Cooperació i solidaritat

Pàg. 1 de 7

La cooperació, la solidaritat i la cultura per la pau
per al millor Granollers
INTRODUCCIÓ
Durant els darrers anys, el model de desenvolupament predominant ha entrat en una profunda crisi
mundial, i les conseqüències econòmiques, socials, sanitàries, alimentàries i ambientals han afectat
greument milions de persones. Una situació que ha empitjorat en la mesura que la crisi financera també ha
afectat els compromisos dels països del nord, donants tradicionals d’ajuda oficial al desenvolupament, fet
que ha provocat una forta retallada en el finançament del desenvolupament per als països més empobrits.
A Catalunya, l’extrema dreta ha popularitzat el discurs de “primer els de casa”, que segmenta el principi de
solidaritat en funció de si s’aplica localment o internacionalment, als nascuts dins o fora del país i als que
professen unes creences més o menys allunyades de les de la majoria. Aquests discursos reivindiquen
tancar l’aixeta, com si la cooperació fos un privilegi que “ara no toca” i obliden que la solidaritat no és donar
el que ens sobra, sinó compartir el que tenim, i que la cooperació és un acte de responsabilitat i coherència
més que de generositat i prestigi.
D’altra banda, l’aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local aprovada pel govern del PP ha determinat la cooperació com una competència impròpia dels ens locals, limitant o eliminant
les partides en aquest àmbit.
Aquesta situació ha posat en risc el model català de cooperació municipalista, un model que va néixer fa
trenta-cinc anys i que avui està en crisi, com també ho està el principal referent de la cooperació internacio nal municipalista a casa nostra, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que en els darrers quatre
anys ha disminuït el pressupost en un 30 % i que, fruit de repetides crisis institucionals, no ha sabut donar
respostes.
I, en aquesta crisi, hi tenen molt a veure la manca de resultats tangibles, l’aparició d’algunes males pràcti ques i la poca connexió del teixit solidari català amb una ciutadania que no percep les polítiques de coope ració com una prioritat per als municipis en temps de crisi, ja sigui perquè no s’han retut comptes davant els
veïns o perquè la tasca de sensibilització feta fins ara no ha estat prou eficaç.
Avui, defensar el compromís solidari amb el desenvolupament humà significa no només no fer marxa enrere
en el finançament, sinó desplegar una política pública alineada amb un model de cooperació transformador
que, al sud, acompanyi processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats i prevenir les
catàstrofes humanitàries i, al nord, ajudi a construir una ciutadania crítica, solidària i responsable mitjançant
l’educació per al desenvolupament.
Des de l’any 1995, el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Granollers és l’organisme encarregat de
coordinar les iniciatives ciutadanes de les entitats de cooperació i canalitzar el suport municipal. Des de fa
moltes legislatures, el nostre Ajuntament aporta l’1 % dels recursos municipals (l'1 % dels capítols I i II d’ingressos propis), per destinar-los-hi seguint els criteris definits per les mateixes entitats que formen part del
Consell. I és que la ciutat és ben activa en la generació de propostes de cooperació i solidaritat, que van
cada vegada més ben orientades a un codesenvolupament que vincula positivament la migració amb el progrés dels països d’origen de la població nouvinguda.
Tanmateix, aquesta situació també està afectant el teixit associatiu vinculat a la cooperació. Les entitats de
cooperació i solidaritat estan patint greus dificultats per continuar desenvolupant la seva tasca, fruit de la
manca de recursos i d’unes normatives que premien la professionalització en contra del voluntariat. Aquesta
situació l’estan patint especialment les petites organitzacions sense infraestructura a escala nacional i fortament arrelades al municipi. Una realitat que ens pot fer perdre aquest teixit associatiu i tot el seu background, sense perdre de vista el paper tan important que exerceixen pel que fa a la sensibilització, com a escola de participació ciutadana, i la funció vertebradora del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de
Granollers. Per tot això, des d’ERC–Acció Granollers, ens proposem els següents

Cooperació i solidaritat

Pàg. 2 de 7

OBJECTIUS

Potenciar el codesenvolupament, amb actuacions que vinculin Granollers amb els països d’origen de la
població nouvinguda a la nostra ciutat.

Augmentar l’aportació de l’Ajuntament al desenvolupament dels pobles del Tercer Món.

Aprofundir en la cultura de la pau, el diàleg i la convivència.

Fomentar els valors de la diversitat cultural, al mateix temps que es practica la cultura de la “no
diferència” respecte de l’altre.

Donar suport a la tasca del teixit associatiu vinculat a la cooperació i la solidaritat de Granollers a partir
del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat.

Assegurar una política municipal en matèria de cooperació participativa, concertada, coherent i eficaç.

Aconseguir un major compromís i implicació de la ciutadania envers la solidaritat i la cooperació.

Reforçar els mecanismes de defensa dels drets de la ciutadania.

Cooperació i solidaritat

Pàg. 3 de 7

PROPOSTES D’ACTUACIÓ
1.

Organització i recursos

Reconèixer i potenciar la Regidoria de Cooperació i Solidaritat com a eina bàsica d’estructuració
d’aquest treball sectorial dins de l’Ajuntament, i del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat
com a òrgan de participació sectorial, com a reconeixement de la cooperació en qualitat d'element
bàsic de treball municipal, assegurant-ne la participació en el disseny, la presa de decisions i la
implementació.

Aquesta regidoria hauria de comptar amb la dotació de personal tècnic suficient i adequat per a la
realització del seu programa d’actuació, així com amb la dotació de prou recursos econòmics.

Continuar destinant l’1 % dels recursos municipals (l'1 % dels capítols I i II d’ingressos propis del
pressupost) als projectes de cooperació i solidaritat.

2. Cooperació al desenvolupament

El Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat ha anat definint en cada moment quins havien
de ser els percentatges, prioritats..., i concretant a quins projectes havien d’anar els recursos municipals dedicats a la cooperació al desenvolupament.
Cal, en el proper mandat municipal, continuar avançant en el repte de millorar la qualitat i l'eficiència
de la cooperació al desenvolupament i, per tot això, proposem:

Mantenir aquesta línia de participació, en què les decisions preses pel Consell continuïn tenint
caràcter vinculant.

Aprovació d’un nou pla director de cooperació al desenvolupament, que fixi els reptes, els objectius,
les prioritats, les modalitats i l’escenari econòmic del mandat, fites a curt, mitjà i llarg terminis, i que tingui present:
 El Pla de cooperació al desenvolupament de Catalunya, amb les noves dinàmiques de l’escenari
internacional.
 El reforçament de les propostes de codesenvolupament, amb relació als països d’origen de les
persones nouvingudes a Granollers.
 L’alineació amb el Pla de projecció exterior de Granollers.
 Les actuacions de sensibilització envers la ciutadania.
 El compromís amb un canvi de model de cooperació al desenvolupament municipalista que cerqui
el valor afegit en l’enfortiment de la governança democràtica, la construcció de pau i l’equitat entre
dones i homes.

Assegurar una veritable incidència del teixit associatiu granollerí en el pla director:
 Prioritzant el treball amb les entitats solidàries del municipi i els projectes d’educació per al
desenvolupament, i desplegant cooperació directa amb els ens locals del sud.
 Incentivant la visualització pública del treball que realitzen les entitats.
 Generant una nova dinàmica de sensibilització ciutadana.

Activar mecanismes d’avaluació i seguiment de les actuacions dutes a terme en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacionals, per aprendre i destacar les bones pràctiques que
permetin millorar la qualitat de la nostra actuació en aquest àmbit i augmentar el grau de sensibilització.

Refundar el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per convertir-lo en una eina útil per als
reptes del sector, i recuperar el suport ciutadà a les polítiques de cooperació i solidaritat internacionals
del municipalisme català. Sempre que sigui possible, s’intentarà presentar projectes municipals de
cooperació a través del Fons, per tal de garantir-ne un correcte seguiment i avaluació tècnica.

Cooperació i solidaritat

Pàg. 4 de 7

Continuar impulsant projectes de cooperació al desenvolupament des del mateix Ajuntament, com a
organisme especialitzat en la gestió pública, i en diversos àmbits sectorials. Cal també aprofitar
l’experiència dels tècnics municipals, per tal d’impulsar projectes de cooperació especialitzats, de suport al
municipalisme.

Fomentar la vinculació del teixit associatiu local amb els col·lectius de nous granollerins ,
prioritzant l’actuació de cooperació amb els seus països d’origen, per vincular positivament la migració
amb el desenvolupament dels països d’origen de la població nouvinguda.

Fer l’adhesió de l’Ajuntament a la Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica, impulsada pel Setem,
per tal d’assolir els reptes següents:

 Introduir criteris ètics en la compra pública de roba per a l’Ajuntament, que permetin assegurar
que la roba utilitzada pels treballadors i les treballadores que la necessitin (policia local, unitat
operativa de serveis, etc.) ha estat confeccionada de manera lliure d’explotació i d’injustícies.
 Incrementar la compra de productes de comerç just per a l'Ajuntament, col·laborant així a fer
cada cop més present aquest tipus de comerç alternatiu a tot el territori català.

Crear i/o impulsar els mecanismes de participació de la població nouvinguda del Tercer Món
residents a Granollers, per tal de desenvolupar conjuntament programes de cooperació amb els seus
pobles d’origen, segons els criteris del codesenvolupament dissenyats pels Fons Català de Cooperació.

Donar suport, amb posicionaments públics i clars (acords de ple), a totes les iniciatives
supramunicipals tendents a la creació d’un nou ordre econòmic mundial (per exemple, campanyes per
l'abolició del deute extern, antiglobalització, etc.).

Continuant amb el treball desenvolupat pel Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, proposem
l’adopció de sistemes de gestió dels recursos destinats a la cooperació, que siguin solvents i
adaptats a les necessitats dels països del sud, que incloguin l’elaboració d’unes bases i un suport
tècnic i administratiu qualificat, així com la gestió transparent en tot el procés de selecció i rendició de
comptes.

Donar suport i realitzar les accions necessàries per donar difusió i ajudar a l’acompliment dels
Objectius del Mil·lenni.

Cercar objectius concertats entre diferents actors locals i supramunicipals (la Diputació de
Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament), per assolir resultats més òptims i evitar
duplicitats.

Coordinar l’ajuda humanitària a Catalunya en el marc de l’Agència Catalana de Cooperació, amb
presència de la representació designada per la Comissió de Coordinació d’ens locals.

Recuperar la condició de Granollers com a ciutat d’acollida de poblacions refugiades. La nostra
ciutat no pot mantenir-se aliena a les tragèdies que pateixen els ciutadans d’arreu, especialment
aquells de països de l’entorn de la Mediterrània.

Mantenir en condicions òptimes el pis d’acollida d’infants (sahrauís i d'altres nacionalitats) malalts,
existent a la nostra ciutat.

Granollers s’ha d’acollir a la iniciativa del Parlament de Catalunya, convertint-se en una ciutat refugi de
l’escriptor, i acollint un escriptor refugiat.
Potenciació de les accions de sensibilització i educació per al desenvolupament
Tal i com ja ha anat portant a terme el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat:

Dedicar no menys del 10 % del pressupost de cooperació a la sensibilització i incidència política.

Promoure i impulsar campanyes de sensibilització sobre la realitat dels pobles del sud i debats sobre

Cooperació i solidaritat

Pàg. 5 de 7

els nous reptes de la cooperació.

Donar suport a iniciatives en la formació i l’anàlisi de resultats en l’àmbit de la cooperació
internacional.

Desplegar campanyes de sensibilització, millorar els mecanismes de transparència i activar canals per a
la rendició de comptes com la millor eina per enfortir una ciutadania crítica compromesa amb el
desenvolupament, la cultura de la pau i els drets humans i compromesa amb les polítiques de
solidaritat, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

Organitzar brigades solidàries de joves en el marc dels agermanaments com a element indispensable
per garantir una autèntica relació intercultural amb els pobles del sud.

3. Cultura per la Pau
Malauradament, Granollers ha viscut una de les pitjors i més tràgiques experiències de guerra al nostre
país: el bombardeig feixista del 31 de maig de 1938. Per això, des d’ERC hem treballat fermament
perquè Granollers es converteixi en una ciutat referent per la pau a Catalunya. La posada en marxa
de Can Jonch va suposar un canvi en les polítiques de foment de cultura de la pau, i la ciutat va poderse mostrar en el mapa com una ciutat que creu en la força i la qualitat regeneradora de la pau.
Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau
Des d’ERC–Acció Granollers creiem que cal recuperar la idea original que volia fer del Centre de Cultura
per la Pau de Granollers un referent arreu dels Països Catalans en cultura de p au, fomentant totes
aquelles activitats que vagin dirigides en aquest sentit. Aquestes comprenen des de la no-violència,
l’antimilitarisme i la defensa dels drets humans fins a la promoció de les actituds cíviques i de respecte
que millorin la convivència i la participació de la ciutadania en aquelles qüestions que els afecten
directament. Per aquest motiu, i com que considerem que al llarg d’aquest mandat s’ha desenvolupat
poc aquest projecte, proposem que es mantinguin els objectius del Centre de Cultura per la Pau de Can
Jonch, tenint en compte que cal cobrir les necessitats següents:

Donar compliment a l’objectiu principal de fomentar la cultura de la pau en tots els aspectes de la
vida ciutadana, impulsant i donant suport, juntament amb les entitats i associacions del sector, a les
diverses campanyes que afavoreixin la pau, el desarmament, els drets humans i la superació de
la injustícia i la discriminació.

Convertir el Centre de Cultura per la Pau en un espai de trobada d’entitats, associacions i persones
que treballen en temes de cultura de pau i cooperació per tal de compartir projectes i campanyes
impulsades conjuntament, i ser seu permanent del Consell de Cooperació i Solidaritat de
Granollers.

Crear el centre de recursos que permeti ser un punt d’informació i assessorament especialitzat en
temes de cultura de pau adreçat a tota la ciutadania, entitats, investigadors , comunitat
educativa i escoles. Per assolir-ho, el Centre haurà de crear un fons de materials diversos
especialitzats (llibres, revistes, DVD, materials pedagògics, jocs...) per posar-los a disposició de les
persones o entitats que ho sol·licitin. També caldrà establir coordinacions telemàtiques amb altres
espais que disposen de recursos per tal de poder oferir la informació d’on trobar i com aconseguir
aquells materials de què el centre no disposi.
Recuperació de la memòria històrica
Pel que fa als processos de recuperació de la memòria històrica, Can Jonch hi ha realitzat una tasca
lloable de recuperació de la memòria història de la ciutat en relació amb el bombardeig feixista. Cal,
però, aprofundir en aspectes encara desconeguts de la nostra història. Per això, proposem:

Cooperació i solidaritat

Pàg. 6 de 7

Que esdevingui el punt neuràlgic de la recuperació de la memòria històrica a la nostra comarca ,
impulsant i realitzant programes i projectes en aquest sentit. Aquesta funció s’ha de dur a terme
col·laborant conjuntament amb les persones que ja treballen en aquest mateix camí: investigadors,
estudiosos, col·lectius afectats i, especialment, amb el Museu de Granollers, que ha desenvolupat
aquesta funció a la ciutat en els darrers anys.

Continuar treballant per la memòria del bombardeig del 31 de maig de 1938, amb el manteniment de
refugis, realització d’actes per a escolars, senyalització d’espais, potenciació de la recerca...

Recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil, però també de l’exili de tants ciutadans, del
franquisme i de la recuperació democràtica, tant de les històries personals com dels processos de
destrucció i construcció que ha sofert Granollers al llarg d’aquests anys.

Can Jonch s’ha de convertir en el centre on explicar la història de la guerra al municipi , sense
sensacionalismes ni amb cap esperit de revenja, sinó amb un sentit pedagògic, d’aprenentatge de les
causes i les conseqüències de les guerres.

Ensenyar a tota la ciutadania, especialment als més joves, les causes i processos de la nova
immigració, estudiant els itineraris d’arribada de la població nouvinguda en els darrers anys a la nostra
ciutat, les causes (guerres, injustícies polítiques, socials i econòmiques) i conseqüències en els països
d’origen.

Oferir formació en diversos aspectes que ajudin a la sensibilització en temes de cultura de pau ,
de drets humans, de cooperació i desenvolupament, de coneixement d’altres cultures, d’immigració i de
gestió pacífica de conflictes i de comunicació positiva.

Impulsar i liderar xarxes de ciutats per la pau, a escala europea i mediterrània, com el projecte
europeu Ciutats Bombardejades per la Pau, en què, des del patiment sofert per diferents ciutats
com Guernica, Dresden o Vukovar, i la mateixa Granollers, per posar exemples, treballem de manera
conjunta per difondre els valors de la pau des de les ciutats i per a tots els ciutadans d’Europa.
Polítiques per la pau local i global

Afavorir polítiques d’integració, ajut i solidaritat amb les poblacions immigrants , així com impulsar,
des del municipi, accions i activitats que fomentin el respecte a la diversitat.

Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi , que intervindrien quan
fos necessari i estarien integrats per persones amb una sòlida formació en aquests temes.

Portar a terme cursos de formació adreçats als policies municipals en temes de mediació i resolució
de conflictes, així com de tractament de la diversitat.

Com a altres elements essencials d’una cultura de la pau, comprometre’s en la protecció del medi
ambient, desenvolupar accions contra la discriminació (racisme, masclisme, etc.), fomentar la
tolerància, promoure la justícia social i la lluita contra l’exclusió i obrir espais de participació ciutadana
en la presa de decisions municipal.

Ajudar les poblacions civils de països en guerra o postguerra i acollir els desertors provinents
d’aquests països.

Donar suport activament als desertors, insubmisos, objectors de consciència i objectors fiscals del
municipi, donant-los suport econòmic, legal, publicitari, etc.

Participar activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa
dels drets humans i la construcció de la pau.

Donar suport i adherir-se a les diverses campanyes ciutadanes que afavoreixen la pau, el
desarmament, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació.

Cooperació i solidaritat

Pàg. 7 de 7

Cap al desarmament i la desmilitarització
Al mateix temps, creiem que un dels processos amb més potencial en el procés de construcció d’un nou
país que hem engegat a Catalunya és la possibilitat de no tenir exèrcit, essent un dels que genera més
il·lusió entre la població. Catalunya sempre ha estat terra de pau, i cal que això ho expliquem ben alt.
Per això, proposem que Granollers sigui radical en la definició del paper que les ciutats han de jugar
en favor de la desmilitarització.
En els darrers anys, i des de la xarxa d’Alcaldes per la Pau (Mayors for Peace), s’ha creat una xarxa catalana d’Alcaldes per la Pau i s’està avançant en la creació d’una plataforma de ciutats per la pau a la
Mediterrània. Tot i això, des d’ERC–Acció Granollers hem trobat a faltar una acció contundent d’aquest
conjunt d’alcaldes amb posicionaments clars de rebuig a tot allò que s’esdevé a l’altre costat de la Mediterrània. Per això, proposem:

Posicionar-se radicalment en contra de qualsevol tipus de violència en les ciutats de la
Mediterrània, generant comunicats constants de rebuig cada vegada que se succeeixi una acció
violenta.

Posicionar-se en contra de la participació del govern de l’Estat en intervencions militars, reclamar
vies pacífiques de resolució de conflictes i exigir que la població sigui consultada abans que el govern
s’impliqui en una guerra.

Fomentar i facilitar la tasca d’educació per la pau a les escoles, així com promoure que aquestes facin
objecció de consciència als programes de militarització de l’ensenyament.

Creació d’una xarxa efectiva de ciutats per la pau a la Mediterrània, que tingui incidència real en els
processos de guerra que s’hi esdevenen.

Donar suport a la Fundació per la Pau en les seves accions per la no-violència.

Proposar agermanaments i intercanvis amb les ciutats que sofreixen violència.

Evitar que a Granollers s’esdevinguin accions militars del tipus:




la instal·lació al terme municipal de fàbriques d’armament o d’equipaments militars
la cessió d’instal·lacions municipals per a actes de l’exèrcit ni per a fires d’armament
el trànsit i comerç d’armes pel municipi
els actes de caràcter militar dels representants de l’Ajuntament
l’acolliment de desfilades militars al municipi
 la difusió de campanyes d'afiliació a l’exèrcit ni de cap altre organisme de caràcter militar
La mediació comunitària

Can Jonch, com a referent per incorporar el treball de cultura de pau a la vida ciutadana, ha d’oferir
opcions pacífiques de gestió de conflictes . La mediació comunitària es basa en un procés de diàleg
i de comunicació entre les parts que es troben en conflicte, amb l’ajuda d’un tercer imparcial, el
mediador o mediadora que condueix el procés.

També ha d’oferir formació en mediació comunitària, com un eix estratègic de desenvolupament del
Centre.