You are on page 1of 20

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Joana Rubio i Francesc Puigpelat

Sílvia Ricart Resina Educació Infantil Grup J Comunicació Oral, Escrita i Digital 8 de novembre de 2013

Capítol 1: La importància de la comunicació oral
En la nostra societat és dona moltíssima importància al saber parlar bé en públic però a la vegada això no s‟ensenya. En moltes empreses o institucions són molt freqüents les presentacions orals i que aquestes són unes activitats bàsiques per a directius i càrrecs d‟alt nivell. Però cada cop més, tots els treballador has de ser capaços de poder-ne realitzar. Per saber comunicar bé oralment cal:    Síntesi oral d‟un tema qualsevol Trobar arguments per defensar-lo Distingir allò essencial del innecessari.

Es pot aprendre a parlar en públic? Així direm que a parlar bé en públic s‟aprèn i això requereix molta pràctica i millorar la tècnica. Perquè “qui domina la paraula, domina el món sencer”. Es pot aprendre, no és una habilitat innata. Millorant la tècnica, pots millorar moltíssim. Qui domina la paraula, domina el món sencer. La bona retòrica i la mala retòrica La mala retòrica és la que es falsa i buida en canvi la bona és aquella que és sincera té sentit, està basada en la claredat, la propietat de les paraules, tindre cura amb les frases dites i sobretot que no manqui ni sobri res. La primera dificultat: el control dels nervis Què podem fer per controlar els nostres nervis? 1. L’efecte melic: qui està parlant es mira constantment el melic mentre està parlar i així controla l‟estat del seu nerviosisme. 2. És normal estar nerviós l’ adrenalina: a l‟orador no l‟ha de preocupar estar nerviós ja que és impossible no estar-ho. El que ha de fer és mantenir-los i treu-ne el màxim profit deixant-los de banda. Aquesta adrenalina que sentim és la que ens fa sentir aquest neguit i a la vegada

també ajuda a que el cervell funcioni més de pressa. Si els podem controlar els hi acabarem traient importància. 3. Una bona preparació: La millor garantia. Per tal de que estiguem més segurs i podem deixar les pors de banda, hem d‟estar segurs allò que diem. Així un bon discurs requereix temps, sinó pot ser un fracàs. Si captem l‟atenció d‟una bona part del públic des d‟un principi augmentarem la nostra confiança i així rebaixarem el nerviosisme. 4. Experiència i pràctica: més autoconfiança. Hem de tindre alguns criteris i tècniques per aprendre a parlar bé davant del públic. Ho podem fer amb autocrítiques i millorant el discurs. 5. Trucs bàsics: Alguna cosa que podem fer és aclarir la gola, beure aigua, respiració profunda o un bon somriure. 6. I si em quedo en blanc? Ho hem de reconèixer-ho obertament i repetir allò últim que hem dit amb altres paraules. També podem fer una pregunta al públic, saltar-se una part del discurs, etc.
Quatre preguntes bàsiques: per què, qui, què i com

Segons Quintilià hi ha cinc fases a la creació d‟un discurs: invenció, disposició, elocució, memòria i acció.
Per què? L’objectiu

Ens hem de coses com: per què faig l‟ exposició? Per què l‟ he de fer jo? Què vull aconseguir? Com serà interessant el discurs? Quins coneixements té el públic sobre el tema
A qui? El públic, l’interlocutor

Informant-se de quin públic tenim davant. Per a temptejar l‟audiència hi ha tres tècniques: 1. 1.Arribar abans de l‟ hora per analitzar bé al públic 2. Portar preparats diferents inicis d‟ exposició i utilitzar l‟ adequat segons el públic. 3. Fer preguntes i demanar opinions, així copses la disposició de l‟audiència.

Què? El guió

Ha de ser improvisat però tenint una estructura predeterminada anteriorment 1. Cal planificar amb antelació l‟ordre i la connexió lògica entre els punts que s‟exposaran. 2. L‟ exposició ha de tenir un seguit de parts. 3. Les parts interconnectades han de dirigir cap a un objectiu final.
Com? (mitjans utilitzats)

Tenint en compte el guió s‟ ha de mirar els mitjans per utilitzar. Els bàsics són: 1. La veu i llenguatge corporal 2. Els recursos lingüístics 3. Mitjans de suport i audiovisuals

Capítol 2: Com parlar en públic
Improvisació i naturalitat Un bon discurs no ha de ser llegit per dos motius:  L‟ orador que llegeix no té en compte el factor QUI, (li és igual qui sigui el públic). El bon orador improvisa i adapta el discurs al públic, es comunica i va canviant.  Cal tenir en compte que el registre del llenguatge escrit és més complex que el llenguatge oral. Un bon orador parla sempre sense un text tancat, es a dir, sempre té un guió però pot acabar parlant d‟alguna cosa que no estava prevista. Així direm que actua lliurement. El guió només serveix com a suport. La naturalitat és molt important i principal ja que és un dels punts principals. Ho hem de fer com ho faríem amb un grup d‟ amics.

-El guió i la memòria

Els coneixements, juntament amb la memòria fan la improvisació. Per improvisar hi ha dues condicions:   Coneixements: Hem de dominar el tema. Memòria: s‟ha de memoritzar el que es dirà per dir-ho amb la màxima naturalitat i convenciment possible. No cal memoritzar només el discurs perquè llavors perdrem tota la naturalitat. Cal memoritzar la part essencial del discurs, el guió, memoritzar les idees principals i no pas les paraules. Això sí, portar el guió preparat dóna tranquil·litat a l‟ orador. El “feedback”: La mirada El QUI és l‟ element principal d‟ exposicions orals. L‟ orador en un discurs s‟adona de la reacció del públic davant d‟allò que està explicant. Per tant, hem de modificar el seu discurs segons la reacció del públic. El feedback es la influència de la reacció del públic en el discurs de l‟orador.      L‟ emissor té idees que vol transmetre. L‟ emissor les expressa (bé o malament) en un missatge. El receptor rep missatge però pot passar, no entendre-ho, avorrir-se… L‟ emissor capta la reacció del públic mitjançant el feedback. L‟ emissor segueix transmetent les seves idees però pot canviar la manera de fer-ho, l‟ordre o to segons el feedback aconseguit amb el públic. La capacitat de l‟orador és directament proporcional a la seva capacitat de captar el feedback que li dóna el públic. La mirada és l„instrument bàsic del feedback. Mirar és obtenir informació, és dominar, és demostrar seguretat i avantatge psicològic. El feedback pot provocar canvis com:

  

Saltar-se parts no interessants com per exemple una part de la presentació. Desenvolupar més una part que no es tenia prevista. Explicar o deixar d‟explicar anècdotes o acudits

La importància de la veu
Intensitat o volum:

Un bon volum de veu, són importantíssims per captar l‟atenció de qui ens escolta. Variar el volum és clau. La velocitat de creuer consisteix que l‟ orador ha de saber regular, a mesura que parla, no ha d‟ anar ni lent ni ràpid.
Vocalització i articulació

La dicció és important perquè s‟ha d‟entendre i si no s‟ entén, la gent es cansa o s‟ avorreix.
L’ actitud

Cal adequar el discurs al context i la situació en que es pronuncia. Va des de la total informalitat fins la màxima solemnitat. L’ entonació La corba melòdica és la que descriu la veu en pronunciar les paraules, frases i oracions.
Gràfic d’ entonació

  

Frases enunciatives Frases interrogatives Frases exclamatives

Cal entendre el que es diu per entonar bé

Si no sabem el que volem dir, no entonem correctament.
La varietat: fer servir més frases interrogatives i exclamatives

Hem de corregir la monotonia del to, amb interrogacions i exclamacions, per donar més èmfasi.
Subratllar amb la veu les paraules clau

L‟orador amb la veu ha de remarcar-les paraules més importants. Si ho fa, trenca la monotonia del to i el públic té les idees més clares. La respiració
Les pauses

Ens ajuden a respirar millor. Parlar és treure aire i si ens ofeguem és perquè no fem les pauses que necessitem. La mala respiració està també lligada al nerviosisme.
La respiració diafragmàtica

Consisteix en inspirar aire i introduir-lo fins l‟estómac. Així no forcem la gola. Evitem que ens ofeguem i el cansament. La nostra veu pot ser molt més atractiva El silenci En el moment oportú, un silenci és més eficaç que les paraules. Virtuts del silenci:     Dóna a entendre que l „orador no està nerviós, imposa. Permet a l‟ orador respirar millor. És un element més d‟ entonació que permet articular el dis curs i remarcar coses importants. Les pauses poden servir per anunciar el missatge principal, donar temps per pair el missatge important, separar dues parts del discurs i recuperar l‟ atenció

Capítol 3: El llenguatge oral
Claredat, precisió, brevetat La mala retòrica és explicar de forma complicada coses senzilles. Les característiques bàsiques del llenguatge oral:    Fer frases curtes, senzilles i contundents. No utilitzar 10 paraules per coses que es poden dir amb 4. Evitar l‟argot especialitzat, paraules complicades, frases buides, llenguatge abstracte i imprecís.
La claredat

Una cosa clara és aquella que es distingeix bé. Trucs per millorar claredat:   Construir frases curtes. Utilitzar ordre gramatical lògic (subjecte + verb + predicat).Això implica: o Fer frases curtes. o Encapçalar cada frase pel seu subjecte. o Substituir frases negatives per positives. o Substituir frases passives per actives
La precisió: dades, dades, dades

Hi dóna credibilitat i és un element essencial. És molt important anar directament als fets, dades i casos històrics concrets. Hem de fer frases clares precises i amb credibilitat.
La brevetat

S‟ha d‟ anar al gra. L‟orador ha de donar al públic el que vol, explicar -se sintèticament i acabar quan hagi dit allò essencial Una tècnica bàsica: explicar amb exemples S‟ entén millor la idea ja que el que és abstracte es confon.

Idea abstracta

paral·lelisme o comparació

exemple concret

Principals figues retòriques basades en l‟ exemplificació:
Analogia o comparació

Hem de buscar analogia o comparar dues coses diferents.
Paràbola o anècdota

Similar a analogia però el que es compara té una estructura narrativa, és a dir, il·lustra la idea abstracta amb una narració. Això es possible fer-ho perquè la gent no té noció d‟allò que estem parlant.
Citació o refrany

Molt útil per exemplificar. Hi trobem molts avantatges:   Són frases molt breus i sintètiques fàcils de memoritzar. Son un reforç per l‟ orador de cara al públic, et ganyes el respecte si esmentes epigrames i autors
L’ humor

Important per establir contacte amb el públic:    Trenca barreres amb el públic. Genera identificació i confiança. Relaxa al públic i el fa més receptiu

Altres figures retòriques

S‟han d‟ utilitzar amb naturalitat, no forçar-les i fer-ho amb mesura Paradoxa, eufemisme, antítesi, ironia, onomatopeia, asíndeton, pregunta retòrica, repetició, clímax, circumloqui, hipèrbole, minimització, personificació, sinècdoque, suspens, anticipació (flashforward), recordatori (flashback), explicació.

Parlar bé el català L‟ orador ha de dominar la llengua en què s‟expressa i està ha de deixar de banda les influencies del castellà, que és llengua dominant.
Correcció lingüística

Afecta la imatge i credibilitat de l‟ orador. Si parles bé sembles culte, sinó inculte. Això pot fer que la nostra intervenció sigui més o menys interesant.
Dialectalisme

Són correctes i enriqueixen la llengua. L‟ única limitació que ha de tenir és la comprensibilitat, la gent t‟ ha d‟entendre.

Capítol 4: El llenguatge corporal
És essencial en la comunicació oral. Posició del cos Dóna al públic un missatge de clara seguretat. La posició d‟equilibri és còmode, senzilla i natural per l‟orador i també s‟utilitza després de gesticular. El que va bé per posicionar-se: 1. Ensenyant el cos sencer. 2. Moure‟s de tant en tant. La gesticulació Dóna energia a l‟orador i així sembla convençut i sincer. Les condicions de gesticulació són: 1. Ha de ser natural. 2. No ha de semblar assajada. 3. Ha d‟estar d‟acord amb la personalitat de cadascú. 4. No ha de ser exagerada

No existeix una normativa rígida però els gestos poden ser oberts o tancats. Si són oberts, ens transmet una absència d‟ imposició, en canvi, si els gestos són tancats, ens passarà tot el contrari i denota un poder de repressió, violència, protecció o unió. Coses que també hauríem d‟evitar són tics com tocar-se les ulleres, jugar amb el clauer o rellotge. També hem d‟evitar moviments breus i ràpids, i no acabar gestos molt ràpid ja que si ho fem més lentament ens ajuden a tenir una millor gesticulació. La mirada Dóna simpatia i confiança al públic. Els ulls són la part més expressiva del nostre cos i mirar dóna interès als que ens escolten. El contacte visual és important perquè així s‟ observa la reacció del públic, el feedback parlat anteriorment. Per tenir un bon contacte visual:    Mirar persones de l „auditori i no per sobre d‟ ells. Aprendre a mirar elements del públic com vestit, ulleres... Consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada, aturar-se a grups amplis d‟ individus durant una estona, no només mirar als interessats sinó que també als que s‟ avorreixen. Cal controlar el cos: el conductisme Si es modifica la conducta, es pot modificar la causa que l‟ha provocat Problema Solució

Capítol 5: Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual
Són un suport a la paraula i al text explicat durant el nostre discurs

Compte: no s’ha d’ abusar dels mitjans audiovisuals Només serveixen com a un suport, l‟orador ha de transmetre i no fer-ne un ús abusiu. L‟ ús de mitjans també té avantatges:   Destaquen paraules i conceptes. Bons per mostrar estadístiques

Com tractar la informació estadístic Els gràfics ens donen interès i capten l‟atenció del públic. Malgrat això, també requereixen un temps per ser assimilats per al públic. L‟orador ha de donar la visió que ell vol o que li interessa. Tampoc s‟ha d‟abusar i haurien de:    Afegir coses noves. Causar impacte. Subratllar punts importants

Gràfics de barres:

Són els més habituals. En trobem de diferents tipus: 1. Evolució al llarg del temps 2. Comparar diferents magnituds
Gràfics lineals

Ens mostren dades i identifiquen possibles tendències al llarg del temps, aquests poden ser o bé simples (1 línia) o complexos(diverses línies)
Gràfics circulars o formatgets

Aquest gràfic inclou el percentatge dècada segment, xifres absolutes i colors diferents en cada porció Informació no estadística: esquemes Demanen un cert temps per ser entesos i relacionen processos o conceptes

Les exposicions PowerPoint Són el mitjà audiovisual per excel·lència. Tenen un efecte doble ja que entra tant per l‟oïda com per la vista. S‟ han d‟ utilitzar com a suport visual per a gràfics i idees principals molt resumides.   El PowerPoint llarg, complet i exhaustiu. Es lliuraria al públic al final de la xerrada; no es projectaria en pantalla. El PowerPoint curt, sintètic i esquemàtic. Únicament fa de suport a l‟ explicació

Capítol 6: Com preparar un discurs: el guió
Què és el guió? 1. Conjunt d‟ idees (fets i idees). 2. Idees principals (són clau) i secundàries (altres). 3. Odre en les idees Tot això és transcendental per poder-ho parlar amb coherència. El mètode per a preparar un guió És bastant personal i variat. Cadascú té les seves tècniques i els seus trucs. Malgrat això tenim dos etapes.
Aproximació i l’esquema general

Ens fa reflexionar sobre el públic, objectius, idees principals. L‟aproximació a les pautes fonamentals diu que la idea principal va primer i desprès les secundàries que vulguis.
Recerca d’ idees, estructuració i guió definitiu

Es tracta de tècniques per buscar idees, estructurar i sintetitzar. S‟ha de saber escoltar i ser positius.

Aprendre a pensar

Parlar en públic no deixa de ser pensar en veu alta. Tècniques per a buscar idees: creativitat
Tècniques lògiques de recerca d’ idees:

1. Documentació i coneixements del tema. Donen credibilitat i s‟han de complementar per diferents fonts. 2. L ‘estrella: les 6 W. S‟han de respondre a les 6 preguntes que, qui, on, quan, per què i com 3. El cub. Respondre a les 6 qüestions: descriu-ho compara-ho, relacionarho, analitza-ho, aplica-ho i argumenta-ho. 4. Anàlisi FDOA: F punts forts (projecte, producte, idea...) D: punts dèbils (a l‟ empresa...) O: oportunitats (ocasions o perspectives que ens dóna l‟empresa o idea) A: amenaces (inconvenients, problemes).
Tècniques creatives

Interessants i capta l‟ atenció del públic. Hi ha tres tècniques a destacar:   Brainstorming o pluja d‟ idees. Explora un tema determinat i troba idees originals, inesperades, creatives o sorprenents. La recerca analògica: Analitza un problema en funció d‟ un altre problema i té 2 etapes: cercar analogies, descodificar (traslladar resultats de l‟ analogia al problema principal)  L‟atzar: Donat un problema, consultar una paraula al diccionari de forma aleatòria. Després cal relacionar la paraula amb el problema. Els resultats poden ser sorprenents. Tècniques per a estructurar: mapes conceptuals
Mapa conceptual:

Tema principal al centre i després ramificacions.

Esquema lineal

En diferents nivells i es treballa verticalment. Tècniques per a valorar i sintetitzar Hem de decidir què és més important i resumir al màxim. Eliminar idees que no acabin de convèncer i fer una síntesi (element clau de comunicació).Tenim tres nivells de síntesi: 1. Donar visió de conjunt (resum) 2. Trobar una estructura (interpretació) 3. Formular una problemàtica (creació) S‟ha de tenir en compte el factor qui, ja que hem de valorar el que és important i interessant pel públic, i ometre idees que no els hi interessin. Saber escoltar: Una virtut rara Hem d‟escoltar en doble sentit: en el literal per així conèixer les reaccions del públic i en el sentit figurat per així preparar el guió en funció del públic. Avantatge que té saber escoltar:   Afalaga als altres i trenca barreres Permet obtenir informació dels altres

La manera d‟actuar en una conversa de qui sap escoltar és:     Estar atent. Escoltar sense jutjar. Sospesar i jutjar. Respondre.

Com ser positius Creient que la gent pot canviar serem positius . Són les dues cares de la moneda: a vegades, la manera d‟ enfocar les idees fa que siguem positius o negatius. Amagar l‟arbre negatiu en un bosc d‟arbres positius .Hem de donar un missatge negatiu després de missatges positius i submergit en missatges també positius.

Evitar paraules negatives i pensar en els altres     Centrar-se en l‟ altre: l‟ orientació “vostè” Estil positiu: evitar frases negatives Lèxic positiu: evitar paraules amb connotacions negatives Recordar errors: si fas alguna cosa malament, reconèixer-ho

immediatament

Capítol 7: La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs
Estructura del discurs L „introducció ha d‟ocupar el 5%/10% temps, el desenvolupament un 80%/90% i les conclusions el 5%/10% de temps restant. Tot i això, el principi i el final són claus en un bon discurs.

La introducció resum L‟orador ha d‟aprofitar el moment novetat-curiositat del públic en el moment de la introducció per cridar la seva atenció, i convenç-me‟ls de que allò que dirà realment els interessa. Durant el desenvolupament del discurs el nivell d‟atenció del públic és baix, però un cop el públic percep que el discurs es apunt d‟acabar, puja el nivell d‟atenció. Es per això que són dos moments molt importants per transmetre allò realment important. L‟essència de la comunicació consisteix en establir un terreny, o una àrea, comú entre dues persones o més. L‟orador s‟ha d‟identificar amb el públic. Catorze fórmules introductòries 1. Declaració romàntica

2. Demanar atenció al públic. 3. Titulars periodístics 4. Anècdota personal. 5. Un bocí de vida. 6. Citacions conegudes o refranys 7. “Fa un instant, l‟orador X ha dit...” 8. Auxiliars o suports visuals. 9. La idea principal. 10. Identificació: definir explícitament l‟àrea comuna. 11. Posar les cartes sobre la taula. 12. Analogia. 13. Acudits. 14. Combinació de mètodes introductoris. Les conclusions Les conclusions del discurs, són fonamentals perquè aquest tingui èxit. S‟han de pensar i treballar molt bé. Hi ha sis fórmules conclusives: 1. .Repetir la introducció. 2. Resumir punts principals. 3. Crida a l‟acció. 4. Profecia. 5. Promesa. 6. Apel·lar als sentiments.
Tancament i col·loqui

En el tram final d‟un discurs, en referència als precs i preguntes, és molt important atendre bé al públic, i resoldre qualsevol dubte que no hagi quedat clar. Les preguntes serviran per acabar de convèncer el públic i l‟orador podrà utilitzar-les per demostrar encara més els seus coneixements.

Capítol 8: El desenvolupament de la presentació oral
Per a el desenvolupament hem de tenir clau l‟objectiu del discurs: Presentació per a informar. Saber informar és una de les coses que més es demanen avui dia. Estructura de la informació eficaç:    Titular: la síntesi de la informació en una frase. El lid: és el primer paràgraf. En poques frases s‟ha d‟anunciar el més important Cos informatiu: la resta de informació.

Presentació per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió. Es tracta de fer veure a el receptor que allò que vens és el millor pera ell. Les pautes d’atenció L‟atenció del públic ha de se màxima al principi i al final del discurs. H i ha alguns trucs molt senzills:      Anunciar alguna dada sorprenent. Fer una pregunta a l‟auditori.-Elevar el volum de la veu. Fer un silenci expressiu entorn a un tema. Recordar una anècdota graciosa. Explicar un acudit o fer una broma. L‟humorisme ben dosificat és essencial. Les notes Notes que formen el guió complet. L‟assistent no les ha de veure. Estructurar les notes ens servirà per estructurar el discurs.

La reiteració: clau en el llenguatge del discurs En el temps que dura el discurs, el públic no té la capacitat d‟assimilar gaires idees, sinó molt poques. L‟orador s‟ha de conformar a transmetre poc. Cal repetir el missatge principal. També cal anar repetint les idees principals mentre dura el desenvolupament.

Decàleg del llenguatge oral 1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple. 2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses 3. Fer canvis de to. 4. Aprofitar l‟efecte de les repeticions de paraules o conceptes. 5. Jugar amb les oposicions i les antítesis. 6. Avançar i recular en l‟argument del discurs. 7. Enumerar i marcar les enumeracions. 8. Utilitzar connectors per articular clarament el discurs. 9. Posar exemples i comparacions, i utilitzar figures retòriques. 10. Utilitzar l‟acudit o l‟anècdota personal per aproximar-se al públic.

Capítol 9: Vuit exemples d’altres situacions comunicatives
1. La conversa de contacte. Dues persones que s‟acaben de conèixer. 2. Encàrrec. Quina feina? Quant de temps? Què cal fer? Quins detalls? 3. Conversa telefònica. És un cas especial de comunicació oral perquè no hi ha comunicació no verbal, feedback visual, etc.. 4. Entrevista de feina. Molta cura en l‟expressió no verbal, relaxar-se amb pensaments positius, començar amb un somriure, seure de forma correcta i relaxada... 5. Compravenda.

6. Negociació. És considerat un art. Cal tenir clars els objectius que volem assolir i fins on estem disposats a cedir. 7. Discussió. Tenint en compte l‟argument del que defensem, evitar el dogmatisme, utilitzar l‟ humor per desarmar l‟ interlocutor.. 8. Debat. Moderador. Saludar, definir el tema, fer preguntes, calmar, animar, acomiadar..