Terradas, Ignasi. Les colònies industrials

Ignasi Terradas Saborit

La colonia industrial com a particularisme historic:

L'ametlla de merola

Proleg de Miguel Izard

editorial laia/barcelona

© by Ignasi Terradas, 1979 Primera edici6: maig 1979

Disseny i realitzaci6 de la coberta: Enric Satue

Aquesta edici6 (inclos el proleg, les fotografies el disseny de la coberta) es

propietat d'Editorial Laia, S. A.

Constitucio, 18-20, Barcelona-14

Diposit legal: B. 19.473 - 1979

ISBN: 84-7222-647-6

Impres a: Conmar Color - Coromines, 28, L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Printed in Spain

Proleg

Malgrat els avencos, encoratjadors, de la historiografia catalana en els dos darrers decennis, pen so que encara patim d'un defecte optic forca limitador. EI que el Principat fos la zona mes industrialitzada de la Peninsula en la passada centuria ens ha portat a massa gent de l'ofici a insistir d'una forma aclaparant en I'analisi d'una determinada activitat -Ia industria textil del cot6- i en l'estudi de dues classes socials a ella vinculades -la burgesia i el proletariat industrials; tot aixo fins I'extrem aberrant que amb massa freqiiencia s'ha arribat a confondre burgesia capitalista amb burgesia cotonera.

Per contrapartida, aquest defecte optic ha estat el culpable del fet que hagin provocat menys interes aquelles activitats -penso en I'agricultura 0 els serveis-> que afectaven percentatges molt mes elevats de catalans, que a la seva vegada formaven part d'uns grups socialspagesia, burgesia comercial 0 financera, treballadors de coll mes 0 menys blanc- majoritaris i, malgrat aixo, ben poe coneguts. I encara, el que es pitjor, no solament poc analitzats, sino mal interpretats. En

. Jaume Torras prou que ens ha assenyalat el perill que representa que continuem qualificant molts dels aixecaments populars del segle XIX de reaccionaris, senzillament perque s'oposaren a una mena de modernitzacio que els perjudicava materialment a la vegada que els desorientava . ideologicamen t.

Pero, dintre del mon del treball fabril, hi havia tota una branca, forca important que, per dificultats de localitzacio i utilitzaci6 de les fonts, haviem anat deixant de banda tots els que ens hem interessat per aquesta vessant de la historia social de Catalunya, em refereixo a les colonies fluvials, La desorientacio sobre aquesta variant del treball del cot6 era total; no quedaven gens clares les raons per les quals alguns fabricants havien decidit de traslladar les seves empreses, 0 muntar-Ies de bell nou, a I'interior del Principat; no coneixiem amb

5

TGNASI TERRADAS SABORIT

exactitud la legislaci6 d'un tractat fiscal diferencial del que es beneficiaven; no sabiem si les relacions de producci6 en aquests indrets eren idiHiques 0, si contrariament, s'havia instaurat allo que alguns qualificaven de feudalisme industrial.

Un cas concret exemplificara aquest confusionisme: els parers oposats a l'hora de parlar d'un fabricant deterrninat, en aquest cas en Josep Puig i Llagostera, principal propietari de la que mes tard s'anomenaria colonia Sed6 d'Esparraguera. Segons el diccionari Espasa, «introdujo notables reformas en su industria. Construy6 un salon de baile y un teatro para sus obreros, coste6 tres escuelas de ensefianza primaria y una de musica y atendi6 al sustento y educaci6n de mas de veinte huerfanos de ambos sexos».! Contrariament, l'opini6 dels seus obrers era ben diferent. El desembre de 1871 va iniciar-se a la fabrica una llarga vaga que duraria mes de dos anys, ja que el propietari no volia autoritzar la sindicalitzacio dels seus operaris. En un article de l'organ de la Uni6 Manufacturera, en que es denunciava l'actitud de Puig, despres d'esmentar que la fabrica estava emmurallada «con troneras y todo, como si tuviera que temer un asalto de los mores», acabaven assenyalant, «al sucumbir el secor don Jose Puig y Llagostera, podra escribir en su historia: No quise que los obreros se asociasen; los despedi porque persistian en serlo: y prometi que antes de tomarlos pegaria fuego a la fabrica reduciendola a cenizas; soborne infelices proletarios para colocarlos en lugar de aquellos; Ies prometf mucho, y les atendi poco; arrne una partida de cipayos para garantizar mis derechos de senor de horca y cuchillo; apareje la fabrica como una plaza que debia resistir un ataque, un sitio y un asalto; hice y deshice muchas cosas; '" pero al fin me vi derrotado por la justicia; la union y la solidaridad de los trabajadores a los que tanto desprecie e insulte: a pesar de ser los que me proporcionaron la gran riqueza y la triste popularidad que tuve»,»

Evidentment una 0 altra descripci6 no s'acostava a la veritat i era imprescindible fer Hum sobre aquests episodis de la nostra historia del segle XIX; pero donada la quantitat i la qualitat de la informaci6 escrita, el que volgues esbrinar que havia passat havia d'iniciar una tasca de micro-investigacio, cenyir-se de bell antuvi a una sola localitat, i recercar l'informaci6 situant-se en eilloc i preguntant a la gent; s'havia de rec6rrer a la historia oral, com a instrument fonamental, junt amb d'altres eines.

Per aquest conjunt de raons hem d'agrair que l'Ignasi Terradas hagi dut a terme aquest treball: perque s'ha endinsat en un terreny mal conegut i mes mal estudiat encara: perque per a poder fer-ho ha muntat un model d'investigaci6 que amb tots els retocs que calgui fer-hi, servira en endavant a tots aquells que vulguin continuar per

1. Madrid, 1958. Espasa Calpe, XLVIII. 435-436.

2. La Revista Social. Manresa, 2. 23 de agosto de 1872. 2.

6

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

aquesta via, ara ja iniciada, provistos d'un instrumental rnetodologic, instrumental que peraltra banda intenta la dificil integracio de dues ciencies germanes i potser per aixo tan mal avingudes com son la historia i l'antropologia; perque amb uns amplis coneixements sobre el desenvolupament de les colonies britaniques fa mes entenedor el cas catala: perque, en darrer lloc, Terradas ja dona unes primeres respostes en aquelles preguntes que ens feiem abans.

Pel que fa a la causa de la installacio de colonies a l'Alt Llobregat o al Ter l'autor assenyala, en primer lloc, que va produir-se molt mes tard, una centuria, que a la Gran Bretanya, i no com en aquesta per aprofitar Ia presencia d'una rna d'obra rural segmentaria, utilitzar una energia, la hidraulica, mes economica, i beneficiar-se de l'existencia de teixidors manuals per treballar subordinadament per a la fabrica de lacolonia: sino que al Principat van establir-se, precisament, degut a la fallida del proces industrialitzador urba i com a resultat de la recerca d'una forca laboral mes docil.

A la vegada, Terradas tarnbe assenyala que la diferencia, entre Anglaterra i Catalunya, pel que fa a I'us de la rna d'obra segmentaria complementaria de l'agricultura, es el resultat de dues estructures agraries diferents, mentre a la primera la gran quantitat de jornalers sense terra encarrilava treballadors masclesadults cap a la industria al Principat, hi havia mes masovers que enviaven membres de la seva familia -dones 0 quitxalla- a treballar ales fabriques.

En relacio amb els avantatges fiscals, i no solament fiscals, obtinguts pels fabricants, l'autor ens aclareix, penso que ja definitivament, la questio en un ample apartat del llibre.

Quant ales relacions socials de produccio, Terradas creu que a Anglaterra el despotisme dels fabricants fou mes exagerat que no pas a Catalunya. Penso que aquesta opinio hauria de matisar-la, preguntantse si la colonia de l'Ametlla va esser un cas paradigmatic 0 un cas excepcional i, en segon terrne, comparant les condicions de treball a les colonies, no solament amb les condicions a les colonies angleses, sino tambe amb les condicions a d'altres fabriques del Principat, en especial Ies de les poblacions 0 ciutats de la costa.

Les referencies que jo mateix he trobat sobre colonies de Berga, Sallent 0 Manresa parlen d'unes jornades laborals molt mes llargues que a Barcelona a canvi d'uns salaris que, per afegito, eren forca mes migrats.

Penso que aquest estudi pot esser un estimul perque d'altres investigadors segueixin per aquest cami intentant de donar noves respostes que indubtablement ens permetran d'acostar-nos millor a la realitat. En qualsevol cas, d'ara en end avant, ho repeteixo, la tasca sera mes facil merces a l'obra pionera de l'amic Ignasi Terradas.

Miquel IZARD Universitat de Barcelona

7

Introduccio'

El proposit d'aquest llibre es doble. D'una part, l'escrie adrecant-me als estudiosos. Pero tambe vull que tingui sentit i valor per a tots els qui estan vinculats a les colonies industrials. Per aquesta ra6, si be no defugire cap dels plantejaments analities i teorics d'aquest estudi, intentare desenvolupar-los tan clarament i raonable com em sigui possible.

En voler estudiar la qtiestio de les colonies industrials, aquestes fabriques de teixits instaHades als rius i allunyades dels pobles, se'm va presentar ben aviat un problema de metode, No hi havia practicament cap treball especifie del fenomen de les colonies industrials i els materials per al seu estudi tampoc no havien estat minimament arreplegats 0 centralitzats. Es a dir, que em trobava que per fer una recerca sistematica havia d'anar fabrica per fabrica inventariant dades i reconstruint histories. Per aquest motiu, que m'hauria fet la investigaci6 interminable, vaig decidir de seguir un cami intermedi. Aquest va consistir a combinar una aproximaci6 general al tema amb una recerca

1. Aquest estudi va comencar com a part d'un projecte d'investigaci6 financat pel Social Science Research Council de la Gran Bretanya. El treball realitzat a l'Ametlla de Merola no hauria estat possible sense l'ajuda incondicional de Serra Feliu, empresaris i treballadors. El seu interes i entusiasme m'han estat irnprescindibles. Tambe vull fer constar aqui el meu agraiment als qui amb e\ seu estfmol i ajuda han fet possible aquesta i altres publicacions de la meva investigaci6. Tinc especialment presents Josep Fontana, Ian Gough, Joseph Harrison, Josep R. Llobera, Alan Macfarlane, Bryan Roberts, Antoni Serra i Marti i Baruch Sorj.

La investigaci6 sobre el tema de les colonies industrials em va esser estimulada en gran part perque aleshores treballava a la Universitat de Manchester com a «Research Associate» i vaig poder estudiar alguns aspectes d'historia industrial en un bressol molt documentat. :£s per aquest motiu que em va semblar que l'aproximacio comparada a la historia industrial de Catalunya i Anglaterra podria esser forca fructifera.

9

IGNASI TERRADAS SABORIT

intensiva d'una sola colonia. Aixo sense descartar investigacions parcials en altres colonies, que, com veurem, han ajudat molt a interpretar i diferenciar aspectes del sistema de colonia industrial.

Centrar la recerca en una sola colonia industrial no implica que aquesta sigui representativa de tots els casos. No es tracta que hagi considerat la possibilitat d'escollir un cas de colonia que per extensio 2 es pugui aplicar a d'altres. El que si que permet l'estudi intensiu d'un cas, sempre que no vagi del tot sol, es poder presentar Ia recerca d'una forma mes propera i pregona als seus protagonistes. ss a dir, que el que es pot perdre en generalitzacio es guanya en tangibilitat.

Per aconseguir aquest objectiu havia de bus car un exemple de colonia viu, desenvolupat, tangible iamb consistencia historica, un cas de colonia forca «realitzat». D'aquesta manera es veurien mes les implicacions i les possibilitats del sistema de colonia. D'acord amb aquesta perspectiva, diferents consideracions em van fer escolIir l'Ametlla de Merola.

L' Ametlla de Merola es situada a l'aIt Llobregat, dins el terme municipal de Puig-reig, en el limit del Bergueda amb el Bages. Com les altres colonies, es en el marge dret del Llobregat, prop de la carretera. Fabrica, habitatges, horts i bose ocupen la depressio d'un meandre que el riu fa a la seva dreta.

L'Ametlla presenta a primera vista les caracteristiques mes destacades d'una colonia industrial. El poblament es al costat de la fabrica amb una urbanfstica ordenada i closa. Hi ha tots els serveis i entitats que acostuma a tenir un poble. Es tracta d'una empresa familiar tradicional i les primeres explicacions que hom rep dels seus habitants alludeixen ales velles practiques de tipus paternalista i a les quasi llegendes que encara ho son meso En conjunt, l'Ametlla es presenta com un model classic de colonia.

D'altra banda, no es una empresa estancada 0 en crisi. Es tracta d'una firma, Serra Feliu, en proces de creixement i adaptacio a nous canvis en el mercat. Es 'a dir, que la situacio industrial de I'Ametlla es dinamica iamb perspectives de futuro Per tant ha estat possible d'estudiar la transformacio, no una exclusiva decadencia, del sistema classic de colonia.

L'Ametlla tambe te una particularitat que ben aviat em va semblar interessant. La colonia va resultar d'un canvi de localitzacio d'una fabrica de teixits anteriorment installada a Vilassar. El canvi de localitzacio es va dur a terme en temps de la darrera carlinada, que fou

2. A Anglaterra, especialment dins la tradici6 de l'antropologia politica de «L'escola de Manchester», s'ha desenvolupat l'«extended case method». AixQ vol dir que quan un investigador es troba davant d'una societat complexa i massiva tria l'estudi d'un grup 0 unitat d'aquesta que es presenta com a representatiu del conjunt. Aleshores les conclusions que hom n'extreu es consideren extensibles a altres casos. Vegeu Van Velsen, «The Extended-Case Method and Situational Analysis» a Epstein A. L. (ed.) The Craft of Social Anthropology, 1967.

10

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

bastant sonada per diferents indrets del Bergueda, incloent-hi Merola. La zona era clarament dominada per la ideologia i la practica social carlines. Aixo contrastava vivament amb la localitzacio anterior de Vilassar, al Maresme, on tradicionalment el liberalisme tenia mes preponderancia, Aquest canvi geografic coincidia amb l'oposicio que s'ha assenyalat a diferents nivells entre la Catalunya del litoral i la Catalunya de l'interior. I, com veurem, aquest contrast va tenir un paper forca destacat.

Les primeres opinions i reaccions davant del sistema de colonia solen esser d'una critica general i senzilla que es refereix ales possibilitats del paternalisme i del despotisme privat. Aquest tipus de critica tendeix a menysprear la hetereogeneitat que existeix darrera d'aparences uniformes. L'analisi detallada de les colonies industrials revela una situaci6 forca complexa i incorrectament reduida a patrons simplistes.

'A mes, l'utilitarisme politic ha produit un empobriment de la consciencia historica i cultural de forca pobles,"

Per tant, aquest estudi no defugira cap plantejament que es refereixi a la complexitat de la vida social, encara que no s'ajusti necessariament a la pauta que hom exporta del viure en una colonia industrial.

El metode que he emprat en aquesta investigaci6 ha intentat d'esser multidisciplinari per tal de copsar Ia historia de les relacions tant econorniques com politiques i ideologiques de la colonia.

S'ha volgut evitar l'exces d'especialitzaci6 disciplinaria, que tendeix a separar i estranyar les parts (que previament i convencionalment s'han pres com a «parts» d'un fenomen donat). He assajat de seguir el suggeriment de Kula 4 en el sentit que l'investigador ha d'aprendre a servir-se de les troballes de l'especialitzacio, pero sense afllar-les en entitats separades.

Els puntals de l'argument d'aquest llibre son formats per dues consideracions. Primer, relacionar la implantaci6 de colonies industrials amb les convulsions politiques de mit jan segle XIX.5 Segon, relacionar-ho amb la manca de coordinacio dels interessos de la burgesia catalana i l'Estat espanyol. Com veurem, despres de des car tar uns quants arguments de caracter economicista, intento de fonamentar els motius principals d'installacio de colonies industrials ? <:atalunya amb raons que tenen forca a veure amb el context politic.

3. Per a un estudi equidistant d'aquest defecte vegeu I'obra de E. P. Thompson, The Making of the English Working Class. Londres, 1968.

4. Vegeu Kula, W., Problemas y metodos de la historia economica. Barcelona, 1973.

5. Per a una impressio massiva d'aquesta situacio vegeu J. Benet, C. Marti, Barcelona a mit jan segle XIX. Barcelona, 1977.

Miquel Izard ha trobat fa poe algunes dades que testimonien eIs anys 1870 el desplacament de fabriques cap I'interior per tal de trobar una rna d'obra mes docil que la de la ciutat. Vegeu «Entre la impotencia y la esperanza: La union manufacturera (1872-73)>>. Estudios de Historia Social, num. 4, Madrid, 1978.

11

IONASI TBltUAI)A8 8AIIOIU'1

Reeentment, un article posturn de Vicens i Vives 6 ens recorda el lllgam '"~S csucr que existia entre els moviments politics i economics 01 aegie XIX en comparaci6 amb la centuria actual. Aixo es deu a l'autonomtn rclntlva que els aparells politics han anat obtenint com a reSUIIOI dcl crelxement extraordinari de l'Estat modern. :';:S a dir, que (lb'1I18 les decisions que ara hom pensa reduides estrictament al context economic, eren molt mes influides i entrelligades pel context politic. L'accio privada no es podia recolzar en un Estat tan organitzat i omnipresent com I'actual i per aixo s'havia de polititzar molt mes, :';:S a dir,

I s'havia de fer carrec de qiiestions que actualment hom atribuiria exclu~ivament a la competencia publica.

I L'Estat espanyol al segle XIX encara era en una situaci6 mes rudirnentaria que els altres Estats europeus. I aixo no era degut a un retard en el seu creixernent, sino precisament a la decadencia en relaci6 amb el creixement considerable de la seva etapa absolutista. Aquesta decaden cia s'expressa principalment en els desastres colonials i en la manca d'una dominaci6 politica homogenia per tots els racons de l'Estat

espanyol, cosa que va desembocar en continues Iluites civils i en una norrnalitat legislativa i adrninistrativa quasi nul·la per a deixar arrelar qualsevol transformacio social. Aixo feu que Catalunya, en cornparaci6 amb Anglaterra, per exemple, s'industrialitzes vamb uns trets molt similars, com veurem, pero dins d'un context politic oposat.

Davant de Ies caracteristiques de l'Estat espanyol vuitcentista, la Revoluci6 Industrial a Catalunya prengue un caire forca polititzat que actualment costaria de comprendre. Ara be, aquesta necessaria polititzaci6 dels protagonistes de la Revolucio Industrial a Catalunya, per mes dinamica i transformadora que sembles, fou sempre insuficient per a suplantar la debilitat politica de l'Estat espanyol. La burgesia catalana, com un instint, va mig allunyar-se, tot repenjant-s'hi, d'un Estat percebut potser com a massa groUer, fastiguejador, pero amb el qual alhora es com pta per pura necessitat," Aquesta duplicitat ha caracteritzat sempre la burgesia catalana i l'ha feta fracassar com a forca politica transformadora.f La dependencia «instintiva» de la burgesia catalana envers I'Estat espanyol fou tambe sublimada. La tasca industrialitzadora aparegue com a quelcom de prometeic. S'idealitza Ia Uuita contra un Estat espanyol arcaic. I com suggereix Coromines.s la industria es converti en certa epoca en un ideal pario de la Patria, la Fe i l'Amor.

6. J. Vicens i Vives, "EI moviment obrerista catala (1901-1939)>>. Recerques, num, 7, 1978.

7. Vegeu eis comentaris extraordinariarnent lucids de Josep Pia sobre l'Estat espanyol i Catalunya a Prosperitat i rauxa de Catalunya. Barcelona, 1977. Especialment les pp. 11-17, 28-29, 54-61, 135, 149, etc.

8. Vegeu un deis ultims estudis d'aquesta qiiestio, forca precis, a J. Harrison, "EI man de la gran industria i el fracas del nacionalisme catala de dreta (1901- 1923)>>. Recerques, num, 7, 1978.

9. Pere Coromines, Obres Completes. Barcelona, 1972, p. 147.

12

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTbRIC

Dins d'aquest context enfocare el sistema de colonia industrial com una soluci6 parcial, encara que historicament definitiva, a la problematica plantejada entre l'Estat espanyol i les conseqtiencies politiques de la industrialitzacio a Catalunya,

El sistema de colonia s'inscriu en un intent Iorca ambicios d'una part dels fabricants catalans. La colonia industrial plantejava un nou sistema social per als treballadors. En principi aquests quedaven aillats d'altres nuclis industrials i en regim d'exclusiva dependencia d'un sol empresari. Alhora la interaccio entre els treballadors de la mateixa fabrica augrnentava al mateix temps que el contacte entre aquests i els empresaris. L'ambient cultural i ideologic de la colonia -en el cas de l'Ametlla aixo es ben pales- fou estimulat pels empresaris. Es va intentar d'inscriure l'obrer de colonia dins d'un ambient cultural tlpicament petit-burges. Aixo tenint en compte les connotacions de seny, resignaci6 i laboriositat de la petita burgesia catalana. Aquesta perspectiva es reconeguda per un dels defensors morals del sistema de colonia, el pare Miquel d'Esplugues: «S'ha escrit que els pobles felicos no tenen historia, i de la poblacio Colonia Giiell es podria dir que no en te gens ni mica, que es inedita rigorosament, en el sentit, pero, que les convulsions socials mai no hi tingueren repercussions notables. EI caracter mateix de la colonia, des del punt de mira de Ia seva distribuci6 urbana, on el simple obrer es installat com un petit burges en la mes noble accepci6 d'aquesta paraula ... » 10

Empero, ni l'utopisme socialista de les colonies de Robert Owen, ni la mistica puritana de les colonies angleses, ni el paternalisme catolic de colonies franceses i catalanes, no poden encobrir la similaritat de les seves condicions materials. D'acord amb el material disponible sobre la colonia prototipica del «socialisme utopic», New Lanark,H i el testimoni d'alguns visitants.P es pot concloure que la base material d'aquesta colonia era practicament igual a la de les altres colonies industrials. Aixi, la composici6 de la poblacio, la seva densitat, la distribuci6 i la quantia dels sous, I'especialitzacio i la divisio del treball (malgrat el proposit rota tori entre agricultura i fabrica exposat per Robert Owen), tot resulta igual com en una colonia industrial ordinaria. Encara mes, New Lanark era una societat anonima i «I'experiencia socialista» era en tot cas subordinada als dividends dels socis,

Encara que les doctrines liberals del laissez [aire i del Iliurecanvisme han interpretat el segle XIX com una epoca de poca intervenci6

10. El primer comte de Giiell. Barcelona, 1921. Aquesta monografia te alguns paragrafs dignes de formar part de la llegenda ideologica sobre les colonies industrials: «Arreu transpira l'amor de l'obrer al patr6, convertit en pare veritable del seu obrer, i encarnaci6 visible de la seva providencia en aquest m6n ... ».

11. New Lanark. Tracts by Robert Owen. Miscellaneous. Londres. British Library.

12. Baines, E., Mr. Owen's establishment, at New Lanark, a [ailurell Leeds, 1838.

13

IGNASr TERRA()AS SABORrT

i incumbencia estatals, aixo no es cert.l" sobretot en la cornparacio entre Estats. Tornant al que deiem abans, citant en Vicens i Vives, si be en general el segle XIX presenta arreu una economia amb un Estat poe desenvolupat, quan comparem Anglaterra i Catalunya podem apreciar un contrast molt notable en aquest sentit.

A Espanya la manca d'un desenvolupament estatal adient a la Revoluci6 Industrial va impulsar el lliurecanvisme 14 mes aviat com un fatalisme que no com una opci6 economicament sospesada. L'intervencionisme, que, malgrat els ideals del laissez faire, s'anava imposant a Anglaterra.w va contrastar amb la debilitat amb que el sistema politic espanyol va afrontar les conseqiiencies de la Revoluci6 Industrial a Catalunya.

EI fet que a Catalunya l'empresari es fes carrec de questions de politica social i comercial que derivaven de la industrialitzacio, mentre que a Anglaterra directament o/i indirectament aquestes qiiestions eren cada cop mes estatalitzades, s'ha d'interpretar en relacio amb la crisi de l'Estat espanyol del vuit-cents. Es en aquest context que intentare de situar la dimensi6 politica del sistema de colonia. L'argument

res que el sistema de colonia industrial a Catalunya, politicament parlant, va representar una adaptaci6 de caracter fix a l'absencia cronica de l'accio d'un Estat central. Aleshores el sistema de colonia a Catalunya apareix en part en resposta al fracas liberal de l'Estat espanyol mirant a garantir l'individualisme economic i la iniciativa privada sota l'ordre social del capitalisme industrial.

He d'aclarir el caracter parcial de la perspectiva teorica d'aquest estudi. EI que plantejo sobre la relaci6 entre fabricants catalans i Estat espanyol en relacio amb el desenvolupament de colonies industrials, no es un argument totalitzant. Aquest estudi no tracta de les relacions de tota una burgesia industrial, tota una classe treballadora i tots els aparells estatals. Nemes es consideren les relacions d'una part d'aquests grups. La historia que tracto d'interpretar tot reconstruint-la es feta d'interrelacions parcials, no de confrontacions massives.

Moltes vegades l'avenc dialectic de la historia es produeix mes per apedacaments de les relacions socials que per la transformaci6 radical d'aquestes, Fins i tot una gran transformaci6 pot apareixer nomes a una distancia considerable en el temps, quan tots els «pedacos», totes les solucions parcials, cobreixen la panoramica social.

Considero el sistema de colonia a Catalunya com un d'aquests «pe-

13. Sobre aquesta polemica vegeu la sintesi d'Arthur Taylor, Laissez-iaire and State Intervention in Nineteenth-century Britain. London, 1977.

14. «EI IIiurecanvisme era la f6rmula economica ideal de la precarietat de I'Estat i del burocratisme ignorant, pobrissim, indiferent ineficac, imperant. La peninsula esdevingue el pais classic del contraban». J. Pia, op, cit., p, 135.

IS. Ct. D. Roberts, Victorian Origins oi the British Welfare State. Yale, 1960.

I A. Taylor, op. cit. De fet, aquest argument es molt complex i s'aparta de l'interes cspecific d'aquest IIibre.

14

LA COLbNIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTbRIC

dacos», Com una alternativa parcial a la situacio critica i ambigua produida per les conseqiiencies de la Revoluci6 Industrial a Catalunya i l'acci6 de l'Estat espanyol. La crisi de l'Estat espanyol del vuit-cents

r va donar com a resultat diversos fenomens de fragmentaci6 politica. I ~s a dir, que la fallida d'una centralitzacio liberal adient al desenvolupament del capitalisme industrial fou contrarrestada per un creixement anacronic i desigual de poders politics locals. Aixo va significar una privatitzacio d'incumbencies publiques que, si be es va considerar sempre anomala, tambe fou sempre persistent. Aquest fenomen ha cstat generalment reconegut com a caci9.~ El caciquisme seria, dones, una forma de fragmentaci6 politica i privatitzacio d'incumbencies publiques no tan relacionada amb forces locals com amb les fallides centrals del segle XIX espanyol. Si be aquesta tendencia es podria considerar en principi inconsistent i effrnera, un «pedac», tingue un arrelament i una persistencia extraordinaris. Cree que les colonies industrials, i abans els casalots carlins, s'inscriuen a Catalunya dins de

\ la tendencia caciquista de l'estructura politica espanyola. Arreu d'EsL£.anya es troben formes similars de fragmentaci6 politica i privatitzacio.

El sistema de colonia industrial tampoc no es pot deslligar del seu context. La colonia va afectar tota una poblacio de fabricants, treballadors, pagesos, vilatans locals, botiguers i negociants rurals, etc. Tot queda implicat en el fer-se de les colonies. A mes, em sembla que el cas de l'Ametlla de Merola es particularment interessant pel que fa als lligams entre la historia local i la historia nacional. ~s un cas, com veurem, que pot il:lustrar i replantejar forca qiiestions d'historia economica de Catalunya.

15

Les colonies industrials arreu del mon. .els seus trets distintius

Abans de procedir a l'analisi concreta d'una colonia industrial, cal parlar dels comentaris i descripcions que van suscitar les colonies industrials en diversos Hoes. Aixo ens ajudara a situar millor la colonia dins del context social i cultural dels diferents paisos en els quals es .desenvolupa. Al mateix temps podrem cornencar a configurar les caracteristiques que les colonies tenen en cornu i que justifiquen la seva .analisi especifica.

Els «pobles de fabrica» al comeneament de la Revoluclo Industrial

En el seu pais d'origen, Anglaterra, les colonies en principi no van ·constituir una organitzacio massa diferenciada dins del que a l'epoca -de la Revolucio Industrial s'anomenava el «sistema de fabrica» (factory system). De fet, les primeres fabriques es van installar al camp per -aprofitar els salts d'aigua; aixi, cap a l'ultim terc del segle XVIII, les fabriques escampades pel camp constituien necessariament l'unica 10- calitzacio de la industria textil. Per aixo no es van considerar «colo-nies» com a Catalunya, on el seu desenvolupament es posterior a la concentracio urbana de la industria a partir de la utilitzaci6 del vapor.

Aquestes primeres fabriques que de forma incipient originaven caracteristiques similars a les colonies propiament dites, eren conegudes amb el nom «mills» (la mateixa paraula que serveix per a designar el rnolf), i el veinat que constituien amb el de «mill village», es a dir, «poble de fabrica», Moltes d'aquestes fabriques havien estat abans mo'lins, serradores i ferreries.

Les primeres descripcions d'aquestes fabriques son molt subjectives 'i reflecteixen la sorpresa de la innovacio, la desconfianca i el malestar -causats .per aquesta nova forma de treball. Aixi, per exemple, la sen-

17

2

IGNASI TERRADAS SABORIT

sacio del vianant que durant la nit ensopega amb un d'aquests establiments, es descriu com l'encontre amb un infern: «dins la calma de la nit, un edifici que mes aviat desentona amb el conjunt rural, illuminat per dintre amb Hums d'oli i produint sorolls estranys. Quan hom s'hi acosta, descobreix 'a traves de les finestres unes maquines mogudes per dones i criatures mig despullades (cal tenir en compte que el fet de treballar en cos de camisa per rao de la temperatura de la filatura significava quelcom de degradant segons la moda habitual popular del segle XVIII) i uns quants homes passejant-se amunt i avall». Les comparacions mes dantesques surten de les plomes d'aquests primers observadors. En fi, es a partir d'aquestes primeres observacions i comentaris que s'origina una tradicio literaria de critica de les condicions de treball ales fabriques. Encara que subjectivament, aquesta tradicio crftica pot esser sobradament justificada i historicament ha collaborat bastant en el desenvolupament paternalista del «sistema de' fabrica», La «reforma de la fabricax es la que potser ha estat mes tractada pels cornentaris dels «inspectors de fabriques- i escriptors «d'epoca». Es amb aquesta necessitat de «reformas que comencen a funcionar per una banda les colonies «paternalistes», i per l'altra les del «socialisme utopic».

Ara veurem, d'una forma general, com eren considerats aquests dos tipus de colonia pels seus contemporanis: pels seus defensors i pels seus detractors.

La poslclo empresarial davant el sistema de colonia

Es veu que per animar la convocatoria de l'exposicio universal de Paris, el govern frances va proposar uns premis als fabricants que haguessin dut a terme «plans d'empresa industrial en els quaIs els, interessos dels patrons i dels obrers s'haguessin harmonitzat», Els industrials britanics no es van voler presentar en aquest concurs perque el van considerar «indiscret». Ames, segons la seva posicio, l'actitud dels patrons davant dels seus obrers havia d'esser uniforme i mes, tractant-se d'exposar-la internacionalment. De totes maneres, l'any 1867,. els Ashworth van proporcionar un informe de les seves fabriques de prop de Bolton (New Eagley Mills).16 Cal remarcar que d'antuvi Ashworth fa constar que els sous que es paguen en les seves fabriques son exactament iguals com a tot arreu, un dels punts sensitius de les co-, lonies (perque la rna d'obra rural es considerava mes barata que la urbana). L'emfasi de l'informe presentat per Ashworth recau en l'educacio dels treballadors.

Ashworth destaca el caracter progressiu i ponderat del creixement de la seva industria. En principi, Ashworth diu que abans del 1817 la

16. Ashworth Papers. John Rylands Library, Deansgate, Manchester.

18

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

primera porcio del seu establiment industrial constava d'una petita fabrica de filar coto moguda per una roda d'aigua de 10-12 CV i donava feina a unes cinquanta «manssn

Amb aquests elements inicials es va desenvolupar la colonia. Els Ashworths varen construir cases de pedra per als treballadors, que constaven de dos pisos. Per a «families reduides», segons diu el text, constaven de dos dormitoris al pis de daJt, i per a families rnes grans, de tres 0 quatre dormitoris. A la planta baixa hi havia una sala d'estar (sitting room), una cambra que servia de cuina i menjador (living room) i una habitacio on hi havia el lavabo i el safareig. Al darrera hi havia una eixida emmurallada que donava la volta a tota la casa. El propietari s'encarregava de pagar les poor-rates (impostos de beneficencia per als pobres de la localitat), d'altres imposicions i de proporcionar l'aigua per a cada casa. A la colonia no hi havia ni taverna (tavern) ni bar (beer house). Els mes propers els tenien a quasi un parell de quilometres de distancia.

L'any 1825 es va inaugurar l'escola. Ashworth fa cons tar que aleshores la idea d'unaescola diiirna adherida ales fabriques era totalment innovadora. Nemes s'havia sentit parlar de la de New Lanark de R. Owen. Al mateix temps Ashworth dec1arava que «al Lancashire, la rnajoria de la classe treballadora es analfabeta 18 i la seva educacio pot semblar un experiment de tendencia dubtosa i fins i tot perillosa». Aquest punt de l'educacio encara era prou controvertit entre la burgesia anglesa el 1867 perque Ashworth el consideri amb forca atencio. Aixi discuteix la possibilitat del «xicot forca intel·ligent a l'escola que esdeve el leader d'una vaga». Diu que «els propietaris poden naturalment sentir-se pregonament mortificats davant I'exhibicio d'un ressentiment d'aquesta mena, pero precisament no hi ha d'altres mitjans mes efectius que el de l'escolaritzacio per a treure la infatuaci6 i la ignorancia: aixi es com poden refer tot el que hom havia destruit i incrementar l'eficiencia de l'ensenyament per si mateix». Sembla, doncs, que la -majoria dels

17. En angles s'utilitza «rna» tant en singular com en plural com a equivalent del nostre «rna d'obra», £s interessant de remarcar aquests details perque I'us dels conceptes «hands» (rna d'obra), «labourers» (treballadors), «Workers» (treballadors), «labor force» (forca de treball que cal no confondre amb el «labourpower» que defineix Marx) i altres depenen de contextos especifics i no es tracta d'un us indiscriminat com a primera vista pod ria semblar. Hom se n'adona a traves de la lectura de cartes, articles i d'altres documents contemporanis, concretament, de l'epoca de la Revolucio Industrial. «Hands» (mans) es d'us corrent entre els fabricants en el segle XIX i connota l'apreciacio de I'obrer com a «factor de produccio», Aquesta paraula es la que acostuma a designar els obrers en els balances, setmanals i calculs 0 «accounts» economics.

18. Notem que en aquest cas, per exemple, per a considerar els treballadors mes com una forca politica que com un factor de produccio s'empra el terme «Working class» (classe treballadora). A Anglaterra aquest terme ha estat d'us cornu per la burgesia, mentre que a Espanya ha estat mes restringit a la connotacio de «lluita 0 conflicte de classes».

19

IGNASI TERRADAS SABORIT

fundadors de colonies industrials no consideravcn l'educacio i In scva ideologia una cosa diferent en relaci6 amb l'estructura material de la producci6.

D'altres caracteristiques de la colonia, segons Ashworth, s6n: la rcgularitat del treball, sentir-se identificat i lligat localment mitjancant els lligams exclusius entre la fabrica i la llar familiar, I'endogamia com a prova d'estabilitat i desig de continuitat i l'escassetat de fills iHegitims com a prova de moralitat. Al mateix temps, Ashworth assenyala un fet cornu en les colonies; forca gent te considerables estalvis invertits en Banes i companyies, i tambe en la compra i construcci6 de cases. En aquest mateix ordre diu que «Ia perseveranca de molres persones en el coneixement practic els ha perrnes d'allunyar-se de les Jiles del treball (labor) i esdevenir directors de fabriques (millmanagers)»,

Tots aquests elements van anar units al creixement de New Eagley, que de cinquanta treballadors que tenia el 1817 va passar a set-cents (130 CV) l'any 1867. La societat va prendre una forma definitiva quan es van associar, l'any 1833, Henry i Edmund Ashworth amb la promesa que mentre fossin socis d'aquesta societat no entrarien ni individualment ni coHectiva en cap altra.

Els Ashworth eren tipicament lliurecanvistes ivan ajudar decididament Cobden i Bright en la «Anti-Corn Law League» (Lliga contra la llei del blat). Aquesta llei imposava una protecci6 dels preus del blat. Els fabricants creien que si no es permetia la importaci6 de blat, els preus del pa augmentarien de manera que pressionarien els jornals i al mateix temps perjudicarien les relacions entre paisos que podien importar teixits d'Anglaterra (pels voltants del 1830 la industria textil del Lancashire exportava quasi el 80 per cent de la seva producci6) i exportar-hi gra.

En relaci6 amb la politica, Henry Ashworth creia que «Ia responsabilitat de l'Estat s'havia de reduir a la provisi6 d'educaci6, l'estimulaci6 de l'estudi de la ciencia i dels invents, el reforcament de la llei del contracte, la defensa de la llei de patents i la disseminaci6 d'informaciov.l"

Aquesta es vsegurament la gran diferencia entre els industrials de colonia anglesos i els catalans. A mes que tots dos tenien funcions privatives que mes tard ha anat prenent l'administraci6 publica, els angles os pretenien desvincular -encara que aixo era un perfeccionisme de la racionalitat lliurecanvista mes aviat quimeric=w la seva empresa comercial de la proteccio militar i diplomatica de l'Estat, i en canvi els catalans necessitaven sempre explicitament la proteccio aranzelaria per

19. Rhodes Boyson, The Ashworth Cotton Enterprise. Oxford, 1970, p. 223.

20. «EIs origens lliurecanvistes de la industria cotonera anglesa son un mite.

Tot el que e1s industrials volien era llibertat dins l'esfera de la producci6; la lIibertat dins l'esfera comercial es veia com un perill», K. Polanyi, The Great Translormation. Boston, 1957, p. 136.

20

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

al seu cornerc. Tot i que per al cas de les colonies industrials la presencia de l'Estat en la infrastructura industrial fos gairebe nul·la.

AI Regne Unit tant les colonies d'estil paternalista com les utopiques volgueren fer la impressio que la seva incumbencia estava purament restringida al camp «economic». En aquest sentit, la reforma social que propugnaven s'enfocava mirant a I'opinio burgesa mes aviat com una maniobra per a reduir costos que no com una aventura politica. Aquestes reformes socials de les colonies industrials es consideraven lligades totalment a la iniciativa privada sense que l'Estat s'hi hagues de ficar. Aixi, ironicament, la propaganda de caire politic que Robert Owen desplegava davant del gran public sobre les seves colonies utopiques, en can vi ales organitzacions i els teorics de Ia burgesia industrial de l'epoca es presentava com de caire estrictament economic i restringit a l'acci6 de la iniciativa privada.r!

EI sistema de colonia segons I'opinlo de l' Administraci6 britanica

Des del punt de vista de les autoritats publiques angleses, el sistema de colonia tenia uns avantatges molt lloables: «una fabrica ben ordenada en un districte rural representa un gran avantatge, ja que els pares 0 germans dels qui hi treballen poden dedicar-se a l'agricultura i d'aquesta manera la seva setmanada es pot duplicar 0 triplicar segons els membres de cada familia que treballen. Ames, tenen coses millors que ales ciutats, lloguers mes baixos i amplies zones verdes. Hi ha molt menys aIcohoIisme i immoralitat, per aixo els amos hi tenen en rnes alta consideracio els seus treballadors que no pas ales ciutats, Burs relacions son mes personals.

»Tarnbe ales fabriques del camp l'atmosfera es molt mes pura, i el nivell de vida, la salut i l'aspecte fisic dels treballadors son molt millors que a la ciutat ... », Es curios de remarcar que tota aquesta descripcio benevola de la colonia es feta per justificar l'augment de temps de treball en les fabriques mogudes per forca hidraulica per a recuperar les hores perdudes durant les epoques de secada i les inundacions: «I'experiencia de molts anys ha provat que el treball d'hores extra per a recuperar les perdudes en epoques de secada 0 en inundacions no perjudica la salut dels treballadorss.es

21. Vegeu: «Mr. Owen's proposed arrangement for the distressed working classes shown to be consistent with sound principles of political economy in three ietters addressed to David Ricardo», London, 1819, en Tracts by Robert Owen a la British Library (Museu Britanic),

22. February 25 th, 1878, Factory Consolidation Act. «reason for allowing Country Mills (Textile) driven by water-power to work up time lost by drought or floods».

21

IGNASI TERRADAS SABORIT

Eis apolegsr Anglaterra

Un dels grans apologistes del «sistema de fabrica» va esser Andrew Ure,autor de La filosofia de les manufactures 0 una exposicio de l'economia cientifica, moral i comercial del sistema de [abrica a la Gran Bretanya. Parlant de la colonia de David Dale, que esdevindria famosa despres per l'experimentacio reformista de Robert Owen, diu: «Escocia te moltes fabriques a la vora de les seves romantiques rieres, entre una poblaci6 rustica.,; Mr. David Dale en va construir una prop de Lanark aprofitant els salts del Clyde. Aquest cavaller, distingit tant per la seva pietat com pel seu esperit d'empresa, ha establert un sistema de disciplina per treure a fora el vici i la irreligiositat ... Els seus plans filantropics evidencien clarament que el treball de la fabrica no es incompatible amb la satisfacci6 i la virtut. .. Eis operaris, homes i dones, tenen un comportament moral tan bo com els del veinat, els quaIs no estan corromputs per una llei de pobres maladministrada i constitueixen un exemple just de la pagesia escocesa ... Eis habitants tenen cases mes confortables i de qualitat superior que les dels pagesos veins ... ». Ure considerava que l'exit d'una colonia ben portada residia en la iniciativa de l'empresari: «A tal amo tal treballador... L'amo (master) que te un bon sentit de la puresa en el cor augmenta la moralitat dels treballadors, pero si es descurat i gandul la seva manca de responsabilitat esdevindra falta de respecte i negligencia en el treball dels treballadors».

Al mateix temps, Ure recalca la importancia del fet que pares i fills treballin a la mateixa fabrica, cosa que estableix un continuum entre les relacions familiars i les de treball. Aixi diu que encara que els pares no siguin els encarregats dels seus propis fills a la fabrica, procuraran tractar els fills dels altres de la mateixa manera que ells desitgen que hom tracti els seus.

La fabrica de David Dale tenia nou-cents trenta treballadors i a la colonia hi vivien 2.000 habitants. Cada setrnana filaven de vint-i-tres a vint-iquatre tones de coto. L'any 1835, any de la publicaci6 del llibre d'Ure, a la industria textil d'Escocia hi treballava un 50 per cent mes de dones que homes, dels quaIs mes de la meitat eren nell's. L'any 1850 el total d'ernpleats a -les fabriques de cot6 escoceses connectades comercialment amb Glasgow era de vuit mil set-cents noranta-set homes i vint-i-set mil cinecentes vint-i-vuit dones (en total trenta sis mil tres-cents vint-i-cinc). La majoria de les fabriques anaven ja amb vapor (71.005 CV) i la forca hidraulica nomes proporcionava 2.842 CV.2:{

Al Lancashire hi treballaven molts nens, la qual cosa ampliava el nombre d'homes. La persistencia de la ruralitzacio de la industria textil

23. Per mes informaci6 sobre la utilitzacio del vapor i la forca hidraulica en la industria textil britanica al segle XIX vegeu Musson, A. D., «Industrial motive power in the U. K. 1800-1870». The Economic History Review, vol. XXIX, nurn, 3, 1976.

22

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

a Escocia (homes i nens treballant a la ramaderia i a la agricultura) d6na una desproporci6 mesaccentuada entre Ia rna d'obra femenina i la masculina.

En aquest sentit Escocia era, respecte al Lancashire, un pais forca adequat per al desenvolupament de colonies industrials a causa de les condicions favorables per a la formaci6 de rna d'obra segmentaria. Es a dir, complementant altres activitats, com l'agricultura i la ramaderia. El caracter rural de la rna d'obra predisposava a suavitzar les fluctuadons de la feina en les fabriques a causa de la complementarietat proporcionada en el terreny familiar per les ocupacions rurals en la ramaderia, I'agricultura, la pesca i tambe la migraci6 a grans industries, com les de construcci6 naviliera a Glasgow. En canvi, la rna d'obra del Lancashire estava molt mes lligada exclusivamenta la industria cotonera.

Una caracteristica d'aquesta fase rural de la industrialitzaci6 es l'associacio del paternalisme i el sentit de la propietat dels amos a llur origen terratinent. En aquest cas, hom remarca en alguns d'ells un domini i una intromissi6 en els afers privats dels treballadors que molts observadors relacionen amb el feudalisme. De fet, era el caciquisme allo que politicament definia la colonia tipica. Cal tenir en compte que, malgrat els esforcos centralitzadors de l'Estat angles, la fragmentaci6 politica era considerable i forca pobles, ciutats i regions eren controlats pels cacics de la Revoluci6 Industrial: aixi els Platt a Oldham, els Strutt a Milford 0 els Evans a Darley Abbey.24

Les colonies utoplques

Les colonies d'inspiraci6 mes 0 menys owenista 0 fourierista van poder salvar les aparences de «socialisme utopic» durant ben poe temps. Aquestes aparences eren una barreja d'ingenuitat i paternalisme freqiients en les experiencies utopiques, Aixi, encara que, d'una manera general, arquitectonicament, es projectaven com una mena de «palaus», la seva estructura material definitiva era similar ales altres colonies «paternalistes»; nomes un vernis ideologic que emfasitzava algunes reformes educatives les en diferenciava.

L'estructura de la disciplina del sistema tradicional de fabrica es reflectia en els seus projectes utopics. Aixi, en un d'ells hom proposa una colonia d'unes sis mil persones, tres mil de les quaIs han de tenir uns vint-i-un anys i esser casades, i unes cinquanta haurien de tenir mes de quaranta anys, tambe casades. «Els joves per a treballar i els homes d'edat mitjana com a reguladors-.w Aixo es precisament l'estructura de-

24. Vegeu Lindsay, I., «An Early Industrial Community». Business History Review, vol. 34, num. 3, 1960.

25. Thimbleby, I., Monadelphia or the formation of a new system of a Society without the intervention of a circulating medium, 1832, British Library.

23

IGNASI TERRADAS SABORIT

mografica artificial del sistema de colonia. Implica la utilitzacio de rna' d'obra segmentaria i un desenvolupament especific dels cicles de procreacio i saturacio de la familia dornestica.

Baines= parlant de New Lanark, posa en relleu les constants de' qualsevol colonia, encara que s'autodenomini diferent. Aixi, en una poblacio de dos mil dos-cents noranta-tres individus, hi ha mil tres-cents: vuitanta dones i quatre-centes vuitanta-tres criatures menors de deu anys. Aixc confirma el caracter de la cornposicio d'edat i sexe especifics a les colonies, on hi ha una prolongacio considerable de la solteria i immigracio de families nombroses i alhora de persones sense famflia.:

Baines destaca que el desenvolupament de I'accio cultural a New Lanark s'ha de relacionar per una part amb l'absencia de «cases publiques» (tavernes, cafes, etc.) i per l'altra amb I'aillament dels habitants, «si es que es pot parlar d'aillament quan dos mil cine-centes persones son aplegades dintre d'un recinte d'una quarta part de miIla quadrada». Baines recalca tarnbe que els sous son rnes baixos a New Lanark que al Lancashire i que, ames, la sisena part del sou va a un fons de mutualitat. Tambe a New Lanark hi havia menys agricultura i mes concentracio d'habitatges (i d'habitants per casa) de les que el mateix Owen disposava per al seu tipus de colonia.

Els critics

Un dels detractors mes coneguts del «sistema de fabrica- i que era contemporani d'Owen es Dodd. Encara que la identitat de Dodd i el paper que va tenir no son massa clars, sembla evident que, com a minim, va visitar amb cert detall forca fabriques textils angleses abans dels anys 1840. Tampoc Dodd no emfasitza gaire l'especificacio del sistema de colonia, ja que veu en el «sistema de fabrica» el determinant principal de la colonia, independentment de les formes de vida social' i cultural que hi son associades.

Dodd 27 va visitar les colonies dels Ashworth i dels Strutts. De la prirnera en diu que els amos inspeccionaven les cases dels treballadors de tant en tant i que aquests treballadors es negaven a contestar algunes de les seves preguntes encara que els amos no hi fossin presents. Dades d'aquest tipus, habituals per als coneixedors de les colonies, son les uniques que Dodd presenta com a variants especifiques de la colonia dintre del sistema de fabrica, Dodd tarnbe ens fa adonar de la imp ortancia de la inculcacio i la justificacio del «sobreesforc», cornu a tot el' sistema de fabrica. Els Ashworth tenien a l'entrada de la fabrica urr retol que deia: «Recorda, tarnbe, que qualsevol cosa que l'home ha fet,. es capac; de tornar-la a fer».

26. Baines, E., op, cit.

27. Dodd, W., The factory system illustrated. London, 1842.

24

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

Una de les colonies mes «tipiquess dintre del sistema es segurament la dels Strutt, a Milford. Dodd ens la descriu aixi: <des fabriques son voltades de fortificacions ... per a comunicar les fabriques hi ha una. gale ria d'uns tretze peus d'amplada que travessa la carretera. En aquesta galeria hi ha espitlleres per a canons, fusells, etc., les quals dominen completament qualsevol pertorbacio que s'apropi ales fabriques per la carretera ... L'altre costat l'edifici es rodejat d'aigua amb una rnuralla fortificada tambe amb espitlleres», Dodd explica aquesta forti ficacio de la fabrica perque els Strutt son els cacics de l'area i la necessiten. com a defensa. Resulta que els Strutt van tenir diverses topades ambla gent de la contrada perque van desnivellar els preus que els botiguers tenien establerts amb la installacio d'una botiga grandiosa que' constituia un «superrnercat» economic per a l'area. En conseqiiencia, una vegada, els botiguers i amos de petits tallers per a qui lacompeten cia dels Strutt era molesta, els van cremar els magatzems de coto. Des d'aleshores els Strutt van desenvolupar el sistema de colonia fortificada, on els seus treballadors, com el cas dels Ashworth, es «barrejaven ben poe amb gent d'altres fabriques i per aixo mateix tenien una. disciplina moral considerable... Pero si no fos per la seva situacio peculiar d'influenciapolttica, tant els Ashworth com els Strutt no haurien pogut realitzar el que van aconseguirs.w

Les colonies textils al Regne Unit tenien els seus precedents, encara. que amb una estructura demografica, social i cultural ben diferent, en les '«colonies» mineres i ferriferes. Pero les colonies textils van repre-· sen tar molt rnes: «EI patriarcal poble de fabrica (factory village) va suscitar una crida al sentit de l'ordre i del feudalisme benevol tan apreciat per una generacio que rebia la influencia de la disciplina de' l'evangelisme que ressorgia. Eren, cosa facil d'oblidar actualment, una creacio deliberada .sense l'assistencia de l'Estat 0 de l'autoritat local i sense serveis publics. La fabrica, els canals i la resclosa, els tallers, les cases, les carreteres i els ponts, la fonda, el garatge, l'esglesia i l'oratori, les cases dels directius, tot va esser dissenyat i es va desenvolupar sota la mirada del propietari. La major part del treball era directe, es a dir, .poc automatitzat; adhuc la maquinaria es construia, en gran part,. en els rnateixos tallers de la. fabrica. La rna d'obra havia d'esser atreta i mantinguda, La comunitat idealitzada que Robert Owen vapensar que inventava a New Lanark, no era massa diferent de les de Cromjord' i Belper (Strutt) que la van precedir.» 29

Durant una epoca, les colonies van esser, al Regne Unit, la forma. tipica d'organitzacio social de la industria textil. Aixi, l'any 1816 les fabriques mes grans eren les colonies de Robert .owen a New . Lanark' i les de Strutt a Belper i Milford. I encara que les fabriques de ciutat:

28. Dodd, W., op. cit., p. 203.

29. Fitton, R. i Wadsworth, A., The Strutts and the Arkwrights, 1758-1830_ Manchester, 1958, p, 97.

25·

IGNASI TERRADAS SABORIT

van esser rapidament mes nombroses amb la utilitzaci6 del vapor, riomes una rnitja dotzena passaven dels sis-cents treballadors.s?

Un altre disseny, producte del «sistema de fabrica» del tipus colonia, es la fabrica rodona de Is Strutt, a Belper. Fitton ens la descriu de la manera segiient: «construida els anys 1803-13, va comencar a funcionar el 1816. La massissa construccio de pedra d'aquesta fabrica es basa en la idea del Panopticon de Samuel i Jeremias Bentham ... L'edifici es dividit en vuit segments i al centre hi ha un inspector que, com una aranya al centre de la seva teranyina, pot controlar la marxa de la fabrica. Bentham va sostenir aquesta idea senziIIa d'arquitectura perque la considerava d'utilitat per ales presons ... Aquesta fabrica rodona encara tenia un aspecte mes pragmatic. L'inspector situ at al centre podia aillar qualsevol segment de Ia fabrica tan cant Ies portes que el comunicaven amb la resta, en cas d'algun accident, d'incendi, etc.».31

E·s curios de remarcar el caracter de doble utilitat de la majoria dels serveis de les colonies, la qual cosa en fa ambivalent la funcio: el control del treball i/o la seguretat material de l'edifici en el cas que acabern d'esmentar; la defensa de l'exterior i/o el control de l'interior en el cas de les muralles; la dependencia del treballador i/o la seva seguretat en el cas dels habitatges construits per l'amo; la instrucci6 del treballador i/o la inculcaci6 ideologlca en el cas de l'escola, etc. Tot aixo defineix el caracter paternalista de la colonia, el qual es basa en l'aprofitament d'aquest caire ambivalent que acabem d'·assenyalar: es pot aillar una poblaci6 tant per a protegir-la com per a dominar-la: es poden educar les persones tant per a ampliar el seu coneixement d'una forma desinteressada com per a inculcar-Ios uns habits especifics; es pot dissenyar un edifici tant per a constrenyer els qui l'ocupen com per a donar-Ios seguretat. Tot, evidentment, depen del context social en que aixo passa.

EI sistema de fabrica que te una organitzaci6 social a l'estil d'una colonia, es reforcat en alguns paisos, com en el cas catala, pels precedents del paternalisme rural de les grans cases de pages. Aixi, per a Russia, Rimlinger 32 assenyala el caracter «patriarcal» en Ies relacions patr6-obrer i diu que, quasi un quart de segle despres de l'emancipaci6 del servatge rural, el govern va deixar completament en mans privades la determinacio dels jornals, de les condicions de treball i de la «disciplina de fabrica».

Ais Estats Units sembla 33 que les companyies d'assegurances estaven interessades en el sistema de colonies perque els oferien seguretat contra incendis, robatoris i destruccions, a causa del control social existent a la colonia. Tanmateix, les colonies americanes eren fetes

30. Op. cit., p, 195.

31. Op. cit., p. 219.

32. Rim linger, G. V., "Autocracy and the Factory Order in Early Russian Industrialzation». Journal of Economic History, vol. XX, num. 1, 1960.

33. Cf. Herring, H. L., Welfare works in mill villages. North Carolina, 1929.

26

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

segons el patro britanic. Les caracteristiques eren tambe les tipiques de totes les colonies: aillament relatiu de la resta de les poblacions, ocupacions agraries per a donar feina als homes, casa assegurada al treballador i trets paternalistes, com el fet de consultar el director sobre com invertir estalvis, com educar els fills, etc.

Al Brasil, els precedents de les explotacions rurals previes al sistema de fabrica, tambe van acompanyar la instauraci6 de les colonies. «Els amos de fabrica del segle XIX van continuar tractant els trebaIladors de la mateixa manera que ales plantacions patriarcals de cafe 0 sucre es tractava els esclaus 0 jornalers.» 34 Encara que l'afirmaci6 de Stein pot no esser exacta, sf que les descripcions que trobem de les colonies del Brasil fan pensar que el tipus de paternalisme que s'hi desenvolupa s'assernblava en certa manera a l'anterior sistema de plantacions. Ames, enaquest pais els industrials pertanyien generalment a families terratinents que formaven l'oligarquia politica del pais.3a Al mateix temps les colonies tenien enquadrats els antics «homes de confianca» del terratinent; la lIeialtat personal definia les seves relacions amb l'amo i aixi es reproduia la situaci6 caciquista.

Ames, dintre de la fabrica, aquests «homes de confianca» (encarregats, contramestres) eren «amos» de la seva seccio. D'aquesta manera, en la mesura que asseguraven la seva Ileialtat envers I'amo, podien fer el que volien dintre del seu territori, cosa que al mateix temps enfortia la seva autoritat i control dins la colonia. Evidentment, si el control era efectiu, l'amo en quedava satisfet. Res no podia estar mes lluny de la modern a centralitzaci6 tecnica, D'altra banda, aquests «homes de confianca» eren els punta Is per a assegurar el fracas de la sindicalitzacio dels treballadors.

Es interessant de remarcar el fet que al Brasil, i probablement a molts altres llocs, les colonies eren construides d'acord amb consells i plans britanics cap als anys 1870-80.:iU Aixo podria tenir relacio amb l'interes dels fabricants de maquinaria anglesos per estimular amb seguretat els seus mercats a d'altres paisos.

Caracteristiques de la rna d'obra del sistema de colonia

El caracter segmentari de la rna d'obra que combinava l'agricultura amb la industria, sembla esser tarnbe un dels trets comuns de les colonies. Aquesta complementarietat fou especialment important en casos com el belga i el catala, on la pagesia estava molt mes arrelada a la terra en regims de masoveria. La persistencia dels drets del domini util va frenar la proletaritzacio estricta en la familia.

34. Stein, S. J., The Brazilian Cotton Manufacture, 1850·1950. Harvard, 1957, p. 50.

35. Juarez Brandao i Rubens Lopez, «Relations Industrielles dans deux communautes Bresiliennes». Sociologie du Travail, No. Sp., 1961.

36. Stein, S. I., «The Brazilian Cotton Textile Industry 1850·1950». Explorations in Entreprereurial History, vol. III, nurn. 4, 1952, p. 168.

27

IGNASI TERRADAS SABORIT

Als Estats Units, els treballadors de les fabriques de colonia eren antics teixidors a rna disseminats per les muntanyes de Kentucky i de Tenessee que convivien amb d'altres familiars que s'havien establert com a arrendataris als voltants de les colonies.F

A Anglaterra, per aixo, la precocitat de la proletaritzaci6 dins les transformacions agraries capitalistes va donar com a resultat migracions mes massives ales ciutats i el seu creixement industrial concentrat. Les colonies angleses van comencar a desapareixer durant l'epoca de mecanitzaci6 del teixit. Dues tendencies demografiques han configurat les colonies en diferents epoques. Per una banda, l'afluencia de rna d'obra infantil i juvenil disposava les colonies a base de pensions, cases d'aprenents i cases de noies. Les families, tots els components de les quais residien dins del recinte de la colonia, eren nomes les dels encarregats i contramestres. Despres, el desenvolupament dels serveis auxiliars de la fabrica i les noves oportunitats de treball que s'oferien per a l'area contigua van fer que s'hi establissin mes families completes."

Vance creu que el caracter cellular all de la industria textil era degut principalment a la primera tendencia demografica de collocacio, es a dir, que en utili tzar, fonamentalment, rna d'obra cornplementaria ales activitats agraries, cada fabrica necessitava un radi d'acci6 considerable per a no entrar en cornpetencia amb les altres. Ara be, sembla que la proletaritzaci6 decisiva va tenir lloc quan, en mecanitzar-se la industria, tots els artesans escampats pel camp van haver d'anar a treballar als centres fabrils, L'increment de productivitat de les plantes industrials ja havia trencat els preus d'oferta dels artesans i creat nova rna d'obra per ales fabriques. Aquest proces fou ames reforcat per migracions d'origen agrari.

Una certa complementaci6 sembla persistent, pero, en els cas os de Belgica, Catalunya i Nova Anglaterra, on l'existencia de masoveries i d'altres formes d'arrendament o/i parceria conjuntament amb el treball a la fabrica van servir per a arreglar mes les families pageses, sobretot mitjancant el treball de les noies -<des fabricants»-. A Belgica adhuc la gent que anava a treballar ales grans ciutats procedia de masies dels voltants, on continuava vivint. La proliferaci6 de les explotacions agraries d'arrendament i parceria estables facilitava aquest entroncament entre la industria i l'agricultura sense produir les grans aglomeracions i despoblacions del proces tipic d'industrialitzaci6 arreu del m6n.

Quant a la distribuci6 de l'habitatge en relaci6 amb la categoria dels treballadors, el cas mes exagerat es el conegut per «sistema de Waltham».40 Aquest sistema va esser implantat a Lowell (Nova Angla-

37. Cf. Young, T. M., La industria algodonera en America. Barcelona, 1904.

38. Cf. Vance, I. E.: «Housing the Worker: The Employment Linkage as a Force in Urban Structure». Economic Geography, vol. XLII, num. 4, 1966.

39. Op. cit., p. 306.

40. Op, cit., p. 313.

28

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

terra) per la Merrimack Manufacturing Co., cap al 1823. Consistia a allot jar els treballadors en una mena de cases-hostal de diferents categories, segons la seva qualificacio professional. Uns inspectors hi controlaven la moralitat i la disciplina. Tot aixo feia, com era el cas de Styal, prop de Manchester, amb els aprenents, que la gent que no tenia una qualificacio alta treballes poe temps en aquest tipus de colonies. L'ambient de disciplina que s'hi respirava convertia la colonia en una mena d'internat que hom desitjava temporer i nomes considerava «suportable» per als joves que hi anaven en qualitat «d'aprenents», Lowell era una de les fabriques on la major part de la rna d'obra la componien noies i conques.

Els apolegs del sistema de colonia a Catalunya

Segurament, I'exposicio i l'apologia rnes pregones de la intencionalitat del sistema de colonia son les d'en Prat de la Riba.v Sembla que no es una simple coincidencia, i encara menys pel que es despren dels seus textos, que el teoritzador del nacionalisme catala ho fos tambe de la privatitzacio de quefers publics de l'Estat espanyol, que des de Catalunya hom veia encara rnes decadent i sinistre. Tot el capitol sise del seu assaig Ley Iurldica de la Industria es dedicat a les colonies industrials. En Prat de la Riba es basa en la romanitzacio per justificar una «reestructuracio» de la industria seguint el model del sistema de colonia: «Convertido al cristianismo el senor de la villa, levantose inmediatamente al lado del pretorium el templo de Jesucristo; cada dominium tuvo su iglesia y su pastor; el bautizo dignifico a los esclavos; el matrimonio indisoluble destruyo la promiscuidad... Algo muy parecido ha de efectuarse hoy ... La industria moderna ha reunido en las grandes capitales una in mensa poblacion obrera sin tradiciones y sin hogar, confusa, abigarrada, en la cual han prendido facilmente todas las corrupciones. La sociedad actual ha de ser re-creada.»

De tots els llocs es nomes a Catalunya on el sistema de colonia te alguna cosa a veure, especificament, amb unes caracteristiques relatives a l'estructura politica de l'Estat. La colonia industrial apareix a Catalunya no com una industrialitzacio rural necessaria en l'etapa previa a la utilitzacio del vapor i la rnecanitzacio definitiva del textil, sino com una reaccio a la industrialitzacio urbanitzada que es comenca a desenvolupar cap als anys 1830. Aquesta reestructuracio social de la industria a traves del sistema de colonia esta Uigada especificament amb una situacio de debilitat i decadencia general de l'Estat espanyol. Aquests fets son contemporanis del desenvolupament del pre-nacionalisme. Es a dir, que la privatitzacio que fa la colonia de les funcions estatals es parallela a la presentacio d'una estructura politica alternativa de

41. Prat de la Riba, E., Ley juridica de la- industria. Barcelona, 1898.

29

IGNASI TERRADAS SABORIT

l'Estat vigent expressada a traves d'un nacionalisme. Aixo no implica pas que els qui privatitzen les funcions publiques -els amos de les colonies- hagin de participar del nacionalisme catala, sino que, simplement, tot el que el nacionalisme significava en un ambit mes ampli, davant de la fallida de l'Estat espanyol per a transformar economicament, socialment i culturalment el pais, la colonia, en forma parallela, ho significava en la localitzacio de la industria.

La ideologia que Prat de la Riba argumenta per a les colonies es clarament impregnada del catolicisme social frances i presenta l'alternativa religiosa ales reformes laiquesd'Owen i Fourier: «En la colonia industrial puede rodearse a los obreros de un medio sano ... Se trata de un nucleo de poblacion que va a formarse ante los ojos del director o del duefio..; las reuniones del club pueden ser reemplazadas por las solemnidades religiosas... La formacion de este ambiente moralizador depende de la voluntad de un hombre: el duefio.»

Despres d'aixo segueix la critica a l'Estat, tipica d'un aHegat spenceria, pero que aqui porta mes implicita la decepcio d'una historia concreta i recent: «El Estado es un coloso erizado de canones y bayonetas, condenado a contemplar impasiblemente como a su alrededor germinan todos los errores y todos los males y se desarrollan violentas crisis, que amenazan derribarlo y destruirlo. El Estado moderno es eflorescencia de unas ideas y doctrinas que 10 hacen sistematicamente impotente: las mismas ideas que 10 engendraron cuidaron de que naciese man co y 10 lograron. Poco 0 nada debe esperarse, por consiguiente, de su actividad. Por 10 demas hay tareas que, aun suponiendolo bien constituido, escapan a su accion ... La accion directa y mas importante corresponde de derecho a un poder menos extenso y, por 10 mismo, mas eficaz, mas proximo, mas dificil de burlar, mas especialista y por ende mas adecuado a su objeto y mas conocedor de las exigencias del caso concreto: el poder del patrono, jefe de la familia industrial.»

De fet, el que hom demana es nornes una descentralitzacio, ja que l'Estat, malgrat tot, es basicarnent indispensable per a la defensa de les condicions juridiques que permeten el desenvolupament de Ia propietat privada.t- Ara be, la dissociacio, encara que ficticia, d'un dret exclusivament privat i d'un altre d'exclusivament public -per tal de donar una representacio separada del que es posseeix individualment i del que ha calgut fer coHectivament per arribar a aquesta forma de propietat- fa dir a Prat de la Riba que: «la regeneracion ha de verificarse a espaldas del Estado, fuera de su circulo de accion: tendra que refugiarse en los dominios privados y hacer uso del mismo instru-

42. Resulta interessant la citacio de Gauldie a Cruel Habitations. London, 1974,.

p. 117: «El noble concepte de la propietat privada no era amenacat per nocions polftiques que el poguessin desfalcar. La propietat privada es va mantenir com una defensa entre l'Estat i l'individu i va donar als anglesos una forca caracteristica que en temps passats va desfer tant els intents cap a monarquies despotiqucs com cap a parlaments ambiciosos»,

30

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC'

menta: del derecho de propiedad ... En la actual descomposicion social el unico poder civil que, a pesar de los ataques sufridos, se mantiene robusto y vigoroso, es la potestas in re, el dominio sobre las cosas: a este debemos acudir, pues, en busca de la energia y firmeza que necesit amos en la actual crisis social».

Prat de la Riba creu que el domini privat es converteix en el regim politic de la colonia amb un paternalisme ambivalent al qual hem fet referencia abans: « ... todas 0 casi todas las facultades de que necesita el patrono 'para la forrnacion del medio mencionado, tienen su raiz en el derecho de propiedad, pueden fundarse en la facultad de no permitir dentro de su casa mas que determinadas practicas y costumbres, de expulsar a los que se apartan de elIas, de imponer a los que en ella quieran vivir el cumplimiento de las reglas y preceptos de policia que juzgue pertinentes, de prohibir la entrada en la misma de las personas y de las cosas, periodicos y libros por ejemplo, que no le acomoden. El duefio de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un regimen determinado; al entrar en la familia industrial los obreros aceptan voluntariamente este regimen ... »,

El paternalisme, fonamentalment, es basa en una pretesa naturalitzacio d'una practica cultural. Es a dir, primer s'accepten sense discussi6 les atribucions socials i ideologiques del pare en la familia monogama com un fet natural, incloent-hi tot de costums i politiques especifiques d'un pais. De fet, aquestes atribucions varien considerablement entre cultures i paisos i tambe entre periodes histories.

Ara be, si es pot imitar el que hom considera natural, innat, en un altre nivell de la societat, la innovaci6 «copiada» quedara mes justificada per la seva semblanca amb el que ja es acceptat. El paternalisme de colonia apareix aixi, amb els seus trets familiars, mes natural i justifieat que la impersonalitat de les relacions industrials en un medi urba modern: «La colonia industrial ha de constituir una sociedad aparte; en ella los obreros han de vivir sujetos a un regimen de direccion moral y de tutela radiealmente distinto del de las ciudades. Bajo Ia accion de una severa disciplina moral y religiosa, los resultados no se harian aguardar.»

De totes maneres, Prat de la Riba accepta la intervenci6 estatal en el despotisme privat: «El jefe de la casa industrial ha de aspirar, como' el jefe de familia, a modelar a su pequefia comunidad segun los preceptos del Decalogo ... La posibilidad de que el patrono abuse de su autoridad ... De ahi que deba el Estado intervenir para limitar en estos casas su poder.»

Pero sempre queda dar que la colonia dona una oportunitat per a la no interferencia de la legislacio en les «questions Iaborals»: «La materia relativa a los incidentes del trabajo podria ser desarrollada en el seno de Ia colonia industrial mucho mejor que en las mas pornposas. leyes emanadas de las mas sabios legisladores de la tierra. En contacto inmediato con los hechos y con las necesidades, penetrada de la idio-

31

IGNASI TERRADAS SABORIT

sincrasia de la industria ... la entidad colonia industrial regula ria con perfecto conocimiento de causa todos los detalles.»

Miquel Izard 43 esmenta algunes opinions que van suscitar les colonies industrials, com l'article que va publicar Morote,el 1891,44 despres d'haver visitat algunes colonies de l'alt Llobregat, titulat «El feudalismo en las fabricas», En aquest article, hi trobem quasi una caricaturade la colonia: «Els obrers de la colonia hi entren resant i en surten. A la fabrica hi ha un capella i vuit monges, els quals tenen un -extens i delicios asil. A la colonia hi viuen mes de dos mil individus; els nens comencen a treballar als set anys, els obrers estan amuntegats en habitacions immundes, i el patro, gracies al privilegi de la colonia, paga dues mil pessetes de subsidi industrial quan abans en pagava mes de vuit mil... Als obrers els es prohibit de llegir diaris que no siguin essencialment catolics: son obligats a comprar tots els aliments a la cantina de la colonia. El diumenge al mati 0 el mateix dissabte a la nit, l'amo ja ha reemborsat tots els jornals de la setmana que acabade pagar. Nemes es un canvi, no es cap pagament. Els diners passen de la caixa del fabricant a les mans del treballador i d'aquestes mans tornen a la caixa del fabricant per conducte de la botiga d'ultramarins, que es seva; del cafe, de la fleca, de les cases, de l'estanc, que tambe son seus ... Tot es seu i, per regla general, tot es molt dolent ... »

El concepte de «feudalisme industrial» utilitzat pels lerrouxistes ve d'aquesta epoca. Segons Izard," tant els obrers com alguns fabricants per als quals les colonies resultaven competidores dificils (baixos sous, poca contribucio fiscal, energia hidraulica gairebe de franc) es van oposar a aquest «feudalisme industrial». Ara be, no he pogut trobar cap traca d'un moviment de fabricants del pla contra els de la muntanya per aquestes raons.

Sumari del sistema de colonia

Els trets distintius que al meu entendre justifiquen que hom pugui parlar d'un sistema de colonia industrial textil es poden agrupar en els punts segiients:

1. La privatitzacio d'incumbencies publiques emfasitzant el dret .extrem de la propietat privada, en una epoca de creixement estatal pero alhora ple de crisis.

2. L'aillament de la poblacio de la Iabrica d'altres poblaments, vigoritzant aixi els lligams de dependencia amb l'empresa propia.

43. Revolucio industrial i obrerisme. Barcelona, 1970.

44. Com veurem mes endavant, el sistema de colonia a l'alt Llobregat va rebre l'any 1890, despres de vagues i locauts, una consolidaci6 considerable dels seus trets mes disciplinaris.

45. Izard, op. cit., p, 56.

32

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

3. EI continuum establert entre la producci6 i el consum. Hi ha una incrustacio de les relacions de parentiu, veinatge i amistat amb les relacions laborals.

4. EI regim politic de la colonia pot esser equiparat al despotisme privat, a una variant del caciquisme. EIs ernpresaris poden, encara que no ho escolleixin, intervenir en els assumptes privats dels treballadors. La vida publica i privada a la colonia es quasi una sola cosa com passa amb les poblacions rurals i aillades.

5. Hi ha una possibilitat de paternalisme basat en practiques ambivalents on control politic i proteccio civil es troben barrejats, i per aixo fa pensar en el feudalisme.

6. Malgrat l'aparenca purament «economica» d'una planta industrial, la colonia ha d'integrar funcions politiques necessaries en l'ambit local. Aixi, els directius de la colonia son en part batlles, jutges i administradors.

7. EI caracter segmentari de la rna d'obra de la colonia, que acostuma a complementar, en el mateix individu 0 en els seus familiars, activitats propies d'una ruralia.

8. La tendencia que les responsabilitats del treball s'atribuissin a families senceres i no unicament als individus en qiiesti6. Aixo era resultat de la cohesio familista estimulada per la mateixa politica de seleccio i promoci6 del personal.

9. La tendencia a capitalitzar I'empresa. L'industrial veia les colonies com quelcom mes que fabriques. Aixo depenia evidentment molt de la personalitat del fabricant. Ara be, en la majoria dels casos, i comparant-ho amb fabriques de ciutat aixo es ben pales, l'empresari va fer sempre tot el possible per «tirar endavant». No es el mateix plegar una fabrica que plegar un poble.

10. L'emfasi en I'educacio, la moral i la reIigi6. L'industrial considerava forca important I'aspecte ideologic per a mantenir I'hegemonia del seu ordre social.

Encara que tots aquests trets han existit d'alguna manera 0 altra en colonies diferents i en epoques distintes, cal dir que el sistema de colonia tal com apareix ideologicament no ha existit mai ni en la seva perfecci6 mes minima. Hi ha hagut tendencies. Aixo sf, dins d'aquestes, el model classic del sistema de colonia hi ha dominat forca.

33

3

Les colonies i els costos de produccio. Feliu, Serra i Rosal, Greg, Oldknow i Ashworth

La intenci6 original d'aquest capitol era d'esbrinar amb exactitud els canvis que el sistema de colonia comportava en els costos de producci6, per veure si es podia parlar 0 no de renda diferencial de la colonia en relaci6 amb les altres fabriques. Malauradament no he pogut trobar les dades suficients per a aquest objectiu, ja que la comptabilitat estudiada es molt dispersa cronologicament i molt desigual quant a les magnituds que pren en consideraci6: anys 0 mesos en els quaIs es calcula el preu del cot6consumit, no es calcula el cost energetic; altres exercicis calculen la fabricaci6 de l'any en curs barrejada amb l'estoc anterior, i encara que es pot no tar que a vegades ho diferencien, no ho aclareixen; els sous solen apareixer barrejats amb altres costos com impostos 0 recanvis; els preus de les unitats que componen els factors de produccio quasi mai no s6n donats i menys calculats, i ja no cal parlar dels de venda; en els balances quasi mai no s'especifiquen tots els diferents components de l'actiu i el passiu, cosa que fa impossible la comparacio historica de les proporcions dels dits components per a cada exercici; etc.

Es a dir, que una analisi rigorosa dels comptes m'ha estat impossible. Resulta curios que tant les tres empreses angleses -Ashworth, Greg i Old know- com les tres catalanes -Feliu, Rosa] i Serra-, en que he pogut examinaralgunes restes de comptabilitat, tinguin en cornu d'una manera calcada les dificultats que acabo d'esrnentar, Evidentment les caracteristiques propies de la facturaci6 del textil al segle XIX homologuen els calculs anglesos i catalans. Cal assenyalar la similaritat entre l'estructura financera del textil anglesa i la catalana: interes en la capitalitzaci6 dels beneficis, capacitat de maniobra emparada per les operacions de paper (especialment les lletres dels proveidors), integraci6 vertical del putting-out, etc. I concretament en les colonies cal remarcar, a part altres factors, el reciclatge i desmonetit-

35

IGNASJ TERRADAS SABORIT

zacio dels sous a traves de la botiga i dels lloguers, que s6n de l'amo. Tot aixo fa que amb vista a la fabricacio es barregin conceptes (jornals i primeres materies) perque una magnitud pot apareixer com un saldo anterior (jornals menys lloguers i deutes de botiga) que s'af'egeix sense conceptualitzar-se explicitament a un rossec,

De totes maneres, fins i tot una comptabilitat precisa i exhaustiva seria insuficient per a demostrar la hipotesi d'aquest capitol.

EI fet es que si el sistema de colonia ha proporcionat una renda diferencial en relacio amb les fabriques situades en medi urba, es deu mes a I'estabilitat laboral i politica d'aquest sistema que a l'estalvi energetic mitjancant la utilitzacio de la forca hidraulica, malgrat les raons que s'han fet explicites en aquest sentit.

Es cornencant amb algunes dades disperses de la comptabilitat de les sis empreses esmentades que em proposo demostrar aixo, Durant el periode d'investigacio em vaig anar adonant del segtient: 1) A partir de cert volum de producci6, normalment sobrepassat amb el salt mecanitzador de mit jan segle passat, que esta d'acord amb la grandaria mitjana 0 gran de les colonies industrials, la forca hidraulica passa a proporcionar normalment nornes un 30-40 % de l'energia total i encara aquesta proporci6 es en realitat menor, perque el rendiment no es absolut. Aixo evidentment tractant-se dels rius d'aquestes colonies, com el Mersey 0 el Llobregat. 2) La desmonetitzacio sal aria I i la circulaci6 interna «sui generis» de diner «de fabrica» integren molt mes que en un medi urba les relacions socials de producci6 i consum i creen uns Iligams de dependencia i exclusivitat que obviament reforcen l'estabilitat laboral. 3) En les colonies s'esdeve una conjuminacio especial entre l'agricultura i la industria en el sent it que si be els sous industrials i el producte agrari (0 els sous agraris) s'integren econornicament en la familia, en canvi politicament el «rnon agrari» esta forca dissociat del «rnon industrial», de tal manera que en el cas catala es produia una subordinaci6 de les tensions i els conflictes industrials, especialment de dones i criatures, als agraris dels caps de familia. I precisament la integracio politica de les reivindicacions agraries rebia una expressio marcadament conservadora, carlista.

Aixo es complementava amb I'aillament i la integraci6 i la dependencia verticals de les families que vivien totalment dins la colonia. EI fet que l'alt Llobregat constituis una bossa carlina i que encara s'anes omplint amb immigrants pre-pirinencs de l'alt Bergueda i el Solsones, de dar estigma carli, podia ser quelcom mes atractiu per a uns fabricants del Maresme liberal, on hi havia les fabriques dels Serra i dels Rosal, que tota l'aigua del Llobregat. La colonia quedaria aixi protegida politicament per dintre i per fora.

Aquesta situaci6 ha tingut continuitat historica tal com ho mostren els fracassos en l'organitzacio de moviments obrers permanents en l'area de les colonies; i ames ha quedat palesa en la desorientaci6 dels treballadors de colonia davant d'esdeveniments revolucionaris, com

36

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

durant el «trienni bolxevic» 0 la revoluci6 del 36. D'aItra banda, la mobilitat social i la seguretat laboral dels individus IIigats a grups de parentiu afectes al «establishment» de la colonia, encara que d'una forma Iimitada, sl que han constituit una recompensa eficient per bastants dels qui han respectat la definici6 de colonia.

Abans de la segona meitat del segle passat, en que es produi un salt mecanitzador molt important, les «fabriques de riu» a Catalunya i els «pobles de fabrica» a Anglaterra podien justificar la seva localitzacio principalment per la qiiestio hidraulica, Pero despres del 1850 aquesta era menyspreable amb el volum de producci6 i productivitat aconseguits, per la qual cosa els beneficis de la localitzacio i l'estructuraci6 de colonia radicarien enaItres questions.

Ara be, m'ha estat impossible de demostrar rigorosament que el sistema de colonia va significar la possibilitat d'obtenir una renda diferencial respecte ales fabriques situades en un medi urba -en el cas catala-« perque I'estabilitat laboral era continuament sacsejada a la ciutat. De totes maneres, intentare d'acostar-me a aquesta hipotesi de la forma mes convincent possible amb les dades de que disposo, ja que crec que historicament es la mes solida, De fet, tradicionalment el factor determinant dels canvis de localitzaci6 en la industria textil s'ha atribuit a questions relacionades amb la rna d'obra.w

A mes, fins i tot els anys 1780 i 1790 a Anglaterra els anuncis economics que feien referencia a la installacio de «pobles de fabrica» insistien tant 0 mes en l'estabilitat i la barator de la rna d'obra que en els avantatges hidraulics.s? Els anuncis apareguts al diari a Manchester durant aquest periode referents a arrendaments 0 vendes de fabriques insistien en punts com «situat 'a una distancia convenient de Manchester, en un camp molt poblat. sense mencionar l'avantatge hidraulic concreto I en aquells en que s'esmenta que la situacio es excellent per a la utilitzacio hidraulica, no s'hi deixa de remarcar la barator de la rna d'obra, la contractaci6 de criatures «sense problemes», l'absencia d'altres industries als voltants, etc.

La qtiestlo hldraulicat Ies colonies angleses

El material que m'ha estat possible d'analitzar, suggereix que els avantatges de la utilitzacio de Ia forca hidraulica eren mes que contrarrestats pel cost de transport. Aixo sense comptar el cost social de la colonia.

Sobre l'estalvi relatiu de carbo degut a la utilitzacio de forca hidraulica a mit jan segle passat a Anglaterra, nomes disposem d'unes

46. Hammond, S., «Location Theory and the Cotton Industry». Journal of Economic History Supplement, 1942.

47. Wadsworth Papers, John Rylands Library. Manchester.

37

IGNASI TERRADAS SABORIT

dades referides a fets esdevinguts accidentalment. Es tracta que en una de les fabriques dels Ashworth l'any 1851 s'enfonsa la teulada del canal procedent de la resclosa, amb el conseglient estroncament de la forca hidraulica. Durant el periode de reconstruccio del canal -7 14 setmanes- la fabrica va anar nomes amb vapor. Al cap d'aquestes setmanes s'havien consumit 51 % tones de carbo per setmana i en les 7 14 setmanes precedents a l'aturament hidraulic se n'havien consumit 36 % per setmana per a moure la maquina de vapor complementaria. Aixi, dories, el consum de carbo en parar la forca hidraulica s'havia incrementat unes 15 tones per setmana.

Mentre es duien a terme les reparacions, dues maquines de vapor feien anar tota la fabrica (trenta mil pues i tres-cents telers). Cadascuna tenia 93 CV. El cost del carbo havia augmentat quatre lliures per setmana. En circumstancies normals la forca hidraulica representava 12,4 CV. En conclusio, nomes el 29 % de l'energia que es consumia era, doncs, de procedencia hidraulica.

D'altra banda, els costos de produccio de l'any 1851 (treballant a una mitjana de seixanta hores per setmana) assignen ales despeses energetiques un 4,4 % del costos totals. 0 sigui, que en termes absoluts I'estalvi d'energia no podia influir tant en les decisions com l'estalvi en setmanals, que representaven com a minim un 60 % dels costos totals sense comptar les primeres materies. I comptant les primeres materies, les despeses energetiques utilitzant nomes vapor oscillaven entre un 1,1 i un 1,4 per cent. La importancia de l'energia hidraulica, que era en un principi condicio inexcusable a causa de I'absencia del vapor, representava molt poe en termes absoluts dins els costos de produccio, i en termes relatius a la mateixa energia consumida un cop es va generalitzar la utilitzacio del vapor tampoc no estalviava gaire carbo.

A Quarry Bank, la fabrica dels Greg a Styal, prop de Manchester, durant la primera meitat de l'any 1840 els costos de produccio a filatura inclouen un 18,3 % de despeses de transport (dos-centes dos lliures i divuit xilings) i el cost del carbo, que es complementari a la forca d'un salt de 4,2 metres, constitueix un 9,8 % dels costos, sense comptar ni els sous ni les primeres materies, Ais teixits el transport representa un 7,9 % (cinquanta lliures deu x.) i el carbo un 2,3 % (catorze lliures cine x.) Desconeixem la proporcio de telers manuals que encara anaven. Si partim de la base que la forca hidraulica contribuia nomes en un 30 % de l'energia total consumida, tenim que si la despesa total de carbo era de cent vint-i-dos lliures sis x., la forca hidraulica constituia un estalvi de cinquanta dos lliures cine x. Es a dir, que l'estalvi proporcionat per l'energia hidraulica nomes arribava a un 20,8 % de les despeses que ocasionava el transport de mercaderies.

Aixo vol dir que un cop don at el salt mecanitzador de mit jan segle passat conjuntament amb la normalitzacio de la utilitzacio del vapor, la qiiestio de l'aigua, que evidentment era crucial el segle XVIII quan es van fundar aquestes fabriques, va passar a un ordre menys impor-

38

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

tanto Cal recordar que es precisament a partir d'aquest salt mecanitzador (va coincidir quasi matematicament a Anglaterra i Catalunya) quan a Catalunya comencen les colonies i a Anglaterra van desapareixent o be deixen de creixer. Les colonies que quedaran a Anglaterra trobaran uns avantatges similars a les colonies catalanes i que tenen a veure mes aviat amb la qiiestio de l'estabilitat laboral. Per Quarry Bank concretament la transforrnacio de la filatura en la decada dels 1830 va significar passar de quatre mil quatre-cents setze pues a divuit mil cine-centes, Peri> ni la resclosa de fusta que encara es conserva al riu Bollin es va reformar ni el riu era adequat per a fer-ho per tal d'ajustar-se ales noyes necessitats energetiques. El vapor es va imposar majoritariament com una cosa normal.

Els Feliu i els Rosal: transport i forea hldraullca

Els comptes que ens han deixat els Feliu ens permeten d'analitzar encara una mica mes els costos de produccio del sistema de colonia. Aquests, igual com els Serra al principi, treballaven per als Nadal i Ribo de Matar6. Els beneficis anaven a mitges. Anton Feliu va aportar l'edifici i pagava un lloguer de la maquinaria a Nadal i Ribo. Ames, Nadal i Ribo inicialment va financar els Feliu com a proveidor i client alhora. Part de Ia produccio es venia directament a Mateu Serra, pero mai nosuperava el 10 % del facturat per a Nadal i Ribo. Tambe, en una proporcio molt mes menor, eIs Feliu van vendre a Pau Serra i Cia. de Vilassar. Tot aixo des de Ia segona meitat del segle passat.

Segons un inventari fet al final del 1857, la fabrica constava d'una nau i un magatzem valorats en cent mil i vint mil rals, respectivament. A filatura hi havia quatre selfactines valorades en seixanta mil rals, dotze mulgenis (sic, mule-jennies) val ora des en cinquanta mil rals, un bata en tres mil i unes cardes en setze mil. De telers n'hi havia cent trenta valorats en nou mil vuit-cents rals. De coto hi havia vuit paques de Nova Orleans valorades en vint-i-set mil cent quatre rals i deu de Pernambuco valorades en vint mil nou-cents sis rals (0 sigui que la paca americana anava a tres mil tres-cents vuitanta-vuit i Ia brasilera a dos mil noranta rals). L'existencia de eot6 filat es valorava en set-cents setanta-dos mil cent seixanta-un raIs i Ies empeses teixides en trenta sis mil cine-cents. L'actiu total era de sis-cents seixanta-un mil quatre-cents setanta-un raIs; per tant, la maquinaria eonstituia un 20,3 % d'aquest, els edificis un 18,1 %, Ies existencies de cote un 7,2 %, i el produete manufacturat un 31,S %. Tenint en compte que treballaven a mans per als Nadal i Ribo, l'estoe es bastant considerable. Potser aixo es pot explicar per l'extraordinaria mala collita d'aquest any, que va provoear una crisi de subsistencies arreu d'Espanya.

Quant a l'energia utilitzada, sabem que l'any 1861 la fiIatura anava moguda per tres eavalleries i els telers per vapor. L'any 1859 la pro-

39

IGNASI TERRADAS SABORIT

porci6 entre el carbo gas tat i la producci6 venuda era d'un 1,5 %. Quant als animals, no sabem les despeses que comportaven.

Des de l'any 1892 fins el 1900 tenim les despeses de transport ocasionades en aquesta colonia de Parets. Dins dels costos totals de fabricaci6 i sense comptar elcot6, el transport en constitueix el 8,5 %, el carb6 el 5,9 % i els sous el 69,1 %. Aquestes proporcions es mantenen aproximadament en el mateix valor durant tots aquests anys. L'establiment de la colonia a Parets, que es pot considerar que va comencar a treba11ar a ple rendiment cap a l'any 1888, es a dir, deu anys despres de la seva fundaci6, es degue a motius semblants als que van determinar als Serra la fundaci6 de l'Ametlla. Sembla que els Serra van influir als Feliu en aquest sentit.

Les dades proporcionades per les colonies dels Rosal i dels Feliu ens assabenten que la qtiesti6 de la forca hidraulica era irre11evant respecte a la decisi6 de canviar de 110c i d'establir el sistema de colonia. Aixi, per exemple, mentre els Rosal estaven a Matar6, utilitzaven fusta en comptes de carb6. Aquesta fusta nomes els costava un 0,62 O!o dels costos totals. La maquina de vapor era de 40 CV. I sembla que moltes fabriques van consumir gran part de boscos d'Argentona, orrius, Cabrera i Vilassar.

A Vilassar els Feliu feien anar els embarrats amb mules com en una sinia, adhuc despres de mit jan segle XIX. En el seu cas el canvi de la localitzacio era en part justificat per les peculiaritats del 11i. Es deia que la humitat del Valles seria forca apropiada per a aquesta fibra. Alguns dels treba11adors de Vilassar es van desplacar a la nova colonia de Parets. Ja que la forca hidraulica no s'emprava a Parets no podem comparar les variacions de costos energetics despres del canvi geografic, Ara podem donar per cert que els costos generals de transport i serveis auxiliars es van apujar. Un altre cop el factor decisiu sembla haver estat d'ordre politic i a llarg terme. Algunes persones assabentades d'aquesta firma creuen que el canvi es produi essencialment a causa de circumstancies del moviment obrera Vilassar.

Els avantatges de la firma combinada

En les colonies textils de l'alt Llobregat s'hi desenvolupa una doble estrategia per fer cara ales fluctuacions del mercat espanyol: la fabricaci6 massiva d'articles d'empesa i la combinaci6 de filats i teixits. A Anglaterra la firma combinada tambe es va desenvolupar fins a la meitat del segle passat i despres ana desapareixent.

Els Ashworth constituiren un cas tipic de firma combinada. En principi, les dades que hi ha de la seva comptabilitat iHustren l'estructura financera com una de la industria textil: en I'actiu I'immobilitzat hi te un pes especific considerable i es treballa per encarrecs, de tal manera que els estocs acostumen a esser reduits; en el passiu els

40

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC-

proveidors hi constitueixen una proporcio molt considerable donant a l'empresa capacitat de manufacturar malgrat demores en les vendes.w Tambe les reserves son excepcionals, encara que no hi havia cap legislacio compulsiva en aquella epoca, Les despeses assignades a l'amortit-zaci6 son probablement les uniques que poden amagar grans beneficis. o en alguns casos descapitalitzacio. Les proporcions del 1831 eren:

Actiu: 76,1 % immobilitzat, 23,6 % estocs, 0,1 % remanent de caixa. Passiu: 38,4 % proveeidors, 32 % amortitzacio, 11,5 % reserves, 10 % beneficis.

Els costos de producci6 del 1832 tenen proporcions iguals als cata-lans 44,7 % coto (molt menys car que l'obtingut a Catalunya), setmanals 30,3 %, energia 1,4 %, impostos 0,2 %, assegurances 0,6 %, contribuci6 imrnobiliaria 1,3 % (es va crear una societat irnmobiliaria perqueen cas de bancarrota els terrenys i edificis quedessin emparats), amortitzacio 21,2 %.40

Ara, tenint en compte l'estructura financera de la firma, ordinaria dins el textil, podem apreciar els avantatges de la firma combinada d'acord amb la taula segtient:

BENEFIC IS BENEFICIS BENEFICIS VALOR DE LA
ANYS FILATURA TEIXITS TOTALS PRODUCCI6
1854 2.392 525 2.918
1856 7.470 65.302
1860 5.162 4.452 9.615 82.768
1862 4.028 734 4.763 89.940
1863 11.376 3.450 14.826 105.505
1864 5.204 449 5.654 100.597
1865 923 6.492 7.416 92.662
1866 2.694 4.284 6.979 88.022
1867 1.261 6.184 7.445 92.915 48. Els comptes dels Ashworth iHustren la sernblanca entre les firmes rextils. angleses i catalanes, on el ciele de produccio compta quasi nomes amb recursos propis.

49. Totes aquestes dades de comptabilitat provenen de les romanalles que hom pot estudiar a la John Rylands Library, seccio de manuscrits anglesos, Deansgate,. Manchester. Els papers son agrupats sota el nom de la firma: Ashworth, Oldknow, etc.

4L

lGNASI TERRADAS SABORIT

.EI pagament dels jornals a la colonia i la botiga

L'aillament de la colonia centrava tot el consum dels treba11adors -en la botiga instaHada per Ia mateixa empresa. Aixo va permetre la difusi6 durant algun temps de practiques de desmonetitzacio dels jornals i balances de compensaci6 entre aquests i les despeses efectuades .a la botiga. Aixi l'empresari no es veia sempre obligat a obtenir diners -en efectiu per pagar la totalitat de les setmanades. Alhora existia la possibilitat que l'empresa especules amb els preus de la botiga. Pero tota Tevidencia que he pogut recopilar es contraria a aquesta possibilitat. Mes que els avantatges estrictament economics, a110 que la botiga de 1a colonia proporcionava mirant a l'empresari era una dependencia ex-clusiva del treba11ador pel seu consum que contribuia a l'estabilitat laboral i politica. Com que tant els ingressos com el consum del treba11ador depenien de l'empresa, qualsevol conflicte podia afectar tots .dos alhora.

Quant al mecanisme exacte de pagament de sous tipic de les colonies, en que den pocs rastres materials i potser massa caricatures. De totes maneres, els Oldknow ens han deixat la documentaci6 mes completa en aquest sentit que he pogut trobar.w

Cap a l'any 1787 a la fabrica dels Oldknow a Mellor hi treba11aven vint-i-clnc dones i tres-cents homes. La majoria d'aquests ultims eren criatures. Unwin 51 caracteritza la politica d'Oldknow com d'un «des-potisme benevolent». La seva acci6 no es va concentrar solament en la industria, sino que van intervenir en la realitzacio d'obres de comunicaci6 i de millores agricoles. En aquesta ultima activitat Old know va considerar seriosament el foment de l'agricultura mirant al manteniment de la rna d'obra segmentaria que es necessitava a la fabrica.s.Aquesta experiencia agricola dels Oldknow fa pensar forca en la dels Rosal, i ames s'esdeve que tots dos representaven els cacics de la poblaci6 de la zona. Un tret d'aquesta organitzaci6 que transcendia a 1a fabrica era l'extraordinaria mobilitat laboral dels homes dins dels -negocis dels Oldknow, cosa que faciIitava la seva integracio clientelista. Aixi, mentre la majoria de dones i criatures eren abocades a la fabrica, -els homes alternaven entre la mateixa fabrica, les granges, el bose, les mines, la construccio, etc. Tot propietat dels Oldknows»

Quant a la desmonetitzaci6 dels sous, hi ha algunes dades concretes -com les de la paga corresponent al juny del 1805. Aquest mes, d'una paga de dos-cents vint-i-set lliures, dinou X., el 0,7 % es pagava en peces .d'or, el 1,9 % en peces de plata, el 0,7 % en peces de coure, el 39 % en .bitllets de bane i la resta en bit11ets «de fabrica». Ames d'aquests bitllets

50. Oldknow Papers. Vid. supra.

51. Unwin, G., Samuel Oldknow and the Arkwrights. Manchester, 1924.

52. Op. cit., p. 167.

53. Op. cit .

.42

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

de fabrica, els treballadors disposaven d'uns balances que acreditaven en contra dels sous les despeses de botiga, lloguers i altres bens proporcionats per l'amo. Es a dir, que cal tenir en compte que les proporcions anteriorment esmentades de pagament de sous equivalen normalment als saldos a favor del treballador que consten en aquests balances individuals. En general, ames, el pagament monetitzat anava a parar als encarregats, el director i els «homes de confianca».

EI sou dels aprenents era un 61,4 Ofo mes baix que el dels mecanics, i el de les dones ho era un 56,7 %. (Aquests calculs es basen sobre els totals pagats a aprenents, dones i mecanics durant els anys 1811-1812.) EI cost per «rna» i per setmana, com a mitjana, es calculaba a 7 x. 4,4 p. i el preu de cada mil troques de fila 15 x. 4,4 p. EI coto constituia un 61,2 % dels costos totals de la filatura.

Els Oldknow portaven un «Ilibre de notes» (report book) sobre el comportament dels treballadors. Era un llibre en que s'anotaven cada dia les faltes de disciplina del personal. Marcaven amb un 0 cada falta i la majoria de la gent en tenia un parell 0 tres per dia. Tambe hi havia anotacions com «molt gandul», «xerrameca», «molt destraler i dolent», etcetera.P+

Com ja hem dit anteriorment, el pagament que no s'efectuava en moneda 0 bitllets de banc, es feia de dues maneres: a traves de bitllets de circulacio interna i a traves de balances familiars i individuals. Amb el primer metode hom donava al treballador un bitllet equivalent a una quantitat de diner que nomes es podia negociar a la botiga 0 a la fabrica (els lloguers que hom pagava per les cases, per exemple, eren descomptats a la mateixa fabrica). La formula del bitllet era: «Pagui's a... 0 ordeni's tantes lliures, xilings i penics en bens equivalents a aquesta quanti tat». Els bitllets anaven numerats i portaven la data d'emissio, EllS de marc del 1794 es van expedir en el pagament quinzenal dels sous un total de cent seixanta-sis bitllets (setanta-dos lliures i catorze xilings), que equivalien aproximadament a un 34 % del total pagat en concepte de sous.

A la John Rylands Library s» es conserva un feix d'aquests bitllets.

Els mes antics son fets a rna i despres ja apareixen impresos. Son del 1793 i el 1794. Al darrera de cada bitllet hi figura una llista del que s'ha comprat a la botiga d'acord amb el valor del bitllet. EI fet que els bitllets estiguessin forca ben conservats em va fer pensar que possiblement els deurien canviar immediatament a la botiga un cop cobra des les pagues.

La irnportancia dels lloguers es molt variable segons la colonia.

En general, els lloguers solien esser baixos comparats amb els de ciutat i tenint en compte elsavantatges d'espai suplementari mes facils d'aconseguir en una colonia. L'any 1810 els Oldknow treien un 19,7 %

43

54. English Ms. 815. John Rylands Library (JRL).

55. English Ms. 819.

IGNASI TERRADAS SABORIT

de les pagues, corresponent als lloguers dels treballadors. Sembla que la intencio de la construccio de cases per als treballadors, a part raons politiques, no era tant la d'obtenir una renda considerable de la casa per se, sino mes aviat la de comptar a la llarga amb un factor constant que es restava dels sous. Per aixo la inversio que els fabricants de la colonia feien en un principi en l'habitatge dels treballadors man cava de les consideracions especulatives mirant a apujar progressivament les rendes, cos a que estaria en contradiccio amb la politica d'estabilitat salarial de l'epoca de les colonies. La inflacio es considerava deguda exclusivament a costos externs.

A -IDeS dels bitllets de circulacio intema, hi havia el sistema de balances individuals 0 familiars, que mes d'un cop van constituir la forma de paga per a la totalitat dels sous, llevat dels encarregats i contramestres. Aquest sistema de balances consistia en un full en el qual a dalt de tot figurava el saldo del balanc a favor 0 en contra del portador i en dues columnes 'se sumaven per una banda les despeses de lloguers, botiga, serveis, etc., i per l'altra els sous de tota la familia, si el sou era familiar, 0 be el d'un sol individu. AI darrera hi havia escrit el balanc del darrer full per si s'havia de sumar 0 restar d'alguna de les columnes, i tarnbe s'hi mencionaven mes especificament les mercaderies comprades.

Cal destacar que si be aquest sistema estalviava la circulacio fiduciaria bancaria, que en aquells temps era dificil d'aconseguir pels empresaris d'aquests llocs, no estava necessariament en relacio arnb un endeutament del treballador, que el lligaria aixi mes estretament a l'amo. La majoria d'aquests fulls donen un balanc favorable al credit del treballador. Ames, el pagament amb bitllets de fabrica es feia precisament per la quantitat de credit que donava el balanc, encara que mes endavant es va prescindir dels fulls de balanc i es va incremen tar l'us de bitllets de fabrica.

La dependencia treballador-amo amb caracter exclusiu es podria definir, mes que per un possible endeutament, a traves de l'especificitat del consum del treballador: aquest nomes podia comprar en la botiga de l'amo i no tenia altra alternativa, 0 be per aillament 0 be a causa d'aquest tipus de pagament desmonetitzat. L'eudeutament, en el cas dels Oldknow, era precisament al reves, perque l'amo retirava una setzena part del sou del treballador i no la hi pagava fins al cap de tres mesos. D'aquesta manera es pot dir que l'hipotecava per evitar un abando sob tat de la feina. Aixo reflecteix I'escassetat de la rna d'obra en aquestes arees rurals angleses, que obligava els amos a adrecar-se sovint a parroquies ben llunyanes demanant «pobres» (parish poors), acollits a la «llei del pobre», per a la fabrica.

Evidentment, en fusionar-se sous i despeses -sense la presencia d'un equivalent monetari que transcendis la colonia- l'amo podia especular no so lament amb uns sous diferencials en funcio de l'aillament de la colonia, sino ames amb la correspondencia entre aquests sous i

44

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

els preus de la botiga. Ara be, tota I'evidencia de colonies catalanes i angleses en aquest sentit (especialment la dels Strutt i la dels Serra) ens mostra que precisament els preus de la botiga de la colonia eren mes aviat favorables: fins i tot per 'a la poblacio veina, de tal manera que aixo va arribar a crear conflictes entre els petits comerciants installats de feia temps a la zona i els nous fabricants. 0 sigui, que sembla que tant la botiga com el lloguer de les cases no es consideraven fonts de benefici, sino estalvis salarials.

Valla pena d'aturar-se a considerar la transcendencia de la botiga, que si be en un principi nomes havia estat ideada amb vista als treballadors de la colonia i segons sembla sense pretensions de «guany» directe, sino mes aviat d'estalvi en les despeses de setmanals, a la llarga es va convertir, en algunes colonies, en una especie de supermercat per a tot a la zona. EI transport resultava mes barat per als fabricants que per als petits comerciants de la zona, ja que podien aprofitar-se de les trameses periodiques i necessaries de rnateries per a la fabrica. Ja hem vist que l'origen de la fortificacio de la colonia dels Strutt era el resultat d'un atac dut a terme pels petits comerciants que es van veure perjudicats per la competencia de la nova i gran botiga. Aixi, dones, si la botiga va arribar a ser en alguns casos una font de beneficis important, es degue mes a l'existencia de clients exteriors a la colonia que aIs mateixos trebalIadors.

A l'Ametlla els anys 1885-86 la botiga proporcionava pa i farina a tres forners de Navars; oli, grans i diversos productes a l'hostal de la Granota; roba a tres sastres de Manresa, dos traginers aragonesos, un sastre de GironelIa i quatre de SalIent; vi a vinaters de Puig-reig, la Galera i Navars; blat de moro, oli, farina i pinsos a tres tractants en bestiar. Amb aixo n'hi ha prou per a adonar-se de la importancia del preu diferencial de la botiga de l'Ametlla respecte als petits comerciants de la zona.

L'any 1886, trenta masovers, deu propietaris i una mitja dotzena de persones de professions diferents consten corn a clients permanents de l'Ametlla, Gent de la Galera, Gaia, Viver, el Mujal, Serrateix, Navars, Merola ... tot a la rodalia hi es representada. Cal esmentar que moltes d'aquestes masoveries tenien mernbres de la seva familia treballant a l'Ametlla, eom per exemple els casos de la Vinyabella, el Patilles de la Galera, el Cis teller de la Galera, I' Alsina del Raco, els Salla, etc. La botiga, dones, constituia entre altres eoses un element integrador de la rodalia i fins i tot ben aviat a l'Ametlla es va organitzar un mereat setmanal eom en els pobles pagesos importants, al qual acudien a vendre i a comprar traginers, negociants i pagesos.

Ara passem a considerar el que les despeses de la botiga representaven en relacio amb els sous. Tenim que a Mellor nG una familia aeostumava a gastar les tres quartes parts del que guanyava en la botiga i

45

56. Cf. supra.

IGNASI TERRADAS SABORIT

27,4 %
l:::,
I I I
06,5%
I
0
I I 15,6 %
0 0 l:::,
14,5 % 12,2 % 1,6 % (nen) el lloguer. En aquesta mateixa fabrica dels Old know el sou familiar d'una familia en que el pare era peo quedava distribuit de Ia manera segiient l'any 1793:

Aquesta distribuci6 es treta d'un grup representatiu de fulls de balanc en els quals els caps de familia no son «mecanics» i, per tant, encara que siguin una minoria, ja que la majoria dels homes adults fan una feina especialitzada, tot el que cobren apareix en els fulls de balanc. Cal remarcar la importancia del nombre de fills solters a mesura que es van fent grans, perque el sou puja considerablement. Aquest fet l'examinarem mes detingudament en el cas de l'Ametlla.

A l'Ametlla tenim, encara que nornes a partir del 1911, la relacio entre el total de setmanals pagats i el total ingressat a la caixa de la botiga. Si no fos perque la botiga tenia tants clients externs, podriem apreciar amb certa exactitud l'evolucio de la capacitat .adquisitiva dels sous en relacio amb els preus de la botiga, encara que d'una manera absoluta, que mes que res ens donaria el marge de maniobra alternativa dels sous en la seva totalitat. Ara be, aquesta relacio sf que es iHustrativa de la situaci6 econornica de la zona, en reflectir diferents moments histories. Aixi, del 1911 al 1914 el quocient entre els setmanals i la recaptaci6 a la caixa de la botiga es mante en torn del 1,3 i puja a 1,5 a partir del 1914-15, potser d'acord amb l'euforia del comencament de la primera guerra mundial, que a l'Ametlla va duplicar els beneficis.s? Tot i augmentar els sous, el quocient entre mercaderies fabricades i despeses de fabricaci6 durant aquests anys va augmentar un enter, implicant un augment substancial de productivitat. Ara be, immediatament es produeix la baixa a partir del 1916-17 fins al 1919, anys en que el quocient entre setmanals i botiga passa a un 1,2 % a causa de la inflaci6 i la crisi de subsistencies d'aquest periode que ja estudiarem mes endavant.

L'exercici del 1920-21 ens mostra el punt culminant de la crisi, A la botiga tot son deutes i a l'hivern es produeix un locaut. Encara que

57. El volum de vendes indica que aquest moviment no es deu a una possible escassetat de bens de consum a la botiga.

46

LA COL~)NIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

els treballadors de l'Ametlla no van anar a la vaga, el sindicat lliure va obligar l'empresaal locaut perque els ametllans no ajudessin els. parats d'altres fabriques.

Pel 1922 el quocient souslrecaptacio botiga puja a 1,6 i s'estabilitza entorn d'1,5 els anys segiients. Durant la Segona Republica mantindra una mitjana d'1,9 i l'any 1933 arribara fins a 2,1, cosa que reflectira, la relativa millora salarial d'aquest periode. Amb la revolucio i la guerra els valors d'aquest quocient seran d'1,9 encara el 1936, 1,2 el 1937,- 1,6 el 1938 i 39, i baixarsa 1,3 l'any 1940, el mateix valor que tenia el 1911. Despres els valors esmentats ja seran mes alts, pero cal recordar que en aquesta epoca de racionament i estraperlo la botiga ja no servia tots els nombrosos clients que havia tingut per la rodalia. A partir de lIavors si que aquest quocient entre els setmanals i la recaptacio de la botiga quasi nomes fa referencia a la poblacio interna de la colonia. 0 sigui, que l'index 1,3 el 1940 es molt mes -baix que el mateix el 1911, ja que aquestany la recaptacio de la botiga incloia clients de fora de la colonia. Fins el 1949 el valor mitja aproximat del quocient sera de 2, i pujara a 2,8 el 1950, any en que els beneficis es. duplicaran -sobradament. Despres, fins 1959 tindra un valor mitja de 3,3,i es duplicara amb l'arribada dels convenis collectius el 1962.

Finalment, l'increment definitiu de la capacitat adquisitiva dels. sous de la colonia significara la «descolonitzacio», Es a dir, la substitucio de les practiques paternalistes dels comptes compensats fabricabotiga per la independencia entre els sous i el consum. La «descolonitzacio» implica la ruptura del continuum entre ingressos i despeses dins un circuit empresarial. Aixi, doncs, aquesta ruptura trencara uns delslligams de dependencia exclusiva que afavorien l'estabilitat laboral i politica a la colonia.

EIs «aprenents»

Un altre aspecte remarcable de les colonies en relacio amb l'estabilitat i la docilitat laboral, era l'us massiu de nens com a «aprenents», Aquests vivien en la colonia com en un internat en que no se'ls donava cap diner per tal de vet lIar sobre el seu comportament «moral». La responsabilitat de l'amo es referia a l'alimentacio, el vestit i l'educacio, de tal rnanera que els nanos tenien poques alternatives, per no dir cap, en el consum i les activitats fora del treball. El caracter segmentari d'aquesta rna d'obra no es manifestava solament per l'edat de contractacio, sino que ames es procurava contractar el maxim nombre de" gent compresa en aquesta edat d'aprenentatge i la majoria d'ells deixaven el treball precisament un cop passat aquest periode.

Aquest temps «d'aprenentatge», que era el mes susceptible a la sobreexplotacio, durava uns cine anys. Comencava, segons dades dels 1830, entre els 12-13 anys i durava fins els 17-18 anys. E,s a dir, el periode

41

-IGNASI TERRADAS SABORIT

-d'adolescencia. Com que a partir dels 1830 l'edat mimma oficial reconeguda per a comencar a treballar era de tretze anys, en les llistes de I'epoca sempre figura l'edat minima com la mes frequent en contractar les criatures.

E.s interessant seguir un registre de treballadors de l'any 184958 -de la fabrica de Quarry Bank a Styal, prop de Manchester, on es pot apreciar la baixa proporcio de permanencia dels treballadors reduida als quatre 0 cine anys de sobreexplotacio d'adolescents. D'acord amb aquest registre he confeccionat aquesta taula del personal:

NOMBRE DE BAIXES
ANY ALTA NOMBRE I SEXE EDAT OFICIAL ALTA ABANS DE CINC ANYS
(des del 1849)
1838 12 dones 13 14
2 homes 14
1839 14 dones 13 16
1840 15 dones 13 9
7 homes (2 sobre 13) 4
1841 2 dones 13 1
6 homes 4
1842 21 dones (3 sobre 13) 10
17 homes (2 sobre 13) 8
1843 18 dones (1 sobre 13) 9
18 homes (1 sobre 13) 12
-1844 33 dones (3 sobre 13) 15
27 homes (2 sobre 13) 17
1845 25 dones 13 10
22 homes 15
1846 27 dones 13 7
24 homes 12
1847 4 dones 13 3
6 homes 3
'1848 26 dones 7
13 homes (1 sobre 13) 4
1849 12 dones
8 homes 58. Colonia de Styal, Worker's register, Central Reference Library (CRL). Local Records, Manchester.

-48

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

Aproximadament la meitat dels treballadors marxaven als quatre 0 cine anys d'haver comencat 'a treballar. I bastants marxaven molt abans. Sobre aixo cal tambe recordar els anuncis recollits per Wadsworth 59 als diaris de Manchester com el seglient: «Dos aprenents escapats ... s'ofereix per la seva captura una recompensa generosa».

La plantilla tenia normalment un moviment -turnover- de mes d'un 50 %. I aixo malgrat l'escassetat de la rna d'obra que obligava els empresaris 'a escriure a parroquies bastant llunyanes de Cheshire, Staffordshire i Derbyshire demanant pobres per a la fabrica (tambe es conserven cartes d'ofertes de pobres de llocs encara mes Ilunyans.w Les condicions de treball no es poden dissociar de l'existencia d'aquest turnover tan elevat. Aquesta cara de I'estabilitat laboral i politica mostra precisament una gran inestabilitat ocupacionaI.

Dels quatre-cents disset treballadors que hi havia a Quarry Bank l'any 1817, dos-cents seixanta eren menors de vint-i-un anys, vint-i-sis entre nou i tretze anys; cent-cinquanta cine entre tretze i divuit. Fins aqui els «aprenents». I setanta nou entre divuit i vint-i-un anys. EI pes relatiu dels aprenents era mes considerable abans de Ia segona meitat del segle passat. Aquest factor va ser, doncs, molt avantatj6s en aquella epoca, no solament mirant a l'estabilitat laboral i politica, sino evidentment perque es tractava d'una rna d'obra forca barata. Cal remarcar que aquest «aprenentatge» no tenia per finalitat la promocio dels aprenents, l'objectiu era el periode en si mateix.

EI sou social de Ia colonia: I'Ametlla

Parlo, en referir-me al sistema de colonia, d'estabilitat laboral i politica mes que de rna d'obra barata, si be sembla evident que la rna d'obra d'aquestes fabriques installades en un medi rural es mes barata que la de la ciutat, segons diferents testimonis de l'epoca: l'estabilitat laboral -absencia de conflictes greus i dificultat de propagacio i organitzacio de moviments obrers- em sembla mes important com a factor decisiu en la Iocalitzacio de les colonies catalanes que la barator de la rna d'obra per si mateixa. I encara si la rna d'obra es pot considerar mes barata -fins fa poe encara era vigent la divisio catalana entre el pIa, la mitjana i l'alta muntanya-, pel que fa als sous nominal-s percebuts en la colonia tenim ames l'existencia d'un salari social a la colonia molt dificil d'avaluar en comparacio amb la ciutat. Aixi, i aixo variara tarnbe ientre les diferents colonies, existeixen unes despeses socialsd'educacio, esbarjo, assistencia sanitaria, obres publiques, reparacions, etc., que en el cas de l'Ametlla superen sobradament un pressupost correntd'una adrninistracio publica per a tals afers. En conjunt, crec que suposant que encara que es poguessin calcular acuradament

59. Wadsworth papers. JRL.

60. Greg's papers. CRL.

49

4

IGNASI TERRADAS SABORIT

totes aquestes despeses socials i s'arribes a la conclusio que la rna d'obra de colonia resultava mes barata que a la ciutat, la intencio de l'empresari de colonia era bus car l'estabilitat politico-lab oral i precisament per aixo existia aquest salari social, a vegades considerat forca car, de tipus paternalista.

Seguint amb aquest argument, el sistema de colonia no es planteja en termes de la racionalitat capitalista industrial «tipica» que s'atribueix a aquestes epoques i que busca la reproduccio de la forca de treball amb un cost minim, emparat per un exercit de reserva; sino que mes aviat el sistema de colonia s'inscriu en una racionalitat reformista i que prefereix l'estabilitat a la barator, entenent que inicialment s'ha de procurar la primera per gaudir realment la segona. Al mateix temps aixo pot estar lligat, en el cas catala, a un augment de la productivitat del treball aparellat als canvis mecanitzadors de mit jan segle passat, epoca precisament de Ia fundacio de les colonies peoneras a I'alt Llobregat. La comparacio entre les despeses efectuades a la fabrica i a la colonia ens poden proporcionar una estimacio de la importancia de la inversio en obres socials i similars a la colonia. Quan hom pensa en una renda diferencial a favor de la colonia, s'ha de pensar tambe en l'obra social d'aquesta, que no es pot deslligar de les seves conseqiiencies mirant a estimular la responsabilitat, la laboriositat, l'estabi-. litat i la disciplina dels treballadors,

Desgraciadament, disposem de poques dades de l'Ametlla per a comparar les despeses que l'empresa va fer a la fabrica i a la colonia. De totes maneres, alguna cosa se'n pot treure. Aixi, tenim que als anys 1928-29, quan comencen les dades, l'empresa tenia un compte de despeses ordinaries i periodiques de la colonia i uns pressupostos a part per a obres de mes envergadura. Les despeses ordinaries de la colonia solen oscillar entorn de la meitat de les de la fabrica (descomptant evidentment les despeses extraordinaries de fabrica, com la inversio en maquinaria, per exemple). A partir del 1930 s'inicia una epoca d'inver-. sions considerables mirant a l'augment del benestar social de la colonia, coincidint amb els projectes i les reformes republicans que el sector public comenca a desenvolupar. Aquestes reformes dels anys 30 van afectar practicament els pisos i les cases de la meitat dels carrers, l'abastiment d'aigua potable, l'escorxador, els safareigs, etc ...

Aquestes despeses de l'empresa en l'obra de la colonia no van parar despres de I'any 36, sino que, i potser aixo caldria relacionar-ho amb la manca de treball a la fabrica, es van expandir amb reformes i altres innovacions durant l'epoca de la guerra. Evidentrnent, durant la revoIucio hi va haver canvis, com la installacio de la CNT a la casa de les monges i la installacio d'una biblioteca a la placa de l'Esglesia, que passaria a esser la placa de la Republica,

Moltes d'aquestes obres del temps de la guerra es feren mes en funcio de les reformes i els can vis ideologies que de raons exclusiva-, ment utilitaries.

50

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

En una colonia veina a l' Ametlla es va destruir una bassa perque I'havien feta els «rojos». Poe temps despres es va reconstruir, ja que era necessaria. Naturalment a I'Ametlla a partir del 1939 es van fer obres d'acord amb la nova situaci6 politica; un local de «Falange», obres a la casa del director, de les monges, etc. Durant la guerra, les poques noies que van quedar van passar a viure a la torre, ja que «Ia casa de les noies» havia estat habilitada com a local sindical.

De l'any 1942 al 1947 i aprofitant I'absencia d'encarrecs de fabricaci6 es van fer obres considerables al canal i a la resclosa. Aquestes van partir d'un pressupost de tres-centes mil pessetes; hi van treballar duescentes persones de la fabrica i vint-i-sis rnanobres durant cent vint-i-dos dies. Pero a part aquestes obres importants, no es van deixar de fer reparacions a la colonia i a la fabrica, com tambe, notablement, a l'esglesia.

Com a mostra de la importancla dels contorns de I'Ametlla, mirant al reclutament de rna d'obra, cal dir que l'any 46 l'empresa va fer engravar la carretera de Viver des de can Coromines fins a Navars. Hom anava a buscar gent -<des fabricants»- amb cam ions per aquestes contrades. Aquest mateix any tambe es va asfaltar la carretera.

A partir dels anys 50 comencen importants reformes als pisos del carrer Vell, carrer de Montserrat, placa del Mercat i carrer Ample. D'aquesta epoca tenim els comptes de les pintures i les reparacions que gratuitament iamb quantitat fixa anual es concedien als treballadors. Les pintures acostumaven a osciHar entre les dotze milo quinze mil pessetes i les reparacions entre quaranta mil i seixanta mil en total. Durant aquest temps l'empresa va llogar uns pisos a Navars que eren per a inquilins que treballaven a la fabrica.

Entre l'any 56 i el 58 es va reformar considerablement el teatre i el camp de basquet i es va comencar a engrandir la sala gran dels telers. L'any 1960 les obres de la colonia van prendre una nova embranzida reformant pisos, pintant exteriors i arreglant voravies.

A partir de l'any 1962 fins arribar a l'any 1972, la diferencia entre les despeses de fabrica i les de colonia es cada vegada mes gran a favor de les de Iabrica. Aixo va aparellat amb l'inici d'una nova etapa, significada pels convenis coHectius i una nova reestructuraci6 de l'empresa, que li fara donar el salt de productivitat mes sobtat de la seva historia, La taula segiient ens pot donar una idea d'aquesta evoluci6 dels anys 60.

51

1962 802.105
1963 83.942
1964 88.008
1965 46.871
1966 27.831
1967 322.439
1968 903.962
1969 593.308
1970 1.683.935
1971 1.288.865
1972 3.058.257 IGNASI TERRADAS SABORIT

DIFERENCIES ENTRE LES DESPESES ORDINARIES DE FABRIC A I LES DE COLONIA. 1962-1972

Aquests anys mostren la importancia de la capitalitzacio de la fabrica a traves de millores tecnologiques. Alhora l'empresa va frenar la seva «inversio colonial» a causa de l'alca salarial generalitzada pels convenis collectius, El sou social de la colonia representava un supersou en relacio amb les altres fabriques no incloses en el sistema de colonia. Ames, la liberalitzacio que s'iniciava a Espanya prometia desenvolupaments mes grans de l'acci6 publica en el terreny del benestar social. El sistema de colonia no podia proporcionar els estandards moderns de con sum coHectiu que el medi urba proporciona en la societat de masses. El comportament del consumidor modern en benestar, educacio i qiiestions semblants necessita un context molt mes heterogeni que el que pot proporcionar el sistema de colonia tradicional. Ara be, la ineficiencia de les millores promeses pel moviment de creixementestatal encara fan actuals algunes practiques -moltes d'elles en versio moderna (facilitats financeres per als treballadors, incentius, economats, patronats, etc.}- del tipus de colonia.

Ara be, el sou social de la colonia que tradicionalment es relacionava amb l'estabilitat laboral i politica dels treballadors, es converteix mes aviat en un quefer estrictament economic. L'empresa tendeix a trans-

52

LA COLi)NlA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

ferir les seves obligacions colonials 0 be ales autoritats publiques 0 parastatals 0 be als mateixos treballadors. Ara be, repetim, si l'Estat espanyol ha crescut, els seus recursos adients al benestar social no s'han deixat veure i per aixo situacions del tipus colonia es mantenen i fins i tot proliferen.

En forca colonies l'accio privada encara proporciona millors nivells de vida social que la publica. Especialment pel que fa a l'habitatge, I'assistencia sanitaria i l'educacio. Aixo vol dir que en alguns casos la transferencia de les responsabilitats publiques de la colonia a un municipi portaria a una deterioracio de les condicions existents 0 be a una situacio desigual entre privilegiats i desposseits dels antics serveis que en regim de colonia pertocaven a tothom.

D'altra banda, dificilment es pot esperar una despesa publica rnes gran de l'Estat espanyol en un context europeu on l'avenir immediat significa, dins l'ordre actual, una reduccio de les despeses publiques, especialment de Ies que no tenen a veure directament amb la defensa I de l'Estat. .

L'argument principal que vull exposar consisteix en aixo, Les provisions «paternalistes» del sistema de colonia es feren pensant a llarg terme. Es creia mes en els beneficis derivats d'una rna d'obra estable i de confianca que en els d'una rna d'obra estrictament barata. La inversio que una colonia industrial significava per a un fabricant textil era quelcom que no s'ave a la idea dels negocis precipitats del ram. Altres consideracions havien d'entrar en joe. Aquestes consideracions ens defineixen l'empresari no unicarnent com un negociant, sino com un politic, un ideoleg i un filantrop. Crear una colonia industrial no era crear una fabrica. Era crear una societat amb totes les seves conseqiiencies culturals, politiques i ideologiques,

En aquest capitol he intentat de descartar l'argument economicista del sistema de colonia: les colonies no responien a la recerca d'una renda diferencial basada en l'estalvi de carbo 0 en la rna d'obra barata. Per cornencar, el transport era mes car que el carbo estalviat. I la rna d'obra en el sistema de colonia, si be a vegades era molt barata com en el cas dels aprenents, requeria unes despeses socials mes 0 menys paternalistes que l'empresari de ciutat estalviava. En el proxim capitol intentare de portar la implantacio del sistema de colonia a CataJunya en el marc de l'economia politica espanyola del segle XIX.

53

La colonia i I'Estat

La perspectiva teorica d'aquest llibre es pot plantejar de la manera 'segilent: les colonies industrials de mit jan segle XIX a Catalunya van representar un particularisme historic. Una forma particular d'adaptar la industrialitzacio catalana a la situaci6 critica de l'Estat espanyol, 'especialment pel que aquesta crisi significava en les relacions dels fabricants, treballadors, comerciants i politics. El fet que altres factors -s'afegissln a aquesta rao, crec que no Ii treu el seu caracter primordial.

Mentre que el patro d'industrialitzacio generalitzada i que a Espanya no s'ha introduit fins als anys 1960 G1 significa el desenvolupament d'un sector public industrial i -d'una infrastructura material i social al 'servei de la firma privada, la industrialitzacio catalana va tenir Hoc al segle passat dins del context d'un Estat decadent i, conseqiientment, disrninuit per aquest desenvolupament. Aixo va fer que per una banda els fabricants optessin per privatitzar diverses funcions propies de l'Estat, i que per l'altra adhuc presentessin, encara que parcialment, alternatives en les formes del regionalisme i del nacionalisme.v"

Aixi, les colonies catalanes representen una regressio als inicis de la Revolucio Industrial, quan la funci6 de l'Estat en la industrialitzaci6 'era rmmrna. Es a dir, que quan el capitalisme industrial a Anglaterra, basat en el mateix sistema de fabrica que a Catalunya abans de la

61. Per a aquesta qilestio vegeu P. Vilar, «La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i sobre un desti». Recerques, num, 3, Barcelona, 1974. J. Nadal, El [racaso de la Revoluci6n Industrial en Espana. Barcelona, 1975, p. 23.

62. Sense entrar detalladament en aquesta qiiestio, dire que, com s'ha assenyalat a partir de les observacions de Pierre Vilar sobre el contrast entre la politica catalana del 1640 i la del 1714, el pre-nacionalisme burges catala ha estat forca autoregulat per les seves possibilitats d'intervencionisme espanyol. Es a dir, que de la manera que la burgesia catalana semblava assolir alguna capacitat de direcci6 politica a nivell espanyol, el seu nacionalisme 0 be quedava satisfet 0 be dequeia.

55

.j

IGNASI TERRADAS SABORIT

segona rneitat del segle passat, passava despres a compenetrar-se arnb l'Estat arnb vista a una politica conjunta d'expansi6 internacional, a Espanya els fabricants catalans i l'Estat mantenien unes relacions arnbigiies i mes aviat distants.

La fallida de l'Estat en allo que es refereix al desenvolupament erninentment urba de la industria, queda expresada tambe per la «desurbanitzacio» que van comportar les colonies. Aquestes apareixen com una regressi6 al model manufacturer, en el qual s'alternava el treball de la industria amb el de l'agricultura. Encara que, com veurem, evidentment hi ha moltes diferencies entre les colonies i les manufactures rurals, si que cal considerar certa estabilitat produida pel medi rural en la industria, en contrast sobretot amb la inestabilitat social de la rna d'obra urbanitzada.

Es a dir que, per una banda, la desurbanitzaci6 de la industria i, per l'altra, la privatitzaci6 de les funcions publiques defineixen politicarnent i socialrnent la colonia. La desurbanitzacio dilla les unitats fabrils i complementa la industria i l'agricultura, i la privatitzacio aguditza l'dillament, donant-li una expressi6 juridica i [erarquica.

A continuaci6 intentare de seguir els precedents i el desenvoluparnent de les colonies amb vista a evidenciar una perspectiva teorica. Per aixo cal seguir, d'acord amb un ordre metodologic que sembla adequat a aquesta investigaci6: lr) La historia de l'Estat espanyol pel que fa referencia, sobretot, al seu desenvolupament fiscal,63 que, al cap i la fi, constitueix la seva base material i aclareix Iorca questions de la relaci6 Estat-industria. 2n) La formaci6 d'una c1asse de fabricants catalans en funci6 de les possibilitats i les interaccions que puguin tenir amb l'Estat espanyol. 3r) La forrnaci6 d'una classe treballadora a Catalunya dins del context ambigu de les relacions entre l'Estat espanyol i els fabricants catalans.

Tractare de desenvolupar aquesta tematica a partir de la comparaci6 entre Catalunya i Anglaterra. L'extrema similaritat dels seus trets industrials en l'ambit local i el contrast dels seus regims politics crec que ofereixen un bon motiu de reflexi6.

EI desenvolupament fiscal de l'Estat i Ia industria: Espanya i Anglaterra

EI desenvolupament capitalista del segle XVI ja va rnarcar el contrast entre Espanya i Anglaterra. Mentre que en aquest ultim pais l'avenc industrial anava guanyant terreny, a Espanya es dibuixava una decadencia economica interior que contrastava violentament amb les

63. Per desenvolupament fiscal s'enten aqui el creixement proporcionat de la tributaci6 i del deute public, de tal manera que la tributacio recaptada es suficient per a pagar els interessos del deute public i que, ames, el deute public pot esser financ;at sense amenac;ar (amb interessos desproporcionats 0 bancarrotes que afectaran immediatament la circulaci6 crediticia) de descapitalitzar el sector privat.

56

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

expectatives i els fets imperials.P' A Anglaterra, al segle XVI, es van introduir reformes en l'aparell estatal les quaIs no arribarien a Espanya fins al segle XIX i encara d'una forma mig fracassada. La reforma anglesa del segle XVI va comportar la nacionalitzaci6 i la comercialitzaci6 dels bens de l'Esglesia i d'una part de la noblesa, el comencarnent d'un proces de proletaritzacio complementat pel «dret dels pobres» (poor law), les enclosures (tancaments de pastura), l'enriquirnent progressiu de capes mitjanes de la pagesia, i l'emigracio (entre 1620 i 1642 van emigrar vuitanta mil persones.s"

Hill destaca la circularitat i la precocitat amb que ja al segle XVI es va desenvolupar la industria anglesa: «els jornals baixos van estimular la produccio industrial, especialment en la industria de la roba. Aquest creixement va estimular el sistema de pastura tancada (enclosures), que obligava molts pagesos a abandonar les seves terres. EI canvi en la manera de pasturar en una epoca en que les poblacions urbanes anaven creixent, va comportar un augment brutal dels preus dels aliments. Els jornalers sense terres no es podien defensar dels seus amos: l'atur mantenia els jornals baixos ... ». Des d'aleshores Anglaterra ja comptava cada vegada mes amb les condicions per al creixement i el manteniment d'un proletariat industrial, condicions que a Espanya no van apareixer del tot.

Un altre aspecte del contrast entre Espanya i Anglaterra G6 es la manca a Espanya d'una alianca entre una part dels terratinents i el cornerc mes concurrencial, que va preparar la destruccio de la burocracia reial i de les jurisdiccions feudals angleses el 1640. A partir de llavors, el govern central va perdre el seu poder per a establir monopolis i per a controlar l'administracio de l'alleujament dels pobres. Tambe es produi un canvi substancial en els impostos creant-ne de directes.

Aixo de banda, el paper que l'Estat va tenir a Anglaterra com a absorbent de capital es similar al que s'ha assenyalat per a Espanya i sembla que ni aixo ni el desenvolupament d'un mercat estable i diferenciat fossin els factors determinants per a la industrialitzaci6 definitiva d'Anglaterra. Anglaterra no va comptar amb una revolucio financera amb vista a la industria, sino amb vista al gran cornerc i la guerra. La Corona depenia de prestecs dels comerciants i els banquers de Londres. Segons Hill,G7 «el nou sistema fiscal va ajudar l'acumulacio i la concentracio de capital. EI Bane d'Anglaterra feia prestecs al govern amb un interes del vuit per cent i podia imprimir bitllets. El pagament de I'interes del deute public, garantit pel Parlarnent, necessitava forts impostos que transferien la riquesa, tant dels jornalers com dels

64. Hill, C. H., Reformation to Industrial Revolution. London, 1969. Vilar, P.,

Crecimiento y Desarrollo. Barcelona, 1964.

65. Hill, op, cit.

66. Hill, op. cit., p. 72.

67. Op. cit., p, 146.

57

IGNASI TERRADAS SABORIT

terratinents als financers ... Despres del 1714, el capital privat no va poder oferir mes del cine per cent d'interes sobre prestecs, mentre que el govern pagava interessos molt mes alts: l'efecte era de desviar els recursos de la industria i la agricultura cap a l'Estat -principalmcnt per financar la guerra ... »,

Segons Dickson= el capital angles invertit en prestecs al govern entre 1688 i 1756 provenia essencialment de Londres, mentre que als Paisos Baixos els inversors en el deute public angles eren mes de les ciutats provincials que d'Amsterdam. Anglaterra era concentrada financerament en la «City». En conclusio, Hill ve a dir que encara que l'expansi6 imperial anglesa va proporcionar molts capitals, aquests no van anar a parar precisament a la industria, en els primers passos del desenvolupament de la qual a Anglaterra es van destacar mes aviat els estalvis familiars i per associacio d'individus, aixi com la seva capacitat de reinversi6 -que es el que capitalitzava en definitiva la industria de Ilavors=-, tal com Shapiro G9 confirma per rnes endavant.

D'altra banda, cap al 1780, Anglaterra havia incrementat molt la seva riquesa en la superficiaIitat de la propia civilitzaci6; pero encara era una societat no dernocratica. Malgrat la revoluci6 del segle XVIII, la cas a dels lords, la monarquia i l'esglesia angIicana no havien deixat d'ocupar les posicions privilegiades.

Tal com Bairoch fa veure, l'expansio imperial anglesa no va esser el detonant de la Revoluci6 Industrial, pero si que sense l'imperi angles el creixement industrial s'hauria estancat 0 fins i tot hauria esdevingut regressiu. La diferencia entre la industria cotonera catalana i l'anglesa quant a la seva historia i caracteristiques locacionals i organitzatives, no es deguda tant a la manca d'aquest detonant imperial a Espanya com als efectes de feed-back que la situaci6 imperial podia produir, igual com a Anglaterra, un cop iniciada la Revoluci6 Industrial. Les caracteristiques 0 factors rpotors de la industriaIitzaci6 no van esser, doncs, basats en I'estfrnul cornercial, sin6 basicament en la presencia complementaria de dos factors: una rna d'obra no necessariament nombrosa, pero si pobra, i uns canvis tecnologics capacos d'aprofitar-se d'aquesta pobresa. EI sistema de fabrica com a innovaci6 qualitativa va esser mes estimulat per la competencia avantatjosa sobre el treball manual que per les possibilitats d'un comerc en expansi6. Aquesta expansi6 era un fenomen mes quantitatiu que quaIitatiu pel que feia referencia estricta al proces del treball en el sistema de fabrica.

EI fet que el determinant de l'estructura de la industria es trobi dins del mateix proces de produccio en sentit estricte, proporcionaria les bases per al desenvolupament d'una teoria del valor basada en el treball i no en les oportunitats d'oferta i demanda, fonament de l'economia politica i de la critica que Marx Ii feu.

68. Dickson, P. G., The Financial Revolution in England, 1967.

69. Shapiro, S., Capital and the Cotton Industry in the Industrial Revolution.

Cornell, 1967.

58

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

Abans, la fragmentaci6 de la producci6 i el protagonisme internacional del comerc podien interpretar-se com que el motor de l'economia es trobava mes en la circulaci6 que en la producci6. En aquest context l'intercanvi semblava esser l'operacio fonamental per a crear valor. Pen) amb la concentraci6 de la produccio i el salt de productivitat de la Revoluci6 Industrial es va fer mes clar que era mes aviat en l'esfera de la producci6, no de l'intercanvi, on el valor es creava. Em sembla que fou aquesta transformaci6 la que va donar un estimul considerable al desenvolupament d'una teoria del valor basada en el treball.

Resulta colpidora la declaracio segiient, com a mostra que la proletaritzaci6 era el veritable detonant del capitalisme industrial: «El poder dels treballadors per a donar feina a d'altres i per a consumir els productes industrials (referint-se a mitjans de produccio) ha d'esser limitat pels sous.» ro

Si a Anglaterra la Revoluci6 Industrial es va poder remolcar en l'imperi, a Espanya el creixement industrial catala va haver d'enfrontar-se a un Estat en decadencia interior i imperial. L'artificiositat de l'Estat espanyol -un pont internacional al servei d'oligarquies europees dominant uns territoris bastant desiguals des del punt de vista de la seva estructura economica i social- va esclatar el segle XIX en perdues colonials (les noves metropolis havien reestructurat el capitalisme internacional i Espanya hi sobrava), guerres civils i aixecaments rnes 0 menys revolucionaris. En aquests al posit de la lluita de classes s'afegiren les contradiccions d'un Estat on cap transformaci6 no havia explicitat les posicions de les fraccions burgeses que en el m6n occidental esdevenien cada cop mes amp lies i heterogenies,

Fontana jl ha posat el dit al forat quan ha revelat el punt de suport, i de desequilibri alhora, de la societat espanyola de l'antic regirn: «Ia contradiccion insoluble en que se debati6 el Estado espafiol entre mayo de 1814 y marzo de 1820, empefiado por una parte en mantener integra la estructura del antiguo regimen, en medio de una Europa que cambiaba rapidamente, y obligado, por otra, a adaptarse a las nuevas circunstancias y a organizar la defensa contra la revolucion: encerrado en el dilema entre la voluntad de conservar una estructura de la sociedad y del disfrute del poder -politico y economlco=-, y la irnposibilidad de obtener los recursos necesarios para cumplir este objetivo sin tocar a esta misma estructura. Desgarrado por este problema, el Estado espariol marcho de tumbo en tumbo hasta desplomarse casi sin resistencia en 1820, vencido por su propia quiebra mas que por la fuerza del embate revolucionario».

L'epoca de Carles IV (1788-1807) fins a l'ocupacio francesa va significar la desfeta internacional d'Espanya com a metropoli colonitza-

59

70. AI The Free Trade Advocate and Journal of Political Economy, vol. I, num. 1. 1829.

71. Fontana. J .• La quiebra de la monarquia absoluta. Barcelona. 1971.

IGNASI TERRADAS SABORIT

dora. Les guerres colonials de 1797-1808, com assenyala Lzard.i» van comportar el bloqueig de la peninsula, la qual cosa va afectar tant al comerc internacional com el nacional de cabotatge, i quant al deute public, els «vales» reials van baixar d'un 75 % del seu valor nominal el 1798 a un 25 % el 1801. Aquest any el govern va suspendre el pagament d'interessos. Pero la invasio napoleonica i la restauracio absolutista acabarien d'enfonsar les finances. Segons Fontana." els ingressos de l'Estat espanyol van passar de 1.200 milions de rals anuals per a 1785-1808 a menys de 700 per a 1814-1820. Ames, la fallida de les entrades que provenien de les colonies va ob!igar a una major pressio fiscal amb conseqiiencies impopulars.

EI trienni constitucional va fracassar a causa de la crisi econornica que arrossegava de l'etapa anterior Hila manca de poder suficient per a canviar radicalment de politica. L'any 1820 el deute public superava els 14.000 milions de rals i en necessitava 235 anuals per pagar els interessos. Aixo va promoure el cornencarnent de la desamortitzacio, una practica plena de sotracs i ineficiencia durant el segle passat. Ames, l'augment de la pressio fiscal en una epoca de recessio de la recaptacio tributaria va tenir un paper determinant en els aixecaments reialistes mirant a obtenir l'alianca d'amplis sectors de la pagesta,"' que entraren en un moviment tipic de revolt a fiscal.?"

Si be el replegament economic espanyol, conseqiiencia del seu fracas internacional, va trencar moltes perspectives comercials a la industria, no va afectar essencialment els factors que, en parlar d'Anglaterra, hem considerat com els determinants basics dels proces d'industrialitzacio. Aixi entre 1792 i 1827 77 el textil catala va mantenir, com a minim, el caliu indispensable per a la seva arrencada dels 1830, tot conservant-se en un notable manufacturer. Segons el mateix Fontana." cap al 1820 es calculava que la industria cotonera catalan a donava ocupacio a cent mil homes i la seva produccio tenia un valor de 215 milions de rals anuals, transformant seixanta mil quintars de fibra.

Per altra part, a causa de l'estancament de les relacions comercials internacionals que va seguir la guerra d'independencia (contraban a part), entre 1815 i 1830, els industrials catalans comencaren a considerar el mercat espanyol mirant al futur desenvolupament de la seva indus-

60

72. «Inversion de capitales en la primera etapa de la industrializaci6n catalana», Exposiciori documental y bibliogrdfica sobre la industria textil catalana. Terrassa, 1973.

73. Op, cit., p, 297.

74. Moral, J., «La presion fiscal en cI trienio constitucional». Hacienda Publica Espanola, num, 27, 1974.

75. Moral, J., op. cit. Torras J., Los alzamientos realistas durante el trienio constitucional. Tesi doctoral. Bellaterra.

76. Per a la teoria i la historia de les revoltes fiscals vegeu Ardant, G., Theorie sociologique de l'impot, Paris, 1965; i Histoire de l'impot. Paris, 1972.

77. Fontana, J., «Colapso y transforrnacion del comercio exterior espafiol entre 1792 y 1827». Moneda y Credito, 1960.

78. Fontana, J., «La Revolucio de 1820 a Catalunya», 1961.

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

tria. Pero amb el fracas de I'experiencia liberal es trigaria molt a realitzar, i encara d'una manera molt imperfecta, un alliberament relatiu de les forces productives agraries per a permetre una industrialitzaci6 basada en un mercat nacional madur.

La reacci6 donaria cada cop menys oportunitats a la liberalitzaci6, i les experiencies mes 0 menys revolucionaries, com Marx en donaria compte, vindrien cada vegada mes espaiades: sis anys (1814-1820), deu anys (1823-1833), onze anys (1843-1854), dotze anys (1856-1868), cinquantasis anys (1874-1930), i de 1939 endavant. L'herencia imperial espanyola havia deixat uns aparells d'Estat que tant costaven de reestructurar com de desapareixer. Des de llavors, la societat espanyola va restar marcada per un caracter hibrid, manifestat alhora en regressions i utopies.

Les relacions entre els fabricants catalans i l'Estat espanyol passarien per dos nivells diferents: 1) El de la protecci6 al seu cornerc, que mostraria la posici6 insegura dels fabricants catalans dins la burgesia espanyola en general. 2) El de «I'ordre public», que asseguraria l'actuaci6 pactada de tota la burgesia espanyola malgrat algunes diferencies efimeres i en tot cas subordinables. Aixo feia que la industria catalana es desenvolupes mes «en parallel» que d'una forma integrada dins de l'economia espanyola. El lliurecanvisme fou en part impulsat per la manca de credibilitat de les Finances en les possibilitats fiscals de la industria nacional en el seu comencament, Hom preferia gravar la importaci6 de cereals i teixits.t?

La debilitat economica interior i la fallida colonial van fer que, perque l'Estat pogues mantenir el credit del deute espanyol a l'estranger i aixi conservar el seu poder encastellat, s'hagues de perjudicar el Iinancarnent nacional de l'Estat. Com diu Fontana: 80 «el cumplimiento de las obligaciones del gobierno hacia sus acreedores nacionales era simplemente un deber moral, mientras que el de las que se habian contraido en el extranjero resultaba una condici6n indispensable para seguir obteniendo dinero con la negociaci6n de nuevos emprestitos». L'immobilisme caracteritzava aquesta politica fiscal."

79. Fontana, J., Hacienda y Estado en la crisis final del Antiguo Regimen espaiiol. Instituto de Estudios Fiscales, 1973, p. 145.

80. o». cit., p. 281.

81. «Hacia 1831 resultaba evidente que el sistema no podia seguir funcionando sin mejoras sustanciales. Lo que el equipo Lopez Ballesteros propuso entonces era una grosera caricatura de los planes de politica econornica de la etapa liberal: buscar el crecimiento de la riqueza nacional, para que a largo plazo aumentara la recaudacion de tributos y cubrir la etapa intermedia con la venta de bienes nacionales, Solo que ni para au men tar la riqueza bastaba con constituir un ministerio de Fomento General del Reino, ni la minidesamortizacion propuesta podia proporcionar todos los fondos requeridos a cor to plazo. Ni esta caricatura inofensiva aceptaron las fuerzas inmovilistas del regimen. Fue preciso el cambio politico que siguio al fracaso del golpe de estado carlista de La Granja para que se les permitiera aplicar el programa de 1831, cuando era demasiado tarde ... caia la Monarquia Absoluta.» {Fontana, op, cit., 1973, p. 337.)

61

IGNASI TERRADAS SABORIT

Fontana acaba dient que cap al 1833: <do mas grave del caso era que este se producia en una Europa donde todas las potencias estaban siguiendo un camino opuesto, donde todas ten ian en 1833 presupuestos considerablemente mas elevados que los de comienzos de siglo. Se necesitaba mas dinero para mejorar la administraci6n pero, sobre todo, para sostener un ejercito permanente y una marina que protegiese el comercio y abriese los mercados coloniales a las exportaciones de las nuevas indus trias. .. Uno de los precios que hubo que pagar por la aceptaci6n de unos ingresos bajos fue la decadencia del ejercito y la ruina total de la marina, 10 que implicaba la renuncia definitiva a la reconquista de las colonias americanas y la dimisi6n de Espana de su papel de gran potencia europea ... No ha de extrafiar que la situaci6n militar fuese desastrosa en visperas de la primera guerra carlista». Veiem, doncs, que en el comencament d'una guerra civil i en un Estat decadent iamb poe credit, se situa l'arrencada de la industria cotonera catalana: utilitzaci6 del vapor, aranzels mes proteccionistes i mes control sobre el contraban. Un cornencament indecis i que va precedir una caiguda immediata de les inversions l'any 1833.8~

Ara be, aquesta inestabilitat no va afectar qualitativament el sistema de fabrica, que era similar a l'angles, Per exemple, no va retardar ni la mecanitzaci6 ni va desintegrar el sistema de fabrica.s" No va passar com en alguns paisos llatino-americans i africans en els quais el treball domestic es va prolongar i la instaHaci6 de fabriques textils es va fer com un ajegit 0 complement de firmes ja existents i dedi cades a altres activitats, com plantacions 0 altres tipus de manufactura rural. A Catalunya, com a Anglaterra, les fabriques rurals no diferien en tecnologia de les urbanes. Una vegada es va difondre la mecanitzaci6, aquesta va afectar totes dues situacions d'una manera semblant. A Catalunya el sistema de fabrica no es va articular amb manufactures rurals precedents, sin6 que les va substituir.

La fallida financera de I'Estat espanyol: desamortitzaci6 i deute public'

Els esdeveniments de la historia espanyola del segle XIX poden amagar per la seva complexitat l'estructura fonamental de l'Estat espanyol que ressenyem. El mateix Marx, malgrat la defensa de Sacristan.w

82. L'obra mes acabada que conec sobre el tema em sembla la tesi doctoral de Miquel Izard, La Revolucion Industrial en Espana: exposicion de la industria algodonera catalana: 1832-1861; 1967.

83. Per a l'estructura econornica del sistema de fabrica a Catalunya durant aquell temps, vegeu la primera part de la tesi doctoral de J. Maluquer de Motes, La crisis del modelo liberal en Espana: el nacimiento del movimiento obrero ylas primeras formaciones socialistas. Bellaterra, 1975.

84. Sacristan creu que quan Marx escrivia sobre la revoluci6 del 1854, primer intentava esgotar tots els arguments que es trobaven a nivell superstructural abans.

62

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

apareix ullpres pels esdevinaments mes momentanis i, a part la seva observaci6 sobre els «cicles revolucionaris», no alludeix a cap estructura secular a fons.

L'estructura financera de l'Estat es una clau per a explicar algunes reaccions de la industria que d'altra manera nomes es poden explicar parcialment. Tota la infrastructura de la industria depen de les condicions en que creix l'Estat modern. Ara intentare seguir dues de les fonts de creixement de I'Estat espanyol del segle XIX i les conseqiiencies de les seves vicissituds amb vista a la industria.

Potser un dels indicadors mes clars de la indecisi6 i la ineficiencia amb vista a sortir de la societat de «I'antic regim», ha estat el proces desamortitzador. De fet, la desamortitzaci6 a Espanya es va plantejar mes mirant a obtenir directament fons per ales despeses del pressupost estatal que amb vista a una possible reforma agraria. Al segle XIX la relacio entre la desamortitzaci6 i el deute public cornenca amb el decret de Corts del 13 de setembre del 1813. Encara que hi havia precedents, aquests eren massa febles per a poder-los tenir en compte. La desamortitzaci6 va esser plantejada com una mesura sanejadora de finances pels diferents governs liberalitzadors. A part el decret esmentat, els decrets de 1'1 d'octubre del 1820 i el reial decret del 3 de setembre del 1835 coincidien en aquesta perspectiva. EI reial decret del 19 de febrer del 1836, que coincidia ames amb la supressio de la Mesta i precedia el decret sobre «llibertat industrial», que marcaria un altre esgla6 per al textil catala, declarava abans del seu articulat: «Atendiendo a la necesidad y conveniencia de disminuir la deuda publica consolidada, y de entregar al interes individual la masa de bienes rakes. que han venido a ser propiedad de la Naci6n, a fin de que la agricultura y el comercio saquen de ellos las ventajas, que no podrian conseguirse por entero en su actual estado, 0 que se demorarian con notable' detrimento de la riqueza nacional otro tanto tiempocomo se tardara en proceder a su venta», L'article onze del decret establia la possibilitat de pagar ales subhastes de bens nacionals amb titols de deute public' pel seu valor nominal.

El reial decret del 5 de marc del 1836 ratificava el desig d'aplicar «a la amortizaci6n de la deuda publica todos los valores procedentes de la supresi6n de monasterios y conventos, y de la adjudicaci6n al Estado de los bienes y derechos que Ies pertenecieron ... », En aquest decret es declaraven en estat de redempci6 tots els censos pertanyents a comunitats religioses suprimides. L'article dotze especificava que «eI producto integro de la redenci6n de dichos censos, imposiciones y cargas, se aplicara a la extinci6n de la deuda del Estado».

Diferents lleis van haver d'anar ratificant el proces desamortitzador dins la mateixa etapa liberalitzant, senyal de les dificultats i les espe-

d'argumentar des de la base. Vegeu ei seu proleg a l'edici6 castellana dels escrits, de Marx sobre Espanya. (Alianza Edit., Madrid.)

63-

IGNASI TERRADAS SABORIT

culacions que aquest trobava durant la primera guerra carlista dels set anys. La legislaci6 durant 1836 i 1837 es abundant i cornpren sis lleis, dues reials ordres i tres reials decrets.s"

El 1841, en acabar la guerra, el deute exterior era de 5.857,3 milions de rals,86 s'introduia un aranzel rnes lliurecanvista i Barcelona esclatava en una revoluci6. Pero el 1840 havia significat un «boom» per a la importaci6 de cot6. El contraban de cot6 teixit «nomes» equivalia a un 57,8 % de la producci6 nacional f" i la mecanitzaci6 prenia un ritme accelerat. La industria cotonera catalana era moguda per 543 CV hidraulics i 289 CV de vapor. Aquest mateix any es promulgava una llei amb mes especificacions sobre el pagament dels bens desamortitzats amb titols del deute public. El deute exterior aniria creixent: 2.444 milions de pessetes el 1869, 3.839 el 1873 i 4.379 el 1877.88

A partir del 1843-44 torna la reacci6 i s'inicia la «decada moderada» de Narvaez. Es crea la Guardia Civil, se suprimeix la milicia nacional, es frena la desamortitzaci6 i es tornen els bens a l'Esglesia, El reial decret del 26 de juliol-S d'agost del 1844 suspenia la venda de bens desamortitzats i la llei del 3 d'abril del 1845 manava de tornar-los. Tot aixo anava acompanyat d'una repressio d'acord amb la nova Constituci6 autoritaria, amb la qual toparien diferents pronunciaments. Sembla que els fons que la desamortitzaci6 hauria pogut aportar a I'Estat es van substituir per la creaci6 d'un nou impost indirecte que venia a representar l'altre extrem de la palanca, amb un significat social contrari a la reforma liberalitzant. La llei del 23 de maig del 1845 creava la contribuci6 de cons urns, l'impost indirecte per excellencia que, com diu Alcubilla: «no recae sobre ninguna manifestaci6n ni apariencia de riqueza, sujeta con material igualdad y por 10 tanto con barbara desproporci6n al pobre y al rico». Com a contrapunt de la desamortitzaci6,

85. La font es el Diccionario de la Administracion Espaiiola d'Alcubilla.

Madrid, 1892.

86. El deute estranger va augmentar espectacularment del 1824 al 1834:

1824 334 milions de rals (valor nominal)

1825 314,8 id.

1826 299,1 id.

1827 360,5 id.

1828 1.147,5 id.

1829 1.108 id.

1830 1.538,6 id.

1831 1.629,4 id.

1832 2.090 id.

1833

1834 4.000 id.

(Fontana, op. cit., 1973, p. 276; Tortella, G., Los origenes del capitalismo en Espana. Madrid, 1975.)

87. Izard, op. cit., 1967.

88. Cf. Anes, G., "La agricultura espanola desde comienzos del siglo XIX hasta 1868: algunos problemas». Ensayos sobre la economia espanola a mediados del siglo XIX. Madrid, 1970.

64

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

aquest impost es va suprimir amb la revolucio de 1854, es va restablir el 1856, es va tornar a suprimir el 1868 i es reestableix, encara, el 1870 ...

De fet, cada vegada mes les etapes liberalitzants i les «moderades» s'anaren adaptant, mes per inhibicio que per intervencio, a les necessitats de la relativa industrialitzacio catalana, la qual cosa reflectia el fracas del progressisme. La liberalitzaci6 a Espanya s'aniria conformant cada vegada mes en la formaci6 d'un bloc «moderat», comptant amb la reraguarda d'una reaccio sobrevalorada per diferents conjuntures historiques. Tortella 89 creu que, fonamentalment, l'endarreriment economic espanyol no es degut a la seva decadencia com a imperi ni a peculiaritats geopolitiques 0 geoeconomiques, sino a «las estructuras sociales, politicas y culturales seculares desarrolladas desde la Reconquista, la expansion imperialista del siglo XVI y el caracter rigido, escler6tico y sofocante de la Contra-Reforrna».

Ara be, aquesta estructura estatal no va significar un obstacle series per al desenvolupament de la iniciativa privada capitalista. Com diu Gonzalez Portilla: no «La actitud fiscal del Estado en la segunda mitad del siglo XIX, bien consciente 0 inconscientemente, fue favorable a los intereses de los industriales y comerciantes, perrnitiendoles acumular capitales, mientras el grueso de los ingresos de la Hacienda procedian del sector agricola y de los impuestos indirectos y monopolios. Simultaneamente el gobierno invertia importantes sumas del presupuesto en obras publicas, en material belico y vestimenta para los soldados.» Com que comptava amb una base fiscal deb il , el govern es debate entre la insolvencia i l'oferta d'interessos elevats pels prestecs que contreia. El pagament d'interessos es va suspendre considerablement durant els anys 1847-48 (Narvaez), 1850-52 (Bravo Murillo) i 1858-63 (O'Donnell). Aquest ultim periode coincidi clarament amb un augment de les despeses militars.s! Aixo va provocar el tancament de les principals borses europees a la negociacio de titols espanyols durantels anys 1851 i 1861. D'altra banda, el govern oferia interessos bastant elevats que temptaven eIs inversors privats. Segons Tortella, el Bane de Barcelona, entre 1858 i 1867, va concedir prestecs que eren garantits per accions i obligacions ferroviaries en una quantitat quatre vegades superior als que ho eren per titols industrials, i quasi el doble dels primers eren prestecs sobre titols de deute public. Encara que alguns d'aquests prestecs podien anar 'a parar a la industria, aquesta va apareixer poques vegades com a garantia.

Del 1857 al 1860 el pressupost destinat al deute public havia passat de 128,1 milions de pessetes a 89,2 milions, mentre que el militar havia passat de 95 miIions de pessetes a 211 milions. No tot el pressupost mi-

89. Op. cit.

90. «Acumulacion de capital y crisis en el sector agricola.» La cuestion agraria en la Espana cantemparanea. Madrid, 1976.

91. Tortella, op, cit., p. 225. Gnaf. VII, 5.

65

5

92. TorteIla, op, cit., p. 256.

93. Ma!uquer, op, cit., p. 123.

94. Op, cit., p. 224.

IGNASI TERRADAS SABORIT

litar anava destinat a la repressio que va seguir la Vicalvarada, que' institui el «bienni liberal», el qual va tornar a restablir el proces desamortitzador, sin6 que en la seva major part es va dedicar a empreses que la caricatura ens descriu millor: «Apenas hace Espana un pequefio progreso hacia la recuperaci6n, apenas siente el est6mago un poco lleno, cuando sintiendose joven y vigorosa como en el pasado y rica ya con unos cuantos dolares en el bolsillo vuelve a caer en locuras de juventud y esas persecuciones de espejismos que causaron la ruina de su sistema. Se amenaza a Mexico y otros Estados transatlanticos, se ataca a Conchinchina para agradar a unos misioneros, se coloniza Fernando Poo y Anabon (sic, sic) para convertir al Africa Occidental, Mindanao 10 mismo, se planean expediciones y congresos para ayudar al Papa y a la Duquesa de Parma y ultimamente se esta en visperas de declarar la guerra a Marruecos ... se ha aumentado el ejercito en unos pocos afios de setenta y dos mil hombres que tenia en los tiempos de Espartero... ahora las sumisas Cortes acaban de permitir un aurnentohasta ciento sesenta rnil.» Aixi s'expressava el consol america l'any 1859Y~

La conjuntura economica s'afegia a l'estructura peculiar de l'Estat espanyol perpetuant l'estancament, quan no la regressi6, de la industria. El 1856 adhuc es va discutir seriosament la possibilitat de prohibir-la.v" Per a la decada posterior a 1857, Tortella 94 assenyala tres raons principals i dues d'addicionals per les quais els fabricants de cot6 deixaven d'invertir: 1) La crisi produida 'a Barcelona durant els anys 1857-59 com a conseqiiencia de la revoluci6 del 1854. 2) La manca de cot6 de 1862-65, deguda a la guerra de secessi6 nord-americana. 3) La depressi6 de 1864-68 (bancarrotes de ferrocarrils i escandols financers). 4) La llei de desamortitzaci6 del 1855, que, en admetre tftols de deute public menyspreats fins al -seu valor nominal per a pagar els bens desamortitzats, va atreure la inversi6 cap a la compra d'aquests titols; i 5) l'atraccio i la comoditat dels banes i ferrocarrils com a camp d'inversi6.

Cal remarcar el fet, tambe assenyalat per Tortella referent a l'empresa Sed6, que un context de depressi6 generalitzada, si be frena la inversi6, pot assegurar la capitalitzaci6, i aixi contribueix a la continuitat de les industries ja establertes. EI textil catala cau en gran part dintre d'aquesta actitud. L'exemple caracteristic el constitueixen precisament les firmes d'aquest estudi.

L'estructura financera de l'Estat espanyol va complementar negativament la inseguretat comercial del textil catala. Aquest va tenir un desenvolupament financer autocentrat i sotrnes 'a infinitud de Iluctuacions de factors en gran part estranys al seu control a causa de la poca forca politica dels industrials catalans.

66

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

L'Estat, els fabricants i els treballadors: Anglaterra i Catalunya

Aqui tornarem a la comparanca amb Anglaterra per veure les direccions oposades que va seguir el desenvolupament estatal en relaci6 amb la industria. A partir de la segona meitat del segle XIX les caracteristiques divergents d'ambd6s Estats encara es feren mes punyents.

Els advocats del laissez [aire a Anglaterra van haver d'acceptar i encoratjar la centralitzacio estatal precisament per mantenir una societat liberal. Tambe s'hagueren de preocupar pels recursos coHectius del benestar social, perque l'individualisme economic ho necessitava. L'Estat liberal angles s'enfrontava amb les conseqiiencies de la Revolucio Industrial i n'estimulava la marxa. I malgrat el signe dels seus governs, acabava sernpre per acceptar imperatius liberals.

Ara be, la industria cotonera anglesa va comencar molt mes deslligada de les activitats estatals del que hom creu generalment quan es pensen les possibilitats comercials de l'imperi britanic. La inserci6 de la industria cotonera anglesa en el comerc imperial no comenca a tenir pes fins als anys posteriors a la desfeta napoleonica. Durant el periode 1819·1821, l'exportacio ja representa un 52,8 Ofo de la produccio total. Ara be, resuIta colpidor d'examinar la documentaci6 anterior a aquestes dades per la seva simiIitud amb la industria cotonera catalana: caracter familiar de les empreses, putting-out verticalment estructurat, petits capitals, inestabilitat del mercat (a Manchester entre 1786 i 1835 van fer fallida sis-cents quinze cornerciants de cot6.95

Bairoch.yv culminant una serie d'investigacions, ha remarcat la manca de relleu del comerc internacional en la genesi de la Revolucio Industrial a Anglaterra. A mes, diu que no hi ha correlacio en el terreny internacional entre els llocs implicats en l'expansio comercial i els Ilocs on s'ha desenvolupat la industrialitzaci6 (i. e. Belgica, Suissa). Aixo no implica que l'origen dels capitals invertits en la industria pugui esser comercial, pero llegint I'article de Bairoch queda cIar que, quant a la Revoluci6 Industrial anglesa del segle XVIII, l'exportacio cotonera era molt feble com a causa motora. L'exportacio d'indianes catalanes ales colonies va esser molt mes considerable, proporcionalment a la producci6, que l'anglesa. Com a maxim, a Anglaterra, entre 1760 i 1790 -I'epoca de la mecanitzaci6-, es va arribar a exportar entre un 15 i un 20 Ofo de la produccio total.

EI que Fontana 9i planteja per a la industria cotonera catalan a el segle XVIII es pot aplicar a l'anglesa, encara que sembla que el mateix

95. Wadsworth Papers, cit.

96. Bairoch, P., «Commerce International et genese de la Revolution Industrielle Anglaise», Annales, 1973, num, 2.

97. Fontana, J., «Cornercio colonial e industrializaci6n: una reflexi6n sobre los origenes de la industria moderna en Catalunya», a Nadal et al. Agricultura, comercio colonial y crecimienlo economico en la Espana Contempordnea. Barcelona, 1974.

67

IGNASI TERRADAS SABORIT

Fontana es bas a en una perspectiva que feia radicar massa e198 desenvolupament de la Revoluci6 Industrial en el comerc internacional de la roba. Ara be, com diu Bairoch, «es evident que si el comerc exterior ha tingut una importancia feble en la genesi de la Revoluci6 Industrial anglesa,aixo no implica que no n'hagi tingut per ales fases ulteriors. Efectivament, i en aixo SI que el punt de vista tradicional es correcte, es indiscutible que els mercats internacionals han contribuit d'una forma decisiva en el que hom pod ria anomenar la fase de consolidaci6 o de maduraci6 de la Revoluci6 Industrial anglesa». En conclusi6, Bairoch ve a dir que sense la revoluci6 agricola i la revoluci6 industrial, Anglaterra hauria pogut perdre la seva supremacia comercial. Aquest seria el cas espanyol, per exemple. Pero tambe la industrialitzaci6 podia consolidar-se sense el comerc imperial, com es el cas de Suissa i Belgica al segle XIX.

Si l'organitzaci6 comercial de la industria cotonera anglesa va estar mes aviat desvinculada, en un principi, de les empreses imperials de I'Estat, tarnbe els fabricants exigien la desvinculaci6 en materia juridica i disciplinaria, en general, referent a l'empresa. Els mateixos economistes classics es van oposar als decrets de fabrica (Factory Acts) que I'Estat promulgava, a que per altra part s'oposaven pressions conservadores que temien la descapitalitzaci6 de les seves oligarquies financeres i comercials a favor de la nova industria cotonera.??

Tarnbe els terratinents temien la perdua del seu poder politic davant del creixement sobtat de la nova classe dels industrials.

Resulta forca aclaridora la perspectiva teorica de Lane 100 per a explicar l'evoluci6 de les relacions entre la industria i I'Estat segons la ideologia liberal. Aquest autor diu que les relacions industria-Estat s'han desenvolupat en dos estadis histories, El primer estadi ha arribat «quan als mercaders que reben rendes de protecci6 (rendes que s'obtenen dins d'un sistema de protecci6 al comerc) i als terratinents que en reben de la terra els toea mes plus-valua econornica que als posseidors de feus i els monarques. En aquest estadi, les empreses que s'especialitzen en l'us de la violencia reben menys plus-valua que les empreses que compren la protecci6 als governs. Les rendes de protecci6 i les rendes de la terra substitueixen el tribut com a fonts d'ingressos mes considerables. Com que els mercaders dediquen gran part de les seves entrades a l'acumulaci6 de capital, hom inverteix una proporci6 mes gran de plus-valua en l'expansi6 de les empreses comercials, en les millores agricoles i en noves industries.

98. Cf. la visio de Hobsbawm a Industry and Empire tot i admetre les condicions que Marx explicita per a la Revoluci6 Industrial anglesa.

99. Walker, K. 0., «Tre Classical Economists and the Factory Acts». Journal of Economic History, vol. II, 1941.

100. Lane, F., «Force and Enterprise in the creation of Oceanic Commerce».

The tasks of Economic History, 1950. «Economic consequences of Organized Violence»; Journal of Economic History, vol. 28, num. 4, 1958.

68

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

»EI pas a un altre estadi te Hoc quan les millores tecnologiques -innovacions industrials- arriben a ser mes importants que les rendes de protecci6 com 'a fons de beneficis. Aleshores les empreses productores i utilitzadores de violencia es posen cada vegada mes sota el control dels sell'S clients i els governs es tornen mes dernocratics. La formaci6 del credit que hom havia creat basicament per servir les empreses que donaven protecci6, ara respon ales necessitats de l'innovador industrial. Aixi arribemal capitalisme, segons el model Schumpeteria»,

Lane afegeix que la separaci6 entre els «negocis» i el «govern» es relativament recent i correspon a la mateixa natura del desenvolupament historic del capitalisme. Lane parteix del concepte de protecci6 com una utili tat en el sentit economic liberal. Segons aquest autor, la dissociaci6 entre les forces politiques i les activitats economiques depen de l'increment de la demanda efectiva sobre aquesta utilitat. Aleshores aquesta dissociaci6 es deguda simplement a la divisi6 del treball introduida per la nova especialitzaci6 creada per la generalitzaci6 de la demanda de protecci6 politica.

Aquesta teoria revela la intenci6 de la ideologia liberal lliurecanvista: l'Estat s'ha de comportar com una empresa i nornes ha d'entrar en contacte amb les altres quan aquestes li demanen els seus productes, la protecci6 i l'us de la violencia, D'aquesta manera, l'Estat quedaria dins d'una mena de circuit comercial com qualsevol altra empresa. Aquesta era la quimera de la fase historica del capitalisme «concurrencial».

D'altra banda, les raons per a defensar el lliurecanvisme no estaven solament en funci6 de les possibilitats del cornerc corrent. S'ha de tenir en compte que, per exemple, uns lliurecanvistes tan decidits com els fabricants i els comerciants de Manchester feien entrar, entre altres Ilocs, teixits de contraban als Estats Units des del Canada. Encara que el lliurecanvisme havia elaborat tota una teoria per defensar-se, en la practica es definia mes aviat per un oportunisme basat en l'hegemonia mundial britanica, malgrat les seves protestes d'apoliticisme comercial.

L'elogi mes 0 menys explicit que els lliurecanvistes feien del contraban, els portava a conclusions que esdevenien contradictories pel principi de la seva economia politica. Per aixo resulta interessant el paragraf segiient, que es refereix a Espanya: «EI contraban es, en un "Estat artificial" (aixo es, un Estat proteccionista 0 prohibicionista), el que el comerc es en un "Estat natural" (0 sigui, lliurecanvista), es a dir, beneficios a la naci6. La peninsula iberica es subministrada de tabac, fruites seques i altres productes a traves dels contrabandistes de Gibraltar, els quaIs transiten ben armats, guardant certa distancia amb les grans ciutats i desafiant el govern; 101 el poble es amistos arnb

101. Segons informes consulars britanics, a Espanya hi havia cent mil homes armats engegats en el contraban; i en total unes tres-cents mil persones s'hi dedicaven.

69

-j

IGNASI TERRADAS SABORIT

ells perque de fet el beneficien. Entre aquests contrabandistes n'han sortit molts guerrillers que van defensar el seu pais durant la guerra contra Napoleo, ja que per a ells i per a molts d'altres un govern es una cosa i el pais una altra; un home pot estimar de veritat la seva patria sense respectar-ne les lleis 0 els governants.» 102 Si en aquest paragraf es canvia, per exemple, la paraula contrabandista per la de revolucionari, ja tenim per terra els principis de l'economia liberal lliurecanvista.

o sigui que, en la practica, i sobretot tractant-se del propi pais, el laissez [aire, com reconeixen diversos autors.t?" era mes un ideal mitificador que una realitat. La intervenci6 estatal es va fer necessaria amb el beneplacit dels fabricants, tant per a controlar la «guerra ofegada» de la Revoluci6 Industrial 0 «Iluita de classes» com per a coordinar diferents aspectes de l'econornia global, com el sistema monetari i creditici i el suport militar al comerc internacional.

De totes maneres, a l'interior d'Anglaterra, i tins a un cert punt, si que abans de mit jan segle passat el «sistema de fabrica» semblava desenvolupar-se d'acord amb els principis «apolitics» del laissez [aire a causa de les caracteristiques morfologiques de la industria cotonera. Segons Chapmanw' entre 1770 i 1803 a Anglaterra es van desenvolupar tres tipus de fabrica que son els mateixos que trobarem a Catalunya, amb proporcions similars, uns quaranta 0 cinquanta anys rnes tard. El tipus A es el de la petita filatura portada per una familia i tres 0 quatre treballadors addicionals; es el cas de la primera Iabrica de l'Ametlla i de les filatures de Berga dels anys 1820.105 EI tipus B es el mogut per forca hidraullca: el prototipus de l'Arkwright i la majoria de les colonies. EI tipus C, que va esser construit a Anglaterra per un petit nombre d'enginyers itinerants, es el de la fabrica de vapor que es va comencar a edificar cap al 1790 en medis mes urbanitzats.

EI financament del textil es un altre punt que situa aquesta industria en l'aparenca de concurrencia del laissez [aire. De fet, tant a Catalunya 106 com a Anglaterra.w" el financarnent a llarg terme del ram textil per part de grans capitals estava en competici6 amb el financarnent del

«Els principals fabricants de Barcelona mantenen les seves fabriques de cot6 mes com una mascara per a importar contraban de Franca i Anglaterra que per a vendre el que manufacturen»: House of Commons Sessional Papers. March, 1844, London.

102. The free Trade Advocate and journal of Political Economy, vol. II, num, 12, 1829.

103. Barlet Brebner, J., «Laissez-faire and State Intervention in XIX tho Century Britain». The Tasks of Economic History, 1948; Sorenson, R., «Some Classical Economists, Laissez Faire and the Factory Acts». Journal of Economic History, vol. XIII, num. 3, 1952.

104 «Fixed Capital Formation in the British Cotton Industry 1770-1815». Econo-

mic History Review, vol. 23, nurn, 2, 1970.

105. Segons dades del Registre d'Hipoteques i de la Propietat de Berga (RPB).

106. Cf. Tortella, op. cit.

107. Cf. Shapiro, op. cit., p. 149.

70

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

-deute public, les companyies de canals (Anglaterra), el comerc de finques i els ferrocarrils. Pero el mes important per al textil era el financament a curt terme,l08 que a Anglaterra comptava, semblantment com a Catalunya, amb la negociacio de lletres de canvi, que va enriquir moltes persones -«bill brokers»-«, els prestecs constituits pels mateixos proveidors intermediaris «cotton brokers», la dilacio en el pagament dels jornals, l'acceptacio de deutes per part dels botiguers (en les colonies es tractava de la mateixa empresa). Shapiro afirma que per al financament a llarg terme nornes es poden considerar els estalvis personals i llur associacio, aixi com l'elevada taxa de reinversio -caracteristica lligada al caracter familiar de l'empresa.

Al principi 109 a Anglaterra les inversions de capital fix eren petites, igual com a molts llocs, ja que aprofitaven antics molins, fargues, ferreries, rescloses de regadiu 0 basses, antics tallers artesanals i ma-gatzems 0 pallisses, aixi com eines i treballadors d'altres industries. Aixo es el que fa dir a Chapman que «quan mes hom mira amb el microscopi la industria cotonera en les seves primicies,aquestes semblen menys revolucionaries». Tota aquesta articulacio del comencament del «sistema de fabrica» amb els precedents pre-industrials donava tambe un caracter immanent al nou capitalisme industrial, que enfortia mes la seva aparenca d'independencia respecte als organismes de mes alta direccio i control del pais. Diferents factors es van sumar a aquest fenomen, com el de la relativa estabilitat de les noves poblacions obreres, els quaIs ben aviat van convertir el sistema de fabrica en una institucio «tradiclonalv.v'' Es a dir, justificada per ella mateixa i establerta en els fonaments de la civilitzacio moderna.

Tarnbe a Anglaterra, com a Catalunya -i aquest es el cas dels Peels, Strutt, Me Connell, Kennedy, Oldknow, Ashions=-, molts capitals abocats al textil provenien de families de petits propietaris -«yeomen»- que a poe a poe van crear firmes textils forca importants. En aixo cal subratllar la importancia tant 0 mes gran de la capacitat de reinversio mantinguda sobre la inversio inicial mes aviat petita, que es el que assegurava la capitalitzaci6 definitiva de l'empresa.

Totes aquestes caracteristiques, lligades a la fase «concurrencial» del capitalisme industrial, impregnada d'una ideologia liberal-Iliurecanvista, son concomitants al sistema de colonies. Les colonies angleses constitueixen l'expressi6 mes tipica d'aquesta primera fase industrial relativament dissociada d'una intervenci6 estatal decidida, centralitzada i programatica. Els fabricants de colonia soli en esser adherents distingits i instigadors de la causa lliurecanvista i de l'expansi6 de les iniciatives privades, que despres s'anirien considerant d'incumbencia publica. Per aixo, gent com els Ashworths 0 els Greg esdevenien filantrops, pedagogs, mecenes, etc.

lOS. Shapiro, op. cit.

109. Chapman, op. cit., p. 252.

110. Thompson, E. P., op. cit.

71

IGNASI TERRADAS SABORIT

Sanderson 111 destaca el fet que, per exemple, el desenvolupament de l'educaci6 moderna va sortir precisament de les colonies i del sistema de fabrica, de mans d'un reformador com Owen 0 d'un pragmatic convencut com Greg (que man tenia correspondencia amb d'altres fabriques del continent sobre el tema de l'educacio), encara que precisament en aquest camp, l'Estat angles hi va intervenir ben aviat.

Sanderson acaba dient que «Anglaterra es va industrialitzar sense massa control 0 activitat per part de l'Estat, adhuc la noci6 d'Estat no era massa clara per ella mateixa. Per aixo les tasques encaminades a fer cara aIs efectes de la industrialitzaci6 van partir de societats d'amics, Esglesies dissidents, organitzacions caritatives, parroquies, comites de metges, associacions obreres, firmes industrials i entitats semblants, les quals moltes vegades prenien funcions bastant externes ales seves activitats centralsv.tt?

La relacio ambigua, 0, milIor dit, poe definida explicitament que s'assenyala entre la burgesia catalana i l'Estat espanyol, tarnbe es podia observar d'una manera bastant semblant entre la burgesia mancuniana i l'Estat angles abans del 1820. Read 113 afirma que si be els comerciants de cot6 es distingien dels fabricants per la seva actitud rnes conservadora, tant els uns com els altres abonaven el govern d'una manera rnes aviat vaga i sense coneixer massa la politica governamental, exceptuant el cas que estigues especificament implicada en els seus negocis.

Ara be, la presencia feble de l'Estat en el sistema de fabrica es feu cad a dia mes inviable. Dos fenomens escometien perilIosament el negoci textil, Per una part, els financers tradicionals «s'escandalitzaven» dels beneficis que proporcionava aquesta industria i volien disciplinar-la publicament. De fet, es tractava de la qiiestio de les Corn Laws i del temor d'haver d'augmentar els interessos de capitals invertits en negocis tradicionals, si la rendibilitat del textil anes creixent. Per altra part, les reivindicacions obreres anaven prenent forca i l'aristocracia obrera que en el medi rural se solidaritzava mes amb l'amo, en el medi cada vegada mes urba de la industria s'integrava mes facilment, abans de l'emergencia massiva d'una aristocracia obrera els anys 1870, amb les reivindicacions dels altres treballadors. Foster 114 subratlla la presencia constant de tropes en els centres industrials en les primeres decades del 1800 com un fet normal a Anglaterra.

Segons un testimoni de I'epoca.P" «si algu hagues estat a Bolton 0 a Oldham l'any 1813 0 el 1819, s'hauria trobat amb un districte ocupat militarment, governat per magistrats que parlaven de la poblaci6 d'a-

111. «Education and the Factory in Industrial Lancashire, 1780-1840». Economic

History Review, vol. XX, num, 2, 1967.

112. Op. cit., p. 279.

113. Read, D., Peterloo. The «Massacre» and its Background. Manchester, 1958.

114. Foster, J., Class Struggle and the Industrial Revolution. London, 1974.

115. Wadsworth Papers. JRL.

72

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

questes ciutats, en les seves cartes al Home Office, com a obertament hostil». La «guerra ofegada» de la revolucio industrial arribava al seu punt critic. Un fet ocorregut a Manchester l'any 1819 va constituir la prova de foc que va obligar a definir les posicions dels fabricants, comerciants, treballadors i politics amb mes claredat i perspectiva de futur: la matanca de Peterloo. La violencia exercida a la placa de Sant Pere de Manchester el 1819 va constituir un sfrnptoma i un simbol del fet que la «guerra of egad a» que comportava la industrialitzacio hauria de canviar la seva estrategia. La mateixa atribucio de la paraula «Peterloo» -apareguda al «Manchester Observer»- alludeix a I'equivalent nacional de Waterloo. Si la victoria sobre Napoleo convertia Anglaterra en la primera potencia mundial, Peterloo, la victoria facil sobre la classetreballadora, amenacava la imatge de la civilitzacio britanica. De fet, cal tenir en compte que l'us continuat de la repressio militar envers la classe treballadora podia soscavar el planteig liberal del mercat detreball, basat en un contracte lliure i responsable. Evidentrnent, en un moment en que la productivitat del treball cornencava a desenvolupar-se massivament, l'estabilitat i la confianca en la rna d'obra es feia mes important que la politica del sou de subsistencia en combinacio amb l'atur.

Aquesta qiiestio va fer que la burgesia industrial projectes refiar-se de les reformes socials introduides a l'Estat central. Seguint l'argument de Lane, la «demanda political> es generalitza encara mes, la qual cosa va repercutir en un major creixement de l'Estat central i una major garantia, tambe, per ales operacions de l'individualisme economic.

Peterloo va significar per als fabricants mancunians que1com de semblant als esdeveniments de 1854-56 a Barcelona per als fabricants. catalans. Si a Anglaterra la solucio eventual va raure en un desenvolupament mes gran del radi d'accio social de I'Estat central, a Catalunya, en substitucio d'aixo, la privatitzacio, la fragmentaci6 politica, es desenvolupa.

Despres d'haver estudiat l'interessantissim material sobre Peterlooa la John Rylands Libraryv» em sembla que es pot considerar com la confluencia dels fets segiients: 1) Les reivindicacions dels teixidors manuals (nomes a l'area de Manchester n'hi havia quaranta mil) i dels filadors davant de la reduccio del preu dels jornals: de 1810 a 1819 els sous dels teixidors havien baixat de catorzea 7,9 xflings sense que els preus disminuissin en la mateixa proporcio, 2) La propaganda radical de tipus jacobi que encaixava amb la situacio obrera i promovia la convocatoria anual de Parlaments, el sufragi universal, la votacio secreta i l'atac als decrets del blat (perque consideraven, igual com els lliurecanvistes, que· inflaven els preus dels aliments. 3) L'ansietat del poder local per a afirmar la seva autoritat caciquista, que no va voler seguir els consells mes moderats del Home Office.

116. Constituit principalment per informes, correspondencia, fullets, pamfiets i: estadistiques socials locals.

IGNASI TERRADAS SABORIT

Com a consequencia, el canvi d'estrategia que s'anava perfilant despres d'expectatives 0 fets com el de Peterloo, va consistir en: 1) Una centralitzacio de les decisions repressives, de manera que les autoritats locals no ho interpretessin com una perdua de poder. Sembla que .aquest punt va guanyar forca, concretament amb la New Poor Law del 1834.117 2) Un desenvolupament de la consciencia politica dels fabricants i comerciants que fins aleshores havien abonat el govern local 0 central d'una manera vaga. Aixo va significar un augment de l'eficiencia .administrativa i un control mes gran de la corrupcio caciquista local. La «demanda politica» dels fabricants es feia sentir.Hs 3) Les primeres passes cap al desenvolupament del modern Estat liberal i la dissociacio -entre el que es «laboral» i el que es «politic», 0 l'intent de despolititzacio del conflicte social capitalista que donaria lloc mes tard al fabianisme i al sindicalisme britanics.

Tot aixo va esser copsat d'una forma implicita en el moviment de Iiberalitzacio que es comenca a no tar a Anglaterra a mit jan segle passaU19 Aquesta liberalitzacio es portava a terme amb vista a la inauguracio d'una nova epoca de capitalisme industrial britanic, caracteritzat per un augment en la productivitat del treball, l'exportacio de capitals .cap a les colonies i els paisos que depenien mes 0 menys de la potencia 'britanlca, i fenomens de caracter dernografic, els quals, segons Foster, .caracteritzen l'estructura de l'imperialisme britanic.

La legislacio que fa referencia directament al sistema de fabrica a .Anglaterra apareix mes aviat espaiada en un principi i pren un caracter reformista cronic a partir de la segona meitat del segle passat. Aquesta .cronicitat, versio juridica de la doctrina economica formalitzada mo.dernament com de «stop and go» (parar i tornar a arrencar), caracteritzara la nova estrategia de liberalitzacio. L'any 1802 es promulgava el primer decret «social» en relacio amb el sistema de fabrica: el decret sobre la salut i la moral dels aprenents. EI 1816 es feia l'enquesta de Peel sobre el treball ales fabriques. Despres, els decrets apareixerien sistematicament: 1833 (Althorp), 1844, 1847 (deu hores), 1867, 1874, 1878. EI 1885 s'establia el primer decret sobre l'habitatge de les classes tre-balladores. Sigui com sigui, malgrat l'aparent intervencio legal i executiva de l'Estat, la iniciativa privada continuava controlant gran part de la «disciplina laboral». Aixi, l'any 1833, Pollard 1:10 assenyala el se.giient nombre de firmes que utilitzaven diferents tipus de mesures disciplinaries, tipicament privades, per tal d'assegurar I'obediencia laboral .momes el caracter d'aquestes mesures indica la importancia de la rna

117. Roberts, D., Victorian Origuins, op, cit., p. 67.

118. Els fabricants mancunians havien adrecat cartes al Home Office indignant-se per la repressio que la yeomanry va efectuar a la placa de Sant Pere de Manchester i demanant una accio mes decidida i intervencionista del Home Office.

119. Cf. Foster, op. cit.

120. Pollard, S., «Factory Discipline in the Industrial Revolution». Economic History Review, vol. XVI, num, 2, 1963.

".74

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

d'obra infantil): acomiadament, tres-centes cinquanta-tres firmes; amenaca d'acomiadament, quaranta-vuit; multes, cent-una; castig corporal, cinquanta-cinc; queixes als pares, tretze; empresonament a Ia fabrica, dos; distintius degradants, tres.

Encara que l'Estat introdui algun canvi en el control del sistema de fabrica, la nova estrategia basada en arrencades i parades croniques continuava essent fatal, especialment per conjuntures economiques depressives. Per aixo, despres de la primera guerra mundial, I'any 1919, amb motiu del centenari de Peterloo, diversos escrits posaven de manifest que s'havia guanyat molt poca cosa fins llavors. Algu descriu 1919 com «Labourloo» 0 la desfeta del trebaII: 1~1 un mili6 de parats, deficit d'habitatges, un segle de capitalisme mundial hegemonic i un deute nacional de 8.000 milions de IIiures, i encara Winston Churchill en demanava 600 miIions mes per a mantenir l'exercit.

La riquesa d'Anglaterra fou el seu gran comerc, el seu exercit, la seva «civilitzacio», La industria se'n va aprofitar. Pero fins despres de la segona guerra mundial, i d'acord amb la conjuntura politica d'aquesta guerra, Anglaterra no es va veure obJigada a pagar el seu tribut a la dernocracia, i encara ho feu per evitar una depressi6 economica. De fet, les xifres s6n clares: I:!:! el quocient entre les despeses dels consumidors i les de les autoritats publiques es va mantenir al voltant de 16-17 entre 1860 i 1880 i va baixar a un valor mitja d'll fins al 1914. El 1939 es reduia a 6,9, pero despres de la segona guerra mundial faria la davaIIada decisiva corresponent al creixement del sector public IIigat amb el «Welfare State»: 3,5 el 1945-54 i 3,9 el 1950-59.

Kuczynski 1!!:1 va publicar un trebaII ales acaballes de la segona guerra mundial en el qual va arribar a la conclusi6 que, a la Gran Bretanya, malgrat els avantatges que I'imperi podia proporcionar i el fet que part de la cia sse trebaIIadora anglesa se n'hagues beneficiat, les condicions de trebaII dels obrers angles os en general s'havien deteriorat. Kuczynski afegeix que «Ia deterioraci6 de les condicions laborals es camuflada enormement per qualsevol avanc en la nostra complexa civilitzacio».

Aixi, doncs, el desenvolupament del «Welfare State» en relaci6 amb la industria no ha estat tan continuat i cumulatiu com discontinu i a sotragades. De totes maneres, ha marcat la localitzaci6 de la industria i la seva organitzaci6 des de mit jan segle XIX, cosa que a Espanya sueceeix de forma diferent.

121. Wadsworth Papers, cit. J.R.L.

122. Deane, P. G., Cole, W., British Economic Growth 1688-1959. Cambridge, 1967.

Tot i que les estadistiques presentades per aquests autors han estat molt critic ades, no deixen d'esser significatives pel que ara ens interessa «grosso modo». 123. Kuczynski, J., A Short History of Labour Conditions unde Industrialism.

London, 1944.

75

IGNASI TERRADAS SABORIT

EI contrast de Catalunya

La industria cotonera catalana es va anar desenvolupant travessant diferents conjuntures -segons Izard: 1~4 1808-32, del mercat colonial al mercat nacional; 1832-61, expansio: 1862-71, crisi i fam de coto: 1871-84, recuperaci6; 1885-90, nova crisi; 1891-98, nou mercat colonial-, pero mantenint una estructura peculiar quant a la seva relacio amb l'Estat: 1) Relativament deslligada de l'accio estatal com en la primera etapa de revolucio industrial anglesa, i 2) cosa que la diferenciaria de la segona etapa, sense poder remolcar-se a una expansio comercial dirigida per l'Estat, d'acord amb la feblesa d'aquest i deixant en mans de la iniciativa privada gran part de les tasques socials i econorniques que a Anglaterra comencaven a integrar mes estretament industria i politica nacional. D'acord amb aixo, crec que la debil pressio fiscal i la privatitzacio de funcions publiques en la industria cotonera catalana (amb la consequent amplitud de maniobra social que aixo pot comportar) son factors que s'han d'afegir a l'element que Izard t~;, considera mes destacat a partir de la segona meitat del segle, amb vista a la reduccio de costos: «Ia reduccio del cost de produccio no podia aconseguir-se ni a traves de les primeres materies, ja que aquestes procedien d'un mercat exterior i per a elles regien uns preus internacionals, ni a traves de la rna d'obra, que ja cobrava uns sous baixos, com en qualsevol pais en iniciar-se la Revolucio Industrial. Nemes hi havia un cami, el d'un considerable augment en la productivitat, cosa que nornes podia aeonseguir-se mitjancant la mecanitzacio»,

L'allunyarnent i la compatibilitat alhora entre I'administracio publica espanyola i la industria quedaven patents en la instruccio sobre govern i administraci6 local del 1850: «Entre todas las industrias, de las que mas necesita nuestro pais, es de las agricolas, base y fundamento de la prosperidad de la labranza (estern en una epoca de lliurecanvisme) ... las industrias fabriles de otro orden, cuando se alimentan en los campos y caserios, en la casa del labrador, y como medio supletorio o de ahorro en las familias (qiiestio que juntament amb el "foment de la poblacio rural" constituiria la base juridica de la qual s'aprofitarien les colonies industrials), son las que mas progresan, las unicas que rivalizan con esas indus trias acumuladas y gigantes, en que el concurso de brazos se ha sustituido por la Inversion de capitales inmensos representados en maquinas y talleres. Esa industria rural (Ilamemosla asi) de Escocia, de Suiza y Alemania es la unica que compite con la colosal de Inglaterra, y aun la excede en muchos ramos.

»Esa industria es la mas acomodada a nuestro suelo, la que no requiere los capitales que no poseemos, la que conserva y protege la moralidad de los pueblos, la que no amenaza el orden y la tranquilidad

124. Izard, op. cit., 1967.

125. Op. cit., p. 274.

76

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

de los mismos, ni favorece los trastornos (tema que sortira en la justificacio de la colonia ... ). Esto no se opone a que la autoridad proteja cual debe, la industria fabril acumulada por todos los medios que esten a su alcance... Proteccion, y muy eficaz, debe dispensar la autoridad a las industrias de to do genero, y no haciendolo caera en grave responsabilidad; fomentar el espiritu de asociacion, unico medio de reunir capitales suficientes, es el primer medio que debe emplear ... Vigilar porque el espiritu fiscal no la grave, en cuanto no deba hacerlo dentro de la ley, es un deber del que no pueden dispensarse. Impedir que a las primeras materias se las cargue con arbitrios en los pueblos, y que se les exijan derechos de puertas contra la prohibicion de la ley, es una obligacion que esta le impone.»

L'establiment legal de colonies industrials a Catalunya

En ple bienni liberal, set mesos despres de promulgar-se la llei Mado; de desarnortitzacio, enmig de la inestabilitat social a Andalusia i Catalunya, es promulgava la llei del 21 de novembre del 1855 sobre l'establiment de colonies agricoles. La privatitzacio comenrava a guanyar el terreny perdut per la liberalitzacio. Es a dir, que a Espanya s'hi dibuixava el caciquisme en general com una expressio de la fallida reformista publica i de la seva substitucio pel reforcarnent de les prerrogatives privades en l'ambit local. Aquesta llei era la primera que proporcionava privilegis fiscals a negocis privats que s'establien de nou: «Durante los diez afios, contados desde la fecha de la concesion provisional, y dentro de igual periodo de la fecha de las plantaciones, los colonos establecidos en terrenos baldios y realengos no pagaran ninguna clase de contribucion directa... Podran los colonos extranjeros introducir libremente a su entrada en el Reino todos los efectos de su equipaje y los instrumentos, herrarnientas, maquinas y demas utiles que necesiten para su trabajo.» De fet, aquest estimul a la colonitzacio tarnbe es pot considerar precisament com una politica d'iniciativa estatal. Ara be, en els seus objectius l'Estat s'inhibeix de la intervencio que el caracteritzaria politicament com a reformista. No es tracta de reformar unes estructures, sino d'obrir una valvula a la problematica existent i deixar considerablement descontrolat el que en surti.

La situacio social de llavors pot quedar suficientrnent iHustrada amb les xifres segiients: el quocient porcentualentre el preu del blat i els jornals havia passat de 91,2 % el 1853 a 74,9 % el 1855 i l'any segiient baixa a un 66,6 %. Sembla que la guerra de Crimea va esser la responsable d'aquest augment que va fer pujar rapidament els preus del blat, perque era exportat, i en canvi els sous van augmentar pOCP6

Aquestes lleis sobre colonies agricoles i foment de la poblacio rural sembla que han passat relativament desapercebudes per a la majoria

126. Tortella, op. cit., p, 126.

77

IGNASI TERRADAS SABORIT

d'historiadors quant al seu significat politic. Com anirem veient mes endavant, mostren una estructura de reciprocitat entre l'Estat i el sector privat que correspon al pacte rnes 0 menys implicit entre tots dos organismes d'acord amb la ideologia liberal que assenyalavem anteriorment quan parlavem dels estudis de Lane. Aquest pacte es revela en les lleis sobre colonies de la manera seglient: Si l'Estat no pot proporcionar els serveis pels quals la societat civil es compromet a mantenir- 10, el sector privat no esta tan obligat a mantenir-lo i adhuc es veu obligat a substituir-lo en gran part. La fallida liberalitzant de l'Estat espanyol durant la segona meitat del segle passat donaria lloc a aquesta substituci6 parcial. La primera colonia instaHada a l'alt Llobregat de que tenim noticia es la colonia Rosal.l-" establerta l'any 1858. Aquestes colonies textils van inscriure's en la legislaci6 d'una manera peculiar, perque es basaven fonamentalment en establiments agraris. Aixi, la colonia Rosal, segons Santamarfa.l-" figura com una «institucio de beneficencia agricola-industrial». La colonia Rosal, de fet, mes endavant fou tambe una colonia agricola (Granges). Santamaria ens parla del «desarrollo econornico-benefico» d'aquesta colonia i en ve a remarcar el caracter paternalista, conseqiiencia de la privatitzaci6 i la influencia de la religi6, que tipifiquen l'estil de vida de colonia. Acaba dient que: «Nunca hubo huelga alguna en dicha fabrica, ni se registran escandalos, pues cualquier blasfemia, inmoralidad 0 introducci6n de malos peri6dicos es castigada con el despido del culpable».

Amb el fracas del bienni liberal es tornava a la constituci6 «moderada» del 1845. La «guerra of egad a de classes» produia una situaci6 vertiginosa que desembocaria en una radicalitzaci6 creixent de la politica espanyola a conseqiiencia del seu fracas liberalitzador. La industria textil sembl a que seguia, en linies generals -encara que amb la lentitud que la caracteritzava ja de «tradicional» des d'un principi-, uns canvis de localitzaci6 movent-se cap a l'interior. D'aquesta manera, cap al 1861 es pot apreciar una disminuci6 sensible de la industria del Marcsrnc, mentre que es nota un augment en la de l'Interior.t-"

L'any 1850 a Vilassar hi havia cine empreses de filats (dos mil quaranta pues) i trenta-cinc de teixits (mil setanta-tres telers manuals); l'any 1861 nomes n'hi havia una de filats (tres-centes seixanta pues) i catorze de teixits (quatre-cents catorze telers manuals i cent vuitantaset de mecanics). Al mateix temps s'installen telers manuals ales masies de Gaia, a Viver, a Serrateix, etc.lao

127. Cf. Moreu-Rey, Enric, «Una dinastia industrial. Eis Rosal de Berga » a Homenatge a J aume Vicens i Vives, 11, Barcelona, 1967, pp. 447-457.

128. Santamaria, V., Derecho consuetudinario y economia popular de las provincias de Tarragona y Barcelona. Madrid, 1901.

129. Izard op. cit., 1967.

130. Hi ha evidencies en la documentaci6 de les masies de la rodalia i en el R.P.B. A Serrateix cap I'any 1830 hi havia catorze telers manuals repartits per les masies.

78

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

Aquests teixidors manuals eren englobats dins del mateix sistema de putting-out de les «fabriques del riu» i tots plegats eren dominats percomerciants de Berga, Gironella, Sallent, Cardona i Manresa. Shapiro 131 assenyala l'estabilitat del sistema de putting-out entre filatures ja mecanitzades i teixidors manuals rurals. Aixi, a Anglaterra l'any 1834 encara per cada teler mecanic n'hi havia dos de manuals.

Alguns van interpretar la politica de colonitzacio com un desig de creixement demografic amb conseqiiencies proletaritzadores. De fet, aixo lliga amb el que he dit. La desconcentracio urbana no es incompatible amb el despoblament rural i la concentracio en nous centres o arees regionals. Les colonies del Llobregat, concretament, van desconcentrar part de la industria que era urbanitzada prop de Barcelona i al mateix temps van despoblar relativament la regie pre-pirinenca. Es a dir, que si be la firma guanyava rna d'obra nova diferent, quant a's seus precedents politics, els antics treballadors es quedaven practicament tots a la ciutat, la qual cosa aguditzava mes encara la conflictivitat urbana, i el que s'obtenien eren nous proletaris. Potser en aquest sentit s'exclamava el senador Fermin Caballero 1:{2 quan considerava que la poblacio existent a Espanya l'any 1863 era suficient i que del que es' tractava era de millorar-ne les condicions i no d'augmentar-la numericament.

La legislacio segiient referent a les colonies fou la llei de I'll de juliol del 1866 sobre el foment de la poblacio rural. Aquesta llei concedia beneficis, drets i exempcions als qui establissin «caserias». L'article tercer disposava que «no se impondra contribucion de ninguna clase a los edificios que formen la caseria, ni a los que se construyan para cualquier profesion, industria u oficio, asi como tampoco a los que' vivan en ellos». L'exempcio seria de quinze anys quan la distancia entre l'establiment i el poble mes proxim fos de dos a quatre quilornetres, de' vint anys si fos de quatre a set quilometres i de vint-i-cinc anys si fos de mes de set quilometres (-les distancies es prendrien des de l'extremitat del poble, no des del centre). Els beneficis d'aquesta lIei tambe incloien la llicencia gratuita d'armes i l'exempcio del servei militar per als pobladors.

Aquesta lIei era promulgada el mateix any en que culminava una depressio econornica en la qual havien concorregut la «Iam del coto», les bancarrotes de les companyies de ferrocarrils, l'escandol de Overend, Gurney & Co. -una companyia anglesa que es disposava a invertir a Espanya quan aquesta ja havia arribat a la bancarrota- i la contraccio crediticia natural a aquest ambient. Prim i Pavia intenten un pronunciament, pero fracassen. Tambe te Hoc l'aixecament dels «seixanta-sis sergents», que son executats. Apareixen en la clandestinitat els partits democratics de Castelar i Pi i MargalI, que constituiran l'ultima oportu-

131. Shapiro, op. cit.

132. Cf. Nadal, J., op. cit., p, 23.

79'

IGNASI TERRADAS SABORIT

nitat amb vista a una temptativa liberalitzadora, esborrada per la restauracio del 1874.

Si be les dues lleis del 1855 i el 1866 ja van esser aprofitades per les primeres colonies industrials, la llei del 3 de juny del 1868 consolida 1a politica de colonitzacio, Aquesta lIei tarnbe es promulgava en circumstancies critiques per a I'Estat i la societat en general: s'estava a un pas ,de la revolucio de Setembre, la qual va posar fi a la possibilitat liberalitzadora presentada pels progressistes i la Uni6 Liberal.

Una llei anterior, la del 29 de maig del 1868, concedia l'exempci6 -del pagament de l'impost de translacions de domini ales vendes de finques destinades a colonies agricoles i a la seva transmissi6 per causa ·de successi6. La nova llei del 3 de juny del 1868 refonia les prescripcions de les anteriors i declarava derogades les disposicions que s'hi oposessin. Es la que d'una forma mes precisa legislava sobre el sentit de les colonies. L'article lr disposava que «los que construyan una 0 mas casas en el campo, 0 hagan en el otras edificaciones con destino a la agricultura 0 a otra industria (aqui ja s'especificava la possibilitat de les colonies industrials, encara que les mineres no hi eren compreses), los que las habiten, las industrias, profesiones u oficios que en -ellas se establezcan, y las tierras que les estuvieran afectas y que no excedan de 200 Ha., disfrutaran de las exenciones y ventajas que se expresan ... segun la distancia de la casa 0 edificaci6n a la poblaci6n mas inmediata», L'article 5e concedia, graturtament, l'us d'armes als propietaris que visquessin en les finques incloses en aquesta llei, «como igualmente a los administradores y mayordomos, mayorales, capataces y dernas personas de la finca que a juicio del propietario y de la autoridad de la poblaci6n mas pr6xima inspirasen completa confianza», Aixi mateix, l'article 6e disposava que «los hijos de los propietarios, .administradores 0 mayordomos que viviesen en la finca rural beneficiada por la presente ley, los de los arrendatarios 0 colonos, y los de los mayorales y capataces, a quienes cupiere la suerte de soldados despues de dos afios de residencia en la misma finca, seran destinados a la segunda reserva. Igual ventaja disfrutaran los dernas mozos sorteables despues de llevar cuatro afios consecutivos de habitar en la caseria, si les cayera la suerte de soldados.

"Mas sl durante el tiempo que les tocare servir en el ejercito activo fuesen despedidos de la finca 0 voluntariamente pasasen a otro sitio que no disfrute de los beneficios dispensados por la presente ley, extinguiran el tiempo que les faltase de servicio militar como si hubiesen hasta entonces estado en las filas».

En l'article 25 tarnbe se cita explicitament la inclusi6 en els beneficis dels «establecimientos industriales». Aixi, doncs, tant les colonies .agrtcoles com les industrials podien fruir d'aquest pacte regressiu en ·el rnon capitalista occidental de l'epoca: a la inhibicio estatal Ii corresponia la privatitzaci6. No es pagarien tants impostos ni es faria el servei militar, ja que l'Estat no tindria despeses en les colonies indus-

.80

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

trials. Ara be, tant Ia policia com les obres publiques i socials quedaven considerablement privatitzades. Els resultats serien obvis: paternalisme, «despotisme privat», caciquisme i «regeneracionisme» catolic.

L'article 26 de l'esmentada llei disposava que «los propietarios que aspiren al disfrute de los beneficios dispensados por la presente ley, acudiran al alcalde del distrito municipal donde radicare la finca 0 fincas, con una -solicitud al gobernador de la provincia expresando la situacion, cabida y linderos, estado, clase de cultivo, si los hubiere, y contribucion que a la sazon pagasen los terrenos que sean materia del procedimiento oficial». Despres, l'alcalde a traves d'una junta pericial informaria el govern ad or, el qual, en el terme d'un mes, emetria el veredicte.

Abans de la restauracio, l'ultim esforc reformista va cristallitzar en la llei del 24 de juliol del 1873 sobre la regulacio del treball ales fabriques. Cal remarcar que el 1869 s'havia fundat el sindicat del textil, «Les tres classes de vapor».133 Aquesta llei, la majoria de les disposicions de la qual serien obligades per la restauracio, especificava els 10 anys com l'edat minima per al treball, la jornada de cine hores per als nens menors de tretze i les nenes de catorze: la de vuit hores per als nois de tretze a quinze anys i les noies de catorze a disset, i prohibia el treball nocturn per als joves menors de quinze anys i les noies menors de disset «en los establecimientos que se emplean motores hidraulicos o de vapor». Hom considerava que la nit comencava ales 8,30. Establia tambe les bases d'una escolaritzacio minima i de I'assitencia medica, aixi com la creacio de jurats mixtos de treballadors, fabricants, mestres i metges, presidits pel jutge municipal, per a obligar a complir la llei.

L'Estat espanyol abandonava I'ultima possibilitat liberalitzadora amb els mateixos problemes que havien coHapsat les anteriors: el deute exterior s'elevava a 2.444 milions de pessetes el 1869 i passa a 3.839 el 1873, pero amb la mateixa discrepancia dels anys 1860. La guerra, aquest cop carlista, absorbi el pressupost i negligi el deute public.P' Evidentrnent, el credit nornes es podia mantenir, sobretot a l'estranger, permetent l'espoliacio de la riquesa nacional. A aixo hi coHaboraven en part la politica lliurecanvista i les facilitats que hom donava a les inversions estrangeres. La dependencia de l'exterior passava per la bancarrota estatal. El deute exterior aniria pujant; l'any 1877 era de 4.379 milions de pessetes. Pero la garantia financera de l'Estat no dependria de la produccio nacional, sino de les facilitats donades a l'imperialisme estranger. La base material de I'Estat s'allunyava del condicionament positiu de la produccio i del mercat nacional.

133. Sobre la seva his tori a vegeu Izard, op. cit., 1970.

134. Tortella, op. cit., p, 255,

81

6

IGNASI TERRADAS SABORIT

Mateu Serra i Tauran i les raons del sistema de colonia

A I'Ametlla pel setembre del 1871135 les obres de 1a fabrica van esser autoritzades oficia1ment i es va cornencar a treballar el 29 d'abril del 1874. L'any 1875 1a fabrica tenia tres-cents telers i vuit mil pues de filatura. Hi treballaven vuit-centes persones i s'havien construit setanta cases. La inestabilitat politica de l'epoca contribui possib1ement a1 fet que Mateu Serra no tramites l'expedient per a 1a concessi6 de colonia a Governaci6 fins el juny del 1875. Per l'abril d'aquest mateix any una reial ordre confirmava l'exempci6 d'impostos de consums i contribucions en les colonies.

En l'expedient de Mateu Serra es fa constar que durant els anys 1872-74 s'ha construit «una fabrica para hilados y tejidos de algod6n con todas las demas edificaciones convenientes y adyacentes a la misma, y una gran barriada 0 grupo de casas para habitaci6n de los numerosos trabajadores que aquella necesita, y a los cuales se ha dotado del correspondiente sacerdote, maestro, medico y cirujano, y tiene en construcci6n ... escuelas ... iglesia, etc.». Tambe es parla que a la colonia hi ha con reus i que la poblacio mes proxima (Puig-reig) es a sis quilometres, Aleshores Navars era un petit agrupament de cases conegut per «Cases de Navars».

En aquest mateix expedient ja es parla de la «terre»: «ha construido ademas una casa sola y separada algo mejor dispuesta y decorada para la habitaci6n del infrascrito y de su familia». Aixi mateix hom fa constar que la construcci6 de la colonia ha implicat la inversio de «cuantiosisirnos capitales completamente exentos de interes por muchos afios, y venciendo numerosas y costosisimas dificultades por raz6n de aquella situaci6n en esta montana de Catalufia, por carencia de materiales y personal, por insuficiencia de comunicaciones, por ... grandes dispendios y disgustos. Digno es esto de alguna protecci6n por parte de la autoridad de V. E. y del Gobierno tan amantes del fomento de la riqueza y bienestar publicos»,

A conseqiiencia de les lluites carlistes que duraren fins ben tard en aquesta contrada, l'ajuntament de Puig-reig fou saquejat i es va perdre l'expedient original de Mateu Serra. Per aixo, per l'agost del 1878 es va fer una nova peticio per a obtenir les exempcions contributives d'acord amb la llei del 3 de juny del 1868. L'ajuntament de Puig-reig va presentar alguna resistencia a la concessi6 de colonia a I'Ametlla. Evidentment, la concessi6 representava la perdu a d'una oportunitat fiscal no gens menyspreable llavors. Aixo va portar a una den uncia (el cas va durar del 1877 al 1880) per «supuesta defraudaci6n en la fabrica por la maquina de vapor de la misma», A causa de les caracte-

135. Totes aquestes dades procedeixen de l'Arxiu Serra Feliu (ASF). Barcelona.

82

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

ristiques del Llobregat, la fabrica necessitava una maquina de vapor per a compensar les deficiencies del riu. Els denunciants agafaren aixo com un pretext per a dir que la fabrica no anava moguda amb les algues del riu, sino amb vapor, i que per aixo l'establiment industrial no contribuia a la politica d'estalvi de carboestranger, que estimulava l'us de l'energia hidraulica rnitjancant la concessio de colonia.

Sembla que la qiiestio del carbo fou quelcom conjuntural que s'afegi en aquesta epoca a la concessio de colonia a establiments industrials que podien esser moguts per forca hidraulica, Es a dir, que si be la politica de «colonitzacio» fou quelcom anterior, un fet conjuntural s'hi va sumar a partir del 1877, el qual fou aprofitat d'una forma negativa per l'ajuntament de Puig-reig: a partir d'aquest any es va inaugurar una politica proteccionista respecte a Anglaterra que perjudicava la importaci6 de carbo de Cardiff, a part que la restriccio del consum d'aquest producte estranger podia ajudar a equilibrar la balanca de pagaments. El govern va considerar llavors oportu d'estirnular la installacio d'industries aprofitant els rius recordant que hom podia acollir-se als beneficis de la llei del 3 de juny del 1868. L'ajuntament de Puig-reig va donar a entendre que nornes les industries que no consumissin carbo podien demanar la concessio de colonia, quan per una banda aquesta concessio, originariament, era independent del problema del carb6 en concret, i per altra banda el Llobregat exigia la forca complementaria del vapor.

Mateu Serra havia instaHat la maquina de vapor l'any 1874. Des de llavors la fabrica va ampliar una mica la rnaquinaria: quinze telers i unes quantes cardes de meso Aixo fou tarnbe aprofitat pels denunciants, que donaven a entendre que la rnaquina de vapor era per a l'ampliacio de la fabrica. Tot plegat va produir un informe oficial que aconsellava la irnposicio fiscal per a la rnaquina de vapor de vuitanta cavalls, ames d'un recarrec de set mil cent dinou pessetes, que equivalien a l'any de contribucio. La reaccio de Mateu Serra no es feu esperar: l'agost del 1877 presentava una instancia per defensar-se contra les acusacions de defraudacio fiscal degudes a la utilitzaci6 de la maquina de vapor.

En Mateu Serra destacava que hom ja havia atorgat els beneficis i l'exernpcio que concedeix l'article 270 de la lIei d'aigiies del 3 d'agost de 1866 i que a causa de les insuficiencies croniques del cabal del Llobregat havia hagut de proveir-se d'una maquina de vapor complementaria. Mateu Serra, sense alludir a la conjuntura del moment, que mancava d'expressio juridica clara, esgrimia la Ilei del 3 d'agost del 1866 (complernentaria de la de I'll de juliol del mateix any i de la qual ja hem parlat abans). Es queixava que «se han presentado ahora unos agentes u oficiales de esta Adrninistracion Econornica, manteniendo que la existencia de dicha maquina de vapor perjudica y hasta destruye aquella exencion de la contribucion concedida por la ley y el decreta de autorizacion, de manera que por tener la tal rnaquina de vapor, siquiera sea como fuerza supletoria, debe pagar el infrascrito contribu-

83

IGNASI TERRADAS SABORIT

cion industrial por la fabrica a pesar de la exencion que la ley concede».

L'artic1e 270 de l'esmentada llei deia que «los mecanismos y establecimientos industriales que dentro de los rios 0 en sus riberas aprovechen el agua como fuerza motriz, estaran exentos de contribucion durante los diez primeros alios». Davant d'aixo, en Mateu Serra subratllava que la fabrica no havia estat mai accionada nomes pel vapor, sino que aprofitava tota I'aigua que el riu podia donar.

Mateu Serra interpreta aquesta llei del 3 d'agost del 1866 en el sentit que: «el objeto que la ley se propone de favorecer los aprovechamientos y usos de las aguas publicas, yendo a situar los establecimientos fabriles a larga distancia del mercado 0 pun to de expedicion y evitando de esta manera la aglomeracion de gentes y obreros en grandes centros industriales, peligrosa siempre para el orden publico: objeto que no se realizaria si debieran tambien satisfacer contribucion por la maquina de vapor, siquiera fuese como fuerza supletoria, por ser mas conveniente y ventajoso al industrial tener un establecimiento en aquel punto de expedicion ... leual fue el proposito de la ley al conceder aquella exencion de contribucion? El fomentar la riqueza del pais por medio del aprovechamiento de las aguas publicas, que corren inertes e improductivas por sus cauces, y favorecer a la poblacion rural, levantandose edificios a orillas de los rios ... toda vez que sin ninguna cIase de subvencion, sin perjudicar en 10 mas minima al Estado, antes al contrario, procurando para el mismo mayor riqueza, y haciendo el infrascrito fabricantc costosos sacrificios, ha colocado a los habitantes de aquella coma rca 0 caseria en estado de no tener nunca que emigrar de ella por tener con el auxilio de la maquina de vapor la fuerza motriz, y por tanto el trabajo asegurados ... Podrfa pretenderse quiza por esta Administracion Economica que la referida maquina de vapor supone y representa un aumento de fuerza que permita al exponente colocar mas maquinaria ... si bien hay mayor numero de telares, en cambio hay menor numero de husos, que es 10 que precisamente consume mas fuerza. Por otra parte, es menester observar que la Iabrica esta situada enteramente en despoblado a seis kilometres de distancia de poblacion y se han tenido que crear en la Iabrica casas para los obreros, etc ... constituyendose una caseria 0 verdadera colonia industrial y agricola».

Llavors cita l'artic1e 3r de la llei de I'll de juliol del 1866, que diu: «No se impondra contribucion de ninguna clase a los edificios que formen la caseria, ni a los que se construyan para cualquier profesion, industria u oficio, asi como tampoco a los que vivan en ellos», I cita, ames, la llei de 3 de juny del 1868, que especifica que seran exempts de contribucions i d'altres impostos els qui construeixin una 0 dues cases allunyades de 2,4 a set quilometres d'una poblacio.

La posicio de Mateu Serra es clara. No s'entrete en interpretacions mes 0 menys oportunistes, sino que va al gra: les colonies ten en la finalitat de descongestionar els centres urbans, de desenvolupar una poblacio, com diu ell, sense subvencio estatal i sense donar problernes

84

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

a l'Estat, encara que de tot aixo no en parli explicitament la llei,136 Mateu Serra po sa en evidencia els papers de I'Estat i de l'industrial privat en el cas de les colonies. Si al primer se li fa el favor de dispensar-lo de les seves incumbencies, tampoc no se'n pot exigir al segon el pagament. La qiiestio de I'eorden publico» es el nuc1i de l'aHegat de Mateu Serra. Si l'Estat se n'inhibeix i la qiiesti6 queda privatitzada, l'exempci6 fiscal, mes que una ajuda al foment de la industria, es l'obligacio, en aquest cas, d'un mal proveidor.

Cal recordar que Mateu Serra havia estat l'alcalde de Vilassar abans de fundar-se la colonia de l'Ametlla i, per tant, la politic a local no era una cosa nova per a ell. Com a peoner d'una de les primeres colonies de l'alt Llobregat va haver de compaginar diferents posicions politiques de l'epoca. Si hagues pres partit decidit per una d'elles, aixo li hauria pogut causar grans trasbalsos, Aix1 va combinar la tradici6 liberal de la industria amb l'hegemonia carlina de la pagesia del Bergueda, la qual cosa li va proporcionar un alleugeriment en les tensions entre industria i pagesia en aquella zona, sobretot mirant a la competencia en el reclutament de la rna d'obra. Sembla que el respecte que els industrials van mostrar en relacio amb el carlisme era degut a l'actitud conservadora que els carlins imbuien sobre la pagesia, de la qual hom reclutava els treballadors. En certa manera, la fragmentaci6 politica de les masies carlines, amb el seu patronatge exclusiu, era reproduida en les colonies.

Aquesta articulaci6 entre els efectes del carlisme i les colonies fou bastant subtil a l'Ametlla, encara que, com veurem en parlar de la poblacio, tingue forca importancia en la seva fundacio. Mateu Serra va mostrar una prudencia industrial caracteristica, pel fet de no transcendir el compromis politic local a ambits mes amplis. En canvi, en el cas dels Rosal, S1 que aquesta articulaci6 va tenir mes transcendencia, tenint en compte sobretot la proximitat de Berga i l'efecte de la premsa 10caiPi La premsa liberal considerava els Rosal carlistes i cacics destacats del partit de Berga. Durant l'epoca dels partits que s'alternaven, liberals i conservadors, els Pons van assumir el paper liberal i els Rosal el conservador i es van presentar per a diputats, Seguint la lectura de la premsa berguedana de l'epoca, hom te la impressi6 que els Rosal van establir una mena de «carlisme industrial», que devia constituir la base social i cultural que diverses colonies van copiar despres, derivant cap a un paternalisme catolic influit per la doctrina social que es desenvoluparia en l'epoca de Lle6 XIII.

Carlisme, fragmentaci6 politica i caciquisme, feblesa centralitzadora i regionalisme, tot te relacio. Vicens i Vives,l38 encara que veu una

136. Si la legislacio ho hagues adrnes, equivaldria a reconeixer que Espanya no podia fer cara al progres capitalista modern.

137. Sistach i de Martin, La prensa periodica bergadana 1812-1969. Berga, 1970, pp. 34, 50, 54, etc.

138. Vicens i Vives a Industrials i politics del segle XIX. Barcelona, 1972, p. 286.

8S

IGNASI TERRADAS SABORIT

«feblesa congenita» en el caciquisme de Catalunya, afirma que abans del 1901 gracies al caciquisme comparegueren els primers representants autoritzats del regionalisme,

Tornant al cas de Mateu Serra, l'Administracio economica es va mostrar tossuda i va recorrer a la qiiestio de l'augment de maquinaria, no des del 1874, que era quan s'havia installat la maquina de vapor, sino des del 1871, quan es va presentar la primera memoria. D'aquesta manera el veredicte donat a l'octubre del 1877 deia: «no menciono el interesado mas que doscientos telares mecanicos y hoy tiene funcionando ciento quince mas y veinte cardas de que tampoco entonces hizo mencion, 10 que acaso haya hecho necesario aumentar la fuerza motriz por medio de la maquina de vapor ... Declaro y fallo que D. Mateo Serra ha incurrido en defraudacion a la contribucion industrial, y en su consecuencia Ie condeno a pagar diez mil novecientas noventa y nueve pesetas a que ascienden en junto las cuotas del afio y medio que ha debido satisfacer, mas siete mil doscientas setenta y nueve pesetas de recargo equivalente a las cuotas del afio». L'advocat de Mateu Serra va interposar recurs sobre la base que «las leyes sobre fomento no son ni pueden ser anuladas por la Hacienda». A rnes, «hay falta y muy manifiesta en afirmar, penetrando atrevidamente en las intenciones, que la fuerza del vapor es 0 ha sido para el aumento de maquinaria». El recurs de Mateu Serra tornava a insistir sobre el significat social de la colonia: «con motivo de la escasez del caudal de aguas del rio Llobregat en ciertas temporadas del afio, quedaba paralizada gran parte de la fabrica y sin trabajo muchos deaquellos vecinos que se preparaban a emigrar, por 10 que resolvio a ultimos del afio 1874 colocar como coloco una maquina de vapor simplemente como fuerza auxiliar 0 supletoria de la hidraulica que faltase, al objeto de asegurar el trabajo de aquella colonia... casi todos los fabricantes se encuentran en este caso»,

Finalment, pel juliol del 1878, la direccio general de contribucions de l'Administracio econornica «absuelve a D. Mateo Serra de la den uncia y supuesta defraudaci6n ... Declarando, primero, que no existe la denunciada defraudaci6n de la contribuci6n industrial por D. Mateo Serra y, segundo, que se forme expediente de asimilaci6n por el motor de vapor que se emplea como auxiliar del hidraulico». Aleshores la filatura tenia tres batans, vint cardes, sis manuars, dues bobinadores, cine metxeres, sis maquines de filar «de fi» i catorze selfactines. Els teixits tenien cine ordidors, dues bitlleres, una maquina de parar i tres-cents disset telers.

Pel juliol del 1880 el director general d'Instruccio Publica, Agricultura i Industria informava que «siendo varios los ayuntamientos que en diferentes ocasiones han acudido en alzada ante este Ministerio contra las concesiones hechas por los gobernadores de provincia de los beneficios que otorga la ley de tres de junio de 1868 referente al fomento de la poblacion rural. .. se invita a los ayuntamientos a seguir recurso en cada caso». L'ajuntament de Puig-reig va aprofitar l'ocasio per a con-

86

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

traatacar immediatament. Per aixo en Mateu Serra ha de tornar a escriure una instancia al governador civil per defensar els drets que te segons la llei del 1868 enfront de la intransigencia de l'ajuntament de Puig-reig. Immediatament es ratificava l'exempci6 fiscal i aquest mateix any es con cedi a l'estatut de colonia a l'Ametlla. Per aixo, encara l'any segiient, el Govern Civil va haver de ratificar la concessi6 de colonia «ante las pretensiones del ayuntamiento de Puigreig para con los herederos de Mateo Serra, Jaime y Antonio Serra».

Sembla que hi va haver certa oposici6 al fet que les fabriques de riu gaudissin de les prerrogatives d'una llei que en principi tenia un caracter de colonitzaci6 eminentment agraria. Amb motiu d'aixo Alcubilla 139 comenta que «las leyes que tienen por principal objeto el fomento de la poblaci6n rural, como las de seis de mayo y veinte y uno de noviembre de 1858, las de once de julio de 1866, las de tres de junio de 1868, y demas disposiciones ... disfrutan injusta 0 inmotivadamente de ellas, segun nuestras noticias, instalaciones agricolas y aun fabriles, que por su situaci6n, proporciones y objeto nunca debieron obtener el privilegio, y que no obstante 10 han alcanzado». En aquest sentit, l'any 1892, les Corts van decidir de formular un projecte de llei reformant la del 3 de juny del 1868, i deixaven en suspens la facultat de concedir exempcions 0 atenuants de contribucions que d'acord amb les lIeis sobre el foment de la poblacio rural i d'aigiies corresponia d'atorgar al ministre de Finances segons l'article onze de la llei del 18 de juny del 1885. Pero la debilitat, tant fiscal com administrativa de l'Estat, no va perjudicar la privatitzaci6 sobre la qual es basava el sistema de colonia.

A l'AmetlIa, l'octubre de 1900 s'obtenia una extensi6, per part de Finances, dels beneficis de colonia agricola a la fabrica en si. Abans de l'any 1888, el negociat de l'administraci6 de contribucions i rendes havia certificat la concessi6 de colonia segons la llei de 1868, d'acord amb la qual, les colonies com la de l'Ametlla s'hi inscrivien com a «agraries i industrials». No se sap ben be si en relaci6 amb aquest fet es va promoure una politica de compra d'alguns terrenys per a servir d'horts per als treballadors. Els Rosal a Grauges si que van constituir una veritable colonia agricola. De fet, l'absencia d'un mercat proper i suficient va desenvolupar forcosament granges i conreus en les mateixes colonies per al seu propi abast.

Epfleg: punts de contrast entre les colonies angleses i les catalanes

En relacio amb el que s'ha an at ressenyant fins ara, crec oportu d'establir les segiients conclusions comparatives de les colonies angleses catalanes:

139. AlcubiUa, op. cit. Colonias, p. 985.

87

IGNASI TERRADAS SABORIT

lr) La gran semblanca morfologica entre les colonies angleses i catalanes correspon a causes historiques diferents. L'establiment de colonies industrials a Anglaterra despres de la segona meitat del segle XVIII es relacionava amb la presencia de rna d'obra rural segmentaria, aprofitament hidraulic i teixidors manuals per a «treballar a mans» (putting-out) per a la fabrica de Ia colonia. A Catalunya les colonies es vanestablir despres de la segona meitat del segle XIX com a resultat de la fallida politica de la industrialitzacio urbanitzada. La hipotesi que les colonies es van establir per utili tzar la forca hidraulica queda anullada per l'analisi dels costos de produccio. Cree que l'estabilitat politica i laboral considerada a llarg termini seria l'unica «renda diferencial» a considerar en el cas de les colonies catalanes.

2n) L'organitzacio interna de les colonies industrials britaniques es tambe semblant a la de les catalanes. Ara be, a Anglaterra sembla que el despotisme privat fou mes exagerat que a Catalunya. Alli hi hague casos d'amos armant treballadors contra d'altres, fortificant colonies, perseguint aprenents, retenint jornals, etc. Tot mes exacerbat. Les colonies catalanes de l'alt Llobregat es van installar amb una perspectiva politica mes solida, Les colonies britaniques, ben al contrari, tenien unes perspectives mes restringides per una classe treballadora que tot just s'estava formant. No havia passat prou temps per a haver-se desenvolupat una politica estable envers les condicions laborals. Mes tard les colonies Owcenites van reaccionar precisament contra aquesta situaci6 primerenca, mirant a llarg terme.

3r) Les colonies catalanes van fer mes us de la rna d'obra segmentaria complementaria de l'agricultura que les angleses. A Anglaterra hi havia mes homes adults treballant a la filatura, per exemple, mentre que a Catalunya pracricament nomes eren dones. Aquesta diferencia prove de dues estructures agraries diferents: Anglaterra tenia molts mes jornalers sense terres i Catalunya tenia mes masovers que enviaven part de la seva familia a treballar ales fabriques.

4t) Tambe en relacio amb l'estructura agraria, les colonies catalanes, mes que Anglaterra, reflectien corrents politics locals. Aixo era degut a la complementacio entre ocupacions rurals i industrials i a la politica reaccionaria, carlina, que imperava en el camp catala, que procurava una rna d'obra, per dir-ho d'alguna manera, mes «contrarrevolucionaria», En canvi, a Anglaterra la integraci6 de les colonies industrials en els ambients rurals produia uns resultats forca heterogenis. Per exemple, els Strutt se sosteniren sernpre amb l'hostilitat de la rodalia.

88

EI desenvolupament del patrimoni industrial Serra Feliu, la seva representativitat en la historia economica catalan a 140

En aquesta part tractare de descriure els aspectes i fets mes concrets referents a la historia dels fundadors de l'Ametlla, dins del marc de la historia economica catalana, encara que despres es tractara de complementar aquesta exposicio amb dades mes quantitatives.

El quadre de parentiu adjunt a aquest capitol es per a poder seguir millor el que anire exposant.w' No es tracta ara de fer un estudi genealogic, sino d'investigar nornes totes aquelles relacions de parentiu que hagin estat implicades en els precedents, la formacio i la consolidacio del patrimoni industrial Serra Feliu.

Pel que faa la relacio parentiu-industrla, el cas Serra Feliu resulta d'interes particular per a l'estudi de la industria textil catalana i pel que te de representatiu en la historia del pais: 1) Els segles XVII-XVIII els Feliu de la Penya representen el recobrament economic del Principat davant de la decadencia espanyola, i com a conseqiiencia entren en el conflicte nacional contra els Borbons. 2) Al mateix temps, la branca Serra es prou representativa de la pagesia catalana del litoral que va decantar petits capitals cap a la industria local en l'epoca del desenvolupament de les hortes i vinyes del Maresme, 3) Tant la branca Serra com la Feliu es van decidir per la desurbanitzacio de la industria textil, fundant colonies, moguts per uns interessos similars i estretament lligats a la situacio politica i economica de la Catalunya del segle XIX.

140. Els materials d'aquest capitol proven en fonamentalment de l'Arxiu Serra Feliu (ASF). Arxiu de la Industria Linera (AIL) i Registre de la Propietat de Berga (RPB). Algunes dades han estat confirmades tambe per la tradicio oral, pero poques vegades ens n'hern servit exciusivament; si arriba e1 cas ja ho assenyalem.

141. La part superior d'aquest quadre es complernenta, pel que fa a la familia Feliu de la Penya, amb el publicat per Pere Molas i Ribalta a Comerc i estructura social a Catalunya i Valencia als segles XVII i XVIII. Barcelona, 1977, p, 159.

89

'= .. ~ ~ __ -rr-~~~ __ ~~ __ Jl __ -r __ ~(~!~t-_ .. q __ m":':"~'~·"~r

-----~ .....

F

nC"oCSI'IIO.ISSIC)lroAU ",UIIIfII

ItIUIoUII(., CO'0f0A1lI1Il5

..... U ... "

+

+

'· ... ·.cue

IGNASI TERRADAS SABORIT

4) Les branques collaterals s'han distingit tarnbe per una presencia notable en el context economic de diferents epoques, com es el cas del negoci de cornerc de vins dels Serra Buix6 iniciat en la decada del 1890, en plena recuperaci6 del mercat colonial, i que va entrar en crisi despres de la Primera Guerra Mundial amb motiu de la contracci6 de les exportacions a Franca.

Els dos troncs centrals d'aquest grup de parentiu, pel que fa al desenvolupament del patrimoni industrial, son els Serra i els Feliu. Eis primers ens recorden l'origen agrari dels petits capitals destinats a la industria que van anar creixent a poe a poe. Els segons representen l'origen comercial dels capitals industrials. Es a dir, les dues branques representen les dues formes basiques de formaci6 del capital industrial.

Eis FeIiu de la Penya

He seguit la branca Feliu fins a Salvador i Francese Feliu de la Penya guiant-me per testaments, capitols matrimonials i contractes mercantils i immobiliaris.t+t Aquesta familia es troba el segle XVII establerta entre Barcelona i Mataro.w" El pare del fam6s Salvador Feliu de la Penya era un botiguer de teles 144 que l'any 1682 s'establi com a mercader, pero va morir cine anys despres. El seu gerrna Francese fou proposat per a «ciutada honrat» l'any 1670.145 L'hereu del mercader fou Salvador Feliu de la Penya (1674-1741). Aquest va continuar, tot engrandint-lo, el negoci del seu pare. Pero en Salvador no solament va progressar rapidament com a comerciant, sin6 que va defensar com un de Is capdavanters els interessos economics del Principat.l+" Feia part del que Pierre Vilar 147 anomena aquesta burgesia mercantil catalan a que

142. Arxiu de la Industria Linera (AIL), Barcelona. Algunes d'aquestes dades complementen les fonts presentades per Pere Molas, op. cit.

143. La branca dels botiguers era establerta a Barcelona, la de ciutadans, a Mataro, Per aixo ambdues tenien una procedencia pairal de Mataro. Pere Molas, op. cit., p. 154.

144. Aleshores les botigues eren companyies generalment constituidcs per una part financera, una altra de comerciant i una altra d'administrativa que coincidien sovint en dos 0 tres socis, cada un dels quaIs exercia un d'aquests carrecs. P. Vilar, La Catalogne dans l'Espagne Moderne, III, p. 383.

Aquest botiguer, Salvador Feliu, va formar una companyia de cornerc de teixits amb el mercader Pau Feu. Entre el 1676 i el 1686 Salvador Feliu va administrar la companyia. Vegeu la historia de la companyia a Pere Molas, op, cit.

145. La seva filla es va casar l'any 1686 amb Josep Feu. Aquesta linia va unir-se l'any 1768 amb eI fiscal de l'Audiencia de Catalunya, Manuel Sisternes. Vegeu Pere Molas, op. cit., pp. 154-159.

146. Abans de la seva majoritat tingue per tutors Nards Feliu, Francese Feliu de Mataro, Pau Feu i Montserrat Pedret. La fortuna que va deixar el seu pare comprenia censos, censals, cases al carrer dels Canvis Veils, credits, etc. Vegeu Pere Molas, ibid.

147. P. Vilar, Catalunya dins l'Espanya Moderna. Barcelona, 1964, p, 416.

92

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

ha somniat esdevenir una altra Rolanda per al «comerc Iliure». Nova reaccio contra la «decadencia», De fet, com diu aquest autor, Matar6 va arribar a esser el simbol d'aquest «comerc Iliure» a causa de l'absencia de drets sobre el trafic.148 Dins d'aquest context, l'any 1709, en Salvador Feliu de la Penya fundava amb un altre «ciutada honrat» de Barcelona (ell ho havia esdevingut un any abans) 149 iamb un pages viticultor de Vilassar la Companyia Nova de Gibraltar, una ambiciosa empresa de comerc atlantic.t''?

Possiblement aquesta iniciativa d'en Salvador era influida per en Nards Feliu de la Penya, que havia «somniat inserir tota l'economia del Principat en una Companyia unica i potent, encara que Ies seves creacions efectives, i les de la seva familia, es realitzaven dins d'una xarxa complexa de companyies modestes i efimeres cadascuna de les quals s'assemblava menys a una empresa que a una part seccionada de totes les iniciatives i associacions de "l'empresari'tv.w

Nards Feliu de la Penya, com a representant del que s'ha anomenat la generaci6 del 1680 (caracteritzada per un renaixement comercial i un declivi dels gremis artesanals a partir d'un periode critic), era promotor d'una politica mercantilista i proteccionista amenacada pels impostos i les concessions que afavorien els interessos creats especialment, des de feia temps, pels comerciants andalusos. Aixi va financar i, a mes, va impulsar com a «economista» moltes empreses. Tot aixo el va enfrontar ben aviat amb els interessos borbonics. Comercialment, els borbons representaven Ia introduccio de les manufactures franceses al Principat.t= En Nards, l'any 1697, va lluitar contra Felip Ve quan els francesos assetjaren Barcelona. Per aixo va estar a la preso fins a l'octubre del 1705, en que va esc1atar la guerra de successi6. Pierre Vilar 1;;3 caracteritza aquesta guerra de la manera segtient: «contrariament al moviment del 1640, pages, defensiu, separatista i exclusivament catala, el moviment de 1705-1714 ha fet reviure el record de la Corona d'Arag6 i s'ha fundat sobre les esperances i els temors d'una classe mitjana en via de reconstituci6 en l'Espanya mediterrania, menys separatista, per a altra banda, respecte a Espanya, que desitjosa d'intervenir en el desti espanyol», Nards Feliu de la Penya havia pensat en la creaci6 d'una «Companyia Nautica Mercantil Universal» 154 com a alternativa al monopoli de Cadis-Sevilla, La Compa-

148. Vegeu Joaquim Llovet, Mataro 1680-1719. El pas de vila a ciutat i a cap de corregiment, Mataro, 1966. Moias Ribaita, P. V. Societat i poder politic a Matar», 1718-1808. Mataro, 1973 i op, cit.

149. Sobre l'ennobliment deJs Feiiu de ia Penya, vegeu P. Moias, Comerc i estructura soctal..., pp 116, 157 ...

150. Vegeu tambe P. Moias, op. cit.

151. P. Vilar, La Catalogne ... , III, p. 383 i Le Manual de la Companyia Nova

de Gibraltar, 1709-1723. Paris, 1962.

152. P. Moias, Comerc ... , pp. 112-117.

153. Catalunya ... , II, p. 422.

154. Vegeu P. Moias. Comer{: ... , pp, 90-93.

93

IGNASI TERRADAS SABORIT

nyia Nova de Gibraltar en va esser un reflex massa feble i efimer.155

En Salvador es va distingir el 1705 per la rebuda feta a l'arxiduc Carles a Mataro. L'any 1708 va esser promogut a ciutada honrat com el seu onele Francese. Durant el setge borbonic era conseller segon i va dirigir la junta de proveiments a la ciutat. Va esser un partidari fanatic de la resistencia, influit en part per alguns frares, i es va oposar a la rendicio que oferia el Due de Berwick el 3 de setembre, Pero l'onze de setembre va haver de presidir la transmissio de poders, li van confiscar les propietats i va estar desterrat durant tres anys.P"

Eis resultats de la guerra van retraure temporalment la familia Feliu de la Penya del seu protagonisme economico-politic, Aleshores Mataro era un centre «d'oposicio rancorosa» i economicament estagnant.157 Cal remarcar, pel nostre interes, el contrast que llavors hi havia entre la Catalunya del litoral, la «marina» i la de l'interior. La Catalunya de l'interior, em refereixo en concret a l'alt Llobregat, anava mes aviat a favor de Felip Ve. Evidentment, per a forca masies els borbons representaven el contraban i l'especulacio amb productes agraris, encara que despres els va sortir malament, com a consequencia, encara que molt feble en aquestes contrades, de l'esforc centralitzador dels borbons.

En Salvador Feliu de la Penya s'havia casat amb Maria ColI i d'Isern, d'una familia d'hisendats de Vilassar.l'" EI seu fill Salvador, ja resident a Vilassar com a «hisendat» 15D sense que hom li conegui cap activitat mercantil 0 industrial, va morir abans que el seu germa Aleix. Aquest ultirn va acomplir el carrec de relator de la reial audiencia del Principato

Sembla que l'epoca de neoforalisme borbonic Ion de Carles III (1765- 1778) va afavorir novament els Feliu de la Penya i ja en Josep Albert, net del famos Salvador, apareix com a fabricant de filats de coto a Vilassar 161 l'any 1787, en el qual firmava capitols matrimonials amb Francesca Vives i Vila, filla d'uns hisendats de Cabrils.

155. Al meu entendre, la problematica de Nards Feliu de la Penya va consistir en el fet que com a projectista el limitaven les dimensions reals dels scus negocis i com a mercantilista el Iimitava precisament la magra ressonancia politica dels seus projectes. Per aixo em base en les obscrvacions de Pierre Vilar, op. cit. Pere Molas, op, cit. i Henry Kamen, «El Fenix catalan: la obra renovadora de Narciso Feliu de la Pefia». Estudis, I, Valencia, 1972 i la seva introducci6 al Penix de Cataluita. Barcelona, 1975, pp. 2·3.

156. Cf. Pere Molas, Comerc, p. 157.

157. P. Vilar, Catalunya ... , II, p. 422.

158. Eis Isern eren ciutadans honrats des del 1643 i cavaliers des del 1677.

P. Molas, Comerc ... , p. 158.

159. Fou regidor, batlle i sindic de Vilassar. Molas, ibid., p. 158.

160. A partir del 1771 el textil torna a desenvolupar-se dins d'una politica proteccionista. EI 1777 Carles III autoritza formalment els catalans a negociar amb les colonies americanes. Les maquines de filar «jennies» s'introduiren a Catalunya cap el 1784.

161. Aqui comenc;a una excepci6 a «I'existencia vegetativa i rutinaria» que Molas (op. cit., p. 158) assenyala per als Feliu de la Penya a partir del triomf de les tropes borboniques.

94

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

Resulta curi6s el fet que, a partir d'aquesta generacio, la branca Feliu de la Penya dedicada a la industria abandona el cognom «de la Penya», mentre que la branca dels hisendats el continua portant. La tradici6 de la familia sembla relacionar aquest fet amb el desig de deixar el protagonisme politic que acompanyava les activitats economiques dels Feliu de la Penya. Aixt, en els capitols matrimonials de Josep Albert Feliu Babot amb Francesca Vives i Vila el cognom «de la Penya» nomes s'aplica al seu germa hereu Francese, la branca del qual ja no donara cap descendent dedicat al comerc 0 a la industria. Aixi, ironicament, el nom «de la Penya» a Vilassar 16:! anira associat a uns hisendats que ja no se'ls considerara hereus de tot un impuls comercial del Principato Des de llavors els Feliu es trobaran en una situaci6 similar a la dels Serra, discreta, emprenedora y aparentment sense precedents.

Vilassar-I'Ametlla: les oportunitats del creixement industrial

EI cas d'en Josep Albert Feliu Babot es el d'un cabaler que es dedica a la industria, mentre l'hereu ho fa al patrimoni agrari. Pero un cop donat el primer pas, seran tant els hereus Serra com els Feliu els qui mantindran els patrimonis industrials i, en principi, els germans tambe en participaran. Pero, ciclicarnent, els cabalers de les noves generacions tambe decantaran les seves parts heretades cap a diferents sectors, de la mateixa manera que el patrimoni industrial s'havia iniciat com un decantament del rural. Aixi l'hereu de la industria s'assemblara en moltes coses a l'hereu de la hisenda rural: caracter prelatiu de les seves decisions, participaci6 majoritaria en el capital, supeditaci6 d'altres possibilitats financeres al patrimoni principal.

E.s precisament en l'epoca que Molas 163 denomina de «valoracio del fabricant» (1780-1800) en que Feliu Babot inicia la seva filatura de cot6 a Vilassar relacionada amb la manufactura d'indianes. E.s l'epoca inicial de la revolucio industrial. Vilassar havia passat de 1.243 habitants el 1718 a 2.448 el 1787.164 Pierre Vilar assenyala l'epoca del 1775 al 1798 com la de la «primera acumulacio» 0 de capitalitzacio de la industria, en que Catalunya es veie afavorida per la revifalla colonial i una polftica proteccionista que va assegurar la provisi6 de coto i el comerc de les indianes. Aixi es va anar configurant la «Marina» 'del Maresme concretament: el creixement dernografic derivat en principi de I'extensio del conreu de la vinya i de la Intensificacio i diversificaci6 dels conreus de regadiu dona Hoc al paisatge de les «hortes», simbol de l'augment de la productivitat agraria lligada al mercat urba d'un gran centre comercial, Barcelona. Aquest creixement demografic va

162. I a Mataro probablernent, d'acord amb les observacions de Pere Molas.

163. Los gremios barceloneses del siglo XV Ill. Madrid, 1970.

164. Sobre l'evolucio de la poblacio del Maresme vegeu Iglesies, J., La poblacio del Maresme a la llum dels censos generals. Mataro, 1971.

95

t,

IGNASI TERRADAS SABORIT

repercutir en les possibilitats de la industria, que venia, per altra part, a tancaraquest ciele establert entre les demandes dels sectors agrari i comercial. Cap al 1780 el contrapunt comercial era establert per «un sistema actiu d'intercanvis interns a curta distancia i per les influencies d'algunes grans exportacionss.w"

Mentrestant a la Catalunya dels Altiplans, protagonista de Is «temps moderns» de la fi del segle xv a mit jan segle XVIII,166 on es formaran les colonies del Llobregat i Cardoner, el creixement economic hi te unes caracteristiques especifiques. Potser la de mes relleu es la del desenvolupament de la seva produccio de cereals.l'" que respon en part ales especiaIitzacions de l'agricultura del Iitoral que els ha anat descartant. Aixo sense deixar el sistema d'explotacio de la Masia, ja que representa un equilibri «entre el progres de l'agricultura i la conservacio del bose malgrat Ies rompudesv.t'"

En aquest context i precisament dins de la decada dels 1780 el Reial Patrimoni establia emfiteuticament un moli fariner dins la hisenda de Francese Alsina, a Merola. L'establiment exigia una entrada de dos-cents rals i un cens anual de cine rals.169 Aixo tingue lloc pel marc de l'any 1786.

Mentrestant, en Josep Albert Feliu i Babot residia i tenia la fabrica a Vilassar. Ara be, no sabem a quin indret del poble; pero si que, relativament aviat, va projectar construir-ne una altra en el lloc dit de «detras del Castell», com consta en l'estabIiment que Ii feu l'any 1795, per un cens anual de quinze lliures, en Francese Estruch, fabricant de selles de montar de Barcelona. Aquest estabIiment consistia en un tros de terra campa de dos cossos i mig a favor de Josep Albert FeIiu i Babot, el qual, encara que en documents anteriors consta com a fabricant, en aquest consta com a pages.

A diferencia dels Serra, que cornencaran la seva experiencia a partir dels anys trenta del segle passat, els Feliu son uns elars representants del continuum entre l'arrencada de la industria del 1780 i la del 1830. Anton FeIiu Vives representara la nova generacio del 1830 coincidint aproximadament amb Mateu Serra Tauran.

A l'alt Llobregat uns quants moIins foren establerts durant la segona meitat delsegle XVIII en relacio amb l'expansio comercial de l'agricultura de cereals. Aixi, la majoria de «fabriques de riu» s'instaHaven aprofitant els salts d'anteriors molins. Els fabricants, moltes vegades, s'aprofitaven de la ruina economica dels pagesos d'aquests molins en

165. P. Vilar, Catalunya ... , III, p. 335.

166. Id. I, p. 268.

167. Palesa en les llistes de collites que he pogut trobar a Serrateix (Masoveries de Santamaria i Seves) i a Gaia (Masoveries de la Vall de Vilaramor).

168. Ibid, III, pp. 185 i 330.

169. Anire mencionant en el text tots aquests preus, perque s'hi pot apreciar una diferencia considerable entre els del Maresme i els de l'alt Llobregat que ens d6na una idea aproximada del cost inicial d'instaHaci6 d'industries a tots dos Hoes.

96

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

epoques de males collites per comprar el seu capital agrari a baix preu. En el cas de l'Ametlla es pot comprovar aquesta situaci6.

Pel maig del 1814, Francese Alsina i el seu fill subestableixen a favor de Josep Comas i Ametlla el moli que els fou establert pel Reial Patrimoni l'any 1786. Aleshores el moll es trobava derruit, probablement a conseqiiencia de la invasi6 francesa. Evidentment el moli podria haver estat abandonat per qualsevol altra rao, pero en fer constar la paraula «derruit» en el subestabliment i havent passat tan poe temps, sembla que devia haver estat destrossat per algu, Aquest subestabliment comprenia tambe un terreny de tres quartans. Al cap d'un parell d'anys, pel marc del 1816, el pare i el fill Alsina absolen en Josep Comas i Ametlla del pagament del canon anual de blat al qual estava obligat, en virtut de l'estabIiment del moll, pel preu de sis-centes cinquanta lliures. De fet, en Josep Comas i Ametlla l'any segiient nornes va pagar tres-centes cinquanta lliures, amb la qual cosa veiem que va continuar pagant el canon de blat anual.

Possiblement el nom d'«Ametlla de Merola» ve d'aquest moliner, Josep Comas i Ametlla, el qual la major part de les vegades (sobretot al comencament) es anomenat Josep Ametlla, sense el Comas (ASF i RPB). Podria esser que fos mes conegut per «I'Ametllas que per "Comas», perque la cas a de la seva familia materna era mes coneguda, ja que era propietari del Mas Ametlla de Casserres (RPB). Aixi, el nom «I'Ametlla» el va donar el moliner, primer en viure-hi, de la mateixa manera que despres molts treballadors de l'Ametlla provinents de cases de pages donarien el nom de Ia seva masia de procedencia a la seva cas a de la colonia.

Per l'abril del 1824 Josep Comas i Ametlla (RPB) promet establir en parceria, a partir del gener del 1825, el moli de l'Ametlla a Josep Figols, moliner de Montmajor. De cada tres parts de les moltures, dues serien per a l'arno i l'altra per al moliner, llevat de les de glans, que es repartirien a la inversa.

De la invasi6 napoleonica es va passar ales primeres topades de tipus carli, que comencaren amb l'adveniment del trienni constitucional el 1820 i que per testimonis documentals de diferents masies foren bastant fortes a Merola, Viver-Serrateix i Gaia. EI moli continuava derruit: la industria, parada. EI contraban i l'especulaci6 de les existencies es convertien en factors centrals de l'economia, tant a la Catalunya del litoral com a la de l'interior.

Per l'agost del 1824 (RPB), Josep Comas i Ametlla i Celedoni Corbera estableixen un conveni mitjancant el qual el primer pagara anualment al segon un cens de mitja quartera de segol pel juliol, a canvi que l'altre es comprometi a moldre-li tots els grans necessaris per ales despeses de casa seva en el moli «que el mismo Comas intenta fabricar en el termino de la heredad La Ametlla». Pel gener del 1825 (RPB) el Reial Patrimoni autoritza en Josep Comas i Ametlla a construir un moli fariner de dues moles i un pelador de blat «en terreno de su propia

97

7

IGNASI TERRADAS SABORIT

heredad llamada La Ametlla y paraje nombrado la Ouera», Tot plegat per un cens de quinze rals anuals i una entrada de tres-cents cinquanta. En aquesta autoritzaci6 no s'esmenta l'anterior moll, la qual cosa fa pensar que la seva destruccio devia esser quasi total.

A Vilassar, per l'octubre del 1826 (ASF), Jaume Vehil i Bassa establia perpetuament un terreny per a construir dues cases a favor d'Anton Serra Vives, al mateix temps que venia un tros de terra al seu fill Jaume. Es curios de saber que aquest mateix terreny havia estat establert pel juliol del 1660 a Genis Bassa, pages, per Pere Isern, l'avi de la muller de Salvador Feliu de la Penya. Eis Serra eren aleshores uns petits propietaris de Vilassar, i els Serra Calvet van continuar com a pagesos i «hisendats», mentre que el fill de l'Anton Serra Vives (i temporalment tambe el seu germa), en Mateu, s'establiria com a «fabricant». Possiblement en aixo va influir-hi en Salvador Tauran, que devia esser oncle d'en Mateu, perque pel desembre del 1827 en Salvador Tam-an, fabricant de filats de Vilassar, ven a Anton Serra i Vives un cos de casa at carrer de I'Hospital. Aquesta casa servia de fabrica de filats i en Salvador la va vendre per tres-centes setanta-vuit lliures «per a expedicio de mos negocis». De fet era per a tornar un prestec que l'any anterior Ii havia fet l'Anton Serra mitjancant la hipoteca d'aquesta casafabrica. Possiblement el fet que el negoci Ii aries malament el va portar a prendre aquesta decisi6.

Pel maig del 1828 Anton Serra fa donacio al seu fill Mateu d'una casa i un solar de domini directe de l'esglesia parroquial de Vilassar (ASF). En aquest document no s'explica la procedencia de la casa, pero facilment es podria tractar de l'anterior casa-fabrica. Tambe en aquest document hom anomena l'Anton Serra «pages». Al 1840 ja se l'anomenara «hisendat», Segons la tradici6 oral, els Serra eren uns immigrants d'Arag6, que de parcers, a can Grases, van convertir-se en «hisendats», Aquesta immigraci6 fou corrent al Maresme a l'epoca d'extensi6 de la vinya i del desenvolupament de les hortes a que hem fet referencia abans.

L'arrencada dels 1830

A partir del 1830, el moll de l'Ametlla ja es comenca a «relacionar» amb la industria textil. Aixi, per l'abril del 1830 (RPB) Josep Comas i Ametlla declara un debitori de cine-centes lliures a favor de Joan Reitg hipotecant les rnoltures del moll de l'Ametlla. En no poder-Ii pagar el deute, al cap de quatre mesos Ii ven per cine anys la part dominical de les moltures del moll de I'Ametlla per mil sis-centes lliures.

Despres, pel desembre del 1831 (RPB), el moliner ven a Josep Rutllan de Berga 1.0 una «penya de catorze per cine canes» de domini directe de

170. Josep Rutllan donava treball a mans (puffer-out) a petites seccions de filatura. Va aprofitar-se de la debilitat financera de l'Ametlla en aquells moments per establir-s'hi.

98

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

la Canongia de Solsona per vint-i-cinc lIiures; i estableixen el conveni que el comprador podra construir els edificis convenients per a una fabrica i un canal per a dirigir l'aigua sobrant del moli de l'Ametlla a un salt de vint pams. En cas que no sobres massa aigua, en Rutllan te dret a utili tzar tota la que pugui passar per un conducte d'un pam d'alcada i un pam i mig d'amplada. Pel febrer del 1832 (RPB) Josep Rutllan i Tomas Bach, de Berga, estableixen un conveni amb Josep Comas i Ametlla per installar una fabrica de maquines de cardar coto, Aixi rectifiquen l'anterior conveni i el moIiner es converteix en «fabricant». Queden d'acord que Josep Comas construira una casa per a quatre maquines grans de cardar coto i el conducte per a dirigir l'aigua a aquestes maquines des de la bassa del mali, prenent-la per la part dreta del riu Llobregat.

La meitat de la casa-fabrica s'haura de situar en la penya de Josep Rutllan i l'altra meitat en la de Josep Comas. Hom preveia que al cap de sis mesas ja es podria cornencar de fabricar. EI conducte de l'aigua havia d'esser d'un pam d'alt per dos d'ample. Les maquines les hi posava en Rutllan i l'edifici, una palanca i el canal, en Comas i Ametlla. EI conveni afegeix que un cop estigui tot acabat, hauran de passar comptes per saber la capitaIitat de cada part i els beneficis corresponents. Ames, es preveia l'allotjament dels treballadors en el mali i l'eleccio d'un majordom amb el consentiment de totes dues parts.

Per l'octubre del 1832 (RPB) el moIiner yen a Josep Rutllan tota l'aigua necessaria per a la fabrica, i a Joan Reitg Ii reconeix un altre debitori, hipotecant en aquest cas les moltures d'un altre mali que te al Mas Ametlla de Casserres. Possiblement aquests debitoris estaven relacionats amb la construccio de la fabrica prevista pel moliner.

La installacio d'una fabrica de riu en l'antic moli de l'Ametlla nornes per a «quatre maquines grans de cardar coto» correspon sens dubte al periode d'extensio del sistema de putting-out 0 «treball a mans». Es a dir, cada fabrica representava nomes un proces seccionat de tot a la fabricacio i dintre d'una estructura jerarquica en la qual la «concurrencia» 0 «competencia» no era tan gran entre capitals de diferent envergadura com entre capitals d'importancia similar. I en el cas que algun d'ells falles, els primers que en pagaven les conseqiiencies eren els qui «treballaven a mans» per a ell, es a dir, les seves propies prolongacions, encara que juridicarnent apareguessin separades de la firma mare.

A Vilassar, els Feliu entren en aquesta arrencada dels 1830 l'any 1835, quan Esteve Ballester i Poal (AIL), mestre calderer de Barcelona, yen a Anton FeIiu, «fabricant de filats de coto vet del poble de Sant Genis de Vilassar», una quadra i un hort «per a plantar un bog it (vogi) per a filats de coto». Hom vol edificar la fabrica «en un canto de l'hort al costat de l'obrador i hort que Pau Terrades i Boquet, fuster, te davant de casa seva». EI preu de la venda era de mil quatre-centes lIiures.

A l'Ametlla el moIiner continua endeutat. Per l'agost del 1835 (RPB) dec1ara un debitori d'anteriors deutes a Joan Reitg, prometent-li «pa-

99

IGNASI TERRADAS SABORIT

garle y satisfacerle el total ganancial (set-centes seixanta lliures) a el correspondiente por razon de su capital en la sociedad de la fabrica principiada por Jose Comas al lado del molino de l'Ametlla, en compafifa con Jose Rutllan y Tomas Bach». Aixo fara entrar en la societat en Joan Reitg en comptes d'en Comas i Ametlla.

Pel novembredel 1836 (RPB) en Comas ven per nou-centes lliures a Josep Rutllan la meitat de la part «que le corresponde en aquel edificio fabrica de cardar algodon construido a las inmediaciones del molino nombrado de la Ametlla ... con la mitad del conducto del agua, canales, ruedas, maquinas y dernas que el comprador tiene en compafiia con el vendedor y con Tomas Bach en fuerza de escritura de sociedad entre los tres firmada a 22 de febrero de 1832». Aleshores aquesta fabrica de riu ja s'anomenava l'Ametlla.

Pel gener del 1838 (RPB) Joan Reitg entra en la societat, la qual, ara, quedara constituida per l'esmentat Josep Rutllan i en Josep Soler en comptes d'en Tomas Bach. Aquest Josep Soler era «Maestro cardero de la villa de Olot», La societat continua amb la finalitat de cardar coto a l'Ametlla. De capital, en Soler n'hi posa nou-centes setanta-vuit lliures, en Reitg tres-centes setanta-cinc i en Rutllan dos mil cent setanta-cinc. La fabrica es va transformar, i de les quatre maquines de cardar va passar a quatre maquines de filar franceses de cent vint pues cada una, una metxera i una maquina de cardar.

Pel juny del mateix any, els Feliu de Vilassar amplien el seu patrimoni mitjancant l'establiment que els fa Esteve Ballester d'una casa de dos cossos amb un hort emmurallat, anomenada Can Poal, a canvi d'una entrada de dos mil dos-centes lliures i d'un cens anual de setze. El cens va esser redimit l'any 1840 per cine-centes cinquanta lliures. La casa provenia d'uns pagesos de Vilassar (AIL) que l'havien venuda l'any 1788 a Esteve Ballester.

Els anys de tempteig: la meitat del segle XIX

Pel maig del 1840 Anton Serra, que en lloc de pages ja se l'anomena «hisendat», ven al seu fill Mateu, «fabricant de textils», el domini util d'un tros de terra «baix esperanca de la qual d'alguns anys a aquesta part hi construeixi una fabrica». Aquesta propietat era una segregacio d'una finca de domini directe de Salvador Feliu de la Penya Sala Isern. En fer-se la transaccio es va redimir el cens per cent lliures. De fet, es tractava d'un subestabliment, ja que en Salvador Feliu de la Penya l'havia establert a Jaume Bassa l'octubre del 1826.

Mentre al Maresme, els Feliu i els Serra es troben en plena arrencada del textil, a l'Ametlla les coses no van tan be. Pel desembre del 1842 (RPB) Josep Rutllan, que tenia molts deutes amb mecanics i cotonaires, admet com a socis Joan Ribera, pages de Capolat, i Salvador Vaquer, fabric ant de coto de Serchs, a la fabrica de filats de l'Ametlla. Aquests

100

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

socis aporten com a capital el pagament dels deutes d'en RutlIan (setcentes tres Iliures per als cotonaires i set-centes noranta per als mecanics). La societat s'escriptura per quatre anys.

A Vilassar sembla que, ames d'en Mateu, el seu gerrna Pau s'ajunta al projecte d'una fabrica de vapor. L'anterior encara anava moguda per una mula. Aixi, pel seternbre del 1849 (ASF) apareixen els dos germans com a «fabricants» amb motiu d'una escriptura de servitud signada per en Jaume Torras i Espinach, tambe «fabricant», per a construir un brae de mina. Al mateix mes en Jaume Finet i Cahue, pages, estableix perpetuament als germans Pau i Mateu Serra Tauran la facultat de buscar aigties en una peca de terra. Per aixo sembla que la fabrica encara no es construiria mentre no tinguessin un terreny adequat amb aigua abundant per a la maquina de vapor.

Aquest es un aspecte una mica menyspreat de les dificultats de la industria del Maresme. EI pais no disposava de reserves d'aigua i era mes aviat sec en comparaci6 amb altres contrades de l'interior, no tenia rius i l'agricultura extensa i intensa a tot arreu competia per la utilitzaci6 de l'aigua, A aixo cal afegir-hi la possible influencia de la crisi del 1847-48, que va fer plegar mes de quaranta firmes industrials a Barcelona i que fou motivada per les males collites de l'anyada, igual com els moviments socials derivats dels alcaments europeus del 1848.

Es a dir, que el projecte existeix i es van fent passos decisius, com la recerca de l'aigua, pero per als Serra Bur «revolucio industrial» va tenir un comencarnent molt lent. Pel marc del 1854 (ASF) en Mateu Serra i Tauran i en Genis Serra i Vehil, tots dos com a fabricants independents, estableixen un conveni per a l'explotacio de mines d'aigua amb els propietaris Genis Comas i Maria Lloveras, Segurament 18 proximitat de les dues fabriques va esser la causa que fessin junts aquest conveni.

Despres, per I'abril del 1854 (ASF) en Melchor Bruguera i de Manning estableix a Mateu Serra i Tauran, «fabricant», un tros de terra per a la construcci6 d'una fabrica moguda amb vapor, amb la condicio que l'aigua que utilitzes per a la maquina de vapor passes despres a esser propietat dels Bruguera. Ames, la concessi6 de l'aigua es a titol de precari incondicional. L'establiment com pta d'entrada amb un parell de pollastres i un cens de dinou lliures, tretze sous i nou diners, que es fa constar com a irredimible. Aquestes terres -dues quarteres i tres quartans- formaven part del mas Rafart, que abans s'havia dit Riera i, encara abans, Conill. Sabem que el segle XVII aquesta herencia era de domini directe de Pere Desbosch i de S. Vicenc i els posseidors del domini util del mas constaven com a «homes propis, solids i afocats, tinguts i obligats a prestar 'sacrament i homenatges.t"! Aquest fou un dels se-

171. Els Desbosch, senyors del castell de Vilassar, van lluitar pels seus drets jurisdiccionais fins ben tard. Curiosament el seu origen era burges i havien comprat el castell a Berenguer de Sant Vicenc l'any 1352. Vegeu Carreras i Candi, F., Lo Castell de Burriach 0 de Sant Vicents. Matar6, 1900.

101

IGNASI -TERRADAS SABORIT

nyorius jurisdiccionals que, en rehabilitar-se pel febrer del 1837 la llei de 3 de maig del 1823 i el decret de Corts del 6 d'agost del 1811, va que dar abolit per la seva natura jurisdiccional.

El mateix 'any 1854 van comencar immediatament les obres de la fabrica de Vilassar en el terreny suara esmentat. Per aixo Mateu Serra va rescindir el contracte amb en Domingo Girones de Matar6, per a qui sembla que treballava 'a mans en l'anterior fabrica moguda per traccio animal i que era installada en el terreny que el seu pare li va vendre I'any 1840. La primera fabrica era situada probablement al carrer d'en Bassa, que desembocava quasi davant de la nova fabrica.

Aquest mateix any les coses prenen tambe a l'Ametlla un ritme mes accelerat. Pel juny (RPB-ASF) en Ramon Ametlla i Serra, de Puig-reig, que podia esser el mateix fill d'en Josep Comas i Ametlla i que ja ha perdut definitivament el cognom Comas (es dar que es podria tractar d'un altre parent que hagues heretat d'en Josep Comas), ven el moli fariner juntamenramb un tros de terra a Francese Sunyer i Enrich, fabricant de Balsareny. El preu de la venda es de sis-centes cinquanta lliures,o sigui, el mateix que trenta-vuit anys enrera era fixat pels Alsina com a preu de la redempci6 del canon de blat a que els Ametlla estaven obligats. Sembla, doncs, que la venda es va fer a un preu bastant baixo Segurament que el negoci de filats havia anat daltabaix cap a final dels 1840. En Francese Sunyer i Enrich va comprar el moli-fabrica per destinar-lo a la fabricacio de filats i teixits a una escala mes gran. Tarnbe si el tancament de l'anterior fabrica sembla coincidir amb la crisi que esclata des del 1848 fins al 1851, el projecte de la nova s'inscriu en l'onada de mecanitzacio de la filatura que va provocar la reaccio dels treballadors contra les selfactines, que disminuien la plantilla i substituien els homes per les dones.172

Encara que Francese Sunyer i Enrich va morir el mateix any de la compra, immediatament els marmessors representats per Pere Cruells van obtenir l'autoritzaci6 de Foment per a la construcci6 d'una fabrica de filats i teixis (RPB i ASF). En Sunyer i Enrich es disposava a fer una inversio considerable en la nova fabrica de «filats i teixits». Ho podia fer, segons elseu testament, per la quantitat de censals que havia comprat i per Ies accions de ferrocarril que posseia. Precisament aquest decantament cap a la industria textil d'un financer de prestecs i ferrocarrils es fa en l'epoca en que la historia economic a macrosocial assenyala el moviment contrari. Ara be, al mateix temps hi havia d'altres factors, com la Guerra de Crimea, que van ajudar el ram textil, encara que el va interrompre cap al 1862 «Ia fam de coto» produida per la Guerra de Secessio americana.

Pero sl que en general s'ha d'assenyalar un factor que caracteritzara les relacions parentiu-industria textil a Catalunya. Es tracta del fet que, globalment, a partir de mit jan segle XIX, el textil s'anira configurant

172. Cf. Maluquer de Motes, La crisis. '" p. 136.

102

LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC

com un sector cada vegada mes «personalitzat», es a dir, adscrit a families concretes. Sembla que les oscillacions del mercat espanyol van consoli dar el sistema de putting-out; les possibilitats d'inversio, fluetuants, relacionades mes 0 menys amb el sector public (desamortitzacio i deute public) 0 amb el capital estranger van consoli dar el textil com un sector oligopolic tan dificil de capitalitzar per la precarietat del mercat com tan resistent a la descapitalitzacio a causa del caracter dinastic de la industria.

Seguint Maluquer.F" pels volts del 1850 el sistema de putting-out a Catalunya es caracteritzava pels lligams quasi exclusius entre el petit productor i la gran fabrica. Una sisena part dels obrers del textil treballaven «a mans» per a altres firmes. Aixo permetia l'increment de la produccio per a la gran firma sense haver d'invertir en capital fix. Aixi els rises quedaven disminuits en periodes de depressio que afectaven, llavors, directament els petits productors. Aquest sistema de petites unitats de produccio tambe servia per a frenar les reivindicacions obreres. Les petites empreses estaven mes donades a una «autoexplotacio» deguda a la utilitzacio de membres de la mateixa familia com a rna d'obra. Despres, d'altra banda, la seva vinculaci6 dependent d'altres firmes els posava, a tots plegats, en una situacio subordinada semblant a la que s'establia entre amos i treballadors en el marc d'una politica economica proteccionista.

Aixi, malgrat l'aparent fragrnentacio del textil, es tractava d'una industria d'estructura monopolica. Adhuc les firmes mitjanes s'inscrivien dins d'aquesta estructura i fins i tot la colonia de l'Ametlla al segle passat tenia com a clients d'altres fabricants mes que no pas acabadors. Evidentment, la importancia de la industria era proporcional a la seva adscripcio exclusiva a una firma 0 firmes mes grans segons epoques, Sigui com sigui, el mercat espanyol, caracteritzat per una baixa varietat i productivitat agricola dependent continuament de l'exit 0 el fracas de les collites, va desenvolupar aquesta estructura amortitzadora.

EI comencament de la colonia de I'Ametlla

Dins d'aquest context, tant els Feliu com els Serra treballaven en principi per a «Nadal i Ribo» de Matar6. L'empenta del negoci de Vilassar va canviar la situacio: l'any 1864 es constituien en societat Antoni Nadal i Pujola i Mateu Serra i Tauran amb la denominacio «Mateo Serra y Compafiia», amb la qual cosa es fusionava en part la societat Nadal i Ribo amb la nova companyia. La creacio de la nova societat, precisarnent en plena fam de cot6,174 coincideix amb la fundacio de l'Ametlla, que es la que donava lloc a la constitucio de «Mateo Serra y

173. ld., op. cit.

174. El 1860 el 95,S % del coto era nord-america. Vegeu Izard, M.: Revolucio industrial i obrerisme, p. 23.

103

'j

IGNASI TERRADAS SABORIT

Compafua». Durant la crisi cotonera motivada per la Guerra de Secessio nord-americana es van fer les obres de I' Ametlla. Segons les memories d'Agusti Morta i Soler, les obres de la primera fabrica de Mateu Serra a l'Ametlla devien comencar entre els anys 1864-65, pero fins el 1871 no es posaria en marxa un projecte mes ambicios dins d'una conjuntura rnes favorable, la de la «febre d'or».175

El pare d'Agusti Morta feia de paleta en les obres del 1864-65. El mestre d'obres era un tal Relat d'Avinyo. Aleshores els treballadors s'allotjaven al moll i els moliners feien de dispesers. El moIiner, durant la construccio de la fabrica, va establir la primera «botigueta de plats i olles» i proveia alhora els comestibles, i tambe era l'arrendatari de l'hostal i la cotxeria de la Granota. Segons Agustf Morta, tot plegat li representava una forma de «negoci llavors molt esplendid fins que va passar el tren».

Pel desembre del 1870 (ASF) en Joan Alsina establi emfiteuticament a Mateu Serra un terreny mig vinya mig erm d'una Ha., 12 a., 35 ca. El cens era de dos-centes vuitanta-vuit pessetes cada any (el 3 % donava un capital de nou mil siscentes cine pessetes). En l'acord es fa constar que «el Sr. Serra construira una fabrica que contara con un huerto. Dara anualmente al Sr. Alsina ochenta cargas de basuras y la instalacion de comercios quedara supeditada a la voluntad del Sr. Alsina». Mateu Serra es compromet igualment a pagar quaranta pessetes cada any en cas que fes servir el moli. Fins l'octubre del 1964 no es va redimir (per sexanta-dos mil cine-centes pessetes) l'obligacio de proporcionar adobs als Alsina.

Pel gener del 1871 (ASF) Mateu Serra presentava una memoria a Foment per a «poder installar una fabrica de filats i teixits», En aquesta memoria es fa constar que ja pel desembre del 1859 s'havia concedit a Pere Cruells i a altres marmessors de Francese Sunyer I'autoritzacio per a construir una fabrica de filats i teixits, construccio que no es va dur a terme. Despres, cap als anys 1864-65, com he dit anteriorment, Mateu Serra, que ja havia comprat els terrenys d'en Cruells, va comencar les obres d'una fabrica pensant, segons diu ell, que podia fer us de la concessio que anteriorment havia obtingut Pere Cruells. Pero, com que les obres van durar massa, les va haver de suspendre perque havia caducat el temps fixat per realitzar-les, segons la concessio feta a Pere Cruells. Per tot aixo, en aquesta memoria del 1871 demana una nova autoritzacio que modificara considerablement el projecte anterior, ja que la fabrica no es construira al costat del moli com la que s'havia projectat anteriorment, sino sobre els nous terrenys adquirits per establiment el desembre del 1870 a Joan Alsina del Grapal.

Aixi amb la concessio del 1871 hom pensa continuar emprant la

175. Izard (Op. cit.) caracteritza el periode del 1871 al 1884 com de recuperacio, en e1 qual el cornerc del vi es va aprofitar de la plaga de la fiHoxera a Franca, i es va desenvolupar la mineria, la qual cosa va incrementar la demanda de textils,

104

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful