You are on page 1of 3

Roba i esclavatge (V). La seda.

Si, són insectes, i viuen a un món d’humans on molta gent no dubta en justificar la tortura quasi sense límits de mamífers, grans primats inclosos. Amb el seu sistema nerviós central, idèntic al nostre, i amb la seua capacitat de mostrar el dolor amb els seus rostres. Els Bombix mori són lepidòpters als que maten durant la seua fase de crisàlide, dins del seu capoll, abans que es convertisquen en papallones de la seda, en arnes adultes. No tenen cara ni poden vessar llàgrimes mentre cremen. Malgrat això, el seu patiment no és necessari i és evitable, com quasi be tot el mal que l’espècie humana fa a la resta d’animals.

Esquema biològic del Bombix mori.

La llegenda dels orígens de la seda diu que, fa més de 2.800 anys, l’emperador xinés Hua ng Te encarregà a la seua esposa, Xi Ling Shi, que esbrinara per què les fulles de les moreres del jardí estaven rossegades. Va veure els cucs i com fabricaven els seus capolls. Un dia, mentre mirava un, li caigué a la tassa de te calent. Quan el tragué, comprovà que havia canviat, que era fàcil de desfer en un únic fil, llarg i fort. L’emperadriu va fer allò que calia per a començar amb l’aprofitament de la seda: matar la crisàlide amb aigua bullint. Per una banda, es trenca la resistència que dóna al capoll la sericina, una goma natural. Per altra, s’impedeix que l’animal es convertisca en papallona, el trepane i el deixe sense utilitat pels humans. Hui, aquesta tasca es fa per fases, mitjançant vapor i aigua a diferents temperatures (entre els 90 i els 40º). El filat es deixa en mans expertes, que trauen els fils mentre els capolls són a dins del líquid calent.

Filat de la seda. Cubetes d’aigua calenta.

La sericicultura ha convertit el cuc de seda en un animal domesticat, criat i seleccionat per a generar diferents races1 com el blanc amb ocels, el zebra, el negre, l’egipci o els japonesos. Existeixen perquè els seus capolls són distints uns dels altres, tambié de diferents
1

http://bombyx-mori-genetic.blogspot.com/

colors: blancs, grocs, ataronjats o verds. El fil d’un capoll amida entre 600 i 1.200m, i no tots són aprofitables. La seda crua, de diferents qualitats, es produeix trenant els fils d’entre 3 i 8 capolls, formant un de més fort2. Per això, la indústria necessita molts, de capolls: més de 100 per a una simple corbata, 600 per a una brusa, 800 per a una samarreta i 3.000 per a un quimono. Milers d’animals per a produir un teixit que, com reconeix qui el defensa com a emblema de classe i distinció, és quasi idèntic al material sintètic que l’imita. A la pàgina Corbata.es3, ens expliquen que establir correctament l’autenticitat de la seda és difícil, fins i tot per a les persones expertes. Des del punt de vista òptic, és quasi impossible distingir entre autèntica seda i la sintètica, i per això és imprescindible usar el sentit del tacte. La diferència més cridanera entre la seda i la fibra sintètica és que la imitació de laboratori és un fil més llis i produeix teles més àgils. Per tant, és important tocar la tela, deixar que la corbata corra entre els dits. La seda pura sempre es quedarà una miqueta enganxada en les imperfeccions de la nostra pell, o a les ungles, mentre que la imitació no. Hem de fer exercicis de selecció Producció industrial. per a detectar i rebutjar el material millor, més llis i més àgil, i menys ostentós. L’explotació d’aquests animals té més vessants, com la lúdica o “educativa” que els ha convertit en “mascotes” de nenes i nens4, en un dels primers passos que ens ensinistren per a veure els animals com a objectes a explotar i per a acceptar les seues presons com a eines humanes. La cria de cucs de seda és una pràctica de laboratori a moltes escoles, on es treballa tot el procés des de la preparació dels ous fins a la mort dels animals. Podem veure vídeos sobre la extracció del ventricle (intestí mitjà o estómac) dels cucs, amb el que es fabrica un fil fort que s’utilitza per a la pesca amb canya, per a assegurar l’ham5. S’ha de destacar l’ús mèdic, agermanat amb l’omnipresent enginyeria genètica. La seda d’aranya6, material de les teranyines, té unes propietats excepcionals: és molt elàstica i, a la vegada, més resistent que l’acer. Els equips d’investigació científica, que coneixen la composició i les propietats d’aquest material gràcies a la vivisecció7, no han aconseguit produir una imitació sintètica amb aquestes magnífiques propietats, però tenen el cuc de seda. La producció d’un transgènic amb els gens que permeten les aranyes
Xarxa on els cucs fixen els capolls.
2

3

Enciclopèdia.cat. Entrada: seda. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0141475

Corbata.es, La seda selecta es el material para la corbata elegante. http://www.corbata.es/informacion-corbata/material.php 4 http://www.gusanosdeseda.net/ 5 Hijuela: cuerda a modo de guitarra que se hace del ventrículo del gusano de seda llamado sapo, y que sirve a los pescadores de caña para asegurar el anzuelo . Diccionario de la lengua castellana, por la Academia Española. Madrid, 1822. http://www.youtube.com/watch?v=GpkpNKArJvw&feature=player_embedded 6 http://sedadaranya.blogspot.com/ 7 http://www.cci-calidad.com/catala/noticies46.htm

sintetitzar les proteïnes ADF3 i ADF4 de la seda, està en fase d’investigació avançada. Els materials sintètics més resistents que es fabriquen són les aramides (com la Technora(R), el Twaron(R) o el Kevlar(R)). Són enormement fortes, també més que l’acer, i resistents als xocs, la calor i l’abrasió o els dissolvents orgànics. Tenen múltiples utilitats en seguretat (armilles antibales o vestits ignífugs) aviació, cablejat per a comunicacions o enginyeria civil. Un material encara més resistent tindria utilitats industrials i mèdiques, segur, però les aramides poden donar resposta a pràcticament totes. Podem esperar a un nou avanç per aquesta via, que porte cap a un material sintètic que iguale les propietats de la seda d’aranya. Aquests són els nostres arguments. Porte uns anys com a activista animalista i, mentre escric aquestes paraules, pense en tota la gent que pensarà “per favor, només són cucs. Cucs!”. Sóc conscient que aquestes posicions poden generar una imatge que supera la radicalitat per a convertir-se en un extremisme àrid, desèrtic. Però, tal vegada, els cucs ens donen la resposta més clara. Tal vegada siguen la clau de tot plegat. Tenim uns animals que no ploren i semblen poca cosa. Els podem matar a centenars, amb el palmell de la mà o amb la sola de la sabata. Els fem patir perquè volem: tenim seda sintètica que podem teixir de forma artesana i materials altament resistents que cobreixen les nostres necessitats. La “simplicitat” de l’animal coincideix amb la simplicitat de les alternatives. La qüestió també és simple, radical, sense els components que introdueix una mirada de pànic o un crit de dolor: per què? El cuc te sistema nerviós i pateix, i nosaltres tenim altres formes de viure. Per què ho fem? La resposta és per Dones amb milers de capolls. especisme, sinònim de perquè si. Aquesta resposta és com una llavor que germina sobre la radicalitat del cuc i s’enfila molt amunt, fins a arribar a l’últim ximpanzé que udola de por a dins de la minúscula gàbia del laboratori, quan veu que s’apropa gent amb bata blanca. La rèplica animalista és “NO. Tenim alternatives”. Així de senzill. La resposta és veganisme.