You are on page 1of 690

I

BIBLIOGRAFIA
DE
LA

LENGUA VALENCIANA

BIBLIOGRAFIA
DE
I.A

LENGUA VALENCIANA
O SEA
r.\TAl,0<;<) K.\/()N.\I){)

roK (íKDEN ALFABÍÍTICO de autores de los LIBROS,

l••OLL•ETítS,

oBRAs dramAticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos,
KOMANCKS, ALOCUCIONES, CANTARES, GOZOS, ETC, QUE ESCRITOS EN LENGUA VALENCIANA

Y BILLVGÜE, HAN VISTO LA LUZ PÚBLICA DESDE EL ESTABLECIMIENTO

DE LA IMPRENTA EN

ESP.\fïA

HASTA NUESTROS DÍAS

POR

JOSÉ RIBELLES

COMÍN
VALENCIÀ
Y

SOCIO DE MÉRITO DE «LO RAT-PENAT» DE

DIRECTOR

CORRESPONDIENTE EN BARCELONA DEL «CENTRO DE CULTURA VALENCIANA»

OBRA PREMIADA EN EL CONCURSO PUBLICO CELEBRADO POR LA BIBLIOTECA NACIONAL EN IQoS
É IMPRESA A EXPENSAS DEL

ESTADO
«La Bibliografia

es

para

la Literatura,

lo

que esta para la lengua de un pueblo.»

El Autor.

MADRID
TIP.

DE LA «REV. DE ARCH., BIBL.

Y MIJSEOS»

Oló^aga, núm.
1915

i.

210 4

LIBRARY
721787
UNIVERSITY OF TORONTO

A

NUESTRA

SEÍnIORA

LA

SANTÍSIMA

VIROEN

DE

LOS

DESAMPARADüS
RF.INO

PATRONA DE VALENCIÀ Y SU

Senora:
flor cultivada y nacida en el Jiispano suelo por la fe, el amor y la inspiracióii de los trovadores y al calor de las prensas de Gutenberg, sim-

La primera

bolizada en el primer libro impreso en esta nación hidalga, que ttivo la dicha de albcrgaros cuando en carne mortal os aparecisteis sobre el venerando Pilar de la invicta Zaragoaa al Apòstol Santiago, fué dedicada à Vos, como digna Madre del Verbo y Reina de Cielos y tierra. Y seria ingratitud manifiesta en un hijo sumiso de la Iglesia y devoto ferviente vuestro, que, graciós à la bondad de vuestro Santisimo Hijo, mantiene incòlume en su pecJio la fe que conduce al Cielo, si no Os dedicarà, rebosando de satisfacciòn su espiritu, la presente obra, síntesis, resumen, compendio y coronamiento de las que, impresas en la dulce lengua que inmortalizaron San Pedró Pascual, San Vicente Ferrer y Ausias March, forman artístico ramillete, mas bello aún que el de las flores del vergel valenciano, que recibe vuestras bendiciones y el rocío de la mariana, y que arrojan à vuestras plantas las hijas de la hermosa Valencià cuando en triunfo sois aclamada, entre sollozos y làgrimas, por las calles de la ciudad. Es un hecho singular, Senora, que parece debido d predestinación divina, que ningún hijo del antiguo reino valenciano haya osado mancillar en su nativa lengua vuestra pureza virginal. Este hecho, Senora, es el niayor timbre de glòria que puede ostentar el pueblo valenciano y le hace mas digno y merecedor de vuestro patrocinio. Toda Valencià os aclama, Senora; todos los poetas y escritores cristianos han pulsado sus liras y os han consagrado sus plumas y los frutos de su ingenio, cantàndoos hores y alabanzas. V así como nos asististe en las calamidades é infortunios y diste el triunfo sobre las armas napoleónicas, no nos abandonéis, Senora, en miestras necesidades presentes y futuras; y cuando, finida nuestra peregrinaciòn terrena, dirijamos à Vos, trémulos, nuestras plegarias, y un frio mortal inunde nuestro cuerpo y de éste se separe nuestro espiritu, acogedle, Senora, benigna, en vuestro santó regazo, y conducidle, piadosa, à la Pàtria inmortal de lo^ justos. El autor.

Ciiando en kjOO nos dccidiíiios a recogcr notas para un catalop^o de obras valencianas, tratandu de llcnar el vacío que se iKl•laba en este idioma, no podí amos imaginar que, andando el tiempo, nos moviera la voluntad à
hacer nada menos que la Bibliografía de la Lengua Valenciana. Justo era, por otra parte, que rindiéramos un tributo de amor y carino à la arnioniosa lengua de Ausias March y Ruiz de Corella y levantàramos un monumento à la memòria de los insignes vates y prosistas de la edad de oro de nuestra literatura regional, marchando así al unísono con nuestros hermanos los intclectualcs valencianos, que, de algun tiempo acà, con paciència verdaderamente benedictina, han sacudido el polvo de un arsenal de manuscritos y recopilado trabajos de gran mérito literario é histórico, dando à luz obras voluminosas y doctas que, à la par que seííalan un paso mas en las investigaciones históricas, honran y enaltecen sobremanera al pueblo en que sus autores vieron la luz primera. Díganlo si no los cronistas don Vicente Boix y don Teodoro Llorente con sus Historias del reino de Valencià, verdaderos monumentos levantados à la memòria de las generaciones que fueron. Llombart, con sus meritorios trabajos literarios, y muy singularmente con su obra Los Fills de la Morta-Viva, exornando con nuevas y olorosas flores el jardín de nuestro Parnaso y de la pàtria literatura, continuando la meritòria labor de los Rodríguez Ximeno y Fuster. Serrano Morales, con su Diccionario de las iniprentas de Valencià, ofreciendo un manantial casi inagotable de datos para la historia y progresos del arte tipogràfico en la ciudad del Cid. El doctor don Roque Chabàs, con su erudita Historia de Dénia, su excelente revista El Archivo, su Colección de monografías sobre la Historia, Geografia, Cronología, Epigrafia y. Bibliografia de la región valenciana, del bibliotecario fray José Teixidor, su edición crítica del Spill de Jaime Roig y su Episcopologio Valeniino, que tantos datos aportan y tantos puntos oscuros de la valenciana historia esclarecen con luz vivísima. Don Antonio Chabret, con su concienzuda Historia de la inmoftal Sagunto. El Barón de Alcahalí, con sus Diccionarios biogràficos de artistas valencianos, sacando de la oscuridad y del olvido à una brillante pléyade de artistas, prestando así un senaladísimo Servicio à las artes. Don Pascual Boronat, pf esbítero, con su documentada historia sobre Los moriscos espanoles. El canónigo don José Sanchis Sivera, con su notable obra Lo Catedral de Valencià, y otros autores de trabajos, si menos voluminosos, dignos, no obstante, de loa y de todo encomio, han dado

tina prueba inconcusa de su valia y de su amor à las cosas de la tierra, aportando nuevos y curiosos datos con que enriquecer los hechos históricos y todas las manifestaciones del arte engendradas por el imponderable genio va-

lenciano.

Sabido es que Valencià fué la cuna del arte tipogràfico en Espana, ó cuando menos ninguna ciudad espanola ha podido presentar hasta hoy un libro mas antiguo que, cual el de Les obres o trones dauall scrites les quals tracten de lahors deia sacratissima verge Maria, fué impreso en dicha ciudad en 1474. Algunos escritores catalanes han pretendido dar à Barcelona la primacia, però no han podido probarlo. La profunda crisis econòmica que padeció en la Edad Media la capital del Principado catalàn repercutió en el campo de las letras (i), al paso que Valencià, llamada con razón la Atenas del Mediterràneo, no solo brillaba en todo su esplendor por sus grandes poetas y literatos, sinó que se ensenoreaba de las artes gràficas y del grabado, y su lengua materna, aquella en que fueron escritos sus Fueros y hablaron
sus santos, papàs, reyes, conquistadores, trovadores y conselleres, estaba de moda en la misma Ciudad Condal, cuyas prensas apresuràbanse à reimprimir los libros de nuestros clàsicos é imprimían también nuestras obras en "stil de valenciana prosa", ó sea en aquella lengua "polida, dulce ymuy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos con-

ceptos del alma y despierta el ingenio à vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre", según expresión de nuestro Viciana, y

"més dolça que
según
le el

la

mèl",

poeta valenciano

Tomàs

de Villarroya en su inspirada Cançó, que

ha inmortalizado, si bien no tanto como à Rodrigo Caro su canto à las "Ruinas de Itàlica". Cervantes, en su libro Trabajos de Pérsiles y Segismunda, cap. XII, dice por boca de los personajes de su obra que "principalmente les alabaron la hermosura de las mujeres (de Valencià) y su extremada limpieza y graciosa lengua, con quien sola la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable". El eminente Elíseo Reclús, en su notable Geografia de Europa, confirma el parecer del principe de los ingenios espanoles, diciendo de la lengua valenciana que es dulce, sobre todo en labios femeninos. Y Victor Hugo, uno de los grandes hombres de la Francia, cerrando con
broche de oro tan entusiàsticos elogios,
caliíica el

valenciano de vivo y lu-

minoso idioma.
(0 «Aunque el factor económico no sirva para explicarlo todo en Historia, es obvio que de él dependan en gran parte la prosperidad y grandeza de los Estados y de las ciudades. El ripido descenso de la opulenta metròpoli (Barcelona) hirió de rechazo su producción artística y literària, al mismo paso que se acrecentaba la de Valencià, donde hay que buscar desde mediadosdel siglo xv los poetas Jaime Roig, Juan Martorell, mosén Roiz de Corella. En el Principado no florecía ninguno digno de
ponerse à su altura; ni siquiera el comendador Rocaberti, imitador de los Triunfos del Petrarca, ni 'ngenioso y fecundo versificador Romeu LuU, que murió de conseller en cap en 1484...» (Menéndez Pelayo, Antologia de poetas liricos Castellanos, t. XIII, pàgs. 27 y siguientes.)
el

— 9alabada por propios y extranos, se ímprimieel faiiioso Tirant lo Blanch, el cèlebre Spilí Librc (ic Ics Doncs, cl inniortal l'ita Christi y el ni) nienos famoso Librc de Mcncscalia, de fray lioniíacio luTrer, hermano de San Vicente, del noble Caballero Ausias Marcb, de Johanot Martorell, príncipes estos dos últinios de los poetas y de los prosistas valencianos y catalanes, del afamado medico Jainu* Koij^, de la fina sor Isabel de Villena, abadesa del Real convento de la Trinidad, de Valencià, y de Manuel Díaz, respectivamenie, obras que despiden rayos tan abundantes de luz vivísima, que son los principales monunicnlos de la lenj^ua y de la literatura valenciana y catalana, y los nombres de sus autores, juntaniente con los de San l'edro Pascual, San Vicente Ferrer, fray Antonio Canals, mosén Juan Ruiz de Corella, Juan Esteve, Andrés y Jainie Febrer, mosén Bernardo Fenollar, Miguel Pérez, Luis de Fcnollct, mosén Jaime Gazull y tantos otros. no solo ocupan un luj^ar preeminenle en la historia de nuestra literatura regional, sinó que son los principales maestros de la lengua y de la literatura, que, si queremos ser justos, debe llamarse catalano-valenciana. Todo parece que contribuya, en la edad de oro de nuestro florecimiento regnícola, à hacer inmortal con el laurel de la victorià nuestra lengua valenciana, y à colocarla, con la corona real tejida por el ingenio y la inspiración de nuestros literates y poetas, en el trono de la literatura que han cultivado los pueblos de lengua catalana: el primer libro que se conoce impreso en Espaíía ya hemos dicho que fué el de Valencià, que lleva por titulo Les obres o troues dauall scrites les quals tracten de lahors deia sacratissima verge Maria. Pues bien también el primer libro que se conoce impreso con grabados en nuestra nación fué la traducción hecha en stil de valenciana prosa por Bernardi Valhnanya de la Car cel de amor, de Diego de San Pedró, que vió la luz en 1493 en Barcelona, de cuya obra se han hecho mas de veintisiete ediciones en diferentes lenguas, habiendo sido la primera traducción la hecha en lengua valenciana en este idioma dióse igualmente à la estampa en Valencià, en 1495, por el segorbino Francesch Vicent, el primer tratado de ajedrez que se conoce publicado en Europa; asimismo, la primera traducción impresa del cèlebre libro conocido por el Kempis, es la valenciana de Miquel Pérez, hecha en Barcelona en 1482; también puede considerarse una de las primeras la hermosa traducción valenciana que de la Divina Comèdia, del Dante, hizo en 1429 Andreu Febrer, algutsir del molt alt Príncep e victoriós senyor lo Rey Don Alfonço Rey d' Aragó, però que no se dió à la estampa hasta el afio 1878, por la diligència del catedràtico de la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad de Barcelona, don Cayetano Vidal y Valenciano. Y finalmente, el primer Diccionario que se conoce impreso en lengua romànica es el Liher £/^^a7/ /iori^/n, del valenciano Juan Esteve, que fué escrito hacia el afio 1472 é impreso en 1489 en Venècia, el cual contiene una rica colección de frases y dicciones valencianas y latinas. Y esa lengua de tan gloriosa historia, que por su rico y abundante léxico puede colocarse entre las primeras de Europa, que llenó de lustre y esplendor
esta

En
(')

hermosa

Icnj^iia,

ron

la Biblia, lòs

inspirados Cants,

:

:

-~ tò

de lengua catalana, que paseó triunfal el Apòstol de Euroquien expresàndose en ella era entendido por todos los auditorios, àunque liahlasen diversas lenguas, no puede desaparecer, no puede ser borrada de nucslros códigos y de nuestra literatura, porque auncjue nuestras clases altas y la casi generalidad de los intelectuales no la cultiven y la tengan en un lamentable olvido, se niantiene viva en el pueblo, vive en el corazón de las multitudes, que son la encarnación de la democràcia, y cuando esta ha triunfado de todas las trabas que se oponían à su paso imperioso en el orden social y político, triunfarà indudablemente de nuevo en el literario y lingüistico como en la edad de oro de nuestra grandeza, escribiendo nuevas pàginas inmortales en la historia de nuestra privilegiada región valenciana, porque no es justo, ni responde à nuestras gloriosas tradiciones, dejar morir por consunción ese hermoso don de nuestra parla, que, ademàs de
tücios los países
])a,

ser la base de nuestra nacionalidad, constituye la característica

mas

inipor-

tante de nuestro pueblo y una de las piedras zadas en su corona el escudo valenciano.

mas

preciosas que lleva engar-

por mas que muchos que no han depurado bien las fuentes de su origen opinen lo contrario, que la lengua que hablamos los valencianos no es la lemosina, sinó el catalàn ó catalanesch, nombre que recibió la branca del Mediodía de los Pirineos (à mas del de romance, que era común à todas las lenguas hijas del latín), de las dos en que se dividió (la otra branca es la del Septentrión de los Pirineos, aparte el Rosellón) un romance muy celebrado, que también se le nombra lengua de Oc, que se hablaba al mismo tiempo y entre las lenguas francesa, italiana y castellana. A la branca del Septentrión se la llama provenzal però el poeta y gramàtico Ramon .Vidal de Besalú, en su Rasos de trobar, la dió el nombre de lemosina, "sin duda dice el senor Milà y Fontanals porque los dos trovadores mas caros habidos (B. de Born y G. Boneil) eran deia provincià de Limoges". En esta lengua cantaban los trovadores mas viejos (siglos xii y xiii), ya fuesen de la Galia inferior, ya de Catalunya ó de Itàlia. Algunos poetas y maestros hallaron en la obra de Vidal de Besalú el nombre de llemosí como lo propio de la lengua que allí se enseííaba y que se quería imitar; y ese nombre de Vidal fué afortunado y traspasó à alguno de los nuevos Tratados que se escribieron, y aún perdura hoy dia entre muchos valencianos, quienes lo prefirieron al de catalàn. La lengua que se hablaba en el Mediodía de los Pirineos, con las conquistas y contacto de los nuevos pobladores, pasó à Mallorca y à Valencià, donde, lo mismo que en Cataluna, hasta muy tarde solo se conoció una lengua literària, por mas que en el uso vulgar hubiera diferencias. En las producciones literarias valencianas de los siglos xV y xvi se observa mayòr pureza en cl lenguaje que en las catalanas, sí bien posteriormente ocurre todo lo contrario que los catalanes han mantenido mas puro su idioma que los valencianos, pues en estos se nota mucho la influencia del castellano. El ultimo cuàrto del siglo xv y primera mitad del xvi constituyen la edad de oro de la literatura valenciana. |Làstima grànde que fuera

Es un hecho

cierto,

;

!


tan fiigaz aquella

II

y que

csj)k'n<li(la nianifestación de nuestra literatura rcj^nicola ya su (k-caíUncia a partir de la sej^unda niitad del sij^ln x\ i. í|Ui* fui* mas intt'iisa a priíuipios del XVIII. debido al í^olpc de mucrtc iiifiri<U) por el tnalhadado decretí» de Felipe V, si bien |)<h;í)S anos después le nemos que rejíistrar el saludable enipuje de Carlos Ros, hasta niediados del sij^lo XIX. en i\no se dibuja ya paulatina, però constantc, la hcnnosa au-

se iniciarà

rora de su simpàlico renaciniieiito. Containos con copiosos estudiós biobiblioj^fraficos de los hi jos notables de nuestra rejjfión, y en esto aventajainos à todas las de la Península; però la falla de obras y de estudiós serií)s niodernos en leni^ua valenciana es bien
co,

notòria, y nos sobran romances y i)eriódicos (jue, en estilo satírico y burlescomo si nuestro rico idioma no sirviera para otra cosa, han ridiculizado

y adulterado cl lenu^uajc. Ilay que sciíalar, emperò, como un ací>ntecimiento importante en la moderna literatura valenciana, la fundación de Lo RatPcnat, que, en sus estivales Jochs Florals y en los volúmenes que viene pucia,

blicando de las composiciones premiada s en esos certàmenes de la gaya ciènsenala una etapa muy importante en la historia de nuestra literatura
regional.

Confeccionar

el

Catalogo de

las

obras que han visto

la luz

en una len-

gua determinada, mejor

dicho, escribir la

Bibliografia de una lengua, es

tarea harto pesada y enojosa, màxime cuando esta Bibliografia abarca, como la nuestra, seis siglos de investigación. Porque es evidente, y esta verdad la

conocen mejor que nosotros los bibliógrafos encanecidos en el oficio, que, si siempre resulta pesado confeccionar el Catalogo de las obras que se hallan en una biblioteca determinada, no obstante tener los libros à la mano, se acentúa mas la pesadez y la cuestión varia de aspecto cuando se trata de escribir la Bibliografia de una lengua que, cual la valenciana, tantos escollos ofrece, porque, ademàs de no tener nosotros ejemplares de buen niümero de obras antiguas, las pocas que se conservan son rarísimas, habiendo ido à parar muchas de ellas à las bibliotecas extranjeras, sin duda porque en extranas tierras han sabido apreciar meior que nosotros las inestimables joyas de la untigua y esplendorosa literatura valenciana. Y habiendo tantas obras diseminadas y tantas otras lejos de la pàtria, de algunas de las cuales apenas si tenemos una incompleta nota bibliogràfica, (icómo reunir los datos completos de todas? Para ello, nada mas fàcil que echar mano de las obras de los bibliógrafos valencianos que nos han precedido, para poder saciar la sed de nuestra investigación. Però jvano intento! D. Nicolàs Antonio y Pérez Bayer, en la Hispana Vetus é Hispana Nova, en sus originales notas bibliogràficas, que abrazan todas las regiones espàfíolas, nos suministran datos de algunas obras valencianas, tan lacónicos é incompletos, que apenas si sirven para hacernos cargo de la importància de tales obras. Fr. José Rodríguez, en su Biblioteca Valenciana, y el doctor D. Vicente Ximeno, en sus Escrit ores del Rey no de Valencià, reproduciendo las niismas notas bibliogràficas é incurriendo generalmente en las mismas omisiones y errores de Nicolàs Antonio, bien que mucho se debe à su investí-

Í2

gación, hacen una Bibliografia de las obras valencianas que citan, asaz in-

completa y deficiente. Mas moderno, ampliado y verídico Fuster, que ha copiado en su Biblioteca valenciana pàrrafos enteros de las notas que Cerdà y Rico puso al Canto del Túria en la Diana, de Gil Polo, corrige algunos, no todos, los errores de Ximeno y por ende de Nicolàs Antonio y Rodríguez, suministràndonos notas mas extensas de las obras valencianas que cita, prueba fehaciente de haber visto y hojeado muchas de ellas. Llombart, que después de Carlos Ros ha pretendido hacer revivir en el ultimo tercio del pasado siglo XIX el alma de la lengua valenciana, hubiera podido proporcionarnos à poca diligència en Los fills de la Morta-Viva una Bibliografia casi completa de los autores de los siglos xviii y xix que trata; però su obra, con parecer tener otras pretensiones, resulta para nuestro intento quizàs mas deficiente todavía que las de Ximeno y Nicolàs Antonio. Otro tanto podemos decir de la Bibliografia Valenciana últimamente publicada por D. Eduardo Genovés, porc[ue no responde à los fines de la moderna Bibliografia y por hallarse ademàs plagada de equivocaciones y omisiones. jAsí hase entendido la bibliografia, salvo raras excepciones, desde Nicolàs Antonio hasta Genovés, el ultimo bibliógrafo valenciano!

Unicamente

tres bibliófilos, Salvà,

con su Catalogo, Gallardo, con su En-

sayo, y Serrano Morales, con su Diccionario de las imprentas en Valencià, hannos proporcionado notas bibliogràficas completas de algunas obras clàsi-

ahora que nos ocupamos de Salvà, hemos de condolernos en lo mas hondo de nuestro corazón de valencianos, que la apatia é indiferència de nuestros compatriotas haya sido causa de que su selecta librería, compuesta en su mayor parte de autores valencianos, haya ido à enriquecer las bibliotecas extranjeras, privàndonos de un manantial tan inagotable de libros para la bibliografia valenciana. Fuera de Salvà, Gallarcas de la literatura valenciana.

Y

do y Serrano Morales y de otros, muy pocos, cuyos nombres aparecen al pie lo demàs de la Bibliografía es labor nuestra. Labor que nos ha ocupado màs de dos lustros, y.que hemos realizado cada dia con mayores alientos, no obstante nuestras muchas ocupaciones particulares, robando horas al sueno y à las honestas recreaciones del hogar. Ciertamente que no era misión nuestra el acometer semejante empresa. Modestos obreros de la pluma, ni sonar podíamos en escribir una obra de la importància y volumen como la presente Bibliografía. Però nuestro entusiasmo, nuestro juvenil ardimiento y nuestra laboriosidad, han pesado màs que la convicción que teniamos de nuestra insuficiència en la balanza para la realización de esta obra. En ella no hay períodos grandilocuentes ni se ballarà una crítica severa de las obras. A los vuelos de la elocuencia suple la modèstia de los conceptos, y al juicio critico, nuestro honrado y sincero parecer. Otros, màs ilustrados, hubieran escrito mejor y con màs provecho. Nosotros, màs que un monumento, ofrecemos unos bloques; bien lo sabemos. Però no todas las empresas han de reservarse à los genios ni à los grandes talentos. Bueno es, por otra parte, que los jóvenes se inicien en empresas de esta índole, para corregir con el estudio, el tiempo y la experiència los yerros de que
de las notas,

-

,3-

adoleciercn sus obras. Esta empresa, por su índole, dicho se està que ni exi^íc talcnto ni ^enio para llevaria a cabo. Lo único (|ue re(juiere es vocación y constància, Ah! jCuànto se hubiese solazado niiesiro e.s|)irilu y alegrado nucstro corazón si hubié.semos tenido la dicha de liojear todo el rico arsenal de obras escritas en Icnj^ua valenciana! Rntonces, joh!, entonces hubiéramos ronvcrtido esta HfnMOtíHAKfA en BinMOTiXA ük la lengua valenciana, en la fjue Imbiésemos exlraciado la flor. la esenria de todas las obras impresas en la arinoniosa Icn^íua de San Vicente Ferrer, levantando así un rico > ^allardo iTionumcnto Hterario que senalara a las liceneraciones futuras el sendero tra/a clo por nuestros clasicos y contemporaneus escritores y poetas. Esta es nuesira
i

aspiración y à ella enderezamos nuestros esfuerzos. Si no log^ràramos verla

emperò, henio.<ç hecho en estc scntido. jiarticnlarmcnU' en las obras del sipflo xix. en que cl tiempo y la ocasión nos han sido favorables. EUu da una li^era idea de lo conveniente que hubiese sido el hacerlo en todas las obras comprendidas en esta Bibliosatisfecha, con ella descenderíamos à la tumba.
Al^^o,

grafía.

Esto decíamos cuando en 1905 presentamos esta obra al concurso publico convocado por la Biblioteca Nacional de Madrid. Afortunadamente, el premio que nos ha concedido esta docta Corporación y la mayor cantidad de tiempo que henios podido destinar à estc trabajo, hanos animado a ampliar en cuanto nos ha sido posible estàs notas bibliogràficas, llevando à la pràctica en parte nuestro bello ideal de ofrecer à nuestros lectores, no solo la BiblioGRAFÍA. si que ademàs una selecta Biblioteca de la lengua valenciana. No pretendemos en este lig^ero preàmbulo hacer un estudio de la importància suma que entraria para la lengua y la literatura de un pueblo el conocimiento de la bibliografia. Es cosa sabida, por haber sido harto repetida, que la bibliografia es un auxiliar poderoso de la literatura, de las ciencias y
de las artes, así como el conocimiento y estudio de esta rama del saber humano presta cada dia nuevos y poderosos elementos à la riqueza y pulimento de una lengua. Por esto no nos detendremos en hacer resaltar la importància de nuestra obra. Por otra parte, no abrigamos la presunción de que en esta BiELTOGRAFÍA SC hallan anotadas todas las obras que han visto la luz pública en lengua valenciana. Abarcarlo todo es punto poco menos que imposible. Por nuestra parte, no hemos hecho màs que empezar la grande obra de la bibliografia valenciana. Las bibliografías podran ser màs ó menos extensas, però nunca completas. Otros vendran que hermosearàn y completaran nuestra obra. En la presente Bibliografía hemos prescindido de anotar las obras ma-

Las obras que no llepueden considerarse como anónimas, las hemos anotado en la letra à que corresponde el titulo de las mismas. Hemos de hacer observar que habiendo dividido nuestra obra en siglos, no se crea por esto que en cada uno de ellos se ballen únicamente anotada? las obras impresas en él; si la primera edición de un libro ha sido hecha. por ejemplo, en el siglo xv y à la cuíil han seguido otras en siglos sucenuscritas, concretàndonos únicamente à las impresas.

van nombre de autor

ni

sivos. estàs últimas figuraran

en

el

citado siglo

xv à continuación de

la pri-


mera
eclición,

14-

de que en un momento podamos conocer todas las han hecho. Ademàs, se da el caso de que algunos autores figiiran en dos siglos distintos, lo cual es debido à que habiendo producido varias obras, las prinieras ediciones de éstas han sido hechas en distintas centurias, y por esto toda edición posterior à la primera se halla anotada à continuación de esta en la centúria à que pertenece. Cuando su importància lo ha exigido, hemos incluido también en esta BiBLiOGRAFÍA aquellas obras que, à pesar de estar escritas en lengua distinta à la valenciana, contienen, no obstante. un regular número de composiciones ó notas de este idioma. Habiendo sido premiada esta obra en el concurso publico celebrado en 1905 por la Biblioteca Nacional, como ya hemos dicho, y no habiendo salido à luz hasta el presente ano, por hallarse otras obras en turno de prioridad, hemos adicionado à la misma las noticias bibliogràficas de las obras que han visto la luz pública hasta el momento de su impresión. No terminaremos estàs líneas sin hacer constar antes la expresión de nuestro sincero y profundo agradecimiento à la distinguida senora viuda del editor valenciano D. Emilio Pascual; à los malogrados bibliófilos D. José E. Serrano y Morales y erudito canónigo é historiador Dr. D. Roque Chabàs, de Valencià; à D. Manuel Rico, estudioso cronista de Alicante; à D. Cayetano Huguet Breva y D. Salvador Guinot Vilar, entusiastas valencianistas, ambos de Castellón al eminente y llorado poeta catalàn Jacinto Verdaguer à don Juan Bautista Batlle, dueno de la librería "L' Arxiu"; à D. Eudaldo Canibell, jéfe de la Biblioteca pública Arús; à D. Jorge Rubió y Balaguer, director de la Biblioteca Nacional catalana à D. Juan Almirall, entusiasta coleccionista del teatro y coloquio valencianos à D. Antonio Bulbena, literato D. Macario Golferichs, D. Jaime Massó y Torrents y D. Salvador Babra, bibliófilos distinguidos, todos de la Ciudad Condal, por el valioso concurso que nos han prestado para la redacción de la presente Bibliografía, poniendo à nuestra disposición las obras de sus selectas bibliotecas y facilitàndonos el estudio de las mismas.

con

el fin

ediciones que del libro se

;

;

;

;

SIGLO

XV

A
Alcaniz (Luis DE).

IRegímct vreniafínc curatiu txh pdWècwco poifpcc mcftK íLüfò olcatifiu ineurc en ttict)f

r

(£jíí?

í?í
í/í'

^/

líWICO ííí;/7o

í/é"

/a portada.

]

(?.

de 8

hs.,

y

6,

de 6.— Signat, b^ vuelta, en blaareclames, lugar, ano ni
el

J'uclta
142

esta,

en blanco.)
de
tortis.

co.

— Sin

foJiación,

nom^

X

86

mm- — Letra

— Signaturas

brc de impresor.

— Principia

texto,

que copia2


ínos integro por la rarcza del cjcmplar, único hoy

i8gos socórrer ala comuna necessitat tat com me ha consentit mon enginy segons que dcprench de aquesta pscnt epidèmia: estime
^

conocido, en

cl

rccto de la hoja que stgue à la de
jj

portada, signat, a

(i)
I

segons sentencia dels as-

-^m

trolechs

metges e

séyals

venir per lo cel: e segós
se lig

per Tholomeu: que

cru0 micijíaOJuto:

m onmíb"^
ínuurixrabltó ecdlfoeinoí

si

nosaltres

no podè scu-

sar les actions o influxos
del cel

irant natura
bwtidnafotfmdaa
tàttí

ab regimèt e bona
nos-

vida

podem dispondre

tres cossos: ental

manera

perill^

que tindran resistència qu<í inèys o no gens rebran
ax^juelles

teolcscàuíeeocma rirnèguamtetdlTa

e aço farà nostre regimèt preseruatiu: prin:

cipalment

preseruant
]

la-

^caKl:qucúqQCf)ac
pitxmfjrqiit í3>ip«;íïair.çt/c anwijatwpcrno I"htefmnibit8pncípal«t>eüattà tn uerfc» t^petít^cm (ttòpzcmmoítmck tó» obttú x>ú cot ctmú /£ firíge enta! gtan qoe laní

k^^miptt

nima ab conctrictio confessió e esmena de nostra mala vida: prenen:
I

nqueil gloriós pa dels àngels ço es lo preciós cors

ma no tenim oïTpofitio

cÒpÍít)a

Of ínfmitncttt

de nostre senyor Jesuchrist

necefTaríanioitiotcfcmpwrí• ï^cualla bon t>at t'Mina per tants anysppwict que no forn oíutwís t)e neti^iïn tfnkf certít flfo caofa lafpccte ínt«etcímcmt>a t>cl iHiri/ ela fomn

deu nostre:
de
al l)er

e

açous

su-

úm

plich se faça en lo prícipi
la cura.

E

aps recórrer

orde medecinal segons
sos propris capítols se
dels

txnoOtttitíúQMüu EncdmpépeHoaef^
tes e femenctetx tote l<^t)o<íc»0t«iiiet)eciíi

lig:
lo

li^ath wtiit Ap foco:»;fti ob imitípltcatio oe conMate:confo««it8/doofiíQii^/tt^ cants lo6fpçtíist)çl<Oj3<pii^9^foünio< maUgne/g verfnostataant te oltcta tio los í^mnois ?!i( cofó Jtom•pa^.bon no fol
fe

quals aquest es

primer.

E

venít ala part presersta

mmta

uatiua la qual

en

la

bòdat del ayre enla disposició deies

viandes
|

]

e del e del e del

heure del dormir
\

etlar

del

mouimèt
accidéts
]

lepos
:

dels

deia

anima deia replexio e del buydamét. E perquè layre es dotat de vna virtut
|

los

cossos

humans pastura mas

altres

li-

celestial
e tot lo

per

la

qual altera los cossos nostres

1

natges e natures de animals per que desi(i)

que circunda. Es mester primerade sa disposició
j

ment
Si bien en ia transcripción

se parle

:

elegint loch

!

de los textos

hemos procurado ser rigurosaraente exactos, hemos dejado de usar, sin embargo, algunos signos tipogràficos que hoy estan en desuso, tales como
las fi // largas, tan

vila o ciutat de bon ayre ho no si muyren ab còmoda habitació: e encara alterada ab
I

fum de romer
|

ginebre
:

|

ambre

|

xilo aloes

I

fàcUes de confundir con las

çiper
I

estorachs

e aquestes coses

semblants

ffef, las

d

y Jl, e^ç,

çn

lo

iuern: e en lo stiu ab vinagre canyes

-19e imirta o cojk•s f|uc alterí sa maliria.
fiiKÍni scfíuiíit
li)

\i

qui
:

calor que tenen, íut <;afra se

(

pot pratiquar

vulgar vaga seu lúyn
laiit tart

c

prest hi lo retorn
tot ffuardes <lc

cò inixa.
al) f^vuis

K

sobre

conumiíar

infecte»:
w: «ia
viles

c

que viu
iHT

gueii de loeh infecte:
|

com

vist

tal

(K'casio

moltes ciutats e

venir en f^ran rnyna sej^ons se cotnproua per
l.irj;>^ue.s

exi)erieneie.s: .seus;int lo

tors largamenl
viia <leles
'M'ste

que los docdcduexè: del ayrc com de E per(|ue no coses no naturals.
|

indetcrmcnat quía manera de loch se
es

Icjjira:

ma

intenció

no sicn muntàyes ne
stime venir per

gran cordialitat: e propri ]H•r aquest tcmp»: e si voircu algúa salsa blcjut de amctics: aço »era eu vontra clcctio. Al tres maneres <lc viandes axicom amido sèmola ab Iot de aínetlcH c çucrc c vna i>oqua de canyella pcniuc guardc Ics huniors que nos podrix(|uen. Caldo de cíurons spinachs bledes lx)rratges Ictugues verdolagues tot sr pot nrcngar puix que sia de terra satia car de terra infecta i>er la tcndror que tenen facilmét se porien corrompre. Caldo de naps
perquè
te
'

:

:

:

|

loelis alts:
lo cel
:

perq

la infe^'tio

caldo de cols i)odeu

|

mengar
]

sols \H:r

lo

e (luant

mes

hi

seriem prop tant seriè
o dans dels influ^itio

sguart que tenen de
la

clarifi

car la vista.

K

mes
layrc
lüolis

disix>sts ala infectio

carn sia tota bolltda per

la

maior

part.

xos celestials:
es hüit

ni loehs marfíalenclis pcrc|ue

DEL FOKMATGE
formatge fresch e salat deucu squiuar en aquest temps ifectc: car no sols ho mostra la experiència mas encara o códempna tota la scola nostra encara que alJ.et e
|

c

«Ií>-ik>>-i

;ii><i<lri(Iur;i

:

migàçcrs.
VV.L PA

DEL VI

:

:

Ucnint ales viamles lo pa sia de formcnt net: c ben pastat c quiti de sej^o e minganCeranient cuyt pcríjuc si molt se cohia tïdra (Hspositio de engenrar humors cremades
:

c

per consegüent seria aparell per ala pesti:

lència

c ques

menge
si

lo

primer dia ques pas|

gims han volgut dir que alguns formatges se porien exceptar: com de mallorqua e de altres i)arts bones. Però vn famós «loctor nostre diu que si algú feris la pestilècia lo dia que mengas formatge no sols tindria
:
:

\

tarà o lo segon

per

dificil

la

cura

:

mas per

impossible.

E

serà pos

sible.

ab

tal

perill

no conselle anègu ho experiDELS PEIXOS

DELES CARNS

mète.

Les carns sien de moltó primal tendre e vedella le bona pastura: o cabrit de llet gallines capons tèdres perdius franco|
|

Dels peixos

perquè

la

sglesia

catòlica

molts dies nos aparta del hus deia carn:

|

|

|

lis
I

colomins.

E

del

enterior

de aquests

axicom
la

la

animals sols deies gallines e capons meniareu lo fetge
la

tres deiunis

quaresma los quatre tèps: e almanats serà nuester mes stendre

ouera e no aldre. Carn de

porch fresqua o salpresa de poch se pot mengar: special del saluatge perquè es
j

carn que te méys superfiuitats e tàt es de

mes

digestió.

DELES SALSES
Salses ab les quals les carns se preparen
]

perquè son coses que interessen anima: los quals en tostemps se deuen mes mirar que los del cors. Que no sols los doctors catholichs nos amonesten a catòlica e deuotament viure mas los doctors arabichs nos consellen que façam pau ab nostre senyor deu qui sols cura totes malalties. E axi lo Fricholo de florèça no ha

ploma

:

los beneficis deia

:

per corregir algüa malicia delies: o peral apetit sien
|

volgut oblidar la oració del glíos sact Sebastià qui moltes prouïcies e terres se lig

què

mes agradables

:

car tant
se ppa-

com son

mes acceptes

al apetit lo ventrell

hauer defésat de aquest diuinal flagel ab
:

lo

pus fàcilment

les digereix.
|

Hi podè

còtinuar aquesta sancta oració.

rar ab such de ma grana de taròga de pòsir o de agras ab vna poqua de càyella o çucre squiuàt pebre gïgibre çlauells per la gran
| |

Omnipotens sempitene deus qui precibus
:

et meritis martiris tui sacti sabastiani

dam

quanmprtiferam generalem pestern hominum

— 20 —
l«euocasti
:

tribue

qucsumus

vt

ï

similj peste

pare de Halie per no hauer mègat fruyta
fresca,

te fideliter jiiuocantes: in tua misericòrdia

jamés encorregue en malaltia algutcrts

confidunt:
et

ciiis ])recjl)us

et meritis

ab ipsa

na

:

aus

los dies

de sa vida de totes ma-

ub omui tribulatione liberentur. Per dominum nostrum ihesuni cristum filius tuuni
qui

lalties

fonch preseruat.
la

E

mort son pare
:

rompuda

obliguacio méja fruyta fresca

tecum
calle

viuit et regnat in vnitate si)iritus

e axi f ebrega

de febres podrides

e

de altres

sanoti <leus.

Amen.
:

E

moltes deuocions particulars

per-

bon se poría scloure tot lo hus deia fruyta. Però mirant la habundancia
febres: per

què scrich a catholichs los quals per sò costume forma de benuiure les tené per recordanies.

consuetut

e

diuersitat

de

tàta
:

fruyta

de

aquesta inclita ciutat e regne

algunes ne

E

tornant a nostre preposit sia clet

scriure de les quals trindreu libertat seguraniét poder mègar. Com son aquelles que en bona terras cullen e naturalment se madiaren no ab artifici ne ab multitut de fem: com sien molt aparellades a podrir se
:

peix de

mar

si

sentrobara chic ab squata

com

nosaltres tenim tot peix de
|

boHg fugint

tonyina frcsqua

anguiles e peix destanys
:

e riberes grosses e f angoses

cotinguen pro-

prietat de fàcilment corrópres.
lo

Encara que
:

ventrell

graciosament los accepte
la viscositat

los
1

son pomes peres preçechs melós albudeques nesples madurades en larbre castanyes
e

grossos per

de sa natura son

molt dampnosos.
I

E

sobre tot sien peixos

no uells: los quals los peixcadors per sa gran consuetut coneixen. E ó sefa en les que prouincies ben regides com venecià en caseu dels quatre temps de lany los peix:

:

cadors tenen peix propri per ala natura de
aquell temps
:

tenint ànsia que sien preparats
|

perquè tenen proprietat de confortar lo ventrell: beuét après vn poch de vi blanch amerat: encara que sia parer de alguns se deu beure aygua: los preçechs emperò preparats ab vi vermell e après lo past: perquè fan deuallar la vianda al sol del ventrell e millor quantitat que se celebra la digestió. E la
amelles auellanes oliues verdes
: :
|

ab en

aygua e sobre tot hun poch mesos sal perquè aquella supèrflua viscositat sen scorrega. E de aygues dolces clares corsal e

sen mengara sia poqua.

E

tenè altre esguart
:

rents per lo'chs pedrosos o àrenosos.

E

les

riberes encars que sien bones nos peixquè

que corregexen la malicia del ale e prouoquen simplament lo dormir. Les auellanes torrades ab poqua sal e les nous ab vna figa en deiu o ans del past defencen de tota lev
:

:

prop
bra
en
lo

les ciutats

:

per

les

inmundicies que y

o natura de veri. Codonys
fites

pomes peres con-

decorren.
ses.

E lo aparell si fer se pora sia en E sius serà agradable aquesta polgingebre
|

ab çucre e mel se poden segurament mengar. Codonyat de mel o carn de codony
de sucre se pot mengar e après
lo past.

uora canyela
lo

|

clauells

]

e safra

juern: en lo stiu vinagre: ans es

ma

Deia obseruança del menjar

e del beure.

intenció lo vinagre sia

comú
per

al

peix axi en
proprietat

iuern
te

com en

lo

stiu
la

la

que

de remoure

viscositat del peix
:

Uolent seguir lorde damunt offert es mester se diga la obseruaça del mengar e del beure: e no sols per alenar la set: mas
perquè
la
j

tots los peixos salats

son contraris
los
:

e per la

vian
g'erir:

|

da mes perfectament

se

agudea sua preparen
ció
:

humors

a corrup-

e calor

|

stranya

si

per gràcia de apetit

puxa di membres.
maior
tat

e fàcilment penetre per los
la

E

no bega nègu sinó presa
lo

nos consenten.

E

sobre tot nos

cuyro de negun peix. E la segons alguns es la quoha: perquè
|

menge pell o part mes sana
es la

part deia refectio: esquiuant diuersi-

part

mes

exercitada.

DELES FRUVTES
Uenít
ales f ruytes
:

encars que medicinal-

nièt per auctoritat del Rassis: qui recita lo

que beureu sia no tot en vna com miolts pratiqu^en e costumé de beure car quant mes son les vegades pus facilmet es la vianda digesta: dexant tots vins dolços com mosquat cuyt clarea 3TDOcras vernacha maluesia e semblants. E si algú
partit

de vins en hun past

en moltes vegades e

|

j

:

]

|

I

|

I

!

]KV cosuclul o per altra via ne volia pédrc

mil

pocli al) viia turraüa

t>ia

en

lu

j>riiii.°i|)i

ventrell: c es caus'i
íhiitats ncuinaliqucs. lo

de multiplicar supcr-

ilcla l.'uila:

car après lo past per sa suplilitat

E

altres
nit

íaricii

passar la vianda crua ans do sa cuin-

cors
lo

cl

refreda: c sia de
)

dant c dcscca e no de dia:

plida dij^cstio: encara
|

que alguns pratiquen
j

car

lo roiiliari: lo (jue tota

iiUMLi-ina reproua.
j

doctors

dormir de dia »c reproua jkt los si ia iiu si obscrua atiga consuetut

Car
|iic

si

algú tenia
:

lo

íetgu

calt tiraria lo

q es altra natura.

fetge lo vi dolg

e causaria opilacions: lo
l'er

per

al

temps seria danipnos.
lo

hon

se
vi la

K lo lit (k l)ona lana: c ben cubert. E si iwssíble sora la cubcrta tenyida en grana ]X'rque es conforme a
K
quàt vos leuareu de dormir perquè lo

(jiiclou
iiitich
ii

en

principi

se pot

beure lo

nostre calor natural.
calor se viuiíique es mester v.sar de algun

puix tcnipradainent se bega: e en
tlacli.

vi
I

de plantes e
vi

Lo

J<asis ental leinps

tot

squiua: loant beure lo vinagre: però

temprat exercici
sihenchs lo
del destemprat:

:

encara que alguns pari:

porias comportar en viia regió molt calda:

condempnen emperò aço

se enté
in-

no tendria locli mas puix se In'ga ab mesura c ab les retgles damunt rrites es lo que segu rament se pot i)ralo

(|ue asi

:

I

perquè tjrant molt ayrc

fecte

mes

prest se poria encorrer la pestilé-

|

cia: c la sanitat se

conserua ab mesura del
joch de
Fulgèci

ti(iuar e

sens

perill.

mouimét
canyes
|

e del rqjos: axi squiuant

pilota

|

e altres exercicis militars
lo

DEL VETLAR E DEL DUKMIR
Escrit lo regiment del beure e viandes:
<('guir

que molt porien noure. Car diu
c|ue lo exercici es
c del calor

cóseruacio deia vida húana

se

ha del dormir e vetlar: perquè
lo calor atotes les

natural lima: deies superíiuitats

pres lo repòs deies potencies sensitiues la
ti

del

dormir es recloure

partes interiors perquè millor se
digestió celebrar.

puxa
si

la

consumpció esforçador deies virtuts: guany del temps: enemich del oci: e goig del joüet e vellea. E aquell sols se abstimga
I

E

degu no dorma
lo

dos
:

del exercici qui vol

freturar deia salut e

hores no seran passades après

past

e

abreugar

la
:

vida: e qui fer lo volra façal
e aps la

serà la vianda deuallada al fondo del venrtell (sic)
:

ans del past
al exercici.

aquest es lo tèps
:

comú

quasi atotes

après passege aseguradament

vianda repose e poch e aço quant
: :

les

complexiüs

e aço se pot fer ab

hun poch

de exercici temprat.

adormir tindreu
lo costat

lo

quant vos posareu cap alt vn poch e sobre
|

E

Uenint

als accidèts deia

anima examinant
:

quina força tenè enla cóseruacio deia sanitat tots los doctors

dret: e aps sobre lo sqrre: e tor:

ho testifiquen
:

e la ex|

nar sobre lo dret
oar aquesta

e
dle

axi finar lo dormir

periència ho ensenya

car la ira
j

amor
|

,

dormir millor porta la vianda al fòdo del ventrell que altra nèguna. E negu nos leue si lo sol no serà èxit
perquè
les

forma

goig
I

lo
I

cors escalfen

gustia

lo refrede.

E
|

temor tristor anclar se mostra de molts
j

qui per ira e altres accidents son vèguts en

vapors multiplicades en

la

nit

largues malalties
alegria
:

e altres son

morts per

sien resoltes.
del calor es
-ia

E

altra raho

que deia natura
:

sempre muntar
ventrell:
lo
lo

c

com
del

lo fetge

dauall lo

calor

del

fetge

putarquo de viris illustribus enla vida de camilla de aqlla dona romana e altres ne han aconseguida sanirecita lo
:

com

nmntant confortant
periécia

calor

ventrell

liaiuda adigerir: segons nos mostra la ex-

bre lo foch

que stiga soq no faria sobre lo sqrre. Lo spay del dormir pot ésser de .vij a .viij. hores: e lo sèyal q al despertar nous sentau en lo cors e membres grauitat nenguna e quant se sent axi aleugat ledequalseuol vexell
lo
:
j

se Hg de aquel caualleros Duch: que quasi consumpt per falta del calor natural: hü famós metge lo guari ab recort de coses passades prouocahtli ira tan grà
tat:

com

que enfortit lo calor natural lo guari. E de molts quartanaris special de hu que cremant se la casa tement ell nos cremas salta
:

:

per vna finestra

:

e

acampant

del foch guari

iilí

(Icla

quartana.

É

perço los deu

en tots temps e

mes en

tal

hom fugir com aqst, ans
cla-

ció del
I

cors: la qual se aconsegueix ab la
les coses

obseruàça de
tura

passades. Però na-

es necessari procurarse delits e altres pèsa-

humana

próta afallir e no disposta a

ments agradables confortants lanima e
rificant lo sperit del

cor

com

los accidèts deia

anima

la

sien de aquelles coses que

la salut

apartant

lo

corrompen pensament deia peste:
lo

negun bon orde de vida podent errar ental forma de viure he volgut aiustar algunes medecines: perí^ue ab lo hus de aquelles
|

ymaginacio porte cas alterant

cors

tinguen doblada la defensa: scriuit les mes apropriades per ala pseruacio de aquesta
peste o de qualseuol causa portat la peste:
axi simples

propri nostre car vos mengant vna pruna

hoc verda ami seme esmuçen les dents encara per vna fort ymaginacio se puga al|

com compostes:

deies quals se

lig lo effecte

eèr molt verdader.

E

primer

terar lo cors strany.
vull

E com

se

puxa
sia

fer,

nou
por
ales

del metridat del qual los antichs philosofs

deduhir

al

present:

com

determce
fi

hà scrites lahors ïnumerables: e no mèys
deia triaga: les quals lian portat les gents

nada sentencia de tota nostra scola:
moltes speriencies aprouat, e posant
coses no naturals
|

parlaré deia

replè kío

en admiració per tants sèyalats efectes. Rahonant primer les excellencies e proprietats deies pilloles

buydamèt squiuant tota plenitut de coses se puxen corrompre: e lo contrari preserua lo cors de tot dan: don degudament se reprenen aquells que molt se humplen com sien aparellats a dans irreparables ne vulla tan poch meniar que encorree

que fàcilment

del

Ane

rortz

:

de Rasis car es sentencia que qui voldrà examinar les
:
|

pillores

de Rasis: hi trobarà marauelloses

proprietats.

E

lo

Henmeíne en
:

lo capitol

propri de aceuer diu

qui continuarà pendre
lo

açeuer perdies continus no veurà en
guarir: e presetua de podridura.

seu

gues algun defalliment e de dos extres ans es de elegir lo molt que no lo mèys: com natura humana apoguida del temps de sa
creació e principi per la terra ésser aflaquida

cors e mèbres malaltia que no sia fàcil de

La mirra

dien los doctors q no sols cossos vius preserua de corrupció mas encara los morts
:

en sa virtut no produhint
per hon nos coue

les coses

tan vir-

segons

testifica lo

bèauèturat euangeliste mo-

tuoses axi resta nostra natura aflaquida
|

mes meniar que molt
:

sïenyer sanct Johan a .xix. capitols Ferens mixtura mirre et aloes quasi libras centu.

poch

:

e

axi tenim coses portants la peste

Lo

çaf ra james altera los

humors mas con:
:

e coses

quens ne aparten
|

les
j

queia porten
e moltes
se-

seruals segons la proporció e calitat

e cor-

son fam

fruyta

|

fatiga

regeix la podridura: e quanta virtut tinga

ments
sagnia

|

e vents infectes les
|'

quens ne aparte
fluix.
[

en alegrar lo cor: coneix ho aquell qui res

foch

|

fuyta fricationsèe
sollicit

E
de-

sobre tot caseu sia

procurarse
:

gudes hores benefici de vètre e si serà pereosa natura faças ab algun suppositori o ab aquesta aiuda. Recipe malue bletis mercurialis violarum ana manipulum. j. fiat decoctio de qua accipe. librà .j. ï qua disol|

no ignora: deies quals se pendra vna en deiu cascun dia ab hun poch de vi vermell après. E los qui nou poran pendre continuaran aquesta altra: ayguaros dos onçes vi blanch vna onça volermeni vna dracma e aço tot mesclat e tebeu en lo juern e en
|
]

j

lo

stiu

fret.

Laltra

es

lo

metridat:

deia

uatur casiefistole
vncia semis
|

[

vnçia

.j.

zucari
.jj.

rubei
salis

qual Metriades

oley violarum vneie
sia fet lo crestiri
:
|

lonchs dies

:

Rey de ponto vsant lo per los seus membres guanyaren

comunis
ta

.z.j.

e si possible

tal disposició

serà prengas en dejú

e fine

perquè de aques-

matèria mes auant ne parlaré.

E

en

les coses

damunt

dites diligèt regi-

que prenent vn verí no li feu nenguna impressió verinosa: segons se lig en les hystories dels romàs: com per Rompeu fos assetgat en lesbo. E moltes altres
:

mèt obseruar:

la prïcipal

part deia preser-

coses se porien scriure

uàcio deia peste se assegura: car lo queus
fa segurs ab là diuinal bódat es la disposi-

de aquesta matèria que les Calle per no fatigar los legidors. E aço mateix obre moltes pedres insignides e
|

23(lülíidcs (Ic'Ics

mateixes
<,•aíir.s

c mai(»rs

viiims axic altres Ics

c

l'om son jatxintíi
(|uals

granats

eonui.
sia
la

vna onça de K^^ipiga c dos onçcs de oli K après aíoii^tll d<rl metge giy serà
sagnat segús
gríissca c
la la picnitut deies venes: e rogor deia orina: e si no te sagnia sia purgat de aquestes
:

IC (loij

porcM veure en los mateixos tractats. se deu ercure (jue algu ser uant
: |

.i(|ucst

regiment per molt
iK'stilencial
:

lo

ayre

se

(jue eonuerse en pora sans rescruar

fonna

ah

lo auxili <lc

nostre sèyor deu jhesu crist
deia glcjriossima {sic)
|

prcclis

e

intercessió

verge niaria nuíre sua: c del

benauenturat
permissio
|

sanct Sebastià gloriós màrtir. Però per falta

beuenda o del que me« amara: deies i)illores pendra nou amiga nit: si vol la beuenda i>endra la de mati ales sis horese (sic) c no dormirà aprc Kccipc masse pillularum coctarum maspi Hores c deia
j ;

de mala guarda e per diuina

se

pillularum sine quibus essc noio: ana
scniis

alguns eiKorren enla febra pcstilencial
serà nicstcr saber la cura c axis segueix.

:

c

.z.

cum aqua
mcdullc

cndiuie fiant pillule

.xi.

ció

Primerament renouant layre deia habitahò lo malalt stara ab los i)erfuiiis dauant
juern c sies stiu ab
possible scra soucnt
les

numero. Kecipe
ticolati

cassiefistole
.z. .ij.

vnçia

.j,

elemci de succo rosarum
sufficit:

mellis rosa-

dits: si serà

coses
la

vnçia semis aqua mercurialis quod
fiat

del stiu.

K
la

si

mudar

potus

|

tcpidus

tradatur

in

cambra o
bitc

la

casa ab codicio que nègu no

lia-

aurora.

en

casa que desempararà lo malalt
ti*es

Lo
tima e
lK)UÍna

cor
|

defora

sia

defensat

presa

vna

de dos o
debilita

meses
la

cullereta
virtut del

deia poluora intitulada del cpi|

Segonamèt perq
:

malalt se

.x.

molt acausa del humor verinós e mal acostumat es mester menge poch e
souent: e les viàdès de fàcil digestió: e de

de ay gua ros: e .x. de aygua e tres de vinagre blancJi: e tot
:

mesclat estebeat en vna casoleta
sat

seray po-

molt nodriment:
francolíns
|

com son pplles perdius capós tendres e algü rouell de
| |

|

grana si sentrobara o dorlàda prima del gran deia ma e posat sobre lo cor dauall la mamella
terçeneli de

hun drap de

ou fresch e cabrit bollit e rostit e aço alterat ab suoh de agras viagre such de magranes albars e semblants coses perquè
:

squerre.

E

có serà èxit tornat arefrescar e
]

axi continuat fins

sia guarit praticant los
|

la
I

malicia del ayre pcstilencial altera tot

lo

ques
I

pot menjar ab aquestes coses se
llet

forma ques segueix. Primerament del condit cordial o restaurant: que es lo següent tantes vegades com
següents cordials enla
voldrà beure
dit julep
lin sié

repara
lo

d'e

[

ametles
:

|

farro

|

cuyt ab

caldo deia polla
|

e si
[

|

volreu algunes bo-

tres culleretes

donades primer dos o ab dos culleretes del deius
:

rratges

e

es mester

camaroges o altres erbes: però que siè collides èxit lo sol per
les

segueix se lo cpithimia

après

lo

condit: après lo iulep.

vna hora perquè
la

nit

sieii

resoltes.
I

vapors multiplicades en E per lo sèblant bós
]

LO EPITHl.MA

brous
llàt

solsit

piquat
les

such de agras desti-

Recipe trosiscorum de camphora
rallo
.z.j.
1

.z.ij.

co-

dones óg aquesta ciudat e regne saben fer com sien molt expertes. E si pora mastegar sufficient quantitat d jue e sope e amiga mit prega vna presa de solsit sinó prengua los solsits o brous de quatre en quatre hores segons la necessitat deia
se
I |

gons

rum omnium sandalorum omniú ana grana tinctorum .z.j. semïs citri mun.z.

dati

semis: spodij. scrupulum
et
fiat

-j.

mis^

ceantur

puluis.

LO CONDIT CORDIAL

|

Recipe corticis
conserue
.z.ij.

citri conditi

cum

succaro

virtut.

É

axi coin serà guarit lo malalt
]

si

serà

conserue rosafum ana margaritarum jaccintorum puluerizabuglosc:
ana.

dur de

ventre sia

li

feta de sego

miga Urna

|

malües e vna culleteta de
| |

donada aquesta aiuda e fenoll mel cuyta
]
|

toruz
auri

scrtipulum.
.v.

j.

pannornm

(sic)

nimiero

fiat

conditü

coperiatuf

sal

comüa
|

auro.

H
IX)

lULKl»
si-

Recipc sirupi ribes: sirupi limonum:
riipi Hcctosiíatis citri

de caseu

Preneu diptamus: tormentilla: gèçana: çafra pes de tres gras do? (li :j :z
:

ana- vncias

.iiij.

aqua
.ij.

sosarü
cias:

:

aque acetose aq scabiose ana. vnvini

iij.

malorü granatoruü. vncias
cü succaro
all)i'í'^Tf)

misceàtur

et fiat iulep

et

aromatizetur cuz hoc puluere.

Recipe pulueris diamargaritonis
elec
I

:

puluis
i

tuarii
lineo.

degéniis

ana

.z.j.

ligentur

panno

E
leta
d'e

algunes vegades i)ora pèdre vna taudel present

letouari ah dos culleretes

aygua bouina.
LO LETOUARI

donat pes de dos dines o a questa altra medecina Holermi poluorizat .j :z aygua ros j: onça: vi blanch dos culleretes: e siali donada de mati o ala hora que voldreu E moltes vegades en las febres pestilencials hi ha: cuchs: no dupten donarli aqsia aiuda: aygua de gra aygua de camarroges de caseu iiij onçes oli de ametles amargues dues onçes mantega vncia semis sal co muna miga cullereta: e si ])ora pendre lo crestiri prenga aquesta medecina q te lo mateix sguart l'reneu lauor de ver-

e sia tot poluorizat e

de mati

:

|

:

:

:

:

:

:

:

:

I

sandalornm (sia) omnium .z,j. niargaritarü safirorum ana .z. semis offium de corde cerui numero tres hmature auri scrupulum .j. succari albissimi dissoluti in aqua rosacea quod sufficit fiat electouariuz in tahulis ad formam manus cristi deauratum ex vna parte. E per lo semblant pora pendre deia confectio cordial tanta com vna auellana ab ires culleretes d'e aygua bouina cuyta de
Recipe
|

dolagues: os de banya de oeruo cremada de caseu: j.z: lauor de Alexandria: ij:z:
sia

feta poluora. e

donada miga

cullereta

ab aygua de verdolagues:

E

de

açi

auant se segueixen los capitols

deia cura de bubons o vertoles o antrechs

caruoncles e altres pustules o exidures malignes en qualsevulla part del cors que sia

ço es axi en
lochs

los

emüctoris

:

com en

los altres

vin blàch la qual es la següent

capítol primer
LA ONFECTIO
(sic)

CORDIAL
.z.ij.

Reojpe confectionis de iaccinto
dicis

ra-

E com

en

les febres pestilencials se acos-

tormentille
z.j.

.z.j.

puluis diamargarito-

nis:

semi
:

|

nis citri munidati
.z.

grana
.z.

,xv.

tumen de mostrar bubons o vertoles segons nostre lèguatge vull asumadament tractar
:

ligni aloes

zedoarie ana

semis.

Hmature
semis
suc-

la

cura de aquells en qnalseuol
:
|

(sic)
|

loch

auri

:

scrupulum vnuz

sirici

crudi

muscii

granum semis:

succi

pomorum,
:

que sien axi com engonals exelles darrere les orelles. Serà la intècio del cirurgia sempre traure
veri d'els
la

ú

buglose depuratorum ana. vncia semiò
:

matèria apart defora lunyant
prícipals

la

confectionis degemmis z :j numero quinqué cuz sirupo
tri

pannorü auri
acetositatis ci-

membres
|

com

cor

j

fet-

ge
I

e ceruell

e

aço caldegant ab saqueti

fiat

confectio in

modum

opiate fermè-

tetur lento igne,

de camamirla corona de Rey o maçanella caldegant souent e après posat vn
fets
:

E
ab
la

si

lo
I

malalt conexereu
li

mes

defallit:

los

brous
j

donareu daquesta poluora

quarta

part

duna

cullereta dargent.
:

LA POLUORA PER AL BROU

Recipe margaritarum
zatarü: z:j: spodij
z
:j
:

subtiliter
.j.

puluerisuccari:

de diaquilon comú: o de armoniach e si cars serà disolt en víagre com se esdeue aigües vegades ques madure seray applicat aqst empastre o altres segons que la presencia del cirurgia o iutgara donant alguna ventosa dos dits dauall la
empastre
fet
|

:

:

|

scrupulum

Vertola: e lempastre es lo següent

fiat

puluis

:

Recipe radicmn diptami vncias
cuz nasturci vncia
.j.

.iij.

radi-

I-a present

poluora es de tàta efficacia
la: la qual se

que no he deliberat oblidar

pot donar ab vi blanch e es la següent

radicum ebuli vncias .ij. cocàtur í aqua: tant fins que sien amollides e picades ab oli de camamirla sia fet

_a_
faxanicrvt c .ikim.u
íi^rc

au
j

i><n

u

m

u u.u

->i.i

niiiiii

i

;i

.i^gii.i <

sia jjH al

c

aiiiu-sl

cinpastrc o faxainonl sia povcrlola car Ic virtut de traure

de síjuauiosa: e
ra
I

i>o.sat

damunt

la

ah vnc4 lulles exidura e si
(sic) hi llau'

sat (lamntit la
It's

alguna ílurea o \xkU sciittmcnt
prè magranes
j

profundo: e madur sia vbert ah ffK'li o laiKjeta: no spcrant complida maduraeio. car avcgades lo
hiiiiiiditats

verinoses

del

albars

]

agres dolces

e

hollidcs
lo

ah vinagre sicti |)o.sadeft ihimunt caruonclc o |K>i»tula. E si lo car|

verí

torna

al

cor.

E

après sia mundificat

uonclc o postula

no tidra molta malícia

com
g'ni

lücli

de cirurpassc breu car nepu no pot fugir en lion no sia socorrcf^ut de algun expert
SC pertany.

E

a«|uesta part

c tardarà la digestió o

madura

|

ment pcpi.-,t

dreu figues grasíscs vna liura e Iwllidcs cades al> "'i •)•• '•' (••••'< f-.v.,,,w.,,.
-.

cirurgia.

per

tal

he

scrit

coses proi>ries e

lo re-

segures po(|ues en nol)re

e

gras

en

virtut

perquè en

lo princijji

no

m
íTane

^;^'

stiguau sens socors.

K
remet olapatlTcü otíTcrttío t>e boti círttt cirAo qual toepKcb atqxttnvptropt U notícia OJ^queftcocofee feria qnafíímpoffíWe «confc
auifícu fciw

mes auàt
de
:

lii

acostumè
antrechs

aparèixer

:aruoncles e altres pustules ü exidures

malig
|

nes
ter

:

les

quals han mesla

enginy en

cura

gran t;petieDcía:la qiial no poaa üteiivec ne miye t06c6feU bo fieu t>e voAtca

he deliberat coniipendre

Dít'crccíonerQue

moUce

hun

capitol breu

:

so':-

per donar compliment

ama
se

offerta.

E

ei

per

l£ ap oc noftrc fenyo; oeu Jjcfn m(ï complíoomcnt no3 vullJ b juer ptetat:no fole en guarir nos fi
acabe tuppiícant
ía

erroTc fi po^^n íl^nit miferícoítxae ceititct

ventura
fébra

ílqufcsties

cose<

mostraran ans deia
|

coïn se e&deno

íerem inalaltatmae ocfentrensnofiam ferite femblant flagclltno míraut'tioílree offefcs e pcccfltoimae tijnt ab nofaltreo X>t fa eterna e ínfmíDiïnufericoítJíatjnterpofàt bí loemcrtts
í)C

tídreu lo malalt aprop

tícla fu j

de sagnia ajudes

pur|

glozícfiffíma paffio e p?ecbe t>ela bo/ mil verge i^^qxíq mare fancta fua at)Uocat>a/

gues
I

e cordials
al

:

recor-

noOratetJfl benauenturatmcrnt

35ci S^ba

rèt

regimèt passat

segons
enla

queu

conselle

febra pestilencial.

E
la

ftía-ÏLoequalepertiolïSfl ^fimfa foppüqiien aquella ínmenfa e ínt)mítma trímtat:que guat Dats De ^qut^ mal t)ef a noe txíne lajgwcía ïm

si la

exidura serà en
en
les spatles
:

Unmit t)ellíj la fiw eterna
faSmen•

glojía.e

blàmatan

los pits o

sagnia se farà deki vena mediana del braç
dret o squerre
les
:

3Lof9t)eaicanyÍ5

tnínímoemeDíco

e

si

er.

mes

anques cuxes o cadeies venes dels

garrons

deia

aquella

mateixa cama anqua o ouxa. e si lo loch no seans serà dolüros e molt vermell poren vsar de aqsta medecina.
rà fosc
:

Jb*^í*

Freneu plantatge

lèti-

Ues e vna molla de pa e

L•
[I.

-è6Éjemplar hlen cónservado de
teca del
la Biblio-

mo

se lee en el libro

Epidemias padecidas

"Institut d'

Estudis Catalans",

en Valencià, publicado en 1804 jwr fray

de Barcelona, procedente de la de don

Made

Bartolomé

Ribelles.

He

aquí
el
t.

còmo
II,

refie-

riano Aguiló, a quien lo regalo, en 27 de

re fray José

Teixidor en

pàg. 41,

Marzo de 1864,

el

seííor

don José
en

M/

de su notable obra
lencià.

" Anticjüedades

Alava, de Sevilla, segúii la dedicatòria que
de puno y letra de
éste, se halla
el rec

Observaciones

críticas

de Vadonde con

instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad
lo

to de la tercera hoja en blanco de las seis

que preceden a

la

de

la portada.

bien íundado.

Escribiólas en

1767...

El distinguido

bibliólilo

don José En-

Publicadas por la Sociedad El Archivo
Valentina, bajo la dirección del doctor

rique Serrano y Morales, en su Diccionario de las

don

imprentas que han existido en
la

Roque Chabàs."
ta

(Valencià, 1895. Impren-

Valencià desde

introducción del arte
el

de Francisco Vives Mora.) El principio de
la

Hpogràfico hasta
cià,

ano 1868. (Valen-

Cofradía de San Ro-

F.

Domènech, 1898-99), dice: "Aca-

so estamipase también Spindeler, durante
aquel tiempo (1490 à 1494), la rarisima
obrita de Luis Alcaniz con muchisimas

fundada en dicho Convento (el de Nuestra Senora del Carmen, de Valencià), fué aquella peste casi universal, que comenzó à
\\it,

abreviaturas

dificiles

de entender,

cir-

cunstancia que también nos hace pensar

que pudiera haber salido de las prensas de Fernàndez de Córdoba, que tan aficio-

en Valencià en Noviembre del ano 1489. i por fiestas de Navidad apenas quedaron dentro de sus muros gentes, huyendo de sus estragos, que fueron tan cruesentirse
les

como

dice

la

siguiente

aquellos tiempos:

En

lo

memòria de mes de Noembre
la Ciu-

nado fué à usar
El
seííor

las abreviaturas."

m.cccc.lxxxjx. se c>omençaren a morir de
Pestilència; per ço la
tat

Serrano y Morales y el doctor Haebler no vieron ningún éjemplar de la
obrita de Ailcafíiz; però, à pesar de esto,

major part de

fonch fora a

les festes

de Nadal. Fonch

tuvo aquél

muy buen

ojo

al

suponerla

tan gran la mortaldad que fins al dia de Sent Jaume moriren pus de once milia per-

como
si

salida de las prensas de Spindeler,

sones dins la Ciutat e Contribució. Hicieronse muchas Processiones de rogativas, sin
dejar Santuario que no se visitasse,

bien en ella no hay tantas abreviaturas

dificiles

de entender, como

dice,

tomàn-

como
reve-

he leído en los Manuales de
però continuando Dics
ticar lo

la

Ciudad;

dolo sin duda de Chinchilla {Anales Históricos de la Medicina).

el castigo, los

Nosotros,

mas
el

rendos padres Carmelitas resolvieron prac-

afortunados, con
vista,

el

referido éjemplar à la

mismo que

hizo su Convento grande

creemos que, efectivamente, fué
el

de París para librarse de la Peste que en
el

alemàn Nicolàs Spindeler
esite

impresor de
el aino

mismo ano 1490

padeció,

i

viendo que

incunable, en Vailencia, hacia
el

avia quitado la vida a 18 religiosos,

un Pa-

1490, ó sea

segundo en que empezó à
les

dre Letor de Theología puso en su Iglesia

desarrollarse aquella peste casi universal

donocida en dicha ciudad por l'any de
morts, por
llustres
el

gran número de personas
entre
ellas, el obis-

una Imagen de San Roque estableció que se hiciesse conmemoracion de el todos los Domingos, el Domingo después de la As'
i
i

suncion solemne
este

que

f allecieron,

po f ray Jaime Pérez y sor Isabel de Villena, inspirada autora de Vita Christii co-

fiesta i sermon. Cesso con remedio la Peste, i aviendo repetido en el ano 1495, se libraron todos los que

visitaren la dicha

imagen de San Roque,

— 2^conio
los
inicflc

vcrsc con
toiTV)

nv'is

cxtcnsión
aiiííusti,

en

La

iK>rtada de esta edición lleva
</!••,

cl

si-

UollíUKlislas,
col.

III,
fi

pàgi-

lil•lll/-

1,1,1/

,

na 386,
da que

2." (Sobre
i

liallazgo

de

la

V'irgcn niorcnií-a

el

de

la

hoslia consagrai

SC inantionc incorrupta,

el

zapato

de N. Sra. que tiene este convcnto, vide
Carranza, cap. 55, fcrcnte mano en
todo este parra fo.)
4.
el

Nota marginal do

'!
'

di-

'

T'-ixidor

El Sr. Genovés, en su IHblioyrafía Valenciana,

no

cita la obra
el Institut

de Alcaniz.

En

1908,

d'Estudis Catalans,
1

de Barcelona, crcado por esta excelentísinia Diputación provincial y constituído
70
la
(ic

X

100

port.,

mm. 29 pàgs. numerada*. Vuciu en blanco. Pàginas 5-7, prologo de

en 5 de Julio de 1907, adquirió, medianle la suma de 100.000 pesetas, la rica biblioteca que perteneció à don Mariano Aguiló y Fuster, conipuesta de mas de

don José Ribelles Comín, con un facsímil de ta Pag. 8, en blanco. port. de la edición príncipc. Sigite una boja en cuyo an verso se balla rcpro ducida la primera plana del texto de la primera

4.000

títulos,

con
el

la

condición de que Ueeste ilustrado

edición.

—Vuelta,

en blanco.

— Principia

el

texto,

sin aljrcviaturas, en la p4g. 12, y

acaba en

la

25.—

vase sieinpre
bibliófilo

nombre de

Pàg.

26,

en blanco.

—Las

pàgs. 27-29 contienen el

malloniuin.

Esto ha sido una

siguíente

verdadera

fortuna para los estudiosos,
Ahreugar.
Açeuer.

GLOSSARI

porque nos ha proporcionado ocasión de
poder hojear buen número de obras valencianas,

de cuyos ejemplares solo su

poseedor tenia noticia, pues ni aun en su Catalogo de ohras catalanas^ valencianas

y mallorquinas, premiado también por la
Biblioteca Nacional, del que solo conoce-

—Açéver, en Agras. — Agràs. Suc de raim Aldre. — Aleugat. — Anqua. —Anca. Assegat. —Assetjat,
Altre.

—Abreujar,

abreviar.

castellà, acthar.

vèrt.

Alleujat, alleujerit.

assediat.

mos

las

271 primeras pàginas, hace cons-

Brou.

tar la procedència

de

los

ejemplares de

las

obras que
II.

cita.

La

anterior obrita ha sido publiel

cada en
los

tomo IV,

pàgs. 239-247, de
la

general,

Medicina en don Anastasio Chinchilla, en Valencià, imprenta de don José Mateu Cervera, en 1846. Es en 4."
Anales Históricos de
publicados

por

prolongado.
III.
la

[2.

Otra edición.

''Biblioteca

La publico en 1914 Valenciana Popular" dt
la

Barcelona, impresa en
là nia.

Imprenta Cata6.

Passatge del Pont de la Parra,
[3-

— Caldo. Cal. — Calent. Cambra. — Habitació. Cerqueu. — Busqueu. — Cervell. Condit. —Amanit. —Lavativa. Dargent. —D'argent, de Dauall. — Davall, baix. Deçà. — Dessà, D^//a.-^Dellà, Decorren. — Fluixen. Defalliment. — Mancament de forces, debiDesigoS. —Desitjós. eixida EmunótOriS. — Orgiïes destinats à
'

Ceruel.-

Crestiri.

plata.

d*açi.

d'allà.

litat.

la

de

les excrecions.

-28 Engonals.
Epitima.

— Confortatiu
al

Inglés.
<iue
al

Anónimo.
s'aplica

exteriomi/ent
fetge.

còr

o

— — Sobacos. Fehrcga. — Fcbrcjà, Finar. —Acabar. —Açot, calamitat. Fuyta. — Fugida. Geripiga. —Açéver Grauitat. — Pesadeç. Hoc. — Humplen. —Omplin. — Medecina refrescant. Liga. — Longs. — Llargs. Lunyant. — Llunyant, apartant. Mengant. — Men Meniar. — Menjar. Meniareu. — Menjareu. Aíundificat. — N Muyren. — Muiguen. Past. — Menjar. — Píldores. Puxa. — Fuga. Replexio. — Plenitut Rogor. — Rojor. Sagnia. — Sangría. Sanitat. — —Recremat. Souent. —^Amb frecuencia. Squanosa. —^Un aromàtic. Suppositori. — Cala; paper caragolat
Estebeat.
Líntibiat.

Exclles.

(]uc liiigué febra.

Flagell.

cicotrí.

Si.

lulep.

Llija,

llig.

j

ant.

ete j at

Filloles.

del ventrell.

Salut.

Solsit.

[4.
i

untat

(El titulo de la prccedente portada es

amb

sabó,

oli,

sal

o altres

ingredients per a fer anar

de còs.

de rajo. Vuelta, en blanco. Al recta de la ho ja que precede à la de port. :) Recull de textes Catalans anticlis. üolum.
I

[

[

—Taronja. Tebeu. —Tibio.
Taronga.

XVII. (Al verso de
D' aquest
llibre n'
|

la

misma ho ja:)
i

C

hi

ha 125 exemplars
i

Tna^a.— Contra-veri.
Vaga-sen.Veri.

numerats
mí.
I

:

2 (núms.

2) sobre perga-

—Veneno. Volermeni. — Bol-armeni,
blicada por la
puilar",

—Vaja-s'en.

terra argilosa.

18 (núms. 3 a 20) sobre paper japonès. 105 (núms. 21 a 125) sobre paper de fil. Num. 99.
I
I

131

X

72

mm.

C —Letra
el

gòtica.

Esta curiosa obrita es

segunda pu"Biblioteca Valenciana Pola

to

y

5 hojas finales sin

numerar.

— xv folios de tex— Texto de rojo
al

y negro.

don José

fundada en 19 14 en Barcelona por Ribelles Comín.

Principia

texto así
la

recto de

la

hoja que sigue a

de port.

-a9~
C
iciiiiii

AR» CANTU'*

l•I.AM

Deiu-m saber que en
set

cl art

del cant pla

Ictres
I I

hi

per multiplicatio diein

en aa biblioteca ))articular tnoMcn Roc Chabàs. canonge de la Seu <ke Valencià. .\(|ncsta reproducció ve a a^ el

("l

son vint
<{.

Ics (|uals
(j.

son aquestes; ^y.
h.
c.

a. b.

contingent literari didàctic dels
vaig .««enyalar en
teca

t:

iii

de

c.
/'.

c.

f.

a.

*jlxxiij]

d. e. f.

y

a.

vulgarisació inuRical citcrits en català que

(

.

d, e.

K

aquestes vint Ictres «on depar|

titUs en tres parts

es a saber en huit gra|

nes
I

cii

set acutes

e en eincb sobre aeu-

Les Imit graucs son y. a. h. c d. e. f. y. E dens notar qttc son dites graue" per (|ne i^rauenuiit se han a pronunciar: es a
tes.

mon Catalcch de la liihltoMusical de la Diputació de Barcelona (l). L'Ars ctmtus plani aw; reproduït del còdex valencià no porta nom d'autor, i en
manera sintètica la teoadequada al caràcter practtc que tenien aíjuests tractadets. Per sa conell

s'exiKísa d'ima
i

ria necessària

saber molt baix
Ivcs set

:

e son

f un<l:unent
:

d'l

cant.

acutes so aquestes

a. h. c. d. c.
|

f

y.

cisió

i

la claretat d'ex|x>sició

de

la

doctrina

K deus

notar (jue son dites acutc'*

i^r que

nies afj^udanient es a saber nies alt se

pronüciar: e son niijanos en
cineh sobre íK'Utcs son a(|uestes

lo cant.
o. b-

han a Les c. d e.

recorda VArte Tripharia de fra Joan Bcimudo, de l'Ordre de framení)rs, preicador
i

músic molt expert, natural d'Ecija, aon
son

va nàixer a principis del segle xvi. Cal
fer

E

deus notar que s5 dites sobre acutes per que molt mes acutament es a saber molt

senyalamcnt bibliogràfic
andalús ofereix
d'esser
i)er

jïerquè'l
la coin-

tractaflet del frare

mes
altes

alt se

han a pronunciar
lo

:

e

son

Ics

mes

cidència

escrit,

com

el

del

còdex

de

tot

cant.

esmentat,
are parle,

a les monjes d'un convent de

clarisses, (jue

per ço

al llegir el

text del que
l'altre

C
De
signes
:

SKC.UEXENSE LOS SIGNES

me

féu sospitar que pot-scr
pergamí (370

aquestes vint Ictres se seg^exen vint
es format de fulles de
pleiH's

axi q de cascuna letra se scgucx so signe dient axi gama ift. a re. be mj. c
:
I

X

258 mra.)
títols

de grossa escriptura gotiga ab
i

en
i

vermelló
blaves.

caplletres
el

altemadament vermelles
del
fol.

mj. ffa vt. *g sol re vt. la mi re. b fa b mj. *[lxxiij. v.°] c sol fa Tf. d la sol re. c la mj. ffa vt. y sol re vt.
fa
vt. re. e la

d sol

(Veieu
fol.

fac-sirail

Ixxxj.)

En
sice

el

Ixxj. s'hi llegeix: Sequitur ars

mu-

qui apellatur liberalis: continuant unes de-

la mi re. b fa b mj. c sol fa. d la sol. e la. Nota q estos vint signes son partits en dos parts egiuils: Los deu en regla e los

a

finicions generals de
al

musica en

llatí

que feneixen

fal.

Ixxij. v."

ab

les curioses

paraules:

"...Natn musict recte per arte incedunt. Cantores usuin t'ix confuse retinent.

]

deu en spay...

De

quibus Guiel
Illi

do in secundo tractatu suo

sic ait.

Musicorutn

Termina
guiente
iireu

ei

texto al

fol.

xv^ verso, y

al
si-

cantorum magna

est

differentia. Isti dicunt.

recto de la boja que signe principia la

sciunt que componit musica.

anotació critica al present "ars cantus plani"
la diligència del bibliòfil sen-

Mercès a

Nam qui facit quod non sapit diffinitur bèstia." Seguidament comença el tractat català sota la rubrica Sequitur ors cantus planà in isto modo. ''Deuem saber que en el art del cant pla &c." Acaba el nostre text en el fol. Ixxxviij. Desprès venen unes definicions de matèries mu:

yor ¥.{araudo) se reprodueix aquest Ars cantus plani escrit en català, que figura en

sicals

per interrogacions
al

i

respostes en

llatí,

ex-

tranyes por complet

cant pla, qual tractat per
i

un

llibre

de cbor provinent d'un convent de
clarisses.

estar escrit en llenga vulgar
ció
constituieix

per sa especialisadel

ijionjes

qual còdex (i) conserva
cants,

tma peça independent dins
al
fol.

còdex valencià acabat
(i)

Ixxxix.

—(Nota

de

Conté

(iiíeront'í

presa

d'habit,
pla,

un

l'editor.)

tractat

de musica, un altre de cant
f retureja

&c. Tot

(i)
rià,

Vol.

I.

Tractats pràctichs de cant Gregocant mixtc.

està escrit en llatí fora del present tractat català.

cant

pL•,

—Litúrgia

Catòlica^

El dit llibre de chor

de principi

i

fi

Espanya. Nums. (346 a

(373.

3o

en català, al menys No puc entrar en més precises confrontacions, perquè VArte Trino'l tinc pharia, de Beraiudo, es rarissim
provingui de
l'escrit

classe de públic a qui

exposava

la

doctrina

en lo pla d'exposició.

del cant, la necessitat meteixa de fer obra
practica,

i

ab

claretat

Abdues coses fa perfectament be, concisió l'autor anònim de VArs
i

a

no menys rarissima la reproducció foto-litografica que de quinze unies exemplars en féu el mestre Barbicri. Aixi se ròtula VArte Tripharia: Comiença el
la vista,
i

cantus plani.
F.

Pedrell.

Barcelona, Janer içi2.

arte Tripharia dirigida

\\

a

la yllustre

y

muy
Acaba
última
al recto

reuerenda senora abadessa en el mo
ra de Montilla,
\\

\\

Dona

ysahel pachecó

de

la

segunda hoja de
la

\\

nasterio de sancta Cla-

las cinco que,
de'l

sin

numerar, siguen à

rendo padre fray de la orden de

\\

compuesta por el Reueloan Bermudo, religiosa
los frayles

texto. Vuelta,

en blanco. Sigue
recto de la hoja

\\

menor es de

otra hoja en blanco con este epígraf e
Fac-simil, que ocupa
el

obseruancia en la prouincia de Andalucia. (Dues figures gravades en boix ab l'inscripció:

Sancta Clara

—Sancta
la villa

Ynes,

i

orla ro\\

que viene à continuación, y que reproducimos para dar à nuestros lectores una muestra de
la escritura del

dejant la portada.) (A la

fi:)

Conclusion

Ms.

Fue impresso en
casa
II

de Ossuna en

de luan de León. Opuscle en quart
fols.

de XI

L'autor

anònim

del

còdex valencià,
Tripharia,

com

fra

Bermudo en son Arte
la

^ cant pla xoe> ottc^'tiottecçimfefi

no deixa endevinar
tics

raó que infondia

audàcies als preceptistes de musica ani

mwx mm çcr Ixmol. tn^ {trtec^
ie,3ticomfciiioíto culoorhaitte^c
Tjimiií fiticta

(mimctigfolttuí ocnatomiitacutzialcit

feia aparèixer apocats
i

i

porucs

als

de pintura de
tífica

arquitectura. Provenia això

mmtíe.onfcDiiiVrnaf

la distincta

consideració social

i

cieni

en què eren considerades unes

diaqft cant.
15 ot cant pla

Lo l^on wptt C6 aqft *

altres arts

"en un mon

regimentat"

—^com s'ha —"que
dit

intelectual tant

tant

li

agradaven aquestes distinccions gerarquiques". Per ço les arts del dibuix s'equiparaven
lliberals

als oficis mecànics,

no eren arts

q pujam reies ktncajucT abèbnij yotbmbnij acfdèutaneq xeualk atàut: tal cant cDmaqftfecio Zkca)^it.£tccpcant qTi dcantfem
unt ordfifc to:loql p^la imjo: ^ parttdfccanta per temolJki caufa ce^ o^wdk vtrolc^ntxtlauint oftfctoconie
ça

com

la

musica, qui formava part
i

del quatrivium,

que per son aspecte ragrans institutors de
lloc especial

cional
l'edat

i

científic els
li

mijana

senyalaren

entre les dites arts.

Sabia o no sabia tot això l'autor anònim del present tractadet, jurava o se'n

enfèuí gmi.y tot cant a Iccata poj

mofava de
Isidor

les regles
si

de Boeci

com

no

existissin,
(i

de Sant encare que les
i

àq(Uier(^icouctu) fe cantata pcrbtinol pmx comcca en f6ut y fia itl quint o
DdfifctD- ficiani;:)ictu

respectava pro formula
les

això explica

dl f^cquitor
bui^t ton?

audàcies de concepte que caracterisen

IT^ cnd artxcl cant pla by ^
^l

cm Dcuein later que tomo

forçosament

el

non

erat his locus, per la

tOW VMi\mV^ fOU aqU&•'pmer.^

-3i
Kl recto de
la lioja (juc si^ii^,

•ervant acmprc
la

que es

la

fe
li

última
lo fóii
:

que n
<I<'1

c^t

mon

vot

y pactci pretU*.

liKii»

((.iiiiruc cl siguicntc co-

Actet fe» molt glorioios
y tan gran* que no • pot ymitant aU virtuosos
qui dr•ÍK<'n
dir,

Deu

trrvir

y ien tnli cavatlerici

que jainé» forru sobrat,
d'on restau per moltes vies
cavaller molt nomenat.

La
MUM»M0IIIA& LLOANÇA D» CATALANA MIO-KVAL.&ÜK SOS tSCRin ORS OE NOTA OK CANT. MINISTRKRS. CANTADOR» & SONADORi d'estiikmknts uf. tota m«na. roir acabat d'ímprumitar germans Serra AyiiitsT «Art dei. cant pla» a ca ls

divisa que vos

fejreii

A

l•IRRNNAl.

U

SICA

rn Ics armes y escut fon la creu en que vos creyeta nh la qual may fos vençut
y axi

inímichs visibles

foren tot» sohratii per vos,

& EN

KUSSKl•L. MKSTRES ESIAMPERS DE

I.A

ClU-

TAT de HARCRI-ONA, EN I.A VBSPRA DE Nostra Dona Sani a Maria CA^a>Kl.KRA DE l'any
.M.CM.XII.

y molt

més

los invisibles

ab senyal tan gloriAs.

Acte fcB de maravclla
y a Jhesús moJt gran scrvcy dcfTensant una donzella
filla

d'un insigne rcy,

Ejemplar de mi

Bibliot'cca.

quant per vos fon delliurada
de hun drach molt fer cruel
qui tenia subjugada
tota aquella gent infcl.

Anónimo.
I.

Cobles fetes en laor del gloriós Sent
oculta toda la port. y que rela

Aquell rey, vent ya delliure
a sa
filla

Jordi (Tít. de gót. Signe à contimuiaón

de

la

mort,

un grab. que

qual vos féreu reviure
del drach
fort.

deflfensant-la

presenta al Santo à caballo acometiendo al

per que vos humil rebesseu

dragón, à la princesa (salvada por aquél)

premi gran de cavaller,
suplicavaus que prenguesseu
a sa
filla

Santo en aetitud de orar y d II}:- augel que se le apareee, y al Rey y à su iitujer asouiados à la ventana de una torre
de
pié,
ai

per muller.

Vos, benigne, responguereu
al

gran rey discretament,

ó palacio.)

[5la port.

dient que per pus no hi éreu
sinó per salvar la gent,

Ea

4.°

de 8 pàgs., incluso
la

—Letra

gòtica.
las

Con reclamos. En

segunda pàgina principian

y que si aquell volia creure en lo fill de Deu,

COBLES fetes

pus

lo

drach no

li

nouria

ni a tot lo poble seu.

EN LAOR DEL GLORIÓS

SENT JORDI
Entre Is cavallers insignes, puix que SOU tan valerós, dir vull los grans actes dignes
de VOS, Jordi gloriós.
Cavaller fos fidelissím
del gran rey de paraís

Vent
ell

lo rey lo

gran misteri

que obras tan
tots

excel•lent,

y tot lo seu imperi cregueren fermament

en Jhesús, salvador nostre, dexant la ley dels pagans,
fent-se tots per

medi vostre

fídelissims cbristians.

y servent d'aquell dignissim,

puix de cor tan

lo servís,

car en tots los vostres actes

Tots los pobles instruhieu refomaant llur viure trist per lo zel que vos tenieu
de
la fe

may

d'aquell vos oblidàs.

de Jhesu Christ;

32
y per <]uaiit \(>s desigaveu la salvació d'aquells,

cascun jorn los informàveu
donant-los po-f'-fs
r.,..^.

Y

puix foréu tan insigne

n-

y tan noble cavaller,

deffensau-nos del maligne
Dacià, vent cascun
c]uc pel

y del seu molt gran poder.
ijia

mon
fama

universal
s'estenia
tal,

vostra

per ser vos cavaller

O

sant excel•lent,
|

|

perfet y

di^;.,,.^-,,,.,,

.^o„(.

Jordi,

treballà per fer-vos pendre

y portar davant aquell

desigant ab vos contendrt-

de

la

fe

ab son consell.

humil gloriós o martre constant y verge purissini y fel cavaller, prudent y fortissim del gran rey Jhesús qui s tot poderós puix fos en la fe tan ferm e inmoble y al rey eternal tostemps
beneyt,
I

|

|

I

|

li

fos

fel,

supliqueus, puix sou
lo

Les disputes que passaren 1 Dacià de Jhesús la fe provaren,
entre vos y
d'on aquell vençut restà,

ble,

que vos

ço que

regnem
I

temps

lo cel, tenint-nos tosen vostra memòria perquè d'aquest mon
| 1

pregueu ab ell en
|

tan digne y tan notots jorns per lo poble per
|

hajam

la

victorià.

car los deus d'aquell cayguereu
tots

Amén.

en terra trocejats,

ell y tots clar vtren que per vos foren sobrats.

y axí

Terminan en

la pag. 7,

y en

la

siguiente
i

Ex
Obres fes de maravelles
y miracles excel•lents, pugnant am justes querelles
contra los infels descrents
y axí fes vera milícia
deffenent la santa
del senyor qui
fe,

collectione
s.

Ms. carminum auctoris
j

valentini
vitatis

xv. excerpta, occasione
\

festi-

jas
in
I

anno Domini

MaM. DCCCC. secundo, aedibus societatis promovendos ExPatroni Cathalauniae,
|

IX

kal.

I

cursus
I

Principatus in ipsa
|

|

acròpolis bar|

servant sempre l'amicicia
1

mon

chinonensis

summitate

\

institu-

tae.

í

Tip,

sosté.

L'Avenç, Barcelona. Ab molt gran malenconia Dacià emperador,
vent que vençre no-us podia ab menaces de terror,

Como

va se indica en

el co'lofón,

estàs

cobles estan sacadas de

lenciano de fines

un manuscrito vadel siglo xv, de 200 X

ab turments de molta pena
vostre cors feu turmentar,

fent-vos batre fort l'esquena

130 mm.; consta de 91 folios y proviende la biblioteca de Mayans y de la de
Salvà.

y

lo cors

per mig serrar.

Don Jaime Massó

y Torrents

lo re-

Havent-vos

galo à la Biblioteca del "Institut d'Estudis
fet axi batre

per los seus cruels servents,

Catailans", de Barcelona.

Las cobles que
son
las
si-

no-us volgué ja pus combatre

dicho

manuscrito

contiene

de menaces ni turments;

mas

guientes
1.

tenint-ho a injuria

no poder-vos

may

sobrar,

Cobles fetes en laor de senta Maria
i).

sens mercè ab molta fúria

manà

fer-vos escapçar.

egiptiaca (fol.
2.

Cobles fetes en laor de

la

gloriosa
(fol. 4).

la

Après de tan gran victori;!. qual vos morint hagués,
lo lo

verge Maria intitulada de Monserrat
3.

Cobles fetes en laor del confes«;or e Cobles fetes en laor del gloriós sent
(fol. 13).

qui pot dir aquella glòria

bisbe sent Marti (fol. 8 vto.).
4.

que n quant

cel
fill

vos sant rebés

de

Deu benigne

Deu y home verdader
vos donà lo pris condigne

Johan evangeliste
5.

Cobles fetes en laor del benev sent

segons nostre gran valer.

Gil (fol. 17).

-330.

Cobles

fc'lcs

cu

líujr

del ^l•"""' apòsActor de puu,
<lcl
tot \a\xu>i c

tol HCMtt jiiunic (fol. 22).
7.

hooor

Cobles fctcH en laor
I.a
rcíjiiia

gloriós sent
4

Deu
Car

eatcr dat m vottru
null altre

iii.itfc•t•t.

Afjosli (fol. 25 vto.).
H.
(fol.
(>.

no deu eMcr lauMt.

Híilvc

ordenada en
laoi
di•l

cf)l)lçH

Mrt vot

tot •oi, (|ui et»

Deu

c

Senyor.

29 vto.). Cobles fctrs cu

j^Ioikís

siiit

Lo» «anl» del Cel ub uiout k'*'* »H'IodÍJi I^uzen, Senyor, vostra uran urn/oría. Sant Deu, Sant fort, Sant Senyor ínmortai
K

r.crthoniícu (fol. 31).
10.
I

Vua julRerel»

tota

carn huniennit

Cobles fetes en laor del gloriós sent
(fol. 35).

liomas apòstol
I

1.

Cobles fetes cm laor del

j^Iorios

ajms-

E aeni Ab loi

Aycett any«l aota forma c blancor duptar .j. Deu en Trinitat.
santa mota ca tranaaubatanciat

tol

sent
12.

Ami reu

(fol. 39).

12 \a} veray pa en carn de

K'^n dolaor.

Cobles fetes en laor del ^jlonos pro-

tlmtnartir sent Esteve (fol. 43).
13.
tir

e macbía Qui n'ea donat a noa, KiKaristia E (|uc 1 rebam trestuyt acKramental c ver

Vertader Deu

hom,

Cobles fetes en laor del gloriós màrCobles fetes en laor del gloriós sent

16 Per 10 que nt leu lo Pecat Criminal

f

sent .Ypolit (fol. 47).
14.

X'icent màrtir (fol. 50).
15.

CAMlO
no pot lenga d'omc bastar Sagrament. Del cor de Deu, qui per nos humilment 4 Volo mort rofrir, per la festa honrar
Sitot
la

Cobles fetes en laor del gloriós sent
Cobles fetes en laor del gloriós con-

l'rancés (fol. 54).
16.

A

lausor del veray

fessor sent
17.

Domingo

(fol. 58).

Cobles fetes en laor del gloriós sent
Cobles fetes en laor del gloriós arsent

Fau vers novell, sopleyant Qui 1 nos peric ver hom

l'umil
c

Mayre

ver salvayre,
finir,

r.rec (fol. 63).
18.

Que

ses nul pech lo

m

laxc be

8 Car pazor ay senes ley de faylir.

(|iiel)isbe lio 66).

Thomas

de Conturberi (fo-

19.

Cobles fetes en laor dels gloriosos

Cant pus hi vau pensan, lo seny mi Tant veig lo cors de natura mudat. Que 1 vi e 1 pa veig transsubstanciat
12

fayl.

apòstols sent Felip e sent
20.

Jaane

(fol. 69),

En

carn e sanch d'aquell veray mirayll,
se mostrech, sots l'umcnal figura,

Cobles fetes en laor del gloriós sent
evangeliste (fol. 72).

On
La

March
21.

Deitat, cuberta de carn pura,

E
16 Al

fuech enscmps ver Deus ez

hom

mortals,

Cobles fetes en laor del gloriós sent Cobles fetes en laor de
la

Payre seu en deitat eguals.

l-uch evangeliste (fol. 78).
22.

beneyta

senta
23.

Marta

(fol. 81).

Cobles fetes en laor del gloriós sent
(fol. 85).

Aycel tresor del seu cors preciós volch lexar, por que l'ajam tostemps Tuyt li fizel, cant serem en desemps, 20 De la greu vapTX. que ell sofric per nos

Nos

Thomas de Agui
24.

Cobles fetes en laor del gloriós bisbe

sent Basili (fol. 89).
11.
fils ".

Recordement e de so qu'en la Cena Dix als cenants, [e]stant la taula plena: "Veus lo meu cors qui per vos mort pendra, 24 Cant so farets de mi us recordarà."

La

"Societat Catalaiiia de

Bibliò1
I.

de Barcelona, prepara una nueva
de las anteriores Cobles.
[6.

Ms. lausar.

edicióii

"médecine, remède".
2
8.

— —

13. 15.

macitia,

pour mctgia,

rebam, recipiamus.

pacor pour paor que l'auteur a voiilu pro-

vençaliser par analogie avec raso, cat. raho, lausor,
cat.

lahor, etc.

15.

Anónímo.
Cobles fetes per
lo

l>as

paru assez provençal

fuech pour foc (fuk) qui n'a 19. desemps, pour des-

scnsf Rayn. Lex. 201

b,

dessenh, ""déraison".
fois".

preciors

cors

de

27.

E

altres

reus

'*et

d'autres

La forme

Jhesu xrist per alguns hotnens de Valencià.

prov. est vets.

3

34
Cel Pels anjíels bos e per tots los salvats,
al

Ador.-its es ccst nobjc

pa

28

Sant dels Sants, o Sant Emaniiel, Ages mercè de natura humana,

E O

altres veus criden

ajonoylats:

32

Ans tot ensi-mps ador la Dcitat, La qual no vey, mas per fe mes gegura So tench per vos qui so vostn factura.

Vn

drac cruzcl vey leyar verinós
lo

Que sens

tu es del tot frevol e irana,

Per devorar

veray past sagrat.
encarcerat.

Car l'Anamich ab son malvat sauber 32 No l'en desviu ne l'aj' en son poder.
Aycest pa es per trestots recebut Los Crispians, mas egual fruyt no n'an.
36

Lo qual Mil a[n]ys ha Deus

36 Eres lo vey èxit de les presos,

E

lansa foch per tot quant ha tocat
l'alc

Sol ab

mant cors d'om ha

nafrat,

No venga
40

say entre nos far mayso,
lay en la m.iyso [e]scura.

Car los malvats lo reben a lur dan Es als justs es mout veraya salut Per qu'en devem tuyt ab gran diligensa De tots pecats mundar la consiensa,
Dels fayliments avent contricio,

Romanga

Beneyt serà qui serà convidat Al sant convit de l'anyel mout honrat,
44

40 Cant d'eycest pa fem la comunió.

E qui haurà lavat sa vestidura En lo seu sanc aura bonaventura.

O rey dels rcys, qui, per la gran falensa Del primer hom, volguist pendre nexensa Ez en la Crots sofrir greu pacio,
44 Vulles nos dar vera salvació.

Rey

cternals, inmens, victoriós,

A
3 CANSO

tes lausors altament

razonar

Trestots fizels huey se deu preparar,

O

altitut del

trezaur gloriós.

4 Himpnes de gauig [e]spanden e xansos. Labis e cor, en una consonansa.

Del gran secret de la divinitat Vos ets mirayll, on nos es demostrat 4 Mout autament tot lo nostre repòs. Qui es aquell qui age ensercat. Ne conpres be la gran infinitat, Ne en los juys puxa metre mesura? 8 Al nostre seny es forts causa e dura.
Tots ho[n]ram£nts, Senyor, sicn en vos. Qui merexets tot sol ésser honrat,

En psalms de laus ab dousa En ardor gran, se deuen tuyt

resonansa,
obrir

8 Als teuts fayts sants, e los dos benesir.

Lagrames don eres Devocios

De gauig inmens de que[s] vulan

vsar,

E

Caritats autament alegrar

12 S'esfors, e crit de cor oracios.

Xante

la

Fes er

e blanc'

[E]sperança,

E
16

clerch e laych, en concort amistança,

Non
12

ges per

als,

mas per vostra
s'es desviat,

bontat(s),

Car de
E,
si

tots es vera perfeccios

Vullam solas e joch d'onor bastir Ez Honestats denc se de joy florir.

en res l'ome
us,

Senyor, de la humanitat. La qual preses en la Verge molt pura
16 Per reparar tota nostra natura.

Membre

Enquer xascus, ab corage baudos.

En aycest jorn sollempne, celebrar Denh xant devots ez ane adorar
20 Al qual tot sol tany adoracios,

gran repaus deuon ésser joyos Los sants del Cel quant miren la dardat, El secret gran qui Is es manifestat, 20 El veray fill de Deu molt gloriós.

Ab

Jhesus senyor,

Deu

ver e

Ez anyels

summa benuhiransa, hom en una colligansa, purs, que 1 mon volguist

venir

24 Per bataylar la Mort e destrohir.

Lo qual

los Sants lauson d'umilitat. Dient tostemps a l'auta magestat "Font de dolsors e de tota dretura,

Als teus grans laus promou granda razos

Tots

los fizels, car,

24 Sien lausors!" So pausa l'Escriptura.

D'est malvat

mon

al

deven trespassar Payre, pres cenar

Miran, Senyor, [e]stan de jonoylos, Lo veray pa que als uylls es mostrat, E accident vey sots [lo] subiect pausat
28 Ador, senyor, vostra cors preciós,

28 Instituist sagrament preciós Del tieu sant cors e del sanch, en membrança

4

9-10.

"Que

la

dévotion verse (don) maintequ'il

naiit des

larmes de cette immense joie

con-

No
2
3

departint

.j.

deu en Trinitat.

vient de manifester. "

13.

Fes, ms. fas.— 16. denc,

dignet
32. desviu, ixjur desvi.
7.

;

florir,

une mouillure a rcndu ce mot pres-

que
23.

illisible;

peut-ètre servir.
1.

19.

anc, ms. anc.

juys, judicia.

Ms. qui

35De De
ta
p.'i,

Rrcu mort,
c vi feu

«inn

lo

com

en

tcnil)lniig:t

en lanch convertir,

4

jj Per lo» pecats e los forfniK• delir.
lín

Kry «accrdol* c M-nyor ileU $enyor», Keynunt» al Cci ab lo l'ayr' ri{UulnHtlt^ iCrcs trop rnay*. en tal fi•ilivitat Qur» fay »l mon. vucy pel ticu con» ...ki-í

nycmt pur (HiKranunl Klorio»
Ih

Kn
;\f>
\'.r.

c|iic

icnynlH hh

volKtitii

innovar

A

te* lauaors «'ajusten (rrandament*

Molt itnntument e(M) mirnclrn mudar
c\

8 FcB, KMuif;, nolat. caritat*, pat», rimors,

qunl ea totM guntarii

«iclitÓM,

lOta (lousom, vida, joy, bennnança,
l'.n

E fujan lonch erguylU, oy» K treitiotH hom» t'ador tro|)
Car per
tj
tal

c

rancom,

humilnients,

tu preiicntM en proprin mit)Mtan<«a,
(Ir

jorn et transubitlanciat

Sot»
-(o

srniMan forma, car dcrrcncür

En carn

lo

pa c

I

vi

aanc mudat,

No

vols lo» teus als quals te fa» fruir.
InntituitH fo aycest

«aKramcnt
s;inc,

K may», volent», per joy pus nbundos, Kn tu mostrar larRÏtnt sin^uJar .Mancyr' i•ikiuit de tot' amor passar.
.(4

Del tieu sant cora e del

en socor*
dolors

16

E preu De tan
Saben,

del

mon, per

tu, qui, Ich

k'^'U mort, pacio dels turments.
te
fist

Far t'cst voJKUt menjar molt saboró». Per rekvar Vamv de maianansa

En pa

c vi per

menjar als cenan'« granda carid.-i*

«l

'f

K K
.|.'<

trihuir dels pecats perdonança,
(]ue,

menjan
fis

luy,

puxam provenir

Dels àngels pas vigorós c plas«nts,
20 Menjar te
fist

Kay on
()

Rauigs no pot lonch temps finir

dous

als teus servidors,

sajíramcnts auts e mcrcvcylos.

sems del tot senes duptar Per trop maior Caritat demostrar, 52 Tu, donadors justa t c IcCs teus] dos, Plancyramcn es ab gran abondança
VA <iual es

Per singulars sola», per que, tresors, Del partiment tieu no It»] laixfc]»
Si

doioi'S,

que vesem per ta gran humil[i]tat
tu,

J4

A

Senyor, per tos servents menjat.

E
56

del qual es certana confiansa

Que tots bes fay e virtuts con-scguir, Dona conforts fazen quants mals fogir.

Tu

est

lo pas, sant,

Lo quals menjan omiucs no

Ne
Ans

consumir, ne
qui

1

dons c vigorós, s pot mermar. menjant transformar,

Tu, verays Deus es hom perfetaments. Dins est pauquet pa trestotcs sabors E tots deliegs transcendent e vigors 28 Es contenguts, loqual, jassi' ab dents Per tots vejam premut c mastegat, No's pecejats ne per integritat.
Est pas segrat remou tots mordiments
32

60 Al qual saluts est e perfcccios.
1

rccb fcrmemcnts confirnVansa

De fam

e set als fizels menjadors.

Ab aquell ha gauig e perseveransa, E may no pot ne lassar ne flaquir,
64 Car fay de mort en vida rcvcnir.
36
Jhesus, ver Deus, dels àngels alagrança,

Los quals exempts de mort

e de langors Rcnd, preservan de tots corrompiments, Car tu dins ells [e]sta(t)s per ta bontat

Ez

ill

en tu e ta divinitat.

Pas
68

e myralls ses degun' altcrança,

Ccts poble denhs per ta mercè regir

Con

Nuls sagraments fo n'es tan exccllents es aquets al qual tota dousors

E

conservar tostonips

ni

ten servir.

[E]speritals es e

summa

valors,

40 D'on la virtuts prendon auts creximents.

Car destruyts

les rasits de pecat

E
CANÇÓ AB ZO DE XANT d'eUCEVLLS
(i)

l'ome ret als Cels deificat.

Lenga no deu jamays devotaments
Cessar ab xants [elspandir tes honors,

Sens ne

saubers,

lenga

n'entendiments

44 Pot recomptar les immenses lausors D'est Sagrament, lo qual tu, vers actors.

1

48.

on. nis. os.

50.

"Qui manque
" 52.

(es

sems)

de tout sans aucun doute.
iiue

je n'ai

pas

— compris. —

Ms.

j'ustat eledos.

5
2.^.

6.

vuey, pour vuelh.

28.

Ms.

la

qual.

5iS\

Lo

quals, ms.

Le-

Ms. perseveran.

quals.

E
(i)

pels cortils reverdesir los
flor

lis

Voici

la

première strophe de cette chanson

E

blava qui par

li

boixos

attribuée à

Rambaut de Vaqueiras
cïintar les gantes e Is agrós

Ab

xant d'auçels començ eu mes xancós.

E Is rius son clars de sobre li sablós, Adones s'espayn la blanxa flor de lis.
Anuari,
I

Cant aug

(1907), 428.

-36
Constituist per (|uc
fos salvaments,
I

Pera
24

lo Fill

ha fayt l'encarnamcnts,

A

tots, e, lay oiid es seguratat,

No
En

dcpartints del payre verament».

48 Sien ab tu per tosteiiips ajustat.

Aycest es pa qui fo pastat per nos,
Jhesus, ver Deus, salut dels penedents,

Pels <|uals ton cors liurist crucificat,

lo secret de la Divinitat. Aycest es pa longament [c]sperat

Denhs nos

tenir en pats e sanidat

28 Pels Payres Sants en lo loc tenebrós,

52 L'auts cardenals

En

Jactncs, descendents

Aycest es pa inniortal que azor

De pures f(*nls de rcyal dignitat, C'apur mos vers sa benignitat.

Ab

tots los fiylls qui son leyal de cor
los

Es amen Deu, servant

mandaments.
li

32 Benuhirats seran (trcstuyt)

fels servents.

Aycel pa

es,

qui portech les langos

CANÇÓ
axi

com

celi qui'n (la)

mar vay

perillant (i)

O rey dels reys O Deu de Deu, o
Vos 4 Qui
ets la

e

senyor dels senyors,
veritat.
l'alta

lum de

quant aguc azorat D'ayga e sanc trestot fo degotat, 36 Acostant se la mortal pacios. Prega 1 Payre [a]b mout [e] gran ardor
sant,
Si s soferis per res aycest turments,

Lo dijous

lum de

Magestat,

relusits a justs e pecadors.

40

En

altre

mont vers

sos obedients.

Aycesta lum demostret sa lugor, En aycel jorn, en lo mont de Tabor, Cant resplandi ab los blancs vestiments,
8 Sobrepugant tot autrc luts luzents.

Aycesta lum es lo pa virtuós, Qui sadolech ab mout gran pietat
12

Aycel pa es. qui portech les langos Corporalment per lo nostre pecat. Aycest es pa cruelment tormentat, 44 Cant fo liurat en mans de pecadors, E fo venut per Judes li traydor, E fo pendut costa li raubador.
Interrogat ab molts [e]scarniments,

En lo desert, demostrant caritat, Obrin les mans del tresor abundós. Aycest es pa digne de gran lausor A null autre no deu hom far honor De
latria,

48 Mori en Creu lo Senyor excellents.

Aycest es pa, qui volc mprir per nos

Lo dia sant segons humanitat,
Aycest es pa, qui fo resuscitat
52

may

lo

pa excellents

16

Qui fa viure

trestot quant es vivents.
als

Lo

terser jorn en lo seu veray cors.

Aycest pa es revelat

pastors,

Quant

fo del Cel

humilment devaylat.

Aycest es pa, nostre ver redemptor, Qui ha sofert en lo mon gran dolor.

Aycest es pa íïyll de Deu moilt honrat, 20 Eternalment egual e poderós Ab lo Payre vn voler en amor,

Es aportet nostres defayliments,
56 Demostran-nos fossem vers pacients.

E
5 6

.j.

sauber,

vn deu,

e

.j.

senyor,

Ms. standant.
14-16.

"A

nul autre

Fhomme
latrie,

ne doit accorsi

Resplandor infinida,

der l'honneur du culte de

se n'est

au

Anyels de vera humilitat,
E, per restaurar la vida

Pain qui
(i)

fait vivre tout ce qui est vivant.
die

Quatrième strophe

la pièce

de

Raimon

5

De En

tota

Humanitat

ceyll ventre sagrat.

Jordan D'Amors

nom
fil.

puosc partir ni dessebrar,

Sant, virginal,

imprimée deux

fois,

pàg. 406 et Studj di

d'après A, dans Archiv, Z2» rom., III, pàg. 405.

Obra donant

l'Esperit

Sant,

Volguist fer ta paubra niayso.

Ages de nos compacio,
10

C'est ce diemier t€xte

que j'imprime ci-dessous
si

E

no nulles gardar

Cum hom
e contral

en mar qan

sent perillar,

Nostre greu mal.

que dins son cos sospira

e dels huoills plora

vent non pot nuil gein trobar

Tu
Fill

qui de

mayre

reginal.

ni noil ten pro si beis geta l'ancora ni nuills conortz noil pot atraire jai,
15

de

Deu

ver omnipotent,

Naquist en tan mendre hostal,

anz prega Dieu qel get d' aquel esmai, quel grans tempiers farà la nau partir

Dona
6
40. 20.

fin

gauig a tota gen.

don a paor de si mezeis perir. Amors non pot, coupl. 4 (Bartsch, 404,

mont, ms. ment.

47.

Ms. Impropcrant.

3).

7

Preseprc, prov. prezepi, "créche".

-37En
ttprra,

huniiltnr»,

composèes.
qu'i•lles
s<>nt

j.j

titrc

nous
<lc»

iii•liqut

déja

IVr (ÜKiic• nin[n]H,

Kn
40

(lra|m croy», viln,

ducs à
pltis

Valciuiciis.

Mals

Sí <|uc buiíiíli•
l'uyMt ni

l'une d'entre cllcu
roci•l»ut,
niiliit,

l'mirprc
ilc

sciKnementH

prcci» qui jctlent

nouH apixirtc des renun jour
«iècle,
<lc

Urt iio» ttny»
Kiriclcy•on.

noNtra

tout iiouveau Hur l'histoirc de la |M>rHÍc pro-

vcnçalc en Catalogiw au xiv*
l|tti

Nou<
cin-

Ttt, l'oiU-roH,

ilH

VrlINtlt

lisoti.H,

cu

cflícf,

aux

V.

51-54

la

L'Knriiiich, Nofrcn rrui-l mort,

quicnic piètc
Dcnbf not
tenir

35

D'on iiH lu prciit rccmtit Qui nu mrnava totn a mal

port,

en patt e «anidat

Dona nu rn
<Jui

Inin

ronort

L'aut» cardenal*

Rn Jacmei, (IcKendents
per ta bcnifcnitat

D'cHt «reu flaKcll

De purcB

fonts de rryal dignitat

na bat e n»

ít-r,

C'apur mot

ven

JO

Car Rfan mcitcr

Avom
F-,

tuÍK lu tcua mvrci
í«

Daigne,
santé
le

Jèstis,

pus veus, Senyor, noslrc

haut cardinal

nous conservcr en paix et En Jacmc, qui desla dignité royale,

Pl.iya us

siam

[i•lstorts

cend des pures souroes de
Qu'il ait la lx)ntè
<le

Jus ton

m.inli•ll.

corriger

Deo

graciaa.

dignitaire de l'Église n'est autre (|ue
[7-

mes vers!" Ce Jacme

T,as anteriores

Cobles futron publicadas
de

por

cl (listing^uido catedratico

La Ro-

clicla

M. Ainadeo Pagès, en
la revista

las ^xigs. 193<le

203 (k

Rom-anuí,

París, nn-

mero

166,

correspondiente

à

Abril

de

1913. c()i)iadas del Ms. 377 (siglo xiv), que se halla en la biblioteca de Carjjentras
(!''

rància), precedidas
la pàg.

de un estudio que

d'Aragon (1342-1396) (i). Cousin du roí l'ierre le Cérémonicux, 11 avait étè nommé èvéque de Valence en 1369. Dés 1372, nous !e voyons s'intéresser aux lettres. Le rol lui oeniande le livre de Jean de Galles intitulé Summa Collationum (2). Mais il ne fut promu au cardinalat qu'au comanencement de 1387, et, conwie il ne resta à Valence que jusqu'en 1392, c'est entre ces deux dates que se place la composition des poesies au
Sacrè-Coeur
(?).
il

comienza en

174 y termina en la ya citada 203, intitulado "Poesies catalanes inèdites du Ms. 377 de Carpentras".
Imi la

A
me

cette èpoque,

charge fra Antoni Ca-

nals de traduiré Valère

Maxime,

et

lui-mé-

primera parte estudia

el

sabio ca-

s'occupe de poèsie, à l'exemple de ses

talanófilo

M. Pagès el Conte d'amonr, que se halla en el mismo Ms., y en la segunda, las "Chansons en 'l'honneur du SacréCoeur (?) de Jésus", ó sean las cobles anteriormente transcritas, precedidas del siguiente preàmbulo

parents

Pierre

IV

et

Jean I", puisqu'il
le

prète à la reine Yolande,

25 avril 1387,

un chansonnier presque súrement provençal
(3).

Le manuscrit de Carpentras nous
qu'il

apprend

ne s'en

est

pas tenu

là.

II

a

organisè à Valence, entre 1387 et 1392, un concours de poèsie provençale en l'honneur

M. Paul Meyer

a déjà signalé les goúts

eclèctiques que reveient chez leur copiste les

diverses pièces du recueil de Paris-Carpen-

de Jèsus. Bien mieux, en souhaitant que, dans sa bontè, il aille jusqu'à "apurer" ses vers, un des concurrents nous laisse entendre qu'il était passé maitre en gai savoir.
(i)
II

Tout à fait à la fin, après eles poesies romanesques ou al•legòriques, il insère sept chansons ou "couplets", comnie disaient les Catalans, en l'honneur du "précieux
tras.

Uliysse Chevalier, Répertoire des sources

històriques du
(2)

M.

A., Bio-bihliographie, 1137.
/'

Ant. Rubió y Lluch, Documents per

his-

ccEur (?) de Jésus-Qirist."
Elles offrent cette particularité que nous

toria

de

la

cultura

mig-evai.

I,

243.

—Cf.

notre

Ausias March
(3)

et ses prédécesseurs, pàg. 47.
/.

savons exactement

011 et

quand

elles

furent

A. Rubió y Lluch,

c, 346.

-38
j'ai montré ailun de ccux cjui, avant mè~ me l'institution du Consistoire de Barcelone, introduisirent dans le royaume de Valence "parlure" et de la poésie "lile goüt (le


baut de Vaqueiras.
Elles

fut,

avcc Pere

March dont

sont composées

Icurs le ròlc (i),

l'une et l'autre de sixains.

l'.i

La chanson axi com sell qui'n {la) mar vay perillant devait se chanter sur Amors non pot partir ni dcssebrar (i) ou ])lutót sur
la
le

tnousine.

(|uatrième stroi)he de cette poésie, dont

re
ilc

Les autcurs jjaraissent avoir voulu écrices chansons en i)rovcn(:al. La première, deux stroi)lies seulenient, sert pour ainsi
d'introduction

premier vers

est
si

Cum hom
II

en mar qan

sent perillar.

est vrai

que
e?,t

la

formule de ces strotarulis
c c

(lire

attribuée pour cette raison à

aux autres et i>eut étre Jacme d'Arale

bhes est

ababccdd

poète valencien
différence est
l'on

a h b a

que celle du d d. Mais la
si

gon lui-méme. Elle présente, dès
(v. 3),

debut

sans importance, surtout

l'emploi d'une syllabe féminine à la

songe que l'auteur auquel on attribue

césure. C'est la césure lyrique qui se retrouve

quclquefois cette pièce est
queiras.
eut,

Rambaut de

\^a-

chez d'autres concurrenits
6, 21, T,y), et

(5,

14,

16,

17;

dans

la

poésie catalane,
(2).

dont Jacme March nous offre, un des premiers
D'autres
fois,
ils

On

sait,

en

effet,

que ce troubadour

cxemlples

modifient

dans toiite la Catalogne, que la transcription de ses oeuvres dans les chansonniers catí^lans a été
siècle,

au xiv"

un succés

tel

des mots afin de leur donner, semble-t-il,

plus abondante et plus complète que dans
les

une forme plus provençale
paor, 15, fucch pour foc
primient. Ainsi le
écrit tantót

=

(2, 8,

pazor pour

chansonniers provençaux

(2).

fuit).

Les uns
la

gardent Vs du cas sujet, d'autres

supest

mènie mot pas (panis)
66;
12
(1,
2, 25,

pas

(4, 57,

5, 19, 31), tantòt
;

pa,
19,

comme
25,

en catalan
33, 41,

33

;

6, 17,

Les chansons que nous publions ci-après sont une tentative curieuse pour adapter la lyrique et la mélodie provençales à la religion. Mais, si elles procedent de l'esprit qui animait les bourgeois de Toulouse, lorsqu'ils
instituèrent leurs

29,

43, 49,

51,

53).

Enfin

tournois poètiques, elles

certains termes, veus pour vets (2, 2^), ana-

sont construites sur des modeles plus anciens et plus parfaits.
II

mich pour enamich
auteurs.

(2,

31) trahissent,

mieux

y a un réel souci

encore peut-étre, l'origine catalane de ces

d'art chez tous les concurrents.

Quelquesen expri-

uns ont su éviter
des chansons, la cinquième et
la

la banalité tout

Deux
la

mant des
le

idees et des sentiments que tout

sixième, offrent un rapport plus étroit avec

monde

partageait à leur époque.

Combien

poésie des troubadours. L'air sur lequel

les resultats

elles
le

devaient étre chantées y est indiqué dès
clas-

debut, et cet air est précisément celui de

de ce premier concours de Valence sont supérieurs à ceux auxquels al)outiront, dans la méme ville, les manifestations
religieuses et littéraires (3),

deux chansons provençales de l'époque
siqué

mais fort peu

artístiques, des siècles suivants!
(i)

c*est-à-dire sur l'air de

La chanson ah co de xant d'euceylls, Xant d'euceylls, est
la

Bartsch,

Gr.

404,

3.

— Nous
à

devons

cette

une imitation de

pièce

Ab

xant d'auçels

identification à
roy.

l'obligeance
est

de M. Alfred Jean-

cuinenç eu mes xanços (3) attribuée à
(i)

Ram-

La
à

pièce

attribuée

Perdigon

dans

Ausias March
174.

et ses

prédécesseurs, pàgi-

Rambaut de Vaqueiras dans une des tabks de C, à Gui d'Ussel dans M, à Raimon
Jordan dans

CR,

nas 148,
(2) tat

ADIKT

es l'autre table de C.

Au

vers Car ja

d' altres n'

avien molt traccf.

(2)

^.

Massó y Torrents, Riambau de Vaquecançoners catalans dans l'Anuari de

ck son Libre de Concordances;
cíté,

notre ou-

res en

els

vrage déjà
(3)

pàg. 147.

l'Institut d'Estudis Catalans, I (1907), pàgs. 414-462.

Elle a été publiée par J.
l'Institut

Massó y Torrents
I,

(3)

{Anuari de
d'après
le

d'Estudis Catalans,
<ie

428)

lence,
iias

Vo}^, sur ces concours poètiques de VaAusias March et ses prédécesseurs, pàgi-

chansannier Gil y Gil

Saragosse.

174, 399-400.

-39
Se liabran íija<l(> niicstros lectores en (|iie las Cohhw' antcriormentc transcrita»
eslau (kslicadas al preciors cors (|xrccioso
ciieri)o)
jíés,

nosaltrcH

hi

trolnnií

faltar

quelcom

que'l

nictcix Milà tenia en mítg de la seva
table serietat.

immuca-

de Jesm-risto

;

sin einharjjo,

M. Fa-

Adctnés, els erudits de
talana tin<lràn .sobre
'Is

la

nova escola

en el jM•eanibulo, dice (|nc son imas "Chansofis en l'honiu•nr du Sacré-Cccur

«xtrangers qui han tractat ab sobirana mestria punt» y passatjjes

de
la

la no.stra

avior literària aquell sentit

tir

Jhus", que no
\\n csle
Fa^^'^•s

es lo inisnio.
el

de
eslndioso

llengua que

— no

fKxlent-lo tenir

com

lapsus snfnMo por

nosaltres els de fora casa

els

ha

fet rellis-

M.

ya

se lijó (Jnircc d'Oliva
distiiijíuido

(don
li-

car y caure algunes vegades.

jaiiiu-

r.arrera).

critico

Are mctcix
|)orta

el

darrer nombre de Romania
cstufli
la

tcrario del

diario de
el

Uarcelona El CoIdcarivm, ó sea
la

un magnífich
catedràtich

de l'Amadtni Pales

rrco Catahin y en

gès,

de
*1

Kochela, .sobre

nota coti<liana inseria en dicho co c()rres|K)ndicnte
'<)'.í

pericVdi-

"Poesies Catalanes Inèdites du
C'arpentras," y
sabi

MS. $77 de
se

al

5

de septiembre de

catalanófil

pro-

y

l>aj() el

epi^rafe

La nostra

escola.

di'oia lo sif^iitMite:

La nova escola catalana
ser

d'

ensinistrats

acostumada mestria de sempre. Kn el • II estudia y transcriu unes "Chansons en l'hojmeur du Sacré-C<cur de Jé.sus", així califica unes "Cobles fetes i>er lo predueix ab
la

operaris de la erudició esta en cl perill de

ciors cors de Jhesu Xrist per alguns ho-

massa

seria

;

farà obra

laudabilísima,

niay vista entre nosaltres, molts
troÍ)aran de

emperò

bi

menys l'entussiasmc y

fins qual-

que vegada l'impctu passional. A(|uesta fredor y rígida manera de fer té 'Is seus antecedents en la Ecole des Chartes de França V molts ja senyalen en conversa aquesta
semblança. T.a nova escola dels erudits catalans, formada principalment en les càtedres dels nostres Estudis Universitaris Catalans

mens de Valencià". Sab greu trobar en estwlis d'imponderacom aquest aqueixes petites ble mèrit caygudes (|ui, tan més petites, tant més en-

lletgeixen el
crítica.

text

brillant

de

la

])roducció

El sentit de la llengua ens privarà a
altres

no.s-

de consemiblants caygudes, .sempre
tant
'1

dispensables,
llueixen

com

se

vuUa, qui desllatí
:

y

ensinistrada

—en

emperò

conjunt. Cors.

"cor-

lo

i>ertocant

a

investigació y crítica literària

—per

pus",

may ha

significat cor,

y

s'hi

podia ha-

el

doc-

ber parat esment i)erque, en

tor Rubió y Lluch, no té la fredor y rigidesa (|u'alguns hi volen veure. Té la serietat y

el decurs de la obra rimada, apareix ben clarament que 's tracta d'unes cobles a la Sagrada Eucaristíí:.

cautelosa prudència d'En Milà y Fontanals y d'a(|uest gloriós mestre y home represen-

ço es

al Cor del Redemptor Jesús. Alguns escriptors han citat aquesta poe-

de Catalunya té les qualitats d'ordre mètode en cl treball de recercament diy
tatiu
recte.

sia, al

parlar de la antiguitat de

la

devoció

al la

Sagrat Cor de Jesús, y gran primacia fóra nostra si axò fos veritat.

L'entussiasmc y noble passió ab que's prodtihí En Menéndez y Pelayo encare té
seduhits a gran

Y tornant
greu de que

a lo d'abans, no'ns ha de saber
nostra escola catalana sia ca-

la

nombre
y

dels nostres qui deels treballs

lificada de seria

fugen

la serietat

sostinguda en

no

hi resa

ab

la

y poch amena. La amenitat producció seriament cientí-

d'alta investigació

la titllan d^àrida.

fica,

encare que d'aquesta, moltes vegades,

Tenen
V Ecole
ctc

els

erudits francesos formats a

s'en desprèn l'encís. L'encís dels teoremes,
la

Chartes una. sobrietat y honradesa emperò a escatir y esbrinar temes d'antiga literatura catalana, hi
milanesianes, posats

poesia del problema cantada por Newton.

Tenemos en nuestro poder un
"Recort de
la

lindo

possen

tot el seu

entussiasme

científich,

mes

primera comunió que En

— 40Josep A. Miquel, alumne
de'l

"Cokgi de

Soplich a vos.

mon deu

c

mon

senyor.

Sant Jordi" celebra
191
1

.1

dia 23 <r Abril de

Que no gireu, vers mi, vostra furor. Aus (sic) vos dcman. de mes faltes, perdó.
Pels mèrits sants, de vostra passió.

en

lla

igilesia

Barcelona", en

el

de Maria Inimaculada que, como novedad y

DOMINE NE IN FUKOKE TUO ARGUAS ME

con intención niuy loable, hase impreso
la

^

Senyor ver Deu.

solt es lo pecador.

"Cançó

al

sagrat cors de Jesuchrist",

E

desligat.
li

del ligam de la mort.
lo

o sea

la sena'lada

con

el

número

3 en las

Puix

haveu remes,

crim e
ni

tort.

Cobles anteriomiente transcritas. El ex-

Que ha comes, e daquells ha Senyor yom dolch. dels meus
James

dolor.

he voler.

presado alumno es sobrino del
catalan
la diligència

bibliófilo

tornar, a aquells ni altres fer.

don Ramon Miquel y Planas, y a

de éste se debe la impresión de la referida Cançó, en la que, à la par que à Jesucristo-Hostia, se honra à nuestras letras.

Que yo noy

Per cous deman. m.trce Deu gloriós. bast, ni he poder sens vos.

DOMINE EXALDI ORATIONEM MEAM

^

O Rey

dels Reys. Senyor vullau haver. Mercè de mi. e de mos falliments.

Que so punit, per los grans punyiments. De mos pecats, als quals no he poder.

Anónímo.
I.

A
E
set

contradir,
altre

si

vos

nom

ajudau.

no

quils. peccats

perdonau.

Cobles sobre los

Psalms peniten-

Nous

aparteu, ni us alunyeu de mi.

cials.

Si be de vos. he

hunyat

mon

cami.

Cor contritum et humiliatum Deus non despicies e primerament de Miserere mei
:

BEATI

QUÒRUM REMISSAE SUNT INIQUITATES

ÍT

Deus.
[8.

Este es

el titulo

de

la tercera obrita

que

figura en el códice de últimos del siglo xii

Senyor vos sou. vida salut e pau. Als qui humil, han lo cor e contrit. E aquells tals. nois posau enoblit. Aus debon grat. ab mercè abraçau. E donchs segons, es gran vostra mercè. La iniquitat, deliu que dins mi es.

La qual me
Per

rou. tots jorns

ó principios del xiv, que, según dice don
Justo Pastor Fuster en su Biblioteca Valenciana (Valencià,

lo peccat.

qui contra

em consumeix mi punneix.
(l)

QUONIAM SAGITTAE TUAE INFIXAE SUNT
£\

1827-30), se conser-

vaba en
la

la biblioteca

de Dominicos de San

Onofre, de dicha ciudad, procedente de

de

los

apareció durante la guerra de

Diiques de Segorbe, y que desla Inde-

Factor del mon. plena font de tot be. Quin lo pregon, limbe l hoys Adam. Senyor hoyu. lo meu crit, veu, e clam. Car ligat ma 2 ]o peccat, quim reté.
Siaus plaent,

mon

creador, e Deu.

Que devant

vos. jutge 3 la

mia veu.
(flaco) a fallir.
delir.

pendència, de cuyo códice nos ocupamos

Car l'om niesqui es frevol

también en la sección de Anónimçs del siglo XVI, en la nota bibliogràfica de La uida
de sc5 honofre.

E

l'oim 4 potent,

a tot peccat

DE PROFUNDIS CLAMAVI AD TE DOMINE

^
t.

Iniquitat, per lo gran peccat

meu.

Son unos

versículos sobre los Salmos

Ma

sumergit.

dins tenebres e foch.

Penitenciales que Fuster ha publicado así

en la pàg. 286 y siguiente del

I

de su

obra citada
M(
Uniuersal. redemptor de natura.

Per cous reclam, daquest profunde loch. Senyor ver deu. mercè quem aiudeu. Car no sper. en altre ni confiu. Si no en vos. per qui 1' anima ^ viu.

(i)

Segundo verso
penitentes,

del

Salmó

A A
E
I.

37,

que es uno
in

qui sol tany. remetre tot pecat.

de
l

los

vos

co'nfïes.

qui he grantment

y comienza:

Domine ne

errat.

deffallit.

com

furore.
I.

frevoll 2 creatura.

Aguiló escribe: lim

he.

2.

mha.

Aguiló escribe: greument.

3.

puge.—

2.

freuol.

4 vos.

5.

lanima.

— 4»
E MOU
I'',

íUm

Im'iin.

vida c uoík totM t(*mpM

i.

de

(inic•iK•s los

ha

i"im.iuc),

>

,1

>imi< ik-.

dt-

mort

al» ntij». v pciiu

en (U-•cmpN
MI'AM,
II

a.

l)eiih>s la.s

primicias de su publicación

IIOMINK

KXAlim OMATIONI'M
<iui

ri.AMOK

|M.
V. El escritor catalan
IK-Mia, eii

^1

Senyor l'om mort.
F^o» «rruii peccatM.

en vo» creu reviu.

<lc/n

Anloiiio BulI,

«on almoll»
in

nv

f' •••

I''

Von

rcviv&a.

Latrer

(|untrciiïi,

las pags. </j y .signicntc <lel
la

11

li (laltreit

moIlH. «on Ioh nieuH
!'

peccus

<

Kfni^

de

la

"Crcstomatía de

IJenga Catala-

Mas

eM niuyor

vostra incrcf mil lant».

DoncliN

nom

viillati.

He^onH

ai|uellH iulKar.

Car l'om noM

pot. al»

vos jimtificar.

na" (liaroelona, 1907) con el titulo de " Plant u Notre Senyor Deu", copia Iík versícirlos que trae cl doctí^ I)enk en su
obra citada,
lí)s

M; HKMINISCAKIS DOMINR nKI-ICTA NO.STKA

sin haixír a<lverti<lo (pie cste

^

Vos sou

Sciíyor. sohrcls «cnyoreiants.
linicli

tomo de

Fuster, <iuien los publico ín-

Qui (levences.

per

*

peccants.

tcgros y, por consiguiente, sin mutilación
alguna.
[12.

K

volfíues l'om.

de terra mort levar.

Dels meus peccats. nous vull;m rrcord.ir.

I>a siguiente obrita figura
ے
Miire de

también en

Deu

sajnt del

rcdapiants.

el

indicado códice, de donde la copio Fus-

A

vos iiivoch. ensemps ab tots los Sancts per morcé. vullau per mi prcRar.
fill

Que

Vostre

ho.

(|uem

vulla perdonar.

en su obra y tomo citados, pàgs. 288290. Es muy preciosa y envuelve una dister

cretísiïna paràbola.
II.

Doll Viceiite Boix, con

el fin

de dar

aUjiinas noHcuis sobre la Icngua Icmosimi,

Anónimo.

rcproduce ix>r completo en las pàgs. 490-

L Del stament

de

la

vida política.

Una

504 del
reiiio

t.

I

de su Historia de
el articulo

la ciiidad

y

doncella verge e molt bella devalla ab passos cuitats a aconsellar lo devot e benigne

de Valencià,
al

que

l•\i.ster

dedica

citado nianuscrito.
[9-

poble de la nobilissima Ciutat de Valencià

en

la

fornia següent,

i>er

conservar aquest

Las anteriores Cobles han sido reproducidas itaiubién por don Mariano Aguiló en la pag. 34 de su Catalogo de
IIT.

regne en molta tranquilitat, amistat, amor, e
pau.

Aquesta
e tall

bella e celica doncella es appe-

llada prudència; la qual

ve vestida del drap
divines, ço es.

obras oi lengiia catalana inipresas desde

de

les altres

germanes

1474 hasta el prcsente, del cual solo se han impreso hasta hoy las 271 primeras paginas.
[10.

Justícia, fortalea, e

temperança. Perço, que

IV. Los versículos

i.",

2.°, 3.°, 7.°

han sido reproducidos por el V. M. Otto Denk, en su "Einführung
die

y 8." doctor
in

si sobre excellis en lo arreament o vestidura, cayguera en odi de aquelles &c... Tenia molt acutissim enteniment, e gran aplicació al particular. No res menys tenia gran memòria

del passat, e

gran providencia en

lo

deveni-

dor, e havia vist moltes speriencies en lo

mon.
diu,

E

feta conclusió als contingents cassos,

Gesohidhte der altcatallanischen Lit-

teratur" (München, 1893), pàgs. 353-354,
sin citar

para nada à Villanueva ó Fuster,

I.

Aguiló escribe: per tots temps.

2.

ensemps.

amonesta e prega lo dit poble de Valencià, que com ella sia aquella de les quatre virtuts cardinals, tma de les principals, moderant les passions, volia donar algunes informacions, del Stament de la vida política.

3.

major.

4.

per

los.

5.

dels.

k

42
T.a priniicra rcí^la es (|ue
h.'i

La deena, que
en los
(juals

de examinar
hi
ell

ses oppinions sien judicis

per consell en

lo

que ha de fer;

be

entenent, no i>er<lra per
altres.

demanar

consell a

Car moltes vegades acorre a hun
consell lo (lue no sab.

convinguen los mes dels homens rahonables. Car imprudència es affermar oppinio, en la qual pochs convinguen
dels

simple lo que no acorre a hun savi. Quant

que han raho.

mes ha menester

[^ onzena,
difficultosos
te

quels

pensaments vans

e

La segona
per

es,

no moures

j)er

informació

o

(juasi imposibles, quels

apar-

dubtosa, ni laugera credulitat. Car molts fan
les tals, coses

de ques pcniden.'

(jue volas,

La
sis

tercera es, que les coses de la fortuna,

vol alegrar de aquelles, que
sues, e

no

les tinga

Car oradura seria ymaginar lo bou o que pensas que la gallina pogués laurar, o-portar lo carro. Lo pensament ha de convenir ab la ix>ssibilitat e conveniència
de
sí.

com a
ni les

que stiga apparellat de perdre aquelles. Però com les tendra, no les guarde,
perda per negligència com a stranyes. La quarta es, que aquell que vol ésser prudent, ha menester que no sia solitari, mas conforme al temps e a la gent. En altra manera vendrà en murmuració, en perseguir, e avorrirlo.

d-e la

persona. Laldre es castell en layre sens

fonainent, hi herbes sens rahels,

Deuse hom
manera,

pensar segons
e

lo

temps,

lo cars, e la

no segons son sompiii. Car lo dit de la ma no es tan gros com se mostra en lespill de foch. Hi per tant hi ha un spill, que es de la raho, e altres de la ymaginacio fantàstica

E

si

conformar en
e la practica,

lo cor,

nos pot ab tot hom conformes en la cara

y engafíosa.

E

per tant tries e allimites

la
la

vida rahonable, possible e fàcil; prop de

si

es necesaria.
diffinir, ni

qual se dreçen les accions e ymaginacions.

La
La
es

cinquena, no
les

determenar
la

La dotzena
manera que no

es,

car la paraula del pru-

en mala part

coses dubtoses.

dent, o amoneste, o ensenye, o alegre en tal

sisena,

no affermar massa
axi

cosa no

sia

en

va.
:

sperimentada. Car tota cosa versemblant no

La

tretzena, loar tetnpradamcnf

e
;

no
per

verdadera

;

com

tota pedra, cjue es

tornes a vituperar al que molt has loat

mostra preciosa, nou es. La setena, pendre castich en
orat.

lo

cap del
les co-

La
ses

huytena, tenir providencia en

que han de venir, totes les que son posibles imaginar que seran. Lo qui te stat, riquees, fills, gràcia de senyor, ho honors pense queu pot perdre. Car orat es el que entra en la mar, e pensa que no ha de passar qualque fortuna hi en sta manera no vendrà al tal hom cosa sobtada quel fasa malaventurat. Car los darts que vehem venir, poch perill ha en aquells. Quant trobarà los principis, imagine les fins.
:

que vivificar (/. verificar) sia en tu la mala conexença al principi. Lo prudent que enganyar no vol, enganyat no pot ser. Emperò vituperar molt mes tempradament car ab la hu se sol mesclar lesgan, e ab laltre la
:

enveia.

La
La
ració, e

quatorzena,
e

lo

testimoni sia donat a

la veritat,

no a

la amistat.

quinzena, en lo prometre conside-

donar mes del que
setzena,

hom
mas

promet.
sia

La
en
la

no cercar vida que tota
si

plena de negocis stranys;

cercar vida,

qual haia temps de veure en

matex

e tal oíïici sia ple de pensaments de saber,
si

I^ novena, no escomençar
cultat
;

les coses

que

es possible, e de bones cogitacions.

nos poden acabar, sinó ab gran dan e diffisi

La
Car que
la

desetena, not

moga

la auctoritat del
es,

ja la valor de aquells no excedeyx

qui parla, ni guardes qui

mas que

diu.

en

infinit los tals treballs.
d'e

Emperò en
;

algu-

dobla de bon or no val mes

la del rey,

nes coses ha
tres coses

perseverar, puix les ha coe al-

la

de hun pagès.
dihuytena, no guardes a quants plaus,

mençades, per no ser vist inconstant

La

no començaries, en

les

quals lo

nies a quals.

Car desplaure per saber

als

perseverar es dampnos.

ignorants, e per virtuts als viciosos ha labor

43nul jílacia nu-s loarlc
(k'
l(»s

nuls

(|ii<

ii

loivcn

íinidc.s.

Lar

lo

prudent no deu diu no
vist

mo

cosa mala ()uc haptit'sscs
l.a (Icnovciui,

fti

pensava; mas iau havia
<iuc

e axini pensava

cerca lo <|uc pora^ lH)l>ai,

havia de esser,
IC

aprcii lo <|uc pu)(Uí.'.s saber, cuinen<,'a lo <|iic
puiriies avabar,
lar,

axi acaba

la

prudència; c lo poble de
de Valencià resta molt
la

puja aí)n no sia perillós
puffues exir; lo

Ics(|iic

la nobílis.sima ciutat

o dir

(|ue entrat
sia

alegre e content de

galant,

virluo8;i,

c

(li•sijícs

no

verj,'onya imblioarbo. Consital

eelica (hiu/ella, regraciantli molt lo Ijou consell (pie

dera a
earrejía
Icnir.

(|iianl

pots bastar, e feslio: posa
spatles,
(|iie

dat les havia, e
(jiiels

<lv la

Ix^na voluntat

vu

les

la

puj^ues rüs-

e affeccio
'<\;\

ix»rtava.
«^riiliill;!

K

la

raho entre

ell

f:ir|-i

<

lii'ii

La
ear
«.-o

vintena,

tenir

nii^;

en

les

accions:

\n.
\)i*\\

(|ue afer aliu es siiviesa, al altre es
;

gran ijjnorancia
virtut,

e lo

que a

liu es larg'Uca e

Mariano Aguiló, en

.su

Cittaluy,, j.i

a hun

altre es exccs e prodigalitat.

citado, se (x:upa tanibién del

Ms. que conél

Car larguea
gentil
es

es dar

hun

cavall lo rey a

cavaller, e prodigalitat seria darlo

hun hun pobre

tiene las anteriorcs obritas, y

ha con.scguido verle, hace de

aunque no un entu-

hom que non

tingues altre: e lo que

siasta elogio, por el niimero de obritas tan

en hun

teiiips virtut,

parlar de burles en la
pla(ca

en altre es vici. Bo es cambra, mas no en la

o sgleia.

lleni,

veure

hom

el

ab qui parla,

inspiradas y sentidas que contiene y por lenguaje en que estan escritas, que ava)ran cicrtaniente la lengua y la literatura

no dir al nistech coses subtils, per(|ue nos donen al porch les margarites, ni tampoch al ingc nios coses grossers, perquè no done al ese

limitarsc segons sa condició, e

valenciana.

La

lectura de dichas obritas, particu-

larniente la que precede, dcbió de impre-

l)arucr palla. ítem, lo qui vola ésser

deu

elegir

prudent ab qui prenga amistad; e de tenir

sionar e interesar
filo

mucho

al

docto biblióél

mallorquin, [xyr cuanto, aunque

no

most affables als quals sia benyvol. Emperò deuen ser pochs los intrinchs (/. inirinsechs)
e secrets c|ue
;

lo diga, escogió

algunas sentenciosas palael

car a tart se troben amichs
la prosperitat.

f eels

penúltimo pàrrafo y grabólais como lema en el dorado escudo
bras contenidas en

duren fora de

ítem, lo

que ha estamiJado en todas sus obras

;

las

qui vola ser prudent deu
les

amagar en son cor
ell

frases contenidas en la obrita son: " ...re-

paraules de les quals

sols

es

testi-

mony. Una es la condició dels homens que volen que lo que els callar no poden ab imprudència, queu callen los altres prudent-

membra

lo passat, e ordeiia lo present, c

proveheix

al

sdevenidor."

Y

el

escudo de

Aguiló dice: "Remebra
na
lo preset.

lo passat.
al

Ordo-

ment, ítem, en lo cercar de les honors es mester gran prudència. Car molts cercant
les

Proveheix

esdevenidor."

perden,
tal

designantles

inmoderadament

príncipe de los bibliófilos catalanes

Sinceramente nos felicitamos de que el haya
el

que de

condició son e tan enganoses,

espigado en

henmoso y f rondoso campo

que fugen del que mes les acaça. Universalment lom serà prudent si remembra lo passat, e

de la literatura valenciana las bellisimas
frases que tanto realzan las preseas de su

ordena

lo present, e
el

proveheix

al sde-

escudo.
II.

venidor.

Car

perdut ha la vida
coses per cars

que no remembra lo passat, el que no ordena lo pre
:

La misma
>t.

obrita

:

La

copio don Joalas pàgs.

sent, es complit necHgent, e fluctuaran ses
:

quín Lorenzo Villanueva en

191-

el

nidor, totes les
e

que no proveheix al sdevecoses li venen sobtadament,

196 del

II de su l^iaje literària

à

las

Iglesias de Espaíía.

inoppinades, hi circuhexenlo angiisties in-

— 44
III,

Otra edición. La publico también

Vullau haver mercè, per vostra caritat, Daquclls qui reclamen, la vostra santedat.

ílon VicetiKí
t.

Koix en

las pàgs.
la

I

(le

su Historia de

497-499 ílel Ciudad y Reino
1H45.

Ave Maria.
Regina etcrnal de molt alta valor, Verge imperial digna de gran honor,

de

Valencià (Valencià:

Impreiita

(ledoii Heniíto

Monfort, 3

Urtiios).

Temple
[15.

del Sperit Sant,

mare

del creador.
la flor,

Doncella virginal de totes sou

Pus

bella sou qucl Sol

quant en sa claror

IV. Los Concells de

la

Prudència
16.

Tots los àngels del cel vos donen gran lahor Car vos haveu portat lo nostre Salvador.

O
E

verg-e Maria, plena de gran dolçor,
íjui

Vullau aconsolar als

son en tristor
la

Se publicaron en "Lo Rat Penat. Calemdari L•leniosí corresponent al any 1879, de
Valencià", pàgs. 22-26.

pregau vostre

fill

quens do

sua amor.

Ave Maria.
Verge coronada en los cels altament Qui sobre tots los trons haveu exnltament. Com yo poré comptar, ni dir complidament

V. Obreta alegórica moral
xent à principis del segle
códich de
ila

pertenei|

xv

|

Treta d'un

La vostra

dignitat qui es tan transcendent.

biblioteca

|

del convent de

Noy
Car

basta lo saber de null
lo

Sant Onofre, extramurs

|

de Valencià.
[17.

Rey

gloriós ver

home vivent Deu Omnipotent

En vos
É no

ses encarnat, sens tot corrompiment.

Vullaulo donchs pregar quens perdó humilment
vulla guardar nostres desfalliment (sic)
la

Aunque parezca
publicación

extrano, se repitió

la
el

Car ab

sua sanch nos compra carament.

de la

misma
en
el

obrita bajo

Ave Maria.
Beneita siau vos mare de pietat

titulo i?i"ecedente,

citado almanaque
58-63,
corres-

de

Lo Rat
al

Penat, pàgs.

Qui per

la

gran virtut de vostra puritat

pondiente

ano 1884,

sin hacerse constar

que ya lo había sido anteriormente.

lo dimoni malvat. Car un preciós fill de vos verge es nat Qui per los peccadors es stat flagellat

Haveu desposuit

Las

lahors, goigs
al

y cançó que siguen
códice ya citado, y lo

pertenecen

mismo

copio Fuster en su obra y tomo indicados, a continuación de las obritas anteriormente

E E E

fon en

lo

seu cap de spines coronat,

per salvar lo

mon

en la creu es pujat
{sic).

a fort cruel mort fort lo 5eu cors vutgat
ses tant humiliat.

Beneit sia lo Senyor ple de gran pietat

Qui per amor de nos

anotadas.

Ave Maria.

Anónimo.
Comencen les lahors de la beneita Verge Maria de Deu sacratissima sobre la Ave Maria, e han molt grandissimes propietats
qui ab devoció las dirà et son les ques se-

O Regina humij dolça e angelical Qui pora stimar lo do special Qui per vos ha reebut natura humanal. Car en l'ort preciós del vostre cors original
Ses levat aquest fruit de vida eternal.

Lo

qual es devaillat d«l Cel imperial

guexen.
LAHORS DE LA BENEITA VERGE
Regina excellent, verge de pietat, Loar vull humilment la vostra majestat Car mare sou de Deu, que lo mon ha format E regina del Cel, per molt gran dignitat. Stella resplandent, per gran virginitat
Graciosa, humil, de dolça amistat

Por delliurar lo mon del poder infernal. Beneyta siau vos Verge pertual {sic) Car vos nos haveu dat lo pa celestial Per lo qual som mundats de tot peccat mortal.

Ave Maria.
Beney {sic) sia lo cors ple de virginitat Qui ha lo fill de Deu molt humilment portat,
Beneyts sien los pits plens de gran castetat Qui han lo Rey del Cel dolçament alletat.

O

regina molt plaent, de gran benignitat

Beneyta es la boca plena de pietat Qui ha lo Salvador benignament adorat.

-45ItciícyU-H Hoti
Utiil Ien

munit inuiuirH di

iot

prccat

Fregant

la

nu
fill

.il

<lia

han

rii f<iin|il<-H

drapH caranuiit cniholcat,
iiuniiln*.-nt

Al voHtrc

Ihu

apcllat

H( lu-ytH cH

la

falda de molt «ran dixnilut

Que

pirr

la

nua

pii tai

Un

tcit

niiKtrc

Senyor

rcpoHut.

Lin façuni companya,

/tv» Maria.

"Acal>at8 los ííoigs terrenals .HcgueíxcnKc
los celcHtial.s, (|ue i>osclicíx la

Mon
ViiM

(|iu'•

VLTKt' hunilil,
lo

pua

(|iic

tan «iraniciit

bcncyta Verge*
glòria de

liaviu nodrit

Hry
«lui

otii,nip«ti'nt,
ell

Niaria
radi.s."

Marc de Ücu en

la

Pa

Vulluu Vos cnclinur davant

humilment

K

muRtrnult lot pit» ah
la

tun doU'nnicnt
caNtanu-nt,'

VoH
l-'.i)

ve«

alletat

en

lo

mon

Pri ncipi<iii

E pregaulo
lo
I'!

per
la

pan de

quens do ajudament mort qui en de greu turment,
nofl
i)rt•»»«•nt
fi,

i|uanl diurt-u (JÍr) eixir «hsta vida

En lo mon m tun ilotada De «et koíks marc de iJcu
l^altres set «ou
lín

Quen.s port a hona

e «luc-ns dó salvament

heretada

Llu SU8 en paradis tots tem|)a eternalnicnt.

loa cel»

on mereixeu.

Sigiien a con'tinuación dos cobla.s de las
siete
I'jI

y.i ciitaltlo
<l<í

^doctor

Dcnk, cu

íjue

debia contener

el

ms.

;

luego,

la

pa^n-

iia

354

su obra indicada, ha copiado las
las iwecedentes

Tornaiia, finalizatido con la siguiente
ENDBEÇ.\
Si

dos prinicras estrofas de
laiwrs.

ma

lengua pren errada
lo

£

no diu

quant valeu

Anónimo.
"Segueixeiise los goigs de la Verge Mari'i
bciicyta

Mercè us clam verge sagrada En los cels on mereixeu.
[20.

mare

íle

Deu Sacratissima

:

e son los

I.

'"Scgucixe una Cançó de

la

bcneyta

terrenals."
[19-

Verge Maria mare de Deu, e cantars al so si bem so mal maridada yo men he &c."
Cópiala
así

Fuster à continuación de

Principian,
la

que precede
En
Hoges nos nostra advocada los grans perills que som
remissió.

Mon
Es
tots

cor,

mon

voler,

mon

desig

A

temps Icalmcnt servir vos Verge Maria.

Dels peccats quins perseguexen

Hages nos
Serviros vull sen

may

fallir

Cantant ab alegria Per res nom staria Los set goigs a vos reduhir Prech vos que nien vullau ausir
Aixi

com sou

dolça c pia.

est tu Senyora dones del mon Tan solament tu est digna De gràcia e de honor. Deus qui ta vista benigna

Beneyta
les

Sobre

E

de tu ha gran ardor
fill

Signen
Sfuiente

siete coblas
seis,

niàs, clos

de

siete
la si-

Lo seu car
Per traure

en tu envia

versos y cinco de

y acaban con

lo

mon

de error.

COBLA
Graciosa creatura

\

Qui

est del linatge reyal
vallist

A

vos Senyora de bon grat

De

segons natura

Servirvos vull tot dia

Feta porta virginal.

-46Fill

de

Deu vn

la clausura

Concirbist ab cors ioyos

de Deu, e cantars (léase cantas) be 'm so mal marirjada, jo me he
IIogcB nos nostra advocada

al
,

so:

Si

ctc.

Sens trencar nulla iunctura Roinas ton cors jílorios.

En

los grans perills (jue

som

:

Dels pecats qucns pcr6«"gutixen

Hagcs nos
Flor dolça e amorosa

remissió.

Oient sobre tota flor Marc est tu poderosa

COBLA

Beneyta es tu Senyora
Sobre les dones del mon Tan solament tu est digna De gràcia c de honor.
:

Regina de gran valor Nomenada est tu Senyora
Pels juts e pels pecadors,

Sobre tots portes corona

Deus qui

ta (léase t'ha)

vista

benigna

Car

aixi plau al

Senyor.

E

de tu ha gran ardor
fill

Lo seu car
Per
Consistori de dretura,
í

en tu envia
d' error, etc. (i).

raure lo

mon

Signen
una.

tres coj>las

màs con

el

mismo
<k cada

Fontanclla de virtuts,

Senyal de amor

<;

figura,

asonarrte en los

dos últimos

jxares

Prechte no siam vençuts

Todos dos

restantes pares son en ura,

Ne En

guarts nostra desmesura.
lo

pas ques perillós
la

Dcffennos de

ardura

y esto debió de ser un realoe que el íiutor de la poesia religio.sa anadió à la forma de
la imitada,

Del infern tan tenebrós.

à no ser que esta fuese tam-

bién à su vez semiartística. Sabido es que
se cantó

también en
el

Castilla, liacia el misla

Esmenada dauradura, Cambra del Sperit Sant,
Privilegi sens rasurs.

mo

tiempo,

tema de

mal inaridada.

Anónimo.
Confessional.
123-

Los goigs del cel nos procura. Verge vallans ton socors.
Prechte no... cura;

Car

tots

som

tots servidors.

{Rstc es
[21.

cl línico tít.

de

la port.,

ó sea

del recfo de la

primera hoja de
en hlan^o.)

la sign. a.

II.

La
el

anterior

Cançó

la reprotltice tani-

Vnelta de

esta,
liSs

l>ién

senor Villanueva, en su obra y

Un
i,

vol.

de

tomo

citados, pàgs.

196 y siguiente.
[22.

ción ni rcclamos.

k de 8 hojs.

X 98 mm. —Letr. — Signats, de — Signat. y
a.
b,
/

gót., sin folia-

c,

d, c, f, g, h.
/*

5.

vuelta,

en

blanco.

Contadas, tiene 85 hojs. útiles y no 83

A

como
propósito de esta Cançó, però sin
eil

dice Fuster en su Bibliot.
el

Valenc, quien,
dice Salvà, de

ci-

ademàs, cometió
recto de la

disparats,

como

tar la ]>rocedenicia, escribe

senor Milà y
de'l

decir que dichas 83 hojs.

Fontanals en las pàgs. 185 y siguiente tomo VI de sus Obras complctas

forman 166 folios. Eí hoja que sigue à la de port., es como

sigue

Pertenece también à Valencià, y sin duda à la segunda mitad del mismo siglo (xv) un.i

(i)

Citaremos aquí unos vtrsos que, no

;)or

mal hechos, han de ser
Saiicta

muy

antiguos

composición que, por su forma mètrica

y,

Maria Verge puella

sobre todo, por constar que fué ajustada à

Dona

gloriosa et bella

un tono que estaba en boga, nos recuerda la poesia popular. Es una Canso de la beneyta Verge Maria, mare

Regina casta et care et puré Beneyta fu lo ventre (debe decir venture") Cant nusso Senyor vos mundà Per l'angel quant vos saluda, etc.

-47-

f-

%dcomaiia vix bKu tractat De cófcíïïo en lo qual
fe

conte la íííca'a c p:cparaao q Deu faber c fer qiwl •ufcírjrrc•.CMrcinpeobUíTÍbl f^iio!
'

pcccaro c[uc conicfoo

cnlaconfcíTíoDequalfeuol baia : o:Dciiaf c fet per bu qui pertoco lo publica pcccaDo: nomenar por effa.
(p:.i;

,.,_.:

-

ir

£|ro;DíD:c^f alo pcccaoo:©

i^icc De bauer cone{jut c ai lo q be ba^ tatlbrnaDalaincminablcrranlccoaitc jlra Dígin'rar dc aquell ínipacdablc e íact ^«-Jragraniciir oe coiifcííio Donatarot» loa .cbnTb'nno peccaDo:0 boniaie p aquell etcmaloo^j uaoo; ï> fiinarett e creaDo: oe torce cokeXo qual apíco DC baucr boir g? diicb nuüa anpe Deeqlle an ticbsparcelceplaiblco eplo^ofeç elamo:6 per Ica
qualo oci caivrc c n/a ínfcnial:reocntpdo c OcUíura

mciu li Dcnianaucn: no fole per la ruadanaioac picrataqudlce acceptant fon eÓr^nrqlafud íuílc puiuno cíullida Diui'nal en c nufcncoiDia fof cóuciTíoa :mao encara Dcuallairet^enw• ai lo nioz

vam

.tal c íjrà

•tallar

camp De Damacen Daqíl mowi pquc mo: oda nfa buinana inoítalmojiallela nra caí5 pmnratc mo:tp lo feu mo«r ai iibcrtor c wba etcr nal fo0conuemoa4£ap'niataic apicéqcJi lo pTo* mon vcn^ir c ínctfabk*niét c niaraticücfa De aqH* DauraDa maternal mena bagues eret Cf«C9 lo purif finí o: Deia fua bumanitar pcjorai:i«>:ewn«ip6 fou
coiirètque
ï?ir

J.A

la gran feca De nu)íite<»ludní lo fote< 02 rot fos batut e fet nioncDa ab la qí loe fot^

m

'^irs

cncarcerate Deia mfonal cspttóar cpiéo fof

(Continua

cl

rescatats e delliures.

Exordi como sigue:) sen E noresmenys per ma-

nifestar lo niisericortlios e admirable adueíii-

ment seu a nosaltres cechs peccadors homes qui p diuersos camins d'idolatria e danmacio pduts e descaminats acaminaueni fon otent aximateix crear vna noua e luminosa stela
:

amant lo cercassem: e adorassem e pq adorat a nosaltres matexos li offerissem. De on acceptats per ell e fets delliures del poder de aqll herodes infernal rey mereixquessem

amassem:

e per que
lo

per q trobant

:

staluiats embarcar nos en aquella segura c marauellosa nau deia sua spiritual e noua

i>

la

qual a
fet
:

ell

"deu eternal ven-

lev sdeuenidora.

La qual

excellentíssima nau

gut en aquest

mon

home per

nosaltres

homens coneguessem

e p que conexent lo

varada y exida deia taraçana deies platges de iudea ço es deia infructuosa e ja prete-

48
rida sinagoga
los crcents en
:

p fer noucll passatge de
ell

tots
lo

d'aquest mortal

mon

en

eternal

setgle

era arribada en lo profetat

gudes mas encara ab los seus sàcts braços y esquena aqll <lel tot arrancat portar: ouertint lo en creu e fent ne para sacrificar sa
:

port de tarsis: hauét ja del tot buydat y sgotat la mortífera e pudent centina deies
obserufices del pa alis e d' totes les altres

innocent humanitat altar e sepultura: p(|ue
ses culpa en lo fust morint moris aqlla mort q p lo fust nos era peruenguda. E finalment après de hauer nos vist atots cayguts e derrocats en la sobre<lita captiuitat damnació e ruina promptes e inclinats per nfa
ell

iuday(|ues cerimònies
sanctificada
e

p fer àyguades en la aygua baptismal del flum jordà:
:

p proueir

se
:

de aquella panatica o bes-

cuyt angelical
lestial

q après de èxit de aquell cealmodi de bethleem: en la insigne e
:

gran

e volütaria culpa a tostem])s peccar e

caure e
e

may
les

leuar nos: per mostrar nos
la

sàcta casa del cenacle de syon

p

les

mans
quals

acabadament
perquè

sua infinida amor e caritat

de aquell que hauien creat

lo cel e la terra les

sues sobredites inextim.ables

a consacrar e adonar se hauia. Per

inextimables e marauelloses prouisions tots
los

donacions -remeys e gràcies e altres innumerables bens que donar nos delliberaua en
nosaltres indignes e desconexents tinguessen
effecte

embarcats en dita nau ab segur e tran-

quille

nauegar passassen

lo

gran e mortal
aqsta perillo-

y

efïicacia:

volgué donarnos aquell

golf deia tempestuosa

mar de

damunt

dit

inextimable transcendent e sanct

sa vida: e arribasse en aqlla pàtria del real-

me

qual p nostres gras defallimets e peccats bàdejats e exellats érem.
celestial deia

sagrament de confessió com a general e vrtiuersal remey de tots los remeys e reparo
copiós
nostres.

de tots los peccats e defalliments

E

aximateix après q

ell

diuinal pellica inef-

fablentent fos èxit del niu de aquell real e

los creents

generós arbre de iesse vestit de nfa humanitat e ornat de moltes e diuerses plomes
ço es deies differéts penalitats misèries e
necessitats nostres
:

lo qual gloriós sagrament tots en ell qui de sos peccats volrriè fer verdadera ofessio e penitencia axi com en vna altra arca d' noe se poguesse stal-

Per

uiar e fer delliures de aquell infernal e per-

les

quals p

mes de

tréfa

petual diluui de penalitats: deies quals per

anys ab ineffable pobretat e paciència acceptar e sofrir
li

nostres peccats no

satisfets

ni

confessats

plahia.

E

com

la

sua celestial

iustament seriem fets dignes. Uolét encara

Duersacio sermons e miracles donacions e
gràcies e la sua diuinal vida volas p tot lo

que

dit

sagrament en

la

plorosa e trista vall

de hebron de aquesta morlal e perillosa vida
restas e stigues fins a la
fi

mon
e

:

e volat

ab

les ales

de caritat immésa
sua huma-

del

mon
:

en deper

ab

los vils misericordiosos deia

fensio del nostre spiritual e

humanal ésser
la

nitat gloriosa
intel•ligibles

hagués

vist tots los racionals e
d'l

en loch de vna altra fona de dauid

animals
aqlla

mon

q ala sua

semenga-

qual solament ab tres pedres ço es ab vera
contricío cofessio e satísfactio los vençuts

blàça fets e creats hauia ésser cayguts e

presos

en

mortal

paraça

e

peccadors homens poguessen vençre e sobrar
aqll

nos laç q

la astúcia e

enueja diaboHcal en
encorreguts

gran golies infernal enemich nostre per
:

aqll altre arbre deia puaricacio paternal po-

que

fets delliures de la sua captiuitat e po-

sat e parat hauia.

De on érem

der ab seguretat perpetual poguessem posseir la

en innumerables peccats e volütarís defallimets p los quals les ales d'l nostre spiritual
:

sua celestial e triunfant ciutat de hie:

rusalem

per

la

qual atènyer e posseir ala

e

humanal ésser teníem trencades
deia

:

p on en

sua semblança fets e creats nos hauia.

CE

laltitud

sua celestial glòria volar ni

com yo pensant en
ment haja conegut
sagrament per
los

lo

sobredit manifesta-

mutar no podíem. Noresmenys mogut d'ineffable clemència e caritat no sols fon Dtent p
nosaltres acceptar totes les dolors e penalitats

daltra part dit gloriós

peccadors homens qui
ja

tant de aquell freturegen e per lo qual sola-

q p occasio

d'l dit

arbre nos eren ven-

ment saluar

se

poden

no ésser stimat

ni

-49coiifíjut ni acceptat
flela
:

niaram•llàl

me

«pantat
in-

dii^curit

daquel•lta

confessió

coni])lidamefTt

causa de tanta ccffuedat perdició
desconexenija
:

pora roncxcr. Anant nos a confessar sens

j^ratitut e

lic

trobat c concj^nt

nenguna preparació
cio de ]>eccats: axi

ni c6tricio ni
si

rccorda-

(|ue

vltra la nostra total e principal culpa

los dininis

cneinichs nostres saln'nt <|ue
saRranict los i)eccador!<

]itr

niija

de

dit

homens

no voler recorno voler conexer ni c5fc«sar vn dar se Hols peccat mortal no fos complida damnalo

com

atenyen

a<|uclla ploria la <|ual ells

han per-

ció de qualseuol persona per perfeta
c axi

que

sia

duda

:

no

sols se

la <lita

ceí:rucdat

son sforgat» y sesforccn en c perdició a derrocar c a

com

si

lf>s

àngels p vn sols peccat

mortal no hagucsscn para tostemps perdut
lo celestial

fcrnos caure: mas encara que dcrrocats stipam c nniyram en lo fosch c tenebrós
coli|)si

parahis que ja posschien: c los

nostres primers pares aximateix per vn sols
peccat no haguessen perdut
terrenal
tota
i>arahis
la jxDssessio (\c\

deia

vida sensual e peccadora
atots
lo

:

en

la

(|ual

quasi
mirc.

viure

e

morir
es
e

nos

vcifí

e

K

que pijor
la

en mi

que perderen. Occupant nostra vida en apendre officis c arts

ha causat gra marauella es que nosaltres
dits

mccani(iues o sciencies speculatiues altes e
prolixes en que nons va saluacio ni necessitat

peocadors axi en
viuini

perdició e
alepres:

damsi

nació

contents

e

com
:

alguna

:

treballant tant
la

com podem en
en lany no vo-

de atènyer
alí^uia

a(|uella

de parahis cternal

alcp^ria

attenyer e saber
tio

terrenal finor e perfecsols dia

certa

seguretat tinguessem
la
:

c

axi

de

aqlles.

E

vn

cotn

si

per nostre mal viure

damnació
sa-

infernal sofrir no sijcrassem

no volent

lem occupar en apcdre lo que som tenguts de saber pera ben cofessar nos: ni en recordar nos de aquells peccats que per cascun
dia per larga e plaent execució
sos.

bor

que sia remey ni reparació de nostre perdut ésser: ni volent
ni

fer ni hoir res

hauem come-

entendre
ber

ni praticar

vn tan
:

fàcil e

breu sasi

No

volent saber ni conexer ni praticar
sinó coses vanes carnals e abomina-

com

es confessar se

axi

com
:

en

lo

ni

amar

cofessar nos nons hi anaua tot lo
cors e lanima e infern e parahis
a confessar nos almenys

mon

e lo
si
;i

bles e transitòries axi

com
si

si

d'aquelles

demà

e axi

com

o laltre morint eternal comiat apendre no ha-

vna vegada lany pena de scomunicacio e peccat mortal tenguts noy fossem. No vo (sic) volent legií'
ni

guessem:
sinó

e axi

com

lo viure

en aquelles

e lo nostre star en aquest

mon

fos altra cosa

vn entrar e exir

lo

diumege de rams
qual festa
fins al di-

veure algun libre per chich que

sia

que

en hierusalem:

les alegries deia

de confessió e consciència parle: e siu fem

no duren nins acompanyen sinó

cercam alguna breu pratica de confessió que no tinga sinó tres cartes o que sia tat curta que noy haja mes peccats scrits sinó tàts
:

uendres seguét de nostra passió e mort pera
cridar crucifige euni dauant lo iutge eternal qui iustament per aquelles a

mort perpetual

com homne ha comes en vn
nos a Dfessar ab
cient confessor
:

sols dia

:

anant

nos codemna.
e

C E
:

lo

que pijor

me

sembla

lo

pus ignorant e

insuíTi-

que trobar podem e que prest desempache no ofessant nos sinó de alguns peccats que per simateixos venen ala memòria: e no gens ab les circunstàcies e manera que som tenguts. dexàt nos en caseu dels deu mianaméts y en los altres de sàcta

en mi ha causat gran marauella es q tots sabem conexer rahonar e sermonar la perdició

en q viuim e la punicio e damnació que per mal viure sesperà e no veig quasi entre
:

tots

nengu qui

la perdició

de so ésser per
:

obres remteyar ni reparar vulla
ni acceptar vulla: ni qui

ni

tam poch

algú qui lo remey de son perdut ésser hoir

mare
los

sglesia y en los set peccats mortals innumerables mortals peccats per confessar:

en cuitar la per:

dició d' son ésser treballar vulla
lo

ni qui

en

quals

hauem comes ans
:

deia execució

y en la execució e après deia execució de cascun peccat mortal segons cascun en lo

que ha ésser saluacio de son ésser exercitar se vulla ni qui la saluacio de son ésser almenys desijar vulla ni qui en demà morint
:

:

4

k

-5oque serà de son ésser cogitar vulla ni qui en la eternal sentencia que sobre son ésser
:

de totes coses deu saber qualseuol persona

com de

peccats se troben tres principals dif-

hoir spera ])ensar vulla: ni

(]ui

de veures de

ferèts natures.

tanta perdició pdut dolres vulla.

C

1^ final-

es original.

C

C La primera La segona venial.

deies quals
C.

La

terçi

meiit après de hauer conegut que quasi tots

mortal. Deies (|uals tres natures dellibere

perduts e fets catius en
egiplc de aquest

la

trista

terra de

ans de totes coses parlar breument e sumaria

mon

sots lo

poder e sèyoria

solament
:

lo

que es mester pera persones

de aquell infernal rey faraó ço es lo dimoni en perill que tant hi va com es la priuacio
perpotual
iie

legues
drece,

ales quals esta present confessió en-

CL
:

primerament peccat original per
culpa con-

aquella celestial terra de prod' tot lo

los catholichs doctors es appellat

missio: e damnació eternal
spiritual e

nostre

tracta

ço es proceint e deuallant en nos-

humanal

ésser: e que posats en

altres de aquella

primera paternal culpa per
i>er

tan gran damnació e captiuitat no vullam

nostre pare

adam comesa:

la

qual los

acceptar vn tan fàcil liberal
e

e

copiós rescat

delliurament

com

nostre

senyor per sa
tra-

descendents de aquell encorregueren en la ira de deu e en no atènyer e posseir la possessió
deia sua celestial glòria de parahis fins que
dita culpa

infinida clemència per mija de aquest gloriós

sagramet qui es un

altre

moyses nos
d'

complidament fos

satisfeta.

Ala

met

e enuia.

Marauellat
:

tanta ceguedat

qual culpa los iuheus ans del adueniment de
chri.st

perdició e desconexeça
excellents

encara que molts
del

per mija deia circiícisio satisfeyen: e

homens de

sciencia:

menor

algunes altres gents fent e obseruant aquells
sacrificis e oblacios

dexeble dels quals yo nüqua digne dexeble
ésser bastaria: de dit gloriós sagramet coni-

del

que als pares sancts ans adueniment de "nostre senyor iesu christ
:

plidamét e

perfeta

hagen

scrit

e

parlat.

Nom

so pogut retraure de no acceptar tot

aquell treball que la ignorància als qui vo-

que no saben fer dona a sentir Hauent acceptat no gens com a mestre ni com a inuentor ni componedor de nenguna cosa mas sols com a trelladador
len fer lo
e

foren reuelades o inspirades emperò ja per axo nos saluauen ni entrauen en la glòria de parahis. Les quals cerimònies ensemps ab la circumsicio après del aduenimeet de nostre

procura.

senyor iesu christ saluador e satisfactor nostre

no

sols

son stades inualides e mortes
total

:

mas écara en

damnació de

tots aquells

d'

poccats del original deia mia defallida e

qui les obseruen creen e pratiquen.

C

L)e

peccadora vida:
ensajar
si

me

so volgut

arriscar

a

ab aquest poch

e defallit tractat

on es cosa molt certa que entre totes les generacios del mon solament los christians

de confessió poria aiudar a reduir a stamet de vera penitencia e confessió alguna de

som

absolts de dita culpa original

:

ala qual

ami en alguna semblança per causa mia peccats hauran comesos.

aquelles persones que seguint

complidament satisfem per medi del gloriós e transcendent sagrament del baptisme per lo qual no tan solament a dita culpa mas en:

cara a qualseuol altra actual culpa que ans
del

baptisme haiam comesa: e aço p mèrits
la dignitat d'la sacratissima passió d'iesu

C

capítol primer com hi

ha tres

na-

e

p

tures DE PECCATS SOLAMENT TRACTAREN particular DELA PRIMERA QUI ES ORIGINAL.

christ

saluador

nostre.

De on

finalment

puix dita
sols

original

Hemesos
serà ala

tots

los

defalliments

que

aci los

sagramet d'l no hauét mester la satisfactio del sagrament de penitencia ni de algun sacrament
altre: per ço
dellibere,

culpa copiosamet p lo baptisme es satisfeta

esmena de qlseuol q esmenar

de aquella parlar mes auat no

vulla: e principalment aquells remetent ala

sapient e acostumada pratica quels cofessors en les cofessions tenir acostvimé.

Ans

-5i

C

(JAl•irOÍ.

SKCON QUI PARI.A DRLA SJOiüNA
IMÍl'CAR
Í.A

E

axi per còtran

i

:

de no
ncla q

íli<'

'

.

NATUHA UK
VKNIAÍ,.

gl'At

-I

<•,^'l•^\

cosa iusta o virtu"

mèt poria
ICmpcro
ili«
si

fer
la

et»

axiniateix peccat venut.

cosa que dellil>erani no fer era

l'frcat vi•iiial scjijoms los tatlmluliM

ims

es
U-

vn

lau^'CT dcfallimót proccint

de nosaltres

aljíuim fraííilitat

o

niiscria

o ignorada o
causa o

iiiipiotiidcncia
(>

o ncíjüpOcia o intcnipcràcia

qucns obligas a pena de peccat niorlai com oir minsa o dejunar o coses jícmblants quens obliguen a pn al mortal: en tal.H e semblat» coi»e8 cascuna
lal

lo

fer la: axi

.

iiiadviTtC'cia

o de

(jualsciiol altra

rnli)a

de poca importància: que no sia feta
ni

cinpcro maliciosament

p algunes intení\

cions de ]>eccat mortal: e

aqll quil

comet

delliljeracio <le no fcrho feta e delliberada ab lo iuhi deia raljo seria peccat mortal segons en la natura de peccat mortal en lo capitol de delliljeracio largament diré, C Ea

non creu molt ofFendre a nostre senyor deu q siii concpucs q nou faria per res. E que no redüde tampíndi en nen^una infàmia ni en seyalat dau ni prciuhi de algú: e q no
proceheixca de alguna goca o branca de peccat mortal.

tercera

manera de
:

jK-ccar

venialmct es p

paraules
siadcs o

car totes paraules íkíoscs

demenr,
:

vanes q hom diu simplamét (li ff amat ni maldient ni piudicàt a negu
dites ni

ni

ab plahcr oides

ni

recitades p
si

ma-

K comunament

peccats venials

se fan en (piatre principals

maneres.

C

ni p intèciós d' peccat mortal manera deia diffinicio damút dita

nera

no pla
peccat

d'

I-í'•

venial ço es sens malicia e senyalada infà-

lectacios o
:

primera es p pensamèts de vanes e folles dep pèsamèts de vanes e demesiadcs tristors emperò no acceptades ni retengudes
en

hom

si

son de natura de peccat mortal ab
:

mia de algú present o absent e en semblants maneres dites só totes peccats venials segós serà. C Ea quarta e vltima manera de pec;

car venialmèt es p obres: axi
Dsètir

com

fer o

lo iuhi
tal

deia raho ni delliberadamet

car en

participar o pmetre o induir o de-

cas en cascuna vegada peccaria mortalmét ècara q hom no les delliberas posar p obra sols p lo d'iliberat d'ilit q hom pèdria en los dits pèsaanents de peccat mortal. Empo si lo delitar se en mals pèsamèts encara q siè de peccat mortal es fet improuisada-

fèsar o tenir en secret o causar o executar

mèt e sès lo Dsentimèt deia volütat en tal cas no es peccat mortal per gran e carnal puix emperò hom delit que hom hi prenga dits pensamèts foragite e dexe tantost quel inhi deia raho hi atenyent fa conexer que lo tal pensar e delitarsi es ofïensa de deu
:

cosa demesiada vana ociosa o desordenada iniusta no deguda ni virtuosa: totes e les semblants só .peccats venials puix sien fetes p les odicions e manera en la diffinicio de peccat venial ja declarada: ço es que no sien fetes p intèciós de peccat
qualseuol
ni per mortal ni p malicia delliberada maneres vergonyoses ni desonestes ni en menyspreu de algun manament axi diuinal con ecclesiastich e finalment que directamèt ni indirecta no sen cause ni sen haja de seguir res que sia de natura de peccat
:

:

:

:

següs en la natura de peccat mortal en lo
capital cogitacio

largament

diré.

C
es

Ea
p

se-

mortal segós damiït es ja
es determinació
es q
d'ls

dit.

CE

per quàt

gona manera de peccar venialmèt
lliberacio
:

de-

catholichs doctors ço

car tostemps que

hom

dellibera

fer o dir o causar o executar alguna cosa que en alguna manera otradiu a discreció e virtut o es ensi iniusta o demesiada se:

nègu christia nos damnaria per neguns peccats que hagués comes q fossen venials per cÓseg^ent no es hom tengut de necessitat
de DÍessar se de aquells sinó de perfectio e seguretat. Emperò jatsia que aço sia ver

gos

la

diffinicio

damút
:

dita

ço

es

q no

pceheixca ni temiene en res q sia de natura de peccat mortal tostèps tals delliberaciÒs

encara q nos posè p obra son peccat venial .cascuna vegada q hom dellibera fer les.

que hom los deu molt euitar: per quant son disposició de venir als mortals: hoc y encara que si p los mortals anauem a infern aximateix
cÓsellen dits catholichs doctors

— 52 —
passarieiTi ])encs sens
si
fi

per los venials: e

qual

la sola

vera confessió e satisfactio bas-

ereïm en purgatori axinmteix

p aquells

passarien!

algima pena ens farien tardar de no anar axi proiT\tamct en glòria com
si

taua a fer nos delliures. qualseuol perdona que

C

De on deu

saber
es

i>eccat

mortal

faríem

nois

haguessem comesos, hoc y
pec-

qualseuol culpa q hom fa delliberadament p cogitacio o per delliberatio o per paraules
o per inductio o p Dsell o aprouant o
Dsentint o causant o
res
testifi-

écara que

hom no hagués comes negun

cat mortal sols per los venials

p culpa de

cant o Ddemnàt o pmetét o participant o

hom en

aigua manera no satisfets iriem a
:

p qualseuol manera

sent

purgatori

on

sofrint gras

penes hauriem

a fer de aqlls satisfactio digna.

De on p

que tcrmene o pcehexca de alguna coca o branca de qualseuol dels set peccats mortals.

moltes altres rahos qls sats doctors hi assignen e per quem sembla que es cosa prou
difficil

O

q

sia feta dita

culpa p qualseuol de-

ies

sobredites maneres en Dtradictio de qual-

maiorment a persones legues conesi

seuol dels deu
altres

xer lo peccat

es

mortal o venial

:

conselle

manamèts o en Dtradictio dels manamèts de sancta mare sglesia o de
:

a qualseuol que de tots lo millor que pora se

([ualseuol altra particular ordinacio o potes
tat eccHastica

confesse e dolga: e apartant se de aquells
tant

ques obligue a peccat mortal
aci

com pora

glòria

lo grau que p obres virtuoses atènyer spera

treballe

que

de

segós de cascuna en son loch particularmét
diré.

C
:

Per

baste q qualseuol psona

p

los

sobredits
nis

peccats

venials

nos

faça
es

sapia lo sobredit e aquesta seguét general
retgla
la

menor

aminue.

E

finalmet

puix

qual molt pregue a qualseuol sobre

cosa certa axi

com damunt

es dit

q nen-

tot la vulla
lo

ben mirar y entendre
la
:

:

car sols

guns peccats q verdaderament son venials hom no es tègut de necessitat de aqlls
ofessar se sinó de osell e pfectio e de se-

entèdre de

següent retgla es molt gran
:

guretat pço de aquells parlar
dellibere.

mes auant no

y es aquesta ço que en cascun peccat mortal se pot peccar en quatre principals e generals maneres:
es

saber pera ben còf essar se

deies quals tots los peccats vniuersalment se

causé e proceherè axi

com

d'

quatre origi-

C

capítol tercer qui parla dela ter-

nals principis qui sò quatre reals camins o
vies

cera NATURA DE PECCAT QUIS NOMENA

e

p les quals tots los peccadors acaminen van a damnació. C La primera deies quals

MORTAL

es cogitacio o pesamet.
lliberacio.

C

La segona:

de-

C
es

La

tercera es inductio
altres màeres.
les

p pa-

La
f üdar

vltima e tercera natura de peccat es
la

raules o

p qualseuol

C

La

mortal: sobre
aqst

qual solamet prosseguir e

quarta es obra. Per

quals qtre generals

tractat

de cofessio

dellibere

maneres
si

cosa certa se
:

com
reja:

aqlla q de aqst gloriós e

sagramèt fretu-

cascun peccat mortal
lo

pot peccar en que cascuna de p

p

la

qual natura mortal totes les

seria son peccat mortal.

E

si

hom

feya

psones de sos peccats no fét ofessio ni penitècia finalmet se

damne.

C E

deu saber

qualseuol psona q peccat mortal es vna culpa tan gra e d'tàta importacia q ses los infinits

deu milia vegades p qualseuol deies sobredites quatre generals maneres aximateix deu milia peccats mortals comepeccat
tria

segos

ara

declare

en aquest

següent

mals quens procura enis fa fer: e vltra lo mortificar nos quates bones obres hauem fetes en tota nf a vida noresmenys morint encara q tots los bes del mon haguessem fet p lo sols peccat mortal p nfa culpa e delliberada negligecia no DÍessat ni satisfer ne pdriem eternalment la glòria de parahis le
:
:

capitol.

Consta de 36 capítulos.
gina, o sea la ded codofón,
el l'doto

La
que

última pàse halla
/,

en

de

la 5."

boja de

la sign.

es

como

sigfue

peruendríçm a perpetual damnació:

deia

-S3íucra
'

^-

>y

de Con-

fer: cü fl,uM...'iDar 1100 DclopcfMf0qticbaurcm Oti oir capfja 50 co dcU rioa fni cad Dcla füia íiir - ncr plojar c pfclFar a,n iioftrf pcc pio
íti

fessional, por la razón

de

«juc,
cl

conu) dice imiy senor Serrano

bien

il

c

Jlííohiao oc aqocll re cjro itÍk' ^ qtic 1110:1 per la rcocriipa'o cnnial raarüor fiifcifar
'

f«^""'^'^

*•*

y Moralcü en nu citada obra (pàg. 6): "Difí(

ocaqiidltjriani fcro iin;rcjrt'?o:GcDi(;Tico.2\niai.

il

c<,

fíírniar conjetula.s

È>co (jracuv.

nu» rcsiwcto a

ini-

prentas de donde salie-

ron gran partc de los
ir í\ boiio: c

glona ocla raiicnïïinia

m'ni'rar

:

fon

I

flcalurDccnip:cptarIo picfcnrconfdTiotial molt ínfiípic c noble íCúirar oe ^lalencia È>ihin0 q coinpfuni jnn».oel meo oe felver ZUw oela iiamií <?
rar ociíoftrefcnpo; ocií

£nU

i

b

r

o

s

anónimos de
,

inipresor

publicados
el

en Valencià durante
siglo

Jcüi cb:íll.0.cccc,lfrnnt/.

XV,

fundàndoiie

únicamentc
niejanza

en la

se-

ó

identidad

de los caracteres con
W'.
<!

u e

se

e.stamparon,

l)uesto que,

desde 1490

principalmente, son varios los tipógrafos
^íag-nífico ejcinplar de la Biblioteca del
los

que

usaron iguales ó

muy

parecidos lo cual
;

"Institut

d'i^studis Catalans", de Barce-

no es de extranar, después de saber que
en està ciudad (Vailencia) se hallaban establecidos
los talleres

lona, procodente de la

de Aguiló.

En

las Bibliotecas

Universitària de Va-

de ftmdición que

Nacional de Madrid, y en los Museos de Vich y Londres, se conservan
lencià y

hemos mencionado, y acaso otros que desconocemos".
El

también sendos ejeniplares de esta edición.
El
senor

mismo
al

senor Serrano, en

el

articulo

Serrano y
el

Morales,

en

su

que dedica

tipógrafo Cristóbal Cofman,

Diccionario de las imprcntas de Valencià,

cree que la primera obra que con el verda-

no dice quién fuera

impresor de esta
de

dero nombre de éste salió de sus prensas,
fué la que lleva por titulo Regimèt de la

edición; però atribiiye la paternidad
Sil

pnblicación al doctor Miguel Albert.
Vj\

doctor Conrado Haebler, en su Bi-

cosa publica ordenat per lo reuerent mestre Francesch eximenes, impresa en Valencià

bliografia Ibérica del siglo xv, dice que

Confessional esta impreso con los caracteres tipogràficos

por dicho Cofma;n en 1499; però ignora el sefíor Serrano la fecha exacta del establecimiento de dicho impresor en
lencià,

de Nicolàs Spindeler, en

Vacual

cuya aseveración creemos que no esituvo
acertado
el

dato importantísimo, sin
ello lo

el

docto bibliófilo alemàn, por
si

resulta expuesta à error la antedicha afir-

cuanto dichos caracteres,
a los de Spindeler,
los

bien se parecen

mación; però sea de
que

que fuere,

lo

no son
si

los

mismos; con

que

resultati iguales

son con los que

afirmamos nosotros es que los caracteres con que aparece impreso Confés^
son los mismos que usó

usó Cristóbal Cofman,

bien no podemos

síon^l,

Cofman

54"
anos nias tarde, en 1499, en la impresión de La uida de sancta Catherina de
seís

celona
nios

]K)r

Carios Amorós, en
erlición
ni

4.^

No

he-

visto esta

creemos que

sena,

Iradudda <\t\ latín al valenciano por Miguel Pérez, eii 1502 para La ystoria de
fill

haya existido;
se refiaré

sin ikula el senor

Genovés
al

a un Confessional que con error
<de

loseph

de Ely e spos de la sacratissima
lati

también

titulo

anota Gallardo

nú-

verge Maria, traduyda de
de diuersos doctors
:

en romanç

ordenada p lo rene^ ret mfe lohà carbonel, y en 15 12 para la obra Dels confessors la vera guia dels coe

fitets

segura

viu.

una reimmero presión hecha en el expresado ano pí^r el mencionado tipògraf cj en la Ciudad Condal de otro tratado <le confesión, de autor anónimo también. intitulado Dels
563 de su Eiusayo, que es
confessors la vera guia dels confitens s(guroi zna,

El senor Genovés, en su Bibliografia
Valenciana, dice quie
la

anterior obra Con-

que mas adelante anotamos.

fessional fué reimpresa en 1535 en Bar-

^55Anónimo.

£otiítdcr^tiom molts vrilsp ocuorcocfj ciucíc ocnioftren Ics ob:c8 oda
creatío rcdcmptío p íuílíí
fiCííttO•

[24.

Folleto gótico de 115
foliación, 26

X

70

mm.

de 40

hojs., sin

Anónimo.
Consueta sobre
la

Hneas por pàgina.

— Signs.

a-e de 8

hojs.

—Sin

lugar ni fecha de impresión.
la

manera de taner

las

Se conserva ejemplar en
bina de Sevilla.

Biblioteca

Colom-

campanas

del Migiielete de \"alencia.
[25-

- $6ÍL\

nianuscrito de esta obra se conserva

Anónimo.
I.

en

el Archivo de la Basílica Metroix)litana Valentina, y de él publica la jxirte mas substancial don José Ruiz de J^ihori, ba-

l>els

confessors la vera guia dels convia. (S.
1..

fitens

segura

a. ni n.

de imp.
(26.

rón de
fico

Alcahalí.,

en su Diccionario bioyrà-

y critico de Músicos valcncianus, impreso en Valencià en la imprenta de

Un tomo

en

4."

— 120 hojs. — En
hoja siguiente,

la port. se

ve di-

bujado un penitente confesando sus culpas à un religioso, y al pie dt la estampa se lieen las palabras
del titulo.
la obra,

Domènech en
Principia

1903, pàgs. 42-47.

— En
kt
:

la "

al

principio de

se

Enterrogatori e confessional en

quatre parts suptilment dividit."

Es un método para confesarse de
"Lorde
miniques
del tocar les

fines

campanes axi en do-

com

del siglo XV,
bler està en

según Villanueva, però Hae-

en qualsevol festivitat per...
al

a vedar alegries

temporal... a larma

com

duda

si

es del

xv ó

del xvi.
la

qualsevol manera de tocar en tot lany."

El senor Villanueva, a quien debemos
anterior nota, en
el
t.

XXII,

pàg.

230 de

Y

acaba:
la

su Viaje

liter.

à las Iglesias de Espana,
ejeinplar de esta edición

dice que vió

un

Tocar alarma quant trau Valencià
bandera.

en

la biblioteca

de

los [jadres

capuchinos

de Palma de Mallorca. Habiendo averí-

Tosttemps que Valencià vol traure la bandera en tralienla a la finestra de la sala

han de tocar
paga
que
als

j

alarma cada dia de mati y

guado nosotros que esta biblioteca pertcneció mas tarde al seiíor Marqués de Vivot, residente

après dinar la major part del dia y la ciutat
escolans.

en

la

onisma ciudad, à prindoc-

Aquest tocar dura
va.

cipies de 191

1

escribimos à este sefíor por
el

fins

la

bandera es tornada delia hon

Lo

conduoto de nuestro querido amigo
tor

propi tocar es ab lo
prestes

Jaume

|

a badallades

don Antonio M.* Alcover, magistral

qui dobla y per ço hi son menester tres o quatre escolans pera descansarse.

com

y vicario capitular de Mallorca, preguntànlddle si realmente existia en su biblioteca
el

Y si haurà alguna gran necesitat
lo lo
| |

|

e presa
altre

ejemplar amteriomiente citado. Al-

toquen

poch
tots

Jaume com dit es Manuel e lo Visent y lo Squellot estos quatre senys lo hu après del altre.
hun poch
la

gunos días después recibimos contestación del doctor Alcover participíindonos que en
la biblioteca del

senor Marqués de Vivot

Y

segons es

presa y

la necesitat axi

han

de saptar

lo tocar.

no se encontraba el referido ejerruplar y que no creia se hallara tampoco en Ma-

Aííade
la

el

senor Barón de Akahalí que

rnayoría de estos toques subsisten aún

Habiendo escrito en idéntico sendon Plàcido Aguiló, jefe de la Biblioteca Provincial de Palma de ISíallorca,
llorca.

tido a

hoy.

recibimos
negativa.

tambieii

de éste contestación

-57ir

^^^íííï^-í-gffï^
^'

[27.

-58Uji
vol.

en

H."

hojas de principies, que ocupan

de ccLXXxnii folios mas dos la portada y la

EXe

enueja fo
ira fo

ciiij

"Tavla deia present obra".
iiios.

—Letr.

gót.

—Sin
de

recla6.

— Signaluras
-'/

."Í-R

de 8 hojas y
i.

.S"

— La

s'giiat.

principia en la hoja íolio

— Ix)s

folio-

De De De De

cv
cviij

perea fo
auaricia fo

eix

gola

fo

cxv
cxvij

CLXXlx y ccxL aparecen equivocados, pues marcan cxxix y CCLX, respectivaitwnt*. A la vuelta de la hoja que sirve de portada, la siguientc
|[

Deies sot obres de misericòrdia spiri-

tuak fo
Deies set obres de
porals fo
fo...

misericòrdia

corcxviij

TAULA DELA PRESENT OBRA

Interrogacions al fadri e fadrina

cxxij

^

PROLECH A CARTES VNA
iij

Del

ca.sat e

cura de companyes tenint

fo.

cxxix
ciij
cliij

Deia viuda fo
Del princep
|

Deia potestat del confessor fo
Dlela ppíestat deia ctlau fo

e rector secular fo
|

iij

Del jutge ordinari
clesiastich

o delegat lech o ecaltres

Deia habilitat d^l religiós per ahoir
confessions dels seculars
fo

les
vj

e

de

p sones quen
clxj

juhi concorren
|

fo

Deia habilitat dels frares preycados y

menors per ahoir
seculars fo

les

confessions dels
vij
|

Del acusador o auctor fo Del testimoni fo

clxv
clxvij

Dd

aduocat
fo

|

e

juristte

|

y procuraclxviij

Deia sciencia necessària
scw fo

al

coofies-

dor

XX
|

Deia admissió del confitent
s^io

ala confesxxiij

fo

Deds cassos enlos quals pot algú confessar a altri qite al
sieu

Del notari fo Del doctor mestfe y escola fo Dd metge e çerrorgia fo Del ofici e conseller del princep
[

clxx
clxxj
clxxiiij
fo...

|

I

clxx vij
clxxix

propri sacer,

Del ciutadà fo
xxiij

dot fo
Diela interrogació
ail

Dd

mercader

|

corredor

e

camuia-

ooníessant fo
les

xxix

dor fo

clxxx
clxxxij

Dels
la

cais-sos

enilos

quak

die

reiterar

confessió

fo

xxx
dexicomunicacio
al

Deia companyia fo Deia companyia e mescla dels animals
bruts

Deia

interrogiaicio

fo
licit
\

clxxxvij
|

confitent

fo
|

xxxiiij

Del canui

e

illicit

fo

clxxxviij
cxcij
cxciij
cxciiij

Deia vida
tent

sciencia y «stot del confi;

fo

xxxiiij
d'
Is

Del artiste e obrer mecanich fo Del apotecari fo
Del draper e venedor de lana fo

Interrogacions deies circústancies
pecats fo

xxxvj

Del daurador

j

o argenter
i

e

monecxcv
cxcvj
cxcvij
cxcviij

Deia manera ddl enterrogar fo

xxxvj
xxxvj
e
sexliiij

der

fo

De De

quines

circústancies

es

necessari

Del tauerner fo
Del sa&tee (sastre) fo

entieíirogar lo confessor fo

quines coses deu lo confessor comual

namét enterrogar gons quin orde fo
Dels artides
Diels

confitent

Dd Dd
cclxxxij
xl vj

logater
fliaquer

|

e conduidor fo

fo
fo
.'

cxcix
cxcix
ce
ce ce

Del camiçer

dda

fe fo

sagraments deia sgleya fo Del primer manament fo
(sic)

Del sabater fo Del esitnemonier fo

xlvij
ij

Dd
EXel

musich fo
laurador fo
datari

manament Dtel tercer manamení fo Del quart manament fo Del sdnquen manament fo
Del segons
Del sisen manamenait fo

fo

ce
cciij

Ixij

Dd

fo
|

Ixix
Ixxj
Ixxiij

Del rector
tals
I

o administrador de
del
constituit

spicciiij

e

de

altnes lochs piadosos fo...
|

Del capella
cnes

e

en

sa-

Del Seten manament

fo'

Ixxvij

fo

ccv ccx
|

Del huyten manament fo Ded deen manament fo

xcvij

Del sacerdot simple fo

c
c

Del benefidat
Del bisbe
|

|

canorlgie

e curat fo

...

ccxij

De

supèrbia

fo....

e prelat superior fo

ccxxvij

-59cxxxv
l)c\

(If

(lAiMiacio

p

a.ssi

|

e

p ab qui ab
<!•"
*'
1í>

ell

se cò-

rclÍKÍ()N
in j

íii

cxxxix

fcs.sara lacófcssio hoira

segons sant niathcu

Dda
L/<")s

unció

<Wa

|«cnjtcncia

fo
.,,,.

ccxivj
ccxivij
ccliij

enIo ,xv. ca»

C

^u»

*^h
1

^1 hccIi

canons

|H•nitict»iaN

fo

guia los

(los calu-

cnla fossa deia infernada

Deia

loinniacin
íK'

dda

incmtencia
lo

fo...

C!om

(Iteu

aucr rjnfns
ít)

in^ilalt

lo
i•i^Iiiij

aqlls.

l'onfvssor
Citíu
M-

e fugir de pena. l'er así|uiuar tals perills ncgi'i cofessor sia dada ocque a p y
casio de dexar là alta potestat c glios exe.cici

(Icu

avïcr

lo

-confcMor
fo

cnl
cclvij

confessió fo
lík-Iii

com
I

es hoir de cófessio ales pea'adores

fornia
la

Mn
f

al)s<>liicio

cclix
;il

p.Hoiies

(Jnant

satisfacio

(K-u

ixic-cchir

absoJucio

o
cclxij
fo...

yo creatura ta indocta y íle la flacli ingeni po confiat molt en aqll deu e senyor p lo ql tot be es dat e tot do ab
ab
tot

Deia fornia tk-JaUsoUucio enio cxconiunioat
f (>

pfectio dcualla

|

e qui la gra sua abundàl-

ment a

Set interrogacions de sant ancclni
Cttssos

ccixv
cclxvj

papals

|

c

ciwscojKuls

fo

Hrla absolivcio feta

al afitíl <lo jx-cat

q
cclxxxiij
l'O.

no podia fo
Sioiie
;i

comtiniuicióii. en

el

i,

sig-

iialiira ./, el

siguiente

PROLFXH
<[

dona e totes les coses d'strebuex scgos li plau no ab presumixrio o copdicia mas p lo zel d'la de coseguir algüa lahor manera de ístrucalgüa e p salut fraterna determenat instroits poch e tio als cofessors cópondre aqst interrogatori o cófessional axi p al cofitent com p al cofessor molt profitós e vtil ab tot q fins aci algüs e molt po doctes senblants tractats cóposts ajen
tots
j I j | | I I

com
spit

sié fetes diuisiós deies

gres e deies opa-

ENTERROGATORl E CÒFESSIONAL EN QUATRE PARTS SUPTILMENT DIUIDIT
|

cions
I

e acada
vtilitat

hu

sia

dada manifestació de
i.

a
i.

de

altri.

cor. xij. precipiatur

qz.

pe.

iiij.

Com
los

C
la

Qwe

qlseuol axi

com

après

lart d'

les arts
r.

sial

regimèt

d'

les

la

gra alaltre

diministre

com
|

j

a bon disdel

aïes Extra, de, eta.

q. cuz. sit.

CY

entre
si

pésser deies diuerses gres de deu cogitant

humans

exercicis tant sia

mes

pillos
:

q negu
cors

sia nat

p

assi

mateix

y q axi

de aqll mal ne sia vsat per quat les aíes

son

com

d'la negligència serà

mes
hès.

precioses de totes les coses

j

e de tots
q.
iij.
.si

aquell seruét lo ql d'l

de deu argüit besant dor aell donat

los cossos.
r.

XX j.

q. ij.
r. re.

precipim^. xxiiij

de. pe.

cü ífirmitas.
j

C

fer cert

no cura reportarne guày com sia scrit. exo. Buyt enlo meu cospecte not mosij. c.

C

consta ab quàta diligècia
cessari al sacerdot
|

e discreció es ne-

traràs.

e cofessor al ql es

come-

munique

sa laudiècia deies cofessions e la cura deies

aíes q

ahon
r.

es

e obrar ab

major lo perill alli es de fer major cautela, iiij. ij. di. qesj

talent q tinch liberalmèt lo coab tot q per la salut d'ls altres treball prengua qsi a vsura aqll donat ala fi ab guày portarme no pugua. E p que
]

Lo

cam^.

ca.

vbi

periculú

de

.elec.

li.

vj.

aqsta obreta a tots agradable sia cara: y autètica la faça tant quat yo he pogut de-

C
q

Car
I

tal

cofessor es fet jutge spüal deies

aíes

e la judicial potestat requier q ql^enol aja ajutiar algüa cosa deu be escotir y
q.

discerni.

judicàté.

C

jutge deu totes les coses be rimar
es perillós

l^ó diu q lo bon car molt
j

xades moltes coses supflues solamèt les q e esnecessàries son e molt vtils breumèt e gràmèt studiat de crit. En la ql coposicio corroborar totes les coses en aqlla cotegudes
]

:

y greu sobre la cosa ícerta dar sentècia certa. xj. q. iij. graue pro ídemerito.
r.

ab diuersses allegacios de drets sentécies e testimonis de molts sants doctors p ço
\

I

quel cofessor axi instrohit

{

o pratich

qsi

extra. de. pe.

re. ois.

C

Es de molta
I

ne-

cessitat al cofessor

q

sia cautelos

e discret

p vn memorial la tingua. E lo q serà indocte e méys pratich per major delit d'les coI

en cercar y dicotir les calitats e circüstacies dels peccats q en altra manera ab gra perill

ses
I

o corréts

aell

quat

li

sia necessari als

originals dels drets recórrer e les matèries

^6oatrobar mes facilinèt pugua Donchs p major
d' la

adiücio

d' la jK-itccia e a^-^olncio d' Is

son de notar qtre coses p orde. La pmera serà d'la potestat d'l cafessor d'llieuidt'cia

l)eccats aells

afessats.
el

Signe a continuación
ianihién
lioja
<le

texto, piagado

gar
I

e d'sligar.

La scgoa

d'la diuisio solerta

<le

abreviatiiras. Kl verso de la

6

a la nfessio

La

tercera d'la diligèt iuesti-

la sign

S, última del texto, es

gacio

<I'les

circíístàcies d'ls peccats.

La

qrta

como

íigue

I

-

\

fo*
í

CCLXXXIITT
pofar /ca caj^gut en cjrcoícacío

.f»rpe!)iïio o'cníTCDit cnlo D:ct

I

éla ql fmo p

h fcoc íjpüca no potkr abfolt.cjctra Dc piíinle;
t>«

,

i]exA, ixlc. aiD:c ce (i abfol dia fcnrcncía oc bomc lauojs ^^pcneo^re.f m.çaiï.tf uÍ3.2lb tot grcunicr pcqiic2o capcl
.

fa abfolcróc fcntccm
ITin ^;tiÇSciJni,jo]>a.

^t ab fSt nial fa no cnco^rc cnfcn '^üÀm lo çcnítct ól ql pfcfTio gnal/
cj

^lx>rt ajnflcp c Digtm/è tílce pcïtítccícs oblioaDca c atu
cu.:

injil

^ 400 altres pfeíToís Ifíí uíe fon los peccats críniina lo fcgós fant.tbo-íÈe peccar cnlffe i5la feta trinitat ^^cccar c5^
I
\

P
I ;

tranafafcrbonicp2lcfíoi5la1iiagcftatSacrilcgí£Pacbi^ nacío ptm bífbe loiaí ío oe fge Córpiracío ptral fenf oi natal Sinionia Slfura niatttfcfta Qbftíacio ï5la pefa ctilos |^eccat0..TJ>:erunipcío tJla nua oc Deu Blaffenna cótral ípirit

&f

fanr*
;

CS^n.jcuj.
cope•tiooa e gfones oegra pooer/e Tciencía folcirer la

^C;^^^:í co lo jpob:e caminat entre laojes fcijur lo canit paíTa.

^

^

;

)tri•e

I

[

gegrína pallaras fegura (i als anticbs oc $ tr Qmoiae*í[ q la babiht at tíllur/entcUecte concjccnt la ibc;^ cilUf atbilana e les fo:(es Deaqlla piaDofanict li paííara e g oonara tó erres e faltes.e fi paíTant Dil locb en altre arribat
cótc(et tti pob:a
:

v*iL•:3^ q í^qnts p aqlla q lo coz e rabo fenro:eia e ptttrba re pii^c pil'ijuir te t^olra fentfe boftes DcaqÜa fens la ql:aDcu

plaure es tpofTibk%ab bilil pafciécia.o cópOJta.j? acaniinant no recelles p an \oz oe il5s q p nos tant foferi.^ p la fua narc
i

bfnl

^% marià q anegu \m} tífaUuíuoque f fupliqite

fic en;^

DzeçaDelteucanii»

Cfon eftanipaDaC»ita ob:a enla ciutat ce .Síalccia p tçof
folkofiua al^nia]? a,puj.ï5l nies oc niar^«Snf .íp.&.jcij•

Cu

obra, y l^fv csto no prulo corregir a Gallardo al intitularia Confesioml, ya que

Magníficí) cjoinplar
"Institut «riCsitiulis
lona,
pitx-olciítc
<lc

<le la

Hibliotcca

<lcl

Catalans", de Barcela

de Aguiló. Olro
\V\h\.

cjcmiílar se conserva en la

Univcr»

no t» »u titulo, çn nu> II de HU Biblioteca
éstc
ÍIÍ,

la |>ag.

774

del to-

Mtaria

tic

Valencià. Salva no coníxió

csM

«^MMVMi

IW

I


[28.

{Esta es la port., de la que parecc tercera cdición de la obra. La liltima pagina, que

conti^ne

cl

colofón, es la que reproducimos
:)

a continuación

^62

CXK

|^<)tic£oc^>dbabfoicm<><f<ittCMíi<>d5MM^
^'o•cncoirc cn(atfnira4I Sc6otM«i»fMmevt
^

^>l^tdqt3aliconfd!ik»g<iicnME^ofC
Ijçnititndcd ot>Udadc« caM isfoctc» pcrMiloc^c CQ11Í118 fon lod pcccatg cftmftMiafcgo 11 ifcct v

Cspcecar en la f^d^1)ntcta3rriiilttt/|kcc9r€ór;
ravfcr tjomcr/Xcfio tkte magcftaty Sa<:ill£ií/flp CIO contra btfc></H>€flo:íK:ío Oc t^crge/Coàwictv ícnfo: tunuat/Simonia/Ciruramamicfia/^^Hnaaoo^u
Sc'fa cfílòe

pcccme / ipicftimpdo OdamifencMdi^Dc 0<a/

C3rtc<mii0pob2cca;mnamentrcladlrc0ltoiklo<:im^ rjhfcntre competidor epjírítncadejpi^^oac/clc^s^loi dfaii c^fa/ta pob:a gCjiTií» pa(fi[ii8fW^

Oc mtmpamcdme/útic p<rl9l^a5iM0jAPMJpfectc co
mitcnt la imbcdlitat piimana c Icd fo2^t>cd(^di•|'iii9« ramcmbpafï^ncpcrdonarafikdcrrescí^ili^/ciípt^&tit

{mtsfact^cnaltrearrdMmasúdQDCKfumpaicpKBa qpci^

blc/i&t?iiifnap9faai€»/a^mp«as^jaHnMiiei»fecdk
le8f>a8fit<»ocJcte(|{ic|^tto«imfii»fiefl^fper
re|?tsfi^i^cinffeCl>anaqae3

ocgun^f^cMí/^^pm^ciK
.

-j

pbqtseüci} endreça t>cilaiam4

*

Un
port.,

vol.

en

4."

—Letr.
la

gót.— cxx hojas numera

das.— Con
principia

signats, y reclamos.

Taula.
el

—.En

—A

la vuelta
1,

de

la

hoja que sigue (Fol.

Gallardo, en su Ensayo, nos da noticia de otro ejemplar.

recto),

mismo Prolech de

ia edición anterior,
al

A
el

la

anterior edición se refiere sin duda

de

la

que es reiinpresión, y termina
folio.

verso del

senor Geno\^s, cuando, tomàndolo de

mismo

Gallardo, la intitula Confessional, siendo
la Biblioteca 'del

Ejemplar de

Seminario

Conciliar de Barcelona.

no es éste, y dice. equivocadamente. que es reimpresión de la obra quç lleva por titulo Confessional, impresa
así

que su

titulo

en Valencià cu I4<>.^
ilo aiitcrioriiiciitc.
(|in:

63

Jerusak-ii
to:
lu

va

lieiiios aiiota-

como
S.

scscnta anos antcs de Curis-

qual .scnlciuia impugna .sólidanicnlc

Honorato a

Maria {Ànim.
I'l., art.. 7,
»

in reg. et us.

Anónimo.
lit

crit., lib II, diss.

v)"

Don M. Milà
canto de
la SiOila.

y i'oniaiuils publico, en

las pags, [29.
l'-stc

353-365 de la Romania, ano noveno Í1880), un notable articulo intitula

canto ticne su
;i

orifjcii

en un sernión
en
la
el

lado "El canto de

Sibila
tar<le
.se

en lengua

atrihnído

San

Aj^nistin. (|ue se leia
ík'l

de

Oc"

fdcl (|ue

mas

ha hecho

vif^'ilia <lc la

Natividad

Senor, y en

una tirada apartej, anolando
(jue

las variantes

rnal.
a

|>ara

convcnccr

(K-

su ailveniniient'.j

ofrecen de
las
la

la.s

versiones de los manu.scri-

los jiulios,

sou Uaniados a dar testimo•

tos
rís,

iiibliotecas

Nacional de Pa-

nio varios pcrsonajes del Antiguo y Niic

vo Teslanientü. y después de estos, como
ííeníiles. Virgilio,
I)ila.

LorcUiZana de Marsella y del Archivo capitular de la catedral de Bar-

de

Nabucodonosor y

la Si-

celona, las impresas en Cataluna y las de

Valencià y Mallorca, y dice
Kl canto romanceado de
diferentes

Villanueva, cu su obra l'uijc litcrario
a las Iglesias

de Espaiia (Madrid, 1803141, nota
5.".

versiones

la Sibila. que en conocemos, pertenece él un movimanera difusa y
si

1852).

t.

I,

pàg.

hablando

à la lengua de oc.

Nótase en
la

de

la

profecia

<le la Sibila,

dice

miento
los
1.

lírico

opuesto à

Profecías

se

llaman

comúnmente

expositiva de Les quinze signes,
ingirieron en
él

bien se traduc-

oraculos de las Sibilas, de las quales juzgan
S.

algunos versos de

la

Justino

M.

{Orat. par(pnet. c4 grcccos), y

ción provenzal de esta obra.

S.

Agustín {de Civ.

D ei,

lib.,

XVIII.

capi-

tulo 22.),
lo

que hablaron inspiradas de Dics

qual dixo tanibiéu Constantino

Magno

a

versión provenzal del canto ísiXIV?) provienen glo las catalanas, la pricuales ha llegado hasta nosotros, mera de las

De una

los

PP. del Concilio Niceno {Orat. laud.), S. Gerónimo aüadió que el don de profecia fué en ellas premio de su vírginidad {contra .Jovin., lib. I). Xo hay repugnància en que fuesen profetisas siendo gentiles, pudiendo dar Dios este don a los malos. como dice Santo Tomàs, de lo qual hay dos exemplos
en la

aunque en un
les, sin titulo

libro de constituciones sinoda-

tes

y aislada, mientras las restanse nos presentan como formando parte

de una costumbre establecida. De esta costumbre debemos interesantes noticias à fray Jaime Villanueva.

El seiïor Milà, reíiriéndose à

la

versión

misma

Escritura.

de

la Sibila

de Valencià, copia
el t. I

lo

que dice

Però S. Gregorio Nazianzeno {carm. ad Nemes.) dice que ni las Sibilas ni Hermes
Triniegisto hablaron de los misteriós de
la

Villanueva en
gina 134:

de su obra citada, pa-

fe por divina inspiración. sinó copiàndolo de
los

En

el

sagrados Hbros de los hebreos.

Y

asegura Orígenes {contra
es, los

Cels., lib. P\),

aun que

de este dia

segundo nocturno de los maitines (vigilia de Navidad), la lección
la Sibila Eritrea,

se dice ser de S. Agustín. en la cual se balla
el

eran tenidos por hereges los

sibilistas, esto

testimonio de

repitiéndo-

que contaban {sic) las Sibilas entre los Profetas. Vosio {de Sibilin. orac) pasó mas adelante que S. Gregorio Nazianzeno. asegurando que estos oraculos los forjaron los judíos quando Pompeyo se apodero de

después de cada dístico ( ?) el primer verso Jiidicii tellus (léase signum). Esto es en el breviario de 1464. En el oficio de esta
se

solemnidad, que se insertó en

la

Semana
la

Santa del ano 1533, se ve que, creciendo

I

-64devoción de
los ])reladas,

anadieron todos
la
cl

Sanchis Sivera en su obra La Catedral
de Valencià, pàg. 465
:

los testimonios

que profetizan

venida de
lector de

Cristo (i), los cuales anunciaba
este

Y

modo: Dic tu Jeremia; dicat et Isaias. como se notan con tinta cobrada estos

La

sybilla

deu estar ja aparellada en

la

trona y vestida

coma dona.

profetas, es posible que estos testimonios los
dijese otro, respondiendo à la pregunta del
lector (2),

como

lo .previene al llegar

à

En
la

lo ior del iudici

veuràs qui ha fet seruici.

Sibila con estàs ipalabras:

La

Sybilla, etc.

D' una verge naxerà

(Véase mas adelante.)

Deu y hom
pàg. 96, hablando de
de caseu
al

qui iutiarà

En
las

el

tomo XIX,

lo be

y

lo

mal

costumbres de la iglesia de Tarragona, en el siglo xvi^ cuyo conocimiento adquirió
por
el

iorn del iuhi

final.

Mostrar
per
los
lo

s'

an quince senyals
generals,

mon molt

examen de
que en

códices y de actas capitula

morts ressucitaran,

lares, dice

noche de Navidad ha-

bía también Sibila, y sospecha, ignoramos

con qué fundamento, que acaso se diferenciaba de la de Valencià, siendo mas bien una
representación ó comèdia.
( !)

de hon tots tremolaran. D' alt dels cels deuallarà Jesuchrist ys mostrarà en lo vall de Josaphat, hon serà tot hom iutiat.
Portarà caseu scrit
en
les
d' lo

Nos informa
pàg. 133, de que
el

finalmente,

tomo XXII, Obispo de Mallorca Juan

front a sen despit
fet,
'

obres que haurà

Vich y Manrique, valenciano de ilustre familia, en 4 de Diciembre de 1575, rogó al capitulo que se hiciese la representación de la Sibila en las maitines de Navidad, como se hacía en algunas iglesias, senaladamente en la de Valencià, y que accedió el capitulo, y anade luego, pàg. 183, que este rito, abolido à mitad del mismo siglo, se restableció momentàneamente. Ignoro si se interrumpió de nuevo, según parece deducirse de las palabras de Villanueva; però subsistia

on haurà caseu son dret. Als bons darà goig etern e als mals lo foch d' infern ahon sempre penaran puix a Deu ofïes hauran.

En
ííor

la

transcripción que ha hecho
se

el se-

ha deslizado alguna errata y la del senor Barón de Alcahali. Este anade que no ha encontrado la música de este canto, y que en la cateMilà
algunas

màs en

hace

dral de
la niisa

Palma de Mallorca aún
de Nochebuena
la

se canta

en
la

poco, y creo que subsiste.

profecia de

Sibila.

He
rio^
t.

aquí la versión de la Sibila de

Va-

lencià que trae Villanueva (Viaje literaI,

en las.únicas 271 pàginas publicadas de su Catalogo de obras
eii

El

seííor Aguiló,

pian

el

pàgs. 135 y siguiente) y que cosenor Milà (Obras completas, toel

lengiia catalana, impresas desde
el

1474

hasta

presente, copia también las rimas

mo

VI, pàg. 307),

senor Barón de Alcritico
el

del imponente canto de la Sibila Eritrea,

cahalí (Diccionarío biògraf ico

y músic os valenciano s, pàg. 48) y

de

teniendo à

la vista

gran número de
el

edi-

senor

ciones, y dice

en muchos
(i)

siguiente ritual y otros del siglo xvi, està impre-

que en

sa la música con que se cantaba

Es

decir que se completo, 6 se restablecie-

ron

las partes del

sermón atribuído à San Agus-

tín, si

alguna se había stipnmido.

C Ordinarium Barcinonense, Gulielmi Cassadori Episcopi iussu aeditum,
| j [

(2)

Es

la

misma observación que hace Sepet
al nis.

&

in sex libros digestum, quibus ea

|

con-

con respecto

de Arles,

tinentur,

quíe

potissimum ad

|

parochi

-65imiinis s|)cclanl
(/í.
|

ilr

A. (Ui Olusf^o
!'.'>

)

1

anto

la

edición de 1496 (?)

c(/iik> la

de

Inircmanc
Aniio 1569.
l'.ii

\i.ii<l
\

(

üaiulium

mii

I

Costilla de 1514, síju tan rara», que nin-

gún
i86 hoj,

bililiógraft», {ikIiim* el ertidilo alcni/tn

4."
liti,

prolong.
».

niim^

16 de prcU. y lurgra; imllaiio

doctor
ellas.
V.\

Conraílo
único que

Hacl>K

1

\

4

al

n.

— Lct^
y

rc<(l<Mut;i. c«»lfjr.

liasla lioy

ii|)a de ha coiisegui-

t'Titióit
I

corrci'tii

liiiipiu,

o<mi

rl

canto

co-

do adclanta^n<^s alguna
cliino

noticia de anibas
religiov> ca|niIClizoiido,

rrcspoiKlicntc, y coi) varius grabwlü.H,.."

edici(incs e» cl cstudíoso

Anónimo.
I.

padrc

José Maria de

>

1

(|uien,

en un notable articulo intitulatlo
l-Yancisco", según la

/'/(u

Sauctorum ó Vidas de
llagciilxicli

los

Sanllulz,

tos.

— ^VaJcncia,

"La leyenda de San
ha visto

y

versión catalana del Flos Sauctorum, (|uc
la luz |HÍblica

en

la

Revista de
í

1

30.

llstudios
rria),

Vranciscanos (Barcelona
y
el

Sa-

Miiy rara es ósta,
edición
(Ic

al

parcccr, priíiiera
lihio.

abril

mayo de

1910J,

descriljc

l'stc

pret'ioso

VA seiíor

exactament e
de
la

único ejemplar coníxido

Serrano
en

y

Morales,

(|ue 110 logn') verlc ni

edición de Valencià de i4f/) (?), que,

tuvo noticia de que llegarà a
las jKigs.

inipriniirse,

falto de ixjrtada, colofón
finalcs,

y algunas hojas

ffrcntns

96-99 de su Dicc. de las imque han cxisiido cu Valencià, se

se conserva en la Biblioteca del

Seminario Conciliar de Barcelona

limita a dar a eonoccr los docunientos del

A

vista,

pues, del
la

refcri<lo

ejemplar,

protocolo de Jeróninio Carbonell (de fines
de agosto de 15 13), por virtud de los cua-

ampliaremos

noia bibliogràfica de tan

rarísima edición de Valencià de 1496 (?)

comprometia Jorge Costilla à imprimir 600 ejemplares de Flos Sauctorum à
les se

Ya hemos
de |X)rtada, a

dicho que carece de la hoja
la

que corresponderia
ij,

la sig-

(íaspar

Trincher. Efectivamente,

la ediella

ción de Costilla llego à hacerse,

y de

nos ocupamos à continuación de la presente

que es hoy la primera del volumen, por cuyo motivo reproducimos a continuación el
recto de la

natura a; sigue la hoja sign. a

nota.

misma

im

- 66 v:,,/;/>.'^^'^'

^01050

I

om.i ly kw wjt» iM
!

it' 1.1 (lli. j

p.ffau ruiu-nuiu rir i II qiMtrc rciiipe; çoee 4 í.!'.
lo rcpt» (x-y

iKx^KíoDdodtornairfw '•
lituito;caitóp*ocpcii
Dcí)cfui3dòív>nOCdíUfi
,
«r:

qtiraocfiiuïxnoftrcfcii^w.

cnira hiio a aDodcs.e .u)ucll i

ícura I j cfi^fcfla oh fawuiadii

fctKpcrqúcLHioíafcli^fliíoüi ctiloqualcdcoíKcn^ii iooduijiiH
iiollrcsípar<!ip»inicrfi. i'oicmpi'
t^

í

iMcío
ft

raiocddo &d ixíi !UH!

,í]Do\'fe»i.•c

imm hm aI% rwi

d^nlLciilo qual «Bipa Joa ^njcutí pci kW DïopltXrce fOKn rciwaats c rcnoucUats jIi

j^to kiqucft tcmpSRpídíiTP Lt dgkfia ckI
sjdiKiumcíitOctieftrcfcnWí ftnealJ n.in

I

iucatfihi4wqiíémdqtKUKmp9f<: lib lo
iwdoni.uíifcítamaeetwtatctTJiT.K,
í'c
i

ícntps DcrccófiÍMcfoce temps ciitoqu.i! rcmpiv «d*H ctJíift Tom rccEHifilMfi» . caqucft
{i ividcnt.)

Uc&i!cfi.tï>cp.ifa fine

.1

futqis.t

lUi:c ói jpcn .» icínu: pcrqiií Muo.^ fc Ih> lo jfi.•cnloqualplínatrtaircaírjaJtCHlnit !.« ocaqiicita nxófltóoo. Xo rctnpo !x
*'í'^ íctctiípeíícf'ï pícífuí Cl iWtíW'^'o•f'•í ítmicfoiu.ailoqiialt«t«p9foiitl•Wi\;níi•

i

1

M.»CHWu.iv>Itctniw av:rfctiMtoc%ídl4

El tamano del libro es en folio menor, ó sea de 225

idénticos à los empleados por Pedró*

Ha-

X

150 mm., à dos columnas

y con hiiecos para las capitales; el ultimo folio es el ccLXVi, correspondiente à la
sign. Fíij

genbach (Hagenbanch escribe él) y Leonardo Hutz, en la impresión de la obra de Guillermo del Podio intitulada Comentaria Miisices,

y à

.la

vida de Sant Bernardi;

Valencià,

1496. según
el

el

però
de

el

libro constaba de

mayor número

facsímile

núm. 129, que publico
Nijhoff, 1902).
I

doctor
si-

folios.

Haebler en su Topografia ibèrica del
glo

El padre Elizondo hace observar que
los caracteres góticos

XV (La Haya,
Flos san

de esta edición son

II.

ctorum

No

I

uament

-67lainpat corregit y Ikmi examinat.
]h:t

lo

lloninín

iv)

citar
cii

la

procedcncia de las

rcucrent

iiiosscii

|

Cathaliinya.

afegidcR

(ibra.H <inc

anota

su Catàl.
I%li-

rcrtes vides (jur fins aci
íoii...

no eren.
|

C'olo-

ICfcclivanicnte, cotno dice cl padrc
zoikIo,

fou cnipreniptat lo
l-'lors

present Lihre:
:

en

la Biblioteca <lcl Institut

d'Es-

nomenat
loni'j^Mt
iia

sanctorum

ara nonamcMil
la mctroixílita-

Indis Catalans, se halla im ejemplar in-

y V

mcndat
I

:

on

complcto de dicha edición,
íjue cita cl

(|ue

no es

el

ciutat de Valencià: en lo carrer d' la
jier

senor Aguiló, por ciianlo carc-

verge Maria de gràcia:
tria

art
|

e

indúsdies
(I-'s-

de (iorge

ci>slilla.

del

mes

ile

l-'ebrer:

Acabas a any M d.

xxv

ce de portatla y colofón y que, desgraciadanunle. n<> se cíimplcta con el rpie jmjscc
el

\iiii

iido V si<fno (ívl

imprcsor
Li'-

biblióülo catalan don Salva<lor liabra. Para dar una niuestra del texto del
(pie

ejemplar incompleto
el

se conserva en
Ií)

l'ol..
Sí)

li'tr.

Kot-. ^

'l<JS

cols., Kriíl'iwl^'s

l•ii

niadcra.

Institut, transcribiremos

que en

UíS

fols.

niimcrados.

folios

Lxxxviii y
de
la

siguiente,

amfxw

vucl-

l'J

mismo padrc
la
\\i\U\.

ICnzon^do.

en su articu-

los, se lee

vida

lo

eitado en

nota anterior, después de
(|ue

C De

.sent

Uicent fkkker
aparecc rccor-

iranscribir la

antec^de, ana<le:
describe esta edi-

{La iuiagcn del santó, que se hallaba
dcbajo del anterior
tada, operación
titulo,

Oon Mariano Aguiló

ción en su Hihlio(jrafía cutalava, cuyo plicgo

que también se ha practi-

corrcspondiente he podido ver gracias à la buena aniistad de su hijo don Àngel Aguiló,
bibliotecària de la

cada en un buen número de las estanipas
<;iic

Universidad.
el

"I-'s

ol)ra
;

fignraban en este volumcn y seguida-

muy
visto

rara

—advierte

senor Aguiló

he

ment e:)

un solo ejemplar. y no sé que ninguna bibliografia haWe de ella" (pàg. 317, columna 2.*) No dice la procedència de este ejemplar coiupleto. Por ciertos detalles de paginación que da, me ha sido fàcil identificar

Lo

gloriós confessor sent

Uicent enlo

mon per vida e doctrina respladi e clareja. En lày de nfe senyor. Mil. cccc. e mes e
l)assa

daqsta vida en

lay.

M.

ccccxviij.

E

après fon canonizat e scrit enlo cathalogo
dels sancts: per
Mil. cccclv.

ciente

dos ejemplares incompletos, perteneuno de ellos al Institut d' Estudis Ca-

papa Calixto

.iij.

en lany

C

Eon

aqst sanct Uicent nat

y el otro al senor don Salvador Babra, que generosamente lo ha puesto à mi (Hsposición. Ambos, por desgracia, estan faltos de portada, colofón y no pocos folios. xxiii r, con que l".l segundo lleva en el fol
talans,

enla insigne ciutat de Ualencia: del linatge
antich e noble dels ferrers: de pare e
catholichs

mare

engendrat. Fore son pare e sa

mare persones denotes e de virtuts ennoblides e d'corades. Fon son pare notari publich
:

.omienza, la estampilla de la librería del canónigo don Jaime Ripoll y Vilamajor."

lo

qual procrea de sa muller tres
Pere.
leys
:

fills.

No hemos
lenciana
del

logrado ver esta edición va-

Lo primer hauia no home molt füdat en
li

Lo

sego Bonifaci
cartoxa.

qui après de ésser

Flos Sanctorum

que

cita

morta
.iij.

la

muller se feu
:

moge

d'

Aguiló y que copia el padre Elizoncio. Es niàs tampoco henios visto el pliego del
;

Lo

fon aqst Uicèt
la

lo ql

vixq verge e

pur: e
ritat

sua jouètut e puericia ab tota pu-

passa exercitant se cotinuamét enles

Catalogo del senor Aguiló en que consta
la

nota biliogràfica de dicha edición, ni
esta.

sabemos dónde se guarda
tecto

Es un

de-

muy común

en

el

bibliógrafo

ma-

fon molt docte. Essent emperò de hedat de xviij. anys c6sidera en si mateix regit lo lesperit sant no ésser cosa segura los couallers de iesu crist
set arts liberals: enles qls
.

:

-68habitar cnlo
luntat

mon.

Inspirat donclis ix>r vo-

al

qual succehi lienct de luna
intituit

:

en temps de
sacre palau:
dit pajxi

diuina delibera entrar en lorde de

scisma: fon
e

mestre

d'l

preycadors.

Y

de fet bo nicte en obra
religiosos

:

enlo

fon ab molta familiaritat ab lo

conuent dels dits
e

deia

damunt

benet. I^el qual après se aparta
resí>ectes.

p

certs bos

dita ciutat d' Ualencia,

E

aqui perseuerant

Finalmet torna
la

al offici apostolich

conucrsant en ÍK)nes obres: niereix(|ue és-

de preycar y sermonar aço
ell

paraula de deu.

E

ser

promogut en mestre en
:

theologia.

Al

continua per espay de trenta anys.
deia sua sancta doctrina e prey-

qual axi viuint en bones obres foren fetes offertes
sia
:

C

Eo modo
:

tant per prelats de sancta
jjer

mare

sgle-

com

prínceps e senyors temporals

de dignitats eclesiàstiques: Les quals totes

mensyprea
d'l

(sic).

Y elegi

ésser

menor

e

pobre

que enlo loch hon ell deuia preycar: primerament ab feruent e molta deuocio e lagrimes ell humilment celebraua: e com era enlo inig deia missa ell sermonaua
cacio «ra

enla casa de

deu per seguir

la via e doctrina

ab molta feruor. Era encara aquest gloriós confessor de molt marauellosa conuersacio.
del dia ni deia nit no fo contínuament stant en studi o en oració e contemplació o verament donant audiència als qui venien a ell per dej

gloriós pare sent domingo.
:

duplicar lo talent euangelich

Après p voler a ell comanat
arago
ca]

Car níguna hora
vist ociós
:

cerca moltes ciutats
la

|

viles
|

|

e lochs preycant
I
|

may
I

paula de deu. ço es
[

valecia
|

!

thahmya
sauoya
|

castellà
|

j

bretanya
|

normandia
ribera de ge-

piamot
borbo
|

lo delfinat

manar

li

consell

o altra cosa espiritual.

C

major part de franca. Hagué special gràcia de deu enlo seu sermonar: que era no poca admiració axicom los apòstols: que en qlseuulla part q sermonas y en la legua sua materna era entès p altres nacions. E encara q los seus smons fossen plixos: negu dels oydors nos enujaj

noua

e la

:

Aximateix era molt abstinent car no menjaua sinó vna vegada lo dia. E no menjaua carn en ninguna manera: sinó enmalaltia. Del seu vestir es cosa increyble quàt anaua pobrament vestit: saben ho los qui ho han
vist:
significat
als

|

miradors
per dir

la

pobrea del

seu sperit.

No

tenia res propi sinó tan solalofïici diuinal.

ua: car
teix

la

sua loqla feruent
d'ls hoíts

e

deuota

scal-

ment

lo breuiarl (sic)

faua los aíos

co a

falla,

era axima-

p
li

special

do

d'l spit

eren cò p los q pp co p doctes, tant p ïnobles doctes
:
I

lüy

sant oyt tat plos q li stauè tant p in|

co p

algun temps vna cama no caualcaua per lo cami ab mula ni cauall sinó humilment ab vn ase. Enlo seu dormir domaua molt lo seu
e la biblia per sermonar.

E com
:

fos malalt enla

nobles, tat a

moros

|

co a juhe^: los qls

COS.

per quant fugia dels

lits

molls

:

o altres

molt volütariament als seus smons veniè. en tal modo que molts de aqsts ala scta fe catholica conuerti. E segons se conta
enlo procés deia sua canonizacio .xxv. milia delís

delicadures.

Dormia empo en
al
:

loch

dur e
:

moltes vegades ab vna pedra
tit

capçal

ves-

e no despullat
labit se

|

ni cubert

sinó ta sola(sic)

ment ab
oració.

reposaua.

Apes

del

ciutat

lum de veritat reduy. C Enla de Leyda sermonant aquest gloriós
ala
:

qual breu repòs: se metia deuotament en

confessor
e

quasi totes les dones publiques
a honesta
|

treballaua

desonestes a continencia e

e virtuosa vida

prouoca

e

porta.

De hon
Empe-

los

rufians
:

e viuints

ab dites

desonestes

Entre los discordants continuamet d' metre pau. E essent ja en hedat de setanta e vn any vingué en vna malaltia e sentit se acostar ala mort Armat molt deuotament dels sancts sagraments eclesias:

dones

deliberaren de voler lo matar.

tichs

:

com

a verdader catholich e

rò venint ells ab sa peruersa e iniqua vo-

deu

:

reté la gloriosa

amich d' anima sua a deu omnichrist.

luntat dauant lo gloriós confessor sent Ui-

potent son creador e ala sacratissima verge

cent:

manera que de leons tornaren corderos. e axi smenaren sa mala vida. C Après morint papa Climent:
ell

los

amansa: en

tal

Maria mare
enlo

d'l

redemptor nostre Jesu

mes de

abril:

en lany Mil. ccccxviij. vn

dimecres ans del diumenge de rams.

Lo

qual

-69bcnaucnturat confessor fon
niolt

honrada-

antes de la vida de cada Santo se explica
la etimologia del nombre y su significad.o. con datos sumamente curiosos, que supo-

mcnl
per

sotcMial
:

:

i•i)

la

lintat

de UaiuK•s en

brelanya

cnla sjfifsia tallircdal deia ciutat:
iioy
si•iit

(|iiant

hauia monestir del orde del
Doiniíifío.
l'.iilo (|iial

nen en

el

autor

mucha

erudición.

No

cons-

(Ht j^lorios

Kk-Ii

ha

fels
d'

e

fa molts
oí|)otent.
i)er

miracles; a honor e f^'m

ta quién sea este.

Es muy

prol>ablc

que
la

deu

Al

ql sia
*

honor

fué algun

religioso

agustino,

e glòria e
l'mica vineta (luc

i)orquc
la

reuerencia
l•'s

lostcmpíi.

hay esta en

vida de

reiinprosión, con li)íerísiinas varianla

San Agustín, obis[)<) y doctor, viéndose allí una imagcn del Santo.
" Ademas

tes,

de

anterior edición de I4(/) (?).

de

las vidas

de

los Santos,

hay
!a

l'-l

díK'tor

don Kanión
ilc

()'(!allajílian,
la

en

platicas

sobre

varios asuntos,

sobre

sn

ohia l.os Códiccs

Catedral de

Cluaresnia,

dominicas

que

la

preceden,

Tortosa, impresa en esta ciudad en 1897,

en

la

qnc da noticia de 147 códices

ini-

Resurrección y otros misteriós y fiestas de la Santisima Virgen."

lK)rtanles (jue ix>see aqnella catedral, cita

En

la

Biblioteca Nacional de

Madrid

un "Flos Sanctonim ó l'idas de Santos. \U\ volnnien en 4." mayor, en ^jerganuno.
de 573
l>io

paj^s. faltaii

Es del

siglo xiv.
el

Al

j>rinci-

un ejeniplar completo, y en la Universitària de Barcelona otro íncompleto del l'ios Sanctorum, edición de
se conserva

le

algimas hojas;

final esta

conïpleto. Ticne de esp?cial este libro, <|ne

Barcelona de 1494, hecha por Rofienbadi es en fol., \ytrg. y de letr. gót.

70Anónimo.

r

lootce oetó femtanafaucm fcgons lo Víi Dd íir cbibiíb^r De f^cchcommimxt a les iitannct} t)€l tJitniíatg<.Oc1Bam0. ©:3tíoíx)muiúali5.

Sferer npíbírquícs lii cdie fimcrúkrftiontm ruú

Dú^r Otmiirre nobi0 Ddn'ra tiiftrm^
micmt^O(btitoztbu0 itoflw•éi 90aíró&lk90

tv'* .v^

QjOiemadtwtctóBmàwèití^
'>;

í.

A/^^^f^n!-

cogitóumlniittitiKístCp£k1

fímtroibanr ih requicnt moitn. tòi xar altra t^aoa tot lo muíraton fo €«'
fetila
ft Dclmuiratou'noaDm w6ltl|| c;tuírmtti0 onouibíaitó^ ^ Biit^ TTir

£

"^fttròibunr

m mïín'c nteàOponiïT "^
'^

''^

éçt ra^niaiTiitisrupcronniee beo6» i$|^epdtet>ndpld»crua4ummni^
j»»'

í;^\p.

(La última pàgina del texto, que contiene

el

colofón, es

como sigue

:)

7'

CLXXX
noftriXOCiírcoirrorcíjacjrXXXVlI^.OltàlL iiobio Drlc niítóuni ni J*p.£t faliirarc nul on iioí
bíaíï^.&ncCiTaiidiofonc incà.p.ift clamo: nic^
te

ad

;.

tvnúr^K^nti robiícú+VÉr al Ipil tiio O:cmu0 aSft'ra qo Oílc habírn ríoi ic ílïà i oc't? íi íi Oro. Dia0 ab ca ló^c rcpcllc a àgclí mi ferí babíran rcPa ca 1105 í pacc cuiïodí'i brldicrío ma íít rug nos
i

fútig.g cpni ofmi iinn aínc.íÉt bfKiícno oci oípo
rcnri

p4* muT ft^li/x rpfiíji*tcrí ocíccdac 1 inanc
.^

,^.^

^,,..^.^,

.

,«..r, .«;»,. ..«.p, «^.«.» <PF.•.«'^w^^^

.r«.^^^

gain^alUt^•&íijiiarc

iiic

laiidarc rcrnrgo íacra allt

pera bollct? tuofair.air.oíc ri níucníar,p nolí qs oiíc úfu f-pc mlc Oro.in^• -"*- ^ { bo:a iiio:cI nfc apo ma clcincna glíbfa Pir go inan'a aií>aíani facníTúiià í bo;a paflïoiu'0 me gladi^n-afímt ^ í rcfurrccrióc tua noii^anio; afccí^ eccldfe me qs Dnc pces placar>adnu'r Oro. oíc tc:vt Ddlmcrl aducrfítanb^'ï crronb^ï'nmcrí cccft'a ma fcaira nbí ftn'at líbcrra tc.g ;rpm Dílni
a(l'ip•È>a nu'cbi t^nxurc

m

noftrúSnKU
ir3mp:cfrimí ï^alcitnc tíiipctifib.D.Sacobíoc rílte
otó.;rfl.niciiífe ftb;uarij»!OP^cccc,l.^^^^^

c!,^!' kf Just'S}.

**» /.í.^tí.íÀ.vt.•. ;'Wí„,»í... ...'V>./;;

424

A«*^t

^i.
.

w
;

i'í?^

C<A»S<.

[32.

Un

vol.

tintas, sin

de 138 X 92 mm.— Letr. gót., à dos reclamos ni registro.—8 fols. preïs, sin
la port.

Juan à
del

los lados

y

la

Magdalena abrazada
la

al pic
fol.
i,

santó

leno.

En

hoja que sigue,

numerar inoluso
rojo. El texto es

y 192 y

hajs.

numers. de

;ing. a, principia el

tít.

de

la port.

en

latín,

las extensas rúbricas
tít.

en valenciano.— Precede
el

al

anterior

En
lo

de

la port.,

calendario, que ocupa las 7 hojs. de principios.

la pàg. xxxi, b., se dispone que "en diumenge de rams en la sglesia cathe-

A

la vuelta de la íttima hay un grab. que representa à Jesús en la crux, con la Virgen y San

dral nos diga altra missa sinó tan sola-

nient la missa maior.

E

per

les

sglesies

-72liai-njcliials

nos

fasa

la

Ixiíiedictio

dels

Los

seiïores

Serrano y Morales (Dkc.

rams
(Iral
fi

fins atant

que en

la

sgilesia

cathe-

de las impr. de Valencià) y Haebler (Bibl.
iber. del siglo xv) creen que Pedró Hagenbach y Leonardo Hutz fueron los anóninios impresores de esta obra, que fué

de aquells hajen

fet la

benedictio: a
leclis sien a

que axi ecclesiastichs com
proceso general,
e
al

la

senno

del reve-

rent Bis])e".
Va\ la pàg. XXXII, b, previene esta rú-

c(;steada

ix)r

Jainie de

Vila.

Anade

el

scnor Haebler que esta impresión està es-

brica otra cosa

muy

senalada acerca de

la

bendición de los ramos:
sia

meradaniente ejecutada en rojo y negro, y ^que es uno de los primeros libros de

feta la l>enedictio
lo

dels

rams per

lo
al

fonna

j^equeíía.

Bisbe o per
lo poble.
'

sacerdot girada la cara

VA padre

Menéndez no menciona
al n."

esta

orient e tenint tostenips la

ma

stesa sobre

obra; Salvà cita un ejemplar

399^
en
la

de su Biblioteca; Aguiló, que
la Biblioteca

la cita

Ejemplar de
de Valencià.

Università-

pàg. 61 de su CatóL, no dice quién fuera
el

ria

impresor.

(La lUtima pàg. del texto, que coniieneel colofón, es como signe

:)

-73í-jciMplar

)02nbfíiadal

^oXCLXVIH

que

iK)seia

don Isidoro

l•'ourrat,

!

dicha ciiidad.

peralbftolaíeguítafí.

£ locboz acabcaqH9.Cànc(j. è /Í0 0Ó5 oc^
fo.rrirtí.t
la «fi:

Q RaincírcdfisDCO•
Dita artrla
(jl

ane ól^fú pRIocboi ratcrctoU
començar la
p
ío

Anónimo.
/,(*

£ DU Uí/ÇHa pf í: lo biík cnlo aUar' ob
j^oft

Dani^a
.XV.

j

de

la

Mori

\

i

rcta d' uii
|

lo Diaca tozfic a

Ms.

<lcl

Hcgle, recòndit

en

la Bi|

cbo2 acabada lo bííbc oiaa la ícQucnu
új íutíuitaK Dfü nft ícfu

blioteca <ic

Sant-IJorcnç del
la mtierte
|

ii.scorial.
|

D2\nobíoqot)fkt>c^nFvt Colo^fo
(5

pf (toíuínto

Arc ijer primera que representa à
ca.)
I

volta publicada.

{Grab.

myftcriío frequcf arc gaudcm'': Digiiíe cóucr

Barcelona
I

y à un monarStanipa de l•'ranchs X.

ratiortib^adai^ma•camurDtinaa•e c5(otan^

Altés
I

ftuírccúvíuítiregnac^cloDlacfiDiga Jec tnííraL'í];Bcoafa6:£ap«0 ebbaca vaifc
üigaiaafi Salucrcgínar&il^oílMrtÇii•
fe

Carrer dels Àngels, nonis. 22 Sí 2 \ 1903. (Al fiu:) Fou aquest llibre acade
I

bat

.stanii>ar,

a cura e desi)eses d' en
|

Antoni Bull)ena

&
+
I

Tu.sell,
|

en

la

|

ciutat

^forHcücttoijoeíBDficronnxiííj: ^art acaben lee matince quant fcoúi la müb

de Barcelona, lo die 9 d' abril, diada de la mort de Jesu.s, prehicador de ventat.
| |

txlgall.

<riau0OO>

\iiy

I

Mf'MÍIT.

[33.

|[f o:cndcabad£0lc0p:efcnf0bo2f6 t^di
fcrmarta fancta ab (ee matí^ncdDc nadal
la

Fase.

de

186

X

117

mm.

(4.0)

48 pàgs.—

vuelta de la port, nota de que la tirada del libro

cnhi'nfif^nedutaCDe

^akndfl ptf oda rouc rlíífcofomSòalmoü f Ib a.í(ij,tHC0 be flbaL ^tif

paper de

ha sido de 300 exemplars en paper satinat y J5 en fil, numerats. 'En cl rccto de la hoja que sigue (pag. 5),

DANÇA GENERAL
PRÓLECII

Un
dos

val.
tintas.

de ii8

mm. X
liojs.

72

'(8.°)

^Letr.

gòt.,

à

—268

numcrs.

—El

Ací comjença
tracta

la

dança general, en

la

qual

titulo,

co-

lofón, rótulos

de letra color.

y epígrafes estan on valenciano y En «1 rcverso del frontis hay un grabado que representa un Calvario.

com

la

Mort

diu e avisa a totes les

criatures que posen esment en la brevitat de

Es
/

reimpresióii, consiclerablemente aula edición anterior.

mentada, de

Ejeniplar de la Biblioteca de la Universidad de Valencià, à la que lo regalo, con
su selecta biblioteca,
cisco Javier Borrull
el eriídito

don Fran-

y Vilanova.

En
en
la

Ja Biblioteca Nacional de

Madrid y

de don Salvador Babra, de Barcelona, se conservan serdos ejemplares de
esta edición.

que no-n facen major cabal d' que ella mereix. E aximeteix los diu e requir que vegen e ogen bé çò que los savis prehicahors los diuen e amonesten en cascum jorn, donant-los bò e sà consell, que pugnen en fer bones obres, per que hagen complit perdó de lurs pecats. En après, seguint amostrant per esperiença çò que diu, crida e requir a tots los stats del món que vingueu de lur bon grat o contra la lur voluntat. E començant, diu axí
lur vida, e

aquell

:

PARLA LA MORT

El senor Serrano Morales, en su citado
Dicciojiario de las imprentas en Valencià,

Yo

la

Mort, certa a totes criatures

reproduce

la

portada y

el

colofón del

han ésser el món durant, Oh home, per qué cures de vida tan breu, en un punt passant?
qui són e requir e dich
:

I

74
l'uix
(lui-

fil

lo iiiún

no ha tan

fort gi-K''"'!

DIU LA MOKT

qui del arch

nuu

se

puKa

di•liurar,

cove que muyrts con yo 1' he 'nipenar ah nia sageta cruelMraspassant.

A

mortal dança tots los nat» yo cridc,
:

qui són en lo
lo qui


e tu

es

follia
tu,

del tot manifesta

que cregués

honïe, (jue altri

morrà

romandràs, pus fas bona festa del teu bon regent, e que durarà. No stas segur si en un punt venrà

món, de qualsevol stat no vulla aplegar a una crida, fer-l' he venir bcntost aparellat puix que r bon frare ja-us ha prchicat que tots vos n' aneu a fer penitencia, lo qui no-y volgués metre diligència per mi no i)orà més ésser sperat.
I-RIMEUAUEN'T CRIDA UUEi? DO
A LA
/

demunt teu soptada corrupció de granula, o carbonde o inflor
aytal que
I'

teu cors tot se desfarà.

SUA DANÇA

Menen
Que-t penses, per ésser minyó valent o infant de dies, que luny yj staré e qu' entro que sies vell iinpotenit
la

aciucsta nia

estes donzelles (|ue

vingueren
a ohir los

elles

dança present veheu formoses; de molt mal talent
qui són dolo/oses.

meus cants

mia venguda perlongaré?
no gens curós
vell xacros,
tal te-n

Mas nois
ni

hi valran les lurs flors e roses

Faç-te assaber que yo aplegaré
a tu fora d'hora,

abillaments que metre-s solien.
:

de que sies jove ni
car qual yo-t trobas

De mi, si poguessen, partir volrien mas no-u poran, que són les mies sposes.
fy.

menaré.
aquestes y
la
».

tots,

per

la

formosura

amostra ésser veritat tot quant yo dich, que en res no hà fallença la santa Scriptura, ab certenitat, sobre tot dona sa ferma sentença, a tot-hom dihent Façau penitença,
plàtica
:

La

daré legesa,
:

7ida ja<juida,

e despullamen- per la vestidura

4Í*^.
:

per sempre jamés molt trista, avorrida

daré pels palaus mesura complida de rònechs sepulcres dedins pudents,
e per los

con menys cuydeu morrà vostra persona
si

menjars vermens corrohents
la

no, vejau lo frare qui us sermona,
la

qui

menguen dehins

lur carn pudrida.

mirau què diu

sua sapiença

E
'

puix lo sant Pare és molt
lo

alt

senyor,

PARLA LO PREHICADOIÍ
Senyors
bells

que en to
d'

món no

trobaria par,

aquesta dança serà guiador
és are

y honrats, la santa Scriptura demostra e diu que cascum hom nat
la

Mort ha
papa o

tastar,
al

anch que
sinó d'

sia dura,

car no porta
e

món

un

sol plat

rey, o bisbe sagrat,

començ de dançar. temps de perdons donar ni de celebrar ab gran cerimònia, que prest li faré sentir cerimònia, dançau Pare sant, no-us feu gens pregar.
levant-se la capa,

No

cardenaSl o duch, e

comte excelent
DIU LO PARE SANT

o emperador, ab tota lur gent
qui són al

món,

los és moirir forçat.

Senyors, treballau en fer bones obres,

Ay de mi trist, quina cosa tan fort Yo qui tractava ab tan gran prelacía
e

no havent fiança en vostres

alts stats,

que no-us hi valran grans tresors ni dobles a la Mort, qui té sos llaces parats.
Digau, gemegants, los vostres pecats
tant
si

haver a passar de present la mort gens no valre-m çò que dar solia Gràcies e honors e gran senyoria,

!

com

piigau, ab satisfacció,

alcançar voleu complit perdó

cuydant yo sols viure el món, vaig tenir Puix que a tu, Mort, no puch ja defugir, valga-m Jesús e la Verge Maria.

d'

Aquell qui perdona'ls defalts passats.

DIU LA MORT

Feu ço que-us dich, sens que no-us tratingueu, puix que la Mort ja comença ordenar una aspra dança, de hon no porèu, per cosa qui sia en lo món, scapar: a la qual diu ell que volrà amenar

En Pare
d'

sant, cnujar-vos

no ha

anar en

ma dança
n'

qu' he ordenada,

lo

mantó vermell de poch vos valrà
haureu
fet
la
la soJdada.

de tot quant féreu

No-us profitarà haver
ací

Crohada,

nos

tots, gitant los

seus

filats arreu.

bisbes provehir ni dar beneficis

Obriu les orelles, que are ohireu de sa xerimía un trist botzinar.

morireu sens fer més bullicis. Dançau, Emperayre, ab cara pagada.

-75Hablan succsivíuncntc
cl
i•l

cl

limpcrador,
el

Cardenal,

cl

Rey,

el

Cavaller,

Abat,

Sender,
cl

el /-'ív/íí, el

Mercader,

el

Canonel

(/e,
/'(•r,

Metíje,

el

Ihujès, el

Monge,

í/^el

el

l'rare, el línnitd, el

Recaptador,

Suf/ristà, alteniaiido cou la A/ít/. 'rcrmiiia la

Dança
(.11

eii la paf;.
I.A

20 con
QUI NO NOMKNA

dur a I' Escurial d maque conté aquesta Danca de la Mort que a|>areíx publicada per primera vegada? Qui ho sah? L' editor no la precisa. Aquesta obra, inspirada, com la fien Pere Miquel Carbonell, en la Danca Macabra francesa, es interessant Ix* merei.xia 1' inipre.s.sió. Per la forniíi, que es
<;

Quina cota
del

Icu

mi.scrit

xv.*"

.segle

i

UCi: DItf

MOKT

AI.H

bastant imperfecta (procedeix d' tnia imitació d*

AIki'i
<!(•

c|ut

no sia nci nnn^'nut,
Htnt o condició,

un ritme

castellà),
-xv*,
el

i

si

es cert qiie

1

ms,

(|iiiul<tcvol

siga del segle
niytat

|M>cma deu csscr re-

li

mantlo

(|itc

vinKa hcntnHl

dactat a Valencià.

en
I

nunt ball, inonys d' «sensació.
ri•lire

amés no hf de
lihell
l)é

excepció,

ne altre
los (|ui los

ne declinatòria:

K.sto

creemos nosotros; que

el

jxiema

feren hauran seni|)re floria,

ha sido redactailo en Valencià
nienos, i^r

mal

vi\H-nts

hauran damnació.

un
el

i)oeta

cuando valenciano contemó,

DIUKN LOS QVl HAN l'ASSAH HKK LA MORT
Puix
i|ue
(ju'

pi/ràneo de Juan Moreno.

és axí, que a morir tots h.ivcm

Signen en
que andan

mismo

voJunien una
la

.sèrie

sens altre remcy, mcster bé serà

ab pura conscicnça tots treballem

de obritas en verso alusivas à
\K>r

muerte,

tn servey de Déu, qu' és lo

més

certa.

Cataluna en hojas sueltas,

Car ell és de bon, si
jatsia la

priticipi,
li

fi

e mijà

plau, obtendrèm' folgança,

y son las siguientes

Mort, ab molt dura dança
el

Cobles de la Sibila o del jorn del judici;

nu'fent-nos

rotlle,

amena-ns
Ff

dellà.

Cant místich a
hores de

la passió

de nostre Senyor

Jesucrist al tò del contrapas llarch; Les
la passió;

Alusivos
badüs.

al

texto, figuran cuatro grael

Cantich a

la

mort

e

He

aquí

comentario que, a conla

passió del Messies; Cobles piadoses en les

tiniiación

de

la

nota bibliogràfica de
el

quals
cat ;

piecedente obrita, hace
Torrents,

senor

Massó y

en

las

pags.

248 y siguiente
de
1904.

hom demana perdó a Jesús crucifiAvis als mortals; desengany del pecador y Despertador del cristià.
Terniinan
pàg. 45,
las

de su Revista de Bibliografia Catalana

precedentes obritas en
se halla la Taula.

la

(Núm 7. Any IV.)
.

Janer

-

Desembre

:

y en la 46 Ejemplar de mi

biblioteca.

-76Anónimo.
(Carccc de ho ja de port.
liWI!B3B?IP^
;

el

recta de la ho ja que sigue, sign.

a.

;'.,

es así

:)

aci comença la x^íoa oci hcmuau

mfmitbonoiau

W aqudl temps com
rar|08 enaníct?

lo oíabic cndi c co>

od t^unianalltnar^^c fca

cntratcnUJcojat0COcn3o|;)angauicc?i ícnipe abClDafonicr cncantaoo: (?3guco pcruein>a rora la rcrra ocafríca:coc ce pòcnt per tatque fa Hirabía be aqudia erro; crcíqucs pus fo2rmcnt.iCla nialuaba (^crctgta fce (ce fuce b:a^ quc8 pu0 longiice* ^nc^r^ la gran ni ulntur ocçcbuDa per aqlla crroz ttras aft m^ío;* l6cU per amo; oc aço; iní>arçiliquiaalRe^OcrpantacOcrotoccíbentefra'> re oel granlRe^ a^golaii.lo qual abwçauaeocfenía la òúacrrojabtoteeleefueefíKçee fcbiaatoteloe (cus íof meffes e ators aqlls qui en to;n 611 eren la Oamil beerrozfoírmcntobfcruan ^pertal que ell dita ab íl mareíjf ert fempe pogués anar a moztetemaL £1 ctiipcraòoz oc £oítatínoble Oona fa fozna dembjocl? molt bclía an 2ln0:iocl? iRcg bem'comeoía cbcla fcn^

c

km

ïoa a ocle iRomans 4 era germà od oít £mB3{w)í flb gran niultítut bonics oarmes*^ era a òonct gr5 gucr
bels rurcbs» t>cr q lo bit
ra molt fouscótra lo oítempcraboze abiíbact iRcg emgabo: acompanyat per li v^
fo?ça c la noblea bels bits

bomens barmespícs^ob*,}:^

turcÇèT' molt fozrmcnt ab gran oeftret afcaloníà qui era 4 cuiíitinolt fo?rs.£lnb;íocl?bcçebut g len|anOc,fa mu
tcní-bniíçca la cíurarqerapzoplo regne bels
\

L
[34.

(Continua
ller

el

prologo como sigue
ira

para
:)

la

vnitat deia fe catholica.

E

ell

nalembrooh pres

deia

heretgia

e

secta plena de peccat de

Mahomet

e desem-

conegués na elembroch sa muller camalmèt engendra en ella vn fill. Ena elèbroch d' metre q era prenyada del fill vn pochs de teps
:

— 77 —
q (U'gucs parir dcmflrc (j «lonnia ella veu en visió q deu ini^ del seu vétre cxia vn pilar d' füch q era de marauellosa rosplador
aiifis

sentia q

encara
(|ual

lo

sabia la

no matas linfant. Per lo cótrari: marit era cóguxos que si la tnare visió que no la matas linfant. Ix>
la

e tíK?aiia fins al cel

:

del ql pilar exiè raign

deuia rósumar stm línatge Per

qual

respladcMl»

(|ui

en

l'ai^aueii

de

tot

íKvirlèt.

cosa Andrioch pres treua ah »os asctcjats
e anascn
elèbrcjcli.

VtvA
ell

ombra
:

tenebrosa. Andrioch encara có
siti

ab gran cuyta

al loch

h5 cstaua na

fó posat en lo
aqlla

daniüt dit contra los

turchs

mia
ria

ell

veu en sompni
fiK'li

mateixa hora dementrc q dor(|ue sa muller que padeia (|ual cxien Raiií.s
la

Terinina a
y en
a.si
:

la vuclta

de

la inisnia boja,
el

vna llama de

la

niisnia

llana,

principia
.san

lexto

molt clars: que acai.auen de Maliomct. e
ells
(|uaiit

jK-ruersa error

*MeI regiment del infant

honorat
diligent-

ells

foren despertats

e cíMU en aj)res lo

guarda

hom

lurs sauis.

feren cnlcrpretar caseu lur sompni p K fò primer mateixa sentencia
los enlcrprctadors:
<,"o

ment". Termina en
séptima boja de

la |»rinicra
/,

cara de la

la signat,

donde, à con-

donada p

es a saber
:

tinuación dol texto, se lec: "dec gracias.
I^'onch estami>aíla la present

q (Icna elembro^'h cxiria vn infant
lan(;aria d' tot cntot la secta

lo

("(I

Machometica
foren moll
visió e sala

obra

\>er

ma-

en

(K'cidcnt.

Deia qual cosa

naniét de nii(;cr Andria de Uenecia cego",

ells

trists.

E
la

quat hafíucré vista

A
de

la

vuelta de dicha hoja principia la

buda

exposició daqlla. I.o hu se

amaga

taula,

que acaba en
/,

la

hoja dècima, vuelta,

del altre.

Car

la

mare

se temia q liauia insi

la signat.

última del volumen,

como

duint son marit en error q

Andrioch ho

sigiie

78-

©d^unmongcquefcnfOijídWmoncftfròc
fcgaecnld.mari.
.

íitintof

Selíòrcrrarocnííeiiòonat fet per fent (?cmc:at míi culofanicim

.>

Be jjun toiucquí 0nau3 ú Wíïfar la ftia í?crct9t.t f3 ca
tíuatpcrfarratiiiScntimlocl^timceappcllar^a^ ropa cfoupcrfcnt |?onoratOcUíiirar.

©e I^un J Oona qm rolú líurar fa filla a !?im crcJ?cí>oi
per grans ocutce que dia C>cuía*

Be (;>una oona 4 llautó furtat ï^m vel ^
ful^cfeciíililania»
.Ç-!,

'^-u

*0-.

.í í*ti,i

«»

23cp.

laqpe vora virginitat c trenca lovott*
*Ktjt>omearauebííbc qui
cílflua

^
.

en pec<at

iiio?Mícpcrt?eri5on^trolvoIíaccnfcíran

©c tu» ^jfan fcn^oi quccoml\itc ab rn alírc c fon m»> ^
íur e p2e0 per lon cncmiú^t pofac en gr36 pKÍcne e _lenfí?onoí3tíou0elííür3*

©f tun loucquilimcnTaiítüfícr cap:ce ftfcu monge
.

C>ejirí(i^g:ccrçíf loffidí)C barber.

Squeft^^tooarrcfmíraclcenloqaairc^íBfiemolts "'^^^ coméfÉú^m^àclce.

foncf? Qcababa fa p:efcnt obw a.vííij.bíC0 bel mea be ^I?çmb2e enla^jtfí^c £íutat De Valencià per Zo líe&cíalKocírai^ilian^enlang bela ípncamado Oel
noíirc rcocujproi jcfu crift fli>tLcccc2^cwcr*

En
i,

4.0
l^

—Letr.

gót.

— Signs.

a, b, c,

d, e, f, g, h,
7,

k y

de 8 hojs., excepto

la a,

que solo tiene

y la / 10. Las letras capitales estan indicadas con minúsculas à principios de los capítiilos.

do jimtainente con otro libro gótico de maese Pedró Ciruelo, intitulado Artc de
bien còfessar.

Don
Ejemplar de la Biblioteca del Real Cole^io de Corpus Christi, de Valencià, único conocido,
el

Vicente Ximeno, en sus Escritores
Valencià, y don Francisco
la

del

Reyno de

Pérez Bayer, en

Bibliotheca hispana no-

cual se halla encuaderna-

va, dicen, equivocadamente,

que esta obra

-79la
l'Ü

c'oiiipusr»

(•.)

imprcsor

l.niK'

ilt*

la

Roca.

articulo niscm»
1.

laiiiijicii

en

la

l\innautii,

padrc Méiuli•/ no vió

niíij^ún cjoinplar

(Ic

cslc lihro; pcro en la i>U|>clcla IhIMío-

\\\\, pags. 481 -5(^, y éstc en la Zcitschrift f. rom., Phil. II, 584, opinan í|uc la
vcrsión valenciana: procede del latín y no

jíi-alua (|tie del l'ilado ejein|)lar del

Tolc-

gio del Palriarea
roM.
dli

<le

VaJeiiiia

le

retiiitie-

ai/arteia

eiinivocadanieiitc

la

feclia

iiiipresión

de 14H5. «jue fué
<lel

la (|ue cl

^lanipi'i.

error

(jue lanihién

ha parli,

ripado
1^1

l-'ustei'.

seilor
(Ir

Serrano y
liace

Morales,

en

su

Mr, Morel-l'atio anade (jue Honorat inijircsa cii VaJcncia en 1495 í^stc autor no està cicrto m fué en 1485 ó en 1495, ix>r tomar las notas de Méndez y de Hidalgo y no haljcr conocido ningíiti cjeiiiplar; no cita tanidel j)fovenzal,
la

Vida de

S.

Pirr.
rii
I

Arv iuiprcnlus. qtic

han cxistido
los

poco puede
su

la.s

reinipresioiics

(ilt'iicia,

observar

yerros

d*.'

'51.3 y íic

Pcrpinan de 15^)0;
articulo

de Valencià de lo mi.«mo

Ids anleriores hihiiógrafos y
r. i|()|(')n

reproduce

oi

decir.se

de Mr. Paul Meyer, que en
solo aduce
la

del referido ejeniplar en el articu-

mentado

cita

lo del tipóf^'rafo
I•ln

Lopc de

la

Roca.

imperfecta de su compatriota Mr. Morell''atio),

la

liihlioteca

Nacional de Paris se

procede dol poema provenzal.

lonserva un ms. de Ja traducción valenciana de
la
/'/(/(/
í/í"

Sani ílononil, cuyas
Briíce

docc prinieras coluninas han sido pnhlicadas.

Mr. Paul Meyer de (]ue la Vida de S. Honorat procetle de un texto latino se funda en el hallazgo de un
aíïeveración de

La

nuíy incorrectanienle.
l•ILs'toirc

i)<>r

ms. latino, de origen inglés, en

la I»iblio-

W'hytc en su

des latujucs roma8."),
t.

teca de Trinity College, de Dublin, y la de

nes (Paris. 1841, 3 vols. en
i^inas

li.

pa-

406-414.
Morel-l•\ilio. en

Icicnnc;

Mr. Stengel. en otro hallado en la BodMr. Meyer copia y comi>ara {íartexto del ms. latino de Diiblin con

Mr.
duit
t.

un arlículo

intitu-

te del
el

hiilo " l•Vajíiiient d"

un Conte Catalan tradu français", inserto en la Romania, V. pags. 453-465. y M. S. Hosch. de
que
el

valenciano de Paris, de lo cual se desla versión

prende que, efectivamente,
lenciana puede

va-

muy

bien haber sido he-

Herlin. creen

anterior ms. valen-

cha a vista de
Valencià de

la latina,

y

la

impresión de
ser

riano (catalan de llanian ellos) procede del

la

Vida de S. Honorat
Alfred

p(>ema provenzal compuesto hacia

el aíio

una copia
que
citan

del

ms. catailàn ó valenciano

1300 por Mr. Ranión Féraut, con una
\

MM.

ida latina del

mismo
por

Santo, impresa, su1

Paul Meyer, a juzgar por

Morel-Fatio y el contenido

ccsivamente en 1501, en 151
(esta

y en 1875
;

de los dos prirneros folios de dicho ms.

última

M.

Sardou)

'i>ero

que copia este escritor francès en su ya
citado articulo.

MM.

Paul Meyer y Stengel, aquél en un

-8oII.

giQag£^»^-^.<t«»3Qf^HWi1i»'g^ jrii d ^

^aaBMB

[35-

Portada de rojo y negro.

— Un
g, h,
la

vol.

de

i66

X

103

mm.

—Letr.
a, b,
el

gót.
c,

—Sin
e, f,

foliación ni
i,

recla-

mos. — Signs. —^La anterior
se

una orla que representa à un monje escribiendo, sin duda el autor del libro; debajo del grabado y dentro de la misma titulo Ací comença la vi "
:

d,

de 8 hojs.
a.

orla,
|

el

siguiente

reproducción es de
recto

portada, que

halla en

de

la

hoja

sign.

—A

U

da del benauentu-

la

rat
I

sant

Honorat arque
el

|

bisbe de Arles."

vuelta de esta se ve otro grabado cerrado por

Principia

texto, sin indicación de capitulo, en

-8i ~
'.!

niiverMo de
vi

la

lioja

que

liguc, «ignat.

af'/.

:

He

c tres Icnys
ells

grans a
grà

la ylla

de

lirin

:

c
al

com
l)c-

^(riit

fosflcn cti

perill

reclamaren

neyt Hcnt honorat qucls ajudas: lo qual deIJ
(

AI•ITOI,

.XXXníJ.

HON

HK

(.DNIKSKN
|•l

Cífiítínent los

aparech en layre cubert de

vn:<
«•

TKKTZK MIKAtl.KS (iRANS OHKATS i.l.oKIOS SANT HONORAT.
I*!

K

I.O

lum clara e ab vn nuuol molt rcsplandent díx lo.s axi. Confiau en deu e sereu saluats
c decontinent
ell

Gaudcle era

vti

prcuere que auia

íioïn

dcsparech

:

e

la

mar

se

l'Mamis: c ciiscnyaiia a tros infants de Iclra:
los (|uals infants

iimança e fon tan plana
oli
:

com vna

hansa de

eren promesos a sanct

e los
:

Iio-

norat pera moníjfes. c
<lil

com rogcr senyor

del

dita ylla e hoyl.

mariners vengueren ala riba deia e comptaré tol lo que hauien vist

fasli'll

fos lebros e ves. los dits infants

C

Atolon hauia vna dona qui hauia

belis e alcpres:

feu los i)cndrc
la
ell

amagadamcnt
af|uells

nom na

T-ays: la qual era molt dcuota a

per
(11

tal

que banyant se ab
los

sanch de
los

pojjues pnnrir: e axi

mima degocap: de-

deu c al beneyt sent honorat: la qual per vij. anys contínuament confessada e penidcst ella hauia visitada la dita ylla de lirin

llar.

K com

hapucs

fet leuar lo

oontinent salt sobre
a
j

salt los

caps se tornaren

en lo teps del pdo
de
als
la

:

e hauia guanyat lo
.se

ram

untar ab

lo

cors

:

e de continent los infants
:

palma

:

lo (|ual

acostuma

d'

donar

se leuaren e ploraren

e ai^o feren per tres

q p los

.vij.

anys han

cf)|>lida la dita vi:

quant en roger veu aço ell estigué molt espantat e tingué gran temor E j)er
vegades.
tal
ell

E

sita e tenial

molt bé guardat

e c5 aqlla te-

rra fos destreta

que

la

sua maluestat no fos descuberta

moltes pluges e
treta

greumét p guerres e per per grà fam na lays cós:

sen ana ab los infants a Lirin: e compta

ni

abat sent
sent

com
cella

Amant la sua gran crueldat. E Amant hoy aço ell li feu fer vna
:

p grà fretura e pobrea d'sempara la sua terra e tots sos parents en aqlla grà tribulació e ella sen ana a vna ylla alli prop
:

chiqueta deuers lo port deia dita ylla
:

e

de T>irin

perço que aqui per tostemps fes penitencia de sos peccats: en lo qual loch
éll

quant
c

hi

hagué

estat per

molt teps ab
li

gra contrictio de cor sent honorat

aparech

palma q auia guàyat anys q hauia visitada la dita ylla de lirin lo qual ella tenia molt estujat e ab grà reuerécia e c6 ella hagués de guastades
d' la

no sen porta ab res e lo sant ram
.vij.
:

si

sinó ses pobres vestidu-

en los

:

sanal de aqlla malaltia e recociliat sent

les

sues pobres vestidures e agues vergoya
:

vestí labit de monge: e aq vixque li santament religiosa ensemps ab los infants q auia morts als quals tant co vixqueren se

amat

de medicar no sabia ques fes
e

e molt trista

congoixada reclama a sent honorat e trenca reuerentment vna fulla del seu ram penen tan gran deuocio guardaua e anassen secretament a vn mercader lo millor de aquella
santse q tot
la tenia

mostra lo senyal enlos colls. Ques (stc*) dones del castell de gasson deies quals la vna hauia nom na vga com elles haguessen visitat per sis anys cotinus la dicta ylla d'
:

C

hom

com

ella la tenia e

:

terra e
lla
:

mes

rich e tragueli venal la dita fula

lirin

venint lo seten any que complien la inla

e lo mercader vehèt
se a riure e

simplicitat deia
delia;
:

dulgència: e per

gran turbacio deia mar
la dita ylla

fembra pres
ell

p burlarse

no podien entrar en
perit entraren enla
elles

de Lirin per

crida sos

compàyons

e comptals ho

e

en

complir lo seten any. e axi arrapades en es-

presencia delís dix ala dona.

Que

vols quet

mar

e a vista

de tot

hom

ylla
la

anaren sobre les a)^gues fins ala dita lirin ab los peus exuts e decontinent mar se amança e vist aço entraren molts
de
:
:

pelegrins après d'lles ab sos nauilis e ab

done p aqueixa pciosa fulla. Lauos ella H resfx)s que mes valia que son pesant dor: e lo mercader p burlarse delia dixli. yo no tinch tat or com pesarà aquexa fulla mas si vols de aquesta moneda que corre ara per
:

moltes altres fustes.

C

Deia marca maritaxiij.

aquesta terra vot dare son pesant per aquesta

na

(sic)

venien ab pelegrins

barques

fulla pciosa

:

e ella

li

dix que

li

plahia.

6

-82adonchs
estar
aili

lo
:

mercader per riure
fi

e per feria

e les riquees

:

c decontinct nadàt

ell

delibera
ell

pres vn pes molt

e

presumia de

anarsen

:

e axi induhit p lesperit maligne

menejar la fulla: la qual staua embolicada en vn cedat p grà preciositat deia dita fulla e posala enla vna balàça e en laltra balaça posa. X. diners e la fulla nos mouia de terra. E quàt lo mercader ho veu ell estigué molt maravellat don venia aquell tà gra pes e ell muda la fulla en laltra balança e los dines en la balàça bon los dines eren e la fulla pesa molt mes que abans. Lauos lo mercader muda altres balàces majors e mes
: : :

ho feu axi: e axi nadant ell esdeuingue en huns filats de peixcadors car era derit: e ell nois pogué veure e axi ell sembaraça en tal manera q ell se ofïega. E com vingué p
:

lo

baren

mati los peixcadors tiraren los filats c trolo e decontinét los peixcadors lo por:

taré ala ylla de lirin: e quàt los frares ve-

:

ren aquest desastre foren ne molt enujats: e

prengueren
reclamaren

lo cors e

posarenlo dauant

lo se:

pulcre de sent capras e de sent Uenanci
al

e

fines

:

e posa la fulla a
:

vna part

e dos sous

beneyt sent honorat ab gras

en laltra

e la fulla pesa

mes

:

e lo

mercader

espantat e esbalahit de aço que veya torna
a pesar moltes vegades la dita fulla adés enla

vna adés en
mouia.

laltra:
lo

empo
la

la dita fulla

nos

E com

mercader veu aço ab gra
fulla.
1.

ell degués pregar a nostre senyor iesucrist p en tehodori lo qual lo diable e la noblea de sos parents e les sues grans riquees lo hauie enganat axi follament: e com los parets den Theodori saberè aço ells cuy-

oracions (jue

:

maléconia posa cotra

sous los
fossen vn
d'

tadament anaren
fore alia
ells

ala ylla de lirin
al dit
ells

:

e

com
als

ells

quals la fulla sen porta axi diner e encara lo mercader

com

si

trobaré

en theodori mort,

mogut

gra yra
lo

E com
e

ells

veren aço
:

menaçaren

mon-

posa contra
fulla

la

fulla.

x.

liures les quals la

ges de mort

e decStinét en theodori se leua
lo hauié pres los
:

sen porta

laugerament.

Adonchs

compta en quina manera
:

mercader cogita e pensa don podia venir aqll ta gra pes e mudasli la color e de gran vergonya suplica humilment ala dona ab gran instància que li coptas de hon hauia haguda aquella fulla ni si tenia aigua virtut
:

dimonis

e

com

lo

sen portauen a infern de Lirin;

e

com

sent miquel archangel sent pere apòstol
la ylla e lo lo

defenedor de

beneyt
le-

sent honorat ab molts

monges

hauien

uat forciuolment deies
ble
:

mans
ell

e poder del dia-

E
als

lauos ella
lo

li

còpta tot lo fet de

la veritat.

e que eren estats p

bos aduocats da-

Lauores
seus
:

«nercader ab gra cotricio se làça

uàt deu e que ab gran difficultat hauié acabat ab deu q tornas a resuscitar e a fer penitécia.
e

pdonas
crist
:

e

peus demanat humilment que li que pregas a nostre senyor iesuell
:

E

dièt aço

tremolaua de gran paor

e al beneyt sent honorat per
ell li

e de-

nos podia sostenir en peus.

E

quàt los paal

dona vna gran partida deies sues riquees ab que ia dona pogués viure tota la sua vida e de alli auant lo mercader visita tant co vixque enlo temps del perdo
continent
:

rents veré e hoyré

a^

feré gràcies a nfe

senyor iesucrist e als dits sants e
sent honorat
e après
:

beneyt

e

demaneré perdo

als

monges

molt alegres sen tornaré en sa terra.
contrit de
ell

la

sancta ylla de Lirin.

E
ala

romàs en Theodori penident e
de aqui auant

C

Quant

sent

amat fon passat

com-

tots sos peccats: e

vixque

panyia dels seus copàyons sent seluia regi après de ell lo monestir de lirin sots lo re-

molt sanctament e passa de aquesta vida
present.
cles
:

La vida

del qual es plena d' miralirin.

giment del qual
joue qui auia
cimella
:

lo

primer any un monge
theodori deia ciutat de
les

e es escrita enla ylla de

C

En

nom
:

lo

qual desempara
e vestis
:

sues riquees
lo dit
ell

e tots sos parets

monge en
monges
:

gaudelò auia vn home molt deuot a deu e al beneyt sent honorat: lo qual hauia nom en deudonat lo qual cascíí any enlo temps d'l
:

monestir de
dçl

lirin

e

com
los

en algü temps

pdo estaua ab dos caualls
quis

ala vora de
ell

vn

riu

hagués conuersat ab

penedis
Ip

nomena nar

:

e

de grat

passaua tots
4'

que hauia

fet

:

pque haui^ dçxat

mon

los pelegrins

q anauè qla ylla

Urin: e co

^83
ell

fos vègut

;il

darrer estfé
(lucl

d'

la

mort

ell

sent lionoral c |xjrlal ala dita ylla de Lirin
c (lix

mana

a sos

fills
:

portasscíi a soterrar

ala ylla de

liriíi

« (|nat

en dcudonal fon paseii

dcuK: «

sat de aqsta vida pseiit

laltra visihlainèt
dit

Ab aqueix or paga tol lo que que est obligat e del ronianint viu car tant ha hagut en Marro<iUÍ de rei>cat
li

axi.
lo

veren tols los qui erè enla casa del

en

dcudonal
lilut

lo gloriós sent

honorat ab
la

f^rà nuíl-

acabades aqstes paraules
eu

de tos parents q son estats sos catius: e ell li despare^h en

de mogfs: e prègucrè
e pujaré la scn

anima deu

Dadam

alegre ana ala església de Lirin
I(j

dcudonal
oci.

J-auos los
el

ab gra melodia al parets den deu donal prcgueré
i)orlarèlo a soterrar axico era
lirin
:

recòptanl

gran miracle: e après
:

ell

scn

torna en sa terra
fills

e trolxi sa muller e soi>

lo

cors del

tots espargits e tots .sos

bens occupats

ordenat ala ylla de
niogucs

e co foré ala

mar
g-j-

per los crehedors e paga
e cobra sa muller e
.sos

tot lo

que dcuia

grà fortuna q
lo

ells ni

negu nos
:

fills:

c après vix-

saue acostar ala riba deia
ells alli
al)

mar

e pararense

queren molt honrradament.
fi

cors del dit en deudonat miniar.

rant

la

gran tempestat deia

E

estant

hauia

Afrenyos hauia vna denota dona, e nom na Clariana: la qual deia vigília
fin.s

veren venir gran multilut de monprengueren lo cors del dit en Deudoges portaren lo sen sobre Ics aygnes ala nat e dita ylla de lirin e decontinent que aço fon
axi
ells
:

deia assencro de nostre senyor iesucrist
a la

c

:

conlínu ala font corrèt de

huylaua deia cíntjuage-sima venia deestellel e donaua
:

:

de ses riquees a tots los pelegrins e pa e

vi.

amaga e estigué plana com vna basa de oli. Lauos los j)arents del dit en Deudonat ab tota la gent ab nauilis enfet la

mar

se

E

esíleuench se que per grans pluges e
les

i>er

grans tempestats
exterminats

vinyes e los cami>s de
regions entorn foren
f ruyts

frenyons: e de totes
:

les

traren en

mar

e passaré ala ylla

de

lirin e

en axi que no donaren

soterrarèlo molt horadamèt.

C

En

antiix)lit

deia qual cosa tota la prouincía era molt fort-

hauia un
!o

home

quis

nomenaua en dadam

ment destreta per gran
la

fretura.

E

estant en
:

qual enlo temps del perdo ab vna barca

(|ue tenia

passaua de grat e ab amor a tots

que podia. E com ell fos consgreument per alguns crehedors aqui ell era obligat. E no tingues de que pagar los ell los dona la barca. E après esdeuenchse que vn dia ell anaua a visitar vna heretat que tenia en vn loch qui es dit Garopa e
los pelegrins
tret

vengué na Clariana fon molt trista e molt congoixada pque no podia fer lo que auia acostumat de donar pa e vi als pelegrins que anauen ala dita ylla de Lirin e com ella fos destreta molt f ortment
aquesta esterilitat tota aquella terra
festa de sent honorat e
:

:

per algims crehedors als quals

ella

era obli-

gada:

lo

dia en ans deia festa e

essent alia fon pres per sarrahins

:

los quals

eren

alli

arribats de

nit

:

e

hauien estats

amagats entre vnes romagueres per saltejar e cxi ells lo sen portaren en sa terra. E com ell fos molt dispost e graciós joue ells lo presentaren per vna bella joya ha Marroquí
príncep de aquella terra:
bost deia sua cc^a.
uia a son
lo

néguna cosa de pagar los li vn dels crehedors lo pus maluat de tots. Donam ta filla que has ta bé criada e yo pagaré tots tos deutes: per los quals tu est vexada e obligada e yo contétar los he que
:

no tingues pogués. Lauos dix

pus not demanen res
ells.

qual per veurel

tan bell e tan graciós decontinent lo feu pre-

los crehedors ni yo ab crehedor destrengues na Clariana del que H deuia o q li donas sa

E com
ella
filla

lo dit

Lo

qual en

Dadam

ser-

filla:

lauos molt congoxada sen entra

amo

en marroquí feelmét e justa

ab sa
e

en vna cabra secreta
:

:

e

plorauen

e era a ell e a tots los seus

molt amorós

molt graciós.

E

esdeuenchse que vn dia
li

los

mare e molt dolorosament e com elles haguessen estat p vna gra estona en aqst
filla

lauradors den Marroquí

portaren or de
fe-

dolorós plat: vn

moge

antich toca ala porta

gran quantitat deies cullídes que hauien
tçs.

de na clariana

:

e

com

la

mesquina de na

cla-

E

estant axi ab lor en la

ma vengué

riana senti tocar ala sua porta ellas pesa que

-$4
fos lo maluat crehedor que
cort e lauos ella laças
li

vengués ab
sa
filla

la

honrradament ab vn hondrat joue:
(|ue tenia: e

e ella

damunt

e plo-

resta molt aconsolada e alegra de tot aço

rosamèt abraçauala e deyali

axi.

Ay

laca

après tant

com vixqueren

ad-

mesquina ara serè constreta de liurar lo goig e lo solaç deia mia vida a aquell que no
consentria q fos

ministraren
alegria.

C

sauiament lors bens ab gran Una noble dona deies regions d«

mo

seruet

:

enipo
la

lo

monge
mes-

torna a tocar gras anellades a

porta diet
les

que

li

obrissen. e

com longament
:

piamot que auia nom Mabilia; vingué enlo temps del pdo ala ylla de lirin e ella posa en vn hostal ala pobla de reuest ab vna dona
:

quines aguessen estat plorat

e

encara que

sentien tocar a la porta no volguessen obrir

fon forçat ala mare per
del

les

gras anellades
:

monge
elles

obrir les portes de la casa
la

e

quàt
lo

hagueren vbert
elles se
:

porta: e veren
ell

que hauia nom na ancellina: la qual tenia vna filla que auia nom na galborgia e aques (sic) furta vn vel deia dita na Mabilia: e quàt vench p lo mati la dita na mabilia volgué posar lo seu vel e noi troba e ella molt
:

monge

agenollaren dauant

plola

rat e cridat

e ell les feu leuar e

demanals

enujada de aço feu fer sagrament a tots los del hostal sobre les santes relíquies de lirin

causa pq plorauen. Lauos na clariana compta totes les suies misèries al monge e los deutes

en que era posada e lo que
li

la

vn crehedor

sagrament que no tenien tal cosa: e axi na galborgia jura que tal cosa no tenia: e decontinèt la
e axi tots los del dit hostal feren

hauia

dit

de sa

filla.

Lauos

lo

monge

1:

dix

sua [ma] dauàt tots se
e e

li

seca e torna

sema
ceca

que
los

tes tu

en ta casa de que poguesses pagar

comença a
de tot

sentir gra dolor d'la

ma

crehedors pq fosses fora d' ta gras obligacios la dona li respos jurte p deu e p lo
:
:

lo cors

en axi que tots conegueren
:

que

ella tenia lo
ella
:

beneyt sent honorat del qual yo so serueta que nenguna cosa yo no tinch enla mia casa

com
lors

dit vel o drap de cap e no pogués comportar les gras do-

ella

diuulga lo dit furt.

E com

tots los

de quet pogués donar vn pobre dinar ni ami

qui alh eren lo gran juhi diuinal

[veren]
les

p

lo

semblant ni de que pogués pagar mos
:

tengueren gran temor de deu e loaren
sanctes reliquies.

crehedors

exceptat

molt vexells que yo

tinch que son buyts. Lo moge lauos li dix mostra los vexells buyts p tal q yo ve ja sim

C
ala

Sant saluia abat de

lirin

transportat

compàyia
e la

dels ciutadans celestials. Sàt

dius veritat

:

e ella lauos mostrali molts e
vi e

porcari per

manament de deu
primer any
d'l

rebé lo regili-

grans graners e moltes botes de
gerres de
oli
:

moltes

ment
rin
:

cura pastoral del monestir de

veyau tot ple. e formét e les botes los graners plens de bon gerres plenes de plenes de bon vi e les dix ana clamonge molt bell oli. Adochs lo pagar: tes que de riana. Com dius que no cresatisfer als teus de vet aqui que tul pots sosfilla ésser tu e ta hedors e d' que pots addiscretament ho largamét si tu tègudes filla car casar ta desempacha a ministres e clariana na Lauos cobegen. gras homens la làças als peus del monge e pga.\ molt caraella miiràtho
: :

e enlo

seu abadiat en

raymbaut senyor d'la ciutat de Auinyo tenia vna filla lebrosa que hauia nom na sibilia e aquest raymbaut veu en somnií sant honorat que li deya. Donam ta filla na sibilia p muller e com ell en aquella nit mateixa per tres vegades ho hagués vist: molt espantat de tal visió ell se leua e ana e prengué sa filla na Sibilia e ab ella ensemps ell sen ana ala dita ylla de Lirin e com ell fon alia el compta al abat sent porcari la visió que
:
:
:

:

ment que

li

digues son

nom

e lo

moge

li

dix.

vista hauia

:

e sent porcari

conexét alio que
fet vot a iesuli

Yo

so honorat lo

qual tu has coit honrat e

era dixlos axi.
crist e al

Na

sibilia

ha
lo

seruit p molt temps: e acabades aquestes paraules el li desparechs. Adonchs na clariana vene discretamet del vi e del oli e paga

beneyt sent honorat que
e

tèdria

castedat:

q

pendria

sanct

A'el

de

sos crehedors

:

e decotinent casa sa

filla

molt

monja enlo monestir de lirin. Lauos na e dix, Desquem regonech sibilia respos

-•85(Icl

coiiicnçamel deia mia jouentut ho he
(|•ic

Dumilítat

I

tengucH haixe» 1«r celler
|

votat e (lesijat fins ara: c crccli

pcr-

ço

<x)ni

yo he

hÜK viu molt clar» <icclara '!( vius dciigii molt viuen
I

concxcn<,-''i

Ics orellfü

trencat. lo vot

e he pres marit
f|ui

ja es finat

:

de virginitat nambrosi senyor de Ijelada sia venguda en aquesta gra

lli-

caritat

|

fcniuet molt vcrmcllet
|

í'-rmes let dents

de molt ferma erehença.
mostrat per bella coha
|

c terrible malallia e lebrosia.

Lauos

sent por-

i

<

mor

pirfet

j

cari laua les santes reliquies: les quals
liauia aqui

deu
£[

largan menyspreu

dH mon

hi de quant loha.

donades e manali.ques lauas ab aygua e decontini•l la pell Icbrosa li caygue d' tot e na sibilia caygiie en terra e fon sanada pfetamct de tot son cors: e quant lo parc ho veu fon molt alegre e ell posa sa filla en lo monestir de Arluch cnlo qual dona sufficient rèda en axi que los c|uc alli seruiricn iesucrist poguessen ésser sustctats e aqui la dita na sibilia loablement fini
a{[uclla
: :

TcnKiHH tanilif pestanyes desperança hils la^remaU de pietat perfeta lo» blanchs dels vils de virginal semblança ornada de temprança lenRua prudent
|

|

|

|

I)rimansal)«

T

|

y en meritH larga y dreta
|

TcnRfucs
y en
lalt

la

pell

dafanys

hi

de suplicis
la testa

rccort
|

j

tostemps alta
hi larch

brau

hi feroç

contral» pcccats hi vicis
|

gran en virtuts
laugcr hi prest
|

en beneficis

en fer

la

fauor presta,

sos dancrs dies.
hi

Fos de

moilts dots
|

|

dotat cnla persona

coronat
rectilut

darqucbisbal corona.

Acaba
hoja,
niisnia

el

texto en
i",

ila

primera cara de

la
la

.sií^nat.

y a continuación, en

c

De

|

grossos en deu
fos tan prcuist

tengues cames y braços yal mon prims de pobrea
|

pagina

"
:

C

Seguexense
honorat.

les

coblas

del

benaitenturat

sent

Ab

vna

oració o comemoracio del dit sant."

A

la

vnelta de la misnia hoja: "Esta oració o

comemoracio es del benauenturat sanct Honorat aduocat a dolos e fa sa dir a vespres e matines e laudes. Aíía. " Es en latín y ocupa toda la pàgina, y en la siguiente, signat, i^ principian las

en trampes yembaraços. que vent parats dinfern los cruels laços saltas de dar aquells ab gran destrea Tan gran descanç sentis hi medicina quant del trist mOn vos vexauen les febres que passejant en caritat diuina
j
| | |

|

|

donas

tals

brams
|

|

que despertas

los

de fe y raolt gran doctrina fills morts en tenebres.

^
£ï

A

molts caças

|

ab força de miracles
|

yaltres prengués

desfent delís los obstadeS.

tfT

COBLE.S

HONORAT PER VICENT PERRANDIS nRODADOR
FETES

EN

LAOR DE

SENT

Yals qui volent mostrar força y audàcia veyeu tenir les mans contra vos juntes
| |

mordent daquells
clauas tan fort
|

!

la

dura pertinacia
vngles deia grada

les

^

Leo

real

|

criat dins laspra
|

coua

dinfel secta morisnia y estèril bosch San honorat mostras insigne proua
|

£T

que fins al cor ven hauer fet de tants infels

1

los trauessas les pvuites.
la

|

caça meritòria

|

signats de fe predara

darpades tals quen la santa ley noua donas ha mo•lts lo signe deia crisma Posaus linmens en la fèrtil deuesa
] | |

muntas lauger en lalt mont deia glòria hon triumphant ab excel•lent victorià
]
|

vostre valer

|

als

peccadors empara.
puix
tal

del temple sant

|

ab ros per fer gran caça
|

hon de molts bens
tant que perquè
|

vos feu larga despesa
dincredul raça.

Donchs

gloriós

|

renom vos pose

millor fesseu la presa
lo pel

feu quen lo cel

|

per vos vixca y depose.

vos feu deixar

|

Terminan en
Sens pel de crim restas y ab tal merèixer qUen vos james se veu naxer ni crex«r.
| |

el

anverso de

la

hoja

sig-

natura
gina
:

i~,

"

C

y à continuación, en la misma pàSegueixse la taula dels capitols
d'l

c

hil

Mostras lt> front ruat de pasciencia dextrema vigilància nas vbert de prima consciència los pels molt prims de larga penitencia larchs los cabells y arpes molt forts desforç hi de constància
j
|
|

contenguts enla vida

gloriós sant ho-

norat arqbisbe d' arles", que finaliza en
la hoja, signat,
i^

vuelta, última del volu-

]

|

men, que reproducimos à continuación:

l5wcíí»comvnlx>mef(mtbcmoKttguardaDauall vni^ròai^Ueracargiida oamücecó^uanavnafrnfoaa d era tomada Id^oía c mc^meaif c6 odwn'a.)críij•cati\ ITCa^•prjflíj-có vit tnct^t^ naiiKma lo í I poztao^ a péjar C wfuit fóoclmrat çfoii: ixïnom e D09 alrrce miraclce. £apitol.)cp3ii|.bon fe comenc trct5C míraclee grane o^

_

í

b^at» s>cr lo gjonoefantbotunar. CC^pftoUw^.coin vnfanct bomf arqucbif be qui etlaua

en pàatmoitalcgTergottfa noi volia confeflTar•

Caialx): r SÏona t>e nofb-e fenf0? oeu íefucníl fon eílípat
loíRcfcnttoeenla noWe dotat oeTaknaagJoba
joffrc

cebaanfo a.)C)gc|.Deoctol«e*^.B•Y•)«ij.3nY6.

<rap.%x i^. i.^Çí'CAl^^^'i^f^^

^HHHWii
Ademàs
lados en
el

del

grabado citado

al

prin-

cerse à vista de la de otro ejemplar, cuyo

cipio, contiene el libro

ocho mas. interca-

paradero se ignora, ó de
ción,

la siguiente edi-

texto, alusivos à la vida del

de

la

que

aquél

también

poseía

Santo.

ejemplar.
e, que faltaha sido reproducida moderna-

La
ba

sexta lioja de la signat,

El texto de esta segunda edición ofrece algimas variantes
terior.

al libro,

sobre

el

de

la

an-

mente con caracteres góticos parecidos,
sin "duda por el seíïor Aguiló, i>enúltimo

El ejemplar que describimos pertenece
à la Biblioteca del Institut d'Estudis Catalans,

poseèdor dél referido

libro.

Es de creer

que

la

expresada boja fué arrancada por

procedente de

la

de Aguiló.

conterier
la

un pasajé poco honesto y que

El senor Serrano y Morales, no habien-

reproducción de la

misma

debería ha-

do conocido ningúil èjemplat de esta

se-

^aiil•lla

cdiciún de
cii

La

l•iila

de sant Honoi ni

jxjscía

ejcmplar, en su caria inccina sor'•c
1(1

rat,

cil.'i

su Dicc. de las

pren la.t que

los Oriíii'Urx dl*

iiiifwi•nta.

han e.risddo en
(Ic
1.1

l'alencia, la referència (|uc

iiiisnia

da don Grcgorio Mayaiis, que

CUr AL SE A LA M R ATR AC-T CONVfii^SlO Y SAHCTA

^N EL
CVLOS.A
vida

tl

BR

E

I

y

gran t miracles úacfca lo glonoij. Honorat fill ticl Rey de Nicoiccdiay Arq^aebísbc

de Arlcj.
i/ítAcU ntu (orreiitper
lo

ktucfffit pare fri

t^CijMtt

dtCorrojCarmilitéD.enS'fhtoh^U
"i

vay

eftao lai Rclicoiai àel gloriós S.Honortt cní» moDcftir de nolira fenyora del Çarrnc <íe xej^alT obfcru anca deia vila de Perpinyà en la Capella que cRadeualld.Ialtaz raayor.

£a

cafa

de Sttnpfv Arbos.

i

$

f

[36.

(La última pàg. del
partc de la tahla y
el

libru,

que coniiene

llaiio

d« Cristoual

<le

Valderratna "Al
<le

muy

lÜvs-

colofón, la repfodu:)

ciiiios lanihirii a roiitiiiiKfcióii

Guznian y Toledo y Commendador del l'rczno y luffarliniente de Capitan general f/or el Rty nucstro senor en el Caslillo de Perpinyan y sus fròtc
ire

Senyor Don Martin

ras", que principiaasí

^'

CdpjcMxM^vHé à^nà fkfíH «mà HhJUbmmtfké
»

4H

ICntre otros
J

libros

(muy

f c*p.xm*»»t 1*» »»|fo«í f*ii^ **'* *^ ** ^ft•i^'if h torn» vfit M tmtre e ími fift3 l•lofur^ç dt Èim•é^
(2
,

Senor j que han venido a mis manos de deuollustre

cion y vidas de santos a

si-

do este de
miento,

la

çepa,

nasci-

f

Cétp, 4fjtiy

tifmü HmiWMt nfifhm wn inmtifm^imSt-^-^

alperipJUU'fid^ Ijrttmcriy àilmiíseie ^*té enU wàprt de fiïtSi '^s^fifijii éfíkmsvnA dmé
jCT

de
su

1

vida, y milagros, bienauenturado santó

^

Honorate que en nobleza de
.sangre

y en milagrosa

tímm4tffMrid vn htmg Àjumll vna fçd fM# U ef.M tJt^iidd tUmma, e ttm^marié vns Jmycr^fitera mruidé Uértfiptt mttxjncitj deiim WAXxvijCMtim. ^iàrji^o $* Càp xxicii^ €*mvntMtj^i•Saiirfmí$fiiédfrtmm
Cap. xtxijX0m Sttn^

conuersion y aspera peni técia y gràdeza d milagros.

d

Aze raya à muchos otros santos como se leera en su
larga y prouechosa historia, y aun que fue impresso el

ét

pfwjéKrptr

tmjm

^

èt^mut fn fmU

Henwa i
fà»$^o
fití»

des étknfmirételtt,

g

Cm^. xMmiif. bwjicuitmèsrH^ mkétdtt gràat Jhmt

per

h^^ifà^ HimM

$47

fCMp.Jti(v.s9mv»fiiMbmtArfmht^^tHmA€m pn90mwtdtftfvti%(>i*;^mlv•lU€w^]iL^yi

anyo de 15 13. por loffre de Briàzo en Valencià me ha parecido d nueuo azelle imp r m i r hacièdole primero
i

corregir

ver

y

senssurar

mudando algunos vocablos

Ç A ilahor y gl0ria àt ooftie Cçayor
Deu fefeçfifíft fóflccftampat lo prcfem !lfc^friUJy«li6ima vfla
cle

muy

antiguos y viejos no
la

fallando nada a

verdad
se

ni
1?.

mudàdo
historia,

cosa alguna en
antes

Per

bien

ha

pia/l^ Stèipfo Arbos

a. xii],

àt

imprimido en su pròpia Ien gua Catalana antigua Ilimosina para que con mayor facilidad le puedan leer y
entender
la

j

gente

comun

v

aprouecharse, y leuàtar Ji nuevo la deuocion en su S.
Ell 8.0

— Con

reclamos.

— Signats.
A

A,

A-Z

y Aa,

Capilla

adonde

esta

su santissimo cuerpo

lodas de 8 hojs., las dos últimas en blanco. Las

que
del

es en el

monasterio de nuestra Seííora

pàginas se hallan numeradas, però
està

la

numeración
vuelta de

completamente equivocada.
y en
el

la

la port.

recto de la hoja que signe, cen-

suras

y

licencias

en

catalàn

para

la

impresión

del libro de Francesch Nauarro, canónigo de

San

Carmen de Perpinyan, en la Capilla que muchos afios ha que se hizo debaxo del altar mayor en honrra y alabança del glorioso Santo por el qual se veen muchos milagros
y veà todos los q el dicho libro leyeré quàto pued este santó co nfo S. lesu Christo. Etc.
.

Juan de Perpinàn, de frare Atitoni Pujol prior del
nónigo de

Carmen, de dicha ciudad, y de Raphael Balle, cala catedral de Elna, todas tres f echa das en 22 de Agosto de 1590. Al verso de la mishoja, signat,

Termina

la dedicat, al

verso de la hoja
si-

ma

A2

vuelta, dedicatòria en caste-

signat. A''.

En

el

recto de la hoja que

-8í)~
iriíe,

cslos rloH sonelos cerradcm jk»- tina
"1.1111

iiòra
la

rcMeltat i|tr« Htíihnt

nrla
.«••INKI

y

«I

penitencia y «enyor orant <f«
lo
«teMrrl

mrn^tprru
irit*

M.

ril.ONinK

HAMtT

IIONOIIAT

Kn rom

ni(irí*imr

y éHut. predícaïM

lo

Hati*ia

Arliri-

plantat

toreii

Mant

df dr

vottlrc-

rn lo jrtrcH ilr Ih fuu^etia Monornt rn lo principi jotnnlMl dixanl la mala w-cla
y
i•.•irraljinn

de* dr

minyoan

ab moll rxrmpif y l>onn« tnrlit Ab U> «ru parr rn iHjbItr di-t
dri

tiialioniM

«airranirnl

parr iilt (OMtiiMicN oracidnM y KraiiB cíIícím «11 Ih iain dil.irin fent vostre offici cftni a bon pantor mni-nyant vida pcrfclu. AU voNtrcs RniiiH dcnott» y Rt-IiKiol•lo»
al

Si-xhímI

y Ioh «ran* vici». Mclja» > .il biiptiNta

y

fe

|o

iníanlct
'

rmponrnt nRudnnirnt a %ct rahont.
P4k». 10-11 (>ígnati.
II'

A*

vuella y A',)—ProUelt
r*].;
;

catalàti.

Al

fin

tm grab, qm-

<,l»ÍHp<)
íil

San llonorato,
hoja

l'rjiici|Ma la

pnra

<|i«f

fongt-n llum dl

mon

en

aciiirl!

nt^li•

vcr»o de
la

la lu>ja «ignat. ./•

ah

y icrmina

al

verw)

olírt-s

predica!»

y

ixnnpln» millaRronoii
cxíj)!»-

de

y ah altre» exercici» virtiioBo« administrant lo» sanramí-tH ab «ran

stgmu

Z\

.seflalada

con

cl

número

tcrnani a tol» vn lot molt piadotos.

AITRK SOVKT
.1

aràl,ÍKo de ordcn, pcro eqiiivocado. 405.— Píkínas 406-415. Tncípit Officivm S. Honorati cviv» fcstvm celcbratur XVI. lanuarij". A doi coli.

Ah molta raho y cnu»a Cnrmeliías Honorat dam honrra y alahança

-PàRs.
I

416-421, "Cobles

fctc» en
cU?

llaor

de Sant

lonorat fctas per vn Religiós

tvwtra senyora

pus en virtuts miracles y criança parcx a nostre» antics Anacoritas. Es altre zelador com nostre Helias,

4212-425. la Tavla. que icrmicolofón. Sigue una hoja con cl sigutente grabado en el recto:
»la

<lel

Carme".— Pàgs.
el

con

CA?VT TVVMVTCARMELL V\$i

l'^l

texto

(Í€

esta terceel

\

r..

eclición

es

niismo

qiie el

de

la anterior, si

bien hanse
íiTunos
-c

cambiado

a!-

vocables,

como ya

advierte en la dedica-

tòria.

Los autores de esta
lercera edición rio cono(

icron ni tuvieron noticia
la

de

priïnera,

segtín se

dc-í^prende <le la dedicat/..-

de Cristóbal de Valdcrrama y de la censura de fray Autonio Pujol,
ria

quienes solo aluden à la edición de Valencià he-

cha por Juan Jofre tai 1 5 13» que es la segunda. Kn ningún autor hemos
\

-sto citada

esta tercera

vdición de
/^íi

Peq)inàH de V\da de Sant Ho-

norat.

«XtVMVd TXONAI fioam

El ejemplar que .hemos
descrito pertenece..A.JLa

Biblioteca

cíel

Institut d'Estudis Catalans,
la

!

Ignoramos
las

la

analogia que esta ver-

procedente de

de Aguiló.

sión castellana de los Evangelios e episto-

IV. Otra edición: El doctor Herinann
Suchier. de la Universidad de Halle, està

preparando una edición
de San Honorat.

crítica

de

la P'ida

con sus exposiciones en romance, pueda tener con la anterior valenciana y si la una es ó no traducción de la otra. Claro està que un cotejo de ambas versiones nos
sacaria de dudas; però, hoy por hoy, es
esto imposible,

[37-

no existiendo, como

al pala

Anónimo.
Les Epístoles
e

recer
los

no

existe,

ningún ejemplar de

Evangelis de

tot

versión valenciana.

lany, estampats a últims del segle

xv

o a

Les Epístoles de Sanet Pau arromançades en rims valencians.
\Z9•

principis del xvi, ab llicencia de la Inquisició.

[38.

(Véase

la

nota anterior.)

Don
ap. Ric.

Federico Furió Ceriol, en su Bo1556, pag. 329,

nonia, edit. Basil., ann.

Sim. Hist.

Crit.

dn N.

Anónimo.
Misterio de Elche.

Testant.,

fiel

memòria de una y elegarrte traducción valenciana de las Epístolas y Evangelios de todo el ano, impresa con permiso de la Iiiquisición, y
cap. II, pag. mihi 22, hace

Véase
nimos.

el

siglo xvii^

sección de

Anó-

otra en verso valenciano de todas las car-

Anónimo.
Planchs de Sent Esteve

I

San Pablo. El doctor Conrado Haebler, en un articulo intitulado "Juan Rix de Chur un
tas del apòstol

[40.

Hbrero
glo

alemàn

en

Valencià
la
I

en

el

si-

Dice

el seííor

Barón de Alcahalí, en su

XV ",

publicado en
(t.

Revista de Ar-

chivos, de Madrid,

de 1906, pàginas 42-64), dice que en los inventaries de
los libros poseídos

Diccionario biogràfica y critico de Músicos valencianos, que en el Ardii\'o de la
Basílica

Metropolitana

de

Valencià

se

por Rix en

la

època

conservan dos códices del siglo

xv suma-

de su muerte, acaecida en 1490, se consigna un ejemplar de una impresión de
los

Evangelios en lengua del

país,

ó sea

mente curiosos, en los cuales figura la Epístola que se cantaba antiguamente en la misa de alba de la festividad del protomàrtir San Esteban.

la valenciana.

Anade
la

el

expresado

El escritor Isak Collijn, en otro
ticulo publicado en la

ar-

biógrafo que ni aun cou

valiosa

ayuda
el

misma Revista de
espafíol desco-

del docto cuanto infatigable archivista

Archivos (t
nocido,

II,

pàgs. 47-56), intitulado

canónigo don Roque Chabàs, ha logrado
averiguar hasta que època se celebro este
rito,

"Notas sobre un incunable
Real
dice

existente en Ja Biblioteca de la

que indudablemente tuvo caràcter

es-

Universidad

de

Upsala
lleva

(Suècia),

pecialisimo para aquella catedral, aunque

que este incunable

por

titulo

no figura en ninguno de
misales valentinos.

los primitivos

Evangelios e epistolas con sus exposiciones en Romance, y fuó impreso en Sala-

Por

lo estimable

que

el

seííor

Barón

manta en

1493.

juzga esta música y poesia, que supone

i

-91 anleriorcs
p.íí^'s.

al sijílo
fle

xm.
letra:

la^

liw Invi-

«m

i.-is

Aunquc
intcrenante

el

òAdicc

eti

que

fíjfu^

.

..;.

49-5^

su libro.
la

documento

ftea

del Myi^o Xv, e«

Principia asi
Knt.1

fvidente

<\\\c

las cstafKÍaH

mofiorrima».

al-

ternatlas con el texto latino, denuncian lo«
liço
f|iif

Irgimii

ikli fnylM

drU

ApofttolM la (raurnii

prinicros cnsayon de la poesia en lenfi^a vulgar, euandí)
COSlUnil'it"
at'in

lo dit Sent Luch rccnmplnrvtti
'!"
^^'iit

no

%c liahía íntrodurido la
iii lir

líiitcvr

purlnrom.
illtH.

Ar

prc»;!

de

ln>.

f

rrií'nicnfrKi

In (lÍcl)UH

latino^

Algo poslcriorcs, aun<jue Milà
Fvn a(|ii<-Ht N'tiipK (|(ic DciiH
(*

fon nai

y l'ouia-

fq dr

mort

rcstucitat

nals las juzga del .siglo xiii (i), son las La-

( puix

;il

scl iHMi

fo puy.it

vientaciones de la Virgcn, que halló tamhíén

Ncnt Esteve fo lapidnt.

Villanueva en un manuscrito de

la

iglesia

de Àger, que comicnzan
Slcplianus autetn
tudiíic faticbat
i>lciuis

gratia et fortiAuyn(s scnyori qui crt-drU I3m
iiuy.its, si

prodij^io cl sijjua niapna in

lo

payrc

UA pinu

d<;

Jcahuii lo iialvayre

populo.

sus
r

í-n

la

l'anch

Son
1)

creu on lo prcygct lo layrc mercc axt co«n ó det fàyrc.
el

15 estancias conio las precedentes,
la

scan en vailenciano y en Jatin, siendo

Cantes que, como
de Aragón,
lo cual

de San Esteban,
la

última de ellas la sigiiiente
Cant
níiuist

eran conocidos en los pucblos de

Corona

demucstra

la

confrater-

scrmo

fo finit

o el inartiry fon acomplit

nidad piadosa y literària entre los provenzailes,

de ço quen\ ell quem fon crausit e el regne de Deu fon adormit.
l^t

catalanes y valencianos,

oúni lioo (lixisset addormivit in Do(i).

Anónímo.
Vida de Santa Dulcemina en valen-

mino

Y

termina

el

senor Barón de Alcahalí

aano.
[41.

diciendo:

La

particularidad de glosarse la Epístola

Don Eugenio
rasonado de
los

de Ochoa, en su Catàl.

de esta festividad en lemosín y en latín alternativamente, la encontramos también,
però en otra forma, en
la

manuscritos espaholes
8."

existentes en la Biblioteca Real de Paris.

misa del Gc4lo de

nos habla de "un manuscrito en

un misal

muy

del siglo xv, en la

que

se cantaba la

l)rofecía de Isaías glosada en latín, però al-

reducido, en pergamino finísimo ó vitela,

ternativamente,

por dos cantores de una

con canto dorado, siglo xiv, bien conservado, letra gòtica, iniciales iluminadas y bordadas, títulos de los capítulos en letra
colorada, hojas loi

parte y dos de otra.
El seiíor Milà y Fontanals (Obras complc-

(1)
tas.

t. pàg. 56) dice que los Lamentos ó Planchs de San Esteban, se han conservado tajn-

VI,

Empieza
vida

así:

!

bién

igualmente

en

los

pu^blos
el

provenzales

de

'

Agen y de Aix como en
c'onde
se cantaban,

de Vich (Barcelona),
dia de la festivi-

coino en los demàs puntos,
el

durante los sagrades Oficiós

nostre Senhora comenza la benaurada Sancta Doncelina, mayre de las donas de Robant. Lo primer capítols es de la sieva con usacion en abito

En nom de
de
la

dad del Santo.

seglar-e de son
'

comensament cant a sos pa-

La versión que nos da el sefior Barón de Alcahalí, en la que, como hemos visto. alternan las estancias monorrimas con el texto latino, es la misma que se conserva en Vich.

rents.
(i)

Obsen.•aciones

sobre
66.

la

poesia

popular.

Barcelona, 1853, pag.

^^iEsta dividida esta vida en i6 capitules uno de estos subdividido en pàrracada y fos, algunos con títulos particulares; casi todos reducidos à contar milagros de la
Santa.
nasio,
el

cual concluído

(faltan después

una ó dos hojasj siguen los Oficiós de
Difuntos: de Santa

No
:

Santo: y

finaliza

Cru.': y del Espíritn con esta nota:

se halla en ella

nombre de

autor,

ni fecha, ni indicación del pais

en que fué
si

Explicit

oflficium

beate

marie virginis

escrita

no me atreveré, pues, à decir

esta

tam de adventu quam de

toto

anno ad
et et

lon-

ó no impresa.

gum
et

sine remissionibus

cum missa eiusdem
:

Lo

probable es que no se imprimiera

septem psalmi penitentialibus cium defunctorum, sacte crucis,
spiritus

offi

sancti

esta obra.

accuratissime
vii.

impressum
novembr.
'

valentie

anso M.cccc.lxxxvi.

Anónimo.
I.

En

la librería arzobispal

de Valencià

que està

Siguen después tres ó cuatro hojs. en la Misa del Nombre de Jesús con

hay un libro sin portada y, al parecer, nunca la tuvo. Su contenido empieza por las tablas del calendario, à las que se sigue
el

este epígrafe

Ací comença
ihs. e

la

missa del nombre de

ay grans perdons (en valenciano).
[42.

Oficio de la Virgen, distribuído se-

gúii el orden de las ferias de la semana.

Tomo
en vitela

en
;

8.'

mayor, de

sin

numeración

;

impreso

conforme à la rúbrica del Breviario romano. La primera lioja tiene alrededor una hermosa orla dorada. E>espués està la Misa de la Santa Virgen, y luego una Oración de San Anselmo los siete Psal:

letra

tortis,

con pocas abreviaturas.

(Méndez. Tipogr. espan.)

IL La misma obra.
Valencià en 1761.

— Fué

impresa en

[43-

Vnos penitenciales y

el

símbolo de San Ata-

Un

vol.

en

8.°

mayor.

B
Bernardo (San).
Vcasc, en este niisnio
(Ic

de las impr. que han existido en Valencià,
sig'lo,
el

articulo

hace constar que en 13 de noviembre de
1493, Jaime Esteve, maestro de las escuelas

CaiKils

CrVay

Aiitoilio).

de Valencià, convino con
inipresión de un

el

doctor Alintitulala

Boix (Keverendo don Juan).
Lógkii
(ic

l>ert Ja

volumen

Mestre Boix.
[44-

do Lògica de Mestre Boix, con

condi-

ción de que, después de estampada, había

de cederle Albert sesenta ejemi>lares, a razón de cuatro sueldos cada unc. Afiade
el

La
ci<ina,

cita

Fuster en su Biblioteca Valen
si

però ignora

se imprimió.

sefíor

Serrano que no ha visto ningún

El sefíor
les,

don José E. Serrano y Mora en su Resem hist. en forma de dicc.

ejemplar de esta obra. Lx)
i

mismo podemos

decir nosotro-s.

c
Campos
Los
set

(?)

(Juan de).
la.

divina! embaxador,

com vos dix

:

Ave Maria.

Goigs de

Verge Maria.
sia,

Per que molt plahent vos

Mare

del

meu

Creador,

cantaré, ab gran amor,

vostres goigs, Senyora mia.

Lo FUI de Deu engendras de la vostra sanch sagrada, e nou mesos lo portas dignament. Verge, prenyada
lo paris

dins

1'

astablia,

e la nit donant claror,
(

Per
sou à

la

gran humilitat
;

àngel glòria, e senyor

Deu molt agradable

pau

als

homens sens

falsia.

por vostra virginitat.

Mare, sou molt venerable
à qui feu misatgeria
el

Tres senyors Reys de

1'

Orient

àngel anunciador,

vingueren, ab gran deffcrra.

-94adoraren humilment
vostre
Fill,

diente al dia 21 de octubre de 1912, pre-

besant la terra,

oferint, per alegria

cedidos del siguiente preàmbulo

aur, encens real valor,
e mirra per gran tristor, que cert, ei, morjr devia.

Sabido es que en
protocolos de
la

la mayor parte de los Edad Media, y aun de époci

mas
Trista fos, ptr la mort greu
del vostre Fill, c plorosa,

reciente, ix>nian los notarios en las cu-

biertas de aquelles algunos dísticos latinos,
.sentencias, versículos

de

la Escritura,

invo-

caciones religiosas ó piadosas oraciones que
tenian ix)r objeto indicar la rectitud de in;

vehent clavat en
lo

la

creu

seu cors, de carn preciossa

tención, creencias prof 'indas,
tícia

amor

à la jus-

goig, mirant al Salvador

fonoh de

la
1'

mort vencedor,

y cuito à la verdad de sus autores. Mi querido amigo don José Rodrigo Pertegàs,
tan notable paleógrafo

d' ell irat,

hom

que es perdia.

como

entusiasta in-

vestigador de nuestra ignorada historia^ contenida en polvorientos y olvidados archivos,
Jesús
ja de
al

quaranten jorn,

mort tornat en vida,

ha encontrado en

la

feu al cel lo seu retorn'

Juan de Campos, que
1464,

Cooperta del notal de se halla en el Archivo
al

per sa virtud infinida.

general del Reino, correspondiente

ano

E

seu, en triunfant cadira,

en vez

de

las

inscripcio»^"s

arriba

permanent emperador,
en lo grau mes superior,

mencionadas, una hermosa poesia, que con

segons que

li

pertanyia.

mucho gusto reproduzco
biéndome tomado

à continuación, ha-

la libertad

de corregir an-

tes su deficiente ortografí.i

y puntuaria para

E
Ell,

per que fos mils complit,

su mejor lectura.

per fer
lo

lo

seu viatge

tramés
pus que

Sant Esperit,
;

El senor Llorente puso à los gozos este

à il•luminar tot coratge
el sol

comentario
venia

resplan

(

?)

en caseu, sa resplandor,
Esperit consolador,

Como han
de
la

visto

nuestros

lectores,

la

segons que prom.es havia.

poesia es hermosisima. Pocas composiciones

època aventajaràn à esta en
el

fluidez,

frescura, propiedad y armonia.
Ja xexanta anys passats de la vostra vida pura,
los apòstols ajustats

nocía perfectamente
trica,

Su autor comecanismo de la mèsentimientos
sin

espontaneaba

sus

à la sancta sepultura,
lo votre (jfç) sperit rebia

afectación alguna, y sus versos deslizaban suavemente la ternura de su corazón. Una
làstima es que en ella se vean algunos erro-

Jesucrist, ab

en

los cels,

gran amor, coUocador

sobre tota gerarchig.

y omisiones de copia, que me he permitido subsanar, apareciendo las segundas en leres
tra bastardilla.

[45-

En

la

estrofa quinta falta un
el

verso,

el

quinto, no alteràndose por ello

Bajo

el titulo

de Papeles znejos.

— Una

sentido.

poesia inèdita del siglo

xv y un poeta va-

Acerca
pudiera ser

del autor de esta composición,

muy

bien

el

mismo
letra

notario Juan

lenciano desconocido, publico los anteriores

de Campos, y
transcrita es la
halla,

gozos Juan de Antano (don Teodoro

como misma
la

la

en que esta
se

del

volumen donde
el èl

Llorente y Falcó), en el número de Las Provincias, diario de Valencià, correspon-

creemos que

copio

escribiente

por mandato de su amo, y à

deben

atri-

-95huirsc
(\UL'

las

oiuisioiics

Ik'Iuos ciioontrado.

y faltas f)itopraru•as Tambicii piulicra ser
los

Dantc, a quien casi to<la Cataluna lo liacc
suyo.
lla

Con

Silvcrio liernat, liijo de
fi.scal

autique no
lOinjMi.sic'ióii

me
i•ii

parcce probable, que dicha

(Ca.stellón), al^>gado

Moreque fué de

honor de

sictc

Cíozos
l'nioc^,

iü visita

del general

de

('atalufia.

Con

Pe-

de

la Virfjcii,
cl

fucse popular en a<|uella

dró

I-aIxrrnia (r)

liijo

dt Traigucra (Cas-

y que

notario rcfcrido ordenasc transcri-

birla en su nota!

para peri)ctua memòria.

De
cl

lodos nuKlos, considero nuíy interesantc
halla/.go.

uno de los prinicros humanistas de mediados det pasado siglo xix y con la inspira<la jxjetisa Amàlia
ti•llón),

espafioles

l'Vnollosa,

liija

de

Caslcllón

y

esposa

Cnnals

(

I-'u.

An iomo).

anrantísinva del malogra<lo periodista catalan doii

Juan Mané y

I^Taquer, por hael

Kl padre Echard lo hace catalan.
ICl

l>er

publicado dicha senora en
ijcrií'xlico

folletín

senor lorrcs

Amat
pcru

diuia

si

es cata-

de íJra llspahola,
ji

que comenzó

lún ó valcnciaiio,

lu

incluye en sns

Mcmorías.
Nosotros, sin ajjelar
niufíi'm
al

1847. '^^ novela original Mah'ituí de Serhali. Por

publicar se en

Barcelona en

testimonio de
el

autor valcnciano, citarenios

de

que don Juan A. Balbas, cronista que fué de Castellón, en su oljra Castellocierto

(lou

Mariano Aguiló,

niallorquín, quien,

nenses ilustres, publicada en 1883, no incluye ni se ocupa de los autores anteriorniente citados sefiores Bernat y I^í>ernia,

niejor enterado de la naturaleza de nuestro escritor, dice en su citaido Catalogo de

obras catahuias, vaíoicianas y viallorquinas,

y

si

bien dedica

un articulo à doría Amàlia

que fray Antoiiio Canals "e.^tudió
en Barcelona, y parece que vivió algun tiempo; sin emlmrgo, cree-

Fenollosa, no hace mención de la novela

filosofia

de que es autora esta sefíora.
I.

en ella

Cobles del judici fetes per mestre An-

nios que hizo esta versión (se refiere al

toni Canals del ordre

de preicadors.
las

IJbre per uorwa de ben viure) en Valencià,

Como

solamente son trece coblas

su pàtria, doixle niurió en 1419."
al

copiamos íntegras.
Helas aquí
Al jorn incert quant Deu vendrà

Ahora, que por primera vez citamos
senor Torres Amat, autor de
rias
las

Metno-

para ayudar d formar un diccionario

Conexerem
Los bens els mals que Tot clarament.
fets

critico

de los cscritores catalanes, henios

haurem

de hacer notar que son varios los autores
valencianos que inciluye en su obra cre-

yéndoles
otros,

catalanes.

Tal

sucede

,

entre

con mosén Manuel Díaz. autor del fanioso Libre de Mcncscalia. à quien Zucosin

Com fossem del Cel exilats Per nostre mal

E

pel din>oni subiugats

A

Samper y Ximeno lo consideran mo valenciano, por mas que Uztarroz,
rita,

haber leído bien a Zurita. de quien es continuador, y Diego Dormer.
le

mort penal Del loch reyal Volch devallar portant salut Lo fill de Deu qui es vengut Tot humilment.

hacen ara(i)

gonès, y Nicolàs Antonio, en la duda, se
inclina a hacenlo catalan.
brer, hi jo

Con Andrés Fela

De

este

bio-bibliografic,

autor tenemos hecho el Estudi que nos ha sido premiado en los

de Valencià, autor de

traduc-

ción valenciana de la Divin-a Comèdia, del

Jochs florals de Valencià de 1904, y publicado en Barcelona en la tipografia de L'Avenç.

96


Man», peu», costat, Les plagues sinch à tots raonstrant Los beneficis recomptant Tot clarament.
c.

.

Crcxi-pt inoJt nostra pravil;>t
fi

La
fyo

vendrà
per foch «cr» purgat

mon

E

crc-niara

Tremolarà Deuant lanyt'l tot furiós Contre i•ls mesquins <ie picca<lürhi
iradament.
(',

Mirau, dirà als peccadors,

Aram

vcurels

Hoiats pus yo mon per vos Los meus retrets

Lhom
la

qui havets

Los pcya

<iui

vjuen dins

mai

Tots cridaran
Els animals volent plorar

Tant menyspreat quins ve jutjar Ja noy porets res amagar
Secretament.
c.

Udolaran

Com

sentiran
i-

Veiats

lo

cap queus inclini

La fi venir lom mesquí Damnat serà sens haver fi De son tunnent.
c.

Per queus besas
Veiats lo costat queus obri

Hon vos salvas E tot atras
maveu desconexents Punir vos han los greus torments Eternalment.
Girat
c.

Los arbres seran sangionents

Gitant suor
Sentint la mort els greus turments Del peccador Car lo Senyor Per nos jutjar irat \endrà De gran dolor molt plorarà
To|ta 1h gent.
c.

Ay

lassos mesquins que diran

A
Ne

tal

procés
nois aydaran

Amichs lavos
los diners

Lo Sol de negre se vestra Tot esmudat La luna gran calor perdrà Per Ihora damnat
.

Laur fi de pes Confús serà per

lo

gran foch

De

fugir no trobaran loch

Ix-gudament
r.

Car lo peccat Lacusara els elaments Mudar sen han los firmamuiUs Del jutjament.
c.

Ladonchs
Desesperats

à

Deu malairan

Dins e de fora cremaran
Sententias

E

comanats

Los munts capdals saplanaran

A

Ab

gran tremor, Les grans Ciutats totes cauran Per fort pahort Com lo Senyor Torbat vendrà e molt irat Contra Ihom qui li es ingrat Desconaxent.
c.

Lucifer quels do torments Lunyants de tots los bens presents

Sens finament
c.

Senyor ver Deu qui son vengut Per nos salvar
Regits nos per vostra virtut

Vuyllata nos dar

Per nos posar

Lo vostre sobiran regnat

La trompa espaventara Lo mon present

En

1

altre

mon

Ab un gran

crit qui gitarà

Car aquest tot jorn nos confon Fort malament.

A
De

tots dient

Deo

gracias."

continent

Dels mouiments levats vos morts Reteu raho dels bens e torts Tot prestament.
c.

[46.

Las anteriores coblas
la
t.

se publicaren en

Revista Històrica Latinu, de Barcelona,
II,

Vendrem a;l De Josafat Lo fill de Deu
Apparellat

loch que nos diem

pàgs. 62 y siguiente, juntamente con

à qui

veurem

otras de dos poetas catalanes desconocidos,

Monserrat Torres v Francisco Se-

-97garra.
(lon

y

si>ii

dt-hidas a

la

<lilij»encia

tie

Manuel de IV>fanill. jcfe del Archivo de la Corona de Ara^^óii, í|nieti las cyy\y\/)
de Adversària, que escribió
falau
el

traducida
Maestrí)

Caria de San Bernardo à su hcnnana. por Fray Antonio CaiiaU
|

|

rle

Sagrada Teologia

(\'*

'

Pro-

cronista ca-

log*» del fradurlrir.

Pedró Miguel
el

Carlxjiiell,

cuyo
el

nia-

Muscrito halló
cliivo
l'ü

senor Bonafull en

ar

(Sifjne à continuación, en la ntisma llana, la sif/uiente dedicatòria:)

de

la

catedral gvrumlensc.

tenia

de

las

precedent es coblas es

de cnatro versos, y las coblas, de ocho, excepto
la

última. f|ue es de nueve, mezclan-

dosc enteros y <|uebrado.s. Sin embargo, el í+enor Milà y Fontanails to<las las hacc
de oohi) versos, sin hal)cr advertido que
la

Al molt Honorable Mossèn GalcerCfn de Sontmeuat Camerlench del molt alt Senyor Anthoni Canals Rey Don Marti hrare en la sancta Theoloyia indigne Mestre dili|
j

\

gent e C'fectuosa servitut.

Mult ha stimulada
nuava
sant
rcíjuerint
(|ue

la

mia pensa
lo

la es-

última

cobla

consta de nueve.

Kste

vellada instància que vostra devoció conti-

tnismo autor dice que estàs coblas, aunquc
de caràcter
otro metro,

espones

líbre

que

mas

individual y escritas en

fueron principaímente inspi-

Som

trames a la sua devota sor. determenat a complir vostre digne rel'ernat
inde-siig c

radas por

el

Canto de

la Sibila,
el

según se

qucsta per tres rahons. La primera per

ve en varias exprcsiones y en
corresi)onde al estribillo:

lema que

Al

jorn. etc.

Schack cree que

este sistema de versi-

ordenada amor de libres hon ha volgut Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparació de la
troduhirvos a
qual les pedres precioses
lo sol e la luna
.son

ficación es de origen aràbigo.
II.

carbons

lar-

gent es fanch laur preciós es fet arena secha

Cobles del Judici fetes del Mestre
|

son tenebres a
la

la vista e la

Fra Antoni
cadors
/'
\

Canals del Orde de PrehiCatedral de Girona.
[47-

mell ensems ab
e fel

mannà son

al

gust absina
la divinal li-

Tretes d' un còdex recòndit en
la

amargós.
tal

O celestial

do de

Arxiu de
Kn
fol.

beralitat lo qual davallas del pare de totes

lums per
las

que leus

al cel la

penca racioe quin

4 pàgs,

—Letr.

gót.

Son iguales à

nal.

Tu

es celestial vianda del enteniment

anteriores.

de

la

qual quin

menge haurà fam

beu

'

Las publico don Antonio Bulbena en sii Cançoner mistich, impreso en Barcelona en la casa de Avenç, el dia 8 de junio

serà assedeyat.

Tu

es doctrina de les costu-

mes

e regle la qual seguint aquell qui obre

U

de 1892.
III.

no errarà. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la rudinat o rustiquesa quels ve per lur natura limant lurs enginys e expurgant lurs lengues de grosses e pagesivols parlars

IvOs

mismas Cobles
las pàgs.

se publicaron

\

también en
talana
I

71-74 de la obra Les crnt millors poesies de la Llengua caj |

Brases,

Ernest Moliné y impresa en Barcelona en 191
triades per
\

rans graus de honors car
la

aconseguexen sobi.son fets pares de
de princeps los

cosa publicha

col•laterals

por Antonio Robert, en

4.°

quals sens tu de lançes hagueren fets ligons
[48.

En
lan,
r."

la

Hoja

literaria

de El Correo Cataal

(i)

Códice del Monasterio de San Cucufate del

Vallés, titulado Carta de

San Bernat a sa germaper Fr.
d-el

de Barcelona, correspondiente

dia
t.o

traduïda
i.°

en

català

Antoni Canals.
si-

de noviembre de 1912, se publicaron

fol.
£,10

(Dicho códice es

ultimo tercio del

las

Cobles séptima, octava y novena.

XIV.)

-98
e

aradres o foren stats porquers ab

lo

fill

di-

Aytal es

lo dit libre

de sant Hernat ad soro-

cipador, C) tresor inolt
les

amat

e

on

te

trobaran

rem com aquis

tracte de

Deu

de

cel

de be

animes assedeyades. Certes mossenyer (|ue la dita saviesa en los libres ha posat son thabernacle en libres le (el?) ha
dichvos

de fe de anima de gràcia de glorja de oració de contemplació de caritat de speranse de

amor de Deu
los libres

e del proisme
la ley e

bon pengen

tots

fundada laltima qui es lum de
bre de vida. AUi
la

les

lums

e

li-

de

dels prophetes. Imflalos
li-

resebra tot

hom

qui

la

mes donchs mossenyer vostra amor en

demana

aqui la trobarà qui la cercha e als

bres car no veig res en les coses jnsanes

qui tocaran serà oberta la porta.

En

los

li-

bres estenen lurs ales los cherubins per
quel enteniment de aquell qui
liig

tal

sen pug
fins

en

alt

mirant de una part del
de
sol

mon
Deu

a

laltre

hixent

al

ponent e del mitg iorn
los libres

que tant dege ésser amada com libres. Sab be vostra prudència que la .saviesa deu ésser mes amada que totes les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels Troblemes fa qüestió perquè aquells qui or-

a la tremontana.

En

qui in-

gut.

comprensible aprehensiblament es contenEn los libres es manifestada la natura
les

denaren que los qui combatrien corporalment fossen premiats no ordonaren premi a
la saviesa a la

qual qüestió respon e diu que

de

coses celestials,
los

terrenals

e

infer-

en los trabals corporals lo premi o loguer es
cosa millor quel trebayl e

nals.

En
si

libres

trob yo los morts axi

com no

sia cosa

en

com
les

eren vius.

En

los

libres
los

jutge de
libres

aquest
li

mon

millor que la saviesa per ço no

coses

sdevenidores.

En

son

es

assignada temporal retribució e

com

dispostes les batalles. Dels libres ixen los

la
tal

saviesa sia contenguda en los libres per

de pau. Totes les coses jnsanes se corrompen e cessen e la mort continuadrets

sobre tota cosa deuen ésser amats e pre-

dament devora aquells los quals natura engendre. Tota la glòria del mon saria liurada a oblit si Deus no hagués provesit als bomens mortals del benifici de libres. Alexandre subiugador del mon Juli esvesidor
del segle qui ab art e ab guerres fou lo pri-

Sabets be mossenyer que mes deu ésser amada la amistat que les riqueses car la virsats.

tut

nos pot ab riqueses stimar e per ço diu Boeci en lo segon libre de consolació que

mer

qui resebe lo imperi en unitat de persona Fabrici lo feel e Cato lo rigorós vuy no foren en memòria dels homens si la aiudr. dels libres fos defallida. Les terres son de-

amichs son les pus precioses riqueses que pusquen ésser. Sabets be que mes deu ésser amada la veritat dels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre de les Ètiques e
aço apar en los nostres martiris que amaren

mes

corporal e

rrocades

les

grans ciutat regirades

les

yma-

ges triunphals son fetes sendre qui haurà

que tota lur vida contenguda en los libres qui serà qui nois ame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment
la

veritat de la fe

com

la veritat sia

Com sabrem quin privipapa si nons es demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada als libres en que gran part del seu poder es comunicada car aquels qui son forçats de morir per lur natura per los libres son fets inmortals. E per so diu Tholomeu en lo prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui ha munificada la sciendonchs memòria.
legi

que

les riqueses

temporals pertanyen a ne-

ha

lo rey nil

cessitat e vida del cors la virtut dels libres

pertany a
la

la perfecció del

enteniment e de

anima que sens comparació deu ésser mes amada quel cors. Qui es donchs qui no am libres. ítem los cavallers deuen molt amar les armes de lur cavalleria les armes de nostre cavalleria

son

la fe cristiana

qui te lescut
la

per defensar e lo

coltell

per esvesir ab

cia.

E com

tots los

homens amen immortali-

sua virtuosa veritat. Aquestes amies pres
Ihesu-Crist contra lo diable
es
la

tat

molt deuen ésser amats los libres qui contenen matèria virtuosa matèria divinal e
çele.stial

com dix
teu.

scrit

no temptaràs

lo

Senyor Deu

E com

quins jx)rta a

la

vera immortalitat.

Scriptura sia en los librçs contengudí^

99qiial

cavaller seni
lu-n

(|iii

iio

am

lihrcs.

Tot en-

hauràs
la (jual

\egit elcf^eix

en aquell dia una cosa
ta

teniment

dispost sab (juc

mes devem

ferms be en

memòria en

íçuisri <\ut'

amar nostra bena ventura que totes riqueses. La nostra benaventura sta en la obra del enteniment ço es quan nostra enteniment
sta elevat e attent

romangua ab

tu per tostcmps. Ací pot en-

tendre vostra devoció que
libre» aprovats
les faules

hom deu

legir

no pas
ni

libres

vans axi com
niJ ro-

en

la

contemplació de

la

de Lançalot e de Tristany
la

veritat divinal e aquesta operació es la
(k'iitahlr
lo

pus
t-n

mans de
art de

guineu

libres provocatius a

de

totes.

l'crque diu Laristotil

cobeiança axi

com
(Jvidi

libres

X

librc

de
si

les lítiques

que

la

philosophia

amar

de amors libres de dr vetula ni libres <jui
faules e de rondale^

conte en

maravclloses delectacions. Sa-

.son inútils axi

com de

bem de

cert

que

la

contemplació de

la veritat
la

mes

libres devots libres

de

la

fe cristiana

rescb grau de perfecció per los libres car

ymag^inacio continuada periibres no lexa fer
ontrevayll
veritats
ralio

bon sta nostra salvació sabent» (jue sant Jeronim fou agrament acotat per ço com ligia
los

en lacte del enteniment en
libres
li

les

libres de Tulli de

apparent eloqüència
los libres
sol

quels

mostren.

No

sens
lo

e

doncbs diuen

los doctors
la

que Deu en

no deuen ésser lests trina de Senecha per
la letra

segons doculls

passarne los

cel es libre

de vida

qual

com

sobre totes

car

qui no entra dins la

anima cors

mes amada no es meravella sils homcns ban ten gran amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a espondre lo dit
coses sia
libre es

mort es privat de vida segons diu sant |eronim ans deu hom de aço que haurà legit
collir

alguna dotrina e regle

la

qual posant

per informar vostra devoció e quina
legir los libres car
la

dins lanima isque en actes forants virtuosos

forma devets servar en
biblia vulgarizada.

per lo imj)eri de

la

jnira volontat.
dit

Perquè
de sant
lo

diverses vegades vos he trobat legint en

mossenyer prechvos quel

libre

E

per

la

present informacjui

Hernat vullats legir attentament en

qual

ció
la

me

occorre

al

endevant Senecha
la
la

en

trobarets molta devota e speritual matèria
e

segona epistola sua parle en
lo

següent
multitut

de cada capitol elegits alguna bona conparaula del Salvador qui diu quel

forma molt escamj^a
de
libres.

coratge

clusió la qual metats en obre recordantvos

Tu

qui litgs veges primerament

de

la

que tu ligint diverses doctors e molts volum? de libres la tue pensa no sia feta vagabunda
e instable.

servent qui sab la voluntat de son senyor e

no
tat.

la

compleix per obre serà fortament aconos maravell negu perquè he volgut

Obs

es
si

que hages algims
vols

elets

li-

E

bres

familiars

saber

alguna cosa

certa la qual

romangue en

lo teu coratge.

Car

espondre a vos lo libre qui es endreçat a dona e maiorment religiosa car aço he fet
per provocar los homens a obres virtuoses
per exempli e doctrina de dones maiorment

no es en loch qui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatga passen per molts hostals e han pochs amichs.

Axin pren

als qui

pus

les

ressemblen en vestits e ornaments

volen passar los ulls per molts llibres e nos

apliquen

a negun

libre

singularment.

No

raho es que hagen semblants doctrines e amonestaments. Gran vergonya es al hom

aprofita res lo boci qui tentost hix del cors

que

la

dona

sia

pus virtuosa que

ell

e aço

quey

es intrat.

No

florex larbre qui soven se

tracte sant Gregori en la

homelia sobre La-

tresplanta.

Adonchs com

tu no pusques

leli-

vengeli Loquente Ihesu ad turbos

hon par-

gir tots los libres assats has

haver certs

lant del martiri de una dona verge diu axi

bres en los quals liges. Si dius ara vuyll cartayar aquest libre are aquell sapies que molt

enfestige lo ventrell

mengar moltes viandes
vols divertir a legir
e

car diversitat no aprofita ans nou. Litg los
libres

considerem nos qui som homens que sarem stimats en comparació de aquesta fembre. Soven proposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera proceex de la
boca dç algun burler o de algú quins esquernescha tantost nos ne lexam emperò aquesta

aprovats he

sit

altres libres torna als

primer?

de tot quant


dona no han
aço del
pogiicla

100


vulla reebre

sobrar los turments

en

lo

me

( ?)

per

la

sua clemèn-

durs. Nosaltres

no volem <lonar almoyna de nostre com ne haiam manament de
])er

cia piadosa

en guisa que vos he yo ensemps

ab los alets

com exirem de
e
lo

aquest segle

le-

Jhesu-Crist e aquesta fenibra

amor

del

giam mirem

contemplem nostra benavensobiran libre de vida

seu espòs ha donada
juhi de

la

sua pròpia carn.

E

turança eternal en

donchs lavors com viurem davant

lestret

Amen.

Deu que
la glòria

dironi nosaltres honiens qui

veurem

de a(|uesta dona. Quina es-

Termina en

la pàg.

423

;

pàg. 424, en

cusacio hauran lavors los

homens com
ha vensut
lo

serà

blanco; en la púg. 425 principia la

demostrada aquesta
ab tota
vant
la

(|ue
la

mon
I.O

sua

pompa

qual constituida da-

los prínceps
(|ui la

armats es atrobada pus fort

que aquell
en

aquell qui la jutiava.
coll flachs e dèbils

tomientava e pus alta que Que direm nos barba
qui vesem anar les in-

CARTA DE SAN BERNAT A SA GERMANA PKOLECH gUE FEU SANT BERNAT SOBRE LO SEGÜENT LIBRE

La mia molt cara sor en Jhesu-Crist amada gran temps ha quem preguist que
volgués scriure a tu algun tractat qui con-

fantes donzeles al regne celestial passants per
coltels per lances e esipases

Com

per nostra

tengues paraules de

santes amonestacions

flaquesa la ira nos sobre la supèrbia nos infla
la

mas com
tèria

la

Scriptura

Sancta digué
si

quc-

ambició nos torba e

la

luxúria nos macula

voler instruir a millor de

matex

sia

main-

lo dit libre per tal que almenys per vergonya nos promogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha mogut a espondre lo dit libre es per ço que com la cort de la senyora reina sia una honesta religiosa que vos vullats comunicar lo dit libre a les

cove donchs elegir

de manifesta supèrbia tenguim per
la
la

digne a fer e complir
ço
fiu

present obra e per

alguna triga en

cosa de
la

quem
la

pre-

guist.

Mas

per ço

com

has replicades tes

pregaries lavors reduhi a
raula del

memòria

pa-

meu Senyor

Jhesu-Crist qui diu

dones de

la dita cort special-

ment a

les

donzeles car aqui trobaran ma-

tèria plena de tota

pura honestat bon
les

si

at-

sit força algú de anar mil passos ve ab ell no solament mil ans dos millia e liuret a tot hom quit demanarà. Adonchs axi com 3

tentament ligen veuran que aquest

libre es

forçat per

manament de mon senyor

tirat

pou de aygues vives bon

animes son lavades e lo coratge hi es sadollat plenament e abundosa e les fructificants spigues ab les mans dels apòstols freguades per ço quen
isque suau vianda pera les animes famolents.

per inclinació de caritat e aiudat ab
taula
dels

les tues

sanctes oracions he colides miques sots la
sants pares

he

si

yo no ofer

a la tua presencia e digne santedat en lo

present libre la matèria que deig fas em-

Aquest

vena e oetra daur en la qual es conteguda la manera es brecha &c mel e celer ple de vida. Aquest libre es arb^'e de vida e flum de Paradís divísit en IIIT
libre es la

però
.:or

aço que pusch. Adonchs molt cari
reseb
ulls

aquest libre e posal davant los
axi

teus

com un

spil

e

soven

con-

parts ab lo qual la

humanal pensa

es sado-

lada e lanteniment assedeyat es regat 'ha-

templa en aquell car los manaments e amonestaments divinals son spills en los quals miren les animes e mirant en ells conexen

bundantment
cha de

Aquest libre es larJacob e canals en les quals mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses virtuts Adonchs mossenyer suplichvos e requirvos que no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort de la senyora reyna car del be que sen sequira ne haurets part. E yo qui prech Deu quem
e copiosa.

Noe

e scala de

macules de lurs legeses car no es alga de peccat e les dites animes esmenen los vicis de lurs cogitacions mirant
les

qui sia net e pur

en los espills
novella

demunt dits e fabriquen una ymage ab la cara molt resplandent.

Qui com ab tot lur coratge e pura intenció se donen a observar los manaments divinals e ellavors remogut tot dubte conexen quina

Ai lüi
coSi'i
i>l.'iu


ronim diu no es hom pus fort
.i(|Mell (|ui

c

(jitiii.i

es (Icsplascnl al csikís ce-

el

wvtu (|uc
u, \t\\<

lestial

JliesM-t Visi

amador de
lijf

lasla

vida.

venç

lo

diable c aquell es

Adoiiclis vcMicrablc «or
jenk'i•osaiiicnt

a<|ucst librc vo-

Oach

(|ui

es vensut e sobrat ab la sua pro|iia

c rrlij^lo moltes víifíades car

assi loiiexeras

com amaràs Deu
les
f^aiisa

c lo proi»-

me com

mciiyspresaraH

coses terrenal» c

transitòries en (|nina

coheseyaras los
ni

-prn. I.es segctcs del diable deuen Cí^^er apaguadcs ab fret ab velles e ab deiunis. Lo j^inyos cnemich nostre tostenips cerca com nos pora cnguanar c no cura de matar los

hens eternals o celestials
foinia

com

en <)uina
per

cossos

sin(» les

animes. Axi

com

lo lop <lis-

sostcndras
les

pacientement
adversitats

amor

sipa Ics ovelles axi lo diable dissipa les ani-

de jhcsu-Crist

del

present

mes com destrocx
tant

c m«ata la poble christia.

mon

e

com menyspprcsaras

ses prosperitats
ni

lMn]>ero lo diable no tcnnpta los alets síno

e delectacions.

ítem conexeras con

en qui-

com Deu

li

permet.

Com

lo diable

temp-

na forma en les tucs malcltics retràs gràcies a

ta los servents

de Deu lavors serveix a lur

Deu
nit

c en la tua sanitat not superbia-

profit car nois

cnguana ab ses temptacions

ras en quina fornia not inflaràs en la prosj)eritat

ans los ret cautelosos. Moltes veguades esdevé (|uc
les

desesperaràs en

la

adversitat.

teiniHacions que

rcr(|ue la mia cara sor en Jhesu-Crist molt

a destrucció dels hoincns

comou lo diable Deu les convertex
poriem sostenir
e

ama<la prechte que

la

tua saviesa

disco-

a profit de lurs animes.
les

No

rrejíua per a(|ucst libre ligint en aíiucll ab

temptacions del diable los servents de
si

gran studi
los sia

e prechte

meus

peccats en guisa que

que continuainent plors com yo no

Deu

la pietat

de

Deu no temprava
que

no

refrenava

la lur iniquitat jatsia

lo diable

tre

ni perdo ab nosSenyor Deu almenys ab les tues sanctcs oracions pusque aconseguir remissió de mo

digne de inipetrar venia

tostemps desi ja temptar los servents de Deu
sinó reeb de Deu poder de temptar no pot complir per obre aço que vol. Hon posat que la volontat del diable tosiemps sia injusta emperò com Deu ho permert justa-

emperò

-

peccats e

ell

qui es tot poderós sia en la tua

garda e portte ensemps ab tots aquels qui a ell servexen a la eternal vida. Amen.

ment

li

es donat lo poder. Jx> diable de part

Acaba en la pàg. 427, y seguidaniente. en la misma pàgina, principia el texto,
compuesto de
en la pàg. 647

sua injustament vol temptar los servents de

LXXV

Deu mas Deu. De
hon se
a Saul.
si

nois pot temptar sens licencia de

aço es scrit en

lo libre dels

Reys

capítulos, y finaliza
:

litg

quel sperit de

Deu malvexava

coii lo siguiente

Axi poriem

fer justament qüestió

Aci es acabat lo libre quel gloriós sant Bernat trames a la sua germana. Deo gracias.

era spirit de Deu. Responch que en aquest

loch son compreses dues coses ço es la potestat de

Amen.
Amen.

Deu

justa e la volontat del diab'e

Finito libro sit laus et glòria Christo.

injusta car spirit
tat e

mal era per sa mala volonaquest matex era spirit de Deu per ço

Pàg. 648 en blanco, y en

las pàgs.

649-

com havia resebuda de Deu iusta potestat. Lo diable no pot metre los vicis dins la
anima per son propi poder be pot encendre la cobeiançe e no pot encendre les flames de cobeiançe sinó alli hon veu primerament
grans delectacions de la cogitacio. E si nosaltres foragitam de nos les delectacions de mala cogitacio tentost sen pertex lo diable

652

se hallan las

Rubriques de

tot lo pre-

sent libre.

Como

niuestra de la sana doctrina que

contiene este libro de
pianios à continuación

San Bernardo,
el

co-

siguiente

capítol lxviii. de temptació

confús e envergonyit e porta trencades

les

Mol cara

sor oges sant

Jaume

dient con-

trastats al diable e fugir vos ha.

E

sant Jhe-

armes de la sua temptació. semblança de be vol enguanar

Lo

diable ab

los servents


de

102—*
eiiguanat en
la

Deu

fenyentse ésser àngel de luni
la

mas

sua

fi.

Adorichs sor molt

tanta

deu eser

discreció de les persones

cara necessari es a nos pregar

Deu

tot po-

santes que puscha jutiar entre mal e be per

derós que nons lex ésser temptats

mes que
ell

co quel diable nons pusca enguanar ab sos
fraus.

no porem
desija.

.sostenir

car

Deu

restreny les for-

Aquesta es

la

demanda que feya

Jo-

ces del diable

que nons nogua tant con
lo

sue dient diguesme es nostre o es dels nostres enemichs.

E

per ço

Sant Spirit reprèn

lo dia-

E

per go diu lo propheta Jhe-

ble en lo libre dels Cantichs dient levet vent

remias

si

tu separares la cosa preciosa de la

tramuntanal e vine tu vent del mig jorn

e

cosa viciosa seràs axi

com

a bocha mia.

Lo
es

bufa sobre lo
gància de

meu

ort e habundara la fra-

diable es molt terrible als ulls dels lioniens

seglars
vil e

mas
com

als ulls dels servents

de

Deu

per

la

les sues odors. E que entenem tramuntana qui constreny e fa los ho-

menyspresat. Los infeels temen
a leo

lo dia-

mens peresosos
resozos los
obre.

sinó lesperit diabolical qui
los reprovats f aent pe-

ble axi

mas

aquells qui son forts

tempta e posseex tots

en

la fe lo

petit

menyspresen axi com si era un vermitxol e com lo veen sen rien. Lo

homens en lur vida Per lo vent del mig jorn
elets los

e

eti

lur

bona
la

qui es calt es

diable serp es allenegosa e sinó contrasta

entès lo Sanet Sperit lo qual

com tocha
amor
la

hom
tot

al seu cap ço es a la primera suggestió

pensa dels
els fa

desperta de tota peresa
divi-

sen entre dins en les entramenes del cor

ardents e flameiants en la

alleneguus axi dolçament que no es sentit.

nal.

Donchs

leuse lo vent de la tremuntana

Los començaments de
les

les

temptacions dia-

ço es partescha lo mal sperit de
e lunyse de cascuna

Esgleya

bolicals son frevols e flaques

mas

si

lom no

esquiva e passen per gran us en custua la derreria se enfortexen ten podero-

ma

sament que ab gran dificultad poden ésser vençuts. Com lo diable vol enguanar algun hom primerament considera la sua natura e alli aplica sa temptació hon veu lom mes
inclinat a peccar.

anima feel en guisa que no tempte mes que no deu e vingué lo mig jorn e bufe en lort de la esposa e habunde la fraguancia de les sues odors per tal que sobrevinent Lesperit Sant escampe lo foch de
caritat en les penses dels
la

E per

tal

diu sant Isidre lo
la

homens e despert e com faça aço Lesperit Sant habunden les bones obres
pensa de
la

son de negligència

diable tempta

lom mes en aquella part en

car venint Lesperit Sant aquell qui primera-

qual lo veu

mes

enclinar a vicis per alguna

ment dormia per peresa
totes

se desperta a fer
asi

humor que crex en ell en guisa que don crexensa a la humor e crexent la humor crescha la temptació axi com aquell qui porta laygue
no
tramet per altre part sinó per aquella hon conex que correrà millor. Lo diable per
la

bones obres e florex

com

ort e

après de la flor fa fruyts habundosos de

gran odor ab

los quals sadolla
les

si

matex e

sos

proïsmes migensant

bones obres. Po-

riesme dir tu-o car frase prechte

quem dons

tota la vida del

hom

lo desi ja

temptar mas

molt mes en la fi e aço es la paraula que primerament fon anunciada a la serpent con nostre Senyor li dix tu aguaytaras al talo
del del
la
fi

remey contra les temptacions del diable Sor en Jhesu-Crist molt amada un bon re-

mey

te

dare contre totes les temptacions del

diable e contra tots vicis lo qual es aquest

hom e ellavors aguayta lo diable al talo hom com se esforça de enguanarlo en de la sua vida car com lo diable no pot
la

que com mes seràs temptada lavors hages major recos a oració. Si donchs les males
cogitacions de aquest segle e sutzes torben
lo teu

lom enguanar en

vida en la

fi

met
li

tota la

cor e

com

consellen de fer alguna cola

sua força per enguanarlo per la qual raho per molt que lom sia bo e iust obs
es

sa

mala foragitales de

sua anima ab ora-

que

cions pures o ab velles santes. Sta davant

en

la

present vida nos tingué james per seli

Deu contínuament en
escapar a
la

lo

temps de

la

tua

gur ans

es necessari

que

ell

stant humil

oració per ço que pus leugerament pusques

tostemips sia cautelos e ansiós que

no

sia

temptació del diable. \'enera-

-103\)k sor i>i•cchtc

ment
l'ioiïs

(Ifvcni

que conegués que no solacombatre contra les lemptaans encara contra los
e
Icsperil
vicis

de la Llenya Catalana, publicada en fear cclona en 1907.
I

(liabolicals

de

la

carn. I^a rallo de aço es car la carn

l'arlament de Scipio c de Anihal.

cübcia

contra lespcril

contra

la

carn e per go

devem
les

fer oració
la

ab taiUa perinclin.'u'i••iis

\h•

oia obra

e>

auWM

íray

Antonio

8everan«;e fins

que ab

gràcia divinal pus-

tam
licals.

veni:er

snggestions o

dels cicsitgs carnals e les temptacions diaU^-

Canals, y se balla [)ublicíi(la ;M>r don Antonio de Bofarull en las pí'ijjs. 532-560 del
la Acadaiiia de Buenas Letras de Barcelona, impresíi
toniíj II

La

oració sovineiada apagua

la

im-

de las Meniorias de

l)Ugnaci() dels vicis oració continua<la tren-

ca
la

Ics lan(;es e los

darts del diable oraciíj es
los

en

4.",

en esta ciudad,

jxjr

Cclestino Ver-

primera virtut contra
te ja dit

esvehiments de

daguer, en 1868. Dicha oljra ha sido copiada de un códice del sigío xv, pertencciente à la cxpre.sada Real Acadèmia.
el

Ics

temptacions. Adonchs sor molt cara axi

com

ab oriicions pures e ab santes

En

velles poras sobrar les

temptacions

dialx)li-

texto aparecen algunos suspensives que
ix)r

cals e
lles la

si

per ventura encara sents
si

les bata-

niarcan los huecos del escrito
corroído
el

estar

carnals
si

est ferida

ab

los agullons
la

de
fa

pergamino.

Don Ramon Mi-

carn

la

memòria de
si

carnalitat

quel y Planas, entusiasta bibliófilo catalàn,
lia

co(;egucllcs al teu coratge

si la

tua carn ensi

cara te impugne
lo delit

hecho una nueva edición, que mas adefraile

la

luxúria te tempta

carnal te convida a peccar posa dala

lante anotamos. de dicha obra del

vant tu matexa

memòria de

la

mort

ix)sat
la tua

xalenciano, à vista del ms. de la Acadè-

davant
les

lo juhi

esdevenidor reduex a

memòria

los

turments infernals posat devant
ulls

mia de Buenas Letras de Barcelona y de otro que se coinserva en la Biblioteca
íle la

penes eternals posa devant los teus

Universidad de dicha ciudad. Estc

los perpetuales
les orribles

fochs infernals posat devant
la
la

iiltimo ms. es

mas moderno y

su lenguaje

penes del infern en guisa que

mas

catalanizado.
el

A

éste

ha dado prefe-

ardor de
luxúria

la

pena apague en

tii la

ardor de

rència
II.

senor Miquel.
las pàgs.

Amen.
anterior
la

En

186-195 del tomo
la

I

de

I^ obra

se

halla

en

el

to-

la

Crestomatía de

Llenga Catalana

mo

XIII de
del

Colección de documentos
la

publicada en 1907 en Barcelona por don

inéditos

Archivo general de

Co-

rona de Aragón, publicada de Real orden
por su cronista dón Prospero de Bofa-

Antonio Bulbena, se copia el Parlament de Anihal d Scipió, de las Meniorias de la Acadèmia de Buenas Letras. de Barcelona, vol. II.
[51-

y Mascaró (Barcelona. En la iniprenta del Arohivo, 1857.), P^gs. 415-652,
rull

en

4."

El doctor V. M. Otto Denk, en

la pà-

gina 97 de su Einführung in die Geschichtc der altcatalanischen Litteratur,

Nova Biblioteca Catalana publicada per R. Miquel y Planas Novelari Català dels segles xiv a xviii Tractat soIII.
| |
j

!

\

bre
I

Scipio y Anihal
j

\

Direcció

|

Carrer de

München, 1893,

inserta la anterior Carta

Mallorca, 207
terior titulo,

Barcelona {Las palabras
de
la cuhierta,

de San Bernat a sa Germana.

subrayadas son de tinta encarnada. El an-

El senor don Antonio Bulbena insertó

que es

el

apa-

también

la

y siguiente

misma Carta en las pàgs. iS;, del tomo I de su Crestomatía

rece dentro de una artística orla, en cnya

par te inferior hay

el

escudo puntiagudo


de las cuatro barras y dehajo un manzano

10(4


Quint ment ab
Anibal.
capitol,
c(jtn

Anibal parla largaScipio

con fruto, sobre y en
lema:
él à

el ciial

se

7>e

un circulo

Scipio.

Adàn cogiendo una inanzana y
seny no hi val engany."

Sisen capitol,

com com

respos

al

dit

à la serpiente; alrededor del circulo esic

"A bon

Seten capitol,
batalla.

Scipio ordena la sua

Las cuatro barras, cl fondo del circulo y el lema son de tinta encarnada. Al pie de
la orla esta nota

Vuyten

capítol,

com

Scipio feu gran serfeu gran

a

la sua. host.

C
setes.

Nouen
fascicle:

capítol,

com Anibal
la

e

Preu

(V

aquest

2,40 pes-

marauellos sermó als de

sua host,
dona, en

Onzen
152.
la
4."

capitol,

com

la batalle se

qual Scipio Affrica fou vencedor.

Fascículo en

de 56 pàgs., con notas
;

al pie del
liilo

Principia

el

texto en

'la

pàg. 15 y ter-

tcxto de las variantcs de los mss.
snpr.

papcl de
se

—A

mina en
rar,

la

la

vuelta de
la

la

cubierta

hallan las
Biblio-

54; sigue una hoja sín numeel sefíor

condiciones de

publicación de la

Nova

en cuyo anverso da

Miquel
vali-

teca Catalana; sigue

una hoja en blanco de papel

notícias

de

los

dos mss de que se ha
edíción,

satinado y luego otra en papel de hilo,

como

las

do para hacer esta
verso se halla
el

y en

el

re-

demàs
hoja se

del

texto;

en

el

anverso de esta
la obra.

t'iltima

siguiente colofón:

riepite el titulo

de

Esta principia
la

en la primera cara de la hoja que sigue, ó sea
tercera de las

numeradas del

libro,

con este en-

rabezamiento

Estampat el dia 25 de juny de 19 10 per Borràs y Mestres, de Barcelona, aque.«t fascicle forma part del Novelari Català que
publica en R. Miquel y Planas.

Tractat dirigit
duhit de

al
|

molt

senyor don Alfonso,
lati

Senyor lo Duch de Gandia; re|

alt

Sigue à continuación una hoja de papel
satinado.

en vulgar,

|

sobra
|

lo

rahonaprincipi

ment

fet entre Scíjdío Aíïrica
|

e Anibal, e la

batalla entre ells seguida;

en

IV. Otra edíción.
Planas,

lo

—El

seüor Miquel y

mostrade la permanència de fortune
del qual es
'

|

instabilitat e

pocha
|

anterioriTiente

citado,
la

ha hecho

e altres cosas

se-

una

edic.

econòmica de

obra anterior.
[53-

güents.

Sigue à continuación
fray Antonio Canals
la cual
al

la

dedicatòria de

Libre de Senecha.
I54.

Duque de Gandín.
13.

termina en

la pàg.
la

En

la si-

De

esta obra es también

autor

fray

guiente pàg., 14, se halla

Antonio Canals y

se encuentra en el mís-

mo
RUBRICA
DP:LS

códíce dol

Rahonament
en
la

entre Scipio

i

CAPÍTOLS DEL PRESENT

Anibal anteriormente citado. El mísmo
sefíor Bofarull la publico
el

TRACTAT
Primer capítol es com Anibal
spias per mirar la host dels

ya mentado
561-

trames
la

tomo
580.

II

de Memorias de
aquí

Acadèmia de

Romans, de

Biieiias Letras, de Barcelona, pàgs.

qual era capità Scipio affrica, en cartes.

He

el

Segon capitol, com Anibal tracta que vengués a parlament ab Scipio. Ters capitol, com Scipio, dins si matex,
loa molt Anibal.

PROLECH DAQUEST LIBRE APEL•LAT LIBRE DE SENECHA DE PROVIDENCIA
Al molt alt noble mossèn Ramon Boil Governador general de regne de Valencià ffrare Antoni Canals dels ffrares prehíca-

Quart

capitol,

com

Anibal, per semblant

forma, loa a Scipio Affrica.

— o5I

dors

iiidij^no

inacHlrc

cti

la

saiula teologia

luui líbrc qui es intitulat ric la

providencU
j,ai

devota e inclinada

subiugacio
Ich

Riunor de
curioMtato
Aobira cel
al

divinal hon ha tanta l>ona c cxccllcnt

que rimonia poinilar que en
excessives ttMn|>la úc puiar
jHír

raula de la dita tnailu-ria que tot me- kv

cu

sm

flamat

K

coniiiitui

Acrianient de traure lo
lo

escodriyar

lo consell

de Ucu nic a cm|)Cí»

dit librc

en

Romans rndrcMnt
res]i<>iita

a

vo»i

axi

diverscís
doctriíi.•i

vejfades

a

liurar

alguna general
la

com una
qüestiono
rahon.s

propria
IC

a

tote»

vo^slrcH

piT ri-spondre a les ([uestions (|ue

fan los lioinens se^flas claniants** de

proal-

principalment.
la

son mi de termenat per due» I^ primera per sí>
matèria fort propria. I^ sedit
lo

videiKia divinal

i)er <|ue
IC

Deus dona be

com

veig

guns

nials honiens.

pcniuc dona tribula-

gona car nom direu quel
I)arlen

Senecha qui
trobarets
fet

cions al bons. Per que dona fdls als qui en
vides los |)o<len aiudar.
quills

figurativameiU ans
(jui

UA

Kn

priva a<|uells
faent
daltres

philü.soph

funda

tot

son

en iuhei e

farien

grans

liomens

raho naturaJ. Adonchs
legiats moltes

sia vostra

senblants que rinionies in quesitives

K com

vegades e tantes

fins

mercè quey que vos-

vostra noblea

me

aia diverses vegades ve-

tres qüestions sien soltades.

K

daqui avant

xat e nvafrontu de present ab pus difícils

passos als quals soplosanient respondre es

no esvaisets car tota vegada vos remetre al dit Seneíjua Kn però in forma vostra noblea de dues coses la primera es qucl dit

cosa molt

diflficil

maiornient

dels propheles
cats axi

me

entre mesdats
la

com lo parlar em en bol-

ab raho natural

qual ha tanta de

Senecha segons nostra doctrina ha errat en huna cosa la qual posa en lo primer libre
e

lo primer fro<nt en ques mostra non resta si no demanar a Deu ab altes veus quens trameta doble esperit. La I ab queus responga laltrc ab cjueus in forme

aparencia en
ia

que

en altres obres sues. Car
quells qui

lloa e
si

aprova
la

la

mort da

mataren

mateix

qual

cosa es mala Segons que prova e posa Sant

eus fasa adolsir
tures qui estan
cia

Aug^sti en

lo prirrier libre

les

sentencies e les escrip-

de

la

Ciutat de

de

mes en la in vestigable scienDeu que en nostra raho natural. Conque moltes e diverses vegades

fés en veritat

donava vigares al dit Senecha que lom no pot aver ampla libertat de la sua anima si no pot deslliurar lo seu esperit del carcer del
e

Deu

me

abstench de aparexer davant persones

cor quil te en carcerat tota vegada ques vol

de gran estament tement

me que nom
la lo

en-

La segona cosa
hus aquest

es

que

lo dit

Senecha ha en

tremesclen en alcuna dificultat de

qual

nom puxa

descabollir.

Car

senyor Rey

qui ara es una vegada

me

entrelligassa axi

ab una qüestió quem feu del temps de 1? mort de Jhesu Xpst e pitgam axi ab la instància quem dona tan aparent que hun gran temps pstigui entre mi mateix E en aytals
qüestions es maior perill entre homens de paratge per so com ligen molt E tots los lihros

dien bon fat ment e clara fat si no, la ordenació que Deus ha feta de les coses que son e seran e han a esdevenir En la qual ordinacio una cosa penya de altra Axi com la vida del hom penya en lo moviment del sol E axi de altres coses Adonchs mon senyor resebets lo dit petit libre en escriptura e ample en sentencia. E
fat axi

nom

com

mal no es

fat

E

parlant breu

seran adés vulgarizats

E
e

per so
per
la la

com

con-

daqui avant tenits

me

per absolt de responqual philoso-

versen ab molt apte
tural en

hom E

raho na

dreus car null temps fou ni serà tan gran
philosoph

que habunden

per

gran espe-

com Senecha en

la

riencia de diverses coses en les quals son
fets

phia se que reposa vostra in quissicio lo dit
libre es

regidors

E com

treballas

mi mateix

departit en

IX

capitols

del

qual

escarteiant Sant Gregori en los morals per

nombre prench audàcia de pregar
in

los sants

donar ampla soluccio a les qüestions acontegi en hun volum hon ha diverses libres de Senecha E ocorrech me ordonant Deus

àngels quens il•luminen lo enteniment eus

flamen

lo

cor

com

legirets lo dit libre

Amen.


Primer capitol que totes
subiuííades a
la

loé


dureix
lo

les

coses

son

a .sostenir los treballs e aparellar

divinal providencia.

Deu per
lo

assi

mateyx.
<le

K

Segon

capitol

que Deus
lo aina e

tribula
f|uc
l;i

bon
tri-

per que tants

mals

e tantes

donchs com tu diude ad versitats

hom

])er

so

com

flita

bulació no es maia.

Tercer capitol que
males son lx)nes
(levenen.
als

les

coses que apella
qui be ses-

se esdevenen als bf>ns homens resix>nch te que al bon hom no pot esdevenir mal cor dos contraris nos mesclen en semps so eí-,

bomens a
les

be e mal e
rius tanta

tot

quant esdevé

al

hom bo

se

converteix en be axi
capitol

com vehem que
sabor de la

tarts
la

Quart

que

coses que apella

pluga tantes fonts que ixen de
la

males reten lloables los homens qui virtuo-

terra

no muden
la

mar com

sament les sostenen. Quint capitol que als bons homens se pertany de vencre les pahos virtuosament.
Sisen capitol quels homens qui virtuosa-

entren en

ella ni la

disminuexen en res per

semblant fonna
lo

vigor e forsa de les coses

adverses e contraries no
coratge del

muden
li

ni regiren

hom

forts e virtuós ans se

ment sostenen
davant Deu.
.

los

trebals

son pus dignes

ferma en sa

virtut e tot

quant
ell.

esdevé tira

assa color. Car pus poderós es que totes
les

Seten capitol que

coses que fan bena-

venturat lo poble no son bones ni males.

Huyten capitol quel bon hom e virtuo? deu estar tots temps aparellat per complir ab gran cor la volentat de Deu.

Noven
(1.

cipal qüestió e

que Deu respon a la prinmostra que null temps don:. dona mal) al bon hom ans loy remou
capitol

No dich pas que que sosté mas dich que les vens lo qual estant en si tot reposat e alegre levas contra les ad versitats que li corren. Totes les ad versitats iutia ésser exerciscis de virtuts. E com qui es lo bon
quantes coses son fora

no senta

les adversitats

hom

qui vulla aver esguart assa honestat qui
treball iust e honest e

no desig

que no

sia

promp
Comensa
lo

e aparellat arregir los perills e aquest

libre

de Senecha de provila

ay
li

tal tota ociositat

qui no es in dustriosa
dels cavallers qui vo-

dencia e fundas sobre

següent qüestió

es pena.

Nos vehem

com
vinal

lo

mon sia regit per la providencia dicom se pot fer que los bons homens
Primer obra. Por via de muestra
el

len

provar lurs forses qui helegexen comla

batre ab los pus forts e requeren als que

sostinguen mal.

tenen
ca-

plassa que facen que aquells qui
ells

combaten ab

usen de totes lurs forses

e

Seguidamente principia
pitol de la

lexense vetxar e nafrar
ni

E

si

co-

eguals en forsa volen se

no troben pars combatre ab dos.

pio

el

capítol segon que deus- tribula lo bon

hom per

sü com lo ama e la dita tribulatio no li es mala

Adonchs com

tu veuràs los bons

aceptats e amats per nostre senyor
treballar suar e en diverses

homens Deus

formes tribular. mals homens luxuriar e escampanse en diverses delits pensant en quina forma nosaltres nos delitam ert nodrir estretament nostres fills tenint los sots dura

E

veuràs

los

Tota virtut se en veseyx es afloqueix sens ad versari. Delia vos apareix quanta es la sua excellencia com ab la potencia mostra quin es lo seu poder. Sapies que asso que fa lo bon cavaller deu fer lo bon hom e virtuós. Car no deu aver pahor de de les coses dures e difficils nis deu clamar del fat tot quant li es deve deu convertir en be ab bon consell no deus atendre e ia quines ad-

discipilina.

Semblant

se fa

Deu

car lo bon

mas com les sostens. E com ha gran diferencia entre la amor que an lo pare e la mare als fills. Car los pares manen quels dits fills sien
versitas

sostens

not prens esment

hom no

vol que estiga en delits ans ab di-

exercitats e que vaien a la escola e nois le-

verses tribulations ne reheb experiència en

xer ésser ociosos en los dies fériats ans a

vegades
!<>

lo-


tant <|uc
Icft

los

faran treballar e plorar.

K

per
cl

legions

ric

la

cavalíeria

tenim
Ho

contrari Ics marcs los volen tenir al

Hftsctiaxla la
la

Ciutat

|)cr

terra e lo grnu naviüt
lo capità del estol
<lc

que

cstigiies.scn a la

ombra no
los

volricn

q'.H*

aKActiava per

mar e
la

plorasscn

ni (\\\c intri•ítisst•n ni trebaltas^cn.

César estava a
a trolKuia porta Hua a
car
la

porta

la

dita

Ciutu
C'athi.

Sa|)icstc rinf
íia

Deus en vers
diu

bons homenit

observant que Catho no
f>er lion

íoiçír

en però

eoratf^e paternal c los avia fort
I*',

ment no

c% cxit ah una

ma

pas molla.
tdls

Deu
la

sicn excrcitats a(|ue^t

Intlierta fj^ran

carrera a ía

Ktia lil>crtai

meus

al)

dolors c ab (lampnalgcs per

nua espasa

la

qual null temp« erra ni
bathalla civil feu obre»*

o

que rccobrcfi

vera forsa.

Ia's

coses

pccca en guerra

ni

crosses saginades lanRiicxcn per ociositat e
ii(»

cxccllcnts c de gran virtut

defallexen sol per lo treball ans caen per
carrei•li

que no poch dar a

la ciutat

Car la lilíertat dona a Catho
la cspai^a

lo

íjran

(ple

porten

la

benaventu-

com

SC gita sobre la punta de

vo-

msa
>iue

qui nos es estada ferida no es colp
lo

sostengua mas
.ses

estament del boni
les

(jui

tostemp
rotant

conbatut ab

merra ba
mal
al

fetes les
lo

ad versitats la mans qualloses E se cau
bathalla car no
li

sobre

genoll

es

mon

a qui fasa locb ans
si

ve

al

en

rontre

K

maravelleste tu
los

Deus qui ama
la

singularment

bons bomcns assigna
(jui

fortuna ad versa als
velloses

vol que sicn

mara-

e

excel•lents

ab qual se exercite
maravell
si

l'ertes pas j'o
la

no men

a vegades

mathar ans que venir en captivitat e en mans de .son enamich. com se dcch mathar ílix a si mateix Oinplex la obra que de gran temps ensa as esmaginada. Trau c .separa tu matex de les coses bumanals ja son morts dos homens dits Petro e jiiha jahen en terra quis matharen la u ab laltre per tal que no fossen presos be es fort c virtuosa la mort de aquests mas no pertay a la nostra excel•lència senblant mort axí seria a Cato vituperosa cosa demanar la mort
lent se
I*'

dita fortuna los bix a carrera els dits hose

a negu

com

suplicar per la vida e après de
la espasa.

Car Deu mira del cel los grans liomens virtuosos quis combaten ab alguna tribulació. Veem que a

mens

combaten ab

ella.

asso gitas sobre la punta de

Ga-

rament veyg e considere en quina guisa Deu lo mirava ab gran goyg e deya E qui
es aquest

nosaltres ve a vegades en delit
ilgun
jue

si

miram
de co?

hom
si

axi

fort e virtuós iutge e
consell
fu-

iove

boni robust

e

valerós

execudor de
de salut
al

matex que a donat
e instruex con deu

ab un venable se conbat ab

la bèstia

mon

hom

fera e tot in perterrit espera lo lleó e tant

gir a la misèria e captivitat e asso fa vellan

nos es pus graciós mirar asso
iove ho
fa pus

com

lo

dit

en son estudi en

la

miga

nit tractant

de

la

honestament.
de

No

son tan
e condi-

via o carrera de libertat ficant la espasa en
lo

íjrans aquestes coses

que puxen girar

seu pits sagrat espargint les entramenes

vertir e

veure

lo esguart

Deu
sia

car les

gitant ab la sua
cors.
ni

ma

aquella santa anima del
lo

tes coses

son puerils

e delectació

de

la

hu-

Car no era digne

terre de toquar

manal
:i

follia.

No

es cosa
li

que

pus digna

en sutzar tan perfeta anima.

On com
la

Deu

ni

qui tant

placia

com veure lom

après que Catho se fon gitat sobre
cassa feren venir lo metge que

sua

armat per combatres ab la sua fortuna maiorment si lo dit hom la ha desafiada no veix pus bella cosa ni de tan delitós mirar si deu lupiter hi vol convertir ho girar lo esguart que es mirar. Jí asso que esta dret e virtuós, sens tota pahor
fort e virtuós qui ses

espasa caygue en terra e acorrent los de
li

cosi la

mas com Catho fon tomat a si matex rompé les faxes ab les quals era ligat rompé la nafra e meten la ma dins !o
nafra
el

estopisa

en mig de

la

destrucció de

la

sua Ciutat dita

Única

la qual

prengué

e assetia
lo

Cessar son

enemich.
acordat a

On
la

posat que tot

mon

se fos

presó e captivitat de Cato en

cor per la dita nafïra tragué ab la ma le.s entramenes e trames ne a la anima per lo cami de libertat. Per certes yo creu que la naff ra de Catho no fon de pocha efficacia e de baxa excel•lència per que donchs mes la ma


dins la naffra per traureu
la

io8~
cord
llibre
.en

anima car sens
Catho
lai re-

antichs inventaris ens ha quedat del
la reina

ason fora exida. Certes
fon assats
sol
al

la

raho fon car no

de confessió dedicat a
íi)

Violant

deu ionior
la

tal den... ar,
li

dAragó

y dels tres llibres de Y Escala
al

una vegada
tal
difícil

virtut

conserva e

de contemplació^ endreçats

rey Martí {2).

tench per

quel dit Cato la demostras en

En cambi

tenim

d'ell

una

sèrie

de traducprínceps o

pus

cosa Car no es de tan gran corat-

cions fetes per cncàrrech

dels
el
ell

ge comensar

la mort com es tornar altra vegada a la dita mort fins que sia acabada. Oy per que Deus no esperarà mirant lo seu fill que ab tant gloriosa e generosa mort hi\ de aquesta vida mortal la mort consagra

grans senyors que sovint
sobre punts als quals,

qüestionaven
deya, soptosa-

com

ment respondre
dia es
el V'aleri

es cosa molt difícil (3).

Un

Maxim,
regne
d'

llibre pelegrí e

poch

comunicat en
BiUioteca de
íltrc

lo

Aragó,

el

que porta
hi

aquells la fin dels quals lloen aquells qui la
tenen.
la

mateixa Acadèmia. N'

ha un
1-2),

a la Universitària de Barcelona

(21,

En

las pags.

Crestomatía de
blicada en

195-197 la Llenga Catalana, pudel
I

tomo

de

la

que ha estat neproduit darrerament ab
del primer per el senor

les variants

dpn R. Miquel y Planas
1'

1907 en Barcelona \K>r don Antonio Bulbena, se copia la dedicatòria que de'l Libre de Sènecha. de Providencia, hizo fray Antonio Canals al noble
rail

en

el

seu Novelari Català dels segles xiv a xvlii

(1910).

Sobre

les

correspondències entre

Àfrica

y

el

text den Canals, V.

San vi senti
e del

;

Y

primi in-

flussi di

Dante, del Petrarca

Boccaccio sulla
p.

Lctferatura

Spagnuola (Mdlan,
I'

1902),

382;

y

mosén Ramon

Boil,

gobernador gene-

també Nicolau, Apunts sobre
en
la

influencia italiana

del reino de Valencià.

prosa

catalana,

en Estudis

Universitaris

Catalans,

II, 306.

Hnch

de St. Víctor.

De

arrha aniniac.
a

(i)

"ítem un

altre libre de la dita

forma

eii

Traducció de fra Antoni Canals.
[55-

paper.: Confessió de
la

mestre Anthoni Canals drecat
Jolant, ab cobertes bJaves de
:

Reyna Dona
.V.

fust ab
alta
S.,

bolles e gafets
e

A

la

molt excellent

e

pàgs. 450-475 del
te à julio

Se publico este tratado místico en las vo'l. IV, correspondien-

etz.

feneix: heneyts sants de paradís

alegratmc per glòria
libre

Amen, segons pus

larch en

y diciembre de 1910, por los Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona.

de scrivà de ració es pus larch continuat. {Inventari dels librcs de Dona Maria reyna Darago
e

de

les Sicilies

(Barcelona,

1907)

;

núm.

22.

He

aquí

el

prologo que precede à
la

V. també les notes que sobre aquest llibre se troben

dicho tratado (pàgs. 450-453). debido à

en XiMENo, Escritores del reyno de Valencià (Valencià, 1747);
I.

pluma
la

del distinguido joven literato
se

don
debe

33-

Jorge Rubió y Balaguer, à quien

(2)
p.

Torres Amat, Memorias (Barcelona,
Entre'ls

1836),

13.

nostres papers
d'

hem

trobat una
se-

publicación del referido tratado:

nota presa massa ràpidament
gle XV,

un ms. del

De
fr.

la

producció literària en prosa dr

Antoni Canals, que per força hagué d'esser molt abundosa, no ha arribat a nosaltres, que sapiguem al meyns (sicï), cap obra original, com no considerem com a tal el

que no sabem ont para, y en el que figura aquest llibre. Conté els següents tractats Doctrina de la contemplació de Jhesu Christ, per S. Bonaventura (6 fols.) Revelacions de Santa Àngela
:

;

de Fulgino per
(86 fols.)
;

Deu

a ella donades e manifestades
al

Exclamació

Salvador
;

e

Senyor nostre
Scala de con-

Rahonament fet entre Scipio y Anihal, traducció més o menys lliure *o paràfrasis de V Àfrica Ae\ Petrarca (i). Rès més que'l re(i)

stant ligat en lo carcer (5 fols.)

templació, dedicada al rey Martí, per fra Antoni

Canals,

frare

predicador,

mestre en teologia y
;

rector de la Cúria reyal (en tres llibres

yy fols.).

Publicat en les

Memòries de
(II, 53),
s'

la

Real Acala

(3)

V. Prolech de

la traducció
la

de Sèneca, de A.
de
B. L.,

dèmia de Buenas Letras
de Bofarull
d'

per don Antoni

Provídentia
II, 561).

(Memorias de

R.

un ms. que

«n conserva en


ciicrupulosamcíit a
|)cr
lu

109"—
de arrha anima e d' Huch de 5k. Víc>lta. qnc avuy se publica \íct jjr: -'jucs l'crò .'ujucHtCH versions no im*ii (|uc va fer fr. Antoni Canals íi). Esceptant el llilfre de confessió y la versió del Valcri Maxim, toteii les (|ue ban arrÜMt fins a nostractat
tor,

seva materna

lieiif^ua
ia

ciuàncdi

del cardenal

de Valoiu

Jau-

me d' Arajji) Modus bene
(Irdicanllo a

(i); iin allrc, es cl tractat de

xnvcndi, atribuU a S. Bernat. Cialicràn de Sentmenat,
(J).
\'\\

Mosson

cainarUMuli del rey Martí

dcsi^;

de

res|>ondrc depuchunent a les qüestions qui'
fnti

altres pcrtcneixen,
les dedicatòries, als

s^ons

se |X>t veure fier
I

los hoiHt'iis SiU/lc'S chntumtsc

de

la pr<r

regnats de Marti

per
seva
I

ridcHtia dirinal. el «nou a endrcíjar a niosrii
l\.
l'ioil.

amunt, es
vida
Í2),

dir als últims

anys de

la

j^'overnador genera! de Valenllibre*

Y

cià, la

versió del

de ProTtdi'ntiu de Sé-

r havia fet

en cambi sabem que Joan treballar per com|j4e seu, en
jove.

la

neea (j) <|ue li fa <)enj>ar ni; bon lloeb enre'ls nostres primers senequistes. Un dia el
t

èiKxa en que'l nostre dominicà devia ser encara
relativament
El
18
d*

Agost

bon mossèn Pere <V Artés,
raoionai
del
li

el lletrat

mestre

de 1301 comunicava aquell
tat

rey, tan afec-

l'Kximenií:.

també de dona a conèixer unes Contemrey

Martí,

amicli

a les

lletres,

al

|)rior

del

convent de
voíetit

Predicadors de
nar mostra
fr.

Valencià,
la

que

do-

autor desconeg^nt. y al punt s' entusiasma cl fervorós dominicà y es posa a traduiries, crtdant a llegiries a tothom qui
placions
<í'

de

seva
li

cordial

afecció a

Antoni (anals,

havia encaregat axi

com

aquell qui majors affers sabria portar a
li

vulgui
rit

queucom

sefttir

de

la

dolçor del spivida, car alli

conclusió, que

tra<luís <lel llatí

en vulgar

c de la suavitat

de

la altra

català alguns llibres, los quals nos, Cdeya'l

contemplar cosas molt pus altes que sol ne Inna ne steles (i). Y aquest mateix impuls de generosa predicació, tan propi en
f^ora

rey) qui'ns delitam molt en

liffir,

puguessem

seus (jran difficultat e studi entendre y en consecuencia D. Joan manava al Prior que
j)era

un dominicà, que'l decideix a anar a
temps, es
el

1'

en-

que

f r.

Canals pogués treballar més
tal

di-

contre ab els seus llibres de les malicies dels
que'l porta a fer la versió del

ligentment en

encàrrech,
el

li

donés una

celda situada en
nestir, la

segon claustre del moaquesta celda era,

qual es apte a estudiar e o releifar
;

los anuig del traball (3)
(i)

V. MoREi. Fatio, Catalogue des manuscrits

segons

el

document,

1'

anomenada cambra

rsf'aíjuoh

de
42.

la

Bibliothèque

Nationale
la

(Paris.

de maestre Joan de Muntso, del
lebre dominicà

nom

del cè-

1881):

p.

Publica un fragment de

dedica-

tòria al Cardenal.
crits d'

Se conserven diversos manusd' ella

aquesta trailucció, y demunt

va

set

feta
tlu

una de castellana (Schiff, La bibliothèque marquis de Santillana, p. 133).
Publicat

(2) St.

segons un ms. del
la

monestir de

Cugat del Vallès en

Colección de documeiila

tos inéditos del

Archivo de

Corona de Aragón,
en les

Inmaculada Concepció (4). De la tasca literària que va produir aquest encàrrech no'n sabem rès. En cap dels tractats que tenim d' en Canals, hi ha dedicatòria o s'hi fa menció del rey Joan y no hi ha dubte, donada la costum que aquell segueix sempre, que en un lloch o al1'

impugnador de

XIII, 416.
(3)

Publicada,
II.

com
561,

se diu en la nota

4,

J\Ieniorias...,

també del manuscrit de r Acadèmia que conté '1 Raonament. Rubió y Lluch. Documents per I' historia (4)
de
1.

NicoLAS Antoni (Bib. Vetus. II, IX, VII, ií) núm. 396. nota 137) cita encara una espositio libri Rayviundi Lulli. De Memòria, fratris Antonii Canals
(2)

ordinis Predicatorum, lingua provineiaKs.

la

cultura catalana mig-eval (Barcelona, 1908),

Segons en Ximeno
Ri'Bió, op.
ctt.,

(i. c.)

morí en

1419.

437.

El ms. que també cs propietat de
d<;

1'

Acay

(3)

doc. 407.

dèmia

Bones Lletres
el

tituJa

aquest tractat Ex-

(4)
el

V. sobre aquest dominicà, també valencià,

posició del ave marta, pater iioster y salve regina.

rebombori qu€

les

seves easenyances promo;

Se troba ab
llil)r«s d<"

núm. 43 en

1'

inventari citat

d-els

gueren a r Universitat de Paris

Denifle, Char^

Dona

fiaria d" Aragó,

tularium universitatis Parisiensis, III. 229.


tre

I

10


l'interés

no haguera deixat

d'

esmentar

la

circuns-

tancia d' ésser traduit per ordre del sobirà.

de

les

ab que reclama la -.eva traducció Exposicions del Pare Nostre^ d' un

Durant

el

regnat de D. Martí varen ser

llegidor poch diligent en retornaries (i).
llibre,

Cap
l'In

estretes les relacions entre fr. Canals y els
alts dignataris

emperò,

d'

en Canals figura en

de la Cort (i) o'l rey mateix. Aquest en 1398 al crear una càtedra de teologia en la Cort reyal, cridava tot seguit a regentaria an acjuell dominicà, que llavors n' era professor a la Seu de Valencià (2). No sabem si aquesta ensenyança, mostra interessant del curiós esperit religiós de don Martí, va durar gayre, perquè un any després, veyem al rey en correspondència ab
en Canals que segons se desprèn del docu-

ventari de la Biblioteca del rey Martí, y entre'ls llibres

trobem

de la reina Maria, en cambi, ne que porten els n." 10, 22 y 43 d De 01 ra anima e, d llibre de Confessió y la Contemplació sobre lo Pare Nostre (2). Fia Antoni Canals no era una (sic) traductor d' ocasió, com tants d' altres que apareixen en les literatures mig-evals, sinó que
tres
les seves

ria

de

la

versions otupen alt lloch en l'histonostra tant pel seu valor literari,
els

ment, escrivia algun
seu
(3).

llibre

per encàrrech

com per
r>'ha dit

prolechs o llargues dedicatòries

Y

la solicitut

del rey per nostre do-

originals ab que solia encapçarles.

Com

ja

minicà, segueix després demostrantse lo
teix en la proposta pera

ma-

que

s'el

nomeni In(4)

quisidor

Cieneral

de

V^alencia

que en

en aquelles planes viu el tresor de la prosa eloquentíssima den Canals. L'ordenada exjxDsició de las raons
en altre lloch
(3),
'1 mouen a empendre el seu treball, y de la que no prescindeix en cap llibre, podrà recordar tal volta la seca quadrícula es-

que
(i)

Així veyem que dedica

la

carta

de San

Bernat a mossèn Gailceràn de Sentmanat, camarknch del rey Martí; 1' Exposició del Pare nostre,
al

colàstica,

però

la

vibració d' esperit, lo

mo-

seu mestre racional mossèn Pere

d'

Artés, y

el

llibre

de Providentia a Mn. Ramon Boil, governador de Valencià (1395-1406). El Rahonamcnt, endreçat a D. Alfons duch de Gandia, ha de ser
posterior a
1410,

gut y fogós de la frase, lo inesperat de les seves exclamacions ens convencen de que'ns

data en

que va
II, fol.

seiii

conferit
v.).

aquest
(2) (3) (4)

títol

(Zurita, Anales,
cit.

trobem devant d 'un escriptor del Renaixement. Quina brillantor la del seu estiU comparat ab el del seu contemporani 1' Eximeniç,
evals
!

431

1'

Rubió, op.
Ibid.,

doc.

CCCCLI.
rleg.

últim dels nostres tractadistes mig-

doc.

CCCCLXIX.
2^1.1.
fol.

Y

per damunt de

tot,

en

la

maraved' eru1'

Arx. Cor. Aragó;

182.

llosa carta

a mossèn Galceran de Sentmefins l'atropell

"Quia heretice pravitatis inquisitoris huiusmodi regni officium jamque ob ipsius ultimi possessoris decessum seu obitum plene vaccat, exigentibus meritis

nat, en la

que

de cites

dició se redueix discretamente devant

em-

penta

d'

aquell calit panegírich de l'amor

numerosis

religiosi

atque

dilecti

consiliarií

als llibres,

ennoblidors dels linatges humils y
!

nostri fratris Anthonii

de Canalibus pagine sacre
et

tabernacles de la saviesa

(4).

eximii professoris etiam
dine, vos

magistri vestri de or-

rogamus

attentius et ex corde ferventi
et virtutiun

quatenus nostri honoris intuitu

qúamde
illico

plurium turba perlucida
jamdicto ofifocio
providere velitis
universi,
;

dicti fratris Anthonii,
ipsi

Mentres arriba 1' hora de precedir metòdicament a la publicació dels escrits de fr. Antoni Canal s« creyem que no ha de deianno
a nativitate

{sic)

et

nemini

alio

nam

ipse ut scitis, sciunt et etiam

s.eptembris

Domini

.mccccii. rex

eidem

offcio et prereesse plenarie cl proin

Martinus.
Dirigitur
fratri

desse valebit
ter

quem nos

eodem

et

ipsum prop-

Johanni de Podionucis. totius
doc. DIT.

eum

favoribus opportunis indubie prosequa-

ordinis Predicatorum generali magistro.
(i)

et nobis inmensum ex isto certissime placitum impendetis sciturus quod aliam provisionem quamcumque de dicto officio faciendam, quod minime credimus, non absque màxima nostri animi displicència pateremur. datum Valencià .viii die

mur,

Rubió,

op.

cit.,

:

(2)
(3)

Inventari..., pàgs. 10, 13, 6, 17.

Ruiuó Y Lluch, EI

rcuacimieiito

clàsico

en

la literatura

catalana (Barcelona, 1889), pàg. 29.

(4)

Coleçción de documentos..-, XIII, pàg. 416

tif


:u|uí

xar
lioli

d' intcrcsftíir la

sova iraduaiú del mínntiimav d'

trailal

dr
1

arrl•ii

lluch de
1'

dctíi>ré» »'

en r hipcrbaton y í|ue recorda lo que anomenà estil de tHÜenctana pro-

S.

Viclor

141),

tan pupular a

lídat

sa, eiiH fan

pensar quc'iiH trobetii n\é% aviat
i>er lo

Mitjana, y al t|uc 1' escalf a<la prusa <lel nabi dominicà conserva tota la seva efuhió. Va
dc'lical a ilona

ab una obra deU última teníeu y ens decantctn cap a I' üj>inió de
l'alio.
ICI

tant

Mr

N!'»"-'

Mar'm

itu/ina d' /Irayo, a la

que demana
Ics

(|ue'l llegeixi

y faci recoinplar a
del traduí de

text (|uc segueix a continuació »e troba
la
1'

seves donzelles, en

llocli

en un manuscrit i>roccdenl de
d' listudis
l'-s

BiblioteInstituí

l'vnus, tan Ilexit en dh'crscs corts de ijrans

ca Aguiló, :ictualment en la de

senyores.

Ab

semblant ar^íunient recomanatle

va a mossèn (íjilceràn
tura
tle

Sentmenat

la lec-

r

anomenada

epístola de S. Bernat,

X
glo

Catalans de Üarcelona (níim, 41). un quadern de 38 folis en paper (joy 241 nmis.) de lletra de principis del «-

en un passatge que ha sigut moll reproduit

XV ab

riibriques
les

per r interès que

pera

1'

estudi de la nostra
lïl

blanchs pera
arriba fins

caplletres.

vermelles y espayx Kl nostre text

novelistica mig-eval (i).
tio (2) <liu (|ue ai|uesta

Sr.

Morel
1*

l''a-

posa del

Magnànim

y

ment
drt,

el

nostre tractat

Üona Maria es esveyem (|ue efectivafigura, com ja hem

al foli 24 v. y segueix a continuació im altre tractat anònim. Per la nota

(|ue

licni

transcrit

més amunt,

se veu

que
te-

a(|uest llibre

va i)erteneixer durant algunes
la

cntre'ls
la

seus llibres; en cambi en una

generacions a

familia Fontanal.s.

No

nota de

coberta del manuscrit que repro-

nim
obra

noticia
(Ien
la

d'

altre

manuscrit

d'

aquesta

duim, se diu que'l traductor se refereix a Dona Maria de Luna, muller de D. Martí

Canals.
transcripció
s'

Kn
el

ha seguit fidelment

rilumà
(i)

(3).

Certa afectació que
420.

s'

observa

text,

reproduintlo ab tota exactitut, sal-

Ibiíl,

[>kg.

devoció que
iibres

vans axi
ni'
1

hom com

"Ací pot entendre vostra deu legir libres aprovats, no pas
les

més
l'us
/

vant sols alguna errada indubtable y sense diferencies que puntuarlo. regularisar de

faules
la

de Laiiçalot
libres

e

de

Tristany,

romans de

guineu, ni libres pro-

vocatius a cobejança, axi

com

de amor,

li-

bres de art de amar, Ovidi de vetuhi. ni libres que

son

inútils, axi

com de
de

faules e de rondales,
la

mes
sta

les majtjscules, posar v per w y / per on correspongui, y accentuar parquissimament en els lloohs en que ha semblat més necessari. Evidents incorreccions del manuscrit en molts passatges, ens donen alalli

libres devots, Jibres

fe crstiana {sic)

hon

gun dubte
tuació.

si

hem

encertat sempre en la pun-

nostra

salvació,

sabenls

que

sant
livia

Jeronim
los

fou

agrament acotat per ço com
Tulli

libres

de

J.

R. y B.

de appaneint eloqüència..."
Grundriss
1897),

(2)
Antoni
nigin,

der
II,
2.

ronionischcn
pàg.
96.

Philologic

ditación à Dios y propagàndose la voz de padrcs à
hijos se ha creído siempre que esta obra fue escrita

(Strassburg,

"Ein Bruder

(vielleicht

Antoni Canals?) hat der Koe-

por uno de mis Visavuelos.
presente de haver visto este quader-

Maria von Aragón eine Uebersetzung des Traktates Hugo's von St. Víctor SoHloquium de arrha anhnc gewídmet, welchen wir in dem Inventar der Büclicr dieser Koenigin. unter n.° 10

"Yo tengo

no con cubiertas de madera dorada clavateada de bronce, y he procurado remendarla como me ha sido posible, pues que es la única memòria que he
encontrado de mi casa, después de
ha\•ier

beschriebcn tinden.
(3)

sufrido
la

Según

la

presente Dedicatòria, este
la

mano

las fatalidades

de

la

guerra (de Xapoleón) por

escrito

fué dedicado à

Reyna dona Maria de

Aragón, que. como esposa y lugar-theníente de! rey
(lon

Francía y de mi ausencia de diez anos. Barcelona Francisco Fontanals y Ruzn'rosa aiïo de 1815.
(rubricat).

Martín, asistió
el

al

Parlaniiento celebrado en

Barcelona
"

aiïo

de 1396.

Sobre aquest
gravador
610.

Fontanals

Mi Padre respetava con veneración este quaderno como una antigüedad de sus Visavuelos paternes, que se servían de él para sus ratos de

català, v. Elías

y Rovirosa. conegut de Molins, Dircionario de
1889».

escritores y artistas catalanes (Barcelona,
I.

me-


P. S.

I

12

—Al

fer la última correcció d' aques-

resplendexen per obres virtuoses, no son
illuminats ab aquella

tes probes,

hem

sapigut qu'l Ms. contenint
í|U(''s

lum

(jue

depura

1'

anise-

r Escala de Covtcmplació de
la

parla en

ma de

peccats,

no cenjuen Jhesu Christ
stela

nota 3 de

la pàg. 450, figura

en

la liibüo-

guint r estela

d'

orient ab los tres reys, ans

teca

DaJmases de Catàlech imprès).
Principia
el

Barcelona

(n."

59 del

tratado en

la

pàg. 454, pre-

seguexen aquella Johan en lo VIII caygue del cel en
per ço

de

la

qual diu sent

capitol del apocalipsi
los flums e

que

en
era

les fonts, e

cedidü de

la siguieiite

dedicatòria del tra-

com
les

la

dita

stela

ab absinti

ductor fray Antonio Canals:

amarch,
ab
sinti

dites
e

amargós

aygues se convertiren gran multitud de gent
la folla e

COMENÇA LO LLIBRE DE HUGO DE SENT VÍCTOR DE LA ARRA DOT DE LA ANIMA

que'n begué mori, certes

inflamada

amor que cau en
se es

A
la

la

molt excel•lent

e

molt alta senyora
d'

aygues de vicis carnals converteixen ab sinti de amargor, car no
les

senyora dona Maria regina

Aragó,

lïra-

re

Anthoni Canals,
;

del orde dels frares prela

hicadors

mestre indigne en

sancta theo-

major amargura segons sent Ambros que aygue aquells qui'n beuen morent, car molts ne perdep
capti vitait de sperit, de la qual
la

logia humil, inclinade e devota subjecció.

vida corporal, innumerables son privats
2]

Molt

excel•lent senyora.

[fol.
la

de

la gratia

de
se

Deu
1'

qu'es vida de
del in-

Com

en

los nostres

temps per

malicia

la

anima tresorejants
intoUerable
;

amagor
alte

dels vinents {sic) universalment infeccionats,

fern

e

molt

e

excel•lent

seguint la major parit de les gents la cobe-

senyora,

com

la

vostra cort, da que devets

jansa excessivament imflamada, en diverses
corts de grans senyores se lige lo tractat de

Deu, sia tostemps en vera honestat fundada, ordonada a virtuts e axi
fer gracias a

Venus per
ficat,

los

amados carnals follament
provocatives,

dei-

com una
d'

religió a

Jhesu Christ per devoció
son
la

en lo qual tractat se mostran paraules
tocants,

singularment dedicada, volent jo qui

suggestives,

sguarts

estament de religió a

dita

honestat

desonests,
cessius

gests

dàssoluts,
illicits

arreaments ex-

a fayts

e
la
i

massa
v.]

studiosos.

lexar la vida a profit de

anima, procurar

donar alguna consolació spiritual ab la qual resebe perseverança virtuosa, he curat ab aquella pocha suíïiciencia que he d' offerir
a vostra altesa lo tractac que feu Mestre

la mort corVenus e veri, que en semblants començaments son axi com pare e fill, car del dit Venus hix lo veri de folla amor qui infecciona e corrump la fama,

imfamia, anticipar
poral
;

[fol.

entant que

Hugo

intitulat

de arra de anima, en lo qual

se tracta

de

la

amor de

la

anima en que ne

quina deu ésser, en guisa que conexent la vera e honesta amor, sia squivat lo Venus
ardent e imflamat, ple de mala cobejança.

mate

e tol la vide spiritual,

procura pèrdua

de bens, entristeix lo cor, multiplica sospir,
cativa r esperit, debilita la memòria, enfolleix la discreció,

E

supplich, alte senyora, vostre

mercè que

aquest tractat sia comunicat sigularm.ent a
vostres donzelles per ço que axi
altesa lurs es aximpli

desfrena
lla

la

voluntat, nafre

com

vostra

r enteniment, enoen

efecció indiscreta-

de honesta vida, per

ment,

lo

qual Venus, segons posició de mes-

semblant forma
lo

lo tractat a vostre altesa en-

tre Ala,

mescle ensemps pau ab hoy, fe ab

dreçat los sia informació de nostra doctrina,

engan, esperança ab temor, raho ab furor,
al

qual a castes obres e

amor

singular de

qual

Venus

lo peradis es trist,

1'

infern

delitable,

lo carcer plesent,

ab

lo

qual se-

gons que diu sent Gregori la juvenil edat folla fa companyia no pas ab lo Venus, que
es stella matutina, car en lo mati del jouent
los qui

Jhesu Christ es molt imflamatiu. E per tal, Senyora, que hajats devoció en lo Hugo qui feu lo dit tractat, sol un breu miracle ne recitarà a vostre senyoria. On alte senyora sepiats que aquest Hugo fou mestre de Peris,

seguexen

lo

Venus de cobejança no

monge negre

del

Monastir de Sent Vic-

-ii3
lor.

^
axi gran, axi bell ornameni
(|«i't
-,

e

har.

i.

gcriua

(f«)l.

2

v.]

|)rior

de

•», <,ijc

aquçll
14 v.j

aíiui•ll

Monestir

aj)cllat Ricart.

K

lo dit IIiila vcrjje

te'n

ha

vestit te a|>f)arella |fol
al

f^o

era moll iniflaniat en flcvocio de
la

csponsa per
açn't

seu
\>c

thalcin' sabia be per

Maria, per rcvercneia de

qual

feu una
pi;!

fcya. .<abia

quin ornament havic*
t'ho ha ordena-

prose í|uc coincnsc: Saluatoris mnter

niestcr c per tal t'a donat aço que't pertany,
V.

le

la

MM iorn aprcs vespre» a r.ll li ve l'ardor devoelo c vasetit devant una ymatgc de vcrpc Maria de i)edre que crc en la sgle-

tant te pertanyia, que aí|ucll

íjuí

dat,

ensemps

al.

tu

ho ha amat,

ha't

da de .senys forans, ha't ílluminadc de »cvicsa donant te los senys axi
sa forana a la sevicsa, axi

sia c
•a!Tt

comcnsa a cantar la dita prosa, al (jual vench una multitut de gent (jue acas
la

com una saviecom un ornament
lo.s

re
f

en

dita splcsia e cant hac tcrmcnat
la

de
axi
lo

la

cambra
la

secreta, ha't donat

senys

son <|uant de
c dix

prosa,

la

ym^ge de

pedre,

com unes

pedres precioses posades en
tua casa, e ha't
la

vchents tots quants eren presents, se inclina

front de

la

seviesa axi

en franscs
la dita

:

K

hirc grant merci.

K
la

en-

com
de
la

una natural bellesa

qual orna la fas
la

are sta
vista.

ymage
la

inclinada e yo

he

tua fas dins lo secret de

tua anima

Adonchs
fins al

veu de ten gran miracle
frare

vejes que'l teu ornament venç tota bellesa

porve
(•pres

prior lo qual toca a capitol e

de pedres precioses. Certes aytal devia
la

es.ser

fort lo dit

Hugo
lo

e diciplinal

tua bellesa pus que tu devies ésser introal

dient per que
les

com

a foll cantava tot sol fore

duhida

thalem del Rey

celestial.

O

anima

ores

canòniques,
la

feu

tancar en

la

mia, e quant est
ses est elete,

rella
;n:o
lo

de

qual per tres dies no isques e

amada e sobra quantes coamada e prehada, con tan bella,
lo

feu teinent se que vana glòria no tolgués

tan graciosa e ten excel•lent sies creada, e

mèrit a son germà.

E
si

lo dit prior

fou modiu

com

has reebut singidar do

qual pas no

gut de fer .aço per una paraula que diu
l'apostol ?ent
ell.

es atorgat a tots sinó als singularment arnats.

Pau de

mateix
les

:

per

tal,

(jUc la excel•lència

de

revelacions que
altiu,

son fetes no'm fassa presumptuós e
m'es donat
.1.

estimo! qui'm

don de grans

bufets per ço que'm conegué.

E

sapies, alte

Molt te pogres gloriejar da aquesta bellesa molt ta devies gardar per que no perdesses tan gran do, per que no ensutzises tan gran e tan bell ornament, per que no corrompesses ten gran bellesa, per ço que no
e

senyora, que'l dit tractat es ordonat a forma

de dialogo axi

com

aparellament de dues

fosses feta pus vil e pus 'miserable perdent
e

persones, car lo dit

Hugo informa

la

sua

diminuit tan gran do, que no fores

si

no

anima ab la qual ha parlament d'amor, la anima interrogant a ell, responent segons
appar en
j^

l'hagueses reebut tan perfetament e ten aca-

bada.
;

E

guardet de perdre
lo

lo
el

següent

que en
[fol. 3J.

la bellesa

lo dit do per ço dempnatge que hauràs reebut de que hauràs perduda, no't turmenta la

Sigue
ciial

texto en forma de dialogo, del
la

la

confusió de

tua

[fol. 15I legea,

car sa-

daimos

siguiente muestra:

HUGO
Sapies,

anima mia, que après

que'l teu

spos

t'a

donat ésser e
t'a

bell ésser, t'a

viurà, a't donat sentir, ha't
tot

donat dada discreció e

aço

donat per
lo

que't havia, car sens la dita
res

donat per
mia. e

amor precedent amor no't fora donadorni hagra acceptat
la

que lavors series feta pus vill que si null temps fosses per sposa de Deu reebuda e acceptada. Aço donchs devies gardar e alio esquivar per tal que aço que gardares e stranya has prostituida o corrompuda la que ab ta cautela esquivares null temps se sdevengues. Mas. anima mia. veges que has
pies te
i

fet

;

has derrenclit

lo

teu spos, e ab gent

vil

e stranya has prostituida o

corrompuda
la

la

res del teu lo sobiran

contemplador.
merevellosa
e

O

aniest

tua amor, has corrumpuda

la

tua integritat,
tua bellesa,

ma

com

est feta
!

com

has corrumpuda e ensutzida

feta bçlla e graciosa

E

que vol

djr aquest

has scampat e dispergit lo teu ornament. Sa8

que ten vil e ten lege e ten sutzea est feta, que no est digna d'aqui avant dels abraçaments d'aytail Sípos. Oblidat has donchs
pies te

114ha sostengudes cruels penes ab la sua infinida misericòrdia, lo qual que't levas del barranch hon eres cayguda, en pròpia persona es devallat en lo loch on tu jahies, e per tal (jue't retés justament ço que havies perdut, ha volgut piadosament sostenir lo mal que ti, passaves. Es donchs devallat, ha reemut, ha
sostengut, ha restaurat.
tal,

aquest spos

e no li has retudes gràcies de tants e ten grans beneficis. Est feta vil

fembre comuna

e per les moltes e

innumera-

bles fornicacions tues, los teus pits se son
lexats, afluxats, decaents, lo teu front se's
tot rugat, les tuas guaites se

Es devallat

al

mor-

son secades e
la virtut de-

amagrides,
bilitada

los ulls

son fets laganyosos, los
feta

labis grochs, lo

cuyro dessecat,

ha rehemut mortelitat, ha sostenguda pessio, ha vensuda la mort, ha restaurat l'om. Veges donchs, anima mia, quanta
amor, merevellet de tantes merevelles, de [fol. 16] tants e de ten grans dons que't son
donats, considera quant te

per que est

oriosa

als

teus

amados.

ama

aquell qui
tu.

ANIMA
e quines noves son aquestes pensava yo haguessen les ten grans laors que demunt has dites de mi, mas segons que veig. tot aço s'es dit a major con-

tantes coses

ha volgudes fer per
altre

Belle

eres feta ab lo seu do, leja est feta ab ta ini-

Ay

lassa,

quitat,

mas

vagada

est

deverada

e

Altra

fi

enballida ab la sua pietat,

emperò

la pietat

acompanyada ab
fosses, a't

caritat.

Com

de primer no

amada per
a't

tal que't fes:

enapres
que'í"

que'm mostrasses mi ésser tant mes digne de hoy com mes benificis he rebuts e proves que no'ls gardats e conservats axi com deguera. Perquè certes volguera que no fos fet aço que [fol. 15 v.] s'es dit o al menys que no fos dit aço que es sfat fet, per ço que si la mia presumpció no ha squivat de fer lo mal, que al menys lo
fusió mia, per

com
fes
ta

foses leja,
bella, e

amada per

tal

per ço que's
t'ha

mostras quant

amava, no
ta

tua mort sinó ab la sua

volguda deliurar de la perço .que no sola;

ment

donas

offici

de pietat, ans encara ta
caritat, te

mostras afecció de

ama com

si

per tostemps fosses stada ab

ell,

e no't resi

tran lo peccat ni inpropera lo beniffici, e

oblidament cobris

la

confusió

tu de qui avant vols faelment perseverar ab
ell

e

HUGO
Sapies
dit
tal
te,

la

tua

amar lo axi com sa pertany, amor pura, sens corrumpcio,

servantli

sapies te

anima mia, que

tot

aço no

que molt majors coses ta promet.
t'es

per confusió ans per
que't tingues

te instrucció,

per

mes per oblidada a

ANIMA
Ja quaix comens de amar
ver fet mal,
la

aquell

qui t'ha feta de no res

com no

fosses, e t'a

mia culpa,
manifesta-

remuda com
he
dit

fosses perduda.

Car tot quant

car segons que veig no m'aprofita poch ha-

en provar e manifestar l'amor de

com per aço ma
que
la

sia

aquell spos, per tal ho he racitat que pre-

da una cosa que jo desijava saber e'm sia
feta pus clara

nent

d'alli occasio, ta

comensa de recomptar

lum.

O

beneventurada
la,

en quina forma aparech ten gran e ten excellent, com te crea e'n quina forma s'es humiliat en la tua reparació veges en la creació ten alt, en la tua redempció
lo dit spos, qui
;

culpa mia, car

com

per elevar e destruhir

es tirat ab les cordes e ligams de caritat lo sobiran spos Cellavors es uberta e mostra!

da a mi aquella

caritat la qual

ab totes

les

ten humil,

emperò no es menys amable en la redempció que en la creació, car no es menys merevellos en la dita redempció que en la
creació.

mies afeccions desijava saber. Null temps
agra tan be conaguda
la

sua amor, sinó

la

En

la

creació t'a donades moltes co-

ses ab lo seu gran poder, e en la

redempció

hagués sperimentada en tans e ten grans perills. E com son cayguda beneventuradament com après del decayiment ma sia le-

vada!
|)ot
|

ti5
(|uc dagues amar. O senyor e que havrt< amat en mi e tant amat que mort sotz Iper] mi K quina cosa tan gran liavets trobada
!

fol,

i6 v.]

e?»scr

major amor, ne

Teu hcncvcnturada no es amor pus sen-

cera,

pus ardent
innocent,

no es caritat pus sancla, no es afecció í|ue a(|uesta. Mort es per mi lo
c(»n)

ctnjjero

no trobes en

im'

res

en mi. per la qual havets volgudes sostenir coses tan dures e ten crueU per mi

[56.

Dos
vol.
I

vols.

de

141

X

82

mm. — A
el

dos
II

tintas.

— El

sirve de anteportada y otra de portada, y 382 pags.

consta de LII-310 pàgs., y

de 3 hojas

—Al
este

verso de

la

hoja que sirve de anteportada,

de principios, ó sea d^ un? en blanco, ptra que

grabado:

-ii6-

La

vuelta de la portada del
el

tomo

I

esta

és

tingut per nadiu de

Valencià
la

;

emperò
d'

en blanco; en
dedicatòria

recto de la hoja que signe,

fou educat a Catalunya, en

nostra ciutat

de Barcelona
de

(i).

Ací feu sos estudis

hu-

A
çada
sia

manitats, que perfeccionà després

al costat

Ciutat

r Excel lentíssim Ajuntament de la de Barcelona digne successor de
al

Sant Vicents Ferrer, per instigació y

consell del qual és possible que's determi-

Tantic Consell de Cent
la versió catalana

qual fou endre-

nés a vestir els hàbits de l'ordre, alerhores
tan influient, de frares predicadors.

de Valeri

Màxima
edició.

també accepta aquesta primera

Vuelta, en blanco.

—Pàgs. ix-n,
editorial.

De

retorn a Valencià,

trobà en Canals

Nota
§

un protector de vàlua en la persona del cardenal don Jaume d'Aragó, cosí del rei Pere
(i)

I.

Noticies biogràfiques.
Quétif

&

Echard, Scriptorcs ordinis pracI,

El dominicà frare Antoni Canals, autor
de
la

dicatorum (París, 1719),
torcs del

707; Ximeno, Escri1747),
I,

traducció catalana del Valeri

Màximo,

Keyno dç Valencià (Valencià,

3.v

-ii7ol

CcritnonwJt.

El prelat susdit sufraga al

]ín aíxó
ílel

nostre dominicà ics despeses de la llicencialuru
la
>
li

temps
la

del

y en altre document posterior. ni l.i"
'

rontià

la

eàledra de íilosoíía de
lixcrci ai

rament
de
trel'
'

gran
'S,

_

;

i!«

Sèu valenciana.

Canals aquest
(|ue'l rei

meresqtié de les

mes elevades
'
' i

personalitat
'i

càrrec fins l'any i.V>^ (O. en
va cridar-lo a rc^ir

Marti

i|^nal ofici

en els estudis

y el veu Iku

,mh
_

novament creats en
cclona.

la

Cort Reial de Üarel

pas.tar

desaperrebudes
del

Ics

altes

dots

lite-

E\

mateix «nonarca

proposà en

ràries
estat

nostre

flominicà.

Aquestes han

cià

1402 per a ln(|UÍsidor general de Valen(J); no icnint-se, després d'això, cap
^

mes
si

noticia

personal del
(|ue

nostre escriptor,

no és la seva mori, rreguda en 419 (3),
1

consta Iiaver oco-

proclamades modernament i>cl d'>ctor Rubió y Lluch en el séu magnifich díscur» sobre el renaixement clàssic a Catalun* ya (2), y venen acredita<le» jK-r les publicacions, fetes en la nostra èfxxra, d'alguns dels
escrits d'en Canals.
9

Vhundcn un

xic més, gràcies a les seves

podricm anomenar literàries de frare Antoni Canals. Aquestes ens el mostren relacionat ah els més alts personatges de la companyia del rei Martí,
obres, Ics referències que
y retent l'homenatge del séu treball al pro-

II.

— BlBLI0r,RAFL\.
les

Trcsentarem í)rdenades a continuació
tre 'autor que'ns

referències bibliogràfiques relatives al nos-

monarca y a sa muller donya Violant: també, més endavant, és objecte de la enpri

dreça d'una traducció d'en Canals

la

regina

donya Maria, muller d'Alfons el Magnànim. Aquestes indicacions permeten situar cronològicament tota la producció de la seva traducció del Valer i Maximo, feta abans
'Is

ha estat possible reunir, que encara resten inèdits, els perduts y els llocs ont han estat aquells que han vista ja la llum pública pe; medi de la e.-tampa. Podrà observarse, de passada, que absolutament tota la producció de l'autor qui ens ocupa ha pemianesindicant
els

escrits

cut en

el

oblit fins al
literària,

moment de

la

nostra

1395

í

pc^ manera que,

com

fa notar molt

el senyor Rubió y Balaguer (4), ha d'havcr-se perduda una gran part dels escrits del nostre autor, que per força ha-

atinadament

gueren
llibres

d'ésser

efecte, rés

mòlt més abundosos. En no sabem, avui per avui, de certs
llatí

y que durant tres centúries y mitja d'impremta ni una de les obres d'en Canals no havia lograt eixir dels polsosos manuscrits (|ue ])er fortuna ens les han conservades
a) Escrits anteriors a 1395.

renaixensa

traduits de

en vulgar per en-

càrrec del rei Joan, ab tot y constar docu-

Dels

llibres

que degué traduir en Canals,
1391 o d'abans, per entractat

mentalment que en 1391 aquest monarca s'interessava prop del Prior dels Predicadors de V^alencia per a que en Canals fos instal•lat en una cambra especialment apta al treballs de traducció que li tenia comanats (5).

a partir de l'any

càrrec del rei Joan, no se'n té al present cap
noticia.
lullià

Tal volta era un

d'ells

el

De memòria,
(3)
;

Antonio
Lull

de que parla en Nicolau emperò entre les obres d'en
n'hi

avui

conegude no

ha

cap ab

aquest
(i)

títol.

<:Se tractaria d'un treball ori-

Rubió y Lluch, Documents per

I'

historia

de
I,

la

cultura catalana mig-eval (Barcelona, 1908),

401.
(2)

comentari o exposició, a propòsit d'algún aspecte de la filosofia lulliana? El séu text és, de totes maneres, desconegut.
ginal,
(i)
(2)

Rubió y Balaguer, en Estudis Universita-

ris

Catalans (Barcelona, 1910), IV, 452, nota.

Rubió y Lluch,
El Renacimiento
Biblioteca

oh.

cit.,

pàg. 413.

(3)
(4)

XiMENO.
Loc.
cit.,

loc. Cit.

clàsico en la literatura ca-

pag. 450.
ob.
cit.,

talana (Barcelona. 1889), pàg. 29.
pàg. 371.
(3)

(5)

Rubió y LLuch,

Vetus,

II,

189,

nota

2.

118b*aquest període de
l'activitat

literària

uno de

los

últimós trabajos de nuestro

del nostre autor no'ns queda, doncs, sinó el

fraile predicador.

Tractat de confessió, que aquell dedicà a
reina

la

Se ocupa à continuación de La traducció del

donya Violant, muller de Joan I. El text, que no ha estat encara mai publicat, existeix en un manuscrit del xv*-"" segle, de
l'Arxiu del Palau o de Sobradicl, a Barcelona
(i).

"Valeri", de

la

cual

dice,

entre

otras cosas:

Frare Canals s'emprengué
del Valeri a instigació del séu

la

traducció

Cita à continuación, conio Escrit acabai

en ijçj, "la traducció catalana del
llatí
liiiui,

llibre

Dictorum factorumque memorabide Valer í

mecenes don Jaume d'Aragó, cardenal-arquebisbe de Valencià, a qui, a l'acabar el séu treball, va dedicar-lo, mitjançant un pròleg en el qual el traductor proclama els alts exemples del
poble romà en amor al bé públic, en relligió o sérvitut feta a Déu, en rectitut y compliment de la paraula donada, y els oposa a la

Maximo

:

Escrit

entre

^395 y 1406, "la traducció
Sèneca,

del llibre de

De

providentia, dedicada a mos-

manca de

virtuts del nostre temps,

que no

sèn Rainón Boíl, governaídor general del

ha sabut aprofitar-se dels

dits dels profetes

regne de Valencià"
1440, "són
dicà,
tots els
el

:

Escrits entre i^çó a

que frare Canals
rei

tleal

y dels sants, ni del cruent exemple de la passió de Nostre Senyor, ni de la fe cristiana

durant

regnat del

Martí,

monarca, a
ris

de

la

muller y a alguns dignataCort". Se intitulan dichos trabasia

predicada pels evangelistes y pels apòstols. "Ja no resta al món" ve a dir-nos "si-


la

els

virtut

exemples d'aquelles gents llunyanes, d'homes que no tingueren conei-

jos Escala de Contemplació, que "sembla
ésser altre dels pocs
d'aquell,
treballs,

originals

que han arribat

fins als nostres

xença de Jesucrist, la vida de perfecció d'un poble que no fou enfortit y ajudat per la eficàcia dels sagraments de la Església, per
a humiliar
altres, pel
la

temps...

Es encara

inèdita aquesta pro-

supèrbia dels qui,

com

nos-

ducció, de la qual se'n coneix
nuscrit,

un

sol

mael

sol

fet de dir-nos cristians,

ens

anotat sdts el

número 59 en

pensem

ésser

catàleg imprès de la llibreria Dalmases,

generació,

més virtuosos que cap altra y som pitjors que'ls pagans en
romanes reprenPer a en
el

de

la

nostra ciutat"

:

Carta de San Bernat
del

les obres, essent les virtuts

Pare nostre cuyo tratado fué traducido de autor desa sa

germana y Exposició

sió dels nostres vicis manifests."

Canals, doncs,
dels romans,

com

per a mòlts en

séu

temps, l'aplec dels dits y fets memorables

conocido, a instància de

mosén Pedró de

més que un

llibre

d'historia
;

Artés, maestro ra'cional del rey Martí. Se

era

un

tractat

de moral en exemples

la

conserva todavía inédito y figura en un códice propiedad de la ReaJ Acadèmia de

traducció d'una obra d'aquesta
tituïa,

mena

cons-

per

lo tant,

una tasca ben apropriada

Buenas Letras de Barcelona.
Cita luego,

a un frare predicador.
posterior
a
fet

Y pot dir-se
si

que

l'es-

como

Escrit

criptor valencià restà tostemps fidel en sos
treballs al susdit principi,

1 410, el Tractat sobre lo

rahonament

valen per a ju-

dicar-lo els escrits
tualítat.

que

d'ell

posseim en

l'ac-

entre Scipió e Anibal, dirigido à D. Alfonso,

duque de Gandia, y como Escrit

Per a

la realització

d'aquestes empreses
frare

posterior a 1 416,

Huc

de Sant-Victor:

De

d'escriptor

y

de moralista,

Canals,
la

arrha aniniae, del cual dice que debió ser

més que d'una coneixença pregona de
aptituts
literàries,

llengua llatina, podia refiar-se de les seves
(i)

Revista de Bibliografia Catalana, IV, 25.

dir-ho així

—de

de

l'escalfament

—-per
séu

la

seva ploma/

Com

el

-IIQmcstrc Sant Vicents Ferrer, sabia que
predicacions
als
Ics

del siglo XV,

que se conserva/ eu
;

la

Unicen-

homes no obtencMi j^rans ffectcs si no van acompanyades de la for(;a j)crsuassiva íjucI ben dir comunica a Iota
doctrina, por molt que a(|UC8ta sia alta y de
divinal
inspiració.
cl

versidad de Valencià los de la
turia,

misma

que

po.seen

el

Archivo Municipal de
Nacional de París;
cl

Vich y

la Biblioteca

Y

ab justícia ha estat
<lel

del siglo XIV,

que

se halla

en

la BílHioteca

rccoMcj.fiit

traductor

Valcri Mtiximo

Municipal de Peipiíiàn, ó sean» en junto,

con un dels grans escriptors del séu temps; y per a(iucsta raó tenen un grandíssim interès els seus escrits,

nueve códices, habiendo servido de original

mas ó menos
el

dirccto para todos

lo-s

tres

que seran per a nosalexemple de correcta expressió catalael

demàs
el

ano 1395, que se conserva en Archivo del Ayuntamiento de Barcelodel

uesca, de perfeta y clara exposició del pen
sunienl, d'elegància en
dir.

na, copia directa y autorizada del original

Acjuestes circunstancies concorren, en tal

de Fr. Antonio Canals, y que es el único de que .se ha servido el Sr, Miquel y Pla-

arromancat, que fan d'iujuest llibre un dels nostres més importants textes de llengua, y es principalment
niunera. en
cl
/

'ülcri

nas para su impresión.

Fray Antonio Canals, en
hace constar que

el

i)rólogü,

sots aciuest aspecte

que

cal considerar l'obra
és,

de mestre Canals.
la
la

No

de cap manera,

A manament
denal-Arzobispo
de Aragón

de vostra senyoria

el

Car-

traducció de que parlem, un producte de
erudició

de

Valencià
de
lati

don Jaimc

acumulada per varies generacions de llatinistes, qui han esbrinat fil per
randa
la
el

,

el tret

en nostra vulga-

da lengua materna valenciana, axi breu
lengua catalana
les gloses,

com

text de l'escriptor romà, fi-xant-ne
lliçó

he pogut, jatse sia que altres lagen tret en
;

y determinant el significat exacte de cada vocable se tracta, al contrari, d'una interpretació incipient del Vacorrecta
:

emperò com

lur estil sia

fort larch e qua^i confús, entremesclant hi

que son, o defalliment de vocales dites

leri, la

primera potser de

les

versions en una

bles,

o no poden comprendre

hys-

llengua novo-llatina.

tories en
las serias di-

breu sentencia...

Habla à continuación de

De

lo cual se

desprende que ya en
el

el siel

ficultades con que debía tropezar el tra-

glo xiv^ y no en

xv^

como

escribe

ductor Fr. Antonio Canals en presencia

senor Miquel y Planas en la Introducció

de un texto

de los Dits y fets memorables, à cuyo efecte cita varios ejem-

como

el

de su "Camçoner Satírich Valencià", cu-

ya nota bibliogràfica damos à continuación,

pics.

hacían

constar los autores valenlas

Cita seguidamente los Còdexs catalaníà
del

cianos que

versiones las hacían

en

"Valeri" de que podia disponer
la

al

em-

prender

publicación. por primera vez,

lengua valenciana, y no en la catalana, distinción que cundió màs tarde, cuando
à fines

de este texto, cuales son los de los afios 1395 y 1408, que se conservan en el Archivo Municipal de Barcelona (del primero
de los cuales reproduce un fragmento del
fol.

dd siglo xv se imprimían y reimprimían en Barcdona obras de autores valencianos, haciéndose constar en Jas por-

3.°)

;

el

de letra del siglo xv, que se

tadas y colofones de las mismas que lo eran en stil de valenciana prosa, y que
se hlzo

halla en la Biblioteca de Cataluna; el del

una primera versión catalana

del

ano 1401, que posee
de Madrid
;

la

Biblioteca Nacional

Valeri

Màximo, según

dice Canals, que

el

de principios del siglo xv,
Biblioteca del Escorial;
el

hoy por hoy no

se encuentra.

que guarda

la

La

versión valenciana de Canals sirvió

Ue original para una traducción castellana
del Valerio,

A

propósito de la anterior edíción del

que

el

Sr.

Miquel y Planas

Valerio

Màximo
d'

y de

la

obra

literària de

la

cree que es distinta y quizas anterior a de Hugo de Urnes (1467). El texto

su traductor Fr.

Antonio Canals, escribió
eti

Quirze
varios

Oliva (D. Jaime Barrera)
del diario de Barcelona

castellano

de

la

versión

valenciana

de

números

El

Canals figura en un manuscrito del Escorial.

Correo Catalàn, correspondientes à
lo

fines

Termina

la

Nota

editorial en la pàgi-

de Enero y primeros de Febrero de 1915, que sigue

na XXXVII, y en la siguiente principia la "Taula de correspondència dels capítols y paràgrafs del text llatí ab els títols y
capítols
(C.)

La

nostra literatura mitgeval era, en

cl

concert de les literatures germanes d'Europa, vasta, complerta
rior

de

la

traducció catalana",

li. Signen una pàgina però con solo el blanco, hoja en una y

a cap

d'elles

y armónica y no infeen importància. Aquesta
d'entussiasme oratori,

que acaba en pàg.

afirmació qui no es d'are podrà semblar dic-

tada en un
es,

moment

titulo del libro en el recto de esta última.

emperò, més qu'una dita apriorística,
significativa frase a escriure

Pàgs. 3-5
denal
sellers

:

"Tresllat de la letra quel Carv] de Valencià trames als Con-

una

com

text
li-

[f. I

colofonal a un futur tractat histórich de
teratura catalana antiga.

de Barcelona

com

los

enuia

lo pre-

sent libre" y la

"Resposta feta per

los

ho-

En
tot

reforç d'aquesta afirmació apareixen
testimonis

norables Consellers de la Ciutat de Barchi-

sovint

vivents

y

eloqüents

nona a

la letra

damunt
la pàg.

inserta". Pàgs. 6-

10: Taula. Pàgs. 11-13: Prolech. Pàg. 14,

qui venen a palesament y constatació, ultrapassant el desig dels mes cobejosos. Ni ficta

en blanco.

En

15

"Comença

lo

y somniada per poetes podíem esperançar un tresor de textes de consemblant riquesa
y tant póndus, may en mimva e inferioritat en cap de les branques de l'arbre del saber

primer libre" y acaba en la 305. Pàg. 306, en blanco. Pàgs. 307-309: "Taula del pri-

mer volum de "Valeri Màximo". Pàgina
310,

humà, tenint en compte
científica mitgeval.

la

férrea divisió

escudo

de los impresores

senores

Massó y Casas. El volumen II
que
el I,

De
lleva la

l'escriptor quatrecentista
les

Fra Antoni
rúbriques de

misma portada

Canals ens eren arribades
totes
las

y

al final del

texto sigue una hoja
recto:

seves obres per

els

incomplerts

con este coloión en

el

tractats de literatura y per les noticies dels nostres tractadistes de bibliografia sistemàtica,
|

Als .XI. de setembre de

MCMXIIII
dia,

principalment

els

de Valencià, mestres

quan
anys
|

se

complien,

dia

per

doscents
el
[

experts en repeticions y propalació d'errades.

de la caiguda de Barcelona sots
la

poder de

nació castellana,

|

fou acabada
|

Fra Antoni Canals, de l'Ordre de Fraprsdicadors fou un ver

l'estampació del present llibre

de Valeri
j

home

de lletres incan-

Màximo
I

en l'impremta de "L'Avenç"

de

la

mateixa Ciutat.

El verso de
el

la

expresada hoja contiene
el

misniO' escudo de los impresores que

volumen L Ejemplar de
d'

llatí al romanç, poch amich d'escriure y compondre de bell nou, puix era un admirador assabentat de l'antiguitat romana. El romanisme de la nostra gent mitgeval casava perfectament ab

sable en les traduccions del

l'esperit de les

més

singulars y selectes obres

la

"Biblioteca de Cata-

del classicisme llatí y fora estada preterició

lunya", de Barcelona, antes del "Institut
Estudis Catalans".

inexplicable y salt gayrebé impossible que'l Valerio Màximo no hagués sigut roman-

(.Mt.

iíll

Mestre Corella y ab ks lnjK*rbaiona pro.scs síntóni<jues del Miquel fma la vida literària de Catalunya.
Ik-IIcs

del (loniinica l'Va

Aquesta tasca vingué a raure en mans Antoni Canals, y si l'^hra

podia habcr trobat traductor més elegant y fortunat, may arromançaditr de més eiilussiasta
l'k'fíaiii

amor y
text

cí»ri)rés (ra<|ucll

exemplar y

llatí.

Kl llibre de l'aUri Màximo ]>obat en pla per Fra Antoni Canals so manté cu un just medi entre les erudites elegàncies' del Somni y les íjpulencics retòriques del

Les proses traduhides n<> son, en general, exemplars a seguir en ço <jui pert<K*a al bell
estil

prosadur

y a norma sintaxica, ab

tot
I.a

y

Iiaber-n'lii
la

de l'íramus y Tislíc. El llenguatge català del Valeri
divergeix (juelcom
flel

Màximo

(l'insuperables en elegància.
traduocií) del

traba de

de

les

n'thum

tncntis es encare

més

— molt

forta en les traduccions literàries,
\()1

tenir respecte al
la

quan born fons ideologicli y, man-

jxxjues de Frare Antoni Canals, y en a(|uestes també se sab mantenir més prop de la prosa pastoral y sentenciosa de
riCximenií,"
(jue

obres originals

cant
se té

iniconsciencia del lleiK'íunent (jue sols
l'us

de la dels elegants literats
en

en

de l'idioma matern, en ve de
j

qu'ab
riosa.

ell

vivie

contemporaneitat glo-

menys la obra literària. La prosa catalana de l'Antoni Canals no
té l'encís

Val a dir també que l'ambent monacal envolcalla les proses del nostre dominico, es
l'austeritat del viure y l'aticisme del guatge en consonància semitona.
llen-

frescal del llenguatge del

dels

nostres grans cronistes, no

Lull y té aquell

admirable organisme y bella contextura del nostre Eximeniç, no rumbeja la gensor y
elegància del Bernat Metge,
ta bellesa
te,

Axí

la lliçó primitiva del

monjo de Mont

emperò, cerpreses

Santa-Agnés, del Kempen.

en mèrits de

les llicencies

per
la

traductor y una disciplina y llógica de construcció gramatical que fa recordar la
el
el

Fra Canals ocupa un
la

lloch honrosíssim en
;

nostra historia literària

la

seva fecondioriginals.

prosa del poHgraf Eximenic:,
sista

nostre pro-

tat

com

traductor privà a l'ilustre dominicà

Ws

bellament auster.

d'oferir

més abondants obreé
per

Més
in-

ja-t-sía qu'ell no's

veges ab prou cabals
la

La
tar

traducció del Canals venia a augmenla

y enriquir

nostra bibliografia d'obres

morals, y ab tot y tenir-ne un autor de feconditat imponderable com l'Eximeniç, la

de obres noves y coneixent millor que ningú els tresors de l'antiguitat, s'entregà plenaredacció

telectuals

mampendre

ment

a la traducció, creyen fer obra meri-

traducción

de

llibres
la

consemblants

un

tòria y, en efecte,

avuy

la pàtria

li

es agra-

conreu assíduo a xiv y XV.

Catalunya dels segles

hida y s'en honora.

EI joven y distinguido Hterato catalàn

don Luis Nicolau y d'Olwer
Mestre Roiç de Corella com traductors honoren tota una
y'l

se

ocupo

Fra Antoni Canals

también de
nals,

la

producción literària de Ca-

en un articulo que intitulado " Fruyts
Càtedres.

pàtria.

de

les

— Apunts sobre

l'influen-

Era

l'época de Bernat Aíetge
fits

cia italiana en la prosa catalana (Bernat
;

els ulls dels

a la bella Itàlia y quan de la corrent d'influencia feya esperar

nostres literats eren

Metge-F. Alegre)" se publico en
vista de

las pà-

ginas 306-320 del volumen II de la

re

una renovació y
imitacions

floració admirables, ab les

Barcelona Estudis Universitaris

ovidianes

y petrarquesques de

Catalans, correspondiente al ano 1908.

iii-^

[57.

Üh
Iji

vol.

de 143
hilo.

X

94 mm., de xxXvl-376 pagà.—
à dos tintas.
la

Papel de

—Grabado
|

portada en blanco.
d.e

—'En
per
j

—Vuelta

INTRODUCCIÓ
Honni soit qui mal y pense. (Mot de r Ordre de la Garrotera.^

de

ho ja que precede à
\

la

la

portada,

recto:

"Biblioteca Cataíana

dirigida y jpüblicàda

R. Miquel y Planas."
se reproduce
la
el

A

bon seny no

hi val engany.
l'editor.)

(Al verso de

la

misma hoja

gra-

(Lema de

bado que figura al verso de
çión de
1497.
1h

portada de la edi-

Lo procés de
la

les oliueSi
la

de Valencià,

le

5

I.

Consideracions generals,
Catalogo de
la Biblioteca

En

primera llana de

hoja que sigue à

En

el

de la portada, principia la siguiente

se troba descrita sots el títol de

de Salvà Cancionero

valenciana

Llibre de les dones, que n'Onofre

una avuy raríssima edició del Almude-

-lliver feyà estampar a Valencià en 1561.
lal

Ay-

que de
ciutat

Icü neollatines.

Entonem^ úníc^lment,

denominació d'cn Salvà,

a|)lica(la al sus-

per valencià, lo qui e» obra

dcU

fill

'

'

dit v(jIúm),

vc justificada per trohar-sc afe-

y

regne
idèntica

de
a

Valencià,
la

gides al text d'cn

Jaume Roig varies

altres

relativa

ab ab que usaríem en
1

peces
cians

p,cK•ti<|ues,
(k'ls

de diversos autors valen-

casíjs cíinsemblants

de

la

dÍHtíncíó de bar-

xv y xvi (!); precisament Ics melcixes {|ui formen la part més important del nou volum ah (|ue avuy enri(iuím la
segles

celoni, mallorqui, elc.

Ve de
lissim

lluny aquest per altra part lloabi-

afany dels nostre» germans del Túria
ells

nostra

hil>lii)tcca

Catalana.

de voler aparèixer constituint per

sols

Trobant del tot encertada la denominació d'en Salvà, no hem dulxlat en aplicar-la nosaltres al present volum (ah Utt y que
l'ohra capdal d'cn Koijí hagi degut esser-ne

csdosa
H)

(2), afegint-hi,

emiKTÒ.

la <|ualifíca-

de Satirich pern deixar marcat tot-d'una'l
integren

una familia llengüistica y, {Hrr consegüent, posseint una literatura autòctona. Fins hi ha hagut en cert mod(^ una insistència no dissimulafla en evitar que res de Valencià pogués ésser címfós ab lo català: qual-sevol diria que la hermosa ciutat llevantina
con(|uistada
serraíns
pel 'grani

caràcter de les composicions qui
la

rey

en

Jaume

als

nostra compilació. Sia, donchs, rehut ah-

y poblada per aquell de catalans

hLMieplàcit de tots, en ohsequi al hihiiograf
xalcntí, el titol de
iid

dels qui constituien la seva host victoriosa,

Cançoner Satirich Valcnllibre,

rebuts de la Metròpoli greuges imperdo-

donat

al

i)resent

del

qual

for-

nables, per rahó dels quals cerca l'aparta-

men

part les obres de que'ns

proposem do-

ment y una indejjendencia
lament
pot
,

literària
tots,

que
a

soells

nar noticia en aquest estudi.

perjudicar-nos a

com a

nosaltres.

Mes abans convé
cepte just sots
lificatiu
el

c|ue

declarem
al

el
el

con-

qual

hem admès

quacap

de valencià aplicat

present llibre

Y no pensi ningú que aquest significat afany de particularisació valencianista sia cosa dels actuals moments, no: ve de molt
lluny.

per rahó dels textes qui'l formen.

De

Entre'ls autors valencians del quin-

de

les

maneres deurà considerar-se això
la

zèn segle ja's troba iniciada aquesta tendència a qualificar

com un reconeixement de
una
'|uc

existència de

de valenciana prosa

la es-

llengua

y

una

literatura

valencianes,
lite-

crita

en

la

llengua vulgar del país. Y'l fe-

no sien

elles les

mateixes llengua y

ratura catalanes, tan úniques, malgrat totes
les

nomen ha de tenir al nostre entendre la mateixa explicació que aquell altre fenomen
degut
al

diferencies dialectals,

com

l'miques pu-

qual fou dita llengua castellana

la

guin ajiareixer
italiana

la castellana, la francesa, la

que, sense variar de nom, es avuy la llen-

o

la

portuguesa, per no parlar més
dit

gua

oficial

de tota Espanya,

llevat

de Por-

tugal, a qui la seva independència política

a),

volum es com segueix: Jaume Roig; b), Lo Procés disputa de viudes y donzelles; c), Ln procés de les olives: d), Lo Somni de Joan Joan: c), La Brama dels Llauradors. Pera b) y e) sola(1)

El coiitengut de
llibre

ha permès nacionalisar un altre idioma dins de
la

Lo

de

les

dones, de

Península. (Idèntiques circunstancies

històriques falliren de ben poch, en temps

de Felip IV, pera que lina tercera llengua
nacional s'estengués de dàlt a baix per tota
la

ment, era aquesta la primera edició

impresos por tercera vegada

c) y d) eren y pera a) anava la segona (considerant posterior la barcelonina de
; ;

faixa oriental de les terfes hispàniques.)
Ni'ls

andalusos,

ni'ls

aragonesos,

ni'ls

1561).
(2)

La

extensió del Llibre de les dones (per al-

tre

nom

Spilt)

reclamaria un volum apart de

l•i

extremenys (ning^ns dels quals se tenen per castellans), han pensat may en sostenir que la llengua per ells parlada no sia'l casy això que'l parlar d'un gadità, per exemple, es a tota hora distingible del d'un
tellà
;

'"Biblioteca Catalana"; de

moment
'n

ens plau poder
'1

recomanar

la

edició que

dorià

Dr.

Chabàs

(Barcelona, 1905).

fill

de Burgos. Donchs,

i

per què'ls valen^


Clans han
rle

t^-^
Voldríem documentar aqui les apreciaacatón de deixar apuntades, més això'ns duria massa lluny. Direm no més que malgrat la insistència dels valencianistes d'avuy, entre'ls quals hi ha qui ab més talent que fortuna ha sostingut els seus
cions que

tenir tants escrúpols en reco-

nèixer que parlen català?
lo rahonable y lo que, per lo han de degut reconèixer els homes de ciència en totes les èpoques, no ha estat,

Això, qu'es

tant,

ab

tot,

acceptat pel valencianisme científich

s'ha estimat

més

dir del valencià llemosí y

punts de vista sobre
güística del valencià

la

diferenciació llen-

llengua llemosina; fent-lo en tal cas tributari

(ij,

romanen incontrode discussió,

d'una regió francesa qui no

avuy per
reconegut

vertibles y incontrovertides les declaracions

avuy
quc'l

altre llenguatge oficialment

de autoritats

tan

fóra

com

comú

a tota la França (i).
en Milà y FontanaU
explicació

són, entre altres, Rodriguez, Ximeno, Cerdà

(i)
(III,

Vegi-s, en les obres
143),
la

d'

y Rico, valencians tots ells l'eminent Milà y Fontanals y en Rubió y Lluch, catalans
:

decissiva Advertència

de per que dins del
s'

nom

de poetes catalans també

inclouen los valencians y mallorquins y de per
's

ab dós; y en Menéndez y Pelayo, la elevació y independència de criteri del qual no poden als ulls de ningú aparèixer sospitoses de parcialitat
(2).

què

diu catalans y no llemosins.
!a

Lo que

hi ha, segurament,

Ximeno, parlant de fra Antoni Canals, posa
següent adició
le

"
:

El Maestro Echard,
;

como

vimos,

en

tot això,

no

es en realitat

més que una
fills

llama Catalàn

però tiene
assí

la

disculpa de que,
los

antiguamente,

llamaron

à

Valencianos,
la

prova de l'amor extraordinària que'ls de Valencià han sentit sempre per la

llur

por aver sido poblado este Reyno por
parte, de Catalanes y Provenzales;

mayor

aver tornado

terra nadiva, y es això, sens dubte, una poderosa força de cohesió pera'ls valencians

de ellos

la

lengua; y estar tan confinantes,

como
y Va-

entre

ells,

en lo qual no

hem

sabut pas

es notorio, las dos provincias de Cataluíía
lencià.

igualar-los els

demés

catalans.

Les nostres

Y

por esso dixo Gerónimo Pau, que no era
algunos
escritores

temeridad que

huvieran

11a-

desavinences internes han fet y segueixen fent més mal a Catalunya que cent invasions

mado

Catalanes à los Valencianos y Mallorquiel

forasteres

de que poguéssim ésser

nes; pues tienen de ellos

origen y la lengua."
I,

víctimes.

Escritores del

Reyno de

Valencià,

365,

En

la resposta al

Discurs de D. Isidre

Bonsoms

y Sicart pera la entrada d' aquest en la Real Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, 1907), diu el Sr. Rubió y Lluch, tractant del famós llibre del
Tirant
la
lo

Esplèndida demostració d'aquest alt espevalencianista es que, mentres careixèm, els catalans de l'antich Principat, d'una borit

Blanch: "...en
el

la parte

fundamental de
del

tichs, qui'ns

na bibliografia dels nostres escriptors anpogués acompanyar en l'estudi
la

narración, en

caràcter genera!

cuadro
des-

de

nostra

literatura

fins

a

les

portes

en que los personajes se

mueven con màs

de l'actual renaixença, posseeixen aquells
(i)

embarazo, es indígena, es catalàn por sus cuatro
Gostados, y decimos catalàn, con todo y su proce-

Nebot y Pérez
Ortografia

:

Apuntes para una Gramàclàsica

dència valenciana, porque, tratàndose de lengua y literatura de la Edad Media, no hay màs lengua

tica

valenciana popular (Valencià, 1894), y Trata-

do

de

valenciana

(Valencià,

y màs

literatura,

en los paises de
la

la

Confederación

1910).
(2)

no aragonesa, que

catalana" (pàg. 164).
Pelayo,
tractant

En Menéüdez y

també

del

"...pues,

De Rodríguez, segons Cerdà y Riío como advirtió muy bien el maestro Rose

Tirant lo Blanch, ha dit: "Para mi està fuera de duda que Juan Martorell, valenciano de nacimiento,

dríguez, en su Bibl. Valent., pàgs. 26 y 27, bajo e*

nombre de Catalanes

entendían

estos

y

los

però residente en

la corte

de Portugal por los

Valencianos, por sef todos de una

afios

de
ert

1460,

escribió

lüego

su

nativa lengua

primero en portuguès y (que, tratàndose de
sirt

desde los principios de
de doscientos
afios,

la

misma lengua conquista, y por màs

aquel tiehipo, debe ilamàrse
el

kmbages catalana)
la

y aun hoy no se distinguen ambas lenglias sinó en el dialecte y ciertos idiotismosi.." Cerdà y Rico, en ses notes a La Diana, de
Gil

libro

de Tirante

el

Blanco..." Oxigenes de

l•iovela, 1, ccLrii;

Polo (Madrid,

1778), pàg. 490.

iK»
iiiiíi,

ia5lu

sinó varies obres qui no »on jucs (|uc

l'eiiinsula

ab
la

les illes balears.
el noirtrc

Sobre
()Ut-

tot

tina suljüinació del

incn(;ant

per

pensament K(xlrígue/ ah
del

valeii<•i:\.

Co-

respecte de Valencià,
al la

interès creix
asv>li

sa

IJibliotcca

considerar

preixindcruncia

\'alcntina (1747), seguint després ab Xi-

escola poètica valenciana en el segle xv.

iMcno

líscritorcs
«i'»

Rcyno de
l'iblioteca

Valencià
del

Privar a
ra|)ort
lletres

('/l'íK y
(

l'uster,

Valenciana

Catalunya y a ^a literatura de que representa la pnxiucció (le les
d'aquella
èi>oca

18^0).
riSor
.1

arribètn

a

l'obra

monumental

valencianes

y
al

fins

Serrano y Morales (\), la (|ual, enca(|ue no sia proprianienl una bibliografia, esclareix de tal manera els primers temps
lo

ben entrada
la

la setzeiia

centúria, fóra deixar
l>cll-

nostra historia literària trenca<la

la

iinpreinpta valenciana. (|u'es ella l'au-

siliar

mes preuat pera
paralelamcnt a
obres

sej^uir

resi)andiment

de

la literatura

catalana a Valencià
la

Y

en-

ira.

producció d'aquesregional
els estudis

^

grans

de

bibliografia

mitg de sa creixença y ufanor; més cfiicara: fóra arrencar de la Literatura Catalana la Poesia (juasi per enter, car en cap altre moment, abans de la renaixcn<;a, ba arribat a adquirir l'esclat ab que se'ns apareix mercès als Ausies March, als Roiç de Corella.
als

'>nipten els valencians

iH>grafies
r.igné,

y mode Cerdà y Rico, de Ferrer y de Puig Torralva, de Martí y Gra-

ab

Jaume

Roig, als Ga<cull, als Fenollar, y

altres cent més.

jales. als (|uals se

pot recórrer tot-hora ab

seguretat
l'ins
cl

de treure-n

alguna

utilitat

(2).

modern renaixement ba

tingut ja

son tractadista en
•antí

el literat y poeta ConsLlombart, l'obra del qual (3), conte-

Mantenir aquest principi d'unitat literàdonchs, d'un gran interès pera'ls catalans, y en res no minva la glòria quc's dèu a Valencià per haver afegit nous esplendors a la e-iplendorosa Literatura comú. Se
ria es,

tracta,

en

realitat,

d'un patrimoni

al

qual

nint

gran copia de noticies, no passa emde
la

tots

tenim dret per igual, bavent

fet

uns y

però,

categoria d'assaig defectuosis-

sim.

Y

encara hi haurà qui sostingui ésser un
exaltació del sentiment regionalista
cas desde Catalunya estant, no hi

fnal la

\'ist el

qu'hem pogut, sempre mesura de la força a de cada hu. y d'acort ab el propri temperament y a compàs de les circunstancies. Es el cas d'una companyia de jugadors de cartes: els uns treuen figures quan els altres se veuen reduits
altres pera acreixer-lo tot lo

ha pas dubte de que,
de
la

com més

els

valen-

a jugar cartes baixes, y, continuant la partida,
els

cians extremen les pretensions a l'autonomia
llur

poden

els

papers cambiar-se del

tot

ab

varietat

idiomàtica enfront del
unitat llengüística de
la

etzars de la

mudable fortuna.

Y

així

català,
tra
les

major

necessitat hi ha per part nosla

de reivindicar

gents qui poblen

faixa llevantina de

(i)

Reseiia històrica, en foniui de diccionario

el jòch, perdi que perdi, el banquer sempre guanyador, en el cas nostre som tots plegats els que hi guanyem, perquè tots tenim igual interès en la banca. Ara es Catalunya, qui, en nom dels uns y dels altres,

com en
hi surt

de las

Imprentas que han
1898-99).

existitío

en Valencià

(Valencià.
(2)

als

Cerdà y

Rico, Notas al Canto del Túria,
Gil Polo (Madrid, 1778)
;

"Segueixi'l jòch, cavallers!"; y de Valencià toca respondre "Seguixca!", mentres de Mallorca'ns envien a dir:
insinua:
:

en

La Diana, de

V BiGNÉ, Estudi Històrich Crítich sobre
tes
cià,

'Is

Ferrer Poe-

"V

dò, seguesca!"

Valencians dels segles xiii, xiv y xv (Valen1873)
:

Puig Torralba y Martí Grajales, Estudio Histórico-Crítico de los Poetas Valenciavos de los siglos xvl, xvii y xviii (Valencià, 1883) Martí y Grajales, lutroducción à Les Tro;

Y

ja

que se'ns ha ofert ocasió suara de

retreure aqui'l sagrat

nom

posa prevenir
libre aytal

al lector

de la Poesia, s'imde qu'en el present
sàtira es, acàs, el

concepte sols pot apareixer-li ab
relatiu.

bes en lahors de la Verge Maria (Valencià, i8g4\
(3)

un valor molt
genrç
literari

La

Los

fills

de

la

Morta-]' iva (Valencià, 1879).

en

el

qual

les

Muses més po-


den prescindir d'adoptar les grans actituts, y fins els es permès en aytals casos presentar-se públicament

126


5

8.

—ACAHAMENT,
el

ab

les llurs

túniques re-

V oient arrodonir
tírich

nostre Cançoner Sasatíri-

troçades y ab els cabells a mitg lligar. Més dar es aquest Cançoner Satírich Valencià,
:

Valencià ab Ics composicions

de l'un cap a
dirien

l'altre, lo que'ls

francesos ne

un pur badinage, y fóra temerari voen
ell

ques de l'Andreu Martí Pineda y d'en Valeri P'uster que inclogué l'inoblidable don Marian Aguiló en el seu Cançoner gòtich,

ler judicar definitivament els poetes

férem gestions encaminades a retrobar

les

representats per les soles composicions que's

fulles originals, del setzèn segle, d'hont de-

troben aquí recullides. L'enginy de que, ab extraordinària prodigalitat y l'un darrera
l'altre,

fan gala
si

els

nostres autors, no re-

presenta,
ció

bé's considera,

més que una

aten-

deguda a Madona

Follia, respectable sen-

gué copiar-les aquell inteligentissim editor; de les quals, segons en Cerdà y Rico, se'n tiobaven exemplars en la colecció d'en Mayans y Ciscar que, en part solament, obra avuy en la Biblioteca de la Universitat
de Valencià. Havent resultat infructuoses
les

yora pera qui s'acostava ja'l gran dijous gras de Rabelais, a l'ensemps que l'Erasme's complavía en instaurar-li una càtedra, avençant feyna als reformadors, pera'ls qui
tota austeritat devenía desde'l

nostres gestions (no indicant tampoch

l'Aguiló a quin fondo pertanyien els originals qu'ell vegé)t, na

hem pogut

fer

més de

lo

moment

cosa

que

hem

fet

:

copiaries del meteix Cançoner

obligada.

gòtich,
es,

reconeixent

com reconeixem en

el

Aquesta

donohs,

la

transcendència

de

les

obres

veritable y justa del present

seu escrupulós editor tota l'autoritat dels
textes autèntichs que tingué la sort de po-

Cançoner: una disbauxa del nostre esperit mitg-eval desensopit per les aures del Renaixement italià qui arribaven a les nostres
costes. Cal situar-se mentalment en mitg de resplendit paisatge que'l Túria rega, en

der veure, y que
lo

tal

volta

teixin o s'hagin extraviat,

avuy ja no exisque pera'l cas es

meteix.

aquell

moment, quan deslliurades de mau-

Aquestes composicions, que per excepció reproduïm de segona mà, en forma d'Apèndix, són els Consells a un casat,
:

res infidels les terres hispàniques y obert el camí d'occident a l'activitat aventurera
dels nostres capitans, podien els humanistes

d'en Pineda, y'ls Consells a una casada, del

meteix

:

formaven originàriament dues fude quatre pàgines en
8.^

lles soltes,

quiscu-

esplayar-se confiadament, perfilant a pleret
isiluetes en la pau de llurs esperits, arrodonint pecaminoses metàfores en els y ritmes d'una llengua arribada ja a sa major

na, segons la descripció que'n

dóna en Sal-

amables

và; y foren impreses a Valencià per en Joan Batista Timoneda, el cèlebre impressor-literat. En quant a les cançons d'en
Valeri Fuster, la Crich-Crach, la Cançó de
les

edat.
s'

Tota

la

immoralitat de aquest

llibre

explica així per ella meteixa; y, attenent la limitada difusió en aquell temps de la

Dones y

la

Çanción

muy

gentil,

forma-

rien probablement totes plegades

paraula escrita
víssima de
la

(fins

comptant ab
el perill

l'art

no-

semblant a

les

dues referides

;

una fulla essent també

estampa),

d'escàndol

restava considerablement allunyat.

aquesta estampada a Valencià, l'any 1556, sense que sapiguem el nom de l'impressor.

Y
Hace
à continuación
el

editor

una

des-

del

això es tot lo que respecte als textes Cançoner Satirich Valencia''ns ha sem-

cripción de El Procés de les Olives, El

Somni de Joan
dors,

Joan.

des y Donzelles,

La Disputa de ViuLa Brama dels Llaura'Is

blat pertinent dir aquí, jatsia que pera molts no serà res sinó molt sabut. En lo que no voldríem se'ns regategés un petit

mèrit,

es

Lm Obra pera

vells
el

y El Colo qui
siguiente

producció, tan exacta
sible,

en l'haver intentat donar la recom ens ha estat pos-

de dames, finalizando con

d'uns textes que solament així podien


fwer degiulatncnt
tn>l)en a
la
íí

127


Pigifla.

a|)rcciat8.

Les notes qui'»
tot

<lcl

volum,

y tlcfuicnl»,

podran contribuir també a
ric

facilitar Irstiiili

Kctpún moticii Jaume Ga^ult • Joluio

tan

intcrcsant» produccions.
Hji
i.

Moreno
K^ihca
al

43

lo dítcret

en johan Moreno

Harccloiia, mart; de

magnifích mottèn

Jaume
la

GaçttU.

'rcrmina en

la

pa^. xxxij. Signen à con-

cauallcr
Satisfà

SI
rèplica

motièn Gaçull a
de

linnacinn las obras de autores valencianos,
(.I

dcn Moreno
Replica

60
65

Ml

foniif

;'i

la sii^iiicntc

Moreno
per lo magnífich
c

Obra

feta

Narda
le»

TAULA (ÍENERAL
l'úgina.

Vinyoles, comcndant

loliant

cobles fetes per en Johan

Moreno

en fauor dels vells
F!scriu Baltasar Portell

an Johan Mi>
7J

l'rontispici y

Portada (orla composta d'cu
iv-v
II.

reno, defenent la part dels joucns.

Joaquim
Introducció
S í í ?
I.

Figuerola).

Lo SoMipni de Johan Johan (Valen1497)
la

cià.
vij

85
deessa

Consideracions generals
El "Procés de Ics Olives" El
l«i

Soplicació a

Venus

ng
I

2.

xiv

Denuncinció posada contra los vells
per part de Ics doncs
l'i

y
4.

"Somni de Joan Joan".

.

xvii

"Disputa de Viudes y Donzexxij
.

Prouisió a

la

denunciació
la

125

lles"
í
fi

Diu Moreno a

deessa Venus,

com

5. 6.
7.

La "Brama dels Llauradors"... La "Obra pera 'Is vells"
El "Coloqui de

xxiv

a procurador dels vells

lA
128
.

xxix

Confessions den Moreno

5
§

Dames"
Onofre Almude-

xxx
xxxj

Fon donat Moreno a Caplleuta
Escriptura posada per part dels
Prouisió a la

«33

8.

.Acabament
procmial
(de

vells.

136

Kpistola
ver)
I.

damunt

dita scriptura.

140

xxxiij
Ics Olives

Parla

Lo Procés de

y disputa dels
i

Diu
de

la

Moreno ab la Rahó Raó a la deessa Venus
la

140
142
part
«45

joves y dels vells (Valencià, 1497)

Disputa miçer Artés, aduocant
les

Demana
al

lo

reuerent mossèn Fenollar

dones
miçer Çabater, aduocat per
vells

honrat y discret en Johan

Mo5
11

Satisfà
part

reno

dels

15.5

Mossèn Fenollar
Escriu
lo

a la senyora Oliues

Lo rahonament de Moreno ab son aduocat.
.-

magníficb

mossèn Jaume
procurador

164

Gaçull, cauallcr, al reuerent mossèn

La
12

altercació de
.i

Venus ab
fi

la

Rahó.

167

Fenollar,

com

a

den

Sentencia .....

172
del

Moreno
Escriu hu a mossèn Gaçull, lo qual
per no ésser conegut, se sotascriu

Lata sentencia e

sompni
.'

183

IIL Disputa de Viudes y Donzelles (Valencià,

1561)
lo

187

Lo Síndich
dos
:

del

comú

dels peixca-

Comença
22

procés

o

disputa

de

hi vol

que

la resposta sia

do-

vivdes y donzelles, ordenat per los

nada

a

miçer Verdencha
al

magnifichs
na,

mossèn

laume Siuraab vna

Respon mossèn Gaçull

Síndich del
25

generós, y mestre Lloys loan
;

comú
Satisfà e replica lo Síndich del

Valentí, doctor en Medicina

comú
29
la rè-

a mossèn Gaçull
Satisfà
plica

ordenada per lo honorable y discret Andreu Martí Pinesentencia
da,

mossèn Jaume Gaçull a
del

notari
electió

189

Sindich

.

.

32

Compromès y

de Jutges
la poèti-

21Q

Escriu en

Moreno

al

molt magnífich
fent-li grà-

Sentencia arbitral donada en

mossèn Jaume Gaçull,
cies

ca y artificiosa causa agitada per y
36
entre los magnifichs

com ha

pres la part sua

mossèn laume

-

128

Pàgina.
Siurana, generós, de vna, e mestre

Pàgina.
VI. Coloqui de
Glosari

Dames

353
361 371

Lluys loan Valenti, mestre en Arts
y
IV. La
1561)

Medicina,

de

part

altra
• •

211

Correccions y adicions

Diffinitiua

222

Brama

dels Llauradors (Valencià,

KECISTRE
223
(a),
b,
c,

d,

e,

(i), 2, 3, 4,

5,

6,

7.

8, 9,

10.

11,

V. Obra feta pera
gle

'Is

vells (Manuscrit, se-

12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26,

xv)

235

27, 28, 29, 30, 31, 32, 33. 34. 35. 36, 37. 38, 39. 40,

VI. Coloqui de
gle

Dames

(Manuscrit,

se-

41, 42, 43, 44, 45, 46, 47.

xv)
(Del Cançoneret

243

Tots son ducrns, llevat de "e", qui es

senzill.

Apèndix. Fulles soltes satíriques, valencianes del segle
d'

xvi.
d'

Coniprende
281

la

Taula

las pàgs. 373-37''^,

obres vulgars

en Marian Aguiló.)

y la siguiente contiene este colof ón
El present
celona
I

VII. Consells a un casat.
VIII. Consells a una casada

283

290
297

|

Cançoner Satirich Valencià
la ciutat
|

\

IX.

La

"

Crich-Crach "

fou acabat d'estampar en

de Bardia 3 de

X. Cançó de les Dones XI. "Canción
posta

300

per mestre Fidel Giró

el
|

muy gentiV

ab

la res3.02

juny, vigilia de Pascúa granada,

de l'any

MCMXI.
Signe una hoja
final

Notes y Glosari Notes: I. Lo Procés de
II.

307
les Olives..

309
328

con noticia de

1«ds

Lo Sompni de Joan
zelles

Joan.

Volums

publicats f>or la

Mova

Biblioteca

III.

Disputa de Viudes y Don345
dels

IV.

La Brama

Llaura347
'Is

Catalana dirigida y publicada per R. Miquel y Planas.

dors

Ejemplar de

la

''Biblioteca

de Caic-

V. Obra feta pera

vells.

352

htnva'\ de Barcelona.

D
Dantc AlÍKhicri.
otro volumen con un estudia bíogràficobibliografico de

La Comèdia
l•'lorença.)

\

de Dant Allig-hicr
|

(l>e
|

Traslatada

de rims vulgars

toscans en rims vulgars cathalans

per
|
|

V Andreu Febrer.
luz.

líSiglo xv.)
ilust

|

Dala a

Andrés Febrer, otro relati vo al "Códice ó texto que pudo tcncr à la vista Mossèn Febrer para realizar 5u puntualisima traducción" y un "Glosario de las voces obscuras en desuso, poco usadas é italianismos"
pósito no
" ;

acompanada de
|

raciones crítico-

però semejantc pro-

literarias,

D. Cayetanu
la

na
I

Catedràtico>n

y ValenciaFacultad de Filosol'idal
:

llego à realizarse.
la hoja, sign. B', principia

Al recto de

fia

y Letras
|

|

de Barcelona

Individuo de

la siguiente

la

Sociedad
I

de Dantófilos de Alemania.
I.
|

etc.

Tomo

El Poema

\

Barcelona
|

ADVERTÈNCIA

Libreria de D. Alvaro Verdaguer
del

\

Rambla

La traducción que hoy damos

à hiz, men-

Centro número
de portada

5.

|

MDCCCLXXVIII.

{Al pic del verso de la Jioja que precede à
la
:)

cionada por vez primera por Pérez Bayer en la eruditísima nota puesta al final del
libro 8." de la Bibliotheca

Iniprenta de Jaime Jepús,

Vetus

(l),

forma

calle

de Petrixol, núm. 10.
[58.
(i)

"Andreas Febrerius qui
in

se

perpetuo A1-

Un

vol.

de xxii-596 pàgs., papel bergé.
3.

— Signs.
en

phonsi Aragoniae Regis Algutzirum vocat, tresque

Dantis Haligheri comoedias

Limosinum sermo106,

H-38, de 8 hojas, però la última de

La obra

consta de
titulo

XXXIII
de
rojo.

es
;

—^Vuelta
A

capítulos.

—Lo
de

nem
si,

metrice transtulit, in Bibliotheca EscurialenL, Plut.
II,

subrayado del
la

Lit.
2.*

n.

18.

superstites", pàg.

portada,

col.

Al mencionar

el

códice nuestro Torres

blanco

al

recto de la boja que sigue

Amat, en su Diccionario de Autores Catalanes, pàg 237, col. 2.*, sienta que son sus senas "Y. Y. 18", anadiendo después que es un volumen de
269 fojas, "2. L. 18". Del propio

...quella pia

che guido

le

penne

Delle mie

modo

lo describc

alt;...

...che invparadisa la

mia mentc.
49; XXVIII,
3.

Par.

XXV,

número XLVIII de ia Biblioteca del Marqués "Obras de D. Inigo López de Mendoza, Marqués de Santillana", pàg. 611.

Amador de

los

Ríos en

el

El verso de la hoja, en blanco. Signaturas B-B^, verso,
res'\
''

Finalmente

las

mismas, continua

el

Sr.

Llacayo

A

los Sres. Suscritoel

donde prometé

Sr. Vidal

y Va-

y Santa Maria, en su libro titulado Antiguos manuscritos de Historia, Ciència y Arte militar. Medicina y literarios existentes en la Biblioteca de

lenciano publicar, à continuación de éste.

San Lorenzo

del Escorial, que ha

formado con

i3o
esta pregunta,

un códice en folio menor rie cclxx fojas, bien que à 'primera vista aparecen solo 169, por haberse repetido la numeración en la 280, según advirtió ya el que puso la nueva
foliación,

juzgamos indispensable hacer

confesión formal de un pecado por nosotros
cometido, que por lo

mismo que

à la parte

posterior

indudablemente
la

à

la

extrínseca y à la intrínseca al par se refiere, como el màs acomodado, en este lugar de-

època en que fué escrito. Fàltanle
10

foja
los

be declararse.

y

la 80,

que debían contener, aquella,

Dejamos expuesto que

faltan en el Códice

versos 43 y siguientes, hasta el 96, inclusive, del canto IV, y esta, los 67 y siguientes, basta el

las fojas 10 y 80, que contenían los versos

118, del
la

XXXI
la

del Infierno, hallàn-

198 y la 200. Tiene dos fojas en blanco al principio y otras dos al fin, de papel mas moderno, y
antes

dose

138 entre

que hemos advertido, y ademàs, por distracción del copista, los 32, 33 y 34 del canto XVI del Piirgatorio. Pues bien, movidos por
el

deseo de que no quedaran semej antes
el

lagunas en

Poema, prèvia consulta à perescrito

de éstas un pergamino,

constituyó la

que acaso primitiva cubierta, en el cual,
:

sonas competentes, nosotros, que no Dode-

mos alabarnos de haber
traducir

de

la letra

de la foliación, se lee

CClxx

redondilla, nos arrojamos à la

una simple empresa de

y después borrado el siguiente verso, que luego se repite, tal cual lo escribimos
cartes,
Ille

dichos

fragmentos,
la

ajustàndonos

en cuanto pudiéramos à
brer.

manera de Feello

preripuit

ne primus esses horator

No

pretendemos con
:

haber con-

tu

ille

ne solos.
la

un mérito de atrevida, por lo menos, graduamos semejante acción, aun después
traído

El papel en que està escrita
es fuerte, algo
;

traducción

de haberle concedido su autorizado placet nuestro respetable amigo y querido maestro don M. Milà; mas juzgamos que nos lo han

moreno la letra, bien formada, del siglo XV el argumento de los capítulos, de tinta encarnada las capitales, una roja y otra azul, siendo mayores las del comienzo de cada una de las Cànticas. En ca; ;

de agradecer cuantos adquieran

el libro,

con

da pàgina se continúan nueve tercetos, cada uno de los cuales, tiene mayúscula la letra con que empieza el primer verso, que, ade-

animo de tener completa la versión de la Comèdia; del mismo modo que imaginamos que no hari de ver con malos ojos el que,
siguiendo la pràctica yà' generalmente establecida,

hayamos numerado
el

los versos, los

margen, va manchada de amarillo està encuadernado con tapas de madera,,cubiertas de marroquí encarnado, con relleves grabados, y en el centro las parrillas, distintivo de los libros que
estar puesta en el
;

màs de

que sobre
especiales.

texto quieran hacer estudiós

constituyen la Biblioteca Escurialense.

Tal es, extrínsecamente considerado, el Cndice que hoy publicamos, sacàndole de la oscuridad en que ha permanecido dürante
trescientos cuarenta y nueve anos.

Hecha, en descargo de nuestra conciendeclaración que precede, justo es que respondamos à aquel•la pregunta apuntando algunas indicaciones relativas al sistema que hemos adoptado para sacar à luz la obra de
cia, la

Febrer.

Y ya que

que precede puede formarse de él idea bastante aproximada, ialcànzase idéntico resultado en lo que à su parte intrínseca se refïere, por la edición que hoy damos à luz? Antes de contestar
por
la descripción

Dos caminos se nos ofrecieron desde luego el primero consistia en respetar escrupulosamente el original, hasta en sus
:

errores materiales
tal

;

el

segundo, en darlo de
sin tocar

manera arregladó, que,

un

solo

àpice de su fondo, resultarà la forma

màs

agradable, y para la generalidad de los lectores,

no vacilamos en

decirlo,

màs

inteli-

posterioridad

al

incendia que sufrió
el

el edificio

en

gible.

Aquéllo habría merecido los plàcemes
la

elano

1872,

y ha dado à luz en

presente de

de los que, en obras como la que nos ocupa,

1878 I3 Sociedad de Bibliófilos Andaluces,

buscan principalmente

base para estudiós

liiiíçüísticos (Ic 110

i3i

à que la traducción de Febrer' ic remonra, y considerando los importantísímos elcmentos que encierra para cl estudio de la íormación
la Icngua catalana, eleincntos gramàtico y el íilólogo pueden detcubrir en lugarcs nimios, imiícrccptibles para ([uicn no csic dotado de su pcnetración, nos scntiamos dispuestos à abrazar el extremo

poca profundidad y
en
lo

tras-

ccndciicia; lo scgumlo habríanlo indudablc-

mcntc

i|)rcfcrido los (|ue,

las obrris litcra-

rias, se lijaii

en

la

belle/a

como fm

principal.

y desar rol lo de

primero era punto nu'iios (jue irrealizahlc. ya (|ue, por mas enipcfu) (jiie en ello se ponga, solo es dado

Prescindicndo de que

que

ei

maquina la reproducción exacta y fiel, no debe ccliarse en olvido (|nc en los códices de la època a ((ue el b^scurialense pertenccc,
a la

opuesto.

Consideramos, sin embargo, que
sente edición asi podia excitar
critico

la pre-

y

ann en

los

de pcriodos

al

iniestro

màs
sis-

el interéii

del

cercanos, es cxcusado buscar cuanto a
tenitfi

ortogràfico trascienda; en priíner lu-

como el del filólogo; del litcrato de profesión como del mero aficionado, y al
efecto adoptamos

gar, porque, en realidad,
precisas,

no existían reglas y después porque los que los escribían cran en este punto tan descuidados, tan
indolentes, y acaso

un temperamento que en
concilia

nuestro
aquellos

concepto
sistemas

i>erfectamcnte

opuestos.

Desde lucgo,

podriamos afiaílir tan ignorantcs, que. no solo en una pagina, sinó en una misina línea, escriban (sic) de varios modos una misma palabra. La ley del capricbo, única a la cual obedecian, llevabase tan

respetando servilmente la ortografia, hemos
restableci<lo las palabras, seperàndolas (sic)

cuando estaban unidas, ó reuniéndolas cuando se habían separado; hemos prescindido
de toda abreviatura
sible, al
;

hemos empleado

los

adelante, que, sin razón que lo justiticara ni

signos de puntuación, cinéndonos, en lo potexto italiano, y, por ultimo,
las

motivo que

lo cohonestase, escribían à veces dos ó mas palabras formando una sola, ó

hemos

descomponían una en dos ó màs (i). Y no es esto todo de querer observar, relativamente à las fonnas, ya no ortogràficas, sinó caligràficas, esa nimia exactitud, que no vacilamos en calificar de respeto llevado al
:

mayúsculas para los nombres propios, acentuando las preposiciones
y
las

hecho uso de

voces de pretérito que en nuestro con-

cepto lo habían menester, y nos lido de los apóstrofes.

hemos

va-

En cuanto

à los signos ortogràficos,

hemos

-

fanatisme, se hace indispensable conservar
las abreviaturas, no escasas y sí por todo extremo abundantes, procedimiento que constituye un nuevo obstàculo, y por cierto no de poca monta, para la fàcil inteligencia de los textos, màxime cuando en ellos no se emplean las mayúsculas ni se usan los sig-

sustituído por la s la ese larga, tan ocasiona-

da à confundirse con

la /;

hemos empleado
que
asi

la v,
el

lo practica

en vez de la u en aquellos casos en uso moderno; à la

doble // en principio de dicción hemos sustituído la sencilla.

nes de puntuación, ó si existen, es con desesperadora parsimònia y sobriedad y sin su'

esto quedan reducidas en rigor nuestras innovaciones y las libertades que con el texto nos hemos tomado. Acaso no faltarà quien nos

A

bordinación à principios
tàs

fijos.

Por todas
al

es-

haga un cargo de haber

lle-

I

segundo extremo; mas teniendo en cuenta la època
(i)

razones

nos inclinàbamos

vado tan
le

nuestro respeto, y tal vez no faltarà razón, si se considera que los itaallà

lianes

los

Podriamos multiplicar extraordinariamente ejemplos tomados de nuestro texto; mas como

no lo han guardado hasta semejante extremo respecto del original mas teniendo
;

nosotros presentes las razones antes aducidas,

muestra, y en comprobación de lo que acabamos de exponer. bastaran los siguientes d^et avia,
:

y hasta

la

consideración de que nuestra

edición puede de este

modo aprovechar tamel

Thamis; des que s abandona, Tudes, ques abandona; Pas dar no sta, su'l pas d'Arno sta, etc.
t'ha

dreta via; colpa, co'l pa;

mis,

tu

bién à los que se ocupan en
las variantes

estudio de

sui

màs

imperceptibles, para res-

tablecer en toda'su pureza la lección origi-

nal,

l32

hemos creído que no debíamos sepala línea

rarnos de

que dejamos indicada.
hallarse establecidos los

servar que à veces da à la primera persíjna del pretérito perfeoto la terminación de la
tercera,

Por

esto,

y por recordar, según tenemos

como cuando

dice

:

io
;

dicho, que por

no

por caigui {Par.
ani {Par.
fin,

XXXI,

89)

ab

vençut caigne, ell ané, por

cànones
existia

referentes

à

matèria

ortogràfica,

una completa anarquia, hasta el punto de que cada escritor, cada copista, procedia de la manera que su antojo ó su buen ingenio le daba mejor à entender, obedeciendo
otras
al

142); no se habia visto, en que hoy podríamos llamar arbitrariedad, y que en aquella època era resultado exclusivo de no haberse fijado las reglas

XV,

que

lo

para

la

pronunciación, así

como de
que

la

in-

unas veces
el

al

elemento

fonético,

fluencia provenzal, es parte para

escri-

etimològic©, no dejando de influir

en su animo

uso esrablecido en

la

co-

ba: actor y autor, occayso y ocasió, obesir y obehir, peuc y pauch, pits y pits, pariva
nechligents y paria, vets y veus, nuit y nit, desig y tant, tan tent, ten negligents, y y y desir, ges y ies, bostch y bosch, cayuts y
cahuts, temblar y tremar, y otras

marca de donde era originario ó en aquella en que durante mas tiempo habia permanecido, hemos dado por sentados y reconocidos tales precedentes, y seguido en consecuencia las fórmulas empleadas por el autor.

muchas

Que

escriba,

por ejemplo, salvatga ó

que podriamos anadir, si no temiéramos alargar desmesuradamente el presente catalogo.

selvatje; pcrtir ó partir; conaguist ó cone-

guist; Fabrer ó Febrer;
estellas

mantas y mantes;

y estelles; que use la b por la "J, corno biva por viva, betlaven por vetlaven; la
/

tat

por la // y viceversa, pel, els, trebals, villpor pell, ells, treballs, viltat; que çmplee
í?

Pues bien hemos respetado estàs y otras muchas irregularidades, cuidando de llamar sobre ellas la atención por medio de observaciones puestas al pie de cada uno de los cantos, siempre y cuando hemos creído que
;

indistintamente la

ó la

i,

enfinits, infinits;

el

intrar, entrar; firent, ferint;

que se valga

de formas distintas para una

misma

pala-

bra, veser, veser, vesser, veçer, veer; ergullos,

ergulos, argullos, orgullós; pus, puys,

haber dejado la palabra tal cual se lee en el Códice, podia inducir à error ó confusión à los menos versados en el lenguaje de dicha època. Para aquellos que medianamente lo conocen, tales observaciones son
por demàs excusadas. los màs comprensible
vista, nal,

puix, pux; aer, ayre, aura, ayer; aigua, ay-

Aun
el

gua, acua, ayga; boctia, boqua, bocha, boca,

no serà para lenguaje à primera
así,
el

para nosotros es indiferente; copiamos
original,

el

como no
es,

se

compare con

texto origi-

buen juicio del lector la aplicación de la forma correspondiente. Por verdadera profanación habríamos tenido el empeno en regularizar y someter à sistema un texto, que resultarà modernizado, si no
dejando
al

que

à nuestro entender, el procedi-

miento màs abonado para que mejor pueda quilatarse el mèrito de la traducción. Júzguese ahora que el facsímil adjunto, reproducción reducida à dos tercios del original,
de los versos 73 y siguientes hasta el 99 inclusive del canto XX\' del Infiemo, lo

se hubiesen tenido presentes dichas libertades. Fàcil

nos habría sido conseguirlo, mas
pasara
desapercibido,

entonces

que
caia

hace
{Par.

consonartes, por ejemplo, raic, visatge, haia,
{Inf.

que habría sucedido, cinèndonos à aquella
exactitud llevada al ultimo punto, tan del agrado de los que llevan hasta el fanatisme
su respeto à las formas extrínsecas.

XIV)

;

raia,

avantatge,

VII), ymatga, plaga, compage, {Par. XIII);

debido à usar indistintamente a 6 e, g ó j vida, margarita, grahida {Far. VI); ladra,
Cleopatra, atra {Par. VI)
;

vida, redimita,

Termina
la sign.

al

verso de la séptima boja d;

archimandrita {Par. XI)

;

edita, vestida, vii

B. El recto de la hoja que sigvie
el

da {Par. XV); resultante del empleo de í por d y d por t, habría sido imposible ob-

contiene
I

facsímil

ya

citado.

Al recto de

la otra hoja, este titulo:

Comcnça
(Ic

i33Lot meut ulU tritu com«nc' •
Tantott (uy fora dr
!>'
1'

la

coniocdía
'

|

ric

Dant
<!<

Allighieri
la jx-na é
|

dcliiar,

FloroiK-a en la qual

tracta

«ura rooru.

Ijunitio dels vicis, v
Iciicia íra(|iic*IIs,

de

la

purgació

v

Uui 'lU ulU c
lx> bell

•!

\)t\\\•

plinvtii. qui d'
ia

virtut.
I

Traslatada
I

ó dels incritü c preniis de j)cr N'Andrcii l•'ahrcr

piu me íeya cootri*t«r amar conforta.
1'

Vryn riurà
it
l'ití»

ir^Moi

orirot,

(sic) Aljíutzir

del moll alt i'rinccp é victolo

A
»A

corbint fi), qu' eren la «ua %çnnit. nian dreta 'm girí, e pané «romt
;

riós

senyor

|

Key Don Alfonso, Rey
vtdgars toscans, cu rims
|

Al altre pol

on quatre

«trlle»

luir

(i\lra(/ó, k\c rinis
viiljiíars

Viu. no viftea may, fora de

U
Cel

prima
/ohír,

getti,

De
i

lur»

flamca paria

'I

catlialaiis.

Oh pol xi:iích, {whre eat c marrít, 27 Pua a mirar aquella no polt venir I
Etcètera.
el

\ uclta, cii l>laiico.

l'M la lioja
(|iie

que sigue principia

Infern,

coinij)rciHle
la

XXXIIII
.siguiciitc

capitulos.

Coiiiprende
tulos,

el

Purfjaton

XXXI

11

capi-

i'-n

hoja

principia:

Kn
i.o

la píig.

399:
de
la
| !

scííon lihre de la

|

Comcdia de Dant
en
lo

.ílligliieri

de

l-'lorença,

[

qual tracta
qui
]

1.0 tercer libre

Comèdia de Dant

de

la

purgacio dels pecats d'aquells

Allichicr de Florença
la

moren en estat de penitencia. =Transladat per N' Andreu hebrcr, algutzir del molt alt Princep e victoriós senyor, lo Rey Don Alfonço, Rey d'Aragó, de rims vnlI |

lo cual tracta de glòria de J^aradis e dels esperits qui
,

en

son premiats en aquella.=Translatada per N' Andreu Febrer, algutzir del molt alt
j |

|

I

j^ars toscans,

en rims

|

vulgars cathalans.

Alfonso,

Princep e victoriós senyor, Rey d'Aragó, de
|

lo
,

Rey

I

Don

toscans, en rims

rims vulgars vulgars CathaJans.

La

suelta de la iioja, en blanco, y en

Vuelta,

eii

bíanco.

la sigiiiente

En
PURGATORI
Capítol primer.

la pàg.

401 comienza

el

Paradís, que

comprende XXXIII

capitulos.

En
Cato per

la

pàg. 596, última del texto:

D'aquest
purgacio
giiardia

libre,

appellat Purgatori, on tracta de la
c

de la necligcncia
d'aquell.

introdueix

Explícit tercius líber Paradisi Comedie Dantis Aliclieríi poeta de Florència, translatatus c scriptus

3

Per córrer mellors ayguas alça '1 treu La neveta del meu enginy duymay Qui ten cruel mar derrera si veu

Febroarií Algutsírio
gratia,

mani pròpia ab Andrea domini Alfonsi, Dei Regís Aragonum, derittimis seu verGraciós Altis-

E cantaré de (i) segon Regne lay, On r esperit humà del tot se purga
6

sibus vulgaribus cathalans.

E

de muntar en lo Cel digne

's

fay.

simo Deo e Gloriose Mater sue Virgine Maria.

Assí la morta poesi (2) resurga.

9

Oh santes Muses, pus que vostro E Caliope aòi un poch surga, Saguint lo meu cantar ab aquell
Qu'a
les

so

En
ti

el,

centro de la foja que sigue:
die ntensis

so,

C omple tum fuit prima
anno
\

Guarces mesquines feu sentir 12 Lo colp qui fou d' esperar perdó. Dolça color d' oriental safir. Qui s' acullía en lo seren esgar (3) 15 Del aer pur, entro al primer gir,

a Nativitaic Dominii
j

AuguslífCCCC*
|

XXVIIIP,
Amen.

in civitate nobili Barchinone.

A
de
la

la vuelta, el siguiente

colofón

Esta
(i) (2)

muy

del.

Comèdia
cobrint.

notable y puntual traducción de Dante. fué por vez pri'

poesia.

(3)

lesguard.

(i)

-—

I

34

mera impresa en

la ciucíad

]

de Barcelona, y acabóse mes de Junio
| j

Però tengamos presenta qüe esta obra

ín-

en las prensas de Jaime Jepús,
viernes à veintiocho días del
|

mortal, en la que con terribles penas se castigan los grandes pecados; esta obra sabia,

de mil y ochocientos
1878.

|

y setenta y ocho anos

que demuestra vastos conocimientos de
sofia, teologia, ciencias exactas

filo-

El Sr. Torres Amat, en sus Memorias, confunde à Andrés Febrer, valenciano, autor de esta tradncción de la Divina Comèdia, de Dante, con

y naturales y astronomia, se escribió cuando la lengua italiana estaba en mantillas, y la tradujo, casi palabra por palabra, un catalàn nacido
en Valencià, que a su vez presto un gran
Servicio à la literatura catalana.

Mosén Jaime
el libro

Febrer,

pues atribuye

al

primero

de Les

Trobes, sin nombrar para nada à este ultimo.

En un
retrato de

articulo que à continuación del

Para que pueda comprobarse la maestría de la traducción de N' Andreu Febrer, continuamos unos tercetos del comienzo del Infierno y otros del ultimo capitulo del Paraíso, poniéndoles al lado,

para mayor
la

faci-

Dante

Alighieri,

y bajo

el titulo

lidad

de

cotejo,

los

correspondientes

del

de "Traducción soberana" (alude à la de

original italiano y los de
tellana

traducción cas-

Andrés Febrer), publico Argos del Valle en la '^Pàgina literària" de El Correo
Catalàn,
al

de José M.*

Carulla. Así en cada ver-

de Barcelona,

correspondiente

so y en cada terceto nos convenceremos de la maestría de la traducción que, siendo

27 de Febrero de 19 13, después de repetir parte de lo que el senor Vidal y Valenciano dice en su Advertència que preinmortal poeta italiano, anade

puramente catalana, tiene
factura del original italiano.

la

precisión

y

cede à la versión valenciana del libro del

para que mejor se comprenda lo meritorio de la labor de Vidal y Valenciano en honor de las letras catalanas, publicamos

Y

No hay que
la

hablar de la importància de

Divina Comèdia, de Dante Aligfhieri, tan como una de las obras mas sublimes del ingenio humano por la gravecelebrada

también un facsimile, algo ^reducido, de varios tercetos de la traducción original que se conserva en la Biblioteca Escurialense. Si todos los traductores de obras maestras fueran tan inteligentes y minuciosos

dad de
lo

la

soberano de

matèria, la elegància del estilo y la erudición del patricio flo-

como N' Andreu Febrer,

el

algutzir del

Rey

rentino, à ratos musico, dibujante ó pendolista,

amorado de su
la bella hija

y siempre poeta excelso y sabio enBeatriz, que unos creen f uera de Folco de Portinari, y otros,
Fidelfo, Boccaccio, Riscioni, Rosetti,
la

don Alfonso de Aragón; podria bien llamàrseles collaboratori, en vez del merecido traditori que les vienen aplicando para su
oprobio las letras ofendidas.

como

Reproduce
continuación

el

facsímil ya indicado, y à

Pérez y Costero

consideran un personaje

alegórico rcpresentativo de la poesia.

hablemos tampoco del Dante místico punto de que haya quien diga que hizo en poesia lo que en prosa el inspirado
hasta
el

No

DELL' INFERNO
CANTO PRIMO
//

autor de la Irditación de Cristo, razón habida de que la Divina Comèdia es una escuela

poeta e smarrito en una selva
la stUita d'

:

tre fiere
/'

gli

impediscono
gli

un
lo

colle

:

ombra

sublime de perfección cristiana, en forma, poètica de incomparable hermosura,
la çual,

de Virgilio
viaggio.

appare e

invita al gran

en
lo

como
lo

vicio de època, se

mezcla

sagrado con

profano, entre pasajes na-

Mi

Nel mezzo del cammin di nostra ritrovai per una selva oscura,
la

vita.

turalistas.

CHe

diritta

via era smarrita

Alii (tuutito a üin qual era c Coïa dura Qucota sclvu ndvafrgiii cú' aNpra c fortr Clic ncl pcniitT rinnuovn 1»^ piiura Tanto f amara (hf poco pii'i m(»rti
I

i35in
il

iiiiii•

i

ii.<Jtfiia,

lli

ic

j

In te magníAccnza, íu te »

Qunntunque

in

creatura e di

boiiliííc,

<•

:

Ma, per
Diró
i'

truttur
altrr
l>cn

(li:l

ben eh'

i

vi

(rovai,

(Original d« Dontt Ahghttri.)

dc-ir

co»c eh' iu
ridir

v'

ho »cortc.
v'

non no
la

lant' rra pirii di
C

com' to aonno in hu
al

entrai,
(ninto,
/)(•

INFERN'
TAflTOr.
ta

<iMf\

rKIMEK
d"

hf

verace vin ubliandonni.
ch'io
fui

Mu pu
C'hc

pié d'

un collo giunU
a

primera part

aqtmt

llibrt,

ap-

La ove terminava
(iunrdai in nito,
Vestitc già
de'

quella vallc
il

peltada Infern, en lo qual l'Ador fa protmi
tot lo

m' nvca di (>aura
c-

cor compunto
Ic sut-

tractat d' aqutit lltbre.'

vidi

«palle

raffífi

del

piiinctu

Che mena
Allor fu

dritto altrui per OKni catle.
la

mig del camí de noatra vida Me rctrobé per una nel va etcur». Que la dreta via era fallida.
lo

En

paura un poco queta
ciel
i'

Ay
Esta

quant, a dir qual era, ca coaa dura
sclvfi

Che
I.n

nel lago

cor m' era durata

Bclvatga àipcra c fort,

notte eh'

pansa! con tanta pieta.

£ comc
Si

quei che con lena affannalií

Que '1 pensament nova per me procura Tan amargant, que poch es plus la mori

Uscito fuor del pelago alia ríva.
volgc air acqua perigliosa, c guata

Maa per tractar del be qu' eu hi trobé, Diré r als que hi descobrí, si-u record.
Jo no se be redir com hi entre Tant ere ple de son en aquell punt.

Cosí r animo mio, eh' ancor fuggiva,
Si volsc 'ndietro
a.

rimirar lo passo
viva.

Che non

lasció

giammai persona
riposato
il

Poi eh' ebbi

corpo lasso,
piú basso.
erta

Que la vera via abandoné. Mas pus qu' eu fuy al peu

d'

un gran coU
vall

junt.

Ripresi via per la piaggia diserta,
Si

On termenava

aquesta
pior lo

escura

che

'1

pié fermo

sempre era
cominciar

'1

Ed ecco Una lonza
Che
di pel

quasi

al

dcll'

Qui m' habia de Guardé en alt,
Plus
alt, vestit ia

cor compunt,
sali

e vis seu dors, qui

leggicra e presta moltó

del raig del planeta.

maculato era coperta
si

E non mi
Ch'
i'

partia dínanzi al volto,
il

Anz' impediva tanto
fui

mio cammino

Qui mena hom dret per cascuna call. Lavores fó un poch la pahor queta, Qu' ins en lo lach del cor m' era durada

per ritornar piú volte volto.

La

nit denant,

ab pietat

streta.

£

axi

com

celi,

qu' ab elena affanada

DEL PARADISO
CANTO XXXllI

Ix del pelech for del

mar

à la ríva.

Lodi epreghiere alia Vergine-Dante contempla soelatamente Dio. Giunto il Poeta
al

termine di sve brame, termina

il

poema

Vergine

madre,

figlia

del

tuo

figlio,

Umile ed' alta piú che creatura, Termine fisso d' eterno consiglio

Mira r aygua perillosa, e mol vada Axi '1 meu cor, qui enquer es fugiva, Se regirà a mirar lo derrer» pas. Qui no lexa jamay persona viva. E reposat un poch lo meu cor las, Prís lo camí per la plaja deserta, Axi que '1 peu ferm sempr' era-1 pus bas. E vetsvos, quax al començar de 1' erta.

Una
Qui

lonça-parda presta e leugera.
d'

Tu
Non
Per

se'

colei che
si,

1' '1

umana natura
suo Fattore
raccese

un guay

pell

virat era cuberta

Nobilitasti

che

E no-m

lexava, ans

me anava
lo

prímera

;

disdegnó di farsi sua fattura.
si
1'

Empexantrrie ten fort

Nel ventre tuo

amore,

Que mantas veus fuy per

meu camí. tomar arrera.

lo cui caldo nell' eterna

pace

Cosi e germinato questo

fiore.

Qui se' a noi meridiana face Di caritate, e giuso intra i mortali,
Se'
di

PARADÍS
CAPÍTOL XXXIII

speranza fontana vivace.

Donna, se' tanto grande e tanto vali, Che qual \niol grazia, e a te non ricorr», Sua disianza vuol volar senz' ali. La tua benignità non pur socorre

É
tan

derrer del Paradís, on

com

pot, la

I' Actor descrin ydea de ta Santa Trinitat

de Deu.

A

chi dimanda, ma molte fiate Liberamente al dimanar precorre.

Vergez Mare, e filla del teu Fill, Alta e humil pus qu' altra creatura. Terme affix del. etemal consill

Tu
es cella,

I36-.
Despuéfl de reposar

que

1'

humana
lo

natura,

mi cuerpo
ir

lasó.

Ennobleist tant, que

aeu Factor

De nuevo

recorri

la cucsta

austera,
ocaso.

No

menyspiteà ferse sua factura. Al teu ventre sant se rcenccs 1' amor. Pe '1 cald del qual en la pau elcrnal

Procurando dejar de

al

Prcséntase de pronto una pantera,

Vistiendo piel raanchada

muy

bonita,

Germinada es axí aquesta flor. Cay es a nos falla meridional

De karitat; c ius, entre De esperança es fontana

'la

mortals,

Marchando con donairc muy ligera. De mi presencia, osada, no se quita, Y tenaz, irapidiendo mi camino.
Sobre mis pasos a vol ver

vival.

me

incita.

Senyora es tu ten gran, e tant vals. Que qui gràcia vol, a tu no corre, Sens alas vol que '1 seu desir se enalç. Ta gran benignitat no sol socorre

EL PAR AI SO
CANTO XXXIII

A qui haver, mas moltes veus ha estat Que franchament al demanar percorre.
Misericòrdia en
tu,
;

e pietat,

San Bernardo ruega à la Virgen para que ayude à Dante à ver à Dios. En seguida, el
Poeta descubre
j

En

tu magnificença

en tu

s'

aduna

el

arcano de

la

Trinidad.

Tot quant en creatura

es de bondat.

Oh Madre
la

é hija de tu propio Hijo,

Oh
(Traducción de N' Andreu Febrer.)

mas

alta y

humil criatura,
fijo

Del Eterno qucrer termino

EL INFIERNO
CANTO PRIMERO

Tanto y tanto ensalzaste la natura Nuestra, que el Hacedor no desdenara
Vestir la carne de su

misma hechura.

El amor que en tu seno se inflamarà,

Da

vueltas el Poeta por una oscura selva,

Brotar hizo esta Rosa siempreviva.

en la que se perdió ; quiere subir d una colina iluminada
I

En

la

paz eternal sublime y cara.

por

el Sol,

però se lo
:

itii-

piden tres animales feroces
la

se le aparece

Para nosolros eres sol que aviva Nuestra gran caridad, y los mortales

sombra de
allí.

Virgilio,

que

le

prometé sa-

Te juzgan de esperanza fuerza
Sefiora, eres tan

viva.

caria de

En

medio' de mi vida, en noche horrenda,

grande y tanto vales. Que, quien gràcia buscando, à ti no corre. Volar quiere sin alas materiales.

me encontre en gran selva oscura, en vano quise hallar la recta senda. Iniposible decir cuàn insegura Y horrible era la selva, y cuàn salvaje Aumenta su recuerdo mi pavura. Para morir tuviera mas coraje Mas antes de mentar el bien hallado, Contaré cuanto vi en todo el paisaje.
Perdido

Y

Tu bondad sin igual, que tal acorre Al que pide, igualmente con frecuencia Sin aguardar la súplica, socorre.
Juntas con la piedad, magnificència,
Misericòrdia, en
fin,

cuanto se aduna

En bendecido

ser,

por excelencia.
Af." Carulla.)

(Traducción de José

cómo llegué al sitio Tan hondo era mi sueno en

No

citado
el

instante

El Sr, Milà y Fontanals no vió la traducción valenciana del Dante de Andrés
FeBrer, cuando
bir sus

En que

dejé la senda, descuidado.
al

Del monte

pie llegué, perseverante,
el valle

que me había Llenado de aflicción exuberante. Los ojos levanté con alegria, Y vislumbré los rayos del planeta. Que por los sitios todos bien nos guia. Afortunado ya, en calma perfecta Del corazón trocóse la amargura, En que lo sumergió la noche inquieta.

Donde acababa

menos al tiempo de escriFonaments de I' escola poètica ca-

talana; però sabemos que la conoció
tarde, ix>r lo

mas

que nos dice el Sr. Vidal y Valenciano en su "Advertència prelimila

nar" de

edición anterior.
el testi-

Cua! naufrago que desde la llanura, Del prooeloso mar que le amilana Contempla sin aliento la negrura; Así mi temerosa mente insana:
Volví
la

El Sr. Milà, después de copiar

vista

atràs,

mirando

el

paso,

Del cual nunca

salió

persona humana.

Marqués de Santillana, que dice " Mossèn Febrer fico obras notables e algunos afirman haya traido al Dante de lengua florentina en catalan, no menguandel
:

monio

-i37flo

punto en

la

órden

cl€

metrificar c coníju'

literato

I.

C. Viada y Lluch
<!e
'
;

soiKir", aruKk*:

"Ara
la

es l)en sabut

cs

con reproducci^mcs
de Rosetti, Hóilday,

V

;

va ilustrada

cuadms
ray, Sar-

això cert y (|ue
lli

translació fou acalxida

\<\v

y que ni ha^\nc nKs una transcriíKÍó y encara *n iHK^íla una al ICscirial y no nranca (|ui
1428
(<|uiso (locir 1429),
(1*
;

caggi, Cclentano, Fcncrbach, etc. y lleva

à niodo de aiíéndicc.s,

traducciones can-

tellanas y catalanas en verso de fragniento.H

1'

lia CdiMa•íia

de cap a cap.

Com

cosa ori'i

de La vúia nueva y un hemioso ck-

«íinal d' est ix>eta

no coneixem mes que
iin
l>;iy,

tudio sobre /-a Divina Comèdia, de Mil.

lOiiiensc'nKMil

d'

transcrit

\kv

Torroella:

y iM^itanals. Ocujiímdose

<le

la trailucción valencia-

Deu

<

.1

qui (lirc (dir?)

ma

luuKor?

na de La Divina Comèdia, de Andrés Febrer, dice el Sr.

Quí-s planycr/i dr

mon

greu plant,

Menéndez y Pelayo, en

Uui prndrA dv ma tristor SffA mill tant Icyal nmnnt Qui de mon xunt Qu' en la mort xant Mestre semblant D' aver dolor.
ICs
\isi()

su Ànfolof/ia de poetas llricos Castellanos,

tomo XI 11,

pàg. 233:

El terceto dantesco había sido introducido en la lengua catalana desde los tiempos

de creer
la

(luc

si

cl

Sr.

Milà hubie.íe
cuenta

traducción del Dante, de Andrés
sii

I "

Febrer, algo hiibiese escrito de

V por el traíluctor de la Divina Comèdia, N 'Andreu I-'ebrer, no para buscar nu nuevo instrumento ix)ético, puesto que no volvió à usarle en sus composicíones
de Alfonso
originales,

loando, conio se merecc, una obra tan inteligente y niaestra.

sinó para calcar con
el

la

mayor

exaotitud posible
florentino.

texto del gran poeta

El Dr. V. M. Otto Denk, en su obra
luuführiincj in dic Gcschichtc dcr allcatalaiiischcn Littcratur

Para que

se

juzgue

<le

la

]>untualidad

(München, 1893), pàel

de la versión en un trozo por todos conocido, copia el Sr.
los

^nnas 334-336, copia

canto

I

del Infern

Menéndez y Pelayo
el

de
I

la

traducción de Andrés Febrer.
parte de la "Biblioteca UniI

últimos versos del episodio de FranSr. Vidal

Fomiando

cesca de Rímini, que trae

y

versal Ilustrada", que publican en Barce-

Valenciano en
Febrer.

la

pàg. 31 de su edición de

lona los senores

ha publicado

La

Montaner y Simón, ic vida mieva, de Dante
na-

Anade

el

insigne polí gra fo que

AHghieri. bellísima autobiografia del in-

mortal autor de
rración

La Divina Comèdia,
las

conniovedora de

emociones,

de los suenos, de los èxtasis, de las angustias del

alma juvenil
à la

del poeta que, a

xv que combinación mètrica siguió las huellas de Febrer fué Rocaberti, en la Comèdia de la Glòria de amor, que està cuajada de reminiscencias de Dante y PetrarEI único poeta catalàn del siglo
la

en cuanto à

los veinticinco aiïos de edad,

perdió para

ca.

este

mundo

"donna

gentile" en quien

Però Rocaberti simplifica el terceto dejando suelto el verso de cada uno:
De
Ple
tot
delit privat

admiraba cuanto de mas preciado tienen la bondad y la belleza.
Esta edición de La vida nueva,
tínica

e d' alegria.

de

tristor

enuig c

pençament,

Ab

dolor sran

me

retrobi

un

dia,

completa que ha \asto luz en Espana, està concienzuda y castizamente traducida directamente del italiano por
el

Dins una vall d' arbres tant dolorosa; Qu' esmaginant la dolor que sentia. La pensa trobé la mort desigosa... (i).
(i)

distinguido

Ed. Canitx>uliou, pàg. 122.

*-*

1

38Novamente iraduhida
è

Ninguno de

lòs dantistàs Castellanos,

con

estractada,

que

haber sido tantos, y algunos tan notables como Juan de Mena y el cartujano Juan de Padilla, intcntaron la aclimatación del
terceto.

Dante

Ni aun los mísmos traductores de emplean nunca. El arcediano de Burgos, Pedró Fernàndez de Villegas, que
le

forma un voilumen en 8." de 80 pàgs., siendo de notar que en esta traducción catalana para nada alude su autor à la de Andrés Febrer,

Don Ramon Miquel y
correspondiente à los

Planas, en las pa-

publico en

15 15

su

versión del

Infierno,

ginas 232 y siguiente de su Bibliofilia,
fascículos
esc r be
i
:

desistió de escribirla en tercia rima, "la cua!

V, VI,

manera

(dice) no es en nuestro uso, y parescíame una cosa tan desordenada, que lo

VII (Septiembre, 1912),

dexé", y prefirió las coplas de arte mayor, "lo primero por ser mas conformes al tro-

Un

dels

més

clars enginys de la brillant

cort aragonesa

del
el

rey

don Alfons, fon
la

var castellano
so el
lo

;

lo

segtmdo, por ser este ver-

NAndreu

Febrer,

traductor català de

mas grave y de mayor resonancia, y ultimo, por ser el mas propio para lo he-

roico". Claro es que esto le obligo à gran-

dísimas amplificaciones y à poner mucho y malo de su pròpia cosecha poètica, de lo
cual anticipadamente pide perdón.

De

Andrés. Febrer copia

el

Sr.

Milà

)•

Fontanals (Obras completas, tomo

III,

pàgs. 467-473) varias poesías líricas originales,

entre ellas la titulada "Siruen-

tesch fet per

Andreu Fabrer per

Divina Comèdia. Del seu treball s'ha dit, ja fa temps, que no desmereixia de Torigiinal, ni en quant a la metrificació ni en quant a la consonància ("no menguando punto en la orden de metriíicar e consonar" són les meteixes paraules de Santillana, que reporten quasi tots els tractadistes) y, en efecte, no es possible una major exactitut en una tra'diícció ni una més puntual adaptació d'una llengua a una altra. Val a dir, emperò, que aytal resultat es obtingut en bona part a força d'utilisar flexions estran;

lo

pas-

yes

al

satge de Barbaria".

mena
la

d'italianismes, els quals

nostre idioma, y de fer ús de tota sovint eren

En

las p'àgs.

94-96 del tomo II de

reclamats per la rima original.

Crestomatía de la Llengua Catalana, que

avuy

la lectura

d'una traducció

Avuy com la

per
d'en

en 1907 publico en Barcelonia D. Antonio Bulbena, se puMica tam;bién la poesia

de

Andreu Febrer,

intitulada

:

Per

lo

passatge de Barbaria, copiada del Canço-

Febrer devé bastant penosa, radicant el seu interès principal en el lèxich, que fóra útil parangonar ab l'italià. El poema fou donat a llum, en 1878, pel
senyor en Gayetà Vidal y Valenciano, d'acort ab el text del manuscrit del xv^° segle conservat a l'Escorial. L'editor prometia

ner Vega-Aguüó y de las Obras de Milà y Fontanals,, y en las pàgs. 96-98, el Capital

primer de

la versión valenciana de

un segon volum,
rell crítich,

pera'l qual reservava l'apa-

La Divina Comèdia,
rido Febrer.

del Dante, del refe-

estudis y notes relatius al text;
s'ha fet fins ara, ni es ja

emperò res d'això
probable que's
la

Don
ria^

Víctor Balaguer, en su Discurso
Histo-

faci.

de recepción én la Acadèmia de

se locuipó también de la tradueción va-

lenciana de la Divina Comèdia, del Dante,

catalana de la

Acabada desde l'any 1429 aytal traducció Comèdia del Dant, semblava
el

hecha por Andires Febrer.

haver de trobar en

nostre país l'obra cap-

dal del poeta florentí

Don Antonio Bülbena
en Barcelona, en

un ambient favorable
els

publico en 1908,

a la seva difusió, en aquelles meteixes idees qui havien en tanta

y litografia de Arturo Suarez, La, Divins Comèdia.

la iimprenta

manera revolucionat

esperits a les acaballes de l'anterior centu-

19y als éomcnços <l'aqucsta. Kinpcrò no sembla pas haver «stat aixi, y en cap de Ics l)r()(liiccioiis calahucs posteriors qui tenen
ilíi

dozava (que digamos), vuclvc

ú

rejx•tir

su nombre, F<írranU<i l^iez prcuerc.

per objícote presentar-nos visions del purjratori

Respon mosscn Jeronim
ra<lix jcssc.

I•iistí-r

••••?""

A

de l'infern, fóra

fàcil

remarcar una

E

guanyal

indiii'noia

dantesca sufisientmcnt definida.

El cual recita cuatro coplas díizavas, y

me temo
Die/.

í|uc

fnesen

mas y

faltc la

hoja

(MosÈN l•icRNANDo)

y ütros.

de

la

signatura a 8, |x)r(|uc

d

cuaderno

{FíUta la hüja de portinia.
ij.

En

solas tiene seis,
la siyn. a
la

y estatulo la costura eiitrc

lo s^if/uú'utc.

-nença la
I

de letra eneanuida:) Coolmi deia Sacratíssinia C"cepcio

vola<lo, ix>r

cuarta y la quinta, debe de haljerse quedar suclta la dícha octaarranca<Ia la primera (ó

va,

me

la

han

intemerada niarc de deu examinada t .lijínajíièt appiiada p molts mestres en Sala

robado?).

cra tlicolofíia.
la

dinulj^'ada c

piihllcada en
la

Respon mossin
rant
al

I

«re .Anyo, prcuerc,

ti-

isi{;nc ciutat

d VaU'tia dins

ca^a de

radix

la
11

loablc jfraria d' ella gloriosa senyora

fa.

En

lo

any de nostre senyor deu Jesu-

I.um divioal del etern foch encesa, Per dar claror en ies tenebres nostres... UiKti.

**-••>

crist.
l'I

fill

seu: mil. cccc.Ixxxvj. jorn de

(Siete do7-avas,

una setena de tornada

sua purissima Jceptio:

A

instàtia dl no-

y otra de endresa.)

mosz Ferrando dieç puere affectat siiidor d' la magestat p qui foren donades
l>le

Comencen

les cobles del
al

honrat en Vilas-

pinosa notari tirant

radix

(juaitre

joves segons se mos.tra p quatre caseu p

plechs
l)mer.

son orde.

E

coméça

lo

(Son
nada,
it

siete

dozavas y una setena de torbiij.)

endreza,

[59.

Cobles de Vinyoles tirant a
deria

la

joya pra-

En

4."

—Letra
sin

gòtica.

—Esmerada
>(a-i).

impresión en

Mirant
Mirant

lo

cel
eol

brodat destelles darcB
los signes

rico papel,

foliación ni

reclamos, però con

lo

y planetes...

(b-s.)

signaturas de à 8 fojas

A

continuación del

anterior titulo, signen en la
versos,

misma pàgina docc

(Igual ntímero de coplas, etc.)

que principian
Sobrer etern fundant natura humana

Cobles de Valmanya
laue
etc.

al

radix,

fetes

ab

Maria per

lo

cap dels bordons

Feu la semblant al Que fos senyor en

alta

ymatge
que
li

sua,

tot lo

mana...

Aquella gran força tan fort queus defensa Aquell gran monarcha tan alt queus exalça... (b-7.)

(Son
siete.)

seis coplas
siete,

de à 12 versos, con

(ídem.)
Cobles de Miquel Miralles tirant a
radix
Lós daurats grius de febo no v<rfaveii Ni començats los cercles reluhien... íc-ij.)
la

una tornada de

que endreza en otras

joya

Ferrando Dièz preuère:
Perquè molteg obres detingueu
la {ylàça

En

loar la

mare de

tots hi senyora..., etc.

(ídem.)

(De

él

se leen después algunos versos

Acaben
çoes
al
(c-iiij-)

las cobles dites ala

primera joya

de pie quebrado.)

radix jesàe.

Y

à continuación de

una oopla grande

140
SL•.NTENTIA


Mossèn Ramon Viuot,
quí, tirant a la

DOXAbA EN

I.A

|f)VA

DFI.

IMDiX

caualler mallor-

joya del robi
verb diuinal..
íd-6.j

Havent

a

parla? yo de vostrahesa

Comença
de
yal
la

la

obra de frare Bosch del orge
la

O mar
(Siete

excellent del

verge Maria de Muntesa, comanador
joya del robi, c guan-

de onda tirant a

dozavas con un pie quebrado,
seis versos.)
siete

tornada y endreza/ también con pie queLobra niaior (|uc deu etern ha feta Es del seu fill laltancarnacio... (c-iiij.)

brado y solos

Síguense otras

dozavas con sus
cuK^o

(Siete coplas dozavas, terceto de tornado, endreça, ídem.)

ordinarias tornada y endreza, (^ue quiza
serà

de otro ingenio,

nombre

se

omitió,

Invocatio Arnaldi Cossi maioricarum
vis

ci-

Principian
dadam primer delí concebuda Mare de deu de tot crim preseruada...
Filla

ad beatissiman virginem.
(e-i.)

(Cuatro disticos latinos.)

Respon Arnau de Cors uerend mossèn Ferrando
robi:

al cartell

del real

Comença Luys Cathala
Venint en Figura del (Siete,
lo
fill

tirant al robi
rehina
(e-ij.)

Diez tirant

mon supcrna

tan digne tan pura...

Causa tan gran produint

tal

effectc

con su tornada y etidreza.)
tirant al robi

Compendre pot neguna

creatura... (c-7.)

(Siete cóplas dozax'as con tornada y en

Comença Johan Tallante
Qui de no res feu la mar

dreza de à

Aquell potent e sobre tot poder

7.)
la

e la terra.

(e-7.)

Cobles de Yalmanya tirant a
robi:

joya del

(Siete,

con tornada y endreza de cuatro

versos.)
Lenteuiment mirant Del infinit ésser tan
la

prescientia
(d'-i.)

infinida...

çapa.
(Siete dozavas, etc.)

Propone Ferrando Diez joya de marRespon Lois Roiç al marçapa e

guanyal
per

Exordi o principi
dor ensemps e jutge rrando Diez preuere

fet

Jaume Deo-

Misteris profundes

los

àngels

cantauen
(f-i.)

lesa, mallorquí, dressat al

molt digne posejoya mossèn Fe-

O

Verge sagrada de gran marauella...

d'la

(Siete,

con sus correspondientes torna-

da y endreza.)

Sil quab virtut se condona Es digne de molt lohar... (d-iij.)

Respon
Ya
Ans
los

lo

reuerent

mossèn

FenoUar,

preuere, tirant al marçapa

(Tres décimas, con una finida de cinco
versos.)

gran rius de vostres bens corrien
(f-iij.)

quels parents vençuts fossen en guerra...

Reposta feta per Jaume Deolesa, mallordemanda e joya posada per lo noble e molt digne preuere mossèn Ferrando Diez tirant a la joya del robi:
quí a la

(Siete,

con sola tornada.)
tirant al

Respon Vinyoles
,

marçapa
morto
(f-5.)

Non po

sentiré lo insensibil

Quello che sentespinto ai vita...

En lohar vos amor esforçs me dona Més tarne mut mirant sou de deu mare...

(d'-iüj.)

(Siete,

con tornada y endreza.)
tirant al

(Siete dozavas con tornada y endreza,
etcètera.)

Respon Hieronim de Vich
çapa:

mar-

141


(5ietc,

Haix

tlftci

baix hon vjvim per nviurc

con tornada y cndresa.)

Alcr luR ulU

aU ahi pua

nits imperi»...

((-8.;

(Sietc.

con inrmuid y ciuiresa.)
(loii

c carta
al

Respon
inar(;apíi

(JcorRi

Centelles tirant

MarU iíHus: Sentencia en lo robi de nauegar jorn de la verge Maria Canclcra, per làTrando Diez.
Jesuf

Respon mossèn Blay Asitenci tíran a
rn capça moll pura
vida fa viurr...
(g-ij.)

la

roiifii inniortnl
<Jiic

honor
An»
qurl ctrrn notlrn fràgil natura
({•$.)

soIh VI) boci la

Smicncias cxcm|i<a fo* creada...
(Siete,
Resi)(>n
llieolofíia

con sola tomada.)
(Siete,

con torttada y cndresa.)
Guillcrmi
loci

Mestre IJalapuer. mestre en sacra e en Medecina al niar^;ai)a:
HrRonn
ilc

Oratio

Raymuntlí

Centelles:

Contitutnnt
Dici.ir

(|ui

joyn

mana

Meret'liujus

sacra religió verlx>rum con-

Inor»

la

flor

sobiran»... (g-iiij.)

mendationem

conscripti patres...

(Sietc,

con tonnida, endreça y seguida.)
et

.Acaba la última línea de la foja

:

"samo

Sentcntia donada en lo niargapa y cajKa, iorn de la verge Maria (U* Spcrani:;i, per
l'errando Diez, ])reueré.
N'ue\<>

cinnamomo

intiiKtum:

corruiítiones

ps." íi-7).

En
pf)r el niisni)

el

reverso de
i,

la

última

I""'-»

'Ȓiava

premio propiiesto

de la sign.

este colofón

Díez. de una carta de marcar.

A
Respon mossèn Guillem, mercader,
.1

laor e honor deia purissima cóccptio

tirant

de

la

verge marià.

E

a insíantia del noble

ía

carta de nauegar. e giianya la
l.a trinitat

mossèn Ferrando dieç preuere: foren cmpréptades e acabades les psents obres jh-t lambert palmart alemany en la insigne ciutat de valètia En lawy d'la natiuitat de nfe

de son

alt consistori
(g:-7.)

Al) nostra

carn volent fer unió...

(Siete.

con tornada y endrezaS)

Respon mossèn Pere de Anyo, preuere, a
la

bril

senyor deu mil.cccc.l.xxxvij, a xiiij. dies davespra d'pasqua de resurrectio.
Gallardo, à quien debemos las prece-

carta de nauegar:
Daqucll gran diluui hon lom se negaua

Dins

ayiíiia d'

culpa qucl ver goig nos leua...

(h-i,)

dentes iiotas bibliogràficas, no cita

el

an-

(Siete.

con tornada y endresa.)

terior colofón, por hallarse falto de la úl-

tima hoja

el ejeiiiplar

que

vió, así

como de

De
la

Miralles a la carta de nauegar. e dona

present obra passat lo temps:

la de la portada y la hoja final del primer cuaderno. Salvà nos da noticia de otro

Ans de crear
Ni fes pilars

los cels
al

;

lum

ni planetes
letres...
(h-iij.)

mon

de quatre

ejemplar de

la

misma

obra, que es à quien

debemos
(Siete,

el

anterior colofón.

con tornnda y endreça.)
tirant a

Nicolàs Antonio y

Ximeno padecieron
1486. Sin duda

Respon Raltasar Johan Balaguer
la

error en el afío de esta impresión, pues
dicen que fué hecha en

carta de nauegar.
Puix
lo

parlar del cor demostral

titol

aludían

al

aüo en que

se celebro el certa-

Hi

fa pales lo

que

sta dins ses claustres... (h-s.")

men
I

poético en honor à la Inmaculada

(Siete,

con tornada y endreça.)
la carta
I

Concepción de Maria.

Respon Franci de Vilalba a
.^ns que la

Ni Serrano Morales, Haebler,
otros,

ni nos-

lum niostías

lo

primer dia

I

hemos

visto ningiín

ejemplar de

Del

infinit

per obra singular... (h-8.)

I

esta rarísima obra.

142


con
los

Diez de Calatayud (DoN Manuel).

cree que la naturaleza valenciana de Díez
esté resuelta

argumentos de Zu-

Como
duda
la

algunos autores han puesto en
naturaleza valenciana de este esel

rita,

Ximeno

ce

y Fuster, pues "seria

di-

conce<ler poca veracidad a

Dampiés

critor,

pues mientras unos, como

doctor
conti-

cuando, después de varios preliminares,
traslada
estàs
palaljras:

Francisco

Andrés de

Uztarroz,

nuador de Zurita, y el arcediano Diego José Dormer, le hacen aragonès, y otros,

"Manuel Díaz, natural de
"y
leal

"Como à mi, la muy noble

cibdad de Zaragoza, de Aragón,

como don

Nicolàs Antonio, se inclinan a

que era catalàn, incluyéndole quizàs apoyado en este testimonio, Torres Amat en
sus Memoriàs, juicios que, à pesar de ser

Dios tanta gràcia y merced "que fuese mayordomo de aquel ilustrí"simo y muy poderoso el Rey D. Alonso

"me

hiciese

"de Aragón",

etc.

erróneos y hallarse desprovistos de sólidos fundamentos, han merecido, no obstante,
à un autor tan poco ligero

A

las anteriores

nebulosidades de Uz-

tarroz y de Gallardo y al testimonio de

como

Gallar-

do, suficiente autoridad para copiar inte-

gro por toda noticia en su celebrada obra

Ensayo de una
y curiosos,
el

biblioteca de libros rar os

Dampiés que aduce Ramírez;, contestaremos nosotros, apoyados en los de Samper, Zurita y Ximeno, por mas que las razones que expone este ultimo no hayan
convencido
nómico.
al

nebuloso parecer de Uzta-

autor del Diccionario agro-

rroz, sin aducir el testimonio

de autores

tan dignos de crédito
rita,

como Samper, Zu-

Don

Hipólito de Samper, en la parte

Ximeno y

Fuster, parécenos conve-

tercera, pàg. 591

de su Montesa
al

ilustra-

niente ser algo difusos en esta parte de

da, después

de llamar

autor del Librc

nuestra obra, para llevar

al

animo de

de Menescalia Manuel Díez de Calatayud, dice

quien nos leyere la convicción de que es
valenciana, y no catalana, la naturaleza

de don Manuel Díez de Calatayud.

Fué

cavallero

Valenciano,

eloquente,

y

En

su Bibl. Aragonesa, pàg.
que,

4,

dice

Uztarroz

aunque

Mosén

Manuel

Díez publico los tres Tratados de su obra
en lengua catalana,
aquel

Caso con dona Catalina de Vilanova y Aragón, decendiente en quinto grado por successión legítima del Rey do'n Jayme II de Aragón, y de la Reyna doíía Blannoticioso.
ca, hi ja del

no fué natural de
porque
usa

Rey Carlos de Nàpoles, por
;

su

Principado.

muchas

hijo el

infante don

Pedró, conde de Ri-

no son de aquel idioma, sinó usadas en Castilla y Aragón, de lo
palabras que

bagorza y Prades y en el Reyno de Valencià Senor de la Baronia de Andilla.
Zurita,
libro
" este
II,

que se

infiere

que viviría en Cataluna.
nacimiento

"Certifica

su

^afíade

en
cap.

sus

'Anales

de

Aragón,
se
re-

la

LXXXVIII,

afirma que
si

epístola en que dirige su libro al
bispo,

Arzola

escritor
lo

fué valenciano

porque

se

llama vasallo, y de

mitra arzobispal no hay lugares en Cataluna, sinó en la frontera del Principa-

do y

del

Reino de Valencià, en cuyos
los vecinos."

que escribe cuando habla de la famosa Junta de Caspe del afio 141 2, en que intervino don Manuel Díez como uno de los embaj adores del Reino de
Valencià.
publico
la

para en

confines dejan la lengua natural por la

Dice,

pues,

que

el

dia que se

que hablan

elección
I,

del

rey

de Aragón

Ramírez,

en su

Diccion.

agron.,

no

don Jaime

estaban sentados interpo-

-143lad'itruMitc

los

iCnii)aja<loreK
cl

u«i'aguiiei»e8

primero aragonós y cl y scí^uiido valciuMano, y así los dcmàs".
valcncianos,

enipleu cotno cl de

Da

dcspiics Zurita

cl

scxlu lugar ú

<1<hi

Rey don Fernando en el afío 1412 con un Embaxador del Parlamento del Rey de Valencià, que pcdía un hombrc ya provecto, no parece que po-

Manuel, alinnamlo Inego que era valenciaiiü.
l>()ii

dia vivir en el afio 1478, en que don Alonso de Aragón emixszó à Hcr Arzobispo de Zarogoza. F.stc ano senala don Juan de Aguas

\ icciili' Xiiiiciio,
(li-

CM sus

/'.sent. del
'{(),

h'vyno
l'or

Wih'Hc'm,

loiiii» 1.

p.'iL'.

dicc:

en su AUujación Històrica por el origen, y sucessos de los Templor ^ff'--- r"tj"''ha'
les.

phg. 200.

nu Hvcr rcparado cu la aimuaiiva de /urita, su continuador cl iloctor I-Vancisco Andrés de Uztarroz, ni el arcediano Diego foscph Dorttwr, ambos successores suyos
en
el

enipleo de Coronistas

íle

Aragón

;

co-

Por ultimo, el hecho de induir Torrc« Amat en sus Memorias para ayudar à formar un diccionariu critico de escritares catalanes la obra <lc Mosén Manuel
Díez, carece de importància, pues solo
Ic

mo

ni

tam]K)co

el

eruditísimo don Nicol.

Anton., dixeron los dos primeros (|ue era
el tercero se inclino à que era no obstante (|uc Dormer quiso atracr à don Nicolas a su dictamen, como se colige de una carta de este cavallero, fecha en Madrid à 15 de Febrero de 168 1, la qual tiene M. S. Don Gregorio Moyàns. Que a aver hecho reparo de que un autor

dedica unas cuantas líneas, diciendo que
escribió un Llibre de Menescalie; ó tractat
les mules, Barcelona, 1323 (cuyo ano también està equivocado), y anade por toda noticia bibliogràfica que lo tradujo

Aragonès, y
Catalàn,

de

al

castellano Martín Martínez, sin citar
las

ninguna de

numerosas ediciones que
el

tan clàsico
no,
assí.

como Zurita

le

ponia valencia-

de esta obra se han hecho, lo cual prueba
el

todos,

me

parece,

lo

huvieran creído

poco entusiasmo con que

senor To-

rres
se origino de las varias copias,

Amat

acogió

el

parecer de Nicolas

La duda

Antonio, que liace catalàn à Mosén
nuel EHez.

Ma-

traducciones, Impressiones, Prólogos y Dedicatorias que
este
otras,

se

hicieron

de

la

obra de

Escritor,

todas

diferentes

unas

de

Después de

lo

expuesto, creemos que

como veremos. La que mas confunde
la

nadie osarà poner en dixla la naturaleza

su

naturaleza es

impressión de Barce-

valenciana del autor del famoso Libro de
Albeytería,
del

lona del ano 1523, en que bolvió à publicarse esta obra vertida en un mal lenguaje
Castellano por Martín Martínes Dampiés,

que tantas ediciones

.<;c

han hecho, como pasamos à exponer:
1.

don Manuel (como allí se dice) à don Alonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza, cuyo vassallo y súbdito se llama. Però esta dedicatòria que pone à la letra Ustarros en su Museo, sin duda fué supuesta. Lo primero. Porque he visto otra
dedicada por
impressión mas antigua de
la

Libro de albeytería.
la portada.
1 1 1

(Esta es toda

En

la

hoja

si-

guiente, que es la pàg.

(sign. xij),

Cu-

miença

la tabla,

la pàg. IX.

que sigue hasta el fin de En la x hay una gran figura
los se

de un caballo dentro de una orla circular.

misma

tra-

compuesta de
co, las

doce

sig^ios del

Zodía-

ducción en
telví,

la

Librería de don Juan de Casillatorcas

los

cuales

repiten

separados en
la

marqués de \
heaha en

Cervellón,

y conde de Zaragoza ano 1499,

dos hojas siguientes.

En

pàg.

xiv

y no se encuentra en ella tal Dedicatòria al Arzobispo. Y lo segundo. Porque avien-

se lee:)

Comiença
dampiés en

el

prologo de Martín martines

do don Manuel assistido à

la elección del

la traducción

por

él

hec ha del


libro

144


La
Se
cita Salvà al núni. 2.612 de su Bi-

llamado

de alheytería,
noble don

compuesto z
díaz criada

heclio

por

cl

Manuel

blioteca. cita

mayordomo del muy poderosa rey don Alonso de Aragón de infalible s digna memòria.

también esta edición en

los

Ca-

tàlogos de Heredia y de la Biblioteca

Co

lombina de
la

Sevilla.

El tratado empieza en
sign.
c.

hoja xvii,
11.-

Libro

Al dorso de
de

la

hoja lxxvii, que

de

Albeiteria

que escrivió

es la 7

la sign. L, se halla el
él

gran esestà im-

cudo del impresor. Bajo de
preso, à renglón tirado,

Manuel Díaz, Mayordomo dd Rey D. Alonso de Aragón. Zaragoza 1498.
[61.

el final

que trae
En
fol.

Méndez en
temiiiiación

la pàg.

145, con algunas di-

—Gót.
fué

ferencias ortogràficas y con la siguientc
:

Esta traducción castellana, pésima por
cierto,

''son

acabades

estos

dos

hecha por Martín Martínez

libros: y enipremidos

en la magnífica...

Dampiés, según Nicolàs Antonio, Ochoa
y Conninas, en el Suplemento à las Memorias de Torres Amat. Salvà duda de íla
existència de esta edición.
III.

Ciudad de Caragoça por la indústria, ins-

tada s costa de Paulo Hurus aleman de
Constància,
a. vj.

dias de

mayo

:

corrien-

do los

afios

de nuestra salud. mil. cccc.xcv.

(1495)[60.

Libro de Albeyteria. (Este es
tít.

el

l'mico

de

la ix)rt.

A

la vuelta

de esta

En

fol.

—'Letra

gòtica

à
la

dos

cols.,

buena imen adelante,

presión y papei.

—Tiene

singularidad de estar
allí

una estampa, en la que, dentro de un gran circulo, se halla un caballo en el
figura
;

paginado hasta
solo foliado.

la pàg.

xvi, y de

— Las
la

circulo estan figurados los doce signos del

signaturas van desde a hasta
f,

Zodíaco. El an verso de

la

/..La « y la & son de 4 hojas; la d,

hoja que

vilene

h,

i,

k,

de 6;

la c, e, g,

de

8,

y

la

I,

de

7,

à

no ser que

à continuación (folio 11) es

como

sigue:)
[62.

fueran 8 con

última blanca.

.5^oIio
<cii

n
u•natóibínTo/níl^d^nfanpTa/

cíoiioclofloojclignoo

quaí)o la íuna airra en fal fígno /pò:q b3f pdígro muctH) oda miKnciy íf gú
fcruic ÍOB cntlxvi)

t^oaou»/ (\
;

fucre 9l.

,p•""'v:c,
,7.

ocinarco/fSfalicmítfe
VCÒpl<•f^on^ccol<ra/^c ne íciiojio fob:c j c jbcça
I

»>

guno ícnOo/cndloB^ííbïoo que màow| M(bo fi(;no míïc f icpo ncnc la
vfcamu'ppiliajoíí.

-

/>

^

£ancir rafígnodíl níCB^fjunlo/ffpicfnonal

pozctiDc qtiaoo la luna funcciicftcfW

bflckmàocobclaa

ODO mucti>o C0 ^c mirar q no roouen a
la cabcça

guabumioorfrio/occò
p'í'noní)daflcuma/nia*•

con l;^icrro algúo/y n<Jllían> groirpoiq l^aypcligro cnllo de mumcL l?olomeo/v «nun /Dun f fegó cfcríuc 00 qtiàoola luna va cnefte (tgno /(i al•

oa octoe parree
g/ufrel?nlRi&n

í

oci cucrpo loep<cboo f02cnoe^?àronOIl|^^claqua'ooqujcr

gno fuerc l^criDo enla cabc^a
cl?o pclígro
£)e

cozre

mu-

mumc:po:q ocKin par* *teB W cucrpo maoa v ri^c aqucHa q eo d mae aïro micbiODctoíK» 0« ola* neta <e nure : d aual Rffcnca (ob:e &
.

la luna crií oicbofigno tó'cMhn conalgò bímo enla bí* cba pane/ni aí?ú If fangren/poiq baur« pclígro oc mocrte I^an mucbo vebobo los oicíHW ocittwe q fnefte nr-

qno

.

po no t jquc ioe pectHw.ca fi al^úo vn
cllos rccibc0olpc/

í^ierro.

..

o naffra ocue moeir

|f£aunt0<d(1(igftCi^ meçoeabiíl t>^mbióííl Deldeméto ceiSlatiara.
fríoy fecooc í^pkííotilie

C8

d planera fuyo la lunaitúiK fcrio:ío

fbbKlaplata^i

ocMío/poilcmBly

Oci

m

maIeconia:fòeI^6par'
oci ciierpo

mlía

fob:c

dpçcuíço

U
Del coíAcoJí

v>

fec ò /

De coplenon or
'^

re cJloe planct^e

d fu^o vcnue .*d qí fe

cc5Íera/nrí^

nas^a íobícialàb^e. f ee ttecfífan'o qii DO la luna va cnefte figno ^ guare^ar fe
niuct»o

tefioeroDoeícvmía
,

q no 9<\rimçru ni toqué con
6-

j?imo cnel p€?cueço; po:d{ttif mud?o pehgro Dunumc } fr<;fft»ÍKn loe bí *
cboe DO(to:e9 d tlx>Iomco / ^ a!?un el çutoo/ fi fucrc alf no naffrariO cndtc fi gno oe tathue eneibürpo nitcb:o:c0p€ f ivnroío quí pieiba la ríDa If i6cminí0 €9 figno òé' mceocmsíYO/cfíOf•
lal/òdclenicro
^"

p
>
'

licrcyl^unn^
-

-

on ce

òcia

Un

vol.

de 234

X

143

mm — Letra

gòtica, à do5

cols.

10

146

Después
pieza

fle

cinco hojas de explicación
la tabla

de los siçnos y
el

ée

la obra,

em-

prologo, encabezado
el

hecho por el noble don Manuel Díaz, criado mayordomo del muy poderoso rey don Alfonso de Aragón, etc.

Comiença
del

nez Danipiez en
libro

Prologo de Martín Martíla traducción por el hecho

i>a

úHimia boja del voliwnen, que coucolofón, es

llamado albeyteria, compuesto y

tierne cl

como

sigue

folío
ítmif bucno/Df caoa vno ocioo
Dif(;ot>

LX
iirarquiriera'bfil

'romcUquútiDaoqlCBpjrrciacóquic ran faja y fca pmcro li múi t)unf»ioa/
.

(Tricon 0:
frii."

oll3;T CHÍpurn cctx conclü cïvi rooo (picrua cnamo tfl fur ço/y po co a poco< ctK lot» (ominoo/y L•i farina V.lo poíbimno lofl ^hjcuoo banòof.qn

m nu

oolCfiaocjlu.uM^fjrà lofiguícfí romc a^o^uf (i quicrc ai (;ér viuo.ij .05
açuffrcpnaÓ5.vorraÓ5 fa! armoniacl? orra Oc vfrocc caparroe/tma 05 .íaf no De puqco que íal no rcpa.]^ lao okt^a
coiad
moliOM.')^ roCNi0 paífaòae poz vn cecxi^o : rooo f )úto fca mcfclaoo cóel fayno fc(t>o vn f

110 :y

Oo.hiar tooooòTO ocU olla fca mcnca Do rnirç bic có vn palo faít a q (?cruícOo
bucluj rifpdío como vngucto.ocípu» to vnrard rooaa lae bcrl^: acàoo en

q molcr k pucòcn fca

guào / cncl qual cclx v>n poco zyyu,
£onelIo fea cl aluarrac roOo vmaoo•íi vf3C8 caoa oia faíla q lane / po^ muy
JouaOo'ce vvcroaocro. p:ouaooce v vcroaocro.

cima rn bcoo anct?o:p02q cl oicl?o viu guào no pucaa cacr en íuclo ^kk ape nicOínnaputíOa. (Vtf (\tf .mo .rfto co rcmcoio t nicoinnaputíoa.

/^'D3cnlò5lcao:c0{)c nfoe oíae f I06 qoc vimcrc/oc Dicn ramano como çe ci " Júxic ocla cmp2èta:po:4paTecc vna marauíllapo: bíoe raicíaoa para qbafl 1üI:í:c !o6 degoe cSa vgmwacia.puce nnjct?06 pmcro anòauà nirbaoo« cnlae riníe b:a0 po: inc^ua oclíb:o6/ no inftrujpbosenla oocrrinatíloscoíhítecaocla ituo/ V mal cnfcnaooe cnla muy fancta y (àgraoa faipturaila qual bié fabcr c04):ouccbò la como nccdrana.v pucoéagow fm mucbo rrabajo con pocos gafto0t»ticr títa partc/como cl ingcnío oc caoa vno tomar puoícrc.y no cndlo (olo ceiwouccbofa cmpcro abü para loe líbzoe oela mcoídna nuíf nccclfania cnlao Dolcdae oc nfos cucrpoo muy co:rupribIC9/como cnd arte i)c albc^raria/Dclaquatartc fon acaba* oo6cfto0Oo0 lib2ot5.ycmp:cnnT)OQenIamuv noble ciuO^Dc Carago^^^npf» oias Dc Octub:c.Bno mil.ccccycijc, Pofalto de la hoja de portada. Ejemplar de la Biblioteca Nacionaïde Madrid,
,

seia otro

ejemplar

d

senor

Duque de Veragna,


Gallardo cita
oftro
ejerri'plar
al

148


en la Provincial de Evora. Este ultimo esta fallo de los flos primeros folios.
V, L•ibru

núme-

ro 2.507 de su Ensayo.

Ximeno,

Fitsiter,

Méndez y Ramírez,
de
albeitería

tienen à esta por primera edición j:astellana del libro de Díez.

de

asaz

pro-

vecho para
es-

En

el

Catalogo de algunos autores

de,

los ricos y quien menos puepor Manuel Díaz. Toledo, 1507.
[64.

panoles que han escrito de

veterinària,
4.°

de equitnción y de agricultura, atribuí do à don Bernardo Rodríguez, se dice que
la

—Gótico.
cita

traducción castellana

mas antigua
es

Se
de!

en

el

Catalogo de algunos

es-

Libre de Menescalía se publico en Tole-

critores espanoles
terinària...

do en 1507, Jo
error,
rez,

ciial

en

el

que incurre

un manifiesto también Ramí-

que han escrito de veHerrera, Madrid, Joseph

M.DCCLXXX.
VI. Libro de
z
\

tomànidolo de dicho Catalogo.
albeyteria

albeyteria

\

emendado
se
|

IV. Libro de

\

\

emendado
|

z

corregido

:

z

anadidas en

el

senta

corrigido z anadidas en el se

senta ^

nueve preguntas.
(Al fin
:)

y nueue preguntas, {Al fin :) Son acabados estos dos libros

Son acabados
teria d'
|

estos dos libros

de albey

|

teria de asaz
j

prouecho palos

de albey

|

assaz prouecho para

ricos z quien

menos puede. Son imprinoble z
|

los ricos z quiè

menos puede. Son imvilla
|

midos en

la

muy

muy

leal

cibdad

primidos enla noble

de Valladolid

de Toledo, a xxvij

dias del
!

mes

en postrimero de septi

embre del ano de Mill. c quinientos anos Fue imif)resso z glòria de por Juan de Burgos a loor
[
|

Ano

de Mill. z quini

entos z

mayo. onze. Anos.
d'
[65.

(En 6
al

4.°—Letra
fin

-gòtica.

— xcvi

hojas

fols.,

mas
los

nuestro saluador jesucristo.
[63.
4.0

sin

numerar.

— Signs.

a-m,

A; todos

cuadernos de 8 hojas, menos A, que tiene 6. Port. (sobre el titulo un caballo grabado en
V.° el mismo grabado, rodeado at mas pequenos, que figuran los 12 signos del " Comiença la declaración Zodiaco. Fol. 11
rmadera).
12

—Letra

gòtica.

— 131

hojas.

— Sign. —

a-q.

A.

Port. grab. en madera, que figura los signos del

Zodíaco en circulo, y en su centro un caballo. Declaración de los doce signos. Prologo.

:

^

de los

xij

signos."

(En cada uno
los

se

repite

el

-^-&rrespondiente

de

grabaditos
el

antedichos.)

Comienza Dampiés en
libro

el

prologo de Martín Martínez
traducción por
él

—Fol.

irii

:

"

J[ Comièça

plogo de Martin marel

la

hecha del
!

tinez dàpies é la

traduciò por

hecha del libro
fecho

llamado de Albeitería, compuesto e
el

llamado

albeyteria:

cópuesto

y

por
d'l

el

hecho por

noble don Manuel Díaz, criado
del

noble do manuel diaz criado

mayordomo

muy
digna

mayordomo

muy

poderoso

Alonso de Aragón, de

muy

don digna memòria.
rey
final.

poderoso rey don Aloso de arago de
meimoria...

muy

Por éde llegando entre mis manos

Introducción. Texto.
(Gallardo, Ensayo.)

Nota

Tabla.

uallero

vn libro cópuesto de albeyteria por el noble camossèn Manuel diaz, houe por buéo d'
lo transferir

de catalana légua en esta
"

d'

nuestra

En
drid,

la Biblioteca

de Mefdicina, de

Ma-

espana..."
Fol.

^Fol.

v: "Introducción" (del autor).
:

se

conserva un ejemplar de esta

Lxxxi

vto.

f[ Aqui toma
cauallos."
el

fin

el

libro de

Albeyteria
"

de

los
el

— Fol.
libro
:

lxxxii

:

edición.

Haebler dice que otro ejemplar
que quizàs sea
anterior, y otro

^

Comiença
para
las

prologo en
"

de albey;
Colof ón.—

se halla en la Biblioteca Universitària de
jVIadrid,
el

teria

mulas.

—Fol.
b.

xcvi

V. çn b.—Tabla.— P. en

Lib. de

«49-

Lo
/.(/

cila

don Gabriel Saiicliez. don Cristóbal Pérez Pastor
cu

E
cii

yo veent que

los dits capítols parlaveti

liii/^rrHlií
4t>.

Toledo,

Madrúl,

1887,

iiúiu.

molt cscur y breu per les ixrsones que entenen poch, per ço he compartit los deinunt dits capitois per parlar mes clarament em;

\\n el
l•ina
\
1

CakMoyo de

la

Biblioteca

Colom-

però no mudant en cosa ninguna
tencia.
.

la sen-

ílí'

Sexrilla se cita

otro ejeniplar.
M(jí»-

1.

Tractat

fel

per ío niagiiiíidi
al

Inistcr. a «juien dclK-jnos la

prccedciUc

scii

Manuel

\y\in;

ó dirigit

excclleiit

c

nota bibliogràfica, tienc
opinión somos nosoCrc

ix>r

primera edi-

Kcvcrcndissiïn Senyor D. Alonso de Aragó,

ción catalana esta de 1515, y de la

misma
de un

Archebisbe de Saragoza...
es

Lo

qual

tractat

profitós é

nK)lt

necesari per
se

Ximcno nos da
ejemplar,
al

ligera

noticia

quíUscvol caballer ó gentil home, ho per
<lualsevol

parecer de esta edición, que
jxxler del

altra ixirsuna que

te

cavall o

hallaba en

senor Mayàns.
esta

mula. ó qualsevol altre animal de cella: (;o es per conèixer totes les malalties é
saber curar aquelles,

Villanueva

vió

un ejemplar de

edición de 15 15 en la Biblioteca del Real

E

axi mateix,

es

Convento de Predicadores, de Valencià.

molt necessari lo present tractat per qualsevol ferrer

Don Ramon Lorente
Compendio de
terinària

Lazaro,

en su
anti-

ho menexcal. {Lo dicho cons-

la Bibliografia

de la Ve-

tituyc el titulo de la obra; al principio del

esponola, cita

como mas

inismo se halla la portada, que dice:)
lahor é glòria de nostre Senyor

A

Deu Jesu

gua una edición de 1505, la cual creemos que no ha existido y quizas se refiera à
la

Christ fonch estampat lo present tractat

de

1

5 15,

que no menciona.
cmismo error del senor Lo-

molt necesari é profitós per qualsevol Cavaller

Ramírez, en su Diccionario Agrónomo,
participa
rente,
de!l

ó gentil home; ço es per saber coó à

nèixer qualsevol malaltia ho accident que
pot venir al cavall
:

la

mula

:

ó saber
lo

y como anade que la edición de 1505 era en catalàn, es indudable que se

curar aquelles: aixi

com largament en

refiere à la edición

de 1515.
la

.

present libre es contengut.

E

fonch es-

Es traduoción de
VIII. (Libro de
z
\

versión castellana.

tampat en
per

la insigne

Ciutat de Barcelona

Albeyteria emertdado
\

mestre Johan Rosembach Alemany

à pròpies despeses suas.

E

corregido: z afíadidas en

el

se

|

senta

fonch acabat
15 15.
[66.

z

nueue pregimtas.)
{Al fin:) Son acabados estos dos
li
|

a 15 del

mes de Febrer any

En

4."

bros de albeyteria de asaz prouecho para
los
I

ricos s quiè
|

menos

puede.

Son im-

En

el

Prohemi
lo
:

dice el autor:

primidos
compartit

en

la imperial
|

cibdad de To-

He compost
en tres baibons
:

present libre
lo

ledo por Juà de

villaquiran emprensor
|

primer tratarà de les mules lo segon dels cavalls lo tercer de la nothomia de dits animals... lo qual per rahó se poria anomenar Espill de Cavallers.
:

de libros.

A

|

cabose a

treynta dias del
|

mes de Otubre. Afío de
s quinze. Afíos.

mill

b quinientos

[67.

El traductor .dice en
dividió
cipales

el

prologo, dcsel

pués de haber manifestado que
la

autor

obra en diez capítulos prin-

—xcvi hojas mas 6 de —Signs. a-m A.—Port (íalu en ejemplar que hemos visto; esta tornado de edición de 1511). —El verso debe
4-°

—Letra
sin

gòtica.

fols.,

tabla,

numerar.

el

el

titulo

la


se'f

i5o
en
el b.

también
así

ijíiial,

pues

la

tabla

íle

esta cdicióii
(sic)

del fol.

xcvj.—V, en

1».

—Tabla. — P.
don

eh

b,

comienza

"
:

^

Primcramétete
las

se

pont-

P. en b,

una figura de cauallo para
xij
"

sangrias con Ioï
fol.

sinos t sus declaraciones...
!a

j."

—Fol.
v
:

Pertenece à

la

líihlioicca (U-

Jo.-^é

ij

Ç, Comiença
iiij
:

deçlaracion de los xij signos. "

Fol.

Prologo del traductor,
(del

— Fol.
Texto.

Intro-

ducción

autor).— Fol.

vj

:

— Colofón

Sancho Rayón. Es una reproducción, casi exacta, de la edición de Toledo de 1511.

IX.

*>:»

Í'.D

!

fet

po•íoyUagnífic^molTcn/tlanudoícç:

coirigítalCjrcdlentcRoia•cdíflïmfenfo:

oon 2llonfoO€ Slrago 2lrd?cbifbcoe©a ïQSoça ^c,2o qual tractat ce p:ofito0 c
molt ncccfiarí per qualfaiol cauallcr l?o gentil ^omé^o per qualfeiiol altra peri
fona que te cauall í}6 mula
altre animal

bo qúalfóidl

oe

cella:

çoee pot condrer

loa bons e mtils fenf ale oeoíte animals c per coneíyer totes Ics malalties e faber ajrimatdit es molt no curar aquelles

ceffarilopaefent tractatBqualfeuolferrer

^ometieical»

^^

*^>-

Cum pnuílegid

^Ijk^^^^M^
_

:.i(El a,nterIor titulo

es de letra

encarnada.)

168.

*-

i

Si

nothomía deU eaualU**, que colttprendc S hojaii el reverto de la últini.i, <-n Manco.
Dcntro de
eitc miknio

ün volumen

de ia8
y
h,

X
k,
I,

7,^

mm.— Letra
de 8
0,

gòtica.

—Con

foliación
fi,

iii(cnatii.
i,

a.-b,

hojaii,

y
<lc

a, b, c, d, c, f,

m, n y

tamhíén

volumen, p«fO tueltat,

M

8 hojas;

p,

üc

5,

y

//,

de

8.

Se halla

falto de la»

ballan dos liojas que es probable pcrtenexcan i esta

tiguientrs hojas: la octava de la primera üÍKna-

tura
la

a,
lí»

la

primera de
la

la

secunda
la

a,

la

octava
la
i,

'V.

dice,

edición; la primera ei de cubierta ó portada, y con caracteret góticot: "Libre de mene»
|

u>

primera do
«ic

/i,

séptima de

Iuh

sclía. "

(Siffuc

à

continuación

un

f/rabado

que

cincu

últimaH

la

(^

y

la

primera de
primera
la

la

/>.—

repri'senta

à un caballo, con etta nota:

"Cum

Carece de
però
sigil)
el

lugar,

afíu

y
cii

nombre de imprcHor,
la

priviUyio.")

parece
XVI,

impresa
la

mitad
so

dol

blanco, pcro con un scllo que diee;
I).

La vuelU de csU hoja etti en "Lcgado por
.Maftcz a
la

—A

i'Ui•lta

df

tN>rta(la

balla

Vicente
la

iiernandc7. y

Biblioteca
la

"

Prulirmi diriRÍt

al

líxcelli•iit

c Rcurrc-iidissim

de

Líniversidad

Literària

de

Valencià";

síyur düii Alonso de
ragoça, re".
"

Aragó Archebisbc de Saij):
m*,-di•l

Kn

la

boja que sigue (signat, a
jjrimtT
libri-

segunda boja contienc en su anverwi un grabadu que repretenta i otro caballo dentro de
un
circulo,

C-

(^"MK•ní.'a lo

proU'cb

dr

con

indtcacionet

de

los

signot del

lu-sculiu: el çiial tracta dclos
la

mides." Termina en
cii la

misma

boja, vuelta, y scguidameiite.
el

misma

Zodíaco que son desfavorable! i dicho cuadrúpedo, y precedido de una nota aclaratoria, con
tipos

llana,

principia

texto:

"Delc« gentileses que

encarnados,
scrits
:

que

principia:

"Los

fignct

deu tenir quatscuol mula", y termina en la séptima lioja de la signatura c; à la vuelta de esta:
'

dejus

son contraris caseu en certa par:
car quSt voleu fer alguna cura enlo
lo

del cauall

^[ Segueix la taula del primer libre fet per magnificb mossèn Manuel dieç Caualler: en
tracta

lo

cauall aquell

deueu uardar que
loch

signe
la

no

sia

sobre

lo

que volreu fer

cura...";

d

r«-

qual

deies

mules."

Acaba en
ij)

el

anverso

verso de dicha boja contiene otro grabado de

de

la

boja que
la

sigut*.

— Vuelta

de esta en blanco.
:

un caballo con cruces encarnadas, precedido de
la

— En
iia
:

boja que sigue (signat, o

"Comen-

siguiente
"
:

nota

aclaratoria,

de
les

tinta

también
qui

ça vn molt gentil tractat de la art de menescafet

encarnada

^
se

Aquestes son

sagnies

p

lo

niagnifich

y en la misma llana termina en el anverso de
continuación, en la

mossèn Manuel die<;...", comienza el prologo, que
la

naturalment

deuen

fer

al

cauall

cascmu

en son cas e per son accident
enlos lochs
cauall

E

deuen se fer
tercera

boja que sigue, y à

bon veureu
dejus
es

les

creus vermelles enlo

misma
lo

llana,

comienza
Cap.
j.".

"Com
En
la

qui

pintat"

Hay una

deu ésser

engédrat
la

cauall.

boja suelta, también de letra gòtica, que no per-

primera cara de
nescalia", hay

boja signat, p
de

ij,

que sigue

à la última del "gentil tractat

la

art de

mc-

que

tenece à'esta ediciòn, seiíalada con el "Fo. cij", y es, sin duda, la última del tratado " Deies madels caualls", pues el
asi

pintado un caballo, precedido de
tinta

lalties,

Deo

gratias que figura

un
"

titulo

con

encarnada,

que

principia

al

final

parece indicarlo;
al

el tipo

de letra es

Enla figura dauall posada veureu los lochs bon acostumen de venir les malalties ho accidents als caualls axicom trobareu
scrit

^

muy

semejante

quizàs la
siglo XVI,

que nos ocupa, y impresión algo mas moderna, però del
la edición

de

cascuna
antesigna-

y entrambas becbas en Barcelona.
la

en

son endret..."

Desde

la

vuelta de la

rior citada boja basta la quinta

boja de
Ijx

Ejemplar de
ria

la

Biblioteca università-

tura
titulo

p,

se

balla

comprendida
la

taula,

con

el

de Valencià.

encarnado. Sigue en

boja que viene à

X. Otra edición. Léase la nota anterior.
[69-

continuación, signat. A, nu nuevo tratado "Deia

15-2XI.

M

£íbjo OC albcytma
1 gnadidss enel fcfcntc ? nac*

-i^

S^k/;^:,..^V:^

[70.

Un
menos

vol.

de 170

X

105

mm.— Letra

gòtica.—

fecha ni imprenta. La obra està dividida en dos
libros.

102 hojas sin foliación, signs. a-n, de 8 cada una,

—Al
del

reverso
frente,
los

de

la

portada

se

repite

el

que tiene 6; en cada llana 33 líneas, con hpmosos tipos espaííoles, iniciales de adornes en los capítulos, sin indicación de lugar,
la n,

grabado

rodeado de otros doce mas
del

pequenos con

signos
el

Zodíaco.

El folio

segundo empieza con

siguiente

proemio:

-iíiítstc lihrf) (ie albaytcría

fuc

compuc

]

sto

ICl•lta

edición,
í»ej{\'m

no citada por niíigún
la
el afio

bi-

y fopilado cii Icuífiía catclaiia (sic) por cl noble (loii Mamicl dia/, criado y mayorI

bliój^rafo,

nota siguiente, se hizo,

ciiando niàs tarde, en

(lotno

c[ur

,

fité

del
|

sercníssimo
(Jc

et

imiy

l)odetosü rey

don

Alfonso
|

tando en
di
I

la

C()iu|uista

del

Aragón, csrcyno de N'asii

Nota de Colón:
de. 1524.
í

— Este
/j.

de 1524
n
e

libro

Valliídolid. 45. mrs. a.

de u

poles, doiide por

mandado de
|

alteza

d

Esta reyistrado 40^$.
íiihl.

los

cho don Manuel hizo llamar à todos mejores alheytf res que liallar se \n\con
y otdenaron este libro de Albeytcel qual cada vno de subito pucde
|

Catúl. de la

Colomb. de

Sevilla.

1

(lieroti

Don Juan M. Sanchez anota en su Bibliografia aragoue.ui del siylu xvi, tomo I,
pag. 37,

ria

otro ejcniplar de esta edición.

lurar de al}íún aocidente (|ue
beytar:
i

|

a su caballo,

(|ue se cf>nserva
(Ic

en

la biblioteca

de La Sco

mula, o ülra bèstia sobreuiniere no ballando
al

mas
la

ballàndolo que sel bueno
àl
]

dobe dexar
suiïiciente

cura
la

[nyr

practica

macstro que es mas que no el. Y

ción)

Zaragoza, y la .sui>onc liecha íla edien esta íiltinia ciuda<l, \mjy Jorge

Coci, à principios del siglo xvi.

Anade

el

des
(ló

su alteza dar traslados

los
Ui

pues que fué este libro copilado mandel a quantos quisiessen. Y despucs fué traduzido de
I |

senor Sanchez que esta eílición no la ha

cncontrado citada en ningún repertorio
bibliogràfico.

Posee

ejenii>lar

don Salva-

len^ua

l)or el

Catelana en lengua Castellana, magnifico Mar tin martínez Dam| |

ror Babra, de Barcelona.

|)iós íidalgo.

natural de la villa de Sos, etc.

Xll.
Sigue
Zodíaco.
(lo

Tractat
|

\

fet

per

lo

magïiiíich

la

declaración

de
en

los

doce

signos
la

del

rcpitiéndose

cada
del

una
folio

imagen
el

mossèn Manuel
iialler

dieç...

Lo

quad tractat es

cada signo.
cl

Al frente

cuarto em-

profitós e molt necessari per qualseuol ca-

])ieza
(la

primer capitulo del tratado.

— En
el

83

ho

gentil

home ho p

quailseuoi altra

principio la otra parte, con el siguiente epí-

psona que
altre
los lx)ns e

te cauall

ho mula ho quakeiK^

grafe:

"Comienza
las

cl

segundo

libro

de .Albey

\

tcria para
clio
I

mulas, compuesto por

suso di-

animal de cella: ço es per conèixer

mossèn Manuel Dias, repitido por sus capítulos. " ^Concluye el fol. 97 vto. con esta nota:

mals senyals de dits animals e
les malalties

p conèixer totes
rar aquelles.

e saber cu-

Síguese

la tabla

de los dos libros de

]

al-

E

aximateix es molt neces-

beytería, es assaber de los cauallos y de las

nuílas y tan bien d'otras bestias de cargas, acotado por la cota de los capítulos.
I

p qualseuol ferrer ho menescal. {21 hojas foliadas, inclusa
sari lo present tractat
la

|

Las cinco hojas últimas estan ocupadas por
tabla.

la

minar
tada-:)

portada, y una sin foliación para terla Taula. Sigue esta nueva por'

h

-- t54

permolTcnyilanudoieç maíozdom ï^l molí alt j^zínccp e (aiyoi oon Sllfonfo IRcf oc SraíocCSSÍo qual trartaél art oe mencfca lí3:çocoO€ faber condro•qualfeuol malaf» tics I?oacddcnt96l9cauall0:e fabcr curar

LM

fet
i i

aqueUee: e airimatdic oc fabcr cc^ nciítcrlos bons emale foifals ïMdcauaKè: € pcrmoltea altres cofes Ics quaís oeu fa; bcrtot bon ferra t?o mcncfcahc qualímo) gentil t?onic (?o cauallcr qui te cauall per fon rcruid:caii:í ntatdi ce nccdTari per qual^ fcuof pcrfonaqui te cauall i?o mula i?o altre animal oc rella.^nfcmps ab vn tractatmolt piòfttos per qualfeuolfcrrer (^onicnefcal lo qual tracta oda ^norl?omia.
^ guarir

i^s;-

{La
Iwjd,

letra del anterior subtitulo
/>

i,

.1,

,1

1.1

sif/u.

ij,

ex conto siijuc.)

ff£nTa Fí^ufdbaiionpòfadíaVfnrfttToorocbdboff ^ccnumeh be venirleomàMtitGboQcc\<!ltmocí\oíAiiQ\\o Qticcm trob»irrii ferit tofcuna tti foff €ndrer:f aço perquf íi oi catiall i^mfa alguna Oc fea biuomúUltitüCQdQfíuWe Tapia connicfnprfnr lo rrdrrt bchU óraiC apifofabenr quina malalría eeiDe uf u fercar la cxítz fnio pze Íenriib2f.i6 De aquella mandra cadafcn posa guarir fon (auallOe

Wm

qiialfeuol

malaUia bp accidenti

^naoaspoi•dM

íCcibaí

Ycifadürai

PK
(Toífo
í/^

ro/o, excepto el cahallo, que es de negro.)

i56(A't

fin:)

celona...
Giglo...

Fonch estampat en... BarDimas Ballestar y p Joan p a xviiij. del nies de Juny dl
[71-

que fué hecha en Barcelona antes del ano
1490, Haebler, en su Bibl. Iber. del
glo XV, cree,
si-

también equivocadamente,
impresión es de Rosem-

any. Mil. D. xxiij.

que

la anterior

bach, quien dice que la hizo
el

muy

entrado

Un

vol.

de 176

X

128

mm.— Letra

gòtica.

— Padel

siglo XVI.

pel vitela.

— cix

hojas numeradas, íncluso

la

EJ autor

dd

Catàl. de la Bibl.

Colomb.
ci-

frontis; dos en que hay dibujados tres caballos y
tres

de Sevilla, dice que la anterior ledición,
tada por Gallardo, es la

mas de
cita

Taula.

misma impresa en
la

La

Salvà

al

núm. 2.613 de su Bise cita

Barcelona à 18 de Junio de 1523, equivocando,
\iOV tanto, el

bliüieca.
la Bibl.

También
ejeiniplar

en

el

Catàl. de

dia de

impresión.

Heredia, de París.

Posee

don Salvador Babra, de
se

XIII. Libro de Albeyteria es à saber

Bai'oelonia.

Otro ejemplar
Nacional.
^x^seía oitro

conserva en

la Biblioteca

de los cavallos y de las mulas. CompuesBurgos, to por mossèn Manuel Diaz.

Taimbién
reiido

ejemplar

el reve-

Juan de Junta, 1530.
[72.

don Juan Serra y

Vilaró, archivero

de

lla

Catedra'l de Solsona.

En
tiene

4."

—Gót.,

de

100

fols.

numerades.— Signala última,

Ximeno, en sus Escritores del Reyno de Valencià, da como castellana esta edición, lo cual prueba que no la tuvo pi^ sente ó que tomo la errada cita de otro.
El senor Sànchez, en su Bibliografia

turas a-n, de 8 hojas,
4.

menos

que solo

Citan

esta

edición

Brunet,

Salvà

y

Heredia.

aragonesa del siglo xvi, tomo
dice,

I,

pàg. 37,

Mr. Alfred Morel-Fatio, en su

Catàl..

equivocadamente, que esta edición

fué hecha en 1522.
Gallardo,
al

de los manuscritos espaüoles y portugueses existentes en la Biblioteca Nacional de Paris, dice que
la

núm. 2.056 de su Ensayo,
nota bibliogràfica del ejem-

traducción castellase hizo

nos
,

facilita la

na del Libre de Menescalia
1530,

en

plar inicompleto de esta edición, que se

siendo así que hasta este ano va

conserva

en

la

Biblioteca

Nacional de

llevamos nostros registradas varias ediciones en lengiia castellana.

M'adrid y que supone, equivocadamente,

-i57XTV.

|S^^
^

^ j^

;vTlib:oocaibq?tcria.í•

í^ï
&'

ff£íb:oí)eatbev
f crííï/mupvtil

pp!OHCCbofo:

nofolamcntcíjíos aibcví^ircsimas aun atodJcpqualcrquicrpcrrciuisqÜctiCi nen p cnan cíiualloís fò niubs. ttlc»:a nucpamcntc co!rcijíi3o pcmcíida dt> panadiiüoencl fcfcmn p
:

jiucuc pícijuntas»:.

^

Cn-agoçíu^t

{7Z-

Al

fin, al

recto de la hoja, signat, n

''

;

' ': H|| 8- '

(58
tería conel qual

y

subito

cada vno de puede curar de algú
I

la

acidente q a su cauallo muo otra l>e.stia sobreuiniere
j

oç itia OC raças/quanos/

no fallaTido albeytar: mas faq sea bueno deue dexar la cura al maestro que es
llàdo lo
,

.

fucra/ijtíílcçmai

)nas sufficiente por la pratica

iiw^opue&encrtarílnWKietÉ^^i^ •

Wsi

que no
alteza

el.

Y

despues q fué

Cl^racflbKarfiquícrddobarpíernaspCdfilí^t^loettff * ^^^ .,.^ rVo0&ÍI|Udlquícrbcílfa• ^^

este libro copilado

mandó
del

su
à

dar

traslados

quantes los quisiessen. Y despues fué traduzido deia légua

^aB>mcdígna£aramalo«ro^0; >^
.(©n^nílHcíltepífl^aruasa^
t.
-

t
,

•***

\
»%••***'

na

»

i

Catalana en lègua Castellapor el magnifico Martin martinez dàpies fidalgo naI ]

tural de la villa de Sos.

A
rrtol!ÍÍTÍa|^1fiStafdi«teiflfoei^l%aça/^^

conti nuación
la

C

Co-

declaracion de los dozc signos... que termina en el recto de la boja signa.,

miença

tòoemrtl!HSfel3c(W>«o* J0e mfl Httft»RiíO0 H^aí
rcnmpcfttcomioe»

*

t.^

tura a

iiij,

y en

la

misma
Capi-

llana principia el
tulo

C

primero
el

:

en que mand-

ra deue

cauallo ser en-

gendrada.

Termina
hoja de
gòtica.— Sig-

el

libro prime-

ro en el recto de la octava
b'n vul. de 170

X

10/

mm.—Letra
i,

la sign. k,
el libro

con estàs

naturas
y^í, de

a, b, c, d, e, f, g, h,
4.

k,

I

y m, de 8 hojas,

palabras

:

C

Fenesce

de albeyte-

ría delos cauallos.
inielta

{A

la

de

la

portada figura
esta,

cl

mismo
la

caballo

que en

rodeado de

los doce signos del Zodíaco.

Al
:)

recto de

ho ja que sigue, sign. a

ij

Al verso de la misma hoja: C Coel segundo libro de Albey teria para las Midas compuesto por el suso dicho mossèn Manuel dias Repartida por sus
miença
\ \

Este libro de Albeytería fué compuesto y copilado en lengua catalana por el noble don Manuel díaz, criado y mayordomo que fué del sereníssimo s muy poderoso rey dò Alfonso de Aragón estàdo eiila còquista
|

capit ulos, el cnal termina al verso de I4 hoja sign. / '^. Signen xxv recetas prece-

didas del siguiente epígrafe

:

C

Despues

del

reyno de Nàpoles
el

;

donde por mandado

propiedades cnlo general y particular delos cauallos y aun delas mulas ha bien liablado de las d oi en
las
\

que ha dicho de

dicho don Manuel hizo 11amar à todos los me j ores albey tares q ballar se pudierò 5 ordenaren este libro de albey-

de su alteza

vi

por acidente: coy de sus remedios al fin del tratado pone las receptas para engorproceden
\ \

cias assi naturales coino

— iSg —
dar caucUlox
\

\'y

mulas qualcsqu'wr bcstias
al

que

cl

aulor de

la

obra

la lial>ia Ci»criio

qui» fiicrcn y cndv comicn^a. l.as expresadas rccctas principian

en valencianu,
Ahí conata

la tr:ulujo al
«iicc

cataUn.

— — de
m

lato
Ir
,l()

<U' la
;//

lioja

si^fii.

m

y acaban al rcctu
llana:

de esta traducci«)n

(|ue tíene

un ejeinplar en 4.* don (jrefçorio

la

iiij.

Kn

la iiii.'Mna

C

Quan-

ha

dic ho

</<7(W

rcccptas

en ycncral

f^ara ciujordar
hrstia.t
I

camiUox y muhts y otras en cabo de todo potw aU/üas buc\

nas nirdrcinas
heurajes para

como
:

vníju^to para

crc:,-

It-tra i-jildcrilla, *in InMayúns, íinpreso de iuiprcsur. l'ue» en nombre lli ano flar, i•I PróltJífo (lice el traductor, cuyo nombre no se balla: /: si algun mal stil en lo present tractat trobarà, sia atribuit d mi, que

(cr V adobar víias
el

lo niisnio
:

hazc alyunos
otros rem*'-

muenno y

he traduit lo present tractat de lengua castellana en Icngua Catalana.

dios para dolencias sequn se fera en calla 7>na.

Sin einliargo, Fuster corrigicndo à Xi
ineno, dice (|ue esta versiíni catalana fuc
<le Zaragoza de 1499 X por Juan RfXicniBarcelona editada en

'rcrmiíKi
siííii.
;;/
''

el
all

texU)

al

verso de

la

lioja

lieclia

sobre la

y continuación

recto de la hoja qiic viene à
:

C

Siguese
I

la tabla

de los

badi Alemany à 15 de Fcbrero de 151 5,
(|ue

lihros de Albeyteria

es a saber delos ca-

va Ikmikís anotado en su lugar.

uallos y delas

Mulas y tambien de
\

otras

bestias de cargas
la

acotado y diuidido por
al

XV.
edición
pieza

Doll

Nicolàs

Antonio
aíio

cita

una
eni-

cota de los capit ulos.
Finaliza la tabla
recto de
la

de.spués del

1550, que

hoja

>ign.

n

*,

última del volumen, que reproal

(lucimos
lioja

principio.

Al verso de

diclia

hay

tres recetas nianuscritas en ca-

^alàn, heclias, sin
tar,

duda, por algun
libro.

allbéi-

Sma. Trinitat. l'erque yo Mayordonio del molt alt e Manuel Díez, sefior don Alvictoriós poderós Príncep e fonso Rey d'Aragó Etc. vull fer un llibre
de
la

En nom

antiguo posee<lor del

de caballs per mostrar als jovens caballers
la biblio-

Ejeinplar bien conservado de
teca Arús, de Barcelona.

gran part de
de
les

la

practica e de la coneixencia

dels caballs e de llurs malalties e gran part
aJl

Tainbién

la cita

Salvà

núm. 2.612

cures de aquells.
[74.
.

d'e

su Biblioteca.

El senor don Juan

M. Sànçhez, en

su

XVI. Otra
do,

edición

castellana.

—To4e175-

Bibliografia' aragonesa del siglo xvi, pà-

1571.
4.°

gina 316, cita

el

ejemplar que, falto de

portada y de algunas hojas en el cuerpo del libro, se conserva en la Biblioteca Nacional de Madrid,
hojas.

En

La

cita

Brunet.
los

y

dice que consta de

94

XVII. Recopilación de
sos autores griegos
roii

mas famoque trata-

Otro ejemplar se cita en el tomo IT, pàg. 282 del Catalogo de la Biblioteca Colombina de Sevilla.
Ex^uivocadamente,
esta quinlta edición.

y

latinos,

de

la

caballos, y

excelencia y generacion de los asimismo cómo se han de doc-

Ramírez llama à y Ximeno, tercera.

Este ultimo anade que.
ra esta

como

alguien vie-

y curar sus enfermedades, y tambien de las mulas y su generacion. Àgora nuevamente trasladado de latin en
trinar

versión

castellana,

no sabiendo

nuestra lengua castellana.

Por

el

licen-


ciado Alonso Suarez, y ana<liílo en muchas partes de los modernos lo que en
los

i6o
llana del libro de Díez,

hecha en Zara-

goza en 1498.

antigues

faltaren,

juntamente

con

Don Teodoro
paia. Sus
rcdeza é

Llorente, en la obra Esartfes.

las

muchas declaraciones en las màrgenes, cuales son para mejor inteligencia y
la

monumentos y
historia.

Su

itatu-

Valencià.

(Baircelona,

declaracion de
al ilustre

presenta obra. Dirigido

y

muy

magnifico seííor Alvaro
la

Daniel Cortezo y C", 1889), tomo II, pagina 540, si bien hace constar que la baronia de Andilla (Valencià) pertenecía a

de Loaysa, seííor de

villa

de Val de Caràvanos.

—Toledo

de Huerta
1564, por

mediados del siglo xv à don Manuel Díaz
de Calatayud, sefior de Andilla, quien dice

Miguel Ferrer.
[76.

que caso con doíía Catalina Ladrón de
Vilanova, de cuya unión no hubo hijos
varones, no menciona para nada
el

En

folio,

193 hojas.

La

cita

Ramírez, en su Üiccionarlo

famoel

agronómico, y anade que la mayor parte de lo que en esta Recopilación se dicc
de la mula està tomado del libro de
sén

so Lihre de Menescalia^ de que es autor
referido Díaz.

Mo-

El seííor Genovés, en su Bibliografia
Valenciana,
isólo

Manuel Díez. Juan -Suarez de

cita

dos ediciones del

Peralta, en su Libro de
sin

libro

de Díez:

la

de Barcelona de 1515, y
afio,

Aíveitería,

impreso

lugar,

ano

ni

aun, debido sin

duda à error de imprenta.
el

nombre de impresor,
va un ejemplar en
(L.

del cual se conser-

ha equivocado
impresa
el

pues dice que fué

la Biblioteca

Nacional

15,

y

la

reimpresión de Barce-

191), cita, entre los autores que

ha

lona de 1523.

estudiado, à

Mosén Manuel

Díez.

En
lencià,

la

Biblioteca universitària de

Va-

El doctor don Juan Corminas, en su

Suplemento à las Memorias de Torres Amat, impreso en Burgos en 1849, P'^"
gina 313, solo cita
la

en la Nacional de París y en el convento de Carmelitas descalzos de Sevilla, se conservan varios manuscritos del Lihre de Menescalía, de Díez.

traduçción caste-

E
l:steve (Juan).

a

s
CcMsaoiiMpatooM.
eai>gnii««r.

CW
1.

VOcrn» i^jkfC Wrt

Li

h c r clcgantiunun.
cl

(Kste es

titulo del librc,

pJinokttubopcRU Kmxvàt. cr nbJiipicaiDudimov
'ilicn TolBi wi

rçtam iuuii

pero no aparece impreso en
el

'fli'jnnwcMu.

4;

ab ío*9i^mMmno,

recto de la hoja

sigii.

«.

araboúttdtebaa•.

(lue esta en blanco; es pro-

•^ifno.-omn.

^Iteiyui

it r.

bable que figurarà en la boja de ix>rta'da que
los

C
srtrtíni.

CrSoqaJíiujtlixu.

falta

a
iOiuinindiTr.

catfVcopuloftoMlno/ £>KnfanUiyxc fi
adiC-i^-i.-.''. j^.oovMji•.

cuatro ejemplares

que
li-

CT'HbcíitKiccnfofc
^•icomroMccio.

«rabouL

•Ho

^

conocenios de este raro
bro.

A

cabonitMKavúw.
£)pc<.tuiKtcc4b«L

la

vuelta de la

{)ri-

íUvitfí,

3[murc.

mera boja
liannes
Torella:
sori

CT üb

ilUilU CíTi
r

fV^fOl'
-.urr

citada (sign. «),

ttarbTMiiJ:

-Vpoaunaa.
WJ».
o.itu-nicna,

vtibagsv k^i.

dedicatòria del autor à *'Jo-

Stepbanus

Ferario
«T Jlb omitií) rcpo(at

OTxlbuivl^icnicm.
Zf.iasn.

^u^mcKkm «kfiaildic.
nau^i-fl \})txm
itr-ibcrjR.

Cmnuuctm

medecine
etc.

eximio....

— Vale
no-

profes-

»ÍXK>(OJiIUtK«.

dma<o(io(c.

cr^lbtincdfcctc

C íU>
C

XuiTv.•'pCTf.

C
t'opioft.

o(.tjre

imMUi Wt<Tr.

rcucrciida ptttinc

ora búcahDiouxonunjl
CiU7kwbubi«u.
VlbctWB tíbtmmí.
^inwocaiiw.

mei meanor.
fias

|^Jl.•c

wHii nwTOll.

Valentiíe

JtibfcituulLir.

januarii.

AniK>.

mil

ar^blicaidjovolumaitua

irabundindi.
-Xitvriiifjot. "TKSïjn vulm.
Srtïucntu.,

cccclxxij.
í

CBbcnïyUu
Ç>oJonuto.

Cnu

i

rni^.in vt t«xdia^

Uii^irfti .fe luu CCS q ío

Ciuwncbiit

177-

erübpjudcndabobafix
^.
:,

Cabubcoihnndi

afturcmcr.Aiatnt.

Xu bi>;UTr

i

;

nio.

crabi/t:£i»us4nw.
Xyuiwnodia..

CBbCHufietQeftcmbaJd}. CrabnuvnUiU.
1i>apol tanonesfobwfc Tcnudiíii. or .ab

Principia
recto de la

el

texto en

el
'.

un

Cabfriíiconaiiiuar'

.*Cabaȟnii6o3arooDtr.
"N
*

boja sign. a

Sufi^ttcrc

'

*
r

«raWJncraocmSTOJdi?:
3b<ocmiw. aMhnci•.

craixxmiur.

-

que reproducimos a contí nuación

Sanunüiirc
£iafTjbundai%

Caü^ransi

II


Tenniím
lioja sign.
el

102


Este meritísimo
libro,

vocabul'ario al verso de la
'',

X

y

el

recto de la hoja que

ctierda el
lia,

sigue, última delvolumen, reproducímoslo fielmente a contiimación

que puso al cuya primera edición parece fué hecha en Roma en 1471, muy estimado por la rareza de los vocablos
trida
.ses

cuyo titulo resuyo Lorenzo Va-

que contiene, es una nu colección de fray dicciones valencianas y latinas, y no sóIo
es

anterior

y

supera

à
el

Nebrija,
tiren: «tp,i'
111.1

sinó

que es

flllviair:

primer
se
;

diccionario

que

ha impreso en

la lengiia

íOticdrflatimimiiu:

ciiiiiffliiip.ifiwli'iAiiu^ti

romimica.
los
los

En

él

abundan

<s.^iio<iiiitfrriilbimiuim í
ffiifXvtmillJlanúrïí'b.'.:.!

tflno.1o.•artc>i)cum

>

cíOiiKlctniínjiacr.
iCJiiodoncï'minaic•iii..

términos (muchos de cuales aún se prola región

ffpnonciiinirjimcfiit.
jf! iiod gcmnmia fii J
fiiíí
!'
:

nuncian hoy en
valenciana)

«ürtontJO. tóiKMclJiifiiÜÚY.s. arreo aJjmaiii. IR' a1 vcrtiJ r»-liiio ?<
I

de amistad,

amorosos, de guerra, de
i|t;;l
.

la
iiiuiint)

pestilència

que

por

»Tj ccpra.ob. l'Odi
tu-ili f

entonces
.;
.

reinaba,

y con

jamuo

i)i:

<iU

;i

.

..

.

>

,

,.j

,

.

.

,

,

.,.,

k

•.,,.

x

u

iMiítwncíljo v'jWípI.Kft.PcmocfíciuiMiiina't'.'. VI l\-iTi ailoUfkcní acccdi.lilc'laii j itKid mcnu il-y,.
»iiuolcnWci•a3míulf.ific•,Wo(}ri>>c)c.!6!•(i3[u\vi•3t>iV
!ití!'!';r.ií,
<

ima

írescura

incalifica-

ble, el

autor cita muchos

f C'itioiicf íitíccpi.iDi•. fiú icntr.1 í>.un J

^rma (nía•ptt.Cmu'.li" un

ai
JiuiíïidaiircgliTcc'innufi•

ténninos deshonestos, lo
i-*

^

ciial

nos induce à creer
sin

que no seria
í£p,'Iía'tlilvrcIf(j%ni.ii3obj!!ÍffS'tcpf?ain'•iifcTiii?ití(n

motivo

UalciUDi rcgicaiiaoautcnounj piibiía.'ljiü t wlc »uiulmg!i.i;cpíiTinnnjwliy3íntucmcndatii6:£)pcrjalq5!m
jni iTíi»

el

haber ido a imprimir

Çfiifa

|b ig.iiimiï>cpJí5J!ii!ito'S3npcnlis13fnctiieimps.•í

su obra à Venècia.

fiis.ifniio.vui•ftinimopótificf.aiiínifhnc' SSart'adico Í.1t

nrtuntj p.''n'•"'i>• -'ílnno a tuulí ctníluno,^> jrccclïïiïiiij.

Copiaremos,
las dicciones

por

via

de niuestra, algunas de

que contie-

ne este raro libro:

C Ab

les

quals letres

li

^
Un
à tres

hauies

scrit.

Quibus
ad
se.

scripseras

volumen de 246 X

145

mm.— Letra

góticíi,

C

Abans de aquest temps
no he pogut.

partir

me

d'aci

columnas, con los membretes de

las

sí-

iabas iniciales en las

cabeceras de las Uanas.
la

Ante
licuit.

id

tempus hinc soluere non
ho mostraua. meteren vna lescha o

t66 hojas
tada.

sin

numerar, .incluso
a,
h, c,

hoja de pori,

— Signaturas
t,

d, e, f, g, h,

k,

I m,

n, o, p, q, r, s,

v, x,

todas de 8 hojas, excepte la
6.

C C

Ab

los dits

última, que solo tiene

La signatura de
2

la

hoja

Digitis exprimebat.

à que corresponde
es

la

està equivocada, pues

Abans

del beure

n

2,

trocet de pa.

-i63Ante
est.

potiini

purticula panis oblata

C C

Anar en

sa o en la p lomò. Anasen a son compare claman

se

ab

C
il

M'
'

I"s liulls lagaiivnsí»,
u-culis lippis.

gr&s crit» que

1<j

porcli

li

hauicn furtat.
furto subrep-

Ad
tum.

coinpatreni profectus alta voce
síbi

Al> Ics
fí.iiia

mans
a lleu.

|)lcgailcs c ajícnollada prc-

quercbatur porcuz

liiK-enubus

procumljcs «I
c.

manibus

H

Aliant Houent ala casa de la viuda.

ad

ik'ü

icndcns prccata

I)omuni sepius viduc accedcs commcarc.
dies

Abans que moris. Antcq suprcnius
at(|z

vitc

inccrtus

C

Anat d'part o
Laboraré

volít
cj{

(i)arir.

iuipVouisus aduetiirct.

i)artu.

ir

Ab
1

los cabells ariçats.

C A
C

nant apocli apocli tot pensos.
Rq>rc.sso pcdc cogítabuid" ibat.
detras.

lorrcnti capillo.

C

AI) <|uina spcrcnça meljara a allri (|uc
sia

Anar aprcs o poch apre» o
Sul)co.
is,

en

la

malcxa

malaltia.
(pii

ui,

Qua
morbo
f[

spc alteri medeatur
sit.

ipse in

C
d

Anit vespre.
liesternc visperi.

Agom

sab greu.
res

Hec

me male

liabet.

Anant nos ne a casa mia c muntant en lo meniador en lo loch on hauieni de
sopar sopam,
Petentes autè

C

.Vcosti la orella.

Aurem admoui.

domuz meà

ac supe-

C

Ací

la ipestilencia se

encrueleix cada dia

rius cenaculuz ostendcntes cenauimus.

molt
dies

fort.

C
morbus incrudescit
in

Aj)artau uos d'ací o anauuosnc,

Hic

pestifer

Amolimini vos

hinc,
les spatles al

C

C

magis atqz magis. Ací ha ia sanitat. Hic saluberrimum est celum. Acostas les mans ala boca o scalfaua

C
les

Aquell ab los talons libatia
roci.
Ille

mans

al ale.

Manus ad

os admouebat et anelitu

C
C[

armos húmer® cutiebat. Et nota q nium armus beluarú. Aquest es molt burler.
calcaneis eqúi

sepi* perest

hom-

refocillabat recreabat reficiebat.

Est hic viriocosissimus.

C C

Aço ma molt

plagut.
placet.
la

Hoc enim prsus valde Alguns com son posats en
Nonnullos qui se

Aqst es nat d'vil linagte (sic). Hic est obiecto gènere natus.

pspera for-

C

Armari o
Risca.

finestra en la pet.

tuna son fets superbiosos.
letiore fortuna vi-

C
CL

Ara

lo

hu ara

lo altre.

dent constitutos reddi insolentiores.

Uicisim.

C A

mi man dit que tu tens vn no es tal en valencià.
Accepi te possidere

libre

que

Alternatim.

Arroç molt

al

moli o picat.

vnum

librü cui

Riso contrito.

par in ciuitate valentie nullus extat.

C C

Ara

es de vnaltra condició lo téps
d'ls

o la

C
C C
<r

Ampolla o qualseuol metre vi.

altre vexell per a

oppenio

homens.

Nunc
Ariço.

alia est ratio.

Anar

luny.

Peregrinari.

Eriuacium.
aiustarse ensemps.
ire.

cij.

Anar ensemps o
Coire.
i.

C
C

Ara

ia estàs millor.

simul

Anar

a cagar.

Nunc autem iam conuales. Arràchada de fonamèts fonch derroquada.

Ad

secessum vçntris

ire,

164

A
fi

solo auulsa prostrata est.

quod comunicanduz cum pluribus no
esset.

Ara faç lo segon libre. Nunc secundum librum elucubra.

C C C C

Cerqr

tots los

raquons de casa.

mus.

Omnes
so vell
far ço que no he fet

aditus-domi scrutari.

C

Ara que
en

la iouentut.

lamqz senex
uenis abhorrui.

incipià

facere

qd'iu-

Chich de cos o persona. Paruus annis z corpore. Chicha casa on ha pocha roba.
Exilis
sunt.

domus

vbi

non multa superla

C C
C

Axiu

crech.

Sic in

animum induco meam.

Cinyir o botonar o ligar ab tireta

Axim

aiud deu.

doxa o mantó.
Afibulo. ^s.
tellum.
i.

Ita meis votis abeat deus.

aligare et proprie

man-

Axi com la cosa requir. Ut res depostulat.
Bell.

C

Chiqueta
Cistella.

e

menuda.

C
C

Pusilla s minuta.

Pulchrü. decès incessu s motu corporis.

C
C C
C

Capsella.

Bellea de cors.

Closqua de nou.
Testa nucis.

Nitor corporis.

C
C

Beure ben amerat.
Meratius bibere.
Bellotes o garrofes.
Siliqua. ce.
s.

Com

se vulla.

Utcunqz. Com ho haies

fet

diguesmo.

fructus arboris dulcis

longus coloris

atri.
fet.

C
C
([

C C

Beu has

Ubi seceris mihi nuncia. De bou (sic) mati o en lalba. Prima luce.
Dolçea de parlar.
Lenitas orationis.

dit o beu has Probe dixistí. Probe curasti. Caçados de ocells. Aucupes.

Demanar p amor de deu
diner o mealla.

o acaptar vn

C C C
C C
C

Stipem

in

elemosinam petere.

Carreró o carrera streta. Angiport^ angustia via vel angustus
c strictus portus.
Calli o

C
C C C

Demana

li

abeure.

Petuut potum. Despuix que tu partist
Postqz hinc
abijsti.

d'aci o ten anist.

no digui mot.
baina.

Tacui. Repressime.

Debatre ous.

Caxa o

Oua
e

agitaré.

Penularium.
Callantiuol.

Dels Hbres meus

com

seràs a valècia fes

Tacit^ q tacet hoc é Carregal se al coll.

taciturn'-^.

C C Demà

vsan aton plaer Despus demà.

e voluntat.

Colo superimposuit.

o despusdema le speram. Cras ant perendie expectam^

id

quod

Cesada la remor. Sedato tumultu."
Cellauors ella cridal en vn retret o loch
apartat pensant que fos alguna

vulgares dicüt post cras.

C
cosa

Emanali que aparellas vna galina per
adinar ans q anas amissa. lussit vir anteqz domo abiret

C

mane

secreta que no degués ésser comunicat

galmà

i

pràdio coqui.

dauàt tot hom.
i

C
aliqdesse
occultius

Enuegios.
Inuidiosus. -Èmulus.
Enclinat.

Tum
pauit

ipsa in remotius codaue aduo-

existimans

C

-16^iVonuni.
Inclinato dic iohannes spacie batur
lo
»i.

d
Cl

líii

los pits

o en

in portu.

In sínu.

fi

Ram

de

'

Knseny sn
nada.

rnift (Id

vna morrarla o hoci-

Exaiii

un.

C
(|iiiii

l'CH iio

in

Uix iiH' toniiiiiri mola hcrc-at.
poch
sticli qiic

pu/^ni coiinnuo

quet ptacia De»puy4 no dii^et o (loncH la culpa amí kí mal nengu ten ve.

certum
lo

est

facere

facias

vennc

C

l''n

not do dels punys per

post conferas culpam in me.

las vulls.

C
contineo quin
te

Fem<^ar
l•'ematcr.

camp.

Uix
pugnis.
f[

me

continKam

Stercorare agrum.

C
si

ICiitraninicnlrcs
siriuiue.

pusrli

ú-ncs

|)ct

tu

Olitor.

C
me
vis factulittcris.
fe.

l'esols,

Tuz
f[

siquid interea tpis

Faseolus.

li.

rü sigiiificato

C
magistratuz
gerit

Fins a huy.
Ilucusqz.

ICnquesidor deia

Qui

inquisitionis

C
C C C C

lierctico grauitatis.

Fínalmct yo no tinch malinconia o ansis o congoxes.
ingint ésser
Illa

C

LCnramen tota

la ciutat

d'flos.
i'

Festis frondibus
vel floribus stemunt.

ornam letam vrbé

Deniqz nunc solicit•' nó sum, malada messe en lo
ficta

l\it.

egritudine lectum ingredi-

C

Kntrau dins

casa. ferte podes.

tur.

Uos intro CJ^nucgia.
Liuor.

Flaquer qui pasta pa.
Pistor.
Frigir.

C C

Entren nosne enla cabra. In cellulà nos reducamus. Enfingi fer alio p veure si beuien bon vi. Simulaibat se id agere vtbono vino
uterentur;

Frigere.

Guatles.

Coturnice.

C C C

Hamat debades. Amaui frustra.

C
C

En

golir o beure lou.

He

perdut

tot lo iorn

anant enza e

enllà.

Degluturi onum.

Hobeir.

Eno

dièt res deualli la scala e hixqui de

Obtemperare.

casa.

C Home
domo
egre-

caute.

Silentio scalis descendens
dior.

Homo

cautus.

C
tua

Homens

fembres.
dicti

C

En

la

ma

sta la

mia

vida.

saP z vita mea Et nota qz penes s apud i hoc differunt apud minus est qz penes.

Penes

te è

Homines mulierosi rum appetentes.

sunt mulie-

C Hom C

deu portar

les

cògoxes del

mon

ab

paciècia.

C

Era gran burllera ab molta

curtesia.
sa-

Compositis animis feréda süt omnia.

Erant preterea in eius ore multe cecie modesto semper sale condite.

Homenet. Homuntio.
golos ligeurios qui va per
tauernes.

Erba

sana.
te.

C Home alcauot
Homo

Menta.

Esbromar laolla. Despumare ollam.
Essent lo
en
sol post

leno.

C Home
bus

dur que no fares per prechs.
inexorabilis qui nullis preci-

iohan se appassegiaua

Homo

lo port.

flectitur.

iJH

i6é

PÍome

iros.

xpiane

religioís

comodo suasus ad
la

nosqual

Homo

iracundus.
rigués vn poc.

tros defecisse.

C C Ç
C

Hoyt aço
las

C

Subrisit his auditis.

lohan cosa

ma denunciat la guerra ma molt amolestat.
factus.

comença a Luce scit,
Accuiiiberc.

far dedia.

C
d C

Ixqueli aldauant.

Obuiam

laure tot stes o sobre lo colze.
las fa de dia.

Ixque del pou.

E puteo Ixen afora,
La gata
gauit.

prosiliuit.

Nox

concedit

diei.

Foris emefgunt.
Cl

C
C C

la tinch fastig d'aquests affers.

Negociorum istorum
net.

sacietas

me

te-

nostra ha cagat sobre lo llit. Cata nostra supra lectü aluum pur-

la es prop la primauera.

C[

La raho uos ho mostra.
Ratio nobis prescribit.

lam
la nos

instat ver.

vxa o ia no es vsança. Desuetudo est a consuetudine cessaré, i. res iam in desuetudinem ve-

C

La

fi

del parlar fonch aqst.

Hec
ratio.

eius

postrema

suit

oratio

vel

nit.

C

La

presta partida del correu

nom

laxa

CL lamecar.

Gemere.
CE

pus largamèt scriure. Longius euagari me non
ti^

sinit

repen-

las a caba.

tabellarij discessus.
ira

Imponitur manus rebus cum
tur id quod cepit.

perfici-

C

La

C

la te los vuls en telats.

cegua la raho e torna los homens a natura d'ls animals bruts. Ira cequat ronem z homines ad bruto

Iam

caligant oculi.

genus deducit.
tu.

(T la los metges lo hauien dat per mort.

C

La primera
mori de

volta que yot viu

yom

ena-

Iam à medicis

d'eius

saluce

esset

C

la serà
e

sperandum nihil. mes mal temps
neus
e glaç. o gel

Ego
tàta era la fredor
exarsi.

qzprimíj e vidi

í

amicitiaz tuà

que

les bèsties

no

C

tenie que mengar.

Iam inhorruerat anni tempus
erat ac

tanta

do

z

tam vehemens hyemis magnitunimbus obruto s obstricto glacie

Latrona o cadira de legir. Suggestum. ti. Lauos bessant nos farem pau. Cl Tunc mutuis osculis in pacez constituemus.

qz nihil pabuli vsqz offeratur. d. Ia ha bona stona.

C
C

Lale

li

put.
olet.

Flatus non P-uauiter

C
C

lamdudum. la podem parlar amplament. Iam nostris sermonibus tut^
pus.

La

front tenia alta e bella e prou spacio-

sa sense
est

neguna

rua.

camCl

Erat

illi

f rons alta tersa

luculè

«.

spa-

cijqz decentis nulla interrecta ruga.

Infanteria de peu o gent de peu suldada
los

La

clofolla deia

nou o

lo

que esta entre

quals dien infants apeu Mercena-

los galons

de

la nou.

rios milites.

Putamen.

nis.

C

Interrogat p que era vengut dix que p ço com hauia renegat la fe qucs
volia recociliar e tornar adaquella.

C
C

La

ne ve o iasfa. d'nit. Nox venit. Est ergo digmiz nos
nit
oli.
i.

ce-

dere nocti.

Rogatus de causa aduentus. Dixit zelo fidei compulsus et publico

Fargalada de

Emurca.

e.

inferior sex olei.


II

107


KdcB mcrccd-

La
I'»
lis

csiopiíia o lo q

hom

seus.
II

'.

Sputus.
ir
(jual

Lu cor mo

dia o nio

^..

..

...atia.

com

.se

veya en cascima galta

l'rcsagibat mihi anímus.

fcya vn clolct.

C
i"

I^

"ü.H turt.

(Jue
(Icns

cum
ab q

ridcrcl

">"'

vIi•íikiiu•

Aduiico naso.

jícnu liciscebant foueai
II
i. l'S

C
C
facli

f'Os qui fan longaníces.
l•'arlorcs,

hom

incia .sou íclh buyl.s

lorls c corcals.

I-o Ich;.

Dètcs
cau i.
II
I

(|uib" cibus attcrit

simt

Occipifl. píj. Occipítíum.

C
(íj^enas.

.l'S

tjallCS ll'color il'ros:!

Roscas
II

C
ilcl

Les punics q bixcií rauen del íornial
t

ferro
Ixilc.

com

lo

mussol o la òliba. Noctua. Lo redo del genoll. Musculus oKsis genus
Ix)
Lí> roci

in

iuncturís.

cl

Struclure

C

donali vna coç en la cuxa,

pprie scintille q de ferro feruenti excüt qzàt strictc cniitaut. i celerit aut

Elquus scrui crus calce pcuASÍt.

C

Lo marit ixque de amagatall.

qz oculüs sui íulgore pstringaut. Uirgili .viiij.
icitiis

Tum

vir elatebra egredíens.
tallats

Structurc calibü c fornicibus

C

Los prescchs
inullades en

o fetes tallades reo
fin vi.

hanelat.

bon

vi

|[

Lepülia.

Fersica tessilatim concisa in optímo
ris.

Liguricia a ligurio.

vino remolito.

C C
II

I-cs dents

muces.

C

Lo raym
cat.

agre.
rív

Sturpor dentiü.

Om'>lT!v

vii;im

acerbaz

signifi-

Lesques de patorrat.
Hucelias panis subtosti.

C C
porten
al

Los

cabells arizals.

Los fadrines treballen en

la obra.

Horrenti

capillo.

Uirgines operi vacant.

Lo

polli

o

fill

deia egua.

C

Les pedres
muscle.

la

terra la

calç

Publi equorü. Mulorú
similium.

Afinorum z

Làpides terra calcez
tant.

humeris por-

C
C

Lo yuern

se acosta.

Instat ver.

C

Les dèts chiqs ben ordenades q par q fossè d'crestal. Dentes paruuli c ordine positi e\
cristallo videbantur.

Lo cernedor de
Cernida
est

cendre.

lignum supra qd'ducitur

taratantara que dicernit pollinem idest
farinaz a furfure.

C

C C C
C
C

Les galtes frsqs e roies. Malis ad gratia rubentibus. Les tancadures ço es baldes o forrellats.
Serà.
I-o sopar.
re.

C

Lo nuu
dits

quis fa entre les iuctures dels

per dolor de puagre.
li.
i.

Condilus.

nodus

in articulis di-

gitorum.

C
ctiyt

Matalaf.

Uesperna. Los q venè peix
cuyta axi

Subunculü.

ab salsa o carn

C C C

Menegar en tom q nos
que nos socarre.

tinga ala olla.

i.

com

al

mal cuynat.

Cetarij. Cupedinarij.

Loch o

hostal o alqueria fora cami.

Mes

Agitaré sepe ne sèrie adhereat. se a nadar e anar dauall laygua acase obruit.
fi

Diuerticulú.

Diuersorium.

buçat.

Lo

drat de torquar les scudelles.

Undís

Penniculon.

No

se aquina

tu ho deyes.
ires.

C

Logar

les cases.

Haud

ego nesciebam quorsuz tu


C
C
C
Nomse
aqual part

108

me

decaiite.

C
H C C

Oreneta

ocell.

I.abascit animus.

Prognes.

Noy ha pus
lieres.

bella dona que aquesta. Deleo omnes de huic exanimo mu-

Ous f reschs a beure. Oua recétia ad sorbiendú Ous ben debatuts.

dedit.

Nou

vull.

Oua

bene difracta.

Nolo. Mininie.

C
C C C

C
v

Noi crech de

res.

Passa o ves ala part dreta, Concedas ad dexteram,

Sibi nihil fidei liabeo.

C No

C C C

se dir res ficte.

Paner d'verga o Uerna.

cistella.

Nihil simulate premefero.

Pacte ó auinença.
Pactio. Pactum.

Nouent ench

be.

Non
Nos

recte teneo.

Pa

florit e dur.

pot creure ne dir quant te enyore.

Panis mucidus durus.

Incredibible dictü est quàtü

me

tenet

C C C
C
([

Passeiant nos algunes voltes per
tat.

la ciu-

desiderium

tui.

Not tardes

auenir.

Perambul antes aliquando vrbem.

Non

difïeras

C Nom
C No C
No

se

aduentum tuü. quina remor he sentit en
quid
tumultuari
in

Pa

rallat

casa.

o menut. Excauatus panis ac

tritus.

Nescio
sensi.

edibus

Paniscola.

Promontoriuz
cimus paniscola.
locus.
est

ferrarij

quod nos

di-

es ara loch d'cotarto,

Non

nunc narrandi
p

so tant cansat

la vellea

que asos-

Per qna raho dius Quid dum.
Silurus.
ri.

aço.

tenir lo càsamét haia mester basto.

Non sum

adeo. euo defessus vt ad
tar-

Peix menut o scanyaguats.

sustinendam lassitudinem baculo
ditatem leuem.

C C
4[

C

Nos podia
Illius

fartar de mirarlo.

Pendrè ab les dents o a mossos. Mordicus aprehendere. Per que si tum creus.

aspectu saciari nequibat.

C C
C

No No

Quare

si

me

audias.
"

gose parlar.

Mutire non audeo.
scupes.

Perdre temps en va. Terere tempus.
Peres mosquetes.

Non excreatum
Nunqua

dederis.

C

tinch diners o los diners no po-

Moscatina pira ab odore vocantiU'

den estar ab mi molt temps.

C
C C
<[

Pèsols.
Pisso.

Nunqz
tari

diutius

apud me numi hospiPer

consueuerunt.

lo

be

quem

vols.
est,

C C

Obeix a ton pare. Gere morem patri. Obrer de vila.
Architector.

Si

me

amas, adiuratio

Per consegüent o pço.

Hac

de

re.

Per quen fas
Quidita

axí,

C C

Obra vna casa molt
Extruxít
Ofill

bella.

facis,

domü
filij

politissimam.
tots temps.

C C
C

Per que iemeques.

meu

fes axí

pga

Quid
Per que

geniis.

Ita fac

mi

semp

roga.

plores.

C On

vas acaçar ab aquest filat. Ad quod cu isto reté pergis aucupiü

Quidita lacrimaris.

inqnit (sic).

Per q has vberta la porta esta que lo cresol q cremaua dauant

nit di>:
la cria-

— léQ —
ttira

scra

apaKíil

liaiiia

pres lum

d'I

Cctula
II

rcpí>í»itio

oíum rerum,

vüliiiiat.

Kíblir de Ictriv

Ouid

iioclii

fores coiicrepucraii..
i

(ibrncrc
li

litUiii,,

Ait lucernam que apiul

Haiitcm ex-

Reuiuf respirar o tornar
Kesipire.
K'-lMsaui.
\ttatiUK.

liiKla esset ix viriíiis acieíidisse.
ti
l'ei'iih

o coqueta de pa deia
eu vilipèdi

jjasla liuafla

r

laiK'ada cu lo foch p los iuheuü o iuhies

com pastauè
crifici.

d'l

uostre sa-

C. Ueíredar

la

viària bufat.
''bi '""ni
iiisj>irrï
••'''•

Calorem
(|U(>d

r,.í.j.

Ilalla
iti

íaciuiu uiulicrcs hehrec

gcfacerc,

vilipcndiuni uostri sacrificij.

C

Rccolzar.se.
Itmili cubito.

fi

rccliiucs de luar.
C

loíiueu clo<|uec.

C
ab
l.ini•.•il

Remullar.
Remollire.

II

l'res lo i)apcr tie feu troco's e calcigal

los

pous e scomí

V

fil

la

i•iidra

C

Rexa de

ferro.
tis».

{sic).

Grates,
<[/.

Arripuit

pai»iruiu in parles diui-

C
C C

Reblir o omplir.
Cjnclutio.
tis.

sas scidit r calcaluni sepe pedibus atqz

sputam

in

cinerem

proiecil.

Retret o cabra on les donet (sic) se aifayten.

C
C

Putput

occell.

Upupa.
TJieremu.

(ieniceum.

Regraciar o fer gràcies.

Quis pesa mes saber sab menys dels
tres.

al-

Agcre

gratias.

»

C
se

Resta o roman adir.
Superi.st.

;

Qui doctiorem
est indoctior alijs.

existimat

forsan

C
pert.

Romangue
Mansit

ali.
ibi.

C C

Q"i

tot

ho vol
la

tot

ho

Totuni qui optat

nihil

manutenet.
fort

C
que

Rouell dou.

Qui portaua

dona rigué tant

Uitellum oui.

caygue en laygua.

C
est

Romagueres o
Sentes.
tis.

sarces o Sípines.
i

Qui
deret.

ferebat

feminam adeo

risum
ca-

efsusus vt vna

cum

ea in

aquam

C
C C

Ruxar

les carreres.

Rorare vias vel domes aqua.
Scorchat.
:

C

Qui no te vergonya tot lo mon es seu. Qui impudens est totú sibi vèdicat
orbem.

Decoríatus.

C
C

Raual fora

la

ciutat.

Sech o ruat. Passum,
Scatar
peíjí.

C C C

Suburbium. Ramat. Gregem minores Rabosa.
:

C
bestias.

Exquamare picem.

C

Seruienlos a taula dos fadrins, qiia

si

dVna

edat.

Uülpes. pis

Rampa.
Uentositàs spasmosa.

C

Raure o íèuar d'la memòria. A memòria abradi.
Rebolcar en
Rebost.
lo fanch.

Ministrabant autem eis pueri duo pene equaíes. Senyas o feüse lo senyal de la creu. Sanctissimo triuntphalis crucis signacülo adtlersüs Communis hostis
sidias
in-

C C

Prouoluere

in luto.

C

annauit se ac muniuit. Si la dona de si matexa no es casta d'bades lo marit li posa qui la guarde.

íl~

170 --

Nisí suapte casta
niaritus
nititur

sit

mulier frustra
seruantes

C C

apponere

eam. Sed quis custo diet ipsos custodes.

Tret fora de la finestra. Extra fenestram porrecto. Traure de fora los ossos o les pines o
desossar.

C
C

Smortit o spàtat,

Exdorsuare.

Plautus

in

aulularia

Examinatus pterritum. Smolar les ganiuetes. Cultrorum aciem plixare.
:

congrum muren am exdorsuare quantum potes.

C
vel gus-

Uaia a cridarlo.
Accersart.

C C

Sotient beure o tastar.
Pitissare.
taré.

Moderate potarc

C

Ua adormir
Incenatus

sense sopar,
it

cubitü.

Som

de vna matexa voluntat e noy ha
fe e

raro libro:
Flabellum.
i.

entre nosaltres differencia nèguna tots

crehem en deu ab vna
parellats e

ferma pensa

C C

Uespra de

festa.

o intenció per la qual batallar

som

ap-

Dies profestus.

morir abans que no aiustar
di scri-

Ues
l^^e

tu primer.

nos

amaphomet. Sumus enim vnanimes nec
est

Prioradito. tu.

C

men

inter

nos

xpm

colimus vna

acarrech meu. Incumbit humeri meo.
Speculari.

fide z firma

mente pqua pugnaré parati sum^ z mortem potius oppetere qz ma phometo coniungi.
Operire domi.

CE Ueure.

C
C

Uestidura pelosa ço es esclauina.

C C
C C C C C C C C C C

Speralo acasa.
Spolsar
la pols.

Lena
Uentar
lo

vestis vVamict'**

vilosus.

forment.

Uentilare triticum hoc est ventillan-

Excutere puluerem,
Spital.

do purgaré.

C
prest.

Vent de ponent,
Zefirus.

Hospitale.

Spachim
cito.

C
ocius.
i.

Vent

cíe

leuant.

Dissolui

me

expediui

me

Boreas.

C C

Tallades de carn salada.
Teselle carnis salíte.

Uine ací. Accede buc. Uiure en la alquería.
Rurí vitü agere vel agere
vità.

Talladetes o lesquetes d'carn salada.
Teselle carnis
salite.

C C

Uull que sapies.

Tinoh vna

filla

per casar.
vel puella nubilis.

Uelim

confidas.

Est mihi

filia

Tot

to

he

dit.

Una oroneta no fa estiu. Una enim hirundo vt
non designat.
conexent seü.

dícitur

ver

Nihil pretermissum

est.

Tota tremolosa o plena de pòr. Tremebunda.

C Un

Torqua boqs o
Mantile.
lis.

touaíles.

C
C
familia

Notus quidam eius. Un poch torbat d'l dinar. Paululum in cena calefactus a

vino.

Tots

lòs

dé macasa stàn be.
valent ex

Una

donzella o ioue noüençana.

Domi mee bene
singuli.

C
ille

Yo

Adolescentula nouiter nupta. faç o vaig segons lo temps.

Trull o cub.

Fruordum
in

licet.

Lacus locUs

queni tortis

vitis

C

Yo no
forca.

puixch resestir ala força sense

vinum

decidit.

1^Ouid
|[
^'()

r

ctiiïn

<'(/

('<'"'

^''"

*•''"'

vi

Kn

la Biblioteca del Institut

d'Estudis

licri possit.

Ciiialims,

ten fas j^racics olorcgracití.

ejemplar procedente de
treballat

de Barcelona, fe conserva otro la de doii Mariacasi iífn<>ra<lo y falto i\c

II

Magnas tibi gratias dico. NO nom pciitvlirc inay d'haucr
per
la pàtria.

no Aguiló. Otro cjeiiiplar,

Nmiq/
f[

"libi (lispliccbil

jh-o

ii-nnlili

la hoja de dedicatòria, se halla >eii la BiMiotcai universitària de Valencià.

ca pluriuium claborasse.

\o
lat

prècb

j^'raii

plaer (|Ue tu baies aqiiisel

(iallardo. al

núm. 2.143
si

<•*-'

í*"

Httsayo,

bonor

del teu bolici.

anota otro ejemplar,
ai)elli<l<>

bien caítellaniza
Iiatel>an.

Gaudeo plurinuun niaximaz ex magistratu tuo te laudcm ad eplum esse.

del autor,

Uaimndole

l'itstcr,

en

su

Biblioteca

Valcnciatuí,

C

Vo

crecb (|uc tu conexe^

I

<" .i.wi

,1,1^

por estàs palabras dol colofón: cxactis-

nostres eneniichs.

Sccleritatem inimiconun noslruruni
tibi

nota/ esse arbitror.
la veritat.

sima diliycntia cnmcndatus, dice que parece ser esta segunda impresión del libro de Esteve, y anadc (|uc también confimia
su 'Sosi)ecba de ser reimpresión la referida

C

Yot parlc c dicb atu

Ego
tentia.

tibi

vera loquor r ex animi senf urte res.

obra,

porque concluyc: **V(üe mei

C
C C
f[

^

o guardaré d'aci que nègu no

mcmor. Valentiae nonas Januarii Anno
;;///

Ego

binc ne quis furtuz faciat oculis

cccc

LXXíI."

seruabo.

Vo

encara viu aquelles coses.

La misma sospecha de Fuster abrigamos nosotros, con mayor tnotivo, haEudaldo Canibell, jefe de la Biblioteca púWica Ariís, de Barcelona, la existència de un ejemplar del Liber Elegantiarum de Esteve, en poder de don Isidro Bonshoms,
biéndonos

ídem etiam

illa

vidi.

comunicado

don

Yomorre huy
Si id facis

axo fas. postremú me
si

vides.

Vot prech q

mo

digues.

Dic obsecro.

C

Yot sperare acasa. Te domi operibor.
daci apocbs dies.

de

Barcelona,

que

aquél
la

vió

con

una

C Yo

magnífica portada, de
tor hase ocupado,

que ningún au-

Ego

intra paucissimos dies.

que nosotros sepamos..

Magnifico

ejempí^r

de

la

Biblioteca
la

y de la que carecen los cuatro ejemplares que conocemos de tan raro libro.

^el Ateneo Barcelonès, procedente de don Miguel V. Amer. Estfe ejemplar

Como

el

senor Canibell no ha sabido

se

indicarnos la fecha de la impresión del

mserva en muy biien estado. salvo las pri^eras once líneas de la primera cara de
la

ejemplar que posee

el

sefíor

Bonshoms,
si

para venir en conocimiento de

es de la

boja

final (sign.

x

®),

cuya mitad su-

perior ízquierda se halla cornida por la
)lilla

misma hemos

edición

ó de otra

distinta,

nos

dirígido en varías ocasiones ai se-

ipel

y adherida la boja à otro pliego de para su mejor consen^ación.
éste el

nor Bonshoms. que. con toda su selecta y valiosa biblioteca, se trasladó à Val-

Quizà sea
ible
;rle
:a,

mas apreciado
Sociedad.
él

incu-

demosa (Mallorca), suplicandole nos remitiera nota bibliogràfica
la

que

posea diclia

Para

y fotografías de

y poder tomar de

nota bibliogrà-

necesiitamos permiso especial de la

Itinta.

portada y del colofón del ejemplar que posee. Kuestras düígencias no han tenido el éxito que era de desear, con

172

gran sentimiento nuestro,
al distiinguido

(lel)ido

à que

Eximenez (Francisco).
Catalan, hijo de Gerona, según los

cervantófilo catalan, según

nos ha coniunicado en dos ocasiones distintas, se Ic

mas

ha extraviado
del
referi'do

la i)aiD€leta bi-

bliogràfica
fàcil

libro

y no serle

ver

el

ejempíar. por tener aún en-

Habiendo abrazado el estado religioso, vivió Eximenez, Ximenez ó Eximeniz, que con estos tres
autorizados pareceres.

ça jonados todos los libros que constitu-

nombres, se

le

cita,

en

el

convento de
desde
el

yen su rica biblioteca.
El seíior don
J.

franciscanos de Valencià,

afío
el

Vives Ciscar, en un
del

1384

al

1407, y asistió en Villarreal, en

articulo publicado en las pàgs. 74-81

articulo de la muerte, à la piadosa reina

tom

II de la Revista de Valencià, corres-

pondiente à 1881-82, intitu'lado "Los diccionarios y vocabularios valencianos", y que en 1882 diólo à la estampa en cua-

dona Maria, esposa de Aragón.
}•

del

rey don Martín

Ignóranse las feohas de su nacimienío

de su muerte,

derno aparte de 20 pàgs., editado en

la

Su obra Regiment de

la cosa pública

pròpia ciudad, en casa de Domènech, copia la lacònica nota bibliogràfica que de

dedicóla à los Jurados de Valencià, y en
esta ciudad dióse à la estampa, lo

mismo

1489 del libro de Esteve hizo Ximeno en sus Escritores del Reyno
la

edición de

de Valencià, però ha equivocado de impresión, que dice fué
el

d

afío

el primero y duodécimo libros de su monumental enciclopèdia El Crestià, el primero, por consejo é instància de mo-

que

de 1479.

|sén

El senor Genovés (Bibliogr. valenc),
qui en, lo

Juan Ruiz de Corella. y el segundo, à ruegos de los Jurados de la pròpia ciuel

mismo que

el

citado senor Vi-

dad, y en Barcelona se imprimieron, en

ves Ciscar, rto ha visto ningún ejempíar
del libro de Esteve, bebè à su vez en la

lengna valenciaíia,
y Scala Deï, del

Art de ben morir
cu-

mismo Eximenez, por

fuente equivocada de aquél,
escribe

"1479",

sin

citar

y también para nada la

yo motivO' incluimos
en
nuestra
'anotar,

las expresadas obras

verdadera edición de 1489. de la que, como llevamos díoho, se conocen cuatro
ejemplares, sin contar
Isidro Bonshoms.
el

dejando de no obstante, otras obras del mis-

Bibliografía,

mo
gels,

autor tales

que posee don

El Libre de

como El Libre dels An' les Dones, La Vida de
con respecto que
si

Jesucrist, etc. por entender,

n. Otra
gica
del

edición,

—La

Seoción FilolòCatalans",

à las cuatro

primeramente

citadas.

"Institut

d'Estudis

bien

el

autor no
es,

es valenciano de naci-

de Barcelona, prepara una nueva edición,
conveüientemente
ordenada,
del

miento, lo

indiscutiblemente, ix>r Ien-

Liber

Elegantiarum, de Juan Esteve.
[78.

guaje de localidad y estar impresas laí! anotadas en ultimo ténnino en lenguaje
eminenternente catalan.

-.73venir
''

si

abans es c5fipietat,

rat.

e

roc» Icu-

.iiuent

fc

pot

tolc-

B bono: c micrcncía be noítrc k
t\pi
c:fl
(l^cfii

tolcrar e

foíerir.

fcgÚK

-*"

'^C^

plar. Si Ic» co-

críH.'c

Deia facraníTima va^c

(a\p

Icuenjdorcs

son

rdcra

nmrín

flpcILu ai r

comenta lo rrnant oc be íiiüjir ab lo b:cu confcífio ^
ttinrc fiia.
latí

nan tojnat be
qualo
110

cu romanç per

íiiftriictío/c

coctrína Df Ico pcífoncoiio ínbcnro lo Kui.lea

eo

ral,^o

que fien frcnnoíco be rant

ans sabudes, tnes leugcramSt son soportades cnas molt poques vegades dispon be. quit algú la mort lo pren soptosa-

K

fniyt c rant ncccífari
fciir

com eo/e fe fc^jucic

bel

p

mct. pque Qscu pése viure molt largamct

conipenbí en aqucíta fo;n)a fejjuent

no

crc-

Xopíobcmí• iRcam que fcgono lo pbiV
c

cnt q tan prest aya dcinorir lo q es cert se fa

p instructiu del quant molts p
e»perà<;a

diable,
tal

p

falsa

lofotcn lo tercer lib:c dcIcú etl^iqa

la mc9 efpanrable Dcleo cofeo \crf Tiblc53iiclamo:r.cni|^ocnnei5nna manera fe por cópar ala mou oda aia. aço confirme fact

enganats morc mal disposts, pço en ncguna manera nos deu donar molta esperança al
nïalalt

%ifti qnc Diu que mavo:Dampnafí5e cela pcjDido t>c vna an)ma que Dem|l coflbí.ranbe
açopcrfanct Q6ernar Dient .que toc aqft mon co:pojal no fe pot eftimar tat qua ne c»3 lo p:cu Oc v\u an;ma.per confcbuent tanc
eo met3 cfpautable /e auo:ríble lamoztocla anima quant ella ea mca noblc/e pjectofa que 10 C09 ati com la anima fie De gran valo:
fcpjotia

q còscgujra

la sa-

lud corjwral.
t

Car segons

celler d'paris

diu vn famós doctor canmoltes ve-

gades p aquesta tal falsa còsolacio e simulada confiança

de

salut

corpal.
cer-

£

encorre lo
ta

home en

c lo Diable treballi. e

pwajrc per lur conoemp nacio perourablc temptant al bomc cnla Dcr^^ rera malaltia ab molt grano tcínptatioíia
.

^
i

còdempnacio. crect que no ha de morir de aquella malaltia. Epertant abans de totes coses
sie

a

i}

induit

'

e amoi

nestat lo malalt

a aqlles

{Continua

cl

Prohoni:)

coses ab cjue aye
i

e obtengue la salut deia

que
'

per tant molt necessària cosa es q pueese remeye lo home alur anjma per-

què no sie condempnada tostemps eternalmèt pço molt exipedièt. e couenyent cosa es q qualseuule qnj desige ésser saluat. moltes

anjma e son necessàries per a saluacio" a bon cristià l 'rj merament que çregue com los articles deia fe. segons que la sancta mare església los te. ells creu. Segonamét ques
;

alegre perquè

mor en

la fe

de nostre senyor
j

ihesu crist

!

e en la obediècia

e vnitat deia

devegades

e

ab diligècia aya deuàt los

vylls la art de

psent intècio.

E

ben morir, de la qual es la axi mateix pense en son

sua sancta església. Tercerament que prepose en son cor de esmenar la sua vida si mes viurà e de no peccar mes. nj oflFen|

^o" moltes vegades, en la de: rera malaltia

de q ha de morir pque axi có diu sanot Gregori molt se occupe en

dre adéu. nj als seus projsmes. Quartament que perdone per amor de deu alsquel an
oflfes

>ou€nt pesa en

la

sua

fi,

bona obra. aquell q e lo mal q esta p

e

deman perdo an

injuriat,

aquells que el ha Sinquenament que restituesque lo

e q te de altri. Sisenament que conegué cregué q ihesu crist morí per saluar an(j^al|

174


!

qlseuule q vol

c desige

be morir, cosidere

diligétment les coses cÓtengudes en aquesi
libre
I

tres
I

e per

ell

e

que per

altra

manera no

e coseguira gra

ajuda

|

e

vtilitat
i

p

(pot

ésser saluat. sinó per mèrits deia sua

defensar se deies

tépt<iciòs del diable

e a

sancta passió, perço façe gràcies adéu en

coseguir la glòria de padis la qual nos vule

quat pot
elets
I

E

si
I

a aquestes cosses respondrà

atorguar deu tot poderós
los setgles sens

lo

qual regne en

de bon cor senyal es que es del nòbre dels
e dels

vnjtat de essècia e trinjtat de psones p tots
fi.

q se han a saluar.

En

après

sie

induit ab gran diligència, q recbe los sàcts

sagraments deia ab gran cotricio
tegra confessió
|

església. Prj merament

que

Termina Lo Prohcmi en
nea de
ción
el

la

primera

lí-

delís seus peccats faça en-

la

boja sign.

a*.

Sigue à continua-

e après reeba tots los altres
\

texto,

que carece de tabla. y com-

sagraments necessaris ab gran reuerencia deuocio e aquell que no serà informat
I

e e

prende los siguientes capitules
Capitol primer
article

|

enterrogat de algú
tes enterroge
|

com

lo diable
la fe.

tempta en

lo

altri deies
si

coses sobredi-

de

la

e

pense en

mateix conside-

mort contra

rant

si

es dispost axi c5 dit es.

E

Capitol segon de la bona inspiració del
a'ngel

aquell, q en

aquesta manera serà dispost, recoman se tot e dones ala passió de ihesu crist cotiI

en esguart de
.iij.

la fe.

Capitol

de

la

temptació del diable ço
del àngel

nuamèt

es de la desperacio.

dient la

|

e pensant

|

en

ella.

car
|

p aquesta totes
lo article deia
|

Capi
contra

.iiii.

de

la

bona inspiració

les

temptacions del diable

e

sos engàs son vençuts.

E

la
.V.

desperacio.

es de saber q en

mort

Capi

de

la

temptació del diable de imla

los

que han de morir

han mayors e mes forts tèptacions del enemjch q James ans agueren. segons que daual
mostrarà, contra les qualls lo angell iporte e coseyle bones inspiracicns e perquè aquest tractat es molt necessari e pfitos. axi be per
| |
|

pasciencia.

Capitol

.vj.

de

bona inspiració dal ànlo diable

gel de pasciencia.

Capitol
glòria.

.vij.

com tempte
de
la

de vana
del

Capitol

.viij.

los sabuts
I

bona inspiració

e letrats als quals es dirigida
lati.

àngel contra

la

aqsta doctrina en

vana
la

glòria.

c5 p les

sones no letrades.

les

quals ïio es

comunes permenys raho
deli-

Capi
auaricia.

.ix.

de

temptació del diable de

p freturegen de tant necessari fruyt.
bere de trauel segos
la possibilitat del

Capitol

.'x.

de

la

meu
|

bona inspiració

del àn-

manifest
nèts
lati les

pobre entèdre en lenguaje cathala clar e estili ab ses hystories correspo|

gel contra la auaricia.

aqscum

Capitol .xi. en bones doctrines
sta en lo

lo qual se
|

contenen moltes

e conseyls per aquel
la

que

capitol. segos

q en

lo

exèplar

punt de

mjrar
|

trobe pque puguè axi co e^ vn espill e especular les coses p ala salut de-

mort.
del texto es

La última pagina
s:ue: S

como

si-

ies sues

anjmes ptayents

(sic).

Per coseguèt

-175-

dl algutiee betiotcs

otanono. íir>ao guaç be
pjoífí^

nofdltrcB que pocl^ fon que fieu ab foo

mco lealmenr parlnut loo e amoueítaut IO0 fa píeguaríeo per ello, perquè co^ nnuiament encara IO0 malalta no peufen mo^ rir.e pcrquanr lo nianr/o la muller reítant . t loD nilo e parcto qentnic De l;>eretar Iure béa
ent ozacíouG/e
inct)

'

p:ociircu a inouir lo ala fua

lo.pcr queltj Deice

amo: plozàt mco beno. £lo que píio2 te

.

l

'^

encara no lc]cc entrar a pfonco oeuoreo queia confo:rancn per reçcl quclo fakn numar lo re
ftiimcnt.o lejcco.e ajcí molteo vegaDeo leo ani mes ííclo mo:ínt9 mfferablemeut calcen en pe
'

nl.'||bcrçoquírcup:ocureu eítuDiarenia íua puça be monr.c bauer ací gràcia c en la parría gloíía. 2líní>i£in.
vioa perquc

.

!

ad fe acaba lo tractat Dcla art De ben mo:ír•
Beogracias*
c

m
79-

Un
la

volunien de 148

X

/j
3.

mm.

—Letra

gót.

Bastero, en la Criisca Provensale, cita

Signs. a-b de 8 fojas, y c de

Carece de portada;

hoja primera de

la

sign. 0, està en blanco.

Carece de letras capitales, però éstas estan marcadas con letras
capítulos.
to

minúsculas

al

principio de

los

— No

lleva colofón, però

indudablemensi-

un Art de be morir, però no da mas detalles. De él lo ha copiado Torres Amat, en la i>ag. 684 de sus Memorias. Este úl.timo cita también, en la pàg. 715. un
Tractat del art de ben morir en
el archi-

la

impresión es de Valencià y de fines del

glo XV.

—Intercalados

en

el

texto,

fignran

once

vo de Ripoll.

grabados sobre madera, alusivos à aquél.

Hemos
bien
;

visto

que
la

el

texto del Art de be
sign. cMj.

Este libro es traducción del "Ars moriendi,

morir termina en
al

hoja

Pues

de universal nombradía.

verso de la

misma

hoja, é impre-

El ejemplar que describimos pertenece
í\

so con indénticos caracteres góticos y con

la

Biblioteca de

Catalunya de Barcela

signaturas
tratado,

correlativas,

principia

otro

lona,

procedcnte dç

de don Mariano

cuya primçra

pàgina es

como

Aguiló.

sigue

176

T^cí comenta
fe

vn b:cu confcíTiottavi.enio cnnl conrcncn moltes cofeo neccíTliríco/c pjofito

fe9permDmral9fimple0/eígno:anr9 en xia Dcfalu.icío/ercsoneten$3òelur6 peccate ab
altres queftíons pertan^cnte ala matèria.
p:f mer capítol qual btn cffcr lo confeífoj. ^o.i).enquma manera cnfen^ara locófcííb: la al kii confeííant llí^o tercer com lo cófcflbr

i

li

.

confonara1oconfe(rant,21o.ín;.enqii)nam3
ttera

oibcm lo confcíío: la confeífio^^lo, v.4^

fies cofc6 fe treuen

guardar perlo cofcífo:. ÍLo vj^bela ínqmfícío que Deu fer lo façeroot Del ix

m'Dct.llo.víj.Dela

manera Ddóemanarquat
qucs Deuen be^

al peccat.Ilo. wj.DelcB cofeo

manar quant

ale manamente

Dda ley.^iio.tc

DelescofcsquesDcucDcmanareínqumrquàt
alB pcccats moual6,iio.jc.qual0 vots fon De parDar/e quals no.üí ocj. quals íuramcnrs fon De qmx^^rXcjíii.Qqmle gfones Deu lo confeíToz no permetre penDze lo co:pus cl^jííli

'to^pij.tn qual manera la confeffio

fe

Deu

fer

Capítol p:fmer qual t>m cflTer lo confeífo:.

I^rímerament tícn eflèr lo cófeíTo: Dolj en coz re0ír,0c5onamení p^uDent en enfen^ar íEcr

[62.

(Sigue

el

texto, del ciial ccK[)iamos los
:

ocho primeres capítulos
Capítol
fessor.

sie benigne en absolre. segons aquest vers que vol dir lo sobre dit. Confessor dulcis

prudens. pius. afïabilisqz suauis z discretus

prjmer qual deu ésser

lo

cou

mutus

sit

atqz benignus Hiec octo iura

tibi

pcipiunt teneto.
lo còfessor dolç

Primerament deu ésser
yar.

Capitol segon en qujna

manera

lo còfes-

en corregir. Segonament prudent en ensen-

sor ensenyarà al confessant.

Tercerament piados en punir. Quartament deu ésser eloqüent en enterrogar. Sinquenament suau en a conseyllar. Sisenamét discret en donar la penitencia. Setenament sie mut en oyr al confessant Uytenament

fessa'nt

Primerament lo confessor reebe al conbenignament e graciosa quant ve
|

aell. Itè

façel seure
li

|

o posar agenolat a son
al vicari
'

costat. Itè digué

ques confesse
I

e loctinent de ihesu christ

e

no

ael

com

a

home. Ítem diguc
de
la
li

177Deu
si

(juc se

scnyc del senyal
íilij

lo confcs.sor

demanar
la

al conf<
cr»
.x.

creu

diCl.

in níjiniíie patrih cl

et

sab lo paler n(isler. aucmaria:

bpiritussancti.

Amen,
manera
al
li

<!eO. c lo» articles

de

fe.

c los
li

m

.

Capilol tercer en qne
^()r (.òf Ullarà al

lo

coníes-

ments, c

nois sabrà deu

manar qucK
c» cxcoinunj-

seu Cí/nfessant.

aprengué. ítem sapie de
cat.

ell si

Conforte
mori
dt)s
I

lo

confessor

confessant en

Itcni

si

coníjíli

le.s

|K'nitencies.
si

ítem

.si

aquesta manera mostrant
[)

có ihesu
e
ell
('i

crist

ha rancor contra algú, Itcni

verdadcrasi

nosaltres peccadors

j

es piaael

mét

se penit

de
si

síí»

peccats.

ítem

dexa

e mjsericordios. Iteniquc

perdonarà

de dir algun peccat. ítem
peccat. ítem

sis vol

abstenir del

sis

oofessa. Itè conn sanct j)ere negua a iheci)risl.

ha voluntat de
sancta
e.sglesia.

oln.•yr als

ma-

pau perseguia a iliesu christ. Ítem com lo sanct dauid feu omcy. c^k] pcctal de saucta magdalena. ítem
su
(|ue sanct

Ítem

naments de
Capitol

la

Itè si

ha vo-

luntat de satisfer.
.vij.

de

la

de

manera de entcrrogar
lo

la

canaiiea |)resa en adulteri, i•.mpero (|ue

del cf)nfessor quant a (juiscü i*eccat.

lots aquests jatsia (|ue forè
iustificats.

peccadors foren

l'rjmjranient

deman
!

confe88.)r qujn

e

sanctificats. ))er(|ue se iK'iiedi-

ren. e se confessaren. ítem q mjllor es tles-

I

cobrir lo peccat en a<|uest
dot (|ue deuàt tots en lallre
iialmenl ésser condempnat.

mon mon

a vn sacer[

peccat feu lo confessant. iKinjuc sapic sí es peccat mortal o venial. Segonament contra
(|ui

lo feu, períjue l'igor sèrie
|

e àxi eter-

|

c

mes greu

ferrir
lo

o iniuriar
|

al

capela q al lech. Tcr|

Capitol

.iiij.

en qujna manera
la

cófessor

ordena la confessió. i'rimerament oya
après oya
la

confessió ge'neral. en

ceramèt a bon jK^cca. penjue pigor c mes greu es dintre en la església que fora de ella. Ouartament pqucl feu. \ycr q es mayor peccat ferir
|

confessió en special.

E

prime-

o iniuriar maliciosament que ca-

ramét

dels. v.

sentjments corporals en aprc?

delj vij. peccats mortals, itè dels

deu mana-

mèts de
de
la fe

la

sancta ley. ítem dels. xij. articles

Sinquenamcnt quantes vegades cometé aquell peccat. pcjue mes greu es dues vegades que vna vegada. Sisenament emjujsualment.

ítem dels

glésia.

Itè
I

sagraments de la esdeies obres de níjsericordia spi.vij.

na manera pecca
natural
|

si
|

e vsada

per costum e manera o còtra natura. Setena| [

ítem de la confessió feta no degiidamèt. ítem deies penitencies no degudament complides. ítem dels .vij. dons del sanct spirit. ítem dels .xij. fruyts
rituals

e corporals.

ment

{

e

derera quant

o feu. perq es pijor

en dia de festa que en dia feriat.
Capitol
.viij.

deies coses ques deué
.x.

nar per

lo

confessor quant als

demamana-

del sanct spirit.

ítem de

la

participació ab

ments de

la ley.

los excòmu'njcats.

Qu^nt
al

Capitol
])er lo

.V.

qujnes coses se deuen guardar

confessant
la fe.

confessor.

de

lo confessor que no demane dels singularment mas en general. Itè no deman lo confessor ab qujn home o dona pecca nomenant lo. ítem no vitupcr al neccador nj lo reprengua fins ala fi. ítem no

Guardes

dona
e vol

fe

prjmer manament sie demanat si creu en deu e los articles e los sagramèts de la església, si als sòpnis sorts, a deujns o enal
|
!

l^eccats

cantacions

re.

Si

ame aso proisme
ell

cristià
j

|

ques salue axi c5
al.
ij.

mateix.
|

Quant
si

sie

demanat

o interrogat

mjre en la cara al penident confessant se. ítem nenguna cosa lo enterroge fins aya acab son parlar. ítem no demane al confessant quil feu peccar perquè no deu accusar a altre algú síno asi mateix. Capitol .vj. de la inquisició del cófessor

iura o periura. si iura a deu e als sancts cens causa, si dix mentidas. si trenqua los
vots
I

e prometençes.
al tercerer. (sie) si

Quant
tes, si
s'

guarda
j

las fes-

a deiunat la quaresma
lo tèps
al

e les vigílies

pde

en iochs
sie

|

e sons re.
si

Quant

.iiij.

demanat

obey als pa-

deuers lo ccmfessant.

^

res e mares,

si

aquells en ses necessitats soc13

178corregue
honra.
a fet o consentit omey si ajuda al malalt en lo article de la mort. si feu que no ccnçebessen les dones, si procura que la dona se aíïollaz o
|

o ajuda

si

als prelats

|

e

mayors

moltes vegades en

lo
al

dia

si

cerca viandes

molt delicades. Quàt
al .V. si
|

peccat de la luxúria,

Quàt

si

de aquest peccat mollej vegades pensa,
toca la muller dcsonestamet.
si

I

socorregue

e

,

si

procura

per hauer a costament a dona.

|

abortiz.

(Termina
al
.vj. sis

el

texto en la boja sign.

df^,

Quant
ment a
si

retengue
si

la retribució
I

como

sigue:)

o loguer dels seruents
la

leal-

trebaylat per los altres

cosa
si

furtada sabent
la

|

o

acoprat.

cosa trobada sala
si

bent de qui era

retenguda.

Quant al .vij. guna dona sens
o

corrompé

al|

la

sua muller
|

lo part

conegué ala sua o altra en o f rescament parida.
I

Quant al .viij. si a blasfemat o maldit de algú e si a deposat deies coses aell no maniI

fi lo confcflant be algtm cas refer * pot abfolre De! fímple facerDot be aquell paccat.*Refponfe que fi aquel ral es enpart8 Fremotee.e aparrabes bela co2t romana pot ef ' fer abfolt^c beu li efier íiifungít. e manat ques façe abfolre per lo fuperíoa com.e quant poza

ntatiee

tiat fe

festes o conegudes de aquelles.
I

|

e testificat

Quàt
la

al .ix. si tira

|

o prouoca
|

muller de son proisme
ai

menysp•rea
ella.

o si marit per causa de

ací fe acaba lo confeflionan b:eu a ^no:»
.

c

veuereïKía be Deu omnipotent pare* e fill. t fpíríífanct. eDcla facratilfima verge fenyoza
fatjcta inavía

Quant
ses
I

al .x.

deman
|

si les

coI

mare De Deu il^cfu cí?:íft rcDemp

o heretats
e cobeyat.
I

o seruents

o

toi.cfeMVo^Míoíírc»

altres coses de son vehi a desi-

gat

Capitol

.ix.

deies

coses que
pec,»,,»»..

deu demanar quàt
cats mortals.

als. .vij.

Qua'nt ala supbia demane
ses loat per los

si
I

amjchs

|

e parents

e rique-

[80.

mateix si a cregut que si bo e iust Quàt a la enueja si se es alegrat del mal dealgü si se es alegrat c5 algú es vituperat si se dol del be e profit
zes
e si

cregué hauer lurs bes de
|

si

I

{El verso de dicha hoja, en hlanco.)

Don Mariano Aguiló
1491.

cree que este
el

li-

bro fué impreso en Valencià, hacia
El Art de he morir y
se

ano

|

dels altres.

Quant a
I

la ira si

a ferit algú

si

afet
I

o dit

a algú iniuria
ira sua.
si
.

si

desiga ésser-'
la

el

Confessionari

mort en aquella
si

Quant a

peresa
do-

va ala església

les penitencies ael

ménez,

han atribuído à fray Francisco Exisi bien algun bibliògraf o contemel

nades a complides si dix moltes vegades, e credo í deu. pater noster. aue marià
|

poràneo nuestro,
rrents,

senor Massó y To-

Quàt
si

ala auaricia sicobeya les coses de altri
si

feu o ídui o tracta sionia
si

doa alogre.
a menyat

quàt ala gola

fo contet ab lo viure es a
si
|

duda que sean de aquél. Todas las ediciones que à partir die esta, que hoy por hoy tenemos por pri-

saber ab sustentacio necessària

mera, hanse hecho del 'Art de he morir,


II

«79

fKírfectamcnie pu«den pa»ar por

incras rcinipresiüncs con ligcrísimas

siuíi (|iic

variantcs que se pcniíilían los C(liU>rcs;
las difcrcncias (|uc ofrccc el texlo de la
lición

obras distinlas, To<las las ediciones posteriores à la
el le

de Valencià de 1491? llévan
autor, que

de ValciK'ia liccha en Icncjua vaen 1497,
I^*"

nombre de Eximcííez como
así la
si

Iritciana,
(|iio

Nicolas Spindeler.
sobre la de

pusieron los imi>rc8ores catalanes, però

niàs íulclanle anotanios,

no
(|ije

de Valencià de 1491

?

De modo

\.[i)\ ?.

son tan
la |H'iia

in.sij^nilicanlcs, <jne,

no va-

lirii(l(»

haccr sobre cllas un estudio
renn'timos
al

(iMni|>arativo,
ild.^o (|ue
I:i

lector al pró-

prcccde a

la rcinii)rcsión (|ne
'''•

de

Massó y Torrents, en «u notable trakijo intitulado "Les obres de Fra Vninccsch Kximcniç (1340?- 1409?). I^ssaig d'una biblio/ijrafía", duda de que
cl sefuír

cdií-ión de
11

Vak'ncia de 1497
las diferencias

bt-'cbo

cl

Confessionari sea obra de Ivximénez,

Antuiiio nullwna, de Barcelona, en

Inibiera rolmsteci<lo

mas

a(|uélla al ver

U

vi

(jue

anota todas
hallan en

notables

diferencia que no ha notado y (jue ofrecc
el

'liic

se

las

dos rcferidas edi-

texto de la edición de Valencià, <iue pollaniar principe,

iioncs.

demos
referència
al

con

las sucesivas

Con

Confessionari, liemos

y

mas

mcxlernas.
sifjn.

de manifestar (|uc nin^una de las eíücio-

{Paita la hoja
la port.

a

j,

que seria

la
ii,

de
€S

Ms iKistcriorcs a

la

de Valencià de 1491

1,

El recta de la hoja siyn. a

parece a esta, y no solo no se ijarecen,

como. sigueC)

i8o

iipoj ibcrucnít:e t)clk lacrarinima vc< ^,^ ...•%

faipoja faiicm mana marc fua Con\cit,

ça

lo rracrat apcUat art ó

be monnab

ío t>:ai


*;5^

Fcílïoiiarí

tant neceíTari com ce c fe fcgud iv^ompcnoí en aqucíta foama fcguait
fi-upt e

tomar oc fan ai romanç per ííiítructio .' c Doctrina Dcfce pcrfoncs no íabénte ío (an: Cc0, p2ofitoè quate no C6 ral?o fiqi frcturofeoc tant ^

*fícaraqiicrc0onGÍo
pbilofop]? cnlo terç Defee
ctl)iqnee:la mes fpanta;?

hk\>c\c^ cofes tcniblce^
fia íanioat cojpoaal

V*v^<5>-t

cm^o

ai negnna manera fe pot acomparar ala mo^tDcfa
aníína^aço confínna lana i9ugniK qwcx^mquc maío: oampnargc e^ tia pcioicío oc rna aíiínia qnc De mil coíToe íí tanbe fe pjona aço per fanct Scniat Diait: que tot aqucíl rnon con>o2a{ no fe pot ciliniar tant qnant ce lo pKu De riia auima.
,

:

^ ,,
.

pa-conlepcttantmcecerpantabíe^auombíe la mo2tòla anim^i quant cíface megiíobíccp^•
cíoía que lo cOa^H
^jii

^
,

com f^ mixw^^ S}'^ï^

[81.

En
de
6.

—Letr. gót.— —Lo prohemi termina
4.0

S'>gns.

a y

í>

de 8 hojas y

c

licle

de

la

mort contra

la fe."

—Termina

el
c,

libro

en

el

recto de la hója
el

al

verso de la sexta boja de la sign.

como

sign.

a

iiij

y

al

verso de la misnia principia

s'gue:'

"Çapitol ])rimer.

Com

lo diable

tempta en

lo ar-

-

iHi

fMnts>cl Clíz fiuüímcnt oc^aii notar que ^uo i^ IpomccílaaiU fiiiiïi/qucgmrcu Dcii ab

U

íigaicuccífojç,pucp•é aIo;iin nmicl^oc;>uupo' Dcuor tiiíficiciK c kal; lo qual (i fia pfciir ai(a fua fúpaquc ío coiifq'lfa c confo:ra aila coiiítaiicia oda fc:c lo íiicíra c ínoçua a l?9ucr pafcicda c c»c
iiodo:confíaíiía c caritaf/e pafaicrccía c a rorrf bonc!í5 obrc0: oonaiit li dfoíç/c anunant lo coía

agonia c baralfa fiíiaLc Diait per dí afginice bo. nco ojacióe. COco guap oc iiofaltrco ei pod^ei fou que fieu ab toe p:oifineo Icafmeiir: pai (aurci auioueítaiir loe/ faeut 02m6e c p^egarice p dte! jf^crquc couuiuamcr foe malalr^j encara uo peu, Icu ino2ir:c pciquaur lo marit o.Ia mulía" reftant closfiltee parents; que entenen oebcraarínre bene^niee p:ociirai a ínouír lo ala fiía aíno:;p[o; raut lo per qudfe oe;re mec bais^fi: lo que pi)02| C0/ encara uo lejceu eutiar a \)fonc^ K)cnotcç^ qí

C

coufo2taríeu:per recctquefe fafeu muoar lo teíl

mcuto l{^C9«í£ a;c{ nroltec regaocs leo anamc Dcíí^ monut mifcrablament caJpai ai gran paíff
quírai pjoair ai dhjoíar aila fua río paqucpugua bemo2ír:elpauer ad gracía:cenl
parría gloaa foupítcnia. amcíi

C ï^crf

C ad acaba ío tract^^t oda art Oe bai monr:
aínpatpcr"Rícofaiicrp!?)Odcr*
.

E>eosradae

Es ejemplar miiy incompleto, pues
laltan las hojas
4.'',

le

sido reemplazada por otra ms. y al verso

5.^,

6.%

7."

y

8."

de

la

de

la

misma hase dejado un gran
orla,
el

espacio
in-

sign. a; la 2/. 3.".

5.•''.

6.% 7." y 8." de la b

en blanco, cerrado por una
dicar

para

y
el

la I."

de la

c,

las cuales, intercaladas en

texto. contenían algnnos

grabados me-

jores que la anterior edición, que

hoy

es la príncipc.

La hoja

sign. a

hoy por iiij, ha

grabado que contenia y que ha si do reproducido a pluma en la hoja sigiiiente por el poseedor del libro, don Antonio Bulbena, de Barcelona.

^
A
de
la

iSl


d'he morir, sigue la hoja senaíada con la
sign. d,

la sexta

hoja de

la sign. c, al

verso
el

I

cual

hemos dicho que termina

Art

j

en cuyo anverfso principia

el

if29ç»:'. »*rii«;•.•»-,;'fS5«XMr>í»«k•i

Eractat Oc confelïïon o:0m3t per molc rcuercr meíírc f raucefcb c^wnmò od ojoc
x^z\<ò

£
íic

frarce^meaoíere patriarcl?a oc I;>icrurafcín• paímerammi: Cíifmpa quina cofa ce coiifcflïo

que rcquír a afo que fia PcroaDcra,

i^^^©Bfeílío v^cmaíjcra ce'anoe ncccíTaría
|e te 02Diíiacío ocu:c per lo niaiiíiiuct v^S B^JÉKiJI Dcfa faiira cfglcfia: que w\m^
í?c

aínicure

cafcuíi

aup

cafcu fia tciisut

ó

corifeíTar c coíiibíc

gar: ela confcfl'io

com fia fagraincnr fpccíal oat

B 3Jí?efiicrifi: ala fancta fglcfia cbrííliaiiaíba rau miWrrur que toítcmps que lo bo rccb Dcuotaruct e vcroaDera^Dcue li Dona rpedal grada fiía cvildí aiuma•e rltra aj o que p^ocure mofte ooixe c gra út^ ó uoflre feiipoa oeu* C^^fií nora aci que la per fpna'tíuota no fotamcr fe ocu coiifcilar pna rega da larip^ans íp confell que roucnrípci' tal que ací feumllia la fua aiuma al feu crcaD02:c aconfcguc
íjcca la fiía rpecíaí

míreríco?Dia/e grada: es aíuít

àb lo feupo^ bencpr.
feílio

C £ Deus faba* que la con

Deiïbauer roree aqueílce conDícionsrçoc^

que fia i?oluntaría:e fi lo coi no lo oi u fapice cerr qua ee mal faipatíe lauo^e ta x^tm fer roluuta^ n'a:ap que ía índie a v^oler la. £ ar iarfia q no ía *^íle0/no ree n \b^ ee obígar <?e fci' la c oc ro fer Uxt x>t fobergüdar ala mú\à^ oc ra v>oí íífar.

m

[82.

El ultimo capitulo del texto,

distinto,

anterior, es

como

sigue

como ya hemos

dicho, del de la edición

Casos molt profitosos quant ala Absolució.

i8í-

C Dnbrcce

Ti

lo

maúo paríar fcpor abfoírc po'

mutx> ío:t/o im
f..

...... v-,^rui

^V

pnirce íjair o picfaitam al coiifcíi6.\ /e rí<n?m fcqucpoDccíraabrolreiCíiralqiicciuj. ..^[ manaa conlta co nioítra oc lur courriccio c rcpc ncDiíncr* Dcrnaiice fi lo ílranga- quco cófcíTc Icgargc ai fon :i[ faccroor que iiol ciirai/fi por ;)l abfolr; 'ftcfpó fe que cflcT ocu cfilr nbfolr :aicara que noi cutcgua» 'Jícm fi lo malalt fe conkfíc De alguíi peceat í eferuar/li oeu elfa abfo[r:e^ oc Oir que fumaiiat lí que íi ab fa auioa oc oeu gua^ ríra quee faça abfoloje per lo fupcrio:, €E E)ubrc ee fi lo e.rcoutuníeat t> e.vcoïnuiucacio lu.uo: pot cifer abfoft Del funple faccroor oe íoe> pcccare* ftefpon fe que pjínicTamait fe ocu abfoloje oela cjccomumeacío.eoefpui^fia abfolr octe peccar^ IT&anariee fi lo cófeiraux oe algun eaf^ referí jat fe por abfolre od fimple faceroot ó aqudí pcccat ïlefpon fe que fi aquell rai ce ai parre rc?norc0/ t aparraoee oeía ec:r roíitana por eífer abfolr; i£

C

C

oeu h eílei* iníungir c manar qu.ee fafa abfoíre lo fuperioKom c quant poia» -ic.

(j

V ía^>02 cgío:ia Oda faiicrífïïma ninitaírc oda famirillnna rerge maría fc^02à noílra^fóel?

ca

ï>cr Bícolau fpmoder

Termina en
ila

el

recto de la

ó.*"

hoja de

por

la

cantidad de cien pesetas.

Son

tan

sign. c. Vuelta,

en blanco.
catalàn don

raras las precedentes obritas,

que Serrano

El anterior volumen ha sido adquirido
iiltimamente por
el bibliófilo

Morales,

el

doctor Haebler y todos los

bibliógrafos que les han precedido
citan.

no

las

Ramon Miquel y

Planas, de Barcelon-i,

i

^4

En
íilo

nuestros días,

el di'stin/i^iiido bil>lió-

podemos asegurar que
;cste

la

afirmación de

caíalàn, mienibro del "Institut d' Ese

no

es cierta; semejante edición

no ha
dis-

tudis Catalans"

Inspector de la "Bi-

existido nunca, y solo es hija de

una

blioteca de Catalunya",

don Jaime Massó y Torrents, en su ya citado trabajo intitulado Les obres de fra Franccscli Eximcniç ( 1 340 ?- 1 409 ?) ILs-saig d'una bi5]iojL;rafia",

tracción sufrida por

el

prolx> bibliófilo.

como vamos à demostrar. En la Biblioteca del Seminario
l'ona existe

de Gcdel

un volumen que contiene,

inserto en

cl

Anuari de
oljritas.

ía

mismo

l•^xiniénez. la

Scala Dci, impresa en

exjiresada Corporación corresjjondientc a

''Barcelona per Johà hischner alamany a
.xvj. dies
(sic) e

1909-10, anota las preccdcntcs
i

y

de Maiç. Any. Mil. cinchccnte';
el

entre las imprès onies que de las
cita,
fi

mismas
del

vn",

"art

d'c

ben morir, impreso

ja en

el

aíío

1502 una lodición

taml)ién en la

misma ciüdad " p gabriel Pou
,

Confessionari, de Eximénez, cuyo ejeniplar, aíiade,

cathala en lany Mil. v. cents e set"

seis

ha tenido en sus manos.
que hemos

hojas, ó sean la 2." (cuyo recto, para
el

ma-

Nosotros,
ejeiTiplar à

examinado

yor inteligencia,
nuación).

reproducimos à

conti-

que

se refiere el

senor Massó,

-.8^-

£ríictat apellar £o!ifc(Tíoiiatí/£
compoll per lo molt rcucrct J ranccfcb €y:mcní^m

0nfc((io vcrtadta ca a iioolie
perla oidirucio ò ocu c per lo manattieïu oda lancraerglcrtazqucal• menfemanacafcuïianf (rafcu fiatégut oc confclTar c comtnc3ar:e ala cofclHo com fu fa' gramcíir fpcctal ooiut per 3efu cbrill ala fancta
ccífarid
:
1

cfglcíïa cbriíliana ba tanta virtut que tortcpo q lo bon cbrirtia lo rcb ocuotamct c vertadera :ocu íioona Tpecíal gràcia fua cnla anima e vltra aço q

C^

piocura moltó oontj cgracieo 6 nollrc ícn^ozóu nota queia perfoiuoeuota no folamcnt fe óa

confcífar vna

vegada en ldn>':ani5

li

coníell

q (o^

uem per tal que acibumüia la fua anima alfeucre
adoi:eaconreí3UÍjcea la fua rpecialnufcricüzdu c

firaciate^aiulkablofenfoibeneyt^C^ocusú
bcr que cófelfio ocu baucr totco aqueítcvj condi^ ^cionu:(o ca que fia volútaria^c fi lo coi no to oiu fapieo certqucteomalícnfaUclauoielaoe^ fer voluntaria:aí:i quct inclina a voler la»£ar íatfia ^nolavullce^norea meny^o ne ca obligat oc fer la e oc voler la e oc fobcrgaiar ala malícia 6 ta vo luntat» Segonament ocu clícr vertadera ço ca que no oiguea fi no ^o que baa fet* C2: ertament Óu elfer bumil c fena quclhona e fica afpcrcllar a

C

.^
J.19

rota penitencia obediència correcció c lubiól có felToz^CGuartamcntocucirer pura Dieta intc cio:ço CQ quca f aça per glozia c bonoi 6 ocu c n

per rP^crcfiaC Clmntamét que no ouptea en

u

aÍK

[83-

3.\ 6." y 8.^ de la sign. a y

la 2.*

y

3."

Biblioteca
lans,

del

Institut

d'Estudis
;

Cata-

de

la

h del Confessionari, edición hecha

procedente de la de Aguiló
seis

à conti-

por

el

mismo

Gabriel

Pou en
el

2 de Abril

nuación de dichas
sionari, però
ticos

hojas

dd

Confes-

de 1507,
to

juzgar por

ejemplar comple-

con distintos caracteres gó-

de

la

misnia obra, que.

muy

bien conla

servado y encuadernado, se halla en

en

el

y signatura (que es la a iiij) figura expresado volumen otra obra del

i

mismo
CLial

i86Cap. xvj. de Cap. xix de
la correctio.
la lagoteria.

tamaíio

fiue

el

Confessionari, la

es

un Tratado d€ Moral, impreso en
1502, en Icmjua cathalana,
la

Cap. xvij. de Cap. xix. de

Valencià, en

la

prudència.

como

se

hace constar en

última pàgina

la follia.

del texto.

Cap. XX. de la iusticia. Cap. xxj. de la injustícia.
Cap. xxij, de la
lealtat.

Este Tratado de Moral lleva las signats.
a,h,
hojas, y / de 5 i>ero le faltan las tres primeras y la sexta hojas
c,

d y

c

,àt^

;

Cap.
Cap.

xxiij. del
xxiiij.

engam.
la veritat.

de

de la sign. a; contiene, numerados, 39 capítulos y otro final intitulado primer,

Cap. XXV. de Cap. XXV j. de

la falsia.

que

la fortalesa. la
la la

habla de la modcransa; en los 39 primeranienrte citados capítudos hase omitido en
la

Cap. xxvij. de Cap. xxviij. de Cap. xxxix. de
Cap. XXX. de

temor.

magnanimitat.
vanagloria.

numeración

d
la

XIII y repetido
de'l

el

ti-

la constància.

tulo del

XIX
a,

;

hoja que debía de concaip.
E'l

tener

el

principio

V, que

es la

6.'

de la sign.
el

falta.

texto' principia
(fe la

en

Cap. xxxi. de la inconstancia. Cap. xxxij. de temperansa. Cap. xxxiij. de la intemperansa.
Cap. xxxiiij. de
la humilitat.

recto de la 4." hoja

sign. a,

por

faltarle las tres

primeras hojas,

como ya
ca-

hemos
tuilo II

dicho, y contiene el final del capí;

Cap. XXXV. de la supèrbia. Cap. xxxvj. de la abstinència.
Cap. xxxvij. de Cap. xxxviij. de
Cap. xxxix. de
la gola.

la

numeración de
según
Hbro; es

los
el

demàs

pítulos y sus títulos,

orden que

la castedat.

llevan en

el

como

la luxúria.
la

sigue:

Cap. primer de

moderansa.
co;i notables

Cap. Cap. Cap. Cap.

iij.
iiij.

de

la amicicia. la

Se halla enriquecido
í

ejem-

de de
de

amor

carnal,

plos,

màximas y

sentencias de Jesús y sus

sisè.

deies dones.
la enueja. la alegria.

Apósto'les, de filósoios, poetas
res.

vij.
viij.

Reproducimos

la

y escritoúltima pàgina de

Cap. Cap. Cap. Cap. Cap.

ix.

de
de de

tan hermoso y raro libro, que no
visto citado en

hemos

la tristicia.

Cap. X. de la pau.
xj.
xij. la ira.

ningima Bibliografia, donel

de se halla

el

colofón que

senor Massó

la misericòrdia.
la liberalitat.

y Torrents

ha

adjudicado equivocada-

xiiij.

de

mente
ménez.

al

Confessionari, del maestro Exi-

Cap. XV. de

la auaricia.

,K7.-

t ra^ quals Aquella feonefüífiaenrflrperíca coiaque ocma
rlfiniíiria'ciionclom'eiCefucc rabone:

nafcDcufcr.

CSi v>ol9 cfiuíar letreu en alfluapart lee oíree letre^
Dcuai parnr en quatre parre.OXd pjímera ee la fa luracío.CZla fegoija ee e|ro2t)t e p20(?emí.CH.a tercer rat9 apomir algun eí:emplc enlo mnzr'lo fet que la g fona fcnthín^^ quarta lies a concloure la faluracío c nouesre alrlrcs raons que fe acoítumen en les letrceiíE nofiesmolrpjolir dc paraulescímo teeument fe Deu ícmrcic per quaiir toccs tes cofes toeus placn als mo Decnsrcoïn Diu rullí :eh poques paraules molt be fe co
fe

terguumat &íu:la bjeu paraula trefpaíía lo ceL i©nant fi al tractat:p:ecç ^Is leglDojs que renguen fmçnt ales paraules que ço ^e ferí
rcs:e falícn com biu lo^uerbí.lHo Pigues Jquant rabsmí cregués ror lo que tes Dir.e fi lu no obferues aqueíles cofes qnt bítes befus:fe po

^

':

^

rabirbetu loquebíulo prCuerbic^uílaua lo cap al r\§ft;pcrt largua c lo fabo:e qui pjeljica en beferr pert ío
. ;

í^fcrmo.C?1B>er l^on fia loat lo noftre fenpti |efucl?ríff c la facranffima v>ergc ^aria mareíuarbe Ijon venc to tesles gràcies e bons:e no fols lobenfer mes lo ob:ar
cl efler l?3ué bell:la
ctíla pjefent

qual objeta es (taba rref a bel rofcd tcngua catijalana.

^
t

írtííí^iSenfant!abíuínagraciafoncbemp:entatlop/ (mt rrscrac eftla ínfigna ciutar be P3lecía*auv.tí&.o,ií

ly-

i88

^\
i'«#^•

m

4íV

.>».

(Doltvtíl cneccíTarí pctqttalftttol cbriftíaOiDcnatpctlo rciícrefmcftcc

franccfcb £fmcniQ apcllat iart oe ben

'. .•

>.

•-

^.-7

'J"4 -"]

.

i

m
31

L'.ií. 0.

.Vir

^

*Ía

3r^^^^^

[84.

189


Art de ben
1

En

4."

l-cir.

nui.—Ht

lioja;.

hin iiuincrar, c

pcro

tractat apj>cllat

monr

.

i

M.nt

con HÍKnntH. u y b de 6 bojas, y
Kral>a'li>H lU-

úc
cl

4,

con dicz

de
iuj

lati

cu

roiiKu: {K'r in»tructio e

doc
'

madcru

inicrcaliídoH en

texto, int-

delcH |)crsoncK 110 ^alidUz lu Uti: Ics
ch rao
|

piradiitt ell loH del .'/rj moriciuli,

difcrcntes de lo»
?

sieti

frctunisct»

de tan

|iroillw^

i.

de

lu

cdiíión de

Valmciu de

1491

tan ne
cii

cessarí fruyt
|

com

e» e se sc)(uix del

present cu|)en
Ivl

di

en

a(|uci>ta

fonna
la

i»egucnt.
lla-

aiili•iior
I."
lioj.'i

líliílo
(Ic

SC

liíilia

cl

rcclo

(K-

la

la

si^i

a.

Al verso de
latii'nw.

Signe a continuación. en
na, el
sign.

misnia
la

Ui

inisina hoja liay

doce versos

Prohcmi,
iij,

<|ue
el

termina en
ciial

hoja

(|nc

principian
litit'

asi

:

"Mortnlcs doniinus
Al rcclo dt
la

a

verso,

rcpnKlucimf>s a
íI'í^IíIx;-

iiinctos in
In
I

cnuiiiit."
sigil.
(I

continuación, \hít constar <|nc "he
rat traurcl

segons

la jios.sibílitat del

nieu

ja <|iic

signe,

ij.

IKíhre c

ncnbre {entendre) en légua va-

A

liuiior y glotia

de nostre scn|
|

«.lirist:

c d'la sacratissima c ïtcme
iifa.
|

yor icsu rata vge
lo

Icciana e inàifcst estil"; y |)ara dar

una

nuïeslra de los grat^ados íjue la obrita conti

marià marc sua senyora

ComcrK;a

cne:

100

qudS qoí eit a^ílà matcíjca maíiera fera DCfpoíí re comana fe tot ala pafno oc ícfucrift cotínuamcnt Dient la epmíateiieÜaKarpaqíía toteeíeetcp/ íact03 Del oíabíe e fos en gae fon t^éçute ^c* £ eg oe fabcr q en lo ar rícle oela moit lob q ba oc mozír bznmiioiotmce foxte réptaciós Oelenemicbq íamesp afia baguerqfegon^ b q pauall fe moftra j cótra lea qual^ lo bon àngel poua e oona boneo inrpiraciò0*C per que aqft tractat es molt necef
farí c «pfitos a]cí besi p los fabotg e letrats als'qls es Dirigida aqlía Doctrina en la ti:co pies comu'

nes pfoncs no letraósílcs quals no es rao fretu regen De tan neceííari fruf t : be óíliberat tf aurel fcgonslapoíïïbiiítat Delmeupobie e nendiee^
lèguavalecíanaemaífcíleííilíabfes iílozíescoi/ reipodents fegos enlati ejcéplar lo trobe : p que
-

-

pugaajcicóenvn fp ill mirar eefpc
Çuiarlescofespc raíafalütólesa/

nimcsperta
fcrcofe liè^rcofegucrttq

vcíficmbarícófi dera Diligcntmet Icscofcscotégu' des en aqft libzc !cacoíegoiragra 'atudacvtílitatp
ocfciifar fe

Ddcs

tcmptacios 6lDi aBlecaconrcguir la glïa 6 pardii?*

iBe!a tcprado cótra

la

k. Ca, piinm

'l'.'imbicn
oi

lyi

<|uc coir. icnc ei priiicijiio úcï capitulo pri*
iiuMf» (Ir
l.'i

rcpriMliKiiiios a cuntintiacmn
1.»

rcclo

'!<•

'""i.i

<|iu'

siiMic,

sii'ii

í/'.

(>l)ril:i

:

dm la fe carbolíca íïa fundamct c pzící/
pi Dc tota la íalut noílrau (cn& fe negà potcireríalaanícgonaaqacUparlaroc faniaugoílúJlafccefofiainctcctot^ falu t l^i i mi loiJ beno:c comcíamc t oc tota noftra .ïtcmoiufancttócrnatUafctopiinciptocUra lut oda honú'a:fcnu aqfta no pot algun pcna^cr ni clTcr oci nóbzc oclo filltJ oc oeu: c fcne aquella qiialfeaol treball oel bomc ca fcnd fiíit Kib cr có Tegucnt lo oiahic encmicb oe tot lo bumanal lina t ge: treballa abtotea Icafozçea per tomar ela(ar
cnio infern en lo article oela mou óla fe totalméc almcf napcrífcr lomc oefuiar e ouptar en aqlla

per qu3t lo.quí oubtacnlafeeo infeeU£oiu t^p mefqui oefauéturat co tant'lo en aqlja nuíier eítaacngrà^rroi : aqílafc c crcè^a q tu tes no ee c5 tu latcreua.o fcgóaq la pzedieà: ni ba infern al gú: tor:a<ban,c^C:irer faluato ít encara ql bomc fa ça moltcaicorcajcoiquale a^i fien tégudaa per ma lÜV le^jo;r;uat^^apniat(5^íp:0a,doic ales idolcs: ari co fan(loa?nCi);aiint<?cla egraa Ixunéa ab gra^ copa/ ïSiitOíOC:|íaig3o:tottozna eue avnmateí]cfia):i pea 4í^04cbrMàn3ic5perclla:perquatnegu,quimuj^ ra noir#p:na;Oeça íè a);iaqíla.fe tua.no cacofa tí 4gMna<cora*ftitat*.1^raqucfta.manerac altres wiTí3ílteaïÇni:íbaiHa lo oiable per fer caure^l^ ^KfCnlaií ua•tivipeii-qu j^^^ ell qiofundamc^nt que ^'^níf^çQwàtM:i^Qjàmothlttc que 6íb bze ella
'*
I !

I

^04íptek^^^^

couefa

DCMqu^ Diable per moltquetcptc lomc no potç fozçaferlo.peecar : ni en negúa niancTa véçrc : fi ^110 q ell moieijc li oone locb ecofcnta fegoe oíu l^

Termina

el

texto en la hoja sign. ç\ verso,

çomo

siguç

iga

m
fibké i no

wamn

mía moir anic Cfia^cf dtmttactoDel ícn red^proipcntaunlar/

x>íblt0 tn aqíla bota dia

C £ fíitalnict oeuc no tar q pue (a falut Del bomc na enia fíia ft:q cafcu oeu ab ^ran otltgencta e ef/
fozç ^ueftr oe alau amicb o copan^o oeuot ínfíú cict t IeaI:Ia ql li fia pieíent enia fua fí:pque lo c5
felle

btcDcla creu per lod peccadois oeuotnénlcdm C0 mana fcn/oz cotnsin lo meu fpírtr*

e coftnte enia collancía óla fe:e lo incite e mo

goe a bauer pafciencia e ocuocio:cofían(a e cari tat e pfeüeraça en totee bonee obzea oonat li b8
effozç e animat lo enia angonia e batalla fmal:e oi

mt p ellalgunesboneo ozaciòa^fiE^as trííte 6 no Taltreo q pocba fon q ücn ab IO0 «pifmee lealmét parlan e amoneftàt I09: fen t oiacioe e pzegariea p elld^perq comunamctloe malalta encara no pe fan mozine perquant lo marit la muller refià t e lod fills e parents qui cnunm oeberetar lura bSatmao l'curen a induir lo ala fua amoz : plo;at lo perqueb oe^cemes ben0«^ lo q piioz es encara tio lejcen entrar apfones oeuotesquels cofoztarí cn:p recel quels ^cen mudar lo teílamét o lejcee a)cí moltes regades les fues animes mozínt mi ferablament caen en gran pertiiL ff llberco cafcú Deu foliatament pzocurar en eíludiar enia fua vi daJperquepugaDemozír:e bauer aci gràcia e en la pàtria glozta fempiceml Smcn«

£

^JCfiSígençantlaDfuína gzacia foúenpzemtatfo refent tractat apcüat art oe bt moit'nozoenatp

t

)

rcuerent meí!re

'^tt catbala en lanf i^tU Vicente e fet*

f araccfcb cjrímenís p g'abziel

Ejemplar de
rio de

la Biblioteca del
el

Gerona, que figura en
la Scala

Seminavolumcn
hojas

Resulta

curioso
la
?

quie,

mientras en

el

Prohcmi de
cià

primera edición de Valen-

que contiene

D ei

y

las seis

de 1491

dice el traductor

que

dclihc-

del Confessionari

de Eximénez y el Tratado de Moral anteriormente citades.

rc de tniiícl (sic) segòs la possibilitat del

mcii pobre

entcdrc

en

lenguaje

caihala


<l
II
<•

1

iiKtnifcst estili, v\\ csla

de IJarcelo

lijcinplar de la Biblioteca de

don

l.uií

na
1'

(If

1507,

cscriln.':

cu là/iui lali'nana

NicíJau, de Barci•loiia.

iiKiiJrst

rstil.

€1
lo
\ri
(/<• /</

Tractat de Confessia
|

\

ordenat

jjcr

Mciítrc FranI

ccsch Kximcníç,

com

(U-

Ik-

morir.

(/íí/t* (?í

W

m^í-wv^ ///.

a complement
pat a
I

a

la

Art de bf morir, llam-

/»(;/'/.

/// //;/.
si(/n.

en

cl

rcclo

lic la

cuarta

Valencià. Any.

M.CCCC.XC.Vlí.

liojii (Ic la

c,

d•sujidcittc colofón:}
cii
| |

l.a

present rciJnKluccio

fotogruvat.

{Grab. almivu al texto, que se luilla también reproducido en la pàg. viii.) En

C

feta sots

cura deu Aiigol
T. avall

Aj^'iiili)

en casa
l'i-

Barcxdona:

"Stanii)a

U'

losopli
(iiró,

y os|

|

lamiKula ixt

Borràs
|

ik

Mestre».

— Rambla

lúlxeviriana",

de

Catahiante-

ilci

iia

sigut co-

piada de l'edieio
\

nya.
rior

14—Any
tíí.

M.IXTCCCVI. {El

VArt de be morir M.CXCC.'lxxxxj ?) de la
de
gut en la sua Biblioteca.

(Ualencia...

es el de la cubierta del libro. El

I

qual se'n con|

serva Tunicli excnii>lar fins

avuy cone|

La
|

obra no

te

iiiismo tit., pera sin el yrab., fiyura en la hoja de port*, à la ctiai preceden, después de la cubierta, dos hojas en blanca.)
(«7-

portada y s' es reduhida al reproduhirla un centímetre d' la amplada d'la caxa
d'imprcssio. Publicada baix
|

En 4."— PapcI de
finalcs

hi lo.— x -30 pàKS. y 2 hoja»

lo patronat
Bibliòfils

en blanco.— A

la vuelta
fil

ratge

—100

ex. en paper de

de
lo

la

Societat Catalana d'
d'I'any
|

de la port: "Ti--25 " " •• japo-

|

en

nès."— En
las

cl

rccto de la hoj, que sigue (II I de

mes d'Desembre

M.DCCCC.v.
[86.

preliniinares del libro).

En 8.°— Lctra
cl

gót.
r

— Pai)cl
cinco.

de Iiilo.— Signats, a

y 6 de 8 hojas, y
de

de

Como

se indica en

colofón, es una reproducctón en

fotograbado

la cdición de 1491?, que anteriormente anotamos, y como consecucncia fïguran también en ella los once grahados que se Iiallaii intercalados en
cl

Catalana de Bibliòfils" Qui a ún castiga, a cent aznsa \av aparició en fac-.síniil (patrocinada \icr aquesta Societat) d'un incunable de la Art
la ''Societat

:

tcxto de aquella, ó sea la edición original.

—Las

de bé morir, nos ompli de goig lo cor, puix dona-ns de parer que ab s«:inblant pubiu^ació

cses del colofón son largas. El cjemplar original
se hallaba en la bibl. de

don Àngel Aguiló, hijo de don Mariano, però hoy figura dicho ejemplar, como he dicho antcs, en la Biblioteca de Cata-

esta
V*

lunya, de Barcelona.— A la vuelta de la port. de reproducción, sè lec la siguiente nota:

podríem completar un altre exemplar de Ja metéxa obra que fà temps possehim. Mas, com no-y pot haver niay goig complert, no solament nos adonarem de que lo nou llibre era també manxol, mas encare al llegir la
única nota (en caràcters gótichs movibles) stampada a la fi, ab greu dolor haguérem de veure que tota ella era un agregat d'errades e de falsedats.

D'aquesta obrcta-

s'haíi
al

slampat 6 exemplars en
;

ergamí. nom. del o
el

5

20 en paper japó. nom.

en paper especial y 250 en paer de fil."— Principia el texto en el recto de hoja sign. a ij. y termina en el rccto también
al

o

19;

314

Diu
duhida

la

nota en qüestió, fchelment reprofotog:.ivat
|

de la hoja sign. c
lanco;
.

iij.

—Vuelta

de esta hoja, en

en

el

recto de la que signe, se halla el

"La present reproducció en
feta iféta) sots {sots) cura

1

Vuelta de esta hoja, en hoja en blanco, que es la última del volumen. en cuyo anverso hay el escudo ó grabado, que ocupa mcdia pagina, de don Malilanco; sigue otra

olofón ya

copiado.

riano Aguiló.

den Àngel Aguiló en casa de (</cn) Joseph La vall y es = tampada per Fidel Giro, ha sigut co = j piada de l'edició de l'Art de be morir (Valencià... M.CCCClxxxxj ?) de la qual se'n
| | I

i3

1Q4

avuy (se~n) conserva l'unioli exemplar fins conegut en la sua (scua) Biblioteca. La obra reno te (té) portada y s'es reduhida al da produhirla un centímetre d'I'ampla =
|

allà assegura.

E, ]>rimeramcnt, no fóu co-

piada, sinó reproduhida en fotogravat, axi-

|

|

|

d'la
lo

caxa d'impressió. Publicada baix

(sots)
j

patronat de la Societat Catalana

d'

|

Bi-

com més amunt prou clarament ja esprcssa. Segonament, si hagués stat copiada, no hauria dexat de veure lo copista que la dita Art devia anar- seguida d'un breu confessionari, anunciat
llibre; lo
al

bliòfils

en lo mes d'Desembre d'I'any (del

bell

començament

del

any)

\

M.DCCCC.v."
alt la falta

qual defalt palesament se delata,
la

Passem per
no valent
la

absoluta d'accen-

per quant al peu de

darrera plana, donada
la sig-

tuació e de puntuació, avuy indispensables,

com

a

final, hi
ciij,

apareix fotogravada

escusa de voler retrocehir

al

natura

indicant la faíla d'altres tres o

sistema antich, sóbre-tót en una redacció
tan vulgar e degenerada
la

com

és de veure en

quatre folis següents. Noresmenys, si hagués stat copiada, plà que algú haguera vist,
a la quarta plana, que lo traductor deliberà

precehent nota. Ni fém cabal d'aquella

divisió del

mót estampada,
t

que, devent la

de irauel
clar
I

(sic)...
\

en lenguaje
estili.

(sic)

cathala

esse llarga davant

anar sempre agafada ab

e manifest

Per que, sabuda com
ells editaçles,

aquesta, tant que no

ne, lo separar-les implica

da tipogràfica.

formen sinó un sol siguna grossa erraNi-ns parem en lo barbarislo

és la fatlera dels valencians en fer prevaldré
1g llur dialecte,

en

les

obres per

no és probable que
edició.
qui, a

sia valenciana la flamant

me
al

d'usar

baix (adgetiu)
sots,

tant

més quant,

com a preposició, metéix scriptor ha usat,
o
sots.

En

contra,

ho

és de cert la nostra,
lo colofó d'en

més de ostentar

Nicolau

començament, de

Dexém

en-

Spíndeler

—Valencià— 1497,

diu en lo me-

care aquell sua, per séua, que ja no pot anar
d'arcaych, axicom moltes d'altres sotileses

téix lloch del

prou notables, de

les quals

ningun scriptor
la

modern no sap
part

fer lo degut cabal.

Doncihsf no volent ocupar-nos sinó de

Prohemi que la novament reproduhida: he deliberat traurel... en lengua valenciana e manifest estil. Vejam are de fer lo parangó entre la edició de la qual se-n conserva l'unich exemplar fins avuy conegut e la nostra, en sa

més

sobressortint de la dita liota, serà

convinent de fer algunes rectificacions bé

prou pertinents. Car
la tal

ni

ha sigut

ni és stat

De

segona part, encare més singular e única. prompte, qualsevol veurà que lo test
lladar-se sens

obra copiada de

l'edició

de l'Art de be

d'aquella és tan defectuós,

morir, que l'editor creu haver donada complerta, ni és probable

gran

treball

que no pot tree una munior

pada a Valencià, l'any 1491,

que fós aquella stamcom gayrebé

de notes aclaratories. Bastarà que-n presenteín alguns exemples

\

195PLANA

196


prou autoritzat,
re-

Encare, a major abundor, do'nam ací lo
gravat coiresjKjncnt
(jjiiarts

publicista mallorquí, bé

al

cap X, reduliit a tres

comana

e adopta en la reproducció del Li'
lo
al

del original, lion ós de veure la su-

perioritat artística d'aquest sobre aquell de
la

hre de Amich e Amat, no obstant que metéix senyor, en la conferencia donada

nova

edició, qui
cl

{Siguc aquí

degué servir de mostra. mismo (jrab. que se reprodu-

Ateneu are fa dos anys, publicada
1905,
alj

1'

any

lo

nom

d.'

Arqueoiogía

literària,

ce en la cubierta.)

E anem

a la coha, la part

divaga un xich sobre lo susdit sistema,, afavorint axí ab més o menys rahó amichs particulars. E no és açó
los seus
tót,

més

interessa)nt, e

que tenim més complerta.

Car, en la edició anònima, tot lo cap.

XI

(e

sinó

darrer del

en dues planes e mija 'no dona sinó un estracte de les oracions que deuen dir-se en la agonia, mentre que en la
llibre)

que, apart d'algunes tares de lesa llénga,
qui en lo famós llibre enlletgexen la fluent

redacció del respectable Archiver, conté encare, al acabament,
lletra
rat, e,

del 1497, ^ rn<^s de
tes oracions,

donar per estens

les di-

en

sis

planes, ço es al

Bon

gòtica,

literàriament,

un specimen de nova prou desg.iy-

ihesus, a
al

Deu lo pare, ala verge Maria e archangel sant Miquel, conté una Prototal

per afcgidura, anacróriich
l'us

Lo
de

si>erit

de prioritat en

de

la dita sort

lletra,

Senyor qui n'ocupa altres quadeu planes justes e complertes. Ve, après d'açó, lo colofó de Aci acaba lo tractat de la art de ben morir stampat per Nicolau spindeler. Deo gracias. E segueix,
testació al
tre:
: :

féu sotscriure aquell ab la data del 11 de
del any 1904, mentre que aytal caràcter no stigué del tót disponible fins a

Novembre

d continuació, ab
de confession,

la

signatura d, lo Tractat

del

mestre Eximénic,

tal

mijans del dit més e any, en lo qual temps verament exi a llum un aplech de Consells e -faules, en fulles soltes, com a mostra d'aquella nova lletra, per nosaltres editat.

com
la

ofereix

al

epigraf del

començament de

De
dir,

tot lo qual, e

de

tot

quant dexam per

Art de ben morir.

clarame'nt resulta que, ben comptat e

Aquest és, donchs, lo tractat que vuy reproduhim, ab tot e una llaguna d'u'nes vint ratlles que no havem pogut omplenar: a no ésser aquesta, temps ha que hauria vist la llum, puix que, llevat d'alguns fragments
que
lo

rebatut, de tots e sengles mestres, aprovats

o per aprovar,
lo sbart català

qiii

vuy per vuy componen
literats transcriptors

de

de

originals antichs,

no se-n trobaria pas ún qui gloriosament pogués gitar la primera
A.(ntonio) B.{ulbena) T.{usell.)

Dr. Balari trellada de

Lo

terç del

pedra.

Crestia,

bem
tes

"Revista catalana", no sade "ningú més qui haja donat del Exila

en

hiéniç altres mostres

que

les

poques o mòl-

Maig de

1906.

que portam ja publicades.
al

Per qué,

pendre comiat dels nostres
de de

Finaliza en la pàg. x, que es la última
las
lla

comiptats e intelige»nts devots, e ateses les anteriors declaracions, a qui millor

pi^liminares del libro, y en
el "

el recttj

podiem

hoja que sigue principia

C

Trac-

endreçar lo nostre darrer e incomplert treball sinó a la benvolent Associació de bibliòfils,

tat

de Confessió, ordenat per lo molt Re-

verent

Mestre Francesch Eximeniç,

del

patrocinadora de tests manxols e afoUats, e continuadora de nostres aficions
?

orde dels frares menors e Patriarcha de

Hierusalem".

bibliogràfiques

Finalment,
aquesta,

devem

fer açí

dues aclaratant

cions bastant importants.

Donchs

en

com en les da"reres íranscripcions, no havem fét més que seguir e puntualisar lo

Termina dicho Tractat en la pàg. 27, con este colofón de la edición original, de la que es copia la presente " C A llahor e
:

glòria de la sanctíssima Trila

|

nitat e de

sistema de vulgarització que cert

sacratíssima verge

Maria,

Sénvora

|

"J7
iinsira,

inucU
iiisií^iic

sl;im])at

lo
tic

prcscni

iraciat,

(Iiie

es

cl

llamado

fuiul^r

U

expresada

cu
I

la

ciuUl

Valencià, a tres

,•\i•.if1i•ii 11:1

He Juliol.

1,1

Any M.CCCCXC.VII. Per Nilau Spiíulclcr." En la pajf. 28: *'A(|UC8prinuTa part del capítol Xí e darrer de
Art
ilc

1.

Creat ía {Carece de port.

La primera

plafia

impresa es como sigue:)

la

beu mo-

rir és ací
1

posada
lla

'

veure

hon
l;i

w^
iKti BMi

7'
:

iiK-s

so diferencia

A ^ in nom Pcl ralofloor comcn & "^
firc icíb criíl

ty

i pilli

«

«vr >
'

nostra edició de
altra

la

v^^A^ccn Ica

en
en

qnestiíS, se-

rubriquf o ío hre lò prolccb en lo Ubrc ap jKlIatcTcffia.Ioqual prolccb

pBMipMMlPiii^i fiMuralMfMiinr.

>ni»r
.

rtMA

ns
iiiil

havem
la
1
i

ja rr

contf-v-capifolíi

connncnte

wtofMMOMnc
qDÀ•f•UlnMl•íi•'

declara

ço que cnícnycnlt^ íc<jiirníB

rubriquce.

do

p re Xcaha en

minar."
la

^
(J{
rri•i.•s•••

.

_ ^

qaiiH»pkkni€fhmt.
tKtftit

pàs;i-

MMTnMl

r

tia«ct)Mitre«W((i'!

na 30.
i^icmpiar
l)il)liotcH:a
I

de la

ntcn^aUnuncrarom
.vm.mi.

(uaioar oditnuli
qnt ban lo>•çop:inci|
"-

de d o n

fil^Hiijit cjpiiol |v<ü cf.t(ntot)\miTt0

ttpçpjoítNt f Pí

tr,if f jr

íqu<n foluin.

n

i

s

Nicolau, de

4[Ío quint fjptrH piMj íuii.jtíjii<nf ço quclop iinitt iili:< rJtvxíl toli.m tontc.

ga r jCcun j •pK•pnpciualn'''

la(ua(l0M.^<•
MnUfMQttlnc•lOfl
,_: --^^;
L

liarcolona.
L•a

utapitol

pnmcr

oci

prcam

despiadada y

bolarotlolibrccrcfna. £íü cr\(t fiU natural
c< noftx (cnjoi ru lo
flpi lonr j1
ífa

bx fappdU acflM:pciial qMtM mMcom* fiíinanjiTKnt iot lo fcnanvnt Wn(tlMl&
nvctct (cqur•pman/abOHiqoifiiBlt'
fiiai'

minuciosa crit ica
del senor Bull)erui.

pju piin
iiulin»c

t tot* cttJiurj tom

íba vioa nrOiananci;!;! en•qpidl•MCp rv en aquella UntamuM totVkSm

c(tnuln«iir

tti

li

pic e

«r rtu:

cmptto ptr

iní.'iiiM pi(i«( c botit j jl

Ivm

que tïgura

al

prin-

cipio de la prcscnlc

qiK ct^ otUiiit 6 TtTJ filur c rtio canun0 ocu t» li pUgur (11 kl•l) ctrrcra 61 icer>t ttpe en que noe (om apprjtt nttit ÍU nra ru[uia:c ab noo pcrlonalMKnc con timpla

M

nir.^ £pnt jl quài tT•qarwI• Cnot lifio tirdun j c r<to loM •iMfOluniait•C II roM fri c rfia c (obc p;o(ciloo te coü iota ma fo:^ ( nú fabcr:p«T 1(0 radi •qucQa otwa no bagucra coit contfçK i/

M

m

1^

edición,

p o n c do
lie-

manifiesto otro

uofar: put al i^at p virtiu «Ui (uco fa<^a cce obxú c p(( [i lum él a fua ce IrdUl ( ma raurllofa oortriM noe anif^to cíft rcDU/ (e al tnmc c 0Ío)<a a qucno bauia ncato.B

(aqactMfilíDcU•tliMcnMÍlCOBtoodM
(iTC liberal
li

c mapMAcb attcea c/É <fum

plau fa k« btftire paí la»/(

k* Itgnú

^

infance fa n(nrt»/t

pa U•co<E•flm|4c•(

cho innegaWe: que nu existe uniel

de

quclla>octnna ca la (ancra nlf^ío t fe r.t ítiinrJm U qooi fblani?t: t p la qu il ce

m

Oi

aU bonxne ocfla ^oi p^tlcnt na oc fat

dad de lenguaje
los CAcritores

ni

oado c no en ncemí altra üccta ne nanioic qacalmon lu f oia oqudTa.

poquce t mn^fpxaoM c co•mnpafait•o bra quano li plau «rOMiamadin. fiy ajtunaicv fou cncc••oritMt•qodtoflbK rofttam c Canten lo grai lo0DR Qpc lo Mt (cn^o: pionvt a aquella qpi (TcbsIB fo
Icntciofamem pCTUro(•|nbli(•:c^pa(•l
ir<nr per la

de ortografia entre

y poetas catalanes y que
se

^^àpitol fcgon Dclc9 caufce prmopa inopalB oe aqucft volú. " *í5m oócba en aqucft
focmt
I

UL•uvtk•màaM tmfHÈn
ptnCtqMtiMnpeoi•f•ipM

tokít atttncnt

roliim mijançjnt

la

gra

%»t tna ieno:àda:rKTr. tela làeular lo pi treball e afan^ qucm couenla a (oficTÍr pct

otl nollrc

hace

precisa

inn patró

tK^flrt

é

inaplazable la fun-

knjrC]QCD:ba|am a tiartar oaqucfla bene; ta c fama ooatlna c itli(;fo ctclhanau ba

laotomaoofiaobatiqudtejttífaopt fot oc fo» gran a ccaqttb'CÍ^ tcri(pà( rc^ionZc qot Mirant qnici lo (ca

m

qMMm

tom « Mctani qot co v(oa cxfhinanu qui

taoii picb qticl «aoi oc a<^i lib»

m flat
•1.

dación de una Aca-

dèmia de la Lengua Catalana, que,
[88.

cual la Espanola,
iilendor".

"limpic,

fije

y dé esaprès deu vn religiós dT orde d'ls frares menors appellat frare francesch eximenez
natural de la ciutat de Gerona: qui aquest
Escrito lo que antecede, en 24 de Enero (i) de 1913 sorprcndiónos agradablemeirte la publica-

El Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, que tiene por objeto la superior

investigación científica de todos los eleirentos

de

la

cultura catalana, creemos.

— 98I

voium compila per iVianament
en Pere per

del molt alt

la ciutat

de barchefí.

E

aximateix gran ins-

e poderós príncep e senyor: lo senyor

Rey
:

tància dalcuns deuots e honorables ciuta-

a la gràcia de deu rcy darago honor e reuerccia del qual aquesta cosa e molt maior era ell tengut de fer tostemps: e per special obligació que al dit senyor hauia tota la dita religió: de la qual
ell

dàs daquella mateixa ciutat: los quals percebia animats de saber la carrera de paradís:

perquè merexien que fos satisfet

al

lur

bon desig

e sanct.

per sa

Capítol terç Qui ensenya la
tracta aquest volum.

manera com

mercè era special pare protector e gonernador. Après loy mogueren prechs dels reuerents e amables senyors seus los cosellers de
ción,

d'l

Al quart punct qui d^maTia la manera pces daquest volum responch per .vij.
d'un primer
projecte, deixat

por

el

rcferido Institut, de unas normas or:

blicació

per alg-'m

tcgràficas, las cualcs transcribimos à continnación

"Institut d'Estudis Catalans.

temps a nou estudi dels Ponents. Tres redaccions successives foren el resultat dels nous treballs
abans que
la

Ponència presentés
ple.

les

Normes
les

a

la

Normes
I.

ortogràfiques.

deliberació

de l'Institut en

Un Reglament
vo-

Quan

rinstitiut d'Estudis

Catalans va consti'

aprovat a propòsit estableix la forma de
tacions de l'Institut
sar de l'una a l'altra.
i

tuir la Secció
i

Filològica, la diversitat de criteris

el

temps que haurà de pas-

d'escoles que en la publicació de tota

mena de

textos catalans s'expressa per les
fiques

teixes

normes ortogràmés variades, encara se reflectia en les mapublicacions de l'Institut. Cada impremta i
les

Les Normes ortogràfiques aquí donades no són
totes les

que foren posades a deliberació

i

estudi

són les que després de llargues deliberacions han
arribat a obtenir el sufragi favorable dels quatre

cada autor tenia

seves exigències

i

encara que

dues o tres orientacions generals anaven consolidant-sei i en part compenetrant-se, no podia preveure's

quints de

membres votants de
literària

l'Institut.

El resi

pecte del seny pregon de la nostra llengua

de

la

un acord espontani.
ja naturalment l'existencia d'un

seva

tradició

ha inspirat

als

membres
flor,

La
titut

creació de la Secció Filològica d'aquest Ins-

de

l'Institut

d'Estudis Catalans els subtils sedaços

implicava

per on creien que podia passar-ne pura la
aixís

centre especialitzat d'estudis que havia d'esdevenir
el

nucli iniciador dels treballs per a la redacció

com la conveniència patriòtica d'afirmar una norma nacional els ha imposat a vegades el sacrifici

de normes ortogràfiques comunes a totes les Seccions
la
i

del propi

i

personal

criteri.

per a totes les publicacions de l'Institut,
al crear-la
li

i

II.

En

la

recerca de motius fonamentals
les

que

Diputació de Barceiona

assenya-

permetin fixar cada una de
diferents

normes

ortogràfi

lava

ja entre altres aquesta missió enlairada.
el

Un
si

ques, se troba el català atret per criteris científics
i

cop enunciat
sol
:

pensament va imposar-se per
l'estat

ben

sovint
i

contradictoris.

Els

se-

evidentment era possible, en
la

present
la

gles xni, XIV,
dició
literària

XV

xvi van deixar-nos una traadmeses,
la nostr.-»

do

producció
de

literària

catalana, arribar a

de grafies generalment
constant en

normes ortogràfiques fonamentals que donessin una solució nacionalment acceíptable a un nombre de qüestions suficient per a constiformació
tuir sòlid cos de doctrina.

cue foren graciosa expressió del seny de
llengua, fàcil
cancillerescs,
i

els registres

i

diplomes

un poc més

dificil

de

collir entre le^
privat.-.

errades

i

extravagàncies dels escriptoris

L'Institut
treball

va

disposar-se

a

realitzar

aquest
seves

L'origen etimològic de les paraules imposa solucions en la seva transcripció gràfica d'una força
científica indiscutible on la nostra
i

amb

l'intent

d'utilitzar-lo

en

les

publicacions. El procediment seguit demostra

un
de

en les altres

gran seny, una fe tranquila
rancia.

i

una ferma persevei

llengües romàniques.

Una

tendència natural mo'j
la

Elements de

les

Seccions Històrica

l'home d'estudi a deixar marcats a
seva expressió resulta possible.

paraula es-

Ciències s'agregaren als individus de la Secció Filològica per constituir la

crita els valors fonètics dels sons fins allà

on

'a

Ponència ortogràfica,

i

aquesta, partint del

programa de qüestions pro-

Cap
fica

posat per un dels seus
acroditat
llarga
i

membres de fa molt temps en aquesta mena d'estudis» començà una

d'aquests criteris, però, té una valúa cientíprou gran per a imposar-sfl sempre que's tro-

ba en contradicció
raria

amb

els altres.
i

La

tradició

Ijte-

acurada deliberació, acabada

amb

la

pu-

no fou sempre constant

quedà compromesa

•99iiotahl's

C

!'(>
1.1

primer
iiKiior

es

que en
c

tot

aquest

volum pcT

part cntcn a procehir
;

non entédh cdtrnuamcnt a fer aci grans uc curioses al" ne toca auc(xrro
'^ ne dalt: ne d*jycicv, ne allegar res en llati lino fort podi per tal que no etnpatxe lo seny delei paraulcs aci posades c aço entench a seruar per tot aquest librc sí donchs aucf^ad's nom era vejares que lo cóirari fos mcstcr de nccesl•litat, C.'onfiu eniíKi molt ari íle la mise-

per luaucra simjíla c íjrossera
car jatsia ac^uest librc
stirliluiius
c

a<;o

ptal

loritats
tilidis

puxa

5uir a ps^ynes

Ictradcs: cnipcro

yo ciitcnrh

aci a parlar priíiciííalineïU

a lïcrsones sim-

ples c IcfTUcs c sens g^rans Ictres: c per ço
jatsia
(|Uc*

:

tot

í|uaut vn
sia

aquest
la

volum euscrij)-

tciuli a

posar

fundat cu

saucta

tura c en los dits dels doctors sancts:

em-

ricòrdia del

fill

d'deu jesucrist nostre sal-

pvr unu udiiiissió servil de fornies estranyes en
els

segles xvii, xviii
lleis

i

xix, sciisc connptar que

existeixen
(liic

vitals

d'evolució

de

les

llcn((üe<i

impvulirií'n avui a qualsevol

lleiiKiia

i)arla<la

començar per l'instauració de grafies directa» ment fonètiques i ha anat perfecdonant-se amb la restauració de formes corrents en el« nr>tUc% clàssics, la més radical que no recula davant de
la

m^

'adopció absoluta

de

fornies

ortogràliques cor-

generalització de signes nous

i

de

la tupressíó

nnt» a
('

l'ivlat

Mitja. LV'timologia no sempre és

de tota

mena de

lletres mortes, totes hi

han tingut
diferencies

laïu precisa

com
i

en els mots que vénen del grec
en aquests no pot autoritzar
i

ferms

defensors que,

rdduides

les

del

llati

lins

la

tècniques, han sostingut la resistència en aquell or-

restauració do lletres

formes caigudes en desús,
contraries a
lleis
fo-

dre de raons sentimentals aon se ve a parar al-

rebutjades per

la tradició,

gunes vegades en l'adopció d'una sola ortografia.
I
si

nètiques ben vives.

La
:

solució fonètica és força

havent-se c«coItat tot
l'institut

i

sospesat

i

discutit.

süvinl imperfecta per ser molt
l.'.e

més gran

el

nom-

ha arribat

a un

conjunt

de solucions

de sons que

cl

d

lletres per

a representar-lo-<,

harmòniques ^per què no hauríem d'esperar que
servís per a tots els catalans lo

a

més a més de
Els

ser causa de pertorbació la lluita

que s'ha

fet tenint

entre formes fonètiques dialectals contradictòries.

presents tots els criteris

i

e4s

sistemes general-

membres de
i

la

Ponència ortogràfica
igualment

do

Ilnstitut

l'Institut

en ple han arribat a un comcriteris
científics,

ment coneguts a Catalunya? El que trobi en aquestes normes solucions en contradicció amb el seu
pensar, consideri que altres, pensant
trobat davant de

promís entre aquests

com

ell,

s'han

resolent-se en cada cas per la solució que

més eb

raons científiques tant sòlides,

(.oncordava o pel criteri que

amb més

força pugna-

va per sostenir-se adins del sistema que del conjunt anava resultant.

No

han pogut oblidar quo,
la

en la lluita entre diferents formes dialectals, la

ell ja hi han consentit. Es indubtable que hi ha en aqueixes normes consoortogr'ifiques u« seny que va afirmant-se lidant-se per si sol entre mig de la més gran di-

que abans de consentir-hi

i

metròpoli

una gran influencia en

formació
el

versitat

de formes, desde molt abans de crear-st

J'una llengua literària, ni han menyspreat
lor fonètic de certes regions

va
lle-

rinstitut,

com

subsistirà
i

i

se consolidarà

més ende
la

que distingeixen

cara d'aquí endavant,

Per què havia d'oposar-se
l'interès \'ital

tres

confoses en la pronunciació de Barcelona.

No

ningú que bon català sigui a
nostra llengua de vestir-se

sempre han
:

pogut ni

han cregut haver-se de
producció
literària.
i

amb formes
i

consagra-

ubstraure a consideracions sentimentals que noi
l'actual lluita en la

des

i

definitives? L'incoherència

la diversitat

de

xon de
III.

normes ortogràfiques
en
la

col-loca avui la llengua ca::

Per això,

al girar els ulls

enrera

conside-

talana en condicions d'inferioritat pet

triomfar

rar cl camí que

hem

fet,

no podem estar-nos de

concurrència

amb

les altres llengües

romà-

pensar que en les discussions de l'Institut per la

niques.

formació d'aquestes
registrat en
I

normes ortogràfiques s'han
totes les opinions en lluita

Posem-nos

tots a escriure el català
i

compendi

teixa ortografia,

amb la mahaurem augmentat en ima mida

ne's

regiren

en l'actual

producció literària de

çuasi bé incommensurable l'escassa facilitat que avui té el poble per a apropiar-se*n la seva ex-

Catalunj-a.

No

sols hi

han trobat defeínsors
seu

els

diferents

pressió literària,

i

Què

val davant d'això Tescrúpol

criteris,

sinó els

sistemes nu^s generals fins ara.
cl

d'un criteri filològic, due aixís con aixb ja fou
tingut

L'ortografia que posava
el

més

alt

valor en

en compte?

Ningú

podrà considerar-se

respecte de les formes tradicionals, la que va

en pèrdua a l'abandonar leS pobres personals ofi*

'— 200


çoes que quant hauré a

uador qui aquest

libre ord'nat axi simpla-

part

romaçar o

nient c grossera clara motiu per temps vi-

exjxSdre alguna auctoritat o res als de la

nèt a molt gran e maraucllo.s clergue qui

sancta scriptura

j

o algun

dit d' sanct

nou

après nos vendrà d'dilatar altamèt e scientifica

enlech a romançar ne cxpondre ho judayca-

lo

les matèries que aci son tocad's per senyor mijançant mi pobre e ignorat e

ment

|

ne segons que jau

la letra

d'paraula
lo

a paula e de punt a punt:

mas segons

peccador scruent seu.
es

C
la

Lo segon
manera

«notabl'

ver seny e aquell vull posar tot curt e sumà-

que

aci vull

obsuar
:

dels sàcts

pares e doctors

e aço en special en aquesta

riament e per aquelles paraules que sien pus intelligibles e pus profitoses als ligéts
se suprimiran les al-

gtnalitats

per

adoptar

la

pompa d'una
els

llengua llengua

mera,

la

h etimològica; però no

igualment usada per tots
calaiana.
1.

pobles

de'

tres tres (ja de fet suprimides per

un gran nom-

bre d'escriptors); així,

s'

escriurà crehença,

No

s'escriuran ami) a sinó

amb

e la terminació

rahó, atihar, etc, sinó creença, raó, atiar, etc, ni
atribuhir, influheix, etc, sinó atribuir, influeix, etcètera, ni amich, arch, gràfich, etc, sinó aimc, arc,

del pluial dels

bals en

-<>,

-n,

noms -m
i

en -a

i

les

terminacions ver-

-u d'aquells temps en què la
-a. així, tot

tercera persona del singular acaba en
escrivint-se
taula,
a,

gràfic, etc.

;

però s'escriufà

:

hàbil, habitar, haver,

forca,

formiga, força, teoreen
el

heretar, heroic, historia, hivern,

ma,

etc.,

amb

s'escriurà,

plural, taules,
j

hora, hostal, hospital, hoste,
(llat.

forques, formigues, forces, teoremes, etc,
tot

amb

e

heri),

adherència,

home, holocaust, humà, humil, ahir inherent, inhumà, coprohibir,

escrivint-se
a,

pensa,

trenca,

prega, siga, etc,
trenques, tren-

hesió,

exhalar, exhumar, inexhaurible,

amb
(•;

s'escriurà penses, pensen,

vehement, vehicol, així com harmònic, inharmònic
hciix, antchclix, humicicle, heterogeni,

quen, pregues, preguen, sigues, siguen, etc,
tot
a,

amb
etc,

hexàmetre,

escrivint-se

pensava, dormia,

faria,

hidrogen, higròmetre, hipertròfia, hipotètic, homologia, horitzó, etc,
(llat.

amb

s'escriurà pensaves, pensaven,

pensàvem,

erc

— S'escriurà, però, Espanya
ordi (de

pensàveu,

dormies, dormien, dormiem, dormíeu,

Hispània), oreneta (de hirundo),

faries, farien, faricm, faríeu, etc,
2.

amb
c,
i.

e.

hordcum), eura (de hedera), mots que, ja d'antic

S'escriurà g

i

no

j

davant de

Ex. gendre,

totbom escriu sense
4.

h.
th,

geniva, geografia, gerani, ginebreda, girafa, marge,

Els nexes greco-llalins ph,

eh

i

rh seran
/,

ingenu, gaslralgia,

sacrile>gi,

menges,
el

menmenja,

reemplaçats (com ja és costum de fer-ho) per
t,

gívol (en què la lletra g representa

mateix sò
viatgen,

c o

qu

i

r; així,

no s'escriurà philosophia, theo-

que

la lletra / en jaspi, jove, jura, gorja,

rcma, chòlera, chiròpter, rhetòrica, etc, sinó filoSofia, teorema, còlera, quiròptcr, retòrica, etc. S'ex-

menjoieja);

aventatge, metge, rellotge,

viatgin (en què les lletres tg representen el mateix sò
viatjar).
els

ceptuaràn solament

eJs

mots com chor
gràficament

(del grec

que

les lletres

tj

en

lletja, lletjor, viatja,

/opo;),
(llat.

diferenciat

així

de

fC

Excepció. S'escriurà j davant de e: en
jeroglífic, jeure

cor).
la u

mots jerarquia,

(forma secunnexes -jecci

Anàlogament
y sinó per
i;

grega, no serà transcrita per

daria de jaure), majestat,
-ject- (Ex.
:

en

els

ai.ví,

no s'escriurà systema,
etílic,

ethylic,

objecció, projecció, abjecte, adjectiu,
i

rhytlime, etc, sinó sistema,
5.

ritme.
s'es-

conjectura, injectar, trajectòria)
ipropis cotn Jesús,
3.
i.

en alguns

noms

La

i

asil-làbica
i.

darrera de vocal no
aire, daina,

Jerusalem, Jeremies, Jeroni.

criurà y sinó

Ex.:
rei,

raima, empaitar,

Dins l'ortografia catalana, trobem usades
etimològica, h que correspon a una h

escairar, remei,

reina, meitat, noi,

almoina,

Una h
o

boirós, avui,

cuina, cuiraça, buidar;

creia, duia,

llatina

a

un esperit aspre grec. Ex.

:

home,

noia, remeiar, baioneta, joiós.

hipòtesi; II.

Una h
;

signe rememoratiu d'una conEx.,

Quan una
asil-làbica

i

àtona
i

precedida de vocal no ós

sonant

desapareguda.

rihent

(de

ridendó),

o una

tònica no

acentuada gràficasobre

rahó (de rafionem)
nuncia
re),

III.

Una h mer
:

signe de pro(llat.

ment va darrera d'una
tong indicarà
Ex.: reina,
escrivint
re'inós,

vocal, Tabsencia del díf-

dissil-Iàbíca.
(llàt.

Ex.

atribuhir
i

attrihue-

una

dièresi

la

í.

llehó

leonem) ;

IV.

Una

h sense cap

rdimet,

raim,

heroïna,
ï

reïx,
1':

Valor fonlc ni etimològic, escrita darfera de tota
e final.

menyspreí. Excepcions.
I.

No

s'escriurà

sinó

Ex.

:

amich

(llat.

amicus).
la pil-

Dins
:

les

terminacions

-ihle, -isme, -ista, -itat.
II.

D'aquestes quatre hh, continuarà usànt-se

Ex.

increible,

egoisme, panteista, tcnuitat:

— 201 —
en aquest
tcrga
lil>rc

aucgades mudant en prime(juc la Iclra

ra persona go (jucs diu en la Ictra en segona
«)

haueu) a dir ans de la fi daqueit líbrc e axi de diuerscs altres varietats fcgims queni
'

cii

t)

(;(»

diu en srnjfu|

"
,
,

'-«sari

a

'

lar nuídaiil aucjfad's

en plural

e auc^ud'ü

*

.lurc

a CXI

*

posarc primer en
dcrrer en
la

la exi)osicio

ço que es
:

dre e pus profitós
stil ri

aU M^èU

aci: e aquest
'rcf^o,

auctoritat c per lo contrari

c

e aquesta

1

auefíaíies variar lo seny

scRuns diucrses coquals tota
la

al conicn(;.i
ell

:

car

lors c figures retlioriíjues deies

sancta scriptura es i)lena

:

segós que dauall

mateix diu sobre ezediiel: aquesta manera tostem]>s rctc en st veritat.
emplujat, impunit, impiadós; sommoure, ommensurable commutar, emmalaltir, rmma</ti'zemar, emmirallar, immens, immortal, immeduit,
I

segons que

Dins

les

terminncions dels verbs pertanycntH a
nxc•m|>lc:
díjrair,

la

parar,

iiroora conjuR.'ioiú.
fluir,'-,

influir,

in-

,

influiria,
lli.

obeint,

obciu, consliluit, constí-

tuida:

coincidir, reimpressió.

Darrera dels prefixes co- í re-. Kx. Però rc'ix, reixi; IV. Darre:

immersió, immiscible, imminent.

Davant de
Ex.:
triomf,

/:

s'escriurà per rcRla general

».

ra d'utva vocal que porti im acent Rràlic. Ex.
tinúi, estudii.
6.

con-

càmfora,
amfilfi,
:

àmfora,

èmfasi,

limfa.

tn•hi•

amfiteatre,

simfonia,
i

emfatu.
la

U-i partícula

copulativa provinent de la conantics escrivien normaíi

Lxccpció
la
it

El» prefixes con-, en-

in- (que canvien

ii;nció llatina ei, qiie els

en

m davant
:

út

b,

p

i

m) conserven

» da-

nientc e
(jo
7.

(i^'

r

i"\ serà escritn

(in

i

fu),

no y

vant de /

confegir, confessar, confiar, confondre

y

tu).
aïlli»
/

confraria, enfebrat, enfeinat, enfortir, enfosquir,

S'cscriuiàii
sols els
els

doble (ipruiuiiiciadu

/

+

/),

enforcar, enfredorir-se (però emfàtic, emfisema,

no
vn

mots com

ca-rrc-tel-la, pot-xi-ncl-U,

emfragma),

inflar,

infant,

infinit,

influent,

així

quals encara sol pronunciar-se el dit sò,

com amb
na,

infern, inferior.
:

sinó en tots els
//

(o

e:i

groc kK),

mots erudits que en llatí presenten mols en els quals la transcrií)-

Davant de n

s'escriurà

o

»«

(no mp) d'acord

ió tradicional <c

catakxna
la

//

(pron.

/

+

la pronunciació.

Ex.

:

ennuvolar-te, ennegrir,

1)

sol trobài/

reemplaçada per

connivencia, innecessari, innovació, innat; condem-

transcripció

castellana

senzilla

;

tals són,

indemne, sòlemnial, amnistia, columna, dam-

caitre altres, allegoría, alliíc-

nació.

ració, (rílocució, allolròpic, allucinar, al•ludir, apcllar, bellicós, cancel•lar, cat^il•lar, cavil•lació, cèl•lula,

Davant de
sos del
el
llatí

c

i

/

:

s'escriurà

mp

en

els

mots pre-

circumval•lació, col•laborar, col•lapsus, col•lateral, col•lació,

els quals presenteh en a^iuesta llengua
t

col•lecta,

col•lega,

col•legi,

collisió,

collocar,
desiillar.
expel•lir,
il•le-

nexe mpt. Ex. exempció, redempció, assumpció, consumpció, presumpció; exempte, prompte, re-

col•loqui,

constel•lació,

cristallografia,
excel•lrni,

cilipsa.

emoUieni, cquipoUent,

demptor, peremptori, sumptuós, presumptuós, consumptiu, contemptible, així com temptar i compte, comptar (en francès compler), però contar=nirnt,
retreure (en francès conter).
s'escriurà n
:

fil•loxera, flagellació, follico-l, gallicisme, idilli,
iial,

il•legítim,
il•lustre,

il•lès,

il•lícit,

UI imitat, ill•inninar,
intel•ligent,

il•lu-

sió,

—En
(cast.

els altres casos,

impel•lir,

instal•lació,

libè-

tancar, encarir, encès, encercar, con-

llula,

malleable,

maxillar,

melliflu,

metallurgia,

cepte, content, enterbolir, interior, empenta, etcètera,
etc.

uiillèsim, nul•litat, oscil•lar, palladi, pal•liatiu, Pallas.
polli,

Excepció: comte

conde), femta,

parallel, paral•laxe, pollen, Pòl•lux, pul•lular,

impremta.

Pusil•lànim, rebel•lió, repellir, satcllit, sibilla, síllaba. sillepsi, sil•logisme, sol•licitar, vacil•lar, vel•lcitat.

Davant de
Ex.
:

Ics altres

consonants: s'escriurà «

Però mentre no
palatal altrament
l•la,

es convingui a representar la

venda, endolcir, sangonós, engclir, diumcngr,
enraonar, consirós, ensuperbir, en-

/

que

amb
/

el

simbol

//

(Ex.

:

acjne-

engelosir, gínjol, conjugar, enlairar, enllestir, conquilla, enquesta,

aixella, sella), la

doble serà escrita interca/:

lant

un punt

alçat entre les dues

carretella,

veja, en7'ellir, canvi, minvar, cnzima. Excepcions:

potxinel•li, col•legi, intel•.l•igencia, etc.
8.

premsa, Samsó, somriure, tramvia.

M
:

i

H interiors davant de consonant
b,

Noteu
na),

:

setmana (no semmana), cotna (no cok

Davant de
Éx.

p

i

m

:

s'escriíirà

constantment m.

sagna (no sangna).

ambre, tomba, ombra, combustible, embenar,

S'escriurà constantment

amb m

el prefixe n'r-

imbibieió; ample, pàmpol, rompre, compadir,

cm-

cum-, qualsevol que sigui la consonant següent:

èoi

È

experiència nos ensenya que es pus inforl's

niatiua e pus píitosa a
la ligen
:

gcts que la oen o

diuerses guises. C Perqüe appar que no ha cura de recomptar les coses que
])er

que no es oyr la exposició el arromàçar d'la letra d'i>untr a punt e aquesta manera par que hajen tèguda los sancts
;

dien: sinó tan solamèt segons lo seny: e

lexen

totes

altres

coses que

lo

seny no
sanct

guarden.

C

Aço posa expressamèt

euangelistes

e'n

receptar los fets del salua-

dor:

car
e

ells

unes

mateixes

paules

del

hieronim en la omelia que fa sobre aquell euàgeli. defuncto hcrodc. lo qual Icgim se-

saluador

vna mateixa cosa rccompten

gons

loífici

roman en

la

sgleya entre les

arcumpolar,
cumstancia.
g.

circunivolució,

circumferència,

cir-

com
Ex.

dolç (de dulcis), venç (de vincit), aparença

(de apparemia), faça (de faciat).

Preposició provinent

do apud ah
:

i,

amb

l'ad-

:

dolç {dolços, dolça, dolces, endolcir, dulci-

jiinció

d'una nasal, amb; la primera forma (ofc), empleada sistemàticament pels autors antics (que

ficar), calç, la falç, eficaç (eficaços, eficàcia), feliç

{feliços,

felicitat),

atroç, vivaç, precoç, glaç

escrivien
c.mbi

també normalment abdos per ambdós (de
duos)
i,

{glaçar,

glacial),

braç

{braços, abraçar,
lluç,

bracet),

+

fitis

fa poc, d'ús general dins

el

llaç {enllaçar),

faç {facial),

balança {balance-

llenguatge escrit; la segona {amb), gaudint, dins
el

jar),

França {francès), solaç
els altres derivats

{solacívol),

comerç

domini lingüístic

català,

d'una extensió incomi

(comercial), calçar {encalçar, descalç), pfiniç, pedriç
i

parablement més gran que ab
en

l'única

empleada

i

en

-iç,

vincladiç, enyoradiç

la

pronunciació normal de Barcelona:

els altres derivats els altres derivats

en

-diç, venediça, bellugadiça

S'escriurà

amb, evitant-se

així

un divorci no
i

i

en

-diça,

canemaç, bonaç

i

els

prou
10.

justificat entre la llengua escrita

la parlada. la
i,

altres derivats en -aç, açò {ecce hoc)

S'usarà q

ï

no

c

devant de u asil:làbica,
(it)

esperança
i

{esperançar),

venjança,

assegurança

qual s'escriurà
i

amb

dièresi
i

davant de e

i

de

els

altres

derivats en -anca, temença, parença
i

sense davant de a

de

o.

Ex.

:

quatre, quan,

'(aparençar,. parencer)\, coneixença

els altres

de-

quant, qual, quart, quadrilàter, qualitatiu, aquàtic,

rivats en ença, escurçar, avençar, alçar, cançó, llençol,

aquós, equador, obliqua, iniqua, qüestió, eqüestre, freqüent, conseqüència, eloqüència, delinqüent, de~
liqüescent,
obliqüitat,

com^ençar,

adreçar,

destroçar,

març, força,
ç tradicional

terç {terça, tercer).

quota,

aliquota,

quocient,

S'admet, però, la substitució de la
petr

quotidià, però cueta, cuaça, cuota, derivats de cua
trisíltlabs),

s o ss tn els

mots presos de

l'àrab,

en

els quals

evacuar, vacuitat, de vacuus (tetrainnocuitat,

ja d'antic es noten freqüents vacil 'lacions entre ç
i

síl•labs),

perspicuitat,

de perspicuus,

s; tals són, entre altres, sufrà, sucre, sabata, sa

nocuus (pentasíl•labs).
11.

fata, Saragossa, assotar, arrò^.

Dins

les

paraules erudites s'escriurà rigoroej llatí

Noteu:

als

mots que

cal escriure

amb
\

ç corres-

sament s o ss segons que
e!

presenti s o ss (o

ponen mots castellans amb

c

o s

mots

italians

grec a o aa). Ex.

:

adhesió (no adJiessió), apo-

amb
calç

c,
it. it.

ei,

cci

os, ss:

dolç cast. dulcc
it.

it.

dolçc,

teosi, asil, basílica, ccntesimal, cohesió, conclusió,

calce, falç cast.

hos

falcc, eficaç cast. efiit.

corrosió, difusió, eclesiàstic, entusiasme , episodi,
exclusió,

cas

efficace, atroç cast. atros
it.

airocc, feliç

explosió, icosaedre, infinitesimal,

lesió,

cast. felis

fclice; glaç

it.

ghiaccio, braç cast. brait.

misàntrop, museu, nasal, prosclit, residu, admissió

sa

it.

braccio, llaç cast. laso

laccio.

balança casit.

(no admisió),

agressió, abscissa, antecessor,

tellà

balansa

it.

bilancia, calçar cast. calsar

cal-

assidu, colosal, dissolut, impressió, premissa, pressió, vicissitut.

zarc,

comerç

cast.

comercio
it.

it.

commercio ; comen-

çar cast. comensar
escrit trar,.^-; així,
tellà
it.

cominciare, esperança cas-

El prefixe traus- no serà mai
transacció,
sigent.
12.

esperansa

it.

speransa, cançó cast. canción
it.

intransigent,

no

transacció,

intran-

cansone, força cast. fuersa

forsa,
cast.

març

cas-

tellà

marso

it.

marzo, endreçar

cnderesar

El sò de J sorda, que, seguint un
i

criteri

it.

indirissare, etc.

Però

la

regla segons la qual

alhora etimològic

tradicional,
e,
i,

tothomt convé a

s'escriuria ç

quan

el castellà escriu s,

presenta un
d'una
d'ori-

representar per c davant de

en mots jcom cent

nombre considerable
gen àrab {sucre)
i,

d'excepcions

degut,
els

(de ccntum), vèncer (de vincere), essència (de essenria), s'escriurà
((>

part, al fet de rebutjar-se la f

en

mots

anàlogament amb

f

i

no amb í
en mots

d'altra part, al fet de presen-

ss)

en

fi

de dicció o davant de

a, o, u,

tar el castellà en alguns

mots s corresponent

a

2oà
octaues de
la

natiuitat d'l

dcii.4,.sa1)er (|tic
cii.'uiííi'li
:

sanct inatiicu posa

saluador-C E en atjuell

(jiic

jcsu crist habita en natzarct;

jHTtal (|ucs coini>lis go (|uc liaiiitn proíetat
los

pfctes: sobre

la

qual paraula diu axi

saiict

hieronim. ff
cxT-plmii
ist

Si

fixum de
«liooret

scripliiris
(jd'
(ii<:-

pnsuissct
tiim

miiiri

per profetas:

sed simplicitcr

(\<V

dictum ett p«r profetl nGc autem plurali» ter proícus vocans ostetidi» %<) nu vUa de scripturÍH sumpsissè ned scnsum '' lír aytàt que si satiet inatheu en l'i» ; nmOt allegadcs hagués pres de la scríptura scp^rjs que la Ictra ho j)0&a nti lia{(uera dit í|Ue los pfetes haf^iessè <lit ço que ell allc^aua ans haf^cra dit qucn diu lo pfcta
'
.

:

monosíl•lab, verb)
uii:i

i

en

el*

s

llatina

(sosobra)

:

asafràn safrà, (Kúcar
d( Is

motf populars cU étími
:

f|uaN Icncn
viridis,

'/,

d, b 0» t/)i(Kx,

tlarf)

de largui,

sucre, azufrc sofre, osotc assot, sosobra sotsobrc,

verd de

barb de barbut), fcnt-tc, pcró, ex-

tafiro safir. mesclar mesclar.

Com

cepció dels
(F.x.
i
:

a resultat <l';Miuc3ta

Norma, no caldrà mai
ço (forma ahrcujada

noms que en llatí terminen en •itudo ampHtut, bealitut, Hat. ampliludo. bealiludd)
c-n

escriure ç clavant de consonanf ni en principi de
<lcls

mots populars
d'una vocal
i

què

la

p;ir.iula, llevat
ilc

en

i•I

pronom

plosiva en troba pre-

cedida

acccntun/la

açò)
13.

en l'advcrlii c"Se conservarà la lletra
i

humidus),

x (pronunciada
llatí
cs'.

tenint-se en

es,

casos, s'escriurà

amh
la

r

i

(Ex.: humit de compte que, en tots els no £r la primera persona

c

o

fis)

dins els mots erudits que en

presenten

del singular de l'indicaliu present (Ex.: vaL•. vine).

X

(o en groc 5).

Exemples de x pron.

convexe,

S'admet tamlw
saber),
i

h en cah (de cabre), tab (de

l>,rplexr, fixc, prolixc. orlodoxe,

paradoxa, luxr,

reb (de rebre).

l^xic, òxid, asfixia, crucifix, tòrax, imicx, vèrtex,

En
T.

virtud d'aquesta

Norma:
:

apèndix, aplopcxía, concxió, axioma, Alexandre, relaxar, flexió, mixtc, text, juxtaposició, conlextura,

Darrera de consonant
t,

s'escriurà g, d, b finals

o

c,

p finals en el masculí, en el primitiu o en

excloure, excusar, expansió, experiència, explicar,
explosió, exponent, expressar, extensió, exterminar, extinció,

l'indicatiu present,

segons que

el

femení, els deric,
I.

vats o l'infinitiu presenten g. d. b o

p.

Ex.:

extracció, extraordinari.

Exomples

llarg (fem. llarga, der. llargària, allargar), alberg

de

X

pron. c: excedir, excel•lent, excèntric, exces-

{albergar), sang {sangonós, sangonera),

fang (fan-

Exemples de x pron. gs: exacte, exagerar, examen, execrar, executor, exemple, exempsiu, excita':
te; exercir, exigir, exigu, existir,
lar,

guera, fangós), oblong (oblonga), però arc (arcO'
da),

blanc (blanca, blancor, emblanquir), blavenc

exuberant, exha-

{hlavenca);

—verd

{verda, verdor), covard (cazvr-

exhibir, exhortar,

exhumar, inexhaurible, he-

X ometre, hexàgon.
s dins els

Noteu: no s'escriurà x sinó mots següents, sovint escrits erròniai

da, covardia, acovardir), llard (llardós, enllardar),

sord (sorda, sordejar), perd {perdre), però fort
(forta, enfortir), cobert (coberta, encobertar). tort
(torta), surt (sortir)
;

ment amb x: estendre (fr. éiendre) estrany (l'r. élrange) qua són mots populars (com u^sc-abellar, escurçar, escaure, etc),
ti.né),
.V
i

verb (verbal), superb (su-

perba, ensuperbir), balb (balba), però esquerp (eS'

espontani
llatí

(fr.

spon-

querpà), colp (colpir).
II.

escèptic (fr. sceptique),

que en

no tenen

Darrera de vocal no accentuada
;

:

Com

en

el

sinó í (^spoiitaiicus, scepticus).

cas anterior

així,

pròdig {pròdiga, prodigar), sasacrilegi),

El sò de
neral
i

X

palatal es repr<.\scntarà per
a, c,

x en

ge-

crtleg

(sacrílega,

catàleg

(catalogar),

per ix darrer/a de

o

o u que no formi

anàleg (anàloga, analogia), centrífug (centrífuga),
cartílag (cartilaginós), però intrínsec (intrínseca),

part d'un diftong. Exemples: xafogor, xarol, xerigot, xifra, xiprer, xisclar, xop, xuclar, planxa,

estómac (estomacal), únic

(única);

—àcid,
lícit,

àrid.

punxa, gronxar, Elx, escorxa, perxa, marxa, baix,
baixa,
teixir,

àvid, càndid, esplèndid, estúpid, fètid, insípid, etc.
(àcida, àrida, etc), òxid (oxidar), però
pit, inèdit, explícit, insòlit, paràsit,

baixar,

caixa,

aixella,

esqueix, madeixa,

decrè-

eixam, eixut, boix, moixó, gruix, gruixa,
uixcr, ix,
rc'ix,

grui.xut,

ixent,

albixeres,

clixé,

crèpita, etc"), límit (limitar);
sil•làbic),

—monosíl•lab (monopríncep
i

etc

(líeita,

de-

guix, guixaire, rauxa, disbauxa.
14.

hidròfob (hidròfoba, hidrofobia), àrab però
filàmtrop
(filantropia),
els

Les plosives
b,

finals
c, t.

són representades, adés
:

(aràbic),

per g, d,

adés per

p
i

(principat).
la

— S'exceptúcn

buit, aràbic

mots en

S'admeten

la g. la d.
llatí

b finals en els

mots

-ec

mànec, càrrec,

tràfec,

rústec,

rònec, renec,

erudits qüe en
7, 5,

prcSerttcn g, d, b (o en grec

feréstec, ròssec, préssec.
III.

P)

(Ex.: esòfag, pròleg, diftong; àcid, rígid;

Darrera de vocal accentuada:

S'escriurà


car solamèt vn profeta haiiia alio dit empo en aço que diu que los pfetcs ho ha dit dona a entèdre que deies scripttires lion ha preses les [)araules axico jaeii mas solament lo seny emperò sanct matlieu dient aço
: :

204


de
la scriptura fno cal dir la

ria

scripturà

aquella judaycamct ne expondre

la

de punt

a punt axicom jau: car baste dir lo seny

solament
lo

:

pertal posa sàct gregori e es en

seu registre axi scriuèt a altre. Si plixà

parla
tat

com

a euangelista ab sobirana veri-

epistolam
f ortasse

axico dauall

hauem a ensenyar perquè
:

appar que a dir veritat sobre alcuna mate-

vèrbo
ro,

:

ad interpretàdum accipere rogo non verbum ex sed sensum ex sensu transf errc
contingerit
:

meam

moros, ingenu, ingènua, ingenus, ingènues,
anares, anaren.)
els

semprc
cicr.

c,

t,

p; així, no solament sec (fem. seca,

anessis, anessin,

assecar, sequedat), ric {rica, riquesa), inic {ini-

S'accentuaran

paroxítons

de més de dues

qua, iniquitat), sinó

manyac (manyaga, amanyagar),

síl•labes en els quals la vocal tònica és

una

i

o

grec (grega), amic (amiga), groc (groga, grogor),
feixuc (feixuga), foc (foguera), jòc (joguina);

una M seguides de
(Però
dia,

vocal.

Ex.

:

estudia, estudies,

—no
fret

estudien, dormiria, dormiries, continua, continues.
:

solament dret (dreta, dretura), nèt (néta, netejar),
petit '(petita, petitesa), bat (batre),
tre),

dies, nua,

nues, cria, cries, crien).

permet (perme(blader),

S'accentuaran tots
ca,

els

proparoxítons. Ex.
física,

:

èpo-

sinó

fat

(fada, fador),

blat

èpoques,

solípede,

anàloga,

mètode,

(freda, fredor),

mut (muda), nebot (neboda, nebopensat (pen-

hipòtesi.

det), paret (aparcdar), set (assedegat),

Quan dues formes nominals o dues formes
bals

ver-

sada), sentit (sentida), perdut (perduda), pot '(poder), put (pudir)
;

solament se diferencien
dues
i i

entre elles
o,
i

pel

no solament drap (draper), xop

obert o tancat d'una e o d'una
totes

s'accentuaran
i

(xopar), Josep (Josepet), sinó cap (cabota, acabar),

(Ex.

:


i

i

bé,

nèt

nét, vès
i

vés, jóc,

cup

(cubell), llop (lloba), estrep (estrebada).

cepcions:
i

—Exdemagog, pedagog, sigzag, buldog —sud
propis

véns
bóta

véns, vénen
bóta,

vénen, òs
i,

ós,

jòc

i

móra

i

móra),

en general, s'accene

alguns

noms
i

com

Alfred, Conrad, David,

tuaran tots aquells mots
que,
escrits

amb
i

o amb

tòniqurs
lloc

.Nemrod, Madrid, Bagdad;
bals cab, sab

les

tres

formes veri

sense acctnt,
(tals

podrien donar
dóna, sò
i
i

a
i

rcb, adob, rob, club,

nabab

alguns

confusions
són, sòu
i

com dóna
i

só,

sòn

noms
15.

propis

com

Jacob, Job.
els

sóu, fóra

fóra, tè

té).
i

En

fi

de paraula, s'escriurà fx dins

pocs

Quan. dos monosíl•labs l'un tònic

l'altre

aton

mots com despatx,

esquitx, els derivats dels quals
els ali

vénen

el

escrits

amb ks mateixes
fi

lletres, s'accentua-

presenten tx (despatxar, esquitxar), en tots
tres casos s'escriurà ig darrera

tònic a
:

de diferenciar-lo gràficament de

de

a, e,

o, u,
lleig,

g

l'aton

és

de ésser, diferenciat així gràficamen*
;

darrera de

i.

Ex.

:

maig, faig, raig, gaig,

ba-

de es pronom reflexiu

mà,

món i mós

substantius,
i

teig, oreig, sacceig,

mig, trcpig, desig, goig, boig,

da ma, mon
subjccts
i

i

mos

adjectius possessius; nòs

z^ús
i

roig, fuig, puig, enuig, rebuig.
16.

complements prcposicionals, de nos
niTs,
i

Quan, per

les

regles

d'accentuació,
a,

calgui

vos complements àtons (pron.
tantiu
i

vus); pèl subs-

accentuar gràficament una

una

e oberta
;

o una

son plural

pèls,

de pel

pels contraccions
i

oberta, s'emplcarà l'accent greu
casos, s'emplearà l'accent agut.

en els altres

de

la preposició

per

amb

els articles el

els;

què
e

pronunciat
neutra;

amb

è clara^ de que pronunciat
qualificatiu,

amb

S'accentuaran

els

oxítons acabats en vocal tòniíí.

adjectiu

de sa adjectiu
reflexiu;
,'is

ca o en vocal tònica seguida d'una í o d'una

possessiu; sé de saber, de se
substantiu, de us
17.

pronom

Ex.: replà, cafè,
vi

diré,

cosí,

allò,

carbó,

oportt',

pronom
de
I',

personal.
s'escriurà
al,

francès, digues, formós, comprèn, encén. (En can:

Davant de vocal o A no
sinó

del.

extens, carbons, infern, animal, animals, sonor,

pel,

o

/',

per

V.

Ex.

:

a

l'avi,

de

direm, dormim, direu, dormiu, museu, servei, remeis).

l'home, per

l'aire.

No
els

s'elidirà

mai

la e del

mot aton

que,

pronom
no
ell

S'accentuaran

paroxítons acabats altrament

o conjunció.

que en vocal
d'una
n.

sil•làbica seguida o

no d'una

í o
j

En
I

el

cas d''emplear-se an en lloc de
:

a,

s'es-

Ex.

:

fàcil, fàcils, dípter, dipters, pròleg,

criurà a n' (ni a-n) sinó an
llor:
18.
|
\

ho he

dit

an

(mi-

exàmens, anàvem, anàveu, anàrem, anàreu, diríem, diríeu. (En canvi pare, pares, casa, cases, cerca,
:

ho he

dit

a

ell).

S'admeten

les

formes sil•làbiques cm,
les

et,

cerqueí,

cerquen, savi, sàvia, savis, Sàvies,

mo-

es,

etc, al costat

de

formes

sil

làbiques tra-

— »o5 —
(|iii;i

iilfcruiuiz

(llim

pprictaH verlK>s tcneillc.

cxix>nc8

(Ic

fiantula a (laula

nas de

seny a

tiir

sriïsiuim virtus amittilur: hec
si

K
no

vol

seny
l'H

la

cximhich e lu tranxlatM: car v/uin

dir ayla'iil
Ictra

lu vul•lias
1

expòdre

ma

loii^fa

axi «lue <iuat lom vol tenir c huar Ic»
tot lo

que yot tramet

prccli

te (juc

la

|)arauleH «egons lur proprietat. lauor» liom
|)cr(l

»eny

el

enteniment e

la

virtut

(liciuiiuls

me,

/<,

se, ctc.
i

Lx.

:

Mai

el

veia

i

Mai
Marcciuna, 24 de Janor de 1913.

te

veia: lAs en Ircu
ig.

Treu-lua-en.
t

l):irrcra

de vocnl que no síkuí una

u unu

A. Ruui6

I

Lluch. Protidcnt de
i

l'Infttíiut

Mi»-

u
U'H

pcrtunyonts a un diftong dccnixcnt, n'u^urún

turtco-arqucolc'igic

Frciídcnt de toni de l'Intütut

formes
i

sil

lAlúqucs. Ex.: Porti els llibres, líls
I-'-xcrpcious
ctc.)
:

d'ICstudi»
l'resident

Catulun».

Antoni M.» Aixiivea,
de
la Llri'
i

prr.,

f>(if<i•rs

i•ls

Hibri•s.

Scràn usades

les

de

t'Intttitut

usil -U\l>i<|ucs

(m,

/,

dins les combinacions de

.MiyuKi, A. Fauoaí», Prcuidcnl

de

I

i

'

pronom {mira'm), dins Ics combinacions do dos o més pronoms àtons {me'n dóna), dins Ics
verb
i

cicH.—J.
JoAgt;iM
(J-A.SCAK,

combinacions de preposició
i,

i

article {cntre'ls dit i)

facullativament, darrera d'alKnns monosil labs

(lals

com

que, no);

i

en tots aquests casos
paraula anterior
i

s'es-

criuràn acostades a

la

sqjara-

— —E. Tkkraoas. — EuccNi V Pijoan. — Fkre Curomíma». JosEi* Caknkk. — — POMI'KU l•'ADkA•— l'Ulü ÜAIMrAUH.— MlQt'IX S. Oliver. — R. Turró. — Aucu»t Pi Sufiet.^
i

Maühò•Torkknt».—Jo«KP M.* Boriix.— Miret San!(.— Lluí» SkoalA. Furpro.
Jo.sKi'

J.

1

des d'cila mitjançant un apòstrof,
JO.

GUILLKM M-'-DE BkocA."
i

Són invariables
Li és
el

els

dos mots àtons hi

ho.

La

publicación de las antcríorcs
;

Normes

origi-

21.

datiu del

pronom de

terc-ra perso-

no algunas protestas
nían à acabar con
ortografia catalana.

pcro, en general, hctnos de

na {Dóna-li

cl

pa):

l'hi
ílit
/'

és la combinació de l'acu-

rcconocer que fucron bicn reciUdas, porquc
la

v'a

satiu y del datiu del
l'Iii)

pronom {Vol
l'hi

el

pa; dóna-

anarquia que existia en

o de l'acusatiu

amb

l'adverbi hi

{Heu

vist

mon yermà
22.

al teatre?

— No

hem

vist).

El Cucrpo de .^djuntos de los Jochs Florals, dr

No

s'admeten

les

formes

cls-e, ens-e, etc,

Barcelona, adopto en Octubre

clc

1913

el

acuer-

ni an-c,
23.

amb-c.

do de que en todas

las

publicacioncs de dicho
la

dels

Se separarà mitjançant un guionet el verb pronoms àtons afixats. Ex. donar-me, en:

Certamen
las

se adoptasc
del

una ortografia única:

de

Normes

Institut

d'Estudis Catalans. Pc-

7'iar-nos,

rentar-te, mirar-nos,

recordar-se, covi-

ro la mayoría de los sctíorcs que

formaban
y
11

cl

f>rar-lo, escoltar-la, entendre-la, fer-los, cosir-les,

expresado Cucrpo de Adjuntos, que no asistieron
à la referida sesión, se reunió en
i."

escriure-les. dir-Ii, escriure-li, venir-ne. pensar-hi.

de Abril

dir-ho; mirant-me, escrivint-nos, llevant-te, adoi--

de 191 5, y acordo revocar

el

antedicho acucrdo.

mint-vos,

asseient-se.

cremant-lo,

cvaporant-h,

dejando à
la

los "autores
la

veient-los, dissolent-les, dient-li, parlant-ne, ananthi,

Certamen de

que concurrieran à aqtMi gaya ciència en lil)crtad de usar

fent-ho;

escoUeu-mc, plany-me, promet-nos,
fcu-les, digui-li,

ajup-te, vcslcix-tc, rentcu-vos, cul-lo, duu-lo, cusla,

absol-los,

parlem-ne. parleu-

ne,

parlin-ne, pren-ho, vés-hi; dóname-la,

dóna-

ortografia que tuvieran por conVcnientePoco tiempo después, en 9 de Mayo de 1915, los elementos antinormalistas mas caracterizados se rcunicron en la sala de juntas de la Acadèmia de
la ciudad condal y constituycnueva Acadèmia de la Llengua Catalana. por cuya fundación tanto trabajaron, aunque sin

mc'l, vés-te'n, vcs-te-n'hi, digui-mc'ls, digui-me-les,

Buenas Letras de
ron
la

portant-t'hi, vagi-se'n, digues-ho, rigui-s'ho.

Se substituirà
ca

el

guionet per un apòstrof en

cl

cas de seguir al verb una
:

forma

enclítica asiL•làbi-

fruto, los escritores catalanes V'alentín

Almirall.

rcbre'm, remetre'ns, deure't, vendre'l, viure'n,
renta't, miri's, puja'l,

escolti'm,

parli'n; digui'ns-

Victor Balaguer y algun otro. El número de fundadores de la referida Aca-

ho, porta'ls-hi, dóna'U-cn, aneu's-en.
24.

dèmia

es

el

de

14,

però se piensa completarlo

No

s'escriurà pera sinó per

a.

Aquestes Normes no afecten
geogràfics, que
pecial, ni
(luals
ile

els

noms

propis
es-

hasta 30. que fijan los Estatutos. Esto no obstante. confïamos en qae en nnos

han d'ésser objecte d'un estudi
cognoms,
la

els

possible

esmena

dels

és

naturalment de l'incumbcncia exclusiva

y otros se impondrà. por íin. el patriotisme, y en que todos juntos colaboraràn. à no* tardar, en la magna y definitiva obra de la ortografia única de
la

qui els porta.

lengua catalana.

— 20C
que

C
les

hom entenia en aquella aytal Que axiniatcix no sia necessari
allc|,'Hr

paula,
d'tots

C

Lo

quint notable es que en tot aquest

li-

bre entén a plar segons sentencies aproua-

temps
uent

lus actors

o aquells qui diè

des d'ls sancts doctors

|

o segós

les

pus

coses que
:

hom

allega axi parlant o scri-

comunes
vies lurs
:

e pus assenyalad's e pus segures

appar ho ptant car nos veem que los ha leixats no hauien cura de al•legacions ne de tocacions ne anomenauen tostemps aquells qui
sàcts passats en lurs libres quins

e segons aquells qui en mon temps son stats d'gran reputació en lo mon en vida e doctrina: axi com les allegacions

quàd

si

facen ho ensenyaran.
si

Ç

Lo

siscn

allegauen síno en paraules comunes dient
axi diu lo saui o lo pfeta
j

o

la scriptura
|

diu aço

:

car veycn que aytals allegacions
|

que protest aci en lo començament: que jatsia que en totes maneres entena a parlar segons veritat d'la sancta
notable
es
fe catholica e axico a f cel crestia
si
:

o tocacions

o exposicions
|

que segueixen
curiositats tro-

emperò

d'put a put la letra

mes son

per

ma

bad's per los nouells actors que no son a
profit

demoni

grà ignorància o per astúcia del o per qualque altre reprensible

ne a informació daquells a qui preycaué o adoctrinaue e aço ha en spccial looh e téps de obsuar ho qnd hom parla a
:

via: aci ix)saua en cjualscuol manera no deguda neguna cosa que fos contra la sancta fe catholica o contra les determenaciós o
statuts

lechs e a get simpla
qls

que aço no ente
aquest libre
:

:

p

les

papals:

o

qualseuol

altres:

a

les

en special es

fet

aço macontí-

quals yo sia obligat d'seguir o cotra bones

teix enté a seruar auegad's

no pas

costumes
cè:

nuament en

los dits dels sancts e d'Is phi-

losofs e altres doctors car nois ente a al•legar de paraula a paraula axicom son en lo
original:

mas sumàriament
ells

e segons len:

tenimèt que

hagueren Lo terç notable es que jatsia que entena en aquest
hi

C

la ql cosa deu no vulla p sa meremperò ara p lauors e lauors per ara ho reuoch eu he ix;r cas e p nulle tostemps offirent me humilmèt appellat a tota satisfactio que la sancta mare sgl'ya romana vulla que faça de mi mateix e de tots mos
:

dits e

de tota

ma

doctrina.

C

Lo

seten no-

libre principalmét a parlar a

persones sens

tabl' es

aquest çoes que per millor directio

grans letres

:

e

perco^seguet vulla parlar

encara a dar a tots aquells qui aci studiarà
e ptal

comunament: e mes que mes grosserament auegades: emperò vull tocar alcuns punts
aguts per exercici dalcuns jovens ciutadàs
qui molt se adeliten en alcunes honestes
subtilitats.

que totes les matèries que volram aci veure tropien prestament vull tenir aquest
çoes que cascum daquets libres sia p capítols els capítols p prafs e que a caseu praf notable q tota diuersa matèria respon vna letra latina del abecedari ala
stil:

ptit

casio d'mils occupar lur

Perquè pertal que haje octemps e que pus volenters lisquen les coses grosseres que
:

C

qual faça relació sa ppria rubrica posada

son ací posades p la lur salut posar los hi era alcunes poquetes subtilitats e tart: pertal que les dites subtilitats sien aci axico vna poca descha ab qules tirem els prenam e'n lam de nostre senyor: exicom fa lo pescador ab am qui ab la escha pren lo peix Lo quart notable es que cautelosamet. tot aquest volum es partit p .xiij. libres a honor del nostre saluador e cap de cres-

en

la

taula que es
libre

cascum

en

la

e'n lo començament de fonna notada deius après

tantost en lo capítol següent qui respon al

quint punt proposat en lo segon capítol precedct.

E

aço sia dit quant

al

quart punt.

C

Capítol quart Quines matèries conte

C

aquest volum.

Al quint punct qui demana

ja tot aquest

volü quines matèries conte: responch que
aquelles que son en la primera taula ques

tianisme jesu crist
los

:

e d'ls sobirans crestians

sanes

apòstols

primers
:

fundadors de
e la

segueix

:

abans de

la

qual taula emperò

crestiandat "après jesu crist

suma de
lo ca-

nota ací que tot aquest volum en suma general conte aquestes tres matèries.

cascun daqueJles
pítol

.xiij.

libres

appar en

C

La

següent

p

ses

propries

rubriques.

primera es ensenyant co

lo crestia es

p nfe


senyor deu posat en grà stuinct e a aí|uc»ta
uialcTÍa üiicix lo pnicr librc qui ensenya c5
i-retilianisuK' es stanièt lo
íil

aoy


C

Capitul qumt Qui posa sumàriament ço que lo primer '•'"• rrmtc.

pus cxcellcnl qui

Seguidament^

niò

sia.

II

La

scfjona ínatexiu princiíKil

(laípiest vuliuii es

veure del

hom

creslia son

C

Comencen

les

rubriques del present

dccayniCt c en quinn manera cau de la alteu d'l K^íi staincnt d'creslianismc

librc appcllat lo

en que

primer del Crtstia. C[ Comença la primera part del dit

libre.

deu lania appcllat:
lo crestia es

c a aquesta

matèria a

tractar serueix lo sepon libre

(|ui i)arla

com

Siguc a contí nuación

la

rdación de

\<ji%

p nostre senyor deu posat en aijuest mon e dat a temptació. C ^ aximatcix serueix a aíiiiesta matèria mateixa lo terç librc q ensenya lom vein;ut i)er temptació en quins mals cau e en quins peccats e crims e en (|uins laços c perills c en quines c
|

376 capítulos en
fínal

(|uc se divide la obra, al

de

los cuales se Icc:

C

l'cnida ta rubrica

Comença

la

primer

librc appcllat crestia.

en

lo qual serà tractat

|

que es

rcliíjio

crcstiana. e cü c de qui
e

ha son
Ics

|

comcnçamct

son ésser, e quines son

Qntes culpes es oblidat c Hj^at en esta vida
mortal.

sucs grans c altes dignitats.

C

La

tcr(;a

matèria principal da-

í

quest per

volfl es

veure co lom axi caygut es

Todo
na en
de
la

lo anleriomiente

cxpuesto termila

la íjran

misericòrdia de nostre senyor

primera cara de

octava lu^ja

deu relcuat e ajudat e reparat fort copiosamcnt e piadosament après que es caygut en sos {K'ccats miserablemét. E a aço suc-

i)rincipio6,

cuya primera hoja, como

llevo diclio, .solo lleva la sign. ./.; el re-

C

xdi

verso de la hoja està en Manco, y en

la

los

.X.

librcs següents qui tracte d'.x.

ajud's [)rincipals que lo piados pare nostre

que aigue,

sign. a,
la

senyor deu dona a aquells qui son cayguts en lo pou d'pcccat e en
cruel
l's

C

Comença

primera part del primer

màs de

aquell

libre appcllat crestia.

en

la

qual es tractat c

C

encmich nostre lo demoni. Començat donchs per la (jrà
crist ala taula
.xiij.

d'l

nfe

ensenyat que es cristiana religió donant son fonament per que fon ordenada e don es
exida radicalmct e dcuallada.

cap jesu
aquests

general sobre tots
lo pro-

libres:

deus saber que

cés en general de les matèries que aci se a tractar: es en aquesta forma.

han

La segunda
signat, n;

parte principia

al

fol.

119,

la tercera, al fol.

127, signat, o,

Signen

a continuación las materias
diohos trece
libros.

que

y

'la

cuarta, al fol. 189, signat.
el texto
aA'ij,

A.
hoja vuelta

coniprendeii
viene çl

Luego
de

Termina
la

en

la 7.'

si^at.

como

si|^e:

do8

En
mft npcixi
crafie
Ti

la

Biblioteca Uni-

versitària
ttmio bonoM t fpÍJÍtDíIai
los fíbe oela fanc to
f

de Valencià,
la

pwmotióo pct

fobítanotélojufano qu(
tfffa aice

ruío mifttíco

plau ptnoie/ía coirtícü tM cíffo
1(

lotiono ; DíditTiula too nu\o/ p<rqo» fawo penitencia ( bajra ab dl l'o futú ptrptraale
fonColaripno/ j aqucft

oombo tan rai pau
aqucÓ Ibi
'

tcni/a aqutft ama, aquell coca/a

dctwU qui fol (0 vtr aniícb teu a aquell re
íoire metre que tempo te oona: ptal que fl nalmít not tioplee fcarnít abloo fcamico Sno fíee ab U fua real c cremaria cópan7<i c pa» ba|eo leffua en la fobliana e cieftiana

bomilmtt.Ct ne no* Inoucafl m tcmp»' donenudcDllbcta noo a tnalo.Cïul tjttnt vol Dic çcca que fupLquem al (cu pare (Sen/oi plarla ala tua pietat que pu;* no* bae appcllato en aquef) (anct Daitiít ccrfHt I j alt c tan niaraudloo quenons lc;tc• ctu te en pcrcat quant iom pofato en tlçxictoi mae per la tua gran mi f (çcwpla nocTuBe» Miliurat 6tot mal. <[^íPerque pettalque meo placia aquella oiacto al knytn: Cu»ia foiiin com per la fua amoi e per ton p;ofit poiao bauci nao-Ai Ici> tuce t2p(acf5e:
11

^

Nacional y en de la Acadèmia de
en
la

la

Historia de Madrid
la
la

;

en

Nacional de Paris, en
Bíxlleiana de
la

Oxford

m

y en

de don Salva-

e feo

p guifa quefiee valít
gran (^aroo

bataller: pcctat

bcrctaton babít? loo fobirano e vetoaixta rnlliano cello qu( nato c rcnato fon oel fo/ biran cap oe neDIanü |efu atft/c en ell bon termenat lur coio c ab ell Itaran (cne fí en
glcnía,

dor Babra, de Barcelona,
se

que

rellat ale feun

c\ut ceu ba appa valmte cauallero qui pct la fua amoj contraden vlgojolamjro ban |a ba|ctj lo

conservan tam-

lea temptacfot;«irençuteo.|[Z"pcrtal

que

bién sendos ejemplares

míb te pu/ee apcellar e que milà te fapleo
en ke tempracíono guaioar dc caure: fera •lolíbx fegon quie fegucí.r tantod apaeoa
qiKll:oe tot linatg: oe temptario:e enfenya

i^^\toUcC'\xrM'£ó toftépa rrefha txu bauei paoi oe caure Dcla Dl^
tat oe creíhanífme.e aço per lea

de esta edición.

De
de
consta

este

primer
de

libro

tadono que lí fon oaoeo en

aqueft

grae tttrp mon: xx

ra
fit

coiti

Daquelled ab

la a|ut>a

oe nollte fen/

Ue quale fer a
'

Toipoiaobauerfinalmít dctO]ia:a;tiquc
rolo mil an^ant la fua grada nuU ten^

los

trece
la

que

tot lo fcgon Itbie»

«kJ

ttc

emperò ttí ad crc
per ajco quant ceu ta

no caurae en temptació^

notable encicristiana

ftia ciue fa

üppcllat a tan alt e a tan ffci fíi ment com ee aenianífmc:nct oeuo tenir jj
fcíof oe bauer faIuado:tar tnentx viaa
oquell tnon
ell

clo])edia
i[^ènc\% lo primer Ubre oci ^o lü appellat creftia orDenat c
totnpoit per lo molc «uerent luellre iran/
ccfcb jtimcnc5:matllre en fancta tbcologta

de

m

fray Francisco Eximenez,
se

en

camp ce batalla: (égone

conservaba un
el

que Diu aquell íanct job-capítulo fcptímo. é no rcfmenyeque tu ílant en aquell m((é^ tabtí mon toííípe cfl en mig oc infinita ao ucrfaríe qui toíf empo t i totce parts te tip ten e te inipu^ncn ab !)iucrfeo arte e matjc/ rce ab gran éfíg fpctant que ciys.ütfíti en peaatooíiwrfoe perquè fofree fill e cigne
oe tt)o:t< SScrtal ciu fanct agolli en lo ftgó libK élee fues retractacíono en lo t>ebt33«í capítchque jatiïa la f^lej-a glojiofa 6 psra OÍ0 íía aquella oela qual Diu lo opoftol

ms. en
nicipal

archivo

mu;

frare

mcnoj /Digne patriarcba

ale;c5DJi

od

d e

Valencià

os* cl glo:ioa fanct frantefcb. Cn lo qual
cit p>ittier lib:é fe tiacta

ee tiactat que C9

otro se halla en la Biblioteca de El Escorial;

com e i5 on ptl ba piea fonament: t quinto fon leo fueo altee e^cel
telfgio ctf fliana:e

kndee

e graneoignitate. 2.0 qual oit pií/
e

tner litot a faníio còfcU

inilanria

Ü tnoU

otro en la de Dalmases,

qm

tmttíxí meftre mofen job an tuyo ce coaV
la melbe en fancta tbeologia jelant la íalut

de Barcelona; otro en
la

(0 kno macula e rtiga: (tnj^o tota aqtxfla iwlhrafgltyap^fentnoapotïiitajrf, tvt noeíi forn f lacbd e frcíe a) la amojél feny
OI tot 0Í3 tacm en oíuafee mscnlc© e pec

ceke anituce ta ftat tret

empstmptat cel

Nacional de Madrid,
la

oit líba appellat crcflia: to qual eo en lalí/

(at« per

k0 contíiiuact»

t fo:ço28

tempta

tícm quenaoonet)

toonofhxoaouctíaríií

bMTía oeimoneWr tnf^ tintat ce valenda per lo bumil env p«mptaj>oi iambert palmatt fflkmanj.

ï>cftaïeemïno:et>íla

y otro en

Metropoli-

tana de Valencià.

e gïa tiollra flaquea c tfltat que

no tol^a/

£ foiub e ee fiat complit

acabat en la oi/

tallar ïígOKjfament contra ello^^pertaí
tontíntjjjnient txusm tecojat al

ta dotat 6 valenria lo.jtxçfííj.cia ce iSinet

El libro segiuido, que
'tracta
tià,

nonx tap

ii^ny*0^'CcccAx%xi\v

com l'hom

chrislinat-

jefu itill fopplítlt lí ítg<me lo feu alt cófell

pofar.ntatlxí ^xo»n ïucc oe rímo^ fofenr

per diverses

ges de temptacions, cau

de

la dignitat
ell

de chris-

Un
sin

vol.

en

fol.

numerar.

—•Ademàs
t,

de 282

+

177

mm.
e,

—200
h,

hojas

tianisme e dels dons a

donats", no se

de las ocho hojas de princ,

imprimió, però de

él se

conservaba un ms.
;

cipios tiene signaturas a, h,
I,

d,

f, g,

i,

k,

en

el

m,

n, 0, p, q, r, s,

u, x, y, z

y

A

archivo municipal de \"alencia
la Bibl.
la

otro

de 8 hojas,

la

última en blanco.

pos,

Letra gòtica de dos cuercon hermosas capitales dibujadas à mano, lo

ms. se encuentra en

Metropolita-

mismo que las del ejemplar de la Storia del Rey Alexadre, de don Luis de Fenollet, que mas adelante anotamos, y de cuya misma mano parecen
haber salido. La impresión es

na de Valencià, y otro en Madrid.

Nacional de

Del libro tercero, que "ensenya quins
e quants son los peccats e mals en que

muy esmerada

y

miagnífico el ejemplar, que, con los cantos dora-

dos y muy bien conservado, se halla en la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, procedente de la de don Mariano Aguiló.

l'hom christià cau quant es vençut per les temptacions en que es posat en esta vida, e per ses grans malignitats e pravitats", solo hanse

impreso algunos frag-

— 109 —
mcnto».
(Ic

o« cuafles conoccmos los

íi-

Diu

lo

noble en Cerverí, parlant de dola luna.

fíuicnles:
II.

lencics femtmls.

Regles de bona criança en menjar,

Faula del I>op e de

htMire V servir be a taula, tretes
(li•I

de L•i Terç

V. Consells, e faulas e altres lligeodes en
la iioKtra llcnga
-igletí.

(

'rostia
(scfflc

íld r.

M.

Vr. Krantcscb Kxi-

materna, del catorzèn e

iniMiiç

vany.
iSS.,.

xiv) per Jriseph Üalari y JoHarcclona. IC^tanipa del Fidel Giró,

quin/<'ii

novament, o per primera vegaíla, (bmatí a la llum. (Al fin:) Fon
d'en Antoni Bulbena e Tosell, a

Í89.
Fa»c. de ai

a<'abada de .Htamf>ar la jíresent recopilació, feta

X

13

cm. y 48 pig»

Rste
(\o

frají^iiiento cstíi

sacado del tratala

casa de "\ji Acadèmica".

En

la ciutat

de

de Gola del ms. que se coiiservH en
Universitària de Barcelona.

Barcelona.

+ Any

M.Doccciv.
(92.

Rihl.

Rn
el

aiK-nreFase. de (7
\jetr. gót.

lice se

dan

los fragtnentos

de los dos
:

ligiosos

que conoció RxinHMíez
Rste
la

frugal

X la cm. y 56 pàgf. tío numerar. i tres tintas.—Contiene lo* dos síguícn•
de
la Bibl. Universitària

tes cxtractos del ms.

de

v

el

goloso.

fascicnlo

se

rei)artió

Barcelona

(>mo folletin de
lli.

Reinsta Catalana.
Lletra que un gran golafre ecclesiastich

Tractat de luxúria. Capitols trets de

tramet a

tni

"Lo

Tcrt: del Crcstià".

Nova

metge per demanar-li consell
'

traducció de

sobre lo regiment de sa vida. Treta d'un

Ics histories

de

Lt)tli

e

de Susanna, Rarce-

ms. de Lo Terç del Crestià, comp'
catorzèn segle per Fr. Francesch
]•

'
-

lona, 1906, in-4.
[90.

De

luxúria e d'alcavoteria. Notes estretes

TV. Sapienciari. Proverbis e dits vulgars,
trets

de Lo '^erç del Crestià, en lo catorzèn segle

de

les

obres de Fra Francesch Exime-

compost per Fr. Francesch Eximeniç.
Del libro tercero del Crestià existe un
ins.

niç e de altres autors, are per

primera vegae

da fets stampar d'en Antoni Bulbena
sell.

TuAny M.Dcccc. En Barcelona: "L' Ar-

en
tres

la Bibl. Universitària

de Barcelo;

xiu", llibreria d'en Tohan Batlle, a la Tapi"oría. (Al fiu:)

na
la

;

en

la

Nacional de Madrid

dos en
la

Fou acabat de stampar
Puig^^entós
:

lo

de Dalmases. de Barcelona; dos en
;

present Sapienciari en la ciutat de Barcelona,

Metropolitana de Valencià
chivo de
en
la

uno en

el ar-

per en

Jaume

Diada

del

la catedral

de Barcelona; otro
:

q-lorios

::nv

Sant Jordi, patró de Catalunya, del M.Dcccc.
[91.

Real de Madrid

otro se conserva

Fase. de 22
Letr. gót.

X

14

cm.—40

pàgs. sin numerar.

archivo municipal de Valencià y otro se anuncio en el "Catalogue de liel

en

—Con

signats.—^omprende

tres grecs, latins, arabes, espagnols, etc...

Proverbis de Salamó, trets d'un ms. dpi

composant
Gohier,

la

bibliothèque de feu

M.

L.

J.

compost en lo catorzèn segle per Fr. Francesch Eximeniç del orde
terç de

Lo

Crestià,

ancien

membre du

Directoire

executi f, dont la vente aura lieu le limdi

de Pre}Tadors.

14

Mars
las

1

83 1

et jours suivants.


la

Paris,

Paraules del Exrlesiastich, tretes de un ms. del terç libre de Lo Crestià, compost en
lo

chez Merlin. 1831."

En

catorzèn segle per

pàgs 166-178, tomo I de

Cres-

lo

reuerent mestre

Francesch Eximeniç. Sentencies de filòsofs e dits vulgars, trets del terç libre de Lo Crestià. compost en
Fr.
lo

tomatia de la Llenga Catalana, publicada

en 1907 en Barcelona por don Antonio
Bulbena. se insertan
! i

el

Prólech y varios

catorzèn

Fr.

segle per lo reuerent mestre Francesch Eximeniç.

fragmentos de Lo terç del Crestià, de
Francisco Eximénez,
«4


Los
libras citarto al

210
e l'ajuda per la alta virtud sua,
cial

undécimo lampoco

se imprimieron,

però sus títulos son los

siguieates

que eti speha posada en los sants sagraments. Lo onzèn ensenya com lo relleva e l'illusperituals doctrines dades a tot
als ccclesiastichs e religiosos.

Lo quart

mina \^r
librc c los

següents tracten

com

estament

nostre Senyor

Deu

lo

hom

caygut relleva

maravellosament.

E

primerament pertracta

aquest quart com' lo relleva per les sucs sanctes inspiracions e diverses movime'nís
sperituals,

{Carece de hoja de port. El recto de la primera ho ja impresa, sign. a, es conio
sigue
:)

specialment

per

la

gràcia predesti-

unn'

t'<^'^

///

nant e per los dons del
sant
set

/
« mofaiyet ftnéf hjyo c<
tocfraje «jtimateír ncl
qualwnaroocffcrògT^icU'íuei'•'í'-'•'í

Sperit,

e

per les

inoítalte

benahuyrances temporals é virtuoses en
aquest
los f r
Spirit.

ormmicny

ícnraraanoefoítanpoTí fer.yoínwlí alt
«WTieiiallat:

fc'nícuer.tcnta

q« ala cafa Darago-ooii
que tot»

mon,
u y
t s

íom toto moltobUgatiS per
e benefici e botioj

e

per
vtUenaccte

ípcríal

coKXto

del sant

tcmpe ta feta al rwfttcgloooeaç modeli
>-erfanctfrahíefi*c«fonoa«- JliírtaU

u rniia. c oe "Ribagorça
libre enseael
KicTíiciia:

fill

JO c tofí quàc^ km oeaem tofittnpo ía»
fet
s.

Lo quint nya com lo
lum's

imlt aít fenfor e oc ícà
jnfam ftawpctc Mtagowl os/

:naiKTB cntarox a tct ímxf c bonou qat pujtam ala cortra íen70iia:perquí

ww

relleva per

e flames

moltes

»e od0 íima mcnoie:íiU òl roolt alí t «TO© pancrp c fcnyo: en iactne per la g-fsi
ria tx oca çacntCTC lef oarago

po
1^,

lodtüftrce bajju ara c per tottempe ooc í rínac Iwnoi !ct5 carrcreo ^nrualft' c en
lotf

w bona n»

í^ïale negocis.

É per jo molt alt
quaia

qui son en les virtuts
theologals.

TO0i<ailotojlxjímíÉrótr.tfri2tftancelcb

fcn^ozfopiíct} ala Toftra Tcuc:cncia

Lo sisèn nya com lo
les virtuts

libre

ense-

çtímnifçaKiiKU AtíroKic ííitwctí? ab es tota muTcmit tn a4a£n c g aqucU qoi ftnjoí od» ícnyo» t gojcrul r^SitOï < p*-» ne oe toc Jo mon t oc tctce faiyoaeoííov
1

placa acceptat c pècce aquell pocb fcnay ï<oaUí f Dels ttxiow oc noílrr ícnjo: ocu/
f ajllíf ab gja nniía c offany xxU ate e fcto

uúe^ranepatcscDelii nomenats fenyo^d
pbiIo(ofom)cttne/cauaUcte,e fancto prin

relleva per

ja mdt slf quan© pa» k» famolbepiin
tq0 1 gtano caualler» k» paííato rtjé
1300:0:16 qujlít

m

morals e axí
les

«w fou oojaüar per ia oi
te » voenaef

mateix per
cardinals.

ama! oranadotclctníriarcpoís kftamít

virtuts

mouc ora ïOB ba pofat oe rtginiit metti
Tiílp:<pcig que íobttanatncnt

Lo setèn libre tracta com lo relleva per la
sua santa ley e per verses manaments.
di-

^feí faah:acPC<tT<na:acouCTiMrtp>?fat

^«paflatercar fper en U nií(crico2«a èl púiccp íòbirà qoénffMra íouin al coj çri alegria /c alenteníment clar lom a tractat e fmar wftred altac molte nc50cís:r4s fl/ inoara fnolt a vmrcen rtpoe c a ocfempat X3r çoi> laugcramtnt ce moltó canttbsti
pciatocfaoics. ^ritecranjcnt fcnyo:moltalrp enwc çameíjt çoftrc e Mquclls qui ací çólrà na

Pmgrow matci3c« lo« atttc0 negodfl 9C
^^nSSk « ce cauaUnía en qucos cots oc
ttipec.

$)ttqix&i)7can)0)taltcnio!tre

pcn'mtfo astn en aqtMfta paït en ^xüil poffosehitx ala voüia knjodKjpf
iRTtnt

aat<oopíaaa«jpjimcramajf cnrcnroc
que aquetl Übx tM&mmcm cóten fet ;;td
'

po(c(^aU(ílOtíat)d foinran rqpnfcütfijr

p^óKipala»

Lo
senya

viiytèn libre en-

ciO(a>eap»Ba kxvcytoftxKfnfaApif» Kt éia tc^a pnbb'ca queuo cd comanoMi e
ptrpaíiyar alnmftuftcnitrft alatrtaa wiji jiTOo o:Dcma cue tramctco/ç ala ¥(V (ha pzouiDentta fmguteTDOu tnoieças lo

la primera tratta perqoeromunítate ecutats f02cn eoificascd/ ne qui pÉmtxv
mcntlteeoífica>

com

lo

relleva
la

per ostensió de

sua

potencia e saviesa e clemència, que demostra

pjcícJCíoiumquice» «gíiTiají wla pjítj ape ececoinunttat^jeque^tú» alrgcaa
'

qucutó/tuaajrHweaíupojtartottteetre/ balleirtjançatlagraoa eajuoapi&irií»!
.

ia fcgóa que es riurat/nc que requet oe pjdaif iic en que ftaoa en tcpopaffat ona que foo la Icy oc firacia. la Krça cnícnya rom íííam» ríctatt rc^ne ca ^peila^a cofa publica ; e que C0 eofa puWics/ e sc^t tracta oaço qoea pa/
/

en

les coses

creades e
I

governades e ordenades en deguts estaments.

tnaitoenoftreftíçoioca, JOaqueftaco ta RwJf alt feiToi 8 fer me tícb pet obligat pi-nieramaK per UvwaratíiKrerKíí: ala
qual foto \o& fraree

t8n;iraelk.

£a quarta tracta qqe eo tegfmeitt « Jert
an tigamít cooicnçart com C0 dfpc}\) p20fcgiui>aí e en qaà» manera fia
jfo^a; e f

meno» oclinon

m

om

{

^«íahtaifdw•.tyofíi^bntótptrinol tt3 vito que iK» val mí pcpftnt inartfeííarÈ'oiqjw p locapitül ocmeque nce tot«
í»l|^aiaTO(h:8cara}ia:!x»fK>íeiaKim

büjwfetenbmon,
ïLa quinta tracta ya loe ftnjpoía t5d
tlurfi.off!cialiï

Lo novèn senya com lo

libre

en\

relleva e

•rf«^it»ftíBi7« infant parc

qirinoneqoaletwjeneíïnc en :ijt3 offine c luríi bones ccflunic»,

ní»an:efra«

''!ï:^«tit«jJoa.

fBap«£^i»jsM:

l'afalagua per la incar-

jLaíifenï tractatelo altxe ftaméts fijb «tecpinia ncqaaLïoeocncíf fcgona latol

nació sua, qui fon obra

transcendentment
les gents.

amorosa

e

profitosa

a

(Signe la relación de las siete paries
principales que contiene el libró) ligacio

Lo dehèn

librc

ensenya com

lo

relleva

natural dlesta present vida.


La setena
tracta flaquellcs qui son ajus(Ic

aii


tar se e

dilaten lo dit esguart

tats segons coUigacio legal o

fortuna.
tota

En
la

aíiurstcs set

i)ts

sta

sumàriament

cor.
tats

E

donen plaer de deporde anar sens enug e dilaté hom lo interrogat per lo dit rey quals ciu-

sentccia flaquest lihre.

eren aytals

com

ell
i

deya
en

:

ell res[K>s

que

La primera pt c5tc les scguSts rubriques capítols. K aoi senyor notareu sius plau i|uc l's rubriques .següents no contenen ne
posen tot ço qucs conté en los capítols sinó
II

en

la suria
I

era nacra

en grecia cofnstanti|

nohle

en ytalía napols
{

cicilía

mecína
|

|

en affrica tuniç

en egipta alexandria
|

en

suma: i)crquc

consell a aquell qui volra

spanya mallorca rrogat encara lo
d'uia

sibilía
<lit

I

e valencià. Ente-

philosof en qtial tSps

iber

o veure per

rubina

tot
ell

ço que en
si

hom

star dins les ciutats c

tm qual

Kjucst libre se conten
viia altra taula

que

faça fer

era bon exir defora per viure alegrament e

que

(l'pút a

punt contena e

(U'clara tot ço que cascun capítol posa larga-

mcnt car yo senyor no
:

ley

puch fer de psent

fat stich las

c nujat.

Sigtie à continuación la relaoión
•apítulos de la obra, en
irya

de los

que majors senyors tostéps degen star en les grans ciutats en quant p lur presécia tota la comunitat nes mils gouernada en sta mils en peus. Empo nobles e cauallers e ciutadans qui han lurs
lo dit philosof

sana c profitosa. Respos

jatsia

que

los princeps e los

número de 473,
deia quar-

possessió'ns e

habitacions
star d'fora e
si

fora les ciutats
eii

relación termina así
Ics

deuen diucrn
sen en
l's

les'.:u

entrar

Ací son acabades
ta
tle

Rubriqui
la

part daquest dolzen libre appellat Crestia

regiment de princeps e de

cosa pu-

blica.

dondhs nos aturé defora solamét per aquell poch de temps en lo qual cullen los fruyts principals axicom lo pa de juny el vi de setembre o de huytubre.
ciutats

Termina en

el

anverso de
la' primera

la

hoja

sig-

natura a\; vuelta en blanco, y en la hoja

que signe, que es
principia
la
el

de

la sngn. b,

texto à dos columnas,

como
si-

dedicatòria y la taula, precedido del

i^udente titulo:

Aquest es
tia.
I

lo

dotzen libre de
la

|

regiment

dels prínceps e de comunitats appellat cres-

Aquesta sentencia emperò dix ell es contraria al comú vs de viure d'ls homens: jatsia que ella sia ensi vera segSs que ensenyen los seguéts motius qui asats son apparents e fundats en bona rao. Capital .xxxvi. qui proua que en estiu val mes star dins les ciutats que d'fora e diuem val mes star defora que dins. Primerament donchs prouaren {sic) la primera part d'la dita resposta çoes que a
les

E

comença

primera part
\

que tracta

psones dels

dits

staments es millor star

perquè comüitats e ciutats fórem- edificades ne qui primeramet les edifica.
\
I

diuern defora que dins les ciutats e que aço
car en liuem mil« lom tenir calt defora la ciutat que de e app aço ptant car diuem tantost c5 dins lo sol hix tatost dona p les cases que sta d'fora car res nou veda comunament mas e^ les ciutats ja es passat lo major fret e es quasi hora de tercia ans que lo sol do per les cases com la vna casa ho tolga al altra. Aximateix dins casa pot hom fer grans fochs e la lenya es aquí de millor mercat que dins l's ciutats. La segona es car en
sia

ver appar ho pertant

:

En

la

hoja sign. c\ vnelta:

se pot
I

Capítol .xxxr. quals siutats son pus aptes
a pèdre alegria entorn aquesta nostra

mar

appellada mediterranea.

A
tats

la

segona qüestió que demana qls ciu-

1

son entorn aquesta nostra

mar pus

ap-

Respos letó que ciutats marines que han plaent siti e aygues en ocpia car aytals ciutats doné al hom tota
tes a reebre alegria.

specia de alegria: car per la

mar doné

al

hom

bell

esguart e souin nouelles e molta
la terra

abüdancia de coses necessàries per

liuem troba hom molta cassa defora e mes que destiu e mils se pot lauors hauer e cassar que destra per rao d'l fret: e pronse-

212


sos e pertal los fa millor passar en
tats
l's

hom maior mèjar millors coses e ab millor mercat que en l.es ciutats on aytals casses hauria hó a cóprar qui lauors le vogueiit

cassant e treballant ha

ciu-

appetit e pot ho

on hom ha maiors affers que defora. La segona car posem que defora hagués hom a fer de stiu encara affers per affers
:

lia.

La

terça es car en liuern les ciutats son

fa millor passejar aquells d'la ciutat enqnt

plenes de fanch e de lot e tot hom qui buors va per les carreres va suUat e defora no hi ha tàts car noy va hom tant e fer hi quasi continuamèt vet e d'dia lo sol. La quarta car en liuern fa los dies pochs: e ptal passa
:

lom anant per la ciutat va per les vmbres e nou fa d'fora. Aximateix que si lom treballant ha calor majors e millors remeys trobarà dins la ciutat que defora. La terça
car en lestiu son en les ciutats
l's

aygues

ab menys treball aquell poch tèps quil te defora que quil te dins: app aço pertàt car com defora haja hom diuern mèys a fer que dins: ptal pot hom mes jaure al lit
lauors que no en les ciutats on
llen fins a la
l's

hom

fredes e nou son defora
belles cases

I

e

son aqui pus

gents ve-

mija
la

nit os

leuen lauors quad

começa
deu
brar

la

fortor del fret.

La

quinta car en
es arar
[

liuern fa
cullir
I

hom
en
|

disposició als fruyts

lestiu axi

com

|

que sem-

altres

podar magencar e axi deies aço ha mester lòch temps perquè es necessari que lauors los senyors hi sien presents ptal que mils se faça tot aquest appellament. Mas en lestiu la cullita dels fruyts se fa en poch temps car lo segar el batre se fa en quinze jorns: e les veremes en altres quinze jorns.
cauar
coses
:

e

:

La

sise'na

car lom hixent se en liuern

d'la ciutat e anant defora lo cor li exampla en quant en la ciutat sta pus stret que no fa si hix defora: com defora lom quis leua

comunament e pus netes e sens pudor e troba hÒ lauors en les ciutats major copia de tota fruyta que no fa defora. La quarta car e^ lestiu donen a hom treball e enug mosches puces e pudors qui lauors abííden mes defora que dins e majors remeys troba hom dins les ciutats on son l's cases pus belles e pus grans e pus netes e ab menys corruptio que no defora: es pot hom mudar de casa en casa e hauer major copia de tot remey contra aytals coses que no defora. La quinta car dels singulars plaers e remeys contra les calors del estiu son bons vins e molts e bells bla"nchs e vermells e viandes delicades que prouoquen hom lo appeiit a menjar car lauors les caloro tolen al hom lo appetit com donchs d'tots bons vins e de totes bones viàdes
:

tropia

hom mes
:

dins les ciutats en los estius

que defora

segueixse que

mes

val en lestiu

a tercia ja
ja alt e

puxa anar per
:

tot

:

car lo sol es
,

star dins les ciutats

ha scalfat layre e si en lestiu sen entra en la ciutat lauors ha lo cor pus spayat en la ciutat que defora car en lestiu no
:

car en lestiu

que defora. La sisena hom veu la gent pus alegra
e

que en
les

esadelita molt

gosa
tàtost

hom

ciutat o fora

quand es fora bon loch com lo sol sia cald com hix e dona al hom congoxa e noi
exir defora casa

pus volenter hix de casa fa diuern en pauen jochs e en instruments e en totes alliuer'n

mes que no

tres coses
lo

:

e

com

la alegria dilata

e exàpla

cor

el

faça star en sos termens vidals
la alegria es

lexa exir de casa de tot lo jorn: e per

e

aço quand
val en

temprada
en
les

:

donchs

coseguent lauors entrar en ciutat va a spay d'son cor e alegria.
ra proposició

mes

Per aquestes raons appar vera la primeproposada çoes es que en
:

liuern fa millor star defora per aytals per-

sones que nv) fa dins en les ciutats. La segona proposició es aquesta çoes que destiu fa millor star dins les ciutats que defora,
e aço

que Per aquestes raons lo dit rey concloi e dix que lero deya gran veritat la qual veritat han d'spuys obseruada e apuada alcüs se'nyors del mon crestians en lur manera d'viure. Ajustant hi aço que no cStrastà que en liuern valia mes star d'fora que dins les ciutats emperò tot bon ho sen deu entrar
lestiu

star

ciutats

d'fora.

:

appar per aquestes raos. La primera es car en l'stiu fa los dies grans e congoxo-

en
en

les ciutats

a nadal e per .xv. dies star

la ciutat

per honor de la natiuitat del

-ai3fill

(Ic lleu

pcrtal

que
c

puxa
i{•mi>s
II

hoir
t*

lítíTii-i

stinhlaiitinct

puxa honrar mils e sermons (laqucll dixcrcn que üouia fer
la

e conserua la

com

publica.
:
>

I^ prím«ra
ii<rs

es

no

los

massa amar simatcí
aytal li<nn ha lo coi
lo a tota part d'í>c

cotes car
a girar

íi

<

lifcral

tcps de (|uaresnvi

p còfessar e per mils
deu.
I'erí|ue

on ne vulla aytal
(M»Ktenir

M coretlos

orilcnar
a(|ucsts

simalcix
([uc

a

dcycti

mfiamét es

'disposit a

paricntmft

raonablainèl

partia

be

son

jniurics c a cshit cortès e íIoIç v

amorós a

temps
uitat

lo

caualler u lo baró (jue de la nati-

tuyt e a csser affable e graciós e de
])i>stes

Ums

de madona sancta niaria d'setembre
([uaresma slaua d'fora sinó a nadal
la dita natiuitat sta
locli

als altres

e qui .%ap dissimular

fins a la
<

d'falliments dels altres en sí^n Ux-h e tcmpi
Ics

de

la

qresma Hns a
Ix")

dins

quals coses conscrucn sobiranamct pau
d'tots

l;i

ciutat o dins

e notable: car viu

e amistat en la cosa publica c lo contrari la
disci|)a

pus sa e pert.•òscguent pus alegre e mes longamcnt. Per rao daço scriui vn saui hom
110

punts.

I^'i

segona cosa diu

aquest çrmientador quis ptany a Ixmca daquell
<|ui

a sos

fills

que tostemps que stiçuessen vo-

vol críuseruar la cosa publica e la
si

Icnter en les congregacions o ciutats: jHirtal

comunitat en bon stamcnl

es quel

hom

quant aqui stauè pus segurament cy obrauon be pus Icugcramcnt ey tractauen lurs fets pus endre(;a(lament ey stauen pus prolitosament e passauen lo temps pus alegra-

no

sia

masa feruent ne
a peu exut

enquisitiu dels pecell

cats dels altres ne en ço qui a

no pcrtày

mas q
altres
d'l

i)as sí>bre los affcrs dels

sinó aytant cd la consciència força

ment ey viuien
cncjuant
r si
.-u^uis

sis

volien

pus

iustamcnt

contrari o zel discret sobre la cóscruacio

seruC les leys mils que defora

d'la cosa publica

axicó

si

alcü destruia la

fan

les altres

coses pus couinentment.

Capital xcc.lxiü. qui ensenya quines costumes e maneres de viure deuen seruar aquells qui volè conseruar pau c còcordia

comunitat lauors no deu negun callar ans ho deu manifestar prestament ab fauor discreta en son loch e en son temps ab

sauia en altra

on

la

cosa publica.

Perço quí dit es apar que tota comflnitat fundada en la sancta religió crestiana es sobiranament apta a mantenir e a coliseruar
lo

manera manera diu aquest comentador te consell que souin quàd veges que no veges e quàd hoges que no hoges e tingues

lo cosell del ecclesiastich qui diu axi.

De

re

be de

la

cosa publica e aço principalment
sancta religió ensenya e preye concòrdia axico a prin-

enquàt
cipals

la dita

oa vnitat e

amor

que te noti molestat noli certare. E vol dir que de cosa qui not toca no ten vulles entrametre si vols viure en pau. La terça cosa diu aquest es que tingues fie en la lenga specialment còseruant
la

fonaments seus. Per rao daço nos ensenyaren los antichs que per còseruacio daquesta vnitat d'uien los homens amants la cosa publica obseruar tals costumes que conseruassen vnitat e amor e no puocassen negú a ira ne a bregua. E pertal scriuent daquesta matèria scipio segons que recita salustius libro secundo dix axi. Ego trado vobis regnü fïrmú si boni eritis et íbecille si niali. E volgué dir aytàt la comunitat d'l regne que yous lex serà tostemps ferma sí vosaltres sou bons e si sou mals no pora
j

en

les

següents costu-

mes e nodriments çoes que nul tèps no digues a negun son desplaer ne li façes offensa.
Guardat de portar paraules sobirSmamèt car qui aço fa no es hom de recapte ans ensenya que es minyó insensat. Aximateix te guarda de vituperar e de malahir e d'menaçar a psona qui no sia sots tu posada e fug bregues axicom ala mort. Tostemps sia
cortesa ta resposta al foll e al sensat e axi

:

apagaràs

lo

foch d'iur malicia o almenys lo
vols que la tua trufa sia ne diràs paraules leges ne

refredaràs. Null temps ïïo vulles trufar ab
injuria daltre
si
I

durar vostra senyoria ne

la

cosa publica
les

pseuerar en bon stament. Sobre
e

quals

plasent a tots
vils pertal

paules nota lo cometador e diu axi atten aci

veuràs qual es

fa mantenir la

bonea dels homens que comunitat en bon stament
la

que not faces tenir per vil e faces menysprear tu mateix e ta promenia e tota ta doctrina e bons ensenyaments, seniaras

•—

ài4
per peccat
dels

fins a ia

vulla e

mort secret a tu Conlanat pquis guardat en temps de fúria que nois

pobles

soíïer

deu multi-

plicació d'princeps,

per rao daço esquiua-

vulles manifestar car aço ensenyarà quanta

bcnea ne si est hom de vaverdader en ta paraula pertal que no defraudes negun net façes a tots tenir per no negü. La quarta sies tostemps apparellat a vençre ta furor quand vínga e sia pus fort ta virtut e prudència que
es ta virtut e ta
lor: seràs tostemps

gent los en

uen sobiranament aytal multiplicació elilo menor nombre que podien e solament aytants cò lo regiment d'la

cosa publica nauia necessàries.

E

nota aci

ab quàta art
la

e diligència los passats zelaué
la

concòrdia e pau de

cosa publica: car

sapies que pertal q los pnceps

no trencassen
:

no ta passió e fer ta d'us grà honor entre los homens del mon. No sostingués que negun parla mal ne faça deshonor a qualseuol altre en la tua presencia sis vol a enemich ne a amich ne sostindràs escarnidors' d'negu en ton poder e semblat ley seruaras als enemichs car fas te cert q aquesta quarta doctrina ha ensenyant ala fi d'molts homes q molt eren famosos ques valié poch e hauie ells pocha virtut a poch ben car lom qui virtut ne ciuilitat ha en si gran honor fa a simateix a dir tostemps be de son amich e de son enemich e aquells qu hoen ne son molt be edificats e maiorment quàd no solamét sofifer que mal sia fet a negun en sa presencia ans encara esquiua ab vigor que dauant ell non sia mal dit per res no vulles ésser loat tostemps d'totes tes bones obres ans scient:
(
]

leugeranient pau 'ne cercassen guerres

ser-

que si alcun príncep contra altre mouia guerra amdos psonalment hauien tots sols entrar en camp e axi sauia

uauen aquest

estil

a finar lur qüestió q a aquell qui hauia victorià consentin amdues les parts e li satisfe-

yen a sa e'ntencio e a sa volentat. E per tal lauors negun comunamèt no feya guerra cotra laltre. E daço parla aximateix valerius libro quarto capitulo secüdo molt graciosament donant exemple de monelio e lepido qui eren enemichs emperò quàd foré ensemps lauors se concordaren sens colp e e yo mateix ne vists sens neguna contesa feyen grans menaçes e maravelles de siq mateixs qui quàd eren en lo camp sol nos mouien nes acostauen a lur contrari. Sanet
1

agosti aximateix en lo quint libre d'la ciutat

de deu en lo

.xiiij.

capitol

si

parla daquesta

ment

fe

be

als

altres
la

amagadament car
reuelara vn jorn a

matèria dièt axi.
armes.

la

cosa publica

mes

e

mils

aquesta bonea deus

sa a màtenir ab bones costumes que

no ab

gran glòria tua. Ama cortesia e trobaràs qui lat farà sies conexent en benifets reebuts e tostemps los prea mes que no valen car la
volentat
d'l

E

pertal diu en lo primer libre, ca-

donant d'us prear sens mesura.

Null temps no faces' retret de benifet que
fet

quinta cosa
crgull

hagués car gran vilania es fer ho. La si es que sobiranamét esquiues

e vituperis e

que segons lo saui desperta bregues ennega e ira q mares son de guerres e de bregues. E pensa tosteps diu
aquest que concòrdia e pau es conseruacio

tua e d'les tues coses en anima e en cors. diu que ab tant
tituts elegien
zell los

E

antichs conseruaretti

aquesta concòrdia que pertal les grans mulsobre
si

vn príncep conside-

rant lo dit d'aristotil qui diu en lo dotze
libre de la metafisica

que vnitat de príncep
sancta scriptura. que

saui te en concòrdia les sues gents e pensant

que deya scipio famós princosa publica de roma no staua ferma p fortalea e bellea d'murs puys que los bons nodriments e costumes ne ànauen a terra: e semblant diu libro secundo z capitulo secüdo. E pertal posa ell mateix en la sua quinta epístola que los princeps specialment deuen ésser atteses (sic) a corregir males costUQies pertal que la cosa publica e ells mateixos no peresquen. E diu que bones costumes son fundad's en bones e legudes amors no aquelles q lo poble comú desija e vol e requer mas aquelles que volè pochs homes elets e virtuosos: segons que posa policratus libro .v. capitulo tercio als cus per mal vs de molts se pensen q males costumes sien bones, mas tu diu aquest no
pitulo .xxxiiij.

cep roma que

la

encara ço que diu

la

attenes als molts

:

car diu lo saluador. ml'ti

-aiSmil vocati pauci vcro
tnolts
cleti.

E

vol dir q \oa
fer:
fet c

ün
li'

vol. «fl

graó foL de 378

X

174

mn.

de J14

son af>pellAts a be a
cl íjcx

mas

los

àf,

k do% cc^luiniuu,

Ijeir»

góL

<ic

pochs
lo

deu a fer

lo

de

a posar

d"
g, h,
i.

ignats. a,
k,
I,

de 7 hojat;
I,

b, e, d, t, i,

cu obra.

i'er totes les

damunt

dites coses
la

m,

n, 0, p, q, r, t,

u, 0, y, a,

A

ippar. ctmi lo
i'iibliíM

primer fundament de
la

cosa

de 8 hojai, y C, de 6.— No
anterior, Ictras capitalct de
los capitulo»,

tiene,

eomo

el

y B. tomo

mano

i príncipío• de

es concòrdia e vnitat la qual ense-

prro

Ȓ

cftan indicada* aquéUaa coo

nya sobiranamcíil
tanicnt
t

sancla religió xpiatia.

letrat

ixírquc appar clarament (jue crestianismc es

notas

marginales

minúscula» y dorados los cantoa. Uev» manuscritas de laa cosm y
la obra.

sinpulanmt apte

a conseruacio de

hechos mas salientes de

cnsa pnMira.

Magirífico ejtm|)lar, tan bicn cdnscrva-

U
boja

I

Mil

II.

i

11

unk-

.il

\crso de la sexta

dc)

conio
<lc

el

de

la

obra anteriormcntc ano-

(ic la sij^n.

C, que es conio sigue

tada,

la

"Bibliíjteca

de Catalimya",

procedente de la de don
'ffll
pnr U lo. Ií« .Tfu «i aqoíiu urn Mcn lo ccn irtn h«K.i iw^uu bon U^ïumu ut»
M!u
ripatmíf

Inicn

Mariano Aguiló, quien à seguro no poseia en
.su

pma .V <•ii•xr.( l'C jfftrmJt/aanjtanfci
'
l'I
'

p« pi«:rr•te Wo«Mrk>fa,o(v

A

bfcfpetfcnírUjTt«wnt«aa9cUcf«hi

toda

valiosa biblioteca

9Ht^i^w»pmt fa «mToS
«un en ío. odm, e Umy

",

Ml ïnpliT pubikiint

'»>xnquwi(cirmal•tQ kúacat/

íüibS CM pmd no rco) qpt ontaRiMnov Ic.
foMle.jOe••ítm.rtanri.netn k•M. fat•.efctaeacpcftpwKmfptnilUgimS «net frjntfífOtontjUa aKlu cTiB: cthjw
li teljx>ft

e&

dos incunables tan hcrinosos y bien conserva-

des
.

como

estos,

lo wr mpitol pofa Dtl wy criííic^v f K) bj I «ena

M ftMica iv^

pwuof pa cU pct rjcjnm río.

ttnmw com no fu

que com (oe po ooj appeíUt dU fcno2«ptrfc»e*tot«fc•,,»^trtii

£n
A

las Bibliotecas del

^0 emperò qtte Dtn
w.).iMuaooocl rc^oefranr» peno t vrtu mjt iioftrt fcnyoila
ra al

Cabildo de Valcncia,
cionales de
rís,

Totw^fo•fratí•ttaidfcnentuleéMiif•) tecito altre» cofa 4 BÉi qplferKn long»
oe rtceoiptat BÉbcn fima com íj no baten iieçnn fonament ntp•battoéUtriptur•' ne «u fancto oorto» qpt pena qoe f« fcn
fanfafiCd e

Na
la

1

Madrid y Pa-

wt Wi^if rnolf p bf VKoni

fet

ba fvw

Universitària y en

oe bu/ be q d! !7cu pxxií per iicgn» nuncTj iK qi) jut :e per foo ttfo U od oït tr^it iioji fd-v maioi amoiit n-.c fi
oi Icnn

«iww
;j<f,

eoj effer twoa «íBa creença,
tot

wte 6 mal rerapte ak ;^ale no

de don Salvador Babra.

É penal loe
enctrquaj

knxj fo jU faiuta tlgkra ai

«olgura a mon^ipofct poíar e

temp^)

ut itmcc j1 ott Rgnc Icn^ niTioa raoni/ bl j cofj co (jIim (oAcmpa b omvMcto oAii imI qiif loo jhreo n^nca qui b«n molt fet
pcrUfaifcta fctiittioiifa e pu^rut contra kw infedo otgai wjrat « pugiur tn mjioi

Cl aqoef» hbx car «t cjot fó molt puWkaie pet k? mon:e moltó loa creen ancom íi ni fomg^tJíionbo perral que neguniioj 00
ít

y en Bodleiana de Oxford,
de esta edición.

de

Barcelona,

la

se

ncf fia enganat pertal repceítb altra

«

conservan seiidos ejenil>lares

ewaeotóqlooeitalnreenlo wt capítol
o.tccc.lrcj,rtdtata deoatr4ini inpognato

e^'íhmicnt qnc no (c«i:«n(om ta lo rtjnc oo/ >/tí$o-£?fjncl!a caongrU/qultíma terri ban tolta alo ii;fttIo:e tn fpòcial me nara/ \ DclI Mqft qni poú li ctíf^cic «la pçfefttf
;

« mon )ny no fan Bc ntçina creença ane tó
tenen moltes fatoitat» moncpnegae» tíU

También
cste

se conservan

sendos ejeniplares ms. de
tratado en
las

ap;w aqi!ffT rtntcmri rotn non ba cï íípcat lo regne sotaío oel qual en foe trac tate qm lon p tot lo mon publ:cat« ba pic/
rc/al

Bi-

núnaoe» taií gronsc ta4i aflcnjralaòe piof pentate boc encara general monau-bia lc« qaale coíé» tom wp»fait no appjt qae en
cara ba|cn tomençamít e fien ran

Itó fenrir lo primer volum
ecl oot3en libre appellat cre
ftia

bliotecas

Metropolitana

o:otnat_c cóport per lo mdt rcuercro

^ana co

fito jppat que oegen baucr loncb e (cran|v CC0 ano qtx ctflén e perccnfegaent tom en/

madlte íràccítbejnmcnc» maefhe tn fra tbtologia fran meno: »igne patn'artta alt
.rfon odonseotlglccioo fanct frantto.iEn

de Valencià y Nacional de Paris, y en los Archivos del Palacio de
fiora
la se-

tara foo tw: que críliíTtn loo altres regne* per rea ro ba rolo: que wga oc gran e oe
iócb ttmpú lo oït
rc(jite

loqnalTClum íomariamemíc

tracta

to

tractar cí regiment oe psíncepo c

í ruitito

Condesa de Sobra-

refiar ne paííar: c5

e 6la rofa puWita.'ic. fcgcno q lar.j3mott
fc

psxeo

c iTamcíir c

Dtcabimc t

é monirrbía
q mo/

fu comiitunicnt

fo:t loiirb r gran ícgoiio

pot cojtc ai lo p:inripi wl p:cfcnt libx. Ï.0 qual volum per pxri» e inrtantia odo rcnercnoo c bonoablco ímjow c ciutaoàs
bela inftgna nntat 6 Talciitiatce Cat tret

baocm fift

e

nardrico paíTaote

Ir^m en totes Ico altrco Sço cnipao fera ço que
cífcr toí

diel y de la Corona de Aragón de Barcelona y

en

el

Episcopal dé Vich.

a ecu plaurà al qual ocu
ftaran coqui auant per

Ciuant co mço que oío tselo

comanat relígiofoo qoe

empxmptat «I ongmal

q eo ni

la íalatla

oita riutat per iLambcrt palm^rt aiatrany

ko moiuayce c oc/

£ foticb acabat c complit en la oita nufat
valentia lo quinjtn oia oc març.

fnto.nol rrcuirar ró fu dar rcuelat a fanct

VI. Tractat

j

de Regi|

íana franccfib p ominale re/ Dtlanoiia arícom appar en Ico Iure uxxo ^
ea

aomingo

ment

dels Princeps
j

e de

cetu bauú

clle c luro teiigícno elegiré p:in

comunitats

lo

dotzèn
I

llibre del Crestià

com-

216
post en lo XI V*^" segle


Ninguna
important

Francesch Eximenis
produint
I

|

per lo R. M. Are novament
| |

Fr.
re-

sens foliar, de lletra tórtis, a dues columnes
e ab les inicials fetes a ma.

per Antoni Bulbena

Primera
rededor

modificació

hi

ha
lle-

part. (Esc.

con esta inscripción

calgut fer, respecte al original imprès,

al

lum de la vista.") Barcelona Imprempta "La Acadèmica", de Serra Germans y Rnssell Ron-

"Lo

vat de la puntuació i'ndispensable e de la

saber es vida del cor e
f

nova
A. B.

divisió de capítols

que

hi

hauem

in-

troduhit

des del

segon tractat en avant.

|

da Universidad, 6; Telefono 86i.
[93-

No

obstante haber cesado

la

publica-

ción de la Revista de Catalunya, el sefíor

Comenzó
vió la
'luz

à publicarse en forma encua-

Bulbena prosiguió

la

publicación de
lo

la

dernable en la

Revista de Catalunya, que

presente reimpresión,

como

prueban

las

pública en Barcelona, en Octu-

dos siguientes notas bibliogràficas

bre de 1896, donde solo se publico hasta
la pàg. 128,

VIL
e

Biblioteca de la Revista de Cata-

por haber cesado en su publiy en hoja que seguia à

lunya. Tractat de

Regiment

dels Prínceps

cación dicha Reznsta. El tamafio de esta era en
4.°,

de comunitats.

Lo dotzèn

llibre del

Cres-

la

la

de

port.,
'lo

cuya vuelta estaba en blanco,

se

segle per lo R. M. compost Fr. Francesch Eximenis. Are novament
tià

en lo xiv''"

leía

siguiente

reproduhit per Antoni Bulbena. Primera
Part. {Esc. con esta inscripción
"
:

Lo

sa-

ADVERTÈNCIA
Dels tretze
llibres del Crestià,

ber es vida del cor e lum
Barcelona. Imprempta

dl2'

la vista.")

ment formarien la Ximenis no sen conexen
tres'

que seguraobra monumental d'En
fins are

sinó los

primers e

complerts.

lo dotzè, e encare no tots Per gran ventura, podem vuy

Serra Germans y sitat, 6. Telefono 861. (1896.)
Fase. de 24

La Acadèmica, de Russell, Ronda Univer[94.

donar a la llum lo més important de aquells, com ho és sens dupte lo dotzè, que son autor acabà de compondre vers l'any 1385,
segons

X

cm. y 128 pàgs.

VIII. Tractat de Regiment dels Prínceps e de comunitats.

Lo

dotzèn

llibre del

indiquen

los

'

capítols

ccccxj.

e

Crestià compost en lo xiv-^"

segle per lo

ccoclxvj. de la edició original.

R. M. Fr. Francesch Eximenis. Are no

Aximeteix, de una nota que hi ha a la fi, sen desprèn que és aquest encare lo primer

vament reproduhit per Antoni Bulbena. Primera Part. Barcelona. Feliu Clos, llibreter-antiquari,
Llibertat,
53.

volum
libre.

dels dos de

que constaria
lo

lo

dotzèn
Gracia.
troba

Donchs
en
tna.

tal

com
de

reproduhim

se

1904.
[95Fase. de 24

la Biblioteca

la

Universitat de Barcelo-

De una extensa relació que en 1873, En Emile Grahit feu, d'aquesta interesant obra,
lo terç

X

16 cm.

y 128 pàgs.
I

En

las pàgs.

179-182 del tomo

de

la

en

volum de La Renaixensa,

és de

Crestomatía de la Llengua Catalana, publicada en 1907 en Barcelona por
el ciel

creure que n'hi ha encare d'altres exemplars

Reyal de Madrit, en la de la Reyal Acadèmia de la Historia o en la d'En Ramon Siscar, de Barcelona. Fon acabada de imprimir aquesta rara edició a Valencià, per Lambert Palmart Alemany, lo quinzèn die de Març del any 1484. Es en foli major,
la Biblioteca

e^

tado don Antonio Bulbena, se inserta
capitulo

CCCLXIV

del Tercer tractat de

Lo

dotze del Crestià, Librc de Regiment

dels Prínceps e de Comunitats, de
cisco

Fran-

Eximénez.

í.o

tretsèn lihre del Crestià ensenya e

Regimét
per
I

de

U

tracta

com

lo relleva

per inenaies de les

lo reuei\;tit

coca póblica oixlemt mestre Francetch exi-

ijrans penes e promissions dels yratis bens
celestials e sobiratuiment gloriosos.

mcnes.
I'/'

De
na,

lus

consta la

cxpresados trecc libros de que cxprcsada incicloijcdia cristialian Ik-^Mdo

Un vol. de isg ju sin numerar.ceptuada
la
i,

-Letra
i-k.

gòt de 74 bo<\e 8 boj». ex4r

que conkta de

6,

y

la

de

4—A

la

úiucaniemc cuatro ó sean,
el

d nos-

vuclta de la

ixirt.. cl

líguícnte grabado.

que repre-

otros,

primero, secundo, tercero

senta laM íamosan torres de Scrranot de Valencià,

y diiodccinK).
lúi
la

con

tres

jurades de rodílUí^i cada

Udo de

l\í(/ina

Li t traí

UI

de

/:/

L

urrci)

la

puerta; & la derecha de esta, cl Àngel

Ou-

Catalàn, cürrespoiulienle

al

dia 15 de

No-

todio y dos maceros de pte*
frailc

con un libro en las

à la manos:
jr

íxquíerdA, un

viembre de
s^cfioi

1912,, se publico el retrato del

Massó y Torrents,

rcprotl.

de Bi-

bliofilia,

y después de anunciarse la Bibliografia de l'Eximeniç, publicada por
coni;<lexitat cultural

dicho seüor, à quien se llama "l'home de
lunya", en

el

més Anuari de

forta

a

Cata-

l'Institut d'Es-

tudis Catalans, se transcribe el siguiente

soneto, que
à la obra

un "mal po'eta" ha dedicado monumental de Eximénez
de Lo Chrestià.
la

En
s'hi

tes planes genials

teológich arxiu de saviesa,

mostra plenament

gran riquesa

del cufónich llenguatge català.

Son dotze llibres de sapient bonesa com el cor pastoral qui les dicta
ab dretura y ab seny,
la

s'hi

fa palesa

regla del bon viure y del parlà.

Jo he vist. embadalit, en cada plana de tes obres gentils, qu'he meditat,

un

fil

d'or de sintaxis catalana,

veritable thesaure retrobat.

Parlava en català

'1

Sant Esperit

a dins dels dotze llibres qu'has escrit.

{Al recta de

la

hoja sign. k\ este colofón)

C2i bono: c ijlo:íaDcla fancríflïma mfnéat e p \\V/
ftrucao od^qui lo be augtiiciit c cotifcruado Dc^ la cofa publica jcfai.fon cnip:cpf ar lo p:dait trac;^ ut c\\ la iiiclita durat De SJalaicia per 3: pofol coV/

man

alamaíir.iÉnloanf oda faluníeraiianuirat Del rcDcnipfoi Icnpo: Deu iioftre )d'ucrift,0:^íl.cccc. Icrrnr.a.rtt^uj.Dcl ntcs DcSeucr

En

el

recto de la hoja que sigue, sign. a, principia:

W^^
jííaícrra qiieï

actoiod

ent):eç5t aquell kite

tramet )Hrato Oda durat
libic

í)e)í>aícnda•í£aqiiefte0lop2obcmL
r
ii
I

Olt foin'0 boíioíablcíj c reucrcts fcpo:^ en Bcniart inaler.ciiBcrnarr Dc gurb: per l03 generofo0* en ^cre ^oban. eii

Jacnic romcu.eit Bcregaer dc ro/als.e ?'cn3acnn:!narraDe0:Blo0ctutaDa0 3a
rat0 De t^aléeía. ^^rarc fràeefeb etímcneí tJl oxxk í5la frare0 tneno:0/£tir buiítil feruíDo^ en jefucbn'ft: bo

ab ocguoa reueréeta. £11 aquell niateír fenpo Vqui B ^^^«r ocla cofa publiea.mon ab fobír^ 11a caritat en larb^c oeïa fanera Kra creu.
1101 roftcps

Segueiircíaíerta•
£nroi0ine^fiioltre»eret0.
^

2o trafeert

loení e molt alt legat Dereoftat oe oen lo pare-£ eap oe íoteriftíanifinejefn eríft

íoxwm ejcéplar pfet tí totd^ vírtut/e oela
Hortra t?iDa.3aífía feapa^ generalméc
!a copíofa nia tw aqlla fua fagraDa ooetrúta qeter^

nalínent b generació natural bauíarebuDatí aqlla

fonroe Deu lo pare, impero uioltpnsaltamenre pW0 copíofa /e pi?0 anngableinct la reuela e la bu^^ 5Da:en aqlla flunt0 aportolical0:joc0 eti IO0 fant0 a^ poftoíe en qiiat aelle banía a Knír \o regínict oe to
:

Li cofaptíblica
i

ereüíana : Deia qual ell0ap:e0lo^ g!o;io0 cap noftre fo^en/fpccíató e píímer0 fnn

Termina en
nuación sigue

el

recto de la sig. h

iiij.

A

conti-

Ejemplar de
;

la Biblioteca

Nacional de
en
la
al

la

Taula, que acaba en

el

anverso

hoja siguiente, y à la vuelta principia el texto, que termina en la sign. kj vuelta. En la otra
la

de

Madrid otro ejemplar
versitària

se halla

Uninú-

de Valencià;

Haebler,

hoja se halla

el

coloíón, ya copiado.

mero 708 de su

Bibliogr. Iber., nos da

— 419 —
noticia de otro ejemplar
cti

la

Bibliuteca

Provincial de

Palma, que, dcsgraciada-

menlc, no ha rcsultado cierta.
Salví'l

anota otro ejemplar

al

núme-

Méndez, Nicolao Antonío y Perer Bayer no citan esta obra. Rodríguez llama al inipresor Crmóval Cosmc,

ro 3.666 del

tomo

II

de su Biblioteca

gtee

intitulat fc^tàbtíioidcnit

pcrío TKcocrtntmeftrc f ranccfcl^cEpirne ncQimtttrc en facraftpcología tíi oïdc

m

JMfttos pera contemplar Uí cofce oiuínca;

{Esta es

la

portada del

libro.)

[97-

ÍÍ20


como
sigue
:)

{El

fol. xcidij rccto,

ultimo del volmnen, es

rof fttrtbuíí ííU vera font oc eícrna ínpítoivle ocfccfco tj nofiír ciicU fe puguc-ííéaplicata alaniía íiinplícírjfrcigíio raiicia.v cm aço A fia la mía erra e vfa bcinginraf admcía.
fupliiirt'ila l?abrid.iiítparcíccía
tretf

I

vfa^l^cr laqual vnit ral que» VO0 fcn^oia l?abírc:rincl? cípcraçt* en iifc fciiro:

í^íWp:cfent tractar,

^oncfe tradüfeída la picfm ob:a ínrítulada
pcficio dc vii cfcala Dci.lfcjcr vn reucrér mdiunc ^ucrc . t)euot:3ela»t la falur Dclee auimeo bc aqile ; q ía vta rccf a t)CÍ aít regne trobar bcfígeii.íHiiloí» &cfcccc0 oela qual l?ii* milméf fupU'ca g a^lto qui mcd gcíí cii lart fenen inrciligcn efmcna . IHo arribuiiubo a cia:fía feta beguda coireccío

3

j

,

i

f

p:cfumpdob3uerp:e0tagricarrecb:rino
fer a(a úimiifeca bcuocío bel bit oeuot .

Za qual

fole per faíil/ Imcua ql

t^aguea Depcdre.aiqualbemgiíamçtecoua: qaqucítmi quaico/ nitn treball accepte:ab aquella bcm0nttai;ab la íluma rcbícloa f<rrueí?8bela qgranamo: r affccno li tmCf Za qual obja pieueníut la bíuiua graci j fon eilamp ada cniamfignecíuratDc 36aríclona.pcr0ima0 aecieiídr i ^oau iS>íglo a.icf.belmea bcagod.aui'•i^»^-'^^"'*
:

j

Un
folios

vol.

de 183

X
la

122
hoj.

mm.

—Letr.
de
10.

gót.
la

—xcviíj
Taula. vuelta

nums. con

de port. y

Signats, a-l de 8 hoj as, y

m

A

d'l orde dels frares metiors tostemps seruent de Jesuchrist y redemptor nostre Y
:

la

zelant la pura cosciècia.

Molt

alta

de

la port.

el

siguiente

y excellèt

séyora: diuerses vegades
tra real magestat
:

ma

estimulat vos-

PROLECH

La

present obra es intitulada Escala

dei ordenada per lo reuerèt mestre Frà-

cesch eximenes:

d'l

orde

d'ls
:

frares medirigida a
la

nors
la

:

y patriarcha d'hierusale

molt alta y serenissima Senyora senyora dona Maria Reyna de Aragó.

que per endreça y refugi de vostra espiritual vida: li ordenas alguna sumeta de molt poch volum: ab la qual se pogués delitar y pédre alguna lum pera direcció de millor guardarse de fer ni cometre: cotra deu crim ni offensa alguna, y pogués molt mes aprofitar en tota vtut: v a deu ser mes accepte. Per hon serenissima
senyora: volét satisfer a la deuota y santa deuocio sua: p augment de aqlla: he deliberat ordenar la present obra: en la qual

(Sigue un espacio como de un rcnglón
en hlanco, y à continuación, en caracteres también góticQs^ pera algo mas pequenos,
la siguiente dedicatòria:)

son còtengudes
ies

les

rubriques y capitols

:

de-

A
la

matèries: que dauall son ordenades.

la molt alta y serenissima senyora senyora dona Maria per la gràcia diuina
:

Termina en

la

Reyna

d' Aragó.

Frare Fràcesch eximenes

guidamente^ en

misma hoja vuelta, y sela misma llana, "C Se-

— i%\ —
guexensc
los capítols",

ó sca

la
4.
5,

Taula,
Prin-

nfe senyor deu. fon ordenat

Y acU deu noUr

:

^

lo dijuni

qiie finaliza

k la vuclta de! folio
c!

cipia el texto en

rccto del folio

como

sigue:
PRINCII'I

p 1^ pmen p rcfrenar ü carnal cdcupiscicía pque seg^s scriu cesamoltes causes.

p

los sants e antíchs pares:

C

ríu.5

:

enles sues doctrines

:

(\

vigília

:

y abs*

tinécia de
líeix

La noble

c virtuosa

Reyna en que deu
d'no-

la

dormir: d'mijar y t>curc: espeforça: ab carnal téptacio. axicS
:

tostcinps pensar.

apartar del foch la lenya
lo adiutori diuinal es
:

rrimcraiiul ah
tar la screnissima

llir

de

lolla.

C

^ segona p mitigar a
lo
la

pua

:

e leua lo bu-

nos-

y alta reyna en que principalnu't ella cotemplc e posen algüs doctors: los j)unts qs segtieixen. ^-o primer ])iint es: q perço que lo dit pensament sia al) major cflíicacia y tranc|uilitat y pau del cor. Deu la tal persona cotemplatiua amar:
:

tre

senyor deu:

qual encara que dl non nfes penes en quàt
:

deportc: ni son penes
:

Ic placicn

C

empo en quàt son medecínals y
nostra suphia: hins
:

abaíxè: e humilien

:

puoqué
li

e inclíné a humilitat
:

e a fer cdplí-

da esmena
cor

y ah estudi procurar: loch y temps: enlos quals iHiga millor: y ah major repòs: pensar les coses dauall scrites. Dihuc" los dits

de nfa malícia per a^sta causa plahuè: y li san (sic) acceptes segds lo
: :

ql les pné.

doctors que lo temps
la cotemi>lacio es

mes conueniét pera
primera
vigília

de

nit enla

e molt millor es la segona.:

com

es en lall>a

o ans daquella. Encara q moltes voltes pot ésser en tal loch que altre temps pot ser
:

molt conuenient
tori
:

:

co es enla cambra
:

:

o oraa les

o enla església

mas comunament

persones reals: es deputat vn retret: hon

y bona intccio y esforç ab lo Antiguamét quàt algúa cóunitat: o alguna psona sabia q nfe senyor nos tenia indinacio o ira p mitigar aqlla tantost acorriè al dijuni c affliccio de sa psona, S^5fl legim de Dauid de acab e de aquells de Niniue: que per aquesta via: nostre senyor deu mittigauen. C La tercera raho: es per impetrar ab nostre senyor deu alguna gràcia, y axi dejuna Daniel, quant volgué salo voler
:

:

:

:

:

poden y acostumen secretament orar. C T^o segon punt es. q enlo temps que la senyora reyna es dins lo dit retret y lo temps li es conuenient se deu fer tancar e lunyar deia conuersacio de qualseuol altra persona.
: :

ber
ble.

les

coses esdeuenidores

:

sobre lo seu po-

dix làgel segons q esta escrit enlo seu libre. q après que ell preposa dins
li

Y

pço

son enterior
teix
:

:

de aítlegir

:

y macerar assima:

li

fo atorgat saber

lo

q

tàt desijaua.

Seguiremos copiando algunes otros capitules para dar à conocer el lenguaje y la sòlida doctrina espiritual que encierra
este

C

La quarta raho: y causa

es: per fer a

nfe senyor deu gràcies: d'ls grans beneficis q ell tots jorns nos comunica, y perço de-

junà

la

hermoso
en
:

libro:
satisfaci©
lo ql

çam
tercera

gràcies a deu
:

quaresma: per donar delme: y faquen tot lany nos con:

Capitol
penitencia
:

deia

part
:

de

cedeix

e atorga vida.

C

La cinquena causa

se

mostra q es

ni
:

p
al-

ques deu fer

y co

te tres pts dijuni

myona:
Feta

(sic)

e oració: v tracta

pmerame
p sos

d'l dijuni.

per diferir e prolongar la vida corporal: refrenant la boca de molt mèjar y beure. Per q segos scriu Sèneca q mes homens mata la gola q no lo coltell e per ço posen vna re:
: :

la

confesio
:

:

resta qlo peident

gla los senyors de metges

:

q

lo

qui volt molt

crims satisfaça

la

qual satisfacio segos los
:

doctors d'sàta mare sglesia

esta sumaria-

met en

tres coses, ço es en dijuni:

almoy-

segons curs de natura q guarde e segueixca aquest experimentat consell, ço es q enlo menjar negu segueixca

conseruar la sanitat

:

na: e oro. Dijuni es abstinència de supflues viandes, en lo mejar y beure, y daltres coses
:

son apetit:

mas que

tostèps se leue deia

taula ab algú desig d'mes voler menjar.

C

inclinat la carn a concupiscécia. del ql

La

sisena causa es: per eleuar lentenimét
:

caseu fa elecció volèt sofferir aqll p

amor de

en contemplació

ho p

fer algúa disposició

— 222
per a la oració, perquè lo ventrell molt sajuni deu ésser secret
:

de forma

ql qui de-

no es dispost pera eleuarse en deuocio ni oració: y menysprea eleuarse en contéplacio. C La setena es: per satisfer a deu per nostres demèrits: pque peccant fem ofensa a nostre senyor deu: menyspreàtlo aderint mes a la voluntat nostra: que no a la sua. Perquè no solament som tenguts de voler a deu complaure: y d'nostra vida fer esmena mas encara som tenguts e obligats
ciat
:
:

juna: no mostre en
sa persona.

si

debilitacio alguna de

Per q segons diu lo gloriós sanct Hieronim. que maleyt sia lo dejuni: que impedeix y posa obstacle al qui dejuna que no faça los seruicis que fer li deu: e acostuma. Segos es lo dejuni d'ls falsos ypocrits que axis debilitauen y aflaquien que après no podien orar ni dormir ni fer altres co: : :

ses, ales

quals caseu

d'lis

obligat era. e perço
:

de satisferli ab obres penals, per q daquesta forma pugam rembre' les