Serguei Diàguilev

1

Serguei Diàguilev
Serge Diaghilev

Diaghilev l'any 1909, per Valentín Serov Naixement Serguei Pàvlovitx Diàguilev 19 de març de 1872 Perm 19 d'agost de 1929 Venècia Itàlia Rússia

Defunció Nacionalitat

Altres noms Serge de Diaghilev Ocupació Coreògraf.

Conegut per Fundador dels Ballets Russos

Serguei Pàvlovitx Diàguilev (en alfabet ciríl·lic Серге́й Па́влович Дя́гилев), més conegut per la forma afrancesada Serge de Diaghilev (Perm, 19 de març de 1872 - Venècia, 19 d'agost de 1929), va ser un empresari rus i fundador dels Ballets Russos una companyia de la qual van sorgir nombrosos ballarins i coreògrafs famosos.

Biografia
Diàguilev va nàixer a Perm, Rússia, en una família acabalada i va estudiar lleis a la universitat. Va fer incursions en la pintura, el cant i la música. L'any 1905, va organitzar una exposició de retrats russos a Sant Petersburg, i l'any següent va muntar una exposició d'art rus en el Petit Palais de París. Aquest seria l'inici d'una llarga relació amb França. El 1907 va presentar cinc concerts de música russa a París, i el 1908 es va encarregar de la producció de Boris Godunov, en l'Òpera de París, amb Fiódor Xaliapin en el paper principal. Això va comportar a una nova invitació per a tornar l'any següent amb ballet i òpera, i així va fundar els seus famosos Ballets Russos. La companyia incloïa els millors ballarins i ballarines de Rússia, entre els quals s'hi trobaven Anna Pàvlova i Vàtslav Nijinski. La seua primera presentació, el 19 de maig de 1909, va ser tot un èxit. Durant aquests anys les representacions de Diàguilev incloïen obres compostes per Nikolai Rimski-Kórsakov, com les òperes La donzella de Pskov, Nit de maig i El gall d'or. La seua adaptació de la suite orquestral Schéhérazade, escenificada l'any 1910, va encendre la ira de la viuda del compositor, Nadejda Rímskaia-Kórsakova, qui va protestar en sengles cartes obertes dirigides a l'empresari i publicades pel diari Retx. Diàguilev també va encarregar música per a ballet a compositors de la talla de Claude Debussy (Jeux, 1913), Maurice Ravel (Daphnis et Chloé, 1912), Erik Satie (Parade, 1917), Richard Strauss (Josephs-Legende, 1914), Serguei Prokófiev (Ala i Lolli, rebutjada per Diàguilev i convertida posteriorment en la Suite Escita, i Xut, 1915), Ottorino Respighi (La Boutique Fantasque, 1918), Francis Poulenc (Els Espies, 1923) i Manuel de Falla amb El

entre altres. li va encarregar la composició de L'ocell de foc. director de l'Annuaire des Théâtres Impériaux. El seu coreògraf Mikhaïl Fokín també va fer adaptacions de música per a ballet. L'empresari va quedar impressionat amb algunes de les seues primeres obres orquestrals. el marsellès Marius Petipa fou el rei tot poderós del ballet. imposava la seva intenció. En l'Europa occidental. però la seva major glòria no ha de fer oblidar a dos apòstols de la dansa: Jacques-Dalcroze. i en poques ocasions van tenir el mateix èxit que en les seues primeres representacions. va tenir efecte en els pintors fauvistes i el nounat estil Art déco.pintors i coreògrafs més brillants del seu temps. sabé envoltar-se dels músics. Els ballarins vivien el vell repertori romàntic. fixà els principis del nou art. que hi hagueren de tornar sovint fins el 1927. 2 Diàghilev i els seus músics De 1847 a 1904. com Focs artificials i Scherzo Fantastique. L'any 1917. sense permetre que cap d'ells s'imposes als altres.Serguei Diàguilev sombrero de tres picos. S'assegurà la col·laboració de músics obscurs als quals. i en el plet actuà d'advocat el polític Francesc Cambó. i després Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (1913). a Sant Petersburg. i Isadora Duncan. I llavors aparegué Diaghilev Sergei de Diàghilev. Els dos plegats van desenvolupar una forma de ballet complicada. Exercí la seva activitat en el món sencer entre els anys 1900 i 1929. Pulcinella (1920) i Les Noces (1923). Diàguilev era obertament homosexual. malgrat la bona acollida per part del públic. I inclús tractant-se de Txaikovski. L'encant exòtic dels Ballets Russos. que intentava cridar l'atenció del públic en general. que treballà per reconstituir. no va ser un èxit financer. no deixava de passar-li un encàrrec especificant el caràcter i la durada de cada variació. noves actituds i muntava espectacles plens d'expressió i de colorit. l'art líric triomfant rara vegada deixava lliure l'escenari per al ballet. Sol·licitava dels artistes de la seva companyia que inventessin sense parar nous passos. En 1910. D'aquesta manera tant el coreògraf com el ballarins arribaven poc a poc a tindre consciència de la seva personalitat. quan l'empresari i Aleksandr Benois van fundar el grup avantguardista Mir Iskusstva. i no només de l'aristocràcia. . amb elements vistosos. estilitzat. Potser una de les seues relacions més conegudes va ser la que va mantenir amb Nijinski. fet que introduí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet i desvetllà un gran interès per la música russa. Es proposà realitzar l'íntima col·laboració del músic. Potser el compositor que va col·laborar més notablement amb Diàguilev va ser Ígor Stravinski. El director artístic dels Ballets Russos va ser Leon Bakst. Chopin. Diàguilev també va treballar amb els ballarins Piotr Vladimirov i el professor de ballet Leonid Miasin el qual també era ballarí. El trencament definitiu entre Diahilev i Nijinski es produí a Barcelona -ciutat on la companyia ballà sovint-. Schubert o Wagner. i va demanar a Stravinski arranjaments sobre peces de Frédéric Chopin per als seus ballets. Beethoven. Durant els seus últims anys. inventor de la gimnàstica rítmica. els Ballets Russos van ser considerats sovint un espectacle massa intel·lectual. que treballava en companyia de Diàguilev des de 1898. Alguns han vist en algunes de les seues relacions pederàstia. La companyia desaparegué amb la seva mort a Venècia el 1929 on va ser soterrat en les proximitats de l'illa de San Michele. els moviments e les danses antigues els quals elements constitutius li proporcionaven les pintures de la ceràmica d'aquells temps remots. Només Léo Delibes aconseguí prolongar a França la agonia d'una estètica passada de moda inoculant-li alguns principis clàssics. compàs per compàs. Pel demés. amb música de Gluck. el coreògraf i el decorador. Diàguilev va produir La bella dorment de Txaikovski a Londres el 1921. a Barcelona llur èxit fou tan espectacular.

Fou autor de Les Sílfides. les danses nacionals. però el seu enginy inventiu descobria per a cada ballet passos originals que semblaven fluir de la mateixa música. El clàssic va néixer a França. Treballa amb tots els músics abans anomenats i els seus decoradors eren Lleó Baskt. l'interessava la dansa rítmica de Dalcroze (La consagració de la Primavera) i el folklore nacional (El sombrero de tres picos.. ballet blanc construït amb partitures de Chopin. Imatge de L'ocell de foc. deia Diaghilev.ballets tots ells que assenyalen una data capital en la història de la coreografia.Serguei Diàguilev 3 Dalcroze i la Duncan exerciren indubtable influència en els ballets de Diàghilev. es desenvolupà a Itàlia. i es conservà únicament a Rússia. Al mateix temps. italians o flamencs. L'espectre de la rosa. Per a ell. La boutique fantasque). Massine portà noves idees coreogràfiques molt distants de les de Fokin: estava especialitzat en les danses de caràcter. calçava als interpretes amb botes. la dansa s'associava a les arts plàstiques i les seves últimes creacions. Alexander Benois o en Nicolás Roerich. inspirades per quadres de pintors francesos. de 1954. Retrat de Massine fet per Lleó Bakst . etc. L'ocell de foc. no amb sabatilles.. eren el resultat lògic de la seva evolució. Parlant de les seves coreografies Sergei de Diàghilev feia notar: "El ballet clàssic mai fou ballet rus. Primer període: regnat de Fokín Mikhaïl Fokín va romandre fidel a la dansa clàssica. Shéhérazade. i aquestes són precisament les que han donat origen al ballet rus". segons versió de Fokin Segon període: de 1916 a 1921: regnat de Massine "No és possible viure sense l'esperança de veure a l'alba el raig de sol del matí". Petruixka. Daphnis et Chloé. però també se li deuen les Danses polovtsianes. sempre hi va haver la dansa de caràcter. història de la qual s'ha de dividir en tres períodes.

Dolin i Lichine anaren a portar la bona nova a Londres i Los Ángeles. Amb el seu olfacte extraordinari Diàghilev sabè descobrir els més talentosos i els més de moda dels compositors. Tots ells varen romandre fidels als principis dels seu mestre. Lifar passà a l'Òpera de París. Miquel Utrillo. la Vera Nemtchinova. org/ wiki/ P%C3%A0gina_principal?uselang=ca . Enrico Cecchetti. Quan Lifar diu que s'ha anat més enllà de Diàghilev. però lluny d'estancar-se. pàgs. en el Llibre d'Or de la història de la dansa. pintors i ballarins del naixent segle XX. surrealista o almenys d'avantguarda i intentava realitzar un coktel amb els descobriments dels seus predecessors (La Chatte. que també era partidari del ballet còmic. Balanchine se n'anà a Amèrica. la música de Diàghilev. que per la intervenció de tots ells. la Lydia Munnings (Lydia Sokolova). Diàghilev no tardà en donar preferència a Balanchine (1925). Tamara Toumanova. dels músics del grup d'els sis. Chernysheva restaren inscrits per sempre.Serguei Diàguilev 4 Tercer període: regnats de Nijinski i de Balanchine (1921-1929 Les temptatives de Nijinski per introduir l'humor en la coreografia (Renard. Ekaterina Geltser. la Spessivtzeva. el més il·lustre és sens dubte Nijinski. de Satie i els seus deixebles. la Anna Pàvlova.13-115-1965) A Wikimedia Commons [1] hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Diàguilev Referències [1] http:/ / commons. no comet cap acte d'ingratitud. Referències • Ballets de ayer y de hoy. Adolphe Bolm. Apollon Musagète). i estava Serge Lifar que anava a trasplantar a l'Òpera de París. Les Biches) no foren gaire feliços: i abundaven idees forç desordenades i sovint ineficaces. de Claude Baigneres d'Ediciones Ave Diposit legal (B. Perquè el 1929. Els personatges de Diàghilev Nijinski en una versió de Shéhérazade Dels ballarins. Aquests dos últims períodes són també l'adveniment. sota el patrocini de Jean Cocteau i Picasso. De tal manera. Ida Rubinstein. Massine s'afil·lià a la companyia del coronel Basil. Derain. Varis ballets creats entre 1900 i 1940 s'inspiraren directament en les idees de Diàghilev sens que els haguessin muntat els Ballets Russos. A més. 61 a 65. sinó que afirma: Prosseguim la missió que ens confià Diàghilev. la major part dels ballets contemporanis varen sofrir la influència de Diàghilev. i dos ballarins menys destacats. Braque s'encarregaren de pintar els decorats. l'art coreogràfic intentà explorar nous horitzons. al costat amb els de la Grisi o de Marie salé. però els noms de la Tamara Karsavina. Sacha Goudine. I això succeí a vegades molt temps després de la dispersió de la companyia. quan a la mort del seu director es dispersà la companyia. wikimedia.

php?title=Fitxer:Costume_of_Cleopatra_for_Ida_Rubinstain.php?title=Fitxer:Commons-logo.jpg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Alex Bakharev.jpg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Butko.php?title=Fitxer:Sergej_Diaghilev_(1872-1929)_ritratto_da_Valentin_Aleksandrovich_Serov. Corretger.0 Unported //creativecommons.wikipedia.jpg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Jajabis.jpg  Font: http://ca. CarlesMartin. G. llicències i contribuïdors de la imatge Fitxer:Sergej Diaghilev (1872-1929) ritratto da Valentin Aleksandrovich Serov.. Bukk. Judithcomm. Shakko Imatge:Flag_of_Italy. JMCC1.Fonts i contribuïdors de l'article 5 Fonts i contribuïdors de l'article Serguei Diàguilev  Font: http://ca. Llicència Creative Commons Attribution-Share Alike 3. Sailko. Shakko. Shakko.php?oldid=11937589  Contribuïdors: A. 2 modificacions anònimes Fonts. Pere prlpz. Xamil. CommonsDelinker. ト ト ト Fitxer:Nijinsky in Scheherazade. ト ト ト Fitxer:Massine. Vulcano.Ritratto da Leon Bakst.svg  Font: http://ca.wikipedia.php?title=Fitxer:Massine.php?title=Fitxer:Flag_of_Italy. B. Lohen11. ト ト ト Image:Commons-logo.org/w/index.jpg  Font: http://ca.svg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: see below Imatge:Flag_of_Russia.svg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Zscout370 Fitxer:Costume_of_Cleopatra_for_Ida_Rubinstain.wikipedia. Enric.dallorto. Amadalvarez. Huster.dallorto. Fransvannes.org/w/index._Leonide_(1895-1979)_-_1914_-_Ritratto_da_Leon_Bakst. based on the earlier PNG version.org/w/index.svg  Llicència: logo  Contribuïdors: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by 3247. Schekinov Alexey Victorovich.wikipedia. Huster.wikipedia.1914 . Shakko.org/w/index.org/w/index. created by Reidab.wikipedia.org/w/index. G.0/ .php?title=Fitxer:Nijinsky_in_Scheherazade.wikipedia. Foroa.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Russia.org/w/index.wikipedia.jpg  Font: http://ca.svg  Font: http://ca.jpg  Font: http://ca.jpg  Llicència: Public Domain  Contribuïdors: Brianboulton.svg  Font: http://ca. Leonide (1895-1979) . Mvuijlst.org/licenses/by-sa/3.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful