You are on page 1of 16

PLAERDEMAVIDA - 49

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell


HIVERN 2015

Opini

EL B COM
Any deleccions, ens faran el cap com un bombo.
Els que manen i han manat no pararan de fingir.
Any de votar, haurem de reflexionar.
Mirarem persones honestes, persones preparades,
persones amb ideals, persones treballadores,
persones que han lluitat per la llibertat i la igualtat,
per leducaci, pels serveis pblics.
Sn persones que poden treballar millor pel
B com.
Qui no ha estat en la lluita comuna,
qui noms ha pensat en el seu problema,
qui busca solucions individuals,
no ser bon governant pel
B com.
A qui no preocupa la cultura,
ni la llibertat, ni leducaci ms i millor,
ni el respecte mutu, ni la justcia,
ni la pau al mn, ni el medi ambient,
no el votarem, no ens serveix per al
B com.
Ens serveixen les persones que escolten,
lluiten amb nosaltres colze a colze,
sn senzilles i compten amb tots
per decidir el que s millor pel
B com.
Haurem de conixer qui es presenta.
Anirem als mtings, mirarem en internet el que ens proposen.
Votarem les millors persones, els partits no corromputs.
I seguirem participant cadasc al seu lloc,
abans, durant i desprs de les eleccions pel
B com.

Hem fet el Plaerdemavida-49:


Llus M. Antol, Llus Antol, Rosella Antol, Trini Martnez, Conxin Muoz, Raquel
Muoz, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Yago Sebastin.
Illustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.
Logotip 15 anys Macarella: Boro Albiach.
Coordinaci: Rosella Antol.
Correcci lingstica: Alexandre Ros.
Impressi: Grfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella.
Dipsit Legal: V-2407-2004

Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions

No nhi ha pas prou que els poemes siguin bells:


han denganxar com la mel per endur-se lnim de
qui els escolta all on volen dur-lo.
Collabora

Horaci. Art Potica

www.macarella.org

LAIXETA

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI

NO S SI PODRAN, NO S SI PODREM

No s si podran perqu no s qui sn (no mimporta tant el quants sn) ara per
ara, ms enll de les imatges i missatges que ens arriben des de ponent, per variar.
Els que s s qui sn sn els que es troben al capdavant de les institucions ms
prximes, amb ledat, a ms, vaig coneixent-los ms profundament, s don vnen,
s qu volen, s com fan, en favor de qu i qui, i no magrada gens el que proposen
i executen.


Aleshores, tot i considerar interessant lesclat que ha suposat laparici duna
possible alternativa al bipartidisme, em sembla tot plegat demana molta prudncia.
Igual que molta prudncia requereix qualsevol aproximaci al tema duna possible
prdua de poder del partit majoritari al Pas Valenci, atesa lespessor de la xarxa
que han teixit sobre el territori i els seus habitants, ara van a per la mordassa.

Tinc la impressi en parlar dels governants actuals parlem de rgim, de sistema, xarxa dinteressos ms diversos, que abraa molts comportaments endmics:
irreversibles? La reacci social que es demana s forta, intensa, de profunditat, i s,
hi han ciutadans informats i crtics, mobilitzats, per encara la dormici collectiva s
profunda, aliena a tantes coses on ja habita el rovell de manera inexorable. No crec
en els miracles, s en els miratges: per favor no confondre.

Aleshores no s ni si podran ells, ni si podrem nosaltres, tant de bo sia aix, tant
de bo qualle una embranzida per enderrocar les estructures bastides per perpetuar
tanta desigualtat, hipocresia, misria, per fonamentar una societat ms lliure, culta,
solidria, respectuosa, inquieta, sensible. Tot em diu que aix demana temps i lluita,
perseverana. Lesperana no s cosa de quatre dies, tampoc t a veure amb promeses publicitries, amb reclams electorals, te lhas de treballar, a conscincia, i les
forces van com van.

Potser el moviment de moda s un partit low cost,
una franqucia ms que en obrir les portes t molt bon aspecte, sona molt b el que et proposen, per que desprs
thipoteca com les altres, convertint-se tota la inversi en
fum, en boira fugissera i espantadissa. Igual lnica aspiraci democrtica que permet ja el sistema s la de canviar
la franqucia per una temporada. Passa cada generaci, t
el seu punt deufria, de sentir-se aproximadament revolucionaris, per al darrere els negocis continuen fent-los els
mateixos, els amos del local, els banquers del crdit, els
mags del deute.
www.elcaudeloroneta.blog.cat
2

La rateta olora canvis...


Els mitjans de comunicaci pblics al Pas Valenci des de fa anys que han estat retallats,
tancats o manipulats a convenincia duns quants... Des de fa un temps, per, la societat valenciana vol saber, vol conixer, vol estar informada del que es cou tant a nivell poltic com cultural i, el
que s ms interessant de tot, s que ja no espera a qu li ho conten. Sha decidit a crear, explorar
i compartir nous projectes de comunicaci escrita, audiovisual i sonora que estan plenant la xarxa
de propostes, expressions musicals i teatrals, opinions i experincies de formats ben diversos. Les
que vos presentem en esta edici sn estes:
EL MAGACIM. Programa de televisi del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.

www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet
Des de fa uns anys a Benimaclet tenen una televisi molt especial,
perqu est feta per xiquets i xiquetes que estan inscrits al taller de cine
del Centre Instructiu i Musical del barri. El projecte, nascut lany 2012,
com un recurs didctic dalfabetitzaci audiovisual i creat per Zurdos
TV, sha convertit en un programa informatiu de periodicitat setmanal
en qu els xiquets i xiquetes del barri realitzen totes les tasques per ells
mateixos: sn reporteres, guionistes, cmeres o presentadores que ens
conten les notcies del seu barri, aix com les reivindicacions que els
preocupen. s per aix que veiem entrevistes sobre la Llei Mordassa,
els horts urbans o publireportatges sobre els negocis del barri.Entreu al
canal de youtube del MagaCiM, la tele de Benimaclet i voreu del que
sn capaos estos xiquets i xiquetes!
ELS 40 PRINCIPALS EN VALENCI. De dilluns a divendres de 16h a 18h al 94.2 FM
Des de principis de febrer, totes les vesprades de dilluns a divendres Los40Principales, un dels mitjans del Grup Prisa ms populars
entre els joves, incorpora a la graella #els40envalenci. El programa,
presentat per @ClaraLaguarda, segueix la radiofrmula que ha caracteritzat la cadena 40 Principales des dels inicis: la msica ms comercial, protagonitzada per cantants prefabricats a les grans discogrfiques, quasi tots efmers, que sintercalen amb cunyes radiofniques
estridents, quasi agressives que anuncien els programes estrela de
lemissora o deixen clar que Los40 sn la modernitat i la integraci:
un missatge dirigit a un pblic adolescent molt sensible als missatges
identitaris.
La novetat s que, des del passat 2 de febrer, de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la vesprada, de tant en tant escoltes una veu surant per damunt de les cunyes i les canons en angls
-majoritriament- i aquesta veu, la de Clara Laguarda, parla en catal, fent ms prxim als valencians i valencianes el programa i lemissora.
@ la rateta digital

15

CLUB DE LECTURA

PROPOSTES DEL CLUB DE LECTURA PER A


LANY 2015

Entre la fi de 2014 i el comen de 2015 hem estat votant les obres de lectura proposades del Club de Lectura de lAssociaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Grcies a en Llus hem disposat duna aplicaci informtica (es diu Doodle) per portar a
terme la selecci de manera pblica i participativa, que ha estat possible al seu torn grcies
a les i als nostres simpatitzants.

El calendari de sessions, desprs de votar entre les vint-i-dues obres proposades, ha
restat aix:

27 de febrer, Els somriures de la pena de Manel Alonso, Onada edicions


5 de juny, Em dic vermell dOrhan Pamuk, Bromera edicions
2 doctubre, Illa retrobada de M Carmen Sez, Onada edicions
11 de desembre, Desprs vnen els anys de Maria Folch, Drassana

Sabedors que lestmul de la lectura, particularment en valenci, es troba ben necessitat desforos, la pretensi daquesta iniciativa no s altra que compartir inquietuds
lectores, percepcions, gaudir de les obres, tant de les proposades com de les finalment
triades. El llibre continua essent un element central de la nostra cultura, la literatura una de
les activitats ms reeixides de la Humanitat. En la tasca per la seua reivindicaci i difusi
ens hi deurem de trobar tots i totes: poders pblics, empreses privades, societat civil,
lescola, els creadors.

Les poltiques de difusi del llibre i la lectura, la seua presncia en les nostres vides
deixen molt que desitjar i situen aquesta societat nostra en els nivells ms decebedors que
caldria esperar en un sistema democrtic, en un mn que es diu avanat. Els beneficis associats a la lectura, al llibre, sovint han estat rebutjats pels governants que han vist en aix
un perill, conscients que la formaci intellectual i lestmul de lesperit crtic amenacen el
propi estatus.

Especialment difcil s la situaci del llibre valenci i en valenci, amb dificultats
constants deditors i autors, de llibreters i distribuidors, que pateixen un silenci meditic
intolerable, un oblit institucional lamentable, quan deuria ser tot el contrari, que demana
de poltiques agossarades i decidides per al seu desenvolupament en condicions acceptables, que el dignifiquen com caldria, tot i els esforos portats a terme durant dcades en
pro de la dignitat de tot el sector, a favor dassumir una qualitat que ens homologue a altres
literatures.


Resteu convidades i convidats. Ens veiem a la sala gran de la segona planta del
Centre Cvic Municipal a les 22 hores. Si voleu comprar els llibres podeu fer-ho a la
Llibreria-papereria Diana. Feu crrer la veu.
14

EL PLANETA DELS SIMIS

CIFESA, EL HOLLYWOOD VALENCI



I s que en un principi em sobtava vore
linici de les pellcules produdes per CIFESA (Compaa Industrial Film Espaol SA);
pellcules en blanc i negre que comencen amb
una imatge del Micalet, el campanar de la Seu
Valentina, acompanyada dalguns compassos
de la msica del compositor de Sueca Josep
Serrano...

CIFESA s la principal companyia cinematogrfica espanyola en els anys 30 i 40 del
segle XX; es dedicava a la producci i distribuci de pellcules i tenia la seu central a la ciutat
de Valncia. Fundada el 1932, amb capital ntegrament valenci, per Manuel Casanova
Llopis. Lany segent, lesmentada companyia obt lexclusivitat per a distribuir a Espanya
les pellcules de la coneguda productora nord-americana Columbia Pictures. Viu la seua
poca desplendor en els anys 40. La companyia deixa de produir pellcules el 1952, la
societat distribuidora es transforma en cooperativa de treballadors el 1964.

Segons fonts consultades, un dels nostres vens i avantpassats, el Tio Honorat Laguarda, era accionista de CIFESA.

Obra de CIFESA sn pellcules tan significatives com les segents: La verbena de
la Paloma (1934), La hermana San Sulpicio (1934), Nobleza baturra (1935), Morena Clara (1936), A m la legin! (1942), Huella de luz (1942), Elosa est debajo de un almendro
(1943), Ella l y sus millones (1944), El clavo (1944), Don Quijote de la Mancha (1947), Locura de amor (1948), La Duquesa de Benamej (1949), Pequeeces (1950), Agustina de
Aragn (1950), La Leona de Castilla (1951), Alba de Amrica (1951)...

Parlem, per exemple, de la pellcula Agustina de Aragn. s una superproducci espectacular ambientada en la Guerra de la Independncia o Guerra del Francs (anys 18081814). La dirigeix Juan de Ordua i compta amb un repartiment excellent: Aurora Bautista, Fernando Rey, Virgilio Teixeira, Eduardo Fajardo, Fernando Sancho, Jos Bdalo... Es
centra en lepisodi histric de la resistncia heroica de la ciutat de Saragossa enfront de
linvasor napolenic. Mostra sense atenuants la violncia i la cruesa prpia de totes les
guerres. s un antecedent del cinema de destape per un pit nu i fuga. Complint larticle 3
de la Constituci Espanyola de 1978, practica el respecte a les distintes modalitats lingstiques dEspanya: aragons/castell, valenci/catal, francs...

Podem concloure que el cinema produt per CIFESA s cinema de qualitat que mereix la nostra atenci; val la pena passar part del nostre temps veient, analitzant i debatent
sobre totes aquestes pellcules.

LLoren dArbia

UN POBLE EN MOVIMENT

CLUB DE LECTURA

SEMPRE EN FALTA U CREIX

RAC POTIC


El grup de teatre Sempre en falta u
creix amb la incorporaci de persones encara ms joves a la seua plantilla, haventnos portat a formar un grup de teatre infantil, quasi juvenil, integrat per una colla
de xiquets i de xiquetes al voltant dels 12
anys, agrupaci que ha representat recentment lobra infantil La Caputxeta i el Llop,
passant-ho fora b, tant el dia de la representaci, com durant tot el procs de preparaci escnic.

La idea va eixir duna xiqueta, que
volia fer teatre, i, que tot comboiant a unes
amigues, els port a proposar a Ernesto de
preparar alguna obra. Aix va quallar la idea inicial, posant-se a treballar amb molta illusi
des del juny fins al setembre de lany passat.

En este moment assagem tots els divendres de 5 a 6 de la vesprada a la Llar parroquial i, comptant amb la pacincia dErnesto, Pilar i Conxin, anem anant juntament amb 13
feres adorables.

A hores dara treballem en un nou muntatge que esperem tindre preparat per al
prxim mes dabril. El projecte que vos hem exposat t com a objectiu fomentar lafici
per fer teatre, que els xiquets i les xiquetes sho passen dall ms b i alhora es responsabilitzen en un treball de grup, on tots i totes sn importants i imprescindibles.

Esperem voret a la prxima representaci!

Sempre en falta u

RECITAL POTIC 2014



El dia 12 de desembre es va celebrar el tradicional recital potic que
tamb serveix per felicitar el Nadal. Un
nodrit grup de recitadors i recitadores,
alguns membres del grup de teatre
Sempre en falta u, van fer de lauditori
de lAjuntament un escenari esplndid
per gaudir dels versos dels poetes Joan
Vinyoli i Joan Ros de Corella.

Desprs descoltar els poemes i
cantar la Balada de la gara i lesmerla
vam berenar i brindar tots junts per un
feli i cultural 2015.
4

MIL PARAULES
Mil paraules, mil imatges...
Qu vols contar-me amb aquests silencis plens
de remors?
Caminar per lestreta senda del discerniment,
feixuc cstig de Tntal,
caminar per un cordell
abocat a labisme, s la vida.
Ara, sostinc, inerme, la glida neu amb les
meues branques nues,
lliurant-me al pes de les hores.
I de la por? Quina histria contars de la por?
De les pors? Del cor.
No ens salvar un milacre
sin la covardia disfressada de seny.
Mil claus, mil claus sense pany,
mil portes sense eixida,
mil somnis sense trinitat,
sense cap altra promesa.
Cos, nima, indiferncia...
Com una oraci sense amn.

Raquel Muoz Sedeo

Properes activitats de Macarella


5 de mar: Xarrada i pellcula amb motiu de la setmana de la dona
13 dabril: Pasqua al barranc (sant Vicent)
21-26 dabril: Setmana Cultural 2015
26 dabril: Trobada descoles en valenci de lHorta Nord
5 de juny: Club de lectura 7 de juny: Passejada pel Palmaret
23 de juny: Foguera de sant Joan
13

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DAC I DALL

LHORTA S FUTUR
Reprodum la carta confeccionada per lassociaci Per lHorta que demana la retirada del PGOU
de la ciutat de Valncia. LAssociaci Cultural Macarella sadhereix a esta carta i anima a la ciutadania a participar de les manifestacions en defensa de lHorta.

LAjuntament de Rita Barber ha decidit que ara, a pocs mesos dunes eleccions que pot
perdre, s el moment daprovar un nou Pla General dOrdenaci Urbana que planteja, entre altres
mesures, urbanitzar altres 415 hectrees de lHorta de Valncia. Ms ciment, carreteres i rotondes
en una ciutat que el que necessita sn ms espais verds.

Per qu tanta pressa? Valncia no t cap necessitat de transformar ms horta en solars. La
ciutat ha perdut 30.000 vens en cinc anys i t actualment ms de 57.000 habitatges buits i solars
per a construir altres 38.000. Es calcula que la ciutat seguir perdent poblaci durant molts anys.

Volem un urbanisme ms democrtic. El que Valncia necessita s canviar el seu model
urb, que siguen els vens i venes els que, en collaboraci amb lajuntament, decidim el futur de
la nostra ciutat. Ens cal una Valncia ms amable, ms verda i menys contaminada. Laprovaci
daquest PGOU ho impedir. Ens cal un sistema econmic que no deprede el medi i una democrcia de deb.


El nou PGOU condicionar lurbanisme de Valncia durant dcades. No s excusa dir que
no es va a construir dimmediat. Requalificar ms terres dhorta s seguir amb el model especulatiu
que ens ha portat al desastre. Dificultar ls agrari daquelles terres que sols es podrien preservar
pagant indemnitzacions milionries als propietaris. s probable que els beneficiaris daquest pla
siguen els mateixos de sempre: bancs i constructores que compraren els terrenys per a especular
i ara volen fer caixa.


#Hortasfutur i volem que es preserve. Tota. A ms del de Valncia, altres plans urbanstics
en marxa a Tavernes Blanques i Alboraia poden suposar la desaparici de gran part de lHorta al
nord de Valncia i una prdua irreparable per a la nostra qualitat de vida. Ens cal que lHorta siga,
ms que mai, un referent de la nostra cultura, patrimoni i identitat, el pulm verd de la ciutat i una
font de treball i aliments saludables que aquest PGOU posa en perill.

Reclamem la paralitzaci temporal del PGOU. Cal que el poble tinga loportunitat de decidir
democrticament el futur de la ciutat i lHorta de Valncia. #Hortasfutur

NOTCIES DE MACARELLA

LAssociaci Cultural Macarella fa una assemblea anual on determina quines activitats va
a realitzar al llarg de lany. Desprs resulta que vnen daltres, que sn boniques i que tamb ens
enrotllen, i les fem. Aix que tenim una associaci plena dactivitats per a tots els gustos a les quals
vos convidem de tot cor. La cultura s el nostre objectiu. Fer-nos ms savis i ms respectuosos i
en companyia dels altres, de forma cooperativa .

14 de novembre de 2014, vam celebrar lassemblea de lassociaci i hi discutrem sobre
tots els aspectes que ens ocupen: els comptes i leconomia, la qualitat i lxit de les nostres activitats i la nostra organitzaci. De lassemblea isqu el calendari 2015. Sabeu que fem 15 anys,
estrenem logotip i celebrarem en juny una festa grossa musical perqu tamb hem arribat al nmero 50 de la revista Plaerdemavida: aix que tots i totes hem de felicitar-nos. Hem dagrair a tot
el poble el seu suport i sobretot a aquells que shan apuntat a la nostra associaci i que participen
en les nostres activitats: ENHORABONA!

15 de novembre, vam fer lexcursi a lAlbufera. Pogurem comprovar la situaci crtica del llac. No hi havia prou aigua
per a res. Grcies que pogurem, amb dificultats, arribar amb barca al Tancat de la Pipa, on ens explicaren com treballa el voluntariat dAcci Ecologista Agr per depurar les aiges del llac i per
illustrar als visitants com hem de defensar la natura i laigua del
Xquer, que tanta cobdcia desperta en els especuladors. Laigua
del Xquer hem de tindre-la perqu la necessitem i la necessita
lAlbufera.
28 de novembre, Club de lectura. Lltim de lany. Analitzrem
lobra: La petita modista xinesa. El club de lectura ens fa que obres
boniques, que no llegirem perqu no les coneixem, puguem llegirles per suggeriment daltres que les han llegides i ens les recomanen, com aquesta de la modista xinesa.
12 de desembre, Recital potic. Vam dedicar el Recital potic
2014 a Joan Vinyoli, que nasqu en 1914, i a Joan Ros de Corella,
el darrer clssic valenci del segle XV. Vrem introduir algunes novetats, com ara la recitaci coral
i laudici de la can Balada de la gara i lesmerla en versi den Raimon. En acabar menjrem
dolos de Nadal i begurem el cava. Compartrem el gaudi de la nostra poesia, tan ben recitada, i
compartrem, tamb, els bons desitjos per al 2015. Grcies al grup de recitaci i als assistents.

18, 25, i 31 de gener, Cinema per la pau, 2015. Insistim, any rere any, en convidar a tot el
poble a vore pellcules que ens fan pensar en els valors que haurem de tindre els humans perqu
el mn fora un lloc de vida, pau i justcia per a tots. Un mn lliure de violncia i de guerres. Les
pellcules denguany: Perspolis, Soldados de Salamina i La sal de este mar han sigut molt bones.
Felicitem a lequip de cinema que les ha triades.

12


1 de febrer, XII Baixada a peu pel Carraixet. Per 12 vegada hem baixat caminant el tram
de Carraixet entre Btera i Alfara per reivindicar un barranc viu i net i la seua catalogaci com a espai natural protegit. Les prop de 100 persones assistents hem gaudit del paisatge, de la conversa
i del patrimoni cultural i natural. Lany que ve ms!

NOTCIES DE MACARELLA

XII BAIXADA A PEU PEL CARRAIXET



A les 9 del mat havem quedat a lestaci del metro
del Seminari, a Montcada, per anar fins a Btera. Mentres espervem larribada del metro parlvem i ens saludvem, rem quasi 100 persones.

Quan baixrem a lestacio de Btera Pau Marqus,
des de dalt duna pedra, ens va dirigir les seues primeres
paraules. Vam comenar a caminar cap al barranc i vam
visitar una carrasca centenria, desprs ens acostrem a
unes termes romanes, alguns van pujar a una muntanyeta
de terra plena de caus de conills per a vore-les millor.

Segurem caminant fins a la Torre Bofilla, un poblat morisc, on Pau i Llus ens van explicar la seua histria
i on tamb vrem esmorzar. Continurem caminant pel
barranc i pasrem per una zona on hi havia ms aigua i
vegetaci i on viuen les tortuguetes.

A la fi del cam arribrem a Alfara on dinrem una
paella i, desprs de les postres, ens van fer un regalet: un
canut fet de canya del barranc! El va fer Llus. Acabrem
llegint alguns poemes de Pau, mentres els grans bevien
mistela.

Animeu-vos el proper any!

Yago Sebastin

LAssociaci Cultural Macarella a la rdio

En lanterior Plaerdemavida ja vos contvem qu hi


havia un nou magazine radiofnic iniciat per la periodista
Amlia Garrigs i Escola Valenciana. El mural nmero 8
dedica bona part del seu temps a contar-nos lexperincia
dels 10 anys del programa de Voluntariat Pel Valenci que
ha posat en contacte, i encara posa, a ms de vint mil
persones que per diferents motius han volgut aprendre
a parlar la nostra llengua, el valenci. Persones tant diferents com la vicepresidenta de Macarella Patricia Ramos,
una traductora americana i aprenent des de fa poquet, o
Daiana, una romanesa que des de fa ms de 6 anys que
coordina el programa i que va aprendre la llengua dels
valencians per poder ajudar el seu fill a lescola, o Jamila,
una cubana que aprengu el valenci per amor. Podeu
escoltar El Mural a la plataforma de rdio online:
www.escolavalenciana.com/elmural

HISTRIA LOCAL

Ampliacions i precisions al Plaerdemavida 48



Estem contents que la revista Plaerdemavida siga llegida amb
inters per moltes persones. Recordem als lectors que en fem 150
exemplars i en segons quines edicions sesgoten del tot les revistes,
encara que tenim un dossier amb tots els 48 nmeros editats fins a
aquest moment. Com que les informacions histriques que des de fa
un temps publiquem, es basen en testimonis orals, no podem precisar
si la persona informant t bonssima memria i tot el que conta s la
realitat pura o no. Per aix agram les persones que desprs de llegir
el text ens comuniquen algun detall nou o precisen sobre algun fet o
personatge que no ha estat citat o ben definit.


De lestudi sobre la casa del senyor Domingo Ferrer i la senyora
Aurlia Berenguer, que publicrem al nmero 48 de la revista, hem rebut
algunes informacions complementries que ara publiquem. Una ens la
proporciona Ana Ban: que hi hagu una criada que acompanyava a
Reixa antiga de la casa de la
Plcida i Pura, que sanomenava Pilar i que tenia un novio que vivia a
famlia Amig que dna al jard
Mirambell i que li deien Rodolfn. Eixe xic es pos malalt descrofulosi
de la casa del costat per la
que sassomava Matilde Marco i mor. Aleshores la seua novia Pilar, completament desolada, marx
al jard del senyor Domingo
de la casa i s quan vingu Vicenta. La mort de Rodolfn va consternar
Ferrer
molt tot el poble, sobretot els joves i els adolescents.

Una altra precisi volgu fer-nos Matilde Marco, que donaria una miqueta de realitat histrica a la vida de la senyora Maria La Malaguenya. Matilde Marco ens ho conta: Maria la del
Malagueo vingu a Mirambell quan tenia uns 16 anys, seria pels anys 1939 o 1940, i es pos a
servir a casa de ma mare, Matilde Traver. Vivem a Mirambell, en la casa que est al carrer que va de
la plaa de Sant Joan al barranc. A casa nostra estigu fins que es cas , amb 30 o ms anys, amb
el Malagueo, i es pos a viure a la part de darrere de la casa del senyor Domingo Ferrer. Com
estigu tants anys amb nosaltres li agafrem molt de carinyo. Quan jo era xiqueta, tindria uns 7 o
8 anys, anava a vore la meua tia via, Carmen Ferrer Civera, era germana de la meua via Matilde
Ferrer Civera i vivia a casa dels Amig Fabra, perqu estava casada amb Jos Mara Amig. Per
la reixa que hi havia al pati, i que encara est all, mabocava al jard o corralet de la casa on vivia
Maria la Malaguea, al magatzem de casa del senyor Domingo Ferrer. Jo la cridava, ella venia i
em deia coses boniques -mhavia criat-. Mirava les flors i els animalets que hi vivien i passava una
estoneta molt b. Tamb recorde quan va morir el seu primer fill: era un albadet, i a tots els xiquets
i xiquetes ens impression molt la mort del xiquet.

Una nova sala de reunions per a la nostra associaci



Ja fa un mes que lAssociaci Cultural Macarella ha estrenat les installacions del lloc que
lAjuntament ha designat a les associacions del poble dins del Centre Municipal de Cultura. Per
ara noms hem fet reunions per, com que s un espai bastant gran, estem pensant dutilitzar-lo
tamb per a fer activitats culturals obertes a la poblaci.
11

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

Les cases antigues de Bonreps i Mirambell


Histria de la casa. Aquesta casa pertany a la famlia Guanter des del casament del sen-

yor Elas Guanter Mar, nascut a Bonreps i Mirambell el 1875, amb la senyora Maria Ros Ruiz,
nascuda a Foios el 1876. La casa va ser construda sobre terrenys propietat de la famlia de Maria
Ros Ruiz, ja que la casa contigua, la del nmero 26 del carrer Major, era habitada pel matrimoni
dEnrique Amig Fabra, nascut a Bonreps i Mirambell el 1870, i Consuelo Ros Ruiz, nascuda a
Foios el 1870, germana de Maria. Tenim doncs, una situaci pareguda a la que ja explicrem quan
frem la histria de les cases de les germanes Fabra: els pares de les germanes Maria i Consuelo
Ros Ruiz serien propietaris dels terrenys i potser de les cases antigues sobre les quals feren la casa
que ara estudiem, casa actualment propietat dels Guanter Rodrigo.

Sabem, per informacions orals dalgun membre de la famlia, que el senyor Elas Guanter
Mar era alfarrassador de ramat, de famlia de carnissers, que tenien la carnisseria al carrer Esglsia, nmero 1. Elas es dedicava a comptar i posar preu als animals que es compraven i es venien.
Quan arrib lhora de casar-se amb Maria, aquesta deman que li feren una bona casa i tamb va
fer que li feren una porta que comunicara sa casa amb la de la seua germana Consuelo, cosa que
vingu molt b per tindre cura dels seus nebots Clotilde, Jos i Consuelo Amig Ros, quan mor
prematurament sa mare.

Al cens de 1910, al carrer Esglsia nmero 34, veiem que hi viuen Elas Guanter Mar, de 35
anys, la seua esposa Maria Ros Ruiz, de 34 anys, Elas Guanter Ros, fill, de 3 anys, Maria Guanter
Ros, filla, de 2 anys, i Teresa Orts Lleida, de 18 anys, serventa, nascuda a Foios.

Agraments. Hem dagrair lamabilitat que han tingut amb nosaltres Amparo Bruixola, Pilar
Ros, esposa de Joan Guanter, i Carmen Guanter. Sense les seues informacions no tindrien tant de
valor els nostres estudis. I tamb agram el gust i lamor que tenen en preservar aquestes joies de
larquitectura popular de Bonreps i Mirambell per a la posteritat.

Roser Santolria i Llus M. Antol

(4t captol)


Si passegem pel centre histric del poble, pels carrers Mare de Du del Pilar i Major, trobem
cases antigues que tenen la faana coberta amb rajola cara-vista. Hem preguntat en quina poca
van ser construdes eixes cases i sens ha contestat que a primeries del segle XX, entre els anys
1900 i 1910.

Casa Bruixola
Carrer major nmero 3

Descripci de la faana. Mirant la faana, trobem dues cases adossades que, segurament, es construren al mateix temps o en un
temps prxim, perqu lestil de construcci i
la distribuci dels elements arquitectnics sn
iguals en elles. Ledifici consta de dues plantes, amb porta gran enmig i dues finestres amb
reixat a banda i banda de la porta; a la planta de
dalt, tres balcons amb ferros de preciosa factura . Shi afegeix una porta estreta que dna al
carrer que separa la casa de lesglsia de la
Mare de Du del Pilar.


La faana est coberta de rajola cara-vista que mostra relleus al voltant de les finestres i de
la porta. Un arc de doble motllura corona el marc de les portes, les finestres i el balc. Aquest
tipus darc el veiem en diverses faanes de rajola cara-vista ac, al poble, i tamb a Almssera,
segurament era una moda arquitectnica en lpoca. Una tira de mitjos rombes en relleu, entre la
planta baixa i la primera planta, travessa tota la faana i tamb, quasi amagada rere la canal , a la
base del rfec hi ha una tira xicoteta dhexaedres, alternant en relleu i sense. El scol o base de
la faana s tamb de cara-vista. Tot el conjunt delements ornamentals fa daquesta faana un
precis exemple de serenor, de senzillesa i delegncia que veiem en tantes cases de lHorta de
Valncia i mostra el sentit esttic que tenien aquells mestres dobra dels segles passats.

Macarella s cultura,

s tradici, s diversi,
s el que tu vulgues!

Apuntat!
10

Cases de Bonreps i Mirambell amb faana de cara-vista

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

Casa del carrer major nmero 28. Casa Guanter Rodrigo


Histria de la casa. Quan hem preguntat a Amparo Bruixola per lantiguitat de la casa,

ens ha contestat que la casa antiga es feu abans que lesglsia , ja que el terreny contigu a ledifici
parroquial era i s propietat de la casa, i per aix el carrer de separaci s propietat dels Bruixola, amb dret dobrir finestres. Daquella construcci antiga no en queda res. Cap al 1889-1909 es
construren les cases tal com estan ara. Consultant el cens ms antic que hi ha a lAjuntament, el
cens de 1880, trobem que al carrer de lEsglsia, nmero 7, viuen Joaqun Bruixola Badia, de 37
anys, nascut a Foios, la seua esposa Francisca Mellado Orts, de 32 anys, nascuda a Vinalesa, i 6
fills, el major Roberto Bruixola Mellado, de 17 anys, Joaqun, Justa, Juan Bautista, Remigio i Mercedes. Al cens de 1897 veiem que al carrer Esglsia, nmero 7, viuen el matrimoni Joaqun Bruixola Badia i Francisca Mellado Orts, amb els seus fills, Justa, Mercedes, Jos, Trinidad i Brbara. Al
mateix cens veiem que al nmero 9 del carrer Esglsia, la casa contigua, viuen Roberto Bruixola
Mellado, de 32 anys , la seua esposa Consuelo Blat Sorn, de 25 anys, i dos fills Julio i Francisca
Bruixola Blat.

Qu ens indiquen aquestes dades histriques?


Una cosa important s la quantitat de fills que tingu el matrimoni Bruixola Mellado, 9 fills,
i que el iaio dAmparo Bruixola, Jos Bruixola Mellado, era el que feia 7, i va ser ell qui visqu en
la casa que hem descrit a partir del seu casament amb Rosa Casares Pechun, nascuda a Vinalesa. Mentre, a la casa del costat vivia el germ gran: Roberto Bruixola. Segons recorda Amparo, la
famlia del seu oncle avi an a viure a Tavernes Blanques, on encara hi viuen alguns descendents.
Aix deuria ser molt prompte perqu al cens de 1901 al carrer Iglesia nmero 9 ja viuen el Senyor
Pablo Jorge Rausell, mestre descola, i la seua famlia.

Tamb recorda que a la casa que aleshores tenia el nmero 9 i que va ser venuda , no sap
quan, visqueren durant algun temps unes dones de La Barraca. Desprs, mentre es feia la restauraci de les escoles dels baixos de lAjuntament , pels anys de 1957 i segents, en eixa casa,
funcion una classe de prvuls, la mestra de la qual era donya Mercedes (mireu el Plaerdemavida
37, Histria Breu de lescola de Bonreps i Mirambell). En el moment present, la casa del senyor
Roberto Bruixola torna a ser de la famlia.

Detalls de la faana de casa Bruixola


En el moment present, potser s la casa ms bonica i millor conservada de tot el poble. La
famlia Guanter Rodrigo s actualment la propietria. Carmen ha tingut lamabilitat de informar-nos
de la histria i de deixar-nos fer les fotos.

Descripci de la faana. Els elements que
fan singular i molt bella la faana daquesta casa sn:
la pedra, la rajola cara-vista de dos tonalitats de roig,
els estucs del balc i de les finestres, els ferros de la
balconada i de les finestres, les guarda-malles i, fins i
tot, els respiradors de landana.

La planta baixa t la porta principal al centre i
dues finestres que arriben quasi a terra, una a cada
banda. El scol s de pedra, com la base de les finestres, el portal i tot el marc de la porta, que acaba
en arc angular. Al centre de larc hi veiem gravada la
data de construcci: 1906. A banda i banda del portal veiem els salva-rodes cisellats amb ornaments de
caragol. El revestiment de la faana s de rajola caravista, que presenta dues tonalitats de roig, i que, fins a
la lnia del balc, est disposat en bandes horitzontals
en relleu. Les finestres i la balconada tenen un ornament especial en estucats pintats de blanc ivori. Els
ferros de les finestres i les guarda-malles estan tamb
pintats de plata. La balconada del primer pis s una
sola, a ella saboquen una porta del balc principal, la
del centre, i dues ms xicotetes, als costats. Fins i tot
els respiradors de la cambra sn de cermica de formes belles. Tota la faana s preciosa, molt agradable
a la vista. El mestre dobres va voler fer una cosa bonica inspirada en el modernisme, que era dall
ms actual al comen del segle XX.


Descripci de linterior. Quan sentra a la casa es pot observar i admirar: el paviment de
mosaic de Nolla, molt bonic i ben conservat; el bigam de fusta preciosa; i els elements decoratius
de molt bon gust, com el rellotge de paret, que sembla que s tamb de lpoca modernista.

Detall de mosaic de Nolla

Bigues i voltes del sostre

Mobiliari del menjador

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

Casa del carrer major nmero 28. Casa Guanter Rodrigo


Histria de la casa. Quan hem preguntat a Amparo Bruixola per lantiguitat de la casa,

ens ha contestat que la casa antiga es feu abans que lesglsia , ja que el terreny contigu a ledifici
parroquial era i s propietat de la casa, i per aix el carrer de separaci s propietat dels Bruixola, amb dret dobrir finestres. Daquella construcci antiga no en queda res. Cap al 1889-1909 es
construren les cases tal com estan ara. Consultant el cens ms antic que hi ha a lAjuntament, el
cens de 1880, trobem que al carrer de lEsglsia, nmero 7, viuen Joaqun Bruixola Badia, de 37
anys, nascut a Foios, la seua esposa Francisca Mellado Orts, de 32 anys, nascuda a Vinalesa, i 6
fills, el major Roberto Bruixola Mellado, de 17 anys, Joaqun, Justa, Juan Bautista, Remigio i Mercedes. Al cens de 1897 veiem que al carrer Esglsia, nmero 7, viuen el matrimoni Joaqun Bruixola Badia i Francisca Mellado Orts, amb els seus fills, Justa, Mercedes, Jos, Trinidad i Brbara. Al
mateix cens veiem que al nmero 9 del carrer Esglsia, la casa contigua, viuen Roberto Bruixola
Mellado, de 32 anys , la seua esposa Consuelo Blat Sorn, de 25 anys, i dos fills Julio i Francisca
Bruixola Blat.

Qu ens indiquen aquestes dades histriques?


Una cosa important s la quantitat de fills que tingu el matrimoni Bruixola Mellado, 9 fills,
i que el iaio dAmparo Bruixola, Jos Bruixola Mellado, era el que feia 7, i va ser ell qui visqu en
la casa que hem descrit a partir del seu casament amb Rosa Casares Pechun, nascuda a Vinalesa. Mentre, a la casa del costat vivia el germ gran: Roberto Bruixola. Segons recorda Amparo, la
famlia del seu oncle avi an a viure a Tavernes Blanques, on encara hi viuen alguns descendents.
Aix deuria ser molt prompte perqu al cens de 1901 al carrer Iglesia nmero 9 ja viuen el Senyor
Pablo Jorge Rausell, mestre descola, i la seua famlia.

Tamb recorda que a la casa que aleshores tenia el nmero 9 i que va ser venuda , no sap
quan, visqueren durant algun temps unes dones de La Barraca. Desprs, mentre es feia la restauraci de les escoles dels baixos de lAjuntament , pels anys de 1957 i segents, en eixa casa,
funcion una classe de prvuls, la mestra de la qual era donya Mercedes (mireu el Plaerdemavida
37, Histria Breu de lescola de Bonreps i Mirambell). En el moment present, la casa del senyor
Roberto Bruixola torna a ser de la famlia.

Detalls de la faana de casa Bruixola


En el moment present, potser s la casa ms bonica i millor conservada de tot el poble. La
famlia Guanter Rodrigo s actualment la propietria. Carmen ha tingut lamabilitat de informar-nos
de la histria i de deixar-nos fer les fotos.

Descripci de la faana. Els elements que
fan singular i molt bella la faana daquesta casa sn:
la pedra, la rajola cara-vista de dos tonalitats de roig,
els estucs del balc i de les finestres, els ferros de la
balconada i de les finestres, les guarda-malles i, fins i
tot, els respiradors de landana.

La planta baixa t la porta principal al centre i
dues finestres que arriben quasi a terra, una a cada
banda. El scol s de pedra, com la base de les finestres, el portal i tot el marc de la porta, que acaba
en arc angular. Al centre de larc hi veiem gravada la
data de construcci: 1906. A banda i banda del portal veiem els salva-rodes cisellats amb ornaments de
caragol. El revestiment de la faana s de rajola caravista, que presenta dues tonalitats de roig, i que, fins a
la lnia del balc, est disposat en bandes horitzontals
en relleu. Les finestres i la balconada tenen un ornament especial en estucats pintats de blanc ivori. Els
ferros de les finestres i les guarda-malles estan tamb
pintats de plata. La balconada del primer pis s una
sola, a ella saboquen una porta del balc principal, la
del centre, i dues ms xicotetes, als costats. Fins i tot
els respiradors de la cambra sn de cermica de formes belles. Tota la faana s preciosa, molt agradable
a la vista. El mestre dobres va voler fer una cosa bonica inspirada en el modernisme, que era dall
ms actual al comen del segle XX.


Descripci de linterior. Quan sentra a la casa es pot observar i admirar: el paviment de
mosaic de Nolla, molt bonic i ben conservat; el bigam de fusta preciosa; i els elements decoratius
de molt bon gust, com el rellotge de paret, que sembla que s tamb de lpoca modernista.

Detall de mosaic de Nolla

Bigues i voltes del sostre

Mobiliari del menjador

HISTRIA LOCAL

HISTRIA LOCAL

Les cases antigues de Bonreps i Mirambell


Histria de la casa. Aquesta casa pertany a la famlia Guanter des del casament del sen-

yor Elas Guanter Mar, nascut a Bonreps i Mirambell el 1875, amb la senyora Maria Ros Ruiz,
nascuda a Foios el 1876. La casa va ser construda sobre terrenys propietat de la famlia de Maria
Ros Ruiz, ja que la casa contigua, la del nmero 26 del carrer Major, era habitada pel matrimoni
dEnrique Amig Fabra, nascut a Bonreps i Mirambell el 1870, i Consuelo Ros Ruiz, nascuda a
Foios el 1870, germana de Maria. Tenim doncs, una situaci pareguda a la que ja explicrem quan
frem la histria de les cases de les germanes Fabra: els pares de les germanes Maria i Consuelo
Ros Ruiz serien propietaris dels terrenys i potser de les cases antigues sobre les quals feren la casa
que ara estudiem, casa actualment propietat dels Guanter Rodrigo.

Sabem, per informacions orals dalgun membre de la famlia, que el senyor Elas Guanter
Mar era alfarrassador de ramat, de famlia de carnissers, que tenien la carnisseria al carrer Esglsia, nmero 1. Elas es dedicava a comptar i posar preu als animals que es compraven i es venien.
Quan arrib lhora de casar-se amb Maria, aquesta deman que li feren una bona casa i tamb va
fer que li feren una porta que comunicara sa casa amb la de la seua germana Consuelo, cosa que
vingu molt b per tindre cura dels seus nebots Clotilde, Jos i Consuelo Amig Ros, quan mor
prematurament sa mare.

Al cens de 1910, al carrer Esglsia nmero 34, veiem que hi viuen Elas Guanter Mar, de 35
anys, la seua esposa Maria Ros Ruiz, de 34 anys, Elas Guanter Ros, fill, de 3 anys, Maria Guanter
Ros, filla, de 2 anys, i Teresa Orts Lleida, de 18 anys, serventa, nascuda a Foios.

Agraments. Hem dagrair lamabilitat que han tingut amb nosaltres Amparo Bruixola, Pilar
Ros, esposa de Joan Guanter, i Carmen Guanter. Sense les seues informacions no tindrien tant de
valor els nostres estudis. I tamb agram el gust i lamor que tenen en preservar aquestes joies de
larquitectura popular de Bonreps i Mirambell per a la posteritat.

Roser Santolria i Llus M. Antol

(4t captol)


Si passegem pel centre histric del poble, pels carrers Mare de Du del Pilar i Major, trobem
cases antigues que tenen la faana coberta amb rajola cara-vista. Hem preguntat en quina poca
van ser construdes eixes cases i sens ha contestat que a primeries del segle XX, entre els anys
1900 i 1910.

Casa Bruixola
Carrer major nmero 3

Descripci de la faana. Mirant la faana, trobem dues cases adossades que, segurament, es construren al mateix temps o en un
temps prxim, perqu lestil de construcci i
la distribuci dels elements arquitectnics sn
iguals en elles. Ledifici consta de dues plantes, amb porta gran enmig i dues finestres amb
reixat a banda i banda de la porta; a la planta de
dalt, tres balcons amb ferros de preciosa factura . Shi afegeix una porta estreta que dna al
carrer que separa la casa de lesglsia de la
Mare de Du del Pilar.


La faana est coberta de rajola cara-vista que mostra relleus al voltant de les finestres i de
la porta. Un arc de doble motllura corona el marc de les portes, les finestres i el balc. Aquest
tipus darc el veiem en diverses faanes de rajola cara-vista ac, al poble, i tamb a Almssera,
segurament era una moda arquitectnica en lpoca. Una tira de mitjos rombes en relleu, entre la
planta baixa i la primera planta, travessa tota la faana i tamb, quasi amagada rere la canal , a la
base del rfec hi ha una tira xicoteta dhexaedres, alternant en relleu i sense. El scol o base de
la faana s tamb de cara-vista. Tot el conjunt delements ornamentals fa daquesta faana un
precis exemple de serenor, de senzillesa i delegncia que veiem en tantes cases de lHorta de
Valncia i mostra el sentit esttic que tenien aquells mestres dobra dels segles passats.

Macarella s cultura,

s tradici, s diversi,
s el que tu vulgues!

Apuntat!
10

Cases de Bonreps i Mirambell amb faana de cara-vista

NOTCIES DE MACARELLA

XII BAIXADA A PEU PEL CARRAIXET



A les 9 del mat havem quedat a lestaci del metro
del Seminari, a Montcada, per anar fins a Btera. Mentres espervem larribada del metro parlvem i ens saludvem, rem quasi 100 persones.

Quan baixrem a lestacio de Btera Pau Marqus,
des de dalt duna pedra, ens va dirigir les seues primeres
paraules. Vam comenar a caminar cap al barranc i vam
visitar una carrasca centenria, desprs ens acostrem a
unes termes romanes, alguns van pujar a una muntanyeta
de terra plena de caus de conills per a vore-les millor.

Segurem caminant fins a la Torre Bofilla, un poblat morisc, on Pau i Llus ens van explicar la seua histria
i on tamb vrem esmorzar. Continurem caminant pel
barranc i pasrem per una zona on hi havia ms aigua i
vegetaci i on viuen les tortuguetes.

A la fi del cam arribrem a Alfara on dinrem una
paella i, desprs de les postres, ens van fer un regalet: un
canut fet de canya del barranc! El va fer Llus. Acabrem
llegint alguns poemes de Pau, mentres els grans bevien
mistela.

Animeu-vos el proper any!

Yago Sebastin

LAssociaci Cultural Macarella a la rdio

En lanterior Plaerdemavida ja vos contvem qu hi


havia un nou magazine radiofnic iniciat per la periodista
Amlia Garrigs i Escola Valenciana. El mural nmero 8
dedica bona part del seu temps a contar-nos lexperincia
dels 10 anys del programa de Voluntariat Pel Valenci que
ha posat en contacte, i encara posa, a ms de vint mil
persones que per diferents motius han volgut aprendre
a parlar la nostra llengua, el valenci. Persones tant diferents com la vicepresidenta de Macarella Patricia Ramos,
una traductora americana i aprenent des de fa poquet, o
Daiana, una romanesa que des de fa ms de 6 anys que
coordina el programa i que va aprendre la llengua dels
valencians per poder ajudar el seu fill a lescola, o Jamila,
una cubana que aprengu el valenci per amor. Podeu
escoltar El Mural a la plataforma de rdio online:
www.escolavalenciana.com/elmural

HISTRIA LOCAL

Ampliacions i precisions al Plaerdemavida 48



Estem contents que la revista Plaerdemavida siga llegida amb
inters per moltes persones. Recordem als lectors que en fem 150
exemplars i en segons quines edicions sesgoten del tot les revistes,
encara que tenim un dossier amb tots els 48 nmeros editats fins a
aquest moment. Com que les informacions histriques que des de fa
un temps publiquem, es basen en testimonis orals, no podem precisar
si la persona informant t bonssima memria i tot el que conta s la
realitat pura o no. Per aix agram les persones que desprs de llegir
el text ens comuniquen algun detall nou o precisen sobre algun fet o
personatge que no ha estat citat o ben definit.


De lestudi sobre la casa del senyor Domingo Ferrer i la senyora
Aurlia Berenguer, que publicrem al nmero 48 de la revista, hem rebut
algunes informacions complementries que ara publiquem. Una ens la
proporciona Ana Ban: que hi hagu una criada que acompanyava a
Reixa antiga de la casa de la
Plcida i Pura, que sanomenava Pilar i que tenia un novio que vivia a
famlia Amig que dna al jard
Mirambell i que li deien Rodolfn. Eixe xic es pos malalt descrofulosi
de la casa del costat per la
que sassomava Matilde Marco i mor. Aleshores la seua novia Pilar, completament desolada, marx
al jard del senyor Domingo
de la casa i s quan vingu Vicenta. La mort de Rodolfn va consternar
Ferrer
molt tot el poble, sobretot els joves i els adolescents.

Una altra precisi volgu fer-nos Matilde Marco, que donaria una miqueta de realitat histrica a la vida de la senyora Maria La Malaguenya. Matilde Marco ens ho conta: Maria la del
Malagueo vingu a Mirambell quan tenia uns 16 anys, seria pels anys 1939 o 1940, i es pos a
servir a casa de ma mare, Matilde Traver. Vivem a Mirambell, en la casa que est al carrer que va de
la plaa de Sant Joan al barranc. A casa nostra estigu fins que es cas , amb 30 o ms anys, amb
el Malagueo, i es pos a viure a la part de darrere de la casa del senyor Domingo Ferrer. Com
estigu tants anys amb nosaltres li agafrem molt de carinyo. Quan jo era xiqueta, tindria uns 7 o
8 anys, anava a vore la meua tia via, Carmen Ferrer Civera, era germana de la meua via Matilde
Ferrer Civera i vivia a casa dels Amig Fabra, perqu estava casada amb Jos Mara Amig. Per
la reixa que hi havia al pati, i que encara est all, mabocava al jard o corralet de la casa on vivia
Maria la Malaguea, al magatzem de casa del senyor Domingo Ferrer. Jo la cridava, ella venia i
em deia coses boniques -mhavia criat-. Mirava les flors i els animalets que hi vivien i passava una
estoneta molt b. Tamb recorde quan va morir el seu primer fill: era un albadet, i a tots els xiquets
i xiquetes ens impression molt la mort del xiquet.

Una nova sala de reunions per a la nostra associaci



Ja fa un mes que lAssociaci Cultural Macarella ha estrenat les installacions del lloc que
lAjuntament ha designat a les associacions del poble dins del Centre Municipal de Cultura. Per
ara noms hem fet reunions per, com que s un espai bastant gran, estem pensant dutilitzar-lo
tamb per a fer activitats culturals obertes a la poblaci.
11

NOTCIES DE MACARELLA

NOTCIES DAC I DALL

LHORTA S FUTUR
Reprodum la carta confeccionada per lassociaci Per lHorta que demana la retirada del PGOU
de la ciutat de Valncia. LAssociaci Cultural Macarella sadhereix a esta carta i anima a la ciutadania a participar de les manifestacions en defensa de lHorta.

LAjuntament de Rita Barber ha decidit que ara, a pocs mesos dunes eleccions que pot
perdre, s el moment daprovar un nou Pla General dOrdenaci Urbana que planteja, entre altres
mesures, urbanitzar altres 415 hectrees de lHorta de Valncia. Ms ciment, carreteres i rotondes
en una ciutat que el que necessita sn ms espais verds.

Per qu tanta pressa? Valncia no t cap necessitat de transformar ms horta en solars. La
ciutat ha perdut 30.000 vens en cinc anys i t actualment ms de 57.000 habitatges buits i solars
per a construir altres 38.000. Es calcula que la ciutat seguir perdent poblaci durant molts anys.

Volem un urbanisme ms democrtic. El que Valncia necessita s canviar el seu model
urb, que siguen els vens i venes els que, en collaboraci amb lajuntament, decidim el futur de
la nostra ciutat. Ens cal una Valncia ms amable, ms verda i menys contaminada. Laprovaci
daquest PGOU ho impedir. Ens cal un sistema econmic que no deprede el medi i una democrcia de deb.


El nou PGOU condicionar lurbanisme de Valncia durant dcades. No s excusa dir que
no es va a construir dimmediat. Requalificar ms terres dhorta s seguir amb el model especulatiu
que ens ha portat al desastre. Dificultar ls agrari daquelles terres que sols es podrien preservar
pagant indemnitzacions milionries als propietaris. s probable que els beneficiaris daquest pla
siguen els mateixos de sempre: bancs i constructores que compraren els terrenys per a especular
i ara volen fer caixa.


#Hortasfutur i volem que es preserve. Tota. A ms del de Valncia, altres plans urbanstics
en marxa a Tavernes Blanques i Alboraia poden suposar la desaparici de gran part de lHorta al
nord de Valncia i una prdua irreparable per a la nostra qualitat de vida. Ens cal que lHorta siga,
ms que mai, un referent de la nostra cultura, patrimoni i identitat, el pulm verd de la ciutat i una
font de treball i aliments saludables que aquest PGOU posa en perill.

Reclamem la paralitzaci temporal del PGOU. Cal que el poble tinga loportunitat de decidir
democrticament el futur de la ciutat i lHorta de Valncia. #Hortasfutur

NOTCIES DE MACARELLA

LAssociaci Cultural Macarella fa una assemblea anual on determina quines activitats va
a realitzar al llarg de lany. Desprs resulta que vnen daltres, que sn boniques i que tamb ens
enrotllen, i les fem. Aix que tenim una associaci plena dactivitats per a tots els gustos a les quals
vos convidem de tot cor. La cultura s el nostre objectiu. Fer-nos ms savis i ms respectuosos i
en companyia dels altres, de forma cooperativa .

14 de novembre de 2014, vam celebrar lassemblea de lassociaci i hi discutrem sobre
tots els aspectes que ens ocupen: els comptes i leconomia, la qualitat i lxit de les nostres activitats i la nostra organitzaci. De lassemblea isqu el calendari 2015. Sabeu que fem 15 anys,
estrenem logotip i celebrarem en juny una festa grossa musical perqu tamb hem arribat al nmero 50 de la revista Plaerdemavida: aix que tots i totes hem de felicitar-nos. Hem dagrair a tot
el poble el seu suport i sobretot a aquells que shan apuntat a la nostra associaci i que participen
en les nostres activitats: ENHORABONA!

15 de novembre, vam fer lexcursi a lAlbufera. Pogurem comprovar la situaci crtica del llac. No hi havia prou aigua
per a res. Grcies que pogurem, amb dificultats, arribar amb barca al Tancat de la Pipa, on ens explicaren com treballa el voluntariat dAcci Ecologista Agr per depurar les aiges del llac i per
illustrar als visitants com hem de defensar la natura i laigua del
Xquer, que tanta cobdcia desperta en els especuladors. Laigua
del Xquer hem de tindre-la perqu la necessitem i la necessita
lAlbufera.
28 de novembre, Club de lectura. Lltim de lany. Analitzrem
lobra: La petita modista xinesa. El club de lectura ens fa que obres
boniques, que no llegirem perqu no les coneixem, puguem llegirles per suggeriment daltres que les han llegides i ens les recomanen, com aquesta de la modista xinesa.
12 de desembre, Recital potic. Vam dedicar el Recital potic
2014 a Joan Vinyoli, que nasqu en 1914, i a Joan Ros de Corella,
el darrer clssic valenci del segle XV. Vrem introduir algunes novetats, com ara la recitaci coral
i laudici de la can Balada de la gara i lesmerla en versi den Raimon. En acabar menjrem
dolos de Nadal i begurem el cava. Compartrem el gaudi de la nostra poesia, tan ben recitada, i
compartrem, tamb, els bons desitjos per al 2015. Grcies al grup de recitaci i als assistents.

18, 25, i 31 de gener, Cinema per la pau, 2015. Insistim, any rere any, en convidar a tot el
poble a vore pellcules que ens fan pensar en els valors que haurem de tindre els humans perqu
el mn fora un lloc de vida, pau i justcia per a tots. Un mn lliure de violncia i de guerres. Les
pellcules denguany: Perspolis, Soldados de Salamina i La sal de este mar han sigut molt bones.
Felicitem a lequip de cinema que les ha triades.

12


1 de febrer, XII Baixada a peu pel Carraixet. Per 12 vegada hem baixat caminant el tram
de Carraixet entre Btera i Alfara per reivindicar un barranc viu i net i la seua catalogaci com a espai natural protegit. Les prop de 100 persones assistents hem gaudit del paisatge, de la conversa
i del patrimoni cultural i natural. Lany que ve ms!

UN POBLE EN MOVIMENT

CLUB DE LECTURA

SEMPRE EN FALTA U CREIX

RAC POTIC


El grup de teatre Sempre en falta u
creix amb la incorporaci de persones encara ms joves a la seua plantilla, haventnos portat a formar un grup de teatre infantil, quasi juvenil, integrat per una colla
de xiquets i de xiquetes al voltant dels 12
anys, agrupaci que ha representat recentment lobra infantil La Caputxeta i el Llop,
passant-ho fora b, tant el dia de la representaci, com durant tot el procs de preparaci escnic.

La idea va eixir duna xiqueta, que
volia fer teatre, i, que tot comboiant a unes
amigues, els port a proposar a Ernesto de
preparar alguna obra. Aix va quallar la idea inicial, posant-se a treballar amb molta illusi
des del juny fins al setembre de lany passat.

En este moment assagem tots els divendres de 5 a 6 de la vesprada a la Llar parroquial i, comptant amb la pacincia dErnesto, Pilar i Conxin, anem anant juntament amb 13
feres adorables.

A hores dara treballem en un nou muntatge que esperem tindre preparat per al
prxim mes dabril. El projecte que vos hem exposat t com a objectiu fomentar lafici
per fer teatre, que els xiquets i les xiquetes sho passen dall ms b i alhora es responsabilitzen en un treball de grup, on tots i totes sn importants i imprescindibles.

Esperem voret a la prxima representaci!

Sempre en falta u

RECITAL POTIC 2014



El dia 12 de desembre es va celebrar el tradicional recital potic que
tamb serveix per felicitar el Nadal. Un
nodrit grup de recitadors i recitadores,
alguns membres del grup de teatre
Sempre en falta u, van fer de lauditori
de lAjuntament un escenari esplndid
per gaudir dels versos dels poetes Joan
Vinyoli i Joan Ros de Corella.

Desprs descoltar els poemes i
cantar la Balada de la gara i lesmerla
vam berenar i brindar tots junts per un
feli i cultural 2015.
4

MIL PARAULES
Mil paraules, mil imatges...
Qu vols contar-me amb aquests silencis plens
de remors?
Caminar per lestreta senda del discerniment,
feixuc cstig de Tntal,
caminar per un cordell
abocat a labisme, s la vida.
Ara, sostinc, inerme, la glida neu amb les
meues branques nues,
lliurant-me al pes de les hores.
I de la por? Quina histria contars de la por?
De les pors? Del cor.
No ens salvar un milacre
sin la covardia disfressada de seny.
Mil claus, mil claus sense pany,
mil portes sense eixida,
mil somnis sense trinitat,
sense cap altra promesa.
Cos, nima, indiferncia...
Com una oraci sense amn.

Raquel Muoz Sedeo

Properes activitats de Macarella


5 de mar: Xarrada i pellcula amb motiu de la setmana de la dona
13 dabril: Pasqua al barranc (sant Vicent)
21-26 dabril: Setmana Cultural 2015
26 dabril: Trobada descoles en valenci de lHorta Nord
5 de juny: Club de lectura 7 de juny: Passejada pel Palmaret
23 de juny: Foguera de sant Joan
13

CLUB DE LECTURA

PROPOSTES DEL CLUB DE LECTURA PER A


LANY 2015

Entre la fi de 2014 i el comen de 2015 hem estat votant les obres de lectura proposades del Club de Lectura de lAssociaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Grcies a en Llus hem disposat duna aplicaci informtica (es diu Doodle) per portar a
terme la selecci de manera pblica i participativa, que ha estat possible al seu torn grcies
a les i als nostres simpatitzants.

El calendari de sessions, desprs de votar entre les vint-i-dues obres proposades, ha
restat aix:

27 de febrer, Els somriures de la pena de Manel Alonso, Onada edicions


5 de juny, Em dic vermell dOrhan Pamuk, Bromera edicions
2 doctubre, Illa retrobada de M Carmen Sez, Onada edicions
11 de desembre, Desprs vnen els anys de Maria Folch, Drassana

Sabedors que lestmul de la lectura, particularment en valenci, es troba ben necessitat desforos, la pretensi daquesta iniciativa no s altra que compartir inquietuds
lectores, percepcions, gaudir de les obres, tant de les proposades com de les finalment
triades. El llibre continua essent un element central de la nostra cultura, la literatura una de
les activitats ms reeixides de la Humanitat. En la tasca per la seua reivindicaci i difusi
ens hi deurem de trobar tots i totes: poders pblics, empreses privades, societat civil,
lescola, els creadors.

Les poltiques de difusi del llibre i la lectura, la seua presncia en les nostres vides
deixen molt que desitjar i situen aquesta societat nostra en els nivells ms decebedors que
caldria esperar en un sistema democrtic, en un mn que es diu avanat. Els beneficis associats a la lectura, al llibre, sovint han estat rebutjats pels governants que han vist en aix
un perill, conscients que la formaci intellectual i lestmul de lesperit crtic amenacen el
propi estatus.

Especialment difcil s la situaci del llibre valenci i en valenci, amb dificultats
constants deditors i autors, de llibreters i distribuidors, que pateixen un silenci meditic
intolerable, un oblit institucional lamentable, quan deuria ser tot el contrari, que demana
de poltiques agossarades i decidides per al seu desenvolupament en condicions acceptables, que el dignifiquen com caldria, tot i els esforos portats a terme durant dcades en
pro de la dignitat de tot el sector, a favor dassumir una qualitat que ens homologue a altres
literatures.


Resteu convidades i convidats. Ens veiem a la sala gran de la segona planta del
Centre Cvic Municipal a les 22 hores. Si voleu comprar els llibres podeu fer-ho a la
Llibreria-papereria Diana. Feu crrer la veu.
14

EL PLANETA DELS SIMIS

CIFESA, EL HOLLYWOOD VALENCI



I s que en un principi em sobtava vore
linici de les pellcules produdes per CIFESA (Compaa Industrial Film Espaol SA);
pellcules en blanc i negre que comencen amb
una imatge del Micalet, el campanar de la Seu
Valentina, acompanyada dalguns compassos
de la msica del compositor de Sueca Josep
Serrano...

CIFESA s la principal companyia cinematogrfica espanyola en els anys 30 i 40 del
segle XX; es dedicava a la producci i distribuci de pellcules i tenia la seu central a la ciutat
de Valncia. Fundada el 1932, amb capital ntegrament valenci, per Manuel Casanova
Llopis. Lany segent, lesmentada companyia obt lexclusivitat per a distribuir a Espanya
les pellcules de la coneguda productora nord-americana Columbia Pictures. Viu la seua
poca desplendor en els anys 40. La companyia deixa de produir pellcules el 1952, la
societat distribuidora es transforma en cooperativa de treballadors el 1964.

Segons fonts consultades, un dels nostres vens i avantpassats, el Tio Honorat Laguarda, era accionista de CIFESA.

Obra de CIFESA sn pellcules tan significatives com les segents: La verbena de
la Paloma (1934), La hermana San Sulpicio (1934), Nobleza baturra (1935), Morena Clara (1936), A m la legin! (1942), Huella de luz (1942), Elosa est debajo de un almendro
(1943), Ella l y sus millones (1944), El clavo (1944), Don Quijote de la Mancha (1947), Locura de amor (1948), La Duquesa de Benamej (1949), Pequeeces (1950), Agustina de
Aragn (1950), La Leona de Castilla (1951), Alba de Amrica (1951)...

Parlem, per exemple, de la pellcula Agustina de Aragn. s una superproducci espectacular ambientada en la Guerra de la Independncia o Guerra del Francs (anys 18081814). La dirigeix Juan de Ordua i compta amb un repartiment excellent: Aurora Bautista, Fernando Rey, Virgilio Teixeira, Eduardo Fajardo, Fernando Sancho, Jos Bdalo... Es
centra en lepisodi histric de la resistncia heroica de la ciutat de Saragossa enfront de
linvasor napolenic. Mostra sense atenuants la violncia i la cruesa prpia de totes les
guerres. s un antecedent del cinema de destape per un pit nu i fuga. Complint larticle 3
de la Constituci Espanyola de 1978, practica el respecte a les distintes modalitats lingstiques dEspanya: aragons/castell, valenci/catal, francs...

Podem concloure que el cinema produt per CIFESA s cinema de qualitat que mereix la nostra atenci; val la pena passar part del nostre temps veient, analitzant i debatent
sobre totes aquestes pellcules.

LLoren dArbia

LAIXETA

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI

NO S SI PODRAN, NO S SI PODREM

No s si podran perqu no s qui sn (no mimporta tant el quants sn) ara per
ara, ms enll de les imatges i missatges que ens arriben des de ponent, per variar.
Els que s s qui sn sn els que es troben al capdavant de les institucions ms
prximes, amb ledat, a ms, vaig coneixent-los ms profundament, s don vnen,
s qu volen, s com fan, en favor de qu i qui, i no magrada gens el que proposen
i executen.


Aleshores, tot i considerar interessant lesclat que ha suposat laparici duna
possible alternativa al bipartidisme, em sembla tot plegat demana molta prudncia.
Igual que molta prudncia requereix qualsevol aproximaci al tema duna possible
prdua de poder del partit majoritari al Pas Valenci, atesa lespessor de la xarxa
que han teixit sobre el territori i els seus habitants, ara van a per la mordassa.

Tinc la impressi en parlar dels governants actuals parlem de rgim, de sistema, xarxa dinteressos ms diversos, que abraa molts comportaments endmics:
irreversibles? La reacci social que es demana s forta, intensa, de profunditat, i s,
hi han ciutadans informats i crtics, mobilitzats, per encara la dormici collectiva s
profunda, aliena a tantes coses on ja habita el rovell de manera inexorable. No crec
en els miracles, s en els miratges: per favor no confondre.

Aleshores no s ni si podran ells, ni si podrem nosaltres, tant de bo sia aix, tant
de bo qualle una embranzida per enderrocar les estructures bastides per perpetuar
tanta desigualtat, hipocresia, misria, per fonamentar una societat ms lliure, culta,
solidria, respectuosa, inquieta, sensible. Tot em diu que aix demana temps i lluita,
perseverana. Lesperana no s cosa de quatre dies, tampoc t a veure amb promeses publicitries, amb reclams electorals, te lhas de treballar, a conscincia, i les
forces van com van.

Potser el moviment de moda s un partit low cost,
una franqucia ms que en obrir les portes t molt bon aspecte, sona molt b el que et proposen, per que desprs
thipoteca com les altres, convertint-se tota la inversi en
fum, en boira fugissera i espantadissa. Igual lnica aspiraci democrtica que permet ja el sistema s la de canviar
la franqucia per una temporada. Passa cada generaci, t
el seu punt deufria, de sentir-se aproximadament revolucionaris, per al darrere els negocis continuen fent-los els
mateixos, els amos del local, els banquers del crdit, els
mags del deute.
www.elcaudeloroneta.blog.cat
2

La rateta olora canvis...


Els mitjans de comunicaci pblics al Pas Valenci des de fa anys que han estat retallats,
tancats o manipulats a convenincia duns quants... Des de fa un temps, per, la societat valenciana vol saber, vol conixer, vol estar informada del que es cou tant a nivell poltic com cultural i, el
que s ms interessant de tot, s que ja no espera a qu li ho conten. Sha decidit a crear, explorar
i compartir nous projectes de comunicaci escrita, audiovisual i sonora que estan plenant la xarxa
de propostes, expressions musicals i teatrals, opinions i experincies de formats ben diversos. Les
que vos presentem en esta edici sn estes:
EL MAGACIM. Programa de televisi del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.

www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet
Des de fa uns anys a Benimaclet tenen una televisi molt especial,
perqu est feta per xiquets i xiquetes que estan inscrits al taller de cine
del Centre Instructiu i Musical del barri. El projecte, nascut lany 2012,
com un recurs didctic dalfabetitzaci audiovisual i creat per Zurdos
TV, sha convertit en un programa informatiu de periodicitat setmanal
en qu els xiquets i xiquetes del barri realitzen totes les tasques per ells
mateixos: sn reporteres, guionistes, cmeres o presentadores que ens
conten les notcies del seu barri, aix com les reivindicacions que els
preocupen. s per aix que veiem entrevistes sobre la Llei Mordassa,
els horts urbans o publireportatges sobre els negocis del barri.Entreu al
canal de youtube del MagaCiM, la tele de Benimaclet i voreu del que
sn capaos estos xiquets i xiquetes!
ELS 40 PRINCIPALS EN VALENCI. De dilluns a divendres de 16h a 18h al 94.2 FM
Des de principis de febrer, totes les vesprades de dilluns a divendres Los40Principales, un dels mitjans del Grup Prisa ms populars
entre els joves, incorpora a la graella #els40envalenci. El programa,
presentat per @ClaraLaguarda, segueix la radiofrmula que ha caracteritzat la cadena 40 Principales des dels inicis: la msica ms comercial, protagonitzada per cantants prefabricats a les grans discogrfiques, quasi tots efmers, que sintercalen amb cunyes radiofniques
estridents, quasi agressives que anuncien els programes estrela de
lemissora o deixen clar que Los40 sn la modernitat i la integraci:
un missatge dirigit a un pblic adolescent molt sensible als missatges
identitaris.
La novetat s que, des del passat 2 de febrer, de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la vesprada, de tant en tant escoltes una veu surant per damunt de les cunyes i les canons en angls
-majoritriament- i aquesta veu, la de Clara Laguarda, parla en catal, fent ms prxim als valencians i valencianes el programa i lemissora.
@ la rateta digital

15

PLAERDEMAVIDA - 49
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
HIVERN 2015

Opini

EL B COM
Any deleccions, ens faran el cap com un bombo.
Els que manen i han manat no pararan de fingir.
Any de votar, haurem de reflexionar.
Mirarem persones honestes, persones preparades,
persones amb ideals, persones treballadores,
persones que han lluitat per la llibertat i la igualtat,
per leducaci, pels serveis pblics.
Sn persones que poden treballar millor pel
B com.
Qui no ha estat en la lluita comuna,
qui noms ha pensat en el seu problema,
qui busca solucions individuals,
no ser bon governant pel
B com.
A qui no preocupa la cultura,
ni la llibertat, ni leducaci ms i millor,
ni el respecte mutu, ni la justcia,
ni la pau al mn, ni el medi ambient,
no el votarem, no ens serveix per al
B com.
Ens serveixen les persones que escolten,
lluiten amb nosaltres colze a colze,
sn senzilles i compten amb tots
per decidir el que s millor pel
B com.
Haurem de conixer qui es presenta.
Anirem als mtings, mirarem en internet el que ens proposen.
Votarem les millors persones, els partits no corromputs.
I seguirem participant cadasc al seu lloc,
abans, durant i desprs de les eleccions pel
B com.

Hem fet el Plaerdemavida-49:


Llus M. Antol, Llus Antol, Rosella Antol, Trini Martnez, Conxin Muoz, Raquel
Muoz, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Yago Sebastin.
Illustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.
Logotip 15 anys Macarella: Boro Albiach.
Coordinaci: Rosella Antol.
Correcci lingstica: Alexandre Ros.
Impressi: Grfiques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella.
Dipsit Legal: V-2407-2004

Histria Local
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions

No nhi ha pas prou que els poemes siguin bells:


han denganxar com la mel per endur-se lnim de
qui els escolta all on volen dur-lo.
Collabora

Horaci. Art Potica

www.macarella.org