You are on page 1of 40

Quadern primer trimestre

Matemtiques 6 PRIMRIA
Illes Balears
Santillana
140666 _ 0001-0040.indd 1 21/7/09 12:18:39
2
1 Nombres naturals. Operacions
1 Completa aquestes frases.
Una t 10 desenes de miler.
Amb desenes es forma una centena.
En una de mili hi ha deu desenes de mili.
Fan falta 10 centenes de miler per formar unitat de mili.
2 Completa.
3 Completa la descomposici daquests nombres.
348.187.449 5 C. de mili 1 D. de mili 1 U. de mili 1 CM 1
1 DM 1 UM 1 C 1 D 1 U
609.303.032 5
825.690.477 5
Nombres de fins a nou xifres
Amb lletres Amb xifres
Vuitanta-tres milions dos-cents vuit mil
507.035.021
6.170.450
Dos-cents milions sis-cents quaranta mil cent setanta
4 Quins nombres tenen les descomposicions segents? Escriu-los.









1 C. de mili 1 3 D. de mili 1 2 CM 1
1 6 DM 1 6 UM 1 8 C 1 5 D 1 5 U
4 C. de mili 1 9 D. de mili 1 2 U. de mili 1
1 1 CM 1 7 DM 1 1 UM 1 2 C 1 9 D 1 4 U
7 C. de mili 1 9 D. de mili 1 5 CM 1
1 9 DM 1 8 U
83.208.000
200.640.170
Cinc-cents set milions trenta-cinc mil vint-i-u
Sis milions cent setanta mil quatre-cents cinquanta
6 C. de mili 1 9 U. de mili 1 3 CM 1 3 UM 1 3 D 1 2 U
8 C. de mili 1 2 D. de mili 1 5 U. de mili 1 6 CM 1
1 9 DM 1 4 C 1 7 D 1 7 U
130.266.855
492.171.294
790.590.008
3 4 8 1
8 7 4 4 9
centena de miler
10
centena
1
140666 _ 0001-0040.indd 2 21/7/09 12:18:40
3
5 Escriu els nombres segents.
6 Compara els nombres i escriu el signe adequat.
7 Escriu els nombres segents.
8 Llegeix i contesta. Escriu els nombres amb lletres.
9 RAONAMENT. Llegeix les pistes, colloca les xifres que falten i endevina el nombre de
nou xifres.
El nombre imparell anterior i el posterior a 517.024.455

i
El nombre parell anterior i el posterior a 5.216.600

i
Els dos nombres imparells segents a 165.603.458

i
Els dos nombres parells anteriors a 201.000.000

i
802.356.654 802.359.654 5.128.773 8.045.524
74.301.160 74.265.021 332.539.942 565.008.982
404.262.668 404.262.658 11.616.048 9.887.074
20.339.407 20.340.008 605.562.280 602.999.879
Un nombre que tengui 9 xifres i cap de repetida


Un nombre de 8 xifres en qu noms apareguin 4 xifres diferents


El major nombre parell de 7 xifres que tengui 8 desenes de miler


Quin refresc va ser el ms venut?
Quants sen varen vendre?
De quin refresc es vengueren menys
de 200 milions? Quants sen vengueren?
No hi ha xifres repetides.
La suma de la xifra de les CM i la de
les DM s igual a la xifra de les U.
s major que 389 milions i mig.
C. de
mili
D. de
mili
U. de
mili CM DM UM C D U
8 9 6 4 5 2 7
Botelles de refresc venudes en un pas lany
passat:
Refresc de llimona .................. 196.000.000
Refresc de cola ........................ 784.000.000
Refresc de taronja ................... 496.000.000
517.024.453 517.024.457
5.216.598 5.216.602
165.603.459 165.603.461
200.999.996 200.999.998
R. M. 22.779.900
9.989.999
R. M. 123.456.789
< <
> <
> >
Resposta model (R. M.)
Cola F Set-cents vuitanta-quatre milions.
Llimona F Cent noranta-sis milions.
3 1
140666 _ 0001-0040.indd 3 21/7/09 12:18:40
4
1 Colloca els cartells en lordre adequat per completar la seqncia correcta.
2 Fes els clculs que facin falta i relaciona cada operaci amb el seu resultat.
3 Calcula.
7 1 8 3 6 2 2 60
(7 1 8) 3 6 1 2 39
(7 1 8) 3 (6 2 2) 53
7 1 8 3 (6 2 2) 92
15 2 3 3 (2 1 3) 40 1 12 2 18 2 9
15 2 7 3 2 1 8 16 1 4 3 (11 2 5)
45 1 12 2 4 3 7 18 1 2 3 13 2 12
(20 1 5) 3 3 2 15 50 2 (32 2 14) : 6
Operacions combinades
8 1 3 3 (15 2 9)
17 2 6 3 (13 2 11)
21 2 9 1 4 3 2
(2 3 7 1 3) 3 2 2 8
8 1 3 3 (15 2 9)
17 2 6 3 (13 2 11)
21 2 9 1 4 3 2
(2 3 7 1 3) 3 2 2 8
26
17 2 12
12 1 8
(14 1 3) 3 2 2 8
8 1 3 3 6
8 1 18
17 2 6 3 2
20
26 34 2 8
8 1 3 3 6
5
21 2 9 1 8
17 3 2 2 8
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5 5

FES AQU LES OPERACIONS


15 2 3 3 5 5 15 2 15 5 0
15 2 14 1 8 5 9
45 1 12 2 28 5 29
25 3 3 2 15 5 75 2 15 5 60
52 2 18 2 9 5 34 2 9 5 25
16 1 4 3 6 5 16 1 24 5 40
18 1 26 2 12 5 44 2 12 5 32
50 2 18 : 6 5 50 2 3 5 47
8 1 18
17 2 6 3 2 17 2 12
21 2 9 1 8 12 1 8 20
(14 1 3) 3 2 2 8 17 3 2 2 8 34 2 8 26
26
5
140666 _ 0001-0040.indd 4 21/7/09 12:18:40
5
1
Recorda la
jerarquia de
les operacions.
4 Escriu en cada cercle el signe adequat per aconseguir que la igualtat sigui certa.
6 Llegeix i escriu una expressi que representi cada frase. Desprs, calculan el resultat.
7 Resol el problema i escriu en una sola expressi totes les operacions que has fet.
25 5 3 3 5 10

25 15 5 10

25 2 15 5 10
36 6 3 2 5 24


8 (9 2 6) 5 24


16 8 : 2 5 20


5 (9 1 5) 5 60


5 Escriu els parntesis necessaris per aconseguir que les igualtats siguin certes.
4 3 5 1 8 2 6 5 46 4 2 15 1 3 : 6 5 1
7 2 2 3 6 1 2 5 32 5 3 6 1 8 : 10 5 7
8 1 20 : 14 2 4 5 10 40 : 32 2 28 2 5 5 5
Al triple de vuit, li sum tretze


A set, li sum el doble de la diferncia donze i sis


Al resultat de multiplicar quatre per cinc rest catorze


El resultat de la suma de sis i quatre, el multiplic per tres


NAlba es va comprar ahir 5 sobres de cromos
i avui ha comprat 4 sobres ms. En cada
sobre hi ha 7 cromos. De tots els cromos
comprats, 11 ja els tenia.
Quants de cromos nous ha aconseguit?
SOLUCI
2
2
3
1
3
2
36 2 12 5 24
8 3 (9 2 6) 5 8 3 3 5 24
16 1 8 : 2 5 16 1 4 5 20
5 3 (9 1 5) 5 5 3 14 5 70
4 3 (5 1 8) 2 6 5 4 3 13 2 6 5 52 2 6 5 46 4 2 (15 1 3) : 6 5 4 2 18 : 6 5 4 2 3 5 1
(7 2 2) 3 6 1 2 5 5 3 6 1 2 5 30 1 2 5 32 5 3 (6 1 8) : 10 5 5 3 14 : 10 5 70 : 10 5 7
8 1 20 : (14 2 4) 5 8 1 20 : 10 5 8 1 2 5 10 40 : (32 2 28) 2 5 5 40 : 4 2 5 5 10 2 5 5 5
4 3 5 2 14 5 20 2 14 5 6
(6 1 4) 3 3 5 10 3 3 5 30
3 3 8 1 13 5 24 1 13 5 37
7 1 2 3 (11 2 6) 5 7 1 2 3 5 5 17
(5 1 4) 3 7 2 11 5 9 3 7 2 11 5 63 2 11 5 52
Ha aconseguit 52 cromos nous.
140666 _ 0001-0040.indd 5 21/7/09 12:18:40
6
Na Francesca duu en la furgoneta 35
paquets de diaris amb 74 diaris cada un.
En el primer quiosc deixa 3 paquets i en
el segon, 2 paquets i 52 exemplars solts.
Quants de diaris li queden?
SOLUCI
En Joan i en Carles compren 6 paquets
de galetes de 2 cada un i 4 bosses
de taronges de 3 cada una. Quant
ha de pagar cada un, si ho paguen
entre els dos a parts iguals?
SOLUCI
1 Resol aquests problemes.
2 Llegeix cada problema i relacional amb les operacions que el resolen.
Desprs, calcula la soluci de cada un.
Problemes de diverses operacions
(5 1 3 1 54) 3 12 2 2
(5 1 3) 3 12 1 54 : 2
5 1 3 3 12 1 54 : 2
En Jess t 5 fulls per aferrar fotos i es compra
3 paquets de 12 fulls. Desprs, la seva tia li dna
la mitat dels 54 fulls que t ella. Quants de fulls
de fotos t en Jess en total?
SOLUCI
En Jess agafa els ous que ponen les seves
gallines. De mat, umpl 5 oueres de 12 ous i
desprs, 3 ms. A lhorabaixa, agafa la mitat dels
54 ous que han post les gallines. Quants dous ha
agafat en total?
SOLUCI
En Jess fa caixes de cart en qu caben 12
caramels. Ahir va fer 5 caixes i avui nha fet 3 i
les ha ajuntat a les 54 que ja tenia fetes. Quan
comena a omplir-les, comprova que li falten 2
caramels per completar-les. Quants de caramels
tenia?
SOLUCI
Cada un paga 12 . Li queden 2.168 diaris.
En total t 68 fulls.
Ha agafat 123 ous.
T 742 caramels.
6 3 2 1 4 3 3
2

5

12 1 12
2

5

24
2

5 12

35 3 74 5 2.590
(3 1 2) 3 74 1 52 5
5 5 3 74 1 52 5 422
2.590 2 422 5 2.168
62 3 12 2 2
744 2 2
742
8 3 12 1 27
96 1 27
123
5 1 36 1 27
41 1 27
68
140666 _ 0001-0040.indd 6 21/7/09 12:18:40
7
1
3 Resol aquests problemes i escriu totes les operacions que hagis fet
en cada un amb una sola expressi.
4 Observa en la taula el nombre de visitants del museu aquesta setmana i resol.
5 RAONAMENT. Quantes persones varen ser ateses a lhospital de Vila-rosa
el mes passat? Llegeix i contesta.
En Manuel compra 6 quilos de mandarines a 2 el quilo,
3 quilos de tomtigues a 4 cada un i 5 quilos de patates.
Per pagar la compra dna un bitllet de 50 i li tornen 16 .
Quant costava cada quilo de patates?
SOLUCI
En un cami hi ha 26 caixes amb 5 bosses
i a cada bossa hi ha 12 camisetes esportives.
En un magatzem, el camioner deixa 4 caixes
i agafa 11 bosses ms de 15 camisetes cada una.
Quantes camisetes duu ara el cami?
SOLUCI
Un comerciant tenia un objecte el preu del qual era 12 .
El va apujar 4 . Al cap de dos dies el va rebaixar 2
i al tercer dia el va tornar a apujar. De quant va ser
lltima pujada, si al final lobjecte valia 10 ?
SOLUCI
El guia rep una gratificaci de 10 per cada grup
de 36 visitants. Aquesta setmana ha rebut 350
de gratificaci. Quants de visitants hi va haver dijous?
SOLUCI
1a setmana: 236 persones.
2a setmana: 154 ms que la primera.
3a setmana: 71 ms que la segona.
4a setmana: 180 menys que la tercera.
DIA Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
VISITANTS Tancat 215 108 224 380 254
Cada quilo de patates costava 2 .
El cami du 1.677 camisetes.
La darrera pujada va ser de 6 .
Dijous hi hagu 79 visitants.
Foren ateses 1.368 persones.
6 3 2 1 3 3 4 5 24
50 2 16 5 34 34 2 24 5 10
10 : 5 5 2
26 3 5 3 12 5 1.560
1.560 2 (4 3 5 3 12) 1 11 3 15 5
5 1.560 2 240 1 165 5 1.485
215 1 108 1 224 1 380 1 254 5 1.181
(350 : 10) 3 36 5 1.260 1.260 2 1.181 5 79
236 1 (236 1 154) 1 (236 1 154 1 71) 1
1 (236 1 154 1 71 2 180) 5 1.368
12 1 4 2 2 5 14
20 2 14 5 6
140666 _ 0001-0040.indd 7 21/7/09 12:18:40
8
A una reuni cultural acudeixen representants de cinc pasos europeus: Bulgria, Crocia,
Dinamarca, Finlndia i Grcia.
Escriu amb xifres el nombre dhabitants dels cinc pasos.
Llegeix les pistes i escriu el nombre dhabitants de cada pas.
Crocia s el pas menys poblat.
Crocia t habitants.
Finlndia t 380.000 habitants ms que Crocia.
Finlndia t habitants.
Grcia t 6.160.000 habitants ms que Finlndia.
Grcia t habitants.
Bulgria t 3.590.000 habitants menys que Grcia.
Bulgria t habitants.
Dinamarca t 2.290.000 habitants menys que Bulgria.
Dinamarca t habitants.
Aplica i repassa
Aplica el que has aprs
1 Llegeix i calcula.
Onze milions tres-cents quaranta mil
Set milions set-cents cinquanta mil
Cinc milions quatre-cents seixanta mil
Cinc milions cent vuitanta mil
Quatre milions vuit-cents mil
11.340.000




Sofia
Zagreb
Copenhaguen
Hlsinki
Atenes
7.750.000
5.460.000
5.180.000
4.800.000
4.800.000
5.180.000
11.340.000
7.750.000
5.460.000
140666 _ 0001-0040.indd 8 21/7/09 12:18:41
9
Repassa-ho
1 Esbrina el resultat de cada operaci.
2 Colloca els nombres i calcula.
56.348 1 27.809 6.054 1 231.047 1 77.356
63.342 2 5.927 8.529 2 37
8.648 2 2.399 2 3.907 56.807 2 43.978 1 25.525
3 Calcula el nombre que falta.
5.478 1 5 9.445
1 1.324 5 12.000

2 1.953 5 3.479
7.205 2 5 1.432
3 164 5 90.036
3 236 5 13.688
603 3 402 17.345 3 580 208.935 : 9 36.184 : 12
1

603
3 402
1206
2412
242406

17345
3 580
138760
86725
10060100
208935 9
28 23215
19
13
45
0
36184 12
0018 3015
64
04

5 9.445 2 5.478
5 3.967
5 12.000 2 1.324
5 10.676
5 3.479 1 1.953
5 5.432
5 7.205 2 1.432
5 5.773
5 90.036 : 164
5 549
5 13.688 : 236
5 58
237.101 1 77.356
314.457
12.829 1 25.525
38.354
6.249 2 3.907
2.342

63342
2 5927
57415

8529
2 37
8492

56348
1 27809
84157
140666 _ 0001-0040.indd 9 21/7/09 12:18:41
10
2 Potncies i arrel quadrada
1 Completa la taula.
2 Expressa cada potncia com a producte i calcula.
3 Resol.
6
4
5 6 3 6 3 6 3 6 5 1.296 8
2
5
12
2
5 7
3
5
2
7
5 15
2
5
9
4
5 20
3
5
Una urbanitzaci t 6 edificis. Cada edifici
t 6 plantes i a cada planta hi ha 6 habitatges.
Quants dhabitatges t aquesta urbanitzaci?
SOLUCI
Una farmcia rep una comanda de medicaments.
La comanda est formada per 7 caixes. Cada
caixa t 7 paquets i a cada paquet hi ha
7 capses de sobres. Cada capsa t 7 sobres.
Quants de sobres hi ha en la comanda?
SOLUCI
Potncies
Lectura Escriptura Base Exponent Producte Resultat
3 elevat a 5 3
5
3 5 3 3 3 3 3 3 3 3 3 243
6 elevat a 3
2 elevat a 6
4 4
11 11 3 11
5 3 5 3 5
2 3
6
3
6 3 6 3 6 3 6 216
2
6
2 6 2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 64
121
8
4
4
11
2
2
5
3
5 3
2
3
4 elevat a 4
11 al quadrat
5 elevat a 3
2 al cub
8 3 8 5 64
4 3 4 3 4 3 4
2 3 2 3 2
256
125
12 3 12 5 144 7 3 7 3 7 5 343
2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 5 128 15 3 15 5 225
9 3 9 3 9 3 9 5 6.561 20 3 20 3 20 5 8.000
T 216 habitatges.
Hi ha 2.401 sobres.
6 3 6 3 6 5 216
7 3 7 3 7 3 7 5 2.401
140666 _ 0001-0040.indd 10 21/7/09 12:18:41
11
1 Escriu el valor de cada potncia.
2 Escriu els nombres segents en forma de potncia de 10.
3 Relaciona els quadres de les tres columnes.
4 Expressa cada nombre utilitzant potncies de base 10.
5 RAONAMENT. Calcula el valor de les potncies i contesta.
10
7
5 10
5
5 10
10
5
10
6
5 10
9
5 10
12
5
10
11
5 10
3
5 10
8
5
10.000 5 1.000 5
1.000.000.000 5 100.000.000.000.000 5
1.000.000 5 100.000 5
370.000 5 37 3 10.000 5 37 3 10
4
500.000 5
7.000.000 5 243.000 5
680.000.000 5 18.000.000.000 5
En quina xifra acaben totes les potncies del 5?
En quines xifres acaben totes les potncies del 2?
En quines xifres acaben totes les potncies del 3?
Potncies de base 10
Deu elevat a vuit
5
2
5 25
5
3
5 125
5
4
5 625
5
5
5
5
6
5
2
2
5 4
2
3
5 8
2
4
5 16
2
5
5
2
6
5
3
2
5 9
3
3
5 27
3
4
5 81
3
5
5
3
6
5
Deu elevat a quatre
Deu elevat a set
Deu elevat a tretze
10
7
10
4
10
8
10
13
10.000.000.000.000
10.000.000
10.000
100.000.000
10.000.000.000
1.000.000.000.000
10.000.000 100.000
1.000.000 1.000.000.000
100.000.000.000 1.000
10
4
10
3
10
9
10
14
10
6
10
5
100.000.000
5 3 100.000 5 5 3 10
5
7 3 1.000.000 5 7 3 10
6
243 3 1.000 5 243 3 10
3
68 3 10.000.000 5 68 3 10
7
18 3 1.000.000.000 5
5 18 3 10
9
En 5.
En 2, 4, 6 i 8.
En 1, 3, 5, 7 i 9.
3.125
15.625
32
64
243
729
140666 _ 0001-0040.indd 11 21/7/09 12:18:41
12
1 Descompon cada nombre i escriu desprs lexpressi polinmica.
2 Observa lexemple i escriu el nombre que correspon a cada descomposici.
3 Observa la descomposici i completa.
785 5 700 1 80 1 5 5 7 3 10
2
1 8 3 10 1 5
927 5
2.436 5
5.300 5
95.023 5
246.600 5
69.320.000 5
8 3 10
6
1 3 3 10
5
1 7 3 10
3
1 3 3 10
2
1 7 3 10 1 1 5
5 8 3 1.000.000 1 3 3 100.000 1 7 3 1.000 1 3 3 100 1 7 3 10 1 1 5
5 8.000.000 1 300.000 1 7.000 1 300 1 70 1 1 5 8.307.371
6 3 10
4
1 4 3 10
3
1 2 3 10
2
1 1 3 10 1 9 5
3 3 10
5
1 8 3 10
4
1 4 3 10
3
1 2 3 10 1 5 5
2 3 10
7
1 9 3 10
6
1 8 3 10
4
1 4 3 10
2
1 3 3 10 1 6 5
4 3 10
6
1 5 3 10
5
1 5 3 10
4
1 2 3 10 1 9 5
6.13

.647 5 6 3 10
6
1 1 3 10
5
1 3 3 10
4
1 8 3 10
3
1 6 3 10
2
1 4 3 10 1 7
24. 6 5 7 3 10
5
1 ... 3 10
4
1 4 3 10
3
1 3 3 10
2
1 5 3 10 1 ...
2 2. 8 5 ... 3 10
5
1 6 3 10
4
1 ... 3 10
3
1 5 3 10
2
1 ... 3 10 1 9
Expressi polinmica dun nombre
900 1 20 1 7 5 9 3 10
2
1 2 3 10 1 7
2.000 1 400 1 30 1 6 5 2 3 10
3
1 4 3 10
2
1 3 3 10 1 6
5.000 1 300 5 5 3 10
3
1 3 3 10
2
200.000 1 40.000 1 6.000 1 600 5 2 3 10
5
1 4 3 10
4
1 6 3 10
3
1 6 3 10
2
90.000 1 5.000 1 20 1 3 5 9 3 10
4
1 5 3 10
3
1
1 2 3 10 1 3
60.000.000 1 9.000.000 1 300.000 1 20.000 5
5 6 3 10
7
1 9 3 10
6
1 3 3 10
5
1 2 3 10
4
5 60.000 1 4.000 1 200 1 10 1 9 5 64.219
5 300.000 1 80.000 1 4.000 1 20 1 5 5 384.025
5 20.000.000 1 9.000.000 1 80.000 1 400 1 30 1 6 5 29.080.436
5 4.000.000 1 500.000 1 50.000 1 20 1 9 5 4.550.029
8
7 3 5
6 5 9
2 8 2
2 6
140666 _ 0001-0040.indd 12 21/7/09 12:18:41
13
2
1 Completa.
2 Multiplica i completa.
3 Completa i escriu entre quins dos nombres est cada arrel.
4 Resol.

64 5 , perqu 8
2
5 64

81 5 , perqu 9
2
5 81

49 5 , perqu 7
2
5

100 5 , perqu 5 100


36 5 , perqu 5

25 5 , perqu 5

20 4
2
, 20 , 5
2
16 , 20 , 25
4 ,

20 , 5

59


70


43


62


96


En Ral ha format a lhort un quadrat amb
36 tomatigueres. A cada costat ha posat
el mateix nombre de plantes. Quantes
tomatigueres ha sembrat a cada costat?
SOLUCI
El conserge dun edifici de 100 habitatges
ha preparat un quadrat de casellers per
deixar les cartes. A cada costat del quadrat
ha posat el mateix nombre de casellers.
Quants de casellers hi ha a cada costat?
SOLUCI
Arrel quadrada
11 3 11 5
12 3 12 5
13 3 13 5

121 5

144 5

169 5
15 3 15 5
16 3 16 5
17 3 17 5

225 5

256 5

289 5
8
7 10 49 10
2
6
121 225
11 15
144 256
12 16
169 289
13 17
8 6
2
8
2
36 64
9
En cada costat ha plantat 6 plantes. En cada costat hi ha 10 casellers.

36 5 6

100 5 10
7
2
< 59 < 8
2
F 49 < 59 < 64
7 <

59 < 8
7
2
< 62 < 8
2
F 49 < 62 < 64
7 <

62 < 8
6
2
< 43 < 7
2
F 36 < 43 < 49
6 <

43 < 7
8
2
< 70 < 9
2
F 64 < 70 < 81
8 <

70 < 9
9
2
< 96 < 10
2
F 81 < 96 < 100
9 <

96 < 10
140666 _ 0001-0040.indd 13 21/7/09 12:18:41
14
Aplica i repassa
Aplica el que has aprs
1 Observa el dibuix i completa la taula.
2 Calcula i contesta.
Mart t dues llunes i Nept t un nombre de llunes que s
igual al cub de les que t Mart. Quantes llunes t Nept?
SOLUCI:
Mart gira al voltant del Sol amb una velocitat de 25 km per segon.
La velocitat a qu gira Nept s aproximadament larrel quadrada
de la de Mart. Amb quina velocitat gira Nept?
SOLUCI:
La Terra gira al voltant del Sol amb una velocitat de 29,5 km per segon.
Quants de quilmetres recorr la Terra en una hora?
SOLUCI:
Distncia al Sol en km Expressi polinmica
Mercuri 57.910.000 5 1 10
7
1 7 3 10
6
1
Venus 108.200.000
La Terra 148.500.000
227.940.000
Jpiter 7 3 10
9
1 7 3 10
8
1 8 3 10
7
1 3 3 10
6
1 3 3 10
5

1 3 10
9
1 4 3 10
8
1 2 3 10
7
1 9 3 10
6
1 4 3 10
5

Ur 2 3 10
9
1 8 3 10
8
1 7 3 10
7
1 9 3 10
6
1 9 3 10
5

4 3 10
9
1 5 3 10
8
1 4 3 10
6
1 3 3 10
5
M
e
r
c
u
r
i
V
e
n
u
s
L
a

T
e
r
r
a
M
a
r
t
J

p
i
t
e
r
S
a
t
u
r
n
U
r

N
e
p
t

25 5 5
29,5 3 60 3 60 5 1.770 3 60 5 106.200
2
3
5 8
778.330.000
1.429.400.000
2.879.900.000
4.504.300.000
1 3 10
8
1 8 3 10
6
1 2 3 10
5
1 3 10
8
1 4 3 10
7
1 8 3 10
6
1 5 3 10
5
2 3 10
8
1 2 3 10
7
1 7 3 10
6
1 9 3 10
5
1 4 3 10
4
9 3 10
5
1 1 3 10
4
Mart
Saturn
Nept
Nept t 8 llunes.
Nept gira a 5 km per segon.
En una hora, la Terra recorr 106.200 km.
140666 _ 0001-0040.indd 14 21/7/09 12:18:42
15
Repassa-ho
1 Escriu amb xifres aquests nombres i desprs ordenals de major a menor.
3 Escriu els nombres segents.
Trenta-vuit milions nou-cents quaranta mil


Cent milions dos-cents mil tres-cents


Trenta-vuit milions nou-cents trenta-nou mil dos


Noranta-cinc milions trenta-un mil cinc-cents noranta-nou


Noranta-cinc milions trenta mil sis-cents


. . . .
El nombre anterior a 520.000.000


El menor nombre parell anterior a 56.310.099


El nombre posterior a setanta-tres mil dos-cents dotze


El primer nombre parell posterior a 487.056.460


Els nombres imparells compresos entre 2.100.000 i 2.100.004


4 Calcula.
8 3 (7 2 3) 5
(9 2 1) : 2 2 3 5
(10 2 4) : (5 2 3) 5
(4 2 1) 3 9 : 3 5
3 1 10 : 5 5
10 3 4 : 2 5
7 3 3 2 8 3 2 5
6 2 14 : 7 1 3 3 2 5
2 Completa aquests grups de nombres consecutius.
215.000.098 , ,
, 78.052.000 ,
. . 654.201.000
20.030.041 . .
, 100.000.000 ,
2
100.200.300 95.031.599 95.030.600 38.940.000 38.939.002
100.200.300
38.939.002
95.031.599
95.030.600
38.940.000
78.051.999 78.052.001
654.201.002 654.201.001
20.030.040 20.030.039
99.999.999 100.000.001
215.000.099 215.000.100
56.310.098
73.213
487.056.462
8 3 4 5 32 3 1 2 5 5
8 : 2 2 3 5 4 2 3 5 1 40 : 2 5 20
6 : 2 5 3 21 2 16 5 5
3 3 9 : 3 5 27 : 3 5 9 6 2 2 1 6 5
5 4 1 6 5 10
2.100.001 i 2.100.003
519.999.999
140666 _ 0001-0040.indd 15 21/7/09 12:18:42
16
3 Nombres enters
1 Colloca els nombres segents en el sac corresponent.
Afegeix desprs tres nombres ms de cada tipus.
2 Pinta els termmetres perqu marquin la temperatura que sindica.
3 Indica en cada cas si la temperatura ha pujat o ha baixat.
18, 13, 25, 17, 26, 19, 112, 26, 21, 22, 12, 24, 23, 111
26 C 2 C 4 C 0 C 27 C 22 C
La temperatura era 111 C i ara s de 114 C.
La temperatura ha
La temperatura era de 24 C i ara s de 21 C.
La temperatura ha
La temperatura era de 13 C i ara s de 22 C.
La temperatura ha
La temperatura era de 23 C i ara s de 25 C.
La temperatura ha
La temperatura era de 28 C i ara s de 26 C.
La temperatura ha
Els nombres enters
POSITIUS NEGATIUS
1
0
14
24
2
0
14
24
3
0
14
24
4
0
14
24
5
0
14
24
6
0
14
24
18 13 17 19 112 12 111 25 26 21 22 24 23
pujat.
pujat.
baixat.
baixat.
pujat.
26
27
22
12
140666 _ 0001-0040.indd 16 21/7/09 12:18:42
17
4 Observa lactivitat 2 i completa les taules.
5 Resol.
Un bussejador es llana des de 7 m daltura i baixa 12 m fins arribar al fons.
A quina profunditat est el fons?
SOLUCI
NAina agafa lascensor a la planta 8 i baixa fins al tercer soterrani per agafar el cotxe.
Quants de pisos baixa?
SOLUCI
Dividendo
Temperatura
inicial
Variaci
Temperatura
final
Termmetre 1 2 6 2 2 2 8
Termmetre 2 2
Termmetre 3
Termmetre 4
Termmetre 5
Termmetre 6
Dividendo
Temperatura
inicial
Variaci
Temperatura
final
Termmetre 1 2 6 1 3 2 3
Termmetre 2 2
Termmetre 3
Termmetre 4
Termmetre 5
Termmetre 6
La temperatura
va baixar 2 C.
La temperatura
va pujar 3 C.
6 RAONAMENT. Llegeix les pistes i esbrina a quina planta viu cada allot.
En Carles, nEstela, na Irene, en Llus i na Natlia viuen en un edifici
de cinc plantes.
NEstela viu a la primera planta.
En Carles viu a una planta per davall den Llus i una per damunt
de na Natlia.
Si en Llus baixa tres plantes, arriba a la planta de nEstela.
27
22
1 2 2 0
14 2 2 12
2 2 29
2 2 24
0 2 2 22
1 1 3 15
14 1 3 17
1 3 24
1 3 11
0
27
22
1 3 13
12 2 7 5 5
8 1 3 5 11
El fons est a 5 m de profunditat F 25.
Baixa 11 pisos.
Na Natlia viu a la 2a planta. En Carles viu a la 3a planta.
En Llus viu a la 4a planta. Na Irene viu a la 5a planta.
140666 _ 0001-0040.indd 17 21/7/09 12:18:42
18
1 Escriu els nombres que falten en la recta entera. Desprs, completa.
2 Observa els punts del mateix color i contesta.
3 Completa amb cinc nombres enters consecutius.
4 Observa la recta entera de lactivitat 1 i completa.
Els nombres positius estan a la del 0.
Els nombres negatius estan a del 0.
Els punts vermells representen els nombres i
El nombre major dels dos s
Els punts grocs representen els nombres i
El nombre major dels dos s
Els punts verds representen els nombres i
El nombre menor dels dos s
Els punts blaus representen els nombres i
El nombre menor dels dos s
14 s major que 27 perqu 14 est ms a la dreta.
28 s que 22 perqu est ms a
15 s que 111 perqu est ms a
23 s que 16 perqu est ms a
Comparaci de nombres enters
17
29
21
13
23
12
0 12 16 21 25
0 15 25
210 29 28 27 26 24 23 22 11 13 14 15 17 18 19 110
210 29 28 27 26 24 23 22 21 11 12 13 14 16 17 18 19 110
dreta
lesquerra
13
21
210
26
28 13
23 21
210 17
26 12
menor lesquerra.
menor lesquerra.
menor lesquerra.
18
210
23 22
19
28
110
27
0
111
26
11
0 11
27 26
22 21 0
12
25 24
11
14
140666 _ 0001-0040.indd 18 21/7/09 12:18:43
19
3
5 Compara i escriu el signe que correspongui.
6 Observa els resultats de lactivitat anterior i completa.
7 Escriu.
8 Ordena aquests dos grups de nombres enters.
9 Escriu els nombres enters compresos entre 28 i 218.
15 112
28

210
14

22
217

213
0

15
13

27
16

110
19

124
21

0
25

24
0

12
15

13
26

21
28

29
18

12
26

28
215

0
0

19
11

217
29

0
211

27
110

215
112

111
130

141
26

210
Donats un nombre positiu i un nombre negatiu, sempre s major el
Donats un nombre positiu i el zero, sempre s major el
Donats un nombre negatiu i el zero, sempre s major el
Donats dos nombres negatius, sempre s major el que

Quatre nombres majors que 16
Tres nombres majors que 23
i menors que 15
Quatre nombres menors que 22
Tres nombres majors que 27
i menors que 11
, , , , , , , , , ,
De menor a major
230, 121, 224, 119, 27, 211
De major a menor
19, 26, 116, 218, 215, 113
< <
< <
>
>
>
<
<
> < >
> < <
>
<
<
<
>
>
<
>
nombre positiu.
s el nombre menor
sense signe.
230 224 211 27 119 121 116 113 19 26 215 218
nombre positiu.
zero.
217, 216, 215, 214, 213, 212, 211, 210, 29
R. M.
R. M.
R. M.
R. M.
17, 112, 118, 120
22, 21, 11
27, 25, 24, 23
25, 23, 0
140666 _ 0001-0040.indd 19 21/7/09 12:18:43
20
1 Escriu les coordenades de cada punt.
2 Representa els punts segents.
3 Com sn les coordenades de cada punt? Pensa i completa cada casella de la taula
amb la paraula positiva o negativa.
4 Pensa i contesta.
A

(.... , ....) E

(.... , ....)
B

(.... , ....) F

(.... , ....)
C

(.... , ....) G

(.... , ....)
D

(.... , ....) H

(.... , ....)
A

(25, 14) E

(0, 12)
B

(14, 21) F

(26, 0)
C

(21, 24) G

(23, 12)
D

(13, 13) H

(15, 23)
Un punt est situat en leix horitzontal. Quin valor t la segona coordenada?
Un punt est situat en leix vertical. Quin valor t la primera coordenada?
Coordenades cartesianes
Dividendo
Punt del
1r quadrant
Punt del
2n quadrant
Punt del
3r quadrant
Punt del
4t quadrant
Primera
coordenada
Positiva
Segona
coordenada
D
C
F
E
0
B
A
G
H
0
Positiva Positiva Negativa Negativa
Negativa Negativa Positiva
14 11 22 24
13 14 25 22
21 13 12 22
24 15 14 23
A


C

H

B
G
E
D
La segona coordenada s zero.
La primera coordenada s zero.
140666 _ 0001-0040.indd 20 21/7/09 12:18:43
21
3
5 Segueix les pistes i troba el tresor del pirata. Escriu les coordenades del punt
en qu es troba soterrat.
6 Dibuixa en aquests eixos un quadrat i un pentgon.
Desprs, escriu les coordenades dels vrtexs.
Comena en el punt (21, 11).
Camina 3 cap al sud.
Has arribat a (21, 22).
Camina 5 cap a lest.
Has arribat al .
Camina 6 cap al nord.
Has arribat al .
Camina 6 cap a loest
i trobars el tresor.
El tresor est en ( ).
Vrtexs del quadrat
( ) ( ) ( ) ( )
Vrtexs del pentgon
( ) ( ) ( ) ( ) ( )
N
0
O E
S
7 RAONAMENT. Llegeix i dibuixa.
El triangle simtric del triangle
vermell respecte de leix horitzontal.
Quines sn les coordenades dels
seus vrtexs?
El triangle simtric del triangle
vermell respecte de leix vertical.
Quines sn les coordenades dels
seus vrtexs?
0
0
12, 13 22, 13 22, 21 12, 21
14, 22 0, 22 25, 23 23, 25 12, 25
(14, 22)
(14, 14)
22, 14


G
H I
B A
C
F
E
D
F
E D
B
A
C
A (14, 21)
D (21, 11)
B (11, 21)
E (24, 11)
C (15, 24)
F (25, 14)
R. M.
140666 _ 0001-0040.indd 21 21/7/09 12:18:43
22
Aplica i repassa
Aplica el que has aprs
1 Llegeix i contesta.
Na Diana, nEsteve, na Laura i en Miquel estan jugant a un joc de taula i per guanyar han darribar
a la casella 18.
Per fer-ho, tiren dos daus, un dels quals est marcat amb els signes 1 i 2, i laltre,
amb els nombres de l1 al 6. Si en tirar els daus surt 2 i 5, han de retrocedir 5 caselles
i si surt 1 i 3, avancen tres caselles.
Observa en el dibuix on est cada fitxa i esbrina en quina casella estar desprs
daquests llanaments.
La fitxa groga estar en la casella
La fitxa blava estar en la casella
La fitxa vermella estar en la casella
La fitxa verda estar en la casella
En un moment del joc, na Diana est en la casella 11.
Qu hauria de treure en tirar els daus per passar a la 9?
Na Diana hauria de treure
El guanyador ha estat en Miquel. Na Laura estava 8 caselles ms enrere. Na Diana
estava dues caselles per davant de na Laura. NEsteve, quatre per darrere de na Diana.
En quina casella estava cada jugador en el moment de guanyar en Miquel?
Laura Diana Esteve
110
112
117
18
22
110 112 18
140666 _ 0001-0040.indd 22 21/7/09 12:18:43
23
3
Repassa-ho
1 Completa cada frase.
2 Expressa cada potncia com a producte i calculan el resultat.
3 Calcula les arrels quadrades segents.
4 Calcula entre quins nombres est cada arrel.
5 Calcula.
La potncia 7
3
es llegeix set elevat al cub.
La potncia 5
6
es llegeix
La potncia tres elevat a deu sescriu
La potncia dotze elevat a deu sescriu
La potncia deu elevat a cinc sescriu
7
3
5 7 3 7 3 7 5 343 5
4
5
4
2
5 2
5
5
11
3
5 16
2
5
9
3
5 10
7
5
8
5
5 6
4
5

36 5

64 5

81 5

100 5

25 5

49 5

4 5

16 5

9 5
Larrel quadrada de 70 est entre 8 i 9, perqu 8
2
, 70 , 9
2


,

70 ,
Larrel quadrada de 44 est entre

, ,
Larrel quadrada de 77 est entre

, ,
9 3 3 2 12 : 2 1 10 7 2 2 : 2 1 15 : 3
5 1 3 3 2 2 10 : 5 12 1 4 3 3 2 5 2 8 : 2
cinc elevat a sis.
3
10
12
10
10
5
4 3 4 5 16 2 3 2 3 2 3 2 3 2 5 32
5 3 5 3 5 3 5 5 625
11 3 11 3 11 5 1.331 16 3 16 5 256
9 3 9 3 9 5 729 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 5 10.000.000
8 3 8 3 8 3 8 3 8 5 32.768 6 3 6 3 6 3 6 5 1.296
6 8 9
10 5 7
2 4 3
8 9
6 i 7, perqu 6
2
< 44 < 7
2

44 7 6

77 9 8 8 i 9, perqu 8
2
< 77 < 9
2
27 2 6 1 21 5 21 1 10 5 31 7 2 1 1 5 5 6 1 5 5 11
5 1 6 2 2 5 11 2 2 5 9 12 1 12 2 5 2 4 5 24 2 5 2 4 5 19 2 4 5 15
140666 _ 0001-0040.indd 23 21/7/09 12:18:43
24
4 Mltiples i divisors
1 Completa aquesta taula.
3 Observa lexemple i contesta.
2 Escriu.
Tres mltiples de 8 majors que 35
Tres mltiples de 6 menors que 48
Tres mltiples de 10 majors que 50 i menors que 100
72 s mltiple de 8?

72 s mltiple de 8 perqu la divisi 72 : 8 s exacta.
81 s mltiple de 6?
136 s mltiple de 8?
357 s mltiple de 3?
4 Resol.
En Gonal compra els brics de llet dun litre en caixes de 4.
Pot comprar 17 litres de llet? I 24 litres? Per qu?
SOLUCI

Mltiples dun nombre
Dividendo 3 0 3 1 3 2 3 3 3 4
Mltiples de 4 4 3 0 5 0
Mltiples de 6
Mltiples de 7
Mltiples de 8
0 7 2 8
0 0 9
6 3 0 5 0 6 3 1 5 6
4 3 1 5 4
6 3 2 5 12
4 3 2 5 8
7 3 0 5 0 7 3 1 5 7 7 3 2 5 14
4 3 3 5 12
7 3 3 5 21
4 3 4 5 16
7 3 4 5 28
6 3 3 5 18
8 3 3 5 24
6 3 4 5 24
8 3 4 5 32
8 3 0 5 0 8 3 1 5 8 8 3 2 5 16
R. M. 40, 48, 56
R. M. 18, 24, 30
R. M. 60, 70, 80
81 6
21 13
3
17 4
1 4

24 6
0 4

136 8
56 17
0
357 3
05 119
27
0
F 81 no s mltiple de 6 perqu la divisi 81 : 6 no s exacta.
F 136 s mltiple de 8 perqu la divisi 136 : 8 s exacta.
F 357 s mltiple de 3 perqu la divisi 357 : 3 s exacta.
No pot comprar 17 litres de llet
17 no s mltiple de 4.
24 s mltiple de 4.
i s que en pot comprar 24 litres.
140666 _ 0001-0040.indd 24 21/7/09 12:18:43
25
SOLUCI SOLUCI
3 RAONAMENT. Pensa i contesta.
Mltiples de 3


Mltiples de 4


Mltiples comuns


MCM (3 i 4) 5
Mltiples de 6


Mltiples de 8


Mltiples comuns


MCM (6 i 8) 5
Mltiples de 8


Mltiples de 12


Mltiples comuns


MCM (8 i 12) 5
A classe han calculat que el MCM de (3 i 11) 5 33.
En Juli diu que el nombre 27 s mltiple de 3 i d11.
Per qu sequivoca en Juli?
Mnim com mltiple
2 Resol.
NEster va a classe de guitarra cada 4 dies
i na Maria, cada 9 dies. Avui han coincidit
les dues a classe. Quan coincidiran una
altra vegada?
Un ordinador fa una cpia de seguretat
cada 3 hores i un altre la fa cada 12 hores.
Acaben de fer-la els dos alhora. Daqu a
quantes hores tornaran a coincidir?
MCM (3 i 4)
MCM (6 i 8)
MCM (8 i 12)
1 Calcula.
24
0, 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21, 24,
0, 4, 8, 12, 16, 20, 24,
12, 24, 36,
12
0, 6, 12, 18, 24, 30, 36, 42,
0, 8, 16, 24, 32, 40, 48, 56,
24, 48, 72,
0, 8, 16, 24, 32, 40, 48,
0, 12, 24, 36, 48,
24, 48,
24
Mltiples de 4 F 0, 4, 8, 12, 16, 20,
Mltiples de 9 F 0, 9, 18, 27, 36,
MCM (4 i 9) 5 36
Daqu a 36 dies.
Mltiples de 3 F 0, 3, 6, 9, 12, 15, 18,
Mltiples de 12 F 0, 12, 24, 36, 48,
MCM (3 i 12) 5 12
Coincidiran daqu a 12 hores.
Sequivoca perqu 27 s que s mltiple
de 3, per no d11.
140666 _ 0001-0040.indd 25 21/7/09 12:18:44
26

La divisi s entera.
7 no s divisor de 19.

19 no s mltiple de 7.

La divisi s








0 1 9 7
0 5 2
0 1 8 3
0 0 6
0 4 8 1 2
1 0 8 9
1 2 3 8
1 Observa lexemple. Desprs, fes les divisions i completa.
2 Aplica els criteris de divisibilitat i encercla.
3 Escriu.
375 132
126 408
453 861
560 990
450 678
705 990
Quatre nombres majors que 200 que siguin mltiples de 2


Quatre nombres menors que 100 que siguin mltiples de 3


Quatre nombres de tres xifres que siguin mltiples de 5


Divisors dun nombre. Criteris de divisibilitat
Els mltiples de 2 Els mltiples de 3 Els mltiples de 5
4 Pensa i contesta.
Na Beatriu est pensant en un nombre de dues xifres.
El nombre 2 i el 5 sn divisors daquest nombre.
En quina xifra acaba el nombre en qu pensa na Beatriu?
3 s divisor de 18.
18 s mltiple de 3.
12 s divisor de 48.
48 s mltiple de 12.
9 s divisor de 108.
108 s mltiple de 9.
8 no s divisor de 123.
123 no s mltiple de 8.
exacta.
La divisi s exacta.
La divisi s exacta.
La divisi no s exacta.
R. M. 210, 314, 452, 506
R. M. 99, 84, 75, 60
R. M. 120, 480, 525, 805
Si el nombre s divisible per 5, acaba en 0 o en 5;
com que tamb s divisible per 2, acaba en 0, 2, 4, 6 o 8.
Per tant, el nombre en qu pensa na Beatriu acaba en 0.
0 0 4
1 8 1 2
0
4 3 1 5
3
140666 _ 0001-0040.indd 26 21/7/09 12:18:44
27
4
1 Pensa i contesta.
2 Calcula tots els divisors de cada nombre.
3 Resol.
L1 s divisor de qualsevol nombre? Per qu?

9 s divisor de 9?
35 s divisor de 35?
Qualsevol nombre s divisor de si mateix?
En Pau ha comprat bidons per envasar 24 litres daigua
de manera que en envasar-los no lin sobri gens. Quina
capacitat poden tenir els bidons que ha comprat?
SOLUCI
En una tenda hi havia un rotlo de corda de 18 metres.
Lhan tallat en trossos iguals de manera que no els
nha sobrat gens. Quants de metres pot mesurar cada tros?
SOLUCI
En un forn han fet 20 quilos de magdalenes. Les envasen
en bosses iguals sense que els en sobri cap. Quants de
quilos poden haver ficat en cada bossa?
SOLUCI
Clcul de tots els divisors dun nombre
De 6 De 8 De 10 De 12
S, perqu quan dividim qualsevol nombre entre 1 la divisi s exacta.
S, perqu la divisi 9 : 9 s exacta.
S, perqu la divisi 35 : 35 s exacta.
S, perqu la divisi s exacta.
Divisors de 24: 1, 2, 3, 4, 6, 12 i 24
Divisors de 18: 1, 2, 3, 6, 9 i 18
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10 i 20
Els bidons poden ser d1, 2, 3, 4, 6, 12 o 24 .
Cada tros pot fer 1, 2, 3, 6, 9 o 18 m.
Hi han pogut fcar 1, 2, 4, 5, 10 o 20 kg.
Divisors de 6:
1, 2, 3 i 6
Divisors de 8:
1, 2, 4 i 8
Divisors de 10:
1, 2, 5 i 10
Divisors de 12:
1, 2, 3, 4, 6 i 12
140666 _ 0001-0040.indd 27 21/7/09 12:18:44
28
Mxim com divisor
1 Calcula.
2 Calcula.
3 Resol.
NAndrea vol repartir 24 bombons i 18 caramels en bosses
iguals que tenguin el mxim de llepolies possible. No vol
que en una bossa es mesclin caramels i bombons; tampoc
vol que en sobrin ni que en faltin. Quantes llepolies ficar
a cada bossa? Quantes bosses omplir?
SOLUCI
Divisors de 8


Divisors de 12


Divisors comuns


MCD (8 i 12) 5
Divisors de 15


Divisors de 18


Divisors comuns


MCD (15 i 18) 5
Divisors de 20


Divisors de 24


Divisors comuns


MCD (20 i 24) 5
MCD (12 i 19) MCD (36 i 10) MCD (8 i 24)
MCD (8 i 12)
MCD (15 i 18)
MCD (20 i 24)
Divisors de 12:
1, 2, 3, 4, 6 i 12
Divisors de 19: 1 i 19
MCD (12 i 19) 5 1
Divisors de 36:
1, 2, 3, 4, 6, 12 i 36
Divisors de 10:
1, 2, 5 i 10
MCD (36 i 10) 5 2
Divisors de 8:
1, 2, 4 i 8
Divisors de 24:
1, 2, 3, 4, 6, 8, 12 i 24
MCD (8 i 24) 5 8
Divisors de 24: 1, 2, 3, 4, 6, 12 i 24

6

MCD (18 i 24) 5 6
Divisors de 18: 1, 2, 3, 6 i 18
Ficar 6 llepolies en cada bossa i omplir
4 bosses de bombons i 3 de caramels.
1, 2, 4 i 8
1, 2, 3, 4, 6 i 12
1, 2 i 4
4
1, 3, 5 i 15
1, 2, 3, 6 i 18
1 i 3
3
1, 2, 4, 5, 10 i 20
1, 2, 3, 4, 6, 12 i 24
1, 2 i 4
4
140666 _ 0001-0040.indd 28 21/7/09 12:18:44
29
4
1 Calcula tots els divisors de cada nombre i indica si s primer o compost.
2 Calcula i escriu.
3 RAONAMENT. Pensa i contesta.
Quin s el mxim com divisor de dos nombres primers? Per qu?


Nombres primers i composts
Els nombres primers
compresos entre 30 i 40
Els nombres composts
compresos entre 40 i 50
8
21
10
23
12
24
17
25
s s s s
s s s s
Nombres primers: 31 i 37 Nombres composts:
42, 44, 45, 46 i 48
Divisors de 8:
1, 2, 4 i 8
Divisors de 10:
1, 2, 5 i 10
Divisors de 12:
1, 2, 3, 4, 6 i 12
Divisors de 17:
1 i 17
compost. compost. compost. primer.
Divisors de 21:
1, 3, 7 i 21
Divisors de 23:
1 i 23
Divisors de 24:
1, 2, 3, 4, 6, 12 i 24
Divisors de 25:
1, 5 i 25
compost. primer. compost. compost.
El MCD de dos nombres primers s igual a 1, perqu els nombres
primers noms tenen com a divisors el mateix nombre i la unitat.
140666 _ 0001-0040.indd 29 21/7/09 12:18:44
30
En un magatzem de refrescos reben, de dilluns a dissabte, botelles de llimona, de taronja i de cola.
En la taula apareix el nombre de begudes rebudes durant lltima setmana.
Es poden collocar totes les botelles de llimonada, sense que en sobri cap,
en caixes grosses de 40 botelles? I de 36 botelles?
SOLUCI
La comanda grossa de botelles de llimonada arriba cada 6 dies;
la de taronjada, cada 8, i la de cola, cada 4. Cada quants de dies
arriben les tres a la vegada?
SOLUCI
8 botelles
10 botelles
12 botelles
Quantes caixes amb refresc de taronja
reberen dimarts? I divendres?
SOLUCI
Quantes caixes amb cola reberen els dos
primers dies de la setmana?
SOLUCI
Aplica i repassa
Aplica el que has aprs
1 Completa la taula i resol.
Dividendo Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
Llimonada
Caixes 23 15 11 15
Botelles 180 120 180 240
Taronjada
Caixes 20 15 14 40
Botelles 200 150 140 450 400
Cola
Caixes 20 25 62 55
Botelles 240 200 160 200 496
Dimarts F 200 : 10 5 20 caixes
Divendres F 450 : 10 5 45 caixes
240 : 8 1 200 : 8 5 30 1 25 5 55
Llimonada: 276 1 180 1 132 1 120 1 180 1 240 5 1.128
1.128 : 40 G No exacta 1.128 : 36 G No exacta
Mlt. de 6 F 0, 6, 12, 18, 24, 30, ...
Mlt. de 8 F 0, 8, 16, 24, 32, 40, ... MCM (6, 8 i 4) 5 24
Mlt. de 4 F 0, 4, 8, 12, 16, 20, 24, ...
Cada 24 dies coincideixen les tres comandes.
No, perqu 40 i 36 no sn divisors de 1.128.
23 3 12 5
5 276
11 3 12 5
5 132
120 : 12 5
5 10
240 : 12 5
5 20
55 3 8 5
5 440
240 : 8 5
5 30
200 : 8 5
5 25
20 3 10 5
5 200
200 : 10 5
5 20
450 : 10 5
5 45
Dimarts, 20 caixes i
divendres, 45.
Reberen 55 caixes.
140666 _ 0001-0040.indd 30 21/7/09 12:18:44
31
4
Repassa-ho
1 Completa aquesta recta entera escrivint els nombres que falten.
Desprs, indica quins punts sn els que estan pintats.
2 Compara i escriu el signe adequat.
3 Escriu els nombres que falten sabent que sn tres nombres enters consecutius.
4 Dibuixa el triangle els vrtexs del qual tenen les coordenades segents.








A

(25, 13)
B

(21, 12)
C

(22, 0)
18 23
11 19
11 218
28 11
112 14
14 0
28 213
0 13
0 225
15 0
115 219
214 11
26 117
23 12
165 257
Trasllada el triangle 4 quadradets a
la dreta. Quines sn les coordenades
dels vrtexs del nou triangle?
Trasllada el triangle inicial 3 quadradets
cap avall. Quines sn les coordenades
dels vrtexs del triangle resultant?
15 , 16 ,
, 21 ,
. 23 .
. 0 .
0 , ,
18 . .
212 , ,
. . 25
11 17 25 28
0
210 29 27 26 24 23 22 21 0 12 13 14 15 16 18 19 110
D F (21, 13)
E F (13, 12)
F F (12, 0)
G F (25, 0)
H F (21, 21)
J F (22, 23)
G
J
F
E
B
A D
H
C
> < >
<
> > >
>
>
<
<
<
>
22 0 11
17 22 24 11
26 23 0 14
21
12
17 16
211
23
210
24
140666 _ 0001-0040.indd 31 21/7/09 12:18:45
32
5 Angles
1 Completa la taula segent.
2 Escriu entre quins valors en graus est la mesura de cada angle.
3 Completa aquestes igualtats, indicant per quin nombre multipliques o divideixes.
4 Expressa en la unitat indicada.
43 11' 14" est entre 43 i 44 94 6' est
169 37' 28" est 102 23" est
61 50' 14" est 40' 56" est
3 60
64 5 '
:
3.900' 5

36' 5 "

2.700" 5 '
Unitats de mesura dangles
Es llegeix Sescriu
59 graus 34 minuts 51 segons 59 34' 51"
70 graus 18 minuts 47 segons
132 20' 46"
84 graus 16 segons
30' 15"
En minuts
En segons
67 7 46' 53 53'
48 18' 53" 87 24' 40"
132 graus 20 minuts 46 segons
70o 18' 47"
30 minuts 15 segons
84o 16"
entre 169o i 170o
entre 94o i 95o
entre 102o i 103o
entre 40' i 41' entre 61o i 62o
60 3 60 : 60
3.840 65 2.160 45
67 3 60 5
5 4.020'
48 3 60 3 60 5
5 172.800"
7 3 60 5 420
420 1 46 5
5 466'
18 3 60 5 1.080
1.080 1 53 5
5 1.133"
53 3 60 5 3.180
3.180 1 53 5
5 3.233'
87 3 60 3 60 5 313.200
24 3 60 5 1.440
313.200 1 1.440 1 40 5
5 314.680"
140666 _ 0001-0040.indd 32 21/7/09 12:18:45
33
5 Expressa les segents mesures en les unitats indicades.
6 Resol.
7 RAONAMENT. Quin daquests angles s major? Calcula i encerclal.
Un caragol tarda 78 minuts a recrrer
el caminet dun jard. Quantes hores
i minuts tarda a recrrer-lo?
SOLUCI
En la prova de llanament, la javelina ha de
caure dins dun angle de 108.000". Quants de
graus mesura la zona on cau la javelina?
SOLUCI
516'
2.351'
1.773"
2.113"
5.408"
96.539"
Graus i minuts Minuts i segons
19 25' 36" 20.217" 1.168'
Graus, minuts i segons
2351 60
551 39
11

78 60
18 1

108000 60
480 1800 60
0000 000 30
19 3 60 3 60 5
5 68.400
25 3 60 5 1.500
68.400 1 1.500 1 36 5
5 69.936"
5408 60
008 90 60
30 1


5.408" 5 1o 30' 8"
516 60
36 8
516' 5 8o 36'
1773 60
573 29
33


1.773" 5 29' 33"
96539 60
365 1608 60
0539 408 26
59 48


96.539" 5 26o 48' 59" 2.351' 5 39o 11'
Tarda 1 h i 18 min.
Langle major s 1.168'.
Mesura 30 graus.
2113 60
313 35
13


2.113" 5 35' 13"

1168
3 60
70080"
Passam els tres
a segons.
140666 _ 0001-0040.indd 33 21/7/09 12:18:45
34
1 Suma aquestes parelles dangles. Desprs, dibuixa amb lajuda del transportador langle suma
i comprova que mesura el que havies calculat.
2 Fes aquestes sumes.
3 Colloca i calcula.
4 Resol.
26 1 40 5 54 1 90 5 72 1 36 5
Nngel i NAitana participen en una cursa
de relleus. Nngel ha tardat 1 minut
i 19 segons. NAitana ha tardat 23 segons
ms. Quant han tardat entre els dos?
SOLUCI
En Joan fa un viatge en metro i autobs.
El metro tarda 36 minuts i 19 segons
i lautobs tarda 47 minuts i 58 segons.
Quant ha durat el viatge?
SOLUCI
Suma dangles
37 26' 19"
1 54 32' 36"
65 11' 46"
1 12 23' 53"
84 39' 45"
1 127 43' 52"
146 21' 43"
1 28 18' 6"
136 52' 50" 1 98 49' 57"
85 42" 1 94 43' 48" 42 20' 34" 1 19 52'
46o 144o 108o
Han tardat 3 min i 1 s. Ha durat 1 h, 24 min i 17 s.
91o 58' 55" 174o 39' 49"

77o 34' 99"
1 1'
77o 35' 39"

211o 82' 97"
1 1'
211o 83' 37"
1 1o
212o 23' 37"

136o 52' 50"
1 98o 49' 57"
234o 101' 107"
1 1'
234o 102' 47"
1 1o
235o 42' 47"

85o 42"
1 94o 43' 48"
179o 43' 90"
1 1'
179o 44' 30"

42o 20' 34"
1 19o 52'
61o 72' 34"
1 1o
62o 12' 34"

1 min 19 s 1 min 19 s
1 23 s 1 1 min 42 s
1 min 42 s 2 min 61 s
3 min 1 s
36 min 19 s
1 47 min 58 s
83 min 77 s
1 1 min
84 min 17 s 5 1 h 24 min 17s
Aitana
R. L. R. L. R. L.
140666 _ 0001-0040.indd 34 21/7/09 12:18:46
35
5
1 Resta aquestes parelles dangles. Desprs, dibuixa amb el transportador langle diferncia
i comprova que mesura el que havies calculat.
2 Fes aquestes restes.
3 Colloca i calcula.
4 Resol.
Na Sara est escoltant una can que dura
3 minuts i 27 segons, i latura quan nha
escoltat 1 minut i 46 segons. Quant falta
de can?
SOLUCI
En una volta ciclista, el guanyador ha tardat
3 hores 21 minuts i 36 segons i el darrer,
4 hores 11 minuts i 6 segons. Quina
diferncia li ha tret el primer al darrer?
SOLUCI
40 2 28 5 90 2 54 5 72 2 36 5
Resta dangles
77 56' 49"
2 54 32' 36"
65 15' 46"
2 12 23' 53"
28 29' 17"
2 19 52' 30"
72 15' 3"
2 25 49' 18"
62 20' 4" 2 47 39' 26"
118 39' 2 27 23' 12"
146 8" 2 28 28' 43"
s
En falta 1 min i 41 s. Li ha tret 49 min i 30 s.
3 h 70 min 66 s
4 h 11 min 6 s
2 3 h 21 min 36 s
49 min 30 s
79'
61o 19' 64"
62o 20' 4"
2 47o 39' 26"
14o 40' 38"
38'
118o 39' 60"
2 27o 23' 12"
91o 15' 48"
145o 59' 68"
146o 60' 8"
2 28o 28' 43"
117o 31' 25"
2 min 87 s
3 min 27 s
2 1 min 46 s
1 min 41 s
12o 36o 36o
R. L. R. L. R. L.
23o 24' 13" 52o 51' 53"
8o 36' 47"
46o 25' 45"
74'
64o 14' 106"
88'
27o 28' 77"
74'
71o 14' 63"
140666 _ 0001-0040.indd 35 21/7/09 12:18:46
36
Els angles A

i B

sn
Langle A

mesura
Els angles E

i F

sn
Langle E

mesura
Els angles C

i D

sn
Langle D

mesura
Els angles G

i H

sn
Langle G

mesura
1 Observa els angles i escriu si sn complementaris o suplementaris.
Desprs, calcula langle que sindica.
2 Calcula els angles segents.
De 34 De 13
De 71 De 69
De 62 25' De 104 20'
De 50 23" De 83 36"
Angles complementaris i suplementaris
Langle complementari Langle suplementari
B

5 44
C

5 35
D

5 46 F

5 101
E

suplementaris. complementaris.
90o 2 44o 5 46o 180o 2 35o 5 145o
complementaris. suplementaris.
180o 2 101o 5 79o 90o 2 46o 5 44o
90o 2 34o 5 56o
90o 2 71o 5 19o
180o 2 13o 5 167o
180o 2 69o 5 111o
89o
90o 60'
2 62o 25'
27o 35'
179o
180o 60'
2 104o 20'
75o 40'
89o
90o 60'
2 50o 23'
39o 37'
179o 59'
180o 60' 60"
2 83o 36"
96o 59' 24"
140666 _ 0001-0040.indd 36 21/7/09 12:18:46
37
5
1 Mesura cada un daquests angles.
2 Utilitza el transportador i dibuixa els angles segents.
3 RAONAMENT. Llegeix i marca la resposta correcta.
Mesura Mesura Mesura

Pot ser agut
La suma de dos angles aguts Pot ser 180
s sempre obts
Pot ser 180
La suma dun agut i un obts

Sempre s 360


s sempre 180


Sn sempre adjacents

Un angle de ms de 180 i el
Sn sempre consecutius

que li falta per arribar a 360
Poden ser consecutius
Angles de ms de 180
195
250
305
284
200
316
h
h
h
R. L.
R. L.
R. L.
R. L.
R. L.
R. L.
230o 310o 285o
140666 _ 0001-0040.indd 37 21/7/09 12:18:46
38
Aqu tens una part de la programaci dhorabaixa duna cadena de televisi.
Aquesta cadena posa cinc minuts de publicitat entre programa i programa.
Un dia, aquesta cadena va programar la pellcula All que el
vent sendugu, que dura 3 h i 58 min. La pellcula va acabar
a les 20 h 44 min i 48 seg. Quant de temps de publicitat
hi hagu durant lemissi de la pellcula?
En Xavier vol enregistrar en aquest DVD una pellcula que
dura 3 h i 58 min. Ja t enregistrades les tres pellcules
anotades en la cartula. La pot enregistrar? Per qu?
Tem
ps m
xim

denregistram
ent:
16 h
Pelli 1: 2 h 15 m
in i 24 seg.
Pelli 2: 1 h 46 m
in i 47 seg.
Pelli 3: 2 h 32 m
in i 53 seg.
Aplica i repassa
Aplica el que has aprs
1 Llegeix i completa la taula. Desprs, contesta.
SOLUCI
SOLUCI
Comena Programa Durada Acaba
16 h 00 min Magazn 1 h 54 min 17 h 54 min
Infantil 38 min
Documental 46 min
Srie 1 h 8 min
Curtmetratge 20 h 55 min
ALL QUE EL VENT
SENDUGU
17 h 59 min
18 h 37 min
19 h 33 min
20 h 41 min
18 h 42 min
19 h 28 min
20 h 46 min 9 min
ve
ve
17 h 59 min
1 38 min
17 h 97 min
1 1 h
18 h 37 min
18 h 42 min
1 46 min
18 h 88 min
1 1 h
19 h 28 min
19 h 33 min
1 1 h 8 min
20 h 41 min
19 h 104 min
20 h 44 min 48 s
2 19 h 58 min
46 min 48 s
S que la pot gravar, perqu el temps total s menor de 16 h.
Hi hagu 46 min i 48 s de publicitat.
La pellcula hauria dhaver acabat a les 19 h i 58 min.
6 h 35 min 4 s
1 3 h 58 min 4 s
9 h 91 min 4 s
1 1 h
10 h 31 min 4 s
2 h 15 min 24 s
1 h 46 min 47 s
1 2 h 32 min 53 s
5 h 93 min 124 s
6 h 35 min 4 s
140666 _ 0001-0040.indd 38 21/7/09 12:18:46
39
5
Repassa-ho
1 Calcula quatre divisors i quatre mltiples de cada nombre, i completa la taula.
4 Calcula el MCM i el MCD daquests nombres.
2 Calcula tots els divisors dels nombres segents.
Desprs, encercla en vermell els nombres primers i en verd, els composts.
20 i 24 12 i 18 10 i 15
2 3
9 10
11 13
3 Completa les taules aplicant els criteris de divisibilitat.
Dividendo s divisible per
2 3 5
El nmero 90 S
El nmero 48
El nmero 45
El nmero 510
Dividendo s divisible per
2 3 5
El nmero 95
El nmero 300
El nmero 40
El nmero 243
Divisors Nombre Mltiples
18
24
36
1, 2, 3, 6
2, 3, 4, 9, 18
2, 3, 4, 12
36, 54, 72, 90
36, 72, 108, 180
24, 48, 96, 144
R. M.
1, 2
1, 3, 9
1, 11
1, 3
1, 2, 5, 10
1, 13
vermell
verd
vermell
vermell
verd
vermell
S
S S No No S
S
S S S No S
S S No S No
No
S No S S S
MCD (20 i 24) 5 4
MCM (20 i 24) 5 120
MCD (12 i 18) 5 6
MCD (12 i 18) 5 36
MCD (10 i 15) 5 5
MCM (10 i 15) 5 30
140666 _ 0001-0040.indd 39 21/7/09 12:18:46
El quadern de Matemtiques 6, primer trimestre, per a sis curs deducaci primria,
s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria
Illes Balears/Santillana Educacin, S. L., dirigit per Enric Juan Redal,
Jos Toms Henao i Miquel Vives Madrigal.
Text: Fernando Garca i Pilar Garca.
Illustraci: Pep Brocal i Jos M. Valera.
Edici: Jos A. Almodvar i Miquel Vives Madrigal.
Direcci dart: Jos Crespo.
Projecte grfic
Portada: Carri/Snchez/Lacasta.
Interiors: Paco Snchez i Avi.
Illustraci de portada: Jos Luis Agreda.
Cap de projecte: Rosa Marn.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca i Ral de Andrs.
Direcci tcnica: ngel Garca.
Coordinaci tcnica: Jos Luis Verdasco i Miquel Vives Madrigal.
Confecci i muntatge: Julio Hernndez, M. Gmez i M. Raboso.
Correcci: Immaculada Ramis.
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas
Fotografia: Calvin Hamilton; ARXIU SANTILLANA.
2009 by Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.
Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 Palma
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 140666
Depsit legal:
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o trans-
formaci daquesta obra noms pot ser feta amb lautoritzaci dels seus
titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Contactau amb CEDRO
(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessitau
fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
140666 _ 0001-0040.indd 40 21/7/09 12:18:47