You are on page 1of 7

RENAIXEMENT

1.-INTRODUCCIÓ.

Des de mitjans del segle XV fins a finals del XVI, es produeix a Europa,
especialment a Itàlia, una renovació artística, literària, científica, cultural, etc. El
corrent de pensament al voltant de la qual gira el Renaixement es coneix amb el nom
d'Humanisme. L'ésser humà torna a mirar-se a si mateix i a la naturalesa que
l'envolta, a ser el centre, la mesura de totes les coses. Es passa progressivament
d'una societat teocèntrica, centrada exclusivament en la religió, a una altra secular,
centrada en l'home, en la qual s'intenta explicar el món i la natura, no per mitjà de la
fe, sinó per la raó i la ciència.

El referent, el model a seguir, és la cultura clàssica grega i romana (per això
es diu Renaixement, ja que en aquest període es donarà un renéixer de la cultura
clàssica). Es busca la bellesa, l'harmonia, la claredat en l'art, que es comença a
valorar per si mateix.

En aquesta època va tenir lloc un gran avenç de les ciències experimentals:
progressos en medicina, s'inventa la brúixola i la impremta (d'importants
conseqüències per a la cultura en general i per la música en particular), noves
concepcions en astronomia, es realitzen descobriments molt importants com el
d'Amèrica el 1492.

Es produeixen canvis polítics i socials: es consolida el concepte de monarquia, a
més de la noblesa, apareix una nova classe social: la burgesia (comerciants,
banquers ...).

Quant a l'àmbit religiós sorgeix la reforma protestant amb importants
conseqüències per a la música. L'església serà el principal mecenes i font d'inspiració i
d'ingressos pels artistes, tot i que progressivament hi ha un suport cada vegada més
gran de la noblesa i de la burgesia.

2.-CARACTERÍSTIQUES MUSICALS DEL RENAIXEMENT.

2.1.-Textura: La polifonia.

Una de les característiques més importants serà l'ús de la polifonia, ja sigui en
música vocal, instrumental, religiosa o profana, la polifonia serà la textura de totes les
obres renaixentistes. La polifonia és una tècnica de composició que va sorgir a l'Edat
Mitjana i consisteix en diverses veus o tons que sonen simultàniament, totes amb la
mateixa importància (es busca l'equilibri i l'harmonia entre les veus).

El nombre de les veus serà variable però el model a seguir, considerat com el
més perfecte, serà una polifonia a quatre veus: Soprano, contralt, tenor, baix.En el
Renaixement es vol que les veus formin un conjunt únic, i totes segueixen el mateix
text. Hi ha obres on el text està repartit entre les diferents veus, de manera que
només s'entén si canten totes a la vegada. Això implica una nova manera de
compondre, més vertical, les diferents veus s'escriuen totes a la vegada, i no de
manera successiva.

1
2.2.- Ritme i melodia

Se segueix un tipus de pulsació anomenant tactus, i també es fa servir la
indicació de compàs a l'inici de la partitura, tot i que encara no s'usen les línies
divisòries.

2.3.- Melodia i harmonia
La melodia de les composicions renaixentistes segueix el model de tessitura de
les melodies vocals. La música continua basant-se en modes antics, però els
compositors usen cada cop amb més llibertat les notes alterades, que no pertanyen
a cap mode i que de cada vegada atraquen més la música a la tonalitat (escales Major
i menor).
En el Renaixement predomina la música religiosa sobre la profana, encara que a
partir del s. XVI, la música profana anirà adquirint més importància, i la música vocal
tendrà més importància que la instrumental.

3.- FORMES MUSICALS RENAIXENTISTES.

3.1.- Formes vocals.

a) Religioses:

• Motet: És la principal forma religiosa de la música catòlica, es tracta d'una obra
polifònica, a quatre o cinc veus, amb text religiós en llatí, sense instruments, de
ritme lliure perquè intenta expressar el sentiment del text, normalment utilitza
la imitació entre les veus. Cada frase del text es canta amb una melodia que
apareix successivament en totes les veus. (Es prohibia cantar a les dones a
l'església per la qual cosa les veus agudes les cantaven nens, falset, o castrati).

• Missa: La missa és una forma complexa, resultat de la unió de totes les peces
integrants de la litúrgia, que poden estar compostes com el motet, o seguint
altres tècniques de variació o imitació.

• Coral: És la principal forma religiosa de l'església protestant. És una
composició senzilla a quatre veus, amb text en alemany i de textura
homofònica, és a dir, les veus van al mateix ritme cantant les mateixes paraules
a la vegada. Això facilitava la participació del poble en el cant a diferència de la
música catòlica molt més complexa.

b) Profanes:

• Madrigal: Serà la forma vocal més important del Renaixement, d'origen italià,
és una forma polifònica complexa a quatre o cinc veus, normalment sense
instruments, de ritme lliure perquè pretén descriure els sentiments del text, en
la seva major part de caràcter amorós i de grans poetes italians. Usa la imitació
entre les veus, i intervenen tant veus femenines com masculines. Serà una
música no popular sinó d'ambient cortesà.

• Chanson: Cançó polifònica d'origen francès, a diverses veus amb
acompanyament instrumental, deriva de la cançó trobadoresca. Sol tenir una
estructura d'estrofes i tornada. Forma menys complexa que el madrigal, usant

2
poc la imitació entre les veus.

• Villancet: És la forma més representativa de la música espanyola. Cançó
polifònica normalment a quatre veus, de textura polifònica senzilla, en la qual
les veus van al mateix ritme, cantant el mateix text, sol portar acompanyament
instrumental. Esta estructurat en estrofes i tornades.

3.2.- Formes instrumentals.

Encara que el Renaixement va ser una època principalment de polifonia vocal, el
mateix període va ser testimoni d'un interès cada vegada més gran per la música
instrumental. Un signe de la preocupació creixent per la música instrumental va ser la
publicació de llibres que descrivien els instruments o impartien instruccions per a la
seva execució.
No obstant això durant el Renaixement gran part de la música instrumental
estava lligada a la música vocal. Els instruments podien utilitzar-se per doblar una veu
o substituir-la en composicions polifòniques tant sacres com profanes; servien també
per acompanyar el cant, on les veus més greus es substituïen per instruments, i així
madrigals, nadales o cançons de tot tipus es transformaven en solos vocals amb
acompanyament instrumental. També comencen a sorgir composicions pròpiament
instrumentals, sobretot a partir del segle XVI, amb un caràcter independent de la
música vocal.
En el Renaixement el compositor continua sense fixar per a quins instruments
escriuen les obres. La tria d'instruments depenia de les disponibilitats i del gust dels
executants.
Els conjunts instrumentals, moltes vegades agrupaven instruments per famílies
(conjunt de flautes, o de violes) així s'aconseguia homogeneïtat tímbrica.
Un invent renaixentista fou la tablatura, que és una tècnica per escriure
música per a instruments de corda puntejada, i consistia en indicar la posició dels dits
damunt de la corda on havien d'anar col.locats.

3
La música instrumental podia ser executada per un conjunt instrumental, o bé
per un instrument solista com el llaüt, viola, orgue o clave. Les principals formes
instrumentals del Renaixement són les següents:

Musica de dansa: la suite

La dansa estava àmpliament difosa i gaudia d'una gran estima en el
Renaixement, moltes són arranjaments de melodies per a ús popular, però la gran
majoria van ser escrites per a ocasions socials celebrades a les llars de la burgesia o
en les corts aristocràtiques. Així podem dir que part considerable de la música
instrumental del Renaixement consistia en peces de dansa bé per a llaüt, instruments
de teclat o conjunts instrumentals. Aquestes peces tenien ritmes marcats i regulars,
es dividien en parts diferenciades i utilitzaven una tècnica polifònica senzilla.
Normalment les danses s'agrupaven per parelles, de ritmes contrastants unes
binàries altres ternàries, unes lentes altres ràpides.

Transcripcions de música vocal:

Una altra de les principals formes instrumentals del renaixement serà
l'adaptació de peces vocals per a l'execució instrumental. Substituint les veus
humanes per instruments, van sorgir formes instrumentals com els ricercari o
canzonas que no són més que les formes instrumentals del motet o de la cançó
polifònica profana adaptada als instruments.
Aquestes formes instrumentals s'escrivien per a instruments de teclat: orgue,
clave, etc., per a corda: llaüt, viola de mà, arpa, o per a conjunts instrumentals.

Variacions:

Són formes de composició que parteixen d'una melodia senzilla, que es va
repetint variant el ritme, les harmonies, el timbre, etc. Però de tal manera que es
reconeix sempre el tema inicial. La major part de les variacions es realitzaven sobre
anar acords de danses, o sobre cançons conegudes. Probablement aquesta forma de
composició va tenir el seu origen en Espanya amb els compositors per a viola de mà i
teclat, amb el nom de diferències.

Peces improvisades:

Són peces en què no hi ha un ritme, melodia o estructura fixa, i en la qual la
improvisació juga un paper important. Es va escriure per a instruments solistes,
(sobretot del teclat i de corda). Reben diferents noms: fantasies, preludis, etc.

4
EXERCICIS
1.- Completa el següent text:

En el Renaixement i va haver grans avenços en les ________________:
progressos en _____________, s'inventen __________ i ____________, noves
concepcions en _________________, i es realitzen descobriments com
_____________ l'any ______.
Aquesta època va des de____________ fins a __________, es produeix a
____________, especialment a _______, una renovació artística, literària, científica i
cultural, . Hi haurà un nou corrent de pensament anomenat ____________ en el què
el centre i mesura de totes les coses serà _________. Aquest torna a mirar-se a si
mateix i a la naturalesa que l'envolta, a ser el _________, de les coses. Es passa
progressivament d'una societat ____________, a una altra __________, centrada en
l'home, en la qual s'intenta explicar el món i la natura, no per mitjà de la____, sinó
per la ________.
Es produeixen canvis ________ i ________: es consolida la_____________,, i
apareix la _____________ .
Es pren com a referent _______________________ . En l'art es busca
__________, __________ i ____________, que es comença a valorar per si mateix.
Va sorgir la____________ amb importants conseqüències per a la música. El
principal __________ serà l'església, tot i que progressivament hi ha un suport cada
vegada més gran de la noblesa i de la burgesia.

2.- Respon a les següents preguntes tan bé com puguis:

a) Explica què és una textura polifònica?

b) Quantes veus hi solia haver en la textura del Renaixement? Quines eren?

c) Què és el tactus?

d) Quin element començaren a usar en el Renaixement que feia referència a
l'accentuació de la pulsació?

e) Quina tessitura tendran les peces renaixentistes?

f) Sobre quin quin sistema d'escales es basen les composicions del Renaixement?
Quins canvis es comencen a veure en aquest sentit en les composicions?

g) Quin tipus de música tenia més importància durant el Renaixement?

5
3.- Fes un mapa conceptual de les Exemple de mapa conceptual
formes musicals del Renaixement

4.- Quines són les peces integrants de la litúrgia?

5.- Indica si les següents afirmacions són V (vertaderes) o F (falses).

a) El motet renaixentista és una peça religiosa a 3 veus______.
b) El coral era una peça de caire imitatiu, amb text en alemany______.
c) El madrigal és una forma vocal religiosa, polifònica complexa a 4 o 5 veus____.
d) La chanson deriva de la cançó trobadoresca amb estructura d'estrofes i
tornada, però és menys complexa que el madrigal i no usa molt la
imitació____.
e) El villancet és una forma musical homofònica pròpia de la música
espanyola____.

6.- Escull la resposta correcta ( n'hi pot haver més d'una correcta):

• El Renaixement va ser una època...
a) On la importància la tenia la polifonia vocal.
b) On la importància la tenia la música instrumentals

• La tablatura és...
a) Un sistema per imprimir la música sobre paper pautat.
b) Un sistema de notació instrumental.
c) Un tipus d'instrument propi del Renaixement.

6
• El ricercari i la canzona són...
a) Adaptacions instrumentals de la chanson i el motet.
b) Peces que interpretaven instruments de teclat.
c)Recerques de nous tipus de composicions.
• Les variacions són...
a) Composicions que va canviant el ritme, l'harmonia, etc, d'un tema
determinat sense canviar l'essència de la composició.
b) Composicions que variaven l'estructura de la composició per ser més
modernes.
c) Diferents variants d'un mateix instrument. Per exemple, flautes soprano,
f.contralt,f. tenor,f. baix...

• Peces improvisades són...
a) Peces sense una estructura fixa.
b) Peces per a instruments solistes.

7