P ropostes diddctiques

per a la lectura del llibre

'A p"Aroarr'
de Xauier Mendiguren
Antoni de la Torre - Ana Martínez Laínez

PREA4

I

BROI\4ER.A

I992

A

L'Aerrc¿.cró
IJN TEXT

DrDAcrrcA
LITERAR I

SOBRE

(1)

Aquest treball obtingué el Premi Bromera 1992 a I'aplicació did¡cdca sobÍe un text litera¡i. Fomiaven el iurat: Alfred Aranda, Salvador Bahller, Josep A. Fluixi i Francesc Machirant

O Antoni de la Torre i An M,lrinez Lal¡ez @ Edicions Bromera Pol Industrial | - 466Qo áJizn Composició tipogreficar Germanie Imprés a: Grafiquatre - Alzira Edició de ditusló gratuita Mare de 1993

1, MEMORIA 1.I. OBJECTIUS DE LESACTIVITATSPROPOSADES L'objectiud'aquest treballés presentar unespropostes didactiques per a la lectura del llibre A ped.rades, de Xabier Mendiguren, de manera que l'esmentadalectura s'inseriscacoherentment en un p¡océs didictic tendent a desenvoluparles capacitatsd'ús oral i escrit de la llengua alhora que s'encete una petita anelisi sob¡e la construcció del relat literari adequadaa I'edat dels lectors a qui va destinadal'obra. En aquestaedat, com s'he ¡epetit en altres ocásions, els lectors travessen un moment crític, en qué és fonamental que puguen associar alld que lligen amb l'experi¿ncia directa o indirecta (el que pot succeir-los,a ells o a altres personespróximes), i alhora cd que el llibre óbriga camí a l'expressió d€ noves experi¿ncies. Aquestplantejamentno exclou la necessitat de treballar I'acostamental llibre d'una maneracreativa,fent sentir als joves le curiositat o l'interés de llegir, promovent les possibilitatsper la satisfacció de la lectura i allunyantne al máxim la sensació d'imposició. Lesnostrespropostesvan encaminedes, en definitive, a posar la lectura d'aquest llibre en relació amb aspectes fonamenta.ls de I'erea de llengua (valencii), com ara sónr - La ¡eflexió entorn de la comunicació literiria. - L'ús de la llengua com a mitje per a obtenir informació. - L'ús de la llengua oral en situeció de clesse(és a dir, en una situacióque implica un cert greu de fo¡malitat). - La reflexió sob¡e elementsde la na¡ració literi¡ia. - L ús de Ia llenguaescrita. Amb aquestobj€cte, proposem una s¿rie d'activitats agrupedesen quatre blocs, els objectius específicsdels oualssón:

¿) Objectius de les activitats d'ap¡oximació al llibre: 1. Entr2r en contacte amb I'objecte llibre com a mostm d'un context cultural i lingüístic determinat, tant pel que fa refe¡¿ncia a la seua producció com a la seua difusió. 2. Aproximar-se a le realir^r editoriel valenciana. 3. Prendre consci¿ncia de les relacions entre les diferen$ inst¿ncies que intervenen en la posada en circulació d'un llibre: autor, editor, treductor, il.lustrador, distribul dor, llibreter... ¿) Objectius de les activitats entorn del context de la história relatadal 1. Reconéixer les característiques del marc social en qu¿ se situe I'obra. 2. Aproximar-se a alguns trets de la cultura tredicional basca i compararlos amb t¡ets de la cultu¡a tradicional valenciana. 3. Identificar la possible diversitat de posicions entorn d'un conflicte social. 4. Yalorar la premsa com a element que reflecteix i configura I'opinió social. c) Objectius de les ectivitats de debat al voltant de temes del llibre: 1. Desenvolupar I'interés i el gust pel debat com a forma de comunicació i intercanvi d'idees en situacions de ce¡ta formalitat. 2. Saber escoltar i respectar les idees dels altres. 3. Desenvoluper les habilitats necess¿ríesper a participar en un debat satisfactori: documentar-se pr¿viament, prendre la pa¡aula en el moment adequat, expressar de forma organitzada els a¡guments que donen suport a la própia opinió, oposa¡-se a les opinions contráries sense viol¿ncia, etc. 4. Exercitar les habilitats necessiries per a moderar un debatr presentar i delimitar el tema, fixaÍ els objecdus i les etapes del debat, resumi¡ les diferents opinions, sintetitzar les conclusions del debat...

5. Identificar actes de perle que es produeixen en un debat. d) Obiectius de les activitats entorn de la narració. l Reconéixer les merques que fen ref€r¿ncia al narrador en un relat. 2. ldentificar la figura del narrador i dife¡encia¡-la de la de I'auto¡. 3. Reconéixe¡ el car¿cter de ficció de la comunicació liter¿ria. 4. Tenir en compte el punt de vista del narrador tant en la comprensió del text com en la producció própia. 5. Relacionar I'evolució psicológica del proBgonista amb l'estructura de l'obra. 6. Observar la relació entre les il.lustrecions i el contingut del relat.

1.2. FONAMENTS DE LA PROPOSTA L'agrupació d'activitats per blocs respon a la intenció de presentar possibles orientacions del Íeball did¿ctic a pa¡tir del llib¡e, fins a cert punt independents peró que poden considerer-se complementáries. a) Activitats d'aproximació al llibre com a mostra d'un entorn cultural i lingüístic determinat. A pedrades, per tractar-se d'una obra recentment escrita i úaduide, ofereix une bona oporunitat d'aproparse al coneixement del funcionament editorial actual. Aquest coneixement pot contribui¡ al fet que els alumnes capten el fenomen literari en tots els seus aspectes (creació, versió, edició...) com una cosa próxime i viva, com una activitet que forma part de la vida social de l'esfera cultural. Convé que els alumnes prenguen consci¿ncia de com la literatura este present en el món que els rodeja, i de com es manifesta aquesta presencia en els mitjans de comunicació i en le indústria editoriel.

Es pretén, també, que els alumnes s'aproximen al coneixement de Ia difusió edito¡ial en valencii, com a mitji de destecar la pres¿ncia, encara incipient peró amb perspectives esperanCado¡es, d'aquesta llengua en un ¿mbit d'activitat económica i cultural; equest objectíu és particularment important per a tots aquells alumnes -moltsque només adverteixen la pres¿ncia del valencii en l'ambient escolar. És important, a més, que els elumnes es facen una idea de les distintes fases implicades en la producció del llibre, de manera que arriben a captar millor un aspecte fonamental de la comunicació literAria com és ara el paper dels agents mitjancers enÍe l'emissor i el receptor, I'autor i el lector, ¿) Activita6 als voltants del context de lá história. El text proposat ofereix una bona oportunitat per treballer la comprensió d'un ento¡n social i cultural determinat. L'acció se situa en un marc cultural com a¡a la societat basca, que pot resultar une mica dlunyada de I'alumnat, sobre el qual, amb excessiva freqü¿ncia, es manifesten prejudicis i estereotips que convé sup¡imir per al desenvolupament d'ectituds positives entre els alumnes davant la diversitat de les nacions que integren l'Estat espanyol, fins i tot per afavorir l'acceptació de la própia diversitat, D'altra banda, en I'obla tenen un paper impoftant aspectes que, normalment, només apareixen tractats de manera tangencial en l'anomenad¿ lite¡atura iuvenil com són els conflictes labords, cosa que dóna peu a fer d'aquest tema -de gran impo¡tencia en l'ectualitat- un centre d'interés al voltant del qual es pot promoure la comuniceció en l'aula. Es tracta, per unt, de promoure una petita reflexió individual sobre el funcionament ideológic i polític de la societat en fase de desindustrialitzacró, amb la creació d'una gran desocupació i els consegüents p¡oblemes socids, familiars, institucionds etc. Les activitats propo-

sades en aquest senüt s'orienten cap a tres qüestions: refer¿ncies a les situacions que apareixen en la p¡emsa (ectivitats l-4), el paper de les institucions (activitat 5) i la resposta social als conflictes laborals (activitat 6). Amb les actiyitats 7, 8 i 9 es pretén posar de ¡elleu les particularitats culturals basques que apareixen en el llibre a fi d'afavorir el reconeixement de les o¡óoies en els alumnes valencians, Pel que fa a la premsa les activitats es justifiquen per la necessitat que els alumnes coneguen el funcionament dels mitjans de comunicació, i en concret reconeguen el seu paper com e reflectidors i alhora configuradors d'opinió social, de manera que s'afavorisca el desenvolupament d'una actitud crítica davant els missatqes transmesos, c) Activitats de debat. En el llibre apareixen com a fonamentals els temes la de desocupació i la posició dels adolescents en La familie, els dos temes fan r€fer¿ncia a qüestions realment pol¿miques en la societat actual. Aquests temes s'adiuen molt bé per a desvetlar I'interés dels alumnes i afavorir-ne la participació en debats, de mane¡a que el t¡actament didectic de la llengua oral en situacions de certa formelitat, com és el debet e classe, esdevinga significatiu i, per tant, més rendible didácticament.'Per comenqar, entenem per d€bat (a classe) I'intercanvi o¡al d'idees o punts de vista al voltant d'un tema determinet, preparat préviament, sobre el qual pot haver-hi opinions contradictóries, i per al qual cal disposar de la preséncia d'un mode¡ado¡. En aquest intercanvi, s'espera dels inte¡locutors el seu interés i la seua participació entorn d'una qüestió obe¡ta, la resposta a la qual depén de les diverses intervencions que es facen. La vilua formativa d'aquesta classe d'activitat dins I'aula esta fora de discussió. En la vida adulta dels alumnes, els sere molt necessa¡i participar en assemblees en qu¿ s'expressen opinions contraposades, en reunions en qu¿ han d'informar-se o expressar i defensar el seu punt

de vista. Cal, doncs, que hi estiguen preparats. Amb aquesta activitat de debat es dóna 1'oportunitat a 1'alumne que es familiaritze amb la ¡epresentació de diversos pape¡s: moderador, participant i observador. Un aspecte essencial de 1'activitatés preparar I'alumne per a saber escoltar i saber comprendre com s'org2nitzen els diferents punts de vista que s'expressen r€spectant els to¡ns de paraula, l'un rere l'altre, i entre els quals caldri que l'oidor prenga partit. Escoltar en un debat consistix a escoltar per pronunciar-se, per intervenir en una actitud activa, ben diferent de l'actitud passiva d'escolta¡ el professor per a aprendre. Si volem que la prictica de debat siga f¡uctífe¡a, l'elecció del tema és essencial. Pensem que els temes de debat que proposem a partir de la lectura del llib¡e (l'atur i la posició de l'adolescent en la família i en la societat) són adients perqué sorgisquen difer¿ncies d'opinió que inciten a la discussió. Un aspecte important de l'activitat és sensibilitzar els alumnes perqu¿ prenguen consci¿ncie de les condicions en qu¿ es produixen els intercanvis orals: disposició dels participants del debat en ¡elació els uns amb els altres, col.locació de les taules, llocs on pot produir-se un bon debat, nocions de fecunditat i creativitat del grup... Es tract?, ?I capdavall, de fer los conéixe¡ el funcionament i la própia dindmica del grup de manera elemental. Com a primer pas de 1'activitat, es proposa l'observació i análiside debatsa la redio i Ia televisió. És en aquests mitjans on els alumnes poden tenir els primers contactes amb el debat o la t^tla redona. Observant els interlocu tors, analitzant-ne els arguments, ca¡acteritzant la seua presa de posició, es pot fer un primer pas pe¡ controlar la técnica del debat. L'atenció a l'animador i I'enquadrement selectiu del ¡ealitzador d'un programa poden ser temes d'interés perqué l'alumne hi ¡eflexione. Es podria preveure la possibilitat que algun alumne participara acti-

8

vament en un debat televisiu o ¡adiofónic a través del tel¿fon. Com a pe¡llongament escrit de l'activitat, l'alumnat podria envia¡, fins i tot, un escrit periodístic en nom del grup, que fotmar^ peÍt d'una polémica obefta en algun diari. En relació amb aquest punt inte¡essa remarcar que una de les finalit2ts lcnerals perseguides en la practica del debat a classeés prcparar l'alumne en la pdctica de l'argumentació escrit2. En aqu€st sentit, les experiéncies tingu, des en els intercanvis orals de classe seran valuoses per qué hauran portet a veur€ la necessitat de ser clars i que les inte¡vencions siguen pertinents, de tenir un cert nivell de llengua. Pel costat de la comprensió, l'alumnat haure tingut accés a les opinions dels altres, s'haure acostumat a captar les clarament, a t¡oba¡ hi una font d'idees per elaborar-ne de prdpies. Cal subratllar el profit que es pot extraure dels arti cles de fons que la premsa edita. Hi poden llegk els diversos punts de vista exposats i oposats, tant en els a¡ticles de periodistes com en els de lecto¡s en les seues ca¡tes al di¡ector. L'an)lisi d'aquests textos permetre als joves de progressar en la prácrica de largumenrecid. En el curs d'un debat, es realitzen nomb¡osos actes de parla més o menys específics d'aquesta mena de discurs. Uns fan referéncia a la presa de la paraula (demanar, donar, negar la paraula...), d'altres fan refer¿ncia a la presentació d'un fet com a argument (p¡esentar un fet...), uns altres a la presentació de conclusions, d'assercions (presentar una convicció, una opinió, un dubte...). En altres actes de pa¡la es mafquen certes operacions discu¡siyes com era anunciar un pla, un exemple, una precisió, una comparació, una conclusió, una dig¡essió,una transició... Finalment, alguns actes de parla marquen la resposta a un enunciat ante¡ior: aprovar, desap¡ova¡, admetre un fet, demanar una repetició o una precisió... El professor podra, en la fase d'observació i an¿lisi del debat. demanar als

alumnes que localitzen i identifiquen diferents actes de pa a, com tembé les fórmules lingüístiques més usuels per a introduirlos en els debats, amb una fin2litet purament instrumental, de manera que puguen facilitar les seues intervencions. En l'annex 2, oferim un inventari dels principals actes de pada realitzats pe1 moderador o pels pa¡ticipants d'un debat, i també les fórmules lingüístiques amb qu¿ solen introduir-se. Le finalitat no és altra que proposar models ds alumnes perque en prenguen consciencia i els incorporen al seu bagatge pragmitic i lingüístic. d) Activitats al voltant de la narració. Un text amb les característiques del que treballem, és a dir, un relat breu, dirigit a lectors joves i narrat des del punt de vista d'un adolescent, permet observar facil ment algunes caracte¡ístiques constituents del relat literari. Amb les activitats que proposem, es Íacta d'utilitza¡ el text com a exemple del ¡elat literari en qu¿ trobem un seguit de factors que, en ob¡es de maior complexitat, no¡ma.lment és més difícil d'observar. Així, els alumnes poden percebre cla¡ament en l'obra la distinció entre autor i ¡.arradot, vist que aquest últim apareix clarament caracteritzat com un adolescent que naffa els fets en primera persona. A partir d'xquesta diferencieció esdevindd Acil observar el caire ficcional de la comunicació literiria on l'auto¡ inventa una situació en qu¿ un narrador fictici conta uns fets imaginaris e un lector ideel, úmbé imaginari, que només existeix en la ment de l'escriptor. D'all:rabanda, el reconeixement de la figura del narrador po¡ta immediatament a establi¡ la noció de punt de vista o perspectiva des de la qual el narrador conte la histdria. En relació amb 1'estructura, interessa destacar com el tema central -l'evolució psicológica del protagonista des del desconcert inicid fins que arribe a edoptar une po-

10

sició clara davant el conflicte planteiat- es va articulant en les parts que s'esableixen formalment en el llibre (capítols i seqüencies). A l'últim, volem emfasitzarla importancia que les imatges tenen en el relat per subfatllar certs moments fellevants i per suggerir-nos visualment els personatges i els ambients. Amb aquest obiecte, pl¿ntegem les dues d2rreres activitats.

11

2, MATERIALS 2,1. ACTIVITATS D'APROXIMACIÓ AL LLIBRE Aquest€s activitats d'accés al llibre, caldria plantejarles per grups de treball, a fi que després hi haguera una posada en comú de la recerca que ha fet cada grup. l Escriure cartes e I'editorial del llibre sol.liciant un cataleg general de l'editorial. La finalitat d'aquesta activitat és el coneixement de les colleccions d'una editorial i la reflexió sobre els dive¡sos g¿neres literaris que ofereix una casa editorial: literatu¡a infantil, juvenil, clessics, novelle, poesia, teatre... 2. Visita a una llibreria i recerca in situ de totes les editorials que hi ha al País Valencie. Han de demanar catálegs i poden p¡eguntar al llibreter p€rqu¿ els done informació sobre la qüestió i els ajude a o¡ientar-se dins de l'aparent maremignum editorial 3. Amb catilegs a la mi - Destriar quines edito¡ials publiquen només en velencia i quines ho fan en dues llengúes. - Sobre el cateleg d'una edito¡ial bilingüe, cal que els alumnes analitzen quina mena de llibres editen en cade l l e n g u ai a q u i n a l l e n g u ae s d ó n a p r e f e r é n c i a . - Cal que els alumnes caracteritzen les diverses colleccions que mostra una editori2l de Ilibres en velencii. 4, Cal visitar una biblioteca municipal (en el cas de Valéncia es tractaria d'acudir, per exemple, a la Biblioteca Provincial) pe¡ a busca¡ publicacions periódiques que continguen informació sobre llibres ¡ecentment editats en catale: ressenyes,crítiques, notes editorials, etc. Convé que no siga només p¡emsa molt especiditzada, així, poden repassar dia¡is com Auui, Diari de Barcelona, setma¡.afis i ¡evistes mensuals com El Ternps, Saó, Carnacuc, Boom, a banda d'ahes més especialitzades com arz L'EspiU, Reuista de Catalunya, L'Aiguadoli, etc. Convé fer veure

t2

als alumnesque alguneseditorials editen revistesperiódiques per presentar les seuesnovetats per extens zlhofa que inclouen alguns articles de crítica entorn d'algun tema o autor literari. 5. Esc¡iurea la rcvisrzL'Illa, com a única publicació pe¡iódica d'una editorial valenciáne,que tracte de llibres i temes literaris, demanantexemplarsdels dar¡ers números publicats i sol.licitanr-ne la subsc¡ipció graruita per al centre. 6. Desprésd'haver llegit el llib¡e i haver-ne reelitzat el comentari a classe,es demana¡i a l'alumnat que redacten una ¡essenyaseguint el model proposat per cassany en el llibre Escriure-Ill, proposta que adiuntem en I ' a n n e x1 . 7. Esc¡iure un informe dirigit a alumnes d'un nivell que segueixun llibre inferior en qué s'explique els passos que (o l'autor l'escriu fins i tot d'abans, si es tracta des d'una obra d'enc¿rrec)fins que er¡iba a les mans del lector, prenent com a exemple el llibre sobre el qual estem treballant.

2.2, ACTIVITATSENTORNDEL CONTEXTDE LA HISTÓRIA RELATADA 1. Extrau els fragments d'articles de premsa que es mencionen en el capítol II del llibre, busca en el diccionari els termesque no entengues i Íecn d'explicarel sentit dels fragments. Obseryecióper al professor:els alumneshan de tromobilitzacionso, bar els segiients fragments: nS'espe¡en (suspensió de pegaments,, <¡escissiÓde contfactes', nreconversió,,i els explicaranen ¡elació amb el coneixement que en tenen. 2. El par€ de Pello diu que els periódics no porten més que omentidesi porqueria, (págs.26 i 42). Aixó ho
11

deveu haver sentit dir algunavegada.¿Perqu¿ c¡eieu que pensa aixd aquest senyor? 3. La professorade llengua, Ttziar,ha dit als alumnes que (tots els dieris no sÓniguels,que cadascunté la seua manerade pensar,les seuestend¿ncies'.El p¡ofessorporta¡i a classe dos o tres diaris diferentsdel mateú dia; comparareu el tractament que es dóna a la mateixa notícia i respondreudespréssi creieu que la professorade llengua té raó o no. Observacióper al professor:Esrecomanaque la noti cia que duga a classesiga ben polémica (si fóra possible, hauria de tractar d'un tema relacionatamb la conflictivitat labo¡al, amb la desocupació,etc.) i que els diversos Una volta diaris siguen d'ideologia basant contraposada. que es comenten o¡alment les diferénciesde fons de cada més detallada. notícia, espot dur a te¡me una aniLlisi Compareu els adjectiusamb qué es qualificaper part del periódic l'actitud de les parts en conflicte. Despréses poden contrastarels argumentsde les parts en conflicte. Els diaris Auui, Diari de Barcelona i el setmeneri-El Tenzps són suficientment contraposats ideológicament ¡especte d'aquest tema com perqué ens facen profit. 4. Basant-se en el tesdmoniatgede Pello, cada grup d'alumnes redactare una notícia que faqa referéncia a l'última manifestaciórelatadaen la novel.la.Obseryeu les diferenciesentre les diverses versions. de l'emp¡esade Sarasola es manifes5. Els despatxats ten davant de dues institucionslocals. ¿Quines són?¿Qu¿ institucions creusque esperenels de cadascuna d'aquestes els manifestants? 6. lndica a quins personatges coüesponenles següents postures davent del conflicte plantejat a l'empresa de Sarasola. - Amb alguns dubtes, peró per solidaritat, després de parlar amb personesafectades i conéixer el seu trauma labo¡al,estáa favo¡ dels obrers.
l4

- Nomésal final comengaa plantejar-se seriosament el conflicte. - Est¿a favo¡ dels obrers per haver-sevist afectat per un problema semblant. - EsA a favo¡ de la posició dels obrers, pe¡ó no li agraden gens els seus m¿todes de p¡otesta. - Opina que el problema no és tan greu ja que els obrers h2n negociat una indemnització, - Consideraque els obrers són intransigentsi massa impulsius. per al professor:Elsalumnespodran idenObseruació úficar clarament que les posicions corresponen respectivament a Pello, Joseba,Tito, Juanjo, l'oncle Antonio i Sarasola. 7. PeUojuga a b¿squeti, en els espleis,e frontó en l'especialitat bascade pilota e me. ¿Has sentitparlar d'altres esportsbascos? Fes-neuna llista, si en coneixes,amb una senzillaexplicacióde cadascun. 8. ¿Quinsesportsautóctonsvalencians coneíxes? Fesne una llista tot consultant bibliogr¿fia sobre le qüesdó. qué és l'Olentze¡o i quan se celebra? 9. ¿Recordes (Peg.59). ¿Quinestradicions valencianes coneixesdel teu poble o ciutat?Fesun calendarianual amb les festesi tradicions que hi celebreui explica b¡eument en qu¿ consisteixen. Abans, pregunta als teus pares o als avis si n'han conegudesd'altres que ara ja no se celebren. Incloules també.

2.3. ACTIVITATSDE DEBAT AL VOLTANT DE TEMES DEL LLIBRE Esproposa un debat per a cadascund'aqueststemes: - L'atuf, - La posició dels adolescentsen l¿ famflia i en la societet.

15

Les fases en que s'articula l'activitat proposada són les següents: 1. P¡esentació dels objectius del debat: El p¡ofessor haure d'informar els alumnes dels objectius que es pretenen aconseguír amb aquesta activitat. Pel que fa als participants, aquests objectius es poden sintetitzar de la manera següentl - Documentar-se de carl a un debat, Comprendre la conclusió de cada inter\'enció, captar-ne I'argum€ntació. - Prendre la paraula en el moment adequat. - Fer costat a una intervenció anterior. - Expressar un punt de vista contrari: contestant informacions o criticant una conclusió. - Explicar eficagment els propis arguments. - Saber escoltar l'intedocutor sense interrompre'I, respectant les seues idees i esforgant-se a comprendre'l millor. 2. Objectius respecte dels moderedors. Pel que fa als moderadors, aquests obiectius es poden sintetitzar en els següents: - Presentar i delimítar el tema e debat ¡emarcant-ne l'interés i la importincia. Definir els principals conceptes implicats en el tema. - Conduir la discussiór donar la paraula, redreQer el debet cap al tema, limitar el temps d'intervenció dels participants... - Resumir en el cu¡s del debat les diverses opinions emeses. - Concloure fent la síntesi d€ les idees desenvolupades. Després de la presentació dels objectius, es formen a I'aula dos g¡ups que prepara¡¿n un dels temes proposats seguint les passes que detallem a continuació:

r6

3. Observacíó i enilisi de debats radiofónics i televisius. Cada alumne observa a casa un debat fixant-se en puntsr aquests - Distribució dels torns de D reüla. - Paper del moderador. - Resp€cteals interlocutors. - Claredat en la presentaciódels erguments. - Coher¿ncia i fonamentació dels arguments presentats. - Recursoslingüísticsper demanarla paraulai present2r els arguments. Per a I'observació de l'últim Dunt es Dot utilitza¡ I'annex 2. En lloc de veure el progrema a casa,es pot veure a classeamb una gravació de programes del r:tpusPol¿nxic (a TV3) o De bat a ba.t,I Carta Blanca (2 Canal9-Tw). Els alumnes del mateix grup poden distribuir-se e1s diversosaspectes que cel observara fi que el resultatsiga profitós. més 4. Posada en comú en classe i reflexió sobre els aspectes observetsen els debats. 5. Preparaciódel debat. a) Documentació: Perqu¿les ideesdelsalumness'effiquisquenconvé que s'informen pr¿viamentsobre el tema en premsa, obres de refer¿ncia,etc. b) Cada grup elegiri un mode¡adof que serl el qui omplir¿ la fitxa de l'annex 3. Aquestafitxa hauri de se¡vir de guió i d'acta del debat. Convé, en aquestpunt, insistir als alumnes en Ia import¿ncia del paper del moderedor. La fitxa consta dels següentsapartats: - Tema o títol del debat(per a centrarel mexim possible el tema de la discussió) Finalitat del debat (establirI'objectlu de la discus sió: conéixer opinions, dete¡minar posició, p¡oposta de modificació de conductes. etc.)

17

- Idees de partenga per a tractar el teme (fets, opi nions o coneixements sob¡e el tema de qu¿ es parteix per a fer el debat, extÍets o no del llibre), - Qüestions a debatre per delimitar el tema (qüestions que es poden plantejar per a donar peu al debat), - Conclusions del debat (síntesi de les opinions expressaoesr. Els tres primers apaftats de la fitxa, els preparará el mode¡ador abans del debat. En les fitxes que oferim en l'annex 3, a més del model, es donen exemples d'alló que podria se¡ el contingut d'aquestes fitxes. 6. Desenvolupament del debet. El grup encarregat d'un tema concret de debat el discutire a classe dufant un temps no superior a mitja hora. El punt de partenea seran les qüestions que s'hagen establit per a delimita¡ el tem2. Ment¡e els alumnes d'un grup debaten, els 2ltres membres de la classe prenen notes per avaluar posteriorment el desenvolupament d'aquesta activitat. Com a guió d'observació es pot utilitzar el que s'haje fet servir per a l'observació i la posterior anilisi del debat radiofónic o televisiu. Un model orientatiu es troba en I'annex 4. 7. Avaluació del debat. Després dels debats se'n fard la valoració crítica, a partir dels aspectes que hagen estat ob;ecte d'observació i tenint en compte els objectius proposats per a I'activitat. Amb aquesta finalitat, el mestre podr¿ reprendre algun dels obiectius traeats en la prepa¡ació del debat i dem2nar en quina mesu¡a s'ha aconseguit al final d'aquest. Se'n podrie fer una graveció per treballar certs passatges, no tot el debat. L'avaluació es podria enceta¡ amb preguntes o reflexions d'equesta mena: - ¿S'hacomprés tot (€locució, vocabulari, sintaxi)? - ¿Quines idees s'han comprés perfectament i quines no han sigut captades? - Els arsuments han estat:

18

. pe¡tinents (quant al tema), . cohe¡ents i lógics, . recolzats (en fets, referéncies). A més d'aquestesfeflexions, en l'annex 4 proposem també dues fitxes d'observació per als oidors de1debat, les quals amplien el seu camp d'observació i c¡írica cap als participants i el moderador. Cal evitar barreiar la crítica amb el debat mateix, ja que aixó limita l'exp¡essió lliure. No convé interrompre el debet per corregir aspectes com I'articulació, el vocabulari o la sintaxi. Val més deixar aquestesactivitats d'estudi de l'estructura per al moment posterior al debat o per a una altra sessió,

2.4. ACTIVITATS ENTORN DE LA NARRACIÓ La figura del narrador 1. Agafeu qualsevol fragment no dialogat de I'obra i extraieu-netotes les formes que fan referénciaal nzff¿dor. ¿A quína pe¡sona gramatical corresponen? 2. Hasobservatque aquestes fofmes són pronoms personals,verbs, possessius. Ara, fes una relació en columnes de les pa¡aulesque corresponguene cede categorla, 3. ¿Qui és el narradorde l'obm? 4. ¿EInerredor és el mateix eutor? ¿Perqu¿ ho saps?

El punt de uista del narrador 1. Imagina que el narrado¡ de la histó¡ia és el pare de Pello, Imtxe (germanade Pello) o Sarasola. ¿Contarien les mateixes coses que Pello? ¿Perqu¿? 2. Tenint en compte que Iretxe és una xiqueta menor que Pello i que entén menys tot el que passaal seu vol-

r9

tant, torna a escriurela primera pert del capítol 3 des del seu punt de vista: nAvui no hi he hegut clessei el Pello i jo hem anat a veure el pafe...' Subratllaels canvis que has int¡oduit en el text i explica qu¿ els motiva. Observació per al professor. Pot peréixe¡ una activitat poc creativeapa¡entment, peró una de les formes de motiva¡ la creativitat és transforma¡ textos. En aquestcases tracta, a més, de posar-se en el lloc d'un alt¡e i contar les cosesdes de la seuaperspective (determineda per varieblescom els coneixements problema, l'edat, la situació i le posició respectedel del conflicte).

Estructura de l'obra I . En cadacapítol hi ha un seguit de situacions,com pe¡ tres asteriscos, que provosi foren escenes, separades quen en Pello diferents pefisí¡mentsi reaccions. Distribuiu-vos els cinc capltols p€r grups i ompliu la fitxa següent:

Capítol 1

Joan Mlq*rel fa saber a Pello (Pelto se sorprén) que Pemen tancar la ñbrica del seu pare

etc. 2. Cadegrup presentaals elÚesel resultatdel seu treball i entre tots es plantegen les segúentsqüestions: -¿ReaccionaPello igual al principi i al final de l'obra?

20

-¿Quins esdevenimenB són els que més influeixen en Pello? -¿Creus que, a la nove a, li falta la solució final? -¿Qué creus tu que pretén l'autor en zcabarI'obn d'aquestamanera? Observació per al professor: Es tracta de fer veure a I'alumnat que l'important en aquesta noveü¡ no és la resolució del conflicte laboral sinó la resolució del conflicte personal que té plaffei¿¡ Pello al comenEament de la novel.la.

Actiuitats rel..cionades a¡;b I'as@cte grAfic 1. Selecciona altresescenes de I'obra que no ha il.lusúat el dibuixant i fes la teua proposta gráfica. 2. Tant per a les dotze iHustracions del llibre com per a les noves proposades, selecciona una frase del text que puga servir-ne de peu.

2l

COMPLEMENTARI 3, MATERIAL Annex I RE.'SENY'S I CR(TIQUES 1. Llegeix aqueststextos i ompli la graella: TEXT 1 Superar la insegr¡retatdav¿nt els eximens Aprendre a aprendre. Eines d'estudi, d'Irene de Puig. Ed. Empú¡ies. Barcelona, 19a9. 222 pa,€s. Irene d€ Puig, professoraa l'institut de batxillerat S2lvedorEspriu de Salt,fa molts anys que conviu i s'enfronta als tres grans enemics dels estudiants: I'angoixadavantdelseximens, la insegu¡etat en la prdpia capacitati -molt important- el fet de no sabe¡ estudiar. L'autora, profunda coneixedora del tema i -no oblidem les que arrossega de les conseqüéncies xifres esfereidoresde l'índex de f¡acásescole¡,malgrat els avaneosen els métodespedagógics-, ens ha proporcionat una obra rigorosaque pot eiudara solucionar el problema. Basant-se en la prdpi¿ experi¿ncia,Irene de Puig que ajup¡oposa tot un seguitd'exercicisi estr2t¿gies den l'estudiant a assimilaramb facilitat i rapidesaels i expressarconeixements, a fer un treball,a escriure se correctament fins i tot en públic, etc. Parteix de la baseque un alumne es pot equivocar o pot oblidar no li dades,peró si disposade les eines necess¿ries, falta¡an recursosper eixir del pas i plantejar el pro' blema o la p¡egunta de la maner2 més ence¡tada. El llibre esti pensat p¡incipelment per a l'ense-

22

nyement secunda¡i,és a dir, que ve destinatals joves entre dotze i setzeanys que es t¡oben en una etapa que planteja una revisió de les habilitats. Finalment, cal dir que la proposta, peró, va més enue del simple manual de consellso trucs mnemot¿cnics.Es t¡acta d'un material que, a més de facilitar l'estudi, vol preparar els joves per enfrontar-seal món del t¡eball al qual s'haurand'incorporar tard o d'hora (M. M.). Auui, 1719189 TEXT
Tipüs de fer llibre
FET

Títol: Dala: Lloc:
INFOR MACIÓ

Dades sobre I'aütor: Resumdel contingut: Alües carac¡erístiques: Aspectespositius:

OPINIO

Aspectesnegatius:

Pensaen els llib¡es que has llegit: ¿Quinst'han agraque podria dat més?¿Recordes algun en especial? ¿Creus agrader als teus companys?Tria'n un per fer l'exercici següent. - Escriuuna ressenya d'aquestllibre seguintl'esquema següent: DADESDEL LLIBRET Autor, títol, editorial, lloc d'edició i any. RESUMT Contingut, idees més importants. ALTRESCAMCTERÍSTIQUES:Punrs més destacats.
)4

OPINIÓ PERSONAL: ¿Qué em va agrad?;lmés? ¿Per qu¿? Llegeix el text següent i ¡espon les preguntes:

DUR¡ELL,Gerald (1988), La meua Íamília i altres animals, Barcelona, Empúries (2a. ed,. 1989). Narració autobiogr¿fica sobre le vida d'un jove aprenent de científic en una illa grega pafadisíaca, amb la seua famfia insdlita i disbaratada.Destaquen les descripcions amenes i minucioses sobre la vida dels animals i les perip¿cies d'un xiquet epassionat de la zoología. A continuació expose cinc raons per les quals crec que és interessant llegir aquest llibre: 1 , Gerard Durrell és un naturalista d'anomenada univ€rsal: h^ organitz2Í expedicions científiques, ha fundat un zoo pel a la protecció d'esp¿cies en perill d'extinció, ha fet p¡ogrames per a la BBC, he escrit més de 30 llibres, etc. La meua família i altres animals és el seu llibre més important. 2. L'eutor ens proposa una visió idÍl.lica del món; els homes i els animals habiten ha¡moniosament le netura verge i exhuberant. 3. Es tracta d'un llibre realment divertit i cómic. Els c¡ítics han dit que és (una obm mestra d'humor, alegria i poesia,. 4. L'estil literari de Du¡rell és planer i simple. ¡No n'adones te i ja hes acabat el llibre! 5. No conec ningú que I'haja llegit i que no li

Crec oue et oot asradarmolt.

24

¿) ¿Quinesdades dóna del llibre? ,) ¿Quins comentaris personals fa? c) ¿Creusque són vá.lidsels arguments que dóna? ¿Per qu¿? d) ¿Et vénen ganes de llegir aquest llibre? Escriu cinc mons o arguments per recomanar als teus companys la lectufa del llibre que has triat en l'exercici. CAssANy, D. et a7.,Escrlure4ll, Ed. Cruill^, Ed. S. M. Barcelona, 1990, peAs.30-33.

ANNEX 2 QUÉ ES FA EN UN DEBAT
PlR4...
I. DONAR LA PAMULA

ES DIU,,, / ¡ens l, paraule / Cescoltem (ciu¡l el nomdellocuto4 | iPercl pzrlcs un no el toc¡ / enacabrnt, tu / espÉr¡ / deseguiüvestu, etc. mome¡t fomde duble/ no espot ne8üque/ est¿ / ésclarque/ comsep ésevider¡t / ésindubtable que / no ésc¡p secret rcthom quei pots€r / poúix serque/ ésprobxble hi hael oscde/ esco¡reel p€ril d€/ podem que/ pelquesembl¡ pens&
que / rftaginem/ considefem suposem

2. MCARLAPARAUTA A UNFET COM 3, PROPOSAR CERT A 4. PROPOS,{i UN¡TT COM POSSIBLE
UNASUPOSICIO '. PRISENTAR

que/ estic que/ segu¡ estic convengrl CONVICCIÓ 6. PRISENTAT UNA quc xird m indueire p€$arque/ linc lx cencs¿
7 R¡SENTAIUNAOPINIO

que/ estificqüe/ trobe/ tincla cler¡s€niació que/ p€lquesembla / rinch inpressió enle meux opinió / pera mi yel acíun exemple / parexemple / i n'ésun bon exemple / posré uo exemple / el quelrlll dir ésque/ m'explicaré / 6 a di¡ / wll dir l dil ambaltre¡p¿r¡lles l?l a dir / dt d u¡? álta¡rúnen pare¡x / ésun pm comsi / d'¿lgur¡¡ / sembla ? / fx p€nsar e-en / manen éscomsi / s'assembl2 a / éssemblant a éscompanble pxrxules pera resumir, / io dl.iaque/ enpoques panulx enuna / pe¡¡breuja! aviat... / ...,vulldir... / .., o més ...,o úésexactunent...

8, EXEMPLIIICAR 9 ¡XPLICAR-SE

IO.COMPAR-AR

1I, RESUMIR

CORREGIR.SE I2. PRECISAR,

pe¡/ p€lquefa a / p€f/ cofne¡ce¡É EI,COMENqAMINTcomencem 11.MARCAR qua¡t? / perii / I úhimpu¡t D'UN PUNT ]4. CONCLOURE perxceba! / enconseqú¿ttci¡ / / coma conclusió que xixí do0cs / p$ t¡nt / tot ,(0 demostr¡

26

Annex 3
l\

FITXA MODEL PER AL DEBAT 1. TEMA: 2. FINALITATT 3. IDEES DE PARTENQA:

4. QÜESTIONSA DEBATRE:

DEL DEBATT 5. CONCLUSIONS

)'7

B DEBAT 1. TEMA: L'atur 2. FINALITAT: Conéixer I'opinió del grup entorn del
ñr^klÁñ.lé l'ar,,?

3, IDEESDE PARTENQA: - A vegadesels obrers d'una empresaes qued€n al carref. - Els obrers reivindiquen els seus llocs de Eeball. - La situació d'atur provoca problemes femiliars i socials. - Les accions ¡eivindicativesdels obrers provoquen mol¿sties. - Lesaccionsreivindicativesno semp¡esón compreses per la gent que no pateix el problema. 4. QÚESTIONS A DEBATREI - ¿Quinessón les causesde l'atur? (falta de ganesde treballar, reconversió industri¿I, ceiguda del consum d'alguns productes, substitució de la m¿ d'obra per maquines...) - ¿Comreaccionala societatenfront dels aturats? (se pensa que gossos i solidaritza amb ells, són uns els rebutje...) - ¿Rebenels desocupatsajudes suficients per part del gove¡n o de les institucions? - ¿Quinsproblemespersonalsi familiarscausal'atur? DEL DEBAT: 5, CONCLUSIONS

2A

FITXA DE DEBAT 1. TEMAr La situació de I'adolescent en le femília.i Ia. socletat. 2. FINALITAT: Donar a conéixer al grup les opinions i experi¿nciespefsonals. 3. IDEESDE PARTENQA: - Als adolescents se'ls sol amagar els problemes familiafs. - Normelment un rep més informació important dels 2mics i al carrer que a dins de casa, - No es compta amb I'opinió de l'adolescent. - Per a ce¡tes coses, l'adolescent és considerat massa iove i per a d'dtres, massagran - L2,família i la societat en generd no confien massaen els adolescents. 4. QÜESTIONSA DEBATRE: - ¿Perqu¿ se solen amagarels problemes familiars ds adolescents? - ¿Espodria dir que l'adolescent esta en certa mane¡a (marginat' de les decisions importants? - ¿Qu¿esperal'adult de I'adolescent? - ¿Qu¿esperal'adolescent de l'adult? DEL DEBAT: 5, CONCLUSIONS

?o

Annex 4
Fitxa d'observació del debat: ELS PARTICIPANTS Parricipqnts Esc¡iu Sí o NO 1. 2. 3. 4.
/ L-z-5-1->-u-

¿S'haajustatal tema? ¿S'ha exp¡essat de forma clam i concisa? ¿Ha respectat el torn de paraula? ¿Ha repetit idees exposades? Fitxa d'observació del debat: EL MoDERADoR

Tema: Escriu Sí o NO

Data:

¿Ha exposat claüment I'objectiu de la discussió? ¿Ha respectat el torn de paraula? ¿Ha aclatlt te¡mes quan ha estat necessari? ¿Ha vetlaf pe¡ manteni¡ un clima d'interés i participació7 5. ¿Ha col.laborat a crear un clima de respecte envers totes 1esopinions exposades? 6. ¿Ha suavitzat tensions quan ha estat necessari? 7. ¿He resumit de t2nt €n tant? 8. ¿S'ha mantingut al marge d'exposar el seu punt de vista? 9. ¿Ha procurat que tots els participants hi intervingueren? 10. ¿Ha centrat la discussió quan no s'ajustava a1 tema? 11. ¿Ha vetlat perqu¿ les inte¡vencions foren breus, concises, aiustades al tema? L2. ¿He ^vis t que faltava poca estona per al final del debat? OBSERVACIONS: l. 2. 3. 4.

GARCIA PLATA et al¡ Expressió oral, Breda, ed. Alhembra, Barcelona, 1987.

30

I t,
.il
1

1
EdicionsHBromero
(2)

i

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful