You are on page 1of 8

QUALIFICACIÓ

MATÈRIA: EXAMEN DE H. FILOSOFIA

CRÈDIT 1: Trimestral: Pensament antic / Sergi Castillo

COGNOMS GRUPS 2A – 2B – 2D – 2GH

BATXILLERAT NOM CODI DATA Curs 2009-2010

A. PART TEST (4 punts)

1- Segons Plató:
a)els sentits no tenen cap valor quan volem accedir al coneixement de la veritat
b) els sentits són decisius pel que fa a l’acció de conèixer la veritat
c) els sentits són el primer pas quan volem conèixer la veritat
d) cap de les anteriors

2- Amb el “Símil de la línia” Plató explica:
a) la seva teoria política i social b) la seva teoria antropològica c) la seva teoria sobre la realitat d) la
seva teoria del coneixement

3- Segons Plató, la unió de l’ànima amb el cos és:
a) substancial b) eterna c) accidental d) l’ànima no s’uneix mai amb el cos.

4- Em sembla necessari que precisem qui són els filòsofs a què ens referim quan ens atrevim a sostenir
que han de governar l’Estat; i això, a fi que, sent ben coneguts, tinguem mitjans de defensar-nos
mostrant que a ells els és propi per naturalesa tractar la filosofia i governar l’Estat, i als altres seguir el
qui governa. [...] Llevat que els filòsofs governin en els Estats o que tots aquells que s’anomenen reis i
dinasties practiquin noblement i adequadament la filosofia —llevat que coincideixin una i altra cosa: la
filosofia i el poder polític—, no hi ha, amic Glaucó, treva per als mals dels Estats, ni tampoc, segons crec,
per als del govern humà.

4- En aquest text es defensa que:
a) tothom té dret a governar b) ningú té dret a governa c) la timocràcia d) només alguns tenen dret
a governar

5- Bastará, pues -dije yo-, con llamar, lo mismo que antes, a la primera parte, conocimiento; a la
segunda, pensamiento; a la tercera, creencia, e imaginación a la cuarta. Y a estas dos últimas juntas,
opinión; y a aquellas dos primeras juntas, inteligencia. La opinión se refiere a la generación, y la
inteligencia, a la esencia; y lo que es la esencia con relación a la generación, lo es la inteligencia con
relación a la opinión, y lo que la inteligencia con respecto a la opinión, el conocimiento con respecto a la
creencia y el pensamiento con respecto a la imaginación. En cuanto a la correspondencia de aquello a
que estas cosas se refieren y a la división en dos partes de cada una de las dos regiones, la sujeta a
opinión y la inteligible, dejémoslo, ¡oh, Glaucón!, para que no nos envuelvan en una discusión muchas
veces más larga que la anterior.

5- En aquest text, Plató s’està referint a:
a) que els graus del coneixement són independents dels graus en què s’organitza la realitat o ésser
b) El coneixement té graus però la realitat no té graus.
c) Els graus del coneixement i els graus de la realitat mantenen una relació d’oposició
d) El símil de la línia

6- Segons Plató,
a) el coneixement dialèctic es produeix mentre somniem
b) el coneixement dialèctic ens apropa a les idees
c) en alguns casos el coneixement dialèctic és preferible al coneixement sensible
d) en alguns casos el coneixement sensible és preferible al coneixement dialèctic.

1
7- Què entén pròpiament Plató per “Dialèctica”?
a) el procés mental que ens permet dialogar i discutir amb els altres
b) el procés perceptiu que ens permet captar els objectes de la realitat
c) el procés mental que ens permet la comprensió d’allò que no és “en si”
d) el procés mental que ens permet la comprensió de les essències.

8- L’exercici de la dialèctica porta a la consecució de:
a) la dianoia b) la pistis c) la eikasia d) la noesi

9- Només poden arribar al món de les idees el que practiquen:
a) el millorament moral b) l’estudi de les matemàtiques c) l’abandonament de les coses materials d)
totes les anteriors

10- Vol dir “opinió”:
a) episteme b) eikasia c) pistis d) doxa

11- Vol dir “coneixement vertader”
a) eikasia b) doxa c) paidea d) episteme

12 —I què hem de dir pel que fa a la mateixa adquisició del coneixement? Si un pretén prendre el cos
com a col·laborador en aquesta recerca, li serà un obstacle o no? Vull dir aproximadament això: la vista i
l’oïda proporcionen als homes quelcom de veritat o bé passa allò que els poetes no es cansen de repetir,
que ni sentim ni veiem res amb exactitud. I, si aquests sentits corporals no aporten res d’exacte ni de
segur, molt menys els altres que, segurament, els són inferiors. No et sembla així?
—I força —féu ell.
—Quan, doncs, l’ànima assoleix la veritat? Perquè és clar que quan vol considerar qualsevol cosa
conjuntament amb el cos, aleshores és enganyada per ell.
—És cert.
—Per tant, no és quan raona que arriba a adquirir, si mai hi arriba, un coneixement clar de quelcom de la
realitat?
—Sí.
—I no és veritat que quan millor raona és quan no la destorba res d’això, ni l’oïda, ni la vista, ni cap dolor
o plaer, sinó que ella es concentra tant com pot en si mateixa, deixant estar el cos, sense comunicar-se
amb ell ni agafar-se d’ell, tendint així vers el que és real?

12- La idea principal d’aquest text és:
a) que l’ànima és anterior al cos b) el tipus de relació que hi ha entre l’ànima i el cos c) del
coneixement en general d) del que és real i del que no ho és

13 —I què penses sobre això, Símmies? Afirmem que existeix allò que és just en si mateix, o no?
—És clar que ho afirmem, per Zeus!
—I també allò que és bell i allò que és bo?
—Com no ho hem de fer?
—I has arribat a veure amb els teus ulls alguna d’aquestes coses?
—De cap manera —féu ell.
—Aleshores, les has captat amb algun altre dels sentits corporals? Em refereixo a qualsevol cosa com,
per exemple, la magnitud, la salut, la força, en una paraula, a l’essència de totes les coses, allò que cada
cosa realment és. Per ventura és per mitjà del cos com es pot contemplar el que hi ha de més veritable
en les coses, o bé més aviat el que passa és que aquell de nosaltres que adopti una millor i més precisa
disposició per reflexionar sobre les coses que examina, aquest és el qui més s’aproximarà a conèixer
cada una d’elles?

13- Què vol dir l’expressió “allò que és just en si mateix”?
a) el que no és injust b) el que pot arribar a ser just c) la idea de justícia d) la còpia de la idea de
justícia

14- Quina d’aquestes afirmacions és correcta, segons Plató?
a) Tot allò que és en si, com ara el concepte o idea d’igualtat o altres semblants, arrenca de les
percepcions sensibles («del que veiem, o toquem, o de qualsevol altre dels sentits»), però la realitat en si
no té res a veure amb el món sensible.
b) Tot allò que és en si, com ara el concepte o idea d’igualtat o altres semblants, arrenca de les

2
percepcions sensibles («del que veiem, o toquem, o de qualsevol altre dels sentits»). Però la realitat en si
és purament mental. Només existeixen realment les coses sensibles.
c) Tot allò que és en si, com ara el concepte o idea d’igualtat o altres semblants, arrenca de les
percepcions sensibles («del que veiem, o toquem, o de qualsevol altre dels sentits»). La
realitat en si ens és suggerida pel món sensible, però no prové directament d’ell.
d) cap no ho és

15- Quina d’aquestes afirmacions és correcta, segons Sòcrates i Plató?
a) La doctrina de la maièutica és independent de la doctrina de la reminiscència. Sòcrates pot ajudar a
infantar un nou coneixement, encara que aquest coneixement no es trobi en l’ànima.
b) No hi ha cap distició entre la doctrina de la maièutica i la doctrina de la reminiscència, ja que per Plató
totes dues volen dir el mateix.
c) la maièutica implica no poder acceptar la teoria de la reminiscència
d) La doctrina de la maièutica és inseparable de la doctrina de la reminiscència. Sòcrates
només pot ajudar a infantar un nou coneixement si aquest coneixement ja es troba a l’ànima

16- Amb quin animal es compara Sòcrates, pel fet que canta abans de morir?
a) amb un ànec b) amb un cavall c) amb una oreneta d) cap dels anteriors

17- Quina és l’objecció de Cebes, pel que fa als arguments platònics en defensa de la immortalitat de
l’ànima?
a) Cebes no planteja cap objecció, perquè està d’acord amb Sòcrates
b) Cebes compara l’ànima amb una lira, i diu que, igual que l’harmonia d’una lira desapareix si la lira es
trenca, l’ànima tampoc no pot existir sense el cos si aquest mor.
c) Cebes compara l’ànima amb una flauta, i diu que si la flauta s’espatlla, no pot produir cap melodia. De
la mateixa manera, si el cos s’espatlla i mor, l’ànima també desapareix.
d) cap de les anteriors és correcta.

18- Què opina Símmias, pel que fa als arguments platònics en defensa de la immortalitat de l’ànima?
a) està totalment d’acord amb Cebes
b) està a favor de Sòcrates, però no de Cebes
c) compara l’ànima amb un teixidor i el cos amb un teixit. El teixidor sobreviu a molts teixits, però al
final, l’últim teixit sobreviu al teixidor. Per tant, en darrer terme l’ànima no és, segons Simmias, immortal
d) cap no és correcta

19- Com s’anomena l’odi cap a l’acció de raonar?
a) misantropia b) micologia c) mitocondria d) cap és correcta

20- Segons diu d’ell Diògenes Laerci, “Fou el primer a sostenir que en tota questió hi ha dos raonaments
mútuament oposats, amb els quals procedia a les controvèrsies; fou el primer a practicar-ho”. Ens estem
referint a:
a) Sòcrates b) Gòrgies c) Plató d)Protàgores

21- Segons Sòcrates, si es comparen l’ànima i el cos amb l’harmonia que produeix una lira, aleshores
succeeix que:
a) l’ànima seria mortal, perquè l’harmonia desapareix quan la lira es destrueix
b) és incompatible amb la teoria de la reminiscència
c) l’ànima seria immortal
d) aquesta qüestió no es planteja

22- El darrer argument de Plató per demostrar la immortalitat de l’ànima ens diu que:
a) L’ànima és immortal ja que ha viatjat al món de les idees i allí hi ha vist les essències eternes. Aquest
coneixement és una prova de la seva immortalitat, doncs, en cas contrari, l’ànima no podria recordar res.
b) L’ànima és immortal perquè la mortalitat no pertany a la seva essència.
c) La idea de vida és inseparable de la idea d’ànima. Però la idea de vida no admet el seu
contrari, que és la idea de mort. Per tant, l’ànima tampoc no admet de cap manera la idea de
mort, o sigui que és immortal.
d) cap de les anteriors és vàlida.

23- Amb quina de les següents afirmacions no estaria d’acord Aristòtil?

3
a) el coneixement sensible és un simple pas que ens permet començar el procés de l’autèntic
coneixement
b) L’ànima és anterior al cos
c) conèixer és recordar
d) cap de les anteriors

24- Va haver de marxar d’Atenes pel seu origen
a) Plató b) Sòcrates c) Aristòtil d) Anaxàgores

25- És la teoria que Aristòtil utilitza per explicar el fenomen del canvi
a) Teoria Hil·lemòrfica b) Teoria Actopotencial c) Teoria de la Reminiscència d) Teoria Geocèntrica

26- Segons Aristòtil, l’ànima humana és
a) immortal b) anterior al cos, però mortal c) mortal i inseparable del cos d) per Aristòtil no existeix
l’ànima humana

27- Segons Anaximandre, l’origen d’on tot prové és:
a) l’aigua b) l’apeiron c) els nombres d) el “nous”

28- “L’ésser es diu de moltes maneres”, frase de:
a) Plató b) Sòcrates c) Aristòtil d) Pitàgores

29- Segons Aristòtil, és el que defineix i determina l’ésser:
a) les categories b) la matèria c) la forma d) cap de les anteriors

30- Segons Aristòtil, de les causes de l’ésser, la més important és:
a) la causa material b) la causa formal c) la causa eficient d) la causa final

B. COMENTARI DE TEXT

Els amants de la saviesa saben que, quan la filosofia pren en les seves mans l’ànima, aquesta ànima es
troba senzillament presonera i enganxada al cos, forçada a mirar les coses a través d’ell com des d’una
masmorra, sense poder fer-ho lliurement per si mateixa, cosa que fa que s’arrossegui en una total
ignorància. A més, s’adona que en aquesta presó el més terrible és que un es troba lliurat als desigs i que
a través d’aquests desigs el mateix presoner es converteix en el qui més col·labora al seu
empresonament. Bé, doncs, deia que els amants de la saviesa saben que, quan la filosofia pren en les
seves mans una ànima que es troba en aquest estat, li dóna suaument bons consells i procura
d’alliberar-la, mostrant-li que el que ella veu amb els ulls està ple d’enganys, com ho està també el que
capta per l’oïda o per qualsevol altre dels sentits; així intenta convèncer-la que ha de prescindir d’ells i
que no n’ha de fer ús més que en el que sigui necessari, exhortant-la que es reculli i es concentri en si
mateixa i no doni crèdit a ningú sinó a si mateixa i a allò que ella per si mateixa intel·lectualment capta,
que és la realitat dels éssers en si mateixos. Res del que capta per altres mitjans i que es presenta de
diferents maneres no ho ha de considerar veritable, ja que això pertany a les coses visibles i sensibles,
mentre que el que ella contempla és el que és intel·ligible i invisible. Aleshores, l’ànima del veritable
filòsof s’adona que no li convé rebutjar aquest alliberament, i s’aparta tant com pot dels plaers, els
desigs, les afliccions i els temors, ja que pensa que si un es deixa afectar fortament pel plaer, pel temor,
per l’aflicció o pel desig, no patirà només el mal que un podria pensar que derivaria d’aquestes coses,
com ara una malaltia o perdre diners per culpa dels propis capricis, sinó que patirà també el pitjor i més
definitiu de tots els mals i, a més, sense adonar-se’n. (Plató: Fedó)

1. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre cinc i quinze

4
paraules en cada cas): [1 punt]

a) intel·ligible:

Proposta de resposta:

allò (les idees) que només es pot captar per mitjà de l’ànima, ment o raó, i mai pels sentits.

b) éssers en si mateixos:

Proposta de resposta:

són les idees, o essències, el que existeix realment i autènticament, que serveix de model per
a les coses sensibles.

3. Expliqueu el sentit de la següent afirmació del text:

…si un es deixa afectar fortament pel plaer, pel temor, per l’aflicció o pel desig, no patirà només el mal
que un podria pensar que derivaria d’aquestes coses, com ara una malaltia o perdre diners per culpa dels
propis capricis, sinó que patirà també el pitjor i més definitiu de tots els mals i, a més, sense
adonar-se’n.

Quin és aquest “pitjor i més definitiu de tots els mals?” Feu referència als aspectes del pensament de
Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Proposta de resposta:

El pitjor i més definitiu de tots els mals és la ignorància pura. L’alumne ha de distingir entre la
“docta ignorància” socràtica, que és el primer pas necessari que cal donar per iniciar el camí
de l’autèntic coneixement, de la “ignorància pura”, que és la ignorància del qui ignora que és
ignorant (per això diu “sense adonar-se’n”), pròpia dels sofistes o tot aquell individu que
manifesta tenir prejudicis, creences no fonamentades, prepotència, etc.

“El pitjor i més definitiu de tots els mals” també fa referència al fet que Plató assimila el
concepte d’ignorància pura, de caràcter epistemològic, amb l’ontologia de l’ésser: qui ignora,
no pot tenir una existència autèntica, sinó que la seva vida no té valor, no val la pena de ser
viscuda, és viure “arrossegant-se”. La mentida és sinònim, doncs, de no-ésser, mentre que la
veritat porta a “ser” i existir plenament. Plató manifesta doncs en aquest fragment el lligam
profund i inseparable que hi ha entre la veritat i l’ésser. Es valorarà especialment que l’alumne
faci també menció, en aquest cas, al filòsof Parmènides i a la seva distinció entre la “via de la
veritat” i la “via de l’opinió”, ja que aquest és el precedent teòric en què es basa Plató.

Pel que fa als aspectes del pensament de Plató que són pertinents en relació amb el text,
l’alumne ha de parlar de les següents qüestions:

-l’antropologia platònica: el dualisme ànima/cos. El mite del carro alat. La teoria de la
reencarnació. El cos és un obstacle per a l’ànima.

-l’ètica de Plató: La purificació de l’ànima per mitjà de la pràctica de les virtuts. Les tres parts
de l’ànima i les tres virtuts corresponents.

-la teoria del coneixement de Plató. La distinció entre “doxa” i “episteme”. Si l’ànima vol
apropar-se a la veritat (episteme) ha d’allunyar-se del cos. Les referències al Mite de la
Caverna són prou clares: masmorra, presó, empresonament...

5
4. Compareu la concepció de Plató de la filosofia o el coneixement amb una altra concepció de la filosofia
o el coneixement que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

Proposta de resposta:

En aquest fragment Plató ens ofereix la definició clàssica de la filosofia. El filòsof és, així,
“l’amant de la saviesa”. La filosofia actua com un bàlsam guaridor i beatificador de l’ànima, ja
que gràcies a ella l’ànima s’adona de la terrible situació en què es troba i pot iniciar així el
camí de la seva “salvació”. L’alumne pot comparar, per contrast, aquesta visió dogmàtica de la
filosofia amb dos corrents de pensament oposat, com poden ser el dels sofistes o el d’Aristòtil.

Si l’alumne opta pels Sofistes, cal que faci esment de les perspectives relatives o escèptiques
que defensaven aquests filòsofs, i que les sàpiga contraposar amb el dogmatisme de Plató. Es
valorarà especialment que l’alumne citi frases conegudes d’aquests pensadors i en sàpiga fer-
ne la interpretació adequada, contrastada amb l’idealisme platònic (per exemple, “l’home és la
mesura de totes les coses” (Protàgores), “res no existeix, si quelcom existís no es podria
pensar, i si es pogués pensar, no es podria comunicar” (Gòrgies). També es valorarà que
l’alumne sàpiga contextualitzar el tema en relació al món d’avui, explicitant el triomf de la
democràcia a Occident com un triomf de la perspectiva sofística de la filosofia.

Si l’alumne opta per Aristòtil, l’alumne haurà de distingir entre la perspectiva dualista de Plató
i la monista d’Aristòtil, i aplicar aquesta distinció als diferents àmbits en què es desplega la
filosofia d’aquest dos autors: la visió del món, de l’home i del coneixement. En la filosofia
d’Aristòtil, la filosofia fa feliç l’home, perquè li permet de conèixer la realitat natural des d’una
perspectiva que avui anomenaríem científica. Per tant, no es tracta d’una visió de la filosofia
en tant que alliberadora (de l’ànima) o espiritual (com la de Plató), sinó material, basada en el
desenvolupament de les capacitats o talents naturals de l’ésser humà.

Es valorarà especialment que l’alumne contextualitzi aquesta confrontació amb la visió actual
de la ciència, i que sàpiga explicar quines aportacions d’aquests dos filòsofs segueixen sent
vàlides avui.

6
A B C D

1

2
3

4

5
6

7

8
9

10

11
12

13
14

15

16
17

18

19
20

21

22
23

24

25
26

27

28

29

30

- Resposta correcta: 0,133

7
- Resposta incorrecta: - 0,044
- En blanc: -

8