.t 't

$' $'

"RELAT:

s

ógnu*LLUCH
LLI.JISQUINfrANA.
a

cARt{EHGREGORI
q{EDSJ ¡tffi

.1.

ENITHIÓP\AL[]NCIA

QUADERNS DE FILOLOGIA ESTUDISLITERARIS XVII

EL RELAT: LITERATURA, LECTIJRA I ESCRIPTIJRA

Edició de GEMMA LLUCH LLUÍS QUINTANA CARMEN GREGORI

FACULTATDE FILOLOGIA, TRADUCCIO I COMUNICACTÓ

UNIVERSITAT DE VALÉNCIA 20r3

Abstracts

253

given corpus. Analyzethe possibilitiesof the "book-trailer" as a strategyto promotebooksor reading. The theoretical fiamework of this research proposal restsupon three essential elements:receptionaesthetics theoriesand literary pragmatics, speech analysis modelsandthe premiseof the transactional theory. Keywords:book trailer,readerin formation,promotingbooksand reading, new formats. Antoni DE LA TonRp (lES Joanot Martorell): "Desenrotllament de les competéncies arnbla creació de relatsdigitals". La lecturaprescrita a classe de llenguai literaturano s'abordanormalment globalque com un projecte lespossibilitats contemple decreativitat de l'alumne la qualentren mitjanqant enjoc diverses pot El lectoradolescent competéncies. positives que activenla comprensió mostrar encara diverses reaccions del text literari.Tanmateix els seusprofessors no solenaprofitar-les per a multiplicar que un llibre proposa els aprenentatges en I'era digital.L'articleparteixde la baseque el gaudi de llegir pot anar acompanyat de I'educacióliteráriai de I'alf-abetització audiovisualgráciesa un projectede creacióde relatsdigitals juvenils i canóniques. motivatsper lesobresliteráries, La lecturatambéforneix performativa una resposta d'indubtablevalor fbrmatiu. Paraulesclau: lectura, relat digital, competéncies, educació literária, i ó di gi tal, creativitat. alfabetitzac Requiredreadingsin Languageand Literatureclasses do not have as an objective to foster students'creativity and the developmentof several Teenagers competencies. can have positivereactions when readinga literary text, however,their teachersdo not usually take advantage of the multiple opportunities that books offer in the digital era. The article claims that the enjoyment of reading canaccompany literaryeducation andaudiovisual literacy when combinedwith digital storytelling. The students createdigital stories based on literaryworks and in that way readingalsobecomes a performative response which clearlyhasan educational value. reading, Kevu'ords: digitalstorytelling, educational skill, literaryeducation, digital literacy,creativity.

Quadernsde Filologia. Estudis literaris. VoLXVIII (2013) 223-212

DESENROTLLAMENT DE LESCOMPETENCI ES AMB LA CREACIÓ DE RELATS DIGITALS

AnÍoni de la Tbrre IES JoanotMartorell de Valéncia

I . IN TRO DUCCI O Els dos darrersanys hem proposaten classe de Valenciáa quatregrupsde 4t ESO projectes de creacióde relatsdigitalsmotivatsper les lectures prescrites pel Departament trimestrals de Valenciá del centre.En aquestarticle abordarem la darrera experiénciaque vam dur a terme durant el mes de rnaig de 2011 després de la lecturadel relat juvenil -/O (Sierrai Fabra,2010),en dos grups de 4t ESO d'immersióen valenciá. Els alumnes implicats van crear26 relats queespoden digitals, consultar en línia al wiki Portfoli 4 (<http.ll I M A T G E1 : L a n o v e l ' l a portfoli4.wikispaces.com>), on també es pot llegir seqüenciat el projecte complet. La intenció d'aquestarticle és la de presentar un nou génerenarratiu multimodalque pennetdesenrotllar les competdncies educatives, artístiques i literáries entrealtres,amb l'aplicacióde les novestecnologies a la lectura per a la formaciódels alumnes per mitjá de la construcció de secundária d'un relat multimédia de carácterpersonal.Introduim el terme de perJ'onnativitat com una reacciólectoraque caldriaaprofitar didácticament a I'aula.Fem ací una consideració especiala la creativitatcom a midá per a I'aprenentatge Relatemles etapesd'elaboraciódels nostresrelats digitals. competencial. les produccions Classifiquem finalsd'acordarnbla implicacióemocional dels autorsen el seu relat i, finalment,oferirn algunesconclusions del projecte. Per comenqar, establirem algunes consideracions necessáries, al nostreparer, que motivenel treballamb els relatsdigitalsi que en possibiliten una primera catalogació.

224

ANTONI DE LA TORRE

Le ' vltÉ¡¡c¡t r E s ' l o A N o r M A R T o R E Lo cuRs 2010-11 Departament de Valenciá

Portfoli Wik¡
digitals i publicació delsrelats decooperació 2: L'espai IH¡nrcE Rs ÉvtES 2 .C o N S T D E R A C TP oN solem En primer lloc, trobemque en la nostraprácticadocenta secundária abordarla lectura i l'educació literária menystenintI'experiéncialectoradel de lecturaacadémica peró,contemplar en lespropostes discent. Serianecessari, e l c ons ell de P I R L S T : prÓpia la seua ha d'aportar la literatura, el lector i apreciar Pera comprendre i el seu del llenguatge la seuaapreciació emocions. les seues experidncia, literáries. delesformes coneixement la intervenció quehande sostenir lestresfinalitats Aquesta citaciócondensa (Z a v a s .2 0l l a\: d e l se s tu d i a n ts lite rá ri a e n I ' educ ac ió . satisfactdria la lecturacom a experiéncia Ajudar I'alumnea descobrir i quan S'emociona amb la intriga, s'identificaamb els personatges tot contrastant-la prdpia vital experiéncia reconeixen el text la seua amb la d'altreslectors.

I Progressin Intemational Reading Literacy Study (PIRLS), página rveb nordamericanaper a lectora, Enllagu'eb:<http://timss.bc.edu/pirls20ll,b. I'avaluació de la comprensió

Desenrotllament de les competéncies antb...

225

Ensenyar a construirel sentitdel text confiontantla visió que el lector té de si mateix i del món amb l'elaboraciócultural i históricade per I'obra literária. I'experiéncia humanaaportada textualsi Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives, históricament. lingüístiques de les obresliteráries, condicionades que tendim a plantejarla lecturaprescriptiva com En segonlloc, considere pel docent,de la qual només un acteindividual,no gaireo gensacompanyat basatsen la memoritzacióde dades:biografiade solem avaluarassoliments de l'época, del corrent literari, de I'obra, o bé de la l'autor, caracterifzació comprensióde la trama que el relat basteix.El suport de I'avaluaciósón els una avaluació treballsescrits, els resumso els exámens, és a dir, es proposa poc diversificada i bastantallunyadade la necessária construcciódel sentit i D'aquestamanera,convertim la lectura de I'experiénciadel lector aprenent. prescriptivaen un acte mecánic i poc motivador per a molts estudiants, sobretotels lectors "febles", ja que ens conformem que ells ens retornen que han llegit. Ens arrisquem que algun i una demostració les dadesapreses puga "falsejar"amb cdpiesd'altrestreballsque circulenper internet, estudiant per exemple, els assolimentsi aprenentatges si els professorsno centrem préviament I'interési la finalitat que s'ha de donar a la lecturad'una obra la qual caldriaque explorássem entretots. determinada, motivadoresi formatives de la Al nostre parer, dues de les estratégies juvenil són,d'una banda, pels mostrar a I'alumneels objectius lectura a I'etapa i, de l'altra,convertir qualsllegimunaobradeterminada el procés de lectura en i reeescriptura cooperativa, social,grupal,d'interpretació un acted'intercanvi implique la realització d'activitatsque superenles on el seu desenrotllament mecanitzades o les reflexionsliteráriesindividualsen qué el demostracions quanels noméssigael professor. El sentitde cadaobras'enriqueix destinatari lectorai construeixen nous coneixements l'experiéncia lectorscomparteixen que mostrenllurs interpretacions. emocionsi activitatscreatives mitjangant significatius. A tal fi s'han de dissenyar activitatsde reescriptura aprenentatges com a objectiusl'adquisicióo la millora de I'obra llegidaque introduisquen Ho reclamaper a la lecturaGemmaLluchr (2012a) competéncies. d'algunes quan plantejala prácticade la histdriaoral per a analitzar i contaral costatde narrativa de I'audiovisual. a fi de millorar la competéncia del I'aprofitament d i sce n t .
I Algunes vies d'aprofitanrentque proposa Lluch són: l'análisi dels relatsaudiovisualsper a crear un pont entre els relatsde consum i els de classe:el pas del pla concret d'un capítol a I'abstracte que adquiereixen que originaun modelseriat;conscienciar amb els seus [elsjoves] de les capacitats aucliovisuals. consLuns

226

ANToNI DE LA ToRR¡

En tercer lloc, abansde mostrar I'experiéncia amb els relats digitals. revisem breument les diferents propostesde catalogacióque se n'han fet amb finalitat educativa. Aquestarevisió ens conduiráen les darreres línies de l'afticle a formular una nova classificació com a contribució a I'análisidels materials creatiusdelsestudiants. Carmen per Robin Gregori(2008ai2008ó)parteix de la tipologia elaborada (2005),el qualtransfereix els tipusde text al formatdigital.Robinels cataloga persuasius en narratius, expositius, i d'ambient(n'entenem descriptius). Una altra manerade classificar-los, segonsLambert (2009), seria per mitjá del tema o leit-motiuque provocala creacióde la histdria:personatges significatius, memóries,successos, llocs importants,accions destacables. reptes superats, descobriments, históriesd'amor, etc. Aquesta ordenacióés adequada per a suggerirel tema centralsobreel qual es redactará el guió del relat. podenservir també per a mostrarals D'altres maneres de classificar-los alumnes elsdiversos components de la narració durantelsprocessos d'análisii de textualització. Podríemcategoritzar les históriessegons I'estructura interna que presenten (lineal, in mediasres, rupturestemporals); desdel punt de vista ( 1a,2a o 3a persones); del narrador desdel graude participació del personatge al relat (protagonista, secundario comparsa),des de la veu del personatge (estildirecte, indirecte indirecte, lliure,mondleg); desdel tempsde la narració (diferéncies entreel tempsexterni I'intem); desde l'espainarratfins al tipus de destinatari implícitde la história. 3. COH¿PETÉNCIES ENJOCAMB LA CREACIÓ DE RELATS MULTIMÉoII Amb el projectede creacióde relatsdigitalsbasats que en les lectures, relatarem més endavant, treballemsimultániament diverses capacitats3: l. La competéncia en comunicaciólingiiíslica i audiovisual:L'estudiant es comunicaoralmento per escrit en llenguatge audiovisual amb el suport d'icones, símbols. imatges.sons i músiquesque amplifiqueni connoten el sentit del seu relat. A més, necessita adoptar un punt de vista narratiu i desplegar un guió que contingaels elements relat: constitutius de qualsevol trama, personatges. espai i temps, el'lipsis, descripcions, estil monologat, etc. Activant la reflexiósobreels elements constituents de la históriaper a dissenyar pren decisions el relat multimddiapropi, I'estudiant que milloren

r Seguim la descripció d'algunes competénciesque Carme Barba desplegaen la seua web: D¿ ntestílD a mestt(D.

Desenrolllament de les competéncies amb...

227

la seuaeducació literária. A més,I'operació de planificar i textualitzar el guió escritamb la col'laboració delscompanys de grup i la supervisió del professor millora lescapacitats lingüístiques perqué fa mésexperts els escriptors novells puix que han de tenir en compte les propietats textualsi la correcciód'un que esdevindrá treballpersonal públic. 2. La competénc'ia artística i cultural: Suposael (re)coneixement previ i la valoraciócrítica d'altres productes multimodals,com ara els relatsdigitals vistos en la xarxa, pel'lícules,videoclips,cómics, pintura, etc. Requereix posar en funcionamentla imaginació i la creativitat per expressar-se amb codisartístics, disposar d'habilitats de cooperació i apreciar les contribucions d'altresen la consecució del resultat final.La percepció i la sintaxide la imatge en relació amb el text oral i escrit introdueixenals joves en I'alfabetització visuali estética. 3. Tractament de la informació i competéncia digital: L'alumne gestionala informacióde tot el projectede lecturai creacióen els diferentssllports,ara el paper(guió o storyboard), araels electrónics. La confecció d'un relat digital implicala recerca, la selecció, elregistre i el processament de la informació amb l'ús de les técniques que es necessiten: electróniques programes d'edició de vídeoi áudio,cámerafotográfica, micrófon.S'introdueixaixí la f-amiliarització (textual,icónic,visual.gráfic.sonor),i amb les pautes amb els llenguatges de descodifi caciói transferéncia. 4. Competénciad'aprendre a aprendre: En aquestacapacitat subratllem el foment del pensanlent creatiuen I'estudiant, la curiositatde plantejar-se preguntesi de donar-hi respostes que permetenprendre decisionsamb la informació i el material de qué es disposa. La mateixa redacció del guió escrit o la planificacióde l'stor1'board del relat necessiten I'activaciód'aquesta competéncia. 5. Contpeténcioen autononticti iniciativa personal'. Entre els factors que conformen aquesta capacitat, nosaltres pretenem incidir-ne en tres. Primerament, aplicar un conjunt de valors i actitudspersonals com ara la responsabilitat, el coneixement de si mateix, I'autoestima, la creativitati I'autocrítica. Segonan'lent, es preténtransformar les ideesen accions, és a dir, I'estudiant s'ha de proposar objectius, ha de planificar-los i portara bon terme el relatindividualo col'lectiu. Aquestes passes requereixen unareestructuració de plantejaments. unarecerca de solucions i unapresa de decisions. Finalment, s'incorpora l'(auto)avaluació del projecte mitjangantuna rúbrica per a extraure'n conclusions. per tal de valorarconsecucions necessáries i aspectes mi l l o ra b les .

228

ANTONI DE LA TORRE

4. Ln PERFoRMATIVITAT EN L,APRENENTATGE

Tota lectura duu acompanyada un seguit de reaccionspersonalsque queperrneten la idea vitalsen elpla conscient. reflexionar extrauen experiéncies que hom té d'un mateixi de la restad'éssers humans. Ajuda, sobretot durant I'adolescéncia, quan a construirla identitat. Ja des d'una etapaprimerenca. els nensencara i la seuafantasia de relació són lliuresde prejudicis i capacitat i de metaforització la lecturaesdevé una eina del món viscut és prodigiosa, potentd'aprenentatge i i creativitat. En l'etapaadolescent el poderd'evocació juvenilsi candniques podenesdevenir de lesobres tambéuna de suggeriments font d'imaginaciói creativitat delsjoves lectors.Per entendre millor aquest procés, queensfixem en lesrespostes queelsxiquets ésinteressant espontánies per menutstenena classe durantla lecturad'álbumsil'lustrats, classificades L awr enc e R. S ip e(2 0 11 ). . . la Analítica:el text i les il'lustracions del llibre s'usenper a interpretar situació. els personatges, la tramai el tema. Interlextual:la históriaque es llegeix en veu alta es relacionaamb textosi productes culturals, vídeos, altres amb altresllibres,pel'lícules, programes anuncis, de la tele,etc. Personal: el mateixlectordibuixauna históriafent connexions entrela seuavida i les trames,les situacions i els personatges de les históries. o Els nens usenalgunaexperiéncia de llur vida per a comprendre-la il' lum ina r-l a e s ta b l i nc t o n n e x i o nd se l te x t a l a vi da i de l a vi daal text. Transparent'. el món dels nens i el món de la história es fa ja que els lectors que momentániament transparent estantan immersos "viuen" el conte parlantamb els personatges o fent comentaris durant la lectura. Performativa: els nens manipulen lúrdicament el text per a usar-lo segonsllurs propositscreatius.El text funciona com a platafbrma per a la creativitat i la imaginaciódels nens.Aquestes de llangament respostes sónnormalment una mica subversives.

.

.

.

En la classede Literaturaa secundária solem treballarels dos pnmers aspectes de la lectura(analíticiintertextual)senseexplotargaire el que les reaccionspersonalsi pertbrmatives provocades per aquestapodrien tenir pe r a a p ro fu n d i r d ' apr of it ables l i teránai audi ovi sual .P er tal en l'educació fem servir la definiciód'Aguilar de delimitarel concepte de perfonnativitat, t u e u n i n d i v i d uo L rng ru p te nenmi tj angant (2004) :" Capac i taq una acti vi tat socialper a afirmar-se. legitirnar-se i construir la seuaprópiaidentitat". Una de

Desenrotllament de les contpeténcies omb...

229

per a afirmar-se les oportunitats com a individu lector i productorde sentitpot públic.Al d'un relatdigitalde manera cooperativa i arnbcarácter serla creació performativaés un acteque retornaa si mateix mateix temps,la manif'estació per a indagar que el compliment o l'efectivitat del treballcreatiu, de tal manera de les competéncies relacionades s'hi avivenalgunes amunt. EN L'APRENENTATGE 5. LN CREATIVITAT D'antuvi és dificil mesuraro avaluarla creutit,il¿rl dels nostresalumnes i quan ho intentemen l'área de llenguaho f-enlper mitjá de textos escrits el prof-essor. sol ser únicament Tinguemen compte la en qué el destinatari (201I ) sobreel fbt que no podemavaluar recomanació de HowardGardner les d'un individu aillat, i més tractant-se consecucions d'adolescents en etapade psicdleg, aquest la creativitat formació.Segons té lloc quanel producte d'un (ací serála conf-ecció individuo grup en un domini particular del relatdigital és reconegut com a innovadori, al seu torn, exerceixuna en el grup classe) perceptible que el grr"rp influéncia en el treballposterior d'alumnesrealiÍza en a q u e sdonr t ini. I'abastdel concepte En l'ámbit académic hernde restrin-eirde creativitat on podrem analitzari compararels diferentsresultatsde lo al grup-classe, creatives. Fins i tot podríeniampliar-losi volem observar la llurs propostes que es produeixd'un cursescolar transf-eréncia d'aprenentatges a I'altrequan com a modelsels treballs de cornpanys Aquesta utilitzern de cursos anteriors. no disminueixel desenvolupament de la creativitat delsjoves, circumstáncia previs,a Grácies a la posada en comú delsseusconeixements ansal contrari. narratius I'activaciótant dels r-necanismes multimédia,i com del llenguatge grácies tambéa la visió de bonsmodels, l'estudiant adquirirá mésseguretat en anarla seuaimaginació. la tascade creaciói deixará i l'educacióliteráriaalhora,les activitats Per tal de treballarla creativitat previsen al relat digital hauriende presentar d'acostament diversos exercicis sentit: aquest transposició de codis.conl aradel narratiu multimédia, escrital narratiu d'un breuston'board i músicabasat amb la confecció amb text,imatges en un fiagmentde la novel'laarnbqué treballem; transposició de géneresliteraris amb fragments,per exemple, de narratius teatrals fragments a escenes o vice-versa; detipologia textual, d'un diálega un rnonóleg canvis o a unadescripció...

230

ANTONI DE LA TORRE

Caldria caracteritzar els elements constitutiusdel relat literari (trama, personatges, punt de vista, espai i temps del discurs.narració,descripció idiáleg. . . ) .A qu e s te s p rá c ti q u e sp , ré v i e sa l d i ssenydel rel at,s' hauri en de realifzarsobreel llibre de lecturaassisnat com a model literari dels futurs relatsdigitals. Pera endinsar-nos en el llenguatge audiovisual, ésimportant tractar el sentit d e lesim at gesle , si c o n e s i e l ss ím b o l sl,' a d e q u a cide ó l a mi rsi ca, l esdi ferénci es ent r eel t ex t or a l i l ' e s c ri t, l a re l a c i óq u e s ' e s t abl ei x que entreel s el ements el producte per tal d'evitar la conformen multimédiaen cadapla o seqtiéncia redundáncia i contribuira l'economia delssignificats per narrativa. Finalment, les imatges qlreacompanyen a seleccionar el relats'hand'esmentar els nivells com percebem visuals:representació, els missatges simbolisme i abstracció. práctiques Arnb aquestes poden inicials,els mateixos alumnesi el professor cercari triar exemplesprototípicsde relats digitals a fi de comentar-los i l b a n sd ' e n c e tar a m pliarI ' enc ic l o p é d ip ae rs o n aa l a pl ani fi caci ó del proj ecte m ult im édia. 6. E T aP E S PER A AB O R D A R L A C R E AC Io D E LR E LA T D IGITA L Hem volgut utilitzarla novel'laJO com a paradigma narratiu d'expressió de les emocionsi els sentiments, com a vehicled'aprenentatge literari -tant del protagonista com del mateix lector-i com a model de construcció de la personalitat. El text de motivacióper a presentar i provocar el projecte en certa manera la performativitat de I'alumnefou aquest:
Hi ha fetsen la vida queensprovoquen elnociolrs molt intenses i lesrecordenr En els llibresde nremóries vivament. o com aquest. novel'lade descobrimt--nt podem llegir anécdotes que les i formacióde la personalitat. i pensaments recreen. Perexemple, en la novel'laJO de JordiSienael protagonista. Daniel. persona relata en primera unsdiesimporlants i de savida (després dels l7 any's tresmesos) durant elsqualsdeixade sentir-se rar perqué l'euamb nlésclareclat com dissenyará el seufutur.Ho relata ambmoltagrácia tot elaborant unaingent quantitat que l'ajudena prendre de llistes decisions davant de cadaaltemativa. per a examinar Llegireula seuahistdria com es pot escriure sobreels records provocats. d'unsfets i sobre els sentiments FaremunatertúliasobreI'obraper posaren comú com hem vist el narradorprotagonista, com plantejai resolels conflictesanunciatsi també caractentzarem que I'envolten els personatges d'acord amb les seuesaccions.Amb el text f-aremalgunestransfbrmacions per a fixar-nosen aspectes literarisque ens ajudaranen la creaciód'un relat personalde carácter digital, una histÓria narratiu.monologada, amb imatges. veu i música.

Desenrotllament de les competéncies antb...

231

la tasca els vam explicarla finalitati els A mésde presentar-los a desplegar. aquesta novel'laerentres: del producte. E,ls fins de lle-eir destinataris

t . Aprendre a redactarun guió escrit d'un a dos fulls, monologati
própiao col'lectiva qlle relateuna experiéncia narratill. essencialment i valoracions. on es presenten emocions, sentiments q u e m i l l o r i l ' l u stren l e s i m a tg e s i compl ementen 2 . F er lesf ot oso bu s c a r una bandasonoraadequada a les emocionsque el guió. Seleccionar hom vol transmetre. a -o J. Elaborarun relat digital amb el programaPhotoStoryt 3 de Windol4..'.s guió narrat, imatges i altre de semblanton s'integren áudio musical. un En segonterme,avaluarel relat amb una rúbrica que contemplal0 per a la construcció requeriments de la históriapersonal. alumnes i professor deValenciá Elsdestinataris delsrelats vam sernosaltres. Els vídeosl'an dels grups4t E i V. El lloc de projeccióva ser la salad'actes. per tal d'ampliarel nombrede en el wiki portfoli dels alumnes ser incrustats mitjangant internet. Pera dirigir el projecte delsalumnes en la creació receptors histdries vam seguir de lesseues les cinc etapesmarcadesper Ro d ríg uezi Londoño (2 0 0 9 ). queresponen a unasíntesi de les pr opos t es per d i ve rse s ex is te n l s praxi la relat tal d'orientar del multimodal. Perónosaltres vam incloure al projecte la lectura p ré vi a d' una nov el' la a mb l a qual havíem de fixar activitats literáriai i objectius d'educació perfonnativitat, esmentats en el a la biblioteca IMATGE 3: Tertúlia enresistrada punt següent. clela novel'la 6.1. Lectura,terfúlia ifixació d'elements Desprésde I'explicació del projecte.es proposála lectura atenta del que els cridarenl'atenció llibre mitjanqant el subratllat de breusfragments per a compartirposteriorment les seuesopinionsen la tertúliaque vam fer per a desinhibirla xarradafimatge Calia un canvi d'escenari a la biblioteca. va dirigir la tertúliacap algunselements de la construcció 3]. El professor personatges, relació i temps la história, dels narrativa:espai de caracterització

232

ANTONIDE LA TORRE

punt de vistadel narrador, predomini d'aquests amb el protagonista, de I'estil dialogat,redaccióde llistescom a procediment creatiui classificador de les ( obs es s ió idees d e l p ro ta g o n i s ta d e l a n o v e l ' l a ). la tertúlia per tal d'analitzar-la Vam enregistrar en una audició posterior. Llavors es va lliurar un qüestionarid'observacióa fi de tipificar les intervencions. S'hi preguntá: l. Qué diuenels companys quanparlende la históriao delspersonatges. 2. Q ué diue ne l sc o m p a n y q s u a nre l a c i o n ela n novel ' l ao un fragment amb altresproductes culturals: llibres,pel'lícules, canqons, etc. qlranrelacionen 3. Qué diuenels companys la novel'lao algun fiagrnent amb experiéncies personals, amb els costums socials, etc. Rere l'análisi es va destacarel predomini d'intervencions en qué es r elac ionav en s uc c e s s od se l a n o v e l ' l aa m b l a p rópi avi da, el s costums i el s gustos particulars. Després seguia la críticaa les actuacions i delspersonatges en pocscasos lectura es relacionavala amb altresproductes culturals. Vam fer aquestaactivitat d'investigacióper a mostrar als alumnes la necessitat d'enriquirlesvaloracions establint textosque ens vinclesamb altres podenapoftarnouspuntsde vistao informacions per a comprendre millor les lectures, el món descriti el nostreentorn. Els espaisde debates van ampliaral forum del wiki i a Twitter [imatge 4] per a mostrarel concepte de xarxa socialcol'laborativa en qué la lecturai I'intercanvi d'opinionsocupentambéun lloc.
ia he üeqil el llibre *jo20l 1! Fasclnant, el recom€ne a tothom!

@Verb€scripta qo2011 al debai de la musica li han donat moltes vdiés, nr drra es mrllor ni pilior,simplement dife¡ents mnr el Rtrk i el Rm

#ro20lI bs ll¡slesquefa, I SonenongtndÍat I flutd€sa.Les descrpcsns son nclt mesfacilsde llegir com la de Bsda(pag.€2)
)/ *1,r1 tt 1.))lAór-tilH @xa'¡dela Acaioral debal de rockets i rapers Tant que segurrem una estma dillum a classe amb el ll¡lrre #'1201 I abo¡cantie temcs nous. ft Vi:ylt ¡8,: *.p20I1 Que ral el debat @Verbasc'ilta r a p . . .r i o e n e l m e l g e . . .: i r'er¡a!(rDt¿

?? m' han dit q,J€ ná hagut polém.ca sobre el tema de clavaf-se amb el

0Oildv 11'¡

lll

¡¿vrctl¿

4: Debatincioient IMATGE a Twitter

Desenrotllament de le,scompeléncies amb...

z)J

Posteriorment, vam seleccionar fiagmentsde l'obra i els vam transfbrmar Alguns alumnes van inventar en monolegs. mondlegs breusconstruits desdel punt de vista dels personatges tot opinant sobreel protagonista: mondlegdel pare,el rodamón. la novieta, el professor, I'envejosa, I'assetjador, etc. 6.2. Ac'ostament al relat digital personal E,nacabarla recerca en la web sobrela caracterttzació del relat digital i la visió d'un grapatd'exemples ensvam deteniren el punt de vistadel narrador, la claredat de la veu, la forgade la bandasonorai de les imatges. En aquest apartatvarn diferenciarel valor aportat de les irnatgesa la textualització redundáncia, complementarietat i contrapunt. Aquestsconceptes han sigut molt tingutsen comptepelsalumnes que han confbccionat les seues histories més'efectiva':han evitat la reiteració de manera de missatges entreimatgei (Acaso text a fl d'establir un discurs connotatiu hi hagué ,201I ). E,videntment, rnésaspectes en qué vam centrarI'interésper a fbryarposterionrrent el relat de cadascú, bonapart delsqualss'hanesmentat adés. 6.3. Conceptualització i planificació pasconvida El segon elsalumnes a planificar el guió escritd'un relatdigital de carácterpersonal,una "história de vida" en els termes de Rodríguez& Londoño(2009),I'elementrnotivador ha estatla lecturadel relatjuvenil citat mésamunt(JO) perquéreuneixun grapatde virtuts per a servirde catalitzador: aquesta novel'lafacilitaI'establiment de paral' lelismes estructurals i temátics en la redacciódel guió que cadaalumneo parellaha de fer. El primer obstaclefou I'inici, de qué parlar sobre un mateix i per on comenqar. Aquestaetapava trigar a arrancar: acudírem a la pluja d'ideesen primer terme i repartírem el paperde Gloria Londoño(2010):"lndicacions per a elaborar i exemples básiques el guió literarid'un relatde cairepersonal". El complementárem amb el full que vam titular "ldees per a crearhistóries a relatar", uns consells traduits del llibre de Joe Lambert (2009) on es que poden suggeriruna bona história. tipifiquenels temesde cairepersonal per als estudiants Les orientacions més esclaridores van ser,d'una banda,la pregunta que relat el ha de contestar. de l'altra, fbrmulaciód'una dramática el consellque hom s'ha de fer preguntes sobreel tema triat per tal que les respostes, ordenades segons unaseqliéncia temporal, narrativa o lógica,siguen I'e i x d e l guió quehom e s c ri u .

234

AXTOXI DE LA TORRE

6.4. Produc'c'ió L'escripturadel guió fbu col'laborativai en línia. L'autor o autors compartiren la textualització amb el professor del guió per mitjá de Documents de Google, actualmentDrive. L'escripturadel guió en línia (correcció lingüística, motivaciópermanent amb el./becl-baclc i direcciódel professor. els correus i el xat del nostre electrónics wiki) orientaren la tasca mésdifícil,queés la construcció personal. de la história imatges i so, d'elements. Quanta la resta l'alumnatcornptava amb materialpropi: adésel prepará amb fotos personals. adés en trobáa la xarxa. A més,s'hi van declarar autdnoms en aquest menester.

],lf

rfrtr:r

telatDEilalilsnider É¿.¿,, Fo l.t : € LU

f Aur¿ r q ¿ - ; - : . . ! : i : a f ! ! ! i f .

ú:soa

- . / - D

::

-,1€fi'i*,¡f¿lcr!1¿1.

N.tL¿¡6d/r:'e¡jrj.

Fetwr¿f¿ ' ;!e're-

-¿ reu¿ ¿- Ea I Jo J¿_ rsurd ,.!LslÁ rdi:s i cr¿ ! ¡¿1.. €ls cL¿l! _l ,üre ¡ ens hem 'w3dat d a 9.-: trpmer:j r-E ,ar marcaria .cua nfanc : ,Lrl€s

F o t o g r ¿ f a 3 E r É ,_ i ¡ s o p a a b l 6 Eolograla r ¡ r ¡ss feÉ-

rer Fre -:,c¡rFdre,

@t i.-c¿,6m a lc¡€s he'€s

-91€s ¿;liri,lt

IlvATcE 5: Redacció comnartida enlinia 6.5. Postproducció Es dedicá a classeuna sessióper a aprendrea manejarel programa PhotoStorv J de Windows,prograffra senzillamb qué s'editaren bonapart dels vídeos.Es va of-erir en línia un videotutorial de consulta creatpel professor. Aquell programa permeteditarvídeosnomésamb imatges, una pistad'áudio per a la música,una gravacióde veu en cada diapositiva, títols i subtítols, transicionsi zoom en les fotografies;un muntatge f-et en cinc passes.És realment molt útil per al nostre propósit. Tanmateix, l'únic problema técnicque es plantejá enmig del procésfou I'enregistrament del so,ja que els estudiants no comptaven amb micrófonso aquests no tenienqualitat,Per aixó, alguns van fer servirels móbilso els dispositius mp3 per a I'enregistrament. i d'altres gravaren l'áudioamb I'ordinador i el micrdfondel professor. La presa de so ha ja que la narració de sersempre de bonaqualitat oral esdevé el centre d'interés

Desenrotllament de les competéncies ctmb...

235

menade relats. d'aquesta Si no hi fem émfasi,les audicions defectuoses solen malmetre un bon treball. 6.6. Difusió i avaluació Cada alumneva incrustarel seu relat en la páginapersonal del portfoli (Portfoli 4) amb valoracions personals electrónic de I'experidncia i en férem públicaper grupsfimatge6]. En acabar una presentació la projecció. els r,am perdno arribárem comentar I'avaluació a f-er-ne amb rúbricaque es pretenia a j a e n e l sd a rre rs l'i n i ci p er qué enst r obáve m d i e sd e l c u rs,acabada l ' ar¿rl uaci ti final.El professor sí quen'haviafet unaavaluació d'acordambelscriterisde Ia projeccióvan ser molt positir,es. matriu.Les reaccions durantaquella AlgLrns s'emocionaren espectadors amb certeshistóries, amb d'altresvan rinre. alltb la majoriaescoltaren callatsi totes els van semblarformidables. Cada relat per I'esforgi I'originalitat un fort aplaudiment meresqué mostrats.

IH¿RrcE 6: Proiecció relats a la sala dels d'actes Els l0 aspectes del relat que van servir per avaluar-los són els divulgats per Xavier Suñéen línia (vid. Annex III) ja que formenpart de la valoració que se sol aplicara aquestproductemultimédia.Els ítemsavaluats estándard fins a 4 punts cadascú responen al grau de preséncia dels elementssegüents:

236

ANTONIDE LA TORRE,

propdsit puntde vista,pregunta del contingut. de la histdria. dramática, elecció qualitatde les imatges, claredatde la veu, ritme de la narració, so adequat, ús de la llenguai la correcció economia de detallsen la históriai, finalment, gramatical. Hi podemcomprovarque guarden relacióamb els dos objectius i literáriade I'estudiant. básicsdel projecte: la fbrmaciólingüística així conr l'educació tecnológica i artística de l'ámbit audiovisual. D E L E ,S PR O D U C C Io N DS E LS A LTJMN E S 7. CI nS S I F I C AC Io N S Al punt 2 hem presentat algunes formes de catalogació dels relats pels presentats quedescrivinr. multimédia Tanmateix, digitals ambels26 relats alumnes[imatge7] volern suggeriruna nova classificació interés d'especial per tal com es basaen el contingutemocionalaportat, la relacióemotivaque guardaI'alumneamb la matérianarada, la técnicad'expressió ivinculació que prdpia amb la seua história,amb els esdeveniments i els personatges introdueix No hem de perdrede vistaque el relatdigital és,en en la narració. primer terme,una históriamultimodalcreadaper a explicarvivénciesd'un rnateix. Així doncs,ens interessa també la tonalitatcom es fará. El creador que commouen, fan riure o evocar sentiments com del relat inclou efectes a elementsconstitutius fonamentals, o bé, en altrescasosens hem trobat que i emocionals eliminanotablement lesmarques subjectives al llargde la matéria narrada. El nucli d'identitat relatadai la presentació social que hom f-ade si presentant-se mateix, amagant-se, formalmento provocantemocions,és un que caldria analitzarde les históriesescrites aspecte pels adolescents. Al cap i a la fi, una de les pretensions amb aquestprojecte,a més dels aprenentatges sobreel relat,de I'alfabetttzació digital i de I'educacióliteráriaera vincular la que hom estudia llengua a classe amb la forgaque confereix I'expressiódeljo a partirde I'experiéncia o vivénciapersonal. Així doncs,hem sintetitzat en tres gransactitudsla distáncia de I'autor amb la matériapersonalnanada.Aquestaclassificació se sustenta en la tria provinents delsmecanismes lingüístics i icónics, de la retórica i del llenguatge visual,que cadanarradorha posatenjoc. l. Relat liricoemotiu:hi ha introspecció. El text o les imatgesapel'len gratitud. decepció, diversesvegades a sentiments d'alegria,tristesa, vivéncies, bellesa, desig,llibertat. etc..per midá de records, satisf'acció, gustoso projectesde futur, ja siga de forma directa com suggeridao per metáfores visualso textuals.Aquestamena de relats connotada provoca un estat d'identificació Dels26 relats emocional en el receptor. (el42%). I I en aquestapartat digitalsdelsalumnes, n'hem catalogat

Desenrotllament de les competénc'iesamb...

237

I'objectivitat.El text i lesimatges, 2. Relatrealista:predomina normalment complementaris, estructuren un relat lineal de successos narratsamb tendencia a I'argumentació o ala descripció formal.Mostrensituacions quotidianes. La sobrietat en l'expressió d'emocions ésunacaracterística present. No solenrespondre que sesuggeria a una"preguntadramática" per a la redacciódel guió. En aquest aparlat.trobem també I I relats (42%\ . 3 . Relat lttdicotransgressor'. el narrador esdevé un personatgefbntástic o bé mostrauna cara divertidad'alld que és quotidiá.El text o les ironia, hipérbole,personificacions imatgesexpressen o cosificacions, f-antasia, deformacions, intertextualitat. Pot conteniruna intenciócrítica pretén provocar estranyesai fer riure. implícita, Fonamentalment Semblaque aquesta actitud narrativadóna molt de joc a la creativitat delsjovesja que actival'ús d'un grapatde figuresretóriques i recursos visualsque enriqueixen la histdria.Tanmateix. en aquestapartat només trobem4 relats(16%).

Iptntc¡ 7: Llista dels relats disitals

8.CONCLUSIONS Pe n sar ic r ear un r el a td i g i ta lm o ti v a tp e r l a l e c tu ra d' una novel ' l aaj uda a I'adquisició de la competéncia literdriaperqués'han de prendredecisions léxica i correcciógramatical, dificils per a elaborar-lo: adequació tipus de que s'aportará, relat.tema, infbrmaciópersonal del relat,veu del estructura

238

AxIoxI

DE LA TORRE

graude participació narradoq tonalitatnarrativa. del personatge, i temps espais de I'acció,etc. L'exernple ha sigut Jordi Siena i Fabra,el qual va haver de prendredecisions d'aquesta mena per a escriure la novel'la llegidaa classe i aconseguir un relat personal,fragmentáriament autobiográfic, sobreel qual planala superació dels conflictes. Era el prototip per a dissenyar els nostres "manipulacions" propisrelatsde vida. Les diverses oralsi escrites de JO han sigutlesestratégies literarii lingüístic. d'aprenentatge Perdtambého hansigut. fase,la producció en la segona del vídeo,a la qualhem agregat la competéncia permitjád'activitats queno solenformarpartdelsobjectius digitali artística de llenguai que,tanmateix, fbrtament atrauen I'interésde I'alumne:I'elaboració (la gravació o la recerca d'objectes visuals(imatges i fotospersonals), sonors de veu i la música) i el maneigde dispositius (el programa tecnológics d'edició projecte del vídeo).En aquest hem incorporat eltreballcol'laboratiu, la finalitat de divulgacióamb la preséncia de destinataris Així, el realsi una avaluació. projectede creaciód'un relat digital guanyasentitcom a eina per a treballar amb éxit aspectes que giren al voltant específics de les competdncies básiques de la comunicació lingüística, per a aprendre literáriai artística, a pensar(-se) i comunicar-se amb éxit i creativitat. El relat digital originatper la lecturaés, performativa, finalment,una manifestació per alsjoves creadora, ben atractiva immersos en les novestecnologies i en el món de la imatge.Forneixun bon motiu perquéla lecturasigaenriquidora i tots els lectors, feblesi forts,hi resten convidats a endinsar-se en les págines d'un llibre per a aprendre de manera distinta, lúdicai méspropera als seusinteressos i passions. B I B LI O G RA F IA Acaso,M. (2011):El lenguajevisual.Barcelona: Paidós. Aguilar, H. (2004): "La performatividad o la técnicade la construcción de la subjetividad". Jornadas de Investigación de la Faailtad de Ciercc'ias Humanas.Web UniversidadNacional cleRío Cuarto. Arsentina. <http://www.unrc.edu.ar) 12]. fAccés4I 6120 Barba,C. (2012): De mestr@, a mestr@,. <http://www.can¡ebarba. cat> [Accés20I | 2I 20 12). Gardner, H. (2011):Las cinco mentes del futuro. Barcelona: Paidós. Gregori Signes, C. (2008a): "lntegrating the old and the new: Digital S t or y t ellin g i n th e E F L l a n g u a g c el a s s ro o m" Greta . l 6,l & 2:29-35. GregoriSignes, C. (2008ó):"Practicaluses ofdigitalstorytelling. INTED2007". Proceedings. 200l (CD Rom) (ISBN: 978-84-61 l-45 17-1). < h t t p : / / w w w . a cad em i a . e d u l 36 0 8 6 9 / Pr a c t i c a l _ u se s _ of _ D i g i t a l _ Storytelling>fAccés 201 12120121.

Desenrotllament de les compeléncies amb...

239

Lambert,J. (2009):Digital Storytelling:capturing lives,creatingcommunity. Berkeley: Digital Diner Press. Lluch Crespo,G. (2012a):Del oral, audiovisualy digital ct la lectura (v la Madrid: Cuadernos Fundación escritttra)en secundaria. S.M. Lluch Crespo, G. (2012b): Lu lecfurct al cenfre: Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documentsen el Pla de Lectura de Centre. Alzira: Edicions Bromera. s á s i q u e is L o n d o ñ o, G . ( 2010) :" I n d i c a c i o n b e x e m p l e sper a el aborar el gui ó literari d'un relat de cairepersonal". Web del GREAV. <http:I I gr eav. ub.edu/re Iatosdi gitales> [ Accés20I 12I 20 | 21. Microsoft (2011): kll a Story;,Bec'omea Lifelong Learner. Lloc web de Microsoft amb recursos i guiesper a docents. <http://www.microsoft.com/education/en-us/teachersiguides/Pages/index. 201 l2l2 0 l 2 ]. a sp x >f A c c és Robin, B. R. (2005): Educational Digital Storytelling. <http://www.coe.uh.edu/digital-storytelling/introductiontroduction.htm> fAccés 2011212012]. Rodríguez Illera,J.L. &' LondoñoMonroy,G. M. (2009):"Losrelatos digitales y su interéseducativo".Educagdo,Formagdo& kcnologias 2 (l): 5-18. <http:I I eft educom.pt>fAccés20I | 21201 2]. "Explicarhistóries... Rodríguez Illera,l.L. & LondoñoMonroy,G. M. (2010a): digitalment".Perspectiva Escolar 344. Barcelona: Associacióde Mestres Ro s aS ens at47, 51. Rodríguez lllera, J. L. &. Londoño Monroy, G. M. (2010b): "Los relatos digitalescomo textos multimodales".El eBook7' otras pantallas: nuevas para la lectura. Salamanca:Fundación .formas,posibiliclades1t espacio,s Ruipérez, GermánSánchez 73-84. <http://ci I ij .fundacion gsr. com> [Accés20I | 2I 20 | 2]. TándemEdicions. Sierrai Fabra. I. (2010): Jo. Valéncia: : Cóm o re s p o n d eln Si p e ,L . R. ( 2011) " o s n i ñ o sa l o s á l b umes i l ustrados: ci nco tipos de comprensión lectora".Web GRETEL. <http://literatura. grete Lcatl> [Accés20I | 2I 20 | 2]. Zayas, F. (20lla): La educación literaria. Cuatro secuenciasdidácticas. Barcelona: Octaedro. Zayas.F. (201ló): "Leer paraescribir, parahablar escribirparaleer.Palabras Web Leer.es. de los sentimientos". <http://leer. le-buscador l'?id:4334&b id:8> [Accés20I | 2I 20 | 2]. es/detal

240

ANTONI DE LA TORRE

ANNEX I

: R p r-R r s Conpus o' A NA L rs tD E Lp R o J E C T E 26 D IGTTA LS euE E STR oB E N pN I-iNIaA: <HTTP://ponrr.oI14.wIKISPACES.CoM> PUBLICATS
TITOLS DELS RELATS DIGITALS 0 l . A m i s t a ta d i s t á n c i a 02.Anirnals de laboratori 03.Aterratge d'emergéncia al Joanot 04.Diumenges dematí 05.EImeu estudide gravació 06.EImeu poble,La Yesa 07.EI meu viatgepreferit 08.História del meu gos 09.História del nostre ánec l0.História d'unpremi I l.La casualitat afavoreix I'esperitpreparat 12.Mavida com a múrsic l 3 . M é sq u e u nj o c l4.Next l 5 . S o n ld i f e r e n t s l, a nostra amistat, igual l 6 . U n ad e c i s i ó difícil l T.Viatge a Israel l8.Capde setmana a Cofrents l9.Classe nova,vida nova 20.E|meu somni,elteatre 2 l . E l m e ut a t o o 2 2 . E |m i l l o r d i a d e l a n o s t r a vida 23.Memories d' infáncia 24.Per qué diuenque sócun pirata 25.LJna amistat vertadera 26.Unavida d'addiccions
NOM/SEXE DE L'ALUMNE CLASSIFICACIO

Reyes David Ch. Sara& Inés Miguel & Marcos David F. Laura Júlia David C. Alex & Adriá Ferran& Jordi Raquel Xavi Francesc & Miquel Jordi F. Sandra & Rosana Andrea Guillenl Natalia& Marta Isabel Carmen Ana Pablo&Carlos&Sergio Rocío& Cristina Adrián Elena& Raquel Jazmín& Marta V.

Liricoemotiu Ludicotransgressor Ludicotransgressor Realista Realista Liricoemotiu Realista Realista Ludicotransgressor Realista Liricoemotiu Liricoemotiu Realista Realista Realista Realista Realista Realista Liricoemotiu Liricoemotiu Liricoemotiu Ludicotransgressor Liricoenrotiu Liricoemotiu Liricoemotiu Liricoemotiu

Desenrolllament de les compeléncies amb...

241

ANNEX II

FRAGMENTS DE DIARISETMANAL DE CLASSE I PRESENTACIONS DELSRELATS DIGITALS EN EL PORTFOLI DELS ALUMNES (<HTTP :I IPORTFOL14.WI KISPACES.COM>) ja com hem de fer el relat digital.Ens ha Alex: Hui Toni ens ha explicat jo faré el relat amb el FotosNarrades3, oferit algunsprogrames informátics, perquéToni ens ha fet hui una demostració de com utilitzar-loi m'ha semblat molt fácil i cómoded'utilitzar. Sandra: Per a aquestasetmanahem d'elegir un tema per a fer un relat digital, ha de ser sobrealgunavivéncia personali el podem fer per parelles. Toni ensha donatun full en qué s'explicaI'estructura que ha de tindreel relat. quant de temps ha de durar...A més, ens ha ensenyat dos exemplesde relat digitals,un parlavasobreel somni de sercantanti l'altre sobreel naixement de lesfilles d'un senyori com es va sentir. Laura: Aquesta hem de fer l'elaboració setmana d'un relatdigital,podem el tema i fer-lo d'uns 3 o 4 minuts. Jo he elegit el tema del elegir nosaltres meu poble i faré una história inventadasobre el meu poble. Abans de fer el relat hem de redactar el guió (la historia)i gravar-laen un mp3 o en un mp4 i posar-la com a áudiodel relatXavi: Aquestessetmanes ens hem estatdedicantbásicament al tema dels relatsdigitals,que consisteixen a contarhistóries, vivéncies... a travésd'una sériede fotografies i un text, quepot anarescrito parlat.Primerament vam estar veient exemples d'aquests relats,i vam haverde fer-neun sobrela xarradade a I'institut. GemmaPasqual A mi em semblauna técnicaprou útil per contarexperidncies de la nostra vida de maneraestética, a més que sempre tindremun recordd'agó.A més,per inclourefotografies i la nostraveu es reflecteixmillor tot el que va ocórreren un momentdonati els nostres sentiments. I sempreés més entretingut f-er una presentació a l'ordinadorque un text o una redacció a má! Reyes: El relatdigital"Amistat a distáncia" per és un treballmolt especial narrecom vaig conéixer a rni perqué a la meuamillor amiga. Rocío: Aquesttreballha sigut l'últirn de tot el curs i I'he escollitperqué és el millor i el més bonic que he fet junt amb la meuacompanya Cristina. L'objectiu era crear un relat digital que narrarauna experiéncia personalo algun momentimportantde la nostravida i la meua amiga ijo vam decidir contar-vosla nostra infáncia. Finalmentacabáremrecopilantfbtos de quan érem petitesi vam fer aquestrelat tan emotiu.

242

ANTONI DE LA TORRE

ANNEX III Rúenrcn D'AVALUACTó eunlrrarvA
4 Punts
1.Propósit de la história Estableix el propósit prompte i manté un clarenfocament al llarg d'aquesta.

DELRELAT DrcrrAL.SoeRn40 pUNTS
2 Punts
1 Punt

3 Punls

prompte Hi haunsquants Estableix el propósit lapsus endevinar en Ésdificil pero i manté unclarenfocael focus. de la el propósit és el propósit presentació. part mentdurant la major bastant clar. d'aquesta. El punt de vrsta és s'estableix El puntde vista peróno connecta amb difícil dediscernir. cadapartde la historia quees fanintents encara de connexió ambel sentit global de la historia. Nohi hapregunta dramática.

2. Punt de visla

El puntde vista estáben El puntde vista s'estableix desenvolupat r contribueixperóno connecta ambcada global partde la história, al sentit de la si bé es histdria. fanintents de connexió amb global el sentit de la história, Es contesta unapregunta dramálica ambsentit i es contesta dinsdelcontext de la história.

3, Pregunta dramática

Es contesta unapregunta unapregunta S'albira peróno dramática perónoes dramática ambsentit es contesta dinsdelcontext contesta dinsdelcontexl de la história. de la história.

4. Elecció del contingut

Elscontinguts una creen una Elscontinguts creen que atmosfera o to distints atmosfera o to distints queuneixen parts algunes diferents uneixen de la parts poden de la história. Les história. Lesimatges poden imalges simbolisme o comunicar comunicar simbolisme o meláfores. metáfores. de la veuclara i Qualitat consistentment audible al llarg de totala presenlació, i de la veuclara Qualitat consistentment audible al llarg de quasi totala presen(85%), tac¡ó

justs'intenta usarelscontin- Tot S'intenta usar gutspera crear per a conlinguts atmosfera els / to,perónecessita més crear atmosfera / to. elaboració. Laselecció d'imatges és Iógica.
de la veuclara i Qualitat consistentment audible al llarg de quasi totala presentació (70-840/0). Laqualitat de la veunecessita més atenció.

5. Claredat de la veu

6. Ritme de la narract0

El ritme i la veus'adapta Ocasionalment mases parla a la história i ajuda a sa rápid o massa lentpera I'audiéncia la linia a submergir-se de la história. El ritme en la história. enganxa a l'audréncia. proporciona Lamúsica unaresposta rica¡ ques'adapta emocional a la história. Lesimatges estan amb coordinades la música. Lesimatges creen una que atmosfera o to distints encaixen en lesdiferenls parts Les de la historia. poden imatges indicar simbolisme o metáfores. Lahistoria es conta amb exactament la quantitat correcta de detalls. proporciona La música d'algunamanera unaresposta ques'adapta ricai emocional a la história. Lesimatges quasi estan coordinades sempre ambla música. quasi Lesimatges creen, sempre, unaatmosfera o to queencaixen distints ambles parts diferents de la historia. poden Lesimatges indicar simbolisme o metáfores.

Inlent d'usar el ritme. Peró Nohi haintent d'usar no s'adapta aquest al ritme el nlme. de la história. L'audiéncia noes potimplicar cons¡stentment. La música La mús¡ca d¡strau, estábé i no perónoafigmoltde és inadequada distrau o no significat a la história. No exrsteix. estácoordinada ambles imatges. quelesimatges Intent creen unaatmosfera distinta o to queencaixa parts amblesdiferents de perónecessita la história, méstreball. No hi ha intent quelesimatges creen unaatmosfera distinta o to.

7.Soadequat

8. Qualitat de les imatges

9. Economia en elsdetalls de la história

Lacomposició de la história La história necessembla peró és típicament bona sitar mésed¡ció. Esmassa necessila unamicamés llarga en alguna de o curta dedetall. lesparts. L'úsde gramática L'úsde gramática i llengua i llengua sóncorrectes i contribueix al sóntípicamenl correctes, desenvolupament dela clare- peró elsenorsdistrauen de dat,de I'estil ¡ delpersonatge. la história. Elsenorsnodistrauen de la história.

necessita Lahistória sereditada de nou. llarga Es massa o pera ser moltcurta editada de nou. Repetits errors en l'úsde la gramática i l'úsde la llengua moltel distrauen seguiment de la história.

10.Usdegramá- L'ús de gramática i ticai llengua llengua sóncorrectes i contribueix al desenvolupament de la claredat, de I'estil i delpersonatge.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful