You are on page 1of 144

Art en contextos sanitaris

Itineraris i eines per desenvolupar projectes collaboratius


Trans_Art_Laboratori / Programa Art en contextos sanitaris 2009

Edita: Trans_Art_Laboratori/Programa art-sanitat www.trans-artlaboratori.org Direcci: Sinapsis www.sinapsisprojectes.net Autors: Sinapsis (Cristian A i Ldia Dalmau) Javier Rodrigo Rachel Fendler Grup de lectura: Albert Barber (Scientific Manager. Institut dInvestigacions Biomdiques August Pi i Sunyer, IDIBAPS) Meritxell Snchez (Metge de famlia, directora delEAP del Bess) Associaci CEPS (Associaci per a la Prevenci i la Promoci de la Salut) Producci: Alternativa Jove per la Interculturalitat Amb el suport de: CONCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) Serveis editorials: Lloren Bonet www.editorialtenov.com Disseny grfic: Rui Oliveira www.jettoki.net Correcci dels textos: La Correccional (serveis textuals) www.lacorreccional.net -

Reproducci dels textos:

Reproducci de les imatges: Lime, Arts in Healthcare, Sue Ridge, Sinapsis:

Serpentine Gallery, Royal Aberdeen Childrens Hospital, Deborah Padfield, Associaci Sudansa: Tots els drets reservats. Primera edici digital: Desembre 2009 ISBN: 978-84-613-6937-9 Agraments: Aquesta publicaci no seria possible sense el suport, la collaboraci o lacompanyament de moltes persones i institucions a les quals volem retre agrament des daquesta pgina. -

ndex

INTRODUCCI
1. QU VOLEM ACONSEGUIR AMB AQUESTA PUBLICACI?

2. A QUI ENS DIRIGIM?

3. GUIA DE LECTURA: QU ET TROBARS EN AQUESTA PUBLICACI?

4. DON SURT AQUESTA PUBLICACI?

5. PER HI HA ALG FENT ART EN CONTEXTOS SANITARIS?

6. QU TENIM EN COM? CONVERGNCIES ENTRE ART I SALUT

8 9 12 14 16 18 22 29 35 41 47 53 59 65 71

VUIT PROJECTES ARTSTICS EN CONTEXTOS SANITARIS


VUIT PROJECTES ARTSTICS. CONSIDERACIONS GENERALS

01. HEARING VOICES. SEEING THINGS. LONDRES (ANGLATERRA) 02. OUTSIDE-IN. NAVIGATING THE HOSPITAL. HASTINGS (ANGLATERRA) 03. ECHOES DOWN CORRIDORS. MANCHESTER (ANGLATERRA) 04. PERCEPTIONS OF PAIN. LONDRES (ANGLATERRA) 05. PROJECTE ARTSTIC AL ROYAL ABERDEEN CHILDRENS HOSPITAL. ABERDEEN (ESCCIA) 06. PROTOTIP DESPAI PER GESTIONAR LES EMOCIONS A LHOSPITAL. CASTELL (PAS VALENCI) 07. QUANT DE TEMPS FA QUE SOM AQU? HOSPITALET DEL LLOBREGAT (CATALUNYA) 08 RESSONNCIA MANRESA. MANRESA (CATALUNYA)

ITINERARIS
ITINERARIS. CONSIDERACIONS GENERALS

IT. 1. RELACIONS ESTRUCTURADES ENTRE INSTITUCIONS

IT. 2. PARTICIPACI EFICA

IT. 3. VIABILITAT I SOSTENIBILITAT A CURT, MITJ I LLARG TERMINI

IT. 4. LA PRODUCCI COLLABORATIVA DIMAGINARIS: VISIBILITAT I REPRESENTACI DEL PROCS I FORMATS DE PRESENTACI FINAL IT. 5. CULTURES DEL TREBALL SANITARI I ARTSTIC. DE LA DIFERNCIA A LA COLLABORACI IT. 6. CAPACITAT DE REFLEXIONAR SOBRE LA COMPLEXITAT DELS CONTEXTOS I ELS SEUS IMAGINARIS. LA DIMENSI ARTSTICA DEL CONTEXT SANITARI

78 80 86 92 98 104 110 120 122 124 126 128 130 134 136 138 140

CAIXA DEINES
1. PROJECTE: PROCS DE TREBALL I RESULTATS FINALS 2. COLLABORADORS: ON BUSCAR UN SOCI DE LMBIT ARTSTIC O SANITARI 3. CONTRACTE: UNA EINA DE DEBAT PER GENERAR UN MARC DE CONFIANA 4. CONTRACTE: UNA EINA PER DEFINIR I AVALUAR EL COMPROMS DE LES PARTS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 5. EL DEBAT COLLABORATIU: ELEMENTS PER A LA CONCRECI DE LA FASE DE RECERCA I CREACI 6. PRESSUPOST: TASQUES I DESPESES 7. PLA DE COMUNICACI

8. RECERCA: EINES I CONSIDERACIONS A LENTORN DEL TREBALL DE CAMP 9. AVALUACI DEL PROJECTE

10. PER SABER-NE MS

Introducci


PROCS DE TREBALL

Introducci

1. QU VOLEM ACONSEGUIR AMB AQUESTA PUBLICACI?


En primer lloc, difondre en el nostre territori lexistncia de projectes artstics collaboratius que es desenvolupen en contextos sanitaris. Es tracta dexplicar la diversitat de propostes que sestan desenvolupant en diferents pasos a fi de crear un estat dopini que nafavoreixi el suport i la promoci a Catalunya i a Espanya. En segon lloc, dirigir-nos als professionals de lmbit artstic i del sanitari per mostrar-los de forma pedaggica les possibilitats daquest tipus de projectes i com poden enriquir les seves prctiques i contextos de treball. Per aquesta ra la publicaci no noms presenta un conjunt dexemples, sin que ofereix possibles models de treball articulats a partir de diferents itineraris que poden ajudar a impulsar, dissenyar i gestionar noves iniciatives. I en darrer lloc, volem ajudar a crear un marc de treball institucional que afavoreixi el desenvolupament sostenible dels projectes artstics i de les relacions entre lmbit artstic i el sanitari. s a dir, que els projectes tinguin sentit per a tots els implicats i propiciar aix la seva continutat i laparici de programes estables, fet que comportaria que els contextos sanitaris es fessin crrec de desenvolupar aquest tipus de projectes. Volem que aquesta publicaci funcioni com a element mediador que es presenta com una guia ditineraris i caixa deines per a la gesti de prctiques artstiques collaboratives. Pot servir per analitzar o debatre projectes en curs o ja finalitzats, per sobretot desitgem que sigui un conjunt deines que ajudi a passar a lacci i posar en prctica aquest espai dinteracci entre salut i art, per experimentar i construir nous imaginaris, per incorporar altres veus en lespai sanitari, per ressaltar la dimensi pblica i cultural de lmbit sanitari, per tamb per potenciar un art que desenvolupi noves formes dinteracci amb la societat i obert a maneres diverses dentendre la prctica artstica.

PER QU PARLEM DITINERARIS?


Proposem els itineraris com una eina que ha dajudar tant a desenvolupar un full de ruta per al disseny i gesti de projectes artstics collaboratius en contextos sanitaris, com a fer-ne lanlisi i lavaluaci. Cada itinerari explora una dimensi especfica del procs de treball en relaci amb el context i els participants i ens ajuda a visualitzar-ne el potencial i els modes dacci recomanables. Els itineraris no es plantegen com una metodologia tancada o una frmula que es reprodueix; sn com una malla de coordenades que cal utilitzar en funci de cada context i situaci concreta. Es tracta de tenir en compte els factors contextuals o les gestions necessries a lhora de collaborar entre diverses institucions.


RESULTATS 2. A QUI ENS DIRIGIM?
En relaci amb lmbit artstic en primer lloc, la publicaci est adreada als professionals de la gesti cultural i els projectes artstics relacionats amb el treball de prctiques collaboratives o art en contextos sanitaris, en tant que mostra un conjunt de projectes estatals i internacionals que visibilitzen un camp professional reconegut i en expansi. En aquesta categoria podrem incloure els artistes, els comissaris, els mediadors culturals, els educadors o altres professionals de la cultura. Ats el carcter pedaggic de la publicaci, els pblics potencials samplien a totes les persones interessades en les prctiques artstiques en contextos socials, art comunitari, prctiques dart participatiu o collaboratiu en general. Aquest ampli marc de recepci es deu al fet que els itineraris que plantegem sn extrapolables, fora del context sanitari, a qualsevol situaci de treball artsticocollaboratiu. En segon lloc, en relaci amb lmbit sanitari, es dirigeix de manera directa als professionals interessats a fer servir lart i les seves prctiques com a vehicle per innovar en la comunicaci i la relaci entre el propi conjunt de professionals sanitaris, amb les persones ateses o les diferents comunitats vinculades al context sanitari. Pot ser un recurs tant en lmbit de latenci directa al pacient (metges, infermeres, ajudants sanitaris, persones que fan treballs comunitaris o socials, tasques deducaci i prevenci, etc.) com en el disseny destratgies educatives, de prevenci, de comunicaci, de gesti dels recursos humans i de relaci amb les comunitats. Es tractaria dexperimentar amb models de gesti sanitria que incorporen de forma puntual o continuada el punt de vista dels usuaris. Ja sigui a partir del treball amb alguna associaci de malalts, amb comunitats dusuaris o b amb grups representatius de la poblaci en general. El plantejament didctic de la publicaci en facilita ls en mbits de formaci sanitria per donar a conixer i reflexionar sobre models de relaci i comunicaci en els entorns sanitaris i de salut pblica complementaris als habituals. Finalment, ens agradaria pensar que aquest treball s possible que tamb interpelli altres professionals a priori no relacionats directament amb lart o la sanitat, com ara els treballadors comunitaris, els educadors socials, els mediadors o fins i tot els gestors de projectes dinnovaci, a banda de persones interessades a descriure formes complexes de treball en el context sanitari i el context artstic. Precisament aquests lectors no previstos ens interessen, perqu significaria que el vessant experimental i interdisciplinari de les prctiques que expliquem aqu amplifiquen el seu carcter creatiu i innovador grcies a la incorporaci daquest nou pblic. Tamb desitgem que sorgeixin lectors no previstos.

PARAULES CLAU
Context sanitari Utilitzem lexpressi context sanitari en sentit general com a sinnim dmbit sanitari. Tamb lutilitzem per referir-nos als contextos especfics en els quals es desenvolupa un projecte artstic. En aquest sentit, quan parlem de context sanitari, volem referir-nos, duna banda, a la dimensi fsica, lequipament i el territori al qual dna servei (unitat municipal de salut, CAP, hospital, centre comunitari, etc.); i, de laltra, al marc en el qual sestableixen les relacions entre professionals de la salut i persones ateses (metges, infermeres, personal administratiu, comunitats de malalts, pacients, familiars, poblaci de risc, etc.); i, finalment, tamb als imaginaris i les cultures de treball que es posen en circulaci en aquestes relacions (salut-malaltia, relacions metge-pacient, idea de salut, cronificaci de les malalties, medicalitzaci excessiva, responsabilitat del pacient, etc.).

PARAULES CLAU
Context artstic El context artstic o mbit artstic no fa referncia noms als artistes o productors, sin que inclou altres agents, com ara comissaris dexposicions, investigadors, mediadors i educadors, entre daltres. Tamb implica tenir present les poltiques i els programes desenvolupats per centres dart, museus, centres de producci i institucions com els consells de cultura, ministeris de cultura, regidories de cultura, fundacions privades, etc. El context artstic tamb s un conjunt dimaginaris sobre lart, el paper de lartista i la seva funci.

10
PROCS DE TREBALL ADVERTNCIA PRELIMINAR:
Continuar la lectura: comenar un projecte Volem evitar que la lectura de la publicaci tingui lefecte contrari al desitjat i desanimi el lector a posar en marxa un projecte. Per aix creiem important dincloure dues advertncies preliminars: En primer lloc, que no sespanti ning per la durada, complexitat i volum de recursos mobilitzats en els projectes als quals fem referncia. No cal fer projectes tan llargs i tan ambiciosos quant a dimensions. Cada iniciativa sha dadaptar a les seves circumstncies. El valor dels projectes no est en relaci amb lescala, sin a la metodologia collaborativa i la qualitat artstica que en resulten. En segon lloc, davant de la qesti per on comenar?, consulteu lapartat Caixa deines al final del llibre, on oferim un conjunt de recursos per acompanyar el procs de treball dun projecte artstic collaboratiu, des de la posada en marxa fins a lavaluaci final.

Prctiques artstiques contempornies Parlem de prctiques artstiques i no pas dobres dart perqu posem lmfasi en les maneres de fer i no en lobjecte resultant. Unes maneres de fer basades en la innovaci i lactitud crtica i reflexiva, ja sigui envers el propi treball artstic a travs de lexperimentaci o b envers el temps present, en aquest cas posant en circulaci imaginaris que permetin representacions alternatives del subjecte i la realitat. Aquestes prctiques inclouen les arts visuals, les arts escniques, el treball amb audiovisuals i noves tecnologies, la literatura, la msica i altres prctiques de carcter interdisciplinari.

Projectes artstics Parlem de projectes artstics perqu, ms enll del resultat, posem tamb en valor el que aporta el procs de treball, amb uns objectius, referents terics i metodologies de treball que conclouen amb una srie de resultats que sn els que tradicionalment identifiquem com a obres dart. Els projectes artstics comporten un treball a llarg termini i una investigaci per part de lartista, grup o collectiu artstic, elements que tamb shaurien de fer visibles.

11
RESULTATS QU PODRIES ACONSEGUIR AMB AQUESTA LECTURA?
Si ets artista o professional del mn de lart Imaginat que tens inters a treballar sobre les malalties de desordre alimentari. Un projecte dart collaboratiu pot posar-te en contacte amb professionals sanitaris vinculats a aquestes qestions i conjuntament crear un espai collaboratiu en qu participin professionals, malalts, familiars, agents socials, etc. El teu projecte pot ser el detonant duna reflexi transversal que tingui com a resultat un enriquiment compartit i una aproximaci intensa i polifnica a aquesta realitat que poden ser comunicats, al seu torn, a la resta de la societat. Si ets gestor o responsable dun equipament o duna instituci pblica de cultura Imaginat que vols reforar larrelament i la relaci de lequipament o dels programes dart amb el territori i alhora vols potenciar la comprensi de la creaci contempornia. Treballar un projecte que posa en contacte el procs creatiu amb altres professionals i convertir un espai de la ciutat en lloc per a la producci cultural s una via per crear nous pblics i posar en valor la prctica artstica duna manera complementria a lhabitual. Si ets coordinador duna rea sanitria dun hospital Imaginat que duna banda interessa crear un espai de relaci horitzontal entre professionals sanitaris a fi de millorar la cohesi de grup i de laltra es vol augmentar la qualitat de vida dels pacients crnics ingressats. Un projecte artstic pot generar un marc de treball que permeti assolir aquests dos objectius a partir dun espai collaboratiu horitzontal en el qual els protagonistes siguin els pacients i en el qual, alhora, els professionals estiguin construint un marc relacional en qu les jerarquies habituals es difuminen. Si ets coordinador dun Centre dAtenci Primria Imaginat que thas de plantejar com treballar amb grups de nouvinguts en el teu territori i necessites un espai de relaci amb ells. Un projecte artstic collaboratiu pot ajudar a establir formes de relacionar-shi i de representar aquests collectius, al mateix temps que assegura una relaci ms fluda amb el collectiu, una conscincia de les diferncies culturals que pot, a llarg termini, ajudar a establir relacions comunitries entre entitats del territori que treballen amb aquest collectiu. Si ets responsable duna rea de salut municipal Imaginat que vols treballar aspectes de prevenci del VIH amb adolescents. Un projecte artstic pot plantejar un procs collaboratiu entre adolescents i persones amb el VIH que tingui com a resultat un material (vdeos o entrevistes escrites, per exemple) que aquests mateixos adolescents sencarregarien de presentar davant daltres adolescents com a estratgia de prevenci i educaci. Si ets responsable de poltiques sanitries Imagina que vols plantejar un canvi en el rol del personal sanitari i en els paradigmes que defineixen la relaci entre ells i els pacients. Un programa estable dart en contextos sanitaris podria plantejar una lnia dinvestigaci prctica amb projectes que treballessin aquests aspectes. Els resultats, amb un programa de suport pedaggic, podrien circular per totes les institucions sanitries i ajudar a crear un espai de reflexi continuada des duna perspectiva educativa i cultural.

Collaboraci La collaboraci vol dir la negociaci de valors, la producci dinteressos compartits i nous coneixements des de la comprensi de laltre, com un agent actiu i portador de coneixement vlid.

Mediaci en el context La mediaci en el context des de la perspectiva utilitzada aqu s una part molt important en el procs de treball. Els mediadors sn els que coneixen el context i poden ajudar a pensar un projecte tot aportant informaci sobre la cultura del treball del lloc, sobre els interessos i les dinmiques collectives, etc. Suggereixen tamb metodologies i estratgies per comunicar-se i treballar amb un context del qual coneixen quins grups o persones voldrien participar i en quines condicions. Alhora ajuden lartista o els artistes a connectar amb el context i les seves dinmiques socials i a afavorir-ne la implicaci en el projecte collaboratiu.

12
PROCS DE TREBALL 3. GUIA DE LECTURA: QU TROBARS EN AQUESTA PUBLICACI?
Lestructura daquesta publicaci permet diverses lectures i formes dutilitzaci. Lhem plantejada des dun punt de vista pedaggic i amb la voluntat de posar en valor les prctiques collaboratives descrites. Hem tingut cura de fer servir un llenguatge assequible amb lobjectiu de dirigir-nos a diversos lectors. El repte ha estat tamb trobar un equilibri entre una presentaci amena i descriptiva que no desvirtus la complexitat dels projectes explicats i permets alhora un disseny i una compaginaci dinmica i comunicativa. Una presentaci que recorda ms a un quadern de treball que a un informe avaluador i que inclou esquemes, fotografies i altres elements visuals que faciliten la lectura i estructuren de forma orgnica el text amb la intenci que el lector tingui les eines per visualitzar i imaginar els processos de treball a qu ens referim. Introducci Lobjectiu de la introducci lapartat on et trobes ara s situar el lector respecte a quina tipologia de prctiques artstiques collaboratives centren aquest document, argumentar lexistncia dun ampli camp professional dart en contextos sanitaris i descriure els vincles i encreuaments entre els mbits de la salut i lart. Aquesta part tamb descriu lorigen daquest text en relaci amb el projecte Trans_Art_Laboratori i com sha desenvolupat el procs de treball de gaireb tres anys, que cristallitza amb la publicaci que tens a les mans. Vuit projectes artstics en contextos sanitaris Aquesta part se centra en la descripci i lanlisi de vuit projectes artstics desenvolupats en diferents contextos sanitaris (5 dinternacionals i 3 de nacionals). T com a objectiu ajudar el lector a familiaritzar-se tant amb els formats que poden adoptar els projectes, com amb la varietat i complexitat de les formes de construir relacions creatives entre els mbits artstic i sanitari. Itineraris Aquest apartat recull la proposta de 6 itineraris que plantegem com a possibles rutes o eixos significatius a lhora de desenvolupar, analitzar o treballar projectes dart en contextos sanitaris. Aquests itineraris sn una eina de treball i anlisi basada en lestudi dels projectes esmentats anteriorment. Hi presentem els punts claus que permeten entendre labast de cada itinerari, els potencials per al projecte i els participants i els perills. Tamb apuntem una srie de recomanacions relacionades amb litinerari que cal tenir en compte a lhora de gestionar el projecte. La descripci de cadascun dels itineraris inclou una ltima part que els exemplifica a partir dun dels projectes analitzat mitjanant mapes visuals de levoluci del procs de treball i ens mostra tres moments especfics del projecte, amb les negociacions, potencials i perills de cada situaci analitzada.

Prctiques artsticocollaboratives Projectes artstics de collaboraci entre persones, entitats o institucions, no tan sols del context de lart, que utilitzen les prctiques artstiques com a eina de treball i dintervenci en contextos especfics per mitj de situacions o espais de relaci i intercanvis com ara tallers o comits. En aquests casos, el rol de lartista ja no s tant el dautor o el de geni creatiu, sin ms aviat el dun agent que proposa una situaci de treball en la qual tots els participants, incls el propi artista, aporten els seus sabers i sn responsables dels resultats finals.

Imaginaris, visibilitats, narratives, relats i representacions (polifniques) Quins imaginaris socials circulen sobre les persones amb malalties mentals? Quina visibilitat sels dna i quan? (Noms quan sn responsables duna acci violenta.) Per tant, quines sn les narratives sobre la malaltia mental? Potser aquelles en qu el relat s morbs i genera alarma? Enfront daix, una prctica artstica collaborativa proposa visibilitzar altres aspectes que permetin construir de manera diferent relats alternatius. Per exemple, donant la veu als propis malalts i creant representacions polifniques (sense una nica visi, com la del periodista o la del metge) que vehiculin nous imaginaris a travs de llenguatges diversos (no noms un reportatge, una notcia, sin tamb una obra de dansa, una videocreaci, un cmic, etc.).

13
Caixa deines Aqu hi podem trobar un recull deines que donen el carcter de guia a aquesta publicaci i que ofereixen al lector un seguit de recursos metodolgics pensats per ajudar a dissenyar, desenvolupar, gestionar i mitjanar processos de treball en contextos sanitaris. Les eines permeten treballar la planificaci de projectes tenint en compte com desenvolupar els potencials i gestionar els possibles perills dels projectes artstics collaboratius. Tamb es poden fer servir com a elements davaluaci o dassessoria en projectes collaboratius o en moments determinants dun projecte ja en marxa. Per saber-ne ms Aquest apartat recull la bibliografia, un llistat dinstitucions, projectes artstics i recursos on-line que componen una selecci de marcs terics, programes i processos artstics que poden servir dexemple, inspiraci o font de coneixement. El recull pretn ser sinttic i les referncies, en general, van acompanyades duna breu explicaci per guiar el possible usuari daquests recursos.

Projectes dinnovaci i creativitat En aquesta publicaci hem plantejat un concepte de creativitat que, en comptes dassociar-se a una qualitat de lartista o del treball artstic, fa referncia al carcter creatiu dels projectes, en la mesura que promou lexperimentaci o la innovaci en les metodologies o models de gesti i relaci. Assumim, doncs, la creativitat com un factor per a lexperimentaci collectiva (dels participants del context sanitari i artstic) que es genera a partir de la proposta plantejada pel projecte artstic.

14
PROCS DE TREBALL 4. DON SURT AQUESTA PUBLICACI?
Aquesta publicaci s un projecte del Programa dart en contextos sanitaris de Trans_Art_Laboratori. Trans_Art_Laboratori s un projecte del collectiu Sinapsis que es configura com una plataforma de difusi, producci i recerca terica i prctica al voltant dels projectes dart que desenvolupen metodologies de treball collaboratives en contextos concrets. Va desenvolupar entre el 2006 i el 2007 una proposta de treball en un context dequipaments i serveis socioculturals, lIlla Fort Pienc a Barcelona, que involucr sis artistes o collectius amb sis equipaments pblics (centre cvic, residncia de gent gran i mercat, entre daltres). Tamb t en funcionament un Programa dart en contextos educatius, que finalitzar el 2011. Linters per desenvolupar el Programa dart en contextos sanitaris neix a partir de la realitzaci del projecte artstic Ressonncia Manresa (pg. 71) i el reconeixement del potencial de la interacci entre lmbit artstic i el sanitari. Des del 2007, el Programa dart en contextos sanitaris posa en dileg la recerca terica i lexperimentaci prctica. Lobjectiu general s aprofundir en les metodologies de treball especfiques de les prctiques artstiques collaboratives i entendren el seu potencial. Lobjectiu concret, determinar com ha de ser la seva aplicaci prctica en els contextos sanitaris. Recerca prctica... Durant el 2008 i en el marc de Trans_Art Laboratori, es va dur a terme un procs de treball amb lHospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per acollir les propostes de les artistes Tanit Plana i Laia Sol. La terra promesa i Grada zero sn els dos projectes que van desenvolupar, respectivament, les dues artistes i que van permetre crear un laboratori en un context sanitari on posar en prctica la interacci entre aquest mbit i lartstic.

Amb el projecte Grada Zero, Laia Sol pren com apunt de partida el binomi salut-esport i lexploraci de lentorn immediat del Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Una recerca despais relacionals on es fan visibles llaos entre diferents comunitats i entitats. A part de lhospital hi sn presents el Complex Esportiu del Guinard, la seu de lhistric F.C Martinenc i el Centre Cvic del Guinard-Club de Bitlles Guinard. Imatge cortesia de Laia Sol.

Tanit Plana treballa partint del procs de canvi dels pavellons modernistes al nou complex on subicar el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El projecte la Terra Promesa aprofundeix en la noci de trasllat a partir de les emocions de pacients que estan a punt dentrar a quirfan per rebre un trasplantament. Imatge cortesia de Tanit Plana.

15
... i recerca terica Complementen aquest laboratori prctic dues recerques teriques. A la primera, desenvolupada el 2007, vam plantejar una investigaci al voltant de les prctiques artstiques collaboratives en el sistema sanitari. Aquesta recerca es va realitzar amb un equip multidisciplinari (Sinapsis, Javier Rodrigo, Mariola Bernal, Rachel Fendler), que va compilar la informaci necessria per generar un mapa dabast nacional i internacional sobre prctiques que desenvolupen interaccions entre el camp sanitari i lartstic. Aquest arxiu posa a labast dels pblics informaci sobre projectes artstics desenvolupats en contextos sanitaris o de temtica vinculada, aix com organitzacions, institucions, programes i plans culturals internacionals que donen suport a la investigaci, el finanament o la promoci daquest tipus de propostes. Laltra recerca es va realitzar durant el 2008 com a continuaci de la realitzada el 2007. Aquest cop la recerca partia dun punt de vista qualitatiu, amb lobjectiu destudiar i mostrar els mecanismes dinteracci entre lmbit sanitari i lartstic. Lequip, format ara per Sinapsis, Javier Rodrigo i Rachel Fendler, va realitzar un estudi i anlisi de vuit projectes desenvolupats a Catalunya, Espanya, Esccia i Anglaterra a partir dentrevistes a les persones que hi havien estat involucrades, tant artistes, com responsables sanitaris, mediadors i comissaris. Aquest estudi va permetre analitzar la riquesa i la complexitat daquest camp, alhora que era la base per recollir i elaborar un seguit de premisses sobre metodologies de treball que podien articularse com una guia de bones prctiques en relaci amb el desenvolupament de projectes artstics a lmbit sanitari.* Aquesta publicaci, doncs, s reflex i producte dun treball collaboratiu que portem desenvolupant des del 2007 i recull els fruits dels aprenentatges que hem realitzat conjuntament.

*Tant les dues recerques desenvolupades com la proposta prctica a lHospital de la Santa

Creu i Sant Pau van rebre el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Genralitat de Catalunya i de lICUB.

www.trans-artlaboratori.org Pgina web que recull les activitats dels diferents lnies de treball de Trans_Art_Laboratori. Dna accs a un resum de la recerca sobre lestat de la qesti de les prctiques artstiques en contextos sanitaris, a la informaci sobre el desenvolupament del laboratori prctic desenvolupat a lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) i al format digital daquesta publicaci.

16
PROCS DE TREBALL 5. PER HI HA ALG FENT ART EN CONTEXTOS SANITARIS?
El projecte Ressonncia Manresa (pg. 71) ens va servir per prendre conscincia del potencial dels projectes artstics i collaboratius en contextos sanitaris i de com es podia, a travs daquesta prctica especfica, articular un espai de reflexi al voltant dels imaginaris de la salut. Qui els construa? A qui representaven? El projecte semblava evidenciar que no existien produccions culturals que vehiculessin el debat i la participaci del ciutad-pacient, que les institucions sanitries no feien visible la complexitat i diversitat dimaginaris al voltant de la salut, ni afavorien lexistncia despais on mostrar opinions, experincies o punts de vista susceptibles dincorporar-se a les seves institucions. Lluny daix, equipaments i professionals sanitaris semblen abonar-se en general a la idea que el mn sanitari s una esfera cientfica i objectiva que sha de mantenir aspticament protegida de les diversitats culturals i diferncies subjectives. Qu estava passant, com estava passant, on estava passant? La recerca que vam desenvolupar en el marc del Programa dart en contextos sanitaris de Trans_Art_Laboratori volia donar resposta a aquesta qesti. Vam constatar tres fets: que hi havia moltes iniciatives que utilitzaven lart com una estratgia teraputica i que no tenien res en com amb els processos artstics collaboratius que ens interessaven, que podem distingir entre entorns receptius i entorns indiferents i les gradacions intermdies entre ambds, i que Catalunya i Espanya eren un cas paradigmtic dentorn indiferent. Entorns receptius i entorns indiferents envers el potencial de les arts en contextos sanitaris Per un costat, hi ha pasos que destinen recursos per afavorir lexistncia de programes dart i salut, amb un marc legal especfic. Anglaterra, Esccia, Frana, els Estats Units i Austrlia estan entre els pasos on sha consolidat un bon context de suport. Per un altre costat, hi ha pasos que dins de les seves planificacions culturals i sanitries no han articulat cap acci destinada a aquesta finalitat, com s el cas de Catalunya i Espanya. En els territoris amb aquesta situaci no sha legitimat una cultura de la collaboraci i en cada projecte sha de comenar de zero. A casa nostra sn pocs els projectes que des duna perspectiva de prctica collaborativa han desenvolupat una proposta en un context sanitari. A banda dels que recollim en aquesta publicaci, podem assenyalar, entre daltres, el projecte Parelles artstiques. Experincies creatives per a la salut mental (Osona) o la pellcula Mones com la Becky (1999), del realitzador Joaquim Jord.

17
Qu defineix un entorn receptiu? Poltiques culturals i sanitries que contemplin en la seva planificaci estratgica aquest tipus de treballs i que aix es tradueixi en ajuts i suport a projectes, entitats, equipaments i recerques. Un exemple seria el programa Culture lHpital, una iniciativa del Ministeri de Sanitat i del Ministeri de Cultura i Comunicaci del govern francs o les iniciatives de lArts Council angls i escocs, que donen suport a travs dajuts directes a artistes i entitats i impulsen la recerca i la difusi. Xarxes de suport i promoci daquestes prctiques formades per equipaments i programes o entitats de gesti, producci i mediaci. Aquestes xarxes poden estar formades per un equipament sanitari i un altre cultural al mateix temps, com el 3bisf, que s un centre psiquitric i alhora s una residncia dartistes situat a Montperrin, a prop de Li (Frana). Un altre model s una organitzaci com Lime, que gestiona un programa artstic integrat dins del consorci hospitalari angls, el Pennine Acute Hospital NHS Trust. Tamb pot servir dexemple la London Arts in Health Forum (LAHF), una xarxa dagents que treballen en el camp de lart i la salut a la ciutat de Londres i que a travs daquest frum comparteixen experincies i activen sinergies. Recerques que avalun i difonguin aquestes prctiques i ajudin daquesta manera a fer cada cop ms complex i ric el conjunt dintercanvis entre els dos mbits. En aquest sentit, el mn anglosax ofereix gran varietat de recerques amb aproximacions molt rigoroses, com ara la investigaci contextualitzada a Esccia Arts, Creativity and Mental Health Initiative Participatory Arts Self Evaluation Approach Project Report dIsabella Goldie (2007) o la publicaci de lArts Council angls The Arts Health and Well Being (2007), que s la base de lestructura del Pla Estratgic Nacional per a les Arts, la Salut i el Benestar a Anglaterra. Cultura del treball transversal normalitzada en tots els camps professionals i mbits disciplinaris. Els pasos en els quals sha consolidat aquest entorn receptiu coincideix que tenen una llarga trajectria en el treball dartistes en contextos i programes especfics (escoles, presons, entitats socials, etc.), alhora que lart comunitari s una prctica reconeguda. En aquests pasos, la cultura del treball transversal ha estat interioritzada per tots els professionals i s normal que en les institucions sanitries existeixin comits de pacients que participen en els processos de decisi.

18
PROCS DE TREBALL 6. QU TENIM EN COM? LNIES DE CONVERGNCIA ENTRE ART I SALUT
Elements clau Lnies de canvis comunes Lnies de canvis en el camp de la salut Lnies de canvi en el camp de lart

Ciutad participatiu

Laccs a la informaci i els nous canals de collaboraci en xarxa permeten al ciutad formes diferents dimplicar-se en societat.

Cada vegada ms el pacient-ciutad busca fonts alternatives dinformaci i vol que els professionals linformin objectivament sobre les diferents possibilitats teraputiques i poder decidir segons la seva escala de prioritats.

Les noves tecnologies i els nous llenguatges artstics aix com els nous canals de difusi han facilitat que cada vegada ms el pblic interactu i participi en els productes culturals, fins i tot deixant enrere el rol de pblic passiu per involucrar-se activament en els propis processos de creaci.

Persona-subjecte

La identitat de les persones ja no s monoltica i tancada, sin que, en estar en canvi continu i en relaci amb el context, aquesta es configura des de la multiplicitat.

A lhora de pensar la salut s important la relaci del pacients amb el seu cos, els seus sentiments i els seus imaginaris. Ja no es tracta de sanar nicament una part del cos, sin que es tendeix a comprendre el pacient des dun abordatge biopsicosocial.

En les prctiques artstiques, la identitat, el subjecte i el cos sempre han estat un camp de treball i dinvestigaci. Al mateix temps, la relaci amb el cos, els sentiments o les emocions han estat consubstancials a lexperincia artstica.

Objecte destudi

Lobjecte destudi tendeix a ser cada vegada ms interdisciplinari i obert a altres realitats.

Lobjecte destudi, el pacient, com a centre dinters de lassistncia sanitria es fa complex i comprn, a banda del seu cos, les seves necessitats, emocions i contextos socioculturals. Al mateix temps, cada vegada ms hi ha la presncia daltres fonts de coneixements, com ara les medicines alternatives, la medicina oriental, el treball amb el cos, etc.

Lobjecte destudi de les prctiques artstiques s per definici un espai obert, sense marc definit. El camp dactuaci es redefineix duna banda a partir de la relaci amb altres disciplines, com la sociologia, lantropologia, leducaci i la poltica, i, de laltra, a partir del contacte amb altres cultures o prctiques alternatives. Com a resultat daquestes contaminacions, molts treballs es produeixen i sexhibeixen fora dels museus i galeries, allunyant-se dels cnons de lart clssic europeu. En les prctiques artstiques, lobra dart deixa de ser el centre datenci i cada vegada pren major protagonisme el procs de treball, fet que potencia daquesta manera la noci de projecte artstic. Des de la idea de projecte es fan visibles les relacions entre persones, objectes, obres i contextos que, duna manera o altra, intervenen en els processos. Aix, lobra dart tendeix a desmaterialitzar-se.

El procs i les relacions entre persones/grups pren vital importncia.

El cos s considerat des duna perspectiva ms complexa, no noms com un objecte fsic, sin que s ents com a part dun sistema de relacions complexes que es vincula a processos socials. La salut s social i relacional o, tal com defineix lOMS a la Carta dOtawa de 1986, un estat de complet benestar fsic, mental i social, i no noms labsncia de malaltia o dolena.

Relaci amb el context

Cada vegada ms en totes les disciplines el coneixement i lexperincia tenen valor dins dun context i lloc especfics. El coneixement, per tant, s social i contextual.

La salut adquireix un carcter que, ms enll de lindividu, queda definit pel marc geogrfic, social i hum en el qual es relacionen les persones. En tant que les persones depenen de la seva salut social, cultural i afectiva en relaci amb un context donat, latenci sanitria tant ha de conixer les caracterstiques de la persona, el seu entorn, com el context sociocultural del qual prov. Aix vol dir que tamb sha de tenir en compte la diversitat de contextos socials i adaptar-shi des dels diferents nivells dactuaci (prevenci, atenci, diagnosis, educaci, etc.) de lassistncia sanitria. Per aquest motiu sn necessaris processos de mediaci per adaptar els protocols dactuaci a la realitat sociocultural.

Influenciat per lantropologia, la sociologia i lecologia, a partir dels anys 60 i 70, una part de lart contemporani sinscriu en contextos especfics. Lart pblic proposa processos de treball en els quals el projecte artstic estableix un dileg amb el context en el qual sinscriu, generant un resultat especfic per a aquell lloc i aquell moment.

Rol professional

Els entorns de treball necessiten cada vegada ms professionals reflexius, interdisciplinaris i amb capacitats de mediaci i relaci per treballar en grup.

El rol del personal sanitari ja no es redueix a ser un contenidor dinformaci o executor tcnic de la medicina. Cada vegada ms latenci amb xit dels pacients implica tant la seva participaci activa com el treball en equip entre diferents professionals. Aix fa necessari tenir habilitats per mitjanar i comunicar-se amb els pacients i els seus contextos.

Lartista ha canviat el seu rol de productor dobjectes i obres, a les quals aportava la seva destresa tcnica, pel de treballador cultural. Ara aporta la seva capacitat de construir imaginaris i dinvestigar contextos a travs dels seus projectes. Les capacitats de mitjanar, treballar en equip, gestionar i relacionar-se amb el context i altres persones s vital per als professionals de lart.

19
PROCS DE TREBALL

Elements clau

Lnies de canvis comunes

Lnies de canvis en el camp de la salut

Lnies de canvi en el camp de lart

Formaci contnua

Els professionals necessiten cada vegada ms una formaci contnua en els seus llocs de treball, ja que han de ser ms flexibles, oberts i integrals en els seus camps dacci laboral. La flexibilitat laboral obliga a noves formes daprenentatge per grups i a treballar amb mltiples tasques i capacitats. La formaci contnua adquireix gran rellevncia i afavoreix noves formes daprenentatge en grups en els quals s necessari treballar mltiples tasques i capacitats de les diverses persones.

El professional sanitari est en contnua formaci, tant respecte a les innovacions de la praxis mdica, com en relaci als canvis socials que afecten les prpies estructures del sistema sanitari.

La formaci de lartista s contnua en tant que sempre ha destar treballant i relacionant-se amb el context, amb les noves aportacions daltres disciplines i els avenos i el progrs del camp cultural.

La innovaci i la formaci contnua comporten moltes vegades constituir grups de treball o dinvestigaci o xarxes de professionals que fomenten la seva formaci contnua.

El model dinnovaci i daprenentatge creatiu parteix de les metodologies del treball artstic. Actualment sest produint un auge de grups interdisciplinaris i de formaci mixta.

Comunicaci, difusi i educaci

Cada vegada pren ms importncia la forma de comunicar, transmetre i donar accs a la informaci que els serveis pblics han de fer arribar als ciutadans o als usuaris.

En lmbit sanitari s molt important poder informar i educar els usuaris sobre les estructures, les institucions i els hbits ms saludables per millorar el control sobre la prpia salut.

En les prctiques artstiques, el treball dinformaci, difusi i educaci s bsic perqu el coneixement produt es traslladi al conjunt de la societat. Proliferen aix programes de tallers, espais deducaci i propostes que possibiliten la mediaci amb els pblics. Al mateix temps, els artistes tamb estan treballant en relaci directa amb els pblics de maneres molt diverses, com per exemple els programes dartistes en escoles o contextos educatius.

Aix es fomenten estratgies per afavorir laccessibilitat i la participaci, que poden complir lobjectiu de facilitar una tasca educativa.

Es defineixen noves estratgies, que sincorporen als plans de millora de les eines comunicatives i educatives, com ara el Frum Clnic o la Universitat del Pacient, possibles grcies a Internet.

Poltiques pbliques

Cada vegada s ms important i necessari que els valors de servei pblic i ciutadania democrtica es traslladin a la gesti i als recursos humans de les diverses institucions.

En la salut, el camp de la creaci i lestructuraci de poltiques democrtiques i pbliques s un eix clau de treball, i incideix en la democratitzaci del sistema sanitari. Aquest aspecte es fa pals tant en les formes de gestionar la salut pblica com en la prestaci assistencial i la relaci entre professionals, o en com es vincula amb el territori i les seves comunitats dusuaris. s el cas dels plans dinnovaci, els consells municipals de salut i els governs territorials de salut.

En les prctiques artstiques, molts productors defensen la democrcia cultural i el dret cvic a gaudir, produir i accedir a totes les prctiques artstiques. Molts centres dart o museus sn pensats com a espais pblics i democrtics.

Context social i comunitari

Les cincies socials, i part de les tcniques, cada cop tenen ms relaci amb el treball comunitari, emfatitzant el context social com a mbit de treball.

En lmbit sanitari, el treball comunitari cada vegada t ms pes. El treball concret amb centres socials o grups especfics permet connectar amb altres formes de treballar, preveure, incidir i entendre la salut.

En les ltimes dues dcades cada vegada hi ha ms artistes treballant i produint obres amb i per a comunitats i contextos socials especfics. Aquest treball pretn incidir o donar eines per promoure canvis socials o almenys canvis en els imaginaris de les persones.

Treball collaboratiu i participatiu

Cada vegada adquireix ms importncia en lmbit de la majoria de les cincies el treball grupal i interdisciplinari. La innovaci requereix collaboraci i participaci per ser ms rica. Aquestes formes de treball en grup es defineixen per un fort carcter innovador i una major capacitat de repercussi social.

En lmbit de la medicina, els plans ms innovadors inclouen formes de treball ms horitzontals, que fan partcips les persones a lhora de viure i tractar la seva salut. Al mateix temps, els grups de treball en qu coincideixen professionals i pacients permeten experimentar i promoure altres formes de treballar la salut i ajuden les persones a augmentar el grau de responsabilitat sobre la seva salut.

En les prctiques artstiques, el treball en grup i la participaci s sovint un element clau del desenvolupament del projecte. A ms a ms, moltes prctiques parteixen del treball en equips interdisciplinaris formats per arquitectes, educadors, investigadors, artistes, collectius, comunitats, activistes, ecologistes, etc., dissolent-se aix el perfil de lartista com a productor nic.

20

21

Vuit projectes artstics

22
PROCS DE TREBALL
CONSIDERACIONS GENERALS

Vuit projectes artstics

Cadascun dels vuit projectes s analitzat seguint la segent estructura: origen del projecte, construcci de lorganigrama de la participaci, desenvolupament del procs, resultats finals i elements significatius (impacte i benefici). En cada epgraf plantegem, duna banda, quins sn els factors que cal tenir en compte en lanlisi dels projectes des de cada apartat i, de laltra, una lectura de carcter transversal que permet apuntar conclusions i reflexions genriques que van ms enll de cada projecte en particular i que entronquen amb els itineraris que presentem ms endavant.

23
1. LORIGEN DEL PROJECTE
Aspectes descriptius que cal tenir en compte: Qui s limpulsor del projecte i quins interessos i objectius tenen la persona o persones i les institucions impulsores i les collaboradores. Des de quin camp es planteja el projecte (artstic o sanitari) i tamb des de quina dimensi institucional es reconeix el projecte, aix com lestatus dels collaboradors i les persones implicades. Valoracions generals de lorigen del projecte Podem identificar diferents escenaris darrencada: Trobem una primera situaci en la qual la instituci sanitria o un agent que hi est vinculat es planteja realitzar un projecte artstic i busca un collaborador, ja sigui una entitat o sigui directament lartista, per dur-lo a terme. Un segon plantejament inicial s aquell en el qual la instituci artstica o un agent individual (artista, associaci, comissari) s qui planteja a una instituci sanitria collaborar en un projecte. En tercer lloc, tamb podem trobar que la instituci sanitria i la instituci artstica impulsen quasi de manera conjunta la collaboraci. Lorigen del projecte determina en gran part si lestructura institucional que dna suport al projecte s equilibrada i slida, fet que facilita que el projecte pugui desenvolupar els seus diferents potencials amb major facilitat.

24
2. PARTICIPACI
Aspectes descriptius que cal tenir en compte: Comprendre el conjunt de participants i agents que simpliquen en el projecte, ja que determinen com s la relaci amb el context i de quines formes i maneres es construeixen els espais de collaboraci. Valorar la diversitat dagents i formes organitzatives que concorren en el projecte. Valorar quin s el rol de lartista respecte a una situaci de participaci. Moltes vegades lartista treballa amb grups mixtos o collectius i desapareix la figura de lartista com a nic productor. Els interessos i motius pels quals les persones sinvolucren en els projectes. Valoracions generals de la participaci Cal distingir dos tipus de participaci en un projecte: aquella que noms implica per part de la instituci o agent participant laportaci duns recursos en forma dajuts, fons o cessi de materials o espais, i la daquells que fan seu el projecte i participen de manera compromesa, ja sigui en tot el projecte o en fases o aspectes determinats. Podem observar com cada un dels diferents projectes analitzats presenta unes estructures i uns organigrames diferents, amb gran diversitat dagents participants, cadascun dels quals acompleix un nombre limitat de rols, els quals es reparteixen segons la situaci. Aquesta descripci de rols i estructures participatives que presentem tot seguit ha de ser entesa com una descripci orientativa que no vol proposar cap organigrama ideal, ja que aquests han de construir-se segons lespecificitat de cada context i projecte. Hi ha un primer espai de collaboraci participativa on conflueixen un representant de la instituci sanitria i per tant amb capacitat per parlar en nom della i un representant de la instituci artstica que faria la funci de comissari, s a dir, amb coneixements sobre gesti cultural i continguts artstics. Cal realitzar un procs dimmersi i coneixement del context per part de lartista o collectiu per poder dissenyar un projecte adaptat al context i les seves possibilitats. Cal, doncs, un mediador que pugui ajudar a obrir les xarxes socials amb les quals ha de connectar lartista. Per a les diferents fases de desenvolupament del projecte, cal comptar amb lajut del mediador del context sanitari i comunitari per construir i dinamitzar els espais de collaboraci i participaci de pacients, personal sanitari, familiars, vens o grups com associacions o collectius especfics. Aquesta participaci es pot articular en forma de comit local, que pot estar vinculat a diferents moments del procs, o b en forma de tallers pensats per dinamitzar una participaci en la qual els participants esdevinguin autors collectius dun projecte que lartista obre a la producci collaborativa. Un altre tipus destructura ms difusa i fora complexa la trobem en projectes en qu els nivells i les dimensions de les collaboracions se sobreposen, tot difuminant les jerarquies i posicions institucionals ms tradicionals. Aquestes estructures generen sinergies molt dinmiques que impliquen molts agents, amb el risc de la multiplicaci descenaris de participaci i la saturaci de materials.

25
3. PROCS DE TREBALL
Aspectes descriptius que cal tenir en compte: Entendre, a lhora danalitzar els projectes, que la prctica artstica s el procs que activa situacions que permeten crear noves relacions, tant dins del propi context sanitari com amb la producci artstica, i no focalitzar latenci en el resultat final com a objecte o obra dart. Identificar el potencial del procs de treball de collaboraci entre lmbit sanitari i lartstic com un espai on es presenten i es construeixen imaginaris sobre la salut. Valoracions generals del procs de treball Ben sovint la prctica artstica es presenta com un procs dinvestigaci sobre un context especfic partint del treball amb grups mixtos i comissions locals, com s el cas del Projecte artstic al Royal Aberdeen Childrens Hospital (pg. 53) o del projecte Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital (pg. 59). s important subratllar que la relaci entre les institucions suposa un espai de mediaci entre imaginaris, entenent que si els processos sn llargs poden comportar un canvi ms complex i global dels imaginaris en lmbit institucional. Els temps de desenvolupament daquests projectes reflecteixen la necessitat de gestionar processos llargs i articulats en diferents fases. Comptant des del moment en qu es posen en contacte les institucions que hi collaboraran i fins al moment en qu finalitzaran els projectes, pot passar ms dun any. En alguns casos, si en el propi context sanitari existeix un programa artstic, els temps es poden escurar. El procs de treball implica temps diversos per a la gesti, la coordinaci i el disseny, lexecuci o la implementaci, la producci, lavaluaci i la difusi, seguint ordres molt diferents i sovint amb cicles alternats dacci i reflexi. En tots els projectes que hem analitzat prenen molta importncia els espais de treball que sarticulen com a taller i que poden acomplir funcions diferents en moments diversos del projecte. En aquest sentit, el taller pot ser un dels espais on el projecte resignifica la prctica artstica per obrir-la a una dimensi collaborativa vinculada a la producci collectiva dimaginaris.

26
4. RESULTATS
Aspectes descriptius que cal tenir en compte: Laportaci de cadascuna de les institucions i participants en els resultats finals. El grau de participaci en lelaboraci dels objectes o manifestacions que es presenten com a resultat final. Valorar com resol lartista o el collectiu lequilibri entre el comproms amb el context i amb els processos collaboratius que shi han desenvolupat i els criteris artstics i de qualitat. Valoracions generals dels resultats: En el conjunt de projectes analitzats es fa visible el valor del resultat final com a forma de retorn per als participants. Aquest retorn normalment sha materialitzat en formats artstics de gran qualitat, com ara exposicions, coreografies, construccions arquitectniques, catlegs, vdeos, etc. La majoria dels projectes analitzats realitzen la presentaci dels resultats finals dins de la mateixa instituci sanitria. Aquesta circumstncia s cabdal com a conclusi del projecte i permet analitzar el grau dimpacte i legitimitat de la intervenci en el context sanitari. Voldrem citar tamb diferents estratgies utilitzades en els projectes per fer visible el procs de treball, no en el marc del resultat final sin durant el propi desenvolupament. Es fan butlletins, es treballa a la vista de tothom en un espai de lhospital, es fan presentacions o es projecten vdeos. El que s important s infiltrar-se en la vida quotidiana del context sanitari. Com ms vinculada est laportaci dels participants al resultat final, ms collaboratiu i significatiu per a ells i per al context s el treball. s tamb una manera devitar la instrumentalitzaci dels participants.

27
5. ELEMENTS SIGNIFICATIUS: IMPACTES I BENEFICIS DEL PROJECTE
Aspectes descriptius que cal tenir en compte: Valorar els impactes i beneficis de manera segmentada, s a dir, atenent als diferents tipus de participaci i implicaci per tamb als diferents tipus dinstitucions i participants. Considerar els impactes i beneficis tenint en compte diferents variables temporals a curt, mitj i llarg termini. El projecte treballa sobre un esfera complexa i certs impactes i beneficis sn difcils de mesurar o es produeixen de manera o en llocs imprevistos. Valoracions generals dels impactes i beneficis: La majoria dels projectes no han previst un procs davaluaci per mesurar uns impactes determinats, excepte aquells que han hagut de demanar ajuts pblics per concurs o subvenci. Com ms simplica la instituci sanitria, ms arrela el projecte en el context i ms possibilitats t de gaudir dun desenvolupament sostenible i dimpactes a llarg termini. Aix es tradueix en la creaci de programes dart estables o una evoluci cap a una recerca cientfica o b la consolidaci dun nou espai en el context sanitari amb una funci que no era contemplada fins aleshores. Sovint els impactes signifiquen la capacitaci dels agents que hi han participat i per tant tamb per a la instituci en la qual treballen. Hi ha processos daprenentatge que afecten el conjunt de la instituci i permeten assajar formes de treball excepcional per aplicar als entorns habituals.

28

Projectes:

29

Exposici final del projecte al Parc de Kensington. Un projecte de Serpentine Gallery, comissariat per Bob and Roberta Smith i Jessica Voorsanger per encrrec de Serpentine Gallery. Shi van mostrar els resultats dels tallers artstics. Imatge cortesia de Serpentine Gallery.

01. HEARING VOICES, SEEING THINGS


Jessica Voorsanger i Bob and Roberta Smith North East London Mental Health Trust (NELMHT) i la Serpentine Gallery Londres (Anglaterra), 2004-2006

La Fundaci Hospitalria de Salut Mental del Nord-Est de Londres (NELMHT, en les seves sigles en angls), per iniciativa de la terapeuta ocupacional Jaqueline Ede i el centre dart modern i contemporani Serpentine Gallery de la mateixa ciutat, van proposar a vuit artistes que treballen en diferents disciplines artstiques, com ara el teatre, la fotografia i la cermica, que desenvolupessin propostes en collaboraci amb els pacients i usuaris dels diferents serveis psiquitrics i assistencials

del NELMHT. El projecte sanomen Hearing Voices, Seeing Things (Escoltant veus, veient coses). Els resultats daquests projectes es van recollir en un catleg i es van exposar al parc de Kensington, la qual cosa permetia al pblic acostar-se de manera creativa als imaginaris i representacions de les malalties i els seus universos particulars.

30
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Teball.

North East London Mental Health Trust (NELMHT) Consorci que aglutina el conjunt de serveis relacionats amb la salut mental dels barris de Barking, Dagenham, Havering, Redbridge i Waltham Forest del nord-est de Londres. Serpentine Gallery Centre dart modern i contemporani situat al centre de Londres. Compta amb un potent Departament dEducaci i Programes dArt Pblic especialitzat en projectes amb artistes i entitats socials que atrau un gran nombre de pblics. Per part del NELMHT Jacqueline Ede. Terapeuta ocupacional. Va ser la promotora i gestora del projecte, a banda de fer possible que els artistes poguessin desenvolupar els seus projectes en vuit contextos diferents, tots relacionats amb els serveis de salut mental i els seus usuaris. Per part de Serpentine Gallery Sally Tallant. Directora del Departament dEducaci i Programes dArt Pblic. s qui va acollir el projecte i en va gestionar el finanament. Va orientar el projecte dacord amb els criteris artstics de la Serpentine Gallery i va escollir els comissaris que en van dirigir el desenvolupament. La direcci artstica Jessica Voorsanger i Bob and Roberta Smith. Van ser els comissaris de la proposta (van convidar a participar-hi sis artistes) i tamb van realitzar dues de les vuit propostes artstiques. A ms a ms, van dissenyar lexposici final. Els artistes A ms del comissari Bob and Roberta Smith, la resta dartistes participants van ser: Mel Brimfield i Sally OReilly, Karen Densham, Mandy Lee Jandrell, Andy Lawson, Victor Mount. Usuaris del NELMHT Participen als diferents tallers dels artistes. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers.


Organitzacions, institucions, entitats


Persona/collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

Persona Instituci / Organitzaci Persona motivada pertanyent a una organitzaci/instituci que trenca o transgredeix el su paper dins lorganitzaci

31
Sociograma de participants Resultats
Exposici a la Serpentine Gallery

Publicaci dun catleg

Context artstic
Sally Tallant Jaqueline Ede

Context sanitari

Dept. dEducaci i Programes dArt Pblic Serpentine Gallery Jessica Voorsanger Bob and Roberta Smith NELMHT

Realitzaci de 8 projectes artstics

Usuaris del consorci sanitari

Artistes

Procs de treball

32
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Disseny del projecte (2004)

Durant el 2004 es van organitzar visites guiades a la Serpentine Gallery per als usuaris dels serveis del NELMHT, per tal que es familiaritzessin amb aquesta instituci. Durant aquest perode es va fer la recerca de finanament i es van acordar uns objectius comuns per a les dues institucions.

Pas 2. Disseny de les propostes artstiques (2005)

Van convidar els comissaris a dissenyar una proposta que es desenvolups en vuit llocs diferents. Jessica Voorsanger i Bob and Roberta Smith van convidar la resta dels artistes participants, van dissenyar tallers sobre les malalties mentals i van visitar els diferents entorns on es desenvoluparien posteriorment els projectes.

Pas 3. Procs de treball (2005-2006)

Entre finals de 2005 i principis del 2006 es van desenvolupar els diferents projectes. Cada artista va idear un taller (la majoria oberts a tots els usuaris) per desenvolupar en contextos sanitaris o sociosanitaris de lmbit del NELMHT. En cada grup de treball, format per lartista i uns participants, es creava una dinmica que donava com a resultat una obra dart, o b a partir dexercicis especfics, posada en com i treball collaboratiu, o b a partir de la reelaboraci que feia lartista de les converses mantingudes als tallers.

Moment del taller Whats so funny (De qu ten fots?), organitzat per Jessica Voorsanger per als usuaris amb problemtiques de salut mental de diferents Centres dAtenci Primria del districte de Waltham Forest. Imatge cortesia de Serpentine Gallery.

Moment del taller Ha ha bonk: telling stories throught sound (Ha ha bonk: explicant histries a travs del so), organitzat per Mel Brimfield i Sally OReilly per als usuaris del Porters Avenue Day Centre de Dagenham. Fotografia: Declan ONeill. Imatge cortesia de Serpentine Gallery.

Moment del taller Crockery Smash Up (Destrossant la vaixella), organitzat per Karen Densham per als alumnes de lescola Brookside de Goodmayes. Fotografia: Declan ONeill. Imatge cortesia de Serpentine Gallery.

33
RESULTATS

Resultats

Exposici Catleg

El projecte va culminar amb una exposici al Parc de Kensington (setembre-octubre de 2006) que mostrava els resultats dels tallers. La inauguraci va tenir molt de ress, tant en lmbit sanitari com en lartstic.

Es va editar un catleg amb imatges dels resultats dels tallers, acompanyades de textos que exploren la relaci entre art i salut mental.

Alguns dels tallers portats a terme van ser:


Silent Interruptions (Interrupcions silencioses) Lartista Victor Mount, a partir de les converses i reunions amb un grup de pacients que escoltaven veus del Hearing Voices Group de Redbridge, va treballar en la transcripci de les descripcions de les veus a partir de la construcci dobjectes escultrics i petites installacions. Tableaux (Quadre) En aquest projecte, lartista Mandy Lee Jandrell va realitzar uns tallers amb grups dusuaris de diferents districtes del consorci sanitari NELMHT (Redbridge, Waltham Forest i Barking and Dagenham). Aquests tallers combinaven la fotografia amb representacions teatrals en forma de quadres vivents. Cada grup es feia una fotografia en la qual recreava una pintura famosa. Reminder (Recordatoris) Lartista Bob and Roberta Smith va treballar les relacions entre loblit i la memria amb un grup de gent gran amb demncia, fent servir fotografies, contes i dibuixos. El resultat va ser la creaci duna tipografia per intentar comunicar la sensaci dincapacitat per donar sentit a la realitat que ens envolta. Lactivitat es va desenvolupar al Centre Petersfield de demncia i a lhospital de dia Morland Road de Dagenham.

Muntatge fotogrfic resultant del projecte Tableaux realitzat per lartista Mandy Lee Jandrell amb persones dels diferents districtes del consorci sanitari NELMHT. Dementia, una tipografia dissenyada per persones amb problemes de memria durant un taller amb lartista Bob and Roberta Smith. Imatge cortesia de Serpentine Gallery.

Aural Semaphore Device (Dispositiu de semfor auditiu). Pea escultrica resultant del projecte Silent Interruptions. Fotografia: Declan ONeill. Imatge cortesia de Serpentine Gallery.

34
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

Comproms inicial per part de la instituci sanitria.

Tot i que el projecte respon a la iniciativa individual duna treballadora social del NELMHT, el seu coneixement de la instituci va afavorir una mediaci efica amb el context sanitari, que va permetre als artistes desenvolupar les seves propostes i rebre lassessorament necessari per treballar amb els diversos serveis del consorci i els seus usuaris.

Gesti i planificaci compartida entre les dues institucions.

La Serpentine Gallery va acceptar que el projecte estigus gestionat pel NELMHT, mentre que el consorci sanitari va reconixer que la Serpentine Gallery tenia ms capacitat per buscar finanament i tamb que laplicaci dels seus criteris en la selecci dartistes i en el desenvolupament dels projectes garantia una major qualitat artstica i legitimitat en lmbit artstic.

Comparteixen interessos tot i tenir objectius diferents. Aprenentatge institucional. Continutat del projecte.

Durant el procs de gestaci del projecte es van realitzar les trobades i entrevistes prvies necessries per posar en com els interessos institucionals, tant del NELMHT com de la Serpentine Gallery.

En aquest projecte pren molta importncia la gesti i el treball daprenentatge institucional entre el Departament dEducaci i Programes dArt Pblic de la Serpentine Gallery, el NELMHT, els artistes, els gestors i els mediadors.

Arran del projecte desenvolupat amb la Serpentine Gallery, el NELMHT ha creat un programa estable per donar suport a iniciatives que vinculen les arts i la salut. -

35

El poeta John Davies i lartista Sue Ridge ensenyen els resultats del projecte Outside-In. Navigating the Hospital, installats en una zona pblica de lEastbourne Hastings General Hospital. Imatge cortesia dArts in Healthcare.

02. OUTSIDE-IN. NAVIGATING THE HOSPITAL


Penny Jones/Sue Ridge i John Davies Eastbourne District General Hospital i Conquest Hospital/Arts in Healthcare (AiH) Hastings, Eastbourne (Anglaterra), 2005

Aquest projecte va tenir el seu origen en una problemtica detectada en dos dels hospitals que formaven part del consorci sanitari East Sussex Hospitals NHS Trust: els usuaris dels hospitals es perdien freqentment a causa dun disseny arquitectnic dels espais repetitiu i a una senyalstica ineficient. Davant daix, el consorci es va plantejar abordar aquesta problemtica mitjanant dues vies de treball: duna banda, un estudi dels fluxos de circulaci i la seva relaci amb la senyalstica existent i, de laltra, una aproximaci des dels llenguatges artstics a lexperincia de navegaci que experimenten els usuaris. Daqu el ttol del projecte Outside-in. Navigating the Hospital, que podrem traduir com Navegant lhospital del revs.

El programa Arts in Healthcare (AiH) gestiona tots els projectes artstics que, regularment, es desenvolupen des de lEast Sussex Hospitals NHS Trust i, en aquest cas, es va encarregar de convidar dos artistes perqu plantegessin un projecte per als dos hospitals. Lartista Sue Ridge i el poeta John Davies van proposar la realitzaci duna investigaci sobre lexperincia de navegaci per part dels usuaris i personal en tots dos centres sanitaris. Amb aquest objectiu, es van installar tres dies en cada instituci, explorant lespai i dialogant amb les persones que hi circulaven. A partir dentrevistes i duns mapes dibuixats pels visitants, van produir un mapa que intentava traar les emocions evocades per les persones durant les seves navegacions a travs daquests espais.

36
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

Arts in Healthcare (AiH) Programa iniciat el 1988 amb lobjectiu dintegrar lart i les activitats artstiques en el dia a dia de lEast Sussex Hospitals NHS Trust. Aquest programa s reconegut tant per ser un model de bones prctiques, com per la seva llarga tradici a lhora dinterrelacionar art i sistema sanitari. East Sussex Hospitals NHS Trust Consorci sanitari format per vuit centres hospitalaris, entre els quals trobem els dos hospitals on va tenir lloc aquest projecte. El consorci dna suport al programa AiH. Eastbourne District General Hospital i Conquest Hospital Sn dos grans hospitals i que ofereixen una mplia varietat de serveis hospitalaris. Formen part del consorci sanitari East Sussex Hospitals NHS dAnglaterra. Per part dArts in Healthcare (AiH) Penny Jones. Gestora del projecte. Va desenvolupar la idea inicial de la proposta i va formular el tipus dencrrec. Tamb va ser lencarregada de cercar el finanament, aix com de la contractaci dels artistes i de la mediaci entre els dos hospitals i els creadors. Treballa habitualment en aquest programa. Equip administratiu Va oferir el seu suport a la Penny Jones durant el projecte. Els artistes Sue Ridge. A partir de la proposta de la Penny Jones, va plantejar i desenvolupar el projecte amb la collaboraci de John Davies. Ha dut a terme altres propostes en contextos sanitaris per encrrec de la mateixa AiH. Forma part del comit del London Arts and Health Forum (Frum de les Arts i la Salut de Londres). John Davies. Poeta. Va collaborar amb la Sue Ridge per documentar de manera escrita les experincies de navegaci en els hospitals que li relataven els usuaris i treballadors. Usuaris dels hospitals, visitants, pacients, personal sanitari Conjunt de persones que circulen per les diferents installacions sanitries i que van participar en el projecte. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats


Persona/collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

37
Sociograma de participants Resultats
Textos i poesies

Caixes de llum

Mapes

Context artstic
Penny Jones

Context sanitari

AiH John Davies Sue Ridge East Sussex Hospitals NHS Trust Construcci de la caseta de trobada / Entrevistes Navegaci per lhospital

. Eastbourne District General Hospital . Conquest Hospital

Usuaris

Personal sanitari

Procs de treball

38
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Selecci dels artistes (febrer de 2005)

Penny Jones, de lAiH, va triar els artistes que desenvoluparien la investigaci (o navegaci) al Conquest Hospital i a lEastbourne District General Hospital.

Pas 2. Preparaci del projecte (mar de 2005)

Sue Ridge i John Davies van visitar els dos contextos sanitaris i van dissenyar un pla de treball, detallant el procediment i els possibles resultats. Davies va lliurar una proposta a lAiH en forma de poema.

Pas 3. Els artistes naveguen pels hospitals (mar-abril de 2005)

Els artistes van passar un total de 14 dies en els dos hospitals. Durant les visites preliminars van anar documentant les seves primeres experincies i van fer una presentaci del projecte al personal de cada hospital.

Pas 4. Investigaci de com els usuaris i personal sanitari naveguen pels hospitals (mar-abril de 2005)

Dels 14 dies que els artistes van treballar intensament, en van passar tres de consecutius a cadascun dels centres mdics en qualitat dartistes en residncia. Durant aquests dies, el poeta John Davies va construir unes casetes al vestbul de cada hospital per tal de realitzar-hi les entrevistes a la gent i repartir els qestionaris.
Mapa alternatiu del Conquest Hospital creat pels artistes John Davies i Sue Ridge. Imatge cortesia de Sue Ridge i dArts in Healthcare.

Caseta installada al Conquest Hospital i utilitzada pels artistes com a seu de treball i lloc de trobada amb els participants. Imatge cortesia de Sue Ridge i dArts in Healthcare.

El poeta John Davies conversant sobre el tema de la navegaci per lhospital amb dos participants, mentre documenta el procs en vdeo. Imatge cortesia de Sue Ridge i dArts in Healthcare.

39
RESULTATS

Resultats

Poemes i illustracions

Un cop finalitzat el procs dinvestigaci, a labril de 2005, i fins al juliol de 2005, John Davies es va dedicar a escriure poemes a partir de la informaci recopilada mitjanant les enquestes realitzades, mentre que la Sue Ridge els illustrava.

Mapa visual i caixes de llum

Daltra banda, Ridge va dissenyar una cartografia que incloa els mapes dibuixats per les persones entrevistades en el qual tamb integrava imatges seves i de Davies sobre el procs de treball realitzat. Aquestes imatges es van presentar en format de caixes de llum (de 70x150 cm aproximadament), que lAiH va installar a linterior dels dos hospitals. Els artistes tamb van editar els mapes en format fullet per distribuir-los entre els usuaris i el personal sanitari.

Imatge de la caixa de llum penjada en una paret del Conquest Hospital i dissenyada per Sue Ridge en collaboraci amb John Davies. Imatge cortesia de Sue Ridge i dArts in Healthcare.

40
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

El projecte neix amb lobjectiu daportar una mirada alternativa a una problemtica concreta.

La direcci del consorci, conjuntament amb lAiH, va proposar la realitzaci dun projecte artstic que complements els estudis de circulaci i senyalstica encarregats per solucionar la dificultat dorientar-se i circular en els dos hospitals. El projecte artstic tenia com a objectiu articular visions alternatives i abordar el problema des duna altra perspectiva. El projecte tamb va proposar altres formes de transitar i experimentar el centre sanitari fruit de les aportacions realitzades pels usuaris que hi van collaborar.

El projecte t dues fases ben diferenciades: recerca en el context i desenvolupament de la producci artstica.

En la primera part, la metodologia de treball va consistir en lestabliment de relacions cara a cara entre artistes, pacients i treballadors a fi de compartir experincies, analitzar-les i, en darrer terme, visibilitzar-les. La segona part va ser un treball de producci dobres dart realitzat individualment pels artistes.

Una estructura de treball eficient, professional i amb experincia en art i salut.

La gesti, la mediaci amb el context i el procs artstic es van desenvolupar de manera eficient grcies als segents factors: tant lartista Sue Ridge com lorganisme que va encarregar el projecte, el programa Arts in Healthcare, tenien experincia anterior i sn experts en projectes dart i salut; van estar molt ben delimitades les funcions de cadasc; lartista, sota el marc de lencrrec, va tenir llibertat de treball i lAiH es va fer responsable de la gesti administrativa i les mediacions necessries.

El treball efica dels artistes en el context.

Sn molt interessants les estratgies desenvolupades pels artistes a fi de treballar amb la gent. El procs per recollir informaci i fer-la visible dins de lhospital s molt eficient tenint en compte el poc temps de permanncia dels artistes en els equipaments sanitaris.

Manca la comprovaci de lassoliment o no dels objectius inicials del projecte.

Tot i que el projecte va assolir part dels objectius que es plantejava i va visibilitzar amb eficcia les experincies de navegaci dels usuaris dels equipaments sanitaris, la direcci de lhospital no va desenvolupar les altres accions previstes i, per tant, el potencial del projecte no va quedar recollit en cap procs posterior. -

41

Muntatge dels documents darxiu sobre els antics hospitals recuperats i aportats durant el projecte pels seus participants. El collage es pot veure a lhospital. Imatge cortesia de Lime.

03. ECHOES DOWN CORRIDORS


Stuart Webster i Rob Vale (Lime) Pennine Acute Trust/North Manchester General Hospital Manchester (Anglaterra), 2001-2004

Echoes Down Corridors (Ecos als passadissos) va ser una iniciativa de lorganitzaci Lime, vinculada al North Manchester General Hospital, en la qual hi van participar activament membres del sindicat UNISON i moltes persones vinculades tant als hospitals implicats com a les diferents comunitats locals. El projecte va prendre com a punt de partida el tancament dun seguit dhospitals locals (Northern, Ancoats, Jewish, Crumpsall, Springfield, Delaunays i Monsall), amb lobjectiu daglutinar tots aquests serveis del nord de Manchester en un sol equipament: el North Manchester General Hospital. Aix va suposar un canvi descala en la relaci hospital-territori que va comportar la prdua dels lligams i la desaparici de les diferents xarxes de relaci entre les institucions

sanitries i les comunitats locals. El projecte neix amb la voluntat de recuperar aquesta riquesa a partir duna estratgia de posada en valor daquesta memria local i collectiva. Durant dos anys, la proposta va desenvolupar diferents accions per tal dimplicar la comunitat local en la investigaci i reflexi al voltant del paper de la instituci sanitria en lmbit social. Al mateix temps, tamb buscava la manera de fer visible la memria individual i collectiva vinculada a aquells hospitals que havien tancat les portes recentment. Per recopilar aquesta informaci i anar construint un arxiu collectiu, diversos artistes van realitzar tallers en els quals van emprar diverses disciplines com per exemple el vdeo, la fotografia i lescriptura creativa.

42
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

Lime Organitzaci que gestiona el Departament dArt del North Manchester General Hospital. Forma part del consorci sanitari Pennine Acute Trust. Lime s una organitzaci mediadora entre les arts i lassistncia sanitria. Desenvolupa i coordina un gran nombre de projectes amb lobjectiu de contribuir a millorar, des de la prctica artstica, el benestar, el tractament clnic i la recuperaci dels individus. Pennine Acute Trust Consorci sanitari fundat el 2002 desprs del tancament de diferents hospitals de la zona de Manchester. s un dels consorcis ms grans del pas tant pel nombre de poblaci atesa com pel nombre de treballadors. UNISON Sindicat que agrupa el personal laboral de la funci pblica, entre els quals est el dels serveis sanitaris de la seguretat social, la National Health Service. Fundat el 1993, s el segon sindicat europeu pel que fa a la quantitat dafiliats. Per part del context sanitari, del sindicat UNISON Peter Hinchliffe. Coiniciador del projecte. Administratiu i persona de contacte del sindicat UNISON al consorci. Va realitzar les tasques de mediaci entre lequip artstic (Lime) i la comunitat hospitalria i va promoure la participaci pblica en el projecte. Va collaborar en un dels tallers descriptura creativa i tamb va treballar directament amb els participants per donar forma als possibles formats del resultat final. Per part de Lime Roger Sim, Stuart Webster i Rob Vale. Van realitzar tasques de gesti, com ara la recerca de finanament i la logstica (horaris, premsa, etc.), i tamb van coordinar la collaboraci entre el sindicat i el collectiu Commonword. Van contractar els artistes i tamb van treballar amb els participants per donar forma als possibles formats del resultat final. Els artistes Rob Vale. Aquest artista tamb va participar en la gesti del projecte. Va desenvolupar tallers de videoart en el marc del projecte, va documentar el procs, va enregistrar els tallers i va dissenyar i produir el CD-ROM que acompanya el catleg. Pat Winslow (Commonword). Va participar com a escriptora en residncia del collectiu descriptors Commonword. Va impartir tallers descriptura creativa amb diferents grups de participants, el resultat dels quals va servir per crear el material del futur arxiu amb qu es va concloure la proposta. Commonword tamb va promocionar el projecte entre la comunitat. Elaine Dunstan, Liam Spencer, Adela Jones Altres artistes que van collaborar en la realitzaci dels tallers. Usuaris dels serveis del consorci hospitalari i personal sanitari (en actiu i jubilat) -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats.


Persona/collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

43
Sociograma de participants Resultats
Publicaci dun catleg i dun CD-ROM interactiu Producci dun quadre. Producci de fotografies Exposici

Context artstic
Pat Winslow Commonword Rob Vale Lime Stuart Webster North Manchester General Hospital Pennine Acute Trust

Context sanitari

Elaine Dunstan Liam Spencer Adela Jones

Peter Hinchliffe

UNISON Tallers per recuperar la memria visual i oral dels antics hospitals (fotografia, vdeo)

Personal sanitari

Hospitals antics tancats i Usuaris dels Nou Hospital hospitals

Procs de treball

44
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Dues organitzacions decideixen collaborar (2001)

El director de Lime en aquell moment, Roger Sim, va proposar fer un projecte que tracts la histria del consorci i el tancament dels antics hospitals a travs dun treball de recuperaci de la memria individual i collectiva de la prpia comunitat. Conjuntament amb el sindicat del consorci, es va decidir desenvolupar el projecte aprofitant lexperincia de Lime com a gestors de projectes artstics i la capacitat del sindicat per establir vincles amb el context sanitari.

Pas 2. Selecci dels artistes (2002)

Lime va proposar al collectiu descriptors Commonword que collabors en el projecte. Lobjectiu era que lescriptura creativa fos una de les eines per treballar la memria individual i collectiva associada a la histria del context sanitari. Tamb va convidar altres artistes perqu desenvolupessin tallers pblics.

Pas 3. Desenvolupament artstic (2002-2003)

Durant uns mesos, els artistes van impartir els tallers a la comunitat i al personal sanitari (actual i jubilat). Aquests tallers incloen visites als contextos sanitaris que shavien tancat, tallers descriptura creativa, de vdeo i fotografia i el recull de material documental i fotogrfic aportat pels mateixos participants.

Pas 4. Producci dels resultats (2003)

El coordinador de Lime, el coordinador del sindicat, membres del Commonword, alguns participants i membres de la comunitat es van reunir regularment per articular tot el material recollit i creat. Van decidir fer un catleg, pensat com una eina de visibilitzaci i memria, aix com tamb un CD-ROM/arxiu per poder incloure lextens volum de material generat.

Pas 5. Presentaci dels resultats finals (2004)

Lime va organitzar una exposici per mostrar tot el material recopilat i generat als tallers durant el projecte, material que va anar conformant larxiu definitiu. Durant la mostra tamb es va fer difusi del catleg i del CD-ROM.

Moments dels tallers artstics organitzats per Lime. Fotografies cortesia de Lime.

45
RESULTATS

Resultats

Catleg

El catleg va ser produt per Lime i reprodueix de manera visual una selecci de lescriptura generada durant els tallers pblics i que va servir per narrar els records i les memries. Tamb inclou material histric, fotografies antigues aportades per la comunitat, fotografies artstiques i una reproducci del quadre encarregat per Lime a un artista visual.

CD-ROM interactiu

s una extensi del catleg i funciona com a arxiu. Ms enll del material que trobem al llibre, tamb inclou quatre vdeos realitzats durant el projecte i fotografies dels tallers aportades per la comunitat.

Quadre i fotografies

Liam Spencer va pintar un quadre del North Manchester General Hospital encarregat per Lime, mentre que Elaine Dunstan en va fer les fotografies. Ambds elements actuen com a records simblics del projecte i estan penjats en una zona pblica del centre sanitari.

Exposici

Organitzada per Lime, es va convertir en un esdeveniment pblic per celebrar la publicaci del catleg. Shi van mostrar totes les obres originals produdes durant el projecte i el CD-ROM. Lexposici va tenir lloc en un edifici pblic a Manchester i va estar oberta al conjunt de la ciutat.

Detall duna pgina del catleg produt com a resultat del projecte, Echoes Down Corridors (2003), publicat per Lime. Imatge cortesia de Lime.

Fotografia produda pel projecte exposada a lhospital. Fotografia: Gauge, dElaine Dunston. Imatge cortesia de Lime.

46
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

Una part del context sanitari proposa fer el projecte artstic.

Davant de lefecte traumtic que estava suposant, tant en els treballadors com en les comunitats venals, lenderrocament dels cinc hospitals histrics de la zona, lorganitzaci Lime va proposar realitzar un projecte artstic. Lobjectiu era desenvolupar un procs de treball a fi que les persones, xarxes socials i comunitats poguessin expressar-se sobre aquest esdeveniment i, alhora, fer visible i posar en valor la memria histrica daquests espais i entorns socials que sestaven perdent.

Lorganitzaci del projecte per part de Lime assegura el suport del consorci sanitari.

Lime s una organitzaci amb molta experincia en projectes artstics i integrada dins del consorci sanitari i, tot i que aquest no shi va involucrar directament, el seu suport es va fer implcit. Aquesta fludesa institucional va facilitar les tasques de mediaci i collaboraci dins del context sanitari.

Experincia en projectes artstics en lmbit sanitari i forts vincles amb el context social.

El fet que el projecte poss en relaci Lime i el sindicat UNISON, que compta amb una gran xarxa de relacions, va comportar que es multipliquessin les vies dinteracci i participaci del context. Cada un va aportar a laltre capacitats que en solitari no hagus pogut desenvolupar amb la mateixa dimensi.

La metodologia de treball refora el carcter collaboratiu del projecte.

Els tallers van afavorir la participaci en el transcurs del projecte. A ms a ms, la creaci de complicitats entre uns tallers i altres (per exemple, els vdeos fets als tallers de Rob Vale estan inspirats en poemes escrits en sessions anteriors per lescriptora Pat Winslow) va multiplicar i reforar els vincles i va enfortir el carcter de xarxa.

El resultat final del projecte recull totes les aportacions i la riquesa dels diferents punts de vista dels participants.

El final del procs i la seva visibilitzaci ltima es van articular com una representaci complexa formada pels records i la memria relacionats amb els hospitals enderrocats. Recull aportacions dels professionals, dels pacients i dels vens en forma de gran arxiu que es presenta amb diferents formats (presentacions, catleg, arxiu, CD-ROM, exposici, etc.), disciplines i mitjans (escriptura, vdeo, fotografia, pintura, etc.) per fer comprensible la complexitat del procs sense desvirtuar-ne el carcter plural i divers.

Limpacte del projecte es diversifica, s molt ric, complex i variat.

Aquesta riquesa s perceptible tant en les formes de gesti, com en la mediaci, la quantitat i la qualitat de les relacions i en el treball collaboratiu, aix com en els productes resultants, com ara lexposici o larxiu final en format CD-ROM. -

47

Fotografia resultant del procs de treball, metfora visual sobre lexperincia particular del dolor crnic. Fotografia de Deborah Padfield amb Linda Sinfield de la srie Perceptions of Pain. Deborah Padfield.

04. PERCEPTIONS OF PAIN


Deborah Padfield/Charles Pither Guys and St. Thomas NHS Foundation Trust Londres (Anglaterra), 2001-2006

Perceptions of Pain (Percepcions del dolor) era un projecte de la fotgrafa Deborah Padfield en collaboraci amb el Dr. Charles Pither, director mdic de la clnica INPUT Pain Management Unit. Aquesta clnica de Londres est especialitzada en lacompanyament de persones amb dolor crnic. Lautora havia estat ingressada en aquest centre sanitari i per aix va triar aquest lloc per desenvolupar-hi tota la recerca i el procs artstic.

El projecte proposava una intersecci entre lmbit sanitari i lartstic que se centrava especficament en la qesti de com comunicar una sensaci de dolor. El punt de partida va ser construir imatges sobre el dolor per aix poder millorar la comunicaci entre pacients i metges. Es va desenvolupar una primera fase collaborativa amb pacients de la clnica, que va donar com a resultat un conjunt de fotografies amb les quals el doctor Charles Pither va treballar desprs a la seva consulta a fi dajudar a posar en imatges les sensacions de dolor dels seus pacients. En una segona part del projecte, es va realitzar una recerca cientfica per tal de determinar, objectivament, si les fotografies realment milloraven la comunicaci entre el metge i el pacient.

48
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

INPUT Pain Unit s la clnica on es va desenvolupar el projecte. Es tracta dun departament del St. Thomas Hospital especialitzat a ajudar els pacients a gestionar el dolor crnic. Consta dun equip mdic de ms de 20 especialistes. Wellcome Trust Entitat financera que va donar suport econmic al projecte. T una lnia dajuts especfica anomenada Sciart destinada al suport de produccions artstiques relacionades amb la recerca cientfica. Per part del INPUT Pain Unit Dr. Charles Pither. Metge, especialista en el tractament del dolor crnic. Durant el projecte va tenir nombroses converses amb la fotgrafa Deborah Padfield i va collaborar en el desenvolupament conceptual de la proposta. Junts van redactar el projecte que van lliurar al Sciart Symposium per sollicitar una subvenci. Aquest treball collaboratiu els ajud a concretar el projecte. A ms a ms, va facilitar a la creadora laccs al context i als pacients i tamb va ajudar a validar i legitimar el treball de cara als pacients i a lentitat financera a travs de la racionalitzaci del seu impacte des duna posici cientificomdica. Artista Deborah Padfield. Fotgrafa. s lartista que va desenvolupar la idea del projecte en conversa amb el Dr. Charles Pither. Va aconseguir finanament, va dissenyar els tallers i va produir les fotografies creades en les sessions. Tamb va organitzar una exposici itinerant amb les imatges, dissenyada per a espais sanitaris, amb lobjectiu de difondre i dotar el projecte de continutat. Daltra banda, va sollicitar la participaci daltres experts per desenvolupar un estudi pilot sobre leficcia de ls daquestes imatges en la consulta mdica. Altres investigadors Professor Joanna Zakrzewska (UCLH NHS Foundation Trust) i Dr. Farah Janmohamed (Barts & London NHS Trust). Van formar part de lequip que va desenvolupar lestudi pilot. Brian Hurwitz.. Llicenciat en Medicina i professor del Departament Medicina i les Arts al Kings College de Londres. En el projecte va ajudar en el desenvolupament dun estudi qualitatiu sobre limpacte de ls de les imatges en la consulta mdica. Va publicar articles sobre els resultats de lestudi en revistes acadmiques i va difondre els resultats en conferncies i jornades dins del camp de la medicina. Pacients del programa dINPUT Els pacients i la fotgrafa van realitzar sessions conjuntes per crear imatges metafriques que poguessin associar o representar el seu dolor. Durant aquest treball, entre altres estratgies, els pacients portaven objectes per incorporar-los a les fotografies. Tamb podien utilitzar la cmera de fotos o intervenir les imatges impreses que lartista portava a les sessions de treball. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats


Persona/Collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

Persona Instituci / Organitzaci Persona motivada pertanyent a una organitzaci/instituci que trenca o transgredeix el su paper dins lorganitzaci

49
Sociograma de participants Resultats
Publicaci dun catleg Conferncies Exposici Estudi

Context artstic
Deborah Padfield Charles Pither

Context sanitari

INPUT Pain Unit

Brian Hurwitz Departament Medicina i les Arts del Kings College de Londres

Guys and St Thomas Trust

Tallers de fotografia

Pacients de INPUT

Procs de treball

50
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Desenvolupament artstic: tallers de fotografia collaborativa (2001-2002)

Desprs de rebre el suport del Dr. Charles Pither, Deborah Padfield va comenar a treballar amb 10 pacients de la clnica INPUT. A partir daquestes converses, lartista i els pacients van anar explorant metfores visuals que representessin les seves experincies particulars del dolor i les diferents variables, com ara la localitzaci, la profunditat o superficialitat, la intensitat, la durada. etc., per tamb lexperincia subjectiva de patir dolor crnic. Aquest era el punt de partida de les fotografies produdes de manera collaborativa que, una vegada finalitzades, els participants compartien amb el Dr. Pither per intentar iniciar una comunicaci alternativa, i potser ms productiva, sobre el seu dolor.

Pas 2. Resultats finals. Exposici i catleg (2003-2004)

Desprs dels tallers, lartista va aconseguir finanament per concloure el projecte i poder difondren els resultats finals. Aquesta difusi va consistir en la producci duna exposici itinerant que mostrava les imatges resultants i explicava el procs de treball. A ms a ms, lartista va coeditar un catleg amb Charles Pither i Brian Hurwitz que documentava el projecte i reflexionava sobre el potencial del seu impacte tant en persones que pateixen dolor crnic com en metges que ofereixen tractament. La publicaci incloa testimonis dels participants.

Pas 3. Estudi sobre ls de les imatges en la consulta mdica (2004-2005)

Deborah Padfield, el Dr. Charles Pither i el professor Brian Hurwitz van dissenyar un estudi pilot per investigar si les imatges sn una eina eficient per millorar la comunicaci entre el metge i el pacient en el moment de fer la consulta. Lartista va treballar amb pacients daltres clniques per ampliar el perfil demogrfic dels participants i generar ms imatges per a larxiu. La investigaci es va iniciar durant la conferncia cientfica anual de la British Pain Society (Societat Britnica del Dolor), on es va distribuir la collecci de fotografies a diferents professionals que voluntriament es van comprometre a utilitzar-les amb els seus pacients. Les seves experincies es van incloure en la recerca. A ms a ms, pacients i metges van respondre unes enquestes. Dues persones van analitzar les dades des duna perspectiva qualitativa i quantitativa de manera independent i integrada que va contribuir a lelaboraci de lestudi.

Pas 4. Difusi dels resultats de lestudi (2005-2006)

Aquest estudi va permetre vincular el projecte tant a lmbit artstic com al cientfic. Es van publicar diferents articles en revistes mdiques i es van difondre els resultats del projecte en diverses conferncies. El projecte tamb va aparixer en publicacions de lArts Council England i del London Centre for Arts and Cultural Exchange com a model de bones prctiques.

Procs delaboraci duna imatge a partir de les aportacions del participant. Fotografia de Deborah Padfield amb Nell Keddie de la srie Perceptions of Pain. Deborah Pardfield.

51
RESULTATS

Resultats

Fotografies

Imatges analgiques creades conjuntament entre lartista i els pacients.

Exposici itinerant i confncies

Lartista va produir una exposici itinerant amb les fotografies creades. Cada imatge anava acompanyada dun text escrit pel mateix pacient participant, en el qual descrivia el tipus de dolor que la imatge representava. Lexposici va itinerar per diferents centres de salut del Regne Unit i habitualment anava acompanyada duna conferncia, duna presentaci per part de lartista o duna sessi de debat entre lartista i el Dr. Pither o, fins i tot, amb altres experts del camp. Daquesta manera, lexposici no tan sols expandia els resultats del projecte, sin que tamb donava visibilitat a maneres alternatives de pensar el dolor crnic.

Catleg Estudi

Editat per Deborah Padfield, Charles Pither i Brian Hurwitz, el catleg recollia les imatges i els escrits i relatava el procs de treball collaboratiu desenvolupat, aix com els seus possibles impactes en lmbit mdic.

Es va publicar un estudi sobre ls de les imatges en la consulta mdica per millorar la comunicaci entre el pacient i el metge.

Vista de lexposici Percepetions of Pain al Western General Hospital, Edimburg. Finanada per lArts Council England i produda conjuntament amb Artlink. Deborah Padfield.

Imatge del catleg del projecte. Perceptions of Pain, Deborah Padfield, Brian Hurwitz i Charles Pither (2003), London: Dewi Lewis Publishing. Deborah Padfield.

Una de les fotografies resultants del procs de treball, metfora visual sobre lexperincia particular del dolor crnic. Deborah Padfield.

52
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

La condici de pacient de lartista s en lorigen del projecte.

El treball de lartista se centrava a investigar les percepcions del dolor i crear imatges que servessin de suport comunicatiu per millorar la diagnosi a partir de lentrevista amb el pacient.

El vessant cientfic del projecte facilita la implicaci del professional sanitari.

El carcter del projecte, artstic i alhora cientfic, va facilitar el suport i la implicaci personal del Dr. Charles Pither de la Unitat de Tractament del Dolor de la clnica INPUT. A banda de la seva participaci activa en el procs, el Dr. Pither tamb va ajudar a resoldre qestions de producci i mediaci amb els pacients.

El grup de pacients participants i el context de treball sn molt concrets. Es realitza una avaluaci cientfica de leficcia de les fotografies.

Lartista va treballar a partir duna metodologia centrada en una collaboraci intensiva amb els pacients dun programa de tractament molt concret. Aix va facilitar lanlisi del projecte des duna perspectiva cientfica.

s va realitzar una recerca per analitzar limpacte de les fotografies i la forma dutilitzar-les amb els pacients, a crrec del professor Brian Hurwitz i els seus estudiants.

El projecte diversifica els seus impactes i beneficis i arriba a un gran nombre de pblics.

Els impactes i beneficis es van estendre grcies a la participaci de persones de diverses disciplines, les quals van ajudar a reunir mitjans i recursos humans per poder desenvolupar la proposta a llarg termini. Per les seves diverses formes de visibilitzaci (pster, exposici, conferncies), el projecte va poder arribar a un gran nombre de pblics.

La publicaci es converteix en un recurs que enriqueix la prctica mdica.

La publicaci no noms ajuda a establir una comunicaci ms fluda i precisa entre pacients i personal sanitari, sin que tamb aporta metodologies i exemples de processos collaboratius per al tractament i control del dolor que suposen una alternativa als protocols habituals. -

53

Nen interactuant amb Shakin All Over (Sacsejant pertot arreu), una de les obres creades durant el projecte i dissenyada per Michael Brennand-Wood. Fotografia: Andy McGregor. Cortesia del Royal Aberdeen Childrens Hospital.

05. PROJECTE ARTSTIC AL ROYAL ABERDEEN CHILDRENS HOSPITAL (RACH)


RACH Arts Group, PACE (Public Art Commissions & Exhibitions) Grampian NHS Trust/Royal Aberdeen Childrens Hospital Aberdeen (Esccia), 2001-2004

Quan el consorci sanitari Grampian Hospitals Trust va comenar la construcci del seu nou hospital peditric el 2001, el Royal Aberdeen Childrens Hospital (RACH), va decidir iniciar un procs per incorporar al futur edifici 16 intervencions artstiques que ajudessin a convertir lespai en un lloc estimulant, acollidor i teraputic per als seus pacients. A partir de la creaci dun comit intern, el RACH Arts Group, i del treball amb

la consultora PACE, van triar 14 artistes per tal que desenvolupessin dins del recinte diverses installacions artstiques innovadores i permanents.

54
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

Grampian NHS Trust Consorci que ofereix serveis datenci primria i hospitalria a una poblaci dunes 500.000 persones del territori. Royal Aberdeen Childrens Hospital (RACH) Equipament inaugurat el 2004. Ofereix diferents serveis hospitalaris per a joves de fins a 16 anys, com ara cirurgia, servei ambulatori, serveis per a la salut mental, serveis a la comunitat, investigaci i formaci. The RACH Arts Group Grup fundat el 1998 per Jackie Bremner en el marc del propi consorci sanitari. A linici daquest projecte es va formar un comit que va actuar com a gestor i va decidir convidar la consultoria de projectes artstics PACE. PACE (Public Art Commissions & Exhibitions) Consultoria que desenvolupa projectes dart pblic. Treballa amb artistes, arquitectes i dissenyadors amb els quals produeix treballs innovadors en espais pblics. Es van encarregar de coordinar les intervencions artstiques a lhospital. Grampian Hospitals Arts Trust (GHAT) Fundaci establerta lany 1986 amb lobjectiu dintegrar i fer visible lart en els contextos del consorci NHS Grampian. Actualment, gestionen unes 4.000 obres dart originals en diferents centres de la regi. ARCHIE Foundation Fundaci dedicada a la recerca de finanament dins del sector privat per a la construcci del RACH. Va ser clau en la recerca de recursos econmics per al projecte. Per part del consorci Grampian NHS Trust Jackie Bremner. Infermera que porta anys treballant en ladministraci del consorci. Va ser la gestora principal del projecte i hi va realitzar tasques de mediaci. Per part de PACE Juliet Dean. Consultora i gestora de projectes dart pblic. Es va encarregar de la direcci artstica i dalgunes tasques de gesti i mediaci, aix com de la recerca de finanament i gesti dels diners rebuts. Va fer la selecci dels artistes, conjuntament amb el RACH Arts Group. Larquitecte Mackie Ramsay Taylor. Arquitecte del Royal Aberdeen Childrens Hospital. Va collaborar puntualment amb el projecte. Els artistes Jane Watt, Michael Brennand-Wood, Jim Buckley, Syd Burnett, Lucy Casson, Daziel i Scullion, Julia GriffithsJones, Matthew Hilton, Andy McGregor, Lucy Richards, Georgia Russell, Ally Wallace, Allan Watson. Usuaris de lhospital La participaci dels nens i joves va tenir diferents nivells segons el projecte. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats


Persona/collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

Persona Instituci / Organitzaci Persona motivada pertanyent a una organitzaci/instituci que trenca o transgredeix el su paper dins lorganitzaci

55
Sociograma de participants Resultats
Intervencions artstiques (zones pbliques de lhospital)

Nou edifici del Royal Aberdeen Childrens Hospital (RACH)

Context artstic
Jackie Bremner Juliet Dean PACE

Context sanitari
Mackie Ramsay

The RACH Arts Group

Artistes

Grampian NHS Trust

Tallers amb joves per al disseny dels espais del nou hospital

ARCHIE Foundation

Procs de treball

56
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Preparaci i organitzaci prvia per part de lhospital (1997-2000)

Per gestionar el projecte, es va constituir el RACH Arts Group. Tamb es va incorporar lARCHIE Foundation amb lobjectiu daconseguir finanament per al projecte. La infermera Jackie Bremner, del consorci Grampian NHS Trust, es va dedicar a fer un estudi previ per al projecte i desprs es va encarregar de gestionar-lo. Bremner va visitar diferents hospitals dels EUA, on va realitzar un taller amb joves a fi de recollir opinions sobre qu hauria de tenir un hospital adreat a persones daquesta franja dedat.

Pas 2. Collaboraci entre lhospital i la consultora artstica (2001) Pas 3. Desenvolupament artstic dels projectes (2002-2003)

El Royal Aberdeen Childrens (RACH) va contractar la consultoria artstica PACE seguint un suggeriment de lScottish Arts Council. PACE va aconseguir subvenci per al projecte i, juntament amb el RACH, va dissenyar lestratgia artstica.

El RACH Arts Group va escollir els artistes a partir duna selecci prvia realitzada per PACE i Jackie Bremner. Els artistes van lliurar les seves propostes i van desenvolupar el seu treball, que en alguns casos incloa la participaci dels usuaris. Tamb van treballar amb un equip de lhospital per assegurar que les obres artstiques resultants fossin installades amb les mesures de seguretat adients. El RACH Arts Group va muntar una exposici dels projectes per al personal i ladministraci del NHS Grampian, pensada com una prova pilot de cara a lexposici final, que es duria a terme amb motiu de la inauguraci del centre sanitari.

Pas 4. Producci i installaci de les obres (2003-2004)

Els artistes i un nombrs equip de gent van produir les obres (un total de 16) i les van installar en diferents espais de lhospital. Finalment, lhospital sinaugur el gener de 2004.

Dibuix que representa lhospital peditric del futur, produt per un participant en la sessi de consulta que el RACH Arts Group va organitzar amb un grup de joves. Fotografia cortesia del Royal Aberdeen Childrens Hospital.

Un moment de la installaci a lexterior de lhospital de lescultura Space Place, dissenyada per lartista Ally Wallace. Els tubs de colors marquen lentrada al centre i el distingeixen dels altres edificis del recinte. Imatge cortesia del Royal Aberdeen Childrens Hospital.

57
RESULTATS

Resultats

Intervencions artstiques

Les intervencions artstiques es van installar en diferents espais de lhospital. Al pati interior, per exemple, hi ha unes escultures de Matthew Dalziel i Louise Scullion que imiten arbres de la regi. Aquests arbres shan recreat amb una esttica de videojoc o en relaci amb els imaginaris fantasiosos dels infants. A les principals zones de circulaci hi ha altres intervencions, com ara les installacions tctils i mbils de Michel Brennand-Wood, que mostren una collecci dobjectes curiosos i visualment interessants, o les fotografies lenticulars de joves fent ganyotes, dAndy McGregor. O les frases al voltant del cos i altres detalls grfics inscrits sobre les parets de lhospital, obra de Lucy Richards. Un altre exemple s el tros de paret coberta amb botons, que crea un efecte visual molt particular, i una srie de caixes de llum que mostren fotografies de llocs dinters de la zona, dissenyades per lartista Jane Watt.

Catleg

El juny de 2004 es va editar un catleg que inclou la cronologia del projecte i el paper de tots els participants i collaboradors. Tamb hi trobem una cita de cada artista sobre la seva obra. Aquest catleg es pot descarregar des del web del RACH Arts Group.

Arbres sinttics de la installaci Ontological Garden (Jard ontolgic) situats al pati interior de lhospital i dissenyats per Matthew Dalziel i Louise Scullion. Fotografia: Mike Davidson. Cortesia del Royal Aberdeen Childrens Hospital.

Fotografies lenticulars dAndy McGregor que contenen les imatges de dues cares de nens amb diferents expressions, que es van revelant segons langle dobservaci. Fotografia: Andy McGregor. Cortesia del Royal Aberdeen Childrens Hospital.

58
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

La persona encarregada de gestionar la creaci del nou hospital proposa integrar-hi projectes artstics.

La Jackie Bremmer va fer una investigaci prvia sobre intervencions artstiques en hospitals peditrics, que tamb incloa opinions de grups de joves i que serviria perqu el consorci dons suport a la seva proposta. El lideratge del projecte contemplava la creaci dun comit de seguiment, la recerca de finanament aix com les tasques de mediaci i gesti del procs.

Creaci dun comit intern com a estratgia de mediaci.

Es va crear un comit anomenat RACH Arts Group, en el qual estaven involucrades diverses persones del consorci. A banda dintervenir en el procs, aportant-hi diferents punts de vista i sensibilitats, aquest comit va enfortir els vincles del projecte amb el context sanitari i en va assegurar la bona acollida. El comit es va coordinar amb tots els altres agents que es van anar incorporant al projecte (com la consultoria PACE i els artistes). Una plataforma collaborativa com aquesta noms es pot crear quan el projecte s una iniciativa de la instituci sanitria.

Recerca efica de finanament a partir duna fundaci.

Lany 2000 es va crear lARCHIE Foundation amb lobjectiu daconseguir ms finanament per construir i equipar lhospital. Aquesta fundaci tamb va ajudar a reunir els diners necessaris per desenvolupar els projectes artstics i fou cabdal a lhora daconseguir una important subvenci de lScottish Arts Council, ja que aquest organisme demana com a requisit al sollicitant que aporti al projecte els mateixos diners que sollicita.

La participaci dels artistes es va realitzar un cop dissenyada larquitectura de lhospital i va ser gestionada per una plataforma experta en art pblic.

Els artistes no van participar en el disseny de lhospital, ja que els responsables van pensar que shavia de prioritzar laspecte funcional en el disseny dels espais. Per posar en marxa i desenvolupar els projectes artstics, van comptar amb lequip de la consultoria PACE, en qualitat dassessors i gestors tcnics i artstics amb experincia en el treball en espais ds pblic.

El projecte no desenvolupa tot el potencial de la collaboraci artstica.

Els projectes van haver dadaptar-se a especificacions molt estrictes en ls de lespai i tamb a un procs de treball en el qual es van involucrar quan ja estava tot molt definit. Per aquest motiu es va desaprofitar part del potencial de la prctica artstica, ja que, en comptes de participar en la gestaci de lespai, els artistes es van limitar a ocupar-lo amb unes intervencions que, precisament per aix, de vegades tenen un aspecte excessivament decoratiu.

La implicaci del context sanitari en el procs nassegura la sostenibilitat.

Lany 2009 sha inaugurat la segona fase del projecte amb el ttol Artworks, un programa artstic permanent a lhospital amb el qual samplia el nombre dinstallacions artstiques a tot ledifici. Aquesta segona fase aprofita lestructura administrativa i financera creada durant la primera fase per plantejar un projecte a llarg termini que sintegri en el dia a dia de lhospital. -

59

Taller de dansa amb personal sanitari. Imatge cortesia de Sudansa.

06. QUANT DE TEMPS FA QUE SOM AQU?


Associaci Sudansa Hospital Universitari de Bellvitge Hospitalet de Llobregat (Catalunya), 2006-2007

Aquest projecte, de lassociaci Sudansa, va desenvolupar una residncia artstica per a dues coregrafes dins del context de lHospital Universitari de Bellvitge. Aquest treball va plantejar una recerca prctica a lentorn de la intersecci entre la dansa contempornia i els espais de lhospital. El projecte va finalitzar amb una obra coreogrfica realitzada a partir dun procs de treball collaboratiu entre les artistes, el personal sanitari, els pacients i els familiars. Lobra es va presentar al pblic amb el ttol Quant de temps fa que som aqu?

La residncia artstica es va desenvolupar durant un perode de nou mesos, al llarg dels quals les coregrafes Constanza Brncic i Ana Eulate van realitzar un treball dimmersi a lhospital. Aquest projecte va implicar el fet destablir una relaci de llarga durada amb el lloc en el qual volien intervenir. El procs de recerca i observaci van ser cabdals per conixer i entendre el context sanitari i poder plantejar una proposta que estigus en relaci amb les caracterstiques daquest lloc, de les persones que lhabiten i de les dinmiques establertes entre elles. Es va decidir treballar a partir duns tallers impartits per les coregrafes a les unitats de Rehabilitaci, Neurologia, Pneumologia, Anatomia Patolgica i Arxius, en els quals hi van participar personal sanitari, pacients i familiars.

60
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

Hospital Universitari de Bellvitge Situat a la ciutat de LHospitalet de Llobregat, a la zona sud de la Regi Sanitria de Barcelona, s lhospital de referncia per a la poblaci de les comarques de lAlt Peneds, Baix Llobregat i Garraf, que conformen la Gerncia drea metropolitana sud. Associaci Sudansa Entitat cultural centrada en la producci, recerca, difusi i formaci al voltant de la dansa contempornia. Les seves activitats es dirigeixen al pblic en general, posant especial mfasi en la importncia dinterrelacionar la societat amb aquesta prctica artstica. Per part de Sudansa Lequip de producci estava format per Lynda Miguel, com a responsable del projecte i de la producci, Nstor Lozano, en qualitat dajudant de producci, i Gerard Belenes, encarregat de comunicaci. Per part de lHospital Universitari de Bellvitge Francesc Rillo i el Departament de Comunicaci i lrea dAudiovisuals van collaborar activament en la realitzaci del projecte. Tamb shi van implicar les unitats de Rehabilitaci, Logopdia, Arxius, Pneumologia, Anatomia Patolgica i el Servei dUrgncies i Consultes Externes. Els artistes Ana Eulate i Constanz Brncic. Van ser les coregrafes que van realitzar la residncia artstica i van impartir els tallers que donaren lloc a la pea de dansa Quant de temps fa que som aqu? Gabriel Schmitz. Va realitzar un treball de recerca a travs de lobservaci, dibuixant les persones que transitaven per lespai. Schmitz va partir de la idea que la dansa posa en joc i descobreix el cos, posant-lo en relaci amb els altres i amb la prpia instituci hospitalria. Participants en lobra coreogrfica: Quant de temps fa que som aqu? Coregrafes: Ana Eulate i Constanza Brncic. Ballarina: Ona Mestre. Interpretaci: David Bonet Caldern, Montse Crcamo, Montse Espallargas, Maria Carme Majos, Maria Minana lvarez, Nuria Izquierdo, Joan Nicols, Jordi Mas, Ana Eulate i Constanza Brncic. Pintor: Gabriel Schmitz. Violoncellista: Fran Bartlett. Cantant: Anna Subirana. Compositor: Nicolas Frize. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats


Persona / collectius de persones

61
Sociograma de participants Resultats
Exposici de dibuixos

Representaci duna obra coreogrfica collectiva

Context artstic
Msics Associaci Sudansa Hospital Universitari de Bellvitge

Context sanitari
Unitats de Rehabilitaci Neurologia Pneumologia Anatomia Patolgica Observaci i accions a lhospital Arxius Personal sanitari Pacients

Constanz Brncic Ana Eulate

Gabriel Schmitz

Tallers de dansa

Procs de treball

Familiars

62
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Proposta de collaboraci (octubre 2006)

El punt de partida va ser una experincia prvia en un hospital francs en la qual hi havia participat la responsable de lassociaci Sudansa, Lynda Miguel. Si en aquell cas es tractava de vincular la producci de peces musicals a un context sanitari, el que lassociaci va plantejar en aquest cas va ser desenvolupar un projecte de creaci de dansa en el marc dun hospital. A partir del suport de la Diputaci de Barcelona i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya, el projecte va ser proposat a lHospital Universitari de Bellvitge.

Pas 2. Immersi en lhospital (novembre-desembre 2006)

Les dues coregrafes van visitar regularment lhospital a fi dobservar i prendre notes sobre com els usuaris i el personal sanitari es desplacen pels diferents espais, quins sn els moviments, gestos i ritmes propis amb els quals sapropien dels diferents llocs i es relacionen entre ells. Daquesta manera, les coregrafes van identificar i van entendre quin seria lespai per treballar en la segent fase del projecte.

Pas 3. Producci de lobra coreogrfica participativa (gener-juny 2007)

A partir daquest moment, el pintor Gabriel Schmitz va iniciar per la seva banda el treball dobservaci i dibuix, mentre que les coregrafes van posar en marxa els tallers. Aquests tallers es van realitzar al vestbul de lhospital, dos cops per setmana, i es van dirigir al personal sanitari i administratiu de les unitats de Rehabilitaci, Neurologia, Pneumologia, Anatomia Patolgica i Arxius, als pacients i a les seves famlies. Shi va crear un grup estable dunes 15 persones. Als tallers van treballar la realitzaci de petites frases coreogrfiques a partir de la interpretaci del moviment del cos en la seva interacci amb lespecificitat dels espais de lhospital.

Dibuix de lespai de rehabilitaci, obra de Gabriel Schmitz, realitzat durant el procs de treball. Imatge cortesia de Sudansa. Ballarina explorant lespai hospitalari. Imatge cortesia de Sudansa.

63
RESULTATS

Resultats

Obra coreogrfica Exposici

Tot el procs de treball va prendre la forma duna pea de dansa realitzada collectivament i interpretada pels participants dels tallers. Es va presentar al pblic a ledifici de Consultes Externes de lHospital Universitari de Bellvitge el 19 de juny de 2007.

En parallel es va fer una exposici dels dibuixos de Gabriel Schmitz.

Taller de dansa al vestbul de Consultes Externes. Imatge cortesia de Sudansa.

Dibuixos de Gabriel Schmitz a la Sala de Rehabilitaci Ocupacional. Imatge cortesia de Sudansa.

64
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

Una iniciativa duna associaci que s acollida per un context sanitari.

El projecte de lassociaci Sudansa per desenvolupar un treball coreogrfic collaboratiu en un context sanitari va rebre el suport econmic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Comunicaci de lHospital Universitari de Bellvitge va considerar que el projecte, ats el fet que es desenvoluparia en diferents espais de lequipament sanitari, podria tenir un important impacte comunicatiu i ajudar a construir una imatge de lhospital ms propera a les persones.

El projecte t una primera fase de recerca artstica i una segona fase de producci collectiva.

En un primer moment, el projecte se centr en lobservaci del context sanitari. Duna banda, lobjectiu era identificar les singularitats daquest context des de la perspectiva del moviment del cos i les formes docupar lespai i, de laltra, tamb es tractava de concretar la metodologia de treball de la segona fase, dacord amb la disponibilitat dels pacients, familiars i professionals sanitaris, per tal danar consolidant un espai de treball propi dins de lhospital.

La producci collaborativa s possible grcies a uns tallers que sintegren en el dia a dia de lhospital.

La collaboraci entre lassociaci i els participants es concretava en tallers en els que es treballava la coreografia que es presentaria en clausurar el projecte. En programar els tallers, les responsables van tenir en compte els ritmes i la disponibilitat despais de la instituci sanitria, la qual cosa va permetre aconseguir la participaci activa tant dels professionals sanitaris com dels pacients i familiars. A partir duna primera convocatria realitzada conjuntament amb diversos serveis de lhospital, es va consolidar un grup regular de treball.

El resultat final es presenta en el propi context sanitari, que es converteix en un espai cultural.

El resultat final va ser una pea de dansa contempornia participativa que es va presentar en el propi hospital, fet que assegurava tant el retorn a totes les persones que es van implicar en el projecte com limpacte en el context sanitari. Alhora, amb aquesta experincia sobre loportunitat de potenciar lequipament com un espai cultural on es poden mostrar propostes que reflexionen, des dels llenguatges artstics, sobre la salut, el benestar, el dolor, etc. -

65

Vista general del prototip des del jard de lhospital. Imatge cortesia de Josep-Maria Martn.

07. PROTOTIP DESPAI PER GESTIONAR LES EMOCIONS A LHOSPITAL


Josep-Maria Martn Espai dArt Contemporani de Castell (EACC) i Hospital Provincial de Castell Castell (Pas Valenci), 2005-2006

Partint dexperincies prvies de collaboraci entre lEACC i lHospital Provincial de Castell, aquest projecte proposava al centre sanitari iniciar un procs de treball collaboratiu amb el personal, els usuaris i els familiars dels diferents serveis a fi de contestar la pregunta Com es gestionen les emocions en aquest hospital? Amb aquesta qesti es volia donar visibilitat al fet que, en un centre sanitari, es generen constantment situacions emocionals molt intenses, emocions que no noms afecten els pacients i familiars, sin tamb el personal sanitari en gran mesura.

A partir daqu, lartista Josep-Maria Martn va realitzar un procs dinvestigaci amb els treballadors i usuaris per tal de definir quines sn les possibles respostes a aquesta qesti. Un comit format per personal de lhospital va servir de frum de discussi i va ser lencarregat de valorar la idea plantejada per lartista de construir un nou espai integrat a larquitectura del centre, amb lobjectiu de facilitar un lloc on fos possible experimentar les emocions de forma diferent a lhabitual.

66
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

Hospital Provincial de Castell Hospital que ofereix a la provncia serveis sanitaris pblics i privats de carcter general i especialitzat. s un hospital de primera lnia en lmbit de lactivitat oncolgica, oftalmolgica i de salut mental, tant pel que fa a lassistncia sanitria com a la recerca. EACC (Espai dArt Contemporani de Castell) Inaugurat lany 1999, el centre forma part de Castell Cultural, que depn de la Generalitat Valenciana. s un equipament de referncia dins del camp de lart contemporani. Per part de lHospital Olga Maroto. Coordinadora del projecte per part de lhospital. Pilar Peris, Ana Torres Martnez, Amalia Palacios, Eduardo Castillo, Jaime Lloret, Mara Carmen Mellado, Mara Lanos Peaaranda i Mateo Asensi. Membres de la comissi assessora i de seguiment del projecte. Per part de lEACC Juan de Nieves. Director i comissari. Els artistes Josep-Maria Martn. Artista creador del projecte. El seu treball es desenvolupa al voltant de la comunicaci, les relacions personals i les seves fissures. Amb les seves peces obre un procs de reflexi i negociaci on apareix la possibilitat de posar a prova una proposta creada en collaboraci amb aquelles persones relacionades amb un context concret. Alain Fidenza. Responsable del projecte artstic. Rafa Belda i Ana D. Prades. Responsables del pla executiu i la direcci dobra. Nacho Vega. Responsable del vdeo documental. Maurice Caldera. Assistent en la producci del vdeo documental. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats


Persona/collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

Persona Instituci / Organitzaci Persona motivada pertanyent a una organitzaci/instituci que trenca o transgredeix el su paper dins lorganitzaci

67
Sociograma de participants Resultats
Edici dun documental (DVD)

Escriptura del pla dusos del prototip

Context artstic
Nacho Vega Alain Fidenza

Construcci arquitectnica del prototip per gestionar les emocions a lhospital

Context sanitari
Olga Maroto

Josep-Maria Martn

Comit

Juan de Nieves EACC Entrevistes

Hospital Provincial de Castell Pacients Familiars

Taller i disseny del prototip amb el comit Taller per al disseny del pla dusos del prototip

Personal sanitari

Procs de treball

68
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Investigaci del context (2005)

Aquesta primera fase va consistir a entrevistar les persones relacionades amb el projecte: el director de lhospital, metges, infermeres, psiclegs, treballadors socials, auxiliars de cuidadors, pacients, familiars, etc. Desprs, es va ordenar la informaci recollida sobre el tema a treballar i es va elaborar la proposta per tal de crear un prototip despai dins de lhospital on es poguessin gestionar les emocions.

Pas 2. Procs de negociaci collaboratiu

En aquesta segona fase, lartista va proposar a larquitecte Alain Fidanza i tamb a larquitecte de lhospital el desenvolupament conjunt del projecte. Al mateix temps, es van articular els espais per debatre lavantprojecte amb els diferents interlocutors anteriorment entrevistats.

Pas 3. Construcci del prototip

Es va construir el prototip en cinc espais diferenciats, tal com descriurem ms endavant. Lobjectiu era desenvolupar un projecte de baix cost constructiu, ds lliure, polivalent, de carcter privat i gratut. Tamb es va realitzar el projecte executiu, enriquint la proposta inicial amb les incorporacions derivades dun segon debat.

Pas 4. Planificaci de ls del prototip (2006)

El Pla dUsos del Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital es va dissenyar conjuntament amb el personal de lhospital. Es va crear aix un nou servei per als malalts, familiars i personal del centre. Lexterior del prototip fou dissenyat i construt amb una aparena volgudament provisional, amb lobjectiu de deixar obert el debat sobre la seva funcionalitat. Linterior del prototip es va articular com un espai assegurador, amb un acabat neutre en forma destmac.

Plnol del prototip. Imatge cortesia de Josep-Maria Martn.

Reuni de treball per debatre lavantprojecte del prototip. Imatge cortesia de Josep-Maria Martn.

69
RESULTATS

Resultats

Prototip per gestionar les emocions a lhospital

El prototip es va dividir en cinc zones amb diversos usos: Lespai programat: ubicat a la terrassa de la part exterior del primer pis de lhospital, amb vistes al jard interior i al costat del pavell datencions palliatives, destinat als malalts terminals. Sha equipat amb mobiliari, un projector de vdeo, llibres, revistes i un espai per cuinar, entre daltres. Es pot utilitzar per estar en soledat o per celebrar algun esdeveniment, veure alguna pellcula, etc. Lespai Internet: de lliure utilitzaci, equipat amb un ordinador i connexi a Internet les 24h. Lespai caf: disposa duna mquina de caf i infusions, obert les 24 hores i daccs lliure. Lespai de convivncia: situat al jard interior de lhospital, redissenyat i equipat amb hamaques, taules, cadires, flors, aigua fresca, etc. Destinat a espai relacional i de trobada per als malalts, familiars i visitants, sutilitza preferentment per a la lectura, per escoltar msica i per relaxar-se. Est connectat amb els espais descrits anteriorment. Lespai de la connexi urbana: situat a la faana de lhospital i purament visual. Funciona com un reclam per indicar lexistncia del projecte a linterior. A part de la construcci, el prototip va estar sotms a un perode de prova de 6 mesos.

Pellcula documental

Es va realitzar una pellcula documental per tal de difondre el projecte i avaluar lexperincia. Aquest documental t una durada de 6 hores.

Interior del prototip. Imatge cortesia de Josep-Maria Martn.

70
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

Existeix una proposta anterior del mateix artista que serveix de referent tangible per a tots els participants.

Aquest projecte t com a punt de referncia una proposta desenvolupada amb anterioritat per lartista a lHospital SaintJean del Rossell. A partir daquest projecte, el comissari Juan de Nieves, en aquell moment director de lEspai dArt Contemporani de Castell, va proposar a Josep-Maria Martn que plantegs i desenvolups la idea inicial en el marc de lHospital Provincial de Castell. Disposar dun referent tangible permet que totes les parts implicades comparteixin una informaci precisa sobre el que poden esperar del projecte.

Les dues institucions simpliquen amb el mateix comproms des de linici del projecte.

Cal destacar que el projecte parteix de dues institucions molt fortes, que es van implicar amb la mateixa intensitat, ats que totes dues havien collaborat en un projecte anterior i ja havien articulat un espai de confiana mtua. s per aix que ambdues van aportar els recursos necessaris per dur a terme un projecte tan ambicis com aquest.

El context dacollida participa de manera activa en el procs.

Aquest comenament des de la mtua collaboraci va determinar que, tot i les lgiques resistncies per part dalguns membres del personal sanitari davant dun projecte artstic, el context dacollida intervingus i particips de manera activa en el procs de treball.

El projecte dna resposta a una qesti que concerneix a tots els implicats. Una de les formes de participaci del context es fa a travs dun comit format per personal sanitari.

El projecte va ser plantejat com un procs de recerca per provar de respondre una pregunta molt especfica i pensada per al context sanitari concebut com un espai dintervenci: Com es gestionen les emocions a lhospital?

Un dels encerts del projecte est en el fet de plantejar un procs de treball que contempla una fase de recerca prvia en el propi context sanitari i la posterior creaci dun espai dinterlocuci i negociaci. s per aix que es va crear un comit amb personal de lhospital, amb el qual lartista va desenvolupar dialgicament el projecte.

El resultat del projecte sintegra en el dia a dia de lhospital.

El fet de debatre el prototip amb el comit sanitari va fer que el disseny definitiu i el pla dusos acabs convertint lespai en una proposta que encaixava perfectament amb les dinmiques de lhospital. Prova daquesta sintonia s el fet que, malgrat que el projecte es plantejava com una presncia provisional de lespai, encara est en funcionament a dia davui. -

71

Dia de la inauguraci de lexposici al Centre Cultural El Casino de Manresa (febrer 2008). Imatge cortesia de Sinapsis.

08. RESSONNCIA MANRESA


Sinapsis (Cristian A i Ldia Dalmau) Idensitat i Ajuntament de Manresa. Manresa (Catalunya), 2007-2008

El projecte Ressonncia Manresa va ser seleccionat en la convocatria dart pblic Idensitat 2007 per ser desenvolupat durant el mateix any. El punt de partida daquest projecte va ser la idea de filtrar i conixer el territori de Manresa a partir de la xarxa social que sarticula al voltant del sistema sanitari. Es tractava de posar en marxa una situaci de treball per fer visible a la prpia ciutat una riquesa relacional a la qual no paren atenci. El projecte tenia com a objectiu construir un vehicle dexpressi per donar veu a la complexitat de totes les relacions i punts de vista que concorren a lentorn del sistema sanitari.

Finalment, aquest vehicle dexpressi es va formalitzar en una audioguia que proposa vuit itineraris per lespai pblic, narrats per 84 persones vinculades a lmbit de la salut del municipi i que va ser distribuda gratutament pel territori.

72
PARTICIPANTS

Participants
Llegenda
Procs de Treball

Artistes Sinapsis. s una oficina de projectes i prctiques artstiques contempornies que funciona des del 2006 i est gestionada per Cristian A i Ldia Dalmau. Sinapsis desenvolupa i investiga formats de mediaci entre art i societat. Idensitat El projecte es realitza en el marc dIdensitat, una convocatria dart pblic que es caracteritza per produir projectes artstics que investiguen formes dincidir en lespai pblic a travs de propostes creatives en relaci amb el lloc i el territori des duna dimensi fsica i social. Institucions, associacions Els participants en la producci de laudioguia han estat els segents: Regidoria de Cultura de lAjuntament de Manresa, Regidoria de Sanitat de lAjuntament de Manresa, Fundaci Althaia, CatSalut, Agncia Catalana de la Salut, CSAM, Club Social/Projecte Mosaic, FUSSAM, FUB, CUAP, CAP Bages, CAP Sagrada Famlia, Associaci de Familiars de Malalts Mentals, Arxiu Histric de Cincies de la Salut, Collegi de Metges, Laboratoris Esteve, Mtua Intercomarcal, Museu Comarcal, Llar Residncia Mutuam, AMPANS, Escola de Cuidadors, Federaci dAAVV de Manresa, Associaci dAfectats de Fibromilgia, Casal de les Escodines, Associaci de Malalts dAlzheimer, Associaci Lluita contra el Cncer, CC. OO., Servei dAcompanyament en el Dol, Farmcia Vintr. Collaboracions individuals Un total de 84 persones participen en la realitzaci de laudioguia. Altres collaboracions La Fbrica de Carbn (Pau Tolosa i Quique Lpez). Tcnics de so en ledici de laudioguia. Laura Casaponsa. Veu en off de laudioguia. -

Relacions dels participants

Resultats/tallers


Organitzacions, institucions, entitats


Persona/Collectius de persones Persona Instituci / Organitzaci Instituci/organitzaci motiva o convida una persona a gestionar/organitzar

73
Sociograma de participants Resultats
3.000 audioguies distribudes amb el diari local Regi7 10 punts de distribuci de laudioguia per la ciutat Exposici Edici 6.000 audioguies Ressonncia Manresa

Context artstic

Context sanitari
Usuaris dels serveis sanitaris de Manresa Teixit social de Manresa

Sinapsis Idensitat07 Regidoria de Salut de lAjuntament de Manresa

Regidoria de Cultura de lAjuntament de Manresa

Entrevistes al context sanitari Tallers per al disseny dels itineraris de laudioguia amb persones del context sanitari Bloc

Professionals sanitaris de Manresa Mitjans de comunicaci locals

Procs de treball

74
PROCS DE TREBALL

Procs de treball

Pas 1. Investigaci del context (gener-abril 2007)

Aquesta primera fase de recerca va permetre conixer el context de Manresa en relaci amb lmbit de la salut a travs dentrevistes a diferents persones. Amb una certa visi sobre el camp dintervenci, es va procedir a pensar una proposta especfica: realitzar, de forma collaborativa, una audioguia que proposs diversos recorreguts sobre el territori per conixer, a partir de la veu dels propis protagonistes, diferents aspectes de la ciutat vinculats al sistema sanitari.

Pas 2. Formalitzaci del projecte (abril-maig 2007)

En una segona fase, van treballar en la definici i concreci dels recorreguts de laudioguia. Finalment acaben definint vuit itineraris. Alguns daquests itineraris es van construir a partir de grups de treball estables, com ara les treballadores de la Unitat de Salut de lAjuntament de Manresa o b els usuaris del Club Social del Projecte Mosaic per treballar lmbit de la salut mental. Daltres itineraris es van crear a partir de collaboracions de ms baixa intensitat.

Pas 3. Enregistrament i edici (setembre 2007-gener 2008)

La tercera fase correspon al procs denregistrament de les veus i dels efectes que illustren el paisatge sonor que acompanya cada itinerari, seguit del muntatge, ledici, el disseny i la duplicaci. El treball de muntatge s realitzat per un equip de tcnics de so professionals.

Pas 4. Difusi i distribuci (febrer 2008-abril 2008)

Finalment, les audioguies es van distribuir gratutament al territori a travs de diverses estratgies. Els vuit itineraris sonors resultants tamb es van mostrar en forma dexposici com una de les parts duna mostra ms mplia en el marc dIdensitat 2007. Aquesta exposici es descriu ms detalladament en el segent apartat (Resultats).

Sinapsis visita la Fundaci Privada Residncia dAvis Sagrada Famlia de Manresa. Imatge cortesia de Sinapsis.

Sessi de treball al Club Social del Projecte Mosaic per definir litinerari que fa visibles alguns aspectes de la realitat de les persones amb malalties mentals. Imatge cortesia de Sinapsis.

Sessi de treball amb les treballadores de la Unitat de Salut de lAjuntament de Manresa per definir litinerari que permet conixer algunes tasques de ladministraci en matria de salut. Imatge cortesia de Sinapsis.

Sessi denregistrament de lentrevista realitzada per a laudioguia a Josep Trulls, cap del Servei de Diagnstic de la Imatge del CAP Bages de Manresa. Imatge cortesia de Sinapsis.

Sessi denregistrament de lentrevista realitzada per a laudioguia al regidor de la Unitat de Salut de lAjuntament de Manresa, Josep Llus Irujo. Imatge cortesia de Sinapsis.

75
RESULTATS

Resultats

Audioguia Ressonncia Manresa

Consta dun mapa desplegable de la ciutat de Manresa on hi sn assenyalats els vuit itineraris i dun CD amb els arxius sonors en format mp3 que conformen laudioguia. A tall dexemple, litinerari B descobreix la riquesa del patrimoni histric referent a la salut de la ciutat. Conjuntament amb lArxiu Histric de les Cincies de la Salut, Sinapsis va definir un itinerari que satura en establiments antics i equipaments histrics i que a ms narra fets del passat i les antigues formes de relaci entre els metges i els pacients. Litinerari D, en canvi, fa visibles alguns aspectes de la realitat de persones amb malalties mentals. Litinerari es va crear de manera conjunta amb els participants de tallers adreats als usuaris del Club Social.

Distribuci de laudioguia

De laudioguia, sen van editar 6.000 unitats, distribudes gratutament de dues maneres: el dia anterior a la inauguraci de lexposici laudioguia es va distribuir a travs del diari local Regi7 i parallelament es van habilitar 10 punts de distribuci amb uns expositors repartits a farmcies, centres datenci primria, loficina de turisme i lhospital, entre daltres.

Exposici

El projecte tamb va ser presentat en una exposici al Centre Cultural El Casino (febrer 2008), conjuntament amb la resta de propostes participants en la convocatria Idensitat 2007. En aquesta exposici es podien escoltar els diferents itineraris, veure fotografies que narraven tot el procs de treball, aix com accedir al bloc del projecte amb un ordinador.

Un exemplar de laudioguia Ressonncia Manresa. Imatge cortesia de Sinapsis.

Plnol dels itineraris de laudioguia Ressonncia Manresa. Imatge cortesia de Sinapsis.

Exposici del projecte al Centre Cultural El Casino de Manresa (febrer 2008). Imatge cortesia de Sinapsis.

76
ELEMENTS SIGNIFICATIUS

Elements significatius

El projecte s possible pel fet dhaver estat seleccionat en una convocatria dart pblic. El projecte es defineix segons el context en el qual es desenvolupa.

El projecte sinici en el marc duna convocatria-programa dart pblic (Idensitat), que premia i produeix projectes artstics vinculats al territori, en aquest cas, a la ciutat de Manresa.

El punt de partida, filtrar el territori i el context social a travs del sistema sanitari, es desenvolupa a partir duna fase de recerca antropolgica en la qual Sinapsis es connecta de mica en mica a les diverses xarxes socials del territori vinculades a lmbit sanitari. Aquest procs comporta un treball important de mediaci i relaci amb persones molt diverses i disperses per la ciutat. Aquest perode sallarga durant quatre mesos.

Larticulaci i visibilitat dels imaginaris de la xarxa dagents i institucions vinculada al sistema sanitari es treballa participativament.

Una gran diversitat de persones i institucions hi van participar per donar forma a les mltiples maneres dentendre i vincularse a la salut i al sistema sanitari. Es van combinar aportacions puntuals de persones amb treballs en grup amb una implicaci ms intensa.

La durada del procs i la quantitat de persones que hi participen afavoreix un gran suport del context local.

El projecte accedeix a diverses vies de finanament locals grcies a lalta participaci i nombre de xarxes implicades durant el procs, aix com al fet que la Regidoria de Salut va reconixer el valor dun projecte artstic pel seu grau dimpacte. El projecte sacaba incloent en el PAM (Pla dAcci Municipal) com una acci pedaggica de cara a la ciutadania per afavorir alguns dels seus objectius, entre ells explicar el funcionament i la complexitat del sistema sanitari, amb la particularitat que a laudioguia aquests aspectes sn narrats per la prpia ciutadania.

Les formes de donar visibilitat al procs i al resultat final impliquen formats i canals de distribuci molt variats.

El projecte utilitza diversos mitjans de comunicaci i estratgies de visibilitat durant tot el procs, ms enll de lexposici com a resultat final. Per exemple, un bloc anava narrant, en format diari, el procs de treball i unes targetes de visita, pensades com a element de difusi del projecte i del bloc, es van anar repartint entre la gent entrevistada. El diari local Regi7 en va fer un seguiment i sen va fer ress en diferents articles, a banda de distribuir ms de 3.000 exemplars de laudioguia el dia anterior a la inauguraci de lexposici. Tamb es van posar distribudors de laudioguia a diferents punts de la ciutat, com ara centres datenci primria, hospitals, farmcies i loficina de turisme. -

77

Itineraris

78
Itineraris
CONSIDERACIONS GENERALS
Tot i que en altres espais de la publicaci ja hem apuntat quins sn els motius que ens han fet decidir proposar el concepte ditinerari (pg. 12), en aquesta introducci reunim i ampliem un seguit de consideracions a tenir en compte en la lectura dels sis itineraris que descrivim tot seguit. Els itineraris proposats es basen en lanlisi qualitativa dels processos de treball desenvolupats en els vuit projectes artstics descrits en aquesta publicaci i sn una eina prctica per a la planificaci, gesti i anlisi de projectes collaboratius. Els itineraris sn un banc de recursos que es complementa amb la Caixa deines inclosa al final del llibre. Volen oferir a lusuari un ajut en sintonia amb la diversitat de situacions i prctiques reals a les quals senfrontar i no pas un receptari tancat com seria el cas duna proposta de manual de bones prctiques. Lobjectiu s que els itineraris siguin una eina flexible i dinmica, que funcionin com un full de ruta multidimensional que no cont frmules per solucionar problemes o receptes per aplicar mecnicament, sin ms aviat coordenades per construir espais de collaboraci, oportunitats per desenvolupar els potencials implcits en el context on es treballa i lnies dacci per dissenyar i desenvolupar els projectes. Volem que sigui un recurs malleable i adaptable a cada punt de partida particular, segons cada context, cada situaci, tenint en compte variables com ara els recursos humans, les implicacions institucionals, el grau de participaci o el finanament disponible. Els itineraris es conformen com una xarxa delements interrelacionats que safecten mtuament i se sustenten els uns als altres. Segons cada projecte i cada context, varia la geometria que articula i defineix, tant la seva interrelaci com la seva rellevncia en el procs de treball. s per aix que cal evitar plantejar projectes amb el repte dassolir la perfecci en un, dos o tots els itineraris: Assenyalen vectors de creixement en moltes direccions i no llistons dexcellncia o bones prctiques que cal assolir.

Cada itinerari es presenta amb la segent estructura: Introducci descriptiva Potencials i perills

s la introducci descriptiva a litinerari i uns elements clau que en forma daccions estructuren la seva dimensi i carcter.

Des de la perspectiva prpia de cada itinerari, analitzem com pot evolucionar la relaci entre els agents participants i el context al llarg de tot el procs i qu pot significar per a tots els implicats. Aquestes lnies de desenvolupament que canalitzen litinerari sn descrites a travs de les seves possibilitats i oportunitats, dels potencials i de les seves debilitats i febleses, els perills. Aquestes lnies de treball que assenyalen un itinerari possible sempre estan en relaci amb dimensions daltres itineraris, de tal manera que el desenvolupament dun itinerari nafecta i en refora daltres.

Recomanacions prctiques Exemples

Recomanacions que aporten una dimensi ms pragmtica, que faciliten la comprensi de litinerari i aporten alhora unes primeres eines per a la seva aplicaci real.

Illustren cadascun dels itineraris a partir dels projectes artstics descrits amb anterioritat. Duna banda, es presenta un text que vincula els continguts de litinerari amb aquells projectes que exemplifiquen amb ms encert algun dels aspectes del mateix i, de laltra, tamb sillustra a travs dun mapa visual on hi podem veure el desenvolupament de litinerari i la seva gesti dels potencials i perills en tres moments claus dun projecte especfic.

79
Eina per dissenyar i desenvolupar un projecte
Ls dels itineraris i la Caixa deines a linici del procs dun projecte facilita calibrar les diverses complexitats i oportunitats en la implementaci i gesti del projecte en aquell context concret. Permet fer-ho compartint amb altres agents aquest procs de planificaci o si ms no que tots puguin veure com els pot afectar el desenvolupament del projecte. Amb aquesta informaci es poden prendre decisions que prioritzin els esforos i els recursos en relaci amb els punts forts i febles que presenta el punt de partida de la proposta. Exemple: En el moment diniciar un projecte, lentitat artstica impulsora, de petites dimensions, es planteja que el potencial que pot desenvolupar en aquest moment del procs est en relaci amb la capacitat de crear una xarxa de relacions amb altres persones i entitats per participar conjuntament en el projecte (IT 2). La relaci que estableix amb les institucions sanitries en un principi s fora tangencial, per suficient perqu els facilitin laccs a ms persones del context sanitari. Desprs de sis mesos de treball, el projecte permet consolidar un capital social prou important perqu les relacions institucionals (IT 1) tinguin un altre equilibri de forces, i aleshores el projecte rep un nou impuls en termes de finanament i reconeixement. Aquest fet facilitar la definitiva implicaci de mitjans locals per a la difusi i, per tant, es reforar la dimensi de reflexi i treball amb els imaginaris de la salut del projecte (IT 6).

Eina per analitzar i avaluar el projecte

Els itineraris i la Caixa deines ajuden a avaluar un projecte durant el procs o b un cop ha finalitzat i serveixen per realitzar una anlisi des de dins del projecte o un assessorament extern. Podem analitzar i avaluar en quin moment del projecte ens trobem, quina s la visi que cadascuna de les entitats i dels agents participants t sobre el procs i quines oportunitats i perills es presenten. Ajuden a treballar amb una visi ms integral i complexa de les nostres prctiques tenint en compte que els processos de llarg recorregut presenten moments lgids i decaments que cal gestionar. Tamb podem utilitzar els itineraris com una eina per a lavaluaci i anlisi dun projecte ja finalitzat i poder entendre aix com sha desenvolupat, quins elements han entrat en joc de forma positiva i quins no han estat beneficiosos. Aix permet corregir plantejaments i estratgies per a una proposta futura o per la seva continutat en el mateix context. Exemple: En un projecte que ja est en la seva part final de desenvolupament, quan sest pensant en el producte final i en tots els elements que acompanyaran aquest producte (un catleg, una pgina web, uns psters, uns vdeos, etc.), podem aprofitar per avaluar els mitjans i les formes de representaci dels participants (IT 4), s a dir, preguntar-los si se senten prou representats i convidar-los a opinar i a participar en la decisi sobre la forma destar representats en el resultat final. Grcies a aquesta avaluaci, possiblement siguin rectificades algunes de les idees inicials sobre els formats dels resultats finals i siguin proposades formes ms en sintonia amb els participants, fet que reforar litinerari de la participaci efica (IT 2). Si els participants se senten ms implicats grcies a aquests reajustaments, acostuma a passar que collaboren de manera ms activa en la difusi del projecte en el propi context. Com ms arrelat est un projecte en el context on es desenvolupa, ms viable s (IT 3), i aix nafavoreix la continutat.

80

Itinerari.1

81
Itinerari.1
RELACIONS ESTRUCTURADES ENTRE INSTITUCIONS
En tota situaci de collaboraci acostuma a haver-hi relacions de poder implcites que sevidencien en el projecte. La situaci ideal s aquella en la qual es produeix un equilibri de poder entre les institucions participants, fet que permet desenvolupar el projecte sense distorsions que dificultin la collaboraci. Estructurar la relaci suposa conjugar les expectatives, visibilitzar els compromisos adquirits, preveure quins seran els mecanismes de treball i ser conscients del conjunt de negociacions i dintercanvis necessaris en lmbit institucional. En els projectes collaboratius s molt important estructurar la collaboraci entre les institucions per tal de trobar aquest equilibri en la gesti i la coordinaci.

Elements clau de litinerari

Assegurar relacions equilibrades entre les institucions participants i compromisos reals. Posar en com les diferents motivacions de cada instituci per tal que es faci efectiu un suport de totes les entitats implicades en el projecte. Treballar compartint els espais de gesti i coordinaci del procs encara que aix signifiqui cedir quotes de poder per part de les institucions i dels agents implicats. Plantejar projectes que impliquin la collaboraci destructures, institucions o plataformes consolidades tant de lmbit artstic com del sanitari.

Potencials de litinerari

Mediaci amb el context ms efica Una bona relaci institucional comporta un millor accs al context sanitari i als seus agents i per tant una mediaci ms efica. Aix permet pensar un projecte ms adaptat al context dacollida i que el procs de treball tingui un valor afegit i no pas que sigui un destorb. Tamb facilita una gesti del projecte ms compartida, fet que redunda en una integraci fluda entre estructures institucionals. Intercanvi i multiplicaci de recursos Cada una de les institucions aporta a laltra un nou capital simblic que li permet tenir accs a nous recursos. De manera ms evident en termes de finanament, tenint accs totes dues a nous tipus de patrocinis i subvencions, per tamb per tenir accs a metodologies de treball diferents, a altres contextos i imaginaris que poden complementar les formes de treball i gesti prpies. Major impacte pblic i difusi del projecte Les prctiques artstiques en el context sanitari serveixen com a espai de presentaci i difusi pblica que amplia de forma significativa els pblics captius de les institucions artstiques i diversifica alhora les estratgies de difusi a lentorn de la salut pblica. Multiplicaci dimpactes en les institucions En els projectes collaboratius, el treball entre dues institucions serveix per crear un efecte dampliaci en els possibles beneficis i impactes del projecte en les dues al mateix temps. Les institucions sanitries potencien el seu capital social, les seves xarxes i la seva relaci amb el context comunitari al qual dna servei. La instituci artstica, alhora, pot desenvolupar projectes en contextos especfics, tot assajant maneres diferents de relaci amb la societat i amb pblics diversos. A partir de la collaboraci entre les dues institucions, es creen representacions complexes del treball sanitari i es proposen noves formes de treballar en cada instituci.

82
Perills de litinerari
Relacions asimtriques. Es poden produir relacions desequilibrades entre els participants del projecte, ja sigui per un inters o implicaci desigual o b perqu una de les parts t un major control sobre el projecte. Tamb pot passar que una de les parts tingui uns interessos en el projecte que no ha compartit i distorsionin el procs. Aquestes circumstncies limiten la complexitat i riquesa de collaboraci i minven lintercanvi potencial. Reconeixement desequilibrat del projecte o del seu impacte Pot passar que el projecte sigui molt reconegut per una de les institucions participants i lmbit al qual pertany (per exemple en lmbit sanitari), per que no es valori en laltre, lmbit artstic. Aquest reconeixement desigual es pot donar en la recepci del projecte en un mateix equipament, tenint molt dimpacte, per exemple, entre els pacients i poca valoraci en el personal sanitari. Emergncia de resistncies constants o precaritzaci de la relaci amb el context sanitari o artstic Si el projecte no t prou legitimitat per part de la instituci del context sanitari o artstic, o b hi ha una falta de mitjans o recursos humans durant el procs de treball, ens podem trobar amb contnues resistncies per part dalguns dels participants, una implicaci lleu o una manca de confiana en limpacte del projecte, elements que poden arribar a frustrar tot el procs de treball. Desacords entre institucions sobre les aportacions i beneficis Si en el seu moment no es van concretar i acordar els diversos recursos i mitjans de mediaci que saportarien per fer possible la intervenci i quins serien els beneficis que espera tenir cada instituci implicada, a mig procs es pot fer pals un desacord que dificulti o fins i tot paralitzi el projecte. La responsabilitat ltima recau en un cap de turc Un projecte pot ajudar a fer visible alguna de les mancances duna instituci. Pot passar que en comptes daprofitar loportunitat per analitzar crticament les prpies deficincies a la llum de les dificultats aparegudes durant el projecte, es responsabilitzi lartista o un altre treballador i sel converteixi en un cap de turc.

Recomanacions prctiques

Buscar un soci legtim amb qui collaborar i triar lartista adient per al projecte, fer-ne el seguiment i la mediaci. Triar un soci amb prou entitat que, a banda de permetre presentar-se en el context sanitari amb el suport duna instituci, hi participi implicant-se en la planificaci i el desenvolupament. Posar per escrit els interessos, les expectatives, els objectius generals, els compromisos de treball i els recursos que hi destinaran al projecte cadascun dels participants. Assegurar-se que els interlocutors participants tenen capacitat de prendre decisions en nom de les institucions que representen i que coneixen prou b el context de treball com per proposar estratgies de mediaci eficients. Programar sessions de treball conjuntes per planificar i per fer una avaluaci contnua del procs de treball. Lartista ha de visibilitzar i comunicar quin tipus de prctica realitza i fer-ho de manera comprensible a fi dassegurar que els altres participants puguin entendre el projecte.

83
Exemple de litinerari 1
El projecte Hearing voices, Seeing Things (pg. 29) s un exemple de treball entre dues institucions, una de cultural, la Serpentine Gallery, i una altra de sanitria, el NELMHT. El projecte afavoreix laprenentatge entre ambdues parts al mateix temps que permet que aflorin les capacitats i els recursos que pot aportar una instituci o laltra per mitj dels tallers que realitzen els artistes i els mltiples resultats (exposicions, esdeveniments i publicacions en el centre dart). Aquest projecte tamb ens mostra com aquesta relaci pot generar formes orgniques de gesti i treball si se separen i coordinen les capacitats i coneixements com un grup de treball. La multiplicaci dels impactes del treball i dels capitals (artistes, gestors, comissaris i mltiples tallers en contextos sanitaris) mostren una collaboraci institucional molt clara i transparent, amb diverses fases i produccions diverses per part de les institucions molt assentades. En aquest sentit, en el panorama estatal podem trobar aquesta relaci de benefici i intercanvi en projectes com el Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital (pg. 59), que vincula un hospital de Castell amb la proposta del centre dart de la ciutat. Aix sacaba construint un espai de gesti democions i de relacions alternatives amb els pacients de lhospital. Tamb en el projecte Ressonncia Manresa (pg. 71), que partint dun projecte dart pblic (Idensitat 2007), promou una relaci directa amb diverses xarxes i ladministraci pblica de la salut en el context. En tots aquests projectes es genera una permeabilitat de les dimensions culturals i sanitries i un major impacte pblic.

84
Itinerari.1
RELACIONS ESTRUCTURADES ENTRE INSTITUCIONS
Una lectura prctica en tres moments a travs de HEARING VOICES, SEEING THINGS (pg. 29)

Negociacions Jaqueline Ede tenia molta experincia en el camp de la salut i volia provar de treballar amb artistes per experimentar altres maneres de fer dins del NELMHT. s per aix que busca la collaboraci dinstitucions artstiques que legitimin un projecte basat en lart dins de lmbit sanitari i li donin una validesa institucional.

Negociacions El fet que siguin dues institucions consolidades i que hi hagi un bon punt de partida amb un acord slid i un intercanvi real de recursos fa possible que des del principi hi hagi una bona mediaci en els contextos de treball. Sally Tallant i Jaqueline Ede dissenyen conjuntament el projecte. La primera assumeix la coordinaci artstica i la segona proposa i gestiona la participaci dels contextos sanitaris i de les persones que collaboren en els tallers.

B IN US ST Q IT UE U N C IO N S

A RE PO S R SA OC CU TE R N IA S N IT LS O AR I S IS

Jaqueline Ede
gestora del projecte

Jaqueline Ede
gestora del projecte

Dept. dEducaci i Programes dArt Pblic NELMHT


consorci sanitari

A RE PO EC C R O UR TEN N S O M S IC S
Sally Tallant
directora

Serpentine Gallery
centre dart contemporani

NELMHT
consorci sanitari

Potencials i perills Des del context sanitari hi ha la voluntat darticular una relaci de treball amb la instituci artstica que sigui equilibrada. Grcies al fort comproms institucional assolit per les dues entitats, es pot desenvolupar una bona gesti del projecte que garanteixi una collaboraci fluda entre les institucions implicades i una perspectiva de treball a llarg termini.

Potencials i perills Cada instituci sen beneficia, ja que es planifica una collaboraci amb uns objectius i una aportaci de recursos clara des del principi. El NELMHT aporta els recursos socials i laccs a la xarxa sanitria, la Serpentine Gallery els seus recursos des de lmbit artstic i la capacitat de buscar finanament, de manera que els recursos i els capitals es multipliquen.

85
3
Negociacions La fase final del procs implica coordinar els interessos respectius en relaci amb els mitjans de presentaci a utilitzar i el tipus dimpacte pblic que es vol aconseguir: sorganitza una exposici, sedita un catleg i es realitzen diverses accions a la Serpentine Gallery. Saconsegueix gran afluncia de nous pblics i de les persones participants en els tallers o relacionades amb lmbit sanitari.

Serpentine Gallery
Centre dart contemporani

Exposici Participants Artistes Pblics Publicaci dun catleg

ThinkArts. Programa dart i salut

NELMHT
consorci sanitari

Potencials i perills Hi ha un major impacte dels recursos invertits. Grcies als impactes institucionals, les dues coordinadores poden millorar la seva situaci dins de la instituci. Sally Tallant aconsegueix la gesti dun projecte molt complex dins de la Serpentine Gallery i Jaqueline Ede posa en marxa la plataforma de treball ThinkArts dins del NELMHT, des don pot desenvolupar projectes artstics en el context sanitari.

M EL UL C S TI AP S P IT EU LIQ AL S U EN S

86

Itinerari.2

87
Itinerari.2
PARTICIPACI EFICA
Des de la perspectiva daquest itinerari, una participaci efica s aquella que t la virtut dafegir ms qualitat a la prctica collaborativa, s a dir, que fa que sigui ms viable i sostenible, que aporta un major grau de diversitat de mirades, les quals al seu torn afavoriran una representaci de la realitat ms rica i complexa. En aquest sentit, el projecte ha destablir els mecanismes oportuns i les formes ms convenients de relaci amb el context i entre els participants per tal que les diverses persones implicades aportin les seves capacitats en cada moment, segons el seu desig i amb el mxim de poder de decisi sobre el sentit de la seva participaci. s per aix que com a prctica collaborativa s important assegurar que els diferents agents que hi participen puguin, regularment o en determinades ocasions, decidir o negociar les formes de participar. Leficcia de la participaci rau en el fet destar atents a qui hi participa, com i on ho fa. La participaci s un mitj de treball que t entre els seus objectius reflectir en el resultat final la diversitat de veus i sensibilitats que lhan feta possible.

Elements clau de litinerari

Aconseguir unes formes de participaci flexibles i adaptades a les circumstncies del context dintervenci. Entendre els diferents modes en qu es pot articular la participaci, aix com els temps, espais i graus en qu es pot concretar, adaptant-se a les diferncies entre les institucions, les persones, les agrupacions, els comits, etc. Reconixer quins factors determinen la participaci de les persones, com ara expectatives de beneficis, per tamb les seves capacitats, interessos i contextos. Dissenyar els mecanismes i les formes de participar en els projectes segons les capacitats i interessos de les persones i institucions que vulguin collaborar. Ampliar i consolidar la participaci tenint en compte dues condicions: obrir lespectre de participants a nous collectius i plantejar els mecanismes participatius de tal manera que safavoreixi la continutat de les collaboracions en el futur.

Potencials de litinerari

Major grau dimbricaci i impacte en un context Una participaci efica fa que el projecte afecti i posi en contacte una major diversitat de persones i es desenvolupi ms treball en xarxa, la qual cosa permet que el projecte assoleixi una consolidaci i penetraci ms gran en el context sanitari i naugmenti i diversifiqui, aix, limpacte. Millora de la difusi i viabilitat futura Una estructura de treball ms participativa multiplica les relacions entre persones i aporta ms canals de difusi del projecte. Alhora, el fet que el context participi en les formes de treball que simplementen en el procs assegura major viabilitat. Augment dels recursos i grau dimplicaci del context La participaci efica comporta que augmenti el nombre de participants i beneficis alhora que sintensifiquen les relacions institucionals. Tot plegat genera un vincle ms intens del projecte amb el context i fa que la participaci es converteixi en un multiplicador dels recursos als quals t accs el projecte, ja sigui pel context ja sigui per les noves oportunitats de finanament que apareixen. Com a efecte de la mateixa intensificaci, les relacions dels participants comporten una major implicaci i, per tant, el seu comproms augmenta i el projecte esdev ms eficient. Continutat del projecte gestionat des del context sanitari Un projecte de participaci efica comporta un major arrelament del projecte en el context i un aprenentatge institucional, elements que augmenten les possibilitats de la continutat de lexperincia ms enll dels seus impulsors inicials. Lautonomia o sostenibilitat pot prendre en alguns casos la forma dun programa integral sustentat pel context.

88
Perills de litinerari
Pensar en la participaci en abstracte, com una prctica sense limitacions, exempta de dificultats o conflictes. Moltes vegades la participaci s vista des duna certa concepci abstracta, com un procs net i sense dificultats, sense considerar-ne els conflictes i negociacions que impliquen. Ben al contrari, s molt necessari entendre els lmits i mecanismes de la participaci, per identificar a qui sinclou i a qui sexclou en cada projecte i, per tant, decidir a qui i com fer extensiva aquesta participaci a altres collectius o persones. Pensar la participaci com a resultat final i no com a mitj de treball El fet daconseguir un procs que en algunes de les seves fases s participatiu ja sembla justificar un projecte. La participaci s una eina de treball, s a dir, s una clau per generar una prctica collaborativa de ms qualitat. No hauria de plantejar-se, per tant, com un objectiu, com per exemple quan es pensa que la soluci a un problema s que molta gent participi en un esdeveniment o situaci. En aquest cas parlarem de participaci, per entendrem que no s efica. Entendre la participaci des duna perspectiva quantitativa i no qualitativa i tenir en compte noms certs impactes en detriment daltres Cal considerar la participaci tenint en compte no noms el nombre de persones activades o influenciades, sin els graus i formes dels processos participatius. s important no caure en valorar noms les xifres i analitzar tamb els graus de participaci i de quina manera afavoreix futures continutats o les impedeix. Per exemple, un grau intensiu de participaci amb un grup redut pot, en un futur, estendre la participaci en fer de node multiplicador. La participaci de molts agents comporta ms temps i negociacions i que no es pugui arribar a lacci Fer ms complexa la participaci implica una major planificaci estratgica i institucional. En aquests casos la gran quantitat de persones que shan de mobilitzar i lelevat nombre de passos i negociacions institucionals que shan de dur a terme per gestionar el projecte poden frenar i dificultar el pas a lacci i la concreci del projecte. Un grau dintensitat i de negociaci menor per lelevat nombre de participants s important gestionar el grup de participants i els processos per assolir compromisos de treball entre tots i assegurar que no es perd la intensitat en la collaboraci i lintercanvi de coneixements. Com ms participants hi hagi, ms difcil i costs s assegurar aquests nivells dimplicaci. Generaci de conflictes per tenir expectatives diferents Si els participants no comparteixen uns interessos comuns pel que fa al projecte, la diversitat dexpectatives pot acabar generant conflictes i desacords en les formes en qu cada agent hi ha participat i sha beneficiat del projecte.

Recomanacions prctiques

Gestionar el projecte des del principi assegurant que els espais i temps de participaci es defineixen collaborativament amb el context i els seus agents. Pensar en leficcia de la participaci, tenint en compte el que pot aportar cadasc i quins sn els mecanismes que shan dactivar en cada cas per propiciar-la: espais de comunicaci, dinmiques de grup, definici collectiva de rols i tasques, etc. Fer visible quin paper t cada agent dins del projecte. Es tracta de treballar amb mapes de la participaci i amb diagrames de les jerarquies que evidencin els diferents nivells de participaci. En la gesti i realitzaci del projecte, considerem participants tant artistes com gestors, comissaris, mediadors del context, personal sanitari i personal que collabora en els projectes, no noms els autors del treball i els participants en tallers. Tots sn agents actius de la participaci.

89
Exemple de litinerari 2
La participaci efica lexemplificarem a travs de dos projectes. Un s el Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital (pg. 59). s significatiu el procs participatiu dut a terme per dissenyar el prototip amb lajuda del personal sanitari. El procs planteja primer una anlisi dels interessos i necessitats mitjanant grups de treball, per desprs dibuixar el futur pla dusos de lespai. Al mateix temps, es garanteixen els recursos econmics i els recursos humans (com per exemple destinar una treballadora, una assistent social, com a responsable i coordinadora del projecte). Aquests recursos sn possibles grcies al tipus de metodologia participativa emprada durant el procs de treball que es va consolidant com un mecanisme intrnsec a llarg termini. El segon projecte que volem esmentar en aquest itinerari i que contempla una alta capacitat participativa s Echoes Down Corridors (pg. 41), tant en laspecte qualitatiu com quantitatiu. Observem que la participaci es consolida perqu s entesa com una eina a llarg termini i es potencia fruit de la xarxa dagents que entren a treballar en el projecte. Un fet concret s la collaboraci directa amb els encarregats dun sindicat associat al consorci sanitari, el sindicat UNISON. Aquesta relaci permet construir uns mecanismes participatius molt diversos, ja que el sindicat coneix de ben a prop la comunitat de la zona. Per tant, afavoreix lobjectiu de treballar la memria individual i collectiva que planteja el projecte i construir el futur arxiu.

90
Itinerari.2
PARTICIPACI EFICA
Una lectura prctica en tres moments a travs del PROTOTIP DESPAI PER GESTIONAR LES EMOCIONS A LHOSPITAL (pg. 59)

Negociacions El centre dart encarrega a lartista un projecte que prengui com a punt de partida una proposta que ja havia desenvolupat en un altre indret. Lartista ladapta a les circumstncies de lHospital Provincial de Castell, el qual participa aportant recursos humans i econmics i mitjanant perqu lartista tingui contacte i accs als usuaris, el personal i els espais de lhospital.

Negociacions Lartista realitza una srie dentrevistes a diverses persones de lhospital. La mediaci dins de lequipament es realitza a partir dun comit integrat per treballadors que permet una participaci diversificada de les persones. A ms a ms, el comit recull una mplia varietat dinformaci, objectius comuns i diferents de les persones participants.

JosepMaria Martn
artista

Realitzaci de les entrevistes

Juan de Nieves
director

JosepMaria Martn
artista

Presentaci de la maqueta del prototip Comit

EACC

centre dart contemporani

Hospital Provincial de Castell

EACC

centre dart contemporani

Hospital Provincial de Castell

Construcci del prototip

ES LA PR UN CO PA OP ES NT RT IC CE RU IC I P NA EIX IP ER R AC I I A

Potencials i perills Aquest projecte s possible grcies a la implicaci de lhospital, que aporta els mitjans per aconseguir una participaci efica. A ms a ms, les expectatives sn reals i concretes, perqu existeix un precedent del projecte, fet que evita generar expectatives molt diferents o una participaci basada en criteris quantitatius.

Potencials i perills El projecte pot adaptar-se al context hospitalari grcies a lajuda del comit i a la metodologia emprada, basada en les entrevistes. El projecte evita pensar en la participaci com a resultat i treballa metodologies participatives a partir del comit per construir la primera maqueta del prototip.

S AF M AV PA ET OR RT OD EI M X A I T PR SS U J ICI OLO UN P A O ES N N AT G A FE S C I IA S O O A V SA SIO R MI NT A N N AM T IT A B AR LS IS

91
3
Negociacions Sestableix un espai de debat per dissenyar el prototip i la planificaci dels seus usos futurs a lhospital. Daquesta manera els participants planifiquen el seu impacte posterior en el context. Aix comporta que lhospital destini una persona per gestionar-ne els usos.

Document del pla dusos del prototip

Professional sanitari encarregat de la gesti del prototip

JosepMaria Martn
artista

Comit

Hospital Provincial de Castell

Potencials i perills El desenvolupament del projecte est assegurat per mitj daquesta metodologia participativa, que provoca ladaptaci, el creixement i limpacte a llarg termini del prototip dins de lestructura de lhospital.

S LL A A P EL R A FAV PL G T RT OR A ER ICI EI D M PA X U I C U PR SO NI A I NA O SD M A TO E B TI L P

92

Itinerari.3

93
Itinerari.3
VIABILITAT I SOSTENIBILITAT A CURT, MITJ I LLARG TERMINI
Entenem la viabilitat aplicada a un projecte collaboratiu com la capacitat de gestionar equilibradament les aportacions de les institucions participants i del propi context dintervenci, ja siguin els recursos humans o altres capitals (econmics, socials, simblics, institucionals o de mediaci) des dun criteri deficincia a curt termini. La sostenibilitat, daltra banda, lentenem com la capacitat de continutat i manteniment duna prctica o projecte a mig i llarg termini, ms enll dels seus primers objectius i els seus resultats immediats, en les seves possibilitats i impactes futurs. Daquesta manera s possible perllongar els projectes en els contextos o mbits de treball i generar programes estables i lnies dactuaci institucionals ms enll de la participaci en accions puntuals. La viabilitat i la sostenibilitat, a la prctica, sn dos factors que es gestionen en espais i temps diversos, amb projeccions a curt, mitj i llarg termini i atenent als recursos i capitals que cal treballar en cada cas. s decisiu tenir en compte aquests factors en el mateix procs de gestaci del projecte i planificar per assegurar-ne la projecci a llarg termini.

Elements clau de litinerari

Tenir presents els recursos socials i humans del context i els diversos capitals que aporten tots els participants. Gestionar amb realisme aquests recursos en relaci amb els temps i els espais i comprendre limpacte del projecte a llarg termini. Treballar la continutat del projecte a partir daquells elements que poden esdevenir multiplicadors socials o que ens ajudaran a produir plans i estratgies de viabilitat a llarg termini. Planificar amb objectius especfics i generals i amb diversos temps per assolir-los. Definir objectius de primer ordre (que responen a la viabilitat del projecte en la seva concreci) i de segon ordre (que responen a la sostenibilitat en un futur).

Potencials de litinerari

Obertura de vies de treball futures, de relacions noves i de programes de treball ms enll dels projectes de collaboraci La sostenibilitat suposa anar ms enll de planificar projectes dintervenci especfica i dissenyar programes a llarg termini amb estratgies que afectin no noms el context, sin tamb les poltiques institucionals. Sobre aix la possibilitat de desenvolupar altres formes de relacions, com ara convenis o programes marc, i diverses vies de treball, com ara exposicions temporals, artistes en residncia i processos de recerca, entre daltres. Afavorir la incorporaci i modificaci del projecte a partir de les aportacions del context dacollida Aplicar criteris de sostenibilitat comporta entendre els projectes com a propostes obertes que interaccionen amb el context sanitari i els seus recursos (professionals, metodologies, imaginaris i altres coneixements experts) per fer modificacions dels plantejaments inicials o proposar nous projectes. Construcci de noves xarxes de treball, fonts de recursos i nous formats de treball en el context comunitari La sostenibilitat i viabilitat suposen identificar oportunitats de treballar amb xarxes i altres estructures que ens obrin al seu torn la possibilitat dincorporar nous recursos al projecte. Alhora, afavoreix que les institucions implicades reforcin el treball en xarxa impulsant una experimentaci en les metodologies i formes de treballar en els seus entorns socials que pot ajudar-les a obrir-se i nodrir-se del context.

94
Perills de litinerari
Frustraci per marcar objectius molt ambiciosos que no sarriben a acomplir En molts projectes es proposen metes tan ambicioses o tan a llarg termini que s impossible arribar a cap resultat concret ni impacte apreciable en el propi context. No sassoleixen els objectius especfics ni es poden experimentar els resultats del projecte. Morir dxit o cremar el projecte Pot passar que un projecte que hagi tingut molt dxit no pugui afrontar una segent edici a causa dun excs dexpectatives. Tamb pot succeir que es cremi el projecte, que arran duns primers resultats prou visibles es vulgui fixar el format sense donar-li temps a madurar i acabi convertit en una frmula que impossibilita assajar altres metodologies de treball o que sorgeixin altres projectes. Passar per un context sense obrir vies futures de collaboraci o, encara pitjor, cremant per endavant les possibilitats de qualsevol altre tipus de treball s important identificar les oportunitats que es presenten i quines sn les formes de viabilitat futura de les formes de collaboraci que es poden establir. Per aix cal ser curs i no esgotar les xarxes socials i els contextos imposant ritmes molt frentics, formes no equilibrades de treball o no disposant dels mitjans per fer una avaluaci conjunta o desenvolupant projectes puntuals. Es corre el risc de generar frustraci i tancar les vies de collaboraci per a intervencions futures. Aplicar el criteri de sostenibilitat i viabilitat des duna perspectiva parcial, noms en termes econmics o en determinats aspectes dels capitals del projecte Pot passar que els projectes es gestionen emmarcats en conceptes econmics de producci, per no contemplen els capitals socials o de mediaci daltres agents del context, ni per exemple els temps de negociaci necessaris per entendre els recursos humans o els elements multiplicadors del projecte. Si no es fan visibles els recursos que signifiquen les persones dels contextos i els capitals socials que aporten o poden aportar, no es poden gestionar des de criteris de sostenibilitat. Sobrevalorar el component artstic del projecte com si fos el mitj ms efica per aconseguir-ne la viabilitat i no entendrel en un marc complex delements imbricats De vegades es tendeix a emfatitzar la capacitat messinica de lart i el seu paper de revulsiu amb capacitat de transformaci social del context dacollida i no es t en compte ni les prpies capacitats transformadores del context ni el complex marc de treball, on tan important s la part artstica com la gesti i mediaci o el paper de les institucions i les persones participants. Pensar en la sostenibilitat del projecte com la consolidaci dun frmula que es pot anar repetint La sostenibilitat dun projecte no vol dir repetir frmules dxit a manera de receptes en les quals es conjuguen uns elements de gesti i de planificaci, sense tenir en compte noves realitats o canvis en el context de treball. s important assenyalar que lxit dun projecte en un context pot ser un fracs en un altre o si es realitza lany segent.

Recomanacions prctiques

Fer pressupostos realistes, que identifiquin adequadament i per endavant els capitals i recursos aportats per part de totes les institucions implicades. Realitzar planificacions que calibrin el temps necessari per a la mediaci i la relaci amb el context, la investigaci prvia necessria, la producci i la presentaci i avaluaci de resultats i dimpactes. Legitimar el capital social dels agents o mediadors clau del context que estiguin implicats en el projecte, fet que assegura que puguin fer la mediaci en condicions i que el projecte sigui viable i sostenible. Articular un bon sistema de comunicaci interna i pedaggica entre les persones relacionades i difondre el treball realitzat, en diferents llocs i a travs de diversos mitjans, discursos i materials. Introduir avaluacions participatives amb totes les persones com a mecanismes integrals en el procs de treball: diaris, blocs, tallers de debat, DAFO amb diversos grups dexperts... Aquestes avaluacions han de ser processuals i han dincloure diverses esferes del projecte (vegeu les eines davaluaci de projectes a la Caixa deines).

95
Exemple de litinerari 3
El Projecte artstic al Royal Aberdeen Childrens Hospital (pg. 53) funciona com a exemple de projecte amb un alt grau de sostenibilitat. Des del seu origen, la investigaci i el treball sarticulen a travs destructures organitzatives que han funcionat en el passat: per a la recerca de finanament compten amb lARCHIE Foundation; per a lorganitzaci i la gesti del treball amb els artistes, hi trobem el RACH Arts Group, fundat en el marc del propi consorci sanitari; i PACE afavoreix la creaci de nous programes artstics i la recerca de recursos. A ms a ms, com que el projecte planteja el disseny dun futur hospital peditric, les fases de treball es planifiquen a llarg termini. Aix permet anar adaptant, generant i consolidant totes aquestes estructures organitzatives, necessries per a la viabilitat i la continutat orgnica de la proposta. En aquest sentit, hi ha un segon projecte, Perceptions of Pain (pg. 47), que mostra clarament una viabilitat a llarg termini des del moment en qu sestn com un projecte dinvestigaci i espai de tallers artstics per generar noves formes dexperimentar el diagnstic amb pacients, de manera que els recursos i les xarxes de relaci amb el context provenen majoritriament de lmbit sanitari. En darrer terme tamb destacarem un altre projecte que demostra un alt grau de sostenibilitat, el Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital (pg. 59), grcies a la seva capacitat dinserir-se i funcionar autnomament a lhospital i grcies al fet daconseguir els acords necessaris per gestionar el seu s per part del mateix personal sanitari.

96
Itinerari.3
VIABILITAT I SOSTENIBILITAT A CURT, MITJ I LLARG TERMINI
Una lectura prctica en tres moments a travs del PROJECTE ARTSTIC AL ROYAL ABERDEEN CHILDRENS HOSPITAL (RACH) (pg. 53)

Negociacions Jackie Bremner proposa integrar intervencions artstiques a larquitectura i al disseny despais del nou hospital. s per aix que realitza tallers amb infants i visita diversos centres per investigar models anteriors que li serveixin dorientaci en el disseny, la gesti i lestructura necessaris per a un projecte a llarg termini.

Negociacions Jackie Bremner funda el RACH Arts Group per gestionar la integraci de projectes artstics al nou hospital. Contracta un arquitecte independent que dissenya ledifici. Jackie ha de cedir la gesti i coordinaci dels projectes a PACE, amb ms experincia professional. Aix aconsegueix ms recursos econmics de lScottish Art Council. A ms a ms, constitueix lArchie Foundation amb lobjectiu dassegurar laportaci de recursos econmics de lhospital. Tot aix fa possible que sacompleixi la primera fase del projecte: la construcci i la integraci dels projectes artstics en els espais pblics del centre sanitari.

Arquitecte

Construcci del RACH

Jaquie Bremner
gestora del projecte

Jaquie Bremner
gestora del projecte

RACH Arts Group


comit mediador

Es dissenya una programaci artstica

Grampian NHS Trust


consorci sanitari

Realitzaci de tallers amb nens pel disseny de lhospital

consultora de projectes dart pblic

PACE

Estudi de camp

Scottish Council of Arts


consell de les arts

ARCHIE Foundation
cercador de finanament

Fase 1. Construcci i integraci de lart en espais pblics de lhospital

EX INV E SI PER ST M I IG IL U H A AR NC EN O L S IE SP T E S IT RE N AL S S

Potencials i perills La primera fase se centra a concretar els objectius i a analitzar a partir daltres experincies prvies similars les possibles formes de gestionar el projecte dacord amb parmetres de viabilitat segons el context en qu sha de construir lhospital.

Potencials i perills El projecte sestructura mitjanant una primera fase en qu leficcia en la gesti permet obtenir diversos recursos i aconseguir la implicaci dorganitzacions de suport. La gesti se centra en primer lloc en la construcci de lhospital i desprs en la integraci dels projectes artstics. Per a la segona fase, el projecte compta amb la collaboraci de PACE, que ajuda a crear un marc de treball que garanteixi la sostenibilitat del projecte.

B EC RE US C I D O U QU E N RS E G M O N ES IC S TI S

97
3
Negociacions En una segona fase, el programa dintervencions artstiques continua en espais interiors de lhospital per mitj dun equip autnom del propi centre sanitari, en el qual ja no hi s la Jackie Bremner. Sestableix com un programa estable dins del context del Royal Aberdeen Childrens Hospital.

Fase 2. Programa dintervencions en espais pblics de lhospital

Es crea un equip autnom des del RACH


Hospital infantil

Jaquie Bremner
gestora del projecte

Grampian NHS Trust


consorci sanitari

Potencials i perills El projecte, en aquesta segona fase i grcies al fet de proposar una estructura estable de gesti, planteja futures vies de treball obertes a altres collaboracions. Aix possibilita la producci de noves propostes independents del projecte inicial i afavoreix, per tant, el carcter sostenible de tot el procs.

AL C D S O E E EC R NT S D PR S E H O N U O EC INU JE V M N U N C OL A M RS TAT A TE U N I O S C A PA P S S TE LL R U ER I RM AR N IN G I

98

Itinerari.4

99
Itinerari.4
LA PRODUCCI COLLABORATIVA DIMAGINARIS: VISIBILITAT I REPRESENTACI DEL PROCS I FORMATS DE PRESENTACI FINAL
Tot procs de treball que arriba a un final planteja la qesti de comunicar-ne els resultats als seus possibles receptors. Aquest itinerari planteja una srie de consideracions al voltant daquesta qesti, per des de la perspectiva especfica de les prctiques collaboratives. Anem per parts. La primera qesti gira al voltant de qu volem fer visible als pblics. Noms el resultat final del projecte o tamb el propi procs de treball, la mediaci i les aportacions dels participants? Una segona qesti t a veure amb els formats que cal emprar per articular aquesta visibilitat. Per exemple, pot ser un bloc, un diari, fotografies, un arxiu sonor, un vdeo, etc. Serien el que tamb anomenem formats de presentaci. Una tercera qesti est en relaci amb la pregunta de qui representa el que mostrem als pblics. Shi senten representats els participants del projecte o noms expressa el punt de vista de lartista? Les qestions de la representaci i narraci del projecte tamb han de formar part de la prctica collaborativa i, per tant, les persones i institucions implicades han de participar en el procs per decidir com es fa pblic i com sexplica el projecte, posant daquesta manera en un mateix pla de treball participatiu les qestions de representaci i visibilitat i daltres com la mediaci, la gesti i la producci del projecte. La qesti de la visibilitat i la narraci del projecte ha de ser integral, incloure tota la complexitat del projecte i representar la diversitat i especificitat de cada context i situaci i no limitar-se noms al resultat del procs.

Elements clau de litinerari

Treballar els formats de presentaci i la representaci com a part integral del projecte. Visualitzar de manera mltiple les aportacions de cadascun dels participants al llarg de tot el procs. Fer servir diversos mitjans i espais per difondre els projectes, de tal mena que es conjuguin maneres alternatives i diversificades de difusi i comunicaci. s a dir, intentar construir relats polifnics dels projectes. Entendre els diversos rols de cada agent pel que fa a qestions de representaci i narraci i conjugar maneres alternatives i diversificades de difusi i comunicaci del projecte.

Potencials de litinerari

La representaci polifnica s ms legtima envers el procs collaboratiu i mostra lintercanvi produt Una forma adient de presentaci dun projecte collaboratiu ha de mostrar el seu carcter multifactic i recollir la diversitat de veus que han participat i les diferents narracions i textos que nhan sorgit. El procs collaboratiu per donar visibilitat al projecte permet un procs de capacitaci recproca entre artistes i participants Les formes en qu es representa el projecte tamb han de ser treballades collaborativament i els participants han destar implicats en els processos de producci de les narratives que desprs donaran visibilitat al projecte. En aquests espais de treball cada una de les persones collabora dacord amb els seus coneixements, en un procs de capacitaci recproc entre artistes implicats i participants. s important donar visibilitat a aquest aprenentatge recproc en qu tothom actua alhora de mestre i alumne. Integraci de les formes de visualitzar i comunicar el projecte amb el context Integrar diverses formes de comunicar i visualitzar el projecte i mostrar-ne els resultats i les narratives articulades dacord amb diversos interessos i punts de vista del context permet, per una banda, que es reconegui el capital aportat per cada participant i per laltra mostrar el context en tota la seva riquesa. De resultes daix s possible aconseguir una major implicaci del context dacollida i una major sostenibilitat. El treball amb diverses plataformes de difusi i comunicaci produeix una informaci ms accessible i potencia la pedagogia del projecte, tant de cara al context dactuaci com amb altres contextos. El fet dutilitzar diferents formats (un bloc amb imatges del procs, una petita revista amb entrevistes, presentacions pbliques, etc.) i narratives (la veu de lartista, dels participants, de grups de pacients, dels professionals, de les institucions, etc.) per explicar el projecte afavoreix una comunicaci ms directa i que la informaci circuli de manera ms fluda i amb ms eficcia. Aix refora el carcter pedaggic i permet una aproximaci complexa que pot funcionar com a estudi de cas o com a exemple per comenar a treballar en un altre context.

100
Perills de litinerari
Els participants han estat exclosos de les decisions dedici i producci de continguts i no se senten representats pel resultat final o la manera en qu sexplica el procs La producci dels formats de visualitzaci sha de fer incloent els collaboradors en la presa de decisions. Daquesta manera podem evitar produir un efecte de rebuig sobre el resultat final a causa de la falta de comunicaci o malentesos sobre les formes finals de presentaci i representaci dels participants. Emfatitzar la figura de lartista com lheroi protagonista del projecte Els formats artstics no collaboratius tendeixen a emfatitzar la figura de lartista o artistes com un heroi que capitalitza el protagonisme i el capital creatiu del projecte alhora que difumina la importncia de les aportacions del context social i dels participants. En els projectes collaboratius, cal evitar les narracions que reprodueixen aquest esquema disminuint la representaci dels contextos o, simplement, neutralitzant-la. Formats narratius elitistes o relacionats noms amb el mn de lart De vegades es produeixen relats elitistes, amb un llenguatge molt codificat i de difcil lectura i comprensi per part dels participants i del pblic en general. Pel fet destar relacionats amb termes i discursos propis del mn de lart, el pblic al qual finalment es dirigeixen s limitat i especfic. No entendre ltica de la collaboraci i instrumentalitzar la participaci En el procs collaboratiu, tots els participants sn entesos com a agents actius portadors dun coneixement vlid i, per tant, simpliquen en la negociaci dels valors i la producci dels interessos compartits que configuren el projecte. Si el projecte noms articula mecanismes per representar la participaci sense haver desenvolupat un espai collaboratiu de qualitat que faciliti la seva escolta, aleshores lest instrumentalitzant. Exaltar el conflicte o la resistncia, sense arribar a lacci o a unes premisses de collaboraci que serveixin per negociar el projecte o avaluar-lo crticament Quan se sobrevaloren les situacions de conflicte i es converteixen en material de treball, sovint es posa tot lesfor a representar-lo i es desaprofita loportunitat de treballar-lo des la prctica collaborativa. Aleshores es produeix noms lexaltaci del conflicte i es visualitza la incapacitat de generar vies de negociaci en comptes de produir nous coneixements, metodologies o incls un nou plantejament del projecte desprs dhaver avaluat crticament la situaci de partida.

Recomanacions prctiques

No delimitar anticipadament els formats de treball i tenir en compte les seves potencialitats, el context i els mitjans disponibles. Utilitzar formats diversos de narraci i representaci ms enll del catleg o el text dartista/comissari. Implementar espais de treball que fomentin el debat i la discussi amb les persones implicades en el projecte per tal que participin en el procs dedici dels materials, tant sobre el procs com sobre els resultats finals. No caure en relats entusiastes sobre la collaboraci o la participaci i intentar assenyalar-ne els punts forts i febles en relaci amb el projecte. Evidenciar les dificultats i les resistncies que apareixen en el procs amb lobjectiu de mitjanar i buscar solucions estratgiques.

101
Exemple de litinerari 4
El projecte Echoes Down Corridors (pg. 41) constitueix una estructura oberta de treball sobre la idea dun arxiu, permetent una mplia gamma despais de relaci, tallers, agents i mitjans, de manera que promou una articulaci constant de diverses persones i capacitats en el projecte. A ms a ms, el fet de plantejar un arxiu collectiu obert, sense un format de treball determinant sin ms aviat mltiple (DVD, pgina web, catleg i exposici), va permetre anar integrant successivament els materials produts, generant una representaci polifnica del procs. Aquesta sestengu a moltes dimensions del projecte, com per exemple el disseny compartit del catleg i el DVD. Ressonncia Manresa (pg. 71) tamb s un projecte que demostr una gran capacitat i integraci despais de treball i formes de collaboraci alternatives, tant en les entrevistes com en la producci dels itineraris, els tallers, la difusi i la producci de laudioguia final en un CD. Daquesta manera, les formes de representaci sestabliren de maneres molt dialogades. En aquest sentit, tamb el treball Outside-in. Navigating the Hospital (pg. 35) intentava apropiar-se de diversos mitjans de representaci, alternant la poesia, la imatge, les entrevistes, les converses i altres elements, com a punts de treball per poder construir espais de relaci que finalment representessin altres formes de percebre el context sanitari.

102
Itinerari.4
LA PRODUCCI COLLABORATIVA DIMAGINARIS: VISIBILITAT I REPRESENTACI DEL PROCS I FORMATS DE PRESENTACI FINAL
Una lectura prctica en tres moments a travs de ECHOES DOWN CORRIDORS (pg. 41)

Negociacions Lime treballa amb el sindicat UNISON per gestionar el projecte. Aquesta collaboraci implica que, per una banda, es t accs als materials dels arxius i recursos propis del context professional sanitari i, per laltra, es treballen conjuntament les formes de representar i fer visible el projecte.

Negociacions Lime decideix quins tallers es faran i el sindicat fa la mediaci per promoure que els treballadors aportin materials i hi participin. Cada taller implica la collaboraci de membres diversos del context i crea representacions sobre el passat a partir de diferents tcniques (tallers de vdeo, descriptura, de fotografia, etc.).

P PE LA M R N E E R TE H NT M EP GE O O R R N SP R IA E U IT N A C SE N AL L O N P S S A LL TA RO N EC R L JE TI T A C C IV TE S A

E D S TI IFE DIS D P R S TA AR OL EN EN LL X OG TS YE N ER IUS IE S I S

Diversos artistes

Commonword
collectiu descriptors

Tallers per recuperar la memria oral i visual dels antics hospitals

Escriptura Lime
organitzaci cultural

UNISON
sindicat

Fotografies i vdeos Personal sanitari Usuaris del consorci sanitari

Usuaris dels hospitals

Potencials i perills A partir del treball amb el sindicat, lobjectiu general s la construcci duna memria collectiva de tots els collectius i persones usuaris de lhospital. La collaboraci amb el sindicat es construeix de forma tica en plantejar espais de treball comuns i dirigir-se als seus membres a travs duna participaci directa. Lime intenta evitar que sinstrumentalitzi la seva participaci i per aix els inclou en el procs en tant que autors del treball resultant.

Potencials i perills La coordinaci de Lime i lestructura de treball s molt flexible i sadapta als collectius que collaboren i les seves diferents formes de participar i tipus daportacions que poden fer. Els mitjans de representaci i les diverses tcniques i disciplines utilitzades es plantegen en relaci amb les demandes i les capacitats dels collectius participants.

103
3
Negociacions El desenvolupament dels resultats finals del projecte (un CD-ROM, un catleg i una exposici final) es realitza de forma collaborativa i oberta a qualsevol dels participants. Lime coordina el procs i fa tasques de mediaci per a la producci daquests elements a travs de reunions obertes per negociar els formats finals.

Catleg i CD-ROM

Quadre i fotografies

S PR AC U A I N OD B FI RE S F U EN D NA SU OR NT IV L L M ER S TA A SO PL TS TS S UR AL S I
Exposici

Potencials i perills El potencial duna plataforma de treball com la que plantegen, en tant que espai de mediaci, s la de possibilitar la construcci dun relat sobre la memria collectiva a partir dun procs ms democrtic i que, per tant, nassegura el carcter polifnic. Aix mateix, la quantitat i la diversitat de collectius participants i de formats finals de representaci comporten ms canals de difusi i un major impacte. No obstant aix, per aquesta mateixa diversitat, el perill rau en la dificultat de gestionar i tancar el procs de producci dels resultats finals.

104

Itinerari.5

105
Itinerari.5
CULTURES DEL TREBALL SANITARI I ARTSTIC. DE LA DIFERNCIA A LA COLLABORACI.
La relaci de collaboraci entre lmbit sanitari i lartstic suposa un treball dinteracci constant entre professionals diversos entre els quals cal establir els mecanismes necessaris per poder construir cultures de treball compartides. Larticulaci daquest espai de collaboraci comporta entendre aquesta situaci en tant que oportunitat per a laprenentatge i lintercanvi de sabers entre camps professionals. Es posen en com diferents metodologies i coneixements, de tal manera que els diversos professionals, experts i agents actius han de construir aquest procs daprenentatge collaboratiu a partir de la posada en dileg de diferents competncies professionals i rees de coneixements.

Elements clau de litinerari

Promoure lintercanvi dexperts per tal de reflexionar sobre els dos mbits, el sanitari i lartstic, per sense solapar o disminuir lespecificitat de coneixements de cada camp, sin oferint una mirada diferent. Fomentar projectes innovadors en els quals sexperimenta amb altres formes de treball i on participen professionals de diverses rees que entenen el projecte com un procs daprenentatge collaboratiu. Treballar i mitjanar les resistncies i conflictes que sorgeixen en la interacci entre cultures de treball diferents tot reconeixent la diversitat en les formes de gesti, els ritmes de treball i les metodologies emprades. Aprofitar el projecte per crear un banc de recursos sobre metodologies i coneixements especfics de la prctica artstica que estigui integrat en el treball sanitari.

Potencials de litinerari

Capacitar els professionals per aplicar formes de treball ms horitzontals La collaboraci entre diversos professionals sarticula per mitj de grups o comits en els quals participen tant diversos professionals sanitaris, com persones de la comunitat dusuaris o del territori on dna servei la instituci. Aquests espais de treball fomenten projectes ms flexibles en les seves formes de coordinaci i gesti, amb relacions ms fludes i ms democrtiques. Articular el treball sanitari amb unes noves formes de relaci amb el context social que shan creat a partir de les xarxes socials i de la participaci dexperts locals La construcci de comits dexperts locals, entesos com aquelles persones que coneixen des de dins les relacions i circumstncies que caracteritzen un territori, assegura la generaci de mitjans eficaos per treballar amb el context social on est ubicat el centre sanitari. Aix facilita lextensi i multiplicaci dels impactes, promou la legitimaci de coneixements invisibles o no legitimats i un enfortiment de les relacions amb les diverses xarxes socials i collectius del territori. Entendre les resistncies i les diferncies entre cultures com una oportunitat de treball i espai de collaboraci En comptes deliminar-les o relegar-les a un segon pla, cal tractar-les i representar-les amb diversos mecanismes i entendre que sn una part integral del procs de collaboraci. Explicitar els conflictes, les debilitats i les fortaleses de cada projecte ajuda a repensar-lo i enriquir alhora els contextos dactuaci.

106
Perills de litinerari
Manca de reconeixement des de les diverses cultures del treball o de sabers diversos El fet que un projecte no construeixi vies dinterrelaci entre cultures de treball del camp cultural i el sanitari pot portar a una incomprensi dels impactes i resultats del projecte, limitant la capacitat de treball o fins i tot bloquejant els processos per la manca dinters dels professionals implicats. Impossibilitat daconseguir espais de mediaci entre diversos professionals La fase de diagnosi en un projecte s necessria per entendre les diferncies i fer-les visibles, sempre i quan donin pas a accions i prctiques de collaboraci amb uns mnims punts dacord i interessos comuns. Si aquests mnims no sassoleixen, pot ser molt difcil continuar el projecte en aquell context especfic. Comits amb interessos molt particulars o discursos molt culturals o cientfics Un perill s que es desdibuixin les virtuts i potencials del treball amb els comits. Pot passar que perdi el seu carcter interdisciplinari i acabi tenint una posici o molt cientfica o molt cultural, o b que representi noms la posici duna sola persona, deixant de banda els interessos generals del grup, el qual no t loportunitat de fer un debat obert. De vegades els representants dels comits poden presentar-se com a nics interlocutors i acaben per fer prevaler el seu inters personal.

Recomanacions prctiques

Crear comits interdisciplinaris per gestionar i coordinar el projecte. Per exemple, treballar amb comits dexperts locals i experts daltres disciplines: cientfics, artistes, agents del context, pacients, mediadors socials, o treballar amb projectes dinvestigaci entre diversos professionals. Treballar amb els nodes i les xarxes socials de cada instituci: collegis, sindicats, mediadors, agents actius, entitats, etc. Construir equips de treball en el context sanitari amb experts locals del territori que facin dintermediaris i treballin amb els artistes i collaboradors. Promoure lintercanvi de coneixements i tallers entre els agents participants en el projecte. Fomentar espais de formaci amb projectes especfics (cursos, debats, presentacions, tallers, etc.) per construir o identificar els espais de mediaci entre professionals. Treballar sempre amb les coordinacions o direccions i no personalitzar el projecte en delegats o representants. Llavors s possible assegurar la circulaci de la informaci i lexistncia duna pluralitat de formes que facin comprensible el projecte des de diverses dimensions: la gesti, ladministraci, la direcci, els serveis socials, la producci artstica, el camp professional sanitari, etc.

107
Exemple de litinerari 5
Perceptions of Pain (pg. 47) s un projecte que prova dincidir en les formes de relaci entre la prctica mdica i la cultural per mitj de la fotografia i que t en compte la collaboraci i lassessorament constant de les clniques de tractament del dolor, ja que pretn impactar en les formes de relaci i mediaci amb el pacient mitjanant mecanismes alternatius com ara la fotografia. El fet que el projecte, a ms a ms, es justifiqui i hagi tingut una investigaci pilot, refora la capacitat dimpacte en el context sanitari, ja que sha validat i posat a prova com una forma alternativa de comunicar el dolor per part dels pacients. Aquesta mateixa relaci la podem veure en el treball de lassociaci Sudansa, en Quant de temps fa que som aqu? (pg. 65), quan, a travs de la dansa contempornia i els tallers amb pacients i personal sanitari, intenta promoure altres formes de relaci entre els propis professionals i tamb amb els pacients. Alhora vol visualitzar altres coneixements a lentorn del propi cos i les formes en qu es mou i ocupa lespai. Aquest aspecte tamb s un dels eixos clau del projecte Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital (pg. 59), ja que precisament intenta replantejar altres formes relacionar-se i utilitzar els espais en el context sanitari, en aquest cas vinculant el treball de les emocions a un espai dissenyat especficament per a aix.

108
Itinerari.5
CULTURES DEL TREBALL SANITARI I ARTSTIC. DE LA DIFERNCIA A LA COLLABORACI.
Una lectura prctica en tres moments a travs de PERCEPTIONS OF PAIN (pg. 47)

Negociacions Lartista Deborah Padfield i el Dr. Charles Pither es plantegen integrar la fotografia en la consulta mdica com una eina innovadora per a la millora de la comunicaci entre els pacients amb dolor crnic i els metges. Lartista pren com a punt de partida la seva prpia experincia com a pacient amb dolor crnic.

Negociacions Deborah Padfield desenvolupa tallers de fotografia amb un grup de pacients de la clnica a partir dels quals produeix un catleg i una exposici que sexposar a la mateixa clnica i posteriorment itinerar per altres institucions sanitries. Tant el catleg com lexposici mostren els dilegs i els debats durant les sessions treball, a partir dels quals lartista volia establir una relaci entre les sensacions de dolor i la capacitat de les fotografies de reflectir-les.

INPUT Pain Unit


clnica

Deborah Padfield
artista

Pacients

Deborah Padfield
artista

Charles Pither
metge

Exposici de les fotografies

Tallers de fotografia Fotografies sobre la representaci del dolor INPUT Pain Unit
clnica

Itinerncia de lexposici per altres hospitals

Guys and St Thomas Trust


consorci sanitari

Nous tallers

Potencials i perills Charles Pither s un professional del context sanitari que estava interessat a buscar formes alternatives de comunicaci amb els pacients. T predisposici a articular imaginaris alternatius i experimentar amb metodologies de treball noves i ms eficaces. Un perill latent en aquest tipus de situaci s que no es desenvolupi un espai prou horitzontal de collaboraci i lartista que promou o produeix els materials generi representacions noms dacord amb els seus interessos.

Potencials i perills Els tallers amb les fotografies permeten legitimar formes alternatives de comunicar el dolor crnic dels pacients: sinnova mitjanant altres mtodes professionals de treball tant en la forma de relacionar-se amb les persones ateses, com en la collaboraci de lequip mdic amb lartista.

P PRRO L P E D O DU ENRO S R E C CE EI T FE EL AN S XE AR RE SS AC VI SOS N T EL ION ION DE S SA TI CA AL S N C I MP S IT E AR L I

C ES P O AM RO NJ TR PO B FE UN EBA SE AC SS TA L N TI IO ME LA A TU N N R A C D D LS T AN E VI

ES

109
3
Negociacions Es realitza un estudi pilot sobre ls i leficcia de les fotografies creades en els tallers amb pacients daltres clniques durant les seves consultes. Per tant, el context sanitari sapropia del treball i el prova en altres contextos professionals.

Estudi pilot de limpacte de les fotografies Publicaci dun catleg

Nous pacients

Professionals del mn sanitari

Potencials i perills Lestudi pilot posa a prova la metodologia del projecte des del punt de vista del seu impacte professional, avaluant-lo aix com a mtode innovador, i es legitima en diversos camps professionals, per sobretot en el sanitari. Lestudi difon el projecte i els seus impactes en altres frums i plataformes de difusi com ara congressos, textos dinvestigaci, programes de rdio, etc.

SA P N R IT O AR FE S N RE A A IS E SIO V X L S AP U AL P TE NA LI LTA UE RO RN LS Q T N C S U S E E I S PR N A EL LS AX LA S IS

110

Itinerari.6

111
Itinerari.6
CAPACITAT DE REFLEXIONAR SOBRE LA COMPLEXITAT DELS CONTEXTOS I ELS SEUS IMAGINARIS. LA DIMENSI ARTSTICA DEL CONTEXT SANITARI.
Les prctiques collaboratives concreten el seu potencial artstic tant en el treball de reflexi entorn el context especfic on realitzen el projecte, com en la implicaci daquest mateix context en aquesta tasca. Aquest treball esdev crtic en primera instncia perqu t com a objectiu identificar i posar en relaci, duna banda, les poltiques institucionals que regulen lespecificitat de cada context grcies a unes maneres de fer particulars i les disciplines i sabers associats o els imaginaris institucionals que, tot i ser invisibles, articulen la vida duna instituci a travs de creences, discursos i conceptes compartits per tothom. I, de laltra, els imaginaris sobre la salut i el sistema sanitari que manegen individualment les persones que conformen el teixit social al qual el context sanitari dna servei. En segona instncia, aquestes prctiques tenen un potencial crtic perqu els projectes artstics fan visible tots aquests imaginaris en forma dunes imatges i relats que evidencien la complexitat i la diversitat del context. Alhora i aquesta s la clau de la prctica artstica collaborativa obre aquesta representaci de la realitat a la multiplicitat daquelles veus, discursos i imaginaris que normalment no tenen visibilitat. Daquesta manera senriqueix el context i la instituci amb laportaci de noves lectures sobre els mateixos imaginaris, la incorporaci daltres coneixements i formes de treballar.

Elements clau de litinerari

Fer difusi del valor de la prctica artstica com a procs de recerca que articula una mirada diferent sobre el context sanitari, amb altres sabers, metodologies i formes de relacionar professionals, usuaris i societat. Donar visibilitat als diferents imaginaris que sobre la salut es construeixen des de la societat, ja siguin institucions, professionals, persones usuries o la resta de la societat, aix com construir altres formes o prctiques de relaci entre ells. A fi de bastir una mirada ms complexa sobre el context sanitari, posar en relaci la seva especificitat amb les estructures socials i les temtiques globals que afecten el conjunt de la societat. Treballar el potencial dels equipaments i serveis sanitaris com a espais culturals. Crear un espai per a la participaci i coresponsabilitat dels ciutadans en la construcci dels imaginaris de la salut.

Potencials de litinerari

Generar canvi en les institucions i els imaginaris que manegen sobre si mateixos o el context. La introducci dagents exteriors a la instituci i la possibilitat dactivar situacions que permetin donar veu a professionals que normalment no la tenen, permet visibilitzar diferents mirades que en circular conjuntament conformen un espai crtic en relaci amb el context sanitari. Un indicador del treball cultural realitzat est relacionat amb el canvi o transformaci que es genera en cada instituci, ja sigui des de les prctiques, els sabers, les formes de collaboraci o les maneres de treball generades en la collaboraci. Construir altres formes de pensar els imaginaris sanitaris i les relacions amb altres prctiques socials. s important que aquesta relaci crtica tamb tingui un resultat tangible, en les maneres de redimensionar o connectar els problemes del dia a dia del context sanitari amb temes globals i generalitzables de la societat, partint dall local i treballant amb all global i aix relacionar la complexitat de les prctiques sanitries dins destructures socials ms grans. Democratitzar el control de la producci dimaginaris i expandir el camp de treball de la instituci art, desplaant lartista del seu rol de productor al darticulador de situacions collectives productores dimaginaris. Lartista no pot tenir el control en la producci dimaginaris apareixent com lnic agent expert i capa dutilitzar els mitjans corresponents. La producci ha de plantejar-se des del treball amb altres institucions i produccions alternatives en formes ms participatives i inclusives per tal de treballar collectivament els diversos imaginaris. Mostrar els projectes en els seus diferents contextos i produir prctiques collaboratives genera nous pblics i formes de comunicaci dels imaginaris amb una clara funci pedaggica respecte a les institucions. El treball collaboratiu produeix una nova informaci i coneixement, que s potencialment susceptible dobrir formes alternatives de comunicar la prctica sanitria, de generar altres usuaris o persones interessades i de relacionar-se amb altres contextos. Quan una prctica s produda i presentada, sactiva un coneixement collectiu que mostra una forma de pedagogia institucional en la qual les diverses institucions o agents aprenen del context.

112
Perills de litinerari
Interaccions entre el context sanitari i lartstic poc rellevants i sense conseqncies reals De vegades, malgrat que existeixen compromisos explcits o interessos comuns, no es donen els elements necessaris per a lintercanvi de posicions des dels camps de la sanitat i la cultura, ja que es sustenten en elements formals del treball artstic o sn massa complaents amb els imaginaris sobre la salut, sense intervenir ms reflexivament en el context. Legitimar imaginaris ja construts o dominants en comptes dabordar-los crticament Ben sovint la prctica artstica pot convertir-se en un servei de legitimaci de certs imaginaris en tant que no els qestiona o els emfatitza reforant els prejudicis i les mentalitats ja consolidades, en comptes de proposar altres sabers o formes de relaci. Ometre el potencial reflexiu de la prctica artstica i la seva capacitat per produir nous imaginaris En alguns projectes, el perfil de lartista es presenta redut a la figura dexpert en mitjans de representaci o tecnolgics, fet que el situa en la categoria de tallerista o tcnic, s a dir, com a especialista en tcniques de visualiat, tot ignorant la seva capacitat per aportar una mirada reflexiva al context. Artista com a geni o bohemi dins dun context sanitari Una prctica fallida en les estructures de collaboraci entre les dues cultures de treball pot comportar un reforament de la figura de lartista com a creador bohemi, geni inspirat que desenvolupa una prctica elitista i no comprensible.

Recomanacions prctiques

Planteja el projecte com una pregunta o srie de preguntes que es formula la instituci i que shan de respondre conjuntament amb el context (agents, comunitats del territori) per mitj del projecte. Articula aquesta pregunta en relaci amb altres agents del context i amb altres possibles qestions/problemtiques que sorgeixin de la quotidianitat. Planteja el teu projecte com una investigaci i treball de camp per respondre les qestions que shan plantejat, definint-lo com un dispositiu de generaci de coneixement i de procs de treball. Planteja el coneixement que aporta el teu projecte tenint en compte els diferents resultats i a partir de les possibles prctiques alternatives que aquest pot obrir dins de les institucions. El projecte ha dincloure estratgies tant de comunicaci com de difusi i metodologies de treball que posin en circulaci les diferncies i punts de contacte de cada imaginari, s a dir, de la concepci de la instituci o del context sanitari. Treballa tenint en compte com laltre construeix els seus conceptes sobre el camp de la sanitat i el camp artstic i com es pot treballar amb ells atenent les diferncies detectades. Fer recerques especfiques al voltant de leix temtic que el projecte desenvolupa i detectar si existeixen professionals i xarxes al voltant daquest tema en la instituci o el territori per tal de poder collaborar amb ells. Fer espais de trobada (tallers, debats, taules de discussi) per treballar els imaginaris diversos que afecten la instituci sanitria i el seu context de tal forma que es puguin identificar la diversitat dimaginaris posats en acci, com afecten la societat en general i com estan estructurats en els diversos contextos de treball on es portar a terme la collaboraci.

113
Exemple de litinerari 6
El treball amb els imaginaris sestructura de forma polifnica en el projecte de Ressonncia Manresa (pg. 71), ja que intenta presentar el conjunt de xarxes i connexions inviables de la trama urbana i social de la ciutat que ens parlen daltres persones, dimaginaris sobre la salut i daltres histries, relacions, connexions i recorreguts que es poden estructurar dins de la ciutat. En aquest sentit, el projecte reflexiona sobres les formes de coneixement i els agents implicats que construeixen la salut en lmbit social i cultural, treballant lart com una investigaci que promou la producci dimaginaris alternatius. El projecte incideix en la complexitat de capes, narratives i histries associades al teixit de la ciutat des duna mirada diferent a les relacions sanitries. Daltra banda, Outside-in. Navigating the Hospital (pg. 35) intenta aproximar-se al treball dels imaginaris de la salut a partir de les relacions socials i espaials que demarquen els dissenys dels hospitals i, per tant, intenta mostrar altres formes de veure i de relacionar-se dins daquests espais. Projectes com aquests dos descrits, aix com tamb el de Quant de temps fa que som aqu? (pg. 65) o el del Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital (pg. 59), tamb proven dinfluenciar en les formes o les metodologies de treball sobre la salut, intentant oferir formes alternatives o canvis en les institucions a travs del treball sobre els imaginaris de la salut.

114
Itinerari.6.1
CAPACITAT DE REFLEXIONAR SOBRE LA COMPLEXITAT DELS CONTEXTOS I ELS SEUS IMAGINARIS. LA DIMENSI ARTSTICA DEL CONTEXT SANITARI.
Una lectura prctica en tres moments a travs de RESSONNCIA MANRESA (pg. 71)

Negociacions La mediaci de la Regidoria de Cultura, com un dels promotors de la convocatria dIdensitat, que produeix el projecte, posa en contacte Sinapsis amb la Unitat de Salut de lAjuntament, els quals introdueixen els artistes en la xarxa dagents i institucions vinculades al sistema sanitari i a partir dels quals poden tractar didentificar el conjunt dimaginaris locals que el defineixen.

Negociacions La producci de laudioguia (en format CD) inclou diversos itineraris que representen les veus i els imaginaris sobre la salut segons diversos agents locals i en relaci amb diferents espais de la ciutat. Les diverses rutes presenten una xarxa social invisible sobre la salut i sorganitzen per temtiques globals incloent diversos agents i espais.

TE IX IT

SO C IA L

Participants dels itineraris de laudioguia Sinapsis


artistes

Sinapsis
artistes

Idensitat
programa dart pblic

Producci de laudioguia Ressonncia Manresa

E E PE S AG LS R I FA EN CO DENRE C L D TS LE TIF ER E I C IC C D L X AMREL E M A C AR TIU AR A B AC AN IU XE S, LA IO RE TA S SA NA SA T LU TS T

Potencials i perills El treball de camp permet articular diferents tipus dimaginaris i donar visibilitat a agents no reconeguts en el sistema sanitari de la ciutat. Els objectius del projecte no parteixen tant dels interessos dels artistes com del context. Els artistes no treballen com a talleristes, sin com a investigadors amb una perspectiva crtica sobre els imaginaris de la salut.

Potencials i perills Per mitj de laudioguia es democratitza la producci dimaginaris i els seus espais, ja que recull les diverses mirades i complexitats prpies del sistema sanitari, de la salut i de les persones participants. Sintenta evitar que el projecte o els artistes instrumentalitzin el context per projectar-hi una visi aliena i per aix sadapten a la xarxa local i les seves mediacions a lhora de triar les persones que entrevistaran.

L E IM VIS AR S T AG IBI TIC RE AG I LI U B C EN O NA TAT LA AL C L L R C TS LE IS DE I A O I C D L I N XA T EL S TA R IU S C X S TA ES , TS

TE IX IT

SO C IA L

115
3
Negociacions Es representen i es distribueixen els testimonis recollits a partir de la producci, exposici i difusi de les audioguies en punts especfics de la ciutat. Les audioguies, que recullen els diferents testimonis, es posen en circulaci a travs de diferents canals i punts de distribuci especfics en la ciutat.

Sinapsis
artistes

Distribuci de laudioguia (CD)

Potencials i perills La presentaci del projecte en diferents contextos i amb diversos mitjans i plataformes permet incidir en la poblaci local i en les xarxes amb les quals sha treballat. La instrumentalitzaci de la participaci per part duna instituci sevita grcies a una distribuci diversificada i al treball a partir de mltiples interessos i xarxes de la ciutat.

E RE S P TE AG LA OS C E R AM EL IXIT EN I N T IM A S E E AG B L CI SO D LS N IN I EL A S ON CIA EL A L A LA RI S S ALU TS S E T C A U IU M S TA B T

TE IX IT

SO C IA L

116
Itinerari.6.2
CAPACITAT DE REFLEXIONAR SOBRE LA COMPLEXITAT DELS CONTEXTOS I ELS SEUS IMAGINARIS. LA DIMENSI ARTSTICA DEL CONTEXT SANITARI
Una lectura prctica en tres moments a travs de OUTSIDE-IN. NAVIGATING THE HOSPITAL (pg. 35)

Negociacions LAiH contracta dos artistes per explorar el tema de la navegaci (circulaci) de les persones en els hospitals com una investigaci en procs. Lencrrec del treball se centra a reflexionar sobre la cultura quotidiana de lhospital a partir de les relacions socials als espais sanitaris.

Negociacions Els artistes investiguen lespai sanitari mitjanant entrevistes als usuaris dels hospitals, les quals donen peu a la producci duns mapes conceptuals que serveixen deines per explorar els diferents imaginaris de les persones i treballar daltres maneres els espais de lhospital i, per tant, les relacions que shi estableixen.

AiH (Arts in Healthcare)


programa dart i salut

. Eastbourne District General Hospital . Conquest Hospital

Caseta de trobada (realitzaci entrevistes) Sue Ridge


artista

John Davies
poeta

Usuaris Professionals sanitaris Artistes Altres

Potencials i perills El valor de lart es presenta com una investigaci experimental i com un espai reflexiu sobre un problema molt concret de lhospital: la dificultat de circulaci de les persones. El projecte pretn legitimar altres formes de pensar i dexperimentar els espais sanitaris, sense haver de responsabilitzar totalment els artistes de limpacte del seu treball a causa del seu carcter experimental.

Potencials i perills A partir de les entrevistes i els mapes es comparteix la informaci sobre la forma de circular dins lhospital: el projecte investiga altres formes de navegaci per lespai sanitari a partir dels imaginaris activats dels participants.

E EL S F S AN SO T BR RE D IMA VI E BA US GI SIB N L L I E C O LL UA A E H N E IRC CU AD RI RIS S O L U P O S SP S L A R I IT ES AC CI S AL P I AR AIS IS

E LE IN LS S V A L ES S RE ES RTI PA O LA TIG ST I S CIA CI UE ES AN LS ON N IT EN S AR I

117
3
Negociacions Les produccions finals sinsereixen en lespai hospitalari, comunicant el coneixement produt durant la investigaci i presentant formes alternatives dexperimentar els espais. Al mateix temps tamb es presenten els imaginaris dels diversos usuaris i participants en els tallers i les entrevistes del projecte.

Textos i postals

Installaci en els dos hospitals de:

Mapes

Caixes de llum amb imatges dels mapes

Potencials i perills Els treballs permeten visibilitzar imaginaris complexos sobre altres models de pensar la instituci i eines per a la reflexi sobre la circulaci als hospitals des del punt de vista dels usuaris. Al final del projecte, el seu impacte s limitat per falta de recursos i duna relaci ms fluda entre les institucions i sobretot per la limitaci del temps de treball. No obstant aix, aquesta prctica va ser efica en el seu desenvolupament temporal i espaial de cara a generar una experimentaci diferent de lhospital.

AL T P L E RE E ES N S S PA SA MA PR I H R I NE OP O IM R OS SP A ES E IT GIN D N AL A E AR R I

118

119

Caixa deines

120
FASE 1. /01

1. PROJECTE: PROCS DE TREBALL I RESULTATS FINALS


FASE 1. /02 Recerca > Conixer el context i la instituci. Explorar possibilitats
En aquest segon moment es desenvolupa la recerca que t per objectiu conixer la instituci, la realitat del context sanitari i els seus agents i les comunitats, saber com es posicionen en relaci a leix conceptual del projecte i finalment identificar els recursos i les collaboracions que es podrien mobilitzar al voltant del projecte. Identificar les motivacions de les comunitats i agents, la seva disposici a involucrar-se i com alhora que ja es desenvolupa un primer exercici de mediaci per donar a conixer el procs artstic que es vol desenvolupar. Lobjectiu s reunir tota la informaci necessria per poder plantejar de manera realista una proposta.

FASE 1. /03 Creaci > Proposar un projecte

Trobar i consolidar un parteneriat

Moment inicial en el qual un agent o una instituci desitja desenvolupar un projecte i fa la recerca necessria per, primer localitzar un partner i desprs construir un acord de collaboraci per desenvolupar conjuntament un projecte artstic en un context sanitari. Lobjectiu daquesta primera fase s plantejar leix conceptual del projecte, elaborar un conveni/contracte (amb pressuposti repartiment de tasques) que permeti desenvolupar el procs de recerca i creaci de la proposta amb garanties per a tots els particpants: Artista, context sanitari i altres institucions si sescau.

En aquest moment lartista o artistes elabora totes les entrades per tal de proposar un projecte que presenti amb claredat el procs de treball, un cronograma, un pressupost i apunti quins seran els resultats finals. El projecte que es proposi s recomanable debatrel i negociar entre tots els integrants del procs per tal daprovar una proposta que representi els interessos de tots els agents i institucions involucrades.

IT 1 IT 2 IT 3 IT 4 IT 5 IT 6

<Xw wX X@w v

C
X

IT 1 IT 2

X@w

E
Xwv

IT 1 IT 2 IT 3 IT 4

<Xw

X@w

C
vX

E
X

A
w w@ Xw

C
w w@ Xw

D
v

A
X

B D E
X

C
Xvw <w wv

IT 3 IT 4 IT 5 IT 6
A
X Xw Xw

A
v

B A

C E

Xvw

Xw

B
<X

C D

F
<X

A
<X <X

B B C D

E F G

IT 5 IT 6
< <v <X@

<X@

< <X@ <X <X

IT 1:

Relaci estructurada entre institucions

IT 2:

Participaci efica

IT 3:

Viabilitat i sostenibilitat a curt, mitj i llarg termini

IT 1 A - Buscar un soci legtim amb qui collaborar i triar lartista adient per al projecte, fer-ne el seguiment i la mediaci. IT 1 B - Triar un soci amb prou entitat que, a banda de permetre presentar-se en el context sanitari amb el suport duna instituci, hi participi implicant-se en la planificaci i el desenvolupament. IT 1 C - Posar per escrit els interessos, les expectatives, els objectius generals, els compromisos de treball i els recursos que hi destinaran al projecte cadascun dels participants. IT 1 D - Assegurar-se que els interlocutors participants tenen capacitat de prendre decisions en nom de les institucions que representen i que coneixen prou b el context de treball com per proposar estratgies de mediaci eficients. IT 1 E - Programar sessions de treball conjuntes per planificar i per fer una avaluaci contnua del procs de treball. IT 1 F - Lartista ha de visibilitzar i comunicar quin tipus de prctica realitza i fer-ho de manera comprensible a fi dassegurar que els altres participants puguin entendre el projecte.

IT 2 A - Gestionar el projecte des del principi assegurant que els espais i temps de participaci es defineixen collaborativament amb el context i els seus agents. IT 2 B - Pensar en leficcia de la participaci, tenint en compte el que pot aportar cadasc i quins sn els mecanismes que shan dactivar en cada cas per propiciarla: espais de comunicaci, dinmiques de grup, definici collectiva de rols i tasques, etc. IT 2 C - Fer visible quin paper t cada agent dins del projecte. Es tracta de treballar amb mapes de la participaci i amb diagrames de les jerarquies que evidencin els diferents nivells de participaci. IT 2 D - En la gesti i realitzaci del projecte, considerem participants tant artistes com gestors, comissaris, mediadors del context, personal sanitari i personal que collabora en els projectes, no noms els autors del treball i els participants en tallers. Tots sn agents actius de la participaci.

IT 3 A - Fer pressupostos realistes, que identifiquin adequadament i per endavant els capitals i recursos aportats per part de totes les institucions implicades. IT 3 B - Realitzar planificacions que calibrin el temps necessari per a la mediaci i la relaci amb el context, la investigaci prvia necessria, la producci i la presentaci i avaluaci de resultats i dimpactes. IT 3 C - Legitimar el capital social dels agents o mediadors clau del context que estiguin implicats en el projecte, fet que assegura que puguin fer la mediaci en condicions i que el projecte sigui viable i sostenible. IT 3 D - Articular un bon sistema de comunicaci interna i pedaggica entre les persones relacionades i difondre el treball realitzat, en diferents llocs i a travs de diversos mitjans, discursos i materials. IT 3 E - Introduir avaluacions participatives amb totes les persones com a mecanismes integrals en el procs de treball: diaris, blocs, tallers de debat, DAFO amb diversos grups dexperts... Aquestes avaluacions han de ser processuals i han dincloure diverses esferes del projecte (vegeu les eines davaluaci de projectes a la Caixa deines).

TIPUS DACCI < rea de continguts: Gesti, intercanvi, disseminaci i producci de nous coneixements i imaginaris. v rea de comunicaci: Contempla les accions i estratgies necessries per assegurar la comunicaci entre les institucions, els participants i el context aix com les estratgies de visibilitzaci del procs, producci dels resultats finals, difusi i promoci. X rea participaci: Construcci i gesti de la qualitat dels espais de collaboraci entre institucions i entre personal sanitari, artistes, pacients, vens i entitats del context. w rea de gesti: Planificaci i gesti de tasques, temps, recursos humans, econmics i financers @ rea davaluaci: Accions avaluadores al llarg del procs de treball i un cop finalitzat aquest.

121
FASE 2. /04 Producci > Desenvolupament del procs
Es desenvolupa el procs de treball a partir dels diferents formats que shagin plantejat en la proposta del projecte. Tot el procs de coneixement del context ha servit per identificar quines sn les persones i entitats que volen collaborar en els diferents tallers participatius que articulin el procs o b mitjanant altres frmules. En aquesta part del projecte prenen molta importncia les estratgies de comunicaci amb el context i la visibilitzaci de la participaci i el procs de treball.

FASE 2. /05 Difusi > Resultats finals

FASE 2. /06 Avaluaci > Continutat

Lobjectiu s donar forma final al procs de treball per fer-ne visible el resultat i poder articular una forma de retorn al conjunt de les participants i al context. s tamb el moment darticular les diferents formes de comunicar i difondre el procs i els seus resultats tant en els diferents equipaments participants com en el context sanitari i artstic

Tancar el procs entre tots els participants per posar en com les diferents perspectives sobre el projecte. Lavaluaci permet analitzar all que shauria de canviar i apuntar com es podria millorar el proejcte per donar-li continutat i depassar la lgica de lacci puntal per terballar de manera permenent la relaci entre la cultura del treball sanitari i lartstic.

IT 1 IT 2 IT 3 IT 4 IT 5 IT 6
X v

X@w

E
vX

IT 1 IT 2
@ vX

X@w

E
X

IT 1
D

X@w

E
X

C D
<v X

C
v

IT 2 IT 3

D
v

E
Xvw

IT 3 IT 4
Xw v

D
X X

D
X

C
Xw

D
X

E
<w

B
X Xw

C
X

D
<w

IT 4
D

D
Xw

B
<X

C
<X

D
<X

IT 5 IT 6

B
<X

C G

IT 5 IT 6

B
<X@

IT 4:

La producci collaborativa dimaginaris: Visibilitat i representaci del procs i formats de presentaci final IT 4 A - No delimitar anticipadament els formats de treball i tenir en compte les seves potencialitats, el context i els mitjans disponibles. IT 4 B - Utilitzar formats diversos de narraci i representaci ms enll del catleg o el text dartista/comissari. IT 4 C - Implementar espais de treball que fomentin el debat i la discussi amb les persones implicades en el projecte per tal que participin en el procs dedici dels materials, tant sobre el procs com sobre els resultats finals. IT 4 D - No caure en relats entusiastes sobre la collaboraci o la participaci i intentar assenyalar-ne els punts forts i febles en relaci amb el projecte. IT 4 E - Evidenciar les dificultats i les resistncies que apareixen en el procs amb lobjectiu de mitjanar i buscar solucions estratgiques.

IT 5:

Cultures del treball sanitari i artstic. De la diferncia a la collaboraci

IT 6:

Capacitat de reflexionar sobre la complexitat dels contextos i els seus imaginaris. La dimensi artstica del context sanitari IT 6 A - Planteja el projecte com una pregunta o srie de preguntes que es formula la instituci i que shan de respondre conjuntament amb el context (agents, comunitats del territori) per mitj del projecte. IT 6 B - Articula aquesta pregunta en relaci amb altres agents del context i amb altres possibles qestions/ problemtiques que sorgeixin de la quotidianitat. IT 6 C - Planteja el teu projecte com una investigaci i treball de camp per respondre les qestions que shan plantejat, definint-lo com un dispositiu de generaci de coneixement i de procs de treball. IT 6 D - Planteja el coneixement que aporta el teu projecte tenint en compte els diferents resultats i a partir de les possibles prctiques alternatives que aquest pot obrir dins de les institucions. IT 6 E - El projecte ha dincloure estratgies tant de comunicaci com de difusi i metodologies de treball que posin en circulaci les diferncies i punts de contacte de cada imaginari, s a dir, de la concepci de la instituci o del context sanitari. IT 6 F - Treballa tenint en compte com laltre construeix els seus conceptes sobre el camp de la sanitat i el camp artstic i com es pot treballar amb ells atenent les diferncies detectades. IT 6 G - Fer recerques especfiques al voltant de leix temtic que el projecte desenvolupa i detectar si existeixen professionals i xarxes al voltant daquest tema en la instituci o el territori per tal de poder collaborar amb ells. IT 6 H - Fer espais de trobada (tallers, debats, taules de discussi) per treballar els imaginaris diversos que afecten la instituci sanitria i el seu context de tal forma que es puguin identificar la diversitat dimaginaris posats en acci, com afecten la societat en general i com estan estructurats en els diversos contextos de treball on es portar a terme la collaboraci.

IT 5 A - Crear comits interdisciplinaris per gestionar i coordinar el projecte. Per exemple, treballar amb comits dexperts locals i experts daltres disciplines: cientfics, artistes, agents del context, pacients, mediadors socials, o treballar amb projectes dinvestigaci entre diversos professionals. IT 5 B - Treballar amb els nodes i les xarxes socials de cada instituci: collegis, sindicats, mediadors, agents actius, entitats, etc. IT 5 C - Construir equips de treball en el context sanitari amb experts locals del territori que facin dintermediaris i treballin amb els artistes i collaboradors. IT 5 D - Promoure lintercanvi de coneixements i tallers entre els agents participants en el projecte. IT 5 E - Fomentar espais de formaci amb projectes especfics (cursos, debats, presentacions, tallers, etc.) per construir o identificar els espais de mediaci entre professionals. IT 5 F - Treballar sempre amb les coordinacions o direccions i no personalitzar el projecte en delegats o representants. Llavors s possible assegurar la circulaci de la informaci i lexistncia duna pluralitat de formes que facin comprensible el projecte des de diverses dimensions: la gesti, ladministraci, la direcci, els serveis socials, la producci artstica, el camp professional sanitari, etc.

122
Caixa deines
2. COLLABORADORS: ON BUSCAR UN SOCI DE LMBIT ARTSTIC O SANITARI
Posar-se en contacte amb una instituci o entitat artstica s una bona manera diniciar el procs de treball per a aquelles persones o institucions que estiguin relacionades amb el camp de la salut i provin dendegar un projecte artstic. Totes les institucions que esmentem a continuaci sn institucions pbliques o organitzacions sense nim de lucre de diferents disciplines i localitats. En aquest petit directori, tamb hi podeu trobar una xarxa que agrupa tots els equipaments i entitats pblics i privats especialitzats en la producci de les arts visuals. Una altra possibilitat s dirigir-se a lajuntament de la localitat on es vol desenvolupar lactivitat, ja que, en alguns casos, pot haver-hi un tcnic municipal especialitzat en arts visuals o en teatre que vulgui collaborar en el projecte i ajudar a localitzar els artistes amb els quals treballar. Les diputacions, segons els casos, tamb poden estar interessades a desenvolupar el projecte. Si el que es vol s iniciar un projecte amb un soci sanitari, en els grans equipaments hospitalaris cal dirigir-se al departament de comunicaci, mentre que en equipaments ms petits laccs als rgans directius s ms fcil. Tamb es pot optar per iniciar el projecte buscant la implicaci dun ajuntament o una diputaci a travs de la seva regidoria o rea de salut. Una altra recomanaci s plantejar un projecte en collaboraci amb alguna de les moltes associacions de lmbit de la salut, ja siguin de familiars i pacients duna malaltia, de professionals del sector o b relacionades amb alguna rea sanitria concreta.

Salut:
CATSALUT
(Servei Catal de la Salut) www10.gencat.cat/catsalut/cat/index.htm

Arts visuals:
XARXA DESPAIS DE PRODUCCI DARTS VISUALS DE CATALUNYA
http://www.xarxaprod.cat

AAVC

UNIVERSITAT DELS PACIENTS


www.universitatpacients.org Tel.: +34 93 433 5020 Sant Antoni M. Claret, 171 08041 Barcelona

HANGAR

(Associaci dArtistes Visuals de Catalunya) www.aavc.net Tel.: +34 93 319 6038 Sant Pere Ms Alt, 27, principal 5a 08003 Barcelona

(Centre de Producci dArts Visuals) www.hangar.org Tel.: +34 93 308 4041 Passatge del Marqus de Santa Isabel, 40 (Can Ricart) 08018 Barcelona

CAN XALANT

DIRECTORI DASSOCIACIONS VINCULADES A LA SALUT, LA SANITAT I LES MALALTIES

CENTRE CVIC CAN FELIPA


www.bcn.es/canfelipa Tel.: +34 93 256 3840 Pallars, 277 08005 Barcelona

(Centre de Creaci i Pensament Contemporanis de Matar) www.canxalant.org Tel.:+34 93 741 22 91 Francesc Layret, 75 08302 Matar

www10.gencat.cat/catsalut/cat/enllacos_associacions.htm www.gencat.cat/entitats

ACVIC

CENTRE CVIC SANT ANDREU


www.bcn.es/ccsantandreu Tel.: +34 93 311 9953 Gran de Sant Andreu, 111 08030 Barcelona

(Centre dArts Contempornies) www.acvic.org Tel.: +34 93 885 37 04 Sant Francesc, 1 08500 Vic

BLIT

SALA DART JOVE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


www20.gencat.cat/portal/site/Joventut Tel.: +34 93 483 8361 Calbria, 147 08015 Barcelona

(Centre dArt Contemporani) www.bolit.cat Tel.: +34 972 223 305 Pujada de la Merc, 12, 2n (oficines) 17004 Girona

LA PANERA

www.lapanera.cat Tel.: +34 973 26 21 85 Pl. de la Panera, 2 25002 Lleida

123

Altres disciplines:
LA CAPSA
www.lacapsa.org Tel.: +34 93 478 51 08 Av. Pare Andreu de Palma, 5-7 08820 El Prat de Llobregat

LESTRUCH

(espais per al desenvolupament de les arts) www.sabadell.cat/estruch Tel.: +34 93 717 2571 Sant Isidre, 140 08208 Sabadell

ROCA UMBERT FBRICA DE LES ARTS

www.rocaumbert.cat Tel.: +34 93 860 47 29 Mare de Du de Montserrat, 36 (oficines) 08401 Granollers

CENTRE CVIC LA BARCELONETA


www.bcn.cat/centrecivicbarceloneta Tel.: +34 93 256 3320 Conreria, 1-9 08003 Barcelona

APDC

(Associaci de Professionals de la Dansa de Catalunya) www.dansacat.org Tel.: +34 93 268 24 73 Via Laietana, 52, entresl 7a 08003 Barcelona

124
Caixa deines
3. CONTRACTE: UNA EINA DE DEBAT PER GENERAR UN MARC DE CONFIANA
Per consolidar la relaci entre les diferents institucions i agents que decideixen engegar un projecte compartit s necessari aprofundir en les diferncies que els separen per tal destablir un marc real de treball. Fer visible la disparitat dobjectius i interessos, la diferncia en les metodologies i cultures de treball ajuda a entendre que la primera cosa que sha dabordar en un projecte a fi de construir unes bases slides per afrontar el procs de treball s una reflexi en com a lentorn daquestes qestions. En aquest sentit, la subscripci dun acord en forma de conveni o contracte es converteix en una eina per posar sobre la taula tots aquells elements que en un moment o altre del procs hauran de ser sotmesos a negociaci. Aix ajuda, per una banda, a harmonitzar les expectatives de tots els participants, mesurar de manera realista els esforos que les organitzacions hauran de fer i posar en valor el treball que desenvolupar lartista; per altra banda, serveix per posar les bases per a una relaci transparent, equitativa i basada en la confiana mtua entre les parts.

125
Elements per debatre i negociar collaborativament:
Definir el camp de la recerca Definir la mediaci amb els participants Identificar els recursos Definir lorganigrama Definir lestratgia de comunicaci Identificar possibles fonts de finanament

Definir uns objectius

Es concreta en una planificaci (cronograma) i un pressupost que comptabilitzi totes les despeses necessries

Definir com savaluar

UN CONTRACTE EN DOS PASSOS El fet que aquests processos de treball es desenvolupin en dues fases, una fase de recerca (que ha de servir per plantejar el projecte adaptat al context) i una segona fase (en la qual es desenvolupa el procs de treball i es produeix i difon el resultat final) fa recomanable articular dos acords/contractes relacionats. El primer acord ha de fer referncia al desenvolupament del procs de recerca i a la creaci i planificaci de la segona fase de treball; el segon acord sha de centrar en els aspectes relacionats amb la producci i presentaci final.

Qu shauria dincloure en un acord escrit?

Parts implicades i interlocutors. Durada daquesta primera fase. Dates dinici i finalitzaci. Definici dun tema a partir duna pregunta, que actua com a eix en el treball de recerca i en el projecte en general. Definici de lobjecte dacord en aquesta primera fase i de quina forma es procedir. Definici dels interessos i objectius comuns daquesta primera fase, aix com del projecte en general. Definici del ventall dimpactes que esperen els diferents interlocutors. Definici de lmbit de recerca, els possibles agents i comunitats. Definici de tasques i rols de totes les parts implicades. Definici dels espais i temps de treball collaboratiu. Concreci de les aportacions i els recursos aportats per cada interlocutor per a les dues fases del projecte. Concreci duns temps i indicadors davaluaci per a la primera fase. Concreci de les accions de comunicaci per a la primera fase. Presentaci dun pressupost i una planificaci per a la primera fase. Definici dels drets i deures de totes les parts, com ara els drets dautor o els drets dexplotaci en la primera fase. Definici de la relaci contractual entre les parts, les formes de pagament, etc.

1
FASE

Debat sobre la proposta presentada, fruit de la recerca entre les entitats, els participants i lartista. En cas que es decideixi continuar endavant, es consignen els acords en una ampliaci del primer conveni. En aquesta segona fase cal tenir en compte els segents punts:

Actualitzaci dels punts plantejats en la primera fase. Definici del tipus de procs de treball que es desenvolupar en vistes de la producci final. Definici de les possibles formes de concretar els resultats finals, dacord amb la partida pressupostria. Definici de les estratgies i formes dexhibici i difusi del projecte. Definici de lestratgia i formes de promoci del projecte. Presentaci dun pressupost per a aquesta segona fase.

2
FASE

126
Caixa deines
4. CONTRACTE: UNA EINA PER DEFINIR I AVALUAR EL COMPROMS DE LES PARTS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
La segent informaci s una adaptaci dalguns aspectes del Codi de bones prctiques professionals de les arts visuals, realitzat per lAssociaci dArtistes Visuals de Catalunya. En aquest codi, consultable a Internet, apareixen diversos exemples que poden utilitzar-se com a model a lhora de redactar un contracte que tingui validesa jurdica. Aix mateix, lAssociaci disposa dun servei de consulta jurdica que pot ajudar a aclarir qualsevol dubte que pugui sorgir. En cas de projectes complexos i de llarga durada en els quals la fase de recerca prengui importncia, recomanem signar dos contractes, un que regularitzi les relacions contractuals per a la primera fase del projecte (recerca i creaci) i un altre que faci el mateix per a la segona fase (producci, difusi i avaluaci). Per elaborar un contracte shan de tenir en compte els segents camps, per tal que el contracte sigui una eina davaluaci i de definici del comproms de cada part:

Definici de les parts

Especificar-ne les dades i en representaci de qui compareixen aix com exposar els motius pels quals subscriuen el contracte.

Especificaci de lobjecte del contracte

Si es tracta de la primera fase del procs, shaur despecificar el pla de treball i s aconsellable adjuntar el pressupost desglossat necessari per desenvolupar el procs. Tamb caldr concretar qu haur dincloure la proposta que es presenti com a resultat de tot el procs i com. A la segona fase hem de procedir de la mateixa manera, per es aconsellable (si s necessari per la condici especulativa i collaborativa del projecte) deixar un marge pressupostari obert tenint en compte que el procs de treball marcar els resultats finals. En aquest cas, recomanem detallar la despesa assignada i un seguit de requisits especfics que delimitin el tipus de resultat final. El contracte ha dincloure una srie dannexos que permetin concretar lobjecte del contracte. En el pressupost de la segona fase, shan de definir els recursos que aportar cada instituci, un organigrama del projecte amb la repartici de tasques i un cronograma amb el nombre dentrevistes o tallers que es realitzaran.

Durada del contracte

El contracte ha despecificar la durada del procs de treball. Quan el contracte fa referncia a la primera fase, tamb hauria despecificar quant de temps pot passar entre la presentaci de la proposta, lacceptaci de la proposta i la signatura i inici de la segona fase. Quan el contracte faci referncia a la segona fase, ser important diferenciar el temps necessari per desenvolupar la producci del temps dexhibici del resultat final.

Obligacions de les parts

Obligacions de les institucions participants Les obligacions de les institucions es fixen a partir de la definici dels recursos humans, infraestructura i equipaments que posa a disposici del projecte aix com per la concreci dun comproms de collaboraci activa en el procs descrit a la documentaci annexa. Obligacions de lartista Les obligacions de lartista passen pel comproms dactuar amb lleialtat i bona fe, compartint i posant a disposici del procs collaboratiu tota la informaci necessria perqu el projecte es desenvolupi des de la transparncia i la confiana mtua.

Prestacions econmiques

Despeses Shauran de consignar tots els recursos i aportacions de les institucions involucrades i tamb les despeses que cadascuna delles assumir, en relaci amb els pressupostos presentats. En el cas del contracte vinculat a la primera fase, aconsellem assenyalar tamb les quantitats i recursos compromesos en la segona fase. Retribuci a lartista Shauran dindicar les contraprestacions econmiques que rebr lartista. En relaci amb la primera fase, contemplaran tant la feina realitzada durant la recerca i mediaci amb el context com lelaboraci de la proposta presentada, que en aquest

127
cas s lobjecte del contracte. En relaci amb la segona fase, es tindr en compte el desenvolupament del procs de treball collaboratiu, la producci, les tasques dajuda al muntatge i qualsevol altra treball en la qual participi, com ara la collaboraci en el disseny del catleg o altres dispositius que es produeixin. A ms a ms, shaur despecificar i acordar quins drets patrimonials es cedeixen i en quines condicions econmiques i temporals. Compra de lobra resultant En el cas que alguna de les institucions volgus adquirir algun dels objectes resultants, caldria estipular la retribuci econmica i els drets patrimonials adquirits amb la transacci. En tot cas el contracte haur de fixar els terminis i la quantia dels pagaments amb els quals se satisfar el que sha acordat.

Drets dautor

En aquest apartat volem fer mfasis en diversos aspectes. Abans dentrar en matria sobre quins sn els drets dautor, cal assenyalar que la qesti de lautoria en els projectes colloboratius s complexa i difcil. Tenint en compte que la figura del collaborador i la seva relaci amb el procs pot variar dun projecte a un altre, s difcil fixar una forma de regulaci universal i shaur de definir en cada situaci concreta. Creiem que el collaborador ha destar protegit davant dun possible s de la seva aportaci amb el qual no estigui dacord. Per tant, ls de la seva aportaci hauria de ser consensuat entre ell i les altres parts i estar recollit en un document vinculant que reconegui la seva coautoria i els seus drets morals. Els drets dautor estan regulats per la Llei de Propietat Intellectual, que determina que qualsevol creador, pel sol fet de ser lautor de lobra, se li reconeixen legalment uns drets sense necessitat de registrar-ne lautoria. Aquests drets sn els drets morals o drets de carcter patrimonial. Els drets morals sn personals, irrenunciables i inalienables. Permeten a lautor: Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera. Determinar si tal divulgaci sha de fer amb el seu nom, sota pseudnim o annimament. Exigir el reconeixement de la seva condici dautor de lobra. Exigir el respecte a la integritat de lobra i impedir-ne qualsevol deformaci, modificaci, alteraci o atemptat que suposi un greuge als seus legtims interessos o perjudiqui la seva reputaci. Modificar lobra respectant els drets adquirits per tercers i les exigncies de protecci de bns dinters cultural. Retirar lobra del comer, per canvi de les seves conviccions intellectuals o morals, prvia indemnitzaci de danys i perjudicis que shagin pogut causar als titulars dels drets dexplotaci. Accedir a lexemplar nic o rar de lobra, quan es trobi en poder daltri, amb la finalitat dexercir el seu dret de divulgaci o qualsevol altre que li pertoqui. Els drets patrimonials poden ser drets dexplotaci o drets de remuneraci. Els drets dexplotaci sn transmissibles i lautor no noms pot autoritzar tercers a exercir-los, sin que pot cedir-ne a tercers la seva explotaci. Aquests drets sn els drets de reproducci, de distribuci, de comunicaci pblica i de transformaci. Entre els drets de remuneraci cal tenir en compte lexistncia del dret de participaci, que vol assegurar que en cada acte de compra i venda de lobra, lautor rebi una part proporcional a laugment de seu valor de mercat. Per tant, el contracte ha de pronunciar-se de manera clara sobre quins drets se cedeixen i en quines condicions.

Extinci del contracte

En el contracte sinclour les disposicions necessries per pactar de mutu acord les causes i indemnitzacions que hauran de regular lextinci del contracte o lincompliment per qualsevol dalguna de les parts. s convenient incloure en el contracte la clusula de fur, per la qual es determina, si es que no ve imposat legalment, quin ser el tribunal on es resolguin les desavinences entre les parts.

128
Caixa deines
5. EL DEBAT COLLABORATIU: ELEMENTS PER A LA CONCRECI DE LA FASE DE RECERCA I CREACI
Definir uns objectius Debatre sobre els interessos de totes les parts implicades per tal de definir uns objectius i finalitats comuns entorn dun mateix centre dinters. Tal com es recull en les recomanacions dels itineraris (pg. 120), una bona estratgia s articular el projecte al voltant duna qesti a la qual vol donar resposta el projecte artstic. En les primeres sessions, el treball collaboratiu permet tamb explorar els diferents punts de vista des dels quals poden ser abordades aquestes qestions, alhora que ajuda a analitzar conjuntament els punts forts i febles de la collaboraci, definir els possibles impactes que cada una de les parts espera obtenir i posar en relaci aquestes expectatives amb el potencial real del projecte.

Definir el camp de la recerca

Un cop definit el projecte en un format de recerca, sha dacotar el context de la investigaci, s a dir, shan didentificar les diferents veus i posicions que ens permetran fer una aproximaci complexa a la qesti plantejada pel projecte. A ms, aquest procs de recerca tamb serveix per identificar potencials collaboradors en la segent fase del projecte. Lobjectiu, doncs, s identificar possibles professionals de la prpia instituci o servei, o altres institucions, pacients, familiars o associacions de pacients o de familiars, persones a ttol individual, comunitats o collectius del context, que puguin aportar un punt de vista particular o una futura collaboraci al projecte.

Definir la mediaci amb els participants

Per tal que lartista pugui desenvolupar el procs de recerca i les entrevistes amb les persones clau en relaci amb el projecte, s recomanable planificar quina s la millor estratgia per implicar les diferents persones i entitats. Tamb s important valorar qui i de quina manera ha de fer aquest primer contacte. s possible que alguns primers contactes, especialment en el cas de grups, entitats o associacions, sigui millor fer-los a travs de persones intermediries o dels seus representants.

Qu pot ser un recurs?

Identificar recursos

Identificar des del principi els recursos que poden aportar les institucions i equipaments que impulsen el projecte s necessari per poder articular-lo amb el mxim deficcia, vinculant les possibilitats del context en la definici del procs artstic i utilitzant-lo creativament com un element ms a considerar.

Suport a la gesti: personal que ajuda a la coordinaci de trobades o reunions de treball, mediaci amb el context, cessi dun espai de treball a la instituci, sales de reuni i presentacions, etc. Suport administratiu: personal que ajuda a la gesti de la comptabilitat i facturaci del projecte, correcci de documents, telefonia; material de papereria i copisteria, etc. Suport a la comunicaci: informtic per programar el bloc o web del projecte; s de la intranet per a la comunicaci institucional; enviament i producci dun butllet o correus informatius; manteniment de bloc o web; compaginaci de dossiers; producci i disseny de material audiovisual; equipament per a lenregistrament audiovisual; producci dun catleg o daltres elements que difonguin el procs i el resultat final del projecte. Suport a la difusi en premsa i gesti i producci de les invitacions a la inauguraci. Suport a la difusi: cessi despais per mostrar el procs i per presentar el resultat final; plafons i material per illuminar; suport del personal de manteniment per al muntatge i desmuntatge; equipament audiovisual i de projecci; cessi de materials i equipaments (taules, vitrines, aparadors, etc.).

Definir lorganigrama

Lorganigrama ajuda a visibilitzar quines seran les formes en les quals simplicaran les diferents parts i com sarticular la seva collaboraci. Lobjectiu s definir quins seran els espais de collaboraci, s a dir, fer efectives les recomanacions assenyalades als itineraris (pg. 120) i concretar en quins moments del procs i amb quins objectius i mbits de treball es far aquesta collaboraci. Lorganigrama, per tant, planteja tamb tasques i formats de participaci com ara el treball amb un representant, amb un comit, amb un grup de treball, grups interdisciplinaris, grups mixtos de professionals i pacients, etc. Lorganigrama tamb reflecteix si les institucions aporten recursos humans vinculats a tasques concretes, com per exemple la gesti de la comptabilitat del projecte.

Definir una estratgia de comunicaci

Tenint informaci de lorganigrama del projecte i concretat el camp de la recerca i leix conceptual del projecte, a partir dels recursos disponibles es pot definir una estratgia comunicativa. Aquesta estratgia va adreada, en primer lloc, a les institucions participants, no noms a aquelles que estan directament vinculades al procs, sin a la resta de persones que hi treballen. En segon lloc, lestratgia de comunicaci ha danar dirigida al context sanitari en un sentit ampli i, per tant, contemplant la dimensi social del territori en el qual es desenvolupa el projecte. Es tractaria de concretar canals i materials, definint qui els produiria i com es distribuirien.

129

Apuntar possibles fonts complementries de finanament

Tal com planteja litinerari de relaci estructurada entre institucions, el potencial duna bona collaboraci institucional rau, entre daltres, a facilitar laccs a noves fonts de recursos. En la interacci de dos mbits com el de la cultura i la sanitat es poden generar noves oportunitats, que shauran dexplorar a partir dun treball danlisi compartit. A banda de buscar finanament per al global del projecte, s recomanable plantejar-se demanar ajuts per aspectes concrets i puntuals del projecte. Daquesta manera ens podem dirigir a moltes ms institucions pbliques i empreses privades.

Definir una estratgia de comunicaci

s aconsellable incorporar tant els criteris i temps amb els quals savaluar el projecte com la despesa que suposar, no noms en lacord escrit entre les parts, sin tamb en el pressupost. Plantejar lavaluaci i els indicadors pertinents ajuda tamb a clarificar la posici de cada una de les parts implicades i consolida una visi comuna sobre el futur del projecte.

130
Caixa deines
6. PRESSUPOST: TASQUES I DESPESES
Qu hem de tenir en compte a lhora de fer un pressupost? Aquesta eina vol ajudar a plantejar pressupostos realistes, que presentin de manera clara i transparent els esforos i les despeses necessaris per assolir els objectius del projecte, aplicant els criteris de qualitat expressats als itineraris.

Shan de comptabilitzar:
Els recursos humans, Els serveis externs, El material fungible, Els equipament i les infrastructures.

Pressupost per a la primera fase

Sha de comptar amb:

Els recursos aportats per les institucions.

Qui lassumeix?

Aquesta part pot ser assumida directament per una de les institucions o recaure en lartista o el collectiu artstic.

Administraci

Qu implica?

Recerca de finanament, coordinaci i comunicaci entre els diferents agents i rees de treball. Control dels terminis i el pressupost.

Qui lassumeix?

Els espais de collaboraci i la funci que desenvolupen en el procs haurien de planificar-se conjuntament entre tots els agents i les institucions involucrades.

Gesti de la collaboraci
Qu sha de comptabilitzar per a cada sessi de treball collaboratiu?

Qu implica?

Coordinaci de la trobada. Identificar els contactes, organitzar la trobada, reservar un espai on fer la reuni, etc. Preparaci de la trobada. Contingut. Dinmiques (DAFO, Camp de Fora, Tcnica Delphi, Rol Playing, processos artstics, etc.). Materials de suport necessaris: power points, vdeos, etc. Conducci de la sessi. Documentaci de la sessi. Enregistrament sonor, fotografies, vdeo, etc. Elaboraci del material per fer un retorn als participants. Resum escrit, entrada en un bloc, lbum de fotos, videoclip, etc.

El pressupost ha de comptabilitzar totes les sessions de treball que seran necessries per assegurar un desenvolupament collaboratiu del projecte. Shaur de tenir en compte el format, ja que no comporta la mateixa feina el treball en comit, en grups de treballs o en trobades individuals. Sha de pressupostar dacord amb la quantitat de sessions de treball (shan de tenir en compte les sessions de preparaci i realitzaci de lavaluaci) i la feina que comporta cada una.

131
+

Qui lassumeix?

El treball de camp el realitza bsicament lartista, tot i que la instituci o entitat sanitria, a ms dajudar a identificar, contactar i fer de mediadora amb persones i entitats, pot considerar interessant aprofitar loportunitat per conixer el seu propi context des duna altra perspectiva.

Treball de camp

Qu implica?

Qu sha de comptabilitzar per a cada entrevista del treball de camp?

Concreci de la cita. Localitzaci de les persones o entitats, explicaci del projecte, concreci de la data de trobada amb totes les persones, etc. Preparaci de la trobada. Informaci sobre els entrevistats, dinmica i materials. Conducci de la trobada. Documentaci de lentrevista o trobada. Enregistrament sonor, fotografies, vdeo, etc. Elaboraci del material per documentar i visualitzar el procs i fer un retorn als entrevistats. Resum escrit, entrada en un bloc, lbum de fotos, vdeo, etc. Gestionar el retorn als entrevistats. Convidar a consultar el material al bloc, enviar un resum per escrit, etc.

Inclou la gesti dels contactes i les sessions de treball mitjanant entrevista, individual i o en grup. Tamb pot comportar la recerca de material documental en diversos formats i la seva possible adquisici com a part dun arxiu documental que ajudi a contextualitzar el projecte. Per calcular la despesa que pot suposar aquest treball de camp, es parteix del llistat de persones definit entre les parts prviament. Alhora, sha de comptar que els mateixos entrevistats suggeriran persones fora de la llista inicial, pel que cal preveure que el nombre final de persones entrevistades pot augmentar en un 30%, amb les despeses que aix comporta.

Qui lassumeix?

s recomanable que sigui assumida de forma collaborativa entre lartista i les institucions.

Comunicaci

Qu implica?

Els continguts en relaci amb aquest apartat samplien en el Pla de Comunicaci (pg. xx)

Que sha de comptabilitzar en relaci amb la producci de canals de comunicaci?

El temps necessari per posar dacord totes les parts sobre quins suports o canals utilitzar. El disseny conceptual (gui, continguts, estructura, etc.). La resoluci formal (el disseny esttic). La producci del canal i dels continguts. La distribuci (pujar la informaci a internet, repartir-la, penjar-la a les parets, enviar-la per correu, etc.).

En la primera fase del projecte es tracta darticular canals de comunicaci entre els participants i en relaci amb les prpies institucions, alhora que es documenta tot el procs. Tamb hi ha la possibilitat que la informaci que es generi en aquesta primera part ja estigui articulada per ser utilitzada en la segona fase i per incorporar-se al resultat final. Per calcular les despeses, cal tenir en compte el cost de posar en marxa un canal de comunicaci (per exemple, un blog, la maqueta dun butllet imprs o una pantalla al vestbul dentrada) per una banda i, per laltra, el cost de la producci de continguts. Sha de tenir en compte tant la producci dun dossier explicatiu com la dun panell informatiu per explicar el projecte.

Qui lassumeix?

Lartista, que s qui elabora la proposta com a resultat del treball de camp.

Elaboraci de la proposta

+ =

Qu implica?

Posar en relaci totes les informacions per articular tota aquesta complexitat en forma de projecte, ja siguin dordre prctic (recursos, disponibilitat dels futurs participants), institucionals (objectius, interessos, etc.) o de caire ms hum i emocional.

Pressupost de la primera fase

132
Pressupost per a la segona fase
Actualitzar la informaci de la 1 fase en relaci a:
Administraci. Coordinaci i gesti de la collaboraci incorporant la part final de lavaluaci.

Qui lassumeix?

s recomanable que sigui assumida de forma collaborativa entre lartista i les institucions.

Comunicaci

+ +

Qu implica?

A banda del manteniment de tots aquells canals posats en marxa en la primera fase, caldr pressupostar tots els elements de difusi que es desenvolupin (vegeu leina de comunicaci) seguint el criteri apuntat per a la primera fase. Caldr tenir en compte totes les despeses associades a la presentaci o exhibici dels resultat finals ( exposici, representaci, concert, projecci de vdeo, etc.). Caldr definir i pressupostar totes les accions de promoci, ja especificades ms endavant.

Qui lassumeix?

Lartista i les persones que hagin decidit collaborar en el procs de treball.

Producci

Qu implica?

Per una banda, lorganitzaci i conducci dels espais de treball collaboratiu que poden ser en forma de taller o altres frmules. Per pressupostar aquest aspecte del procs de producci es pot utilitzar el mateix criteri que amb el treball collaboratiu per tenint en compte que la part de material, equipament i espais s probable que tingui ms importncia.

=
Pressupost final

Tamb sha de tenir en compte que, segons la disciplina artstica, per a la producci definitiva del resultat final potser shagi de comptar amb serveis tcnics externs.

133

134
Caixa deines
7. PLA DE COMUNICACI Procs de treball Comunicaci/ informaci
Organitzaci

Canals Participants
Entrevista, presentaci, xerrada, taller, llista de notcies, web/bloc, arxiu consultable, publicaci impresa/digital, panells informatius, pantalla o projecci, etc.

Mitjans

Context/ Comunitat

Dossier, power point, audiovisual, fotografia, article de text o similar, entrevista sonora, etc.

Qu documenta?
Opinions de participants, collaboradors, etc. Procs de treball

Documentaci

Formats

Entrevista sonora o audiovisual Fotografia Relats escrits Recopilaci de material ja elaborat (fotos, revistes, etc.)

Resultats finals
Fotografies, murals, collectius, vdeo/documental, dibuix, relat grfic, installaci, acci/performance, pea de teatre, pea de dansa, intervenci musical o sonora, poesia, arxius visuals, etc.

Difusi
Exposici, concert, recital, representaci, catleg, llibre, revista, web, etc.

Promoci
Invitaci, dptics, cartells, anuncis, dossier i roda de premsa, etc.

135

136
Caixa deines
8. RECERCA: EINES I CONSIDERACIONS A LENTORN DEL TREBALL DE CAMP
Treballar amb la diferncia En el procs de coneixement del context, ja sigui al propi equipament sanitari o b al territori on subica, s important tenir present la diferncia en la formaci i de referents culturals entre lartista i els entrevistats. Quan esmentem la paraula artista, limaginari que convoca en linterlocutor encara fa ms difcil la comprensi de la tasca que estem desenvolupant. Cal estar molt atents a com ens presentem i potser deixar per a ms endavant aquesta qesti i centrar latenci en el fet que estem fent una recerca en la qual linterlocutor s el protagonista. En aquest sentit, la definici del procs a partir de la concreci dunes qestions inicials que donen direcci a la recerca artstica sn molt tils. Construcci dun espai de confiana El treball amb lentrevistat, sigui a ttol individual o com a representat dun grup o entitat, t un doble objectiu: aprendre del context en relaci amb la recerca artstica que sest desenvolupant i identificar persones i entitats que podrien participar en la segona fase del projecte. Lentrevista, per tal que pugui donar valor afegit al procs, cal que es produeixi en un espai de confiana en qu la persona pugui explicar de manera sincera el seu punt de vista i la seva vivncia. Daquesta manera, a poc a poc es poden identificar les veus i els imaginaris que sarticulen al voltant de leix conceptual i des del quals es vol rellegir el context sanitari en qu es desenvolupa el projecte artstic. La construcci dun espai de confiana i complicitat s tamb fonamental en relaci amb la possible participaci i implicaci daquesta persona en la segona fase, en els tallers de la qual podria collaborar per produir el material per al resultat final del projecte. Eines per articular la visibilitat del procs i la seva artisticitat A fi que el nostre interlocutor pugui copsar el projecte que estem desenvolupant, s recomanable que definim una estratgia i unes eines per posar al seu abast la informaci adient. En primer lloc, estar informats sobre la tasca que desenvolupen i amb quin esperit; en segon lloc, desenvolupar un mitj que documenti i permeti donar visibilitat i compartir el procs de treball i mostrar que lintercanvi que volem realitzar amb aquesta persona ja lestem fent amb daltres. Un blog, un lbum de fotos o un diagrama/mapa de les persones i entitats que estem coneixent ajudar a fer comprensible el procs i la capacitat de posar en relaci moltes altres persones del context. Convidar-lo a estar present en aquest procs (a partir duna fotografia, una entrevista en vdeo, lenregistrament dun espai que per a aquesta persona s significatiu en relaci amb la recerca, etc.) s una oportunitat per transmetre el carcter artstic del projecte des de la prpia participaci. Un acord per als usos de les aportacions dels collaboradors Els collaboradors posen a disposici de lartista la seva imatge, la seva veu, objectes personals i qualsevol altra aportaci que els compromet com a individus. s convenient que la seva participaci estigui regulada a travs dun acord escrit. Aquest document ha destipular les parts que signen lacord, lobjecte de lacord (la cessi duna fotografia, ls duna entrevista, etc.), per a quins usos se cedeix el material, sota quins contextos i durant quant de temps. Tamb ha de definir si aquest material se sotmetr a un procs de manipulaci artstic posterior.

137

138
Caixa deines
9. AVALUACI DEL PROJECTE
Lavaluaci s una eina que ajudar a tenir una imatge clara dels impactes assolits pel projecte, alhora que tamb permet treballar sobre les expectatives de tots els organitzadors i participants, adequant-les a les possibilitats reals de la proposta i dels recursos disponibles. Des daquesta perspectiva, s recomanable treballar de manera participada, definint de forma collaborativa la relaci entre objectius i indicadors, el tipus davaluaci que es far i com es recollir la informaci. Lavaluaci s una oportunitat dacordar conjuntament el valor del projecte i assegurar que tots els integrants del procs treballen amb la mateixa visi de futur.
Per qu volem fer lavaluaci? A qui va dirigida lavaluaci? Qui rebr els informes? Qu en far, daquesta informaci?

Definir els objectius del projecte

Des de la perspectiva dels diferents organitzadors: artista, direcci de lequipament o entitat sanitria, de lequipament artstic, etc. Des de la perspectiva dels diferents participants. Des de la perspectiva del context.

Definir qu voldrem mesurar dels objectius plantejats

Aspectes quantitatius: nombre de persones, entitats participants, nombre de reunions, persones assistents a les exposicions, etc. Aspectes qualitatius: millora de la relaci entre lequipament sanitari i les entitats del barri, ms transversalitat entre professionals sanitaris, major grau de reflexi crtica sobre la manera com es tracta el pacient, etc.

Definir uns indicadors

Han destar lligats als objectius especfics. Han de permetre establir una relaci comparativa entre la situaci tal com era abans del projecte i tal com s desprs. Malgrat que cada projecte i cada context comporta la creaci dindicadors especfics, suggerim els segents elements a tenir en compte: Distingir indicadors vinculats a: els resultats finals, el procs i limpacte o resultats a llarg termini. Aquests indicadors haurien de permetre tenir en compte la perspectiva dels organitzadors, dels participants actius i del context. Ats que aquesta publicaci proposa treballar projectes a partir ditineraris, aquests itineraris esdevindrien criteris davaluaci: > Relaci entre institucions > Participaci efica > etc. s recomanable que els indicadors compleixin els segents requisits: Fixar-se amb anterioritat a linici de la producci del projecte. Ser objectius, neutres i no subjectes a interpretaci. Resultar mesurables de manera senzilla. Mostrar-se sensibles a les petites variacions del context. Ser perdurables en el temps. Permetre la comparaci amb els indicadors dels altres projectes. Permetre la comparaci per part de tercers. Ser accessibles als recursos que tenim.

139

Definir qui ho far, com ho far i quan

Si hi haur un avaluador extern o del propi equip. Si la recollida de dades es far mitjanant una enquesta, una entrevista personal o de grup, lobservaci directa, etc. Cal definir en quins moments del procs es far la recollida dinformaci. Plantejar la possibilitat que la recollida dinformaci permeti generar un material susceptible de convertir-se en un format artstic (vdeo, arxiu consultable i/o accessible des del web, etc.).

Qui analitzar la informaci i en traur les conclusions

s recomanable que lanlisi i les conclusions siguin fruit dun procs de treball, en el qual collaborin totes les persones que han desenvolupat el projecte.

Com es difondran els resultats? A qui es far el retorn?

Els resultats estan en relaci amb tot all que havem de definir a linici del procs? A qui va dirigit?

Quina viabilitat t el procs davaluaci?

Dins del pressupost cal incloure el procs davaluaci, des de la preparaci fins a la recollida de dades, passant per lanlisi final i lelaboraci dels resultats finals.

140
Caixa deines
10. PER SABER-NE MS 10.1. Programes, institucions i entitats:
CULTURE LHSPITAL
www.culture.gouv.fr/culture/politique-culturelle/hopital

Programa interministerial entre el Ministeri de Cultura i Comunicaci, el de Sanitat i el de Justcia del govern francs lobjectiu del qual s promoure laccs a la cultura. Funciona des de 1997. LA FERME DU VINATIER
Centre Hospitalier Le Vinatier, Bron-Lyon (Frana) www.ch-le-vinatier.fr/ferme

Equipament cultural integrat al Centre Hospitalari Le Vinatier, especialitzat en malalties de salut mental. Treballa per crear noves relacions entre lequipament sanitari i la ciutat a travs de la cultura. Els eixos de treball que conformen el projecte sn tres: memria i patrimoni, investigaci en cincies socials i acci cultural, i creaci i difusi artstiques. En el marc daquest darrer eix, els projectes prenen formes diverses: residncies dartistes, tallers de creaci artstica, difusi de les obres a Internet i a lexterior, intervencions cientfiques i culturals, teatre, exposicions, etc. 3BISF: LIEU DARTS CONTEMPORAINS
Hpital Psychiatrique de Montperrin www.3bisf.org Tel.: +33 04 42 16 17 75 109 avenue du Petit Barthlmy 13617 Aix-en-Provence cedex 1 (Frana)

Situat al pavell 3 bis Femmes, s un espai per a lart contemporani integrat dins de lhospital psiquitric de Montperrin i que funciona des de 1983. Shi fan residncies dartistes, exposicions i altres espectacles oberts al personal i pacients de lhospital, amb la particularitat que tamb est obert al pblic general. LIME ART
www.limeart.org Tel:: + 44 01612564389 High Elms Upper Park Road Manchester M14 5RU (Anglaterra)

Lime Art s una organitzaci artstica fundada el 1973 a Manchester. Desenvolupa una mplia gamma de projectes creatius lobjectiu dels quals s afavorir el benestar dels individus, en relaci amb les diferents maneres de viure el tractament clnic i la recuperaci. Treballa en projectes dintervenci artstica, presentacions pbliques, tallers, cursos formatius i programacions educatives amb tot tipus dartistes (creadors visuals, escriptors, ceramistes, dissenyadors, videocreadors, etc.). Tamb treballa amb el propsit dapropar la cultura i les arts al context del sistema sanitari. LAHF (LONDON ARTS IN HEALTH FORUM)
www.lahf.org.uk Tel.: +44 0845 602 0825 Floor 1, Menier Chocolate Factory 51 Southwark Street London SE1 1RU

El LAHF s una xarxa dorganitzacions per a professionals de la salut i de lart i organitzacions relacionades amb la salut. Est establerta a Londres des de 1991. Promou el coneixement i la relaci de lart i la cura sanitria, alhora que impulsa la realitzaci de tallers, estimulant i donant suport a noves idees. Lactivitat principal del Forum s compartir experincies dexperts, informacions i idees.

141
10.2. Bibliografia especfica:

THE POWER OF ART. VISUAL ARTS: EVIDENCE OF IMPACT, REGENERATION, HEALTH, EDUCATION AND LEARNING
Arts Council England (2006) Descrrega gratuta: www.artscouncil.org.uk (a lapartat Publications)

Anlisi realitzada a partir de 20 estudis de cas que serveix per illustrar limpacte de les arts visuals contempornies en la regeneraci, la salut, leducaci i laprenentatge. La investigaci proporciona marcs detallats de contractaci dartistes en comunitats per arribar a una diversitat de resultats. Inclou un apartat especfic dedicat als hospitals i a la sanitat. THE ARTS HEALTH AND WELLBEING
Arts Council England (2007) Descrrega gratuta: www.artscouncil.org.uk (a lapartat Publications)

Investigaci que estructura el primer pla estratgic nacional per a les arts, la salut i el benestar a Anglaterra. ARTS, CREATIVITY AND MENTAL HEALTH INITIATIVE: PARTICIPATORY ARTS SELF EVALUATION APPROACH PROJECT REPORT
Goldie, Isabella (2007) Mental Health Foundation. Londres. Descrrega gratuta: www.mentalhealth.org.uk/publications

Informe promogut per la Mental Health Foundation (Fundaci de Salut Mental) amb el suport i collaboraci de lScottish Arts Council (Consell de les Arts Escocs) i del programa ArtFull i Evaluation Support Scotland (entitat avaluadora). Linforme narra la trajectria dun projecte integral darts i salut de sis mesos de durada basat en la participaci. El projecte va rebre el suport del Programa Nacional per Millorar la Salut Mental i el Benestar del govern escocs. THE HOSPITAL ARTS HANDBOOK
Palmer, Janice; Nash, Florence (1991) Duke University Medical Center. Durham, Carolina del Nord (EUA) Descrrega gratuta: www.ncartsforhealth.org/Hospital_Arts_Handbook.pdf

Llibre dirigit a persones que vulguin comenar un programa artstic en lmbit de la sanitat. La primera secci tracta les activitats del Centre Mdic de la Universitat de Duke, que t un programa cultural amb molt dxit. A continuaci vnen un seguit de seccions pedaggiques dividides per disciplines (arts visuals, literatura, vdeo, etc.), amb narratives descriptives i formes que puguin ajudar a la iniciaci del programa. Una tercera secci recull un llistat de programes en installacions sanitries al pas i tamb a altres pasos.

142
10.3. Bibliografia per ampliar alguns conceptes bsics:
CODI DE BONES PRCTIQUES PROFESSIONALS A LES ARTS VISUALS
Associaci dArtistes Visuals de Catalunya i Llus Brun Associaci dArtistes Visuals de Catalunya, 2008 Descrrega gratuta: http://bonespractiques.aavc.net/ca/codi

Publicaci dirigida tant als artistes professionals com als que inicien la seva trajectria professional, aix com mediadors de lart contemporani (galeristes, representants, colleccionistes, comissaris, programadors, museus dart, etc.) amb lobjectiu que incorporin maneres de relacionar-se basades en les bones prctiques professionals. Shi pot trobar informaci sobre les relacions contractuals, les relacions entre lartista i la galeria dart i fins i tot models de contractes. DISEO Y EVALUACIN DE PROYECTOS CULTURALES
Rossell Cerezuela, David (2004) Editorial Ariel, Barcelona

El llibre est dividit en diferents apartats que parlen sobre el projecte com a eina de treball en la gesti cultural. Tamb es defineix com s un bon esquema per al disseny dun projecte cultural o com ha de ser el desenvolupament detallat de les fases de lesquema per a lelaboraci del projecte. Per ltim, es tracta el tema de lavaluaci i es donen alguns consells finals. TCNIQUES PARTICIPATIVES PER AL DEBAT GRUPAL
Mart, Joel (2006) Diputaci de Barcelona

Un nmero de la collecci Papers de Participaci Ciutadana en el qual sanalitzen i descriuen eines procedents de diferents disciplines de les cincies socials, ordenades en funci de les seves aplicacions en cadascuna de les fases dun procs participatiu. Durant el seu recorregut, aquest llibre divulgatiu aborda temes relacionats amb les tcniques participatives com ara el disseny, el desenvolupament, linforme i el procs. Una altra part de la publicaci est dedicada a les diferents eines per treballar en grup (eines de diagnstic i propostes, de presa de decisions, de programaci, etc.). Finalment es presenten dos formats de tallers participatius, bibliografia i recursos electrnics. EVALUATING COMUNITY ARTS AND COMUNITY WELL BEING. AN EVALUATION GUIDE FOR COMMUNITY ARTS PRACTITIONERS
Keating, Clare (2002) A cura dEFFECTIVE CHANGE Editat per Arts Victoria; Darebin City Council; City of Whittlesea; i Vic Health Descarregable a www.arts.vic.gov.au

El llibre analitza com shan de produir les avaluacions de processos artstics en lmbit de la intervenci comunitria. Aporta eines per poder desenvolupar cada fase del procs i tenir en compte el rigor tic des del qual es planteja.

143
10.4. Per saber ms dels projectes daquesta publicaci:
Hearing Voices. Seeing Things. Londres (Anglaterra)
http://www.serpentinegallery.org/2006/08/hearing_voices_seeing_things_1.html http://www.tfl.gov.uk/tfl/corporate/projectsandschemes/artmusicdesign/pfa/artists/hearing-voices-seeing-things.asp

Outside-in. Navigating the Hospital. Hastings (Anglaterra)


www.esht.nhs.uk/art/index.asp http://sueridge.com/HOME.html

Echoes Down Corridors. Manchester (Anglaterra)


http://www.limeart.org/projects/pa.html

Perceptions of Pain. Londres (Anglaterra)


http://ije.oxfordjournals.org/cgi/reprint/32/5/704.pdf www.gsttcharity.org.uk/arts/grants.html

Projecte artstic al Royal Aberdeen Childrens Hospital. Aberdeen (Esccia)


www.rach-art.org.uk

Prototip despai per gestionar les emocions a lhospital. Castell (Espanya)


http://www.josep-mariamartin.com/es/Prototipo-gestionar-emociones/index.php http://www.eacc.es

Ressonncia Manresa. Manresa (Catalunya)


wwww.ressonanciamanresa.wordpress.com www.sinapsisprojectes.net www.idensitat.org

144
Art en contextos sanitaris. Itineraris i eines per desenvolupar projectes collaboratius s un manual didctic que sadrea a professionals de lmbit sanitari i de lart contemporani amb voluntat destimular i acompanyar els processos de creaci artstics que es desenvolupin en contextos sanitaris. La publicaci inclou un apartat dedicat a la contextualitzaci daquestes prctiques, tot repassant vuit projectes desenvolupats a Catalunya, Pas Valenci, Anglaterra i Esccia. El lector tamb podr trobar sis itineraris que lajudaran a gestionar el procs de treball collaboratiu, acostant les cultures de treball de lmbit sanitari i lartstic. Per acabar, el llibre presenta una caixa deines prctica, on es resumeixen un seguit delements dissenyats per acompanyar linici dun projecte artstic collaboratiu. Trans_Art_Laboratori s un projecte del collectiu Sinapsis (Cristian A i Ldia Dalmau) que planteja la investigaci terica i prctica al voltant dels projectes artstics collaboratius en context. A partir del 2007, el projecte inicia una lnia de treball especficament vinculada al context sanitari, fruit del qual desenvolupa un projecte a lHospital de la Santa Creu i Sant Pau (2008-2009), un Mapatge de poltiques, programes i projectes artstics en contextos sanitaris (2007) i un Estudi qualitatiu entorn de vuit projectes artisticosanitaris (2008). Aquestes dues recerques es van realitzar amb la collaboraci de Javier Rodrigo i Rachel Fendler, els quals tamb formen part de lequip de treball que ha desenvolupat aquesta publicaci.

Edici:

Direcci:

Producci:

Amb el suport de: