You are on page 1of 3

Roba i esclavatge (IV). Plomes.

Els contes de fades1 sobre els edredons, coixins, anoracs o jaquetes fets de plomes ens evoquen els nius d’Èider2 a platges d’Islàndia o Escandinàvia. A molts llocs, després de la cria, es recull el plomissol que ha quedat al niu buit i s’utilitza per a fabricar peces d’abric artesanes. Aquesta pràctica recol·lectora sense patiment (germana de la recol·lecció de fruïts, sense animals) no té res a veure, però, amb l’origen de les plomes i el plomissol de la producció industrial. El plomissol és un aïllament tèrmic, en contacte directe amb la pell i a sota de les plomes, que les aus aquàtiques com les oques o els ànecs generen en major quantitat (més encara si són adultes). Està format per embulls de filaments que, a diferència de les plomes, no tenen canons ni barbes. Amb ell es fan les peces d’abric de més qualitat, més lleugeres, mentre que les plomes son utilitzades per a fer peces més barates. Si l’animal està adaptat a la vida en territoris molt freds, el seu plomissol es converteix en el més cobejat. Així, es considera que el plomissol Downmark és el millor del món. Es arrencat a ànecs i oques de Canadà, que arriben a suportar temperatures de 50º sota cero quan estan en llibertat.
Èider. El pit farcit de plomissol.

Com passa amb la llana i el cuir, aquesta matèria primera és un producte més de la indústria càrnia. Aquesta afirmació és la bandera de honestedat de la pròpia indústria de les plomes després que, el 2009, una cadena de televisió sueca denunciara que la demanda estava multiplicant l’explotació d’animals vius. Quan arrenquen les sues plomes, entre 4 i 5 vegades durant la seua vida, pateixen un dolor semblant al que patiríem si ens arrencaren els cabells. Les persones que ho fan els produeixen greus ferides per trencament de la pell que, després, cusen amb fil i agulla sense anestèsia prèvia. La denúncia senyalava els principals països productors (Hongria, Polònia i Xina) i anava acompanyada d’imatges obtingudes a terres europees3. Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=o7b_7h9hMro L’Associació europea de la ploma (EDFA4), que representa la major part de les empreses del sector, reconegué aquesta pràctica en una primera declaració, i proclamà el seu rebuig al desplomat d’animals vius fet de forma incorrecta, incomplint les normes establertes5. Les suposades normes
Bloc Els ocells al camp i la Conca de Barberà. Text Plomissol, 25.03.2010. http://ocellsdelcamp.blogspot.com/2010/03/plomo.html 2 http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88ider 3 FAADA, Fundació per a l’adopció, apadrinament i defensa dels animals. La producció de plomes, 20.06.2011. http://faada.org/noticia-457/ 4 http://www.edfa.eu/span/index.htm 5 (…) És cert que el desplomat d’oques vives és una tradició llarga i prolífera des de fa més de 1.000 anys , però actualment aquesta activitat es redueix a uns pocs països de l’est d’Europa. Recentment, ha eixit a la llum que en algunes granges d’aquests països es realitza el desplomat d’oques vives d’una forma que pot perjudicar aquestes aus (sic). Les persones i empreses de l’EDFA (Associació europea d’indústries de la ploma) condemnen fermament el desplomat d’oques vives quan aquesta tasca no es realitza de conformitat amb les normes establertes. Confirmaren per unanimitat la seua decisió de no processar plomes i plomissols procedents o sospitosos de procedir de granges on hagen estat desplomats de forma incorrecta. L’associació EDFA va a intensificar el seu compromís pel que respecta a la certificació de granges d’oques, cosa que fa des de fa més de 13 anys. http://www.edfa.eu/span/
1

establertes per a desplomar animals vius de forma correcta representarien tota una troballa. L’EDFA no aporta cap pista al respecte. Només 10 dies després (11.02.2009) l’EDFA declarava: (…) Podem assegurar de forma rotunda que les nostres empreses processen plomes i plomissols procedents, en la seua immensa majoria, d’aus dedicades al consum de carn. O siga, que el material s’obté després que els animals hagen estat sacrificats. Aproximadament, el 98% de les plomes i plomissols que produeix la nostra indústria s’obtenen com a subproducte de la producció de carn blanca. Segons la nostra enquesta interna, només a prop del 2% del volum anual universal prové d’animals vius, i aquest 2% correspon exclusivament a oques. El que vol dir que el 100% de les plomes i plomissols d’ànecs provenen d’animals dedicats a la indústria alimentària i prèviament sacrificats6”. L’Associació de la indústria de plomes de Xina també isqué al pas d’aqu estes denúncies. Les declaracions de les persones que la representaven són tot un monument a l’especisme: Xina produeix molt poca quantitat de plomes i plomissols arrencats a animals vius perquè, senzillament, és més barat treballar amb animals morts destinats al consum de carn. Concretament, eixa xicoteta producció respon a una demanda específica del mercat japonès, que està disposat a pagar el seu preu7. Les persones expertes en la qualitat d’aquests productes també expliquen que, com la indústria de les plomes depen de les condicions marcades per la producció de carn, aquesta se converteix en un fet clau. Per exemple, els ànecs xinesos viuen en condicions deplorables, a temperatures entre el 17 i els 19º, i van a l’escorxador amb poc més de 6 mesos (és molt difícil que arriben a complir l’any). Són les condicions que requereix el mercat de la carn, i fan que el plomissol siga xicotet i molt fràgil. Els ànecs i les oques i europees són, molt sovint, les mateixes que pateixen la terrible tortura de la indústria del foie gras. Juntament amb la resta, destinada a producció càrnia, moren sense haver arribat a la maduresa, que és quan desenvolupen el seu plomissol.

la

Davant d’aquest panorama, la indústria manipula amb les típiques afirmacions desconnectades8. La mateixa associació industrial xinesa que utilitza la productivitat i els beneficis com a argument, afirma que dona suport a la protecció Arrencant la ploma. animal i que s’oposa a la crueltat contra els animals9. Per la seua banda, EDFA diu: (…) [Les nostres empreses] són les primeres interessades de no utilitzar plomes i plomissols procedents de granges que han desplomat els animals de forma incorrecta. Des del seu punt de vista, el maltractament d’aquests animals és, fins i tot, contraproduent (…) Estem preparades i preparats i seguim cooperant amb tots els grups de pressió i empreses associades per a impedir l’abús d’animals que no es poden defensar10. Es refugien en les normatives europees per a la protecció dels animals de granja, que l’EDFA diu haver iniciat en cooperació amb persones parlamentàries i mandatàries pel benestar dels animals11. Es tracta del Conveni europeu per a la protecció dels animals en explotacions
Aquesta segona declaració també es pot llegir a http://www.edfa.eu/span/ Spanish.China.org.cn, Industria de plumas de China rechaza informe sueco sobre productos obtenidos de animales vivos. 10.02.2009. http://spanish.china.org.cn/economic/txt/2009-02/10/content_17259298.htm 8 Tom Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries d’explotació animal. Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre animales, 2006. P. 87-89. Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que volen. Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa. P. 88. 9 Ibídem. 10 Loc cit nota 5. 11 Ibídem.
6 7

ramaderes12, del Consell d’Europa, i de la Directiva 98/58/CE13, de la Unió Europea. Son textos molt breus que estableixen uns mínims sobre alimentació i aigua, estabulació, mobilitat o atenció i vigilància, amb els que es pretén protegir els individus de patiments innecessaris. La directiva europea remet a les normatives estatals en tot allò referent a les mutilacions o als mètodes de cria que puguen causar danys o patiment, sense establir cap limitació, i el Conveni no diu absolutament res al respecte. En resum: no existeix cap normativa que limite la tortura que suposa arrencar les plomes d’animals vius. Els controls no afecten aquesta pràctica. La indústria manipula i menteix quan diu que treballa pel benestar animal i fomenta normatives de protecció. Aquesta lluita ens correspon a nosaltres, les persones que formem el moviment animalista, i que sempre topem amb els interessos de la indústria d’ús i explotació animal. I, en tot cas, l’alternativa a les plomes d’animals vius no és millor. Si la font són els animals explotats i matats per la indústria de la carn, l’abric lleuger continua sent una bossa de nyecs, acompanyats dels mugits i renills de cuir14, dels bels de la llana15. L’edredó pot semblar molt lleuger, però guarda a dins seu tot el pes de la tortura i el patiment. Que no abriga. Que no necessitem.

http://www.judicatura.com/Legislacion/1492.pdf http://europa.eu/legislation_summaries/food_safety/animal_welfare/l12100_es.htm 14 http://animalismecat.blogspot.com/2011/07/roba-i-esclavatge-iii-cuir.html 15 http://animalismecat.blogspot.com/2011/06/roba-i-esclavatge-i-la-llana.html
12 13