COMPOSTATGE DE SUBPRODUCTES AGRARIS

Josep Roselló i Oltra Estació Experimental Agrària de Carcaixent IVIA

1

1.- El procés de compostatge.
RESIDUS I AGRICULTURA. Coneixem com a residus a aquells materials i productes generats per l'activitat humana, que no tenen valor econòmic i que és necessari eliminar per diverses raons, principalment sanitàries. L'activitat econòmica no és un procés lineal i asèptic, sinó que tant en els processos extractius, com en els de transformació i consum apareixen residus que abans han sigut recursos, per tant s'ha de contemplar com un sistema circular en el que és molt important tant el reciclatge com el retornar als seus cicles els elements extrets, amb l'objectiu de no superar la capacitat d'emmagatzemament del medi ambient i de no esgotar els recursos. Podem classificar els residus de moltes formes, pel seu origen en els sectors econòmics, el sector primari és el major productor de residus orgànics, aproximadament un 53% el total de residus, deguts un 6% a activitats forestals, un 13% a les activitats agrícoles i un 34% a les ramaderes, estos residus tenen com a característica que una gran part es restituïxen als cicles naturals, excepte una part dels residus ramaders concentrats en àrees intensives on suposen un focus de contaminació. El sector secundari produïx un 30% dels residus totals, mentres que el terciari arreplega els residus urbans que representen un 17% del total, i tenen com a característica la seua producció centrada en nuclis urbans en una relació desproporcionada a la superfície d'estes zones.
Volumen de residuos generado en el Estado
17% 6% 13% actividades forestales actividades agrícolas actividades ganaderas 30% 34% sector secundario sector terciario

La producció de residus sòlids urbans (RSU) per habitant ha anat creixent contínuament al llarg del segle XX, és una de les característiques de les societats industrials, i la tendència és a continuar augmentant. No obstant hi ha diferències a nivell mundial entre països rics i pobres, així un habitant de Nova York produïx més de 2 kg de residus per dia, un altre de París està sobre els 2 kg, mentres que un habitant d'El Caire, o de Calcuta a penes produïx 0,5 kg, amb la diferència que el contingut en matèria orgànica d'estos representa el 60%, i entre els primers no arriba al 25%.

2

El següent quadro arreplega l'evolució i distribució de continguts dels residus sòlids urbans en l'estat espanyol. EVOLUCIÓN Kg/habitante y día Toneladas/año Materia orgánica Papel y cartón Plásticos Metales Inertes Otros 1990 0.744 10.567.700 52% 16% 6% 3% 6% 17% 1996 1.010 14.255.923 47% 18% 8,50% 4% 7% 15,50% 2002 1.280 16.825.400 44% 23% 10% 4.5% 8% 15%

A estes quantitats caldria sumar més d'un milió i mig de tones de fangs secs de depuradores, si totes les aigües residuals es depuraren adequadament. Les quantitats milionàries en tones permeten fer-nos una idea de la magnitud del problema. L'augment dels residus produïts i una major sensibilitat ambiental de la societat han evidenciat la poca adequació dels mètodes de gestió i eliminació per a afrontar este problema creixent. La gestió dels RSU, i en general dels residus, és un dels temes centrals de qualsevol política de gestió ambiental, ja que els sistemes de tractament d'estos materials susciten polèmica i desperten sensibilitat social. En general són tres els principals mètodes de tractament, més o menys integrats entre si, són: − Abocadors de residus. − Incineració. − Valoració per mitjà de selecció/compostatge. La incineració es mostra cada vegada més com una solució a abandonar pels problemes ambientals que produïx, els gasos perjudicials que generen i les cendres que finalment cal gestionar, junt amb la pèrdua de recursos que suposa, ja que no és un sistema de reciclatge. No obstant en el medi agrari és molt utilitzat, cremantse restes de poda i desperdiciant-se una font important de matèria orgànica que no retorna al sòl, molt necessitat este recurs. Els abocadors continuaren sent necessaris, però al final d'altres processos, ja que inclús reduint les quantitats de residus generats, i compostant una fracció majoritària, que ara sol és molt xicoteta, sempre apareix un rebuig en els processos de selecció i reutilització. Ens queda per tant la valoració amb selecció/compostatge com el millor mètode, i donada la quantitat de matèria orgànica dels RSU, pareix evident que es va a poder resoldre en benefici de tots el problema dels fems i el de la falta de matèria orgànica en l'agricultura, però les cosa no són tan senzilles.

3

Quan els RSU es composten sense haver-hi passat en el seu origen per una arreplegada selectiva de residus, a més de complicar el procés de selecció prèvia a la descomposició, donen un producte de dubtós interés, que està absolutament prohibit en AE, i l'ús del qual en l'agricultura convencional està limitada a unes quantitats que no comprometen la capacitat del sòl per a produir collites en el futur. Els problemes principals són: − Estos residus han sigut contaminats per materials no desitjables per al procés de compostatge, com a metalls pesats, impureses, contaminants de diversos tipus. − El sistema de descomposició no valora la qualitat exigible al producte final, així es pretén eliminar la màxima quantitat de residus en el mínim temps, obtenint-se productes amb característiques molt variades en els que no està assegurada l'estabilitat de la matèria orgànica, la seua composició o l'asimilabilitat dels nutrients, al contrari són freqüents la presència d'impureses i males olors. És a dir no està pensat per a produir matèria orgànica sinó per a eliminar residus.

Cal recordar que l'aplicació de residus orgànics frescos al sòl té efectes nocius, tant per als cultius com per a les propietats del sòl. Després de l'aplicació d'un producte orgànic fresc al sòl es produïx un augment ràpid de l'activitat microbiana, que consumix l'oxigen disponible, alhora que allibera productes tòxics com a amoníac i àcids orgànics, també s'accelera la mineralització de la matèria orgànica del sòl i es pot produir un augment de la temperatura del sòl que afecte les llavors o plantes en creixement. També la incorporació d'un residu orgànic sec, no degradat, provoca alteracions en el sòl, per exemple després de la incorporació d'un restoll els microorganismes solen retindre el nitrogen, que ja no poden utilitzar les plantes, fins que més tard s'allibere quan el material estiga completament degradat. Altres residus agrícoles (morques) i ramaders (purí, gallinassa,...) presenten substàncies fitotòxiques que afecten directament la biologia del sòl. Finalment les

4

restes de collites poden contindre nombroses llavors d'adventícies o restes de plagues i malalties amb el que són reservoris insalubres per al sistema agrari. El compostatge apareix com un procés degradatiu de la matèria orgànica fresca que permet estabilitzar-la i millorar molts dels seus inconvenients, fins a fer possible, en la major part dels casos, la seua incorporació beneficiosa als sòls productius. El compostatge és una tècnica que ha sigut utilitzada des de sempre pels agricultors, en els seus orígens consistia en l'apilament dels residus de la casa, excrements animals i restes de collita, sempre que es descompongueren i transformaren en productes fàcilment manejables, aprofitables com a adob. És una tècnica molt antiga, coneguda pels xinesos i altres civilitzacions va ser la base de la fertilitat de les seues terres de cultiu. Aplicat en la seua forma primitiva pels agricultors tradicionals, era un procés lent i no sempre es conservaven al màxim els nutrients continguts en els residus, i quasi mai s'assegurava la higiene de la mescla. Hui en dia es contempla d'una altra forma al conéixer-se els components biològics i les fases de la degradació de la matèria orgànica.

Podem definir el compostatge de forma senzilla com la descomposició de residus orgànics per una poblacions biològiques variades, en un ambient aerobi, càlid i humit; esta descomposició seguix una sèrie de fases que es poden reconéixer pels valors que adopten diversos paràmetres fisicoquímics i biològics al llarg del temps. El compostatge que es practica en l'actualitat és un conegut procés aeròbic que combina necessàriament dos fases: la primera és mesòfila (temperatures de 15 a 45 ºC ), la segona termòfila ( 45 a 70 ºC ) per a aconseguir la transformació d'un residu orgànic en un producte estable, aplicable al sòl com a adob després d'un període de maduració. És necessària la generació d'una quantitat de calor suficient per a garantir la higiene dels materials, així com l'alliberament i destrucció de toxinas característiques de la descomposició dels residus orgànics. Així les característiques que definixen el procés del compostatge són: − S'obté un producte higienitzat beneficiós per a la plantes, − Fruit d'un procés controlat, − Que duen a terme microorganismes,

5

− Sobre residus sòlids de característiques variables. − És una oxidació que necessita oxigen, − En la que es genera calor i s'alliberen fitotoxines. Si coneixem els factors que intervenen, i com es poden regular, estarem en condicions de dirigir l'evolució dels materials cap a un compost de la màxima qualitat. La importància d'esta tècnica és crucial. La falta de matèria orgànica en les explotacions agràries és un fet evident, igual que la seua necessitat; amb la desaparició de l'activitat ramadera lligada a l'explotació agrària, el subministrament de materials orgànics depén de compres externes, en les que la qualitat, el preu i l'oportunitat són molt desiguals. Per un altre costat la ramaderia intensiva genera uns rebutjos orgànics amb alt poder contaminant i nombroses indústries agroalimentàries aboquen quantitats importants de subproductes orgànics aptes per al seu reciclatge. Per a l'Agricultura Ecològica l'elaboració de compost és fonamental ja que, junt amb altres tècniques com els adobs verds, les rotacions de cultiu i el treball adequat del sòl, incrementa l'activitat microbiana del sòl i el nivell de matèria orgànica, alhora que permet el reciclatge de nutrients i el retorn als sòls dels minerals extrets com a collites, valora subproductes que poden ser contaminants o que suposen un impacte ambiental degradant-los a materials rics en humus de gran valor fertilitzant, contribuint així a la sostenibilitat dels sistemes agraris. La tècnica del compostatge apareix com una alternativa, ja que és possible utilitzar les restes de les collites, junt amb matèria orgànica de la ramaderia intensiva i altres residus orgànics, per a obtindre un compost de gran valor agronòmic que permet mantindre la fertilitat dels sòls. Canvis produïts en els materials durant el compostatge. És important conéixer els canvis que es van a produir en els materials a compostar, ja que estos canvis afecten la composició final, i esta en el seu valor agronòmic. En termes generals es repetix els passos de la degradació de la matèria orgànica en el sòl: 1.- En els primers moments els compostos orgànics més senzills, com a sucres, greixos i proteïnes, són atacats pels microorganismes de l'ambient i els que porten els residus produint-se una intensa degradació. Esta és la causa de l'elevació de la temperatura i el consum d'oxigen, també implica un alliberament d'àcids orgànics que sol produir el descens inicial del pH. 2.- En les fases intermèdies domina la descomposició de compostos orgànics complexos i la seua mineralització, pel que el consum d'oxigen disminuïx, ja no es formen àcids i el pH torna a la neutralitat , finalment la temperatura descendix

6

perquè queda poc “combustible”, sols es recupera amb els voltejos, però cada vegada amb menys intensitat. 3.- El final del procés coincidix amb la baixada de temperatures, que indica l'esgotament dels materials fàcilment degradables, amb la consegüent disminució de l'activitat biològica, ara comença la fase de maduració on predomina la polimerització, amb formació d'humus, sobre els materials orgànics més resistents que han quedat en el muntó. La flora microbiana Que participa en el procés és molt variada i està molt especialitzada. Prové, com hem comentat, de l'ambient i dels materials ( en els nostres ambients no sol ser necessari aportar activadors microbians per a la descomposició en el muntó). Destaquen entre els microorganismes els bacteris i els fongs: − Els bacteris arranquen la degradació, dominen en les primeres etapes, s'ha observat que les espècies se substituïxen en funció de les temperatures que poden suportar i de la presència de substàncies específiques que es presenten. − Els fongs apareixen quan s'han degradat aquells elements fàcils i queda el difícil, la cel·lulosa i la lignina, requerixen temperatures menors i un grup d'ells, els actinomicets, aporten a la composta madura l'olor agradable a terra de bosc.

7

2.- Els paràmetres de control.
Si tenim en compte que en el procés de compostatge, els responsables o agents de la transformació són els microorganismes, tots aquells factors que puguen limitar la seua vida i desenvolupament ho seran també del propi procés. Són molts i molt complexos els factors que intervenen en qualsevol procés biològic de transformació, sent els més importants en este els següents: Temperatura Humitat Ph Oxigen Totes estes variables, estan al seu torn influenciades per les condicions ambientals, tipus de residu a tractar i tipus de tècnica de compostatge. Temperatura La temperatura el factor més fàcil de mesurar i el que millor indica les distintes fases per les quals passa el muntó orgànic, per la qual cosa normalment prendre la temperatura al muntó serà una pràctica necessària per a conéixer l'evolució del mateix. Durant compostatge varia amb microorganismes. Si prenem com a referència la temperatura, el procés de compostatge es pot dividir en quatre etapes: − La inicial o mesòfila, amb temperatures sobre 40ºC, − Li seguix la fase termòfila d'altes temperatures, sobre 65ºC, en esta fase moren els microorganismes inicials i són reemplaçats per altres resistents a temperatures altes, els fongs termòfils cessen l'activitat i són substituïts per bacteris formadors d'espores i actinomicets, − Després tenim una fase de descens de temperatures, on és adequat realitzar el volteig del muntó. − Finalment arribem a la fase de maduració, on la temperatura s'iguala amb la del medi ambient. el procés de la temperatura l'activitat dels

La temperatura ha de controlar-se, ja que si són baixes no s'aconseguix una bona higienització dels materials, que allarguen la seua permanència en el muntó al transformar-se lentament. Per un altre costat són

8

necessàries temperatures elevades per a destruir els microorganismes patògens (Pasteurització). Es consideren òptimes les temperatures de l'interval 45-65 ºC per a aconseguir l'eliminació de patògens, paràsits i llavors de males herbes. A temperatures molt altes, molts microorganismes interessants per al procés moren i altres no actuen a l'estar esporats, a més la degradació de la matèria orgànica pren rutes diferents ala humificació i el producte final obtingut no té la qualitat esperada.

Humitat. Els microorganismes necessiten aigua per a les seues funcions vitals. En la pràctica del compostatge sempre hi ha d'evitar una humitat elevada ja que desplaçaria a l'aire dels espais entre partícules del residu i el procés passaria a ser anaeròbic. Per una altra costat, si la humitat és excessivament baixa disminuïx l'activitat dels microorganismes i el procés es ralentitza . Es consideren nivells òptims, humitats del 40-60 %, variant en funció dels materials. Per a materials fibrosos o residus forestals gruixuts la humitat màxima permissible és del 75-85 % mentres que per a material vegetal fresc, esta oscil·la entre 50-60 %. Per a aconseguir la humitat adequada es pot mesclar distints tipus de residus i triturar o desfibrar els materials. Finalment s'afegirà l'aigua necessària en la fase de formació del muntó i posteriorment es reposarà l'evaporada per les altes temperatures del procés en la fase termòfila.

pH. Durant el procés de compostatge se succeïxen diverses reaccions que fan variar el valor del pH. En un primer moment el pH del muntó sol baixar pel fet que els microorganismes ataquen la matèria orgànica més simple (carbohidrats), produint un alliberament d'àcids orgànics, posteriorment hi ha una pujada degut a l'alliberament de l'ió amoni, finalment el valor de compost acabat s'estabilitza sobre els valors 7- 8. Influïx en el procés degut a la seua acció sobre microorganismes. En general els fongs toleren un marge de pH entre 5-8, mentres que els bacteris tenen menor capacitat de tolerància ( pH= 6-7,5 ).

9

Contingut d'oxigen. Ja s'ha indicat que el procés del compostatge és aerobi, i es necessita la presència d'oxigen per a mantindre l'activitat dels microorganismes Assegurar la presència d'oxigen necessari per al desenvolupament del procés és imprescindible també per a obtindre un bon i ràpid compost, i per a evitar al màxim els problemes de males olors. Hi ha diferents necessitats d'oxigen al llarg del procés de compostatge, en funció de la fase de temperatures en què ens trobem, així la demanda d'oxigen és màxima en la fase termòfila, mitjana en la mesòfila i es reduïx al mínim en la fase de maduració. Amb l'aireig obtenim un doble objectiu, aportar l'oxigen necessari i evacuar el CO2 format en el muntó. No obstant la ventilació no ha de ser excessiva ja que podria provocar una evaporació de l'aigua, amb la qual cosa abaixaria la humitat i es detindria l'activitat microbiana, parant el compostatge; al contrari una falta d'aireig ens portaria a situacions anaeròbiques no desitjades. En els sistemes de compostatge a l'aire lliure, amb piles de materials, la forma de la pila és determinant a l'hora d'assegurar la ventilació. La bona formació del muntó, de secció trapezoïdal, amb una base d'1.5-2 m'i una alçària d'1,2- 1.5 m, és suficient perquè l'aire accedisca a tot el material. Sempre que la grandària dels materials estiga equilibrat. Hem de tindre present que en un muntó de compost cal combinar materials més o menys esmicolats, perquè, sent fàcils d'atacar pels microorganismes, al mateix temps es done una estructura que permeta la ventilació. Eixa és la raó per la qual s'aconsella que algun dels materials a compostar tinga una estructura un poc grossera que permeta “esponjar” el muntó. Finalment el volteig de la pila és la forma més ràpida i econòmica de garantir la presència d'oxigen en el procés de compostatge, a més d'homogeneïtzar la mescla i intentar que totes les zones de la pila tinguen una temperatura uniforme. Una altra forma d'oxigenar la pila de compost són els mètodes d'aireig directe, ja siga per succió o per pressió, amb la qual cosa ens trobem davant dels processos de compostatge sense volteig, un exemple és el mètode Rutgers que s'observa en la imatge.

10

En ell es controla per mitjà de sondes la temperatura i humitat del muntó, quan els valors no són els adequats, el ventilador injecta o succiona aire i un sistema de reg humiteja els materials, amb la qual cosa és possible guiar el procés del muntó i mantindre'l sempre en els intervals més favorables

11

3.- Els materials a compostar.
En principi qualsevol producte orgànic capaç de biodegradar-se pot ser compostat. Generalment són d'especial interés els residus generats en l'explotació agrícola deguts a la seua activitat, així es generen restes de cultius, de poda, subproductes de l'elaboració i manipulació de collites, també fems de divers tipus segons l'espècie ramadera present. Però també cal considerar residus generats fora de l'explotació que poden ser útils, així tenim residus d'indústries agràries diverses com a manipulació, cellers, almàsseres, etc..., estos subproductes seran interessants si es produïxen en rascles quantitats i el seu transport és molt econòmic, també hi ha la possibilitat de considerar que certs materials presenten problemes per a la seua eliminació per l'industrial, i la retirada per a la seua compostatge ajuda a la seua gestió. Nutrients. Tots els organismes necessiten nutrients per a créixer i reproduir-se. La falta d'alguns elements essencials dificultarà el desenvolupament dels organismes amb el que s'afectarà l'evolució del muntó de compost. Les quantitats varien d'element a element, mantenint una relació constant uns respecte a altres. El manteniment d'este balanç és especialment important per als macronutrients carboni i nitrogen, i on la quantitat de carboni és considerablement superior a la de nitrogen. Teòricament una relació C/N de 25-35 és l'adequada, si bé en la pràctica açò no és així, ja que no tots els residus tenen un mateix tipus de matèria orgànica amb la mateixa biodegradabilitat. Si la relació C/N és molt elevada, disminuïx l'activitat biològica, no obstant si la matèria orgànica a compostar és poc biodegradable, la lentitud del procés serà causa d'això i no de la falta de nitrogen. Una relació C/N molt baixa no afecta el procés de compostatge, perdent l'excés de nitrogen en forma d'amoníac. No obstant, i atés que un dels objectius del compostatge és la conservació de nutrients, no podem permetre esta pèrdua. La mescla de distints residus amb diferents relacions C/N pot solucionar el problema. Calcularem la mescla de manera que el valor final estiga prop de 30. Per a la qual cosa disposem de taules on s'arrepleguen les relacions C/N per als subproductes usuals en la zona. A mesura que avança el compostatge la relació C / N descendix, i, en la fase de maduració, el valor que aconseguix la relació pot indicar el final del procés de compostatge

12

En alguns casos serà convenient conéixer les quantitats de sucres presents, o serà necessari afegir substàncies minerals a fi de corregir carències conegudes dels materials de partida i així aconseguir que els nutrients posats a disposició dels microorganismes siguen òptims.

Població microbiana. Com ja hem comentat, el compostatge és un procés dinàmic a causa de les activitats combinades d'una àmplia gamma de poblacions de bacteris, fongs i actinomicets, lligats a una successió d'ambients. I per això, una població comença a aparéixer mentres altres estan en el seu màxim o ja estan desapareixent, complementant-se les activitats dels diferents grups. En la primera etapa del compostatge apareixen els bacteris i fongs mesòfils, amb predomini dels primers. Quan la temperatura arriba al voltant dels 40 ºC apareixen els bacteris i els fongs termòfils, a més dels primers actinomicets. Per dalt dels 70 ºC cessa l'activitat microbiana. Amb el nou descens a la fase mesòfila el muntó és reinvadit per bacteris i fongs que utilitzen com a font d'energia la cel·lulosa i la lignina que queden. Al llarg del procés van apareixent formes resistents dels microorganismes quan les condicions de temperatura fan inviable la seua activitat. Quan la temperatura torna encara més fins a igualar-se amb la temperatura ambient, en la fase de maduració, reapareixen les formes actives de micro i macrofauna, presentant llavors molta activitat els protozous, nematodes, miriàpodes, etc..., que tenen un paper molt important en l'última degradació i esmicolament dels materials del muntó. Tots estos paràmetres així com els seus intervals d'actuació i efectes, estan referits al procés de compostatge en piles en què els materials romanen en repòs cert temps. Confecció d'una taula de relacions C/N de subproductes agrícoles comuns en la nostra comarca. Donada la necessitat conéixer la relació C/N dels subproductes agrícoles que s'usen en el compostatge, per a realitzar la mescla en les quantitats adequades i que la relació C/N en el moment d'arrancar la fermentació siga l'òptima, hem arreplegat una col·lecció de subproductes abundants en la comarca i, després de la

13

seua anàlisi en el Laboratori Agrari Regional, hem confeccionat la següent taula, que també ens servix per a comparar amb els valors que apareixen en les citacions bibliogràfiques.

SUBPRODUCTO Gallinaza Estiércol de ovino Purín de cerdo Matas de leguminosas Abono verde Siega de césped Restos de lechugas Estiércol de bovino con paja Mezcla de hortícolas Orujo de uva Hojas de abedul, roble, sauce Poda de naranjo Valor deseado Restos cultivo del champiñón Caña de maíz Turbas Paja de avena / centeno Paja de trigo / cebada Serrín de caducifolias Papel

RELACIÓN C/N (aproximada) 12 12 13 12 10 - 15 14 14 15 - 30 15 19 20 - 30 27 30-35 30 - 40 52 30 - 100 70 110 160 150 - 200

14

4.- Sistemes de compostatge: instal·lacions.
Els sistemes de compostatge pretenen controlar els paràmetres determinants del procés degradatiu amb l'objectiu d'obtindre un producte final amb bones característiques com a fertilitzant a un preu el més baix possible. El procés és biotecnològic ja que el realitzen microorganismes, i està sotmés a uns temps mínims, difícils d'acurtar, marcats pels cicles biològics d'estos sers vius. No obstant les accions encaminades a reduir els temps innecessaris, optimitzar l'espai ocupat, estalviar energia i augmentar la seguretat higiènica de la instal·lació són factors a considerar en el disseny dels sistemes de compostatge. Els sistemes de compostatge s'ordenen segons el factor sobre el qual més es pot incidir que és el subministrament d'oxigen. Es poden distingir dos grans categories: 1) Sistemes oberts o piles a l'aire lliure, 2) Sistemes tancats o fermentadors. Els sistemes oberts es dividixen en aquells en què l'apilament és estàtic, i per tant l'aire ha de ser injectat o succionat, i aquells en què l'apilament estàtic es completa amb el volteig, podent algun sistema a més afegir aireig forçat. Els sistemes tancats impliquen reactors horitzontals o verticals, podent ser els horitzontals amb rotació o estàtics, i els verticals continus o discontinus. Estos mètodes són moderns i ràpids, al mateix temps que nets, però el seu elevat cost econòmic i altres problemes com l'agressivitat de les productes orgànics amb la maquinària, i la variabilitat dels residus orgànics, dificulten la seua extensió.
Elemento comparación
Superficie Clima Sustrato Tecnología Sistema Inversión Costes de explotación Consumo energético Mano de obra Duración Tamaño Olores

de

En sistemas abiertos
Grande Temperaturas no extremas Todos, estructurantes algunos con agentes

En sistemas cerrados
Reducida Variable y frío Principalmente humedad elevada aquellos con

Relativamente sencilla Discontinuo a semicontinuo De baja a moderada Variable Bajo a medio Variable según la instalación Fermentación: semanas Maduración: meses Variable, aunque siempre pequeñas producciones

Relativamente sofisticada Semicontinuo a continuo De elevadas a muy elevadas Elevado Medio a elevado Obrero especializado o técnico Fermentación: 3 a 15 días Maduración : meses Limitado por el diseño del reactor

Puede haber problemas si no hay Se controla con el sistema de suficiente aireación o volteos aireación

15

Els sistemes a l'aire lliure amb ventilació forçada necessiten un sistema de bombes que injecten l'aire i un xarxa de canonades que el distribuïsca. Esta ventilació pot ser insuflant l'aire o extraient-lo, amb la qual cosa s'aconseguix intervindre sobre la velocitat de degradació, augmentant-la o frenant-la, és a dir es pot monitoritzar el procés, ja que és fàcil completar-lo amb un sensor d'humitat i un sistema d'aspersors, de manera que controlem els principals paràmetres del muntó de compost. Per contra el seu inconvenient, a més del preu, és que els conductes de l'aire s'obturen amb facilitat. El sistema que hem triat per als nostres treballs és l'apilament a l'aire lliure amb volteig, este sistema és molt antic, és mundialment conegut també amb els noms de mètode Howard o mètode Indore. És fàcil i simple de dur a terme i adequat per a la seua implantació en una xicoteta i mitjana explotació agrícola. Consistix a apilar en muntons els materials a descompondre formant capes, humitejant i voltejant per a aportar oxigen i homogeneïtzar la massa. Amb un bon seguiment de les temperatures i la humitat els resultats són bons; lògicament té limitacions, perquè l'oxigenació de la pila només es produïx amb els voltejos, però per a alçàries del muntó no superiors a 1,5 m, i amb materials de la porositat adequada no solen presentar-se problemes. El material a compostar es disposa en piles de secció triangular o trapezoïdal, les seues dimensions, sobretot la longitud, vénen condicionades per la superfície disponible, l'alçària no es pot comprometre, com hem comentat 1,5 metres és adequada per a assegurar la presència d'aire i retindre la calor suficient, muntons més alts provoquen la compactació en la part baixa del muntó i per tant falta d'oxigene; muntons més baixos, encara que estan molt ben airejats, no retenen suficient calor per a assegurar una completa higienització del producte final. La zona on es realitzarà el compostatge pot ser de superfície compacta i impermeable, O al contrari pot ser un sòl permeable, ambdós situacions tenen avantatges i inconvenients. Un sòl impermeable haurà de tindre una lleugera inclinació, que serà útil per a arreplegar possibles lixiviats del muntó, estos lixiviats són rics en nutrients i no s'han de perdre, Pel mateix Són molt contaminants, com a inconvenient ens trobem que en al fase de maduració la fauna del sòl no accedix al muntó i ajuda en el seu acabat.

16

Els sòls permeables tenen este avantatge, micro i macroorganismes del sòl accedixen al muntó a l'acabar la fase de temperatures altes i ajuden a la degradació dels fragments més gran i a la polimerització de les compostos orgànics, al contrari si hi ha un excés d'humitat es poden perdre per infiltració nutrients de gran valor. Si és possible és molt convenient compostar baixa teulada, ja que Tant en la nord de la península ibèrica, com en èpoques de pluja, l'excés d'aigua pot refredar i detindre el muntó, també en el sud, i en èpoques de temperatura alta, l'exposició directa pot dessecar i frenar el compostatge, solucions intermèdies són cobrir, quan hi ha regs de pluja, amb un plàstic o lona, que retirarem Passada la pluja perquè no falte oxigen, o regar amb més freqüència en cas de dessecat. Devem compostar preferiblement en un lloc amb aigua disponible per a reposar la pèrdua que es produirà en la fase de temperatures altes.

17

5.- Compostatge en piles a l'aire lliure.
D'entre els mètodes de compostatge existents, hem triat el de muntons a l'aire lliure amb volteig manual, per creure que és el més assequible als agricultors.

Podem ordenar de forma lògica les fases del procés del compostatge

FASE

ACTIVIDAD Recepción y acumulo de materiales

DURACIÓN

Preparación

Secado y picado de los mismos Cálculos y correcciones para confeccionar el montón Formación del montón Seguimiento de temperaturas y aporte de humedad Primer volteo Maduración

Fermentación

De 40 a 60 días

Maduración Volteo y tamizado (si es necesario) Almacenamiento o incorporación a la tierra

De 60 a 100 días

Conservación

Influència del picat dels materials: En un primer estudi vam comparar l'evolució de les temperatures de dos muntons de compost, en un la palla estava picada i en l'altre no, la gràfica núm.1 mostra l'evolució durant el compostatge; el muntó amb palla no picada aconseguix temperatures superiors a les ambientals però insuficients perquè es done un compostatge adequat. Vam atribuir este efecte a dos factors: 1) el muntó no picat no aconseguix la compactació necessària per a mantindre les temperatures elevades, hi ha un excés de ventilació, 2) El material no picat és més difícil d'humitejar, no s'aconseguix la humitat necessària perquè els materials siguen atacats

18

pels microorganismes.
EFECTO DEL PICADO DE LA PAJA 70 Temperatura medida en ºC 60 50 40 30 20 10 0 0 6 12 18 24 30 36 42 48 picado sin picar Tª ext. (Máx.) Tªext(mín) volteo

Dias de compostaje

Tipus de ventilació. A fi d'avaluar la necessitat aplicar algun sistema de ventilació estàtica, hem comparat un muntó sense ventilació amb altres dos muntons, en un dels quals es van col·locar unes ximeneres verticals, fabricades amb tela metàl·lica enrotllada, i en l'altre, la mateixa ximenera en sentit horitzontal. En la gràfica núm.4 es mostra l'evolució de les temperatures en els tres sistemes a 30 cm. de profunditat. Els muntons amb ventilació estàtica aconseguixen menors temperatures i per menys temps que li muntó sense ventilació estàtica.

tipos de ventilación

80 60
Tª en ºC
sin ventilación ventilación vertical ventilazión horizontal

40 20 0
0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30 33 36

dias de compostaje

Distribució de les temperatures en el muntó. La temperatura és el paràmetre físic més fàcil de mesurar i el que marca amb més claredat les diferents fases per les quals travessa el muntó, per això

19

considerem important conéixer si tot el muntó té la mateixa temperatura, i en cas que no siga així, com es distribuïxen i on convé fer les lectures. Per a comprovar-ho vam mesurar diversos punts en dos seccions transversals del muntó en el procés de fermentació. Una secció coincidia amb una ximenera de ventilació vertical, en l'altra no hi havia cap ximenera de ventilació.. El gràfic núm.3 mostra l'evolució diària de les temperatures en dos punts del muntó. S'observa una distribució desigual de les temperatures, amb diferències de fins a un 30 %, també s'observa l'efecte de la ximenera reduint l'acumulació de calor. Els valors més alts es donen en la mitat superior del muntó a uns 30 cm. , allí mesurarem les temperatures per a controlar l'evolució del procés de compostatge. Una altra conseqüència d'estos valors és la necessitat voltejar perquè tot el muntó estiga sotmés a les mateixes condicions.
DISTRIBUCIÓN DE TEMPERATURAS

70 60 50
Tª en ºC

40 30 20 10 0 -10 0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90
Dias de com postaje

Tª 30 cm. Tª centro Tª ext.(Máx) Tª ext.(mín)

Volum i granulometria. Al final del procés de compostatge hem comparat el volum i pes final amb l'inicial, el pes final ha sigut aproximadament un 30 % inferior, conseqüència de la diferència d'humitats inicial (60 %) i final (30 %); el volum ha patit una reducció major, sobre el 60 %, la qual cosa facilita el maneig del compost. Finalment hem separat el compost madur en tres fraccions, segons passaren o no per dos tamisos de 6*6 mm. I 12*12 mm., amb les proporcions següents: - Passa pel tamís de 6*6 mm. : 70 % . No passa el tamís de 6*6 i - Sí que passa el de 12*12 mm . : 13 % . - No passa el tamís de 12*12 mm. : 17 % . La primera fracció, de gran qualitat, pot utilitzar-se com a substrat, la primera i la segona poden aplicar-se directament al camp, la tercera l'apartem i la utilitzem com a arrancada per a altres muntons.

20

6.- Muntatge i seguiment de temperatures i humitat.
Una vegada tenim els materials llestos per al seu compostatge (secs, picats i pesats), procedirem a calcular la relació de mescla entre ells per a aconseguir un valor adequat de la Relació C / N. Després triarem la forma de treball més adequada per a crear el muntó, amb el menor esforç possible compatible amb una bona disposició dels materials per a la fermentació Taula per a calcular la relació C/N de la mescla final. Ja hem comentat la gran importància de la relació Carboni / Nitrogen ( R C/N) per a l'alimentació dels microorganismes, per la qual cosa la determinació d'esta relació per al muntó total, com a mescla de diversos productes amb diverses relacions, és fonamental per a l'arrancada i manteniment del procés de compostatge. Per tant és necessari perdre uns minuts i ajustar la relació C / N del muntó a la necessària per a l'activitat dels microorganismes. Hi ha diversos mètodes, més o menys complexos, per a determinar la mescla dels materials, nosaltres hem triat un mètode senzill que ens dóna una bona aproximació. L'ajust s'aconseguix aplicant la fórmula de la taula, on, per tanteig, aproximarem la mescla a la relació adequada.

(Kg 1º material x relación C/N) + (Kg 2º material x relación C/N) + (..x...) + (...x..) .+... Suma de todos los Kg.

Per a això efectuarem les operacions indicades amb unes quantitats inicials orientatives, obtenint així un valor provisional. Si este és massa alt o baix, modificarem les quantitats inicials fins que el quocient se situe en l'interval 30 – 35 per a la relació C / N del muntó, ara estem segurs que la mescla s'ajusta a les necessitats del procés. Encara que queda una excepció important, els valors de la relació C / N dels materials es faciliten sobre matèria seca, és a dir sense humitat, i els materials que utilitzem hi ha diversos nivells d'humitat. Hem de descomptar el contingut en aigua abans d'aplicar la fórmula, o també podem partir de materials secs (en un assecat natural encara queda un percentatge d'aigua, però si tots els materials estan igual de secs, este percentatge es pot despreciar). Es pot aprofitar la fase d'emmagatzemament per a anar assecant els materials.

21

Com crear el muntó? Este és un problema pràctic a què s'enfronten molts agricultors que volen comportar, tenim unes quantitats de materials adequats per al compostatge i ens decidim a això, però com procedim... La nostra experiència ens a portat a un mètode que es desprén de la fórmula de relació de mescla entre els materials, de manera que se solucionen diverses incògnites del procés. Consistix a formar el muntó per capes, de manera que s'alternen productes rics en nitrogen i microorganismes amb productes rics en carboni, així amb una relativa proximitat es facilita la seua degradació. La formació del muntó per capes ens dóna un major control del procés, alhora que permet la incorporació fàcil de correctors i minerals i permet el reg des de les fases inicials, amb la qual cosa el mullat dels materials és millor. Obtención de los kg de cada material por la fórmula Dividir los kg de cada material por el número de capas Obtener una unidad de medida adecuada a cada material (capazo, carretilla, pala del tractor, remolque,...) Crear la primea capa alternando materiales ricos en carbono con los ricos en nitrógeno Añadir los correctores y minerales autorizados Regar Repetir el proceso tantas veces como número de capas

Problemes que poden sorgir durant el procés de compostatge. Encara que, com hem vist, el procés no comporta complicacions excessives, fins que s'adquirix un poc de pràctica, podem trobar-nos amb alguns xicotets problemes que és convenient conéixer. El paràmetre que millor definix l'estat del muntó de compost és la temperatura, per tant amb el termòmetre seguirem les fases del compostatge (és molt convenient elaborar una gràfica Dies / Temperatura). La primera lectura es tronarà al segon o tercer dia, la temperatura ha d'estar ja al punt òptim, si no és així podem pensar que alguna cosa no va bé.

22

Problema

Causa Falta de humedad Exceso de humedad Riego

Solución

Añadir materiales secos Añadir material grosero Aumentar montón tamaño del

No alcanza la Excesiva compactación temperatura adecuada (65 ºC) Tamaño insuficiente

Relación C inadecuada Temperatura demasiado Materiales elevada (> 70 ºC) energéticos

/

N Ajustar nuevamente con los materiales adecuados muy Enfriar con volteo y/o riego

23

7.- Volteig, acabat i paràmetres de maduresa.
El volteig és l'operació més costosa del procés de compostatge. És necessari en tots els sistemes per a airejar la massa i afavorir les reaccions degradatives. Si es realitzen molts voltejos el cost de producció serà elevat, però la qualitat del compost millora i s'afina amb una millor descomposició. Es pot obtindre també un compost de qualitat amb voltejos mínims, en els nostres assajos, amb piles estàtiques a l'aire lliure, hem obtingut bones qualitats de compost amb dos, i inclús amb un volteig. Si, com proposem en el nostre mètode per a xicotets agricultors, hem apilat els materials en capes, necessàriament hem de realitzar un volteig per a mesclar i homogeneïtzar els materials L'ideal seria mecanitzar el volteig de manera que el seu cost baixara de forma important. Encara que per a xicotets muntons (de 3000 a 10000 kg) el volteig manual no representa un cost molt important, la qüestió és tots els voltejos que realitzem.

Amb els voltejos arriba la pila de complot a la fase de maduresa, després d'abaixar les temperatures i situar-se entre les màximes i mínimes ambientals. Encara que els materials de partida influïxen el l'evolució del muntó de compost, en general, en el muntó final s'observen uns canvis importants respecte als materials inicials: Canvis físics: − Ha disminuït la humitat, ja que li calor evapora part de l'aigua, esta falta d'humitat afavorix als organismes de la maduració, alhora que és més adequada per a la conservació del compost madur. − El color és més fosc, sol ser marró fosc, terrós o negre, a causa de l nivell d'humificació.

24

− Les olors desagradables desapareixen ràpidament, ja que els generen compost volàtils i estos es degraden en les primeres fases de temperatura alta. Al final apareix un agradable olor de terra de bosc. Canvis químics: − Disminuïx el contingut en matèria orgànica i augmenta el d'humus. − Descendix la relació C / N, des dels valors inicials de 30 – 35 a un valor pròxim a 15. − Neutralitat del pH després de la baixada inicial. − Augment de la Capacitat d'Intercanvi Catiònic (CIC) a causa de la formació d'humus, s'incrementa més encara si es troben argila en el muntó. − Increment de la concentració de nutrient essencials i la seua major disponibilitat ja que ara estan mineralitzats. − Degradació de contaminants orgànics en la fase de temperatures elevades. Els contaminants inorgànics, per exemple metalls pesats, es mantenen o es concentren.

Paràmetres de maduresa. S'ha ressaltat la fase de fermentació amb l'objectiu de degradar la matèria orgànica de forma convenient i obtindre un producte sa, sense microorganismes patògens ni llavors d'herbes adventícies, ara és el moment de comentar la

25

importància de la fase de maduració, en la que el producte aconseguirà el grau adequat d'estabilitat. Per estos motius és important conéixer el grau de maduresa d'un compost, són diversos els mètodes, entre els principals destaquen: Mètodes indirectes: basats en l'observació dels canvis produïts en el muntó, per tant insegurs: − Olor: L'olor d'un compost madur és semblant al del sòl de bosc, la presència d'olors anòmales indica una fermentació inadequada. − Temperatura: el compost estable té una temperatura igualada a la de l'ambient, i no s'incrementa pel volteig del muntó. − Color: En la maduresa és color marró fosc, o quasi negre, independentment dels materials de partida. Mètodes directes: són anàlisis objectives, molts d'ells complexos i de difícil reproducció, per la qual cosa es tendix a aquells més ràpids i fàcils d'interpretar. − Basats en l'activitat biològica. Suposen que la maduresa i l'activitat biològica són equivalents, així es realitzen mesures de la respiració, de la degradació de certs compostos, de l'activitat enzimàtica, es compten poblacions de microorganismes, etc. − Basats en la resposta agronòmica. Són els més adequats perquè relacionen el compost amb l'efecte sobre les plantes, desafortunadament són de llarga duració, encara que són interessants les proves de germinació de llavors sobre el compost per a detectar possibles substàncies fitotòxiques. − Els paràmetres fisicoquímics. Relacionen l'estabilitat del compost amb uns índexs de ràpida obtenció, no existixen encara criteris de validesa total. Són nombrosos els paràmetres proposats: pH, CIC, Cromatografia en paper, potencial redox, però és la relació C/N el criteri més empleat per a determinar la maduració del compost, el valor d'esta relació canvia des del valor inicial de la mescla a l'arrancar la fermentació (30-35), fins a acostar-se al valor de la relació en la matèria orgànica estable de sòl (12-15), es considera un compost madur per davall del valor 20, millor acostant-se al valor 15. Comparació del compost obtingut amb els valors reglamentats. La qualificació del COMPOST ve definida per 3 paràmetres: 1. Qualitat Física, definida en la Llei espanyola sobre adobs orgànics 20/6/1970, així com en les normes AENOR franceses NFO 44-051 12/1974. La qualitat física ve baremada pel paràmetre , norma qualificadora, que mesura el nivell màxim d'un element en un adob perquè siga utilitzable. 2. Qualitat Sanitària, definida pels aspectes sanitaris ( patògens, paràsits, llavors, males herbes ) i productes orgànics antropocèntrics ( PCB, BPB, Clorofenol, clorobencé, detergents ) 3. Taxa de mineralització que definix la categoria del COMPOST (madur, mitjà, fresc )

26

Amb la finalitat de conéixer la qualitat del compost obtingut amb els distints sistemes de ventilació, vam enviar mostres al Laboratori Agrari Regional, i després de consultes bibliogràfiques hem confeccionat esta taula amb les referències dels principals valors analítics d'interés. Quadro núm. 1: Quadro 3. COMPARACIÓ VALORS ANALÍTICS. . referen compo compo compo compo estiérc estiérc . st st st st ol de ol de medias clásico almaza bodega mejora vaca oveja ra do Nitrógen 1.5-3 2.66 2.16 2.12 2.15 2.26 1.57 % fòsforo 1-2 1.62 1.27 0.59 2.25 0.21 0.77 % Potasio 0.162.03 1.51 0.70 1.29 0.37 2.12 % 0.3 Magnesi 0.251.4 1.48 0.88 0.89 0.16 1.26 % 0.4 Mat. 50-60 57.2 40.5 42.06 41.8 80.22 38.47 Org. % s.m.s. Relaci 15 11.4 13.2 14.7 12.5 23.2 14.2 C/N Con. 1-3 4.5 5.6 4.76 8.4 5.34 8.49 Elec mmhons 25ºc Hierro 0.3-0.6 0.38 0.31 0.20 0.49 0.25 0.28 % Sulfatos 1-1.5 1.6 0.36 0.23 2.60 0.53 0.64 % Calcio 1.5-3.5 6.1 4.81 3.35 4.15 0.07 7.96 % Mn ppm. 150 175 80 70 180 23 90 CIC 59 55 85 47 55 meq/100 g. Zn ppm. máx. 157 68 75 128 17 56 200 Cu ppm. “ 70 47 27 18 29 4 11 Ni ppm. “ 25 7.3 17 10 11 5 24 Cd ppm. “ 7 0.7 1 1 3 1 1 Cr ppm. “ 70 0 15 11 63 3 16 Pb ppm. “ 45 14 11 9 15 5 16

purín de porcino 3.07 0.59 0.70

71.41

26.9

69 35 0.2 0.1 0 0.6

27

Després de la comparació vam observar que els compost elaborats són molt pareguts ja que partixen dels mateixos materials, així mateix són tots de bona qualitat. Quant als elements primaris (N, P i K) la riquesa és mitjana alta, mitjana alta per als secundaris (Mg, S'i Ca), mitjana per als microelements (Fe i Mn). Els metalls pesats (Pb, Zn, Cu, ni i Cd) presenten valors molt baixos, la qual cosa és positiu, ja que tant el purí de porc, que representa un 30 % en pes dels materials de partida, com la gallinassa, que representa un 20 % en pes, són subproductes que podrien ser responsables de la seua presència en el compost. El contingut de Matèria Orgànica és mitjà, la relació C/N baixa indica un compost molt madur, i la Conductivitat Elèctrica massa elevada, creiem que a causa de l'aportació de gallinassa.

8.-Aplicacions agronòmiques.
RECOMANACIONS D'ÚS. L'espècies llenyoses tenen major capacitat d'adaptació a l'estat de maduresa del compost, per un costat admeten bé el compost fresc, tant en les aplicacions de fons abans de la plantació, com en les aportacions continuades de manteniment; per un altre costat el compost madur també és un valuós fertilitzant en qualsevol moment contribuïx a millorar les propietats físiques, químiques i biològiques done-la terra. Al contrari les espècies hortícoles tenen diferent resposta a la maduresa del compost, en general totes preferixen el compost madur, però algunes toleren el compost jove, podem agrupar espècies amb este criteri, sí que tenim: − Espècies amb elevades exigències d'esmenes orgàniques i que accepten certes dosis de compost jove: carxofa, api, albergina, carabassa, cols, dacsa, meló, creïlla, pimentó, tomaca. − Espècies mitjanament exigents, reclamen dosi moderada, aplicades al cultiu anterior i amb productes madurs: bleda, xicòria, espinac, encisam, remolatxa de taula, carlota. − Espècies poc exigents, no toleren dosi elevada de matèries orgàniques ni productes poc madurs: all, ceba, rave, fesols, faves, pésols.

A més d'estes normes de caràcter general, convé recordar que a pesar de ser el compost un producte molt adequat per a mantindre la fertilitat de la terra, també hi ha uns riscos en el seu ús, bé perquè el compost tinga una mala qualitat, fruit d'un mal procés de compostatge, bé per un ús inadequat Els principals problemes que pot presentar els composts són: − Fam de nitrogen: quan el compost té una relació C / N massa elevada, generalment en fases juvenils, pot provocar una immobilització del nitrogen del sòl.

28

− Falta d'higiene en el compost, fonamentalment per no haver aconseguit les temperatures adequades a la pasteurització en el muntó, així podem trobar tant llavors d'adventícies, com patògens amb capacitat de convertir-se en problemes per al cultiu. − Excés de salinitat, lligada a les característiques dels materials que hem utilitzat, així hem de considerar l'efecte de la gallinassa o els puríns sobre el resultat final. No obstant el compost millora les propietats físiques de la terra i, de vegades, pot reduir la salinitat al facilitar el llavat de les sals solubles. − Presència de metalls pesats o elements tòxics. L'acumule de metalls pesats en el compost també depén dels materials de partida, caldrà controlar estos nivells, al contrari les restes de compostos orgànics tòxics han d'haver-se degradat en la fase de temperatures altes. ASSAJOS DE VALOR AGRONÒMIC. No es disposa actualment de resultats del valor agronòmic del compost de residus agrícoles sobre cultiu ecològic (els assajos sobre fertilitat i fertilització exigixen assajos que cobrisquen un nombre important d'anys), només s'han realitzat assajos d'este tipus de compost com a substrat de planters ecològics, com a substituts de la torba. L'assaig realitzat en l'EEA de Carcaixent,(7) va comparar 20 mescles de diversos substrats, autoritzats en AE, amb un testimoni comercial a base de torba enriquida amb nutrients minerals, els resultats indiquen que totes les mescles que contenien compost van ser superiors a aquelles que no el contenien, i als testimonis convencionals, mostrant-se per tant el compost de residus agrícoles com un prometedor substitut de les turbas en el camp dels vivers ecològics i convencionals també. Sí s'han realitzat nombrosos assajos sobre el comportament agronòmic del compost de RSU, en agricultura convencional, amb resultats contradictoris. Climent Morató i altres,(4) van comparar la influència del compost de RSU i de la fertilització nitrogenada sobre el creixement i la productivitat en creïlles en cultiu convencional, durant tres anys. Van trobar que les creïlles van reaccionar fortament i positivament a l'aplicació de fertilitzant nitrogenat, però van presentar una resposta dèbil i inconsistent a aportacions de compost de RSU a les dosis de 18 i 36 t/hi ha. També van trobar que l'aplicació de compost a dosis baixes incrementa l'eficàcia de la fertilització mineral i reduïx la dosi òptima d'abonat nitrogenat. Finalment el compost va estimular en creixement de les plantes enfront del testimoni convencional. Herrero, A. (8). Va estudiar l'ús del compost de RSU en el rendiment dels principals cultius hortícoles del Baix Llobregat, considerant el compost com a esmena orgànica; va trobar que la dosi adequada era de 60 t/hi ha, la dosi de 30 t/hi ha era insuficient, i la de 90 t/hi hi ha va ser bona per a carxofa, fins al punt de superar a l'adob mineral, però en la resta de cultius no va aconseguir , i a vegades va disminuir, els rendiments. El compost de RSU es va mostrar deficitari en nitrogen, per la qual cosa quan es va complementar amb adob mineral els rendiments van augmentar. Diverses mescles de compost de RSU amb gallinassa i pinyolada d'oliva

29

es van mostrar de gran interés, arribant a presentar efecte nematicida i fungicida al potenciar la micorrització. Finalment Canet, R. (3); va comparar en el cultiu de cítrics l'aporte de fem d'ovella, fangs de depuradora i compost de RSU, a diverses dosis, enfront del testimoni sense esmena orgànica, va trobar que el fem d'ovella i les dosis més altes de fangs i compost van augmentar la producció de taronges, encara que no a un nivell estadísticament significatiu, sí que va augmentar el contingut de matèria orgànica i la capacitat d'intercanvi catiònic. Els metalls pesats presents es van trobar retinguts en les fraccions més estables de les capes superficials, per la qual cosa va ser baixíssima l'absorció en fulles i fruits, excepte en plom foliar.

Efecte herbicida del muntó de compost.
Una de les virtuts atribuïdes al compostatge és la d'inactivar les llavors presents en el muntó, a causa de l'increment de temperatures que es produïx i a la seua persistència en el temps. Les llavors que queden en l'exterior del muntó germinen i moren ja que no poden viure sobre la matèria orgànica, però en l'interior del muntó encara queden moltes llavors d'adventícies. Per a comprovar l'eficàcia d'esta propietat del muntó, es va plantejar un assaig en què es van col·locar llavors d'adventícies en un muntó de compost, en la fase de temperatures altes. Es van arreplegar llavors de verdolaga (Portulaca oleracea) i blet (Amarenels teus sp.). Es van confeccionar unes bosses amb materials de diversa permeabilitat: polietilé de 400 galgues, manta tèrmica i malla antitrips. L'objecte dels distints materials era comprovar si la permeabilitat a exsudats o organismes era important, o sols la temperatura és capaç d'explicar l'efecte sobre les llavors. Es van col·locar 50 llavors de blet en cada bossa, amb tres repeticions, també amb la verdolaga, però no es va utilitzar la malla antitrips perquè la llavor passa per la seua llum, es van guardar tres repeticions de 50 llavors de cada espècie en el despatx per a la seua posterior sembra. Es van introduir les bolsas en el muntó de compost en la preparació del mateix i es van retirar, amb el volteig, als 20 dies aproximadament. Es van recuperar les llavors de les bosses i es van sembrar en una safata amb substrat hortícola, junt amb les llavors testimoni que no havia passat pel muntó. NUMERO DE PLANTAS GERMINADAS. Verdolaga (Portulaca Bledo (Amarantus sspp.) oleracea) Repetición Plástic Manta Testigo Plástico Manta Malla Testigo o térmica térmica antitrips 1 0 0 26 0 0 0 25 2 0 0 15 0 0 0 30 3 0 0 16 0 0 0 21

30

Comptades les llavors germinades, totes corresponen als testimonis, no va germinar cap de les què van passar pel muntó, com indica la taula. Bossa de polietilé Amb llavors Bossa de malla antitrips

Bossa de manta tèrmica

Bosses lligades a les estaques

Bosses en el muntó en la primera fase Resultat de la sembra junt amb els testimonis.

9.-

Consideracions ambientals i legals.
No es pot parlar del compost sense referir-nos a les normatives diverses que regulen la seua gestió D`una banda, el compostatge entra en el camp de la gestió dels residus Al mateix temps és un fertilitzant que deu de complir la normativa que els regula, sobretot si van a comercialitzar-se,

31

Per últim, des de la visió de l`agricultura ecològica, el compost deu complir la lletra i l`esperit del Reglament de la Producció Ecològica, que regula els materials que es poden utilitzar en aquest procés. Normativa Europea No existeix una única directiva europea que abarque tots aquells aspectes relatius al compostatge. Diferents normes europees recullen, ailladament, referències legislatives d`interés sobre la gestió de la matéria orgànica mitjançant el compostatge. Així, aquesta informació està dispersa en normatives referides a protecció del medi ambient, i residus i la seua gestió. Es convenient fer un seguiment de l`estat de la legislació, a través de les pàgines web, donada la continua discusió i publicació de noves normes i directrices Normativa Espanyola Llei 10/1998 de 21 d`abril, de residus. RD 1310/1990 de 29 d`octubre de 1990, utilització fangs de depuració en el sector agrari. Ministeri d`Agricultura, Pesca i Alimentació Resolució de 13 de gener de 2000. Pla Nacional de Residus Urbans 2000-2006. Ministeri de Medi Ambient. Resolució de 14 de juny de 2001. Pla Nacional de Llots de Depuradores d`Aigües Residuals 2001-2006. Ministeri de Medi Ambient. El compost com a fertilitzant: La normativa convencional defineix el compost com a producte obtés per fermentació aeròbica de residus orgànics i que deu complir els sigüents requisits: − − − − − Tindre, almenys, un 25 % de matèria orgànica sobre el pes total. La humitat màxima no pot sobrepassar el 40% El 90% de les partícules passaran per una malla de 25 mm. La grandària dels materials inerts no sobrepassaran els 10 mm. Els continguts màxims de metalls pesats seran: ppm o mg/kg de materia seca 10 450 120 300 1100 7 4000

Metal Cadmio Cobre Níquel Plomo Zinc Mercurio Cromo

32

BIBLIOGRAFIA:
1. Alberty, C. 1994. Valoriser les déchets verts. PHM Revue Horticole. nº 354 y 356. 2. Bueno, M. 2003. Cómo hacer un buen compost. Manual para horticultores ecológicos. Col. Guías de la Fertilidad de la Tierra. Editorial La Fertilidad de la Tierra. Estella 3. Canet, R., Pomares, F., Evaluación de los parámetros físicos, químicos y fisicoquímicos en los procesos de compostaje de RSU en dos plantas de València. Comunicación personal. 4. Canet, R. Pomares, F, y otros.1993. Comparación de distintos residuos urbanos como enmiendas orgánicas en el cultivo de cítricos. València. Comunicación personal. 5. Climent Morató, M D. Y otros. 1996. El compost de residuos sólidos urbanos (RSU). Sus características y aprovechamiento en agricultura. Ediciones y promociones LAV. València. 6. Corominas, e., y Pérez, M.L. 1994. Compost: elaboración y características. Rev. Agrícola Vergel, nº 146. pag. 88-94, Valencia. 7. Costa, F., García, C., Hernández, T., Polo, A., 1991. Residuos orgánicos urbanos. Manejo y utilización. CSIC-CEBAS. Murcia. 8. Domínguez, A. Roselló, J. Girona, R. Y Ruiz, M J. 1998. Comparación de diversos substratos para su utilización en viveros ecológicos. III Congreso SEAE. València. 9. Herrero, A. 1996. Uso de compost procedente de residuos sólidos urbanos en la horticultura. Jornades de Valorització de Residus, Diputació de Barcelona. Barcelona. 10. Navarro, A.F., Bernal, M.P., Cegarra, J., Roig, A. 1993. Evolución de los principales parámetros del compostaje del bagazo de sorgo dulce con distintos residuos orgánicos. IX Congreso Nacional de Química. Sevilla.143-150. 11. Labrador, J. 2001. La materia orgánica en los agrosistemas. Ediciones MundiPrensa. Madrid. 12. Mustin, M. 1987. Compost. Gestión de la matière organique. Ed. François Dubusc. Francia 13. Roselló, J. 2001. Compostaje de subproductos agrícolas. Apuntes Curso Agricultor cualificado. EEA. Valencia 14. Soliva, M., Molina, N., 1995. ¿Qué significado tiene el término compost?. Riegos y Drenajes XXI, nº 87.29-33. 15. Soliva, M. 1996. Compost i Agricultura. Controls per evitar abocaments encoberts. Jornades Municipals de Valorització de Residus. Diputació de Barcelona. Barcelona. 16. Stoffella, P. Kahn, B. 2005. Utilización del compost en los sistemas de cultivo hortícola. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.

33