Explore Ebooks
Categories
Explore Audiobooks
Categories
Explore Magazines
Categories
Explore Documents
Categories
Opini
EL B COM
Any deleccions, ens faran el cap com un bombo.
Els que manen i han manat no pararan de fingir.
Any de votar, haurem de reflexionar.
Mirarem persones honestes, persones preparades,
persones amb ideals, persones treballadores,
persones que han lluitat per la llibertat i la igualtat,
per leducaci, pels serveis pblics.
Sn persones que poden treballar millor pel
B com.
Qui no ha estat en la lluita comuna,
qui noms ha pensat en el seu problema,
qui busca solucions individuals,
no ser bon governant pel
B com.
A qui no preocupa la cultura,
ni la llibertat, ni leducaci ms i millor,
ni el respecte mutu, ni la justcia,
ni la pau al mn, ni el medi ambient,
no el votarem, no ens serveix per al
B com.
Ens serveixen les persones que escolten,
lluiten amb nosaltres colze a colze,
sn senzilles i compten amb tots
per decidir el que s millor pel
B com.
Haurem de conixer qui es presenta.
Anirem als mtings, mirarem en internet el que ens proposen.
Votarem les millors persones, els partits no corromputs.
I seguirem participant cadasc al seu lloc,
abans, durant i desprs de les eleccions pel
B com.
Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
www.macarella.org
LAIXETA
LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI
NO S SI PODRAN, NO S SI PODREM
No s si podran perqu no s qui sn (no mimporta tant el quants sn) ara per
ara, ms enll de les imatges i missatges que ens arriben des de ponent, per variar.
Els que s s qui sn sn els que es troben al capdavant de les institucions ms
prximes, amb ledat, a ms, vaig coneixent-los ms profundament, s don vnen,
s qu volen, s com fan, en favor de qu i qui, i no magrada gens el que proposen
i executen.
Aleshores, tot i considerar interessant lesclat que ha suposat laparici duna
possible alternativa al bipartidisme, em sembla tot plegat demana molta prudncia.
Igual que molta prudncia requereix qualsevol aproximaci al tema duna possible
prdua de poder del partit majoritari al Pas Valenci, atesa lespessor de la xarxa
que han teixit sobre el territori i els seus habitants, ara van a per la mordassa.
Tinc la impressi en parlar dels governants actuals parlem de rgim, de sistema, xarxa dinteressos ms diversos, que abraa molts comportaments endmics:
irreversibles? La reacci social que es demana s forta, intensa, de profunditat, i s,
hi han ciutadans informats i crtics, mobilitzats, per encara la dormici collectiva s
profunda, aliena a tantes coses on ja habita el rovell de manera inexorable. No crec
en els miracles, s en els miratges: per favor no confondre.
Aleshores no s ni si podran ells, ni si podrem nosaltres, tant de bo sia aix, tant
de bo qualle una embranzida per enderrocar les estructures bastides per perpetuar
tanta desigualtat, hipocresia, misria, per fonamentar una societat ms lliure, culta,
solidria, respectuosa, inquieta, sensible. Tot em diu que aix demana temps i lluita,
perseverana. Lesperana no s cosa de quatre dies, tampoc t a veure amb promeses publicitries, amb reclams electorals, te lhas de treballar, a conscincia, i les
forces van com van.
Potser el moviment de moda s un partit low cost,
una franqucia ms que en obrir les portes t molt bon aspecte, sona molt b el que et proposen, per que desprs
thipoteca com les altres, convertint-se tota la inversi en
fum, en boira fugissera i espantadissa. Igual lnica aspiraci democrtica que permet ja el sistema s la de canviar
la franqucia per una temporada. Passa cada generaci, t
el seu punt deufria, de sentir-se aproximadament revolucionaris, per al darrere els negocis continuen fent-los els
mateixos, els amos del local, els banquers del crdit, els
mags del deute.
www.elcaudeloroneta.blog.cat
2
Els mitjans de comunicaci pblics al Pas Valenci des de fa anys que han estat retallats,
tancats o manipulats a convenincia duns quants... Des de fa un temps, per, la societat valenciana vol saber, vol conixer, vol estar informada del que es cou tant a nivell poltic com cultural i, el
que s ms interessant de tot, s que ja no espera a qu li ho conten. Sha decidit a crear, explorar
i compartir nous projectes de comunicaci escrita, audiovisual i sonora que estan plenant la xarxa
de propostes, expressions musicals i teatrals, opinions i experincies de formats ben diversos. Les
que vos presentem en esta edici sn estes:
EL MAGACIM. Programa de televisi del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.
www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet
Des de fa uns anys a Benimaclet tenen una televisi molt especial,
perqu est feta per xiquets i xiquetes que estan inscrits al taller de cine
del Centre Instructiu i Musical del barri. El projecte, nascut lany 2012,
com un recurs didctic dalfabetitzaci audiovisual i creat per Zurdos
TV, sha convertit en un programa informatiu de periodicitat setmanal
en qu els xiquets i xiquetes del barri realitzen totes les tasques per ells
mateixos: sn reporteres, guionistes, cmeres o presentadores que ens
conten les notcies del seu barri, aix com les reivindicacions que els
preocupen. s per aix que veiem entrevistes sobre la Llei Mordassa,
els horts urbans o publireportatges sobre els negocis del barri.Entreu al
canal de youtube del MagaCiM, la tele de Benimaclet i voreu del que
sn capaos estos xiquets i xiquetes!
ELS 40 PRINCIPALS EN VALENCI. De dilluns a divendres de 16h a 18h al 94.2 FM
Des de principis de febrer, totes les vesprades de dilluns a divendres Los40Principales, un dels mitjans del Grup Prisa ms populars
entre els joves, incorpora a la graella #els40envalenci. El programa,
presentat per @ClaraLaguarda, segueix la radiofrmula que ha caracteritzat la cadena 40 Principales des dels inicis: la msica ms comercial, protagonitzada per cantants prefabricats a les grans discogrfiques, quasi tots efmers, que sintercalen amb cunyes radiofniques
estridents, quasi agressives que anuncien els programes estrela de
lemissora o deixen clar que Los40 sn la modernitat i la integraci:
un missatge dirigit a un pblic adolescent molt sensible als missatges
identitaris.
La novetat s que, des del passat 2 de febrer, de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la vesprada, de tant en tant escoltes una veu surant per damunt de les cunyes i les canons en angls
-majoritriament- i aquesta veu, la de Clara Laguarda, parla en catal, fent ms prxim als valencians i valencianes el programa i lemissora.
@ la rateta digital
15
CLUB DE LECTURA
LLoren dArbia
UN POBLE EN MOVIMENT
CLUB DE LECTURA
RAC POTIC
El grup de teatre Sempre en falta u
creix amb la incorporaci de persones encara ms joves a la seua plantilla, haventnos portat a formar un grup de teatre infantil, quasi juvenil, integrat per una colla
de xiquets i de xiquetes al voltant dels 12
anys, agrupaci que ha representat recentment lobra infantil La Caputxeta i el Llop,
passant-ho fora b, tant el dia de la representaci, com durant tot el procs de preparaci escnic.
La idea va eixir duna xiqueta, que
volia fer teatre, i, que tot comboiant a unes
amigues, els port a proposar a Ernesto de
preparar alguna obra. Aix va quallar la idea inicial, posant-se a treballar amb molta illusi
des del juny fins al setembre de lany passat.
En este moment assagem tots els divendres de 5 a 6 de la vesprada a la Llar parroquial i, comptant amb la pacincia dErnesto, Pilar i Conxin, anem anant juntament amb 13
feres adorables.
A hores dara treballem en un nou muntatge que esperem tindre preparat per al
prxim mes dabril. El projecte que vos hem exposat t com a objectiu fomentar lafici
per fer teatre, que els xiquets i les xiquetes sho passen dall ms b i alhora es responsabilitzen en un treball de grup, on tots i totes sn importants i imprescindibles.
Esperem voret a la prxima representaci!
Sempre en falta u
MIL PARAULES
Mil paraules, mil imatges...
Qu vols contar-me amb aquests silencis plens
de remors?
Caminar per lestreta senda del discerniment,
feixuc cstig de Tntal,
caminar per un cordell
abocat a labisme, s la vida.
Ara, sostinc, inerme, la glida neu amb les
meues branques nues,
lliurant-me al pes de les hores.
I de la por? Quina histria contars de la por?
De les pors? Del cor.
No ens salvar un milacre
sin la covardia disfressada de seny.
Mil claus, mil claus sense pany,
mil portes sense eixida,
mil somnis sense trinitat,
sense cap altra promesa.
Cos, nima, indiferncia...
Com una oraci sense amn.
NOTCIES DE MACARELLA
LHORTA S FUTUR
Reprodum la carta confeccionada per lassociaci Per lHorta que demana la retirada del PGOU
de la ciutat de Valncia. LAssociaci Cultural Macarella sadhereix a esta carta i anima a la ciutadania a participar de les manifestacions en defensa de lHorta.
LAjuntament de Rita Barber ha decidit que ara, a pocs mesos dunes eleccions que pot
perdre, s el moment daprovar un nou Pla General dOrdenaci Urbana que planteja, entre altres
mesures, urbanitzar altres 415 hectrees de lHorta de Valncia. Ms ciment, carreteres i rotondes
en una ciutat que el que necessita sn ms espais verds.
Per qu tanta pressa? Valncia no t cap necessitat de transformar ms horta en solars. La
ciutat ha perdut 30.000 vens en cinc anys i t actualment ms de 57.000 habitatges buits i solars
per a construir altres 38.000. Es calcula que la ciutat seguir perdent poblaci durant molts anys.
Volem un urbanisme ms democrtic. El que Valncia necessita s canviar el seu model
urb, que siguen els vens i venes els que, en collaboraci amb lajuntament, decidim el futur de
la nostra ciutat. Ens cal una Valncia ms amable, ms verda i menys contaminada. Laprovaci
daquest PGOU ho impedir. Ens cal un sistema econmic que no deprede el medi i una democrcia de deb.
El nou PGOU condicionar lurbanisme de Valncia durant dcades. No s excusa dir que
no es va a construir dimmediat. Requalificar ms terres dhorta s seguir amb el model especulatiu
que ens ha portat al desastre. Dificultar ls agrari daquelles terres que sols es podrien preservar
pagant indemnitzacions milionries als propietaris. s probable que els beneficiaris daquest pla
siguen els mateixos de sempre: bancs i constructores que compraren els terrenys per a especular
i ara volen fer caixa.
#Hortasfutur i volem que es preserve. Tota. A ms del de Valncia, altres plans urbanstics
en marxa a Tavernes Blanques i Alboraia poden suposar la desaparici de gran part de lHorta al
nord de Valncia i una prdua irreparable per a la nostra qualitat de vida. Ens cal que lHorta siga,
ms que mai, un referent de la nostra cultura, patrimoni i identitat, el pulm verd de la ciutat i una
font de treball i aliments saludables que aquest PGOU posa en perill.
Reclamem la paralitzaci temporal del PGOU. Cal que el poble tinga loportunitat de decidir
democrticament el futur de la ciutat i lHorta de Valncia. #Hortasfutur
NOTCIES DE MACARELLA
LAssociaci Cultural Macarella fa una assemblea anual on determina quines activitats va
a realitzar al llarg de lany. Desprs resulta que vnen daltres, que sn boniques i que tamb ens
enrotllen, i les fem. Aix que tenim una associaci plena dactivitats per a tots els gustos a les quals
vos convidem de tot cor. La cultura s el nostre objectiu. Fer-nos ms savis i ms respectuosos i
en companyia dels altres, de forma cooperativa .
14 de novembre de 2014, vam celebrar lassemblea de lassociaci i hi discutrem sobre
tots els aspectes que ens ocupen: els comptes i leconomia, la qualitat i lxit de les nostres activitats i la nostra organitzaci. De lassemblea isqu el calendari 2015. Sabeu que fem 15 anys,
estrenem logotip i celebrarem en juny una festa grossa musical perqu tamb hem arribat al nmero 50 de la revista Plaerdemavida: aix que tots i totes hem de felicitar-nos. Hem dagrair a tot
el poble el seu suport i sobretot a aquells que shan apuntat a la nostra associaci i que participen
en les nostres activitats: ENHORABONA!
15 de novembre, vam fer lexcursi a lAlbufera. Pogurem comprovar la situaci crtica del llac. No hi havia prou aigua
per a res. Grcies que pogurem, amb dificultats, arribar amb barca al Tancat de la Pipa, on ens explicaren com treballa el voluntariat dAcci Ecologista Agr per depurar les aiges del llac i per
illustrar als visitants com hem de defensar la natura i laigua del
Xquer, que tanta cobdcia desperta en els especuladors. Laigua
del Xquer hem de tindre-la perqu la necessitem i la necessita
lAlbufera.
28 de novembre, Club de lectura. Lltim de lany. Analitzrem
lobra: La petita modista xinesa. El club de lectura ens fa que obres
boniques, que no llegirem perqu no les coneixem, puguem llegirles per suggeriment daltres que les han llegides i ens les recomanen, com aquesta de la modista xinesa.
12 de desembre, Recital potic. Vam dedicar el Recital potic
2014 a Joan Vinyoli, que nasqu en 1914, i a Joan Ros de Corella,
el darrer clssic valenci del segle XV. Vrem introduir algunes novetats, com ara la recitaci coral
i laudici de la can Balada de la gara i lesmerla en versi den Raimon. En acabar menjrem
dolos de Nadal i begurem el cava. Compartrem el gaudi de la nostra poesia, tan ben recitada, i
compartrem, tamb, els bons desitjos per al 2015. Grcies al grup de recitaci i als assistents.
18, 25, i 31 de gener, Cinema per la pau, 2015. Insistim, any rere any, en convidar a tot el
poble a vore pellcules que ens fan pensar en els valors que haurem de tindre els humans perqu
el mn fora un lloc de vida, pau i justcia per a tots. Un mn lliure de violncia i de guerres. Les
pellcules denguany: Perspolis, Soldados de Salamina i La sal de este mar han sigut molt bones.
Felicitem a lequip de cinema que les ha triades.
12
1 de febrer, XII Baixada a peu pel Carraixet. Per 12 vegada hem baixat caminant el tram
de Carraixet entre Btera i Alfara per reivindicar un barranc viu i net i la seua catalogaci com a espai natural protegit. Les prop de 100 persones assistents hem gaudit del paisatge, de la conversa
i del patrimoni cultural i natural. Lany que ve ms!
NOTCIES DE MACARELLA
Yago Sebastin
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
Histria de la casa. Aquesta casa pertany a la famlia Guanter des del casament del sen-
yor Elas Guanter Mar, nascut a Bonreps i Mirambell el 1875, amb la senyora Maria Ros Ruiz,
nascuda a Foios el 1876. La casa va ser construda sobre terrenys propietat de la famlia de Maria
Ros Ruiz, ja que la casa contigua, la del nmero 26 del carrer Major, era habitada pel matrimoni
dEnrique Amig Fabra, nascut a Bonreps i Mirambell el 1870, i Consuelo Ros Ruiz, nascuda a
Foios el 1870, germana de Maria. Tenim doncs, una situaci pareguda a la que ja explicrem quan
frem la histria de les cases de les germanes Fabra: els pares de les germanes Maria i Consuelo
Ros Ruiz serien propietaris dels terrenys i potser de les cases antigues sobre les quals feren la casa
que ara estudiem, casa actualment propietat dels Guanter Rodrigo.
Sabem, per informacions orals dalgun membre de la famlia, que el senyor Elas Guanter
Mar era alfarrassador de ramat, de famlia de carnissers, que tenien la carnisseria al carrer Esglsia, nmero 1. Elas es dedicava a comptar i posar preu als animals que es compraven i es venien.
Quan arrib lhora de casar-se amb Maria, aquesta deman que li feren una bona casa i tamb va
fer que li feren una porta que comunicara sa casa amb la de la seua germana Consuelo, cosa que
vingu molt b per tindre cura dels seus nebots Clotilde, Jos i Consuelo Amig Ros, quan mor
prematurament sa mare.
Al cens de 1910, al carrer Esglsia nmero 34, veiem que hi viuen Elas Guanter Mar, de 35
anys, la seua esposa Maria Ros Ruiz, de 34 anys, Elas Guanter Ros, fill, de 3 anys, Maria Guanter
Ros, filla, de 2 anys, i Teresa Orts Lleida, de 18 anys, serventa, nascuda a Foios.
Agraments. Hem dagrair lamabilitat que han tingut amb nosaltres Amparo Bruixola, Pilar
Ros, esposa de Joan Guanter, i Carmen Guanter. Sense les seues informacions no tindrien tant de
valor els nostres estudis. I tamb agram el gust i lamor que tenen en preservar aquestes joies de
larquitectura popular de Bonreps i Mirambell per a la posteritat.
(4t captol)
Si passegem pel centre histric del poble, pels carrers Mare de Du del Pilar i Major, trobem
cases antigues que tenen la faana coberta amb rajola cara-vista. Hem preguntat en quina poca
van ser construdes eixes cases i sens ha contestat que a primeries del segle XX, entre els anys
1900 i 1910.
Casa Bruixola
Carrer major nmero 3
Descripci de la faana. Mirant la faana, trobem dues cases adossades que, segurament, es construren al mateix temps o en un
temps prxim, perqu lestil de construcci i
la distribuci dels elements arquitectnics sn
iguals en elles. Ledifici consta de dues plantes, amb porta gran enmig i dues finestres amb
reixat a banda i banda de la porta; a la planta de
dalt, tres balcons amb ferros de preciosa factura . Shi afegeix una porta estreta que dna al
carrer que separa la casa de lesglsia de la
Mare de Du del Pilar.
La faana est coberta de rajola cara-vista que mostra relleus al voltant de les finestres i de
la porta. Un arc de doble motllura corona el marc de les portes, les finestres i el balc. Aquest
tipus darc el veiem en diverses faanes de rajola cara-vista ac, al poble, i tamb a Almssera,
segurament era una moda arquitectnica en lpoca. Una tira de mitjos rombes en relleu, entre la
planta baixa i la primera planta, travessa tota la faana i tamb, quasi amagada rere la canal , a la
base del rfec hi ha una tira xicoteta dhexaedres, alternant en relleu i sense. El scol o base de
la faana s tamb de cara-vista. Tot el conjunt delements ornamentals fa daquesta faana un
precis exemple de serenor, de senzillesa i delegncia que veiem en tantes cases de lHorta de
Valncia i mostra el sentit esttic que tenien aquells mestres dobra dels segles passats.
Macarella s cultura,
s tradici, s diversi,
s el que tu vulgues!
Apuntat!
10
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
Histria de la casa. Quan hem preguntat a Amparo Bruixola per lantiguitat de la casa,
ens ha contestat que la casa antiga es feu abans que lesglsia , ja que el terreny contigu a ledifici
parroquial era i s propietat de la casa, i per aix el carrer de separaci s propietat dels Bruixola, amb dret dobrir finestres. Daquella construcci antiga no en queda res. Cap al 1889-1909 es
construren les cases tal com estan ara. Consultant el cens ms antic que hi ha a lAjuntament, el
cens de 1880, trobem que al carrer de lEsglsia, nmero 7, viuen Joaqun Bruixola Badia, de 37
anys, nascut a Foios, la seua esposa Francisca Mellado Orts, de 32 anys, nascuda a Vinalesa, i 6
fills, el major Roberto Bruixola Mellado, de 17 anys, Joaqun, Justa, Juan Bautista, Remigio i Mercedes. Al cens de 1897 veiem que al carrer Esglsia, nmero 7, viuen el matrimoni Joaqun Bruixola Badia i Francisca Mellado Orts, amb els seus fills, Justa, Mercedes, Jos, Trinidad i Brbara. Al
mateix cens veiem que al nmero 9 del carrer Esglsia, la casa contigua, viuen Roberto Bruixola
Mellado, de 32 anys , la seua esposa Consuelo Blat Sorn, de 25 anys, i dos fills Julio i Francisca
Bruixola Blat.
Una cosa important s la quantitat de fills que tingu el matrimoni Bruixola Mellado, 9 fills,
i que el iaio dAmparo Bruixola, Jos Bruixola Mellado, era el que feia 7, i va ser ell qui visqu en
la casa que hem descrit a partir del seu casament amb Rosa Casares Pechun, nascuda a Vinalesa. Mentre, a la casa del costat vivia el germ gran: Roberto Bruixola. Segons recorda Amparo, la
famlia del seu oncle avi an a viure a Tavernes Blanques, on encara hi viuen alguns descendents.
Aix deuria ser molt prompte perqu al cens de 1901 al carrer Iglesia nmero 9 ja viuen el Senyor
Pablo Jorge Rausell, mestre descola, i la seua famlia.
Tamb recorda que a la casa que aleshores tenia el nmero 9 i que va ser venuda , no sap
quan, visqueren durant algun temps unes dones de La Barraca. Desprs, mentre es feia la restauraci de les escoles dels baixos de lAjuntament , pels anys de 1957 i segents, en eixa casa,
funcion una classe de prvuls, la mestra de la qual era donya Mercedes (mireu el Plaerdemavida
37, Histria Breu de lescola de Bonreps i Mirambell). En el moment present, la casa del senyor
Roberto Bruixola torna a ser de la famlia.
En el moment present, potser s la casa ms bonica i millor conservada de tot el poble. La
famlia Guanter Rodrigo s actualment la propietria. Carmen ha tingut lamabilitat de informar-nos
de la histria i de deixar-nos fer les fotos.
Descripci de la faana. Els elements que
fan singular i molt bella la faana daquesta casa sn:
la pedra, la rajola cara-vista de dos tonalitats de roig,
els estucs del balc i de les finestres, els ferros de la
balconada i de les finestres, les guarda-malles i, fins i
tot, els respiradors de landana.
La planta baixa t la porta principal al centre i
dues finestres que arriben quasi a terra, una a cada
banda. El scol s de pedra, com la base de les finestres, el portal i tot el marc de la porta, que acaba
en arc angular. Al centre de larc hi veiem gravada la
data de construcci: 1906. A banda i banda del portal veiem els salva-rodes cisellats amb ornaments de
caragol. El revestiment de la faana s de rajola caravista, que presenta dues tonalitats de roig, i que, fins a
la lnia del balc, est disposat en bandes horitzontals
en relleu. Les finestres i la balconada tenen un ornament especial en estucats pintats de blanc ivori. Els
ferros de les finestres i les guarda-malles estan tamb
pintats de plata. La balconada del primer pis s una
sola, a ella saboquen una porta del balc principal, la
del centre, i dues ms xicotetes, als costats. Fins i tot
els respiradors de la cambra sn de cermica de formes belles. Tota la faana s preciosa, molt agradable
a la vista. El mestre dobres va voler fer una cosa bonica inspirada en el modernisme, que era dall
ms actual al comen del segle XX.
Descripci de linterior. Quan sentra a la casa es pot observar i admirar: el paviment de
mosaic de Nolla, molt bonic i ben conservat; el bigam de fusta preciosa; i els elements decoratius
de molt bon gust, com el rellotge de paret, que sembla que s tamb de lpoca modernista.
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
Histria de la casa. Quan hem preguntat a Amparo Bruixola per lantiguitat de la casa,
ens ha contestat que la casa antiga es feu abans que lesglsia , ja que el terreny contigu a ledifici
parroquial era i s propietat de la casa, i per aix el carrer de separaci s propietat dels Bruixola, amb dret dobrir finestres. Daquella construcci antiga no en queda res. Cap al 1889-1909 es
construren les cases tal com estan ara. Consultant el cens ms antic que hi ha a lAjuntament, el
cens de 1880, trobem que al carrer de lEsglsia, nmero 7, viuen Joaqun Bruixola Badia, de 37
anys, nascut a Foios, la seua esposa Francisca Mellado Orts, de 32 anys, nascuda a Vinalesa, i 6
fills, el major Roberto Bruixola Mellado, de 17 anys, Joaqun, Justa, Juan Bautista, Remigio i Mercedes. Al cens de 1897 veiem que al carrer Esglsia, nmero 7, viuen el matrimoni Joaqun Bruixola Badia i Francisca Mellado Orts, amb els seus fills, Justa, Mercedes, Jos, Trinidad i Brbara. Al
mateix cens veiem que al nmero 9 del carrer Esglsia, la casa contigua, viuen Roberto Bruixola
Mellado, de 32 anys , la seua esposa Consuelo Blat Sorn, de 25 anys, i dos fills Julio i Francisca
Bruixola Blat.
Una cosa important s la quantitat de fills que tingu el matrimoni Bruixola Mellado, 9 fills,
i que el iaio dAmparo Bruixola, Jos Bruixola Mellado, era el que feia 7, i va ser ell qui visqu en
la casa que hem descrit a partir del seu casament amb Rosa Casares Pechun, nascuda a Vinalesa. Mentre, a la casa del costat vivia el germ gran: Roberto Bruixola. Segons recorda Amparo, la
famlia del seu oncle avi an a viure a Tavernes Blanques, on encara hi viuen alguns descendents.
Aix deuria ser molt prompte perqu al cens de 1901 al carrer Iglesia nmero 9 ja viuen el Senyor
Pablo Jorge Rausell, mestre descola, i la seua famlia.
Tamb recorda que a la casa que aleshores tenia el nmero 9 i que va ser venuda , no sap
quan, visqueren durant algun temps unes dones de La Barraca. Desprs, mentre es feia la restauraci de les escoles dels baixos de lAjuntament , pels anys de 1957 i segents, en eixa casa,
funcion una classe de prvuls, la mestra de la qual era donya Mercedes (mireu el Plaerdemavida
37, Histria Breu de lescola de Bonreps i Mirambell). En el moment present, la casa del senyor
Roberto Bruixola torna a ser de la famlia.
En el moment present, potser s la casa ms bonica i millor conservada de tot el poble. La
famlia Guanter Rodrigo s actualment la propietria. Carmen ha tingut lamabilitat de informar-nos
de la histria i de deixar-nos fer les fotos.
Descripci de la faana. Els elements que
fan singular i molt bella la faana daquesta casa sn:
la pedra, la rajola cara-vista de dos tonalitats de roig,
els estucs del balc i de les finestres, els ferros de la
balconada i de les finestres, les guarda-malles i, fins i
tot, els respiradors de landana.
La planta baixa t la porta principal al centre i
dues finestres que arriben quasi a terra, una a cada
banda. El scol s de pedra, com la base de les finestres, el portal i tot el marc de la porta, que acaba
en arc angular. Al centre de larc hi veiem gravada la
data de construcci: 1906. A banda i banda del portal veiem els salva-rodes cisellats amb ornaments de
caragol. El revestiment de la faana s de rajola caravista, que presenta dues tonalitats de roig, i que, fins a
la lnia del balc, est disposat en bandes horitzontals
en relleu. Les finestres i la balconada tenen un ornament especial en estucats pintats de blanc ivori. Els
ferros de les finestres i les guarda-malles estan tamb
pintats de plata. La balconada del primer pis s una
sola, a ella saboquen una porta del balc principal, la
del centre, i dues ms xicotetes, als costats. Fins i tot
els respiradors de la cambra sn de cermica de formes belles. Tota la faana s preciosa, molt agradable
a la vista. El mestre dobres va voler fer una cosa bonica inspirada en el modernisme, que era dall
ms actual al comen del segle XX.
Descripci de linterior. Quan sentra a la casa es pot observar i admirar: el paviment de
mosaic de Nolla, molt bonic i ben conservat; el bigam de fusta preciosa; i els elements decoratius
de molt bon gust, com el rellotge de paret, que sembla que s tamb de lpoca modernista.
HISTRIA LOCAL
HISTRIA LOCAL
Histria de la casa. Aquesta casa pertany a la famlia Guanter des del casament del sen-
yor Elas Guanter Mar, nascut a Bonreps i Mirambell el 1875, amb la senyora Maria Ros Ruiz,
nascuda a Foios el 1876. La casa va ser construda sobre terrenys propietat de la famlia de Maria
Ros Ruiz, ja que la casa contigua, la del nmero 26 del carrer Major, era habitada pel matrimoni
dEnrique Amig Fabra, nascut a Bonreps i Mirambell el 1870, i Consuelo Ros Ruiz, nascuda a
Foios el 1870, germana de Maria. Tenim doncs, una situaci pareguda a la que ja explicrem quan
frem la histria de les cases de les germanes Fabra: els pares de les germanes Maria i Consuelo
Ros Ruiz serien propietaris dels terrenys i potser de les cases antigues sobre les quals feren la casa
que ara estudiem, casa actualment propietat dels Guanter Rodrigo.
Sabem, per informacions orals dalgun membre de la famlia, que el senyor Elas Guanter
Mar era alfarrassador de ramat, de famlia de carnissers, que tenien la carnisseria al carrer Esglsia, nmero 1. Elas es dedicava a comptar i posar preu als animals que es compraven i es venien.
Quan arrib lhora de casar-se amb Maria, aquesta deman que li feren una bona casa i tamb va
fer que li feren una porta que comunicara sa casa amb la de la seua germana Consuelo, cosa que
vingu molt b per tindre cura dels seus nebots Clotilde, Jos i Consuelo Amig Ros, quan mor
prematurament sa mare.
Al cens de 1910, al carrer Esglsia nmero 34, veiem que hi viuen Elas Guanter Mar, de 35
anys, la seua esposa Maria Ros Ruiz, de 34 anys, Elas Guanter Ros, fill, de 3 anys, Maria Guanter
Ros, filla, de 2 anys, i Teresa Orts Lleida, de 18 anys, serventa, nascuda a Foios.
Agraments. Hem dagrair lamabilitat que han tingut amb nosaltres Amparo Bruixola, Pilar
Ros, esposa de Joan Guanter, i Carmen Guanter. Sense les seues informacions no tindrien tant de
valor els nostres estudis. I tamb agram el gust i lamor que tenen en preservar aquestes joies de
larquitectura popular de Bonreps i Mirambell per a la posteritat.
(4t captol)
Si passegem pel centre histric del poble, pels carrers Mare de Du del Pilar i Major, trobem
cases antigues que tenen la faana coberta amb rajola cara-vista. Hem preguntat en quina poca
van ser construdes eixes cases i sens ha contestat que a primeries del segle XX, entre els anys
1900 i 1910.
Casa Bruixola
Carrer major nmero 3
Descripci de la faana. Mirant la faana, trobem dues cases adossades que, segurament, es construren al mateix temps o en un
temps prxim, perqu lestil de construcci i
la distribuci dels elements arquitectnics sn
iguals en elles. Ledifici consta de dues plantes, amb porta gran enmig i dues finestres amb
reixat a banda i banda de la porta; a la planta de
dalt, tres balcons amb ferros de preciosa factura . Shi afegeix una porta estreta que dna al
carrer que separa la casa de lesglsia de la
Mare de Du del Pilar.
La faana est coberta de rajola cara-vista que mostra relleus al voltant de les finestres i de
la porta. Un arc de doble motllura corona el marc de les portes, les finestres i el balc. Aquest
tipus darc el veiem en diverses faanes de rajola cara-vista ac, al poble, i tamb a Almssera,
segurament era una moda arquitectnica en lpoca. Una tira de mitjos rombes en relleu, entre la
planta baixa i la primera planta, travessa tota la faana i tamb, quasi amagada rere la canal , a la
base del rfec hi ha una tira xicoteta dhexaedres, alternant en relleu i sense. El scol o base de
la faana s tamb de cara-vista. Tot el conjunt delements ornamentals fa daquesta faana un
precis exemple de serenor, de senzillesa i delegncia que veiem en tantes cases de lHorta de
Valncia i mostra el sentit esttic que tenien aquells mestres dobra dels segles passats.
Macarella s cultura,
s tradici, s diversi,
s el que tu vulgues!
Apuntat!
10
NOTCIES DE MACARELLA
Yago Sebastin
HISTRIA LOCAL
NOTCIES DE MACARELLA
LHORTA S FUTUR
Reprodum la carta confeccionada per lassociaci Per lHorta que demana la retirada del PGOU
de la ciutat de Valncia. LAssociaci Cultural Macarella sadhereix a esta carta i anima a la ciutadania a participar de les manifestacions en defensa de lHorta.
LAjuntament de Rita Barber ha decidit que ara, a pocs mesos dunes eleccions que pot
perdre, s el moment daprovar un nou Pla General dOrdenaci Urbana que planteja, entre altres
mesures, urbanitzar altres 415 hectrees de lHorta de Valncia. Ms ciment, carreteres i rotondes
en una ciutat que el que necessita sn ms espais verds.
Per qu tanta pressa? Valncia no t cap necessitat de transformar ms horta en solars. La
ciutat ha perdut 30.000 vens en cinc anys i t actualment ms de 57.000 habitatges buits i solars
per a construir altres 38.000. Es calcula que la ciutat seguir perdent poblaci durant molts anys.
Volem un urbanisme ms democrtic. El que Valncia necessita s canviar el seu model
urb, que siguen els vens i venes els que, en collaboraci amb lajuntament, decidim el futur de
la nostra ciutat. Ens cal una Valncia ms amable, ms verda i menys contaminada. Laprovaci
daquest PGOU ho impedir. Ens cal un sistema econmic que no deprede el medi i una democrcia de deb.
El nou PGOU condicionar lurbanisme de Valncia durant dcades. No s excusa dir que
no es va a construir dimmediat. Requalificar ms terres dhorta s seguir amb el model especulatiu
que ens ha portat al desastre. Dificultar ls agrari daquelles terres que sols es podrien preservar
pagant indemnitzacions milionries als propietaris. s probable que els beneficiaris daquest pla
siguen els mateixos de sempre: bancs i constructores que compraren els terrenys per a especular
i ara volen fer caixa.
#Hortasfutur i volem que es preserve. Tota. A ms del de Valncia, altres plans urbanstics
en marxa a Tavernes Blanques i Alboraia poden suposar la desaparici de gran part de lHorta al
nord de Valncia i una prdua irreparable per a la nostra qualitat de vida. Ens cal que lHorta siga,
ms que mai, un referent de la nostra cultura, patrimoni i identitat, el pulm verd de la ciutat i una
font de treball i aliments saludables que aquest PGOU posa en perill.
Reclamem la paralitzaci temporal del PGOU. Cal que el poble tinga loportunitat de decidir
democrticament el futur de la ciutat i lHorta de Valncia. #Hortasfutur
NOTCIES DE MACARELLA
LAssociaci Cultural Macarella fa una assemblea anual on determina quines activitats va
a realitzar al llarg de lany. Desprs resulta que vnen daltres, que sn boniques i que tamb ens
enrotllen, i les fem. Aix que tenim una associaci plena dactivitats per a tots els gustos a les quals
vos convidem de tot cor. La cultura s el nostre objectiu. Fer-nos ms savis i ms respectuosos i
en companyia dels altres, de forma cooperativa .
14 de novembre de 2014, vam celebrar lassemblea de lassociaci i hi discutrem sobre
tots els aspectes que ens ocupen: els comptes i leconomia, la qualitat i lxit de les nostres activitats i la nostra organitzaci. De lassemblea isqu el calendari 2015. Sabeu que fem 15 anys,
estrenem logotip i celebrarem en juny una festa grossa musical perqu tamb hem arribat al nmero 50 de la revista Plaerdemavida: aix que tots i totes hem de felicitar-nos. Hem dagrair a tot
el poble el seu suport i sobretot a aquells que shan apuntat a la nostra associaci i que participen
en les nostres activitats: ENHORABONA!
15 de novembre, vam fer lexcursi a lAlbufera. Pogurem comprovar la situaci crtica del llac. No hi havia prou aigua
per a res. Grcies que pogurem, amb dificultats, arribar amb barca al Tancat de la Pipa, on ens explicaren com treballa el voluntariat dAcci Ecologista Agr per depurar les aiges del llac i per
illustrar als visitants com hem de defensar la natura i laigua del
Xquer, que tanta cobdcia desperta en els especuladors. Laigua
del Xquer hem de tindre-la perqu la necessitem i la necessita
lAlbufera.
28 de novembre, Club de lectura. Lltim de lany. Analitzrem
lobra: La petita modista xinesa. El club de lectura ens fa que obres
boniques, que no llegirem perqu no les coneixem, puguem llegirles per suggeriment daltres que les han llegides i ens les recomanen, com aquesta de la modista xinesa.
12 de desembre, Recital potic. Vam dedicar el Recital potic
2014 a Joan Vinyoli, que nasqu en 1914, i a Joan Ros de Corella,
el darrer clssic valenci del segle XV. Vrem introduir algunes novetats, com ara la recitaci coral
i laudici de la can Balada de la gara i lesmerla en versi den Raimon. En acabar menjrem
dolos de Nadal i begurem el cava. Compartrem el gaudi de la nostra poesia, tan ben recitada, i
compartrem, tamb, els bons desitjos per al 2015. Grcies al grup de recitaci i als assistents.
18, 25, i 31 de gener, Cinema per la pau, 2015. Insistim, any rere any, en convidar a tot el
poble a vore pellcules que ens fan pensar en els valors que haurem de tindre els humans perqu
el mn fora un lloc de vida, pau i justcia per a tots. Un mn lliure de violncia i de guerres. Les
pellcules denguany: Perspolis, Soldados de Salamina i La sal de este mar han sigut molt bones.
Felicitem a lequip de cinema que les ha triades.
12
1 de febrer, XII Baixada a peu pel Carraixet. Per 12 vegada hem baixat caminant el tram
de Carraixet entre Btera i Alfara per reivindicar un barranc viu i net i la seua catalogaci com a espai natural protegit. Les prop de 100 persones assistents hem gaudit del paisatge, de la conversa
i del patrimoni cultural i natural. Lany que ve ms!
UN POBLE EN MOVIMENT
CLUB DE LECTURA
RAC POTIC
El grup de teatre Sempre en falta u
creix amb la incorporaci de persones encara ms joves a la seua plantilla, haventnos portat a formar un grup de teatre infantil, quasi juvenil, integrat per una colla
de xiquets i de xiquetes al voltant dels 12
anys, agrupaci que ha representat recentment lobra infantil La Caputxeta i el Llop,
passant-ho fora b, tant el dia de la representaci, com durant tot el procs de preparaci escnic.
La idea va eixir duna xiqueta, que
volia fer teatre, i, que tot comboiant a unes
amigues, els port a proposar a Ernesto de
preparar alguna obra. Aix va quallar la idea inicial, posant-se a treballar amb molta illusi
des del juny fins al setembre de lany passat.
En este moment assagem tots els divendres de 5 a 6 de la vesprada a la Llar parroquial i, comptant amb la pacincia dErnesto, Pilar i Conxin, anem anant juntament amb 13
feres adorables.
A hores dara treballem en un nou muntatge que esperem tindre preparat per al
prxim mes dabril. El projecte que vos hem exposat t com a objectiu fomentar lafici
per fer teatre, que els xiquets i les xiquetes sho passen dall ms b i alhora es responsabilitzen en un treball de grup, on tots i totes sn importants i imprescindibles.
Esperem voret a la prxima representaci!
Sempre en falta u
MIL PARAULES
Mil paraules, mil imatges...
Qu vols contar-me amb aquests silencis plens
de remors?
Caminar per lestreta senda del discerniment,
feixuc cstig de Tntal,
caminar per un cordell
abocat a labisme, s la vida.
Ara, sostinc, inerme, la glida neu amb les
meues branques nues,
lliurant-me al pes de les hores.
I de la por? Quina histria contars de la por?
De les pors? Del cor.
No ens salvar un milacre
sin la covardia disfressada de seny.
Mil claus, mil claus sense pany,
mil portes sense eixida,
mil somnis sense trinitat,
sense cap altra promesa.
Cos, nima, indiferncia...
Com una oraci sense amn.
CLUB DE LECTURA
LLoren dArbia
LAIXETA
LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI
NO S SI PODRAN, NO S SI PODREM
No s si podran perqu no s qui sn (no mimporta tant el quants sn) ara per
ara, ms enll de les imatges i missatges que ens arriben des de ponent, per variar.
Els que s s qui sn sn els que es troben al capdavant de les institucions ms
prximes, amb ledat, a ms, vaig coneixent-los ms profundament, s don vnen,
s qu volen, s com fan, en favor de qu i qui, i no magrada gens el que proposen
i executen.
Aleshores, tot i considerar interessant lesclat que ha suposat laparici duna
possible alternativa al bipartidisme, em sembla tot plegat demana molta prudncia.
Igual que molta prudncia requereix qualsevol aproximaci al tema duna possible
prdua de poder del partit majoritari al Pas Valenci, atesa lespessor de la xarxa
que han teixit sobre el territori i els seus habitants, ara van a per la mordassa.
Tinc la impressi en parlar dels governants actuals parlem de rgim, de sistema, xarxa dinteressos ms diversos, que abraa molts comportaments endmics:
irreversibles? La reacci social que es demana s forta, intensa, de profunditat, i s,
hi han ciutadans informats i crtics, mobilitzats, per encara la dormici collectiva s
profunda, aliena a tantes coses on ja habita el rovell de manera inexorable. No crec
en els miracles, s en els miratges: per favor no confondre.
Aleshores no s ni si podran ells, ni si podrem nosaltres, tant de bo sia aix, tant
de bo qualle una embranzida per enderrocar les estructures bastides per perpetuar
tanta desigualtat, hipocresia, misria, per fonamentar una societat ms lliure, culta,
solidria, respectuosa, inquieta, sensible. Tot em diu que aix demana temps i lluita,
perseverana. Lesperana no s cosa de quatre dies, tampoc t a veure amb promeses publicitries, amb reclams electorals, te lhas de treballar, a conscincia, i les
forces van com van.
Potser el moviment de moda s un partit low cost,
una franqucia ms que en obrir les portes t molt bon aspecte, sona molt b el que et proposen, per que desprs
thipoteca com les altres, convertint-se tota la inversi en
fum, en boira fugissera i espantadissa. Igual lnica aspiraci democrtica que permet ja el sistema s la de canviar
la franqucia per una temporada. Passa cada generaci, t
el seu punt deufria, de sentir-se aproximadament revolucionaris, per al darrere els negocis continuen fent-los els
mateixos, els amos del local, els banquers del crdit, els
mags del deute.
www.elcaudeloroneta.blog.cat
2
Els mitjans de comunicaci pblics al Pas Valenci des de fa anys que han estat retallats,
tancats o manipulats a convenincia duns quants... Des de fa un temps, per, la societat valenciana vol saber, vol conixer, vol estar informada del que es cou tant a nivell poltic com cultural i, el
que s ms interessant de tot, s que ja no espera a qu li ho conten. Sha decidit a crear, explorar
i compartir nous projectes de comunicaci escrita, audiovisual i sonora que estan plenant la xarxa
de propostes, expressions musicals i teatrals, opinions i experincies de formats ben diversos. Les
que vos presentem en esta edici sn estes:
EL MAGACIM. Programa de televisi del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.
www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet
Des de fa uns anys a Benimaclet tenen una televisi molt especial,
perqu est feta per xiquets i xiquetes que estan inscrits al taller de cine
del Centre Instructiu i Musical del barri. El projecte, nascut lany 2012,
com un recurs didctic dalfabetitzaci audiovisual i creat per Zurdos
TV, sha convertit en un programa informatiu de periodicitat setmanal
en qu els xiquets i xiquetes del barri realitzen totes les tasques per ells
mateixos: sn reporteres, guionistes, cmeres o presentadores que ens
conten les notcies del seu barri, aix com les reivindicacions que els
preocupen. s per aix que veiem entrevistes sobre la Llei Mordassa,
els horts urbans o publireportatges sobre els negocis del barri.Entreu al
canal de youtube del MagaCiM, la tele de Benimaclet i voreu del que
sn capaos estos xiquets i xiquetes!
ELS 40 PRINCIPALS EN VALENCI. De dilluns a divendres de 16h a 18h al 94.2 FM
Des de principis de febrer, totes les vesprades de dilluns a divendres Los40Principales, un dels mitjans del Grup Prisa ms populars
entre els joves, incorpora a la graella #els40envalenci. El programa,
presentat per @ClaraLaguarda, segueix la radiofrmula que ha caracteritzat la cadena 40 Principales des dels inicis: la msica ms comercial, protagonitzada per cantants prefabricats a les grans discogrfiques, quasi tots efmers, que sintercalen amb cunyes radiofniques
estridents, quasi agressives que anuncien els programes estrela de
lemissora o deixen clar que Los40 sn la modernitat i la integraci:
un missatge dirigit a un pblic adolescent molt sensible als missatges
identitaris.
La novetat s que, des del passat 2 de febrer, de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la vesprada, de tant en tant escoltes una veu surant per damunt de les cunyes i les canons en angls
-majoritriament- i aquesta veu, la de Clara Laguarda, parla en catal, fent ms prxim als valencians i valencianes el programa i lemissora.
@ la rateta digital
15
PLAERDEMAVIDA - 49
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
HIVERN 2015
Opini
EL B COM
Any deleccions, ens faran el cap com un bombo.
Els que manen i han manat no pararan de fingir.
Any de votar, haurem de reflexionar.
Mirarem persones honestes, persones preparades,
persones amb ideals, persones treballadores,
persones que han lluitat per la llibertat i la igualtat,
per leducaci, pels serveis pblics.
Sn persones que poden treballar millor pel
B com.
Qui no ha estat en la lluita comuna,
qui noms ha pensat en el seu problema,
qui busca solucions individuals,
no ser bon governant pel
B com.
A qui no preocupa la cultura,
ni la llibertat, ni leducaci ms i millor,
ni el respecte mutu, ni la justcia,
ni la pau al mn, ni el medi ambient,
no el votarem, no ens serveix per al
B com.
Ens serveixen les persones que escolten,
lluiten amb nosaltres colze a colze,
sn senzilles i compten amb tots
per decidir el que s millor pel
B com.
Haurem de conixer qui es presenta.
Anirem als mtings, mirarem en internet el que ens proposen.
Votarem les millors persones, els partits no corromputs.
I seguirem participant cadasc al seu lloc,
abans, durant i desprs de les eleccions pel
B com.
Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
www.macarella.org