You are on page 1of 64

NDEX EXPRESSI ESCRITA

Expressi escrita 1. Generar, seleccionar i ordenar les idees..................................................1 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals.................................... 5 3. Adequar el text al receptor..................................................................... 10 4. Puntuaci ................. ............................................................................ 13 5. Majscules i minscules........................................................................ 17 6. Abreviatures........................................................................................... 19 7. Tractaments protocollaris ...................................................................... 28 8. La nota .................................................................................................. 34 9. Lavs .................................................................................................... 36 10. La postal ............................................................................................. 38 11. La carta formal .................................................................................... 39 12. La carta personal ................................................................................ 42 13. El text argumentatiu ........................................................................... 45 14. El catal a Europa .............................................................................. 46 15. Histria de la llengua ......................................................................... 49 16. La divisi dialectal en catal .............................................................. 51 17. Els dialectes orientals ........................................................................ 53 18. Els dialectes occidentals .................................................................... 56 19. Registres lingstics ........................................................................... 58 20. Marc legal .......................................................................................... 61

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

Teoria Gramatical Expressi Escrita

1. Generar, seleccionar i ordenar les idees


Quan volem escriure (o quan necessitem escriure), hem de seguir un procs que comena abans, molt abans que ens decidim a escriure la primera paraula del text.

abans descriure, pensa


intenci receptor Qu pretenc amb el meu text? Qu sap el receptor del tema? Qu s jo del receptor?

per fer sortir les idees


Fes-te un esquema, un mapa, una llista de conceptes. Fes-te preguntes sobre el tema i anota les respostes.

tria les millors idees i ordena-les


Un bon text noms diu el que ha de dir. Les idees importants se solen collocar a linici del text. Assegurat que no et descuides res que el lector necessiti saber per interpretar el missatge.

1
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Generar, seleccionar i ordenar les idees


La intenci de lautor determina completament les caracterstiques dun text. s important saber qu vull aconseguir amb un text:

si vull aconseguir
que madmetin en una feina que em tornin els diners dun viatge desastrs

caracterstiques del text


ordenat / neutre, per que em deixi b / informatiu... dur / raonat / seris / amenaant

Sobre el RECEPTOR del missatge conv que et facis algunes preguntes, que et poden estalviar fer textos incomprensibles o que es malinterpretin:

qu sap el receptor del tema de qu parleu? (aix evitar les repeticions i, sobretot, que es donin per sobreentesos aspectes que encara no es coneixen), i qu saps tu del receptor? (aix evitar que adrecis una carta massa informal a una persona amb un crrec de responsabilitat, per exemple).

Per ajudar a FER SORTIR LES IDEES hi ha diverses tcniques possibles. Ten presentem tres:

pluja didees estrella de preguntes mapes didees

Anota en un paper totes les idees relacionades amb el tema que et vinguin al cap, sense avaluar-les, i desprs selecciona, ordena, tria... Fes-te preguntes com: qu?, qui?, on?, quan?, per qu?, com?... Apunta en forma de grfic, de dibuixos, els conceptes relacionats amb el tema, marcant-hi les lnies de relaci.

2
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Un cop tinguis les idees, els conceptes que vols transmetre, conv que els endrecis, que els posis en lordre ms adequat. No hi ha un ordre bo per a tots els textos, per:

la retrica clssica es valia de la frase:


Primer anuncia de qu parlars, desprs parlan i finalment digues de qu has parlat

i una altra ordenaci clssica s:


introducci nucli o cos conclusi

s important que lordre dels conceptes es reflecteixi en lestructura del text (s de ttols, de pargrafs, etc.). Generalment, les idees ms rellevants se situen al principi del text, desprs dalguns mots introductoris.

3
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Generar, seleccionar i ordenar les idees


Hi ha certs conceptes falsos sobre el fet descriure:

Els millors escriptors escriuen a raig. Fer-se un esquema s perdre el temps. Limportant s no fer faltes dortografia. La redacci correcta noms interessa els escriptors.

Per la realitat s una altra:


Els millors escriptors reescriuen molt, corregeixen, revisen. Els esquemes, les tcniques, solen estalviar temps. Limportant s comunicar correctament el que volem comunicar. La redacci correcta interessa qualsevol persona que necessiti que alg altre entengui b all que ha escrit.

La distribuci en pargrafs ha de ser un reflex de lesquema que hem fet servir per bastir el text.

4
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals


Les idees dun text es lliguen amb elements i recursos diversos, que ajuden el lector a entendre lestructura del text, i la relaci i la jerarquia entre els conceptes. Els principals recursos per lligar les idees sn els segents:

pargrafs marques en el text connectors

Distribuci, llargada, forma... Ttols, negreta, cursiva, tipus de lletra ... Formes lingstiques (conjuncions, adverbis, etc.) que marquen relacions de conseqncia ( per tant, per conseqent), doposici (tanmateix, aix no obstant), de recapitulaci ( en resum, recapitulant), etc.

5
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Lligar les idees: connectors i marcadors textuals


Pargrafs

La distribuci d'un text en pargrafs ens permet d'organitzar les idees. Un pargraf s una unitat del discurs formada per un conjunt d'oracions que desenvolupen un mateix concepte. No hi ha una llargria ptima per a tots els pargrafs. Un text tcnic pot demanar uns pargrafs curts perqu s'hi estan definint conceptes diversos; en canvi, un text narratiu pot demanar pargrafs ms llargs, que permeten una explicaci minuciosa de situacions i accions. En els textos administratius la distribuci en pargrafs s especialment significativa, perqu sovint ja tenen una estructura predeterminada (com en el cas del certificat). L'estructura tamb s especialment significativa en la carta, com veurs a la unitat corresponent. Per assegurar-te que la distribuci en pargrafs que has fet en un text s adequada, un bon recurs s mirar de posar un ttol a cada pargraf. Si pots titular cada pargraf i els ttols se succeeixen lgicament, segurament has encertat la distribuci.

Marques en el text

Especialment en textos llargs, s molt til recrrer a marques com els ttols, els esquemes, els resums, els tipus de lletra, les numeracions, els quadres, les llistes, els grfics, etc. Aquests recursos, ben utilitzats, eviten que el lector hagi de fer esforos per interpretar quina importncia donem a cada aspecte del discurs, i per tant eviten possibles males interpretacions.

6
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Connectors

Els connectors sn paraules o expressions que marquen l'ordre del discurs i estableixen relacions significatives entre les idees i les frases:

Per introduir

Primer de tot situarem el concepte X en el marc de... Lobjectiu principal s... Ens proposem... Aquesta s la qesti que abordarem en primer lloc. Comenar parlant de...

Per desenvolupar

Comencem, doncs, per... Consta de tres parts: la primera..., la segona part... i la tercera i ltima Dentrada cal dir que... Tamb...

Per acabar o concloure

Finalment... En sntesi... Per acabar... En conclusi... En definitiva... Per concloure... Aix doncs... Per tant...

Per enllaar

Fins ara hem vist... A continuaci parlarem de...

7
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Per distingir o dividir

Duna banda... de laltra... Daltra banda... Al contrari... En canvi... Dit aix, examinem ara... Endinsem-nos en...

Per posar mfasi

Val la pena dir... Cal insistir... La idea central s... Conv destacar... Sha de tenir en compte...

Per donar detalls o exemples

Per exemple... En particular... Com a mostra... En el cas de... Com ara... Recordem, en aquest sentit, que... Tal com demostra... s a dir... En altres paraules... Dit duna altra manera

Per globalitzar

En resum... Recapitulant... Breument... En conjunt... Daix podem concloure que...

8
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Per reprendre un tema

Tornant al tema de... Abans hem vist...

9
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

3. Adequar el text al receptor


Per adequar el text al receptor podem considerar els aspectes segents:

registre precisi

nivell de formalitat adequat al tipus de text i a la situaci comunicativa simplicitat estructura sintctica simple (S-V-complements) s de verbs en forma activa s de mots corrents

no ambigitat s dels tecnicismes i els neologismes adequats


diccionaris especialitzats Termcat evitar la referncia exclusiva al mascul

expressions no ofensives

sexisme en el llenguatge

expressions tradicionals poc igualitries (sexes, races...)

revisi gramatical

respecte a les normes

evitar la mala imatge que donen les faltes dortografia, de sintaxi, etc.

10
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Adequar el text al receptor


1. Registre
Mhe comprat un carro nou i els vells mhan ajudat amb una pasta. He adquirit un vehicle nou amb lajut econmic dels meus pares.

Tothom identifica fcilment un text formal i un dinformal. Els recursos que marquen el nivell de formalitat dun text sn:

registre informal
tractament de tu s freqent de connectors curts: i, per, que... estructures sintctiques simples solucions no normatives: els hi van donar presentaci poc curosa paraules corrents, argot, insults

registre formal
tractament de vs o de vost s de connectors ms elaborats: aix no obstant, tanmateix... estructures sintctiques complexes solucions normatives: els ho van donar preocupaci per la presentaci precisi lxica

2. Claredat i precisi

La simplicitat s un aspecte bsic. Busca-la amb: ls destructures sintctiques simples, que segueixen lordre ms habitual en catal (subjecte-verb-complements) ls de verbs en forma activa (millor Hem fet un curs que no pas Sha procedit a la realitzaci dun curs) ls dels mots ms coneguts, ms corrents, quan no ens interessa destacar-los del context (millor pagar que desemborsar, millor relaci que interrelaci, etc.).

Conv fixar-se en les expressions que poden interpretar-se de dues maneres diferents (ambiges). Sovint aquest problema no es detecta mentre es redacta, sin quan es revisa el text ja escrit. Lambigitat daquesta frase:
Fem classes als encarregats deconomia.

11
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

es pot resoldre fcilment amb un canvi dordre:


Fem classes deconomia als encarregats.

Tan important com evitar les expressions innecessriament complexes s utilitzar els tecnicismes convenients. Si redactes sovint textos tcnics, o si has de fer servir terminologia especfica, acostumat a utilitzar els diccionaris especialitzats i a consultar els organismes encarregats de la fixaci dels nous termes (per al catal, aquest organisme s el Termcat, Centre de Terminologia Catalana).

3. Expressions no ofensives

Hem devitar que cap del possibles lectors del text se senti ofs per ls que fem del llenguatge. Laspecte que ha tingut ms difusi darrerament ha estat el de la discriminaci per ra de sexe, per tamb hi ha aspectes tnics (ets un gitano), religiosos, etc. En textos que han de ser llegits tant per homes com per dones sha devitar la referncia exclusiva al gnere mascul. Tot seguit tens alguns recursos per fer-ho: duplicar formes posar formes dobles amb barra o guionet buscar formes neutres, vlides per als dos sexes evitar formes obsoletes fer servir el tractament de vs, en lloc del de vost Benvolgut amic, Benvolguda amiga, Benvolgut/uda amic/iga, Benvolgut -uda amic -iga, el professorat (en lloc de els professors i les professores en lloc de senyoreta, el nom i el cognom ens plau invitar-vosen lloc de ens plau invitar-lo/la

4. Revisi gramatical

El respecte a les normes gramaticals dna tamb una imatge de lautor del text. Per aix s molt convenient fer una ltima lectura dels textos fixant-se noms en l'ortografia i la gramtica.

12
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

4. Puntuaci
A final de frase

signe de puntuaci

usos
Posem punt i seguit a final de frase.

exemples
LAnna es va despertar molt aviat. Tenia un examen. LAndreu volia passar per Andorra per comprar-hi un fogonet de gas. Vam arribar a la frontera andorrana dilluns a les deu. Quina llum tan estranya! Ai, si vinc!

punt ( . )

El punt i a part separa pargrafs.

signe dadmiraci Sutilitza en les frases que diem amb entonaci (!)
emftica.

Serveix per indicar que fem On anirs de vacances? signe dinterrogaci ( ? ) una pregunta. Separa sintagmes o frases, Hi van anar les filles de la Maria; la portera les havia el punt i coma ( ; ) per deixa una relaci entre ells. avisades.

els dos punts ( : )

Indiquen que lexplicaci del que sha dit vindr a continuaci. Sutilitzen si deixem la frase inacabada o per indicar, en les enumeracions, que la llista no s tancada.

El noi va dir: si puc hi anir. Tenia dos problemes: la gana i la son. - Volia... Volia fer un tomb... - Hem de comprar oli, vi, sucre, xocolata, arrs...

els punts suspensius ( ... )

13
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Altres signes

signe de puntuaci

usos
Per separar els elements de les enumeracions. Quan invertim lordre normal de la frase.

exemples
De postres tenim: gelats, flam, pastissos i crema. Molts diners, guanyen aquella gent. La Terra, el nostre mn, t uns recursos limitats. LAnna treballa en una escola; el seu germ, a la universitat. Pere, escolta! A les vuit del vespre, per aquell barri ja no shi veu ning. Estem ben lluts! va dir en Quim. Aquella noia que no era pas la Carme estava decidida a emprendre el viatge.

coma ( , )

Als incisos i aclariments. Quan elidim el verb. En els vocatius. De vegades, per separar certs complements circumstancials. Sutilitza en els dilegs per separar el que diu cada interlocutor. Tamb en incisos.

el gui ( - )

Per tancar incisos.

els parntesis ( ) les cometes ( )

I viem edificis nous (escoles, mercats, hotels) al costat daltres de ms antics. Es posen al comenament i I desprs de molt rumiar va dir: al final dun mot, frase o Penso; doncs existeixo. passatge transcrit literalment.

14
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Puntuaci
1. Posem coma per separar la localitat de la data:
Barcelona, 3 dabril de 1997

2. Cal posar coma a les adreces per separar el nom del carrer del nmero de ledifici, i el nmero de ledifici del pis i la porta:
C/ Saragossa, 21, 3r 2a

3. La coma o els dos punts separen la frmula de salutaci del cos de la carta:
Benvolgut Joan: Senyora,

4. Puntuaci de les frmules de comiat duna carta: amb coma si el verb est elidit:
Ben cordialment, Atentament,

amb punt si s una frase completa:


Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament.

5. Normalment no es posa coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els seus complements (directe, indirecte, atribut...):
Aquella cantant meldica nascuda a les illes Balears va oferir un concert.
subjecte CD

6. Els signes dinterrogaci i dexclamaci ja marquen el final duna frase i, per tant, no cal posar mai punt al darrere. S que podem posar-hi, en canvi, una coma o un punt i coma si la frase continua:
Qui som? Don venim? On anem? Quina hora deu ser?, pensava jo.

15
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

7. En els numerals el guionet es posa en tota la desena del vint, i tamb entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). Un truc: recorda el mot D-U-C, que tindica on es colloca el guionet.
28 vint-i-vuit 134 cent trenta-quatre 303.216 tres-centes tres mil dues-centes setze

8. Es posa guionet en els mots compostos de dos mots catalans, quan el segon formant comena amb r, s o x:
poca-solta guarda-roba para-xocs

Tamb porten guionet els compostos amb un punt cardinal (sud-americ) i els que tenen una voluntat expressiva (xino-xano, nyigo-nyigo).

16
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

5. Majscules i minscules
majscules
Desprs de punt. A principi de text o pargraf.

exemples
La mare riu. El fill plora. Sabem que hi havem danar. No podem fer res ms des de Barcelona, i agafar lavi em feia tanta por! Feia un dia tan lleig, aquell mat! Vaig agafar el paraigua, un jersei i les botes daigua, i vaig marxar duna revolada. Benvolguda Maria, s la segona carta que tescric per comunicar-te... Nadal Setmana Santa Zeus Joan Molins i Maragall Departament de Justcia. Ajuntament de Manresa. La febre dor Terra baixa Un senyor de Barcelona

Desprs dels signes dinterrogaci i dadmiraci, si no porten cap altre signe de puntuaci al darrere. Desprs de la frmula de salutaci.

Festivitats cviques, religioses, poltiques... Noms i cognoms de persones i divinitats. Noms dinstitucions, organismes, entitats, empreses o establiments formalment costituts. En els ttols de llibres, darticles, obres teatrals, cinematogrfiques... sescriu en majscula la lletra inicial del ttol.

minscules
Dies de la setmana, mesos, estacions. La designaci genrica que acompanya els noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes. Dintre dun text, les formes de tractament o de designaci genrica que precedeixen els noms propis.

exemples
gener, abril, dilluns, estiu lavinguda Diagonal la plaa del Diamant

senyor Mart doctor Molins mossn Batlle Crrecs, dignitats, oficis. el governador civil de Barcelona lalcalde de Vic el president de la Generalitat Noms comuns dinstitucions, organismes, els ajuntaments entitats, empreses o establiments formal- els departaments de justcia ment constituts, quan no es refereixen a les competncies dun ajuntament una entitat en concret.

17
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Majscules i minscules
1. Desprs de dos punts, generalment es continua amb minscula: Llista del material necessari: tisores, cartulina blanca, cinta adhesiva i retolador vermell.

Es pot continuar en majscula quan el text de desprs dels dos punts s una citaci:
Ho diu el capit Enciam: Els petits canvis sn poderosos. 2. Les formes de tractament abreujades van en majscula: El Sr. Comes/ el senyor Comes la Dra. Lluch / la doctora Lluch

3. Els crrecs, que normalment escrivim en minscula, admeten la majscula quan van acompanyats del tractament protocollari corresponent:
la rectora de la Universitat / lExcellentssima i Magnfica Senyora Rectora de la Universitat lalcalde de Castellterol / lIlustrssim Senyor Alcalde de Castellterol.

18
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

6. Abreviatures
abreviatures
formades tallant la paraula c/ (carrer) J. M. (Josep Maria) pg. (pgina) Sra. (senyora) ptes. (pessetes) dte. (districte)

formades per contracci

sigles
formades amb les inicials duna expressi complexa IVA (impost sobre el valor afegit) EUA (Estats Units dAmrica) GEC (Gran enciclopdia catalana )

acrnims
sigles formades amb una o ms lletres de cada paraula duna expressi complexa, amb la intenci que es puguin pronunciar com un mot Renfe (REd Nacional de Ferrocarriles Espaoles) Incanop (INstitut CAtal de NOves Professions) sida (Sndrome dImmunoDeficincia Adquirida)

smbols
formacions abreujades fixades oficialment i sovint amb valor internacional m (metre) V (volt) bps (bits per segon)

19
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Abreviatures
1. En les abreviatures que es formen tallant la paraula, el tall es fa:

desprs de la vocal o del grup de consonants inicials:


Miquel M. any a. bloc bl. per exemple p. e.

just abans de la vocal de la segona (o tercera) sllaba:


setembre set. aproximadament aprox. nmero nm. batxillerat batx.

1. En les abreviatures que es formen comprimint la paraula, es conserva la part inicial, la part final i de vegades alguna lletra interior de la paraula:
ronda rda. factura fra. senyores Sres. carretera ctra.

2. Les sigles representen noms complexos dentitats o de conceptes. Se solen escriure sense punts ni espais entre les lletres, i amb totes les lletres en majscula:
ensenyament secundari obligatori ESO impost dactivitats econmiques IAE

4. Els acrnims sn formacions abreujades (sigles) molt lliures, en qu es prioritza que la forma resultant es pugui pronunciar com un mot. s freqent que un acrnim acabi esdevenint un nom de marca o de producte, i que es perdi la noci dabreviatura. Per aix, tot sovint sescriuen amb una sola majscula inicial (noms propis) o sense majscula (noms comuns).
modulador desmodulador mdem Museu dArt Contemporani de Barcelona Macba

20
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

5. Els smbols sn fixats per organismes oficials. Tenen un reconeixement com i una forma invariable. Ls de majscules i minscules tamb hi s fix, i no porten punt final.
grau Clsius C minut min nord-est NE marc alemany DEM

21
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Abreviatures

No sha dabusar de les formacions abreujades. De vegades, se nutilitzen tantes que el text, en lloc de ser ms curt i ms cmode per al lector, esdev un autntic jeroglfic. Compte a considerar que tothom pot identificar una determinada formaci abreujada, perqu nhi ha que sn molt habituals en determinats mbits, per molt poc conegudes en altres contextos. Per exemple, en informtica es pot considerar molt corrent la forma XDSI (xarxa digital de serveis integrats), per en altres mbits s completament desconeguda. Una mateixa forma es pot abreujar de dues maneres diferents (collegi pblic pot ser coll. pbl. i CP), i dos conceptes poden tenir una forma abreujada coincident (collegi pblic i codi postal poden ser CP). Conv tenir-ho en compte quan fem servir aquestes formes per evitar possibles ambigitats. Les niques formes abreujades que tenen marca de plural sn les abreviatures que es formen per contracci (pta., ptes.). En la resta de casos el plural el marca el context (unes SA, 235 pg.). En certs casos, per, s tradicional la duplicaci de la lletra per marcar el plural (CCOO, 235 pp.).

22
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Abreviatures
Dies de la setmana
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dll.

dss.

Mesos de lany
Normalment gener febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre gen. febr. mar abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Si noms hi ha dos espais gn fb m ab mg jn jl ag st oc nv ds

Numerals ordinals En aquest grup el punt final s optatiu.


primer, primera, primers, primeres segon, segona, segons, segones tercer, tercera, tercers, terceres quart, quarta, quarts, quartes cinqu, cinquena, cinquens, cinquenes quaranta-tres, quaranta-tresena... cent, centena, centens, centenes 1r 2n 3r 4t 5 43 100 1a 2a 3a 4a 5a 43a 100a 1rs 2ns 3rs 4ts 5ns 43ns 100ns 1es 2es 3es 4es 5es 43es 100es

23
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Tractaments protocollaris
Eminentssim -a Excellent Excellentssim -a Honorable Illustre Illustrssim -a Magnfic -a Molt Excellent Molt Honorable Molt Illustre Reverend Reverendssim Sa Altesa Reial Sa Majestat Emm., Emma. Exc. Excm., Excma. Hble. Illtre. Illm., Illma. Mgfc., Mgfca. M. Exc. M. Hble. M. Illtre. Rnd. Rvdm. S. A. R. S. M. E. H. I. Im., Ima. M. E. M. H. M. I.

Altres abreviatures
lies a compte a latenci de any abans de Crist administraci ajuntament ante meridiem apartat aproximadament article assignatura tic avinguda baixada baixos bloc cada unitat carrer collecci columna comercial comissi de servei (a) a/c a/ a. a. C. adm. aj. a. m. apt. aprox. art. assign. t. av. bda. bxs. bl. c/u c. coll. col. cial. com. de serv. etctera excepte exemple expedient extensi general nombre nmero pagament immediat pgina passatge passeig per exemple pesseta pessetes plaa poblaci postdata post meridiem post scriptum preu de venda al pblic principal rambla etc. exc. ex. exp. ext. gral. nre. nm. p. i. pg. ptge. pg. p. ex. pta. ptes. pl. pobl. p. d. p. m. p. s. p. v. p. pral. rbla.

a.C. aC admci. ajt. a.m. am

p.i. p. p. e. p.e.

c.u. c/

p.d. p.m. p.s. p.v.p.

PD pm PS pvp

24
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

companyia compte corrent confronteu departament descompte desprs de Crist direcci, director/a districte doctor doctora editorial entresl escala esquerre/a

cia. c/c cf. dept. dte. d. C. dir. dir. distr. Dr. Dra. ed. entl. esc. esq.

cte. ct.

d.C. dte.

dC

referncia sant santa segle sense nmero senyor senyora senyors si us plau sobretic telfon travessera vegeu volum

ref. St. Sta. s. s/n Sr. Sra. Srs. s. u. p. s/t. tel. trav. v. vol.

s.u.p. telf. vg.

SUP tlf. veg.

Algunes sigles i acrnims habituals


AM APA AV BOE CD CE CIF COU CP CPU CV D DL DNI DOGC GPS amplitude modulation associaci de pares dalumnes associaci de vens Boletn Oficial del Estado disc compacte (compact disc) Comunitat Europea Consell dEuropa codi didentificaci fiscal curs dorientaci universitria codi postal, collegi pblic, contracte de prctiques unitat central de processament (central processing unit ) curriculum vitae decret decret llei document nacional didentitat Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya global positioning system (sistema per establir la situaci fsica) PD PIB PIME (pime) PS R+D RAM (ram) RD RDL RIP SA SL SMI SS SW TAE Termcat postdata producte interior brut petita i mitjana empresa post scriptum recerca i desenvolupament (programes de) reparaci, ampliaci i millora, random access memory reial decret reial decret llei en pau descansi societat annima societat limitada sistema monetari internacional seguretat social ona curta (short wave) taxa anual equivalent Centre de Terminologia Catalana

25
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

HD IAE IBI IEC IES IFP IPC IRPF ISBN ISO IVA MNAC

alta densitat (high density) impost sobre activitats econmiques impost sobre bns immobles Institut dEstudis Catalans institut densenyament secundari institut de formaci professional ndex de preus al consum impost sobre la renda de les persones fsiques internacional standard book number Organitzaci dEstndards Internacional (International Standards Organization) impost sobre el valor afegit

TM UAB UB UCE UdG UE UL UNED UNESCO UOC UPC UPF URL VOS VOSC VOSE VP WYSIWYG

marca registrada (trade mark) Universitat Autnoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Catalana dEstiu Universitat de Girona Uni Europea Universitat de Lleida Universitat Nacional dEducaci a Distncia United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull versi original subtitulada versi original subtitulada en catal versi original subtitulada en espanyol vist i plau what you see is what you get (el que veus s el que obtens, en informtica) World Wide Web (xarxa dabast mundial) xarxa digital de serveis integrats

Museu Nacional dArt de Catalunya mdem modulador desmodulador MW ona mitjana (medium wave) NIF nmero didentificaci fiscal necessita millorar (en els informes escolars) Organitzaci Mundial de la Salut Organitzaci de les Nacions Unides

NM OMS ONU

PA PAAU PC

progressa adequadament (en els WWW informes escolars) XDSI proves daptitud per a laccs a la universitat ordinador personal (personal computer)

26
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Pesos i mesures
amper rea bit bits per segon cavall de vapor centilitre centmetre centmetre cbic decmetre decigram decilitre decmetre gram grau Celsius grau geomtric habitant per quilmetre quadrat hectrea hectgram hectolitre hectmetre hertz hora A a b bps CV cl cm cm3 dam dg dl dm g C h/km2 ha hg hl hm Hz h litre mega, mili metre metre quadrat metres per segon milligram millilitre millmetre mili, mega minut (temps) minut geomtric quilogram, kilogram quilmetre, kilmetre quilmetres per hora quintar revoluci (mecnica) revolucions per minut revolucions per segon segon (temps) segon geomtric tona vat, watt volt L M m m2 m/s mg ml mm M min kg km km/h q r rpm rps s l

HP cc

t W V

Punts cardinals
est est-nord-est est-sud-est nord nord-est nord-nord-est nord-oest nord-nord-oest E ENE ESE N NE NNE NO NNO oest oest-nord-oest oest-sud-oest sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest O ONO OSO S SE SO SSE SSO W WNW WSW SW SSW

NW NNW

Smbols de monedes
dlar nord-americ franc francs franc sus ien japons $USA, $ FF, F FS Y, Y USD FRF CHF JPY lira italiana lliura esterlina marc alemany pesseta espanyola LIT,L L, DM PTA ITL GBP DEM ESP

27
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

7. Tractaments protocollaris
Per tradici, hi ha certs crrecs poltics, civils, acadmics, militars, eclesistics... que reben uns tractaments especfics.

Ls dels tractaments protocollaris s cada vegada menys habitual, i cada vegada es tendeix ms a evitar-los; per en certs contextos (en el mn del dret, en actes pblics formals, en invitacions, en certa documentaci oficial, etc.) encara susen sovint, i per aix conv saber quina frmula correspon a cada crrec. A lapartat de Ms exemples daquesta unitat trobars una extensa llista dels tractaments ms habituals.

28
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Tractaments protocollaris
Els tractaments protocollaris no se solen abreujar, llevat del cas que nhi hagi molts en un mateix text o que la manca despai en un document ho justifiqui. Si voleu veure les abreviatures corresponents als tractaments protocollaris, les trobareu a la unitat 6 daquest bloc dexpressi escrita. Com podeu consultar a la unitat Majscules i minscules (unitat 5 del bloc dexpressi escrita), els crrecs sescriuen generalment en minscula:
lalcalde de Badalona, la ministra dIndstria, el president del Consell, etc.

Ara b, si el crrec va acompanyat del corresponent tractament protocollari, llavors shi sol posar majscula:
lExcellentssim Alcalde de Barcelona, lHonorable Consellera de Justcia, etc.

Noteu, per, que normalment el tractament acompanya el nom propi, no pas el crrec, i aix, la forma ms habitual s:
lExcellentssim Senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona lHonorable Senyora Nria de Gispert, consellera de Justcia

29
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Tractaments protocollaris
crrec
cnsol coprncep dAndorra coronel/a deg/ana de collegi oficial deg/ana de facultat universitria diputat/ada de la diputaci provincial diputat/ada del Congrs espanyol diputat/ada del Parlament de les Illes Balears diputat/ada del Parlament de Catalunya diputat/ada del Parlament dEuropa diputat/ada del Parlament de Valncia director/a descola universitria director/a dinstitut fiscal general de lEstat espanyol general/a gerent duniversitat governador/a civil infant/a jutge/jutgessa ministre del Govern dAndorra ministre/a del Govern espanyol nunci apostlic

tractament
Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustre Senyor/a Illustre Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustre Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Sa Altesa Reial o b Senyor/a Illustre Senyor/a Molt lllustre Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a i Reverendssim
1

30
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

papa president/a de consell comarcal president/a de govern de comunitat autnoma (excepte Catalunya, les Balears i el Pas Valenci) president/a de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears president/a de la Diputaci de Barcelona president/a de la Generalitat de Catalunya president/a de la Generalitat valenciana president/a de les Corts espanyoles president/a de les Corts valencianes president/a del Congrs de Diputats president/a de Consell Insular president/a del Govern de lEstat espanyol president/a del Govern de les Illes Balears president/a del Parlament de Catalunya president/a del Parlament de les Illes Balears

Sant Pare, Pare Sant, (Sa) Santedat Illustrssim/a Senyor/a

president/a del Parlament Europeu president/a del Senat president/a del Tribunal Constitucional prevere prncep/princesa rector/a duniversitat

regidor/a de lAjuntament de Barcelona

31
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Excellentssim/a Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Molt Excellent Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Molt Honorable Senyor/a o b Molt Illustre Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Reverend Senyor o b Mossn Sa Altesa Reial o b Senyor/a Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a lllustrssim Senyor/a

32
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

rei/reina sacerdot secretari/ria general de la UNESCO senador/a sndic/a de Greuges de Catalunya sndic/a de Greuges del Pas Valenci sndic/a del Consell General de la Vall dAran tinent/a coronel/a vicepresident/a de les Corts valencianes vicepresident/a del Govern de lEstat espanyol vicepresident/a del Parlament balear vicepresident/a del Parlament de Catalunya

Sa Majestat o b Senyor/a Reverend Senyor, Mossn, Pare Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a lIlustre Senyor/a Excellent Senyor/a Magnfic/a Senyor/a lIlustrssim/a Senyor/a Excellent Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a lIlustre Senyor/a lIlustre Senyor/a

33
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

8. La nota
Una nota s un text curt que sutilitza per comunicar una informaci concreta a un receptor determinat. La nota respon a lesquema segent:
- Salutaci (nom) - Cos - Comiat - Signatura - (Data i hora)

34
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

La nota
Caracterstiques de la nota:

Ha de ser visualment clara. Ha de tenir la informaci necessria, dacord amb la finalitat del text. La informaci sha dordenar d'una manera lgica.

Lestructura de la nota s fora lliure, per normalment hi ha els elements segents:

Salutaci. Separada del cos de la nota amb una coma o dos punts; molt sovint es limita al nom del destinatari de la nota. Cos. Missatge que volem fer arribar al receptor. Comiat. De vegades en porta, per no s fonamental. Signatura. Molt sovint s important consignar la data i lhora en qu hem escrit la nota.

35
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

9. L'avs
Un avs s una comunicaci curta per informar o avisar sobre alguna cosa. En un avs no necessriament sabem qui n's el destinatari. De vegades, es tracta duna sola frase. De vegades s necessari consignar-hi la data. Si lavs s una mica ms llarg, sol seguir una estructura com la segent: Introducci: motiu de lavs Nucli: detall de la informaci Conclusi: invitaci a lacci

36
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

L'avs
La forma de tractament ms adequada per a un destinatari genric (no concret, desconegut) s la segona persona del plural:
tanqueu, truqueu, adreceu-vos a...

s un error molt freqent deixar-se la conjunci que en frases com:


Us preguem que ens envieu... Es demana a tots els vens que truquin...

37
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

10. La postal
Una postal s una targeta illustrada que es pot enviar per correu sense sobre. Lanvers de la postal inclou una illustraci, i el revers t dues parts:
el missatge (a lesquerra) les dades del destinatari (a la dreta)

Generalment, la postal obeeix a lesquema segent:

LOC I DATA SALUTACI SEGELL

COS

COMIAT

DADES DEL DESTINATARI SIGNATURA

38
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

11. La carta formal


La carta s una comunicaci escrita adreada a una persona absent. Podem establir una clara diferncia entre la carta formal i la carta personal (que tractem en la unitat segent). Lesquema que vertebra la carta formal s el segent:

39
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

La carta formal
Els pargrafs sn lelement clau per distribuir adequadament la informaci en el cos de la carta. (Consulta a lapartat de Ms exemples diverses maneres dintroduir els pargrafs duna carta.) No allarguis innecessriament les cartes formals: digues el que hagis de dir, i si et queda una carta molt breu, pensa que tamb ser molt clara. A lapartat dinformaci ocasional (introdut amb les sigles PD postdata o PS post scriptum) shi pot incloure algun detall que, pel motiu que sigui, considerem poc escaient de situar en el cos de lescrit. Evidentment, s un apartat que molt sovint resulta innecessari. Encara que els tractaments protocollaris cada vegada sutilitzen menys, en pots consultar una llista ben extensa a la unitat corresponent. No se sol recomanar dabreujar ni en la salutaci ni en el comiat de les cartes formals. En la dataci, pensa que els mesos de lany no sescriuen en majscula i que lexpressi de lany no porta punt.

40
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

La carta formal
Expressions que et poden servir per introduir els pargrafs del cos de la carta. Informacions generals
Us comuniquem que... Em plau de comunicar-vos... Ens s grat informar-vos...

Acusament de recepci Amb data d'avui he rebut...


En resposta a la vostra carta datada el dia...

Peticions en general
Us demano, si entra dins les vostres possibilitats... Com que tinc el propsit de... em permeto de demanar-vos... El motiu d'aquesta carta s demanar-vos la vostra collaboraci... Us agrairia que m'envissiu...

Oferiments
Em permeto d'oferir-vos... Us ofereixo els meus serveis...

Negatives
Ens veiem obligats a... Ben a contracor, hem de... Tot i considerar els vostres motius, ens hem vist obligats...

Excuses
Sentim molt l'error que s'ha produt... Us demanem que excuseu...

Esperana
Estem segurs de la vostra acollida favorable... Confiem que...

41
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

12. La carta personal


La carta s una comunicaci escrita adreada a una persona absent. Podem establir una clara diferncia entre la carta formal (que tractem en la unitat anterior) i la carta personal. Lesquema que vertebra la carta personal s el segent:

42
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

La carta personal
1. Tractament Si escrivim una carta a un familiar o amic, li hem de donar el mateix tractament que li donarem si parlssim amb ell (de tu, de vost, de vs).

2. Frmules de salutaci
Hola + nom propi Estimat/ada + nom propi Estimat/ada (germ/ana, amic/ga...) Benvolgut/uda + nom propi Benvolgut/uda (germ/ana,amic/iga ...) El nom directament (Joan, Rosa...)

3. Frmules de comiat
Un pet Afectuosament Teu/Teva/Vostre/Vostres Una abraada (ben forta) Amb afecte A reveure

La frmula de comiat sovint sintegra dins lltima frase de la carta: Mentre esperem que tornis ben aviat, rep una forta abraada.

4. Puntuaci de la carta La carta t una puntuaci que li s prpia. Per exemple, desprs de la salutaci escrivim coma o dos punts. En cartes informals, adreades a amics o familiars, podem fer servir frmules com Hola, David!, i acabar amb un signe dadmiraci. En qualsevol cas, el text de la carta ha de comenar en una altra lnia, i sempre en majscula.

43
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Les frmules de comiat es tanquen amb una coma si sn frases incompletes o amb punt si sn frases completes:
Amb afecte, Rep una abraada ben forta.

Quan escrivim la data, entre el nom del lloc i la dataci hi ha dhaver una coma, i no hi ha d'haver punt final.

5. Aspectes formals

La data es pot situar abans de la frmula de salutaci, cap al marge dret, o b desprs de la signatura, al marge esquerre. La data no cont preposici ni abans de la localitat ni abans del dia.
Sant Boi de Llobregat, 25 de novembre de 1998 Manlleu, 25.11.98

44
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

13. El text argumentatiu


Anomenem text argumentatiu qualsevol dels textos que selaboren amb lobjectiu de raonar una posici, dexpressar una opini, de convncer el lector. Podem considerar textos argumentatius larticle dopini, leditorial dun diari, un assaig, la carta al director d'un diari, etc. Un possible esquema per al text argumentatiu s el segent:

45
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

14. El catal a Europa


Llengua catalana

origen: llat vulgar una de les 10 llenges romniques parlada en 4 estats:

Espanya*, Andorra, Itlia (lAlguer) i Frana (Catalunya Nord)


* Catalunya, illes Balears, Pas Valenci, Franja de Ponent

46
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

El catal a Europa
La llengua catalana procedeix de la llengua que parlaven els romans que arribaren a Hispnia (218 a.C.) amb lexpansi de lImperi rom. Els primers colonitzadors eren comerciants, soldats, etc. que parlaven una llengua popular i familiar: el llat vulgar. Altres llenges d'Europa deriven del llat, s a dir, tamb sn llenges romniques: galaicoportugus, castell, occit, francs, sard, itali, retoromnic i romans. Larans s una variant de loccit. Actualment es parla catal de des Salses (Rossell) a Guardamar (Baix Vinalop, Pas Valenci) i des de lAlguer (illa de Sardenya, Itlia) a les poblacions del voltant de Fraga, a lArag. Aquest territori forma part de quatre estats diferents: Frana, Espanya, Andorra i Itlia.

47
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

El catal a Europa

48
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

15. Histria de la llengua


Els moviments poltics, socials i culturals influeixen en levoluci de la llengua.

ORGENS arribada dels romans a Empries (s. III a.C.) el llat es va estenent i substitueix les llenges primitives del s. V al IX, canvi lent i gradual del llat al catal cap al segle VIII ja es parla catal

SEGLE XII primers textos escrits en catal: - Forum Iudicum, codi de lleis visigtic tradut del llat - les Homilies dOrgany, primer text escrit originriament en catal els trobadors catalans escriuen en llengua provenal (occitana)

SEGLE XIII

SEGLE XIV

el catal s usat la poesia trobadoresca es va com a llengua de catalanitzant: lAdministraci per - Guillem de la Cancelleria Bergued Reial, que exerceix - Guillem de un paper unificador Cabestany de la llengua en tot - Cerver de Girona el seu territori - Ramon Vidal de dinfluncia: Besal - Bernat Metge: introductor de Ramon Llull: lHumanisme a creador de la prosa Catalunya literria en catal i quatre grans del primer catal cientfic crniques histriques: Jau expansi del catal me I, Ramon amb les Muntaner, Bernat conquestes de Desclot i Pere el Mallorca i Valncia Cerimonis expansi mediterrnia: Siclia, Sardenya, Grcia sant Vicent Ferrer

49
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

SEGLE XV segle dor de la literatura catalana plena expansi del catal Ausis March: substituci del provenal pel catal en la poesia altres autors i obres: - Jordi de Sant Jordi - Jaume Roig - Joanot Martorell (autor del Tirant lo Blanc) - Curial e Gelfa penetraci del castell en les classes altes

S. XVI - S. XVIII smptomes de decadncia - aparici de nombroses apologies de la llengua lenta i gradual castellanitzaci de la llengua literria escalada progressiva del castell Tractat dels Pirineus (prdua dels territoris de la Catalunya Nord) Guerra de Successi i triomf de Felip V: - Decrets de Nova Planta (17061717): - prdua de loficialitat del catal - lleis restrictives de ls del catal

SEGLE XIX inici simblic de la Renaixena: 1833, publicaci de lOda a la Ptria dAribau restauraci dels Jocs Florals: Jacint Verdaguer altres autors: ngel Guimer, Rubi i Ors, Torras i Bages progressiva organitzaci del catalanisme poltic primera Exposici Universal (1888) campanya lingstica a LAven

SEGLE XX I Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906) fundaci de lInstitut dEstudis Catalans (1907) Pompeu Fabra: - Normes ortogrfiques (1913) - Gramtica catalana (1918) - Diccionari general de la llengua catalana (1932) autors: Joan Maragall, Eugeni dOrs, Josep Carner, Carles Riba, J.V.Foix, Joan Fuster, Merc Rodoreda, Salvador Espriu... Nova Can (1962) Generalitat provisional a Catalunya (1977) cooficialitat del catal poltica lingstica

50
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

16. La divisi dialectal en catal


Els dialectes del catal sn cadascuna de les modalitats que presenta en les diverses zones del seu domini. Els podem classificar en dos grans blocs:

Catal occidental

nord-occidental o lleidat meridional o valenci

Catal oriental

catal septentrional o rossellons insular o balear central alguers

51
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

La divisi dialectal en catal


Catal occidental: nord-occidental o lleidat i meridional o valenci 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. distinci a, e tones: casa, pare distinci o, u tones: cosir, surar E tancada provinent del llat vulgar es pronuncia e tancada: ceba pronncia de la i en el grup ix intre vocals verbs incoatius amb -i- en el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu: servix, servisca, servixa desinncia -o o -e a la 1a persona del present dindicatiu: canto, cante plurals dantics esdruxols acabats amb -n, mantenen la nasal: orfe / rfens formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos, se, ne lxic especfic: espill, xic, corder...

Catal oriental: rossellons, insular o balear, central, alguers 1. confusi a, e tones en vocal neutra: casa = pare 2. neutralitzaci o, u tones en u: cosir (pronunciat cus), surar (pronunciat sur) 3. E tancada provinent del llat vulgar pronunciada e oberta: ceba 4. grup ix entre vocals sense pronunciar i: caixa, coix 5. verbs incoatius amb -eix- en el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu: serveix, serveixi... 6. desinncia -u, -i, - a la 1a persona del present dindicatiu: canti, canto, cant 7. plurals dantics esdruxols acabats amb -n, perden la nasal: orfe / orfes 8. formes reforades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, en 9. lxic especfic: mirall, noi, xai...

52
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

17. Els dialectes orientals


ROSSELLONS. Fenmens especfics 1. vocalisme tnic de cinc fonemes: vi, b, va, cor, curt. 2. supressi de la vocal neutra en la terminaci -ia (com en el balear): prudenci, gabi (gbia), famili, esbergini (albergnia) 3. inexistncia de mots esdruxols: musica, botanica, parabola 4. tancament de o tnica en u: can (can), minyuna (minyona) 5. caiguda de la -d a genre, tenre, venre, divendres... 6. desinncia -i en la 1a persona del present dindicatiu: canti 7. construcci doracions negatives amb pas sense ladverbi no: ho sap pas (no ho sap pas) 8. s de lauxiliar ser/sser per a alguns verbs intransitius: ss tallat un dit (sha tallat un dit) som vingut ---- (he vingut) 9. gallicismes lxics i sintctics: roba (vestit), muleta (truita), presque (quasi), dabord (en primer lloc) 10.lxic propi: trefugir (neguitejar), oliu (olivera), pallago (noi), ca (gos), estela (estrella)...

CENTRAL. Fenmens especfics


1.

2. 3. 4. 5. 6.

ioditzaci o ieisme en pronncies com: paia, ceia, ui, vui. Aquest fenomen no s compartit en algunes comarques (Barcelons, Baix Llobregat, lAnoia...) tot i que el mantenen en alguns mots: uial, ceia, vui, assoleiat alternana de larticle el / en: el Joan / en Joan 1a persona del present dindicatiu s pronunciada amb u: cantu, pensu absncia de -ns en plurals: homes, joves, orfes... pronncies com: aiga, dugues, llenga, paraiga... lxic especfic: mandra, cargol, cartr...

53
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

ALGUERS. Fenmens especfics s parlat a lAlguer, ciutat de lilla de Sardenya, a Itlia. Restes de la dominaci catalana del segle XIV al XVIII. Perviu amb la influncia del sard i la pressi de loficialitat de litali.

1. 2. 3.

4. 5. 6.

neutralitzaci de a, e tones en a substituci de r seguida daltres consonants per -l-: jalmana (germana), mal (mar), talda (tarda) confusi de -d- i -l- entre vocals en -r-: farr (fadr), perra (pedra), jarara (gelada), ururar (olorar), Naral (Nadal), burell (budell) manca de palatalitzaci final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany) articles: lo, la, i diferncies en alguns gneres: la gel, la dolor, la sabor lxic propi: cala (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)...

INSULAR. Fenmens especfics manteniment de la vocal neutra tnica: abia, cadna manteniment dels diftongs -co i -go (de -qua i -gua): llengo, aigo, pasco... 3. desaparici de la -a del grup -ia: famili, histori, graci 4. tonicitat dels pronoms tons: dur-h 5. ioditzaci: veia (vella), fuia (fulla) 6. manca de desinncia en la primera persona del present dindicatiu: cant, pens 7. formes com: jo cants (cants), noltros cantam, voltros cantau 8. article salat: sa casa, sallot 9. formes plenes dels pronoms: me parei, mos veurem 10.lxic propi: allot, capell (barret), granera (escombra), torcar (fregar), calces (mitges), ver (veritat)...
1. 2.

54
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Els dialectes orientals

55
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

18. Els dialectes occidentals


VALENCI. Fenmens especfics

1. 2. 3. 4. 5. 6.

articulaci de la e tona inicial com a a: antendre, ancendre caiguda de la -d- intervoclica: aix (aixada), mocaor, teul... possessius: meu, meua, meus, meues tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell forma nica del numeral dos per al mascul i per al femen formes verbals: jo cante (canto), poguera, jo an (vaig anar), digu, nixer... 7. combinacions pronominals especfiques: li la donar (la hi donar), lil portar (lhi portar) 8. pronunciaci de la -r i la -t finals: pensar, eixir, cent, sant 9. lxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats).

NORD-OCCIDENTAL. Fenmens especfics

1.

tancament de la e en i: ginoll, siroll; articulaci de la e tona inicial com a a: antendre, ancendre 2. diftongaci de la o- inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar) 3. es mantenen els articles lo i los: lo pare, lo Joan 4. forma nica del numeral dos val per al mascul i per al femen 5. formes verbals: (que) jo canto, (que) tu cantos (subjuntiu), creguessa, cantaia 6. sufix -eiar: barreiar (barrejar), men vai a festeiar (men vaig a festejar) 7. conversi de -ig en -i: roi (roig), pui (puig) 8. s de la forma les per al mascul plural: les cavalls 9. demostratius: aguet, aguest (el tortos fa este, esta, estos, estes) 10.lxic propi: bajoca (mongeta), desps-dem (dem passat), manana (poma), pans (blat de moro), padr -ina (avi-via)

56
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Els dialectes occidentals

57
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita


Esquema

19. Registres lingstics


Quan parlem de catal, angls o itali, posem per cas, parlem daquestes llenges sense tenir en compte les diferncies amb qu sn parlades en les seves respectives rees lingstiques, ni tampoc els registres, ni els tipus de text produts. El registre s la varietat funcional duna llengua dacord amb la situaci comunicativa. Cada registre t un conjunt de trets particulars que el caracteritzen i a travs dels quals el podem identificar: tema: general o especfic canal: oral o escrit (tamb, elaborat o espontani) intenci: informar, convncer, expressar sentiments, instruir... formalitat: solemne, formal, neutra, baixa, molt baixa

Aix podem parlar de registre:


cientfic, colloquial, periodstic, administratiu, tcnic, literari, publicitari, poltic...

58
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Registres lingstics
Les caracterstiques de cada registre i les diferncies entre uns i altres es veuen clarament en els exemples segents:

Registre cientfic: CJD (malaltia de Creutzfeldt-Jakob) Demncia presenil descrita per primera vegada el 1920 per Creutzfeldt i lany segent per Jakob. Sha trobat un cert predomini daquesta patologia en grups tnics la dieta dels quals sha basat tradicionalment en consum dov o de capr sense cocci, sobretot de la massa enceflica i la medulla espinal.

Registre periodstic: Redacci. LOS NGELES. Lxit de la subhasta dobjectes de Muhammad Ali, celebrada sense el seu consentiment, ha escampat arreu del mn els records de lexboxejador. Compradors procedents dels Estats Units, Anglaterra, Frana, Sussa, Alemanya o el Jap han adquirit prop del 90 per cent dels 3.000 objectes posats a la venda. Els ingressos, dels quals Ali no veur ni una pesseta, sestimen en uns 195 milions de pessetes.

Registre literari: Primer, perqu mhas enganyat. Quina estupidesa! Tan important s aquest engany perqu te'n vagis, perqu perdis una mena de vida agradosa i profitosa? s desproporcionat, noia!

59
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Registre administratiu: Senyors, En s de la facultat que ens concedeix lapartat 2.3 del contracte de referncia, us comuniquem la nostra decisi de rescindir-lo a partir del dia 31 de desembre vinent. Agrairem que doneu rebuda i conformitat a aquesta carta, i us saludem atentament.

Registre tcnic: Els actius inclosos en aquest grup shan de valorar a cost dadquisici, deduint-ne les amortitzacions practicades. Aix, les amortitzacions acumulades apareixeran en lactiu i minoraran limmobilitzat material. Lamortitzaci acumulada dun element de limmobilitzat s el reconeixement que aquest ha sofert un desgast.

60
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

20. Marc legal


l'Alguer Andorra Frana
- protegida per la llei - no oficial

Espanya
- cooficial al Pas Valenci, les illes Balears i Catalunya - objecte de protecci a la franja de Ponent

- protegida per la llei - nica oficial - no oficial

61
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Marc legal
Oficialitat de la llengua: Andorra: s lnica llengua oficial i aix consta en la seva Constituci (1993). Frana, Pirineus Orientals: hi ha normes que la protegeixen, tot i que no s oficial. LAlguer: la llei protegeix el seu s en determinats mbits. Estat espanyol: el catal s llengua oficial juntament amb el castell als territoris de parla catalana.

Pas Valenci: s anomenada valenci (1982). Illes Balears: s reconeguda com a llengua prpia (1983). Franja de Ponent: a l'Estatut dautonomia es parla de les varietats lingstiques que seran objecte de protecci. Catalunya: lEstatut dautonomia la reconeix com a llengua prpia (1979).

62
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Teoria Gramatical Expressi Escrita

Marc legal
Legislaci

La Llei 1/1998, de poltica lingstica, estableix que totes les institucions catalanes Generalitat, corporacions locals, universitats, collegis professionals, cambres de comer o similars utilitzaran el catal en les seves comunicacions internes i tamb, normalment, en les comunicacions a persones residents a lmbit lingstic catal (articles 9 i 10).
Proclama el dret dels ciutadans a relacionar-se oralment i per escrit amb lAdministraci de lEstat i la de Justcia. Regula ls de les llenges oficials a les notaries i els registres, i ls de la llengua en els documents civils i mercantils . Determina que els noms de lloc de Catalunya tenen com a nica forma oficial la catalana, excepte els de la Vall dAran, que tenen com a forma oficial laranesa. Estableix que el catal ser la llengua vehicular i daprenentatge de tot lensenyament no universitari, i fomenta la docncia en catal a lensenyament universitari (articles 20, 21 i 22). Disposa que les rdios i televisions locals gestionades pels ajuntaments usaran normalment el catal, i que les altres emissores de freqncia modulada emetran en catal almenys el 50% de la programaci. Permet establir quotes de distribuci i exhibici de cinema en catal. Estableix que les empreses pbliques catalanes i les concessionries de les administracions catalanes utilitzaran normalment el catal en els usos lingstics interns i externs (art. 30). Daltra banda, recull que les empreses de serveis pblics hauran de prioritzar el catal en les seves comunicacions externes.

Indica que tots els establiments oberts al pblic han de poder atendre els consumidors quan sexpressin en qualsevol de les dues llenges oficials (art. 332.1) Les senyalitzacions i els cartells de tipus fix, dinformaci general, i les ofertes de serveis al pblic, han de ser almenys en catal (art. 32.3). Estableix un rgim sancionador indirecte (remet a la legislaci sectorial) per garantir el compliment de la llei.

63
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica