You are on page 1of 16

Associaci Cultural Macar ella

PLAERDEMAVIDA - 45
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
TARDOR 2013

Opini Histria Local Testimonis Notcies dac i dall Una de contes Humor Recomanacions

Vora el barranc del Carraixet alena un poble, persevera i confia en la llibertat dels dies i de les banderes. Vicent Andrs Estells

www.macarella.org

LAIXETA

GOSSOS
La fixaci de cartells exhortant-nos a denunciar, sols en cas de qu no ens agraden, la presncia de caguerades de gos o gossa fan presumir que la qesti no acaba destar sota control per les autoritats municipals, si ms no ho podem constatar passejant cada dia pels nostres carrers i carrerons, places i avingudes. En tot cas, si ens agraden les caguerades, dacord amb la referida publicitat, no estem obligats a denunciar. Encara que desconec si sobre aquest darrer extrem existeixen dades oficials a la municipalitat, no mestranyaria gens que, com a mnim, sin agradar a molts, la qesti els resulte totalment indiferent pel que es veu i es xafa. Per tant, per aquells o aquelles als qui no agrada trobar-se amb els excrements canins simposa lalerta permanent, i sembla que el deure de denunciar, per imposici o recomanaci municipal, tot i que la denncia daquestos fets, indesitjats o indesitjables, desagradables o pudents, resta curta per aturar el que a hores dara t tota laparena duna epidmia, i fra ms recomanable que denunciar instruir en una prctica saludable de tan com acte a amos i animals, noms fra per mantenir net lespai pblic, si s que no lhan privatitzat ja, excrements inclosos. Fa uns dies llegia que a Londres, Anglaterra, un inspector de la gossera municipal, abans de lliurar-se per aquesta un animal en adopci, sentrevista amb els sollicitants i aquestos deuen facilitar-li informaci sobre el lloc on viur lanimal. Noms si reuneix un mnim de condicions el lloc es formalitzar aquella. No vaig poder deixar de pensar en el gran tamany i abundant pelatge dalguns dels gossos que veig pel carrer, aix com preguntar-me sobre les condicions en les que viu lanimal. Pensar en un espai redut i compartit amb humans em produa certa preocupaci per la salut de tots ells, encara que haig de puntualitzar que aquestes lnies noms sn una reflexi, no s pretensi meua denunciar res. Igual, ladopci de mesures semblants podria contribuir a millorar la vida dels animals i, en conseqncia, tamb la nostra i, de retruc, ajudar a la millora de la higiene dels llocs privats i pblics. He de dir, malgrat el gust o disgust que ens poden proporcionar els excrements canins de qu parlava, que lacte de treure a passejar el gos o la gossa o els gossos continua essent una bona oportunitat de fer poble, de relacionar-nos amb altres ssers humans, o de qu els gossos es relacionen entre ells. Mirant-ho des daquest punt de vista, el de lactivitat relacional, en el cas dels humans, tot plegat va ms enll dintercanviar dades sobre el nom, raa, puresa o alimentaci del animal, i s un bon punt de partida per conixer persones i, fins i tot, per als ms agosarats, per compartir activitats ben diverses, tamb la instrucci de la que parlava ms amunt. Aprofite lavinentesa per declarar-me un apassionat dels noms que posem als nostres companys i companyes animals, des del Boby de tota la vida, o el simptic Lucky, passant pels grandiosos Napole, Clodo, Ner o Pelai, fins arribar als entranyables Cuca o Cuqui, Pua o Puceta, Mos o Mosset, Perla.

EL PLANETA DELS SIMIS

SUBGNERES DEL WESTERN (primera part)


Larbre del gnere cinematogrfic del western creix a travs de mltiples branques (subgneres) que van donant, al llarg del temps, fruits (pellcules) de tot tipus: pssims, indigestos, esquifits, digeribles, eixuts, sucosos, salats, ensucrats, bons, excellents, magnfics... Els diversos elements (banda sonora, gui, actors i actrius, director i productor, escenaris, cmeres, fotografia, duraci...) sumen o resten perqu el producte final (una pellcula de lOest) siga ron, passable, bo o excellent. El subgnere on sinclou una pellcula de lOest li afegeix peculiaritats per no li fa trencar amb el tronc com del western. En conseqncia, el que ens ha de quedar clar s que la qualitat duna pellcula de lOest s independent del subgnere al que pertany; ens hem de deslliurar dels prejudicis que ens enterboleixen a lhora demetre un judici ajustat i raonat. En aquesta secci, darrerament, hem estat parlant del subgnere de leurowestern: la reformulaci del western feta des dEuropa que generalment sha conegut amb el nom de spaghetti western. Bsicament, hem vist que sn coproduccions hispanoitalianes rodades a Almeria i a Madrid. B, tamb se nhan rodat en altres llocs... Per exemple, la pellcula El retorn dels set magnfics es rod lany 1966 al municipi dAgost (comarca de lAlacant). I s que els ttols dels eurowesterns en itali tenen un no s qu que ens fa quedar-nos pendents de la pantalla de manera enfervorida. Per un pugno di dollari (1964). Per qualche dollaro in pi (1965). Il buono, il brutto, il cattivo (1966). Django (1966). Cera una volta il West (1968). Il grande silenzio (1968). I giorni dellira (1968). Lo chiavamano Trinit (1970). Cera una volta la Rivoluzione (1971). Uomo avvisato, mezzo ammazzato... parola di spirito santo (1971). I corvi ti scaveranno la fossa (1971). Il grande duello (1972). Il mio nome nessuno (1973). Els set magnfics (1960) s un western dirigit per John Sturges i protagonitzat, entre altres, per Yul Brynner; la seua popular banda sonora s obra del compositor Elmer Bernstein. Aquesta pellcula s un remake (refer, tornar a fer, nova versi) de Els set samurais del japons Akira Kurosawa. Lor de Mackenna (1968) s un impactant western mstic i inicitic. Un grup de personatges de diferent pelatge sn guiats per Mackenna (Gregory Peck) en la recerca dun jaciment dor que pertany a la tribu dels apatxes. El director de la pellcula s John Lee Thompson. El rodatge es fa en uns espais naturals espectaculars situats als estats nord-americans dOregon (Medford), Utah (Kanab) i Arizona (Canyon de Chelly National Monument i Glen Canyon National Recreational Area). s molt interessant el doble duel interpretatiu que es planteja al llarg de la pellcula. Entre homes: Omar Sharif (bandit mexic) versus Gregory Peck (sheriff anglosax/gringo). Entre dones: Julie Newmar (ndia apatxe lluitadora de cabells negres) versus Camille Sparv (anglosaxona filla dun jutge i amb cabells rossos). El film compta amb la msica de Quincy Jones i comena amb una can interpretada per linoblidable cantant i guitarrista porto-riqueny Jos Feliciano.

LLoren dArbia
3

CLUB DE LECTURA

RESSENYES LITERRIES
El banquer. Nuria Cadenas. Edicions de 1984 Miquel Lluc, el banquer de Sant Antoni, protagonitza aquest treball literari, dibuixant-nos-el com un home de posat immutable, capa dimposar la seua llei sense contemplacions, amb la voluntat frria de bastir un immens edifici personal, que fa diners amb una ambici sense lmits, on es succeeixen aliances, assassinats, governs i rgims poltics, compres de mitjans de comunicaci, infidelitats i grans amors. La narraci sens presenta, dalguna manera, com una xarxa complexa que tracta denganxar el personatge transgressor, lliurat a sobreviure, triomfar i surar segur dell mateix, recordant-nos, amb els matisos que vulguem, a alguns dels estafadors que recentment apareixen a les portades dels diaris a tothora.

El balneari. Joan Gar. 3i4. Aquesta novella del borrianenc Joan Gar, premiada a la Vila-real, arriba a qui a escriu en ple estiu, com aqueixes estades a molts poblets coneguts de muntanya per prendre unes aiges, sin reparadores, com a mnim alleugeridores del pas del temps i les mancances que provoca als nostres cossos limitats. Joan Gomis, el protagonista, s escriptor i al municipi de les Llacunes arriba tot deixant enrere parella i malaltia, all es trobar al capell Scrates Mir, una mena de darrer vaticanista amb qui far amistat. Amor, religi, literatura, cinema sn alguns dels temes que sens ofereixen al text ressenyat. La passi italiana. Josep Llus Carod Rovira. 3i4. Premi Octubre de narrativa 2012, aquest llibre del conegut dirigent dERC ens proposa un viatge a Itlia i a la Mediterrnia ms prxima, la de lAlguer i la de Tabarca, un conjunt de referncies a les connexions entre la nostra cultura i aquella, donant forma a una entusiasta invitaci a capbussar-se en el mn de la cuina, la literatura, larquitectura, la geografia, tot adobat amb multitud dancdotes, personatges i imatges que desfilaran davant nostre amb el resultat desperonar-nos a continuar el cam fascinant sobre el terreny.

Propera trobada Club de Lectura Una vida llogada de Manel Hurtado divendres 15 de novembre a les 22h al Centre Cvic
4

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DE MACARELLA
La Baixada a peu pel barranc del Palmaret la realitzrem el passat 2 de juny. Ja s el sis any que fem aquesta passejada i sempre visitem el poblat iber del Tos Pelat amb les pedreres millenries, que estan all al costat, i desprs baixem al Mas del Fondo, on ens esperen els propietaris per a explicar-nos la histria del mas i de la producci de ram moscatell, aix com el procs de transformaci del ram en pansa. Cada any observem com els propietaris del mas dediquen nous esforos en la restauraci del Riu-Rau, el ms gran del Pas Valenci. Prompte podrem admirar les dimensions i la bellesa sbria daquesta interessant construcci, que sha considerat B dInters Cultural (BIC) per lAjuntament de Valncia. Enguany passejrem per altres rutes i visitrem caleres, casetes de camp de pedra seca i una nria. Tamb pel juny vam fer la segona sessi del Club de Lectura i vam comentar Els colloquis de Canet, una novella polidrica i molt bonica escrita per Pau Marqus, el nostre amic i guia magnfic tant en la baixada al Carraixet com de la baixada al Palmaret. La Foguera de Sant Joan denguany va ser la dinovena i, com s tradici, la nit mgica del 23 de juny frem la foguera i repartrem les herbes remeieres amb un refresquet de mistela i coca. Tenim alguna dificultat aquests ltims anys en cremar la foguera al Carraixet, per cal considerar que sempre hem reivindicat que el barranc torne a ser el nostre Parc Natural i en les successives fogueres sempre cridem el mateix desig: volem el Carraixet viu, net i nostre. A finals de setembre frem fet la tretzena Festa de la Cultura Popular que enguany ha segut en el carrer Matilde Salvador. A part de fer el taller de fanalets de mel, polseretes i jocs tradicionals, tamb vam poder conixer la trajectria daquesta gran compositora i musicloga valenciana. A ms, la nit de divendres vam fer el segon sopar Estells. Enguany estem molt contents perqu al sopar rem ms de 65 persones, que gaudrem dall ms amb la recitaci dels poemes del magnfic escriptor burjassot i de lactuaci musical de la Brama. Des dac volem donar les grcies a tots els participants en la vetlada: des dels magnfics recitadors i recitadores, cantants i cantores; grcies als msics Vicent i Manel, i als dolainers i tabaleters de la Brama; en fi, tamb, grcies als que vareu participar ajudant en les diferents activitats de la festa de la cultura popular. Sense la vostra participaci seria molt difcil que tot isquera tan bonic!!! Per al 9 doctubre, dia dels valencians, la Macarella organitzrem un Homenatge al Rei En Jaume amb un passacarrer, una recitaci de versets i una ofrena floral al carrer dedicat la seua figura.

HISTRIA LOCAL

Carraixet viu i net, una reivindicaci constant



El Barranc de Carraixet, lnic espai natural que tenim els habitants de Bonreps i Mirambell, ha patit agressions constants des dabans de la dcada de 1980: primer va ser la llaurada del llit i leixamplament del caixer; desprs va ser la fixaci de les motes amb pedres enormes descullera; ms tard canalitzaren amb formig el tram del barranc que va de la mar al pont entre Tavernes i Bonreps i Mirambell. El grup de persones que formem ara lAssociaci Cultural Macarella comenrem a reivindicar el barranc com a parc natural viu i nostre des del principi: a lhivern de 1994-95 vam fer una exposici del Carraixet que va circular per escoles i instituts dels pobles de la contornada i va anar a lescola de Magisteri. En 1995 es feu la primera foguera de Sant Joan al barranc amb el lema Carraixet et volem viu i net. Daleshores en no hem parat de reivindicar-lo com a nic espai de natura lliure que tenim els habitants de Bonreps i Mirambell: li hem fet poesies, li dediquem la foguera de Sant Joan -lany que ve ser la vintena-, el trepitgem cada any en les baixades que fem el primer diumenge de febrer amb els companys de Massarrojos i dAlfara. Per cada baixada enviem una carta als ajuntaments riberencs, a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer (CHX), a la Conselleria de Medi Ambient... Un altre moment de gaudi i dempoderament del barranc per part de les persones s quan fem la Pasqua tradicional al barranc, el dia de Sant Vicent. Lany 2006 demanrem a la Ministra de Medi Ambient que ens posara una escala per facilitar la baixada al barranc, i la Ministra Narbona va ordenar a la CHX que ho fera. Cal saber que a lAjuntament del poble hi havia una alcaldessa, M Josep, que tamb feu fora. Total que ah est lescala i ah est la festa de la Pasqua. Va ser lnica vegada que han fet cas de les nostres demandes. La nostra activitat reivindicativa ens ha portat a tindre en el pensament un pla per al Carraixet que es concretaria en la figura legal de Paratge Natural Protegit. Cal concebre el barranc com a espai natural viu, un corredor verd, un cam daigua. Laigua hi circula en superfcie en dos trams que sn per a nosaltres coneguts: el paratge de La Mina, al terme de Foios, una zona humida on sestan ara estudiant els exemplars de tortugues autctones, i la desembocadura des del terme de Bonreps i Mirambell fins a la mar. Aquest aiguamoll rep els sobrants de la squia de Rascanya i del barranc del Palmaret i forma un estanys amb flora i fauna prpies de les zones humides costaneres. On no es veu laigua crrer, hem de saber que circula per sota la terra. Hem descobert pous oberts en mig del llit del barranc que saprofitaven per a regar xicotetes hortes que hi havia a les vores. Hem daconseguir que les institucions gestores del barranc, Confederaci Hidrogrfica del Xquer, Conselleria de Medi Ambient i ajuntaments de la zona prenguen seriosament inters, cosa que fins ara no han fet, en la defensa i potenciaci daquesta artria verda i viva que va de Gtova a la mar, que cuiden la flora i la fauna, que netegen el sl de tota contaminaci, que eliminen les espcies invasores. Que facen accessible el llit perqu les persones hi vagen a passejar, gaudir i estudiar la natura. Que els camins de les vores pels qual tantes persones corren i passegen, siguen agradables, amb ombra...Tot aix ser tornar als habitants del poble, els presents i els que vindran, un barranc viu i nostre com era en temps passats. No s tan difcil, portem 20 anys reivindicant-ho, tants diners com shan gastat els que ens governen en operacions destructives com la Frmula 1, ja poden potenciar i millorar aquelles coses que la natura i el treball dels nostres avantpassats ens han deixat com sn el Carraixet i lHorta.

HISTRIA LOCAL

Traat del Carraixet


El Barranc del Carraixet s laccident geogrfic i el paratge natural ms significatiu que hi ha al nostre terme municipal. El Barranc del Carraixet rep tamb els noms de Barranc dOlocau i Barranc de Peralvillo. Jaume I, al Llibre dels Fets, lanomena Riu Sec quan parla de la Batalla del Puig. El Barranc del Carraixet s un curs daigua intermitent que sinicia al terme de Gtova, a loest de lesmentada poblaci. En direcci sud recull el cabal de les fonts de lAlameda i Xarvilla, passant junt a lantic poble de Marines. Rep per lesquerra el Barranc de lOlla, passant desprs per Olocau, poblaci que rodeja per loest i el sud. Altes muralles rocalloses el canalitzen angostament. Creua junt al Mas del Capell i rep per lesquerra el Barranc de Pedralbilla que, abans daquest punt de contacte, ha reunit els cabals daltres barrancs de la zona muntanyosa de Porta Coeli. Segueix desprs en direcci sud-est pel terme de Btera, aconseguint el seu llit gran amplitud. Se li uneixen per lesquerra, al mateix punt, els barrancs del Cirer i de Nquera. Passa junt a la Torre de Bofilla, creua ms endavant el terme de Montcada i toca Alfara del Patriarca, servint de lmit entre termes municipals, funci que exerceix ja quasi fins a la seua desembocadura. Passa aix per Foios i Vinalesa. Tamb passa per Benifaraig i Carpesa, pedanies dependents de la ciutat de Valncia. Toca Bonreps i Mirambell i pren desprs direcci est. Passa per Tavernes Blanques, poblaci que est al marge dret; junt al llit est lErmita de la Mare de Du dels Desemparats, reconstruda i reformada al mateix lloc que ocup ledificada el 1447, al costat del lloc on es soterrava els ajusticiats. La carretera de Valncia a Barcelona creua ac el barranc; junt al llit del barranc est el casilici amb la creu de terme. Entra desprs en terme dAlboraia. El llit del barranc, generalment sec fins ac, comena a vores amb aigua, procedent de diversos ullals situats dins del mateix llit del barranc; en alguns llocs laigua es recull als anomenats clots. Un dels clots s el de Frexina, conegut tamb com el de la Capelleta per una xicoteta capelleta situada a la vora esquerra que recorda el Miracle dels Peixets. Al darrer tram, el barranc t el seu llit totalment ocupat per les aiges; s un vedat de pesca i avui est canalitzat artificialment. Al seu marge dret, prop de la desembocadura al Mediterrani, hi ha un altra ermita que commemora tamb el Miracle dels Peixets. T un recorregut de 45 quilmetres. Algunes vegades, a causa de forts temporals de pluja, ha condut un gran cabal daigua i ha provocat riuades, desbordaments i greus prdues humanes i materials; per exemple, les riuades esdevingudes el 1949, 1950 i 1957. Referncia bibliogrfica. Lentrada conceptual Barranco de Carraixet fou elaborada per Emili Bet Belenguer i est recollida al volum 4 (Can-Col, pgines 93-94) de la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (Levante El Mercantil Valenciano, any 2005).

HISTRIA LOCAL

Un dia al barranc
s estiu a la vora del Carraixet. En trencar lalba, abans que els pollastres canten la seua can, Gertrudis ja sha alat del llit. Desprs de preparar el tass de sopes amb llet, solta els necs que, corrent, baixen al barranc per a pillar-se el clot daigua on passaran tot el dia picotejant cap ac i cap all. Gertrudis es disposa a fer les seues tasques matineres. Quan ja t el dinar pensat baixa al barranc amb un munt de roba bruta. Aprofita laigua que seixuga per la sequiola del barranc per a rentar els llenols dels llits, les faldes, pantalons del seu home... Laigua baixa neta i clara. Amb poc o gens de sab sobre la post de fusta frega, renta i escorre la roba que deixa eixugar-se damunt dels joncs. Al llarg del mat van acudint les venes carregades amb la seu roba i la post de llavar i el mat transcorre entre conversa, treball i bona convivncia. s el moment dinformar i informar-se de tot all que passa a Bonreps i Mirambell. Tamb saprofitaven aquestes estones per a endrear-se i refrescar-se per suportar millor la calor. Sha fet lhora del dinar. La feina del mat ja est realitzada. Amb quatre bledes collides al campet de la tia Irene, fa un arrs per a caures de cul. Ben sa: amb poquet doli, si es que nhi havia, i ...pocs ingredients. En arribar la vesprada, els dies de calor de lestiu es van fent ms lleugers prenent la fresca a la porta de casa, fent un passeig pel barranc recollint camarroges, caragols, monyigos per a les plantes ... Sembla mentida la quantitat de coses profitoses que es trobaven al barranc. Abans de fer-se fosc, s lhora de recollir els necs que ja porten tot el dia als clots del barranc. La tia Gertrudis, al crit de: tiret, tiret, crida els necs que, un darrere de laltre pugen la costereta i senfilen cap a casa seguint a lama. Totes les venes que tenen necs fan el mateix i aquestos les segueixen sense confondre la seua propietria. Una vegada tancats al corral s lhora de sopar, si s que hi havia alguna cosa. Uns quant alls esclafats, un ou i el un roseg de pa eren els ingredients amb els que feia una sopa dalls que sabia a gloria. Com que no tenien ni tele, ni radio, passaven una estona a la fresca abans de plegar. Ben cansats i amb la panxa mig buida sen anaven a descansar per a agafar forces per al dia segent on tot comenaria de nou. Sembla mentida que a que hui coneguem com el barranc de Carraixet: un espai estril, sec, desaprofitat... fra fa noms 50 o 60 anys un lloc quasi idllic on la gent sendreava, rentava roba, nedava, treballava i convivia amb harmonia.

Xavi Barrachina i Lupe Prez

HISTRIA LOCAL

Testimonis personals: Viure al barranc


Recorde la meua infantesa envoltada del barranc. All pels anys 60 la nostra vida estava molt relacionada amb el barranc, vivem al carrer de Barraquetes i tots els matins de la meua vida fins la vintena, que vaig anar a viure a Bonreps, el primer que veia en eixir de casa era el Carraixet. Recorde que hi passava aigua, brollava aigua clara que fins i tot bevem, era un espai natural net, estava ple de joncs dels quals ens menjvem les arrels, agafvem cabuts, granotes, parotets, cargols la meua iaia agafava herbes que desprs feia servir per sopar o dinar. Tamb fiem arca amb els xiquets de Carpesa, mai podien amb nosaltres, el barranc era nostre. A casa hi havien necs i tots els dies eixien al clot del barranc a nedar i per la nit tornaven sols, perqu abans les portes estaven sempre obertes. A la tardor quasi sempre tenem barrancades, aix volia dir que venia ple de banda a banda i laigua durava dos o tres dies, era una festa per nosaltres, doncs es paralitzaven totes les obligacions i el centre datenci de tot el poble era el barranc. Aprofitava tamb per a canviar laigua estancada als clots que ens servien per banyar-nos la resta de lany, i on fins i tot hi havia gent que pescava. Recorde els vespres dhivern que ens sentvem cara al barranc, cara ponent, on feia un sol benvolent i els vespres eren tebis i plaents, all venien les meues ties a cosir amb la meua mare, cosien, cantvem, contaven la vida, deien que abans la gent baixava per la nit al clot per llavarse, doncs a les cases no hi havia aigua corrent Quan canviava lany el barranc es quedava pelat, es collien les canyes que desprs gastaven a lhorta. El fenoll que creixia per tot arreu ens servia per fer lenramada al carrer els dies de festa. A la primavera era centre dacampada de gitanos que eren gent treballadora i acudien per la temporada de la crella. Recorde que les gitanes venien a les cases per demanar-nos aigua, nosaltres jugvem amb els xiquets, quasi mai hi havien enfrontaments, mai passava res. Desprs venia la Pasqua on tamb era el gran protagonista el barranc. Somplia de gent, des de Vinalesa fins a Tavernes , xiquets, grans i ms grans tot el poble venia a menjar-se la mona, botar a la corda, empinar el catxerulo i fer rogle. Era una gran festa, que comenava en acabar la Setmana Santa (prohibit cantar i cridar durant tota la setmana) i finalitzava el dia de Sant Vicent. A lestiu, durant les vacances, la major part del nostre temps el passvem al barranc, era el nostre gran parc. Moltes vegades pense que tenem un gran privilegi, viure a la vora dun espai verd tant gran. La meua infantesa vora el barranc era pobra, bruta, i feli.

Teresa Monz
9

HISTRIA LOCAL

Escoleta dels menuts

Lescoleta del tio Vicentico i de la tia Pilar la Rogeta es form en Mirambell a finals dels anys quaranta o primeries dels anys cinquanta. Feia una funci fora bona i de profit per a la gent del poble, perqu les mares tenien els xiquets arreplegats per a poder anar a treballar i al mateix temps els infants aprenem a comportar-nos, a compartir i tamb les primeres lletres i les nocions bsiques daritmtica. All anvem tots i totes -era una escola mixta, cosa impensable en aquells anys-. A les 9h del mat ens installvem en landana de la casa i el tio Vicentico passava llista, la qual cosa ens feia sentir importants, doncs a cada nom li afegia un verset perqu rimara. Jo no recorde molt el funcionament de lescola, perqu era una xiqueta menuda, per s ho recorde com una poca feli, ja que ens tractaven amb molt dafecte i respecte, tan per part del tio Vicentico com per part de la tia Pilar. En la fotografia que adjuntem feta en la faana de la casa, en la que estem tots els que anvem a lescola, hi ha xiquets i xiquetes de totes les edats: Pilar i Amparo Ciurana, Pilar i Amparo Palas, Carmen i Pepito Ferriol (els del Cano), els seus cosins, que tamb sn Carmen i Pepito, Mari Carmen Capilla, Pilar Ros (la Llorera), Luisa i Dolores Laguarda, Rosa Bruixola, Maruja i Pepita (les Canyotes), Pilar Ros (la mare de Jess Raga, que mha donat la foto), Matilde (la Nadala), Vicent i Joan Ramon (els Estevenets), Ana Mari Lluch, Amparo Nicasio, Amparo Hurtado, els bessons de lAntonino, Toni (el Tito), Fermn (el Ropilla), Pilar i Vicent Ros Peris (els Paletes), Ricardo Nicasio, Matilde Marco, Amparo Serrano, Vicent Peres Peris (el Ferrer), Mari Carmen la del tio Cucala, i molts altres que no he pogut identificar, per que estic segura que sen recordaran de lescoleta de Mirambell amb agrament als mestres.

Empar Serrano

La gent anomenava Escola o Costura dels Cagons lescola de prvuls que regentava el tio Vicentico Vials, el Pesaor- Pesador perqu alfarrassava, calculava els pes dels productes de lhorta- i la seua dona Pilareta la Rogeta. Era per lany 1950. Els alumnes fiem les necessitats fisiolgiques darrere duna cortina, en un bac que hi tenien. El lloc era simplement una pallissa i all pujvem per una escala gran. Recorde les bigues. Al fons estava el corral que el tenien molt fronds amb abundants plantes grans: colocsies, aspidistres, geranis. Ens rebien amb molt dagrado. Els que arribvem des de lluny, la Carretera de Barcelona, Bonreps, anvem agrupantnos pel carrer. Els pares no ens acompanyaven. A lhivern resultava llarg perqu els pobles estaven separats. Anvem pels marges de squies i bancals. Quan arribvem, donvem la paga del dia, que era duna aguileta al dia o un quinzet a la setmana. Aleshores Vicentico ens anomenava pels cognoms i afegia una tonadeta graciosa. En eixa escoleta vaig aprendre molt, de memria, aix s: les taules de multiplicar, divisions, problemes... De carrerilla ho aprenem tot. Lescriptura tenia molta importncia. Fiem quaderns de calligrafia . La filla del matrimoni, que li deien Pilareta, estudiava per a mestra i tamb hi collaborava. Serien uns 60 xiquets i xiquetes. Recordem que hi havia tamb alumnes a la planta de baix, no sabem ben b si eren els majors o els ms xicotets. Quants infants, cadasc en la seua cadireta!

10

Pilar Ciurana

HISTRIA LOCAL

Records del Tio Milio sobre el Carraixet


Abans de la barranc, en lany 36/37, jo era un criet i anvem i parvem lenfilat i agarrvem pardalets, que tots tenien el seu campet dins de lo que ara s el llit del barranc, hi era el campet del tio Petrel, el del tio Xato, el del Tombo, el del tio Toni el del Pouet, hi tenien tots campet en el barranc i shi collia barbaritats de gnere, a munt de famlies menjaven del barranc. On ara est el barranc nhi haurien 100 fanecades arreglades de campets i per baix els cadufs, nhi havien 5 de cadufs, passava laigua per baix per a qu no se quedara i anava laigua avall. Nhi havia un canal xicotet enmig del barranc per on passava laigua, per passaven sols un parell de tauletes daigua i en tenem prou per regar a poals. Alguns regaven el campet, daltres feien forats des de dalt per a regar. Per lo del tio Mari Pepa abaixava un cadufet, per lo de lAlter abaixava un altre cadufet i all se plantaven totes les verdures i sen collien despecials. Quan vingu la barranc al 49, com va vindre tantssima aigua ho trenc tot i es varen fer tots els campets estelles i es va fer el canal eixe al mig, que s a on sagarrava el peix de totes classes: barbs, madrilletes, samarucs, anguiles i, fins i tot, granotes. Vrem fer clots grans i hi peixcvem. Ms cap amunt parvem els enfilats i agarrvem pardalets de totes les classes perqu venien passerells, caderneres, de tot. Jo, 50, 60, 70 pardalets agarrava molts dies. Nhi havien moltssimes jonqueres en el barranc, per quan va vindre la barranc, com canalitz tant, narranc barbaritats, tirant-les totes a la mar. Rere de casa, mira si vingu aigua, que shi quedaren pins que tenien varios metres de soca que havien baixat des de la muntanya, dall de Marines i Olocau. Desprs ja no se tornaren a fer els campets, se varen fer els camins per les vores del barranc per anar als camps. Baix de la baix de darrere de casa El Chaparrn es va quedar un clot al que tots diem El clot dels patos. Des de casa envivem els necs i ells solets anaven al barranc i per la nit, ells tamb a soles, sense guiar-los ning, tornaven a casa i cadasc entrava en la seua. Desprs en eixe canal que nhi havia dins del barranc, quan tenies ganes, eixies i en un ratet agarraves peix, anguiles o granotes, lo que volgueres, nhi havia de tot. Desprs, ms cap amunt, enfront del camp del tio Ricardo, el Cansalader, nhi havia un canal que a les vores era dargila, eixa que s com si fra pedra, baix nhi havien uns forats fondos, si ficaves les mans treies els peixos de tots els tamanys. Si volies anguiles pujaves enfront del motor, feies les parades, desgotaves un tros i agarraves dos o tres quilos danguiles, i au, a fer lall i pebre; que volies agarrar peixet xicotet per fregir-te-lo senceret, abaixaves enfront del camp de la Mina de Mari Pepa i all tenies el peixet i en un rato amb el gamber agarraves el que volies. Desprs com al barranc se qued el canal eixe tan gran, va ser quan mamprengurem a treballar i tots els joves tirvem terra i aplanvem, va ser quan frem el camp de futbol, darrere de casa El Chaparrn. Venien de Tavernes, dAlbalat, dels pobles vens a jugar a futbol ac a Bonreps, mosatros anvem tamb a altres pobles. Per a partir del 57, quan vingu la segona barranc, deixaren perdre el camp de futbol i tot. Des de la barranc fins el 55 o 60 baixava aigua, i de tant en tant soltaven la squia de Monc per a qu el barranc sempre tinguera aigua, i aixina tenem anguiles i de tot per poder peixcar. En un rato agarraves 5 o 6 peixos deixos que pesaven un quart de quilo i cap a casa. Desprs ja quan vingu la barranc del 57 encara va arrastrar ms, trenc les pedres, va fer clots molt grans en front de la Mina del tio Mari Pepa i amb el gamber anaves i en un ratet agarraves tot lo que volies de peix. En el Cano, on passa la squia de Tormos, enfront del cuartel, com est fet de pedra tot el barranc, all ho retenia tot i a la banda de dalt nhi havia barbaritats de pesquera. I del barranc no se pot contar ja molt dell, al principi s que era barranc, per desprs, amb la construcci del canal que va de Massarrojos a Vinalesa, va ser quan mamprengueren a afonar i tirar terra als costats, a gastar-se barbaritat de diners. Cagaren el barranc i ho cagaren tot. Aixina sha quedat. Mira, ara nhi ha un mur a cada banda i all on est la travessia dAlfara a Vinalesa, si vinguera la meitat daigua com vingu en la barranc, tots aquells pobles beurien dretets, perqu ac en el barranc no cap ni la meitat de laigua que cabia.

Puri Albert

11

LA NOSTRA GENT

MATILDE SALVADOR: GRAN COMPOSITORA


Com ja sabreu, enguany la Festa de la Cultura Popular es va celebrar al carrer Matilde Salvador. Aprofitem esta revista per contar-vos quines aportacions ha fet aquesta dona castellonenca a la cultura valenciana i universal. Matilde Salvador i Segarra ( 1918-2007 ) va nixer i va crixer a la Ciutat de Castell de la Plana, al s duna famlia de bons msics, s per a que de ben xicoteta es va iniciar en lestudi de piano. Des de 1974 fins a 1989 va ser professora titular del conservatori de msica de la Ciutat de Valncia. Lobra de Matilde Salvador s molt extensa i abraa diferents gneres musicals: composicions per a piano sol, obres de cambra, composicions corals, operstiques i orquestrals, aix com per a dolaina i tabal. La seua primera obra, titolada Com s la lluna, data de 1933, es una obra per a cor de veus mixtes. Entre les peres destaquen La filla del rei barbut, estrenada a Castell de la Plana en 1943 i Vinatea estrenada al Teatre Liceu de la ciutat de Barcelona el 1974. Tamb cal esmentar la Missa de Lled, la cantata Les hores i el Cant a la Terra nativa. Entre les obres per a orquestra, les ms conegudes sn: els ballets El segoviano esquivo i El sortilegio de la luna, composades en 1951 i 1954, respectivament. La ciutat on nasqu la compositora s una font dinspiraci, cosa que es fa present en els ttols de bona part de les seues obres. Aquest afecte de Matilde Salvador per la ciutat de Castell de la Plana i la seua estima pel seu patrimoni cultural i natural, ha estat reconegut per la societat civil castellonenca que li otorg el ttol de filla predilecta de la capital de la Plana i, a ms a ms, s recordada anualment, durant les festes de nadal, amb la representaci al Teatre Principal de Castell del El betlem de la Pig, una obra teatral amb msica de la compositora i amb textos de Miquel Peris. Per la importncia del seu treball com a compositora i pel seu comproms amb el nostre Pas, Matilde Salvador va estar guardonada amb multitud de premis, destacant el Joan Segarra lany 1964, el Joaquim Rodrigo en dos ocasions, al 1973 i al 1979, el Ciutat de Castell en 1979, la Distinci al Mrit Cultural de la Generalitat Valenciana 1997 y la Medalla dOr de la Universitat Jaume I el 1998.Tamb destac en lart pictric sobre tot sobre vidre . La Coral de Bonreps i Mirambell ha interpretat en diferents ocasions la popular Nadala del desert aix com la Nadala dels mariners, ambdues composades lany 1979. A Bonreps i Mirambell tamb se li va fer un homenatge a la dcada dels 90, en el qual vam sentir un concert de campanes del msic Lloren Barber.

Properes Activitats de Macarella


15 de novembre: Club de lectura. Comentari dUna vida llogada de Manel Hurtado, a les 22h al Centre Cvic del poble 16 de novembre: Assemblea General de socis de lassociaci Macarella 17 de novembre: Excursi a les neveres i al poble dAlcubles 13 de desembre: Recital potic i Bon Nadal! 19 i 26 de gener, 1 de febrer de 2014: Cicle de Cinema per la Pau 31 de gener: Club de lectura 2 de febrer: Baixada a peu pel barranc de Carraixet

12

NOTCIES DAC I DALL

CRIDEM per una escola pblica i laica!


El dia 10 doctubre propassat va aprovar-se una nova la llei deducaci dmbit estatal, anomenada LOMQE (Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa) o llei Wert, en referncia al cognom del minis-tre de torn. s la setena llei aprovada en trenta anys i ha estat imposada pel PP, que s el partit que t ara el poder absolut a Espanya (i tamb a Valncia), sense el consens de la majoria de la ciutadania: cap altre partit poltic del Congrs, ni els sindicats de professorat i estudiantat, ni associacions de pares ni mares la troben adequada ni bona, ja que lanterior llei encara no sha desenvolupat correctament en tots els nivells educatius. Laprovaci de la lei Wert s una imposici perqu regula el que tots els xiquets i xiquetes estudiaran a partir dara, unificant els contin-guts amb implantaci dun model bilinge o trilinge que en molts casos anula la presncia de les llenges cooficials (com el valenci), introduint revlides al final de cada etapa escolar, eliminant lassignatura deducaci per a la ciutadania i instaurant velles ideologies en matria de religi. La resposta a aquesta imposici no sha fet esperar i la vaga indefinida dels docents de les Illes Balears ha estat secundada i recolzada per tota la comunitat educativa (pares i mares, professorat i estudiants). Aquesta lluita enorme del professorat de Les Illes ha esdevingut una resposta contra alguns aspectes que anticipaven la llei Wert com sn els programes densenyament trilinge que, sense cap consens, ha instaurat el govern balear, despertant la conscincia i la solidaritat de tota la societat envers els docents. Aquesta nova llei deducaci naix ja morta, sense consens social i, el que s pitjor, amb menys recursos que lanterior llei deducaci, ja que els pressupostos de lEstat cada vegada sn ms escassos en matria deducaci. Leducaci i la sanitat sn els sectors que ms reta-llades han patit en els ltims anys: menys professorat, menys recursos per als collegis i instituts, eliminaci de beques de menjador, llibres i ajudes per als alumnes, etc. A ms, la LOMQE considera lassignatura de religi com a important per al curriculum dels estudiants, amb la qual cosa ens situa un pas ms enrere de la histria perqu consolida la injustcia que consisteix en fer propaganda duna religi, la catlica, en lescola pblica pagada per tots els contribuents. Lescola pblica ha de ser laica: ha de promoure el pensament lliure, el respecte al dret de cada persona a pensar segons els seus criteris espirituals sense que vulneren els drets dels altres, ha de promoure la igualtat. A ms, la realitat actual de lescola pblica s ms diversa que mai, perqu hi ha alumnes amb diferents confessions i formes dentendre la vida. Imposar una nica religi no ens ajudar a construir una escola moderna i democrtica. A ms, cal recordar que lEsglsia Catlica t un privilegi indecent ja que el professorat de religi que treballa a lescola pblica s pagat per lEstat, s a dir, per tots i totes nosaltres. Est calculat que noms en els sous daquestos professors i professores, lEstat paga ms de 500 milions deuros a lany. Per tot a, cada vegada ms hi ha un debat molt clar sobre el lacisme, on la llibertat de conscincia, la separaci del que s pblic i el que s privat, lanullaci dels privilegis i la igualtat de totes les persones sn bsiques per a la democrcia. No ha dhaver cap religi a lescola pblica ni ha dhaver crrecs electes (alcaldes o regidors) fent propaganda de cap religi. La democrcia ha de garantir la igualtat i la lacitat en totes les seues institucions i espais socials.

13

EL POALET DE LA CINCIA

LOCALITZADA UNA NOVA POBLACI DE TORTUGUES IBRIQUES DAIGUA AL BARRANC DEL CARRAIXET
Un dia, ara fa mig any, vaig trobar-me a les mans una convocatria dAcci Ecologista Agr, que deia: PROJECTE EMYS* voluntariat ambiental 2013 (Tancat de la Pipa, marjal de Rafalell- Vistabella, marjal dAlmenara). No s perqu em vaig interessar per el cas s que em vaig apuntar i ara vos conte en qu consisteix aquesta activitat meravellosa. Com que ja feia temps que volia conixer la marjal ms propera a Bonreps i Mirambell, em vaig apuntar a la jornada de voluntariat de la marjal de Rafalell i Vistabella. Arran deixa experincia, em vaig comboiar a participar en altres jornades semblants. Les jornades de voluntariat foren molt enriquidores: vaig conixer joves illusionats, vaig descobrir la natura en el seu estat ms pur i em vaig clavar en un mn meravells. Trobrem espcies protegides com anguiles, serps daigua i altres dintrodudes com carpes, carpins, peixos extics, crancs americans, etc, i com no, per primera vegada, vaig conixer el mn de les TORTUGUES, era una Emys Orbicularis o galpet europeu, espcie que principalment viu a les marjals. Quin goig vore aquestos animalets en el seu medi natural! Per, mira per on, vaig pensar que jo coneixia altres zones humides que caldria estudiar i una podia ser el nostre CARRAIXET. Sabies que al barranc, tamb tenim una zona humida, entre els termes de Montcada i Foios, a laltura del Pont Sec? Desprs duna curta reflexi, em vaig ficar en contacte amb els responsables del projecte i els vaig ensenyar lespai. Els va agradar la idea de fer un mostra i una anlisi de la zona, i aix es va iniciar un projecte nou en el CARRAIXET. Immediatament, la Colla Ecologista de Massarrojos, el Collectiu Cultural Bbila dAlfara i lAssociaci Cultural Macarella, ens apuntrem com a voluntaris per a collaborar. Ara ja podem dir que estem dins dun projecte europeu, que tenim una zona humida catalogada i que, als primers tempteigs, ja hem registrat tortugues europees al barranc de Carraixet. en concret, hem censat ms de quatre tortugues de la famlia Mauremys Leprosa. Esta s lespcie ms comuna als barrancs, rius i rierols. Vos anime a que collaboreu en aquest projecte tan enriquidor, que ens mostra la diversitat dun ecosistema proper al nostre poble com el Barranc de Carraixet. Aquesta riquesa natural ens empeny a defensar, ara ms que mai UN BARRANC VIU I NET i la seua consideraci com ESPAI NATURAL PROTEGIT!

Llus M. Antol Goslbez

* Qu s el Projecte Emys ?
1.- s un Projecte Europeu LIFETRACHEMYS(life-09NAT/00529) que t com objectiu la defensa i recuperaci de les espcies endmiques de peixos i galpets autctons del Pas Valenci i Portugal, procurant, entre ms coses, que les espcies invasores no proliferen. 2.- Fer un reglament per evitar el comer i s de tortugues extiques invasores com mascotes i evitar-ne lalliberament als nostres medis naturals.
Emys orbicularis Mauremys leprosa

atenent les explicacions dels tcnics

anant a revisar els mornells

14

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI
La rateta digital ja no veu la tele, ni escolta la rdio... sha modernitzat i ara passa ms hores davant de lordinador, ac van unes pistes de webs i altres histries per tafanejar com ella i no perdre massa el temps!

MILDENOU. Blog de la plataforma dafectats per lERO de la rdiotelevisi pblica valenciana www.mildenou.com
Comprovat que lERO a RTVV no ha sigut ms que una depuraci ideolgica que ha prets netejar la Rdio i la Televisi valencianes de treballadors incmodes amb el poder, sha posat en marxa una eina de comunicaci que ens permet estar informats del que realment ha passat i est passant a RTVV, de qui han sigut els culpables, de com han espoliat el capital econmic i hum de lempresa de comunicaci pblica ms important que hem tingut mai els valencians. Aquest blog pretn donar veu a tots aquells professionals que han treballat a la rdio i televisi valencianes, que desprs dun any continuen amb la mateixa voluntat dinformar, de contar qu passa al Pas Valenci, amb tots els detalls possibles. Vos animem a seguir-lo per no oblidar la lluita dels treballadors per dignificar la seua feina en lens pblic. PEDRA PAPER TISORA. http://www.youtube.com/user/pedrapaperitisora s una plataforma de periodisme ciutad que vol fer daltaveu de la vida de la ciutat i la seua rea metropolitana. s un xicotet collage audiovisual fet amb les contribucions de la gent i amb una periodicitat mensual. Aquest collage s concreta en diverses seccions com #aspradispora, on els valencians que han hagut demigrar ens conten la seua experincia fora del nostre pas i els motius de la seua partida; o VLC360, que s una secci on els mini-reportatges sidentifiquen en un mapa geogrfic tot conformant una visi de la realitat valenciana en 360. La banda sonora del programa s la can Pedra, paper i tisores del grup valenci Orxata Sound System i durant els 13 minuts del programa ens dna pistes musicals daltres grups que fan msica baix letiqueta de llicncia lliure. Si voleu saber el qu passa, les reivindicacions ms actuals i les propostes ms creatives i socials que selaboren a la ciutat i rodalies, no dubteu de fer una ullada als diferents captols!! Cabanyal Z. Srie online www.cabanyalz.com La ciutat de Valncia viu un apocalipsi zombie, per un barri resisteix encara a la total destrucci... noms all et podrs salvar. Aquesta s la idea que han seguit diversos collectius venals, que shan ajuntat per fer una srie de difusi per internet i mostrar la realitat del seu barri, un barri com el del Cabanyal, acostumat a resistir als atacs urbanstico-especulatius dels poltics de torn. Es tracta dun projecte amb pressupost zero, s a dir, que la seua existncia es basa en la collaboraci dels vens i dels collectius que es vulguen sumar per tal de participar ja siga artsticament (aportant idees, actuant en les gravacions, composant la banda sonora), tcnicament (oferint les cases i aparells per a gravacions,etc) o econmicament (mitjanant petites donacions a un nmero de compte o amb plataformes de micromecenatge). Ja tenen 3 captols emesos, i de segur que nestan preparant ms. No dubteu a mirar-los, potser trobeu algun conegut entre els actors i actrius participants!!! @ la rateta digital

15

Esperant tindre consulta a un centre despecialitats, topes amb cartells de lluita contra les retallades en sanitat. Un dia esperant, vaig llegir aquest cartell que estava enganxat en la porta i el vaig copiar: Quan et dnes compte que per a produir cal que tho autoritzen els que no produeixen res. Quan comproves que els diners flueixen cap als qui traginen no bns sin favors. Quan veus que molts es fan rics pel suborn i per les influncies, ms que pel treball i que les lleis no et protegeixen contra ells, sin que sn ells els qui estan protegits contra tu. Quan tadones que la corrupci s recompensada i la honradesa esdev un autosacrifici, aleshores podrs afirmar sense temor a enganyar-te que la teua societat est condemnada Ayn Rand ( 1950) I ara afegiria jo: tenim forces encara per a eixir daquest malson. Els qui ens han portat a la runa econmica, social i moral, que no ens malgovernen mai ms. Que entren uns altres millors.

Hem escrit al Plaerdemavida-45: Puri Albert, Llus M. Antol G., Llus Antol S., Xavi Barrachina, Pilar Ciurana, Trini Martnez, Teresa Monz, Lupe Prez, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria, Empar Serrano. Illustracions: Neus Arazo (portada) i Patossa Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer Coordinaci: Rosella Antol Correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004

Collabora