You are on page 1of 8

Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci.

Grau de Multimdia

Mercat i legislaci

Jaume Reig Carrascosa


Primera Prova dAvaluaci Continuada PAC1

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

INDEX
1.1 Definici del mercat multimdia
Estructura del sector multimdia Elements clau del mercat multimdia Tendncies futures del sector multimdia

1.2 Marc regulador del mercat multimdia


Marc regulatori general mundial Tipus de regulacions: Compromisos internacionals multilaterals Acord general sobre el comer de serveis (AGCS) Marc regulatori a Europa Mecanismes bsics per la regulaci de les xarxes

Principis de la regulaci eficient i afavoridora de la competncia Justificaci de la restricci: (principi de la necessitat i proporcionalitat) Objectius de les normes reguladores Neutralitat tecnolgica Neutralitat de serveis Incidncia de la tecnologia en les regulacions

Mapa conceptual organismes i lleis reguladors Telecomunicacions

6 7 8

1.3 Caracterstiques rellevants del mercat de les telecomunicacions Bibliografia

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

1.1 Definici del mercat multimdia


Entenem per mercat multimdia un conjunt de sectors econmics abans diferenciats, tant com a model com a volum de negoci que han conflut e el que sha denominat convergncia de mercats, per operar ara en un mateix sector, i al mateix temps han sorgit nous mercats i noves formes de negoci a partir daquesta convergncia. Aquests sectors abans diferenciats eren: Les TIC (informtica: hardware i software, les telecomunicacions i el sector audiovisual. Aquests tal com hem dit anteriorment operaven en sectors independents i ara ho fan en un mateix sector, al mateix temps que sorgeixen nous mercats (pe: desenvolupament daplicacions per a mbils i en generals productores de continguts digitals: udio, vdeo, web, jocs,.)o sen transformen alguns dexistents (pe: la fotografia digital vs. la fotografia analgica o en les arts grfiques la impressi digital envers la impressi fset tradicional). En resum estem en un canvi de paradigma econmic i social fruit de laparici daquest nou mercat multimdia.
ESTRUCTURA DeL SeCTOR MULTIMDIA

Content (Media) Applications (Software) Platform (Hardware) Networking


ELeMeNTS CLAU DeL MeRCAT MULTIMDIA

Alguns dels elements clau del present per entendre el desenvolupament del mercat multimdia: Augment de lamplitud de lample de banda a un cost unitari relativament baix. Optimitzaci del software i aplicacions (ms modulars, escalables i reutilitzables) (llenguatges programaci POO). Processadors integrats ms potents i reduts a costos raonables.
TeNDNCIeS FUTUReS DeL SeCTOR MULTIMDIA

Augment de la importncia de la portabilitat dels sistemes, el que far que cada cop tinguin major rellevncia els terminals utilitzats. Implantaci del protocol IPv6 degut a la saturaci del protocol IPv4. Implantaci progressiva de les xarxes de fibra ptica. Serveis de software i hardware directament en xarxa (serveis SaaS, IaaS, PaaS) el que sanomena Cloud computing. Major implantaci de les TIC i les telecomunicacions en aspectes de la vida quotidiana mitjanant la domtica i els sistemes intelligents.

* Com aportaci en aquest aspecte voldria destacar el que leconomista Jeremy Rifkin ha anomenat Tercera revoluci industrial i que segons ell ser el fruit de la convergncia entre les TIC i les energies renovables.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

1.2 Marc regulador del mercat multimdia


MARC ReGULATORI GeNeRAL MUNDIAL TIPUS De ReGULACIONS:

1. Regulacions econmiques 2. Regulacions socials 3. Reglacions administratives


1. Regulacions econmiques: Sinterv en el mercat en les poltiques de preus i condicions de venda, per exemple, imposant o eliminant barreres per afavorir o disminuir la competncia. Supervisi tamb de possibles aliances o fusions entre empreses que vagin en contra de b com i per tant puguin constituir un monopoli de facto. 2. Regulacions socials: intervenci en rees on afecti al b pblic de manera indirecte mitjanant poltiques dincentius amb subvencions i poltiques punitives amb limposi de taxes. 3. Regulacions administratives: Imposici dun marc legal e institucional amb trmits burocrtics, formalitats administratives i requeriment de titulacions.
COMPROMISOS INTeRNACIONALS MULTILATeRALS

Principals actors: OMC (Organitzaci Mundial del Comer) i UIT (Uni Internacional de Telecomunicacions).
ACORD GeNeRAL SOBRe eL COMeR De SeRVeIS (AGCS)

s un tractat internacional signat el 1990 on sapunta a una liberalitzaci i lobertura del sector serveis, entre els quals hi ha una serie dannexos on es tracta especficament del tema de les telecomunicacions. El 1997 69 pasos van firmar el tractat per a privatitzar i liberalitzar les xarxes nacionals de telecomunicacions per obrir pas a nous operadors estrangers (tericament per a fomentar la competncia) i comprometent-se a no nacionalitzar les inversions en el futur. A part del foment de la competncia lacord tamb insta als signants a complir les normalitzacions de les normes tcniques (que sn dictades per la UIT) per tal de garantir linterconnectivitat de les xarxes. LUIT tamb sencarrega de gestionar els recursos de lespectre de radiofreqncies i lorbita dels satllits. Cal dir que la UIT estableix una serie de normes, recomanacions i standards tcnics per tal de garantir linterconnectivitat de les xarxes i tot i que no sn de carcter vinculant es solen aplicar per la qualitat de los normes.
MARC ReGULATORI A EUROPA

En el cas europeu el procs de liberalitzaci va ser dut a terme per la Comissi Europea mitjanant el Llibre verd sobre la convergncia de sectors a partir de lany 1997. La directiva europea va significar lobertura de nous operadors al mercat abans tan sols regits per empreses estatals de caire pblic. Aquesta liberalitzaci a europa tamb va significar lharmonitzaci de les normes que regeixen el sector per a tots els pasos de la Uni Europea, com tamb una poltica de normalitzaci i certificaci de les telecomunicacions dobligat compliment a tota la UE.
MeCANISMeS BSICS PeR LA ReGULACI De LeS XARXeS

En el procs de liberalitzaci de les telecomunicacions la UE i per tal de regular i harmonitzar els mercats va instar als pasos membres a crear organitzacions independents a cada pas per a tal de regular cada mercat nacional en particular.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

En el cas dEspanya lorganisme encarregat de la tasca s la CMT (Comissi del Mercat de les Telecomunicacions). Aix dons la CMT s lencarregada de regular el mercat de les telecomunicacions seguint les directrius de la CE i tamb de la prpia jurisdicci del pas.
PRINCIPIS De LA ReGULACI eFICIeNT I AFAVORIDORA De LA COMPeTNCIA JUSTIFICACI De LA ReSTRICCI: (PRINCIPI De LA NeCeSSITAT I PROPORCIONALITAT)

- Definici de normes que tinguin la mnima distorsi del mercat. La justificaci de la imposici de normes en sectors de leconomia de mercat b donat pel fet de coordinar els interessos tant de la lliure competncia i llibertat dempresa amb altres interessos de caire pblic.
OBjeCTIUS De LeS NORMeS ReGULADOReS

- Definici clara dels objectius al redactar una norma. - Justificaci de la necessitat de tals restriccions. - Proporcionalitat de les restriccions imposades - Principi de mnima distorsi del mercat - Principi deficcia Definici clara objectius Norma fcilment executable Coordinaci entre administracions Evitar llacunes legals - Predicibilitat: les normes han de ser clares i transparents per evitar incerteses en les inversions.
NeUTRALITAT TeCNOLGICA

No-discriminaci de les tecnologies Sostenibilitat Eficincia Certesa del consumidor


NeUTRALITAT De SeRVeIS

En la neutralitat de serveis saplica la directiva 2009/140/CE

Els principis de neutralitat tecnolgica i de serveis impliquen que el legislador no fixa ni la tecnolgia ni el servei que cal prestar Aquests principis suposen o poden suposar una eficincia econmica, per tamb hi ha el risc dinterferncies per la introducci de tecnologies i prestaci de serveis en diferents bandes properes
INCIDNCIA De LA TeCNOLOGIA eN LeS ReGULACIONS Com sha comentat anteriorment la CE en el marc normatiu del 2002 desprs de la liberalitzaci del 1997 ha establert una serie de normes per lharmonitzaci de les xarxes i dels equips. Entre elles est el fet davaluar la conformitat dequips i aparells perqu aquestos siguin plenament compatibles. Es tracta duna mesura per garantir connectivitat

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

dels aparells independentment de loperador, marca o fabricant que els subministri. Per tant podem dir que els fabricants i operadors de serveis de telefonia i ISP estan obligats a complir una serie de normes tecnolgiques per tal que els aparells siguin compatibles. (No tindria cap sentit des del punt de vista de lusuari tindre un telfon que sols permets fer o rebre trucades al mateix operador).

Mapa conceptual organismes i lleis reguladors Telecomunicacions


INTeRNACIONAL
OMC Organitzaci Mundial del Comer AGCS Acord general sobre el comer de serveis UIT Uni Internacional de Telecomunicacions

*La gran majoria dels pasos sn membres. http://www.wto.org/ indexsp.htm

EUROPA
CE Comissi Europea

*Signat el 1990 *Document de referncia sobre Telecomunicacions signat el 199497. 80 pasos firmants. http://www. wto.org/spanish/tratop_s/serv_s/ gatsqa_s.htm

*Organisme encarregat de Radiocomunicacions, Normalitzaci i Desenvolupament. http://www. itu.int

Directiva 2002/21/CE

*Marca les directives dobligat compliment als estat membres.

http://eur-lex.europa.eu/ LexUriServ/LexUriServ.do?uri=O J:L:2002:108:0033:0033:ES:PDF

eSPANYA
LGTel Llei General de telecomunicacions

CMT Comissi del Mercat de les Telecomunicacions

AER Agncia Estatal de Radiocomunicacions

La Llei de referncia en matria de Telecomunicacions. htt p://www.cmt .es/c/ document_library/ get_file?uuid=b174663f2 2 0 e - 4 d 5 3 - 9 0 9 0 feda291df8c4&groupId=10138

*s lorganisme que sencarrega de fer complir les lleis en matria de telecomunicacions a Espanya. http:// www.cmt.es

* Agncia estatal de gesti del domini pblic radioelctric.

CATSI CNC Comissi Nacional de la Competncia Consell Asesor Telecomunicacions i Societat Informaci
*s el consell presidit pel Ministre dIndustria encarregat de fer propostes en matria Telecomunicacions.

LSSI Llei de serveis de la Societat de la Informaci

LOPD Llei Orgnica de Protecci de Dades

*Organisme pblic encarregat de promoure i preservar la competncia. http://www.cncompetencia.es/

* Les Lleis de referncia en matria de comer electrnic i protecci de dades. https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/ estatal/common/pdfs/Ley_34-2002-_LSSI_definitiva_1.pdf

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

1.3 CARAcTERSTIQUES RELLEVANTS DEL MERcAT DE LES TELEcOMUNIcAcIONS


Perqu cal regular els mercats en general?? Com hem comentat en el punt 1.1 daquest treball, un dels elements clau del mercat multimdia actual s laugment de lamplitud de ample de banda (ja sn usuals els usuaris que tenen ADSL 10MB) sense una velocitat semblant a aquesta s bastant inviable accedir a continguts de gran ample de banda com: vdeos, infografies, animacions,... molt presents a la xarxa avui en dia, com tamb videoconferncies, VoIP. http://blogcmt.com/2013/03/21/iv-informe-trimestral-octubre-diciembre-2012/ En aquest estudi podem veure com tots els serveis relacionats amb la telefonia i les xarxes han caigut (menys laccs a Internet des de telefonia fixe que ha augmentat) segurament a causa de la crisi econmica, pel que podem intuir que laccs a Internet des de punt fix com un servei que lusuari considera de primera necessitat (per trobar feina, comunicar-se, estudiar, informar-se,..) en canvi les altres opcions com internet mbil, tv de pagament, es consideren ms banals. La telefonia fixe tamb disminueix, per aqu podem considerar, que gran part de la poblaci ja t telefonia de veu fix pel que s normal que disminueixi lleugerament en temps de crisis. En aquesta situaci on els usuaris ens han acostumat a aquests tipus de continguts que requereixen gran ample de banda, els operadors de ISP estan en una posici predominant i podrien pujar preus, baixar o baixar la qualitat del servei, fent aliances entre els operadors per beneficiar-se daquesta posici predominant. s per aix que cal regular els mercats perqu no actun en contra dels interessos comuns i es respecti el dret de la competncia i de nous operadors al mercat. Com afecten afecten les regulacions al mercat multimdia?? En el procs de convergncia dels mercats i amb la liberalitzaci del mercat multimdia en els serveis s va creure per parts dels estats que aix facilitaria la competncia i per tant que beneficiaria al consumidor final i aix ha estat pel fet de facilitar la competncia a lentrada a nous operadors al mercat (pel que fa a lusuari final no tinc tan clar que lhagi beneficiat sin al contrari), no obstant aix aquest aquest augment de la competncia noms sha donat sha donat en el mercat de serveis final als usuaris no en infraestructures on els operadors de referncia continuen sent els mateixos (Telefnica en cas Espanya). Els nous operadors de telecomunicacions que han sorgit al mercat no han tingut suficients allicients per invertir en infraestructures (aqu estem parlant bsicament de telefnia fixe), ja que per llei els operadors PSM estan obligats a proporcionar laccs (amb tarifes regulades) a aquests. Aix dons un dels reptes legals futurs ser establir mecanismes reguladors per incentivar als operadors a invertir en infraestructures prpies o compartides (cablejat TV, fibra ptica,..). Quins sn els aspectes tecnolgics que han provocat levoluci europea i nacional en lmbit regulatori/legal?? Pel que fa a la regulaci, el fenomen de convergncia de mercats ha provocat laparici de noves categories de continguts (per exemple els obres multimdia que poden combinar udio, vdeo, hipertext,..) com tamb com comentvem en lapartat 1,1 les noves formes de negoci i comunicacions pel que des dun punt de vista legal ha provocat laparici de lleis com la LSSI el 2002 o la LOPD el 1999, que han estat revisades diverses vegades tan aplicat normatives europees com tamb espanyoles. Aquestes lleis afecten a les comunicacions online, el comer electrnic i la publicitat online. Per exemple en lltima revisi de la LSSI introdueix modificacions en el tema de comunicacions comercials, consentiment usuari i s de cookies. Quins son els aspectes tecnologics que ocasionen reptes legals futurs??? En un futur immediat un dels aspectes tecnolgics que poden comportar reptes legals son les comparticions de xarxes per part dels usuaris i les implicacions legals que aix comporta a ms duna important disminuci de quota de mercat per part dels operadors si aquestes prctiques simplementessin massivament per part dels usuaris. Com a tall dexemple del que estem parlant podem veure el projecte guifi.net.

UOC. Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci. Grau de Multimdia


Mercat i legislaci. 2n semestre 2013. PAC1. Jaume Reig

A tall ms futurista per factible des del punt de vista tecnolgic seria la implementaci massiva dsmart grids i de lanomenada tercera revoluci industrial de Jeremy Rifkin on les TIC tenen un paper fonamental.

BIBLIOGRAFIA
CULLELL, C. (2012). El mercat multimdia. Barcelona:UOC. AETIC. (2006). Anlisis y propuestas de delimitacin del sector de la electrnica y las tecnologas de la informacin y las telecomunicaciones. Estudio elaborado por AETIC en el marco del Observatorio Industrial del sector de Electrnica, Tecnologas de la Informacin y Telecomunicaciones del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. AMETIC. (2012). Mapa hipersectorial de las TIC. GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). Marc general regulatori: conceptes preliminars. Barcelona: UOC. GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). Regulaci de xarxes i serveis: Operadors de telecomunicacions. Barcelona: UOC. CNC. (2008). Trabajando por la competencia. Recomendaciones a las administraciones pblicas para una regulacin de los mercados ms eficiente y favorecedora de la competencia. Madrid. En lnia: http://www.cncompetencia.es/Inicio/Informes/Gu%C3%ADasyRecomendaciones/tabid/177/ Default.aspx; EUROPEAN COMMISSION. Libro verde de la Convergencia de los sectores de telecomunicaciones, medios de comunicacin y tecnologas de la informacin y sus consecuencias para la reglamentacin, COM (97) versin 3, Bruselas, 1997. Fundacin Telefnica. (2005). Las Telecomunicaciones y la Movilidad en la Sociedad de la Informacin. Colaboradores de Wikipedia. Red elctrica inteligente [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index. php?title=Red_el%C3%A9ctrica_inteligente&oldid=70202634>. Colaboradores de Wikipedia. Jeremy Rifkin [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index. php?title=Jeremy_Rifkin&oldid=64569460>. Colaboradores de Wikipedia. Tercera revolucin industrial [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/ index.php?title=Tercera_revoluci%C3%B3n_industrial&oldid=69446197>. Guifi.net - Red de telecomunicaciones abierta, libre y neutral. [en lnea]. Disponible en: https:// guifi.net/ Colaboradores de Wikipedia. Domtica [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Dom %C3%B3tica&oldid=70189571>.
Jaume Reig Carrascosa octubre 2013