You are on page 1of 9

Diamants i Gripaus

Charles Perrault

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 1

Vet aquí

una vegada una vídua que tenia

dues filles. La més gran se li semblava molt en el caràcter i en el físic ja que ambdues eren tan desagradables i orgulloses que no havia qui les aguantés. La menor, que se semblava al seu pare per la seva dolçor i suavitat, era a més de gran bellesa.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 2

Com per naturalesa estimem a qui se'ns sembla, la mare tenia bogeria per la seva filla gran i alhora sentia menyspreu per la menor. La feia menjar a la cuina i treballar contínuament. Entre altres coses, la pobra nena havia d'anar dues vegades al dia a una font a un quilòmetre de la casa, i tornar amb un enorme càntir ple d'aigua.

Un dia quan estava vora la font, se li va acostar una pobra i anciana dona pregant-li que li donés de beure. -Com no, la meva bona senyora- va dir la bella nena. I esbandint amb cura el seu gerro, va treure aigua del millor lloc de la font i li va oferir, sostenint sempre el pesat gerro perquè begués més còmodament.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 3

La bona dona, després de beure, li va dir: -Ets tan bella, tan bona i tan amable, que no puc deixar de regalar-te un do- ja que en realitat es tractava d'una fada disfressada per veure fins a on arribava la gentilesa de la jove. -Et concedeixo el do- va prosseguir la fadaque per cada paraula que pronunciïs surti de la teva boca una bella flor o una pedra preciosa. Quan la jove va arribar a casa, la seva mare la va renyar per tornar tan tard de la font.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 4

-Perdona'm, mare meva -va dir la pobra noia-, per haver-me retardat. I al dir aquestes paraules, li van sortir de la boca dues roses i dues grans perles. -Però què estic veient! -va dir la seva mare, ben sorpresa- Com és això, filla meva? La nena li va explicar ingènuament tot el que li havia passat, no sense brollar de la seva boca una infinitat de diamants, maragdes, perles i safirs.

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 5

-Mira, mira el que surt de la boca de la teva germana quan parla -va dir la mare a la seva altra filla-; no t'agradaria tenir un do semblant? Només caldrà amb que vagis a buscar aigua a la font, i quan una pobra dona et demani de beure, ofereix-la-hi molt gentilment. -No vull anar! -va respondre grollerament la jove-, No seré jo qui serveixi a ningú! -Desitjo que hi aneu immediatament!-va respondre la mareElla va prendre un gerro de plata que li va donar la mare i va sortir, però rondinant molt malhumorada. No va fer més que arribar a la font i va veure sortir del bosc a una dama magníficament vestida que va anar a demanar-li de beure: era la mateixa fada que s'havia aparegut a la seva germana, però que es presentava sota l'aspecte i amb les robes d'una princesa, per poder veure fins a on arribava la maldat d'aquesta jove. -De debò creus que jo et serviré l'aigua? -va dir la grollera i mal criada nenaBeu directament de la font, si voleu aplacar la vostra set. -va afegir amb mals modals. -No sou gens amable,- va contestar el fada, sense irritar-se;- està bé! ja que sou tan poc

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 6

atenta, us atorgo el do que a cada paraula que pronuncieu, us surti de la boca una serp o un gripau.

La mare, que esperava impacient, no va fer més que veure-la de lluny i li va cridar: -I bé, filla meva? -I bé, mare meva!- va respondre la malvada tirant dues serps i dos gripaus. -Déu meu!- va exclamar la mare -però què estic veient? La teva germana té la culpa, me les pagarà!i va córrer darrera d'ella amb intenció de pegar-la mentre cridava furiosa:
http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 7

-Mira el que has fet! Marxa d'aquesta casa i no tornis mai! La pobra nena va escapar i va anar corrent a refugiar-se en el bosc proper. El fill del rei, que tornava de caçar bolets al bosc, la va trobar i veient-la tan bella li va preguntar què feia allà sola i per què plorava. -Ai!, senyor, la meva mare m'ha fet fora de casa i no tinc a on anar.

El fill del rei, que va veure sortir de la seva boca cinc o sis perles i altres tants diamants, li va pregar que li digués d'on li venia allò. Ella li va explicar la seva increïble aventura.
http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 8

La nena era tan dolça, tan bella i tan gentil que el Príncep es va enamorar d'ella, i li va demanar que es casés amb ell, i la va dur a palau, on en pocs dies es van casar. Quant a la malvada germana, es va anar fent encara més odiosa, tant que la seva pròpia mare la va fer fora de casa, i la infeliç se’n va anar a viure al fons del bosc on, almenys, tindria la companyia dels gripaus, els llangardaixos i les serps. I conte contat... Ja s’ha acabat.

Traduït (el millor que he pogut)del conte “Diamonds and Toads” de Charles Perrault Imatges copiades de “old Book Gallery”

http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes

Pàgina 9