte una oz. 9 oz. 0 tt.

en cartes: 157 oz.CXXXI Ihesus És li degut per egualament del present comte lo qual mut a vant.c. 2 g. 182 tt. 6 1 ½ 579 .

1 tt. abitant en Lenti. sis tt.132 Ihesus Cola Chincorugni. salma a comte de compra.c. salma les quals li luiri e foren carreguades ab nau de Jacobo Ballaró e mas avant ad e donar 11 tt. 7 tt. 2 tt. en cartes: 130 ______________________________________________________ Pere Vilanova deu a 31 de octubre 1474 per lo preu de 4 salmes forment li vení carreguat e spachat en lo carreguador de la Brucula ab nau de Jacobo Ballaró a raò 22 tt. 15 oz. per interesses de bona moneda a píchols a comte de compra. 28 oz. deu una oz. la qual cantitat Andreu de Vera procurador meu li donà per forment de masar a mercant com apar per contracte fet en Lenti en poder de notari Joan Muntaguto a VII de juny 1473 a comte del dit Andreu. 10 g. salma a comte de compra: 130 oz. en cartes: 130 _____________________________________________________ Anthoni Sarradell deu a 31 de octubre 1474 per lo preu de X salmes forment li vení carreguat e spachat en lo carreguador de la Brúcula ab nau de Jacobo Ballaró a raò 22 tt. 22 tt. 6 580 . 11 oz. en cartes: 124 ___________________________________________________ Johan Benet Badia deu a 31 de octubre 1474 per lo preu de 30 salmes forment he venudes carreguades e spachades en barca píchola en lo carreguador de la Brúcula a raò 22 tt.

les quals dona comptants per mans de Pere Lull mon germà: 129 ______________________________________________________ És li degut. en cartes: 126 Ítem. XV tt. 12 oz. 0 tt. per mi donà a Joan Riumanyo. en cartes: 129 oz. 28 oz. XI tt. a XXVIII de octubre 1474 per mi donà a Francí Soler en son comte. a VII de noembre 1474 me donà contants a la caxa. a XII de noembre 1474 VII oz. 7 tt. en cartes: 138 _____________________________________________________ És li degut.c. a XII de noembre 1474 XXII oz. 22 tt. 15 oz. 11 oz. 0 tt. 2 tt. los quals dona comptants per mans de Pere Lull mon germà: 129 ______________________________________________________ És li degut.CXXXII Ihesus És li degut. 24 581 .

500 salmes venudes a mossèn Francí Carbó e 150 salmes venudes oz. a II de noembre 1474. paguats a don Matheu Chapatza per despesses havia fetes en diverses voltes lo tramís a Lenti per causa dels dits ordis de la caxa. mesuradors. fiu bons a Francí Soler. mesuradors. treta qui van II per una de forment. 2 g.: 224. la qual cantitat fiu bona a mossèn Joan de Bonayuto per lo gra li toca dels maguatzèns de la Brúcula per 650 salmes ordi carreguades sus la nau de Jacobo Ballaró en comte del dit mossèn Joan. dit jorn.. 5 g. pos en comte 5 tt. en cartes: 120 Ítem. 1 tt. a comte de tretes. 2 ½ oz. candiot.. a 31 de octubre 1474. en cartes: 94 Ítem. 13 tt. 2 tt. paguí a Cola Xarmo e Joan de Joy. 10 oz. 10 tt. 2 g.1 tt. 10 oz. 2 g. 10 tt. 10 oz. quant de nombre de diners que són 30 oz. 15 oz. 1 tt. 1. 15 g. que són 224. la qual cantitat fiu bona a Jacobo la Moneca. per mesurar 620 salmes hordi carreguades ab nau de Jacobo Ballaró de la caxa. 0 tt. visportolà de la Brúcula. per la valor de 200 tretes ordi a rahó 2 tt. 10 oz. 1 tt. ½ com apar atràs. pos en comte 43 oz. 10 oz. e són per la valor de 650 tretes de ordi a rahó 2 tt. en cartes: 129 Ítem. receptor de la Brúcula. fins la nau de Jacobo Ballaró. 2 g. 13 tt. 12 g. a IIII del dit. 2 g. fiu bons Anthocho Paganella per lo gra de la torre de la Brúcula li toca per 650 salmes hordi carreguí fins la nau de Jacobo Ballaró en son comte.. 8. per mans de Jordi Cartellà II tt. dit jorn. pos en comte 1 oz. 30 tt. 13 ½ sul marg. en cartes: 85 Ítem. Les quals carreguí en lo carreguador de la Brúcula en lo mes de octubre en l’any VIIIª ind. en cartes: 134 Ítem. paguí a Cola Xarmo e company. treta les quals carreguí fins la nau de Franco Veneri. pos en comte 13 oz. 0 tt. 1 inoltre credo che si sbagliato nella colonna dei conti poichè trascrive XIII g.Ihesus c. en cartes: 129 Ítem. 10 g. per lo gra li toca de 650 salmes hordi carreguades ab nau de Jacobo Ballaró. en cartes: 129 Ítem. 13 g. ço és. en cartes: 102 Ítem. per lo gra li toca de 650 salmes hordi carreguades ab nau de Jacobo Ballaró en son comte. che invece dovrebbero essere solo 8 1 581 . en lo carreguador de la Brúcula per Barchinona en l’any VIIª ind. 1 tt. sin. pos en comte 1 oz. dit jorn. 10. 2 tt. 10 oz. en cartes: 102 Ítem. dit jorn. X grans e foren per mesurar 30 salmes ordi carreguades ab nau de Ballaró de la caxa. 133 1Compra de ordi deu per resta e mudament de comte tant de nombre de salmes.

en cartes: 108 2 Ítem. 10 Suma oz. 97 tt.a Joan Bayona a comte de tretes del any VIIIª ind. 21 g. sin. salma a comte dela eretat: 153 oz. per lo cost de 34 salmes 6 tumons agut de la masaria dels ereus del senyor mossèn Bastida lo present any lo qual [mettre3] a rahó IIII tt. a XXIIII de agost 1475. 4 tt. 43 tt. 10 oz. 6 2 3 sul marg. 17 g.: 34.. 6 l’abbreviazione su met è due linee orizzontali tagliate da una verticale controlla 582 .

6 ½ Suma oz. 9 ½ oz.Ihesus c. a XXIII de agost 1475. 17 tt. en cartes: 626 oz. la faç creedora de IIII oz. 23 g. sin. 21 g. 10 oz. CXXXIII És li degut 75 oz. en cartes: 1514 Ítem. 6 6 sul marg.: 200 sul marg. 4 tt. sin. per la resta del present comte que són en nombre de salmes 24 les quals se són guastades e perdudes per tant ne faç deutor lo comte dels averies. XVII tt. 6 4 5 sul marg. 75 tt. 23 tt. 17 g. 6 ½ e són per CC salmes hordi tramís en Barchinona ab nau de Franco Vener carreguats en lo carreguador de la Brúcula. que costen spachats a comte de la tramesa. X per lo preu de 34 salmes 6 tumons hordi a comte de despessa: 1575 Ítem.: 24 583 . 10 g. sin.: 34. 97 tt.

embaxador del senyor Rey de Sicilia. tinch-ne pòliça de sa mà de la caxa: 135 ____________________________________________________ Mossèn Luis Lull deu. 5 tt. a IIII del present. lo magnífich mossèn Francí Carbó me fermà àpoca colletiva en poder de notari Johan de Gravina en Saragossa per la qual confessa haver rebut de mi siscentes onçes dich tres mila florins. en cartes: 134 oz. 2ª. en cartes: 109 oz. 23 7 584 . 15 oz. ___________________________________________________ Frare Luis Johan del orde de Ihesus. per la resta e agualament del present comte de la qual l·an faç creedor en libre segon. a VII de febrer 1475. deu a XIIII de noembre 1474 vint oz. com apar per contracte fermat en poder de notari Berthomeu de Palerm. a XXVIIII de noembre 1474. 15 tt. 3ª de cambi de 467 LL 10 ss. 4 per 6 tt.. en cartes: 167 oz. 6 tt. 20 oz. en cartes: 135 Ítem. a temps per tot abril primer vinent. lo qual cambi al ussat deu paguar per mi la senyora mà germana Johanna Lull en Barchinona a·n Francesch Salavert en comte de la dita mà germana. a VII de noembre 1474. li doní contants 1 oz. 1ª. del qual lo fas creador. XVI: és-li degut per resta e mudament de compte. sis oz.c. per lo preu de dos draps de Malorca li vené per mi mon germà Pere Lull per mans de Aron Titan.. rahonant aquelles a rahó de 16 ss. 9 Lib. 10 moneda barcelonesa per la valor de 114 oz. 23 oz. 5 Suma oz. 134 Ihesus Anthocho Paganella deu. nou tt. segons appar en libre primer. II a. a XIIII de noembre 1474. en cartes: 142 Nota que. 1479 c. 1 tt. les quals grasiosament li prestí e aquelles ma promís tornar a tota ma requesta com apar per albarà escrit de mà sua pròpria donades comptants de la caxa. procurador seu. corredor jueu. 43 ______________________________________________________ Perucho de Aragona deu. per ell liurí a mossèn Francí Carbó. 114 tt.

10 oz.c. 21 oz. per II salmes V quartares de vi hi comprà a comte de despessa. 9 585 . 43 oz. per mi donà Andreu de Vera en son comte: 121 Ítem. 1 oz. 2 g. dit jorn. en cartes: 49 _____________________________________________________ És li degut. a XXVII de març 1477. les quals per ell me donà Miquell de Ruesta. li fas bons 2 tt. 6 tt. li toca de 650 salmes hordi carreguí fins la nau de Jacobo Ballaró. 2 g. per mi donà Andreu de Vera en son comte: 121 oz. 0 tt. 1 tt. a VII del dit. quaranta e tres oz. IIII tt. 114 tt. dos terins deu grans e són per lo gra de la torre de la Brúcula. 10 grans per L salmes forment carregat fins la dita nau del Ballaró a comte de la compra: 130 _____________________________________________________ És li degut per resta e mudament de comte tengut atràs. en cartes: 115 Ítem. e foren per lo cost de un privilegi lo dit frare Luys hi agué de la sereníssima senyora Reyna de la dita castellania. 15 oz. 0 tt. una oz. en cartes: 121 Ítem. 3 tt. a 31 de octubre 1474. per mi donà a Pere Lull III oz. en cartes: 121 Ítem. 14 oz. CXXXIIII Ihesus És li degut. en cartes: 133 Ítem. 1 oz. a XXX de juny 1475. castellà del castell vel de Lenti. per mi donà Andreu de Vera en son comte. 0 tt. a II de agost 1475. e lo dit Pere les donà per mi Andreu de Vera. 10 Suma oz. 4 oz. la qual cantitat dona comptants a la caxa: 201 _____________________________________________________ És li degut.

en cartes: 143 Ítem. 3 tt. 14 oz. 6 g. e són per lo preu de un sclau negre vené meu a comte de la eretat: 141 Ítem. rebuts contants de Pere Sent Joan. rebuts comptants de don Joan de Mule per mans de Cola la Matina. rebí contants de mestre Joan la Bruneta per mans de mestre Garcia. en cartes: 93 Ítem. 1 tt. en cartes: 118 Ítem. 1 oz. qui per mi les rebé en son comte. que ja a XVII de octubre 1474 rebí de Satdich de Bonavolla per mans de mon germà Pere Lull. 0 tt. 5 oz.Ihesus c. pos en comte que ja a XII de octubre rebí comptants de mestre Joan la Bruneta per mans de Infantino Dandoli en son comte. 2 oz. dit jorn. 19 g. 1 tt. 327 tt. en cartes: 118 Ítem. rebuts comptants de Joan Bayona en son comte. 10 oz. 20 g. en cartes: 122 oz. 12 oz. 1 tt. 8 tt. 7 g. 28 g. 376 tt. dit jorn. pos en comte que ja al primer de juliol rebí contants de Miquell Talamanca per mans de mon germà Pere Lull. en cartes: 143 Ítem. 5 Suma oz. a XXV de decembre 1474. pos en comte II oz. 135 Caxa honc està la moneda comptant deu per resta e mudament de comte tengut atràs. pos en comte que ja a XII de octubre rebí comptants de Macayuni Mayr per mans de mon germà Pere Lull. les quals ja a mes de noembre rebí contants de Pere Çabater per mans de Berenguer de Cardona. que per mi les donà a mon germà. en cartes: 139 Ítem. 13 oz. 5 586 . 18 oz. 14 p. dit jorn. 5 oz.. dit jorn. 29 g. a XXVIII de noembre 1474. 0 tt. 13 p. 20 oz. 3 oz. pos en comte 29 tt. en cartes: 143 Ítem. 5 g. 14 tt. en cartes: 143 Ítem. 26 g. en cartes: 129 Ítem. rebí contants de Pere Saguarigua per mans de mon germa Pere Lull en son comte. rebí comptants de Cola la Matina 13 oz. en cartes: 68 Ítem.

en cartes: 11 Ítem. dit jorn. 5 oz. dit jorn. a II de decembre 1474 doní. 0 tt. en cartes: 131 Ítem. dit jorn. pagats a Pere Lull a comte de despessa. doní als capellans que vengueren per fer l’offici lo jorn de sent Nicolau a comte de almoynas. 5 g. 7 g. en cartes: 137 Ítem. 10 oz. en cartes: 141 Ítem. 26 g. 5 oz. a XXI del dit. 0 tt. CXXXV Ihesus És li degut. doní contants a mossèn Francí Carbó per mans de mon germà Pere Lull e foren per un scut e una pavesina me trametré de Nàpols Giullelm Salavert a comte de la eretat. dit jorn. 2 g. en cartes: 131 Ítem. doní contants per lo preu de un gipó e per confits a comte de averies. 0 tt. 15 g. dit jorn. en cartes: 141 Ítem. doní per gallines a comte de despessa. doní contants a Joan de Torralba. 16 oz. 12 oz. 15 g. 0 tt. en cartes: 131 Ítem. a XIIII de noembre 1474 doní contants a frare Luis Joan en son comte. 10 ½ oz. doní contants per gallines a comte de despessa: 131 Ítem. 8 g. 0 tt. doní a Paulo la Storma a comte de averies: 127 Ítem. doní per despessa de casa. 0 tt. 20 oz. 12 oz. en cartes: 127 Ítem. a XXVIIII del dit. pagats a notari Anthoni de Aranjo a comte de averies. dit jorn. en cartes: 115 Ítem. mon frare. 16 g. 7 oz. 4 tt. dit jorn pagats a don Nicola la Bruna e don Miquel Sperança a comte de la eretat. paguí contants per copiar un privilegi a les averies: 137 Ítem. a comte de averies. 0 tt. 10 oz. doní per medesines a comte de despessa: 131 Ítem. 20 587 . pagat de comptants a mon germà Pere Lull a comte oz. 1 tt. dit jorn. doní contants a Cola la Matina en son comte: 139 Ítem. 20 g.c. 24 oz. 0 tt. 2 g. 0 tt. en cartes: 137 Ítem. 1 tt. 6 p. 12 oz. 11 g. 6 ½ oz. 0 tt. dit jorn. pos en comte que ja a XVI de agost prop passat doní contants a don Nicola la Bruna e don Miquell Sperança a comte de la eretat. 6 oz. 0 tt. 10 oz. 10 oz. doní contants a Matheu Galo per comisió de mossèn Cola de Ruesta per X salmes forment li comprí a compte de compra: 136 Ítem. 0 tt. a XXV del dit. a XII del dit. 1 tt. 5 oz. en cartes: 134 Ítem. 16 oz. 0 tt. 4 oz. paguí contants a Pere Lull. en cartes: 134 Ítem. 5 oz. dit jorn. 0 tt. 12 oz. dit jorn. doní per una salma de carbó a comte de despessa: 131 Ítem. dit jorn. 2 g. dit jorn. en cartes: 141 Ítem. 0 tt. comptants per lo preu de un baril tonyna e un baril de sardes a despessa. dit jorn. doní a madona Guardiola a comte de almoynas: 112 Ítem. dit jorn. 5 tt. doní contants Anthocho Paganella en son comte. 0 tt. en cartes: 137 Ítem. doní contants per galines a comte de despessa: 131 Ítem. en cartes: 112 Ítem. dit jorn. 1 tt. doní per strenes a comte de averies. dit jorn. 18 oz. 8 oz. a VI del dit.

12 g. 0 tt. 322 tt. 1 oz. dit jorn. 19 g. mon germà. paguí per corredures de dos draps. en cartes: 24 Ítem. en cartes: 141 Ítem. 16 ½ oz. pagats a mestre Jacobo Ritza e mestre Nicola Sabaters a comte de averies. 21 g. 24 oz. dit jorn. 27 g. dit jorn. en cartes: 145 oz. 15 oz.de averies. en cartes: 109 Ítem. doní contants a Pere Lull. a don Matheu Chapatza en son comte. 3 tt. en son comte: 92 Ítem. 4 tt. per resta e agualament del present comte. 0 tt. 10 oz. 13 g. 0 tt. 5 588 . 0 tt. en cartes: 137 Ítem. lo qual mut avant. 27 g. 18 ½ oz. dit jorn. pagats a Salvador de Sotera a les averies: 137 Ítem. dit jorn. 23 g. 0 tt. dit jorn. 14 p. en cartes: 137 Ítem. 376 tt. 1 oz. 10 Suma oz. pagats comptants a mon germà Pere Lull a comte de la eretat.

per la treta de L salmes forment tretes per lo carreguador de la Brúcula carreguades en lo mes de octubre VIIIª ind. 8 oz. a XXIIII de agost 1475.: 1 10 sul marg. pagats per corredures de dos contractes fiu a Lenti un ab Miquell de Ymola e altre ab Antonio de Falcuni de la caxa : 160 11Ítem. II g. 0 tt. ço és. a rahó 12 tt. e són per la valor de 50 tretes. 5 oz. per lo preu de VII salmes forment comprat post a la Brúcula. sin. 18 g. 20 oz. en cartes: 124 10Ítem. per lo preu de V salmes forment me liurà Jacobo la Moneca en los maguatzemis de la Brúcula a rahó di 16 tt.: 7 12 sul marg. 3 589 . 9 14 sul marg. 4 tt. 15 oz. sin. salma a comte de la eretat: 153 Ítem. 136 Ihesus 8Compra de forment deu.: 35. a rahó XVII tt. sin. XV g.: 3. salma de la caxa: 160 12Ítem. 1 tt. paguats a Cola de Balsamo per portadura de 115 salmes 6 tumons forment. sin. a XI de abril 1475 pos en comte IIII tt. 2 tt.: 5 11 sul marg. 4 g. en cartes: 108 9Ítem. 2 oz. 20 tt. lo qual forment fou venut en la forma següent. 13 g. a rahó I tt. a XX de febrer 1475. per lo preu de 35 salmes II tumons forment agut de la masaria dels ereus del senyor mossèn Bastida.c. 1 tt. al primer de maig.: 2. 14 tt. salma post a la Brúcula pagats de comptants a Matheu Galo per comisió del dit mossèn Cola de la caxa. en cartes: 153 Ítem.. 0 tt. 1 g. dit jorn. sin. per lo preu de una salma forment aguda da Andreu de Vera en son comte. 20 oz. fins la nau de Jacobo Ballaró.: 10 sul marg. 12 oz. a XIIII de octubre 1475. 10 oz. de la caxa: 164 14Ítem. 4 g. 13 ½ oz. en cartes: 135 Ítem. ço és. 6 tt. a rahó 12 tt. per lo cost de 3 salmes V tumons III mundells comprat de Marco Duxa post a la Brúcula. 5. pagats per lo cost de dues salmes nou tumons comprat post a la Brúcula. de la caxa: 164 13Ítem. sin. salma. al XVI del dit. 30 salmes a Joan Benet Badia e 10 salmes Anthoni Serra e 6 salmes a Joan Bayona e 4 salmes a Pere Villanova a comte de tretes. 6 8 9 sul marg. per lo preu de X salmes comprades de mossèn Cola de Ruesta a rahó XVIII tt. 1 g. salma en comte de la eretat. de la caxa: 164 oz. pos en comte 6 oz. a rahó XII tt. 4 tt. a XXVIIII de noembre 1474. dit jorn. sin. 2 13 sul marg. IIII g.

dit jorn. 16 ½ oz. 0 tt. en cartes: 164 oz. 4 g. mesurador. dit jorn. X g. 13 g. 1 tt. per lo cost de 115 salmes 6 tumons forment agut de Cola de Balsemo. 12 ½ oz. en cartes: 78 Ítem. salma de la caxa: 164 Ítem. 132 tt. en cartes:164 Ítem. 10 oz.15Ítem. axí com fou mes a Lenti de masar a mercant en son comte. a rahó X grans salma de la caxa. 0 tt. dit jorn. 3 oz. 1 tt.: somma finale delle salme: 252. a VI de noembre 1475. de la caxa. sin. a rahó XIIII tt. dit jorn. 2 tt. paguí a Miquell d’Imola per maguatzem de 69 salmes 4 tumons de la caxa. sin. per lo cost de 4 salmes IIII tumons forment comprat de Marco Duxa. 4 17 sul marg. paguí a Miquell d’Imola per portadura de 69 salmes 4 tumons de Lenti a la Brúcula a rahó I tt. en cartes: 153 16Ítem. sin. dit jorn. 50 oz. 18 oz. a rahó 13 tt. sin. paguí a Joan Cartellà. en cartes: 86 Ítem. 30 oz.: 69. 1 g. 9 ½ 15 16 sul marg. 1 19Suma oz. salma. en cartes: 164 18Ítem. 16 oz. a XXV del dit. 4 19 sul marg. 28 oz. 14 590 . salma de la caxa: 164 Ítem. dit jorn. en cartes: 164 17Ítem. 1 tt. salma. 4 g. per lo preu de 3 salmes 5 tumons aguts de terratges de les terres del munt a comte de la eretat. paguí a Miquell d’Imola per responsió de 69 salmes 4 tumons a rahó di X g. en cartes: 164 Ítem.: 115. dit jorn. 1 tt. per mesurar en Lenti 115 salmes 6 tumons forment me tramès Cola de Balsemo de la caxa. pagats a mestre Cola de Balsemo per la responsió de 115 salmes 6 tumons forment comprà per mi de masar a mercant. axí com fou mès de masar a mercant en Lenti en son comte. paguí a Miquell d’Imola per corredures de 69 salmes 4 tumons forment de la caxa. sin. 5 sul marg. 6 18 sul marg. a rahó 13 tt.: 3. 12 g. 22 g. dit jorn. per lo cost de 69 salmes 4 tumons agut de Miquell d’Imola.: 4. 2 tt. IIII g.

per lo preu de VI salmes donat a madona Guardiola en lo present any a comte de la eretat. 132 tt. en cartes: 157 22Ítem. dit jorn. 8 23 sul marg. 9 ½ 20 21 sul marg.: 19. 3 oz. 11 oz. salma a comte de despessa. 11 tt. 13 tt. lo qual mut avant.: 36. 16 ½ oz. 18 oz. 4 tt. per lo preu de IIII salmes XIII tumons dos mundells venut a pa en lo castell de la Brúcula lo present any a la caxa. en cartes: 130 21Ítem. dit jorn. sin. 19 ½ Suma oz. 2 ½ oz. 21 g. 64 tt.: 4. 29 tt.: 5 26 sul marg. 12 g. sin. 28 g. a rahó XVIII tt. dit jorn.: 178. 13. sin. ½ 24 sul marg.: 3. en cartes: 162 24Ítem. per lo preu de 19 salmes 8 tumons venut als companyons del castell de la Brúcula en lo present any. per lo preu V salmes sembrades lo present any en la masaria a comte de la eretat.: 6 25 sul marg. 16 g ½. en cartes: 169 oz. 1 ½ 22 sulmarg. 4 e sotto la somma finale delle salme: 252. salma. 21 tt. CXXXVI Ihesus 20 És li degut per resta e mudament de un altre comte tant de nombre de salmes que són 3 salmes 3 tumons quant de nombre de diners. la faç creedora de 14 oz. en cartes: 162 23Ítem. 29 g. 3 sul marg. que és 178 salmes 4 tumons. e ½ per lo preu de 36 salmes 1 tumó dos mundells forment se menjà en la casa de la Brúcula a rahó XII tt. dit jorn. en cartes: 153 25Ítem. 21 oz. 13 g. a la caxa. com apar atràs.c. sin. sin. que és 29 oz. per resta e agualament del present comte tant de nombre del forment. en cartes: 153 26Ítem. 3 tt. 14 591 . 14 tt. sin. quant encara de nombre de diners. sin. a XXIV de agost 1475.

10 oz. jorn de Nadal doní a mos fills e a la gent de la casa per strenes de la caxa. en cartes: 135 Ítem. 0 tt. 0 g. dit jorn. 8 oz. 0 tt. a XXV de decembre. 0 tt. Alcover: tapí=sandàlia. 5 tt. pagats a mon germà Pere Lull. dit jorn. pos en comte III oz. 0 tt. XV tt.. 0 tt. 0 tt.oz. 0 tt. dit jorn. 0 tt. 38. 0 tt. Vestirsi. 28 g. 13 oz. 12 oz. 12 Cfr. 5 oz. la qual cantitat mestre Nicola la Matina à despesses en la forma següent primo per vestir Joan negre per erbatge per vestir los altres negres de casa per cuyro per solers per la gent de casa per diverses albardes noves e adobar les velles délls muls per una còpia de contracte per confits per casa per paper per sucre per casa per una clau per lo seller e una barina27 per tapins28 per mes filles per anar a Claramunt lo di Cola per pomes per loguer de una mula tramesa a la Brúcula per adobar la destral del bordonar per medesines per ma filla per mesurar 20 cafisos d’oli per quatre parells de gallines donades als meus advocats les quals cantitat sobre mensionades à bestretes Cola la Matina e per tant l·on fas creedor en son comte en una suma: 139 Ítem. pos en comte 24 tt. 9 g. 137 Ihesus Averies deuen per mudament de comte tengut atràs. 2 g. 10 oz. 28 cfr. 3 tt. 26 g. 0 g. 10 oz. e Tramontana. 1 tt. X. 237 tt. 10 . 0 tt. dit jorn. paguí per copiar lo privilegi de la castellania de la Brúcula lo qual tramís al castellà de la caxa: 135 Ítem. 0 tt. 2 oz. 2 oz. 14 oz. lo qual los havia pagats en la qüestió que fa Joan Maymó de la caxa. 2 oz. 8 g. 5. 15 g. 0 tt. 1 oz. 10 g. 15 oz. 0 tt. p. 1 oz. 6 oz. g. pagats a notari Anthoni de oz. 1 oz. en cartes: 135 Ítem. 8 tt. 2 oz. 0 tt. en cartes: 127 Ítem. 6 oz. 1 g. Alcover: Barrina: strumento costituito da una barra di ferro che prima della punta è fatto a spirale tipo cavatappi e serviva per bucare cose molto dure. 1 g.c. 24 g. pos en comte 1 oz. 0 tt. 27 592 . 0 tt.

pos en comte VII tt. 0 tt. XV g. e per mija rayma paper III tt. 3 tt. fins per tot lo primer mes: 135 Ítem. paguats per lo cost de un parell calses per Stalrich e dos parrells per Peroy e un parell borzeguins e dos parells çabaters per Stalrich e per dos mans paper pagat tot a mon germà Pere Lull. 8 g. pagats en diverses voltes a Salvador de Soterra asahonador e tunsador de cuyros. XV g. 10 oz. 9 ½ 593 .Aranjo per treballs havia fets en la qüestió d’en Joan Maymó e en la qüestió de Joan Albert e de Francí Requesens pagat de comptants per mans de mon germà Pere Lull. 10 g. 24 tt. qui havia bestret de la caxa: 135 Ítem. 18 ½ oz. 12 tt. per I còpia del privilegi de lles mil tretes tramís a castellà II tt. dit jorn. 7 g. la qual cantitat e paguat a mestre Jacobo Ritza e mestre Nicola Çabater per factures de çabates e altre calsaments fets per la gent de casa comencant del primer de gener 1472 Vª ind. pos en comte 3 oz. pagats Andreu de Vera en la forma següent. 21 g. ço és. dit jorn. 0 tt. 18 ½. 12 g. 5 Suma oz. 253 tt. pagats de comptants: 135 Ítem. pos en comte 21 tt. en cartes: 135 Ítem. pos en comte 4 oz. 21 g. e per haver una còpia de les partides del banch de Guillermo Ajutamecristo per la qüestió del bisbe I tt. per fer adobar cuyram per ops de casa començant lo primer de gener 1472 Vª ind. al derrer de decembre. 4 tt. 24 oz. dit jorn. 15 oz. abitant en Agosta. 1 tt. e per tinyr un tros de drap I tt. de la caxa: 145 oz. fins per tot lo present mes que són tres anys.

9 ½ de la qual cantitat ne faç deutor un altre comte avant. 21 g. CXXXVII Ihesus És li degut per egualament del present comte 253 oz. 21 tt. en cartes: 150 oz.c. 253 tt. 9 ½ 594 .

48 tt. 3 tt.. 31 tt.. 2 g. en cartes:109 Ítem. 11 g. dos tt. 0 tt. 10 oz. los quals ja en los dies passats per mi rebé de Cola Chincorugni. 24 . 19 g. en cartes: 145 Ítem. a XIIII de març 1477. la qual cantitat se despès en la hobra del muniment fet per lo cos del senyor mossèn Bastida com apar atràs. 8 oz. 12 g. 10 g. al derrer de decembre 1474. per una barra fiu metre en la capella per metre una llançia e per mi Andreu de Vera. 1 tt. a XXVIII de abril 1479. en cartes: 34 oz. a VII de març 1475. 6 oz. 13 595 . la qual cantitat se és paguada per mans de mestre Nicola la Matina segons comte donat per lo dit Cola en son comte: 139 Ítem. 17 oz. la faç deutora de 31 oz.c. 19 tt. pos en comte 48 oz. 3 g. 14 tt. 26 tt. 6 g. 12 oz. 1 g. 107 tt. 138 Ihesus Johan Riumanyo deu. la qual cantitat Andreu de Vera despès en la dita obra com apar per comte donat per lo dit Andreu en son comte. 0 tt. en cartes: 204 Ítem. la faç deutora de 1 oz. 14 g. en cartes: 132 ______________________________________________ Despessa feta en la hobra de la capella hon jau los cos del senyor mossèn Bastida. huit grans. la qual cantitat paguí a Cola la Matina. deu vint e sis oz. qui per mi la havia bestreta per lo cost de un privilegi agut del senyor bisbe de Saragosa per la consesió del loch hon féu la dita capella e encara per poder hi fer un benefici jus patronat de la caxa. Suma oz. vintequatre terins.

a XXV de decembre 1474. en cartes: 224 oz.c. 11 g. hontze terins per lo preu de galines me tramès de Lenti e un tumó de admetles a la despessa. 4 tt. per la resta egualament del present comte de la qual ne faç deutora la eretat del senyor mossèn Johan Çabastida. 107 tt. per resta e agualament del present comte de la qual l·on faç deutor en lo libre segon. 13 oz. 2 tt. 13 oz. 0 tt. 11 Suma oz. 29 g. en cartes: 131 Ítem. en cartes: 9 ______________________________________________ És li degut. a XV de juliol 1475 per lo preu de dos àsens vené per mi Andreu de Vera en son comte: 121 Ítem. 12 oz. CXXXVIII Ihesus És li degut. 13 596 . 0 tt.

5 tt. 16 oz. 20 oz. en cartes: 146 oz. en cartes: 140 Ítem. li doní contants de la caxa. 0 tt. a comte de la eretat. 18 oz. dit jorn. jueu.. en son comte. en cartes: 135 oz. la qual cantitat Pere Çabater me asessionà sobre ell per vendeció de un drap. 3 tt. 32 tt. lo faç deutor de 4 oz. 18 g.Ihesus c.. dit jorn. lo faç deutor de VII oz.. lo faç deutor de tretze oz. los quals per mi li donà Pere de Senta Fe e foren per Carlo de Rofino e Paulo de Santa Fe en lur comte. 13 oz. 20 tt. 7 tt. los quals per mi rebé de Pino de Gutzuni de Betzini en son comte. la qual cantitat sobre ell me ha asessionada Pere Çabater. dit jorn. 3 tt... 6 Suma oz. sis oz. 139 Nicola la Matina deu. en cartes: 146 ___________________________________________________ Anthonello Pastorella deu 3 oz. 18 597 . 4 g. 16 __________________________________________________ Miquell Talamanca deu 3 oz. com apar per contracte fet en poder de notari Joan de Gravina a 31 de octubre 1471 e la sessió és feta en poder del mateix notari en lo mes de maig ho de juny 1474 a comte del dit Pere: 146 _____________________________________________________ Johan de Muntalto deu XX tt. en cartes: 91 Ítem. 18 oz. 18 tt. dit jorn. nomenat Cristofol. és per lo preu de un sclau negre vené per mi. 5 oz. en cartes: 106 Ítem. 20 g. en cartes: 119 Ítem. 11 g. 1 tt. los quals sobre ell me asessionà Pere Sabater en son comte. 4 tt. a XXV de decembre 1474. XVIII tt. les quals ja a 21 de juliol prop passat per mi rebé de Matheu Pons e foren per Santor Calas.

li fas bons 3 oz. 0 tt. li fas bons 21 tt. 8 Lib. dit jorn. 19 oz. 10 oz. 15 g. en cartes: 115 Ítem. 4 g. que ja al primer de juliol 1474 per mi donà a mon germà. 21 g. en cartes: 41 Ítem. 1479 c. II a. 19 oz. 4 g. li fas bons IIII tt. CXXXVIIII Ihesus És li degut. la qual cantitat ha bestreta per mi en diverses coses com particularment se mostra en comte de averies. 6 29 598 . 2 g. 10 oz. 3 tt. 16 ___________________________________________________ És li degut. 0 tt. 32 tt. en cartes: 1030 oz. lo qual los me donà contants a la caxa: 135 ____________________________________________________ És li degut per egualament del present comte. 10 oz. a XXV de decembre 1474. 18 oz.. 10 g.c. per tres cafisos de oli comprà a comte de despessa: 131 Ítem. 20 g. 3 tt. per resta e agualament del present comte de la qual l·on faç deutor en libre segon. 15 tt. 1 tt. 6 oz. 3 g. per resta e mudament de compte del qual lo fas debitor. Pere Lull. 14 oz. 0 tt. 3 tt. en cartes: 137 Ítem. lo qual faç deutor en libre segon. tres tt. dit jorn. en cartes: 139 oz. en cartes: 929 _____________________________________________________ És li degut que per mi donà a Cola la Matina en son comte. 0 tt. La qual cantitat fins la present jornada à despès en la hobra de la capella a comte de dita hobra. dit jorn. en cartes: 115 Ítem. los quals despès en venemar la vinya de Saragosa e adop de bótes e altres coses a comte de despessa. 3 tt. 10 g. dit jorn. en cartes: 138 Ítem. 0 tt. 18 30 Lib. 8. segons appar en libre primer. 0 tt. 26 tt. XVIIII g. li fas bons una oz.. los quals despes en casa de Saragosa. per mudament de compte del qual lo fas debitor segons appar en libre primer. 18 oz. 2 tt. 16 g. II a. denou grans per lo preu de diverses salmes hordi e una de forment comprà a la casa de Saragosa en comte de despessa. dit jorn. 10: Johan de Muntalto deu. 1479 c. en cartes: 139 oz. en cartes: 17 Suma oz. 9: Anthoni Pastorella deu. li fas bons 26 oz.

14 g. los quals Pere Çabater me asessionà sobre ella per sert drap li vené a comte del dit Çabater. deu XVII tt. 7 oz. 7 grans.. donats Antonio de Parissi per tres jorns stigué a les vinyes per fer venemar aquelles de la caxa: 221 oz. 0 tt. 17 599 . 0 tt. en cartes: 146 ______________________________________________ Ganjo e Jusep de Catània. en cartes: 146 Ítem. a ell comptants dix per portar la venema de la vinya a la terra e II tt. 10 oz. 7 g. com apar per contracte fermat entre ells en poder del notari Joan de Gravina. los quals paguí en aquesta forma. los quals Andreu de Vera despès per portadura de la venema de les sues vinyes fins en Saragosa