You are on page 1of 232

SOLUCIONARI

COMUNITAT VALENCIANA

Matemtiques

Jos Mara Arias Cabezas Ildefonso Maza Sez

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

4B

Direcci del projecte editorial Antonio Daz Autors Jos Mara Arias Cabezas i Ildefonso Maza Sez Coordinaci del projecte editorial Estrella Marinas Coordinaci dedicions Paz Utrera Revisi cientfica Fernando Arce i Jos ngel Fernndez-Cano Coordinaci de ledici valenciana Salvador Vendrell Traducci Cludia Vendrell Coordinaci de preimpressi Alberto Garca Coordinaci de disseny Cristbal Gutirrez

Aquest llibre correspon al quart curs dEducaci Secundria Obligatria, matria de Matemtiques, i forma part dels materials curriculars del projecte del Grupo Editorial Bruo, S. L. del text: Jos Mara Arias Cabezas i Ildefonso Maza Sez, 2012 daquesta edici: Grupo Editorial Bruo, S. L., 2012 Juan Ignacio Luca de Tena, 15 28027 Madrid ISBN: 978-84-216-7332-4 Dipsit legal: M-22318-2012 Printed in Spain
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms es pot efectuar amb lautoritzaci dels seus titulars, excepte en els casos que preveu la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogrfics: www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar qualsevol fragment daquesta obra.

BS006315/1E-1I 7160148

ndex
Solucionari bloc I. Aritmtica
1. Els nombres reals 2. Potncies, radicals i logaritmes Avaluaci de diagnstic

5
6 15 23

Solucionari bloc II. lgebra


3. Polinomis i fraccions algebraiques 4. Resoluci dequacions 5. Sistemes dequacions 6. Inequacions i sistemes dinequacions Avaluaci de diagnstic

25
26 35 48 63 79

Solucionari bloc III. Geometria


7. Semblana i trigonometria 8. Resoluci de triangles 9. Geometria analtica Avaluaci de diagnstic

81
82 99 123 140

Solucionari bloc IV. Funcions


10. Funcions. Rectes i parboles 11.  Funcions racionals, irracionals, exponencials i logartmiques 12. Lmits i derivades Avaluaci de diagnstic

143
144 163 182 198

Solucionari bloc V. Estadstica i probabilitat


13. Estadstica 14. Combinatria i probabilitat Avaluaci de diagnstic

201
202 214 226

Solucionari bloc I. Aritmtica

Solucionari
12 4

1.  Els nombres reals


1. Nombres
racionals i irracionals

c)

1 15

PENSA I CALCULA a)  Calcula mentalment lrea dun quadrat de 2 cm de costat. b)  Expressa de forma exacta el costat, x, dun quadrat de 2 cm2 drea. A = 22 = 4 cm2 x = 2 cm APLICA LA TEORIA 1. Classifica els nombres segents com a racionals o irracionals: 2 a) b) c) 2 d)1,455555... 3 a) Racional. b) Irracional. c) Irracional. d) Racional. 2. Escriu tres nombres racionals. 3 2 , 5, 4 3 3. Escriu tres nombres irracionals. 10 , , 3 4. Escriu dos nombres racionals compresos entre 1/3 i 2/3 1/3 + 2/3 1 = 2 2 1/3 + 1/2 5 = 2 12 5. Representa grficament de forma exacta: a) 8
a) _ 8 2 0 1 _ 10 3 0 1 2 _ 8

d)

7. Calcula de forma exacta la diagonal dun cub d1cm de costat i escriu quin tipus de nombre s. d = 12 + 12 + 12 = 3 s un nombre irracional. Calcula: 5 2 8. 1 + 4 3 5 12 1 2 5 9. 2 5 6 1 6 10. 2 2 1 :c m 3 5 10 9 4 5 d + 1n 7 2 2 5 1 + 1n : d 1 3n 3 2 3

11.

12. 2 d

11 3

2. La

recta real

b) 10

PENSA I CALCULA Representa en la recta real tots els nombres reals x que compleixen: 2 < x 3 2 0 APLICA LA TEORIA 1 3

b)

1 _ 10

13. Representa en la recta real els parells de nombres segents i calcula la distncia que hi ha entre si. a)2 i 5 a) d(2, 5) = 3 2 0 b) d( 3, 2) = 5 3 5 0 c) d( 4, 1) = 3 4 1 0 1 1 1 2 5 b)3 i 2 c)4 i 1 d)3 i 0

6. Representa grficament de forma aproximada: a) 20 b)e c) 12

d) 15 20

a)

3 e

b) 0 1 2

1. Els
d) d(0, 3) = 3 3 0 1

nombres reals

3. Aproximacions
PENSA I CALCULA

i errors

Joan estima que laltura dun arbre s de 35 m. Si laltura real s de 35,5 m, quin s lerror coms en lestimaci? 35,5 35 = 0,5 m APLICA LA TEORIA 18. Calcula la part entera i la part decimal dels nombres segent: a)2,49 b)3,24 a) Ent(2,49) = 2 Dec(2,49) = 0,49 b) Ent( 3,24) = 4

14. Escriu en forma de desigualtat els intervals segents, representals grficament i classificals: a)(2, 4) b)[1, 3) c)(2, +) d)(, 1]

a) {x R; 2 < x < 4} Obert. b) {x R; 1 x < 3} 1 0 Semiobert i semitancat. c) {x R; x > 2} Obert. d) {x R; x 1} 0 Semiobert i semitancat. 1 2 0 1 1 3 0 1 2 4

Dec( 3,24) = 0,76 19. Arredoneix a dues xifres decimals els nombres segents i digues quines de les aproximacions sn per defecte i quins per excs: 25 a) b)43,5978 7 a)  3,5714 3,57 Aproximaci per defecte. b)  43,60 Aproximaci per excs. 20. Trunca a dues xifres decimals els nombres: 25 a) b)43,5978 7 a)3,5714 3,57 b)43,5978 43,59 21. Calcula lerror absolut i lerror relatiu que es cometen en aproximar amb dues xifres decimals els nombres segents: 58 a) b) 6 12 a) 4,83333 4,83 Error absolut = 0,00333 Error relatiu = 0,00069 b) 2,4494 2,45 Error absolut = 0,00051 Error relatiu = 0,0002 22. Expressa en notaci cientfica els nombres segents: a)372000000 a) 3,72 10
8

15. Representa grficament els entorns segents: a)E(1, 4) a) 3 b) 4 1 0 0 1 1 2 5 b)E*(1, 3)

16. Escriu i classifica els intervals segents: a) b) c) d) a) ( 2, 4) Obert. b) [0, 3) Semiobert i semitancat. c) (2, + ) Obert. d) ( , 3] Semiobert i semitancat. 17. Escriu els entorns segents: a) b) a) E(2, 3) b) E*(0, 4) 0 1 0 0 0 1 1 1

b)0,00000058 b) 5,8 10 7

23. Expressa en notaci decimal els nombres segents: a)7,48 108 a) 748 000 000 b)1,53 10 9 b) 0,00000000153

0 1 0 1

24. Opera i expressa en notaci cientfica: a)5,4 1015 8,12 10 9 b)2,7 106 : (1,5 10 4) a) 4,3848 107 b) 1,8 1010

Solucionari
31. Representa grficament de forma exacta: a) 13 a)
_ 13 3 0 1

4. Nombres

combinatoris

PENSA I CALCULA Calcula mentalment els productes segents: a) 3 2 1 a) 6 b) 4 3 2 1 b) 24 c) 5 4 3 2 1 c) 120

b) 20

2 _ 13 _ 20 4 0

APLICA LA TEORIA 25. Calcula el factorial dels nombres segents: a)6 a) 6! = 720 b)8 b) 8! = 40 320 b)

2 _ 20

26. Calcula mentalment els nombres combinatoris segents: 4 a)d n 2 3 c)d n 3 a) 6 7 b)d n 2 6 d)d n 1 d) 6

32. Representa grficament de forma aproximada: a) 15 a) 0 b) 1 2

b) p

c) 23

d) 14

b) 21

c) 1

15 4 5

27. Comprova que es compleix, en cada cas, la igualtat segent:


e

m m o=e o p mp

0 23 5

a)m = 6, p = 2 b)m = 8, p = 3 6 6 a) d n = d n = 15 2 4 8 8 b) d n = d n = 56 3 5 28. Aplica-hi les propietats dels nombres combinatoris i calcula el valor de x en la igualtat segent:
d

c)

1 14

d)

33. Calcula: 4 7 a) + 3 5 15 1 3 5 c) : e 1 + o 2 4 8 a) 10 3 2 b) 3 4 c) 3 b) 1 5 3 6 9 2 3 1 2 d) e 2 + o 5 3 5 d) 19 25

Shi t que: x 2 + x + 2 = 12 x=6

12 12 n=d n x 2 x+2

Exercicis

i problemes proposats

1. NOMBRES RACIONALS I IRRACIONALS 29. Classifica els nombres segents com a racionals o irracionals: 2 a) 10 b) c) 64 d) 50 5 a) Irracional. b) Racional. c) Racional. d) Irracional.

34. Calcula de forma exacta el costat dun quadrat de 10cm2 drea i escriu quin tipus de nombre s. 10 cm s un nombre irracional. 2. LA RECTA REAL 35. Representa en la recta real els segents parells de nombres i calcula la distncia que hi ha entre si: a)4 i 1 a) d( 4, 1) = 3 4 b) d( 3,5; 4,5) = 8 3,5 0 1 1 0 1 4,5 b)3,5 i 4,5

30. Escriu tres nombres racionals compresos entre 1/4 i 3/4 1/4 + 3/4 1 = 2 2 1/4 + 1/2 3 = 8 2 1/4 + 3/8 5 = 2 16

1. Els
36. Escriu en forma de desigualtat els intervals segents, representals grficament i classificals: a)(2, 4] b)[5, 1] c)[3, +) d)(, 3) a) {x R; 2 < x 4} 2 0 1 Semiobert i semitancat. b) {x R; 5 x 1} 5 Tancat. c) {x R; x 3} 0 1 Semiobert i semitancat. d) {x R; x < 3} Obert. 3 0 1 3 1 0 1 4

nombres reals

3. APROXIMACIONS I ERRORS 40. Calcula la part entera i la part decimal dels nombres segents: a)7,15 b)3,14 c)4,25 d)2,72 a) Ent( 7,15) = 8 Dec( 7,15) = 0,85 b)  Ent( 3,14) = 4 Dec( 3,14) = 0,86 c)  Ent(4,25) = 4 Dec(4,25) = 0,25 d)  Ent(2,72) = 2 Dec(2,72) = 0,72 41. Arredoneix a dues xifres decimals els nombres segents i digues quines de les aproximacions sn per defecte i quins per excs: 35 a) b)13,4972 c) 37 d)2,6283 8 a) 4,375 4,38 per excs. b) 13,50 per excs. c) 6,082 6,08 per defecte. d) 2,63 per excs. 42. Trunca a dues xifres decimals els nombres segents: 35 a) b)13,4972 c) 37 d)2,6283 8 a) 4,375 4,37 b) 13,49 c) 6,082 6,08 d) 2,62 43. Calcula lerror absolut i lerror relatiu que es cometen en arredonir amb dues xifres decimals els nombres segents: a)25/12 c)12,3402 a)  2,08 Error absolut = 0,0033 Error relatiu = 0,0016 b)  2,83 Error absolut = 0,0016 Error relatiu = 0,0006 c)  12,34 Error absolut = 0,0002 Error relatiu = 0,00002 d)  8,94 Error absolut = 0,0042 Error relatiu = 0,00048 44. Expressa en notaci cientfica els nombres segents: a)371500000 c)0,00000278 a) 3,715 10 c) 2, 78 10 6
8

37. Escriu els intervals que es representen en els segents dibuixos i classificals: a) b) c) d) a) ( 2, +) Obert. b) ( 4, 4) Obert. c) ( , 5] Semiobert i semitancat. d) [ 5, 2) Semiobert i semitancat. 38. Representa grficament els segents entorns: a)E *(1, 4) b)E(1, 2) c)E(3, 1) d)E *(0, 3) a) b) c) d) 0 1 0 1 0 1 0 1

0 1 0 1 0 1 0 1

b) 8 d) 80

39. Escriu els entorns que es representen en els dibuixos segents: a) b) c) d) a) E( 1, 3) b) E*( 3, 2) c) E( 2, 2) d) E*( 1, 4)

0 1 0 1 0 1 0 1

b)435900000000 d)0,000269 b) 4,359 1011 d) 2,69 10 4

10

Solucionari
53. Escriu tres nombres racionals entre 1,5 i 1,7 1,5 + 1,7 = 1,6 2 1,5 + 1,6 = 1,55 2 1,5 + 1,55 = 1,525 2 54. Escriu dos nombres irracionals entre 3,1 i 3, 2

45. Expressa en notaci decimal els nombres segents: a)3,437 10 c)1,2 10 a) 3 437 000 000 c) 120 000
5 9

b)2,33 10

d)3,014 10 9 b) 0,000000233 d) 0,000000003014

46. Fes les operacions i expressan el resultat en notaci cientfica: a)7,5 1012 3,4 1012 b)0,8 1015 3,2 10 6 c)4,36 1015 + 1,54 1015 d)5,74 1020 : (1,64 10 9) a) 4,1 1012 b) 2,56 109 c) 5,9 1015 d) 3,5 1029

= 3,14159
10 = 3,1622 55. Expressa, mitjanant el nombre p, un nombre irracional que estiga comprs entre 0 i 1 = 0,7853 4 56. Escriu el menor interval obert, els extrems del qual siguen nombres enters, que continga el nombre 1+ 5 f= 2 (1, 2) 57. Escriu en forma dinterval les desigualtats segents: a)1 x 4 c)1 < x 5 a) [1, 4] c) ( 1, 5] b)x > 2 d)x < 3 b) (2, + ) d) ( , 3)

4. NOMBRES COMBINATORIS 47. Calcula el factorial dels nombres segents: a)7 a) 5 040 b)9 b) 362 880

48. Calcula els nombres combinatoris segents: 6 10 40 30 a)d n b)d n c)d n d)d n 4 9 40 1 a) 15 b) 10 c) 1 d) 30

49. Comprova que es compleix, en cada cas, la igualtat segent: m m 1 m 1 o=e o+e o p p p1 a)m = 7, p = 3 b)m = 10, p = 2 7 6 6 a) d n = d n + d n 3 3 2 35 = 20 + 15 10 9 9 b) d n = d n + d n 2 2 1 45 = 36 + 9
e

58. Escriu en forma dentorn les desigualtats segents: a)|x 1| < 2 c)|x + 2| < 3 a) E(1, 2) c) E( 2, 3) b)|x 3| < 1 d)|x| < 4 b) E(3, 1) d) E(0, 4)

50. Calcula els termes de la setena fila del triangle de Tartaglia. 1, 7, 21, 35, 35, 21, 7, 1 51. Aplica-hi les propietats dels nombres combinatoris i calcula el valor de x en la igualtat segent: 9 9 d n=d n x 1 x 2 x1 +x2=9 x=6 PER A AMPLIAR 52. Classifica els nombres segents com a racionals o irracionals: 2 5 a)2 5 b) 7 7 c)p2 d)(0,2222)2 a) Irracional. b) Racional. c) Irracional. d) Racional.

59. Arredoneix a dos decimals els nombres segents i digues quines de les aproximacions sn per defecte i quines per excs: a)25,4632 c)32,7381 a) 25,46 per defecte. b) 74,10 per excs. c) 32,74 per excs. d) 92,00 per excs. AMB CALCULADORA 60. Calcula amb la calculadora el valor dels nombres segents amb tres xifres decimals: a)2p 1+ 5 c) 2 a) 6,283 c) 1,618 b)p + 10 d) 30 + 12 b) 6,304 d) 8,941 b)74,0981 d)91,9983

1. Els
61. Calcula amb la calculadora i expressan el resultat en notaci cientfica: a)3,47 1014 + 5,68 1014 b)2,898 1020 : (8,4 108) c)2,5 1024 3,25 106 d)2,71 10 3,21 10 : (2,5 10 ) a) 9,15 1014 c) 8,125 10 PROBLEMES 62. Calcula de forma exacta la longitud duna circumferncia de 3 m de dimetre. Quina classe de nombre s? L = 2 1,5 = 3 m s un nombre irracional. 63. Calcula de forma exacta lrea dun triangle equilter de 2 cm de costat. Classifican el resultat com a nombre racional o irracional.
2 1
30 12 9 10

nombres reals

11

66. Escriu el menor interval tancat, els extrems del qual siguen nombres enters, que continga 21 [4, 5] 67. Escriu el menor interval obert, els extrems del qual siguen nombres enters, que continga el nombre 2p ( 7, 6) 68. La longitud duna vareta saproxima a 1,34 m. Entre quins valors es trobar la longitud real si laproximaci s per defecte? I si fra per excs? Entre 1,34 i 1,35 Entre 1,33 i 1,34 69. Les dimensions dun cart rectangular sn 0,542 m i 0,354 m. Calculan lrea i arredoneix el resultat a dos decimals. 0,19 m2 70. Es construeix un ortoedre de dimensions 5,5 cm 10,6 cm 8,6 cm per a emmagatzemar-hi mig litre de lquid. Quin error relatiu shi est cometent? V = 5,5 10,6 8,6 = 501,38 cm3 500 501,38 Error relatiu = = 0,00276 500 71. Se sap que 4 g dhidrogen contenen 1,2046 1024 molcules. Calcula la massa en grams duna molcula dhidrogen. 4 : (1,2046 1024) = 3,321 10 24 g PER A APROFUNDIR 72. Calcula la longitud del segment AB en la figura segent i classifican el resultat com a nombre racional o irracional:
1 cm

b) 3,45 1011 d) 3,47964 1013

h=

41 =

2 3 A = 2 = 3 cm 2 s un nombre irracional. 64. Calcula de forma exacta les longituds dels segments segents i classifican els resultats com a nombres racionals o irracionals:
G 1 cm H F I E

1 cm

a)BH

b)CI

c)AG

d)AF

e)AE

a) BH = 1/2. Nombre racional. b) CI = 2/3. Nombre racional. c) AG = 2 . Nombre irracional. d) AF = e) AE = 5 . Nombre irracional. 10 . Nombre irracional.
1 D B E F C G B 1/2 B A A x

65. La figura segent es coneix amb el nom de tangram xins. Si el costat del quadrat mesura 1 m, calcula lrea de cadascuna de les figures que componen el tangram. A = B = 1/4 m
2 2

C = F = 1/16 m

D = E = G = 1/8 m2

3 1 2 1 c m = 2 = 2 2 s un nombre irracional. AB = 2

3 cm

12

Solucionari
1 1 a2 3 a 2 a3 2 = Acara H = 3 3 4 12 3 53 2 17,73 cm2 12

73. Calcula la longitud dels segments AB, AC i AD de la figura adjunta, i representa de forma exacta en la recta real els nombres obtinguts:
D 1 C 1 B

V=

a = 5 cm V =

77. Calcula lrea i el volum dun octedre regular laresta del qual mesura 2 cm. Arredoneix el resultat a dos decimals.
2 cm

AB =

AC =

3
_ 2 0 1 1

AD =

4 = 2
_ 2

rea: a2 = f h= a p + h2 2
2

a a 2

a 3 2 a a 3 a2 3 2 = 2 4

_ 2 1 0 0 1 1 2

_ 3

Acara = A=8

a2 3 = 2a2 3 2

a = 2 cm A = 2 22 3 = 13,86 cm2 Volum: a2 = f a 2 p + H2 2


2

74. La distncia que hi ha del Sol a la Terra s d1,486 108 km. Si es pren la velocitat de la llum com 300000 km/s, calcula el temps que tarda la llum del Sol a arribar a la Terra. e t= v t = 1,486 108 : 300 000 = 495,33 s = 8 min 15 s 75. Si el radi del Sol mesura 6,96 105 km, calcula el volum del Sol suposant que s una esfera. 4 V = (6,96 105)3 = 1,41 1018 km3 3 76. Calcula lrea i el volum dun tetredre regular laresta del qual mesura 5 cm. Arredoneix el resultat a dos decimals. rea:
2

H _ a 2 2

a 2 H= 2 1 a 2 a3 2 V = 2 a2 = 3 2 3 a = 2 cm V = 23 2 3,77 cm 3 3

Aplica-hi

les teues competncies

78. Una tenda fa una rebaixa del 15% en un llum de 120 . Quin preu shi paga per ella? 120 0,85 = 102

a a = f p + h2 2 h= a 3 2 a
a 2

79. En una factura de 250 ens apliquen un 20% de descompte i un 16% dIVA. Calcula limport total de la factura. 250 0,8 1,16 = 232

a 3 a2 3 2 = Acara = 4 2 2 A = 4 Acara = a 3 a = 5 cm A = 5 Volum: a2 = f H= a 3 p + H2 3 3


2

Comprova
2

qu saps

3 43,30 cm

a _ 2 a 3 3 2

a 2

1. Escriu la classificaci dels nombres reals i posa un exemple de cadascun dells. Z Z ] Enters ' Naturals : 0, 1 ] Racionals ] Negatius: 3 ] [ Reals [ 2 ] ] ] Fraccionaris: 3 \ ] Irracionals: 2 \

1. Els
2. Representa en la recta real els parells de nombres i calcula la distncia que hi ha entre si: a)1 i 4 a) d(1, 4) = 3 b) 4 d( 4, 2) = 6 0 1 2 0 1 4 b)4 i 2

nombres reals

13

6. Aplica les propietats dels nombres combinatoris i calcula el valor de x en la igualtat segent: 10 10 o=e o x+1 x+3 x + 1 + x + 3 = 10 2x = 6 x = 3
e

7. Calcula lrea dun triangle equilter de x cm de costat. h= 3 x 2 x x2 b l = 2 2 3 3 2 1 A= x x= x 4 2 2

3. Escriu en forma de desigualtat els intervals, representals grficament i classificals: a)(1, 3) b)[2, 1) c)(, 2) d)[1, +) a) {x ; 1 < x < 3} Obert. b) {x ; 2 x < 1} 0 2 Semiobert i semitancat. c) {x ; < x < 2} Obert. d) {x ; 1 x < + } 1 0 Semiobert i semitancat. 1 0 1 2 1 0 1 3

8. La massa de la Terra s 5,974 1024 kg, i la de la Lluna s 7,348 1022 kg. Calcula quantes vegades s major la massa de la Terra que la de la Lluna. 5,974 1024 : (7,348 1022) = 81,30

Windows/Linux
PRACTICA 87. Calcula: 5 2 + 4 3 2 2 c) : d 1 n 3 5 a)1 a) 5/12 c) 10/9 d) 2 1 2 5 2 5 6 4 5 d) d + 1 n 7 2 b) b) 1/6

4. Escriu els intervals dels dibuixos segents i classificals: a) b) c) d) a) ( 4, 1) Obert. b) [ 2, 2) Semiobert i semitancat. c) (2, + ) Obert. d) ( , 1] Semiobert i semitancat. 5. Calcula lerror absolut i lerror relatiu que es cometen en aproximar amb dues xifres decimals els nombres segents: 38 15 38 a) = 2,53 15 Error absolut = 0,0033 Error relatiu = 0,0013 a) b) 7 = 2,65 Error absolut = 0,0042 Error relatiu = 0,0016 b) 7

01 0 1 01 0 1

88. Calcula lexpressi decimal amb 15 dgits dels nombres segents i classificals com a racionals o irracionals: 22 a) 2 b) c)p d)e 15 a) 1,4142135623731 Nombre irracional. b) 1,46666666666667 Nombre racional. c) 3,14159265358979 Nombre irracional. d) 2,71828182845905 Nombre irracional. 89. Calcula lerror absolut i relatiu que es comet en aproximar amb dues xifres decimals els nombres segents: 58 a) b) 6 12 58 a) = 4,83 12 Error absolut = 0,00333 Error relatiu = 0,000689 b) 6 = 2,45 Error absolut = 0,00051 Error relatiu = 0,000208

14

Solucionari
Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris: 93.  Aplica les propietats dels nombres combinatoris i calcula el valor de x en la igualtat segent:
e

90. Fes les operacions i expressa-les en notaci cientfica: a)5,4 1015 8,12 109 b)2,7 106 : (1,5 104) a) 4,3848 107 b) 1,8 1010 91. Calcula el factorial dels nombres segents: a) 6 a) 720 b) 8 b) 40 320

x=6

9 9 o=e o x 1 x 2

92.  Calcula els nombres combinatoris segents: 7 a)e o 5 9 c)e o 7 a) 21 8 b)e o 3 12 d)e o 6

94.  L a distncia que separa el Sol de la Terra s d1,486 108 km. Si es pren la velocitat de la llum com 300000 km/s, calcula el temps que tarda la llum del Sol a arribar a la Terra. t = 495,33 s = 8,26 min 95. Si el radi del Sol mesura 6,96 105 km, calcula el volum del Sol suposant que s una esfera.

b) 56

c) 36

d) 924

V = 1,4123 1018 km3

2. Potncies,

radicals i logaritmes

15

2.  Potncies, radicals i logaritmes


1.  Potncies
i enter dexponent natural

10. Una peixera t forma cbica i laresta mesura 75 cm. Si s plena, quants litres daigua cont? V = 753 = 421875 cm3 = 421,875 litres.

2. Radicals
PENSA I CALCULA d) ( 2)3 d) 8 Calcula mentalment el valor de x en els casos segents: a) 3 1 000 = x c)x 81 = 3 a) x = 10 b) x = 1000000 b) 6 x = 10 d) 4 16 = x c) x = 4 d) x = 2

PENSA I CALCULA Calcula mentalment les potncies segents: a)23 a) 8 b)( 2)3 b) 8 c) 23 c) 8

APLICA LA TEORIA 1. Calcula mentalment els cinc primers quadrats perfectes. 0, 1, 4, 9, 16 2. Calcula mentalment: a)24 a) 1/16 b)( 2)4 b) 1/16 c) 24 c) 1/16 2 3 c) c m 3 27 c) 8 c)16 c) 1 d) ( 2)4 d) 1/16 2 3 d) c m 3 27 d) 8 d)( 6)1 d) 6

APLICA LA TEORIA 11. Calcula mentalment el valor dels radicals segents: a) 25 a) 5 b) 3 8 b) 2 c) 4 16 c) 2 d) 36 d) No t arrels reals.

3. Calcula mentalment: 2 3 2 3 b)c m a)c m 3 3 27 27 a) b) 8 8 4. Calcula mentalment: a)07 a) 0 b)( 5)0 b) 1

12. Utilitzant la calculadora, calcula les arrels segents. Arredoneix els resultats a dos decimals. a) 345,67 b) 3 895,34 a) 18,59 b) 9,64 c) 4 89,45 c) 3,08 d) 5 1 000 d) 3,98

13. Escriu en forma de radical les potncies: a)51/3 a) 3 5 b)x 1/2 1 b) x c)a2/3 c) 3 a 2 d)6 3/4 1 d) 4 3 6

5. Calcula: 6 2 10 3 a) 2 5 2 3 4 a) 45

3 3 12 2 5 2 6 3 2 3 3 4 b) 100 b) 1 32 d) 25

14. Escriu en forma de potncia els radicals: 1 1 b) 5 a 2 c) 3 d) 7 5 a) 7 a 6 a) 71/2 b) a2/5 c) a1/3 d) 65/7 15. Simplifica els radicals segents: a) 5 4 a) 25 b) 6 x 2 b) 3 x c) 8 5 6 c) 4 5 3 d)12 a 8 d) 3 a 2

6. Escriu en forma de potncia de base 2: a)32 a) 2


5

b)2 b) 2
1

c)1 c) 2
0

d)

7. Fes les operacions segents i comprova el resultat amb la calculadora: a)(12 140) 49 b)(11 + 4)3 64 c)(24 + 2 17)4 81 d)(25 4 7)4 81 a) 28 b) 500 c) 150 d) 12
2 2

16. Introdueix dins del radical el factor o factors que hi ha davant: a)3 5 c)2 a 2a a) 45 c) 3 2 13 a 5
4 3 2

b)a 3 4 d)3 2 x 3 4 5x b) 3 4a 3 d) 4 5 3 8 x 13

17. Extrau tots els factors possibles dels radicals segents: a) 50 b) 3 32a 7 d) 5 64x 17 y 11 z b) 2a 2 3 4a d) 2x 3 y 2 5 2x 2 yz c) 4 81a 11 b 6 a) 5 2 c) 3a 2 4 a 3 b 2

8. Calcula mentalment: a)(3 + 4)2 a) 49 b)32 + 42 b) 25 c)(5 3)2 c) 4 d)52 32 d) 16

9. Expressa el resultat en forma duna sola potncia utilitzant les propietats de les potncies: a)x3 x4 c)(x3)2 a) x
7

b)x7 : x3 d)x3 x4 : x5
4

18. El volum dun cub s 2 m3. Quant mesura laresta? Arredoneix-ne el resultat a dos decimals. V = 2 m3 a = 3 2 = 1,26 m

b) x

c) x

d) x

16

Solucionari

3. Operacions
PENSA I CALCULA

amb radicals

a) b)

6 3 6 3 = =2 3 3 3
3

Calcula mentalment el resultat de les operacions segents: a) 9 + 16 c) 25 9 a) 5 b) 7 b) 9 + 16 d) 25 c) 4 9 d) 2

10 3 5 2 10 3 5 2 = = 2 3 52 3 2 5 5 5 2^ 5 3 h 2^ 5 3 h = = c) 53 ^ 5 + 3 h^ 5 3 h 2^ 5 3 h 2 ^ 5 3 h = = = 5 3 53 2 d) e) 4 2 4 2 = =2 2 2 2
3

APLICA LA TEORIA 19. Fes les sumes i restes de radicals segents: a) 77 50 + 18 8 + 200 b)2 75 3 12 + 5 27 7 48 + 300 a) 6 2 5 2 + 3 2 2 2 + 10 2 = = (6 5 + 3 2 + 10) 2 = 12 2 b) 10 3 6 3 + 15 3 28 3 + 10 3 = = (10 6 + 15 28 + 10) 3 = 3 20. Utilitzant-hi la calculadora, calcula la suma i resta de radicals segent. Arredoneix-ne el resultat a dos decimals. 4 35 7 28 + 2 47 0,34 21. Fes els productes segents: a) 2 c) 5
3

2
3

14 2 7 3 14 2 7 3 14 2 = = 3 2 2 14 14 14 5 ^2 + 3 h 5 ^2 + 3 h = = f) 43 ^2 3 h^2 + 3 h = 5 ^3 3 h = 10 5 3

4. Logaritmes
PENSA I CALCULA Calcula el valor de x en els casos segents: a)103 = x b)10x = 1 000 000 c)x2 = 100 d)x1 = 10 e)10x = 1 a) x = 1000 b) x = 6 c) x = 10 d) x = 10 e) x = 0

6 2

b) 3 5 3 50 d) 6 3
8

a) 12 = 2 3 b) 3 250 = 5 3 2 c) MIC(2, 3) = 6
6

APLICA LA TEORIA 25. Calcula el valor de x en els casos segents:


6

53 3
4

22 =
3

5 3 2 2 = 6 500
24

a)32 = x a) x = 9

b)x3 = 27 b) x = 3

c)3x = 1/3 c) x = 1

d) MIC(6, 8) = 24
24 24

5 =

3 5 =

24

10 125

26. Calcula el valor de x en els casos segents:


3

22. Fes els quocients segents: a) 6 : 2 c) 4 : 6 a) 3 b) 8 = 2 c) MIC(2, 3) = 6


6 3 3

b) 40 : 5 d) 3 9 : 6 18

a)2 3 = x a) x = 1/8

b)x3 = 8 b) x = 2

c)2x = 1/4 c) x = 2

27. Calcula mentalment els logaritmes segents: a)log 100


3 6

b)log 10 b) 1

c)log 0,001 c) 3

4 : 6 = 9 2 : 6 18 =

4 : 6 = 16 : 216 = 2 : 27 = 9 2 : 18 = 6 81: 18 = 6 9 : 2 =
6

d) MIC(2, 3) = 6
6 6

2 27

a) 2

28. Calcula mentalment els logaritmes segents: a)log2 32 a) 5 b)log2 1 b) 0 c)log2 1/8 c) 3

9 2

23. Copia en el quadern i substitueix els requadres per igual, =, o diferent, a) 5 2 ^ 3 5 h


3 2

b)

29. Utilitzant la calculadora, calcula els logaritmes segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a)log 23,5 b)log 267 a) 1,3711 b) 2,4265 c)log 0,0456 c) 1,3410

a) = 24. Racionalitza: 6 a) 3 d) 4 2

b) b) 10 3 5 7 e) 3 14 2 5+ 3 f) 5 2 3 c)

30. Utilitzant la calculadora, calcula els logaritmes segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a)ln 3 a) 1,0986 b)ln 23,7 b) 3,1655 c)ln 0,5 c) 0,6931

2. Potncies,
31. Utilitzant les propietats dels logaritmes i la calculadora, calcula els logaritmes segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a)log 315 b)log
7

radicals i logaritmes

17

41. Calcula mentalment: a)(5 + 6)2 a) 121 b)52 + 62 b) 61 c)(10 8)2 c) 4 d)102 82 d) 36

23

c)log (0,530 723)

a) 15 log 3 = 7,1568 log 23 b) = 0,1945 7 c) 30 log 0,5 + 23 log 7 = 10,4064 32. Copia en el quadern i substitueix els requadres per igual, =, o diferent, : a)log (7 + 5) log 7 + log 5 b)log 52 2 log 5 c)log 6 log 6 log 5 5 5 3 d)log 5 log 3 a) b) =

42. Expressa el resultat en forma duna sola potncia utilitzant les propietats de les potncies: a)x 2 x 5 c)(x 4)3 a) x3 2. RADICALS 43. Calcula mentalment el valor dels radicals segents: b) x4 b)x 3 : x 7 d) x 3 x 5 : x 4 c) x12 d) x6

c) =

d)

a) 64

b) 3 64

c) 4 81 b) 4

d) 49

33. Sabent que log 5 0,6990, calcula: a)log 2 b)log 20 10 a) log 2 = log = log 10 log 5 = 1 0,6990 = 0,3010 5 2 b) log 20  = log (2 5) = 2 log 2 + log 5 = = 2 0,3010 + 0,6990 = 1,3010

a) 8 c) 3

d) No t arrels reals.

44. Utilitzant la calculadora, calcula les arrels segents. Arredoneix els resultats a dos decimals. a) 1 000 a) 31,62 b) 3 100 b) 4,64 c) 4 1,25 c) 1,06 d) 5 524,5 d) 3,50

Exercicis

i problemes proposats

1.  POTNCIES DEXPONENT NATURAL I ENTER 34. Calcula mentalment els cinc primers cubs perfectes. 0, 1, 8, 27, 64 35. Calcula mentalment: a)34 b)( 3)4 1 1 a) b) 81 81 36. Calcula mentalment: 3 3 3 3 b)c m a)c m 2 2 8 8 a) b) 27 27 37. Calcula mentalment: 3 0 a)010 b)c m 4 a) 0 b) 1 c) 34 1 c) 81 3 3 c) c m 2 8 c) 27 c)1 5 c) 1 d) ( 3)4 1 d) 81 d) c d) 8 27 3 m3 2 45. Escriu en forma de radical les potncies segents: a)x1/2 a) x b)5 1/3 1 b) 3 5 c)a3/4 c) 4 a 3 d)7 4/5 1 d) 5 4 7

46. Escriu en forma de potncia els radicals segents: a) a b) 3 5 2 c) 4 1 d) 1 6 a 75 1/2 2/3 1/4 5/6 a) a b) 5 c) a d) 7 47. Simplifica els radicals segents: a) 2 6 a) 8 b) 6 x 3 b) x c) 9 a 6 c) 3 a 2 d)12 5 9 d) 4 5 3

3 1 d)c m 4 3 d) 4

48. Introdueix dins del radical el factor o factors que hi ha davant: a)5 2 c)3 2 a 4 3 3a a) 50 c) 3 3 7a 13 b)a 2 3 5 d)5 2 x 2 y 4 5x 3 y 2 b) 3 5a 6 d) 4 5 9 x 11 y 6

38. Calcula: 4 3 6 3 a) 3 5 12 2 a) 16 a)81 a) 34


2 5 4 2 5 2 b) 10 3 2 3 b) 10

39. Escriu en forma de potncia de base 3: b)3 c)1


b) 31

c) 30

1 d) 27 d) 33

49. Extrau tots els factors possibles dels radicals segents: a) 18 c) 4 64a 17 b 9 a) 3 2 b) 3 81x 15 d) 5 128x 19 y 15 x 10 b) 3x 5 3 3 d) 2x 3 y 3 z 2 5 4x 4

40. Fes les operacions segents i comprova el resultat amb la calculadora: a)(102 75) 121 c)(44 7 3) 4 256 a) 275 b) 2800 c) 940 b)(152 + 53) 3 512

c) 2a 4 b 2 4 4ab

18

Solucionari
56. Racionalitza: a) 10 b) 312 c) 14 4 3 3 6 10 6 10 6 5 6 = = a) 6 3 6 6 3 3 12 2 12 2 b) 12 = = =6 3 2 3 3 2 2 3 2 2 2 2 14 ^3 + 3 h 14 ^3 + 3 h = = c) 93 ^3 3 h^3 + 3 h = 14 ^3 + 3 h 7 ^3 + 3 h = 6 3

3. OPERACIONS AMB RADICALS 50. Fes les sumes i restes de radicals segents: a) 75 12 + 27 48 + 300 b)3 50 + 4 18 5 8 + 2 200 a) 5 3 2 3 + 3 3 4 3 + 10 3 = = (5 2 + 3 4 + 10) 3 = 12 2 b) 15 2 + 12 2 10 2 + 20 2 = = (15 + 12 10 + 20) 2 = 37 2 51. Utilitzant-hi la calculadora, calcula la suma i la resta de radicals segent. Arredoneix-ne el resultat a dos decimals. 5 23 2 47 + 7 19 40,78 52. Fes els productes segents: a) 3 c) 3
3 3

4. LOGARITMES 57. Calcula mentalment el valor de x a)25 = x a) x = 32 b)x 1 = 2 b) x = 1/2 c)2x = 1 4 c) x = 2

6 2
3

b) 3 12 3 10 d) 4 5
6

58. Calcula mentalment el valor de x en els casos segents: a)5 3 = x 1 a) x = 125 a)log 1 000 a) 3 b)x3 = 125 b) x = 5 c)5x = 1 c) x = 0

a) 18 = 3 2 b) 120 = 2 15 c) MIC(2, 3) = 6

59. Calcula mentalment els logaritmes segents: 3 3 2 2 = 6 108 b)log 1 b) 0 c)log 10 6 c) 6

33

22 =

d) MIC(4, 6) = 12 12 5 3 12 3 2 = 12 5 3 3 2 = 12 1125

53. Fes els quocients segents: a) 6 : 3 c) 3 9 : 12 a) 2 b) 3 8 = 2 c) MIC(2, 3) = 6


6

b) 3 40 : 3 5 d) 3 2 : 5 3

60. Calcula mentalment els logaritmes segents: a)log3 9 b)log3 1 c)log3 1 27 a) 2 b) 3 c) 0 61. Utilitzant la calculadora, calcula els logaritmes segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a)log 405,75 a) 2,6083 b)log 1,9 b) 0,2788 c)log 0,0005 c) 3,3010

9 : 12 =

9 : 12 =

d) MIC(3, 5) = 15

3 1 = 6 3 26 2 32 27

62. Utilitzant la calculadora, calcula els logaritmes segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a)ln 5 a) 1,6094 b)ln 25,8 b) 3,2504 c)ln 0,034 c) 3,3814

15

2 5 : 15 3 3 = 15 2 5 : 3 3 = 15

54. Copia en el quadern i substitueix els requadres per igual, =, o diferent, : a) 3 7 2 ^ 7 h


3

b) 3 b) =

a) 55. Racionalitza: a) 2 2 a)

63. Utilitzant les propietats dels logaritmes i la calculadora, calcula els logaritmes. Segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a)log 210 b)log 867 c)log (523 : 3,415) 3 a) 10 log 2 = 3,0103 b) log 867 log 3 = 2,4609 c) 23 log 5 15 log 3,4 = 8,1041 64. Copia en el quadern i substitueix els requadres per igual, =, o diferent, : a)log (12 : 19) log 12 log 19 b)log 3 7 3 log 7 c)log (22 + 8) log 22 + log 8 d)log (22 + 8) log 30 a) = b) c) d) =

b) 8 3 72

c)

7 7

2 2 2 2 = = 2 2 2 2 83 7 83 7 = b) 3 7 7 3 7 6^ 7 + 5 h 6^ 7 + 5 h = = c) 75 ^ 7 5 h^ 7 + 5 h 6^ 7 + 5 h = = 3^ 7 + 5 h 2

2. Potncies,
65. Sabent que log 2 = 0,3010, calcula: a)log 25 b)log 50 a) log 100 =  log 100 = log 100 2 log 2 = 4 22 = 2 2 0,3010 = 1,398 100 = log 100 log 2 = 2 0,3010 = 1,6990 b) log 2 PER A AMPLIAR 66. Escriu en forma de radical les potncies segents i calcula mentalment el resultat: a)8
3 1/3

radicals i logaritmes

19

75. a) 4 3 2 a) b)
3

b) 9 3 32

4 2 22 4 3 22 = = 2 3 22 3 2 2 2 93 3 93 3 = = 33 3 2 3 3 3 3 b) 35 5 73

76. a) 21 5 7 a) b) 77. a) a)
5

b)9

1/2

c)25

3/2

d)8

2/3 5

21 5 7 4 21 5 7 4 = = 3 5 74 7 7 5 74 35 5 7 2 35 5 7 2 = = 5 5 72 5 3 2 7 7 7 3 3+ 2 3^ 3 b) 2 3 2

a) 8 = 2 b) 1 = 1 3 9 3 c) ^ 25 h = (5) 3 = 125 Efectua les operacions segents: 67. a)^ 3 + 2 h


2

d) ^ 3 8 h = 2 2 = 4
2

a) 3 + 2 6 + 2 = 5 + 2 6 b) 3 2 6 + 2 = 5 2 6 2h

b)^ 3

2h

2h 3 6 = =3 6 32 ^ 3 + 2 h^ 3 2 h 2^ 3 + 2h 6 +2 b) = = 6 +2 ^ 3 2 h^ 3 + 2 h 3 2 78. a) a) b) 3 + 2 3 2 b) 3 2 3+ 2

68. ^ 3 + 2 h^ 3 32=1

^ 3 + 2 h2 3+2 6 +2 = = 5+2 6 32 ^ 3 2 h^ 3 + 2 h ^ 3 2 h2 ^ 3 + 2 h^ 3

69. 3 50 5 32 + 3 98 15 2 20 2 + 21 2 = 16 2 70. a) 2 3 5 a) 30 71. a) 3 5 4 5 a) MIC(3, 4) = 12


12

2h

3 2 6 +2 =5 2 6 32

b) 6 : b) 2 b) 3 7 :
4

Redueix al logaritme duna sola expressi: 79. log 5 + log 6 log 2 log 5 6 = log 15 2 80. 2 log 7 + 3 log 5 log (72 53) = log 6125 81. 3 log a + 2 log b 5 log c a3 b2 c5 82. 2 log x 5 log y + 3 log z log log 83. x2 z3 y5

54

12

5 3 = 12 5 7

b) MIC(3, 4) = 12
12

7 4 : 12 7 3 = 12 7

72. Escriu amb un sol radical: a)


4

b) b) x
8

a) a Racionalitza:

1+ 3 73. a) 8 b) 2 3 8 2 8 2 a) = =4 2 2 2 2 ^1 + 3 h 3 3 +3 3 b) = = 1+ 3 3 3 3 1 5 74. a) 6 b) 3 5 6 3 6 3 a) = =2 3 3 3 3 ^1 5 h 5 5 5 5 b) = = 1 5 5 5 5

1 log x + 1 log y 3 2 log ^ x 3 y h = log

x3y2

AMB CALCULADORA Utilitzant la calculadora, calcula el valor de les expressions segents. Arredoneix el resultat a dos decimals. 84. (5,34 3,4 7,28)5 12,2 1260,47 85. a)4p 7,52 a) 706,86 b) 4 p 7,53 3 b) 1767,15

20

Solucionari
b)7,53,4 b) 944,51 b)ep b) 23,14
5m H 3m

86. a)52,25 a) 37,38


e 87. a)p

95. Calcula el volum dun con en qu el radi de la base mesura 3 m, i la generatriu, 5 m.

a) 22,46

Utilitzant la calculadora, calcula els logaritmes segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. 88. a)log p a) 0,4971 89. a)ln p a) 1,1447 PROBLEMES 90. Calcula el volum dun cub drea 5 m2 5 6a2 = 5 a = = 0,91 m 6 V = a3 V = 0,913 = 0,75 m3 91. Una escala est recolzada sobre la faana dun edifici. Si lescala mesura 13 m de longitud i el peu de lescala est a 5 m de la paret, a quina altura de la paret arriba lescala? b)log 1 + 5 2 b) 0,2090 b)ln 1 + 5 2 b) 0,4812 c)log e c) 0,4343 c)ln 10 c) 2,3026

H = 52 32 = 4 m 1 V = 32 4 = 37,70 m3 3 96. La frmula del capital final en linters compost s C = c(1 + r)t, on C s el capital final, c s el capital inicial, r s el tant per un i t s el temps en anys. Calcula en cada cas la incgnita que falta: a)c = 10 000 , r = 0,05, t = 6 anys b)C = 15 000 , r = 0,03, t = 8 anys c)C = 30 000 , c = 15 000 , t = 10 anys d)C = 50 000 , c = 25 000 , r = 0,07 a) C = 10000 1,056 = 13401 b) c 1,038 = 15000 c = 11841,14 c) 15000 (1 + r)10 = 30000 (1 + r)10 = 2 1 + r = 10 2 1 + r = 1,072 r = 0,072 = 7,2% d) 25000 1,07t = 50000 1,07t = 2

13 m

t log 1,07 = log 2 t = 10,24 anys 97. Les mesures de les targetes de crdit estan en proporci urea, s a dir, el quocient entre la mesura del llarg i la mesura de lample s f = 1 + 5 . Si 2 mesuren 53 mm dample, quant mesuren de llarg Longitud = 1+ 5 53 = 86 mm 2

5m

h = 13 2 5 2 = 12 m 92. Una poblaci creix segons la funci donada per P(t)= p 1,0025t, on t s el temps en anys. Si lany 2010 tenia un mili dhabitants, sent p la poblaci inicial, quants habitants tindr lany 2060? P(50) = 1 106 1,002550 = 1132972 habitants 93. Calcula laresta dun cub el volum del qual s 7 m3. Arredoneix el resultat a dos decimals. V = a
3 3 3

98. Una ameba s un sser unicellular que es reprodueix per bipartici. Si partim dun cultiu de 2000 amebes que es reprodueixen cada hora, quant de temps ha de transcrrer perqu tinguem 5 1012 amebes? 2000 2t = 5 1012 2t = 2,5 109 t log 2 = 9 + log 2,5 t = 31,22 hores 99. Suposem que, en cadascun dels 10 anys segents, lIPC s dun 2%. Si un producte costa actualment 100 , quant costar al cap dels 10 anys? 100 1,0210 = 121,90

a = 7 a = 7 = 1,91 m 94. La quantitat de fusta dun bosc creix segons la funci y = x 1,025t, on t s el temps en anys i x s la quantitat de fusta inicial. Si lany 2010 el bosc tenia 1000 km3 de fusta, quanta fusta tindr lany 2110? y = 1,025100 1000 = 11813,72 km3

2. Potncies,
PER A APROFUNDIR 100. Racionalitza: a) a + b b) a b a b a+ b ^ a + b h2 a + 2 ab + b a) = = ab ^ a b h^ a + b h a + b + 2 ab = ab ^ a b h2 a 2 ab + b = = b) a b ^ a + b h^ a b h a + b 2 ab = a b 101. Una moto es devalua un 15% cada any. Si ens ha costat 5000 , quin valor tindr al cap de 10 anys? 5000 0,8510 = 984,37 102. Calcula lrea i el volum duna esfera de rdio R=3,5 m rea = 4 R2 rea = 4 3,52 = 153,94 m2 Volum = 4 R3 3 4 Volum = 3,53 = 179,59 m3 3 103. Sha obtingut experimentalment que la pressi atmosfrica ve donada per la funci p(x) = 0,9x, on x s laltura sobre el nivell del mar. Laltura es mesura en quilmetres, i, la pressi, en atmosferes. a) Calcula la pressi a la part alta duna muntanya de 3500 m b) Calcula laltura a qu cal pujar perqu la pressi siga de 0,8 atmosferes. a) P(3,5) = 0,93,5 = 0,69 atmosferes. b) 0,9x = 0,8 x log 0,9 = log 0,8 x = 2,118 km = 2128 m 104. La massa dun cos radioactiu ve donada per la funci M = m(1/2)t, on t s el nombre de perodes. Un perode de semidesintegraci s el temps necessari perqu la massa es convertisca en la meitat. Si tenim 30 g dun cos radioactiu que t un perode de 25 anys, quants anys han de transcrrer perqu tinguem 5 g daquest cos? 30(1/2)t = 5 (1/2)t = 1/6 t log 1/2 = log 1/6 t = 2,58 N. danys = 2,58 25 = 64,5 anys

radicals i logaritmes

21

r = 3,5 : 100 = 0,035 t = 10 C = 20000 1,03510 = 28211,98 106. Es t un capital collocat durant 5 anys al 2,8% anual i shi obt un capital final de 6658,76 . Calcula el capital inicial. C = c(1 + r)t C = 6 658,76 r = 2,8 : 100 = 0,028 t=5 6658,76 = c 1,0285 1,148c = 6658,76 c = 5800 107. Es t collocat un capital inicial de 7500 al 3% anual i shi obt un capital final de 9500 . Calcula el temps que ha estat depositat. C = c(1 + r)t c = 7500 r = 3 : 100 = 0,03 9500 = 7500 1,03t 1,03t = 9500/7500 = 1,267 t log 1,03 = log 1,267 t = 8 anys

Comprova

qu saps

1. Defineix qu s un logaritme decimal i posan un exemple. Els logaritmes decimals sn els logaritmes en qu la base s 10. En aquest cas la base 10, que s el subndex, no sescriu. log p = x 10x = p Exemple: log 1000 = 3 perqu 103 = 1000 2. Escriu en forma de potncia de base 2: a)64 a) 26 b)1 b) 20 c)2 c) 21 d) 1 8 d) 23

3. Extrau tots els factors possibles dels radicals segents: a) 98 c) 4 128a 15 b 10 a) 7 2 c) 2a3b2 4 2 3 a 3 b 2 4. Racionalitza: a) 12 6 a) b) b) 8 3 2 c) 5+ 3 5 3 b) 3 81x 8 d) 5 64x 18 y 12 z 10 b) 3x2 3 3x 2 d) 2x3y2z2 5 2x 3 y 2

12 6 12 6 = =2 6 6 6 6
3

Aplica-hi

les teues competncies

105. Es colloca un capital de 20000 al 3,5% anual. Quin s el capital final al cap de 10 anys? C = c(1 + r)t c = 20000

c)

^ 5 + 3 h2 5 + 2 15 + 3 = = 53 ^ 5 3 h^ 5 + 3 h

8 3 22 8 3 22 = = 4 3 22 2 2 3 22

8 + 2 15 = 4 + 15 2

22

Solucionari
5. Calcula mentalment el valor de x en els casos segents: a)2 4 = x b)x3 = 8 1 a) x = b) x = 2 16 c)2x = 1/8 c) x = 3 119. Calcula: a) 72 50 + 18  b)2 75 3 12 + 5 27 a) 4 2 120. Racionalitza: a) 6 3 a) 2 3 121. Calcula: a)log 23,5 a) 1,3711 122. Calcula: a)ln 3
6

b) 19 2

6. Sabent que log 2 = 0,3010, calcula els logaritmes segents: a)log 5 a) log 5  = log b)log 50 10 = log 10 log 2 = 1 0,3010 = 0,6990 2 b) log 50  = log (5 10) = log 5 + log 10 = 0,6990 + 1 = 1,6990 7. Calcula la diagonal dun cub de forma exacta, s a dir, dna el resultat en forma dun radical, quan el volum mesura 5 m3 V = a3 a3 = 5 a = 3 5 d = a 2 + a 2 + a 2 = 3a 2 = a 3 d= 5
3

b) 10 5 b) 2 5

c)

2 5+ 3

c) 3 + 5

b)log 267 b) 2,4265

c)log 0,0456 c) 1,341

b)ln 23,7 b) 3,1655

c)ln 0,5 c) 0,69315

3= 5

2 6

3 = 5 3 = 675 m

2 3

a) 1,0986 123. Calcula: a)log 315 a) 7,1568

8. Una cllula es reprodueix per bipartici cada 5 hores. Si es parteix de 400 cllules, quant de temps ha de transcrrer perqu hi haja 1 mili de cllules? 400 2t = 1000000 2 = 2500 t log 2 = log 2500 log 2 500 t= = 11,29 log 2 N. dhores = 11,29 5 = 56,45 hores
t

b)log 7 23 b) 0,19453

c)log (0,530 723) c) 10,406

Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris. 124. Una peixera t forma cbica i laresta mesura 75cm. Si s plena, quants litres daigua cont? V = 7,53 = 421,88 dm3 = 421,88 litres 125. Suposem que en cadascun dels 10 anys segents lIPC s dun 2%. Si un producte costa avui 100 , quant costar al cap dels 10 anys? 100 1,0210 = 121,9 126. Una ameba s un sser unicellular que es reprodueix per bipartici. Si partim dun cultiu de 2000 amebes que es reprodueixen cada hora, quant de temps ha de transcrrer perqu tinguem 5 1012 amebes? 2000 2t = 5 1012 t = 31,219 hores

Windows/Linux
PRACTICA 117.  Calcula: a)(12,72 + 83) 34,2 b)(5,63 5,2 47,5) : 333,3 a) 1428,6 b) 3,9101 118. Calcula amb 15 dgits: a) 345,67 b) 3 895,34 a) 18,5922026667095 c) 3,07535380288521 c) 4 89,45 d) 5 1 000 b) 9,63820137124493 d) 3,98107170553497

Avaluaci

de diagnstic

23

Avaluaci de diagnstic
Bloc I: Aritmtica
Resol: 1. Calcula la longitud x del segment roig en el dibuix segent. Classifica el resultat obtingut.
1 cm

7. Lexpressi a) t1 c) t5

(t ) 4 t 2 s igual a: t 3 b) t3 c) t5

d) t2

8. El resultat de racionalitzar lexpressi 1 s: a) 1 + 2 c) 1 2 b) 1 + 2 1+ 2 b) 1 + 2 d) 1 2

1 cm

9. El resultat de calcular 3 x 4 : 9 x 6 s: a) 3 x d) 3 x 2
1/2 cm x

b) 9 3x 2

c) 9 x 2

d) 3 x 2 ab a2

10. Sabent que ln a = 0,6 i ln b = 2,4, calcula ln 1 a) 3 1 a) 3 b) 0,6 c) 1

1 5 1+ 5 + = 2 2 2 s el nombre dor x= 2. Escriu en forma dinterval la desigualtat |x + 1| < 3 (4, 2) 3. En mesurar 1 m sha coms un error d1 mm, i en mesurar-ne 100 km, lerror ha estat de 100 m. Quin error relatiu s major? 1a mesura: Error relatiu = 2a mesura: Error relatiu = 1 = 0,001 1 000

d) 1

Resol els exercicis segents: 11. Aplica la definici de logaritme i calcula el valor dex en cada cas: a) x = log4 16 1 b) x = log3 27 c) log2 (8x) = 4 d) logx 125 = 3 a) x = 2 b) x = 3 c) x = 2 1 d) x = 5 12. Simplifica m m+5 m +6 m +2 3

100 = 0,001 100 000 En tots dos sha coms el mateix error relatiu.

Tria la resposta correcta: 4. Aplica les propietats de les potncies i calcula en quants zeros acaba el nombre 1254 613 a) 4 c) 12 5. El resultat de calcular 20 s: a) 15 15 d) 6 5 6. Lexpressi 5 2 a) 10 3 b) 20 3 c) 20 6 d) 10 6 b) 20 3 3 8 s igual a: b) 5 1 3 45 + 125 c) 11 5 d) 6 5 b) 13 c) 12 d) 9

13. Un producte puja tots els anys un 5%. Actualment costa 2 . Quants anys han de transcrrer perqu el preu es duplique? Observa la taula segent i resol lequaci:
Any 1 2 3 t

Preu inicial
2 2 1,05 2 1,052 2 1,05
t1

Preu final 2 1,05 2 1,052 2 1,053 2 1,05t = 4

2 1,05t = 4 1,05t = 2 t log 1,05 = log 2 log 2 = 14,21 t= log 1,05 El preu es duplicar abans de 15 anys.

24

Solucionari
Copia i completa la taula segent en el teu quadern:
[H+] Vinagre Aigua Pasta de dents Amonac 1,25 103 7 9,9 3,16 1012 [H+] Vinagre Aigua Pasta de dents Amonac 1,25 103 1 107 1,25 1010 3,16 1012 pH 2,9 7 9,9 11,5 Neutre, cid o bsic cid Neutre Bsic Bsic pH Neutre, cid o bsic

14. El pH s un valor que susa per a indicar lacidesa o alcalinitat duna substncia. Lescala de pH s una escala logartmica. Oscilla entre els valors de 0 (ms acid) i 14 (ms bsic), sent 7 neutre. El factor pH es defineix com el potencial dhidrogen calculat com el logaritme de lactivitat o concentraci molar dels ions hidrogen[H+]: pH = log[H ] Exemple: La llet de vaca t una concentraci molar de 3,910 7 mol/L, per tant tindr: pH  = log[H+] pH = log (3,9 107) = = log 3,9 log 107 = log 3,9 + 7 = 6,4 Com el pH s menor que 7, s cid.
+

Solucionari bloc II. lgebra

26

Solucionari
APLICA LA TEORIA

3.  Polinomis i fraccions algebraiques


1. Binomi
de

7. Calcula P(x) : Q(x), sent: P(x) = 4x5 6x4 + 2x2 + 8 C(x) = 4x3 + 2x2 + 8x + 20 R(x) = 48x + 28 8. Troba P(x) : Q(x) per Ruffini, sent: P(x) = 2x3 + 6x2 3x 1Q(x) = x + 3 C(x) = 2x2 3 R=8 9. Calcula el valor numric del polinomi segent per als valors que shi indiquen: P(x) = x4 3x3 + 5x 4 a)Per a x = 2 a) P(2) = 2 b)Per a x = 2 b) P(2) = 26 Q(x) = x2 2x 1

Newton

PENSA I CALCULA Desenvolupa mentalment: a)(x + 1)2 b)(x 1)2 c)(x + 1)(x 1) a) x2 + 2x + 1 b) x2 2x + 1c) x2 1 APLICA LA TEORIA 1. Desenvolupa el binomi aplicant-hi la frmula de Newton: (x + 1)3 x3 + 3x2 + 3x + 1 2. Desenvolupa el binomi aplicant-hi la frmula de Newton: (x 2)4 x4 8x3 + 24x2 32x + 16 3. Desenvolupa el binomi aplicant-hi la frmula de Newton: (x + y)5 x5 + 5x4y + 10x3y2 + 10x2y3 + 5xy4 + y5 4. Desenvolupa el binomi aplicant-hi la frmula de Newton: 6 x b yl 2 3x 5y 15x 4y 2 5x 3y 3 15x 2y 4 x6 + + + 3xy 5 + y 6 4 64 16 16 2 5. Calcula el terme set en el desenvolupament de: (2x y)10 Com es demana el terme 7, r = 6 10 T7 = T6 + 1 = (1)6 c m (2x)4y6 = 3360x4y6 6 6. Calcula el terme en qu el grau de x s 2 en el de12 1 senvolupament de: c x m x r 12 12 1 Tr + 1 = e o x 12 r d n = e o x 12 2r x r r Per tant 12 2r = 2 r = 5 El terme que es demana s: 12 T6 = T5 + 1 = e o x2 = 792x2 r

10. Quin daquests nombres, 2 o 2, s arrel del polinomi P(x) = 3x3 6x2 + 12x 24? P(2) = 0 x = 2 s arrel de P(x) P(2) = 96 0 x = 2 no s arrel de P(x) 11. Calcula, sense fer la divisi, el residu de dividir el polinomi P(x) = 2x3 4x2 + 5 entre x 3 Residu = P(3) = 23 12. Comprova mentalment, i sense fer la divisi, que el polinomi P(x) = x3 + 2x2 7x + 4 s divisible entre x1 Residu = P(1) = 0; s divisible 13. Calcula el valor de k perqu el residu de la divisi segent siga 5 (x4 + kx2 6x + 2) : (x + 1) Pel teorema del residu: P(1) = 5 k + 9 = 5 k = 4 14. Calcula el valor de k perqu el polinomi P(x) = x3 5x2 + kx + 8 siga divisible entre x 2 Pel teorema del factor: P(2) = 0 2k 4 = 0 k = 2

3. Factoritzaci
PENSA I CALCULA

de polinomis

2. Teorema

del residu i del factor

PENSA I CALCULA Calcula mentalment el valor del polinomi P(x) = x3 4x2 + 5x + 9 per als valors segents: a)x = 0 a) P(0) = 9 b)x = 1 b) P(1) = 11

Factoritza mentalment els polinomis segents i calculan les arrels: a)x2 + 2x b)x2 + 6x + 9 c)x2 4x + 4 b) (x + 3)2 Arrels: x = 3 d) (x + 2)(x 2) Arrels: x = 2, x = 2 d)x2 4

a) x(x + 2) Arrels: x = 0, x = 2 c) (x 2)2 Arrels: x = 2

3. Polinomis
APLICA LA TEORIA 15. Factoriza mentalment els polinomis segents: a)x2 + 5x c)x + 2x + 1 a) x(x + 5) c) (x + 1)2
2

i fraccions algebraiques

27

19. Calcula el MCD i el MCM dels polinomis segents: b) x2 9 d) x2 6x + 9 b) (x + 3)(x 3) d) (x 3)2 a)  P(x) = x3 4x2 + 5x 2 Q(x) = x2 x b)  P(x) = x2 4 Q(x) = x3 + x2 8x 12 c)  P(x) = x4 x3 2x2
3 2

Q(x) = x4 x3 5x2 3x

d)  P(x) = x x 8x + 12 Q(x) = x3 5x2 + 8x 4 a)  P(x) = (x 1)2(x 2) Q(x) = x(x 1) MCD (P(x), Q(x)) = x 1 MCM (P(x), Q(x)) = x(x 1)2(x 2) b)  P(x) = (x 2)(x + 2) Q(x) = (x + 2)2(x 3) MCD (P(x), Q(x)) = x + 2 MCM (P(x), Q(x)) = (x 2)(x + 2)2(x 3) c)  P(x) = x2(x + 1)(x 2) Q(x) = x(x + 1)2(x 3) MCD (P(x), Q(x)) = x(x + 1) MCM (P(x), Q(x)) = x2(x + 1)2(x 2)(x 3) d)  P(x) = (x 2)2(x + 3) Q(x) = (x 2)2(x 1) MCD (P(x), Q(x)) = (x 2)2 MCM (P(x), Q(x)) = (x 2)2(x 1)(x + 3)

16. Factoriza mentalment els polinomis segents i calculan les arrels indicant-hi la multiplicitat: a) x3 4x c) x4 25x2 b) x3 2x2 + x d) x3 + 6x2 + 9x

a) x(x + 2)(x 2) Les arrels sn: x  1 = 0, multiplicitat 1 x2 = 2, multiplicitat 1 x3 = 2, multiplicitat 1 b) x(x 1)2 Les arrels sn: x  1 = 0, multiplicitat 1 x2 = 1, multiplicitat 2 c) x2(x + 5)(x 5) Les arrels sn: x  1 = 0, multiplicitat 2 x2 = 5, multiplicitat 1 x3 = 5, multiplicitat 1 d) x(x + 3)2 Les arrels sn: x  1 = 0, multiplicitat 1 x2 = 3, multiplicitat 2 17. Factoriza els polinomis segents i calculan les arrels indicant-hi la multiplicitat: a) x3 2x2 5x + 6 c) x4 9x2 + 4x + 12 a)  (x 1)(x + 2)(x 3) x1 = 1, multiplicitat 1 x2 = 2, multiplicitat 1 x3 = 3, multiplicitat 1 b)  (x 1)2(x 3) x1 = 1, multiplicitat 2 x2 = 3, multiplicitat 1 c)  (x + 1)(x 2)2(x + 3) x1 = 1, multiplicitat 1 x2 = 2, multiplicitat 2 x3 = 3, multiplicitat 1 d)  (x + 1)(x 1)(x 3)(x 5) x1 = 1, multiplicitat 1 x2 = 1, multiplicitat 1 x3 = 3, multiplicitat 1 x4 = 5, multiplicitat 1 18. Calcula un polinomi que tinga les arrels segents: a) x1 = 1, x2 = 3 b) x1 = 2, x2 = 0 c) x1 = 2, x2 = 1, x3 = 3 d) x1 = 0, x2 = x3 = 2, x4 = 3 a) (x + 1)(x 3) = x2 2x 3 b) x(x 2) = x2 2x c) (x + 2)(x 1)(x 3) = x3 2x2 5x + 6 d) x(x 2) (x + 3) = x x 8x + 12x
2 4 3 2

4. Fraccions
PENSA I CALCULA

algebraiques

b) x3 5x2 + 7x 3
3 2 d) x4 8x + 14x + 8x 15

Factoritza mentalment el numerador i el denominador, i simplifica la fracci segent: x 3 + 2x 2 + x x2 1 2 3 2 x + 2x + x = x (x + 1) = x (x + 1) x 1 (x + 1)(x 1) x2 1 APLICA LA TEORIA 20. Descompon mentalment en factors el numerador i el denominador, i simplifica les fraccions algebraiques segents: a) a) x2 x 3x 3 x (x 1) x = 3(x 1) 3 x+1 2x 4 = x 2x 3
2

x 2 4x + 4 x2 4 (x 2) 2 b) = x 2 (x + 2)(x 2) x + 2 b)

21. Copia i completa perqu es verifique la igualtat: a) b)

x2 x 2 = 2 x 4 x 6x + 8 b) x + 1

a) 2x2 10x + 12 22. Calcula: 2 1 a) + x x+1 a) 3x + 2 x (x 1)

b) b)

x 3 x2 4 x 2 x 2 2x + 3 x2 4

28

Solucionari
2. TEOREMA DEL RESIDU I DEL FACTOR
2

23. Efectua: x+1 x x 2 x2 1 x2 a) (x 1)(x 2) a) 24. Calcula: x + 3 x2 9 : a) x + 2 x2 4 x 2 a) x 3 25. Opera i simplifica: a) d x + 4x 1 2 n x 4 x 1 b) c 2 1 + 1 m : b 1 + 2 l x 2 x 4 x 2 a) 2 (x + 1) x 4 b) x+3 x (x + 2) 2x 2 + x 2x + 1 : b) 2 x 1 3x 2 4 3x 3 4x b) 2 x 1 b) x+2 x +x x + 1 x2 4 x b) x 2
2

31. Calcula P(x) : Q(x), sent: P(x) = 4x5 + 2x4 12x3 + 10x2 + 20x 25 Q(x) = 2x3 4x + 1 C(x) = 2x2 + x 2 R(x) = 12x2 + 11x 23 32. Calcula P(x) : Q(x), sent: P(x) = 2x7 + x6 8x5 3x4 + x2 + 4 Q(x) = x3 2x2 + x 1 C(x) = 2x4 + 5x3 6x 7 R(x) = 7x2 + x 3 33. Calcula P(x) : Q(x) per Ruffini, sent: P(x) = x4 6x3 + 2x 6 Q(x) = x 3 C(x) = x3 3x2 9x 25 R = 81 34. Troba P(x) : Q(x) per Ruffini, sent: P(x) = x5 8x3 + 2x 4 Q(x) = x + 2 C(x) = x4 2x3 4x2 + 8x 14 R = 24 35. Calcula el valor numric del polinomi segent per als valors que shi indiquen: P(x) = x5 x3 + 3x2 4x + 1 a) Per a x = 2 a) P(2) = 29 b) Per a x = 2 b) P(2) = 3

Exercicis

i problemes proposats

1. BINOMI DE NEWTON 26. Desenvolupa el binomi segent aplicant-hi la frmula de Newton: (2x y)3 8x3 12x2y + 6xy2 y3 27. Desenvolupa el binomi segent aplicant-hi la frmula de Newton: 5 1 c + 1m x 5 + 10 + 10 + 5 + 1 + 1 x x2 x3 x4 x5 28. Desenvolupa el binomi segent aplicant-hi la frmula de Newton: (x + 2y)
6

36. Calcula si els valors 5 i 3 sn arrels del polinomi segent: P(x) = x3 3x2 13x + 15 P(5) = 0 x = 5 s arrel de P(x) P(3) = 24 0 x = 3 no s arrel de P(x) 37. Calcula, sense fer la divisi, el residu de dividir P(x) = x4 + 2x3 4x + 5 entre x + 3 Pel teorema del residu: Residu = P(3) = 44 38. Calcula el valor de k perqu el residu de la divisi segent siga 3 (x4 + kx3 kx + 5) : (x 2) Pel teorema del residu: P(2) = 3 6k + 21 = 3 k = 4 39. Comprova, sense fer la divisi, que el polinomi P(x) = x4 + 3x3 3x2 2x + 21 s divisible entre x + 3 Pel teorema del factor: Residu = P(3) = 0 40. Calcula el valor de k perqu el polinomi P(x) = 2x3 kx2 + x 6 siga divisible entre x + 2 Pel teorema del factor: P(2) = 0 4k 24 = 0 k = 6

x6 + 12x5y + 60x4y2 + 160x3y3 + 240x2y4 + 192xy5 + 64y6 29. Calcula el terme vuit en el desenvolupament de: y 12 cx m 2 on es demana el terme 8, r = 7 T8 = T7 + 1 = (1)7 c 12 5 y 7 m x c m = 99 x5y7 16 2 7
5

30. Calcula el coeficient de x en el desenvolupament de: 1 7 c 3x m x 7 7 1 Tr + 1 = (1)r e o (3x)7 r r = (1)r c m 37 r x7 2r r r x per tant 7 2r = 5 r = 1 El terme que es demana s: 7 c m (3x)6 = 5103x5 T2 = T1+1 = 1

3. Polinomis
3. FACTORITZACI DE POLINOMIS 41. Factoriza mentalment els polinomis: a) x2 25 c) x4 2x2 + 1 a) (x 5)(x + 5) c) (x2 1)2 = (x + 1)2(x 1)2 b) x2 8x + 16 d) x2 + 10x + 25 b) (x 4)2 d) (x + 5)2

i fraccions algebraiques

29

a)  P(x) = x(x + 2)(x 2) Q(x) = x(x 2)2 MCD (P(x), Q(x)) = x(x 2) MCM (P(x), Q(x)) = x(x 2)2(x + 2) b)  P(x) = (x 1)(x + 3) Q(x) = (x 1)(x 2) MCD (P(x), Q(x)) = x 1 MCM (P(x), Q(x)) = (x 1)(x 2)(x + 3) c)  P(x) = x2(x 1)(x 3) Q(x) = x(x 1)2 MCD (P(x), Q(x)) = x(x 1) MCM (P(x), Q(x)) = x2(x 1)2(x 3) d)  P(x) = (x 1)2(x 2) Q(x) = (x 1)(x 2)2 MCD (P(x), Q(x)) = (x 1)(x 2) MCM (P(x), Q(x)) = (x 1)2(x 2)2 4. FRACCIONS ALGEBRAIQUES 46. Descompon mentalment en factors el numerador i el denominador i simplifica les fraccions algebraiques segents: (x + 2) 2 x2 4 4x 2 9 c) 2x 3 a) a) (x + 2) 2 = x+2 (x + 2)(x 2) x 2 x2 x x 9x 2 + 6x + 1 d) 3x + 1 b)
2

42. Factoriza mentalment els polinomis segents i calculan les arrels: a) 16x3 4x c) 2x 18x
4 2

b) x4 + 2x3 + x2 d) 2x3 + 12x2 + 18x

a)  4x(4x2 1) = 4x(2x + 1)(2x 1) Les arrels sn: x1 = 0, x2 = 1/2, x3 = 1/2 b)  x2(x + 1)2 Les arrels sn: x1 = x2 = 0, x3 = x4 = 1 c)  2x2(x + 3)(x 3) Les arrels sn: x1 = x2 = 0, x3 = 3, x4 = 3 d)  2x(x + 3)2 Les arrels sn: x1 = 0, x2 = x3 = 3 43. Factoriza els polinomis segents i calculan les arrels: a) x3 x2 5x 3 b) x3 2x2 3x c) x4 2x3 7x2 + 20x 12 d) x5 4x4 + 5x3 2x2 a)  (x 3)(x + 1) Les arrels sn: x1 = 3, x2 = x3 = 1 b)  x(x + 1)(x 3) Les arrels sn: x1 = 0, x2 = 1, x3 = 3 c)  (x 1)(x 2)2(x + 3) Les arrels sn: x1 = 1, x2 = x3 = 2, x4 = 3 d)  x2(x 1)2(x 2) Les arrels sn: x1 = x2 = 0, x3 = x4 = 1, x5 = 2 44. Calcula un polinomi que tinga les arrels segents: a) x1 = 2, x2 = 3 b) x1 = 2, x2 = 1 c) x1 = 1, x2 = 1, x3 = 3 d) x1 = 0, x2 = 1, x3 = x4 = 2 a) (x 2)(x + 3) = x2 + x 6 b) (x + 2)(x 1) = x2 + x 2 c) (x + 1)(x 1)(x 3) = x3 3x2 x + 3 d) x(x 1)(x 2)2 = x4 5x3 + 8x2 4x 45. Calcula el MCD i el MCM dels polinomis segents: a)  P(x) = x 4x Q(x) = x3 4x2 + 4x b)  P(x) = x2 + 2x 3 Q(x) = x2 3x + 2 c)  P(x) = x4 4x3 + 3x2 Q(x) = x3 2x2 + x d)  P(x) = x 4x + 5x 2 Q(x) = x3 5x2 + 8x 4
3 2 3 2

b) d)

x2 x = x (x 1) x 1 (3x + 1) 2 = 3x + 1 3x + 1

(2x + 3)(2x 3) c) = 2x + 3 2x 3 47. Calcula: a) 2 + 2 x+3 x 3 1 x+1 c) 2 2 x x +x 4x (x + 3)(x 3) 1 x c) 2 x a) 48. Efectua: 2x x2 4 a) x 2 2 a) x(x + 2) 49. Calcula: a) 3x 2x : 2x 2 x 1

b)

8 4x 2x + 4 x 2 + 2x 1 x+1 d) 2x 1 (2x 1) 2 2(2 x) b) x d) x 2 (2x 1) 2 3x + 3 x 2 3 2 3x x 9 x 3 + x 2 3x 3 x 3 9x

b) b)

3 a) 4 50. Opera i simplifica: a) e 1 2 3x 2 + 2o x x x +2

x 2 x 4x 4 : x 3 x2 9 x (x + 3) b) 4 b)

b) d x + a) 3

x n d x n : x 1 x 1 x b)

x 2 x

30

Solucionari
58. Calcula el valor de k perqu el polinomi segent P(x) = x4 + 2x2 + kx + 3 siga divisible per x + 3 Pel teorema del factor: P(3) = 0 102 3k = 0 k = 34 59. Calcula el valor de k perqu el residu de la divisi del polinomi P(x) = 2x3 x + k entre x 2 siga 3 Pel teorema del residu: Residu = P(2) = 3 k + 14 = 3 k = 11 60. Digues si sn exactes les divisions segents sense fer la divisi a) (x4 1) : (x + 1)
4

PER A AMPLIAR 51. Desenvolupa el binomi segent aplicant-hi la frmula de Newton: 5 1 ex + o y 4 3 2 5 x 10 x 10 x 5 x 5 x + + 2 + 3 + 4 + 15 y y y y y 52. Desenvolupa el binomi el segent aplicant-hi la frmula de Newton: 4 x2 dx n 2 x 8 + x 7 + 3x 6 2x 5 + x 4 16 2 2 53. Calcula el terme set en el desenvolupament del binomi segent:
d
11 x +yn 2

b) (x5 32) : (x + 2)

a) Residu = (1) 1 = 0 s exacta. b) Residu = (2)5 32 = 64 No s exacta. Factoritza els polinomis segents i calculan les arrels: 61. x4 2x3 x + 2 (x 1)(x 2)(x2 + x + 1) Les arrels reals sn: x1 = 1, x2 = 2 62. x4 2x2 + 1 (x + 1)2(x 1)2 Les arrels reals sn: x1 = x2 = 1, x3 = x4 = 1 63. x4 + 3x3 5x2 13x + 6 (x 2)(x + 3)(x2 + 2x 1) Les arrels reals sn: x1 = 2, x2 = 3 64. x3 3x2 6x + 8 (x 1)(x + 2)(x 4) Les arrels reals sn: x1 = 1, x2 = 2, x3 = 4 65. x4 3x3 3x2 + 11x 6 (x 1)2(x + 2)(x 3) Les arrels reals sn: x1 = x2 = 1, x3 = 2, x4 = 3 66. x4 x3 3x2 + 5x 2 (x + 2)(x 1)3 Les arrels reals sn: x1 = 2, x2 = x3 = x4 = 1 Simplifica les fraccions algebraiques segents 2x 1 67. 2 4x 2x 1 2x 68. x2 x x4 x2 1 x (x + 1)
2

Com es demana el terme 7, r = 6 11 x 5 231 5 6 xy T7 = T6 + 1 = e o d n y 6 = 16 6 2 54. Calcula el terme dotz en el desenvolupament de:
d 2x 1 n 2x Com es demana el terme 12, r = 11 11 15 1 365 1 T12 = T11 + 1 = (1)11e o (2x ) 4 d n = 2x 11 128x 7
15

55. Calcula el coeficient del terme que t grau 9 en el desenvolupament de: (x 2x2)5 5 5 Tr + 1 = (1)r e o x5 r (2x2)r = (1)r e o 2r x5 + r r r Per tant 5+r=9r=4 El terme que es demana s: 5 T5 = T4 + 1 = e o x(2x2)4 = 80x9 4 56. Calcula un polinomi que en ser dividit entre x3 4x + 2 5x + 4 sobtinga de quocient x2 + 2x 3 i de residu Y (x3 4x + 2)(x2 + 2x 3) + 5x + 4 = = x5 + 2x4 7x3 6x2 + 21x 2
X 57. Observant les grfiques segents, calcula les arrels

dels polinomis:

P(x) = x2 + 4x Q(x) = x2 + 6x 5
Y

y = x 2 + 4x

Y y = x 2 + 6x 5 X X

y = x 2 + 4x

69. x 2 + 3x + 2 x + 6x + 5 x+2 x+5 70. x 3 + 5x + 6 x + x + 10 x+3 x 2 2x + 5


2

Les arrels P(xY ) sn: x1 = 4, x2 = 0


y)= x x +1 6 5 Les arrels Q(x sn: =x 1, x2 = 5 X
2

3. Polinomis
x 2 + 3x 10 x 3 4x x+5 x (x + 2)

i fraccions algebraiques

31

71.

P(2) = 0 4m + n + 18 = 0 Resolent el sistema: m = 5, n = 2 84. Calcula els valors de m i n perqu el polinomi P(x) = x4 + mx3 + 2x2 + nx 24 siga divisible per x+2ix3 Pel teorema del factor: P(2) = 0 8m 2n = 0 P(3) = 0 27m + 3n + 75 = 0 Resolent el sistema: m = 5, n = 20 85. Escriu un polinomi les arrels del qual siguen els valors 2, 1 i 5 (x 2)(x + 1)(x 5) = x3 6x2 + 3x + 10 86. Escriu dos polinomis P(x) i Q(x) : P(x) = x 2 Q(x) = x(x 2) 87. Escriu dos polinomis P(x) i Q(x) de manera que: P(x) = x(x2 1) Q(x) = x 2 88. Escriu en forma de polinomi en una variable cadascun dels enunciats segents: a) E  l cub dun nombre menys el quadrat del nombre ms 4 unitats. b) L  rea dun rectangle la base del qual mesura 5 unitats ms que laltura x c) L  rea dun triangle laltura del qual mesura 2 unitats menys que la base x a) P(x) = x3 x2 + 4 b) A(x) = x(x + 5) = x2 + 5x x (x 2) x 2 2x c) A (x ) = = 2 2 89. Dos nombres sumen 8 unitats. Escriu el polinomi que expressa el producte daquests nombres en funci del nombre menor x. P(x) = x(8 x) = 8x x2 90. Donat el rombe segent, calculan lrea en funci de x MCM ^P(x), Q(x)h = x(x2 1)(x 2) MCD ^P(x), Q(x)h = x 2

Fes les operacions segents i simplifican els resultats: 72. 2x + 1 2x 3 x+4 x 2 8x + 10 x 2 + 2x 8 2x 1 1 3 2 x 1 x x 2x + 1 x2 + x 1 1 2 + x 1 x+1 x 2 x3 x

73.

74.

75. 1 + 12 x2 + 1 x x +x x2 x + 1 x2 76. d 2 x n : d 2 1 n x 2 x x+1 x 2 + x + 2 2 77. 2x + 2 x 2 x x2 1 x + 2 2x x+2

78. d 1 + 1 n d 2 x n : (x + 2) x x+1 1 x 12 79. e 2 + 2 3 o : d 4 + n x 2 x+2 x 4 2x 1 4x 2 + 12x + 8 x+1 1 x n d x+1 2 n + : 80. d 2x 2 x2 x2 + x 2 x +x 2 81. e 3 x 9 6x +1o : d x n 3 x2 3x + 9 x 2 + 3x

82.

3x + 9 4 x+2 e o x + 6 3x 3 x 2 + 2x 3 1 x 1

PROBLEMES 83. Calcula els valors de m i n perqu el polinomi P(x) = x4 + x3 + mx2 3x + n siga divisible per x + 1 ix2 Pel teorema del factor: P(1) = 0 m + n + 3 = 0
2 2 A (x ) = x 4 = x 2 2 2

x+2 x2

32

Solucionari
PER A APROFUNDIR Simplifica les fraccions algebraiques segents: 96.
x h x

91. Escriu el polinomi que dna lrea dun triangle equilter en funci del costat x

4x 2y 6xy 3 2x 3y 2 2x 2 4xy 2x 4 8x 2y 2 1 x (x + 2y ) a 2 2a + 1 a 2b 2 b 2 a 1 b 2 (a + 1) 4x 2 + 4xy + y 2 4x 3 4x 2y + xy 2 1 x

97.

3 2 x 2 92. En una cartolina quadrada de 60 cm de costat es retalla un quadrat de costat x en les cantonades, per a construir una caixa sense tapa. Escriu el volum de la caixa en funci de x A (x ) =
x x 60 cm

98.

99.
60 cm

Simplifica les fraccions algebraiques segents: V(x) = (60 2x) x = 4x 240x + 3600x 93. Amb una cartolina com la de la figura, es construeix un cilindre sense tapes. Escriu: a) Lrea lateral del cilindre en funci de x. b) El volum del cilindre en funci de x. 102.
x
2 3 2

100.

x2 y2 2x x y 2 x(x + y) 1 2 x2 + o x y 2x + y

101. e

x y

2x

a) A(x) = x 2x = 2x2

x m2 x x 3 b) V(x) = p c p = p

94. Donats dos nombres enters consecutius, escriu el polinomi que expressa en funci del nombre menor x. a) La suma dels nombres. b) El producte dels nombres. a) S(x) = x + x + 1 = 2x + 1 b) P(x) = x(x + 1) = x2 + x

xy 8y 3 x 2 y 2 2x + 2 y x 2xy 3 2y (x y ) x x+y x y 103. x y x+y 4xy (x + y )(x + y ) 104. 2y 2 x x 2 2 x y x+y x y 2y x+y


les teues competncies

95. Es divideix un filferro de 100 m de longitud en dos trossos, i shi formen el triangle equilter i el quadrat segent:

Aplica-hi

1. Calcula el polinomi que defineix un moviment uniformement accelerat en qu: a = 4 m/s2, v0 = 5 m/s i e0 = 2 m e(t) = 1 4t2 + 5t + 2 2 e(t) = 2t2 + 5t + 2

x 3

x 3

x 3

100 x 4

2. Calcula el monomi que defineix el moviment dun cos que es deixa caure al buit en qu: a = 9,8 m/s2, v0 = 0 m/s i e0 = 0 m e(t) = 1 9,8t2 2 e(t) = 4,9t2

Escriu el polinomi que expressa la suma de les rees del triangle i del quadrat en funci de x.
2 (100 x ) 2 A(x) = 3 d x n + 2 3 42

3. Polinomis
Comprova

i fraccions algebraiques

33

qu saps

1. Enuncia el teorema del residu i posan un exemple. El residu que shi obt en dividir el polinomi P(x) entre el binomi x a s el valor numric del polinomi per a x = a R = P(a) Exemple: Calcula el residu de la divisi segent: P(x) = x3 5x + 17 entre x + 3 Residu = P(3) = (3)3 5 (3) + 17 = 27 + 15 + 17 = 5 2. Desenvolupa el binomi segent aplicant-hi la frmula de Newton: (2x 3)4 16x4 96x3 + 216x2 216x + 81 3. Calcula el coeficient de x12 en el desenvolupament de: (x +x) 8 Tr + 1 = e o (x2)8 r xr r Per tant 16 2r + r = 12 16 r = 12 r = 4 El terme que es demana s: 8 T5 = T4 + 1 = e o (x2)8 4 x4 = 70x12 4 4. Factoriza el polinomi segent i calculan les arrels: P(x) = x3 3x2 + 4 x3 3x2 + 4 = (x + 1)(x 2)2 Arrels: x = 1; x = 2 5. Calcula el MCD i el MCM dels polinomis segents: P(x) = x3 4x Q(x) = x3 + 2x2 P(x) = x 4x = x(x 4) = x(x + 2)(x 2) MCD ^P(x), Q(x)h = x(x + 2) Q(x) = x + 2x = x (x + 2)
3 2 2 3 2 2 8

4. Donat el cilindre inscrit en el con de la figura segent, calcula el polinomi que expressa el volum del cilindre en funci del radi x

x 10 h

10 h x 5 5x

Shi t: 10 = h h = 2(5 x) 5 5x El volum s: V(x) = x2 2(5 x) = 10x2 2x3

Windows/Linux
PRACTICA 113. Desenvolupa el binomi segent: (x + y)5 x5 + 5x4y + 10x3y2 + 10x2y3 + 5xy4 + y5 114.  Calcula P(x) : Q(x), sent: P(x) = 4x5 6x4 + 2x2 + 8 Q(x) = x2 2x 1 C(x) = 4x3 + 2x2 + 8x + 20 R(x) = 48x + 28 115. Calcula el valor numric del polinomi segent per als valors que shi indiquen: P(x) = x4 3x3 + 5x 4 a) Per a x = 2 a) P(2) = 2 b) P(2) = 26 116. Factoritza els polinomis segents: a) x3 2x2 5x + 6 b) x4 9x2 + 4x + 12 a) (x 1)(x + 2)(x 3) b) (x + 1)(x 2)2(x + 3) b) Per a x = 2

MCM ^P(x), Q(x)h = x2(x + 2)(x 2) 3. Efectua loperaci segent i simplifican el resultat: x x 1 1 f p x 3 x2 9 x + 1 x+1 x2 9 6. Calcula el valor de k perqu P(x) = x3 3x2 + kx +6 siga divisible per (x+2) Pel teorema del factor: P(2) = 0 (2)3 3(2)2 + (2)k + 6 = 0 8 12 2k + 6 = 0 14 2k = 0 k = 7

34

Solucionari
120.  Calcula: x 2 x 3 121. Calcula:

117. Calcula les arrels dels polinomis segents: a) x 5x + 7x 3 b) x4 8x3 + 14x2 + 8x 15 a) x1 = x2 = 1, x3 = 3 b) x1 = 1, x2 = 1, x3 = 3, x4 = 5 118.  Calcula: 2 1 a) + x x+1 x 3 b) x 2 x2 4 3x + 2 a) 2 x +x 119.  Calcula: x+1 x2 2 a) x 2 x 1 x + 2 x2 + x b) x + 1 x2 4 x2 a) 2 x 3x + 2
3 2

x + 3 x2 9 : x + 2 x2 4

2x 2 + x 2x + 1 : x 2 1 3x 2 3

3x Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris x + 2x 3 x2 4


2

b)

122. Calcula el valor de k perqu el residu de la divisi segent siga 5 (x4 + kx2 6x + 2) : (x + 1) P(1) = 5 k = 4 123.  Calcula el valor de k perqu el polinomi P(x) = x3 5x2 + kx + 8 siga divisible entre x 2

b)

x x 2

P(2) = 0 k=2

4. Resoluci

dequacions

35

13. Calcula la descomposici factorial:

4.  Resoluci dequacions
1. Equacions
PENSA I CALCULA Resol mentalment les equacions segents: a)x + 3 = 8 a) x = 5 b)5x = 20 b) x = 4 c)x2 = 81 c) x = 9 d)x(x 2) = 0 d) x = 0, x = 2
de

a)2x2 5x 3
grau

b)x2 4x + 4 d)5x2 3x b) (x 2)2 3 d) 5x dx n 5

1r i 2n

c)3x2 x 2 a) 2 dx + 1 n (x 3) 2 2 c) 3 dx + n (x 1) 3

2.  Equacions
PENSA I CALCULA

biquadrades, racionals i irracionals

APLICA LA TEORIA Resol les equacions segents: 1. x 2 x + 1 = 11 4 4 12 x=2 x + 1 3x 2 2x 1 5 = + 3 9 18 9 1 x= 2 x+1 6 3x 1 x 2d x n = + 3. 4 5 5 2 x=1 2. 7 x x 2 x = 3x 4. 3 12 3 2 x= 3 3x + 7 1 4x 2x 5 = 4 x 5. 24 6 3 x = 1 6. 2x2 3x = 0 x1 = 0, x2 = 3 2 7. 5x2 14x 3 = 0 x1 = 1 , x2 = 3 5 2 8. 9x = 4 2 2 x1 = , x2 = 3 3 2 9. 5x 24x 5 = 0 x1 = 1 , x2 = 5 5 10. (x 3)(x 1) = 15 x1 = 6, x2 = 2 3x x2 + 4 11. + 1+ =0 2 4 x1 = 4, x2 = 2 12. Determina, sense resoldre-les, quantes solucions tenen les equacions segents: a)x2 + 4x 5 = 0 b)2x2 3x + 7 = 0 c)x2 + 6x + 9 = 0 d)3x2 4x + 1 = 0 a) = 36 t dues solucions reals. b) = 47 no t solucions reals. c) = 0 t una soluci real. d) = 4 t dues solucions reals.

Resol mentalment les equacions segents: 1 = 5 x 1 a) x = 5 a) b) 2x 1 = 1 x c) x + 1 = 2 c) x = 3

b) x = 1

APLICA LA TEORIA Resol les equacions segents: 14. x4 10x2 + 9 = 0 x1 = 3, x2 = 3, x3 = 1, x4 = 1 15. x4 625 = 0 x1 = 5, x2 = 5 16. x4 17x2 + 16 = 0 x1 = 4, x2 = 4, x3 = 1, x4 = 1 17. x4 4x2 = 0 x1 = 2, x2 = 2, x3 = x4 = 0 18.  x4 12x2 + 32 = 0 x1 = 2, x2 = 2, x3 = 2 2 , x4 = 2 2 19. x6 8x3 = 0 x1 = 0, x2 = 2 20. x6 26x3 27 = 0 x1 = 1, x2 = 3 21. 2 +x = 3 x x1 = 2, x2 = 1

22. 1 = 1 1 x+3 x 6 x1 = 6, x2 = 3 23. 3 3x + 2 2= 4 x+1 x=3

4 1 =2 x+3 x 2 1 x1 = , x2 = 1 2 2 25. + 2x 3 = 7 x 1 x2 1 3 2 x1 = , x2 = 2 7 x x 2 + =1 26. x+3 x 1 x1 = 1, x2 = 3 24.

36

Solucionari
3x + x 1 =x 2 x+2 6 3 5 x1 = , x2 = 2 7 x=4 40. 2x + 1 + 2x + 2x 1 = 14 x=2 41. 9x 6 3x + 1 + 81 = 0 x=2 42. 4x = 61 x log 6 x= = 0,5638 log 4 + log 6 43. 24 25x = 0 x= 4 5 44. 5x + 1 = 31 2x log 3 log 5 x= = 0,1342 log 5 + 2 log 3 45. logx 16 = 2 x=4 46. log x + log 80 = 3 x = 25 2 47. log (22 x) = 1 + log x x = 20 48. 3 log x = 2 log x + log 3 x=3

27.

28. x = 2 + x 29. x 1 x + 7 = 0 x = 10 30. x 25 x 2 = 1 x=4 31. 2x 2 4 4x 6 = 0 No t soluci. 32. 2x + 1 + 3x + 4 = 7 x=4

3. E  quacions
PENSA I CALCULA

exponencials i logartmiques

Resol mentalment les equacions segents: 1 a)3x = 9 b)3x = 9 c)3x = 3 d)3x = 1 e)log3 x = 0 g)log3 x = 2 a) x = 2 c) x = 1 e) x = 1 g) x = 9 APLICA LA TEORIA Resol mentalment les equacions segents: 33. a)3x = 27 a) x = 3 34. a)5x 1 = 25 a) x = 3 35. a)log x = 0 a) x = 1 36. a)logx 3 = 1 a) x = 3 Resol les equacions segents: 37. 2x 1 = 8 x1 = 2, x2 = 2 38. 2 2x + 4x = 80 x=3 39. 5x + 51 x = 6 x1 = 0, x2 = 1
2

f)log3 x = 1 h)log3 x = 2 b) x = 2 d) x = 0 f) x = 3 1 h) x = 9

4. Resoluci
PENSA I CALCULA

de problemes

Calcula mentalment: a) El costat dun quadrat lrea del qual s de 36 m2 b)  Dos nombres enters consecutius la suma dels quals siga 15 a) x = 6 m b) Els nombres sn 7 i 8 APLICA LA TEORIA 49. Calcula dos nombres que sumen 8 i el producte dels quals siga 15. Nombre x x(8 x) = 15 x=5 Un nombre s 5 Laltre nombre s 3 50. Sha mesclat oli de gira-sol de 0,8 /L amb oli doliva de 3,5 /L. Si shi han obtingut 300 litres de mescla a 2,6 /L, calcula quants litres shi han utilitzat de cada classe doli.
Girasol Capacitat (L) Preu (/L) Diners () x 0,8 Oliva 300 x 3,5 Mescla 300 x 3,5

b)7x + 1 = 1
b) x = 1 8 b) x = 3

b)2x = 1 b)log2 x = 4

b) x = 16

b)ln x = 1
b) x = e

0,8x + 3,5(300 x) = 300 2,6

0,8x + 3,5(300 x) = 300 2,6 x = 100 Oli de girasol: 100 L Oli doliva: 200 L

4. Resoluci
51. Dues motos ixen juntes duna ciutat per recrrer 560 km a velocitat constant. La segona moto porta una velocitat de 10 km/h ms que la primera, i tarda una hora menys a fer el recorregut. Calcula les velocitats de les dues motos. Temps de la 1a moto = x Temps de la 2a moto = x 1 560 560 x + 10 = x 1 x = 8, x = 7 Velocitat primera moto = 560/8 = 70 km/h Velocitat segona moto = 80 km/h La soluci negativa no t sentit. 52. Calcula les dimensions dun rectangle en qu la base s 2 cm major que laltura i lrea de la qual siga de 24 cm2

dequacions

37

Exercicis

i problemes proposats

1. EQUACIONS DE 1R I 2N GRAU Resol mentalment les equacions segents: 55. 4x2 25 = 0 5 5 x1 = , x2 = 2 2 56. (x 2)(x + 3) = 0 x1 = 2, x2 = 3
dx + 1 n = 0 57. x 2 1 x1 = 0, x2 = 2 2 58. 6x 5x = 0 5 x1 = 0, x2 = 6 Resol les equacions segents: x 2 x 4 x+3 = 59. 5 3 10 x=5

x+2

60. x + 1 + 1 4x = 2x 1 5 6 3 3 x= 2 61. x(x 3) = 18 x1 = 6, x2 = 3 62. x 6 x 5 1 x = + 7 5 4 6 10 x = 5

x(x + 2) = 24 x = 4, x = 6 Les mesures sn 4 cm i 6 cm La soluci negativa no t sentit. 53. Dues aixetes, obertes alhora, omplen un dipsit en 6 h. La segona aixeta tarda a omplir el dipsit 5 h ms que la primera, si aquesta est tancada. Calcula el temps que tardarien a omplir el dipsit per separat. Temps de la primera aixeta = x Temps de la segona aixeta = x + 5 1 1 1 x + x+5 = 6 x = 10, x = 3 La primera aixeta tarda 10 h La segona aixeta tarda 15 h La soluci negativa no t sentit. 54. En un establiment es van comprar uns ornaments de porcellana per 629 . Sen van trencar tres i els que quedaren es van vendre a 4 ms del que van costar. Si shi ha obtingut un benefici de 85 , quants ornaments shavien comprar? N dornaments = x (x 3) d 629 + 4 n = 629 + 85 x 51 x = 37, x = 4 Shan comprat 37 ornaments. La soluci negativa no t sentit. 63.

x2 + 3 = 1 x 1 4 8 3 x1 = , x2 = 1 2 64. 3(x 2) + (x 2)x = 2x x1 = 3, x2 = 2 5x + 14 65. x 2 + x = x 4 + 5 3 10 x=2 66. (x + 2)(x 1) = x + 7 x1 = 3, x2 = 3 67. x + 1 + x + 1 x = 2 5 2 x=1 5 (1 x)(x 3) + 14 = 2 (x 3) 4 13 x1 = , x2 = 5 5 69. 3x + 2 2x 1 + x = 3x 1 + 3 4 4 6 2 x=5 68. 70. 3x + 2 x 1 2x 5 (x 3) = + 3 4 4 x=4 x = 1
2 2 72. x + 1 x + x = 5x 3 5 10 10 x1 = 1, x2 = 5

71. (x + 2)(x 2) = (x + 3)2 7

38

Solucionari
3 91. 1 + 1 = x 1 x 2 2 4 x1 = , x2 = 3 3 8 x + 2 = 92. x + 1 x 1 x2 1 x1 = 3, x2 = 2 93. x6 28x3 + 27 = 0 x1 = 1, x2 = 3 3 94. x + 2 4 x = x 1 2x 2 x = 2 95. 36x4 13x2 + 1 = 0 1 1 1 1 x1 = , x2 = , x3 = , x4 = 3 2 3 2 96. 5x 4 + 2x + 1 = 7 x=4 97. 2x + x 2 6x + 2 = 1 1 x1 = 1, x2 = 3 x 4 + = x 98. x+1 9 x+4 16 1 x1 = , x2 = 7 2 + x x 2 + = 2 99. x x+2 x = 1 100. 5x 2 + 3x 4 = 4x + 24 x = 4 101. x4 13x2 + 36 = 0 x1 = 3, x2 = 3, x3 = 2, x4 = 2 102. 3x 3 x 1 = x 3x 2 4 4 x1 = 2, x2 = 9 x1 = 0, x2 = 4 3. EQUACIONS EXPONENCIALS I LOGARTMIQUES Resol les equacions segents: 104. 4x + 25 = 3 2x + 2 x1 = 2, x2 = 3 105. 2 5 x = 1 16 x1 = 3, x2 = 3
2

73. 4(x 2)(x 1) + 3(x2 1) = 9 2 x1 = , x2 = 2 7 74. 2x(x + 2) (4 x)(x 1) = 7x(x 1) 1 x1 = , x2 = 2 7 2.  EQUACIONS BIQUADRADES, RACIONALS I IRRACIONALS Resol les equacions segents: 75. x6 9x3 + 8 = 0 x1 = 1, x2 = 2 76. x + 12 = 7 x x1 = 3, x2 = 4 77. x4 8x2 9 = 0 x1 = 3, x2 = 3 78. 1 2 = 1 x 1 x+2 2 x1 = 5, x2 = 2 79. x = 2 + 16 + x 2 x=3 80. x4 25x2 + 144 = 0 x1 = 4, x2 = 4, x3 = 3, x4 = 3 81. 1 = 11 x x 3 2 7 x1 = , x2 = 5 2 82. x + x = 6 x=4 83. 2x 3x 20 = 0 x1 = 2, x2 = 2 84. 9 x = x 3 x=5 10 85. 1 + 2 = x+1 x+2 3 8 1 x1 = , x2 = 5 2 6 86. 2 + 1 = 2 x 3 x+3 x 9 x=1 87. 11 + x 2 5x + 1 = 2x x=8 4 88. 1 1 = x x+2 3 (x 3) 9 x1 = , x2 = 1 2 89. 9x4 5x2 4 = 0 x1 = 1, x2 = 1 90. x + 1 7x + 4 = 3 x=3
4 2

103. 6 x = x x + 5

106. 52x 2 6 5x + 125 = 0 x1 = 2, x2 = 3 107. 2x + 2x + 1 = 3x + 3x 1 x=2 108. 1 + 9x = 3x + 1 + 3x 1 x1 = 1, x2 = 1 109. 2 x + 1 =5 2x 2 x1 = 0, x2 = 2

4. Resoluci
110. 62x = 1296 x=2 1 =4 111. 3 x + x 3 1 x1 = 0, x2 = 1 112. 51 x + 5x = 6 x1 = 0, x2 = 1 113. 3x 9x = 93 x=2 114. 2
2x + 5

dequacions

39

131. 2 log x = 4 + log x 10 x = 1000 132. 3 log 2x 2 log x = log (4x + 1) x= 1 4 133. 3 + log 3x = 2 log x 2 x = 1500 134. log (x 2) = 1 + log 2 log (x 3) x=7
2x 1

54

+ 3125 = 53

x=3 115. 2 116. 3


x2

135. log x = 1 log (7 x) x1 = 2, x2 = 5 136. 3 log (6 x) log (72 x3) = 0 x1 = 2, x2 = 4 137. log 3x + 1 + log 5 = 1 + log 2x 3 x = 13 5 138. (x2 5x + 5) log 5 + log 20 = log 4 x1 = 2, x2 = 3

+ 28 = 2
x

x+2

2 = 163

x=3
x4

+53 3

x+1

x=4 117. 9x = 3x + 6 x=1 118. 3 + 3 x=2 119. 2 x = c 1 m 3 log 3 x= 0,6131 log 6 =


x 1 x x+1

+3

x+2

= 117

4. RESOLUCI DE PROBLEMES 139. Calcula dos nombres que sumen 10 i la diferncia dels seus quadrats siga 60. Nombre = x x2 (10 x2) = 60 x=8 Els nombres sn 2 i 8 140. La hipotenusa dun triangle rectangle mesura 13 cm. Si el catet major mesura 7 cm ms que el catet menor, quina s la longitud dels catets?

120. 5 x

+ 2x

=1

x1 = 2, x2 = 0 121. ex 1 = 2x + 1 x = 1 + ln 2 = 5,5178 1 ln 2 122. 3 3x 2 = 9 x 2 x1 = 1 , x2 = 2 2 123. log (x2 + 3x + 40) = 1 + log (3x 1) x1 = 2, x2 = 25 124. log x2 log 3 = log x + log 5 x = 15 125. log x + log (3x + 5) = 2 x=5 126. 2 log x log (x + 24) = 2 x = 120 127. 2 ln x + ln (x2 + 2) = ln 3 x=1 128. log x + log 4 = log (x + 1) + log 3 x=3 129. 2 log x + log x4 = 6 x = 10 130. 2 ln x ln 5x = ln 2 x = 10
2

13 cm

x+7

x + (x + 7) = 13 x = 5, x = 12 Els catets mesuren 5 cm i 12 cm La soluci negativa no s vlida. 141. Es mescla civada de 0,4 /kg i sgol de 0,25 /kg per a fer pinso per a vaques. Si es fan 5000 kg de pinso a 0,31 /kg, quants quilos de civada i de sgol shi han utilitzat?
Civada Pes (kg) Preu (/kg) Diners () x 0,4 Sgol 5 000 x 0,25 Mescla 5 000 0,31

0,4x + 0,25(5 000 x) = 5 000 0,31

0,4x + 0,25(5000 x) = 5000 0,31 x = 2000 Civada: 2000 kg Sgol: 3000 kg

40

Solucionari
150. log 4 x 3 log 10 = 1 4 x = 10 151. 2 x 1 + 1 =5 2x 3 x1 = 1, x2 = 3

142. Un cotxe i una moto ixen alhora de dues ciutats, A i B, lun cap a laltre per la mateixa carretera. La velocitat del cotxe s de 100 km/h i la de la moto s de 70 km/h. Si la distncia entre les ciutats s de 340 km, quant de temps tardaran a trobar-se? Temps = x 100x + 70 x = 340 x=2 Tarden 2 h a trobar-se. 143. Dos obrers, treballant junts, tarden 12 dies a fer una obra. Se sap que el segon obrer, treballant sol, hi tardaria 10 dies ms que el primer. Calcula el temps que emprarien a fer aquesta obra per separat. Temps que tarda el primer obrer: x Temps que tarda el segon obrer: x + 10 1+ 1 = 1 x x + 10 12 x = 20, x = 6 El primer obrer tarda 20 dies i el segon 30 dies. La soluci negativa no t sentit. 144. Una colla d amics han preparat un viatge de vacances que costa 4000 . Un amic t problemes i els altres decideixen pagar 200 ms cadascun. Calcula el nombre damics que sn. N. damics = x 4 000 + 200 = 4 000 x x 1 x = 5, x = 4 El nombre damics s 5 La soluci negativa no t sentit. 145. Ledat dun pare s sis vegades la del fill. Si dac dos anys ledat del pare ser cinc vegades la del fill, calcula ledat que tenen actualment cadascun.
Avui Edat del fill Edat del pare x 6x Dac 2 anys x+2 6x + 2

152. x + 1 + x 3 = 26 x 3 x+1 5 x1 = 2, x2 = 4 153. x + 2 + x 3 = 5 x=7 154. 3 1 x + 3 2 x = 4 27 x=4 155. x + 3 + 2 = 2 x 5 x 3 11 x1 = , x2 = 1 3 2 2 =0 156. x 2 4x x + 4x + 4 x1 = 4, x2 = 0 157. 4x 2x 1 14 = 0 x=2 158. x 32 x + 2 = 1 1 + x 1 x 1 x x1 = 3, x2 = 2
2 159. x 2 + 4x + 4 = 4x + 5 4x x + 2x + 1 5 x1 = , x2 = 1 3 160. 5 x 1 = 2 + x3 2 5 x=2

161. x 2 3x + x 2 x + 4 = 4 x1 = 1, x2 = 3 162. x =x x x x=4 5 x+2

6x + 2 = 5(x + 2) x = 8 Ledat del fill: 8 anys. Ledat del pare: 48 anys. PER A AMPLIAR = 10 146. 9 + 2 9 x + 2 x + 4x + 4 13 1 x1 = , x2 = 5 2 147. 3 4 x = 2 x = 4 148. 3x
2

163. x + 2 + x + 1 = 7 9 164. 4x = 3 2x + 1 8 x= x1 = 1, x2 = 2 165. 2 x = 3 + x 3 x 3 x 9 x= 7 166. 4 + 3x 2 2 = x x=3

+ 3x

= 162 2x

167. 2x 2 + 2x 1 + 2x + 2x + 1 + 2x + 2 + 2x + 3 = 504 x=5 168. 2x + 2x + 1 + 2x + 2 = 3x + 3x 1 + 3x 2 log 7 log 13 + log 9 x= = 3,8923 log 3 log 2

x1 = 3, x2 = 3 149. x = 3 4 x+3 2 x+1 x1 = 5, x2 = 3

4. Resoluci
169. log 7x + 3 + log 4x + 5 = 1 + log 3 2 x=1 170. log 3 x log 3 4 = 1 3 x = 40 171. log (10 x 2) =2 log (5 2x) x=1

dequacions

41

178. Si saugmenta 2 cm la longitud de cadascuna de les arestes dun cub, el seu volum augmenta 218 cm3. Calcula la longitud de laresta.
x+2 x

PROBLEMES 172. Calcula les arrels duna equaci de segon grau, sabent que sumen 10 i el producte s 21. Suma de les arrels: S = 10 Producte de les arrels P = 21 x2 10x + 21 = 0 x1 = 7, x2 = 3 173. Calcula un nombre que en elevar-lo al quadrat siga 210 unitats major. Nombre = x x + 210 = x2 x = 15, x = 14 El nombre s 15 o 14 174. Calcula un nombre que excedisca a la seua arrel quadrada en 156 unitats. Nombre = x x = x + 156 x = 169 El nombre s 169 175. Calcula dos nombres enters sabent que el major excedeix en 6 unitats al menor, i la suma dels inversos s 4/9. Nombre menor = x Nombre major = x + 6 1+ 1 =4 x x+6 9 9 x= ,x=3 2 Els nombres sn 3 i 9 9 La soluci no saccepta perqu no s entera. 2 176. Calcula dos nombres parells consecutius el producte dels quals excedisca a la suma en 142 unitats. Primer nombre = 2x Segon nombre = 2x + 2 2x(2x + 2) = 2x + 2x + 2 + 142 x = 6, x = 6 Els nombres sn 12, 14 i 12, 10 177. El dividend duna divisi s 136 i el quocient i el residu sn iguals. Si el divisor s el doble que el quocient, quin s el divisor? Quocient = x Residu = x Divisor = 2x 2x x + x = 136 17 x= ,x=8 2 El divisor s 16
48 20 x

Aresta = x (x + 2)3 = x3 + 218 x = 5 , x = 7 Laresta mesura 5 cm La soluci negativa no t sentit. 179. Una finca rectangular t una superfcie de 4000 m2. Si un costat de la finca t 30 m ms que laltre, calcula les dimensions de la finca.

x + 30

x(x + 30) = 4000 x = 50, x = 80 Les dimensions sn 50 m per 80 m La soluci negativa no t sentit. 180. El permetre dun triangle rectangle mesura 48 cm, i la hipotenusa mesura 20 cm. Calculan la longitud dels catets.

20 cm

x2 + (48 20 x)2 = 202 x = 12, x = 16 Els catets mesuren 12 cm i 16 cm 181. La diagonal dun rectangle mesura 25 cm. Calcula les dimensions del rectangle, sabent que laltura s 4/3 de la base.

25 m

4 x 3

42

Solucionari
x 2 + d 4x n = 25 2 3 x = 15, x = 15 Les dimensions sn 15 cm i 20 cm La soluci negativa no t sentit.
2

10 x 10 x 2 x x3

182. Tenim un quadrat el costat del qual s 5 cm major que el costat dun altre quadrat. Si entre els dos quadrats tenim 233 cm2, calcula lrea de cadascun dells.

x(10 x) = (x 3)(10 x 2) + 18 x=6 Les dimensions del rectangle sn 6 cm de base i 4 cm daltura. 186. Es fon plata de llei 0,7 amb plata de llei 0,9 per a aconseguir un aliatge de 100 g duna llei 0,74. Calcula la quantitat de cada tipus de plata que shi ha usat.
Plata Pes (g) x 0,7 Plata 100 x 0,9 Aliatge 100 0,74

x+5

Llei

x + (x + 5) = 233 x = 8, x = 13 Les rees sn de 64 64 cm2 i 169 cm2 183. Calcula la longitud de les diagonals dun rombe de 96 cm2 drea, sabent que la diagonal menor s 3/4 de la diagonal major.

0,7x + 0,9(100 x) = 100 0,74

0,7x + 0,9(100 x) = 100 0,74 x = 80 Plata de llei 0,7 pesa 80 g Plata de llei 0,9 pesa 20 g 187. Barregem llet del tipus A, amb un 4% de greix, amb una altra llet del tipus B, amb un 8% de matria grassa. Si hi obtenim 40 L de barreja amb un 6% de matria grassa, quants litres de cada tipus de llet shi han utilitzat?

x 3x 4

Llet A Capacitat (L) Greix x 0,04

Llet B 40 x 0,08

Barreja 40 0,06

0,04x + 0,08(40 x) = 40 0,06

3x 4 = 96 2 x = 16, x = 16 Les diagonals mesuren 12 cm i 16 cm x 184. Si saugmenta en tres centmetres el costat dun quadrat, lrea augmenta en 81 cm2. Calcula la longitud del costat del quadrat inicial.
3 x+3

0,04x + 0,08(40 x) = 40 0,06 x = 20 Llet A: 20 L Llet B: 20 L 188. A les nou del mat, Alba ix amb bicicleta duna poblaci A, a una velocitat de 12 km/h. Dues hores desprs, ix a buscar-lo Pau amb una motocicleta a 32 km/h. A quina hora Pau aconseguir Alba? Temps que empra Alba = x Temps que empra Pau = x 2 12x = 32(x 2) 16 = 3,2 x= 5 Sempra 3 hores i 12 minuts, per tant Pau aconseguir Alba a les 12 hores 12 minuts. 189. Dos autobusos de lnia ixen a la mateixa hora dedues ciutats, A i B, separades per 400 km. Els dos autobusos ixen per la mateixa carretera lun cap a laltre. Si lautobs que ix de A porta una velocitat de 90 km/h i el que ix de B porta una velocitat de 110 km/h, quant de temps tardaran a trobar-se?

(x + 3) = x + 81 x = 12 La longitud del quadrat inicial s 12 cm 185. Tenim un rectangle de 20 cm de permetre. Si redum en 3 cm la base i en 2 cm laltura, lrea disminueix en 18 cm2. Calcula les dimensions del rectangle.

4. Resoluci
Temps que tarden a trobar-se = x 90x + 110x = 400 x=2 Tarden 2 hores a trobar-se. 190. Una aixeta B tarda a omplir un depsit 4 h ms que una altra aixeta A. Si alhora omplen el depsit en 1 h 30 min, quant tardaran a omplir el depsit per separat? Temps que tarda a omplir el depsit laixeta A = x Temps que tarda a omplir el depsit laixeta B = x 1+ 1 = 1 1+ 1 =2 x x+4 3 x x+4 3 2 x = 3, x = 2 Laixeta A tarda 2 hores, i la B, 6 hores. La soluci negativa no t sentit. 191. Dos desguassos oberts alhora buiden un depsit en 15 h. Si sobri solament un dells, tardaria a buidar el depsit 16 h menys que laltre. Calcula el temps que tarden a buidar el depsit els dos desguassos per separat. Temps que tarda en buidar el depsit el primer desgus=x Temps que tarda en buidar el depsit el segon desgus=x 16 1+ 1 = 1 x x 6 15 x = 40, x = 6 Temps que tarda en buidar el depsit el primer desgus=40 h Temps que tarda en buidar el depsit el segon desgus=24 h La soluci x = 6 no t sentit. 192. Shan comprat per 37 unes sabatilles desport i una pilota que costava 50 . Si en les sabatilles nhan rebaixat el 20%, i en la pilota, el 30%, quin era el preu inicial de cada producte? Preu de les sabatilles = x Preu del bal = 50 x 0,8x + 0,7(50 x) = 37 x = 20 El preu de les sabatilles s 20 , i el del bal, 30 193. Shan pagat 450 per un lector de DVD i una targeta de xarxa que ara shan de canviar. Si en la venda es perd el 30% en el lector de DVD, i el 60% en la targeta, i shi han obtingut 288 , quin era el preu inicial dels dos articles? Preu del DVD = x Preu de la targeta = 450 x 0,7x + 0,4(450 x) = 288 x = 360 El preu del DVD s 360 , i el de la targeta, 90

dequacions

43

194. Un grup destudiants lloga un pis per 500 al mes. Si augmentara el grup en un ms, sestalviarien 25 cadascun. Quants estudiants sn? Nombre destudiants = x 500 = 50 + 25 x x+1 x = 5, x = 4 Sn 4 estudiants. La soluci negativa no t sentit. 195. Pau t 15 anys, i sa mare, 40. Quants anys han de transcrrer perqu ledat de la mare siga el doble que la de Pau?
Pau Mare Avui 15 40 Dac x anys 15 + x 40 + x

40 + x = 2(15 + x) x = 10 Dac 10 anys. 196. Un pare t el quntuple de ledat del fill. Si el pare tinguera 20 anys menys i el fill 8 anys ms, ledat del pare seria el doble que la del fill. Calcula ledat actual de cadascun.
Edat del fill Edat del pare Avui x 5x x+8 5x 20

2(x + 8) = 5x 20 x = 12 El fill t 12 anys, i son pare 60 197. Ledat duna mare i un fill sumen 60 anys, i dac dos anys ledat de la mare ser el triple de la del fill. Calcula ledat actual de cadascun.
Edat del fill Edat de la mare Avui x 60 x Dac 2 anys x+2 60 x + 2

3(x + 2) = 60 x + 2 x = 14 El fill t 14 anys, i sa mare 46 198. Tenim un cultiu amb cllules que es reprodueixen per bipartici cada hora. Si tenim inicialment 5 cl lules, quantes hores han de transcrrer perqu en el cultiu hi haja 5120 cllules? Temps = x 5 2x = 5120 x = 10 Han de transcrrer 10 hores. 199. Una poblaci de peixos es reprodueix segons la frmula N = 40 3t, N s el nombre de peixos i t s el nombre danys. Quants anys han de transcrrer perqu hi haja ms de 500000 peixos? Temps = t 40 3t = 500000 t = 8,59 aos. Perqu hi haja ms de 500000 peixos han de passar 8,59anys.

44

Solucionari
206. Salien dos lingots dor. Un amb una llei 0,75, i laltre amb una llei 0,6. Si shan aconseguit 500 grams daliatge amb una llei 0,69, quants grams pesava cada lingot dor?
Pes (g) Llei Or x 0,75 Or 500 x 0,6 Aliatge 500 0,69

PER A APROFUNDIR 200. Resol lequaci segent: x+1 + x 2 = 5 x 2 x+1 2 x1 = 3, x2 = 2 (no s vlida) 201. Resol lequaci segent: 53 x 3 x2 = 6 (Fes el canvi de variable z = x ) x1 = 8, x2 = 27 202. Calcula un nombre que en sumar-li 6 unitats siga un quadrat perfecte, i en restar-li 6 unitats el seu resultat siga larrel quadrada positiva del quadrat perfecte anterior. Nombre = x x 6 = x+6 x = 10 203. Calcula dos nombres enters consecutius de manera que la diferncia dels cubs siga 61 Primer nombre = x Segon nombre = x + 1 (x + 1)3 x3 = 61 x = 5, x = 4 Els nombres sn 4 i 5, o b 4 i 5 204. En un triangle rectangle, la hipotenusa mesura 10 cm, i l altura corresponent mesura 4 cm. Quant mesuren els segments que el peu daquesta altura determina sobre la hipotenusa?
3

0,75x + (500 x)0,6 = 500 0,69

0,75x + (500 x)0,6 = 500 0,69 x = 300 Or de llei 0,75 pesa 300 g Or de llei 0,6 pesa 200 g 207. Una moto i un cotxe ixen a la mateixa hora de la ciutat A en direcci a la ciutat B, que en dista 80 km. La velocitat de la moto s 4/5 de la velocitat del cotxe, i arriba 12 minuts ms tard que aquest. Calcula les velocitats dels dos vehicles. Temps que tara el cotxe = x Temps que tarda la moto = x + 0,2 4 80 = 80 5 x x + 0,2 4 x = = 0,8 h = 48 min 5 El cotxe porta una velocitat de 100 km/h, i la moto de 80km/h 208. Un alumne ha obtingut una nota final de 6,4 punts en matemtiques. Els exmens valen el 80% de la nota, i els treballs, el 20%. Sabent que entre exmens i treballs suma 14 punts, quina nota va traure en cada apartat? Nota dexmens = x Nota de treballs = 14 x 0,8x + 0,2(14 x) = 6,4 x=6 En els exmens va traure un 6, i en els treballs, un 8 209. Un pare t 45 anys, i els seus fills, 10 i 8. Quants anys han de transcrrer perqu ledat del pare siga igual a la suma de les edats dels fills?
Edat del pare Edat del 1r fill Edat del 2n fill Avui 45 10 8 Dac x anys 45 + x 10 + x 8+x

4 cm x 10

x(10 x) = 4 x = 8, x = 2 Els segments mesuren 8 cm i 2 cm 205. La diagonal dun rectangle mesura 10 cm. Calcula les dimensions daquest rectangle, sabent que s semblant a un altre rectangle els costats del qual mesuren 3 cm i 4 cm.

45 + x = 10 + x + 8 + x x = 27 Han de transcrrer 27 anys. 210. Una substncia radioactiva t un perode de semidesintegraci de 10 anys, s a dir, que cada 10 anys la massa de la substncia es redueix a la meitat. Si es tenen 400 g daquesta substncia, en quant de temps es transformaran en 25 g? Perode = x x 400d 1 n = 25 2 x=4 Han de transcrrer 4 10 = 40 anys.

10 cm 3 4
2 2

3 x 4

x + d 3x n = 102 4 x = 8, x = 8 Les dimensions sn 8 cm i 6 cm, respectivament.

4. Resoluci
4. Resol lequaci segent

dequacions

45

211. Sha comprat un ordinador per 1200 , i se sap que el seu valor es deprecia un 20% cada any. Quant de temps ha de transcrrer perqu lordinador valga menys de 400 ? Temps = x 1200 0,8x = 400 x = 4,92 Han de transcrrer 4,92 anys.

4+ x+2 = x 4 + x+2 = x x+2 = x 4 x + 2 = x2 8x + 16 x2 9x + 14 = 0 x = 7, x = 2 Comprovaci: 4+ 7+2 = 4+3 = 7 Si x = 7 * 47=7 x=7 Si x = 2 * 4+ 2+2 = 4+2 = 6 462 x=2 La soluci s x = 7 5. Resol lequaci segent 9x 6 3x 27 = 0 32x 6 3x 27 = 0 Fent z = 3x z2 6z 27 = 0 z = 9, z = 3 Si z = 9 3x = 9 x = 2 Si z = 3 3x 3 (3x no pot ser negatiu) La soluci s: x = 2 6. Resol lequaci segent: log (33 x) = log x 1 log (33 x) log x = log 1 10 log 33 x = log 1 x 10 33 x = 1 x 10 330 10x = x x = 30 7. Maria t 12 anys, i sa mare, 40. Quants anys han de transcrrer perqu ledat de la mare siga el triple que la de Maria?
Edat de Maria Edat de la mare Avui 12 40 Dac x anys 12 + x 40 + x

Aplica-hi

les teues competncies

212. Uns solars costen 60000 i hi ha una inflaci constant del 10%. Quants anys hauran de transcrrer perqu el terreny valga 87846 ? N. danys = x 60000 1,1x = 87846 x=4 Transcorreran 4 anys.

Comprova

qu saps

1. Escriu lexpressi de la descomposici factorial del trinomi de 2n grau. Posan un exemple. La descomposici factorial del trinomi de 2n grau s: ax2 + bx + c = a(x x1)(x x2) on x1 i x2 sn arrels de lequaci ax2 + bx + c = 0 Exemple: Calcula la descomposici factorial de x2 2x 15 En primer lloc es calculen les arrels de lequaci x22x 15 = 0 x1 = 5 2 4 + 60 2 8 x= = 2 2 x 2 = 3 La descomposici factorial s: x2 2x 15 = (x 5)(x + 3) 2. Resol les equacions segents: a) x + 1 3x 2 = x 1 1 4 12 3 4 b) x4 10x2 + 9 = 0 a) x = 3 b) Fent z = x2 z2 10z + 9 = 0 z = 1, z = 9 Si z = 1 x2 = 1 x = 1, x = 1 Si z = 9 x2 = 9 x = 3, x = 3 Les solucions sn: x1 = 1, x2 = 1, x3 = 3, x4 = 3 3. Resol lequaci segent: x + x 1 = 5 x+3 x+2 2 MCM (x + 3, x + 2, 2) = 2(x + 3)(x + 2) x 2(x + 2) + (x 1) 2(x + 3) = 5(x + 3)(x + 2) 4x2 + 8x 6 = 5x2 25x 30 9x2 + 33x + 24 = 0 8 x = , x = 1 3

3(12 + x) = 40 + x x=2 Han de transcrrer 2 anys. 8. Es t un quadrat el costat del qual s 3 cm major que el costat dun altre quadrat. Si entre els dos quadrats tenen 149 cm2 drea, quina s lrea de cadascun dells?

x+3

x + (x + 3) = 149 x2 + x2 + 6x + 9 = 149 2x2 + 6x 140 = 0 x = 7, x = 10 Les rees sn 49 cm2 i 100 cm2

46

Solucionari
223. Resol lequaci: x + x 2 =1 x+3 x 1 x1 = 1, x2 = 3 224.  Resol lequaci: x 1 x + 7 = 0 x = 10 225.  Resol lequaci: 2x + 1 + 3x + 4 = 7 x=4 226.  Resol lequaci: 2x + 3 + 2x = 72 x=3 227.  Resol lequaci: log (22 x) = log x 1 x = 20 Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris. 228. Calcula un nombre que excedisca a la seua arrel quadrada en 156 unitats. Nombre = x

Windows/Linux
PRACTICA 219. Resol lequaci segent: x 2 x+1 + 7 = x+ 3 2 6 3 4 x= 5 8 220. Resol lequaci segent: x2 2x 3 = 0 Fes la interpretaci grfica per a comprovar-ho. x1 = 3, x2 = 1

221. Resol lequaci segent: x4 17x2 + 16 = 0 Fes la interpretaci grfica per a comprovar-ho. x1 = 4, x2 = 4, x3 = 1, x4 = 1

x = x + 156 x = 169 El nombre s 169 229. En un triangle rectangle un dels catets mesura 3 cm ms que laltre, i la hipotenusa mesura 3 cm ms que el catet major. Calculan la longitud dels tres costats. Longitud del catet menor: x Longitud del catet major: x + 3 Longitud de la hipotenusa: x + 3 + 3 = x + 6 x2 + (x + 3)2 = (x + 6)2 x1 = 9, x2 = 3 Si la longitud del catet menor s 9 cm, la del catet major s 9 + 3 = 12 cm i la de la hipotenusa s 12 + 3 = 15 cm.

222. Resol lequaci segent: x 26x 27 = 0 Fes la interpretaci grfica per a comprovar-ho. x1 = 1, x2 = 3
6 3

La soluci x = 3 no s vlida perqu no t sentit. 230. El permetre dun triangle rectangle mesura 48 cm, i la hipotenusa mesura 20 cm. Calculan la longitud dels catets.

20 cm

48 20 x

x + (48 20 x) = 20 x = 12, x = 16

Els catets mesuren 12 cm i 16 cm

4. Resoluci

dequacions

47

231. Shan pagat 450 per un lector de DVD i una targeta de xarxa que ara shan de canviar. Si en la venda es perd el 30% en el lector de DVD, i el 60% en la targeta, i shi han obtingut 288 , quin era el preu inicial dels dos articles? Preu del DVD = x; preu de la targeta = 450 x 0,7x + 0,4(450 x) = 288 x = 360 El preu del DVD s 360 , i el de la targeta, 90

232.  Una poblaci de peixos es reprodueix segons la frmula N = 40 3t, on N s el nombre de peixos i t s el nombre danys. Quants anys hauran de transcrrer perqu hi haja ms de 500000 peixos? Temps = t 40 3t = 500000 t = 8,5867 Perqu hi haja ms de 500000 peixos hauran de passar 8,59 anys.

48

Solucionari
Representaci grfica:

5.  Sistemes dequacions
1. S  istemes
lineals. resoluci grfica

 Primera equaci: 2x 2y = 3
Y

PENSA I CALCULA Donat el sistema lineal format per les equacions del grfic de la dreta: a) Quantes t? solucions
2x + y = 4 x 3y = 5

y=x 3 2 x 0
X

y 3 2 7 2 A f 0, B f 5, 3 p 2 7 p 2

b) Calculan la soluci o les solucions. a) Noms t una soluci. APLICA LA TEORIA 1. Resol grficament el sistema lineal segent i classifical segons el nombre de solucions: 2x + y = 3 4 x 3y = 5 b) La soluci s x = 1, y = 2

Segona equaci: x + y = 3 y=x+3 x 0 2 y 3 5 C(0, 3) D(2, 5)


Y

Primera equaci: 2x + y = 3 y = 3 2x x 0 1 y 3 1

x + y = 3

A(0, 3) B(1, 1)
2x 2y = 3

Segona equaci: x 3y = 5 x = 3y + 5 x 5 4 y 0 3 C(5, 0) D(4, 3)


Y 2x + y = 3 X x 3y = 5 P (2, 1)

3. Classifica mentalment el sistema lineal segent i resol-lo grficament per a comprovar-lo: 2x y = 1 4 4x + 2y = 2 Els coeficients de les variables sn proporcionals, i ho sn amb els termes independents; per tant, el sistema s compatible indeterminat. Les dues rectes sn la mateixa. Multiplicant la 1a equaci per 2 shi obt la 2a equaci. 2 1 1 = = 4 2 2 Representaci grfica:

Soluci x = 2, y = 1 Com que t una soluci, el sistema s compatible determinat. 2. Classifica mentalment el sistema lineal segent i resol-lo grficament per comprovar-lo: 2x 2y = 3 4 x + y = 3 Els coeficients de les variables sn proporcionals, i no ho sn amb els termes independents; per tant, el sistema s incompatible. Les rectes sn paralleles. 2 = 2 3 1 1 3

Noms representem la 1a recta ja que ambdues rectes sn la mateixa. Primera equaci: 2x y = 1 y = 2x 1 x 0 2 y 1 3 A(0, 1) B(2, 3)

5. Sistemes
APLICA LA TEORIA

dequacions

49

5. Resol pel mtode ms adequat el sistema segent iraona per qu elegeixes aquest mtode:
X 2x y = 1 4x + 2y = 2

2x + 3y = 9 4 y = 16 5x Es resol per substituci. Es substitueix el valor de y en la 1a equaci. Shi obt: x = 3, y = 1

4. Classifica mentalment el sistema lineal segent i resol-lo grficament per a comprovar-lo: 3x + 2y = 6 4 2x y = 4 Els coeficients de les variables no sn proporcionals, per tant, el sistema s compatible determinat. Les rectes sn secants. 3 2 2 1 Representaci grfica: Primera equaci: 3x + 2y = 6 y = 3 3x 2 x y 0 2 3 0 A(0,3) B(2, 0)

6. Resol pel mtode ms adequat el sistema segent i raona per qu elegeixes aquest mtode. 4x + 3y = 1 4 5x 3y = 19 Es resol per reducci. Sumant les dues equacions selimina la incgnita y Shi obt: x = 2, y = 3 7. Resol el sistema dequacions segent: _ x x + y 11 b = b 2 6 6 ` 2x 3y 1 33 b = b 5 10 10 a Primer se neliminen els denominadors. Shi obt: x = 4, y = 3 8. Resol el sistema segent: _ 2x + 4y = 7 b x 2x 5y 5 ` = b 3 6 4 a Primer se neliminen els denominadors. Shi obt: x = 1 , y = 3 2 2
dequacions no lineals

Segona equaci: 2x y = 4 y = 2x 4 x 0 3 y 4 2 C(0, 4) D(3, 2)


Y 3x + 2y = 6 P (2, 0) X

3.  Sistemes

PENSA I CALCULA Observant el dibuix del marge, calcula mentalment la soluci del sistema format per les equacions de les dues circumferncies. Els punts de tall sn: A(3, 2) i B(1, 4). Per tant, les solucions sn: x1 = 3, y1 = 2 x2 = 1, y2 = 4

X x 2 + y 2 4x 6y + 11 = 0 2 x 2 + y 2 6x 8y + 21 = 0

2x y = 4

2. Resoluci
PENSA I CALCULA

algebraica de sistemes lineals

APLICA LA TEORIA 9. Resol el sistema segent i interpretan la soluci grficament: y = x 2 + 4x 1 4 y = 2x + 2 Es resol per igualaci. Shi obtenen les solucions: x1 = 1, y1 = 4 x2 = 3, y2 = 4

Calcula mentalment, sumant i restant, la soluci del sistema: x +y =5 4 x y =1 Sumant shi obt: 2x = 6 x = 3 Restant shi obt 2y = 4 y = 2

50

Solucionari
Interpretaci grfica:
Y y = 2x + 2 A (1, 4) X

12. Resol el sistema segent format per una hiprbola i una circumferncia i interpretan la soluci grficament: xy = 4 4 x 2 + y 2 = 17 Es resol per substituci, salla de la 1a equaci la incgnita y, i se substitueix en la 2a equaci. Shi obtenen les solucions: x1 = 4, y1 = 1 x2 = 4, y2 = 1 x3 = 1, y3 = 4 x4 = 1, y4 = 4 La interpretaci grfica s que la hiprbola i la circumferncia sn secants. Es tallen en quatre punts: A(4, 1), B(4, 1), C(1, 4) i D(1, 4)

B ( 3, 4)

y = x + 4x 1

Sn una parbola i una recta. La parbola i la recta sn secants, es tallen en dos punts: A(1, 4) y B(3, 4) 10. Resol el sistema segent format per dues circumferncies i interpretan grficament el resultat: x 2 + y 2 4x 2y = 20 4 x 2 + y 2 12x + 2y = 12 Es resten les dues equacions i se nhi obt una de 1r grau. Salla en aquesta una incgnita i se substitueix en lequaci duna de les circumferncies. Shi obtenen les solucions: x1 = 6, y1 = 4 x2 = 2, y2 = 4 La interpretaci grfica s que les dues circumferncies sn secants. Es tallen en dos punts: A(6, 4) y B(2, 4) 11. Resol el sistema format per una hiprbola i una recta i interpretan la soluci grficament xy = 6 4 3x 2y = 0 Es resol per substituci, salla y de la 2a equaci i se substitueix en la primera equaci. Shi obtenen les solucions: x1 = 2, y1 = 3 x2 = 2, y2 = 3 Interpretaci grfica:
Y xy = 6 A (2, 3) X B (2, 3) 3x + 2y = 0

4.  Sistemes

exponencials i logartmics

PENSA I CALCULA Resol mentalment les equacions segents: a) 2x = 2 d) log x = 1 a) x = 1 d) x = 10 APLICA LA TEORIA 13. Resol el sistema exponencial segent: 2x + 3y = 7 4 2x 3y = 1 Es fan els canvis de variable: 2x = u, 3y = v Shi obt el sistema lineal: u +v = 7 3 u = 4,v = 3 u v = 7 Desfent el canvi: 2x = 4 x = 2 3y = 3 y = 1 14. Calcula dos nombres sabent que sumen 12 i que el producte s 35. x + y = 12 4 xy = 35 Es resol el sistema per substituci, allant la incgnita y de la 1a equaci. Les solucions del sistema sn: x1 = 7, y1 = 5 x2 = 5, y2 = 7 Per tant, els nombres sn 5 i 7 b) 2x = 1 e) log x = 0 b) x = 0 e) x = 1 c) 2x = 1 2

f) log x = 1 c) x = 1 f) x = 0,1

Sn una hiprbola i una recta. La hiprbola i la recta sn secants. Es tallen en dos punts. A(2, 3) i B(2, 3)

5. Sistemes
15. Resol el sistema logartmic segent: log x + log y = log 12 4 log x log y = log 3 Sumant les dues equacions shi obt: 2 log x = log 12 + log 3 log x2 = log 36 x2 = 36 x = 6 La soluci negativa no serveix. Restant les dues equacions shi obt: 2 log y = log 12 log 3 log y = log 4 y2 = 4 y = 2 La soluci negativa no serveix. Soluci: x = 6, y = 2 16. Calcula els costats dun triangle rectangle sabent que la hipotenusa mesura 10 m i que els catets sn proporcionals a 3 i 4.
x y = 2
2

dequacions

51

Segona equaci: x y = 2 y=x+2 x 0 2 y 2 0 C(0, 2) D(2, 0)


3x + y = 6 Y P (1, 3) X

Soluci x = 1, y = 3 Com t una soluci, el sistema s compatible determinat. 18. Classifica mentalment el sistema lineal segent i resol-lo grficament per comprovar-lo:

10 y

x 2y = 1 4 3x + 6y = 3 Els coeficients de les variables sn proporcionals, i ho sn amb els termes independents; per tant, el sistema s compatible indeterminat. Les dues rectes sn la mateixa. Multiplicant la 1a equaci per 3 shi obt la 2a equaci 1 2 1 = = 3 6 3 Representaci grfica: Noms representarem la 1a recta ja que ambdues rectes sn la mateixa. Primera equaci: x 2y = 1 x = 2y + 1 x 1 5 y 0 2 A(1, 0) B(5, 2)
Y x 2y = 1 3x + 6y = 3 X

Shi aplica el teorema de Pitgores. x 2 + y 2 = 10 2 4 x =3 3 4 Es resol el sistema per substituci, allant la incgnita y de la 2a equaci. Les solucions del sistema sn: x1 = 6, y1 = 8 x2 = 6, y2 = 8 Les solucions negatives no tenen sentit. Per tant, els catets mesuren 6 m i 8 m

Exercicis

i problemes proposats

1. SISTEMES LINEALS. RESOLUCI GRFICA 17. Resol grficament el sistema lineal segent i classifical pel nombre de solucions: 3x + y = 6 4 x y = 2 Primera equaci: 3x + y = 6 y = 6 3x x 0 2 y 6 0 A(0, 6) B(2, 0)

19. Classifica mentalment el sistema lineal segent i resol-lo grficament per comprovar-lo: 3x 4y = 13 4 x + 3y = 0

52

Solucionari
Els coeficients de les variables no sn proporcionals; per tant, el sistema s compatible determinat. Les rectes sn secants 3 4 1 3 Representaci grfica: Primera equaci: 3x 4y = 13 y = 3x + 13 4 x y 1 4 A(1, 4) 3 1 B(3, 1) Segona equaci: x + 3y = 0 x = 3y x 0 3 y 0 1 O(0, 0) D(3, 1)
Y 3x 4y = 13 P (3, 1) x + 3y = 0 X

2x + 3y = 5 2x 3y = 5

2. RESOLUCI ALGEBRAICA DE SISTEMES LINEALS 21. Resol el sistema segent pel mtode ms adequat i raona per qu elegeixes aquest mtode: y = 2x + 10 4 y = x+7 Es resol per igualaci, ja que la incgnita y est allada en les dues equacions. Shi obt: x = 3, y = 4 22. Resol el sistema segent pel mtode ms adequat i raona per qu hi elegeixes aquest mtode: 4x 3y = 23 4 2x + 5y = 21 Es resol per reducci, multiplicant la 2a equaci per 2 i restant-li-la a la 1a Shi obt: x = 2, y = 5 23. Resol el sistema segent: _ 3x y 22 b = 5 5 b ` y 4x 3y 31 b + = b 3 4 12 a Primer se neliminen els denominadors. 2x Shi obt: x = 3, y = 1 24. Resol el sistema segent: x x y 1 _ = b 2 3 6 b ` 1 + y 2x 5y = 19 b 4 6 12 b a Primer se neliminen els denominadors. Shi obt: x = 1 , y = 2 3 3 3. SISTEMES DEQUACIONS NO LINEALS 25. Resol el sistema segent i interpretan la soluci grficament: y = x 2 + 4x + 1 4 x+y = 5 Es resol per igualaci allant y de la 2a equaci. Shi obtenen les solucions:

20. Classifica mentalment el sistema lineal segent i resol-lo grficament per comprovar-lo: 2x 3y = 5 4 2x + 3y = 5 Els coeficients de les variables sn proporcionals, i no ho sn amb els termes independents; per tant, el sistema s compatible. Les rectes sn paralleles. 2 = 3 5 2 3 5 Representaci grfica: Primera equaci: 2x 3y = 5 y = 2x 5 3 x 4 2 y 1 3 A(4, 1) B(2, 3)

Segona equaci: 2x + 3y = 5 y = 2x + 5 3 x 4 2 y 1 3 C(5, 5) D(2, 3)

x1 = 4, y1 = 1 x2 = 1, y2 = 4

5. Sistemes

dequacions

53

x+y=5 B (1, 4)

30. Calcula dos nombres sabent que el doble del primer ms el segon s igual a 13, i que la suma dels quadrats s 34.

A(4, 1) X y = x 2 + 4x + 1

2x + y = 13 4 x 2 + y 2 = 34 Es resol el sistema per substituci, allant la incgnita y de la 1a equaci. Les solucions del sistema sn:

Interpretaci grfica: Sn una parbola i una resta. La parbola i la recta sn secants. Es tallen en dos punts: A(4, 1) i B(1, 4) 26. Resol el sistema segent format per dues circumferncies i interpretan el resultat: x 2 + y 2 = 18 4 2 2 x + y 4x 4y + 6 = 0 Es resten les dues equacions i se nhi obt una de 1r grau. Salla en aquesta equaci una incgnita i se substitueix en lequaci duna de les circumferncies. Shi obt la soluci: x = 3, y = 3 La interpretaci grfica s que les dues circumferncies sn tangents. Es tallen en un punt, A(3, 3) 27. Resol el sistema segent: x 3y = 5 4 xy 2x y = 1 Es resol per substituci, salla x de la 1a equaci i se substitueix en la 2a equaci. Shi obtenen les solucions: x1 = 4, y1 = 3 x2 = 2, y2 = 1 28. Resol el sistema segent: xy = 3 4 x + y 4x 4y + 6 = 0
2 2

x1 = 5, y1 = 3 11 x2 = 27 , y2 = 5 5 Com que el sistema demanava dos nombres, totes dues solucions sn vlides. 31. Resol el sistema logartmic segent: log (x 1) log (y + 3) = 0 4 2 log x + log (y + 1) = 4 log 2 Aplicant-hi les propietats dels logaritmes, shi t: _ x 1 = log 1 b log y+3 ` log x 2 (y + 1) = log 2 4 b a _ x 1 = 1b x 1 = y + 3 4 y+3 ` 2 x (y + 1) = 16 x 2 (y + 1) = 2 4 b a Es resol per substituci, salla la incgnita y de la 1a equaci i se substitueix en la segona. Shi obt noms la soluci real: x = 4, y = 0 32. Una xapa t 28 m de permetre. Si li tallem 2 m dellarg i altres 2 m dample, lrea de la nova xapa s de 24 m2. Calcula les dimensions de la xapa inicial.

Es resol per substituci, salla la incgnita y de la 1a equaci i se substitueix en la 2a equaci. Shi obtenen les solucions: x1 = 3, y1 = 1 x2 = 1, y2 = 3 4. S  ISTEMES EXPONENCIALS I LOGARTMICS 29. Resol el sistema exponencial segent: 3 x + 5 y = 28 4 8 3 x 5 y = 1 Es fan els canvis de variable: 3x = u, 5y = v Shi obt el sistema lineal: u + v = 28 3 u = 3,v = 25 8u v = 1 Desfent el canvi: 3x = 3 x = 1 5y = 25 y = 2

y2 y x2

2x + 2y = 28 4 (x 2) (y 2) = 24 x + y = 14 4 xy 2x 2y = 20 Es resol el sistema per substituci, allant la incgnita y de la 1a equaci. Les solucions del sistema sn: x1 = 8, y1 = 6 x2 = 6, y2 = 8 Per tant, els costats de la xapa inicial mesuren 8 m i 6 m

54

Solucionari
Interpretaci grfica:
Y y = x2 4 y=0 B (2, 0) X A(2, 0)

PER A AMPLIAR 33. Resol grficament el sistema plantejat en el grfic segent:


Y

X x2 + y2 4y 12 = 0 1 + y2 + 4x 4y + 4 = 0

x2

Fes-ne la interpretaci grfica. x = 4, y = 2 Les dues circumferncies es tallen en un punt A(4, 2) i per tant, sn tangents. 34. Resol grficament el sistema dequacions segent: 3x + y = 5 4 4x y = 9 Interpretan grficament les solucions obtingudes i classifica el sistema.
3x + y = 5 Y 4x y = 9 X P (2, 1)

Les solucions corresponen als punts de tall de la parbola amb leix X 37. Resol el sistema segent i interpretan grficament les solucions obtingudes. x y=0 x2 + y = 6 Les solucions sn: x1 = 2, y1 = 2 x2 = 3, y2 = 3 Interpretaci grfica:
Y y = 6 x2 y=x A (2, 2) X

Salla la incgnita y de la primera equaci.

La soluci s: x = 2, y = 1 Les dues rectes sn secants. El sistema s compatible determinat. 35. Resol el sistema segent:

B (3, 3)

La recta i la parbola es tallen en dos punts. 38. Resol grficament el sistema dequacions segent: 2x + y = 9 4 x 3y = 1 Interpretan grficament les solucions obtingudes i classifica el sistema.
Y 2x + y = 9 P (4, 1) X x 3y = 1

MCM (x, y, 6) = 6xy 6y + 6x = 5xy 4 2x + y = 8

_ 1 1 5b + = x y 6` 2x + y = 8 b a

Ara es resol per substituci, allant la incgnita y de la 2a equaci. Les solucions sn: x1 = 3, y1 = 2 x2 = 8 , y2 = 24 5 5 36. Resol el sistema segent i interpretan grficament les solucions. y=0 4 y = x2 4 Se substitueix y = 0 en la 2a equaci i es resol. Les solucions sn: x1 = 2, y1 = 0 x2 = 2, y2 = 0

La soluci s: x = 4, y = 1 Les dues restes sn secants. El sistema s compatible determinat.

5. Sistemes
39. Resol el sistema exponencial segent: 2 x + 3 y = 17 4 5 2x 4 3y = 4 Es fan els canvis de variable: 2x = u, 3y = v u + v = 17 3 5u 4v = 4 Es resol per substituci; shi obt: u = 8, v = 9 Desfent el canvi, shi t: 2 =8x=3
x

dequacions

55

x y

2x + 2y = 300 4 y = 2x x + y = 150 4 y = 2x Es resol per substituci. La soluci s: x = 50 m, y = 100 m 43. Resol grficament el sistema segent:

3y = 9 y = 2 40. Resol el sistema logartmic segent: log (x + 1) + log y = 2 log 2 2 log x + log y = log 2 Shi resta la 2a equaci a la 1a. log (x + 1) 2 log x = log 2 log x +21 = log 2 x x+1 = 2 x2 El valor negatiu no t sentit. Se substitueix el valor x = 1 en la primera equaci: log 2 + log y = 2 log 2 log y = log 2 y=2 La soluci s: x = 1, y = 2 PROBLEMES 41. Resol grficament el sistema segent: 2x + y = 8 4 5x 4y = 7 Interpretan grficament les solucions obtingudes i classifica el sistema.
Y 2x + y = 8 P (3, 2) X

x 2y = 2 4 x 2y = 2 Interpretan grficament les solucions obtingudes i classifica el sistema.


Y

x 2y = 2 x 2y = 2

Les rectes sn paralleles; no t soluci. El sistema s incompatible. 44. Resol el sistema segent: _ 2 + y =2 b b x 3 ` x+y x y 1b + = b 5 2 2 a

MCM (x, 3) = 3x 6 + xy = 6x MCM (5, 2) = 10

La 1a equaci es converteix en:

La 2a equaci es converteix en: 7x 3y = 5 Salla y daquesta equaci i se substitueix en laltra. Les solucions sn: x1 = 2, y1 = 3 x2 = 9 , y2 = 4 7 3 45. Melissa compra 3 DVD i 4 CD, i paga 100 ; i Anna compra 4 DVD i 3 CD en la mateixa botiga, i hi paga 110 . Quant costa cada DVD i CD? 3x + 4y = 100 4 4x + 3y = 110 La soluci s: un DVD costa 20 i un CD costa 10

5x 4y = 7

La soluci s: x = 3, y = 2 Les dues rectes sn secants. El sistema s compatible determinat. 42. Un camp de futbol t forma rectangular. El permetre mesura 300 m, i el llarg s el doble de lample. Quant mesura cada costat?

56

Solucionari
49. La suma de dos nombres s 5, i la suma dels inversos s 5/6. Calcula tots dos nombres. x+y = 5 1 1 54 + = x y 6 MCM (x, y, 6) = 6xy x+y = 5 4 6x + 6y = 5xy Es resol per substituci: Shi obtenen les solucions: x1 = 2, y1 = 3
Y

46. Resol el sistema segent: x 2y = 1 x2 + y = 4

Interpretan grficament les solucions obtingudes. Es resol per igualaci, allant la incgnita y de les dues equacions. Les solucions sn: x1 = 1, y1 = 3 x2 = 3, y2 = 5 Interpretaci grfica: Sn una recta i una parbola.
y = 2x + 1 A (1, 3) X

x2 = 3, y2 = 2 Els nombres sn 2 i 3 50. Resol el sistema segent: y=x 4 y= x Es resol per igualaci. x= x x2 = x x2 x = 0 x(x 1) = 0 x1 = 0, x2 = 1 x1 = 0, y1 = 0 x2 = 1, y2 = 1 51. La suma de les edats dun pare i la seua filla s de 70 anys. Dac a 10 anys ledat del pare ser el doble de ledat de la filla. Quina edat t ara cadascun?
Pare x x + 10 Filla y y + 10

y = 4 x2

B (3, 5)

La recta i la parbola sn secants, es tallen en dos punts. 47. Un pis t forma rectangular i l rea s de 108 m2. Si el llarg mesura 3 m ms que lample, quines sn les dimensions del pis?

x y

xy = 108 4 y = x+3 Es resol per substituci. Shi obtenen les solucions: x1 = 9, y1 = 12 x2 = 12, y2 = 9 Les solucions negatives no tenen sentit. El pis mesura de llarg 12 m i dample 9 m 48. Calcula els punts de tall de les funcions segents: y = x2, y = x3 Cal resoldre el sistema format per les equacions; es resol per igualaci. x3 = x2 x x =0 x2(x 1) = 0 x1 = 0, x2 = 1 Les solucions del sistema sn: x1 = 0, y1 = 0 x2 = 1, y2 = 1 Per tant els punts comuns a les dues funcions sn: O(0, 0), A(1, 1)
3 2

Edat del fill Edat dac 10 anys

x + y = 70 4 x + 10 = 2 (y + 10) Es resol per igualaci. La soluci s: Edat del pare: x = 50 anys. Edat de la filla: y = 20 anys. 52. Resol el sistema exponencial segent: 3x + 5y = 4 4 7 3 x 2 5 y = 19 Es fan els canvis de variable: 3x = u, 5y = v u + v= 4 3 7u 2v = 19 Es resol per substituci; shi obt: u = 3, v = 1 Desfent els canvis, shi t: 3x = 3 x = 1 5y = 1 y = 0

5. Sistemes
53. Resol el sistema logartmic segent: log x + log y = 3 log 2 4 log x + log y = log 2 Sumant amb dues equacions, shi obt: 2 log x = 4 log 2 log x2 = log 24 x2 = 24 x=4 Se substitueix el valor x = 4 en la 1a equaci: log 4 + log y = 3 log 2 log y = 3 log 2 log 4 3 log y = log 2 4 3 y= 2 4 y=2 La soluci s: x = 4, y = 2 54. Resol el sistema segent: x 2 2y = 0 4 y + yx 2 = 1 Salla la incgnita y de la primera equaci i se substitueix en la 2a. Les solucions sn: x1 = 1, y1 = 1 2 x2 = 1, y1 = 1 2 55. Calcula els punts de tall de les funcions segents: y=x2 + 2x 3, y = x2 + 1 Fes-ne la representaci grfica per a comprovar-ho. Sn les solucions del sistema corresponent, que es resol per igualaci: x1 = 1, y1 = 0 x2 = 2, y2 = 3 Els punts de tall sn: A(1, 0) y B(2, 3)
Y y = x 2 + 2x 3 A (1, 0) y = 1 x2 X y = 2x x 2

dequacions

57

57. Resol el sistema segent: y = x3 x 4 2x y = 2 Es resol per igualaci: Shi obt una equaci de 3r grau: x3 3x + 2 = 0 Sha de resoldre aplicant el teorema del factor. T les arrels:x1 = 1, x2 = 2 Les solucions del sistema sn: x1 = 1, y1 = 0 x2 = 2, y2 = 6 PER A APROFUNDIR 58. Resol el sistema segent: y = 3 2x 4 y = 2x x 2 Interpretan grficament les solucions obtingudes. Es resol per igualaci: Les solucions del sistema sn: x1 = 1, y1 = 1 x2 = 3, y2 = 3 Interpretaci grfica:
Y y = 3 2x A (1, 1) X

B (3, 3)

La recta i la parbola es tallen en dos punts. 59. Resol el sistema segent: _ 2 + 1 = 2b b x y x+y x ` = b 3 2b a

B ( 2, 3)

MCM (x, y) = xy 2y + x = 2xy

La 1a equaci es converteix en: MCM (2, 3) = 6 La 2a equaci es converteix en: x 2y = 0 Salla x daquesta equaci i se substitueix en laltra. Les solucions sn: x = 0, y = 0 no s vlida. No t sentit en la 1a equaci. La soluci s: x1 = 2, y1 = 1

56. Resol el sistema segent: y = 2x 4 y = 2 x Es resol per igualaci: 2x = 2x x = x 2x = 0 x = 0 Per a x = 0 y = 20 = 1 La soluci s: x = 0, y = 1

58

Solucionari
64. Calcula els punts de tall de les funcions segents: y = 3x2 6x y = x2 + 6x 8 Representa ambdues funcions per a comprovar-ho Consisteix a resoldre el sistema format per les dues equacions. Es resol per igualaci.
y

60. Un camp de bsquet t forma rectangular. El llarg ms lample mesura 60 m, i lrea s de 800 m 2. Quant mesura cada costat?

Les solucions sn: x1 = 2, y1 = 0 x2 = 1, y2 = 3 Els punts de tall sn: A(2, 0) y B(1, 3) Representaci grfica:

x + y = 60 4 xy = 800 Les solucions sn: x1 = 20, y1 = 40 x2 = 40, y2 = 20 Per tant, el camp mesura de llarg 40 m, i dample, 20 m 61. Resol el sistema segent: x + 2y = 8 xy = 6

Y y = 3x 2 6x X A (2, 0) B (1, 3) y = x 2 + 6x 8

Interpretan grficament les solucions obtingudes. Es resol per igualaci, allant x dambdues equacions: Les solucions sn: x1 = 2, y1 = 3 x2 = 6, y2 = 1 Sn una recta i una hiprbola.
x + 2y = 8 Y xy = 6 A (3, 2) B (6, 1) X

Sn dos parboles. 65. Resol el sistema segent: x 2 2x y = 3 4 2y x 2 = 2 Es resol per igualaci allant la incgnita y de les dues equacions. Lnica soluci s: x = 2, y = 3 66. Resol el sistema exponencial segent: 7 x 5 y = 338 4 x 2 7 3 5 y = 671 Es fan els canvis de variable: 7x = u, 5y = v u v = 338 3 2u 3v = 671 Es resol per substituci; shi obt: u = 343, v = 5 Desfent els canvis, shi t: 7x = 343 x = 3 5y = 5 y = 1 67. Resol el sistema logartmic segent: log x log y = log 3 2 log x 3 log y = log 3 log x = 2 log 3 log x = log 32 x = 32 x=9

Es tallen en dos punts. 62. La suma de dos nombres s 15, i la diferncia dels quadrats tamb s 15. Calcula tots dos nombres. x + y = 15 4 x 2 y 2 = 15 Es resol per substituci, allant y de la primera equaci. Les solucions sn: x = 8, y = 7 63. Resol el sistema segent: y = x2 4 y = x4 Es resol per igualaci: x =x x4 x2 = 0 x2(x2 1) = 0 x1 = 0, x2 = 1, x3 = 1 Les solucions sn: x1 = 0, y1 = 0 x2 = 1, y2 = 1 x3 = 1, y3 = 1
4 2

Es multiplica la 1a equaci per 3 i es resta la 2a; shi obt:

5. Sistemes
Se substitueix el valor x = 9 en la 1a equaci: log 9 log y = log 3 log y = log 9 log 3 log y = log 9 3 y=3 La soluci s: x = 9, y = 3 68. Resol el sistema segent: y = ex +2 4 y = e x Es resol per igualaci: ex + 2 = ex x + 2 = x 2x = 2 x = 1 Per a x = 1 y = e Soluci del sistema: x = 1, y = e Les solucions sn: t1 = 2 s, e1 = 2 m t2 = 6 s, e2 = 7 m

dequacions

59

Comprova

qu saps

1. Defineix qu s un sistema dequacions no lineals i posan un exemple. Un sistema dequacions no lineals s un sistema dequacions en qu almenys hi ha una equaci que no s lineal. Exemple: y = x 2 6x + 7 4 y=x 3 2. Resol grficament el sistema lineal segent i classifical pel nombre de solucions: 2x y = 1 4 4x + 2y = 5 Sn dues restes paralleles; per tant, el sistema no t soluci. Y
2x y = 1 4x + 2y = 5 X

Aplica-hi

les teues competncies

69. Un mbil A porta un moviment uniforme dequaci e= 2t. Un altre mbil B porta un moviment uniformement accelerat dequaci e = t2. El temps sexpressa en segons, i lespai, en metres. Calcula en quins instants es troben. Fes-ne la representaci grfica. Cal resoldre el sistema: e = 2t 3 e = t2 Es resol per igualaci. Les solucions sn: t1 = 0 s, e1 = 0 m t2 = 2 s, e2 = 4 m
Y Longitud (m) e = 2t A(2, 4) e = t2 X O (0, 0) Temps (s)

El sistema s lineal i incompatible. 3. Resol el sistema segent: _ 2x + y = 5 b x 4x y 1 ` = b 2 6 3 a Es resol per substituci, allant la incgnita y de la 1a equaci. La soluci s: x = 1, y = 3 4. Resol el sistema segent i interpretan la soluci grficament: y = 2x 5 4 y = x 2 2x 2 Es resol per igualaci. Les solucions sn: x1 = 3, y1 = 1; x2 = 1, y2 = 3 Y
y = 2x 5 A (3, 1) X y = x 2 2x 2 B (1, 3)

70. Un mbil A porta un moviment uniforme dequa5t 1 ci e= . Un altre mbil B porta un moviment 4 2 t2 t uniformement accelerat dequaci e = + + 1. El 8 4 temps sexpressa en segons, i lespai, en metres. Calcula en quins instants es troben. Cal resoldre el sistema: _ e = 5t 1 b 4 2 b ` 2 e = t + t + 1b 8 4 b a Es resol per igualaci.

La recta i la parbola es tallen en dos punts.

60

Solucionari
5. Resol el sistema segent 2x + 3y = 9 4 3 2 x + 2 3 y = 26 Es fan els canvis de variable: 2x = u, 3y = v u+ v = 9 3 3u + 2v = 26 Es resol per substituci i shi obt: u = 8, v = 1 Desfent el canvi, shi t: 2x = 8 x = 3 3y = 1 y = 0 6. Resol el sistema segent: log x + log y = 1 4 3 log x log y = 1 + 4 log 2 Se sumen les dues equacions i shi obt: 4 log x = 4 log 2 log x = log 2 x=2 Se substitueix el valor x = 2 en la 1a equaci: log 2 + log y = 1 log y = 1 log 2 log y = log 10 log 2 log y = log 5 y=5 La soluci s x = 2, y = 5 7. Calcula dos nombres sabent que el producte s 6 i la suma dels quadrats s 13. xy = 6 4 x 2 + y 2 = 13 Es resol el sistema per substituci, allant la incgnita y de la 1a equaci: apareix una equaci biquadrada. Les solucions sn: x1 = 2, y1 = 3 x2 = 2, y2 = 3 x3 = 3, y3 = 2 x4 = 3, y4 = 2 Els nombres poden ser 2 i 3, i tamb 2 i 3 8. Els catets dun triangle rectangle sn proporcionals a 3 i 4, i la hipotenusa mesura 25 m quant mesura cada catet. El sistema s incompatible, s a dir, no t soluci. 73. Resol grficament el sistema segent, classifical i, si s compatible, calculan la soluci: x + 2y = 3 4 2x 4y = 6 El sistema s compatible determinat. Soluci: x = 2, y = 3 72. Resol grficament el sistema segent, classifical i, si s compatible, calculan la soluci: x + 2y = 3 4 x + 2y = 1 x1 = 15, y1 = 20; x2 = 15, y2 = 20 Les solucions negatives no tenen sentit. Es catets mesuren 15 m i 20 m

Windows/Linux
PRACTICA 71. Resol grficament el sistema segent, classifical i, si s compatible, calculan la soluci: x+ y= 5 4 2x 3y = 5

25 m

_ x yb = 3 4` x 2 + y 2 = 25 2 b a Es resol el sistema per substituci, allant la incgnita y de la 1a equaci. Les solucions sn:

5. Sistemes
El sistema s compatible indeterminat. T infinites solucions: tots els punts de la recta. Per exemple: x = 1, y = 2 x = 3, y = 3 74. Resol algebraicament el sistema segent i desprs fes-ne la representaci grfica per comprovar la soluci obtinguda: _ x y + = 4b 2 3 ` 3x = 2y b a Sintrodueix una equaci en cada quadre del text. x = 4, y = 6

dequacions

61

77. Resol algebraicament el segent sistema i desprs fes-ne la representaci grfica per comprovar les solucions obtingudes: x 2 + y 2 4x 6y + 11 = 0 4 x 2 + y 2 6x 8y + 21 = 0 Sintrodueix una equaci en cada quadre del text. x1 = 1, y1 = 4 x2 = 3, y2 = 2

75. Resol algebraicament el segent sistema i desprs fes-ne la representaci grfica per comprovar la soluci obtinguda: _ x x + 3y = 3 b 2 3 2 b ` 2x + y x 1 = b 6 4 12 b a Sintrodueix una equaci en cada quadre del text. x = 3, y = 1

78. Resol el sistema exponencial: 2x + 3y = 7 4 2x 3y = 1 x = 2; y = 1 79. Resol el sistema logartmic: log x + log y = log 12 4 log x log y = log 3 x = 6; y = 2 Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris. 80. Calcula els costats dun triangle rectangle sabent que la hipotenusa mesura 10 m i que els catets sn proporcionals a 3 i 4

10

76. Resol algebraicament el segent sistema i desprs fes-ne la representaci grfica per comprovar les solucions obtingudes: y = x 2 6x + 7 4 y=x 3 Sintrodueix una equaci en cada quadre del text. x1 = 2, y1 = 1 x2 = 5, y2 = 2
x

Shi aplica el teorema de Pitgores. _ x 2 + y 2 = 10 2 b x y` = 3 4b a

62

Solucionari
Les solucions del sistema sn: x1 = 6, y1 = 8 x2 = 6, y2 = 8 Les solucions negatives no tenen sentit. Per tant, els catets mesuren 6 m i 8 m x1 = 7, y1 = 5 x2 = 5, y2 = 7 Els nombres sn 5 i 7 82. Melissa compra 3 DVD i 4 CD, i paga 100 ; i Anna compra 4 DVD i 3 CD en la mateixa botiga, i paga 110 . Quant costa cada DVD i CD? 3x + 4y = 100 4 4x + 3y = 110 Un DVD costa 20 Un CD costa 10

81. Calcula dos nombres sabent que sumen 12 i que el producte s 35 x + y = 12 4 xy = 35 Les solucions del sistema sn:

6. Inequacions

i sistemes dinequacions

63

6. I  nequacions i sistemes dinequacions


1. Inequacions
PENSA I CALCULA Escriu tots els nombres enters que verifiquen: 5< x 6 4, 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6 APLICA LA TEORIA 1. Canvia mentalment de signe les inequacions segents: a) 2x 7 a) 2x 7 b) 3x > 4 b) 3x < 4
de

Interpretaci grfica:

Sn els valors de x per als quals f(x) = x + 5 s positiva 2 o nulla.


Y

1r

grau

+
X

f (x ) = x + 5 2

4. Resol la inequaci segent: |x 1| 3 s lentorn tancat de centre 1 i radi 3, E(1, 3), s a dir, linterval tancat. [2, 4] = {x R, 2 x 4}
2 0 1 4

2. Multiplica o divideix mentalment les inequacions segents pel nombre que shi indica: a) x < 5 Multiplica per 2 2 b) 3x 6 Divideix entre 3 a) x > 10 b) x 2

5. Resol la inequaci segent i fes-ne la interpretaci grfica: x 3 x 5 + 4x 3 4 6 20 x 3 x 5 + 4x 3 4 6 20 MCM (4, 6, 20) = 60 15(x 3) 10(x 5) + 3(4x 3) 15x 45 10x 50 + 12x 9 15x 10x 12x 50 9 + 45 7x 14 x2

3. Resol les inequacions segents i fes-ne la interpretaci grfica: x 2 a) 3x + 3 > 5x 3 b) x + 1 3 a) 3x 5x > 3 3 2x > 6 x<3 (, 3) = {x R, x < 3}
3 0 1

[2, +) = {x R, x 2}
2 0 1

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x 3 s negativa.


Y

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x 2 s positiva o nulla
Y

f (x ) = x 3 X

+
X f (x ) = x 2

b) 3(x + 1) x 2 3x + 3 x 2 3x x 2 3 2x 5 5 x 2 [5/2, +) = {x R, x 5/2}


5/2 0 1

6. Resol el sistema segent: x 40 4 x + 1> 0 x 4, x > 1 (1, 4] = {x R, 1 < x 4}


1 0 1 4

64

Solucionari
7. Resol el sistema segent: x+30 4 2x 5 0 10. Resol la inequaci segent i fes-ne la interpretaci grfica: x 5 0 3x (, 3) < [5, + )
5/2 0 1 0 1 3 5

5 2 [3, 5/2] = {x R, 3 x 5/2} x 3, x


3

8. Resol la inequaci segent: |x + 2| > 1 s lexterior de lentorn de centre 2 i radi 1, s a dir, dos intervals. No cont els extrems: (, 3) < (1, +)
3 1 0 1

Interpretaci grfica: s linterval on la hiprbola y = x 5 s negativa o nulla. 3x


Y f (x ) = 2 1 x 3 X y = 1

2. I nequacions
i racionals

polinmiques

x=3

PENSA I CALCULA Calcula linterval on s positiva la funci representada en el marge.


Y y = 4 x2

11. Resol la inequaci segent i fes-ne la interpretaci grfica: x2 + 2x 3 > 0 (, 3) < (1, +)
3 1 0 1

+
B (2, 0) A(2, 0)

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola y = x2 + 2x 3 s positiva.

(2, 2) = {x R, 2 < x < 2} APLICA LA TEORIA 9. Resol la inequaci segent i fes-ne la interpretaci grfica: 4 x2 0 [2, 2] = {x R, 2 x 2}
2 0 1 2

+
B (3, 0)

+
X A(1, 0) f (x ) = x 2 + 2x 3

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola y = 4 x2 s positiva o zero.


Y

12. Resol la inequaci segent i fes-ne la interpretaci grfica: x+3 0 x 1 [3, 1) = {x R, 3 x < 1}
X A(2, 0) 3 0 1 1

+
B (2, 0)

f (x ) = 4 x 2

Interpretaci grfica: s linterval on la hiprbola y = x + 3 s negativa o nulla. x 1

6. Inequacions

i sistemes dinequacions

65

Y f (x ) = 4 +1 x 1 X

15. Resol la inequaci segent: x + y 2


Y x+y=2 B (0, 2) x+y2 A(2, 0) X

y=1

x=1

3. I nequacions
PENSA I CALCULA

lineals amb dues variables

16. Resol la inequaci segent: x 2y < 4


Y x 2y < 4 X A(4, 0) B (0, 2) x 2y = 4

Representa en uns eixos de coordenades tots els punts del pla en qu labscissa, x, siga major o igual que lordenada, y.
Y y=x X xy

17. Escriu la inequaci corresponent a la zona acolorida de cadascuna de les figures segents: a)
Y Y

APLICA LA TEORIA 13. Resol la inequaci segent: 2x + y 4


Y B (0, 4) 2x + y = 4 A(2, 0) X Y

b)

a) x 3
2x + y 4

b) x + y 4

4. Sistemes

dinequacions lineals amb dues variables

14. Resol la inequaci segent: x>3


Y x>3 x=3 X

PENSA I CALCULA Observant la representaci grfica, escriu les coordenades enteres de tots els punts que verifiquen al mateix temps que x > 2, y > 2, x < 5, y < 5 A(3, 3), B(3, 4), C(4, 3) i D(4, 4) 
y=5 y=2 X x=2 x=5 Y

66

Solucionari
22. Escriu el sistema dinequacions corresponent a la zona acolorida de cada grfica:

APLICA LA TEORIA 18. Resol mentalment el sistema dinequacions segent: x 0 4 y 0


Y x0 y0

a)

b)

x=0 X

y=0

a)

b)

19. Resol mentalment el sistema dinequacions segent: y 3 4 y 2


Y y=3 y 3 y 2 y = 2 X

a) x 0 4 y 0 b) _ x 0b y 0` x + y 5b a

Exercicis

i problemes proposats

1. INEQUACIONS DE 1R GRAU 20. Resol mentalment el sistema dinequacions segent: x+y >2 4 x+y <5
Y x+y=5 x+y>2 x+y<5

23. Canvia mentalment el signe de les inequacions segents: a) 3x 2 b) 2x > 5 a) 3x 2 b) 2x < 5

}
x+y=2

24. Multiplica o divideix mentalment les inequacions segents pel nombre que shi indica: a) x < 1 3 b) 2x 6 a) x > 3 Multiplica per 3 Divideix entre 2

21. Resol el sistema dinequacions segent: x + 4y < 16 4 3x 2y < 6


x + 4y = 16 x + 4y < 16 1 3x 2y < 6 3x 2y = 6 Y

b) x 3 Resol les inequacions segents i fes-ne la interpretaci grfica: 25. 3x 3 2x 1 3x 2x 1 + 3

x2 [2, +) = {x R, x 2}
2 0 1

6. Inequacions
Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x 2 s positiva.
Y

i sistemes dinequacions

67

x 2x + 2 > 10 2x 6 x 2x + 2x > 10 6 2 x>2

+
X

(2, +) = {x R, x > 2}
2 0 1

f (x ) = x 2

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x 2 s positiva.

26. 5x 4 < 3x 1 5x 3x < 1 + 4 2x < 3 3 x< 2 (, 3/2) = {x R, x < 3/2}


3/2 0 1

+
X f (x ) = x 2

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x


Y f (x ) = x
3 2

3 s negativa. 2

29. 1 + 3x 2x 5 2 3 MCM (2, 3, 5) = 30 6 + 45x 20x 45x 20x 6

x 6 25
6/25 0 1

Interpretaci grfica: 27. 2x 3(x + 2) 2(x 1) 1 2x 3x 6 2x 2 1 2x 3x 2x 2 1 + 6 3x 3 x 1 [1, +) = {x R, x 1}


1 0 1

Sn els valors de x per als quals f(x) = x + 6 s negativa 25 o nulla.


Y f (x ) = x + 6 25 X

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x + 1 s positiva o nulla.
Y

+
X

30. x + x + 2 > 4x 6 3 x + x + 2 > 4x 6 6 MCM (6, 3) = 6 x > 2

f (x ) = x + 1

x<2
2 0 1

28. x 2(x 1) > 10 2(x + 3)

68

Solucionari
Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x 2 s negativa.
Y f (x ) = x 2 X f (x ) = x 4 X

33. x 1 3x + 10 + 5x + 3 2 5 15 MCM (2, 5, 15) = 30 15(x 1) 6(3x + 10) + 2(5x + 3) 15 x 15 18x + 60 + 10x + 6 15 x 18x 10x 60 + 6 + 15 81 13x 81 x 13
81/13 0 1

31. 2x + x + 2 < 3x + 1 3 6 2 2x + x + 2 < 3x + 1 3 6 2 MCM (3, 6, 2) = 6 4x + x + 2 < 9x + 6 4x + x 9x < 6 2 4x < 4 x > 1


1 0 1

Interpretaci grfica: 81 Sn els valors de x per als quals f(x) = x + s positiva 13 o nulla.
Y

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x + 1 s positiva.


Y f (x ) = x + 81 13

+
X

+
X

34. |x 1| < 4 s lentorn obert de centre 1 i radi 4, E(1, 4), s a dir, linterval obert: (3, 5) = {x R, 3 < x < 5}
3 0 1 5

f (x ) = x + 1

32. 4x + 1 2x + 1 x + 5 3 2 12 6 MCM (3, 2, 12, 6) = 12 4(4x + 1) 6(2x + 1) x + 10 16x + 4 12x 6 x + 10 16x 12x x 10 4 + 6 3x 12 x4
4 0 1

35. |x + 3| 2 s lentorn tancat de centre 3 i radi 2, E(3, 2), s a dir, linterval tancat: [5, 1] = {x R, 5 x 1}
5 1 0 1

36. |x + 1| > 3 s el que queda fora de lentorn de centre 1 i radi 3, s a dir, els intervals: (, 4) < (2, +)
4 0 1 2

Interpretaci grfica: Sn els valors de x per als quals f(x) = x 4 s negativa o nulla.

6. Inequacions
37. |x 2| 1 s el que queda fora de lentorn de centre 2 i radi 1, s a dir, els intervals: (, 1] < [3, +)
1 3 0 1

i sistemes dinequacions

69

42. x2 6x + 8 < 0 (2, 4) = {x R, 2 < x < 4}


2 0 1 4

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola y = x2 6x + 8 s negativa.


Y f (x ) = x 2 6x + 8 2 X B (2, 0) A(4, 0)

Resol els sistemes segents: 38. x + 4 > 0 4 2x 3 1 x > 4, x 2 (4, 2] = {x R, 4 < x 2}


4 0 1

39. x 1 0 4 x +2<0 x 1, x < 2 No hi ha soluci; la intersecci dels dos s el conjunt buit, 2.  INEQUACIONS POLINMIQUES I RACIONALS Resol les inequacions segents i fes-ne la interpretaci grfica: 40. x2 1 < 0 (1, 1) = {x R, 1 < x < 1}
1 0 1 1

43. 2x2 + 3x 2 0 [2, 1/2] = {x R, 2 x 1/2}


2 0 1 1/2

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola f(x) = 2x2 + 3x 2 s negativa o nulla.

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola f(x) = x2 1 s negativa.


Y f (x ) = x 2 1 X B (1, 0) A(1, 0)

f (x ) = 2x 2 + 3x 2 X B (2, 0) A(1/2, 0)

44. x2 x 41. x2 + 6x 5 0 [1, 5] = {x R, 1 x 5}


0 1 1 5

x2 x 0 (, 0] < [1, +)
0 0 1 1

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola y = x2 + 6x 5 s positiva o nulla.

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola f(x) = x2 x s positiva o nulla.

Y f (x ) = x 2 + 6x 5

+
A(5, 0)

+
X
O(0, 0)

f(x) = x2 x

X A(1, 0)

B (1, 0)

70

Solucionari
x 4 <0 x (0, 4) = {x R, 0 < x < 4}
1 0 0 1 4

45. x2 + 5x + 4 < 0 (4, 1) = {x R, 4 < x < 1}


4 1 0

48.

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola f(x) = x2 + 5x + 4 s negativa o nulla.


Y f (x ) = x 2 + 5x + 4 X B (4, 0) A(1, 0)

Interpretaci grfica: s linterval on la hiprbola y = x 4 s negativa. x


Y 4 f (x ) = + 1 x y=1 X

x=0

46. x2 + x

15 4
5/2 0 1 3/2

(, 5/2] < [3/2, +)

3. INEQUACIONS LINEALS AMB DUES VARIABLES Resol les inequacions segents: 49. 3x y 3
Y 3x y 3 3x y = 3 X A(1, 0)

Interpretaci grfica: s linterval on la parbola f(x) = x2 + x 15 s positiva 4 o nulla.


Y

+
B (5/2, 0)

+
X A(3/2, 0)

B (0, 3)

50. y < 4
Y y=4

f (x ) = x 2 + x 15/4

47.

x 2 0 x 3 (, 2] < (3, +)
2 0 1 3

y<4

Interpretaci grfica: s linterval on la hiprbola y = x 2 s positiva o nulla. x 3


Y

51. x y 3
Y

+
y=1 1 f (x ) = + 1 x3

+
X x=3
xy3 xy=3 X

6. Inequacions
52. x + 3y < 6
Y x + 3y = 6 B (0, 2) X A(6, 0) x + 3y < 6

i sistemes dinequacions

71

56. x y 3 4 x +y 5
x+y=5 Y x y 31 x+y5 X

xy=3

53. Escriu la inequaci corresponent a la zona acolorida de les figures segents:

57. Resol mentalment els sistemes dinequacions segents: 2x + 3y > 6 4 2x y < 6


Y 2x + 3y > 6 1 2x y < 6 2x + 3y = 6 X

a)

b)

a) y 2 b) x y 2 4.  SISTEMES DINEQUACIONS LINEALS  AMB DUES VARIABLES Resol mentalment els sistemes dinequacions segents: 54. x 0 4 y 0
Y

2x y = 6

58. Escriu el sistema dinequacions corresponent a la zona acolorida de cadascuna de les figures segents:

a)

b)

y=0 x=0

a) x 0 4 y 0

b)

x0 y 01

_ x 1b y 1` x + y 6b a

PER A AMPLIAR Resol les inequacions segents:

55. x 2 3 x 3
Y

59. x 3(x 2) < 11 4x x 3x + 6 < 11 4x x 3x + 4x < 11 6


X x = 3 x 21 x 3 x=2

2x < 5 x< 5 2 (, 5/2) = {x R, x < 5/2}


5/2 0 1

72

Solucionari
Segona equaci: 4x + 5 9 + 3x 4x 3x 9 5 x4 La soluci s linterval: (1, 4] = {x R, 1 < x 4}
1 0 1 0 1 4

60. 3(2x 1) > 2x + 6x + 1 6x 3 > 2x + 6x + 1 6x 2x 6x > 1 + 3 2x > 4 x < 2 (, 2) = {x R, x < 2}


2

61. x2 5x + 4 0 (, 1] < [4, +)


1 0 1 4

66. 13x + 21 2 3 (5x 7) 3 x + 2 (3x 5) > 6x 7 Primera equaci: 13x + 21 2 3(5x 7) 13x + 21 2 15x + 21 13x + 15x 2 + 21 21 2x 2 x1 Segona equaci: x + 2(3x 5) > 6x 7 x + 6x 10 > 6x 7 x + 6x 6x > 7 + 10 x>3 La soluci s el conjunt buit, , ja que no hi ha punts comuns a les solucions de les dues equacions que formen el sistema. Resol grficament les inequacions: 67. 3x + 4y 12
0 1 Y 3x + 4y 12 3x + 4y = 12 X

62. x2 + 4x + 5 < 0 Lequaci x + 4x + 5 = 0 no t solucions reals; per tant, la soluci s el conjunt buit, , o tota la recta real, R Si es prova un punt, x = 0, quedaria: 5<0 A s fals, per tant, la soluci s el conjunt buit, 3x + 3 63. 0 x+2 Arrel del numerador: x = 1 Arrel del denominador: x = 2 Per a x = 0 3/2 que no s 0 (2, 1] = {x R, 2 < x 1}
2 1
2

2x + 2 64. >0 x 2 Arrel del numerador: x = 1 Arrel del denominador: x = 2 Per a x = 0 1 que no s > 0 (, 1) < (2, +)
1 0 1 2

68. 2x y < 3
Y 2x y < 3 X 2x y = 3

Resol els sistemes d inequacions segents: 65. 2x + 3 > 1 4x + 5 9 + 3x 2x + 3 > 1 2x > 2 x > 1
3

Primera equaci:

6. Inequacions
69. Observant les representacions grfiques segents, escriu directament les solucions de les inequacions corresponents: a) x2 0
Y y = x2 X y= x2 4x + 5 X

i sistemes dinequacions

73

73. Escriu el sistema dinequacions corresponent a la zona acolorida de cadascuna de les figures segents: a)
Y

b) x2 4x + 5 0
Y

b)

a) s tota la recta real R b) s el conjunt buit

a)

b)

Resol grficament els sistemes d inequacions: 70. 3x y 2 2 2x + y 2


Y 2x + y = 2 3x y 21 2x + y 2

_ a) x 1 b x 5b y 3` b y 5b a

b)

_ x 1b x 3b ` x + y 4b x + y 6b a

3x y = 2

74. El permetre dun triangle equilter s menor o igual que 18 m. Calcula quant pot mesurar el costat. 3x 18 x6m

71. x + y 5 2 x y 3
x+y=5 Y x+y5 x y 31 X

75. Escriu el sistema dinequacions corresponent a la zona acolorida de cadascuna de les figures segents: a)
Y

b)

xy=3 X X

72. Observant les representacions grfiques segents, escriu directament les solucions de les inequacions corresponents: a) 1 0 x
Y 1 y= x X

1 a)b) x 2 0
Y

Y 1 y = x2 X

b)

a) (, 0) = {x R, x < 0} b) (, 0) < (0, +)

a)

_ x 0 b y 0` x + y 3b a

b) x y 2 4 x y 2

74

Solucionari
2 x

PROBLEMES 76. Donada la funci f(x) = 2x 6, calcula: a) Quan val zero. b) Quan s positiva. c) Quan s negativa. d) Representa-la per comprovar-ho. a) 2x 6 = 0 x 3 = 0 x = 3 b) 2x 6 > 0 x > 3
3 0 1 3 0 1

78. Donada la funci: f(x) = Calcula: a) Quan val zero. b) Quan s positiva. c) Quan s negativa.

d) Representa-la per a comprovar-ho. a) Mai val zero. b) (0, + ) = {x R, x > 0}


0 0 1

c) (, 0) = {x R, x < 0}
0 0 1 Y 2 f (x ) = x

c) 2x 6 < 0 x < 3 d) Representaci:

d) Representaci:
Y f (x ) = 2x 6

+
X

+
X A(3, 0)

79. El permetre dun quadrat s menor o igual que 20 m. Calcula quant pot mesurar el costat. 77. Donada la funci f(x) = 1 x2, calcula: a) Quan val zero. b) Quan s positiva. c) Quan s negativa. d) Representa-la per comprovar-ho. a)  1 x2 = 0 x2 = 1 x2 = 1 x = 1 b) (1, 1) = {x R, 1< x < 1}
1 0 1 1 1 0 1

4x 20 x5 80. Un comerciant desitja comprar frigorfics i rentadores, que costen 500 i 400 , respectivament. Si noms disposa de lloc per a emmagatzemar 50 electrodomstics, i de 22000 per a invertir, representa en el pla el recinte de totes les possibles solucions de la quantitat de frigorfics i rentadores que pot comprar. Frigorfics: x Rentadores: y _ x 0b y 0b ` x + y 50 b 500x + 400y 22 000 b a _ x 0b y 0b ` x + y 50 b 5x + 4y 220 b 60 Y a
50 40 X 30 20

c) (, 1) < (1, +)
1

d) Representaci:
Y

+
B (1, 0)

f (x ) = 1 x 2 A(1, 0)

x0 y0 x + y 50 4 5x + 4y 220

10 10 20 30 40 50 60

6. Inequacions
81. Un fabricant ven cadires i taules. Per a fabricar-ne, necessita 2 h i 5 h, respectivament, de treball manual i 1 h i 2 h per a pintar-les. Si el fabricant no pot superar les 200 hores de treball manual i 90 hores de pintura, representa en el pla el recinte de les possibles solucions. Cadires: x Taules: y _ x 0b y 0b ` 2x + 5y 200 b x + 2y 90 b a
120 100 80 60 40 20 20 40 60 X 80 100 120 Y x0 y0 2x + 5y 200 4 x + 2y 90

i sistemes dinequacions

75

84. Donada la funci f(x) = |x|, calcula: a) Quan val zero. b) Quan s positiva. c) Quan s negativa. d) Representa-la per a comprovar-ho. a) |x| = 0 x = 0 b) |x| > 0 sempre que x 0
0 0 1

c) |x| < 0 mai, s a dir, s el conjunt buit, d) Representaci:


Y f (x ) = |x | X O (0, 0)

PER A APROFUNDIR Resol grficament els sistemes dinequacions: 82. x y x+y x+y _ 0b b 0b ` 2b 5b a
Y x=0 x+y=2 x+y=5 X x0 y0 x + y 24 x+y5 y=0

85. Donada la funci f(x) = x2 + 2x 1, calcula: a) Quan val zero. b) Quan s positiva. c) Quan s negativa. d) Representa-la per a comprovar-ho. a) x2 + 2x 1 = 0 x = 1, arrel doble. b)  Mai s positiva, s a dir, s el conjunt buit, c) (, 1) < (1, +) = {x R, x 1}
1 0 1 Y f (x ) = x 2 + 2x 1 A(1, 0) X

d) Representaci:

83.

_ y 0b b 3x + 2 y 6 ` b 3x + 4y 12 b a
Y 3x + 2y = 6 3x + 4y = 12 y=0 y0 3x + 2y 6 4 3x + 4y 12 X

86. Lrea dun quadrat s menor o igual que 36 m2. Calcula quant pot mesurar el costat. x >0 3 x 2 36 (0, 6] = {x R, 0 < x 6}
0 0 1 6

76

Solucionari

87. Un llaurador pot sembrar en les seues terres, com a mxim, 4 hectrees de blat i 6 hectrees de sgol. La producci de blat, per cada hectrea sembrada, s de 4 tones, mentre que la producci de sgol, tamb per hectrea sembrada, s de 2 tones, i pot produir un mxim de 20 tones entre els dos cereals. Representa en el pla el recinte de les possibles solucions. Hectrees de blat: x Hectrees de sgol: y _ x 0b y 0b b x 4` y 6b b 4x + 2y 20 b a _ x 0b y 0b b x 4` y 6b b 2x + y 10 b a

120 Y 2x + y = 120 100 80 60 40 20 20 40

x0 y0 2x + y 120 4 x + y 80

x + y = 80

60 80 100 120

Y x0 y0 x4 y6 x=4 2x + y 10 y=6 2x + y = 10

90. Els alumnes dun centre educatiu pretenen vendre dos tipus de lots, A i B, per sufragar les despeses del viatge de final de curs. Cada lot del tipus A consta duna caixa de mantegades i tres participacions de loteria; cada lot del tipus B consta de dues caixes de mantegades i dues participacions de loteria. Per raons demmagatzematge, poden disposar com a mxim de 1200 caixes de mantegades. Els alumnes noms compten amb 1600 participacions de loteria, i desitgen maximitzar-ne els beneficis. Quants lots poden fer de cada tipus? Unitats lot A: x Unitats lot B: y _ x 0b y 0b ` x + 2y 1 200 b 3x + 2y 1600 b a
Y

88. El nombre dunitats de dos productes A i B que una botiga pot vendre s, com a mxim, igual a 100. Disposa de 60 unitats de producte del tipus A i de 70 unitats del tipus B. Representa en el pla el recinte de les possibles solucions. Unitats producte A: x Unitats producte B: y _ x 0b 120 Y y 0b b x 60 ` 100 y 70 b 80 b x + y 100 b a 60
40 20 20 40

1200 1000 800 600

x0 y0 x + 2y 1200 4 3x + 2y 1600 3x + 2y = 1600 x + 2y = 1200 X


200 400 600 800 1000 1200

x0 y0 x 60 y 70 y = 70 x + y 100 x = 60

4
Comprova
X

400 200

x + y = 100

qu saps

1. Defineix qu s una inequaci racional i posan un exemple sense resoldre-la. Una inequaci racional s una expressi de la forma: P (x ) < 0 Q (x ) Exemple: x+1 0 x 2 2. Resol la inequaci: 2x + 7 3(4x 1) 2x + 7 12x 3 2x 12x 3 7 10x 10 x1 [1, +) = {x R, x 1}
1 0 1

60 80 100 120

Aplica-hi

les teues competncies

P(x) y Q(x) sn polinomis

89. Una fbrica munta ordinadors i impressores. Un ordinador necessita 2 h de muntatge, i una impressora, 1 h Diriament disposa de 120 h de treball i duna capacitat demmagatzematge de 80 unitats. Si lordinador i la impressora tenen les mateixes dimensions i, per tant, ocupen el mateix espai en el magatzem, quants ordinadors i impressores shi poden muntar cada dia? Nombre dordinadors: x Nombre dimpressores: y _ x 0b y 0b ` 2x + y 120 b x + y 80 b a

on loperador < pot ser: , > o

6. Inequacions
3. Resol la inequaci: x2 + 2x + 3 0 [1, 3] = {x R, 1 x 3}
1

i sistemes dinequacions

77

a) 4 x2 = 0 x2 = 4 x2 = 4 x = 2
3

b) (2, 2) = {x R, 2< x < 2}


2 0 1 2 0 1 2

1 x 2 0 x+2
2

4. Resol la inequaci segent: (, 2) < [2, +) 2


0

c) (, 2) < (2, +)
2

d) Representaci:
Y y = 4 x2
Y

5. Escriu el sistema dinequacions corresponent a la zona acolorida de cadascuna de les figures:

a)

b)

+
B (2, 0) A(2, 0)

b)

a) x 1 3 x 4

b)

_ x 0b y 0` x + y 4b a

8. Un pastisser produeix dos tipus de pastissos. El de tipus A porta 400 g de farina i 100 g de sucre, mentre que els del tipus B porten 300 g de farina i 200 g de sucre. Si el pastisser t per a cada dia 30 kg de farina i 10 kg de sucre, quants pastissos pot produir de cada tipus? _ x 0b y 0b ` 0,4x + 0,3y 30 b 0,1x + 0,2y 10 b _ a x 0b y 0b ` 4x + 3y 300 b x + 2y 100 b a

Windows/Linux
PRACTICA 95.  Resol la inequaci segent: x + 7 3x + 4 x 3/2 s linterval: [3/2, + ) 96. Resol la inequaci segent i fes-ne la representaci grfica corresponent: x+1 0 x 2

6. Resol el sistema dinequacions segent: x+y 4 4 3x + y 6 Y


3x + y = 6 P (1, 3) x+y=4 X

x1x>2 Sn els intervals: (, 1] < (2, +)

x+y4 2 3x + y 6

7. Donada la funci: f(x) = 4 x2, calcula: a) Quan val zero. b) Quan s positiva. c) Quan s negativa. d) Representa-la per comprovar-ho.

78

Solucionari
97.  Resol la inequaci segent: x + y 0

98.  Resol la inequaci segent: x y 0

102.  Resol el sistema dinequacions segent: 2x + 3y > 6 4 2x y < 6

99.  Resol la inequaci segent: x + y 3

Calcula mitjanant assaig-encert cadascun dels sistemes dinequacions corresponents a la zona acolorida de cadascuna de les figures segents: 103.

100.  Resol el sistema dinequacions segent: x 2 4 x 3

_ x 0 b y 0 ` x + y 3b a 104.

101.  Resol el sistema dinequacions segent: x+y 2 4 x y 0

x y 2 4 x y 2

Avaluaci
11. Resol la inequaci segent:

de diagnstic

79

Avaluaci de diagnstic
Bloc II: lgebra
Resol els exercicis segents: 1. Desenvolupa el binomi: (2 + x2)4 x + 8x + 24x + 32x + 16 2. Factoritza el polinomi segent, calculan les arrels i la multiplicitat: P(x) = x4 3x3 3x2 + 7x + 6 (x 3)(x 2)(x + 1)2 Les arrels sn: x1 = 1, multiplicitat 2; x3 = 2, multiplicitat 1; x4 = 3, multiplicitat 1 3. Calcula i simplifica: x 1 2x + 1 2x + 7 + 1n 2n : d d 2x 4 2x + 4 x 2 3x x+2 4. Resol lequaci segent: x 3 2 3 + = 4 x+3 4 x1 = 2, x2 = 5 5. Resol lequaci segent: x x=3 6. Resol lequaci segent: 25x 30 5x + 125 = 0 x1 = 1, x2 = 2 7. Resol lequaci segent: 2 log x = log (5x 6) x1 = 1, x2 = 3 8. Resol el sistema segent: _ x 2 y+3 4b + = b 6 4 3 ` x+2 y 6 + =2b b 2 5 a 16 + x 2 = 2
x+y=5
8 6 4 2

x+5 0 x 3 (, 5) < (3, +) 12. Resol la inequaci segent: x2 + 5x + 4 < 0 (4, 1) 13. Resol el sistema dinequacions segent: x+y 3 4 2y x 1
Y x + y 54 2y x 1 X 2y x = 1

14. Calcula el valor de k perqu el polinomi P(x)= x4 kx3 + 8x + 3 siga divisible pel binomi: x 1 k = 12 15. Calcula tres nombres enters consecutius de manera que la diferncia entre el producte i el cub del menor siga 901. Els nombres sn: 17,18 i 19 16. Fa 3 anys ledat dun pare era el qudruple de la del fill. Dac dos anys, ledat que tinga el pare ser el triple de la del fill. Calcula ledat del pare i la del fill actualment. El fill t 13 anys i el pare 43. 17. Calcula les dimensions dun rectangle, sabent que el llarg ms lample mesuren 16 m i lrea s de 63m2 La base mesura 9 m i laltura, 7 m 18. Calcula la longitud del costat dun quadrat sabent que lrea s la novena part de lrea dun altre quadrat el costat del qual s 8 cm ms llarg. El costat del quadrat mesura 4 cm 19. En la compra dun ordinador i una impressora shan pagat 800 . Si en lordinador hagueren fet un descompte del 25% i en la impressora, del 30%, shi haurien pagat 590 . Quin s el preu de cada objecte? Lordinador costa 600 i la impressora,200 .

x = 4, y = 1

9. Resol el sistema segent i interpretan geomtricament el resultat: y = x 2 + 2x 4 4 y=x 2 x = 2, y = 4; x = 1, y = 1 La recta i la parbola es tallen en els punts A(2, 4) i B(1, 1) 10. Resol el sistema segent: 3x 2y + 1 = 5 3 x 1 + 2 y = 25 x = 3, y = 4

80

Solucionari
 Copia i dibuixa el recinte format per les quatre inequacions:
Y 80 70 60 50 B (0, 50) 40 30 20 10 A(0, 0)

20. Es barregen 60 kg de caf natural amb 90 kg de caf torrefacte i es ven a 7,04 /kg. Si el caf natural s 0,6 /kg ms car que el torrefacte, quin era el preu de cada classe de caf? El caf torrefacte costa 6,8 /kg i el natural, 7,4 /kg 21. Un problema de producci. Una fbrica munta tablets de dos models. Un model A i un altre B. Un tablet del model A necessita 3 hores de muntatge, i un del model B, 2 hores. La fbrica disposa de 120 hores de m dobra diriament i pot emmagatzemar fins a 50 tablets. a)  Representa en el pla el recinte de totes les possibles solucions. b)  La fbrica obt un benefici de 200 en la venda dels tablets del model A, i un benefici de 150 en el model B. Quants tablets han de muntar de cada model per a obtindre el mxim benefici? a) Cpia en el quadern i completa la taula segent:
Model  Model  A B N de tablets que shan de muntar N dhores  de muntatge N de tablets emmagatzemats Benefici x 3x x 200x y 2y y 150y x0 y 0 3x + 2y 120 x + y 50 P(x, y) = 200x + 150y Restriccions

3x + 2y = 120 C (20, 30) x + y = 50 10 20 30 40 50 60 70 80 D (40, 0) X

Calcula els vrtexs del polgon dibuixat: A(0, 0), B(0, 50), C(20, 30), D(40, 0) b) Calcula els valors del polinomi benefici per a cada vrtex del polgon anterior: P(0, 0) = 200 0 + 150 0 = 0 P(0, 50) = 200 0 + 150 50 = 7500 P(20, 30) = 200 20 + 150 30 = 8500 P(40, 30) = 200 40 + 150 0 = 8000  Copia i completa en el teu quadern: El nombre de tablets de cada model que maximitza el benefici s: 20 del model A i 30 del model B

Solucionari bloc III. Geometria

82

Solucionari
El 3r angle del 2n triangle mesura:

7.  Semblana i trigonometria
1. Teorema
de

180 (75 + 60) = 180 135 = 45 s a dir, els angles del 2n triangle mesuren 45, 60 i 75 Com que els dos triangles tenen els angles iguals, sn semblants. 4. Els dos triangles del dibuix segent sn semblants. Calcula quant mesuren a y c
,5 =2 cm

Tales

PENSA I CALCULA Si una persona que mesura 1,70 m projecta una ombra de 3,40 m, i el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc lombra dun arbre mesura 15 m, quant mesura dalt larbre? Com que lobjecte mesura la meitat que lombra, larbre mesura 15 : 2 = 7,5 m APLICA LA TEORIA 1. Sabent que en el dibuix segent AB = 18 cm, BC = 24 cm i AB = 15 cm, calcula la longitud del segment BC. Quin teorema has aplicat?
r a b c C B A s A B C

b= m 2c

c = 3 cm

= b

3c m

r = b : b r = 3 : 2 = 1,5 a = 1,5 2,5 = 3,75 cm c = 1,5 3 = 4,5 cm 5. En una foto hi ha Anna i sa mare. Se sap que Anna mesura en la realitat 1,65 m. A la foto Anna mesura 6,6 cm, i sa mare, 6,88 cm. Quant mesura la seua mare en la realitat? 6,6 6,88 = 165 x x = 172 cm = 1,72 m 6. Un pal vertical d1,75 m projecta una ombra de 2 m. Si lombra dun edifici el mateix dia, en el mateix lloc i a la mateixa hora mesura 24 m, quant mesura dalt ledifici? 2 = 24 1,75 x x = 21 m 7. La superfcie duna esfera s de 15 m2. Calcula la superfcie duna altra esfera en qu el radi mesura el triple. S = 32 15 = 135 m2

AB = B C AB BC 15 B C = 18 24 BC = 20 cm Hi hem aplicat el teorema de Tales. 2. Dibuixa en el quadern un triangle rectangle els catets del qual mesuren 4 cm i 3 cm. Dibuixa un altre triangle rectangle en posici de Tales de manera que el catet major mesure 8 cm. Quant mesura laltre catet? r=8:4=2 c = 2 3 = 6 cm
C

C c = 3 cm A b = 4 cm B B

2. Teorema

de

Pitgores

PENSA I CALCULA Quines de les ternes segents sn pitagriques? a) 3, 4 i 5 c) 6, 8 i 10 a) 3 + 4 = 5 c) 62 + 82 = 102 Sn ternes potagriques a), c) i d)
2 2 2

3. Dos angles dun triangle mesuren 45 i 60 i altres dos angles dun altre triangle mesuren 75i 60. Sn semblants tots dos triangles? El 3r angle del 1r triangle mesura: 180 (45 + 60) = 180 105 = 75 s a dir, els angles del 1r triangle mesuren 45, 60 i 75

b) 6, 7 i 8 d) 5, 12 i 13 b) 62 + 72 82 d) 52 + 122 = 132

7. Semblana
APLICA LA TEORIA 8. En un triangle rectangle laltura relativa a la hipotenusa divideix a aquesta en dos segments de longituds 1,5 cm i 6 cm. Calculan la longitud daquesta altura i dibuixa el triangle rectangle. h = b c h = 1,5 6 h = 1,5 6 = 3 cm
2 2

i trigonometria

83

a = 5,5 cm

c h = 3 cm c = 6 cm a

b = 4 cm

a2 = b2 + c2 c2 = a2 b2 c2 = 5,52 42 = 14,25
b = 1,5 cm

c = 14,25 = 3,77 cm 12. Dibuixa la interpretaci grfica del teorema de Pitgores en el cas en qu els costats mesuren 6, 8 i 10 centmetres.
102 82

9. En un triangle rectangle la hipotenusa mesura 10 m i la projecci del catet b sobre aquesta mesura 3,6m. Calculan: a) La longitud del catet b. b) La longitud de la projecci del catet c sobre la hipotenusa. c) La longitud del catet c. d) La longitud de laltura relativa a la hipotenusa h. e) Dibuixa el triangle rectangle. a) b2 = a b b2 = 10 3,6 b = 10 3,6 = 6 m b) c = a b c = 10 3,6 = 6,4 m c) c2 = a c c2 = 10 6,4 c = 10 6,4 = 8 m d) h2 = b c h2 = 3,6 6,4 h = 3,6 6,4 = 4,8 m e)
b = 6 cm h = 4,8 cm b = 3,6 cm c = 6,4 cm a = 10 cm c = 8 cm

10 8 6 62

62 + 82 = 102 36 + 64 = 100 13. Quines de les ternes segents sn pitagriques? a)2, 3 y 4 c)4, 5 y 6 a) 22 + 32 42 No b) 32 + 42 = 52 S c) 42 + 52 62 No d) 52 + 122 = 132 S 14. En una pirmide quadrangular laresta de la base mesura 3 cm, i laltura, 4 cm. Calcula lrea lateral daquesta pirmide. Arredoneix el resultat a dos decimals b)3, 4 y 5 d)5, 12 y 13

10. En un triangle rectangle els catets mesuren 4,5 cm i 3 cm. Fes el dibuix i calculan la longitud de la hipotenusa. Arredoneix el resultat a dos decimals.

c = 3 cm

4 cm

a2 = b2 + c2 a2 = 4,52 + 32 = 29,25 a = 29,25 2 = 5,41 cm 11. En un triangle rectangle la hipotenusa mesura 5,5 cm, i un catet, 4 cm. Fes el dibuix i calcula la longitud de laltre catet. Arredoneix el resultat a dos decimals.
3 cm 1,5 cm

h2 = 1,52 + 42 h2 = 18,25 h = 18,25 = 4,27 cm 3 4,27 = 25,62 cm2 AL = 4 2

4 cm

b = 4,5 cm

84

Solucionari
17. Dibuixa un angle de manera que sin a = 3/4

15. Calcula la diagonal dun ortoedre les arestes del qual mesuren 8 m, 4 m i 3 m.

3m D 4m 8m

3 cm

4 cm

Aplicant-hi el teorema de Pitgores en lespai: D2 = 82 + 42 + 32 D = 9,43 m

18. Dibuixa un angle de manera que cos a = 5/6

3. Raons

trigonomtriques o circulars

6 cm

PENSA I CALCULA Donat langle a del dibuix:


a 5 cm B A a O A B a

19. Calcula de forma aproximada el valor del sin a, cos a i tg a en el dibuix segent:

a) Aplica el teorema de Pitgores i calcula mentalment els segments OA y OB Calcula les raons segents i digues si hi ha cap relab) ci entre elles: AA y BB OA OB a) OA = 5, OB = 10 b) AA = 4 , BB = 8 = 4 OA 5 OB 10 5 Les dues raons sn iguals. APLICA LA TEORIA 16. Calcula totes les raons trigonomtriques de langle a en el triangle segent:
9c
cm

8 cm

6,1 cm

a 5,1 cm

m
a

6,1 = 0,76 8 5,1 cos a = 5,1/8 = 0,64 8 6,1 tg a = = 1,20 5,1 sin a = 20. Dibuixa un triangle rectangle amb un angle agut a de 40 i aproxima, mesurant en el dibuix, el valor del sin a, cos a i tg a. sin 40 = 4 = 0,63 6,3 4,8 cos 40 = = 0,76 6,3 6,3 cm 4 cm tg 40 = 4 = 0,83 4,8
40 4,8 cm

12

15 cm

sin a = 12 = 4 cosec a = 5 15 5 4 9 3 5 = sec a = cos a = 15 5 3 3 12 4 = cotg a = tg a = 4 9 3

7. Semblana
21. Calcula, usant-hi la calculadora, el valor de les raons trigonomtriques segents. Arredoneix el resultat a quatre decimals. a) sin 32 b) cos 68 c) tg 85 40 8 d) sin 46 35 12 a) 0,5299 c) 13,2037 b) 0,3746 d) 0,7264 APLICA LA TEORIA

i trigonometria

85

24. Siga a un angle agut i sin a = 2/5. Calcula cos a sin2 a + cos2 a = 1 2 d 2 n + cos2 a = 1 5 cos a = 21 5

25. Siga a un angle agut i sec a = 17/8. Calcula tg a. tg2 a + 1 = sec2 a 2 17 tg2 a + 1 = d n 8 tg a = 15 8 26. Siga a un angle agut i tg a = 3. Calcula sin a tg2 a + 1 = sec2 a 32 + 1 = sec2 a sec2 a = 10 sec a = 10 1 = 10 10 10 sin a tg a = sin a = tg a cos a = 3 10 10 cos a 27. Calcula cos 40 sabent que shi verifica que sin 50= 0,7660. cos a = cos 40 = sin 50 = 0,7660 28. Siga a s angle agut i sin a = 1/4. Calcula les altres raons trigonomtriques de a. 1 =4 cosec a = sin a sin2 a + cos2 a = 1
d 1 n + cos2 a = 1 cos2 a = 15 4 16
2

22. Calcula, usant-hi la calculadora, lamplitud de langle agut a: a) sin a = 0,5765 b) cos a = 0,3907 c) tg a = 1,8940 d) cos a = 0,3786 a) 35 12 17 c) 62 10 b) 67 7 d) 67 45 11

23. Elisa i la seua ombra formen un angle recte. Lombra mesura 1,2 m i langle amb qu es veu la part superior del cap des de lextrem de lombra mesura 54 50. Calcula laltura dElisa.

54 50 1,2 m

tg 54 50 = x x = 1,2 tg 54 50 = 1,70 m 1,2

4. Relacions
PENSA I CALCULA

entre les raons trigonomtriques

15 4 sec a = 1 = 4 = 4 15 cos a 15 15 15 15 1 sin a 1 = : = = tg a = 15 cos a 4 4 15 1 15 cotg a = = = 15 tg a 15 cos a = 29. Sabent que sin 20 = 0,3420 i cos 20 = 0,9397, calcula: a) cos 70 b) sin 70 c) tg 20 d) tg 70

Dibuixa un triangle rectangle issceles. a)  Quant mesuren els angles aguts? b)  Calcula el valor de la tangent dun dels angles aguts.
C 45 b = 4 cm

a) cos 70 = sin 20 = 0,3420 b) sin 70 = cos 20 = 0,9397 sin 20 = 0,3639 cos 20 sin 70 d) tg 70 = = 2,7477 cos 70 c) tg 20 = 30. Simplifica l expressi segent:

45 c = 4 cm

cos a + sin a tg a cos a + sin a tg a = cos a + sin a = cos2 a + sin2 a 1 = sec a = cos a cos a sin a = cos a

a) Els angles mesuren 90 : 2 = 45 b) tg 45 = 4 = 1 4

86

Solucionari
35. Un arbre d1,6 m projecta una ombra d1,2 m. En el mateix lloc, el mateix dia i a la mateixa hora, lombra duna antena de telefonia mbil mesura 52 m. Quant mesura dalt lantena de telefonia mbil? 1,2 52 = 1,6 x x = 69,33 cm 36. El volum duna esfera s de 7,5 cm3. Calcula el volum duna altra esfera en qu el radi mesura el doble. V = 23 7,5 = 60 cm3 2. TEOREMA DE PITGORES 37. En un triangle rectangle la hipotenusa mesura 7,5 cm, i un dels segments en qu la divideix laltura corresponent mesura 6 cm. Dibuixa el triangle rectangle i calculan la longitud de laltura.

31. Simplifica l expressi segent: 1 + tg 2 a sec a 1 + tg 2 a sec 2 a = = sec a sec a sec a

Exercicis

i problemes proposats

1. TEOREMA DE TALES 32. Sabent que AB = 7,5 cm, BC = 10 cm i BC = 12 cm, calcula la longitud del segment AB. Quin teorema has aplicat?
r a b B c C C A B A s

b = 6 cm a = 7,5 cm

AB = B C AB BC AB = 12 7,5 10 AB = 9 cm Hi hem aplicat el teorema de Tales 33. Sabent que AB = 3 m, AC = 6 m i que AB = 4,5 m, calcula la longitud del costat AC. Com estan els triangles ABC i ABC?
B
3 m 4,5

h2 = b c b = 6 cm c = a b = 7,5 6 = 1,5 cm h2 = 6 1,5 = 9 h = 3 cm 38. En un triangle rectangle laltura relativa a la hipotenusa divideix aquesta en dos segments que mesuren b = 32 cm i c = 18 cm. Calculan: a)El catet b b)El catet c

b b = 32 cm C C

B 6m

c c = 18 cm

AB = AC AB AC 4,5 AC = 3 6 AC = 9 cm Els triangles ABC i ABC estan en posici de Tales. 34. Un angle dun triangle mesura 53 i els costats que el formen mesuren a = 6 cm i b = 9 cm. En un altre triangle semblant se sap que un angle mesura 53 i que un dels costats que el formen mesura a = 15 cm. Quant mesura laltre costat de langle de 53? a = b a b 15 = x 6 9 x = 22,5 cm

a) b2 = a b a = b + c = 32 + 18 = 50 cm b2 = 50 32 b = 40 cm b) c2 = a c c2 = 50 18 c = 30 cm 39. En un triangle rectangle els catets mesuren 4 cm i 3cm. Fes-ne el dibuix i calcula la longitud de la hipotenusa i lrea del triangle rectangle.

c = 3 cm

b = 4 cm

7. Semblana
a2 = b2 + c2 a2 = 42 + 32 = 25 a = 25 = 5 cm rea = 4 3 = 6 cm2 2 40. En un triangle rectangle la hipotenusa mesura 4 cm, i un catet, 3,5 cm. Fes-ne el dibuix i calcula la longitud de laltre catet. Arredoneix-ne el resultat a dos decimals.
a = 4 cm

i trigonometria

87

44. Calcula la diagonal dun ortoedre les arestes del qual mesuren 7,5 cm, 4,5 cm i 3,6 cm

3,6 cm D

4,5 cm 7,5 cm

Aplicant-hi el teorema de Pitgores en lespai.


b = 3,5 cm

D2 = 7,52 + 4,52 + 3,62 D = 9,46 cm 3. RAONS TRIGONOMTRIQUES O CIRCULARS 45. Calcula totes les raons trigonomtriques de langle a en el triangle segent:
18 cm
c 24 m

a2 = b2 + c2 c2 = a2 b2 c2 = 42 3,52 = 3,75 c = 3,75 = 1,94 cm 41. Quines de les ternes segents sn pitagriques? a)5, 7 i 9 c)7, 9 i 11 a) 5 + 7 9 No. c) 72 + 92 112 No.
2 2 2

b)6, 8 i 10 d)10, 24 i 26 b) 62 + 82 = 102 S. d) 102 + 242 = 262 S.

42. Dibuixa un quadrat de 4 cm de costat i la seua diagonal. Calcula la longitud de la diagonal. Arredoneix-ne el resultat a un decimal i comproval mesurant amb una regla.

30 cm

a a

sin a = 18 = 3 cosec a = 5 30 5 3 24 4 5 = sec a = cos a = 30 5 4 4 18 3 = cotg a = tg a = 3 24 4 46. Calcula el valor del sinus, el cosinus i la tangent del angle segent:

4 cm

4 cm

d = 4 + 4 = 32 d = 32 = 5,7 cm
2 2 2

43. Del con segent se sap que el radi de la base mesura 3 cm i la generatriu mesura 5 cm. Calcula el volum daquest con. Arredoneix-ne el resultat a dos decimals.

4,7 cm

4 cm

a 2,4 cm

sin a = 4 = 0,85 4,7 2,4 = 0,51 cos a = 4,7 tg a = 4 = 1,67 2,4

R = 3 cm

Shi aplica el teorema de Pitgores per a trobar-ne laltura H R2 + H2 = G2 H2 = 52 32 = 16 H = 16 = 4 cm 1 V = AB H 3 1 V = p 32 4 = 37,70 cm2 3


3 cm a 2 cm

G= 5c m

R = 3 cm

G= 5c m

47. Dibuixa un angle agut a tal que cos a = 2/3

88

Solucionari
51. Calcula, usant-hi la calculadora, el valor de les raons trigonomtriques segents. Arredoneix-ne els resultats a quatre decimals. a)sin 42 25 30 c)tg 65 30 18
5 cm

48. Dibuixa un angle agut a tal que tg a = 5/4.

b)cos 72 40 10 d)sin 16 23 42 b) 0,2979 d) 0,2823

a) 0,6746 c) 2,1948

a 4 cm

52. Calcula, usant-hi la calculadora, lamplitud de langle agut a: a)sin a = 0,8530 c)tg a = 0,7223 a) a = 58 32 22 c) a = 35 50 26 4.  RELACIONS ENTRE LES RAONS TRIGONOMTRIQUES 53. Sabent que sin a = 5/13, calcula cos a sin2 a + cos2 a = 1 2 d 5 n + cos2 a = 1 cos a = 12 13 13 54. Sabent que cos a = 9/15, calcula tg a tg2 a + 1 = sec2 a tg2 a + 1 = d 15 n 9 4 tg a = 3
2

b)cos a = 0,4873 d)cos a = 0,7970 b) a = 60 50 12 d) a = 37 9 20

49. Calcula la longitud dels catets en el triangle rectangle segent sabent que shi verifica que sin 30 = 0,5 i cos 30 = 0,8660
cm

20
30

y sin 30 = 20 y 0,5 = y = 0,5 20 = 10 cm 20 cos 30 = x 20 0,8660 = x x = 0,8660 20 = 17,32 cm 20 50. Dibuixa els angles segents i aproxima mesurant en el dibuix el valor del sinus, el cosinus i la tangent. Aproximan el resultat a dos decimals: a)20 a) 
4,9 cm 20 4,6 cm 1,7 cm

55. Sabent que tg a = 3/2, calcula sin a tg2 a + 1 = sec2 a


d 3 n + 1 = sec2 a 2 sec a = 13 2 cos a = 2 = 2 13 13 13 sin a tg a = cos a sin a = tg a cos a = 3 2 13 = 3 13 2 13 13
2

b)50

1,7 sin 20 = = 0,35 4,9 4,6 cos 20 = = 0,94 4,9 1,7 tg 20 = = 0,37 4,6 b) 

56. Sabent que cos 72 = 0,3090, calcula sin 18 sin 18 = cos 72 = 0,3090 57. Sabent que cos a = 1/5, calculan les altres raons trigonomtriques. sec a = 1 = 5 cos a sin2 a + cos2 a = 1 sin2 a + d 1 n = 1 5 24 sin a = 5 1 = cosec a = sin a
2

7,9 cm

6 cm

50 5 cm

sin 50 = 6 = 0,76 7,9 cos 50 = 5 = 0,63 7,9 6 tg 50 = = 1,2 5

5 24 24 1 sin a = : tg a = cos a 5 5 cotg a = 1 = 1 = tg a 24

5 24 24

= 24 24 24

7. Semblana
58. Simplifica l expressi segent: sin 2 a cos 2 a cos 2 a sin 2 a 2 2 sin2 a cos2 a ( cos a sin a) = = 1 2 2 2 2 cos a sin a cos a sin a PER A AMPLIAR 59. Tenim un rectangle inscrit en un triangle issceles, com sindica en la figura segent:

i trigonometria

89

62. Un pal dun metre de longitud collocat verticalment projecta una ombra dun metre. Si el mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc lombra de la pirmide de Kefren mesura 136 m, calcula mentalment el que mesura dalt aquesta pirmide. La pirmide de Kefrn mesura el mateix que lombra, s a dir, 136 m 63. El radi duna circumferncia mesura x metres, i el radi duna altra circumferncia s el triple. Calcula quantes vegades s ms gran la longitud de la segona circumferncia i lrea del cercle corresponent. Longitud: L = 3 L

Si la base del triangle s B = 6 cm, i laltura, H=9cm, i laltura del rectangle, h = 4 cm, calcula quant mesura la base del rectangle.
C C h = 4 cm x

L = 3L La longitud s el triple. rea: A = 32 A

B B 3 cm

Els triangles ABC i ABC sn semblants. AB = B C AB BC x =4 3 9 x = 1,33 cm Base del rectangle: 2(3 1,33) = 3,34 cm 60. Dibuixa dos triangles equilters diferents. Raona si sn semblants.

S, sn semblants perqu els angles dun sn iguals als angles de laltre. 61. Els costats dun triangle mesuren a = 5 cm, b = 7,5 cm i c = 9 cm. Calcula la mesura dels costats a, b i c dun triangle semblant en qu r = 1,5. a = 1,5 a a = 1,5 5 = 7,5 cm b = 1,5 b b = 1,5 7,5 = 11,25 cm c = 1,5 c c = 1,5 9 = 13,5 cm

H = 9 cm

A = 9A Lrea s nou vegades major. 64. Classifica els triangles segents en acutangles, rectangles i obtusangles: a)a = 1 cm, b = 1,5 cm, c = 2 cm b)a = 1,5 cm, b = 2 cm, c = 2,5 cm c)a = 2 cm, b = 2,5 cm, c = 3 cm d)a = 2,5 cm, b = 6 cm, c = 6,5 cm a) 12 + 1,52 = 3,25 < 22 = 4 Obtusangle. b) 1,52 + 22 = 2,52 Rectangle. c) 22 + 2,52 = 10,25 > 32 = 9 Acutangle. d) 2,52 + 62 = 6,52 Rectangle. 65. Calcula el radi de la circumferncia circumscrita a lhexgon segent:

a=7m

a=7m

En lhexgon coincideix la longitud del costat i del radi de la circumferncia; per tant, R = 7 m

90

Solucionari
b)

66. Calcula la diagonal dun ortoedre les dimensions del qual sn 3,5 cm, 1,5 cm i 2,5 cm

2,5 cm D 1,5 cm 3,5 cm a

7 cm

Shi aplica el teorema de Pitgores en lespai: D2 = 3,52 + 1,52 + 2,52 D = 4,56 cm 67. Dibuixa un angle agut a que complisca: 3 a)sin a = 5 5 b)cos a = 8 a) 
3 cm 5 cm

4 cm

69. Calcula cos a i tg a sabent que sin a = 3/5. sin2 a + cos2 a = 1


d 3 n + cos2 a = 1 5 cos a = 4 5 sin a 3 = tg a = cos a 4 70. Calcula sin a i tg a sabent que es verifica que cosa= 2/5.
2

sin2 a + cos2 a = 1 sin2 a + d 2 n = 1 5 21 sin a = 5 21 sin a = tg a = cos a 2 71. Si tg a = 4, calcula les restants raons trigonomtriques. cotg a = 1 4 tg2 a + 1 = sec2 a 42 + 1 = sec2 a sec2 a = 17 17 sec a = 17 cos a = 1 = 17 17 sin a tg a = cos a 4 17 sin a = tg a cos a = 4 1 = 17 17 cosec a = 17 4 72. Simplifica lexpressi: cos3 a + cos a sin2 a cos3 a + cos a(1 cos2 a) = cos3 a + cos a cos3 a = cos a 73. Calcula a, c i B en el triangle rectangle segent, sabent que tg 35 = 0,7002 i sin 35 = 0,5736. Aproxima el resultat a dos decimals.
B c A a 35 C
2

b) 

8 cm

a 5 cm

68. Dibuixa un angle agut a que complisca: a)tg a = 5 3 b)sec a = 7 4 a) 

b=

3c

5 cm

a 3 cm

tg 35 = c = 0,7002 3 c = 3 0,7002 = 2,10 cm sin 35 = c = 0,5736 a 2,10 a= = 3,66 cm 0,5736 B = 55

7. Semblana
AMB CALCULADORA 74. Calcula arredonint a quatre decimals: a)cos 17 30 20 b)tg 20 30 40 c)sin 39 40 a) 0,9537 b) 0,3741 c) 0,6383
C B

i trigonometria

91

0,25

B x

2,75

75. Calcula arredonint a quatre decimals: a)sin 21 50 b)cos 32 30 c)tg 15 20 30 a) 0,3719 b) 0,8480 c) 0,2744

El triangle dibuixat s rectangle en A perqu un costat s un dimetre i langle oposat est inscrit en una circumferncia i val la meitat del central corresponent: 180 = 90 2 Aplicant-hi el teorema de laltura: x2 = 2,75 0,25 x = 0,83 cm b) 3,5656 c) 1,4662 Base del rectangle: 2x = 2 0,83 = 1,66 cm 80. En un triangle rectangle laltura relativa a la hipotenusa divideix aquesta en dos segments que mesuren b = 18 cm i c = 32 cm. Calcula: a) La longitud de la hipotenusa a. b) La longitud de laltura relativa a la hipotenusa.
h = 3,25 m r = 1,5 m

76. Calcula arredonint a quatre decimals: a)sec 50 b)cotg 15 40 c)cosec 43 12 a) 1,5557 PROBLEMES 77. Donat el dibuix segent, calcula la mesura de laltura H del con gran.

c) El catet b. d) El catet c. e) Lrea daquest triangle rectangle.


R = 2,5 m

R = H 2,5 = H r h 1,5 3,25 H = 5,42 m 78. Els costats dun triangle mesuren a = 2 cm, b = 2,5 cm i c = 3,5 cm. Sabent que en un altre triangle semblant a = 5 cm, calculan la mesura dels costats b i c Ra de semblana: r = a a 5 r = = 2,5 2 b = 2,5 2,5 = 6,25 cm c = 2,5 3,5 = 8,75 cm 79. Tenim un rectangle inscrit en una circumferncia, com sindica en la figura segent:

c c = 32 cm

b b = 18 cm

a) a  = b + c a = 18 + 32 = 50 cm b) h  2 = b c h2 = 18 32 = 576 h = 576 = 24 cm c) b  2 = a b b2 = 50 18 = 900 b = 900 = 30 cm d) c  2 = a c c2 = 50 32 = 1600 c = 1 600 = 40 cm e) rea = 1 b c 2 1 rea = 30 40 = 600 cm2 2 81. Un rectangle mesura 400 m de permetre i 2500 m2 drea. Calcula lrea dun altre rectangle semblant que mesura 1000 m de permetre. r = P P 1 000 r= = 2,5 400 A = r2 A A = 2,52 2500 = 15625 m2

Sabent que el radi de la circumferncia s R=1,5cm i que laltura del rectangle s h = 2,5 cm, calcula quant mesura la base del rectangle.

92

Solucionari
86. Calcula el radi de la circumferncia circumscrita al quadrat segent:

82. Calcula laltura dun triangle equilter de 7 m de costat. Arredoneix-ne el resultat a dos decimals.

7m
a = 5 cm

3,5 m

h2 + 3,52 = 72 h = 6,06 m 83. Calcula lrea del romboide segent: D2 = 52 + 52


a

5 cm

D 5 cm

D = 7,07 cm D R = = 3,54 cm 2
6 cm

5 cm

2 cm

a2 + 22 = 52 a = 4,58 cm rea: 8 4,58 = 36,64 cm2 84. Calcula lrea del trapezi rectangle segent:
3 cm

87. Una antena de radi projecta una ombra de 57 m. El mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc, Snia, que mesura 1,75 m, projecta una ombra de 2,20 m. Calcula laltura de lantena de rdio. 2,20 57 = x = 45,34 m 1,75 x 88. Calcula el volum dun con recte en qu el radi de la base mesura 5 m i la generatriu mesura 9 m. Arredoneix-ne el resultat a dos decimals.

6,4

cm

H
7 cm

G=9m

a2 + 42 = 6,42 a = 5,00 cm rea = 7 + 3 5 = 25 cm2 2 85. Calcula lrea dun hexgon regular de 15 m de costat. Arredoneix el resultat a dos decimals.
15 m

R=5m

H2 + 52 = 92 H = 7,48 m V = 1 AB H 3 V = 1 p 52 7,48 = 195,83 m3 3 89. Calcula la diagonal duna habitaci les dimensions de la qual sn 6 m 4 m 3 m.

15 m D 7,5 m 4m 6m

3m

a2 + 7,52 = 152 a = 12,99 = 13,00 m rea = 6 15 13 = 585 cm2 2

Shi aplica el teorema de Pitgores en lespai. D2 = 62 + 42 + 32 D = 7,81 m

7. Semblana
90. Dibuixa una pirmide regular quadrangular en qu laresta de la base mesura 5 cm i lapotema mesura 6,5 cm. Calculan el volum.

i trigonometria

93

93. Tenim un cilindre inscrit en un con com sindica en la figura segent:

r H

6,5 cm

h R

2,5 cm 5 cm

Sabent que laltura del con s H = 24 cm, el radi del con s R = 10 cm, i que el radi del cilindre mesura r=4 cm, calcula quant mesura laltura h del cilindre. Fent una secci shi t un rectangle inscrit en un triangle issceles
C r = 4 cm H = 24 cm C h

Shi aplica el teorema de Pitgores: H2 + 2,52 = 6,52 H = 6 cm V = 1 AB H 3 V = 1 52 6 = 50 cm2 3 91. Dibuixa un con recte en qu el radi de la base mesura 3 cm i la generatriu mesura 7,5 cm. Calcula laltura.

6 cm B B 10 cm A

Els triangles ABC i ABC sn semblants. AB = B C 6 = h h = 14,4 cm AB BC 10 24 94. Tenim un con inscrit en una esfera, com sindica en la figura segent:

G = 7,5 cm

3 cm

3 cm

Shi aplica el teorema de Pitgores: H2 + 32 = 7,52 H = 6,87 cm 92. Calcula la diagonal dun prisma recte quadrangular la base del qual t 8 cm daresta i 20 cm daltura. Sabent que el radi de lesfera s R = 9 cm i que laltura del con s h = 14 cm, calcula quant, mesura el radi de la base del con. Fent una secci shi t un triangle issceles inscrit en una circumferncia.
C C

20 cm r B 8 cm

14 cm

H 4 cm B

8 cm

Shi aplica el teorema de Pitgores en lespai: D2 = 82 + 82 + 202 D = 22,98 cm

El triangle dibuixat ABC s rectangle en A perqu un costat s un dimetre i langle oposat est inscrit en una circumferncia i val la meitat del central corresponent: 180/2 = 90 Aplicant-hi el teorema de laltura: r2 = 14 4 = 56 r = 7,48 cm

94

Solucionari
98. Des dun punt a terra situat a 20 m del peu de la faana dun edifici sen veu la teulada del mateix amb un angle de 50. Calcula laltura de ledifici.

95. Calcula el radi de la base dun con recte en qu laltura mesura 6 m, i la generatriu, 6,5 m

H=6m

G = 6,5 m

x 50 20 m

tg 50 = x 20 x = 20 tg 50 = 23,84 m 99. Calcula en un triangle rectangle el costat b, sent a= 5,93 cm i B = 39

Shi aplica el teorema de Pitgores: R2 + 62 = 6,52 R = 2,5 m 96. Calcula lrea del tronc de pirmide segent:
42 m 21 m H = 24 m h 21 m 18 m 39 m H = 24 m h 18 m

5,93 cm

39

78 m

Shi aplica el teorema de Pitgores. h2 = 182 + 242 h = 30 m AB1 = 782 = 6084 m2 AB2 = 422 = 1764 m2 AL = 4 78 + 42 30 = 7200 m2 2 AT = 6084 + 1764 + 7200 = 15048 m2 97. Un arbre forma amb la seua ombra un angle recte. Si lombra mesura 8,5 m, i langle amb qu es veu la part superior de larbre, des de lextrem de lombra, mesura 50 30, calcula laltura de larbre.

sin 39 = b 5,93 b = 5,93 sin 39 = 3,73 cm 100. Calcula en un triangle rectangle el costat a, sent b= 2,2 cm i B = 21

2,2 cm

21

sin 21 = a=

2,2 a

2,2 = 6,14 cm sin 21

101. Calcula en un triangle rectangle el costat c, sent a= 6,56 cm i B = 33

6,56 cm

50 30 8,5 m

33

tg 50 30 = x 8,5 x = 8,5 tg 50 30 = 10,31 m

cos 33 = c 6,56 c = 6,56 cos 33 = 5,50 cm

7. Semblana
102. Calcula en un triangle rectangle el costat a, sent c= 3,44 cm i B = 56

i trigonometria

95

106. Calcula en un triangle rectangle langle B, sent b=3,68 cm i c = 3,31 cm

B 56 3,44 cm c = 3,31 cm

cos 56 = a=

3,44 a

3,68 3,31 B = 48 1 48 tg B = 107. Des dun vaixell es mesura amb un radar la distncia al cim duna muntanya, que s de 2500 m. Langle delevaci amb qu es veu el cim des del vaixell s de 28. Calcula laltura de la muntanya.

3,44 = 6,15 cm cos 56

103. Calcula en un triangle rectangle el costat c, sent b= 2,38 cm i B = 25

2 500 m b = 2,38 cm 25

b = 3,68 cm

28

tg 25 = c=

2,38 c

2,38 = 5,10 cm tg 25

x 2 500 x = 2500 sin 28 = 1173,68 m sin 28 = 108. Simplifica la expressi segent: sin 2 a 1 cos a

104. Calcula en un triangle rectangle langle B, sent a=3,65 cm i b = 2,2 cm

1 cos2 a = (1 + cos a)(1 cos a) = 1 + cos a 1 cos a 1 cos a PER A APROFUNDIR

b = 2,2 cm

a = 3,65 cm B

109. Existeix algun angle a de manera que sin a = 4/5 i cos a = 3/4? Perqu siga possible sha de complir la propietat fonamental: sin2 a + cos2 a = 1 481 d 4 n +d 3 n = 1 400 5 4 No shi compleix. 110. Tenim un triangle issceles inscrit en una circumferncia, com sindica en la figura segent:
2 2

sin B =

2,2 3,65

B = 37 3 59 105. Calcula en un triangle rectangle langle C, sent a=6,59 cm i b = 5,4 cm

a = 6,59 cm

b = 5,4 cm

cos C =

5,4 6,59

C = 34 58 22

Sabent que el dimetre de la circumferncia s D= 7 cm i que laltura del triangle s h = 6 cm, calcula quant mesura la base del triangle issceles.

96

Solucionari
C C 6 cm

A B

1 cm B

El triangle dibuixat ABC s rectangle en A perqu un costat s un dimetre i langle oposat est inscrit en una circumferncia i val la meitat del central corresponent: 180/2 = 90 Aplicant-hi el teorema de laltura: x2 = 6 1 x = 2,45 cm Base del triangle: 2x = 2 2,45 = 4,90 cm 111. Calcula el radi de la circumferncia circumscrita al triangle equilter segent.

rea del semicercle de radi a = 5 cm 52 A1 = p = 39,27 cm2 2 rea del semicercle de radi b = 4 cm 42 A2 = p = 25,13 cm2 2 rea del semicercle de radi c = 3 cm 32 A3 = p = 14,14 cm2 2 A2 + A3 = 25,13 + 14,14 = 39,27 = A1 Veiem que segueix verificant-se la interpretaci geomtrica del teorema de Pitgores. 113. Es t un cilindre inscrit en una esfera. Sabent que el radi de lesfera s R = 4 cm i laltura del cilindre s h = 5 cm, calcula quant mesura el radi de la base del cilindre. Fent una secci shi t un rectangle inscrit en una circumferncia.
r 1,5 H B r A

a= 8c m
a=
4 cm

6,5

El triangle dibuixat ABC s rectangle en A perqu un costat s un dimetre i langle oposat est inscrit en una circumferncia i val la meitat del central corresponent: 180/2 = 90 Aplicant-hi el teorema de laltura: r2 = 6,5 1,5 = 9,75 r = 3,12 cm

8c m

h + 4 = 8

114. Calcula laltura dun tetraedre daresta 6 cm

h = 6,93 cm El radi s els 2/3 de laltura per una propietat de les mitjanes dun triangle. R = 2 6,93 = 4,62 cm 3 112. Tenim un triangle rectangle els costats del qual mesuren a = 10 cm, b = 8 cm i c = 6 cm. En la interpretaci geomtrica del teorema de Pitgores, canvia el quadrat per un semicercle. Calcula lrea dels tres semicercles i comprova si se segueix verificant la interpretaci geomtrica del teorema de Pitgores.
6 cm H x

En primer lloc hem de calcular laltura del triangle equilter de la base, per a poder calcular posteriorment x.

6 cm

6 cm

a=

10

cm

c = 6 cm

3 cm

3 cm

b = 8 cm

Shi aplica el teorema de Pitgores: h2 + 32 = 62 h = 5,20 cm

7. Semblana
Per la propietat de les mitjanes dun triangle, aquestes es tallen en un punt que est a 2/3 del vrtex. Shi t: x = 2 h 3 x = 2 5,20 = 3,47 cm 3 Shi obt un altre triangle rectangle format per x, H i una aresta:

i trigonometria

97

Comprova

qu saps

1. Defineix les raons sin a, cos a i tg a en un triangle rectangle i posan un exemple.

Catet oposat

enu

sa

6 cm a x Catet contigu x = 3,47 cm

Shi aplica el teorema de Pitgores: H2 + 3,472 = 62 H = 4,89 cm 115. El radi de la base dun con mesura 3 cm i laltura mesura 8 m. Es talla per un pla parallel a la base a 2 m daquesta. Quin radi tindr la circumferncia que hem obtingut en el tall?
A

 El sinus de langle a s la ra entre el catet oposat a langle a i la hipotenusa. sin a = catet oposat y , sin a = h hipotenusa

 El cosinus de langle a s la ra entre el catet contigu a langle a i la hipotenusa. cos a = catet contigu , cos a = x h hipotenusa

 La tangent de langle a s la ra entre el catet oposat i el catet contigu. tg a = Exemple:


r C

h H r

H=8m h=6m

catet oposat y , tg a = x catet contigu

B' R

Calcula totes les raons trigonomtriques de langle a en el triangle rectangle de la figura.

Hip ot

R=3m

C
a 5c m

13 c

Els triangles ABC i ABC sn semblants perqu tenen els angles iguals; per tant, els costats sn proporcionals: AB = B C AB BC 6=r 8 3 r = 2,25 m sin a = 12 13

cos a = 5 13

12

cm

tg a = 12 5

Aplica-hi

les teues competncies

116. Calcula les dimensions dun full Din-A3. Ample: 29,7 cm, llarg: 42 cm 117. Calcula les dimensions dun full Din-A5. Ample: 14,8 cm, llarg: 21 cm 118. Calcula les dimensions dun full Din-A1. Ample: 59,4 cm, llarg: 84,1 cm 119. Calcula les dimensions dun full Din-A0 Ample: 84,1 cm, llarg: 118,9 cm

2. Dibuixa un triangle rectangle els catets del qual mesuren 4,5 cm i 6 cm. Dibuixa un altre triangle rectangle ms menut en posici de Tales tal que el catet ms menut mesure 3 cm. Calcula la longitud de laltre catet.

x 3 cm 4,5 cm

6 cm

6 = 4,5 x = 4 cm x 3

98

Solucionari
3. Un edifici projecta una ombra de 20 m. El mateix dia, i a la mateixa hora, un pal de 2m projecta una ombra d1,75 m en el mateix lloc. Calcula laltura de ledifici. Shi poden dibuixar infinits triangles, ja que el sinus depn de langle i no depn de la mesura del triangle. 6. Sabent que a s un angle agut i que cos a = 0,4, calcula sin a i tg a. sin2 a + cos2 a = 1 sin2 a + 0,42 = 1
x

sin a = 0,92 tg a = sin a 0,92 = 0,4 cos a

20 m

2m 1,75 m

7. Calcula el volum dun con en qu el radi de la base mesura 5 cm i la generatriu mesura 13 cm.

20 = 1,75 x = 22,86 cm x 2 4. Calcula b, c, c i h en el triangle rectangle de la figura:


G = 13 cm H b 3,6 cm 10 cm h c c

R = 5 cm

b2 = a b b = a b b = 10 3,6 = 6 cm c = a b c = 10 3,6 = 6,4 cm c = a c c = a c


2

Shi aplica el teorema de Pitgores: 52 + H2 = 132 H = 13 2 5 2 = 12 cm V = 1 p 52 12 = 314,16 cm3 3 8. Amb quin angle dinclinaci es veur la teulada dun edifici, que t 30 m daltura, des duna distncia de 36 m de la faana?

c = 10 6,4 = 8 cm h2 = b c h = b c h = 3,6 6,4 = 4,8 cm 5. Dibuixa un angle agut a en un triangle rectangle tal que complisca que sin a = 3/4. Quants triangles pots dibuixar amb aquesta condici?

30 m 4 cm 36 m a

3 cm

tg x = 30 = 0,8333 36 x = 39 48 16

8. Resoluci

de triangles rectangles

99

8.  Resoluci de triangles rectangles


1. Circumferncia
PENSA I CALCULA Escriu la frmula de la longitud dun arc de circumferncia de radi 1 m, i calcula, en funci de p, la longitud de larc que correspon a: a) 90 b) 180 L= a) 2p 360 2p b) 360 2p c) 360 2p d) 360 90 = p m 2 180 = p m 270 = 3p m 2 360 = 2p m c) 270 2p n 360 d) 360
goniomtrica

4. Calcula tg a, sabent que langle a est en el 3r quadrant i que cos a = 0,7.


tg a

0,7 sen a 1

1 + tg2 a = sec2 a 1 + tg2 a = d 1 n 0,7 tg a = 1,0202 5. Determina les raons trigonomtriques de langle a si est en el 4t quadrant i sin a = 0,4

cos a 0,4 tg a

APLICA LA TEORIA 1. Passa els angles segents a radians: a) 30 b) 120 c) 270 d) 315 sin2 a + cos2 a = 1 (0,4)2 + cos2 a = 1 cos a = 0,9165 sin a tg a = = 0,4364 cos a sec a = 1,0911 cosec a = 2,5 cotg a = 2,2915 6. Dibuixa en la circumferncia unitat langle de 30 i dibuixa el segment que representa a cadascuna de les raons trigonomtriques. c) 1,5 rad d) 2,5 rad
ec 30

a) 30 p rad = p rad 180 6 b) 120 p rad = 2p rad 180 3 p c) 270 rad = 3p rad 180 3 p d) 315 rad = 7p rad 180 4 2. Passa a graus els angles segents: a) 0,5 rad b) 1 rad

1 O

a) 0,5 rad 180 = 28 38 52 p rad 180 = 57 17 45 b) 1 rad p rad c) 1,5 rad 180 = 85 56 37 p rad d) 2,5 rad 180 = 143 14 22 p rad 3. Determina cos a sabent que langle a est en el 2n quadrant i que sin a = 0,2.

cos 30

sin 30

1 O

30 sec 30 cos 30

0,2

1 cos a

a 1 O

cotg 30

30

tg 30

sin a + cos a = 1 0,22 + cos2 a = 1 a cos a = 0,9798

100

Solucionari
7. Dibuixa en la circumferncia unitat els angles segents: a) 1485 b) 2370 c) 2100 APLICA LA TEORIA 8. Dibuixa en la circumferncia unitat dos angles que complisquen: a) sin a = 3 4
45

a) 1485 = 45 + 4 360

b) cos a = 1 4 c) sec a = 2,5 d) tg a = 2

b) 2370 = 210 + 6 360

a)
3/4

210

c) 2100 = 300 + 5 360

b)

1/4 300

c) sec a = 2,5 a cos a = 0,4

2. Reducci

de raons, identitats i equacions

PENSA I CALCULA Dibuixa en la circumferncia unitat tots els angles que compleixen que: a) sin a = 1 2 b) cos a = 1 2 a)
1/2

2,5

0,4

d) tg a = 2

b)
1/2

8. Resoluci
9. Calcula, reduint al 1r quadrant, les raons trigonomtriques segents: a) cos 120 a)
120 60

de triangles rectangles

101

b) 1230 = 150 + 3 360

b) sin 300
150 30

cos 1230 = cos 150 = cos 30 = cos 120 = cos 60 = 1 2 c) 2385 = 225 + 6 360

3 2

b)

300

60

225

45

sin 300 = sin 60 =

3 2

tg 2385 = tg 225 = tg 45 = 1 d) 2820 = 300 + 7 360

10. Calcula, reduint al 1r quadrant, les raons trigonomtriques segents: a) tg 210 a) b) sin 135

300 210 30

60

tg 210 = tg 30 = b)
135

3 3

cos 2820 = cos 300 = cos 60 = 1 2 12. Demostra que: a) sec2 x tg2 x = 1 b) (cosec x + tg x) cos x = sin x + cotg x

45

a)

1 sin2 x 1 sin2 x cos2 x = = =1 2 2 2 cos x cos x cos x cos2 x

sin x n cos x 1 b)d cos x = + + sin x = cotg x + sin x sin x cos x sin x sin 135 = sin 45 = 2 2 Resol les equacions trigonomtriques segents: 13. 2 sin x = 1 sin x = 1 2

11. Calcula, reduint al 1r quadrant, les raons trigonomtriques segents: a) sin 1830 b) cos 1230 c) tg 2385 d) cos 2820 a) 1830 = 30 + 5 360

150 30 30

1/2

sin 1830 = sin 30 = 1 2

x1 = 30 + 360k, k Z x2 = 150 + 360k, k Z

102

Solucionari
17. sin 2x = 1

14. cos x = sec x cos x = 1 cos x cos2 x = 1 cos x = 1 a) cos x = 1

45

2x = 90 x = 45 18. sin x cos x = 0

x1 = 360k, k Z b) cos x = 1

sin x = 0 cos x = 0 a) sin x = 0

180

180

x2 = 180 + 360k, k Z 15.  2 cos x = 3 cos x = 3 2

x1 = 360k, k Z x2 = 180 + 360k, k Z b) cos x = 0

4 x = 180k, k Z

330

30

270

90

x1 = 30 + 360k, k Z x2 = 330 + 360k, k Z 16.  3 sin x 2 cos2 x = 0 3 sin x 2(1 sin2 x) = 0 3 sin x 2 + 2 sin2 x = 0 2 sin2 x + 3 sin x 2 = 0 sin x = 1 2

x3 = 90 + 360k, k Z x4 = 270 + 360k, k Z

4 x = 90 + 180k, k Z

3. Resoluci
PENSA I CALCULA

de triangles rectangles

3 9 + 16 3 5 = = 4 4 2 La soluci sin x = 2 no t sentit, perqu |sin x| 1 sin x = 1 2

Escriu la ra trigonomtrica que relaciona directament el valor de les dades conegudes en el triangle del marge i langle corresponent. Utilitzant-hi la calculadora, calcula aquest angle.

150

30

1/2

a = 5 cm

b = 4 cm

B ?

x1 = 30 + 360k, k Z x2 = 150 + 360k, k Z

sin B = 4 5 B = 53 7 48

8. Resoluci
APLICA LA TEORIA 19. En un triangle rectangle sen coneixen la hipotenusa a = 5 m i un catet b = 4 m. Calculan els altres elements.
C?

de triangles rectangles

103

Dades a = 2,8 m B = 47 35 20

Incgnites C a

Frmules C = 90 B sin B = b a b a= sin x tg C = c b c= b tg C

Resoluci C = 54 35 43 2,8 = sin 47 35 20 = b = 3,67 m a= c = 2,8 tg 42 24 40 = = 2,56 m

b=4m

a=5m rea? B? c? Dades Incgnites a=5m b=4m c B C rea Frmules a2 = b2 + c2 c = a2 b2 sin B = b a C = 90 B rea = 1 b c 2 c=

c rea

rea = 1 2,8 2,56 = rea = 1 b c 2 2 = 3,58 m2

Resoluci

22. En un triangle rectangle es coneixen els dos catets b = 4,5 cm i c = 3,5 cm. Calculan els altres elements.

52 42 = 3 m
C? a? rea? B? c = 3,5 cm Incgnites a B C Resoluci rea b = 4,5 cm Resoluci c = 4,5 2 + 3,5 2 = =5,70 cm sin B = 4 5 B = 53 7 48 C = 37 52 30 rea = 1 4,5 3,5 = 2 = 7,88 cm2

sin B = 4 5 B = 53 7 48 C = 36 52 12 rea = 1 3 4 = 6 m2 2

20. En un triangle rectangle sen coneixen els valors de la hipotenusa a = 4,5 m i un dels angles B=352417. Calculan els altres elements.
Dades C? a = 4,5 m rea? B = 35 24 17 c? Dades a = 4,5 m B = 36 52 12 Incgnites C b Frmules C = 90 B sin B = b a b = a sin B cos B = c a c = a cos B b? a = 4,5 cm c = 3,5 cm

Frmules a2 = b2 + c2 c = a2 + c2 tg B = b c C = 90 B rea = 1 b c 2

C = 54 35 43 b = 4,5 sin 35 24 17 = =2,61 m c = 4,5 cos 35 24 17= =3,67 m

4. Aplicacions

al clcul de distncies, rees i volums

rea = 1 2,61 3,67 = rea rea = 1 b c 2 2 = 4,79 m2

PENSA I CALCULA Calcula mentalment langle acolorit de roig del pentgon regular.

21. En un triangle rectangle sen coneixen el catet b=2,8 m i langle oposat B = 47 35 20. Calculan els altres elements.
C? a? rea? B = 47 35 20 c? b = 2,8 m

a = 360 : 5 = 72

104

Solucionari
25. Calcula lrea dun prisma regular pentagonal laresta de la base del qual mesura 6 m, i laltura, 15 m.
6m

APLICA LA TEORA 23. Una antena de telefonia mbil est situada en una plana dins duna tanca on est prohibit entrar. Per a calcular-ne laltura, mesurem des dun punt exterior langle delevaci i hi obtenim 65. Ens allunyem 50 m i el nou angle delevaci s ara de 43. Calcula laltura de lantena de telefonia mbil.

15 m

6m 65 50 m D 43 a a 36 3m

tg 36 = 3 a a = 4,13 m 5 6 4,13 = 61,95 m2 AB = 2 AL = 5 6 15 = 450 m2 AT = 2 61,95 + 450 = 573,90 m2

90 A

65 B 50 m

43 C

26. Per a mesurar laltura duna catedral, mesurem langle delevaci de la part ms alta des dun punt determinat i hi obtenim 68; ens allunyem en la mateixa direcci 100 m i el nou angle delevaci s de 38. Calcula laltura de la catedral.

x = 38,47 m

_ b tg 65 = h b x ` h b tg 43 = 50 + x b a

h = 82,50 m Lantena de telefonia mbil mesura 82,5 m daltura. 24. Calcula lrea dun heptgon regular el costat del qual mesura 3,6 cm. 360 : 14 = 25 42 51
3,6 cm h 25 42 51 1,8 cm 25 42 51 1,8 cm A 90 68 x 38 B 100 m C
68 100 m 38

tg 25 42 51 =

1,8 a

a = 3,74 cm rea = P a 2 7 3,6 3,74 rea = = 47,12 cm2 2

_ b tg 68 = h b x ` tg 38 = h b 100 + x b a x = 46,13 m h = 114,17 m

La catedral mesura 114,17 m daltura.

8. Resoluci
Exercicis
tg a = 0,5

de triangles rectangles

105

i problemes proposats

1. CIRCUMFERNCIA GONIOMTRICA 27. Passa a radians els angles segents: a) 45 c) 210 a) 45 p rad = p rad 180 4 b) 150 p rad = 5p rad 180 6 p c) 210 rad = 7p rad 180 6 p d) 330 rad = 11p rad 180 6 28. Passa a graus els angles segents: a) 2 rad b) p rad 9 5 c) p rad 3 d) 1,7 rad a) 2 rad 180 = 114 35 30 p rad p b) rad 180 = 20 9 p rad 5 p rad 180 = 300 c) 9 p rad 180 = 97 24 10 d) 1,7 rad p rad 29. Determina totes les raons trigonomtriques de langle a si cos a = 0,8 i langle a es troba en el 3r quadrant. cos a = 0,8 b) 150 d) 330

1 + tg2 a = sec2 a 1 + (0,5)2 = sec2 a sec a = 1,1180 cos a = 0,8944 sin a sin a = 0,4472 tg a = cos a cosec a = 2,2361 cotg a = 2 31. Si langle a es troba en el 2n quadrant i tenim cosec a = 2,5, determina les raons trigonomtriques de langle a. cosec a = 2,5 a sin a = 0,4
2,5 a

sin2 a + cos2 a = 1 0,42 + cos2 a = 1 cos a = 0,9165 sec a = 1,0911 sin a tg a = = 0,4364 cos a cotg a = 2,2915 32. Dibuixa en la circumferncia unitat langle de 45 i dibuixa el segment que representa a cadascuna de les raons trigonomtriques.
se c4 co 5

0,8

45

sin 45

sin2 a + cos2 a = 1 sin2 a + (0,8)2 = 1 sin a = 0,6 sin a tg a = = 0,75 cos a sec a = 1,25 cosec a = 1,6667 cotg a = 1,3333 30. Si tg a = 0,5 i a es troba en el 4t quadrant, determinan la resta de les raons trigonomtriques.
se c4 5

45 cos 45

cotg 45 tg 45 45

0,5

106

Solucionari
35. Dibuixa en la circumferncia unitat dos angles que complisquen que: a) cosec a = 2,5 a) cosec a = 2,5
240 sin 240 cosec 240

33. Dibuixa en la circumferncia unitat langle de 240 i dibuixa el segment que representa a cadascuna de les raons trigonomtriques.

b) tg a = 1,5

2,5

b) tg a = 1,5
sec 240 cos 240 240 1,5

cotg 240 tg 240 240

36. Calcula, reduint al 1r quadrant, les raons trigonomtriques segents: a) sin 330 a)
330

b) cos 210

c) tg 120

d) sin 240

30

2.  REDUCCI DE RAONS, IDENTITATS I EQUACIONS 34. Dibuixa en la circumferncia unitat els angles que complisquen que: a) sin a = 0,7 b) cos a = 0,4 a)
0,7

sin 330 = sin 30 = 1 2 b)


210

30

cos 210 = cos 30 = c)

3 2

b)
120 0,4 60

tg 120 = tg 60 = 3

8. Resoluci
d)
240

de triangles rectangles

107

40. tg 2x = 3 Es considera larrel positiva.


60

sin 240 = sin 60 = 3 2 37. Demostra la identitat segent: cos3 a + cos a sin2 a = cos a cos3 a + cos a sin2 a = cos3 a + cos a (1 cos2 a) = = cos3 a + cos a cos3 a = cos a 38. Demostra la identitat segent: tg a cosec a (cos a sin a) = 1 tg a tg a cosec a (cos a sin a) = = tg a 1 (cos a sin a) = sin a sin a = tg a tg a = 1 tg a cos a

240

60

2 x1 = 60 + 360k, k Z Z x1 = 30 + 180k, k 41. 4 sin x = cosec x 1 4 sin x = sin x 4 sin2 x = 1 sin x = 1 2 a) sin x = 1 2

2x2 = 240 + 360k, k Z x2 = 120 + 180k, k Z

Resol les equacions segents: 39. 2 sin2 x = 1 sin x = 2 2 a) sin x = 2 2

1 2

150

1 30 2

x1 = 30 + 360k, k Z Z x2 = 150 + 360k, k


2 2 135 2 2

45

b) sin x = 1 2

210

x1 = 45 + 360k, k Z Z x2 = 135 + 360k, k b) sin x = 2 2

1 2

330

1 2

x3 = 210 + 360k, k Z Z x4 = 330 + 360k, k 42. 2 sin x + 1 = 3 cosec x 3 2 sin x + 1 = sin x 2 sin2 x + sin x 3 = 0 3 2 sin x = 3 no t sentit, perqu |sin x| 1 2 sin x = 1 sin x = 1 1 + 24 = 1 5 = 4 4 1

315 2 2

225 2 2

x3 = 225 + 360k, k Z Z x4 = 315 + 360k, k

108

Solucionari

C? 90 a = 12 m rea? b?

x = 90 + 360k, k Z 43. sin x = cos x + 1 sin x = 1 sin2 x + 1 sin2 x + sin x 2 = 0 1 sin x = 1 1 + 8 = 1 3 2 2 2 sin x = 2 no t sentit, perqu |sin x| 1 sin x = 1
Dades a = 12 m b = 7,5 m Incgnites b B C 90 rea
2

B? c = 7,5 m Frmules Resoluci

a2 = b2 + c2 b = 12 2 7,5 2 = 9,37 m b = a2 c2 7,5 cos B = c cos B = B = 51 19 4 a 12 C = 90 B C = 36 40 56 rea = 1 b c rea = 1 9,37 7,5 = 35,14 m2 2 2

46. En un triangle rectangle sen coneixen els valors de la hipotenusa a = 7,2 cm i langle B = 42 35 23. Calculan els altres elements. x = 90 + 360k, k Z 44. sin x cos x = sin x sin x cos x sin x = 0 sin x (cos x 1) = 0 ) a) sin x = 0 sin x = 0 cos x = 1
Dades 180 a = 7,2 cm B = 42 35 23 Incgnites C b a = 7,2 cm C? rea? B = 42 35 23 c? Frmules C = 90 B Resoluci C = 47 24 37 b?

sin B = b b = 7,2 sin 42 35 23 = a b = a sin B cos B = c c = 7,2 cos 42 35 23 = a =5,30 cm c= a cos B

=4,87 cm

x1 = 360k, k Z x2 = 180 + 360k, k Z b) cos x = 1

4 x = 180k, k Z

rea = 1 4,87 5,30 = rea rea = 1 b c 2 2 = 12,91 cm2

47. En un triangle rectangle sen coneixen el catet c = 6,4 m i langle contigu B = 56 23 44. Calculan els altres elements.

C?

x3 = 360k, k Z 3. RESOLUCI DE TRIANGLES RECTANGLES 45. En un triangle rectangle sen coneixen la hipotenusa a = 12 m i un catet c = 7,5 m. Calculan els altres elements.

a? rea? b?

B = 56 23 44 c = 6,4 m

8. Resoluci
D

de triangles rectangles

109

Dades a = 6,4 m B = 56 23 44

Incgnites C a

Frmules

Resoluci

C = 90 B C = 47 24 37 6, 4 sin B = c a= = a cos 56 23 44 c a= = 11,56 m cos B tg B = b c b= c tg B b = 6,4 tg 56 23 44 = = 9,63 m

67 B 50 m

25 C

rea

rea = 1 9,5 7,6 = rea = 1 b c 2 2 = 36,10 cm2

48. En un triangle rectangle sen coneixen els dos catets b = 9,5 cm i c = 7,6 cm. Calculan els altres elements.
C? b = 9,5 cm

_ b b h ` b tg 25 = 50 + x b a x = 12,34 m tg 67 = h x h = 29,07 m La torre dalta tensi mesura 29,07 m daltura. 50. Calculan lapotema dun octgon regular el costat del qual mesura 7,2 cm.
7,2 cm

a? rea?

B? c = 7,6 m Dades a = 9,5 cm c = 7,6 cm Incgnites a B C rea Frmules a2 = b2 + c2 c = b2 + c2 tg B = b c C = 90 B rea = 1 b c 2 Resoluci c = 9,5 2 + 7,6 2 = =12,17 cm 9,5 tg B = 7,6 B = 51 20 25 C = 38 39 35 rea = 1 9,5 7,6 = 2 = 36,10 cm2

a 22 30 3,6 cm

a 22 30 3,6 cm

360 : 16 = 22 30 tg 22 30 = a = 8,69 cm 51. Calcula el volum duna pirmide regular quadrangular en qu laresta de la base mesura 6 cm i langle que forma la base amb les cares laterals s de 65. 3,6 a

4.  APLICACIONS AL CLCUL DE DISTNCIES, REES I VOLUMS 49. Una torre dalta tensi es troba collocada dins del mar sobre un suport. Des de la riba de la platja es mesura langle delevaci de la part ms alta i shi obt 67. Allunyant-nos en la mateixa direcci 50 m, el nou angle delevaci s de 25. Calcula laltura de la torre.

h 65

65 3 cm

6 cm

tg 65 = H 3 H = 6,43 cm
67 50 m 25

AB = 62 = 36 cm2 V = 1 36 6,43 = 77,16 cm2 3

110

Solucionari
55. Calcula totes les raons trigonomtriques de langlea sabent que sin a = 0,6 i a es troba en el 2n quadrant.

52. Volem mesurar lamplria dun riu. Per a la qual cosa observem un arbre que est en laltra riba. Mesurem langle delevaci des daquesta riba a la part ms alta de larbre i hi obtenim 53. Allunyant-nos 30 m del riu tornem a mesurar langle delevaci i hi obtenim 35. Calcula lamplria del riu.

0,6

sin2 a + cos2 a = 1
53 35 30 m D

0,62 a + cos2 a = 1 cos a = 0,8 sin a tg a = = 0,75 cos a sec a = 1,25 56. Calcula totes les raons trigonomtriques de langle a sabent que cotg a = 3/2 i a es troba en el 4t quadrant.

90

53 B

30 m

35 C

_ h b tg 53 = b x h ` b tg 35 = 30 + x b a x = 33,51 m h = 44,47 m El riu mesura dample 33,51 m PER A AMPLIAR 53. Passa a radians els angles segents: a) 120 c) 240 a) 120 p rad = 2p rad 180 3 p b) 135 rad = 3p rad 180 4 p c) 240 rad = 4p rad 180 3 p d) 300 rad = 5p rad 180 3 54. Passa a graus els angles segents: b) 3 rad c) 2,6 rad a) 3,5 rad 180 = 200 32 7 p rad b) 3 rad 180 = 171 53 14 p rad c) 2,6 rad 180 = 148 58 9 p rad d) 0,4 rad 180 = 22 55 6 p rad a) 3,5 rad d) 0,4 rad b) 135 d) 300

1 + cotg2 a = cosec2 a 2 3 1 + d n = cosec2 a 2 cosec a = 13 2 2 13 2 = sin a = 13 13 2 tg a = 3 cos a cotg a = cos a = cotg a sin a sin a 2 13 o 3 13 3 cos a = e = 2 13 13 13 13 sec a = = 3 3 13 57. Calcula totes les raons trigonomtriques de langle a sabent que tg a = 2/5 i a es troba en el 2n quadrant.

2/5

1+ tg2 a = sec2 a 2 2 1 + d n = sec2 a 5 sec a = 29 5 5 29 5 = cos a = 29 29

8. Resoluci
sin a sin a = cos a tg a cos a 5 29 d 2 n = 2 29 29 5 29 29 = 29 2 2 29

de triangles rectangles

111

tg a =

60. Calcula, reduint al 1r quadrant, les raons trigonomtriques segents: a) sec 3270 b) cos 3000 c) tg 2040 d) sin 2850 a) 3270 = 30 + 9 360

sin a = cosec a =

58. Dibuixa en la circumferncia unitat dos angles que complisquen que: a) sin a = 0,6 b) cos a = 0,4 a)

30

0,6

sec 3270 = sec 30 = 2 3 3 b) b) 3000 = 120 + 8 360

120 0,4

60

59. Dibuixa en la circumferncia unitat dos angles que complisquen que: a) tg a = 2,5 b) sec a = 1,5 a)

cos 3000 = cos 120 = cos 60 = 1 2 c) 2040 = 240 + 5 360

2,5

240

60

tg 2040 = tg 240 = tg 60 = 3 d) 2850 = 330 + 7 360 b)


1,5 330 30

sin 2850 = sin 330 = sin 30 = 1 2

112

Solucionari
65. Demostra la identitat segent: = 2 sin a sin (1 + tg2 a) 2 tg2 a 2 sin2 a sin a = : = sin a sec2 a cos2 a cos2 a 2 sin2 a cos 2 a = = 2 sin a sin a cos2 a 66. Demostra la identitat segent: 1 + sin a cos a = cos a 1 si n a (1 + sin a)(1 sin a) = cos2 a 1 sin2 a = cos2 a cos2 a = cos2 a 67. Demostra la identitat segent: = sec2 a cos2 a sin2 a cos2 a sin2 a sin2 a 1 1 tg2 a cos2 a cos2 a = = 2 2 2 2 2 cos a sin a cos a sin a cos a sin2 a cos2 a sin2 a = 12 = sec2 a = cos2 a (cos2 a sin2 a) cos a Resol les equacions segents: 68. sin (x + 45) = 3 2 Shi pren larrel positiva. 1 tg 2 a 2 tg2 a

61. Calcula les raons trigonomtriques segents, sabent que sin 15 = 0,2588: a) sin 165 b) sin 195 c) sin 345 d) cos 105 e) cos 255 f) cos 285 a) sin 165 = sin (180 15) = sin 15 = 0,2588 b) sin 195 = sin (180 + 15) = sin 15 = 0,2588 c) sin 345 = sin (360 15) = sin 15 = 0,2588 d)  cos 105 = cos (180 75) = cos 75 = = sin 15 = 0,2588 e)  cos 255 = cos(180 + 75) = cos 75 = = sin 15 = 0,2588 f) cos 285 = cos (360 75) = cos 75 = sin 15 = 0,2588 62. Sabent que sin a = 0,4 i a s un angle del 1r quadrant, calculan: a) sin (180 a) b) sin (360 a) c) sin (90 + a) a) sin (180 a) = sin a = 0,4 b) sin (360 a) = sin a = 0,4 c) sin (90 + a) = cos a Es calcula cos a sin2 a + cos2 a = 1 0,4 + cos a = 1 cos a = 0,9165 63. Dibuixa en la circumferncia un angle a de manera que sec a = 3/2. Calcula cos (a + p)
1,5
2 2

120

60

x1 + 45 = 60 + 360k, k Z x1 = 15 + 360k, k Z x2 + 45= 120 + 360k, k Z Z x2 = 75 + 360k, k 69. cos2 x = 1 + sin2 x cos2 x = 1 + sin2 x 1 sin2 x = 1 + sin2 x

cos (a + p) = cos a = 2 3 64. Demostra la identitat segent: tg a (cos a + cosec a sin a) = sin a + cos a sin a (cos a + cosec a sin a) cos a 1 sin2 a sin a + cos a cos a 2 sin a + sec a 1 cos a cos a sin a + sec a sec a + cos a sin a + cos a

2sin2 x = 0 sin x = 0

180

x1 = 360k, k Z x2 = 180 + 360k, k Z

4 x = 180k, k Z

8. Resoluci
70. 3 tg x = 2 cos x 3 sin x = 2 cos2 x 3 sin x = 2(1 sin2 x) 2 sin2 x + 3 sin x 2 = 0 3 9 + 16 3 5 = = 4 4 1 2 2

de triangles rectangles

113

72. sin2 x cos2 x = 1 2 sin2 x 1 + sin2 x = 1 2 2 sin2 x = 1 2 sin x = 1 2 a) sin x = 1 2


1 2 1 30 2

sin x =

La soluci sin x = 2 no s vlida. sin x = 1 2

150

1 2

150

1 30 2

x1 = 30 + 360k, k Z x2 = 150 + 360k, k Z 1 b) sin x = 2

x1 = 30 + 360k, k Z Z x2 = 150 + 360k, k 71. cos2 x sin2 x = sin x 1 sin2 x sin2 x = sin x 2 sin2 x + sin x 1 = 0 1 1 + 8 1 3 = = 4 4 1 2 1
1 2

210 330 1 2

x3 = 210 + 360k, k Z x4 = 330 + 360k, k Z 73. cos2 x + cos x = sin2 x cos2 x + cos x = 1 cos2 x 2 cos2 x + cos x 1 = 0 1 1 + 8 1 3 = = 4 4 a) cos x = 1 2 sin x = 1 2 1

sin x =

a) sin x = 1 2

1 2

150

1 30 2

300

60

x1 = 30 + 360k, k Z Z x2 = 150 + 360k, k b) sin x = 1 x1 = 60 + 360k, k Z x2 = 300 + 360k, k Z b) cos x = 1

270

180

x3 = 270 + 360k, k Z

x3 = 180 + 360k, k Z

114

Solucionari
76. tg x sin x = 0 sin x sin x cos x = 0 sin x = 0 sin x(1 cos x) = 0 & ( 1 cos x = 0 & cos x = 1 a) sin x = 0

74. sin x cos x = 2 cos x sin x cos x 2 cos x = 0 cos x (sin x 2) = 0 cos x = 0 sin x 2 0 per a tot valor de x Si cos x = 0

270

90

180

x1 = 90 + 360k, k Z x2 = 270 + 360k, k Z 75. tg x = 2 sin x cos x sin x = 2 sin x cos2 x sin x 2 sin x cos2 x = 0

4 x = 180k, k Z

x1 = 360k, k Z x2 = 180 + 360k, k Z b) cos x = 1

4 x = 180k, k Z

Z ] sin x = 0 ] 1 2 cos 2x = 0 & 2 sin x(1 2 cos x) = 0 & [ ] cos x = 2 ] 2 \ a) sin x = 0

180

x3 = 360k, k Z
0

s la mateixa que una anterior 77. sin x cos x = 0

x1 = 360k, k Z x2 = 180 + 360k, k Z 2 b) cos x = 2

4 x = 180k, k Z

sin x = cos x sin x =1 cos x tg x = 1

45 315

135

45

x3 = 45 + 360k, k Z x4 = 315 + 360k, k Z c) cos x = 2 2

78. En un triangle rectangle un catet mesura el doble que laltre. Calculan lamplitud dels angles aguts.

b 225 135 2x a x

x5 = 135 + 360k, k Z x6 = 225 + 360k, k Z

tg a = 2x = 2 a = 63 26 6 x b = 90 63 33 54 = 26 33 54

8. Resoluci
79. En un triangle rectangle un catet mesura 5 m, i lrea, 10 m2. Calcula els altres elements del triangle rectangle.
B? a? rea = 10 m2 C? b=5m c?

de triangles rectangles

115

83. Calcula langle corresponent en cadascun dels casos segents: a) tg a = 2 si a es troba en el 1r quadrant. b) sin a = 0,9 si a es troba en el 2n quadrant. c) cos a = 0,4 si a es troba en el 3r quadrant. d) sin a = 0,3 si a es troba en el 4t quadrant. a) 63 26 6 b) 115 50 31 c) 246 25 19 d) 342 32 33 PROBLEMES 84. Calcula la longitud de larc corresponent a un angle central de 80 en una circumferncia de 20 cm de radi. 20p 80 = 27,93 cm 180 85. En una circumferncia de 8 cm de radi, larc corresponent a un angle central mesura 32 cm. Calcula en radians el que mesura aquest angle. 32 = 4 rad 8 86. Les diagonals dun rombe mesuren 12 cm i 16 cm. Calcula els angles del rombe.

rea = 1 bc 2 1 5c = 10 2 5c = 20 c=4m a = 5 2 + 4 2 = 41 = 6,40 m tg B = 5 B = 51 20 25 4 C = 90 51 20 25 = 38 39 35 80. En un triangle issceles, els costats iguals mesuren 5 m, i el desigual, 8 m. Calcula lamplitud dels angles.
b 5m 5m

a 4m 4m

a B 8 cm 6 cm A

cos a = 4 a = 36 52 12 5 b = 180 2 36 52 12 = 106 15 36 AMB CALCULADORA 81. Calcula langle corresponent en cadascun dels casos segents: a) sin a = 0,4 estant a en el 1r quadrant. b) cos a = 0,65 estant a en el 2n quadrant. c) tg a = 1,4 estant a en el 3r quadrant. d) cos a = 0,8 estant a en el 4t quadrant. a) 23 34 41 b) 130 32 30 c) 234 27 44 d) 323 7 48 82. Calcula langle corresponent en cadascun dels casos segents: a) cos a = 0,2 si a es troba en el 1r quadrant. b) tg a = 1,6 si a es troba en el 2n quadrant. c) sin a = 0,7 si a es troba en el 3r quadrant. d) tg a = 0,5 si a es troba en el 4t quadrant. a) 78 27 47 c) 224 25 37 b) 122 19 d) 333 26 6 tg A = 8 = 4 6 3 A = 53 7 48

B = 90 53 7 48 = 36 52 12 87. Calcula el valor de x en el triangle rectangle segent:


C x A a = 3 cm B = 31 B

sin 31 = x 3 x = 3 sin 31 = 1,55 cm

116

Solucionari
2,8 4,5 x = 38 28 43 sin x = 93. Lextrem duna escala decansa sobre la paret dun edifici, i la base es troba a 4 m de la paret. Si langle que forma lescala amb la paret s de 65, a quina altura del terra arriba lescala?

88. Calcula el valor de x en el triangle rectangle segent:


C a = 3,5 cm B = 26 30 x

cos 26 30 = x 3,5 x = 3,5 cos 26 30 = 3,13 cm 89. Calcula el valor de x en el triangle rectangle segent:
C

x b = 2,8 cm x 65 B

B = 35 15 A

4m

sin 35 15 = x=

2,8 = 4,85 cm sin 35 15


C

2,8 x

tg 65 = x 4 x = 4 tg 65 = 8,58 m 94. Una torre de 50 m daltura projecta una ombra de 20 m a certa hora del dia. Calcula langle amb qu es veur lextrem superior de la torre des de lextrem de lombra.

90. Calcula el valor de x en el triangle rectangle segent:

b = 2,5 cm x A c = 4 cm B 50 m

2,5 4 x = 32 19 tg x = 91. Calcula el valor de x en el triangle rectangle segent:


C x b = 3 cm x 20 m

tg x = 50 50 tg x = 2,5 x = 68 11 55

tg x = 5 3 x = 59 2 10
C

c = 5 cm

95. A una distncia de 35 m del peu duna xemeneia sen veu lextrem amb un angle de 25. Calculan laltura.

92. Calcula el valor de x en el triangle rectangle segent:


x 25 b = 2,8 cm a = 4,5 cm 35 m

tg 25 = x 25
x

x = 35 tg 25
B

x = 16,32 m

8. Resoluci
96. Una milotxa est subjecta al sl amb una corda de 80 m de llarg i aquesta forma amb el terra un angle de 65. Si la corda est recta, a quina altura del sl est la milotxa?

de triangles rectangles

117

68 x 80 m D 65 75 m

37

80 m A x

68 B 75 m

37 C

65

sin 65 = x 80 x = 80 sin 65 x = 72,50 m 97. Una persona que mesura 1,72 cm projecta una ombra de 2,25 cm. Quin s langle delevaci del Sol en aquest moment?

_ b b ` h b tg 37 = x + 75 b a h = x tg 68 4 h = (x + 75) tg 37 tg 68 = h x h = 2,48x 3 h = 0,75(x + 75) x = 32,51 m h = 80,64 m 99. Una cinta transportadora de sacs de ciment mesura 350 m. Volem que eleve el ciment a 75 m daltura. Quin angle delevaci ha de portar la cinta?

1,72 m
350 m

tg a =

1,72 2,25

2,25 m

75 m

a = 37 23 45 98. Del centre dun llac ix verticalment un broll daigua, volem mesurar-ne laltura, per a la qual cosa, mesurem langle delevaci des de la riba a la part ms alta del broll daigua i hi obtenim 68; allunyant-nos 75 m del llac tornem a mesurar langle delevaci i ara hi obtenim 37. Calcula laltura del doll daigua.
350 m a

75 m

sin a = 75 350 a = 12 22 25

118

Solucionari
D

100. Donat un triangle issceles en qu els costats iguals mesuren 7 m, i el desigual, 4 m, calcula laltura relativa al costat desigual.

7m

7m 57 46 4 km C

4m

2m

h = 7 2 2 2 = 45 = 6,71 m 101. Calcula lapotema i lrea dun heptgon regular el costat del qual mesura 9,2 cm. 360 : 14 = 25 42 51

_ b b ` h b tg 46 = x+4b a tg 57 = h x h = x tg 57 4 h = (x + 4) tg 46 h = 1,54x 3 h = 1,04(x + 4)

9,2 cm

x = 8,32 km h = 12,81 km

25 42 51 4,6 cm

PER A APROFUNDIR 103. Demostra la igualtat segent: 1 + sin a cos a = = 2 sec a 1 + sin a cos a (1 + sin a)2 + cos2 a 1 + sin a cos a = + = cos a 1 + sin a cos a (1 + sin a) = = 1 + 2 sin a + sin2 a + cos2 a 2 + 2 sin a = = cos a (1 + sin a) cos a (1 + sin a) 2(1 + sin a) 2 = 2 sec a = cos a (1 + sin a) cos a

tg 25 42 51 =

a = 9,55 cm 7 9,2 9,55 = 307,51 cm2 rea = 2 102. Dues persones es troben en una platja i veuen un globus des dels punts A i B, respectivament, de manera que les dues persones i el globus es troben en un plnol perpendicular al terra. La distncia entre les dues persones s de 4 km. Langle delevaci del globus des del punt A s de 57, i des del punt B, de 46. Calcula laltura a qu es troba el globus.

4,6 a

104. Resol lequaci trigonomtrica: tg x + 3 cotg x = 4 tg x + 3 = 4 tg x tg2 x + 3 = 4 tg x


57

46 4 km

tg2 x 4 tg x + 3 = 0 tg x = 4 16 12 = 4 2 2 2 3 1

8. Resoluci
a) tg x = 3

de triangles rectangles

119

135

45

x1 = 45 + 360k, k Z Z x2 = 135 + 360k, k 106. En una planura, des dun punt qualsevol mesurem langle B delevaci duna muntanya i hi obtenim 40. Acostant-nos a la muntanya una distncia de 300 m, tornem a mesurar langle C delevaci i ara hi obtenim 55. Calcula laltura de la muntanya. x1 = 71 33 54 + 360k, k Z Z x2 = 251 33 54 + 360k, k b) tg x = 1

C = 55 225 45 D

B = 40 300 m

x3 = 45 + 360k, k Z x4 = 225 + 360k, k Z

4 x = 45 + 180k, k Z

105. Resol lequaci trigonomtrica: tg x sec x = 2 sin x 1 = cos x cos x sin x = cos2 x 2 2 tg 55 = h x
A x 55 B 40 300 m C

sin x = 2 cos2 x sin x = 2 (1 sin2 x) 2 sin2 x + sin x 2 = 0 1 1+ 8 1 3 = 2 2 2 2 2 2 2

_ b b ` tg 40 = h b x + 300 b a h = x tg 55 4 h = (x + 300) tg 40 h = 1,43x 3 h = 0,84(x + 300) x = 427,12 m h = 610,78 m 107. Un far es troba collocat sobre un monticle. Al costat del monticle hi ha una petita planura i des daquesta mesurem langle delevaci del punt ms alt del far i hi obtenim 47. Ens allunyem en la mateixa direcci 20 m, tornem a mesurar langle delevaci, ara hi obtenim 32. Calcula laltura del far ms el monticle.

sin x =

sin x = 2 no t sentit perqu |sin x| 1 sin x = 2 2

120

Solucionari
109. Una finca t forma de triangle rectangle. Un dels catets mesura 250 m, i langle oposat, 52. Calcula lrea de la finca.

52 47 32 20 m D 250 m h 52 47 32 20 m c C 250 m

_ b tg 47 = h b x ` tg 32 = h b x + 20 b a h = x tg 47 4 h = (x + 20) tg 32 h = 1,07x 3 h = 0,62 (x + 20) x = 27,56 m h = 29,49 m

tg 52 = 250 c c = 195,32 m rea = 1 250 195,32 2 rea = 24415 m2

Comprova
les teues competncies

qu saps

Aplica-hi

1. Defineix qu s una identitat trigonomtrica i posan un exemple. Una identitat trigonomtrica s una igualtat shi verifica per a qualsevol valor de la variable. Exemple: sin2 x + cos2 x = 1 2. Un angle mesura 1,23 rad. Quants graus sn? 1,23 rad 180 = 70 28 26 p rad

108. Una escala de bombers que mesura 20 m de longitud es recolza sobre una faana. Langle que forma el terra amb lescala s de 75. A quina altura arriba lescala sobre la faana?

20 m

3. Sabent que sin a = 3/5 i que langle es troba en el 2n quadrant, calcula el valor del cos a.

75

3/5 cos a

20 m

sin2 a + cos2 a = 1
d 3 n + cos2 a = 1 5 cos2 a = 1 9 25 16 2 cos a = 25 cos a = 4 5
2

75

sin 75 = h 20 h = 20 sin 75 h = 19,32 m

8. Resoluci
4. Calcula langle a en els casos segents: a) sin a = 0,5678 i langle es troba en el 2n quadrant. b)  cos a = 0,4321 i langle es troba en el 3r quadrant. c) tg a = 1,2345 i langle es troba en el 4t quadrant. a) a =145 24 11 b) a = 244 23 57 c) a = 309 32 5. Resol lequaci trigonomtrica segent: sin2x + 2 = cos2 x + 3 sin x 2 sin2 x 3 sin x + 1 = 0 sin x = 1, sin x = 1 2 a) sin x = 1

de triangles rectangles

121

7. Calcula lrea dun heptgon regular el costat del qual mesura 1,5 cm.

25 42 52 a 0,75 1,5 cm

360 : 14 = 25 42 51

1,5 cm a 25 42 51 0,75 cm 90

tg 25 42 51 = a = 1,56 cm rea =

0,75 a

7 1,5 1,57 = 8,24 cm2 2

x1 = 90 + 360k, k Z b) sin x = 1 2

8. En la planura, des dun punt qualsevol, mesurem langle B delevaci duna muntanya i hi obtenim 35. Acostant-nos a la muntanya una distncia de 200 m, tornem a mesurar langle C delevaci i hi obtenim 57. Quina altura t la muntanya?
150 30 1 2 D

1 2

x2 = 30 + 360k, k Z x3 = 150 + 360k, k Z 6. Resol el triangle rectangle segent:


B 35 200 m 57 C x A

b = 2,5 cm

_ b b ` tg 35 = h b x + 200 b a tg 57 = h x h = x tg 57 4 h = (x + 200) tg 35 h = 1,54x 3 h = 0,62 (x + 200) 0,7 x = 166,67 m h = 256,67 m La muntanya mesura 256,67 m dalt.

c = 3,5 cm

tg a =

2,5 a = 35 32 16 3,5

b = 90 35 32 16 = 54 27 44 a2 = 2,52 + 3,52 a = 4,30 cm 1 rea = 2,5 3,5 = 4,38 cm2 2

122

Solucionari
115.  tg x + cotg x = sec x cosec x

Windows/Linux GeoGebra
PRACTICA Demostra les identitats segents; primer dibuixa el 1r membre, i desprs, el 2n 114.  (sin x + cos x)2 = 1 + 2 sin x cos x

Resol les equacions segents: 116.  3 sin x 2 cos2 x = 0 x 1 = p ; x 2 = 5p 6 6 117.  sin x cos x = 0 x1 = 0; x2 = p; x3 = p; x4 = p ; x5 = p 2 2

9. Geometria

analtica

123

9. Geometria analtica
1. Vectors
PENSA I CALCULA Dibuixa en uns eixos coordenats els vectors que naixen en lorigen de les coordenades i tenen els extrems en els punts: A(4, 3), B(4, 3), C(4, 3) i D(4, 3)
Y B (4, 3) A (4, 3) X
" v ( 4, 3)

" v (5, 2)

2 X

" b) |v | = ( 4) 2 + 3 2 = 5 unitats.

3 C (4, 3) D (4, 3) 4

APLICA LA TEORIA 1. Donat el punt A(5, 4), calcula el vector OA, represental i calculan les components. OA (5, 4)
Y A( 5, 4) 4 5 OA
$

tg a =

3 a = 143 7 48 4

" 4. Calcula el vector oposat del vector v (5, 4) i representals en uns mateix eixos coordenats. " = (5, 4) v

Y v (5, 4)
"

X O X

La component horitzontal s 5, i la vertical, 4


" 2. Donat el vector v (3, 5), calcula el punt A tal que el $ " vector OA = v , i represental.

" v ( 5, 4)

5. Donats els vectors segents:


" " u (3, 2) y v (4, 3)

A(3, 5)
Y

calcula analticament i geomtricament:


" " a) u +v " " b) u v

a) Analticament:
" " u + v = (3, 2) + (4, 3) = (1, 5)

A(3, 5)

Geomtricament:
Y
" " u +v = (1, 5)

3. Calcula el mdul i largument dels vectors segents:


" (5, 2) a) v
" u ( 3, 2) " v (4, 3)

b) v (4, 3)
" | = 5 2 + 2 2 = 29 = 5,39 unitats. a) |v

"

tg a = 2 a = 21 48 5 5

124

Solucionari
b) Analticament: u v = (3, 2) (4, 3) = (7, 1) Geomtricament:
Y
" " u v " u ( 3, 2) " v (4, 3)

APLICA LA TEORIA 7. Donats els punts A(2, 1) i B(3, 4), calcula el vec$ tor AB. Fes-ne la representaci grfica. AB(3 + 2, 4 1) = (5, 3)
Y X A ( 2, 1) O AB
$

"

"

B (3, 4)
$ AB (5, 3) X

" 6. Donat el vector v (3, 1), calcula analticament i geomtricament: " a) 2v " b) 2v

" a) Analticament: 2v = 2(3, 1) = (6, 2)

8. Representa la recta que passa pels punts A(2,3) i B(1, 2). Calcula un vector director i el pendent daquesta recta.
Y

Geomtricament:
Y 2v (6, 2)
"

A ( 2, 3) a

B (1, 2) 3 X 1 " v (3, 1)

v (3, 1)
"

" b) Analticament: 2v = 2(3, 1) = (6, 2)

" v = AB(1 + 2, 2 3) = (3, 1) m = tg a = 1 3

Geomtricament:
Y

9. Representa la recta que passa pel punt P(1, 4) i t " (2, 3). Calcula les diferents com a vector director v equacions daquesta recta.
Y P (1, 4) X

" v (3, 1)

" 2v ( 6, 2)

" v (2, 3)

2. Equacions
PENSA I CALCULA

de la recta

Equaci vectorial: (x, y) = (1, 4) + t(2, 3); t R Equacions paramtriques: x = 1 + 2t 4; t R y = 4 3t Equaci contnua: x1 = y4 2 3 Equaci general: 3x + 3 = 2y 8 3x + 2y 11 = 0 Equaci explcita: 2y = 3x + 11 y = 3x + 11 2 2

Calcula el pendent del vector AB del primer dibuix del marge i simplifican el resultat.
Y AB A ( 4, 1) O
$

B (2, 5) AB (6, 4) X
$

AB (6, 4) m = tg a = 4 = 2 6 3
$

9. Geometria
10. Donada la recta 2x + 3y = 6, quin tipus dequaci s? Calculan un punt, un vector normal, un vector director i el pendent. Fes-ne la representaci grfica. s lequaci general. Per a x = 0 3y = 6 y = 2 P(0, 2) n (A, B) n (2, 3)
" " " " v (B, A) v (3, 2)

analtica

125

12. Dibuixa la recta que passa pels punts A(3, 1) i B(2,5). Calcula lequaci daquesta recta.
Y B (2, 5) A ( 3, 1) 5 4 X

m = tg a = 2 3
Y
$ " v = AB (5, 4) m = 4 5 y = 4 (x + 3) + 1 5 y = 4 x + 17 5 5

P (0, 2) X
" v (3, 2)

13. Dibuixa la recta que s parallela a leix X i que passa pel punt A(3, 4). Escriu-ne l equaci vectorial.
Y A(3, 4)

3. Altres

equacions de la recta

PENSA I CALCULA Dibuixa la recta que passa pels punts A(1,2) i B(5,5) i calculan el pendent.
Y B (5, 5) 3 4 X

(x, y) = (3, 4) + t(1, 0); t R 14. Dibuixa la recta que s parallela a leix Y i que passa pel punt A(2, 5). Escriu-ne lequaci param trica.
Y A ( 2, 5)

A (1, 2)

m= 3 4 APLICA LA TEORIA 11. Dibuixa la recta que passa pel punt A(2, 3) i que t de pendent 4/5. Calcula lequaci daquesta recta.
Y 5 4 X

x = 2 4; t R y = 5+t 15. Calcula lequaci general de les rectes representades en els eixos de coordenades segents:
Y b) X d) c) Y

A ( 2, 3)

a)

y = 4 (x + 2) + 3 5 y = 4 x + 7 5 5 a) y = 0 c) x = 0 b) x = 2 d) y = 3

126

Solucionari
Representaci:
Y

16. Calcula el punt mitj del segment dextrems A(3,4) i B(5, 2). Fes-ne la representaci grfica. M(1, 3)
Y M ( 1, 3) B ( 5, 2) A (3, 4) X

2x + 3y = 5 X P (4, 1) 2x 3y = 11

b) Analticament: 2 = 1 3 rectes paralleles. 2 1 1 No es tallen.

4. P  osicions,
PENSA I CALCULA

distncia

Representaci:
Y

Calcula tots els punts de coordenades enteres en la recta del 1r dibuix del marge.
Y B (1, 4) A (4, 3) X 3x 2y = 6 r 2x + y = 1 2x y = 3 X

19. Donada la recta r 3x + y = 2, calcula una recta s, parallela a r, i una altra de perpendicular t, que passen pel punt P(2, 1) Fes-ne la representaci grfica. La resta s tindr el mateix pendent que la recta r, que s: m = A = 3 B La seua equaci ser: y = 3(x 2) 1 3x + y = 5 La resta t tindr el pendent invers i oposat al de la recta r: Si el pendent de r s: mr = 3, el pendent de t ser: mt= 1 3 y = 1 (x 2) 1 3 x 3y = 5
Y 3x + y = 2

A(4, 3); B(6, 6); C(2, 0); D(0, 3); E(2, 6) APLICA LA TEORIA 17. Estudia analticament i grficament la posici relativa dels punts A(1, 2) i B(3, 4) respecte de la recta segent: r 2x + 3y = 6 A(1, 2) 2 1 + 3 2 = 2 + 6 = 8 6 A(1, 2) r B(3, 4) 2 (3) + 3 4 = 6 + 12 = 6 B(3, 4) r 18. Estudia analticament la posici relativa dels parells de rectes segents. Si es tallen, calculan el punt de tall: a) 2x + 3y = 5 4 2x 3y = 11 a) Analticament: 2 3 rectes secants. 3 3 Per calcular-ne el punt de tall cal resoldre el sistema. Es resol per reducci. Sumant shi obt: 4x = 16 x = 4 x = 4 y = 1 Es tallen en el punt A(4, 1) b) 2x y = 3 4 2x + y = 1

3x + y = 5 X

Representa ambdues rectes per a comprovar-ho.


x 3y = 5 P (2, 1)

20. Calcula la distncia que hi ha entre els punts A(3,2) i B(4, 5) Fes-ne la representaci grfica. AB (7, 3) d(A, B) = 7 2 + 3 2 = 58 = 7,62 unitats.
$

9. Geometria

analtica

127

B (4, 5) 3

" 24. Donat el vector v (4, 5), calcula el punt A, tal que el $ " vector OA = v , i represental.

A(4, 5)
X A ( 4, 5) Y

A ( 3, 2)

21. Calcula el coeficient a perqu la recta ax + 4y = 11 passe per P(1, 2). Fes-ne la representaci grfica. a 1 + 4 2 = 11 a + 8 = 11 a=3 Lequaci de la recta ser: 3x + 4y = 11
Y

25. Calcula el mdul i largument dels vectors segents:


" (4, 2) a) v " b) v (3, 4)

Y P (1, 2) X a 4 v (4, 2)
"

X 2

22. Calcula lequaci de la circumferncia que t el centre en el punt C(1, 1), i de radi, 4. Fes-ne el dibuix. (x + 1) + (y 1) = 4
2 2 2

x2 + y2 + 2x 2y = 14
Y

" | = 4 2 + (2) 2 = 16 + 4 = 20 = 2 5 a) |v tg a = 2 a = 333 26 6 4

C ( 1, 1)

R=4

a X 4
" v ( 3, 4)

Exercicis
1. VECTORS

i problemes proposats

" b) |v | = (3) 2 + (2) 2 = 9 + 16 = 25 = 5

23. Donat el punt A(2, 5) calcula el vector OA, represental i calculan les components. OA (2, 5)
Y
$

tg a = 4 a = 233 7 48 3
" 26. Calcula el vector oposat del vector v (3, 2) i representals en uns mateixos eixos coordenats. " = (3, 2) v

Y X 5 A (2, 5) v (3, 2)
" " v ( 3, 2)

O OA
$

La component horitzontal s 2, i la vertical, 5

128

Solucionari
2. EQUACIONS DE LA RECTA
"

27. Donats els vectors segents: u (3, 2) i v (1, 4) calcula analtica i geomtricament: a) v + v
" " " " "

29. Donats els punts A(1, 2) i B(5, 4), calcula el vector $ AB. Fes-ne la representaci grfica.
"

b) u v

"

AB (5 1, 4 2) = (6, 2)
Y B ( 5, 4)
$

a) Analticament: u + v = (3, 2) + (1, 4) = (4, 6) Geomtricament:


Y
" v (1, 4) " " u +v = (4, 6)

AB AB ( 6, 2)

A (1, 2) X O

u (3, 2)
"

30. Calcula un vector director i el pendent de la recta segent:


Y
" " b) Analticament: u v = (3, 2) (1, 4) = (2, 2)

r X

Geomtricament:
Y v (1, 4)
" " " u v

u (3, 2)
"

Es dibuixa un vector de la recta i sen calculen els components.


Y A B 2 3
" v (3, 2)

28. Donat el vector v (1, 2), calcula analticament i geomtricament:


" a) 3v " b) 3v

"

" a) Analticament: 3v = 3(1, 2) = (3, 6)

Geomtricament:
Y
" v = AB (3, 2) m = tg a = 2 3 $

X
" v (1, 2)

31. Representa la recta que passa pel punt P(4, 1) i t " com a vector director v (3,2). Calcula les diferents equacions daquesta recta.
Y

3v (3, 6)
"

" b) Analticament: 3v = 3(1, 2) = (3, 6)

Geomtricament:
Y 3v ( 3, 6)
"

" v (3, 2)

P ( 4, 1)

X
" v (1, 2)

Equaci vectorial: (x, y) = (4, 1) + t(3, 2); t R Equacions paramtriques: x = 4 + 3t 4; t R y = 1 + 2t

9. Geometria
Equaci contnua: x+4 = y+1 3 2 Equaci general: 2x + 8 = 3y + 3 2x 3y + 5 = 0 Equaci explcita: 3y = 2x 5 3y = 2x + 5 y = 2x + 5 3 3 32. Donada la recta y = 2x + 5, quin tipus dequaci s? Calculan un punt, el pendent, un vector director i un vector normal. Fes-ne la representaci grfica. Soluci: s lequaci explcita. Per a x = 0 y = 5 P(0, 5) m = tg a = 2
" v (1, 2) " n (2, 1) $ " v = AB (4, 3) m = 3 4

analtica

129

Y 4 3 B (3, 0) X

A( 1, 3)

y = 3 (x + 1) + 3 4 y = 3 x + 9 4 4 35. Calcula lequaci general de les rectes representades en els eixos de coordenades segents:
Y a) b) X c) X d) Y

Y P (0, 5) v (1, 2)
" " n (2, 1)

a) x = 0 c) y = 0
X

b) y = 2 d) x = 3

36. Dibuixa la recta que s parallela a leix X i que passa pel punt A(2, 3). Escriu-ne lequaci general.
Y

3. ALTRES EQUACIONS DE LA RECTA 33. Dibuixa la recta que passa pel punt A(1, 4) i t de pendent 2/3. Calcula lequaci daquesta recta.
Y A (1, 4) 3 X 2 A (2, 3)

y = 3 37. Dibuixa la recta que s parallela a leix Y i que passa pel punt A(1, 4). Escriu-ne lequaci general.
Y A (1, 4)

y = 2 (x 1) + 4 3 y = 2 x + 10 3 3 34. Dibuixa la recta que passa pels punts A(1, 3) i B(3,0). Calcula lequaci daquesta recta. x=1

130

Solucionari
Representaci:
Y

38. Calcula lequaci explcita de les rectes representades en els eixos de coordenades segents:
Y b) a) X d) Y c) X

X x 2y = 3 x + 2y = 3

a) y = x 2 c) y = 2 x + 2 3

b) y = x + 3 d) y = 3x

b) Analticament: 3 4 rectes secants. 2 1 Per a calcular el punt de tall cal resoldre el sistema. Es resol per reducci. Es multiplica la 2a equaci per 4 i sumant shi obt: 11x = 11 x = 1 x = 1 y = 2 Es tallen en el punt A(1, 2) Representaci:

39. Calcula mentalment el punt mitj del segment dextrems A(4, 3) i B(1, 5). Fes-ne la representaci grfica. M d 3 , 1n 2
Y B ( 1, 5) 3 M d , 1n 2 X

A(4, 3)

P ( 1, 2)

X 3x + 4y = 5

4. POSICIONS, DISTNCIA I CIRCUMFERNCIA 40. Estudia analticament i grficament la posici relativa dels punts A(5, 1) i B(2, 3) respecte de la recta segent: r x 2y = 3 A(5, 1) 5 2 1 = 5 2 = 3 A(5, 1) r B(2, 3) 2 2 3 = 2 6 = 8 3 B(2, 3) r
Y B ( 2, 3) A (5, 1) X

2x y = 4

42. Donada la recta r x 3y = 1, calcula una recta s, parallela a r, que passe pel punt P(2, 5). Fes-ne la representaci grfica. La recta s tindr el mateix pendent que la recta r, que s: A 1 m= = B 3 Lequaci ser: y = 1 (x 2) + 5 3 x 3y = 13
Y x 3y = 13 P (2, 5) X

41. Estudia analticament la posici relativa dels parells de rectes segents. Si es tallen, calculan el punt de tall: a) x 2y = 3 4 x + 2y = 3 a) Analticament: 1 = 2 = 3 rectes coincidents. 1 2 3 Tots els punts sn comuns. b) 3x + 4y = 5 4 2x y = 4

x 3y = 1

Representa ambdues rectes per comprovar-ho.

43. Donada la recta r 2x + y = 1, calcula una recta t, perpendicular a r, que passe pel punt P(3, 2). Fes-ne la representaci grfica. La recta t tindr el vector director:
" (2, 1) n m= 1 2

9. Geometria
Lequaci ser: y = 1 (x 3) + 2 2 x 2y = 1
Y r P (3, 2) X t

analtica

131

R=3 C (2, 1)

PER A AMPLIAR 47. Donat el quadrat segent de centre lorigen de coordenades i costat de longitud 10:
Y

44. Calcula la distncia que hi ha entre els punts segents: A(1, 5) y B(2, 1) Fes-ne la representaci grfica. AB (3, 4) d(A, B) = 3 2 + ( 4) 2 = 5 unitats.
A ( 1, 5) Y 3 4 B (2, 1) X
$

a) R  epresenta tots els vectors que naixen en lorigen de coordenades i tenen com a extrem un dels vrtexs del quadrat. b) E  scriu lexpressi analtica de cadascun dels vectors representats. a) Vectors:

45. Calcula el coeficient a perqu la recta: 4x + ay = 7 passe pel punt P(2, 3). Fes-ne la representaci grfica. 4 (2) + a 3 = 7 8 + 3a = 7 a=5 Lequaci de la recta ser: 4x + 5y = 7
Y
" "

Y b

"

a
"

" " b) a (5, 5), b (5, 5), c (5, 5), d (5, 5)

"

"

48. Calcula mentalment les components dels vectors $ AB en els casos segents:
X

P ( 2, 3)

a) A(3, 4), B(5, 7) b) A(4, 1), B(2, 5) c) A(0, 5), B(7, 2) d) A(0, 0), B(3, 5)

46. Calcula lequaci de la circumferncia que t el centre en el punt C(2, 1), i de radi, 3. Fes-ne el dibuix. (x 2)2 + (y + 1)2 = 32 x2 + y2 4x + 2y = 4

a) AB (2, 3) b) AB (6, 6) c) AB (7, 3) c) AB (3, 5)


$ $ $

132

Solucionari
52. Calcula mentalment un vector normal i un vector director de cadascuna de les rectes segents: a) 2x + 3y = 5
Y n 2( 2, 5) 90 90 n 1(2, 5)
" "

49. Calcula mentalment dos vectors perpendiculars al " (5, 2) i representals grficament. vector v
" " n 5), n 2, 5) 1(2, 2(

b) x 2y = 4 d) 5x 4y = 2

c) 3x + y = 1 a) n (2, 3), v (3, 2)


v (5, 2) X
"

"

"

" " b) n (1, 2) || (1, 2), v (2, 1) " " c) n (3, 1), v (1, 3) " " d) n (5, 4), v (4, 5)

53. Calcula mentalment les equacions generals de les rectes segents: a) Eix X b) Eix Y b) x = 0 a) y = 0

50. Calcula mentalment el mdul i largument dels vectors segents:


Y b c
" "

54. Calcula lequaci explcita de les rectes segents representades en els eixos de coordenades.
Y

a d
"

"

b)

a) X

" a : mdul = 5, argument = 0

b : mdul = 5, argument = 90
" c : mdul = 5, argument = 180

"

a) y = x

b) y = x

d : mdul = 5, argument = 270 51. Donada la recta segent: (x, y) = (4, 1) + t(2, 3); t Calculan: a) El tipus dequaci. b) Un punt. c) El vector director. d) Un vector normal. e) El pendent. f) Representa-la. a) Vectorial. b) P(4, 1)
" c) v (2, 3)

"

55. Representa i calcula mentalment les equacions generals de les rectes paralleles als eixos de coordenades, que passen pel punt A(2, 3)
Y x=2 X y = 3 A (2, 3)

56. Representa i calcula mentalment les equacions generals de les rectes paralleles als eixos coordinats que passen pel punt A(4, 1)
Y x = 4 A( 4, 1) Y r v (2, 3)
"

d) n (3, 2) e) m = 3 2 f) Representaci:

"

y=1

A( 4, 1)

57. Calcula mentalment la posici relativa dels parells de rectes segents: 2x y = 2 4 4x + 2y = 1

9. Geometria
Sn paralleles perqu els coeficients de les variables sn proporcionals, i no ho sn amb els termes independents. 2 = 1 2 4 2 1 58. Calcula mentalment la posici relativa dels parells de rectes segents: 3 x 6y = 3 4 x + 2 y = 1 Sn coincidents perqu tots els coeficients sn proporcionals: 3 = 6 = 3 1 2 1 59. Calcula mentalment la posici relativa dels parells de rectes segents: x= 2 4 y = 3 Representa-les i calcula el punt de tall.
Y x=2 X y = 3 A (2, 3) C

analtica

133

a)  Representa tots els vectors que naixen en lorigen de coordenades i tenen com a extrem un dels vrtexs del triangle equilter; b)  Aplicant-hi les raons trigonomtriques, calcula lexpressi analtica de cadascun dels vectors representats. a) Vectors:
Y B b
" " a

X A (4, 0)

" c


" b) a (4, 0)

b (4 cos 120, 4 sin 120) = = =4 d = >4 d 1 n ,4 2 1 n d ,4 2 3G _ = 2, 2 3 i 2 3 nH _ = 2, 2 3 i 2

"

" c (4 cos 240, 4 sin 240) =

62. Dibuixa i calcula lrea del triangle comprs entre les rectes segents: Es tallen, perqu la primera s vertical i la segona s horitzontal. 60. Calcula mentalment lequaci de la circumferncia de centre lorigen de coordenades i de radi R = 3 unitats. Representa-la. x2 + y2 = 9
Y x=2
R=3 O (0, 0)

x = 2, y = 1, x + y = 5
Y

y=1

x+y=5 X

s un triangle rectangle, la base mesura 2 unitats i laltura tamb mesura 2 unitats. rea = 2 2 = 2 unitats quadrades. 2 63. Calcula lequaci general de les rectes segents representades en els eixos de coordenades:

PROBLEMES 61. Donat el triangle equilter segent, de centre lorigen de coordenades i vrtex A(4,0):
Y B X A(4, 0) C b)

Y a) X

a) y = 2x + 3 b) y = 2 x + 2 3

134

Solucionari
f) Representaci:
Y
" v (3, 4)

64. Dun parallelogram es coneixen tres vrtexs consecutius: A(4, 2), B(1, 5) i C(4, 5)
B (1, 5) A (4, 2) Y C (4, 5)

X
X

A (2, 1) r

Calcula les coordenades del quart vrtex D utilitzant-hi la suma de vectors.


B ( 1, 5) Y C (4, 5) D O

67. Donada la recta segent: y = 2x 3 Calcula: a) El tipus dequaci. c) El pendent. e) Un vector normal. a) Explcita. b) P(0, 3) c) m = 2
" d) v (1, 2) " e) n (2, 1)

b) Un punt. d) Un vector director. f) Representa-la.

A( 4, 2)

OD = OA + BC OA(4, 2) BC (5, 0)
$ $

f) Representaci:
Y

OD = (4, 2) + (5, 0) = (1, 2) 65. Calcula analticament un vector director i el pendent de les rectes que sn definides pels dos punts segents: a) A(0, 0), B(3, 4) c) A(2, 5), B(3, 4) $ " a) v = AB (3, 4), m = 4 3 $ " b) v = AB (2, 7), m = 7 2
$ " c) v = AB (5, 9), m = 9 5 $ " d) v = AB (1, 1), m = 1

" v (1, 2)

b) A(2, 1), B(4, 6) d) A(3, 2), B(4, 1)


r A (0, 3)

68. Donat el triangle que t els vrtexs en els punts A(3,4), B(1, 2) y C(5, 4): a) R  epresenta aquest triangle i dibuixa la recta que cont la mitjana definida pel vrtex A. b) Calcula lequaci daquesta recta. a) Dibuix:
Y A (3, 4) X B ( 1, 2) M (2, 3) r C (5, 4)

66. Donada la recta segent: x 2 y +1 = 3 4 Calculan: a) El tipus dequaci. b) Un punt. c) El vector director. d) Un vector normal. e) El pendent. f) Representa-la. a) Contnua. b) P(2, 1)
" c) v (3, 4) " d) n (4, 3) e) m = 4 3

b) La recta r passa pels punts M(2, 3) i A(3, 4)


" v = MB(1, 7) m=7 Saplica la recta en la forma punt-pendent: y = 7(x 2) 3 y = 7x 17 $

9. Geometria
69. Donat el triangle que t els vrtexs en els punts A(1,4), B(3, 2) i C(5, 4) a) R  epresenta aquest triangle i dibuixa la recta parallela al costat BC, que passa pel vrtex A. b) Calcula lequaci daquesta recta. a) Dibuix:
Y A(1, 4) B ( 3, 2) r 3x + 4y = 12 X P (0, 3)

analtica

135

Les rectes sn secants perqu els coeficients de les variables no sn proporcionals. 34 2 1 El sistema es resol per substituci allant y de la segona equaci. La soluci s x = 0, y = 3
Y

C (5, 4)

2x + y = 3

b)  La recta r passa pels punts A(1, 4) i t el mateix pendent que el costat BC $ " v = BC (8, 6) || (4, 3) 3 m= 4 y = 3 (x 1) + 4 4 3x + 4y = 19 70. Dibuixa el segment dextrems els punts A(5, 4) i B(1, 2 i la mediatriu. Calcula lequaci de la mediatriu.
r Y A (5, 4) M (2, 1) X B ( 1, 2)

73. Dibuixa un rectangle sabent que t els costats paral lels als eixos de coordenades, i que les coordenades de dos vrtexs oposats sn A(3, 5) i B(3,1). Dibuixa i calcula la longitud de la diagonal.
A ( 3, 5) Y

B (3, 1) X

d(A, B) = |AB| = (3 + 3) 2 + (1 5) 2 = = 36 + 16 = 52 = 2 13 = 7,21 unitats 74. Calcula el valor de k perqu les rectes segents siguen paralleles: 2 x + 3y = 5 4 kx 6y = 1 Perqu siguen paralleles, els coeficients de les variables han de ser proporcionals. 2= 3 k 6 3k = 12 k = 4 75. Calcula lequaci de la circumferncia que t el centre en el punt A(1, 2), i de radi, 4 unitats. Fesne el dibuix. (x + 1)2 + (y + 2)2 = 42 x2 + y2 + 2x + 4y 11 = 0
Y

La recta r passa pel punt mitj del segment AB M(2, 1) v = AB (6, 6) || (1, 1)
" $

m=1 Com la recta r s perpendicular, el pendent ser invers i oposat: mr = 1 Saplica la recta en la forma punt-pendent: y = (x 2) + 1 y = x + 3 71. Calcula el coeficient k perqu la recta: kx + 3y = 8 passe pel punt A(1, 2) k1+32=8 k=2 72. Calcula mentalment la posici relativa dels parells de rectes segents: 3x + 4y = 12 4 2x + y = 3 Representa-les i calculan el punt de tall.

X R=4 C ( 1, 2)

136

Solucionari
PER A APROFUNDIR 79. Donada la circumferncia de centre lorigen de coordenades, i radi, 5.
Y X X

76. Calcula lequaci de la circumferncia segent:


Y

T el centre en O(0, 0) i radi R = 4 x2 + y2 = 42 x2 + y2 = 16 77. Donat el triangle de la figura segent:


Y C X A B g
"

a) R  epresenta tots els vectors que naixen en lorigen de coordenades i tenen com a extrem un punt de la circumferncia de coordenades enteres. b) E  scriu lexpressi analtica de cadascun dels vectors representats. a) Representaci:
e f
" "

"

Y
" c

"

" a

calcula lequaci de la mediatriu del costat AB La mediatriu del costat AB passa pel punt mitj M dAB i s perpendicular a aquest costat. Per tant tindr pendent inversa i oposada de la que t aquest costat. A(4, 2), B(2, 4) M(1, 3) Pendent del costat AB: AB(6, 2) || (3, 1) mAB = 1 3 Pendent de la merdiatriu: m = 3 Equaci de la mediatriu: y = 3(x + 1) 3 y = 3x 78. Calcula lequaci de la circumferncia segent:
Y
$

"

"

"

"

"

b) Expressi analtica:
" a (5, 0) " c (3, 4) " e (3, 4) " g (5, 0) " i (3, 4) " k (3, 4)

b (4, 3) " d (0, 5) " f (4, 3) " h (4, 3) " j (0, 5) " l (4, 3)
" " u (2, 3) y v (1, 4)

"

80. Donats els vectors: calcula analticament:


" " a) 3u + 5v " " b) 5u 3v

a) 3(2, 3) + 5(1, 4) = (1, 11) b) 5(2, 3) 3(1, 4) = (13, 27) 81. Donada la recta segent: 5x 2y + 9 = 0 Calculan: a) El tipus dequaci.
X

b) Un punt. d) Un vector director. f) Representa-la.

c) Un vector normal. e) El pendent. a) Equaci general. b) P(1, 2)

El centre s el punt C(3, 0) i el radi, R = 3 (x 3)2 + y2 = 32 x2 + y2 6x = 0

" c) n (5, 2) " d) v (2, 5) e) m = 5 2

9. Geometria
f) Representaci:
Y v (2, 5)
"

analtica

137

OD = OA + BC OA(5, 1) BC(4, 0)
X r
$ $ $

A ( 1, 2)

OD = (5, 1) + (4, 0) = (1, 1) b) Longitud de les diagonals.


B ( 2, 5) Y C (2, 5)

82. Donat el triangle que t els vrtexs en els punts: A(2, 3), B(5, 1) i C(5, 4) a) R  epresenta aquest triangle i dibuixa la recta que cont al costat BC. b) Calcula lequaci daquesta recta. a) Representaci:
Y A ( 2, 3) r B ( 5, 1) C (5, 4) X

A ( 5, 1)

D ( 1, 1)

d(A, C) = |AC| = 7 2 + 4 2 = 65 = 8,06 u d(B, D) = |BD| = 1 2 + ( 4) 2 = 17 = 4,12 u 85. Calcula la longitud del segment determinat pels punts de tall amb els eixos de coordenades de la recta segent: 3x + 4y = 12 Per a y = 0 3x = 12 x = 4 A(4, 0) Per a x = 0 4y = 12 y = 3 B(0, 3)
Y B (0, 3) X A (4, 0)
$

b) Pendent del costat BC: $ BC(10, 5) || (2, 1) m= 1 2 y = 1 (x + 5) 1 2 y = 1 x + 3 2 2 83. Calcula el coeficient k perqu la recta: 5x + ky = 1 passe pel punt A(3, 4) 5 (3) + k 4 = 1 k=4 84. Un romboide t tres vrtexs en els segents punts: A(5,1), B(2, 5) i C(2, 5) Calculan: a) El quart vrtex. b) La longitud de les diagonals. a) Vrtex D
B ( 2, 5) Y C (2, 5)

d(A, B) = 4 2 + 3 2 = 5 unitats. 86. Donat el triangle de la figura segent:


Y C X A B

Calcula lequaci de la recta que cont a laltura relativa al vrtex C Shi aplica la forma punt-pendent. Punt C(2, 5) Pendent: laltura s perpendicular a la base AB, per tant el pendent s invers i oposat al pendent del costat AB $ AB(5, 1) mAB = 1 5 m = 5 y = 5(x 2) + 5 y = 5x + 15

A ( 5, 1)

D O

138

Solucionari
Exemple: Donats els punts A(4, 1) i B(2, 5), calcula el vector AB AB(2 (4), 5 1)
Y R=2 C ( 3, 4) X A ( 4, 1) O AB
$

87. Calcula lequaci de la circumferncia que t el centre en el punt C ( 3, 4), i de radi, 2 unitats. Fes-ne el dibuix. (x + 3)2 + (y 4)2 = 22 x2 + y2 + 6x 8y + 21 = 0

AB(6, 4)
Y B (2, 5) AB (6, 4) X
$

88. Calcula lequaci de la circumferncia segent:


Y
" 2. Calcula el mdul i largument del vector v (4, 3)

Representaci grfica:
X Y
" v (4, 3)

a 4

T el centre en el punt C(3, 2) i radi, R = 2 (x 3)2 + (y 2)2 = 22 x2 + y2 6x 4y + 9 = 0

Aplica-hi

les teues competncies

" |v | = 4 2 + 3 2 = 25 = 5

89. Calcula mentalment el centre i el radi de la circumferncia segent: x + y 6x 4y 12 = 0 C(3, 2), R = 5 90.  Calcula mentalment el centre i el radi de la circumferncia segent: x2 + y2 + 8x + 7 = 0 C(4, 0), R = 3 91.  Calcula mentalment el centre i el radi de la circumferncia segent: x2 + y2 2x + 6y + 6 = 0 C(1, 3), R = 2
2 2

tg a = 3 4 a = 36 52 12 3. Donada la recta 4x 3y = 12, quin tipus dequaci s? Calculan dos punts, un vector normal, un vector director i el pendent. Fes-ne la representaci grfica. s lequaci general. Per a y = 0 4x = 12 x = 3 A(3, 0) Per a x = 0 3y = 12 y = 4 B(0, 4)
" n (4, 3) " v (3, 4)

Comprova

qu saps

m= 4 3
Y

1. Explica com es calculen les components dun vector definit per dos punts. Posan un exemple. El vector definit per dos punts A(x1, y1) i B(x2, y2) s el que shi obt en restar al vector de posici de lextrem el de lorigen. AB = OB OA
$ $ $

X A (3, 0) B (0, 4)

Les coordenades corresponents sn: AB(x2 x1, y2 y1)

9. Geometria
4. Dibuixa la recta que passa per A(3, 1) i t de pendent 2. Calcula lequaci de la recta.
Y

analtica

139

Si es tallen, calculan el punt de tall i representa ambdues rectes per comprovar-ho. Analticament: 2 1 Rectes secants. 1 3 Resolent el sistema trobem el punt de tall: A(3, 1)

A (3, 1)

Y 2x + y = 5 X

Shi aplica lequaci punt-pendent y = 2(x 3) + 1 y = 2x 5 5. Calcula lequaci general de les rectes representades en els eixos de coordenades segents:
Y b) Y

x 3y = 6

A (3, 1)

7. Donada la recta 2x 3y = 6, calcula lequaci vectorial. Un punt s: P(3, 0)


" " El vector normal s: n (2, 3) v (3, 2)

d)

a)

Equaci vectorial: (x, y) = (3, 0) + t(3, 2); t R


c) X

8. Donat el triangle de la figura de la dreta, calcula lequaci de la recta que cont laltura relativa al vrtex A.
Y A

b)

Y d) X X C c)

a)

a) y = 0 c) y = 4

b) x = 3 d) y = 3x 3

Punt: A(1, 5) Laltura s perpendicular al costat BC, per tant, el pendent s invers i oposat a aquest costat. $ BC(8, 2) || (4, 1) mBC = 1 4 m = 4 y = 4(x 1) + 5 y = 4x + 1

6. Estudia analticament la posici relativa del parell de rectes segent: 2x + y = 5 4 x 3y = 6

140

Solucionari
11. Resol lequaci trigonomtrica segent:

Avaluaci de diagnstic
Bloc III: Geometria
Resol els exercicis segents: 1. La ra de les rees de dos cercles semblants s 25/16. Si el radi dun dels cercles mesura 8 cm, quant mesura el radi de laltre cercle? r = 5/4; R = 10 cm 2. Una persona que mesura 1,60 m projecta una ombra de 40 cm. En eixe dia, en el mateix lloc i a la mateixa hora, un arbre projecta una ombra de 2,50 m. Qu mesura larbre? 10 m 3. La diagonal dun rectangle mesura 20 cm i el permetre, 56 cm. Calcula els costats del rectangle. 12 cm, 16 cm 4. En un triangle rectangle la hipotenusa mesura 13 m i un dels catets, 5 m. Calcula la longitud de: a) Laltre catet. b) Les projeccions dels catets sobre la hipotenusa. c) Laltura sobre la hipotenusa. a)12 m b)b = 1,92 m, c = 11,08 m c) h = 4,61 m 5. A una distncia en horitzontal de 20 m de la base dun pal, lextrem superior sobserva des del sl amb una inclinaci de 25.Quina altura t el pal? 9,33 m 6. Expressa en radians 135 3p 135 = rad = 2,3562 rad 4 7. Expressa en graus 2 rad. 2 rad = 114 35 30 8. Un angle a est en el 2n quadrant i sin = 0,3. Calculan cos a i tg a. cos a = 0,9539 tg a = 0,3145 9. Es dibuixa amb un radi de 5 cm un arc corresponent a un angle que mesura 1,8 rad. Quant mesura la longitud de larc? 1,8 5 = 9 cm 10. Resol lequaci trigonomtrica segent: 7 cos x sin x = 1 x1 = 60 + 360k, k Z x3 = 240 + 360k, k Z x2 = 120 + 360k, k Z x4 = 300 + 360k, k Z k=3
2 2

3 tg x = 2 cos x x1 = 30 + 360k, k Z x2 = 150 + 360k, k Z 12. Comprova la identitat trigonomtrica segent: 1 + tg x = sin x + cos x sec x Desenvolupant el 2n membre: 1 + tg x sin x p : sec x = = f1 + sec x cos x = cos x + sin x cos x = cos x + sin x cosx

13. En un triangle rectangle es coneix la hipotenusa a=10 m i un catet c = 7 m. Calculan els altres elements. b = 7,14 m B = 45 34 23 C = 44 25 37 rea = 24,99 m2 14. Agns i Carles veuen cadascun des de sa casa una torre que est entre les dues amb angles delevaci de 40 i 60. La distncia entre les cases s de 120 m. Calcula laltura de la torre. h = 67,83 m 15. Calcula lrea dun pentgon regular de costat 10 m A = 172 m2 16. Calcula el vrtex D del parallelogram ABCD sabent que A(1, 2), B(3, 1) i C(6, 5) D(4, 6) 17. Donada lequaci de la recta r x 1 y = determi3 2 na un punt, un vector director, el pendent daquesta recta i lequaci general. 2 " P(1, 0), v (3, 2), m = 3 2x 3y 2 = 0

18. Calcula lequaci de la recta que passa pels punts A(2, 1) i B(4, 2) x + 6y 8 = 0 19. Determina si els punts AA(2, 1) B(1, 1) i C(4, 3) es troben alineats. S. 20. Calcula el valor de k perqu la recta: r kx y 2 = 0 passe pel punt P(2, 4)

Avaluaci
21. Determina la posici relativa de les rectes segents: r 2x y + 5 = 0 s 4x 2y + 1 = 0 Sn rectes paralleles. 22. Els vrtexs dun triangle es troben en els punts A( 4, 3), B(4, 5) i C(3, 2). Calcula la recta que suporta a la mitjana relativa al costat AB 2x + y 4 = 0 23. Donats els punts A(2, 5), B( 1, 1), C(2, 3) i D(5, 1) comprova que formen un rombe.
$ $ $ $ AB || CD y BC || AD $ $ $ $ | AB | = |CD | = |BC | = |AD | = 5

de diagnstic

141

Comprova que el rectangle inicial i el que queda en llevar el quadrat sn semblants i la seua proporci s la ra aurea. x 1 = x(x 1) = 1 x2 x 1 = 0 1 x 1 1 1 + 4 1 5 1+ 5 x= x= = 2 2 2 26. Mesura en el rectangle superposat sobre la imatge del quadre de la Gioconda i determina si els rectangles sn dor.

24. Donada la recta r 3x 4y + 2 = 0 , calcula la recta perpendicular a r que passa per lorigen de coordenades. 4x + 3y = 0 25. Rectangle auri o dor. Un rectangle auri o dor s aquell els costats del qual es troben en una proporci igual a la ra urea. El rectangle auri t una propietat molt interessant. A partir dell es pot obtindre una infinitat de nous rectangles auris. El procs consisteix a llevar a cada rectangle auri un quadrat, el rectangle que en queda desprs s un nou rectangle auri.
x 1 1 x1 1

2,3 que s aproximadament el nombre dor 1,618 1,4

Solucionari bloc IV. Funcions

144

Solucionari
1.Tipus de funci: polinmica.

10. Funcions. Rectes i parboles


1. Funcions
PENSA I CALCULA Donat el rectangle de la figura, calculan:
x 2x

a)El permetre. Permetre = 2(2x + x) = 6x rea = 2x x = 2x2 APLICA LA TEORIA

b)Lrea.

1. Indica quin dels grfics segents s funci: a)


Y

b)

Y y2 = x

X y = x 2 + 4x + 3

b)

Y y2 = x

2.Domini: Dom(f) = R = ( , + ) 3.Continutat: s contnua. 4.Periodicitat: no s peridica. 5.Simetries: no s simtrica respecte de leix Y ni respecte de lorigen O(0, 0) 6.Asmptotes: Verticals: no en t. Horitzontals: no en t. 7.Tall amb els eixos: Eix X: O(0, 0), A(4, 0) Eix Y: O(0, 0) Signe: Positiu (+): (, 0) (4, +) Negatiu (): (0, 4) 8.Mxims i mnims relatius: Mxim relatiu: no en t. Mnim relatiu: B(2, 4) Monotonia: X Creixent (3): (2, +) Decreixent (4): (, 2) 9.Punts dinflexi: no en t. Corbatura: Convexa (): R = (, +) Cncava (): 10.Recorregut o imatge: Im(f) = [ 4, +) 4. Donat el grfic segent, analitzan totes les caracterstiques, s a dir, completa el formulari dels 10 apartats.

X y = x 2 + 4x + 3

aS s funci. b) No s funci. Hi ha valors de x per als quals existeixen dos valors de y. Per exemple, per a x = 4, y = 2, y = 2 2. Classifica les funcions segents: a)y = x2 2x + 1 c)y = x + 2 2 e)y = x 3 a) Polinmica c) Irracional. e) Racional. b)y = log (x + 1) d)y = cos 2x f)y = 2x + 1 b) Logartmica. d) Trigonomtrica. f) Exponencial.

Y y = x 2 2x + 3 X

3. Donat el grfic segent, analitzan totes les caracterstiques, s a dir, completa el formulari dels 10 apartats.
Y

y = x 2 4x

1.Tipus de funci: polinmica. 2.Domini: Dom(f) = R = ( , + ) 3.Continutat: s contnua. 4.Periodicitat: no s peridica. 5. Simetries: no s simtrica respecte de leix Y ni respecte de lorigen O(0, 0) 6Asmptotes: Verticals: no en t. Horitzontals: no en t. 7.Tall amb els eixos: Eix X: A( 3, 0), B(1, 0) Eix Y: C(0, 3) Signe: Positiu (+): (3, 1) Negatiu (): (, 3) (1, +)

10. Funcions.
8.Mxims i mnims relatius: Mxim relatiu: D( 1, 4) Mnim relatiu: no en t. Monotonia: Creixent (3): ( , 1) Decreixent (4): ( 1, + ) 9.Punts dinflexi: no en t. Corbatura: Convexa (): a) Cncava (): R = ( , + ) 10.Recorregut o imatge: Im(f) = ( , 4]
X Y

rectes i parboles

145

6. Calcula les equacions de les rectes segents: a)


Y

b)

b)

2. Funci

lineal i funci af

PENSA I CALCULA Donada la funci f(x) = 2x, indica si s lineal o af i calculan el pendent. Funci lineal. Pendent: m = 2 APLICA LA TEORIA 5. Donades les funcions lineals segents, calculan el pendent i indica si sn creixents o decreixents. Representa-les: b) y = 2x c) y = 2x a) y = 3x 3 a) m = 3 Creixent.
Y

a)

P (2, 3) 3 X 2

m = 3 y = 3 x 2 2
b) Y

1
X

2 P (1, 2)

m = 2 y = 2x b) m = 2 Decreixent.
Y

7. Donades les funcions afins segents, calculan el pendent i lordenada en lorigen, i indica si sn creixents o decreixents. Representa-les.
X

a) y = 2x 1 3 b) y = 3x +2 4

a) m = 2 Creixent. 3 c) m = 2 Creixent. 3 b = 1
Y Y

146

Solucionari
3 Decreixent. 4
Y

b) m = b=2

3. Funci

quadrtica

PENSA I CALCULA Donada la funci f(x) = x2 4 representada en el marge, indican: a)Lequaci de leix de simetria.
X

Les coordenades del vrtex, i si aquest s un mxim b) o un mnim relatiu. a) x = 0 APLICA LA TEORIA 9. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim, en les funcions quadrtiques segents: a)y = 3x2 6x 1 c)y = x2 9
X

b) V(0, 4) s un mnim.

8. Calcula les equacions de les rectes segents: a)


Y

b)

b)y = 2x2 + 8x 5 d)y = x2 + 2x

a) Eix de simetria: x = 1 V(1, 4) s un mnim. b) Eix de simetria: x = 2 V(2, 3) s un mxim. c) Eix de simetria: x = 0 V(0, 9) s un mnim.

b)

d) Eix de simetria: x = 1 V( 1, 1) s un mnim. 10. Representa les parboles segents:


X

a)y = 2x2 a) 
Y

b)y = 3x2

a) 
A(0, 4)

X Y

2 5 B (2, 1)
X

b) 

m=

1 4 5 = 20 2

b=4 y = 5 x + 4 2 b) 
Y

11. Representa la parbola y = x2; a partir daquesta, representa la parbola y = x2 1. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
X Y

A (0, 2)

B (1, 1)
X

m=

1 (2) =1 1 0 Eix de simetria: x = 0 V(0, 1) s un mnim.

b = 2 y=x2

10. Funcions.
12. Representa la parbola y = x2; a partir daquesta, representa la parbola y = (x + 3)2. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
Y x = 3

rectes i parboles

147

x=2

a) Eix de simetria: x = 2 V(2, 5) s un mnim.

V (2, 5)

b) Eix de simetria: x = 1 V( 1, 5) s un mxim. Eix de simetria: x = 3 V( 3, 0) s un mxim. 13. Representa la parbola y = x2; a partir daquesta, representa la parbola y = (x 1)2 2. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
Y

V ( 1, 5)

x = 1

c) Eix de simetria: x = 2 V( 2, 1) s un mnim.

X X

V ( 2, 1) x = 2

Eix de simetria: x = 1 V(1, 2) s un mnim.

d) Eix de simetria: x = 2 V(2, 3) s un mxim.

x=1

V (2, 3)
X

4. La

parbola

PENSA I CALCULA Donada la funci f(x) = x2 2x 1 representada en el marge, indican:


Y

15. Calcula lequaci de la parbola segent:


Y

X y = x 2 2x 1

Les coordenades del vrtex i si aquest s mxim o b) mnim. Eix de simetria: x = 1 V(1, 2) s un mnim. APLICA LA TEORIA 14. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex, de les funcions quadrtiques segents i indica si aquest s un mxim o un mnim. Representa-les: a)y = x2 4x 1 c)y = x2 + 4x + 3 b)y = 3x2 6x + 2 d)y = 2x2 + 8x 5 a=1

x = 1

a)Lequaci de leix de simetria

(0, 3) 1

Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 2 2a c = 3 y = x2 + 2x 3

x=2

148

Solucionari
b)

16. Calcula lequaci de la parbola segent:


Y

Y y2 + x = 4

a) S s funci.
3
X

b) N  o s funci. Hi ha valors de x per als quals existeixen dos valors de y. Per exemple, per a x = 0, y = 2, y = 2 19. Classifica les funcions segents: a)y = 3x2 x + 2 c)y = x 5 e)y = 3x 5 x 2 a) Polinmica. c) Irracional. e) Racional. b)y = log (x 3) d)y = sen (x + p) f)y = 3x 2 b) Logartmica. d) Trigonomtrica. f) Exponencial.

(0, 2)

a = 3 Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 6 2a 17. Calcula lequaci de la parbola segent:


Y

x=1

20. Donat el grfic segent, analitzan totes les caracterstiques, s a dir, completa el formulari dels 10 apartats.
Y 1 x2 4 y= 4

x = 2

(0, 5)
X

2 1

a=2 Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 8 2a c=5 y = 2x2 + 8x + 5

Exercicis
1. FUNCIONS

i problemes proposats

18. Indica quins dels grfics segents s funci: a) Y


y = x 2 + 6x 4 X

b)
Y y2 + x = 4

1.Tipus de funci: polinmica. 2.Domini: Dom(f) = R = ( , + ) 3.Continutat: s contnua. 4.Periodicitat: no s peridica. 5.Simetries: s simtrica respecte de leix Y 6.Asmptotes: Verticals: no en t. Horitzontals: no en t. 7.Tall amb els eixos: Eix X: A( 4, 0), B(4, 0) Eix Y: C(0, 4) Signe: Positiu (+): (, 4) (4, +) Negatiu (): (4, 4) 8.Mxims i mnims relatius: Mxim relatiu: no en t. Mnim relatiu: C(0, 4) Monotonia: Creixent (3): (0, + ) Decreixent (4): ( , 0) 9.Punts dinflexi: no en t. Corbatura: Convexa (): R = ( , + ) Cncava (): 10.Recorregut o imatge: Im(f) = [ 4, + )

10. Funcions.
21. Donat el grfic segent, analitzan totes les caracterstiques, s a dir, completa el formulari dels 10 apartats.
Y 1 x 2 + 2x y= 2 X

rectes i parboles

149

b) m = 1 Decreixent. 2

c) m = 4 Creixent. 3 1.Tipus de funci: polinmica. 2.Domini: Dom(f) = R = ( , + ) 3.Continutat: s contnua. 4.Periodicitat: no s peridica. 5. Simetries: no s simtrica respecte de leix Y ni respecte de lorigen O(0, 0) 6.Asmptotes: Verticals: no en t. Horitzontals: no en t. 7.Tall amb els eixos: Eix X: O(0, 0), A(4, 0) Eix Y: O(0, 0) Signe: Positiu (+): (1, 4) Negatiu (): (, 3) (1, +) 8.Mxims i mnims relatius: Mxim relatiu: B(2, 2) Mnim relatiu: no en t. Monotonia: Creixent (3): ( , 2) Decreixent (4): (2, + ) 9.Punts dinflexi: no en t. Corbatura: Convexa (): Cncava (): R = ( , + ) 10.Recorregut o imatge: Im (f) = ( , 2] 2. FUNCI LINEAL I FUNCI AF 22. Calcula mentalment el pendent de les funcions lineals o de proporcionalitat directa segents, digues si sn creixents o decreixents i representa-les: b)y = x a)y = 2x 2 4 x 5 c)y = d)y = x 3 4 a) m = 2 Creixent.
Y Y

d) m = 5 Decreixent. 4

a)
X

23. Calcula les equacions de les rectes segents: a)


Y

b)

b) a)

YY P (3, 1) 1 3

XX

m = 1 y = 1 x 3 3 b)  Y

3
X

X 5 P (3, 5)

m = 5 y = 5 x 3 3

150

Solucionari
a) 

24. Calcula mentalment el pendent i lordenada en lorigen de les funcions afins segents, digues si sn creixents o decreixents i representa-les: b)y = x + 3 a)y = 3x + 1 2 3 x 4 c)y = 1 d)y = x + 2 2 3 a) m = 3 Creixent. b=1
Y

Y B (4, 2) X 5 A(0, 3) 4

m=

2 (3) 5 = 40 4

b = 3 y = 5 x 3 4 b)  Y
3 X 4 B (3, 2)

b) m = 1 Decreixent. 2 b=3
Y

A (0, 2)

m = 2 2 = 5 30 4 b=2 y = 4 x + 2 3

c) m = 3 Creixent. 2 b = 1
Y

3. FUNCI QUADRTICA 26. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex en les funcions quadrtiques segents, i indica si aquest s un mxim o un mnim: a)y = 4x2 16x +11 c)y = x + 2
X
2

b)y = x2 + 2x 3 d)y = x2 + 4x

a) Eix de simetria: x = 2 V(2, 5) s un mnim. b) Eix de simetria: x = 1 V(1, 2) s un mxim.

d) m = 4 Decreixent. 3 b=2
Y

c) Eix de simetria: x = 0 V(0, 2) s un mnim. d) Eix de simetria: x = 2 V( 2, 4) s un mnim. 27. Representa la parbola segent: 2 y= x 2 a)Calculan leix de simetria. b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent?

25. Calcula les equacions de les rectes segents: a)


Y

d)s convexa () o cncava ()?


Y

b)

10. Funcions.
a) x = 0 b) V(0, 0) s un mnim. c) Creixent (3): (0, + ) Decreixent (4): ( , 0) d) s convexa () 28. Representa la parbola segent: x2 y = 3 a)Calculan leix de simetria. .

rectes i parboles

151

a)Calculan leix de simetria. b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?
Y

X V (2, 0) x=2

Calculan les coordenades del vrtex, i indica si b) aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?
Y

a) x = 2 b) V(2, 0) s un mnim. c) Creixent (3): (2, + ) Decreixent (4): ( , 2)


X

d) s convexa () 31. Representa la funci y = x2 A partir daquesta, representa la parbola segent:: y = (x + 2)2 3

a) x = 0 b) V(0, 0) s un mxim. c) Creixent (3): ( , 0) Decreixent (4): (0, + ) d) s cncava () 29. Representa la parbola y = x
2

a)Calculan leix de simetria. b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?
Y

A partir daquesta, representa la parbola segent: y = x2 + 2 a)Calculan leix de simetria. Calculan les coordenades del vrtex, i indica si b) aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?
Y x = 2

a) x = 2 b) V( 2, 3) s un mnim. c) Creixent (3): ( 2, + ) Decreixent (4):( , 2) d) s convexa ()


X

4. LA PARBOLA 32. Representa la parbola segent: y = 2x2 4x +3 a)Calculan leix de simetria. b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
Y

a) x = 0 b) V(0, 2) s un mxim. c) Creixent (3): ( , 0) Decreixent (4): (0, + ) d) s cncava () 30. Representa la funci y = x2 A partir daquesta, representa la parbola segent: y = (x 2)2

V (1, 1)

a) x = 1

x=1

b) V(1, 1) s un mnim.

152

Solucionari
a) 
Y x=2 1 (0, 3)

33. Representa la parbola segent: y = x 6x 4 a)Calculan leix de simetria. b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
Y V ( 3, 5) X x = 3
2

a = 1 Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 4 2a c = 3 y = x2 + 4x 3 b) 


Y (0, 6)

a) x = 3 b) V( 3, 5) s un mxim. 34. Representa la parbola segent: y = 4x2 8x + 3 a)Calculan leix de simetria.

X 2 x = 2 1

b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
Y

a=2
X V (1, 1) x=1

Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 8 2a c=6 y = 2x2 + 8x + 6 PER A AMPLIAR 37. Classifica les funcions segents en lineals o afins. Calculan mentalment el pendent, digues si sn creixents o decreixents i representa-les: a)y = 3x 2 c)y = x 4 3 a) Funci lineal. m = 3 Decreixent. 2 b)y = 2x 1 d)y = x 4

a) x = 1 b) V(1, 1) s un mnim. 35. Representa la parbola segent: y = 8x2 + 16x 5 a)Calculan leix de simetria. b) Calculan les coordenades del vrtex, i indica si aquest s un mxim o un mnim.
Y x=1

X X

a) x = 1 b) V(1, 3) s un mxim. 36. Calculan lequaci de les parboles segents: a)


Y

b) Funci af. m = 2 Decreixent.


Y

b)

10. Funcions.
c) Funci af. m = 1 Creixent. 3

rectes i parboles

153

Y Y X V (3, 0) x=3 X

a) x = 3 b) V(3, 0) s un mnim. d) Funci lineal. m = 1 Creixent. 4


Y

c) Creixent (3): (3, + ) Decreixent (4): ( , 3) d) s convexa () 40. Representa la parbola segent: 2 y=x 4 A partir daquesta representa la parbola: y = 1 ( x 2) 2 + 1 4 a)Calculan leix de simetria. Calculan les coordenades del vrtex, i indica si b) aquest s un mxim o un mnim.

38. Calcula les equacions de les rectes segents: a)


Y

c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?


Y x=2

b)

V (2, 1)

c)

d)

a) x = 2 b) V(2, 1) s un mxim. c) Creixent (3): ( , 2) Decreixent (4): (2, + ) d) s cncava () 41. Representa la parbola segent: y = 3x2 + 6x + 4 a)Calculan leix de simetria.

a) y = 5 x 3 b) y = 4x + 3 c) y = 3 x + 6 2 d) y = 3x 3 39. Representa la parbola segent: y = 2x2 A partir daquesta, representa la parbola: y = 2(x 3)2 a)Calculan leix de simetria. Calculan les coordenades del vrtex, i indica si b) aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?

Calculan les coordenades del vrtex, i indica si b) aquest s un mxim o un mnim. c)On s creixent i on decreixent? d)s convexa () o cncava ()?
Y

V ( 1, 1) x = 1

a) x = 1 b) V( 1, 1) s un mnim. c) Creixent (3): ( 1, + ) Decreixent (4): ( , 1) d) s convexa ()

154

Solucionari

42. Calcula lequaci de les parboles segents: a)


Y

b) Eix X: x2 2x = 0 x = 0, x = 2 O(0, 0), B(2, 0) Eix Y: O(0, 0)

b)

b) a) 
Y Y 1 2 X X

c) Eix X: x2 + 4x + 4 = 0 x = 2 A( 2, 0) Eix Y: B(0, 4)

x=2

(0, 4)

d) Eix X: x2 2x + 2 = 0 No t soluci. Eix Y: A(0, 2)


Y

a = 2 Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 8 2a c = 4 y = 2x2 + 8x 4 b) 


Y

(0, 0) 3 x = 1 1

44. Calcula algebraicament els punts de tall de la recta i la parbola segents, representa les grfiques i comprovan el resultat: y = 2x 5 y = x2 4x Es resol el sistema format per lequaci de la recta i de la parbola: x = 1, y = 3 A(1, 3) x = 5, y = 5 B(5, 5)
Y B (5, 5) X A (1, 3)

a=3 Eix de simetria: x = b b = 2ax b = 6 2a c=0 y = 3x2 + 6x 43. Calcula algebraicament els punts de tall de les parboles segents amb els eixos de coordenades, representa les parboles i comprovan el resultat. a) y = x2 + 4x + 3 c) y = x2 + 4x + 4 a) Eix X: x2 + 4x + 3 = 0 x = 3, x = 1 A( 3, 0), B( 1, 0) Eix Y: C(0, 3)
Y

b) y = x2 2x d) y = x2 2x + 2

45. Calcula algebraicament els punts de tall de les parboles segents, representa-les i comprovan el resultat: y = x2 2x 3 y = x2 2x + 5 Es resol el sistema format per les equacions de les dues parboles: x = 2, y = 5 A( 2, 5) x = 2, y = 3 B(2, 3)
A ( 2, 5) Y

X B (2, 3)

10. Funcions.
PROBLEMES 46. La parbola y = ax2 + bx + c passa per lorigen de coordenades. a) Quant val c? Si la parbola passa a ms pels punts A(3,3) i b) B(1, 5), calcula el valor dels coeficients a i b c)Escriu lequaci de la parbola. d)Representa-la grficament. a) c = 0 b) Es resol el sistema: 9a 3b = 3 3 a+b = 5 a = 1, b = 4 c) y = x2 + 4x d) 
Y B (1, 5) X

rectes i parboles

155

y =d x n 10

Y
10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 10 30 50 70 90

Longitud (m)

Velocitat (km/h)

49. El permetre dun rectangle mesura 8 m. Expressa lrea del rectangle, en funci del costat x de la base. Representan la funci i indica el valor del costat de la base per al qual lrea es fa mxima. Si el permetre mesura 8 m, la base ms laltura mesura 4m

4x A ( 3, 3)

47. Donada la parbola y = x2 + bx + c Calcula els valors de b i c sabent que passa pels a) punts A(4, 3) i B(2, 1) b)Escriu-ne lequaci. c)Representa-la grficament. a) Es resol el sistema: 16 + 4b + c = 3 3 4 + 2b + c = 1 b = 4, c = 3 b) y = x2 4x + 3 c) 
Y A (4, 3) X B (2, 1)

y = x(4 x) y = 4x x2
Y y = 4x x 2 V (2, 4) X

El mxim sobt per a x = 2, que forma un quadrat drea 4 m2 50. Un servei de telefonia cobra 0,2 per ls del servei i 0,06 per cada minut. Escriu la frmula de la funci que expressa el cost duna telefonada en funci del temps i representan la grfica. y = 0,2 + 0,06x
Y
0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 10 20 30 40 50

Velocitat (km/h) 10 20 30 40 50

Distncia de seguretat (m) 1 4 9 16 25

Diners ()

48. La distncia de seguretat que han de guardar els cotxes entre si, en circulaci, sarreplega en la taula segent:

x=2

Temps (min)

51. El benefici, en milers deuros, que sobt en vendre a x una unitat dun determinat producte ve donat per la frmula B(x) = x2 + 10x 21 a)Representa la funci B(x)

Expressa la distncia de seguretat en funci de la velocitat, i representan el grfic.

156

Solucionari
b) Determina el preu a qu cal vendre el producte per a obtindre el mxim benefici. a) 
9 8 7 6 5 4 3 2 1

Y
x=5

Diners ( 1000)

V (5, 4)

X
1 2 3 4 5 6 7 8 9

y = x2
9

Diners ()

Y rea (m2)
7 5 3 1 1 2 3 4 5 6 7 8

b) A  5 la unitat, sobt el mxim benefici, que s de 4 000 52. Es depositen 2000 a un 2% dinters simple anual. Expressan linters en funci del temps i representan el grfic. y = 2 000 0,02 x y = 40x
Y
360

X Longitud (m)

PER A APROFUNDIR 55. Dos mbils inicien el seu moviment des dun punt O. El primer es desplaa segons la frmula e = 1 t 2 i el 9 segon segons e = t; on t es mesura en segons, i e en metres. Representa les grfiques dels moviments, i interpretan el resultat sabent que el segon mbil ix 2 s ms tard que el primer.
X Longitud (m) E
10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Diners ()

280 200 120 40 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Temps (anys)

1t2 e= 9 e=t2

53. Lenergia cintica dun mbil de massa m ve donada per la frmula segent: E (v ) = 1 mv 2 2 on v s la velocitat del mbil en m/s; m, la massa en quilos, i E lenergia en joules. Dibuixa el grfic que expressa lenergia cintica en funci de la velocitat dun cos d1 kg de massa. Quin tipus de grfica s? E = 1 mv2 2 Si m = 1 kg E = 1 v2 2

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Temps (s)

El 2n mbil aconsegueix el primer als 2 s i est per davant fins els 6 s, quan es tornen a trobar als 4 m del recorregut. A partir daquest moment, el 1r mbil va per davant del 2n. 56. Escriu lequaci de la parbola que t el vrtex en V(2, 2) i passa per P(1, 3) Si el vrtex s V (2,2) i passa per P(1, 3) a = 1 Es resol el sistema: 4 + 2b + c = 2 3 1+b+c = 3 b = 4, c = 6 y = x2 4x + 6 57. Escriu la funci que dna el volum dun cilindre de 10 cm daltura en funci del radi de la base. Representa-la.
x

Velocitat (m/h) Energia (joules)


Y Energia (joules)
9 7 5 3 1

0 0

1 1/2

2 2

3 9/2

4 8

X
1 2 3 4 5 6 7 8

Velocitat (m/s)

10 cm

s una parbola. 54. Calcula lrea dun quadrat en funci del costat x. Representa-la grficament.

10. Funcions.
y = 10px2
Y Volum (cm3)

rectes i parboles

157

E 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 e = 2t

700 500 300 100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Longitud (m)

900

T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Temps (s)

Longitud (cm)

58. La demanda i loferta dun determinat producte en funci del preu x sn: Oferta: y = 1 x 2 4 1 2 x +3 2 on x sexpressa en euros, i y s la quantitat oferida o demandada. Demanda: y = Calculan el punt dequilibri algebraicament. a) Representan les funcions i comprovan el resulb) tat. a) Es resol el sistema de les dues equacions: x = 2, y = 1 b) 
10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

61. Un mbil es desplaa segons la frmula e = t2 + 4t + 3. Representan el grfic i indican el valor de lespai inicial, la velocitat inicial i lacceleraci.
9 8 7 6 5 4 3 2 1 E

Longitud (m)

T 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Temps (s)

e0 = 3 m v0 = 4 m/s a = 2 m/s2

Diners ()

Oferta

Comprova
X Demanda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Diners ()

qu saps

1. Defineix funci quadrtica, posan un exemple i indican les caracterstiques. Una funci quadrtica s una funci polinmica de segon grau y = ax2 + bx + c, sent a, b i c nombres reals i a 0. La seua representaci grfica s una parbola que t les caracterstiques segents: a) T un eix de simetria la frmula del qual s: x= b 2a b) T  alla leix X en dos punts, un o cap, segons el nombre darrels reals de ax2 + bx + c = 0, i talla leix Y en el punt (0, c) c) E  l vrtex s un mnim si a > 0, i un mxim si a < 0; per una part de leix s creixent, i per laltra s decreixent. d)  s convexa () si a > 0 i cncava si () si a < 0
T

59. Dos mbils inicien el seu moviment des dun punt O. El primer mbil es desplaa segons la frmula e = 1 t 2 i el segon mbil segons e = t;on t es mesu9 ra en segons, i e, en metres. Representan els grfics dels moviments i interpretan el resultat.
E
10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Longitud (m)

e=t 1t 2 e= 9
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

e) E  n augmentar a en valor absolut, es fa ms estreta. Exemple: y = x2 4


Y

Temps (s)

Al principi, el 2n mbil recorre un major espai en el mateix temps; aquest siguala als 9 s, i a partir dels 9 s, el 1r mbil recorre un espai major.

Aplica-hi

les teues competncies

60. Un mbil es desplaa amb una velocitat constant de 2 m/s. Calculan lequaci i representa la grfica que expressa lespai en funci del temps.

y = x2 4

158

Solucionari
2. Classifica les funcions segents en lineals o afins, calcula mentalment el pendent, indica si sn creixents o decreixents i representa-les: a)y = 3x 2 a) Funci lineal. m = 3 Creixent. 2
A (0, 3) Y 3

b) 

b) y =

x +1 2

B (3, 1) 4

1 (3) 4 = 30 3 b = 3 y = 4 x 3 3 Funci af. m= 4. Calcula la frmula de la parbola segent.


Y

b) Funci af. m= 1 Decreixent. 2


Y X

Y V (1, 5) 1 3 (0, 2) X

3. Calcula les equacions de les rectes segents i classifica-les. a)


Y x=1

b)
X

a = 3 Eix de simetria: x = a b = 2ax b = 6 2a c=2 y = 3x2 + 6x + 2 5. Representa la parbola y = 2x2, i a partir daquesta, dibuixa la parbola: y = 2(x 1)2 2

a) 

a) Calculan leix de simetria. b) Quan s creixent i quan s decreixent?


X 5 P (2, 5)

c) Calcula el vrtex i digues si aquest s un mxim o un mnim. d) s convexa () o cncava ()?


Y y = 2x 2 y = 2(x 1)2 2 X V (1, 2) Eix x=1

m= 5 2 5 y = x 2 Funci lineal.

10. Funcions.
a) x = 1 b) Creixent (3): (1, + ) Decreixent (4): ( , 1) c) V(1, 2) s un mnim. d) s convexa () 6. Representa y = x 4x + 3, calcula leix de simetria i indica si el vrtex s un mxim o un mnim.
Y Diners ()
2

rectes i parboles

159

8. Un tcnic cobra 20 per desplaament i 15 per cada hora de treball. Calcula lequaci que calcula els diners que cobra en funci del temps que tarda a fer un treball, i representa-la. y = 15x + 20
Y
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

y = x 2 4x + 3 X V (2, 1) Eix x=2

X Temps (h)

Windows/Linux GeoGebra
PRACTICA Representa les funcions segents i digues quina s funci i quina no. 66.  y2 = x

Eix de simetria: x = 2 V(2, 1) s un mnim. 7. Un vidrier vol fer marcs rectangulars per a espills que tinguen 12 m de permetre. Escriu la frmula que expressa lrea dels rectana)  gles en funci del costat x b) Representan la grfica. Par a quin valor de x es fa mxima lrea de c)  lespill? a) S  i el permetre mesura 12 m, la base ms laltura mesuren 6 m; per tant, si la base s x, laltura ser 6 x

6x

No s funci perqu hi ha valors de x per als quals corresponen dos valors de y 67. y = 4 x

y = x(6 x) y = 6x x2 b) 
10 x = 3 V (3, 9) 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

rea (m2)

Longitud (m)

c) E  l mxim saconsegueix quan el rectangle s un quadrat de 3 m de costat i t una rea de 9 m2

Si s funci perqu no hi ha valors de x als quals corresponguen ms dun valor de y

160

Solucionari
70. y = 3x + 2 4 a) s una funci af. b) Pendent. m = 3 < 0 decreixent. 4 c) Ordenada en lorigen: b = 2

68. Donada la funci y = x2 + 6x 5, representa-la i analitzan totes les caracterstiques.

1.Tipus de funci: polinmica. 2.Domini: Dom(f) = R = ( , + ) 3.Continutat: s contnua. 4.Periodicitat: no s peridica. 5.Simetries: es simtrica respecte de la recta x = 3 6.Asmptotes: Verticals: no en t. Horitzontals: no en t. 7.Tall amb els eixos: Eix X: A(1, 0), B(5, 0) Eix Y: C(0, 5) Signe: Positiva (+): (1, 5) Decreixent (): (, 1) (5, +) 8.Mxims i mnims relatius: Mxim relatiu: D(3, 4) Mnim relatiu: no en t Monotonia: Creixent (3): ( , 1) Decreixent (4): (5, + ) 9.Punts dinflexi: no en t. Curvatura: Convexa (): mai. Cncava (): R = ( , + ) 10.Recorregut o imatge: Im(f) = ( , 4] Donades les segents funcions, classifica-les, calculan el pendent, estudia el creixement, i si sn afins calcula lordenada en lorigen. Representa-les. 69. y = 2x 3 a) s una funci lineal. 2 b) Pendent: m = > 0 creixent. 3

71. Representa la parbola y = x2, calcula lequaci de la traslladada a la dreta 3 unitats i dibuixa-la. Calcula lequaci de la traslladada daquesta ltima 2 unitats cap avall i representa-la tamb. y = (x 3)2 y = (x 3)2 2

Calcula leix de simetria, les coordenades del vrtex indicant si s un mxim o un mnim relatiu i representa les funcions quadrtiques segents: 72. y = x2 4x 1 a) Eix de simetria: x = 2 b) Vrtex: V(2, 5), mnim relatiu.

73. y = 3x2 6x + 2 a) Eix de simetria: x = 1 b) Vrtex: V( 1, 5), mxim relatiu.

10. Funcions.

rectes i parboles

161

74. y = x2 + 4x + 3 a) Eix de simetria: x = 2 b) Vrtex: V( 2, 1), mnim relatiu.

77. Calcula els punts de tall de les parboles segents i representa-les: y = x2 4x 1 y = x2 + 5 Els punts de tall sn: A(1, 4), B(3, 4)

Identifica les grfiques segents i calcula mitjanant assaig-encert la frmula: 75. y = 2x2 + 8x 5 a) Eix de simetria: x=2 b) Vrtex: V(2, 3), mxim relatiu. 78.

 y = 2x 79. 

76. Calcula els punts de tall de la recta i parbola segents i representa-les: y = 2x 6 y = x2 4x 1 Els punts de tall sn: A(1, 4), B(5, 4) y = x2 + 2x 3

162

Solucionari
Representa la funci B(x) i determina el preu a qu cal vendre el producte per a obtindre el mxim benefici.

80. 

y=x2 81.  Cal vendre la unitat de producte a 5 83. Escriu la funci que dna el volum dun cilindre d1m daltura en funci del radi de la base. Representa-la. V = pR2h V = p R2 1 V = pR2

y = 3x2 + 6x + 2 82. El benefici, en milers deuros, que shi obt en vendre a x una unitat dun determinat producte ve donat per la frmula B(x) = x2 + 10x 21

11. Funcions

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

163

11. F  uncions racionals, irracionals, exponencials i logartmiques


1. Funcions
racionals

3. Calcula lequaci de les funcions segents: a)


Y

b)

PENSA I CALCULA Alla y de lexpressi xy = 6. Quin tipus de funci s? y= 6 x s una funci racional que correspon a una funci de proporcionalitat inversa. APLICA LA TEORIA 1. Representa el grfic de la funci y = 2/x, calculan el valor de la constant de proporcionalitat, i indica si aquesta s creixent o decreixent. Taula de valors:
x x = 2x 2 1 1 2
Y

a) Es dibuixa un rectangle.
Y

2 y= x

1 2

2 1

Com s decreixent k s positiu. y= 1 x b) Es dibuixen les asmptotes i un rectangle.


Y

x=1
X

y=3 5

Constant de proporcionalitat k = 2 > 0 decreixent 2. Dibuixa la grfica de la funci f(x) = Calculan: a) El domini. b) Les equacions de les asmptotes. c) Les discontinutats. Fent la divisi obtenim: f(x) = 3 + 1 x 2
Y

3x 5 x 2

Com s creixent k s negatiu. y=3 5 x 1 y = 3x 8 x 1

2. Operacions amb funcions. Funcions irracionals


PENSA I CALCULA Desenvolupa els polinomis segents i sumals: (x 3)2 + (x + 3)(x 3) 2x2 6x APLICA LA TEORIA 4. Donades les funcions segents:

y=3

1
X

f(x) = (x + 5)2 calcula: a) f + g

g(x) = (x 5)2 b) f g
2

x=2

a) (f + g)(x) = 2x + 50 f(x) = (x + 1)2 calculan: a) f g


4

b) (f g)(x) = 20x g(x) = (x +1)(x 1)

5. Donades les funcions segents:

a) Dom(f) = R {2} = (, 2) (2, +) b) Asmptotes Asmptota vertical: x = 2 Asmptota horitzontal: y = 3 c) s discontnua en x = 2

b) f/g
3

c) Dom(f/g)

a) (f g)(x) = x + 2x 2x 1 b) (f/g)(x) = x + 1 x 1 c) Dom(f/g) = R {1} = (, 1) (1, +)

164

Solucionari
6. Donades les funcions segents: f(x) = 2x + 5 calculan: a) g 8 f b) f 8 g a) (g 8 f)(x) = g(f(x)) = g(2x + 5) = (2x + 5)2 = 4x2 + 20x + 25 b) (f 8 g)(x) = f(g(x)) = f(x2) = 2x2 + 5 7. Donada f(x) = 3x + 1, calcula f 1, rrepresenta ambdues funcions i la recta y = x. Qu hi observes? x = 3y + 1 3y = x 1 y = x 1 3 f1(x) = x 1 3
f (x ) = 3x + 1

APLICA LA TEORIA
2

g(x) = x

10. Representa la funci segent: f(x) = 3x Taula de valors:


x y=3
x

2 1/9

1 1/3
Y

0 1 y = 3x (1, 3)

1 3

2 9

3y = x + 1

(0, 1)

y=x x1 f 1(x ) = 3
X

11. Representa la funci segent: f(x) = f


x y = (1/3)
x

1 p 3

2 1/9

1 1/3
Y

0 1

1 3

2 9

y = (1/3)x

Shi observa que f(x) y f1(x) sn simtriques respecte de la recta y = x 8. Classifica la funci f(x) = x 1 , calculan el domini i representa-la. La funci s irracional. Dom(f) = [1, +)
Y

( 1, 3) (0, 1)
X

12. Representa la funci segent: f(x) = 2 + 3x 1 s la funci y = 3x traslladada dos unitats cap amunt i una cap a la dreta.
Y

y = x 1
X

y=2+3

x1

(2, 5) (1, 3)
X

9. Calcula la frmula de les funcions segents: a)


Y

b)

13. Representa la funci segent: f(x) = 2 + d 1 n 3


x x +1

a) y = x + 5 b) y = x

1 s la funci y = d n traslladada dos unitats cap avall i una 3 cap a lesquerra.


Y
exponencials

3. Funcions

y = 2 +c 1 m 3 ( 2, 1) ( 1, 1)

x +1

PENSA I CALCULA Calcula mentalment les 10 primeres potncies enteres positives de 2 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, 512, 1024

11. Funcions

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

165

14. Calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent: Y Y a) b)

y = log1/3 x (1, 0)
X

(3, 1)

18. Representa la funci segent: b) y = 1 + d 1 n 2 15. Una cllula es reprodueix per bipartici cada minut. Calcula la funci que expressa el nombre de cllules en funci del temps i representa-la grficament. a) y = 4x y = 2t, t 0
t y = 2t 0 1 1 2 2 4 3 8 4 16 5 32 x=2
x 3

f(x) = 1 + log3 (x 2) s la funci y = log3 x traslladada una unitat cap amunt i dues cap a la dreta.
Y

y = 1 + log3 (x 2) (5, 2) (3, 1) X

Com no pot haver-hi fraccions de cllules, ser una fracci discreta.


Y Nombre de cllules

y = 2t

19. Representa la funci segent: f(x) = 1 + log1/3 (x + 2) s la funci y = log1/3 x traslladada una unitat cap avall i dues cap a lesquerra.
T Y

x=2

Temps (min)

y = 1 + log1/3 (x + 2)
X

4. Funcions

logartmiques

PENSA I CALCULA Calcula mentalment els logaritmes segents: a) log2 8 b) log2 1/8 c) log1/2 8 d) log1/2 1/8 e) log2 1 a) 3 b) 3 c) 3 d) 3 e) 0 APLICA LA TEORIA 16. Representa la funci segent: f(x) = log3 x Taula de valors
x y = log3 x 1/9 2 1/3 1
Y

( 1, 1)

(1, 2)

20. Calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent. a)
Y

b)

1 0

3 1

9 2

y = log3 x (3, a) 1) (1, 0) X X


X

b)

17. Representa la funci segent: f(x) = log1/3 x Taula de valors


x y = log1/3 x 1/9 2 1/3 1 1 0 3 1 9 2

a) y = log4 x b) y = 3 + log1/2 (x + 1)

166

Solucionari
Y

21. Calcula la funci inversa y = 3 + 2x 1. Representa ambdues funcions i la recta y = x. Qu observes en els grfics? Es canvien les lletres x = 3 + 2y 1 Salla y 2y 1 = x + 3 2y 1 = x 3 y 1 = log2 (x 3) y = 1 + log2 (x 3) f1(x) = 1 + log2 (x 3)
Y

y=3 2
X

x = 1

a) Dom(f) = R {1} = (, 1) (1, +) b) Asmptotes Asmptota vertical: x = 1 Asmptota horitzontal: y = 3 c) s discontnua en x = 1 24. Calcula lequaci de les funcions segents: Y Y a) b)

y = 3 + 2x 1
X

y=x

y = 1 + log2 (x + 3)

Tots dos grfics sn simtrics respecte de la recta y = x

a) Es dibuixa un rectangle.
Y

Exercicis

i problemes proposats

1. FUNCIONS RACIONALS 22. Representa el grfic de la funci y = 3/x. Calculan el valor de la constant de proporcionalitat i indica si s creixent o decreixent. Taula de valors:
x y = 3/x 3 1 1 3 1 3 3 1

Com s creixent, k s negatiu. y = 4 x b) Es dibuixen les asmptotes i un rectangle.


x = 3
Y

Constant de proporcionalitat k = 3 > 0 creixent


Y

3 y = x
X 3

y=1 2

23. Dibuixa el grfic de la funci f(x) = Calculan: a) El domini. b) Les equacions de les asmptotes. c) Les discontinutats. Fent la divisi shi obt: f(x) = 3 2 x 1

3x + 1 x+1

Com s decreixent, k s positiu. y=1+ 2 x+3 x + 5 y= x+3 2. OPERACIONS AMB FUNCIONS. FUNCIONS IRRACIONALS 25. Donades les funcions segents: f(x) = (x 3)2 calculan: a) f + g a) (f + g)(x) = 2x 6x
2

g(x) = x2 9 b) f g b) (f g)(x) = 6x + 18

11. Funcions

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

167

26. Donades les funcions segents: f(x) = x 16 calculan: a) f g b) f/g c) Dom(f/g) a) (f g)(x) = x4 + 8x3 128x 256 b) (f/g)(x) = x 4 a) Y x +4 c) Dom(f/g) = R {4} = (, 4) (4, +) 27. Donades les segents funcions: f(x) = 5x 4 calculan: a) g 8 f b) f 8 g a) (g 8 f)(x) = g(f(x)) = g(5x 4) = = (5x 4)2 + 3(5x 4) 1 = 25x2 25x + 3 b) (f 8 g)(x) = f(g(x)) = f(x2 + 3x 1) = = 5(x2 + 3x 1) 4 = 5x2 + 15 x 9 28. Calcula f1 donada la funci segent: f(x) = x + 5 Representa ambdues funcions i la recta y = x. Qu hi observes? x = y+5 x2 = y + 5 y = x2 + 5 y = x2 5 f1(x) = x2 5, x 0
Y
2

g(x) = (x + 4)

30. Calcula la frmula de les funcions segents: a) b) Y Y

b)

g(x) = x2 + 3x 1

a) y = x 3 3.FUNCIONS EXPONENCIALS 31. Representa la funci f(x) = 4x Taula de valors


x y = 4
x

b) y = 3 + x + 1

2 1/16

1 1/4
Y

0 1 y = 4x (1, 4)

1 4

2 16

(0, 1)

32. Representa la funci f(x) = f


x
X

1 p 4
0 1

f (x ) = x + 5

2 16

1 4
Y

1 1/4

2 1/16

y = (1/4)x

y=x

y = x2 5
1

y = (1/4)x ( 1, 4)

(0, 1)

Shi observa que f(x) y f (x) sn simtriques respecte de la recta y = x 29. Classifica la funci f(x) = x + 4 , calculan el domini i representa-la. La funci s irracional. Dom(f) = [4, +)
Y

33. Representa la funci f(x) = 3 + 4x 2 s la funci y = 4x traslladada tres unitats cap avall i dues cap a la dreta.
Y

y = x+4
X

y = 3 + 4x 2

(3, 1) X (2, 2)

168

Solucionari
1 p 4 s la funci y = (1/4)x traslladada 1 unitat cap avall i tres cap a lesquerra.
( 4, 5) ( 3, 2)
Y
x +3

34. Representa la funci f(x) = 1 + f

38. Representa la funci segent:f(x) = log1/4 x


x y = log1/4 x 1/16 2 1/4 1
Y

1 0

4 1

16 2

y = 1 + (1/4)x + 3
X

y = log1/4 x
X

(1, 0)

(4, 1)

35. Calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent: Y Y a) b)

39. Representa la funci segent: f(x) = 2 + log4 (x 3) s la funci y = log4 x traslladada dos unitats cap amunt itres cap a la dreta.

y = 2 + log4 (x 3) (4, 2)
X

36. Un estany cont 8 hectolitres daigua i cada mes sen gasta la meitat del contingut. Calcula la funci que defineix la capacitat que queda a lestany en funci del temps i representa-la grficament. y = (1/2)t 3, t 0
t y = (1/2)t 3 0 8 1 4 2 2 3 1 4 5 6 1/2 1/4 1/8 1

40. Representa la funci segent: f(x) = 3 + log1/4 (x 2) s la funci y = log1/4 x traslladada tres unitats cap avall i dues cap a la dreta.
Y

Com laigua disminueix contnuament, ser una funci contnua.


Y

y = 3 + log1/4 (x 2) (3, 3)

x=3

a) y = f

1 p 2

b) y = 3 + 2x 1

Volum (hl)

y = (1/2)

x=2
T

t3

(6, 4)

41. Calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent:
Temps (mesos)

a)

b)

4. FUNCIONS LOGARTMIQUES 37. Representa la funci segent: f(x) = log4 x Taula de valors
x y = log4 x 1/16 2 1/4 1 4 1 16 2 Y

1 a) 0
Y

b)

y = log4 x (4, 1) (1, 0)


X

a) y = log1/2 x

b) y = 1 + log2 (x + 3)

11. Funcions

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

169

42. Calcula la funci inversa de y = 3 + log2 (x 1), representa ambdues funcions i la recta y = x. Qu observes en els grfics? Es canvien les lletres x = 3 + log2 (y 1) Salla y log2 (y 1) = x + 3 log2 (y 1) = x 3 y 1 = 2x 3 y = 1 + 2x 3 f1(x) = 1 + 2x 3
Y

46. Calcula les discontinutats de les funcions: x 5 x+1 a) y = b) y = x+3 x 4 a) x = 4 b) x = 3 Classifica les funcions segents. Representa-les i calculan el creixement: x+1 47. a) y = b) y = x 2 x 2 a) Funci racional.
Y

y=1

f 1(x ) = 1 + 2x 3

x=2
X

y=

y = 3 + log2 (x 1)

x+1 y = 1 + 3 x 2 x 2 Creixent (3): Decreixent (4): (, 2) (2, +)


Y

Ambds grfics sn simtrics respecte de la recta y = x 43. Donada la funci segent: y = 1 + 2x 3 calcula la funci inversa, representa ambdues funcions i la recta y = x. Qu observes en els grfics? a)x = 1 + 2y 3 b)2y 3 = x + 1 (y 3) log2 2 = log2 (x + 1) y 3 = log2 (x + 1) y = 3 + log2 (x + 1) c)f1(x) = 3 + log2 (x + 1) d)
Y

b) Funci irracional.

Creixent (3): [2, +) Decreixent (4): 48. a) y = 4 + 2x + 3 a) Funci exponencial.


Y

b) y =

2x + 1 x+1

f 1(x ) = 3 + log2 (x +1)


X

y=x
X

y = 1 + 2

x3

Ambds grfics sn simtrics respecte de la recta y = x PER A AMPLIAR 44. Calcula el domini de les funcions: 2x 7 b) y = x 2 a) y = x 3 a) Dom(f) = R {3} = (, 3) (3, +) b) Dom(f) = [2, +) 45. Calcula el domini de les funcions: a) y = 3x + 5 a) Dom(f) = R = (, +) b) Dom(f) = (1, +) b) y = log2 (x 1)

Creixent (3): R = (, +) Decreixent (4): b) Funci racional. 2x + 1 3 y= y = 2 + x+1 x+1


Y

x = 1
X

y = 2

Creixent (3): Decreixent (4): (, 1) (1, +)

170

Solucionari
52. Donades les funcions segents: f(x) = x 7 g(x) = x + 7
Y

49. a) y = x + 4 b) y = 3 + log2 (x + 2) a) Funci irracional.

calculan: a) f g b) f/g
X

c) Dom (f/g) a) (f g)(x) = x2 49

Creixent (3): [4, +) Decreixent (4): b) Funci logartmica.


Y

b) (f/g)(x) = x 7 x+7 c) Dom(f/g) = R {7} = (, 7) (7, +) 53. Representa la funci f(x) = 2x, multiplica aquesta funci per 1 i representa-la en els mateixos eixos coordenats . Qu observes en els grfics dambdues funcions?
X

El grfic de la funci f(x) = 2x s el simtric de la funci f(x) = 2x respecte de leix X


Y

Creixent (3): (2, +) Decreixent (4): x 1 50. a) y = 3 + d n 2 b) y = log1/2 (x 3) a) Funci exponencial.


Y

f (x ) = 2x

f (x ) = 2x

54. Donades les funcions segents: f(x) = x 3 g(x) = 5x2 + 1


X

calculan: a) g 8 f b) f 8 g

a) (g 8 f)(x) = g(f(x)) = g(x 3) = 5(x 3)2 + 1 = 5x2 30x + 46 Creixent (3) : Decreixent (4) : R = (, +) b) Funci logartmica.
Y

b) (f 8 g)(x) = f(g(x)) = f(5x2 + 1) = 5x2 + 1 3 = 5x2 2 Classifica i calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent: 55. a)
X

b)

Creixent (3): Decreixent (4): (3, +) 51. Donades les funcions segents: f(x) = 7x2 3x g(x) = 5x2 + 6x 1 calculan: a) f + g a) (f + g)(x) = 2x + 3x 1 b) (f g)(x) = 12x2 9x + 1
2

c)

d)

b) f g

11. Funcions
a) Funci racional.
Y

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

171

d) Funci racional.
Y

y= 2 x b) Funci exponencial. y = ex c) Funci logartmica. y = ln x d) Funci racional.


Y

y=2 x 57. a)
Y

b)

a) Funci exponencial. y = 5x y= 3 x 56. a)


Y

b) Funci racional.
Y

b)

Y
X

c)

d)

y = 3 x 58. a)
Y

b)

X X X

a) Funci racional.
Y

a) Funci racional.
Y X

y = 1 x b) Funci irracional. y= x c) Funci logartmica. y = log1/e x

y= 4 x b) Funci exponencial. y = (1/e)x

172

Solucionari
Y

59. a)

b)

a) Funci racional.
Y

X 4

a) Funci irracional. y=3+ x b) Funci racional.


Y

4 y = x b) Funci irracional. y = x+3 62. a)


Y

b)

5
X

y= 5 x 60. a)
Y

a) y = log3 (x 1) PROBLEMES b)
Y

b) y = 2 + 3x

63. Un arbre creix durant els tres primers anys, segons la funci y = 2x 1. Representa aquesta funci en els tres primers anys de vida de larbre.
X x y=2 1
Y
x

0 0

1 1

2 3

3 7

a) Funci racional.
Y X

64. Donades les funcions: f(x) = x2 + 1 g(x) = x 1 , x 1 calculan: a)g 8 f

y= 6 x b) Funci exponencial. y = (1/5)x 61. a)


Y

b)f 8 g

c)Qu pots afirmar del resultat obtingut? a) (g 8 f)(x) = g(f(x)) = g(x2 + 1) = x 2 + 1 1 = x 2 = x

_ x 1i=_ x 1i + 1 = b)  (f 8 g)(x) = f(g(x)) = f =x1+1=x


2

b)

c) Q  ue les funcions f i g sn una inversa de laltra. 1 65. Donada la funci segent: f(x) = x calculan:
X

b) Q  u pots afirmar del resultat obtingut? d 1 n= x a) (f 8 f)(x) = f(f(x)) = f x b) Que la funci f es inversa della mateixa.

a) f 8 f

11. Funcions

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

173

66. Calcula la funci inversa de f(x) = x2 5, x 0. Representa ambdues funcions en uns mateixos eixos coordenats, i la recta y = x. Qu hi observes? y = x2 5, x 0 Es canvien les lletres. x=y 5 Salla la y y2 = x 5 y = x+5 f1(x) = x + 5
Y
2

69. y = 2x

y=

2 x
Y

y = 2x P (1, 2) y = 2/x
X

Lnic punt de tall s P(1, 2) 70. y = 2x 2 y = 2 + log2 (x 2)


Y X

f 1(x )

= x+5

y=x

y = 2x 2 f (x ) = x 2 5

P (3, 2)

Shi observa que ambds grfics sn simtrics respecte de la recta y = x 67. Calcula la funci inversa de f(x) = x + 1 . Representa ambdues funcions en uns mateixos eixos coordenats, i la recta y = x. Qu hi observes? y = x+1 Es canvien les lletres. x = y+1 Salla la y x =y+1 y = x2 + 1 y = x2 1 f1(x) = x2 1
Y
2

y = 2 + log2 (x 2)

Lnic punt de tall s P(3, 2) Classifica i calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponents: 71. a)
Y

b)

a) Funci racional.
Y

f 1(x ) = x 2 1
X X

f (x ) = x + 1

Shi observa que ambds grfics sn simtrics respecte de la recta y = x Representa en uns mateixos eixos coordenats les fun cions segents i desprs calcula els punts de tall: 68. y = x2 y= x
Y

y=4 x b) Funci irracional. y = x+3 72. a)


Y

b)

Els punts de tall sn: O(0, 0) i A(1, 1)


y = x2 y= x A(1, 1) O (0, 0)
X

a) Funci exponencial. y = 3 + 2x + 1

174

Solucionari
b) Funci racional.
Y

75. a)

b)

y=3

1
X

x=4

y = 3+ 73. a)

1 = 3x 11 x 4 x 4
Y

a) Funci racional.
Y

b)

x = 3

y = 2

a) Funci racional.
Y

y = 2 1 = 2x + 7 x+3 x+3 b) Funci irracional. y= x 2


X

y=3

76. a)

b)

x = 1 X

y=3+

2 3x + 5 = x+1 x+1

b) Funci logartmica. y = log1/5 x 74. a)


Y

a) Funci racional. b)
Y
Y

y=3 X x = 2 2
X

a) Funci exponencial. y = 10
x

y = 3 2 = 3x + 4 x+2 x+2 b) Funci exponencial.


Y

b) Funci racional.
x = 2 3 y=0
X

y =f 77. a)

1 p 10

b) Y

y= 3 x+2

11. Funcions
a) Funci racional.
Y

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

175

b) Funci logartmica. y = log1/10 x


x=2
X

y = 1

y = 1

4 x+2 = x 2 x 2

80. En una granja es disposa de pinso per a alimentar 1000 pollastres durant 40 dies. Calcula la funci que dna el nombre de dies en funci del nombre de pollastres. Classifica aquesta funci. xy = 40000 y = 40 000 x s una funci racional. s de proporcionalitat inversa. 81. El bacteri Eberthella typhosa es reprodueix per bipartici cada hora. Si partim dun mili de bacteris, calcula: a) L  a funci que expressa el nombre de bacteris en funci del temps. b) Q  uants bacteris hi haur al cap de 24 hores? Dnan el resultat en notaci cientfica.
X

b) Funci logartmica. y = log x 78. a)


Y

b)

c) Q  uan de temps ha de transcrrer per a tindre 1024 milions de bacteris? a) y = 106 2x b) y = 106 224 = 1,6777216 1013 c) 106 2x = 1024 106 2x = 1024

a) Funci racional.
Y

2x = 210
4
X

y=2

x = 10 hores. 82. Els ingressos i despeses, en milions deuros, duna empresa en funci del nombre danys que porta funcionant vnen donats per: i(x) = 8x x2 g(x) = 3x a) C  alcula la funci que dna els beneficis daquesta empresa. b) Quan comena a ser deficitria lempresa? a) b(x) = i(x) g(x) b(x) = 5x x2 b) Comena a ser deficitria des que els beneficis siguen zero. 5x x2 = 0 x(5 x) = 0 x = 0, x = 5 Per a x = 0 s quan comena a funcionar. A partir dels 5 anys ser deficitria.

x=3

y = 2+

4 = 2x 2 x 3 x 3

b) Funci irracional. y=3 x 79. a)


Y

b) Y

a) Funci racional.
Y

5 y = 3

83. Les diferncies de pressions, que apareixen en ascendir per una muntanya, sn la causa del mal de muntanya i del mal dorelles. Sha provat experimentalment que la pressi ve donada per la frmula y = 0,9x, on y es mesura en atmosferes, i x, en milers de metres. a) Representa aquesta funci. b) Quina pressi hi ha a 3000 m daltura? c)  A quina altura haurem dascendir perqu la pressi siga de 0,59 atmosferes?

y = 3+

5 3x 11 = x 2 x 2

x=2

176

Solucionari
a) Grfic
Y
1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1112 Longitud (milers de metres) Pressi (atmosferes)

87. Un bosc t 5 m3 de fusta. Si el ritme de creixement s dun 10% a lany, calcula: a) L  a funci que expressa el volum de fusta en funci del nombre danys. b) El volum que tindr al cap de 15 anys. c)  Quants anys hauran de transcrrer perqu sen triplique el volum? a) y = 5 1,1x b) y = 5 1,115 = 20,89 m3 c) 5 1,1x = 15 1,1x = 3 x log 1,1 = log 3 x= log 3 = 11,53 anys. log 1,1

b) y = 0,9 = 0,729 atmosferes. c) 0,9x = 0,59 x log 0,9 = log 0,59 log 0,59 x= =5 log 0,9 Altura = 5000 m 84. Calcula la funci que calcula la longitud del costat dun quadrat drea x m2. Classifica la funci obtinguda. y= x s una funci irracional. 85. Un vaixell de vela esportiu costa un mili deuros. Si es devalua un 18% anualment, calculan: a) L  a funci que expressa el valor en funci del nombre danys. b) El valor que tindr al cap de 10 anys. c)  Quants anys hauran de transcrrer perqu valga la meitat del preu inicial? a) y = 10 0,82
6 x 6 x

PER A APROFUNDIR 88. Calcula la funci inversa de f(x) = ex. Representa ambdues funcions en uns mateixos eixos coordenats, i la recta y = x. Qu observes en les grfiques? y = ex Es canvien les lletres. x = ey Salla la y ey = x y = ln x f1(x) = ln x
Y

b) y = 106 0,8210 = 137448 c) 10 0,82 = 0,5 10 0,82x = 0,5 x log 0,82 = log 0,5 log 0,5 x= = 3,49 anys log 0,82 Aproximadament 3 anys i mig. 86. El lloguer dun pis s de 500 mensuals. Si en el contracte es fa constar que es pujar un 3% anual, calcula: a) L  a funci que expressa el preu del lloguer en funci del nombre danys. b) El preu del lloguer al cap de 10 anys. c)  Quants anys hauran de transcrrer perqu es duplique el lloguer? a) y = 500 1,03x b) y = 500 1,0310 = 671,96 c) 500 1,03x = 1000 1,03x = 2 x log 1,03 = log 2 log 2 x= = 23,45 anys. log 1,03
6

f (x ) = ex y=x f 1(x ) = ln x

Shi observa que ambds grfics sn simtrics respecte de la recta y = x 89. Calcula la funci inversa de f(x) = y= 4 x Es canvien les lletres. x= 4 y Salla la y y= 4 x f1(x) = 4 x Es pot afirmar que aquesta funci coincideix amb la seua inversa. 4 . Qu pots afirx mar veient el resultat que has obtingut?

11. Funcions

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

177

Classifica i calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent: 90. a)
Y

93. a)

b)

b)

Y X X

a) Funci exponencial. y = 3 + 2x + 1 a) Funci racional.


x = 2 y=1 6
Y

b) Funci irracional. y=1+ x 3 94. Per a recollectar les maduixes duna horta, 20 treballadors hi tarden 5 dies. Calcula la funci que dna el nombre de dies en funci del nombre de treballadors. Classifica la funci obtinguda. xy = 100 y = 100 x s una funci racional. s de proporcionalitat inversa. 95. Calcula la funci que calcula la longitud del radi dun cercle drea x m2. Classifica la funci obtinguda. pR2 = x R2 = x p x R= p x f(x) = p Funci irracional. 96. Es defineix el perode radioactiu com el temps necessari perqu la meitat dels toms dun istop shagen desintegrat, emetent radiacions. Lactini t un perode de desintegraci de 30 anys. Escriu la funci que calcula la quantitat dactini en funci del nombre danys. Si tenim inicialment 25 g dactini, al cap de 150 anys quant actini tindrem? 1 y = 25 d n 2 150/30 1 y = 25 d n = 0,78 g 2 97. Un capital de 30000 es deposita en un banc a inters compost del 5%. Calcula:
t /30

y = 1 + 6 = x+8 x+2 x+2 b) Funci exponencial. y = 3 + (1/2)x 1 91. a)


Y

b)

a) Funci logartmica. y = 1 + log2 (x 3) b) Funci irracional. y = 3 + x 92. a)


Y

b)

a) Funci racional.
Y

a)  La funci que expressa el valor del capital en funci del nombre danys. b) El valor que tindr al cap de 15 anys.
X

x=0

c)  Quants anys hauran de transcrrer perqu es duplique el capital inicial? a) C = 30000 1,05t b) C = 30000 1,0515 = 62368 c) 30000 1,05t = 60000 1,05t = 2 t log 1,05 = log 2 log 2 t= = 14,2 anys log 1,05

y = 2

y = 2 4 = 2x + 4 x x b) Funci logartmica. y = 1 + log1/2 (x 3)

178

Solucionari
s una funci racional.
Y

Aplica-hi

les teues competncies

98. Escriu la frmula que relaciona la pressi i el volum donada per la llei de Boyle-Mariotte, i classifica-la. PV = k P= k V s una funci racional. s de proporcionalitat inversa. 99. Escriu la frmula que relaciona la pressi i el volum donada per la llei de Boyle-Mariotte, sabent que per a una determinada quantitat de gas P = 3 atmosferes, V = 4 litres. Representa-la grficament. PV = 12 P = 12 V Taula de valors:
V P 1 2 2 3 1 4 0 6 1 12 2

k = 4 > 0 decreixent. s discontnua en x = 0 3. Calcula la funci inversa de f(x) = x2 1, x 0. Representa ambdues funcions i la recta y = x. Qu hi observes? Es canvien les lletres. x = y2 1 Salla la y y2 = x 1 y2 = x + 1 y = x+1 f1(x) = x + 1
Y

Grfic:
V Pressi (atmosferes) 12 P = V

f 1(x ) = x + 1 X f (x ) = x 1 P y=x
2

Volum (litres)

Ambdues sn simtriques respecte de la recta y = x

Comprova

qu saps

1. Defineix funci exponencial i posa un exemple. Una funci s exponencial si la variable independent es troba en lexponent. s de la forma: f(x) = ax essent a > 0 i a 1 Exemple: Representa la funci f(x) = 2x Es fa una taula de valors:

4. Classifica, calculan el domini i representa la funci f(x) = 3 + log2 (x + 1) s una funci logartmica. Dom(f) = (1, +)

Y y = 3 + log2 (x + 1) X

y=2

1/8 1/4 1/2 Y

2 y = 2x (2, 4)

(1, 2) (0, 1)

5. Classifica i calcula lequaci de les segents fun cions definides pel grfic corresponent. a) b) Y

x = 1

2. Classifica i representa la funci y = 4/x, calcula el valor de la constant de proporcionalitat, indica si la funci s creixent o decreixent i digues si s contnua.

11. Funcions
Y

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

179

b)

8. Una ciutat t un ndex de creixement de poblaci del 0,5%. Si lany 2000 tenia 3 milions dhabitants, escriu la funci que calcula la poblaci en funci del nombre danys. Quants habitants tindr lany 2050? P = 3 106 1,005t 2000 P = 3 106 1,00550 = 3,849677 106 = 3849677 habitants.

Windows/Linux
a) Funci irracional. y = 3 + x+2 b) Funci exponencial. y = ex 6. Classifica i calcula lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent. a)
Y

PRACTICA 104. Donada la funci: y=2+ a) Classifica-la. b) Representa-la. c) Descriu-la com a translaci. Y d) Calculan i representan les asmptotes. e) Calculan el domini.
X

3 x+4

b)

f) Calculan les discontinutats. X g) Calculan el creixement.


Exercici 104 a) Funci racional. b) Grfic: tauler ( {centre = punt ( 4, 2), amplria = 12, altura = 12} ) ; 3 dibuixa y = 2 , {color = roig, amplrialnia = 2} ; x+4

b)

3 c) s la funci de proporcionalitat inversa f(x) = , k = 3 x traslladada dues unitats cap a dalt i 4 cap a lesquerra. d) Asmptotes: dibuixa (x = 4 { amplrialnia = 2 color = verd}); dibuixa(*** { amplrialnia = 2 color = verd }); e) Dom (f) = IR {4} = (-, 4) , (4, +) f) Discontinutats: x = 4 g) Creixement: s sempre creixent.

a) Funci logartmica. y = 1 + log2 (x + 3) b) Funci racional.


Y x = 2

X y = 3 5

Donades les segents funcions: a) Classifica-les. b) Representa-les i si tenen asmptotes representa-les. c) Calculan el domini. d) Calculan creixement. 105.  y = x+1
Exercici 105 a) Funci irracional. b) Grfic: tauler ( {centre = punt (0, 0), amplria = 12, altura = 12}); dibuixa (y = x + 1 , {color = roig, amplrialnia = 2}); dibuixa (punt ( 1, 0), {color = roig, mesurapunt = 8}); c) Dom (f) = [ 1, + ) d) Creixement : s creixent.

y = 3

5 3x + 11 = x+2 x+2

7. Per a fer la revista del centre, 8 alumnes hi tarden 6 dies. Calcula la funci que expressa el nombre de dies en funci del nombre dalumnes. Classifica la funci obtinguda. xy = 48 y = 48 x s una funci racional. s de proporcionalitat inversa.

180

Solucionari

106.  y = ex
Exercici 106 a) Funci exponencial. b) Grfic : tauler ( { centre = punt(0, 0), amplria = 12, altura = 12} ) ; dibuixa (y = ex, {color = roig, amplrialnia = 2}); dibuixa (y = 0 {color = verd, amplrialnia = 2}); c) Dom (f) = IR d) Creixement : s creixent.

109.  Representa en uns mateixos eixos coordenats les funcions y = 2x, y = (1/2)x. Qu hi observes?
Exercici 109: tauler ( {centre = punt (0, 0), amplria = 12, altura = 12} ) ; dibuixa (y = 2x, {color = roig, amplrialnia = 2}) ; dibuixa y = 1 , {color = blau, amplria_lnia = 2} ; 2 dibuixa (x = 0, {color = verd, amplria_lnia = 2}); Shi observa que les funcions sn simtriques respecte de leix Y.

( ()

107.  y = ln x
Exercici 107 a) Funci logartmica. b) Grfic: tauler ( {centre = punt (0, 0), amplria = 12, altura = 12}) ; dibuixa (y = ln(x), {color = roig, amplrialnia = 2}); dibuixa (x = 0, {color = verd, amplrialnia = 2}) ; c) Dom(f) = (0, + ) d) Creixement : s creixent.

110.  Representa en uns mateixos eixos coordenats les funcions y = log2 x, y = log1/2 x. Qu hi observes?
Exercici 110: tauler ( {centre = punt (0, 0), amplria = 12, altura = 12 } ) ; dibuixa (y = log2 (x), {color = roig, amplria_lnia = 2}) ; dibuixa (y = log1/2 (x) , {color = blau, amplria_lnia = 2}) ; dibuixa (y = 0, {color = verd, amplria_lnia = 2}) ; Shi observa que les funcions sn simtriques respecte de leix X.

108.  Representa en uns mateixos eixos coordenats les funcions y = 3x, y = log3 x, y = x. Qu hi observes?
Exercici 108: tauler ( {centre = punt (0, 0), amplria = 12, altura = 12} ) ; dibuixa (y = 3x, {color = roig, amplrialnia = 2}) ; dibuixa (y = log3 x, {color = blau, amplria_lnia = 2}) ; dibuixa (y = x, {color = verd, amplria_lnia = 2}) ; Shi observa que les funcions exponencials i logartmiques sn inverses.

Classifica i calcula mitjanant assaig-encert lequaci de les funcions segents definides pel grfic corresponent en roig:

11. Funcions
111. 

racionals, irracionals, exponencials i logartmiques

181

114.

y = x+4 x+2 112.

y = 3 + x Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris. 115. Una cllula es reprodueix per bipartici cada minut. Calcula la funci que defineix el nombre de cllules i representa-la grficament. N(t) = 2t; t 0 116. Escriu la frmula que relaciona la pressi i el volum donada per la llei de Boyle-Mariotte, sabent que per a una determinada quantitat de gas P = 2 atmosferes, V = 3 litres. Representa-la grficament. Representa el volum per x i la pressi per y Quina corba shi obt? y= 6;x>0 x

y = 3 +d 1 n 2 113.

y = 1+ log2 (x 3)

182

Solucionari
b) 
Y

12. Lmits i derivades


1. Funcions
especials

PENSA I CALCULA Copia en el quadern i completa la taula segent :


x Ent(x) Dec(x) |x| Signe(x) x Ent(x) Dec(x) |x| Signe(x) 3,6 4 0,4 3,6 1 3,6 3 0,6 3,6 1 0,8 0 0,8 0,8 1 0,8 1 0,2 0,8 1 3,6 3,6 0,8 0,8

3. Representa les funcions segents: a) y = |log2 x| b) y = |log1/2 x| a)  Y y = |log2 x | b)  Y y = |log1/2 x |

APLICA LA TEORIA 1. Representa les funcions segents: a) y = Ent(2x) b) y = Signe (x 1) a)  y = Ent(2x ) b) 


Y

4. Representa les funcions segents: y=) x + 4 si x 1 x2 si x > 1


Y

Y y = Signe (x 1) X X

2. Representa les funcions segents: a) y = |x + 2| b) y = |x2 + 4| a) 


Y

5. Representa les funcions segents: 1 si x < 0 y=*x 3x 2 si x 0


Y

12. Lmits
2. Lmits
PENSA I CALCULA Copia en el quadern i completa la taula i estima el valor a qu tendeix la funci quan x tendeix a linfinit:
x 10 100 1000 10000 100000 1000000 x " + y = 1/x y" x 10 100 1000 10000 100000 1000000 x " + y = 1/x 0,1 0,01 0,001 0,0001 0,00001 0,000001 y " 0

i derivades

183

3. La

derivada

PENSA I CALCULA Un cotxe va dAstries a Andalusia; recorre 800 km en 8 hores. Quina ns la Velocitat mitjana = 800 = 100 km/h 8 APLICA LA TEORIA Calcula la taxa de variaci mitjana de les funcions segents en linterval que shi indica: 9. f(x) = 3x + 1 en [2, 4] f (4) f (2) 13 7 TVM[2, 4] = =3 = 42 2 10. f(x) = x2 1 en [2, 3] f (3) f (2) 8 3 TVM [2, 3] = = =5 32 1 2 11.  f(x) = en [1, 3] x f (3) f (1) 2/3 2 TVM [1, 3] = = =2 31 2 3 12.  f(x) = x en [0, 4] f (4) f (0) 2 0 TVM [0, 4] = = =1 40 4 2 Aplica-hi la definici de derivada i calcula la derivada de les funcions segents en els punts que shi indiquen: 13. f(x) = 2x + 3 en x = 1 f(1) = 2 14.  f(x) = 3x + 1 en x = 2
X

APLICA LA TEORIA 6. Calcula mentalment els lmits segents: a) lm (x4 7x3 + x 5)


x " +

b) lm (x 7x + x 5)
x "

a) lm (x4 7x3 + x 5) = +
x " +

b) lm (x4 7x3 + x 5) = +
x "

7. Calcula els lmits segents i representa la funci corresponent:


2 +4 b) lm x a) lm x 4 x " 4 x 2 + 4x x "2 x 2 2 (x + 2)(x 2) = lm (x + 2) = 4 a) lm x 4 = < 0 F = lm x "2 x 2 x "2 0 x "2 x 2 Grfic:

Y
2 y= x 4 x 2

f(2) = 3 15. f(x) = x2 en x = 3 f(3) = 6 16.  f(x) = x2 + 3 en x = 2

b) lm

x + 4 = < 0 F = lm x + 4 = lm 1 = 1 0 x " 4 x (x + 4) x " 4 x 4 x 2 + 4x Grfic:


x " 4

f(2) = 4 Calcula la funci derivada aplicant-hi la taula de derivades: 17. y = 3 y = 0

Y x+4 y= 2 x + 4x X

18. y = x y = 1 19.  y = x2 y = 2x 20.  y = x5 y = 5x4 21. y = x5 + x2 + x + 3 y = 5x4 + 2x + 1 22. y = 5x2 7x + 3 y = 10x 7 23. y = x3 + 3x2 4x + 2 y = 3x2 + 6x 4 24. y = (3x + 5)4 y = 12(3x + 5)3

8. Calcula mentalment els lmits segents: 3 4 a) lm 5x 3+ 4x b) lm x 3+ 5x x " + 2x + 1 x " 7x 4 4n 3 + 1 x 4 + 5 x l m c) lm d) x " + 7x 3 4 x " + 2n 3 1 2 3 e) lm n 3+ 5 f) lm 5x 3+ 4x x " + 4n 3 x " 2x + 1
3 a) lm 5x 3+ 4x = 5 x " + 2x + 1 2 3 4n + 1 c) lm = 2 x " + 2n 3 1 2 e) lm n 3+ 5 = 0 x " + 4n 3 4 b) lm x 3+ 5x = + x " 7x 4 4 d) lm x 3+ 5x = x " + 7 x 4 3 f) lm 5x 3+ 4x = 5 x " 2x + 1 2

184

Solucionari
38. Calcula la recta normal a la corba y = x2 5 per a x = 2. Dibuixa la funci i la recta normal. Recta normal: y = 1 x 1 4 2
Y f (x ) = x 5
2

25. y = ex y = ex 26. y = e3x 5 y = 3e3x 5 27. y = ln x y = 1 x 28. y = ln (3x 1) y = 3 3x 1 29. y = ln (x2 + 5x 6) y = 2 2x + 5 x + 5x 6 30. y = 7x y = 7 31. y = x ex y = (x + 1)ex 32. y = x ln x y = 1 + ln x 33. y = ex ln x
x y = ex ln x + e x ex 34. y = x (x 1)ex y = x2 2x + 3 35. y = x y = 32 x 5x 1 36. y = 3x + 2 y = 13 2 (3x + 2)

X y=1x 1 4 2 P (2, 1)

39. Calcula les rectes tangent i normal a la corba y=x2 per a x = 2. Dibuixa la funci i les rectes tangent i normal. Recta tangent: y = 4x 4 Recta normal: y = 1 x + 9 4 2
Y f (x ) = x
2

y=1x + 9 4 2 P (2, 4) X

y = 4x 4

40. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x2 6x + 5. Dibuixa la funci. y = 2x 6 2x 6 = 0, x = 3, y = 4, A(3, 4) y = 2 f(2) = 2 > 0 A(3, 4) mnim relatiu.
Y f (x ) = x 2 6x + 5 X

4. Aplicacions
PENSA I CALCULA

de la derivada

Si el pendent duna recta s m = 2, calcula el pendent m9 de qualsevol recta perpendicular. Els pendents sn inversos i oposats, m = 1 2 APLICA LA TEORIA 37. Calcula la recta tangent a la corba y = x2 + 2x per a x=1. Dibuixa la funci i la recta tangent. Recta tangent: y = 4x 1
Y f (x ) = x 2 + 2x P (1, 3) X

A (3, 4)

41. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x2 + 4x. Dibuixa la funci. y = 2x + 4 2x + 4 = 0, x = 2, y = 4, A(2, 4) y = 2 f(2) = 2 < 0 A(2, 4) mxim relatiu.
Y A(2, 4) X

y = 4x 1

f (x ) = x 2 + 4x

12. Lmits
42. Calcula el creixement de la funci y = x2 2x 3. Dibuixa la funci. Cal calcular-ne prviament els mxims i mnims relatius: y = 2x 2 2x 2 = 0, x = 1, y = 4, A(1, 4) y = 2 f(1) = 2 > 0 A(1, 4) mnim relatiu. Creixement: Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 0 1 f (x ) = 3x

i derivades

185

44. Calcula el creixement de la funci y = 3x. Dibuixa la funci. y = 3 > 0, s sempre creixent.
Y

45.  Calcula el creixement de la funci y = 2x. Dibuixa la funci. y = 2 < 0, s sempre decreixent.
Y

y = 2x 2 f(0) =
f(x) x 0 1 +

(3) = (1, +) (4) = (, 1)


Y

f (x ) = 2x

X f (x ) = x 2 2x 3 A (1, 4)

46. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x3 3x y = 3x2 3 3x2 3 = 0, x2 1 = 0, x2 = 1, x = 1, x = 1 x = 1, y = 2, A(1, 2) x = 1, y = 2, B(1, 2) y = 6x f(1) = 6 > 0 A(1, 2) mnim relatiu. f(1) = 6 < 0 B(1, 2) mxim relatiu.

43. Calcula el creixement de la funci y = x2 + 6x 4. Dibuixa la funci. Cal calcular-ne prviament els mxims i mnims relatius: y = 2x + 6 2x + 6 = 0, x = 3, y = 5, A(3, 5) y = 2 f(3) = 2 < 0 A(3, 5) mxim relatiu. Creixement: Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 0 1 3

Exercicis

i problemes proposats

1. FUNCIONS ESPECIALS 47. Representa la funci segent: x d n y = Ent 2


Y

y = 2x + 6 f(0) = +
f(x) x + 0 1 3

(3) = (, 3) (4) = (3, +)


Y P (3, 5)

48. Representa la funci segent: y = Signe(x2 1)


Y

f (x ) = x 2 + 6x 4

186

Solucionari
Grfic:
Y 2x + 4 y = x+2 X
X

49. Representa la funci segent: y = |x 2x 3|


Y
2

y = |x 2 2x 3|

55. Calcula el lmits segents: 50. Representa la funci segent: y = |2 |


Y
x x "3

lm

x 3 x2 x 6

Representa la funci corresponent x 3 0 x 3 1 1 = = G = lm = lm = lm x "3 x2 x 6 0 x " 3 (x + 2) (x 3) x " 3 x + 2 5 Grfic:


Y y= x 3 x2 x 6 X

51. Representa la funci segent:


x y = * 2 2 si x 0 x si x > 0

56. Calcula mentalment els lmits segents: 2x + 7 x2 + 1 2x + 7 = 0 a) lm 2 x " + x +1 a) lm


X
x " +

2x + 7 x2 + 1 2x + 7 =0 b) lm x " x2 + 1 b) lm
x "

57. Calcula mentalment els lmits segents: 52. Representa la funci segent: y=* x si x < 1 log 1/2 x si x 1
Y

5x 4 1 x " + x 4 + 2x 5x 4 1 a) lm = 5 x " + x 4 + 2x a) lm 3n 2 5 n 4 + 2n 3n 2 5 a) lm 4 = 0 n " + n + 2n a) lm


X
n " +

5x 4 1 x " x 4 + 2x 5x 4 1 b) lm = 5 x " x 4 + 2 x b) lm n3 + n n3 2 n3 + n b) lm 3 = 1 n " + n 2 b) lm


n " +

58. Calcula mentalment els lmits segents:

59. Calcula mentalment els lmits segents: x 5 + x 2 x2 x x 5 + x 2 a) lm = x " + x2 x a) lm 2. LMITS 53. Calcula mentalment els lmits segents: a) lm (x3 + 5x 3)
x " + x " +

b) lm

x 5 + x 2 x2 x x 5 + x 2 b) lm = + x " x2 x
x "

b) lm (x3 + 5x 3)
x "

a) lm (x3 + 5x 3) =
x " + x "

3. LA DERIVADA Calcula la taxa de variaci mitjana de les funcions segents en linterval que shi indica: 60. f(x) = 2x 4 en [1, 3] f (3) f (1) 2 + 2 TVM[1, 3] = =2 = 31 2 61. f(x) = x2 + 4x en [0, 2] TVM[0, 2] = f (2) f (0) 12 0 =6 = 20 2

b) lm (x3 + 5x 3) = + 54. Calcula el lmits segents: 2x + 4 lm x " 2 x + 2 Representa la funci corresponent. (x + 2) 0 lm 2x + 4 = = G = lm = lm 2 = 2 x "2 x + 2 x "2 x + 2 x "2 0

12. Lmits
6 en [2, 3] x f (3) f (2) 2 3 TVM [2, 3] = = = 1 1 32 f (4) f (1) 3 2 1 = = 4+1 5 5 80. y = x ln (x 5) y = ln (x 5) + 81. y = e3x ln x x x 5

i derivades

187

62. f(x) =

63. f(x) = x + 5 en [1, 4] TVM [1, 4] =

3x y = 3e3x ln x + e x

82. y = y =

e2x x

Aplica-hi la definici de derivada i calcula la derivada de les funcions segents en els punts que shi indiquen: 64. f(x) = 3x + 1 en x = 2 f(2) = 3 65. f(x) = 2x + 3 en x = 1 f(1) = 2 66. f(x) = x2 en x = 3 f(3) = 6 67. f(x) = x2 + 5 en x = 1 f(1) = 2 Calcula la funci derivada aplicant-hi la taula de derivades: 68. y = 9 y = 0 69. y = x3 y = 3x 70. y = x7 y = 7x6 71. y = x7 x3 + x + 9 y = 7x6 3x2 + 1 72. y = 3x2 4x + 1 y = 6x 4 73. y = x 5x + 3x 8 y = 3x2 10x + 3 74. y = (2x 3)5 y = 10(2x 3)4 75. y = e2x + 3 y = 2e2x + 3 76. y = ln (5x + 2) 5 y = 5x + 2 77. y = ln (x2 3x + 1) 2x 3 y = 2 x 3x + 1 78. y = 9x y = 9 79. y = (x + 1) ex y = (x + 2)ex
3 2 2

(2x 1) e2x x2 x 83. y = x 1 1 y = (x 1) 2 84. y = 3x + 5 2x 1 y = 13 2 (2x 1)

4. APLICACIONS DE LA DERIVADA 85. Calcula la recta tangent a la corba y = x2 2x per a x=3. Dibuixa la funci i la recta tangent. Recta tangent: y = 4x 9
Y f (x ) = x 2 2x P (3, 3) X y = 4x 9

86. Calcula la recta normal a la corba y = x2 + 5 per a x=2. Dibuixa la funci i la recta normal. Recta normal: y = 1 x + 1 4 2
Y y = 1 x+ 1 4 2 P (2, 1) X

f (x ) = x 2 + 5

87. Calcula les rectes tangent i normal a la corba y = x2 per a x = 1. Dibuixa la funci i les rectes tangent i normal. Recta tangent: y = 2x 1 Recta normal: y = 1 x + 3 2 2
f (x ) = x 2

P (1, 1)

y = 2x 1

y = 1 x+ 3 2 2

188

Solucionari
91. Calcula el creixement de la funci segent: y = x2 + 2x + 3. Dibuixa la funci. Cal calcular-ne prviament els mxims i mnims relatius: y = 2x + 2 2x + 2 = 0, x = 1, y = 4, A(1, 4) y = 2 f(1) = 2 < 0 A(1, 4) mxim relatiu. Creixement: Discontinutats: no nhi ha.
f(x) X x 0 1

88. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x2 4x. Dibuixa la funci. y = 2x 4 2x 4 = 0, x = 2, y = 4, A(2, 4) y = 2 f(2) = 2 > 0 A(2, 4) mnim relatiu.
Y f (x ) = x 4x
2

y = 2x + 2 f(0) = +
A (2, 4) f(x) x + 0 1

89. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x2 + 6x 5. Dibuixa la funci. y = 2x + 6 2x + 6 = 0, x = 3, y = 4, A(3, 4) y = 2 f(3) = 2 < 0 P(3, 4) mxim relatiu.
Y A (3, 4) X

(3) = (, 1) (4) = (1, +)

Y A (1, 4) X

f (x ) = x 2 + 2x + 3

92. Calcula el creixement de la funci y = 2x. Dibuixa la funci. y = 2 > 0, s sempre creixent.
Y

f (x ) = x 2 + 6x 5

90. Calcula el creixement de la funci segent: y=x26x + 4. Dibuixa la funci. Cal calcular-ne prviament els mxims i mnims relatius: y = 2x 6 2x 6 = 0, x = 3, y = 5, A(3, 5) y = 2 f(3) = 2 > 0 A(3, 5) mnim relatiu. Creixement: Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 0 1 3 f (x ) = 3x 0 1 3 + X X f (x ) = 2x

93. Calcula el creixement de la funci y = 3x. Dibuixa la funci. y = 3 < 0, s sempre decreixent.
Y

y = 2x 6 f(0) =
f(x) x

(3) = (3, +) (4) = (, 3)


Y f (x ) = x 6x + 4
2

94. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x3 + 3x y = 3x2 + 3 3x2 + 3 = 0, x2 1 = 0, x2 = 1, x = 1, x = 1 x = 1, y = 2, A(1, 2) x = 1, y = 2, B(1, 2) y = 6x f(1) = 6 < 0 A(1, 2) mxim relatiu. f(1) = 6 > 0 B(1, 2) mnim relatiu.

A (3, 5)

12. Lmits
PER A AMPLIAR

i derivades

189

Z x si x 1 ]2 95. Representa la funci segent: y = [ 2 ] x 1 si x > 1 \


Y

100. Calcula mentalment els lmits segents: a) lm (x3 5x2 x + 7)


x "1

b) lm
x "1

x "0

5x 3 + x 2 10x + 6 x 3 + 2x 2 3

a) lm (x3 5x2 x + 7) = 2
X
3 x 2 10x + 6 = 2 b) lm 5x + 3 x "1 x + 2x 2 3

101. Calcula mentalment els lmits segents: a) lm (x3 + 5x + 3)


x " +

96. Calcula lequaci duna funci el valor absolut de la qual tinga com a representaci el grfic segent:
Y

b) lm (x4 + 2x2 5x)


x "

a) lm (x3 + 5x + 3) =
x " +

b) lm (x4 + 2x2 5x) =


x "

102. Calcula mentalment els lmits segents: 3x 2 + 2x x " + 5x 2 x 3x 2 + 2x b) lm x " 5x 2 x 2 a) lm 3x2 + 2x = 3 x " + 5x x 5 2 3 x + 2 x =3 b) lm x " 5x 2 x 5 a) lm 103. Calcula mentalment els lmits segents: a) lm
n " +

Pot haver-hi ms duna equaci? y = |2x 3| o b y = |2x + 3| 97. Calcula lequaci duna funci el valor absolut de la qual tinga com a representaci el grfic segent:
Y

2n 3 + 1 5n 2 7n

b) lm b) lm

n " +

n 2 + 5n n 2 3n n 2 + 5n =1 n 2 3n

3 + 1 = + a) lm 2n n " + 5n 2 7n

n " +

104. Calcula mentalment els lmits segents: Pot haver-hi ms duna equaci? y = |x2 2x 3| o b y = |x2 + 2x + 3| 98. Calcula el lmit segent: x2 1 x " 1 x + 3x + 2 2 (x + 1)(x 1) = lm x 1 = < 0 F = xl" m x " 1 2 1 (x + 1)(x + 2) x + 3x + 2 0 x 1 = 2 = 2 m = xl" 1 x + 2 1 l m
2

a) lm

6x 3 + 9 x " + 2x 3 3 6x 3 + 9 a) lm = 3 x " + 2x 3 3

b) lm

6x 3 + 9 x " 2x 3 3 6x 3 + 9 b) lm = 3 x " 2x 3 3

105. Calcula mentalment els lmits segents: 3x 1 7x 3 + x 3x 1 a) lm = 0 x " + 7x 3 + x a) lm


x " +

b) lm

3x 1 7x 3 + x 3x 1 b) lm =0 x " 7x 3 + x
x "

99. Calcula lequaci duna funci definida a trossos la representaci dels quals siga el grfic segent:
Y

106. Calcula el lmit segent:


x "2

lm

x 2 4x + 4 x 2 2x

2 x 2 4x + 4 = < 0 F = lm (x 2) = lm x 2 = 0 l m x "2 0 x " 2 x (x 2) x " 2 x x 2 2x

107. Calcula el lmit segent: lm


x "1

x3 x2 x + 2x 2 3x
3

y=)

x 2 + 2x 3 si x 1 3x + 5 si x > 1

2 x 3 x 2 = < 0 F = lm x (x 1) = 2 1 x 0 " x (x 1)(x + 3) x + 2x 3x x 1 = = lm x "1 x + 3 4 x "1

lm

190

Solucionari
2x + 1 3x + 4 y = 11 2 (3x + 4)

108. Calcula el lmit segent: x 2 + 4x + 4 lm 2 x " 2 x + 3x + 2 2 (x + 2) 2 lm x 2 + 4x + 4 = < 0 F = lm = x " 2 x + 3x + 2 0 x " 2 (x + 1)(x + 2) = lm x + 2 = 0 x "2 x + 1 109. Calcula el lmit segent: 2 (x 7) lm 2 x " 7 x 2x 35 2 (x 7) 2 (x 7) = < 0 F = lm = x 2 2x 35 0 x "7 (x + 5)(x 7) = lm 2 = 2 = 1 x "7 x + 5 12 6
x "7

122. y =

123. Calcula la recta tangent a la corba y = x2 1 per a x=2. Dibuixa la funci i la recta tangent. Recta tangent: y = 4x 5
Y f (x ) = x 2 1 P (2, 3) X

lm

Calcula la taxa de variaci mitjana de les funcions segents en els intervals que shi indiquen: 110. f(x) = 2x 1 en [2, 1] f (1) f (2) 1+ 5 TVM[2, 1] = =2 = 1+ 2 3 111. f(x) = x2 en [1, 1] f (1) f (1) 1 1 TVM[1, 1] = =0 = 1+ 1 2 Aplica-hi la definici de derivada i calcula la derivada de les funcions segents en els punts que shi indiquen: 112. f(x) = 4x 1 en x = 2 f(2) = 4 113. f(x) = x2 + 5 en x = 3 f(3) = 6 Calcula la funci derivada aplicant-hi taula de derivades: 114. y = 4x4 5x2 6x + 2 y = 16x3 10x 6 115. y = (5x + 1)4 y = 20(5x + 1) 116. y = e5x 2 y = 5e5x 2 117. y = ln (x2 + 5x) y = 22x + 5 x + 5x 118. y = x y = 1 119. y = (x 1) ex y = x ex 120. y = (2x + 1) ln x y = 2 ln x + 2x + 1 x 2x + 3 121. y = 4x 5 y = 22 2 (4x 5)
3

y = 4x 5

124. Calcula la recta normal a la corba y = x2 + 1 per a x=2. Dibuixa la funci i la recta normal. Recta normal: y = 1 x 7 4 2
Y

X f (x ) = x 2 + 1 P (2, 3)

125. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x2. Dibuixa la funci. y = 2x 2x = 0, x = 0, y = 0, A(0, 0) y = 2 f(0) = 2 > 0 A(0, 0) mnim relatiu.
Y f (x ) = x2 A (0, 0) X

126. Calcula els mxims i mnims relatius de la funci y= x2. Dibuixa la funci. y = 2x 2x = 0, x = 0, y = 0, A(0, 0) y = 2 f(0) = 2 < 0 A(0, 0) mxim relatiu.
Y

A(0, 0) f (x ) = x 2

12. Lmits
127. Calcula els mxims i mnims relatius i el creixement de la funci y = ex Mxims i mnims relatius: y = ex e 0 sempre, no t ni mxims ni mnims relatius. Creixement: y = ex > 0 sempre, s creixent sempre. (3) = (, +) (4) = PROBLEMES 128. Representa la funci segent: Z x ] 1 ]f p si x 0 y=[ 2 ] ] | log 1/2 x | si x > 0 \
Y
x

i derivades

191

132. Dibuixa la funci af segent: y = 2x 3 a) Calculan mentalment el pendent. b) Calculan el pendent derivant. c) La funci s creixent o decreixent?
Y

f (x ) = 2x 3

a) m = 2 b) y = 2 c)  Com m = y = 2 > 0 sempre, la funci sempre s creixent. 133. Dibuixa la funci af segent: y = 2x + 1 a) Calculan mentalment el pendent. b) Calculan el pendent derivant.

c) La funci s creixent o decreixent?


Y f (x ) = 2x 1 X

129. Calcula el valor de k perqu es verifique:


x " +

lm

kx 3 + x =5 2x 3 4x a) m = 2 b) y = 2 c)  Com m = y = 2 < 0 sempre, la funci sempre s creixent. 134. Dibuixa la parbola segent: y = x2 4x + 1 a)  Veient-ne el grfic, calculan el mxim o mnim relatiu. b) Veient-ne el grfic, calculan el creixement. c) Calculan el mxim o mnim relatiu derivant. d) Calculan el creixement derivant.

x " +

lm

kx + x = 5 k = 5 k = 10 2 2x 3 4x
Y y = x 3 + x 2 + 1 X

130. Observant el grfic segent:

calculan:
x " +

lm (x3 + x2 + 1) lm (x3 + x2 + 1)
f (x ) = x 2 4x + 1 X A (2, 3)

x " 3 2 x " +

lm (x + x + 1) = lm (x3 + x2 + 1) = +

x "

131. Calcula el lmit segent:


3 lm x 4 3x + 2 x " 1 x 4x + 3 3 (x 1)(x 2 2) lm x 4 3x + 2 = < 0 F = lm =<0F= x "1 x 4x + 3 0 x "1 (x 1)(x 3 + x 2 + x 3) 0 (x 1)(x + 2) = lm 2 x + 2 = 3 = 1 = lm x "1 (x 1)(x 2 + 2x + 3) x "1 x + 2x + 3 6 6

a) A(2, 3) s un mnim relatiu. b) (3) = (2, +) (4) = (, 2) c) y = 2x 4 2x 4, x = 2, y = 3, A(2, 3) y = 2 f(2) = 2 > 0 A(2, 3) mnim relatiu.

192

Solucionari
d) Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 0 1 2

y = 62 < 0, s sempre negativa, decreixent. x Discontinutats: x = 0 (3) = (4) = (, +)


+ Y

y = 2x 4 f(0) =
f(x) x 0 1 2

(3) = (2, +) (4) = (, 2) 135. Calcula les rectes tangent i normal a la corba: y = x2 4x 1 per a x = 3 Dibuixa la funci, aix com les rectes tangent i normal. Recta tangent: y = 2x 10 Recta normal: y = 1 x 5 2 2
Y f (x ) = x 2 4x 1 X y = 2x 10 1 5 y= x 2 2 P (3, 4) f (x ) = 6 x

138. Calcula els mxims i mnims relatius i el creixement de la funci: y = x2 6x + 4 y = 2x 6 2x 6 = 0, x = 3, y = 5, A(3, 5) y = 2 f(3) = 2 > 0 A(3, 5) mnim relatiu. Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 0 1

y = 2x 6 f(0) =
f(x) x

0 1 3

136. Calcula el creixement de la funci: y = x2 + 6x + 5 Dibuixa la funci.


Y

(3) = (3, +) (4) = (, 3)


Y

X f (x ) = x 2 + 6x + 5 f (x ) = x 2 6x + 4

Cal calcular-ne prviament els mxims i mnims relatius: y = 2x + 6 2x + 6 = 0, x = 3, y = 4, A(3, 4) y = 2 f(3) = 2 > 0 A(3, 4) mnim relatiu. Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 3 0 1

A (3, 5)

139. Calcula els mxims i mnims relatius i el creixement de la funci: x3 y= 4x 3 Calcula lm f(x), lm f(x) i esbossa el grfic de x " + x " la funci. Mxims i mnims relatius: y = x2 4 x2 4 = 0, x2 = 2, x = 2, x = 2 x = 2, y = 16 , Ad 2, 16 n 3 3 x = 2, y = 16 , B d 2, 16 n 3 3 y = 2x f(2) = 4 > 0 Ad 2, 16 n mnim relatiu. 3 f(2) = 4 < 0 B d 2, 16 n mxim relatiu. 3 Creixement: Discontinutats: no nhi ha.

y = 2x + 6 f(0) = +
f(x) x 3 + 0 1

(3) = (3, +) (4) = (, 3) 137. Calcula el creixement de la funci: 6 y= x Dibuixa la funci.

12. Lmits
f(x) x 2 0 2

i derivades

193

141. Calcula la recta tangent a la corba: y = x2 4x + 7 per a x = 2. Dibuixa la funci i la recta tangent. Recta tangent: y = 3
2 0 2 + f (x ) = x 2 4x + 7 A (2, 3) X Y

y = x2 4 f(1) =
f(x) x +

(3) = (, 2) (2, +) (4) = (2, 2)


B c 2, 16 m Y 3

X
2 f (x ) = x 4x 3

142. Els beneficis duna empresa en milions deuros sexpressen amb la frmula: y = x2 + 18x 20 on x indica el nombre danys que porta funcionant. Quin any t els mxims beneficis? y = 2x + 18 2x + 18 = 0, 2x 18 = 0, x = 9, y = 61 y = 2 f(9) = 2 < 0 A(9, 61) mxim relatiu. Els mxims beneficis els aconsegueix en el 9 any i sn 61 milions deuros. PER A APROFUNDIR 143. Representa la funci segent: Z 2 2x + 8x + 3 si x < 0 ] ] y = [x+3 si x 0 ] ]x+1 \ Y

Ac 2, 16 m 3

140. Calcula els mxims i mnims relatius i el creixement de la funci: x y = 4x 3 Calcula lm f(x), lm f(x) i esbossa el grfic de la funci.
x " + x " 3

Mxims i mnims relatius: y = x2 + 4 x2 + 4 = 0, x2 4= 0, x2 = 2, x = 2, x = 2 x = 2, y = 16 , Ad 2, 16 n 3 3 x = 2, y = 16 , B d 2, 16 n 3 3 y = 2x f(2) = 2 < 0 Ad 2, 16 n mxim relatiu. 3 f(2) = 2 > 0 B d 2, 16 n mnim relatiu. 3 Creixement: Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 2
2

144. Calcula el creixement de la funci y = x3 3x. Calcula lm f(x), lm f(x) i esbossa el grfic de la funci.

x " + x "

y = x 4 f(1) =
f(x) x 2 + 0 2

Primer cal calcular-ne els mxims i mnims relatius. y = 3x2 3 3x2 3 = 0, x2 1= 0, x2 = 1, x = 1, x = 1 x = 1, y = 2, A(1, 2) x = 1, y = 2, B(1, 2)
Y A c 2, 16 m 3 X

(3) = (2, 2) (4) = (, 2) (2, +)


2 f (x ) = x 4x 3

y = 6x f(1) = 6 > 0 A(1, 2) mxim relatiu. f(1) = 6 < 0 B(1, 2) mnim relatiu. Creixement: Discontinutats: no nhi ha.
f(x) x 1 0 1
2

B c 2,

16 m 3

y = 3x 3 f(0) =

194

Solucionari
f(x) x + 1 0 1 +

147. Una determinada espcie evoluciona segons la funci: f(x) = 2 ,x>0 x

(3) = (, 1) (1, +) (4) = (1, 1) Lmits:


x " +

lm x3 3x = + lm x3 3x =
Y B ( 1, 2) X f (x ) = x 2 3x A (1, 2)

on x s el nombre danys i f (x ) sn els milions dunitats existents. Representan el grfic i, observant-lo, contesta a la pregunta segent: lespcie es troba en vies dextinci?
Y

x "

145. Calcula el creixement de la funci y =


x " + x "

2 . x2 Calcula lm f(x), lm f(x)i esbossa el grfic de la funci. y = 43 x Discontinutats de la derivada: x = 0 Dordre 3, que s imparell, per tant canvia de creixement.
f(x) x 0 1 + 0 1

lm d 2 + 1 n = 1 x La poblaci tendeix a un mili, per tant, no est en vies dextinci.


x " +

Aplica-hi

les teues competncies

148. Lespai que recorre un mbil s e(t) = 3t2 + 2t + 5, on t sexpressa en segons, y e(t), en metres. Calcula la velocitat que porta en linstant t = 4 s v(t) = e(t) = 6t + 2 v(4) = 6 4 + 2 = 24 + 2 = 26 m/s
2 149. Lespai que recorre un mbil s e (t ) = 5t 3t +1, on t sexpressa en segons, i e(t), en metres. Calcula lacceleraci que porta en linstant t=2s

f(1) = 4
f(x) x

(3) = (, 0) (4) = (0, +) Lmits: lm 2 = 0 x " + x 2 lm 2 = 0 x " x 2

v(t) = e(t) = 10t 3 a(t) = v(t) = 10


Y

a(2) = 10 m/s2

Comprova
X f (x ) = 22 x

qu saps

1. Defineix funci part entera i representa-la. La funci part entera de x assigna a cada x la seua part entera. Es representa per y = Ent(x)
Y y = Ent(x )

146. Les prdues duna empresa en milions deuros sexpressen amb la frmula: y = x2 + 8x on x indica el nombre danys que porta funcionant. Quin any t les mximes prdues? y = 2x + 8 2x + 8 = 0, x 4 = 0, x = 4, y = 16 y = 2 f(4) = 2 < 0 A(4, 16) mxim relatiu. Les mximes prdues les t en el 4t any i sn 16 milions deuros.

2. Representa el grfic de la funci segent: f (x ) = * 22 si x 1 x 2 + 4x + 1 si x > 1

12. Lmits
Y

i derivades

195

a) y = 12(3x 5)3 b) y = 5e5x + 1 c) y = 7 7x 2 d) y = 2x ex + x2ex = xex(2 + x) x = 1 e) y = x + 1 2 (x + 1) (x + 1) 2 6. Estudia el creixement de la funci y = x2 2x 3 Primer cal calcular-ne els mxims i mnims relatius: y = x2 2x 3 y = 2x 2 y = 0 2x 2 = 0 x = 1
f(x)
x 0 1

3. Calcula els lmits segents i representa la funci corresponent: a) lm


x "2

x2 4 x 2

b) lm

x "4

x+4 x 2 + 4x

x2 4 0 (x + 2)(x 2) = < F = lm = lm (x + 2) = 4 a) lm x "2 x 2 x "2 x 2 0 x "2 Grfic:


Y
2 y= x 4 x 2

Si x = 1 y = 4 A(1, 4) y = 2 y(1) = 2 > 0 (+) A(1, 4) s un mnim relatiu Creixement:

f(x)
x

0 1

Creixent: (3) = (1, +) Decreixent: (4) = (, 1) b) lm


x "4

x+4 = < 0 F = lm x + 4 = lm 1 = 1 0 x " 4 x (x + 4) x " 4 x 4 x 2 + 4x


Y +4 y= x x 2 + 4x X

Grfic:

7. El nombre de malalts de grip que es comptabilitzen en una localitat durant una epidmia segueix la funci:
2 f(x) = 4x x 2

on x sexpressa en setmanes, i f (x ), en milers de persones. Calcula el nombre mitj de malalts de grip durant la 2a i la 4a setmanes; i entre la 4a i la 6a setmanes. Interpretan els resultats. f (4) f (2) 8 6 2 = = =1 42 2 2 Com TVM[2, 4] = 1 > 0, s creixent; s a dir, el nombre mitj de malalts est pujant. f (6) f (4) 6 8 2 TVM[4, 6] = = 1 = = 64 2 2 Com TVM[4, 6] = 1 < 0, s decreixent; s a dir, el nombre mitj de malalts est baixant. TVM[2, 4] = 8. Calcula les rectes tangent i normal a la corba y = x2 4x 1 para x = 3 Dibuixa la funci i les restes tangents i normal. Recta tangent: y = 2x 10 Recta normal: y = 1 x 5 2 2
Y f (x ) = x 2 4x 1 X y = 2x 10 y=1x 5 2 2 P (3, 4)

4. Calcula mentalment els lmits segents: 2x 2 4 x " + x 2 + 7x 5n 2 + 3n c) lm n " + n3 + 1 x 3 + 6x e) lm x " + x 2 7 a) lm a) 2 c) 0 e) a) y = (3x 5)4 b) y = e5x + 1 c) y = ln (7x 2) d) y = x2ex e) y = x x+1 b) lm 2x 2 4 x " x 2 + 7x 5x 2 + 3x d) lm x " x3 + 1 x 3 + 6x f) lm x " x 2 7 b) 2 d) 0 f) +

5. Calcula les derivades segents:

196

Solucionari
158. Calcula el lmit segent i dibuixan la funci per comprovar-ho.
x "3

Windows/Linux
PRACTICA 154. Representa la funci signe de x. Calcula quan no s contnua.

lm (x2 5)

159. Calcula els lmits segents i dibuixan la funci per comprovar-ho. 155. Representa la funci y = |x2 5|
x " +

lm (x3 2x2 x + 3)

x "

lm (x3 2x2 x + 3)

156. Representa la funci segent i estudian la continutat: f (x ) = ) x + 4 si x 1 x2 si x > 1

Calcula les derivades segents 160.  y = 5x2 7x + 3


Exercici 160

161.  y = e3x 5
Exercici 161

162.  y = ln (x2 + 5x 6)
Exercici 162

157. Calcula el lmit segent i dibuixan la funci per comprovar-ho.


x "2

lm (x + 1)

163.  y = x ex
Exercici 163

164.  y = x ln x
Exercici 164

12. Lmits
165.  y = ex ln x
Exercici 165

i derivades

197

Calcula mitjanant assaig-encert lequaci de les fu n cions segents definides pel grfic corresponent: 171. 

x 166.  y= e x

Exercici 166

167. y =

5x 1 3x + 2

Exercici 167

Exercici 171 dibuixa(sol(x), {color = roig, amplrialnia = 2 }); s la funci part entera. y = Ent(x)

dibuixa (f(x), {color = roig, amplrialnia = 2 }); Shi observa que quan x 3, y 4

172.

168.  Calcula les rectes tangent i normal a la corba y = x2 per a x = 2. Dibuixa la funci i les rectes tangent i normal.

Exercici 172 dibuixa( |x2 4 |, {color = roig, amplria_lnia = 2}) ;

Calcula els mxims i mnims relatius de les funcions. Dibuixa cada funci i determinan el creixement. 169. y = x2 4x + 5

173.  Les prdues duna empresa en milions deuros sexpressen amb la frmula y = x2 + 8x, n x indica el nombre danys que porta funcionant. Quin any t les mximes prdues?
Exercici 173 f(x) = x2 + 8x resoldre (f'(x) = 0) f(4) 16 A(4,16) mxim relatiu. dibuixa((f(x), {color = roig, amplria_lnia = 2 }); Les prdues mximes es tenen el 4t any i sn de 16 milions deuros. x 7 x2 + 8 x {{x = 4}}

170. y = x3 3x

198

Solucionari
3. Calcula les equacions de les rectes segents:

Avaluaci de diagnstic
Bloc IV: Funcions
Resol els exercicis segents: 1. Un magatzemista ven 20 m de cable a 3 . Escriu lequaci que expressa els diners que es paga en funci del nombre de metres que es compren. Representa-la. y= 3 x 20
6,0 5,0 Diners () 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 10 12 Longitud (m) X Y

Y X X

3 a) y = x 2 4

b) y =

2 x 3 5

2. Donades les funcions segents, classifica-les en lineals o afins i calculan el pendent, lordenada en lorigen si s af i indica si s creixent o decreixent. Representa-les. a) y = 3 x 1 2

4. Dibuixa el grfic de la funci: f ( x) = Calculan: a) El domini. b) Les equacions de les asmptotes. c) Les discontinutats.
Y

2x 2 x+3

3 b) y = x 4 a) Funci af. Ordenada en lorigen:b = 1 3 m = > 0 Creixent. 2


Y

a)Dom (f) = R {3} = (, 3) ( 3, +)


X

b)Asmptota vertical: x = 3 Asmptota horizontal: y = 2 c)s discontnua en x = 3 5. Classifica la funci f(x) = 3 + domini i representa-la. Funci irracional. Dom (f) = (2, +)
Y

x + 2 , calculan el

b)Funci lineal. m= 3 < 0 Decreixent. 4


Y

Avaluaci
6. Calcula les equacions dels grfics segents:
Y Y

de diagnstic

199

9. Representa f(x) = 3x 2
Y

10. Representa: f(x) = 1 + log1/3 (x + 2)


Y

4 x + 6 1 = a) y = x 2 x 2

3 b) y = x

11. Calcula les equacions dels grfics segents: a) b) Y Y

7. Calcula leix de simetria i les coordenades del vrtex, indicant-hi si aquest s un mxim o un mnim de la parbola y = 2x2 4x + 3. Representa-la. Eix: x = 1 Vrtex: V( 1, 1), s un mnim.
Y

a)
X

b)

8. Calcula les equacions de les parboles segents: a) b) Y Y 1 p 2 X b) y = 2 + log2 (x 1) a) y = 1 + f 12. Calcula els lmits segents: a) lm
Y
x " 1 x

x 2 3x 4 x2 x 2

b) lm b) 0

x "+

b)

a)

5 3

5x + 1 x 2 10

13. Calcula les derivades segents:


X X

a) y = x3 4x2 + 7x 1 c) y = (x + 5) ex + 3 a) y = 3x2 8x + 7 c) y = (x + 6)ex + 3

a)y = 3x + 6x

b)y = 2x + 8x 4

b) y = ln (3x2 x + 1) 2x 1 d) y = 3x + 7 6x 1 b) y = 2 3x x + 1 17 d) y = (3x + 7) 2

200

Solucionari
b)  Copia en el quadern els eixos segents i representan la funci:
65 000 60 000 55 000 50 000 45 000 40 000 35 000 30 000 25 000 20 000 15 000 10 000 5 000 0 Y

14. Calcula la recta tangent i la resta normal a la corba y = x2 4x + 1 per a x = 1. Dibuixa la funci, la recta tangent i la recta normal. Recta tangent: y = 2x Recta normal: y = 1 5 x 2 2
Y

Diners (cents)

X 0 5 15 25 35 45 Temps (dies)

15. Calcula els mxims i els mnims relatius de la funci y = x2 2x 3. Dibuixa la funci. A(1, 4), mnim relatiu.
Y

c)  Justifica que el resultat correspon a un mxim utilitzant la derivada de la funci. a)


Massa inicial (kg) Preu inicial (cents) 20 Dies Nova que massa (kg) sespera 0 1 2 5 0 1950 1900 1750 1500 1250 1000 500 0 2000 50x Nou preu (cents) 0 22 24 30 40 50 60 80 100 20 + 2x Total (cents) 40000 42900 45600 52500 60000 62500 60000 40000 0 (2000 50x)(20 + 2x)

2000

16. Problema daplicaci. En un magatzem es tenen 2000 kg daliment perible que es poden vendre a 20 cntims el quilogram, per si es venen ms tard, el preu augmenta en 2 cntims el quilogram cada dia. Tamb se sap que cada dia que passa sen perden 50 kg. Calcula quan interessa vendre aquests aliments per a tindre els mxims ingressos. Copia en el quadern, completa la taula segent i a) escriu una funci f (x ) que expresse lingrs per la venda daliment en funci del nombre de dies, x, que sespera per a vendrel.
Massa inicial (kg) 2000 Preu inicial (cents) 20 Dies Nova que massa (kg) sespera 0 1 2 5 10 15 20 30 40 x 0 1950 Nou preu (cents) 0 22

10 15 20 30 40 x

b)
65 000 60 000 55 000 50 000 45 000 40 000 35 000 30 000 25 000 20 000 15 000 10 000 5 000 0 Y

Total (cents) 40000 42900

Diners (cents)

X 0 5 15 25 35 45 Temps (dies)

Lingrs total mxim saconsegueix en el 15 dia i shi obtenen 62500 cents = 625 c) y = 100x2 + 3000x + 40000 y = 200x + 3000 y = 0 x = 15 x = 15 y = 62500 A(15, 62500) y = 200 < 0 A(15, 62500) s mxim relatiu.

Solucionari Estadstica

bloc

V.

i probabilitat

202

Solucionari
Persones actives

13. Estadstica
1. Carcters
PENSA I CALCULA Un estudi sobre diferents cotxes arreplega dades sobre consum, cilindrada, potncia, pes, acceleraci, cilindres, any, pas i color. Indica quines dades sn qualitatives, quines quantitatives discretes i quines quantitatives contnues. Qualitatives: pas, color. Quantitatives discretes: cilindres, any de fabricaci. Quantitatives contnues: consum, cilindrada, potncia, pes, acceleraci. APLICA LA TEORIA 1. Sha fet un estudi sobre el nombre de persones actives que hi ha per famlia amb el mateix nombre de membres amb possibilitat de treballar, i shi han obtingut els resultats segents:
2 2 2 3 1 1 3 2 2 3 2 2 1 3 4 2 1 2 1 3 1 1 1 2 2 2 1 1 4 2 4 3 1 2 2 2 4 3 1 1 1 2 2 4 3 1 2 2 1 3
estadstics

d)
20 18 16 14 12 10 8 6 4 2

Freqncies

X 1 2 3 4 Persones

Com que les famlies tenen el mateix nombre de membres, shi observa que ms de la meitat (36 famlies de 50), el 72%, tenen 1 o 2 membres actius. s a dir, en el 72% de les famlies, sols treballen 1 o 2 membres dels 4 que poden treballar. 2. En 4t curs dun centre escolar shan estudiat les qualificacions de Llengua, obtenint-se els resultats segents:
Insuficient Suficient B Notable Excellent 12 15 10 8 8

a) Classifica el carcter estadstic. b) Fes-ne una taula de freqncies.

a) Classifica el carcter estadstic. b) Fes-ne una taula de freqncies. c) Representan les dades en un diagrama de barres. d) Dibuixan el polgon de freqncies. e) Interpretan els resultats. a)Quantitatiu discret. b)
xi 1 2 3 4 Total ni 16 20 9 5 50 Ni 16 36 45 50 Ni (%) 32 72 90 100 fi 0,32 0,40 0,18 0,10 1,00 fi (%) 32 40 18 10 100 Fi 0,32 0,72 0,90 1,00

c) Representan les dades en un diagrama de barres. d) Interpretan els resultats. a) Qualitatiu. b)


xi Insuficient Suficient B Notable Excellent Total ni 12 15 10 8 5 50 Ni Ni (%) 12 27 37 45 50 24 54 74 90 100 fi 0,24 0,30 0,20 0,16 0,10 1,00 fi (%) 24 30 20 16 10 100 Fi 0,24 0,54 0,74 0,90 1,00

c) Diagrama de barres.
16 14 12 10 8 6 4 2
nt cie u

Quali cacions de llengua

c) Diagrama de barres.
Y 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 1 2 3 4 Persones Persones actives Freqncies

Freqncies

cie nt

tab le

No

Ins

Su

Quali cacions

d) Un 24% suspn lassignatura, mentre que un 76% la supera.

Ex

ce

lle

nt

13. Estadstica
2. C  arcters continus. Dades agrupades
PENSA I CALCULA En un test puntuat de 0 a 100 shan obtingut: 60, 65, 50, 89, 45, 40, 78, 92, 75, 23, 80, 60, 70, 75, 45, 78, 60, 80, 90, 98, 45, 62, 58, 50, 60 a) Classifica el carcter estadstic. b) Calcula el recorregut. c)  Si les dades sagrupen en 5 intervals, quina s la longitud aproximada de cada interval? a) Quantitatiu discret. APLICA LA TEORIA 3. El pes de 25 persones s el segent:
56 76 52 58 74 46 68 77 50 66 67 88 82 94 66 70 72 65 80 70 60 64 77 60 74 Rdio

203

Representan les dades en un diagrama de sectors. Interpretan els resultats. 360 = 3 120
Mitj Televisi Premsa Rdio Altres Total Euros 50 38 9 23 120 Amplitud 3 50 = 150 3 38 = 114 3 9 = 27 3 23 = 69 360

b) 98 23 = 75

c) 75 : 5 = 15

Despeses en publicitat Altres Televisi

a) Agrupan les dades en intervals. b) Fes-ne una taula de freqncies. c) Representan les dades en un histograma. d) Interpretan els resultats. a) El recorregut s: 94 46 = 48 El nombre dintervals: 25 = 5 Longitud de cada interval: 50 : 5 = 10 Lextrem inferior del 1r interval es pren: (50 48) : 2 = 1 46 1 = 45 b) Taula de freqncies:
Interval 45-55 55-65 65-75 75-85 85-95 Total Xi 50 60 70 80 90 ni 3 5 10 5 2 50 Pesos Ni Ni (%) 3 8 18 23 25 12 32 72 92 100 fi 0,12 0,20 0,40 0,20 0,08 1,00 fi (%) 12 20 40 20 8 100 Fi 0,12 0,32 0,72 0,92 1,00

Premsa

Ms de la meitat de les inversions publicitries es fan en televisi i en la premsa. 5. El nombre dhores que dediquen a veure la televisi una mostra de persones es distribueix aix:
Interval (h) 0-1 1-2 2-3 3-4 4-5 Freqncies 10 40 25 15 10

a) Fes-ne una taula de freqncies. b) Representan les dades en un histograma. c) Interpretan els resultats. a) Taula de freqncies:
Interval 0-1 1-2 2-3 3-4 4-5 Total xi ni Ni Ni (%) 3 8 18 23 25 12 32 72 92 100 fi 0,12 0,20 0,40 0,20 0,08 1,00 Televisi fi (%) 12 20 40 20 8 100 Fi 0,12 0,32 0,72 0,92 1,00 0,5 10 1,5 40 2,5 25 3,5 4,5 5 2 50

c) Histograma
12 10 8 6 4 2 0 45-55 55-65

Freqncies

b)
65-75 Pes 75-85 85-95 Freqncies

d) Shi observa que un 40% de les dades es troben en linterval central de 65 a 75 kg, distribuint-se duna manera molt normal. Hi ha poques persones en els intervals extrems i ms en els centrals. 4. Una empresa dedica a la inversi publicitria en diferents mitjans les quantitats segents:
Mitj Televisi Premsa Rdio Altres 50 38 9 23 Diners (milers )

45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

0-1

1-2

2-3 3-4 Temps (h)

4-5

c) Un 50% veu la televisi entre 0 i 2 hores. Laltre 50% ho fa en linterval entre 2 i 5 hores. Un 25% de la poblaci veu la televisi entre 3 i 5 hores.

204

Solucionari
b) C  om el carcter s quantitatiu continu, es pot calcular: Mitjana: x = / x i n i 165 = = 5,5 N 30

3. Parmetres
PENSA I CALCULA

de centralitzaci

Carme ha anotat en els ltims partits de bsquet els punts segents: 10, 12, 14, 8, 16. Calcula la mitjana aritmtica i explican el significat. La mitjana de Carme s de 12 punts. A significa que els punts es distribueixen al voltant de 12; s a dir, ha aconseguit el mateix total que si en cada partit haguera marcat 12 punts. APLICA LA TEORIA 6. Sha fet un estudi del nombre de vegades que els alumnes duna classe han anat al cinema durant lltim mes, i shi han obtingut els resultats segents:
N. de vegades Freqncia 0 3 1 2 2 7 3 5 4 4 5 4 6 3 7 2

Moda: s linterval 3-6 Mediana: s linterval 3-6 c) L  es dades sagrupen entorn a 5,5, que s un valor que es troba a linterval de la moda i de la mediana.

4. Parmetres
PENSA I CALCULA

de dispersi

Els grfics adjunts representen les dades de les qualificacions que dues classes han tingut en la mateixa assignatura:
6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Classe A

a) Calculan els parmetres de centralitzaci que siga possible. b) Interpretan els resultats. a)
Xi 0 1 2 3 4 5 6 7 Total ni 3 2 7 5 4 4 3 2 30 Ni 3 5 12 17 21 25 28 30 xi ni 0 2 14 15 16 20 18 14 99

7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3

Classe B

Com el carcter s quantitatiu continu, es pot calcular: / x i n i 99 = = 3,3 Mitjana: x = N 30 Moda: 2 Mediana: 3 b) Les dades sagrupen entorn a 3,3, sent el ms freqent el 2 7. Sha realitzat un sondeig sobre els diners que porten 30 alumnes dun centre, i shi han obtingut els resultats segents:
6 3,25 14,5 3,8 4 12 2 3 3 5,5 4 4,5 5,3 3,2 6,5 10 2,5 6,2 3,1 5 4,2 1,2 1,3 2,25 0,5 9,5 4,2 9 4,1 7

9 10

a) Si Roser vol aconseguir-hi un deu, a quina classe hauria danar? b) Si el que vol s assegurar-se laprovat, a quina classe hauria danar? a)  Si Roser vol aconseguir el 10, ha danar a la classe A, que s en la classe on alguns alumnes trauen aquesta nota. b)  Si el que vol s assegurar-se laprovat, cal que vaja a la classe B, on no hi ha notes extremes, per on la majoria dels alumnes aprova. APLICA LA TEORIA 8. El nombre de persones que ha acudit diriament a la consulta dun metge en lltim mes ha sigut:
N. de pacients N. de dies 8 5 10 4 12 6 14 6 15 3 20 1

a) Agrupan les dades en intervals. b)  Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit. c) Interpretan els resultats. a)
Diners () 0-3 3-6 6-9 9-12 12-15 Total xi 1,5 4,5 7,5 10,5 13,5 ni 6 15 4 3 2 30 Ni 6 21 25 28 30 xi ni 9,0 67,5 30,5 31,5 27,0 165

a) Calculan la varincia, la desviaci tpica i el coeficient de variaci. b) Analitzan els resultats.

13. Estadstica
a)

205

xi 8 10 12 14 15 20 Total

ni 5 4 6 6 3 1 25

xi ni 40 40 72 84 45 20 301

xi2 64 100 144 196 225 400

xi2 ni 320 400 864 1176 675 400 3835

Calculan el coeficient de variaci i analitzan el resultat. Classe A


xi 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Total ni 5 4 1 0 0 0 0 0 1 4 5 20 xi ni 0 4 2 0 0 0 0 0 8 36 50 100 xi2 ni 0 4 4 0 0 0 0 0 64 324 500 896

/ x i n i 301 = = 12,04 N 25 2 / xi ni V= x 2 = 8,44 N s = 2,9 CV = s = 0,24 24% x b) Les dades es distribueixen al voltant de 12,04, amb un 24% de dispersi. x= 9. Calcula la varincia, la desviaci tpica i el coeficient de variaci dels diners que gasten mensualment 28 alumnes de 4t. Les dades shan arreplegat en la distribuci segent:
Interval Freqncia 5-9 10 9-13 9 13-17 5 17-21 4 21-25 3

x= V=

/ xi ni =5 N

Analitzan els resultats.


Interval 5-9 9-13 13-17 17-21 21-25 Total xi 7 11 15 19 23 ni 10 8 5 4 3 30 xi ni 70 88 75 76 69 378 xi2 49 121 225 361 529 xi2 ni 490 968 1125 1444 1587 5614

/ x i2 n i x 2 = 19,8 N s = 4,45 CV = s = 0,89 89% x Classe B


xi 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Total ni 0 0 2 2 3 6 3 2 2 0 0 20 xi ni 0 0 4 6 12 30 18 14 16 0 0 100 xi2 ni 0 0 8 18 48 150 108 98 128 0 0 558

/ xi ni = 12,6 N / x i2 n i V= x 2 = 28,37 N s = 5,33 CV = s = 0,42 42% x Les dades es distribueixen al voltant de 12,6 amb un 42% de dispersi. Les dades estan molt disperses. x= 10. Les qualificacions que han obtingut en Matemtiques dues classes diferents han sigut:
Classificaci 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Classe A 5 4 1 0 0 0 0 0 1 4 5 Classe B 0 0 2 2 3 6 3 2 2 0 0

x= V=

/ xi ni =5 N

/ x i2 n i x 2 = 2,9 N s = 1,7 CV = s = 0,34 34% x s ms homognia la classe B, que t un 34% de dispersi, mentre que la classe A en t un 89%. Si es vol aprovar i no traure molt bona nota, conv la classe B. Si es vol traure molt bona nota, cal arriscar-se en la classe A.

206

Solucionari
b) Taula de freqncies.
xi Cervantes Betara Kiner Vicencio Tizer Total ni 12 10 8 6 4 40 Ni 12 22 30 36 40 Ni (%) 30 55 75 90 100 fi 0,30 0,25 0,20 0,15 0,10 1,00 fi (%) 30 25 20 15 10 100 Fi 0,30 0,55 0,75 0,90 1,00

Exercicis

i problemes proposats

1. CARCTERS ESTADSTICS 11. Durant els ltims 20 dies, el nombre dalumnes que va faltar a classe en 4t ha sigut:
N. dalumnes 0 1 2 3 4 5 N. de dies 5 6 4 2 2 1

c) Diagrama de barres.
N. de medalles fi (%) 25 30 20 10 10 5 100 Fi 0,25 0,55 0,75 0,85 0,95 1,00

a) Classifica el carcter estadstic. b) Fes-ne una taula de freqncies. c) Representan les dades en un diagrama de barres. d) Interpretan els resultats. a) Quantitatiu discret. b) Taula de freqncies.
xi 0 1 2 3 4 5 Total ni 5 6 4 2 2 1 50 Ni 5 11 15 17 19 20 Ni (%) 25 55 75 85 95 100 fi 0,25 0,30 0,20 0,10 0,10 0,05 1,00 Assistncia de 4t

Medaller 14 12 10 8 6 4 2 0 Cervantes Betara Kiner Vicencio Tizer Centre

El centre que ms medalles ha aconseguit s Cervantes. 2. CARCTERS CONTINUS. DADES AGRUPADES 13. Les edats dels assistents a una conferncia shan agrupat en intervals:
Interval 38-44 44-50 50-56 56-62 62-68 68-74 74-80 Freqncia 8 12 20 16 12 8 4

c) Diagrama de barres.
7 6 5 4 3 2 1 0

Freqncies

a) Classifica el carcter estadstic. b) Fes-ne una taula de freqncies. c) Representan les dades en un histograma. d) Interpretan els resultats. a) Quantitatiu continu. b) Taula de freqncies.

2 3 N. de faltes

Interval 38-44 44-50 50-56 56-62 62-68 68-74 74-78 Total

xi 41 47 53 59 65 71 77

ni 8 12 20 16 12 8 4 90

Ni Ni (%) 8 20 40 56 68 76 80 10 25 50 70 85 95 100

fi 0,10 0,15 0,25 0,20 0,15 0,10 0,05 1,00

fi (%) 10 15 25 20 15 10 5 100

Fi 0,10 0,25 0,50 0,70 0,85 0,95 1,00

d) U  n 75% dels dies han faltat com a molt 2 alumnes; i en un 25%, entre 3 i 5 persones. s una classe on hi ha bastants faltes dassistncia. 12. El nombre de medalles que cinc centres han aconseguit en unes proves escolars hi ha sigut: Centre
Cervantes Betara Kiner Vicencio Tizer

N. de medalles
12 10 8 6 4

c) Histograma.
25 20 Freqncies 15 10 5 0

Assistents a la conferncia

a) Classifican el carcter estadstic. b) Fes-ne la taula de freqncies. c)  Representan les dades en un diagrama de barres i interpretan els resultats. a) Carcter qualitatiu.

38-44 44-50 50-56 56-62 62-68 68-74 74-80

Edat (anys)

13. Estadstica
d) El 25% dels assistents pertany a linterval entre 50 i 56 anys, i les dades es distribueixen duna forma bastant normal. 14. A lhistograma segent es recullen les dades del temps en hores que ha dedicat a lestudi diari un grup destudiants:
11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Y 4t ESO

207

16. Les precipitacions mitjanes anuals en millmetres recollides en els ltims anys en una estaci meteorolgica han sigut:
251 700 490 600 495 749 565 485 355 400 540 455 520 300 480 430 500 400 490 560 660 280 458 360 452 530 460 460 500 380

a) Classifica el carcter estadstic. b)  Agrupan les dades i fes-ne una taula de freqncies. c)  Representan les dades en un histograma i interpretan el resultat.
X

Freqncies

a) Quantitatiu continu. b) El recorregut s: 749 251 = 498 El nombre dintervals: 30 - 5 Longitud de cada interval: 500 : 5 = 100 Lextrem inferior del 1r interval es pren: (500 498) : 2 = 1 251 1 = 250
Interval 250-350 350-450 450-550 550-650 650-750 Total xi 300 400 500 600 700 ni 3 6 15 3 3 30 Ni Ni (%) 3 9 24 27 30 10 30 80 90 100 fi 0,1 0,2 0,5 0,1 0,1 1,0 fi (%) 10 20 50 10 10 100 Fi 0,1 0,3 0,8 0,9 1

3 4 5 Temps (h)

Fes-ne la taula de freqncies absolutes i relatives iinterpretan els resultats.


Interval 1-2 2-3 3-4 4-5 5-6 Total xi 1,5 2,5 3,5 4,5 5,5 ni 3 6 10 4 2 25 Ni 3 9 19 23 25 Ni (%) 12 36 76 92 100 fi 0,12 0,24 0,40 0,16 0,08 1,00 fi (%) 12 24 40 16 8 100 Fi 0,12 0,36 0,76 0,92 1,00

El ms freqent s entre 3 i 4 hores. 15. En un barri sha realitzat una enquesta sobre la possibilitat dinstallar un centre datenci a drogodepenents: Actitud dels vens
Shi oposen activament Shi sentirien molestos Resta

c) Histograma:
Estaci meteorolgica 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Freqncia
10 5 25

Fes un diagrama de sectors que represente les dades i interpretan els resultats. 360 = 9 40 Actitud dels vens Shi oposen activament Shi sentirien molestos
Resta Total

Freqncies

250-350 350-450 450-550 550-650 650-750

Precipitacions

Freqncia
10 5 25 40

Amplitud 9 10 = 90 9 5 = 45 9 25 = 225 360

El 50% de les precipitacions es troben en linterval central i laltre 50% es distribueix al voltant daquest interval. 3. PARMETRES DE CENTRALITZACI 17. Sha registrat la durada en anys dun model de bateria per a cotxes, i shi ha obtingut les dades segents:
2,6 3,6 4,1 2,8 3,6 4,1 3,1 3,6 4,2 3,2 3,7 4,3 3,2 3,7 4,4 3,3 3,8 4,4 3,3 3,8 4,7 3,4 3,9 4,9 3,6 3,9

Centre dassistncia a drogodepenents Resta Shi oposen activament

Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit i interpretan els resultats.
Shi sentirien molestos

El recorregut s: 4,9 2,6 = 2,3 El nombre dintervals: 26 - 5 Longitud de cada interval: 2,5 : 5 = 0,5 Lextrem inferior del 1r interval es pren: (2,5 2,3) : 2 = 0,1 2,6 0,1 = 2,5

Una quarta part shi oposa activament, mentre que ms de la meitat ni se sent molest ni shi oposa.

208

Solucionari
/ xi ni = 3,12 N / x i2 n i x 2 = 2,55 N

Interval 2,5-3 3-3,5 3,5-4 4-4,5 4,5-5 Total

xi 2,75 3,25 3,75 4,25 4,75

ni 2 6 10 6 2 26

Ni 2 8 18 24 26

xi ni 5,5 19,5 37,5 25,5 9,5 97,5

x= V=

s = 1,6 CV = s = 0,51 51% x Les dades sagrupen a lentorn de 3,12, amb una dispersi del 51%. Les dades estan molt disperses. 20. Les edats duna mostra de persones que acudeixen a la biblioteca dun barri shan recollit en la taula segent:
Interval Freqncia 10-20 20-30 30-40 40-50 50-60 60-70 6 15 10 6 8 5

Com el carcter s quantitatiu continu, es pot calcular: / xi ni Mitjana: x = = 3,75 N Moda:s linterval 3,5-4 Mediana: s linterval 3,5-4 Les dades sagrupen a lentorn de 3,75, que s un valor que es troba en linterval de la moda. 18. Sha registrat el pes duns nounats, i shi han obtingut els resultats segents:
Pes en kg ni 2-2,5 6 2,5-3 14 3-3,5 16 3,5-4 10 4-4,5 4

Calculan la varincia, la desviaci tpica i el coeficient de variaci i interpretan el resultat obtingut.


Interval 10-20 20-30 30-40 40-50 50-60 60-70 Total xi 15 25 35 45 55 65 ni 6 15 10 6 8 5 50 xi ni 90 375 350 270 440 325 1850 xi2 225 625 1225 2025 3025 4225 xi2 ni 1350 9375 12250 12150 24200 21125 80450

Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit i interpretan els resultats.
Interval 2-2,5 2,5-3 3-3,5 3,5-4 4-4,5 Total xi 2,25 2,75 3,25 3,75 4,25 ni 6 14 16 10 4 50 Ni 6 20 36 46 50 xi ni 13,5 38,5 52,0 37,5 17,5 158,5

x= V=

/ xi ni = 37 N / x i2 n i x 2 = 240 N

Com el carcter s quantitatiu continu, es pot calcular: / xi ni Mitjana: x = = 3,17 N Moda: s linterval 3-3,5 Mediana: s linterval 3-3,5 Les dades sagrupen a lentorn de 3,17, que s un valor que es troba en linterval de la moda i de la mediana. 4. PARMETRES DE DISPERSI 19. En un centre de clcul, sha recollit durant els ltims 50 dies, el nombre de vegades que un ordinador es det per un error intern. Les dades es recullen en la taula segent:
xi ni 0 3 1 6 2 8 3 12 4 10 5 8 6 3

s = 15,49 CV = s = 0,42 42% x Les dades sagrupen a lentorn de 37 anys, amb una dispersi del 42%. Les dades estan molt disperses. 21. En els ltims 10 dies shan registrat les cotitzacions de dos valors borsaris. Calculan el coeficient de variaci i interpretan el resultat.
Valor A 3,8 3,7 3,8 3,7 3,8 3,8 3,8 3,8 3,7 3,7 Valor B 5,9 6,2 6,5 5,7 6 6,2 6,5 5,7 5,5 6

Valor A x= / xi ni = 3,76 N

Calculan la varincia, la desviaci tpica i el coeficient de variaci. Interpretan el resultat.


xi 0 1 2 3 4 5 6 Total ni 3 6 8 12 10 8 3 50 xi ni 0 6 16 36 40 40 18 156 xi2 0 1 4 9 16 25 36 xi2 ni 0 6 32 108 160 200 108 614

s = 0,05 CV = s = 0,01 1% x / xi ni x= = 6,02 N s = 0,32 CV = s = 0,05 5% x s ms homogeni el valor A, amb un 1% de dispersi, que el valor B, que en t un 5%

13. Estadstica
PER A AMPLIAR 22. El nombre de viatges que un grup de persones ha realitzat a lestranger en lltim any ha sigut el segent:
N. de viatges Freqncia 0 8 1 10 2 12 3 6 4 4

209

a) Carcter qualitatiu. b) C  om el carcter s qualitatiu no ordenable, noms sen pot calcular la moda, que s: a casa. c) Diagrama de sectors. 360 = 9 40
Lloc A casa Al treball Al centre escolar Cibercafs En altres Total Freqncia 15 14 5 3 3 40 Accs a Internet Amplitud 9 15 = 135 9 14 = 126 9 5 = 45 9 3 = 27 9 3 = 27 360

a) Classifica el carcter estadstic. b)  Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit. c) Calculan la varincia i la desviaci tpica. d) Calculan el coeficient de variaci. e)  Representan les dades en el grfic ms apropiat i interpreta-les. a) Quantitatiu discret. b) Parmetres de centralitzaci.
xi 0 1 2 3 4 Total ni 8 10 12 6 4 40 Ni 8 18 30 36 40 xi ni 0 10 24 18 16 68 xi2 0 1 4 9 16 xi2 ni 0 10 48 54 64 176

A casa

Al treball

En altres Cibercafs

Al centre escolar

/ xi ni = 1,7 N Moda: 2 Mediana: 2 / x i2 n i x 2 = 1,51 c) V = N s = 1,23 d) CV = s = 0,72 72% x e) Diagrama de barres. x=


14 12 10 8 6 4 2 0 Viatges a lestranger

En el grfic sobserva que quasi 3/4 parts es connecten a casa o al treball i queda noms 1/4 part per a la resta. 24. En una empresa es distribueix una prima per productivitat. El nombre de treballadors i la quantitat de la prima es recullen en la taula segent:
Interval 90-120 120-150 150-180 180-210 210-240 N. de treballadors 2 10 12 4 2

Freqncies

a) Classifica el carcter estadstic. b)  Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit.
0 1 2 Viatges 3 4

c) Calculan la varincia i la desviaci tpica. d) Calculan el coeficient de variaci. e)  Representan les dades en el grfic ms apropiat i interpreta-les. a) Quantitatiu discret. b) Parmetres de centralitzaci.
Interval 90-120 120-150 150-180 180-210 210-240 Total xi 105 135 165 195 225 ni 2 10 12 4 2 30 Ni 2 12 24 28 30 xi ni 210 1350 1980 780 450 4770 xi2 xi2 ni 11025 22050 18225 182250 27225 326700 38025 152100 50625 101250 784350

Les dades sagrupen a lentorn de 1,7 viatges, amb una dispersi del 72%, que s molt gran. 23. Sha fet una enquesta sobre el lloc on sutilitza laccs a Internet diriament, i shi ha obtingut els resultats segents:
Lloc A casa Al treball Al centre escolar Cibercafs En altres Freqncia 15 14 5 3 3

a)Classifica el carcter estudiat. b) Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit. c) Representan les dades en un diagrama de sectors i interpretan els resultats.

/ xi ni = 159 N Moda: linterval 150-180 x= Mediana: linterval 150-180

210

Solucionari
/ x i2 n i x 2 = 864 N s = 29,39 d) CV = s = 0,18 18% x e) Histograma: c) V =
14 12 10 8 6 4 2 0 Prima

a) Classifica el carcter estadstic. b)  Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit. c) Calculan la varincia i la desviaci tpica. d) Calculan el coeficient de variaci. e)  Representan les dades en el grfic ms apropiat i interpreta-les. a) Quantitatiu continu.. b) Parmetres de centralitzaci. El recorregut s: 9,4 4,6 = 4,8

Freqncia

90-120 120-150 150-180 180-210 210-240

Diners ()

El nombre dintervals: 25 - 5 Longitud de cada interval: 5:5=1 Lextrem inferior del 1r interval sagafa: (5 4,8) : 2 = 0,1 4,6 0,1 = 4,5
Interval 4,5 - 5,5 5,5 - 6,5 6,5 - 7,5 7,5 - 8,5 8,5 - 9,5 Total xi 5 6 7 8 9 ni 2 4 10 6 3 23 Ni 2 6 16 22 25 xi ni 10 24 70 48 27 179 xi2 25 36 49 64 81 xi2 ni 50 144 490 384 243 1311

Les dades es distribueixen a lentorn de 159 , amb una petita dispersi del 18% PROBLEMES 25. Sha fet una enquesta entre uns usuaris duna piscina municipal sobre el grau de satisfacci de les installacions, i shi ha obtingut els resultats segents:
Grau se satisfacci Molt poc Poc Regular Bo Molt bo Freqncia 6 10 14 15 5

a) Classifica el carcter estadstic. b)  Calculan els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit. c)  Representan les dades en el grfic ms apropiat i interpreta-les. a) Qualitatiu ordenable. b) Parmetres de centralitzaci. Moda: bo. Mediana: regular. c) Diagrama de barres.
16 14 12 10 8 6 4 2 0 Piscina

/ xi ni = 7,16 N Moda: linterval 6,5 - 7,5 x= Mediana: linterval 6,5 - 7,5 / x i2 n i x 2 = 1,17 N s = 1,08 d) CV = s = 0,15 15% x e) Histograma: c) V =
12 10 8 6 4 2 0 Prova de velocitat

Freqncia

Freqncia

4,5-5,5

5,5-6,5

6,5-7,5

7,5-8,5

8,5-9,5

Temps (min)
Molt poc Poc Regular Bo Molt bo

Grau de satisfacci

Les dades sagrupen a lentorn de 7,16 minuts amb una dispersi del 15%, s a dir, menuda. 27. Sha classificat els treballadors duna empresa en tres categories: majors de 40 anys, entre 25 i 40 anys, i menors de 25 anys, i shi ha obtingut les dades segents sobre la productivitat:
Grup Menor de 25 25-40 Major de 40 x 4 6 7 s 0,68 0,48 0,35

Ms de la meitat dels usuaris es troben entre regular i bo. 26. Una empresa ha realitzat una prova de velocitat entre 25 treballadors a qui sels ha assignat la mateixa tasca. Les dades sobre el temps, en minuts, que han tardat a realitzar la tasca han sigut:
4,6 6,7 7,8 5 6,8 7,8 5,6 6,9 8 5,7 7 8,3 6 7 8,4 6,2 7,2 8,6 6,6 7,3 9 6,7 7,4 9,4 6,7 7,7

13. Estadstica
Indica quin grup s ms homogeni i justifica la resposta.
Grup Menor de 25 Entre 25 y 40 Major de 40 CV 0,17 17% 0,08 8% 0,05 5% Gr c 2 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Gr c 3

211

Els grups queden ordenats de ms a menys homogeni: Major de 40 Entre 25-40 Menor de 25 PER A APROFUNDIR 28. En una factura telefnica, les quantitats abonades sarrepleguen en el diagrama de sectors segent:

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

X 1 2 3 4 5

X 1 2 3 4 5

Grup A amb el grfic 2 Grup C amb el grfic 3

Grup B amb el grfic 1

Aplica-hi

les teues competncies

Factura de telfon
Quota dabonament 30 % Metropolitana 40 %

30. Sha consultat a un grup de persones sobre la freqncia de consum de diversos productes alimentaris i shi han obtingut, els resultats representats en el grfic segent. Fes-ne una taula de freqncies i interpretan els resultats.
Consum daliments Dolos Fruites

Internet 2,5 % Mbils 10 % Internacional 2,5 %

Provincial 15 %

Verdures Llet 0% Diriament 20 % 40 % 60 % 80 % 100 % Diverses vegades a la setmana Quasi mai

Fes-ne la taula de freqncies sabent que el total de la factura van ser 40 Interpretan els resultats.
Despeses telfon Quota dabonament Metropolitana Provincial Internacional Mbils Internet % 30 40 15 2,5 10 2,5 Quantitat sobre 40 12 16 6 1 4 1

Es pren N = 100, ja que les dades vnen en percentatges:


Diriament Llet Verduras Fruites Dolos 70 50 80 20 Diverses vegades a la setmana 20 30 10 30 Quasi mai 10 20 10 50

Es consumeix molta llet i fruita i pocs dolos.

La major despesa s la quota dabonament i les cridades metropolitanes. 29. Associa a cada grfic un grup A, B o C les dades dels qual es donen en la taula segent:
A x s Y 3 1,79 B 3 0 C 3 1,1

Comprova

qu saps

1. Defineix carcter estadstic quantitatiu i qualitatiu. Posan un exemple de cada tipus.  Carcter estadstic qualitatiu: indica una qualitat. No es pt comptar ni mesurar.  Carcter estadstic quantitatiu: indica una quantitat. Pot comptar-se o mesurar-se. Es classifica en:  Quantitatiu discret: Els valors sn el resultat dun recompte. Noms pot prendre certs valors allats.  Quantitatiu continu: els valors sn el resultat duna mesura. Pot prendre qualsevol valor dins dun interval. Exemple: Entre lalumnat dun centre es pot estudiar:
Carcters Qualitatiu Color preferit Discret Continu Valors Blanc, roig...

Gr c 1

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

X 1 2 3 4 5

Quantitatiu

N. De llibres 0, 1, 2, 3 llegits en un mes Pes 60 kg, 67 kg

212

Solucionari
2. Sha estudiat la forma de desplaament dels habitants duna ciutat en les vacances, i shi han obtingut els resultats segents:
Mitj Freqncia Vehicle propi 45 Tren 25 Autobs 20 Avi 10

4. Els punts que han aconseguit uns jugadors de bsquet per partit han sigut:
N. de punts N. de jugadors 0-4 2 4-8 5 8-12 6 12-16 16-20 4 3

Fes-ne un diagrama de sectors que reculla les dades i interpretan el resultat. 360 = 3,6 100
Mitj Vehicle propi Tren Autobs Avi Total Freqncia 45 25 20 10 100 Amplitud 3,6 45 = 162 3,6 25 = 90 3,6 20 = 72 3,6 10 = 36 360

 alculan la mitjana, la desviaci tpica i el coeficiC ent de variaci. Interpretan els resultats.
Interval 0-4 4-8 8-12 12-16 16-20 Total xi 2 6 10 14 18 ni 2 5 6 4 3 20 xi ni 4 30 60 56 54 204 xi2 4 36 100 196 324 xi2 ni 8 180 600 784 972 2544

Mitj de desplaament Vehicle propi Tren

/ xi ni = 10,2 N 2 / xi ni V= x 2 = 23,16 N s = 4,81 CV = s = 0,42 47% x Les dades sagrupen a lentorn de 10,2 punts, amb una dispersi del 47%. Les dades estan molt disperses. x= 5. Sha fet un estudi del preu mitj de taronges entre les fruiteries de dos barris, i shi han obtinguts els resultats segents. Justifica en quin barri s ms homogeni el preu de les taronges.
Mitjana Barri A Barri B Mitjana Barri A Barri B 3,2 2,5 3,2 2,5 Desviaci tpica 0,16 0,45 CV 0,05 = 5% 0,18 = 18%

Autobs Avi

Un 90% dels viatges es fan per carretera i en tren front a un 10% que es fa en avi. Dels viatges per carretera, el 45% del total es fan en vehicle propi. 3. El nombre de CD que van adquirir el mes passat els estudiants duna classe es recull a la taula segent:
N. de CD N. destudiants 0 2 1 7 2 8 3 5 4 2 5 1

Desviaci tpica 0,16 0,45

Calculan la moda, la mediana i la mitjana. Interpretan el resultat.


xi 0 1 2 3 4 5 Total ni 2 7 8 5 2 1 25 Ni 2 9 17 22 24 25 xi ni 0 7 16 15 8 5 51

El barri A t el preu de les taronges ms homogeni. T una dispersi del 5%, front al 18% del preu que hi ha al barri B

Windows Excel Windows/Linux Calc


PRACTICA 34.  Una empresa dedica en inversi publicitria en diferents mitjans les quantitats segents:
Mitj Televisi Premsa Radi Altres Diners (milers ) 50 38 9 23

/ xi ni = 2,04 N Moda: 2 x= Mediana: 2 Les dades sagrupen a lentorn de 2,04, que quasi coincideix amb la moda i la mediana.

Obtn-ne els parmetres de centralitzaci i de dispersi que tinguen sentit i fes-ne la representaci grfica ms idnia. Interpretan els resultats.

13. Estadstica

213

Publicitat
Dades qualitatives
Variables
Televisi Premsa Radio Altres Total

Freqncies
Radio 7%

Publicitat
Altres 19% Premsa 32% Televisi 42%

Obtn-ne les mesures de centralitzaci i dispersi que tinguen sentit i fes-ne la representaci grfica ms idnia. Interpretan els resultats.

Cotxes
Dades quantitatives discretes

Parmetres de centralitzaci
Moda Televisi

Valors

Freqncies

Cotxes

Quasi totes les despeses es concentren en Televisi i Premsa. 35.  Shan mesurat les alades en centmetres de 40 alumnes de 4t dESO, i shi ha obtingut les dades segents:
Interval 155,5-160,5 160,5-165,5 165,5-170,5 170,5-175,5 175,5-180,5 180,5-185,5 Freqncies: ni 2 4 12 14 6 2

Total Parmetres de centralitzaci Moda Mediana Mitjana Parmetres de dispersi Varincia Desviaci tpica Quocient de variaci

Freqncies

N. de cotxes

La mitjana s d1,7 cotxes per famlia, i com el quocient de variaci s 0,51, qu s major que 0,30, estan molt dispersos. 37.  El pes de 40 persones sha distribut en els intervals segents:
Interval 51,5-56,5 56,5-61,5 61,5-66,5 66,5-71,5 Freqncies: ni 2 5 12 10 8 3

Obtn-ne les mesures de centralitzaci i dispersi que tinguen sentit i fes-ne la representaci grfica ms idnia. Interpretan els resultats.
Alumnes de 4t ESO
Dades quantitatives contnues Valors Freqncies

Alumnes de 4t ESO

Freqncies

Total Parmetres de centralitzaci Moda Mediana Mitjana Parmetres de dispersi Varincia Desviaci tpica Quocient de variaci

71,5-76,5 76,5-81,5
Estatures (cent)

Lestatura mitjana s de 171 cm, i com que el quocient de variaci s 0,03, que s menor que 0,30, estan molt agrupats. 36. En una ciutat sha realitzat un estudi sobre el nombre de cotxes que hi ha per cada famlia, i shi han obtingut les dades segents:
Valors: xi 0 1 2 3 4 5 Freqncies: ni 5 37 45 10 2 1

Obtn-ne les mesures de centralitzaci i dispersi que tinguen sentit i fes-ne la representaci grfica ms idnia. Interpretan els resultats.

Pes de 40 persones
Dades quantitatives contnues

Valors

Freqncies

Pes de 40 persones

Total Parmetres de centralitzaci Moda Mediana Mitjana Parmetres de dispersi Varincia Desviaci tpica Quocient de variaci

Freqncies

Pes (kg)

El pes mitj s duns 67 kg, i com el Quocient de variaci s 0,09, que s menor que 0,30, estan molt agrupats.

214

Solucionari
4. Amb els dgits 8 i 9, forma tots els nombres de tres xifres que pugues. Quants sn? 8 8 9 8 9 9 VR2, 3 = 23 = 8 c) P4 b) 62 = 36 d) 5! = 5 4 3 2 1 = 120 d) PC6 5. Amb els dgits 1, 2 i 3 forma tots els nombres de tres xifres que pugues sense que sen repetisca cap. Quants sn? 1 2 3 P3 = 3! = 3 2 1 = 6 6. De quantes formes poden seure 5 persones al voltant duna taula circular perqu en cada cas hi haja almenys dues persones assegudes en diferent ordre? PC5 = 4! = 4 3 2 1 = 24 7. El sistema actual de matrcules diu: En les plaques de matrcula sinscriuran dos grups de carcters constituts per un nombre de quatre xifres, que anir des del 0000 al 9999, i de tres lletres, comenant per les lletres BBB i acabant per les lletres ZZZ, shi suprimiran les cinc vocals i les lletres , Q, CH i LL. Quantes matrcules hi ha amb les lletres BBB? VR10, 4 = 104 = 10000 8. Calcula, usant-hi la calculadora: a) V10, 4 c) P10 a) 5040 b) 1296 c) 3628800 d) 39916800 b) VR6, 4 d) PC12 2 3 1 3 1 2 3 2 3 1 2 1 123 132 213 231 312 321 8 9 8 9 8 9 8 9 888 889 898 899 988 989 998 999

14.  Combinatria i probabilitat


1. Variacions
PENSA I CALCULA Un restaurant ofereix, en el men del dia, 5 plats de primer, 4 de segon i 3 de postres. Quants mens diferents shi poden demanar? N. de mens: 5 4 3 = 60 APLICA LA TEORIA 1. Calcula mentalment: a) V5, 3 b) VR6, 2 a) 5 4 3 = 60 c) 4! = 4 3 2 1 = 24
i permutacions

2. Dibuixa larbre corresponent a les diferents formes en qu pot vestir-se una persona que t dues camises i tres pantalons. Quantes sn? Siguen les camises A i B i els pantalons C, D, i E C AC AD A D AE E BC C BD B D BE E Nombre = 2 3 = 6 3. Amb els dgits 1, 2, 3 i 4 forma tots els nombres de tres xifres que pugues sense que sen repetisca cap. Quants sn? 2 1 3 4 1 2 3 4 1 3 2 4 1 4 2 3 V4, 3 = 4 3 2 = 24 3 4 2 4 2 3 3 4 1 4 1 3 2 4 1 4 1 2 2 3 1 3 1 2 123 124 132 134 142 143 213 214 231 234 241 243 312 314 321 324 341 342 412 413 421 423 431 432

2. Combinacions
de problemes

i resoluci

PENSA I CALCULA Calcula mentalment el valor dels nombres combinatoris segents: 7 a) e o 0 5 c) e o 5 a) 1 8 b) e o 1 6 d) e o 5 b) 8 c) 1 d) 6

14. Combinatria
APLICA LA TEORIA 9. Calcula mentalment: C5, 2 i C6, 4 5 4 = 10 2 C6, 4 = C6, 2 = 6 5 = 15 2

i probabilitat

215

3. Experiments
PENSA I CALCULA

aleatoris simples

Quantes cares t un dau de travesses? Qu s ms probable obtindre-hi: 1, X o 2? Un dau de travesses t 6 cares, tres cares tenen un 1, dues cares tenen una X i una cara t un 2 El ms probable s l1, perqu s el que ms vegades hi s. APLICA LA TEORIA 16. Siguen E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8}, A = {2, 4, 6, 8} i B={3,6}. Calculan: A B, A B, A i B A B = {2, 3, 4, 6, 8} A B = {6} A = {1, 3, 5, 7} B = {1, 2, 4, 5, 7, 8} 17. Calcula la probabilitat dobtindre un nombre parell en llanar un dau de sis cares. E = {1, 2, 3, 4, 5, 6} Parell = {2, 4, 6} P(parell) = 3 = 1 6 2 18. Se sap que P(A) = 5/6. Calculan P(A ) P(A ) = 1 5 = 1 6 6 19. Es llancen 100 xinxetes a laire i 65 queden amb la punta cap amunt. Calcula la freqncia relativa que la xinxeta quede amb la punta cap amunt. f( ) = 65 = 0,65 100 20. Si P(A) = 2/3, P(B) = 1/2 y P(A B) = 1/5, calcula P(A B) P(A B) = 2 + 1 1 = 29 3 2 5 30

10. Amb els dgits 1, 2, 3 i 4 forma tots els nombres de dues xifres que pugues sense que sen repetisca cap i de manera que cap parell de nombres tinga les mateixes xifres. 1 2 3 4 C4, 2 = 4 3 = 6 2 11. Quantes columnes de travesses cal cobrir com a mnim per a encertar-ne una de ple al 15? a) E  = {1, X, 2}, m = 3. Dos exemples significatius sn: X1X11112121XX11, 111XXX111XXX1X1, p = 15 b) H  i Influeix lordre, no entren tots els elements i pot haver-hi repetici Variacions amb repetici. c) VR3, 15 = 315 = 14348907 12. En una classe hi ha 25 alumnes. De quantes formes shi pot triar un delegat i un subdelegat? a) E  = {1, 2, 3, 4, , 25}, m = 25. Dos exemples significatius sn: 35, 53, p = 2 b) H  i influeix lordre, no entren tots els elements i no pot haver-hi repetici Variacions ordinries. c) V25, 2 = 25 24 = 600 13. Quantes diagonals t un decgon? a) E  = {1, 2, 3, 4, , 10}, m = 10. Dos exemples significatius sn: 25, 79, p = 2 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. Cal llevar-ne els costats. c) C10, 2 10 = e 10 o 10 = 45 10 = 35 2 2 3 4 3 4 4 12 13 14 23 24 34

14. Amb 8 jugadors, quants equips de bsquet shi poden formar, si cada jugador pot jugar en qualsevol lloc? a) E  = {1, 2, 3, 4, , 8}, m = 8. Dos exemples significatius sn: 25318, 53467, p = 5 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. 8 8 c) C8, 5 = e o = e o = 56 5 3 15. Calcula, utilitzant la calculadora: C7, 3 y C8, 4 35 i 70

4. Experiments
compostos

aleatoris

PENSA I CALCULA Dissenya un arbre de probabilitats per a lexperiment de llanar dues monedes a laire.
1/2 1/2

C X

1/2 1/2 1/2 1/2

C X C X

CC CX XC XX

216

Solucionari
25. Una famlia t tres fills. Calcula la probabilitat que els tres siguen barons.
1/2 1/2

APLICA LA TEORIA 21. Es llancen dos daus de 6 cares numerades de l1 al 6. Calcula la probabilitat que la suma els nombres obtinguts siga 9
1 1 2 3 4 5 6 2 3 4 5 6 7 2 3 4 5 6 7 8 3 4 5 6 7 8 9 4 5 6 7 8 9 5 6 7 8 9 6 7 8 9 10

V M V M

1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

1/2

1/2

1/2 1/2

V M V M V M V M

VVV VVM VMV VMM MVV MVM MMV MMM

10 11

10 11 12

P (9) = 4 = 1 36 9 22. Sextrau una carta duna baralla espanyola de 40 cartes, i observem que ha sigut de copes. Es torna a introduir i desprs se nextrau una altra. Quina s la probabilitat que la segona siga tamb de copes? 10 C 30 no C CC

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(VVV) = 1 1 1 = 1 2 2 2 8 26. Es llancen tres monedes a laire. Calcula la probabilitat dobtindre dues cares i una creu.
1/2 1/2

C X C X

1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

C
1/2

10 C 30 no C
1/4

1/4 no C

10 C 30 no C

1/2

1/2

no C

X
1/2

P(CC) = 1 1 = 1 4 4 16 23. Sextrauen duna vegada dues cartes duna baralla espanyola de 40 cartes. Quina s la probabilitat que les dues siguen de copes? 8C 30 no C CC

C X C X C X C X

CCC CCX CXC CXX XCC XCX XXC XXX

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(CCX) + P(CXC) + P(XCC) = 1 + 1 + 1 = 3 8 8 8 8

Exercicis

i problemes proposats

10 C 30 no C

C 1/4 no C

9C 30 no C

9/39 no C

1. VARIACIONS I PERMUTACIONS 27. Calcula mentalment: a) V10, 3 b) VR10, 3 a) 10 9 8 = 720 b) 103 = 1000 28. Calcula mentalment: a) P5 b) PC4 a) 5! = 5 4 3 2 1 = 120 b) 3! = 3 2 1 = 6 29. Organitzem una festa i hi portem tres classes dentrepans i dues classes de refrescos. Dibuixa larbre corresponent a les diferents formes de triar un entrep i un refresc? Quantes nhi ha?

P(CC) = 1 9 = 3 4 30 40 24. Una mquina produeix 100 caragols dels quals 3 sn defectuosos. Si sagafen dos cargols, calcula la probabilitat que en agafar el segon siga defectus, si el primer tamb ho ha sigut. Com sn tots dos esdeveniments, dependents o independents? 1D 97 no D DD

3D 97 no D

D 3/100 no D

2D 97 no D

2/99 no D

D/D s la segona branca. P(D/D) = 2 99 El segon esdeveniment D/D s depenent del primer D, ja que depn de si ha eixit D o no D

14. Combinatria
Siguen els entrepans A, B i C i els refrescos D i E A B C Nombre = 3 2 = 6 30. Amb els dgits 2, 4, 6 i 8 forma tots els nombres de tres xifres que pugues sense que es repetisca cap xifra. Quants sn? 4 2 6 8 2 4 6 8 2 6 4 8 2 8 4 6 V4, 3 = 4 3 2 = 24 31. Amb les lletres A i B forma totes les combinacions possibles de tres lletres. Quantes sn? A A B A B B VR2, 3 = 2 = 8 32. Amb els dgits 1, 3, 5 i 7 forma tots els nombres de quatre xifres que pugues sense que es repetisca cap xifra. Quants sn?
3

i probabilitat

217

3 1 5 7 1 3 5 7 1 5 3 7 1 7 3 5 P4 = 4! = 4 3 2 1 = 24

D E D E D E

AD AE BD BE CD CE

6 8 4 8 4 6 6 8 2 8 2 6 4 8 2 8 2 4 4 6 2 6 2 4

246 248 264 268 284 286 426 428 462 468 482 486 624 628 642 648 682 684 824 826 842 846 862 864

5 7 3 7 3 5 5 7 1 7 1 5 3 7 1 7 1 3 3 5 1 5 1 3

7 5 7 3 5 3 7 5 7 1 5 1 7 3 7 1 3 1 5 3 5 1 3 1

1357 1375 1537 1573 1735 1753 3157 3175 3517 3571 3715 3751 5137 5173 5317 5371 5713 5731 7135 7153 7315 7351 7513 7531

33. De quantes formes poden seure 10 persones al voltant duna taula circular, de manera que en cada cas hi haja almenys dues persones assegudes en ordre diferent? PC10 = 9! = 9 8 7 6 5 4 3 2 1 = 362880 34. En el sistema actual de matrcules, de quantes formes es poden collocar les lletres sabent que cada matrcula cont tres lletres, comenant per les lletres BBB i acabant per les lletres ZZZ, shi suprimeixen les cinc vocals, i les lletres , , Q, CH i LL? BCDFGHJKLMNPRSTVWXYZ VR20, 3 = 203 = 8000 35. Calcula, usant-hi la calculadora: a) V8, 5 a) 6720 b) VR7, 3 b) 343

A B A B A B A B

AAA AAB ABA ABB BAA BAB BBA BBB

36. Calcula, usant-hi la calculadora: a) P6 a) 720 b) PC8 b) 5040

2. C  OMBINACIONS I RESOLUCI DE PROBLEMES 37. Calcula mentalment: a) C10, 2 a) 10 9 = 45 2 b) C11, 9 = C11, 2 = 11 10 = 55 2 b) C11, 9

218

Solucionari
3. E  XPERIMENTS ALEATORIS SIMPLES 44. Siguen E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10}, A = {1, 3, 5, 7, 9} iB= {3, 6, 9}. Calcula: a) A B b) A B c) A i B sn compatibles o incompatibles d) A e) B a) {1, 3, 5, 6, 7, 9}b) {3, 9} c) A i B sn compatibles. d) {2, 4, 6, 8, 10} e) {1, 2, 4, 5, 7, 8, 10} 45. Calcula la probabilitat dobtindre mltiple de 3 en llanar un dau de 6 cares. E = {1, 2, 3, 4, 5, 6} A = {3, 6} P(A) = 2 = 1 6 3 46. Se sap que P(A) = 2/5. Calculan P(A ) P(A ) = 1 2 = 3 5 5 47. Es llancen 100 xinxetes a laire i 66 queden amb la punta cap amunt. Calcula la freqncia relativa que la xinxeta no quede amb la punta cap amunt. f(No ) = 34 = 0,34 100 48. Se sap que: P(A) = 3/4, P(B) = 2/5 y P(A B) = 8/9 Calcula: P(A B) 3 + 2 P(A B) = 8 4 5 9 47 P(A B) = 180 4 . EXPERIMENTS ALEATORIS COMPOSTOS 49. Calcula la probabilitat que en llanar dos daus de 4 cares numerades de l1 al 4 la suma dels nombres obtinguts siga 6. Quin suma s la ms probable?
1 3 1 2 3 4

38. Amb les lletres A, B, C, D i E forma totes les combinacions que pugues de dues lletres sense que es repetisca cap parell de paraules de manera que cap parell de paraules tinga les mateixes lletres. A B C D E C D E D E E AB AC AD AE BC BD BE CD CE DE

B C D E C5, 2 = 5 4 = 10 2

39. Disposem de 5 fruites diferents per a preparar sucs de dos sabors. Quants sucs podem fer? a) E  = {A, B, C, D, E}, m = 5. Dos exemples significatius sn: AB, BC, p = 2 b) No hi influeix lordre Combinacions. c) C5, 2 = 5 4 = 10 2 40. En una comunitat formada per 20 vens, es vol triar una junta formada per un president, un secretari i un tresorer. De quantes formes es pot elegir la junta? a) E  = {1, 2, 3, 4, , 20}, m = 20. Dos exemples significatius sn: 529, 517, p = 3 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Variacions ordinries. c) V20, 3 = 20 19 18 = 6840 41. Duna baralla espanyola de 40 cartes sagafen 4 cartes sense devoluci. De quantes formes es poden agafar? a) E  = {1, 2, 3, 4, , 40}, m = 40. Dos exemples significatius sn: 1579, 1568, p = 4 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. c) C40, 4 = e 40 o = 91390 4

42. De quantes formes es poden collocar 6 persones al voltant duna taula circular? a) E  = {1, 2, 3, 4, , 6}, m = 6. Dos exemples significatius sn: 123456, 123564, p = 6 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions circulars. c) PC6 = 5! = 120 43. Calcula, usant-hi la calculadora: a) C10,5 a) 252 b) C15, 7 b) 6435 P(6) = 3 16

1 1 2 3 4 2 3 4 5

2 3 4 5 6

3 4 5 6 7

4 5 6 7 8

El ms probable s el 5, perqu s el que ms vegades apareix.

14. Combinatria
50. Sextrau una bola duna urna que cont 6 boles roges i 4 boles verdes, sobserva si ha sigut roja i shi torna a introduir; desprs se nextrau una altra. Quina s la probabilitat que les dues siguen roges?
R 4/10

i probabilitat

219

54. Es llancen tres monedes a laire. Calcula la probabilitat que les tres siguen creu.
1/2 1/2

C X C X

1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

6R 4V
6/10 V

6/10 V

6R 4V

C
1/2

6R 4V

1/2

1/2

X
1/2

4/10

C X C X C X C X

CCC CCX CXC CXX XCC XCX XXC XXX

P(RR) = 6 6 = 9 10 10 25 51. Sextrauen duna vegada dues boles duna urna que cont 6 boles roges i 4 boles verdes. Quina s la probabilitat que les dues siguen roges?
R 4/9

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(XXX) = 1 1 1 = 1 2 2 2 8 PER A AMPLIAR 55. Calcula mentalment els nombres combinatoris segents: a) e 50 o 0 b) e 50 o 50

5R 4V
6/10 V

5/9 V

4R 4V

6R 4V

a) 1

b) 1

4/10

P(RR) = 6 5 = 1 10 9 3 52. Una mquina produeix 100 caragols dels quals 3 sn defectuosos. Sagafa un cargol, es mira si s defectus i shi retorna. Calcula la probabilitat que en agafar aleatriament el segon siga defectus, si el primer tamb ho ha sigut. Com sn tots dos esdeveniments, dependents o independents? 3D 97 no D DD

56. Calcula mentalment els nombres combinatoris segents: a) e 100 o 1 b) e 100 o 98

a) 100

b) 4950

57. Quants nombres diferents de quatre xifres es poden formar? a) E  = {0, 1, 2, 3, , 9}, m = 10. Dos exemples significatius sn: 1122, 2135, p = 4 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i pot haver-hi repeticions Variacions amb repetici. Cal traure tots els que sn menors de 1000 c) VR10, 4 1000 = 104 1000 = 9000 58. Quants nombres diferents de cinc xifres es poden formar amb les xifres imparelles de manera que no es repetisca cap xifra? Quants sn imparells? a) E  = {1, 3, 5, 7, 9}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 13597, 53197, p = 5 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P5 = 5! = 120 Sn imparells els que acaben en nombre imparell; en aquest cas, tots. 59. Un alumne de 4t B t 5 samarretes, 4 pantalons i 3 parells desportives. De quantes formes diferents pot vestir-se per a anar a entrenar? 5 4 3 = 60 formes diferents. 60. Si llancem a laire un dau i una moneda, quants resultats diferents hi podem obtindre? 6 2 = 12 resultats diferents.

3D 97 no D P(D/D) = 3 100

D 3/100 no D

3D 97 no D

3/100 no D

El segon esdeveniment D/D s independent del primer D, ja que no depn de si ha eixit D o no D 53. Una famlia t tres fills. Calcula la probabilitat que un siga bar.
1/2 1/2

V M V M

1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

1/2

1/2

1/2 1/2

V M V M V M V M

VVV VVM VMV VMM MVV MVM MMV MMM

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(VMM) + P(MVM) + P(MMV) = 1 + 1 + 1 = 3 8 8 8 8

220

Solucionari
69. Es llana un dau amb forma de dodecedre i les cares numerades de l1 al 12. Calcula la probabilitat que el nombre obtingut siga mltiple de 3
11
4 12 5

61. Cinc amics van al cinema i trauen les entrades seguides. De quantes formes hi poden seure? a) E  = {1, 2, 3, 4, 5}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 12345, 54123, p = 5 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P5 = 5! = 120 62. Amb les lletres de la paraula POMA, quantes paraules es poden formar, tinguen o no sentit? a) E  = {A, E, M, S}, m = 4. Dos exemples significatius sn: POMA, MOPA, p = 4 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P4 = 4! = 24 63. Calcula el valor de x en la igualtat segent: 5 5 e o=e o 2 x x = 2, o b x = 3 64. Calcula el valor de x en la igualtat segent: Vx, 3 = 30x x(x 1)(x 2) = 30x x2 3x + 2 = 30 x=7 65. Calcula el valor de x en la igualtat segent: Vx, 4 = 6Vx, 2 x(x 1)(x 2)(x 3) = 6x(x 1) Se simplifiquen ambds membres entre x(x 1), ja que x > 3 x2 5x + 6 = 6 x=5 66. Calcula el valor de x en la igualtat segent: Px = 20Px 2 x! = 20(x 2)! x(x 1) = 20 x=5 67. Calcula el valor de x en la igualtat segent: 2Cx, 2 = Vx, 2 2x (x 1) = x(x 1) 2 x(x 1) = x(x 1) Val qualsevol x > 1 68. Una urna cont 7 boles roges, 5 boles verdes i 3 boles blaves. Si se nextrau una, calcula la probabilitat que: a) siga verda; b) no siga roja; c) siga roja o verda. E = {7R, 5V, 3A} a) P(verda) = 5 = 1 15 3 b) P(no roja) = 8 15 c) P(roja o verda) = 12 = 4 15 5

2 3 4 1 5 6 7

9 8 12

10 11

E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12} A = {3, 6, 9, 12} P(A) = 4 = 1 12 3 70. Sextrau una carta duna baralla espanyola de 48 cartes. Calcula la probabilitat que siga un nou. E = {48 cartes} A = {9O, 9C, 9E, 9B} P(A) = 4 = 1 48 12 71. En una famlia amb dos fills, quina probabilitat hi ha que siguen: a) els dos homes; b) un home i laltre dona.
1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

H D

H D H D

HH HD DH DD

a) S  hi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(HH) = 1 1 = 1 2 2 4 b) S  hi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(HD) + P(DH) = 1 + 1 = 1 4 4 2 72. Una urna cont 3 boles roges i 3 boles verdes. Se nextrau una i observem el color; es torna a introduir-hi i se nextrau una altra. Calcula la probabilitat que les dues hagen sigut roges.
R 1/2

3R 3V
1/2 V

1/2

3R 3V

3R 3V

1/2

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(RR) = 1 1 = 1 2 2 4 73. Sextrauen duna vegada dues cartes duna baralla espanyola de 40 cartes. Calcula la probabilitat que les dues siguen despases.

14. Combinatria
8E 30 no E

i probabilitat

221

EE

10 E 30 no E

E 1/4 no E

9E 30 no E

9/39 no E

81. Amb els dgits 1, 2, 3, 4 i 5, quants nombres de cinc xifres es poden formar sense repetir-ne cap? Quants sn parells? a) E  = {1, 2, 3, 4, 5}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 23541, 31524, p = 5 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P5 = 5! = 120 Seran parells tots els que acaben en 2 i 4 2 P4 = 2 4! = 48 82. En un trofeu destiu juguen quatre equips. De quantes formes es poden aparellar? a) E  = {A, B, C, D}, m = 4. Dos exemples significatius sn: AB, AC, p = 2 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. c) C4, 2 = 4 3 = 6 2 83. Existeixen 5 pobles collocats en els vrtexs dun pentgon regular, i es vol construir una carretera per a unir cada dos pobles. Quantes carreteres hi cal fer? a) E  = {A, B, C, D, E}, m = 5. Dos exemples significatius sn: AC, BC, p = 2 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. c) C5, 2 = 5 4 = 10 2 84. LAVE que va de Madrid a Sevilla t cinc estacions. Quants bitllets diferents shi poden traure? a) E  = {A, B, C, D, E}, m = 5. Dos exemples significatius sn AC, CA, p = 2 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Variacions ordinries. c) V5, 2 = 5 4 = 20 85. Un byte est format per zeros i uns, i en total sn 8. Quants bytes diferents es poden presentar? a) E  = {0, 1}, m = 2. Dos exemples significatius sn: 10010111, 11111111, p = 8 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i pot haver-hi repeticions Variacions amb repetici. c) VR2, 8 = 28 = 256 86. Tenim set classes de fruita per a preparar batuts de tres sabors. Quants sabors shi poden obtindre? a) E  = {A, B, C, D, E, F, G}, m = 7. Dos exemples significatius sn: BDE, BFG, p = 3 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. c) C7, 3 = 7 6 5 = 35 3 2 1 87. En un certamen literari hi ha tres premis: guanyador, finalista i accssit. Si participen 10 persones, de quantes formes es poden donar els tres premis? a) E  = {A, B, C, D, E, F, G, H, I, J}, m = 10. Dos exemples significatius sn: AGC, CGA, p = 3 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Variacions ordinries. c) V10, 3 = 10 9 8 = 720

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(EE) = 10 9 = 3 40 39 52 74. Es llancen a laire dos daus de 4 cares numerades de l1 al 4. Calcula la probabilitat que la suma dels nombres obtinguts siga major que 5
1 1 2 3 4 2 3 4 5 2 3 4 5 6 3 4 5 6 7 4 5 6 7 8

P(ms de 5) = 6 = 3 16 8 75. Es llancen a laire dues monedes. Calcula la probabilitat dobtindre com a mxim una cara.
1/2 1/2

C X

1/2 1/2 1/2 1/2

C X C X

CC CX XC XX

1 P(CC) = 1 = 1 2 2 4 P(com a mxim una cara) = 1 P(CC) = 1 1 = 3 4 4 76. En un dau de travesses, calcula la probabilitat de no obtindre el 2 E = {1, 1, 1, X, X, 2} P(no obtindre 2) = 5 6 AMB CALCULADORA 77. Calcula, utilitzant-hi la calculadora: a) V9, 4 a) 3024 a) P12 a) 12! = 479001600 a) C12, 5 a) 792 PROBLEMES 80. En la carta dun restaurant es pot triar un men compost dun primer plat, un segon plat i unes postres. Hi ha per a triar 8 primers plats, 5 segons i 6 postres. Quants mens diferents shi poden triar? 8 5 6 = 240 mens. b) VR3, 15 b) 14348907 b) PC9 b) 8! = 40320 b) C12, 7 b) 792

78. Calcula, utilitzant-hi la calculadora:

79. Calcula, utilitzant-hi la calculadora:

222

Solucionari
94. Sextrauen duna vegada tres cartes duna baralla espanyola de 40 cartes. Calcula la probabilitat que les tres siguen de bastos. 7B BBB 30 no B B 8/38 8B no B 30 no B 9 B B 9/39 30 no B no B B 10 B 30 no B
1/4 no B

88. Quantes banderes de tres colors diferents es poden formar amb vuit colors? a) E  = {A, B, C, D, E, F, G, H}, m = 8.Dos exemples significatius sn: ADE, DAE, p = 3 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Variacions ordinries. c) V8, 3 = 8 7 6 = 336 89. Una famlia t 5 fills. Quantes possibilitats hi ha pel que fa al sexe dels fills? a) E  = {V, M}, m = 2. Dos exemples significatius sn: VVVMM, MMMMM, p = 5 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i pot haver-hi repeticions Variacions amb repeticions. c) VR2, 5 = 25 = 32 90. Amb les lletres de la paraula PORTA, quantes combinacions de cinc lletres es poden formar, tinguen o no sentit? Quantes comencen per consonant? a) E  = {A, N, O, R, T }, m = 5. Dos exemples significatius sn: PORTA, ATROP, p = 5 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P5 = 5! = 120 Comencen per consonant: 3 P4 = 3 4! = 72 91. Calcula la probabilitat dencertar una travessa de ple al 15 si es cobreix una aposta. E t VR3, 15 = 3 = 14348907 possibilitats. 1 P(encertar) = 14 348 907 92. En un grup de 80 persones, 50 escolten la rdio, 60 veuen la televisi i 30 senten la rdio i veuen la televisi. Calcula la probabilitat que, en triar una persona a latzar, no escolte la rdio, ni veja la televisi. P(R) = 50 = 5 80 8 P(T) = 60 = 3 80 4 P(R T) = 30 = 3 80 8 P(R T) = 5 + 3 3 = 1 8 4 8 P(no senten la rdio ni veuen la televisi) = = 1 P(R T) = 1 1 = 0 93. Una urna cont 5 boles roges i 5 verdes. Se nextrau una i sobserva el color, shi torna a introduir i se nextrau una altra. Calcula la probabilitat que una siga roja i laltra verda. 5R 5V
1/2 R 1/2
15

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(BBB) = 1 9 8 = 3 4 39 38 247 95. Es compren 50 ordinadors duna marca A i 70 duna marca B. De la marca A nhi ha 2 que no funcionen; i de la marca B nhi ha 3 que no funcionen. Si es tria a latzar un dels ordinadors, quina s la probabilitat que no funcione? 48 S 2N
N 2/50

A 50 B 70

A 50/120 B

70/120

67 S 3N

3/70

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(AN) + P(BN) = 50 2 + 70 3 = 1 120 50 120 70 24 96. En una classe hi ha 15 xics i 10 xiques. Si es trien dos alumnes a latzar, calcula la probabilitat que els dos siguen xiques. 14/24 V VV V 3/5 M VM 10/24 15/24 V MV 2/5 M 9/24 M MM Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(MM) = 2 9 = 3 5 24 20 97. Una persona creua dos semfors per a anar al treball. La probabilitat que cadascun estiga roig s de 0,4; que estiga groc, 0,2, i que estiga verd, 0,4. Calcula la probabilitat que un estiga verd i laltre roig. R
0,4 0,2

1/2 V

5R 5V 5R 5V 5R 5V 5R 5V

RR

RV

0,4
0,4 0,2

5R 5V

1/2 V

5R 5V

R 1/2

VR
0,4

0,4 0,4
0,4 0,4

0,2

1/2 V

VV

0,2

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(RV) + P(VR) = 1 1 + 1 1 = 1 + 1 = 1 2 2 2 2 4 4 2

R A V R A V R A V

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(RV) + P(VR) = 0,4 0,4 + 0,4 0,4 = 0,32

14. Combinatria
98. Un jugador de bsquet t una probabilitat de 0,6 de fer un triple. Si fa dos llanaments de triple, quina probabilitat t de no encistellar-ne cap?
0,6 0,4

i probabilitat

223

104. Amb les xifres imparelles, quants nombres de 3 xifres es poden formar sense repetir-ne cap? Quants sn majors de 500? a) E  = {1, 3, 5, 7, 9}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 975,795, p = 3 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Variacions ordinries. c) V5, 3 = 53 = 125 Sn majors de 500 tots els que comencen per 5, 7 o 9 3 VR4, 2 = 3 42 = 48 105. Sextrauen, tres cartes a latzar duna baralla espanyola de 40 cartes. Calcula la probabilitat que siguen cavalls les tres. 1C 36 no C CCC

E N

0,6 0,4 0,6 0,4

E N E N

EE EN NE NN

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(NN) = 0,4 0,4 = 0,16 PER A APROFUNDIR 99. Un equip de futbol est format per 11 jugadors. Sis es posen dempeus, i davant els altres cinc ajupits. De quantes formes es poden collocar per a fer una foto si el porter sempre est dempeus el primer per lesquerra? Deixarem el porter fix i no el tindrem en compte a lhora de comptar. a) E  = {A, B, C, D, E, F, G, H, I, J}, m = 10. Dos exemples significatius sn: AGCDEFBIJH, IGECABDFHJ, p = 10 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P10 = 10! = 3628800 100. Un entrenador t 25 jugadors dels quals 3 sn porters; 6, defenses; 4, mitjos; 4, extrems, i la resta, davanters. De quantes formes pot fer un equip format per un porter, 3 defenses, 2 mitjos, 2 extrems i 3 davanters? = 3 20 6 6 56 = 120960 C3, 1 C6, 3 C4, 2 C4, 2 C8, 3  101. Quantes matrcules es poden fer amb el sistema actual, que es compon de quatre nombres i tres lletres? Les lletres disponibles sn 20 VR10, 4 VR20, 3 = 10 20 = 10000 8000 = 80000000 102. Una bossa cont 5 boles numerades de l1 al 5. En traiem una, anotem el nombre i la hi tornem a introduir; tornem a repetir el procs dues vegades ms. Quants resultats diferents shi poden donar? a) E  = {1, 2, 3, 4, 5}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 22323, 33222, p = 5 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i pot haver-hi repeticions Variacions amb repetici. c) VR5, 5 = 55 = 3125 103. Una bossa cont 5 boles numerades de l1 al 5. En traiem tres duna vegada. Quants resultats diferents shi poden presentar? a) E  = {1, 2, 3, 4, 5}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 125, 235, p = 3 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. c) C5, 3 = 5 4 = 10 2
4 3

4C 36 no C

C 1/10 no C

3C 36 no C

3/39 no C

2C 36 no C

2/38 no C

Shi aplica la regla del producte o de la probabilitat composta. P(CCC) = 1 3 2 = 1 10 39 38 2 470 106. Es llancen a laire dos daus, un de 6 cares numerades de l1 al 6 i laltre de 4 cares numerades de l1 al 4. Quina probabilitat hi ha que sumen 7?
1 1 2 3 4 2 3 4 5 2 3 4 5 6 3 4 5 6 7 4 5 6 7 8 5 6 7 8 9 6 7 8 9 10

P(9) = 4 = 1 24 6 107. En un calaix tenim 8 calcetins blancs i 6 de negres. Si traiem dos aleatriament, quina s la probabilitat que els dos siguen de diferent color?
B

7B 6N
8/14

7/13 N 6/13

6B 6N 7B 5N 7B 5N 8B 4N

BB BN NB NN

8B 6N

6/14 N

8B 5N

8/13 N 5/13

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(BN) + P(NB)  = 8 6 + 6 8 = 48 14 13 14 13 91

224

Solucionari
, N. de casos favorables a l esdeveniment A N. de casos possibles

108. Es tenen dues mquines produint caragols. Una produeix 100 caragols, dels quals 3 sn defectuosos, i laltra produeix 200 cargols, dels quals 5 sn defectuosos. Si sescull a latzar un dels 300 cargols, quina s la probabilitat que siga defectus? 3D 97 N
D 3/100

P (A ) =

Esdeveniment equiprobable: Els esdeveniments elementals dun espai mostral sn equiprobables si tenen la mateixa possibilitat de presentar-se; noms en aquestos casos es pot aplicar la regla de Laplace. Exemple: Calcula la probabilitat dobtindre un nombre primer en llanar un dau de sis cares.

A 100 B 200

A 1/3 B

2/3

5D 195 N

Espai mostral: E = {1, 2, 3, 4, 5, 6}


5/200

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. =1 3 +2 5 = 2 P(AD) + P(BD)  3 100 3 200 75 109. Es tria aleatriament una fitxa dun dmino. Quina probabilitat hi ha que siga doble? P(doble) = 7 = 1 28 4 110. Sha trucat un dau de manera que: P(1) = P(3) = P(5) P(2) = P(4) = P(6) = 2P(1) a) Calcula la probabilitat dobtindre-hi un 3 b) Calcula la probabilitat dobtindre-hi un 6 P(1) = P(3) = P(5) = x P(2) = P(4) = P(6) = 2x 3x + 6x = 1 x = 1 9 1 a) P(3) = 9 b) P(6) = 2 9

Esdeveniment A = {2, 3, 5} P(A) = 3 = 1 = 0,5 6 2 2. Amb els dgits 1, 2, 3, 4 i 5, quants nombres de tres xifres shi poden formar sense repetir-ne cap? Quants sn majors de 300? a) E  = {1, 2, 3, 4, 5}, m = 5. Dos exemples significatius sn: 134, 341, p = 3 b) H  i influeix lordre, no hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Variacions ordinries. c) V5, 3 = 5 4 3 = 60 Sn majors de 300 els que comencen per 3, 4 o 5 3 V4, 2 = 3 4 3 = 36 3. Amb les lletres de la paraula PARET, quantes combinacions de lletres, tinguen o no sentit, shi poden formar? a) E  = {B, I, L, O, R}, m = 5. Dos exemples significatius sn: PARET, TERAP, p = 5 b) H  i influeix lordre, hi entren tots els elements i no pot haver-hi repeticions Permutacions ordinries. c) P5 = 5! = 120 4. En una classe hi ha 25 alumnes i es vol fer una comissi formada per tres alumnes. De quantes formes shi pot triar? a) E  = {1, 2, 3 , 25}, m = 25. Dos exemples significatius sn: 358, 258, p = 3 b) N  o hi influeix lordre Combinacions ordinries. c) C25, 3 = 25 24 23 = 2300 3 2 1 5. Se sap que: P(A) = 3/5, P(B) = 2/5 i P(A B) = 1/3 Calcula: P(A B) P(A B) = 3 + 2 1 = 2 5 5 3 3 6. Es llancen a laire dos daus de sis cares numerades de l1 al 6 i se sumen els punts obtinguts. Quina suma de puntuacions t major probabilitat? Calculan la probabilitat.
1 2 3 4 5 6 7 8 3 4 5 6 7 8 9 4 5 6 7 8 9 5 6 7 8 9 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 2 3 4 5 6 7

Aplica-hi

les teues competncies

111. Quantes paraules hi ha de 10 carcters? VR2, 10 = 210 = 1024, que es coneix amb el nom de 1 kB (Kilobyte). 112.  Quantes paraules hi ha de 20 carcters? VR2, 20 = 220 = 1048576, que es coneix amb el nom de 1MB (Megabyte). 113.  Quantes paraules hi ha de 30 carcters? VR2, 30 = 230 = 1073741824, que es coneix amb el nom de 1 GB (Gigabyte). 114.  Quantes paraules hi ha de 40 carcters? VR2, 40 = 240 = 1099511627776, que es coneix amb el nom de 1 TB (Terabyte).

Comprova

qu saps

1. Escriu lenunciat de la regla de Laplace i posa un exemple. La regla de Laplace diu que la probabilitat dun esdeveniment A, dun espai mostral E, format per esdeveniments elementals equiprobables, s igual al nombre de casos favorables dividit pel nombre de casos possibles.

10 11

10 11 12

14. Combinatria
La suma de puntuacions que t major probabilitat s 7, perqu s el resultat que ms vegades es presenta. P(7) = 6 = 1 36 6 7. Es prova en 30 persones una vacuna A contra la grip i nemmalalteixen 5. Es prova en 20 persones una altra vacuna B i nemmalalteixen 4. Si es tria una de les persones a latzar, quina probabilitat hi ha que no haja emmalaltit? 25 no E 5E
no E 25/30

i probabilitat

225

125. Amb les xifres 1, 2, 3 i 4 forma tots els nombres que pugues de tres xifres sense repetir-ne cap de manera que cada dos nombres no tinguen les mateixes xifres i calcula quants sn. 123, 124, 234 C4, 3 = 4 126. Siguen A = {a, b, c, d, e}, V = {a, e, i, o, u}. Calcula AV i A V A V = {a, b, c, d, e, i, o, u} A V = {a, e} 127.  Si P(A) = 2/3, P(B) = 3/5 i P(A B) = 4/5, calcula P(AB)

A 30 B 20

A 30/50 20/50 B

16 no E 4E

no E 16/20

P(A B) = 7 15 Planteja els problemes segents i resol-los amb lajuda de Wiris: 128. Amb els dgits imparells, quants nombres de tres xifres shi poden formar? VR5, 3 = 25 129.  Un examen consta de 8 preguntes de les quals cal triar-ne 5. De quantes formes shi poden triar? C8, 5 = 56 130.  En una cursa de velocitat de 100 m participen 5 atletes. De quantes formes poden entrar a meta? P5 = 120 131. Una urna t 4 boles roges i 5 de verdes. Se nextrau una, sobserva el color i shi torna a introduir; desprs se nextrau una altra. Quina s la probabilitat que les dues siguen roges? P(RR) = 16 81 132. Un vaixell cobreix diriament el servei entre dos ports. Se sap que la probabilitat de tindre un accident en un dia amb sol s 0,005, i en un dia amb boira, 0,07. Quina s la probabilitat que hi haja hagut un accident un dia dun mes en qu va haver-hi 18 dies amb sol i 12 amb boira? P(Accident) = 0,031

Shi aplica la regla de la suma o de la probabilitat total. P(no E) = 30 25 + 20 16 = 41 50 30 50 20 50 8. Un jugador de futbol marca 4 gols de cada 10 tirs a porta. Si hi tira 3 tirs, quina probabilitat t de marcar almenys un gol. P(NNN) = 6 6 6 = 27 10 10 10 125 P(al menys 1 gol) = 1 P(NNN) = 1 27 = 98 125 125

Windows/Linux
PRACTICA 122. Amb les lletres a, b i c forma totes les combinacions que pugues de dues lletres i calcula quantes sn. aa, ab, ac, ba, bb, bc, ca, cb, cc VR3, 2 = 9 123.  Amb les xifres 1, 2, 3 i 4 forma tots els nombres que pugues de tres xifres sense repetir-ne cap i calcula quants sn. 123, 132, 213 V4, 3 = 24 124.  Amb les xifres 1, 2, 3 i 4 forma tots els nombres que pugues sense repetir-ne cap i calcula quants sn. 1234, 1243, 1324 P4 = 24

226

Solucionari
c)  Calcula els parmetres de dispersi que tinguen sentit. d)  Fes una representaci grfica de les dades en un grfic de barres. e) Interpretan els resultats. a)Quantitatiu continu. b)Moda: 50; mediana: 50; mitjana: 55 c)Varincia: 456,96; s = 21,38; CV = 39% d)Grfic:
Y 14 12 Freqncies 10 8 6 4 2 0 10 30 50 70 Temps (min) 90 110 X Esport

Avaluaci de diagnstic
Bloc V: Estadstica
Resol els segents exercicis: 1. En un peatge duna autopista sha registrat el nombre docupants per cotxe en els 100 primers vehicles i shi han obtingut els resultats segents:
N. docupants 1 2 3 4 5 N. de vehicles 15 25 35 20 5
i probabilitat

b)  Calcula els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit. c)  Calcula els parmetres de dispersi que tinguen sentit. d)  Fes una representaci grfica de les dades en un grfic de barres. e) Interpretan els resultats. a)Quantitatiu discret. b)Moda: 3; mediana: 3; mitjana: 2,75 c)Varincia: 1,19; s = 1,09; CV = 40% d)Grfic:
Y 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Ocupants en el cotxe

e) El temps dedicat a lesport es distribueix al voltant de 55 minuts amb una dispersi gran. 3. Un examen de matemtiques consta de vuit preguntes i shi poden respondre en lordre que es vulga. De quantes formes pot contestar-se lexamen? P8 = 8! = 40320 4. En una lliga dhandbol escolar participen 15 equips i shi enfronten tots en partit danada i tornada. Quants partits shi juguen en total? V15, 2 = 210 5. Es llana a laire 5 vegades un dau de quatre cares numerades de l1 al 4. Calcula quants resultats shi poden obtindre. VR4, 5 = 1024 6. Quantes diagonals es poden traar en un octgon? C8, 2 8 = 20 7. Llancem dos daus de sis cares numerades de l1 al 6 i anotem la suma. Calcula la probabilitat que aquesta siga 10
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 7 2 3 4 5 6 7 8 3 4 4 5 5 6 6 7 7 8 8 9 9 10 5 6 7 8 9 10 11 6 7 8 9 10 11 12

Freqncies

X 1 2 3 4 N. de persones 5

e) El nombre docupants es distribueix al voltant de 2,75 persones amb una dispersi gran. 2. La distribuci del temps en minuts que dediquen a fer esport un grup de persones s la segent:
Temps (min) 0-20 20-40 40-60 60-80 80-100 100-120 N. de persones 1 4 12 5 2 1

3 1 = 36 12 8. En un centre escolar el 40% dels alumnes tria francs, el 70%, angls i , el 20% tots dos idiomes. P(10) = Calcula la probabilitat que, triat un alumne a lata) zar, estudie francs o angls. Si en el centre hi ha 500 alumnes, quants cal esb) perar que estudien francs o angls?

a)Classifican el carcter estadstic. b) Calcula els parmetres de centralitzaci que tinguen sentit.

Avaluaci
a)F = estudiar francs; A = estudiar angls. P(F A) = P(F) + P(A) P(F A) = 0,4 + 0,7 0,2 = 0,9 b)500 0,9 = 450 alumnes. 9. Extraiem dues cartes duna baralla espanyola de 40 cartes. Calcula la probabilitat que siguen dues copes en els segents casos: a) Amb devoluci desprs de cada extracci. b) Sense devoluci. a) Amb devoluci:
A 1/10 no A

de diagnstic

227

B = traure bola blanca UA = selegeix lurna A UB = selegeix lurna B P(B) = P(UA) P(B/UA) + P(UB) P(B/UB) = = 3 2 1 1 3 1 2 + = + = 2 5 2 5 10 10 2

4A 36 no A

4A 36 no A

A 1/10 no A

4A 36 no A

12. Tenim dues urnes, una A que cont una bola blanca i dues de negres i una B que en cont dues blanques i cinc de negres. Nextraiem una de lurna A i la passem a lurna B. Desprs extraiem una bola de lurna B. Calcula la probabilitat que la bola siga blanca. Urna B 3B, 5N
1/3 2/3 N 2/8 6/8 3/8 5/8 B

1 1 1 P(A A) = P(A) P(A) = = 40 40 1600 b)Sense devoluci:


A 3/39 no A

Urna A 1B, 2N

2A 36 no A

Urna B 2B, 6N

4A 36 no A

A 1/10 no A

3A 36 no A

P(B) = P(B) P(B/B) + P(N) P(B/N) = = 1 3 2 2 3 4 7 + = + = 8 3 3 8 24 24 24

P(A A) = P(A) P(A/A) =

1 3 1 = 40 39 520

13. Evoluci de latur. A partir de les dades del grfic resol les qestions segents:
3100 3000 2900 2800 2700 2600 2500 2400 2300 2200 2100 2000 1900 1800 1700 1600 1500 Y 2007 2008 2009 2010

D D 0,95 0,04 D D 0,96 0,95 0,05 D

Nombre daturats ( 1 000)

10. La fabricaci duna pea electrnica passa per dos processos consecutius, A i B. Se sap que la probabilitat dun defecte en el procs A s 0,04 i dun defecte en B s 0,05. Quina s la probabilitat que una pea no siga defectuosa?

X T1 T2 Trimestres T3 T4

0,05 D

P(D D ) = 0,96 0,95 = 0,912 11. Tenim dues urnes, una A que cont tres boles blanques i dues de negres i una B que en cont dues blanques i tres de negres. Triem una de les urnes a latzar i extraiem una bola, quina s la probabilitat que siga blanca? Urna A 3B, 2N
1/2 1/2 Urna B B 2/5 3/5 N B 2/5 3/5 N

a) Quina magnitud es representa a leix X ? En quines unitats? Quina magnitud es representa a leix y? En quines b) unitats? Copia al quadern i completa la taula segent: c)
Nombre daturats (milers de persones) Trimestres 2007 T1 T2 T3 T4 1 850 2 100 1 750 Anys 2008 2009 2010

Urna A

Urna B 2B, 3N

228

Solucionari
d)  Per a estudiar levoluci de latur en els ltims trimestres, shan distribut les dades en la taula segent. Copia al quadern i completa les dades que falten:
Any Trimestres N. daturats (1000) Variaci trimestral (%) T1 T2 2009 T3 T4 T1 T2 2010 T3 T4

a)El temps en trimestres. b)Nombre de parats en milers de persones. c)


Trimestres 2007 T1 T2 T3 T4 2 100 1900 1700 1800 Nombre daturats (milers de persones) Anys 2008 1900 1850 1700 1 850 2009 1800 1 750 1600 1900 2010 2200 2400 2600 3000

1800 1750 1600 1900 2200 2400 2600 3000 3 19 9 8

Ara completa les afirmacions segents (els percentatges estan arredonits): En el primer trimestre de lany 2010, latur ha augmentat un pel que fa al de lany En el segon trimestre de lany 2009, latur un % pel que fa al del any. En un mitj de comunicaci han publicat les dae) des sobre el nombre daturats de lltim trimestre del 2010 amb el grfic segent. Copia al quadern i completa la taula segent realitzant els clculs necessaris:
Serveis 70 % Indstria 70 % Construcci 14 %
Sector Agrari Construcci Indstria Serveis Sense ocupaci anterior Total 120 300

d)
Any Trimestres N. daturats (1000) Variaci trimestral (%) T1 T2 2009 T3 T4 T1 T2 2010 T3 T4

1800 1750 1600 1900 2200 2400 2600 3000

19

16

15

En el primer trimestre de lany 2010, latur ha augmentat un 16% pel que fa al quart trimestre de lany 2009. En el segon trimestre de lany 2009, latur baix un 3% pel que fa al primer trimestre del mateix any.

Agrari Sense ocupaci anterior 2% 4%


N. daturats (1000)

e) Sector
Agrari Construcci Indstria Serveis Sense ocupaci anterior Total

N. daturats (1000) 3000 0,02 = 60 3000 0,14 = 420 300 3000 0,7 = 2100 120 3000

Notes

Notes

Notes