You are on page 1of 2

La mscara (II). Bous, i tamb gossos.

Veient les fotos, he recordat les compareixences davant la Comissi de Medi Ambient i Habitatge del 2010, durant la tramitaci parlamentria de la modificaci de larticle 6 de la Llei de protecci dels animals de la comunitat autnoma de Catalunya per Iniciativa Legislativa Popular, i que signific labolici de la tortura taurina a les places de bous del Principat. Aquestes sn algunes afirmacions de la gent tauricida: La veritat autntica, la presncia en viu i en directe de la vida i la mort cara a cara, lespontanetat, la capacitat dimpacte emocional de la festa taurina, potser tinguin un difcil encaix en un mn on la corrupci, la mentida, la seguretat extrema fins i tot, a vegades, a costa de la llibertat, el consumisme boig i la frivolitat sn valors massa arrelats. Salvador Boix i Argelats (msic i apoderat de Jos Toms)1. Ens sentim dolguts quan diuen que no valorem i respectem el brau (...). Els ramaders els cuiden des del seu naixement fins que arriben a la plaa. Mariln Barcel Verea, vicepresidenta de la Federaci dEntitats Taurines de Catalunya.
Joo Moura Jr.

Dues capacitats, la natural i la que li han proporcionat els criadors, han sigut les que han creat un animal original, una mena datleta de larena dotat dall que sanomena bravura, o sigui, una reacci ofensiva de crrega sistemtica contra tot all que pugui percebre com una amenaa, especialment pel que fa a la intrusi en el seu territori. Natlia Molero Lloret, escriptora. Per descomptat, no vol dir que en el moment que li claven la pica no tinga dolor, eh? Si que el t, per el que nosaltres estudiem s que aquest animal t un mecanisme especial per a paliar eixe dolor. Juan Carlos Illera del Portal, professor titular del Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Veterinria de la Universitat Complutense de Madrid2. Les fotos sn dun tal Joo Moura Jr., que les mostr amb orgull a les xarxes socials. s un tauricida portugus, un personatge tpic daquest mn. El seu cognom es repeteix als cartells del sinistre circ de la tortura taurina (es membre duna saga de cavaleiros) i tamb a les pgines de successos. Ha arribat a rebre de valent a mans de la policia portuguesa3. Cada any mata centenars de bous a sobre de cavalls que han de rebre els colps per ell. Cavalls com el Passap, a qui mataren a Las Ventas el 28/05/2011, desprs de patir una enganxada que el deix ferit de les potes del darrere4. I cavalls com el Belmontino, que noms tres mesos desprs caigu desplomat amb aquest personatge a
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Comissi Medi Ambient i Habitatge. Sessi 44/2010 (03.03.2010). Intervencions de Salvador Boix, Mariln Barcel i Natlia Molero. http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c754.pdf 2 Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Comissi Medi Ambient i Habitatge. Sessi 47/2010 (17.03.2010). http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf 3 El Mundo.es, 22/09/2010, El rejoneador Joao Moura hijo, apaleado por la polica portuguesa, http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/21/toros/1285090921.html 4 Youtube, Vladimir Teran Altamirano, 28/05/2011, Cornada del caballo del rejoneador Joao Moura y Triunfo de Leonardo HERNANDEZ en San Isidro. https://www.youtube.com/watch?v=BOzMOo3RYBM
1

sobre, a la plaa de bous dIlla Tereira (Aores), en una de les corregudes sanjoanines5. Apareix una pobre vaqueta atacada per cinc gossos. Les imatges recorden el bull-baiting que es practic a Anglaterra fins al segle XIX. Era un espectacle terrible que consistia en lligar un bou a una estaca amb una corda, per a que la seua movilitat estiguera limitada a uns 9 metres, mentre un grup de gossos latacaven fins que laconseguien inmobilitzar. Sarrib a fer dues vegades per setmana a Londres i tingu algunes variants com el pinning the bull (subjectant el bou), on li llanaven els gossos un a un per fins que lindividu guanyador enganxava fortament la vctima pel mussell. El bulldog fou creat per a aquest esport, i tamb es feren servir bull terrier i altres. Aix sn les imatges publicitries que la ideologia al servei de la indstria dexplotaci animal construeix. No sha de fer un gran esfor per a topar-se amb montanyes de fets que les contradiuen o, directament, les desmenteixen. Aquest individu amb una sola cella s un deixos ramaders que, segons ens diuen, cuiden els animals fins que arriben a la plaa i que, en realitat, no t cap problema en recuperar una prctica que es rebutj com a cruel fa quasi 200 anys6. A mans daquests energmen, els gossos si que hauran patit lensinistrament que potencie lagressivitat dels carnvors que caen en llopada, una agressivitat que mai trobar en el grans hervvors que cria i que tortura i mata a les places.

Escena del bull baiting.

El vedell turmentat s la imatge de la bravura que Juan Carlos Illera dna com a motiu per a que els bous siguen els nics animal del planeta capaces de blindar-se davant del dolor (grcies, tamb, al gran treball de selecci de lespcie que fan les ramaderies com la de Moura). Una simple ullada a les aficions sdiques de tanta gent tauricida, on els animals sempre apareixen intentant fugir i cridant de dolor, desmunten les farses que munta aquesta gent a sou de la indstria, i que defensa suposats estudis cientfics que mai es recolliran a cap publicaci seriosa7.

Aquesta sempre s la veritat autntica de la tortura, lexplotaci, el negoci, ls dels altres animals. Manipulaci en comptes despontanetat. Abs fins al lmit del poder que es pot exercir, lluny de la ms mnima expressi de compassi. I, per supossat, la viva imatge deixe mn on la corrupci, la mentida, la seguretat extrema fins i tot, a vegades, a costa de la llibertat, el consumisme boig i la frivolitat sn valors massa arrelats.

La Razn, 28/08/2011, Belmontino, caballo de Joao Moura hijo, muere en las Azores. http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_383664/3221-belmontino-caballo-de-joao-mourahijo-muere-en-las-azores#.UcAfoxx1-ak 6 Cruelty to Animals Act de 1835 (llei britnica contra la crueltat cap als animals). 7 Animalisme.cat, 12/02/2013, La veritat de la ILP tauroconmica. Document de la Fundaci Franz Webber. http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/02/normal.html Punt 10, Sobre les fallcies de la Declaraci de motius i altres argumentacions: D'altra banda, el professor Illera sol afirmar que el seu estudi aviat es publicar en una revista cientfica, aix ho ve afirmant des de fa anys, fins i tot ha arribat a dir que es publicaria a la prestigiosa revista Hormones & Behavior. La Plataforma Prou! va contactar amb la esmentada publicaci a travs de l'etleg Jordi Casamitjana, i des de l'editorial van respondre que no coneixien ni tan sols el nom dIllera i que mai havien rebut un estudi per publicar que afirms haver fet semblant descobriment.
5