Explore Ebooks
Categories
Explore Audiobooks
Categories
Explore Magazines
Categories
Explore Documents
Categories
PLAERDEMAVIDA - 45
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
TARDOR 2013
Opini Histria Local Testimonis Notcies dac i dall Una de contes Humor Recomanacions
Vora el barranc del Carraixet alena un poble, persevera i confia en la llibertat dels dies i de les banderes. Vicent Andrs Estells
www.macarella.org
LAIXETA
GOSSOS
La fixaci de cartells exhortant-nos a denunciar, sols en cas de qu no ens agraden, la presncia de caguerades de gos o gossa fan presumir que la qesti no acaba destar sota control per les autoritats municipals, si ms no ho podem constatar passejant cada dia pels nostres carrers i carrerons, places i avingudes. En tot cas, si ens agraden les caguerades, dacord amb la referida publicitat, no estem obligats a denunciar. Encara que desconec si sobre aquest darrer extrem existeixen dades oficials a la municipalitat, no mestranyaria gens que, com a mnim, sin agradar a molts, la qesti els resulte totalment indiferent pel que es veu i es xafa. Per tant, per aquells o aquelles als qui no agrada trobar-se amb els excrements canins simposa lalerta permanent, i sembla que el deure de denunciar, per imposici o recomanaci municipal, tot i que la denncia daquestos fets, indesitjats o indesitjables, desagradables o pudents, resta curta per aturar el que a hores dara t tota laparena duna epidmia, i fra ms recomanable que denunciar instruir en una prctica saludable de tan com acte a amos i animals, noms fra per mantenir net lespai pblic, si s que no lhan privatitzat ja, excrements inclosos. Fa uns dies llegia que a Londres, Anglaterra, un inspector de la gossera municipal, abans de lliurar-se per aquesta un animal en adopci, sentrevista amb els sollicitants i aquestos deuen facilitar-li informaci sobre el lloc on viur lanimal. Noms si reuneix un mnim de condicions el lloc es formalitzar aquella. No vaig poder deixar de pensar en el gran tamany i abundant pelatge dalguns dels gossos que veig pel carrer, aix com preguntar-me sobre les condicions en les que viu lanimal. Pensar en un espai redut i compartit amb humans em produa certa preocupaci per la salut de tots ells, encara que haig de puntualitzar que aquestes lnies noms sn una reflexi, no s pretensi meua denunciar res. Igual, ladopci de mesures semblants podria contribuir a millorar la vida dels animals i, en conseqncia, tamb la nostra i, de retruc, ajudar a la millora de la higiene dels llocs privats i pblics. He de dir, malgrat el gust o disgust que ens poden proporcionar els excrements canins de qu parlava, que lacte de treure a passejar el gos o la gossa o els gossos continua essent una bona oportunitat de fer poble, de relacionar-nos amb altres ssers humans, o de qu els gossos es relacionen entre ells. Mirant-ho des daquest punt de vista, el de lactivitat relacional, en el cas dels humans, tot plegat va ms enll dintercanviar dades sobre el nom, raa, puresa o alimentaci del animal, i s un bon punt de partida per conixer persones i, fins i tot, per als ms agosarats, per compartir activitats ben diverses, tamb la instrucci de la que parlava ms amunt. Aprofite lavinentesa per declarar-me un apassionat dels noms que posem als nostres companys i companyes animals, des del Boby de tota la vida, o el simptic Lucky, passant pels grandiosos Napole, Clodo, Ner o Pelai, fins arribar als entranyables Cuca o Cuqui, Pua o Puceta, Mos o Mosset, Perla.
LLoren dArbia
3
CLUB DE LECTURA
RESSENYES LITERRIES
El banquer. Nuria Cadenas. Edicions de 1984 Miquel Lluc, el banquer de Sant Antoni, protagonitza aquest treball literari, dibuixant-nos-el com un home de posat immutable, capa dimposar la seua llei sense contemplacions, amb la voluntat frria de bastir un immens edifici personal, que fa diners amb una ambici sense lmits, on es succeeixen aliances, assassinats, governs i rgims poltics, compres de mitjans de comunicaci, infidelitats i grans amors. La narraci sens presenta, dalguna manera, com una xarxa complexa que tracta denganxar el personatge transgressor, lliurat a sobreviure, triomfar i surar segur dell mateix, recordant-nos, amb els matisos que vulguem, a alguns dels estafadors que recentment apareixen a les portades dels diaris a tothora.
El balneari. Joan Gar. 3i4. Aquesta novella del borrianenc Joan Gar, premiada a la Vila-real, arriba a qui a escriu en ple estiu, com aqueixes estades a molts poblets coneguts de muntanya per prendre unes aiges, sin reparadores, com a mnim alleugeridores del pas del temps i les mancances que provoca als nostres cossos limitats. Joan Gomis, el protagonista, s escriptor i al municipi de les Llacunes arriba tot deixant enrere parella i malaltia, all es trobar al capell Scrates Mir, una mena de darrer vaticanista amb qui far amistat. Amor, religi, literatura, cinema sn alguns dels temes que sens ofereixen al text ressenyat. La passi italiana. Josep Llus Carod Rovira. 3i4. Premi Octubre de narrativa 2012, aquest llibre del conegut dirigent dERC ens proposa un viatge a Itlia i a la Mediterrnia ms prxima, la de lAlguer i la de Tabarca, un conjunt de referncies a les connexions entre la nostra cultura i aquella, donant forma a una entusiasta invitaci a capbussar-se en el mn de la cuina, la literatura, larquitectura, la geografia, tot adobat amb multitud dancdotes, personatges i imatges que desfilaran davant nostre amb el resultat desperonar-nos a continuar el cam fascinant sobre el terreny.
Propera trobada Club de Lectura Una vida llogada de Manel Hurtado divendres 15 de novembre a les 22h al Centre Cvic
4
NOTCIES DE MACARELLA
NOTCIES DE MACARELLA
La Baixada a peu pel barranc del Palmaret la realitzrem el passat 2 de juny. Ja s el sis any que fem aquesta passejada i sempre visitem el poblat iber del Tos Pelat amb les pedreres millenries, que estan all al costat, i desprs baixem al Mas del Fondo, on ens esperen els propietaris per a explicar-nos la histria del mas i de la producci de ram moscatell, aix com el procs de transformaci del ram en pansa. Cada any observem com els propietaris del mas dediquen nous esforos en la restauraci del Riu-Rau, el ms gran del Pas Valenci. Prompte podrem admirar les dimensions i la bellesa sbria daquesta interessant construcci, que sha considerat B dInters Cultural (BIC) per lAjuntament de Valncia. Enguany passejrem per altres rutes i visitrem caleres, casetes de camp de pedra seca i una nria. Tamb pel juny vam fer la segona sessi del Club de Lectura i vam comentar Els colloquis de Canet, una novella polidrica i molt bonica escrita per Pau Marqus, el nostre amic i guia magnfic tant en la baixada al Carraixet com de la baixada al Palmaret. La Foguera de Sant Joan denguany va ser la dinovena i, com s tradici, la nit mgica del 23 de juny frem la foguera i repartrem les herbes remeieres amb un refresquet de mistela i coca. Tenim alguna dificultat aquests ltims anys en cremar la foguera al Carraixet, per cal considerar que sempre hem reivindicat que el barranc torne a ser el nostre Parc Natural i en les successives fogueres sempre cridem el mateix desig: volem el Carraixet viu, net i nostre. A finals de setembre frem fet la tretzena Festa de la Cultura Popular que enguany ha segut en el carrer Matilde Salvador. A part de fer el taller de fanalets de mel, polseretes i jocs tradicionals, tamb vam poder conixer la trajectria daquesta gran compositora i musicloga valenciana. A ms, la nit de divendres vam fer el segon sopar Estells. Enguany estem molt contents perqu al sopar rem ms de 65 persones, que gaudrem dall ms amb la recitaci dels poemes del magnfic escriptor burjassot i de lactuaci musical de la Brama. Des dac volem donar les grcies a tots els participants en la vetlada: des dels magnfics recitadors i recitadores, cantants i cantores; grcies als msics Vicent i Manel, i als dolainers i tabaleters de la Brama; en fi, tamb, grcies als que vareu participar ajudant en les diferents activitats de la festa de la cultura popular. Sense la vostra participaci seria molt difcil que tot isquera tan bonic!!! Per al 9 doctubre, dia dels valencians, la Macarella organitzrem un Homenatge al Rei En Jaume amb un passacarrer, una recitaci de versets i una ofrena floral al carrer dedicat la seua figura.
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
Un dia al barranc
s estiu a la vora del Carraixet. En trencar lalba, abans que els pollastres canten la seua can, Gertrudis ja sha alat del llit. Desprs de preparar el tass de sopes amb llet, solta els necs que, corrent, baixen al barranc per a pillar-se el clot daigua on passaran tot el dia picotejant cap ac i cap all. Gertrudis es disposa a fer les seues tasques matineres. Quan ja t el dinar pensat baixa al barranc amb un munt de roba bruta. Aprofita laigua que seixuga per la sequiola del barranc per a rentar els llenols dels llits, les faldes, pantalons del seu home... Laigua baixa neta i clara. Amb poc o gens de sab sobre la post de fusta frega, renta i escorre la roba que deixa eixugar-se damunt dels joncs. Al llarg del mat van acudint les venes carregades amb la seu roba i la post de llavar i el mat transcorre entre conversa, treball i bona convivncia. s el moment dinformar i informar-se de tot all que passa a Bonreps i Mirambell. Tamb saprofitaven aquestes estones per a endrear-se i refrescar-se per suportar millor la calor. Sha fet lhora del dinar. La feina del mat ja est realitzada. Amb quatre bledes collides al campet de la tia Irene, fa un arrs per a caures de cul. Ben sa: amb poquet doli, si es que nhi havia, i ...pocs ingredients. En arribar la vesprada, els dies de calor de lestiu es van fent ms lleugers prenent la fresca a la porta de casa, fent un passeig pel barranc recollint camarroges, caragols, monyigos per a les plantes ... Sembla mentida la quantitat de coses profitoses que es trobaven al barranc. Abans de fer-se fosc, s lhora de recollir els necs que ja porten tot el dia als clots del barranc. La tia Gertrudis, al crit de: tiret, tiret, crida els necs que, un darrere de laltre pugen la costereta i senfilen cap a casa seguint a lama. Totes les venes que tenen necs fan el mateix i aquestos les segueixen sense confondre la seua propietria. Una vegada tancats al corral s lhora de sopar, si s que hi havia alguna cosa. Uns quant alls esclafats, un ou i el un roseg de pa eren els ingredients amb els que feia una sopa dalls que sabia a gloria. Com que no tenien ni tele, ni radio, passaven una estona a la fresca abans de plegar. Ben cansats i amb la panxa mig buida sen anaven a descansar per a agafar forces per al dia segent on tot comenaria de nou. Sembla mentida que a que hui coneguem com el barranc de Carraixet: un espai estril, sec, desaprofitat... fra fa noms 50 o 60 anys un lloc quasi idllic on la gent sendreava, rentava roba, nedava, treballava i convivia amb harmonia.
HISTRIA LOCAL
Teresa Monz
9
HISTRIA LOCAL
Lescoleta del tio Vicentico i de la tia Pilar la Rogeta es form en Mirambell a finals dels anys quaranta o primeries dels anys cinquanta. Feia una funci fora bona i de profit per a la gent del poble, perqu les mares tenien els xiquets arreplegats per a poder anar a treballar i al mateix temps els infants aprenem a comportar-nos, a compartir i tamb les primeres lletres i les nocions bsiques daritmtica. All anvem tots i totes -era una escola mixta, cosa impensable en aquells anys-. A les 9h del mat ens installvem en landana de la casa i el tio Vicentico passava llista, la qual cosa ens feia sentir importants, doncs a cada nom li afegia un verset perqu rimara. Jo no recorde molt el funcionament de lescola, perqu era una xiqueta menuda, per s ho recorde com una poca feli, ja que ens tractaven amb molt dafecte i respecte, tan per part del tio Vicentico com per part de la tia Pilar. En la fotografia que adjuntem feta en la faana de la casa, en la que estem tots els que anvem a lescola, hi ha xiquets i xiquetes de totes les edats: Pilar i Amparo Ciurana, Pilar i Amparo Palas, Carmen i Pepito Ferriol (els del Cano), els seus cosins, que tamb sn Carmen i Pepito, Mari Carmen Capilla, Pilar Ros (la Llorera), Luisa i Dolores Laguarda, Rosa Bruixola, Maruja i Pepita (les Canyotes), Pilar Ros (la mare de Jess Raga, que mha donat la foto), Matilde (la Nadala), Vicent i Joan Ramon (els Estevenets), Ana Mari Lluch, Amparo Nicasio, Amparo Hurtado, els bessons de lAntonino, Toni (el Tito), Fermn (el Ropilla), Pilar i Vicent Ros Peris (els Paletes), Ricardo Nicasio, Matilde Marco, Amparo Serrano, Vicent Peres Peris (el Ferrer), Mari Carmen la del tio Cucala, i molts altres que no he pogut identificar, per que estic segura que sen recordaran de lescoleta de Mirambell amb agrament als mestres.
Empar Serrano
La gent anomenava Escola o Costura dels Cagons lescola de prvuls que regentava el tio Vicentico Vials, el Pesaor- Pesador perqu alfarrassava, calculava els pes dels productes de lhorta- i la seua dona Pilareta la Rogeta. Era per lany 1950. Els alumnes fiem les necessitats fisiolgiques darrere duna cortina, en un bac que hi tenien. El lloc era simplement una pallissa i all pujvem per una escala gran. Recorde les bigues. Al fons estava el corral que el tenien molt fronds amb abundants plantes grans: colocsies, aspidistres, geranis. Ens rebien amb molt dagrado. Els que arribvem des de lluny, la Carretera de Barcelona, Bonreps, anvem agrupantnos pel carrer. Els pares no ens acompanyaven. A lhivern resultava llarg perqu els pobles estaven separats. Anvem pels marges de squies i bancals. Quan arribvem, donvem la paga del dia, que era duna aguileta al dia o un quinzet a la setmana. Aleshores Vicentico ens anomenava pels cognoms i afegia una tonadeta graciosa. En eixa escoleta vaig aprendre molt, de memria, aix s: les taules de multiplicar, divisions, problemes... De carrerilla ho aprenem tot. Lescriptura tenia molta importncia. Fiem quaderns de calligrafia . La filla del matrimoni, que li deien Pilareta, estudiava per a mestra i tamb hi collaborava. Serien uns 60 xiquets i xiquetes. Recordem que hi havia tamb alumnes a la planta de baix, no sabem ben b si eren els majors o els ms xicotets. Quants infants, cadasc en la seua cadireta!
10
Pilar Ciurana
HISTRIA LOCAL
Puri Albert
11
LA NOSTRA GENT
12
13
EL POALET DE LA CINCIA
LOCALITZADA UNA NOVA POBLACI DE TORTUGUES IBRIQUES DAIGUA AL BARRANC DEL CARRAIXET
Un dia, ara fa mig any, vaig trobar-me a les mans una convocatria dAcci Ecologista Agr, que deia: PROJECTE EMYS* voluntariat ambiental 2013 (Tancat de la Pipa, marjal de Rafalell- Vistabella, marjal dAlmenara). No s perqu em vaig interessar per el cas s que em vaig apuntar i ara vos conte en qu consisteix aquesta activitat meravellosa. Com que ja feia temps que volia conixer la marjal ms propera a Bonreps i Mirambell, em vaig apuntar a la jornada de voluntariat de la marjal de Rafalell i Vistabella. Arran deixa experincia, em vaig comboiar a participar en altres jornades semblants. Les jornades de voluntariat foren molt enriquidores: vaig conixer joves illusionats, vaig descobrir la natura en el seu estat ms pur i em vaig clavar en un mn meravells. Trobrem espcies protegides com anguiles, serps daigua i altres dintrodudes com carpes, carpins, peixos extics, crancs americans, etc, i com no, per primera vegada, vaig conixer el mn de les TORTUGUES, era una Emys Orbicularis o galpet europeu, espcie que principalment viu a les marjals. Quin goig vore aquestos animalets en el seu medi natural! Per, mira per on, vaig pensar que jo coneixia altres zones humides que caldria estudiar i una podia ser el nostre CARRAIXET. Sabies que al barranc, tamb tenim una zona humida, entre els termes de Montcada i Foios, a laltura del Pont Sec? Desprs duna curta reflexi, em vaig ficar en contacte amb els responsables del projecte i els vaig ensenyar lespai. Els va agradar la idea de fer un mostra i una anlisi de la zona, i aix es va iniciar un projecte nou en el CARRAIXET. Immediatament, la Colla Ecologista de Massarrojos, el Collectiu Cultural Bbila dAlfara i lAssociaci Cultural Macarella, ens apuntrem com a voluntaris per a collaborar. Ara ja podem dir que estem dins dun projecte europeu, que tenim una zona humida catalogada i que, als primers tempteigs, ja hem registrat tortugues europees al barranc de Carraixet. en concret, hem censat ms de quatre tortugues de la famlia Mauremys Leprosa. Esta s lespcie ms comuna als barrancs, rius i rierols. Vos anime a que collaboreu en aquest projecte tan enriquidor, que ens mostra la diversitat dun ecosistema proper al nostre poble com el Barranc de Carraixet. Aquesta riquesa natural ens empeny a defensar, ara ms que mai UN BARRANC VIU I NET i la seua consideraci com ESPAI NATURAL PROTEGIT!
* Qu s el Projecte Emys ?
1.- s un Projecte Europeu LIFETRACHEMYS(life-09NAT/00529) que t com objectiu la defensa i recuperaci de les espcies endmiques de peixos i galpets autctons del Pas Valenci i Portugal, procurant, entre ms coses, que les espcies invasores no proliferen. 2.- Fer un reglament per evitar el comer i s de tortugues extiques invasores com mascotes i evitar-ne lalliberament als nostres medis naturals.
Emys orbicularis Mauremys leprosa
14
LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI
La rateta digital ja no veu la tele, ni escolta la rdio... sha modernitzat i ara passa ms hores davant de lordinador, ac van unes pistes de webs i altres histries per tafanejar com ella i no perdre massa el temps!
MILDENOU. Blog de la plataforma dafectats per lERO de la rdiotelevisi pblica valenciana www.mildenou.com
Comprovat que lERO a RTVV no ha sigut ms que una depuraci ideolgica que ha prets netejar la Rdio i la Televisi valencianes de treballadors incmodes amb el poder, sha posat en marxa una eina de comunicaci que ens permet estar informats del que realment ha passat i est passant a RTVV, de qui han sigut els culpables, de com han espoliat el capital econmic i hum de lempresa de comunicaci pblica ms important que hem tingut mai els valencians. Aquest blog pretn donar veu a tots aquells professionals que han treballat a la rdio i televisi valencianes, que desprs dun any continuen amb la mateixa voluntat dinformar, de contar qu passa al Pas Valenci, amb tots els detalls possibles. Vos animem a seguir-lo per no oblidar la lluita dels treballadors per dignificar la seua feina en lens pblic. PEDRA PAPER TISORA. http://www.youtube.com/user/pedrapaperitisora s una plataforma de periodisme ciutad que vol fer daltaveu de la vida de la ciutat i la seua rea metropolitana. s un xicotet collage audiovisual fet amb les contribucions de la gent i amb una periodicitat mensual. Aquest collage s concreta en diverses seccions com #aspradispora, on els valencians que han hagut demigrar ens conten la seua experincia fora del nostre pas i els motius de la seua partida; o VLC360, que s una secci on els mini-reportatges sidentifiquen en un mapa geogrfic tot conformant una visi de la realitat valenciana en 360. La banda sonora del programa s la can Pedra, paper i tisores del grup valenci Orxata Sound System i durant els 13 minuts del programa ens dna pistes musicals daltres grups que fan msica baix letiqueta de llicncia lliure. Si voleu saber el qu passa, les reivindicacions ms actuals i les propostes ms creatives i socials que selaboren a la ciutat i rodalies, no dubteu de fer una ullada als diferents captols!! Cabanyal Z. Srie online www.cabanyalz.com La ciutat de Valncia viu un apocalipsi zombie, per un barri resisteix encara a la total destrucci... noms all et podrs salvar. Aquesta s la idea que han seguit diversos collectius venals, que shan ajuntat per fer una srie de difusi per internet i mostrar la realitat del seu barri, un barri com el del Cabanyal, acostumat a resistir als atacs urbanstico-especulatius dels poltics de torn. Es tracta dun projecte amb pressupost zero, s a dir, que la seua existncia es basa en la collaboraci dels vens i dels collectius que es vulguen sumar per tal de participar ja siga artsticament (aportant idees, actuant en les gravacions, composant la banda sonora), tcnicament (oferint les cases i aparells per a gravacions,etc) o econmicament (mitjanant petites donacions a un nmero de compte o amb plataformes de micromecenatge). Ja tenen 3 captols emesos, i de segur que nestan preparant ms. No dubteu a mirar-los, potser trobeu algun conegut entre els actors i actrius participants!!! @ la rateta digital
15
Esperant tindre consulta a un centre despecialitats, topes amb cartells de lluita contra les retallades en sanitat. Un dia esperant, vaig llegir aquest cartell que estava enganxat en la porta i el vaig copiar: Quan et dnes compte que per a produir cal que tho autoritzen els que no produeixen res. Quan comproves que els diners flueixen cap als qui traginen no bns sin favors. Quan veus que molts es fan rics pel suborn i per les influncies, ms que pel treball i que les lleis no et protegeixen contra ells, sin que sn ells els qui estan protegits contra tu. Quan tadones que la corrupci s recompensada i la honradesa esdev un autosacrifici, aleshores podrs afirmar sense temor a enganyar-te que la teua societat est condemnada Ayn Rand ( 1950) I ara afegiria jo: tenim forces encara per a eixir daquest malson. Els qui ens han portat a la runa econmica, social i moral, que no ens malgovernen mai ms. Que entren uns altres millors.
Hem escrit al Plaerdemavida-45: Puri Albert, Llus M. Antol G., Llus Antol S., Xavi Barrachina, Pilar Ciurana, Trini Martnez, Teresa Monz, Lupe Prez, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria, Empar Serrano. Illustracions: Neus Arazo (portada) i Patossa Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer Coordinaci: Rosella Antol Correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004
Collabora