You are on page 1of 2

Cultura terrcola (i anticultura de lespecisme).

Cognitivament, tenim els ssers humans com altres espcies, en altres aspectes caracterstiques especials, tal vegada niques. La cultura, per, NO s una daquestes caracterstiques. Som, simplement, altra de les espcies encara vives (exant) que manifesta cultura1. A la serra de Boa Vista, dins del Parc Nacional de les capaleres del riu Parnaiba2, hi ha unes pedres planes marcades amb molts forats. Formen part de la cultura duns caputxins silbadors (Cebus libidinosus) que les han esculpit, generaci rere generaci, amb les seues eines de pedra.

Caputx, a punt de trencar una nou de palma.

Ho fan per a trencar les nous de palma que han recollit lluny dels llocs on sn les encluses. Primer, arrenquen els fruts dels arbres i els deixen caure al terra del bosc. Dues setmanes desprs, els cullen ja madurs i els transporten fins als llocs on sn les grans pedres, sobre les que trenquen les nous utilitzant pedres martell que escullen en funci de la seua mida i pes. Els individus adults aprofiten la seua experincia i destresa per a trencar nous amb facilitat mentre les cries els observen i aprenen, i els joves fan proves i desenvolupen la tcnica. Els colps desgasten les encluses i les milloren amb els forats on les nous encaixen, fent que encertar el colp just siga ms fcil3. Els Nihon zaru, micos del Jap (Macaca fuscata) sn els nics primats que, a ms dels ssers humans, es poden trobar tan al nord (41 de latitud). Des de lextermini total del llop japons, a principis del segle XX, no tenen altres depredadors naturals que els ossos rentadors. Al parc de primats dIwatayama (boscos dArashima4) sn latracci principal: els grups demanen menjar a la muni de persones turistes que van a veurels i alguns individus, fins i tot, lexigeixen i arriben a aplicar la violncia. Aquesta font daliment tamb forma part duna cultura que els individus ms joves aprenen dels grans, com passa amb els banys per a combatre el fred dels micos de la neu del parc de primats de Yigokudani, al Parc Nacional de Joshinetsu Kogen5. Aquests grups aprengueren a treure profit de les basses daiges termals que escalfa el volc Shiga6. Encara ms famosos sn els macacos de lilla de Koshima7 (Macaca fuscata yakui) observats sense interrupci ja fa ms de 65 anys. Els equips dinvestigaci han intervingut la seua vida i, fins i tot, desenvolupat projectes per a crear grups artificials de macacos criats en allament. Des de fa molt, els grups de primats mengen all que reben dels ssers humans que els observen permanentment. Imo (tubercle en japons) era, abans de ser famosa, lindividu F111. Ito, una investigadora, lobservava quan era una femella jove, el 1953. Recoll les crelles que havien deixat a labast del seu grup i que, com era costum en aquella poca, es

Imo i la seua descoberta.

Martnez-Contreras, Jorge, Pedagogia y evolucin. http://www.centrodarwin-uam.mx/publicaciones.html Estat de Piau, Brasil. 3 El Mundo, 19.01.2009, Los monos capuchinos eligen su cascanueces . http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/16/ciencia/1232111611.html 4 Prefectura de Kyoto, regi de Kinki, illa Honsu. 5 Prefectura de Gunma, regi de Kanto, illa Honsu. 6 Juans Ameperi, Jordi. Macacos del fred. Els primats que passen lhivern als Alps Japonesos. A Revista Natura, n 35, desembre 2007, p. 32-39. 7 Prefectura de Miyazaki, regi i illa Kyushu.
1 2

comercialitzaven brutes de terra. Imo era lnica que les rentava a laigua dun riu. Les observacions posteriors mostraren els individus ms propers a Imo, per la via matrilineal, aprengueren della a rentar el menjar. Tot el seu grup aprengu i normalitz la neteja del menjar; ho continu fent quan els ssers humans decidiren que el blat havia de substituir les crelles com a aliment principal8. Desprs dun experiment que va consistir en llanar el menjar al mar des de llanxes, els macacos de Koshima comenaren a entrar al mar a cercar aliment, nadant i bussejant. Descobriren el sabor salat i, des daleshores, renten el menjar al mar per a donar-li sabor. Fins i tot, es convertiren en els protagonistes de lefecte del mico n 100, un frau elaborat a partir de la histria dImo que diu que, quan laprenentatge arrib a un nombre determinat dindividus (100) es convert en un fet general i sobserv en macacos que vivien a molta distncia, i que haurien rebut de forma telelptica aquesta evoluci de lespcie. Aquestes histries i moltes altres tomben la farsa especista. Cadascun dels esforos per a intentar justificar la superioritat humana i, per tant la inferioritat dels altres animals, sempre acaben de la mateixa forma. Primer, deixen fora de lestadi de superioritat molts individus humans per edat o per diversitat fsica i cognitiva. I, desprs, es demostra sistemticament que els altres animals arriben a aquest estadi de superioritat.

I una daquestes justificacions ha estat, durant molt de temps, la capacitat de generar cultura i dacumular coneixements de generaci en generaci. Ja fa molt que Jane Goodall ens parl del xinpanz que caava formigues amb un pal, i des daleshores hem conegut que aquests grans simis fins i tot sn capaces, malauradament, de planificar i organitzar guerres. Tamb hem vist bonobos esclaus com el Kanzi i la pobre Pambanisha9, que aprenen a fer servir complexes sistemes abstractes per a comunicar-se i que expressen els seus pensaments i idees. s la cultura dels ssers humans la que sha de qestionar. Determinats interessos poden generar prejudicis com els masclistes, els racistes, els dexplotaci econmica o els especistes, amb capacitat de bloquejar el progrs i el desenvolupament cultural de tota la humanitat, dimpedir que sincorporen aprenentatges com els que demostren una i altra vegada que els altres animals han de ser subjectes morals amb drets fonamentals (a la vida, a la llibertat i a la integritat) pel mateix motiu que ho sn els animals humans.

Els corbs preveuen, planifiquen i utilitzen eines.

Ximpanzs refugiats a la Fundaci Mona.

8 9

Martnez-Contreras, Jorge, Pedagogia y evolucin, p. 8-10. http://www.centrodarwin-uam.mx/publicaciones.html Animalisme CAT, 05/12/2012, Pambanisha, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/12/pambanisha.html