You are on page 1of 6

CINCIES SOCIALS.

Ihsan El Kanfoud Institut Ramon de la Torre. 2012-2013 4 ESO A

INDEX
1.Valoraci de la Revoluci Russa (tema 7). 2.Holocaust (tema 8). 3.Hiroshima a la proliferaci nuclear (tema 9). 4.La guerra civil espanyola (tema 10). 5.La cursa espacial (tema 11). 6.El cas de les colnies espanyoles (tema 12).

1. Valoraci de la Revoluci Russa (tema 7).


Teoria i praxi d'un somni: La Revoluci Russa.
s una cosa com afirmar que la revoluci russa va ser l'esdeveniment ms important del segle XX, i fins i tot per a alguns autors, un dels grans esdeveniments de la histria de la humanitat. Perqu aquest fet no noms canvi el curs de les relacions socials del pas ms extens del mn, sin que resulta imprescindible per a comprendre l'evoluci del segle passat en qu vam estar immersos. La sort de la Repblica dels Soviets no pot ser separada de la sort de la revoluci mundial. Ning va posar a disposici de l'home segles ni dcades per usar sense control. Per particularment, la importncia de la revoluci russa no noms es redueix a aquest fet, sin tamb a qu va inaugurar una nova poca per a la humanitat, la de les revolucions socialistes, com van ser la revoluci xinesa de 1945-1949, la revoluci cubana, etc . Tots aquests processos revolucionaris, amb ms o menys grau d'xit, van intentar acabar amb l'anomenada explotaci de l'home per l'home i superar l'eterna divisi de la societat humana en classes socials antagniques, com preconitzava Marx. La Revoluci Russa va ser una revoluci social en transformar les estructures econmiques i socials, i per tant, les poltiques i ideolgiques. Per, qu s una revoluci? El concepte modern de revoluci no es limita exclusivament a l'acte en si en qu una classe social, dirigida per un partit disconforme amb el rgim existent, o sigui revolucionari, pren el poder poltic i desplaa la classe dominant. Aquesta situaci noms va constituir una de les condicions per a la transformaci social: la presa del poder poltic i la difcil tasca d'organitzar i executar-lo, per intentar complir amb les expectatives creades i amb la crua realitat que els envoltava. En el Prleg de la seva Histria de la Revoluci Russa, Trotski assenyala que una situaci revolucionria es reconeix per dos factors: la intervenci de les masses en els esdeveniments histrics i la inusitada rapidesa en qu es desenvolupen aquests esdeveniments, conformant una situaci de canvis violents i sobtats. Per s'ha d'agregar un altre factor: la polaritzaci social, portada a l'extrem. En una situaci revolucionria, aquesta polaritzaci es materialitza en un massiu suport social a les posicions poltiques ms radicals, que van representar la via ms rpida de soluci a les seves demandes, per que no van prendre en compte la realitat dels mitjans. Furet, vol fer-nos creure que les postures de Gorbatxov o Ieltsin representarien una mena darrera autocrtica dels lders revolucionaris, i per aix escriu: "La fi de la Revoluci russa, o la desaparici de l'Imperi sovitic, deixa al descobert una taula rasa sense relaci amb el que havien deixat la fi de la Revoluci francesa o la caiguda de l'imperi napolenic (...) Lenin (...) no deixa cap herncia. La revoluci d'Octubre tanca la seva trajectria no amb una derrota al camp de batalla, sin liquidant per si mateixa tot el que es va fer en el seu nom " Personalment el balan ho percebo en forma diferent, comenant per ignorar els llocs comuns (tant els de dreta com els d'esquerra). Identificar l'impuls emancipador que va gestar el poder sovitic, exigeix realitzar un balan rigors, amb la convicci que la revoluci russa no s'ha de considerar noms com un fet ocorregut en uns o altres circumstncies, sin ms aviat com un experiment planificat de la classe obrera i les organitzacions revolucionries. D'altra banda, es considera necessari referir-se al estalinisme i l'anomenat "socialisme real", perqu tamb dels desastres cal treure conclusions. La convicci socialista no se sustenta en la idea ineluctabilitat, ja que no es va estimar que el cam cap a aquest objectiu estava predeterminat per alguna fora que no sigui la mateixa acci dels homes. Assumint doncs que

"l'alliberament dels treballadors ser obra dels treballadors mateixos", per projectar aquest combat cap al segle vinent resulta imprescindible treure totes les llions del viscut en la centria que ja va acabar.

La revoluci del segle a "el segle de les revolucions".


La saga de la revoluci, el poder dels soviets, la industrialitzaci de l'URSS, la conformaci del "camp socialista" i la seva vertiginosa caiguda solen ser considerats com a moments diversos d'un mateix impuls histric. Aix, Eric Hobsbawm escriu: "Com cal explicar el segle XX curt, s a dir, els anys transcorreguts des de l'esclat de la primera guerra mundial fins a l'enfonsament de l'URSS, que, com podem apreciar retrospectivament, constitueixen un perode histric coherent que acaba de concloure? ". Tamb es parla de "la primera revoluci socialista triomfant", donant per fet que va fixar el cam que haurien seguit-amb ms o menys desviacions-les revolucions que van venir desprs. A diferncia d'aquest punt de vista tan generalitzat, s'emfatitzar el que va fer d'ella una experincia nica i inacabada i cridar l'atenci sobre una paradoxa notable: la Revoluci que va marcar el segle XX i va contribuir directament i indirectament a fer-ne "un segle de revolucions ", no va tenir en un sentit estricte continutat. Aix es comprn millor d'una altra manera. Hi va haver moltes i molt diverses revolucions (sigui quin sigui l'abast que assignem al terme) i algunes es van proclamar continuadores de la gesta d'octubre. Per en cap d'elles, com s va passar en la Rssia del 17, l'estratgia dels dirigents i el protagonisme genu dels obrers i camperols convergir per fusionar, en un mateix moviment, l'alament revolucionari contra el desacreditat i odiat vell ordre, la tumultuosa autodeterminaci de les masses i la voluntat de construir amb la resta de pobles d'Europa i la Terra, un mn nou: la revoluci socialista. No obstant aix l'anomenada revoluci mundial, no va aconseguir propagar per tot el mn com era el seu objectiu primer i essencial, en canvi es va quedar replegada a Europa Oriental ia determinats llocs que encara subsisteixen, com la Xina comunista i Cuba per que tampoc van ser immunes a canvis necessaris per poder aconseguir els seus objectius. No s'ha d'oblidar que les condicions mundials no van ser les adequades en el moment que es va produir aquest procs revolucionari, potser perqu precisament no era el moment, ni la societat i el lloc idoni. El mateix es pot dir de l'internacionalisme teric i prctic del nou poder, o del seu apassionat debat al voltant d'idees, projectes i accions revolucionries. Aquesta combinaci va aixecar en milions d'obrers i camperols oprimits de tot el globus reivindicacions, esperances i confiana en les prpies forces, capacitats i iniciatives fins a nivells mai vistos (ni abans, ni desprs). Aix enfocada la qesti, no noms es podr advertir l'excepcionalitat de la Revoluci Russa, sin que l'excepcionalitat t diverses cares segons el context i els llocs on es van produir.

Revoluci als carrers ... i la teoria


La Revoluci Russa va ser "anormal" per imprevista i transgressora, a tots els nivells. Va sorprendre als governs i estats majors que, embrancats com estaven en una guerra amb exorbitants prdues de vides humanes sense precedents, van passar tot d'a enfrontar-se amb l'amenaa dels indesitjables "rojos". Indesitjables perqu amb ells les masses esparracades havien conquerit el poder a Moscou i Petrograd. Indesitjables perqu renegaven de la diplomcia secreta i els tractats internacionals. Indesitjables perqu cridaven a la confraternitzaci revolucionria amb veus que calaven profund en les masses europees fartes de la seva eterna desigualtat econmica, i perqu tenien l'esperana de ser compreses per un reagrupament revolucionari internacionalista sobre noves bases socials.

La revoluci va aparixer tamb com la anormalitat que desautoritzava les "veritats" del marxisme que la Segona Internacional preconitzava, que fragmentava la problemtica de la revoluci en la consideraci de casos nacionals, i avaluava les "condicions objectives" de la revoluci socialista amb criteris propis del evolucionisme positivista: el determinisme econmic establia que els pasos endarrerits haurien de passar per una etapa de desenvolupament capitalista abans que pogus entreveure una alternativa socialista; l'apreciaci purament sociolgica de les forces motrius de la revoluci indicava que on la classe obrera era minoritria havia de jugar un paper secundari, i es considerava que l'educaci poltica dels treballadors requeria del passatge obligat per les "escoles" del sindicalisme i el sistema parlamentari. Contra semblant model els marxistes revolucionaris van recuperar i van utilitzar el concepte de totalitat. Amb matisos diversos, ells partien d'una apreciaci global: la dominaci capitalista - imperialista del mn amb les contradiccions explosives que implicava-i la conformaci d'una classe obrera mundial capa d'una acci directa sobre l'Estat. Ells van assumir la conjuntura de la revoluci proletria i socialista, com a possibilitat oberta. Comprenent alhora que la lluita de les masses obreres, el desenvolupament de la seva conscincia i la formulaci del programa requeria tamb de la crrega afectiva dels revolucionaris en una tasca organitzada de les masses cap a la instauraci del socialisme. En les terribles condicions producte dels anys de la Primera Guerra Mundial, desprs del primer embat amb qu les masses de Rssia fan caure el tsarisme i formen els soviets (febrer de 1917) quan els partits reaccionaris i reformistes es van entestar a mantenir el qestionat poder d'un heterogeni govern de carcter liberal. Lenin i Trotski van traduir la renovaci terica en poltica revolucionria: denunciar que per a ells el poder burgs significava la continuaci de la guerra, misria i fam en augment i sagnants cops militars contrarevolucionaris, i reivindicaven en canvi Tot el poder als soviets! ". Aix queda evidenciat en la crida que fa Lenin al poble a combatre el sabotatge, arengndolos: "Camarades, treballadors!: Recordeu que a partir d'ara sou vosaltres mateixos els que administreu l'Estat. Ning us ajudar si no us uniu per impuls propi i si no agafeu a les mans tots els assumptes de l'Estat. Agrupaos entorn als vostres soviets, doneu-los solidesa. Poseu a treballar des de baix, sense esperar que us donin senyal. Inaugurad l'ordre revolucionari ms sever, reprimid implacablement els excessos anrquics de borratxos i gent de mal viure ... Establiu el ms rigors control de la producci i procediu a l'inventari dels productes. Atureu i lliureu al tribunal del poble revolucionari a qualsevol que s'atreveixi a perjudicar a la seva causa ... " Es convida els camperols a prendre ells mateixos, a l'acte, la plenitud del poder. Efectivament, els dirigents revolucionaris russos van encoratjar sistemtica i conseqentment a que els camperols prengueren les terres, els obrers prenguessin el control de les fbriques i que els soviets d'obrers, soldats i camperols prengueren tot el poder. Amb aquesta orientaci van guanyar la conducci de les masses i van assegurar la victria de la Insurrecci, que va ser tamb la millor convocatria perqu altres pobles d'Europa s'aixequessin contra la guerra imperialista. Aix, contra el previst, la revoluci socialista va poder comenar en l'endarrerida Rssia, on els obrers van posar un segell sovitic a les revolucions camperoles i nacionals que es van desenvolupar coherentment. Per la dialctica recuperada tamb els feia advertir els marxistes revolucionaris que aquesta revoluci noms podia desenvolupar-se en el terreny internacional i culminar a escala mundial. Amb teories i formulacions diferents, en aix coincidia tamb Rosa Luxemburg. Va ser aquesta qui va escriure: "Tot el que podia oferir un partit, en un moment histric donat, en coratge, previsi i coherncia revolucionries, Lenin, Trotski i els altres camarades el van proporcionar en gran mesura. Els bolxevics Tota l'honor i la

capacitat revolucionria que no tenia la socialdemocrcia occidental. Llur aixecament d'octubre no noms va salvar realment la Revoluci Russa; tamb va salvar l'honor del socialisme internacional ".

La degeneraci de la Revoluci Russa.