You are on page 1of 88

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT Primria

Ensenyament
individualitzat

Pla de millora
Programa
dampliaci
Cincies de la Naturalesa 5
El quadern Ensenyament individualitzat, Cincies de
la Naturalesa, per a cinqu curs de primria, s una
obra collectiva concebuda, dissenyada i creada en
el departament dEdicions Educatives de Santillana
Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per
Antonio Brandi Fernndez i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT I EDICI
Raquel de Andrs Gonzlez
Julia Manso Prieto
Ignacio Melndez Hevia
Juan San Isidro
ILLUSTRACI
Jordi Baeza Albalate
EDICI EXECUTIVA
Begoa Barroso Nombela
DIRECCI DEL PROJECTE
Teresa Grence Ruiz
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL
DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero

Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per a fer-ho possible, s important establir un pla que els ajude a
superar les dificultats, aix com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible i
de les tcniques i els recursos educatius que sadapten millor a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didctics especfics que puguen ser utilitzats en funci de les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, aix com dels objectius de millora que es
plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer
ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests, hi
ha:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrenament en les tcniques destudi.
El recull de material denominat Recursos complementaris, que cont seccions variades per a cada una de les rees del currculum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un refor ms gran per a consolidar els continguts
principals de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els coneixements i posen en joc les competncies adquirides.

Cincies de la Naturalesa 5

ndex
Pla de millora
Unitat 1
Fitxa 1......................................................... 8
Fitxa 2......................................................... 9

Unitat 2
Fitxa 1....................................................... 10
Fitxa 2....................................................... 11

Unitat 3
Fitxa 1....................................................... 12

Unitat 4
Fitxa 1....................................................... 14
Fitxa 2....................................................... 15

Unitat 5
Fitxa 1....................................................... 16
Fitxa 2....................................................... 17

Unitat 6
Fitxa 1....................................................... 18

Unitat 7
Fitxa 1....................................................... 20

Unitat 8
Fitxa 1....................................................... 22
Fitxa 2....................................................... 23

Unitat 9
Fitxa 1....................................................... 24
Fitxa 2....................................................... 25

Unitat 10
Fitxa 1....................................................... 26
Fitxa 2....................................................... 27

Unitat 11
Fitxa 1....................................................... 28
Fitxa 2....................................................... 29

Unitat 12
Fitxa 1....................................................... 30

PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 1.................................................. 40
Unitat 2.................................................. 42
Unitat 3.................................................. 44
Unitat 4.................................................. 46
Unitat 5.................................................. 48

Fitxa 2....................................................... 31

Unitat 6.................................................. 50

Unitat 13

Unitat 7.................................................. 52

Fitxa 1....................................................... 32

Unitat 14
Fitxa 1....................................................... 34

Unitat 15
Fitxa 1....................................................... 36

Unitat 8.................................................. 54
Unitat 9.................................................. 56
Unitat 10............................................... 58
Unitat 11............................................... 60
Unitat 12............................................... 62
Unitat 13............................................... 64
Unitat 14............................................... 66
Unitat 15............................................... 68
Solucionari........................................... 71

Cincies de la Naturalesa 5

Pla de millora

Estem formats per cllules

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Les persones estem formades per milions de parts molt menudes anomenades cllules.
Les cllules sn les unitats ms xicotetes que formen els ssers vius i que realitzen les tres
funcions vitals de nutrici, relaci i reproducci.

1 Completa loraci segent.

Els ssers humans tenim en com amb tots els ssers vius dues caracterstiques:
Realitzem les funcions vitals de
Estem formats per

2 Quin nom reben els ssers vius formats per ms duna cllula? Posa dos exemples daquest

tipus dssers vius.



3 Quin instrument es necessita per a observar les cllules? Per qu?



4 Relaciona cada funci vital amb la seua definici.

Nutrici

Les cllules es divideixen i originen altres cllules filles.

Relaci

Les cllules obtenen les substncies que


necessiten per a crixer i aconseguir energia.

Reproducci

Les cllules reben la informaci del medi que


les envolta i poden reaccionar davant aquesta.

5 Posa tres exemples de tipus de cllules del cos hum.





Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Els nivells dorganitzaci


del cos hum

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


En el nostre cos, les cllules del mateix tipus suneixen formant teixits. Els teixits sagrupen
formant rgans i la uni de diversos rgans dna lloc als aparells i els sistemes.
El nostre organisme est format per la uni de tots els aparells i sistemes del nostre cos, que
treballen de forma coordinada.

1 Escriu el nom dels nivells dorganitzaci que representen els dibuixos.

2 Qu s un teixit? Posa dos exemples de teixits del nostre cos.



3 Completa el text escrivint les paraules que falten.

Un

consta drgans de diferent tipus o de diversos sistemes que funcionen

de manera coordinada per a realitzar un treball. L


inclou rgans com la llengua, lestmac, el fetge o els intestins.
4 Completa la taula escrivint els textos que hi falten.

Nivell dorganitzaci

Definici

Exemple

rgan
Diversos rgans del mateix tipus
que realitzen la mateixa funci.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

La funci de relaci

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


La funci de relaci ens permet percebre tot all que ocorre al nostre voltant i reaccionar-hi
duna forma adequada. En aquesta funci intervenen els rgans dels sentits, el sistema nervis
i laparell locomotor.

1 Relaciona les dues columnes.

rgans dels sentits

Sistema nervis

Aparell locomotor

Correm per agafar lautobs perqu arribem tard.


Sentim el timbre de la porta.
El cervell sadona que fa fred i envia ordres
als msculs dels braos perqu ens posem
labric.

2 Assenyala les situacions en les quals interv la funci de relaci.

Ens mengem una poma.


Acariciem un conill i notem la suavitat del seu pl.
Accelerem el pas per creuar per un pas de vianants abans que hi arriben els cotxes.
3 Explica com es du a terme la funci de relaci en aquest procs.





10

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Els rgans dels sentits

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Els rgans dels sentits capten informaci de lexterior i lenvien pels nervis
fins al cervell.

1 Completa les oracions utilitzant les paraules segents.

nervis papilles cervell llengua caragol receptors auditiu


Al

es troben els receptors que capten els sons. El caragol est unit

al nervi

, a travs del qual la informaci es transmet al

A la pell es troben els


als

del sentit del tacte, que estan units


a travs dels quals la informaci arriba al cervell.

A la superfcie de la

es troben les

que contenen

els receptors dels sabors.


2 Escriu els noms de les parts de lull.

3 Escriu els noms de les parts del nas.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

11

El sistema nervis

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


El sistema nervis es divideix en dues parts: el sistema nervis central i el sistema nervis
perifric. Est format per un nic tipus de teixit, el teixit nervis. Les cllules que formen aquest
teixit sanomenen neurones.

1 Escriu tres funcions del sistema nervis.




2 Escriu el nom de les parts de la neurona.

3 Completa lesquema utilitzant les segents paraules.

nervis motors medulla espinal encfal sistema nervis perifric cervell

cerebel

sistema nervis
central

bulb
raquidi

Sistema
nervis
nervis sensitius

12

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1


4 Completa el text segent.

Els nervis

transmeten informaci des dels rgans fins a lencfal

i la medulla espinal. Els nervis

porten les ordres des de lencfal i la medulla

espinal fins a altres rgans.


5 Escriu els noms de les parts del sistema nervis.

6 Relaciona les dues columnes.

Moviments involuntaris

Moviments voluntaris

El cervell analitza la informaci i elabora


una resposta.
La medulla espinal rep la informaci
i ordena un moviment.

7 Explica quin tipus de moviment mostra la imatge i quines parts del cos hi participen.




Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

13

Els ossos i les articulacions

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Els ossos sn rgans rgids i resistents que formen lesquelet. Els ossos del nostre cos suneixen
entre si mitjanant les articulacions.

1 Relaciona les dues columnes.

Os pla

Temporal

Os llarg

Vrtebra

Os curt

Peron

2 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.

Les

sn uns ossos que protegeixen el cor, els pulmons, lestmac

i el fetge.
La columna vertebral est formada per les

. Aquests ossos protegeixen

la medulla espinal.
3 Escriu el nom dels ossos assenyalats.

14

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Els msculs i el moviment

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Els msculs sn uns rgans elstics que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen.
Laparell locomotor realitza els moviments que ordena el sistema nervis grcies a la capacitat
dels msculs per a variar de grandria.

1 Completa les oracions segents.

realitza els moviments que ordena el sistema nervis

grcies a la capacitat dels

per a variar de grandria.

Sovint, en el moviment duna articulaci participen dos

anomenats

, que realitzen moviments oposats.

2 Escriu una frase amb aquestes paraules.

musculatura esquelet aparell locomotor



3 Escriu el nom dels msculs assenyalats.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

15

Lesions i malalties del sistema


nervis i de laparell locomotor

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Les lesions de la medulla poden produir parlisis i les de lencfal, danys cerebrals.
El sistema nervis tamb es veu afectat per malalties degeneratives com lAlzheimer
o el Parkinson.
Laparell locomotor pot patir diverses lesions com les fractures dels ossos, els esquinos
dels lligaments i les contractures musculars.

1 Posa exemples daccidents que poden tindre com a conseqncia lesions del sistema nervis.



2 Quina pot ser la conseqncia duna lesi medullar?


3 Digues si aquestes oracions sn verdaderes (V) o falses (F). Escriu les falses correctament.

LAlzheimer s una malaltia que afecta els ossos i els msculs.


El Parkinson s una malaltia que provoca prdues de memria.
Lalcohol altera el funcionament del cervell.



4 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.

Labs dalcohol dna lloc a una malaltia crnica, l


Les

es produeixen pel trencament dun os.

Els

ocorren quan els lligaments sinflamen a causa duna torada.

Quan es fa un esfor excessiu amb un mscul es produeix una

16

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Hbits saludables del sistema


nervis i de laparell locomotor

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Per a mantindre en bon estat el nostre aparell locomotor hem de fer exercici fsic, mantindre
una bona postura per a evitar lesions en la columna vertebral i en les articulacions i prendre
aliments rics en calci, fsfor i vitamina D.
Per a cuidar la salut del sistema nervis hem devitar beure alcohol i procurar dormir huit hores
diries, portar una vida ordenada i tindre temps doci.

1 Qu cal fer per a evitar lesions com esquinos i fractures quan practiquem

algun esport?


2 Explica quins sn els beneficis de fer exercici fsic.



3 Posa tres exemples de bones postures per a lesquena.




4 Quins aliments contenen calci? Per qu sn imprescindibles aquests aliments

per a la nostra salut?




5 Quina vitamina necessitem perqu els ossos fixen el calci? Com podem obtindre-la?



Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

17

La importncia
de la fotosntesi

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


A diferncia dels animals, les plantes no prenen aliments, sin que els fabriquen elles mateixes.
Per a fer-ho necessiten llum, aire, aigua i, la majoria, un sl frtil.
La funci de nutrici en les plantes consta de dos processos:
La fotosntesi, per la qual les plantes fabriquen el seu propi aliment.
La respiraci, la finalitat de la qual s lobtenci denergia a partir de laliment produt.

1 Indica amb una X les caracterstiques presents en cada fotografia.

Fotografies

Llum
Alta

Mitjana

Aigua
Baixa

Molta

Mitjana

Temperatura
Poca

Alta

Mitjana

Baixa

A
B
C
D
2 Indica en quin dels llocs representats en les fotografies de lactivitat anterior situaries les

plantes segents.

18

Estepes. Sn arbustos que habiten en zones assolellades,




amb temperatures mitjanes i altes i amb humitat intermdia.

Fotografia A

Molses. Sn unes plantes que creixen en llocs de poca



llum, amb temperatures mitjanes i alta humitat.

Fotografia B

Cactus. Sn plantes que habiten en zones amb molta



llum, amb altes temperatures i baixa humitat.

Fotografia C

Avets. Arbres que habiten en zones amb molta llum,



amb baixes temperatures i humitat intermdia.

Fotografia D

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1


3 Relaciona cada una daquestes estructures amb el lloc on es troben en la planta i la funci que

realitzen. A continuaci, completa el text.


Estomes

Transportar

Fulles

Intercanvi

Pls absorbents

Vasos liberians

Vasos llenyosos

En les

Tija

Arrel

gass

Absorbir

hi ha uns petits orificis anomenats

relacionats

que t lloc durant la respiraci i la fotosntesi.

amb l
En la

hi ha uns conductes encarregats de

anomenats
En l
d

aigua i sals minerals

i uns altres anomenats

que porten aigua i aliments.

hi ha unes estructures anomenades

que socupen

laigua i les sals minerals presents al terra.

4 Completa les imatges i indica quina representa la respiraci i quina, la fotosntesi.

Aigua i sals minerals

Llum del sol

Energia

Oxigen
Dixid de carboni

Aliments

Dixid de carboni


5 Tenint en compte els dibuixos de lactivitat anterior, respon a aquestes preguntes.

Qu necessita una planta per a fer la fotosntesi? I qu produeix?




Qu necessita la planta per a respirar? I qu produeix?


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

19

Els ecosistemes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Un ecosistema s el conjunt dssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen entre ells,
i el medi fsic en qu viuen.
El medi fsic est format per tots els components no vius de lecosistema. Hi ha dos tipus
de medis, els terrestres i els aqutics.
Els ssers vius sn tots els animals, les plantes i els altres ssers vius que formen part de
lecosistema. Cada sser viu t unes necessitats diferents i habita al lloc on pot satisfer-les.
Es diu que els ssers vius estan adaptats al medi on habiten.

1 Explica qu s un ecosistema i, a continuaci, indica qu representen els dibuixos segents.





2 Observa els dibuixos de lactivitat anterior i completa els requadres.

ssers vius de lecosistema

20

Medi fsic de lecosistema

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1


3 Observa el dibuix i resol les qestions de ms avall.

Escriu el nom de les segents espcies en el dibuix.


conill linx alzina guila romer papallona ratol fardatxo
Classifica els ssers vius de la qesti anterior en flora i fauna.
Flora:
Fauna:
Defineix poblaci i, a continuaci, encercla els ssers vius del dibuix que formen
poblacions.

4 Indica quin tipus de medi representen les imatges segents i, a continuaci, relaciona

les columnes.
A

Anfs

Acumula aigua a la tija.

Cactus de canelobre

Viu en caus durant el dia i caa de nit.

Serp de cascavell

T bufetes plenes daire per a pujar a la superfcie.

Alga roja corallina

T aletes per a desplaar-se amb facilitat.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

21

Les relacions dalimentaci


en lecosistema

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Una de les relacions ms importants que sestableixen entre els ssers vius s la dalimentaci.
Segons lalimentaci, els ssers vius poden ser productors, consumidors (primaris, secundaris,
terciaris), carronyers o descomponedors. Les relacions dalimentaci es representen mitjanant
cadenes i xarxes alimentries.

1 Observa el dibuix i respon.

falc

llop

senglar

geneta
trvol
oriol

alzina
llagosta

Com es poden representar grficament les relacions dalimentaci dun ecosistema?


Mitjanant 

, com es mostra en la imatge A.

Mitjanant 

, com es mostra en la imatge B.

A quin grup pertany cada un dels ssers vius de la imatge A? Escriu una P davant dels productors
i una C davant dels consumidors.
Completa les cadenes alimentries segons el dibuix.
Alzina

Trvol

oriol
llagosta

22

Cincies de la Naturalesa 5

llop
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Relacions beneficioses
i perjudicials entre ssers vius

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


A ms de les relacions dalimentaci, entre dues espcies dun ecosistema es poden donar
altres tipus de relacions beneficioses o perjudicials per a una espcie o per a les dues. Entre
aquestes relacions es troben el mutualisme, el comensalisme, el parasitisme i la competncia.

1 Llig el text i respon.

En un jard es dedica part de lespai als rosers. Tant les abelles com les
papallones voletegen fins a posar-se sobre les roses i alimentar-se del seu
nctar. ltimament han aparegut molts pugons i formigues sobre les tiges.
Sembla que les formigues salimenten dun residu llets del pug i, a canvi,
els defensen denemics com les marietes.
Al costat dels rosers hi ha un grup de pins. Es pot vore com algunes plantes
de vesc introdueixen les arrels en el pi i obtenen saba bruta dels seus vasos
llenyosos.
En un ltim espai del jard sha sembrat un hortet. En aquest, lescarabat
morrut est causant problemes a la collita. Per hi ha una aranyeta
microscpica que el considera un gran amic, ja que li permet viatjar-hi
al damunt.
Quins tipus de relacions, diferents de la dalimentaci, trobes en el text? Defineix-los.





2 Descriu el tipus de relaci que mostra la imatge.





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

23

Els ecosistemes terrestres

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


En els ecosistemes terrestres els ssers vius estan installats sobre el sl i envoltats per aire.
Aquests ecosistemes varien segons el tipus de vegetaci i el clima. Entre aquests ecosistemes
es troben els boscos, les praderies de muntanya, els deserts i les estepes.

1 Quina s la caracterstica principal dels ecosistemes terrestres?


2 Completa les oracions.

El bosc s un ecosistema en el qual la vegetaci predominant sn els

que proporcionen recer i aliment a nombrosos animals com


El bosc atlntic es dna en llocs amb clima
Est format per arbres de fulla

i estius

com

El bosc mediterrani es dna en llocs amb clima


Est format per arbres de fulla

.
i estius

com

3 Digues si aquestes oracions sn verdaderes (V) o falses (F) i escriu les falses correctament.

Les praderies de muntanya sn ecosistemes en els quals totes les plantes tenen troncs llenyosos.
En les estepes i els deserts el clima s sec i les temperatures, temperades.


4 Relaciona cada animal amb lecosistema on habita.

24

Marmota

Llebre

Linx

s
Cincies de la Naturalesa 5

Bosc atlntic
Bosc mediterrani
Praderies de muntanya
Deserts i estepes
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Els ecosistemes aqutics

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


En els ecosistemes aqutics els ssers vius estan envoltats daigua. Sen poden diferenciar dos
tipus segons la quantitat de sals que hi haja dissoltes en les seues aiges: els ecosistemes marins
com les platges, les costes rocoses o el mar obert, i els daigua dola com els rius o els llacs.

1 Completa les oracions segents.

i pel moviment continu

Els ecosistemes marins es caracteritzen per la


de les aiges a causa de l

i els

En els ecosistemes daigua dola, com els


tenen molt poques

o els

, les aiges

dissoltes.

2 Relaciona cada animal amb lecosistema en qu habita.

Pua de mar

Dof

Polp

Cuc arencola

Estrella de mar

Taur

Mar obert

Costa rocosa

Platja

3 Explica quines caracterstiques t el medi fsic dels rius.




4 Escriu el nom dels animals i les plantes que viuen en una llacuna.



Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

25

10

Efectes de les persones


sobre el medi ambient

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Tot el que envolta un sser viu i linflueix constitueix el seu medi ambient. Les nostres accions
influeixen cada vegada ms sobre el medi ambient; els principals efectes negatius de lsser
hum sn la contaminaci, la desforestaci, la desertificaci i lextinci dssers vius.

1 Raona la diferncia entre medi fsic dun ecosistema i medi ambient dun sser viu.

De qu est format el medi ambient dun sser viu?



Poden uns altres ssers vius formar part del medi ambient dun individu? Completa la resposta
amb un exemple.

Quina s, llavors, la principal diferncia entre el medi fsic que ocupa un individu i el seu medi
ambient? Explica-ho amb un exemple.


2 Relaciona les accions de les persones amb els efectes que poden produir.

Pescar salm de forma excessiva.

Desforestaci

Llanar fem a un pant.

Extinci dssers vius

Fer foc en un bosc.

Contaminaci

3 Observa lefecte perjudicial de lactivitat humana sobre el medi ambient.

Descriu en qu consisteix.

26

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

10

La conservaci
del medi ambient

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Per a conservar el medi ambient, les autoritats han de crear espais protegits i els ciutadans
han de seguir normes de comportament, com ara reciclar els residus, respectar la naturalesa
i estalviar aigua i energia.

1 En alguns parcs naturals s possible llogar una cabanya per a gaudir de la naturalesa.

Qu s un parc natural?




Qu es protegeix amb les lleis que regeixen els parcs naturals?


Quines normes de comportament has de seguir si vius un temps en una daquestes cabanyes?


2 Digues quines de les actituds segents serveixen per a protegir el medi ambient i quines

el perjudiquen, i explica el per qu en aquests casos.


A





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

27

11

La massa, el volum
i la densitat

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


La densitat s la quantitat de matria, o de massa, que hi ha en un volum.
Si un cos s ms dens que laigua, shi enfonsa. Si s menys dens, flota.

1 Completa aquesta taula

Qu s?

En quines unitats
es mesura?

Amb quins instruments


es mesura?

Massa
Volum
2 Quin s el volum de la pedra? Explica el mtode que sha utilitzat per a calcular-lo.


25




cm3

25

20

20

15

15

10

10

cm3


3 Una pilota t un volum de 2.200 cm3 i una massa de 660 g. Una altra pilota t un volum

de 120 cm3 i una massa de 36 g.


Calcula la densitat de les dues.

Creus que estan fetes de materials diferents o del mateix material? Explica per qu.

Flotaran en laigua? 

28

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11

Les propietats dels slids,


els lquids i els gasos

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Els slids tenen un volum constant i una forma fixa, llevat que sexercisca sobre aquests una
fora que els deforme o els trenque.
Els lquids tenen un volum constant, per la seua forma sadapta al recipient.
Els gasos tenen un volum i una forma variables: poden comprimir-se i expandir-se.

1 Entre aquestes frases, nhi ha dues que sn errnies. Indica quines sn i subratlla de roig

els errors.
Una pedra s un slid que canvia de forma si li apliquem una fora i la trenquem.
Laire s un gas el volum del qual no canvia si li apliquem una fora i el comprimim.
Un globus de goma s resistent, perqu es pot deformar i desprs recuperar la forma.
2 En la primera imatge pots vore una xeringa en la qual hi ha 10 cm3 daire. En la segona,

sha emps lmbol de la xeringa sense deixar-ne eixir laire, fins a arribar als 5 cm3. Assenyala,
entre les frases segents, les tres que expressen correctament el que ha passat.
En (A) el volum daire s ms gran que en (B).

En (A) la massa daire s ms gran que en (B).


En les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat daire.
En (A) laire est ms comprimit que en (B).

En (B) laire est ms comprimit que en (A).


3 Relaciona les dues columnes i escriu a la dreta un exemple de material que tinga

aquesta propietat.
Es trenca amb facilitat.

Flexibilitat 

Recupera la forma desprs dun esfor.

Duresa 

Suporta un esfor sense deformar-se.

Fragilitat 

Es doblega amb facilitat.

Elasticitat 

No es ratlla fcilment.

Resistncia 

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

29

12

Les forces i la deformaci


dels cossos

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Les forces provoquen deformacions en els cossos. Segons com es comporten davant
daquestes, els cossos sn indeformables o deformables. Aquests poden ser plstics
o elstics, segons que recuperen la forma o no.

1 Observa la imatge i fixat en quin tipus de cossos shi veuen.

Escriu la paraula correcta per a completar les frases.


La part de fusta s un cos 

La banda de goma s un cos

La boleta de plastilina s un cos 

Explica la diferncia entre cossos indeformables i deformables, usant lexemple anterior.


Posa dos exemples ms de cada tipus de cos.



2 Defineix cos elstic i cos plstic. A continuaci, escriu una E en les imatges que mostren

cossos elstics i una P en les que mostren cossos plstics.







30

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

12

Les forces i el moviment


dels cossos

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa 2

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Les forces provoquen el moviment dun cos quan est aturat i laturen quan est en moviment.
La fora de la gravetat fa que els cossos es moguen atrets cap a la superfcie de la Terra i la
fora de fregament s la que fa que els cossos en moviment saturen.
La velocitat ens indica com de rpid es mou un cos.

1 En aquesta seqncia, les fletxes negres i les de color gris clar indiquen lacci de dues forces

diferents.
A

Explica qu passa en cada imatge. No oblides indicar qu representa cada fletxa.


A: 

B: 

C: 

2 Si llancem una pilota perqu la nostra amiga larreplegue des del seu balc, s probable que

caiga de nou fins a nosaltres. Per qu passa aix? Subratlla la paraula correcta.
Quan es llana la pilota cap al balc, sexerceix
una fora / velocitat cap avall / amunt. La fora
de fregament / de gravetat, que va en el mateix / un
altre sentit, comena a accelerar-la / frenar-la i la
pilota perd velocitat / fora fins que satura / cau.
A partir dac, la velocitat / fora de la gravetat fa que
comence a aturar-se / caure i que la seua velocitat /
fora augmente fins a arribar a terra.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

31

13

Lenergia

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Lenergia s la causant que es produsquen canvis en la matria.
Hi ha diverses formes denergia: lluminosa, qumica, trmica, etc.
Lenergia es pot transformar, transferir, acumular i transportar.

1 En els exemples segents, indica de quin cos a quin altre es transfereix energia

i quin tipus denergia s.


Acostem les mans fredes a una estufa i ens les calfem.

Colpegem una pilota amb el peu i la llancem lluny.

Colpegem una nou amb una pedra i en trenquem la corfa.

2 Entre aquestes frases, nhi ha dues que sn errnies. Indica quines sn i escriu-les

a continuaci de forma correcta.


El corrent que circula pels cables s energia lluminosa.
Quan un llamp incendia un arbre, es produeix una transformaci denergia elctrica
en energia trmica.
La fusta pot cremar perqu cont energia trmica que permet la seua combusti.


3 Analitza les transformacions energtiques que es produeixen i completa el text.

El menjar ens proporciona energia


i tindre energia
i tindre aix energia

32

Cincies de la Naturalesa 5

, grcies a la qual podem mourens


. Podem usar el moviment per calfar-nos les mans fregant-les
.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1


4 En els exemples segents, indica quin tipus denergia hi ha emmagatzemada.

5 Respon a les preguntes segents.

Cont un cotxe energia qumica acumulada? On?



Es pot transportar, s a dir, portar dun costat a un altre, aquesta energia qumica? De quina forma?

En quina part del cotxe es transforma lenergia qumica en energia mecnica de moviment?

De quina forma es transfereix aquesta energia mecnica fins a les rodes?

6 Explica els canvis que produeix lenergia en la matria en els casos segents.

Un riu ha excavat una vall profunda.




Les barres durani calfen laigua del reactor en una central nuclear.


Quan es rasca la punta dun misto, sinflama.


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

33

14

Ls de lenergia

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


A Espanya, el sector en qu es consumeix ms energia s el transport, i el sector en qu menys,
lagricultura. El tipus denergia que ms sutilitza sn els derivats del petroli.
Ls de fonts denergia no renovables origina importants problemes que afecten tot el planeta.
Per a evitar-los, hem dadoptar diverses mesures destalvi denergia.

1 Ordena aquests sectors de major a menor consum denergia a Espanya i posa dos exemples

dactivitat de cada un.


agricultura indstria llars serveis transport




2 Quina s lenergia final que ms es consumeix a Espanya? I la que menys?



3 Completa el grfic segent sobre els usos de lenergia a les llars espanyoles.

calefacci aigua calenta cuina aire condicionat illuminaci electrodomstics

19%
22%
4%
7%
47%
1%

34

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1


4 Enumera els quatre problemes principals que es poden produir per ls de lenergia i la causa

fonamental que els genera.






5 El segent dibuix representa lefecte hivernacle. Explica qu passa en aquest procs.





Lefecte hivernacle ajuda a mantindre una temperatura adequada per a la vida a la Terra.
Llavors, quin s el problema que es provoca?



6 Indica les mesures que pots prendre per a estalviar energia a casa.





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

35

15

Mquines i estructures

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACI.


Una mquina s un objecte que utilitzem per estalviar temps i esfor en les nostres activitats.
En totes les mquines s fcil identificar elements comuns, entre els quals destaquen els
operadors mecnics. La tecnologia s el conjunt de coneixements relacionats amb la invenci
i ls de les mquines.
Una estructura est formada per un conjunt delements que suporten el seu pes i el transmeten
als punts on descansa, perqu siga resistent i estable.

1 Relaciona cada un dels elements duna mquina amb la seua descripci.

Lestructura

Component de la mquina que produeix


moviment.

La carcassa

Elements que condueixen lelectricitat


al motor o als llocs on s necessria.

El motor

Els circuits elctrics

Els sensors

Els operadors mecnics

Pea que protegeix la mquina i que serveix


perqu altres elements shi unisquen.
Part sobre la qual recolzen els altres
components de la mquina.
Peces mbils duna mquina que sutilitzen
per a transmetre el moviment o la fora
dunes parts a unes altres.
Components que permeten a una mquina
rebre informaci de linterior o de lexterior.

2 Colloca en el lloc que corresponga del dibuix el nom de cada operador mecnic.

roda dentada ressort


roda palanca
manovella eix

36

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa 1


3 Observa els segents avanos tecnolgics i completa la taula.

Nom de lavan
tecnolgic

En qu millora la nostra vida?

A
B
C
D

4 Indica si aquestes estructures sn artificials o naturals, de quin material estan fetes

i la funci que fan.




Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

37

Programa
dampliaci

Lorganitzaci del cos hum

Nom

Data

La longevitat de les cllules


Segons unes recerques recents, la majoria de les nostres cllules
viuen menys de deu anys. Quan arriba el moment, se substitueixen
per altres de noves; s a dir, experimenten una renovaci.
En general, el moment de renovaci es produeix abans en els
teixits on les cllules pateixen o treballen ms. Aix, com a terme
mitj, les cllules epitelials es renoven cada dues setmanes i els
glbuls rojos, cada quatre mesos.
Noms algunes cllules ens acompanyen al llarg de tota la nostra
vida; entre aquestes, la majoria de les cllules del cervell. La causa
sembla ser que la seua funci s tan important i delicada que no
poden tindre cap distracci.

1 Respon a les preguntes.

La majoria de les teues cllules sn igual, ms joves


o ms majors que tu?

Qu creus que contestaran els teus companys? Per qu?


2 Analitza la renovaci cellular.

Explica en qu consisteix la renovaci de les cllules.



Amb quina funci vital de les cllules est relacionada? Tria la resposta correcta.
Amb la funci de nutrici.
Amb la funci de relaci.
Amb la funci de reproducci.
Creus que les cllules del cervell es reprodueixen? Per qu?


40

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Qu saps de les cllules que esmenta el text?

Assenyala el nom que reben les cllules del cervell.


Adipcits

Neurones

Glbuls rojos

Nervis

Les cllules del mateix tipus sagrupen per formar teixits. Com es diu el que formen
les cllules que has indicat abans?

Qu sn els glbuls rojos?

Subratlla la paraula o les paraules correctes:
Les cllules que es perden en una hemorrgia sn glbuls rojos / neurones / adipcits.
Ledat daquestes cllules que es perden s de ms de sis / menys de quatre / cinc mesos.
En qu es diferencien els glbuls rojos i les neurones? Dibuixa les dues cllules.




4 La majoria de les cllules del cervell ens acompanyen durant tota la nostra vida.

El cervell s un rgan molt important. Saps per a qu serveix?




Creus que est format per altres teixits, a ms del teixit nervis? Per qu?

5 Explica aquesta oraci: Les cllules epitelials, que recobreixen la superfcie del nostre cos,

es renoven amb freqncia perqu pateixen molts danys.





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

41

La funci de relaci.
Els sentits

Nom

Data

El mtode Braille
Fins al segle XVI es creia que les persones invidents no podien
aprendre. Llavors es va idear un sistema basat en ls de lletres
en relleu; per sense escoles on ensenyar-lo, no va servir
de molt. A ms, resultava molt complicat. En 1825, Louis Braille
va crear el seu propi mtode: el sistema Braille. El seu s es
va fer internacional en 1878. Saps en qu consisteix aquest
sistema?
Si imagines que un full de paper t dibuixades tres columnes
i dues files, formant una taula, i disposes de sis punts, vors
que hi ha moltes maneres possibles de collocar-los en cada cella
o quadradet. Doncs b, per a representar cada lletra, nmero,
signe de puntuaci i smbol matemtic, els punts en relleu
es colloquen de manera diferent.
Per a llegir, cal posar els dits ndex de cada m sobre el text.
Amb el dit ndex de la m esquerra, es llig la lnia des de lextrem
esquerre fins al centre, i amb el dit ndex de la m dreta, des de la
meitat de la lnia fins al final. Quan lndex dret comena a treballar,
lesquerre ja s al principi de la lnia segent; aix la lectura s contnua.
Per a escriure, es pot utilitzar un paper i un punx o b un teclat adaptat.

1 El sistema Braille es va basar en un mtode creat tres anys abans per Nicolas Barbier.

En aquest hi havia diferents combinacions de dotze punts en relleu que es llegien amb un dit.
Quines diferncies trobes entre el sistema de Barbier i el de Braille?


Qu significa que les lletres estan en relleu? Qu passaria si no fra aix?

Quin avantatge suposa llegir amb dos dits en comptes de fer-ho amb un de sol?

2 Els rgans dels sentits sn fonamentals en la funci de relaci.

Assenyala de quins sentits es parla en el text.


Vista

42

Cincies de la Naturalesa 5

Oda

Tacte

Gust

Olfacte

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Tant Barbier com Braille estaven afectats de ceguesa. La ceguesa s la incapacitat

de vore-hi, que s permanent en les persones cegues o invidents.


Tenint en compte com es produeix la visi, quins rgans podrien estar danyats en aquestes
persones?


4 Els rgans dels sentits posseeixen uns receptors que capten la informaci de tot el

que passa al nostre voltant. Per quin estmul de lexterior s fonamental per al sistema
Braille?
Assenyala lestmul que percep la pell en la lectura en Braille.
Forma

Fred

Pressi

Textura

Calor

5 Quan juguem, estudiem, ens entretenim o ens comuniquem, en molts moments hem de llegir.

Per aquest motiu, el sistema Braille sest adaptant a aquestes noves necessitats, com ja
es va fer amb el desenvolupament de teclats dordinador per a invidents.
Escriu una breu redacci sobre les possibles aplicacions del sistema Braille.




6 Des de la invenci del sistema Braille shan ideat

diverses maneres de facilitar a les persones


invidents la comunicaci amb el medi.
Posa alguns exemples de com sha fet. Pots ajudar-te
del dibuix.





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

43

El sistema nervis

Nom

Data

Extremitats que sadormen


Molt sovint, quan mantenim la mateixa postura molt de
temps, notem alguna cosa estranya en desfer-la: dificultat
per a mourens i formigueig o insensibilitat.
Per exemple, si ens asseiem a llegir un llibre i creuem les
cames, estem xafant algun nervi. Si no canviem de postura
durant massa temps, la compressi mantinguda del nervi
far que en alar-nos exclamem: Se mha adormit una
cama!.

1 Respon a les qestions.

Explica amb paraules teues qu passa, en realitat, quan a alg se li adorm


una cama.



Si xafes una mnega connectada a una boca de reg,
laigua deixa deixir; quan en retires el peu, laigua flueix
de nou. Relaciona aquest fet amb el text.




2 Quina part del sistema nervis est afectada temporalment quan sens adorm una extremitat?

Assenyala la resposta correcta.


Sistema nervis central
Sistema nervis perifric
Encfal
Mdulla espinal

44

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Indica quin tipus de moviment es fa en cada cas.

Quan tractem dalar-nos desprs destar un


temps asseguts.

Quan, davant la sensaci que caurem, ens


agafem a lobjecte de ms a prop.

Moviment voluntari

Moviment voluntari

Moviment involuntari

Moviment involuntari

4 Llig de nou el segon pargraf de la lectura.

A qu es deuen els efectes que notem? Relaciona les dues columnes.


Dificultat per a moures

Nervi motor

Formigueig o insensibilitat

Nervi sensitiu

Explica la resposta anterior.






5 Els nervis ms grossos, com els que transmeten quina forma tenen les coses, tarden ms a

recuperar-se desprs duna compressi que els ms fins, com els nervis que transmeten dolor.
Explica per qu, quan es va passant la sensaci de m adormida, de primer sentim dolor i desprs
recuperem el tacte.




Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

45

Laparell locomotor

Nom

Data

Som ms alts al mat que a la nit


Els cartlags de laparell locomotor sn com esponges
menudes que contenen gran quantitat daigua.
Entre aquests, es troben els cartlags que separen
totes les vrtebres entre si: els anomenats discos
intervertebrals.
Des que ens alcem fins que ens gitem, caminem, correm,
ens asseiem a fer els deures, etc., fem moltes activitats
en les quals els cartlags han de suportar el pes del nostre
cos. I durant tot aquest temps, van perdent aigua.
En canvi, mentre estem gitats quan dormim, els nostres
cartlags recuperen laigua que els fa elstics com un moll.
Aix, quan ens despertem, som entre 1 i 2 centmetres ms
alts que quan ens gitem.

1 Respon a les qestions.

Qu s ms correcte dir, que ens encongim pel dia o que creixem a la nit?
Justifica la resposta.



Segons la teua resposta anterior, creus que la imatge ens pot confondre? Per qu?



2 En el text es compara el cartlag amb una esponja i amb una molla.

Explica aquestes comparacions.






46

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Segons el text, els cartlags sn estructures elstiques.

Qu significa aquesta qualitat?




Recordes quin altre component de laparell locomotor s elstic?

4 El cartlag de les articulacions i els discos intervertebrals s un teixit tou que es comprimeix

quan es pressiona.
Quines altres estructures del nostre organisme estan formades per cartlag?

5 Els reconeixements mdics serveixen per a comprovar quin s el nostre estat de salut.

Per a saber-ho, ens pesen, ens mesuren i ens fan una srie de proves.
Quan creus que es fan els reconeixements mdics? Assenyala la resposta correcta.
Al mat.

A la vesprada.

A la nit.

Justifica la resposta anterior.




6 Si un corredor de marat mesurara la seua alada just desprs darribar a la meta, desprs de

recrrer els ms de 42 km daquesta prova, podria mesurar fins a tres centmetres menys.
Com explicaries aquest fet?



Si dos corredors comencen la carrera amb la mateixa alada i diferent pes, qui mesura menys
en acabar la prova: el que pesa ms o el que pesa menys? Per qu?


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

47

La relaci i la salut

Nom

Data

Un son reparador
El descans s un hbit saludable; per hi ha altres bons
hbits que, al seu torn, ens ajuden a descansar mentre
dormim. Aix, fer exercici durant el dia i portar una alimentaci
sana i equilibrada faciliten un son reparador. A ms, tots dos
hbits contribueixen a evitar lobesitat, que tamb dificulta
el son.
Si mantenim un horari ms o menys fix, el cervell shi
acostuma i, arribat el moment, sap que s hora de dormir
o dalar-se i ens resulta ms fcil fer-ho.
Tamb s molt important donar pistes al cervell sobre la
proximitat del moment de descansar. Per aix, tots els dies
farem el mateix abans de gitar-nos. Sn activitats positives
per al son totes aquelles que ens relaxen: prendre una dutxa
calenta, llegir un llibre, escriure un diari En canvi, dificulten
el son fer els deures, vore la televisi, jugar a lordinador,
al mbil o a la consola just abans danar al llit.
A ms, hem de sopar almenys dues hores abans i incloure en aquesta ltima menjada del dia
protenes i fruita, a ms devitar sucres i refrescs amb cafena. No oblides llavar-te b les dents
desprs!
Quines altres pistes podem donar al cervell perqu spia que ha arribat lhora de dormir?
Hem de dedicar el llit noms per a aix, per a dormir, i no per a jugar, menjar, vore la televisi
A ms, el dormitori ha de ser un lloc tranquil, silencis, tan fosc com es puga i amb una
temperatura agradable.

1 Respon a les preguntes.

Com resumiries el text en unes poques lnies?





Per qu creus que el text es titula Un son reparador?




48

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
2 Analitza aquesta afirmaci: El descans s un hbit saludable.

Qu s un hbit saludable?



Per qu el descans ho s?

A ms dels que sesmenten en el text, quins altres hbits saludables coneixes?

3 Indica quines activitats fas abans de gitar-te per a tindre un son reparador.

Assenyala les activitats del text que inclous en la teua rutina.


Prendre una dutxa calenta.

Llegir un llibre.

Escriure un diari.

Digues quines altres activitats dus a terme o creus que podries fer per a relaxar-te.

4 El xocolate s un aliment que cont una substncia semblant a la cafena: la teobromina.

Penses que menjar xocolate havent sopat ajuda a agafar el son?


Selecciona la resposta correcta.
No, perqu el xocolate cont una substncia excitant.
S, perqu menjar xocolate s una activitat relaxant.
S, perqu el xocolate cont sucre.
5 Observa les imatges i decideix en quina habitaci dormiries millor.

Una vegada que la nostra habitaci t les condicions adequades, quina s la postura ms convenient
que hem dadoptar per a dormir?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

49

La importncia
de la fotosntesi

Nom

Data

Llimacs amants del sol


Plantes, no sou tan especials. Aquest s el missatge del mollusc mar
Elysia chlorotica, que no noms sembla una fulla, sin que actua com a tal.
Aquest llimac pot viure de la llum solar tota la vida (fins a un any);
tot el que necessita sn unes poques algues de color verd groguenc.
La captaci denergia solar per fotosntesi s ms coneguda com una
propietat exclusiva de plantes i algues. Per, fa dcades, els bilegs
marins van descobrir que els llimacs de mar roben a les algues de les
quals salimenten uns components cellulars anomenats cloroplasts, que
utilitzen per a convertir el dixid de carboni en sucres.
El cos en forma de fulla, de cinc centmetres, permet a lElysia chlorotica
captar amb eficincia la llum solar per a realitzar la fotosntesi.
Adaptat de National Geographic Agost de 2010

1 Observa la imatge i respon a les preguntes.

Per laspecte, per qu diries que lElysia chlorotica s un animal? Quin altre animal et recorda?

En qu sassembla externament lElysia chlorotica a una planta?

Quins altres ssers vius sobserven en la imatge?

2 LElysia chlorotica s un animal; tot i aix, obt lenergia de forma diferent a la gran majoria

dels animals.
Don obtenen lenergia la major part dels animals?

Com aconsegueix lenergia, per contra, aquest mollusc mar?

Quins altres ssers vius obtenen lenergia de la mateixa manera que lElysia chlorotica?


50

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Els llimacs aqutics duen a terme la funci de nutrici de forma similar a les plantes

i les algues.
Assenyala quins processos inclou la funci de nutrici.
Relaci
Respiraci
Reproducci
Fotosntesi
Explica en qu consisteix el primer procs que has marcat prenent com a model
lElysia chlorotica.


4 Els ssers fotosinttics aqutics desenvolupen la fotosntesi dins de laigua.

Assenyala qu necessiten per a realitzar aquest procs.


Aigua

Oxigen

Sals minerals

Dixid de carboni

Indica don creus que obt lElysia chlorotica cada un daquests components.


5 Quan naix, lElysia chlorotica s un animal grisenc amb taques marrons.

Llig de nou el text i respon.


Per qu penses que aquest mollusc mar es diu chlorotica de cognom?

A qu es deu el fet que el mollusc adult siga de color verd?

Quina substncia verda fa possible que lElysia chlorotica realitze la fotosntesi?
En quins components de les seues cllules creus que es troba aquesta substncia?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

51

Els ecosistemes

Nom

Data

Els horts escolars sn notcia


LAMPA dun centre escolar ha decidit recuperar
lhort de lescola, que portava 10 anys sense
ser conreat. El primer dia, els menuts horticultors
van fer un plnol de lhort i, desprs, van preparar
els bancals per plantar-hi les primeres hortalisses
(crelles, cebes, porros i psols), van afegir cucs
a la terra i van traure els caragols del seu futur
hort.
Adaptaci de Horticultores en edad escolar
Lavozdeaviles.com - 13 dabril 2014

Els bancals on els estudiants dun centre de primria fan les seues plantacions tenen un sistema
de reg per degoteig. Segueixen una forma ecolgica de conrear, de manera que no arranquen les
collites, sin que les tallen perqu les arrels sempre estiguen al lloc.
Durant el curs es fan les plantacions de temporada. A loctubre es van plantar encisams, coliflors,
brquils, cols, carlotes o faves; a la primavera ha sigut el torn de les tomaques, les carabasses
o les carabassetes.
Adaptaci de Modelo a seguir de cmo lograr un huerto escolar ecolgico
Lasemana.tv - 25 de mar de 2014

Per al projecte dhort ecolgic, una escola ha facilitat un terreny prou gran: uns 50 metres
quadrats. El bidell sha encarregat de llevar-ne les pedres i el Concello hi ha aportat dos camions
de terra per anivellar el terreny, que t un cert pendent.
Shi crearan quatre bancals; entre aquests, es plantar calndula per a atraure marietes,
les larves de les quals devoren els perjudicials pugons. Envoltant els bancals tamb es crear
una tanca de plantes aromtiques, amb rudes a les vores per a fer fora els talps.
Als bancals saniran plantant, de forma escalonada, verdures i hortalisses de tota mena.
Adaptaci de La comunidad escolar de Oca cultivar un huerto ecolgico
LavozdeGalicia.es - 2 dabril de 2014

1 Explica qu s un hort.


Penses que un hort s un ecosistema? Per qu? Si creus que ho s, indica de quin tipus.




52

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
2 Els ecosistemes anomenats artificials tenen la majoria dels components, com laigua, el tipus

de sl i els organismes vius, controlats per les persones.


Penses que lhort s un ecosistema natural o artificial? Justifica la resposta.


3 Per a viure, les plantes dun ecosistema necessiten aigua.

Com lobtenen les plantes de lhort?



Qu creus que significa el refrany Laigua de pluja no evita el reg?


4 Imagina un hort escolar que reunira les caracterstiques descrites en tots els textos.

Quines poblacions tindria? Variarien aquestes poblacions al llarg de lany? Digues com ho saps.


5 A ms de lsser hum, hi ha altres animals que modifiquen el medi fsic de lhort.

Quin s el medi fsic? Quins daquests animals sesmenten en el text i com actuen?


6 Digues quines accions descrites en els textos indiquen que els horts escolars

sn ecolgics.
Traure els caragols en comptes de matar-los
amb productes qumics.

Llevar les pedres per a evitar que


les plantes cresquen entre elles.

Atraure marietes per a eliminar pugons


en comptes de fer-ho amb insecticides.

Fer fora els talps amb una planta.

Tallar la collita i no arrancar les arrels.


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Utilitzar terra per a anivellar el terreny


en comptes de plantar en pendent.
Cincies de la Naturalesa 5

53

Les relacions dels ssers vius

Nom

Data

Un men molt ampli


Lguila cuabarrada s un ocell rapa que salimenta daltres
ocells de poca grandria (sobretot de perdius i coloms)
i de mamfers mitjans i menuts (principalment cervatells
i conills), aix com de diferents rptils que samaguen entre
els arbustos de tim i espgol.
Tot i aix, aquesta guila tamb aprofita a voltes cadvers
daltres animals abandonats entre les estepes. Es creu
que aquest comportament, observat en parelles de les
muntanyes de Toledo, es produeix noms quan escassegen
les preses. Aix passa a lhivern, poca de lany en la qual
hi ha menys aliment disponible en la naturalesa, i tamb en
qualsevol estaci en rees on hi ha menys preses.
Adaptaci de Un men molt ampli National Geographic
Juny de 2009

1 Respon a les preguntes.

Quina s la dieta de lguila cuabarrada? s sempre la mateixa? Si no s aix, indica com varia.

Segons la resposta anterior, quin tipus danimal s lguila cuabarrada? Assenyala la resposta
o les respostes correctes i, a continuaci, justifica la teua elecci.
Consumidor primari

Consumidor terciari

Consumidor secundari

Carronyer

Descomponedor



2 Analitza les diverses relacions dalimentaci que hi ha en lecosistema on habita lguila

cuabarrada.
Qu mengen les preses de lguila cuabarrada? Relaciona amb fletxes.

54

Perdius i coloms (omnvors)

Cervatells i conills (herbvors)

Rptils (carnvors)

Cincies de la Naturalesa 5

Arbustos
Herbes
Animals menuts
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI

Fes un esquema de la xarxa trfica en la qual participa lguila a lestiu.

Fes un esquema de la xarxa trfica en la qual participa a lhivern.

3 Quan escasseja laliment, lguila cuabarrada es pot menjar el que queda dels animals capturats

i devorats abans per altres consumidors secundaris.


Observa el dibuix i indica quin tipus de relaci sestableix entre el linx ibric i lguila cuabarrada.
Mutualisme
Parasitisme
Comensalisme
Competncia
Cap
Explica la resposta anterior.


4 Quan escassegen les preses, quin tipus de relaci sestableix entre els depredadors

com lguila cuabarrada i el linx? s una relaci beneficiosa o perjudicial? Explica per qu.


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

55

Els tipus decosistemes

Nom

Data

Esculls de corall
Els esculls sn un dels ecosistemes
ms diversos del planeta. Hi ha
unes 900 espcies de coralls
i ms de 4.000 espcies de peixos
depenen dels esculls corallins per
a sobreviure. A ms, en aquests
habiten molts altres animals: esponges,
crustacis, molluscos, estrelles de mar,
tortugues i serps marines, dofins,
taurons
Els esculls comencen a formar-se
quan un animal menut, de menys
de dos centmetres, anomenat plip,
es fixa a una roca del fons mar. Encara
que el seu cos s tou, la seua base est
formada per un esquelet dur protector.
A linterior dels seus teixits viuen unes algues microscpiques. Els coralls obtenen els nutrients
dels productes derivats de la fotosntesi de les algues; per tamb tenen tentacles punxants
i verinosos amb els quals capturen zooplncton i fins i tot peixets.
Els plips viuen en aiges netes, clides i poc profundes. All es divideixen i formen colnies:
els coralls. Quan una generaci de coralls mor, el seu esquelet es queda al lloc i la generaci
segent shi fixa i hi creix al damunt. Aix es formen els esculls de corall! Saps que poden tindre
diversos metres dample i estendres durant quilmetres?

1 Respon a les preguntes

Qu s un escull de corall? Explica-ho amb paraules teues.





Qu s un plip? Descriu breument aquest animal.




56

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
2 Segons el text, un escull de corall s un ecosistema.

Quin tipus decosistema s? Tria les opcions correctes i ordena-les a continuaci per a respondre.
Terrestre

Aqutic

Aigua dola

Mar


Dels ecosistemes que coneixes, amb quin lidentifiques?
Platja

Costa rocosa

Mar obert

3 En el cas dels esculls de corall, el medi fsic tamb t una gran influncia sobre

els seus ssers vius.


Quins sn els factors fsics ms influents en aquest ecosistema?

Creus que podria existir un escull de corall en mar obert? Per qu?

4 Segons el text, els esculls de corall sn ecosistemes molt diversos. Qu creus que significa

aquesta afirmaci?
Que reuneixen caracterstiques de molts ecosistemes diferents.
Que els ssers vius que els constitueixen sn molt diferents entre si.
Que hi ha esculls de molts tipus.
5 A linterior dels teixits dels plips hi ha algues microscpiques.

Quin tipus de relaci hi ha entre les algues i els plips? En qu consisteix?





Quins altres tipus de relaci creus que es poden donar en aquest ecosistema?
Fes una breu descripci de cada una.


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

57

10

Les persones
i el medi ambient

Nom

Data

Un bosc en perill
Els boscos de surera, anomenats suredes, sn
un dels ecosistemes ms importants dEuropa.
Disposen de moltes espcies de plantes, com
les aromtiques, les medicinals i els cultius dolivera
i blat; a ms, donen recer a algunes de les espcies
animals ms amenaades, com lguila imperial
i el linx ibric.
Les persones solen cuidar molt les suredes perqu
ens proporcionen bellotes per a lalimentaci
del porc ibric i suro per a fabricar taps.
El suro sextrau de lescora de la surera sense
necessitat de talar larbre. Saps que lescora torna
a eixir?
Mentre obtenen profit de les suredes, les persones
les mantenen netes de restes vegetals que puguen
intervindre en un incendi.
Amb tot, la surera (Quercus suber) est en perill dextinci a Espanya.
Les suredes shan anat abandonant perqu el suro sutilitza menys cada dia.
Aix, en la producci de taps sutilitzen en el seu lloc materials com el plstic
i el metall, la fabricaci dels quals s molt contaminant.
Una altra amenaa per a la supervivncia de les suredes s la migraci rural.

1 Respon a les preguntes.

Quins elements de lecosistema, la sureda, sesmenten en el text? Ns un, lsser hum?


Per qu?



Segons les dades que proporciona el text, quines relacions es donen entre els ssers vius
de la sureda?




58

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
2 Les suredes ocupen llocs amb un clima clid, encara que suporten alguna gelada de tant

en tant, i sequeres estivals (a lestiu) amb pluges abundants la resta de lany.


Compara el medi fsic de la sureda amb el dels boscos que coneixes.


3 Les persones podem tindre diversos efectes negatius sobre el medi ambient.

Entre aquests, es troba la desaparici de boscos, com la sureda. Quin altre nom rep
aquest fet?
Inforestaci

Extinci

Desforestaci

Creus que la desaparici de les suredes pot provocar desertificaci?


Explica la resposta.


4 Tots els ciutadans, en la nostra vida quotidiana, podem comportar-nos duna manera

respectuosa amb el medi ambient. Les autoritats tamb tenen responsabilitats en la seua
protecci.
Amb quina norma de comportament relaciones el text?

Qu penses que poden fer les autoritats per a protegir aquest ecosistema?

5 La fabricaci de taps de plstic o metall, segons el text, s contaminant. Per poden presentar

algun altre problema ambiental una vegada que shan utilitzat? Qu hem de fer amb ells perqu
no suposen un problema?

6 Segons el text, la migraci rural tamb amenaa la supervivncia de les suredes.

Qu creus que significa aquesta afirmaci?




Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

59

11

La matria
i les seues propietats

Nom

Data

Laire, laigua i la pressi atmosfrica


Poques vegades som conscients que la nostra vida
es desenvolupa al fons duna piscina gegantina.
Vivim submergits en un oce daire, latmosfera,
que t una profunditat de ms de cent quilmetres.
Com que els gasos es poden comprimir sota el seu
propi pes, el resultat s que quasi tot laire daquesta
enorme piscina est confinat en els deu o vint
quilmetres ms prxims al terra.
En la superfcie vivim xafats sota el pes de tot aquest
aire, per aquest pes ens resulta agradable: lanomenem
pressi atmosfrica. Quan ascendim a una muntanya
alta i aquesta pressi disminueix, la menor densitat
de laire fa que sentim una mica dangoixa, que ens
cansem fcilment i que hgem de respirar ms rpid
per a introduir en la nostra sang loxigen que necessitem.

1 Explica en qu sassemblen i en qu es diferencien els lquids i els gasos.

Quant al volum, es diferencien perqu 



Quant a la forma, sassemblen perqu 
2 Raona sobre la relaci entre profunditat i pressi.

Raquel juga amb les seues amigues a la piscina. A la part profunda hi ha 2,5 m de profunditat i Raquel
ha comprovat que, si se submergeix all, nota molta pressi a les orelles. Per qu all sent ms pressi
que quan busseja a la part poc profunda, on noms cobreix mig metre?
Troba les tres frases correctes que expliquen el que ha notat Raquel.
A la part profunda hi ha ms pressi perqu laigua s menys freda.
All hi ha ms pressi perqu la profunditat s ms gran.
Hi ha ms pressi perqu hi ha menys gent nadant all.
Com ms gran s la profunditat, major s la pressi que se sent en bussejar.
La pressi depn noms de la profunditat a la qual es busseja, no de la zona de la piscina,
de la seua mida o de la forma.

60

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Dedueix les condicions de pressi segons la profunditat.

A la piscina de salts hi ha submergits tres bussejadors experts,


A, B i C. Si sabem que la pressi s directament proporcional
a la profunditat, indica si les frases segents sn verdaderes (V)
o falses (F).
El bussejador A s el que sent ms pressi.
El bussejador C s el que sent ms pressi.
El bussejador B sent una pressi tres vegades major que lA.
El bussejador C sent el doble de pressi que lA.
4 Relaciona la pressi i la densitat.

La densitat influeix sobre la pressi que un lquid o un gas pot exercir: com ms gran s la densitat,
major s la pressi. Raquel est en una piscina daigua, la densitat de la qual s d1 g per cada cm3.
Respon raonadament a les preguntes segents.
Si estiguera en una piscina daigua molt salada, la densitat de la qual fra d1,2 g/cm3, notaria ms
pressi o menys al fons de la part profunda?

Si estiguera en una piscina de mercuri, la densitat del qual s de 14 g/cm3, s a dir, catorze vegades
ms alta que la de laigua, qu notaria pel que fa a la pressi?

5 Utilitza les unitats de pressi.

La unitat de mesura de la pressi s latmosfera (atm). Al nivell del mar, la pressi atmosfrica
s d1 atmosfera (1 atm). Si un bussejador se submergeix en el mar a una profunditat de 10 m,
a quina pressi es trobar? Assenyala la resposta correcta i explica per qu.
A la mateixa pressi que a la superfcie del mar.
A 1 atm de pressi, perqu est sota 10 metres daigua, que equivalen a 1 atm daire.
A 2 atmosferes de pressi: la que hi ha a la superfcie del mar, ms la resultant de submergir-se
a 10 metres de profunditat.



Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

61

12

Les forces i el moviment

Nom

Data

Alerta amb les rodes!


Per fi ha arribat la primavera i s hora de traure
la bicicleta. Desprs destar tants mesos guardada,
s important que comprovem lestat dels pneumtics.
Quan no la fem servir durant molt de temps, la bicicleta
ha destar en un lloc fresc i sense sol; si no s aix, s
probable que la coberta estiga feta malb i lhgem
de canviar. Quan comprovem lestat de les cobertes,
tamb haurem de fixar-nos que no estiguen molt
desgastades. Daltra banda, les cambres de la bicicleta
solen perdre part de laire que contenen fins i tot si no estan
punxades; aix que les unflarem abans de cada s sempre
que siga necessari. Per quant cal unflar les cambres?
Al lateral de la roda, el fabricant indica quant daire ha de contindre. Si cont massa aire,
disminueix ladherncia dels pneumtics; si en cont molt poc, en passar per un sot la cambra
es pot doblegar i fregar contra si mateixa fins a foradar-se.

1 Cada roda o pneumtic de la bicicleta est format per tres elements. Saps quins sn?

Les rodes estan formades per la llanda, que s la part metllica; la


el tub buit de goma que sompli daire; i la

, que s

, que s la part que contacta amb

el terra i, com indica el seu nom, cobreix lanterior.


2 Segons el text, abans dutilitzar una bicicleta que ha estat molt de temps guardada, nhem de

revisar les rodes. En qu consisteix aquesta revisi?


Resumeix el primer pargraf del text per a respondre a la pregunta.


3 Si utilitzem pegats per a reparar punxades, no s aconsellable portar-ne ms de dos

en cada cambra.
Explica amb paraules teues qu significa que una roda est punxada.



62

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI

Com relacionaries una punxada amb les propietats dels gasos?




4 La cambra de la bicicleta est feta principalment de goma.

Per a acomplir la seua funci, la cambra ha de ser deformable o indeformable? Plstica o elstica?
Justifica la resposta.


5 Per qu ens desplacem quan muntem amb bicicleta?

Completa la resposta.
La

del nostre pedaleig fa que la bicicleta es moga; la bicicleta satura

per la fora de

quan deixem de pedalejar.

6 Qu significa la frase si cont massa aire, disminueix ladherncia dels pneumtics?

Amb quin tipus de fora est relacionada aquesta afirmaci? Es tracta duna fora de contacte
o duna fora a distncia?

A qu es deu aquesta fora: a laigua, al terra o al vent? Explica com actua.


7 Les bicicletes de carreres tenen les cobertes estretes i llises; en les bicicletes tot terreny,

les cobertes sn amples i amb tacs o dibuixos. Per qu sn diferents les cobertes?
La bicicleta de carreres sutilitza per a crrer ms i la de muntanya, per a superar obstacles. Relaciona
amb fletxes.

Coberta llisa

Ms resistncia a laire

Coberta amb tacs

Menys fregament amb el terra

Coberta estreta

Menys resistncia a laire

Coberta ampla

Ms fora de fregament

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

63

13

Lenergia

Nom

Data

Les fonts denergia


Lhidrat de gas dAlaska pot donar energia a cent milions de llars
durant deu anys.
Uns investigadors nord-americans han descobert que lhidrat
de gas emmagatzemat al subsl gelat dAlaska pot donar energia
a cent milions de llars durant deu anys, si b no se sap encara
quina quantitat daquest volum pot ser aprofitada industrialment.
Lhidrat de gas, tamb conegut com gel que crema, s en realitat
gel que amaga a linterior gas (similar al gas natural que sexplota en
altres jaciments), que sencn quan se li acosta una font de calor.
Adaptat de Tendencias Cientficas - Mar de 2009

1 Explica amb paraules teues qu s lhidrat de gas.


s una font denergia renovable o no renovable? Raona la resposta.


2 Entre les caracterstiques segents, nhi ha tres que es poden aplicar a lhidrat de gas.

Assenyala-les i explica a continuaci qu signifiquen.


Es una forma denergia nuclear.
El seu s contribuiria a augmentar lefecte hivernacle.
s un combustible fssil.
Cont energia trmica.
Cont energia qumica.
El seu s produiria residus radioactius.




64

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Llig el text i identifica les dues frases que defineixen lhidrat de gas.

s una capa de gel, sota la qual hi ha una bossa de gas natural.


s una massa de gas congelat que sembla gel normal.
s una massa de gel impregnat de gas natural.
s gas natural com el daltres jaciments, situat en una zona de clima fred.
s una substncia que sembla gel normal, per que, quan se li acosta una flama, crema.
4 Si el gas obtingut de lhidrat de gas es destinara a produir electricitat, quin tipus

de central shi utilitzaria? Explica la resposta.




5 Quines altres fonts denergia, a ms de lhidrat de gas, sn combustibles fssils?

Especifica si sn renovables o no renovables.




6 Les fonts denergia renovables tenen, en general, el problema que no sn suficients

per si soles per a subministrar tota lenergia que requerim, mentre que les fonts no
renovables tenen el problema que estan en vies desgotament i que causen problemes
ambientals.
Explica qu caldria fer, al teu parer, per a garantir el subministrament denergia que necessitem
i per a frenar el deteriorament ambiental que provoca la nostra civilitzaci.



7 Lenergia que es cont en el gas natural no es pot transferir dun objecte a un altre,

per s que es pot transformar, transportar i emmagatzemar. Explica com.





Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

65

14

Ls de lenergia

Nom

Data

El misteri del Sol


Quasi totes les fonts denergia renovables
disponibles en lactualitat depenen del Sol,
encara que no ens nadonem al principi.
Per exemple, lenergia elica sobt quan
es converteix en electricitat lenergia del vent
que mou les aspes dels molins elics. Per
per qu es produeix el vent? Per les diferncies
de temperatura entre les masses daire, que sn
calfades pel Sol!
Tamb es pot obtindre energia a partir de la
biomassa, cremant els residus vegetals, com
les males herbes, o els residus animals, com la
femta del bestiar. Per els animals salimenten
de plantes, i les plantes no creixerien si no
transformaren en aliment lenergia procedent
del Sol.
Com obt el Sol la seua energia, tan til ac a la Terra? El Sol est format per un nombre
molt gran de peces diminutes i invisibles. Amb freqncia aquestes petites peces sapeguen
entre si i quan es fonen formen peces ms grans. En fer-ho, creen una quantitat molt gran
denergia que es diu energia de fusi. Aquesta energia s la que fa que el Sol brille tant
i estiga tan calent. Aix s com el Sol ens illumina i ens calfa. I dac s don ix lenergia
del Sol!
Els cientfics estan intentant copiar la forma que t el Sol de produir energia. Si aconsegueixen
imitar el Sol, podran generar una quantitat enorme delectricitat grcies a lenergia de fusi,
que seria una energia neta i no faria mal a la naturalesa.
Per imitar una cosa tan brillant i calenta com el Sol s molt difcil!
Adaptaci dEl misteri del Sol
Publicacions de la Uni Europea

1 Resumeix el text en quatre lnies com a mxim, ressaltant els temes ms importants

que shi tracten.







66

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
2 Lenergia de fusi de qu parla el text i que encara est en recerca seria una nova forma

dobtindre energia nuclear neta i que no faria mal a la naturalesa.


Quins sn els danys que provoquen en la naturalesa les formes denergia actuals?
Combustibles fssils: 

Energia nuclear: 

Renovables: 

3 Estalviar energia s una mesura fonamental que hem dadoptar per a cuidar el nostre medi

ambient. Fins i tot en les accions de la nostra vida diria podem economitzar el nostre consum
denergia.
Fixat en les activitats de les imatges i explica qu es pot fer en cada cas per a estalviar energia.
B

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

67

15

Mquines i estructures

Nom

Data

Transport vertical
Polses un primer bot, entres, prems el bot del 9, que
sillumina, i ja ets al nov pis! Per a pujar als edificis alts de les
ciutats, els ascensors ens eviten lesfor de pujar escales i acabar
quasi sense al.
Perqu el viatge siga segur, es fan revisions peridiques dels
ascensors. Abans de comenar el seu important treball, linspector
colloca en la porta de lascensor un cartell: Fora de servei.
Desprs, apaga el motor de lascensor i comena la revisi.
Linspector ha de comprovar les parts mecniques, elctriques
i electrniques de lascensor. Com que el motor est apagat,
utilitza una manovella.
Comena revisant els cables dacer que passen per una gran politja connectada a un motor
elctric. La cabina on viatgem est penjada dun extrem dels cables; en laltre extrem hi ha un
contraps que pesa el mateix que lascensor.
Linspector comprova que totes les portes sn segures. No shaurien de poder obrir a m
quan la cabina no est davant delles, ja que hi ha un dispositiu que ho impedeix.
Tamb revisa el sistema dalarma i la illuminaci, ja que la llum interior de la cabina noms
sencn quan hi entrem.
Si tot est en ordre, retira el cartell i ja es pot utilitzar lascensor.

1 Per a pujar a un edifici podem fer-ho de dues maneres: utilitzant les escales o fent servir

un ascensor.
Quines transformacions denergia es donen en cada cas? Justifica la resposta.



2 Es creu que els primers ascensors consistien en cabines sostingudes amb corda de cnem

i accionades per animals o a m per les persones.


Quina transformaci denergia tenia lloc en aquests ascensors? Compara-la amb la transformaci que
es produeix en els ascensors actuals.



68

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PROGRAMA DAMPLIACI
3 Qu creus que significa el ttol Transport vertical?



4 Amb quines parts duna mquina identifiques les de lascensor? Marca les respostes correctes.

Les portes de lascensor en un pis no es poden obrir a m si la cabina no est en aquest pis.
La part duna mquina que permet a lascensor saber si est o no en un pis s:
operador mecnic

carcassa

sensor

indicador

Quan polsem el nmero dun pis dins de la cabina, sillumina el nmero. La part duna mquina que
fa aquesta funci s:
operador mecnic

carcassa

sensor

indicador

La politja per la qual passen els cables dacer est connectada al motor de lascensor. La politja pot
ser una part duna mquina, un tipus de:
operador mecnic

carcassa

sensor

indicador

5 Com mou linspector lascensor per a revisar el seu funcionament si ha apagat el motor?

Com definiries aquesta part duna mquina? Quines altres parts revisa?



6 Els ascensors van comenar a ser necessaris quan els edificis que es construen a les ciutats

van comenar a tindre molts pisos.


Com creus que seria lascensor dun edifici ecolgic? Quins avantatges tindria?
Explica la resposta.



Quines mesures destalvi energtic t lascensor del text?


Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

69

Solucionari

Solucions. Pla de millora


Unitat 1

2. Acariciem un conill i notem la suavitat del seu


pl.

Fitxa 1

1. Realitzem les funcions vitals de nutrici,


relaci i reproducci.

Estem formats per cllules.

2. Pluricellulars. Resposta model (RM): Plantes


com el pi i animals com el cavall.
3. El microscopi. Perqu la mida menuda de les
cllules impedeix vore-les a ull nu.
4. Nutrici Les cllules obtenen les substncies
que necessiten per a crixer i aconseguir energia.

Relaci Les cllules reben la informaci del

medi que les envolta i poden reaccionar davant


aquesta.

Fitxa 2
1. Al caragol es troben els receptors que capten els
sons. El caragol est unit al nervi auditiu, a
travs del qual la informaci es transmet al
cervell.
A la pell es troben els receptors del sentit del
tacte, que estan units als nervis a travs dels
quals la informaci arriba al cervell.

originen altres cllules filles.

A la superfcie de la llengua es troben les


papilles que contenen els receptors dels
sabors.

5. RM: Cllula de los, cllula del fetge i cllula de


lintest.

1. Cllula muscular teixit muscular mscul.


2. Un teixit s una agrupaci de cllules del mateix
tipus que realitzen una funci comuna.

vianants abans que hi arriben els cotxes.

3. Lorella, un dels rgans dels sentits, permet al


xiquet sentir el timbre de la porta. El cervell
processa la informaci rebuda dels rgans dels
sentits i envia un senyal als msculs a travs dels
nervis. Els msculs actuen i el xiquet sala.

Reproducci Les cllules es divideixen i

Fitxa 2

Accelerem el pas per creuar per un pas de

2. De dalt a baix i desquerra a dreta: retina nervi


ptic cristall pupilla iris.
3. De dalt a baix i desquerra a dreta: fossa nasal
orifici nasal nervi olfactori pitutria groga.

RM: Teixit muscular i teixit ossi.


3. Un aparell consta drgans de diferent tipus o de
diversos sistemes que funcionen de manera
coordinada per a realitzar un treball. Laparell
digestiu inclou rgans com la llengua, lestmac,
el fetge o els intestins.
4. rgan Diversos teixits que sorganitzen per
funcionar conjuntament RM: Estmac i cor.
Sistema Diversos rgans del mateix tipus que
realitzen la mateixa funci RM: Sistema
muscular i sistema ossi.

Unitat 2
Fitxa 1
1. rgans dels sentits Sentim el timbre de la
porta.

Sistema nervis El cervell sadona que fa fred

Aparell locomotor Correm per agafar

72

i envia ordres als msculs dels braos perqu


ens posem labric.

lautobs perqu arribem tard.


Cincies de la Naturalesa 5

Unitat 3
Fitxa 1
1. RM:

Analitza la informaci que ens arriba de lexterior


a travs dels rgans dels sentits i tamb tot all
que passa a linterior del nostre cos.

Ordena les respostes necessries per al


funcionament del nostre organisme.

 oordina el funcionament dels rgans i sistemes


C
del cos.

2. Desquerra a dreta: ax cos dendrites.


3. De dalt a baix i desquerra a dreta: sistema
nervis perifric encfal medulla espinal
nervis motors cervell.
4. Els nervis sensitius transmeten informaci des
dels rgans fins a lencfal i la medulla espinal.
Els nervis motors porten les ordres des de
lencfal i la medulla espinal fins a altres rgans.
5. De dalt a baix i desquerra a dreta: cerebel
nervis cervell bulb raquidi medulla espinal.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

6. Moviments involuntaris La medulla espinal


rep la informaci i ordena un moviment.

Moviments voluntaris El cervell analitza la

2. La parlisi de les extremitats.


3. LAlzheimer s una malaltia que afecta els ossos
i els msculs. (F).

informaci i elabora una resposta.

El Parkinson s una malaltia que provoca


prdues de memria. (F).

7. s un moviment reflex. RM: La pell capta el dolor


a causa del tall amb les tisores. Els nervis porten
la informaci a la medulla espinal. La medulla
rep la informaci i envia lordre de soltar les tisores
i retirar la m als msculs a travs dels nervis.

Lalcohol altera el funcionament del cervell. (V).


LAlzheimer s una malaltia que produeix prdues
de memria.
El Parkinson s una malaltia que es caracteritza
per laparici de moviments tremolosos
involuntaris produts per la disminuci de la fora
muscular.

Unitat 4
Fitxa 1
1. Os pla Temporal.

Os llarg Peron.

Os curt Vrtebra.


2. Les costelles sn uns ossos que protegeixen

el cor, els pulmons, lestmac i el fetge.

La columna vertebral est formada per les


vrtebres. Aquests ossos protegeixen la
medulla espinal.

3. De dalt a baix i desquerra a dreta: frontal nasal


costelles estern hmer vrtebres pelvis
tbia peron parietal temporal clavcula
omplat radi cbit fmur rtula.

Fitxa 2
1. Laparell locomotor realitza els moviments que
ordena el sistema nervis grcies a la capacitat
dels msculs per a variar de grandria.

Sovint, en el moviment duna articulaci

participen dos msculs anomenats


antagonistes, que realitzen moviments oposats.

2. RM: La musculatura esqueltica i lesquelet


formen laparell locomotor.
3. De dalt a baix i desquerra a dreta: orbicular dels
llavis deltoides pectorals bceps
qudriceps tibial orbicular de les parpelles
masseter trceps abdominals.

Unitat 5
Fitxa 1
1. RM: Una mala caiguda anant en bicicleta. Tirar-se
a una piscina en una mala postura. Un accident
de circulaci.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

4. Labs dalcohol dna lloc a una malaltia


crnica, lalcoholisme.

Les fractures es produeixen pel trencament

Els esquinos ocorren quan els lligaments

Quan es fa un esfor excessiu amb un mscul,

dun os.

sinflamen a causa duna torada.

es produeix una contractura muscular.

Fitxa 2
1. Fer un bon calfament abans de comenar i fer
estiraments en acabar.
2. RM: Lexercici fsic refora els lligaments i els
dna elasticitat, i ens enforteix els msculs. A
ms, lexercici ens ajuda a relacionar-nos amb
els altres, a compartir aficions, i fa que ens
trobem millor i ms actius.
3. RM: Portar la motxilla ben ajustada a lesquena i
recolzada en els dos muscles. Posar lesquena
recta i recolzada en el respatler en seure. Per a
alar objectes, flexionar les cames i mantindre
lesquena recta.
4. Sn aliments rics en calci la llet i tots els derivats
lactis com el formatge i els iogurts. Perqu el calci
s essencial per al creixement dels nostres ossos.
5. Perqu el calci es fixe als ossos s necessria la
vitamina D. Hi ha dues formes daconseguir
aquesta vitamina: lexposici al sol i seguir una
dieta que continga aliments com sardines, llet i ous.

Unitat 6
Fitxa 1
1. A. Llum: baixa Aigua: molta Temperatura:
mitjana.
Cincies de la Naturalesa 5

73

SOLUCIONS. PLA DE MILLORA

B. Llum: alta Aigua: molta o mitjana


Temperatura: baixa.

Segon dibuix: els ssers vius.

C. Llum: alta Aigua: poca Temperatura: alta.


D. Llum: alta Aigua: mitjana Temperatura:
mitjana o alta.
2. Fotografia A Molses. Sn unes plantes que
creixen en llocs de poca llum, amb temperatures
mitjanes i alta humitat.
Fotografia B Avets. Arbres que habiten en
zones amb molta llum, amb baixes temperatures
i humitat intermdia.
Fotografia C Cactus. Sn plantes que habiten
en zones amb molta llum, amb altes temperatures
i baixa humitat.
Fotografia D Estepes. Sn arbustos que habiten
en zones assolellades, amb temperatures
mitjanes i altes i humitat intermdia.
3. Estomes fulles intercanvi gass.

Tercer dibuix: el medi fsic.


2. ssers vius de lecosistema: voltor, cigonya,
porcs, gripau, marieta, serp, alzines, arbustos,
roselles i herbes.
Medi fsic de lecosistema: muntanyes, roques,
terra, aigua i aire.
3. Resposta grfica (RG).

 auna: conill, linx, guila, papallona, ratol


F
i fardatxo.

Una poblaci s el conjunt dssers vius de la

B: medi aqutic.
A Cactus de canelobre Acumula aigua en la tija.
A Serp de cascavell Viu en caus durant el dia
i caa de nit.

En les fulles hi ha uns petits orificis anomenats


estomes relacionats amb lintercanvi gass que
t lloc durant la respiraci i la fotosntesi.

B Alga roja corallina T bufetes plenes daire


per a pujar a la superfcie.

En la tija hi ha uns conductes encarregats de


transportar aigua i sals minerals anomenats
vasos llenyosos i uns altres anomenats vasos
liberians que porten aigua i aliments.

La segona imatge: hi falta la paraula oxigen i


representa la respiraci.

B Anfs T aletes per a desplaar-se amb


facilitat.

Unitat 8
Fitxa 1
1. Mitjanant una xarxa trfica, com es mostra
en la imatge A.

Mitjanant una cadena trfica, com es mostra


en la imatge B.

5. Per a fer la fotosntesi necessita aigua, sals


minerals, dixid de carboni i llum del sol.
Produeix aliments i oxigen.

Per a respirar necessita aliments i oxigen.


Produeix dixid de carboni i energia.

mateixa espcie presents en un ecosistema.


RG. Formen una poblaci els conills, les
papallones i els romers.

4. A: medi terrestre.

Vasos liberians i vasos llenyosos tija transportar.

4. La primera imatge: hi falta la paraula aliments i


representa la fotosntesi.

Flora: alzina i romer.

Pls absorbents arrel absorbir.

En larrel hi ha unes estructures anomenades


pls absorbents que socupen dabsorbir laigua
i les sals minerals presents al terra.

Primer dibuix: lecosistema.

Productors (P): trvol i alzina.


Consumidors (C): llagosta, senglar, geneta,
oriol, llop i falc.

Alzina senglar llop.


Trvol llagosta oriol falc.

Unitat 7
Fitxa 1
1. Un ecosistema s el conjunt dssers vius
que habiten en un lloc, on es relacionen entre
ells, i el medi fsic en qu viuen.

74

Cincies de la Naturalesa 5

Trvol llagosta geneta llop.

Fitxa 2
1. Mutualisme. s el tipus de relaci que sestableix
entre dos organismes en la qual tots dos ixen
beneficiats. s el cas de les abelles i les flors i de
les formigues i els pugons.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Parasitisme. s el tipus de relaci que


sestableix entre dos organismes en la qual un ix
beneficiat i laltre, perjudicat. s el cas del vesc i
el pi i de lescarabat morrut i les plantes de lhort.
Comensalisme. s el tipus de relaci que
sestableix entre dos organismes en el qual un no
ix ni beneficiat ni perjudicat i laltre, beneficiat.
s el cas de lescarabat morrut i laranyeta
microscpica.
2. s un exemple de mutualisme. Les abelles
salimenten del nctar i del pollen de les flors, que
transporten apegat al seu cos fins a altres llocs, i
afavoreixen aix la pollinitzaci daquestes plantes.

Unitat 9
Fitxa 1
1. En els ecosistemes terrestres els ssers vius se
situen sobre el terra i estan envoltats daire.
2. El bosc s un ecosistema en el qual la vegetaci
predominant sn els arbres, que proporcionen
recer i aliment a nombrosos animals com
ocells i mamfers xicotets.

En els ecosistemes daigua dola, com els rius o


els llacs, les aiges tenen molt poques sals
dissoltes.
2. Pua de mar Platja.
Dof Mar obert.
Polp Costa rocosa.
Cuc arencola Platja.
Estrella de mar Costa rocosa.
Taur Mar obert.
3. RM: Els rius sn ecosistemes en els quals laigua
flueix, es troba en moviment continu. A fa que els
seus habitants hagen dadaptar-se a la fora del
corrent. En les aiges fredes i agitades del curs alt
del riu viuen lldries; truites, que es refugien entre
els buits que deixen les grans pedres que formen el
llit del riu; ocells com la merla aqutica, que caa
insectes a la riba; i les larves dels canonets, que
senvolten de pedretes per a no ser arrossegades
pel corrent.
4. RM: Plantes: bogues, canyissos o joncs.
Animals: ocells com fotges, agrons i cabussons,
necs collverds i necs dulls grossos; amfibis
com la reineta arbria; rptils com serps
daigua o tortugues destany; insectes com els
escarabats aqutics, com ara els ditiscs, i larves
de libllules.

El bosc atlntic es dna en llocs amb clima humit


i estius temperats. Est format per arbres de fulla
caduca com els faigs, els roures i els aurons.
El bosc mediterrani es dna en llocs amb clima
sec i estius clids. Est format per arbres de fulla
perenne com les alzines i les sureres.
3. Les praderies de muntanya sn ecosistemes en
els quals totes les plantes tenen troncs llenyosos.
(F).
En les estepes i els deserts el clima s sec i les
temperatures, temperades. (F).
Les praderies de muntanya sn ecosistemes en
els quals totes les plantes sn herbcies.
En les estepes i els deserts el clima s sec i les
temperatures, extremes.

Unitat 10
Fitxa 1
1. El medi ambient dun sser viu est format per
tot el que lenvolta i hi t alguna influncia, tant
elements naturals com no naturals.

S. RM: Per exemple, formen part del medi

RM: La diferncia s que el medi fsic el

4. Marmota Praderies de muntanya.


Llebre Deserts i estepes.

Linx Bosc mediterrani.

s Bosc atlntic.

Fitxa 2
1. Els ecosistemes marins es caracteritzen per la
salinitat i pel moviment continu de les aiges a
causa de lonatge i els corrents.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

ambient dun linx els conills dels quals


salimenta, els arbustos on samaga i les
persones que lestudien.

constitueixen noms els elements no vius dun


ecosistema, mentre que el medi ambient s
tant els elements de lecosistema com els
elements no naturals que tamb envolten i
influeixen els ssers vius.

2. Pescar salm de forma excessiva Extinci


dssers vius.

Llanar fem a un pant Contaminaci.

Fer foc en un bosc Desforestaci.


Cincies de la Naturalesa 5

75

SOLUCIONS. PLA DE MILLORA

3. RM: Es tracta dun abocador incontrolat en una


zona natural. Pot produir contaminaci, tant del
terra com de laire.

Fitxa 2
1. Un parc natural s un espai protegit per les
autoritats de lestat o de la comunitat autnoma
on es trobe.

Es protegeix la flora, la fauna i el medi fsic


daquest lloc.

RM: Respectar les normes del lloc, com ara no


encendre foc, no llanar fem, moderar el soroll
per a no molestar els animals, no arrancar
plantes, etc.

2. Protegeixen el medi ambient: A i D.


Perjudiquen el medi ambient: B, perqu altera
la flora en arrancar una planta i molesta la fauna
amb el soroll que genera; i C, perqu es banya
en comptes de dutxar-se i consumeix molta ms
aigua de la necessria.

2. En (A) el volum daire s ms gran que en (B).


En les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat
daire. En (B) laire est ms comprimit que en (A).
3. Es trenca amb facilitat Fragilitat: RM: vidre, pisa.

Recupera la forma desprs dun esfor Elasticitat:


RM: goma, cautx.

Suporta un esfor sense deformar-se


Resistncia: RM: formig, ferro.

Es doblega amb facilitat Flexibilitat: RM: paper,


tela.

No es ratlla fcilment Duresa: RM: diamant.

Unitat 12
Fitxa 1
1. La part de fusta s un cos indeformable.
La banda de goma s un cos deformable.
La boleta de plastilina s un cos deformable.

Unitat 11
Fitxa 1
1. Massa: quantitat de matria que t un cos en
quilograms (kg) o grams (g) amb balances i
bscules.

Volum: espai que ocupa un cos en centmetres


cbics (cm3) o litres (L) amb recipients
graduats, com provetes.

2. 14-11=3 cm3. RM: Sagafa una proveta amb un


volum dun lquid que coneixem. A continuaci,
sintrodueix la pedra en la proveta i es veu quant
augmenta el volum.
3. La densitat es calcula: d = m/v
Les dues: 0,3 g / cm3

RM: Estan fetes del mateix material, perqu la

S, perqu la seua densitat (0,3) s inferior a la

densitat s una propietat caracterstica de cada


tipus de matria.
de laigua.

Fitxa 2
1. Errnies: la segona i la tercera. Laire s un gas
el volum del qual no canvia si li apliquem una
fora i el comprimim. Un globus de goma s
resistent, perqu es pot deformar i desprs
recuperar la forma.

76

Cincies de la Naturalesa 5

Quan una fora actua sobre la goma del tirador,

aquesta canvia de forma; per aix, la goma s


un material deformable. En canvi, la part de fusta
no canvia de forma tot i que la goma nestire; per
aix, la fusta s un material indeformable.

RM: Cossos deformables: una molla i un paper.


Cossos indeformables: una barra de ferro i un
cossiol de fang.
2. Un cos elstic s aquell que recupera la forma
inicial quan la fora que el deformava deixa
dactuar-hi.
Un cos plstic s aquell que no recupera la forma
quan la fora que el deforma deixa dactuar-hi.
Molla: E. Plastilina: P. Argila: P. Globus: E.

Fitxa 2
1. A: Si la fora del pedaleig (fletxa grisa) s ms
gran que la fora de fregament (fletxa grisa clara),
la velocitat (fletxa negra) del ciclista cada vegada
s ms alta.
B: Si la fora del pedaleig s igual a la de
fregament, la velocitat no varia.
C: Si la fora del pedaleig s inferior a la de
fregament, la velocitat disminueix.
2. Quan es llana la pilota cap al balc, sexerceix
una fora / velocitat cap avall / amunt. La fora de
fregament / de gravetat, que va en el mateix / un
altre sentit, comena a accelerar-la / frenar-la i la
pilota perd velocitat / fora fins que satura / cau.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

A partir dac, la velocitat / fora de la gravetat fa


que comence a aturar-se / caure i que la seua
velocitat / fora augmente fins a arribar a terra.

2. La de derivats del petroli. La del carb.


3. 47 %: calefacci. 22 %: electrodomstics. 19 %:
aigua calenta. 7 %: cuina. 4 %: illuminaci. 1 %:
aire condicionat.

Unitat 13

4. Lesgotament dels recursos. La pluja cida.


Els residus radioactius. El calfament global.

Fitxa 1

5. Els rajos solars arriben a la Terra i la calfen.


La Terra emet calor a lespai, per part daquesta
calor s absorbida pels gasos defecte hivernacle.
Aquests gasos es calfen i retornen part daquesta
calor a la Terra.

1. De lestufa a les mans (energia trmica).


Del peu a la pilota (energia mecnica).
De la pedra a la nou (energia mecnica).
2. Errnies: la primera i la tercera. El corrent que
circula pels cables s energia elctrica.
La fusta pot cremar perqu cont energia qumica
que permet la seua combusti.
3. El menjar ens proporciona energia qumica,
grcies a la qual podem mourens i tindre energia
mecnica. Podem usar el moviment per
calfarnos les mans fregant-les i tindre aix
energia calorfica o trmica.
4. En el cotxe en moviment: energia mecnica; en el
llum: energia lluminosa, i en la paella: energia
qumica.
5. S, un cotxe cont energia qumica acumulada;
aquesta energia s a la bateria i en el
combustible.

Aquesta energia es transporta dun lloc a un

En el motor, lenergia qumica es transforma en

Lenergia mecnica es transfereix fins a les

altre quan el cotxe es desplaa.

Lefecte hivernacle pot provocar un calfament


global del planeta si hi ha un excs de gasos
produts per les fbriques, pels cotxes que
circulen
6. RM: Apagar els llums i els aparells electrnics
quan no els utilitze, reciclar, demanar als familiars
que compren aparells amb ms eficincia
energtica (bombetes, electrodomstics,
cotxe).

Unitat 15
Fitxa 1
1. Lestructura Part sobre la qual recolzen els
altres components de la mquina.

La carcassa Pea que protegeix la mquina i

El motor Component de la mquina que

Els circuits elctrics Elements que

Els sensors Components que permeten a

Els operadors mecnics Peces mbils duna

energia mecnica.

rodes a travs dun eix per a produir el


moviment del cotxe.

6. RM: Lenergia de laigua desgasta les roques.

Lenergia nuclear de lurani es transforma en


energia calorfica que calfa laigua.

Lenergia mecnica es transforma en calorfica


i es produeix una combusti.

Unitat 14
Fitxa 1
1. Transport indstria llars serveis agricultura.

RM: Transport: transport de mercaderies, transport


pblic. Indstria: fbrica de cotxes, fbrica de
iogurts. Llars: calefacci, llum. Serveis: hotels,
restaurants. Agricultura: cultiu i sembra.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

que serveix perqu altres elements shi


unisquen.
produeix moviment.

condueixen lelectricitat al motor o als llocs on


s necessria.
una mquina rebre informaci de linterior o de
lexterior.
mquina que sutilitzen per a transmetre el
moviment o la fora dunes parts a unes altres.

2. De dalt a baix i desquerra a dreta: roda roda


dentada ressort palanca eix manovella.
3. A: telfon mbil permet la comunicaci
instantnia des de quasi qualsevol lloc del
planeta.
B: llavadora elimina lesfor i estalvia temps a
lhora de llavar la roba.
Cincies de la Naturalesa 5

77

SOLUCIONS. PLA DE MILLORA

C: moto estalvia esfor i ens permet


desplaarnos rpidament i cmodament.
D: tauleta permet connectar-nos a Internet,
mirar el correu electrnic, vdeos, etc., en
qualsevol lloc.
4. Teranyina: estructura natural feta de seda que
serveix per a atrapar insectes.
Casa: estructura artificial feta de fusta
principalment que serveix per a viure-hi.
Pont: estructura artificial feta de formig que
serveix per a salvar una vall.
Niu: estructura natural feta de branquillons i fulles
que serveix perqu un ocell hi ponga els ous.

78

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Solucions. Programa dampliaci


Unitat 1

6. Punts ressaltats a les voreres, semfors sonors i


gossos pigall.

1. La resposta pot ser igual o ms joves.

Els que ja tenen 11 anys, diran que ms joves.

Els que en tinguen encara 10, poden contestar


que igual que ells.

2. En la substituci de les cllules mortes per


altres de noves.

Amb la funci de reproducci.

RM: La majoria no. Perqu es dediquen

Unitat 3
1. RM: El que passa en realitat s que sest
xafant un nervi i per aix notem dificultat per a
mourens i un adormiment de lextremitat.

RM: De la mateixa manera que quan es

pressiona una mnega es talla el pas de


laigua, quan es xafa un nervi dificultem o
impedim el pas del senyal nervis. Quan
deixem de xafar la mnega es reprn el flux de
laigua i el senyal nervis ho fa en canviar de
postura i deixar de pressionar el nervi.

exclusivament a rebre i processar informaci.

3. Neurones.

Teixit nervis.

Els glbuls rojos sn cllules de la sang.

Les cllules que es perden en una hemorrgia

sn glbuls rojos / neurones / adipcits.


Ledat daquestes cllules que es perden s de
ms de sis / menys de quatre / cinc mesos.

RM: Els glbuls rojos sn molt xicotets i tenen

forma esfrica, mentre que les neurones tenen


forma estrellada i sn bastant ms grans que
els glbuls rojos.

4. RM:

Serveix per a controlar el funcionament de tot


el nostre cos.

El cervell s un rgan que est format


bsicament per teixit nervis.

5. RM: Les cllules epitelials estan molt exposades


i sespatllen molt, per aix han de ser substitudes
per altres de noves. Les cllules epitelials es
renoven cada dues setmanes.

Unitat 2
1. En el sistema Braille sutilitzen sis punts
per a escriure i dos dits per a llegir, mentre
que en el sistema de Barbier sutilitzen dotze
punts per a escriure i un sol dit per a llegir.

Significa que sobrexen del paper. Si no fra


aix, no es podrien llegir amb els dits.

Llegint amb dos dits es pot tindre una lectura


contnua.

2. Vista. Tacte.
3. Els ulls, el cervell o el nervi ptic.
4. Forma.
5. Resposta lliure (RL).
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

2. Sistema nervis perifric.


3. Quan tractem dalar-nos desprs destar un
temps asseguts: moviment voluntari.

Quan, davant la sensaci que caurem, ens

agafem a lobjecte de ms a prop: moviment


involuntari.

4. Dificultat per a moures nervi motor.


Formigueig o insensibilitat nervi sensitiu.

RM: La informaci captada en la pell pels

nervis sensitius no arriba al cervell i la cama


se sent adormida. A ms, els senyals que envia
el cervell a travs dels nervis motors no poden
arribar als msculs, per aix la cama no
respon.

5. Primer es recuperen de la compressi els nervis


ms fins, que sn els que ens fan sentir dolor.
Ms tard, es recuperen els nervis ms grossos,
que sn els que ens permeten notar quina
forma tenen les coses, i llavors recuperem
el tacte.

Unitat 4
1. RM: Sembla ms correcte dir que ens
encongim pel dia perqu els cartlags contenen
aigua que perden per la compressi que el cos
hi exerceix durant el dia. A la nit, recuperen
lestat normal incorporant laigua que els fa
elstics.

S, la imatge ens pot confondre perqu sembla


indicar que a la nit s quan creixem.

2. Una molla s capa de recuperar la forma quan


cessa la fora que la comprimeix, de la mateixa
Cincies de la Naturalesa 5

79

SOLUCIONS. PROGRAMA DAMPLIACI

manera que el cartlag pot tornar a la forma original


quan deixa de suportar el pes del nostre cos.

Unitat 6

El cartlag absorbeix aigua i lexpulsa quan s


comprimit pel pes del cos, igual que una esponja
absorbeix aigua i lexpulsa quan lestrenyem.

1. RM: Sembla que t un cap amb dues banyetes.


Pot recordar un caragol, per xafat.

RM: T el cos amb forma de fulla.

3. Elstic vol dir que es pot estirar i encongir i


desprs recuperar la forma anterior.

Shi veuen plantes o algues i plips.

De la llum del sol, per mitj dels cloroplasts.

Les plantes, les algues i alguns bacteris.

Els msculs formen part de laparell locomotor i


tamb sn elstics.

4. Els extrems de molts ossos de lesquelet estan


coberts de cartlag. Tamb hi ha cartlag en
altres zones del nostre cos, com el nas i les
orelles.
5. Al mat.

Perqu els cartlags de la nostra columna


estiguen plens daigua i no estiguen
comprimits.

2. De laliment que prenen i loxigen que respiren.

3. Respiraci i fotosntesi.

La respiraci consisteix en lobtenci de

lenergia a partir de loxigen i els sucres que


prenen daliment.

4. Aigua, sals minerals i dixid de carboni.

Obt les sals minerals i el dixid de carboni de


laigua, on es troben dissolts.

6. Per lesfor que ha realitzat desprs de crrer


la marat, els seus cartlags hauran perdut la
major part de laigua que contenien i estaran
molt comprimits.

5. Perqu adquireix els cloroplasts de les algues


de les quals salimenta.

Mesurar menys el que pesava ms abans

de comenar la prova, perqu el seu pes ms


gran comprimir ms els cartlags.

Unitat 5
1. RL.

RM: El text es titula aix perqu durant el son

cloroplasts.

1. Un hort s un terreny on es conreen plantes per


al consum hum.

S, s un ecosistema. Perqu shi apleguen

elements no vius, com el terra o laigua, i


ssers vius com els vegetals que es conreen.
A ms, hi poden aparixer altres organismes
que salimenten daquests vegetals, com els
pugons o les marietes que salimenten
daquests ltims. s un ecosistema terrestre.

Perqu el descans s imprescindible per a

2. Es tracta dun ecosistema artificial perqu les


persones planten els vegetals, els reguen amb
aigua, nodreixen el sl amb adobs i prenen
mesures perqu no sorgisquen plagues.

RL.

cuidar el sistema nervis.

3. RL.

RL.
4. No, perqu el xocolate cont una substncia
excitant.
5. Sha dassenyalar la primera imatge.

Per a dormir s convenient collocar-se de


costat i amb les cames flexionades.

80

La clorofilla. Es troba en els seus cloroplasts.

Unitat 7

la nostra ment i el nostre cos descansen


profundament. Aquest descans s necessari
per a poder fer la nostra activitat quotidiana en
bones condicions.

2. Un hbit saludable s all que fem amb


freqncia i que afavoreix que el nostre cos
i la nostra ment es troben en bon estat i ens
proporciona benestar.

s a causa del color verd que presenten els

Cincies de la Naturalesa 5

3. De la pluja i del reg.

Que encara que ploga, s necessari aportar

aigua a les plantes perqu es desenvolupen


correctament.

4. Verdures i hortalisses, plantes aromtiques,


calndules, rudes, marietes, pugons i talps.
S que variarien al llarg de lany. Perqu les
verdures i les hortalisses sanirien plantant de
forma escalonada triant per a cada una la
temporada ms propcia.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

5. La terra que contenen els bancals.

2. s un ecosistema aqutic mar.

Els talps fent forats.

6. T
 raure els caragols en comptes de matar-los
amb productes qumics.

Costa rocosa.

3. La llum del sol, la salinitat, lonatge i els


corrents marins.

Atraure marietes per a eliminar pugons en


comptes de fer-ho amb insecticides.

Tallar la collita i no arrancar les arrels.

Fer fora els talps amb una planta.

4. Que els ssers vius que els constitueixen sn


molt diferents entre si.

Unitat 8
1. Perdius, coloms, cervatells, conills, rptils i
cadvers daltres animals. No s sempre la
mateixa. Durant lhivern, salimenta de
cadvers daltres animals.

Hi podria existir, per s ms difcil perqu els


plips necessiten roques per a subjectar-se.

5. Entre lalga i el plip sestableix una relaci de


benefici mutu. Els coralls salimenten dels
nutrients derivats de la fotosntesi de les algues
i les algues es protegeixen amb els tentacles
dels plips.

RL.

Consumidor secundari. Perqu salimenta

Unitat 10

Consumidor terciari. Perqu salimenta

Carronyer. Perqu salimenta de les restes

1. Plantes aromtiques i medicinals, cultius


dolivera i blat, animals com lguila imperial,
el linx ibric i les persones. Lsser hum ns
un perqu el modifica per extraure el suro dels
arbres i eliminar-ne les restes vegetals per a
evitar incendis.

dherbvors com conills o cervatells.

domnvors com coloms o perdius, o carnvors


com ara rptils.
danimals morts.

2. Perdius i coloms (omnvors) Arbustos, herbes


i animals menuts.

Hi ha relacions dalimentaci, com les bellotes


que serveixen daliment al porc ibric, i de
comensalisme, com el suro que les persones
extrauen de la surera.

Cervatells i conills (herbvors) Arbustos i

Rptils (carnvors) Animals menuts.

2. RL.

RG.
RG.

3. Desforestaci.

herbes.

3. Comensalisme.

Perqu lguila cuabarrada salimenta de les

restes de menjar que deixa el linx. s


beneficiosa per a lguila cuabarrada i, al linx,
ni el beneficia ni el perjudica.

4. Sestableix una relaci de competncia.


s perjudicial per a tots dos, ja que els dos
competeixen per obtindre una presa amb
la qual alimentar-se.

Unitat 9
1 RL.

s un animal invertebrat de cos tou que es fixa

al fons mar i que est cobert per un esquelet


dur protector. Lacumulaci dels seus esquelets
forma els esculls de corall.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

S, perqu el terra, com que no t la protecci


de les plantes, es perd fcilment.

4. Respectar la naturalesa.

Protegir les espcies amenaades. Donar

suport econmic a les persones que viuen de


la sureda per a evitar que labandonen.

5. S, perqu es converteixen en fem. Es poden


reciclar.
6. Que les persones que habiten al camp
labandonen, per desplaar-se a les ciutats.

Unitat 11
1. Quant al volum, es diferencien perqu els
lquids tenen volum constant, mentre que els
gasos es poden comprimir i ocupar menys
volum.
Cincies de la Naturalesa 5

81

SOLUCIONS. PROGRAMA DAMPLIACI

Quant a la forma, sassemblen perqu tots dos


adopten la forma del recipient que els cont.

2. Les tres frases correctes sn:


All hi ha ms pressi perqu la profunditat s


ms gran. Com ms gran s la profunditat, major
s la pressi que se sent en bussejar. La pressi
depn noms de la profunditat a la qual es
busseja, no de la zona de la piscina, de la seua
mida o de la forma.

3. Sn correctes: El bussejador C s el que sent


ms pressi. El bussejador B sent una pressi
tres vegades major que lA.
4. Si estiguera en una piscina daigua molt
salada, notaria ms pressi, perqu la densitat
de laigua seria ms gran i tamb la pressi
que exerceix amb el seu pes.

Si estiguera en una piscina de mercuri, la

pressi que percebria seria 14 vegades ms


gran que si estiguera en una piscina daigua.

5. A 2 atmosferes de pressi, perqu per a calcular


la pressi total, cal tindre en compte la que hi ha
a la superfcie (1 atmosfera) i la que resulta
de submergir-se a 10 m de profunditat
(1 atmosfera).

Unitat 12
1. Les rodes estan formades per la llanda, que s la
part metllica; la cambra, que s el tub buit de
goma que sompli daire; i la coberta, que s la
part que contacta amb el terra i, com indica el seu
nom, cobreix lanterior.
2. RM: Cal comprovar si les cobertes estan
desgastades, si les cambres estan punxades
i si la pressi s ladequada.
3. RM: Que t un forat o un tall en la cambra pel
qual sescapa laire.

Es deu al terra. Actua sobre els objectes que

es desplacen sobre el terra exercint una fora


que acaba parant-los.

7. Coberta llisa Menys fregament amb el terra.


Coberta amb tacs Ms fora de fregament.
Coberta estreta Menys resistncia a laire.
Coberta ampla Ms resistncia a laire.

Unitat 13
1. RM: Lhidrat de gas s una mescla de gel i gas.
Es troba en estat slid, congelat al subsl de les
zones fredes, per quan sacosta a una font de
calor, el gas se separa del gel i sinflama, i fa
lefecte que s gel que crema.

Lhidrat de gas s una font denergia no

renovable perqu el gas es pot esgotar.

2. El seu s contribuiria a augmentar lefecte


hivernacle. s un combustible fssil. Cont
energia qumica.
3. s una massa de gel impregnat de gas natural.
s una substncia que sembla gel normal, per
que, quan se li acosta una flama, sencn.
4. Shi utilitzaria una central trmica, ja que es tracta
dun combustible fssil.
5. Altres combustibles fssils sn el petroli (i els
seus derivats), el carb i el gas natural. Els
combustibles fssils sn recursos no renovables.
6. RL. Sha de valorar la referncia
al perfeccionament tecnolgic de les fonts
denergia renovables, a la recerca per a descobrir
noves fonts denergia (com lenergia de fusi
nuclear), al perfeccionament dels aparells i
mquines perqu augmenten el seu rendiment
amb un menor consum energtic, i tamb la
referncia a la modificaci dels hbits dels
ciutadans per a no malbaratar energia.

4. La cambra ha de ser deformable i plstica,


perqu sajuste a les irregularitats del terreny i a
continuaci torne a adoptar la forma original.

7. Es pot transformar si cremem el gas i nobtenim


energia trmica. Aquesta energia, al seu torn, es
pot transformar en energia elctrica, que alhora
tamb es pot transformar. El gas es pot acumular
en un depsit. Es pot transportar en un vehiclecisterna, o en el depsit de combustible duna
mquina que lutilitze per a funcionar.

5. La fora del nostre pedaleig fa que la bicicleta es


moga; la bicicleta satura per la fora de
fregament quan deixem de pedalejar.

Unitat 14

6. Est relacionada amb la fora de fregament.


Es tracta duna fora de contacte.

1. RM: Quasi totes les fonts denergia renovables


depenen del Sol, com lelica i la que sobt de la

El gas que cont la cambra t la forma i el


volum de la roda. Quan es punxa, laire
sescapa i la roda es buida.

82

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

biomassa. Els cientfics intenten buscar una


energia abundant i que no faa malb la
naturalesa, com lenergia del Sol. Es diu energia
de fusi i es produeix quan les peces menudes
que formen el Sol suneixen.
2. Combustibles fssils: provoquen pluja cida que
danya les plantes i augmenten lefecte
hivernacle, que produeix calfament global.

Energia nuclear: produeix residus radioactius,

Renovables: alteren els ecosistemes.

que provoquen malalties en els ssers vius.

Per exemple, lenergia elica causa la mort


docells migratoris i lenergia hidrulica pot
necessitar inundar zones i canviar el curs dels
rius.

3. A. Tancar laixeta mentre ens raspallem les dents.


B. Classificar el fem perqu es puga reciclar.

C. Utilitzar el transport pblic en comptes del


cotxe.
D. Demanar menys joguets per a generar menys
residus.

Unitat 15
1. Quan pugem les escales, es produeix la
transformaci de lenergia qumica
emmagatzemada en els nutrients dels quals ens
alimentem en energia mecnica, que permet el
moviment dels nostres msculs.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Quan pugem en ascensor, lenergia elctrica es


transforma en energia mecnica que fa girar el
motor de lascensor.

2. Lenergia qumica continguda en els compostos


qumics dels quals ens alimentem es transforma
en energia mecnica que permet lascens de
lascensor.

La diferncia s que en els ascensors actuals


lenergia elctrica es transforma en mecnica.

3. Que el moviment que fa aquest mitj de transport


s de dalt a baix, o al revs, s a dir, vertical.
4. sensor

indicador

operador mecnic

5. Amb lajuda duna manovella. Es tracta dun


operador mecnic. Linspector revisa totes les
parts mecniques, elctriques i electrniques de
lascensor: els cables dacer, la politja i el motor
elctric.
6. Aquell que per a funcionar utilitzara fonts
denergia renovables, com ara lenergia solar a
travs de panells fotovoltaics. Daquesta
manera no semetrien contaminants a
latmosfera, com passa amb lelectricitat que
procedeix de les centrals trmiques.

El llum de lascensor noms est encs quan


hi entrem.

Cincies de la Naturalesa 5

83

NOTES

























84

Cincies de la Naturalesa 5

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

NOTES

























Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 5

85

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.


Projecte grfic: Estudio Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez, Olga de Dios Ruiz,
Jorge Gmez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecci i muntatge: Pedro Valencia, Javier Pulido i Marisa Valbuena Rodrguez.
Correcci: Roger Sarri Batlle i Empar Tortosa Sanz.
Documentaci i selecci de fotografies: Maril Rodriglvarez Martn.
Fotografia: J. C. Muoz; J. Jaime; S. Yaniz; A. G. E. FOTOSTOCK/Steve Kaufman, Juan Muoz,
Pablo Galn Cela, McPHOTO; COMSTOCK; EFE/SIPA-PRESS/SIPA SPORT/Flavin; GETTY
IMAGES SALES SPAIN/Photos.com Plus, Nick Norman, Micah Young, Tom Walker,
Biggie Productions, Thinkstock; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. PREYSLER;
ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES; A. Brzano; Cortesia dApple/APPLE; Samsung;
SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.

2014 by Edicions Voramar, S. A. /Santillana Educacin, S. L.


C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
Printed in Spain

CP: 466763

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms
estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda
prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.