Gmultimdia

rau

LAVANTSALA DELS MITJANS INTERACTIUS: EL CONTEXT

Jaume Villarreal Quintana

mitjans interactius
PAC1

MITJANS INTERACITUS

PAC1

CULTURA I PRODUCCI: la concatenaci dels paradigmes

Levoluci de lhome com a individu i com a societat ha vingut marcada per la successi dun conjunt de revolucions que paulatinament han modificat els paradigmes anteriors, tot dotant als nous temps de noves estructures productives, socials i culturals. A nivell cultural convindrem que la primera gran revoluci va ser laparici de la parla. El llenguatge va suposar la consolidaci destructures socials, aix com lestabliment de sistemes arbitraris que permetien expressar, mitjanant abstraccions, la realitat i el context. Com deia Heidegger, lsser hum s lnic capa de fer-se crrec de la realitat. Per aix, del llenguatge sorgeix el pensament abstracte i simblic que dna sentit creatiu a la realitat. Per primer cop es pot afirmar que lhome s cultura. El primer gran canvi evolutiu a nivell cultural es va viure amb el pas de la tradici parlada a lescriptura. Tot i que ambues sinscriuen dins de la mentalitat oral de lindividu, lescriptura va permetre per primer cop que lhome pugus oblidar sense temor a perdre la seva identitat. El llenguatge escrit permet ordenar el discurs i el coneixement, alhora que consolida la pervivncia dels mateixos. Es podria dir que ofereix per primer cop la possibilitat de dur la cultura a extrems que fins aquell moment no havien estat contemplats. El segent gran canvi cultural es va viure amb laparici de la impremta, moment en qu lindividu abandona la mentalitat oral i sendinsa de ple en la mentalitat gramatical. A partir daquest moment es comenar a bastir lexpansi de la Galxia Guttemberg, on la transmissi de coneixement deixa de ser monopoli duns quants i sobre a un accs cada cop ms universal. Bo i que dentrada pugui semblar que aquesta evoluci no t relaci aparent amb els mitjans de comunicaci de massa, el cert s que cada canvi de paradigma cultural i comunicatiu ha suposat un apropament progressiu als mitjans tal i com els entenem avui.
Laparici de la impremta va suposar un dels canvis ms revolucionaris dins del paradigma cultural de lhome. Per primer lhome estava en disposici de distribuir informaci i coneixement de manera massiva. Els lmits fsics i temporals comenaven a esvair-se, ja que els textos impresos permetien accedir a la cultura en el lloc i el moment en qu fos necessari.

-2Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

A nivell econmic tamb es van produir canvis que van influir produndament en lorganitzaci social. La primera gran revoluci econmica i de poder sorgeix amb el domini de la terra i el creixement de la producci. El cultiu va afavorir laparici dels primers nuclis urbans i la gesti de la res publica, lespai de convivncia que s propi de tots. Hem vist que levoluci del llenguatge en totes les seves facetes va permetre que la comunicaci, els coneixements i la informaci fossin cada cop ms estesos i persistents. Per, parallelament, els canvis productius que va experimentar el treball van generar levoluci social ms important de la Histria.

LA REVOLUCI INDUSTRIAL: la sincronitzaci dels canvis

Si hi ha hagut un fet que ha marcat inexorablement un canvi histric de conseqncies inabastables, aquest ha estat sense cap mena de dubte la Revoluci Industrial. Ms enll dels grans avenos industrials que van comportar la creaci de les fbriques primer i la implantaci de lelectritat desprs, aquesta revoluci va donar el tret de sortida a un canvi de paradigma a tots els nivells. En aquest moment histric privilegiat es van unir dues sinergies que al llarg de la Histria havien caminat de manera parallela: productivitat i cultura, o dit duna altra manera, tecnologia i societat. A partir daquell instant totes dues establiran un maridatge permanent en qu luna tindr ascendncia sobre laltra i viceversa.1 Al llarg del s.XVIII i XIX es concatenen una srie desdeveniments que marquen el progrs dels mitjans de comunicaci de massa. Per una banda es produeix leclosi del model productiu industrial i per laltra el progressiu abandonament del camp i la massificaci urbana. Aquesta consolidaci del model industrial genera unes necessitats socials i productives que acceleren els progressos en lmbit meditic i tecnolgic, mbits que es destaquen com a complementaris i necessaris per controlar la nova societat de masses. Linici de la Modernitat marca dues tendncies que uniran societat i tecnologia de manera estreta i estratgica:

Tal i com proposava Fernand Braduel, la tecnologia no determina la societat: la plasma.

-3Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

la tecnologia meditica, centrada sobretot en processos que permeten lexhibici. El daguerrotip, les primeres projeccions de cinema o la creaci del fusell fotogrfic en sn un bon exemple. la tecnologia informtica, centrada sobretot en processos de gesti de dades que milloren la productivitat i lorganitzaci social. El telar de Jacquard i la mquina analtica de Babbage donaran el tret de sortida a aquesta cursa.
Charles Babbage, (Gran Bretanya, 1791 - 1871) va ser matemtic i un dels primers cientfics de la computaci. Va dissenyar i implementar parcialment una mquina de vapor de diferncies mecniques per calcular taules de nombre. Per sense dubte ha passat a la Histria per dissenyar la mquina analtica, mquina que executava programes de tabulaci o computaci a partir de fitxes perforades. Per aix, Babbage s considerat com un dels precursors de lordinador i el Pare de la Computaci.

El mapa conceptual mostra de manera grfica levoluci parallela que va experimentar el desenvolupament tecnolgic a partir de la Revoluci Industrial i laparici de la Societat de Masses. En un moment en qu la gesti de la informaci va comenar a ser clau en la configuraci social,, el radi dacci de la tecnologia es va diversificar i va envair totes les esferes culturals i productives.

-4Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

Aquestes dues trajectries, que mirades de lluny semblen no tenir cap relaci aparent, adquireixen una nova dimensi si sobserven de manera acurada. En una societat que es troba en plena efervescncia industrial, els mitjans de masses i el processament de dades es converteixen en tecnologies complementries perqu pren la mateixa importncia escampar la mateixa iconografia a milions de persones que portar un registre acurat del cens o dels historials mdics.
2

La Revoluci Industrial esdev, doncs, el catalitzador dun nou paradigma a tots els nivells. A nivell cultural es passa de lera de la impremta a lera de la telemtica, mentre que a nivell econmic el centre de gravetat del poder passa del control de la producci al control de la informaci. Lindividu abandona la ment gramatical per endinsar-se en la ment virtual.

Lev Manovich va nixer a Moscou, on va estudiar Pintura, Arquitectura, Cincies de la Computaci, i Semitica (un renaixentista al s.XX, sens dubte) i es va traslladar a Nova York el 1981, lloc on es va interessar per ls dels ordinadors en els mitjans de comunicaci. A part de realitzar un Mster en Psicologia, va treballar en la creaci en 3D. El seu bagatge acadmic suneix una prolfica creaci literria, entre la que destaca el llibre: El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci. La imatge en la era digital.

LA GLOBALITZACI: el mn al palmell de la m
Un dels primers efectes de la industrialitzaci va ser la modificaci del concepte despai i temps tal i com fins al moment shavia ents. En un primer estadi van ser els mitjans de transport i els mitjans analgics de comunicaci (tren aviaci, telfon i telgraf) els que van ampliar els lmits fsics i temporals de la interacci. La transici del model analgic al model digital va comportar, per, que els mitjans de comunicaci de masses comencessin a esborrar literalment els lmits fsics de les relacions. La compressi espacio-temporal ha deslocalitzat la interacci i nha dut noves formes que, com una moneda de dues cares, han ofert progressos notables i inconvenients nous que cal analitzar constantment. La globalitzaci tal i com lentenem avui sha consolidat, doncs, a causa de leclosi dels nous mitjans i totes les tecnologies que hi van associades. Els mitjans de comunicaci de massa han aconseguit arribar a tots els racons del planeta i han convertit el mn en una immensa xarxa social a la qual alimenta i de la que se nalimenta alhora. Afirmar que a dia davui el progrs tecnolgic s exponencial s un fet innegable. Cada cop sevoluciona ms tecnolgicament i es fa ms rpid i aix provoca que cada cop apareguin nous reptes i inconvenients desconeguts. No s menys

En aquesta obra estableix els criteris que diferencien els vells dels nous mitjans, criteris que van ms enll del criteri de la interacci. Segons ell, ser la representaci numrica de la informaci la que permet donar el pas del mn analgic al digital. Aquest canvi en el tractament de les dades oferir modularitat, automatitzaci i variabilitat en tots els mbits de tractament, producci i difusi de la informaci.

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era digital. (pg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

-5Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

cert, per, que els nous mitjans estan enriquint la resta de mitjans i estan afavorint la construcci collectiva de coneixement. Igual que un miceli que sescampa de manera vertiginosa sota terra, la Xarxa va mutar de la seva versi 1.0 a la 2.0 aconseguint que fossin els mateixos usuaris els creadors de contingut. Aquesta dinmica ha difuminat els lmits culturals i ha derivat cap a un venatge cultural en qu la distncia fsica simplement deixa de ser un problema.

COM A CONCLUSI...
Durant molts segles lindividu va viure connectat noms a all que lenvoltava: ell mateix, els seus iguals i el seu entorn natural. El progrs cultural i social va fer que poc a poc lindividu ans conformant una realitat diferent a lanterior. s el que Javier Echeverra anomena el 1r i el 2n entorn. Les primeres revolucions culturals queden emmarcades en aquests dos estadis. Es va passar de la parla al llenguatge, del llenguatge a la impremta i del domini de la terra al domini de la producci respectant sempre els lmits fsics ms o menys propers que experimentava lindividu com a sser social. Finalment, la revoluci telemtica i de la informaci va derivar en leclosi dels Mass Media, fruit de levoluci histrica dun model cultural lligat al desenvolupament industrial, productiu i tecnolgic. Els canvis socioculturals i la Revoluci Industrial va sincronitzar el seu tempo i van forar al final un canvi de paradigma bsic: societat i tecnologia van (r)evolucionar alhora.

La Histria ha evolucionat a partir de revolucions culturals i econmiques que han provocat laparici de nous paradigmes socials i productius. La progressiva evoluci tecnolgica va permetre trencar lentament els lmits temporals i fsics de la interacci. Va ser la Revoluci Industrial, per, el moment clau en qu es va donar alhora un canvi a tres nivells: cultural, productiu i dentorn. Per primer cop en la Histria es pot afirmar que cultural, producci i interacci van evolucionar alhora.

-6Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

La societat de masses ha crescut amb els mitjans de comunicaci de massa, retroalimentant cultura i tecnologia. s per aix que el mn en qu vivim ja no es pot entendre sense le progrs tecnolgic i la influncia que les Mass Media exerceixen sobre la nostra configuraci social i cultural. El 1r i el 2n entorn han quedat superats. Vivim immersos en el 3r entorn. Saber quin s el lmit al que es pot arribar se macudeix ara per ara impossible. Els mitjans de comunicaci de massa, esperonats per la revoluci tecnolgica, han trencat els lmits i shan fet universals. El que passa a una punta del mn arriba en qesti de segons a laltra punta, moltes vegades sense necessitat dintermediaris. El nostre s un moment histric, si ms no, paradoxal. Lindividu pot viure com prxim el ms llunya, pot tenir ms pertinences al nvol que a les butxaques o pot vivenciar com a naturals experincies que shan creat artificialment o que, si ms no, sn una representaci de la realitat. All que fa escassos anys semblava cincia-ficci avui es troba a un clic de distncia. La frontera entre cultura i tecnologia cada cop es difumina ms. El coneixement es deslocalitza i es basteix un nou model dinteracci basat en la virtualitat. En aquesta societat lquida, lhome ha de preparar-se per desaprendre constantment mentre que, paradoxalment, cada cop est ms preparat per posar en joc la intelligncia collectiva. Un repte, com a mnim, estimulant.

-7Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

Sobre la bibliografia
Modernitat i mitjans de comunicaci de massa: el context
Lorenza Parisi [UOC] [data de consulta: 5 de mar de 2014]

Los seores del aire: Telpolis y el tercer entorno

Llus Rius Oliva [UOC] [data de consulta: 10 de mar de 2014]

Lev Manovich
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era digital. (pg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press. [data de consulta: 8 de mar de 2014] Wikipedia [article en lnia] ENCICLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de mar de 2014] <http://en.wikipedia.org/wiki/Lev_Manovich>

Johannes Gutenberg
Wikipedia [article en lnia] ENCICLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de mar de 2014]. <http://en.wikipedia.org/wiki/Johannes_Gutenberg>

Charles Babbage
Wikipedia [article en lnia] ENCICLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de mar de 2014]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Babbage>

Zygmunt Bauman
Wikipedia [article en lnia] ENCICLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 14 de mar de 2014]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Zygmunt_Bauman>

-8Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

Sobre les imatges

Les captures de la pregunta 3 han estat emprades acollint-se al dret de cita, a lampara de larticle 32 del text de la Llei de Propietat Intellectual (TRLPI) segons el Decret Legislatiu 1/1996, de 12 dabril.
Wikipedia [imatge de domini pblic] ENCICLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de mar de 2014] < http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:CharlesBabbage.jpg > Wikipedia [imatge sota llicncia Creative Commons-BY.] ENCICLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de mar de 2014]. <http://en.wikipedia.org/wiki/File:LevManovichVideoVortexBrusse ls07.jpg>

La resta dimatges han estat dissenyades per lautor, a excepci de lisotip de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

-9Grau en Multimdia

MITJANS INTERACITUS

PAC1

No es permet un s comercial de lobra original ni de les possibles obres derivades, la distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la que regula lobra original. - 10 Grau en Multimdia