You are on page 1of 16

PLAERDEMAVIDA - 48

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell


TARDOR 2014
Opini
Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
www.macarella.org
A
s
s
o
c
i
a
c
i


C
u
l
t
u
r
a
l
M
a
c
a
r
e
l
l
a
Hem fet el Plaerdemavida-48:
Llus Antol S., Rosella Antol, Joana Avelino, Teresa Monz, Raquel Muoz,
Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Ferran Sebastin.
Illustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.
Coordinaci: Rosella Antol.
Correcci lingstica: Alexandre Ros.
Impressi: Grfques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella.
Dipsit Legal: V-2407-2004
Collabora
Si escoltes el silenci
hi sentirs mil veus:
les herbes que respiren
les fors obrint els ptals
la terra assaonant-se,
insectes que no veus...
Joana Raspall
Fa cent anys de la Gran guerra
Que acab quatre anys desprs
Vint-i-un anys ms endavant
Gran guerra mundial tamb.
Com pot haver tantes guerres
Si els humans volem la pau?
Qui t poder per a dur-nos
Al desastre i a la mort?
La pau al mn crit unnime
Que no escolten els que manen.
Per un tros ms gran de terra
Per engrandir els negocis
Uns estats armats i forts
Sembren fam, mort, extermini.
La gent humana innocent
Tria entre mort i fugida
Ompli camps de refugiats
Amb amargor infnita
Pau al mn! el nostre crit
Dileg, respecte, harmonia.
Tot abs que fa el poder
Promou violncia, rancnia.
Escoltar fraternalment
Hauria dsser la guia.
Que acaben les guerres ja
A lOrient mitj, a Ucrana.
Que els pobles vens de lfrica
Troben en sa terra vida.
LAIXETA LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI

Una llengua est viva quant t mitjans de comuniciaci i escena cultural que lutilitzen amb nor-
malitat, en aquests temps en que els governants no aposten per la cultura prpia, sn iniciatives cviques
o privades les que assumeixen tot el protagonisme. En aquest nmero de la rateta digital vos proposem
un programa de rdio que semet per internet, una companyia de teatre que amb pocs recursos s ca-
pa de portar als escenaris espectacles de molta qualitat i una pgina web amb continuguts multimdia
centrada en els moviments socials dels diferents barris de la ciutat de Valncia. La societat valenciana s
rebel i emprenedora, positiva i aferrada a la creativitat per reinventar-se dia a
dia.
EL MURAL. Programa de rdio dEscola Valenciana.
www.escolavalenciana.org/elmural
Al juny passat va nixer un programa de rdio fet en valenci: es tracta
dEl Mural. Un mural de veus, de geografa, de cultura, de poltica, de msica
i de collectius. Un mural de diversitat, de dileg i de democrcia participativa.
Un programa de rdio, duna hora de durada i de periodicitat mensual que
pretn ser un smbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem, i demostrar
que hi ha gent que t ganes de construir una societat plural i digna. Fet a les installacions radiofniques
de lAjuntament dAlboraia, amb lAmlia Garrigs com a conductora, Escola Valenciana ens t preparat
un nou captol, el proper 2 doctubre, per celebrar el 25 aniversari del naixement de Rdio9, a ms
sescoltaran alguns testimonis dels familiars de laccident del metro de Valncia. Ho podrem sentir tot des
de la web dEscola o per les emissores locals de Burjassot, Muro, lEliana, Picassent,
Mislata, Godella, Puol i Cocentaina.
CRIT. Companyia de teatre. www.teatrecrit.com
Vos presentem la web duna companyia de teatre nascuda a fnals del 2008,
composada per joves actors i actrius, que amb les seues obres intenten acostar el
patrimoni cultural, literari i teatral al pblic en general i al pblic en perode formatiu en
particular. Esta jove companyia, creadora de diverses obres que versen sobre grans
autors de la literatura com Miguel Hernndez, Joanot Martorell, Ros de Corella o Jau-
me Roig, ha sabut impulsar dos projectes per vincular els joves i el teatre: el primer
dels quals, la xarxa europea Erasmus Scene Network a la Universitat de Valncia,
ja ha rebut el 3er Premi Carlemany de la Joventut que atorga el Parlament Europeu; el segon projecte, el
programa Escena Jove, el podrem gaudir durant tota la tardor-hivern al Teatre Micalet. No vos el perdeu!
XARA. www.xara.carevolta.org
Ac teniu una nova web social multimdia feta a la ciutat de Valncia.
Xara s un espai que ofereix continguts multimdia creats per informar-se del
que es cou al carrer, ja siguen mobilitzacions ciutadanes, xarrades i conferncies
o plens municipals que tracten sobre el pla del Cabanyal. Una web impulsada
des del centre cultural Ca Revolta amb la participaci de lACICOM, lassociaci
cvica per defensar els drets de la ciutadania relacionats amb la comunicaci, i
altres plataformes com mildenou.com, que t el propsit de mostrar, des dun
punt de vista crtic i de transformaci, la realitat social, cultural i poltica de la so-
cietat valenciana. A ms, ens ofereix lenlla de les activitats del Centre Cultural
Ca Revolta. No dubteu a visitar-la!
15 2
REGLES DEL JOC: MUTS I A LA GBIA
@ la rateta digital www.elcaudeloroneta.blog.cat
La veritat: estar apellant a la transparncia democrtica i, a menys dun any per les prope-
res eleccions locals i autonmiques, estar disposats a canviar la normativa electoral unilateralment
sembla bastant escandals. Sense entrar en consideracions jurdiques un sospita que la maniobra
no s casual, ans al contrari respon a les informacions estadstiques que manegen els actuals go-
vernants. Tot sia per la transparncia, aquella que ens permeta veure les veritables intencions dels
promotors. Ja veureu com noms ho sembla, que tot sn sospites infundades.
Cert que els processos judicials han portat ja a alguns poltics a la pres o a les mateixes
portes dels centres penitenciaris, que lausteritat pressupostria ha fet que hi haja menys a repartir,
portant lactivitat econmica a un estat comats per aquestes terres. Desprs del polmic, malen-
ts caldria dir, tancament de la rdio i la televisi pbliques, lactual president del govern regional
ha desaparegut de les nostres pantalles. Les coses no van b, sembla, podrien pensar alguns:
sequivoquen de totes totes.
A ritme de festes populars, les nostres-nostres, anirem passant les setmanes, els mesos:
gira la roda del temps, de la fortuna. Amb ms o menys entusiasme saniran protegint senyes
didentitat, tamb el patrimoni immaterial (el material ja ho est de protegit), escoltarem expres-
sions de gran satisfacci per les celebracions collectives, tallarem carrers i places, muntarem
tendes de campanya, ens convidaran a participar, ens exhortaran a assabentar-nos-en, ofrenarem.
Finalment, mascarats de paella, tornarem a casa i engegarem el televisor; quan arribe la nit, des-
prs de la darrera revetlla, tips de mistela, ens allitarem. Tot anir b, ja veureu que s.
A la majoria silenciosa, la que no diu res, la que no es manifesta, ja li van b les regles del
joc de la minoria governant, afrma aquesta minoria afortunada, svia. Davant cada decisi minis-
terial en no dir res ja savala majoritriament lencert, sentn. Ara es decideix no dient res: quan el
silenci sia total els dirigents podran tindre la completa seguretat de lacceptaci dels seus dictats
sense esquerdes, recordeu la majoria silenciosa sempre ens s favorable. s molt prctic i cmode
aquest procedir, no cal ni dipositar una papereta en una urna, ni manifestar una opini, ni escriure
una ratlla: la regla s no dir res. I que a ning se li ocrrega de dir, inoportunament, que es trac-
ta dun silenci de cementeri. Daix res, que els que no diuen res estaran ben vius, fent la seua
tranquillament. Ser en tot cas un silenci dobedincia cega, de conformitat serena. Uns, els que
saben, governen, daltres, els que no en saben, no diuen res i obeeixen.
I quin benefci ens portar no dir res? preguntar algun espavilat impertinent: doncs que
serem rics, immensament rics de silenci.
3
Ramon Pons Santamaria, important actor valenci, ens ha deixat recentment. Naix a les
Cases de Brcena (ciutat de Valncia) lany 1940 i mor el passat dia 21 dabril de 2014 a la ciutat
de Madrid, a causa duna pneumnia.
Comena la seua formaci dactor en la companyia de teatre amateur de les Cases de Br-
cena. Aquella companyia posa en escena tota una srie dobres de teatre: Canonera valenciana
(1956, a la fotografa Ramon s el segon per la dreta), Nelo Bacora, Genoveva de Brabante...
Cursa els seus estudis de Filosofa i Lletres a Valncia i actua al TEU (Teatro Espaol Universitario).
El 1965 es trasllada a Madrid i passa tres anys en la companyia teatral dAlberto Closas i
Julia Gutirrez Caba; amb la comdia Flor de cactus viatgen a Argentina i Brasil i tenen un gran
xit. Ramon interv en diverses produccions de Televisi Espanyola com, per exemple, la sarsuela
Maruxa (1968). Tamb interv en la pellcula musical Un, dos, tres, al escondite ingls (1969).
Anys setanta, Ramon participa en tot un seguit de pellcules: Experiencia prematrimonial
(1972), Los farsantes del amor (1972), Una gota de sangre para morir amando (1973), Juegos de
sociedad (1974), Los caballeros del botn de ancla (1974), Una abuelita de antes de la guerra
(1975), El avispero (1976), Seora necesitada busca joven bien dotado (1976), La dudosa virilidad
de Cristbal (1977), El sacerdote (1978) i El virgo de Visanteta (1979) on s Josu.
Posteriorment, participa en dues pellcules: Escarabajos asesinos (1984) i Los abrazos ro-
tos (2009) de Pedro Almodvar on fa de pare de Penlope Cruz. Sn freqents les seues apari-
cions en sries de televisi: guila roja, Clase media, El comisario, El sper, Entre naranjos, Mdico
de familia, Periodistas... Finalment, recordem el treball que desenvolupa en el teatre: El cerco de
Numancia, Crimen perfecto, Fin de partida, La nieta del dictador...
PONS, Ramon. Mientras el cuerpo aguante. Autobiografa publicada lany 2009 en
la collecci Memoria de la Escena Espaola de la Fundaci AISGE.
LLoren dArbia
HOMENATGE A RAMON PONS,
ACTOR DE LES CASES DE BRCENA
EL PLANETA DELS SIMIS CLUB DE LECTURA
14
Carretera enll. Aldous Huxley. Adesiara. El viatge i tot
el que envolta al viatge sn la matria literria daquestes esplndides
refexions del conegut novellista en llengua anglesa. Aquesta invita-
ci a conixer, a acostar-se al mn de manera oberta, lcida, dispo-
sat a deixar-se seduir, ens permet aprofundir sobre el fet viatger que
sovint es confon amb una mena de desplaament ac i all per poder
dir que he estat ac i all.
Especialment recorde ara les referncies a les guies de viatge,
aix com als llibres que ens poden acompanyar en aquestes expe-
rincies. Lobra ens explica algunes de les eixides de lautor com ara
a Holanda o Itlia, que a ms de la informaci que ens proporcionen
sobre els pasos, sn per elles mateixes narracions ben interessants,
mena de viatge en el temps per al lector contemporani, til i pro-
fundament formatiu. Impagables sn tamb lexposici sobre dife-
rents obres dart que cont el volum i les consideracions sobre lart
i la creaci, contemporanis i de tots els temps. Cap al fnal del llibre
lautor porta els seus pensaments sobre laugment del temps de lleure en el futur, i a qu pot
dedicar-lo el home: qesti de fons aquesta que t molt a veure amb els temes tractats.
Si sem permet, tot i ser un bon llibre per llegir sempre, tamb ho pot ser per llegir en temps
de vacances o durant el temps viatger.
Camins al sud. Sergi Durb. Germania. A la Fira del Llibre de Valncia de lany
passat, descobria a lautor de la m de Manel Alonso i el projecte
Germania. Mencoman del seu somriure, vaig adquirir el seu dietari.
Aquests passats dies de Falles he viatjat a la comarca de la Pena,
territori literari on es mouen les refexions i vivncies de lautor.
Els meus viatges literaris al Sud shavien aturat al Rovellet
de lou de la m de lincombustible, enciclopdic?, en Joan Car-
les Mart i Casanova. Amb en Durb he tingut, tenim, loportunitat
de fer una passa ms enll, a la f del mn?, on un professor de
valenci viu una experincia barreja de desterrament, lluita per la
supervivncia, immersi en les aiges de la indiferncia i rebuig
hostils, testimoni en primera persona del pelegrinatge quotidi dels
professionals de lensenyament per un territori abandonat i lliurat, al
mateix temps, al pitjor dels oblits.
Lescriptura esdev aleshores exercici de salvaci, de guari-
ment i conservaci de la dignitat agredida, crnica del pas en carn
viva, enmig dun paisatge devastat, interpellaci desesperada a la
posada en marxa de poltiques lingstiques amb un poc de trellat,
que deurien comptar amb la seua experincia com a referncia obli-
gada.
Al fnal de tot plegat no podem deixar-nos de fer preguntes: en qu sest o sha convertit
lensenyament en general i de la llengua en particular?; quina articulaci del territori estem/estan
portant a terme les autoritats incompetents?
Com a viatger, no sabria dir com a professor (?), crec cal viatjar al Sud, al nostre Sud, al
particular de cadasc, al del pas dels valencians...
RESSENYES LITERRIES
4
CLUB DE LECTURA
NOTCIES DAC I DALL
RAC POTIC
13
GLRIA
Sobria el dia, lestiu sacabava.
Sacabava lestiu per els raigs intensos de la tardor
no feien ms que evocar primaveres llunyanes, presents,
fetes carn viva.

Sacabava lestiu per no els fruits tardans
i fecunds de la forida.
Navegant per les sensacions,
acaronada pel vent,
les aiges quietes,
acaronada pel vent,
dola vela llatina.

Lestiu sacabava i era lhora de moure a colp de perxa
el fons de de lnima,
davanar cap a linfnit on esperava la glria de perviure,
de leterna primavera.

Tancar els ulls i recordar
les espigues daurades,
llavor feta fruit,
quan sacaba lestiu.

Tancar els ulls i sentir
el tacte de les garbes,
lolor de lherba tallada,
segada i batuda,s.

Tancar els ulls amb un somriure
perqu la terra sempre humida
em sabr a victria.
Aixa
Aquest any 2014 ha estat especialment notable per a la nostra pai-
sana la doctora Anna Lluch, un any ple de reconeixements i premis.
Abans dacabar el curs, el dia 1 dabril, va ser admesa en la Reial
Acadmia de Medicina i Cincies de Valncia. A lacte solemne, que tingu
lloc al Sal de Graus de la Facultat de Medicina de la Universitat de Valncia,
assistrem un bon grup de vens i venes de Bonreps i Mirambell, familiars i
amics que admirem i estimem la qualitat intellectual i humana que posseeix
la doctora Anna Lluch. El seu discurs, sobre els nous procediments en el
tractament del cncer de mama, va mostrar el gran treball dinvestigaci que
porta a terme, tant a Espanya com a lestranger.
A lobertura solemne del curs universitari 2014- 2015, el dia 12 de
setembre, la doctora Anna Lluch, cap dHematologia i Oncologia Mdica
de lHospital Clnic Universitari de Valncia, gran especialista en cncer de
mama, ha rebut la Medalla dOr de la Universitat de Valncia.
Felicitem de tot cor Anna Lluch, aix com la seua famlia i els seus
amics. LAssociaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell expressa
alegria quan es premia la intel.ligncia, la capacitat de treball i lamor que les persones com Anna posen
en lexercici de la seua professi.
ANNA LLUCH, RECONEIXEMENTS BEN MERESCUTS
14 de novembre: Assemblea. 15 de novembre: Excursi a lAlbufera
28 de novembre: Club de lectura
12 de desembre: Recital potic i Bon Nadal
Properes activitats de Macarella
El diumenge 4 doctubre una bona colla de macarellers
i macarelleres acudrem a la festa de lescald del Riurau del
Mas del Fondo de Massarrojos. Feia ms de 100 anys que no
es feia aquesta activitat i hi havia molta expectaci i un poquet
de neguit perqu el cel estava nvol i no sabem si plouria o
no. Finalment no va caure ni una gota i tot es va desenvolupar
a la perfecci.
Els actes comenaven a linterior del Riurau amb la lec-
tura, per part de diversos membres de la Colla Ecologista i
Cultural de Massarrojos, dun escrit de benvinguda que rei-
vindicava la necessitat de protegir i conservar el nostre patri-
moni natural i cultural, concretat en aquesta ocasi en la mag-
nfca joia paisatgstica i etnolgica del Mas del Fondo. Tamb es manifestava ladmiraci i lagrament
cap a Hctor Cortina, lexemplar propietari i amftri que, en prendre la paraula, es comprometia genero-
sament a restaurar el Riurau, perqu, a poc a poc, recupere la seua esplendor original.
Unes 200 persones, van acostar-se al forn (refet expressament per a locasi) i al voltant dels ca-
bassos plens de ram de moscatell. Quina emoci quan el mateix Hctor Cortina va introduir la primera
cassa de ram a la caldera. Un fort aplaudiment i fotos, moltssimes fotos van retratar el moment. Llus el
Sifoner, que presentava el seu disc Canons al riurau, anava explicant per megafonia tots els passos que
calia seguir per fer-ho b: preparar b el lleixiu (hui sutilitza sosa), calcular b el temps que ha destar el
ram a la caldera, desprs escampar el ram als canyissos i desprs transportar-los al lloc adequat perqu
sassequen al sol i donar lloc a les panses.
Acabada la faena, un centenar llarg de persones vam dinar a laixopluc del riurau i com a colof,
una cantada collectiva:
Mare, mare, mare, que el riurau es crema.
Mare, mare, mare, i els canyissos tamb.
Mare, mare, mare, que el riurau es crema
i a mi se me crema la nvia tamb.
Moltssimes grcies a La Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos per fer-nos partceps duna
jornada tan emotiva i tan enriquidora. I per molts anys descald!
100 ANYS DESPRS, ES TORNA A ESCALDAR RAM!
NOTCIES DE MACARELLA
NOTCIES DE MACARELLA
OPINI
12
LAssociaci Cultural Macarella segueix fent el seu programa dactivitats al ritme marcat a
lassemblea de novembre, per grcies als suggeriments dalgun dels seus membres tamb promou
daltres activitats dinters. Aix s veritat per a les relacionades amb el voluntariat ambiental, que re-
laciona la nostra associaci amb el projecte Emys de recuperaci i recompte de tortugues autctones,
de les quals hem observat alguns exemplars al Carraixet. O tamb amb la neteja i eliminaci despcies
invasores del nostre barranc al rodal del Pont Sec.
1 de juny del 2014, passejada pel barranc
del Palmaret. Aquesta passejada s molt interes-
sant. A banda de conixer i reconixer el paisatge
que canvia cada any, com per exemple enguany que
es notava moltssim la sequera que patim, no trobant
ni una mata de peric i noms una mateta minscula
de centaura a les pedreres, fem un esmorzar amiga-
ble a lombra de les garroferes i, guiats per Pau Mar-
qus, marxem per llocs on hi ha pous de cal antics,
barraques de pedra seca i alguna snia que provea
daigua les hortes daquells voltants. Com tots els
anys frem la visita al poblat ibric del Tos Pelat i al
Mas del Fondo, on rebem les explicacions amables del seu propietari, el sr Cortina.
3 de juny del 2014, sopar al Carraixet. Ja s el segon any que, el dia de lluna plena de juny,
fem un sopar al Carraixet, sobre les roques de la zona humida del Pont Sec. Ens hi acompanyen la
poesia i la msica en directe. Enguany vam ser una bona colla de gent i els msics van estar precio-
sos: Yago Sebastin, Joan Lluch, Teresa Esteve, Estrella Lluch i Vicent Marqus, viol, guitarra, trompa,
bombard i clarinet respectivament i... el cant de les granotes. Tot plegat un sopar mgic presidit per
una lluna esplndida.

8 de juny del 2014, excursi a Bicorp i la Cova de lAranya. Una gran excursi a un dels san-
tuaris de lart rupestre llevant, guiada per una especialista excepcional: la doctora en art rupestre Trini
Martnez .

23 de juny del 2014, Foguera de Sant Joan. La primera vegada, en 20 anys, que no frem la
foguera dins el llit del Barranc i la primera vegada que venien bombers i equip antiincendis. Ens pre-
guntem per qu no ens han perms fer la foguera al lloc de sempre i per qu els altres anys no venien
els antiincendis com enguany. Coses de lautoritat que sens fan incomprensibles. De totes maneres
estigu b la foguera, com sempre o amb ms gent, tot i ser un dilluns, vespre de dia feiner. Quedrem
de fer una visita a la CHX per fer-li entendre quina s la reivindicaci dun barranc viu, net, verd i nostre
que mantenim des de fa ms de 20 anys.

26 i 27 de setembre del 2014, festa de la cultura popular. Enguany es va celebrar al carrer
Llauradors. Divendres taller de fanalets de mel, passacarrer del sereno i sopar Estells. Dissabte ta-
llers de polseretes, partida de pilota, pintada del sambori i jocs populars. Una festa preciosa que cada
vegada compta amb ms i ms participaci.

9 doctubre, homenatge al rei En Jaume. A les 12h comena la cercavila amb dolaina i tabal,
fns al punt on es llig el manifest, uns versets dedicats als diferents pobles amb que compartim llengua
i ofrena duna corona de llorer guarnida amb fors. Som valencians i valencianes i nestem ben orgullo-
sos.
5
MANIFEST 9 DOCTUBRE
Bon dia senyores i senyors:
Qu commemorem hui? Hui recordem uns fets histrics. Abans
de 1238 Valncia era un regne musulm que governaven els moros. Les
primeres ciutats valencianes conquerides durant la reconquesta foren
Borriana i altres ciutats del Nord, desprs de la batalla del Puig, per abril
de 1238, el rei En Jaume assetj la ciutat de Valncia fns que el 28 de
setembre de 1238 Valncia es va rendir al rei Jaume I.
Al Llibre dels Feits, que s la Crnica de Jaume I, llegim que :
per tal que els cristians sabessen que Valncia era nostra, que metessen
una senyera en la torre que ara s del Temple. Els moros posaren dalt de
la Torre del Temple una senyera amb la forma que tenim ac reproduda,
el Pen de la Conquesta. El relat continua amb aquesta frase del rei En
Jaume: E quan vrem la nostra senyera dalt, en la torre, descavalcrem
del cavall, e ens endrerem vers lorient, e plorrem dels nostres ulls, e
besrem la terra per la gran merc que Dus nos havia feita
Lentrada triomfal del rei i el seu seguici a Valncia va ser el 9 doctubre de 1238, el dia de
Sant Dons. Aix ho hem commemorat sempre.
Per qu hem celebrat sempre la presa de possessi de Valncia pel rei En Jaume? Perqu
des deixe moment el Regne de Valncia va entrar en la histria doccident com a poble amb estat
propi: Un territori delimitat, una llengua, unes lleis i unes institucions de govern prpies, dins de la
confederaci catalanoaragonesa. I aix ens dur des del segle XIII fns al segle XVIII, en qu, com sa-
bem tots, desprs de 1707, Valncia -com Catalunya i Mallorca- derrotada per les tropes borbniques,
s castigada com a poble conquistat, saboleixen les seues lleis, les seues institucions poltiques i
simposa la llengua castellana en lmbit ofcial i pblic.
Quin s el missatge daquesta celebraci hui i ac? Som un poble que camina, ms o menys
lentament, un poble que resisteix i recupera, que mant les seues senyes didentitat, grcies a la
fdelitat de la seua gent, els valencians que vivim i treballem en aquesta terra i que volem ser valen-
cians, estimant la nostra llengua, el nostre territori, la nostra cultura i la nostra histria, el progrs i la
llibertat. Grcies al comproms de la nostra gent, els nostres escriptors i poetes, els nostres msics i
cantants, els nostres savis i juristes, els nostres llauradors i professionals, els nostres mestres... tots
nosaltres que estem ac i en tot el nostre pas, els nostres avis, exemple de lluita i fdelitat: Lany 2012
celebrvem el cinquant aniversari de la publicaci de Nosaltres els valencianas de Joan Fuster i del
Diccionari catal-valenci-balear d A. M. Alcover i F. de B.Moll. Lany 2013 fou lany Estells, el
nostre gran poeta i enguany lany Joan Ros de Corella, un dels grans escriptors del segle XV. Som
un poble en lluita que vol aportar al mn els seus tresors nics de bellesa, de cincia i damor.
Aquest text es llig cada any en lhomenatge al rei En Jaume que organitza lassociaci Macarella
11 6
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
Les cases antigues de Bonreps i Mirambell
(3r captol)
Continuem amb lestudi de la histria i la descripci de les cases ms antigues de Bonreps
i Mirambell. Lobjectiu s conixer-les, admirar-les en la seua bellesa i felicitar als actuals propietaris
per haver-les conservat i mantingut amb amor. Cal considerar-les joies de la nostra histria i fer per-
qu es protegisquen per a les generacions futures.
Casa del carrer Major nm 16. Casa del sr Domingo i la sra Aurlia,
actualment de les Monges
s una de les cases ms antigues del carrer Major i
tamb una de les que tenen una faana ms sumptuosa. Ara
hi viuen les monges Missioneres de la Divina Providncia
que la van rebre en donaci, pel testament dels seus ltims
propietaris, del senyor Domingo Ferrer i la seua esposa
senyora Aurlia Belenguer, el dia 31 doctubre del 1984.
Desprs de 2 anys dobres de condicionament, el dia 14 de
setembre del 1986, va tenir lloc la inauguraci de la residn-
cia per a la comunitat religiosa i del Centre Infantil. Aix ho
hem pogut llegir en una placa commemorativa que est al
peu de la fotografa dels donants, penjada en un lloc impor-
tant del despatx. Des daleshores funciona a la part posterior
de la planta baixa de la casa una escola infantil.

Histria de la casa
Consultat el cens del 1880 trobem
que al carrer de lEsglsia nmero 22
hi habita una famlia integrada per:
Domingo Ferrer Traver, de 36 anys,
l esposa, M Vicenta Fabra Martnez, de 26 anys, Cosme Ferrer Fabra, fll, d11 anys, quatre flls
ms, dedat compresa entre 9 i 1 anys, Vicenta, Josep Gabriel, Fidela i Purifcaci, i una germana
del pare de famlia, Vicenta Ferrer Traver, de 29 anys. Al cens del 1897-98, al domicili del carrer
Esglsia 22, encara hi viuen el pare, Domingo Ferrer, la mare, Vicenta Fabra, Cosme Ferrer i els seus
5 germans. Per al cens del 1900 Cosme Ferrer Fabra, el primognit, el pare del senyor Domingo
Ferrer, casat amb Remedios Peris Muoz, natural de Vinalesa, viu al carrer Mirambell nmero 3. A
la casa del carrer de lEsglsia, el 1902 noms hi viuen el pare, Domingo Ferrer Traver, el seu fll Josep
Gabriel i les seues dos flles Pura i Fidela.
VICENT ESTREMS, IN MEMORIAM
Al voltant del 1976, quan encara tenem recent la dictadura, va aparixer
a les nostres vides un rector diferent al que estvem acostumats. LEsglsia te-
nia una escolania mplia detapes anteriors amb vestimentes de blanc impollut,
reforat amb corbates de goma elstica i que tant de goig feia a mares i feligre-
ses. Nosaltres anvem fent anys i devem ser substituts per xiquets ms me-
nuts, daquesta manera va ser el primer contacte que vaig tindre amb en Vicent.
Posteriorment, amb aquella preocupaci que mostrava per la cultura,
cre una escola de reps a la Casa Abadia, evidentment ell corria amb les des-
peses del professorat que necessitava cobrar, altres ho feien de manera altruista, volia canviar aque-
lla manera de pensar en la que els primers de la classe deurien estudiar i la resta treballar, i el temps
sobrer passar-lo a les portes dels recreatius.
La gent jove tenem les portes de sa casa obertes, ens hi reunem per escoltar msica, llegir,
raonar i formar-nos com a persones. Segons anava passant el temps lassistncia a la Casa Abadia
era major, tots tenem clau. Era un moment crucial en les nostres vides, tenem 16 o 17 anys, la
illusi i lidealisme al mxim, tot un mn per conquerir. Estvem cmodes perqu ell mai posava
condicions, ell no volia infuenciar-nos a nivell teolgic, no era un rector evangelitzador sin que
la seua missi era formar persones amb ideals i valors. La religi la feia servir com a nexe duni
per apropar-se a les persones, tant rics com pobres, tant de dretes com desquerres, de qualsevol
condici. Molt poques vegades ens parlava de Du, de Jesucrist, ara b s ho feia dinjustcia, de
desigualtat. Era un rector evidentment progressista, li preocupava molt la pobresa, la indignitat de la
gran majoria dels poltics, per la seua veritable preocupaci sempre fou la falsa moral cristiana, tant
a nivell de les institucions eclesistiques com de la societat en general.
Quan es va adonar que la seua tasca ac havia fnalitzat sen va anar a Xile, hi va estar 12 anys,
rebutjant la vida cmoda, perqu pensava que el seu comproms amb El Crist era el seu comproms
amb els ms necessitats.
El seu comiat terrenal, malgrat la pompositat i solemnitat de lacte, va ser com sesperava,
lEsglsia dAlboraia estava plena de fdels i amics. La seua desaparici ha sigut una veritable pr-
dua, ms encara ara que sembla que lEsglsia a nivell mundial va pel cam correcte, desprs de
tants segles dequivocaci.
Grcies per tot i descansa en pau per sempre.
Ferran Sebastin
El dia 10 de juny del 2014 ens deixava En Vicent Estrems i Burgal, als 73 anys dedat. Havia estat
rector de la parrquia Mare de Du del Pilar de Bonreps i Mirambell des de 1973 fns a 1987. Els
14 anys que va viure entre nosaltres i desprs, cada vegada que venia a vorens quan tornava de
Xile, van suposar per a tots una joia. La seua dedicaci a les persones, a la cultura, al patrimoni,
van marcar una etapa lluminosa de la vida del poble: es feu la restauraci de lermita de Sant Joan,
la restauraci de lesglsia del Pilar i del campanar.
LAssociaci Cultural Macarella va demanar-li informaci sobre els moriscos de Mirambell, tema
sobre el qual havia investigat prou, i quan, el 2009, frem la Festa de la Cultura Popular al carrer
Moriscos vam demanar-li que vinguera a Mirambell i que diguera unes paraules. Aix ho va fer,
va adrear-se a totes les persones reunides , que estaven preparades per a la passejada amb els
fanalets de mel, i ens digu de manera clara i pedaggica, com feia als seus sermons: que els
habitants de Mirambell, durant segles, havien estat moriscos i que per intolerncia i per interessos
dels poderosos de lpoca, havien estat expulsats de les seues cases el 1609, 400 anys enrere.
Que aquella histria de lexpulsi havia sigut un punt negre i que el que havia de triomfar entre els
humans havia de ser la solidaritat i el respecte. Grcies per tot el que ens ensenyares Vicent.
7 10
HISTRIA LOCAL NOTCIES DE MACARELLA
El 1910, al carrer de lEsglesia 22 viu Josep Gabriel Ferrer Fabra, de 35 anys, casat amb
Desamparados Viguer Ramon, de Valncia, en companyia duna serventa. Total que el senyor Do-
mingo Ferrer Peris nasqu al carrer Mirambell el 1905 i hem darribar al cens del 1924 per a veure al
carrer de lEsglsia 22 a Cosme Ferrer Fabra, la seua esposa Remedios Peris Muoz i el seu nic
fll Domingo Ferrer Peris amb 19 o 20 anys. Amb aix volem dir que la casa del senyor Domingo,
ara de les Monges, sempre ha estat habitada per la mateixa famlia. Suposem que quan el senyor
Cosme Ferrer torn a viure a la casa pairal, ja faria alguna reforma, lengrandiria, (tenien una criada,
Petra Alegre, i un criat, Josep Blai). Desprs el senyor Domingo quan cas amb la senyora Aurlia
tornaria a embellir la casa i aix hem arribat a contemplar una de les ms grans i esplndides cases
de Bonreps i Mirambell.
Tornem als inicis: Si el 1880 la casa era habitada per la famlia Ferrer Fabra, podem dir que
abans daquesta data la casa existia , potser no tan magnfca com lhem pogut conixer al segle
XX, per de segur que estaria feta poc desprs que la casa vena, pel segle XVI, i que amb els canvis
econmics i socials dels propietaris les reconstruirien i millorarien al segle XVIII o a primeries del
segle XIX. Una cosa curiosa que ens diu el cens del 1880 s que M Vicenta Fabra, lama daquesta
casa, era germana, ms jove, de lama de la casa del costat, Francisca Fabra Martnez de 40 anys,
casada amb Jos Amig Antoni, de Puol. Aix ens pot fer pensar que els propietaris antics de les
dues cases eren els pares o avis de les dues germanes Fabra. Seria, en tot cas, una gran alqueria
voltada dhorta.
Descripci de la casa
La faana mostra tres alineaments. Una primera lnia amb la porta prin-
cipal envoltada dun marc ample de pedra, de la mateixa classe que el
scol que forma la base ptria i elegant de tota la faana, i dues fnestres,
una a cada costat de la porta, amb reixes de ferro colat que mostren di-
buixos en els creuaments. La segona lnia est formada pel balc gran
central i els dos balcons ms xicotets als dos costats. La tercera lnia la
formen una srie de fnestres que feien la funci dairejar landana. Tot el
conjunt s harmnic i bonic. Una caracterstica notable de la faana sn
els esgrafats, dibuixos en relleu que la decoren, detall ornamental nic al
poble.

Sobre linterior hem preguntat a Vicenta L. Toms, la senyora que va
viure en la casa fent servei domstic durant 19 o 20 anys:
Entraves a la planta baixa i tenies una habitaci a banda i banda: la de la dreta era el despatx i
la de lesquerra era lhabitaci del matrimoni, ara s la capella; al segon tram, tenem dos habitacions,
una a lesquerra i una altra a la dreta amb el bany; al tercer tram una
saleta gran i lescala que pujava al pis de dalt.
LEXCURSI A BICORP
El dia 7 de juny anrem dexcursi a Bi-
corp per a veure unes pintures rupestres.
Isqurem a les 8 del mat amb autobs,
Llus explicava el recorregut del viatge pels
altaveus. Lautobs anava quasi ple, rem 7
xiquets: Estrella, Pau,Gens, Joan, Guillem,
Yago i jo. El viatge dur 2 hores i mitja.
Noms arribar al poble vrem esmorzar
un entrep de pernil i formatge. Anrem al
museu de les pintures rupestres i Trini, que
sap molt del Neoltic, ens va explicar els di-
ferents tipus de dibuixos que feien i com eren les coves. Vrem veure un vdeo molt xulo i se nanrem
a caminar fns a les Coves de lAranya. Els xiquets tots sols vrem fer mig cam a peu perqu era molt
costerut i feia molta calor. Laltra meitat del cam la vrem fer amb un cotxe tot-terreny. Hi havia, a les
coves, pintures danimals com crvols, cabres,... i uns puntets que eren abelles. Tamb hi havia unes
persones caant i altres agarrant mel. Quan baixrem ens banyrem en el riu, hi havia molts peixos. Joan
li va pegar amb una pedra a un peix, per no el va matar, eh! Dinrem al poble, els majors gaspatxo i
els xiquets pollastre. Ara ve lo millor: ens vrem banyar en un riu gegant amb llacs i tot que es diu Los
charcos de Quesa. Tornrem a les deu de la nit a casa, tot el mn esgotat, per super contents!!!!!!
Joana Avelino Amig
El divendres 26 de setembre comenrem el taller de fanalets al carrer Llau-
radors perqu la pluja ens ho va permetre. Va estar tot el dia plovent, a hores
dadornar el carrer amb les garlandes, que vam fer la setmana dabans, ens va
eixir un sol radiant, esplndid. Aix mateix, tamb va anar la resta de la ves-
prada.Vam fer ms de seixanta fanalets, la gran taula de taller sempre estava
plena de pares i xiquets, entusiasmats amb les culleres i punxonets marcadors,
els ms menuts esperant amb impacincia i de quan en quan menjant mel,
acomboiats per veure el seu fanal preparat per posar cordes i llum.
Ja s vespre fosc, ja podem comenar el passacarrer, ja ve la Brama que
ens acompanya tocant les canonetes que ens fan cantar i ballar, a grans i xi-
cotets: El Sereno i la Serena/ se nanaren a pescar/i pescaren una anguila/ a la
vora de la mar; La manta al coll/ i el cabasset... i altres. Tota una festa pels
carrers de Mirambell, on la gent ja estava quasi adormida pel silenci que sempre hi ha. Aix i tot, amb els
fanals encesos era molt bonic.
Per la nit a la carpa vam fer el III Sopar Estells, de pa i porta, amb dos grans taules plenes de
gent, que del que ms gaudeixen s d estar junts, amb poesies recitades pels magnfcs recitadors del
poble, vam cantar a capela el poema Maclame a tu musicat per lOvidi, gran persona i sempre amic,
que tamb aproftem per homenatjar-lo. En acabar la festa i els somriures, vam veure un documental molt
interessant sobre la nostra maltractada Horta: LHorta al costat de casa.
Al dia segent, dissabte, continu la festa al carrer Llauradors, altra vegada la pluja ens ho va per-
metre, volia festa, perqu va eixir el sol desprs de tota la nit plovent. Els tallers eren de jocs tradicionals
i manualitats, vam fer polseretes de fl, tir al pot, ball de baldufes, galotxa i raspall, sambori, llstima
que no rest en un bon lloc per a jugar.
Jo crec que ha sigut un cap de setmana amb una festa diferent, de gran participaci, entranyable,
on els xiquets han tingut locasi de conixer el que feia la gent dabans, com jugava, els recursos que
tenia per a crear els seus jocs i passar-ho b al carrer, que s on convivim. Sense cap despesa, on ca-
dasc ha desenvolupat el que t dins i mai t locasi de fer-ho, perqu ens ho donen tot fet.
FESTA DE LA CULTURA POPULAR
Teresa Monz Detalls del mosaic de la capella i el despatx; mural de cermica de Manises
9 8
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
Al primer pis tenem la mateixa distribuci: enmig el menjador
i a la dreta el rebost i cuina de les dabans; i una galeria de flferro
que donava al corral; a la galeria el com antic; a lesquerra una ha-
bitaci xicoteta en la qual es guardaven les antiguitats, per arribar hi
havia una porta corredora penjada; per la part del carrer tenem un
dormitori a la dreta amb balc, un sal menjador enmig amb balc
i un dormitori a lesquerra amb balc. Aquest dormitori tenia un llit
antic molt bonic i un quadre pintat a cada costat, un representava
fors i laltre estava tancat dins un armari. A dalt el mosaic del pis era
antic, per a la planta baixa, quan jo hi vaig entrar, ja havien posat
un pis modern. A dalt del tot hi havia la cambra. A la planta baixa,
al fnal del tot, hi havia una galeria envidrada que separava la casa
del corral on hi havia la cuina de llenya; a laltre costat shi trobava la
cotxera, ms lluny un paeller , les quadres, els galliners i la cambra
de darrere. El magatzem era una construcci molt gran que ocupava
el darrere de les quatre cases venes fns al carrer. Era tan gran que
ara s la casa gran del senyor Ferrer. Lespai que anomenvem ma-
gatzem, en realitat abans era la porcatera.
Testimonis dels vens
Hem preguntat ms coses a la famlia Rodrigo Ferriol.
Entre la casa i la porcatera hi havia un xicotet cam que acabava en una caseta on vivia la
senyora Maria La Malaguea. Es veu que vingu de fora a treballar ac al poble. La casa acabava
en un jard precis i tenien la propietat dels camps quasi fns a la carretera de Barcelona. Ara, on hi
havia jard hi ha carrers: un, parallel al carrer Major, anomenat carrer de la Parafanga, i laltre, per-
pendicular, anomenat carrer de Sant Vicent.

A la casa del senyor Domingo Ferrer i de la senyora Aurlia Belenguer tamb tenien una
dona criada que sanomenava Plcida. Era molt major i mor a la casa, est soterrada al cementeri
del poble. Tenien dues treballadores domstiques que hem conegut i que encara viuen ac: la senyo-
ra Pura i la senyora Vicenta. Pura vingu de Madrid quan comenaren els bombardejos, lany 1936,
i va ser recollida a casa dun cos de la senyora Aurlia, a Paterna.

Domingo Ferrer i Aurlia Berenguer

Detall de l escala que puja a la 2a planta
Desprs vingu a Bonreps on es cas amb Rafel, que feia de conductor dautobusos. Vicen-
ta viu al poble, casada amb Conrado. Ens ha informat molt b de com era la distribuci de la casa.
Quan arribava el bon temps, els xiquets del poble passaven pel carrer i si el senyor Domingo
els veia els feia broma tot preguntant-los: A vore, qu tens en lorella ? Ui!, si tens aix! i feia apari-
xer una peladilla o un caramel. Els agradaven molt els infants, per no en tingueren cap. Una altra
cosa que recorden s que a lestiu, quan el matrimoni eixia al carrer Major a prendre la fresca, treien
unes butaques de vmet precioses.

Hem parlat amb Emilio Ruiz, el fll de la senyora Mara Cambronero, La Malaguea.
Per lany 1955 vingu son pare de Mlaga a Bonreps i Mirambell per fer de jornaler al camp.
Treballava en casa dels Minela. Temps desprs conegu una jove, que treballava de domstica en
casa Matilde Marco La Millonaria, que es deia Mara Cambronero. Emilio Ruiz el Malagueo i
Maria Cambronero senamoraren i es casaren.
La parella i la mare dell, la senyora Amlia, es posaren a viure a ledifci (que hem anomenat
magatzem o porcatera) que estava al costat Est de la part de darrere de la casa del senyor Domingo.
Al magatzem, que hui en dia s la casa de lempresari Sr. Ferrer, hi havia 3 naus grans on vivien quatre
famlies: en una nau estava la cuina, que era comuna, on cuinaven amb foguer de serradura; en laltra
nau hi havia quatre dormitoris, un per a cada famlia. En un daquells dormitoris, el del matrimoni del
Malagueo nasqu Emilio, qui ens ha informat; en laltra nau tenien els animals per a tots: gallines,
conills, porcs, etc.
A esta casa de vens sentrava pel carrer del carrer Major. El homes de la famlia eren jorna-
lers del camp i treballaven per als propietaris de Bonreps i Mirambell. Un treballava per als Minela;
un altre per al Castellano... El senyor Emilio Ruiz, als dos anys de nixer el seu primer fll, se nan a
viure a una casa que est al carrer Mare de Du del Pilar i que t porta a la plaa de La Llar. Lltim
llogater de les naus del senyor Domingo se nan a Logroo.
Agraments
Hem dagrair a la senyora Vicenta L. Toms, a
la senyora Mercedes Ferriol i a la seua flla Mercedes
Rodrigo lamabilitat que han tingut en informar-nos . A
Emilio Ruiz per les seues informacions. Un agrament
especial volem dedicar a la germana Rosa Choque,
superiora de les Missioneres de la Divina Providncia,
per les seues informacions i per haver-nos perms la
visita de la casa i fer-ne fotos a linterior.
Detall de les bigues de la casa
Roser Santolria
9 8
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
Al primer pis tenem la mateixa distribuci: enmig el menjador
i a la dreta el rebost i cuina de les dabans; i una galeria de flferro
que donava al corral; a la galeria el com antic; a lesquerra una ha-
bitaci xicoteta en la qual es guardaven les antiguitats, per arribar hi
havia una porta corredora penjada; per la part del carrer tenem un
dormitori a la dreta amb balc, un sal menjador enmig amb balc
i un dormitori a lesquerra amb balc. Aquest dormitori tenia un llit
antic molt bonic i un quadre pintat a cada costat, un representava
fors i laltre estava tancat dins un armari. A dalt el mosaic del pis era
antic, per a la planta baixa, quan jo hi vaig entrar, ja havien posat
un pis modern. A dalt del tot hi havia la cambra. A la planta baixa,
al fnal del tot, hi havia una galeria envidrada que separava la casa
del corral on hi havia la cuina de llenya; a laltre costat shi trobava la
cotxera, ms lluny un paeller , les quadres, els galliners i la cambra
de darrere. El magatzem era una construcci molt gran que ocupava
el darrere de les quatre cases venes fns al carrer. Era tan gran que
ara s la casa gran del senyor Ferrer. Lespai que anomenvem ma-
gatzem, en realitat abans era la porcatera.
Testimonis dels vens
Hem preguntat ms coses a la famlia Rodrigo Ferriol.
Entre la casa i la porcatera hi havia un xicotet cam que acabava en una caseta on vivia la
senyora Maria La Malaguea. Es veu que vingu de fora a treballar ac al poble. La casa acabava
en un jard precis i tenien la propietat dels camps quasi fns a la carretera de Barcelona. Ara, on hi
havia jard hi ha carrers: un, parallel al carrer Major, anomenat carrer de la Parafanga, i laltre, per-
pendicular, anomenat carrer de Sant Vicent.

A la casa del senyor Domingo Ferrer i de la senyora Aurlia Belenguer tamb tenien una
dona criada que sanomenava Plcida. Era molt major i mor a la casa, est soterrada al cementeri
del poble. Tenien dues treballadores domstiques que hem conegut i que encara viuen ac: la senyo-
ra Pura i la senyora Vicenta. Pura vingu de Madrid quan comenaren els bombardejos, lany 1936,
i va ser recollida a casa dun cos de la senyora Aurlia, a Paterna.

Domingo Ferrer i Aurlia Berenguer

Detall de l escala que puja a la 2a planta
Desprs vingu a Bonreps on es cas amb Rafel, que feia de conductor dautobusos. Vicen-
ta viu al poble, casada amb Conrado. Ens ha informat molt b de com era la distribuci de la casa.
Quan arribava el bon temps, els xiquets del poble passaven pel carrer i si el senyor Domingo
els veia els feia broma tot preguntant-los: A vore, qu tens en lorella ? Ui!, si tens aix! i feia apari-
xer una peladilla o un caramel. Els agradaven molt els infants, per no en tingueren cap. Una altra
cosa que recorden s que a lestiu, quan el matrimoni eixia al carrer Major a prendre la fresca, treien
unes butaques de vmet precioses.

Hem parlat amb Emilio Ruiz, el fll de la senyora Mara Cambronero, La Malaguea.
Per lany 1955 vingu son pare de Mlaga a Bonreps i Mirambell per fer de jornaler al camp.
Treballava en casa dels Minela. Temps desprs conegu una jove, que treballava de domstica en
casa Matilde Marco La Millonaria, que es deia Mara Cambronero. Emilio Ruiz el Malagueo i
Maria Cambronero senamoraren i es casaren.
La parella i la mare dell, la senyora Amlia, es posaren a viure a ledifci (que hem anomenat
magatzem o porcatera) que estava al costat Est de la part de darrere de la casa del senyor Domingo.
Al magatzem, que hui en dia s la casa de lempresari senyor Ferrer, hi havia 3 naus grans on vivien
quatre famlies: en una nau estava la cuina, que era comuna, on cuinaven amb foguer de serradura;
en laltra nau hi havia quatre dormitoris, un per a cada famlia. En un daquells dormitoris, el del ma-
trimoni del Malagueo, nasqu Emilio, qui ens ha informat; en laltra nau tenien els animals per a tots:
gallines, conills, porcs, etc.
A esta casa de vens sentrava pel carrer del carrer Major. El homes de la famlia eren jorna-
lers del camp i treballaven per als propietaris de Bonreps i Mirambell. Un treballava per als Minela;
un altre per al Castellano... El senyor Emilio Ruiz, als dos anys de nixer el seu primer fll, se nan a
viure a una casa que est al carrer Mare de Du del Pilar i que t porta a la plaa de La Llar. Lltim
llogater de les naus del senyor Domingo se nan a Logroo.
Agraments
Hem dagrair a la senyora Vicenta L. Toms, a
la senyora Mercedes Ferriol i a la seua flla Mercedes
Rodrigo lamabilitat que han tingut en informar-nos . A
Emilio Ruiz per les seues informacions. Un agrament
especial volem dedicar a la germana Rosa Choque,
superiora de les Missioneres de la Divina Providncia,
per les seues informacions i per haver-nos perms la
visita de la casa i fer-ne fotos a linterior.
Detall de les bigues de la casa
Roser Santolria
7 10
HISTRIA LOCAL NOTCIES DE MACARELLA
El 1910, al carrer de lEsglesia 22 viu Josep Gabriel Ferrer Fabra, de 35 anys, casat amb
Desamparados Viguer Ramon, de Valncia, en companyia duna serventa. Total que el senyor Do-
mingo Ferrer Peris nasqu al carrer Mirambell el 1905 i hem darribar al cens del 1924 per a veure al
carrer de lEsglsia 22 a Cosme Ferrer Fabra, la seua esposa Remedios Peris Muoz i el seu nic
fll Domingo Ferrer Peris amb 19 o 20 anys. Amb aix volem dir que la casa del senyor Domingo,
ara de les Monges, sempre ha estat habitada per la mateixa famlia. Suposem que quan el senyor
Cosme Ferrer torn a viure a la casa pairal, ja faria alguna reforma, lengrandiria, (tenien una criada,
Petra Alegre, i un criat, Josep Blai). Desprs el senyor Domingo quan cas amb la senyora Aurlia
tornaria a embellir la casa i aix hem arribat a contemplar una de les ms grans i esplndides cases
de Bonreps i Mirambell.
Tornem als inicis: Si el 1880 la casa era habitada per la famlia Ferrer Fabra, podem dir que
abans daquesta data la casa existia , potser no tan magnfca com lhem pogut conixer al segle
XX, per de segur que estaria feta poc desprs que la casa vena, pel segle XVI, i que amb els canvis
econmics i socials dels propietaris les reconstruirien i millorarien al segle XVIII o a primeries del
segle XIX. Una cosa curiosa que ens diu el cens del 1880 s que M Vicenta Fabra, lama daquesta
casa, era germana, ms jove, de lama de la casa del costat, Francisca Fabra Martnez de 40 anys,
casada amb Jos Amig Antoni, de Puol. Aix ens pot fer pensar que els propietaris antics de les
dues cases eren els pares o avis de les dues germanes Fabra. Seria, en tot cas, una gran alqueria
voltada dhorta.
Descripci de la casa
La faana mostra tres alineaments. Una primera lnia amb la porta prin-
cipal envoltada dun marc ample de pedra, de la mateixa classe que el
scol que forma la base ptria i elegant de tota la faana, i dues fnestres,
una a cada costat de la porta, amb reixes de ferro colat que mostren di-
buixos en els creuaments. La segona lnia est formada pel balc gran
central i els dos balcons ms xicotets als dos costats. La tercera lnia la
formen una srie de fnestres que feien la funci dairejar landana. Tot el
conjunt s harmnic i bonic. Una caracterstica notable de la faana sn
els esgrafats, dibuixos en relleu que la decoren, detall ornamental nic al
poble.

Sobre linterior hem preguntat a Vicenta L. Toms, la senyora que va
viure en la casa fent servei domstic durant 19 o 20 anys:
Entraves a la planta baixa i tenies una habitaci a banda i banda: la de la dreta era el despatx i
la de lesquerra era lhabitaci del matrimoni, ara s la capella; al segon tram, tenem dos habitacions,
una a lesquerra i una altra a la dreta amb el bany; al tercer tram una
saleta gran i lescala que pujava al pis de dalt.
LEXCURSI A BICORP
El dia 7 de juny anrem dexcursi a Bi-
corp per a veure unes pintures rupestres.
Isqurem a les 8 del mat amb autobs,
Llus explicava el recorregut del viatge pels
altaveus. Lautobs anava quasi ple, rem 7
xiquets: Estrella, Pau,Gens, Joan, Guillem,
Yago i jo. El viatge dur 2 hores i mitja.
Noms arribar al poble vrem esmorzar
un entrep de pernil i formatge. Anrem al
museu de les pintures rupestres i Trini, que
sap molt del Neoltic, ens va explicar els di-
ferents tipus de dibuixos que feien i com eren les coves. Vrem veure un vdeo molt xulo i se nanrem
a caminar fns a les Coves de lAranya. Els xiquets tots sols vrem fer mig cam a peu perqu era molt
costerut i feia molta calor. Laltra meitat del cam la vrem fer amb un cotxe tot-terreny. Hi havia, a les
coves, pintures danimals com crvols, cabres,... i uns puntets que eren abelles. Tamb hi havia unes
persones caant i altres agarrant mel. Quan baixrem ens banyrem en el riu, hi havia molts peixos. Joan
li va pegar amb una pedra a un peix, per no el va matar, eh! Dinrem al poble, els majors gaspatxo i
els xiquets pollastre. Ara ve lo millor: ens vrem banyar en un riu gegant amb llacs i tot que es diu Los
charcos de Quesa. Tornrem a les deu de la nit a casa, tot el mn esgotat, per super contents!!!!!!
Joana Avelino Amig
El divendres 26 de setembre comenrem el taller de fanalets al carrer Llau-
radors perqu la pluja ens ho va permetre. Va estar tot el dia plovent, a hores
dadornar el carrer amb les garlandes, que vam fer la setmana dabans, ens va
eixir un sol radiant, esplndid. Aix mateix, tamb va anar la resta de la ves-
prada.Vam fer ms de seixanta fanalets, la gran taula de taller sempre estava
plena de pares i xiquets, entusiasmats amb les culleres i punxonets marcadors,
els ms menuts esperant amb impacincia i de quan en quan menjant mel,
acomboiats per veure el seu fanal preparat per posar cordes i llum.
Ja s vespre fosc, ja podem comenar el passacarrer, ja ve la Brama que
ens acompanya tocant les canonetes que ens fan cantar i ballar, a grans i xi-
cotets: El Sereno i la Serena/ se nanaren a pescar/i pescaren una anguila/ a la
vora de la mar; La manta al coll/ i el cabasset... i altres. Tota una festa pels
carrers de Mirambell, on la gent ja estava quasi adormida pel silenci que sempre hi ha. Aix i tot, amb els
fanals encesos, era molt bonic.
Per la nit a la carpa vam fer el III Sopar Estells, de pa i porta, amb dos grans taules plenes de
gent, que del que ms gaudeixen s d estar junts, amb poesies recitades pels magnfcs recitadors del
poble, vam cantar a capela el poema Maclame a tu musicat per lOvidi, gran persona i sempre amic,
que tamb aproftem per homenatjar-lo. En acabar la festa i els somriures, vam veure un documental molt
interessant sobre la nostra maltractada Horta: LHorta al costat de casa.
Al dia segent, dissabte, continu la festa al carrer Llauradors, altra vegada la pluja ens ho va per-
metre, volia festa, perqu va eixir el sol desprs de tota la nit plovent. Els tallers eren de jocs tradicionals
i manualitats, vam fer polseretes de fl, tir al pot, ball de baldufes, galotxa i raspall, sambori, llstima
que no rest en un bon lloc per a jugar.
Jo crec que ha sigut un cap de setmana amb una festa diferent, de gran participaci, entranyable,
on els xiquets han tingut locasi de conixer el que feia la gent dabans, com jugava, els recursos que
tenia per a crear els seus jocs i passar-ho b al carrer, que s on convivim. Sense cap despesa, on ca-
dasc ha desenvolupat el que t dins i mai t locasi de fer-ho, perqu ens ho donen tot fet.
FESTA DE LA CULTURA POPULAR
Teresa Monz Detalls del mosaic de la capella i el despatx; mural de cermica de Manises
11 6
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
Les cases antigues de Bonreps i Mirambell
(3r captol)
Continuem amb lestudi de la histria i la descripci de les cases ms antigues de Bonreps
i Mirambell. Lobjectiu s conixer-les, admirar-les en la seua bellesa i felicitar als actuals propietaris
per haver-les conservat i mantingut amb amor. Cal considerar-les joies de la nostra histria i fer per-
qu es protegisquen per a les generacions futures.
Casa del carrer Major nm 16. Casa del sr Domingo i la sra Aurlia,
actualment de les Monges
s una de les cases ms antigues del carrer Major i
tamb una de les que tenen una faana ms sumptuosa. Ara
hi viuen les monges Missioneres de la Divina Providncia
que la van rebre en donaci, pel testament dels seus ltims
propietaris, del senyor Domingo Ferrer i la seua esposa
senyora Aurlia Belenguer, el dia 31 doctubre del 1984.
Desprs de 2 anys dobres de condicionament, el dia 14 de
setembre del 1986, va tenir lloc la inauguraci de la residn-
cia per a la comunitat religiosa i del Centre Infantil. Aix ho
hem pogut llegir en una placa commemorativa que est al
peu de la fotografa dels donants, penjada en un lloc impor-
tant del despatx. Des daleshores funciona a la part posterior
de la planta baixa de la casa una escola infantil.

Histria de la casa
Consultat el cens del 1880 trobem
que al carrer de lEsglsia nmero 22
hi habita una famlia integrada per:
Domingo Ferrer Traver, de 36 anys,
l esposa, M Vicenta Fabra Martnez, de 26 anys, Cosme Ferrer Fabra, fll, d11 anys, quatre flls
ms, dedat compresa entre 9 i 1 anys, Vicenta, Josep Gabriel, Fidela i Purifcaci, i una germana
del pare de famlia, Vicenta Ferrer Traver, de 29 anys. Al cens del 1897-98, al domicili del carrer
Esglsia 22, encara hi viuen el pare, Domingo Ferrer, la mare, Vicenta Fabra, Cosme Ferrer i els seus
5 germans. Per al cens del 1900 Cosme Ferrer Fabra, el primognit, el pare del senyor Domingo
Ferrer, casat amb Remedios Peris Muoz, natural de Vinalesa, viu al carrer Mirambell nmero 3. A
la casa del carrer de lEsglsia, el 1902 noms hi viuen el pare, Domingo Ferrer Traver, el seu fll Josep
Gabriel i les seues dos flles Pura i Fidela.
VICENT ESTREMS, IN MEMORIAM
Al voltant del 1976, quan encara tenem recent la dictadura, va aparixer
a les nostres vides un rector diferent al que estvem acostumats. LEsglsia te-
nia una escolania mplia detapes anteriors amb vestimentes de blanc impollut,
reforat amb corbates de goma elstica i que tant de goig feia a mares i feligre-
ses. Nosaltres anvem fent anys i devem ser substituts per xiquets ms me-
nuts, daquesta manera va ser el primer contacte que vaig tindre amb en Vicent.
Posteriorment, amb aquella preocupaci que mostrava per la cultura,
cre una escola de reps a la Casa Abadia, evidentment ell corria amb les des-
peses del professorat que necessitava cobrar, altres ho feien de manera altruista, volia canviar aque-
lla manera de pensar en la que els primers de la classe deurien estudiar i la resta treballar, i el temps
sobrer passar-lo a les portes dels recreatius.
La gent jove tenem les portes de sa casa obertes, ens hi reunem per escoltar msica, llegir,
raonar i formar-nos com a persones. Segons anava passant el temps lassistncia a la Casa Abadia
era major, tots tenem clau. Era un moment crucial en les nostres vides, tenem 16 o 17 anys, la
illusi i lidealisme al mxim, tot un mn per conquerir. Estvem cmodes perqu ell mai posava
condicions, ell no volia infuenciar-nos a nivell teolgic, no era un rector evangelitzador sin que
la seua missi era formar persones amb ideals i valors. La religi la feia servir com a nexe duni
per apropar-se a les persones, tant rics com pobres, tant de dretes com desquerres, de qualsevol
condici. Molt poques vegades ens parlava de Du, de Jesucrist, ara b s ho feia dinjustcia, de
desigualtat. Era un rector evidentment progressista, li preocupava molt la pobresa, la indignitat de la
gran majoria dels poltics, per la seua veritable preocupaci sempre fou la falsa moral cristiana, tant
a nivell de les institucions eclesistiques com de la societat en general.
Quan es va adonar que la seua tasca ac havia fnalitzat sen va anar a Xile, hi va estar 12 anys,
rebutjant la vida cmoda, perqu pensava que el seu comproms amb El Crist era el seu comproms
amb els ms necessitats.
El seu comiat terrenal, malgrat la pompositat i solemnitat de lacte, va ser com sesperava,
lEsglsia dAlboraia estava plena de fdels i amics. La seua desaparici ha sigut una veritable pr-
dua, ms encara ara que sembla que lEsglsia a nivell mundial va pel cam correcte, desprs de
tants segles dequivocaci.
Grcies per tot i descansa en pau per sempre.
Ferran Sebastin
El dia 10 de juny del 2014 ens deixava En Vicent Estrems i Burgal, als 73 anys dedat. Havia estat
rector de la parrquia Mare de Du del Pilar de Bonreps i Mirambell des de 1973 fns a 1987. Els
14 anys que va viure entre nosaltres i desprs, cada vegada que venia a vorens quan tornava de
Xile, van suposar per a tots una joia. La seua dedicaci a les persones, a la cultura, al patrimoni,
van marcar una etapa lluminosa de la vida del poble: es feu la restauraci de lermita de Sant Joan,
la restauraci de lesglsia del Pilar i del campanar.
LAssociaci Cultural Macarella va demanar-li informaci sobre els moriscos de Mirambell, tema
sobre el qual havia investigat prou, i quan, el 2009, frem la Festa de la Cultura Popular al carrer
Moriscos vam demanar-li que vinguera a Mirambell i que diguera unes paraules. Aix ho va fer,
va adrear-se a totes les persones reunides , que estaven preparades per a la passejada amb els
fanalets de mel, i ens digu de manera clara i pedaggica, com feia als seus sermons: que els
habitants de Mirambell, durant segles, havien estat moriscos i que per intolerncia i per interessos
dels poderosos de lpoca, havien estat expulsats de les seues cases el 1609, 400 anys enrere.
Que aquella histria de lexpulsi havia sigut un punt negre i que el que havia de triomfar entre els
humans havia de ser la solidaritat i el respecte. Grcies per tot el que ens ensenyares Vicent.
NOTCIES DE MACARELLA
NOTCIES DE MACARELLA
OPINI
12
LAssociaci Cultural Macarella segueix fent el seu programa dactivitats al ritme marcat a
lassemblea de novembre, per grcies als suggeriments dalgun dels seus membres tamb promou
daltres activitats dinters. Aix s veritat per a les relacionades amb el voluntariat ambiental, que re-
laciona la nostra associaci amb el projecte Emys de recuperaci i recompte de tortugues autctones,
de les quals hem observat alguns exemplars al Carraixet. O tamb amb la neteja i eliminaci despcies
invasores del nostre barranc al rodal del Pont Sec.
1 de juny del 2014, passejada pel barranc
del Palmaret. Aquesta passejada s molt interes-
sant. A banda de conixer i reconixer el paisatge
que canvia cada any, com per exemple enguany que
es notava moltssim la sequera que patim, no trobant
ni una mata de peric i noms una mateta minscula
de centaura a les pedreres, fem un esmorzar amiga-
ble a lombra de les garroferes i, guiats per Pau Mar-
qus, marxem per llocs on hi ha pous de cal antics,
barraques de pedra seca i alguna snia que provea
daigua les hortes daquells voltants. Com tots els
anys frem la visita al poblat ibric del Tos Pelat i al
Mas del Fondo, on rebem les explicacions amables del seu propietari, el sr Cortina.
3 de juny del 2014, sopar al Carraixet. Ja s el segon any que, el dia de lluna plena de juny,
fem un sopar al Carraixet, sobre les roques de la zona humida del Pont Sec. Ens hi acompanyen la
poesia i la msica en directe. Enguany vam ser una bona colla de gent i els msics van estar precio-
sos: Yago Sebastin, Joan Lluch, Teresa Esteve, Estrella Lluch i Vicent Marqus, viol, guitarra, trompa,
bombard i clarinet respectivament i... el cant de les granotes. Tot plegat un sopar mgic presidit per
una lluna esplndida.

8 de juny del 2014, excursi a Bicorp i la Cova de lAranya. Una gran excursi a un dels san-
tuaris de lart rupestre llevant, guiada per una especialista excepcional: la doctora en art rupestre Trini
Martnez .

23 de juny del 2014, Foguera de Sant Joan. La primera vegada, en 20 anys, que no frem la
foguera dins el llit del Barranc i la primera vegada que venien bombers i equip antiincendis. Ens pre-
guntem per qu no ens han perms fer la foguera al lloc de sempre i per qu els altres anys no venien
els antiincendis com enguany. Coses de lautoritat que sens fan incomprensibles. De totes maneres
estigu b la foguera, com sempre o amb ms gent, tot i ser un dilluns, vespre de dia feiner. Quedrem
de fer una visita a la CHX per fer-li entendre quina s la reivindicaci dun barranc viu, net, verd i nostre
que mantenim des de fa ms de 20 anys.

26 i 27 de setembre del 2014, festa de la cultura popular. Enguany es va celebrar al carrer
Llauradors. Divendres taller de fanalets de mel, passacarrer del sereno i sopar Estells. Dissabte ta-
llers de polseretes, partida de pilota, pintada del sambori i jocs populars. Una festa preciosa que cada
vegada compta amb ms i ms participaci.

9 doctubre, homenatge al rei En Jaume. A les 12h comena la cercavila amb dolaina i tabal,
fns al punt on es llig el manifest, uns versets dedicats als diferents pobles amb que compartim llengua
i ofrena duna corona de llorer guarnida amb fors. Som valencians i valencianes i nestem ben orgullo-
sos.
5
MANIFEST 9 DOCTUBRE
Bon dia senyores i senyors:
Qu commemorem hui? Hui recordem uns fets histrics. Abans
de 1238 Valncia era un regne musulm que governaven els moros. Les
primeres ciutats valencianes conquerides durant la reconquesta foren
Borriana i altres ciutats del Nord, desprs de la batalla del Puig, per abril
de 1238, el rei En Jaume assetj la ciutat de Valncia fns que el 28 de
setembre de 1238 Valncia es va rendir al rei Jaume I.
Al Llibre dels Feits, que s la Crnica de Jaume I, llegim que :
per tal que els cristians sabessen que Valncia era nostra, que metessen
una senyera en la torre que ara s del Temple. Els moros posaren dalt de
la Torre del Temple una senyera amb la forma que tenim ac reproduda,
el Pen de la Conquesta. El relat continua amb aquesta frase del rei En
Jaume: E quan vrem la nostra senyera dalt, en la torre, descavalcrem
del cavall, e ens endrerem vers lorient, e plorrem dels nostres ulls, e
besrem la terra per la gran merc que Dus nos havia feita
Lentrada triomfal del rei i el seu seguici a Valncia va ser el 9 doctubre de 1238, el dia de
Sant Dons. Aix ho hem commemorat sempre.
Per qu hem celebrat sempre la presa de possessi de Valncia pel rei En Jaume? Perqu
des deixe moment el Regne de Valncia va entrar en la histria doccident com a poble amb estat
propi: Un territori delimitat, una llengua, unes lleis i unes institucions de govern prpies, dins de la
confederaci catalanoaragonesa. I aix ens dur des del segle XIII fns al segle XVIII, en qu, com sa-
bem tots, desprs de 1707, Valncia -com Catalunya i Mallorca- derrotada per les tropes borbniques,
s castigada com a poble conquistat, saboleixen les seues lleis, les seues institucions poltiques i
simposa la llengua castellana en lmbit ofcial i pblic.
Quin s el missatge daquesta celebraci hui i ac? Som un poble que camina, ms o menys
lentament, un poble que resisteix i recupera, que mant les seues senyes didentitat, grcies a la
fdelitat de la seua gent, els valencians que vivim i treballem en aquesta terra i que volem ser valen-
cians, estimant la nostra llengua, el nostre territori, la nostra cultura i la nostra histria, el progrs i la
llibertat. Grcies al comproms de la nostra gent, els nostres escriptors i poetes, els nostres msics i
cantants, els nostres savis i juristes, els nostres llauradors i professionals, els nostres mestres... tots
nosaltres que estem ac i en tot el nostre pas, els nostres avis, exemple de lluita i fdelitat: Lany 2012
celebrvem el cinquant aniversari de la publicaci de Nosaltres els valencianas de Joan Fuster i del
Diccionari catal-valenci-balear d A. M. Alcover i F. de B.Moll. Lany 2013 fou lany Estells, el
nostre gran poeta i enguany lany Joan Ros de Corella, un dels grans escriptors del segle XV. Som
un poble en lluita que vol aportar al mn els seus tresors nics de bellesa, de cincia i damor.
Aquest text es llig cada any en lhomenatge al rei En Jaume que organitza lassociaci Macarella
4
CLUB DE LECTURA
NOTCIES DAC I DALL
RAC POTIC
13
GLRIA
Sobria el dia, lestiu sacabava.
Sacabava lestiu per els raigs intensos de la tardor
no feien ms que evocar primaveres llunyanes, presents,
fetes carn viva.

Sacabava lestiu per no els fruits tardans
i fecunds de la forida.
Navegant per les sensacions,
acaronada pel vent,
les aiges quietes,
acaronada pel vent,
dola vela llatina.

Lestiu sacabava i era lhora de moure a colp de perxa
el fons de de lnima,
davanar cap a linfnit on esperava la glria de perviure,
de leterna primavera.

Tancar els ulls i recordar
les espigues daurades,
llavor feta fruit,
quan sacaba lestiu.

Tancar els ulls i sentir
el tacte de les garbes,
lolor de lherba tallada,
segada i batuda,s.

Tancar els ulls amb un somriure
perqu la terra sempre humida
em sabr a victria.
Aixa
Aquest any 2014 ha estat especialment notable per a la nostra pai-
sana la doctora Anna Lluch, un any ple de reconeixements i premis.
Abans dacabar el curs, el dia 1 dabril, va ser admesa en la Reial
Acadmia de Medicina i Cincies de Valncia. A lacte solemne, que tingu
lloc al Sal de Graus de la Facultat de Medicina de la Universitat de Valncia,
assistrem un bon grup de vens i venes de Bonreps i Mirambell, familiars i
amics que admirem i estimem la qualitat intellectual i humana que posseeix
la doctora Anna Lluch. El seu discurs, sobre els nous procediments en el
tractament del cncer de mama, va mostrar el gran treball dinvestigaci que
porta a terme, tant a Espanya com a lestranger.
A lobertura solemne del curs universitari 2014- 2015, el dia 12 de
setembre, la doctora Anna Lluch, cap dHematologia i Oncologia Mdica
de lHospital Clnic Universitari de Valncia, gran especialista en cncer de
mama, ha rebut la Medalla dOr de la Universitat de Valncia.
Felicitem de tot cor Anna Lluch, aix com la seua famlia i els seus
amics. LAssociaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell expressa
alegria quan es premia la intel.ligncia, la capacitat de treball i lamor que les persones com Anna posen
en lexercici de la seua professi.
ANNA LLUCH, RECONEIXEMENTS BEN MERESCUTS
14 de novembre: Assemblea. 15 de novembre: Excursi a lAlbufera
28 de novembre: Club de lectura
12 de desembre: Recital potic i Bon Nadal
Properes activitats de Macarella
El diumenge 4 doctubre una bona colla de macarellers
i macarelleres acudrem a la festa de lescald del Riurau del
Mas del Fondo de Massarrojos. Feia ms de 100 anys que no
es feia aquesta activitat i hi havia molta expectaci i un poquet
de neguit perqu el cel estava nvol i no sabem si plouria o
no. Finalment no va caure ni una gota i tot es va desenvolupar
a la perfecci.
Els actes comenaven a linterior del Riurau amb la lec-
tura, per part de diversos membres de la Colla Ecologista i
Cultural de Massarrojos, dun escrit de benvinguda que rei-
vindicava la necessitat de protegir i conservar el nostre patri-
moni natural i cultural, concretat en aquesta ocasi en la mag-
nfca joia paisatgstica i etnolgica del Mas del Fondo. Tamb es manifestava ladmiraci i lagrament
cap a Hctor Cortina, lexemplar propietari i amftri que, en prendre la paraula, es comprometia genero-
sament a restaurar el Riurau, perqu, a poc a poc, recupere la seua esplendor original.
Unes 200 persones, van acostar-se al forn (refet expressament per a locasi) i al voltant dels ca-
bassos plens de ram de moscatell. Quina emoci quan el mateix Hctor Cortina va introduir la primera
cassa de ram a la caldera. Un fort aplaudiment i fotos, moltssimes fotos van retratar el moment. Llus el
Sifoner, que presentava el seu disc Canons al riurau, anava explicant per megafonia tots els passos que
calia seguir per fer-ho b: preparar b el lleixiu (hui sutilitza sosa), calcular b el temps que ha destar el
ram a la caldera, desprs escampar el ram als canyissos i desprs transportar-los al lloc adequat perqu
sassequen al sol i donar lloc a les panses.
Acabada la faena, un centenar llarg de persones vam dinar a laixopluc del riurau i com a colof,
una cantada collectiva:
Mare, mare, mare, que el riurau es crema.
Mare, mare, mare, i els canyissos tamb.
Mare, mare, mare, que el riurau es crema
i a mi se me crema la nvia tamb.
Moltssimes grcies a La Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos per fer-nos partceps duna
jornada tan emotiva i tan enriquidora. I per molts anys descald!
100 ANYS DESPRS, ES TORNA A ESCALDAR RAM!
3
Ramon Pons Santamaria, important actor valenci, ens ha deixat recentment. Naix a les
Cases de Brcena (ciutat de Valncia) lany 1940 i mor el passat dia 21 dabril de 2014 a la ciutat
de Madrid, a causa duna pneumnia.
Comena la seua formaci dactor en la companyia de teatre amateur de les Cases de Br-
cena. Aquella companyia posa en escena tota una srie dobres de teatre: Canonera valenciana
(1956, a la fotografa Ramon s el segon per la dreta), Nelo Bacora, Genoveva de Brabante...
Cursa els seus estudis de Filosofa i Lletres a Valncia i actua al TEU (Teatro Espaol Universitario).
El 1965 es trasllada a Madrid i passa tres anys en la companyia teatral dAlberto Closas i
Julia Gutirrez Caba; amb la comdia Flor de cactus viatgen a Argentina i Brasil i tenen un gran
xit. Ramon interv en diverses produccions de Televisi Espanyola com, per exemple, la sarsuela
Maruxa (1968). Tamb interv en la pellcula musical Un, dos, tres, al escondite ingls (1969).
Anys setanta, Ramon participa en tot un seguit de pellcules: Experiencia prematrimonial
(1972), Los farsantes del amor (1972), Una gota de sangre para morir amando (1973), Juegos de
sociedad (1974), Los caballeros del botn de ancla (1974), Una abuelita de antes de la guerra
(1975), El avispero (1976), Seora necesitada busca joven bien dotado (1976), La dudosa virilidad
de Cristbal (1977), El sacerdote (1978) i El virgo de Visanteta (1979) on s Josu.
Posteriorment, participa en dues pellcules: Escarabajos asesinos (1984) i Los abrazos ro-
tos (2009) de Pedro Almodvar on fa de pare de Penlope Cruz. Sn freqents les seues apari-
cions en sries de televisi: guila roja, Clase media, El comisario, El sper, Entre naranjos, Mdico
de familia, Periodistas... Finalment, recordem el treball que desenvolupa en el teatre: El cerco de
Numancia, Crimen perfecto, Fin de partida, La nieta del dictador...
PONS, Ramon. Mientras el cuerpo aguante. Autobiografa publicada lany 2009 en
la collecci Memoria de la Escena Espaola de la Fundaci AISGE.
LLoren dArbia
HOMENATGE A RAMON PONS,
ACTOR DE LES CASES DE BRCENA
EL PLANETA DELS SIMIS CLUB DE LECTURA
14
Carretera enll. Aldous Huxley. Adesiara. El viatge i tot
el que envolta al viatge sn la matria literria daquestes esplndides
refexions del conegut novellista en llengua anglesa. Aquesta invita-
ci a conixer, a acostar-se al mn de manera oberta, lcida, dispo-
sat a deixar-se seduir, ens permet aprofundir sobre el fet viatger que
sovint es confon amb una mena de desplaament ac i all per poder
dir que he estat ac i all.
Especialment recorde ara les referncies a les guies de viatge,
aix com als llibres que ens poden acompanyar en aquestes expe-
rincies. Lobra ens explica algunes de les eixides de lautor com ara
a Holanda o Itlia, que a ms de la informaci que ens proporcionen
sobre els pasos, sn per elles mateixes narracions ben interessants,
mena de viatge en el temps per al lector contemporani, til i pro-
fundament formatiu. Impagables sn tamb lexposici sobre dife-
rents obres dart que cont el volum i les consideracions sobre lart
i la creaci, contemporanis i de tots els temps. Cap al fnal del llibre
lautor porta els seus pensaments sobre laugment del temps de lleure en el futur, i a qu pot
dedicar-lo el home: qesti de fons aquesta que t molt a veure amb els temes tractats.
Si sem permet, tot i ser un bon llibre per llegir sempre, tamb ho pot ser per llegir en temps
de vacances o durant el temps viatger.
Camins al sud. Sergi Durb. Germania. A la Fira del Llibre de Valncia de lany
passat, descobria a lautor de la m de Manel Alonso i el projecte
Germania. Mencoman del seu somriure, vaig adquirir el seu dietari.
Aquests passats dies de Falles he viatjat a la comarca de la Pena,
territori literari on es mouen les refexions i vivncies de lautor.
Els meus viatges literaris al Sud shavien aturat al Rovellet
de lou de la m de lincombustible, enciclopdic?, en Joan Car-
les Mart i Casanova. Amb en Durb he tingut, tenim, loportunitat
de fer una passa ms enll, a la f del mn?, on un professor de
valenci viu una experincia barreja de desterrament, lluita per la
supervivncia, immersi en les aiges de la indiferncia i rebuig
hostils, testimoni en primera persona del pelegrinatge quotidi dels
professionals de lensenyament per un territori abandonat i lliurat, al
mateix temps, al pitjor dels oblits.
Lescriptura esdev aleshores exercici de salvaci, de guari-
ment i conservaci de la dignitat agredida, crnica del pas en carn
viva, enmig dun paisatge devastat, interpellaci desesperada a la
posada en marxa de poltiques lingstiques amb un poc de trellat,
que deurien comptar amb la seua experincia com a referncia obli-
gada.
Al fnal de tot plegat no podem deixar-nos de fer preguntes: en qu sest o sha convertit
lensenyament en general i de la llengua en particular?; quina articulaci del territori estem/estan
portant a terme les autoritats incompetents?
Com a viatger, no sabria dir com a professor (?), crec cal viatjar al Sud, al nostre Sud, al
particular de cadasc, al del pas dels valencians...
RESSENYES LITERRIES
LAIXETA LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI

Una llengua est viva quant t mitjans de comuniciaci i escena cultural que lutilitzen amb nor-
malitat, en aquests temps en que els governants no aposten per la cultura prpia, sn iniciatives cviques
o privades les que assumeixen tot el protagonisme. En aquest nmero de la rateta digital vos proposem
un programa de rdio que semet per internet, una companyia de teatre que amb pocs recursos s ca-
pa de portar als escenaris espectacles de molta qualitat i una pgina web amb continuguts multimdia
centrada en els moviments socials dels diferents barris de la ciutat de Valncia. La societat valenciana s
rebel i emprenedora, positiva i aferrada a la creativitat per reinventar-se dia a
dia.
EL MURAL. Programa de rdio dEscola Valenciana.
www.escolavalenciana.org/elmural
Al juny passat va nixer un programa de rdio fet en valenci: es tracta
dEl Mural. Un mural de veus, de geografa, de cultura, de poltica, de msica
i de collectius. Un mural de diversitat, de dileg i de democrcia participativa.
Un programa de rdio, duna hora de durada i de periodicitat mensual que
pretn ser un smbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem, i demostrar
que hi ha gent que t ganes de construir una societat plural i digna. Fet a les installacions radiofniques
de lAjuntament dAlboraia, amb lAmlia Garrigs com a conductora, Escola Valenciana ens t preparat
un nou captol, el proper 2 doctubre, per celebrar el 25 aniversari del naixement de Rdio9, a ms
sescoltaran alguns testimonis dels familiars de laccident del metro de Valncia. Ho podrem sentir tot des
de la web dEscola o per les emissores locals de Burjassot, Muro, lEliana, Picassent,
Mislata, Godella, Puol i Cocentaina.
CRIT. Companyia de teatre. www.teatrecrit.com
Vos presentem la web duna companyia de teatre nascuda a fnals del 2008,
composada per joves actors i actrius, que amb les seues obres intenten acostar el
patrimoni cultural, literari i teatral al pblic en general i al pblic en perode formatiu en
particular. Esta jove companyia, creadora de diverses obres que versen sobre grans
autors de la literatura com Miguel Hernndez, Joanot Martorell, Ros de Corella o Jau-
me Roig, ha sabut impulsar dos projectes per vincular els joves i el teatre: el primer
dels quals, la xarxa europea Erasmus Scene Network a la Universitat de Valncia,
ja ha rebut el 3er Premi Carlemany de la Joventut que atorga el Parlament Europeu; el segon projecte, el
programa Escena Jove, el podrem gaudir durant tota la tardor-hivern al Teatre Micalet. No vos el perdeu!
XARA. www.xara.carevolta.org
Ac teniu una nova web social multimdia feta a la ciutat de Valncia.
Xara s un espai que ofereix continguts multimdia creats per informar-se del
que es cou al carrer, ja siguen mobilitzacions ciutadanes, xarrades i conferncies
o plens municipals que tracten sobre el pla del Cabanyal. Una web impulsada
des del centre cultural Ca Revolta amb la participaci de lACICOM, lassociaci
cvica per defensar els drets de la ciutadania relacionats amb la comunicaci, i
altres plataformes com mildenou.com, que t el propsit de mostrar, des dun
punt de vista crtic i de transformaci, la realitat social, cultural i poltica de la so-
cietat valenciana. A ms, ens ofereix lenlla de les activitats del Centre Cultural
Ca Revolta. No dubteu a visitar-la!
15 2
REGLES DEL JOC: MUTS I A LA GBIA
@ la rateta digital www.elcaudeloroneta.blog.cat
La veritat: estar apellant a la transparncia democrtica i, a menys dun any per les prope-
res eleccions locals i autonmiques, estar disposats a canviar la normativa electoral unilateralment
sembla bastant escandals. Sense entrar en consideracions jurdiques un sospita que la maniobra
no s casual, ans al contrari respon a les informacions estadstiques que manegen els actuals go-
vernants. Tot sia per la transparncia, aquella que ens permeta veure les veritables intencions dels
promotors. Ja veureu com noms ho sembla, que tot sn sospites infundades.
Cert que els processos judicials han portat ja a alguns poltics a la pres o a les mateixes
portes dels centres penitenciaris, que lausteritat pressupostria ha fet que hi haja menys a repartir,
portant lactivitat econmica a un estat comats per aquestes terres. Desprs del polmic, malen-
ts caldria dir, tancament de la rdio i la televisi pbliques, lactual president del govern regional
ha desaparegut de les nostres pantalles. Les coses no van b, sembla, podrien pensar alguns:
sequivoquen de totes totes.
A ritme de festes populars, les nostres-nostres, anirem passant les setmanes, els mesos:
gira la roda del temps, de la fortuna. Amb ms o menys entusiasme saniran protegint senyes
didentitat, tamb el patrimoni immaterial (el material ja ho est de protegit), escoltarem expres-
sions de gran satisfacci per les celebracions collectives, tallarem carrers i places, muntarem
tendes de campanya, ens convidaran a participar, ens exhortaran a assabentar-nos-en, ofrenarem.
Finalment, mascarats de paella, tornarem a casa i engegarem el televisor; quan arribe la nit, des-
prs de la darrera revetlla, tips de mistela, ens allitarem. Tot anir b, ja veureu que s.
A la majoria silenciosa, la que no diu res, la que no es manifesta, ja li van b les regles del
joc de la minoria governant, afrma aquesta minoria afortunada, svia. Davant cada decisi minis-
terial en no dir res ja savala majoritriament lencert, sentn. Ara es decideix no dient res: quan el
silenci sia total els dirigents podran tindre la completa seguretat de lacceptaci dels seus dictats
sense esquerdes, recordeu la majoria silenciosa sempre ens s favorable. s molt prctic i cmode
aquest procedir, no cal ni dipositar una papereta en una urna, ni manifestar una opini, ni escriure
una ratlla: la regla s no dir res. I que a ning se li ocrrega de dir, inoportunament, que es trac-
ta dun silenci de cementeri. Daix res, que els que no diuen res estaran ben vius, fent la seua
tranquillament. Ser en tot cas un silenci dobedincia cega, de conformitat serena. Uns, els que
saben, governen, daltres, els que no en saben, no diuen res i obeeixen.
I quin benefci ens portar no dir res? preguntar algun espavilat impertinent: doncs que
serem rics, immensament rics de silenci.
PLAERDEMAVIDA - 48
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
TARDOR 2014
Opini
Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
www.macarella.org
A
s
s
o
c
i
a
c
i


C
u
l
t
u
r
a
l
M
a
c
a
r
e
l
l
a
Hem fet el Plaerdemavida-48:
Llus Antol S., Rosella Antol, Joana Avelino, Teresa Monz, Raquel Muoz,
Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Ferran Sebastin.
Illustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.
Coordinaci: Rosella Antol.
Correcci lingstica: Alexandre Ros.
Impressi: Grfques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella.
Dipsit Legal: V-2407-2004
Collabora
Si escoltes el silenci
hi sentirs mil veus:
les herbes que respiren
les fors obrint els ptals
la terra assaonant-se,
insectes que no veus...
Joana Raspall
Fa cent anys de la Gran guerra
Que acab quatre anys desprs
Vint-i-un anys ms endavant
Gran guerra mundial tamb.
Com pot haver tantes guerres
Si els humans volem la pau?
Qui t poder per a dur-nos
Al desastre i a la mort?
La pau al mn crit unnime
Que no escolten els que manen.
Per un tros ms gran de terra
Per engrandir els negocis
Uns estats armats i forts
Sembren fam, mort, extermini.
La gent humana innocent
Tria entre mort i fugida
Ompli camps de refugiats
Amb amargor infnita
Pau al mn! el nostre crit
Dileg, respecte, harmonia.
Tot abs que fa el poder
Promou violncia, rancnia.
Escoltar fraternalment
Hauria dsser la guia.
Que acaben les guerres ja
A lOrient mitj, a Ucrana.
Que els pobles vens de lfrica
Troben en sa terra vida.