=

Anno II 09/2013 – n.9

Winterblatt
auf den ein Winterschatten fällt

LATEX Literature Project
email: antoniodiavoli@gmail.com
web: http://federicofederici.net
blog: http://leserpent.wordpress.com
cover: The dark side of the room, F. Federici
Drugged suite, Bass Communion

Paraula de tenebra
Marta Vilardaga

Dunkelwort
di Federico Federici
UHU BÜCHER, 2013
Altri dettagli su Opera in bianco

5

ORALITAT A LA XARXA

La difusió de la poesia de Dunkelwort a través del blog 1 del seu autor,
Federico Federici, és una excellent mostra de com la xarxa permet recuperar l’essència de la poesia, és a dir, l’oralitat. Ens recorda que la paraula
és «originàriament i fonamentalment so, veu, música».2 D’altra banda, la
xarxa trenca amb el concepte de performance 3 en què el contingut poètic
és simultàniament percebut en un espai i un temps irrepetibles. L’enregistrament del so i de la imatge permet a l’oient i espectador reproduir
tantes vegades com requereixi i en el moment que vulgui aquests treballs.
Per tant, es perd l’experiència de la inmediatesa, però per la possibilitat
de repetició, pot fomentar l’escolta i donar peu a la reflexió i a la interiorització del missatge poètic. Ara bé, com en el cas de la lectura, cal un
paper actiu del receptor.
L’autor de Dunkelwort n’és també el divulgador, el rapsode i l’intèrpret. Presenta el seu treball a través de cinc posts. Els que es cenyeixen
més al concepte de performance, si obviem la percepció simultània, són
Neue Gedichte, on el poeta recita poemes en alemany i Dunkelwort – con
la macchina dei suoni di Alexander Platz Ensemble, on l’autor interpreta
la poesia modulant la veu de manera que, conjuntament amb la música,
aconsegueix crear un determinat efecte. La resta de posts són, a més a
més, una immersió en el món creatiu de Federico Federici. A Bootleg for
a few friends i Una mattina, nel mio studio, a part de recitar poemes,
1

http://leserpent.wordpress.com
Lluís Solà (2013), La paraula i el món, L’Avenç: p.153
3 «La performance es la acción compleja por la que un mensaje poético es simultáneamente transmitido y percibido, aquí y ahora. Locutor, destinatario(s), circunstancias (que el texto, por otro lado, con la ayuda de medios lingüísticos, los represente o
no) se encuentran confrontados, indiscutibles.» Paul Zumthor (1991), Introducción a
la poesía oral, Altea, Taurus, Alfaguara: p. 33
2

6

l’autor reflexiona entorn de la poesia, de la temàtica de Dunkelwort i del
seu univers creatiu. La concentració en la veu del poeta que ens embolcalla i ens acull, els silencis, l’entonació, però també els sons provinents de
l’exterior del seu estudi i els jocs amb el micròfon doten de més realisme
a l’acte comunicatiu, apropen la poesia a la quotidianitat.
Un comentari a part mereix el video Nella neve, nel bosco, d’una gran
bellesa cinematogràfica. En aquest cas, l’oralitat es veu reforçada per la
imatge. El mateix autor recita poesia amb el llibre Dunkelwort a les mans
en un bosc de paisatge hivernal. A través de les seves explicacions, dels
silencis, de la gestualitat i de la seva personalitat integra la poesia en
aquest entorn i ens torna a introduir en el seu univers creatiu. La música
també hi té un paper fonamental abans i després que el poeta ens parli.
Al llarg d’aquest recorregut auditiu i visual, podem escoltar les mateixes poesies recitades amb entonacions i modulacions de la veu molt
diferents. És, precisament d’aquesta oralitat, que la poesia extreu la seva
capacitat d’emoció.
D’altra banda, els oients i espectadors tenim molta més informació
del poeta que ell de nosaltres. I, a diferència d’una performance, el poeta
desconeix quines són les nostres reaccions. El fet, però, que per accedir a
tots aquests posts, haguem de sollicitar les claus d’accés a l’autor a través del seu correu electrònic, obre la comunicació amb el poeta i reforça
la recepció de la poesia com un acte únic i individual. La xarxa permet
tenir un contacte directe amb l’autor amb la sensació que la poesia està
dirigida principalment a un lector sense elements que s’interposin entre
l’un i l’altre.
Llavors, per què passar de l’experiència auditiva i visual al text escrit?
Fent una analogia musical, per què passar de la música a la partitura? En
el meu cas, curiositat per llegir totes les poesies i tenir una visió més completa del llibre, però també per apaivagar totes les llacunes de comprensió
de la llengua italiana que havia experimentat escoltant els posts. Sense
el text escrit, la meva visió de Dunkelwort hauria estat del tot esbiaixada. També perquè crec que la poesia requereix d’un treball de reflexió i
d’aprofundiment en el text per tal d’introduir-nos en l’univers del poeta
sabent, d’entrada, que és inassolible en la seva totalitat. Partitura i música, música i partitura es comuniquen, es retroalimenten, s’enriqueixen
mútuament. L’autor parteix del text, per crear amb la veu, la música, el
so i la imatge un món parallel amb l’objectiu de difondre el seu treball i,
aquest món, em crea la necessitat d’accedir al text escrit.

7

UNA LECTURA DELS POEMES

Federico Federici, en la Nota introduttiva, explica que Dunkelwort es pot
interpretar com una partitura per a dos instruments: la llengua alemanya
i la llengua italiana. En el cas dels poemes en italià, que són els que analitzo, el primer que vaig apreciar va ser que cadascun d’ells guardava una
musicalitat interna per la repetició de sons com en els versos següents:
«quando tace ogni voce,/ impedisce ora la morte»,«Come nella/ vecchia
rosa,/ un dì chiara,/ odorosa morta,/ già sbocciata»,«Ecco la curva dell’occhio,/ lo specchio cieco del tempo».
I, en conjunt, els poemes es relacionen entre ells per aquesta musicalitat, però també per la repetició de paraules com si es tractessin de
motius musicals. Per citar-ne algunes: parola, morte, voce, luce, albero,
vuoto, mondo, ferita, occhi, buio, tenebra, schermo, specchio, rosa, fiore,
nulla, mani, pietra, silenzio, polvere, respiro, alfabeto, sguardo, tempo.
Evidentment, aquestes paraules també doten d’unitat al conjunt poètic
i es relacionen directament amb la temàtica de Dunkelwort. Fins i tot,
podríem dir que el primer poema, La parola che fingo di dire, és una
obertura que resumeix el que després s’anirà desgranant en la resta de
poesies. Uns poemes musicalment més suaus com Si genera parola da parola, Candida nube, In un filo d’aria o Ultima spenta parola. I, d’altres,
molt més vibrants com Lettere dell’alfabeto, Fai che non si compia, Apri
di nuovo o Dove è luce, è oscurità.
Aquesta musicalitat o oralitat enllaça amb la temàtica de Dunkelwort
o “Paraula de tenebra”, on ens hem de centrar, precisament, en «aquesta
paraula entesa en un sentit carent de pluralitat, de distinció del món en
parts, així com de tenebra que no preveu matís de color i expressa el nul,
l’indicible, el zero».4 Podem dir que el món és present a les mans, als
4

Traducció al català. Federico Federici (2013), Dunkelwort, UHU Bücher: p. 6

8

ulls, a les orelles, però intentar-lo dir amb la veu, nominar-lo a través de
paraules significa delimitar la realitat, fragmentar-la: «Che altro se non
le fessure/ tra il nome e la cosa?/ Da sé si genera il vuoto [. . . ] Tu nella
ferita deponi parole». Per això, la recerca d’unes paraules allunyades del
món que no designin l’objecte: «[. . . ] parola del tempo e/ dello spazio –
che nome hanno? –/ il loro suono che non ha fine». En el fons, la voluntat
de la poesia d’atrapar una música present en algun lloc de l’univers, una
bellesa creadora, però també d’atènyer el temps i l’espai constantment en
canvi. D’acord amb això, hi ha la recerca d’una paraula primigènia de
caràcter oral com la que descriu el pròleg de l’Evangeli de St. Joan: «Al
començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula
era Déu. Estava amb Déu al començament. Totes les coses han vingut a
l’existència per mitjà d’ella, i ni una sola de les que han vingut a l’existència no hi ha vingut sense ella».5 I també el Gènesi: «En el principi,
Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les terres
cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu6 planava per damunt
les aigües».7
D’aquí que, en molts poemes, apreciem aquesta oralitat centrada en el
moviment de l’aire, la vibració: «non sapevi cosa,/ in un soffio,/ estingue
il vuoto/ dentro un cuore». Una oralitat que ens recorda un altre passatge del Gènesi : «Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols
del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un
ésser vivent».8 De fet, en la poesia de Dunkelwort, queden clarament contraposades l’oralitat i l’escriptura. S’entén aquesta última com a negació
de la veu, com un allunyament de l’origen del món i com una distorsió
de la realitat: «Qui la parola tu cerchi/ nella parola, nell’oscurità del respirare,/ l’algebra vera dell’alfabeto/ che rifiuta il tuo sguardo», «Lettere
dell’alfabeto,/ polvere mortale/ – ti ridono dietro.»
Però no es tracta només de trobar aquesta paraula originària i ingènua,
sinó tant o més, de recuperar una situació primera on s’establiria com a
paraula la relació entre veu i món: «Solo chi fece le parole/ pronunciò il
mondo». Per això, sense l’essència original, les paraules estan destinades
5

Jo 1:1-4
«L’esperit de Déu [. . . ] És un llenguatge proper a la poesia. El text hebreu actual
parla de ruaj que certament significa esperit, però també significa vent, buf i buf en el
sentit de veu o paraula.» Heinrich A. Mertens (1989), Manual de la Biblia, Herder: p.
129
7 Gènesi 1: 1-2
8 Gènesi 2,7
6

9

al silenci, a l’absència de significat, al nul, al no-res. Aquesta imatge del
nul és assimilada al buit: «parola [. . . ]/ e che si aggira senza rumore/ tra
tenebre ed etere» i a la gelidesa: «s’indurisce il fiato». Podríem fer una
similitud amb alguns paisatges romàntics com els glacials del pintor alemany Friedrich on les gelades són concebudes com quelcom proper a la
mort i, d’altra banda, com un dels paisatges del pintor anglès Turner que
s’aproximen al buit i a l’eteri mitjançant la desfiguració, la difuminació.
Per això, el dir és obscur, no s’acaba mai de realitzar completament: «la
parola, che fingo di dire», «nient’altro rimbomba:/ sporadici incontri le
frasi», «lingua oscura», «Si genera parola da parola,/ strappa i sigilli ai
pochi suoni./ In noi soltanto scatta,/ non varca mai la bocca».
En el silenci del respir, les coses hi són de veritat perquè no es diuen
com els infants que encara no han incorporat les paraules: «I non nati respiravano [. . . ] dove le parole invecchiano/ segretamente ammucchiate».
En el moment que les coses es diuen, es creen imatges fixes quan, en realitat, el món està en constant canvi en l’espai i el temps. Per això, la poesia
voldria trobar paraules despreses del món, però necessita de les paraules
per vertebrar-lo. Com a conseqüència, per part de la veu poètica, hi ha
dolor i decensís: «Ora non posso più nulla:/ un nuovo giorno senza luce,/
leggero sguardo di dolore», «ma resto solo il mio luogo/ e solo indovino
fatale risposta», «Montagna silenziosa,/ quanto silenzio nella tua terra!»
Potser, la constatació final que no podem conèixer el món: «Il mondo è
assopito./ Sa tutto da sé», «Nulla ci rende più soli/ della parola/ realtà».
Aquí radica una de les reflexions fonamentals de la poesia: «Que la
paraula, qualsevol paraula, pugui atènyer alguna mena de realitat, i si
l’ateny com l’ateny i fins a quin punt».9
Aquest sentiment melancòlic del jo poètic contrasta amb la pau i la
manca d’inquietud de la naturalesa que veu el món innonimat, sense necessitat de dir-lo: «Poi degli insetti han lavorato/ in gran segreto nella
luce/ nel sangue di una rosa», «Non fa rumore mai/ spina che spunta».
Ara bé, l’allunyament del món per part del jo poètic no és perpetu. En
els últims poemes de Dunkelwort, hi ha un apropament i una acceptació
del món així com també de la paraula per designar-lo: «Siamo ancora
mortali./ Abbiamo solo il mondo», «Ti porto ora l’amen/ che raccoglie
il tuo nome», «L’indicibile regna,/ – la mia bocca docile/ alle parole/ e
davanti alla prima parola/ l’ultima».
Fins i tot, trobem una identificació de l’home amb el món a través de
9

Lluís Solà (2013), La paraula i el món, L’Avenç: p. 41

10

la naturalesa, un fet molt propi del Romanticisme: «Ascolta la chiarità
del ruscello/ laggiù, che ti leviga/ gli occhi e le orecchie».
Certament, la poesia de Dunkelwort s’apropa a «allò romàntic entès
com un estat molt peculiar de l’esperit humà, un estat d’anhel i nostalgia
seguit de desencant i desolació»10 De fet, aquesta idea final recorda molt
uns versos del poeta i traductor alemany Stefan George: «So lernt ich
traurig den verzicht:/ Kein ding sei wo das wort gebricht».11
D’altra banda, com ja hem comentat12 , hi ha present una preocupació
per explicar la pluralitat. Hem vist a través del Gènesi que el Cristianisme se l’explicaria a través del creacionisme. També el Neoplatonisme es
qüestionava com s’entén la pluralitat d’allò real, si, originàriament, no existeix més que un principi únic, Déu, l’U. Precisament, la seva meta final
és el retorn i la contemplació de l’U. Però també podríem analitzar-ho des
del punt de vista del Romanticisme i del desig de l’Heroi d’abastar l’Únic
seguit del reconeixement dolorós i desesperançat de les limitacions humanes per abastar-lo que explicàvem amb anterioritat. Per la imaginació,
l’Heroi – poeta, percep momentàniament l’Únic en un àmbit atemporal i
no espacial en el que desapareixen les fronteres entre el ser i el no ser, entre la vida i la mort. En poetes romàntics com Hölderlin, Keats i Leopardi
aquest Heroi – poeta viu en una perpètua negació de l’accés a l’Únic. En
l’artista romàntic també hi ha present la voluntat de la unió U – Tot.13
La mateixa unificació que l’autor cerca en la teoria física del Temps de
Planck14 i la seva identificació amb la figura física del zero com explica a
la Nota introduttiva i que es reflecteix en el vers «nell’attimo dei mondi/
nel palpito di Planck».
Altrament, a Dunkelwort, la paraula està íntrinsecament lligada a l’existència humana i, és a partir de la qual, es construeix una visió doble
de la vida i de la mort: «Tra i due grigi confini/ nella duplice nascita,
nella doppia/ morte». De fet, és el dir el que diferencia estar mort o viu:
«Quaggiù nessuno può dire». La mort que significa estar viu i, que, com
a ésser viu, no és res més que una paraula de la qual no se’n té cap experiència a través dels sentits: «Non è lì parola la morte». I, en morir, la
mort com a paraula mor, l’ésser humà neix a la mort i acaba essent una
10

http://hum.unne.edu.ar/investigacion/filosofia/instituto/filosofia/02.pdf
George, Stefan: Das Wort (1919) «Así aprendí triste la renuncia:/ nada es donde
la palabra falte». [http://circulodepoesia.com/nueva/2011/05/albala-stefan-george/]
12 Veure p. 3
13 http://hum.unne.edu.ar/investigacion/filosofia/instituto/filosofia/02.pdf
14 L’intèrval més curt de temps que té significat físic.
11

11

paraula: «O prima o poi saremo noi parola». La constatació, doncs, que
només mor qui parla: «La parola, che fingo di dire/ quando tace ogni voce,/ impedisce ora la morte». Com en l’Heroi romàntic que percep l’Únic
també a Dunkelwort sembla que les fronteres entre el ser i el no ser, entre
la vida i la mort es difuminin.
Realment, la paraula ha estat sempre motiu d’interès i de reflexió per
part de la poesia que és potser l’espai on la relació home, paraula i món
es revela amb més força i veracitat. Així, tot i la universalitat del tema, la
veu poètica de Dunkelwort és molt singular, sobretot, per la relació que
s’estableix entre la paraula i el llenguatge físic i matemàtic, però també
per la visió de la vida i de la mort, i del mateix món. D’altra banda,
personalment, sempre he concebut la poesia com a emoció: cal que l’entreteixit de paraules em remogui profundament per dins, connecti amb
quelcom interior que potser és indefinible o indescriptible. Dunkelwort
extreu aquesta emocionalitat de l’oralitat i de la musicalitat inherent a
les paraules que s’aguditza per la impotència, el dolor i la melancolia que
hi ha present en els poemes. Dit d’una altra manera, el poeta és capaç
d’extreure bellesa del dolor o de fer bell el dolor. Es tracta d’una poesia
molt sensorial: uns poemes que es veuen, s’escolten, es respiren i es palpen
enmig d’un gran silenci.
Marta Vilardaga15

15 http://martavilardaga.wordpress.com