You are on page 1of 4

Etnologia i cultura de lespecisme.

El pobre Morrut, un cavall vell, un animal que era com de la famlia, que havia arrossegat pels camins el pobre aixovar i els xiquets a les peregrinacions de la misria, sanava afeblint a poc a poc a lestable nou, el millor allotjament durant la seua llarga vida de treball. Es port com una persona honrada a la pitjor poca, quan, acabada destablir la famlia a la barraca, havia de llaurar la terra maleda, petrificada per 10 anys dabandonament; quan havia de fer continus viatges a Valncia a la recerca denderrocs i fustes velles; quan la pastura no era molta i el treball aclaparador. I ara que, front el finestr de la quadra sestenia un gran camp dherba fresca, dreta i arrogant, tota per a ell; ara que tenia la taula posada, amb aquell verd i sucs mantell que feia olor a glria; ara que engreixava, sarrodonien les seues anques punxegudes i el seu dors nus, moria de sobte, sense saber de qu, tal vegada en s del seu perfecte dret al descans, desprs que la famlia aixecara el cap. La Barraca1. Vicente Blasco Ibaez, 1898.

Figura de cartr pedra.

El museu etnolgic dAlmssera mostra la vida i la cultura a travs dels seus objectes . El treball, la casa, la cuina, la roba s una visita molt interessant per a una mirada com la meua, envoltada despecisme dabans i despecisme de hui. Envoltada, tamb, dexplotaci animal. La seua ubicaci s, precisament, a lantic escorxador municipal. s una construcci del segle XIX que, com a molts altres llocs, es va fer per a treure dels pobles la sang, lolor, les vsceres i el risc de malalties de les matances a les cases. El poble era molt xicotet i tenia prou amb aquest edifici del cam de la Mar, amb lentrada a un corral central i descobert mirant al sud, i dues xicotetes naus a esquerra i dreta pensades per a fer les matances. Mai funcion perqu, quan lacabaren, ja havien entrat en vigor noves normes dhigiene i salubritat humana que el feren inservible. s convert en una nau envoltada dhorta que sanava deteriorant i que, de vegades, cridava latenci per a idees que mai es feien realitat, com la Casa de la Joventut. Es gast com a dipsit, traster i magatzem i, fins i tot, fou la pres dels bous al carrer entre linxament i linxament. Finalment, el 1999 el remodelaren i el convertiren en aquest bon museu, que ha fet el seu catleg amb el que la gent guardava a les andanes, els corrals, les cases velles i els calaixos dels records, i que donaren desinteressadament. He comenat la visita per la cuina, on la imatge de les dones s omnipresent. Dues picadores de carn per a fer embotit i, molt a prop, unes rajoles amb dones que fan botifarres. A laltra banda, una dona que talla el coll dun porquet, altra que el cuina al foc i altra que prepara sardines mentre el gat fuig amb una a la boca. A Gangs of New York2, el poltic populista, mentider i corrupte deia que sempre pots pagar la meitat dels pobres perqu mate laltra meitat mentre, a fora, els blancs pobres linxaven els negres pobres. A la societat heteropatriarcal, les dones fan molt de treball brut per lespecisme.

Cuina del Museu etnolgic dAlmssera.

1 Blasco Ibaez, Vicente, La barraca, Madrid, Alianza editorial, 2007. ISBN 9788420657844. 2 Gangs of New York, EUA, 2002, 166m. Dir: Martin Scorsese. Amb Daniel Day-Lewis, Leonardo DiCaprio i Cameron

Daz, entra daltres.

Picadora de carn.

Rajoles.

A laltra banda estan les eines de treball del camp. La guia deia a un grup escolar que es tractava duna agricultura de subsistncia. La gent treballava molt dur per a viure del que donava una terra que no era seua, per la qual havien de pagar arrendaments, cnons i delmes. Pagaven amb una part important de les collites, i es veien abocades a anar al mercat per a vendre altra part molt gran i obtindre diners per a fer ms pagaments. Havien de passar amb el que quedava, i molt sovint no era suficient per a tota la gent de la casa. Lltim en menjar era el cavall i, en mig de les penries, el que quedava per a ell era molt poc. All estan els smbols de lesclavitud que recorden tant els que es feien servir amb humans i que ens mostr limpressionat exposici De lesclavitud humana a lalliberament animal3. Els ramals, les corretges i els grans collerons, les arades i els carros. I la figura daquests oncles Tom de quatre potes, com el Boxer de La revolta dels animals4 o el Morrut de La barraca, al costat

Coller.

de les dels humans i humanes.

El museu ens parla del que representava la carn: el somni de Pantagruel en forma de xorios i botifarres pintats a les parets, i que noms es va convertir una realitat permanent amb larribada de la indstria de les granges intensives i la matana en cadena. Si la gent pobre tastava la carn era en forma de cansalada i dembotits que podien guardar si arribaven a criar i matar un porc, si arribaven a tindre sobres amb les que engreixar un. Alguna sardina, alguna gallina i, sobre tot, animals que caaven als barrancs i marjals com necs, coloms, conills i fins i tot rates.

De lesclavatge hum a lalliberament animal. Instruments utilitzats contra les persones esclaves.

Instruments de lesclavatge dels cavalls.


3 Animalisme CAT, 05/03/2013, De lesclavatge hum a lalliberament animal.

http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/03/de-lesclavatge-huma-lalliberament-animal.html 4 Orwell, George, La revolta dels animals, Barcelona, Destino, 1999. ISBN 9788423323425.

El passat troba continutat amb el present fora del museu. A tocar dels espais amb cultius, trobem un xicotet zoo amb una srie de gbies, la majoria obertes i buides. Al centre hi ha una gbia amb un xicotet estany i plena dnecs de diverses espcies, a prop daltre rodona amb coloms i al davant dun ample espai amb gallines. Els animals tornen a ser objectes amb un s: que els xiquets i xiquetes els vegen, sovint per primera vegada en sa vida, i spiguen el que s estar a prop seu. La cultura de lespecisme s ancestral. La seua normalitzaci sadaptat als temps des de la domesticaci del primer animal, i les persones adultes sempre lha reprodut a travs de leducaci dels xiquets i xiquetes. El somni de la gent animalista s que cada vegada ms persones aprenguen a veure tot el que ensenya el museu per a que, un dia, lespecisme sacabe en la histria que mostra els objectes antics, sense que quede cap rastre dell a fora.

Tancat de les gallines.

Els coloms.

Els necs.