You are on page 1of 16

Associaci Cultural Macar ella

PLAERDEMAVIDA - 46
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
HIVERN-PRIMAVERA2014

Opini Histria Local Testimonis Notcies dac i dall Club de lectura Notcies Macarella Recomanacions

Alguna cosa ha entrat dins algun vers que s que podr escriure, i no s quan, ni com, ni qu savindr a dir. Si puc tel dur cap a tu.
Gabriel Ferrater

www.macarella.org

LAIXETA

TREBALL
Activitat conscient de lhome orientada a obtenir els bns o mitjans per satisfer les seves necessitats transformant la naturalesa que lenvolta.
El treball, la seua consecuci o la seua manca, s una de les grans preocupacions de la nostra societat, i en un context de crisi econmica el tenim ms encara com una mena de preuat b. Aix les coses que alg ens diga que no li agrada la feina que fa pot portar-nos a pensar es tracta dun inconformista, fins i tot dun antisistema. Sarriba a pensar duna manera molt estesa que treballar s quelcom desagradable, que disgust i treball van de la m, s el que hi ha, i el que es mou no ix en la foto: treballar s patir, o com a mnim que un patisca mentre daltres el contemplen patir, confortador vaja. Les darreres reformes laborals i les condicions laborals precries que generalitzen estan enfortint lapreciaci del treball en la lnia que apuntava, dactivitat desagradable, per imprescindible per la supervivncia en aquesta societat, societat on sense diners no fas res, no vas enlloc: tant tens, tant vals portem escrit a la cara. Guanya de nou el principi viure per treballar, sobre el treballar per viure, i un acaba contemplant tot plegat com un retorn a cert esclavatge on la reivindicaci ni es planteja, per por a rebre s clar. El que he descrit va de la m tamb de la precaritzaci dels serveis pblics i la seua privatitzaci, fent del treball principal font de recursos per fer front a bns bsics com ara lensenyament, la sanitat. El desmuntatge de lestat del benestar llana per terra la construcci de la societat de loci, consagra el treball com lactivitat que ocupa una part substancial del propi temps, tornant a la submissi i la despersonalitzaci, a les limitacions de la formaci, a la manca de vida familiar. Tot plegat ens porta paradoxalment a una societat on es produeix i consumeix massa de tot, i on abundncia i consum ens acaben eixint carssims. Cert que tenim necessitats, per algunes o, tal vegada, moltes sn suprflues i prescindibles, i podrem viure amb menys. Ara b, aqueixes necessitats no les definim nosaltres amb independncia, ens les imposen des de fora: no podrem estalviar-nos-en algunes i en proporci treballar menys? La transformaci de la naturalesa que va associada al treball est tenint unes conseqncies terribles, de les que el canvi climtic dna testimoni alarmant. El treball hum sovint va associat a unes activitats destructives del medi ambient, de la salut que el fan fortament qestionable. Quin progrs demanem associat a un treball extractiu, destructor, abusiu, malbaratador de recursos, productor de deixalles incontrolades? La dignitat de les persones va de la m de la dignitat de les seues ocupacions, del seu treball, i la dignitat del treball va lligada al model de societat que volem construir. La desorientaci actual o la constataci dun model de societat competitiva, agressiva, excloent, classista expliquen el concepte de treball que tenim, allunyat de qualsevol aspiraci de realitzaci professional, creixement interior i de contribuci al benestar social, que serien ben desitjables.

EL PLANETA DELS SIMIS

SUBGNERES DEL WESTERN (segona part)


Comencem pels clssics, els pioners que posen els fonaments del gnere cinematogrfic del western. John Ford s el director de westerns per excellncia: El cavall de ferro, La diligncia, Fort Apatxe, La legi invencible, Ro Grande, Centaures del desert, Missi daudaos, El sergent negre, Dos cavalquen junts, Lhome que mat a Liberty Wallance, La conquesta de lOest, El gran combat (Els xeiennes)... La diligncia (1939) est protagonitzada, entre altres, per John Wayne i Claire Trevor. Moltes daquestes pellcules foren rodades al Monument Valley, una gran vall que forma part del territori dels indis navajos i que sestn al sud-est de lestat de Utah. Duel de titans (Burt Lancaster, Kirk Douglas) de John Sturges narra el violent enfrontament esdevingut a O.K. Corral lany 1881 i t una excellent banda sonora composta per Dimitri Tiomkin. Horitzons de grandesa de William Wyler s espectacular en tots els sentits: largument, els espais oberts, la banda sonora de Jerome Moross, els actors i actrius (Gregory Peck, Jean Simmons, Charlton Heston...). Altres grans directors sn els segents: Raoul Walsh (Moriren amb les botes posades, Una trompeta llunyana), Anthony Mann (Winchester 73, La porta del diable), Fred Zinnemann (Sol davant el perill), Howard Hawks (Ro Rojo, Ro Bravo) i Richard Brooks (Els professionals). El darrer pistoler (1976) de Don Siegel s un homenatge en vida a lactor John Wayne. Del director Sam Peckinpah, Major Dundee s un western ambientat en la Guerra de Secessi (1861-1865) on es produeix un duel interpretatiu antolgic entre Charlton Heston (oficial nordista) i Richard Harris (oficial sudista). La balada de Cable Hogue s un western tragicmic i crepuscular on es retrata el final del salvatge Oest nord-americ vctima del creixement urbanstic i del progrs tecnolgic. Grup salvatge s un western violent i crepuscular ambientat en lpoca de la Revoluci Mexicana (1910-1920). Dos hmens i un dest (Paul Newman i Robert Redford) s un western que cavalca entre all crepuscular i all hippy. La batalla dels turons del whisky (Burt Lancaster) i El club social de Cheyenne (James Stewart, Henry Fonda) sn comdies que serveixen per a fer crtica social i stira de la doble moral. El dia dels tramposos (Kirk Douglas, Henry Fonda) s un western penitenciari que tracta el tema de la corrupci. Ms enll del Missouri (Clark Gable) i Les aventures de Jeremiah Johnson (Robert Redford) sn westerns de tipus ecologista, propugnen una relaci harmoniosa entre lhome i el medi natural. El procs dexpansi territorial dels Estats Units dAmrica durant el segle XIX es fa a costa, sobretot, dels indis nord-americans i dels mexicans. Films proindis que denuncien aquesta injustcia histrica sn, entre altres, els segents: Apatxe (Burt Lancaster), Un home anomenat Cavall i les tres versions sobre el moviment de resistncia encapalat pel cabdill apatxe Gernimo. En el tercer Gernimo i en Ballant amb llops escoltem, per fi, als indis nord-americans parlar en la seua respectiva llengua prpia acompanyada de subttols.

LLoren dArbia

CLUB DE LECTURA

QUARTA EDICI DEL CLUB DE LECTURA


Desprs de proposar i aprovar en lassemblea general de Macarella la convocatria de quatre sessions del club de lectura per al present any 2014, vam proposar i votar les obres de lectura. El procs de tria va acabar amb lelecci de dos ttols amb claredat: Una biblioteca en el desert de Joan Francesc Mira i El Banquer de Nria Cadenas; havent-se produint un empat, al tercer lloc, entre les obres: Societat limitada, Balzac i la petita modista xinesa i 1984. Aix les coses, llegirem aquest any els dos primers ttols, tot atenent a la posici aconseguida, tractant de desfer lempat mltiple al tercer lloc en la primera trobada lectora, decisi que farem pblica el ms prompte possible. Dit a, el programa per a les dues primeres sessions del Club de lectura de lassociaci Macarella per lany 2014, resta de la manera segent:

Divendres 28 de febrer, 22h Centre Cvic Una biblioteca en el desert Joan Francesc Mira editorial Bromera

Divendres 6 de juny, 22h Centre Cvic El banquer Nria Cadenas editorial 1984

RAC POTIC
POLS A LA GOLA Tenia somnis fets destels i de gesmil. Tenia sols daurats i nvols de cot blanqussim amb un cel molt blau ple deternitat i sospirs. Fins i tot tenia el meu propi monestir, amb grans arcs, on guarir la pell, els pensaments, les hores Ara tinc arraps de terra fent solcs a la vida, tinc arraps de terra alant murs de tristor, tapiant el cor. Ara tinc peus de fang, fets de sorra i llgrimes, llavors sense fruit. Tinc peus de fang caminant pel buit nima dombres, pols a la gola. 4

Raquel Muoz Sedeo

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DE MACARELLA
Des de ledici del nmero 45 de la revista Plaerdemavida les activitats de lassociaci han anat fent-se amb tot linters i lalegria que sempre posem. Aix, el 15 de novembre de 2013, en el Club de lectura, vam comentar la novella de Manel Hurtado Una vida llogada. Els comentaris diversos, amb presncia de lautor, van ser molt interessants. La veritat s que isqurem de la reuni ms rics dexperincia literria. Per aix s el Club de lectura, per fer-nos ms i millors lectors, i en aquest cas per compartir amb Manel el goig de lescriptura. El 16 de novembre fou lAssemblea anual de Macarella. Lassistncia va ser ms gran que altres anys i aix ens anima. Ja sabeu que com ms serem, ms b eixiran les coses. Lassemblea s lrgan de participaci democrtica ms important que tenim. Tots els socis i totes les scies haurem dassistir i participar en lassemblea, no vos ho sembla? De lassemblea ix el calendari de lany segent i tamb els comptes de lassociaci: les despeses, els ingressos i els diners que ens queden en caixa. Sobre leconomia hem de dir que tenim uns tresorers preciosos, sempre hem tingut una tresoreria exacta i transparent. LAssociaci cultural Macarella s una associaci que treballa molt i que de tot fa economia. Aix que no estem ni rics, ni pobres. Lexcursi a Alcubles va ser el 17 de novembre i va estar molt b. Omplrem lautobs, vam tindre el goig de pujar la muntanya de la Solana, plena de vestigis histrics de la indstria de la neu i de la cal. Gaudrem duna panormica magnfica des del pic: cap al Nord el Penyagolosa, cap al Sud el Montg i el Benicadell, i tota lHorta de Valncia i la mar. Alcubles t tamb monuments importants com lAjuntament i lesglsia, que visitrem guiats per un especialista, Jose Luis Alcaide. LAssociaci Las Alcublas va ser qui ens feu el guiatge i els hi estem molt agrats. El 13 de desembre vam realitzar el tradicional recital de poesia per felicitar el Nadal, encara que amb algunes novetats, com ara el visionat del documental Vicent Andrs Estelles, cronista de records i esperances. A ms a ms, el recital va tindre un valor afegit, un acompanyament musical de luxe: dos saxfons, Hrcules i Eloi, una flauta, Paco Ros i un clarinet, Paula Marqus. Recitrem poemes dEstells, Espriu i Rossell-Prcel . Tamb ens atrevrem a cantar a Raimon i a LOvidi acompanyats dels msics i cal reconixer que ens falt assajar la can final . De totes maneres el recital de Nadal ms de 10 anys de poemes- sha convertit en la nostra felicitaci ms entranyable, felicitaci potica que amb els torrons de xocolata, les figues, orellons, roses dolces, mistela i cava no pot acabar millor. El 2014 va comenar amb el Cicle Cinema per la Pau i els Drets Humans, en aquesta 11a edici vam vore les pellcules: Invictus, Recursos Humans i Invisibles. Al bon grup damants del cine que ens hi vam aplegar ens van semblar molt interessants i, a ms, amb els nostres donatius, vam collaborar amb el programa dEscola Valenciana: 1 euro, llavor de solidaritat, que enguany destinar els diners recollits a donar a conixer entre els escolars valencians la problemtica dels xiquets soldat.

HISTRIA LOCAL

Les cases antigues de Bonreps i Mirambell


Introducci
Hem iniciat amb el nmero 46 de la revista Plaerdemavida una srie descrits que expliquen la histria i la forma de les cases ms antigues del poble. Hem preguntat als propietaris, als habitants antics i actuals sobre la vida passada en aquestes cases. Ens ho han explicat tot amb una gran amabilitat. Per illustrar lestudi, ens han perms fer fotos i hem de dir que estem molt agrats per diverses raons: primer perqu ens han ats molt b i segon perqu les han conservades amb molt damor. Les cases estan encara boniques i tenen uns espais tan amples i tan airejats que la vida en elles s ms natural i ms sana que en les noves construccions.

Aquesta casa est habitada des de 1957 per la famlia de Pepe Hurtado. Havien comprat la casa, als Estevenets, un temps abans per a causa de la riuada primer hagueren de netejar-la per posar-se a viure. Des daleshores han fet poqussimes reformes per lamor que li tenen. Encara que la part dels animals es conserva en mal estat, preferirien restaurar-la abans que enderrocar-la. A landana hi ha una data pintada a un pilar: 1883. Potser ser lany de construcci de la casa. Tamb hi ha moltes pintures religioses. Rosa Peris, filla dels antics propietaris, parla de la casa

Casa del carrer sant Joan n 3

La casa de Mirambell era dels meus avis, Ramon Peris Guanter i lvia Rosa Muoz Remoh, lavi era de Mirambell i lvia era dAlbalat. Els besavis la feren per a ells perqu shi installaren quan es casaren. Els avis a Mirambell tenien dues cases: la casa gran cantonera, del carrer de sant Joan, que era la casa on vivien i on nasqueren el pare i la resta de germans, i la granja, com li deien, on vivia desprs Esteban. A la granja es quedaren a viure el tio Ramon, que era aleshores fadr, i la tia Conxa, la segona esposa de lavi, que era de Carpesa. Lavi Ramon i lvia Rosa tingueren 5 fills. Lvia es mor jove i lavi es cas amb la tia, madrastra del pare, Conxa. Tornant a la casa gran, all nasqueren la generaci del meu pare, que eren cinc germans. Dels homes, 3 van ser religiosos salesians. El iaio Ramon era benefactor dels Salesians, els regalava queviures i ajudava als frares en tot el que necessitaven . Ell tenia un germ carmelit i un altre germ molt sabut, el tio Esteve, que era com enginyer, inventava i construa rellotges de sol i de paret. Del nom Esteve els ve a la famlia el sobrenom d Estevenets. En aquesta casa nasqurem tots els meus germans, que rem vuit: fills de Josep Peris Muoz i Maria Guanter Ros. Era una casa gran, la ms gran de Mirambell, en ella vivem onze persones: la portalada que dna a la mar es comunicava amb la portalada del carrer de sant Joan en lnia recta, era leix central, sempre obert a lentrada dels vens de Mirambell. A banda i banda daquest eix se situaven les habitacions, nhi havia quatre, que les recorde amb bressols. La cuina, el pastador, el menjador amb la gran llar, lescala que pujava a landana. I per darrere les quadres, els llavadors, les escales que pujaven als galliners i les conilleres i molt despai per al carro, les ferramentes.

HISTRIA LOCAL

Recorde els anys de la meua infantesa i adolescncia en una casa acollidora, oberta. A Mirambell aleshores hi havia molta pobresa i pense que mon pare i ma mare feien de benefactors. rem molt religiosos: tots els dies resvem el rosari i al mes de maig fiem processons pels carrers de Mirambell, amb una imatge de Maria Auxiliadora. Venien xiquets de Mirambell i de Bonreps. Anna tamb venia. Acollien tot el mn. El pati ple de gent per a la despellofada de la dacsa. Ma mare torrava moniatos i cacau, tot era una festa. Era una vida natural. Quan venia el carro ho sabem abans de veurel pel soroll caracterstic i el mateix passava amb els necs, que passaven el dia al barranc i quan, a poqueta nit, venien a casa, cada nec se separava dels altres per entrar a sa casa. Quan anvem a les monges de Meliana a aprendre, el iaio Elies ens hi duia i venia a per nosaltres amb tartana . Desprs els meus 3 germans anaren als Salesians a Valncia, per les germanes no estudirem ms que la primria perqu no estava b que les xiques anaren a Valncia, com els xics. He de recordar Milagros. Vingu dAlcoi i es pos en ma casa a cuidar dels Estevenets. Estigu en casa fins que es va casar.

Casa de la plaa de lEsglsia n 6


Aquesta casa est habitada, en rgim de lloguer, des de fa molts anys, per Pilarn Ros i la seua famlia. Conserven la casa amb un amor extraordinari com es pot comprovar en entrar i observar els elements antics que encara conserva.

Informaci proporcionada per Juan Guanter, propietari de la casa


Data de construcci de la casa: el 1800 aproximadament. Segons dades duna fitxa cadastral antiga, cap al 1915 hi hagu una reforma en la primera planta, perqu hi ha una alteraci de la descripci cadastral. La descripci cadastral que apareix en un ttol de propietat dabans de 1915, diu que la casa consta de: planta baixa, amb quatre dormitoris, cuina, corral i quadra, i a la primera planta una andana (piso o desvn). Aquest piso o desvn es convert en dues vivendes. La casa tenia un trull, per a fer vi , els cups per xafar el ram, fa poc de temps encara estaven en una coberta que ha desaparegut en lltima de les cessions que sha fet al ve. Aix ens ho conta Pilarn, que habita la casa des qu va nixer, perqu els seus pares ja la van tindre en lloguer. La construcci de la casa deuria ser abans que la de les quatre cases que lenvolten perqu la casa tenia espais que es clavaven dins de les altres quatre. Eixos espais han anat cedint-se a tres de les cases del voltant quan els vens han volgut ampliar les seues i shan fet alineaments rectes. Cap al 1990 es fa una reforma per a reforar lestructura i substituci de part del forjat, davant el perill densorrament del sostre de la planta baixa. Aquesta casa mai no ha estat ocupada pels seus propietaris, que sapiem ara. Els propietaris de qui ens ve lherncia eren els pares o parents de la meua via, Hiplita Giner Baillach. La meua via era de Godella i es cas amb el meu avi, Joan Ros Sabater, que era dac i es posaren a viure al castell, on visc jo ara. (El castell, que es deia aix perqu tenia una torre mirador enmig, va ser construt pels pares del meu avi per a casar-se.) No ens consta si els pares o altres familiars de lvia la compraren als amos primigenis. En tot cas no lhabitaren. Els llogaters que ara puc anomenar que habitaren la casa des de 1940 fins a 1950 sn: al pis de dalt de lesquerra Francesc Sanchis, els pares dels Llorers. Al pis de la dreta la senyora Amparo Capilla, la mare del doctor Dolz. A la planta baixa fou llogater Francesc Ros, el pare de lactual llogatera Pilar Ros. De 1960 a 1970 visqueren als pisos de dalt Vicent Bellver, el fuster, i Rosa; Mximo Monteverde i la seua dona Nati Ros, germana de Pilar.

HISTRIA LOCAL

Casa al carrer de lEsglsia n 24, ara al carrer Major n 18

Ara fa cinquanta anys vaig vindre a viure a la casa del carrer Major n18, abans carrer de lEsglsia n24, i en els anys de la dictadura franquista carrer Caudillo n18. La nostra casa era propietat de la famlia del meu home, en els anys 60, quan vaig comenar a viure en ella, era propietat de Jos i Clotilde Amig Ros, pare i tia del meu marit. Ms tard va passar a ser propietat del meu home, Jos Amig Ferrer, i tamb meua. Ara s propietat de les meues filles i meua. Hem pogut esbrinar que el primer Amig que va viure a la casa va ser Jos Amig Antoni, que era el besavi del meu home; este es va casar amb Francisca Fabra Martnez, i el seu fill Jos M Amig Fabra, germ de lavi del meu home i casat amb Camen Ferrer Civera, va ser el darrer Amig que va viure a la planta baixa abans que ho tornrem a fer nosaltres, ja que els altres propietaris (Jos i Clotilde Amig) mai varen viure en la casa. Segons el que jo sempre he escoltat, i all que he pogut esbrinar, s una de les cases ms antigues del poble i una de les primeres cases del carrer Major; prova daix s que la casa est envoltada de finestres, unes deu finestres envoltaven tota la casa, hui en dia encara en queden cinc obertes, que donen a les actuals cases de Jos M Ferrer i la casa on est lescoleta (abans casa del tio Domingo) i a la casa de Dolores Laguarda. La casa estava antigament enmig de camps de cultiu, i amb total seguretat va ser construda primer la part de darrere, al voltant del 1500. Pels papers antics que hi havien a la casa, consta que pel 1781 tenien barraques i terres arrendades por tres aos 108 libras y 6 sueldos. Resulta molt curis i interessant les coses que he trobat en documents antics que estaven en la casa i que jo conserve. Sembla que pel 1800 van fer la casa ms gran, fins arribar a la faana actual del carrer Major, en aquell moment carrer de lEsglsia. Damunt de la porta daccs principal de la casa es pot llegir 1820. La faana la conservem tal com es va fer a lany 1820, sols hem canviat, en la darrera reforma, la porta i hem pintat les parets. Quan entraves a la casa, era com tornar al segle passat, tenia lloses al terra, perqu era lentrada dels carros i dels cavalls, a m dreta i m esquerra hi havien habitacions en alcova, i a m dreta hi havia una cuina amb llar, el terra tenia mosaic valenci i les parets eren de taulellet tamb valenci. En la casa, a m dreta, hi havia una escala que pujava al primer pis, on era landana, amb unes sales grans, i esta escala tamb era tota destil valenci amb els taulellets tpics de lpoca. Al corral hi havia un arc, que encara es conserva, que donava pas a la primitiva casa, i que ms tard es va habilitar com a quadres per als animals, on es criaven porcs, vaques, gallines, conills, etc. All hi tenien tamb els cavalls per a treballar al camp; tamb hi havia un pou don brollava laigua i una cisterna que arreplegava laigua de la pluja; hi havia una gerra empotrada en la paret on conservaven el pa; la paret del corral estava tota plena de casetes per als coloms. Quan el meu home i jo ens vrem casar ens frem el pis a la primera planta, on era andana i all hem viscut ms de 40 anys. La planta baixa de la casa sha conservat com vos he explicat fins fa 10 anys. La major illusi del meu home, i tamb la meua, era baixar a viure baix, per la casa dels avantpassats estava molt deteriorada, aix que varem decidir arreglar-la, conservant all que es va poder i aix s com, desprs de ms de quatre generacions, tornem a habitar la planta baixa del carrer Major n18. Si les parets de la casa ens parlaren de segur que ens contarien coses ben interessantsno us podeu imaginar com magradaria poder escoltar eixes histries!

Pilar Laguarda

HISTRIA LOCAL

El nostre patrimoni: quina qesti!


El significat de la paraula patrimoni pot ser aquest: els bns heretats dels nostres avantpassats.Pot ser material i immaterial. Crec que tots alguna vegada hem sentit que el Tribunal de les Aiges de Valncia s patrimoni immaterial de la Humanitat. El patrimoni pot ser de titularitat pblica, tots els bns de la Generalitat, de lEstat o de lAjuntament, o de titularitat privada, palaus, edificis eclesistics, etc. Pel que respecta a ls que sen fa tamb es pot classificar en s privat o ds public. Els edificis eclesistics sn patrimoni de titularitat privada i ds pblic. La Universitat igualment s de titularitat privada i ds pblic. Tot aix ens porta a una reflexi sobre el patrimoni de Bonreps i Mirambell. Haurem dafirmar que el nostre poble no ha tingut lamor que hauria dhaver tingut pel seu patrimoni. Si frem una enquesta a la nostra gent amb les segents preguntes: - Anomeneu 3 personatges histrics del poble i el seu treball. - Anomeneu 3 monuments histrics del poble i dieu en quin temps van ser construts. - Anomeneu i dieu 3 esdeveniments histrics que hagen tingut repercussi en el nostre poble. En les respostes podem comprovar quin valor hem donat al nostre patrimoni, tant material com immaterial. Evidentment es podria dir que saber aquestes coses s cultura i s amor a la terra, al poble, a les nostres arrels. Tinc a les meues mans un registre dedificis de lHorta (cases construdes abans de lany 1900) i la seua antiguitat i veig que el nostre poble s, desprs dAlmssera, amb noms 4 cases, el que menys en conserva, noms 7. s casualitat? O s falta dautoestima? Tot seguit expose alguns exemples, que potser ens donen peu per a fer articles ms endavant, per a obrir un debat intens i enriquidor per crear conscincia i autoestima, que crec que ens fa falta com a poble. Primerament valdria la pena pensar en tot el que tenim encara i que hem de defensar per les generacions futures: - El barranc de Carraixet, com a espai natural. - El llavador de Mirambell, cal recuperar-lo pel seu valor histric i antropolgic. - Lermita de sant Joan. - La trama urbana i el conjunt del poble morisc de Mirambell. - Lesglsia de la Mare de Du del Pilar. - Els edificis del segle XIX i primers anys del segle XX. Han desaparegut unes quantes cases notables. I tot un smbol del poble com ledifici de lantic ajuntament, datat lany 1920, tamb fou enderrocat incomprensiblement. El mateix va ocrrer uns anys abans amb la font del Pou de Mirambell. I tot el poc que queda s per pur amor de la gent, que estima les coses, perqu per part de lAjuntament no sha aprovat cap mesura de protecci per a res. I aix que tots els ajuntaments estaven obligats a fer un catleg de bns patrimonials i a aprovar figures de protecci per a eixos bens, abans de lany de laprovaci de la Llei de Patrimoni Valenci de 1998 i modificada en 2004. Els pobles del voltant han conservat les faanes dels seus ajuntaments, les escoles velles sn centres socials o biblioteques, algunes fbriques han passat a patrimoni municipal i sn museus i centres culturals, alguns escorxadors tamb han tingut eixa sort. En canvi ac, a Bonreps i Mirambell, res. Les majories absolutes o absolutistes que ens han manat i ens manen, han fet i fan callar la veu dels ms menuts (moci del grup municipal del BLOC, sobre protecci de Patrimoni presentada el 10 de mar de 2009 no va ser aprovada). Aquestes majories absolutes i insensibles han perms una gran desfeta pel que respecta a patrimoni. Per conservar el que encara resta i perqu no torne a passar el que ha passat al nostre poble, hem de reflexionar i ser ms exigents amb els que ens governen, pel b de tots nosaltres i les generacions que vnen i tenen dret a gaudir de la nostra histria. Sense el nostre patrimoni ser molt ms difcil contar-la. Llavador de Mirambell,
exemple de patrimoni deteriorat

HISTRIA LOCAL

Recull darticles sobre Bonreps i Mirambell -primera part En una carpeta vinc recollint articles de premsa relacionats amb el meu poble, Bonreps i Mirambell, des de fa anys. La collecci, que va des del 1982 fins el 2012, aplega uns cent articles, principalment del diari Levante-El Mercantil Valenciano (Levante-emv), edici de lHorta, encara que no en falten, en molt menor nmero aix s, de ledici valenciana del peridic El Pas, El Peridic de lHorta-El Punt i la Guia de lHorta Nord. De Las Provincias noms tinc una referncia, aix com duna publicaci poc coneguda per mi de nom Ecomagazine entre comarcas. En comenar aquest personalssim recull no pretenia res ms que deixar un testimoni material dinformacions que de manera principal o secundria tenien al municipi com a referncia. Sempre mha agradat llegir la premsa diria i informar-me per aquest mitj, retallar els articles i guardar-los per mi ha estat una afici ms dins del meu inters pel pas, per la comarca, pel meu poble. Evidentment no he tractat amb aquesta relaci de ser exhaustiu, no hi sn tots els articles publicats sobre el poble, s clar, per s que sn tots els arreplegats articles sobre el poble. Duna lectura dels titulars sobserva com la poltica local, la vida cultural, el medi ambient sn els temes ms alludits, seguits per les referncies a les festes patronals i les falles, als successos i lagricultura. En el perode referenciat han passat moltes i diverses coses, tot no arriba a les fulles dels diaris o papers comarcals, aquestos han de ser considerats com una font, valuosa, per font que caldr contrastar amb daltres pels estudiosos . Duna lectura dels ttols de seguida sintueix que aquestos trenta anys han estat els de la configuraci de lAjuntament que coneixem avui en dia, amb molts anys de govern del PSPV, en solitari o en coalici amb daltres forces poltiques, del desenvolupament urbanstic ms important de la vida del municipi, amb els impactes mediambientals que aix suposa, i de la transformaci duna societat que sha bastit sobre nous i significatius creixements poblacionals a partir duna altra en canvi des dels anys seixanta. A continuaci us oferesc la relaci ordenada per data de publicaci, amb referncia al mitj, la pgina, lautor i el ttol dels primers 15 articles. Espere que tot plegat siga del vostre inters!
1.- 10-02-1982, Levante-emv, pgina 11, Bernat Bono i Barber, Bonreps y Mirambell 2.- 07-02-1987, El Pas, no tinc la referncia de la pgina, signat per Consuelo Calabuig, Suspendida de militancia una concejala socialista de Bonreps 3.- 01 a 15-03-1992, Guia Horta Nord, pgines 42-43, Alexandre Ros, Reciclatge 4.- 01 a 15-04-1992, Guia Horta Nord, pgines 46-47, Alexandre Ros, Falla popular 5.- 16 a 30-04-1992, Guia Horta Nord, pgina 46, Alexandre Ros, Pop i rock des de Rockreps i ...;Acti- vitats de la regidoria de cultura 6.- 27-11-1994, Levante-emv, no em consta la pgina, Maricruz Arroyas, Los expertos recomiendan vol- ver a la forma tradicional del cultivo de la chufa 7.- 04-11-1995, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El PP se opone al campo de ftbol por no haberse determinado el coste global 8.- 28-12-1995, Levante-emv, no em consta la pgina, Rosa Biot, La falla de San Juan obtiene el segundo premio en el concurso de belenes 9.- 27-01-1996, Levante-emv, pgina 44, Ana Gimeno, El PP afirma que el prximo ao presentar un pre- supuesto alternativo 10.- 03-02-1996, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El PP de Bonreps pide un censo de asociaciones 11.- 07-07-1996, Las Provincias, pgina 41, Rosa M Marcos, Bosch: Las aguas negras es el principal problema que padecemos en Bonreps 12.- 04-10-1996, Levante-emv, pgina 35, Mnica Bonda, El Bloc presentar hoy 400 firmas en contra del deterioro del Carraixet 13.- 05-10-1996, Levante-emv, pgina 50, J.M.V., 3.500 personas asistirn a la XIII paellada popular del 9 de Octubre 14.- 11-12-1996, Levante-emv, pgina 19, Elena Lis, Un hombre asesina a su ex esposa de un tiro en el pecho con una escopeta fabricada por l 15.- 28-12-1996, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Bonreps renovar el alcantarillado con fondos europeos por valor de 13 millones

Un poble, 100 articles (1982-2012).

10

lex Ros

OPINI

Diuen que van a ampliar lescola


Crec que les persones hem dinformarnos del que es fa al poble i ms enll del poble. Crec que hem de reflexionar sobre el que sens informa i crec que hem de donar la nostra opini perqu tots som responsables del present i del futur que construm per al poble. Si les autoritats foren democrtiques no ocultarien informaci. Si les autoritats no accepten opinions diverses i les valoren com cal, si decideixen fer obres de manera poc transparent s perqu seguixen el seu propi inters, o el del seu partit, o els dels seus amics empresaris i qu passa aleshores?: que les obres es fan mal i el poble en pateix les conseqncies. A Bonreps i Mirambell les autoritats, amb poder absolut o absolutista, han pres decisions nefastes per a la ciutadania: la plaa del Poble, la destrucci del vell Ajuntament, locupaci de lespai escolar amb ms i ms aules, i ms coses. Anem a la histria de lescola: el 1974 sinaugura una escola de 8 unitats dEducaci General Bsica , que compta amb 3.324 metres quadrats dextensi, 8 classes, espais interclasse, sala de reunions, laboratori...i un pati adequat a les necessitats educatives de la infncia, amb terra premsada, amb flors i plantes, amb zona esportiva, amb porxo per als dies de pluja...etc (rellegiu el Plaerdemavida-37). Ai! Ja en 1978 comencen a pensar que cal tancar un espai per fer una classe per a tercer. I en la dcada dels 80 ve la primera gran malifeta: socupa el pati amb dos blocs de classes ms. Aix arribem que, en lespai aquell de 1974, hi ha 16 classes i 3 barracons. Com s possible que una alcaldessa que tamb era regidora durbanisme i un arquitecte que se suposa que ha dentendre de construccions escolars, aproven aix? Alguns mestres ens hi oposrem, diem que si feien falta classes, perqu no agafaven terrenys adjacents. Ni cas. Ara ve ms horror. Horror! perqu ara ens ve una altra ampliaci. Amb el major secretisme, pareix que van a fer 4 classes de primria i 2 dinfantil. El projecte ning no el coneix. No sha discutit ni amb els regidors de loposici, ni amb lAMPA, ni amb la ciutadania. Ja no parlem de preguntar als xiquets o xiquetes, perqu la democrcia infantil no s si es cuida, per shauria de cuidar. Al plenari del 29 de gener proppassat, ni lalcalde ni la regidora deducaci van explicar on anirien eixes classes, potser samuntegaran tamb. El que s digueren s que les obres comenarien i acabarien en estiu. Explicaran clarament el projecte? Agafaran els terrenys que hi ha per a lampliaci de lescola? Si no ho fan aix que no diguen que fan una ampliaci de lescola. Aix s condemnar els xiquets i les xiquetes a viure en un espai insuficient, que els augmenta lagressivitat i el nerviosisme, factors que repercuteixen molt negativament en leducaci i laprenentatge. Mirem els pobles del voltant. Tots tenen escoles normals, amb patis suficients i amb espais de natura. Quan ac a Bonreps i Mirambell tindrem autoritats que estimem el poble, leducaci, la cultura?...I quan respectaran la gent del poble? La democrcia s deixar temps per discutir,entre tots i totes, aportar idees entre tots i totes, decidir entre tots i totes, construir un poble millor entre totes i tots.

Roser Santolria - mestra de lescola des de 1982 a 1987-

11

NOTCIES DAC I DALL

ENS HAN DEIXAT SENSE MITJANS EN VALENCI!


EL TANCAMENT DE RTVV Va ser el 29 de novembre de 2013. On sha vist que una rdio i televisi que hem pagat tots els valencians amb els nostres impostos, una televisi i rdio que ens han servit per reconixer-nos en les festes, en els reportatges sobre el medi natural, en els documentals sobre els nostres autors, en programes meteorolgics, en la nostra gastronomia, en les sries com LAlqueria Blanca es tanque i au? No era una bona rdio i televisi perqu des del principi, fa 24 anys, i ms encara en lltima llarga etapa en qu governa el PP amb majoria absoluta i absolutista, ha estat al servei del partit i dels lders del partit que governen. Com s possible que en lloc de millorar la gesti runosa de la rdio i televisi pbliques, en lloc de millorar els continguts, fent-los ms plurals i veraos, enlloc daugmentar ls del valenci, objectiu pel qual fou creada la nostra rdio i televisi, com s possible que en lloc de sanejar-la, millorar-la, ara la tanquen? Miren, senyors governants: la Rdio Televisi Valenciana (RTVV) no s seua. RTVV s de tots els valencians, ens ha costat ben cara , vosts ens lhan feta malb, se nhan aprofitat sense vergonya, i ara la tanquen. All que digueren que, com no hi ha diners, shavia de triar entre RTVV o sanitat i educaci, s mentida: tots tenim dret a una informaci vera i plural en la nostra llengua, tots tenim dret a una educaci pblica de qualitat, tots tenim dret a una sanitat pblica de qualitat. No ens vinguen amb excuses, han tancat RTVV i ara estan tancant escoles i retallen serveis sanitaris necessaris. Per qu tanquen RTVV? Perqu vosts sn dun partit centralista, que no estima els valencians i no els importa res la nostra cultura ni la nostra llengua. En tota Europa noms shan tancat dues televisions pbliques: la televisi pblica de Grcia i la valenciana. Ens han furtat RTVV i han deixat sense feina a molta gent. Quina poca vergonya, senyors del PP! Hem de dir que la resposta de la ciutadania a esta decisi, ha estat contundent: manifestacions i concentracions que encara duren. Els ltims dies i sobre tot lltim dia demissi, els treballadors van dir la veritat de les misries que havien aguantat durant tants anys. Tenem una RTVV segrestada i miserable, per ara ja no en tenim cap. Ens han deixat sords i cecs. TANCAMENT DE LES EMISSIONS DE CATALUNYA RDIO El 21 de gener de 2014 a les vuit de la vesprada tallaven les emissions de Catalunya Rdio. Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV), propietria de les antenes que feien possible laudici de Catalunya Rdio i Catalunya Informaci a tot el llarg i ample del Pas Valenci, ha estat obligada a tallar-les davant les dues multes de 500.000 euros que li imposa el Ministeri dIndstria, fent cas duna denncia dun grup dextrema dreta. Ja el 17 de febrer de 2011 ACPV hagu de tancar els repetidors que enviaven el senyal de TV3, Canal 33 i Canal 3/24 i ens quedrem sense senyal televisiu. Aix que, en noms 3 anys, ens hem quedat sense rdio i televisi en la nostra llengua. La persecuci a la nostra llengua i a la nostra cultura s constant. El nostre dret a una informaci vera, plural i en la nostra llengua pateix lagressi ms gran i insuportable. Algun periodista ha definit com a genocidi cultural el que ha fet el govern valenci i lespanyol amb tots el valencians i valencianes: ara ja no existim. El PP noms vol que existisca lEspanya del PP, justament la ms negra Espanya.

12

NOTCIES DAC I DALL

AL TALL: PER SEMPRE!


Al Tall. Lexemple
El passat 18 doctubre vrem poder assistir al concert de comiat dAl Tall a la ciutat de Valncia, en un Palau de Congressos ple a vessar on els sentiments de cadasc dels assistents (i no cal dir dels msics) fluen a cada acord. Desprs de 39 anys dexemple (amb tantes paraules com es podrien emprar: de lluita, de travessia, de trajectria, de fidelitat, dillusi... em quede amb la dexemple) arriba lhora de prendres les coses amb ms calma per a ells. Valga el nostre agrament etern als msics Vicent Torrent i Manolo Miralles, al cap de la formaci des del primer dia, aix com a la resta de membres i el nostre discret homenatge amb aquestes lnies per explicar perqu sn un referent. De com va anar el concert, aix com de la trajectria, ja donaran testimoni les incomptables crniques que rebran i que ja han anat rebent des qu ens varen anunciar que plegaven. Jo aprofitar aquest espai al Plaerdemavida per compartir la meua experincia i demostrar breument el perqu deixe exemple que vos parle. Trenta-nou anys donen per a molt, quan nosaltres formrem el grup Riusec ells eren un model a seguir, un espill on mirar-se. Els veus all dalt, amb la seua trajectria darrere tan impressionant, que quan tens ocasi de conixer-los i veus com de senzills sn, la illusi i lenergia amb que treballen, tadones del perqu de la seua saviesa. Quan et brinden la seua ajuda saps que ser incondicional i sincera. Sn gent que estimen el que fan i es preocupen per difondre i prolongar el seu llegat ms enll del que puga ser el seu grup, convenuts que aix ha de ser. Crec que ning que shaja arrimat a ells demanant-los consell shaur sentit mai decebut.

Aix els vrem conixer

Degu de ser lany noranta-huit, un dia em vaig plantar davant la Conselleria de Cultura amb la intenci desbrinar si existia cap tipus dajuda per a la msica. Des del noranta-sis Riusec anvem fent les nostres actuacions, per ignorvem si existia cap programa dajudes daquest tipus. Aix, recorde que en entrar hi havia una cua inacabable de gent, com que jo no sabia si estava exactament al lloc adequat vaig preguntar a un home assegut darrere duna taula tot sol, esperant que em renys i menvis al final de la cua. Sorprenentment em va indicar, amb certa desgana, que pugs al primer pis i pregunts en algun despatx si alg sabia alguna cosa de beques o ajudes a la msica. Al primer pis una parella em va atendre, aquesta vegada amb un poc ms dinters, per cap dells sabia on havia de preguntar, fins que la xica va dir que igual Vicent podria ajudar-me (jo no podia saber a quin Vicent es referia). El cas s que em varen enviar a no recorde quina planta (potser la tercera), pel corredor, al final a la dreta hi havia un despatx, que hi pregunts em varen dir. Quan vaig arribar la porta era oberta, en apuntar el cap Vicent Torrent em va fer passar amb un gest. En acabar de parlar per telfon jo ja havia tingut temps per reposar-me de la impressi. Vrem passar una estona que mai oblidar parlant de msica, de projectes... Des daleshores sempre que lhem buscat no ha dubtat en atendrens, aquell dia em va encaminar al programa del SARC, en altres ocasions ens va obrir les portes de la Fonoteca de Materials per passarnos informaci, sempre agraint-nos a nosaltres que li hagurem demanat consell. Una altra ancdota va ser en un concert on ell anava a collaborar amb Carraixet (juntament amb altres msics emblemtics com Paco Muoz, amb qui tamb estarem sempre en deute).

13

NOTCIES DAC I DALL

Manolo Miralle

s amb Riu Sec

, 04-09-1998

Eixe dia ens havem saludat desprs de la proba de so, a lhora de sopar es va quedar sense lloc a la taula dels msics i en lloc desperar-se a que li posaren cadira i cobert, Vicent es va acostar al bar on sabia que estvem els de Riusec i va sopar amb nosaltres. Un deixos moments per a la memria. Un altre dia, seria pel noranta-nou, tocvem a Meliana. Lleonart, el tcnic que solem portar, va veure per la vesprada a Manolo Miralles i li va comentar que anava a sonoritzar-nos, que rem un grup jove de folk valenci. Paraules mgiques per a Manolo, joves, grup valenci... Lleonart no ens havia comentat res i quan durant el concert aparegu al costat de la taula de so Manolo Miralles, a dalt de lescenari anvem tots fent-nos mirades de complicitat veient qui estava mirant-nos. Aquella nit ens en anrem de copes junts i des de llavors hem assolit una bona amistat amb ell compartint sopars i experincies sempre enriquidores. Manolo ens va produir el nostre darrer disc Espardenyes noves. Vrem passar hores junts en les que vrem aprendre molt i el resultat va quedar enregistrat al CD, on a ms tingurem el plaer de comptar amb la collaboraci de msics com Ximo Caffarena (antic component dAl Tall) i dAbdel Hakim Elmerraoui (component del grup marroqu Muluk el hwa amb qui Al Tall va gravar Xarq Al-Andalus). Hi ha ms ancdotes, per valguen aquestes lnies com a homenatge i mostra del que sn Vicent i Manolo, dos persones, dos msics, que han lluitat (sobretot els primers anys, contra corrent) perqu la cultura del Pas Valenci tingus un futur, amb ells tenim un referent i un exemple i amb ells estarem sempre amb deute els qui estimem la nostra cultura i el nostre pas. Ells ja fa temps que formen part de la histria, i la histria resta per sempre a la nostra memria, aix que si b no els gaudirem en directe tenim el seu llegat en forma de discos, de llibres, que restaran per temps immemorial com a exemple del que sn uns msics honestos. Seria injust no recordar en aquestes lnies a tants msics que han passat tamb per la formaci, els actuals Xavier Ahuir, Maribel Crespo, Jordi Reig, Enric Banyuls, Roberto Moreno; i els histrics com Miquel Gil, Ximo Caffarena, Eliseo Parra, Vicent-Llus Fontelles, Xema Senabre, entre daltres. A tots ells el nostre reconeixement i la nostra gratitud.

Manel Hurtado

Properes Activitats de Macarella


28 de febrer: Club de lectura. Comentari dUna biblioteca al desert de J.F. Mira 6 de mar: Setmana de les dones. Xarrada, pellcula i sopar 22 al 25 dabril: Setmana Cultural. Any Joan Ros de Corella 28 dabril: Pasqua al barranc. Taller de catxirulos i a botar a la corda 17 de maig: Excursi a Millares i Bicorp. 1 de juny: Baixada al Palmaret 6 de juny: Club de lectura. Comentari d El banquer de Nria Cadenas 23 de juny: Foguera de sant Joan
14

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI
Malauradament, i per incompetncia dels qui ens desgovernen, els valencians i valencianes ens hem quedat sense cap mitj de comunicaci pblic, de qualitat i en valenci. Primer va ser deixar-nos sense senyal de TV3, desprs lERO contra els treballadors de RTVV, que va acabar amb lapagada de la televisi i rdio pbliques valencianes, darrerament ens han tallat la possibilitat descoltar Catalunya Rdio en la FM... Tot plegat, ha fet que sorgiren iniciatives en un espai que encara sembla resistir als embats de la poltica, us parle dInternet, que ha esdevingut lnic canal de comunicaci lliure i sense censures on podem descobrir projectes en qu els drets humans, la pau i la no-violncia, el respecte per la natura i el medi ambient i la cultura, llengua, patrimoni i histria del Pas Valenci sn valors que es promocionen sense embuts.

LA VEU DEL PAS VALENCI. Diari digital www.laveupv.com


Un exemple daquesta defensa per la dignitat dels valencians i valencianes s el que fan el grup de periodistes del diari digital Laveupv.com, nascut l1 de gener de 2013 amb lobjectiu de vertebrar el Pas Valenci, de ser una veu diferent, independent i rigorosa que contribusca al canvi social, a travs de les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci, que en ple segle XXI ens permeten a la vegada parlar de nosaltres els valencians i valencianes, i connectar-nos directament amb la resta del mn. Els continguts del diari sestructuren i divideixen en sis grans rees: per una banda tenim Actualitat, Temtica i Territorial, elaborades per la mateixa redacci, agncies de notcies i un grup dopinadors; i per laltra, compten amb tres rees participatives dedicades a la participaci directa dels lectors ParticiVeu, EspaiCvic i ValenXarxa, que sn elaborats per membres dassociacions, ONGs, federacions i societats musicals.

SOFTCATAL. Web amb programari i maquinari en valenci. www.softcatala.org


Un altre projecte que ajuda a millorar la presncia de la nostra llengua en les noves tecnologies s el portal Softcatal.org, creat per un grup dusuaris dInternet que des de 1998 sencarreguen de traduir eines i programari informtic tan coneguts com el navegador Mozilla, el paquet LibreOffice.org, aix com la versi en catal del sistema operatiu Windows. A ms, aquest portal funciona com un punt de trobada per a tots els usuaris i usuries dInternet que cerquen productes informtics en catal, que necessiten ajuda tcnica o que volen intercanviar experincies i iniciatives de programari lliure (GNU/Linux). Us animem a viure les noves tecnologies plenament en la nostra llengua i vos convidem al seu Rebost, on trobareu tot el programari que necessiteu per al vostre ordinador, aix com les aplicacions ms interessants per al vostre telfon mbil. Ah, i tot debades!!! PAISATGES CULTURALS REIAL SQUIA DE MONTCADA. www.paisatgesculturals-rsm.org Per ltim, us proposem una visita a la pgina web de la Reial Squia de Montcada, un projecte creat per la Fundaci Assut, per defensar el paisatge de lHorta i el seu patrimoni natural i cultural. Aix, en aquesta web podem trobar vdeos dentrevistes, com la del gegraf valenci Josep Vicent Boira, que ens fa anlisis dels processos econmics, socials i poltics que afecten el territori de la nostra comarca; vdeos sobre la funci dels guardes de la squia de Montcada i sobre la importncia del reg a manta, o enllaos dinteressants rutes per observar la flora i la fauna, etc. En resum, una proposta molt pedaggica per entendre el nostre paisatge cultural ms proper. @ la rateta digital

15

Diuen que ja hem tocat fons, que leconomia ja no pot empitjorar. A Espanya creixen les desigualtats. Ms del 50% de joves no troben treball, els estudis shan encarit, el futur no es veu en cap lloc. Els poltics a Espanya i a Valncia, amb el poder absolut que tenen, fan lleis que ens amarguen la vida, que ens lleven els drets adquirits. Atur, treball precari, ms impostos, pujades d aigua i llum, repagament sanitari. Governen amb enganys i corrupci. Ens inciten a fer caritat amb els vens del poble que estan molt pitjor. La gent senzilla clar que s sensible i dna aliments, per no s aix, totes les persones tenim dret al treball, a educaci, sanitat, vida i vivenda dignes. Tamb tenim dret a informaci vera i en valenci i ens han llevat RTVV, TV3 i Catalunya Rdio. Lluitarem units contra els abusos, per alerta contra la repressi: governants que es diuen catlics han posat ganivets a les reixes de Melilla que fan talls al cos dels immigrants. No els importa denunciar i posar multes quan ens defensem contra la injustcia. Per units com els burgalesos del barri de Gamonal, la situaci S ES POT canviar per a tots.

Hem fet el Plaerdemavida-46: Xusa Alemany, Llus M. Antol G., Llus Antol S., Juan Guanter, Manel Hurtado, Pilar Laguarda, Trini Martnez, Raquel Muoz, Rosa Peris, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria. Illustracions: Neus Arazo (portada) i Josep Vicent Ros (contraportada). Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer. Coordinaci: Rosella Antol. Correcci lingstica: Alexandre Ros. Impressi: Grfiques Bolea de Meliana. Edita: Associaci Cultural Macarella. Dipsit Legal: V-2407-2004

Collabora