You are on page 1of 28

Peridic digital - nm.

81 -setembre- 2013 - Tercera poca

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 2

sumari

Editorial Notcies Catal. Exercicis i consultes 3 Pasolini Si pogus ser... El parc de Salvador Espriu La complexa relaci entre crisi i medi ambient Rodoreda i la seva novella Quanta, quanta guerra Piano -solo Una nova Catalunya, una nova Espanya Gran Germ El Baix Ter i la sostenibilitat (3) Microrelats-4 Aikido a Torroella Quina calor que fa! Michael Kenna Josep Castells La carta a Rajoy Torroella, espai dart A laguait del nostre patrimoni La cuina de la Catrina Gotes dhumor Mots en creu Cinema i espectacles

Editorial
Setembre. La Festa dels Masos
S'ha dit i s'ha repetit que el terme municipal de Torroella s molt variat. Muntanya agresta, frtil plana, platja suau, costa escarpada, dunes i pinedes, el riu, la gola, les illes... Ens enorgullim de la diversitat dels seus paisatges i dels seus assentaments habitats, antics i moderns, la Vila vella, les noves urbanitzacions, el nucli mariner de l'Estartit, els venats de La Bolleria i Sobrestany, els masos, tots ells amb els seus costums i tradicions. Els nostres masos, per la seva especial naturalesa territorial i humana, es caracteritzen per un conjunt de manifestacions i activitats que els confereix un carcter singular com, i una de les seves expressions ms destacades s la Festa dels Masos, que se celebra cada any el dia 8 de setembre, festa de les Mares de Du trobades, o el cap de setmana que li s ms proper, aquest any 2013 el dissabte 7. La festa consisteix en una missa solemne en honor de la patrona a la capella de Santa Maria del Mar, que en aquesta diada s'obre a tot el pblic, ben engalanada. Desprs, a l'esplanada contigua, es fa audici de sardanes i un berenar. La implicaci de la famlia propietria de la finca, la collaboraci de l'Associaci de Masos, i les facilitats de transport fins a l'ermita, proporcionen una notable participaci de la gent, dels masos i de tot el municipi, a la festa. L'origen de la capella s ben antic. Una cella petit convent, de pocs monjos- documentada fa ms de mil anys (el 844) que pertanyia a l'abadia de Santa Maria d'Amer. Anant encara ms lluny en el temps, per les restes que s'hi ha trobat de murs i paviments, aquella cella es devia construir sobre les restes d'una villa romana dels segles II a I abans de Crist, que es devia anar mantenint i transformant en lloc de culte cristi. Aquell cenobi de pocs monjos, segons el document de l'any 844, estava situat "vora la riba del mar gran". Com ha canviat el paisatge des d'aleshores! Al principi l'esglesiola apareix dedicada a Sant Pere, per ms endavant es fa menci al culte a Santa Maria, i s anomenada "Santa Maria del Mar i Sant Pere". Desprs, el mas de Santa Maria ja figura com un dels masos forans del terme. Va patir atacs de pirates i corsaris i la capella va ser malmenada, reconstruda i objecte de moltes reformes. El saqueig de 1936 va significar la crema del seu retaule barroc, per es va salvar la imatge de talla de la Mare de Du, guardada a Torroella per la famlia Mascort. La finca va ser adquirida l'any 1843 per Pere Mascort, apotecari, en aplicaci de la llei de desamortitzaci de bns de l'Esglsia, promulgada per Mendizbal, ministre de la reina Isabel II. Des d'aleshores la famlia s'ha fet crrec de la capella, l'ha mantinguda i l'ha restaurada. Actualment s de nau nica, amb capalera carrada i la faana coronada per un petit campanar de paret. No s'hi detecten parts arquitectniques dels temps de la cella monstica, per als murs interiors s'hi veuen carreus de pedra tova que podrien ser peces reaprofitades procedents dels antics edificis. Emporion es vol afegir amb aquesta petita nota histrica a la festa de setembre que els habitants dels nostres masos, escampats a l'entorn de la nostra vila, dediquen a la seva patrona, que espera cada any la visita de la gent de Torroella i l'Estartit, al peu dels Tossals i de les Maures, a vessant del migdia de la Muntanya Gran.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 3


- dijous 22 a la nit a lEspai Ter el pianistaJoaqun Achcarroes va retrobar amb el seu pblic addicte, en un rcord de concerts consecutius del mestre bilba en un mateix lloc. - dimarts 27 al vespre, amb temps molt nuvols per amb molt de pblic, com a final de Festival i participaci a la Festa Major, es va presentar Torroella Sona, amb BCN Grass Ensemble i Albert Guinovart, piano, a la plaa de la Vila. Balan de la 33a edici del Festival: Amb una ocupaci del 95% i la presncia de 9.300 espectadors, el Festival de Torroella ha assolit aquest any un dels percentatges de pblic ms alts de la seva histria. Fira de Rebaixes al passeig Catalunya.La va organitzar Comer Montgr, durant tot el dia, elsdivendres 2. Fira del Petit Botiguer. Es va organitzar eldissabte 3. Havaneres.Es va fer cantada al Mas Pinell el vespre del dissabte 3, a la urbanitzaci Torre Vella eldivendres 9, i a cala Montg eldissabte 10idimecres 14. El banquer al Cucut. Amb Miquel Bofill a la mesa, el dijous 8 es va presentar el llibre deNria Cadenes.

Notcies
TORROELLA Festival de Msica. Iniciat el divendres 19 de juliol, va continuar a lagost als diversos indrets: Espai Ter, Esglsia, plaa i Cinema Montgr.

- divendres 2 a la nit, a lAuditori, Elisabeth Leonskaja, pianista russa, per primer cop a Torroella. - dissabte 3 a la nit, a lAuditori, en el tradicional concert Lluch, sota la direcci de Pablo Valetti, lorquestra del FestivalAcademia 1750 va interpretar obertures i simfonies de Ferran Sor. - diumenge 4 a la nit, a lAuditori, la cantant alemanya Ute Lemper va presentar El darrer tango a Berlin (de Brecht a Berlin als bars de Buenos Aires). - dilluns 5a la nit, a lAuditori, laStuttgarter Kammerorchesterva oferir un programa de serenates instrumentals de Mozart, Txaikovski i Dvork. - divendres 9 a la nit, a lAuditori, actu la Freiburger Barockorchesteramb el director-concertino Gottfried von der Goltz. - dissabte 10 al vespre, en sessi familiara lAuditori, es va presentar Brass, brass, brass. - diumenge 11a la nit a lAuditori elQuartet Quixote i el Quartet Gerhard veren oferir, entre daltres peces, loctet per a cordes de Mendelssohn, molt aplaudit pel pblic i la crtica. - dijous 15 a la nit a lAuditori es va presentar el jove pianista canariIvn Martin. - divendres 16a la nit a lEsglsia, Nuevo Saraova interpretar obra de Joan Aranis. - dissabte 17a la tarda, en lltimasessi familiar, es va projectar al Cinema un clssic del cinema mut, El noi, primer llargmetratge deChaplin. Msica en directe i improvisaci, com a lpoca, amb Chano Dominguez al piano i Marina Albero. - diumenge 18 a la nit va tornar a Torroella Jordi Savall amb obres de lEuropa Musical 1500-1700.

15 al passeig de Catalunya organitzat per Caritas i Cucut. Mercat de Productes Ecolgics. Es va fer elsdissabtes 24i31, al mat, a la plaa del peix, organitzat per Mn Empord. Nou servei turstic. Lagncia de viatges de Torroella Top Sailing Charter Group, especialitzada en xrter nutic, ha posat en marxa aquest estiu un nou servei que permet als seus clients, a travs del seu web, llogar el vaixell ideal per fer les vacances i reservar els vols disponibles. Top Sailing Charter s la primera agncia de xrter nutic del mn que proposa aquest servei. El preu de la llar infantil. Les famlies dels alumnes de les dues escoles bressol de Torroella i lEstartit han reprs mobilitzacions per reclamar que no sincrementi el preu del servei a partir de setembre. Festa Major de Sant Gens Els actes van comenar fora abans, per el primer dia oficial de la Festa Major, dissabte 24, a la tarda, amb un bon ruixat, es va acabar la calor que havia caracteritzat tot el mes dagost. - dissabte 10 - al vespre va tenir lloc la presentaci del Llibre de la Festa Major 2013 i unaAudici de Sardanes. - divendres 16 - al vespre va tenir lloc el Lliurament de premis del Concurs de Cartells de la Festa Major a la Biblioteca Pere Blasi. Posteriorment es va discutir loriginalitat del treball guanyador. Lautora va admetre que va utilitzar una imatge dinternet de la qual no disposava dels drets ds i que no la va reelaborar suficientment perqu pugui ser considerada una obra original, indita i creativa. Va renunciar al premi econmic de 300 euros, tot i que el cartell, amb la festa major en curs, ja no es va retirar. - dissabte 17 - al vespre, es va inaugurar la 62a.Exposici dArt Local organitzada pel Casal del Montgr, a la capella de Sant Antoni. - a la nit (22:30h), organitzat per Ducs del Foc, es va fer un correfoc pels carrers de la vila. - tamb a la nit (23:00h) i organitzat per la Pea San Marcos, hi va haverball de festaals jardins de Santa Clara.

Llibre de la Festa Major 2013. LAssociaci del Llibre de la Festa Major va presentar lexemplar del 2013 el dissabte 10 a la tarda al Museu de la Mediterrnia. Seguidament, organitzada per la mateixa Associaci, es va fer una Audici de Sardanesamb La Principal de Cass. Sessi literria-musical.Eldissabte 10a la nit Joan Massotkleiner i Toti Soler varen presentar El mn perdut de Salvador Espriu a can Quintana. Jean Pfaff a la galeria dart Michael Dunev. El dissabte 10 la galeria dart Michael Dunev Art Projects va inaugurar lexposici de pintures de lartista sus Jean Pfaff, que fa anys que viu a lEmpord. La seva obra sha exposat a les principals galeries i museus de Sussa i Alemanya, per no sha vist a Espanya des de 1999. Eleccions al Recer. Davant de la renuncia de la fins ara presidenta Teresa Kleiner, eldimecres 14es va elegir entre dues llistes encapalades per Quimet Matas i Joan Anton Serra. Es va imposar la primera. Outlet dantiguitats. Es va fer el dijous

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 4


el Club Petanca Torroella va poder organitzar el Torneig de Petanca de Festa Majorals jardins John Lennon,el Club de Tennis Taula Torroella el XXXII Torneig de Tennis Taulaal pavell municipal, i lAssociaci de Futbol Baix Ter el XVII Torneig de Futbol de Festa Major al passeig Vicen Bou i a migdia es va fer la Cercavila Infantil amb els Amics dels Tambors i a la plaa dEspanya un Vermut Explosiu dels Amics dels Gegants i Capgrossos i Ducs del Foc, a benefici dels gegants de Torroella. - a la tarda,un gran ruixatva interrompre lAudici de Sardanesamb la cobla Bisbal Jove a la plaa de la Vila, i va fer inviable tamb lespectacle danimaci infantilprevist al pati de can Quintana amb Rah Mon Roma i el caf-concert de lOrquestra Metropol als jardins John Lennon. Una pluja ben inoportuna. - diumenge 25 - al mat, ja amb un sol ms agosarat, es va fer la Plantada de Gegants a la plaa de la Vila i va comenar la Cercavila amb els Gegants de Torroella i els de lEstartit, els capgrossos, els grallers del Montgr, les Xatis i els Xanquers. amb la participaci especial dels Gegants de Perpiny. - a les dotze va comenar a lEsglsia de Sant Gens lOfici solemne amb Missa concelebrada acompanyada per la coral del Recer. Desprs es va fer el Ball de gegants a la plaa de la Vila i seguidament Sardanes amb la cobla Foment del Montgr. - a la tarda, al Camp desports, va tenir lloc el torneig triangular de la Festa Major organitzat per la UE Torroella i a la plaa de la Vila es varen ballar Sardanes amb Els Montgrins i Foment del Montgr. - al vespre, als jardins John Lennon, hi va haver el tradicional caf-concert amb lorquestra Montgrins, amb gran xit i una extraordinria afluncia de pblic.. - a la nit, tamb als jardins John Lennon, hi va haver el tradicionalball de nitamb lorquestra Montgrins, i a lEspai Barraques es va fer elconcertamb Laxenbusto i Glaucs. - dilluns 26 - a la tarda, a la plaa Pere Rigau, es van fer les tradicionals simultnies descacs, organitzades pel Club Escacs Montgr i a la plaa de la Vila, audici de Sardanes amb Els Rossinyolets. - al vespre, al pati de can Quintana,Pot Petit i Mermelada Band van fer espectacle danimaci infantil. - a lEspai Barraques, hi hagu mostra de combos de lEscola Municipal de Msica. - cap al tard, pels carrers de la Vila, elsGrallers del Montgr varen fer la seva cercabirres. - a mitjanit va comenar a lEspai Barraques elconcert amb grups locals. - dimarts 27 - a migdia hi va haversardanes a la plaa de la Vila amb La Principal de Banyoles. - a la tarda, organitzat per La Xarranca, a can Quintana, es van fer tallers solidaris de lEspai Jove. - al vespre, a la plaa de la Vila, la pluja va espatllar lesperada Torroella Sona, amb BCN Brass Ensemble, Albert Guiovart al piano i lactriu Berta Vidal, com a participaci del Festival de Msica a la Festa Major. Lespectacle es va fer, tot i laturada forosa. - a la nit, a lEspai Ter, el grup Tel esquinat va presentar Teatre de Festa Major: Per la ment. Va ser un gran xit, tot ple, i el pblic va riure de valent. - dijous 29 - a la tarda es va presentar a la Casa Galibern La batalla del Ter 1694, nou llibre patrocinat per la Fundaci Mascort, dels autors Antoni Espino i Ramon Sarobe. - divendres 30 - a la nit a lEspai Ter, organitzat per lAssociaci Sardanista Continutat, el grup

- a les 23:30h, lAssociaci Emdefer va presentar Techno House Festival Montgr a laparcament del riu Ter. - diumenge 18 - els Ducs del Foc varen organitzar el correfoc Mussolets a les nit a la plaa de la Vila. - divendres 23 - a la tarda, el Club de Tennis Taula va organitzar el XXXII.Torneig de Tennis Taula. - a la tarda, a laparcament del riu Ter, es va iniciar laFira dAtraccions, i fins al dia 27.

- al vespre, es varen concedir lesMedalles del Montgr a can Quintana a lex Lorente (a ttol pstum), a Francesc Batlle i a la Fundaci Asil de Pobres i Malalts. En laFundaci Asil de Pobres i Malalts, sha fet un reconeixement a les moltes persones que hi ha treballat de manera altruista. Francesc Batlle conegut arquitecte, autor de duna quantitat molt elevada de projectes, estudis de les nostres pedres (castell, esglsia, etc.) s a ms membre actiu de moltes entitats torroellenques.lex Lorente, tcnic mar del Parc Natural del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter, bileg, naturalista i fotgraf submar, que va morir lany passat daccident fent immersi, havia impulsat projectes de gran valor conservacionista i el primer llibre sobre la fotografia al parc. - a les 22h, als Jardins John Lennon, es va fer el preg de la Festa Major a crrec dels Cantaires del Montgr, elsopar popular amenitzat per la Big Band de la EMMT, amb cremat ofert per la Penya Barcelonista. - a mitjanit hi va haver concert amb la Troba Kung Fu i Backswards, a lespai barraques. - dissabte 24 - tot i comenar el canvi de temps, al mat,

Montgr Dansa va presentar lespectacle Temps i llegenda. Fotografies de lescena catalana. Al Palau Solterra es presenten imatges datades entre 1900 i 1929, dels fons Pau Audouard i Amadeu Marin.Fins al 15 de setembre. LESTARTIT Festival de Msica. Off lEstartit. Va comenar el 30 de juliol amb Tants caps tants joguets, amb lorchestra Fireluche.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 5


A lagost es va continuar fent, a la plaa Llevantina, a la nit: - dimarts 6Pep Gimeno el Botifarra i Spanisch Brass Luur Metalls amb lespectacle Metalls dEstil. - dimarts 13 el Jazz Legend Quintet va oferir una part viva de la histria del jazz. - dimarts 20 Patricia Moreno, acompanyada de guitarra i percussi, va ser una simbiosi de les cultures clssica, del jazz i afro-veneolana. films del Festival Mundial de la Imatge Submarina de Marsella, el divendres 9 es va presentar La invencin de Hugo. Davant lOficina de Turisme el diumenge 11 es varen projectar pellcules del fons mar del MIMA 2013. A la plaa llevantina es va projectar Brave eldiumenge 18. Animaci infantil. La tarda del dissabte 10, davant lOficina de Turisme, es va presentar lespectacle de El Pot Petit. Sardanes. El vespre del dimarts 13 hi va haver Audici de Sardanes a la plaa de lEsglsia amb la cobla La Vila de la Jonquera. David el Mag. El dijous 15 a la nit hi va presentar a la plaa de lEsglsia el seu Espectacle de mgia. Fira dartesania. Es va fer al passeig Martim i a la plaa de lEsglsia elsdissabte 17 i diumenge 18 tot el dia, organitzats per lrea de Turisme. Classes de zumba, es varen fer a la plaa Llevantina, la nit del divendres 16, amb Kay B. Dos ciclistes vctimes de fallades cardaques.Eldilluns 5van morir dos ciclistes a la pista que enllaa lEstartit amb Montg, aparentment per fallada cardaca, un al mat i laltre a la tarda. El primer era un turista holands que anava sol, laltre era espanyol i anava amb uns companys. CATALUNYA Dficit dofec. El govern central imposa a Catalunya un lmit de dficit per al 2013 de l1,58% i anuncia que transferir 500 milions deuros menys. El govern catal volia un 1,8%. Dret a decidir.Joaquim Nadal el liderar a Girona, desquenes al PSC. Viquipdia.La Wikipdia catalana, primera del mn a ser considerada perfecta. Sense pressupost 2013. El dimarts 6 el govern va prorrogar el pressupost i preparar el del 2014 per a final dany. Mas diu que acceptar l1% noms si lEstat paga els deutes i millora el finanament. Mor el fotgraf Oriol Maspons. El decs va tenir lloc eldilluns 12. Tenia 85 anys. Cues de fins a 23 Km a lAP-7. La Federaci dHostaleria de les Comarques de Girona reclama que lempresa Abertis deixi dembutxacar-se diners en contra de donar un bon servei al client. La crisi financera. Catalunya Banc planteja un expedient de regulaci amb 2.450 acomiadaments. ESPANYA Cas Brcenas. El dijous 1 Rajoy compareix al Congrs dels Diputats i diu: no em declarar culpable, ni dimitir ni convocar eleccions legislatives. El substitut de Brcenas reconeix haver cobrat diner negre. Les declaracions dlvarez Cascos, Arenas i Cospedal davant el jutge creen confusi al PP. Conflicte sobre Gibraltar. Perplexitat sobre les intencions espanyoles i les rpliques britniques a controls excessius a la frontera. Es va tractar noms duna cortina de fum de Rajoy per desviar latenci dels casos de corrupci? Es feia tot mirant Catalunya com a objectiu final? Accident de Santiago.El jutge veu insuficients els sistemes de seguretat del tren (79 morts). MN Itlia.El Tribunal Suprem confirma la condemna de Berlusconi a quatre anys de pres per evasi dimpostos. Zona euro. El segon trimestre va deixar enrere la recessi, amb limpuls dAlemanya i Frana. Converses Israel Palestina. Comencen amb dificultats perqu samplien assentaments jueus. Egipte. Repressi de lexrcit contra els Germans Musulmans. Aquests avisen que els morts poden ser milers. Perill de guerra civil. Lexpresident Mubarak surt de la pres. Sria. Loposici denuncia 1.300 morts en un atac qumic a prop de Damasc. Tropes dels EUA preparades per a un atac de cstig. ESPORTS Futbol. -El dia30 de juliolva morir als 89 anys el fams porter internacional del Bara Antoni Ramallets. - Trofeu Gamper. El divendres 2 el Bara guany per 8-0 el brasiler Santos. - Comenament immillorable. El diumenge 18, inici de la Lliga, el Bara goleja el Llevant (7-0). - Mundials de nataci. Celebrats a Barcelona del 19 de juliol al 4 dagost, veren deixar una bona collita de medalles i rcords. En sincronitzada, Ona Carbonell va aconseguir 7 medalles.

Pilates, Aerbic, Msica a les terrasses i Tallers infantils. El mes dagost passat es van ferPilatesels matins, a la plaa Llevantina, els dijous 1, 8, 15, 22 i dimarts 6, 13, 20 i Aerbic, tamb a la plaa Llevantina, al vespre, els dilluns 5, 12, 19 i dimecres 7, 14, 21. Hi va haver Msica a les Terrasses, amb actuaci de Va-Por-Voss la nit deldijous 1, la Compaa La Inesperada el dijous 8, J. N. Band Blues el dijous 15 i Los Comino eldissabte 31. i es varen organitzar Tallers infantils amb La Xarranca, al Mini Beach Club, les tardes delsdivendres 2, 9, 16, 23 i 30 i dels dimecres 7, 14, 21 i 28.

Exposici Reyes. Es va inaugurar el divendres 2al vespre a la Sala del Consell. Balls populars. Van ser a la plaa Llevantina a la nit del divendres 2 (country, rock nroll, sal...). Concert.Va tenir lloc a lesglsia, amb lOrquestra de Cambra de lEmpord, el divendres 2a la nit. Festa-Concert Chill out.Els Ducs, els Grallers i Amics dels Gegants la varen organitzar a la platja eldissabte 3a la nit. II Torneig de Tennis Platja. Va tenir lloc durant tot el diumenge 4 a la platja de la Pineda. Cinema al carrer. A la plaa Llevantina, la nit del diumenge 4es van projectar

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 6

Catal. Exercicis i consultes


Per Jaume Bassa
EXERCICI 3 Traduu al catal: 1. Me gustara que salieses un rato a pasear. 2. Si hicieras ms ejercicio tendras ms salud. 3. Date prisa, coge la maleta y sbete al tren. 4. Qudate en el tren, no bajes. 5. Esperad al tren detrs de la lnea amarilla. 6. Creo que hemos llegado tarde. 7. Tienes que llegar antes. 8. Corre, ven y pon la mesa. 9. No corras tanto ni llegues tan tarde. CONSULTA Sha descriure: he de pensar en recollir el paquet o he de pensar a recollir el paquet? RESPOSTA El criteri s: pensarenalguna cosa - (exemple: vaig pensarenla malaltia del teu fill) pensarenalguna persona - (exemple: he pensat moltenel teu fill) pensarafer alguna cosa - (exemple: he pensatarecollir el teu fill) Fixem-nos que s: recollirelteu fill, no recolliralteu fill (vegis Regla 18 Emporion nm. 64, abril 2012) EXERCICI 3 - SOLUCI: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Magradaria que sortissis una estona a passejar. Si fessis ms exercici tindries ms salut. Afanyat, agafa la maleta i puja al tren. Quedat al tren, no baixis. Espereu el tren darrere la lnia groga. Crec que hem arribat tard. Has darribar abans. Corre, vine i para taula. No corris tant ni arribis tan tard.

Quina calor que fa!


Per Javier Zuloaga Ahir a la nit vaig tenir un somni, per no vaig aclucar l'ull. No s una contradicci, perqu fou aix, m'explico. Jo era un nan de gran alada. Els mirava des de molt en sota per ho feia encara amb una xic de dignitat. Tant era aix, que hi havia moments en qu em sentia tan gegant com ells. El nan, jo, s'esmunyia amb les seves diminutes gambades entre els boscos de cames implacables de la gran jungla ciutadana. All dalt, en els caps de tots ells, devia trobar-se l'explicaci del per qu la meva brixola ans tan boja. La veritat del tocar de peus a terra, la del sentit com, la de la vida real, mai sobresurt per si mateixa. nicament passa aix quan des de dalt s'agafa per les orelles per, degudament passada per la cosmtica del mrqueting de les coses pbliques, se la posa en escena com si hagus estat all des de sempre. Per no, mai no ho agafen tot, sin la part que ms conv. Nan, "El ciutad", estava -en el meu somni- perdent la memria, ja no es recordava dels principis ni dels valors, d'aquella lnia que separava el correcte de l'incorrecte i... el que era pitjor, no aconseguia endevinar com serien les coses l'endem. Se sentia sol per sabia que ell no era l'nic, perqu all dalt, en els caps d'aquells prohoms de major altura i cultura que la seva, s'estava tornant a separar el convenient de l'inconvenient, s'estaven reinventant les regles, les que ell i els altres nans haurien de complir amb convicci encara que no les entenguessin. - No ha fallat el sistema? - Va preguntar en el meu somni un lilliputenc imprudent i llengut que s'amagava sota un banc de carrer perqu no el trepitgessin les enormes botes dels prohoms. Anava a contestar-li, per vaig sentir apropar-se l'ombra d'una sabata, que del tal a la puntera em doblava en alada, i comenava a aixafar-me... no vaig poder veure res ms perqu tot era un somni que talment semblava real. Que dormin vosts b aquest estiu. Fins a la propera trobada!

Atenci a la frase6: Ems un pronom: ... em penso , et penses , us penseu, ... Hems un verb: ... hem menjat, hem begut, hem dormit, ... s una falta fcil devitar, per molta gent la fa. (I lordinador no ho detecta!...). No cal la traducci literal, podem haver escrit: Em penso que hem fet tard.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 7

Pasolini
PerJoan Surroca I Sens
Al Centre de Cultura Contempornia de Barcelona es pot veure, fins al 15 daquest mes, lexposici Pasolini Roma, una mostra que anir posteriorment a Pars, Roma i Berln. Val la pena recordar una figura polidrica i de gran intelligncia: poeta, novellista, dramaturg, assagista, pintor, professor, guionista i director de cinema... Com no podia ser daltra manera, va morir brutalment assassinat una nit de la tardor de 1975, el mateix mes que aqu Franco moria al llit. Els mbils dels seus assassins no han estat esclarits. En la Oraci fnebre pronunciada pel seu amic Alberto Moravia, aquest el va presentar com un home profundament bo que odiava la violncia. Un home -va dir- coratjs que provava de provocar reaccions actives i benfiques en el cos inert de la societat italiana. Pasolini era un intellectual de cap a peus sense importar-li la disciplina que utilitzava per treure la son als adormits. Si alg t algun dubte que llegeixi el recull Escritos corsarios i comprendr que homes aix la societat no els pot pair. Jo em pregunto qu diria dhaver viscut els anys vuitanta, la globalitzaci i la prdua del sentit crtic. Va ser un corc per la democrcia cristiana, pel mateix partit comunista (el van expulsar per ser homosexual, qui ho havia de dir! ara que un papa, Francesc, ens diu que no s ning per jutjar-los!) i per lEsglsia catlica: Fa ja molt temps que els catlics shan oblidat de ser cristians, Ara el catolicisme competeix amb un nou fenomen cultural homologador, lhedonisme de masses. Denunciava que els nous mitjans de comunicaci havien alienat el poble i ajudat a la reorganitzaci brutalment totalitria del mn, cosa que ni Hitler ni Mussolini havien aconseguit. Del 1949 al 1977 es van instruir trenta-tres procediments judicials contra Pasolini. s a dir, dos anys desprs de mort encara sel perseguia, com una ombra que els benpensants, els hip-

crites de torn i els intocables no es podien treure de sobre. Tocava el botet a tothom. Lany 1968, abans que a Pars, a Roma hi hagu enfrontaments de joves amb la policia. Aleshores escriu unes paraules dirigides als manifestants i entre altres reflexions els diu: Teniu cares de fills de pap. De fills de casa bona. Teniu la mateixa mala mirada. Sou porucs, incerts, desesperats (molt b!) per encara sabeu com ser prepotents, xantatgistes i segurs: prerrogatives petitburgeses, amics. Quan ahir a Valle Giulia vau anar a hsties amb els policies, jo simpatitzava amb els policies! Perqu els policies sn fills dels pobres. Pasolini no anava a favor dels policies, volia obrir els ulls als joves per fer-los posar a favor de la classe obrera. Poeta com era, cercava la bellesa: Per a mi la bellesa s sempre una bellesa moral: per aquesta bellesa sempre arriba a nosaltres a travs duna mediaci: de la poesia, o la filosofia, o la prctica: lnic cas de bellesa moral sense mediaci, immediata, en estat pur, lhe experimentat amb lEvangeli. Paraules dun home descregut que va ser capa de rodar Levangeli segons Mateu, pellcula que va dedicar a Joan XXIII. Ell tenia les idees clares. Francesc, lactual papa, ofereix gestos per no s si ser capa de desmentir les severes crtiques de Pasolini: LEsglsia no pot deixar de ser reaccionria; lEsglsia no pot deixar destar de part del Poder (...) lEsglsia no pot deixar daprovar les societats jerrquiques amb una classe dominant que garanteixi lordre, i aix segueix un llarg escrit flagellador. Pasolini tenia temps per defensar totes les causes pendents, tamb es va recordar del catal: La dictadura feixista de Franco ha condemnat la llengua catalana a lostracisme ms dur, esporgant-la no tan sols de lescola i dels jutjats, sin tamb de la tribuna pblica, de la rdio, de la premsa, del llibre i fins i tot de lEsglsia. Va publicar una antologia titulada Fiore di poeti catalani, amb poemes de Verdaguer, Riba, Carner, Ros de Corella i Maragall. Amb retard (sempre ens recordem dels bons quan ja han mort, quan han estat assassinats, quan els hem assassinat): grcies Pier Paolo Pasolini!

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 8

Si pogus ser... El parc de Salvador Espriu


Per Merc Pags
Si pogus ser, jo demanaria per a la meva estimada vila de Torroella que en el calors estiu els vilatans i forans pogussim gaudir d'acollidors racons ombrvols on poder descansar i refrescar-nos en algun cmode banc tot fent una petita parada. Si pogus ser, jo demanaria ms fonts, ms aigua, tenir ms cura de les plantes de parterres i jardineres, perqu no fessin, com ara fan algunes, pena de veure-les patir set i aband. El que no es pot mantenir s millor prescindir-ne. Si pogus ser, jo demanaria a tots els vilatans i forasters que estimssim i vetllssim ms pel mobiliari urb, que s propietat de tots, que vol dir pagat amb els nostres impostos, i que cal respectar perqu tots en som responsables. A Torroella tenim un parc nou que porta el nom de Salvador Espriu. T una bonica ubicaci, entre l'avinguda de Vicen Bou i el carrer de Joaquim Vallesp. Podrem dir que s un parc interior, abrigat per una quadra de pisos, un lloc ideal per poder-hi jugar la mainada, per estar tranquils els pares tot veient com els seus fills s'ho passen b sense el perill de la temuda carretera, i tamb per esbargir-s'hi una mica els vells. s un parc acollidor, sobretot per a diades de bon temps a l'hivern, assolellat, fora a redors dels vents, de l'empipadora tramuntana, de l'humit garb i del molest vent de Begur. Per, ai las!, a l'estiu hi tenim problemes. Els arbres que s'hi han plantat sn tan petits! Noms tenen branquillons amb quatre fulles que no els serveixen ni per refrescar una mica la seva soca. Crec que n'hi ha 35, que ja s una bona quantitat, 7 dels quals s'han mort i s'hauran de replantar. Aquesta petita plantaci est ubicada al costat est del parc, ben distribut en quatre mbits: a l'est, dos es destinen a arbrat, al mig del qual s'ha deixat pas per a un petita avinguda; a l'oest, el parc est tot moblat per a jocs infantils, i repartits una mica per tot arreu hi ha uns quants bancs, nous i bonics, perqu hi pugui descansar qui ho necessiti. El vaig anar a visitar amb molta illusi, ja que s molt a prop d'on visc i aix em permet anar-

hi sovint. Quina decepci que vaig tenir en veure els arbres que hi havien plantat! Malgrat els anys que jo pugui viure, no crec poder gaudir en cap moment de la seva ombra. Jo que m'esperava tenir per aquella assolellada barriada un parc amb cara i ulls! Avui m'he pogut entrevistar amb els responsables municipals de Parcs i Jardins, els quals, molt amablement, m'han explicat el que jo volia saber sobre el parc i altres indrets a fi de poder escriure aquest article. Els he dit que els arbres que hi ha plantats sn molt petits i de creixement molt lent. Que all hi calien arbres de creixement rpid com pollancres, oms, noguers, tillers, castanyers bords..., d'ombra fresca com la que pot generar un arbrat esps i abunds. Les oliveres que hi ha plantades sn una bonica decoraci, per no fan lombra que desitgem i que ens falta. Els he demanat tamb una font d'aigua potable, millor amb raig controlat a fi de no malgastar-la, perqu en un parc aix s imprescindible, em sembla a mi. Les seves respostes a les meves preguntes han estat que el parc l'havien dissenyat ells i que el projecte havia estat aprovat pel Consistori; que havien aprofitat els arbres d'un lloc que sobraven, que ja creixerien, i que els arbres, amb el temps, es poden fer ben bonics. Al nostre Ajuntament, on crec que no hi falta personal, no hi ha qui vetlli perqu la nostra vila tingui arbres sans i frondosos, tan necessaris per a la nostra salut, per millorar l'aire que respirem, per millorar el medi ambient? Durant la meva ja llarga vida, no recordo que cap Consistori se'n hagi preocupat gaire. No he sentit mai ning que els defensi, que els estimi, que els protegeixi. Tant que volem competir en un munt de coses, per qu no ho fem en parcs i avingudes arbrades que ens distingeixin com a vila fresca a tocar del Ter, al peu del Montgr i prop del mar? Buscant informaci llegeixo que els arbres sn font d'oxigen perqu renoven la qualitat de l'aire que respirem, retenen partcules i elements contaminants a les seves fulles, regulen la humitat i la temperatura i redueixen fins a un 15% el soroll del trnsit. Sn, a ms, font d'ombra i un espai com d'esbarjo, relaci i activitats de lleure. Qu esperem, doncs?

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 9 a curt termini mana. En aquesta lnia, fa uns mesos la reforma del litoral era justificada en base a la necessitat que la costa contribus, a travs de mesures ms laxes per a la urbanitzaci, a sortir de la crisi. Poc desprs el mateix govern presentava una reforma de la llei d'avaluaci d'impacte ambiental que facilita encara ms l'execuci de projectes sense una adequada estimaci de les conseqncies ambientals i crea un banc de la natura, tot obrint la porta a mercadejar (i especular) amb un patrimoni que s com. En aquest sentit, Catalunya ja va tenir una primera onada de desregularitzaci amb l'anomenada llei mnibus, i algun conseller de la Generalitat ja parla d'ampliar-la. El subministrament d'aigua en alta, a la major part del territori catal, tamb ha passat de mans pbliques (Aiges Ter-Llobregat) a privades (s cosa dels tribunals decidir si a Acciona o Agbar). La recent reforma energtica ha rebut nombroses crtiques en estar orientada a mantenir el negoci monopolstic de les grans elctriques, tot penalitzant empreses de renovables i dificultant la generaci i consum domstics de particulars. Aquesta poltica, no cal dir-ho, va en contra de la tendncia que mostren altres pasos europeus, i allunya encara ms un pas amb tant de sol com Espanya de poder comparar-se amb un pas centre-europeu com ara Alemanya, lder en aprofitament de l'energia solar. Encara ms recent s la proposta de reforma de la llei d'espcies invasores, que relaxa els controls sobre moltes de les espcies que, malgrat suposar una amenaa per a la biodiversitat autctona, tenen un potencial d'explotaci econmica. s el cas d'una varietat de truita de riu, o el del bis americ, agressiu depredador de nius i de fauna autctona actualment ests mpliament pels ecosistemes de l'Empord. cintaLa tercera relaci, com en tot altre mbit, s la retallada, tant en recursos com en personal. Aquesta poltica, que aplicada amb mesura pot tenir sentit i pot ajudar a optimitzar l's de recursos pblics, est deixant molts espais naturals i organitzacions dedicades al medi ambient nicament amb una mnima estructura administrativa, incapa de realitzar cap funci significativa de gesti. En els casos extrems, com el del Centre de Recuperaci de Fauna dels Aiguamolls de l'Empord, noms un acord in extremis aconseguit grcies a la pressi i contribuci econmica popular l'ha aconseguit salvar, almenys durant uns mesos. En conjunt, doncs, la crisi econmica ha portat una conjectural rebaixa en la pressi sobre el medi ambient, un intent institucional de contrarestar aquest respir com sigui i una soscavaci de les estructures i recursos humans que vetllen per la conservaci i millora ambiental. La crisi, gestionada correctament, podria ser una ocasi per replantejar les poltiques que han condut no noms al fenomenal desgavell econmic, sin tamb l'ambiental. En canvi, una frase de l'ara conseller d'empresa i ocupaci, Felip Puig, pronunciada durant una conferncia a Girona el passat mes de juliol, illustra la desdia amb la qual s'adrea al medi ambient, enunciant que caldr complir amb la normativa mediambiental europea de mnims "per no ms".

La complexa relaci entre crisi i medi ambient


Per Albert Llauss I Pascual
s evident que la situaci econmica del pas, i sobretot les mesures que s'han imposat per (presumptament) fer-hi front, afecten d'una manera o altra totes les dimensions de l'administraci i de la societat. En relaci al medi ambient, s'identifica que la crisi econmica i poltica ha portat, com a mnim, tres tipus de conseqncies de carcter ben divers. En primer lloc, molts indicadors demostren com l'aturada de l'activitat econmica ha anat acompanyada d'una desacceleraci en moltes de les amenaces que, mica en mica, anaven degradant l'entorn. Grcies al collapse immobiliari, Espanya, el pas europeu que durant diversos anys havia ocupat el primer lloc en la classificaci de consum de sl i de ciment, ha aturat radicalment la impermeabilitzaci de terres agrcoles i espais naturals. Durant anys, molts han denunciat com el creixement econmic ha anat estretament lligat al consum d'energia, sovint procedent de combustibles fssils limitats i contaminants. En els darrers dos anys, amb el decreixement econmic, aquest factor ha jugat a favor de la qualitat de l'aire, perqu ha fet reduir les emissions d'empreses i de vehicles a la carretera (fins en un 50% a Espanya segons un estudi europeu). Per la mateixa ra, projectes d'infraestructures, abans considerades imprescindibles i ara etiquetades com a frvoles, han quedat aturats, almenys durant el proper decenni. Malgrat aquestes millores ambientals, cal lamentar que s'hagin produt per les circumstncies que tots coneixem, i que no s'hagin construt sobre un s ms equilibrat i eficient dels recursos naturals individuals i collectius. Malgrat que ara resulta fcil adonar-se de la insostenibilitat d'aquell model de creixement, no sembla que la intenci de gran part de la societat sigui altra que tornar-hi com ms aviat millor. Ho demostra la segona tendncia que s'identifica en la relaci entre crisi i medi ambient. Segons aquesta segona relaci, el medi ambient, ara ms que mai, ha de servir els interessos del sector productiu i turstic. Els governs, pressionats per determinats grups, van fent passos enrere en la legislaci per tal d'aplanar el cam a aquests interessos, sense veure (o voler veure) que moltes d'aquestes activitats necessiten, precisament, d'un medi ambient i un paisatge en bones condicions per poder rutllar. Per l'inters

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 10

Rodoreda i la seva novella Quanta, quanta guerra


PerAdri Arboix
Quanta, quanta guerra s daquests llibres que contenen i justifiquen una literatura. Hi ha llibres meravellosos que, mentre els llegeixes, tens la sensaci que no noms sn el millor llibre que mai sha escrit, sin que no hi ha alternativa. Aquesta sensaci es t llegint la primera i la tercera part daquesta novella. Els tres ltims llibres de Merc Rodoreda,Viatges i florsiQuanta, quanta guerra, publicats lany 1980, i La mort i la primavera, publicat pstumament el 1986, tres anys desprs de la seva mort, sn la culminaci de lobra rodorediana, laventura novellstica ms avanada del vint catal i una de les ms audaces de la literatura universal. Toni Sala (Sant Feliu de Guxols, 1969) Merc Rodoreda escriba en un cataln esplndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas La plaza del Diamante es, a mi juicio, la ms bella que se ha publicado en Espaa despus de la guerra civil. Gabriel Garca Mrquez (Aracataca, Colmbia, 1927) Desprs de la Bblia i de Dante, entre les influncies que crec que ms mhan marcat i que ara vull confessar, posaria encara Homer. Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 Girona, 1983, escrit al prleg de ledici 26 deLa plaa del Diamant) Merc Rodoredas considerada pels experts com lescriptora de llengua catalana contempornia ms influent,tal com ho testifiquen les referncies daltres autors a la seva obra i lmplia repercussi internacional, amb traduccions a un total de trenta llenges diferents: alemany, angls, blgar, castell, dans, eslovac, eslov, uscar, fins, francs, gallec, grec, hindi, hongars, islands, itali, japons, litu, neerlands, noruec, polons, portugus, romans, rus, sard, serbocroat, suec, txec, vietnamita i xins.

Escriu Enric Sria que els relats de Merc Rodoreda dona exiliada, allunyada dels cenacles lletrats del moment i amb un carcter fort, sn portentosos, i Marta Pessarrodona remarca queles passions les aixeca lescriptora, senzillament perqu s genial. I aix no es perdona gaire. Toni Sala assenyala amb encert la relativa desatenci que han rebut les tres ltimes obres rodoredianes, diferents de totes les altres i vertaderes obres dart,Viatges i flors, Quanta, quanta guerrai La mort i la primavera, si les comparem amb les conegudes i clssiques Aloma, La plaa del Diamant o Mirall trencat. Quanta, quanta guerras la historia dun noi de quinze anys que sen va a la guerra i, com a lOdissea, el protagonista va pel mn trobant models i contramodels, superant proves i descobrint-se a si mateix. Toni Sala remarca que Quanta, quanta guerras el descobriment del mal per part del protagonista i que la novella s la histria dunPere sense pori de lheroi que ha danar superant proves. Quanta, quanta guerraposa Rodoreda entre els catalans que han escrit sobre lexperincia trgica del nostre poble durant el segle vint: Carner, Gaziel, Riba, Pere Quart, Pla, Sales o Moncada. Segons Carme Arnau, autora experta en Merc Rodoreda, la prosa rodorediana assoleix aQuanta, quanta guerralessencialitat de la poesia, una prosa tan modlica com la dels autors que ms valora: Verdaguer, Ruyra i Carner. Toni Sala conclou que Quanta, quanta guerras una obra mestra que sha de llegir moltes vegades, i aix es pot dir de ben pocs llibres. Bibliografia 1.Rodoreda, M.,Quanta, quanta guerra, Narrativa completa, Volum I: novelles, Edicions 62, Barcelona 2008. 2.Sala, T., Notes sobre Quanta, quanta guerra, dins Notes sobre literatura, Grup Editorial 62, Biblioteca Universal Empries, Barcelona 2012, p. 198-221. 3.Arnau, C., Merc Rodoreda. Una biografia, Edicions 62, Proa, Barcelona 2007. 4.Sria, E., Talent de narradora, dins En el curs del temps. Un itinerari a travs de vuit-cents anys de literatura catalana, Editorial Moll, Palma 2010.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 11


nista. La seva intervenci va rebre una gran ovaci desprs dallargar el concert quatre peces ms en qu destacaven un tango dAlbniz i un nocturn de Grieg. El definitiva, els dos intrprets han demostrat que el piano solocontinua sent linstrument romntic per excellncia i el triomf de lindividualisme musical, capa de comunicar emocions i transformar la realitat cap a daltres llocs, eteris i infinits, on la msica s nica i eterna.

Piano,solo
PerSofa Borrego i Moreno
El nou Auditori de Torroella ha sobreviscut a les mltiples polmiques sobre el seu possible s i gaudi, que el condemnaven a una no existncia a la vila, i la manera de fer-ho ha estat trobar la sabata de son peu en el Festival de Torroella de Montgr. Aquest article est dedicat al Festival, a la gent que lha fet possible i a dos dels seus protagonistes, que auguren un bon futur per al Festival i lAuditori: els pianistes Ivn Martn i Joaqun Achcarro. Tots dos representen el que hauria dsser la missi daquest continent i contingut: joventut i maduresa; inicis, consolidaci i continutat; innovaci i experincia. Ivn Martn obria un programa musical amb una srie de sonates de Domenico Scarlatti i Antoni Soler, mestre i alumne a la cort espanyola de principis del segle XVIII. El primer representa el principal compositor de teclat daquell segle i, el segon, al final del Barroc, la recerca de certa simplicitat a les composicions i, per descomptat, la picada de porta al classicisme. Aix doncs, Martn ens presenta algunes peces pianstiques que ens revela el inicis daquest instrument i una forma dinterpretar nova, exquisida i fcil que el francesos van anomenar galant. Ho fa distretament, amb ritme harmnic, amb la repetici prpia de la sonata daquest perode que fa que sempre reprenguem el fil. Destac en execuci laSonata en Re menor K 141dScarlatti. Daltra banda, els tres preludis de Debussy, sobretotMinstrels, prepara latmosfera per rebre una interpretaci de Chopin inigualable. Martn va triar per a aquesta ocasi:Ballade nm. 1 Op. 23, un tipus de pea musical a la qual Chopin va anomenar per primer cop daquesta forma; Andante Spianato i Gran Polonesa Brillantque recorda larrel de lautor a la seva Polnia natal; i elstudes, exercicis destinats a aprendre la tcnica que esdevenen autntiques obres dart amb personalitat prpia. Amb tot aix, lintrpret, no noms ens ha donat a conixer una part de la msica daquest autor, sin que tamb ha sabut fer-nos arribar certa espontanetat indefinible, amb girs nous en harmonia i forma, tal com caracteritzava la figura de Chopin. Pel que fa Joaqun Achcarro, ens ha tornat a entabanar com a persona propera i msic excepcional. No obstant aix, la seva actuaci no est exempta de certa dificultat com a conseqncia duna adaptaci musical molt prpia i personal. Aquesta vegada, lelecci estava determinada per dues fantasies: Fantasia en Do menor K 475de Mozart, que va compondre quan residia a Viena i que anuncia dalguna manera larribada del Romanticisme, i una altra, Fantasia en Do major, Op. 17 de Shumann, una de les seves obres ms extenses. Aquestes obres prenen com a eix central de lacci el record duna vivncia amorosa passada i ideal, que difereix del moment dun present dissortat. La tensi dramtica augmenta amb larribada dels preludis de Rakhmninov, una srie de peces curtes que enllaa amb la interpretaci contundent dAchcarro que sobreprn, com ara, el Preludi Op, 3, nm. 2. Desprs de la interpretaci de El amor y la muertede Granados, ens va deixar respirar amb dues peces: El puertodAlbniz iAlborada del graciosode Ravel, en les quals vam reconixer loptimisme i el gust per la msica espanyola del pia-

A l'aguait del nostre patrimoni


Aquesta reixa tan singular est situada al carrer de les monges vermelles, en un immoble en venda. Cal evitar que es perdi!

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 12


per aconseguir all que el president Mas anomena estructura d'estat i que tots entenem com un estat independent. Joan Mass en unes declaracions de no fa gaires mesos deia que els estats que havien aconseguit la independncia, histricament ho havien fet mitjanant la guerra o el pacte. Exemples de guerres d'independncia n'hi ha molts. De pactes, el ms recent i clar seria el de l'antiga Txecoslovaca, separaci consensuada de dues repbliques: Txquia i Eslovquia. En el nostre cas, una guerra en el sentit d'enfrontament violent (tancs al carrer, invasi de l'exrcit) semblaria totalment inversemblant en el si de la UE. Hi poden haver guerres ms subtils, sense vessament de sang, que tot i el mutisme del Sr Rajoy i el seu govern ja han comenat i que soterradament venen dirigides per la fundaci Faes, tot i que s evident que no van ms enll en aquesta guerra bruta, perqu organismes internacionals (UE i OTAN) no li ho permeten. Per pactar es necessiten complicitats i aquestes les hem d'aconseguir amb les cartes damunt la taula. Volem, exigim, el dret a decidir. El dret, entenem, que t el poble de Catalunya a decidir democrticament el seu propi dest. Un dret, que encara que majoritriament el poble de Catalunya considerem inqestionable, necessitem que organismes externs competents ens el reconeguin. Crocia no hauria aconseguit tant rpidament la seva independncia si des del primer moment no hagus tingut Alemanya al seu costat. Miquel Sellars alertava en un article al Punt Avui del dia 15 d'agost que l'enemic principal en contra del dret a decidir el tenem dins mateix de Catalunya. En els poderosos que han basat el seu negoci en Espanya. El que s cert s que ens cal trobar "companys de viatge" que ens ajudin a fer el cam i crear-nos els menys enemics possibles. Comenava aquesta reflexi amb una paraules conciliadores de Manuel Azaa. Estic convenut que a l'Espanya d'avui hi ha molts espanyols republicans, socialistes, demcrates, que podrien estar-hi d'acord. La nostra lluita no s contra els espanyols autnticament demcrates, no es contra Espanya. s contra uns espanyols que no volen entendre la realitat d'una Espanya amb identitats diverses que han prets diluir histricament en una de sola: la castellana. Una pretensi que ha portat a una mala dissimulada comprensi que sovint ha esdevingut odi contra Catalunya. Passo moltes temporades a Menorca i entreveig aquesta incomprensi en els propis menorquins. A vegades em fa por que en una tempesta com la que estem vivint, puguin pensar que, egoistament, els abandonem en un vaixell a la deriva i ens emportem l'nic bot salvavides que queda. T sentit abandonar aquest vaixell? T sentit seguir en un vaixell dirigit per una tripulaci que ens fa pidolaires, que ens menysprea, que ens vol dins del vaixell, per sotmesos a les seves convenincies? El que no t sentit s mantenir-nos dins d'un vaixell que no ens vol tal com som. Per aix volem posar en prctica el nostra dret a decidir, que avala la consulta i si aquesta s la voluntat dels ciutadans de Catalunya, ens obri el cam cap a la independncia. Per aix haurem de ser molt curosos rebutjant possibles complicitats amb molts espanyols, entre ells mols ciutadans de llengua catalana. Cal evitar crear odi cap a una Espanya ms madura que un dia pot existir, amb la que compartim molts segles d'histria i de cultura i amb la que, en condicions d'igualtat, podem almenys establir relacions de bons vens.

Una nova Catalunya, una nova Espanya


Per Jordi Bellapart
El 27 de mar de 1930, a les acaballes d'un sopar al restaurant Batria, de Barcelona, en el qual hi participaven intellectuals de Madrid i amfitrions catalans, don Manuel Azaa, que desprs seria President de la Repblica Espanyola, va pronunciar un discurs que hauria d'esdevenir histric per les moltes transcendncies que d'aquest en derivaren i que encara avui podrien ser de rigorosa actualitat. Va dir que la seva concepci d'Espanya noms es podia entendre amb una Catalunya forta governada per les institucions que volgus donar-se mitjanant la manifestaci lliure de la seva prpia voluntat. I afegia (transcrivim literalment): "Y he de deciros tambin que si algn da dominara en Catalua otra voluntad y resolviera ella remar sola en su navo, sera justo el permitirlo y nuestro deber consistira en dejaros en paz, con el menor perjuicio posible para unos y para otros, y desearos buena suerte, hasta que cicatrizada la herida pudisemos establecer al menos relaciones de buenos vecinos" Quin alleujament de gratitud sentirem la gran majoria de catalans si sentssim aquestes paraules des de Madrid i molt especialment si fossin de l'actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. No s si una afirmaci aix inflaria fins a desbordar el nombre de catalans independentistes o pel contrari molts optarien per una opci ms contundent en aconseguir un encaix dins d'un nou Estat Espanyol. En qualsevol cas l'actualitat s molt diferent. Azaa era republic i demcrata convenut. Avui el partit que governa Espanya per majoria absoluta es de dreta dura, i estem lligats per una constituci monrquica. El PP acull dins de les seves organitzacions descendents ideolgics dels que varen propiciar un alament contra la Repblica i conseqentment tamb contra els defensors de les paraules d'Azaa. Catalunya, no m'estendr per no incidir en detalls sobre el que reiteradament s'ha explicat, ha estat sotmesa histricament i agreujadament durant aquest govern del PP, a continus atacs a la llengua, incompliments sobre el sistema de finanament, injustcies en el tracte fiscal i en les inversions de l'Estat. Aix ha portat a la conclusi, compartida per una immensa majoria de catalans, que Catalunya no te cabuda en la concepci d'Espanya pretesa des de la ideologia franquista i que s la que inclou la Constituci Espanyola, amb els matisos imposats per la frmula de l'estat de les autonomies, acceptada per tots els partits que en el seu moment la van aprovar. En uns moments de greu crisi econmica, d'atur incontrolat, d'indiscriminades retallades socials, de fort descrdit del sistema poltic, d'institucions com la justcia i la mateixa monarquia, la majoria social de Catalunya est convenuda que la situaci s propcia

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 13

Gran Germ
Per Josep Fuster La caiguda del mur de Berln, la desaparici del bloc comunista com a tal, i altres esdeveniments d'aquella poca, van comportar la fi de la guerra freda, i propiciaren un nou ordre mundial. Aix va provocar una certa relaxaci juntament amb una distensi general en la relaci entre blocs i estats, que tamb es va fer extensiva a les mesures de seguretat de tots els pasos, per potser de manera especial al pas ms poders del mn. El cas s, que no es van detectar a temps els atemptats islmics contra les Torres Bessones, els atacs contra les ambaixades dels Estats Units a Kenia i Tanznia el 1998, l'atemptat contra el destructor USS Cole al Iemen l'any 2000, i d'altres. Aquests fets van provocar que a tot el mn i molt especialment als Estats Units, reneixs una obsessi per la seguretat, la busca d'informaci i conseqentment de l'espionatge, tots ells van trobar el camp

o motivats per la curiositat, l'atzar, per algun detall sospits, o per si t'has saltat alguna de les normes no escrites ni divulgades -per que tots sabem que existeixen-, que faci encendre la llum vermella d'alerta de qui mou tots aquests entrellats. Aix doncs, qualsevol d'aquest mitjans que tots utilitzem a diari quantitat de vegades, els hi pot donar la clau de l'entrada a les nostres vides, a les nostres llars, i el poder sabotejar la nostre intimitat com molt b ens va explicar el Sr. Snowden. Com si tot aix fos poc, estem tamb vigilats i controlats per un veritable eixam de cmeres, que controlen quasi constantment tots i cadascun dels nostres moviments fora de la nostra llar; poden ser cmeres de trfic, cmeres installades al carrer, als centres comercials, als llocs de treball, installacions esportives, locals d'oci, i aix podrem continuar passant desprs als satllits, als micrfons, gravadores, i a tot un reguitzell de sofisticats ginys, que moltes vegades amb l'excusa de voler defensar la nostre seguretat, - fet que tamb s cert- hi ha qui ha trobat cam lliure per poder conixer qualsevol del moments de les nostres vides, de les nostres converses ms ntimes, escrits, fotografies, preferncies, gustos, costums, etc, atemptant descaradament contra les llibertats

adobat en les noves tecnologies que ofereix la electrnica, les telecomunicacions o la informtica, eines per on es mou quasi tota la informaci del mn a travs de les seves aplicacions com poden ser entre d'altres les xarxes socials, telefonia mbil, Internet, fibra ptica, etc,. Uns mitjans perfectes perqu tots puguin espiar a tots, a pasos, blocs, governs, partits poltics, grups terroristes i a qualsevol persona particular que usi o es comuniqui amb aquestes tecnologies que avui sn a l'abast de tothom, sense que hagin de desplaar cap efectiu fora del pas. L'espia de barret i gavardina, ha quedat relegat a les velles pellcules anteriors a l'era de la electrnica. Ara per buscar la informaci, noms cal un exercit de enginyers, analistes, traductors, experts en criptologia i fins i tot hackers que treballen per penetrar a les xarxes ms ben protegides i espiar en el sistemes ms sofisticats que disposen els estats o la gent ms poderosa; espiar a la resta de mortals que disposem d'un simple ordinador, aparell de telefonia o qualsevol altre giny d'aquests deu ser d'all ms senzill, suposo que amb molt poc esfor i poques despeses, ho poden fer sempre que els hi vingui de gust,

individuals i al dret a la intimitat. Aix s, tenim una Llei de Protecci de Dades que et permet guardar a la intimitat all que s quasi de domini pblic o que molta gent coneix. B, si res ms no, davant de tot el que s'acosta i ens pot quedar per veure, lo de la protecci de dades fins i tot pot resultar mig cmic. Tot plegat, crec que s una servitud i un dels peatges que hem de pagar per poder gaudir de les noves tecnologies que ofereix la electrnica i les seves aplicacions. Ja se sap, no hi ha rosa sense espines. Quan escolto, veig o llegeixo als diferents mitjans de comunicaci, els escndols que han provocat i que de ben segur continuaran provocant a nivell mundial o de pas, tots els assumptes d'espionatge, i els camps que abasten, em fa la impressi que tots plegats estem gaudint d'una llibertat vigilada, sota l'ull d'un "Gran Germ" a nivell mundial, en el que sense haver-ho demanat, tots hi estem participant.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 14 Controlar laplicaci de la normativa vigent sobre lecoeficincia en la construcci i ledificaci. Realitzar una campanya sobre ls racional dels aparells daire condicionat i calefacci. Incorporar criteris ambientals deficincia energtica en la compra dequips informtics per part de lAjuntament.

El Baix Ter i la sostenibilitat (3)


PerNorbert Botella I Ventura
Explicvem en un article anterior que els peus on se sustenta la cultura de la sostenibilitat sn quatre: autogeneraci energtica, s profits de les aiges residuals, consum local i les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar). A ms a ms argumentvem que optar per lalimentaci vegana era lopci mediambiental ms idnia, ats que suprimia de soca-rel la contaminaci derivada de la ramaderia intensiva, que suposa el 18% de la contaminaci mundial. En el nostre article davui, aprofundirem sobre un dels peus bsics de la sostenibilitat: lautogeneraci denergia. Recordem que la majoria dels municipis del Baix Ter han assumit el comproms europeu de reduir en un 20% els gasos defecte hivernacle, augmentar un 20% leficincia energtica i aconseguir que un 20% de lenergia provingui de fonts renovables. En conseqncia, aquests pobles han de fer tot el possible per donar un paper protagonista a les energies renovables, i daquesta manera, poder estar a lalada dels compromisos que han contret. Recordem que queden menys de set anys per arribar al 2020, i en aquests set anys les viles daquest territori han de crear un nou model municipal de generaci i consum denergia, la caracterstica principal del qual hauria de ser, sens dubte, el baix consum energtic i ls de les energies renovables. Per tal de fer aix els ajuntaments compten amb un full de ruta: lAgenda 21(document estratgic que sorg a la Cimera de la Terra, de Rio de Janeiro, el 1992), i un Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat (PALS). Un amic meu, que t a casa seva plaques fotovoltaiques i un mol de vent - s a dir, que no paga ni un euro per lenergia que consumeix -, em comenta sovint que el nostre pas t abundant petroli en el cel i que nosaltres no ho volem veure. Som infinitament rics, per, paradoxalment, ens veiem pobres, i tan pobres com som,com deia un vers de Salvat-Papasseit. Ens veiem pobres i som rics, vet ac l oxmoron. La majoria daquests ajuntaments, amb el suport de la Diputaci de Girona, han pres els segents compromisos: Promoure la installaci de sistemes denergies renovables als equipaments pblics. Seguir amb laplicaci del Pla dadequaci municipal de lenllumenat pblic. Realitzar auditories energtiques dels edificis i equipaments municipals. Impulsar programes de promoci per a la installaci a nivell domstic, comercial i industrial dinfraestructures per a laprofitament denergies renovables. Establir ordenances per a incentivar les actuacions en matria destalvi energtic i daprofitament denergies renovables.

I lanlisi diagnstica feta des delAgenda 21subratlla : Que aquests municipis sn eficients en la generaci denergia elica, ja que en bona part del seu territori sassoleix el valor llindar deficincia en la generaci denergia elica. Que segons el Mapa dIrradiaci Anual de lAtles Climtic, aquests municipis presenten una bona radiaci solar, fet que permet considerar-los eficients en la generaci denergia solar. Que lenergia provinent de la biomassa es considera una bona alternativa energtica,donada la proximitat dalgunes masses boscoses i del conreu intensiu de lagricultura. Que els municipis que sn a tocar del mar poden recrrer a la generaci denergia elctrica a partir de lenergia martima. Aix doncs, sembla inqestionable que el paradisac indret on vivim s un lloc magnfic, tamb, per comenar a aplicar les energies renovables. Aleshores, davant daquesta realitat, les preguntes han de ser clarament formulades. I s que molt ens sembla que de moment aquests pobles noms han pres el cam dels bons propsits. Per per qu fins ara no han fet una aposta real i valenta pel que fa a les energies renovables? Per qu aquests municipis no lluiten per ser pobles 100% nets? I per qu els consistoris mancomunats no fan una crida a totes les empreses del sector de les renovables per a installar-se en els polgons industrials propers? Per qu els nostres pobles no poden aspirar a ser lasilicon valleyde les renovables i a ser una referncia mediambiental a Catalunya? Per qu els ajuntaments no subvencionen prou, ni que sigui poc, la implantaci daquesta impressionant tecnologia? De fet, sembla obvi que la nova indstria de les renovables ha de ser necessriament florent i prspera, especialment si considerem la dada que s una raresa trobar un habitatge o un equipament dotat amb aquesta tecnologia. En els propers deu anys sacabar el petroli. Estan els nostres pobles preparats per a un pla B? Ho estem nosaltres? El 2006Greenpeaceva presentar un informe, en el qual sostenia que la utilitzaci denergies renovables per produir el 100% de lenergia s tcnicament viable i econmicament assumible en el nostre pas; per la qual cosa, segons lorganitzaci ecologista, lnica cosa que falta s que Catalunya prengui la decisi poltica dabandonar les altres fonts denergia. Tots sabem que aix suposa lluitar contra els que tenen el negoci de lenergia a gran escala, per tamb tots sabem que si els nostres pobles, que sn els consumidors, els clients, prenen la iniciativa, ho tindrem tot de cara. I encara una altra dada: el 64% dels directius dels principals grups elctricsconsideren que en lhoritz de2020existiran tecnologies netes, assequibles i renovables de generaci local, la qual cosa obligar a les grans corporacions del sector a fer un canvi de mentalitat. Per tant, la dificultat no recau en les noves idees, sin que recau en les antigues creences, en els vells hbits de sempre, que, en gran mesura, frenen qualsevol possibilitat real de canvi, ja sigui personal o collectiu.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 15

Microrelats-4
PerSanti Sat Prosseguim la publicaci a Emporion dels microrelats participants en el concurs organitzat per la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per lOficina de Catal, amb la collaboraci de lrea de Cultura, Joventut i Festes de lAjuntament de Torroella de Montgr, que tenia com a objectiu fomentar la narrativa creativa potenciant-ne la participaci. Els resultats daquest concurs han posat de relleu linters que desperta la nostra llengua i cultura de la m de Salvador Espriu, que va deixar escrit:Salvem els mots de la nostra llengua iEns mantindrem fidels per sempre ms al servei daquest poble. Fidels al nostre amor: Seurem a tocar de laigua, i quasi sense adonar-nos, ens agafarem les mans, com sempre. sentirem la fora, daquest amor, que neix de tant endins, de les nostres nimes. I tot mirant-nos als ulls, sabrem sense dir-nos-ho, que ens mantindrem fidels, al nostre amor, per sempre. Microrelat 18 dabril Vam discutir per una estupidesa, ho s i aix i tot, em va fer mal. No tornar a passar. Ens mantindrem fidels a lamor, a la sinceritat i a la comprensi. Ens mantindrem fidels a nosaltres mateixos, perqu ser infidel a un mateix s el pitjor per la convivncia amb laltre i per la prpia supervivncia. Ens mantindrem fidels en el respecte

vers un i vers els altres. I intentarem no faltar a tot all bo construt en el passat i que, encara en la distncia, de temps i/o espai, es mant alat. Segon microrelat 17 dabril Encara que em mori per tornar a veure el teu somriure, encara que moris per intentar canviar uns fets, ens mantindrem fidels en els records del que un dia va ser un gran amor, un gran fracs... Microrelat 17 dabril Ens mantindrem fidels era el subttol de la histria. El ttol era: he vist nixer aquest amor fins i tot abans que vosaltres.sunamortanbellcomelnostre.Vesiestima-latamb. Nosaltres, ens mantindrem fidels en la manera destimar. Estels Pare i fill, en el seu caminar nocturn a la ribera del riu, contemplen els estels. El fill, en veure el deixant llarg i brillant dun dells, pregunta. Per qu hi ha estels fugaos, papa? Perqu alguns, no gaires, van comenar a prendre conscincia, defraudats i avergonyits, del que observen a la terra, del seu malms treball, en veure un planeta farcit de misria. Obliden la promesa que es van fer entre ells, ens mantindrem fidels, i se suciden. Va respondre el pare Microrelat 16 dabril 2013 Sortint de loficina sol tornar a casa de seguida, per els dijous triga 2 hores ms a arribar-hi i es queixa davant la seva dona destar esgotat per la feina. Ella, les tasques casolanes fetes, cada dia es posa bonica com una diva, surt al carrer i torna a casa poc abans que hi arribi el seu marit. T classes de francs li sol explicar. Es van casar el dia de Sant Jordi i encara ho celebren cada any, repetint la promesa que es van fer llavors: Ens mantindrem fidels!

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 16

Aikido a Torroella
Per Vicen Pags Jord
Fa uns cinc anys, en una conversa que semblava intranscendent, el meu amic Xavi em va dir que havia vist un cartell que anunciava classes d'aikido a Torroella. De seguida m'hi vaig mostrar interessat, ja que l'aikido m'atrau d'en que colleccionava cromos d'arts marcials quan era petit. En aquells dibuixos, els practicants d'aikido eren homes ms aviat prims que projectaven els rivals amb elegncia, sense esfor aparent. Sempre havia tingut ganes d'iniciar-m'hi, per no havia trobat mai l'ocasi. Com que no s tan conegut com el judo o el karate, no esperava que es practiqus en el poble on visc. En Xavi va fer les gestions corresponents, i un mat vam anar a la nostra primera classe, que va incloure una sessi especial de capgirells. Vam acabar ben marejats, per hi vam tornar. Ens vam comprar la roba -el dogui i vam comenar a practicar regularment. A Torroella l'instructor s en Boris, a Girona s Muguruza Sensei, un home format al Jap amb Gozo Shioda, el creador de l'Escola Yoshinkan. Si en Boris s exigent, el Sensei encara ho s ms. En tots dos casos, l'exigncia va acompanyada de molt bon humor. A diferncia de la majoria de les arts marcials, l'aikido no s competitiu. En els entrenaments no es tracta de derrotar l'altre, sin de collaborar-hi perqu tots dos aprenguin a dominar les tcniques. De fet, l'objectiu s tan sols defensiu: reduir, bloquejar o projectar l'adversari sense provocar-li danys. D'aquesta manera, es produeixen molts pocs accidents en el lloc de prctica dojo, molts menys, en tot cas, que en esports de competici com el bsquet o el futbol. Com que els aikidokes s'ajuden mtuament, l'ambient s cordial. El ms veter sempai- s'adapta al principiant kohai-, que fa tot el que pot sense sentir-se frustrat. Naturalment, amb aquest mtode no es progressa gaire de pressa, ja que s molt ms senzill aprendre a trencar un bra o una cama que no pas aprendre a reduir l'adversari fent-li el menor mal possible. Ni en Xavi ni jo hem arribat encara a cintur marr, i difcilment aconseguirem mai el cintur negre, que Muguruza Sensei diu que tot just s el comenament del cam. Per ens sentim satisfets: tot i que encara som principiants, desprs de nosaltres n'han comenat d'altres, de manera que ara ja els podem ensenyar alguns tcniques, alguns moviments. Encara que el nostre nivell no sigui alt, estem contents d'haver superat alguns exmens, d'haver participat en estades de cap de setmana i en exhibicions com la que vam oferir en el marc de l'ltima Fira del Cmic a la Plaa de la Vila.

Quan em pregunten per qu practico aikido, contesto que m'ajuda a sentir-me millor, tant en sentit fsic com mental. Els exercicis i els moviments que fem requereixen tenir els msculs a punt, i els horaris (comencem poc desprs de les sis del mat) enforteixen el carcter. En el meu cas, que passo moltes hores assegut, llegint, escrivint i preparant classes, l'aikido no noms m'ha ajudat a guanyar fludesa corporal, sin que m'ha proporcionat bons companys i bones estones compartides. Tamb m'ha ajudat a centrar-me en l'essencial i a desfer-me de preocupacions estrils. El que m'agrada de Muguruza Sensei s la combinaci d'eficcia marcial i d'espiritualitat zen. A Occident ens hem habituat a l'especialitzaci: no esperem que un futbolista o un gimnasta parlin del sentit de la vida, igual com no esperem que un monjo o un filsof estiguin en forma. En canvi Muguruza Sensei pot reflexionar sobre el materialisme, el consumisme i el comproms de cadasc en el mn, i alhora pot ensenyar-nos a fer capgirells ukemis- sense que prenguem mal o a defensar-nos d'un atac amb ganivet. Recordo que per Nadal ens va desitjar "un any ple de dificultats", ja que sn la manera de construir-nos i de millorar. Com la resta d'arts marcials, l'aikido ensenya a no defugir els problemes, sin a buscar-los, a avanar-s'hi en comptes d'esperar que vinguin. Els mestres zen sostenen que el deixeble no troba el mestre fins que est preparat. Quan tenia vint anys m'hauria costat molt entendre que l'nica manera de vncer alg no s oferir-li resistncia, sin aprofitar la seva prpia fora per desarmar-lo. De fet, una traducci d'aikido podria ser "la manera d'harmonitzar les forces". Certament, he conegut aikidokes molt joves, que estaven preparats per ser-ho molt abans que jo, per tamb n'he conegut altres tamb de grans- que han plegat al cap de pocs mesos, sovint per manca de pacincia, ja que l'Escola Yoshinkan insisteix en el domini dels anomenats "moviments de base", que noms s'assoleix a cpia de repeticions. He d'afegir que de totes les arts marcials l'aikido s la ms practicada per dones (predominen, per exemple, a la junta de l'Associaci Catalana d'Aikido Yoshinkan). En els dojos ms consolidats tamb s'accepten infants. A Torroella entrenem dilluns i dimecres. A l'hivern, a l'escola Guillem de Montgr, i a l'estiu, a la platja de l'Estartit (mentre fem els exercicis, surt el sol al costat de les Medes). Quan acabem, ens capbussem i a les vuit ja som a casa per comenar el dia. Aquest hivern afegirem un dia d'entrenament a la tarda per si alg vol iniciar-se. Com diu el creador de l'aikido, Ueshiba Morihei, "l'art de la pau comena amb tu mateix". http://www.vicencpagesjorda.net

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 17

Michael Kenna
Per Sofa Borrego i Moreno
Per casualitats de la vida o de la histria ens ha arribat a Torroella una petita, gran, mostra de fotografies de Michael Kenna. Ho dic aix perqu s tal com m'ho va explicar el comissari de l'exposici Michael Dunev. En un primer moment, el prstec de les obres va ser denegat, bsicament perqu tenia i t una agenda realment atapeda; s uns dels fotgrafs ms sollicitats en l'mbit internacional. Per, segons l'ancdota, es va girar la truita i es va fer factible un projecte que ja es donava per perdut. Aleshores, podem parlar d'una exhibici plena de possibilitats i somnis complerts. Aix doncs, per les mateixes casualitats de la vida m'he ensopegat amb un artista que m'ha fet recordar la veracitat de la fotografia, la de retrobar-nos sols davant d'un paisatge on encara existeix un mn de gran bellesa. Del 13 de juliol al 7 d'agost, a la sala Michael Dunev Arts Projects i amb el ttol "El peso del aire", Torroella acull l'obra de Michael Kenna de la mateixa manera que ho han fet grans museus de tot el mn: el Victoria and Albert Museum de Londres, Metropolitan Museum of Photography de Tokio, Bibliothque Nationale de Pars, Museum of Modern Art de San Francisco... De fet, s la primera mostra que es fa a Catalunya. El qualifi-

possibles, segurament, com a conseqncia d'una necessitat imperiosa de sentir-se sol. Una solitud plena d'espiritualitat que transmet a les seves fotografies i que va trobar un espai privilegiat a orient. Pel que fa la tcnica, Kenna utilitza cmera analgica, tot i que coneix el digital. Li agrada emprar el monocromatisme, les simplicitats en les lnies i el blanc i negre, ja que segons l'autor "el mn sempre es veu en color". Aix doncs, amb l'absncia del color, intenta que les seves imatges siguin misterioses, que "vulguin dir alguna cosa", que facin pensar. Es tracta d'una fotografia subversiva davant una societat on impera el color, el digital i la rapidesa. D'altra banda, Kenna pot trigar a fer una fotografia 3 segons o tres hores, s un entusiasta de la fotografia de llarga exposici, diu "que no vol anar de pressa, que no necessita una gran resoluci". En aquesta llarga observaci, intenta connectar amb la natura com si fos una comunicaci interpersonal, el temps determinar el tipus de vincle, la intensitat de la conversa i fins quan perdurar l'amistat. En definitiva, les fotografies de Michael Kenna aparenten escenaris naturals i mgics, on no sabem si emergeixen o estan a punt de desaparixer una mena d'escultures que no sn ms que: pedres, gel, arbres... D'aquesta forma el paisatge assoleix un cert grau mstic, un lloc on flueix l'energia i es renova la vida. La presncia humana noms s un referent en la nostra incursi com a espectadors; la d'un reflex que testimonia la solitud del fotgraf i l'sser hum.

catiu "del pes de l'aire" em fa pensar en un joc visual, de com percebem els objectes pesants a travs d'una imatge bidimensional. En el cas de l'aire, encara s ms difcil ja que es tracta d'una massa intangible i invisible. Per fer pesant l'aire, el fotgraf recorre a la llum per atorgar una gran fora a l'horitz, cosa que genera una atmosfera aclaparadora. Miachel Kenna va nixer en el si d'una famlia irlandesa a Lancashire, Anglaterra, el 1953. Desprs d'estudiar en una escola catlica fins als 11 anys, va ingressar al seminari en Upholland College durant set anys ms. Finalment, ho va deixar per comenar els estudis en Barbury School of Art a Oxfordshire i va continuar formant-se acadmicament al London College of Printing on va cursar fotografia durant tres anys. Ja adult, es va desplaar als UEA on viu i treballa com a fotgraf. Ha capturar amb la seva cmera instants de pasos de tot el mn, com ara: Jap, Xina, Brazil... Sempre cercant els llocs ms llunyans

Web Michael Kenna www.michaelkenna.net Michael Dunev www.dunev.com imatges Pins (estudi 3), Wolcheon, Gangwondo, South Korea, 2011 Mirall de pedres, Manjae-do, Shinan, South Korea, 2012 Arbre al llac Kussharo, (estudi 6), Kotan, Hokkaido, Japan. 2007

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 18

Josep Castells
Per Jaume Bassa Pasqual

de l'Ateneu Montgr" publicada a Emporion (12 gener 1936) citava la biblioteca de la Caixa com una de les causes de la suspensi d'activitats de l'entitat. El peridic quinzenal Emporion, en canvi, es va mantenir viu i obert a tota mena d'inquietuds, plans i illusions fins que esclat la guerra civil el juliol de 1936, i l'nima i el nervi de la publicaci era Josep Castells, que durant aquest perode (segona poca d'Emporion) hi va escriure 85 articles, gaireb tots de fons, que reflectien les satisfaccions, els dubtes o les preocupacions de cada moment d'aquells quatre anys i mig. Mossn Viver n'hi va escriure 93 (80 amb pseudnim Lucianus, la majoria dedicats a l'ensenyament del catal). Molt ms endarrere quedaven Pere Castells (44), Eduard Vias (23), Pere Blasi (3), etc. Palet (11 articles) s un pseudnim que no sabem a qui atribuir. Algun cop parla del mestre Blasi, del company Vias... aix que segur que no era cap dels dos. Escrivia un catal elegant, mostrava un nivell cultural poc com, feia descripcions acurades, parlava en nom d'Emporion i de l'Ateneu... molt probablement podria tractar-se del mateix Josep Castells. Aquells anys, a ms de la presidncia de l'Ateneu i de la direcci d'Emporion, Josep Castells va destacar en molts aspectes culturals. No s aquest l'espai oport per fer-ne ara una descripci. Em limitar a assenyalar la seva dedicaci al teatre. Va ser responsable de la secci dramtica de l'Ateneu i ell mateix escrivia comdies que es representaven a Torroella i fora de la vila, per exemple "Hotel No. 1". s ben lamentable que la guerra li esguerrs els plans: a les Notcies de l'ltim nmero d'Emporion (12 juliol 1936) es llegia que Josep Castells i el mestre Salvador Dabau estaven a punt d'estrenar "Costa Brava", una comdia arrevistada que havien escrit, Castells el llibre i Dabau la msica, i recollia l'opini d'un crtic que lloava la "inspiradssima msica" i el llibre "ple de grcia, inters, dilegs amens, situacions compromeses, fora descriptiva extraordinria...". Va esclatar la guerra i tot se'n va anar en orri... Mesos desprs d'acabada aquella bogeria es va estrenar l'obra, refeta totalment, traduda al castell i canviada de ttol (la censura no podia acceptar "Costa Brava", s'havia d'espanyolitzar tot, es va dir "Tierra-mar"). Josep Castells va morir poc temps desprs, el 1943, ara fa 70 anys. A Torroella Blasi t dedicada una biblioteca, Viver un monument, Dabau una placa a les antigues Escoles, tots ells amb tota justcia... per, que jo spiga, no hi ha res a la memria de Josep Castells. Potser s hora de pensar-hi.

Josep Castells, president de lAteneu (1930-1935), director dEmporion (1932-1936)


Josep Castells i Camp, botiguer cultivat i inquiet, va realitzar a Torroella, durant ms de vint anys del primer ter del segle XX, una obra cultural i ciutadana molt meritria i gaireb oblidada. Desprs de fer una breu incursi pels seus escrits i per la seva trajectria personal, considero que s inqestionable el seu protagonisme als ambients cultes, socials i poltics torroellencs del seu temps. Tamb crec que la seva dedicaci a la vila no ha estat mai prou reconeguda, que ha estat una de les vctimes de l'oblit imposat per la guerra civil i el franquisme. Ja s'ha dit moltes vegades que l'esclat cultural de Torroella impulsat pel mestre Pere Blasi i pel sacerdot Francesc Viver, noms va ser possible grcies a la participaci entusiasta d'alguns torroellencs que s'hi varen involucrar de ple: Josep Castells i Camp i Eduard Vias Matarrodona, principalment, a ms de Marcell Audivert, Rafel Massaguer, Pere Castells, Eduard Vias Riembau, Prim Casadevall i fora altres. Destacaren sobretot els dos primers, Josep Castells i Eduard Vias. Un lleuger reps al Llibre d'Actes de l'Ateneu Montgr mostra la seva implicaci en la creaci i expansi de l'entitat: tots dos hi consten com a socis fundadors l'any 1912, tots dos escriuen a Emporion, rgan d'expressi de la instituci, Vias s elegit president de l'Ateneu el 1914, Pere Blasi n'assumeix la presidncia dos anys desprs, amb Josep Castells de vicepresident... Fins que l'any 1923 arriba la dictadura de Primo de Rivera i, amb ella, el tancament de l'Ateneu i la fi d'Emporion. L'any 1926 s'aixeca la clausura de l'Ateneu i el 1927 Eduard Vias n's elegit president, per l'entitat s'havia de limitar a sobreviure i, amb la dictadura encara vigilant i la censura limitant tots els actes culturals, ni es podia pensar a fer cap publicaci. A partir de 1930 Josep Castells va reemplaar Vias a la presidncia de la instituci, i en va esdevenir el principal responsable, al comenament d'una dcada molt complicada. La militncia poltica no va afectar les relacions entre aquelles persones cultes i sensibles, Pere Blasi estava afiliat a Esquerra Republicana i ms endavant va ser diputat al Parlament per aquest partit, Josep Castells era regidor a l'Ajuntament de Torroella pel Centre Catalanista, adherit a la Lliga, partit de la dreta catalana. I com he dit, els temps eren convulsos. La nit del 14 d'abril de 1931, mentre Alfons XIII es dirigia a Cartagena per embarcar cap a Marsella, Camb agafava el tren per marxar a Pars, i a Barcelona la multitud cridava: "Visca Maci, mori Camb!", dretes i esquerres s'esbatussaven. Per la gent de l'Ateneu Montgr es mantenia amiga i unida. Arrib la Repblica, s'aprov l'Estatut, desaparegueren les traves i censures, torn la illusi, i a partir de gener de 1932, sota la direcci de Josep Castells, president de l'Ateneu, renaixia l'rgan d'expressi de l'entitat. Un Emporion esponers, almenys en aparena, contrastava amb un Ateneu pansit que, tret de la publicaci d'Emporion, anava quedant gaireb inactiu. Hi ajud que el mateix any 1932 Blasi hagus marxat a Barcelona i que l'any 1934, en inaugurar la Caixa de Pensions la Biblioteca pblica, minvs molt l'assistncia de lectors al local de l'Ateneu. s lamentable que una millora cultural produs aquest efecte no desitjat, per una "Nota

Josep Castells (assegut al centre) amb el grup de teatre de l'Ateneu Montgr. Vic, 1935, amb motiu de la representaci de la seva obra "Hotel No. 1".

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 19


descendncia bilinge, com els formularis de la declaraci de la renda o el de les multes de trnsit. El president Jos RamnBauz destitueix tres directors de tres IES contraris al decret de llenges. I al Pas Valenci,ms enll de la dictadura franquista.Era difcil superar el LAPAO, per el PP valenci ho ha aconseguit. Ha presentat a les Corts Valencianes una proposici no de llei, amb prec de tramitaci urgent. Vol que la Real Acadmia Espaola retiri les referncies al catal en la definici del valenciano: Part, sens dubte, de la ms profunda prehistria, sescriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibric i, desprs de les aportacions successives a partir de les fencies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en la qual la coneixem. Les aportacions gregues i romanes, visigodes i bizantines, musulmanes, castellanes, aragoneses, catalanes, europees i mediterrnies en general, africanes, judaiques i americanes sassimilen transformant-les en la direcci de la nostra prpia idiosincrsia. El nostre idioma valenci, desprs del fecund Segle dOr de les lletres valencianes, el primer de la pennsula i, desprs del cultiu posterior durant un poc ms de 600 anys, ha aconseguit una identitat i personalitat prpies que permeten considerar-lo, sens dubte, com una llegua o idioma. Comencem a escriure un dels perodes ms brillants de la histria dEspanya. Crec necessari incloure copia de LA LENGUA DE LOS VALENCIANOS, 1975, RATIFICAT 1980. He viscut ja tres generacions de catalans, la meva, la de la postguerra; la dels meus fills, per desfer-se de la dictadura; i la davui que espera poder decidir el futur de Catalunya. I voldria acabar aquest article fet a finals de juliol i primers dagost, desitjant unes bones i felices vacances i amb un fins la propera, si Du vol per crec que seria ms dactualitat un fins la propera, si la Constituci Espanyola ens ho permet..

La carta a Rajoy i el problema del catal.


PerSanti Sat
El presidentMas, en la carta al president Rajoy, insisteix a demanar a lEstat m estesa per fer una consulta ben fetai recorda que el 2006 es va aprovar lEstatut, que la sentncia del Tribunal Constitucional va anullar en gran part la voluntat democrtica dels catalans, expressada a les urnes. Posa de relleu la petici dun pacte fiscal, a la que lEstat dons cap resposta. Recorda la macromanifestaci de la Diada de lany passat, que el va decidir a convocar eleccions que varen donar com a resultat un Parlament, on els partits partidaris del dret a decidir sn majoria. Lhan seguit la constituci del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el Consell Assessor per a la Transici Nacional i lInforme que aquest ha elaborat, i posa de rellevncia la seva importncia i lexistncia de vies que farien legal la consulta. Europa. Posa de manifest que la que pateix s la nostra llengua i la nostra cultura. La comissi de Cultura del Parlament Europeu ha constatat que el catal est entre les llenges minoritries amenaades de desaparicial temps que ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius laprenentatge daquestes llenges amenaades, en un informe sobre diversitat lingstica a la UE, que recull esmenes dels diversos grups poltics. Una delles presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), citava les poltiques educatives dimmersi i lefecte que tenen sobre la protecci de les llenges europees no hegemniques, i fa seves les propostes dels experts al temps que considera que els estats membres han de fer una poltica lingstica que capaciti els nens a aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la ms primerenca edat.I reconeix el multilingismecom una riquesa i una expressi de la diversitat europea. El catal a Espanya.Ben diferent s la Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa, Llei Wert.ElministredEducacii Cultura, Jos Ignacio Wert, va assegurat en el Ple del Congrs quela intenci del seudepartaments espanyolitzarelsnens catalans, i quecom va assegurarlaconselleracatalanadEducaci,IreneRigau, elquevol fer sjust elcontrari del quejovoldria. Les Corts dAraghan aprovat la nova llei de llenges que passa a anomenar LAPAO el catal que es parla a la Franja de Ponent. Preveu la creaci de lAcadmia Aragonesa de la Llengua, que determinar els topnims i noms oficials de la comunitat, i reconeix el dret a rebre lensenyament de les llenges prpies en les seves zones ds histricament predominant, per dicta quelaprenentatge ser voluntari i que es garantir mitjanantuna oferta adequada en els centres educatius. A les Illes Balears,el ministeri dEducaci espanyol s el responsable de la gesti del sistema educatiu i, per tant, de la seva acci despanyolitzaci lingstica de la joventut illenca. A ladministraci pblica, el catal no passa de tenir carcter simblic, ntegrament en espanyol, llevat dalgunes petites mostres de con-

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 20

Torroella, espai d'art


Per Sofa Borrego i Moreno

"Posta de sol des de les illes Medes" Torroella de Montgr (1925 1930) Jos Mara Mascort i Galibern (1890 1947) Pastel 72,5 x 86 cm Collecci Fundaci Mascort Segurament no hi ha imatge ms bonica que una posta de sol sobre el Montgr des de les illes Medes. Amb la mateixa contundncia, s podria afirmar que no hi ha rac ms bell de l'Empord que l'artista Jos Mara Mascort no ens hagi mostrat a les seves obres. Ja el coneixem com el gran pintor del paisatge empordans, ara tenim al davant una obra en pastel que ens revela una altra gran producci del mateix autor on el dibuix ja no s un simple esbs, sin que es manifesta amb personalitat prpia. En primer lloc, cal dir que darrera de la pintura caracterstica de Mascort, pel que fa al tractament de la llum i a la pinzellada pastosa, hi ha la figura d'un gran dibuixant, que respon en part al propi aprenentatge acadmic que va rebre a l'escola de la Llotja, a Barcelona durant la seva joventut. En segon lloc, el pastel, a cavall entre la pintura i el dibuix, concorda a la perfecci amb l'obra de Mascort, ja que la rapidesa d'execuci que necessita tal tcnica complau el desig de captar la fugacitat en un instant tal com feien els impressionistes. Sabem que el pintor va visitar Pars i reconeixem certa influncia indirecta dels impressionistes, per no puc dir amb seguretat que aquests dos fets estiguin vinculats. En l'obra de Mascort hi ha certa actitud de mirar cap a les avantguardes, sense separar-se del tradicional realisme i del paisatge que l'envolta, tal com ho veia Mir. Per, aquesta obra s una prova fefaent que Mascort sentia o reprodua conscientment o inconscient una pintura propera als impressionistes francesos. En concret aquesta pea, Posta de sol sobre les illes Medes, ens recorda l'impressionista francs Degas, que va renovar els temes del pastel, com ara el retrat, i li va atorgar gran fora, emprant colors ms intensos als seus dibuixos. En el cas de Mascort precisa les lnies que marquen el Montgr, Torre Moratxa i Rocamaura. Ens situa com a espectadors en un marge ben definit a les illes Medes. No obstant tot aix, es deixa portar pel moment nic i ens ensenya un mar i cel indefinit, amb petits traos lineals, com diria Georges Rivire tractant "el tema en funci de la seva tonalitat i no de l'assumpte". Amb la llibertat que qualsevol impressionista de principis del XX cercava de plasmar a la seva obra: la impressi instantnia que s'experimenta al contemplar un lloc determinat.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 21

La cuina de la Catrina
Per Caterina Bosch

Bacall Ajoarriero
Ingredients per a 4 persones: 800 gr. bacall esqueixat 1 ceba gran 4 grans dalls 5 pebrots del piquillo a tires 1 bitxo 1 tomata gran Oli Sal 1 cullerada de julivert trinxat

Raviolis amb salsa


Ingredients per a 6 persones: 500 gr. raviolis 25 gr. mantega 3 cebes 1 pastilla ave-crem 200 gr. nata lquida 75 gr. formatge parmes ratllat Julivert picat Sal Pebre

Preparaci: Coeu els raviolis i reserveu-los. Per fer la salsa: Amb la mantega i l'oli, coeu les cebes tallades a juliana amb el foc lent fins que sigui transparent. Afegiu-hi un got d'aigua amb una pastilla d' ave-crem i la nata lquida. Deixeu-ho coure fins que la salsa quedi espessa. Incorporeu-hi els raviolis, el parmes i una picada de julivert.

Preparaci: Un cop tingueu el bacall dessalat, separeu-hi la pell, traieu les espines i esqueixeu-lo a trossos grans d uns 4 o 5 centmetres. En una cassola amb oli, a foc lent, daureu la ceba i els alls tot trinxat, seguidament afegiu-hi el bitxo, la polpa i la pell del bacall completament escorregut i sec. Deixeu-li fer unes voltes, per al mateix temps aneu remenant la cassola. Poseu-hi els pebrots i de seguit la tomata triturada, i deixeu-ho coure fent xup-xup durant uns 10 minuts, que la tomata sigui cuita. Remeneu la cassola sense parar perqu no senganxi i lligui la salsa. En el moment de servir-ho, escampeu-hi el julivert per sobre.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 22

MOTS EN CREU
Per Joaquim Lloret

Gotes dhumor
Per Fuster

Nm. 10 Horitzontals 1. Legislaran. 2. Sorrenc. Recobro la salut. 3. Porta al revs. Islamita. Organitzaci de Televisions Iberoamericanes. 4. Deu. Despotisme. 5. Esperit dels animals animats. Fam que arriba dorient. 6. Nota. Contracci. Jo en datiu. Crit de dolor.7.Eren caragirats. Referent a leco.8.Nit de begudes que tomba. Nom demperadors dOccident. 9. s veritat. Profeta menor. Ordre militar.10.Illa de Castella del jesuta autor de Fray Gerundio de Campazas. Tenen ossos grossos. Verticals 1.De la cua. Vell amb nts.2.Disposicions municipals.3. Preposici. En acabar el dia que som. Ttol angls equivalent a comte. 4.Bon vi andals. Els que cobreixen dos teros del planeta. Preposici. 5.Castell o virtut cardinal.6.Pare de David. Jo segons Freud. 7. Carboni. Ganes de plorar fort. 8. Campi. Ocell que neda. Emprament. 9. Pensa. Prefix de lou. El primer de tots. 10. Objecte dantiquari. 11. Nena gran. Humors que flueixen dels tumors o cremors.

El peridic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de lautor.

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 23

Cinema i espectacles
Per Jordi Bellapart

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 24

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 25

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 26

Emporion nm. 81 setembre 2013 pg. 27

Pellcula del mes: AHORA ME VES

Edita Associaci Emporion


Socis Fundadors Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent Consell de redacci Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Sofia Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- President Anna M. Mercader -- Secretari Plcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del web Gabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Medalla del Montgr 2008

disseny web i revista: placid.cat