Un programa d’estimulació primerenca

PROPOSTA D’INTERVENCIÓ Tenint en compte que les adaptacions curriculars i d'accés són molt significatives en totes les àrees, i sense oblidar el currículum estàndar d'Infantil, i després de diverses converses amb la família, els serveis psicopedagògics privats i de la Conselleria, hem elaborat i proposat un programa d'atenció primerenca que estaria en una etapa molt anterior a l'educació infantil ordinària. Ho hem estructurat de la següent forma: Una relació de les habilitats que l'alumne posseïx valorades segons el nivell d'assumpció de les mateixes. Una introducció sobre el que representa l'atenció primerenca perquè els diferents professors i especialistes tinguin una succinta informació referent a això. Un llistat d'activitats proposades per a portar a terme aquest programa d'atenció primerenca. D'aquestes activitats s'ha proporcionat còpia als diferents professionals que han d'intervenir amb l'alumne per a fer-lo de forma coordinada.

2

També s'ha muntat un petit racó en l'aula amb materials educatius significatius (joguines de nadó que treballen colors, tamanys, seriació, etc...) per a poder realitzar amb l'alumne activitats d'atenció primerenca , i un programari d’acces lliure online: http://www.poissonrouge.com/ amb un ratolí adaptat.

NIVELL DE COMPETÈNCIA CURRICULAR (ACTUALITZACIÓ FETA PER AL, ATE, PT, I TUTORA. OBSERVACIONS SUPERVISADES PER EL SERVEI D'ATENCIÓ PRIMERENCA)

ÀREA D'IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL
- Li agrada fer moviment davant el mirall. (POC) - Manifesta molèstia o plaer davant de determinades situacions. (SI) - Protesta i intenta evitar les situacions que no li agraden. (SI) - Capta les emocions i sentiments en les altres persones. (NO) - Expressa emocions vers les altres persones i situacions en què es troba còmode o incòmode, li encanten les mostres d'afecte de les persones adultes o dels infants.(SI) - Reclama l'atenció de les persones adultes quan ho necessita. (SI) - Quasi sempre està tranquil. Mostra poca tolerància a la fustració i darrerament respon amb alguna rebequeria. (SI)

3

- Accepta que el netegem i mostra satisfacció quan ho feim. (SI) - Porta bolquers i necessita ajuda per menjar triturat. Comença a enviar-se els sòlids. -Manté la postura d'assegut. es desplaça arrosegant-se des de la posició d'assegut però no gateja ni repta. (SI) - Fa moviment de marxa si l'aguantam. (SI) - Sovint costa fer-lo quedar quiet a l'estora en les activitats de grup. (SI) Cerca i explora objectes amb predilecció per rodes i formes rodones, I ES COLOR BLAU. -LI agrada molt sortir al pati.PICA AMB LES JOGUINES al sorral -Normalment juga sol, (si) -Anticipa situacions i activitats quotidianes a partir de determinats indicis o senyals. (Poques vegades)

Àrea medi físic i social
 Entra content a l'escola. (si)  S'acomiada de la persona que l'acompanya sense dificultats, tot i que a vegades plora però accepta el consol de la mestra. (Si)

4

 Quasi sempre està content, acceptant la presència a la classe d'altres infants i d'altres persones adultes. (si)  Diu adeu amb la mà. (si) Reconeix a les persones mes properes (si) Accepta la relació amb els altres nins. (si)  La seva psicomotricitat grossa i fina són molts limitades. (si)  Explora els objectes amb tota la mà (no sempre)  Somriu i riu. (si)  Darrerament comença a tenir la iniciativa de cercar el contacte corporal amb l'adult. (Si)  Demostra interès pels objectes lluminosos i tots els que puguin rodar o tenguin formes rodones. (si)  Li agrada molt escoltar cançons. (si)  Li costa romandre aturat a les activitats d'estora i intenta fugir. (si) Àrea Comunicació i Representació  No parla. Emet son guturals i qualque so vocàlic, segons l'entonació d'enuig o de felicitat.

5

         MÉS        

Manifesta sentiments d'alegria, rebuig, enuig... (si) Si el molesten plora. (si) Fa demandes d'aproximació física a les mestres.(a vegades) Diu adéu amb la mà quan s'en va. (Dirigit) Pica de mans. (si) Fa sorolls per cridar l'atenció. (Per mostrar enuig més bé) Reconeix la veu de les persones més properes. (si) Respon al seu nom. (A vegades) Manifesta la seva molèstia o plaer davant determinades situacions. (si) CARACTERÍSTIQUES DEL NEN (observades darrerament) Li costa menjar coses sòlides, no mastega. De vegades perd la mirada. Quasi mai segueix amb la mirada, ni a l'individu ni al grup. La seva atenció a les coses que li envolten és aleatòria. No sempre se sent atret per les activitats, sons o coses que ho envolten Li agrada obrir coses molt sencillez. Li agraden molt les formes rodones. Fixa la mirada en objectes per períodes curts, i no sempre els que se li mostren.
6

 Es capaç de seguir amb la mirada un objecte que es mou dintre del seu camp visual.  D'igual manera al deixar caure un objecte al davant d'ell, no mira cap al sòl al lloc on cau l'objecte.  També pot aferrar i soltar objectes voluntàriament, de fet, és un des seus passatemps, agafar i llençar objectes a terra, encara que no els segueix amb la vista per a veure a on han caigut.  Moviments reiterats de balanceig cap a enrere copejant-se el cap sinó s'evita per part d'un adult , o quan agafa”rabietes” es tira cap enrrera.  No sempre gira el cap quan es produeix un so fort prop d'ell.  Discrimina persones.  Pot imitar gestos senzills, per exemple fer mambelletes, encara que no ho fa sempre.  No anticipa esdeveniments.  Aparta obstacles per a arribar a un objecte, quan l’interessa.  Pot ficar un objecte en una caixa imitant a l'adult.  Quan es trasllada mantenint la postura d'estar assegut sembla explorar l'entorn, quedant-se aturat i seguint després la marxa.  De vegades fa renous.  Darrerament, hi ha moments que repeteix: "ma ma ma" i sons vocàlics.  De vegades assenyala amb el dit.
7

 Amb ajuda i amb punts de suport comença a pujar-se per agafar coses bipedestació.  Li agrada donar cops continuadament amb qualsevol objecte.  Darrerament sembla que no l’agrada tanta com abans el contacte amb altres nins, li costa estar aturat i segut amb la resta més que abans.

8

AQUEST LLISTAT D'ACTIVITATS PROPOSADES NI ÉS EXHAUSTIU NI ÉS EXCLOENT D'UNES ALTRES QUE POGUESSIN REALITZAR-SE. NOMÉS ÉS UN GUIÓ perquè les persones implicades en l'educació de l'alumne puguin tenir una guia de les acctivitats que es poden i s'estan realitzant, i les no implicades sàpiguen què s'està fent. No es tracta d'obligar a fer tals coses per un ordre determinat, sinó que seria ideal anar realitzant-les segons la disposició de l'alumne, i intentar no repetir les mateixes en el mateix dia. És important tenir un criteri unificat quan a l'alumne li de una de les seves freqüents “rabietas” per no voler fer alguna cosa, es recomana usar el "time-out" és a dir, deixar-lo en al catifa de jocs, tombat, sense fer-li cas

9

fins que se li passi, normalment no li dura ni un minut, després reprendre l'activitat o canviar-la. Algunes de les activitats les pot realitzar i les realitza ja, unes altres són objectius a llarg termini. El fet d'estar dividides per àrees no significa estanqueïtat o que les hàgin de fer només determinades persones, o es poden i seria desitjable que es puguin realitzar alternativament en qualsevol moment que considerem oportú També tenen l'objectiu d'unificar criteris d'intervenció i ara com ara s'han subministrat còpies d'aquest programa per a la seva supervisió i vist i plau als serveis psicopedagògics de L'EOEP/, a la psicopedagoga externa, i als serveis de l’UVAI contractats per la Conselleria.

10

Estimulació primerenca Alguna vegada t'has preguntat el motiu pel qual els éssers humans depenem dels pares durant tant temps en comparació de la resta d'animals? La raó bàsica estreba en el nostre cervell, la maduració del qual requereix molt més temps que el de la majoria d'espècies. Tots hem vist imatges d'animals que a les poques hores de néixer ja caminen al costat de les seves mares sense aparent dificultat. Per descomptat, la supervivència d'un cadell de cervol resultaria molt difícil si aquest no fos capaç de seguir a la seva mare, que contínuament s'està desplaçant a la recerca de pastures fresques. No cal dir si no pogués córrer a les poques setmanes davant la presència d'un depredador.

11

Un bebé, no obstant això, triga una mica més d'una any a començar a caminar, pel que la seva supervivència depèn en extrem de la protecció de la mare. El caminar no és una habilitat innata que posseeixi el bebé, sinó que és el resultat d'un aprenentatge. Un nounat només mostra un limitat conjunt de capacitats si les comparem amb les quals anirà adquirint amb el transcurs dels anys. I la majoria d'habilitats que posseïx estan relacionades amb la seva supervivència: succionar per a poder alimentar-se, plorar per a atreure l'atenció de la seva mare, o tancar les mans per a intentar aferrar-se a allò que les toca. Aquesta total indefensió és conseqüència d'un cervell encara per formar. Però aquesta circumstància que pot semblar en principi negativa comporta, en realitat, un enorme avantatge: el bebé serà capaç d'adaptar-se molt millor a l'entorn i a les circumstàncies canviants que qualsevol altre animal el cervell del qual ja estigui programat en el moment de néixer. Disposar
12

d'un cervell plàstic és el que ha permès a l'espècie humana progressar i sobreviure fins i tot davant les condicions naturals més adverses.

Què és l’estimulació primerenca

L'estimulació primerenca té per objectiu aprofitar aquesta capacitat d'aprenentatge i adaptabilitat del cervell en benefici del bebé. Mitjançant diferents exercicis i jocs la seva intenció és la de proporcionar una sèrie d'estímuls repetitius, de manera que es potenciïn aquelles funcions cerebrals que a la llarga resulten de major interès. No només es tracta de reforçar aspectes intel·lectuals, com la seva capacitat per a la lectura o el càlcul matemàtic, sinó que l'estimulació primerenca també contempla els aspectes físics, sensorials i socials del desenvolupament.
13

Com es porta a terme? L'estimulació primerenca es basa en la repetició del que es ve a anomenar unitats d'informació o bits. Igual que tots els nens aprenen a parlar per si mateixos (a força d'escoltar diàriament els sons del llenguatge), el seu cervell és capaç d'adquirir tota altra sèrie de coneixements mitjançant la repetició sistemàtica d'estímuls o exercicis simples. Amb la repetició s'aconsegueix reforçar les àrees neuronals d'interès. Per exemple, perquè un nadó gategi és necessari que controli el cridat patró creuat, això és, la capacitat de coordinar la seva mà dreta amb el seu peu esquerre (i viceversa) i així avançar. El nostre cervell està dividit en dos hemisferis, esquerre i dret, cadascun dels quals controla la part oposada del cos. Doncs bé, els exercicis de gatejo reforcen el patró creuat i, per tant, ajuden a millorar la coordinació entre els dos costats del nostre cos.

14

Resulta efectiva? En l'actualitat no existeixen estudis fiables que determinin si l'estimulació primerenca realment resulta efectiva o no en el desenvolupament neuronal d'un bebé. El problema és que no és possible tornar enrere i provar que hagués passat si s'hagués actuat de manera diferent. El que si resulta *irrefutable són els resultats obtinguts sobre animals sotmesos a algun tipus d'estimulació. A pesar de la limitada flexibilitat dels seus cervells, molts investigadors han verificat un desenvolupament neuronal superior de les àrees que van ser estimulades d'alguna manera. Per descomptat, la decisió de posar en pràctica un pla d'estimulació primerenca és absolutament personal. Però has de tenir en compte que la maleabilitat del cervell decreix ràpidament amb l'edat. Així, el màxim desenvolupament neuronal coincideix amb l'etapa que va des del naixement
15

fins als tres anys d'edat, per a després decréixer i pràcticament extingirse a l'edat de sis anys. A partir d'aquest moment, les interconnexions neuronals del cervell ja estan establertes i els mecanismes d'aprenentatge s'assemblen als d'un adult.

És cert que un programa d'estimulació pot resultar pesat i rutinari per als pares, ja que exigeix una certa dedicació diària. Però, a pesar que alguns autors pugui dubtar de la seva efectivitat, el temps invertit amb els teus fills sempre resulta profitós.

16

Com és el cervell del nadó ? A pesar de la seva enorme complexitat, el cervell d'un nadó és l'òrgan menys format en el moment del seu naixement, ja que l'estretor del canal del part limita en gran amidada el seu volum. Durant els pròxims anys, el seu cervell creixerà de manera notòria, igual que la resta dels seus òrgans, però ho farà d'una forma significativament diferent. Així com els pulmons ja són capaços de portar a terme la seva missió des del part, i simplement van augmentant la seva grandària per a obtenir l'oxigen necessari per a un cos cada vegada major, el cervell no només creix físicament, sinó que també es transforma internament. Quan un nadó neix, el seu cervell és un enorme conjunt de neurones, a l'espera de formar la intricada estructura cerebral que d'adult li permetrà
17

parlar, llegir, raonar i sentir tot tipus d'emocions. Algunes de les neurones ja tenen una missió específica i el seu funcionament ha estat activat pels gens per a portar a terme les tasques bàsiques per a la supervivència fora del ventre matern, com el respirar, plorar o xuclar. Però existeixen bilions de neurones que encara no han estat activades i que tenen la potencialitat de formar part de qualsevol procés cerebral futur.

Tan o més importants que les neurones són les connexions que entre elles s'estableixen per a formar els circuits o xarxes neuronals. Si bé una neurona aïllada realitza una missió simple, milions d'elles interconnectades entre si són capaços de realitzar les més complexes tasques. Per introduir un símil, qualsevol òrgan del nostre cos està format per milions de cèl·lules, encara que cada cèl·lula és incapaç per si mateixa de portar a terme la funció de l'òrgan del que forma part. És, per tant, el conjunt de neurones i
18

les seves connexions el que estableix l'autèntica potencialitat del cervell humà. Experimentar és fonamental S'estima que el cervell d'un adult té una mica més de cent mil milions de neurones, cadascuna de les quals es connecta amb diversos milers. Si fem un simple càlcul, veurem que en total hi ha una mica així com cent bilions d'interconnexions en el nostre cap. Tenint en compte aquesta dada, la idea clàssica que el cervell d'un adult està inexorablement determinat pels seus gens no se sosté. Dels aproximadament 100.000 gens del genoma humà, la meitat estan relacionats amb la formació i el desenvolupament del sistema neuronal. És, per tant, impossible codificar tota la complexitat d'un cervell adult en tan sol 50.000 gens heretats.

19

L'única possibilitat que cap pensar és que la genètica determina la configuració general del sistema nerviós i del cervell, però que hi ha altre factor que és el veritable responsable del complex entramat de neurones i connexions en l'edat adulta: l'entorn. Tots disposem de terminacions nervioses del cap als peus, i s'ha vist que funcions específiques, com el parla o el reconeixement visual, es localitzen en àrees bé definides del nostre cervell. És evident que la genètica marca aquesta configuració, però seran els centenars de milers estímuls externs que rebrà un nadó en els seus primers anys el que acabarà de perfilar els seus circuits cerebrals.

20

La finestra d'oportunitat Sembla, doncs, que l'experiència durant els primers anys de vida no són tan sol records, sinó que és fonamental en la construcció del cervell. Existeix no obstant això altre factor molt important a considerar: el temps. Com s'ha pogut comprovar després de nombrosos assajos, el temps que és possible estimular una determinada àrea neuronal per a influir en la creació d'interconnexions està limitat. És el que es coneix com la finestra d'oportunitat. Habitualment la finestra s'obre en el moment del naixement (encara que pot ser fins i tot abans o un poc després) i es tanca irremeiablement després d'un període de temps determinat. És necessari proporcionar els estímuls adequats durant un període de temps precís perquè l'estructura cerebral es formi correctament.

21

Pel que sembla el nostre cervell actua sota el principi "usa'l o perd-lo para sempre". Si no es produeïx l'estimulació d'un àrea a temps, les neurones moren i ja no resulta possible recuperar aquesta funció. La finestra d'oportunitat varia d'acord amb la funció cerebral que es tracti. Així, els sentits com la vista i l'oïda tanquen la seva finestra d'oportunitat molt abans que la capacitat per a sentir emocions o el comportament.

22

L'estimulació primerenca Les conseqüències d'aquest descobriment són una mica decepcionants. D'una banda, sabem que podem influir positivament en el desenvolupament neuronal dels nostres fills; però, per una altra, el temps que tenim per a això és limitat. És una espècie de carrera contra rrellotge en la qual no hi ha una segona oportunitat. No obstant això, hi ha també bones notícies: en la societat actual el nombre d'estímuls que rep un nen és molt major que en qualsevol època passada. Avui duem als nostres bebés a nedar, vam escoltar música a tot arreu, els vam passejar amb cotxe (el que resulta molt adequat per a l'estimulació del sentit de l'equilibri, per cert), escolten idiomes diferents, es relacionen amb altres nens des de petits i practiquen un sens fi d'activitats més que, sens dubte, contribuïxen a enriquir les connexions neuronals.
23

Encara així, no existeixen límits pel que a estimulació es refereix, i existeixen altre molts aspectes que podríem potenciar de cara al seu futur rendiment escolar i a la seva vida com adults. Fomentar la lectura des d'edat primerenca, facilitar el coneixement d'altres idiomes o iniciar-los en el raonament lògic i matemàtic són un bon exemple d'això.

24

Què "SÓN" els programes d'Estimulació Primerenca?

• És una manera molt especial de contactar i divertir-nos amb el nen, seguint els ritmes que ens marqui, animant-li i tenint fe en les seves possibilitats, sent creatius i imaginatius, inventant coses noves i duent-les a la pràctica observant els resultats. • • És prevenir i millorar possibles dèficit del desenvolupament del nen. Apunten a normalitzar les seves pautes de vida.

25

• És ensenyar-li a mostrar una actitud davant les persones, joguines...és a dir, fixar la seva atenció i despertar el seu interès davant els esdeveniments de la vida. • És posar els fonaments per a facilitar el creixement harmoniós i saludable, així com per al posterior aprenentatge i personalitat del nen • És treballar en una sèrie de tasques d'una manera constant, però introduint una petita novetat. Si no hi ha suficient constància en els aprenentatges, no aprendrà la tasca i se li oblidarà ràpidament, i si la novetat és excessiva es va a desconnectar i aclaparar. • És un programa que pretén afavorir l'autonomia del subjecte, i assolir un nivell socioeducatiu acceptable.

26

Què "NO" són els programes d'Estimulació Primerenca? • No és fer una tasca mecànica i repetitiva fins que ho aprengui de memòria. • No és, intentar aconseguir una resposta positiva sempre que treballem amb ell, i frustrar-nos si no ho assolim.

27

Les àrees juntament amb els objectius que es treballen són: Llenguatge • Se centra la seva atenció amb activitats de tipus visual, auditives, manipulatives.... • Formació de conceptes: correspondències i classificació d'objectes, conceptes de posició...de la vida quotidiana • Comprensió simbòlica. Reconèixer el significat dels objectes, persones, accions....Imitació de rols, comprendre aquests símbols i interpretar-los verbalment.

28

• •

Comprensió verbal. Llenguatge expressiu.

Multisensorial • • • Aprofitament i utilització de les restes auditives i visuals. Sistemes de comunicació. Estimulació auditiva i tàctil a través del joc.

• Estimulació de tots els sentits, mitjançant tot tipus d'experiències i exploracions.

29

• • •

Coordinació de la mobilitat i desplaçament. Accedir a la informació, analitzant-la. Treballarem habilitats de la vida quotidiana.

Control del moviment corporal • Es treballa tot el cos, però es posa l'accent si tenen algun membre afectat. • Estimular totes les vies de percepció, ja que és freqüent que els nens amb deficiències físiques presentin trastorns psíquics, per tant es potencia una integració multisensorial.

30

Fisioteràpia i relaxació. Identitat i autonomia

Es realitzen tasques que potenciïn l'autonomia en el subjecte: en l'alimentació, mobilitat, orientació.. Control de esfínters, higiene.. Vestir-se i despullarse.

Social • Comunicar-se amb el mitjà que li envolta: persones, objectes.

31

• •

Prendre consciència del seu entorn i fixar el seu interès en ell. Treballarem el joc com factor decisiu en aquestes edats

32

ACTIVITATS PER ÀREES AQUEST LLISTAT D'ACTIVITATS NI ÉS EXHAUSTIU NI ÉS EXCLOENT D'UNES ALTRES QUE POGUESSIN REALITZAR-SE. NOMÉS ÉS UN GUIÓ perquè les persones implicades en l'educació de l'alumne puguin tenir una guia de les acctivitats que es poden i s'estan realitzant, i les no implicades sàpiguen què s'està fent.

No es tracta d'obligar a fer tals coses per un ordre determinat, sinó que seria ideal anar realitzant-les segons la disposició de l'alumne, i intentar no repetir les mateixes en el mateix dia.

33

És important tenir un criteri unificat quan a l'alumne li de una de les seves freqüents “rabietas” per no voler fer alguna cosa, es recomana usar el "time-out" és a dir, deixar-lo en al catifa de jocs, tombat, sense fer-li cas fins que se li passi, normalment no li dura ni un minut, després reprendre l'activitat o canviar-la. Algunes de les activitats les pot realitzar i les realitza ja, unes altres són objectius a llarg termini. El fet d'estar dividides per àrees no significa estanqueïtat o que les hàgin de fer només determinades persones, o es poden i seria desitjable que es puguin realitzar alternativament en qualsevol moment que considerem oportú També tenen l'objectiu d'unificar criteris d'intervenció i ara com ara s'han subministrat còpies d'aquest programa per a la seva supervisió i vist
34

i plau als serveis psicopedagògics de L'EOEP/, a la psicopedagoga externa, i als serveis de l’UVAI contractats per la Conselleria.

Àrea motora     Cridar-lo sempre pel seu nom Equilibri en posició bípeda i bipedestació, intentar-ho amb ajudes. Caminar cap enrera un parell de passes. Pujar i baixar escales aferrat a la barana i alternant els peus.

35

 Moure els seus braços i cames, obrir i tancar amb suavitat les seves mans i dits, moure els seus peus en totes adreces    Col·locar un dit en la seva mà, propiciant que ho subjecti Estimular el seu cos amb tovalloles de teixidures diferents. Moure braços i cames més àmpliament

 Cridar la seva atenció amb sons o objectes perquè aixequi el cap.  Ajudar-lo a ajuntar les seves mans com aplaudint.

36

 Ajudar al nen a asseure's per alguns minuts, donant suport les seves mans en el sòl 

Mostrar-li les seves mans i dits, fregant-se'ls. Jugar amb ell a sostenir i tirar una pilota Ajudar-lo a sostenir objectes amb les seves mans, usant prensió amb les palmells de les mans Afavorir i ajudar-lo que passi un objecte d'una mà a l'altra

 Jugar amb ell copejant la superfície d'una taula amb les seves mans obertes

37

 En d’assegut sobre un coixí estimular-lo a aixecar- se mostrant-li objectes cridaners.  Motivar-lo que se segui i s’aixequi amb ajuda

 Tant en posició d’assegut com bípeda estimular-lo amb sons u objectes perquè es desplaci en adreça de la font sonora o visual  Tant en posició d’assegut com bípeda estimular-lo amb sons u objectes perquè es desplaci en adreça de la font sonora o visual   Ajudar-lo i estimular-lo a aixecar-se recolzat en una, cadira, etc. Fer-lo "saltar" estant dempeus, sostenint-lo sota els braços.

38

Propiciar que arribi a objectes col·locats lluny d'ell

 Asseure tot solet al nen sense suport, però amb un coixídarrera per si cau d’esquena  Motivar-lo a passar de posició supina a assegut i després, prenent-lo de les mans, ajudar-lo a passar d'assegut a desocupat   Ajudar-lo a oposar i flexionar el dit polze al prendre un objecte Estimular-lo a prendre objectes amb els dits índex i polze

 Proporcionar-li culleres de mànec gruixut que pugui sostenir i intentar que coma sol

39

 Ajudar-lo a col·locar objectes en una caixa o recipient i permetre-li després fer-lo solament  Jugar a col·locar objectes petits en un pot, sempre amb supervisió d'un adult     Estimular l'aplaudiment Motivar-lo que saludi i digui adéu amb la seva mà Permetre-li dur-se solament un tassó a la boca. Col·locar al nen assegut diverses vegades al dia i fer que s'interessi per objectes al seu voltant.

40

Amarrar un objecte amb un cordell perquè l’agafi en diferents adreces Ajudar-lo a donar alguns passos, sostenint-lo de la roba o sota els braços En cas que ho intenti, deixar-lo aixecar-se i asseure's amb ajuda Jugar amb una pilota gran Jugar amb una pilota enfront d'un mirall Jugar amb ell a posar-se i llevar-se capells Incentivar-lo a donar alguns passos sol o recolzat en objectes o mobles Permetre-li menjar solament encara que vessi aliment
41

  

Oferir-li objectes perquè gategi cap a ells. Animar-li a posar-se dempeus i a asseure's sobre la falda, subjectant-li per les aixelles. Cal parlar-li molt, explicant-li les coses. Cada vegada que emeti alguna síl·laba, imiteu-li perquè la repeteixi de nou. Ensenyar a gatejar amb diferents dificultats: entre obstacles, pujant una escala, etc. Tombat de cap per amunt, agafar-li de les mans i aixecar-li a poc a poc fins a deixar-li assegut.

42

Dur-li amb freqüència al carrer, assoletjar-lo

Àrea perceptivo-Cognitiva   Cridar-lo sempre pel seu nom Realitzar traços.

 Col·locar un rotulador gruix en la seva mà i estimular-lo a fer retxes a un paper   Realitzar construccions. Passar pagines d’un llibre.
43

Fer encaixos.

 Observar si reacciona als sons, conversar en to de veu natural, i cantar-li.  Col·locar objectes a la seva vista i observar si els mira. Amb el nen en posició supina penjar un objecte i balancejar-lo perquè el nen ho segueixi amb la mirada.  Tocar una campana i diversos objectes sonors a cada costat del cap i observar si fixa la seva atenció al so  Mostrar-li objectes cridaners perquè els observi

44

 Seguir estimulant el seguiment visual d'un objecte que es balanceja enfront dels seus ulls  Ajudar-lo a executar moviments de prensió, col·locant en la seva mà objectes amb só      Donar estimulació tàctil amb teixits variats. Afavorir amb una llanterna el seguiment d'estímuls lluminosos Col·locar en la seva mà un sonall i ajudar-lo a produir sons amb ella Mostrar-li les seves mans Col·locar un drap lleuger sobre el seu rostre perquè intenti retirar-lo
45

 Col·locar sonall (cascavells) en canells i turmells, alternadamente, per a estimular el moviment dels seus membres i l'atenció als sons  Balancejar un objecte perquè ho segueixi amb la vista.

 Si és necessari, sostingut amb coixins, asseure'l i col·locar objectes cridaners enfront d'ell, perquè intenti acostar-los. Començar per períodes breus i augmentar-los fins a un màxim de 15 Minuts.  Fer que miri les seves mans.

 Asseure'l enfront d'una taula i permetre-li manipular daus, campanes, cercles, pilotes.
46

  

Mostrar-li objectes i estimular-lo perquè els abasti Col·locar i balancejar un sonall en la seva mà Estimular amb teixidures com esponges els seus peus i mans.

 Observar si el nen percep els sons que es produïxen fora del seu camp visual o fins i tot en altra habitació  Mostrar-li objectes, deixar-los caure i observar si els cerca

 Col·locar una sonall o objecte en la seva mà perquè copegi amb ell la superfície d'una taula

47

 Mentre el nen sosté un objecte amb la seva mà, mostrar-li altre i promoure que ho aferri.

Propiciar que arribi a objectes col·locats lluny d'ell Amb el nen assegut produir amb un objecte sons enrere d'ell perquè voltegi cap a enrere. Fer el mateix però amb el nen dempeus sostingut d'una barana. Asseure al nen i posar objectes als seus costats per a afavorir que giri el seu cos amb la finalitat d'arribar-los a. El mateix pot fer-se amb sons que provoquin que giri el tronc per a localitzar-los. Fer moure un cotxe de joguina amb un cordó.

48

Utilitzar bits. Escoltar música clàssica i cançons infantils. Canviar amb freqüència el camp de visió del nen. Per exemple, col·locarli davant d'una finestra. Ajudar a reconèixer els diferents sorolls i sons (telèfon, timbre, ràdio, etc). Que palpi els detalls dels objectes. Ensenyar a diferenciar el fred de la calor en objectes diversos.

49

Que olori diferents perfums. Posar diferents objectes en una caixa i jugar a treure'ls. Sempre que vagi a fer una mica perillós, cal dir-li “no” i al mateix temps es nega amb el cap. Cal deixar 4 o 5 joguines al voltant d’ell perquè els explori, canviant-los amb freqüència. Utilitzar la catifa de jocs. Quan comenci a gatejar, oferir-li algun objecte que li cridi l'atenció i ho obligui a desplaçar-se. És important tenir-lo prop, parlar-li o cantar, i incitar-li a jugar.
50

Ensenyar una joguina, per a incitar-li a agafar-la Col·locar una joguina dintre d'un recipient i incitar-li a treure'l. Fomentar les conductes d'imitació. Jugar a ficar uns objectes dintre d'uns altres. Imitació de tasques (donar per a mejar al seu ninot, vestir-lo, ficar-lo al llit, etc). Gatejar entre obstacles.

51

Oferir al nen un objecte allargat en diverses posicions (una cullera, per exemple): horitzontal, vertical i inclinada Posar música i ballar o cantar amb ell. Contes amb dibuixos grans, perquè relacioni les imatges amb els objectes de la seva realitat quotidiana. Llançar objectes a l'aire perquè els segueixi amb la mirada. Objectes per a apilar (caixes de cartró, peces de fusta, etc) Fer teatre amb els seus ninots, movent-los i posant-los veu i sentiments. Mirar llibres i contes.
52

Jugar a trobar objectes, citant els noms de cada cosa.

Àrea de Llenguatge          Cridar-lo sempre pel seu nom Llenguatge bimodal. Emissió de sons dentals i labials (d-t-p-b). Dir “papa” I “mama”. Comprendre una prohibició Obeir instruccions sencilles (donar, agafar, ...) Imitar moviments de llengua i lllavis. Reconèixer parts del cos en els altres. Bufar.

53

    seu  

Imitar vocals. Cantar-Imitar moviments. Posar-lo enfront del mirall, conversar i somriure amb ell. Xerrar amb el nen enfront del mirall, assenyalant-li algunes parts del cos. Fer sons amb diferents objectes perquè els identifiqui. Dir síl·labes repetidament perquè imiti els sons escoltats

 Nomenar correctament els objectes i assenyalar-los perquè els prengui

Ensenyar-li objectes diversos de la seva casa Xerrar-li d'objectes, descrivint i mostrant-li detalls del mateix
54

Mostrar-li i permetre-li manipular llibres amb imatges grans i de colors i xerrar-li d'elles Jugar enfront del mirall a les salutacions, comiat, aplaudiments, petons i assenyalar parts del cos. Conversar molt usant paraules senzilles i frases curtes. Usar sons onomatopeics d'objectes i animals coneguts pel nen. És necessari comunicar-se molt amb ell: contes, cançons, música, jocs, gimnàstica. Mirar filmacions o imatges amb moviment i so Ensenyar a contestar amb gestos (aplaudir, sonreir, etc)

 

55

-Encetar un sistema de comunicació alternatiu amb l'alumne per mitjà de fotografies d’activitats quotidianes, rutines de classe, persones implicades i properes, etc... (plafons i quaderns de comunicació)

Àrea Social        Cridar-lo sempre pel seu nom Participar en jocs. Beure en un tassó sense ajuda. Picar amb una forqueta i dur-la a la boca. Agafar una cullera i dur-la a la boca. Col.laborar en vestis-se i desvestir-se. Joc cooperatiu amb la pilota.

56

 

Conèixer als companys (amb foto). Participar amb el grup en el màxim d’activitats possibles. Raconar les coses.

57

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful