You are on page 1of 3

Gènere 1

II. 10- FORMACIÓ DEL GÈNERE

1. En els noms:

• Generalment s’afegix una –a al masculí, cosa que pot produir canvis ortogràfics
en algunes consonants que la precedixen.
• Si el nom en masculí acaba en –e, -o i –u àtones, se solen canviar per –a.
• Altres vegades es forma afegint –essa, -ina, -na.
• Hi ha noms que tenen formes distintes per a cada gènere.

2. En els adjectius:

• Adjectius masculins acabats en –ic fan la forma del femení en –iga o –ica ,
exemple: bonic, bonica; aràbic, aràbiga. Els acabats en –oc, fan en –oga o
–oca, exemple: poc, poca; groc, groga.
• Atenció amb els masculins acabats en –cu, fan el femení afegint –cua, exemple:
vacu, vàcua. Però atenció amb alguns masculins acabats en -ic, fan el femení en
–qua, exemple: oblic, obliqua.

3. Remarques:

1. Paraules d’una terminació:


• Els noms d’alguns animals s’afegix “mascle, femella”.
• Mots acabats en –aire, -ista i –cida, exemples: drapaire, nacionalista,
homicida.
• Adjectius acabats en –il, -el, -al, exemples: infantil, fidel, igual.
• Adjectius que tenen una terminació única i la conserven quan actua com
a substantiu (belga, hindú...)

2. Paraules de dues terminacions:

• Cal fer atenció amb els mots que calcats del castellà se solen usar en masculí
sempre, encara que tenen dues terminacions realment. Ací tenim la llista:

agrest i agresta
autodidacte i autodidacta
bord i borda
calent i calenta
client i clienta
còmode i còmoda
comú i comuna
cortés i cortesa
covard i covarda
culte i culta
dependent i dependenta
destre i destra
estrateg i estratega
estudiant i estudianta

Conxa González Doménech


Gènere 2

ferm i ferma
fort i forta
gris i grisa
imparell i imparella
inert i inerta
limítrof i limítrofa
marroquí i marroquina
músic i música
pediatre i pediatra
pobre i pobra
psiquiatre i psiquiatra
reu i rea
roí i roïna
tranquil i tranquil·la
trist i trista
vague i vaga
valent i valenta

• Atenció amb els femenins singulars que acaben en –aç, -iç, -oç, que tenen la
mateixa forma per al masculí i femení.

3.- Gènere de professions, càrrecs i oficis.

• En general cal afegir el morfema femení –a en les professions exercides per


dones, i reservar el sufix –essa per als títols nobiliaris i càrrecs que l’han
consolidat:

àrbitre i àrbitra
bidell i bidella
capatàs i capatassa
carter i cartera
detectiu i detectiva
estudiant i estudianta
examinant i examinanta
majordorm i majordoma
pallasso i pallassa
torero i torera
abat i abadessa
alcalde i alcaldessa
comte i comtessa
duc i duquessa
jutge i jutgessa

• Hi ha una sèrie de sufixos que són invariables, com ara –aire, -al, -ança,
-ant, -ar, -ble, -ense, -euta, -il, -ista, -metra, -nauta, -pata:
guixaire
fiscal
ordenança
representant

Conxa González Doménech


Gènere 3

auxiliar
comptable
forense
fisioterapeuta
periodista
geòmetra
astronauta
homeòpata

• Altres sufixos presenten una forma per al masculí i una per al femení, com
ara –à/-ana, -ari/-ària, -at/-ada, -atre/-a, -cur/-a, -er/-a, -gog/-a, -í/-ina,
-iu/-iva, -leg/-loga, -nom/-a, -or/-a, -sof/-a:

cirurgià/cirurgiana
magistrat/magistrada
pedicur/pedicura
executiu/executiva
agrònom/agrònoma
filòsof/filòsofa
empresari/empresària
pediatre/pediatra
enginyer/enginyera
hematòleg/hematòloga
gestor/gestora
saurí/saurina

• Mots que no tenen sufix no presenten distinció de gènere:

alferes, atleta, cap, comptable, cònsol, espia, forense, intèrpret, pilot.

Però s’ha d’usar la forma femenina dels mots que tinguen un morfema específic
per a marcar aquest gènere:

àrbitre/àrbitra, arquitecte/arquitecta, botànic/botànica, capità/capitana,


ministre/ministra, perit/perita...

Conxa González Doménech