You are on page 1of 4

Q2.1 PROGRAMA I MATERIALITAT EXERCICI B HABITABILITAT.

PROJECTAR AMB UN MATERIAL


Los materiales no tienen lmites; coged una piedra: podis serrarla, afilarla, horadarla, hendirla y pulirla, y cada vez ser distinta. Luego coged esta piedra en proporciones minsculas o en grandesproporciones, ser de nuevo distinta. Ponedla luego a la luz y veris que es otra. Un mismo material tiene miles de posibilidades Peter Zumthor. Atmosferas _Enunciat La segona part de lexercici consistir en projectar un espai interior utilitzant nicament dos dels materials estudiats anteriorment. Les caracterstiques de cada material determinaran en gran mesura la qualitat de lespai resultant. _Desenvolupament Es desenvolupar atenent en parallel tant a les caracterstiques formals i geomtriques de l espai projectat com a les caracterstiques dels materials escollits. Cada estudiant disposar dun espai de 5m x 4m en planta i 4m dalada. Es disposaran dos accessos de 2m x 0.90m i una superfcie de finestres no inferior a 4m2 i no superior a 8m2 que podran estar disposades -agrupades o no- a les parets i el sostre. Lestudiant haur de definir la posici i dimensi de les obertures en relaci a una hipottica orientaci sud. Caldr que les obertures es disposin de forma que es relacionin amb lespai i nterior projectat. Es podr modificar raonadament lalada i el gruix del permetre per tal dobtenir una major qualitat en lespai interior. Lespai a projectar es realitzar nicament amb dos dels materials estudiats prviament. Es tindr especial cura amb les dimensions i possibilitats de collocaci i manipulaci de cada material concret. No es podr utilitzar mobiliari extern. Tots els usos associats a cada un dels programes shauran de resoldre des de la manipulaci dels materials assignats i de lespai de que es disposa. Usos: Estudi amb zona de treball - Cuina amb zona de menjador - Dormitori amb zona de vestidor. El treball es desenvolupar amb petites maquetes de treball i amb documentaci grfica precisa per representar les qualitats lumniques i les textures dels mbits. Es presentar el treball per parelles. _Lliurament previ: dijous, 14 de febrer de 2013 El contingut daquest lliurament sespecificar a cada grup. _Lliurament final: dimarts, 26 de febrer de 2013 Una lmina DIN-A1 per estudiant, dibuixada per una sola cara, amb cartula i plegada a DIN-A2 on sincorporar la segent informaci: - Una planta i dos alats-secci a 1:20 - Dues imatges que expliquin la qualitat de lespai projectat. Tota la documentaci es realitzar mitjanant la tcnica del collage i es cercar la mxima fidelitat en la representaci del material assignat. - Imatges de maqueta que expliquin de manera comprensible les intencions de projecte. Durant el dia abans de cada classe, caldr penjar al Blog un mnim de dues imatges del procs de treball. Per tal que lexercici sigui avaluable, cadascun dels estudiants el penjar a Atenea dins del temps assignat, amb el nom de lautor/a. El format de la presentaci a classe el dia del lliurament (paper o altres) ser segons criteris de cada grup. _Eines associades Croquis i esbossos. Perspectives a m alada. Collage. Representaci de lespai en didric. Axonometria. Maqueta _Criteris de valoraci Es valorar la capacitat dels documents per a representar i transmetre una determinada qualitat i textura de lespai. Es valorar especialment la voluntat dexperimentaci de lestudiant i la precisi i rigor en la representaci i explicaci de la proposta.

etsab- bases per al projecte matins- curs 2012-13 grup B (12-13) Coordinador: J. Lafont Professorat: E. Cnovas / M. Codinachs / N. Garca / E. Mir / E. Miralles / E. Ortega / M. Sanz Becaris de docncia: C. Romero
_3

PALLASMAA, JUHANI Los ojos y la piel La arquitectura de los sentidos Ed. Gustavo Gili 2006 Versi castellana: Moiss Puente

etsab- bases per al projecte matins- curs 2012-13 grup B (12-13) Coordinador: J. Lafont Professorat: E. Cnovas / M. Codinachs / N. Garca / E. Mir / E. Miralles / E. Ortega / M. Sanz Becaris de docncia: C. Romero
_4

WAGENSBERG, JORGE
Si la naturaleza es la respuesta, cul era la pregunta? y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre.
Barcelona, Tusquets Editores S.A, 2002 Seleccin de aforismos.

Annex
68. La incertidumbre es la complejidad del entorno. 74. La arquitectura es un reductor animal de la incertidumbre.

104. La tecnologa es la forma ms prestigiosa del mtodo cientfico a la hora de regular la incertidumbre del entorno. 140. Observar es para investigar, investigar para conocer y conocer para vivir en la incertidumbre.

159. La forma es una profunda propiedad superficial. 160. Funcin es el valor aadido a una propiedad por el solo hecho de haber superado alguna clase de seleccin. 161. Formas geomtricas: las favorecidas por una seleccin matemtica que define cuando un punto cualquiera del espacio es, adems, un punto que define la forma. 162. Formas espontneas: las que son compatibles con la realidad preexistente (un planeta esfrico o una burbuja en una copa de cava). 165. Si en la naturaleza unas formas son ms frecuentes que otras, entonces acaso exista una inteligibilidad de la forma. (:)

201. Conocimiento es una representacin finita de infinita. 203. El lenguaje es la primera forma de conocimiento. 207. Crear es seleccionar. 208. Crear es crear conocimiento. Qu si no? 213. Preguntar es rebelarse, responder es adaptarse. 217. La abstraccin requiere saber limpiar la memoria.

una

complejidad

presuntamente

260. Un dibujo es siempre una compresin y, por lo tanto, tambin es siempre una comprensin. 265. Ver es abrir la percepcin. 266. Mirar es fijar la vista. 267. Observar es recrear la mirada. 268. Experimentar es inventar una observacin.

277. Ciencia y tecnologa se elaboran con el mismo mtodo, pero difieren en su objetivo. (:) 278. La ciencia es para conocer el mundo, la tecnologa para cambiarlo 299. Interdisciplinariedad: La naturaleza no tiene la culpa de los planes de estudio y de los proyectos de investigacin de escuelas y universidades.

358. Un aforismo es una conserva compacta de idea

420. Conversar es el mejor entrenamiento que puede tener un ser humano para navegar por la incertidumbre. 421. Investigar es conversar, ensear es conversar, aprender es conversar, experimentar es conversar, reflexionar es conversar. 422. Conversar es el mejor entrenamiento que puede tener un ser humano para ser un ser humano 423. Observar es conversar con la naturaleza (experimento) 424. Pensar es conversar con uno mismo (reflexin)

etsab- bases per al projecte matins- curs 2012-13 grup B (12-13) Coordinador: J. Lafont Professorat: E. Cnovas / M. Codinachs / N. Garca / E. Mir / E. Miralles / E. Ortega / M. Sanz Becaris de docncia: C. Romero
_5

ZUMTHOR, PETER
Atmsferas

Peter Zumthor Editorial Gustavo Gili, SL Barcelona 2006 Pg. 11-13

El ttulo de la charla, Atmsferas, dimana de lo siguiente: hace ya mucho tiempo que me interesa pues, naturalmente, me ha de interesar qu es la calidad propiamente arquitectnica. Me resulta relativamente fcil decirlo: la calidad arquitectnica no es, para m, ser incluido entre los lderes de la arquitectura o figurar en la historia de la arquitectura, que te publiquen, etc. Para m la realidad arquitectnica slo puede tratarse de que un edificio me conmueva o no. Qu diablos me conmueve a m de este edificio? Cmo puedo proyectar algo as? Cmo puedo proyectar algo similar al espacio de esta fotografa (que, para m, es un icono personal)? Nunca he visto el edificio de hecho, creo que ya ni existe y, con todo, me encanta seguir mirndolo. Cmo pueden proyectarse cosas con tal presencia, cosas bellas y naturales que me conmuevan una y otra vez? El concepto para designarlo es el de atmsfera. Todos lo conocemos muy bien: vemos a una persona y tenemos una primera impresin de ella. He aprendido a no fiarme de esa primera impresin; tienes que darle una oportunidad. Ahora soy un poco ms viejo, debo decir que vuelvo a quedarme con la primera impresin. Algo parecido me ocurre con la arquitectura. Entro en un edificio, veo un espacio y percibo una atmsfera, y, en dcimas de segundo, tengo una sensacin de lo que es.

etsab- bases per al projecte matins- curs 2012-13 grup B (12-13) Coordinador: J. Lafont Professorat: E. Cnovas / M. Codinachs / N. Garca / E. Mir / E. Miralles / E. Ortega / M. Sanz Becaris de docncia: C. Romero
_6

You might also like