You are on page 1of 16

EDUCANT

EN LS
DE LES PANTALLES
> Propostes

per a mares, pares


i altres familiars
Dipsalut

TEMPS
DE PANTALLES
I DE TECNOLOGIES
> Natius

i natives digitals

Les pantalles es van anar incorporant mica en mica a la nostra vida,


per els nostres fills i filles ja hi han nascut. Formen part de la seva
quotidianitat, igual que una pilota o un got de llet. Per aix, amb 4 anys
ja troben els jocs a la tauleta o amb 12 ens expliquen com funciona el
nostre mbil nou.
Tindran la capacitat de gestionar i cercar molta informaci, sabran
utilitzar diverses eines i aplicatius alhora, o rebran i emetran contnuament microcomentaris. Per tindran ms dificultats per concentrar-se en
una sola tasca, preferiran que tot sigui instantani i cmode i savorriran
ms rpid.

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

> La web

interactiva 2.0
i la comunicaci
electrnica
La comunicaci tecnolgica va comenar sent unidireccional (com la
televisi), desprs va ser bidireccional (com el correu electrnic) i ara
s multidireccional (com les xarxes socials electrniques).
Estar en constant connexi amb Internet, amb la informaci i amb les
persones s gaireb una necessitat. Als nostres joves els sembla que si
no tenen un mbil amb Internet s com si estiguessin fora.
Generalment, ells senganxen ms als e-jocs i elles ms a les e-xarxes.
No se senten consumidors sin protagonistes, per aix shi estarien
sempre.

> Unes pantalles

que sn arreu
(tamb a lescola)
Per als nostres fills i filles, les pantalles no sn un problema sin una
oportunitat. I tot i conixer els inconvenients que comporten,
tendeixen a pensar que a ells no els afectaran.
Hi ha pantalles arreu i diuen que han vingut per quedar-se, aix que
ser ms realista donar-los informaci perqu aprenguin a usar-les
que no pas pretendre que no les tinguin.
Ara totes les pantalles fan de tot. Des duna televisi es pot consultar
una web, amb el mbil fan deures o veuen vdeos musicals a la consola. Per ms o menys serveixen per jugar, comunicar-se i compartir,
accedir a informaci (Internet), estudiar i fer treballs, i escoltar msica
o veure vdeos.

DUSOS

@
WWW
#

EN TENEN
UN MUNT
> Accedir

a informaci

Internet s una via dentrada gaireb infinita a informacions de tot


tipus. Nhi ha que sn rigoroses i fiables, mentre que nhi ha daltres
que no ho sn gens. Actualment, lenciclopdia ms extensa del
mn s una web collaborativa feta per milers de persones darreu (la
Viquipdia).
All que abans podien ser hores de cerca, ara es pot trobar en un minut
amb una connexi a Internet.
La xarxa ha esdevingut un element de socialitzaci del coneixement.
La informaci especialitzada abans no sortia dun cercle redut de persones. Ara, en canvi, s com si la universitat tingus les portes obertes
a tothom. Tanmateix, cal saber discernir quina informaci s fiable i
tenir en compte que del que arriba amb aquestes tecnologies noms
sen fa una lectura superficial.

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

> Estudiar

i fer treballs
No noms hi ha llibres electrnics, tamb es poden posar deures i exercicis mitjanant aplicatius informtics. I aix permet seguir treballant els
continguts de classe a casa o amb lordinador de la biblioteca.
Actualment es treballa gaireb tot des de lordinador: tasques
dofimtica (escriure treballs, fer presentacions, etc.), solucions tcniques
i, fins i tot, creacions artstiques (com ara disseny, vdeo o msica).
La tendncia que tenen els i les joves a fer servir diferents eines
simultniament, dificulta que es concentrin i estudin amb la profunditat necessria.

> Jugar

i passar lestona
La majoria de jocs no aporten gaireb res ms que entreteniment,
per com que ens passem el dia fent coses, tamb est b dedicar una
estona a no fer res. Abans era una prctica reservada a les consoles
porttils o fixes, mentre que ara qualsevol mbil modern permet jugar
a mil coses. Noms cal mirar qu fa la gent amb el mbil a lautobs!

> Relacionar-se

i comunicar-se
La relaci virtual s, sens dubte, ls preferit que adolescents i joves
donen a les tecnologies. La possibilitat de relaci immediata i des
darreu, el fet de permetre la comunicaci simultnia amb tota la
colla, la facilitat que donen les emoticones o el propi disseny de les
aplicacions pensades per a les e-relacions, fa que siguin eines tils i
atractives per a petits i grans.
Tot i les seves virtuts inqestionables, tamb les seves caracterstiques
faciliten lentrada de persones amb males intencions, excessiu control,
actituds violentes o distorsi en les comunicacions. A vegades les relacions
virtuals no complementen sin que substitueixen les presencials!

A VEGADES
SN ELLS
O ELLES QUI NO
LES EMPREN B...
> Perdre

el temps

La teoria s una cosa i la prctica una altra. Les pantalles ens obren mil
mons i mil possibilitats, optimitzen la feina, faciliten la comunicaci, ens
acosten informaci... Tot i aix, a la prctica, infants, adolescents i joves les
empren sobretot per passar lestona. O b juguen amb coses en qu en el
millor dels casos no en treuen cap profit, o b estableixen comunicacions
que es caracteritzen ms per la quantitat que per la qualitat.
Totes les hores que es dediquen a estar davant duna pantalla, sn
hores que es deixen demprar per fer exercici, aprendre idiomes, ser
amb la famlia, fer els deures o tocar un instrument.

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

> Problemes en

el desenvolupament
psicolgic
A dia davui, no es coneixen estudis cientfics rigorosos que demostrin que
ls de les pantalles milloren les competncies mentals. Tanmateix, s que
nhi ha que mostren com poden afectar negativament la memria, latenci i,
fins i tot, algunes capacitats intellectuals. Igual que al cos no li conv el menjar
industrial elaborat, tampoc no ajuda al cervell que tot li arribi mastegat.
Aquests impactes indesitjables dependran sobretot de dues coses:
ledat (com menys edat, al cervell li afecta tot molt ms) i les hores
ds (com ms temps, ms problemes). Per aix, com ms petits sn
els infants menys han dutilitzar les pantalles i, sigui ledat que sigui,
shan demprar amb moderaci.

> Sedentarisme
O b es juga amb les amigues a bsquet o b es juga amb la consola.
Amb la primera activitat es fa esport i es canalitza lenergia (i saprn
a perdre i guanyar, a participar en un equip i moltes coses ms). Amb la
segona, ss en una cadira, lenergia no t per on canalitzar-se i saprn
poc ms que la tcnica del joc.
Actualment tenim un problema fora greu de salut pblica que s
bastant recent: un sobreps cada cop ms present en persones adultes,
joves i infants. El sobreps t sobretot dues causes: la mala alimentaci
i un sedentarisme directament proporcional a ls de pantalles.

> Enganxar-shi
Loferta gaireb infinita daplicacions o utilitats fa que sempre nhi hagi
una per fer all que desitgem. I les empreses que les creen apliquen
lenginyeria per fer-les atractives: la llum, el ritme, la immediatesa, els
colors... Moltes empreses que fan webs o aplicacions fan tot el possible
perqu enganxin, perqu justament daix viuen!
Ls amb una pauta daddicci a les pantalles s ara per ara ms
freqent que a les drogues. A ms t unes causes i unes conseqncies
semblants (allament, malestar, problemes de relaci, smptomes fsics,
baixa autoestima, etc.).

EN OCASIONS
SN ALTRES
QUI PROVOQUEN
ELS PROBLEMES...
> Assetjament

per part de persones


desconegudes

Algunes aplicacions permeten lanonimat i la relaci entre persones que


no es coneixen, tot i que sobretot sempren aquelles que la comunicaci
est reservada a amigues i amics (entre cometes perqu el concepte
damistat virtual no t gaire a veure amb el damistat presencial).
El fet que sigui molt fcil enganyar conjuntament amb lexcessiva
sensaci de control i seguretat que tenen adolescents i joves, obre el
cam que, en ocasions, siguin vctimes dassetjament. Amb persones
que es fan passar per iguals no prenen prou precaucions o hi confien
massa, acaben donant dades personals o imatges compromeses, i
aquest material sacaba usant per fer xantatge.

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

> Conductes violentes


A certes edats es pot fer mal a altres persones sense ser prou conscient
del que sest fent o, tot i saber-ho, sense haver aprs encara a mantenir
un equilibri entre la nostra llibertat i la dels altres. I all que abans es
feia cara a cara ara sacostuma a fer mitjanant pantalles.
El ciberassetjament s com sanomena aquest tipus dassetjament
realitzat a travs de les xarxes socials o xats. En ocasions s intencionat i
en daltres no per en qualsevol cas, el que pot comenar com una broma
(sense mala fe), pot fer-se una bola de neu que acabi com una allau.

> Robatori

de dades personals
Hi ha un munt de sistemes per robar dades. Des de robots que es
fiquen al nostre ordinador amb aquesta funci, passant per hackers
amb mala fe que ens espien, fins a correus que ens demanen claus
dels nostre compte corrent.
Amb el robatori dun compte personal, una persona pot suplantar la
identitat duna altra i, a partir daqu, accedir a la seva intimitat o fer-se
passar per ella.
Tot i aix, a vegades lorigen daquest problema no sn sistemes
denginyeria informtica sin simplement no tenir en compte les precaucions ms bsiques, com ara desar la contrasenya en un ordinador
compartit o no pensar que una foto picant enviada a alg pot acabar
vs a saber on!

> Control malalts


Algunes persones tenen una sensaci dofec amb el seu mbil
semblant a la de qui est condemnat a dur una polsera amb senyal
GPS. En el primer cas, la sensaci dofec est controlada per la parella,
en el segon per la policia.
La connexi 24 h, la geolocalitzaci i algunes aplicacions poden ser
emprades com a eines de control, i aix pot coartar fora la llibertat
individual i promoure relacions malaltisses que, sens dubte, sn un
tipus de maltractament.

10

ALGUNES

PROPOSTES PER
EDUCAR EN LS
DE LES PANTALLES
> Equilibrar

el que volen i
el que volem nosaltres

Si fos per ells o elles, tindrien tots els aparells (televisi a lhabitaci,
lltim mbil, una tauleta, la consola que acaba de sortir, un porttil
propi, etc.) i els farien servir gaireb sempre. Per nosaltres hem
de vetllar per coses en qu segurament no paren atenci: la seva
seguretat, els diners de la famlia, la seva educaci, tot el que deixen
de fer si shi estan massa, etc.
Per aix cal trobar un equilibri entre respectar all que volen i
assegurar-nos que fan les coses b i protegir-los.

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

11

> Ensenyar

i acompanyar el seu s
Si nosaltres dominem aquestes eines, podem fer un acompanyament
quan en facin s, especialment durant les primeres etapes (per exemple,
quan comencen a fer cerques per Internet, quan sacaben dobrir un
compte en una xarxa social, quan volen compartir fotos que han fet i
rebre comentaris, etc.).
Podem supervisar les seves passes, ensenyar com funcionen, donar
eines per emprar-les duna manera ms segura i, sobretot, ajudar
que hi tinguin una actitud crtica i prudent. Perqu s important que
sadonin de certes coses, com ara que no tot el que es penja fa grcia,
que all que es diu pot formar part de la intimitat duna persona i que
sen pot fer un mal s, o que moltes de les persones que surten a les
xarxes socials no sn ni tan fantstiques ni tan guais com ens mostren.

> Educar en la prudncia


i la responsabilitat

Una persona educada amb unes actituds positives, que sap controlar
els seus desigs, que s feli, que se sent b amb si mateixa i que s
responsable, difcilment tindr problemes amb les pantalles. I, si en
t, rpidament hi posar remei.
Per aix una bona educaci que podrem resumir en tres coses:
atenci, amor i lmits repercuteix en qualsevol mbit de la nostra
vida, pantalles incloses!

> Potenciar

una vida rica


Qui t un temps ric, li agrada aprendre i t curiositat per saber ms,
fa esport, s valorat pels amics i amigues, etc., no dedicar gaire estona
a la vida virtual perqu trobar molt ms interessant les relacions cara
a cara. Aquesta persona emprar les pantalles segurament tal com
shan de fer servir: no com a fi en si mateixes sin per fer certes tasques;
obrir-la, fer all que cal i apagar-la.

12

> Les ms adients


en funci
de ledat

Com a pauta general serveix la premissa que com ms tard millor. La


televisi acostuma a ser la primera pantalla a la qual tenen accs i de la
que ja en fan un s excessiu. Haurien de ser programes pensats per a la
seva edat, amb control de la famlia i poca estona.
Dordinador en necessitaran a primria per no un de propi. Shauria
de fer servir sobretot per treballar i compartir-lo amb altres membres
de la famlia.
Els jocs electrnics no ensenyen gaire per estimulen massa, aix que
si es decideix tenir una consola millor que sigui una de fixa ubicada en
un lloc pblic, i amb jocs adaptats a ledat. A ms, sempre que es pugui,
haurien de tenir alguna utilitat educativa ms enll de passar lestona.
Per disposar dun mbil personal ms encara si t accs a Internet
mitjanant 3G o Wi-Fi, en la majoria dels casos estaria b esperar
fins a secundria.

> Posar lmits


al consum
i al temps

Un s excessiu de les pantalles facilitar dependncia, augmentar


la possibilitat de tenir problemes amb altres persones, incrementar la
despesa econmica i repercutir negativament en el creixement, en la
mobilitat fsica i en el desenvolupament psicolgic de la persona.
Per aix cal regular i limitar-ne ls des dun primer moment, i fer que
sigui ell o ella la que aprengui a autoregular-ne ls. I, com en qualsevol
altre aspecte, hi haur moments en qu amb la paraula nhi haur prou
per sobretot seran necessaris els fets.

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

13

> Revisar tamb

la nostra manera
demprar-les
Especialment si ja sn adolescents, una edat en qu tenen tendncia a
crear conflicte i fcilment hi ha tensi amb nosaltres, poca autoritat
moral tindrem si no apliquem all que defensem.
Possiblement la millor manera deducar sigui que vegin que nosaltres fem les coses b. Quan no sopem amb el mbil a la taula, quan la
televisi no est sempre encesa, quan mirem dallargar al mxim la
vida de lordinador, quan traiem un joc de taula o sortim a fer esport
per passar-nos-ho b, ja tenim molt de fet!
Fins i tot si nosaltres tamb ens hi passem massa estona i ho admetem,
aprendran que podem reconixer all que no fem b i posar-hi remei.

14

MS
INFORMACI
Com passa en molts altres mbits, molt sovint la informaci que
sadrea a nosaltres s una mica exagerada. Habitualment, els mitjans
de comunicaci no es fan ress de les coses quan es fan b, per s
que en parlen quan hi ha problemes.
Sovint el que s ms til s parlar amb altres familiars de com ho fan
i qu tal els funciona. Segur que ens fan pensar i ens ajuda saber les
errades i encerts daltres.
A Internet trobarem molts materials (cmics, propostes educatives,
vdeos, etc.) per treballar el tema de les pantalles. Nhi ha que no valen
res per de la majoria en podrem treure profit. I segur que nhi ha algun
que ens anir com lanell al dit per all que volem que els nostres fills i
filles tinguessin clar!

EDUCANT EN LS DE LES PANTALLES

15

@
#

WWW

Hi ha una srie de webs que ens poden anar b:

Internet segura
Creat pel Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT).
Aquest web aporta molta informaci i material tant per a nosaltres
com per als nostres fills.
www.internetsegura.cat
Pantalla amigas
www.pantallasamigas.net
Protgeles
www.protegeles.com

EDUCANT
EN LS
DE LES PANTALLES
> Propostes

per a mares, pares


i altres familiars
Elaborat per: