PLAERDEMAVIDA - 49

Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell
HIVERN 2015

Opinió

EL BÉ COMÚ
Any d’eleccions, ens faran el cap com un bombo.
Els que manen i han manat no pararan de fingir.
Any de votar, haurem de reflexionar.
Mirarem persones honestes, persones preparades,
persones amb ideals, persones treballadores,
persones que han lluitat per la llibertat i la igualtat,
per l’educació, pels serveis públics.
Són persones que poden treballar millor pel
Bé comú.
Qui no ha estat en la lluita comuna,
qui només ha pensat en el seu problema,
qui busca solucions individuals,
no serà bon governant pel
Bé comú.
A qui no preocupa la cultura,
ni la llibertat, ni l’educació més i millor,
ni el respecte mutu, ni la justícia,
ni la pau al món, ni el medi ambient,
no el votarem, no ens serveix per al
Bé comú.
Ens serveixen les persones que escolten,
lluiten amb nosaltres colze a colze,
són senzilles i compten amb tots
per decidir el que és millor pel
Bé comú.
Haurem de conèixer qui es presenta.
Anirem als mítings, mirarem en internet el que ens proposen.
Votarem les millors persones, els partits no corromputs.
I seguirem participant cadascú al seu lloc,
abans, durant i després de les eleccions pel
Bé comú.

Hem fet el Plaerdemavida-49:
Lluís M. Antolí, Lluís Antolí, Rosella Antolí, Trini Martínez, Conxin Muñoz, Raquel
Muñoz, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolària i Yago Sebastián.
Il·lustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antolí i Tamara Folguerà.
Logotip 15 anys Macarella: Boro Albiach.
Coordinació: Rosella Antolí.
Correcció lingüística: Alexandre Ros.
Impressió: Gràfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associació Cultural Macarella.
Dipòsit Legal: V-2407-2004

Història Local
Notícies d’ací i d’allà
Club de lectura
Notícies Macarella
Recomanacions

No n’hi ha pas prou que els poemes siguin bells:
han d’enganxar com la mel per endur-se l’ànim de
qui els escolta allà on volen dur-lo.
Col·labora

Horaci. Art Poètica

www.macarella.org 

L’AIXETA

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACIÓ

NO SÉ SI PODRAN, NO SÉ SI PODREM

No sé si podran perquè no sé qui són (no m’importa tant el quants són) ara per
ara, més enllà de les imatges i missatges que ens arriben des de ponent, per variar.
Els que sí sé qui són són els que es troben al capdavant de les institucions més
pròximes, amb l’edat, a més, vaig coneixent-los més profundament, sé d’on vénen,
sé què volen, sé com fan, en favor de què i qui, i no m’agrada gens el que proposen
i executen.

Aleshores, tot i considerar interessant l’esclat que ha suposat l’aparició d’una
possible alternativa al bipartidisme, em sembla tot plegat demana molta prudència.
Igual que molta prudència requereix qualsevol aproximació al tema d’una possible
pèrdua de poder del partit majoritari al País Valencià, atesa l’espessor de la xarxa
que han teixit sobre el territori i els seus habitants, ara van a per la mordassa.

Tinc la impressió en parlar dels governants actuals parlem de règim, de sistema, xarxa d’interessos més diversos, que abraça molts comportaments endèmics:
irreversibles? La reacció social que es demana és forta, intensa, de profunditat, i sí,
hi han ciutadans informats i crítics, mobilitzats, però encara la dormició col·lectiva és
profunda, aliena a tantes coses on ja habita el rovell de manera inexorable. No crec
en els miracles, sí en els miratges: per favor no confondre.

Aleshores no sé ni si podran ells, ni si podrem nosaltres, tant de bo sia així, tant
de bo qualle una embranzida per enderrocar les estructures bastides per perpetuar
tanta desigualtat, hipocresia, misèria, per fonamentar una societat més lliure, culta,
solidària, respectuosa, inquieta, sensible. Tot em diu que això demana temps i lluita,
perseverança. L’esperança no és cosa de quatre dies, tampoc té a veure amb promeses publicitàries, amb reclams electorals, te l’has de treballar, a consciència, i les
forces van com van.

Potser el moviment de moda és un partit low cost,
una franquícia més que en obrir les portes té molt bon aspecte, sona molt bé el que et proposen, però que després
t’hipoteca com les altres, convertint-se tota la inversió en
fum, en boira fugissera i espantadissa. Igual l’única aspiració democràtica que permet ja el sistema és la de canviar
la franquícia per una temporada. Passa cada generació, té
el seu punt d’eufòria, de sentir-se aproximadament revolucionaris, però al darrere els negocis continuen fent-los els
mateixos, els amos del local, els banquers del crèdit, els
mags del deute.
www.elcaudeloroneta.blog.cat
2

La rateta olora canvis...

Els mitjans de comunicació públics al País Valencià des de fa anys que han estat retallats,
tancats o manipulats a conveniència d’uns quants... Des de fa un temps, però, la societat valenciana vol saber, vol conèixer, vol estar informada del que es cou tant a nivell polític com cultural i, el
que és més interessant de tot, és que ja no espera a què li ho conten. S’ha decidit a crear, explorar
i compartir nous projectes de comunicació escrita, audiovisual i sonora que estan plenant la xarxa
de propostes, expressions musicals i teatrals, opinions i experiències de formats ben diversos. Les
que vos presentem en esta edició són estes:
EL MAGACIM. Programa de televisió del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.

www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet
Des de fa uns anys a Benimaclet tenen una televisió molt especial,
perquè està feta per xiquets i xiquetes que estan inscrits al taller de cine
del Centre Instructiu i Musical del barri. El projecte, nascut l’any 2012,
com un recurs didàctic d’alfabetització audiovisual i creat per Zurdos
TV, s’ha convertit en un programa informatiu de periodicitat setmanal
en què els xiquets i xiquetes del barri realitzen totes les tasques per ells
mateixos: són reporteres, guionistes, càmeres o presentadores que ens
conten les notícies del seu barri, així com les reivindicacions que els
preocupen. És per això que veiem entrevistes sobre la Llei Mordassa,
els horts urbans o publireportatges sobre els negocis del barri.Entreu al
canal de youtube del MagaCiM, la tele de Benimaclet i voreu del que
són capaços estos xiquets i xiquetes!
ELS 40 PRINCIPALS EN VALENCIÀ. De dilluns a divendres de 16h a 18h al 94.2 FM
Des de principis de febrer, totes les vesprades de dilluns a divendres Los40Principales, un dels mitjans del Grup Prisa més populars
entre els joves, incorpora a la graella #els40envalencià. El programa,
presentat per @ClaraLaguarda, segueix la radiofòrmula que ha caracteritzat la cadena “40 Principales” des dels inicis: la música més comercial, protagonitzada per cantants prefabricats a les grans discogràfiques, quasi tots efímers, que s’intercalen amb cunyes radiofòniques
estridents, quasi agressives que anuncien els programes estrela de
l’emissora o deixen clar que Los40 són la modernitat i la integració:
un missatge dirigit a un públic adolescent molt sensible als missatges
identitaris.
La novetat és que, des del passat 2 de febrer, de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la vesprada, de tant en tant escoltes una veu surant per damunt de les cunyes i les cançons en anglès
-majoritàriament- i aquesta veu, la de Clara Laguarda, parla en català, fent més pròxim als valencians i valencianes el programa i l’emissora.
@ la rateta digital

15 

CLUB DE LECTURA

PROPOSTES DEL CLUB DE LECTURA PER A
L’ANY 2015

Entre la fi de 2014 i el començ de 2015 hem estat votant les obres de lectura proposades del Club de Lectura de l’Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell.
Gràcies a en Lluís hem disposat d’una aplicació informàtica (es diu Doodle) per portar a
terme la selecció de manera pública i participativa, que ha estat possible al seu torn gràcies
a les i als nostres simpatitzants.

El calendari de sessions, després de votar entre les vint-i-dues obres proposades, ha
restat així:

27 de febrer, Els somriures de la pena de Manel Alonso, Onada edicions
5 de juny, Em dic vermell d’Orhan Pamuk, Bromera edicions
2 d’octubre, Illa retrobada de Mª Carmen Sáez, Onada edicions
11 de desembre, Després vénen els anys de Maria Folch, Drassana

Sabedors que l’estímul de la lectura, particularment en valencià, es troba ben necessitat d’esforços, la pretensió d’aquesta iniciativa no és altra que compartir inquietuds
lectores, percepcions, gaudir de les obres, tant de les proposades com de les finalment
triades. El llibre continua essent un element central de la nostra cultura, la literatura una de
les activitats més reeixides de la Humanitat. En la tasca per la seua reivindicació i difusió
ens hi deuríem de trobar tots i totes: poders públics, empreses privades, societat civil,
l’escola, els creadors.

Les polítiques de difusió del llibre i la lectura, la seua presència en les nostres vides
deixen molt que desitjar i situen aquesta societat nostra en els nivells més decebedors que
caldria esperar en un sistema democràtic, en un món que es diu avançat. Els beneficis associats a la lectura, al llibre, sovint han estat rebutjats pels governants que han vist en això
un perill, conscients que la formació intel·lectual i l’estímul de l’esperit crític amenacen el
propi estatus.

Especialment difícil és la situació del llibre valencià i en valencià, amb dificultats
constants d’editors i autors, de llibreters i distribuidors, que pateixen un silenci mediàtic
intolerable, un oblit institucional lamentable, quan deuria ser tot el contrari, que demana
de polítiques agossarades i decidides per al seu desenvolupament en condicions acceptables, que el dignifiquen com caldria, tot i els esforços portats a terme durant dècades en
pro de la dignitat de tot el sector, a favor d’assumir una qualitat que ens homologue a altres
literatures.


Resteu convidades i convidats. Ens veiem a la sala gran de la segona planta del
Centre Cívic Municipal a les 22 hores. Si voleu comprar els llibres podeu fer-ho a la
Llibreria-papereria Diana. Feu córrer la veu.
14

EL PLANETA DELS SIMIS

CIFESA, EL HOLLYWOOD VALENCIÀ

I és que en un principi em sobtava vore
l’inici de les pel·lícules produïdes per CIFESA (Compañía Industrial Film Español SA);
pel·lícules en blanc i negre que comencen amb
una imatge del Micalet, el campanar de la Seu
Valentina, acompanyada d’alguns compassos
de la música del compositor de Sueca Josep
Serrano...

CIFESA és la principal companyia cinematogràfica espanyola en els anys 30 i 40 del
segle XX; es dedicava a la producció i distribució de pel·lícules i tenia la seu central a la ciutat
de València. Fundada el 1932, amb capital íntegrament valencià, per Manuel Casanova
Llopis. L’any següent, l’esmentada companyia obté l’exclusivitat per a distribuir a Espanya
les pel·lícules de la coneguda productora nord-americana Columbia Pictures. Viu la seua
època d’esplendor en els anys 40. La companyia deixa de produir pel·lícules el 1952, la
societat distribuidora es transforma en cooperativa de treballadors el 1964.

Segons fonts consultades, un dels nostres veïns i avantpassats, el Tio Honorat Laguarda, era accionista de CIFESA.

Obra de CIFESA són pel·lícules tan significatives com les següents: La verbena de
la Paloma (1934), La hermana San Sulpicio (1934), Nobleza baturra (1935), Morena Clara (1936), ¡A mí la legión! (1942), Huella de luz (1942), Eloísa está debajo de un almendro
(1943), Ella él y sus millones (1944), El clavo (1944), Don Quijote de la Mancha (1947), Locura de amor (1948), La Duquesa de Benamejí (1949), Pequeñeces (1950), Agustina de
Aragón (1950), La Leona de Castilla (1951), Alba de América (1951)...

Parlem, per exemple, de la pel·lícula Agustina de Aragón. És una superproducció espectacular ambientada en la Guerra de la Independència o Guerra del Francés (anys 18081814). La dirigeix Juan de Orduña i compta amb un repartiment excel·lent: Aurora Bautista, Fernando Rey, Virgilio Teixeira, Eduardo Fajardo, Fernando Sancho, José Bódalo... Es
centra en l’episodi històric de la resistència heroica de la ciutat de Saragossa enfront de
l’invasor napoleònic. Mostra sense atenuants la violència i la cruesa pròpia de totes les
guerres. És un antecedent del cinema de destape per un pit nu i fugaç. Complint l’article 3
de la Constitució Espanyola de 1978, practica el respecte a les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya: aragonés/castellà, valencià/català, francés...

Podem concloure que el cinema produït per CIFESA és cinema de qualitat que mereix la nostra atenció; val la pena passar part del nostre temps veient, analitzant i debatent
sobre totes aquestes pel·lícules.

LLorenç d’Aràbia

3 

UN POBLE EN MOVIMENT

CLUB DE LECTURA

SEMPRE EN FALTA U CREIX

RACÓ POÈTIC

El grup de teatre Sempre en falta u
creix amb la incorporació de persones encara més joves a la seua plantilla, haventnos portat a formar un grup de teatre infantil, quasi juvenil, integrat per una colla
de xiquets i de xiquetes al voltant dels 12
anys, agrupació que ha representat recentment l’obra infantil La Caputxeta i el Llop,
passant-ho força bé, tant el dia de la representació, com durant tot el procés de preparació escènic.

La idea va eixir d’una xiqueta, que
volia fer teatre, i, que tot comboiant a unes
amigues, els portà a proposar a Ernesto de
preparar alguna obra. Així va quallar la idea inicial, posant-se a treballar amb molta il·lusió
des del juny fins al setembre de l’any passat.

En este moment assagem tots els divendres de 5 a 6 de la vesprada a la Llar parroquial i, comptant amb la paciència d’Ernesto, Pilar i Conxin, anem anant juntament amb 13
feres adorables.

A hores d’ara treballem en un nou muntatge que esperem tindre preparat per al
pròxim mes d’abril. El projecte que vos hem exposat té com a objectiu fomentar l’afició
per fer teatre, que els xiquets i les xiquetes s’ho passen d’allò més bé i alhora es responsabilitzen en un treball de grup, on tots i totes són importants i imprescindibles.

Esperem vore’t a la pròxima representació!

Sempre en falta u

RECITAL POÈTIC 2014

El dia 12 de desembre es va celebrar el tradicional recital poètic que
també serveix per felicitar el Nadal. Un
nodrit grup de recitadors i recitadores,
alguns membres del grup de teatre
Sempre en falta u, van fer de l’auditori
de l’Ajuntament un escenari esplèndid
per gaudir dels versos dels poetes Joan
Vinyoli i Joan Roís de Corella.

Després d’escoltar els poemes i
cantar la Balada de la garça i l’esmerla
vam berenar i brindar tots junts per un
feliç i cultural 2015.
4

MIL PARAULES
Mil paraules, mil imatges...
Què vols contar-me amb aquests silencis plens
de remors?
Caminaré per l’estreta senda del discerniment,
feixuc càstig de Tàntal,
caminaré per un cordell
abocat a l’abisme, és la vida.
Ara, sostinc, inerme, la gèlida neu amb les
meues branques nues,
lliurant-me al pes de les hores.
I de la por? Quina història contaràs de la por?
De les pors? Del cor.
No ens salvarà un milacre
sinó la covardia disfressada de seny.
Mil claus, mil claus sense pany,
mil portes sense eixida,
mil somnis sense trinitat,
sense cap altra promesa.
Cos, ànima, indiferència...
Com una oració sense amén.

Raquel Muñoz Sedeño

Properes activitats de Macarella
5 de març: Xarrada i pel·lícula amb motiu de la “setmana de la dona”
13 d’abril: Pasqua al barranc (sant Vicent)
21-26 d’abril: Setmana Cultural 2015
26 d’abril: Trobada d’escoles en valencià de l’Horta Nord
5 de juny: Club de lectura 7 de juny: Passejada pel Palmaret
23 de juny: Foguera de sant Joan
13 

NOTÍCIES DE MACARELLA

NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

L’HORTA ÉS FUTUR
Reproduïm la carta confeccionada per l’associació Per l’Horta que demana la retirada del PGOU
de la ciutat de València. L’Associació Cultural Macarella s’adhereix a esta carta i anima a la ciutadania a participar de les manifestacions en defensa de l’Horta.

L’Ajuntament de Rita Barberá ha decidit que ara, a pocs mesos d’unes eleccions que pot
perdre, és el moment d’aprovar un nou Pla General d’Ordenació Urbana que planteja, entre altres
mesures, urbanitzar altres 415 hectàrees de l’Horta de València. Més ciment, carreteres i rotondes
en una ciutat que el que necessita són més espais verds.

Per què tanta pressa? València no té cap necessitat de transformar més horta en solars. La
ciutat ha perdut 30.000 veïns en cinc anys i té actualment més de 57.000 habitatges buits i solars
per a construir altres 38.000. Es calcula que la ciutat seguirà perdent població durant molts anys.

Volem un urbanisme més democràtic. El que València necessita és canviar el seu model
urbà, que siguen els veïns i veïnes els que, en col·laboració amb l’ajuntament, decidim el futur de
la nostra ciutat. Ens cal una València més amable, més verda i menys contaminada. L’aprovació
d’aquest PGOU ho impedirà. Ens cal un sistema econòmic que no deprede el medi i una democràcia de debò.


El nou PGOU condicionarà l’urbanisme de València durant dècades. No és excusa dir que
no es va a construir d’immediat. Requalificar més terres d’horta és seguir amb el model especulatiu
que ens ha portat al desastre. Dificultarà l’ús agrari d’aquelles terres que sols es podrien preservar
pagant indemnitzacions milionàries als propietaris. És probable que els beneficiaris d’aquest pla
siguen els mateixos de sempre: bancs i constructores que compraren els terrenys per a especular
i ara volen fer caixa.


#Hortaésfutur i volem que es preserve. Tota. A més del de València, altres plans urbanístics
en marxa a Tavernes Blanques i Alboraia poden suposar la desaparició de gran part de l’Horta al
nord de València i una pèrdua irreparable per a la nostra qualitat de vida. Ens cal que l’Horta siga,
més que mai, un referent de la nostra cultura, patrimoni i identitat, el pulmó verd de la ciutat i una
font de treball i aliments saludables que aquest PGOU posa en perill.

Reclamem la paralització temporal del PGOU. Cal que el poble tinga l’oportunitat de decidir
democràticament el futur de la ciutat i l’Horta de València. #Hortaésfutur

NOTÍCIES DE MACARELLA

L’Associació Cultural Macarella fa una assemblea anual on determina quines activitats va
a realitzar al llarg de l’any. Després resulta que vénen d’altres, que són boniques i que també ens
enrotllen, i les fem. Així que tenim una associació plena d’activitats per a tots els gustos a les quals
vos convidem de tot cor. La cultura és el nostre objectiu. Fer-nos més savis i més respectuosos i
en companyia dels altres, de forma cooperativa .

14 de novembre de 2014, vam celebrar l’assemblea de l’associació i hi discutírem sobre
tots els aspectes que ens ocupen: els comptes i l’economia, la qualitat i l’èxit de les nostres activitats i la nostra organització. De l’assemblea isqué el calendari 2015. Sabeu que fem 15 anys,
estrenem logotip i celebrarem en juny una festa grossa musical perquè també hem arribat al número 50 de la revista Plaerdemavida: així que tots i totes hem de felicitar-nos. Hem d’agrair a tot
el poble el seu suport i sobretot a aquells que s’han apuntat a la nostra associació i que participen
en les nostres activitats: ENHORABONA!

15 de novembre, vam fer l’excursió a l’Albufera. Poguérem comprovar la situació crítica del llac. No hi havia prou aigua
per a res. Gràcies que poguérem, amb dificultats, arribar amb barca al Tancat de la Pipa, on ens explicaren com treballa el voluntariat d’Acció Ecologista Agró per depurar les aigües del llac i per
il·lustrar als visitants com hem de defensar la natura i l’aigua del
Xúquer, que tanta cobdícia desperta en els especuladors. L’aigua
del Xúquer hem de tindre-la perquè la necessitem i la necessita
l’Albufera.
28 de novembre, Club de lectura. L’últim de l’any. Analitzàrem
l’obra: La petita modista xinesa. El club de lectura ens fa que obres
boniques, que no llegiríem perquè no les coneixem, puguem llegirles per suggeriment d’altres que les han llegides i ens les recomanen, com aquesta de la modista xinesa.
12 de desembre, Recital poètic. Vam dedicar el Recital poètic
2014 a Joan Vinyoli, que nasqué en 1914, i a Joan Roís de Corella,
el darrer clàssic valencià del segle XV. Vàrem introduir algunes novetats, com ara la recitació coral
i l’audició de la cançó Balada de la garça i l’esmerla en versió d’en Raimon. En acabar menjàrem
dolços de Nadal i beguérem el cava. Compartírem el gaudi de la nostra poesia, tan ben recitada, i
compartírem, també, els bons desitjos per al 2015. Gràcies al grup de recitació i als assistents.

18, 25, i 31 de gener, Cinema per la pau, 2015. Insistim, any rere any, en convidar a tot el
poble a vore pel·lícules que ens fan pensar en els valors que hauríem de tindre els humans perquè
el món fora un lloc de vida, pau i justícia per a tots. Un món lliure de violència i de guerres. Les
pel·lícules d’enguany: Persépolis, Soldados de Salamina i La sal de este mar han sigut molt bones.
Felicitem a l’equip de cinema que les ha triades.

12

1 de febrer, XII Baixada a peu pel Carraixet. Per 12ª vegada hem baixat caminant el tram
de Carraixet entre Bétera i Alfara per reivindicar un barranc viu i net i la seua catalogació com a espai natural protegit. Les prop de 100 persones assistents hem gaudit del paisatge, de la conversa
i del patrimoni cultural i natural. L’any que ve més!

5 

NOTÍCIES DE MACARELLA

XII BAIXADA A PEU PEL CARRAIXET

A les 9 del matí havíem quedat a l’estació del metro
del Seminari, a Montcada, per anar fins a Bétera. Mentres esperàvem l’arribada del metro parlàvem i ens saludàvem, érem quasi 100 persones.

Quan baixàrem a l’estacio de Bétera Pau Marqués,
des de dalt d’una pedra, ens va dirigir les seues primeres
paraules. Vam començar a caminar cap al barranc i vam
visitar una carrasca centenària, després ens acostàrem a
unes termes romanes, alguns van pujar a una muntanyeta
de terra plena de caus de conills per a vore-les millor.

Seguírem caminant fins a la Torre Bofilla, un poblat morisc, on Pau i Lluís ens van explicar la seua història
i on també vàrem esmorzar. Continuàrem caminant pel
barranc i pasàrem per una zona on hi havia més aigua i
vegetació i on viuen les tortuguetes.

A la fi del camí arribàrem a Alfara on dinàrem una
paella i, després de les postres, ens van fer un regalet: un
canut fet de canya del barranc! El va fer Lluís. Acabàrem
llegint alguns poemes de Pau, mentres els grans bevien
mistela.

Animeu-vos el proper any!

Yago Sebastián

L’Associació Cultural Macarella a la ràdio

6

En l’anterior Plaerdemavida ja vos contàvem què hi
havia un nou magazine radiofònic iniciat per la periodista
Amàlia Garrigós i Escola Valenciana. El mural número 8
dedica bona part del seu temps a contar-nos l’experiència
dels 10 anys del programa de Voluntariat Pel Valencià que
ha posat en contacte, i encara posa, a més de vint mil
persones que per diferents motius han volgut aprendre
a parlar la nostra llengua, el valencià. Persones tant diferents com la vicepresidenta de Macarella Patricia Ramos,
una traductora americana i aprenent des de fa poquet, o
Daiana, una romanesa que des de fa més de 6 anys que
coordina el programa i que va aprendre la llengua dels
valencians per poder ajudar el seu fill a l’escola, o Jamila,
una cubana que aprengué el valencià per amor. Podeu
escoltar El Mural a la plataforma de ràdio online:
www.escolavalenciana.com/elmural

HISTÒRIA LOCAL

Ampliacions i precisions al Plaerdemavida 48

Estem contents que la revista Plaerdemavida siga llegida amb
interès per moltes persones. Recordem als lectors que en fem 150
exemplars i en segons quines edicions s’esgoten del tot les revistes,
encara que tenim un dossier amb tots els 48 números editats fins a
aquest moment. Com que les informacions històriques que des de fa
un temps publiquem, es basen en testimonis orals, no podem precisar
si la persona informant té boníssima memòria i tot el que conta és la
realitat pura o no. Per això agraïm les persones que després de llegir
el text ens comuniquen algun detall nou o precisen sobre algun fet o
personatge que no ha estat citat o ben definit.


De l’estudi sobre la casa del senyor Domingo Ferrer i la senyora
Aurèlia Berenguer, que publicàrem al número 48 de la revista, hem rebut
algunes informacions complementàries que ara publiquem. Una ens la
proporciona Ana Bañón: que hi hagué una criada que acompanyava a
Reixa antiga de la casa de la
Plàcida i Pura, que s’anomenava Pilar i que tenia un novio que vivia a
família Amigó que dóna al jardí
Mirambell i que li deien Rodolfín. Eixe xic es posà malalt d’escrofulosi
de la casa del costat per la
que s’assomava Matilde Marco i morí. Aleshores la seua novia Pilar, completament desolada, marxà
al jardí del senyor Domingo
de la casa i és quan vingué Vicenta. La mort de Rodolfín va consternar
Ferrer
molt tot el poble, sobretot els joves i els adolescents.

Una altra precisió volgué fer-nos Matilde Marco, que donaria una miqueta de realitat històrica a la vida de la senyora Maria “La Malaguenya“. Matilde Marco ens ho conta: “Maria la del
“Malagueño” vingué a Mirambell quan tenia uns 16 anys, seria pels anys 1939 o 1940, i es posà a
servir a casa de ma mare, Matilde Traver. Vivíem a Mirambell, en la casa que està al carrer que va de
la plaça de Sant Joan al barranc. A casa nostra estigué fins que es casà , amb 30 o més anys, amb
“el Malagueño”, i es posà a viure a la part de darrere de la casa del senyor Domingo Ferrer. Com
estigué tants anys amb nosaltres li agafàrem molt de carinyo. Quan jo era xiqueta, tindria uns 7 o
8 anys, anava a vore la meua tia àvia, Carmen Ferrer Civera, era germana de la meua àvia Matilde
Ferrer Civera i vivia a casa dels Amigó Fabra, perquè estava casada amb José María Amigó. Per
la reixa que hi havia al pati, i que encara està allí, m’abocava al jardí o corralet de la casa on vivia
Maria “la Malagueña”, al magatzem de casa del senyor Domingo Ferrer. Jo la cridava, ella venia i
em deia coses boniques -m’havia criat-. Mirava les flors i els animalets que hi vivien i passava una
estoneta molt bé. També recorde quan va morir el seu primer fill: era un albadet, i a tots els xiquets
i xiquetes ens impressionà molt la mort del xiquet.”

Una nova sala de reunions per a la nostra associació

Ja fa un mes que l’Associació Cultural Macarella ha estrenat les instal·lacions del lloc que
l’Ajuntament ha designat a les associacions del poble dins del Centre Municipal de Cultura. Per
ara només hem fet reunions però, com que és un espai bastant gran, estem pensant d’utilitzar-lo
també per a fer activitats culturals obertes a la població.
11 

HISTÒRIA LOCAL

HISTÒRIA LOCAL

Les cases antigues de Bonrepòs i Mirambell

Història de la casa. Aquesta casa pertany a la família Guanter des del casament del sen-

yor Elías Guanter Marí, nascut a Bonrepòs i Mirambell el 1875, amb la senyora Maria Ros Ruiz,
nascuda a Foios el 1876. La casa va ser construïda sobre terrenys propietat de la família de Maria
Ros Ruiz, ja que la casa contigua, la del número 26 del carrer Major, era habitada pel matrimoni
d’Enrique Amigó Fabra, nascut a Bonrepòs i Mirambell el 1870, i Consuelo Ros Ruiz, nascuda a
Foios el 1870, germana de Maria. Tenim doncs, una situació pareguda a la que ja explicàrem quan
férem la història de les cases de les germanes Fabra: els pares de les germanes Maria i Consuelo
Ros Ruiz serien propietaris dels terrenys i potser de les cases antigues sobre les quals feren la casa
que ara estudiem, casa actualment propietat dels Guanter Rodrigo.

Sabem, per informacions orals d’algun membre de la família, que el senyor Elías Guanter
Marí era alfarrassador de ramat, de família de carnissers, que tenien la carnisseria al carrer Església, número 1. Elías es dedicava a comptar i posar preu als animals que es compraven i es venien.
Quan arribà l’hora de casar-se amb Maria, aquesta demanà que li feren una bona casa i també va
fer que li feren una porta que comunicara sa casa amb la de la seua germana Consuelo, cosa que
vingué molt bé per tindre cura dels seus nebots Clotilde, José i Consuelo Amigó Ros, quan morí
prematurament sa mare.

Al cens de 1910, al carrer Església número 34, veiem que hi viuen Elías Guanter Marí, de 35
anys, la seua esposa Maria Ros Ruiz, de 34 anys, Elías Guanter Ros, fill, de 3 anys, Maria Guanter
Ros, filla, de 2 anys, i Teresa Orts Lleida, de 18 anys, serventa, nascuda a Foios.

Agraïments. Hem d’agrair l’amabilitat que han tingut amb nosaltres Amparo Bruixola, Pilar
Ros, esposa de Joan Guanter, i Carmen Guanter. Sense les seues informacions no tindrien tant de
valor els nostres estudis. I també agraïm el gust i l’amor que tenen en preservar aquestes joies de
l’arquitectura popular de Bonrepòs i Mirambell per a la posteritat.

Roser Santolària i Lluís M. Antolí

(4t capítol)

Si passegem pel centre històric del poble, pels carrers Mare de Déu del Pilar i Major, trobem
cases antigues que tenen la façana coberta amb rajola cara-vista. Hem preguntat en quina època
van ser construïdes eixes cases i se’ns ha contestat que a primeries del segle XX, entre els anys
1900 i 1910.

Casa Bruixola
Carrer major número 3

Descripció de la façana. Mirant la façana, trobem dues cases adossades que, segurament, es construïren al mateix temps o en un
temps pròxim, perquè l’estil de construcció i
la distribució dels elements arquitectònics són
iguals en elles. L’edifici consta de dues plantes, amb porta gran enmig i dues finestres amb
reixat a banda i banda de la porta; a la planta de
dalt, tres balcons amb ferros de preciosa factura . S’hi afegeix una porta estreta que dóna al
carreró que separa la casa de l’església de la
Mare de Déu del Pilar.

La façana està coberta de rajola cara-vista que mostra relleus al voltant de les finestres i de
la porta. Un arc de doble motllura corona el marc de les portes, les finestres i el balcó. Aquest
tipus d’arc el veiem en diverses façanes de rajola cara-vista ací, al poble, i també a Almàssera,
segurament era una moda arquitectònica en l’època. Una tira de mitjos rombes en relleu, entre la
planta baixa i la primera planta, travessa tota la façana i també, quasi amagada rere la canal , a la
base del ràfec hi ha una tira xicoteta d’hexaedres, alternant en relleu i sense. El sòcol o base de
la façana és també de cara-vista. Tot el conjunt d’elements ornamentals fa d’aquesta façana un
preciós exemple de serenor, de senzillesa i d’elegància que veiem en tantes cases de l’Horta de
València i mostra el sentit estètic que tenien aquells mestres d’obra dels segles passats.

Macarella és cultura,

és tradició, és diversió,
és el que tu vulgues!

Apunta’t!
10

Cases de Bonrepòs i Mirambell amb façana de cara-vista

7 

HISTÒRIA LOCAL

HISTÒRIA LOCAL

Casa del carrer major número 28. Casa Guanter Rodrigo

Història de la casa. Quan hem preguntat a Amparo Bruixola per l’antiguitat de la casa,

ens ha contestat que la casa antiga es feu abans que l’església , ja que el terreny contigu a l’edifici
parroquial era i és propietat de la casa, i per això el carreró de separació és propietat dels Bruixola, amb dret d’obrir finestres. D’aquella construcció antiga no en queda res. Cap al 1889-1909 es
construïren les cases tal com estan ara. Consultant el cens més antic que hi ha a l’Ajuntament, el
cens de 1880, trobem que al carrer de l’Església, número 7, viuen Joaquín Bruixola Badia, de 37
anys, nascut a Foios, la seua esposa Francisca Mellado Orts, de 32 anys, nascuda a Vinalesa, i 6
fills, el major Roberto Bruixola Mellado, de 17 anys, Joaquín, Justa, Juan Bautista, Remigio i Mercedes. Al cens de 1897 veiem que al carrer Església, número 7, viuen el matrimoni Joaquín Bruixola Badia i Francisca Mellado Orts, amb els seus fills, Justa, Mercedes, José, Trinidad i Bàrbara. Al
mateix cens veiem que al número 9 del carrer Església, la casa contigua, viuen Roberto Bruixola
Mellado, de 32 anys , la seua esposa Consuelo Blat Sorní, de 25 anys, i dos fills Julio i Francisca
Bruixola Blat.

Què ens indiquen aquestes dades històriques?

Una cosa important és la quantitat de fills que tingué el matrimoni Bruixola Mellado, 9 fills,
i que el iaio d’Amparo Bruixola, José Bruixola Mellado, era el que feia 7, i va ser ell qui visqué en
la casa que hem descrit a partir del seu casament amb Rosa Casares Pechuán, nascuda a Vinalesa. Mentre, a la casa del costat vivia el germà gran: Roberto Bruixola. Segons recorda Amparo, la
família del seu oncle avi anà a viure a Tavernes Blanques, on encara hi viuen alguns descendents.
Això deuria ser molt prompte perquè al cens de 1901 al carrer Iglesia número 9 ja viuen el Senyor
Pablo Jorge Rausell, mestre d’escola, i la seua família.

També recorda que a la casa que aleshores tenia el número 9 i que va ser venuda , no sap
quan, visqueren durant algun temps unes dones de La Barraca. Després, mentre es feia la restauració de les escoles dels baixos de l’Ajuntament , pels anys de 1957 i següents, en eixa casa,
funcionà una classe de pàrvuls, la mestra de la qual era donya Mercedes (mireu el Plaerdemavida
37, Història Breu de l’escola de Bonrepòs i Mirambell). En el moment present, la casa del senyor
Roberto Bruixola torna a ser de la família.

Detalls de la façana de casa Bruixola

8

En el moment present, potser és la casa més bonica i millor conservada de tot el poble. La
família Guanter Rodrigo és actualment la propietària. Carmen ha tingut l’amabilitat de informar-nos
de la història i de deixar-nos fer les fotos.

Descripció de la façana. Els elements que
fan singular i molt bella la façana d’aquesta casa són:
la pedra, la rajola cara-vista de dos tonalitats de roig,
els estucs del balcó i de les finestres, els ferros de la
balconada i de les finestres, les guarda-malles i, fins i
tot, els respiradors de l’andana.

La planta baixa té la porta principal al centre i
dues finestres que arriben quasi a terra, una a cada
banda. El sòcol és de pedra, com la base de les finestres, el portal i tot el marc de la porta, que acaba
en arc angular. Al centre de l’arc hi veiem gravada la
data de construcció: 1906. A banda i banda del portal veiem els salva-rodes cisellats amb ornaments de
caragol. El revestiment de la façana és de rajola caravista, que presenta dues tonalitats de roig, i que, fins a
la línia del balcó, està disposat en bandes horitzontals
en relleu. Les finestres i la balconada tenen un ornament especial en estucats pintats de blanc ivori. Els
ferros de les finestres i les guarda-malles estan també
pintats de plata. La balconada del primer pis és una
sola, a ella s’aboquen una porta del balcó principal, la
del centre, i dues més xicotetes, als costats. Fins i tot
els respiradors de la cambra són de ceràmica de formes belles. Tota la façana és preciosa, molt agradable
a la vista. El mestre d’obres va voler fer una cosa bonica inspirada en el modernisme, que era d’allò
més actual al començ del segle XX.


Descripció de l’interior. Quan s’entra a la casa es pot observar i admirar: el paviment de
mosaic de Nolla, molt bonic i ben conservat; el bigam de fusta preciosa; i els elements decoratius
de molt bon gust, com el rellotge de paret, que sembla que és també de l’època modernista.

Detall de mosaic de Nolla

Bigues i voltes del sostre

Mobiliari del menjador

9 

HISTÒRIA LOCAL

HISTÒRIA LOCAL

Casa del carrer major número 28. Casa Guanter Rodrigo

Història de la casa. Quan hem preguntat a Amparo Bruixola per l’antiguitat de la casa,

ens ha contestat que la casa antiga es feu abans que l’església , ja que el terreny contigu a l’edifici
parroquial era i és propietat de la casa, i per això el carreró de separació és propietat dels Bruixola, amb dret d’obrir finestres. D’aquella construcció antiga no en queda res. Cap al 1889-1909 es
construïren les cases tal com estan ara. Consultant el cens més antic que hi ha a l’Ajuntament, el
cens de 1880, trobem que al carrer de l’Església, número 7, viuen Joaquín Bruixola Badia, de 37
anys, nascut a Foios, la seua esposa Francisca Mellado Orts, de 32 anys, nascuda a Vinalesa, i 6
fills, el major Roberto Bruixola Mellado, de 17 anys, Joaquín, Justa, Juan Bautista, Remigio i Mercedes. Al cens de 1897 veiem que al carrer Església, número 7, viuen el matrimoni Joaquín Bruixola Badia i Francisca Mellado Orts, amb els seus fills, Justa, Mercedes, José, Trinidad i Bàrbara. Al
mateix cens veiem que al número 9 del carrer Església, la casa contigua, viuen Roberto Bruixola
Mellado, de 32 anys , la seua esposa Consuelo Blat Sorní, de 25 anys, i dos fills Julio i Francisca
Bruixola Blat.

Què ens indiquen aquestes dades històriques?

Una cosa important és la quantitat de fills que tingué el matrimoni Bruixola Mellado, 9 fills,
i que el iaio d’Amparo Bruixola, José Bruixola Mellado, era el que feia 7, i va ser ell qui visqué en
la casa que hem descrit a partir del seu casament amb Rosa Casares Pechuán, nascuda a Vinalesa. Mentre, a la casa del costat vivia el germà gran: Roberto Bruixola. Segons recorda Amparo, la
família del seu oncle avi anà a viure a Tavernes Blanques, on encara hi viuen alguns descendents.
Això deuria ser molt prompte perquè al cens de 1901 al carrer Iglesia número 9 ja viuen el Senyor
Pablo Jorge Rausell, mestre d’escola, i la seua família.

També recorda que a la casa que aleshores tenia el número 9 i que va ser venuda , no sap
quan, visqueren durant algun temps unes dones de La Barraca. Després, mentre es feia la restauració de les escoles dels baixos de l’Ajuntament , pels anys de 1957 i següents, en eixa casa,
funcionà una classe de pàrvuls, la mestra de la qual era donya Mercedes (mireu el Plaerdemavida
37, Història Breu de l’escola de Bonrepòs i Mirambell). En el moment present, la casa del senyor
Roberto Bruixola torna a ser de la família.

Detalls de la façana de casa Bruixola

8

En el moment present, potser és la casa més bonica i millor conservada de tot el poble. La
família Guanter Rodrigo és actualment la propietària. Carmen ha tingut l’amabilitat de informar-nos
de la història i de deixar-nos fer les fotos.

Descripció de la façana. Els elements que
fan singular i molt bella la façana d’aquesta casa són:
la pedra, la rajola cara-vista de dos tonalitats de roig,
els estucs del balcó i de les finestres, els ferros de la
balconada i de les finestres, les guarda-malles i, fins i
tot, els respiradors de l’andana.

La planta baixa té la porta principal al centre i
dues finestres que arriben quasi a terra, una a cada
banda. El sòcol és de pedra, com la base de les finestres, el portal i tot el marc de la porta, que acaba
en arc angular. Al centre de l’arc hi veiem gravada la
data de construcció: 1906. A banda i banda del portal veiem els salva-rodes cisellats amb ornaments de
caragol. El revestiment de la façana és de rajola caravista, que presenta dues tonalitats de roig, i que, fins a
la línia del balcó, està disposat en bandes horitzontals
en relleu. Les finestres i la balconada tenen un ornament especial en estucats pintats de blanc ivori. Els
ferros de les finestres i les guarda-malles estan també
pintats de plata. La balconada del primer pis és una
sola, a ella s’aboquen una porta del balcó principal, la
del centre, i dues més xicotetes, als costats. Fins i tot
els respiradors de la cambra són de ceràmica de formes belles. Tota la façana és preciosa, molt agradable
a la vista. El mestre d’obres va voler fer una cosa bonica inspirada en el modernisme, que era d’allò
més actual al començ del segle XX.


Descripció de l’interior. Quan s’entra a la casa es pot observar i admirar: el paviment de
mosaic de Nolla, molt bonic i ben conservat; el bigam de fusta preciosa; i els elements decoratius
de molt bon gust, com el rellotge de paret, que sembla que és també de l’època modernista.

Detall de mosaic de Nolla

Bigues i voltes del sostre

Mobiliari del menjador

9 

HISTÒRIA LOCAL

HISTÒRIA LOCAL

Les cases antigues de Bonrepòs i Mirambell

Història de la casa. Aquesta casa pertany a la família Guanter des del casament del sen-

yor Elías Guanter Marí, nascut a Bonrepòs i Mirambell el 1875, amb la senyora Maria Ros Ruiz,
nascuda a Foios el 1876. La casa va ser construïda sobre terrenys propietat de la família de Maria
Ros Ruiz, ja que la casa contigua, la del número 26 del carrer Major, era habitada pel matrimoni
d’Enrique Amigó Fabra, nascut a Bonrepòs i Mirambell el 1870, i Consuelo Ros Ruiz, nascuda a
Foios el 1870, germana de Maria. Tenim doncs, una situació pareguda a la que ja explicàrem quan
férem la història de les cases de les germanes Fabra: els pares de les germanes Maria i Consuelo
Ros Ruiz serien propietaris dels terrenys i potser de les cases antigues sobre les quals feren la casa
que ara estudiem, casa actualment propietat dels Guanter Rodrigo.

Sabem, per informacions orals d’algun membre de la família, que el senyor Elías Guanter
Marí era alfarrassador de ramat, de família de carnissers, que tenien la carnisseria al carrer Església, número 1. Elías es dedicava a comptar i posar preu als animals que es compraven i es venien.
Quan arribà l’hora de casar-se amb Maria, aquesta demanà que li feren una bona casa i també va
fer que li feren una porta que comunicara sa casa amb la de la seua germana Consuelo, cosa que
vingué molt bé per tindre cura dels seus nebots Clotilde, José i Consuelo Amigó Ros, quan morí
prematurament sa mare.

Al cens de 1910, al carrer Església número 34, veiem que hi viuen Elías Guanter Marí, de 35
anys, la seua esposa Maria Ros Ruiz, de 34 anys, Elías Guanter Ros, fill, de 3 anys, Maria Guanter
Ros, filla, de 2 anys, i Teresa Orts Lleida, de 18 anys, serventa, nascuda a Foios.

Agraïments. Hem d’agrair l’amabilitat que han tingut amb nosaltres Amparo Bruixola, Pilar
Ros, esposa de Joan Guanter, i Carmen Guanter. Sense les seues informacions no tindrien tant de
valor els nostres estudis. I també agraïm el gust i l’amor que tenen en preservar aquestes joies de
l’arquitectura popular de Bonrepòs i Mirambell per a la posteritat.

Roser Santolària i Lluís M. Antolí

(4t capítol)

Si passegem pel centre històric del poble, pels carrers Mare de Déu del Pilar i Major, trobem
cases antigues que tenen la façana coberta amb rajola cara-vista. Hem preguntat en quina època
van ser construïdes eixes cases i se’ns ha contestat que a primeries del segle XX, entre els anys
1900 i 1910.

Casa Bruixola
Carrer major número 3

Descripció de la façana. Mirant la façana, trobem dues cases adossades que, segurament, es construïren al mateix temps o en un
temps pròxim, perquè l’estil de construcció i
la distribució dels elements arquitectònics són
iguals en elles. L’edifici consta de dues plantes, amb porta gran enmig i dues finestres amb
reixat a banda i banda de la porta; a la planta de
dalt, tres balcons amb ferros de preciosa factura . S’hi afegeix una porta estreta que dóna al
carreró que separa la casa de l’església de la
Mare de Déu del Pilar.

La façana està coberta de rajola cara-vista que mostra relleus al voltant de les finestres i de
la porta. Un arc de doble motllura corona el marc de les portes, les finestres i el balcó. Aquest
tipus d’arc el veiem en diverses façanes de rajola cara-vista ací, al poble, i també a Almàssera,
segurament era una moda arquitectònica en l’època. Una tira de mitjos rombes en relleu, entre la
planta baixa i la primera planta, travessa tota la façana i també, quasi amagada rere la canal , a la
base del ràfec hi ha una tira xicoteta d’hexaedres, alternant en relleu i sense. El sòcol o base de
la façana és també de cara-vista. Tot el conjunt d’elements ornamentals fa d’aquesta façana un
preciós exemple de serenor, de senzillesa i d’elegància que veiem en tantes cases de l’Horta de
València i mostra el sentit estètic que tenien aquells mestres d’obra dels segles passats.

Macarella és cultura,

és tradició, és diversió,
és el que tu vulgues!

Apunta’t!
10

Cases de Bonrepòs i Mirambell amb façana de cara-vista

7 

NOTÍCIES DE MACARELLA

XII BAIXADA A PEU PEL CARRAIXET

A les 9 del matí havíem quedat a l’estació del metro
del Seminari, a Montcada, per anar fins a Bétera. Mentres esperàvem l’arribada del metro parlàvem i ens saludàvem, érem quasi 100 persones.

Quan baixàrem a l’estacio de Bétera Pau Marqués,
des de dalt d’una pedra, ens va dirigir les seues primeres
paraules. Vam començar a caminar cap al barranc i vam
visitar una carrasca centenària, després ens acostàrem a
unes termes romanes, alguns van pujar a una muntanyeta
de terra plena de caus de conills per a vore-les millor.

Seguírem caminant fins a la Torre Bofilla, un poblat morisc, on Pau i Lluís ens van explicar la seua història
i on també vàrem esmorzar. Continuàrem caminant pel
barranc i pasàrem per una zona on hi havia més aigua i
vegetació i on viuen les tortuguetes.

A la fi del camí arribàrem a Alfara on dinàrem una
paella i, després de les postres, ens van fer un regalet: un
canut fet de canya del barranc! El va fer Lluís. Acabàrem
llegint alguns poemes de Pau, mentres els grans bevien
mistela.

Animeu-vos el proper any!

Yago Sebastián

L’Associació Cultural Macarella a la ràdio

6

En l’anterior Plaerdemavida ja vos contàvem què hi
havia un nou magazine radiofònic iniciat per la periodista
Amàlia Garrigós i Escola Valenciana. El mural número 8
dedica bona part del seu temps a contar-nos l’experiència
dels 10 anys del programa de Voluntariat Pel Valencià que
ha posat en contacte, i encara posa, a més de vint mil
persones que per diferents motius han volgut aprendre
a parlar la nostra llengua, el valencià. Persones tant diferents com la vicepresidenta de Macarella Patricia Ramos,
una traductora americana i aprenent des de fa poquet, o
Daiana, una romanesa que des de fa més de 6 anys que
coordina el programa i que va aprendre la llengua dels
valencians per poder ajudar el seu fill a l’escola, o Jamila,
una cubana que aprengué el valencià per amor. Podeu
escoltar El Mural a la plataforma de ràdio online:
www.escolavalenciana.com/elmural

HISTÒRIA LOCAL

Ampliacions i precisions al Plaerdemavida 48

Estem contents que la revista Plaerdemavida siga llegida amb
interès per moltes persones. Recordem als lectors que en fem 150
exemplars i en segons quines edicions s’esgoten del tot les revistes,
encara que tenim un dossier amb tots els 48 números editats fins a
aquest moment. Com que les informacions històriques que des de fa
un temps publiquem, es basen en testimonis orals, no podem precisar
si la persona informant té boníssima memòria i tot el que conta és la
realitat pura o no. Per això agraïm les persones que després de llegir
el text ens comuniquen algun detall nou o precisen sobre algun fet o
personatge que no ha estat citat o ben definit.


De l’estudi sobre la casa del senyor Domingo Ferrer i la senyora
Aurèlia Berenguer, que publicàrem al número 48 de la revista, hem rebut
algunes informacions complementàries que ara publiquem. Una ens la
proporciona Ana Bañón: que hi hagué una criada que acompanyava a
Reixa antiga de la casa de la
Plàcida i Pura, que s’anomenava Pilar i que tenia un novio que vivia a
família Amigó que dóna al jardí
Mirambell i que li deien Rodolfín. Eixe xic es posà malalt d’escrofulosi
de la casa del costat per la
que s’assomava Matilde Marco i morí. Aleshores la seua novia Pilar, completament desolada, marxà
al jardí del senyor Domingo
de la casa i és quan vingué Vicenta. La mort de Rodolfín va consternar
Ferrer
molt tot el poble, sobretot els joves i els adolescents.

Una altra precisió volgué fer-nos Matilde Marco, que donaria una miqueta de realitat històrica a la vida de la senyora Maria “La Malaguenya“. Matilde Marco ens ho conta: “Maria la del
“Malagueño” vingué a Mirambell quan tenia uns 16 anys, seria pels anys 1939 o 1940, i es posà a
servir a casa de ma mare, Matilde Traver. Vivíem a Mirambell, en la casa que està al carrer que va de
la plaça de Sant Joan al barranc. A casa nostra estigué fins que es casà , amb 30 o més anys, amb
“el Malagueño”, i es posà a viure a la part de darrere de la casa del senyor Domingo Ferrer. Com
estigué tants anys amb nosaltres li agafàrem molt de carinyo. Quan jo era xiqueta, tindria uns 7 o
8 anys, anava a vore la meua tia àvia, Carmen Ferrer Civera, era germana de la meua àvia Matilde
Ferrer Civera i vivia a casa dels Amigó Fabra, perquè estava casada amb José María Amigó. Per
la reixa que hi havia al pati, i que encara està allí, m’abocava al jardí o corralet de la casa on vivia
Maria “la Malagueña”, al magatzem de casa del senyor Domingo Ferrer. Jo la cridava, ella venia i
em deia coses boniques -m’havia criat-. Mirava les flors i els animalets que hi vivien i passava una
estoneta molt bé. També recorde quan va morir el seu primer fill: era un albadet, i a tots els xiquets
i xiquetes ens impressionà molt la mort del xiquet.”

Una nova sala de reunions per a la nostra associació

Ja fa un mes que l’Associació Cultural Macarella ha estrenat les instal·lacions del lloc que
l’Ajuntament ha designat a les associacions del poble dins del Centre Municipal de Cultura. Per
ara només hem fet reunions però, com que és un espai bastant gran, estem pensant d’utilitzar-lo
també per a fer activitats culturals obertes a la població.
11 

NOTÍCIES DE MACARELLA

NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

L’HORTA ÉS FUTUR
Reproduïm la carta confeccionada per l’associació Per l’Horta que demana la retirada del PGOU
de la ciutat de València. L’Associació Cultural Macarella s’adhereix a esta carta i anima a la ciutadania a participar de les manifestacions en defensa de l’Horta.

L’Ajuntament de Rita Barberá ha decidit que ara, a pocs mesos d’unes eleccions que pot
perdre, és el moment d’aprovar un nou Pla General d’Ordenació Urbana que planteja, entre altres
mesures, urbanitzar altres 415 hectàrees de l’Horta de València. Més ciment, carreteres i rotondes
en una ciutat que el que necessita són més espais verds.

Per què tanta pressa? València no té cap necessitat de transformar més horta en solars. La
ciutat ha perdut 30.000 veïns en cinc anys i té actualment més de 57.000 habitatges buits i solars
per a construir altres 38.000. Es calcula que la ciutat seguirà perdent població durant molts anys.

Volem un urbanisme més democràtic. El que València necessita és canviar el seu model
urbà, que siguen els veïns i veïnes els que, en col·laboració amb l’ajuntament, decidim el futur de
la nostra ciutat. Ens cal una València més amable, més verda i menys contaminada. L’aprovació
d’aquest PGOU ho impedirà. Ens cal un sistema econòmic que no deprede el medi i una democràcia de debò.


El nou PGOU condicionarà l’urbanisme de València durant dècades. No és excusa dir que
no es va a construir d’immediat. Requalificar més terres d’horta és seguir amb el model especulatiu
que ens ha portat al desastre. Dificultarà l’ús agrari d’aquelles terres que sols es podrien preservar
pagant indemnitzacions milionàries als propietaris. És probable que els beneficiaris d’aquest pla
siguen els mateixos de sempre: bancs i constructores que compraren els terrenys per a especular
i ara volen fer caixa.


#Hortaésfutur i volem que es preserve. Tota. A més del de València, altres plans urbanístics
en marxa a Tavernes Blanques i Alboraia poden suposar la desaparició de gran part de l’Horta al
nord de València i una pèrdua irreparable per a la nostra qualitat de vida. Ens cal que l’Horta siga,
més que mai, un referent de la nostra cultura, patrimoni i identitat, el pulmó verd de la ciutat i una
font de treball i aliments saludables que aquest PGOU posa en perill.

Reclamem la paralització temporal del PGOU. Cal que el poble tinga l’oportunitat de decidir
democràticament el futur de la ciutat i l’Horta de València. #Hortaésfutur

NOTÍCIES DE MACARELLA

L’Associació Cultural Macarella fa una assemblea anual on determina quines activitats va
a realitzar al llarg de l’any. Després resulta que vénen d’altres, que són boniques i que també ens
enrotllen, i les fem. Així que tenim una associació plena d’activitats per a tots els gustos a les quals
vos convidem de tot cor. La cultura és el nostre objectiu. Fer-nos més savis i més respectuosos i
en companyia dels altres, de forma cooperativa .

14 de novembre de 2014, vam celebrar l’assemblea de l’associació i hi discutírem sobre
tots els aspectes que ens ocupen: els comptes i l’economia, la qualitat i l’èxit de les nostres activitats i la nostra organització. De l’assemblea isqué el calendari 2015. Sabeu que fem 15 anys,
estrenem logotip i celebrarem en juny una festa grossa musical perquè també hem arribat al número 50 de la revista Plaerdemavida: així que tots i totes hem de felicitar-nos. Hem d’agrair a tot
el poble el seu suport i sobretot a aquells que s’han apuntat a la nostra associació i que participen
en les nostres activitats: ENHORABONA!

15 de novembre, vam fer l’excursió a l’Albufera. Poguérem comprovar la situació crítica del llac. No hi havia prou aigua
per a res. Gràcies que poguérem, amb dificultats, arribar amb barca al Tancat de la Pipa, on ens explicaren com treballa el voluntariat d’Acció Ecologista Agró per depurar les aigües del llac i per
il·lustrar als visitants com hem de defensar la natura i l’aigua del
Xúquer, que tanta cobdícia desperta en els especuladors. L’aigua
del Xúquer hem de tindre-la perquè la necessitem i la necessita
l’Albufera.
28 de novembre, Club de lectura. L’últim de l’any. Analitzàrem
l’obra: La petita modista xinesa. El club de lectura ens fa que obres
boniques, que no llegiríem perquè no les coneixem, puguem llegirles per suggeriment d’altres que les han llegides i ens les recomanen, com aquesta de la modista xinesa.
12 de desembre, Recital poètic. Vam dedicar el Recital poètic
2014 a Joan Vinyoli, que nasqué en 1914, i a Joan Roís de Corella,
el darrer clàssic valencià del segle XV. Vàrem introduir algunes novetats, com ara la recitació coral
i l’audició de la cançó Balada de la garça i l’esmerla en versió d’en Raimon. En acabar menjàrem
dolços de Nadal i beguérem el cava. Compartírem el gaudi de la nostra poesia, tan ben recitada, i
compartírem, també, els bons desitjos per al 2015. Gràcies al grup de recitació i als assistents.

18, 25, i 31 de gener, Cinema per la pau, 2015. Insistim, any rere any, en convidar a tot el
poble a vore pel·lícules que ens fan pensar en els valors que hauríem de tindre els humans perquè
el món fora un lloc de vida, pau i justícia per a tots. Un món lliure de violència i de guerres. Les
pel·lícules d’enguany: Persépolis, Soldados de Salamina i La sal de este mar han sigut molt bones.
Felicitem a l’equip de cinema que les ha triades.

12

1 de febrer, XII Baixada a peu pel Carraixet. Per 12ª vegada hem baixat caminant el tram
de Carraixet entre Bétera i Alfara per reivindicar un barranc viu i net i la seua catalogació com a espai natural protegit. Les prop de 100 persones assistents hem gaudit del paisatge, de la conversa
i del patrimoni cultural i natural. L’any que ve més!

5 

UN POBLE EN MOVIMENT

CLUB DE LECTURA

SEMPRE EN FALTA U CREIX

RACÓ POÈTIC

El grup de teatre Sempre en falta u
creix amb la incorporació de persones encara més joves a la seua plantilla, haventnos portat a formar un grup de teatre infantil, quasi juvenil, integrat per una colla
de xiquets i de xiquetes al voltant dels 12
anys, agrupació que ha representat recentment l’obra infantil La Caputxeta i el Llop,
passant-ho força bé, tant el dia de la representació, com durant tot el procés de preparació escènic.

La idea va eixir d’una xiqueta, que
volia fer teatre, i, que tot comboiant a unes
amigues, els portà a proposar a Ernesto de
preparar alguna obra. Així va quallar la idea inicial, posant-se a treballar amb molta il·lusió
des del juny fins al setembre de l’any passat.

En este moment assagem tots els divendres de 5 a 6 de la vesprada a la Llar parroquial i, comptant amb la paciència d’Ernesto, Pilar i Conxin, anem anant juntament amb 13
feres adorables.

A hores d’ara treballem en un nou muntatge que esperem tindre preparat per al
pròxim mes d’abril. El projecte que vos hem exposat té com a objectiu fomentar l’afició
per fer teatre, que els xiquets i les xiquetes s’ho passen d’allò més bé i alhora es responsabilitzen en un treball de grup, on tots i totes són importants i imprescindibles.

Esperem vore’t a la pròxima representació!

Sempre en falta u

RECITAL POÈTIC 2014

El dia 12 de desembre es va celebrar el tradicional recital poètic que
també serveix per felicitar el Nadal. Un
nodrit grup de recitadors i recitadores,
alguns membres del grup de teatre
Sempre en falta u, van fer de l’auditori
de l’Ajuntament un escenari esplèndid
per gaudir dels versos dels poetes Joan
Vinyoli i Joan Roís de Corella.

Després d’escoltar els poemes i
cantar la Balada de la garça i l’esmerla
vam berenar i brindar tots junts per un
feliç i cultural 2015.
4

MIL PARAULES
Mil paraules, mil imatges...
Què vols contar-me amb aquests silencis plens
de remors?
Caminaré per l’estreta senda del discerniment,
feixuc càstig de Tàntal,
caminaré per un cordell
abocat a l’abisme, és la vida.
Ara, sostinc, inerme, la gèlida neu amb les
meues branques nues,
lliurant-me al pes de les hores.
I de la por? Quina història contaràs de la por?
De les pors? Del cor.
No ens salvarà un milacre
sinó la covardia disfressada de seny.
Mil claus, mil claus sense pany,
mil portes sense eixida,
mil somnis sense trinitat,
sense cap altra promesa.
Cos, ànima, indiferència...
Com una oració sense amén.

Raquel Muñoz Sedeño

Properes activitats de Macarella
5 de març: Xarrada i pel·lícula amb motiu de la “setmana de la dona”
13 d’abril: Pasqua al barranc (sant Vicent)
21-26 d’abril: Setmana Cultural 2015
26 d’abril: Trobada d’escoles en valencià de l’Horta Nord
5 de juny: Club de lectura 7 de juny: Passejada pel Palmaret
23 de juny: Foguera de sant Joan
13 

CLUB DE LECTURA

PROPOSTES DEL CLUB DE LECTURA PER A
L’ANY 2015

Entre la fi de 2014 i el començ de 2015 hem estat votant les obres de lectura proposades del Club de Lectura de l’Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell.
Gràcies a en Lluís hem disposat d’una aplicació informàtica (es diu Doodle) per portar a
terme la selecció de manera pública i participativa, que ha estat possible al seu torn gràcies
a les i als nostres simpatitzants.

El calendari de sessions, després de votar entre les vint-i-dues obres proposades, ha
restat així:

27 de febrer, Els somriures de la pena de Manel Alonso, Onada edicions
5 de juny, Em dic vermell d’Orhan Pamuk, Bromera edicions
2 d’octubre, Illa retrobada de Mª Carmen Sáez, Onada edicions
11 de desembre, Després vénen els anys de Maria Folch, Drassana

Sabedors que l’estímul de la lectura, particularment en valencià, es troba ben necessitat d’esforços, la pretensió d’aquesta iniciativa no és altra que compartir inquietuds
lectores, percepcions, gaudir de les obres, tant de les proposades com de les finalment
triades. El llibre continua essent un element central de la nostra cultura, la literatura una de
les activitats més reeixides de la Humanitat. En la tasca per la seua reivindicació i difusió
ens hi deuríem de trobar tots i totes: poders públics, empreses privades, societat civil,
l’escola, els creadors.

Les polítiques de difusió del llibre i la lectura, la seua presència en les nostres vides
deixen molt que desitjar i situen aquesta societat nostra en els nivells més decebedors que
caldria esperar en un sistema democràtic, en un món que es diu avançat. Els beneficis associats a la lectura, al llibre, sovint han estat rebutjats pels governants que han vist en això
un perill, conscients que la formació intel·lectual i l’estímul de l’esperit crític amenacen el
propi estatus.

Especialment difícil és la situació del llibre valencià i en valencià, amb dificultats
constants d’editors i autors, de llibreters i distribuidors, que pateixen un silenci mediàtic
intolerable, un oblit institucional lamentable, quan deuria ser tot el contrari, que demana
de polítiques agossarades i decidides per al seu desenvolupament en condicions acceptables, que el dignifiquen com caldria, tot i els esforços portats a terme durant dècades en
pro de la dignitat de tot el sector, a favor d’assumir una qualitat que ens homologue a altres
literatures.


Resteu convidades i convidats. Ens veiem a la sala gran de la segona planta del
Centre Cívic Municipal a les 22 hores. Si voleu comprar els llibres podeu fer-ho a la
Llibreria-papereria Diana. Feu córrer la veu.
14

EL PLANETA DELS SIMIS

CIFESA, EL HOLLYWOOD VALENCIÀ

I és que en un principi em sobtava vore
l’inici de les pel·lícules produïdes per CIFESA (Compañía Industrial Film Español SA);
pel·lícules en blanc i negre que comencen amb
una imatge del Micalet, el campanar de la Seu
Valentina, acompanyada d’alguns compassos
de la música del compositor de Sueca Josep
Serrano...

CIFESA és la principal companyia cinematogràfica espanyola en els anys 30 i 40 del
segle XX; es dedicava a la producció i distribució de pel·lícules i tenia la seu central a la ciutat
de València. Fundada el 1932, amb capital íntegrament valencià, per Manuel Casanova
Llopis. L’any següent, l’esmentada companyia obté l’exclusivitat per a distribuir a Espanya
les pel·lícules de la coneguda productora nord-americana Columbia Pictures. Viu la seua
època d’esplendor en els anys 40. La companyia deixa de produir pel·lícules el 1952, la
societat distribuidora es transforma en cooperativa de treballadors el 1964.

Segons fonts consultades, un dels nostres veïns i avantpassats, el Tio Honorat Laguarda, era accionista de CIFESA.

Obra de CIFESA són pel·lícules tan significatives com les següents: La verbena de
la Paloma (1934), La hermana San Sulpicio (1934), Nobleza baturra (1935), Morena Clara (1936), ¡A mí la legión! (1942), Huella de luz (1942), Eloísa está debajo de un almendro
(1943), Ella él y sus millones (1944), El clavo (1944), Don Quijote de la Mancha (1947), Locura de amor (1948), La Duquesa de Benamejí (1949), Pequeñeces (1950), Agustina de
Aragón (1950), La Leona de Castilla (1951), Alba de América (1951)...

Parlem, per exemple, de la pel·lícula Agustina de Aragón. És una superproducció espectacular ambientada en la Guerra de la Independència o Guerra del Francés (anys 18081814). La dirigeix Juan de Orduña i compta amb un repartiment excel·lent: Aurora Bautista, Fernando Rey, Virgilio Teixeira, Eduardo Fajardo, Fernando Sancho, José Bódalo... Es
centra en l’episodi històric de la resistència heroica de la ciutat de Saragossa enfront de
l’invasor napoleònic. Mostra sense atenuants la violència i la cruesa pròpia de totes les
guerres. És un antecedent del cinema de destape per un pit nu i fugaç. Complint l’article 3
de la Constitució Espanyola de 1978, practica el respecte a les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya: aragonés/castellà, valencià/català, francés...

Podem concloure que el cinema produït per CIFESA és cinema de qualitat que mereix la nostra atenció; val la pena passar part del nostre temps veient, analitzant i debatent
sobre totes aquestes pel·lícules.

LLorenç d’Aràbia

3 

L’AIXETA

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACIÓ

NO SÉ SI PODRAN, NO SÉ SI PODREM

No sé si podran perquè no sé qui són (no m’importa tant el quants són) ara per
ara, més enllà de les imatges i missatges que ens arriben des de ponent, per variar.
Els que sí sé qui són són els que es troben al capdavant de les institucions més
pròximes, amb l’edat, a més, vaig coneixent-los més profundament, sé d’on vénen,
sé què volen, sé com fan, en favor de què i qui, i no m’agrada gens el que proposen
i executen.

Aleshores, tot i considerar interessant l’esclat que ha suposat l’aparició d’una
possible alternativa al bipartidisme, em sembla tot plegat demana molta prudència.
Igual que molta prudència requereix qualsevol aproximació al tema d’una possible
pèrdua de poder del partit majoritari al País Valencià, atesa l’espessor de la xarxa
que han teixit sobre el territori i els seus habitants, ara van a per la mordassa.

Tinc la impressió en parlar dels governants actuals parlem de règim, de sistema, xarxa d’interessos més diversos, que abraça molts comportaments endèmics:
irreversibles? La reacció social que es demana és forta, intensa, de profunditat, i sí,
hi han ciutadans informats i crítics, mobilitzats, però encara la dormició col·lectiva és
profunda, aliena a tantes coses on ja habita el rovell de manera inexorable. No crec
en els miracles, sí en els miratges: per favor no confondre.

Aleshores no sé ni si podran ells, ni si podrem nosaltres, tant de bo sia així, tant
de bo qualle una embranzida per enderrocar les estructures bastides per perpetuar
tanta desigualtat, hipocresia, misèria, per fonamentar una societat més lliure, culta,
solidària, respectuosa, inquieta, sensible. Tot em diu que això demana temps i lluita,
perseverança. L’esperança no és cosa de quatre dies, tampoc té a veure amb promeses publicitàries, amb reclams electorals, te l’has de treballar, a consciència, i les
forces van com van.

Potser el moviment de moda és un partit low cost,
una franquícia més que en obrir les portes té molt bon aspecte, sona molt bé el que et proposen, però que després
t’hipoteca com les altres, convertint-se tota la inversió en
fum, en boira fugissera i espantadissa. Igual l’única aspiració democràtica que permet ja el sistema és la de canviar
la franquícia per una temporada. Passa cada generació, té
el seu punt d’eufòria, de sentir-se aproximadament revolucionaris, però al darrere els negocis continuen fent-los els
mateixos, els amos del local, els banquers del crèdit, els
mags del deute.
www.elcaudeloroneta.blog.cat
2

La rateta olora canvis...

Els mitjans de comunicació públics al País Valencià des de fa anys que han estat retallats,
tancats o manipulats a conveniència d’uns quants... Des de fa un temps, però, la societat valenciana vol saber, vol conèixer, vol estar informada del que es cou tant a nivell polític com cultural i, el
que és més interessant de tot, és que ja no espera a què li ho conten. S’ha decidit a crear, explorar
i compartir nous projectes de comunicació escrita, audiovisual i sonora que estan plenant la xarxa
de propostes, expressions musicals i teatrals, opinions i experiències de formats ben diversos. Les
que vos presentem en esta edició són estes:
EL MAGACIM. Programa de televisió del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.

www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet
Des de fa uns anys a Benimaclet tenen una televisió molt especial,
perquè està feta per xiquets i xiquetes que estan inscrits al taller de cine
del Centre Instructiu i Musical del barri. El projecte, nascut l’any 2012,
com un recurs didàctic d’alfabetització audiovisual i creat per Zurdos
TV, s’ha convertit en un programa informatiu de periodicitat setmanal
en què els xiquets i xiquetes del barri realitzen totes les tasques per ells
mateixos: són reporteres, guionistes, càmeres o presentadores que ens
conten les notícies del seu barri, així com les reivindicacions que els
preocupen. És per això que veiem entrevistes sobre la Llei Mordassa,
els horts urbans o publireportatges sobre els negocis del barri.Entreu al
canal de youtube del MagaCiM, la tele de Benimaclet i voreu del que
són capaços estos xiquets i xiquetes!
ELS 40 PRINCIPALS EN VALENCIÀ. De dilluns a divendres de 16h a 18h al 94.2 FM
Des de principis de febrer, totes les vesprades de dilluns a divendres Los40Principales, un dels mitjans del Grup Prisa més populars
entre els joves, incorpora a la graella #els40envalencià. El programa,
presentat per @ClaraLaguarda, segueix la radiofòrmula que ha caracteritzat la cadena “40 Principales” des dels inicis: la música més comercial, protagonitzada per cantants prefabricats a les grans discogràfiques, quasi tots efímers, que s’intercalen amb cunyes radiofòniques
estridents, quasi agressives que anuncien els programes estrela de
l’emissora o deixen clar que Los40 són la modernitat i la integració:
un missatge dirigit a un públic adolescent molt sensible als missatges
identitaris.
La novetat és que, des del passat 2 de febrer, de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la vesprada, de tant en tant escoltes una veu surant per damunt de les cunyes i les cançons en anglès
-majoritàriament- i aquesta veu, la de Clara Laguarda, parla en català, fent més pròxim als valencians i valencianes el programa i l’emissora.
@ la rateta digital

15 

PLAERDEMAVIDA - 49
Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell
HIVERN 2015

Opinió

EL BÉ COMÚ
Any d’eleccions, ens faran el cap com un bombo.
Els que manen i han manat no pararan de fingir.
Any de votar, haurem de reflexionar.
Mirarem persones honestes, persones preparades,
persones amb ideals, persones treballadores,
persones que han lluitat per la llibertat i la igualtat,
per l’educació, pels serveis públics.
Són persones que poden treballar millor pel
Bé comú.
Qui no ha estat en la lluita comuna,
qui només ha pensat en el seu problema,
qui busca solucions individuals,
no serà bon governant pel
Bé comú.
A qui no preocupa la cultura,
ni la llibertat, ni l’educació més i millor,
ni el respecte mutu, ni la justícia,
ni la pau al món, ni el medi ambient,
no el votarem, no ens serveix per al
Bé comú.
Ens serveixen les persones que escolten,
lluiten amb nosaltres colze a colze,
són senzilles i compten amb tots
per decidir el que és millor pel
Bé comú.
Haurem de conèixer qui es presenta.
Anirem als mítings, mirarem en internet el que ens proposen.
Votarem les millors persones, els partits no corromputs.
I seguirem participant cadascú al seu lloc,
abans, durant i després de les eleccions pel
Bé comú.

Hem fet el Plaerdemavida-49:
Lluís M. Antolí, Lluís Antolí, Rosella Antolí, Trini Martínez, Conxin Muñoz, Raquel
Muñoz, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolària i Yago Sebastián.
Il·lustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antolí i Tamara Folguerà.
Logotip 15 anys Macarella: Boro Albiach.
Coordinació: Rosella Antolí.
Correcció lingüística: Alexandre Ros.
Impressió: Gràfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associació Cultural Macarella.
Dipòsit Legal: V-2407-2004

Història Local
Notícies d’ací i d’allà
Club de lectura
Notícies Macarella
Recomanacions

No n’hi ha pas prou que els poemes siguin bells:
han d’enganxar com la mel per endur-se l’ànim de
qui els escolta allà on volen dur-lo.
Col·labora

Horaci. Art Poètica

www.macarella.org