You are on page 1of 16

Repàs del mitjà

1- Repàs d'ortografia: l'accent, el diftong i la dièresi.

El diftong
Definició:

Diftong decreixent Diftong creixent


Vocal + I/U UA
G/Q + ÜE
ÜI
UO

L'accent
En català hi ha tres classes de paraules diferents segons quina és la síl·laba
accentuada. Definiu-les i poseu 6 exemples de cada una d'elles (procureu posar paraules
accentuades i paraules no accentuades).
AGUDES

PLANES

ESDRÚIXOLES

En català també tenim vocals obertes i tancades. Son obertes la "a" (pare) la "e
oberta" (peu, be, ovella) i la "o oberta" (lloc, mos, poca).
Són tancades, en canvi, la "i" (ric), la "u" (puc) la "o tancada" (ros, pom, bossa) i la "e
tancada" (neu, bé, diners).

En català accentuem per saber dues coses:


1. quina és la síl·laba tònica
2. si la vocal accentuada és oberta o tancada
Expliqueu les normes d'accentuació.

S'accentuen les paraules agudes

S'accentuen les paraules planes

Les paraules esdrúixoles

1
Repàs del mitjà

Separeu en síl·labes, subratlleu la síl·laba tònica i poseu accent quan


calgui en les paraules següents:

bevies atom ridicul


simbol furia clinica
epoca tonica elegancia
biologa ingenua camio
fantasia maquinaria continuament
examens algun reunio

Expliqueu en què consisteix l'accent diacrític i poseu-ne 10 exemples


perquè puguem-ne veure la utilitat.

La dièresi La dièresi són dos punts que posem a sobre de la "i"


i de la "u" i que serveix per mostrar tres coses diferents:

1- Que la "i" o la "u" no formen diftong amb la vocal anterior. Exemples:


Ra-ïm, pe-üc, cre-ï, ve-ïns, tra-ï-dor, es-pon-ta-en-ï-tat.
(busqueu-ne vosaltres sis exemples més)

2- Per mostrar que una "i" intervocàlica no fa de consonant.


o-be-ï-a, con-du-ï-a, (fixeu-vos que re-ia, no en porta)
(busqueu sis exemples de "i" intervocàlica, una amb dièresi i altres sense)

3- Per mostrar en les síl·labes "güe", "güi", "qüe", "qüi" que cal pronuncia la "u".
Pasqües, aigües.
(busqueu-ne sis exemples, alguns amb dièresi i d'altres sense)

2
Repàs del mitjà

Separeu en síl·labes i poseu dièresi quan calgui en les paraules


següents:
constituissin feina
Lluisa veinat
pauta trii
heroina trau
llengues regues
babau raim
conduissin noi
situi conduit
heroi reduissin
pinguí rigui
diurn creia

Estalvi de la dièresi
Hi ha alguns casos en què no posem dièresi tot i que segons les normes se n'hauria de posar.
1. Quan posem accent
2. En les terminacions de l'infinitiu, futur, condicional i gerundi
3. En les terminacions -isme, -ista, -us, -um.
4. Després dels prefixos re-, intra-, contra, -co, auto-

3
Repàs del mitjà

Posa els accents i totes les dièresis que falten en el text següent:

En Raul, el cosi del meu vei Lluis, s'ha examinat del carnet de conduir quatre cops.
- La primera -em comenta ahir- no se que em va passar. Es cert que hi havia molt de
transit i, de sobte, un transeunt se'm creua per davant i va venir d'un pel que no
l'atropello. En el segon examen, la questio va ser diferent, perque em vaig saltar un
semafor quan conduia per la cruilla que hi ha entre el carrer del Marques de Cruilles i
Valencia. El seguent examen no el vaig aprovar perque, quan anavem a introduir-nos
pels tunels del Tibidabo se m'oblida d'encendre els llums de posicio i, a mes a mes, no
vaig recordar de posar l'intermitent quan avançarem un camio que, per cert, conduia
l'Eloisa, una done suissa que vaig coneixer a Odena. L'ultima vegada, i quan penso el
que va ocorrer en aquella ocasio si que em fa rabia, la rao per la qual em suspengueren
va ser que l'examinador em va dir que giressim per la dreta, pero jo vaig veure la meva
veina Eulalia -aquella que estudiava Ciencies Fisiques a Berlin- que anava per l'esquerra
i, mentre la mirava de reull, em vaig equivicar de direccio.
En Raul em deia tambe que ara l'esta preparant el seu germa Ramon:
- Li estic molt agrait, a en Ramon, perque te molta paciencia amb mi i, si no passa res,
gracies a ell m'examinare dema de bon mati. Confio que ara aprovare, perque se que
l'examen no es dificil i que nomes he de posar molta atencio al que faig quan estic
conduint.

4
Repàs del mitjà

La "i" i la "u" consonàntica

La "i" i la "u" fan de consonant a principi de paraula i en posició intervocàlica, per


tant formen sil·laba amb la vocal posterior.
No-ia, ca-uen, io-de.
Busca'n sis exemples més:

Mots amb accent agut (´)


a) En l’estàndard valencià s’usa l’accent agut en les paraules agudes acabades en -é, -és
i -én; els infinitius acabats en -éixer, -éncer i -ényer, i les formes verbals acabades en
-éiem i -éieu (encara que s’admet també l’accent greu).
café, francés, sorprén...; paréixer, véncer; atényer; tréiem, féieu...
b) S’han d’accentuar també amb accent agut algunes paraules
cérvol, crémor, feréstec, llépol, préstec, préssec; Dénia, església, llémena, llépola,
témpora, térbola; córrer (i compostos); estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora;
fórem, fóreu...
Mots amb accent greu (`)
a) Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats
de cloure. Açò, això, allò; debò, ressò; conclòs, exclòs, inclòs...
b) Algunes partícules gramaticals i altres mots. Què, perquè; però; arròs, espòs,
terròs...

1. L’accentuació

5
Repàs del mitjà

Hi ha mots que s’assimilen col·loquialment a través del castellà, i


això fa que apareguen bastants divergències entre la
pronúncia habitual i la normativa:
CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ
acne acné monòlit monolito
aeròlit aerolito nàixer nacer
aeròstat aerostato oboè oboe
afrodisíac afrodisiaco oceà océano
alvèol alveolo odèon odeón
anemone anémona olimpíada olimpiada
atmosfera atmósfera omòplat omoplato
àugur augur osmosi ósmosis
aurèola aureola parèixer parecer
austríac austriaco pàtxuli pachulí
biòtop biotopo però pero
càstig castigo pitecantrop pitecántropo
cautxú caucho pivot pívot
celtiber celtíbero pneumònia neumonía
ciclop cíclope policrom polícromo
conclave cónclave poliester poliéster
conèixer conocer poliglot polígloto
créixer crecer prènsil prensil
diòptria dioptría púding pudín
dòmino dominó quefir kéfir
èczema eczema rail raíl
elèctrode electrode reòstat reostato
electròlisi electrolisis repòrter reportero
ènema enema rèptil reptil
eriçó erizo reuma reúma
estèrnum esternón rubèola rubeola
esperit espíritu rupia rupia
etíop etiope saxòfon saxofón
fagòcit fagocito sinó sino
filantrop filántropo taigà taiga
flascó frasco témer temer
fluor flúor termòstat termostato
futbol fútbol tèxtil textil
grifó grifo timpà tímpano
handicap hándicap tiquet tique
heroi héroe tòrcer torcer
humit húmedo torticoli tortícoli
intèrfon interfono tulipa tulipán
isòbara isobara vèncer vencer
leucòcit leucocito vertigen vértigo
lígur ligur víking vikingo
línier linier xassís chasis
magnetòfon magnetofón xiclet chicle
medul·la médula xíling chelín
megàlit megalito xofer chofer
merèixer merecer
misantrop misántropo
míssil misil

Hi ha un grup de mots que mantenen una pronúncia vacil·lant. Hem de


pronunciar aguts: avar, basquetbol, cister, criquet, elit, handbol, iber,
interval, joquei, kirieleison, perit, quetxup, quilogram, sandvitx, soviet,

6
Repàs del mitjà

tiquet, voleibol, zenit, i plans: adequa, guru, libido, mimesi, pentagrama,


quadriga, quilolitre, i esdrúixols: període.

2. L’accentuació de topònims i antropònims

a. Topònims
També trobem interferències del castellà en els noms de lloc:

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ

Aden Adén Kíev Kiev


Áneu (vall d’) Aneu Làdoga (llac) Ladoga
Bàssora Basora Mali Malí
Benín Benin Marràqueix Marraqués
Biarritz Biárritz Mègara Megara
Carpats, els Cárpatos, los Munic Múnich
Etiòpia Etiopía Òrcades (illes) Orcadas
Eufrates Éufrates Tibet, el Tíbet, el
Hèlsinki Helsinki Tuamotu (illes) Tuamotú
Himàlaia Himalaya Ucraïna Ucrania
Honolulu Honolulú Úmbria, l’ Umbría
Ítaca Itaca Zuric Zúrich
Kàtmandu katmandú

b. Antropònims
Els noms que provenen de la tradició grecollatina o, més modernament, de
la cultura russa que han estat assimilats per via culta, també presenten
interferència del castellà:

7
Repàs del mitjà

CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ

Agamèmnon Agamenón Èumenes Eumenes


Aristides Arístides Hèracles Heracles
Arquimedes Arquímedes Heròdot Herodoto
Àrtemis Artemisa Jàfet Jafet
Àsdrubal Asdrúbal Karamàzov Karamazov
Àtila Atila Lucífer o Llucifer Lucifer
Borís Boris Lucul·le Lúculo
Cèrber Cerbero Mikhaïl Mijail
Cíbele Cibeles Odin Odín
Circe Circé Pèricles Pericles
Cleòpatra o Cleopatra Cleopatra Praxíteles Praxiteles
Dàmocles Damocles Prosèrpina Proserpina
Èdip Edipo Trasibul Trasíbulo
Empèdocles Empedocles Txèkhov Chejov
Èol Eolo Vladímir Vladimir
Espàrtac Espartaco Xólokhov Solojov
Èsquil Esquilo

També se solen pronunciar incorrectament: Nobel i Telèmac

1. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio d’Ucraina.

b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una

ampul·la de serum.

8
Repàs del mitjà

c) La gracia d’aquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix

quan li dona la llum.

d) Aquell pintor no va pintar l’aureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.

e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.

f) L’ambiguitat de l’expressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la

continuitat del programa.

g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases d’una eloquencia

esbalaidora.

h) Un instint innat, com tambe ho es l’egoisme, l’avaricia, la cobdicia; una base sobre la

qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per l’existencia.

i) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en l’ambit administratiu i

comercial.

j) La industria d’aquell pais gaudix de bona salut i no s’ha reduit gens gracies a

l’abundancia d’exportacio de materies primeres.

k) L’accident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir

despres li va deixar sequeles.

l) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a l’exit de la

recepcio.

m) El tractament de les aigues residuals per a preservar l’aigua subterrania dels aquifers

i el medi ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres.

n) Un titol grandiloquent, per a una novel·la roina i mal traduida.

o) Encara que se ben be que no es aixi, aixo m’intranquil·litza, perque hauras de

reconeixer que tot aço no es normal.

p) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.

q) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.

9
Repàs del mitjà

r) La programacio diurna de la radio te molt d’exit.

s) El talpo es un mamifer insectivor de pel fosc i cos robust que habita en les galeries

subterranies que ell mateix excava.

t) Saul torna dema a casa; li han dit que faça repos.

u) No tot el mon esta d’acord amb l’us de la violencia, i no es pot obligar ningu a

formar part d’un exercit.

v) En esta carretera els accidents son frequents.

w) La crisi va arruinar molts comerciants textils, encara que a Pere li han restituit tot el

patrimoni.

x) Van aillar les parets amb suro perque es reduira el soroll de la musica.

y) La celebre novel·lista defen en la seua intervencio que els llibres es venen entre altres

raons per l’atractiu disseny de les seues tapes.

z) Artur no solament es l’encarregat de departament, sino que tambe es un element de

pronostic. Va vestit sempre a l’ultim crit. Tot el mon el coneix per mister Perfecte. La

seua vanitat es llegendaria.

aa) Ella va dir que si que acudiria dema a prendre te, despres d’haver acabat tots els

examens.

bb) Este mati, quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han contat

que al net i la neta de Marius els ha succeit una desgracia.

cc) Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.

dd) No els ha lluit l’examen, els resultats tan roins no es corresponen amb la bona

preparacio.

ee) Si vens al viatge ens ho passarem molt be.

ff) S’ha questionat la racionalitat de l’us del telefon d’urgencies.

10
Repàs del mitjà

gg) Aquells suissos em miraven de reull quan els vaig comunicar que les paraules del

seu discurs eren intraduibles.

hh) Ell diu que no creu en eixes coses, pero cada dia sol consultar que diu el zodiac i te

una especie de reptil que li dona sort i l’acompanya a totes parts.

ii) Vull que compres un interfon perque es un aparell que ens permet la comunicacio en

forma de conversacio en veu alta entre dos o mes llocs d’un mateix edifici, per mitja

d’un o mes aparells analegs.

jj) Ara et fare el resum del llibre: el veinat d’un poblet es mobilitza quan arriba un jove

que es un bon partit. Qui l’aconseguira?

kk) Esta es l’opinio d’una persona posseidora de molts bens i de gran capital economic.

ll) Estem molt agraits perque has contribuit economicament a totes les exposicions d’art

modern.

mm) No se com es deia la canço que cantaveu, pero era una delicia escoltar-vos.

nn) Lluisa estigue tot el mati conduint per les carreteres d’Eivissa.

oo) El porc es, des de fa segles, l’animal domestic per excel·lencia.

pp) Se ben be que et riuras, pero es igual: em sent inundat per un esperit panteista.

qq) L’aureola d’unio amb les forces de la natura es la caracteristica principal de l’obra

que estic creant ara.

rr) No ho he dit a Joan, pero no se si hauria sigut millor, perque el fet d’esperar cada

moment que podia ocorrer, resulta un martiri per a mi fins que ho vaig oblidar.

ss) A causa del seu maleit retraiment, jo no pogui eixir d’aquella situacio amb

l’elegancia que volia.

tt) Una empresa de la competencia ha trobat la fragancia de l’aigua de colonia que

buscavem amb tant d’interes els quimics d’esta empresa.

11
Repàs del mitjà

uu) L’esfera terraquia que ha adquirit la Universitat d’Ucraina es propietat de la familia

d’un navegant molt questionat.

vv) La teua veina sempre reix en tot allo que mampren.

ww) Els pares venen hui; els iaios i els besnets, despus-dema.

DIVERGÈNCIES VOCÀLIQUES ENTRE EL CASTELLÀ I EL CATALÀ

De vegades, per influència del castellà, pronunciem malament algunes


paraules. Fixa’t bé en les següents i memoritza les que pronuncies
malament.

Català amb Albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, assemblea, cànem, eben,


e / efeminat, emparar, enyorar, ermini, escàlem, espàrrec,
ca espitllera, estella, estendard, estergir, gelea, genísser,
st javelina, màrfega, meravella, monestir, polseguera,

12
Repàs del mitjà

ell punxegut, ràfega, resplendor, revenja, sergent, setí,


à sèver, sometent, tàlem, tàvec, temptejar, tràfec, treball,
a vernís…
m
b
a

Català amb Afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avantatge, avaria,


a/ banús, barbaresc, hostaleria, davall, davant, davantal,
ca latrina, majorana, maragda, picaporta, ramat, rancor,
st sanefa, sarbatana, Sardenya, tríada…
ell
à
a
m
b
e

Català amb Aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brúixola,


o/ calorós, capítol, cartolina, cíngol, cobrir, colobra, complir,
ca comptadoria, conservadorisme, cònsol, croada, embotir,
st escapolir-se, escodrinyar, escoltisme, escopir, escrúpol,
ell esdrúixol, estoig, fonament, furóncol, gobelet,
à governatiu, governamental, gropa, joglar, joventut,
a monyó, nodrir, ordir, pèndol, ploma, podrir, polir,
m polvoritzar, regidoria, rètol, rigorós, robí, roí, rossinyol,
b sofrir, sorgir, sospirar, sostraure, tenidoria, títol, tolir-se,
u tomba, tonyina, torbar, torró, triomf, xorigueresc…

Català amb Ateneu, bufetada, butlletí, cacau, camafeu, corifeu, correu, cuirassa,
u/ escull, estiu, europeu, fetus, focus, fòrum, harmònium,
ca muntanya, mussol, porus, ritu, saurí, sèrum, sinus,
st subornar, sufocar, supèrbia, suportar, tètanus, tipus,
ell tramuntana, trofeu, turment…
à
a
m
b
o

Català amb i Contemporània, contenidor, declivi, desimboltura, diabetis,


/c diseconomia, eclipsi, galió, indicible, infatuar-se,
as infermera, ordinador, quítxua, sobirania
te
llà
a
m
b
e

13
Repàs del mitjà

2. Ompliu, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies
corresponents, fent atenció especialment a les vocals.
a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aèria cada
dissabte.
b) Una ràf__ga de vent va t__mbar l’est__ndard del pavelló d’Hongria.
c) Es tracta d’una persona tan escrup__losa que li fan fàstic tots els tip__s de menjars.
d) En l’ass__mblea de veïns van dir que havien desc__bert una nova av__ria.
e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rós i tant
d’av__rriment.
f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.
g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.
h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre
de visitants ru__os.
i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte
que s’impor-te.

3. Completa la graella amb els termes que hi falten:

castellà català castellà català


escoltisme tenidoria
rito suero
quítxua sinus
ebanista diabetes
declivi gropa
estandarte cerbatana
estoig escopir

14
Repàs del mitjà

urdir averia
gelea picaporta
eclipse estarcir
cuirassa setí

4. Posa la vocal que hi falta a les paraules següents:

ord____nador regid_____ria des_____mboltura d____vantal


mon____stir jav____lina ____rmini rev____nja
p____lir n____drir ____mbaixada glob____s
s____spirar m____ntanya r_____ncor conten____dor
sob____rà at____rdir ____mparar r____bí
____nfermera tri_____mf camafe_____ r___í

5. Ompli els espais buits de les frases següents amb la forma


corresponent de cada
parella.

ruda/rude
—La ________ és una planta amb la qual es fa essència.
—És una dona mancada de delicadesa, és una dona _________.

cobla/coble
—El _________ de bous venia pel camí vell.
—La seua germana Rosa compon música per a _________.

regna/regne
—El món natural es divideix en : _________ animal, _________ vegetal i
_________
mineral.
—Anar a _______ solta vol dir córrer sense refrenat.

templa/temple
—Van visitar el _________ de la Sagrada Família.
—S’anomena _________ cadascuna de les dues parts laterals del cap.

basa/base
—Té sort a les cartes, ha fet _________ en totes les partides.
—Ha llegit la __________ de la seua filosofia.

espècia/espècie
—Però, quina ________ d’home ets?
—Una ________ és una substància aromàtica.

15
Repàs del mitjà

16