Cincies socials, geografia i histria

Socials

4t ESO

Cristfol-A. Trepat
Salvador Campam
Jordi Vidal

ndex

U NITAT 1

La fi de lAntic Rgim i les revolucions

liberals

U NITAT 4
Lpoca de limperialisme (1860-1918)

1.
2.
3.
4.
5.
6.

LAntic Rgim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
El liberalisme: unes noves idees. . . . . . . . . . . 10
Qu sn les revolucions burgeses o liberals? . 12
Les revolucions burgeses (1789-1848) . . . . . 14
El nacionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Lart en temps de revoluci: neoclassicisme i
romanticisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Dossier: Temps de guillotina . . . . . . . . . . . . . . . . 33

1. La segona Revoluci Industrial . . . . . . . . . . . . 96

2. Limperialisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
3. La Primera Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . 104
4. La Revoluci Russa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
5. El dret de vot de les dones . . . . . . . . . . . . . . . 110
6. De limpressionisme a les avantguardes . . . . 112
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Dossier: La vida a les trinxeres . . . . . . . . . . . . . . 122

U NITAT 5
U NITAT 2

94

36

La Revoluci Industrial
1. Lera de la indstria. Qu va ser la Revoluci
Industrial? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2. Canvis en la poblaci i en lagricultura. . . . . . 40
3. El naixement de la gran indstria.
El capitalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
4. Laugment dels intercanvis i el naixement del
ferrocarril. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
5. La lluita dels obrers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Dossier: La vida quotidiana del proletariat. . . . . 61

124

De la Restauraci a la Repblica.
Espanya (1874-1931)
1. El rgim de la Restauraci . . . . . . . . . . . . . . . 126
2. El catalanisme entre 1874 i 1898 . . . . . . . . . 128
3. El moviment obrer entre 1874 i 1898 . . . . . . 130
4. La crisi de la Restauraci (1898-1923) . . . . . 132
5. La Dictadura de Primo de Rivera . . . . . . . . . . 138
6. El modernisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Dossier: La Setmana Trgica . . . . . . . . . . . . . . . 150

U NITAT 6

152

El perode dentreguerres i la Segona

Guerra Mundial (1918-1945)

U NITAT 3

64

De labsolutisme a lEstat liberal.

Espanya al segle XIX
1. El segle XVIII a lEstat espanyol . . . . . . . . . . . . 66
2. La crisi de lAntic Rgim (1808-1833) . . . . . . 70
3. La construcci de lEstat liberal
(1833-1874) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
4. El difcil cam de la industrialitzaci . . . . . . . . 78
5. El moviment obrer a Catalunya (1833-1874). 82
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Dossier: Goya: el cronista dun temps . . . . . . . . 91

1. Expansi i depressi econmica

(1918-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
2. LURSS durant el perode dentreguerres
(1921-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
3. El descrdit de la llibertat: dictadures
i feixismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
4. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) . . . . 162
5. Lart en el temps de les crisis: surrealisme
i abstracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
Dossier: Lholocaust o shoah. . . . . . . . . . . . . . . . 178

U NITAT 7

180

Repblica, guerra i revoluci

1. La crisi de la Dictadura i la proclamaci de la
Repblica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
2. La Repblica desquerres
(1931-1933) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
3. La Repblica en crisi
(1933-1936) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
4. La Guerra Civil Espanyola . . . . . . . . . . . . . . . . 188
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
Dossier: La repressi a la rereguarda. . . . . . . . . 204

U NITAT 8

206

U NITAT 9

234

El franquisme i la transici democrtica

(1939-1986)
1. La dictadura franquista. . . . . . . . . . . . . . . . . . 236
2. Les caracterstiques del franquisme. . . . . . . . 238
3. Les fases del franquisme . . . . . . . . . . . . . . . . 240
4. Loposici al franquisme . . . . . . . . . . . . . . . . . 246
5. La transici a la democrcia (1975-1986) . . 248
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
Dossier: La Constituci de 1978 i lEstatut
dAutonomia de 1979 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258

U NITAT 10

260

El mn entre dos blocs (1945-1991)

El mn actual

1. Un nou ordre mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

2. El temps de la guerra freda . . . . . . . . . . . . . . 210
3. La descolonitzaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
4. La perestroika i la fi dels blocs . . . . . . . . . . . 219
5. Les segones avantguardes . . . . . . . . . . . . . . . 222
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224
Dossier: La revolta juvenil dels anys
seixanta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232

1. La consolidaci de la democrcia espanyola

(1992-2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262
2. Els grans reptes de la democrcia
espanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264
3. Un nou ordre mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
4. Els reptes mundials a inicis del segle XXI . . . . 272
El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274
Dossier: El conflicte araboisraeli. . . . . . . . . . . . 282

COM SESTRUCTURA UNA UNITAT

Introducci: cont un
breu text explicatiu del
contingut.

Paraules clau: permeten

estructurar laprenentatge
del contingut.

Objectius de la unitat:
estableix els objectius
que shan dassolir en
acabar la unitat.

El contingut de la unitat est estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una millor ordenaci de lestudi. Generalment cada doble pgina presenta un contingut concret.

Apartats: van numerats i

tenen un ttol indicatiu.

Paraules clau: indiquen

lapartat on es defineixen
per primera vegada
aquests conceptes.

Mapes: serveixen
dexemple i amplien la
informaci.

Vocabulari: facilita la
comprensi de paraules
que poden presentar
alguna dificultat.
Paraules en negreta:
identifiquen els conceptes
que cal retenir.

Recorda: refora
conceptes importants
estudiats anteriorment.

Sabies que...?: amplia el

contingut de lapartat amb
curiositats sobre el tema.
Les fonts: sn mapes
fotografies, grfics, taules,
dibuixos o textos que
formen part del contingut.

Activitats: cada apartat

presenta una proposta
dactivitats, identificades
amb el nmero dunitat
i el nmero correlatiu
dactivitat.

El tancament de la unitat
sestructura a partir de sis elements:
Esquema de la unitat:
resumeix la unitat en forma
desquema.

El rac dInternet:
proposa activitats que shan
de resoldre investigant per
la xarxa de webs. Totes les
adreces es redireccionaran
al web de lEditorial:
www.espaibarcanova.cat.

5
Resum grfic: resumeix
de manera visual el
contingut bsic de la
unitat a partir de les
paraules clau.

Activitats davaluaci:
avaluen lassoliment del
contingut de la unitat.

Activitats: estan
numerades i poden
ser de refor o
dampliaci
.

Dossier: tracta sobre

algun aspecte dinters
relacionat amb el
contingut de la unitat.

1
t
a
Unit
La fi de lAntic Rgim i
les revolucions liberals
1750

Avui creiem que la igualtat o la

llibertat dels ssers humans sn
drets indiscutibles. Per fa poc
ms de dos-cents anys les societats europees consideraven que
els homes i les dones no eren
iguals en drets, ni eren lliures de
reunir-se ni dexpressar el que
volien o delegir els seus governants. Eren les societats de
lAntic Rgim. Aix va comenar a canviar durant el segle XVII
a Anglaterra i a finals del segle
XVIII als Estats Units (Declaraci
dIndependncia dels EUA) i a
Frana (Revoluci Francesa). Al
llarg del segle XIX bona part de
les societats europees van viure
revolucions que seguien les noves idees liberals. Tamb van comenar a despertar-se les nacions
que estaven sotmeses o esparses
en diversos estats. s el fenomen
del nacionalisme.

1800

Edat Moderna
1776

1787

1789

Constituci
americana.

Sinicia la revoluci americana i se signa

la Declaraci dIndependncia dels EUA.

PARAULES CLAU
Antic Rgim
absolutisme
liberalisme
revoluci burgesa o liberal
Revoluci Francesa
Drets de lHome i del Ciutad
nacionalisme

Jurament del Joc de Pilota, de Jacques-Louis David.

El 5 de maig es reuneixen els Estats Generals

a Versalles. Sinicia la Revoluci Francesa.

1850

1875

Edat Contempornia
1799-1815

1830

1847

1848

Revolta independentista
a Irlanda.

1871

Onada
revolucionria a Europa.

Napole consolida els avenos

de la Revoluci a Frana.

La Llibertat guiant el poble, de Delacroix, pintura

romntica, reflecteix la revoluci de 1830 a Pars.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Definir qu s lAntic Rgim i enunciar algunes de les seves caracterstiques principals.

2. Enunciar i identificar les caracterstiques principals del liberalisme.

3. Descriure els fets ms importants de la Revoluci Francesa i assenyalarne les causes i algunes de les conseqncies principals.

4. Exposar els trets principals dels moviments nacionalistes del segle XIX.
5. Identificar els trets ms importants de lart neoclssic i del romntic.

Bismarck s lartfex de
la unificaci dAlemanya.

Unitat 1
1. LAntic Rgim
Sanomena Antic Rgim la societat, la poltica, leconomia i la cultura
prpia dels pasos europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII, poca que
coincideix amb lEdat Moderna.

PARAULES CLAU
Antic Rgim

1.1. La societat de lAntic Rgim

La majoria dhabitants dEuropa a comenaments del segle XVIII vivien
al camp. Per tant, la poblaci, com a lEdat Mitjana, continuava sent fonamentalment rural i lagricultura era lactivitat econmica principal.
Les males collites eren freqents, i molt sovint els europeus patien crisis de subsistncies caracteritzades per la puja dels preus dels aliments
i els morts a causa de la fam.
La manca daliments i les guerres provocaven una elevada mortalitat.
Unes 40 persones de cada 1 000 morien anualment, per el nombre de
naixements tamb era alt i se situava en un nivell similar al de defuncions.

Font 1. Europa el 1789.

1.1. Observa aquest mapa i busca les diferncies que hi ha respecte de lEuropa actual.

Prssia
Territoris de lImperi austrac

8
REGNE

SUCIA

DE
NORUEGA

LT

IC

I M P E R I

D I N AM A R C A

R U S

G R AN B R E TANYA

DEL
NORD

R E G NE UNIT D E L A

MAR

MA

I IR LANDA
PAS O S
BA I XOS

POLNIA

OCE
E STATS
AL E M A NY S

ATLNTIC
F R A N A

IMPERI AUSTRAC
SUSSA
VO

IA

ESTATS
PONTIFICIS

E S P A N Y A

PO

RT

UG

AL

SA

REGNE DE

MAR

500 km

MED
ITE
RR
N

LE S D U ES
SI C L IE S

IA

La societat continuava dividida en tres estaments*. Els nobles i els

clergues constituen els dos estaments privilegiats perqu no pagaven
impostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per tots
aquells que no eren ni nobles ni clergues, era el ms nombrs. Els seus
membres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.
El tercer estament era format majoritriament per pagesos que, habitualment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornades
per obtenir-ne una producci fora magra. Molts pagesos depenien
dun senyor feudal, noble o eclesistic, que els podia jutjar i que els exigia el lliurament duna part de la collita en concepte dimpostos.
Alguns membres del tercer estament vivien a les ciutats. Eren els artesans que treballaven i vivien en petits tallers, i els burgesos, un grup social que sanava enriquint progressivament amb el comer colonial.

VOCABULA

RI

Estament. Cadascun dels grups socials, legalment desiguals, en qu es

dividia la societat europea medieval i
moderna.

PARAULES CLAU
absolutisme

1.2. Labsolutisme
Bona part dels estats europeus tenia, a linici del segle XVIII, el mateix sistema poltic: la monarquia absoluta.
Els reis absoluts tenien un poder illimitat: dictaven les lleis, dirigien
el govern i aplicaven la justcia. Ni nobles, ni clergues, ni tan sols les
Corts podien limitar el seu poder. Els defensors de la monarquia absoluta sostenien que el rei havia rebut el seu poder de Du. Per aix, aquesta forma de govern tamb es coneix com a monarquia absoluta de dret
div. El rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ning, llevat de Du, i per demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,
com Versalles, amb la seva cort.
Noms al Regne Unit el sistema poltic era diferent. Des de finals
del segle XVII el monarca angls governava juntament amb el Parlament i shavia de sotmetre a les lleis daquesta instituci. Sestrenava un
nou model poltic que sestendria a altres estats europeus a finals del segle XVIII: la monarquia parlamentria.
Font 3.
Desprs de Du no hi ha res ms gran a la terra que els prnceps sobirans per Ell instituts. Aix, qui menysprea el seu prncep sobir, menysprea Du, del qual aquell s la
imatge sobre aquesta terra.

Font 2. Llus XIV, rei de Frana, en una

pintura de J. Rigaud (1701). Llus XIV s
lexemple ms representatiu dun monarca absolut.
1.2. Llegeix el text de la font 3 i fes aquestes activitats:
a) Posa un ttol al text.
b) Argumenta per escrit com lautor justificava lorigen div del monarca.

JEAN BODIN: Els sis llibres de la Repblica.

A C T I V I T A T S
1.3. Qu es coneix per Antic Rgim?
1.4. Per qu era elevada la mortalitat durant lAntic Rgim?

RECORDA
1.5. Com sanomenen els grups en qu es dividia la societat dels segles XVI,
XVII i XVIII?

1.6. Qu significa lexpressi monarquia absoluta de dret div?

1.7. Quines sn les caracterstiques de la monarquia absoluta?

El sistema poltic de lAntic Rgim

era la monarquia absoluta.

Unitat 1
2. El liberalisme: unes noves idees
Durant el segle XVIII van aparixer a Europa unes noves idees poltiques
anomenades liberalisme. Aquesta ideologia, que criticava la monarquia absoluta, va ser entesa per la burgesia com una alternativa a labsolutisme.
Bona part de les idees liberals que van nixer al segle XVIII avui encara tenen plena vigncia, ja que sn la base dels rgims poltics dels
pasos democrtics actuals.
El liberalisme poltic es fonamenta en els punts segents:
La sobirania nacional. Segons aquesta idea, tots els poders de
lEstat (governar, jutjar i fer les lleis) han de provenir del poble. Per
aix, quan en un pas saplica el principi de la sobirania nacional, els
governants sn escollits pel poble mitjanant el vot o sufragi. La idea
de sobirania nacional topava frontalment amb la monarquia absoluta,
ja que els reis absoluts creien que no havien rebut el seu poder del poble sin directament de Du.
Font 5. Lorigen del govern
All que origina una societat poltica no s res ms que el consentiment del conjunt
dhomes lliures que han de formar part daquesta societat. Aix i noms aix s el que
ha de donar origen a qualsevol govern legtim del mn.

10

JOHN LOCKE: Assaig sobre el govern civil (adaptaci).

La separaci de poders. Aquest principi, divulgat per Montesquieu, parteix de la constataci que qualsevol Estat t tres poders:
el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu (que governa aplicant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors de les lleis).
Dacord amb aquest principi, els tres poders de lEstat han de recaure
en institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament, el
poder executiu pertoca al govern i el poder judicial ha de recaure en
tribunals de justcia independents dels altres dos poders. Aquest principi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els tres
poders en la seva persona.

Font 4. John Locke (1632-1704).

1.8. Llegeix el text de la font 5 i contesta

aquestes preguntes:
a) Quin ha de ser lorigen de qualsevol govern, segons Locke?
b) Quina mena de governs existents a lEuropa dels segles XVII i XVIII creus que Locke
consideraria illegtims? Per qu?
c) Com sanomena la idea liberal que Locke
defensa en aquesta font?

PARAULES CLAU
liberalisme

Font 6. La divisi de poders

Quan en la mateixa persona es reuneixen el poder legislatiu i el poder executiu, no hi
ha llibertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no s ben separat del poder
legislatiu i de lexecutiu.
Tot estaria perdut si el mateix home exercs tots tres poders: el de fer lleis, el dexecutar
les resolucions pbliques i el de jutjar els delictes o les diferncies entre particulars.
MONTESQUIEU: Lesperit de les lleis.
1.9. Llegeix el text de Montesquieu i contesta les preguntes segents:

a) En qu consisteix, segons Montesquieu, cadascun dels tres poders de lEstat?

b) Qu en pensaria, un absolutista, daquestes paraules de Montesquieu? Argumenta la
resposta.

Font 7. Gravat de lpoca que representa

Voltaire i Rousseau.

LA DIVISI DE PODERS
Fer lleis

Governar aplicant
les lleis

Jutjar els infractors

de les lleis

RECORDA
LEGISLATIU

EXECUTIU

JUDICIAL

Poders de lEstat

En un sistema democrtic els tres

poders de lEstat han destar separats.
El liberalisme poltic s una ideologia oposada a lAntic Rgim.

Poble

Font 8. La divisi de poders.

1.10. Observa lorganigrama i fes aquestes activitats:

a) Exposa per escrit la informaci que et proporciona aquest organigrama.

b) Confecciona un organigrama que expliqui don provenien els poders de lEstat en una
monarquia absoluta i a quines persones o institucions corresponia cada poder.

Font 9. Caracterstiques
de la Illustraci
El racionalisme

La igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest principi liberal,

difs per Rousseau, sost que la llei ha de ser nica per a tots els ciutadans dun mateix pas.
La idea digualtat davant la llei contradeia els privilegis estamentals
i lexistncia de normes i lleis diferents en les diverses possessions feudals que hi havia dins un mateix pas.
El reconeixement de drets i llibertats individuals, com ara la llibertat dassociaci, dexpressi, de pensament i de religi. El pensador
francs Voltaire va ser un dels intellectuals que ms va insistir en el reconeixement daquest conjunt de llibertats.
El dret a la propietat privada era un dels ms importants dins
aquesta srie de drets i llibertats. El reconeixement del dret a la propietat permet, als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliurement.
Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de la
Illustraci, que era un corrent de pensament que es va difondre arreu
dEuropa durant el segle XVIII i que basava les seves anlisis en la ra i
en lexperimentaci.
Les idees liberals ben aviat van tenir el suport de la burgesia. Aquest
grup social pertanyent al tercer estament havia anat adquirint progressivament ms poder econmic. No possea, per, cap poder poltic. Els
burgesos veien en el liberalisme una possibilitat denderrocar les monarquies absolutes i de construir un nou sistema poltic sota el seu control. Aix, de mica en mica, la burgesia de diferents pasos europeus
sanava dotant duna eina que va fer servir al final del segle XVIII i al comenament del XIX per enfonsar definitivament lAntic Rgim, contrari als seus interessos.

Loptimisme en el futur
Loptimisme en la humanitat
La crtica a la tradici
El lacisme

A C T I V I T A T S
1.11. Qu s la sobirania nacio-

nal?
1.12. Digues el nom de tres pensadors liberals.
1.13. Quin sistema poltic actual

sinspira en el liberalisme?
1.14. Qui t el poder legislatiu

avui a Catalunya? I lexecutiu? I el

judicial?
1.15. Amb quins aspectes del li-

beralisme no estaria dacord un

absolutista?
1.16. Qu s la burgesia? Quina

relaci hi havia entre la burgesia i

el liberalisme?

11

Unitat 1
3. Qu sn les revolucions burgeses
o liberals?
En poltica, una revoluci s un canvi radical en la forma de govern dun
pas, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrs de persones.
Les revolucions burgeses van tenir lloc a diversos pasos al llarg
dels segles XVIII i XIX. Van ser fetes en nom de les idees liberals i van ser
dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i artesans.
El triomf de les revolucions burgeses i laplicaci de les idees liberals
van representar la fi de lAntic Rgim i, per tant, de labsolutisme, el
feudalisme i la societat estamental. Amb el triomf de les revolucions
burgeses, els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i lEsglsia)
van perdre el poder i van ser reemplaats per la burgesia.
Font 10. Una crtica a la monarquia
Qualsevol govern hereditari s tirnic per natura. Heretar un govern s heretar persones,
com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de governs colloquen al mateix nivell el vici
i la virtut, la ignorncia i la saviesa, ja que el governant no ho s per les seves qualitats.
THOMAS PAINE: Drets de lhome.

12

Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de lEstat liberal, basat en la sobirania nacional, la igualtat de tots els ciutadans
davant la llei, la separaci de poders i lexistncia de drets i llibertats individuals. No tots els estats liberals, per, van adoptar la mateixa forma.
Amb relaci al poder executiu, es coneixen dos tipus dEstat liberal.
Monarquia parlamentria. El cap dEstat s un rei, tot i que sense poder absolut.
Repblica parlamentria. El cap dEstat s escollit per sufragi.
Liberalisme, per, no s sinnim de democrcia. Al llarg de la histria, es coneixen estats liberals en qu el poder legislatiu era triat mitjanant sufragi censatari, s a dir, el vot dels ciutadans ms rics. Noms es parla de democrcia quan sn tots els ciutadans majors dedat
els que tenen el dret a triar els seus representants mitjanant el sufragi
universal. Cal recordar que el dret de vot de les dones no va comenar
a ser reconegut fins a finals del segle XIX.

PARAULES CLAU
revoluci burgesa o liberal

1.17. Llegeix el text de Thomas Paine i fes

les activitats segents:
a) Qu significa el terme tirnic?
b) De quin tipus dEstat liberal era partidari lautor del text?
c) Busca en una enciclopdia o a Internet
informaci sobre Thomas Paine. Digues on
va nixer i indica quina forma de govern hi
havia al seu pas.

RECORDA
El triomf de les revolucions burgeses dna lloc al naixement dels estats liberals.

LES REVOLUCIONS BURGESES

ANTIC
RGIM

Absolutisme
Feudalisme
Estaments

REVOLUCIONS
BURGESES

ESTAT
LIBERAL

Sobirania nacional
Separaci de poders
Igualtat davant la llei
Drets i llibertats

Font 11. Les revolucions burgeses.

1.18. Observa lorganigrama i fes aquestes
activitats:
a) Qu succeeix amb labsolutisme, el feudalisme i els estaments arran de la revoluci
burgesa?
b) Fes un comentari escrit del contingut
daquest organigrama.

ESTAT LIBERAL

ELECCI DE REPRESENTANTS

CAP DESTAT

REPBLICA
PARLAMENTRIA

MONARQUIA
PARLAMENTRIA

Per elecci

Per herncia

ESTAT LIBERAL

ESTAT DEMOCRTIC

Per sufragi

Per sufragi
universal

censatari

El naixement de lEstat liberal va ser un dels canvis ms importants

de la histria, ja que, per primer cop des de lantiga Grcia, el poder
tenia origen popular. Per aix es considera que amb el triomf de la primera gran revoluci burgesa europea, la Revoluci Francesa del 1789,
es posa fi a lEdat Moderna i comena lEdat Contempornia. Les revolucions burgeses es van succeir en diferents pasos europeus fins al
1848. En aquest any tots els grans estats europeus, llevat de lImperi
rus, ja eren estats liberals.

Font 12. Tipologia dels estats liberals.

1.19. Fes un comentari escrit del contingut
daquest organigrama.

A C T I V I T A T S
1.20. Quines diferncies hi ha

entre una monarquia i una repblica?

1.21. Posa sis exemples de mo-

narquies constitucionals i sis ms

de repbliques a lEuropa actual.
1.22. Per qu lany 1789 s con-

siderat la data de linici de lEdat

Contempornia?
1.23. Indica la diferncia principal entre el sufragi censatari i el
sufragi universal.

Font 13. A dalt, Mirabeau replicant

al mestre de cerimnies de lAssemblea Nacional, de J. D. Court i,
a baix, Repblica universal, democrtica i social, de F. Sorrieu.
Aquestes sn dues imatges de les
revolucions burgeses que van esclatar a Europa entre 1789 i 1848.

13

Unitat 1
4. Les revolucions burgeses
(1789-1848)

PARAULES CLAU
Revoluci Francesa

4.1. La Revoluci Francesa (1789-1815)

Just abans de la Revoluci de 1789, Frana era un dels estats ms extensos i poblats dEuropa (tenia uns trenta milions dhabitants) i el seu
exrcit era un dels ms poderosos del continent. Des de 1774 regnava a
Frana Llus XVI de Borb. La forma de govern era la monarquia absoluta de dret div i, de fet, els reis francesos eren considerats com lexemple ms perfecte de monarca absolut.

RECORDA
La crisi de la hisenda reial va provocar la caiguda de lAntic Rgim
francs.

Les causes de la Revoluci

Font 15. Membre del tercer

estament oprimit pels privilegiats, segons un gravat
francs del segle XVIII.

14
Font 14. Charles-Louis de Montesquieu.
La difusi de les idees liberals,
que va donar a conixer a molts
francesos una forma de govern
alternativa a labsolutisme.

El descontentament de
gran part de la poblaci.
Nombrosos pagesos i artesans vivien en condicions
miserables. La burgesia,
tot i no tenir problemes econmics, estava apartada
del poder poltic.
1.24. Observa el gravat i fes

les activitats segents:

a) Identifica en aquest gravat el noble i leclesistic.
b) Quina professi pot tenir el membre del tercer estament?
c) Quin significat t aquest gravat?
d) Creus que lautor era partidari de lAntic Rgim? Per qu?

Font 17. El pressupost francs lany 1788

(en milions de lliures).

Font 16. George Washington.

El triomf de la revoluci americana de 1776 va animar els
francesos a revoltar-se per implantar un rgim constitucional
al seu pas.

La greu crisi de la hisenda reial, ja que

les despeses de lEstat superaven de
bon tros els ingressos.
1.25. A partir de la taula, resol aquestes

qestions:
a) Qu s el pressupost dun Estat?
b) Sobre qui requeien els impostos?
c) En qu devien consistir les despeses de la
cort? Qu en devien pensar, els pagesos francesos, daquestes despeses?

Despeses de lEstat
Ensenyament
Treballs pblics
Cort i privilegiats
Altres despeses civils

1,1
15
35,4
94

Despeses militars i diplomtiques

165,5

Deute i devoluci de prstecs

310,5

Ingressos de lEstat
Impostos
Loteria reial
Altres

365,5
9,8
132,2

Lesclat de la Revoluci
Llus XVI va considerar que per resoldre la crisi de la hisenda no podia
exigir ms impostos al tercer estament, que ja nestava pagant molts. El
rei creia que lnica sortida possible era demanar a la noblesa i als clergues que paguessin impostos i renunciessin, per tant, al seu privilegi fiscal. Aquesta petici reial va desencadenar la revolta dels privilegiats,
quan la noblesa i lEsglsia es van negar a pagar impostos si no ho autoritzaven els Estats Generals*. A Llus XVI no li qued cap altra opci
que reunir els Estats Generals (maig de 1789), cosa que no shavia fet
des del 1614.
Aix que siniciaren les sessions, els diputats del tercer estament van
exigir que es canvis el sistema tradicional de vot dins els Estats
Generals. La burgesia volia que, en comptes que cada estament emets
un sol vot, cosa que assegurava la victria dels dos estaments privilegiats, el vot fos individual. Acceptar la proposta dels diputats burgesos
equivalia a donar majoria als partidaris dabolir lAntic Rgim, ja que hi
havia molts ms diputats burgesos que no pas dels altres dos estaments.
Com que la seva petici no va ser acceptada, els diputats burgesos
van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea
Nacional, ja que es consideraven els veritables representants de la voluntat popular. Tots els diputats de lAssemblea Nacional eren dorigen
liberal i van jurar que donarien als francesos una constituci* que reconegus els seus drets i les seves llibertats. El tercer estament acabava de
trencar les relacions amb lAntic Rgim.
LAssemblea Nacional va obtenir el suport de les masses populars,
que, el 14 de juliol de 1789, es van revoltar a Pars i van assaltar la fortalesa de la Bastilla*. Temors del suport popular amb qu comptaven
els diputats liberals, Llus XVI va reconixer la legalitat de lAssemblea
Nacional.

VOCABULA

RI

Estats Generals. Nom que rebien les

Corts a Frana. Als Estats Generals hi
assistien representants dels tres estaments sota la presidncia del rei. La
seva funci era aprovar les lleis i els impostos.
Constituci. Llei fonamental dun Estat
liberal que defineix la forma de govern
del pas i recull els drets, els deures i
les llibertats dels ciutadans i ciutadanes.
Bastilla. Pres de Pars que es va convertir en un smbol del poder absolut
del rei, ja que hi eren tancats els acusats dactuar contra labsolutisme.

Font 18. Presa de la Bastilla. Es considera que lassalt de la Bastilla marca linici
de la Revoluci Francesa i, per aquest motiu, el 14 de juliol va ser declarat lany
1880 el dia de la festa nacional de Frana.
1.26. Fes aquestes activitats a partir de la

font 18:
a) Descriu aquesta illustraci.
b) Qui va protagonitzar aquests fets?
c) Quina opini sobre lAssemblea Nacional devien tenir els assaltants?

15

Unitat 1

16

La construcci de la Frana liberal

LAssemblea Nacional va elaborar una srie de lleis que tenien com a
objectiu enderrocar lAntic Rgim i afavorir la burgesia ms rica.
El primer pas va ser labolici del feudalisme mitjanant el Decret
del 4 dagost. Poc desprs, lAssemblea redactava la Declaraci dels
Drets de lHome i del Ciutad, en qu es recollien els principis bsics
del nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la
igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest darrer principi comportava la supressi dels privilegis estamentals.
Laprovaci de la Constituci de 1791 culminava el procs dabolici de lAntic Rgim. Frana esdevenia el primer Estat europeu que disposava duna constituci escrita. Aquest text definia Frana com una
monarquia constitucional, establia la separaci de poders i implantava
el sufragi censatari.
Llus XVI es va oposar a les mesures de lAssemblea Nacional i va fer
pactes secrets amb els pasos absolutistes que havien declarat la guerra
contra la Frana liberal. Lactitud del rei va provocar la seva destituci
lany 1792. La monarquia constitucional va ser reemplaada per una repblica i Llus XVI, acusat de traci, va ser jutjat, condemnat a mort i
executat el gener de 1793.
La revoluci entrava en la seva etapa ms radical. Establert el sufragi universal mascul, el grup poltic dels jacobins* va aconseguir el
poder i va aplicar un seguit de mesures per afavorir les classes ms humils. El govern, encapalat per Maximilien Robespierre, va perseguir
durament tant els partidaris de la monarquia com els republicans crtics
amb la poltica jacobina. En aquesta etapa, anomenada el Terror, van
ser executades unes 40 000 persones.

PARAULES CLAU
Drets de lHome i del Ciutad

Font 19. Decret dabolici del feudalisme (4 dagost de 1789)

1. LAssemblea Nacional suprimeix enterament el rgim feudal i decreta que els
drets i els deures feudals sn abolits sense
indemnitzaci.
2. Totes les justcies senyorials sn suprimides sense cap indemnitzaci.
3. Tots els ciutadans, sense distinci de
naixena, podran ser admesos en tots els
crrecs i dignitats eclesistiques, civils i
militars.
1.27. Llegeix el text de la font 19 i contesta
les preguntes segents:
a) Qui va elaborar aquest text?
b) Podran continuar cobrant impostos els
senyors feudals a partir del 4 dagost de
1789? Per qu?
c) Qu estableix el segon punt del decret?
Qui impartiria justcia a Frana a partir
del 4 dagost?
d) Quin element de lAntic Rgim va ser
abolit amb el tercer punt daquest decret?

VOCABULA

RI

Jacobins. Agrupaci poltica francesa

que rep aquest nom perqu els seus
membres es reunien en un antic convent conegut popularment amb el nom
dels jacobins.

RECORDA
La Constituci de 1791 va ser la
primera de les constitucions europees.

Font 20. Execuci de Llus XVI, segons

un gravat del segle XVIII.

La burgesia rica, atemorida i descontenta amb aquesta poltica, va

aconseguir que lany 1794 Robespierre fos destitut i guillotinat.
Daquesta manera lalta burgesia va recuperar el poder. El nou govern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes populars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per
damunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al
1799, es coneix amb el nom de Directori.
El Directori va ser incapa de mantenir lordre pblic, alterat constantment per absolutistes que volien el retorn a lAntic Rgim i per jacobins partidaris de mesures favorables per als ms humils. Davant
aquesta situaci, lany 1799 el general Napole Bonaparte va fer un
cop destat* amb el suport de lalta burgesia. Aquest militar, que es va
fer coronar emperador de Frana lany 1804, va posar fi a loposici de
jacobins i absolutistes i va actuar com un governant liberal defensor
dels interessos de lalta burgesia.
Durant el govern de Napole, Frana va conquerir gran part dEuropa, va provocar la caiguda de reis absoluts i va establir, en el seu lloc,
rgims liberals. Daquesta manera, les campanyes militars napoleniques van contribuir a la difusi de les idees liberals arreu dEuropa.

Font 21. El govern del Directori

Hem de ser governats pels millors; els millors sn els ms instruts i els ms interessats a mantenir les lleis. Noms podreu
trobar homes daquestes caracterstiques
entre els propietaris.
Discurs pronunciat pel diputat Boissy
dAnglas durant letapa del Directori.
1.28. Llegeix la font 21 i contesta aquestes
preguntes:
a) Qui ha de governar Frana, segons
aquest diputat?
b) Qui governava Frana durant el Directori?
c) Quin tipus de sufragi defensa lautor del
text?

17
RI
VOCABULA
Cop destat. Revolta militar que t com a
objectiu fer caure el govern i lliurar el
poder a un militar.

SABIES QUE...?

Font 22. Quadre del pintor Jacques-Louis David que representa el moment en qu
Napole, desprs dhaver-se posat la corona, es disposa a coronar lemperadriu
Josefina. La cerimnia es va fer en presncia del papa Pius VII, que, assegut, benea la
coronaci.
1.29. Fes aquestes activitats a partir de la font 22:

a) Quan va tenir lloc aquesta escena?

b) Localitza en aquest quadre Napole, lemperadriu Josefina i el papa.
c) Quina era la ideologia de Napole?

Lalta burgesia s el grup social constitut pel sector ms ric de la burgesia. En formen part els grans negociants, els financers i els propietaris
de grans extensions de terra.

Unitat 1
4.2. Les revolucions liberals de 1830 i 1848

18

Les monarquies europees van derrotar Napole en la batalla de Waterloo el 1815. Aquesta derrota comport lenfonsament dels governs liberals que Napole havia ests arreu dEuropa i el restabliment de la
monarquia absoluta a gaireb tots els pasos. A Frana, els Borbons van
recuperar el tron desprs de ms de dues dcades de governs liberals.
Tanmateix, les idees liberals es van mantenir entre la burgesia, fet
que afavor lesclat de dues onades revolucionries liberals els anys
1830 i 1848, les quals van abolir definitivament la monarquia absoluta prcticament a tot Europa.
La revoluci del 1830 va provocar la caiguda definitiva de lAntic
Rgim a Frana. Carles X va ser destronat i la burgesia va entronitzar
el liberal Llus Felip dOrleans. Shavia implantat novament una monarquia constitucional.
El rgim de Llus Felip dOrleans no va satisfer amplis sectors de la
poblaci, que quedaven exclosos del dret de vot. Es considerava, a ms,
que el rei afavoria excessivament els interessos de la burgesia ms rica i, alhora, limitava les llibertats individuals. Aquesta
oposici va desencadenar la revoluci de
1848, que va provocar la caiguda de Llus
Felip dOrleans i la proclamaci de la
repblica. Amb la implantaci del sufragi universal mascul, Frana aconseguia
tenir un rgim democrtic*.

SABIES QUE...?
Napole Bonaparte (1769-1821), desprs dhaver governat Frana durant
setze anys, va ser derrotat per una
aliana de potncies europees i va
morir exiliat a lilla de Santa Helena.

VOCABULA

RI

Rgim democrtic. Sistema poltic liberal en qu saplica el sufragi universal

(que al segle XIX era noms mascul) i es
reconeixen mplies llibertats als ciutadans.

Font 23. La Llibertat guiant el poble, pintura

dEugne Delacroix que representa la revoluci
de 1830 a Pars.
1.30. Observa el quadre i fes les activitats se-

gents:
a) Quin dels personatges del quadre simbolitza la
Llibertat? Com ho saps?
b) En el quadre hi ha representats un burgs, un
pags (personatge que porta un mocador al cap) i
un artes (personatge que porta un sabre). Localitzals i indica quins dells van sortir beneficiats de
la revoluci de 1830.

A C T I V I T A T S
1.31. Quines van ser les causes de lesclat de la Revolu-

1.34. Per qu va esclatar una revoluci burgesa a

ci Francesa?
1.32. Per qu la Revoluci Francesa s una revoluci

Frana lany 1848 si aquest pas ja era governat per la

burgesia des de la revoluci de 1830?

burgesa?

1.35. Explica el significat de la frase segent: Lorigen

1.33. Quines diferncies hi ha entre la Frana anterior a

de les actuals democrcies rau en les revolucions burgeses.

la Revoluci i la Frana de lany 1791?

5. El nacionalisme
Durant la Revoluci, els poltics francesos es van referir constantment
a la sobirania nacional, a lAssemblea Nacional o a la naci francesa.
Per a ells, el terme naci coincidia amb el terme Estat.
Aquests dos termes, per, no sempre han coincidit. Per exemple,
durant la invasi napolenica dels territoris que anys desprs formarien part dAlemanya (estaven dividits en ms de trenta estats independents), els seus habitants es van adonar que, a banda de combatre el
mateix enemic, els unia la mateixa llengua, la mateixa histria i els mateixos costums. Tots eren de la naci alemanya.

PARAULES CLAU
nacionalisme

5.1. Naci i Estat

El terme naci es refereix a un conjunt dhomes i dones units per una
srie delements comuns com ara la histria, la llengua, les tradicions,
la religi, el dret, etc.
LEstat, en canvi, s lorganitzaci poltica i administrativa (lleis,
funcionaris, exrcits, fronteres...) mitjanant la qual es governa un territori independent.
Els elements que configuren una naci fan que bona part dels habitants dun territori tinguin conscincia de ser diferents daltres comunitats humanes i que manifestin la voluntat collectiva de mantenir
aquesta diferncia.
Daquesta manera, a linici del segle XIX, era possible que un Estat,
com ara laustrac, tingus dins del seu territori diferents nacions
(Hongria, Txquia, Srbia...). Aix doncs, lEstat austrac era un Estat
plurinacional.
Eslaus
Croats
Txecs

Praga

Eslovacs

Polonesos

la

Cracvia

B O H MIA

Eslovens

stu

GALTSIA

Serbis
Viena
Bratislava

BUCOVINA
MOLDVIA

Budapest

U STR IA
T IROL

HONGRIA
TRA NS ILV NIA
Trieste

Mil

Zagreb

Vencia

Temesvr
(Timisoara)

STR IA

VAL QUIA
B SN IA
DA

IT LIA

Sarajevo

LM

IA

S RBIA
Alemanys
Italians
Magiars

500 km

Naci
Alemanys
Hongaresos
Txecs
Serbis i croats
Polonesos
Rutens
Romanesos
Eslovens
Italians

Habitants
12 000 000
10 100 000
6 550 000
5 220 000
5 000 000
4 000 000
3 200 000
1 300 000
1 000 000

Font 24. LImperi austrohongars al segle XIX.

MO R V IA

Ucranesos

Les nacions de lImperi

austrohongars lany 1910

Romanesos

1.36. Observa el mapa i el grfic i fes les activitats segents:

a) Fes un grfic que representi els percentatges de les diferents nacions que integraven
lImperi austrohongars.
b) Quin aspecte del text illustren el mapa i
el quadre?
c) En quin Estat actual es localitzen les ciutats segents: Viena, Praga, Cracvia, Budapest, Zagreb, Sarajevo, Vencia, Trieste?
d) Amb ajuda duna enciclopdia, busca
informaci sobre la religi majoritria de
les diferents nacions de lImperi austrohongars.

19

Unitat 1

EN

R E G N E

D E L

PONTIFICIS
Roma

Npols

S IC
LIE S

LEstat espanyol s plurinacional.

N T
M O
P I E

RECORDA

DU

ES

Font 25. Itlia abans de ser un

Estat.

LE

referents a la font 25:

a) Quins eren els diferents estats
que hi havia a la pennsula Itlica?
b) Amb lajut duna enciclopdia, esbrina a qui pertanyia el
regne Llombardovneto abans de
1860.

1.37. Resol les activitats segents

E

20

Els estats plurinacionals

Al llarg del segle XIX, els estats plurinacionals europeus intentaren suprimir les diferncies nacionals dins dels seus territoris. Per fer-ho, van
SABIES QUE...?
imposar a tots els habitants una cultura, un dret, una llengua i unes insLorigen de molts estats europeus,
titucions poltiques niques, que corresponien a una de les nacions que
com Blgica, Itlia, Txquia, Polnia,
formaven lEstat. En sn exemples la imposici de lalemany a tot
Srbia o Hongria, es deu al triomf de
lImperi austrohongars i la del castell a tot Espanya. De fet, els goverdiferents moviments nacionalistes al
llarg dels segles XIX i XX.
nants austracs o espanyols identificaven els seus estats respectius amb
una de les nacions que els formaven.
Tamb es podia donar el cas que comunitats nacionals, com ara la
RI
italiana, es trobessin, a linici del segle XIX, separades en diversos estats
VOCABULA
que impedien la unitat de la naci. Per tant, el nacionalisme pot tenir diAutonomia. Facultat que t un territori
versos objectius segons quina sigui la situaci de la naci:
no independent de governar-se mitjan Unificar en un sol Estat una naci separada per diversos estats;
ant les seves prpies lleis.
s el cas dAlemanya i Itlia al segle XIX.
Independitzar una
naci de lEstat que la domina; s el cas dalgunes de
les nacions que formaven
TO
NE
part de lImperi austrohonV
O
D
Mil
B AR
Vencia
gars.
LOM
Tor
R E GNE L
Aconseguir un cert
PARMA
poder poltic per a una
Bolonya
Gnova
D

naci sotmesa a un Estat.

M
Florncia
En aquest cas, els nacionalistes lluiten per aconseTOSCANA
ESTATS
guir una autonomia*.

RE

200 km

5.2. Exemples de moviments nacionalistes

No tots els nacionalistes han tingut el mateix projecte poltic per a la seva naci. Alguns han vinculat lalliberament
de la seva naci a idees republicanes i democrtiques, mentre que daltres han lluitat per establir una monarquia. Fins
i tot, alguns nacionalistes han arribat a justificar amb largument de la defensa nacional la persecuci de grups religiosos o tnics.
Grcia, Irlanda i Alemanya, per exemple, van viure tres
dels nombrosos processos de lluita nacional que van tenir
lloc al segle XIX.
Grcia: la lluita per la independncia
El territori grec formava part de lImperi turc des del segle XV. Els turcs, de religi musulmana, tenien sotmesos els
grecs, cristians ortodoxos*, i els impedien exercir el poder
poltic. A ms, els obligaven a pagar molts impostos.
A linici del segle XIX el sentiment contrari als turcs es va
anar estenent entre la poblaci grega grcies a tres factors:
el treball de societats secretes* dideologia nacionalista, la
propaganda nacionalista feta per lEsglsia grega, que
recordava als grecs el seu origen, els seus mites i la importncia de la seva cultura, i les idees liberals arribades de Font 26. Grcia expirant a les runes de Mesolngion,
dEugne Delacroix. La lluita dels grecs contra lImperi
Frana i Anglaterra.
turc va captivar artistes de tot Europa, com el pintor
Lany 1821 esclat una guerra entre els turcs i els grecs, Delacroix o el poeta Lord Byron.
ajudats pels russos i els anglesos, que va concloure el 1829
amb la victria grega. Els turcs van reconixer la independncia grega
i el nou Estat grec es va organitzar com una monarquia constitucional
que no permetia el sufragi universal.
RECORDA
Font 27. Proclamaci de la Independncia a lAssemblea Nacional grega
(1825)
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de lHllade, nosaltres que contemplem
els avantatges de qu gaudeixen les nacions civilitzades dEuropa, no creiem ja possible
sofrir sense covardia i automenyspreu el cruel jou del poder turc que ens ha sotms durant ms de quatre segles.
Desprs daquesta perllongada esclavitud, hem decidit recrrer a les armes per alliberar
la nostra ptria duna terrible tirania. La guerra contra els turcs s una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra, lobjecte de la qual s reconquerir els drets de la
llibertat individual, de la propietat i de lhonor.
1.38. Llegeix el text i contesta aquestes preguntes:

a) Qu s lHllade?
b) Quins sn els motius que alleguen els grecs per revoltar-se?
c) Van aconseguir, els grecs, els seus objectius tots sols?
d) Quins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?
e) Per qu podem dir que aquest s un text nacionalista?

No tots els nacionalistes han tingut

el mateix projecte dEstat.

VOCABULA

RI

Cristians ortodoxos. Conjunt desglsies de lorient europeu sota la direcci

espiritual del patriarca de Constantinoble. Van trencar les relacions amb Roma a partir del segle XI.
Societats secretes. Organitzacions clandestines que es van estendre al primer
ter del segle XIX per gaireb tots els
pasos dEuropa. Van lluitar per enderrocar de forma violenta lAntic Rgim.

21

Unitat 1

22

Irlanda: entre lautonomia

i la independncia
Un altre exemple de lluita nacionalista al llarg del segle XIX va ser la que
va tenir lloc a Irlanda, illa que havia
estat conquerida pels britnics entre
els segles XVI i XVII. Aquests shavien
quedat per dret de conquesta dues
terceres parts de les terres i explotaven durament els pagesos irlandesos
que vivien al lmit de la subsistncia.
Daltra banda, els irlandesos eren
majoritriament catlics, i els britnics, que eren anglicans, havien prohibit reiteradament als catlics la
participaci poltica al Parlament i
als ajuntaments.
La resistncia violenta dels irlandesos a la uni amb el Regne Unit
va ser constant al llarg del segle XIX. Alguns nacionalistes van intentar
revoltes independentistes que, com la de 1847, van ser durament reprimides pels ocupants britnics. Altres, per, van preferir reclamar un
sistema autonmic, anomenat Home Rule*, que els britnics es van
resistir a atorgar fins al 1912. Malgrat lautonomia, Londres mantenia
tot el poder per decidir qestions que afectaven lexrcit, les relacions
internacionals i la poltica duanera. Per era
massa tard. Lany 1921
la revolta independentista va obligar el Regne Unit a abandonar
lilla. Noms va quedar
en les seves mans la
part nord, lUlster*.

Font 28. La policia britnica buscant

nacionalistes irlandesos amagats al camp
el 1867.

VOCABULA

RI

Home Rule. Nom donat al rgim dautonomia exigit pels nacionalistes irlandesos. Comportava lestabliment deleccions, dun parlament i dun govern
autnom per a tot Irlanda.
Ulster. Regi histrica al nord dIrlanda.
Amb la independncia dIrlanda, bona
part daquell territori va quedar incls al
Regne Unit en un rgim dautonomia
que feia possible el domini de la majoria
protestant sobre la minoria catlica. Es
coneix amb el nom dIrlanda del Nord.

Dubln

SABIES QUE...?
Font 29. Divisi dIrlanda el 1921. LUlster era
una de les provncies histriques dIrlanda. Dels
nou comtats que la formaven, sis sn administrats
pel Regne Unit i tres per la
Repblica dIrlanda.

Durant el segle XIX, els nacionalistes

irlandesos i catalans van lluitar per
tal que el Regne Unit i lEstat espanyol els concedissin lautonomia.

La unificaci dAlemanya
A linici del segle XIX, el territori de parla alemanya era un conjunt de
ms de trenta estats independents, entre els quals destacaven Prssia i
ustria per la seva fora poltica, econmica i militar.
Tots els habitants daquests estats es reconeixien com a alemanys,
amb una llengua, una cultura i una histria comunes. Els intellectuals
romntics* i nacionalistes alemanys van difondre aquests elements comuns entre tots els alemanys, alhora que van manifestar lanhel de crear
un Estat alemany unificat.
El primer pas de la unificaci dAlemanya fou la creaci, el 1833,
del Zollverein o uni duanera duna gran part dels estats alemanys.
Promoguda per Prssia, aquesta uni significava la creaci dun espai
econmic alemany.
La unificaci dAlemanya es va produir entre 1861 i 1871 i va ser
encapalada per Prssia. El canceller prussi Otto von Bismarck va annexionar per la fora a Prssia tots els altres estats alemanys i, alhora, va
derrotar ustria, per impedir que encapals el procs dunificaci.
Lany 1871 es va poder constituir el Segon Reich* alemany, que va
tenir com a emperador Guillem I de Prssia. La unificaci dAlemanya
estava feta, per no havia estat completa, ja que ustria nhavia quedat
exclosa. Alguns nacionalistes alemanys en seguiren reclamant la uni.

Font 30. Lalemany, un idioma nacional

Lidioma acompanya lindividu, fins i tot,
en els seus pensaments i desitjos ms secrets, tot retenint-los o donant-los lliure expressi, i fa de la naci que el parla un tot
compacte.
Tots els que parlen un mateix idioma es
troben units entre si des dels orgens per
un conjunt de llaos invisibles, perqu es
poden comprendre entre ells. Daquesta
manera, la naci alemanya, grcies al fet
de tenir el mateix idioma i una forma comuna de pensar, es troba suficientment
unida i es distingeix amb claredat dels altres pobles dEuropa.
JOHANN GOTTLIEB FITCHE: Discurs a
la naci alemanya (1807).
1.39. Contesta aquestes preguntes a partir

del text de la font 30:

a) Quina importncia t per a lautor el fet
de parlar un mateix idioma?
b) Quins sn, segons el text, els lmits de la
naci alemanya?
c) Creus que aquells que fan servir el mateix
idioma tenen, com diu el text, una forma
comuna de pensar?

RECORDA
Alemanya es va constituir en un sol
Estat lany 1871.

Font 31. Guillem I de Prssia, emperador del Segon Reich.

A C T I V I T A T S
1.40. Quina diferncia hi ha entre naci i Estat?
1.41. Qu s un Estat plurinacional? Posan exemples actuals.
1.42. Per qu els grecs es van aixecar contra els turcs?
1.43. Quan es va produir la independncia grega?
1.44. Quins elements van generar la conscincia nacional irlandesa?
1.45. En qu va consistir el Zollverein?
1.46. Quin mtode va fer servir Von Bismarck per unificar Alemanya?

VOCABULA

RI

Romntic. Pertanyent al Romanticisme,

moviment cultural i artstic vigent a
Europa a finals del segle XVIII i el primer
ter del segle XIX.
Segon Reich. Imperi alemany, hereu de
lImperi germnic medieval. Va ser fundat el 1871 i es va desfer el 1918 a la
fi de la Primera Guerra Mundial.

23

Unitat 1
6. Lart en temps de revoluci:
neoclassicisme i romanticisme
6.1. El neoclassicisme
El neoclassicisme s un estil artstic nascut a Frana al final del segle XVIII que responia als gustos de la burgesia revolucionria.
Els edificis neoclssics estan inspirats en construccions gregues i romanes. s per aix que hi trobem elements propis de larquitectura
grega i romana, com ara els ordres arquitectnics, el front, lentaulament i la construcci a partir de figures geomtriques.
El principal pintor neoclssic va ser Jacques-Louis David (17481825), un artista dideologia liberal. En les obres de David hi abunden
temes com lheroisme i el sacrifici per la ptria i per les idees. Altres caracterstiques de la pintura de David sn la serenor i labsncia de moviment, la recerca de la bellesa ideal, el dibuix acurat i el fet dusar noms els elements imprescindibles per expressar una idea.

D
E
C

B
A

Font 32. Esglsia de la Madeleine, a Pars,

obra de larquitecte Pierre Vignon. Seguint el model dels temples romans, es va
erigir damunt un podi, al qual saccedeix
per una escalinata.
1.47. Observa la fotografia i fes aquestes
activitats:
a) Localitza-hi el podi.
b) Relaciona cadascuna de les lletres que hi
ha en la imatge amb un daquests elements
de larquitectura clssica: entaulament, capitell corinti, front, fris i arquitrau.

RECORDA
Font 33. El Jurament dels Horacis, de David. Els tres germans Horacis juren davant
del seu pare lluitar fins a la mort per defensar Roma.
1.48. Fixat en aquesta pintura i fes les activitats segents:

a) Identifica-hi els elements propis de la pintura neoclssica.

b) Observa les columnes que hi ha al fons de lescena. A quin ordre arquitectnic clssic
pertanyen?

La pintura neoclssica i la romntica

presenten caracterstiques contraposades.

6.2. La pintura romntica

El romanticisme va ser un estil pictric nascut a Frana desprs de la
derrota de Napole el 1815. Aquest estil va nixer com a reacci dalguns artistes contra lesttica del neoclassicisme. Aix, els pintors romntics sinteressaven pels sentiments de les persones i pels gestos
dramtics, representaven moviments molt accentuats i organitzaven la
composici en funci de lnies dinmiques com ara les diagonals.
A diferncia dels pintors neoclssics, els artistes romntics no defugien pintar elements considerats lletjos o desagradables, com ara la vellesa, el terror o el dolor.
En les pintures romntiques, el color predomina per sobre del dibuix. Els temes ms freqents sn les escenes revolucionries, els desastres i les manifestacions de la violncia de la natura (terratrmols, tempestes...). Thodore Gricault (1791-1824) i Eugne Delacroix
(1798-1863) sn dos dels principals pintors romntics francesos.
Font 34. El rai de la Medusa, de Gricault. Aquesta pintura representa el moment
en qu els supervivents del naufragi de la fragata francesa Medusa albiren un vaixell
desprs de tretze dies dhaver anat a la deriva.
1.49. Resol aquestes qestions:

a) Localitza en aquest quadre altres elements propis de la pintura romntica, a banda dels
indicats.
b) Creus que aquesta obra agradaria a un pintor neoclssic? Per qu?

SABIES QUE...?
Alguns pintors romntics feien servir
les seves obres com a instruments
de propaganda liberal o nacionalista.
Gricault, per exemple, va voler simbolitzar en el quadre El rai de la Medusa el naufragi de lAntic Rgim.

A C T I V I T A T S
1.50. Classifica els termes se-

gents en dues columnes, segons

que siguin propis de la pintura
neoclssica o de la pintura romntica: moviment violent, predomini
del color, aparici de pocs elements,
actituds heroiques, temes violents i
dramtics, importncia de la lnia
diagonal.

25

Composici organitzada
en diagonals
Gestos
dramtics

Representaci
del dolor

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
Aquest any la vostra classe vol fer, amb ajuda del seminari dangls,
un intercanvi amb alumnes irlandesos. La direcci del centre ha acceptat fer lintercanvi, i us demana qu coneixeu del pas que voleu
visitar. El director us pregunta si sabeu que hi ha un esport anomenat futbol irlands i us diu, tamb, si sabeu que la naci irlandesa
est repartida entre dos estats. Davant de la vostra perplexitat, us
posa com a condici prvia per fer lintercanvi que busqueu informaci i elaboreu un dossier per als vostres companys i les vostres famlies.
TASCA

Michael Collins, lder revolucionari irlands.

Heu de redactar un dossier informatiu, acompanyat de les imatges necessries, per tal dentendre la realitat nacional irlandesa i conixer el procs que va protagonitzar Irlanda per aconseguir la seva independncia. Lheu delaborar en grups de tres alumnes i ha docupar entre quatre i vuit pgines, incloent-hi les imatges. Cal que presenteu
el dossier en format Word.
PROCS
El dossier ha de tenir quatre apartats. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la; per tant, podeu redactar altres entrades.

26

1. Signes didentitat dels irlandesos.

1.1. El nom.
1.2. El simbolisme de la bandera.
1.3. La seva realitat geogrfica (Irlanda i els seus comtats).
1.4. La religi tradicional dels irlandesos.
1.5. La diada nacional.
1.6. Lidioma.
1.7. La cultura (esports, msica...).
1.8. La resistncia tradicional als anglesos.
2. El segle XIX. Linici del nacionalisme irlands.
2.1. La gran fam i lemigraci.
2.2. Lenfrontament amb els anglesos.
2.3. La Home Rule.

3. El segle XX (I). El triomf del nacionalisme irlands.

3.1. La independncia.
3.2. La guerra civil.
3.3. Linici de lIRA.
4. El segle XX (II). El problema de lUlster.
4.1. Catlics contra protestants.
4.2. La violncia a lUlster.
4.3. La pau a lUlster.

UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no
conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el
web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-15).

El 30 de gener de 1972, a Derry (Irlanda del Nord), lexrcit

britnic dispar contra una manifestaci pacfica en favor dels
drets civils dels catlics. Era el Bloody Sunday.

Internet

Esquema de la unitat
EUROPA

des de finals del segle XVIII

i al llarg del segle XIX
passa de
a

lAntic Rgim

caracteritzat per

mitjanant les

labsolutisme
la societat estamental

lEstat liberal

caracteritzat per

una societat sense privilegis

revolucions burgeses
el liberalisme

les primeres de les quals van ser

la independncia
dels Estats Units
la Revoluci Francesa

els principis del qual sn

sobirania nacional
separaci de poders
igualtat davant la llei
dret a la propietat

lart de les quals

va ser

neoclassicisme
romanticisme

que va tenir com

a conseqncia

Drets de lHome
i del Ciutad

el nacionalisme

del qual sn exemples histrics

lalliberament de Grcia respecte de Turquia

el moviment independentista dIrlanda respecte del Regne Unit
la unificaci dAlemanya

27

Unitat 1

Resum grfic
Antic Rgim 1.

absolutisme 1.2.

Prssia
Territoris de lImperi austrac

REGNE

SUCIA

DE
NORUEGA

MAR

G R A N B R E TA N YA

I M P E R I

LT

IC

DEL

DINAMARCA

R U S

REGNE UNIT DE LA

NORD

MA

I IRLANDA
PA S O S
BAIXOS

A
POLNIA

OCE
E S TAT S
ALEMANYS

ATLNTIC
F R A N A

IMPERI AUSTRAC
SUSSA

VO

IA

ESTATS
PONTIFICIS

E S P A N Y A

PO

RT

UG

AL

SA

28

REGNE DE

MAR

MED
ITE
RR
N

LES DUES
SICLIES

IA

500 km

LAntic Rgim s el nom amb qu es coneix la societat, la poltica, leconomia i la cultura prpia dels pasos europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Labsolutisme s un sistema poltic en

qu els reis concentren en les seves mans
un poder illimitat: dicten les lleis, dirigeixen el govern i apliquen la justcia. El
poder el reben de Du (monarquia absoluta de dret div).

liberalisme 2.
LA DIVISI DE PODERS
Fer lleis

Governar aplicant
les lleis

Jutjar els infractors

de les lleis

LEGISLATIU

EXECUTIU

JUDICIAL

Poders de lEstat

Poble

El liberalisme poltic es fonamenta en la sobirania nacional, la separaci de poders (el poder

legislatiu, el poder executiu i el poder judicial),
la igualtat dels ciutadans davant la llei, el reconeixement de drets i llibertats individuals i el
dret a la propietat privada.

revoluci burgesa o liberal 3.

Revoluci Francesa 4.1.

La Revoluci Francesa s la primera gran revoluci burgesa europea. Amb el seu esclat, el 1789, es posa fi a lEdat Moderna i comena lEdat Contempornia.
Les revolucions burgeses o liberals tenen lloc a diversos pasos al llarg dels segles XVIII i XIX. Sn fetes en nom de les idees liberals i sn dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i artesans. El triomf de les revolucions burgeses i
laplicaci de les idees liberals representen la fi de lAntic Rgim. La Llibertat
guiant el poble s un exemple de pintura romntica.

nacionalisme 5.

29
Drets de lHome i del Ciutad 4.1.

El nacionalisme sorgeix com a conseqncia de lexportaci dels ideals de la

Revoluci Francesa. Segons quina sigui la
situaci de la naci, els moviments nacionalistes poden tenir diversos objectius:
unificar en un sol Estat una naci separada per diversos estats, independitzar una
naci de lEstat que la domina i aconseguir una autonomia.

La Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad, redactada per lAssemblea Nacional, recull
els principis bsics del nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat
dels ciutadans davant la llei.

AC T I V I TAT S

Unitat 1
LAntic Rgim
1.51.

Les revolucions burgeses (1789-1848)

Llegeix el text i respon les preguntes se-

gents:

l blat era molt car, la qual cosa va provocar una

gran mortaldat; els pobres dormien al carrer, plorant i cridant: Em moro de fam! Tots els matins sen
trobaven molts, de morts, de vegades fins a trenta i tot.
Hi va haver gent de Besanon que venia les seves cases per
una mica de pa; quan lobtenien sel menjaven amb tanta avidesa que sovint es morien. La carn de cavall es venia molt cara. Alguns van arribar a matar homes, els
coen i sels menjaven. Quan el blat era a punt de madurar, els pagesos el vigilaven nit i dia.
Text referit a la ciutat de Besanon
escrit entre 1639 i 1641.

a) Quines eren les causes de la situaci descrita en el

text?
b) Com va afectar aquesta situaci la poblaci europea?
c) Per quina ra els pagesos vigilaven el blat?
30

El liberalisme: unes noves idees

Amb quines de les afirmacions segents estaria dacord un liberal i amb quines no?
a) El poder t origen div.
b) s necessari que a qualsevol Estat es reconeguin
llibertats com la dexpressi, la dassociaci o la de
religi.
c) Un dels drets fonamentals de la persona s el dret
a la propietat privada.
d) La societat ha destar dividida en estaments. Els
membres de lestament eclesistic i nobiliari han de
disposar de privilegis com el de no pagar impostos.
1.52.

Qu sn les revolucions burgeses o liberals?

Digues si aquests fets estan relacionats amb
les revolucions burgeses:
a) Amotinaments de la pagesia davant la carestia.
b) Pas de labsolutisme a un nou ordre poltic, lEstat
liberal.
c) Unificaci dalgunes nacions, com la dAlemanya.
d) Revolta per lalliberament nacional, com el de
Grcia respecte de Turquia.

1.53.

Explica quins dels personatges segents van

sortir beneficiats i quins van sortir perjudicats per les
lleis dictades per lAssemblea Nacional Francesa entre 1789 i 1791.
a) Un senyor feudal.
b) Un burgs molt ric.
c) Un pags.
d) El rei.
1.54.

Llegeix el text i respon les preguntes que hi

ha a continuaci:
1.55.

ls jacobins van proposar canvis en els tradicionals

smbols de Frana i fins i tot van canviar el calendari. Lany 1792 de lera cristiana es va transformar en
lany I de lera republicana. Lany republic comenava
el 22 de setembre i tenia dotze mesos, i cinc dies de festa
al final del darrer mes. El mes constava de tres setmanes
de deu dies; el dcim era el dia de festa.
En acabar el mes de Fructidor hi havia cinc dies de festa
anomenats els Sans-culottides. Aquestes festes eren: la festa de la Virtut, la festa del Geni, la festa del Treball, la
festa de lOpini i la festa de la Recompensa. Cada quatre anys shi afegia un dia ms de festa: la festa de la
Revoluci. Aquest calendari va ser vigent fins al 1805.
Calendari
actual

Calendari
revolucionari

Any 1792/1793

Any I

Del 22 de setembre al 21 doctubre

Del 22 doctubre al 20 de novembre
Del 21 de novembre al 20 de desembre
Del 21 de desembre al 19 de gener
Del 20 de gener al 18 de febrer
Del 19 de febrer al 20 de mar
Del 21 de mar al 19 dabril
Del 20 dabril al 19 de maig
Del 20 de maig al 18 de juny
Del 19 de juny al 18 de juliol
Del 19 de juliol al 17 dagost
Del 18 dagost al 21 de setembre

Vendemiari
Brumari
Frimari
Nivs
Pluvis
Vents
Germinal
Floreal
Pradial
Messidor
Termidor
Fructidor

a) Indica la correspondncia amb el calendari revolucionari dels dies segents: Nadal, Any Nou, Sant
Jordi, Sant Joan i Tots Sants.
b) Qui podria oposar-se a aquest calendari?
c) A qu es refereixen els noms dels diferents mesos?

Els poders a Frana segons la Constituci de 1791

Sufragi
censatari

Assemblea
Nacional

Rei
i ministres

Poder
executiu

Jutges
independents

Poder
judicial

Poder
legislatiu

Redacta una breu biografia dOtto von Bismarck. Indica lany del naixement i la mort, els crrecs poltics que exerc, el grup social a qu pertanyia, els fets que va protagonitzar i els motius que el
van empnyer a deixar el poder i ledat que tenia quan
ho va fer.
1.59.

Lart en temps de revoluci:

neoclassicisme i romanticisme
Observa aquest quadre i respon les preguntes que hi ha a continuaci:
1.60.

AC T I V I TAT S

Observa aquest esquema i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

1.56.

a) Quina idea liberal, recollida en la Constituci de

1791, exposa aquest organigrama?
b) Qui tenia aquests poders abans de la Revoluci?
Imagina que ets a Frana lany 1793, que
tens 35 anys i que ets un jacob o una jacobina. Respon aquestes preguntes:
a) Quina forma de govern hi ha actualment al teu
pas? Quines altres formes de govern ha tingut Frana al llarg de la teva vida?
b) Qui s el dirigent del teu grup poltic?
c) Qu en penses, de lexecuci del rei?
d) Quin tipus de sufragi defenses?
e) Quins enemics tens?
f ) Ets liberal?
g) Explica la teva ideologia de forma tan detallada
com puguis.
h) Qu has aconseguit amb la Revoluci?

1.57.

31

Marat assassinat, pintat per Jacques-Louis David.

El nacionalisme
Digues si aquestes frases sn certes o falses:
a) Els conceptes naci i Estat tenen el mateix significat.
b) LImperi austrohongars era un Estat plurinacional.
c) Els alemanys eren ltnia majoritria a lEstat austrohongars.
d) Tots els nacionalistes sn independentistes.
e) La religi ortodoxa va ajudar a la creaci de la
conscincia nacional dels grecs davant dels turcs.
f ) La Home Rule signific lautonomia dIrlanda.
g) La unificaci alemanya es va realitzar amb xit el
1848.
1.58.

a) A quin estil artstic pertany aquesta obra?

b) El quadre representa una persona que acaba de ser
assassinada. Quina expressi t en el seu rostre?
c) David va fer servir gaires elements a lhora de pintar aquesta escena?
d) Quins altres elements propis del seu estil trobes en
aquesta obra?
e) Amb lajut duna enciclopdia, explica qui va ser
Marat i per qu el van assassinar.
f ) Amb lajut duna enciclopdia, busca informaci
sobre David i fes una fitxa en qu indiquis els anys de
naixement i mort, el ttol dalgunes de les obres principals i la relaci daquest pintor amb els fets revolucionaris.

Unitat 1
1. Defineix amb les teves paraules qu sentn per Antic Rgim i explican les caracterstiques.
2. Quins daquests trets sn propis del liberalisme?

a) Labsolutisme poltic.
b) La separaci dels poders executiu, legislatiu i judicial.
c) La concentraci del poder legislatiu i judicial
en les mateixes persones.

d) La sobirania de dret div.

e) La sobirania nacional.
f ) El dret de propietat.
g) Els drets de lhome i del ciutad.

3. Llegeix el text, identifica-hi els trets del liberalisme i digues qu shi oposava durant lAntic Rgim:
Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials noms poden

basar-se en la utilitat comuna.

Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci. Cap cos ni individu no
pot exercir autoritat que no emani expressament daquesta.
Article 11. La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions s un dels drets ms valuosos de
lhome. Tot ciutad pot, per tant, parlar, escriure i imprimir lliurement [...].
4. Exposa breument els fets principals de la Revoluci Francesa i assenyalan algunes de les causes i al-

guna de les conseqncies principals.

5. Qu es coneix al segle XIX com a nacionalisme? Qu el va caracteritzar? Posa alguns exemples de

moviments dalliberament nacional que van sorgir al segle XIX.

32
6. Indica quin dels dos quadres que hi ha a sota s neoclssic i quin s romntic. Argumenta la teva res-

posta. Busca informaci a Internet i digues a quins episodis es refereix el seu contingut.

El rapte de les sabines, de Jacques-Louis David.

Matana de Quios, dEugne

Delacroix.

D o s s i e r Unitat 1
i
t
o
l
l
i
u
g
e
d
Temps
La Revoluci Francesa sassocia a ls de la guillotina i al
A comenaments de lany 1793 va ser guillotinat el rei.
LAssemblea Nacional el va condemnar per ser culpable
de conspiraci contra la llibertat de la naci i datemptat
contra la seguretat de lEstat. La repblica, que havia
estat instaurada mesos enrere, eliminava Llus XVI.
Al juliol de 1793 la situaci de la jove repblica francesa era molt complicada. Dues terceres parts del territori de Frana shavia alat contra els jacobins. La fam, lencariment de productes i la necessitat de soldats per defensar la repblica completaven aquest dramtic panorama.
Els dos grans lders
jacobins: Robespierre
(a lesquerra) i
Danton (a la dreta).

Gravat en qu
es representa una
escena de la violncia
revolucionria.

Els jacobins van centrar el seu govern en la

soluci de tots aquests problemes. En primer lloc,
guardaren dins duna arca de cedre la constituci democrtica que acabaven delaborar, mentre
esperaven millors moments per poder aplicar-la.
Desprs, van delegar tot el poder de lAssemblea
Nacional en mans del seu lder, Maximilien Robespierre.

Els jacobins van confiscar els bns dels exiliats, majoritriament nobles, que van ser distributs entre els ms pobres, i van autoritzar la
destrucci de totes les escriptures que tenien com
a origen la propietat feudal. Daltra banda, van
intentar combatre la inflaci fixant un preu mxim per als bns de consum i racionant els productes alimentaris.

Dossier

Unitat 1

La poltica jacobina anava dirigida a satisfer els sans-culotte, grup heterogeni

format per obrers, artesans, botiguers i
mestres de gremi, que odiaven els rics i aspiraven a un futur igualitari. Va ser per
aix que els jacobins van decretar els mxims de fortuna, per impedir daquesta
manera les grans diferncies socials. Els
jacobins van aixecar un exrcit dun mili
de persones mitjanant una lleva obligatria de tots els francesos dentre divuit i
vint-i-cinc anys, no van dubtar a fer requises entre els pagesos i van obligar
moltes fbriques a treballar nit i dia en la
producci darmes i roba per als soldats.
Tot plegat era massa per fer-ho sense
oposici. Monrquics, aristcrates, clergues, negociants i pagesos que havien patit les requises o les lleves es van oposar amb fora al govern
jacob.
Per fer front als seus enemics, els jacobins van instituir el
Terror, que consistia en laplicaci sistemtica de la violncia
contra tothom que soposs al seu govern. Es va dictar la Llei
de sospitosos, que considerava sospitosos de ser enemics de la
revoluci els nobles, els acaparadors, i tots aquells que shavien manifestat partidaris de la monarquia. Es van crear els
tribunals revolucionaris, on els jutges noms dictaven dues
sentncies: labsoluci o la mort.
El resultat va ser ms de 50 000 execucions en menys dun
any. A Pars, la guillotina, que shavia fet servir noms espordicament, va ser installada permanentment a la plaa de la
Revoluci (avui plaa de la Concrdia). Noms a la capital foren executades 17 000 persones. En altres parts del pas la
guillotina va ser acompanyada daltres formes dexecuci. A
Li es van afusellar quasi 1 700 persones, ja que sallegava
que la guillotina era massa
lenta. A Nantes, per exemple, ms de 3 000 persones,
La culotte era una cala curta fins al
acusades dantirevolucio- genoll, don sortia una mitja que cobria la resta de la cama. Era una pea
nries, van ser ofegades en
de roba que distingia els nobles i, en
les aiges del riu Loira.
general, els rics. Els sans-culotte, en
canvi, portaven pantalons llargs, elaborats amb teles fora gruixudes.

Noble i burgs francesos amb culotte.

Un sans-culotte.

El perode del Terror es va iniciar amb lexecuci de nobles i de la reina Maria Antonieta, filla
dels emperadors dustria i aleshores vdua de
Llus XVI. Per de la repressi de Robespierre
tampoc no se nescaparen acaparadors i comerciants sense escrpols que feien negoci en el mer-

cat negre. Tamb van ser vctimes de la guillotina

poltics jacobins, com ara Georges Jacques Danton, que shavia mostrat contrari al Terror, fet que
el va enfrontar al seu amic Robespierre, i alguns
lders sans-culotte, com ara Jacques Ren Hbert.

Execuci de la reina Maria Antonieta.

Lagost de 1794 Robespierre havia sufocat les revoltes i havia venut els enemics exteriors. Els sans-culotte, per, no estaven contents, perqu Robespierre havia
dictat un mxim per als salaris i havia guillotinat els
seus lders ms representatius.
Per aix, el juliol de 1794, els sans-culotte no van defensar Robespierre quan diferents diputats el van destituir, desprs dacusar-lo de ser sospits dactivitats
antirevolucionries. En menys de vint-i-quatre hores
Robespierre i els seus collaboradors van ser jutjats i
guillotinats.
Es posava fi aix al Terror, per tamb sacabaven
totes les lleis que afavorien els ms necessitats. A partir daquell moment, la revoluci tornava a mans de la
burgesia ms rica.

Noblesa 8,5 %
Clergat 6,5 %

Artesans
i obrers

Tercer
estament
85 %
41 %

31 %
28 %

Propietaris, botiguers,
comerciants i altres

Pagesos

Les vctimes de la guillotina.

Unitat 1

Dossier

2
t
a
Unit
La Revoluci Industrial
1700

36

Paraules i idees com ara indstria, fbrica o ferrocarril ens sn

fora familiars, per no han existit sempre: van nixer durant la
Revoluci Industrial, etapa en la
qual, al llarg dels segles XVIII i
XIX, algunes regions dEuropa
van viure el conjunt de canvis
ms profunds i rpids de tota la
seva histria.
Veurs com les indstries del cot i de lacer i laparici del ferrocarril van canviar leconomia
europea. Aquests canvis van suposar el naixement dun grup
social nou: el proletariat industrial. En aquesta unitat podrs
conixer tamb com vivien,
com treballaven i qu opinaven
els obrers de la seva situaci.

1750

Edat Moderna
1730-1740

Sembradora mecnica
(Jethro Tull).

PARAULES CLAU
Revoluci Industrial
sistema Norfolk
mquina de vapor
fbrica
capitalisme
Adam Smith
ferrocarril
proletariat industrial
sindicat
Karl Marx
AIT

Explotaci duna mina de carb a Anglaterra (segle XVIII).

1769

Implantaci del
sistema Norfolk.

James Watt inventa la mquina

de vapor.

Adam Smith publica

lAssaig sobre la riquesa
de les nacions.

1776

1789

1850

1900

Edat Contempornia
1804

1830

1848

Primera locomotora
(Richard Trevithick).

1864

1879

Fundaci del PSOE.

37

Sinaugura la lnia ferroviria Manchester-Liverpool.

Marx i Engels publiquen el

Manifest comunista.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Definir conceptes bsics relacionats amb la Revoluci Industrial.
2. Resumir els principals canvis demogrfics que es produeixen durant la
Revoluci Industrial.
3. Exposar per escrit els grans trets de la revoluci agrria del segle XVIII.
4. Identificar els aspectes fonamentals que caracteritzen la Revoluci Industrial.

5. Identificar les principals idees del liberalisme econmic i del capitalisme.

6. Explicar les diferncies entre la ideologia anarquista i la marxista.

Es funda lAIT
(Associaci Internacional de Treballadors).

Unitat 2
1. Lera de la indstria.
Qu va ser la Revoluci Industrial?

38

A mitjan segle XVIII es va iniciar un canvi econmic radical, conegut

amb el nom de Revoluci Industrial, que va deixar enrere una economia basada en lagricultura i caracteritzada pels baixos rendiments. En
el seu lloc simplant una economia que girava al voltant de la indstria
i que es va distingir per la producci en massa* mitjanant ls de mquines.
La Revoluci Industrial va ser el resultat dun conjunt de canvis que es
produren de manera simultnia en
molts mbits econmics i socials:
La poblaci va experimentar un
creixement continuat i es van multiplicar el nombre i la grandria de les
ciutats.
La producci agrcola va augmentar molt, grcies a ls de maquinria i a la implantaci de noves tcniques de conreu.
El comer va viure un important
increment dels intercanvis.
Les millores en els transports
van permetre la circulaci de quantitats ms grans de productes en menys temps.
Ls de mquines per produir va donar lloc al naixement de les fbriques i va provocar la progressiva desaparici dels tallers artesans.
El Regne Unit va ser on primer es va dur a terme la Revoluci Industrial. Aquest procs es va iniciar cap al 1750 i va culminar uns cent
anys ms tard.
Font 2. Lesclat de la Revoluci Industrial

PARAULES CLAU
Revoluci Industrial

Font 1. Fbriques al pas de Galles, on

sutilitzaven mquines de vapor, a la darreria del segle XVIII.

VOCABULA

RI

Producci en massa. Fabricaci de

grans quantitats de producte.

Qu significa la frase Va esclatar la Revoluci Industrial? Significa que per primera

vegada a la histria, les societats humanes van trencar les cadenes que limitaven la producci. Cap societat anterior a la Revoluci Industrial no havia estat capa de superar
els obstacles que impedien un creixement de la producci. Entre aquests obstacles destacaven una cincia i una tcnica defectuoses, la fam i les mortaldats peridiques. Des de
la Revoluci Industrial, la societat va ser capa duna constant i fins avui illimitada
multiplicaci de les persones, els bns i els serveis.

RECORDA
E. J. HOBSBAWN: Lera de la revoluci, 1789-1848 (adaptaci).
2.1. Llegeix el text dE. J. Hobsbawn i contesta les preguntes segents:

a) Qu significa lexpressi trencar les cadenes que limitaven la producci?

b) Qu eren les mortaldats peridiques? En quines societats nhi havia?
c) En qu es diferencia, segons aquesta font, una societat anterior a la Revoluci Industrial duna societat industrialitzada?

La Revoluci Industrial va ser un canvi econmic radical que va iniciar-se

al Regne Unit a mitjan segle XVIII.

Frana, Blgica, els Pasos Baixos i Alemanya es van industrialitzar

a comenaments del segle XIX. A lEuropa mediterrnia, durant el segle XIX, noms es van industrialitzar Catalunya i la Llombardia.
Regi industrial
Mines de carb
Indstria siderrgica i metallrgica
Indstria txtil

SUCIA
NORUEGA

Esccia

Manchester

IC

LT

Newcastle

Northumberland

UNIT

DINAMARCA

REGNE
IRLANDA

M A R
D E L
N O R D

Glasgow

Yorkshire

Lancashire

M
Birmingham

Galles

O C E

PASOS
BAIXOS

Midlands
Londres

Flandes
Nord

A T L N T I C

Reims
Troyes

Vosges
Le Creusot

FRANA
Astries

Saint-tienne

Li

Gard

Carmaus

Chemnitz

R U S

Lodz

Silsia
Liberec

Sarre
Pilsen

Als
c
ia

Nantes

I M P E R I

BLGICA

Elbeuf
Louviers
Pars

E STAT S
ALEM ANYS Berln
Ruhr
Barmen
Saxnia

Elberfeld

Rouen

Zuric

SUSSA

Bohmia
Munic
Saint Gallen

Viena

USTRIA-HONGRIA
Graz

Mil

Llombardia

MAR NEGRA
E S PA N YA

Catalunya
Barcelona

E S TAT S
I TA L I A N S
Npols

MAR MEDITERRNIA

500 km

Font 3. La industrialitzaci dEuropa a mitjan segle XIX.

2.2. Observa aquest mapa i fes les activitats que hi ha tot seguit:

a) En el mapa shi representen els dos principals tipus dindstria existents a la Revoluci Industrial. Quins eren?
b) Quins van ser els principals pasos industrialitzats?
c) Quins territoris de la Mediterrnia estaven industrialitzats a mitjan segle XIX?
d) Indica en quins estats es localitzava cadascuna daquestes rees industrials:
Silsia, Lancashire, Ruhr, Flandes, Galles, Yorkshire i Sarre.
e) Quins estats tenien ms mines de carb?
f ) A quins estats hi havia ms indstries txtils?

A C T I V I T A T S
2.3. Qu va ser la Revoluci Indus-

trial? A quin pas va iniciar-se?

2.4. Quines zones dEuropa no van in-

dustrialitzar-se al segle XIX?

2.5. Resumeix les caracterstiques prin-

cipals de la Revoluci Industrial.

Unitat 2
2. Canvis en la poblaci
i en lagricultura
La poblaci i lagricultura britniques van experimentar, des del segle XVIII, molts canvis, els quals van arribar a la resta dEuropa ben entrat el segle XIX. Aquests canvis van comportar la modernitzaci de
lagricultura i la transformaci duna societat rural que va esdevenir
plenament urbana a finals del segle XIX.

2.1. Canvis demogrfics

A linici del segle XVIII la poblaci britnica comen a augmentar.
Aquest creixement continu sense interrupcions fins a la segona meitat del segle XX.
Les causes de lincrement demogrfic van ser el manteniment duna
elevada taxa de natalitat (al voltant del 30 ) i la disminuci progressiva de la taxa de mortalitat que, al final del segle XIX, ja era inferior al
20 .
Font 5. Taxes de mortalitat i natalitat al Regne Unit

40

Anys
1750
1780
1820
1850
1880
1890

Mortalitat
32
28,8
23,1
22,4
21,4
18

Natalitat
34,1
35,4
34
32,6
35,4
32,5

La mortalitat va baixar per diversos motius. Inicialment, cal destacar la desaparici de les grans pestes que havien causat la mort de milers de persones a Europa entre el segle XIV i el segle XVIII.

Font 4. Evoluci de
la poblaci britnica
Any
1700
1760
1820
1850
1870
1900

Poblaci
(en milions dhabitants)
8,40
11,08
21,24
27,42
31,39
41,16

2.6. A partir de la informaci de la taula,

resol aquestes qestions:
a) Elabora un grfic amb les dades del quadre.
b) Quina s la caracterstica de la demografia dels segles XVIII i XIX segons aquesta font?
c) Era possible, durant lAntic Rgim, que
la poblaci tingus el ritme de creixement
que sobserva en el quadre? Per qu?

2.7. Fes aquestes activitats a partir de la

informaci de la font 5:
a) Elabora un grfic amb les dades del quadre.
b) Quines conseqncies va tenir la disminuci de la mortalitat?
c) Quines van ser les causes del descens de la
mortalitat?
d) Quina relaci hi ha entre aquest grfic i
el que has fet en lactivitat anterior?

SABIES QUE...?
La darrera epidmia de pesta que va
assolar Europa va tenir lloc a Marsella lany 1720.

Font 6. Escena de lepidmia de pesta que

va tenir lloc a Marsella (1720).

La implantaci, al segle XIX, dalgunes mesures higiniques i sanitries va contribuir tamb a la reducci de la mortalitat. Per exemple, al
llarg daquest segle, es va generalitzar la construcci de clavegueres com
a sistema de sanejament de les ciutats i progressivament es van anar
descobrint diverses vacunes* que tamb van ajudar a disminuir les elevades taxes de mortalitat que hi havia. Totes aquestes innovacions es
van estendre abans entre les classes altes i mitjanes que no pas entre els
pagesos i els obrers.

VOCABULA

RI

Vacuna. Substncia fabricada a partir de

microorganismes que causen malalties a lsser hum i que, en ser administrades, produeixen defenses contra
aquella malaltia.

Font 7. El descobriment de les vacunes

Malaltia
Verola
Rbia
Diftria
Ttanus
Tuberculosi

Descobridor

Any

Edward Jenner
Louis Pasteur
Emil A. Behring
Shibasaburo Kitasato
Lon Calmette

1796
1885
1891
1891
1906

2.8. Fes una fitxa biogrfica pautada dEdward Jenner i de Louis Pasteur i indica les in-

formacions segents: lany i el lloc de naixement i mort, els estudis cursats i altres descobriments efectuats.

Per, amb tota seguretat, la causa que ms va incidir en el descens

de la mortalitat va ser la desaparici de les grans epidmies de fam, habituals a lEuropa dabans del segle XVIII, grcies a laugment, mai vist
fins aleshores, de la producci agrria.

SABIES QUE...?
Edward Jenner va descobrir el principi
de les vacunes el 1771 a partir duns
experiments que feia amb els grmens de la verola que atacava les vaques. Daqu el seu nom, que deriva
de la paraula llatina VACCA.

RECORDA
La poblaci europea va crixer ininterrompudament entre el segle XVIII i
mitjan segle XX.

Font 8. Vacunaci contra la verola. Fins

que Edward Jenner va descobrir la vacuna contra la verola, aquesta malaltia era
la causant de la mort duna de cada deu
persones al Regne Unit.

41

Unitat 2
2.2. Canvis en lagricultura
Els canvis que va experimentar lagricultura britnica al segle XVIII sanomenen revoluci agrria. Sense aquests canvis no es pot entendre la
Revoluci Industrial.
Canvis tcnics
Abans del segle XVIII, les terres shavien de deixar en guaret, perqu el
conreu anual les esgotava i feia que es redus la seva capacitat de producci. Per al Regne Unit, grcies al sistema Norfolk, es va aconseguir fer una rotaci quadriennal sense guaret, que no esgotava les terres i feia possible que el camp sempre fos productiu.
Lestabulaci* dels ramats, laparici de nous productes portats
dAmrica, com ara la patata i el blat de moro, i la introducci de noves eines, com ara la sembradora tirada per cavalls, van completar els
canvis i van fer que la productivitat* del camp angls tingus un gran
increment. Laugment de la producci agrria va permetre deixar enrere les crisis de subsistncia. Des daleshores, la producci va destinarse a la venda i no pas a lautoconsum. Daquest comer, en va sortir un
capital* que, en part, sinvert en la indstria.

PARAULES CLAU
sistema Norfolk

VOCABULA

RI

Estabulaci. Cria del bestiar en estables. Aquesta prctica, que va anar reemplaant la ramaderia transhumant,
permetia disposar de carn i productes
procedents del bestiar durant tot lany.
Productivitat. Relaci entre la producci
i els factors necessaris per obtenir-la
(temps, mquines, terra). La productivitat ser alta si amb poc temps, poques
mquines o poca terra sobt molt de
producte.
Capital. Diners. Fons de riquesa acumulada que hom posseeix.

Rotaci triennal amb guaret

42

Parcelles

Primer any

Segon any

Tercer any

Blat

Civada

Guaret

Guaret

Blat

Civada

Civada

Guaret

Blat

Parcelles

Primer any

Sistema Norfolk
Segon any
Tercer any

Quart any

Blat

Naps

Ordi

Trvols

Trvols

Blat

Naps

Ordi

Ordi

Trvols

Blat

Naps

Naps

Ordi

Trvols

Blat

Font 9. Comparaci de sistemes de conreu.

2.9. Compara ambds sistemes de conreu i contesta:

a) Per qu podem dir que el sistema Norfolk permet incrementar la producci del camp?
b) Quins avantatges t el sistema Norfolk respecte a la rotaci triennal amb guaret?
c) Els productes cultivats amb el sistema Norfolk es destinen al consum animal, a fabricar pa i cervesa. Assenyala quin dest t cadascun dels productes del quadre.

Font 10. En primer terme, camperol treballant amb la sembradora inventada al

segle XVIII per Jethro Tull.

RECORDA
SABIES QUE...?
A Lord Townshend, inventor del sistema Norfolk, sel coneixia amb el sobrenom de
Lord Turnip (nap) per la seva insistncia en el conreu daquest tubercle.

La revoluci agrria va permetre el

pas duna agricultura dautoconsum
a una agricultura dirigida al mercat.

Canvis socials
A banda dels canvis tcnics, en el camp angls es van produir altres
transformacions. Els grans propietaris van fer fora de les seves terres
molts pagesos que fins aleshores pagaven un lloguer per estar-hi.
Alguns dells van convertir-se en jornalers agrcoles, per la majoria
va haver demigrar a les ciutats per buscar feina.

2.3. El creixement de les ciutats

La immigraci procedent del camp i la disminuci de la mortalitat van
provocar, al llarg del segle XIX, un creixement de les ciutats fins aleshores desconegut.
Les ciutats van superar les antigues muralles i es van haver de construir rpidament nous barris, plens dmplies avingudes, on van anar a
viure els ms rics. En canvi, els nouvinguts i els treballadors van establirse a les zones antigues de la ciutat, que solien estar molt degradades, o a
la perifria, al costat de les grans indstries. Daquesta manera, el territori urb sanava dividint socialment per barris.
Malgrat el creixement que van experimentar, les ciutats no van poder absorbir tot lincrement demogrfic, de manera que al llarg del segle XIX disset milions de persones es van veure obligades a emigrar del
Regne Unit. Els destins principals van ser els Estats Units i el Canad.
Aquest fenomen va ser particularment intens a Irlanda, on les crisis
agrries i la manca dindustrialitzaci obligaren ms de dos milions de
persones a emigrar.

Font 11. El mercat de m dobra industrial

A Manchester i Leeds es van establir mercats de m dobra on els propietaris de les
fbriques podien examinar els detalls de
les famlies que acabaven darribar del
camp: ledat dels infants, el carcter com
a treballadors i la seva moralitat.
Alguns dels escrits dels burgesos referits als
pagesos que soferien per treballar sn
prou significatius: absolutament saludable, magnfic per a la seva edat, tenim
moltes petites famlies com aquesta si vost les contracta juntes.
E. H. THOMPSON: La formaci de la
classe obrera (adaptaci).
2.10. Llegeix el text de la font 11 i contesta

aquestes preguntes:
a) Per qu hi havia tants pagesos que soferien per treballar?
b) Com qualificaries la situaci presentada
en el text?
c) Quina altra situaci actual et recorda
aquest text?

A C T I V I T A T S
2.12. Quina s la gran diferncia

entre la poblaci anglesa del segle XVII i la del segle XIX?

2.13. Qu va ser la revoluci agr-

ria?
Font 12. Amrica va ser el dest de molts immigrants procedents dEuropa. Aquest
gravat de 1880 ironitza sobre larribada als Estats Units dels europeus que sn rebuts
per loncle Sam amb els braos oberts.
2.11. Observa el gravat, llegeix el peu i contesta les preguntes segents:

a) Per quines raons abandonaven Europa els emigrants?

b) Qu els promet, segons aquesta illustraci, loncle Sam?

2.14. Per quines causes van crixer

les ciutats durant la Revoluci Industrial?

43

Unitat 2
3. El naixement de la gran indstria.
El capitalisme
PARAULES CLAU

3.1. La mquina de vapor

mquina de vapor

Lany 1769, James Watt, un enginyer i mecnic escocs, va patentar*

un dels seus invents: la mquina de vapor. Aquesta mquina convertia el vapor en energia mecnica, i com que generava molta ms potncia que qualsevol altra energia coneguda, va substituir les rodes hidruliques que fins aleshores havien proporcionat la fora motriu a les
filadores* i als telers*. El nou invent tamb es va fer servir per bombar
aigua a les mines de carb o de ferro i per proporcionar fora motriu a
les locomotores i als vaixells. Daquesta manera va anar desapareixent
la navegaci de vela.
Font 13. La mquina de vapor

44

A les nostres grans ciutats funciona un gran nombre de mquines de vapor de tota
mena amb finalitats molt diverses, com per exemple bombar aigua, moldre blat de
moro, serrar fusta, tallar pedra, treure lescora dels troncs, premsar llavors per treuren oli, afilar ganivets, fer lmines i canonades de plom o coure, netejar la llana,
retorar cordes, estirar filferros. Les trobem tamb a totes les grans fbriques de cervesa i a les destilleries, a fbriques de cuirs, de sab, a les foneries de ferro i en totes
les construccions navals.

VOCABULA

RI

Patentar. Obtenir una persona el dret per

a lexplotaci en exclusiva dun invent.
Filadora. Mquina que converteix en fil
qualsevol fibra txtil.
Teler. Mquina que produeix teles entrellaant fils perpendicularment.

JOHN FAREY: Un tractat sobre la mquina de vapor (1827).

La primera mquina de vapor ideada per James Watt.

2.15. A partir de la informaci de la font 13, fes aquestes activitats:

a) Quants anys feia que Watt havia patentat la seva mquina de vapor quan es va publicar el text de John Farey?
b) Classifica per sectors les activitats en qu es feia servir la mquina de vapor.
c) Quines conseqncies va tenir laplicaci de la mquina de vapor?

Font 14. La roda hidrulica, habitualment de fusta, tenia a lextrem nombroses

paletes sobre les quals sexercia la fora de
laigua. Aquesta fora provocava la rotaci de la roda i feia possible el funcionament de qualsevol mquina adaptada a
la roda.

3.2. Les noves indstries

Tres sectors productius encapalaren, entre 1750 i
1850, la Revoluci Industrial: la indstria txtil cotonera, la indstria siderrgica i la mineria del
carb.
La indstria txtil
La indstria txtil tradicional a Europa abans de la
Revoluci Industrial era la llanera. La confecci de
teixits de llana es feia en petits tallers artesanals, que
sovint encara estaven controlats pels gremis. Per
durant el segle XVIII un nou producte txtil va comenar a fer la competncia a la llana: el cot.
Les indianes, teles de cot estampades, provenien de lndia i eren molt apreciades per la societat anglesa. La demanda dindianes va ser alta i els comerciants en van importar moltes. Ben
aviat els cotoners van decidir importar el cot en floca* i fer tot el procs de producci al Regne Unit.
Els cotoners daquest pas van ser els primers a adoptar noves filadores i teixidores, mogudes primerament per energia hidrulica i desprs
per mquines de vapor.
Com que aquestes mquines permetien fabricar molts productes en
poc temps i amb poca m dobra, la roba obtinguda podia vendres a un
preu molt baix.
La indstria siderrgica i el carb
Durant la Revoluci Industrial, la demanda de ferro
va augmentar considerablement. El ferro era necessari per poder substituir les antigues filadores i teixidores de fusta per mquines ms robustes, que resistissin sense desgastar-se el ritme de treball que marcava
la mquina de vapor. Tamb calia ferro per construir
les mquines de vapor i els elements bsics de les mines de carb (vagonetes, eines i rails). Ms tard, seria
fonamental en la construcci dels ferrocarrils i els vaixells de vapor.
Per per obtenir vapor i produir ferro, es necessitava un combustible, el carb, fet que en multiplic
la producci, i ocasion un augment de la m dobra
que treballava a les mines.
RECORDA
La indstria txtil cotonera, el ferro i el carb van esdevenir, per la seva importncia, smbols de la Revoluci
Industrial.

Font 15. Botiga dindianes a la Barcelona del segle XIX.

VOCABULA

RI

Cot en floca. Terme amb qu es designa el cot acabat de collir de la planta,

abans de ser transformat en fil. Tamb
se lanomena cot en brut.

Font 16. Consum de cot en floca (milers de tones)

Any
1780
1790
1800
1814
1824
1834
1844
1854
1864
1874
1884
1894

Frana

Alemanya

Regne Unit

3,9
11,1
21,1
42
85,6
134,3
208

2,3
8,1
13,9
31
54,8
105,6
191,6
290
369
475,8
605
691

4
8
18,9
37,5
54,3
65
74,1
85,9
99,5
127

2.16. Observa la taula de la font 16 i contesta les preguntes segents:

a) Fes una grfica lineal a partir daquestes dades.
b) Per qu podem dir que el Regne Unit va ser capdavanter de la Revoluci Industrial?
c) Qu va motivar un creixement tan gran del consum de cot?
d) Per qu al segle XIX el preu del teixit de cot era ms baix que el de
llana?

45

Unitat 2
3.3. La fbrica

46

Les indstries siderrgiques i txtils van generar noves formes de trePARAULES CLAU
ballar, anomenades sistema fabril o treball en fbrica.
fbrica
La fbrica s un espai bastant gran on es concentren una gran quantitat de mquines i dobrers. Les mquines i el conjunt dinstallacions
sn propietat de lamo de la fbrica,
el qual tamb decideix els elements
del procs de producci, la quantitat i la qualitat del producte, les formes del treball i la jornada laboral.
Tot el que es produeix a la fbrica
queda en mans de lempresari, que
obt els beneficis* de la venda de la
producci.
A la fbrica, cada treballador o
treballadora sespecialitza en una
tasca, per la qual rep un sou, i es desentn de la resta del procs productiu, sobre el qual no pot decidir
absolutament res.
Durant les primeres dcades
de la Revoluci Industrial, els treballadors eren antics artesans arrunats per no poder competir amb els
preus ms barats de la indstria.
Altres eren pagesos que shavien
quedat sense feina al camp.
Amb larribada del vapor i lincrement de la demanda dels dife- Font 17. La teixidora (1882), de Bonaventura Planella.
rents productes, les fbriques no
RI
paraven gaireb mai la producci, de manera que el treball va esdeveVOCABULA
nir continuat i els obrers i les obreres es van haver dacostumar a trebaBeneficis. Guanys que es queda lemllar per torns.
presari. Els beneficis resulten de la diferncia entre els ingressos resultants
de les vendes dels productes i les despeses que comporta la producci.

Font 18.
Observem, per exemple, una manufactura de poca importncia: la fabricaci dagulles.
Un obrer no ensinistrat en aquesta feina i que desconegui les noves mquines, per ms
que treballi, no pot fer ms de vint agulles al dia.
Per avui dia la fabricaci dagulles est dividida en diverses fases. Un obrer estira el
filferro, un altre ladrea, un tercer el talla en trossos iguals, un quart fa la punta, un
cinqu sencarrega de llimar la part on sha de collocar el cap... Aix doncs, el treball de
fer una agulla sha dividit en divuit operacions diferents.
Una petita fbrica de deu obrers pot fer, daquesta manera, 48 000 agulles al dia.
Quantitat que, dividida pels deu obrers, correspon a 4 800 agulles per obrer.
ADAM SMITH: Assaig sobre la riquesa de les nacions, 1776 (adaptaci).

2.17. Llegeix el text dAdam Smith i fes les

activitats segents:
a) Posa un ttol al text.
b) Quines sn les novetats que descriu el
text?
c) Digues si la feina descrita en el text s un
exemple de treball especialitzat. Explica
raonadament per qu.

3.4. El capitalisme
La Revoluci Industrial va donar lloc al naixement dun nou sistema
econmic, anomenat capitalisme, que t les caracterstiques segents:
Les empreses i els negocis sn de propietat privada.
Lobjectiu de qualsevol activitat econmica s aconseguir el mxim benefici individual.
Existeix la lliure competncia entre les empreses. Als pasos deconomia capitalista hi ha moltes empreses, dedicades a un mateix negoci,
que competeixen entre si per aconseguir clients. La lliure competncia
pot provocar la desaparici dempreses o lengrandiment daltres.
El capitalisme va ser justificat pel liberalisme econmic, formulat
per pensadors com Adam Smith. La idea clau de les teories econmiques liberals era que lEstat havia dintervenir tan poc en leconomia
com fos possible. Adam Smith considerava que lEstat no havia de regular cap dels elements clau de leconomia, com ara els preus, els salaris o el volum de la producci. El paper de lEstat havia de reduir-se a
garantir la plena llibertat de lempresariat per crear negocis i a defensar
la propietat dels qui en tinguessin.
El liberalisme econmic va rebre el suport de la burgesia, ja que afavoria els seus interessos. Per aix la burgesia va portar a la prctica el liberalisme econmic quan van triomfar les revolucions burgeses.
Font 20. Els terics del liberalisme econmic

PARAULES CLAU
capitalisme
Adam Smith

Font 19. Les teories econmiques liberals dAdam Smith

Qualsevol individu, sempre que no violi
les lleis de la justcia, ha de ser lliure per
triar el mitj de vida que li sembli millor
i ha daportar la seva activitat i el seu capital a la lliure competncia. Els sobirans
noms tenen tres deures:
1. Protegir la societat de la violncia i la
invasi daltres estats.
2. Protegir cada membre de la societat de
la injustcia i lopressi.
3. Crear i mantenir certes obres pbliques
que mai no crearia la iniciativa individual.
ADAM SMITH: Assaig sobre la riquesa de
les nacions, 1776 (adaptaci).
2.18. Llegeix el text de la font 19 i respon

Adam Smith (17231790).

Thomas Robert Malthus

(1766-1834).

David Ricardo (17721823).

les preguntes segents:

a) Qui va ser Adam Smith?
b) Com sanomena el corrent de pensament
del qual va formar part Adam Smith?
c) Qu significa el terme capital? Qu vol
dir lexpressi lliure competncia?
d) Quin paper reservava Adam Smith a
lEstat?

A C T I V I T A T S
2.19. Quins avantatges va tenir ls del vapor davant de les altres ener-

gies?
2.20. Quins van ser els smbols de la Revoluci Industrial?
2.21. Enumera les caracterstiques del sistema fabril.
2.22. Qu s el capitalisme?
2.23. Per qu les teories econmiques liberals interessaven a la burgesia?

RECORDA
El sistema econmic capitalista es
va justificar amb les teories econmiques liberals.

47

Unitat 2
Font 21. Exportaci de teixits britnics
(en milions de lliures).

4. Laugment dels intercanvis

i el naixement del ferrocarril

2.24. Observa el grfic i contesta les preguntes segents:

a) Quina informaci ens proporciona
aquesta font sobre el comer internacional
durant la Revoluci Industrial?
b) Per qu sexportaven tan pocs teixits a la
dcada de 1740 a 1749?
c) Quin mitj de transport sutilitzava per
fer aquestes exportacions?

Un dels canvis que va comportar la Revoluci Industrial va ser el fet que

ja no es produa per a lautoconsum, sin que es produa en massa amb
la intenci de vendre una gran quantitat darticles al mercat. Aquest fet
va provocar un creixement molt important del volum dels intercanvis
comercials.

4.1. El mercat interior

28 000

18 712

9 995

2 631

Durant la Revoluci Industrial, bona part de la

producci britnica es venia a lestranger, principalment a les colnies que el Regne Unit possea arreu del mn. Als ports britnics tamb
arribaven molts productes importats de les colnies. La burgesia britnica va obtenir molts
guanys amb aquests intercanvis, part dels quals
van ser invertits en la creaci de noves indstries.
Productes metallrgics
Teixits

Font 22. Comer internacional (exportacions i importacions) del Regne Unit.

2.25. Quin era el mitj de transport utilitzat per fer els in-

tercanvis representats en el mapa?

Sucre, caf, tabac

Cot en floca

Teixits

Productes
metallrgics

9
20

-2

9
18

10

-1

4.2. El comer internacional

18

00

-0

9
-9
90

18

9
17

80

-8

-7
70

17

9
17

60

-5
17

50

-6

9
-4
17

40

756

248

227

88

11

17

48

El mercat interior s el conjunt dels intercanvis comercials entre diversos territoris dun
mateix pas.
Abans de la Revoluci Industrial, el mercat
interior era molt redut. La creaci dun ampli
mercat interior va ser, per tant, una de les grans
novetats de la Revoluci Industrial. Diversos
factors van contribuir al seu naixement:
Laugment del nombre de consumidors,
provocat pel creixement demogrfic.
La desaparici de la poblaci autosuficient.
Les millores en els transports. Des de
mitjan segle XVIII es va millorar la xarxa de camins del Regne Unit, els quals es van cimentar
i cobrir de grava. Tamb es va construir una
densa xarxa de canals navegables que permetien
transportar mercaderies pesants i voluminoses.

4.3. El ferrocarril
El ferrocarril s una mquina de vapor que arrossega uns vagons i que
es mou per sobre de dues vies de ferro.
Lexpansi del ferrocarril va significar lxit definitiu de la industrialitzaci. El 1804 Richard Trevithick va construir la primera locomotora, que va fer un trajecte de quinze quilmetres remolcant cinc
vagons carregats amb setanta viatgers i deu tones de ferro. El 1825
George Stephenson va inaugurar la primera lnia oberta a viatgers. A
partir daleshores, el ferrocarril es va estendre rpidament per Europa
i pels Estats Units.
El ferrocarril va unir les mines amb les fbriques txtils i siderrgiques que necessitaven el carb com a combustible. Tamb va enllaar
el camp amb les ciutats i va ajudar a proveir-les daliments. Al continent va ser un mitj de comunicaci que va facilitar el comer entre els
diversos estats, i a tot arreu va estimular els sectors miner i siderrgic,
ja que per construir-lo feia falta carb i ferro.

PARAULES CLAU
ferrocarril

RECORDA
El naixement del mercat interior,
laugment del comer internacional
i la invenci del ferrocarril van ser
elements bsics de la Revoluci Industrial.

Font 23. El ferrocarril en dubte

Quant a aquestes persones que creuen que
els ferrocarrils sestendran per tot el regne
substituint canals, carruatges i diligncies, opinem que no mereixen la ms mnima atenci, ni ells ni els seus visionaris
projectes. Les exageracions sobre la potncia de les locomotores o, parlant clarament, de la mquina de vapor podran enganyar molta gent durant un cert temps,
per acabaran deixant-los tots en ridcul.
Article publicat en
una revista anglesa (1825).
2.26. Llegeix la font 23 i contesta les pre-

Font 24. Locomotora de Stephenson (1825).

guntes segents:
a) Quina s lopini que sost lautor del
text?
b) Creus que sel podria considerar una persona informada? Per qu?

A C T I V I T A T S
2.27. Qu s el mercat interior? Per qu aquest mercat era tan redut

abans de la Revoluci Industrial?

2.28. Quins van ser els principals canvis que experiment el comer du-

SABIES QUE...?

rant la Revoluci Industrial?

2.29. Quin grup social result beneficiat amb el comer durant la

Revoluci Industrial? En qu va invertir part dels guanys obtinguts?

2.30. Qui va ser George Stephenson?
2.31. Per qu laparici del ferrocarril va beneficiar la Revoluci Indus-

trial?

Al davant dels primers ferrocarrils hi

anava un home caminant agitant una
bandera vermella i tocant una trompeta per avisar del perill.

49

Unitat 2
5. La lluita dels obrers
5.1. Les condicions de vida i de treball dels obrers
Amb la Revoluci Industrial va nixer una nova classe social, els obrers
i les obreres de les fbriques o proletariat industrial, les condicions de
vida i de treball dels quals van ser molt dures.
Els habitatges obrers eren de dimensions molt redudes. Generalment, tenien una o dues habitacions que eren destinades a diverses activitats: segons el moment del dia, la mateixa pea servia de menjador,
de cuina o de dormitori. A ms, era habitual que lhabitatge fos compartit per ms duna famlia. Les cases eren fredes, fosques i humides i
estaven mal ventilades.
Els carrers dels barris obrers no disposaven de clavegueram, no estaven asfaltats, i les deixalles shi acumulaven i es barrejaven amb la pols
i el fang.

PARAULES CLAU
proletariat industrial

Font 25. Els habitatges obrers

50

Als barris obrers no hi ha clavegueres, ni canonades,

ni latrines i, per tant, cada nit les immundcies dunes
50 000 persones sn abocades als canals descoberts, fet
que hi produeix una capa de brutcia estancada i una
olor nauseabunda. I aix no tan sols ofn la vista i lolfacte, sin que danya la salut dels habitants.
Els habitatges sn molt bruts. En la majoria dels casos
consten duna sola habitaci, que s freda i humida,
mal moblada i inhabitable. Sovint un munt de palla
serveix de llit a una famlia sencera; sobre la palla sajeuen homes i dones, vells i joves, en una promiscutat
repugnant.
Informe sobre Edimburg llegit
al Parlament britnic el 1842.
Habitatges obrers al costat dun complex industrial francs a mitjan segle XIX.

La jornada laboral mitjana era dentre dotze i catorze hores diries,

tot i que podia arribar fins a les setze hores. Habitualment els obrers i
les obreres treballaven set dies a la setmana i no feien vacances. Els salaris eren tan baixos que amb prou feines permetien la seva subsistncia. I les dones encara cobraven menys que els homes, i treballaven
igual en fbriques i mines.
Com que lensenyament no era obligatori i no hi havia lleis que fixessin una edat mnima per comenar a treballar, era habitual que infants ben menuts treballessin a les fbriques i mines en canvi de salaris
encara ms baixos que els de les dones.
El treball infantil (i la consegent manca descolaritzaci) provocava, a ms, un grau molt elevat danalfabetisme entre el proletariat, que,
per tant, tenia moltes dificultats per millorar la seva situaci social.

2.32. Creus que tots els britnics del se-

gle XIX vivien en condicions com les descrites en el text? Per qu?

SABIES QUE...?
Lesperana de vida mitjana dun
burgs britnic era, lany 1841, de
48 anys, mentre que la dun obrer era
de 24 anys.

5.2. Linici duna llarga lluita

La duresa de les condicions de vida i de treball del proletariat va donar
PARAULES CLAU
lloc a una llarga lluita dels obrers per tal de sortir de la misria i aconsindicat
seguir una societat ms justa. Una de les primeres formes de protesta
dels obrers va ser el luddisme*, que consistia a fer malb intencionadament les mquines i les fbriques.
Els treballadors van adonar-se ben aviat
dels pocs resultats que aconseguien amb les
accions luddites i van decidir crear organitzacions prpies, capaces de coordinar
la lluita dun gran nombre dobrers i
obreres. Daquesta manera, a la dcada
de 1820, es van fundar els primers sindicats al Regne Unit. Es tractava dassociacions de treballadors que tenien com a
objectiu pressionar els empresaris i el govern per tal daconseguir millores. La vaga*
va ser un dels mitjans de pressi ms usats Font 26. Infants treballant en una mina.
2.33. Respon aquestes preguntes sobre la font 26:
pels sindicats.
Font 27. Una amenaa luddita
Senyor:
Se mha informat que vost s propietari dunes quantes daquestes detestables
mquines esquiladores. Spiga que si no
sn retirades al final de la setmana entrant, encarregar a un dels meus lloctinents que les destrueixi. I si vost t laudcia de disparar contra qualsevol dels
meus homes, ells tenen ordres dassassinar-lo a vost i dincendiar la seva casa.
Signat: NED LUDD, general de lexrcit
dels justiciers (1812).

a) Quina feina duien a terme els infants de la font?

b) Per quins motius creus que els empresaris contractaven infants?
c) A la Catalunya actual, s possible que es produeixi una situaci com la descrita en el text? Per qu?

Gravat en qu hi ha representats
obrers belgues destruint forns de
vidre.

2.34. Observa el text i el gravat de la font

27 i respon les preguntes que hi ha tot seguit:
a) A qui est adreada aquesta carta?
b) Qu en saps, del personatge que la signa?
c) Qu shi exigeix? Per quins motius es formula aquesta exigncia?
d) Quina relaci hi ha entre la imatge i el
que sexplica en el text?

VOCABULA

RI

Luddisme. Terme derivat de Ned Ludd,

un suposat aprenent de teixidor angls
a qui satribueix el fet dhaver estat el
primer que va fer malb intencionadament una mquina per raons laborals.
Vaga. Aturada collectiva de la feina per
part dels treballadors amb lobjectiu
daconseguir alguna reivindicaci.

51

Unitat 2
5.3. El somni de la igualtat real

52

A mitjan segle XIX van sorgir dues ideologies que van inspirar la lluita
de molts obrers i obreres darreu del mn durant la resta daquell segle
i una gran part del segle XX: el marxisme i lanarquisme.
Totes dues ideologies criticaven el capitalisme i es proposaven substituir-lo per una organitzaci ms justa de la societat. Lobjectiu dels
marxistes i els anarquistes era arribar a una societat on no hi hagus ni
rics ni pobres i en la qual, per tant, totes les
persones fossin iguals, tant en drets i deures com en riquesa.
Tant els marxistes com els anarquistes
consideraven que la propietat privada era
la causa de la desigualtat existent a les societats capitalistes. Calia, per tant, posar fi
a la propietat privada i reemplaar-la per la
propietat comuna o collectiva. La desaparici de la propietat privada representaria el final de la societat capitalista i lestabliment de la societat comunista. En
aquesta nova societat no hi hauria classes
socials ni explotaci del treball obrer per
part dels empresaris. Existiria, per tant,
igualtat absoluta.
Anarquistes i marxistes tamb coincidien a assenyalar que a la societat comunista shi havia darribar per mitj de la revoluci del proletariat. s en aquest punt on comencem a trobar diferncies entre el
marxisme i lanarquisme.
Els pensadors que van formular el marxisme, Karl Marx i Friedrich
Engels, sostenien que per preparar la revoluci, el proletariat havia
dorganitzar-se en partits comunistes. Amb el triomf de la revoluci
del proletariat, la burgesia perdria el poder, que seria ocupat pel partit
comunista. Sestabliria, aix, un Estat governat pels obrers que tindria
com a objectiu principal posar fi a la propietat privada i a les desigualtats socials. Quan sassols aquest objectiu, lEstat es dissoldria.
Els anarquistes, en canvi, consideraven que qualsevol poder s contrari a la llibertat. Com que lobjectiu de tot partit poltic s aconseguir
el poder, lanarquisme rebutja la formaci de partits obrers i noms accepta lassociaci dels treballadors en sindicats.
Font 29. LEstat obrer
El primer pas de la revoluci obrera ser la conquesta del poder pel proletariat. Un cop
al poder, el proletariat anir desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i
de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de lEstat.
KARL MARX i FRIEDRICH ENGELS: Manifest comunista (1848).

PARAULES CLAU
Karl Marx

Font 28. Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895) revisant unes
proves dimpremta. Marx s el personatge
que sost la pgina i Engels s el que llegeix
per damunt de lespatlla de Marx.
2.35. Confecciona una fitxa biogrfica de

Marx i una altra dEngels que incloguin,

per a cada pensador, la informaci segent:
data i lloc de naixement i mort, ofici del
pare, ofici del personatge, obres ms importants que va escriure.

2.36. Llegeix aquest fragment del Manifest

comunista i contesta les preguntes que hi ha
tot seguit:
a) Qu significa el terme proletariat?
b) Quin tipus de propietat es defensa en
aquest text, privada o collectiva?
c) A qui podien interessar els continguts
daquest text? A qui podien perjudicar?

Els anarquistes tampoc no volien que el proletariat aconsegus el govern de lEstat, ja que aquest hauria de ser abolit, juntament amb la
propietat privada i les classes socials, immediatament desprs del
triomf de la revoluci.
Malgrat les diferncies que separaven anarquistes i marxistes, totes
dues ideologies van conviure dins una organitzaci anomenada Associaci Internacional de Treballadors (AIT), que tamb s coneguda
com a Primera Internacional. LAIT es fund a Londres lany 1864 i
aplegava treballadors de
molts pasos. El seu objectiu era fomentar la
solidaritat entre els proletaris darreu del mn i
coordinar-ne la lluita
contra el capitalisme.
Debilitada per les
desavinences entre marxistes i anarquistes, i
durament perseguida
per governs de diversos
estats, lAIT es va dissoldre lany 1876.

Font 31. Allegoria de la Internacional, segons el dibuixant francs J. Jonchre.

2.38. Observa aquesta illustraci i contesta les preguntes que hi ha tot seguit:

a) Qu creus que simbolitzen les cadenes que trenca la Internacional, representada per
una noia?
b) Compara aquesta imatge amb la pintura de Delacroix, la Llibertat guiant el poble de
la pgina 18. Quines diferncies hi observes?

A C T I V I T A T S

PARAULES CLAU
AIT

Font 30. Lanarquisme segons Kropotkin

Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible lexistncia, al mateix temps, de
poder i de llibertat. El mal, als ulls dels
anarquistes, no rau en la forma de govern.
Rau en la idea mateixa de govern, en el
principi de lautoritat en si.
Els anarquistes ens proposem densenyar al
poble a viure sense govern. El poble tamb
aprendr a prescindir dels propietaris, ja
que no hi ha llibertat sense igualtat.
Declaraci de Piotr Kropotkin davant
un tribunal de justcia (1883).
2.37. Llegeix el text de la font 30 i contesta les preguntes que hi ha tot seguit:
a) Quines caracterstiques de lanarquisme
trobes en aquest text?
b) Per qu creus que Kropotkin va haver de
declarar davant un tribunal?
c) En quins aspectes del discurs de Kropotkin no estaria dacord un marxista?

RECORDA
El marxisme i lanarquisme van ser
dues ideologies que van inspirar la
lluita obrera.

2.39. Per qu creus que tant el luddisme com els primers sindicats van

aparixer al Regne Unit?

2.40. Quines diferncies hi ha entre un partit poltic i un sindicat?
2.41. Quines semblances i quines diferncies hi ha entre el marxisme i

lanarquisme?
2.42. En una societat comunista, qu passa amb les classes socials i amb
la propietat privada? Quin paper exerceix lEstat?
2.43. s possible lexistncia de partits poltics anarquistes? Per qu?
2.44. Imaginat que ets un obrer angls de comenaments del segle XIX.

Per quins motius et sembla que valdria la pena fer vaga? Fes una llista tan
mplia com puguis.

SABIES QUE...?
A final del segle XIX es van fundar
molts partits marxistes. En sn exemple el Partit Socialdemcrata dAlemanya (SPD) i el Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE).

53

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
s diumenge a la tarda i has sortit amb la colla. Una de les noies
est jugant amb el seu mbil dltima generaci. Tot duna, us
engega un monleg sobre les prestacions del seu aparell i us recorda el ritme frentic amb qu se succeeixen els invents en
lactualitat. Tu li repliques que en altres perodes de la histria
tamb hi ha hagut molts invents, fins i tot ms importants que
el seu mbil dltima generaci. Et desafia a demostrar-li-ho.
TASCA
Has delaborar un recull dimatges dinvents i avenos tcnics
de la Revoluci Industrial. Cada imatge ha danar acompanyada duna fitxa bsica. Has de presentar el recull en format Word
i tamb pots exposar-lo davant la classe en format PowerPoint.
PROCS

Segadora dissenyada per Patrick Bell al segle XIX.

Per ordenar les imatges i poder elaborar el recull, et proposem que facis servir aquesta classificaci temtica. Els subapartats sn indicatius, et poden facilitar la feina per mai limitar-la. Pots sorprendre encara ms la teva amiga afegint-hi altres invents del perode que no estiguin inclosos en cap dels apartats segents.

54

1. Invents i avenos en lmbit de lagricultura.

Hi has dincloure quatre imatges deines, mquines o noves tcniques agrcoles aparegudes durant el perode de la
Revoluci Industrial. Cal que cada imatge vagi acompanyada dun peu amb les dades bsiques del seu inventor
(nom i cognoms, lloc i data de naixement i de mort) i amb
les repercussions que va tenir linvent tant en laugment
de la producci com en lajuda als camperols. El peu tamb ha dexplicar breument quina va ser la utilitat de la innovaci recollida en la imatge, i altres dades dinters.
2. Invents i avenos relacionats amb la indstria txtil.
Hi has dincloure quatre imatges deines o mquines aplicades a la indstria txtil i nascudes durant la Revoluci
Industrial. Cal que cada imatge vagi acompanyada dun
peu amb les dades bsiques del seu inventor. El peu tamb ha de recollir la data de linvent, la seva funci i lenergia que limpulsava, aix com la repercussi que va tenir en
el seu moment.

3. El ferrocarril.
Hi has dincloure quatre imatges de locomotores inventades durant la Revoluci Industrial. Cal que cada imatge vagi acompanyada dun peu amb les dades bsiques del seu
inventor. El peu tamb ha de recollir la data de construcci
i la velocitat mxima a qu podia circular.
4. Els vaixells moguts amb vapor.
Hi has dincloure quatre imatges de vaixells de vapor. Cal
que escriguis un peu per a cada una de les imatges amb
les dades bsiques del seu inventor. El peu tamb ha de
recollir la data de construcci i la velocitat mxima a qu
podia circular.
5. Els avenos de la indstria siderrgica.
Hi has dincloure quatre imatges de construccions fetes
grcies als avenos de la indstria siderrgica (ponts, estacions...). Cal que cada imatge vagi acompanyada dun
peu amb la seva ubicaci, lany de construcci i les dades
bsiques del seu constructor.

UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-5).

Internet

Esquema de la unitat
LA REVOLUCI INDUSTRIAL

es va iniciar

al Regne Unit
al segle XVIII

es defineix com

va ser el resultat duna

el pas duna economia

agrria a una economia
industrial, basada en la
producci en massa

srie simultnia de canvis

increment
demogrfic
augment de
la producci
agrria

data clau: 1769,

patent de la primera
mquina moguda
amb vapor

increment
del comer
desenvolupa
tres sectors principals

dna lloc a

55

millores en
el transport
txtil
siderrgic
mineria
del carb

la fbrica
s de mquines
mogudes amb
lenergia
del vapor

nou sistema econmic: el capitalisme

va ser justificat

pel liberalisme
econmic
(teoritzat per
A. Smith)

es va caracteritzar per

propietat privada
recerca del mxim
benefici individual
lliure competncia

va tenir com a conseqncia social

laparici del proletariat

arran de les condicions de vida

del qual van sorgir

marxisme
anarquisme

Unitat 2

Resum grfic
Revoluci Industrial 1.

sistema Norfolk 2.2.

Parcelles

Primer any

Segon any

Tercer any

Quart any

Blat

Naps

Ordi

Trvols

Trvols

Blat

Naps

Ordi

Ordi

Trvols

Blat

Naps

Naps

Ordi

Trvols

Blat

El sistema Norfolk s un mtode de conreu que consisteix a dur a terme una rotaci quadriennal sense guaret, que no esgota les terres i fa possible que el camp
sempre sigui productiu.
mquina de vapor 3.1.

La Revoluci Industrial s un conjunt de canvis econmics i socials generats al voltant del desenvolupament de la indstria.

56

fbrica 3.3.

La mquina de vapor s un motor de combusti que converteix el vapor en energia mecnica i genera molta ms potncia que qualsevol altra energia coneguda fins aleshores.
capitalisme 3.4.

La fbrica s un espai on es concentren una gran quantitat de mquines i obrers. Les indstries originen un nou sistema de treball: el treball
a la fbrica.
El capitalisme s un sistema econmic que es caracteritza
per la defensa de la propietat privada, el benefici individual i la competncia entre les empreses.

Adam Smith 3.4.

ferrocarril 4.3.

Adam Smith s un teric de

leconomia liberal, les idees
del qual justifiquen el capitalisme.

proletariat industrial 5.1.

El ferrocarril s una mquina de vapor que arrossega vagons i

es mou per sobre de dues vies de ferro. La seva expansi va significar lxit definitiu de la industrialitzaci.

sindicat 5.2.

57

El proletariat industrial s la nova classe social que neix amb

la Revoluci Industrial. s formada pels obrers i les obreres de les
fbriques.

Els sindicats sn associacions de treballadors fundades al Regne

Unit a la dcada de 1820 que tenen com a objectiu lassoliment
de millores socials i laborals.
Karl Marx 5.3.

AIT 5.3.

LAIT (Associaci Internacional de Treballadors) s una

organitzaci que t com a objectiu fomentar la solidaritat
entre els proletaris darreu
del mn i coordinar-ne la
lluita contra el capitalisme.

Karl Marx, juntament amb Friedrich Engels, formulen les teories marxistes, que critiquen el capitalisme i proposen una societat ms justa.

AC T I V I TAT S

Unitat 2
Fixat en levoluci de la poblaci dedicada a
cadascun dels sectors econmics i explica quina relaci tenen aquestes dades amb la Revoluci Industrial.

2.45.

Percentatge de poblaci activa

per sectors al Regne Unit
Any

Agricultura i pesca

1700
1820
1890

56
40
16

Indstria i mineria

Serveis

22
32
44

22
28
40

Font: A. MADDISON. Historia del desarrollo capitalista.

Canvis en la poblaci i en lagricultura

Laugment dels intercanvis i el naixement

del ferrocarril

2.46.
Fes un grfic que reflecteixi la informaci
daquesta taula i respon les preguntes que hi ha tot
seguit:

2.49.

Poblaci (milions dhabitants)

58

Digues quins dels trets segents sn caracterstics de la Revoluci Industrial:

a) El creixement de les ciutats.
b) El fet de produir el mnim necessari per sobreviure.
c) El treball en tallers artesans.
d) Lincrement demogrfic.
e) Ls del carb com a combustible fonamental.
f ) Les fams i les mortaldats peridiques.
g) El naixement del comer internacional.
h) Ls de mquines per a la producci.
i) Laugment de m dobra dedicada a lagricultura.
j) El descens dels rendiments agrcoles.
2.48.

Lera de la indstria.
Qu va ser la Revoluci Industrial?

Any

Frana

Alemanya

Estats Units

1700
1760
1820
1850
1870
1900

21,22
25,25
30,70
35,80
38,44
38,94

15,00
18,31
24,91
33,75
39,23
56,05

0,25
1,59
9,62
23,26
39,91
76,09

Font: A. MADDISON. Historia del desarrollo capitalista.

a) Per quins motius va crixer la poblaci de Frana i

dAlemanya?
b) Qu va motivar el creixement de la poblaci dels
Estats Units?

El naixement de la gran indstria.

El capitalisme
2.47.
Contesta aquestes preguntes:
a) Qu s el capitalisme?
b) Quina relaci existeix entre el liberalisme econmic i el capitalisme?
c) Digues alguns terics que justifiquen el capitalisme.
d) Anomena pasos capitalistes del mn actual.
e) Qu significa que el capitalisme defensa la lliure
competncia entre les empreses?
f ) Quin grup social va donar suport al liberalisme
econmic?

Llegeix el text segent i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

ls vaixells sortien dels ports anglesos amb les bodegues carregades darmes, teixits, ginebra, rom i vidres de colors que servirien per pagar els esclaus que comprarien a la costa africana. Molts dels esclaus provenien
de la selva i no havien vist mai el mar; confonien els
rugits de loce amb els dalguna bstia submergida que
els esperava per devorar-los. Durant el viatge cap a
Amrica, molts africans morien vctima depidmies o
desnutrici, o se sucidaven negant-se a menjar o escanyant-se amb les seves prpies cadenes. Els esclaus supervivents eren venuts als mercats del Carib. Els vaixells
tornaven a Anglaterra carregats amb productes tropicals
com ara sucre, cot, caf i cacau.
El capital acumulat amb aquest comer va fer possible la
invenci de la mquina de vapor: James Watt va ser subvencionat per mercaders enriquits amb el comer desclaus. Amb els beneficis del comer desclaus es va construir el ferrocarril angls i es van poder installar moltes
indstries angleses.

EDUARDO GALEANO: Las venas abiertas de Amrica Latina.

a) Amb quins productes compraven esclaus, els anglesos?

b) On eren venuts els esclaus?
c) Per qu hi havia esclaus que se sucidaven?
d) Quina relaci hi havia entre el comer desclaus i
la Revoluci Industrial?

2.50.

2.52.

Observa aquesta illustraci i respon:

Llegeix el text i respon les preguntes:

m dic Betty Harris i tinc 37 anys. Treballo en una

mina del Lancashire. No s ni llegir ni escriure.
Em dedico a arrossegar les vagonetes de carb. Treballo
des de les sis del mat fins a les sis de la tarda. Fem una
pausa ms o menys duna hora, al migdia, per dinar; per
menjar em donen pa i mantega, per res per beure. He
arrossegat les vagonetes tamb quan estava embarassada.
Per treballar tinc una cinta que em volta la cintura i
una cadena que em passa entre les cames i avano amb
les mans i els peus. El cam s molt inclinat i, per tant,
ens hem dagafar a una corda per tirar cap amunt.
Quan no hi ha corda, ens hem dagafar a tot el que podem. En el pou on treballo hi ha sis dones i mitja dotzena de nens i nenes; s un treball molt dur per a una dona. En el lloc on treballo la fossa s molt humida i laigua
sempre depassa les nostres sabates. Un dia laigua em va
arribar fins i tot a les cuixes. Els meus vestits sn humits
o molls gaireb durant tota la jornada.
Informe del Parlament britnic (1842).

Manifestaci de minaires francesos en vaga.

a) Qu s una vaga? I una manifestaci?

b) Aquests minaires exhibeixen un smbol socialista.
De quin es tracta?
c) Qu devien reivindicar els vaguistes?
d) Com creus que devien actuar els propietaris de la
mina davant una manifestaci com aquesta?
59

Imagina que som a lany 1840, que et dius

Mary Swing i que treballes en una fbrica txtil de
Manchester. Respon aquestes preguntes:
a) Fa poc que tu i la teva famlia heu arribat a Manchester. Quina feina fieu abans? Per qu heu vingut
a Manchester?
b) Com s el barri on vius?
c) Quantes hores treballes cada dia?
d) Fas festa el cap de setmana?
e) Quants dies de vacances tens?
f ) Cobres el mateix sou que els homes que treballen
a la fbrica? Per qu?
g) Amb qu funcionen les mquines de la fbrica?
h) De quina organitzaci formes part?
i) Qu van demanar els teus representants al propietari de la fbrica en lentrevista dahir?
j) Han rebutjat les vostres demandes. Qu fareu?
2.53.

a) Consulta el mapa de la pgina 39 i indica en quina part del Regne Unit hi ha el Lancashire.
b) Per qu creus que Betty Harris no sabia ni llegir ni
escriure?
c) Per a qu sutilitzava el carb que extreia?
d) Qu podia fer Betty Harris per sortir de la situaci en qu es trobava?
e) Quins dels conceptes estudiats sexemplifiquen en
aquest informe del Parlament britnic?
Fes un quadre comparatiu entre les condicions de treball de lpoca de la Revoluci Industrial
i les dun treballador de la Catalunya actual. Cal que
consideris les entrades segents:
a) Hores de treball diries.
b) Dies de descans setmanal.
c) Dies de vacances durant lany.
d) Edat mnima per comenar a treballar.
e) Edat de jubilaci.
f ) Qu passa si un treballador no troba feina.
g) Qu passa si un treballador no pot anar a la feina
perqu est malalt.
2.51.

AC T I V I TAT S

La lluita dels obrers

Elabora una fitxa biogrfica de Bakunin que

inclogui la informaci segent: dates i lloc de naixement i mort, ofici del pare, ofici del personatge,
obres ms importants que va escriure, temps que va
passar a la pres i motius de lempresonament.

2.54.

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

Unitat 2
1. Defineix aquests conceptes: producci en massa, sistema Norfolk, capital, filadora, indiana, proletariat
industrial i partit comunista.
2. Resumeix els principals canvis demogrfics que es produren durant la Revoluci Industrial.
3. Explica en qu va consistir la revoluci agrria del segle XVIII.
4. Indica quines de les afirmacions segents sn certes i quines sn falses. Corregeix les falses:

a) Durant la Revoluci Industrial va nixer el mercat internacional.

b) La major part de la producci industrial britnica es destinava al mercat nacional.
c) La construcci del ferrocarril va estimular la mineria i la indstria del metall.
5. Indica quines de les afirmacions segents sobre el liberalisme econmic sn certes i quines sn falses.
Argumenta les teves respostes:
a) Correspon a lEstat regular aspectes fonamentals de leconomia, com els preus o els salaris.
b) Una de les funcions principals de lEstat ha de ser procurar que tothom tingui la mateixa riquesa.
c) LEstat ha dintervenir tan poc en economia com sigui possible.
d) La lliure competncia entre les empreses ha de ser un element econmic clau.
6. Explica per escrit el contingut daquest organigrama:

60

R E V O L U C I A N A R Q U I S TA

Proletariat

Abolici de la propietat privada.

Desaparici de les classes socials.
Abolici de lEstat.

Revoluci

R E V O L U C I M A R X I S TA
Partit

dirigeix

Revoluci

Estat governat
pels obrers

Abolici de la propietat privada.

Desaparici de les classes socials.

Abolici
de lEstat

Proletariat

7. Classifica els conceptes segents en tres columnes, segons que estiguin relacionats amb el liberalis-

me, lanarquisme o el marxisme. Nhi ha alguns que poden anar en ms duna columna:
a) Revoluci del proletariat.
f ) Propietat collectiva.
b) Estat governat pels obrers.
g) Abolici immediata de lEstat.
c) Propietat privada.
h) Mikhail Bakunin.
d) Formaci de partits comunistes.
i) Karl Marx i Friedrich Engels.
e) Llibertat de lempresari per establir negocis.
j) Adam Smith.

Dossier

Unitat 2

a
n
a
i
d
i
t
o
u
q
a
d
La vi
t
a
i
r
a
t
e
l
o
r
p
del
Inici de jornada

Per al proletariat,
viure s no morir.

Aquesta frase descriu quin

era el dest dels obrers de
mitjan segle XIX.

En John Smith es lleva a les cinc del mat. Lha despertat el seu fill gran,
en Paul, que arriba aleshores de la fbrica on ha treballat en el torn de nit.
En John es vesteix rpidament i desperta la Mary, la seva dona. En Paul
sestira al llit que acaben de deixar els seus pares.
A laltra habitaci de la casa dormen
en un sol llit els altres fills del matrimoni:
en Peter, de dotze anys, i els bessons Luc i
Catherine, que just tenen cinc anys, i, al
seu costat, en un altre llit, lvia Elisabeth. En John desperta en Peter i deixa
dormir als altres; sn massa petits per
anar a treballar. Lvia ja s massa gran.
Mig adormits esmorzen en silenci. Prenen
te i pa amb mantega. No tornaran a menjar fins a les dotze. Al migdia lvia els
preparar una gran raci de patates bullides, amb mantega de porc desfeta, acompanyat tot de trossos de porc fregit.

hi solien dormir diverses

En una mateixa habitaci
tien un mateix llit.
persones, fins i tot compar

En John, la Mary i en Peter surten de casa

i en aixecar el cap observen el fum de la xemeneia de la fbrica. De mica en mica, surt de les
cases una muni de persones que es dirigeixen silenciosament a les fbriques: homes, dones i nens, alguns dels quals tenen poc ms de
set anys i van descalos. Aquest recorregut el
fan sis o set vegades a la setmana.
Les condicions higiniques als barris
obrers eren molt dolentes: les aiges
brutes i els residus omplien els carrers.

Dossier

Unitat 2

La fbrica
en
Tan bon punt entra a la fbrica,
na
John observa lenorme mqui
de vapor que dna energia a tots
a
els telers. La mquina no par
ts,
mai. Un grup dobrers, molt bru
de
sencarreguen dalimentar-la
l
carb. s la feina ms pesada i ma
pagada de tota la fbrica.
La nau on hi ha els telers t
es
cinc celoberts i algunes finestr

que gaireb no sobren mai. Est

el
prou illuminada, per a lhivern
dia s curt i en John ha de fer ser
re-shi.
vir els llums doli per poder veu

me
La fbrica funcionava amb una enor
.
mquina de vapor alimentada per carb
Les jornades laborals duraven unes dotze
hores o fins i tot ms.

la maLa brutcia, el soroll persistent de

oral no sn
quinria i una llarga jornada lab
n, per el
la millor companyia per a en Joh
motius de
nostre protagonista t altres
ocupa no
preocupaci. A en John el pre
a feina i
mantenir-se concentrat en la sev
qu el teque el cansament no el superi per
li va sucler no se li emporti el bra, com
ceir al seu amic Jack.

malalt, perEn John prega per no posar-se

raria, i amb toqu si no pogus treballar no cob
de la fbrica.
ta seguretat seria despatxat
tge i les medeTampoc no podria pagar el me
b que el seu
cines. A en John el preocupa tam
fa la mateixa
ajudant, un noiet de deu anys que
ui tenir un fufeina que el seu fill Peter, no pug
feinada que tintur millor. Tamb el preocupa la
i, ja que haur
dr la Mary el dia que lvia falt
stiques i haude fer-se crrec de les feines dom
fbrica: el seu
r de continuar treballant a la
cindible.
migrat salari els resulta impres

Les condicions laborals eren molt dolentes: llargues jornades,

salaris baixos, poca seguretat i infants que feien feina perillosa.

Mentre treballa, en John ha destar

atent a complir lestricta disciplina de la fbrica que aplica amb m de ferro el capats, sens dubte la figura ms odiada pels
treballadors. El seu poder s arbitrari; sovint assetja les treballadores ms joves i
penalitza amb multes aspectes tan innocents com el fet de cantar mentre es treballava o de no deixar alguna eina al seu lloc.
El sou que es cobra a la fbrica s justet per viure, per en John dna grcies a
Du perqu, com que sn quatre de famlia
que treballen si b la Mary i en Peter cobren menys que ell per fer la mateixa jornada laboral, sn quatre sous que entren
a la casa i els permeten subsistir.

La prdua de la feina i latur suposaven per als obrers viure en la misria.

La fi de la jornada
En John, la Mary i en Peter surten de la fbrica acompanyats duna multitud dssers humans tristos, pllids i silenciosos. La Mary i
el seu fill marxen cap a casa. En John, en
canvi, es dirigeix a la taverna, lloc habitual
de reuni dels obrers en acabar la jornada.
Aquell dia a la taverna hi ha un desconegut que afirma que els obrers han de cobrar
ms, que noms han de treballar vuit hores
diries, que els fills han de poder estudiar,
que cal assegurar dalguna manera la seva
subsistncia quan es facin grans o quan es
quedin sense feina, que els treballadors, com
els burgesos, han de tenir dret a votar, que
als obrers els cal associar-se per aconseguir
totes aquestes millores... Fins i tot diu que en
altres ciutats els obrers ja sestan organitzant.
En John lescolta i sen torna a casa per
sopar amb una idea al cap. Potser s que, en
un futur, per al proletariat viure ser gaudir
de la vida.
La jornada laboral de vuit hores va ser una de les demandes principals de les associacions obreres.

Unitat 2

Dossier

3
t
a
Unit
De labsolutisme
a lEstat liberal.
Espanya al segle XIX

64

Al segle XIX, lEstat espanyol va

viure linici de la Revoluci Industrial i va passar de lAntic Rgim a un sistema regit pels principis del liberalisme. En aquesta
unitat estudiars les dificultats
que va tenir lEstat espanyol per
industrialitzar-se i comprovars
que noms el Pas Basc i Catalunya ho van aconseguir plenament. Tamb coneixers el difcil cam dels liberals espanyols
per posar fi al feudalisme, a la
monarquia absoluta i a la societat estamental. Tamb analitzars com vivien els obrers catalans
al segle XIX i quins van ser els
primers intents dorganitzar-se
sindicalment. En el dossier coneixers un pintor universal:
Francisco de Goya y Lucientes.

1700

1750

Edat Moderna

Ferran VI

Felip V
1700

1746

Entre 1707 i 1716,

Felip V dicta els decrets
de Nova Planta.

Carles III

1759

Carles III signa el decret de lliure comer.

PARAULES CLAU
decrets de Nova Planta
indianes
Ferran VII
Constituci de 1812
Isabel II
guerres Carlines
Amadeu I de Savoia
colnia industrial
vapor
associacionisme obrer

Afusellament del liberal Torrijos i els seus companys pels absolutistes lany 1831, segons una pintura dAntoni Gisbert.

17

778

1789

1800

1850

Edat Contempornia

Fer ran VII

Carles IV
1788

1808

1812

Sexenni
Democrtic

Isabel II
1833

1868

1874

Amadeu I
(1870-1873).
Constituci
de Cadis.

Trienni Liberal
(1820-1823).

Regncia de Maria
Cristina (1833-1840).

1874, cop destat

del general Pava.

65

El 1808 sinicia la guerra del Francs,

que dura fins al 1814.

El 1833 sinaugura el vapor Bonaplata.

Amb aquest fet es considera que comena
la Revoluci Industrial a Catalunya i Espanya.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Exposar les conseqncies poltiques, socials i culturals que els esdeveniments de l11 de setembre van suposar per a Catalunya.

2. Definir el concepte despotisme illustrat.

3. Identificar els principals factors que prepararen la Catalunya del segle XVIII
per a la industrialitzaci.
4. Definir els fets poltics ms destacats de lEstat espanyol entre 1808 i
1874.
5. Exposar les principals reformes liberals de lEstat espanyol del segle XIX.
6. Exposar el significat de lexpressi Catalunya, fbrica dEspanya.
7. Descriure les primeres formes de lluita del moviment obrer catal.

El 1873 es proclama
la Primera Repblica.

Unitat 3
1. El segle XVIII a lEstat espanyol
PARAULES CLAU

Larribada de la dinastia dels Borb al tron del Regne dEspanya a inicis del segle XVIII va posar fi a lautogovern dels territoris que havien
format la Corona dArag.

decrets de Nova Planta

VOCABULA

RI

1.1. Felip V i Catalunya

66

Desprs de lluitar des del 1702 contra Felip V (1700-1746), els catalans
foren definitivament derrotats l11 de setembre de 1714. Aquesta derrota va permetre que Felip V imposs la seva autoritat sobre Catalunya.
Va abolir les lleis catalanes, les Corts i la Generalitat i les va reemplaar
per noves institucions i lleis dorigen francs i castell que van quedar
recollides en els decrets de Nova
Planta aplicats al Principat lany
1716. Aquestes lleis i institucions
reforaven el poder reial i van significar la submissi dArag, Valncia, Mallorca i Catalunya a la
poltica centralitzadora dels Borb.
Felip V va establir a Catalunya
un exrcit docupaci i va obligar
els catalans a pagar un nou impost:
el cadastre. La poltica de Felip V
tamb tingu com a objectiu convertir el catal en una llengua exclusivament familiar. Per aconseguir-ho, va prohibir-ne ls en
lAdministraci i en la Justcia, que,
a partir daleshores, van tenir com a
nica llengua oficial el castell.
Lobjectiu de Felip V era fer desaparixer unes institucions poltiques
que sempre havien dificultat la prctica de labsolutisme. Daquesta manera sacabava el pactisme*, i el rei espanyol podia governar Catalunya
sense cap tipus de traves. Naixia aix lEstat espanyol.
Font 2. La repressi borbnica
Que en la Real Audiencia se sigan los pleytos en lengua castellana y ante los dems tribunales se permita, por ahora, el uso de la lengua catalana, hasta que los escribanos se
vayan instruyendo en el uso de la castellana.
Mande V. M. al mismo tiempo que en las escuelas de primeras letras y de gramtica no
se permitan libros en lengua catalana, ni escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana la aprendan en castellano.
Recomanacions del Consejo de Castilla a Felip V (1716).

Pactisme. Forma de govern de lAntic

Rgim a Catalunya caracteritzada pel
pacte o acord entre el monarca i les
Corts.

Font 1. El jurista Rafael Casanova era

conseller en cap de Barcelona durant el
setge borbnic. Va ser ferit en el setge i,
desprs de la derrota, es va amagar fins al
1719, quan, grcies a un perd reial, va
tornar a exercir el seu ofici dadvocat. La
pintura dAntoni Estruch representa el
moment en qu va ser ferit.
3.1. Llegeix la font 2 i contesta aquestes

preguntes:
a) Qu era la Reial Audincia?
b) Per qu no era prohibit fer servir el catal en tots els tribunals?
c) Per qu els Borb van prohibir ls del catal a les escoles i als tribunals?

1.2. De labsolutisme al despotisme illustrat

Els dos primers reis Borb, Felip V i el seu fill Ferran VI
(1746-1759), van governar com a monarques absoluts,
mantenint el feudalisme i la societat estamental. A Espanya,
durant el segle XVIII, la terra continuava estant majoritriament en mans de lEsglsia i dels nobles, que oprimien els
pagesos amb una gran quantitat dimpostos feudals. Era,
per tant, un Estat dAntic Rgim.
Com en altres pasos europeus, a Espanya la Illustraci
va penetrar-hi a mitjan segle XVIII. Tamb a lEstat espanyol es don el despotisme illustrat, s a dir, una forma de
govern en qu les accions del rei absolut sinspiraven en els
principis racionals de la Illustraci. Daquesta forma, els dspotes illustrats van promoure una certa llibertat de pensament i van retallar part dels privilegis que tenia lEsglsia en
els mbits de la cultura i lensenyament.
Carles III (1759-1788) va ser lnic rei illustrat espanyol. Aquest monarca va portar a terme mplies reformes
que van topar, per, amb la resistncia dels estaments privilegiats. Lesclat de la Revoluci Francesa va provocar que el seu fill
Carles IV aturs totes les reformes.
A finals del segle XVIII la societat espanyola en el seu conjunt estava
molt allunyada dassolir els canvis econmics, tcnics i poltics que sestaven produint en altres pasos europeus com el Regne Unit i Frana.

Font 3. Carles III, el mxim representant

del despotisme illustrat espanyol.

67

SABIES QUE...?
Font 4. Principals reformes de Carles III
Ensenyament
i cultura

Control estatal de lensenyament universitari

Creaci de les societats econmiques dAmics del Pas

Socials

Control estatal dels crrecs eclesistics

Expulsi dels jesutes

Econmiques

Repoblament de les terres abandonades (Sierra Morena)

Creaci del primer banc estatal (Banc de San Carlos)
Llibertat del preu del blat
Llibertat de comer amb Amrica
Reducci de privilegis dels gremis
Dignificar la ciutat
de Madrid com
a capital del regne

Neteja urbana
Reforma urbanstica
Enllumenat pblic

Canvis de costums

Canvis
en el
vestit

Altres

Prohibici de les capes

Prohibici dels barrets
dala ampla

Prohibici darmes
Prohibici de jocs (daus i cartes)

RECORDA
LEspanya del segle XVIII fou un Estat absolutista i centralista.

El 1766 es va produir una revolta contra Esquilache, ministre illustrat de

Carles III. Un dels motius de la revolta va ser la prohibici que els madrilenys fessin servir capes i barrets
dala ampla.

Unitat 3
1.3. Catalunya es prepara per a la Revoluci Industrial
VOCABULA

Al darrer ter del segle XVIII Catalunya va ser protagonista dun seguit
de canvis econmics que la van preparar per a la industrialitzaci.
Aquests canvis eren observats per viatgers estrangers, que descrivien
Catalunya com una terra prspera i consideraven els seus habitants
gent treballadora.

RI

Decret de lliure comer. Ordre reial, signada el 1778 per Carles III, mitjanant
la qual es trencava lobligaci que tenien els comerciants espanyols de fer
totes les activitats mercantils amb
Amrica des de Sevilla o Cadis.

Font 5. Catalunya vista per un viatger angls

68

Desprs de passar per Vilafranca del Peneds, vam tenir, un cop ms, la satisfacci de
viatjar per bones carreteres, ben traades i construdes amb despeses immenses. Lactivitat dels homes senfila entre les roques, i tots els indrets on pot treballar larada, on
els ceps poden fixar les seves arrels, esdevenen productius i abunden en blat, vi i oli.
Quan ens acostem a Barcelona tot sanima i la carretera satapeeix de cavalls, mules, carros i gent que va, en tropell, al mercat amb els seus gneres. No es veu una tal activitat
ni una tal vida mercantil en cap altra provncia dEspanya...
Lopini popular s favorable al comer. Aqu, els artesans sn tan honrats i respectats
com sn menyspreats a les altres provncies.

3.2. Quines sn les caracterstiques de la

Catalunya del segle XVIII reflectides en
aquest text de la font 5?

JOSEPH TOWNSHED: Un viatge per Espanya.

3.3. Contesta aquestes preguntes a partir de

lobservaci de la font 6:
a) Per qu els catalans no podien comerciar
lliurement amb Amrica abans de la signatura daquest decret?
b) Quines conseqncies va tenir per a leconomia catalana la signatura daquest decret?

Durant el segle XVIII Catalunya va experimentar un important creixement demogrfic, particularment notable a les comarques del litoral i el prelitoral. Daquest creixement demogrfic, en va sorgir la m
dobra necessria per treballar a la
indstria.
El camp catal va incrementar la
producci i algunes comarques van
iniciar una especialitzaci en productes que eren destinats a lexportaci. Daquesta manera es va comenar a vendre vins, aiguardents i
fruites seques als mercats europeus
i a les diverses colnies que Espanya
tenia a Amrica.
La venda de productes catalans a
Amrica va ser possible grcies al decret de lliure comer* signat pel rei
Carles III, el qual donava als catalans
la llibertat de comerciar directament amb els territoris americans.
Aquest comer directe havia estat
prohibit pels monarques hispnics
des del descobriment del Nou Continent. Part dels beneficis generats
per lagricultura i pel comer exterior
sinvertiren en la creaci de les primeres indstries catalanes.

Font 6. Carles III signant el decret de

lliure comer amb Amrica, pintura de
Pere Pau Muntanya.

Durant el segle XVIII, a Catalunya, igual que havia passat al Regne

Unit, el sector que va iniciar el cam de la industrialitzaci va ser el txtil
cotoner. A Catalunya tamb es van fabricar indianes, que eren venudes
en el mercat intern catal, a la resta de lEstat espanyol i a les colnies
americanes.
El nombre de fbriques txtils cotoneres mogudes amb energia hidrulica es multiplic. No va ser, per, fins a lany 1833 quan sestabl la primera indstria txtil que va utilitzar el vapor com a energia. Va
ser la fbrica Bonaplata, situada a Barcelona.

PARAULES CLAU
indianes

Font 7. Teler manual de fusta de finals del segle XVIII.

3.4. Observa la fotografia i contesta aquestes preguntes:

a) Qu s un teler?
b) Amb quines energies podia funcionar aquest teler a finals
del segle XVIII a Catalunya?
c) On es venien els productes fets amb aquestes mquines?
d) Quin grup social produa les indianes? Quins grups socials
es beneficiaven de la venda dindianes?

Font 8. Fbriques dindianes i treballadors

a Barcelona (segle XVIII)
Any
1768
1778
1784
1794
1804

Nre. de fbriques
29
71
80
150
230

Nre. dobrers
4 000
6 500
8 638
12 000
16 000

Font: ALEJANDRO SNCHEZ. Los fabricantes de algodn de Barcelona (17221839).

3.5. Observa les dades de la taula i resol aquestes qestions:

a) Qu eren les indianes?
b) Fes un grfic amb les dades de la taula.
c) Quin aspecte de leconomia catalana del segle XVIII illustra
aquesta taula?

A C T I V I T A T S
3.6. Quines van ser les conseqncies de la derrota de l11 de setembre

de 1714?
3.7. Quina relaci familiar hi havia entre Carles III i Felip V?
3.8. Qu s el despotisme illustrat?
3.9. Explica quines sn les principals reformes que va promoure Carles III

en diferents mbits.
3.10. Quins canvis van experimentar leconomia i la poblaci catalanes

durant el segle XVIII?

RECORDA
A finals del segle XVIII, Catalunya era
lnica part de lEstat espanyol preparada per rebre la Revoluci Industrial.

69

Unitat 3
2. La crisi de lAntic Rgim (1808-1833)
El mar de 1808, el prncep Ferran, fill i hereu del rei Carles IV, protagonitz una revolta, el mot dAranjuez. Va obligar a abdicar el seu
pare i es va autoproclamar rei amb el nom de Ferran VII (1808-1833).
Durant el seu regnat, lAntic Rgim espanyol entr en crisi.
1808

1814

Regnat de Josep Bonapar te

Guerra del Francs

1820

Ferran VII

1823

1833

Trienni Liberal

Perode absolutista

PARAULES CLAU

Retorn de labsolutisme

Ferran VII

2.1. La guerra del Francs i la Constituci de 1812

70

Uns mesos abans del mot dAranjuez, Carles IV havia perms que les
tropes franceses transitessin pel territori espanyol per atacar Portugal.
Tot i que el novembre de 1807 van derrotar Portugal, les tropes franceses van continuar installant-se a les ciutats ms importants dEspanya. Tot estava a punt perqu Napole sannexions Espanya.
El mot dAranjuez va accelerar els plans de Napole. Lemperador
francs va cridar Carles IV i Ferran VII a Baiona amb lexcusa darbitrar una soluci entre ells i, un cop all, els va forar a abdicar en favor
seu. Aleshores Napole va nomenar rei dEspanya el seu germ Josep
Bonaparte. Aquest rei intent suprimir lAntic Rgim amb lajut despanyols dideologia liberal coneguts amb el malnom dafrancesats.

3.11. A partir de la font 9, respon:

a) Explica, a partir dels textos, el procs del
canvi de monarca a Espanya.
b) Qu va motivar la renncia de Carles IV
a la Corona?
c) Amb quin adjectiu podries qualificar els
processos reflectits en els textos?
d) Quin s aquest altre jo que esmenta
Napole en la seva proclama?

Font 9. Dels Borb als Bonaparte

Como los achaques de que adolezco no me permiten por ms
tiempo el gran peso del gobierno de mis reinos, he determinado abdicar mi Corona en mi heredero Fernando. Por tanto, es
mi voluntad que sea reconocido y obedecido como rey.
Carles IV (mar de 1808).

Napole Bonaparte.

Josep Bonaparte.

Espanyols, els vostres prnceps mhan cedit tots els seus drets a
la Corona dEspanya. Jo renunciar a tots els meus drets, i
collocar la vostra gloriosa Corona sobre el cap dun altre jo.
Proclama de Napole als espanyols (maig de 1808).
Carles IV.

Ferran VII.

Seor, mi hermano:
Vuestra Majestad Imperial sabr sin duda que yo no he renunciado en favor de mi hijo, sino por la fuerza de las circunstancias. Dirijo
a V. M. I. una protesta contra los sucesos de Aranjuez y contra mi abdicacin.
Carta de Carles IV a Napole (abril de 1808).

Font 10. La crrega dels mamelucs, de

Francisco de Goya. Aquesta pintura representa el mot popular madrileny del 2
de maig de 1808.
3.12. Observa la pintura i fes aquestes ac-

tivitats:
a) Descriu la pintura i assenyala, sobretot,
les formes de vestir i darmar-se dels protagonistes.
b) Busca en una enciclopdia el terme mamelucs i explica per qu eren a Madrid el
2 de maig.

La imposici dun nou rei i la presncia de lexrcit francs van provocar la revolta de bona part de la poblaci espanyola.
Arran daquests fets, els espanyols, ajudats per tropes angleses, iniciaren la guerra del Francs. Els francesos es van haver denfrontar
amb la guerrilla, s a dir, amb la poblaci civil alada en armes. Va ser
una guerra dura, en la qual gaireb ning no feia presoners i on espanyols i francesos van donar mostra continuada de salvatgisme i crueltat. La guerra del Francs es va acabar el 1814 amb la derrota francesa
i la fugida de Josep Bonaparte i els seus partidaris.
Els espanyols que van lluitar contra els francesos sautoanomenaven
patriotes. El 1810 els patriotes van aconseguir reunir Corts a la ciutat
de Cadis, la qual no havia estat ocupada pels francesos. Els reunits a
Cadis, majoritriament dideologia liberal, van aprofitar les Corts per
enderrocar lAntic Rgim. Als diputats liberals sels oposava una minoria de diputats absolutistes que representaven els interessos dels estaments privilegiats.
En nom de Ferran VII, que shavia refugiat a Frana, els diputats liberals van redactar la Constituci de 1812. Aquest text va ser la primera constituci de la histria de lEstat espanyol.

PARAULES CLAU
Constituci de 1812

71

SABIES QUE...?
Josep Bonaparte va ser conegut popularment amb el malnom de Pepe
Botella.

Font 11. Tasca legislativa de les Corts de Cadis (1810-1812)

Constituci

Altres lleis

Sobirania Nacional

Supressi del feudalisme

Sufragi universal mascul

Fi de privilegis estamentals

Divisi de poders

Supressi de la Inquisici

Monarquia constitucional

Supressi dels gremis

Catolicisme com a religi oficial de lEstat

Abolici de la tortura

mplies llibertats individuals

Llibertat econmica

RECORDA
El 1812 es va redactar la primera
constituci de lEstat espanyol.

Unitat 3
2.2. Entre el liberalisme i labsolutisme

72

Acabada la guerra, Ferran VII es va

Font 12. La tornada de Ferran VII
negar a signar la Constituci i va empresonar molts liberals. Va fracassar,
aix, el primer intent de dur a terme
una revoluci liberal a Espanya.
Ferran VII restabl labsolutisme,
per el 1820 va haver dacceptar lxit
dun pronunciamiento* militar liberal i va acatar la Constituci de 1812.
Sinici aleshores un perode conegut
com el Trienni Liberal, que acab el
1823.
Els liberals van intentar aplicar les
lleis aprovades a les Corts de Cadis,
per a diferncia dels liberals francesos, no tenien un grup social prou
fort que els dons suport. La burgesia
espanyola era numricament escassa,
econmicament feble i, a ms, residia lluny de la cort de Madrid.
Les reformes liberals no van durar gaire. El 1823, la Santa Aliana*
va envair Espanya i va restituir Ferran VII com a rei absolut. El segon
intent de dur a terme una revoluci liberal a Espanya tampoc no havia tingut xit. El regnat de Ferran VII va tenir, per, ms problemes.
Entre 1808 i 1824, es van perdre les colnies americanes, que van esdevenir repbliques independents. Limperi colonial espanyol restava
redut a Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
A partir de 1829 va esclatar un greu conflicte successori. Des de
lentrada dels Borb a Espanya, la llei slica prohibia la successi femenina a la Corona. Ferran VII noms tenia una filla, la princesa
Isabel, i per tal que Isabel pogus regnar, Ferran va anullar aquesta llei.
Aquest fet, per, atemptava contra les aspiracions de successi que tenia el seu germ Carles Maria Isidre, el qual no va acceptar la situaci,
i el 1833, un cop mort Ferran, va declarar la guerra a Isabel II.

A C T I V I T A T S

Declaro que mi Real nimo es, no solamente no jurar ni acceder a dicha

Constitucin ni a decreto alguno de las
Cortes [...], sino declarar aquella Constitucin y tales decretos nulos y de ningn valor ni efecto, ahora ni en tiempo
alguno, como si no hubiesen pasado tales actos.
Manifest de Ferran VII
(4 de maig de 1814).

Ferran VII com a rei absolut, de Luis

de la Cruz.
3.13. Llegeix el manifest i contesta aquestes

preguntes:
a) A quina constituci salludeix en aquest
text?
b) Quina forma de govern est suprimint
Ferran VII? I quina est implantant?
c) Fes una descripci del retrat del rei.

VOCABULA

RI

Pronunciamiento. Mot castell que es

refereix a lacci armada dun grup de
militars contra el govern per tal de derrocar-lo o alterar el sentit de la seva poltica.
Santa Aliana. Tractat signat el 1815 pel
qual les potncies absolutistes (ustria, Prssia, Rssia i Frana) es comprometien a mantenir labsolutisme a
Europa i a intervenir militarment contra
qualsevol revoluci liberal.

3.14. A quina famlia reial pertanyia Ferran VII? I Josep I?

3.15. Qu va succeir a Baiona lany 1808?
3.16. Qui es va enfrontar en la guerra del Francs?
3.17. Quines diferncies hi havia entre un absolutista i un liberal?
3.18. Quins principis del liberalisme hi ha en la Constituci de 1812?
3.19. Per qu va fracassar el Trienni Liberal?
3.20. Explica en qu va consistir el problema successori de Ferran VII.

SABIES QUE...?
La independncia de les colnies
americanes va ser dirigida pels criolls,
que eren els descendents dels antics
colonitzadors.

3. La construcci de lEstat liberal

(1833-1874)
Desprs de morir Ferran VII, el 1833, va
pujar al tron la seva filla, Isabel II (18331868). Durant el seu regnat es va abolir
definitivament lAntic Rgim i sinici la
construcci dun Estat liberal basat en la separaci de poders, la igualtat davant la llei i
el sistema econmic capitalista.

3.1. Les guerres Carlines

Lestabliment de lEstat liberal va tenir lloc
mentre a Espanya es vivia una guerra civil
provocada perqu Carles Maria Isidre es negava a reconixer Isabel II com a reina. Els
partidaris de Carles Maria Isidre, anomenats carlins, consideraven que
el tron dEspanya corresponia al germ de Ferran VII, a qui ells tractaven com a rei legtim i anomenaven Carles V.
El bndol carl era integrat per sectors de la noblesa i de lEsglsia
partidaris de lAntic Rgim i tamb per molts pagesos que tenien por
que laplicaci didees liberals els perjudiqus.
Els carlins prometien restablir les lleis i les institucions catalanes que
havien estat suprimides per Felip V el 1714. Tamb es van comprometre a defensar els furs del Pas Basc i Navarra* que els liberals volien
abolir. Per aix el carlisme va tenir fora seguidors a Catalunya, el Pas
Basc i Navarra.
Els partidaris dIsabel II eren anomenats isabelins o, a causa de la
ideologia de la majoria dells, liberals. Aquest bndol era format pel sector majoritari de la noblesa, per les altes jerarquies de lEsglsia i per la
burgesia. Tamb eren isabelins molts funcionaris i la major part dels oficials de lexrcit. A diferncia dels carlins, els isabelins es proposaven suprimir lAntic Rgim.
Durant el segle XIX, els carlins i els liberals es van enfrontar en tres
guerres civils, que sempre van acabar amb una victria liberal.

Font 13. Isabel II, nena (A) i

Carles M. Isidre de Borb (B), del
pintor Vicente Lpez.
3.21. Respon aquestes preguntes:

a) De qui era filla Isabel II? I Carles

Maria Isidre, de qui era fill?
b) Quin parentiu hi havia entre
aquests dos personatges?
c) Per qu es van enfrontar?
d) Com sanomenaven els seguidors
de cadascun dells?

73
VOCABULA

RI

Furs del Pas Basc i Navarra. Expressi

amb qu es coneixen les lleis prpies
daquests territoris i que organitzaven
la seva vida poltica.

PARAULES CLAU
Isabel II
guerres Carlines

Font 14. Les guerres Carlines. Guerres civils del segle XIX
Ordre

Nom

Dates

Pretendent carl

Resultat

Caracterstiques

Conveni de Bergara i exili

del pretendent carl

Els carlins es van fer forts a tot el nord

de la Pennsula Ibrica, particularment
a Navarra, el Pas Basc, Galcia,
Catalunya i el Maestrat.

1a

Guerra dels Set

Anys

1833-1840

Carles M. Isidre
(Carles V)

2a

Guerra dels
Matiners

1846-1849

Carles VI

Derrota carlina i exili del

pretendent carl

Noms va tenir lloc a Catalunya.

3a

Tercera carlinada

1872-1876

Carles VII

Derrota carlina i exili del

pretendent carl

Va tenir lloc a Navarra, el Pas Basc,

el Maestrat i Catalunya.

Unitat 3
3.2. Les reformes liberals

74

Lestabliment del liberalisme a Espanya no va ser fruit de cap revoluci,

sin el resultat dun pacte entre la Corona i els liberals.
Durant el regnat dIsabel II, es van alternar en el govern dos grups
liberals: els moderats i els progressistes. Tots dos corrents estaven dacord en les qestions ms bsiques, com la necessitat dabolir lAntic
Rgim i establir una monarquia constitucional. Els dos grups poltics
defensaven el sufragi censatari i loficialitat de la religi catlica. Els
moderats eren, per, partidaris datorgar a la Corona ms poders que
els que consideraven necessaris els progressistes. Daltra banda, en els
perodes de govern progressista, llibertats com la de premsa o de reuni eren ms mplies que les existents durant els governs moderats.
Isabel II va mostrar clarament les seves preferncies pels moderats i
noms crid els progressistes a governar obligada per pronunciamientos de militars progressistes.
Les principals mesures per abolir lAntic Rgim i establir lEstat liberal van ser preses per governs progressistes en
el perode comprs entre 1836 i 1841. Entre aquestes mesures destaquen les segents:
La supressi del feudalisme. Els senyors feudals van
perdre el dret a jutjar els pagesos i a cobrar-los impostos. A
canvi, els senyors feudals van obtenir la plena propietat privada de les seves antigues senyories. Arran daquesta mesura, els pagesos que estaven establerts a les terres dels senyors
des de feia generacions van perdre el dret de treballar una
terra determinada i molts dells van esdevenir simples jornalers.
La desamortitzaci eclesistica. Dacord amb aquesta mesura, decretada pel ministre dHisenda Juan lvarez
Mendizbal, les finques dels ordes religiosos van ser expropiades i posteriorment venudes en subhasta. La desamortitzaci va comportar, duna banda, ingressos per a
lEstat i, de laltra, ladquisici per part de burgesos i nobles
de propietats que fins aleshores havien estat en mans de
lEsglsia.

Font 15. Baldomero Espartero (17931879), militar i poltic progressista que

va dirigir les tropes liberals durant la
primera guerra Carlina. Les seves victries militars van ser recompensades i li va
ser concedit el ttol de duc de la Victria.
Lany 1842 va ordenar el bombardeig de
Barcelona des del castell de Montjuc per
tal de sufocar una revolta popular.

Font 16. La desamortitzaci

En plena guerra Carlina va comenar letapa ms important de la desamortitzaci eclesistica. Les lleis de Mendizbal del 1836 i del 1837
van disposar la incautaci de la totalitat dels bns dels ordes religiosos i
la de bona part dels del clergat secular. Lenorme massa de bns expropiats va ser subhastada. Els pagesos, com que no disposaven de prou diners, no van figurar entre els compradors de terres subhastades.
EMILI GIRALT: La propietat i lexplotaci de la terra
durant el segle XIX (adaptaci).

3.22. Llegeix el text sobre la desamortitzaci i contesta les

preguntes segents:
a) Qu signifiquen els termes orde religis, clergat secular i
expropiar?
b) Qui va ser Mendizbal?
c) A qui va beneficiar la desamortitzaci?
d) A qui va perjudicar aquesta mesura?

 Lestabliment de constitucions. Les diferents constitucions que

van estar en vigor durant el regnat dIsabel II regulaven el poder de la
Corona. Tamb reconeixien la igualtat dels ciutadans davant la llei, tot
i que implantaven el sufragi censatari.
SABIES QUE...?
Dacord amb el sufragi censatari, noms disposaven de dret de vot prop
dun 0,5 % dels ciutadans de sexe
mascul en perodes de govern dels
moderats i prop dun 3 % quan el govern era exercit pels progressistes.

Font 17. Isabel II jurant la Constituci

dos dies desprs de ser declarada major
dedat (1843). La reina va ser considerada major dedat quan va fer tretze anys.
Font 18. La Constituci de 1837
Art. 2. Todos los espaoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa
censura.
Art. 4. Unos mismos cdigos regirn en toda la monarqua.
Art. 11. La nacin se obliga a mantener el culto y los sacerdotes de la religin catlica
que profesan los espaoles.
Art. 12. La potestad de hacer la ley reside en las Cortes con el rey.
Art. 36. El rey y las Cortes tienen la iniciativa de las leyes.
Art. 45. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey.
Art. 63. A los juzgados y los tribunales pertenece exclusivamente la potestad de aplicar
las leyes en los juicios civiles y criminales.

3.23. Llegeix la font 18 i respon les pre-

guntes segents:
a) Un absolutista, podia estar dacord amb
aquest text? Per qu?
b) Quin article de la Constituci tracta
aquests aspectes: loficialitat de la religi catlica, el poder executiu, la igualtat davant
la llei, la fi de les justcies senyorials, la llibertat dexpressi i el poder legislatiu?

Font 19. Protagonistes de les reformes liberals

Protagonistes

Com els afecten les reformes liberals

Corona

Malgrat que perdi poder, es mantenen la instituci i la dinastia.

Noblesa

Mant bona part de les antigues propietats i obt terres

desamortitzades.

Gran burgesia

s beneficiada pel liberalisme econmic i obt terres

desamortitzades.

Esglsia

Malgrat perdre algunes terres, mant loficialitat de la religi i el

control de lensenyament.

Pagesos

Molts es converteixen en jornalers. No tenen drets poltics.

Petita burgesia

No t drets poltics.

Poble urb

No t drets poltics.

RECORDA
Durant el regnat dIsabel II es va abolir definitivament lAntic Rgim i es
va instaurar lEstat liberal.

75

Unitat 3
3.3. El Sexenni Democrtic

76

El setembre de 1868 va triomfar una revoluci, la Gloriosa, que va destronar

Isabel II i va donar pas al primer perode
democrtic de la histria dEspanya: el
Sexenni Democrtic (1868-1874).
La revoluci es va iniciar a Cadis
amb un pronunciamiento, al qual es van
afegir la majoria de guarnicions de
lEstat. Al mateix temps, a moltes ciutats es van produir revoltes populars
contra Isabel II. Incapa de controlar la
situaci, la reina va decidir exiliar-se.
Els generals Joan Prim i Francisco
Serrano van esdevenir els homes forts del govern provisional que va
ocupar el poder. El nou govern dirig la implantaci dun rgim democrtic basat en el sufragi universal, el reconeixement dmplies llibertats i la separaci entre lEsglsia i lEstat. Aquests principis van
quedar recollits en la Constituci de 1869, que definia Espanya com
una monarquia constitucional.
Un cop aprovada la Constituci de 1869, calia trobar un rei que no
fos de la dinastia dels Borb. El general Prim va promoure la candidatura del prncep itali Amadeu de Savoia, que va ser coronat rei
dEspanya lany 1870 amb el nom dAmadeu I.

Font 20. La recerca dun nou rei, segons

una caricatura de 1869.
3.24. Fes aquestes activitats a partir de la
caricatura anterior:
a) Explica quina relaci t aquesta caricatura amb el text daquesta pgina.
b) Identifica els personatges segents en la
illustraci: la reina Isabel II, el seu fill (el
futur Alfons XII), el candidat carl i el regent (el general Serrano) a la recerca dalg
que vulgui ocupar el tron.

PARAULES CLAU
Amadeu I de Savoia

SABIES QUE...?
El general Serrano va ser un dels
amants dIsabel II, que es referia a ell
com el general bonito.

Font 21. Joan Prim (1814-1870). Militar i poltic catal, va participar en

diverses campanyes militars i va ser
membre del partit progressista. Va ser un
dels lders de la Revoluci de Setembre.
Va ser assassinat el 27 de desembre de
1870, acci que satribueix a un republic andals.

Font 22. Francisco Serrano (18131882). Militar i poltic liberal andals.

Va ser un dels promotors de la Revoluci
de Setembre i va ocupar diversos crrecs
poltics i militars durant el Sexenni.
Desprs de 1874, va acceptar el retorn
dels Borb i va continuar exercint alts
crrecs poltics i militars.

RECORDA
Entre 1868 i 1873 Espanya va viure
el primer perode democrtic de la
seva histria.

El seu regnat va ser curt, ja que no va superar els nombrosos problemes amb qu es va trobar, i va abdicar lany 1873.
Font 23. Conflictes de la monarquia democrtica dAmadeu I
Escs suport popular. Era un monarca estranger
Assassinat el 1870 del seu defensor, Joan Prim
Inici de la tercera guerra Carlina
Revoltes dels independentistes cubans
Revoltes armades dels republicans espanyols

Les Corts van decidir, aleshores, proclamar la Primera Repblica

Espanyola. Aquest nou rgim va haver dafrontar problemes heretats
del regnat dAmadeu I, com ara la revolta de Cuba i la tercera guerra
Carlina.
La Repblica, a ms, tenia poc suport a la major part dEspanya i noms hi havia fora republicans a Catalunya. Lesclat de revoltes populars
reclamant millores en les condicions de vida dels treballadors va acabar
dinestabilitzar la situaci.
Aquest conjunt de problemes va facilitar el triomf
del cop destat del general
Manuel Pava* el gener de
1874, que pos fi a la Repblica onze mesos desprs
dhaver estat proclamada.
Daquesta manera finalitzava la primera experincia democrtica a Espanya. Alguns
ciutadans i ciutadanes van
mantenir viva la idea de la repblica, per caldria esperar
un perode de cinquantaset anys per aconseguir que
aquest sistema de govern es
torns a instaurar.

A C T I V I T A T S

Font 24. Amadeu I de Savoia, el primer

rei democrtic espanyol.

77

Font 25. Proclamaci popular de la Primera Repblica a la plaa de Sant Jaume

de Barcelona.

3.25. Qui eren els carlins?

3.26. Les guerres Carlines, poden considerar-se guerres civils? Per qu?
3.27. Explica les similituds i les diferncies existents entre els moderats i

els progressistes.
3.28. Qu va ser la desamortitzaci?
3.29. Quins van ser els problemes del regnat dAmadeu I?
3.30. Quines formes de govern diferents va haver-hi durant el Sexenni

Democrtic?

VOCABULA

RI

Manuel Pava. Militar que el 3 de gener

de 1874 va irrompre al Congrs al capdavant dun destacament de la gurdia
civil, i va obligar els diputats a abandonar la cambra. Aquest fet va significar
el final de la Primera Repblica.

Unitat 3
4. El difcil cam
de la industrialitzaci
Espanya no va ser un pas que sorts gaire beneficiat de limpuls econmic de la Revoluci Industrial. Al final del segle XIX noms una part
de lEstat espanyol es podia considerar plenament industrialitzada:
Catalunya.

4.1. El segle XIX: lpoca de la industrialitzaci

78

Catalunya era, a finals del segle XVIII, a punt dentrar en lera de la industrialitzaci. El creixement demogrfic, lespecialitzaci agrcola, el
comer internacional i, sobretot, la implantaci de les indianes feien
pressuposar que el pas podia continuar el mateix cam iniciat al Regne
Unit.
La guerra del Francs i lagitat regnat de Ferran VII van retardar
lentrada de la indstria moderna fins al 1833. A partir daquesta data,
i en un perode de vint-i-cinc anys, la indstria cotonera catalana es va
modernitzar i es va situar en una de les posicions ms avanades de
lEuropa continental. Ls de lenergia de vapor es va combinar amb la
implantaci de telers i de filadores mecniques, com les mule-jennies*
i les selfactines*, que van desplaar progressivament les antigues mquines de fusta.
Per aquest procs de modernitzaci tenia un gran problema. Catalunya, a diferncia del Regne Unit i altres pasos europeus, no tenia
carb propi. El carb per fer funcionar les mquines de vapor simportava del Regne Unit i resultava molt car. No obstant aix, fins a finals del segle XIX, era ms barat portar carb del Regne Unit que dAstries, lnica regi dEspanya que en produa en grans quantitats.

Font 26.
(Tm)
(Tm)
50 000
50 000
40000
40 000
30000
30 000
17861
20000
17 861
20 000
6120
14663
10000
6120
14 663
1429
10 000
3395
1429
0
3395
0
Any 1820 1830 1840 1850 1860
Any 1820 1830 1840 1850 1860

Catleg de lexposici Catalunya, la fbrica dEspanya.

3.32. Llegeix el text de la font 27 i contesta les preguntes segents:

a) Quina s la gran diferncia entre la indstria catalana i langlesa?

b) Per qu Catalunya ha de fer servir laigua com a energia per a la seva indstria?
c) Quins productes txtils devien ser ms barats, els anglesos o els catalans? Per qu?
d) Qu deu ser el tal dAquilles de la industrialitzaci catalana? Argumenta-ho.

23832
23 832

1870
1870

1880
1880

A. Entrada de cot en floca pel port de Barcelona.

1895
1895
1885
1885
1875
1875
1865
1865
1855
1855
Dades 0
Dades
(%) 0
(%)

Espanya
Espanya

50
50
Catalunya
Catalunya

B. Percentatge del cot que entra a Catalunya amb relaci al dEspanya.

3.31. Observa els grfics i contesta:

a) Quina informaci et proporcionen aquests

grfics?
b) Observa el grfic B. Quins percentatges de
cot devien arribar a altres ports?
c) Qu podem deduir de lanlisi dels grfics?

Font 27. Aigua i carb

El millor combustible per a la mquina de vapor s el carb mineral. Els pasos carboners han gaudit dun avantatge incomparable a lhora demprendre la cursa industrial.
Privada de carb, Catalunya sha vist obligada a perllongar ls de la fora hidrulica
durant tot el segle XIX.
Catalunya, pas sense carb, sha vist obligada a fer del vapor un s restringit. La comparaci del que costava produir un cavall de vapor a Catalunya i a Anglaterra ho diu
tot sobre el tal dAquilles de la industrialitzaci catalana.
La despesa anual de produir un cavall de vapor el 1865 (en rals) era a Anglaterra de
1.101,5 i a Catalunya, de 3.249,98.

40732
40 732

VOCABULA

RI

Mule-jenny. Mquina de filar inventada

el 1779 per Samuel Crompton i que va
revolucionar la indstria txtil per la
quantitat i la qualitat del fil produt.
Selfactina. Mquina de filar introduda a
Catalunya el 1854, dotada dun cert automatisme, conegut com a selfacting.
La seva expansi va produir greus conflictes perqu provocava latur fors
de molts filadors.

100
100

Per tal de superar aquest inconvenient, molts burgesos catalans decidiren tornar a fer servir lenergia hidrulica, ja coneguda en el sector txtil des del segle XVIII. Fou per aix que moltes indstries txtils
es van establir al costat dels rius. Aquestes indstries van rebre el nom
de colnies industrials. A ms de la fbrica, la colnia disposava
dhabitatges per a lamo i per als obrers i de diversos serveis com ara una
esglsia o capella, botigues, un caf i, fins i tot, escoles. La capacitat
productiva de la colnia, per, era ms reduda que la dels vapors, indstries que utilitzaven carb.
Grcies als vapors de les ciutats i a les colnies, la industrialitzaci
es va estendre per una part important de Catalunya. A banda del pla de
Barcelona, les comarques ms industrialitzades van ser el Valls, sobretot Terrassa i Sabadell, lAnoia, amb el centre dIgualada, el Bages, el
Garraf i el Maresme, comarques que tenien, respectivament, en Manresa, Vilanova i Matar ciutats amb un important nombre dindstries. Tamb hi hagu indstries al llarg dels rius Llobregat, Cardener
i Ter.
A banda de la indstria del cot, tamb cal destacar la indstria llanera i, en menys mesura, la metallrgica. Al voltant daquests sectors
van anar creixent, al llarg del segle XIX, altres sectors com el del paper,
el de la farina, el del ciment i, en general, les indstries de bns de consum*. Sestablien, aix,
les bases duna gran diversificaci industrial*
que va tenir lloc al primer ter del segle XX.

PARAULES CLAU
colnia industrial
vapor

VOCABULA

RI

Bns de consum. Productes acabats que

sn destinats al consumidor (mobles,
productes alimentaris, vestits, etc.).
Diversificaci industrial. Fet daugmentar la gamma dactivitats industrials.

RECORDA
Catalunya s lnic territori de lEstat
espanyol que estava plenament industrialitzat a finals del segle XIX.

79

el Fluvi

el Ter
at
el Llobreg

el Seg re

ra
orde
la T

l A

Font 28. Localitzaci de la

indstria txtil a Catalunya
al segle XIX.

ia
no

3.33. A partir de la informa-

Fo
ix

T
re
lEb

ci del mapa, contesta les

qestions segents:
a) Quines comarques de Catalunya van ser les ms industrialitzades?
b) Per qu podem dir que a
Catalunya al segle XIX hi va
haver una doble localitzaci
industrial?

el
el G a i

el Franc
ol

40 km

L E

R S

Cot

Llana

+1000

+300

101-1000

101-300

11-100
1-10

31-100
1-30

Unitat 3
Larribada del ferrocarril
Amb cert retard amb relaci al Regne Unit, a Espanya tamb es va
construir el ferrocarril. La primera lnia frria, que unia Barcelona
amb Matar, va ser inaugurada lany 1848. Durant els trenta anys
segents, la xarxa de ferrocarril es va estendre per tot el territori peninsular. Aquesta expansi fou possible grcies, sobretot, al capital estranger. Fins a la dcada de 1880 els espanyols no van fabricar ni vagons ni locomotores, que fins aleshores simportaven dEuropa.
El ferrocarril, per tant, no va ser tan decisiu en limpuls de la indstria a Espanya com ho havia estat al Regne Unit.

RECORDA
La primera lnia frria de lEstat espanyol unia Barcelona amb Matar i
fou inaugurada lany 1848.

Font 29. Ferrocarril Barcelona-Matar.

Font 30. Desenvolupament

del ferrocarril a Espanya

80

Any

Lnia frria (km)

SABIES QUE...?
La segona lnia de ferrocarril de lEstat espanyol es va construir el 1852 i unia
Madrid i Aranjuez, on hi havia un dels grans palaus del rei.

4.2. La indstria fora de Catalunya

Espanya, a diferncia de Catalunya, era al segle XIX un pas agrari,
dominat per una noblesa que era la
propietria de les terres del pas.
LEstat espanyol no disposava duna indstria que pogus donar
feina a tota la poblaci, que va augmentar molt al segle XIX. Lemigraci va esdevenir la sortida per
trobar feina. Aix, molts gallecs i
andalusos van emigrar a Amrica.
3.35. Llegeix la font 31 i respon:
a) Explica la situaci en qu queda
Galcia a causa de lemigraci.
b) Comenta la frase segent: viudas de
vivos e mortos.

Font 31. Lemigraci dels gallecs

ste vaise y aquel vaise
e todos, todos se van.
Galicia, sin homes quedas
que te poidan treballar.
Tes, en cambio, orfos e orfas
e campos de soledad;
e nais* que no teen fillos,
e fillos que no teen pis*.
E ts corazns que sufren
longas ausencias morts;
viudas de vivos e mortos
que ningun consolar.
ROSALA DE CASTRO: Pra a Habana!
nais = mares
pis = pares

1848
1855
1860
1865
1870
1875
1880
1885
1890
1895
1900

28
477
1 918
4 831
5 472
6 118
7 478
8 931
10 000
11 529
12 203

3.34. Resol aquestes qestions a partir de

les dades de la font 30:
a) Fes un grfic de barres amb la informaci que et proporciona la taula.
b) En quin lloc de la geografia dEspanya situaries els 28 km de lnia frria de 1848?
c) Amb quants anys de retard arrib el ferrocarril a Espanya des de la seva invenci?
d) Don van sortir majoritriament els diners per finanar aquestes lnies frries?

Tot i que de forma allada, tamb hi va haver indstria a altres zones de lEstat. A Mlaga i a Astries es van crear indstries siderrgiques que, per diversos motius, no van prosperar. No va ser fins als
darrers vint anys del segle XIX quan va sorgir un altre centre industrial
de gran volada. Aquest cop va ser el Pas Basc, i la indstria capdavantera va ser la siderrgica.
A final del segle XIX, noms Catalunya semblava transformar-se a
un ritme similar al daltres pasos dEuropa occidental. La Catalunya
de 1900 era ja una societat industrial, amb una burgesia forta i potent
i gran quantitat dobrers. Catalunya era un pas dotat de nuclis urbans
de gran creixement i shavia transformat en la fbrica dEspanya.

Font 32. La Colnia Sed, a Esparreguera (Baix Llobregat).

SABIES QUE...?

81

Als catalans que al segle XIX van anar

a Amrica a fer fortuna sels coneixia
com a indians i alguns dells, en tornar, van bastir grans mansions.

Font 33. El desenvolupament de la indstria

catalana va ser possible grcies al ferro basc
i al carb importat de
Galles.

A C T I V I T A T S
3.36. Quin va ser el sector ms important de la indus-

3.40. A banda de Catalunya, a quines altres zones de

trialitzaci catalana al segle XIX?

3.37. Per qu tants espanyols van haver demigrar a

lEstat espanyol va haver-hi indstria? De quin tipus

dindstria es tractava?

Amrica al llarg del segle XIX?

3.41. Qu vol dir la frase: Catalunya shavia transfor-

3.38. Digues les diferncies entre un vapor i una colnia.

mat en la fbrica dEspanya?

3.39. Assenyala en un mapa mut de Catalunya les co-

3.42. A qui va beneficiar la industrialitzaci espanyola

marques que es van industrialitzar al segle XIX.

del segle XIX?

Unitat 3
5. El moviment obrer a Catalunya
(1833-1874)
Durant el segle XIX, a Catalunya va augmentar progressivament el
nombre dobrers industrials. En menys de seixanta anys els obrers
txtils a Barcelona es van multiplicar per deu, i el 1850 ja nhi havia
100 000, i la xifra no parava daugmentar.
Aquests obrers tenien unes condicions de vida i de treball molt
dures, fora semblants a les que havien patit els obrers anglesos, com
per exemple: jornades laborals de dotze o tretze hores, salaris baixos, i
molt sovint per sota del cost de la vida, manca de seguretat en el treball,
mala alimentaci i habitatges bruts i humits on vivien diverses famlies.
boina o gorra

brusa de vellut

camisa
o samarreta

SABIES QUE...?
A Barcelona a mitjan segle XIX hi havia una olla pblica municipal que
proporcionava aliment gratut als
ms necessitats, si b molts obrers
es negaven a anar-hi a causa de la
seva mala qualitat.
Un dels primers dirigents obrers catalans coneguts va ser el filador
Josep Barcel, que va ser executat
per encapalar la protesta contra la
introducci de les selfactines.
Els empresaris catalans reconeixien el 1862 que els salaris dels
obrers havien baixat un 11 % des del
1849, mentre que el cost de la vida
havia pujat un 31,1 %.

pantalons
de vellut

Quasi un 55 % del sou es destinava a

lalimentaci. Els aliments ms habituals de la dieta dun obrer catal eren
el pa, les arengades, els llegums, les
patates, la carn salada, el bacall i els
menuts, coneguts tamb com la carn
del dissabte.

82

Font 34. Lalimentaci i la indumentria dels obrers catalans.

espardenyes de vetes

Davant la situaci de misria que patien, els treballadors catalans es

van organitzar. Les primeres accions obreres van tenir un carcter luddita, com la crema del vapor Bonaplata el 1835. Encara el 1854 hi va
haver avalots luddites contra la introducci de les selfactines.
El maig de 1840 es fund lAssociaci de Teixidors de Barcelona,
primer sindicat dofici* que agrupava obrers i obreres de diferents fbriques. Va arribar a tenir 4 000 membres, i el seu exemple va ser seguit
a moltes localitats i tamb per altres oficis. El 1843 ja hi havia a tot
Catalunya 57 000 obrers associats en diferents sindicats.
Els governs liberals van prohibir repetidament aquestes associacions. Aix va fer que esdevinguessin clandestines i que duressin poc.
La llibertat dassociaci present en el Sexenni Democrtic va fer possible laparici de molts sindicats nous.

VOCABULA

RI

Sindicat dofici. Agrupaci dobrers duna mateixa branca de la indstria (teixidors, maquinistes, filadors, boters...).

RECORDA
El primer gran sindicat dofici de
lEstat espanyol va ser lAssociaci
de Teixidors de Barcelona, fundada
el 1840.

El sindicat ms important va ser Les Tres Classes de Vapor (18691916), que agrupava treballadors de les fbriques de cot. Un exemple
de la seva fora s que el 1870 va ser capa de donar menjar durant
quinze setmanes als 2 500 obrers de les fbriques txtils de Vilanova i
la Geltr que feien vaga.

PARAULES CLAU
associacionisme obrer

Font 35. Lassociacionisme obrer

Excellentssim duc de la Victria,
Els que subscriuen, delegats de la classe obrera de Catalunya, es presenten a V. E. per demanar el segent:
Els obrers de Catalunya desitgen la llibertat absoluta dassociar-se en els casos en els
quals, gaudint de salut, els manqui la feina, i de poder refusar el jornal quan el considerin insuficient per a les seves necessitats.
Tamb demanen que es fixi en 10 el mxim dhores de treball i que sinspeccionin les fbriques per veure si compleixen les condicions higiniques necessries. Finalment, demanen que es prohibeixi als pares posar a treballar els seus fills abans de ledat de 10 anys.
Petici dels obrers catalans al duc de la Victria, 1855 (adaptaci).

Font 36. Demanda de millores salarials

Excmo. Sr.: Se nos pagaban las piezas a
28 reales y a la semana slo podamos producir una. Este salario era insuficiente
para nuestras necesidades. Nuestros dueos nos han exigido que debamos trabajar las piezas a 24 reales.
Quien tenga sentimientos, pngase la
mano en el pecho, baje al fondo de s mismo y dganos: con 20 reales semanales,
puede, no dir un padre de familia, sino
un trabajador soltero, vivir?
Carta dels teixidors de Sallent
al governador civil (1856).
3.43. Llegeix la font 36 i contesta aquestes

En loli dAntoni Estruch es representen uns obrers catalans en manifestaci.

Durant fora temps els obrers catalans van ser republicans. Al centre de lobra
sobserva la bandera de la Repblica Espanyola.

Durant el Sexenni Democrtic simplant a Espanya lAssociaci

Internacional de Treballadors. A tot Espanya, per particularment a
Catalunya, el creixement dafiliats de lAIT va ser espectacular: lany
1870 els afiliats catalans representaven el 40 % de tots els obrers espanyols. Amb lAIT van arribar a lEstat espanyol les idees marxistes i
anarquistes. Aquestes darreres sn les que van arrelar ms a Catalunya.
Aix, el 1870, es va celebrar el Primer Congrs Obrer de Barcelona,
que va rebutjar la participaci dels obrers en la vida poltica, tal com sostenien els anarquistes.
Un cop acabat el Sexenni Democrtic, lEstat espanyol va prohibir
quasi totes les organitzacions obreres i, davant daquest fet, noms van
poder-se mantenir els sindicats dofici.

preguntes:
a) On s Sallent?
b) En quin tipus de fbrica devien treballar
els teixidors de Sallent, en un vapor o en
una colnia?
c) Quin problema tenien els teixidors de
Sallent?
d) Aquest text es pot considerar luddita?
Argumenta la resposta.
e) Si els obrers eren catalans, per qu escrivien en castell?

A C T I V I T A T S
3.44. Explica les condicions de
vida i de treball dels obrers catalans del segle XIX.
3.45. Per qu el govern espanyol

prohib les associacions obreres?

3.46. Quines tendncies de lAIT

van triomfar a Catalunya?

3.47. Es van produir accions lud-

dites a Catalunya? On?

83

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines

Ajuda

Cerca

Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
Sabeu per qu els madrilenys fan festa el dia 2 de maig? Sabeu que la
primera derrota a Europa de lexrcit de Napole es va produir a Andalusia? Sabeu que durant la guerra del Francs Girona i Saragossa van patir severssims setges? Sabeu que en el context de la guerra del Francs
Ferran VII va cedir els seus drets a la Corona espanyola a un monarca francs? Sn tantes les coses que van passar entre 1808 i 1814 que caldria
informar-nos-en una mica ms.
TASCA
En grups de tres, elaboreu un treball de sntesi sobre la guerra del
Francs, la primera de les quatre guerres que va haver-hi a lEstat espanyol al llarg del segle XIX. El treball ha docupar entre vuit i deu fulls i heu
dincloure-hi tamb illustracions. Cal que lelaboreu en format Word i que
el presenteu a la classe en format PowerPoint.

Juan Martn Daz, el Empecinado, un dels

guerrillers ms importants de la guerra del
Francs.

PROCS
El treball ha de tenir cinc apartats. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la; per tant, podeu
redactar altres entrades o canviar les proposades.

84

1. Fitxes biogrfiques dels mxims protagonistes.

1.1. Reis (Ferran VII, Napole, Josep Bonaparte).
1.2. Guerrillers (Espoz y Mina, el Empecinado, el cura Merino).
2. Fets ms importants.
2.1. El 2 de maig.
2.2. Batalles ms importants (Bailn, Arapiles, San
Marcial).
2.3. Setges de Saragossa i Girona.
2.4. Lacci dels guerrillers.

3. Guerra i literatura.
3.1. El mite del timbaler del Bruc.
3.2. Poesies, stires i canons.
4. Guerra i pintura.
4.1. La figura de Goya i la guerra.
4.2. Pintures i gravats.
5. La revoluci poltica.
5.1. Les abdicacions de Baiona.
5.2. Les Corts de Cadis.
5.3. El retorn de Ferran VII.

UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual
no conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que
consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en
el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-13).
Pintura que representa la rendici del general francs
Dupont davant el general Castaos desprs de la batalla
de Bailn, que va significar la primera gran derrota de
Napole.
Internet

Esquema de la unitat
SEGLE XVIII

Catalunya

LEstat espanyol canvia

la dinastia:
els Borb
que anullen

abolici de les
Corts i de la
Generalitat

cadastre
prohibici de
ls del catal

preparaci per a
la Revoluci
Industrial

que governen com a

lautogovern
dels territoris
peninsulars

creixement
demogrfic

comer de vins,
aiguardents
i fruites seques

fabricaci
dindianes

monarques absoluts (Felip V, Ferran VI i Carles IV)

dspotes illustrats (Carles III)
85

SEGLE XIX

crisi de lAntic Rgim

(1808-1833)

guerra
del
Francs
(18081814)

primera
constituci
liberal
(1812)

retard
de la industrialitzaci

construcci de lEstat liberal

(1833-1874)

Trienni Liberal
(1820-1823)
dcada absolutista
(1823-1833)

guerres Carlines

Catalunya:
des de 1833
inici del
moviment obrer

tensi entre moderats

i progressistes

Pas Basc:
des de
1870
(aprox.)

Sexenni Democrtic
(1868-1874)

indianes 1.3.

Unitat 3

Resum grfic
decrets de Nova Planta 1.1.

Els decrets de Nova Planta sn un

conjunt de lleis dictades per Felip V
entre 1707 i 1716 per les quals es va
abolir lorganitzaci poltica dels
territoris que formaven la Corona
dArag.

Constituci de 1812 2.1.

86

Les indianes sn teles de cot estampades, fabricades a Catalunya, que eren venudes al mercat intern
catal, a la resta de lEstat espanyol i a les colnies
americanes.

La Constituci de
1812 s la primera
constituci de lEstat espanyol.

Ferran VII 2.
Isabel II 3.

Ferran VII s un monarca el regnat del

qual es caracteritza pels enfrontaments
entre absolutistes i liberals.

Durant el regnat dIsabel II saboleix definitivament lAntic Rgim i sinicia la construcci de lEstat liberal.

Amadeu I de Savoia 3.3.

guerres Carlines 3.1.

Les guerres Carlines

sn un conjunt de tres
guerres civils que van
tenir lloc a Espanya entre 1833 i 1876 en el
context de la revoluci
liberal espanyola.

Amadeu I de Savoia s
un prncep itali que
va ser coronat rei dEspanya el 1870 desprs
dhaver estat aprovada
la Constituci de 1869.

colnia industrial 4.1.

vapor 4.1.

87

La colnia industrial s una indstria txtil que sestableix al costat dels rius per fer
servir lenergia hidrulica.

associacionisme obrer 5.

El vapor s la fbrica que usa carb per

obtenir lenergia per al funcionament de
les mquines.

Lassociacionisme obrer neix de la

necessitat dorganitzar-se dels treballadors per lluitar contra les dures
condicions laborals que tenien.

AC T I V I TAT S

Unitat 3
El segle XVIII a lEstat espanyol
Observa aquests mapes i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

La crisi de lntic Rgim a Estat espanyol

(1808-1833)

3.48.

Mapa de la densitat de poblaci de 1718

Observa lobra de Josep Flauguier sobre

una batalla de la guerra del Francs i respon les preguntes que hi ha tot seguit:
3.49.

F R A N A
AND OR RA

MA

ME

DI

TE

IA

Habitants per km2

Fins a 10
De 10 a 15
De 15 a 30
De 30 a 60
Ms de 60

88

Mapa de la densitat de poblaci de 1787

F R A N A
AN DORR A

a) Fes una descripci dels combatents dambds bndols. Quines diferncies hi trobes?
b) Per qu creus que en segon pla hi ha un frare aixecant una creu?
c) Quina ideologia podia tenir lautor? Justifica la teva resposta.

La construcci de lEstat liberal

(1833-1874)

MA

D
ME

IT

IA

Habitants per km2

Fins a 10
De 10 a 25
De 25 a 50
De 50 a 100
Ms de 100

a) Quines sn les diferncies entre ambds mapes?

b) Fes una relaci de les comarques amb ms densitat
de poblaci. Quines caracterstiques comunes tenen?
c) Quins altres canvis va haver-hi a leconomia catalana durant el segle XVIII?

Imagina que ets un pags que combat en

lexrcit carl lany 1839 i respon les preguntes que
trobars tot seguit:

3.50.

a) Qui s el teu rei?

b) En quin conflicte ests prenent part? Quins resultats heu obtingut?
c) En quina zona dEspanya sou ms forts?
d) Qu en penses, dIsabel II?
e) Quina forma de govern defenses?
f ) Qu en penses, de lactual Constituci? I de les
desamortitzacions?
g) Creus que Catalunya ha de governar-se dacord
amb les seves prpies lleis?

AC T I V I TAT S

Defineix els termes segents: conveni de Bergara, guerra dels Matiners, partit progressista, Sexenni
Democrtic, Primera Repblica.

3.51.

Amadeu I va ser un rei dEspanya de la dinastia de Savoia. Quins van ser els reis dEspanya de
la dinastia dels Borb durant el segle XVIII fins al Sexenni? Fes un fris amb les seves dates de regnat i amb
les seves imatges. Pots buscar informaci a Internet
(vegeu ladrea www.espaibarcanova.cat, enlla 14).
3.52.

El difcil cam de la industrialitzaci

3.53.
Analitza el contingut del grfic i respon les
preguntes que hi ha tot seguit:
100

El moviment obrer a Catalunya (1833-1874)

80

Observa aquesta taula i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

3.55.

60
40
20
0

1841
Aigua

1850
Carb

1860

1870

1880

Evoluci del consum denergies a Catalunya al segle XIX (en

percentatges).

a) Relaciona la progressiva installaci de mquines

de vapor amb ls del carb.
b) Quina era lenergia que es devia utilitzar abans de
la Revoluci Industrial?
c) Per a qu sutilitzava laigua desprs de larribada
de les mquines de vapor?
d) Per a qu es devia fer servir el carb durant el segle XIX?
e) Qu indica el grfic amb relaci al model industrial catal?
Observa aquesta illustraci de Salvador Ross que representa una famlia burgesa de Barcelona
cap a lany 1840. Fixat, sobretot, en el vestuari, en les
accions dels personatges i en els detalls de lhabitaci. Desprs, fes les activitats que et proposem tot seguit:
a) Descriu lescena.
b) Qu devia pensar un obrer que observs aquesta
escena?

3.54.

Despeses diries duna famlia obrera

del darrer ter del segle XIX (en pessetes)
Esmorzar
Dinar

Sopar

Altres

89

Caf i llet

0,36

Tabac

0,10

125 g de cigrons

0,12

250 g de carn

0,50

72 g de cansalada

0,15

1/2 kg de verdura

0,08

250 g de carn

0,50

1/2 kg de patates

0,12

125 g doli

0,24

Lloguer de la casa

0,50

2 kg de pa

0,72

1 kg de carb

0,23

Oli per als llums

0,10

Sab i altres

0,25

Total despesa diria

Total despesa a lany

3,97
1 449,05

Ingressos del pare de famlia (en pessetes)

Sou diari

3,97

Dies treballats a lany

298

Ingressos anuals

745

Font: ANTONIO ELORZA I ALTRES. Burgueses y proletarios.

a) A partir daquestes dades, explica quina era la situaci dels obrers.

b) Com resoldries els problemes que planteja aquest
quadre?

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

Unitat 3
1. Explica qu va passar l11 de setembre de 1714 i per qu aquesta data resulta important histricament

per a Catalunya.
2. Qu va ser el despotisme illustrat?
3. Indica quins daquests factors van permetre que la Catalunya del segle XVIII estigus preparada per a

la industrialitzaci:
a) Construcci del ferrocarril
b)Creixement demogrfic
c) Excedents agrcoles
d)Exportaci de vins, aiguardents i fruites seques
e) Fbriques dindianes

f ) Decrets de Nova Planta

g) Decret de lliure comer amb Amrica
h)Guaret
i) Mineria del carb
j) Crisis de subsistncia

4. Defineix els conceptes segents:

guerra del Francs afrancesat Trienni Liberal Santa Aliana llei slica
carlisme pronunciamiento Sexenni Democrtic Amadeu I Primera Repblica
5. Llegeix aquests articles de la Constituci de 1812 i respon les preguntes:
1. La nacin espaola es la reunin de todos los espaoles de ambos hemisferios.
2. La nacin espaola es libre e independiente y no es, ni puede ser, patrimonio de ninguna familia ni persona.

90

3. La soberana reside esencialmente en la nacin, y, por lo mismo, pertenece a sta, exclusivamente, el derecho de establecer sus
leyes fundamentales.
4. La nacin est obligada a conservar y proteger con leyes sabias y justas la libertad civil, la propiedad y los dems derechos legtimos de todos los individuos que la componen.
8. Tambin est obligado todo espaol, sin distincin alguna, a contribuir en relacin a sus haberes a los gastos del Estado.
12. La religin de la nacin espaola es, y ser perpetuamente, la catlica, apostlica romana, nica y verdadera. La nacin la
protege por leyes sabias y justas y prohbe el ejercicio de cualquier otra.
14. El gobierno de la nacin espaola es una monarqua moderna hereditaria.

a) Explica la frase de larticle 1.

b) Contra qui va dirigit larticle 2?
c) Estableix, aquesta Constituci, alguna religi oficial?
d) Quin article posa fi als privilegis fiscals?
e) En quin article sestableix el principi de la sobirania nacional?
f ) Qu en podia pensar, daquest text, un absolutista?
6. Exposa les principals reformes liberals que es van portar a terme durant el regnat dIsabel II.
7. Per qu podem afirmar que al segle XIX Catalunya era la fbrica dEspanya?
8. Quines van ser les principals formes de lluita dels obrers catalans entre lany 1833 i el final del Sexenni

Democrtic?

Dossier

Goya:

Unitat 3

s
p
m
e
t
n
u
d
a
t
s
el croni
Francisco de Goya y Lucientes
va nixer a Fuendetodos (Saragossa)
el 1746 i va morir a Bordeus (Frana) el 1828.

rics
n tenir lloc fets hist
Durant la seva vida va
l FranFrancesa, la guerra de
clau, com la Revoluci
gim.
i la crisi de lAntic R
cs, el Trienni Liberal
ests
i directe de molts daqu
Goya va ser testimon
ora que
os en la seva obra, alh
fets i va voler reflectir-l
i que en tenia.
ens transmetia lopin
molt
desenvolupar un estil
Com a pintor, Goya va
dibuix s
de les seves obres el
personal. En algunes
x ha esltres, en canvi, el dibui
molt minucis; en da
que tes. Hi ha obres de Goya
tat fet amb traos rpid
sn molt
altres en qu els tons
nen colors molt vius i
ya en
olt difcil encasellar Go
foscos. Tot plegat fa m
t.
un estil pictric concre

e Goya pinnta anys. Era habitual qu

Autoretrat de Goya als tre
a, ja que
com apareix en aquesta obr
ts amb un barret posat, tal
el llen.
r
ina
um
es que li permetien ill
a lala hi collocava espelm

ys de la seva
Durant els primers an
tar nombroses escarrera, Goya va pin
idiana de la ciutat
cenes de la vida quot
ps. En aquestes
de Madrid del seu tem
va lesperit crtic
obres, Goya ja mostra
tant al llarg de la
que mantindria cons
un exemple loli
seva trajectria. Ns
tiritza una prcLes noces, en el qual sa
, com era la dels
tica habitual de lpoca
incia.
matrimonis de conven

Les noces, cart de Goya per a la Real Fbrica de Tapices.

Un nuvi lleig i deforme, per ric, acaba de casar-se amb una noia ben plantada, davant la
satisfacci del rector i el pare de la nvia.

Dossier

Unitat 3

Ben aviat, Goya va comenar a adquirir reputaci com a retratista, i va ser cada vegada ms sollicitat entre la noblesa.
Aquesta fama va arribar fins a la famlia reial, i Carles IV va nomenar-lo pintor de cambra el 1789. El contacte directe amb la
cort va permetre a Goya conixer a fons les debilitats i les ambicions de la famlia reial i de poltics de pes, com ara Godoy, aix
com les intrigues de
palau.
Entre els anys
1800 i 1801 va pintar una de les seves
obres ms conegudes, el retrat de La
famlia de Carles IV,
en qu mostra la psicologia dels personatges i els seus defectes.

Com a cap de la famlia reial, a Carles IV li corresponia ocupar el centre del quadre, per Goya
va reservar aquest lloc per a la reina M. Llusa,
retratada amb posat altiu per tal de reforar la
idea que era ella qui feia i desfeia a palau.

La famlia de Carles IV.

El rei s representat com un personatge

sense energia, incapa de dirigir el pas.

Gravat de la srie Els desastres de la guerra,

titulat Amb ra o sense.

Lesclat de la guerra del

Francs, lany 1808, va generar en Goya moltes contradiccions personals. Duna banda,
com a liberal que era, el pintor
simpatitzava amb Napole. De
laltra, no podia acceptar que
Napole imposs les idees de la
Revoluci Francesa a Espanya
per mitj de la fora de les armes. En aquests anys, lartista
aragons va fer els gravats de la srie Els desastres de la
guerra, en la qual denunciava les atrocitats comeses per
les tropes franceses a Espanya.

El 1814 va tornar a abordar el tema de la guerra del

Francs en dues pintures que va fer per encrrec de les
Corts de Cadis: La crrega dels mamelucs i Els afusellaments del 3 de maig. En aquesta darrera obra plasma lafusellament, per part de soldats francesos, dels patriotes
que es van aixecar el 2 de maig de 1808 a Madrid.

En Els afusellaments del 3 de maig, Goya contraposa una renglera annima de soldats francesos sense
rostre, representats com a simples mquines de matar,
amb els espanyols, que mostren diferents actituds davant la mort, com ara la por, la resignaci, la desesperaci i el menyspreu.

tura feta als murs de la

Duel a cops de garrot, pin
res de Madrid, ha estat
Quinta del Sordo, als afo
oria dels enfrontaments
considerada com una alleg
ps de Goya.
poltics de lEspanya del tem

Quan Ferran VII va tornar a Espanya desprs

de la guerra del Francs, Goya fou acusat de liberal i dafrancesat. El rei, per, el va readmetre
com a pintor de cambra. Goya, tanmateix, va anar
distanciant-se de la cort i es va recloure a la seva
finca de la riba del Manzanares, anomenada popularment Quinta del Sordo (en allusi a la sordesa permanent que patia lartista). Als murs da-

questa finca hi va pintar una srie dobres que,

pels seus tons foscos, es coneixen com a pintures
negres. Reflecteixen lestat dnim dun artista
malalt, allat del mn i descontent amb la poltica
i la societat del seu temps. Entre 1820 i 1823
Goya va ser partidari dels liberals i en restablir-se
labsolutisme el pintor va exiliar-se a Bordeus, on
va morir el 1827.
Unitat 3

Dossier

4
t
a
Unit
Lpoca de limperialisme
(1860-1918)

94

Entre 1860 i 1918 van tenir

lloc un seguit de canvis que van
transformar la societat, leconomia i les relacions poltiques
mundials. En aquesta unitat
et presentem alguns daquests
canvis: la Segona Revoluci
Industrial i limperialisme.
Limperialisme va comportar
lexpansi poltica i econmica
dels pasos occidentals per tots
els continents. Analitzarem dos
conflictes que van fer trontollar
el mn: la Primera Guerra
Mundial i la Revoluci Russa, i
podrs observar la lluita de les
dones per aconseguir el dret al
vot. Tamb podrs veure com
els pintors daquesta poca van
prescindir de les normes tradicionals de la pintura: les formes, el color, el moviment o la
perspectiva.

PARAULES CLAU
Segona Revoluci Industrial
colnia
metrpoli
Gran Guerra
tractat de Versalles
Lenin
Revoluci dOctubre
sufragisme
impressionisme
avantguardes artstiques

Canal de Panam.

1860

1870

1869

Inauguraci del
canal de Suez.

1872

Monet pinta
Impressi. Sol ixent.

Sacaba la construcci del ferrocarril

transcontinental als Estats Units.

1876

Bell inventa
el telfon.

1879

Edison inventa
la bombeta.

Armand Peugeot fabrica

el primer autombil.

poca imperialista
1914

Gran

1918

Guerra
Segona Revoluci Industrial
1891

1895

1901

Els germans Lumire

inventen el cinema.

1917

Inauguraci del
canal de Panam.

95

Mor la reina Victria I, sobirana

de limperi colonial britnic.

Esclata la Primera Guerra Mundial en

la qual participen nombrosos pasos.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Identificar els principals trets econmics i socials de la Segona Revoluci
Industrial.

2. Exposar les causes de limperialisme i definir termes relacionats amb aquest

fet histric.

3. Exposar les causes i les conseqncies de la Primera Guerra Mundial i sintetitzar-ne les tres fases.

4. Resumir la Revoluci Russa i identificar-ne les etapes.

5. Definir el concepte sufragisme.
6. Identificar els trets caracterstics de limpressionisme i de les primeres avantguardes pictriques.

A Rssia, Lenin
arriba al poder.

Unitat 4
1. La Segona Revoluci Industrial
PARAULES CLAU

Entre el 1860 i el 1914 es va desenvolupar a lEuropa occidental, als

Estats Units i al Jap una etapa de creixement econmic tan intens que
ha estat anomenada Segona Revoluci Industrial. El creixement demogrfic es va accelerar i els intercanvis comercials i la producci van
augmentar a un ritme molt rpid. Tamb es van produir millores en els
transports, la qual cosa va permetre una nova reducci de les distncies
mundials.
A ms de triomfar en pasos com Alemanya, el Regne Unit, Blgica
i Frana, la Segona Revoluci Industrial tamb ho va fer als Estats
Units i al Jap. Per primer cop en la histria, dos pasos no europeus
compartien amb estats dEuropa la condici de potncies econmiques.

Segona Revoluci Industrial

Font 1. De la Primera a la Segona

Revoluci Industrial
Primera

Segona

Element
Carb
energtic

Electricitat
Petroli

Indstries Txtil
bsiques Metallrgia

Qumica
Siderrgia
Automobilstica

Fora
motriu

Motor
dexplosi

Mquina
de vapor

1.1. Explosi blanca i migracions

96

Durant la Segona Revoluci Industrial es va produir a Europa un important creixement demogrfic, anomenat lexplosi blanca. Les causes daquest creixement van ser la disminuci de la mortalitat i el
manteniment duna natalitat elevada. Quant a la reducci de la mortalitat, hi van contribuir les millores en les condicions de vida del proletariat, aconseguides desprs de dcades de lluita. Tamb els progressos
mdics i sanitaris van permetre combatre malalties com la malria, el
clera i el tifus.
Lexplosi blanca provoc migracions deuropeus cap a altres continents. Es calcula que uns quaranta milions deuropeus van emigrar a ultramar entre 1870 i 1914. Les principals destinacions dels emigrants van
ser els Estats Units, lAmrica Llatina, Austrlia i Nova Zelanda. Tamb
cal destacar lemigraci de milions de russos europeus cap a Sibria.
5,1 5,1
% %

Font 2. Poblaci dalguns estats

europeus (en milions dhabitants)
Pas

1850

1900

Alemanya

35,1

56,4

36

50

Frana

35,8

40,7

Regne Unit

27,5

41,5

Itlia

25

32,5

Rssia

57

100

Imperi
austrohongars

4.1. A partir de les dades de la taula, fes

aquestes activitats:
a) Converteix aquest quadre en un grfic.
b) Explica les causes del fenomen demogrfic que evidencien aquestes dades.

8,5 8,5
% %
15,415,4
% %

18,318,3
% %

9,3 9,3
% %
6,9 6,9
% %

10,110,1
% %
36,936,9
% %

8,3 8,3
% %
8,1 8,1
% %

61,961,9
% %

11,211,2
% %

Font 3. Lemigraci europea al segle XIX.

Origen i destinaci.
ItliaItlia

Alemanya
Alemanya

ustria-Hongria Regne
ustria-Hongria
Regne
UnitUnit
Resta
dEuropa
dEuropa
Resta
Resta
dEuropa
dEuropa Resta
(sud(sud
i est)
i est)
(nord
(nord
i oest)
i oest)

Emigraci europea segons el lloc de

sortida (1871-1915).

Austrlia
Austrlia
i i
Zelanda
NovaNova
Zelanda
Argentina
Argentina

Estats
Units
Estats
Units

Brasil
Brasil

Altres
Altres

Canad
Canad

Emigraci a ultramar segons el lloc

de destinaci (1871-1915).

4.2. A partir de la informaci dels dos grfics, fes aquestes activitats:

a) Fes una descripci dambds grfics.
b) A quins pasos no europeus van emigrar
els habitants dEuropa?
c) Quines van ser les causes que van fer que
els europeus emigressin?

1.2. Les noves fonts denergia i la reducci

de les distncies
Lelectricitat i el petroli van ser les dues fonts denergia ms caracterstiques de la Segona Revoluci Industrial. Si b lelectricitat ja es coneixia des del segle XVIII, no es va produir en gran quantitat per ser aplicada a la indstria fins a la segona meitat del segle XIX. Ls industrial
de lelectricitat va desplaar la mquina de vapor, i la seva aplicaci a
lenllumenat, la comunicaci i els transports va transformar la vida
quotidiana de milions de persones.

Font 4. Thomas Alva Edison va fer molts

invents, entre els quals destaquen el fongraf i la lmpada dincandescncia.

Font 5. Algunes aplicacions de lelectricitat

Fongraf, Thomas A. Edison (1877).

Bombeta incandescent,
Thomas A. Edison (1879).

Telfon, Antonio Meucci (1860) i Alexander

Graham Bell (el patent el 1876).

97

Cinema, August i Louis Lumire (1895).

Altres aplicacions:
Primera central elctrica, Thomas A. Edison
(1882).
Electrificaci del metro de Londres (1890).
Tramvia elctric (1881).

RECORDA
SABIES QUE...?
El veritable inventor del telfon va ser litali Antonio Meucci lany 1860, per,
arrunat, va haver de vendre els drets de linvent. Daquest fet, se naprofit
Alexander Graham Bell, que patent linvent el 1876.

La Segona Revoluci Industrial va

tenir lloc entre 1860 i 1914.
La indstria de lautombil va ser
una de les que va liderar la Segona
Revoluci Industrial.

Unitat 4
Font 6. La revoluci en els transports

Lautombil va ser un dels invents ms representatius de la

Segona Revoluci Industrial.

98

El canal de Suez (1869) va evitar que shagus de fer la volta pel

sud dfrica per anar dEuropa a sia per via martima.

Abans del 1870 el petroli shavia usat per a lenllumenat i per obtenir productes de greixatge. El motor dexplosi, inventat per lalemany Gottlieb Daimler, permet usar el petroli com a combustible per
al transport. El primer autombil va ser fabricat pel francs Armand
Peugeot (1891), per va ser el nord-americ Henry Ford el primer que
va produir-ne en srie i a preus assequibles.
Durant la Segona Revoluci Industrial es van construir lnies ferroviries que enllaaven territoris molt allunyats entre si. Fou el cas del
ferrocarril transcontinental, inaugurat el 1869, que comunicava les
costes atlntica i pacfica dels Estats Units.
Lobertura del canal de Suez, tamb el 1869, va permetre accedir a
la mar Roja des de la Mediterrnia, la qual cosa va reduir la distncia que
separava els ports europeus dels de lsia oriental. El canal de Panam,
inaugurat el 1914, facilit la comunicaci entre lAtlntic i el Pacfic.

1.3. Noves indstries i ms grans

Les indstries del ferro i del txtil van continuar augmentant la seva producci, per van deixar de ser el motor de leconomia. Aquest paper el
van assumir altres indstries nascudes amb la Segona Revoluci Industrial, com per exemple la qumica, la de lacer i la de lautombil.
Per tirar endavant les noves indstries calien grans inversions. Aquest
fet afavor la creaci de grans empreses mitjanant lassociaci dindstries o labsorci de les menys poderoses per part de les ms potents. Les
petites empreses no podien fer front a la competncia de les ms grans
i sarrunaven. Aix doncs, es va reduir el nombre dempreses.
Les noves companyies, que eren poques per poderoses, es podien
posar dacord per fixar els preus o repartir-se el mercat mundial. El poder daquestes empreses era enorme, fins al punt darribar a pressionar
els governs per fer-los adoptar poltiques convenients als seus interessos.

4.3. Observa les fotografies i contesta les

preguntes segents:
a) Reflexiona sobre els components dun autombil. Quines indstries fa crixer lexistncia de fbriques automobilstiques?
b) Quins dos mars enllaa el canal de Suez?
Quins avantatges tenia per al comer martim lobertura de canals com aquest?

Font 7. Les grans companyies es reparteixen el mercat mundial

La companyia elctrica alemanya AEG
havia absorbit, fins al 1911, unes 200
empreses elctriques menors; tenia ms de
60 000 treballadors i es repartia els mercats mundials amb la gran companyia
nord-americana General Electric. Segons
els acords a qu havien arribat aquests dos
gegants, el mercat europeu corresponia a
lAEG i el mercat americ quedava reservat per a la General Electric.
MICHEL BEAUD:
Historia del capitalismo (adaptaci).
4.4. Com s que lAEG i la General Electric
es podien repartir el mercat mundial?
Quins avantatges obtenien grcies a aquest
repartiment? Qui creus que sortia perjudicat amb aquesta mena dacords?

1.4. Les conquestes del proletariat

A lltim quart del segle XIX, havia crescut el nombre dobrers i obreres
organitzats en sindicats i partits socialistes, que daquesta manera tenien ms fora per exigir millores en les condicions laborals dels treballadors.
Al mateix temps, augmentava la presncia de diputats socialistes als
diferents parlaments. Les pressions exercides damunt dels governs per
part dels sindicats i els diputats obrers es van traduir en la promulgaci
de lleis que limitaven el treball infantil, establien el descans dominical
o reduen la jornada laboral, que va quedar fixada en 10 o 11 hores diries. Una de les principals demandes del moviment obrer internacional
al final del segle XIX i el comenament del segle XX va ser la implantaci
de la jornada laboral de 8 hores, que es va anar aconseguint a partir de
lany 1914.

SABIES QUE...?
El Partit Socialdemcrata Alemany
(SPD) era un dels partits marxistes
ms importants dEuropa. El 1912
esdevingu, amb 4 milions de vots, el
segon partit dAlemanya.

Font 8. Les millores laborals vistes per un empresari francs

La intervenci de lEstat en els problemes obrers s molt i molt dolenta. La reglamentaci del treball de les dones i les criatures s nefasta; sn traves intils, massa estretes. La
jornada de vuit hores s, senzillament, una estupidesa. La meva opini s que un obrer
sa pot fer perfectament les seves deu hores de feina i, fins i tot, cal permetre que treballi
ms hores si aix s el que li agrada.
Entrevista a lempresari Henri Schneider publicada a Le Figaro (1897).
4.5. Llegeix el text de la font 8 i respon aquestes preguntes:

a) De quina situaci es queixa aquest empresari?

b) Com replicaries les declaracions de Henri Schneider si fossis un obrer de finals del segle XIX?
c) Creus que el temps va acabar donant la ra a Henri Schneider? Per qu?

A C T I V I T A T S
4.7. Per qu sen diu explosi
blanca, del creixement demogrfic que va tenir lloc durant la Segona Revoluci Industrial?
4.8. Anomena cinc invents de la
Segona Revoluci Industrial.
4.9. Resumeix les millores en el

transport que van tenir lloc durant

la Segona Revoluci Industrial.
4.10. Per qu durant la Segona

Revoluci Industrial va crixer la

grandria de les empreses?
4.11. Enumera les millores aconseguides pels treballadors europeus a finals del segle XIX i explica
com van obtenir-se.

Font 9. Cartell publicitari que reivindica la jornada de 8 hores (1894). Leslgan dels
Tres Vuits, molt popular entre els obrers de finals del segle XIX, feia referncia a lorganitzaci del dia en 8 hores de treball, 8 de lleure i 8 de descans.
4.6. Observa el cartell de la font 9 i fes aquestes activitats:

a) Descriu la imatge.
b) Explica qu creus que pensaria daquest cartell lempresari del text de la font 8. Justifica
la resposta.

99

Unitat 4
VOCABULA

2. Limperialisme
El 1860, els europeus noms coneixien les zones dfrica ms properes
al litoral. El 1914 aquesta situaci havia canviat: gaireb tot frica era
sota el domini europeu. En menys de setanta anys, Europa havia conquerit prcticament tot el continent afric i tamb bona part dsia i
Oceania.

RI

Espoliaci. Acci de desposseir alg

dall que li pertany. Robatori legalitzat.
Explotaci. Acci de treure profit del producte dalguna cosa. Abusar dalg en
profit propi.
Domini. Acci dexercir la fora sobre un
poble, disposar lliurement dun territori i dels seus habitants.

2.1. El cam a limperialisme

Entre 1860 i 1914, molts estats europeus es van llanar
a una cursa per conquerir territoris. El resultat daquesta cursa va ser la transformaci radical del mapa poltic
del mn i el control per part de lhome blanc de bona
part de la Terra. Sentrava, aix, en lpoca de limperialisme.
Limperialisme s lespoliaci* de recursos, lexplotaci* econmica i el domini* poltic de gaireb tot
sia, frica i Oceania per part dels pasos occidentals.

2.2. Les causes de limperialisme

100

Les causes que van portar a limperialisme sn diverses,

per es poden classificar en dos grans grups: causes
econmiques i causes poltiques.
Causes econmiques
Lexcs de poblaci va provocar que molts europeus
busquessin noves terres per establir-shi. Per aconseguir-les, van conquerir territoris molt allunyats, per
exemple, el Regne Unit va conquerir Austrlia, Nova
Zelanda i lactual Sud-frica, i Frana va ocupar Algria. La necessitat
de buscar nous mercats per als productes europeus tamb va ser una
causa daquella expansi territorial.
Font 11. Una justificaci de limperialisme
Les fbriques americanes produeixen ms del que el poble americ pot utilitzar, i el sl
americ produeix ms del que es pot consumir. El dest ens ha traat la nostra poltica;
el comer mundial ha de ser i ser nostre. Establirem factories comercials a la superfcie del mn per distribuir-hi productes nord-americans. I la llei americana, lordre
americ, la civilitzaci americana i la bandera americana seran presents a tot arreu.
ALBERT I. BENERIDGE (1898).
4.12. Llegeix la font 11 i contesta aquestes preguntes:

a) Quins arguments fa servir lautor del text per justificar lexpansi territorial americana?
b) Creus que el que diu en la darrera frase sha complert? Posan algun exemple.

Font 10. Victria I, reina de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901), va esdevenir el smbol duna etapa brillant de la histria imperial britnica, durant la qual
limperi colonial britnic assol la seva
mxima extensi.

RECORDA
Limperialisme va permetre a lhome
blanc controlar polticament i econmicament bona part del mn.

Una altra causa de limperialisme va ser la recerca

per part dels europeus de primeres matries i de m
dobra barata. Els europeus van invertir a sia i frica
gran quantitat de capital amb lobjectiu de poder extreure productes miners, petroli i productes agrcoles que van ajudar al creixement econmic de la Segona Revoluci Industrial. Per poder mantenir i defensar
mines, plantacions, ferrocarrils, ports o pous de petroli, era necessari ocupar el territori i dominar la poblaci indgena.

Milions de
lliures
5 000
3 957

4000

3551

3059
3000

2745

3182

3 750

2900
2000

2627

1000
0
Any 1905 1906 1907 1908 1909 1910 1911 1912

Font 12. Capital britnic exportat (en milions de lliures).

Causes poltiques
Els estats europeus van tenir greus enfrontaments per
dominar terres fora del Vell Continent. Els poltics europeus van justificar la seva expansi mitjanant un seguit didees que exaltaven la prpia naci en detriment
de les altres, alhora que lloaven la poltica de domini
imperialista.
Els europeus tamb van justificar el seu domini del
mn amb idees racistes, que consideraven els blancs la
raa superior a la qual havia estat encomanada la tasca
de culturitzar i civilitzar les altres.

4.13. Observa el grfic i contesta aquestes preguntes:

a) En qu devien invertir els britnics el seu capital a lexterior?

b) Per qu el fet dinvertir capital fora del Regne Unit obligava
necessriament a ocupar territoris?

101

Font 13. Una visi de lhome negre

s una opini dels fisilegs, reconeguda gaireb universalment, que
els homes de raa negra tenen, per naturalesa, un intellecte ms
curt.
Sense negar que els negres es puguin civilitzar, s cert, en qualsevol
cas, que aquesta civilitzaci ser sempre inferior a la nostra; perqu
inferior s realment la fora de la ment daquella gent. Creiem que
la raa superior a qualsevol altra, aquella de la qual dependran
sempre els destins del mn, s la raa blanca.
F. C. MARMOCCHI: Curs de geografia universal (1850).
4.14. Llegeix el text de la font 13 i contesta les preguntes segents:
a) Per qu pots considerar que aquest text s racista?
b) Quines et sembla que deuen ser, segons lautor, les races superiors?
c) Qu pot pensar un afric si llegeix aquest text?
d) Elabora una crtica argumentada daquest text.

2.3. El repartiment del mn

Lany 1914, lImperi britnic presentava una extensi
de 30 milions de quilmetres quadrats, tenia 400 milions dhabitants i les seves possessions sestenien per
tot el mn. No totes les colnies britniques, per, tenien les mateixes funcions.

Font 14. Portada dun peridic francs de 1911. El peu de la

imatge diu el segent: Frana podr portar lliurement al
Marroc la civilitzaci, la riquesa i la pau.
4.15. Observa la illustraci i respon les preguntes:

a) Quins elements de la imatge justifiquen limperialisme francs?

b) Quin s el paper que sassigna als marroquins?

Unitat 4

Potncies colonials el 1914

Alemanya

102

Blgica

Frana

Pasos Baixos

Dinamarca

Imperi turc

Portugal

Estats Units

Espanya

Itlia

Regne Unit

Jap

Imperi rus

El Canad, Austrlia, Nova Zelanda i Sud-frica eren colnies de

poblament, on hi havia una gran quantitat de poblaci blanca que
simposava a la poblaci indgena, que en alguns casos va ser
exterminada. A Sud-frica, per, la poblaci negra va aconseguir sobreviure, tot i que va ser obligada a patir un rgim dapartheid* que va
durar fins al final del segle XX. Aquestes quatre colnies, on els blancs
van establir formes de govern prpies dEuropa, es coneixen amb el
nom de dominis.
Altres territoris conquerits pels britnics van esdevenir simples colnies dexplotaci. En aquests territoris, els indgenes eren sotmesos
als interessos econmics de les empreses i de lEstat britnic. Algunes
daquestes colnies depenien directament de la metrpoli*, que enviava governadors, funcionaris i soldats per exercir el seu control. En daltres, sestablia un rgim de protectorat* on es mantenia un govern indgena.
Frana dominava un territori de 10 milions de quilmetres quadrats
i 48 milions dhabitants. El seu poder sestenia per gaireb tota lfrica
nord-occidental i per la pennsula dIndoxina, a lsia.
Els altres pasos europeus estaven molt lluny de tenir imperis tan extensos. Portugal, Espanya, Itlia i Blgica tenien colnies a frica.
A sia nhi havia de Portugal i dels Pasos Baixos. Rssia, per la seva
banda, havia aconseguit territoris molt amplis a Sibria. A Oceania i al
Pacfic hi posseen colnies els Estats Units i uns quants pasos europeus. Els Estats Units tamb controlaven diversos territoris estratgics del Carib.

2000 km

Font 15. Expansi mxima de limperialisme al mn (1914).

4.16. Amb lajuda dun atles, digues el

nom de deu pasos actuals que el 1914 eren

colnies britniques i cinc pasos actuals
que el 1914 eren colnies franceses.

PARAULES CLAU
colnia
metrpoli

VOCABULA

RI

Apartheid. Segregaci racial defensada

pels blancs sud-africans, que representava lexistncia de lleis avantatjoses
per a la minoria blanca.
Metrpoli. Qualsevol pas que posseeix
colnies.
Protectorat. Forma de govern que exerceix una metrpoli sobre una colnia.
La metrpoli respecta el govern dels indgenes, per es reserva les relacions
exteriors, les competncies econmiques i laplicaci de la justcia.

2.4. Les conseqncies de limperialisme

A C T I V I T A T S
Les conseqncies de limperialisme cal considerar-les des del punt
de vista dels territoris ocupats i tamb des de les metrpolis.

4.17. Qu s limperialisme?
4.18. De quina manera lexcs de-

Font 16. Conseqncies de limperialisme a les colnies

mogrfic dEuropa influ en limperialisme?

Poltiques

Desaparici de regnes indgenes i traat de fronteres artificials

Socials

Explotaci de la m dobra indgena: esclavitud i salaris de misria

4.19. Digues dues causes econ-

Econmiques

Introducci del monocultiu, explotaci de mines, construcci i

explotaci del ferrocarril i obligacions comercials (exportar primeres
matries a la metrpoli i comprar productes elaborats a la metrpoli)

miques de limperialisme.

Culturals

Substituci de les cultures, religions i llenges indgenes per les europees

4.20. De quina manera el racisme justifica lexpansi colonial?

4.21. Per qu limperialisme va

Les metrpolis van obtenir molt profit de limperialisme. Europa va

poder desfer-se de lexcedent demogrfic i, alhora, mantenir un sistema
econmic que proporcionava grans beneficis a les empreses. A ms, va
imposar la seva cultura arreu del mn. A la prctica, i per primera vegada a la histria, la cultura europea va dominar la totalitat del planeta.
Ceuta
Casablanca

I. Madeira

ser negatiu per als pobles que el

van patir?

Font 17. El continent afric el 1914.

MAR
Melilla

Tunis

Alger

TUNSIA

Fes

ED
ITER
R N IA

Trpoli

MARROC
I. Canries

IFNI

El Caire

SHARA
ESPANYOL

ALGRIA
LBIA

EGIPTE

103

M
A

RO
DE
ORO

R
R
O
JA

ESA

I. del Cap Verd

GMBIA

Tombouctou

RIA

Bura
GUINEA
ESPANYOLA
Libreville

ABISSNIA

TO

CAMERUN

SOMLIA
ITALIANA

UA

Lom
Accra
Bingerville
I. Fernando Poo
I. Prncipe
I. So Tom
I. Annobn

Addis
Abeba

UGANDA
Stanleyville
Entebbe

FRICA
ORIENTAL
BRITNICA

Brazzaville

O C E

Cabinda

A T L N T I C

CONGO BELGA

FRICA
ORIENTAL
ALEMANYA

Lopoldville

Mombasa
I. Pemba
I. Zanzbar

Dar es
Salaam

Luanda

I. Ascensi

ANGOLA

Salisbury

FRICA DEL
SUD-OEST

I. Farquhar

I. Comores

AND

RHODSIA
I. Santa Helena

I. Seychelles

I. Cosmoledo

N YA S A L

Katanga

Moambic

MOAMBIC

Tananarive

MADAGASCAR

Windhoek
Walvis Bay

Mogadiscio

Nairobi

LIBRIA

Fashoda

EQ

Monrvia

Lagos

I. Socotra
SOMLIA
FRANCESA
Berbera
SOMLIA
BRITNICA

ANGLOEGIPCI

COSTA
DOR

NIGRIA

IC

SIERRA
LEONE

TOGO

Freetown

Fort Lamy

ERITREA
Massawa

Khartum

GUINEA
PORTUGUESA

SUDAN

L F
RANC

F R I C A O C C I D E N TA L F R A N C E S A

Dakar

BECHUANALAND

I. Maurici

I.de la Reuni

Johannesburg
Loureno Marques

Possessions
Alemanyes

SWAZILAND

Belgues
Britniques

UNI

Espanyoles

SUD-AFRICANA

Franceses

BASUTOLAND
Durban

OCE

NDIC

Ciutat del Cap

Italianes
Portugueses

1000 km

Unitat 4
3. La Primera Guerra Mundial
Entre 1914 i 1918 va tenir lloc una guerra en qu van participar estats
darreu del mn i vint milions de combatents. Mai fins aleshores cap
guerra no havia comportat una mobilitzaci tan gran, ni mai no shavia lluitat en tants fronts alhora. Va ser la Primera Guerra Mundial,
coneguda tamb com la Gran Guerra.

PARAULES CLAU
Gran Guerra

3.1. Les causes de la guerra

104

Les causes de la Primera Guerra Mundial shan de buscar en els enfrontaments que hi va haver entre les potncies europees per la disputa de les colnies. Moltes de les tensions colonials
que van tenir lloc els anys previs a la
guerra van ser protagonitzades per Alemanya. Aquesta potncia shavia incorporat tard a la cursa per la conquesta
de colnies i noms havia aconseguit
uns quants territoris africans i alguns altres al Pacfic. Alemanya considerava,
doncs, que el seu imperi colonial era
massa redut i volia ampliar-lo conquerint colnies daltres pasos.
Una altra causa de la guerra foren els
conflictes fronterers existents al mateix continent europeu.
Aquest conjunt de tensions va provocar lestabliment dun sistema
daliances defensives i ofensives que lligaven gaireb tots els estats europeus i que els van conduir inevitablement a una cursa darmaments*
i a la guerra.

Font 18. Lacumulaci de grans quantitats de municions fou una de les caracterstiques de la cursa darmaments.

VOCABULA
Font 19. Rivalitats colonials
Alemanya ha daconseguir tot el Congo Francs: s la darrera ocasi que tenim dobtenir a lfrica alguna cosa acceptable sense arribar a la guerra. Una part del Congo no
ens servir de res. Cal que arribem fins al Congo Belga per poder comunicar-nos, travessant-lo, amb la nostra frica oriental. Qualsevol altra soluci seria per a nosaltres
una derrota.

RI

Cursa darmaments. Inversi de grans

sumes de diners en armes efectuada
per diversos pasos alhora per tal de
dotar-se dexrcits ms poderosos que
els estats rivals.

Carta del secretari dAfers Exteriors dAlemanya (1911).

RECORDA
4.22. Llegeix el text sobre les rivalitats colonials de la font 19 i respon les preguntes se-

gents:
a) Per qu Alemanya volia ocupar el Congo Francs?
b) Quins pasos dEuropa es podien oposar a les pretensions alemanyes?
c) Quina relaci hi ha entre els fets descrits en aquesta font i lesclat de la Primera Guerra
Mundial?

Les tensions per la possessi de colnies i els conflictes fronterers van

ser les causes principals de la Primera Guerra Mundial.

Aliats

NORUEGA

DEL

Pasos que van esdevenir

aliats de les potncies
centrals durant la guerra
(1914) Data dentrada en la guerra

NORD

SUCIA

CA

MAR

Potncies centrals

LT
I

Pasos que van participar a

la guerra a favor dels aliats

DINAMARCA

REGNE

UNIT

AR

PASOS
BAIXOS

OCE

I M P E R I

A L E M A N YA

R U S

BLGICA

ATLNTIC

(1914)

LUXEMBURG
Intervenci dels Estat
s Un
(1917)
its

FRANA
USTRIA-HONGRIA

SUSSA

ITLIA

ROMANIA

(1915)

PORTUGAL

ANDORRA

(1916)

SAN
MARINO

(1916)

SRBIA
MONTENEGRO

ESPANYA

MAR NEGRA
BULGRIA
(1915)

ALBNIA
GRCIA

M A R

M E D I
T E
R R

(1917)

IMPERI TURC
(1914)

IA

500 km

Font 20. Europa durant la Primera Guerra Mundial.

3.2. Lesclat de la guerra

El 28 de juny de 1914, lhereu de la corona austraca, larxiduc Francesc Ferran,
va ser assassinat per membres dun grup nacionalista serbi quan visitava la capital de Bsnia, Sarajevo.
La mort de larxiduc austrac va ser el detonant que provoc lesclat de la guerra. El 28 de juliol, ustria-Hongria declar la guerra a Srbia, fet que va desencadenar el joc daliances que implicaria en una guerra la majoria de pasos europeus.
Els pasos enfrontats van formar dos bndols. En el primer hi havia les potncies centrals: Alemanya, ustria-Hongria i Turquia. En el segon, els aliats:
Frana, el Regne Unit, Rssia i Srbia. Altres pasos ms petits van afegir-se a
aquests dos blocs.
Tot i alguns discursos pacifistes dels socialistes, la guerra va ser acollida amb
una gran eufria pels governs i, fins i tot, per una bona part de la ciutadania, que
preveia una guerra curta i victoriosa. La realitat va demostrar que anaven errats.

4.23. Fes tres llistes: una amb els

pasos aliats, una altra amb les

potncies centrals i els seus aliats
i la tercera amb els pasos que
van ser neutrals.

SABIES QUE...?
Un dels assassins de larxiduc volgu sucidar-se desprs de latemptat. Inger
cianur i es llan al riu Miljaka. El ver no va ser efectiu perqu estava caducat, i
el riu era sec. Fou detingut.

Font 21. Una visi de la guerra

Proletaris dEuropa,
Fa ms dun any que dura la guerra! Milions de cadvers cobreixen els camps de batalla. Milions
dhomes quedaran mutilats durant la resta de la seva vida. Europa ha esdevingut un gegant escorxador dhomes.
Els capitalistes de tots els pasos afirmen que la guerra servir per a la defensa de la ptria i la democrcia. Menteixen! La veritat s que, de fet, sota les llars destrudes enterren la llibertat dels seus propis
pobles.
Manifest socialista de Zimmerwald (1915).

4.24. Llegeix el text de la font

21 i contesta aquestes preguntes:

a) Quina posici sobre la guerra
queda reflectida en el text?
b) Com devien justificar la guerra els diferents estats?

105

Unitat 4
3.3. Les fases de la guerra
La guerra va tenir tres grans etapes:
La guerra de moviments. Durant 1914, les potncies centrals
van fer un atac simultani sobre Blgica i Frana en el front occidental
i sobre Rssia en el front oriental. Si b els russos van ser derrotats, els
francesos van poder aturar els alemanys a la lnia del riu Marne, a les
portes de Pars.
La guerra de posicions. Durant gaireb dos anys, de 1915 a 1917,
els soldats es van atrinxerar i els fronts es van mantenir estables. Cada
atac costava molts morts, per, malgrat els sacrificis, les lnies dels fronts
a penes es van moure.

RECORDA
La Primera Guerra Mundial va finalitzar amb la victria dels exrcits
aliats lany 1918.

Font 22. La guerra a les trinxeres

En cada carta que els soldats reben, els seus familiars esperen un retorn feli i prxim, i ara, vet-ho aqu, sn estirats per terra, morts.
Un cop han sortit de la trinxera han caigut i damunt dells xiulen les
bales, els obusos canten el seu horrible cant de mort. I encara es pot
dir que sn afortunats, perqu nosaltres hem tingut temps denterrar-los amb una mica de decncia. Encara hi ha, per, fragments de
cos hum atrapats en el filat. Davant de la nostra trinxera, fa ben
poc temps, hi havia encara una m amb un anell i, a uns metres de
la m, el bra, del qual, daqu a uns dies, noms quedar los. La
carn humana sembla bona per a les rates! Aix s horrors.

106

Carta dun soldat alemany

de 23 anys, el qual mor en combat un any desprs
dhaver-la escrit.

Soldats aliats en una trinxera al front dAmiens, lany 1918.

La intervenci dels Estats Units. Arran de la Revoluci Sovitica

de 1917, els russos es van retirar de la guerra, fet que afavor els alemanys,
que, a partir daleshores, van poder enviar a Frana les tropes del front
oriental. Els Estats Units, que havien prestat molts diners a Frana i el
Regne Unit, no volien que els aliats perdessin la guerra. Amb el pretext
de latac per part dun submar alemany a un vaixell nord-americ (el vapor Lusitania), els Estats Units van declarar la guerra a Alemanya. Els
alemanys no van poder resistir lofensiva nord-americana i el 1918 es
van rendir.
Font 23. Cartell alemany enaltint la guerra submarina
contra els vaixells aliats.
4.25. Contesta aquestes preguntes:

a) Quins van ser els motius que van adduir els nord-americans
per entrar en guerra?
b) Creus que eren els nics motius? Nhi havia altres? Quins?

3.4. Les conseqncies de la guerra

PARAULES CLAU

La principal conseqncia de la guerra va ser la gran quantitat de vctractat de Versalles

times. Ms de vuit milions de persones mortes, sis milions dinvlids,
quatre milions de vdues i vuit miFont 24. El tractat de Versalles
lions dorfes sn xifres prou significatives que reflecteixen la duresa del
Alemanya s considerada responsable de la guerra
conflicte bllic.
Un cop acabada la guerra, se sigPrdua de tot
Reducci del
Pagament dels costos Prdua de territoris
el
seu
imperi
colonial
seu
exrcit
de la guerra
a Europa
n el tractat de Versalles, que imposava a Alemanya unes condicions de
pau molt dures.
LImperi austrohongars va desaparixer i van nixer un seguit de
A C T I V I T A T S
nous estats: la repblica dustria, Hongria, Txecoslovquia, Iugosl4.27. Explica les diferncies entre
via, Polnia, Estnia, Letnia, Litunia i Finlndia.
una guerra de moviments i una
Els grans beneficiats per la guerra van ser els Estats Units. El cobraguerra de posicions.
ment dels prstecs atorgats a Frana i el Regne Unit i la situaci en qu
4.28. Amb lajut duna enciclola guerra va deixar els pasos europeus van permetre que els Estats Units
pdia explica els elements ms
lideressin econmicament el mn. Aquest lideratge no labandonarien
importants de les batalles del
durant tot el segle XX.
Somme i de Verdun.
4.29. Qu va ser el tractat de Ver-

Font 25. Europa desprs de la Primera Guerra Mundial.

salles?

4.26. Assenyala les diferncies entre aquest mapa i el dEuropa el 1914 (pg. 105), i en-

107

tre aquest i el de lEuropa actual.

FINLNDIA

NORUEGA

ESTNIA

L
TI

DE LA GRAN

DEL

BRETANYA

N O R D DINAMARCA

IRLANDA

SUCIA

MAR

I IRLANDA
DEL NORD

OCE

CA

REGNE UNIT

LITUNIA

AR

PASOS
BAIXOS
B
LG
IC
A

ALEMANYA

LUXEMBURG

ATLNTIC

LETNIA

POLNIA
TX

EC
OS

LOV
QUIA

FRANA
USTRIA

SUSSA

L
PO
RTU
GA

I T

ANDORRA

ESPANYA

SAN
MARINO

HONGRIA

IU
GO
SL
V
IA

ROMANIA

MAR NEGRA

I A

BULGRIA
ALBNIA

M A
R

GRCIA

500 km

I T
E
Malta
(R.U.)

R R
N
IA

TURQUIA

Dodecans
(It.)

Xipre
(R.U.)

Unitat 4
4. La Revoluci Russa
Loctubre de 1917 va triomfar a Rssia la primera revoluci obrera i pagesa de la histria. Tamb sestabl per
primera vegada un govern marxista que intent crear
una societat sense rics ni pobres.

4.1. Rssia abans de la revoluci

Al comenament del segle XX, lImperi rus era lEstat
ms extens del mn i era format per un mosaic de llenges i nacions. Encara shi mantenia el feudalisme i
lemperador o tsar tenia el poder absolut. La ciutadania
russa no tenia reconeguts cap dret ni cap llibertat individual. La major part de la poblaci eren pagesos i pageses que treballaven terres que eren propietat dels grans
terratinents. Noms el 10 % de la poblaci eren obrers
industrials.
Font 27. Les causes de la Revoluci
Ciutadania mancada de drets i llibertats
Misria de la pagesia i del proletariat

108

Participaci de Rssia
en la Primera Guerra Mundial

Contnues derrotes davant els imperis centrals

Puja de preus
Escassetat de productes de primera necessitat

4.2. Les revolucions de 1917

Font 26. Nicolau II (1868-1918), fotografiat amb el seu fill Alexis. Nicolau II va
ser coronat el 1894 i regn fins al febrer
de 1917. Va ser afusellat, juntament amb
la seva esposa i els seus fills, lany 1918.
4.30. Contesta aquestes preguntes a partir
de la font 26:
a) Quins poders tenia el tsar?
b) Quins altres monarques coneixes que tinguessin uns poders similars als de Nicolau II?

El febrer de 1917, els pagesos, els obrers i els soldats, cansats de la misria i de la guerra, van protagonitzar una revoluci que provoc labdicaci de Nicolau II. Rssia va esdevenir aleshores
Font 28. Levoluci dels preus a Rssia (en rubles)
una repblica democrtica.
Abans de la guerra Abril de 1917
Article
Calat (un parell)
7
40
El govern provisional de la repblica, dirigit per
Carn (la lliura)
11 (copecs*)
65 (copecs*)
burgesos, va reconixer els drets i les llibertats dels ciu40
6,5
Farina de sgol (un sac)
tadans. El nou govern, per, no va satisfer les dues deFarina de blat (16 kg)
2,5
16
mandes principals dels pagesos i dels obrers: posar fi a
Fusta (2 m3)
6
40
Patates
(un
sac)
1
7
la guerra i a la misria. A Rssia hi havia hagut una re100
Salari mitj mensual
50
voluci, per persistien els mateixos problemes que
* 1 ruble = 100 copecs
havien provocat la caiguda del tsar.
Font: M. FERRO. La revoluci de 1917 (adaptaci).
Per aix la major part de la poblaci, lluny de fer
4.31. Imagina que ets una obrera russa. Per cobrir les necessitats de la teva famlia durant un mes, et cal comprar un sac de
costat al govern provisional, donava suport als soviets,
patates, 2 m3 de fusta, un sac de farina de sgol, 16 kg de farina
que eren assemblees de delegats dels pagesos, obrers i
de blat, 30 lliures de carn i un parell de sabates.
soldats. Els soviets havien esdevingut un poder paa) Podies fer front a aquestes necessitats amb el teu salari dabans
rallel al govern provisional: les seves instruccions eren
de la guerra? Pots fer-ho amb el que cobres el 1917?
seguides per la poblaci, i eren ells els qui controlaven
b) Decideix qu deixars de comprar, labril de 1917, si no pots
lordre pblic. A les ciutats aquests soviets formasatisfer totes les teves necessitats. Valora les conseqncies de la
ven unes milcies armades anomenades Gurdia Roja.
teva decisi.

Dins dels soviets hi tenia cada cop ms pes el partit bolxevic, lidePARAULES CLAU
rat per Lenin i dideologia comunista. Lenin animava els pagesos, els
soldats i els obrers a revoltar-se contra el govern provisional burgs.
Lenin
Tamb assegurava que les primeres mesures que adopts el govern sorRevoluci dOctubre
git de la revoluci consistirien a signar la pau amb Alemanya i posar fi
a la misria en qu vivia la poblaci.
Loctubre del 1917, els bolxevics van dirigir una reFont 29. Primeres mesures del govern bolxevic
voluci que, en poques hores, va provocar la caiguda del
Mesures destinades a suprimir la propietat privada
govern provisional i lestabliment del primer govern co Expropiaci de finques a la noblesa i lEsglsia
Nacionalitzaci dels bancs
munista de la histria.
Expropiaci de les fbriques
El nou govern, encapalat per Lenin, va aplicar un
Mesures destinades a posar fi a la guerra
seguit de mesures destinades a posar fi a la propietat pri Signatura de la pau amb els imperis centrals. Com a
contrapartida Rssia perd extensos territoris
vada i a aconseguir la pau amb Alemanya.
Font 30. Tot el poder per als soviets
Ciutadans de Rssia!
El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Soviet de Diputats
Obrers i Soldats de Petrograd.
Les causes per les quals el poble sha llanat a la
lluita sn la pau immediata, labolici de la gran
propietat de la terra i el control de la producci
pels treballadors. Tot aix sha assolit i, per tant,
el poble ha triomfat definitivament.
Visca la revoluci dels obrers, soldats i camperols!

109

Adaptaci duna proclama del soviet

de Petrograd (octubre de 1917).

Lenin proclamant el poder dels soviets.

4.32. Llegeix la font 30 i fes les activitats segents:

a) Qu eren els soviets?

b) Quin grup social dirigia el govern enderrocat i quin el nou govern?
c) Quines van ser les causes de la Revoluci dOctubre? Quin paper hi tingu Lenin?
d) Descriu la imatge (smbol revolucionari que hi apareix, motius pels quals la gent va armada, classes socials a qu pertanyen).

RECORDA
Loctubre del 1917 va triomfar, per
primer cop a la histria, una revoluci
obrera i camperola.

A C T I V I T A T S
4.33. Com es deia lltim tsar rus? Quants anys va regnar? Com va perdre el poder?

gia del grup social que arriba al poder, principals realitzacions del nou govern.

4.34. Fes una fitxa sobre la Revoluci de Febrer i una

4.35. Explica quins dels personatges segents van sortir

beneficiats de la Revoluci dOctubre i quins en van sortir perjudicats: un terratinent, un obrer, un pags sense
terra prpia, un burgs.

altra sobre la Revoluci dOctubre. En cada fitxa hi ha

dhaver les entrades segents: causes de la revoluci, govern enderrocat, grup social que arriba al poder, ideolo-

Unitat 4
5. El dret de vot de les dones
Lany 1918 el govern britnic va concedir el vot a les dones ms grans
de 30 anys. La lluita per la igualtat de la dona, per, es va iniciar molt
temps abans i avui encara no ha acabat.

5.1. Les primeres passes

110

En la societat de lAntic Rgim la dona tenia un paper subordinat a lhome. La dona, abans de casar-se,
estava sotmesa al pare i en el moment de casar-se restava sotmesa al marit. Amb el triomf del pensament
liberal va sorgir una contradicci. La igualtat entre
els individus, que era una de les fites de les revolucions burgeses, no saplicava a les dones. Els Drets de
lHome i del Ciutad noms sentenien per al gnere mascul. En aquest context va nixer el feminisme*, que tenia com a punt fonamental el dret de vot
per a les dones.
Va ser durant la Revoluci Francesa quan sortiren
a la llum les primeres reivindicacions feministes.
Lany 1791, Olympe de Gouges va publicar la
Declaraci dels Drets de la Dona i la Ciutadana. En
aquest text es defensava el dret de vot de les dones, la
igualtat en leducaci i la igualtat dins lmbit familiar.
Al llarg del segle XIX les dones van continuar lluitant pels seus drets, sobretot als Estats Units i el
Regne Unit. Calia que la dona aconsegus el dret al
vot, i aix la resta dels problemes que lafectaven sanirien solucionant. Siniciava aix el moviment sufragista*.

VOCABULA

RI

Feminisme. Moviment social i poltic que

t com a objectiu la igualtat real de la
dona en tots els mbits.
Moviment sufragista. Part del moviment
feminista que centra la seva actuaci
a aconseguir el dret del vot per a les dones.

Font 31. Olympe de Gouges.

4.36. Elabora una fitxa dOlympe de Gouges

5.2. El sufragisme
Lany 1866 un pensador liberal, John Stuart Mill, va presentar al
Parlament angls una proposta perqu es legalitzs el vot femen que va
ser rebutjada. Com a reacci, va nixer el 1867 la National Society for
Womens Suffrage, primera organitzaci clarament sufragista.

en qu indiquis el lloc i la data de naixement

i mort, la professi i laportaci del seu pensament al moviment feminista.

PARAULES CLAU
sufragisme

Font 32.
El principi regulador de les actuals relacions entre els dos sexes, s a dir, la subordinaci
legal de la dona a lhome, s un gran error. Caldria substituir-lo per un principi de perfecta igualtat que no permets poder ni privilegi per a uns i incapacitat per als altres.
JOHN STUART MILL I HARRIET TAYLOR MILL (1869).

4.37. Llegeix el text de la font 32 i fes

aquestes activitats:
a) Posa un ttol a aquest text.
b) Explica largument central del text.
c) Podem afirmar que s un text feminista?

La incorporaci massiva de la dona al mn laboral, que tingu lloc,

sobretot, durant la Primera Guerra Mundial, va atorgar a la dona un
nou protagonisme social que no es corresponia amb la prohibici
dexercir el dret a vot.
Les organitzacions sufragistes britniques eren poderoses. Van organitzar mtings, manifestacions i propostes de llei en demanda del vot
femen, per els resultats van ser negatius. Mentre es discutia al Parlament britnic laccs de la dona a la poltica, grups organitzats de dones conegudes com les suffragettes van utilitzar tctiques ms radicals:
incendi a comeros, sabotatges i, fins i tot, atacs als domicilis dalguns
poltics contraris al vot femen.
Font 33. Les suffragettes
Les seves lleis, senyors, tant ens fan. Nosaltres situem la llibertat i la dignitat de la dona
molt per damunt daquestes consideracions, i continuarem aquesta guerra com ja ho
hem fet en el passat. No ens considerarem responsables de la propietat que sacrifiquem.
El responsable de qualsevol destrucci de la propietat ser el govern, ja que si b admet
que les nostres peticions sn justes, es nega a satisfer-les.
EMMELINE PANKHURST.

SABIES QUE...?
El 1914 la National Union of Womens
Suffrage Societies de la Gran Bretanya tenia ms de 100 000 afiliades.

4.38. A partir de la font 33, resol aquestes

qestions:
a) Busca en una enciclopdia o a Internet
informaci sobre lautora daquest text i fes
una fitxa biogrfica en qu indiquis el lloc
i la data de naixement i mort, la professi,
les circumstncies de la seva mort i laportaci del seu pensament al moviment feminista.
b) Quines conseqncies va tenir laplicaci
daquestes idees?

111
Font 34. Concessi del dret de vot femen

Sufraggette arrestada davant el Palau de Buckingham (Londres).

La fora del moviment sufragista va permetre, finalment, reconixer el vot femen al Regne Unit un cop acabada la Primera Guerra
Mundial.
De mica en mica, el vot femen es va anar estenent arreu del mn.

Estat nord-americ de Wyoming

Nova Zelanda
Austrlia
Finlndia
Noruega
Dinamarca i Islndia
Rssia
Regne Unit

1869
1893
1901
1906
1913
1915
1917

(restringit a les menors de 30 anys)

1918
1919
1920
1922
1923
1928
1933
1945
1948
1971

Alemanya i Sucia
Estats Units
Irlanda
ustria
Regne Unit (universal)
Espanya
Frana i Itlia
Canad
Sussa

A C T I V I T A T S
4.39. Qu s el feminisme?
4.40. Per qu en el context de la Primera Guerra Mundial les dones van

aconseguir el dret al vot?

4.41. Per qu creus que lhome va prohibir durant tant de temps el vot a

la dona?

RECORDA
El feminisme pretn la igualtat legal
i real entre els homes i les dones.

Unitat 4
6. De limpressionisme a les avantguardes
Vers lany 1870 va sorgir un corrent artstic anomenat impressionisme, el
qual va ser el primer dun seguit de moviments que renovaren profundament lart entre 1870 i 1914. Claude Monet (1840-1926), douard Manet (1832-1883) i Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) sn tres dels pintors impressionistes ms destacats.
El cam iniciat pels impressionistes va ser seguit, a finals del segle XIX, per un grup de pintors anomenats
postimpressionistes, entre els quals va destacar Vincent van Gogh (1853-1890).

PARAULES CLAU
impressionisme

Font 36. Monet treballant a la seva barca, dEdouard Manet.

Font 35. Impressi. Sol ixent, de Claude Monet.
Als impressionistes no els interessava reproduir la realitat de forma objectiva, ja que consideraven que aquesta feina podia fer-la la fotografia.
Pretenien captar la llum en un instant fugisser, com ara el moment de la
sortida del sol. Tamb els atreien els paisatges amb aigua, ja que els
permetien pintar els reflexos de la llum.

Els impressionistes van prescindir de la prctica de pintar al taller

i van fer les seves obres a laire lliure. La pinzellada dels impressionistes era solta i els seus quadres eren fets sense dibuix previ, de manera que hi dominava de forma exclusiva el color.

Font 38. Camp de blat amb xiprers, de Vincent van Gogh.

Font 37. Ball al Moulin de la Galette, de Pierre-Auguste Renoir.
Per als impressionistes, el tema del quadre era irrellevant: qualsevol rac era
digne de ser pintat. Amb tot, tenien preferncia pels paisatges i per les escenes de la vida quotidiana.

Els postimpressionistes van mantenir linters dels impressionistes per la llum, per alhora recuperaren la importncia
del dibuix. Vincent van Gogh s fams pels seus paisatges i
per dos trets caracterstics dels seus quadres: la lnia serpentejant i els terres tremolosos.

Al segle XX van comenar les avantguardes artstiques. Es tracta

dun seguit de moviments pictrics que es van anar succeint rpidament
i que, tot i ser fora diferents entre si, tenien en com la voluntat darraconar lart tradicional. Als avantguardistes no els interessaven els elements artstics clssics, com la imitaci de la realitat o la creaci dun espai a travs de la perspectiva. En canvi, pretenien innovar constantment.

PARAULES CLAU
avantguardes artstiques

SABIES QUE...?
Font 39. La ratlla verda, dHenri Matisse.
El fauvisme va ser la primera de les
avantguardes. Lelement ms caracterstic va ser ls arbitrari del color: el
cel podia pintar-se de groc, un nas podia ser verd i no hi havia cap impediment perqu el tronc dun arbre fos
blau. Henri Matisse (1869-1954) s el
mxim representant del fauvisme.

El terme fauvisme prov del francs

fauves (feres), qualificatiu amb el
qual un crtic dart es refer pejorativament als membres daquesta avantguarda.

VOCABULA

RI

Collage. Tcnica plstica que consisteix

a enganxar damunt del llen elements
diversos, com ara papers, roba, metalls o fustes.

Font 40. El crit, dEdvard Munch.

Lexpressionisme fou una altra avantguarda artstica. Els expressionistes tamb feien un s arbitrari del color, per el seu inters primordial era representar all que no es veu: els sentiments de les
persones, molt particularment langoixa. Per aconseguir-ho, deformaven les figures i utilitzaven una
caracterstica lnia en ziga-zaga. Edvard Munch
(1863-1944) va ser un dels pintors expressionistes ms destacats.

A C T I V I T A T S
4.42. Quines caracterstiques de

limpressionisme observes en la
imatge de la font 35?
Font 41. Dona amb guitarra, de
Georges Braque.
El cubisme va abandonar radicalment la perspectiva tradicional i lexistncia dun nic punt
de vista de lobjecte. Els cubistes volien mostrar un mateix objecte des de molts punts de vista alhora. Per fer-ho, descomponien lobjecte en diversos elements geomtrics. Ls de la
tcnica del collage* va ser una
altra aportaci daquest moviment, que va tenir en Pablo Picasso (1881-1973) i George
Braque (1882-1963) dos representants destacats.

4.43. Quines van ser les difern-

cies principals entre limpressionisme i el postimpressionisme?

4.44. Quines caracterstiques de

la pintura de Van Gogh observes

en la imatge de la font 38?
4.45. Quines van ser les tres avant-

guardes artstiques de comenament del segle XX?

4.46. Imaginat que ets un crtic

dart de gust tradicional. Qu criticaries de lobra titulada La ratlla

verda, reproduda en la font 39?

113

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
La Primera Guerra Mundial va ser el pitjor conflicte armat que havien viscut els europeus. Una guerra t unes causes.
Ning, cap persona ni cap collectiu, es mata alegrement, sense cap motiu, sense pensar-hi. El fet que la Primera Guerra
Mundial tingui unes causes no vol dir que tingui una justificaci, i encara menys la tenen els militars i els poltics responsables duna de les pitjors tragdies humanes que es coneixen. Ms que amb paraules, a una guerra cal aproximar-shi amb imatges. Us proposem, per tant, que feu de reporters virtuals.
TASCA
El vostre escamot de reporters ha de ser format per dos o tres alumnes. Heu de fer un reportatge fotogrfic dels aspectes fonamentals de la guerra i presentar-lo en format PowerPoint. El reportatge ha destar ordenat en diferents apartats i ha de contenir entre 25 i 30 imatges (fotografies, caricatures, postals...). Heu dindicar a quin apartat fa referncia cada imatge i posar-hi un peu de foto de dues lnies que lexpliqui.
PROCS
Per ordenar aquestes fotografies i poder elaborar el reportatge, us proposem que feu servir aquesta classificaci temtica. Els subapartats sn indicatius, us poden facilitar la feina, per mai limitar-la; per tant, podeu redactar altres
entrades o canviar les proposades.

114

1. Causes de la guerra.
1.1. El sistema daliances.
1.2. Les causes immediates (latemptat de Sarajevo).
1.3. Les mobilitzacions i la propaganda.
1.4. Els responsables (poltics o militars).
2. Fronts i batalles importants.
2.1. Guerra de moviments.
2.2. Guerra de trinxeres (Verdun, Marne i Somme).
2.3. Front oriental.
2.4. Guerra qumica.
2.5. Guerra naval i submarina.
2.6. Guerra aria.
2.7. Intervenci nord-americana.
3. La guerra i la poblaci civil.
3.1. Conseqncies per a la poblaci civil (fam i penria econmica).
3.2. El paper de la dona a la guerra.
4. Conseqncies.
4.1. Morts i ferits.
4.2. La destrucci material (abans i desprs).
4.3. Els tractats de pau.
4.4. La Societat de Nacions.

Pintura que representa latemptat coms per

lactivista Prinzip a Sarajevo en qu mor lhereu
a la corona dustria.

UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-7).
Internet

Esquema de la unitat
ENTRE 1860 I 1914

Europa, els Estats

Units i el Jap

Europa

van experimentar

va viure

ENTRE 1914 I 1918

a Europa
la Segona
Revoluci Industrial

expansi colonial
i increment
de limperialisme

lexplosi
blanca
hi va esclatar

caracteritzada per

noves fonts
denergia
motor dexplosi
noves indstries
nous mitjans de
transport i
comunicaci

per causes

econmiques (recerca
de nous mercats, de
primeres matries
i de fonts denergia)
poltiques (nacionalisme,
conscincia de
superioritat de la raa
blanca, voluntat de
civilitzar...)

emigraci deuropeus
a tots els continents

la Primera
Guerra Mundial

a causa de

va passar per

tensions colonials
conflictes fronterers
cursa darmaments

tres fases

va comportar
locupaci i
lexplotaci
damplis territoris
a tots
els continents

115

guerra de moviments
guerra de posicions
intervenci dels
Estats Units
durant la
qual va
esclatar

la Revoluci Russa
(1917)

va tenir com
a conseqncies

gran nombre de vctimes entre morts, ferits i desapareguts

desaparici dantics estats i aparici de nous estats
imposici de condicions molt dures a Alemanya
inici del lideratge dels Estats Units, el gran beneficiat de la guerra

Unitat 4
colnia 2.3.

Resum grfic
Segona Revoluci Industrial 1.

Potncies colonials el 1914

Alemanya
Blgica

Frana

Pasos Baixos

Imperi rus

Dinamarca

Imperi turc

Portugal

Estats Units

Espanya

Itlia

Regne Unit

Jap

Una colnia s un territori dfrica, sia o Oceania conquerit per

un pas europeu al llarg del segle XIX i la primera meitat del XX, per
raons econmiques i poltiques.
La Segona Revoluci Industrial s una etapa de creixement
econmic intens que es va produir en diferents pasos europeus (Alemanya, el Regne Unit, Blgica i Frana) i als Estats
Units i el Jap.

116

Gran Guerra 3.

metrpoli 2.3.

La Primera Guerra
Mundial o Gran
Guerra va tenir lloc
entre 1914 i 1918.
Hi van participar estats darreu del mn
i vint milions de
combatents.

tractat de Versalles 3.4.

Metrpoli s el terme que saplica a

qualsevol pas que t colnies. Limperi
colonial britnic era el ms extens.

Alemanya s considerada responsable de la guerra

Prdua de tot
el seu imperi colonial

Reducci del
seu exrcit

Pagament dels costos

de la guerra

Prdua de territoris
a Europa

El tractat de Versalles s un document que se signa en acabar la Gran Guerra i que

imposa a Alemanya unes condicions de pau molt dures.

2000 km

Lenin 4.2.

Revoluci dOctubre 4.2.

Vladimir Ilitx Ulianov

(1870-1924), conegut
amb el renom de Lenin,
s el revolucionari
i teric marxista rus
que encapal
la Revoluci Russa.

sufragisme 5.2.

La Revoluci dOctubre de 1917 suposa larribada al poder dels bolxevics i la instauraci del primer govern comunista de la histria.

avantguardes artstiques 6.

117

El sufragisme s el moviment feminista que centra la seva acci a aconseguir el dret de vot per a les dones.
impressionisme 6.

Les avantguardes artstiques sn un seguit de moviments pictrics que neixen en

el segle XX, que es van succeint rpidament
i que, tot i ser fora diferents entre si, tenen
en com la voluntat dabandonar drsticament lart tradicional. Destaquen el
fauvisme, lexpressionisme i el cubisme.

Limpressionisme s el primer dun seguit de corrents artstics que renoven lart entre 1870 i 1914. Es caracteritza pel predomini del color,
ls de la pinzellada solta i el gust pel paisatge.

AC T I V I TAT S

Unitat 4
La Segona Revoluci Industrial
Analitza la taula segent i fes les activitats
que hi ha tot seguit:

4.47.

Participaci de diversos estats

en la producci industrial mundial (%)
Estats Units
Alemanya
Regne Unit
Frana

1881-1885
28,6
13,9
26,6
8,6

1896-1900 1906-1910
30,1
35,3
16,6
15,9
19,5
14,7
7,1
6,4

1913
35,8
15,7
14
6,4

a) Qu tenien en com els quatre estats de la taula?

b) Quin estat va ser el capdavanter de la Primera Revoluci Industrial? I de la Segona Revoluci Industrial?
c) Fes un grfic amb les dades daquesta font i descriu-ne els resultats.
4.48.
Llegeix el text segent i respon les qestions que hi ha a continuaci:

118

Llegeix aquests textos sobre la resistncia a

limperialisme i respon les preguntes segents:
4.50.

entre jo visqui, sapigueu-ho b, moposar amb totes les

forces a la construcci daquest ferrocarril. Per aix, cada
vegada que rebr de tu una carta relativa al ferrocarril et respondr sempre no, i mai no et donar una altra resposta. Fins i tot
quan dormi, el meu cavall Malaw et donar la mateixa resposta.

any 1908, les set empreses ms grans dels Estats Units controlaven el 50 % de la indstria txtil, el 54 % de la indstria del vidre, el 60 % del sector del llibre i del paper, el 62 % de
la indstria de lalimentaci, el 72 % del sector dels alcohols, el
81 % de la indstria qumica, el 84 % de la producci de ferro
i dacer i el 90 % del sector del petroli.
MICHEL BEAUD: Historia del capitalismo (adaptaci).

a) Quin fenomen caracterstic de la Segona Revoluci Industrial recull aquest text?

b) Creus que el poder de les set principals empreses
nord-americanes era nicament de carcter econmic? Argumenta la resposta.

Limperialisme
Observa la illustraci que hi ha tot seguit,
que representa la trobada entre Stanley i Livingstone
a Zanzbar, i fes les activitats:
a) Busca informaci sobre aquests exploradors i fesne una fitxa biogrfica (any i lloc de naixement i
mort, activitat professional, aventures, fites aconseguides...).
b) Quina informaci sobre limperialisme et dna
aquesta fotografia?
c) Cerca el nom daltres exploradors.

4.49.

LAT DIOR, cap dels Kajoor (Senegal),

en resposta a les peticions franceses
de construir un ferrocarril al seu territori.

e prestat atenci al vostre missatge i no he trobat ra dobeir-vos; prefereixo morir abans de fer-ho. Si el que desitgeu s lamistat, estic disposat a oferir-vos-la, per quant al fet de
ser el vostre sbdit no mhi puc avenir. Si el que desitgeu s la guerra, estic a punt, per ser el vostre sbdit, mai! Jo no caic als vostres
peus, ja que sou una criatura de Du igual que jo. Jo sc sold aqu
a la meva terra, i vs sou sold all a la vostra. I, ja ho veieu, no us
dic que mhgiu dobeir, ja que s que sou un home lliure.
MACHEMBA, cap dels Yao de Tanganyika al comandant
alemany von Wissmann (1890).

a) Quina s lactitud daquests caps indgenes respecte a la colonitzaci europea?

b) Quins arguments esgrimeixen per mantenir la
seva independncia?
c) Creus que algun daquests cabdills va aconseguir
mantenir la independncia del seu pas?
d) Investiga a quin pas actual correspon lantiga
Tanganyika.
e) Busca informaci sobre Abissnia o Etipia i esmenta el nom de lnic rei que va poder mantenir-se
independent en tot el continent afric.

Observa la fotografia, llegeix aquests textos

i respon les qestions que hi ha tot seguit:

4.51.

Observa la taula i respon les preguntes que

hi ha ms avall:
4.52.

Xifres de la Gran Guerra

Pas

Poblaci
total

Poblaci
mobilitzada

Regne Unit
Frana
Alemanya
Rssia
ustria-Hongria
Srbia
Estats Units

45 000 000
40 000 000
68 000 000
161 000 000
51 000 000
4 500 000
92 000 000

1 700 000
2 280 000
4 200 000
2 000 000
1 320 000
120 000
840 000

Morts
i desapareguts
750 000
1 350 000
2 037 000
1 800 000
1 100 000
300 000
114 000

AC T I V I TAT S

La Primera Guerra Mundial

a) Qu vol dir lexpressi poblaci mobilitzada?

b) Classifica els pasos per ordre decreixent tenint en
compte, primer, el nombre de morts amb relaci a la
poblaci total i, desprs, el nombre de mobilitzats
tamb amb relaci a la poblaci total.

oms en la batalla de Verdun es van disparar 30 milions

dobusos per totes dues bandes en sis mesos de combats. Hi
van morir 500 000 homes: 60 obusos per matar un sol combatent. Altres clculs fets sobre el conjunt de la Gran Guerra donen
una relaci encara ms impressionant: prop de 448 obusos per
cada home mort.
J. L. DUFOUR I M. VASE.

s un bombardeig esps. La terra tremola, botem sacsejats;

obusos de tots els calibres sabaten sobre el nostre rac. La
trinxera ja no existeix, est tapada: ens arrupim en un forat fet per
un obs i ben aviat ens cobreix el fang projectat a laire, que ens
torna a caure al damunt a cada esclat. Laire s irrespirable. Els
soldats, encegats, ferits, arrossegant-se, cridant, ens cauen a sobre
i vnen a morir prop de nosaltres, esquitxats de sang. s linfern
desfermat.
De cop i volta el tir sallarga. Gaireb de seguida ressona el crit:
Que vnen els alemanys! s un instant mgic. Tots extenuats
un instant abans, fem front immediatament a lenemic, fusell
en m.
Aix ha durat fins a la nit sense parar. Els homes tornen a donar
forma a la trinxera inexistent. Els cadvers jeuen pertot arreu.
SERGENT RAVAUD, testimoni de la defensa de la cota 304
(mar de 1916).

a) Qu va ser la guerra de posicions?

b) Imaginat que ets un soldat i que ests en una trinxera. Escriu una carta a una persona estimada explicant-li la teva situaci i els teus sentiments.
c) Quina devia ser larma ms mortfera de la Primera Guerra Mundial?

La Revoluci Russa
Imaginat que ets un obrer duna fbrica de
Sant Petersburg labril de 1917. Respon les preguntes segents:
a) La majoria de russos, treballeu a les fbriques?
b) Rssia est en guerra. Contra qui?
c) Qui sn els aliats del teu pas en aquesta guerra?
d) Qu en penses, daquesta guerra?
e) Quina forma de govern hi ha actualment a Rssia?
f ) Ests dacord amb lactuaci del govern? Per qu?
g) Sabem que formes part, juntament amb altres
obrers, pagesos i soldats, dunes assemblees. Quines
sn aquestes assemblees? Qu pretenen?
h) Qu en penses, de Lenin? Quina ideologia tens?
4.53.

119

AC T I V I TAT S

Unitat 4
El dret de vot de les dones
Comenta el text i la illustraci segents des
de lptica feminista i sufragista:

4.54.

4.56.
Observa la pintura de Van Gogh Lesglsia
dAuvers-sur-Oise i fes les activitats que trobars tot
seguit:

osaltres, els estudiants sotasignats, considerem que els resultats de la barreja de sexes en una aula poden ser prou
desagradables. s molt probable que els professors se sentin cohibits davant la presncia de dones i que no es puguin referir a certs
fets necessaris de forma explcita i clara.
La presncia de dones joves com a espectadores en una sala doperacions s una ofensa als nostres instints i sentiments naturals i
est destinada a destruir els sentiments de respecte i admiraci
que tot home, mentalment sa, sent cap a laltre sexe. Aquests signes sn un signe de la civilitzaci.
Protesta destudiants de medicina de lhospital de Middlesex
(Londres) davant la presncia duna dona estudiant.

120

a) Identifica les caracterstiques principals de la pintura de Van Gogh.

b) Busca informaci a Internet o en una enciclopdia
i confecciona una fitxa biogrfica de Van Gogh. Cal
que indiquis quines professions havia tingut abans
de ser pintor, quina malaltia va patir, quin paper va
tenir en la seva vida un personatge anomenat Tho i
de quina manera va morir el pintor.
4.57. Completa la taula amb el nom duna o ms
avantguardes associades a cada caracterstica:

De limpressionisme a les avantguardes

Un crtic va dir dImpressi. Sol ixent, de
Monet: Aquesta pintura, vaga i brutal a primera vista, ens sembla que s alhora lafirmaci de la ignorncia i la negaci de la bellesa i de la veritat.
4.55.

a) Per qu et sembla que al crtic li devia desagradar

la pintura impressionista?
b) Cerca lorigen del mot impressionisme en pintura.

Deformaci de figures
per expressar
sentiments

s arbitrari del color

Descomposici dels
objectes en elements
geomtrics

a) Els Estats Units, Frana i ustria foren els pasos capdavanters de la Segona Revoluci Industrial.
b) La Segona Revoluci Industrial va coincidir amb lanomenada explosi blanca.
c) La situaci social dels obrers del Regne Unit va millorar durant la Segona Revoluci Industrial.
d) Lelectricitat, la mquina de vapor i la indstria de lautombil esdevingueren els smbols de la Segona
Revoluci Industrial.
2. Fes aquestes activitats:

a) Explica quines van ser les causes de limperialisme.

b) Defineix els termes segents: colnia, metrpoli, domini, protectorat, colnia de poblament.
3. Fes aquestes activitats:

a) Exposa les causes que van provocar lesclat de la Primera Guerra Mundial.
b) Digues les tres fases de la Primera Guerra Mundial i indica dos fets destacables de cadascuna.
c) Explica quines van ser les principals conseqncies de la Primera Guerra Mundial.
4. Exposa per escrit el contingut daquest organigrama:

MONARQUIA
ABSOLUTA

Revoluci
de Febrer

REPBLICA
DEMOCRTICA

Revoluci
dOctubre

ESTAT
COMUNISTA

5. Qu va ser el sufragisme?

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

1. Digues quines de les afirmacions segents sn certes i quines sn falses i explica per qu:

121

Relaciona cadascuna daquestes obres amb una avantguarda artstica i explica quins trets de cada
avantguarda hi observes.
6.

C
A. La dansa de la vida.
B. El pont de Westminster.
C. Les senyoretes del carrer dAviny.

Dossier

Unitat 4

s
e
r
e
x
n
i
r
t
s
e
La vida a l
cel va ser aturat pels fran
ia
nd
Mu
ra
er
Gu
a
er
im
Pr
gueana a linici de la
va fase de la guerra: la
Latac alemany sobre Fr
no
a
un
a
ar
rt
po
va
y
an
de
rne. El fracs alem
sos a la batalla del Ma
rra

Les trinxeres
Des de Sussa fins al mar del Nord, Frana
va ser creuada per milers de quilmetres de
trinxeres fetes tant pels francesos com pels
alemanys. Una trinxera s una excavaci
llarga i estreta que t com a finalitat defensar el terreny dun atac enemic i servir com
a punt de partida per atacar-lo.
Les trinxeres estaven dotades de refugis
subterranis i es configuraven en diferents
lnies. Estaven protegides per filferro espins, davant del qual sestenia un espai conegut com a terra de ning que separava
les trinxeres franceses de les alemanyes.

Qui no coneix el terror laprn aqu. Si

durant la nit vaig per les trinxeres, aqu i
all se senten sorolls, i, en qualsevol moment, un soldat enemic et pot tallar el
coll. En una nit fosca s terrorfic; amb el
temps, per, mhi he acostumat i mhe
tornat indiferent. La guerra endureix el
cor i els sentiments i fa tornar les persones
indiferents davant tot el que, en altres
temps, els preocupava o emocionava.
Tots parlem de la mateixa qesti: quan
sacabar aix?
Carta dHug Mller,
soldat alemany de 23 anys als seus pares.

Abans del combat

Quan no hi havia combat, la vida a la trinxera era montona,
per no per aix menys perillosa. Quan no era el fred, era la pluja la que penetrava dins del cos dels combatents. A lestiu, la calor i la manca daigua potable desesperaven els soldats, que contreien diferents malalties. La brutcia, lolor dels cadvers en
descomposici abandonats en terra de ning, les rates i la por
dun atac feien que la vida a la trinxera fos molt dura.
De dia shavia danar molt amb compte amb els franctiradors
enemics i, per aix, la major part dactivitats com el subministrament o les reparacions de les defenses es feien de nit. Tamb era
de nit quan es feien petites incursions en terra de ning per intentar obtenir informacions directes de les trinxeres enemigues
o fer presoners.

El combat
Lacci siniciava amb un bombardeig artiller sistemtic de la trinxera enemiga. Noms a la batalla de Verdun els alemanys van llanar un mili
de projectils sobre les trinxeres franceses. Amb
aquest bombardeig es pretenia destruir les defenses de lenemic i minvar la seva moral.
Quan encara se sentien els canons, milers de
soldats sortien de la trinxera, creuaven la terra
de ning i intentaven arribar fins a la trinxera
enemiga. Pocs ho aconseguien, perqu eren morts
per les bales de les metralladores. En molts daquests combats els atacants podien perdre fins al
70 o el 80 per cent del seu contingent.
Atac de soldats aliats a la batalla de Verdun.

Les batalles del Somme i de Verdun (1916)

no van modificar el front, per van costar
la vida a dos milions de soldats.

Soldats britnics cecs a causa de latac amb gas.

Altres vegades els canons bombardejaven amb gas. En

alguns casos era gas lacrimogen, que pretenia desconcertar lenemic. Per tamb es van emprar gasos que
cremaven la pell dels soldats o els deixaven cecs. Latac
amb gasos, per, tenia un inconvenient: un imprevist
canvi en lorientaci de laire podia causar una destrossa entre lexrcit que lhavia llanat.
Unitat 4

Dossier

5
t
a
Unit
De la Restauraci
a la Repblica.
Espanya (1874-1931)
1885

1875

124

Un cop acabada la Primera Repblica el 1874, la monarquia

borbnica es va imposar durant
un perode de temps que es coneix amb el nom de Restauraci.
En aquesta unitat estudiars fets
que fan ms entenedor aquest
perode: les tupinades, el caciquisme, la violncia anarquista
o el naixement i el desenvolupament del catalanisme poltic aix com el desastre de 1898, s a
dir, la prdua de les darreres colnies de limperi espanyol:
Cuba i les Filipines. En lapartat
dart coneixers els elements bsics de larquitectura modernista i larquitecte modernista Antoni Gaud.

Regnat dAlfons XII

1876

1879

Nova
Constituci.

Es funda el Partit Socialista Obrer

Espanyol (PSOE).

PARAULES CLAU
Restauraci
catalanisme progressista
catalanisme conservador
propaganda pel fet
desastre de 1898
Lliga Regionalista de Catalunya
Mancomunitat de Catalunya
Setmana Trgica
Dictadura de Primo de Rivera
modernisme

La crrega, de Ramon Casas (1902).

Regncia de Maria Cristina

1886

1892

Publicaci de Lo
catalanisme dAlmirall.

1897

Assassinat de Cnovas
del Castillo.

Es redacten les Bases de Manresa.

18

898

1931

1902

Regnat dAlfons XIII

1901

1907

Fundaci de la
Lliga Regionalista.

1909

1911

Setmana
Trgica.

1917

Fundaci
de la CNT.

1923

Vaga general
revolucionria.

125

Es perden les colnies espanyoles de Cuba

i les Filipines.

Solidaritat Catalana triomfa

a les eleccions.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Identificar els elements bsics del sistema de la Restauraci.
2. Explicar les demandes fonamentals del catalanisme.
3. Resumir les conseqncies del desastre de 1898.
4. Enumerar els objectius de la violncia anarquista del final del segle XIX.
5. Exposar les grans crisis de la Restauraci.
6. Identificar els principals partits poltics espanyols dels inicis del segle XX.
7. Identificar les accions que es van fer contra la llengua i la cultura catalanes
durant la Dictadura de Primo de Rivera.

8. Identificar les caracterstiques principals de larquitectura modernista.

El general Primo de Rivera

dna un cop destat.

Unitat 5
PARAULES CLAU

1. El rgim de la Restauraci
El 29 de desembre de 1874 el general Martnez de Campos va fer un
pronunciamiento a Sagunt i va proclamar rei Alfons XII, fill dIsabel II.
Sacabava el Sexenni Democrtic i siniciava la Restauraci, una etapa
que es va acabar el 1923 amb el cop destat de Miguel Primo de Rivera.
Les bases del sistema poltic de la Restauraci van ser: la Constituci de 1876, el torn pacfic de partits en el poder i el caciquisme.

Restauraci

VOCABULA

RI

Estat dexcepci. Supressi temporal

dels drets i les llibertats reconeguts en
la Constituci.

Font 1. Les etapes de la Restauraci

126
Regnat dAlfons XII (18751885).

Regncia de Maria Cristina (1885-1902). En la imatge, embarassada i de dol, jura la Constituci.

Regnat dAlfons XIII (19021931).

1.1. La Constituci de 1876 i el torn de partits

La forma de govern de la Restauraci era
regulada per la Constituci de 1876.
Aquesta constituci establia la monarquia
constitucional i un parlament triat, des del
1890, per sufragi universal mascul. Per
els nombrosos perodes destat dexcepci* deixaven sense efectes les llibertats i
els drets constitucionals, i les trampes
electorals feien que la democrcia fos ms
aparent que no pas real.
Les eleccions van permetre lalternana
en el poder del Partit Liberal i del Partit
Conservador, liderats per Prxedes Mateo
Sagasta i per Antonio Cnovas del Castillo,
respectivament. A comenaments del segle XX, els dos partits van tenir nous dirigents, com el liberal Jos Canalejas i el conservador Antoni Maura.

Font 2. Prxedes Mateo Sagasta (1827-1903), a lesquerra, i Antonio Cnovas del Castillo (1828-1897), a la dreta, segons dues pintures que es conserven al Palau de les Corts, de Madrid. Les diferncies entre liberals i conservadors eren mnimes, i ambds partits coincidien a no alterar cap dels
elements bsics de la Restauraci.

1.2. Tupinades i caciquisme

Lalternana pacfica en el poder de liberals i conservadors va ser possible grcies a les trampes o tupinades electorals. Les eleccions eren manipulades pel govern i pels cacics, i els resultats electorals coincidien
amb els proposats pel ministre de la Governaci.
Entre les trampes ms habituals hi
havia la manipulaci del cens electoral*, en el qual figuraven noms delectors inventats i tamb de difunts.
Arribat el dia de les eleccions, determinats personatges votaven en nom
de difunts o de persones inexistents.
Una altra prctica consistia a dipositar
a lurna, abans que sobrs el collegi
electoral, grapats de vots a favor del
candidat oficial. En altres ocasions
soptava, senzillament, per falsejar el
recompte dels sufragis. Totes aquestes
trampes es feien amb el vistiplau de les
forces dordre pblic.
Els cacics eren una pea clau en el falsejament de les eleccions. Un
cacic era un personatge ric que, grcies a la seva influncia, controlava
un districte electoral. Molta gent depenia del cacic per poder treballar,
ja que ell podia donar feina o impedir obtenir-ne. Tamb podia atorgar favors que milloressin la vida de la gent. Aix doncs, convenia tenir
bones relacions amb el cacic i, a lhora de les eleccions, era recomanable votar pel candidat que ell proposava.

VOCABULA

RI

Cens electoral. Llista oficial de les persones amb dret a vot.

Font 3. Acudit publicat en la revista Blanco y Negro el 1919.

5.1. Fes les activitats segents:

a) Descriu la illustraci i indica qui deu ser

el personatge de lacudit.
b) Explica el paper que tenien en les eleccions personatges com el de la illustraci.

RECORDA
Font 4. La manipulaci de les eleccions
Sovint es dipositen a les urnes les paperetes de vots per paquets, tal com han sortit de la
impremta, sense ni tan sols molestar-se a trencar el cordill que els lliga.
Tamb es recorre a lexrcit de terra i a les forces navals, a la Gurdia Civil, a la policia... Si la llei ho permet, tots ells van a votar pel candidat oficial, correctament formats
i amb els seus oficials al capdavant. Si la llei no ho permet, sels vesteix de pais i van a
dipositar a les urnes els vots dels morts i dels electors imaginaris.
VALENT ALMIRALL: Espaa tal como es (adaptaci).

La Restauraci va comportar la permanncia dels Borb al tron del

Regne dEspanya entre 1874 i 1931.
5.2. Llegeix la font 4 i fes les activitats:

a) Quina prctica de lEspanya de la Restauraci es descriu?

b) Qu vol dir candidat oficial?
c) Dibuixa una caricatura de la situaci
descrita per Almirall.

A C T I V I T A T S
5.3. Quan i com es va iniciar la Restauraci? A quina
forma de govern va posar fi?

rant la Restauraci? Fes una fitxa biogrfica dels seus

lders.

5.4. Quins tipus diferents de sufragi es van aplicar du-

5.6. Qu s un cacic? Qu li podia passar a alg que no

rant la Restauraci?

segus les indicacions del cacic?

5.5. Quins partits poltics salternaven en el govern du-

5.7. Era democrtica la Restauraci? Per qu?

127

Unitat 5
2. El catalanisme entre 1874 i 1898
En les darreres dcades del segle XIX es va desenvolupar el nacionalisme catal, un corrent poltic que reivindicava lautogovern per a
Catalunya i que, en conseqncia, era contrari a lEstat centralista.
El nacionalisme catal o catalanisme poltic era un moviment divers.
Duna banda, hi havia el catalanisme progressista, que, a ms de defensar lautogovern per a Catalunya, considerava que calia millorar les
condicions de vida i de treball de les classes populars. De laltra, el catalanisme conservador connectava amb els interessos de la burgesia.

PARAULES CLAU
catalanisme progressista
catalanisme conservador

2.1. El catalanisme progressista

128

El principal representant del catalanisme progressista del final del segle XIX va ser Valent Almirall, que fund el Diari Catal (1879), el primer peridic escrit en llengua catalana. Almirall expos els punts bsics
del catalanisme progressista
en el llibre Lo catalanisme
(1886), en qu plantejava lautonomia per a Catalunya.
Almirall va promoure
tamb la primera acci important del catalanisme: la
redacci i el posterior lliurament al rei Alfons XII del Memorial de Greuges (1885),
un document que denunciava lopressi de Catalunya
per Castella i reclamava el foment de la llengua catalana.
El catalanisme progressista no va tenir gaire fora al
final del segle XIX, ja que la
major part de les classes populars, a les quals sadreava
Font 6. Valent Almirall, periodista, advocat i
poltic (1841-1904). Durant la Restauraci va el seu discurs, es decantaven
esdevenir un dels principals lders del catalanis- per opcions com lanarquisme o el republicanisme.
me progressista.

Font 5. Portada de Lo catalanisme, obra

que recull el pensament catalanista de
Valent Almirall.

SABIES QUE...?
Valent Almirall sostenia que el catalanisme havia de participar activament en la poltica espanyola per tal
de reformar lEstat.

5.8. Llegeix la font 7 i contesta aquestes

Font 7. El Memorial de Greuges

No tenim, Senyor, la pretensi de debilitar, i encara menys atacar, la gloriosa unitat de
la ptria espanyola: ans al contrari, desitgem fortificar-la i consolidar-la. Per entenem
que per aconseguir-ho no s un bon cam ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre. Creiem que s just donar vida lliure a les diverses provncies
dEspanya.

qestions:
a) A qui va ser lliurat aquest document?
b) Quin intellectual catalanista va inspirar la redacci daquest text?
c) Demostra, a partir daquesta font, que en
el Memorial de Greuges no es defensava la
independncia de Catalunya, per tampoc
no sacceptava una Espanya centralista.

2.2. El catalanisme conservador

Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, va ser lautor del llibre La tradici
catalana (1892), considerat una rplica conservadora a Lo catalanisme
dAlmirall. En aquest llibre, Torras i Bages sostenia que no s possible
ser catalanista sense ser, a la vegada, catlic. Torras i Bages era, a ms,
un collaborador habitual del setmanari La Veu del Montserrat, que va
fer de portaveu del catalanisme conservador.
Una de les primeres accions del catalanisme conservador va ser la redacci, en una assemblea celebrada el 1892 a Manresa, dun document
anomenat Bases per a la Constituci Regional de Catalunya, tamb conegut com a Bases de Manresa. Aquest text era un projecte dmplia
autonomia per a Catalunya, en el qual sexposaven les funcions del futur govern catal autnom i es preveia loficialitat de la llengua catalana. Les Bases de Manresa, per, no eren un document democrtic, ja
que negaven el sufragi universal.
El catalanisme conservador, minoritari a final del segle XIX, esdevindria, al comenament del segle XX, una fora amb un important suport
electoral a Catalunya.

Font 8. Josep Torras i Bages, eclesistic i

escriptor (1846-1916). Va participar activament en nombrosos actes catalanistes.
Nomenat bisbe de Vic el 1899, va promoure ls del catal a les esglsies.

129

Font 9. Capaleres de La Veu del Montserrat i del Diari Catal, principals exemples de la premsa catalanista.
5.9. Respon aquestes preguntes:

A C T I V I T A T S
5.10. Qu s el catalanisme poltic? Quins partits nacionalistes catalans

a) Quina era la ideologia daquestes dues

publicacions?
b) Hi havia alguna diferncia entre la ideologia daquestes dues publicacions?

actuals coneixes?
5.11. Defensaven el mateix tots els catalanistes del segle XIX? Explica la

teva resposta.
5.12. Quines similituds hi havia entre el pensament dAlmirall i el de

Torras i Bages?
5.13. Qu va ser el Memorial de Greuges? Per qu sel pot considerar un

document catalanista?

RECORDA
Valent Almirall va ser un destacat representant del catalanisme progressista i Torras i Bages va ser-ho del
catalanisme conservador.

Unitat 5
3. El moviment obrer entre
1874 i 1898
Quan es va establir la Restauraci, les condicions de vida i de treball dels
obrers i els jornalers agrcoles eren molt dures. La lluita dels obrers anava
dirigida a posar fi a aquesta situaci. A lEstat espanyol el moviment
obrer tamb estava dividit en dos corrents: el marxisme i lanarquisme.

3.1. El marxisme
Lany 1879, Pablo Iglesias va fundar clandestinament a Madrid el
Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), el qual es definia com un
partit dideologia marxista. Uns anys ms tard, el 1888, el PSOE impuls la fundaci a Barcelona de la Uni General de Treballadors
(UGT), sindicat vinculat al partit socialista.
El nombre de militants del PSOE i de la UGT va anar creixent durant la Restauraci. Astries, Madrid i Biscaia eren les zones on aquestes
dues organitzacions marxistes tenien ms fora. A Catalunya, en canvi,
la seva incidncia era escassa.
Font 11. Programa del Partido Socialista Obrero Espaol

130

El PSOE declara que aspira a labolici de les classes socials i a la transformaci de la

propietat individual en propietat collectiva. Tamb aspira a la possessi del poder poltic per part de la classe treballadora.
Com a mitj per apropar-nos a aquest ideal, cal aconseguir el segent: dret de vaga, reducci de la jornada laboral, prohibici del treball dels infants menors de nou anys, lleis
protectores de la salut i la vida dels obrers i creaci descoles gratutes i laiques.
Madrid, 20 de juliol de 1879

3.2. Lanarquisme
Lanarquisme va ser la ideologia obrera que va tenir ms influncia entre els treballadors catalans. Aquest corrent tamb era molt fort a
Andalusia, on rebia el suport dels jornalers agrcoles.
Al final del segle XIX, lanarquisme es trobava dividit en dues tendncies. Duna banda, hi havia els anarquistes, que consideraven que
calia que els obrers sorganitzessin en sindicats. La missi dels sindicats
seria pressionar el govern i els empresaris per aconseguir millores per al
proletariat, com ara la jornada de vuit hores. Els sindicats anarquistes,
per, tamb haurien de preparar la revoluci.
Daltra banda, hi havia una tendncia anarquista que rebutjava
qualsevol mena dorganitzaci i no acceptava la creaci de sindicats.
Aquesta tendncia era partidria de la propaganda pel fet, que consistia a practicar el terrorisme contra lEstat, la burgesia i lEsglsia. Poltics, industrials i representants de la jerarquia religiosa en van ser els
principals afectats.

Font 10. Limpressor i dirigent socialista

Pablo Iglesias (1850-1925) era fill duna
famlia gallega molt pobra. Va impulsar
la fundaci del PSOE, de la UGT i del
diari El Socialista. El 1910 fou el primer
socialista espanyol que va resultar elegit
diputat a Corts.

5.14. Llegeix la font 11 i contesta aquestes

preguntes:
a) A quin grup social interessaven els objectius del PSOE? I a quin grup perjudicaria
la seva consecuci?
b) Quina era la ideologia del PSOE el
1879?

PARAULES CLAU
propaganda pel fet

RECORDA
Lanarquisme era el corrent obrer
majoritari a la Catalunya de les ltimes dcades del segle XIX.

Als darrers anys del segle XIX es van cometre nombroFont 12. Una de les bombes
sos atemptats per part dels anarquistes, molts dels quals
llanades al pati de butaques
van tenir lloc a Barcelona. Per aix aquesta ciutat va ser
del Liceu la nit del 7 de novembre del 1893.
anomenada la ciutat de les bombes.
Cada acci terrorista anava seguida duna repressi de lEstat
contra el conjunt del moviment
Font 13. Principals atemptats que van tenir lloc a Barcelona
obrer, que, al seu torn, desencadeSimbolisme
Any
Autor
Acci
Conseqncies
de lacci
nava una nova resposta anarquista.
1 mort; 12 ferits,
Llanament de dues
Aix, desprs de latemptat contra la
Satempta contra
entre ells Martnez
bombes contra el
1893 Paul Palls general Martnez de lEstat
process del Corpus, es van detenir
de Campos; Paul
Palls s afusellat
Campos
i empresonar centenars de republi22 morts; 35 ferits;
cans, marxistes i anarquistes. Com a
Llanament de dues Satempta contra
400 sindicalistes de1893 Santiago
resposta a aquests fets, lanarquista
bombes contra el
tinguts; 7 executats,
la
burgesia
Salvador
pblic del Liceu
entre ells Santiago
itali Michele Angiolillo va assasSalvador
sinar lany 1897 el president del goLlanament duna
12 morts; 42 ferits;
Satempta contra
centenars de sindivern, Antonio Cnovas del Cas1896 Desconegut bomba contra
lEsglsia
la process
calistes detinguts;
tillo. Aquest assassinat va servir
del Corpus
5 executats
com a pretext per endurir encara
5.15. A partir de les informacions de la font 13, contesta:
ms la persecuci contra el conjunt
a) Quina era la ideologia dels autors dels atemptats daquesta taula?
del moviment obrer que, daquesta b) Contra qui anaven dirigides les accions terroristes?
manera, en iniciar-se el segle xx, es c) Per qu sescoll el teatre del Liceu per atemptar contra la burgesia?
trobava molt debilitat.
d) Quina era la reacci de lEstat davant els atemptats?
Font 14. Latemptat contra Antoni Maura a Barcelona
Se acerc por entre la mucha gente un muchacho como de diecinueve aos, decentemente vestido de negro, el cual llevaba un papel en una mano y en la otra, perfectamente disimulado, un cuchillo envuelto en una tela de seda, de modo que no se vea
nada del arma. Dirigise al presidente dicindole Buenos das, y al contestar el presidente le clav el cuchillo, gritando al mismo tiempo Viva la anarqua!, echando
a correr, perseguido por la polica, que le dio alcance.

SABIES QUE...?
El rei Alfons XIII va ser vctima dun
atemptat el dia del seu casament,
quan un anarquista li va llanar una
bomba camuflada dins un ram de flors.

La poca (12 dabril de 1904)

A C T I V I T A T S

Intent dassassinat del

president del govern
Antoni Maura, segons
un dibuix publicat en
La Ilustracin
Espaola y Americana
el 22 dabril de 1904.
5.16. Llegeix la font 14 i respon aquestes preguntes:

a) Per qu creus que lautor de latemptat va escollir Antoni Maura com a vctima?
b) Tots els anarquistes eren partidaris del terrorisme com a mitj de lluita?

5.17. Qu s el PSOE? I la UGT?

Quina relaci hi ha entre totes dues
organitzacions?
5.18. Qu era la propaganda pel fet?
5.19. Quina ciutat era anomenada

la ciutat de les bombes? Per qu se

lanomenava aix?
5.20. Explica si aquesta afirmaci

s correcta: La policia aprofitava

els atemptats anarquistes per perseguir el conjunt del moviment obrer.

131

Unitat 5
4. La crisi de la Restauraci
(1898-1923)
Durant el perode de 1898 a 1923, la Restauraci va entrar
en crisi. La monarquia va perdre prestigi, les forces doposici van crixer, es produren derrotes en les guerres
colonials i els conflictes socials van sovintejar.

4.1. El desastre de 1898

132

Lany 1898 els espanyols van ser derrotats per lexrcit dels Estats Units a Cuba i les Filipines. Daquesta
manera, es perdia el que encara quedava de limperi colonial espanyol, creat al segle XVI.
Els problemes a Cuba venien de lluny. Duna banda,
els hisendats cubans estaven molt queixosos pel fet que el govern espanyol no els permets comerciar lliurement amb els nord-americans i, al mateix temps, els obligus a comprar productes espanyols.
Daltra banda, els Estats Units estaven interessats a controlar el Carib.
El poeta i patriota cub Jos Mart inici el 1895 una revolta armada contra ladministraci espanyola amb lobjectiu daconseguir la independncia. Lexrcit espanyol, dirigit pel general Valeriano Weyler,
va fer servir uns mtodes brutals en la lluita contra els cubans: destrucci de collites, execucions sumries i allament de la poblaci civil en
camps de concentraci.
Lexplosi del cuirassat nord-americ Maine, ancorat al port de
lHavana, va ser lexcusa que buscaven els Estats Units per declarar la
guerra a lEstat espanyol.

PARAULES CLAU
desastre de 1898

Font 15. El poltic, periodista i poeta cub Jos

Mart (1853-1895), fill
dun valenci, va ser el
lder de la independncia cubana. Amb setze
anys ja va ser condemnat a sis anys de presidi
per les seves activitats
poltiques. Mor lluitant
en la guerra.

Font 16. La repressi contra la poblaci cubana

Todos los habitantes en los campos o fuera
de la lnea de fortificacin de los poblados
se reconcentrarn en el trmino de ocho
das en los pueblos ocupados por las tropas. Ser considerado rebelde, y juzgado
como tal, todo individuo que, transcurrido ese plazo, se encuentre en despoblado.
Ban del general Weyler
(21 doctubre de 1896).
5.21. Llegeix la font 16 i respon aquestes
preguntes:
a) Qui era el general Weyler?
b) Qu sordena en aquest ban?
c) Quina reacci devia tenir un cub en llegir aquest ban?
d) De quina manera qualifica Weyler els
patriotes cubans?

Font 17. Lexplosi del Maine al port

de lHavana, segons una illustraci de
lpoca.

La guerra va durar poc i larmada espanyola va ser destruda a

Santiago de Cuba i a Cavite (Filipines). El juliol de 1898, el govern
espanyol es va rendir i, poc desprs, es va signar el tractat de Pars, grcies a la qual les Filipines i Puerto Rico es convertiren en territoris
nord-americans i Cuba aconsegu la independncia.
Leconomia espanyola perdia un important mercat colonial, lEstat
perdia les restes dun gran imperi i lexrcit i el govern perdien tot el
prestigi davant de lopini pblica. La derrota de 1898 va fer reflexionar molts espanyols sobre la veritable situaci del pas.
Font 18. Els morts de la guerra de Cuba i les Filipines (1895-1898)
En guerra

1 general

Per ferides

1 general

60 oficials

1 314 soldats

81 oficials

704 soldats

Per febre groga

313 oficials

13 000 soldats

Per altres malalties

127 oficials

40 000 soldats

En la travessia

TOTAL

2 generals

581 oficials

60 soldats

SABIES QUE...?
A comenaments del segle XX van ser
assassinats per pistolers anarquistes dos presidents del govern: el liberal Jos Canalejas (1912) i el conservador Eduardo Dato (1921).

5.22. A partir de les dades de la taula, re-

sol aquestes qestions:

a) Fes un grfic circular amb els percentatges dels diferents motius de mortalitat durant la campanya bllica de 1895-1898.
b) Quina devia ser la reacci de lopini pblica espanyola en conixer aquestes dades?

55 078 soldats

4.2. Vells i nous partits

Els conservadors i els liberals van continuar governant fins al 1923, per van perdre els seus lders histrics: Cnovas del Castillo, mort el
1897, i Sagasta, mort el 1903.
Desprs de la mort de Cnovas i Sagasta, tant liberals com conservadors es dividiren en grupets i capelletes que van fer impossible cap
govern fort. Cap dels dos partits no va solucionar els grans problemes
del pas, com ara la misria de la pagesia i el proletariat, el caciquisme
o les reclamacions dels catalanistes.
No s estrany, per tant,
que altres partits creixessin
amb fora. Aquest fet va ser
particularment notable a
Catalunya, on catalanistes i
republicans van escombrar
en les diverses eleccions els
partits tradicionals i van fer
desaparixer el caciquisme.
A la resta de lEstat, sobservava un creixement dels republicans i del PSOE.

Font 19. Lassassinat de Cnovas

del Castillo (1897).
5.23. Busca informaci sobre
lassass de Cnovas del Castillo i
explica els motius de la seva acci.

133
RECORDA
Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico
i les Filipines lany 1898.

Unitat 5
4.3. El nou mapa poltic catal
Entre 1900 i 1923, el panorama poltic catal va ser dominat per dues
noves formacions poltiques: la Lliga Regionalista i el Partit Republic
Radical.

134

El creixement del catalanisme

El 1901 es va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, un partit catalanista amb ampli suport electoral que esdevingu la principal fora
del catalanisme poltic entre 1901 i 1923. Com a partit conservador
que era, la Lliga va tenir el suport de la burgesia catalana.
La defensa de lidioma catal i la demanda de lautonomia per a
Catalunya van fer que la Lliga fos lobjectiu dels militars espanyols. El
1905 un escamot de militars va destruir impunement la redacci de La
Veu de Catalunya, rgan de premsa de la Lliga, i del setmanari satric
catalanista Cu-cut! A ms a ms, lEstat espanyol va imposar la Llei de
jurisdiccions, sota la qual es podia jutjar militarment qualsevol ofensa
a lexrcit, la ptria o la bandera.
Davant daix, el 1906 la Lliga va encapalar la Solidaritat Catalana, una coalici electoral que va triomfar en les eleccions a Corts
de 1907, en les quals va obtenir 41 dels 44 escons disputats a Catalunya.
Quedava clar que el catalanisme havia aconseguit ser un moviment poltic amb un fort suport. La diversitat de tendncies dins la Solidaritat
Catalana va provocar enfrontaments i, finalment, la seva desaparici.
Davant les successives crisis de govern que pat Alfons XIII, la Lliga
don suport a la monarquia. Fins i tot el lder de la Lliga, Francesc
Camb, va ser ministre en governs de la monarquia.
El 1914, la Lliga va obtenir del govern espanyol la Mancomunitat
de Catalunya. Aquest organisme, que era una uni de les quatre diputacions catalanes, esdevingu el primer rgan de govern catal des de
1714. La Mancomunitat va ser presidida per Enric Prat de la Riba i,
a la seva mort, per Josep Puig i Cadafalch. Tots dos presidents eren
destacats membres de la Lliga.

Font 20. Cu-cut! fou un setmanari satric fundat el 1902 i adscrit a la lnia poltica de la Lliga. Una caricatura antimilitar publicada el 1905 motiv lassalt i la
destrucci dels tallers de la revista per oficials de la guarnici de Barcelona.

PARAULES CLAU
Lliga Regionalista de Catalunya
Mancomunitat de Catalunya

RECORDA
El catalanisme i el republicanisme radical van ser les dues principals opcions
poltiques de Catalunya entre 1900 i 1923.

SABIES QUE...?
Font 21. Discurs de Francesc Camb (21 de maig de 1916)
Catalunya s (i ella ho sap) una naci. I vol exercir el dret de regir la seva prpia vida.
Que el govern dEspanya tingui en compte que, encara que ells no ho vulguin, ho aconseguirem, encara que haguem descombrar tot el que sinterposi en el nostre cam.
5.24. Llegeix el discurs de Camb i contesta:

a) Per qu creus que aquest pot ser considerat un discurs nacionalista?

b) Qu devien opinar els partits espanyols daquest discurs?

Durant la Restauraci, qualsevol petici dautonomia per a Catalunya era

titllada de separatista per bona part
dels poltics, dels militars i de la premsa espanyola.

Font 22. Els poltics de la Lliga Regionalista

Francesc Camb (1876-1947) particip

en la fundaci de la Lliga Regionalista
i en fou dirigent fins a lany 1932. El
1918 va ser nomenat ministre de Foment
i el 1921, ministre de Finances.

Enric Prat de la Riba (1870-1917) va ser

un dels fundadors de la Lliga Regionalista. El 1906 public La nacionalitat catalana. Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917).

Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador i poltic (1867-1956), va participar en la fundaci de la Lliga Regionalista
i va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).

Els partits catalanistes republicans i desquerres van restar en

un segon pla, eclipsats per la fora de la Lliga.
El republicanisme radical
El Partit Republic Radical, liderat per Alejandro Lerroux, es
va convertir en laltra gran fora poltica de Catalunya.
Antimonrquic, clarament espanyolista i anticlerical, Alejandro Lerroux va tenir el suport dels obrers que, enlluernats amb la
seva demaggia*, li van donar suport en les eleccions. Fins i tot, el
1909, els obrers de Barcelona seguiren les seves consignes i van cremar ms de setanta edificis religiosos durant la Setmana Trgica.

135
Font 23. Realitzacions
de la Mancomunitat de Catalunya
mbit educatiu
Creaci descoles de formaci del professorat
Creaci descoles de formaci professional

mbit cultural i cientfic

Creaci duna xarxa de biblioteques
Restauraci de monuments
Normativa ortogrfica de la llengua catalana,
encarregada a Pompeu Fabra

mbit de transports i comunicacions

Font 24. Lanticlericalisme popular

Si el pueblo atac a la Iglesia sera sencillamente porque el espritu de Cristo no
estara en ella. No le anima el espritu de Cristo a quien posee suntuosos palacios;
no posee el espritu de Cristo quien acapara inmensas riquezas mientras la miseria devora a las generaciones sujetas a la explotacin incompasiva de los poderosos; no sirve a Cristo el que se ala con los grandes y con los tiranos apartando de
s a los pobres y al humilde.
Cristo jams quiso llevar consigo riqueza alguna y excluy de su reino a los ricos.
Cristo se rode de los humildes y huy de los poderosos.
Diari republic radical El Progreso (24 de desembre de 1909).
5.25. Llegeix la font 24 i respon aquestes preguntes:
a) Quina s la idea principal daquest text?
b) Quins fets, succets lany 1909, es justifiquen en el text?

Construcci de carreteres i camins

Ampliaci de les xarxes de telefonia i
electricitat

VOCABULA

RI

Demaggia. Actitud poltica amb la qual, mitjanant missatges irracionals i emotius, saconsegueix lacceptaci de les multituds,
sense importar que les propostes que es facin siguin realitzables.

Unitat 5
4.4. Les grans crisis de la Restauraci
Entre 1898 i 1923 el pas va ser escenari dun seguit de crisis socials i
poltiques que van fer trontollar la monarquia.

PARAULES CLAU
Setmana Trgica

La Setmana Trgica de 1909

A Barcelona, el 26 de juliol de 1909, una vaga
convocada contra la guerra del Marroc es transform en una revolta anomenada la Setmana
Trgica.
Durant aquella setmana, Barcelona sompl
de barricades, i gran quantitat dedificis religiosos van ser cremats. La intervenci de lexrcit
va sufocar la revolta i el govern va reprimir indiscriminadament republicans, anarquistes,
socialistes i nacionalistes desquerres.

136

La crisi de 1917
El 1917, una vaga general convocada per la
CNT* i la UGT va paralitzar tot lEstat. El seu
seguiment fou tan important que semblava imminent el triomf de la revoluci obrera.
El govern va clausurar el Congrs de Diputats per evitar les dures crtiques que feien a les
Corts alguns parlamentaris. Per els diputats
nacionalistes, republicans i socialistes es van
reunir a Barcelona i, abans de ser dissolts per la Font 25. Militars controlant lordre pblic a la plaa de Catalunya de
Gurdia Civil, van exigir una nova constituci, Barcelona durant la vaga general de 1917.
la desaparici del caciquisme i lautonomia per a Catalunya.
Finalment, lexrcit va controlar els vaguistes. Els parlamentaris de
la Lliga, temorosos que la situaci derivs en una revoluci social, van
RI
VOCABULA
entrar a formar part del govern.
Font 26. Programa del sindicalisme revolucionari el 1917
Enderrocament de la monarquia i instauraci dun rgim republic; reconeixement dels
sindicats de la classe obrera; jornada de set hores i setmana anglesa, salari mnim de
quatre pessetes al dia; pensi per als treballadors incapacitats i per als de ms de cinquanta anys; prohibici del treball als menors de catorze anys; impost progressiu sobre
la renda; dissoluci de lexrcit i substituci daquest per milcies; separaci de lEsglsia
i lEstat, dissoluci dels convents; llei de divorci; autonomia regional; nacionalitzaci
del sl i del subsl; ensenyament racionalista, obligatori i gratut.

CNT. Sigla de la Confederaci Nacional

del Treball, sindicat dideologia anarquista que es fund a Barcelona el
1911. Juntament amb la UGT, va ser
el sindicat ms important dEspanya i
fou hegemnic a Catalunya fins al
1939.

RECORDA
5.26. Llegeix la font 26 i respon aquestes preguntes:

a) Explica el significat dels conceptes setmana anglesa i impost progressiu.

b) Quines de les reivindicacions daquest manifest sn poltiques, quines sn econmiques
i quines sn socials?
c) En qu soposa aquest programa al rgim de la Restauraci?

La Setmana Trgica, la crisi de 1917,

el pistolerisme i la guerra del Marroc
van fer trontollar la Restauraci.

Els anys del pistolerisme (1918-1923)

Entre 1918 i 1923 els jornalers andalusos van ocupar molts latifundis i
es van enfrontar durament amb la Gurdia Civil. A Barcelona, la lluita
entre els obrers de la CNT i els patrons, que tenien el suport de lEstat,
es va convertir en una autntica guerra social en la qual moriren empresaris i molts treballadors a mans de pistolers dels dos bndols.

Font 27. Full camperol distribut a

Andalusia entre 1918-1921
La terra s nostra perqu amb la nostra
suor lhem regada. Prenguem-la i defensem-la fins a la mort. El temps de spliques
i peticions ja s passat. Ara s el temps dapoderar-nos-en. Amb valor conquerirem
el que s nostre. Camperols, imiteu els nostres germans de Rssia i aviat comenar
lera de justcia social que tots desitgem.

OC

AT L

NTI

La guerra del Marroc (1906-1925)

Desprs del desastre de 1898, lEstat espanyol va intentar construir un
nou imperi colonial al Rif, regi del nord del Marroc, on ja possea les
5.27. Explica quin s lobjectiu del full i el
ciutats de Ceuta i Melilla. A la conferncia dAlgesires es va pactar el
significat de lexpressi imiteu els nostres
repartiment del Marroc entre lEstat espanyol i Frana.
germans de Rssia.
La resistncia dels marroquins va fer esclatar una guerra colonial en
la qual van perdre la vida molts soldats espanyols. Lany 1921, a Annual,
els marroquins, comandats
per Abd el-Krim, derrotaGibraltar (G.B.)
ren els espanyols. Hi morir
a
lt
Gibra
Estret de
Ceuta
M AR
ren ms 12 000 soldats de
Tnger
lexrcit espanyol, molts
M E D I T E R R A N I
dels quals eren catalans.
Tetuan
La derrota dAnnual,
coneguda amb el nom de
Melilla Illes
A lhucemas Barranco del Lobo
Xafarines
(1909)
desastre dAnnual, va ser un
Larraix
Annual
(1921)
cop dur per a la monarquia.
El rgim dAlfons XIII no
havia satisfet les reivindicaLmits fixats per la conferncia dAlgesires del 1906
cions catalanistes, no havia
Zona internacional
Zona espanyola
millorat la situaci dels jorZona francesa
nalers agrcoles ni la del
0
50 km
Batalla
proletariat industrial. Finalment, el rei mateix semblaFont 28. El protectorat al Rif.
va responsable de la derrota al Marroc, perqu havia nomenat perso5.28. A partir del mapa, contesta aquestes
nalment els caps militars que havien fracassat en la guerra.
preguntes:

A C T I V I T A T S
5.29. Quins motius tenien els cubans per revoltar-se contra Espanya?
5.30. Qu es va decidir en el tractat de Pars?
5.31. Digues el nom de cinc partits poltics existents a Espanya durant el

regnat dAlfons XIII i anomenan alguns dirigents.

5.32. Quines diferncies hi havia entre el pensament poltic de Francesc

Camb i el dAlejandro Lerroux?

5.33. Que va ser la Mancomunitat de Catalunya?
5.34. Per qu es pot dir que la crisi de 1917 va ser social i alhora poltica?
5.35. Qu fou el desastre dAnnual?

a) Qu va ser la conferncia dAlgesires?

b) Quins pasos europeus van dominar el
Marroc? Quins territoris van ser assignats a
cadascun?
c) Quins problemes va comportar aquest
domini?

137

Unitat 5
5. La Dictadura de Primo de Rivera
Entre 1923 i 1930, el general Miguel Primo de Rivera va establir una
dictadura militar que va ser acceptada pel rei Alfons XIII. La pretensi dels militars era resoldre la complexa crisi de lEstat espanyol des de
posicions no democrtiques.

PARAULES CLAU
Dictadura de Primo de Rivera

5.1. El cop destat i lorganitzaci del poder

VOCABULA

138

El 13 de setembre de 1923, Primo de Rivera va fer un cop destat contra el govern espanyol. El president del govern va dimitir, i Primo de
Rivera va instituir un govern militar, anomenat Directori. La Constituci de 1876 va quedar suspesa.
Els militars van rebre el suport dels partits ms conservadors. Fins i
tot la Lliga Regionalista va acceptar la Dictadura, perqu li assegurava
lordre.
Primo de Rivera va prohibir tots els partits poltics i els sindicats i va
perseguir durament la CNT. A ms a ms, va destituir tots els crrecs poltics que havien estat elegits, va crear un
partit anomenat Unin Patritica* i va implantar una durssima censura de premsa.
La repressi contra el catalanisme va
ser particularment forta. El dictador va prohibir lexhibici de la bandera catalana i
ls del catal en els actes pblics. Va arribar a prohibir les sardanes i lensenyament
del catal a les escoles, i va clausurar entitats culturals de prestigi com lOrfe Catal*. Tota aquesta poltica anticatalanista
va concloure amb la supressi de la Mancomunitat.
El govern de la Dictadura va resoldre el
conflicte marroqu. Amb lajut de Frana,
lexrcit espanyol va derrotar els marroquins comandats per Abd el-Krim. Aquesta victria va donar un gran prestigi al
dictador i tamb als militars espanyols destinats al Marroc, entre els quals nhi havia
un que destacava: Francisco Franco.

RECORDA
Entre els anys 1923 i 1930 es va establir a
Espanya una dictadura militar acceptada pel
rei Alfons XIII.

RI

Unin Patritica. Partit poltic fundat el

1924 per Primo de Rivera. Va ser lnic
partit plenament legal durant la Dictadura.
Orfe Catal. Societat coral fundada el
1891 a Barcelona per Llus Millet i
Amadeu Vives. Des del 1908 t com a
seu el Palau de la Msica Catalana.

Font 29. Fotografia del Directori militar. El general Primo de Rivera s el primer per lesquerra. Al seu costat hi ha el rei Alfons XIII.
5.36. Contesta aquestes preguntes:

a) Qu va ser el Directori militar?

b) Com va arribar al poder Primo de Rivera?

5.2. Aspectes econmics de la Dictadura

La Dictadura es va aprofitar del creixement econmic internacional de
la dcada de 1920. El govern espanyol va intervenir en economia i va
invertir grans capitals en obres pbliques: carreteres, ferrocarrils i embassaments. Aquestes inversions van representar ms ocupaci i, alhora, van beneficiar els grans bancs i la gran burgesia espanyola.
Un exemple daquesta activitat econmica va ser lExposici Internacional de Barcelona de 1929. Aquesta exposici va comportar la
construcci duna gran quantitat dobres, com ara la del Gran Metropolit: el metro de Barcelona. Aquest increment de les obres pbliques
de Barcelona va fer necessria larribada a la ciutat de molts immigrants.

SABIES QUE...?
Primo de Rivera va clausurar el camp
del Bara durant sis mesos perqu el
pblic havia fet una xiulada quan sonava lhimne espanyol.

5.37. Contesta aquestes preguntes a partir

Font 30. LExposici Internacional de Barcelona de 1929

de la font 30:
a) Qui governava Espanya quan va tenir
lloc lExposici Internacional?
b) La celebraci daquesta exposici, com va
afectar Barcelona?

139

Cartell per anunciar lExposici

Internacional.

Lexposici sempla a Montjuc i supos la urbanitzaci duna part de la muntanya: shi construiren les torres venecianes, els pavellons de lExposici, el Palau
Nacional i el Poble Espanyol, i shi van installar les fonts lluminoses.
5.38. A partir de les dades de la font 31, re-

Font 31. Immigrants a Catalunya segons el lloc dorigen

Valncia

Arag

Mrcia

Andalusia

Castella

Galcia

1920

91 511

70 190

38 318

28 703

37 000

6 000

1930

126 165

118 000

81 689

70 000

60 000

10 000

Font: JOSEP TERMES. De la Revoluci de Setembre a la fi de la Guerra Civil.

A C T I V I T A T S
5.39. Quins van ser els xits de la Dictadura de Primo de Rivera?
5.40. Qu va ser la Unin Patritica?
5.41. A qui va beneficiar la poltica econmica de Primo de Rivera?
5.42. Posa exemples de la poltica anticatalana de Primo de Rivera.

sol aquestes qestions:

a) Situa en un mapa dEspanya les regions
de procedncia dels immigrants residents a
Catalunya.
b) Quines van ser les causes de larribada
dimmigrants a Catalunya en la dcada de
1920?

Unitat 5
6. El modernisme
Amb el nom de modernisme es designa un estil artstic que va sorgir
el 1880 i que va tenir vigncia fins a la segona dcada del segle XX. Des
de la pintura, larquitectura, les arts decoratives i, fins i tot, la publicitat, es va plantejar una nova forma de concebre lart que sallunyava
dels estils anteriors.

PARAULES CLAU
modernisme

6.1. Larquitectura modernista

Els arquitectes modernistes eren molt crtics amb la manca dimaginaci dels seus predecessors i no van establir cap norma fixa: opinaven
que tot era possible en arquitectura. Aix s com van comenar a combinar de forma fantasiosa les formes i els materials. Malgrat la seva diversitat, es poden establir algunes caracterstiques comunes a les obres
daquests arquitectes.

140

Font 32. El modernisme va reflectir-se en

totes les arts, i tamb en la publicitat. Ns
un exemple el cartell de Ramon Casas per
anunciar lans del Mono.

Font 33. Casa Mil, dAntoni Gaud.

Dues de les caracterstiques principals de larquitectura modernista sn: el predomini de les lnies i superfcies ondulades i la utilitzaci de tot tipus de material,
en aquest cas pedra i forja.

5.43. Busca informaci en una enciclopdia i fes una fitxa de Ramon Casas: indica
la data i el lloc de naixena i mort, alguns
dels seus trets ms caracterstics com a pintor
i el ttol dalgunes de les seves pintures.

Font 34. Palau de la Msica Catalana, de Llus

Domnech i Montaner.
Per als modernistes, la
decoraci era una part
essencial de ledifici, per
aix utilitzaven tot tipus
de material, en aquest
cas vidre.

RECORDA
Els modernistes catalans volien vincular el seu art amb la creaci duna
cultura nacional catalana.

Els modernistes catalans volien vincular el seu art amb la creaci

duna cultura nacional catalana. No s destranyar, doncs, que arquitectes modernistes com Llus Domnech i Montaner i Josep Puig i
Cadafalch estiguessin vinculats al catalanisme poltic. Domnech i
Montaner va projectar el Palau de la Msica Catalana i lHospital de
Sant Pau de Barcelona; Puig i Cadafalch va fer la casa Amatller i la casa Mart, on es va establir el cabaret Els Quatre Gats, centre de reuni
dartistes modernistes com ara Ramon Casas, Santiago Rusiol i Isidre
Nonell.
Antoni Gaud s larquitecte modernista ms genial i ms conegut
arreu del mn. A diferncia daltres arquitectes, no es va vincular a cap
grup intellectual ni poltic i va dedicar la seva vida, en cos i nima, a
larquitectura.

A C T I V I T A T S
5.44. Elabora un petit lbum for-

mat per cinc edificis fets per Gaud i dos fets per Domnech i Montaner. A banda de la reproducci
de lobra, cal fer una fitxa amb el
nom de lautor, el de ledifici, la localitzaci, la funci de ledifici i les
caracterstiques del modernisme
que shi poden observar.

Font 35. Faana de la casa Batll, dAntoni Gaud.

Shi observen moltes de les caracterstiques de
larquitectura modernista: el predomini de les lnies i les superfcies ondulades, les mplies obertures a lexterior i, sobretot, ls delements arquitectnics inspirats en la natura, com ara les
columnes que es veuen en la imatge, que tenen
forma dos.

141

Font 36. Interior de la casa Batll, dAntoni Gaud.

Els arquitectes modernistes tenien una concepci
global de ledifici i dissenyaven els detalls ms petits. Gaud tamb va dissenyar linterior de ledifici (portes, vitralls, llums).

Font 37. Drac del parc Gell, dAntoni Gaud.

Larquitectura modernista utilitza materials diversos per decorar. En aquest
cas es pot veure ls del trencads. Es tracta de fer un mosaic amb peces desiguals que provenen de cermiques o rajoles trencades.

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
El turisme cultural i massiu s una de les caracterstiques del mn que ens envolta. A un amic vostre li han proposat ser
guia dun grup de japonesos que volen passar un mes de vacances per Barcelona, Catalunya i altres indrets de lEstat espanyol. Els japonesos, per, no vnen a prendre el sol. Noms tenen un objectiu: aprendre tot el que puguin del modernisme. El vostre amic ja t prou problemes per posar al dia el seu angls i us demana ajuda pel que fa al modernisme.
TASCA
En grups de tres, elaboreu una petita guia del modernisme per als turistes japonesos. Heu dassenyalar els principals edificis modernistes de Barcelona, Catalunya i Espanya, aix com algunes de les principals pintures daquest moviment. A
ms, heu de fer una introducci general al tema, incloure-hi referncies biogrfiques dels principals arquitectes i pintors
i elaborar una ruta modernista que, en el cas de Barcelona, ha de partir del xamfr de la discrdia. La guia ha de tenir entre vuit i deu pgines, incloent-hi les imatges, i sha de presentar en format Word. Penseu que, en ser un treball sobre art,
les imatges i el comentari corresponent sn fonamentals. Cal poder presentar la guia a classe en format PowerPoint.
PROCS
Per poder fer aquesta guia us proposem lesquema segent. Els subapartats sn indicatius. Sigueu atrevits i redacteu
altres entrades o canvieu les proposades.

142

1. Aspectes generals del modernisme.

1.1. Caracterstiques generals del moviment.
1.2. poca histrica.
1.3. Pasos ms afectats pel moviment.
1.4. Caracterstiques de larquitectura modernista.
1.5. Caracterstiques de la pintura modernista.
2. Elaboraci de fitxes biogrfiques dels principals autors
modernistes catalans que incloguin referncia a algunes de les seves obres principals.
2.1. Llus Domnech i Montaner.
2.2. Josep Puig i Cadafalch.
2.3. Antoni Gaud.
2.4. Ramon Casas.
2.5. Santiago Rusiol.
2.6. Isidre Nonell.

3. La ruta modernista a Barcelona.

3.1. El xamfr de la discrdia.
3.2. Anlisi de diferents tipus dedificis (habitatges, palaus, bars, museus, esglsies, parcs...).
3.2.1. Autor.
3.2.2. Dates de construcci.
3.2.3. Elements ms caracterstics.
3.2.4. Ancdota relacionada amb ledifici.
3.2.5. La Sagrada Famlia.
4. Elaboraci duna ruta darquitectura modernista per
Catalunya i per Espanya.
4.1. Anlisi dalguns edificis modernistes catalans fora
de Barcelona.
4.2. Anlisi dalguns edificis modernistes situats fora de
Catalunya.

UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual
no conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que
consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en
el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-6).
Celler cooperatiu de lEspluga de Francol (Conca
de Barber), obra de Llus Domnech i Montaner.
Internet

Esquema de la unitat
LA RESTAURACI ESPANYOLA
va ser
un perode de la histria
dEspanya (1874-1923)
basat polticament
en

que a partir
del 1898 entra en
crisi
durant el qual es
van desenvolupar

Constituci de 1876
torn pacfic en el poder
caciquisme

CATALANISME POLTIC

el moviment obrer

prdua de Cuba i les Filipines

Setmana Trgica
vaga general (1917)
pistolerisme (1917-1923)
Dictadura de Primo de Rivera

el Partit Republic Radical

143

basat polticament en

que va tenir

corrent poltic

dues tendncies

que es va caracteritzar per

la demaggia
lanticlericalisme
lanticatalanisme

que reivindicava
anarquisme
marxisme
PSOE (1879)
UGT (1888)

autogovern de
Catalunya

el modernisme
que va ser

es divideix
en
un estil artstic
catalanisme
conservador

catalanisme
progressista

que va
aconseguir

caracteritzat per

Mancomunitat de
Catalunya (1914-1923)

lnies corbes
combinaci fantasiosa
de formes i materials

Unitat 5
catalanisme conservador 2.

Resum grfic
catalanisme progressista 2.
Restauraci 1.

El catalanisme conservador s una tendncia poltica molt connectada amb els

interessos de la burgesia, que va participar en la redacci de les Bases per a la
Constituci Regional de Catalunya, un
projecte dmplia autonomia per a Catalunya.

La Restauraci s una etapa de la histria de lEstat espanyol, les bases del

sistema poltic de la qual van ser la
Constituci de 1876, el torn pacfic
de partits en el poder i el caciquisme.
El catalanisme progressista s una tendncia poltica que, a ms de defensar
lautogovern per a Catalunya, considerava que calia millorar les condicions de
vida i de treball de les classes populars.

144

desastre de 1898 4.1.

propaganda pel fet 3.2.

La propaganda pel fet s una tendncia de lanarquisme partidria de

practicar el terrorisme contra lEstat, la burgesia i lEsglsia.

El desastre de 1898 s lexpressi que designa la prdua

del que encara quedava de limperi colonial espanyol,
creat al segle XVI, Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

Lliga Regionalista de Catalunya 4.3.

Mancomunitat de Catalunya 4.3.

La Lliga Regionalista de
Catalunya s la principal
fora del catalanisme poltic entre 1901 i 1923. Com
a partit conservador que
era, compt amb el suport
de la burgesia catalana.

Setmana Trgica 4.4.

La Mancomunitat de Catalunya,
que era una uni de les quatre diputacions catalanes, s el primer rgan de
govern catal des de 1714. En foren
presidents Prat de la Riba i Puig i Cadafalch.
modernisme 6.

145

La Setmana Trgica s una revolta sorgida a Barcelona, el 26 de juliol de 1909,

arran duna vaga convocada contra la guerra del Marroc. La ciutat sompl de
barricades, i gran quantitat dedificis religiosos van ser cremats.
Dictadura de Primo de Rivera 5.

El modernisme s un estil artstic que,

des de la pintura, larquitectura, les arts
decoratives i, fins i tot, la publicitat, va
plantejar una nova forma de concebre
lart que sallunyava dels estils anteriors.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) s un perode de forta repressi que implic la prohibici de tots els partits poltics i els sindicats, la implantaci duna durssima censura de premsa i la repressi del catalanisme.

AC T I V I TAT S

Unitat 5
El rgim de la Restauraci
5.45.

Llegeix els textos i respon les preguntes:

er evitar que els electors entressin al collegi electoral, el candidat ministerial hi va enviar un borratxo que sencarregava
dimpedir a garrotades lentrada dels electors partidaris del candidat de loposici. Les eleccions van fer-se sense llista delectors, i sense apuntar el nom dels que exercien el seu dret com a votants.
Ms duna vegada les urnes han estat segrestades per la policia
abans de comenar el recompte i enviades al govern civil per efectuar-hi un escrutini favorable al candidat ministerial.
En una altra ocasi, un brigadier, candidat ministerial pel districte de Berga, va obtenir ms dun mili i mig de vots, tot i que aquell
districte amb prou feines tenia uns quants milers dhabitants
JOS MANUEL CUENCA TORIBIO:
El caciquismo en Espaa (adaptaci).

E
146

l 21 de mar del 1907, el ministre de Governaci va enviar

un telegrama al governador dAlacant per fer-li arribar la
llista completa dels diputats que havien de sortir guanyadors en
aquella provncia. El telegrama finalitzava amb la frase: Prego
a V. S. que feu tots els esforos que calguin per tal que triomfin tots
els noms de la llista.
MANUEL TUN DE LARA:
Poder y sociedad en Espaa, 1900-1931.

a) Posa un ttol a cada un dels textos.

b) Qu eren els candidats ministerials?
c) Fes una llista de les irregularitats electorals que figuren en els textos.
d) Qu demana el ministre al governador i com sho
devia fer aquest per complir les ordres?
5.46.

Escriu una fitxa biogrfica daquests perso-

natges:

El catalanisme entre 1874 i 1898

Llegeix les bases 3a i 6a de les Bases de Manresa i respon les preguntes que trobars tot seguit:
5.47.

ase 3a. La llengua catalana ser lnica que, amb carcter oficial, podr usar-se a Catalunya i en les relacions daquesta regi amb el poder central.
Base 6a . Catalunya ser lnica sobirana del seu govern interior. Per tant, dictar lliurement les seves lleis; tindr cura de lestabliment i percepci dimpostos; de lencunyaci de la moneda,
i tindr totes les altres atribucions que no corresponguin al govern central.

a) Quan es van redactar les Bases de Manresa? Quin

corrent del catalanisme va impulsar-les?
b) A qu es refereix el text amb lexpressi govern
central?
c) Quina era la llengua oficial a Catalunya durant la
Restauraci? Quina llengua reclamen les Bases de
Manresa com a oficial?
d) Qui sencarregava, a la Catalunya de la Restauraci,
de dur a terme les funcions esmentades en la base 6a?
Qui reclamen les Bases de Manresa que sencarregui
de dur a terme aquestes mateixes funcions?

El moviment obrer entre 1874 i 1898

Llegeix el text segent i respon les preguntes que hi ha ms avall:
5.48.

aireb un mes desprs de lexecuci de Paul Palls, sinaugurava la temporada dpera de Barcelona. En comenar el
segon acte van ser llanades, des del cinqu pis cap al pati de butaques, dues bombes, una de les quals va explotar. Sembla que
laltra bomba no va explotar perqu va esmorteir-se limpacte en
caure sobre una senyora que ja havia mort.
Les detencions van comenar rpidament; al mateix teatre van
ser detinguts dos anarquistes. Lendem eren ja trenta-set els detinguts i la policia va informar que detindria tots els anarquistes
que havien jurat que venjarien la mort de Palls.
RAFAEL NEZ:
El terrorismo anarquista 1888-1909 (adaptaci).

Jos Canalejas.

Antonio Maura.

a) Qui va fer latemptat del Liceu? Per qu va escollir

el Liceu com a escenari dun atemptat?
b) Quina ideologia tenia Palls? Per qu va ser executat?

La crisi de la Restauraci (1898-1923)

e) Qu en pensaria, daquest text, Alejandro Lerroux? I un anarquista? I Alfons XIII?

Observa aquesta taula sobre el nombre de
morts ocorregudes a Barcelona entre 1916 i 1923
com a conseqncia del pistolerisme i respon les preguntes plantejades a continuaci:
5.52.

Llegeix aquests versos crtics de Joan Maragall respecte del 1898 i, desprs, reescriu-los en un
text explicatiu:
5.50.

Nombre de morts
Patrons

27

Encarregats

27

Obrers

Tornem de batalles, venim de la guerra

i ni portem armes, pendons i clarins
venuts en la mar, i venuts en la terra
som unes desferres.
De tants com ne manquen duem la memria
de lo que sofriren, de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glria
dun poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
JOAN MARAGALL: Cant del retorn.

Llegeix aquest text sobre el pensament poltic de Prat de la Riba i respon les preguntes que trobars a continuaci:
5.51.

viem ms: viem que Catalunya tenia una llengua, Dret,

arts propis; que tenia un esperit nacional, un carcter nacional, un pensament nacional; Catalunya era, doncs, una naci. I
el sentiment de Ptria, viu en tots els catalans, ens feia sentir que
Ptria i Naci eren una mateixa cosa, i que Catalunya era la
nostra naci, igual que la nostra ptria.
LEstat quedava diferenciat de la Naci, perqu lEstat era una
organitzaci poltica, un poder independent en lexterior, suprem en linterior, amb fora dhomes i diners per mantenir la seva independncia i la seva autoritat. No podia identificar-se lun
amb laltre.
ENRIC PRAT DE LA RIBA: La nacionalitat catalana.

a) Qui va ser Prat de la Riba?

b) Segons Prat de la Riba, quina diferncia hi ha entre naci i Estat?
c) s Catalunya, segons el text una naci? Argumenta la resposta.
d) s Catalunya, segons el text, un Estat? Argumenta
la resposta.

Altres (policies, militars...)

AC T I V I TAT S

Respon les preguntes segents:

a) Qui va ser Pablo Iglesias? Quin partit va fundar?
b) Quines eren les dues tendncies en qu estava dividit lanarquisme al final del segle XIX?

5.49.

229
26

a) Quins van ser els motius que provocaren el pistolerisme?

b) De quina organitzaci devien ser els obrers morts?
c) Quin grup social va resultar ms perjudicat pel
pistolerisme?
Imagina que som a lagost del 1909 i que ets
la dona dun obrer barcelon. Respon aquestes preguntes:
a) Qui regna a Espanya?
b) Sabem que quan hi ha eleccions, el teu marit mai
no vota. Per qu?
c) Quins grups poltics creus que defensen millor els
teus interessos?
d) El teu marit, tot i ser pare de famlia, ha estat cridat per anar a la guerra. Com s aix?
e) A quina guerra se lha enviat?
f ) Trobes just que hagi estat mobilitzat? Per qu?
g) Qu vas fer per protestar contra aquest fet? Amb
qui vas haver denfrontar-te?
h) A finals del mes passat vas irrompre de forma violenta en certs edificis. Quins?
5.53.

Digues si aquestes afirmacions sn certes o

no i justifica la resposta:
a) La CNT, la UGT i el Partit Republic Radical foren tres organitzacions que van donar ple suport a la
Restauraci.
b) El catalanisme tingu un escs suport electoral.
c) La Setmana Trgica, la crisi de 1917, el pistolerisme i la guerra del Marroc van provocar una greu crisi en el sistema de la Restauraci.
5.54.

147

AC T I V I TAT S

Unitat 5

148

La Dictadura de Primo de Rivera

Observa aquesta imatge i digues quin motiu podien tenir les autoritats per imposar la censura
de premsa.
5.55.

a) Qui va ser Antoni Gaud? Indica el nom de dues

obres seves.
b) Per qu va ser prohibida la missa a qu havia assistit Gaud?
c) Quina caracterstica de la Dictadura illustra aquest
text?

El modernisme
Enumera quatre caracterstiques del modernisme que observis en aquests edificis.

5.57.

Primera plana censurada de la Gaseta de Vilafranca del 1927.

Llegeix aquest dileg i respon les preguntes

que hi ha tot seguit:

5.56.

ntoni Gaud s detingut l11 de setembre de 1924 quan

sortia dun missa per les nimes dels defensors de Barcelona
del 1714 prohibida per les autoritats.
Cmo se llama usted?
Antoni Gaud.
Qu edad tiene usted?
71 anys.
Qu profesin?
Arquitecte.
Pues su profesin le obliga a usted a hablar en castellano.
La professi darquitecte mobliga a pagar la contribuci i ja la
pago, per no a deixar de parlar la meva llengua.
Cmo se llamaba su padre?
Francesc Gaud.
Qu es eso de Francesc?
Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir,
dirigint-se al senyor Gaud:
Si usted no fuese viejo le rompera la cara; sinvergenza, cochino!
Jo a vost no linsulto i vost a mi s. Jo parlo la meva llengua... [...]
JOAN CREXELL: Detenci de Gaud l11 de setembre de 1924.

Sagrada Famlia, dAntoni Gaud.

Casa de les Punxes, de Josep Puig i Cadafalch.

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

1. Indica quins termes corresponen a aquestes definicions:

a) Vdua dAlfons XII. Va fer de regent entre 1885 i 1902.

b)Perode de la histria dEspanya comprs entre 1874 i 1923.
c) Text legal que regulava la forma de govern existent a Espanya entre 1876 i 1923.
d)Partit poltic liderat per Cnovas del Castillo.
e) Personatge ric i influent que controlava un districte electoral.
2. Respon aquestes preguntes:
a) Qu sn les Bases de Manresa?
b)Qu va ser la Lliga Regionalista? Quins en foren els dirigents principals?
c) Qu va ser Solidaritat Catalana? Quins fets en motivaren la formaci?
d)Quin era el suport electoral del catalanisme entre 1901 i 1923?
3. Contesta les preguntes segents:

a) En qu va consistir el desastre de 1898? Quines conseqncies tingu aquest fet?

b)Enumera els objectius de la violncia anarquista de finals del segle XIX.
c) Exposa les grans crisis de la Restauraci.
Quina informaci exposada en la unitat didctica
reflecteixen aquestes dades
sobre el nombre descons
obtinguts en diferents eleccions al Congrs de Diputats entre 1901 i 1919?

4.

Eleccions

Conservadors
i liberals

Republicans

PSOE

1901

373

18

1903

353

37

1905

358

32

Catalanistes

Altres

1907

335

18

40

11

1910

346

36

18

1914

350

34

19

1916

352

29

16

1918

322

23

29

20

1919

335

24

27

10

5. Llegeix el text segent i respon la pregunta que et proposem tot seguit:

s necesario castigar todas las manifestaciones, ms o menos disimuladas, de antiespaolismo cualquiera que
sea la organizacin, institucin y potestad que las ampare.
Instruccions al capit general de Catalunya General
Barrera (28 de desembre de1923).

Si sapliquessin aquestes instruccions, quines de les

accions segents creus que es podrien castigar? Argumenta la resposta.
exhibir una senyera parlar catal en pblic
ser membre dun partit nacionalista catal
criticar lexrcit espanyol ballar sardanes

6. Relaciona cada cap amb una cua de manera que en resultin frases amb sentit.

CAPS
La lnia corba i la decoraci vegetal...
Domnech i Montaner va construir...
Art Noveau i modernisme...
Puig i Cadafalch va construir...
Larquitectura modernista...

CUES
...el Palau de la Msica.
...sn termes sinnims.
...sn dues de les caracterstiques de lestil modernista.
...pretn ser un art innovador.
...la casa Amatller.

149

D o s s i e r Unitat 5
LA SETMANA TRGICA
Entre el 26 de juliol i el 2 dagost de 1909
va tenir lloc a Barcelona una revolta popular
que es coneix com la Setmana Trgica.

Incendis en edificis religiosos a Barcelona el 28 de juliol de 1909.

La revolta
Lany 1909, el govern espanyol va mobilitzar els
reservistes, soldats que ja havien fet el servei militar, per enviar-los al Marroc. Mares, dones i fills
veien, impotents, com els seus fills, marits i pares
eren embarcats cap a la guerra de lfrica. Tots recordaven la derrota espanyola a Cuba de 1898, i
sesgarrifaven en pensar que es podia repetir.
Com a protesta, els sindicats van convocar una
vaga de 24 hores el dia 26 de juliol, la qual va tenir
un ampli seguiment.
En aquest context van produir-se enfrontaments amb les forces dordre pblic, i grups dagitadors van comenar a incendiar esglsies, convents
i escoles religioses, situades sobretot en barris obrers
com el Clot, el Poblenou, Sant Mart o el Raval. Els

Barricada al barri de Grcia de Barcelona.

incendis van continuar els dies segents davant la passivitat dels vens, que, per por o per indolncia, van permetre la lliure activitat dels incendiaris, que van arribar a
cremar setanta edificis religiosos.

No sabemos quines son los responsables. Sean quienes

sean, tenemos para ellos la misma condena. No importa
que sean los anarquistas, los radicales, los separatistas.
Quienesquiera que sean, son malos espaoles.
La represin debe ser rpida, enrgica y dura, dursima en proporcin con el delito. Nada de componendas ni debilidades.
Revista El Ejrcito Espaol (juliol de 1909).
Obrer detingut per la Gurdia Civil durant la Setmana Trgica.

En alguns convents es van desenterrar cadvers de

monges amb la pretensi de demostrar les tortures i els
maltractaments que, segons es deia, saplicava a les novcies. Aquesta actitud anticlerical responia a una tradici secular de les classes populars de Barcelona que
Lerroux, amb els seus discursos demaggics, havia atiat.
Finalment, tropes procedents de Saragossa i Valncia
van sufocar la revolta. Lexrcit va derrotar els revoltats
a canonades fins que van vncer tota la resistncia. El
balan va ser de 125 obrers i 3 militars morts.

La repressi
Un cop dominada la revolta, lEstat va iniciar la repressi. El govern va tancar les escoles laiques, alguns sindicats i els diaris republicans, socialistes i catalanistes,
excepte els vinculats a la Lliga Regionalista.
Les autoritats van desterrar de Catalunya, sense judici, un gran nombre danarquistes i republicans, mentre que altres van fugir a Frana. Es van fer uns dos mil
judicis i diversos consells de guerra, a conseqncia dels
quals es van dictar i executar cinc penes de mort.

Francesc Ferrer i Gurdia, una de les vctimes de la repressi, era un republic vinculat amb lanarquisme i
molt crtic amb la guerra del Marroc i amb el poder de
lEsglsia. Va fundar lEscola Moderna el 1901. Lescola
aplicava criteris racionalistes: treball actiu, coneixement
de lentorn, coeducaci i inexistncia dexmens.

La repressi de la Setmana Trgica va provocar molts escrits que annimament van circular per Barcelona. Per exemple:

La repressi de la Setmana Trgica. Les penes de mort

Nom
Josep Miquel Bar

Partit o ideologia
Republic
i catalanista

Delicte
Dirigir la revolta a Sant Andreu

Antoni Malet

Incendiar lesglsia de Sant Adri

Eugenio del Hoyo

Disparar contra els soldats

Ramon Clemente

Ballar amb el cadver duna monja

Francesc Ferrer
i Gurdia

Republic proper
a lanarquisme

Ser lideleg de la revolta

Si trobeu al senyor Maura

que es passeja per Madrid,
pregunteu-li si es recorda
del castell de Montjuc.
Digueu-li que a baix, a les fosses,
la sang encara es coneix.
Si vol que dall sesborri
lhaur desborrar ell mateix.
Unitat 5

Dossier

6
t
a
Unit
El perode dentreguerres
i la Segona Guerra
Mundial (1918-1945)

152

Ni la Primera Guerra Mundial

ni els tractats de pau no van resoldre els problemes que lhavien
motivat. Al contrari: el tractat de
Versalles va establir les arrels perqu es repets un conflicte bllic
semblant el 1939. Durant el perode dentreguerres (1919-1939),
el mn occidental va passar per
una crisi coneguda com el crac
de 1929, les conseqncies socials de la qual van ser molt dures. Els ulls de molts treballadors
es van fixar en Rssia, on havia
triomfat la primera revoluci
comunista. Altres es van deixar
seduir pel feixisme i el nacionalsocialisme. Lart de lpoca, sobretot el surrealisme i labstracci, va reflectir la crisi de valors
daquests temps, que va desembocar en la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Perode dentreg
1918

1924

Crisi econmica postbllica

1919

Fi de la Primera
Guerra Mundial.

borsa
crac del 29
perode dentreguerres
pla quinquennal
feixisme
nazisme
Segona Guerra Mundial
surrealisme
abstracci

Fotograma de la pellcula Pearl Harbour, de Michael Bay (2001).

La prosperity

1922

Tractat de
Versalles.

Mussolini arriba al poder a Itlia.

PARAULES CLAU

192

Arribada de Stalin
al poder (URSS).

Es produeix el crac de la borsa

de Nova York.

guerres

29

1939

Segona Guerra
Mundial

1945

Depressi econmica
1933

1936

1938

Inici de la Guerra
Civil Espanyola.

Inici de la Segona
Guerra Mundial.

153

Hitler arriba al poder a Alemanya.

Alemanya i lURSS signen el pacte

de Munic.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Descriure levoluci econmica del perode dentreguerres.
2. Comentar un grfic o quadre estadstic sobre algun dels aspectes de la crisi de 1929.

3. Explicar les causes de la crisi social de lpoca dentreguerres a Itlia.

4. Descriure els trets fonamentals que defineixen el sistema sovitic durant
el perode dentreguerres.

5. Definir els termes dictadura, democrcia, feixisme, comunisme i stalinisme.

6. Explicar les causes i les conseqncies de la Segona Guerra Mundial.
7. Identificar les caracterstiques de la pintura surrealista.

Acaba la Segona Guerra

Mundial.

Unitat 6
1. Expansi i depressi
econmica (1918-1939)
Lany 1929 es va acabar de sobte una etapa
dexpansi econmica que havia comenat el
1924 i que es coneix amb el nom de prosperity
(prosperitat). A partir de 1929 el mn occidental va viure una llarga depressi econmica que va tenir conseqncies socials i poltiques molt greus.

Bancs estrangers

Pasos estrangers

Bancs
nord-americans

Empreses
nord-americanes

BORSA

1.1. El crac del 29 i la gran depressi

154

6.1. Contesta aquestes pregun-

El 24 doctubre de 1929, les accions de la borBorsa

sa* de Nova York van comenar a perdre valor
en picat i de forma inesperada, i es va iniciar
Compra de bns
aix una greu crisi. Aix va crear un pnic
Prstecs
Compra d'accions
collectiu. Tothom que tenia accions les va posar a la venda, amb la qual cosa el seu valor encara va baixar ms. Els qui havien demanat
prstecs no els van poder tornar i els bancs es van quedar sense diners,
i molts van fer fallida. Aquests fets sanomenen el crac del 29.
A ms, lany 1929 leconomia havia arribat a una situaci de sobreproducci. Els magatzems somplien de productes que no es podien
vendre i els preus van comenar a baixar. Com que no es podien mantenir els beneficis, les empreses van comenar a acomiadar treballadors o
van haver de tancar, ja que els bancs no podien prestar diners. Siniciava
aix un llarg perode de depressi que no finalitzaria fins al 1939.
VOCABULA

RI

Font 1. Durant la prosperity

molta gent de classe mitjana
havia demanat crdits als
bancs, tant per al consum particular com per comprar accions de la borsa. Com que les
accions de la borsa pujaven
sense parar, tornaven el crdit
un cop venien les accions comprades per un preu ms car. Els
bancs prestaven diners a les
empreses, als particulars i a
altres bancs estrangers.

Particulars

tes a partir de la font 1:

a) Qu s la borsa i qu sn les
accions?
b) Cerca el significat, en economia, dels termes segents: expansi, depressi, crisi, fer fallida i sobreproducci.

PARAULES CLAU
borsa
crac del 29

110
105

Borsa. Mercat en qu els productes que es compren i es venen sn, sobretot, accions.
Les accions sn uns documents que acrediten que la
persona que en t s propietria duna part duna empresa
equivalent al valor de lacci.

100
95
90
85
80
75
70
65
60
55

Font 2. Volum del comer i de

la producci industrial al mn
(1920-1938).
6.2. A partir daquest grfic, ex-

plica quin any comena la depressi econmica occidental i

quan sacaba.

50
45
40
1920

1925

1930

1935

1938
Anys

Producci industrial
Producci de bns dequip

Exportacions
(Ayn 921 = 10)

Producci de bns de consum

1.2. La depressi a Europa

La depressi econmica va fer que les classes treballadores miressin
amb simpatia el model poltic de la Uni Sovitica. Daltra banda, les
classes mitjanes empobrides van donar suport a lestabliment de dictadures proposades per ideologies irracionals com el feixisme i el nazisme. Per tot aix es considera que la depressi econmica de la dcada
dels anys trenta va constituir una de les causes de fons de la Segona
Guerra Mundial.
Tot plegat va provocar un augment de latur entre els treballadors i
la runa de les classes mitjanes. A partir del 1929 a Europa es va produir
un gran malestar social que va comportar nombroses vagues, manifestacions i actes de violncia.

demanen el retorn
dels prstecs a

Els bancs nord-americans

els bancs europeus

els tornen a
Els bancs europeus es queden amb

MENYS DINERS
Deixen de fer prstecs a

COMER

INDSTRIA

PARTICULARS

Font 3. Latur i la pobresa van ser dues de

les principals conseqncies de la crisi econmica iniciada el 1929. En la fotografia,
un aturat que demana feina. En el cartell
es pot llegir: Domino tres oficis, parlo tres
llenges. He lluitat durant tres anys. Tinc
tres fills. Fa tres mesos que no treballo, i
noms vull una feina.
Font 4. Com a conseqncia de la crisi, els
bancs nord-americans van demanar el retorn dels prstecs que shavien concedit als
bancs europeus per tal de superar els estralls de la guerra. Aquests, amb molts
menys diners, van deixar de prestar-ne a
la indstria, el comer, la pagesia i els
particulars. A falta de crdits, les compres,
la producci, els preus i, naturalment, els
sous van disminuir.

SABIES QUE...?
La producci baixa.
Baixen els sous.
Acomiaden treballadors.

Compren menys

A C T I V I T A T S

La depressi dels anys trenta va afectar moltes escoles als EUA. Lany
1932 van tancar 4 500 centres escolars per manca de diners. A lEstat
dAlabama, per exemple, 5 000 professors i 200 000 alumnes es van
quedar sense feina i sense classes.

6.3. Digues un producte de consum que la gent compra per mitj dun

crdit.
6.4. Si hi ha molta quantitat dun producte al mercat, els preus baixen.
Per qu?
6.5. En qu va consistir fonamentalment la crisi de 1929?
6.6. Quines conseqncies va tenir la crisi de 1929?

RECORDA
La dcada dels anys trenta del segle XX va ser una poca de depressi
econmica.

155

Unitat 6
2. LURSS durant el perode
dentreguerres (1921-1939)

PARAULES CLAU

Desprs de la mort de Lenin lany 1924, lURSS* va ser dirigida per

Stalin. En el perode dentreguerres la Uni Sovitica va viure dues fases: letapa de la Nova Poltica Econmica (1921-1927) i a partir de
1928, letapa de la planificaci centralitzada.

2.1. Primera etapa: la Nova Poltica Econmica

(1921-1927)
Desprs dhaver viscut en guerra des del 1914, el 1921 lURSS estava
econmicament desfeta, gaireb collapsada. Davant daquesta situaci, es va impulsar una Nova Poltica Econmica (NEP).
La NEP va permetre lexistncia de la petita i la mitjana propietats
privades, al costat dempreses estatals. Aquesta poltica econmica va
tenir un balan positiu i va durar fins al 1927. Tot i que la dictadura
bolxevic continu, la NEP va ajudar que fora pagesos, petits i mitjans
propietaris (kulaks), i homes dempresa de les ciutats senriquissin, la
qual cosa sallunyava dels ideals comunistes sobre la supressi de classes socials.
156

Cereals, carb
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1913

1915

(En milions de tones)

1917

1919

1921

1923

Cereals

1925

Carb

Acer
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
1927 1928 Anys
Acer

perode dentreguerres

VOCABULA

RI

URSS. Nom adoptat per Rssia lany

1922 que vol dir Uni de Repbliques
Socialistes Sovitiques.

SABIES QUE...?
Com a conseqncia de la guerra civil, entre 1921 i 1922, van morir de
fam ms de cinc milions de persones. Entre 1932 i 1933, a causa de la
poltica de Stalin, la fam va causar
la mort de ms de sis milions de persones.

Font 5. Producci de cereals, carb i acer

a la Uni Sovitica (1913-1928).
6.7. Quin fet que sexplica en el text reflec-

teix aquest grfic?

2.2. Segona etapa: la planificaci

stalinista (1928-1941)
Lany 1928, Josif Stalin va posar fi a la NEP.
Primer va collectivitzar les terres (1929-1933)
mitjanant la creaci de cooperatives (kolkhozos) o les va convertir en granges de lEstat
(sovkhozos). Davant la resistncia dels camperols, no va dubtar a deportar-los per milions.
Durant aquests anys, la fam es va estendre per
molts indrets. Des daleshores, lagricultura
constitu un dels punts febles de leconomia sovitica.

Font 6. Conseqncies de la fam en la poblaci de la zona del Volga.

Font 7. Poema a Stalin.

Oh, tu, Stalin, gran cap dels pobles,
tu que fas nixer lhome,
tu que fecundes la terra,
tu que rejoveneixes els segles,
tu que trenes la primavera,
tu que fas cantar la lira
tu ets la flor de la meva primavera.
MURTAZ RAKHIMOV,
diari Pravda (28 dagost de 1936).

Josif Stalin.

En segon lloc, va estatalitzar les empreses industrials privades i va

impulsar plans quinquennals de producci amb una prioritat absoluta per a la indstria pesant i la fabricaci darmament. En aquest camp,
els resultats van ser espectaculars, ja que la producci gaireb es va triplicar en tan sols cinc anys.
En aquest perode es van mantenir alguns dels progressos socials iniciats el 1917, com lalfabetitzaci i labsncia datur (tot i que a costa de
sous baixssims). Per Stalin va governar com un terrible dictador, i va
empresonar o, fins i tot, eliminar aquells que criticaven la seva poltica.
La repressi, la manca de llibertats i el culte a la personalitat del dictador van constituir els mals endmics del sistema poltic sovitic.

6.8. Contesta aquestes preguntes a partir de

la font 7:
a) Aquest Poema a Stalin es public en el
diari de ms tirada de lURSS. s una font
primria o secundria? Quin fenomen dels
que shan explicat exemplifica? Per qu?
b) Qu en pensaries si avui sorts en algun
diari un poema aix dirigit seriosament al
president de la Generalitat o al rei dEspanya?

PARAULES CLAU
pla quinquennal

157
RECORDA
Leconomia de lURSS va passar per
dues fases: la NEP (1921-1927) i la
planificaci estalinista (1928-1941).

En
Enmilions
milions

600
600

En milions
100
100
100

600

500
500

80
80

500

80

400
400
400

60

60
60

300
300
300

40
40
40

200
200
200

20
20
20

100
100
100
00 0
19281932
19321937
19371941
1941
1928
1928
1932
1937
1941

00
0

1928
1928
1932
1937
1928 1932
1932 1937
1937
Cereals
(caps)
Cereals
(tones)
Bovins
(caps)
Cereals(tones)
(tones) Bovins
Bovins
(caps)

(Any
1928
=100)
100)
(Any
1928
==100)
(Any
1928

Font 8. Producci industrial durant

el perode de planificaci.

Font 9. Producci agrria (19281937).

A C T I V I T A T S
6.9. Elabora un fris cronolgic

dels fets ms rellevants de lURSS

en temps de Stalin.
6.10. Quines grans diferncies hi

Indstria pesant

Indstria
Indstriapesant
pesant

ha entre la NEP i els plans quinquennals?

Transports

Transports
Transports
Agricultura

Agricultura
Agricultura

6.11. Per qu s possible afirmar

Habitatge

que el sistema poltic de Stalin era

una dictadura?

Habitatge

Indstries Habitatge
de consum

Indstries
Indstriesde
deconsum
consum
Daltres
Daltres
Daltres

6.12. Identifica en els tres grfics

0

00

10

20

10
10

20
20

30

30
30

Font 10. Inversions del primer pla quinquennal (1928-1932).

40 %

40
40%%

del costat els fenmens econmics que es descriuen en el text.

Unitat 6
3. El descrdit de la llibertat:
dictadures i feixismes
3.1. Els problemes poltics del perode dentreguerres
Els acords del tractat de Versalles no van satisfer tots els pasos. Les exagerades reparacions de guerra que va haver de pagar Alemanya van fer
estendre entre els alemanys la sensaci dhumiliaci.
A ms, durant la guerra una minoria shavia enriquit grcies, entre
altres negocis, al trfic darmes. El luxe de la seva forma de vida contrastava amb la pobresa dels antics combatents, que no es van sentir compensats pels seus sacrificis durant el conflicte.

Font 11. A lesquerra, lesvstica nazi.

A la dreta, la fal i el martell de lescut sovitic.
6.13. Qu en saps, daquests dos emblemes?
Qu simbolitzen? Quan van aparixer? Qu
tenen en com i qu els diferencia?

158

Font 12. Els noctmbuls o Grosstadt, dOtto Dix. Aquest quadre mostra les dues realitats existents a Europa desprs de la Primera
Guerra Mundial: el luxe i la riquesa duns quants i la pobresa de bona part de la poblaci.

Una mplia part de la poblaci culpava la democrcia parlamentria de la pobresa en qu vivia i buscava alternatives. Daquesta manera
va crixer el suport popular a partits i sindicats comunistes, alhora que
una mplia capa de la poblaci (pagesos, obrers, classes mitjanes i excombatents) va donar suport a un nou model poltic, tamb antidemocrtic: el feixisme. Es tractava dun moviment poltic i social de carcter totalitari, antiliberal, antimarxista i molt nacionalista que va arribar
al poder a diversos pasos, entre els quals destacaven la Itlia de Benito
Mussolini i lAlemanya dAdolf Hitler.

PARAULES CLAU
feixisme

Font 13. Latur a Itlia

Any

Aturats

1920 (desembre)

102 000

1921 (juliol)

388 000

1921 (desembre)

512 000

1922 (gener)

606 000

3.2. El feixisme itali (1922-1945)

Desprs de la guerra, a Itlia va esclatar una crisi econmica molt dura,
davant la qual els sindicats i els partits desquerra van engegar un procs de reivindicacions en demanda de millores. Fins i tot es van ocupar
fbriques i terres, fets que indicaven linici dun procs revolucionari.

Font: R. PARIS. Els orgens del feixisme.

6.14. Qu indiquen aquestes xifres? Per

qu creus que passa aix?

En aquest ambient, un exmestre socialista, Benito Mussolini, va

fundar el 1919 el moviment anomenat Fasci italiani di combattimento
(feixos italians de combat), format per tots aquells sectors perjudicats
per la crisi econmica, que es van dedicar a boicotejar les vagues de lesquerra i a practicar la violncia contra els sindicats. Per aix, aviat van
comenar a rebre importants quantitats de diners dindustrials i de
propietaris agraris.
Els Fasci italiani di combattimento es van transformar en el Partit
Nacional Feixista, que noms va obtenir 32 diputats en les eleccions
del 1921. Malgrat aquests magres resultats, el rei Vctor Manuel III va
encomanar el govern dItlia a Mussolini lany 1922, desprs que els
feixistes haguessin protagonitzat la marxa sobre Roma. Un cop al govern, Mussolini va concentrar el poder en mans dels feixistes i va mantenir una campanya de violncia al carrer contra tots els altres partits.
Itlia es va transformar en una dictadura i Mussolini sautoproclam
Duce (cabdill) indiscutit dels italians.
El feixisme, per, no va ser una dictadura tradicional. Es va caracteritzar per una ideologia irracional, basada en la violncia, lexaltaci de la naci i una fe cega en el lder, i pel fet de mostrar, almenys en
les paraules, un aspecte revolucionari i anticapitalista. Mussolini va
aplicar una poltica econmica interior autrquica basada en els recursos del pas i en la reducci al mxim de les importacions.
A lexterior, Mussolini va aplicar una poltica imperialista i agressiva, que es va concretar en la conquesta de Lbia, Etipia i Albnia.

Font 14. Benito Mussolini.

6.15. Busca informaci en una enciclop-

dia o a Internet i elabora una fitxa bibliogrfica de Mussolini amb aquestes dades:
data i lloc de naixement, estudis i professi
de joventut, any i sistema daccs al poder,
perode en el poder, tres fets significatius
daquest perode i data de prdua del poder.

Font 15. Del decleg del militant feixista

1. Spigues que el feixista i en
particular el milici no ha de
creure pas en la pau perptua.
4. Un camarada ha de ser per a
tu com un germ, perqu viu
amb tu, perqu pensa com tu.
5. El fusell i la cartutxera than
estat confiats no per malgastarlos en loci, sin per conservarlos per a la guerra.
7. La disciplina s el sol dels
exrcits.
8. Mussolini t sempre ra.
9. Un voluntari no t mai circumstncies atenuants quan
desobeeix.
10. Una cosa ha de ser estimada per sobre de tot: la vida del
Duce.

SABIES QUE...?
La camisa de luniforme feixista era
de color negre, perqu representava
el dol per la ptria que, segons Mussolini, shavia de remuntar.

El nom de feixisme deriva de la paraula feix, ja

que els feixistes italians duien com a smbol el
feix i la destral, insgnia dels lictors de lantic
Imperi rom. Per extensi, sanomena feixisme
qualsevol ideologia de les mateixes caracterstiques.

6.16. Identifica a partir daquest decleg del militant feixista els aspectes irracionals de

la seva ideologia.

RECORDA
El feixisme i Mussolini van ocupar el
poder a Itlia des de 1922 fins a la fi
de la Segona Guerra Mundial (1945).

159

Unitat 6
3.3. El nazisme alemany (1932-1945)
Acabada la Primera Guerra Mundial, Alemanya es va regir per una repblica. Igual que a Itlia, el 1919 es va fundar a Alemanya un partit
feixista anomenat Partit Obrer Nacionalsocialista (abreujat nazi), de
carcter nacionalista, anticapitalista i anticomunista. El 1921, aquest
partit estava presidit per un excaporal austrac anomenat Adolf
Hitler, que en fou proclamat Fhrer (cabdill). El partit nazi, per, no
va arribar al poder tan rpidament com el partit feixista itali.
Lany 1930 la crisi econmica mundial va sacsejar violentament
Alemanya. En menys de tres anys, la producci industrial va disminuir
a la meitat i latur va sobrepassar els sis milions de persones. Aquesta situaci va reforar els partits extremistes (comunistes i nazis).
en %
40

PARAULES CLAU
nazisme

En milers de milions de marcs

16

Atur
Vots nazis
Vots comunistes

14
12
10
8

30

6
4

20

2
0

10

1928

160

Font 16. Armament

Adolf Hitler.
0

maig desembre
1924

1925

maig
1926

1927

1928

setembre
1929

1930

juliol nov.

1931

1932

Font 17. Augment de latur a Alemanya i xits electorals del partit nazi.
6.18. Observa els grfics i contesta les

En milers de milions de marcs

16
14
12
10
8
6
4
2
0
1928

liol nov.
1932

1938

Armament

Transport

Administraci

Despeses socials

preguntes segents:
a) Estableix relacions entre els indicadors daquests grfics per assenyalar
una de les causes de larribada dels nazis al poder.
b) A partir de les dades dels grfics, explica aquesta frase: El nazisme va ser,
entre altres coses, una reacci de les
classes mitjanes afectades per la crisi.
c) Per qu es pot afirmar que la manera de resoldre latur va comportar la
guerra?

Construcci

Font 18. Inversions pbliques a Alemanya (1928-1938).

El partit nazi estava organitzat militarment a travs de les Sturmabteilung (seccions dassalt) o SA, que practicaven la violncia de carrer
contra les organitzacions desquerra. A partir de prejudicis racistes, els
nazis feien responsables els jueus dels problemes que tenia Alemanya.

Administraci

1938
Transport
Despeses socials

6.17. Busca informaci en una enciclopConstrucci

dia o a Internet i elabora una fitxa bibliogrfica dAdolf Hitler amb aquestes dades:
data i lloc de naixement, estudis i professi
de joventut, any i sistema daccs al poder,
perode en el poder, tres fets significatius
daquest perode i data de prdua del poder.

RECORDA
Hitler i el nazisme van ocupar el poder
des de 1933 fins a la fi de la Segona
Guerra Mundial (1945).

Els nazis van fer un discurs fora popular que

posava laccent en la lluita contra latur i contra la
humiliaci del tractat de Versalles. Aquest missatge els va donar un ampli suport popular, i el seu
anticomunisme va atreure els grans industrials, que
van comenar a finanar el partit.
Present en el Parlament des del 1924, el partit
nazi va aconseguir un bon resultat electoral el 1930
i encara ms espectacular el 1932, arran del qual el
president de la Repblica, el mariscal Hindenburg,
va nomenar Hitler canceller (primer ministre) el
30 de gener de 1933. Un cop al poder, Hitler no va
trigar a abolir les llibertats, declarar tots els partits
fora de la llei, empresonar els comunistes i reconixer el partit nazi com a nic partit, al mateix
temps que declarava fundat el Tercer Reich*.
En pocs anys, el partit nazi va convertir Alemanya en una gran potncia econmica i militar.
Amb la collaboraci dels grans industrials, i grcies a les obres pbliques, reindustrialitz el pas i
redu massivament latur. El preu daquestes realitzacions, per, va ser molt alt: desaparici del sistema democrtic, culte irracional al Fhrer, estat policac i persecuci sistemtica de tota loposici i,
fonamentalment, dels jueus. Des del 1937, a ms,
Hitler va comenar a preparar la guerra.

161

Font 19. Carrer obrer de Berln (1932).

6.19. Observa la fotografia i contesta aquestes preguntes:

a) Quins smbols de partits poltics hi veus?

b) Quin fet que sexplica en el text reflecteix aquesta fotografia?

VOCABULA

RI

SABIES QUE...?
El nazisme es va basar en una ideologia racista que considerava races inferiors els qui no eren de sang ria, nom donat a una suposada raa humana de
pell blanca.

Tercer Reich. Nom amb qu els nazis

van nomenar el perode a partir del qual
Hitler va esdevenir lder absolut. Literalment, significa tercer imperi.

A C T I V I T A T S
6.20. Enumera els principals problemes poltics i socials del perode

dentreguerres.
6.21. Quines sn les causes principals de lascens del feixisme i del nazis-

me al poder poltic?
6.22. Quines sn les idees fonamentals del feixisme i del nazisme?
6.23. Digues noms dideologies poltiques que van perseguir Mussolini
i Hitler.
6.24. Elabora, a tall de sntesi, un fris cronolgic a escala dels esdeveni-

ments ms rellevants esmentats en aquest apartat i comental.

SABIES QUE...?
Lany 1935 la llei va desposseir de la
ciutadania alemanya tots aquells i
aquelles que no eren de sang ria.
Tamb es van prohibir les relacions
matrimonials o extramatrimonials entre jueus i alemanys.

Unitat 6
4. La Segona Guerra Mundial
(1939-1945)
El dia 1 de setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial. Va
durar fins al setembre de 1945. Aquesta guerra ha estat el pitjor desastre bllic que ha conegut la humanitat i va afectar tots els continents.

PARAULES CLAU
Segona Guerra Mundial

4.1. Les causes de la guerra

L1 de setembre de 1939, els alemanys van envair Polnia, alhora que
ho van fer els sovitics en virtut dun pacte secret que havien fet abans.
Davant daquesta situaci, Frana i el Regne Unit van amenaar de declarar la guerra a Alemanya si no es retirava en 48 hores. Aquesta va ser
la causa immediata de la Segona Guerra Mundial.
0

500 km

Territori annexionat per Alemanya

L E T N I A

Territori annexionat per lURSS

Govern general de Polnia establert pels alemanys

Territori de Danzig, ocupat per Alemanya
Nova frontera germanosovitica
L

I T U N I A
Kaunas
Vlnius

Knigsberg
Danzig

U R S S

POLNIA
Varsvia

Brest-Litovsk

Ldz
Breslau

Cracvia

PROTECTORAT DE
BOHMIA-MORVIA

Estem superpoblats i no podem subsistir

sobre el nostre propi sl. La soluci definitiva consisteix en una ampliaci de lespai
vital, font de primeres matries i de la
subsistncia del nostre poble. s un deure
de la direcci poltica resoldre un dia
aquest problema.
ADOLF HITLER (1936).

P R S S I A
O R I E N T A L

162
ALEMANYA

Font 20. Lespai vital

Lvov

6.25. Llegeix la font 20 i contesta les preguntes segents:

a) Com justifica Adolf Hitler lexpansionisme?
b) Quines conseqncies podia tenir laplicaci de la poltica expressada en aquest
text?

ESLOVQUIA
USTRIA

Viena
Budapest

ROMANIA
HONGRIA

Font 21. Lany 1939 Polnia va quedar repartida entre lAlemanya de Hitler i
lURSS, governada per Stalin.

Les causes de fons, per, venien de lluny. Les podem dividir en quatre grups.
Causes psicolgiques. La humiliaci collectiva alemanya com a
conseqncia del tractat de Versalles va crear entre sectors de la poblaci alemanya sentiments de revenja.
Causes ideolgiques. La ideologia nazi considerava que la raa
alemanya era superior i tenia la necessitat i el dret docupar un espai vital* a costa dels eslaus de lest europeu. Aquesta intenci va ser sempre
clara i explcita per part de Hitler. La primera prioritat havia de ser unificar en un sol Estat tots els territoris poblats per germanoparlants.

VOCABULA

RI

Espai vital. Expressi amb qu els nazis

designaven els territoris que ells consideraven que Alemanya tenia dret
denvair per tal de satisfer les seves
necessitats bsiques i garantir la seva
seguretat.

6.26. Contesta les preguntes segents a par0

500 km

MAR
B LT I C A

DINAMARCA

MAR

LETNIA

SUCIA
Memel
1939

LITUNIA

DEL NORD
URSS

Danzig
1-9-1939
PASOS
BAIXOS
BLGICA

A L E M A N Y A

LUXEMBURG

Rennia
7-3-1936

POLNIA
Sudets
1-10-1938
TXQUIA
13-3-1939
Eslovquia
14-3-1939

FRANA

tir de la font 22:

a) Qu tenien en com tots els territoris annexionats per Alemanya?
b) Fes una llista de territoris annexionats
per Alemanya abans de la Segona Guerra
Mundial i escriu la data dincorporaci de
cada territori al Tercer Reich.
c) Quines conseqncies van tenir aquestes
annexions?
d) Per qu Frana i el Regne Unit no van
impedir les annexions alemanyes?

USTRIA
15-3-1938

SUSSA

HONGRIA
ROMANIA
Alemanya el 1935
Annexi de la Rennia
Annexi dustria

ITLIA

Annexi dels Sudets

IUGOSLVIA

Annexi de Txquia

BULGRIA

Annexi de Danzig
Alemanya a linici de la Segona Guerra Mundial

Font 22. Les annexions territorials alemanyes.

ALBNIA
7-4-1939

Hitler shavia annexionat la Rennia* el 1936, territori francs

G Rdes
C Ide
A 1918, ustria el 1938 i Txquia el 1939; Eslovquia quedava com a rgim titella. Fins aleshores Frana i el Regne Unit no havien reaccionat davant aquests fets consumats
perqu temien una guerra general. Finalment, Hitler va voler ocupar el passads
de Danzig per unir la part alemanya del nord de Polnia amb la resta de la naci.
Va ser aleshores, veient que lactitud agressiva de Hitler respecte dels territoris
vens no saturava, que Frana i el Regne Unit van oposar-shi. Hitler, per, ja havia pactat secretament amb Stalin la repartici de Polnia.

Causes intencionals. Adolf Hitler i el partit nazi

es van preparar per a la guerra des del primer moment
que van assolir el poder. Amb aquesta intenci, van impulsar el militarisme de la societat a travs sobretot de
leducaci fsica de la joventut, van rearmar lexrcit i
van desenvolupar la indstria darmament amb el suport financer dels grans industrials alemanys. Daltra
banda, ni francesos ni anglesos, tot i saber-ho, van fer
res per oposar-shi.
Causes econmiques i socials. La crisi econmica de la dcada dels anys trenta havia causat lempobriment de les classes mitjanes, un elevat ndex datur i un
alt grau dinseguretat i malestar social.
Font 23. Desfilada de la Joventut Hitleriana a Nuremberg.

VOCABULA

RI

Rennia. Territori alemany del curs mitj

del riu Rin ocupat pels francesos arran
de la Primera Guerra Mundial i desmilitaritzat pel tractat de Versalles.

163

Unitat 6
4.2. Les fases de la guerra
La primera fase: la guerra llampec (1939-1941)
0

500 km

Narvik

ISLNDIA

Territoris ocupats per Alemanya

Ofensives alemanyes
Lmit dels bombardeigs alemanys

FINLNDIA
NORUEGA
Oslo

SUCIA
Tallinn

ESTNIA

REGNE

MAR
DEL
NORD

Riga

MAR
BLTICA

DINAMARCA

IRLANDA

LETNIA
LITUNIA
Vlnius

UNIT

164

U R S S
Londres

OCE
ATLNTIC

PASOS
BAIXOS
BLGICA

Pars

P O L N I A

Berln

Varsvia

A L E M A N YA

LUXEMBURG

PROT. DE
BOHMIAMORVIA

ESLOVQUIA

ESPANYA

FRANA

USTRIA

SUSSA
ITLIA

HONGRIA

ROMANIA

Font 24. La guerra llampec (1939-1941).

Es caracteritza per la iniciativa militar alemanya.
El seu exrcit va llanar tres ofensives fulgurants. En un mes va ocupar Polnia. En una segona ofensiva (abril de 1940) els exrcits alemanys van ocupar Dinamarca i Noruega a fi de
salvar el subministrament de ferro suec que arribava des del port de Narvik. Finalment, en una
tercera ofensiva, travessant Blgica, van caure
sobre Pars. Frana es va rendir el 14 de juny i
quedava partida en dos: una part ocupada i una
segona part, amb capital a Vichy, dirigida pel general Ptain. Noms el Regne Unit va resistir els
bombardejos alemanys en lanomenada batalla
dAnglaterra. El dia 10 de juny Itlia es va posar
al costat dAlemanya i va declarar la guerra a
Frana.

Font 25. La batalla dAnglaterra s el nom amb qu es coneixen els combats aeris entre laviaci alemana (Luftwaffe) i laviaci anglesa (RAF) que
van tenir lloc entre juliol i octubre de 1940 i que van finalitzar amb la victria britnica. Hitler va haver de renunciar a la invasi del Regne Unit.

La segona fase: la guerra total (1941-1943)

FINLNDIA

NORUEGA

Territori sota domini alemany el juny de 1941

Territori ocupat per Alemanya entre juny i desembre de 1941

Oslo

Hlsinki

SUCIA

Leningrad

Direcci de lavanament alemany

Riga
Moscou

MAR
BLTICA
Minsk

PASOS
BAIXOS

U R S S

P O L N I A
Varsvia

A L E M A N YA

Stalingrad
Khrkov

Rostov

ESLOVQUIA
USTRIA

SUSSA
ITLIA

HONGRIA

ROMANIA
CRIMEA

500 km

IUGOSLVIA

Font 26. La invasi de lURSS per les tropes alemanyes el 1941.

Lany 1941 Hitler volia atacar lURSS perqu creia que lespai vital per als alemanys shavia daconseguir a costa dels eslaus. Abans, per, va llanar una
ofensiva sobre Iugoslvia, Grcia i lilla de Creta. El 22 de juny de 1941, les tropes alemanyes van iniciar la invasi de lURSS. Malgrat la rapidesa de la seva
ofensiva es van trobar aturats entre Leningrad (actual Sant Petersburg) i
Stalingrad (actual Volgograd). El 7 de desembre de 1941, els japonesos, que
shavien aliat amb Alemanya i Itlia i havien format lEix*, van bombardejar sense previ avs Pearl Harbour*. Els Estats Units van declarar la guerra al Jap, Itlia
i Alemanya. Els japonesos conqueriren tot Indoxina, Indonsia, les Filipines,
Birmnia i mplies zones de la Xina. La guerra esdevenia mundial.

VOCABULA

RI

Eix. Aliana entre Alemanya i Itlia de

1936 a 1943 a la qual safeg el Jap
lany 1940.
Pearl Harbour. Base nord-americana a
les illes Hawaii, on estava ancorada part
de la flota dels Estats Units. Latac japons, fet sense declaraci prvia de guerra, va significar lentrada dels Estats
Units en la Segona Guerra Mundial.

Font 27. Dues imatges de la mundialitzaci del conflicte: bombardeig japons de

Pearl Harbour (a lesquerra) i soldats britnics al nord dfrica (a la dreta).

165

Unitat 6
La tercera fase: la derrota de lEix (1943-1945)
Alemanya i Itlia el 1939
Alemanya i Itlia el 1939
Els aliats
Els aliats
Reconquesta des del 1942 de
Reconquesta
des del
1942
territoris controlats
per
lEixde
territoris controlats per lEix
Ofensives aliades
Ofensives aliades
Domini dAlemanya i
Domini
dAlemanya
Itlia
el 1942 i
Leningrad
Itlia el 1942
Leningrad

REGNE
REGNE
UN
IT
UNIT

LImperi japons abans de la guerra (1939)

Els aliats

ALEMANYA
ALEMANYA

Conquetes japoneses en el moment

de la rendici (setembre de 1945)
Ofensives aliades
Dominis japonesos
el 1942

Moscou
Moscou

Berln
Berln

Reconquesta aliada (1942-1945)

de territoris conquerits pels japonesos (1939-1942)

Stalingrad
Stalingrad

Manxukuo

Pequn

COREA

JAP

X I N A

Tquio
Hiroshima
Nagasaki

Shanghai

OCE

Okinawa

NDIA

El-Alamein
El-Alamein

PACFIC

BIRMNIA

LBIA
LBIA

Midway

Hong Kong Formosa

Illes Marianes

INDOXINA

FILIPINES
Guam

Illes Marshall

Singapur

OCE
OCE
ATLNTIC
ATLNTIC
1000 km

166

ETIPIA
ETIPIA
SOMLIA
ITALIANA
SOMLIA
ITALIANA

1000 km

Font 28. La derrota dAlemanya i Itlia.

Es caracteritza per la iniciativa militar
dels aliats. El mes de juliol de 1943, les
tropes del Regne Unit i dels EUA van iniciar latac a Europa per Siclia i el sud
dItlia, desprs dhaver expulsat els
alemanys del nord dfrica. Roma va ser
alliberada el 4 de juny de 1944. El dia 6
de juny es va iniciar lofensiva contra
Alemanya des de les platges de Normandia amb un desembarcament massiu de tropes britniques, franceses i,
sobretot, nord-americanes. El desembre
de 1944 Frana va ser alliberada, alhora
que els sovitics entraven a Polnia i,
ms tard, en territori alemany. Alemanya
va capitular sense condicions el 7 de
maig de 1945, poc desprs del sucidi
de Hitler.

Font 30. Desembarcament de tropes aliades a Normandia.

INDONSIA

1000 km

NOVA
GUINEA

Illes Salom
Guadalcanal

AUSTRLIA

Font 29. La derrota del Jap.

El Jap continuava, per, en solitari, la guerra. El president nord-americ Harry
Truman va decidir llanar un giny nou, la bomba atmica, sobre Hiroshima i
Nagasaki els dies 6 i 9 dagost. Van morir de cop ms de 60 000 persones a cada
ciutat. Moltes ms moririen desprs a causa de la radioactivitat. Al mes de setembre el Jap es va rendir.

Font 31. Prdues humanes durant

la Segona Guerra Mundial (xifres arrodonides)

4.3. Balan de la Segona Guerra Mundial

En tota guerra el balan ms trist sn les prdues de
vides humanes (ms de 55 milions de soldats i 30 milions de civils morts) i els ferits i mutilats.
Tamb les destrosses materials sobre Europa van
ser enormes, ja que per primer cop la guerra no shavia limitat als escenaris de les batalles entre soldats.
Tamb va implicar la rereguarda, on la poblaci civil
va ser reiteradament bombardejada. Moltes zones
dEuropa es van trobar sense fbriques, sense comunicacions i amb moltes dificultats per poder subsistir.
Europa va perdre definitivament la seva hegemonia al mn. A partir de 1945 els Estats Units i la Uni
Sovitica es van convertir en potncies hegemniques.
Tamb cal tenir en compte la desmoralitzaci general, el descobriment de lodi racial portat a les seves darreres conseqncies i la divisi social als pasos
belligerants entre els que havien donat suport als nazis i els resistents.
Finalment, la bomba atmica sobre el Jap havia
obert una por nova respecte de la capacitat destructiva de la indstria de la guerra. La humanitat entrava en lera nuclear.
Font 33. Habitatges destruts
a Europa (% sobre el total)
Pas

Nombre de vctimes
Soldats
Vctimes civils

Pas
Canad

42 000

--

Estats Units

250 000

--

Itlia

410 000

80 000

Regne Unit

412 000

60 000

Frana

620 000

360 000

Iugoslvia

2 050 000

1 500 000

Jap

2 100 000

400 000

Polnia

5 500 000

5 300 000

Alemanya

7 000 000

3 000 000

Xina

13 000 000

9 500 000

URSS

21 500 000

7 500 000

3 000 000

2 300 000

Altres pasos europeus

6.27. Contesta aquestes preguntes a partir de la font 31:

a) Quin s el pas que va tenir ms prdues humanes?

b) Per qu el Canad i els Estats Units no van tenir vctimes entre
la poblaci civil?

SABIES QUE...?
Durant la Segona Guerra Mundial van caure sobre Europa
ms de dos milions de bombes.

Nre.

Polnia

21,5

Grcia

20,7

Holanda

7,8

Frana

7,6

Font 32. La ciutat de Dresde (Alemanya) desprs del bombardeig de 1945. Hi van morir 100 000 persones i 300 000 resultaren ferides.

Regne Unit

6,5

Blgica

6,2

Itlia

4,9

Hongria

3,9

6.28. Quins van ser els motius de la Segona Guerra

Noruega

3,6

Mundial?

Txecoslovquia

3,4

6.29. Qu s lespai vital?

A C T I V I T A T S

6.30. Anomena deu estats actuals ocupats pels pasos

de lEix durant la Segona Guerra Mundial.

6.31. Resumeix en un quadre les diverses fases de la

Segona Guerra Mundial. Indica les etapes, les batalles

i els fets ms significatius.
6.32. Per qu el president Truman va ordenar el llan-

ament de les bombes atmiques sobre Hiroshima i

Nagasaki?
6.33. Per qu Europa es pot considerar la gran derrotada de la Segona Guerra Mundial?

167

Unitat 6
5. Lart en el temps de les crisis:
surrealisme i abstracci

PARAULES CLAU
surrealisme
abstracci

Lart pictric del perode dentreguerres continua el cam marcat per les
avantguardes artstiques i els ismes*, que ja havien aparegut a principis
del segle XX. Cal destacar en aquesta etapa el surrealisme i una prctica esttica comuna a diversos moviments artstics, labstracci.

5.1. El surrealisme
El surrealisme s un moviment avantguardista que sestn des del 1924
fins a la dcada de 1960. Aquesta tendncia avantguardista pretenia expressar el mn dels somnis i de la imaginaci alliberada de la lgica. Shi
distingeixen dues tendncies: lonrica i lautomatista. La primera s
ms realista, mentre que la segona tendeix a ser ms abstracta.
El surrealisme ha estat, potser, lavantguarda ms popular i la que ha
tingut un xit internacional ms intens. Salvador Dal i Joan Mir sn
dos dels pintors surrealistes ms coneguts.

VOCABULA

RI

Ismes. Conjunt destils o esttiques artstiques pertanyents a les avantguardes. Aquesta denominaci prov del fet
que els noms de tots els estils (fauvisme, cubisme, expressionisme...) acaben amb el sufix -isme.

Font 34. Pintura, de Joan Mir (1925).

168
Font 35. Infant geopoltic observant el
naixement dun home nou, de Salvador
Dal (1934).
6.34. Indica les diferncies que hi ha entre

lestil de Salvador Dal i el de Joan Mir.

SABIES QUE...?
La paraula surrealisme procedeix del mot francs sur, que vol dir damunt, i del mot realisme.
Aix doncs, vol dir el que est per damunt de la
realitat. La millor manera de traduir-lo seria superrealisme.

5.2. Labstracci
Amb el mot abstracci, en sentit
ampli, els historiadors de lart es refereixen a les tendncies artstiques
en les quals les imatges (pintura o escultura) no representen objectes o
temes que es refereixen clarament a
la realitat que es veu.
En sentit estricte, el terme abstracci o art abstracte designa lart
no figuratiu del segle XX aparegut
dins de les avantguardes o ismes. Se
sol agafar com a punt de partida de
lart abstracte laquarella que el pintor expressionista Vasilij Kandinskij (1866-1944) va pintar el 1913 i
que va titular Sense ttol.
Labstracci, per, no s prpia noms dun sol estil ni t el mateix
significat. En diferents ismes de signe molt divers trobem pintures abstractes; s el cas del cubisme o del surrealisme.
Altres representants de lart abstracte sn els pintors Paul Klee i Piet
Mondrian i els escultors Henry Moore i Alexander Calder.

Font 36. Sense ttol, de Vasilij Kandinskij (1913).

169
Font 37. La mgia dels peixos, de Paul
Klee (1925).

A C T I V I T A T S
6.35. La pintura surrealista s

abstracta? Raona la resposta.

6.36. Busca a Internet dues o tres
obres abstractes daquesta poca i
explica qu vol dir que siguin abstractes.

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Cerca

Endarrere
Adrea

Eines

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
Segurament, un dels lders nazis ms misteriosos va ser Reinhard Heydrich. El que havia estat considerat el possible successor de Hitler, per, no es va sucidar com la majoria de jerarques nazis (Adolf Hitler,
Joseph Gbbels, Herman Gring o Heinrich Himmler), sin que va morir
com a conseqncia dun atemptat que va patir a Praga lany 1942.
Imagina que el govern txec obre un concurs escolar per tal que els estudiants catalans esbrinin les causes i les conseqncies daquell
atemptat. El premi s una setmana a la Repblica Txeca amb totes les
despeses pagades.
TASCA
Formeu parelles i elaboreu un treball en qu expliqueu les causes, el
desenvolupament i les conseqncies daquell atemptat. El treball ha
de tenir entre sis i vuit pgines i lheu delaborar en format Word. Desprs, tamb lheu de presentar als vostres companys en format PowerPoint.
PROCS
Per fer aquest treball, podeu seguir lesquema segent. Els subapar- Reinhard Heydrich, a la dreta, acompanyant Heintats sn indicatius i podeu redactar altres entrades.
rich Himmler.

170

1. Per qu els nazis alemanys eren a Txecoslovquia?

1.1. El pacte de Munic.
1.2. Locupaci dels Sudets.
1.3. El protectorat de Bohmia.
1.4. La desaparici de Txecoslovquia.
2. Qui era Reinhard Heydrich?
2.1. Fitxa biogrfica bsica.
2.2. Sobrenoms.
2.3. Crrecs bsics en el rgim nazi.
2.4. Quines van ser les seves actuacions principals.

3. Latemptat del 27 de maig de 1942.

3.1. Els protagonistes.
3.2. Els fets.
3.3. Les armes.
3.4. Els refugis.
3.5. La resistncia a lesglsia de Sant Ciril i Sant Metodi.
3.6. Els funerals a Berln.
4. Les represlies.
4.1. El cas de Lidice.
4.2. Balan.

UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no
conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en la
pgina web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-13).

Lidice desprs de la represlia.

Internet

Esquema de la unitat
EL PERODE DENTREGUERRES (1918-1939)
en conjunt s un

perode de crisi

econmica
(crac del 29 i
depressi subsegent)

provoca por

social
(augment de latur
i la inseguretat)

poltica
(crisi democrtica i
aparici del feixisme)

que afecta

que es caracteriza per

classes mitjanes
..
classes obreres

lURSS
i el comunisme

prenen per model

ideologia irracional (suport

incondicional a una persona,
el lder)
ideologia antidemocrtica
justifica el terror i larbitrarietat
nacionalisme excloent i agressiu
aparentment anticapitalista per
finanat per les grans patronals

171

tot plegat s un precedent de la

SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

les causes sn

immediates: invasi
de Polnia
llunyanes:
psicolgiques
ideolgiques
intencionals
econmiques i socials

passa per

les conseqncies sn

tres fases militars:

guerra llampec
(1939-1941)
guerra total
(1941-1943)
derrota dAlemanya
(1943-1945)

prdues humanes i materials

extraordinries
prdua definitiva de lhegemonia
europea en favor dels EUA i lURSS
por nuclear desprs dHiroshima
i Nagasaki
divisi del mn en blocs

crac del 29 1.1.

Unitat 6

Resum grfic
borsa 1.1.

El crac del 29 s la data dinici dun llarg

perode de depressi econmica del mn occidental que finalitza cap al 1939.
pla quinquennal 2.2.

La borsa s el mercat on els productes que es compren i es venen

sn accions, documents que acrediten a qui els t com a propietari duna part duna empresa, equivalent al valor de lacci.

perode dentreguerres 2.

172

El perode dentreguerres (1919-1939)

s un perode de crisi
que abraa tots els aspectes (econmic, social i poltic) i que no
afecta el breu perode
de 1924-1929.

Els plans quinquennals sn un sistema de planificaci econmica centralitzada dels recursos, la producci i les
necessitats. Foren elaborats pel govern sovitic a partir de 1928 per a
perodes de cinc anys.

feixisme 3.1.

El feixisme s un moviment poltic i social de carcter

totalitari, antiliberal, antimarxista i molt nacionalista, que ocup el poder a diversos pasos, com Itlia i
Alemanya.

nazisme 3.3.

Segona Guerra Mundial 4.

El nazisme s la
doctrina poltica
oficial de la dictadura de Hitler, que
defensa lexaltaci
del nacionalisme, el
racisme i lexpansi
militar de lEstat
alemany. s anticomunista i anticapitalista.

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) s el pitjor desastre bllic que ha conegut la humanitat i que afect tots
els continents.
surrealisme 5.

El surrealisme s un moviment avantguardista que

pretn expressar el mn dels
somnis i de la imaginaci
alliberada de la lgica. T
dues tendncies: lonrica
(ms realista) i lautomatista
(ms abstracta).

abstracci 5.

Labstracci designa lart no figuratiu del segle XX i es caracteritza

perqu les imatges (pintura o escultura) no representen objectes o
temes que es refereixen clarament a
la realitat que es veu.

173

AC T I V I TAT S

Unitat 6
Expansi i depressi econmica
(1918-1939)
Llegeix les dues fonts segents i respon les
preguntes que hi ha a continuaci:

6.37.

Font A. Evoluci dels preus agrcoles

als Estats Units
Any

ndex

1928

100

1929

104,9

1930

88,3

1931

64,8

1932

48,2

Font B. England (Arkansas), 3 de gener de 1931

a llarga secada que arrun centenars de grangers a Arkansas

lestiu passat ha tingut una conseqncia dramtica aquest
vespre: cinc-cents grangers, en la seva major part blancs, i molts
dells armats, han marxat pel centre de negocis daquesta ciutat
[...] tot cridant que volien aliments per a ells i per a les seves famlies.

174

Diari Herald Tribune (Nova York).

d) Es pot dir que la crisi va ser provocada noms per

la baixada de la borsa?

m sembla que una crisi plana sobre els Estats Units. Algunes
fonts de riquesa sestan eixugant. Els agricultors es queixen;
la situaci del txtil s difcil. Hi ha sobreproducci dautombils; els stocs creixen a manca de sortides, i un alentiment en la
producci dautombils afectar directament les indstries metallrgiques, indstries de base. A ms, lala continuada de les
accions ha desenvolupat el gust per lespeculaci: els americans
han demanat en prstec als bancs diners al 9 % dinters per comprar accions que no els poden reportar ms dividend que un 2 %,
per esperen que els preus pujaran i podran revendre les accions
comprades amb un benefici molt ms alt. Les lleugeres baixes com
les que shan produt darrerament a Wall Street no shaurien de
menystenir; sn senyals dadvertiment.
El futur, certament, dels Estats Units no est pas en joc. Les riqueses naturals sn tals que 250 milions dindividus podrien
viure en un pas que no compta ms de 120 milions dhabitants.
Per Amrica, peridicament, ha patit crisis. Em sembla que
una nova poca de dificultats es prepara.

LURSS durant el perode dentreguerres

(1921-1939)
6.39.

a) Quina de les dues fonts s primria i quina s secundria? Per qu?

b) Relaciona els dos documents. Quina mena de crisi identifica el diari Herald Tribune?
c) Quina s la causa de la reivindicaci?
d) En funci de les fonts, es pot dir que lnica causa de la crisi s la llarga secada?
e) Es pot dir que la crisi econmica es veia a venir?
Per qu?
Abans del crac del 1929, un poltic francs
anomenat Paul Reynaud va ser dels pocs que el va
veure venir, segons es desprn daquest text extret
duna entrevista que li van fer el 15 doctubre daquell any. Contesta aquestes preguntes a partir de la
lectura del text:
a) Cerca quins crrecs ocup Paul Reynaud.
b) Qu vol dir que Hi ha sobreproducci dautombils; els stocs creixen a manca de sortides?
c) Si es demanen diners a un banc al 9 % dinters i
es compren accions esperant que aquestes pugin i aix no passa, quines sn les conseqncies?
6.38.

Llegeix el text i respon les preguntes:

les protestes dels camperols, que van arribar a manifestarse en revoltes espontnies, a les reclamacions dels obrers obligats per les mateixes condicions de la seva prpia vida a recrrer
a les vagues, els comunistes responen amb afusellaments en massa i amb una ferocitat que haurien ben envejat els generals tzaristes [...]. Sembla evident que el partit comunista no est per la
defensa dels treballadors. Els interessos de la classe obrera li sn estranys. Desprs dhaver obtingut el poder no tenen cap altra preocupaci: no perdrel. I aix considera que tots els mitjans sn
bons: difamaci, engany, violncia, assassinat, venjana sobre les
famlies dels rebels.
Izvestia del Kronstadt, diari dels mariners insurrectes
(mar de 1921).

a) Busca en una enciclopdia o a Internet qui eren els

mariners del Kronstadt i escriu-ho.
b) En qu consisteix la crtica? A qu es devia?
c) Respecte al que va passar desprs en temps de Stalin, es pot dir que les denncies daquest text sn
proftiques?
d) Per qu creus que comparen la reacci dels comunistes amb els generals tzaristes?

Fes una frase amb sentit amb cadascun daquests conceptes i explica de quina manera intervenen
en les crisis poltiques del perode dentreguerres.
a) Reparacions de guerra.
b) Trfic darmes.
c) Pobresa dels antics combatents.
d) Democrcia parlamentria.
e) Totalitarismes.
6.40.

Llegeix aquests comentaris de Benito Mussolini sobre lEstat i respon les preguntes que hi ha a
continuaci:

6.41.

a) Sense Estat no hi ha naci. No hi ha altra cosa que grups humans susceptibles de totes les desintegracions que la histria els
pot infligir.
b) Per al feixisme tot s dins de lEstat i res dhum o despiritual
no existeix ni t valor fora de lEstat. En aquest sentit, el feixisme
s totalitari i lEstat feixista, sntesi dunitat de tots els valors, interpreta, desenvolupa i valora tota la vida del poble.
c) s lEstat el qui educa els ciutadans en la virtut civil, els fa
conscients de la seva missi, els sollicita cap a la unitat, harmonitza els seus interessos a travs de la justcia, els transmet les conquestes del pensament en el domini de les cincies, de les arts, del
dret, de la solidaritat humana, eleva els homes de la vida elemental de la tribu a la ms alta expressi de poder que s lImperi,
confia als segles els noms daquells que van morir per la seva integritat o per obeir les seves lleis, esmenta lexemple dels capitans
que augmentaran el seu territori o dels genis que el cobriran de
glria, i els recomana a les generacions futures.
BENITO MUSSOLINI (1924-1929).

a) Defineix qu s lEstat. Posa exemples de les seves

funcions actuals.
b) Posa exemples de funcions o serveis actuals que no
sn competncia de lEstat.
c) Demostra que lEstat feixista itali era totalitari,
segons el text. Explica qu vol dir aix i enumera activitats i serveis que ara es fan i que, en cas que lEstat
fos feixista, no es podrien fer.
d) Quines paraules del text de Mussolini et suggereixen idea de violncia i dorientaci a la guerra? Hi ha
cap espai per a la llibertat individual? Pot ser possible,
per exemple, lobjecci de conscincia? Argumenta la
resposta.

Llegeix el text segent dAdolf Hitler i respon les preguntes que hi ha tot seguit:
6.42.

a concepci racista no creu en absolut en la igualtat, sin

que, ben al contrari, reconeix la diversitat de races i el seu
valor ms o menys elevat. Aquest coneixement li confereix lobligaci, tot seguint la voluntat eterna que governa el mn, dafavorir la victria del millor i del ms fort, dexigir la subordinaci dels dolents i dels febles. Aquesta teoria ret homenatge al
principi aristocrtic de la naturalesa. Veu no solament la diferncia dels valors de les races, sin tamb la diversitat dels valors dels
individus. [...]
Una fracci petita, per potent, de la poblaci mundial ha escollit el parasitisme. Tot fingint de manera intelligent que sassimilen, de fet busquen establir-se entre els pobles sedentaris per privar-los del fruit del seu treball per mitj de trampes mercantils,
i, minant aix prfidament el seu esperit, prendre el poder.
Lespcie ms coneguda i la ms perillosa daquesta mena de races
s la jueva. [...]
LEstat totalitari ha de ser un Estat de responsabilitat total.
Requereix de cadasc lacompliment total del seu deure envers la
naci. Lacompliment daquest deure suprimeix el carcter privat de lexistncia individual. Tant en la seva acci pblica com
en lmbit de la famlia o de la comunitat domstica, cada individu s responsable del dest de la naci. [...]
s noms amb una orientaci tant a lOest com a lEst que podem
trobar lavenir de la nostra poltica exterior, per solament devers
lEst en el sentit de ladquisici de la terra necessria per al nostre poble alemany.
ADOLF HITLER: Mein Kampf (1925).

a) Demostra a partir daquest text que el nazisme s

una forma de racisme.
b) Demostra que la ideologia nazi s antidemocrtica i expansionista. On trobes lanunci dinvasi de
Polnia i Rssia que tristament port a terme Hitler
el 1939 i el 1941, respectivament? Quin s el motiu
addut en aquest text?
c) Quin aspecte daquest text soposa clarament a la
proclamaci dels Drets de lHome i del Ciutad de la
Revoluci Francesa?
d) Per qu es pot afirmar que la ideologia nazi duia
directament a la guerra?
6.43. Contesta aquestes preguntes:
a) Quina relaci hi ha entre Hindenburg i Hitler?
b) Com van assolir el poder els feixistes a Itlia? I els
nazis a Alemanya?
c) Explica el significat dels termes Duce i Fhrer.

AC T I V I TAT S

El descrdit de la llibertat:
dictadures i feixismes

175

AC T I V I TAT S

Unitat 6
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Observa la imatge i descriu-la. Explica qu
simbolitzen els quatre braos i lacci que fan.

Lart en el temps de les crisis:

surrealisme i abstracci

6.44.

Observa aquestes pintures i contesta les

preguntes segents:

6.46.

176

Cartell de lany 1941 que exalta la lluita contra Hitler.

Llegeix el text de Harry S. Truman, president dels Estats Units, i contesta les preguntes:

6.45.

La decisi de llanar la bomba atmica sobre el Jap

bans de prendre la decisi final dutilitzar la bomba atmica, vaig convocar un comit que reunia les autoritats ms
destacades en els camps cientfic, educatiu i poltic, per escoltar
les seves opinions i els seus consells. Vaig demanar lopini dels
caps de lEstat Major i vaig calcular el temps que podrien resistir
els japonesos i quantes vides nord-americanes i japoneses ens costaria envair lilla principal del Jap.
El 28 de juliol, el Jap va declarar que no faria cas de la declaraci de Postdam en la qual havem ofert al Jap lalternativa entre la rendici o la inevitable i completa destrucci; llavors vaig
prendre una decisi. Una decisi que noms em pertocava a mi.
Gaireb immediatament desprs dhaver llanat la segona bomba atmica, els japonesos es van rendir.

a) Com justifica Truman el llanament de la bomba?

b) En el lloc de Truman, hauries pres la mateixa decisi? Valora els pros i els contres.

a) A quins dos estils pertanyen? Argumenta els motius de la teva afirmaci.

b) De les dues que pertanyen al mateix estil, explican
les diferncies. Sabries identificar-ne lautor?

150

501

100

01
05

6291

treguerres.

1926 = 100

14
9 01=

2. Comenta els grfics segents seguint aquest esquema: descripci del fenomen que representen i expli-

caci de les seves causes i conseqncies. Utilitza en el teu escrit els termes expansi, depressi i crisi.
200
20
20

150
150

150

100
10

10
50
0
6291

19

26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38

1926 = 100

1940=1

Valor de les accions a la borsa de Nova York.

43
53
63
73
83

50

72
82
92
03
6291
13
72 23
82 3
92 43
03 53
13 63
23 73
3 83

50

%delapoblaciactiva

Taxa datur als Estats Units.

3. Llegeix el text segent i identifica en aquesta font primria un dels factors de la crisi social que es va
manifestar en el perode dentreguerres.
20

03

92

82

72

19

26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38

0
1. Exposa de manera ordenada levoluci econmica dels Estats0 Units i dEuropa durant el perode den-

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

50

23
3
43

02

13

200

150

Un jove oficial itali desmobilitzat no troba habitaci dhotel (Mil, una nit de desembre de 1918, dun diari per10
sonal)

3
43
53
63
73
83

23

13

03

92

82

6291

72

c un combatent,
jo! Tinc un pulm perforat, encara que ja no estossegui! I veure que aquests repugnants comerciants de ven50
tre inflat, tibats, amb el seu portafolis..., que aquests homes de negocis que han voltat pels camps de batalla com xacals han
0
trobat lloc! Tots tenen reserva! I jo no! Bonica manera dacollir els salvadors de la civilitzaci occidental! Tinc gana! Tinc son!
%delapoblaciactiva

Esmentat per G. A. BORGHESE: Rub (1921).

4. Descriu les caracterstiques que defineixen el sistema sovitic durant el perode dentreguerres.
5. Escriu frases amb sentit histric re-

ferents al perode dentreguerres; utilitza correctament els termes dictadura, democrcia, feixisme, comunisme i
stalinisme.
6. Exposa les causes principals de la Se-

gona Guerra Mundial i algunes de les

seves conseqncies ms importants.
7. Observa aquesta pintura, identifica

el corrent artstic al qual pertany i explican les caracterstiques principals.

177

Dossier

Unitat 6

Lholocaust o shoah

El terme holocaust procedeix del grec HOLOKUTOMA, que vol dir totalment cremat. Es referia originriament a un
tipus de sacrifici que els antics jueus oferien a Jahv, en el qual es cremava totalment lanimal que se sacrificava.
0

500 km

NORUEGA
SUCIA

MAR
BLTICA

PASOS
BAIXOS

A L E M A N YA

ESLOVQUIA

SUSSA

USTRIA
HONGRIA

El terme holocaust defineix lextermini de jueus i altres minories dut a terme pels nazis durant el perode
dentreguerres i la Segona Guerra Mundial. Per la seva connotaci religiosa, recentment, es prefereix utilitzar el terme shoah, mot jueu que vol dir catstrofe.
En les guerres, gaireb tots els contendents construeixen camps de concentraci per tancar-hi els enemics capturats. Els dirigents nazis havien comenat a
construir-los en obtenir el poder, i en esclatar la guerra,
al territori alemany hi havia 20 000 alemanys i austracs presoners en aquests camps pel fet de ser jueus.

ROMANIA

La geografia de
lholocaust: ubicaci
dels principals camps
dextermini.

Durant la guerra, el nombre de camps va augmentar fins a arribar a haver-nhi ms de nou-cents, entre
els quals destacaven els macabres camps dextermini.
All van ser tancats i eliminats ms de cinc milions de
jueus, a ms daltres enemics del rgim nazi: marxistes, resistents, soldats enemics evadits daltres camps,
i aquelles persones que eren considerades inadaptades, com ara els gitanos, els retardats mentals, els
homosexuals, etc. Es calcula que el total de persones
assassinades podia haver arribat als 12 milions. Daquests camps van sobreviure molt pocs presoners.

Jueus acabats darribar al camp dAuschwitz.

Els presoners eren detinguts per les SS, ficats en trens i deportats als camps, on molts eren eliminats en cambres de gas
mentre daltres eren utilitzats per fer treballs industrials. Als
camps dextermini, eren duts a les cambres de gas. Els feien despullar prviament. Un cop eren dins, sintrodua el gas i morien
en cinc o deu minuts. Els cossos eren duts als forns crematoris i
les seves cendres es llanaven al riu o a qualsevol lloc. En alguns
camps sarribaven a assassinar fins a 12 000 persones diries.
Acabada la guerra, es va saber que aquest extermini, anomenat pels dirigents alemanys soluci final, era degut al decret Nit
i boira, del 7 de desembre de 1941, en el qual safirmava aix:
Totes aquelles persones lexistncia de les quals pot ser perillosa per al Reich han de desaparixer sense deixar rastre en la nit
i la boira del desconegut.

Interns en un camp dextermini.

Heinrich Himmler visitant un camp

dextermini. Era el mxim dirigent de les
SS, que eren les sigles de Schutzstaffel, que
vol dir brigades de protecci. Era lorganitzaci del partit nazi alemany que
sencarregava del servei de seguretat i dels
programes dexecucions massives.

7
t
a
Unit
Repblica,
guerra i revoluci

180

Entre 1931 i 1939 la societat espanyola va patir un conflicte

permanent que va culminar en
una guerra civil (1936-1939),
preludi duna dictadura de quasi quaranta anys. La Dictadura
de Primo de Rivera (19231930) va ser succeda per la Segona Repblica Espanyola, la
qual, proclamada el 14 dabril
de 1931, va significar la primera
experincia democrtica de lEstat espanyol al segle XX. En
aquesta unitat analitzarem la divisi poltica dEspanya entre
dretes i esquerres durant la
Repblica, aix com tots els problemes que els governants republicans van haver de superar.
Tamb examinarem les causes i
el desenvolupament de la Guerra Civil, iniciada amb el cop
destat del general Franco del 18
de juliol de 1936.

Segona Repblica
1931

1933

Repblica desquerres

Rep

1932

Novembre: primeres eleccions

al Parlament de Catalunya.

Es proclama la Repblica
el 14 dabril.

PARAULES CLAU
Francesc Maci
14 dabril de 1931
Estatut dAutonomia de Catalunya
6 doctubre de 1934
Guerra Civil Espanyola
milcies
batalla de lEbre

Fotograma de la pellcula Land and Freedom, de Ken Loach (1995).

1934

Novembre: triomf de les

dretes a les eleccions generals.

El setembre saprova lEstatut

dAutonomia de Catalunya.

1936

1939

Guerra Civil Espanyola

pblica de dretes
1937

Revoluci
doctubre.

Govern del
Front Popular.

Desembre: inici de
la batalla de Madrid.

Desembre: inici de
la batalla de Terol.

1938

Ocupaci franquista de
Barcelona (gener) i Madrid (mar).

181

El 18 de juliol sinicia
la Guerra Civil.

Esclaten a Barcelona els fets de Maig.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Identificar alguns dels principals personatges daquest perode.
2. Identificar les principals accions poltiques dels diferents governs de
la Segona Repblica.
3. Conixer les diferents ideologies poltiques que van conviure durant
la Segona Repblica i que es van enfrontar durant la Guerra Civil.
4. Utilitzar fonts icniques per identificar els trets caracterstics de la
Guerra Civil.

5. Descriure els fets histrics ms destacats de la Guerra Civil.

Entre juliol i novembre es lliura

la batalla de lEbre.

Unitat 7
1. La crisi de la Dictadura
i la proclamaci de la Repblica

PARAULES CLAU
Francesc Maci
14 dabril de 1931

1.1. La fi de la Dictadura
El general Primo de Rivera es va crear molts enemics. Republicans,
socialistes i catalanistes es van oposar a la Dictadura, tot exigint una reforma democrtica de lEstat. Fins i tot una part de lexrcit li va donar lesquena. Davant duna oposici tan generalitzada, el dictador dimit el 1930, i va ser substitut primer pel general Dmaso Berenguer
i, desprs, per lalmirall Aznar, els quals van legalitzar partits poltics i
sindicats i van convocar unes eleccions municipals democrtiques per
al dia 12 dabril de 1931.
Les eleccions van ser enteses pels ciutadans com una consulta que
decidiria la sort duna monarquia que havia donat suport a la Dictadura. En les eleccions shi van enfrontar candidatures republicanes i
candidatures monrquiques. Qu voldrien els espanyols, monarquia o
repblica?

1.2. La proclamaci
de la Segona Repblica
182

A 41 de les 50 capitals de provncia, les eleccions van ser guanyades per partits republicans i
socialistes. A les principals ciutats
catalanes, la victria va correspondre a Esquerra Republicana
de Catalunya (ERC)*, partit
liderat per Francesc Maci. Daquesta manera ERC va substituir
la Lliga Regionalista com a principal partit catalanista. Els crits
Visca Maci! Mori Camb!, que
van sentir-se pels carrers desprs
de la victria republicana, sn
prou significatius daquell relleu.

Font 2. El significat de les eleccions del 12 dabril de 1931

El poble no anava a les eleccions amb el propsit de constituir uns ajuntaments. El poble es posava en marxa contra el rei. Per conduir el poble no calien, doncs, programes de
poltica municipal, sin un cabdill que ofers garanties mnimes dacci. En Francesc
Maci va tirar el guant contra el rei, i el poble el va seguir.
PERE COROMINES: La Repblica i la guerra civil.

SABIES QUE...?
Lany 1926 Francesc Maci va dirigir
un intent docupaci armada de Catalunya des de Prats de Moll, amb lobjectiu de posar fi a la Dictadura i proclamar la independncia. Maci va
ser detingut i jutjat, fet que el convert en una figura molt popular.

Font 1. El poltic catalanista Francesc Maci (Vilanova i la Geltr 1859-Barcelona

1933), coronel de lexrcit espanyol, deix
la carrera militar per presentar-se a diputat de la candidatura de Solidaritat Catalana (1906). Lany 1922 va fundar lEstat
Catal, partit de carcter independentista.

VOCABULA

RI

ERC. Partit fundat el 1931, un mes

abans de les eleccions municipals, que
agrupava diverses organitzacions nacionalistes, republicanes i desquerres.
Liderat per Francesc Maci i Llus Companys, va obtenir un gran suport entre
els pagesos no propietaris, la petita
burgesia i els obrers.

7.1. Llegeix el text de la font 2 i contesta les

preguntes segents:
a) Com s que, si les eleccions del 12 dabril
eren municipals, lautor del text afirma que
el poble no hi participava amb el propsit
de constituir ajuntaments?
b) Quina imatge de Francesc Maci ens dna aquest text?

El dia 14 dabril es va repetir una mateixa escena a moltes ciutats espanyoles: un lder republic arriava la bandera monrquica del balc de
lajuntament, hissava la bandera republicana i proclamava la Repblica en presncia de la gent congregada davant ledifici.
Al mateix temps que es proclamava la Repblica, Alfons XIII abandonava Espanya. Arran de lexili del rei, es va formar el govern provisional
de la Repblica, encapalat per
Niceto Alcal Zamora i integrat
per representants dels diversos
partits republicans. Alguns dels
seus membres eren Manuel Azaa i Francisco Largo Caballero.
A Barcelona, Llus Companys proclam la Repblica
Espanyola des de lAjuntament.
Hores ms tard, per, Maci va
proclamar la Repblica Catalana des del palau de la Generalitat i va assumir el crrec de president del govern de Catalunya.
Les autoritats republicanes
de Madrid no van acceptar la
Repblica Catalana i van iniciar
negociacions amb Maci, que va
haver de renunciar a la RepFont 4. Manuel Azaa, poltic i escriptor
blica Catalana i, a canvi, el goespanyol (1880-1940). Lany 1925 va
fundar Accin Republicana, partit repuvern de Madrid va concedir de
blic desquerres. Proclamada la Segona
forma immediata lautonomia a
Repblica, va ser president del govern enCatalunya. Per anomenar el nou
tre 1931 i 1933, crrec que va recuperar
organisme de govern autnom
el febrer de 1936. El maig daquell macatal es va recuperar la vella deteix any va substituir Alcal Zamora en
nominaci de Generalitat, la
la presidncia de la Repblica. Va morir a
lexili.
qual va ser presidida per Maci.

Font 3. Resultat de les eleccions

municipals (abril de 1931)
Distribuci de regidors a tots
els municipis dEspanya
Republicans

39 248

Monrquics

41 224

Total

80 472

Distribuci de regidors
a les 50 capitals de provncia
Republicans

953

Monrquics

602

Total

1 555

7.2. A partir de les dades de la taula, respon:

a) Per qu, si els monrquics van treure ms
regidors que els republicans, es va entendre
que aquests darrers van guanyar les eleccions?
b) Quines conseqncies van tenir aquests
resultats electorals?

RECORDA
La Segona Repblica Espanyola es
va proclamar el 14 dabril de 1931.

183

A C T I V I T A T S
7.4. Busca en una enciclopdia o a Internet informaci sobre Niceto

Alcal Zamora i Francisco Largo Caballero i fes-ne una fitxa biogrfica en

qu constin les dades segents: data i lloc de naixement i mort, circumstncies de la mort, professi, ideologia, militncia, crrecs importants.

Font 5. Representaci allegrica de la Segona Repblica Espanyola.

7.5. Quina importncia van tenir les eleccions municipals del 12 dabril

a) Quins smbols republicans mostra aquesta allegoria de la Repblica?

b) Busca en la illustraci els smbols de la
justcia, el treball industrial, el treball agrcola, la cultura i el pensament i el progrs.
c) Busca a Internet la msica de lhimne de
la Repblica Espanyola.

de 1931?
7.6. Qu va fer Francesc Maci el 14 dabril de 1931?
7.7. Quant de temps havia passat, lany 1931, des de labolici de la

Generalitat de Catalunya?

7.3. Observa la illustraci i respon:

Unitat 7
2. La Repblica desquerres
(1931-1933)
Entre 1931 i 1933, la Repblica va ser governada per partits desquerres que havien guanyat les eleccions a Corts celebrades el juny del 1931.
Les Corts van redactar una constituci democrtica que, per primera
vegada en la histria dEspanya, reconeixia el sufragi femen. Els governs daquesta etapa van emprendre reformes destinades a solucionar
alguns dels grans problemes del pas.

2.1. Les reformes republicanes

El problema religis
Abans del 14 dabril de 1931, lEsglsia catlica encara tenia un poder
considerable. La religi catlica era loficial de lEstat, i lEsglsia gaudia de privilegis com ara el control quasi exclusiu de lensenyament.
Les noves autoritats republicanes van separar lEsglsia de lEstat i van
aplicar diverses mesures que van restar poder a lEsglsia catlica.

Font 6. La ikurria va ser dissenyada per

Sabino de Arana lany 1894, durant una
estada a la pres.

VOCABULA

RI

Partit Nacionalista Basc (Eusko Alderdi

Jeltratlea-EAJ). Partit poltic basc fundat lany 1895 per Sabino de Arana. Un
dels seus dirigents, Jos Antonio de
Aguirre, va ser nomenat el 1936 primer
president (lehendakari) del govern autnom basc.

Font 7. Reformes republicanes que afecten lEsglsia catlica

Reconeixement del matrimoni civil

184

Prohibici dimpartir ensenyament als

ordes religiosos
Supressi del pressupost pblic per
al manteniment dels clergues

Regulaci del divorci

Construcci descoles pbliques laiques
Expulsi dels jesutes

El problema agrari
Lany 1931, lagricultura era lactivitat que ocupava ms poblaci a
lEstat espanyol i un dels principals problemes del camp era la distribuci desigual de la propietat. Aquesta situaci era especialment greu al
sud de lEstat, on la major part de la terra era concentrada en mans
duns quants terratinents. Una gran massa de jornalers conreava els latifundis en condicions precries sense tenir feina estable. Latur era
molt elevat i els salaris, fora baixos.
El govern de la Repblica, que no volia enfrontar-se obertament
amb els terratinents, es va limitar a expropiar algunes finques no cultivades i a fixar la jornada laboral en vuit hores. Aquestes mesures no van
satisfer ni els jornalers, que les van trobar insuficients, ni els terratinents, que les van considerar un atac a la propietat privada.
Cap a un Estat descentralitzat
Durant la Segona Repblica, els partits majoritaris a Catalunya i al Pas
Basc eren nacionalistes. Eren, respectivament, lEsquerra Republicana
de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc* (PNV). Aquest fet va afavorir que la constituci republicana fes possible la descentralitzaci de lEstat i reconegus lautonomia als territoris que la sollicitessin. Catalunya
i el Pas Basc foren els nics territoris que obtingueren lautonomia.

Font 8. Estat laic, Estat confessional

TEXT A: Article 11. La religi catlica,
apostlica i romana s la de lEstat. La
naci sobliga a mantenir el culte i els seus
ministres. No es permetran altres manifestacions religioses pbliques que les de la
religi de lEstat.
TEXT B: Article 3. LEstat espanyol no t
cap religi oficial.
Article 27. La llibertat de conscincia i el
dret a professar i practicar lliurement
qualsevol religi queden garantits a tot el
territori espanyol.
7.8. Llegeix la font 8 i respon:
a) Aquests dos textos sn fragments de dues
constitucions diferents. Una s la republicana de 1931 i laltra, la monrquica de 1876.
Identifica-les i raona la teva tria.
b) Quin dels dos textos creus que sassembla
ms a la Constituci espanyola actual?

RECORDA
Entre 1931 i 1933 els governs republicans desquerres van emprendre
moltes reformes, entre les quals hi
ha la concessi de lautonomia de
Catalunya.

Font 9. Acudit que representa el moment

del naixement de lEstatut. Azaa diu:
Aqu el teniu. I Maci replica: Ara tot
ser que la dida mel cuidi b.
7.9. Observa la illustraci i respon:

a) Identifica Maci i Azaa en aquesta

illustraci. Quin paper est fent aquest ltim en el simulacre de part? Per qu se li reserva aquest paper?
b) Com hi s representat, lEstatut? Per qu
la dida porta escrita la paraula Esquerra?
c) Per qu creus que lobtenci de lEstatut s
comparada, en aquest acudit, amb un part?

Lestiu del 1931, un grup de poltics catalans es va reunir al santuari de Nria (Ripolls) per redactar el projecte dEstatut dAutonomia
de Catalunya. El projecte resultant, anomenat Estatut de Nria, va
ser enviat a les Corts per tal que laprovessin definitivament, per all
molts diputats espanyols shi van oposar. Finalment, grcies a la defensa que en fu el president Azaa, lEstatut va ser aprovat el setembre de
1932, per va patir moltes retallades respecte al projecte inicial.

PARAULES CLAU
Estatut dAutonomia de Catalunya

Font 10. Les retallades de lEstatut de Nria

Estatut de Nria

185

Estatut de 1932

Catalunya s un estat dins la Repblica

espanyola.

Catalunya s una regi autnoma dins

la Repblica espanyola.

El catal s lnic idioma oficial de

Catalunya.

El catal i el castell sn els dos idiomes

oficials de Catalunya.

La Generalitat t mplies competncies

en mbits com ensenyament, sanitat,
policia, justcia i obres pbliques.

Es retallen les competncies.

El novembre de 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i van donar la majoria absoluta a lERC, la qual cosa
va permetre que sescolls Francesc Maci com a president de la Generalitat, crrec que ocup fins a la seva mort lany segent. El Parlament va
escollir Llus Companys com a nou president de la Generalitat.

A C T I V I T A T S
7.10. Quines van ser les reformes dels governs republicans desquerres?
7.11. Diferencia un territori independent i un dautnom.
7.12. Per qu podem dir que lEstat espanyol durant la Segona Repblica

va ser un estat descentralitzat?

7.13. Qui soposava a lautonomia de Catalunya?
7.14. Esmenta els territoris autnoms durant la Segona Repblica.
7.15. Qui va presidir la Generalitat durant la Segona Repblica?

Font 11. Llus Companys, advocat i poltic (1882-1940). Durant el regnat dAlfons XIII va militar en diversos partits republicans i catalanistes. Va ser president
de la Generalitat des de 1933 fins al seu
afusellament, ordenat pel general Franco
lany 1940.

Unitat 7
3. La Repblica en crisi (1933-1936)
Les reformes empreses pels republicans i els socialistes van ser frenades
arran de la victria de les dretes a les eleccions generals de 1933. Aquest
fet convert Catalunya, governada per lERC, en lnic territori de
lEstat amb un govern desquerres.

PARAULES CLAU
6 doctubre de 1934

3.1. Els fets doctubre de 1934

186

Al comenament doctubre de
Font 12. Les eleccions del 19 de novembre de 1933
1934 es van incorporar al govern de Madrid ministres de la
Resultats electorals
CEDA*, un partit conservaNre.
Principals
Tendncies
de diputats
partits
dor, de dubtosa lleialtat a la
PSOE, Accin
Repblica i contrari a les autoEsquerra
96
Republicana,
nomies. Es provocava, aix, inERC
quietud entre els obrers i els
Centre
132
Partit Radical
pagesos i tamb en el govern
Dreta basca
40
PNB i Lliga
de Catalunya. Aquesta inquiei catalana
tud va derivar en una revolta a
Dreta
202
CEDA
espanyola
Astries i a Catalunya.
A Astries es produ una
Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical, va ser
vaga general. Havia esclatat
el president de govern arran de les eleccions de
una revoluci obrera i el go1933.
vern hi va enviar lexrcit per
esclafar-la. Els militars, dirigits pel general Franco, van reprimir de maRI
VOCABULA
nera brutal la insurrecci minaire.
A Barcelona, el dia 6 doctubre, Llus Companys va trencar les relaCEDA. Sigla de la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas, partit
cions amb el Govern de Madrid, i proclam lEstat Catal dins la
poltic fundat lany 1933. Agrupava diRepblica Federal Espanyola. Mentrestant, a diverses viles i ciutats de
ferents nuclis dretans i catlics i va ser
Catalunya, els obrers i els pagesos assaltaven locals de partits de dreta i
dirigit per Jos Mara Gil Robles.
cremaven esglsies. Lexrcit tamb va posar fi a la revolta.
Arran daquests fets, militants desquerra darreu de lEstat van ser
empresonats, van ser tancats molts diaris i els ajuntaments governats per
partits desquerra van ser dissolts. Lautonomia de Catalunya va ser suspesa, i el
govern de la Generalitat, amb Llus Companys al capdavant, va ser empresonat.
Font 13. El govern de la Generalitat a la pres a
Madrid.
7.16. Observa la fotografia i respon:

a) Identifica Llus Companys.

b) Per qu va ser empresonat el govern de la Generalitat?
c) Qu va succeir amb lEstatut dAutonomia arran
dels fets doctubre de 1934?

3.2. Les eleccions de febrer de 1936

Font 14 . Cartells de la campanya electoral de les
eleccions de febrer de 1936. El cartell poltic tenia com a objectiu fer arribar un missatge concret a les masses, per aix predominaven els destil realista.
7.17. Observa els cartells i contesta les preguntes:
a) Quin daquests dos cartells demana el vot per al
Front Popular? Quin el demana per al Bloque Nacional?
b) Quin element tenen en com els dos cartells?
Quin grup delectors pretenen, per tant, atreure els
dos cartells?

La divisi de la ciutadania en dos bndols va quedar palesa en les eleccions generals del febrer de 1936, a les quals van concrrer dues grans
aliances de partits. Les esquerres es van agrupar en el Front Popular,
que a Catalunya es deia Front dEsquerres i que tenia lERC com a
principal fora poltica. La candidatura de les dretes es va anomenar
Bloque Nacional a Espanya i Front Catal dOrdre a Catalunya. La
Lliga va ser el principal aglutinant daquesta candidatura a Catalunya.
Les eleccions les va guanyar el Front Popular. El nou govern, presidit per Manuel Azaa, va amnistiar* els empresonats pels fets doctubre de 1934, va restablir la Generalitat i va reprendre la poltica de reformes que havia quedat interrompuda lany 1933.

VOCABULA

RI

Amnistiar. Concedir per part del govern

loblit o el perd duna srie de delictes.

187
RECORDA
Lautonomia catalana va ser suspesa
arran del 6 doctubre de 1934.

A C T I V I T A T S
7.19. Per quins motius va esclatar
la revoluci doctubre de 1934?
7.20. Quina diferncia hi ha en-

tre els fets doctubre a Catalunya i

a Astries?
A

7.21. Quines conseqncies va

tenir per a Catalunya el 6 doctubre?

Font 15. Cues per anar a votar, el

16 de febrer de 1936, a la dreta de
lEixample de Barcelona (A) i al
barri obrer de la Barceloneta (B).
7.18. Observa les fotografies i res-

7.22. En quins anys va haver-hi

B

pon les preguntes:

a) Quines diferncies trobes entre lelectorat de les dues imatges?
b) Quina candidatura creus que van votar moltes de les persones de la imatge A? I les de
la imatge B, a qui creus que van votar?
c) Per qu podem assegurar que aquestes fotografies sn posteriors a 1931?

eleccions a Corts durant la Repblica? Indica, en cada cas, si va

guanyar la dreta o lesquerra.
7.23. Quines conseqncies va

tenir el triomf del Front dEsquerres lany 1936?

Unitat 7
4. La Guerra Civil Espanyola
PARAULES CLAU

Entre el 17 i el 19 de juliol de 1936, una part de lexrcit espanyol es va

aixecar en armes contra la Repblica. Des daquesta data fins a l1 dabril de 1939, Espanya va patir una guerra civil extremament cruel.

Guerra Civil Espanyola

VOCABULA

RI

4.1. De la revolta militar a la guerra

Des del triomf electoral del Front Popular, una part important dels comandaments de lexrcit van iniciar una conspiraci per fer un cop
destat que poss fi a la Repblica i establs una dictadura feixista.

Falangista. Militant de Falange Espaola, partit dinspiraci feixista fundat el

1933 per Jos Antonio Primo de Rivera, fill de lantic dictador.

Font 16. El nucli dur de la conspiraci militar: principals generals implicats i mbits dactuaci el juliol de 1936

188
Emilio Mola Vidal, Navarra.

Francisco Franco Bahamonde, Canries i nord dfrica.

Manuel Goded Llopis, Balears i Catalunya.

Gonzalo Queipo de Llano,

Sevilla.

Altres generals: Jos Sanjurjo Secanell, exiliat a Portugal, i Joaqun Fanjul Goi, Madrid.

Tamb es van sumar a la conspiraci militar els carlins, els falangistes*, les jerarquies de lEsglsia, laristocrcia i la gran burgesia. La conspiraci tenia, a ms, el suport dels
pasos feixistes europeus.
El 17 de juliol, les guarnicions
militars de Canries i del Marroc
es van aixecar en armes sota el comandament del general Franco.
Entre el 18 i el 19 de juliol es van
alar contra la Repblica gaireb
totes les guarnicions de les capitals de provncia de la Pennsula,
per no van triomfar a tot arreu.
All on la revolta va triomfar,
els militars van empresonar i
afusellar molts militants de partits desquerres, republicans, demcrates i sindicalistes.

SABIES QUE...?
El general Sanjurjo va morir en accident aeri quan, des de Portugal, on
estava exiliat, anava a incorporar-se
al capdavant dels rebels el 18 de juliol de 1936.

Font 17. Cartell en qu es caricaturitza el

bndol franquista.
7.24. Observa el cartell i respon:
a) Qui dna suport al bndol franquista?
b) Quins motius tenien cadascun dels grups
representats en el cartell per donar suport al
cop destat militar?
c) Qui creus que va editar aquest cartell, el
bndol republic o el franquista? Per qu?

la Corunya

Santander

Oviedo

Font 18. Insurrectes i republicans el juliol

de 1936.

Sant Sebasti
Bilbao
A ND O R R A

Pamplona

7.25. A partir del mapa, contesta aquestes

Osca

Burgos

Lleida

Saragossa

Barcelona

Madrid

Terol

Menorca

Toledo

Mallor ca

Eivissa

Badajoz
Alacant

Cr dova

Valncia

Sevilla
G ranada
Mlaga
Algesires

preguntes:
a) Escriu el nom de sis ciutats on va triomfar lalament militar i sis ms on va fracassar.
b) En quin bndol van quedar les grans
ciutats?
c) Quin dels dos bndols tenia el territori
ms extens?
d) En quines comunitats autnomes actuals
hi havia els fronts de guerra el juliol de
1936?

Illes Canries

100 km

Insurrectes
Republicans

VOCABULA

A Barcelona, els militars rebels es van alar el 19 de juliol, per van

topar amb loposici de les forces de la Generalitat i, sobretot, dels obrers
armats, com ara els anarquistes de la CNT i de la FAI*. Els obrers, dirigits per lders anarquistes com ara Buenaventura Durruti i Joan
Garcia Oliver, van lluitar contra els militars revoltats al centre de la ciutat. La batalla fou molt intensa. Desprs de molts dubtes, la Gurdia
Civil va intervenir a favor de la Repblica, fet que decid el combat. Al
vespre, la revolta militar a Barcelona havia estat sufocada i el cap dels revoltats, el general Goded, va anunciar la seva rendici en un missatge difs per rdio.
A Madrid, desprs de moltes vacillacions, el
president del govern, Jos Giral, va lliurar armes a
la poblaci i als sindicats obrers. Grcies a aquestes armes, els obrers i alguns militars lleials a la
Repblica, van vncer els rebels.
Ni els centres econmics (Bilbao, Barcelona,
Valncia), ni la capital poltica (Madrid) no havien quedat en mans dels militars rebels. El cop
destat havia fracassat i la guerra entre els republicans i els insurrectes, autoanomenats nacionals,
era inevitable.

RI

FAI. Sigla de la Federaci Anarquista Ibrica. Era una federaci que volia reunir
tots els grups anarquistes de la Pennsula Ibrica i que es va fundar clandestinament lany 1927 durant la Dictadura de Primo de Rivera.

RECORDA
La Guerra Civil Espanyola va iniciar-se amb un cop
destat el juliol de 1936, que no va triomfar ni a
Barcelona ni a Madrid.

Font 19. Gurdies dassalt disparant contra militars rebels a Barcelona el juliol del 36. Els cavalls morts fan de barricada.

189

Unitat 7
4.2. Les rereguardes
Guerra o revoluci?
La resistncia obrera a laixecament militar va deixar sense poder real
les autoritats del pas. A Catalunya, durant els primers mesos de la guerra, el poder va recaure en el Comit Central de Milcies Antifeixistes*, controlat per la CNT-FAI. Tamb foren els obrers armats, agrupats en milcies*, els qui anaren a lluitar contra els militars insurrectes.
Font 20. Joan Garcia Oliver, dirigent del Comit de Milcies, narra la seva entrevista amb Companys
Anvem armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles. Descamisats i bruts de
pols i fum. Som els representants de la CNT i la FAI que Companys ha cridat, vam
dir al cap.
Companys ens va rebre i ens va donar la m. Vam seure, cadascun de nosaltres, amb el
fusell entre les cames. El que ens va dir Companys va ser el segent: Avui sou els amos
de la ciutat i de tot Catalunya perqu noms vosaltres heu venut els militars feixistes,
i espero que no us spiga greu que en aquest moment recordi que no ha faltat lajut dels
homes lleials del meu partit i dels gurdies i mossos.
J. PEIRATS: La CNT en la Revolucin espaola (adaptaci).

PARAULES CLAU
milcies

VOCABULA

RI

Comit Central de Milcies Antifeixistes. Organisme creat el 21 de juliol de

1936, en el qual saplegaven les organitzacions sindicals i els partits del
Front Popular. A la prctica va ser el govern de Catalunya en els primers mesos de la guerra.
Milcies. Forces republicanes compostes per elements civils armats, conegudes tamb com a milcies populars.
Dirigides per sindicats i partits desquerres van tenir un paper clau en els
primers mesos de la guerra, perqu van
fer front a la rebelli militar.

7.26. Llegeix el text de la font 20 i contesta les preguntes que hi ha tot seguit:

Font 21. Desfilada de milicians republicans que marxa cap al front dArag (28
dagost de 1936).
7.27. Observa la font 21 i respon les pre-

Desprs del fracs de laixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses. Tot i que pocs dells estaven
compromesos amb els insurrectes, la majoria tenia por de les represlies dels obrers armats. Davant
aquesta situaci, els obrers es
van fer crrec de les fbriques i
les van fer funcionar sense la direcci dels propietaris.
Per regular aquesta ocupaci
obrera, la Generalitat va promulgar el Decret de collectivitzacions, que confirmava la
desaparici de la gran propietat
i mantenia el control obrer en
totes les empreses. Les collectivitzacions tamb es van fer al
camp dAndalusia, de Castella i,
sobretot, dArag. En aquests
casos es tractava de treballar i
gestionar de manera collectiva
les propietats agrries.

guntes segents:
a) Quina simbologia revolucionria saprecia en aquesta imatge?
b) Qu eren les milcies populars?

Foto: ANC / Brangul (Fotgrafs) / Brangul

190

a) De quines organitzacions eren membres Garcia Oliver i els seus acompanyants?

b) Qui els va rebre? Quin era el seu crrec? A quin partit pertanyia?
c) Segons Companys, qui va sufocar la revolta militar a Catalunya?
d) Quins elements del text demostren que a Catalunya hi havia dos poders?

Els anarquistes i el POUM*

defensaven aquestes collectivitzacions i, alhora, el fet que el poder estigus en mans dels sindicats. Per a tots dos, calia lluitar
per fer la revoluci obrera i, al
mateix temps, per guanyar la
guerra. En canvi, el PCEPSUC*, lERC, la Generalitat i
el govern de la Repblica volien
unes institucions poltiques fortes que els permetessin vncer els
rebels. La seva prioritat, doncs,
era lluitar per guanyar la guerra i
es mostraven contraris a fer la revoluci.
Aquestes dues posicions senfrontaren violentament arran dels fets
de Maig de 1937 a Barcelona. Lenfrontament va causar ms de 300
morts i va suposar lafebliment del poder de la CNT, la substituci de
les milcies per un exrcit regular i un fre al procs de collectivitzacions.
La revoluci shavia aturat. El govern de la Repblica tornava a tenir un poder fort, per ja era massa tard. La lluita havia dividit els republicans i, en canvi, lexrcit nacional havia millorat les seves posicions en el camp de batalla.
Franco accedeix al poder
L1 doctubre de 1936,
una junta militar nomen
Francisco Franco general
en cap de lexrcit nacional. Fent servir ladjectiu
de Generalsimo, Franco es
convert en cap del nou
Estat espanyol i va assumir
totes les funcions de govern del bndol rebel, tant
poltiques com militars.
Va prohibir tots els partits
poltics i va crear un partit
nic, Falange Espaola
Tradicionalista y de las
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), en el qual, sota el seu comandament, quedaven integrats tots els partits que donaven suport a laixecament militar.

Font 22. Cartell de la CNT-FAI que ret

homenatge a la lluita dels milicians anarquistes.

VOCABULA

RI

POUM. Sigla del Partit Obrer dUnificaci

Marxista, partit comunista fundat el
1935 que no seguia les consignes de
Stalin.
PSUC. Sigla del Partit Socialista Unificat
de Catalunya, partit comunista fundat
el 1936 que es va associar al Partido
Comunista de Espaa.

RECORDA
Entre juliol de 1936 i maig de 1937
va tenir lloc una revoluci anarquista
a la rereguarda republicana.

Font 23. Els bisbes espanyols van beneir la

Guerra com una croada.
7.28. Observa la illustraci i contesta les

preguntes:
a) Descriu la indumentria de Franco. s
prpia de la dun militar del segle XX? Per
qu creus que sel representa aix?
b) Qu van ser les croades? Qu pretenia demostrar Franco quan associava la Guerra
Civil amb una croada?

191

Unitat 7
Font 24. Procedncia de lajut internacional
durant la Guerra Civil

4.3. La participaci internacional

La Guerra Civil Espanyola va tenir un ress molt ampli

Material
a tot Europa. Les democrcies europees, per, no van
Avions
ajudar la Repblica. Frana i el Regne Unit van signar
Carros de combat
amb Alemanya i Itlia un pacte de no-intervenci* que
Canons
va deixar la Repblica allada. En canvi, els alemanys i els
Metralladores
italians, sense fer cas del que havien signat, van auxiliar
Morters
el general Franco amb diners, armes, soldats i avions. LTcnics i soldats
nic pas que va collaborar amb la Repblica va ser la
Uni Sovitica.
Amb tot, durant la guerra la Repblica compt amb la participaci
de les Brigades Internacionals*, formades per voluntaris antifeixistes de tot el mn. Malgrat que intervingueren activament en la defensa
de Madrid, la seva fora real va ser molt inferior a la dalemanys i italians.

4.4. Levoluci de la guerra i la fi del conflicte

El primer objectiu dels militars insurrectes era Madrid, per la forta resistncia que oferiren els defensors republicans va impossibilitar una
rpida presa de la ciutat. Madrid, per, esdevingu front de combat
fins al final del conflicte.
192

MAR

la Corunya

Oviedo

San
ta
n

der

Bilba
o

ANDORRA

Pa
mp a
n
lo
Bur
gos

sa

Lleida

Ba
rcel
on
Gandes

Ma
d ird

POR TUGAL

Vin
ras

Terol

st
Ca el
l
Va ci
ln a

Alaca
tn
Crdo

va

1 017

759

362

202

157

1 555

1 178

1 801

15 113

4 052

3 436

16 000

78 474

3 304
2 065

1 246

7.29. A partir de les dades de la taula, respon aquestes preguntes:

a) Quina potncia estrangera tingu ms
participaci en la Guerra Civil?
b) Per qu no hi van prendre part tropes angleses o franceses?
c) Van participar altres tropes estrangeres en
el conflicte? Quines?
d) Quin bndol fou el ms beneficiat per la
intervenci estrangera?

RI

Brigades Internacionals. Unitats militars

integrades per voluntaris estrangers que
lluitaren a favor dels republicans. Hi participaren combatents de cinquanta pasos amb un total de 40 000 homes, una
tercera part dels quals va morir en combat.

Illes Balears

MAR
MEDITERRNIA

Sevilla
Mlaga

Zona rebe l el gener de 1937

Conqueste s dels rebels durant lany 1937
Ofensives dels rebels durant lany 1937
Ofensiva rebel a lArag (abril de 1938)

Illes Canries

806

Osca
Sara
gos

OCE
ATLNTIC

Itali

Pacte de no-intervenci. Acord pres per

vint-i-set estats que es comprometien a
no prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Sa
tn
Seba
s ti

Ger nika

Alemany

VOCABULA

FRA NA

CANTBRICA
Gijn

Sovitic

MARROC

Ofensives dels rebels durant lany 1938

Conqueste s dels rebels (juny de1938)
Zona repu blicana el gener de 1939
0

250 km

Font 25. Evoluci dels fronts entre 1937 i

1939.
7.30. Observa el mapa i contesta:
a) Escriu el nom de tres ciutats ocupades pels
franquistes lany 1937.
b) Qu va succeir al front dArag lany
1938?
c) Quins foren els darrers territoris que va
controlar la Repblica?

Davant la resistncia de Madrid, el general Franco decid centrar-se

en altres fronts. Lany 1937 va ocupar el litoral cantbric i lany 1938
va iniciar lofensiva cap a Catalunya. Tan bon punt els nacionals van
trepitjar terra catalana, Franco va derogar lEstatut dAutonomia.
La derrota republicana a la batalla de lEbre facilit locupaci
franquista de Catalunya. Barcelona caigu el 26 de gener de 1939 i
Madrid, el 28 de mar. L1 dabril de 1939 Franco signava el darrer comunicat de guerra.

4.5. Balan de la guerra

Duna guerra civil que dur gaireb tres anys, en qued un pas desfet.
Les vctimes, comptant morts, exiliats i presos, es van acostar a la punyent xifra dun mili de persones, de manera que gaireb en totes les
famlies espanyoles hi havia una o ms vctimes del conflicte.
Font 26. A la batalla de lEbre hi va parLa Guerra Civil va originar uns 300 000 morts als camps de batalla i
ticipar
la lleva del biber, integrada per
uns 150 000 morts a la rereguarda. Aquests darrers foren resultat dels asadolescents
de 18 anys mobilitzats per desassinats comesos pels dos bndols sobre la poblaci civil, aix com dels
fensar la Repblica.
bombardeigs i de la manca daliments.
La victria franquista va
fer que uns 300 000 republicans sexiliessin. Entre ells,
el govern de la Generalitat.
Uns 300 000 republicans
ms eren a les presons i als
camps de concentraci franquistes en acabar-se el conflicte.
La guerra tamb signific
la fi duna Espanya democrtica i duna Catalunya autnoma i lestabliment duna dictadura que sallargaria
Font 27. Soldats republicans internats en un camp de concentraci a Argelers (Rossell, 1939).
quaranta anys.

RECORDA

PARAULES CLAU

La Guerra Civil va acabar l1 dabril de 1939, quatre dies desprs de la rendici

de Madrid.

batalla de lEbre

A C T I V I T A T S
7.31. Quan va comenar i quan va acabar la Guerra

7.33. En quines zones no va triomfar el cop destat?

Civil Espanyola?

7.34. En qu van consistir els fets de Maig de 1937?

7.32. A quin bndol van ajudar les democrcies euro-

7.35. Qu els va succeir als partidaris del Front Popular

pees? Argumenta la teva resposta.

desprs de la victria de Franco?

193

Unitat 7
4.6. Art i guerra
Nombrosos artistes es van comprometre amb la causa de la Repblica
durant la Guerra Civil. Un dells va ser Pablo Picasso (1881-1973),
que lany 1937 reb lencrrec del govern de la Repblica de pintar un
quadre per al pavell espanyol de lExposici Internacional de Pars. El
Guernica esdevingu un smbol contra la crueltat de les guerres.

SABIES QUE...?
Picasso no va voler que el Guernica sexposs a Espanya mentre governs
Franco. Per aix va restar a Nova York entre el 1939 i el 1981, any en qu el quadre retorn definitivament a Espanya.

El brau representa la
fora i la resistncia
del poble.

194

Una mare sost, desesperada, el fill mort

en braos.

A C T I V I T A T S
7.36. Amb quins recursos acon-

segueix Picasso donar sensaci de

patiment en aquesta obra?
7.37. Observa la pintura de Goya

Els afusellaments del 3 de maig que

hi ha en la pgina 93. Quin personatge del quadre de Goya sassembla a un dels personatges del
Guernica?
El cavall amb la boca
oberta simbolitza lagonia que patia el poble.

La ciutat basca de Gernika va ser bombardejada per laviaci nazi el 26 dabril de 1937. La ciutat va quedar arrasada
a causa del bombardeig, en el qual van morir 1 654 habitants dels 7 000 que tenia la ciutat. La immensa majoria de
les vctimes eren civils indefensos. Gernika va ser escollida
com a objectiu de laviaci nazi perqu era un smbol de les
llibertats del poble basc.

Font 28. Guernica, de Picasso. Aquesta obra

denuncia la brutalitat de la guerra.
El personatge, envoltat de
flames, ala els braos en
senyal de desesperaci.

195

El bra dun soldat mort sost

una espasa trencada i, com a smbol desperana,
una flor.

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
El vostre avi us explica que el programa dintercanvi intergeneracional del
qual forma part vol recuperar la memria de les Brigades Internacionals. Ell,
antic combatent republic de la lleva del biber, sha agafat el projecte amb
moltes ganes i sha ofert a anar als centres de secundria a explicar la seva
experincia al front de lEbre al costat de brigadistes internacionals. Com
que les noves tecnologies no sn el seu fort, us demana ajut per elaborar un
dossier i un PowerPoint per a lalumnat assistent a la xerrada.
TASCA
En grups de tres, elaboreu un dossier dentre vuit i deu pgines que expliqui
qu van ser les Brigades Internacionals i el paper que van tenir en la Guerra
Civil Espanyola. El dossier tamb haur dexplicar qu va ser la lleva del biber. Per tal que lexposici del vostre avi sigui amena, el treball haur danar
acompanyat dun PowerPoint amb imatges, canons i cartells allusius al contingut del dossier.
PROCS

196

Per estructurar el dossier i poder fer el recull audiovisual en format PowerPoint, us proposem que feu servir aquesta classificaci temtica. Els subapartats sn indicatius i podeu redactar altres entrades o canviar les proposades.
1. Qu van ser les Brigades Internacionals?
1.1. Definici del concepte Brigades Internacionals.
1.2. Qui en formava part? Procedncia dels seus membres i motivacions que els impulsaren a lluitar en
la Guerra Civil.
1.3. Quantitat de brigadistes que van prendre part en
la Guerra Civil.
1.4. Quan i on arribaren per primer cop a Espanya. Instrucci militar rebuda.
1.5. Brigadistes famosos.
2. Organitzaci de les Brigades Internacionals.
2.1. Noms de les unitats.
2.2. Fitxa biogrfica dels principals caps de les Brigades: lloc i data de naixement, accions en qu prengueren part, data, lloc i circumstncies de la mort.
3. Les Brigades Internacionals en la Guerra Civil.
3.1. Informaci sobre les principals batalles en qu
van prendre part les Brigades Internacionals: batalla de Brunete, batalla del Jarama, batalla de Belchite i batalla de lEbre.

Cartell de propaganda de les Brigades Internacionals.

3.1.1. Data dinici i de final.

3.1.2. Objectiu de la batalla i bndol que la va iniciar.
3.1.3. Principals fets succets i protagonistes de
la batalla.
3.1.4. Vestigis actuals de la batalla.
3.1.5. Desenlla i conseqncies.
3.1.6. Localitzaci de lescenari de la batalla en
un mapa.
3.2. Data i motius de la retirada dEspanya de les Brigades Internacionals.
3.3. Quantitat de brigadistes morts i ferits en les diferents batalles.
4. La lleva del biber.
4.1. Origen del nom.
4.2. Qui en form part? Edat que tindrien actualment
els seus integrants.
4.3. Data de la mobilitzaci.
4.4. Accions de guerra en qu prengu part.
4.5. Quantitat de biberons morts i ferits.

UN PARELL DADVERTIMENTS

RECURSOS

No escriviu cap paraula el significat de la qual no conegueu.

No copieu frases senceres de les fonts que consulteu.

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web

www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-14).
Internet

Esquema de la unitat
LA DCADA DE 1930, A LESTAT ESPANYOL

La Segona Repblica (1931-1936)

La Guerra Civil (1936-1939)

la trajectria de la qual es divideix

en tres fases

va ser causada per

perode
desquerres
(1931-1933)

perode
de dretes
(1933-1936)

Front Popular
(febrer-juliol
de 1936)

conspiraci militar
fracs del cop destat
del 18 de juliol
tensions generades
durant la Segona Repblica

caracteritzat per

caracteritzat per

caracteritzat per

durant la qual hi va haver

197

lafany de
modernitzaci
del pas

la reacci contra
els avenos
socials del bienni
anterior i
diverses crisis

separaci EsglsiaEstat
reforma agrria
autonomia poltica
(Estatut dAutonomia
de Catalunya)

la radicalitzaci
social i poltica

aturada de la reforma agrria

vaga general
insurrecci dAstries
suspensi de lEstatut
dAutonomia (6 doctubre
de 1934)

repressi a les rereguardes

direcci nica en el bndol
insurrecte
enfrontaments dins el
bndol republic entre
partidaris i contraris
a la revoluci (fets de
Maig de 1937)
participaci internacional
(lURSS i les Brigades
Internacionals amb la
Repblica i Alemanya i
Itlia amb els insurrectes)

el balan de la qual va ser

300 000 morts al camp de batalla

150 000 morts a la rereguarda
300 000 exiliats

Unitat 7

Resum grfic
Francesc Maci 1.2.

14 dabril de 1931 1.2.

198

Francesc Maci, lder dEsquerra Republicana de Catalunya, s nomenat president de la Generalitat de Catalunya el
1931, un organisme autnom, a canvi
de renunciar a la Repblica Catalana.

Estatut dAutonomia de Catalunya 2.1.

El 14 dabril de 1931 s la data en qu, arran dels resultats de les eleccions municipals celebrades dos dies abans, a
moltes ciutats espanyoles es proclama la Repblica. A Catalunya Francesc Maci proclama la Repblica Catalana.

LEstatut dAutonomia aprovat per les

Corts espanyoles el 1932 s una llei que
inicia un procs de descentralitzaci de
lEstat i que permet recuperar a Catalunya
uns rgans amb ms capacitat dautogovern que els que tenia la Mancomunitat.

6 doctubre de 1934 3.1.

Guerra Civil Espanyola 4.

El dia 6 doctubre de 1934 s la data en qu Llus Companys

trenca les relacions amb el govern de Madrid, al qual titlla dantirepublic, i proclama lEstat Catal dins la Repblica Federal
Espanyola. Arran daquests fets, lautonomia de Catalunya s
suspesa i el govern de la Generalitat, amb Llus Companys al
capdavant, s empresonat.

La Guerra Civil Espanyola s un conflicte extremament cruel

que Espanya pateix a causa de laixecament en armes duna part
de lexrcit contra el govern legal de la Repblica. Dura des del
juliol de 1936 fins a l1 dabril de 1939.

milcies 4.2.

Foto: ANC / Brangul (Fotgrafs) / Brangul

batalla de lEbre 4.4.

Les milcies obreres o populars sn grups formats per civils armats i estan dirigides per partits i sindicats. Tenen un paper
clau els primers mesos de la rebelli perqu lluiten contra els
militars insurrectes.

La batalla de lEbre s lescenari de la

derrota republicana que fa possible que
les tropes franquistes ocupin Catalunya
en pocs dies.

199

AC T I V I TAT S

7
7
t
a
t
i
Un
La crisi de la Dictadura i la proclamaci de
la Repblica
Llegeix el text de la proclamaci de la Repblica Catalana per part de Francesc Maci i respon
les qestions que hi ha a continuaci:

7.38.

atalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la Repblica Catalana com
a Estat integrant de la Federaci Ibrica. [...]
En proclamar la nostra Repblica, fem arribar la nostra veu a
tots els pobles dEspanya i del mn, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbnica que hem abatut.
Per Catalunya, pels altres pobles germans dEspanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles. Catalans, sapigueu
fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 dabril de 1931.
El President, Francesc Maci.

200

TEXT B: El Estatuto fue votado por el 90 % de los electores de

Catalua y se consider como documento mesurado, prudente y
discreto. Pues yo os digo que este Estatuto mesurado, discreto
y prudente va sufriendo una trayectoria descendente, de tal manera que, siguiendo por este camino, puede llegar el caso de que
nosotros no podamos conocerlo, y marchando por esta direccin
puede ocurrir un da que a Catalua no le interese.

a) Quin s lobjectiu daquesta proclama?

b) A quin partit pertanyia el seu autor?
c) Per qu, segons el text, Maci va proclamar la
Repblica Catalana?
d) Qu havia succet labril de 1931 que permets a
Maci afirmar que shavia abatut la monarquia borbnica?
e) Es mantingu vigent la Repblica Catalana durant
tota la Segona Repblica espanyola? Per qu?
f ) A canvi de la renncia, quin crrec li fou ofert a
Francesc Maci? Des de quan estava susps lorganisme de govern que es recuper amb Maci?

La Repblica desquerres (1931-1933)

Llegeix aquests textos i respon les preguntes que hi ha tot seguit:
7.39.

TEXT A: Yo os digo que ese nacionalismo vuestro, desbordado,

descabellado, me parece una mentecatada, esa es la palabra, una
mentecatada, porque no sois una nacin, sois una regin espaola como las dems, y no tenis derecho a estar solos, sino que estis obligados a vivir en sociedad como todas las personas civilizadas, y si os molesta la civilizacin, emigrad a una isla remota.
Intervenci del diputat Jos Antonio Balbontn,
del Partido Radical, en el debat sobre
lEstatut a les Corts espanyoles.

Intervenci de Llus Companys

en el debat sobre lEstatut a les Corts espanyoles.

a) Quin s el tema com de les dues fonts?

b) En qu es diferencia el tractament daquest tema
en cadascun dels dos textos?
c) Qu significa aquesta frase del segon text: Este
Estatuto [...] va sufriendo una trayectoria descendente?
Indica quines de les afirmacions segents sn
certes i quines sn falses. Corregeix les falses.
a) Segons lEstatut de Nria, Catalunya s una regi
autnoma dins lEstat espanyol.
b) ERC va ser el partit ms votat en les eleccions al
Parlament de Catalunya de novembre de 1932.
c) Arran del triomf de les dretes a les eleccions generals espanyoles de 1933, Catalunya esdevingu lnic
territori de lEstat governat per les esquerres.
d) Segons lEstatut dAutonomia aprovat per les Corts
espanyoles el 1932, el catal era lnica llengua oficial de Catalunya.
e) Francesc Maci ocup la presidncia de la Generalitat fins a la seva derrota electoral lany 1933.
f ) Labril de 1931 Francesc Maci proclam la Repblica Catalana amb el suport de les noves autoritats
republicanes espanyoles.
g) LEstatut de 1932 atorgava menys autonomia a
Catalunya que la prevista en el projecte dEstatut de
Nria.
h) El 6 doctubre de 1934 Maci va proclamar lEstat
Catal dins la Repblica Federal Espanyola.
i) La Lliga Catalana va vncer per majoria absoluta
les eleccions al Parlament el 1932.
7.40.

Enumera les reformes endegades pel govern

republic amb relaci a lestatus de lEsglsia catlica a lEstat espanyol. Quina diferncia hi havia amb
perodes anteriors?

7.41.

Contesta les preguntes segents a partir del

text i la fotografia:
7.42.

El programa de la CEDA

ay que ir a un Estado nuevo.

Qu importa que nos cueste
hasta derramar sangre! La democracia no es para nosotros un fin,
sino un medio para ir a la conquista de un Estado nuevo. Llegado el
momento, el Parlamento o se somete o lo hacemos desaparecer.

Jos Mara Gil Robles.

Discurs de Gil Robles, lder de la

CEDA, durant la campanya per a
les eleccions de novembre de 1933.

a) Era democrtic el lder de la CEDA? Per qu?

b) Quin paper va tenir la CEDA desprs de les eleccions de 1933?
c) Esmenta, almenys, dos dirigents republicans que
no estarien dacord amb aquestes paraules de Jos
Mara Gil Robles.
d) Fes una fitxa biogrfica de lautor daquest discurs
en qu constin aquestes dades: data de naixement i
mort, professi, ideologia, relaci amb els feixistes...
Observa els cartells de la campanya electoral de 1936 i contesta les preguntes que hi ha tot seguit:
a) Quines dues candidatures van presentar-se en les
eleccions de 1936?
b) Per qu en el cartell de les esquerres hi surt el president Companys amb la frase Dignitat catalana?
c) Quina simbologia susa en el cartell de les dretes?

7.43.

Llegeix el text segent i, desprs, contesta

les preguntes que hi ha a continuaci:

7.44.

El 6 dotubre a Vilanova i la Geltr

Vilanova i la Geltr la vaga va comenar el dia 5 doctubre.

A la tarda, els revolucionaris es van dirigir als bancs, on
exigiren el lliurament de totes les armes que els banquers tenien.
A la nit van comenar a fer destrossa general de mobiliari al local de la Lliga Catalana. Amb un cami van endur-se totes les
cadires de la casa i les van anar a dipositar a la porta principal
de lesglsia de Vilanova. A continuaci, van anar cap a la parrquia de Santa Maria de la Geltr, on van ser collocades dues
bombes de gran potncia. Mentrestant, un altre grup, tamb
nombrosssim, es va dirigir cap a lEsglsia de Mar. Van tustar
amb gran estrpit la porta de la rectoria, situada al costat de lesglsia, i com els de dintre es resistien a obrir, van decidir calar-hi
foc. Per per una finestra que dna al damunt mateix daquesta
porta, el rector anava apagant amb galledes daigua el foc que els
incendiaris hi calaven. Finalment, el rector i el vicari van ser fets
presoners.

AC T I V I TAT S

La Repblica en crisi (1933-1936)

J. COSTA I DU I MODEST SABAT:

La veritat del 6 doctubre (adaptaci).

a) Qui va protagonitzar les accions descrites en el text?

b) Per qu buscaven armes, els revolucionaris? Per
qu tenien armes, els banquers?
c) Contra qui anaven dirigides les accions dels revolucionaris vilanovins i per quins motius?
d) Per qu els revolucionaris van dipositar cadires a la
porta duna esglsia?

La Guerra Civil Espanyola

A quin bndol creus que donaria suport cadascun daquests personatges durant la Guerra Civil
Espanyola?
una obrera anarquista un terratinent
un industrial un oficial monrquic
un nacionalista catal desquerres
un jornaler agrari una demcrata
un rector duna parrquia
7.45.

Busca informaci sobre els principals conspiradors del cop destat de 1936 i fes una fitxa biogrfica de cadascun. Cada fitxa ha de contenir la informaci segent: data de naixement i mort, fites
ms importants de la seva vida de militar i circumstncies de la seva mort.

7.46.

201

Observa el mapa i respon les preguntes se-

7.47.

gents:
la Corunya

Santander

Oviedo

Sant Sebasti
Bilbao Gernika

Analitza aquest acudit, que s de lescriptor

i dibuixant Avell Arts-Gener, Tsner, publicat l11
de setembre de 1936, i respon les preguntes que hi ha
tot seguit:

7.49.

ANDORRA

A T L N T
I

Burgos

Eb

re

Osca
Saragossa

Lleida
Barcelona

Gandesa
Vinars

Terol

Menorca

Guadalajara
Madrid

Toledo

Mallorca

Valncia

Eivissa

E
O C

AC T I V I TAT S

7
7
t
a
t
i
Un

Alacant

Cr dova
Sevilla

Mlaga

R
M A

M E

Illes Canries

202

100 km

Zona franquista
Zona republicana

a) Quan va comenar la guerra representada en el

mapa? Quan va acabar-se?
b) El mapa, correspon als primers mesos de la guerra
o al final del conflicte? Com ho saps?
c) En el moment que reflecteix el mapa, quins territoris republicans estaven a punt de caure en mans
franquistes? Quina batalla ho fu possible?
Llegeix el text i contesta les preguntes que
hi ha a continuaci:
7.48.

Labolici de lEstatut dAutonomia

l Estatuto de Catalua, en mala hora concedido por la

Repblica, dej de tener validez en el orden jurdico espaol desde el da diecisiete de julio de mil novecientos treinta y seis.
De acuerdo con el principio de la unidad de la Patria, se devuelve a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de
igualdad con sus hermanos del resto de Espaa.
As lo dispongo por la presente ley, dada en Burgos a cinco de
abril de mil novecientos treinta y ocho. II ao triunfal.
FRANCISCO FRANCO (adaptaci).

La minyona diu: Magradaria anar al front. I el senyor replica: A mi, passar la frontera.

a) Amb quin bndol simpatitza cadascun dels personatges que hi apareixen?

b) A quin cos armat creus que es vol afegir la minyona?
c) Quins motius t el senyor per voler fugir?
7.50.
Llegeix aquest text i respon les preguntes
que hi ha ms avall:

o vaig veure lentrada dels feixistes a Barcelona, per vaig

tenir temps de veure leufria de la ciutat, les riuades de
gent que es movien dun cant a laltre cridant: Fran-c, Franc, Fran-c. Exactament amb aquest ritme. Havies de triar, o
quedar-te a casa amb les finestres tancades, o resistir aquella onada deufria dels teus enemics. Era possible que tota aquella gent
fossin els teus enemics?
Uns quants companys ens trobvem esborneiats sense saber qu
havem de fer. Sortrem al carrer, ens afegrem a la riuada, cridant, per, Ca-br, Ca-br... Sonava exactament igual, i aix ens feia tristament felios, era una petita entremaliadura.
MARIA AURLIA CAPMANY: Aix era i no era. Planeta.

a) Per qu Franco va abolir lEstatut de Catalunya?

Per qu labolici tenia efecte a partir del dia 17 de
juliol de 1936?
b) Com es governaria Catalunya a partir de labolici
de lEstatut?
c) Per qu la llei es va promulgar a Burgos, i no a
Madrid, la capital dEspanya?

a) Posa un ttol al text.

b) Quan van tenir lloc els fets descrits en el text?
c) Quins motius podien tenir molts barcelonins per
aclamar Franco?
d) Era partidria de Franco, lautora del text?
e) Havia acabat la guerra quan van tenir lloc els fets?

a) Qui van ser Francesc Maci i Llus Companys? A quin partit pertanyien?
b) Qui van ser Niceto Alcal Zamora, Manuel Azaa i Alejandro Lerroux?
c) Qui van ser Buenaventura Durruti i Joan Garcia Oliver?
d) Qui van ser els generals Goded i Mola?
2. Indica quines de les afirmacions segents sn certes i quines sn falses. Corregeix les falses.
a) Durant la Segona Repblica, Catalunya va esdevenir autnoma.
b) Niceto Alcal Zamora va ser el primer president de govern republic.
c) Durant la Repblica de dretes (1933-1936), els governs van emprendre una important poltica de reformes que pretenia solucionar problemes que arrossegava Espanya des de feia temps.
d) La Repblica va separar lEsglsia i lEstat.
e) LEstatut de Nria es va aprovar lany 1932.
f ) La Segona Repblica va expropiar tots els latifundis.
g) Lany 1934 a Astries esclat una vaga general que deriv en una revoluci obrera.
h) La Repblica obtingu el suport de la totalitat de lexrcit espanyol.
3. Imaginat que ets un terratinent catlic de lany 1932. Respon les preguntes segents:
a) Quina forma de govern hi ha a Espanya?
b) A qui vas votar el 12 dabril de 1931?
c) Qui treballa les teves terres?
d) Qui s lactual cap dEstat espanyol?
e) Qu en penses, de la reforma agrria duta a terme pel govern?
f ) Qu en penses, de la poltica religiosa de la Repblica?
g) Si hi hagus una revolta militar contra la Repblica, qu faries?
4. Observa el cartell i respon aquestes preguntes:

a) Quin dels dos bndols que senfrontaren en la Guerra Civil va publicar aquest cartell?
b) Qu van ser les milcies? Quin fet en va provocar la desaparici?
c) La bandera negra i vermella que apareix en el cartell, s la de la
CNT? Quin s el significat de la sigla? Quina s la seva ideologia?
5. Imaginat que et dius Ferm Peir i que ets un obrer anarquista de

Barcelona. Som al gener de 1939. Respon les preguntes segents:

a) Ets membre dun sindicat. De quin?
b) Qu vas fer el juliol de 1936?
c) Qu en penses, de les collectivitzacions?
d) Per a tu, qu s ms important, fer la revoluci o guanyar la guerra?
e) Qu en penses, de la Generalitat?
f ) Com es diu el cos armat en qu vas lluitar al front dArag?
g) Quin ajut exterior rep el teu bndol?
h) El maig de 1937 vas estar lluitant als carrers de Barcelona. Contra qui?
i) Acabeu de patir una gran derrota en mans de lexrcit franquista. Quina?
j) Ara que ests perdent la guerra, com veus el teu futur?

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

1. Contesta aquestes preguntes:

203

D o s s i e r Unitat 7
La repressi a la rereguarda
Durant la Guerra Civil, milers de persones van morir a la rereguarda vctimes de la repressi exercida tant per les forces revoltades com per determinats elements de la zona republicana.

La repressi a la rereguarda
republicana
La major part dassassinats a la rereguarda republicana es van
produir durant els primers mesos de la guerra i tenen una relaci estreta amb la situaci revolucionria que shi vivia. Les
autoritats republicanes rarament eren les responsables de la
repressi, ja que no eren elles les que controlaven lordre pblic.
Moltes de les accions repressives van ser obra dels anomenats incontrolats, grups anarquistes, les vctimes dels
quals eren religiosos, propietaris i gent de dretes.
La forma habitual de practicar la repressi era el paseo,
acci que solia fer-se de nit. Grups dentre cinc i quinze persones armades pujaven en vehicles requisats i sadreaven a
casa de la vctima. Quan hi arribaven, la patrulla obligava la
vctima, sovint sorpresa mentre dormia, a pujar al vehicle.
Tot seguit, el presoner era condut als afores de la poblaci,
on era mort a trets. Lendem, el seu cos apareixia al peu de
les tanques dun cementiri o a la cuneta duna carretera.
La Generalitat va esforar-se per frenar la violncia a la rereguarda i va ajudar a fugir de Catalunya
nombroses persones de dretes i molts religiosos. Aquest
va ser el cas de larquebisbe
de Tarragona, Francesc Vidal
i Barraquer, que va ser rescatat quan ja estava sent objecte dun paseo.
I el general? On s?
Les accions dels incontroEl deuen haver portat a passejar.
(Acudit de Pere Calders publicat a LEs- lats van durar fins als fets de
Maig del 1937. A partir daquella de la Torratxa el maig de 1937).
quell moment, les execucions
de collaboradors amb els franquistes van ser dictades per tribunals militars dependents de les autoritats republicanes.

Afusellament del Sagrat Cor.

A la rereguarda republicana
les vctimes de la repressi solien ser els religiosos.

Grups dincontrolats van protagonitzar nombroses accions violentes a la rereguarda republicana.

La repressi a la rereguarda franquista

A la rereguarda franquista, foren les autoritats feixistes les que
ordenaren lexecuci de militants o simpatitzants desquerres. La
repressi franquista responia a la lgica de liquidar totalment lenemic. Les autoritats detenien sistemticament les persones desquerres
i les conduen a les presons fins que
eren executades. Els condemnats ho
eren sense judici o, com a mxim,
amb un judici sumari fet per militars.
El pas previ a lexecuci eren les
temudes sacas: entre la una i les
tres de la matinada, un militar irrompia a la pres i llegia els nom dels presos que havien de ser afusellats aquella mateixa nit. Tot seguit, aquests
eren separats dels seus companys i
conduts en camions fins al lloc de leManuel Carrasco i Formiguera, xecuci. La major part de les execudirigent catalanista. Amenaat per
cions es feien de manera discreta, tot
les patrulles de control per ser catlic, va ser enviat per la Generalitat i que, en llocs amb elevada presncia
a Euskadi. Durant el trajecte fou falangista, com ara Valladolid, podien
capturat pels franquistes i afusellat esdevenir un espectacle pblic.
el 1938, acusat de catalanista.

Esquela del maig de 1939 en qu es convida a

una missa en sufragi dels executats a Vilafranca del Peneds durant la guerra.

Les execucions, un espectacle pblic

A Valladolid els presos eren trets de la
pres per ser afusellats al Campo de San
Isidro, o a la vora de qualsevol cam.
Alguns dels afusellats ho eren desprs de
la pantomima dun consell de guerra,
per la majoria ho eren sense cap mena
de judici. Al Campo de San Isidro, situat
als afores de la ciutat, el pblic que hi
acudia per contemplar les execucions
era tan nombrs que shi va arribar a
installar una xurreria ambulant.
MANUEL TUN DE LARA:
La guerra civil.

Josep Sunyol (a la dreta del president Companys, a la llotja del camp de les Corts) era el
president del FC Barcelona quan, el 6 dagost
de 1936, durant un viatge a Madrid va ser detingut pels feixistes. Sense cap mena de judici
previ va ser afusellat.

Unitat 7

Dossier

8
t
a
Unit
El mn entre dos blocs
(1945-1991)
1945

206

En els anys posteriors a la fi de

la Segona Guerra Mundial, el
mn va quedar dominat per
dues superpotncies, els Estats
Units i la Uni Sovitica, les
quals durant diverses dcades
van tenir la humanitat atemorida davant la possibilitat duna
guerra atmica. Durant aquest
perode van nixer nous estats
a lfrica i a lsia, fruit de la
desaparici dels imperis colonials. A Europa es va iniciar
un procs dunificaci que, amb
el temps, culminaria amb la
creaci de la UE. El final del segle xx va estar marcat per la desaparici de lURSS i de les democrcies populars europees.
En el camp de lart s lpoca de
les segones avantguardes.

Guerra freda
1947

Conferncia
de Jalta.

1949

Creaci de lOTAN.

Mitjanant el Pla Marshall, els Estats

Units ajuden a reconstruir Europa.

PARAULES CLAU
ONU
guerra freda
Pla Marshall
mur de Berln
descolonitzaci
neocolonialisme
Tercer Mn
perestroika
segones avantguardes

Desfilada militar a la plaa Roja de Moscou.

1955

1957

Creaci del pacte

de Varsvia.

1961

Tractat de Roma.
Creaci de la CEE.

Se celebra la conferncia de
Bandung (Indonsia).

1985

Desaparici dels blocs

Mn dividit en blocs
1968

1991

1975

1989

Construcci del
mur de Berln.

Inici de
la perestroika.

Caiguda del mur

de Berln.

1990

Unificaci
dAlemanya.

207

Es produeix la revolta de Maig a Pars.

Fi de la guerra del Vietnam,

que shavia iniciat lany 1957.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Comprendre la importncia de la conferncia de Jalta per a la histria immediata dEuropa.

2. Conixer el paper de lONU en les relacions internacionals.

3. Comprendre les conseqncies de la divisi del mn en dos blocs a la fi
de la Segona Guerra Mundial.
4. Conixer els principals conflictes de la guerra freda.
5. Definir el concepte descolonitzaci i indicar-ne les causes.
6. Identificar els trets que defineixen histricament el Tercer Mn.
7. Conixer la importncia de la perestroika pel que fa a les seves reformes
poltiques i econmiques i les conseqncies que sen derivaren.
8. Identificar i descriure a partir dobres concretes les caracterstiques de
les segones avantguardes.

Es produeix la dissoluci de lURSS.

Unitat 8
1. Un nou ordre mundial
PARAULES CLAU

Els dos grans vencedors de la Segona Guerra Mundial van ser lURSS
i els Estats Units. Ambdues potncies representaven societats i ideologies oposades i van dirigir les relacions internacionals fins a la dcada
dels anys noranta.

1.1. Les Nacions Unides

208

Lany 1945, els mxims dirigents russos, britnics i nordamericans es van reunir a
Jalta i, ms tard, a Potsdam,
per tal dadministrar la victria en la Segona Guerra
Mundial. En aquestes reunions es van decidir qestions molt importants per al
futur del mn en general i
dEuropa en concret.
El mateix any 1945, les
potncies vencedores van
fundar lOrganitzaci de
les Nacions Unides (ONU). Els objectius de lONU eren mantenir la
pau al mn, fomentar la cooperaci entre els diferents estats i garantir
la seva seguretat. Les potncies fundadores, com ara lURSS, els Estats
Units, la Xina, el Regne Unit i Frana, tenen un gran pes en el seu funcionament. Aquests estats sn membres permanents del Consell de
Seguretat, rgan de lONU que t la mxima responsabilitat sobre la
pau i la seguretat del mn, i tots tenen dret de veto*.

1.2. Un nou mapa dEuropa

Arran de les conferncies de Jalta i Potsdam, el mn va quedar dividit
en dos blocs antagnics, es va pactar un nou mapa dEuropa i lURSS
va aconseguir ampliar els seus territoris.
Europa va quedar dividida entre els dos blocs. La lnia divisria entre els estats que estaven sota la influncia sovitica i els liderats pels
Estats Units es coneixia amb el terme tel dacer i travessava el continent de nord a sud.
Font 2. El juny de 1945, en la conferncia de San Francisco, cinquanta-un pasos van signar la Carta de les Nacions Unides. Amb aquest
acte naixia lONU. En la foto, la seu central de lONU a Nova York.
8.2. Busca informaci en una enciclopdia o a la xarxa i explica quines
sn les tasques de lONU.

ONU

RECORDA
En les conferncies de Jalta i Postdam, russos i nord-americans van
acordar un repartiment de la seva influncia sobre Europa i el mn.

Font 1. Conferncia de Jalta. En primer

terme, i asseguts, Winston Churchill,
Franklin D. Roosevelt i, amb uniforme
militar, Josif Stalin.
8.1. Fes una fitxa biogrfica daquests tres
dirigents poltics.

VOCABULA

RI

Dret de veto. Dret a tenir un vot de qualitat que pot impedir lexecuci duna decisi presa majoritriament per una assemblea.

NORUEGA

1947 Data de l'establiment del rgim comunista

SUCIA

MAR

CA

ESTNIA

REGNE

DEL NORD

IRLANDA

DINAMARCA
MA

LETNIA

UNIT

LITUNIA

PASOS
BAIXOS

OCE

BLGICA
LUXEMBURG

ATLNTIC

R. F.

R. D.
ALEMANYA

POLNIA
1947

1949

ALEMANYA

TX

ECO

FRANA

LIECHTENSTEIN

USTRIA

V Q UIA
1948

BE
SS

HONGRIA
1949

SUSSA

SLO

AR

ta aquestes preguntes:
a) Compara aquest mapa amb
el de la pgina 107 (font 25) .
b) De quina manera aquest
mapa reflecteix els dos blocs?
c) Fes una llista amb els pasos
dEuropa situats a lest del tel dacer, i una altra amb els
pasos situats a loest daquesta
lnia.

FINLNDIA

Tel dacer
Democrcies populars

LT I

8.3. Observa el mapa i contes-

Territoris guanyats per lURSS

Font 3. Europa desprs de la

Segona Guerra Mundial.

IA

ROMANIA

SAN MARINO

IUGOSLVIA

MAR

1945

ESPANYA

CIUTAT DEL VATIC

MAR

MEDITE

RR

A C T I V I T A T S
8.4. Qu es va decidir en les conferncies de Jalta i de Potsdam?
8.5. Qu s el Consell de Seguretat de lONU? Quins membres el formen?
8.7. De quin dels dos blocs formava part Alemanya?

TURQUIA

Els pasos situats a loest del tel dacer formaven part de lanomenat bloc capitalista i la major part eren democrtics. Espanya i Portugal, per, tot i trobar-se dins de la zona dinfluncia nord-americana, eren dictadures.
El bloc comunista aplegava els territoris que havien estat ocupats
pels sovitics durant la guerra. El formaven els estats situats a lest del
tel dacer, en els quals es van imposar dictadures comunistes dirigides
des de Moscou, les quals eren anomenades democrcies populars*.
Aix, entre 1945 i 1949, els pasos dEuropa de lEst van quedar sota la
influncia sovitica. Noms Grcia, situada a lest del tel dacer, es va
mantenir sota la influncia nord-americana.
Lexemple ms clar daquesta divisi va ser Alemanya, que va quedar dividida en quatre sectors ocupats militarment pels pasos vencedors de la guerra (Frana, el Regne Unit, els Estats Units i lURSS). La
ciutat de Berln, situada en el sector sovitic, tamb va quedar dividida en quatre zones.
Acabada la guerra, Europa ja no es dividia entre feixistes i antifeixistes. Des del 1945 es va dividir entre pasos comunistes i democrcies
capitalistes. Siniciava una nova poca: la guerra freda.

8.6. Qu s una democrcia popular?

ALBNIA
1946

GRCIA

NI

NEGRA

BULGRIA
1946

ITLIA

POR

TUG

AL

1947
ANDORRA MNACO

500 km

209
RI
VOCABULA
Democrcies populars. Nom amb qu
es van designar els pasos sotmesos a
rgims comunistes que van quedar
dins lrbita de la Uni Sovitica. En
aquests pasos, el poder lexercia el
partit comunista i no hi havia eleccions
lliures.

SABIES QUE...?
A Portugal hi va haver una dictadura
feixista anomenada Estado Novo, dirigida entre 1932 i 1970 per Antnio
de Oliveira Salazar. Aquest estat feixista va existir fins al 1974.

Unitat 8
2. El temps de la guerra freda
Lexistncia de dos blocs oposats va caracteritzar les relacions internacionals entre 1945 i 1991. Si b en molts moments aquestes relacions
van ser molt tenses, altres vegades, en canvi, les grans potncies van optar pel dileg i la cooperaci. Duna forma genrica, aquest perode es
coneix com la guerra freda, si b hom pot dividir tot el perode en tres
etapes: la guerra freda (1945-1962), la distensi (1962-1975) i la nova
guerra freda (1975-1991).

PARAULES CLAU
guerra freda
Pla Marshall

2.1. La reconstrucci dEuropa

210

Un cop acabada la guerra, Europa va haver

de superar la penria econmica en qu
lhavia deixat el conflicte bllic. Per aconseguir-ho, els pasos occidentals van participar en el Pla Marshall. Aquest programa dajut nord-americ va facilitar la
reconstrucci econmica dEuropa mitjanant donacions i prstecs de dlars. Les
democrcies europees van crixer econmicament i van poder crear organitzacions
econmiques i poltiques on sintegraren
alguns dels pasos que shavien enfrontat
durant la guerra. Aix, el 1957 es va crear la
Comunitat Econmica Europea (CEE),
que tenia com a objectiu afavorir el comer i potenciar la integraci poltica entre els estats membres.
Font 5. Lajut nord-americ a Europa
Estic segur que tots els nord-americans sn de lopini que hem dajudar a evitar la fam i les malalties
en aquests pasos. Per aconseguir una pau duradora al mn, cal que els pasos europeus tornin a produir per tal que puguin valdres per ells mateixos,
lliurement i democrticament.
La major part daquesta tasca lhan de fer ells mateixos, per els cal un ajut inicial per obtenir lxit.
Necessiten urgentment queviures, i el nostre deure s
proporcionar-los-els.

Font 4. Habitants de Berln conreant un tros de terra en ple centre de la ciutat (1947).
8.8. Observa la fotografia i contesta les preguntes segents:

a) A qu es va deure la destrucci de la ciutat de Berln?

b) Quina devia ser la situaci de la poblaci alemanya desprs de la guerra?
c) Quin aspecte del text illustra la fotografia?
Font 6. Cartell de propaganda
del Pla Marshall. El text, en
francs, diu: Pel Pla Marshall.
Cooperaci intereuropea per a
un nivell de vida ms alt.

Discurs de Harry Truman

(7 doctubre de 1947).
8.9. Llegeix el discurs del president dels Estats Units i contesta les preguntes que hi ha tot

seguit:
a) En quina situaci es trobava Europa desprs de la Segona Guerra Mundial?
b) Per qu els Estats Units no van viure una situaci similar desprs de la guerra?

Per la seva banda, el 1949 els sovitics crearen el Consell dAssistncia Econmica Mtua (COMECON), que facilitava el comer i
els ajuts econmics entre els estats comunistes de lest dEuropa. El
COMECON va beneficiar enormement lURSS, que es va convertir
en una potncia que controlava leconomia dels diferents estats de lest
dEuropa, dels quals era el principal client i provedor.

RECORDA
Lexistncia de dos blocs oposats va
caracteritzar les relacions internacionals entre 1945 i 1991.

2.2. La cursa darmaments

Durant la guerra freda els dos blocs van emprendre una cursa darmaments en la qual van invertir grans capitals. Bona part daquest nou armament era nuclear i tenia una gran capacitat destructiva.
Els dos blocs van formar dues grans aliances militars: els Estats
Units van impulsar la creaci de lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN) el 1949, i en resposta, el bloc comunista va signar el pacte de Varsvia lany 1955. En ambds casos es tractava dorganitzacions que tenien com a objectiu ajudar-se militarment en cas
dun atac contra qualsevol dels seus membres. A travs de lOTAN i el
pacte de Varsvia, els Estats Units i lURSS van poder estendre la seva
influncia arreu del mn.

Font 7. LEuropa dels blocs.

8.10. Contesta aquestes preguntes a partir
del mapa:
a) Fes una llista dels estats membres de
lOTAN i una altra dels que van signar el
pacte de Varsvia.
b) Fixat en Alemanya. Creus que aquest
mapa representa Europa abans o desprs de
1948? Per qu?
c) Quins estats europeus creus que devien tenir les seves fronteres especialment reforades? Per qu?

211

FINLNDIA
NORUEGA
(1949)

ISLNDIA
(1949)

Pasos membres del pacte de Varsvia

REGNE

(1949)

(1949)

PASOS
BAIXOS

Pasos inclosos en el pla Marshall

(1949)

DINAMARCA

UNIT

Pasos capitalistes no membres

de lOTAN

IRLANDA

Pas comunista no membre

del pacte de Varsvia

MAR
DEL NORD

Pasos membres de lOTAN

LT I
CA

SUCIA

(1949)

Data dincorporaci a lOTAN

BLGICA
(1949)

OCE

LUXEMBURG
(1949)

ATLNTIC

UNI SOVITICA
Berln

POLNIA
REP.
DEMOCRTICA
ALEMANYA
REP.
FEDERAL T X E C O
SLO
DALEMANYA
V Q U IA
LIECHTENSTEIN

SUSSA

USTRIA

HONGRIA

F R A N A

ROMANIA

(1949)

PORTUGAL
(1949)

MNACO

ANDORRA

ESPANYA

SAN
MARINO

IUGOSLVIA

MAR NEGRA
BULGRIA

ITLIA
(1949)

ALBNIA
GRCIA

M A R

(1949)

M
0

500 km

E D

I T
E R
R N I A

TURQUIA

Unitat 8
2.3. Els principals conflictes (1945-1962)
El primer gran conflicte entre els dos blocs va tenir lloc a
Alemanya. Lany 1948 els pasos occidentals van unificar
les zones que ocupaven a Alemanya i hi van crear un sistema monetari com i diferent de lexistent a lAlemanya sota
control sovitic. Com a resposta, la Uni Sovitica va dur a
terme el bloqueig de Berln, i va tallar, durant ms dun any,
les comunicacions amb el sector occidental de la ciutat, la
qual cosa va crear una enorme tensi entre els dos blocs.
La tensi es va accentuar lany 1949, quan els sectors occidentals van constituir un nou estat, la Repblica Federal
dAlemanya (RFA), amb capital a Bonn i amb un govern democrtic. La resposta dels sovitics va ser la creaci a la zona que ells controlaven, el mateix any, de la Repblica Democrtica dAlemanya (RDA), amb capital a Berlin oriental.

Font 8. Habitants de Berln observant un avi nord-americ

que es disposa a aterrar al Berln de lOest durant el bloqueig sovitic.
8.11. Quan va tenir lloc la situaci que mostra la fotografia? Quins

fets van provocar aquesta situaci?

SABIES QUE...?
Durant el bloqueig de Berln, els Estats Units i el Regne
Unit van establir un pont aeri per proporcionar a la poblaci del Berln de lOest aliments procedents dAlemanya
Occidental.

212

Font 9. Soldats de Corea del Nord en un camp de concentraci americ.

Font 10. Detall duna fotografia aria presa pels americans

en qu sobserven les installacions de mssils a Cuba.

Un segon conflicte daquest perode va ser la guerra de

Corea (1950-1953), que va tenir lloc entre Corea del Nord,
governada per comunistes, i Corea del Sud, capitalista. Corea del Nord va rebre ajut militar de Xina, i els Estats Units
van enviar un exrcit per ajudar Corea del Sud. La guerra finalitz amb un tractat de pau que confirm la divisi de Corea en dos estats, un de comunista i un altre de capitalista.

Un tercer conflicte de la guerra freda va ser la crisi dels mssils, que va esclatar el 1962 arran del projecte sovitic
dinstallar mssils nuclears a Cuba que apuntaven els Estats Units. Aquesta crisi va tenir com a conseqncia laliana de Fidel Castro, lder revolucionari cub, amb lURSS.
La crisi acab amb la retirada de lURSS a canvi del comproms dels nord-americans de no envair lilla.

2.4. La distensi internacional i el manteniment dels

conflictes (1962-1975)

VOCABULA

RI

SALT. Sigla de Strategic Arms Limitation

Talks (Converses sobre la Limitaci
dArmes Estratgiques). Negociacions
iniciades el 1969 entre els Estats
Units i lURSS per frenar la cursa darmaments nuclears.

Des dels inicis dels anys seixanta, la guerra freda va deixar pas a la coexistncia pacfica. Es va reprendre el dileg entre les dues potncies i
es va arribar a acords de no-agressi i de no-ingerncia de cap pas en
afers que pertanyessin a laltre. Com a fruit daquests contactes es van
signar els tractats SALT* de limitaci darmes nuclears.
El fet que siniciessin converses no va
suposar la desaparici dels conflictes. Els
ms importants van ser la guerra del
Vietnam i la construcci del mur de Berln.
La guerra del Vietnam es va iniciar el
1957, i va enfrontar el govern comunista
de Vietnam del Nord amb el govern capitalista de Vietnam del Sud. Els comunistes van rebre lajut de lURSS i la Xina, i
van fomentar les accions del Viet-cong,
guerrilla comunista de Vietnam del Sud.
Des de 1965 els Estats Units van enviar-hi Font 11. La guerra del Vietnam va ser molt costosa per als Estats Units. Van ser
milers de soldats per donar suport al go- nombroses les persones que van clamar contra la guerra. En la fotografia, la
vern de Vietnam del Sud. La guerra va Marxa per la Pau a Washington (1967).
finalitzar el 1975 amb la retirada dels
nord-americans i la unificaci dels dos
Vietnams en un sol Estat amb un govern
comunista.
Lany 1961 les autoritats sovitiques de
Berln van aixecar un mur per tal devitar
la fugida de la poblaci al sector occidental. El mur de Berln, conegut com el
mur de la vergonya, va ser un smbol de la
divisi dAlemanya i de la poltica de
blocs. Lintent de creuar el mur va costar la
vida a molts habitants de Berln.
Font 12. Construcci del mur de Berln.
8.12. Observa la fotografia i respon les preguntes:

a) En quin any es va construir el mur de Berln?

b) Qui va construir aquest mur i per qu es va fer?
c) Per qu el mur de Berln s conegut com el mur de
la vergonya?

PARAULES CLAU
mur de Berln

213

Unitat 8
2.5. La nova guerra freda i els seus conflictes
(1975-1991)
Font 13. Principals conflictes de la dcada dels vuitanta

214

Pas

Potncia que hi interv

Anys

Conflicte

Afganistan

URSS

1979-1989

Intervenci a favor del govern comunista i contra una guerrilla islmica que tenia
el suport dels EUA

Iran

EUA

1980

Intervenci armada frustrada per alliberar diplomtics nord-americans retinguts

Lbia

EUA

1987

Atac al quarter del cap destat a qui sacusava dajudar grups armats
antiamericans

Nicaragua

EUA

1979-1988

Intervenci en la guerra civil a favor de la guerrilla de la Contra

A partir de mitjans dels anys setanta, els dirigents

de lURSS i dels Estats Units van trencar la distensi i el mn va patir durant quinze anys una nova
guerra freda.
La cursa darmaments semblava inaturable i els
conflictes localitzats es van escampar per tot el mn.
Es van installar mssils nuclears en territori europeu i es complet el rearmament amb la guerra
de les galxies, una iniciativa de defensa estratgica presentada pels nord-americans lany 1983, que
tenia com a objectiu la fabricaci darmes que poguessin destruir els mssils sovitics des de lespai
exterior.
Un bon exemple daquesta tensi internacional
s que en el perode 1979-1985 els lders de les
dues potncies no es van reunir, i van quedar sense
efecte els acords sobre limitaci darmes nuclears.
La tensi era tan gran, que nord-americans i russos
van boicotejar, respectivament, els Jocs Olmpics
celebrats a Moscou (1980) i Los Angeles (1984).

Font 14. Leonid Breznev (A) i Ronald W. Reagan (B), mxims

dirigents de lURSS i dels Estats Units, van ser, entre finals dels
anys setanta i finals dels anys vuitanta del segle passat, els mxims
responsables del trencament de la distensi.

8.13. Fes una fitxa biogrfica daquests dos lders poltics en qu cons-

tin aquestes dades: data i lloc de naixement i mort, ideologia, professi, trajectria poltica, aspectes interessants de la seva vida...

A C T I V I T A T S
8.14. Qu va ser la guerra freda? Quan va tenir lloc? Qui shi va enfron-

tar?
8.15. En qu va consistir el Pla Marshall?
8.16. Per qu lURSS no va rebre els ajuts del Pla Marshall?
8.17. Per qu creus que la RFA no va ser un Estat fundador de lOTAN?
8.18. Quines sn les diferncies i les similituds entre la guerra freda i l-

poca de la distensi?
8.19. Per qu en els Jocs Olmpics de 1980 i 1984 no hi van participar

els Estats Units i els sovitics, respectivament?

8.20. Esmenta cinc conflictes derivats de la guerra freda.

RECORDA
Entre 1979 i 1985 els lders de
lURSS i els Estats Units no es van
reunir ni una sola vegada.

3. La descolonitzaci
PARAULES CLAU

La descolonitzaci s el procs dindependncia de les colnies europees que va donar lloc a la desaparici dels imperis colonials i a la formaci de nous estats.
La descolonitzaci es va iniciar al continent asitic i va tenir lloc entre 1945 i 1975. Aix, lany 1947 lndia i el Pakistan van aconseguir la
independncia del Regne Unit, i el 1949 els Pasos Baixos van reconixer la independncia dIndonsia. En la dcada de 1950, la descolonitzaci va arribar al nord dfrica.

descolonitzaci

RECORDA
La descolonitzaci sinici al continent asitic desprs de la Segona
Guerra Mundial, i culmin a lfrica a
la dcada de 1960.

M A
R
M
TUNSIA

E D
I T E R R N I A

MARROC
ALGRIA

SHARA
OCCIDENTAL

L B I A

E G I P T E

M
A
R
R
O

MAURITNIA
N G E R

SENEGAL

T X A D

215

CAMERUN

IA

ETIPIA

REPBLICA
CENTREAFRICANA

COSTA GHANA
DIVORI
TOGO

LIBRIA

DJIBOUTI

NIGRIA

SIERRA LEONE

BENN

GUINEA

S U D A N

GUINEA BISSAU

ERITREA

BURKINA
FASO

GMBIA

M A L I

JA

CAP VERD

CO

GABON

NG
O

UGANDA
GUINEA EQUATORIAL

KENYA
REPBLICA
DEMOCRTICA
DEL CONGO

RWANDA
I. SEYCHELLES

BURUNDI
TANZNIA

O C E
A T L N T I C

I. COMORES
ANGOLA

MALAWI

ZMBIA

NAMBIA

ZIMBABWE

BI
AM

O
M

I. MAURICI
MADAGASCAR

BOTSWANA

Abans de 1950
1951-1959

SWAZILNDIA

1960
1961-1970

REPBLICA DE
SUD-FRICA

O C E
N D I C

LESOTHO
0

1200 km

1971-1977

Font 15. Les fases de la descolonitzaci de lfrica.

8.21. Observa el mapa i contesta aquestes preguntes:

a) Quin va ser lany culminant de la descolonitzaci africana? Digues el nom de quatre estats africans descolonitzats aquell any.
b) Per qu Libria, Etipia i Eritrea no shan pintat de cap color?
c) Digues el nom de cinc estats africans que es van descolonitzar entre 1951 i 1959 i de cinc ms que ho van fer entre 1961 i 1970.

Unitat 8
3.1. Les causes de la descolonitzaci
La independncia de les colnies va ser afavorida per diversos factors:
El suport dels Estats Units i de lURSS a la descolonitzaci. Les
dues superpotncies, que no tenien colnies, veien en lexistncia dels
vells imperis colonials un obstacle per consolidar-se com a niques
grans potncies poltiques.
La feblesa dels pasos colonitzadors desprs de la Segona Guerra
Mundial. Tant a Frana com al Regne Unit, que havien sortit molt afeblits del conflicte bllic, sels feia molt difcil mantenir per la fora les
seves colnies.
El reconeixement per part de lONU del dret de les colnies a la
seva independncia.
La democrcia i el comunisme, ideologies presents a les colnies
i que justificaven el dret dels pobles a ser independents.

Font 16. LONU i la independncia

de les colnies
Els estats membres de lONU han de reconixer i afavorir la realitzaci del dret
dels pobles a disposar dells mateixos.
Resoluci de lONU del 16 de desembre
de 1952.
8.22. Quina relaci hi ha entre aquesta

resoluci de lONU i el procs descolonitzador?

3.2. Vies per aconseguir la independncia

216

Algunes colnies van aconseguir la independncia de forma pacfica i

van negociar amb la metrpoli la seva retirada de la colnia; s el cas de
lndia (Regne Unit) o Tunsia (Frana). Altres territoris, per, van esdevenir independents desprs dhaver sostingut conflictes armats amb
la potncia colonial, com Vietnam (Frana) o Kenya (Regne Unit).
La via pacfica de la descolonitzaci

SABIES QUE...?
Desprs de la independncia, a lndia van tenir lloc enfrontaments violents entre hinds i musulmans, de
resultes dels quals fou assassinat
Gandhi.

VOCABULA

RI

Boicot. Campanya consistent a no mantenir relacions comercials, esportives... amb una determinada persona,
instituci o pas.

Font 17. Mahatma Gandhi acompanyat del virrei angls de lndia, Lord
Mounbatten, i lesposa daquest.
Mahatma Gandhi (1869-1948) va ser el lder de la independncia de lndia i va
promoure la resistncia no violenta contra el domini britnic. Gandhi defens la
no-cooperaci dels indis amb els britnics en cap mbit i el boicot* indi als productes procedents de la metrpoli. Els seus mtodes no violents foren decisius
perqu lndia aconsegus la independncia lany 1947.

La via violenta de la descolonitzaci

Font 18. Guerrillers independentistes de Kenya presos pels britnics.

Font 19. Manifestaci destudiants francesos en contra de la

concessi de la independncia dAlgria.

Kenya va ser una de les poques colnies britniques dfrica

que es descolonitz de forma violenta. La revolta de la guerrilla independentista dels mau-mau lany 1950 va donar pas a
una guerra contra lexrcit britnic que exerc una cruenta repressi (40 000 morts i 80 000 empresonats). La independncia de Kenya va ser reconeguda pel Regne Unit el 1963.

La independncia dAlgria va ser dificultada per la presncia

de ms dun mili de colons francesos en una poblaci total de
vuit milions dhabitants. Els colons, que hi eren establerts
des de feia generacions, consideraven Algria com una part
integrant de Frana. El conflicte desemboc en una guerra per
la independncia, que Frana acab reconeixent el 1962.

3.3. Resultats de la descolonitzaci

La descolonitzaci va comportar la multiplicaci del nombre destats existents al mn. Leconomia dels nous estats sovint continuava
sota el control de les potncies colonials, de manera que amb la descolonitzaci no es van trencar els lligams de dependncia amb les antigues metrpolis. Daquest fenomen, que encara persisteix avui, sen
diu neocolonialisme.
La manca de tradici democrtica dels nous pasos, la pobresa i lagrupament de tribus rivals en un mateix Estat van donar lloc a freqents conflictes armats.
Font 20. Les relacions comercials entre Blgica i Rwanda
Blgica importa de Rwanda caf, te i matries primeres. A canvi, els
belgues venen a Rwanda material elctric i mecnic, productes farmacutics, txtils i qumics. Tot plegat fa que hi hagi un desequilibri
comercial dun 50 % favorable a lantiga metrpoli.
La Vanguardia (17 dabril de 1994).
8.23. Llegeix la font 20 i contesta aquestes preguntes:

a) Rwanda va obtenir la independncia de Blgica lany 1962. Va deixar aleshores Blgica de controlar Rwanda? Per qu?
b) Com sanomena el fenomen descrit en aquesta font?

PARAULES CLAU
neocolonialisme

Font 21. Refugiats que fugen dels greus

enfrontaments entre tnies rivals que van
tenir lloc a Rwanda lany 1996.

217

Unitat 8
Lany 1955 es va celebrar a Bandung (Indonsia) una conferncia
internacional en la qual van participar representants dels estats asitics
i africans. La conferncia de Bandung va tenir lloc en un moment
clau, ja que justament aleshores sacabava la descolonitzaci dsia i siniciava la dfrica. A Bandung shi van condemnar tant el colonialisme com el neocolonialisme i shi va proclamar la igualtat entre les races i les nacions.
Aquesta conferncia tamb va ser important perqu es va crear un
moviment poltic internacional independent dels dos blocs: el Moviment de Pasos No Alineats, integrat per estats dsia, frica i
Amrica Llatina. Aquests pasos lluitaven per restar neutrals respecte
dels dos blocs i alliberar-se de la dependncia que patien respecte dels
pasos rics.

3.4. El Tercer Mn i el subdesenvolupament

El Tercer Mn s format pels nous estats nascuts de la descolonitzaci i
pels pasos dAmrica Llatina. Les expressions Tercer Mn o pasos subdesenvolupats fan referncia a la situaci de pobresa i descs desenvolupament econmic que encara pateixen actualment aquests pasos.

Font 22. Jawaharlal Nehru (1889-1964)

va ser un dels lders de la independncia
de lndia i un gran defensor de la no-alineaci dins la poltica de blocs.

PARAULES CLAU
Tercer Mn

218
RECORDA
Lexpressi Tercer Mn fa referncia
a la situaci de pobresa en qu es
troben molts pasos dsia, frica i
Amrica Llatina.

Font 23. Laccs a laigua i a lalimentaci

s un dels principals problemes de la poblaci del Tercer Mn.

A C T I V I T A T S

Font 24. Caracterstiques

del Tercer Mn

8.24. Qu significa lexpressi procs descolonitzador?

Baixa renda per cpita

8.25. Quin va ser el paper dels Estats Units i de lURSS en el procs des-

Escassesa daliments

colonitzador? I el de lONU?

Elevada mortalitat infantil

8.26. Amb quin gran conflicte mundial va coincidir la descolonitzaci?

Alt creixement demogrfic

8.27. Qui va ser Gandhi? I Nehru? Quin paper van tenir aquests dos per-

sonatges en el procs descolonitzador?

8.28. Qu pretenia el Moviment de Pasos No Alineats?
8.29. Qu significa lexpressi Tercer Mn?

Manca de serveis sanitaris

Elevada taxa danalfabetisme
Predomini de lagricultura
Dependncia econmica de lexterior
Escassa industrialitzaci

4. La perestroika i la fi dels blocs

PARAULES CLAU

Larribada al poder a la Uni Sovitica de Mikhail Gorbatxov lany

1985 va significar una autntica revoluci en aquell pas i, per extensi, a tota lEuropa de lEst. Gorbatxov va aplicar una poltica de reformes, coneguda amb el nom de perestroika (reorganitzaci, en
rus), que va substituir el model socialista imperant a lURSS des de la
seva creaci. Fou la fi dels rgims comunistes europeus, procs que culmin amb la desaparici de la mateixa URSS.

perestroika

RECORDA
La perestroika o poltica de reformes
aplicada a lURSS per Mikhail Gorbatxov va culminar amb la dissoluci de
la uni Sovitica i del bloc de lEst.

4.1. La poltica de reformes a la Uni Sovitica

La perestroika va permetre la introducci delements de leconomia capitalista en un pas socialista com lURSS. Daquesta
manera, la iniciativa privada, la
propietat individual i laparici
dun mercat ms o menys lliure
van conviure amb la propietat
estatal.
Les reformes econmiques
van anar acompanyades de mesures poltiques. Aix, Gorbatxov impuls la democratitzaci
de la societat sovitica i va permetre el lliure debat didees.
En lmbit internacional,
Gorbatxov inici un gran pro- Font 25. Lech Walesa (a la dreta) va ser el
cs de desarmament. LURSS lder del sindicat Solidarnosc entre els anys
1980 i 1990, i va encapalar la resistncia
va retirar les seves tropes i els seus
contra el rgim comunista de Polnia.
mssils dels pasos comunistes de Lany 1983 reb el Premi Nobel de la Pau.
lEuropa de lEst (els seus aliats
en el pacte de Varsvia) i va renunciar a la guerra nuclear. Com a resposta, els Estats Units van signar diferents acords de desarmament amb
lURSS, que, a la prctica, van posar fi a la guerra freda i a lexistncia
de dos blocs enfrontats.

219

Font 26. Mikhail Gorbatxov (1931), va

ser nomenat secretari general del Partit
Comunista el 1985. Des daquest crrec
impuls el conjunt de reformes conegut
amb el nom de perestroika. Fou el darrer
mxim dirigent de lURSS abans de la seva dissoluci, el 1991.

SABIES QUE...?

4.2. Lenfonsament del bloc socialista

La perestroika afect tota lEuropa de lEst. Gorbatxov va declarar que
les democrcies populars havien de ser absolutament lliures per decidir els seus destins, i que lURSS no posaria cap obstacle a les reformes
que es fessin en aquells pasos. Aquesta poltica va permetre que, entre
1986 i 1991, la democrcia i el capitalisme sestenguessin per lest
dEuropa.

Lany 1991 es va dissoldre el pacte

de Varsvia i, actualment, molts dels
seus antics membres formen part de
lOTAN.

Unitat 8
Polnia va ser el primer pas dEuropa
de lEst a iniciar el procs de reformes,
que culmin en les eleccions democrtiques de 1989. Aquell mateix any, un
seguit de manifestacions multitudinries van provocar la caiguda del rgim
comunista de Txecoslovquia, pas
que lany 1993 es va dividir en dos estats: la Repblica Txeca i la Repblica
dEslovquia. Lenderrocament de moltes esttues (com la de Lenin) significava el trencament amb el passat comunista.

El novembre de 1989 la pressi popular va fer caure el mur de

Berln, i lany segent la Repblica Democrtica dAlemanya i la
Repblica Federal dAlemanya es van unificar en un sol Estat.

Font 27. La caiguda del mur de Berln

La porta de Brandenburg era illuminada, per ning no sabia
qu passava. Els focus eren de la cadena televisiva NBC, que retransmetia els esdeveniments via satllit.
De cop i volta, vam sentir crits de joia. No ens ho podem creure,
el mur era obert. Cal enderrocar-lo!, cridaven centenars de
berlinesos occidentals asseguts al damunt del mur. Una dona jove, amb una fal i un martell a la m, va comenar a trencar el
mur. La gent, tot dun plegat, va comenar a treuren bocinets.
La meva dona t una germana a la Repblica Democrtica
Alemanya. Li va telefonar a les set del mat. S, havia sentit a la
televisi que la frontera era oberta, per no sho creia. La meva
filla, de set anys, em va preguntar: Pare, s veritat que la cosineta podr visitar-nos, ara?
SIEGFRIED LANGBEGN: El Pas (11 de novembre de 1989).
8.30. Llegeix el text de la font 27 i contesta aquestes preguntes:
a) Qu simbolitza el fet denderrocar el mur
amb una fal i un martell?
b) Quins fets histrics van fer possible la situaci descrita en el text?
c) Explica la darrera frase del text.

El mxim dirigent comunista de Romania, Nicolae

Ceausescu, es va resistir a les reformes. Aquest fet
provoc lesclat duna revoluci el 1989, que culmin amb la detenci de Ceausescu i la seva execuci
pels revolucionaris el 22 de desembre daquell any.

4.3. La dissoluci de la Uni Sovitica

La perestroika, per, no va poder millorar leconomia de lURSS. Al
contrari, latur i la prdua de poder adquisitiu damplis sectors socials
es van fer evidents i van provocar greus avalots i una gran inestabilitat
poltica.
Davant el desgavell econmic i poltic de lEstat sovitic, van esclatar moviments independentistes en la majoria de les repbliques que
integraven lURSS. Lany 1990, gaireb totes les repbliques sovitiques shavien fet independents. El 1991, Gorbatxov va dimitir i va pujar al poder Bors Ieltsin, sota la direcci del qual es va dissoldre
lURSS.
Amb la desaparici de la Uni Sovitica senterrava lEuropa de
Jalta i Potsdam, i els Estats Units quedaven com a nica potncia al
mn.
Font 28. Bors Ieltsin (1931-2007), collabor amb Gorbatxov en el desenvolupament de la perestroika. El 1991, per, va
abandonar el Partit Comunista i va obligar Gorbatxov a dimitir. Presid Rssia
fins al 1999.

221

RECORDA
Amb la dissoluci de lURSS els Estats Units quedaren com a nica potncia mundial.

Font 29. El 19 dagost de 1991 es va produir un intent de cop destat contra el president Gorbatxov, que fou retingut. El cop fou aturat per Bors Ieltsin, que enfilat dalt
dun tanc davant del Parlament rus convoc manifestacions per tal de convncer lexrcit que no dons suport als rebels.

SABIES QUE...?

A C T I V I T A T S
8.31. En qu va consistir la perestroika?
8.32. Per qu va desaparixer la Uni Sovitica?
8.33. Quin paper va tenir Mikhail Gorbatxov en la dissoluci dels blocs?
8.34. Explica qu vol dir aquesta frase: Amb la desaparici de la Uni
Sovitica senterrava lEuropa de Jalta i Potsdam.
8.35. Quines conseqncies va tenir la caiguda del mur de Berln?

Un dels cants que els polonesos entonaven en les manifestacions anticomunistes era Lestaca, de Llus
Llach.

Unitat 8
5. Les segones avantguardes
Les segones avantguardes sn un ampli ventall destils artstics plstics nascuts desprs de la Segona Guerra Mundial.
Les segones avantguardes engloben estils diversos que shan anat succeint a una velocitat vertiginosa. Sota aquesta denominaci trobem des
dobres no figuratives fins a pintures o escultures extremament realistes.
All que uneix estils tan diversos s la mateixa inquietud dinnovar el
llenguatge plstic que ja havia caracteritzat les primeres avantguardes.

PARAULES CLAU
segones avantguardes

Font 30. Pintura, de Jackson

Pollock.
Lexpressionisme abstracte s un
estil pictric no figuratiu que considera que el ms important no s
lobra acabada, sin lacci de
pintar. Jackson Pollock (19121956) en va ser el mxim representant. Pollock, en lloc dutilitzar
el pinzell i la paleta, estenia una
gran tela a terra i la regava amb un
pot de pintura foradat, sostingut
per ell mateix, mentre hi corria o hi
ballava al voltant. Aquesta nova
tcnica pictrica va anomenar-se
dripping o degoteig.

Font 31. Dona al supermercat, de

Duane Hanson.
Lhiperrealisme s un corrent figuratiu, sorgit a la dcada de 1960,
que pretn reproduir la realitat amb
la fidelitat duna cmera fotogrfica. De fet, alguns artistes hiperrealistes copien fotografies o elaboren
les seves obres fent retocs de color, a m, sobre fotos reals. Un dels
principals representants daquesta avantguarda va ser lescultor
Duane Hanson (1925-1996). Hanson utilitzava materials com la fibra
de vidre per construir figures que
sassemblen molt a persones normals i corrents.

Font 32. Marilyn Monroe, dAndy

Warhol.
A la dcada de 1960 va nixer el Pop Art,
corrent figuratiu que reprodueix elements de la societat de consum, com retrats destrelles del cinema, llaunes de
begudes o de productes alimentaris.
Andy Warhol (1928-1987) va ser un dels
representants ms destacats del Pop
Art. El seu taller sanomenava The Factory, nom que deixava clar que Warhol entenia lart com un objecte de consum.

Font 33. Spiral Jetty (1970), de

Robert Smithson.
Lart conceptual va nixer als
anys seixanta. Els artistes conceptuals sostenen que el ms important s la idea i el procs de
realitzaci de lobra, i no pas lobra resultant. Les seves obres
sn difcilment classificables, ja
que no sn ni escultriques, ni pictriques, ni arquitectniques. El
land art o art natura s una variant de lart conceptual, que consisteix a actuar sobre espais naturals, com ara platges, muntanyes
o deserts. Lartista interv en
aquestes superfcies i pinta la sorra de la platja, amuntega roques o
excava rases.

Font 34. Empaquetatge del Reichstag (Parlament alemany) fet lany

1996.
Lempaquetatge s una altra modalitat dart conceptual, que consisteix a embolicar tota mena delements, fins i tot de grandries
considerables. Lautor ms representatiu daquesta tendncia artstica s el blgar Christo Javacev
(nascut el 1935), que va comenar
empaquetant ampolles a la dcada de 1950 i que el 1996 va despertar una gran expectaci amb
lempaquetatge de ledifici del Parlament alemany.

A C T I V I T A T S
8.36. Esmenta tres innovacions de les segones avant-

guardes.
8.37. Qu tenen en com les segones avantguardes?
8.38. Amb quina tcnica s feta la pintura de la font 30?
8.39. Relaciona cadascuna de les frases segents amb

una de les segones avantguardes:

a) La meva ltima creaci ha consistit a amuntegar pedres dins duna mina abandonada.

b) Cal imitar la realitat amb el mxim de fidelitat.

c) s possible pintar i, simultniament, ballar.
d) El meu ltim quadre representa una llauna duna
coneguda marca de begudes refrescants.
8.40. En qu es diferencia una obra dart figurativa
duna de no figurativa?
8.41. Per qu s possible afirmar que les creacions de
lart natura i de lempaquetatge sn obres efmeres?

223

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Cerca

Endarrere
Adrea

Eines

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
Un amic vostre ha escrit lentrada mur Palestina o mur Melilla al cercador Google i ha quedat sorprs en veure imatges
de murs que actualment separen collectivitats humanes. Quan ho heu comentat al vostre oncle, no sha sorprs i, a
ms, us ha dit que entre els anys seixanta i finals dels vuitanta hi havia un gran mur al centre dEuropa, exactament a
Berln. Fins i tot us ha recriminat la vostra ignorncia en el tema. Us heu ofs una mica i ara, amb dos amics ms, voleu demostrar a loncle del que sou capaos.
TASCA
Amb dos companys ms, elaboreu un treball en qu expliqueu el context en qu es va erigir el mur de Berln, aix com
les condicions en qu es va construir i els intents dels alemanys per passar a laltra banda. Finalment, expliqueu les
circumstncies de la seva destrucci. El treball ha de tenir entre sis i vuit pgines, incloent-hi un bon reportatge fotogrfic, i sha de presentar en format Word. Desprs, lheu de presentar als companys en format PowerPoint.
PROCS
Per poder fer aquest treball us proposem que feu servir lesquema segent. Els subapartats sn indicatius; per tant,
podeu redactar altres entrades o canviar les proposades.

224

1. El context: la guerra freda.

1.1. LEuropa de Jalta: els dos blocs.
1.2. Locupaci militar dAlemanya i la fi de la Segona
Guerra Mundial.
1.3. La divisi de Berln en sectors.
1.4. El bloqueig de Berln.
1.5. La formaci de la RFA i de la RDA.
2. La construcci del mur.
2.1. Les causes.
2.2. Com era el mur.
2.2.1. Llargria i amplria.
2.2.2. La franja de la mort.
2.3. Com es va construir.
2.4. Abans, durant i desprs del mur.
2.5. Noms que rep el mur.
2.6. La defensa militar del mur.
2.7. El checkpoint Charlie.

3. Una vida presidida pel mur.

3.1 Reaccions a la construcci.
3.2. Els problemes familiars.
3.3. El mur, smbol de la guerra freda.
3.4. Els intents de fuga.
3.4.1. Formes de fuga.
3.4.2. Fugues frustrades.
3.4.3. Fugues famoses.
3.4.4. La repressi.
3.5. El mur durant els anys setanta.
4. La caiguda del mur.
4.1. El context: la fi de la guerra freda. El paper de Gorbatxov.
4.2. Els fets del 10 de novembre de 1989 i de lestiu
previ.
4.3. La unificaci dAlemanya i alguns dels seus problemes.

UNS PARELL DADVERTIMENTS

No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web
www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-17).
El mur de Berln deixava la porta de Brandenburg,
un dels smbols de la ciutat, sota el domini de la RDA.

Internet

Esquema de la unitat
LANY 1945

lONU

els vencedors de la
Segona Guerra Mundial
es reuneixen a Jalta

funden

estableixen
un nou ordre mundial
caracteritzat per

la divisi en dos blocs

comunista

la descolonitzaci

capitalista
les causes
de la qual
van ser

que van tenir

relacions
tenses entre
1945 i 1991,
poca
anomenada

guerra freda
que va passar
per tres fases

suport EUA i URSS

feblesa dels pasos
colonitzadors
reconeixement de
lONU
suport de les
ideologies
democrtica i
comunista

1945-1962
1962-1975 (distensi)
1975-1991

que va finalitzar
lany 1991 (dissoluci
de lURSS)

que es
va dur
a terme per

via pacfica
(ndia)
via violenta
(Algria,
Kenya)

que va
tenir com
a resultat

neocolonialisme
conflictes armats
entre els nous
pasos
naixement de
pasos no alineats
(conferncia de
Bandung, 1955)
naixement del
Tercer Mn

artsticamente parlant
correspon a

segones avantguardes

225

Unitat 8
guerra freda 2.

Resum grfic
ONU 1.1.

La guerra freda s un llarg perode en lmbit mundial que

sorgeix desprs de la Segona Guerra Mundial (1945) i que es
caracteritza per les relacions tenses i els conflictes existents entre les grans potncies. El perode es dna per acabat lany
1991, any de la dissoluci de lURSS.

226

LONU (Organitzaci de les Nacions

Unides) s un organisme creat lany 1945
amb els objectius de mantenir la pau al
mn, fomentar la cooperaci entre els diferents estats i garantir la seva seguretat.

mur de Berln 2.4.

Pla Marshall 2.1.

El Pla Marshall s un programa dajut nord-americ que va facilitar la reconstrucci econmica

dEuropa mitjanant donacions i prstecs de dlars. Noms sen beneficiaren els estats democrtics.

El mur de Berln s la construcci aixecada lany

1961 per les autoritats sovitiques de Berln per
tal devitar la fugida de la poblaci al sector occidental. Va ser un smbol de la divisi dAlemanya
i de la poltica de blocs.

descolonitzaci 3.

neocolonialisme 3.3.

La descolonitzaci s el procs dindependncia de les colnies europees que va donar lloc a la desaparici dels imperis colonials i a la formaci de nous estats.
Tercer Mn 3.4.

Neocolonialisme s el nom que rep la situaci de dependncia econmica que viuen els nous estats desprs de la independncia, que continuen sota el control de les potncies colonials.
segones avantguardes 5.

227

Les expressions Tercer Mn o pasos subdesenvolupats fan referncia a la situaci de pobresa i descs desenvolupament econmic que pateixen els pasos que els formen.
perestroika 4.

La perestroika s la poltica de reformes

aplicada per Gorbatxov, que va substituir el model socialista vigent a lURSS
des de la seva creaci.

Les segones avantguardes sn un ampli ventall destils artstics plstics nascuts desprs de la Segona Guerra Mundial, que
es caracteritzen per la inquietud dinnovar el llenguatge plstic.

AC T I V I TAT S

7
8
t
a
t
i
Un
Busca a Internet i en la premsa informaci
sobre alguna actuaci actual de lONU.

8.42.

Observa aquest mapa sobre locupaci alemanya i respon les qestions que hi ha a continuaci:

8.43.

SUCIA

Ocupaci francesa

DINAMARCA

Ocupaci nord-americana
Ocupaci britnica
Ocupaci sovitica

MAR BLTICA
Kiel
Rostock
Hamburg

ser
We

Magdeburg

Erfurt

Magncia

Neisse

Rin

a
Elb

Dsseldorf

LUXEMBURG

r
Ode

Berln

Hannover

Wiesbaden
Frankfurt

POLNIA

Bremen

PASOS
BAIXOS

BLGICA

Llegeix el text i respon les preguntes que hi

ha al final:
8.45.

Un nou ordre mundial

Dresden

Lexecuci del matrimoni Rosenberg

l 19 de juny del 1953 va ser executat a la pres del SingSing de Nova York el matrimoni format per Julius i Ethel
Rosenberg, acusats dhaver organitzat una xarxa despionatge
que va fer arribar a lURSS la informaci necessria per fabricar la bomba atmica.
Julius Rosenberg havia nascut en el si duna famlia de jueus pobres de Nova York. La seva preocupaci per la desigualtat social
i racial existent als Estats Units van fer-lo simpatitzar amb el
Partit Comunista nord-americ. Julius Rosenberg va estudiar fsica i va treballar per al Ministeri de Defensa dels Estats Units.
La seva dona, Ethel Greenglass, tamb era filla duna famlia pobra de Nova York. Va treballar dadministrativa i, com a sindicalista, va organitzar una important vaga a la seva empresa, fet
que li va suposar lacomiadament.
Acusats despionatge al servei de lURSS, tots dos van ser detinguts el 1950 i, malgrat no existir proves slides contra ells, van
morir a la cadira elctrica.

Main

TXECOSLOVQUIA

228

Stuttgart

FRANA

i
Danub

Munic

USTRIA
SUSSA

200 km

a) Descriu el mapa.
b) Quines potncies controlaven Berln?
c) Explica com es va passar daquest mapa a laparici de la RFA i la RDA.

El temps de la guerra freda

Imagina que et dius Otto Braun, que vius al
Berln de lOest, que som al 1979 i que tens 60 anys.
a) Quants anys tenies quan va comenar la Segona
Guerra Mundial?
b) En quina situaci vas trobar la teva ciutat desprs
de la guerra?
c) Dins de quin bloc va quedar el Berln de lOest
desprs de la guerra?
d) Quins problemes vas tenir entre 1948 i 1949?
e) Lany 1954 el teu pas va integrar-se en un pacte
militar. Quin?
f ) De quina altra organitzaci forma part el teu pas?
g) Qu en penses, del mur de Berln?

8.44.

Manifestaci a favor de lexecuci del matrimoni Rosenberg.

a) De qu va ser acusat el matrimoni Rosenberg?

Quina relaci t aquest fet amb la guerra freda?
b) Quins fets, de la vida del matrimoni, creus que
van ser decisius perqu els executessin, tot i no haverhi proves en contra seu?
c) Comenta els textos de les pancartes que exhibeixen els manifestants.

John F. Kennedy (esquerra) i Nikita Kruischev (dreta), dirigents dels Estats Units i la Uni Sovitica.
8.47.

Defineix els termes o expressions segents:

Berln de lOest RFA RDA
Pla Marshall bloqueig de Berln

La descolonitzaci
Digues quines de les afirmacions segents
sn certes i quines sn falses. Corregeix les que siguin
falses.
a) Les dues superpotncies de la guerra freda van
oposar-se a la descolonitzaci.
b) Gandhi va liderar la independncia dIndonsia.
c) Actualment, molts pasos africans i asitics sn independents polticament, per depenen econmicament de lantiga metrpoli.
d) El Moviment de Pasos No Alineats defensava la
neutralitat dels nous estats africans i asitics respecte
dels dos blocs enfrontats en la guerra freda.
e) LONU no va influir gens en el procs descolonitzador.

8.48.

Observa el mapa que hi ha al final daquesta

pgina i contesta:
a) A quins continents es localitzen els pasos del Tercer Mn?
b) Escriu el nom de quinze pasos del Tercer Mn.
Cal que formin part de tres continents diferents.
8.49.

Els lmits del Tercer Mn.

OCE
GLACIAL
RTIC

OCE
ATLNTIC

OCE
PACFIC

OCE
PACFIC

OCE
NDIC

2100

4200 km

AC T I V I TAT S

Fes una fitxa biogrfica daquests dos dirigents. En les fitxes hi ha de constar la informaci segent: la data i el lloc de naixement i mort, les circumstncies de la mort, les tasques de govern, les
relacions que van mantenir en lmbit poltic i la importncia que van tenir en la guerra freda.
8.46.

Lmits del Tercer Mn

229

AC T I V I TAT S

7
8
t
a
t
i
Un
Llegeix aquest text i digues amb quins arguments justifica lautor la independncia del Congo
Belga.
8.50.

La perestroika i la fi dels blocs

Observa el mapa que hi ha al final de la pgina i fes aquestes activitats:
a) Indica les diferncies que hi ha entre aquest mapa
i el dEuropa durant la guerra freda.
b) Digues quins estats han aparegut com a conseqncia de la divisi de lantiga Txecoslovquia i
lantiga Iugoslvia.

8.52.

Discurs amb motiu de la proclamaci de la independncia

del Congo Belga

em conegut el treball esgotador, exigit a canvi de sous que

no ens permetien ni tan sols deixar de passar fam, ni vestir-nos, ni viure decentment, ni educar els nostres fills.
Hem hagut de suportar que els colonitzadors ens robessin les nostres terres. Hem suportat que la llei no fos la mateixa per a un negre que per a un blanc. Hem restat exiliats a la nostra prpia ptria. Hem suportat que a les ciutats hi hagus magnfiques cases
per als blancs i fosques i pobres barraques per als negres.

Les segones avantguardes

Relaciona cadascun dels artistes amb una de
les segones avantguardes:
8.53.

PATRICE LUMUMBA,
dirigent independentista del Congo (1960).

Artista

Segona avantguarda

Jackson Pollock
Christo Javacev
Andy Warhol
Duane Hanson

Qu va ser la conferncia de Bandung? Quina relaci t amb laparici del Moviment de Pasos
No Alineats?

8.51.

Pop Art
hiperrealisme
expressionisme abstracte
art conceptual
LEuropa central i oriental lany 2008.

Tallinn

Estocolm

ESTNIA

MAR

LT

Riga

DINAMARCA

Moscou

LETNIA

NORD

IC

SUCIA

DEL
Copenhagen

230

R S S I A

LITUNIA

AR

Vlnius

PASOS
BAIXOS

Minsk

B I E L O R S S I A

Amsterdam

Berln

BLGICA

Varsvia

A L E M A N YA

Brusselles
Luxemburg

P O L N I A
Kev

Praga

LUXEMBURG

TXQUIA

FRANA

Viena

9
Berna

SUSSA

CSPIA

Bratislava

Chisinau

USTRIA

Vaduz

Budapest

MOLDVIA

HONGRIA
Ljubljana

ITLIA
Mnaco

ROMANIA
2 Zagreb
Bucarest

San Marino

Belgrad

Sarajevo

4
5

Roma

MAR

UCRANA
ESLOVQUIA

Sofia

Bak
Tiflis

AZERBAIDJAN
ARMNIA

NEGRA

Erevan

BULGRIA

Pristina

Podgorica

GERGIA

MAR

Skopje
Tirana

TURQUIA
GRCIA
Atenes

MAR
MALTA
La Valletta

MEDITERRNIA

XIPRE
Nicsia

200

400 km

1 Eslovnia
2 Crocia
3 Bsnia i Hercegovina
4 Srbia
5 Montenegro
6 Albnia
7 Macednia
8 Kosovo
9 Liechtenstein

a) Quina importncia va tenir per a Europa la conferncia de Jalta?

b) Qu s i quina funci t lONU?
c) Explica qu vol dir la frase segent: Desprs de la Segona Guerra Mundial Europa va quedar dividida entre els dos blocs.
2. Classifica aquests termes en el bloc capitalista o comunista segon correspongui:

RDA URSS Canad Fidel Castro est del tel dacer democrcies populars
OTAN oest del tel dacer Estats Units Breznev pacte de Varsvia RFA
3. Relaciona cada cap amb una cua de manera que en resultin frases amb sentit:

CAPS
Lexistncia de dos blocs oposats...
El Pla Marshall va ser lajuda nord-americana...
El COMECON va ser una organitzaci...
LOTAN i el pacte de Varsvia...
El bloqueig de Berln va ser el...
Durant la guerra freda...
Entre 1950 i 1953 va haver-hi una guerra...
La signatura dels tractats...
La guerra del Vietman...
La guerra de Corea...
La distensi va caracteritzar...

CUES
...primer dels conflictes de la guerra freda.
...va acabar amb la unificaci del pas.
...Alemanya es va dividir en dos estats.
...va caracteritzar la guerra freda.
...les relacions internacionals entre 1962 i 1975.
...eren aliances militars antagniques.
...SALT van limitar les armes nuclears.
...va acabar amb la partici de la Pennsula.
...a Europa desprs de la Segona Guerra Mundial.
...a la pennsula de Corea.
...econmica dels pasos comunistes dEuropa.

4. Fes aquestes activitats:

a) Qu vas ser la descolonitzaci? Quan va produir-se aquest fenomen?

b) Fes una redacci en qu exposis quina relaci hi ha entre la descolonitzaci i laparici del Tercer
Mn. Explica tamb les caracterstiques principals daquests pasos.
Respon les preguntes segents:
a) Qu va ser la perestroika? Quin dirigent poltic la va impulsar?
b) Enumera tres reformes poltiques de la perestroika i tres ms deconmiques.

5.

6. Observa les obres i relaciona-les amb una de les segones avantguardes. A con-

tinuaci, exposa breument les caracterstiques de les avantguardes corresponents i escriu el nom dun artista representatiu de cadascuna.
Llauna de sopa
Campbells.

Figura sense forma.

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

1. Respon les preguntes segents:

231

Dossier

Unitat 8

La revolta juvenil dels anys

Els anys seixanta van ser els anys de la protesta juvenil. Per
primera vegada a la histria, la gent jove es va identificar
com a tal, va crear els seus propis senyals didentitat i va sortir al carrer per protestar contra una societat que no volia.

seixanta

Ja a finals dels anys cinquanta es percebia dins les famlies

nord-americanes la protesta dels joves. Aleshores van ser
els primers grups de rock-and-roll que van generar el trencament entre generacions. El ritme de la msica, les lletres
provocadores, les allusions sexuals en els gestos i la moda
en el vestit i els pentinats no podien deixar ning indiferent. Alguns van intentar oposar-shi, per tot fou en va i
les noves actituds es van anar imposant.
El moviment juvenil, per, va esclatar a mitjans dels
anys seixanta. Va tenir com a centre les universitats nordamericanes i com a aglutinant el refs dels joves a participar en la guerra del Vietnam. Eren molts els joves que havien perdut la vida en una guerra colonial a la qual sels
enviava a lluitar en nom de la llibertat, lanticomunisme i
la ptria.
Els joves soposaven a valors tradicionals de la societat
occidental com el patriotisme, per tamb criticaven el
model familiar i el consumisme propi duna societat enriquida.

Els hippies integraven un moviment nord-americ que va

sorgir els anys seixanta. Els hippies van adoptar un model de
vida comunitari basat en lamor i la pau, alhora que refusaven el patriotisme nord-americ i la guerra del Vietnam i
defensaven la tolerncia sexual i ls dalgunes drogues. Estticament es caracteritzaven per ls de vestits llampants,
camises llargues, pantalons acampanats i cabells llargs.

A ms, reivindicaven ms llibertat individual, que es demostrava en una major tolerncia sexual. Els signes externs daquest moviment contestatari van ser els cabells llargs en
els nois, la msica rock, que va evolucionar cap
a lelectrificaci, la forma de vestir i el consum
de drogues com la marihuana i els allucingens.

Imagine
Imagine theres no heaven
Its easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine theres no countries
It isnt hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...
JOHN LENNON (1971).

La revolta dels estudiants del 68

Els joves tamb van tenir una gran participaci en
la revolta del Maig del 68.
La protesta juvenil va coincidir amb una dura
protesta obrera el maig de 1968 a Pars. Durant
algunes setmanes, obrers i estudiants van ocupar
fbriques i universitats, van aixecar barricades i
van protagonitzar violents enfrontaments amb la
policia.
Els joves universitaris francesos demanaven
posar fi a la societat capitalista en la qual vivien i
volien canviar-la per models basats en la llibertat
i la justcia. La diferncia entre la revolta del Maig
del 68 i els moviments socials anteriors a la guerra
freda s que els joves francesos ja no aspiraven al
model sovitic, massa desprestigiat per la dictadura de Stalin i els seus successors, sin que reclamaven una societat totalment nova.
Malgrat que la revolta va ser sufocada per lEstat francs, el seu impacte va ser molt important
entre els joves de molts pasos, i va ser decisiva per
implantar diferents moviments alternatius com el
pacifisme i lecologisme.

FRONTERES = REPRESSI

LA IMAGINACI
AL PODER

Pamflet aparegut el
Maig de 1968 a Pars.

La joventut estudiantil refusa el futur

que li ofereix actualment la societat,
refusa latur que cada dia lamenaa, refusa lactual universitat que noms li
proporciona una formaci ultraespecialitzada, que, sota el pretext de seleccionar, atorga el coneixement als fills de la
burgesia. Lactual universitat s sols un
instrument de repressi contra totes les
idees no conformes amb els interessos
de la classe dominant.

Aquests sn alguns dels grafits que es van veure a les parets de Pars
el Maig de 1968. Els textos sn una mostra de la rebellia duna joventut que no trobava sortides i a la vegada reflecteixen la imaginaci i la formaci cultural dels estudiants.

La llibertat no s un b
que possem. s un b del
qual,
grcies a les lleis, els
reglaments, els prejudicis i la

Prohibit prohibir.
La llibertat
El que parla sobre lamor
comena
destrueix lamor

Unitat 8

Sigueu realistes. Demaneu limpos-D o s s i e r

9
t
a
Unit
El franquisme i la transici
democrtica (1939-1986)

234

Com a resultat de la Guerra Civil, Espanya es va veure sotmesa

a una dictadura personal basada
en la repressi ms dura i en la
manca de llibertats. La manera
de pensar duna part dels espanyols es va imposar per la fora
de les armes als venuts. Per qu
va durar tant la dictadura? s
cert que el dictador va ser, com
deien els seus partidaris, lartfex de la pau i el benestar del
pas? Quina actitud va tenir amb
Catalunya? En aquesta unitat
aprendrem qu va ser el franquisme, la seva evoluci poltica
i econmica i algunes de les accions dutes a terme per loposici, sempre clandestina, que ens
van permetre tornar a gaudir de
la democrcia. Tamb estudiarem les claus de la transici de la
dictadura a la democrcia.

Franquisme

1939

1951

Segona Guerra Mundial i allament

1940

Fi de la
Guerra Civil.

1945

1953

Fi de la Segona Guerra
Mundial; no-admissi
dEspanya a lONU.

Acords amb els Estats

Units i el Vatic.

El president Companys s afusellat.

PARAULES CLAU
Francisco Franco
Movimiento Nacional
autarquia
Pla destabilitzaci
Joan Carles de Borb
plans de desenvolupament
Assemblea de Catalunya
Constituci de 1978
Estatut dAutonomia de 1979

Celebraci de lOnze de Setembre a Sant Boi lany 1976.

Fi de lallament i canv

Espanya ingressa a lONU.

1955

vi econmic

1975

1973

1963

Miracle econmic

1971

Crisi
final

1969

Pla destabilitzaci.

Assemblea
de Catalunya.

Regnat de Joan Carles I Democrcia

Transici democrtica
1976

1980
1978

Assassinat
de Carrero Blanco.

Mort
de
Franco.

1986

1982

1981
Ingrs
a la CEE.

Surez,
president.
Constituci.

Victria del PSOE

per majoria absoluta.

235

Franco nomena Joan Carles

de Borb successor seu.

Jordi Pujol s elegit president

de la Generalitat de Catalunya.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Conixer els pilars social, poltic, econmic i religis sobre els quals se sustentava el rgim franquista.
2. Conixer la situaci de Catalunya sota el rgim franquista.
3. Explicar les causes de la durada del franquisme.
4. Caracteritzar levoluci econmica del rgim i les seves fases.
5. Conixer algunes de les accions fonamentals de loposici a la dictadura.
6. Conixer els fets poltics i socials ms destacats de la transici democrtica.

El 23 de febrer es produeix
un intent de cop destat militar.

Unitat 9
1. La dictadura franquista

PARAULES CLAU
Francisco Franco

1.1. El general Franco: un dictador

236

Fruit de la victria dels insurrectes sobre els republicans en la Guerra Civil, el general Francisco Franco va imposar una llarga i dura
dictadura. El perode histric de la seva dictadura sanomena franquisme.
Un cop guanyada la guerra (l1 dabril de
1939), Franco va imposar a tot Espanya les seves idees per la fora bruta i el terror. Mai no es
va sotmetre a cap elecci lliure. El seu poder, a
ms, va ser absolut i corrupte: va ser el cap de
lestat i el comandant suprem de tots els exrcits; nomenava i destitua els ministres a voluntat; directament o indirectament, tamb nomenava i destitua els alcaldes, els procuradors
a Corts (una mena de diputats fidels al rgim i
que feien les lleis) i els dirigents de lnic sindicat perms, i tamb, fins
i tot, podia legislar.
Durant el franquisme no es respectaven els drets humans: no hi havia llibertat dexpressi, reuni o associaci. No existien partits poltics
ni sindicats legals, llevat dels oficials: la Falange i el Sindicat Vertical.

1.2. Els suports de Franco

Franco es va mantenir en el poder grcies a suports econmics, socials,
internacionals, militars i religiosos.
Els suports econmics interiors de la dictadura franquista, lanomenada oligarquia*, van ser els mateixos que va tenir durant la Guerra
Civil:
Els terratinents que havien rebutjat la reforma agrria de la
Repblica.
La banca.
La majoria de fabricants.

SABIES QUE...?
El president Companys va ser afusellat el 15 doctubre de 1940 per rebelli
militar, per part dels qui shavien rebellat realment contra la Repblica.
La delegaci comarcal de la Falange al Valls tenia fitxada ms de la meitat
de la poblaci de la comarca. Les fitxes duien una franja blava si el fitxat era addicte, una franja blanca si era indiferent i una franja vermella si era roig.

Font 1. El general Franco, segons una

pintura que el mitifica com a general i
mxim cap militar. El perode anomenat
franquisme (1939-1975) es caracteritza
per la dictadura duna sola persona, el cap
del bndol guanyador duna cruel guerra
civil.
9.1. Has sentit a parlar gaire de Franco i
del franquisme? Qui te nha parlat ms? On
te nhan parlat?

VOCABULA

RI

Oligarquia. Paraula que procedeix del

mot grec OLIGOI, que vol dir pocs. Durant el franquisme es referia als grups
de persones que tot i ser poques en
nombre tenien molt poder econmic i
molta capacitat dinfluncia.

Els suports socials eren formats per persones

didees tradicionals, els perseguits per la revoluci a lEspanya republicana i els sectors poc polititzats (treballadors, encarregats, dependents,
funcionaris...). Les millores econmiques a partir de 1963 tamb van collaborar a ladhesi
duna part ms mplia de les classes populars.
Des del punt de vista internacional, en una
primera fase (1936-1945) Franco va rebre el suport de lAlemanya nazi i de la Itlia feixista. A
partir de 1951 va rebre el suport dels Estats Units
pel seu anticomunisme.
El franquisme, a ms, va disposar del suport
de dues institucions bsiques daleshores: lexrcit i lEsglsia. El primer va constituir leix de la
repressi, especialment en els primers temps. La
segona va qualificar la guerra de croada contra
les forces del mal i va considerar Franco com
un home providencial que havia vingut a salvar
Espanya del comunisme. Daquesta manera,
justificava ideolgicament el nou rgim.
Cal afegir, finalment, que el moviment obrer
i sindical estava venut i que els demcrates i els
republicans havien estat afusellats o shavien exiliat. La censura sobre els mitjans de comunicaci
era total i la policia i la Gurdia Civil podien actuar sense lmit de cap mena.

Font 2. Franco aclamat a la plaa dOrient de Madrid.

Franco va gaudir dun cert suport popular, sense el qual no hauria
pogut durar tant en el poder. s cert, per, que en les manifestacions oficials lEstat organitzava transports collectius de persones per tal daplegar grans multituds.

237

Font 3. Franco presidint la desfilada que commemorava la seva victria sobre el govern legtim de la Repblica.
Lexrcit fou una de les columnes vertebrals del rgim.

A C T I V I T A T S
9.2. Explica amb les teves paraules qu caracteritza una

dictadura. Posa exemples de la dictadura franquista.

Font 4. Franco i les autoritats eclesistiques saludant a
lestil feixista.
LEsglsia catlica va ser un dels suports ms importants del franquisme. Tanmateix, va haver-hi un sector
eclesistic que sempre va ser contrari al franquisme:
lesglsia basca.

9.3. Enumera les cinc raons que et semblin ms impor-

tants que expliquin la durada de la dictadura. Explica per

qu les has triades.
9.4. Elabora un resum esquematitzat dels suports que va

rebre el rgim del general Franco.

Unitat 9
2. Les caracterstiques
del franquisme

PARAULES CLAU
Movimiento Nacional

238

Els elements fonamentals del rgim franquista que no van canviar

mai durant la dictadura sn els segents:
La prohibici dels partits poltics i la manca de llibertats democrtiques.
La repressi de qualsevol mostra doposici.
Larbitrarietat jurdica. Per arbitrarietat jurdica cal entendre el
fet que en ltima instncia tot depenia de la voluntat absoluta de
Franco. Aquest principi, lgicament, s irracional i resulta caracterstic dels feixismes de la dcada de 1930, representats per Hitler i Mussolini.
Laversi per Catalunya i el Pas Basc.
Tanmateix, hi va haver diferncies respecte dels feixismes dels anys
trenta. Les principals diferncies van ser:
El fort component religis catlic oficial (cosa que no es va donar
ni en el nazisme ni en el feixisme).
La pluralitat dels sectors ideolgics en el poder.
Per organitzar el poder poltic, Franco va crear una instituci nica
en qu va intentar fondre totes aquestes tendncies. De primer, ja durant la guerra, aquesta entitat es va anomenar FET y de las JONS (Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional
Sindicalista). A partir del 1958 es va dir Movimiento Nacional.

Font 5. A dalt, bandera falangista; a sota,

bandera carlina. Franco no va basar-se en
un partit nic de naturalesa feixista com
la Falange. Tamb es va recolzar en els
monrquics alfonsins (partidaris dAlfons XIII i de la seva lnia successria), en
els tradicionalistes o carlins (partidaris de
la lnia dinstica carlina) i en les restes
de diversos grups de dretes existents durant
la Segona Repblica.

RECORDA
Font 6. Un dels suports del franquisme va ser la Falange Espaola, fundada per Jos
Antonio Primo de Rivera el 1933. Es tractava dun partit nacionalista espanyol molt
similar als que, a la mateixa poca, governaven a Itlia (el partit feixista) i Alemanya
(el partit nazi).
9.5. Resol aquestes qestions:

a) Busca en una enciclopdia o a Internet la procedncia dels smbols de la Falange (el jou
i les sagetes).
b) Elabora una breu biografia del fundador de la Falange Espaola. Assenyala el seu origen social, la seva formaci, els estudis que tenia i les idees que defens.

El franquisme es va diferenciar del

feixisme i del nazisme pel contingut
religis i pel fet que es recolz en
ms dun sector ideolgic.

Franco sentia una profunda aversi per Catalunya i el Pas Basc com
a nacionalitats amb una llengua i una cultura prpies. Daqu que, al
costat de rojos (Franco va arribar a considerar comunista qualsevol demcrata), la segona acusaci adreada als suposats enemics dEspanya
va ser la de separatistes. Aix, qualsevol catal o basc que defenss la
seva identitat i el seu dret a lautonomia era per a Franco un separatista. Per aix, les identitats nacionals van ser perseguides.

SABIES QUE...?

Font 7. Mesures anticatalanes del franquisme

Abolici de lEstatut dAutonomia
Prohibici de ls pblic de la llengua catalana
Anullaci de tota lobra legislativa del Parlament de Catalunya
Persecuci dels funcionaris de la Generalitat
Trasllat fors fora de Catalunya de moltssims mestres catalanoparlants i
substituci forosa daquests per mestres procedents daltres llocs dEspanya

Daqu que, a Catalunya, encara que tamb hi va haver catalans

franquistes, en la lluita contra el poder dictatorial de Franco coincidissin sovint defensors dels drets nacionals catalans i defensors dels drets
socials, sindicals i poltics. Loposici antifranquista a Catalunya va ser
diferent de la de la resta dEspanya, perqu si b la meitat dEspanya
havia estat venuda en la seva ideologia, Catalunya, com a naci, va ser
doblement venuda: per ser majoritriament desquerres i per ser nacionalista.
Font 8. La repressi de la llengua catalana a lensenyament
En el da de ayer, el excelentsimo seor Gobernador Civil se present de una manera
inesperada en el pueblo de Castelldefels para comprobar la existencia de unas escuelas
laicas y separatistas, como en efecto as ocurra. Uno de los supuestos maestros se encontraba reunido dando clases a unos veinte nios, los cuales respondieron a un breve interrogatorio, manifestando que no se les enseaba el catecismo y que las clases las daban
en cataln.
En el acto dio orden de detencin del presunto maestro [...], que fue conducido por la
Guardia Civil a la crcel, instruyndose las diligencias oportunas, que seran elevadas
con el detenido a las autoridades judiciales competentes.
Solidaridad Nacional (diari falangista), 6 doctubre de 1939.

A C T I V I T A T S
9.7. Digues els trets fonamentals de la dictadura franquista i posan al-

guns exemples concrets.

9.8. Quins sn els elements comuns i les diferncies entre el feixisme dels

anys trenta i el franquisme?

9.9. Quina va ser la diferncia de la prdua de la guerra i el consegent
domini franquista a Catalunya respecte de la resta dEspanya?

Lescriptor giron Carles Rahola i Llorens va ser afusellat pels franquistes

noms pel fet de ser un escriptor catal didees republicanes i catalanistes. Mai no havia militat en cap partit
i tampoc no havia tingut cap crrec
poltic.

239

9.6. Llegeix el text de la font 8 i contesta les

preguntes que hi ha tot seguit:

a) Com qualificava el franquisme el fet
dimpartir classes en catal?
b) Seria un delicte en una democrcia el
que feia el mestre detingut?
c) Avui dia, seria legal que un governador
civil mans a la Gurdia Civil que detingus alg i el ports a la pres per fer les classes en catal? I per qualsevol altra ra?

Unitat 9
3. Les fases del franquisme
PARAULES CLAU

3.1. La primera fase del franquisme:

Segona Guerra Mundial i allament (1939-1951)
Durant els primers anys de la postguerra (1939-1945), el rgim del general Franco sassemblava molt al nazisme alemany i al feixisme itali.
Els seus governs eren formats per militars i falangistes i algun civil monrquic. Va ser un temps en qu la misria va caure sobre els treballadors
i els pagesos (els aliments estaven racionats) i de durssima repressi.
Lany 1945, per, les circumstncies exteriors van canviar. Amb
la derrota de Hitler i de Mussolini i el triomf de les democrcies i dels
comunistes sovitics, el rgim de Franco va quedar com el darrer feixisme important dEuropa. LONU no va admetre Espanya com a
membre. I, ms endavant, la seva Assemblea General va aconsellar als
pasos membres que retiressin els seus ambaixadors a Espanya i que
bloquegessin econmicament el rgim.
La Guerra Civil havia devastat econmicament Espanya. Els principis feixistes dintervencionisme (lanomenada autarquia) es van aplicar
prcticament fins al 1959. Aix suposava el control directe de leconomia per part del govern, que dictava els sous i els preus, subministrava
les primeres matries i distribua els productes.
240

autarquia

SABIES QUE...?
El racionament de productes bsics
va durar oficialment fins a lany 1952.

Font 9. Dades de la repressi (1939-1951)

Un de cada nou espanyols era a la pres.
Ms de 25 000 persones van ser afusellades.
Hi havia ms de 100 000 sentncies de penes de mort
(encara que no totes es van complir).
Hi havia 500 000 persones exiliades.
Catalunya tenia 350 000 exiliats.
A Catalunya es van executar 3 000 persones.

270 719
233 373

159 392
124 423
74 095

Any
1939

1940

1941

1942

1943

Font 10. Poblaci de presoners a Espanya (1939-1943).

9.10. En quins anys es produeix un ndex de repressi ms

alt segons aquesta font? Amb quina fase de la Segona Guerra Mundial es corresponia?

Font 11. Franco i Hitler a Hendaia. Els aspectes externs del franquisme sidentifiquen amb els feixismes europeus: camisa blava, salutaci
aixecant el bra, militaritzaci de la poltica, etc.
9.11. Quins eren els suports diplomtics internacionals de Franco abans

de 1945?

Lideal era aconseguir no dependre

de lexterior i autoabastir-se. Per aix, en una societat industrial, era impossible, ja que Espanya sempre ha
patit, i encara pateix, escassetat de
fonts denergia i no disposa de gaires
primeres matries. El resultat va ser
lestraperlo, s a dir, la venda sota m
de productes necessaris per a lalimentaci o la indstria a un preu molt
superior al marcat, la corrupci i lempobriment general de la poblaci.
El nivell de renda nacional no es
va poder recuperar fins a lany 1953,
divuit anys desprs dacabada la
Guerra Civil.

Font 12. Els primers anys de la postguerra van ser anys de misria. La poblaci anava a lAuxili Social per recollir aliments o als menjadors comunitaris.

Font 13. Dades socioeconmiques de la primera fase del franquisme

60
8068
8000

8100

50

241
6900

40
6000
5716
30

20
1930

4000
1940
Primari

Secundari

1935

1950

Mineria
Metallrgia
Txtil
Agricultura

120
110
100
90
80
70
60
50
40

19
4
19 5
4
19 6
4
19 7
4
19 8
4
19 9
5
19 0
5
19 1
5
19 2
5
19 3
54

9
19
3

19
3

30
20
0

1950

1954

Evoluci de la renda per cpita (en pessetes).

Evoluci de la poblaci activa per sectors (%).

19
3

1945

Terciari

Variacions del salari obrer (en pessetes de 1930).

9.12. Resol aquestes qestions amb les informacions que et donen els grfics:
a) A partir daquests tres indicadors, digues quina va ser la situaci econmica
dEspanya en els anys de la Guerra Mundial i de lallament internacional.
b) Qu et sembla que indica laugment del
sector primari de 1930 a 1940? Sabries
aventurar alguna explicaci?
c) Quin any es comen a recuperar la situaci econmica dabans de la guerra?
d) Els sous, tamb van tornar a ser els mateixos dabans de la guerra?

Unitat 9
3.2. La segona fase del franquisme:
la fi de lallament i el canvi econmic (1951-1963)
PARAULES CLAU

242

Una circumstncia internacional, la guerra freda, va suposar la fi de

lallament diplomtic del franquisme.
Efectivament, el 1950 lONU va anullar lallament contra Espanya, al mateix temps que els Estats Units li concedien els primers crdits. El 1953, els Estats Units signaren amb Espanya uns acords de
collaboraci militar. Per conjurar el
perill comunista, els Estats Units
saliaven amb qui fos, encara que el
seu aliat no fos democrtic. El mateix any, el Vatic va signar tamb
un acord amb el rgim franquista.
Leconomia del pas, tot i recuperar-se lentament, va arribar a una situaci tan preocupant pels volts de
1957 que gaireb es va viure un
collapse. Davant daquest problema, Franco va donar entrada al govern a un grup de tcnics econmics,
molt catlics, que no eren ni falangistes, ni tradicionalistes, ni militars.
Aquests tcnics van preparar lanomenat Pla destabilitzaci.
Aquest pla va consistir en la modificaci de lautarquia i en la reconversi de leconomia del pas en un model capitalista normal. Desprs
dun parell danys molts durs (1959-1961), les expectatives i el nivell
de vida van comenar a millorar clarament.

3.3. La dcada del miracle econmic (1963-1973)

Entre 1963 i 1973 el rgim franquista va fer alguns canvis que aparentment pretenien suavitzar la dictadura. El fet ms destacat va ser la
proclamaci per part de Franco del prncep Joan Carles, nt dAlfons XIII, com a successor seu a ttol de rei lany 1969.

Pla destabilitzaci
Joan Carles de Borb

Font 14. Franco i el president dels Estats

Units, Eisenhower, a Madrid el 1959. La
visita del cap de lEstat nord-americ simbolitz la fi de lallament internacional
dEspanya.
9.13. Respon aquestes qestions a partir de
la font 14:
a) Descriu el canvi daliances internacionals del rgim franquista produt a la fi de
la Segona Guerra Mundial.
b) Quins aspectes van canviar en poltica
interior? Quins van continuar igual?

Font 15. Lleis que van liberalitzar el franquisme

La Llei orgnica de lEstat (1966), la Llei de Premsa (1965) i la Llei de llibertat religiosa (1965) van afavorir una certa suavitzaci de la dictadura. Amb la primera, les
Corts, una assemblea creada el 1942 i nomenada directament o indirectament per
Franco, passaven a tenir funci legislativa i no pas deliberativa o consultiva com fins
aleshores. Amb la llei de premsa es va suprimir la censura prvia, tot i que el govern podia segrestar les revistes i els diaris, i amb la llei de llibertat religiosa es va permetre el
culte no catlic.

SABIES QUE...?
Lany 1959, Espanya va estar a punt
de quedar-se sense petroli per manca de diners pblics per pagar-lo.

Font 16. Discurs del prncep Joan Carles per acceptar el nomenament com a successor a ttol de rei (23 de juliol de 1969)

Alfons XIII 1906

(1886-1941)

Victria Eugnia
de Battenberg
(1887-1969)

Joan de Borb
i de Battenberg
comte de
Barcelona
(1913-1993)

Sofia de
Grcia
(n. 1938)

Mi general, seores ministros, seores procuradores: plenamente consciente de la responsabilidad que asumo, acabo de jurar, como sucesor a
ttulo de rey, lealtad a S. E. el jefe del Estado y fidelidad a los principios
del Movimiento Nacional y leyes fundamentales del reino.

Helena
(n. 1963)

9.14. Contesta aquestes preguntes a partir de la font 16:

a) Del que avui vivim polticament a Espanya sota la monarquia de Joan

Carles I, qu no sadiu amb aquest text?
b) Qu era el Movimiento Nacional?

Font 18. Estructura de la poblaci activa per sectors (%)

Primari

Secundari

Terciari

1960

39,70

32,98

27,32

1970

29,11

37,28

33,61

1971

29,6

37,4

34

1972

26,2

36,5

37,3

1973

24,1

36,5

39,4

Font 19. Creixement i renda per cpita (1963-1973)

Creixement econmic anual: del 4 % al 7 %
Creixement anual de la renda per cpita: del 5 % al 6,5 %
Creixement del producte industrial de la dcada: 160 %

Cristina
(n. 1965)

Maria Merc de
les Dues Sicilies
(1910-2000)

Joan
Carles I
(1975-...)
(n. 1938)

Alfons
(1941-1956)

Felip de
Borb i Grcia
prncep
dAstries
(n. 1968)

Font 17. Arbre genealgic de la famlia del rei Joan

Carles.

Aquests petits canvis van permetre a una part de la societat espanyola criticar la dictadura i demanar un mbit ms gran de llibertat.
Fou per aix que a partir de lany 1969 el franquisme va tornar a mostrar la seva cara ms dura. Va ser aleshores quan dins del franquisme
es van comenar a identificar dos grans grups: els partidaris dun progressiu procs dobertura poltica (els aperturistes) i els partidaris de
tancar-se en banda (els del bnquer).
Des dun punt de vista econmic, aquesta dcada es va caracteritzar
per un creixement espectacular de la producci i un desenvolupament
tamb extraordinari de la indstria.

Any

1962

1935

RECORDA
Durant la dcada dels anys seixanta
del segle XX Espanya va passar a ser
un pas desenvolupat.

9.15. A partir de les dades de les fonts 18 i

19, contesta aquestes preguntes:

a) Qu indiquen les xifres daquests dos
quadres?
b) Compara-les amb les de lpoca immediata de la postguerra. A quines conclusions
pots arribar?

243

Unitat 9

Foto: Xavier Miserachs (1965).

Tres van ser els motors daquest creixement econmic:

Font 20. Platja de la Costa Brava a la dcada de 1960.

El turisme procedia dels pasos desenvolupats que trobaven a Espanya bons preus i un paisatge natural molt valorat,
especialment a la costa. Aquest turisme va aportar moltes
divises*, que van servir per finanar projectes industrials.

244

Font 21. Emigrants a punt de sortir cap a Europa des de lestaci de Frana (Barcelona).
Lexpansi econmica dEuropa va produir llocs de treball
que no volien ser ocupats pels habitants daquells pasos.
Molts espanyols van emigrar per treballar a lestranger. Amb
aix el franquisme aconseguia que els ndexs datur es mantinguessin baixos i bona part dels sous dels emigrants retornaven a Espanya amb monedes europees ms fortes que la
pesseta.

Font 22. Nau de muntatge de motocicletes de lempresa Moto

Guzzi-Hispania (Barcelona, 1958).
Moltes empreses estrangeres es van installar a Espanya
perqu els sous dels treballadors eren ms baixos que en altres pasos i, alhora, la repressi franquista sobre els obrers
no feia perillar amb vagues la productivitat i els beneficis.

Aquesta expansi econmica, que va ser impulsada a travs dels anomenats plans de desenvolupament, va provocar un xode del camp a
la ciutat que no tenia precedents en la histria dEspanya. Catalunya va
ser una de les zones dEspanya que ms immigraci va rebre. Durant
aquesta dcada, Espanya va passar definitivament a ser un pas desenvolupat dins del grup dels deu pasos ms industrialitzats del mn.
s un error atribuir-ne el mrit al general Franco, el qual, en aquella poca, anava esdevenint una figura decorativa que no entenia la
complexitat de la situaci econmica i les decisions dels seus ministres.
El desenvolupament econmic i les noves generacions que no havien
viscut la guerra van fer del final del franquisme una poca de constant
agitaci i reivindicaci. Tamb va ser en aquesta poca quan va fer laparici un fenomen que encara avui arrosseguem: les activitats dETA*.

PARAULES CLAU
plans de desenvolupament

VOCABULA

RI

ETA. Sigla de lexpressi Euskadi Ta Askatasuna, que en uscar vol dir Euskadi i Llibertat. Es tracta duna organitzaci armada independentista basca
lobjectiu de la qual s la independncia del Pas Basc (Euskadi) respecte de
lEstat espanyol i del francs.

3.4. La crisi del sistema i la fi del franquisme

(1973-1975)
Els darrers anys del franquisme van ser molt agitats: mobilitzacions
obreres, vagues en nombrosos serveis (sanitat, ensenyament...) i atemptats terroristes, entre els quals destaca lassassinat del primer president
del govern franquista, lalmirall Carrero Blanco, el desembre de 1973,
a mans dETA.
Des dun punt de vista econmic, lany 1973 marca linici duna
profunda crisi en tots els pasos occidentals a causa, entre altres factors,
de laugment dels preus del petroli. La crisi econmica, que va comportar un augment de latur, una puja dels preus, la fallida dempreses,
va coincidir precisament amb les acaballes del franquisme.
A finals doctubre de 1975 Franco
va emmalaltir de manera irreversible.
El president del govern Arias Navarro
anunciava plors al pas la mort del
dictador, esdevinguda la matinada
del 20 de novembre. Una etapa de la
histria dEspanya shavia acabat.

Font 23. Estat en qu qued el cotxe de

lalmirall Carrero Blanco desprs de latemptat dETA. Les conseqncies de la seva desaparici es van fer notar de seguida
en un enduriment del rgim poltic i en la
progressiva degradaci del franquisme.

245
Font 24. Carlos Arias Navarro
(1908-1989) fou lltim president
del govern del franquisme i el primer del regnat de Joan Carles I.
Davant el creixement de les protestes
laborals i poltiques, Arias Navarro,
opt pel retorn a lautoritarisme.

A C T I V I T A T S
9.16. Enumera un aspecte poltic, un de social i un deconmic de cada

Font 25. Davant de la capella ardent del

dictador van desfilar gaireb mig mili de
persones. La fotografia mostra el seu enterrament al Valle de los Cados.

fase del franquisme.

9.17. Elabora un fris cronolgic de cada fase en qu destaqui la simultanetat de fets poltics, socials i econmics.
9.18. Sabries explicar amb exemples qu va ser lautarquia econmica?

RECORDA

Busca en una enciclopdia o en un diccionari histric qu volen dir els

termes mercat negre i estraperlo.

El franquisme va ser una dictadura

personal del general Franco que va
durar 39 anys (1936-1975).

9.19. Per qu els Estats Units van aliar-se amb lEspanya de Franco?

Unitat 9
4. Loposici al franquisme
SABIES QUE...?

4.1. Loposici antifranquista durant la fase de guerra

mundial i allament (1939-1951)
Acabada la guerra es va reorganitzar de seguida la lluita armada contra
el franquisme a diversos indrets dEspanya: el maquis. La CNT, en el
camp sindical, i el PSUC a Catalunya i el PCE a la resta dEspanya, en
el camp poltic, van prosseguir una tasca de reorganitzaci i resistncia.
A Catalunya, a ms, es van formar clandestinament el Front Nacional
de Catalunya (FNC) i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
Quant a la identitat catalana, destaca una tmida represa: lEditorial Selecta, de Josep M. Cruzet, inici la publicaci dobres en catal
i la revista artstica Dau al Set va arribar a tenir renom internacional.

4.2. Loposici antifranquista durant la fi

de lallament i el canvi econmic (1951-1963)

246

Amb la fi de lallament internacional i la dura repressi policial a linterior, loposici antifranquista prcticament no va poder emprendre
cap acci seriosa. Per lempitjorament de la situaci econmica del
perode 1957-1960, especialment dura entre els treballadors a causa de
latur i lencariment del nivell de vida, va provocar algunes manifestacions i vagues a la fi de la dcada dels cinquanta.
Tamb van ser significatives les primeres protestes i vagues estudiantils universitries dels anys 1956 i 1957. Des de 1951 la majoria
de loposici antifranquista va abandonar la lluita armada i va proposar la reconciliaci nacional i la prctica de vagues generals pacfiques
com a forma de lluita.

Els maquis van continuar la lluita a diversos indrets dEspanya, sobretot a

partir de 1944, quan Frana va ser
alliberada. Aquell any va tenir lloc a la
Vall dAran una batalla entre el maquis i lexrcit espanyol comandat pel
general Moscard. A Catalunya els actes del maquis acaben lany 1960
amb la mort de Quico Sabater a mans
de la Gurdia Civil a Sant Celoni.

Font 26. El 14 de novembre de

1963, el diari francs Le Monde
public una entrevista a labat
de Montserrat, Aureli M. Escarr, en qu criticava el rgim
franquista i defensava la realitat nacional catalana.
9.20. Resol aquestes qestions:

a) Busca en una enciclopcia o a

Internet quines van ser les conseqncies daquestes declaracions.
b) Quin paper tingu Montserrat
en la resistncia antifranquista?

Font 27. Josep M. Cruzet va ser autoritzat

a publicar llibres en catal dautors anteriors a la Guerra Civil, per va aprofitar
per donar veu a escriptors del seu temps.

Pel que fa a Catalunya, destaquen

daquests anys dos fets: a lexterior,
lelecci per part dels parlamentaris
exiliats que quedaven vius de Josep
Tarradellas i Joan com a president
de la Generalitat; a linterior, els incidents del Palau de la Msica coneguts com els fets del Palau (19 de
maig del 1960).

Font 28. Els fets del Palau.

En un concert de lOrfe Catal al qual assistien ministres franquistes estava programat El Cant de la Senyera. El governador civil el va prohibir.
Aleshores uns dos-cents joves van comenar a cantar-lo amb part del pblic. La policia va fer diverses detencions que van culminar en la del responsable: Jordi Pujol i Soley. Aquest va ser jutjat per un consell de guerra
sumarssim que el va condemnar a set anys de pres per rebelli militar.

4.3. Loposici antifranquista des de 1964 fins a la

mort de Franco (1975)
La dcada dels seixanta destaca a Catalunya per la formaci del sindicat
Comissions Obreres (CCOO), el 1964, a lesglsia de Sant Medir de
Barcelona. A travs de CCOO, i mitjanant les reivindicacions laborals
i socials, la classe obrera comen a identificar-se amb la identitat nacional catalana. El fet que lacte fundacional de CCOO tingus lloc en
una parrquia va indicar un canvi en el si de lEsglsia. Molts sacerdots
van comprometres amb la lluita per la llibertat i la justcia social.
Tamb cal esmentar la creaci el 1971 de lAssemblea de Catalunya, grup que aplegava partits, sindicats, persones a ttol individual,
etc., que es propos fer activitats pbliques per assolir la llibertat (de
reuni, associaci, expressi i manifestaci), lamnistia (lanullaci
de considerar delicte all que havien fet els presos poltics) i lEstatut
dAutonomia (un retorn a la situaci poltica anterior a la Guerra Civil).

PARAULES CLAU
Assemblea de Catalunya

A C T I V I T A T S
9.21. Busca informaci sobre tres lders poltics de loposici antifranquis-

ta. Fes-ne una biografia en qu constin el lloc de naixement, els anys de vida, el partit al qual pertanyia, les idees poltiques i les accions de lluita.
9.22. Amplia la informaci sobre els fets del Palau i redactan un infor-

me. Desprs, busca tamb informaci sobre lAssemblea de Catalunya i

elabora una fitxa sobre alguns dels seus dirigents.

Font 29. Alguns sacerdots van arribar a

ser dirigents importants de CCOO. Ns
un exemple el jesuta Joan N. Garca-Nieto, el qual va ser un lder sindical important al Baix Llobregat que va professar
tres fidelitats: a lEsglsia, al sindicat
CCOO i al partit comunista (PSUC).

247

Unitat 9
5. La transici a la democrcia (1975-1986)
Sentn per la transici el pas de la dictadura franquista a un rgim democrtic (1975-1981). Aquesta es va
iniciar amb la mort de Franco, que va donar lloc a la proclamaci de Joan Carles I com a rei. Duna banda, lestat franquista (exrcit, policia, justcia, funcionaris...) continuava sent fort, tot i que sense legitimitat democrtica. De laltra, loposici, activa per dispersa, no tenia prou fora. Durant dos anys va haver-hi tensi i incertesa i es van viure fets especialment greus.

248

Font 30. Enterrament de les vctimes de latemptat dAtocha

(gener de 1977).

Font 31. El president Adolfo Surez durant una de les sessions

al Congrs dels Diputats.

Un dels problemes greus va ser lanomenada massacre dAtocha, en la qual uns pistolers dextrema dreta van irrompre
en un despatx dadvocats laboralistes i els van assassinar per
la seva vinculaci amb loposici.

Adolfo Surez substitu Arias Navarro en la presidncia del govern el 1976. Inici la democratitzaci del rgim amb una primera iniciativa: laprovaci de la Llei de reforma poltica per les
darreres Corts franquistes.

Espanya

Altres 7,91 %
EC 0,75 %
UC-DCC 0,95 %
PSP 4,46 %
PNB 1,60 %
PDC 2,78 %
AP 8,34 %

Catalunya

UCD 34,72 %

Altres 6,2 %
AP 3,5 %
EC 4,5 %
UC-DCC 5,6 %

PSC-PSOE 28,4 %

PDC 16,8 %
PCE 9,24 %
PSUC 18,2 %
PSOE 29,25 %
Abstenci 21 %

UCD 16,8 %
Abstenci 20,7 %

AP: Aliana Popular; DCC: Democrcia Cristiana de Catalunya; EC: Esquerra de Catalunya; PCE: Partit Comunista dEspanya;
PDC: Pacte Democrtic de Catalunya; PNB: Partit Nacional Basc; PSC: Partit dels Socialistes de Catalunya;
PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol; PSP: Partit Socialista Popular; PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya;
UC: Uni del Centre; UCD: Uni de Centre Democrtic.

Font 32. Resultats de les eleccions generals del 15 de juny de 1977.

La segona iniciativa dAdolfo Surez, aplicant la Llei de reforma poltica, va consistir a legalitzar els partits de loposici democrtica, incloent-hi el comunista, i a convocar eleccions democrtiques. El mes de juny de 1977 va sortir-ne vencedor al capdavant
duna coalici centrista, Uni de Centre Democrtic (UCD), on saplegaven demcrates i franquistes aperturistes. En aquestes
eleccions els partits que es reclamaven directament hereus del franquisme no van superar el 2 % dels sufragis.

Un cop aprovada la Constituci de

1978 es van dissoldre el Congrs i el Senat i
es va procedir a convocar noves eleccions,
que va guanyar la UCD i el mateix Adolfo
Surez. A Catalunya, per, en totes les eleccions legislatives sempre va quedar primer el
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSCPSOE), que configur, amb el PSUC i, ms
tard, amb Iniciativa per Catalunya, una majoria absoluta o relativa desquerres.
El 1979 es van convocar les primeres
eleccions municipals democrtiques des de
feia ms de quaranta anys. Lesquerra, representada pels socialistes i els comunistes,
va obtenir una representaci important.
El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrs es votava un nou president del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, es va produir un intent de
cop destat. Poc desprs, lany 1982 va guanyar les eleccions generals
el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el seu lder, Felipe Gonzlez, va ser president del govern fins al 1996. Una data significativa va
ser lingrs dEspanya a la Comunitat Econmica Europea el 1986.
Amb el triomf del PSOE i lingrs a la CEE es pot afirmar que la transici shavia acabat.
Per a Catalunya, la democrcia va significar el restabliment de la
Generalitat amb el retorn de lexili del president Josep Tarradellas
(1977) i laprovaci de lEstatut dAutonomia de 1979, que configurava un poder autnom, per b que limitat. El 1980 Jordi Pujol, lder
de la coalici nacionalista Convergncia i Uni (CiU), va ser elegit per
primera vegada president i, al llarg de ms de vint anys, va anar guanyant les successives eleccions fins a la seva retirada el 2003.

Font 33. El Parlament i el Senat durant

el 1977 i part del 1978 van redactar una
Constituci que va ser sotmesa a referndum popular i sancionada pel rei Joan
Carles a finals de desembre de 1978.

249

PARAULES CLAU
Constituci de 1978
Estatut dAutonomia de 1979

A C T I V I T A T S
9.23. Elabora un fris cronolgic
dels principals fets esdevinguts
entre 1975 i 1992.
9.24. Quins elements fan possi-

ble afirmar que, des de 1977, Espanya s una democrcia?

9.25. Esmenta els presidents del

Font 34. El president Tarradellas adreant-se als ciutadans des del balc del palau de
la Generalitat el dia del seu retorn a Catalunya (23 doctubre de 1977).

govern que hi ha hagut a Espanya

des de 1977 i indica el nom del
seu partit poltic.

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
Un cop guanyada la guerra, Franco va imposar una despietada
dictadura sobre els espanyols. Amb una part dels espanyols
venuts i empresonats i una altra gran part exiliats, sembla impossible que hi hagus alg que shi resists. Doncs s, alguns
espanyols van mantenir un combat armat amb els franquistes
que va durar fins a lany 1963. Aquesta resistncia armada es
coneix amb el nom de maquis. Abans que la histria els condemni a loblit, cal conixer i valorar les seves accions.
TASCA
En grups de tres, heu de fer un treball en qu expliqueu el fenomen del maquis, les seves accions ms importants, la seva exGrup de maquis al Pirineu.
tensi geogrfica i la ressenya dels principals guerrillers. El treball ha docupar entre cinc i set pgines i sha de presentar en format Word. A ms, ha incloure-hi un bon reportatge
fotogrfic. Desprs, lheu de presentar davant la classe en format PowerPoint.
PROCS
Per poder elaborar aquest treball us proposem que seguiu lesquema segent. Els subapartats sn noms orientatius
i podeu redactar altres entrades o canviar les proposades.

250

1. El context.
1.1. Anys de repressi, de dictadura i de penria.
1.2. Una resistncia poltica desorganitzada.
1.3. La fi de la Segona Guerra Mundial.
1.4. Primers indicis de protestes populars.
1.4.1. Primeres vagues.
1.4.2. La vaga dels tramvies de Barcelona.
2. El maquis: la resistncia armada al franquisme.
2.1. Origen del terme maquis. Sinnims.
2.2. Bandits o resistents antifranquistes.
2.3. Els suports.
2.3.1. Organitzacions poltiques.
2.3.2. Ajudes civils (pas de fronteres, intendncia...).
2.3.3. Ajudes i oblits internacionals.
2.4. Les armes i lequipament.
2.5. El maquis i la propaganda antifranquista.
2.6. El mapa del maquis a Espanya.

3. La invasi maquis de la Vall dAran.

3.1. Context internacional.
3.2. Els fets.
3.3. El fracs de lacci.
4. Fitxa biogrfica i accions de guerrillers importants.
4.1. A Catalunya.
4.1.1. Francesc Sabat.
4.1.2. Jos Luis Fecerias.
4.1.3. Marcell Massana.
4.1.4. Ramon Vila.
4.2. A la resta de lEstat (Andalusia, Astries, serra dAlbarracn, Galcia...)
5. La fi del maquis.
5.1. La repressi.
5.1.1. De lexrcit a la Gurdia Civil.
5.2. Loblit del maquis.
5.3. La rehabilitaci del maquis.

UNS ADVERTIMENTS

RECURSOS

No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no conegueu.

No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
Atesa la dificultat del tema, demaneu, quan ho necessiteu, ajuda al professor o professora.

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web

www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-14).

Internet

Esquema de la unitat
EL FRANQUISME

va ser

es va caracteritzar per

conseqncia
de la Guerra Civil

la falta
absoluta de
democrcia

una dictadura personal

del general Franco

que es va mantenir en
el poder grcies a

larbitrarietat
jurdica

repressi
policial
va passar per quatre fases

suport de
loligarquia
econmica

suport dels
sectors
socials
conservadors

suport de sectors
poltics (Falange,
tradicionalistes,
monrquics)

suport de
lexrcit i
lEsglsia

circumstncies
internacionals

la Segona Guerra Mundial

i lallament (1939-1951)
la fi de lallament i el canvi
econmic (1951-1963)
la dcada del miracle
econmic (1963-1973)
la crisi final (1973-1975)

a partir de la mort de Franco

(1975) sinicia

guerra freda

Llei de
la reforma
poltica

pactes amb
els Estats
Units (1953)

primeres
eleccions
(1978)

acord amb
el Vatic
(1953)

Constituci
de 1978
Estatut de
1979

la transici
democrtica

PSOE
al poder
(1982)

entrada
a la CEE
(1986)

251

Unitat 9
Movimiento Nacional 2.

Resum grfic
Francisco Franco 1.1.

El Movimiento Nacional s el partit nic que, a partir de

1958, recollia totes les tendncies addictes al rgim.

Francisco Franco s el dictador que mitjanant un cop destat i

una guerra illegal va imposar a tot Espanya les seves idees per la
fora bruta i el terror.

252
autarquia 3.1.

Lautarquia s el control directe

de leconomia per part del govern. Provoc misria i pobresa
entre la poblaci.

Pla destabilitzaci 3.2.

El Pla destabilitzaci s la modificaci de lautarquia, tot reconvertint leconomia del pas en un

model capitalista normal.

Joan Carles de Borb 3.3.

plans de desenvolupament 3.3.

El prncep Joan Carles de Borb, nt dAlfons XIII, s proclamat per

Franco com a successor seu a ttol de rei lany 1969.

Els plans de desenvolupament sn una iniciativa dels

governs franquistes que van permetre a Espanya convertir-se en un pas desenvolupat i situar-se dins del grup
dels deu pasos ms industrialitzats del mn.

Assemblea de Catalunya 4.3.

Constituci de 1978 5.

253

LAssemblea de Catalunya, creada el 1971, s un moviment que agrupava totes les forces poltiques democrtiques catalanes enfront la dictadura franquista.
Les seves reivindicacions eren llibertat, amnistia i
Estatut dAutonomia.

La Constituci de 1978 s el document que configura lEstat espanyol

com una democrcia, de rgim monrquic, que organitza el territori
en comunitats autnomes.

Estatut dAutonomia de 1979 5.

LEstatut dAutonomia, aprovat en

referndum pel poble catal el 25 doctubre de 1979, s el conjunt de normes
bsiques que regeixen Catalunya i la
doten dun autogovern organitzat polticament a travs de la Generalitat.

AC T I V I TAT S

7
9
t
a
t
i
Un
La dictadura franquista
Ordena les cinc afirmacions segents segons la importncia que tu els dnes. Justifica les
raons de la teva ordenaci.
a) El general Franco era el cap o generalssim dels tres
exrcits.
b) El general Franco tenia iniciativa legislativa, s a
dir, podia redactar i promulgar les lleis que volgus.
c) En temps del franquisme es va poder afusellar per
motius poltics sense garanties jurdiques en temps
de pau.
d) Durant el franquisme les llibertats dexpressi,
reuni i associaci estaven rigorosament prohibides
si no eren a favor del rgim.
e) El general Franco no era responsable davant de cap
instituci ni tribunal, noms davant de Du i la histria.

9.26.

Fes un quadre en qu especifiquis els tipus

de suport que va rebre la dictadura franquista i posan algun exemple.
9.27.

254

Llegeix aquests dos textos que tenen relaci amb la condici femenina. Resumeix en una
graella el que diu cada article de la Llei de la Generalitat i busca larticle que es refereix al mateix contingut del codi civil espanyol, encara que digui el contrari. Comparals i valora si les idees del franquisme
eren una reacci del passat o un progrs. Defineix primer qu entens per progrs i pel seu contrari,
reacci. Desprs, respon aquestes preguntes.
a) A quina poca la dona va ser ms igual en drets?
b) Quina legislaci et sembla ms justa? Per qu?
c) Quina idea no explcita sobre la funci de la dona
a la societat hi ha al darrere de lafirmaci de larticle
62 del codi civil de 1968 quan diu: cuando se trate
de cosas que por su naturaleza estn destinadas al
consumo ordinario de la familia, en cuyo caso las
compras hechas por la mujer sern vlidas?
d) Quina legislaci et sembla ms progressista? Quina et sembla ms reaccionria? Per qu?
e) Quins valors va reflectir el franquisme en la legislaci sobre la dona, progressistes o reaccionaris?
Justifica la resposta.
f ) Qu s el codi civil?
9.28.

Llei de la Generalitat de Catalunya sobre la capacitat jurdica de la dona i dels cnjuges

Art. 1. La dona t la mateixa capacitat civil que lhome.
Art. 2. El matrimoni no s causa modificativa de la capacitat
dobrar de la dona.
Art. 3. La llei no concedeix al marit autoritat sobre la muller, ni
li atorga la seva representaci.
Art. 4. Els cnjuges poden exercir professi, ofici, crrec, comer
o indstria que no els impedeixi el compliment dels deures familiars i sense obligar laltre cnjuge.
Art. 5. Cadascun dels cnjuges podr, sense llicncia de laltre,
adquirir per ttol oners o lucratiu, alienar o gravar els seus bns,
comparixer en judici, i, en general, contractar i obligar-se i realitzar tota mena dactes jurdics. Aix no obstant, cap cnjuge no
pot adoptar sense consentiment de l'altre.
Art. 8. Aquesta llei entrar en vigor el dia 1 de gener de 1935.
Per tant, mano a tots els ciutadans de Catalunya que cooperin en
el compliment daquesta Llei i a tots els Tribunals i Autoritats
que la facin complir.
Codi civil de 1968. Aplicable a tot lEstat espanyol
Art. 57. El marido debe proteger a la mujer, y sta obedecer al
marido.
Art. 58. La mujer est obligada a seguir al marido donde quiera que fije su residencia.
Art. 59. El marido es el administrador de los bienes de la sociedad conyugal.
Art. 60. El marido es el representante de su mujer. sta no puede, sin su licencia, comparecer en juicio por s o por medio de procurador.
Art. 61. Tampoco puede la mujer, sin licencia o poder de su marido, adquirir por ttulo oneroso ni lucrativo, enajenar sus bienes, ni obligarse, sino en los casos y con las limitaciones establecidas por la ley.
Art. 62. Son nulos los actos ejecutados por la mujer contra lo dispuesto en los anteriores artculos, salvo cuando se trate de cosas
que por su naturaleza estn destinadas al consumo ordinario de
la familia, en cuyo caso las compras hechas por la mujer sern vlidas. Las compras de joyas, muebles y objetos preciosos, hechas sin
licencia del marido, slo se convalidarn cuando ste hubiese
consentido a su mujer el uso y disfrute de tales objetos.

Llegeix la frase segent del cardenal Gom i

comenta-la: Dios ha hallado en Vuestra Excelencia
digno instrumento para sus planes providenciales sobre la patria.
a) Qui s Vuestra Excelencia?
b) Per qu lanomena instrumento?
c) De qui shavia de salvar la ptria?
d) Qui fou el cardenal Gom?
9.29.

Relaciona linici de cada frase (1, 2, 3) amb

la continuaci corresponent (a, b, c):
1. Un exemple de la destrucci dels partits poltics i
de les llibertats democrtiques...
2. Un exemple de la repressi institucionalitzada de
qualsevol dissidncia...
3. Un exemple de larbitrarietat jurdica...
9.30.

a) ...era el fet que qualsevol llei es basava directament

o indirectament en el fet que era voluntat del cap de
lestat.
b) ...era la prohibici del dret de vaga.
c) ...era lempresonament duna persona per haver
criticat el cap de lestat.

Les fases del franquisme

A continuaci, tens sis fets desordenats en
el temps. Copia la graella en la teva llibreta i posa el
nombre corresponent en la casella per ordre cronolgic. A continuaci, escriu de quina naturalesa s el
fet esmentat (poltica, social o econmica). Finalment, anota a quina fase del franquisme pertany (la
Guerra Mundial i lallament, la fi de lallament i el
canvi econmic, la dcada del miracle i la crisi del
sistema).

9.31.

Nm.
2

Fets
Pla destabilitzaci

Naturalesa

Fase

Econmica

Fi de lallament
i el canvi econmic
(1951-1963)

Nomenament dArias
Navarro com a president
del govern
No-admissi dEspanya
a lONU
Fundaci de CCOO
Fets del Palau
Creaci de lAssemblea
de Catalunya

Elabora un fris cronolgic del perode franquista que va de 1939 a 1951.

9.32.

Explica levoluci de les aliances i els diferents suports internacionals al llarg de les diferents
etapes del franquisme.
9.33.

Llegeix larticle segon de la Llei de les Corts

espanyoles (1942) i digues si sn democrtiques. Argumenta la resposta a partir del que diu el text.
9.34.

Art. 2. Las Cortes se componen de procuradores natos y electivos,

a saber:
a) Los ministros.
b) Los consejeros nacionales de Falange Espaola Tradicionalista
y de las JONS.
c) El presidente del Consejo de Estado, el del Tribunal Supremo
de Justicia y el del Consejo Supremo de Justicia Militar.
d) Los representantes de los Sindicatos Nacionales, en nmero no
superior a la tercera parte del total de los procuradores.
e) Los alcaldes de las cincuenta capitales de provincias, los de
Ceuta y Melilla y un representante por los dems municipios de
cada provincia designado a travs de la Diputacin respectiva.
f ) Los rectores de las universidades.
g) El presidente del Instituto de Espaa, los presidentes de las
Reales Academias que lo componen y el canciller de la Hispanidad.
h) El presidente del Instituto de Ingenieros Civiles. Dos representantes de los Colegios de Abogados. Un representante de los
Colegios de Mdicos. Un representante de los Colegios de Farmacuticos. Un representante de los Colegios de Veterinarios. Un representante de los Colegios de Arquitectos. Sern elegidos por los
decanos y presidentes de los respectivos Colegios Oficiales.
i) Aquellas personas que por su jerarqua eclesistica, militar,
administrativa o social, o por sus relevantes servicios a Espaa,
designe el jefe del Estado, en nmero no superior a cincuenta.

Elabora un informe sobre les caracterstiques de leconomia durant el franquisme i enumeran les diferncies en cadascuna de les seves fases.
9.35.

Llegeix aquest fragment dun article publicat al diari La Vanguardia espaola el 2 de novembre
de 1940 i respon les preguntes segents:
9.36.

vui, dissabte, dia 2 de novembre, es posaran per a la venda

al pblic els segents articles i als preus que sindiquen: patates, a ra dun quilogram per raci, contra lliurament del cup
nmero nou de patates, al preu de 0,75 ptes. el quilogram; cigrons crus, a ra de 2,50 quilograms per raci, contra lliurament
del cup nmero quatre de llegums, al preu de 2,50 ptes. el quilogram; oli a ra dun quart de litre per raci, contra lliurament
del cup nmero vuit doli, al preu de 3,75 ptes. el litre.

a) A quin perode del franquisme fa referncia?

b) De qu tinforma aquesta font?
c) Quina situaci reflecteix quant a les condicions de
vida generals? Quines neren les causes?

AC T I V I TAT S

Les caracterstiques del franquisme

255

AC T I V I TAT S

7
9
t
a
t
i
Un
Observa les quatre fotos corresponents al
perode 1963-1973 a Catalunya i redacta un peu per
a cada imatge que digui a quin fet histric del perode es refereix.

9.37.

Loposici al franquisme
9.38.

Llegeix el text i respon les preguntes:

Les primeres manifestacions massives

a mobilitzaci poltica, que ja des de llavors se sintetitz en

la trilogia Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia, prengu una gran volada molt aviat, quan, els dies 1 i 8 de febrer, milers i milers de persones ocuparen els carrers de Barcelona i altres
poblacions, cridats per lAssemblea de Catalunya, la qual es confirm com lnic organisme capa daglutinar la immensa majoria de forces democrtiques. [...]
Les manifestacions de febrer van fer que el prestigis diari Le
Monde parls del desafiament catal. Amb aquestes grans mobilitzacions, Catalunya se situ a lavantguarda de la lluita democrtica a tot lEstat espanyol, amb un gran element diferenciador: al mateix temps que es reclamaven les plenes llibertats i
lamnistia, sexigia el retorn a lautogovern.
De la dictadura a la democrcia:
Catalunya, 1973-1983. LAven.

256

a) Quins sn els trets fonamentals a la Catalunya dels

primers temps posteriors a la mort de Franco?
b) Pregunta als teus pares o familiars qu va ser lAssemblea de Catalunya. Qu s el que va aglutinar les
persones i les entitats que en formaven part?

La transici a la democrcia (1975-1986)

Busca informaci sobre Adolfo Surez i digues els punts bsics de la seva biografia poltica, tant
durant el franquisme com en la democrcia.
9.39.

Busca informaci sobre els partits poltics

que van concrrer a les eleccions del 15 de juny de
1977, explica la seva tendncia poltica i digues quins
eren els seus principals lders.
9.40.

Resol aquestes qestions a partir dels grfics i la informaci de la font 32 (pgina 248):
a) A partir dels resultats de les primeres eleccions
lliures desprs de quaranta anys de franquisme, quin
et sembla que era el pensament poltic espanyol?
b) Quines diferncies hi havia entre els resultats
espanyols en general i els de Catalunya en particular?
A qu atribueixes aquest fet?
c) Quins van ser els resultats dels partits que es reclamaven hereus del franquisme?
9.41.

2. Enumera les principals caracterstiques de la dictadura franquista i indica alguns dels perjudicis que
va causar a Catalunya.
3. A continuaci tens una foto i un text. Relacionals i digues com tinformen sobre algun tipus de causes

que van enfortir la pervivncia del franquisme. Desprs, respon les preguntes que hi ha a continuaci.

rente al peligro que amenaza al mundo occidental, los gobiernos de

los Estados Unidos y de Espaa, deseosos de contribuir al mantenimiento de la paz y de la seguridad internacional con medidas de previsin que aumenten su capacidad y la de las dems naciones que dedican
sus esfuerzos a los mismos altos fines, para poder participar eficazmente
en acuerdos sobre la propia defensa, han convenido lo siguiente:
Artculo primero: En consonancia con los principios pactados en el convenio relativo a la ayuda para la mutua defensa, estiman los gobiernos
de Estados Unidos y Espaa que las eventualidades con que ambos pases pudieran verse enfrentados aconsejan que sus relaciones se desenvuelvan sobre la base de una amistad estable, en apoyo de la poltica que refuerza la defensa de Occidente.

El Cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els far ms triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
Que volei! Contemplem-la
en sa dola majestat!
Oh, bandera catalana!,
nostre cor ts ben fidel:
volars com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens durs:
voleiant al grat de laire,
el cam assenyalars.
Dna veu al teu cantaire,
llum als ulls i fora al bra.
JOAN MARAGALL

a) A quins fets es refereixen, tant la foto com el text?

b) Qu volen dir les expressions Frente al peligro que amenaza al
mundo occidental, las eventualidades con que ambos pases pudieran verse enfrentados i defensa de Occidente? Quin context
internacional explica aquestes expressions?
c) Quina mena de causa reflecteixen que expliqui la pervivncia
del franquisme en el poder?
4. Resumeix els trets principals de levoluci econmica dEspanya

durant el franquisme i indica els factors que expliquen el desenvolupament econmic de la dcada dels anys seixanta.
5. Llegeix aquesta can, prohibida pel govern en el concert que

lOrfe Catal dedic al centenari del poeta Maragall al Palau de

la Msica (1960). A continuaci, fes les activitats:
a) Per qu creus que un governador civil franquista havia de prohibir en un concert que es cants aquesta can?
b) Coneixes algun exemple en qu en un concert shagi prohibit alguna can per la seva lletra des del 1979? Es podria prohibir la lletra duna can en un concert avui per motius poltics? Per qu?
6. Elabora un quadre sinptic sobre les activitats principals de lo-

posici antifranquista.
7. Fes un fris cronolgic de la transici a la democrcia i comental.

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

1. Explica qu va ser el franquisme i esmenta els suports que va rebre.

257

Dossier

Unitat 9

La Constituci de 1978
i lEs ta tut dA utonomia de 1979
La Constituci de 1978 configura lEstat espanyol com una democrcia de rgim monrquic, que organitza el territori en
comunitats autnomes en les quals es distingeixen les nacionalitats (Catalunya, Euskadi i Galcia) de les regions. La democrcia s el model de govern dominant a Europa. Espanya, per tant, ja no s una excepci dins del continent europeu.

Les principals institucions comunes dEspanya

Segons la Constituci, la instituci fonamental de la democrcia espanyola
s les Corts Generals, que sn formades pel Congrs dels Diputats i el Senat.

El Congrs dels Diputats consta de

350 representants pertanyents a partits poltics o coalicions elegits democrticament. Elaboren les lleis, fan
preguntes al govern sobre aspectes dinters collectiu i aproven els pressupostos anuals, s a dir, en qu i com gastar el govern els diners pagats per tots
els ciutadans a travs dels impostos.
Les Corts Generals shan de renovar
com a mxim cada quatre anys. El president del govern, per, les pot dissoldre
anticipadament, si ho creu oport.

Les Corts, a proposta del rei, elegeixen el president del govern.

Fins ara, aquest crrec ha recaigut sempre en el lder del partit o
la coalici que ha aconseguit majoria absoluta o relativa. El president del govern tria el seus ministres, que sn nomenats pel rei.

La tercera instituci fonamental de lEstat espanyol sn

els tribunals de justcia i, en concret, el Tribunal Constitucional, que vetlla pel compliment de la Constituci.
Les seves sentncies sn inapellables i shan de complir.

Les institucions de lautogovern de Catalunya

Dacord amb el que reconeix la Constituci espanyola, Catalunya va
accedir a un cert grau dautogovern en virtut de lEstatut dAutonomia aprovat en referndum pel poble catal el 25 doctubre de
1979 i signat pel rei. Lautogovern de Catalunya sorganitza polticament a travs de la Generalitat. Lany 2006 es va aprovar un segon Estatut dAutonomia.
La Generalitat de Catalunya
est integrada per

Parlament

Presidncia

Consell Executiu

s una instituci
del poder legislatiu.

s una instituci
del poder executiu.

s una instituci
del poder executiu.

T per funci
representar el poble de
Catalunya, aprovar
els pressupostos,
impulsar i controlar lacci
poltica de govern i exercir
la potestat legislativa.

T per funci dirigir

i coordinar lacci
del Consell Executiu
o Govern.

s lrgan collegiat
de govern amb
funcions executives
i administratives.

s elegit pel poble

de Catalunya.

s elegit pel Parlament

de Catalunya.

s elegit pel president

de la Generalitat.

La segona instituci en importncia de la Generalitat,

segons lEstatut, s el president, que s elegit pel Parlament i, a diferncia del president del govern espanyol,
ha de ser forosament diputat.

El president de la Generalitat nomena els consellers.

Reunits sota la seva presidncia o sota la dun conseller primer o vicepresident formen lanomenat Consell Executiu o Govern. s lequivalent a Catalunya
en les matries en qu t competncies al que en el govern espanyol s el Consell de Ministres.

El Parlament s la instituci ms important de la Generalitat. s elegit directament pels ciutadans de Catalunya entre
els partits i les coalicions que es presenten
per a un perode mxim de quatre anys.
La seva funci consisteix a aprovar els
pressupostos, impulsar i controlar lacci
del govern i exercir la potestat legislativa.
Aquesta potestat lexerceix en matries sobre les quals t competncies exclusives,
compartides o concurrents. Actualment,
el Parlament s compost per 135 diputats.

0
1
t
a
t
i
n
U
El mn actual

260

Els darrers anys el mn ha sofert canvis vertiginosos que ens

porten a un futur ple de problemes i tamb de reptes importants. A Espanya i a Catalunya
sha installat ja la normalitat
democrtica amb alternatives
de govern. La dissoluci de
lURSS va comportar que els
Estats Units quedessin com lnica potncia mundial. El mn
tamb sha vist sotms a fonamentalismes de tot tipus, sobretot de lislmic. El terrorisme dAl-Qaida plana sobre el
mn. A Occident la condici
femenina ha anat guanyant batalles en la seva emancipaci,
cosa que encara no est gens resolta en altres llocs del planeta.
Finalment, es constata que les
noves tecnologies estan canviant de soca-rel les comunicacions i leconomia.

1991

Govern de CiU
1991

1992

Primera guerra
del Golf.

1993

1994

Felipe Gonzlez
(PSOE), de nou,
president del
govern espanyol.

Desprs del tractat de Maastricht,

la CEE passa a dir-se UE.

PARAULES CLAU
Jordi Pujol
ETA
Uni Europea
memria histrica
nou ordre mundial
guerra del Golf
integrisme islmic
Federaci Russa
globalitzaci

Nova York, 11 de setembre de 2001.

1996

Govern del PSOE

Genocidi a
Rwanda.

Jos Mara Aznar

(PP), president del
govern espanyol.

Vladimir Putin, president de Rssia,

substitueix Bors Ieltsin.

Nou ordre mundial liderat pels Estats Units

2008
2004

Govern del PP
2003
1999

2001

Atemptat de les
Torres Bessones
(Nova York).

Govern del PSOE

Govern tripartit (PSC, ERC i IC)

2002

2008

Pasqual Maragall
(PSC), president
de la Generalitat.

Atemptat dAl-Qaida a
Atocha (Madrid).
Jos Luis Rodrguez
Zapatero (PSOE), president
del govern espanyol.

Jos Luis
Rodrguez
Zapatero (PSOE),
president del
govern espanyol.

261

Una coalici liderada pels Estats Units

envaeix lAfganistan.

Leuro entra en circulaci.

OBJECTIUS DIDCTICS
1. Reconixer els fets clau de la vida poltica i social de la histria dEspanya
a partir de 1992.
2. Identificar els principals protagonistes de la poltica catalana i espanyola
de 1992 en.
3. Explicar les principals caracterstiques poltiques del nou ordre mundial, tenint en compte la situaci dels Estats Units, laparici dintegrismes i la situaci de lantiga URSS.

4. Conixer els trets caracterstics de la globalitzaci i el seu impacte en les

diferents societats que conviuen al mn actual.

La segona guerra del Golf acaba amb

lenderrocament de Saddam Hussein.

0
1
t
a
t
i
Un
1. La consolidaci de la democrcia
espanyola (1992-2008)
Lany 1992, 17 anys desprs de morir Franco, sinauguraven els Jocs
Olmpics de Barcelona. La ciutat comtal, Catalunya i tamb lEstat espanyol mostraven al mn una imatge de pas democrtic i modern
que ja havia oblidat els perills dun cop destat militar.

1.1. Lalternana democrtica

Entre 1992 i 2008 shan alternat en el govern de lEstat el PSOE i el PP.
El PSOE ocup el govern entre 1982 i 1996 (Felipe Gonzlez en fou el
president), i des de 2004. Entre 1996 i 2004 govern el Partit Popular
(PP). No sempre, per, aquests partits han tingut majoria absoluta al
Congrs dels Diputats. Aix, IU* i ERC han donat suport parlamentari al PSOE, i CiU* nha donat tant als populars com als socialistes.

VOCABULA

RI

IU. Sigla dIzquierda Unida, coalici poltica que aplega diferents formacions
desquerra, entre les quals hi ha el PCE.
A Catalunya el seu referent s Iniciativa
per Catalunya (IC).
CiU. Coalici poltica formada el 1978 entre dos partits nacionalistes catalans:
Convergncia Democrtica de Catalunya i Uni Democrtica de Catalunya.
GAL. Sigla de Grups Antiterroristes dAlliberament. Aquesta organitzaci va
practicar el terrorisme destat contra
ETA durant la dcada de 1980 amb la
collaboraci dalts funcionaris del Ministeri de lInterior. Va cometre 27 assassinats.

Font 1. Composici del Congrs dels Diputats (1982-2004)

262

Anys

PSOE

PP (AP)

PCE/IU
(*)

Nacionalistes
(**)

Regionalistes
Altres
(***)

1982

202

107

24

13

1986

184

105

32

19

1989

175

107

17

31

14

10.1. Contesta les preguntes segents a par-

tir de la font 1:
a) Quines sn les caracterstiques bsiques
dels resultats electorals representats en la
taula?
b) Amb qui han de pactar els partits no majoritaris?

1993

159

141

18

26

1996

141

156

21

27

2000

125

183

27

2004

164

148

29

2008

169

154

22

(*) Sinclouen tamb els partits catalans: PSUC i IC. (**) Catalans, bascos i gallecs.
(***) Valencians, aragonesos, andalusos i canaris.

Segons els resultats electorals, la vida poltica espanyola sembla bipartidista. Noms els partits nacionalistes al Pas Basc i a Catalunya, i
en menys mesura a Galcia, trenquen aquest model.
Entre 1992 i 1996 els governs socialistes van continuar les reformes
iniciades lany 1982, per un seguit de problemes els va fer perdre el
prestigi que tenien. Escndols de corrupci que afectaren, fins i tot, el
mxim cap de la Gurdia Civil, la lluita interna dins el PSOE, la responsabilitat en els GAL*, i la impossibilitat de reduir la taxa datur van fer
que el Partit Popular, liderat per Aznar, guanys les eleccions de 1996.
Font 2. Algunes de les principals reformes socialistes (1982-1996)
Llei de despenalitzaci de lavortament
Extensi de la Seguretat Social i de la sanitat a mplies capes de la poblaci
Modernitzaci del sistema fiscal
Nou sistema educatiu
Modernitzaci de lexrcit
Dret a lobjecci de conscincia davant lobligaci del servei militar
Increment del finanament de les comunitats autnomes (15 % de lIRPF)

Font 3. Jos Mara Aznar, president del

govern espanyol entre 1996 i 2004.

El triomf del PP va significar larribada al poder de lEstat dun partit conservador, que si b shavia renovat, recollia encara algunes herncies dels franquistes aperturistes. El passat franquista dalgun dels seus
dirigents sexemplifica en la persona de Manuel Fraga, president dhonor del partit des de 1990 i que havia estat ministre de diversos governs
del general Franco.
Des de lany 2000, el PP va governar amb majoria absoluta i va accentuar el seu tarann nacionalista espanyol, cosa que el va portar a enfrontar-se amb els governs autonms del Pas Basc i de Catalunya. Va
ser, per, la decisi de participar en la guerra de lIraq, al costat dels
Estats Units, all que provoc la mxima oposici dmplies capes de
la poblaci. L11 de mar de 2004, quatre dies abans de les eleccions
generals, una cllula dAl-Qaida, grup terrorista dideologia integrista, va cometre un seguit datemptats a Madrid que van provocar 192
morts. El fet que molta gent va considerar que el govern dAznar havia
intentat culpar ETA de latemptat i la tensi existent des de feia mesos
van provocar un resultat electoral inesperat.

Font 4. Algunes de les actuacions

del PP (1996-2004)
Privatitzaci dempreses pbliques
(Telefnica, CAMPSA...)
Llei destrangeria
Pla hidrolgic nacional
Noves lleis deducaci (llei duniversitats,
llei de qualitat densenyament)
Fi del servei militar obligatori
Increment del finanament de les
comunitats autnomes (30 % de lIRPF)

RECORDA
Entre 1992 i 2007 es van alternar en
el govern de lEstat dos partits poltics: el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el Partit Popular (PP).

Font 5. Estat en qu va quedar un dels

trens vctima dels atemptats de l11 de
mar de 2004 a Madrid. Jos Mara Aznar i el seu ministre de lInterior, ngel
Acebes, van insistir, durant quasi tres dies
i malgrat les proves contrries, que lautora dels atemptats de Madrid era ETA, la
qual cosa beneficiava la seva dura posici
en la lluita contra el terrorisme. Aquesta
mentida va provocar una rpida resposta
ciutadana i la prdua de les eleccions.

El PSOE va guanyar les eleccions i Jos Luis Rodrguez Zapatero,

que pocs anys abans havia estat elegit secretari general del partit, es va
convertir en el nou president del govern. Una de les primeres decisions
del nou govern va ser treure les tropes espanyoles de lIraq.

A C T I V I T A T S
10.2. Fes un fris cronolgic i situa-hi la informaci daquesta doble p-

gina.
10.3. Quins van ser els motius del triomf electoral del PP el 1996?
10.4. Quins van ser els motius del triomf electoral del PSOE el 2004?
10.5. Fes una fitxa biogrfica dels tres presidents del govern espanyol en-

tre 1982 i 2007.

Font 6. Jos Luis Rodrguez Zapatero, secretari general del PSOE i president del
govern espanyol des de 2004.

263

0
1
t
a
t
i
Un
2. Els grans reptes de la democrcia
espanyola

PARAULES CLAU
Jordi Pujol

En el perode 1992-2007, la democrcia espanyola ha hagut de superar un seguit de dificultats: lorganitzaci territorial de lEstat, la inestabilitat poltica fruit dels atemptats dETA, la necessitat de modernitzar lEstat espanyol per fer-lo un membre competitiu de la Uni
Europea (UE) i la continutat en els seus crrecs de militars, jutges i altres funcionaris dideologia franquista.

VOCABULA

RI

PSC. Sigla del Partit dels Socialistes de

Catalunya. s el referent del PSOE a Catalunya.

2.1. La Catalunya autnoma

Malgrat lEstatut dAutonomia de Catalunya, entre 1992 i 2007, shan
mantingut les dificultats en la relaci entre Catalunya i lEstat espanyol.
Les dificultats de lautonomia catalana shan degut a la desconfiana cap a la Generalitat per part de tots els partits que han governat Espanya. Les relacions amb els governs espanyols van ser especialment
dures amb els socialistes entre 1984 i 1988 i molt tenses amb Jos Mara Aznar entre 2000 i 2004.

RECORDA
CiU va governar la Generalitat de Catalunya durant 23 anys seguits.

Font 7. Dificultats de lautonomia catalana

Competncies de govern traspassades lentament o no traspassades

264

Lleis de lEstat que redueixen competncies a la Generalitat

Recursos al Tribunal Constitucional
Greus problemes de finanament

Entre 1980 i 2003, CiU va ser la fora poltica que va governar Catalunya, amb el seu lder Jordi Pujol i Soley com a president de la Generalitat. En les eleccions de 1984, 1988 i 1992, CiU va obtenir la
majoria absoluta, si b en altres moments li va caldre pactar amb altres
partits: lERC i la UCD (1980) i el PP
(1995, 1999).
CiU no va poder formar govern lany
2003, any que concorria per primera vegada a unes eleccions sense Jordi Pujol
com a cap de llista. Lacord tripartit
(PSC*, ERC i IC) va fer possible que un
socialista, Pasqual Maragall i
Mira, acceds a la presidncia de la Generalitat. Aquest
acord es repet en les eleccions de 2006 i va permetre
que un altre socialista, Jos
Montilla Aguilera, fos elegit
B
president de la Generalitat
pel Parlament.
A

Font 8. Jordi Pujol i Soley (A), president

de la Generalitat de Catalunya entre
1980 i 2003, va marcar el govern de Catalunya durant quasi una generaci.
Pasqual Maragall i Mira (B), el primer
president socialista de la Generalitat
(2003-2006), acompanyat de Jos Montilla Aguilera, president de la Generalitat
a partir de 2006 (C).

Font 9. Algunes realitzacions

dels governs de la Generalitat (1980-2007)
Organitzaci dun nou poder autonmic
Normalitzaci lingstica del catal
Creaci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi de Catalunya (TV3, Canal 33,
K3, Catalunya Rdio, etc.)
Reformes en lensenyament i la sanitat
Increment del nombre descoles, instituts i centres sanitaris
Millora en algunes infraestructures (Ferrocarrils de la Generalitat i Eix Transversal)
Organitzaci i desplegament de la policia autonmica (Mossos dEsquadra)

Gaireb tots els partits poltics catalans entenien que lEstatut dAutonomia de 1979 limitava molt lautogovern de Catalunya. Aix, lany
2005 el Parlament de Catalunya va aprovar un nou estatut ms ampli.
Les nombroses retallades fetes al Congrs dels Diputats, laferrissada i
demaggica oposici del PP i lexaltaci anticatalana que es va viure a
lEstat espanyol promoguda per la dreta nacionalista espanyola, fan
pensar que lorganitzaci territorial dEspanya s, encara avui, un problema per resoldre. Malgrat tot, el nou estatut es va aprovar en referndum lany 2006.

Font 10. Diferents logotips de canals de

televisi de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi de Catalunya (CCRTV).

PARAULES CLAU
ETA

2.2. El terrorisme dETA

Les accions violentes dETA han continuat en aquests anys de democrcia. Sembla clar que la permanncia duna organitzaci terrorista
durant quasi cinquanta anys no s possible sense un ampli suport social. De fet, al Pas Basc, un seguit de formacions poltiques shan presentat a les eleccions com el bra poltic dETA i han tret uns resultats
prou importants.
s per aix que lEstat espanyol no ha fet servir contra ETA noms
lacci policial, sin tamb lacci poltica. Aix, durant el govern
dAznar, PP i PSOE van signar un acord per illegalitzar els partits que
donaven suport ETA. Daltra banda, tant el PSOE com el PP han intentat arribar a la fi de la violncia mitjanant converses amb ETA que,
ara com ara, sempre han fracassat.

265

SABIES QUE...?
Catalunya aporta ms diners a
lEstat espanyol que cap altra autonomia.
Lany 1995, quan Jos Mara Aznar
era cap de loposici, va ser objecte
dun atemptat dETA amb un cotxe
bomba del qual va resultar ills. Una
vianant va morir com a conseqncia
de lona expansiva.

Font 10. Nombre de vctimes mortals causades pels atemptats dETA

Anys

Morts

Anys

Morts

Anys

Morts

1968-72

Morts
3

1981

Anys

33

1990

25

1999

1973

1982

39

1991

45

2000

22

1974

18

1983

40

1992

26

2001

16

1975

17

1984

33

1993

14

2002

10.6. Contesta aquestes preguntes a partir

1976

17

1985

37

1994

13

2003

1977

13

1986

40

1995

17

2004

1978

67

1987

50

1996

2005

de la informaci de la font 10.

a) En quins perodes hi ha hagut ms assassinats dETA? Quins partits governaven en
aquests anys?
b) Quines formes de govern hi havia a Espanya en el perode recollit en aquesta taula?

1979

80

1988

19

1997

13

2006

1980

100

1989

19

1998

2007

0
1
t
a
t
i
Un
2.3. La Uni Europea. El gran repte
Espanya es va integrar lany 1986 a la CEE i, juntament amb els altres
11 membres, va signar lActa nica Europea, que facilitava el lliure
pas de mercaderies dins les fronteres de la CEE. Lany 1992, els membres de la CEE van signar el tractat de Maastricht, arran del qual naixia la Uni Europea (UE), amb uns objectius molt clars.

PARAULES CLAU

Font 11. Objectius bsics de la UE

Uni Europea

La uni econmica i monetria, amb lestabliment duna moneda nica: leuro

La creaci de la ciutadania europea i lampliaci de competncies del Parlament
europeu
La creaci duna poltica comuna de seguretat

SUCIA

OCE
AT L N T I C

A
LT I
C
1973

REGNE
UNIT

MA

PASOS
BAIXOS

1973

ESTNIA
2004

LETNIA
2004

DINAMARCA

1973

La integraci de lEstat espanyol a la

UE va comportar un elevat cost social.

1995

MAR DEL
NORD
IRLANDA

RECORDA

FINLNDIA

1995

266

La UE esdevenia una organitzaci poltica i econmica que podia

competir amb els Estats Units.
La integraci a la UE oblig a modernitzar molts sectors econmics
espanyols. Aquest fet provoc el tancament de moltes empreses, amb
la consegent protesta dels treballadors. Aix, lagricultura, la ramaderia i la pesca van haver de disminuir la seva producci, i es van tancar
moltes drassanes i alts forns. Per contra, un gran mercat es va obrir als
productes espanyols. Com a gran centre industrial, Catalunya va gaudir duna ptima posici per exportar els seus productes. Tanmateix,
Espanya es va beneficiar dajuts econmics europeus, que van permetre dur a terme grans obres dinfraestructures.

LITUNIA
2004

1957

BLGICA
1957

POLNIA

ALEMANYA

2004

1957

LUXEMBURG

TXQUIA

1957

2004

ESLOVQUIA
2004
USTRIA
1995 HONGRIA

F RANA
1957

2004

ESLOVNIA

PORTU GAL

2004

1986

ROMANIA
2007

MAR NEGRA
E SPANYA
1986

BULGRIA

IT LIA

2007

1957

Font 12. Fases de la integraci a la UE

dels estats membres.
10.7. Contesta les preguntes segents:

G R C IA
1981

MAR MEDITERRNIA

400 km

MALTA
2004

XIPRE
2004

a) Busca la capital, la bandera i el nombre

dhabitants de cadascun dels membres actuals de la UE.
b) Quins daquests pasos tenen leuro com a
moneda?

2.4. Sha superat el franquisme?

La transici democrtica espanyola va ser tamb un pacte de silenci tcit, amb el qual es pretenia que els espanyols oblidessin tant la guerra
PARAULES CLAU
com, sobretot, la dictadura franquista. No s estrany, doncs, que fora
memria histrica
funcionaris vinculats al franquisme, entre ells molts militars, policies i
jutges, sintegressin en el sistema democrtic, sense haver estat depurats
de cap responsabilitat, s a dir, sense haver de
respondre per la seva actuaci durant la dictadura. Aquest fet va beneficiar la convivncia, per va retardar en gran manera la transformaci democrtica espanyola.
Avui, passats ms de trenta anys des de la
mort del dictador, encara hi ha referncies al
franquisme. La principal s el Valle de los
Cados, monument on sn enterrats Franco
i Jos Antonio Primo de Rivera, i que es
mant com un smbol del franquisme.
Tot poble lliure ha dassumir el seu passat.
Per tal que les noves generacions despanyols
coneguin moltes de les coses que el franquisFont 13. El Valle de los Cados s un monument situat a la serra de Guame i la transici volien deixar fora de la medarrama i construt entre 1940 i 1958. Segons els franquistes, la seva consmria collectiva, sha iniciat un moviment trucci pretenia perpetuar la memoria de los cados de Nuestra Gloriosa
de recuperaci de la memria histrica que Cruzada. En la seva construcci van ser forats a participar-hi milers de
t com a objectiu conixer el passat massa presoners republicans.
temps oblidat i molt sovint amagat.
Aix, de mica en mica, es van coneixent les fosses comunes on es van
enterrar soldats morts en batalles o altres persones afusellades sense juA C T I V I T A T S
dici durant la guerra. Tamb es recuperen els noms de molts dels afu10.8. Quins sn els grans reptes
sellats durant el conflicte i la dictadura i sen reivindica la memria.
de la democrcia espanyola?

10.9. Quines han estat les difi-

SABIES QUE...?
No ha estat revisat cap dels nombrosos consells de guerra duts a
terme en els primers anys de la
dictadura sense cap mena de garanties jurdiques. Un cas emblemtic s el del president Llus
Companys, que, com que no se
nha revisat el procs, est, encara avui, condemnat per rebelli militar.

Darrera foto de Llus

Companys. El president
es dirigeix a la sala del
consell de guerra.

cultats ms importants de lautonomia catalana?

10.10. Elabora un eix cronolgic
i situa els diferents presidents de
la Generalitat de Catalunya des
de 1980 fins avui dia.
10.11. Quines sn les formes que

t lEstat espanyol per abolir el terrorisme dETA?

10.12. Quins sn els avantatges i
els inconvenients de la integraci
espanyola a la UE?
10.13. En qu consisteix la recu-

peraci de la memria histrica?

267

0
1
t
a
t
i
Un
3. Un nou ordre mundial
El sistema de relacions internacionals sorgit desprs de la guerra freda
es coneix amb el nom de nou ordre mundial.
El nou ordre mundial t quatre caracterstiques fonamentals:
Els Estats Units han esdevingut lnica superpotncia mundial,
ja que no tenen cap rival que els faci ombra en lmbit militar.
El capitalisme sha imposat com a nic sistema econmic dun
mn que gira al voltant de tres centres de poder econmic: els Estats
Units, la Uni Europea i el Jap.
Els principals conflictes mundials ja no sn fruit de lenfrontament entre el capitalisme i el comunisme, sin que estan relacionats
amb la pobresa, lintegrisme islmic i les tensions tniques.
Les grans dificultats que pateixen Rssia i els antics pasos comunistes per adaptar-se a la democrcia i al capitalisme.

PARAULES CLAU
nou ordre mundial
guerra del Golf

3.1. Els Estats Units: el gendarme mundial

268

Els Estats Units intervenen militarment contra qualsevol pas del mn

on perillin els seus interessos. Tot i que al llarg del segle XX els nord-americans ja havien ocupat altres pasos, des de la fi de la guerra freda ho fan
sense risc dintervenci armada de cap altra potncia per oposar-shi.
Font 15. Les accions militars dels Estats Units dins del nou ordre mundial
Els Estats Units no actuen sols, sin que lideren tropes de diversos pasos aliats.

Font 14. Nen soldat a Sierra Leone. Els

nens sn els que pateixen amb ms fora
les conseqncies dels conflictes que es
produeixen al continent afric.

Es compta amb el vistiplau de lONU.

Es justifica latac militar en nom de la defensa de la democrcia i les llibertats.

Aquest nou paper dels

Estats Units sinici en la primera guerra del Golf (1991).
El conflicte sorigin arran de la
invasi de Kuwait lagost de
1990 per lexrcit del dictador
iraqui Saddam Hussein.
Amb lannexi de Kuwait,
lIraq pass a controlar un 20 %
de les reserves mundials de petroli. El president dels Estats
Units, George Bush, consider
que aquesta situaci amenaava els interessos del seu pas i,
amb el vistiplau de lONU,
dirig una coalici militar de
29 pasos que, el 1991, alliber
Kuwait i derrot lexrcit iraqui.

RECORDA
Els Estats Units sn lnica superpotncia del mn actual.

Font 16. El dictador iraqui Saddam

Hussein (1937-2006) va aconseguir el
poder lany 1979. Va comptar amb el suport dels Estats Units durant la guerra
que mantingu contra lIran (19801988). Detingut pels nord-americans
durant la segona guerra del Golf, fou
acusat de ser responsable de la mort de
milers de kurds, fet pel qual fou condemnat a mort i executat.

Lany 2003, el president nord-americ George W. Bush (fill de

George Bush) inici, amb el suport britnic, la invasi militar de lIraq.
El conflicte, anomenat segona guerra del Golf, o guerra dIraq, fou
justificat pel president nord-americ argumentant que lIraq possea
armes de destrucci massiva*. LIraq va ser ocupat per tropes nordamericanes, britniques i daltres pasos aliats. La invasi va provocar
la caiguda de Saddam Hussein, per el conflicte sha allargat anys i ha
tingut un elevat cost hum.
Daltra banda, els Estats Units han amenaat dintervenir militarment contra Corea del Nord i lIran, estats als quals han qualificat dintegrants de leix del mal*.

VOCABULA

RI

Armes de destrucci massiva. Expressi amb qu sanomenen les armes nuclears, les armes qumiques i les armes bacteriolgiques.
Eix del mal. Expressi amb qu el president nord-americ George W. Bush design un conjunt de pasos als quals
acusava de protegir terroristes i fabricar armes de destrucci massiva.
Empresa multinacional. Companyia que
duu a terme les seves activitats en diversos pasos.

269

Font 17. Durant la primera guerra del

Golf, les tropes iraquianes, en retirar-se de
Kuwait, van incendiar nombrosos pous
de petroli.

3.2. Els centres de poder econmic

Els centres econmics del mn actual sn els Estats Units, el Jap i una
Uni Europea que sha ampliat amb la integraci de pasos excomunistes de lEuropa de lEst.
En aquests tres centres hi ha el nivell de vida ms elevat del mn.
Aquests pasos controlen el comer mundial, sn seus dempreses
multinacionals* i shi localitzen les principals borses internacionals.

Font 18. Incorporaci a la UE

de pasos excomunistes
Pas

Any

Estnia

2004

Letnia

2004

Litunia

2004

Polnia

2004

Txquia

2004

Eslovquia

2004

SABIES QUE...?

Hongria

2004

Lexpressi nou ordre internacional va ser creada pel president George Bush
pare desprs de la victria dels Estats Units en la primera guerra del Golf.
Loperaci militar dirigida pels Estats Units lany 1991 contra lIraq sanomen Tempesta del Desert.

Romania

2007

Bulgria

2007

10.14. Quin s el sistema poltic i econ-

mic de tots els pasos que figuren en la taula? Quins havien format part de lURSS?

0
1
t
a
t
i
Un
3.3. Els conflictes del mn actual

270

La fi de la guerra freda no va portar la pau al mn. En els darrers anys

hi ha hagut moltes guerres, localitzades quasi totes al Tercer Mn.
Aquests conflictes han estat provocats per la pobresa, per les enemistats
tniques i per la voluntat de dictadors militars daniquilar els seus rivals.
En sn exemples les guerres civils del Congo, Libria, Somlia, Nigria,
Rwanda i Burundi, que shan saldat amb veritables matances sobre la
poblaci civil.
Altres conflictes es deriven del mal anomenat xoc de civilitzacions,
expressi amb la qual es designen els enfrontaments entre lintegrisme
islmic i el mn occidental.
Lintegrisme o fonamentalisme islmic s una ideologia antioccidental que pretn regular la vida poltica i social mitjanant una aplicaci estricta dels principis religiosos islmics. Lintegrisme islmic ha
arrelat amb fora entre molts musulmans que hi veuen una alternativa
per sortir de la misria. LIran fou, lany 1979, el primer pas del mn
on els integristes islmics van aconseguir el poder. Lany 1996 els talibans van instaurar un rgim integrista a lAfganistan.
Lintegrisme islmic utilitza mtodes terroristes per enfrontar-se als
seus enemics, sobretot els occidentals, als quals considera infidels i responsables de la misria que pateixen els musulmans. Durant els primers
anys del segle XXI han destacat els atemptats comesos per terroristes sucides membres de lorganitzaci Al-Qaida, sorgida a inicis de la dcada
de 1990 i dirigida per Ossama Bin Laden.
Arran dels atemptats contra les Torres Bessones, el president Bush
va acusar els talibans damagar Bin Laden en territori afgans i dacollir bases dAl-Qaida.
Loctubre de 2001, les
forces nord-americanes
i britniques van envair
lAfganistan i, malgrat
no capturar Bin Laden,
van fer caure en poques setmanes el rgim
dels talibans.

PARAULES CLAU
integrisme islmic

Font 19. El grup integrista dels talibans

va instaurar a lAfganistan un rgim islmic que impedia a les dones exercir qualsevol ofici i les obligava a anar totalment
cobertes. La msica, lesport i les sales de
joc van ser prohibits, ja que els talibans els
consideraven impropis de lislam.

Font 20. Els atemptats dAl-Qaida

Entre els atemptats dAl-Qaida destaquen els comesos a Occident, pel nombre de vctimes i el ress meditic que
han provocat:
a) Torres Bessones del World Trade
Center de Nova York (11 de setembre
de 2001), amb 2 973 morts i milers de
ferits.
b) Estaci dAtocha i altres de les rodalies de Madrid (11 de mar de 2004),
amb 192 morts i 1 700 ferits.
c) Metro de Londres (7 de juliol de
2005), amb 56 morts i 700 ferits.

10.15. Elabora una breu

biografia del lder dAlQaida i assenyala les dades

segents: el pas de naixement, lorigen social i les
raons que limpulsaren a fundar lorganitzaci terrorista.

Les Torres Bessones de Nova York van ser

destrudes per limpacte de dos avions
comercials. El primer duia 92 persones a
bord i el segon en duia 65.

3.4. LEuropa excomunista

PARAULES CLAU

La dissoluci de lURSS lany 1991 va donar pas al naixement de quinze estats independents. Gaireb tots, excepte els bltics, viuen amb
grans dificultats la transici del comunisme al capitalisme i la democrcia. Latur i la inflaci shan disparat, lesperana de vida ha baixat i
les desigualtats socials han crescut. Al costat duna minoria molt rica
que t el control de les empreses privatitzades, una gran part de la poblaci viu en la misria.
En aquests estats, la democrcia hi s ms aparent que no pas real.
Ns un exemple la situaci a la Federaci Russa, on, tot i haver-hi una
constituci que reconeix drets i llibertats, el president t poders molt
amplis, el respecte pels drets humans s escs i els partits de loposici
tenen grans dificultats per actuar. A ms, en algunes regions de la Federaci Russa, com ara el Caucas, els conflictes armats hi han estat
constants.
A Letnia, Estnia i Litunia, aix com als pasos comunistes de
lEuropa de lEst que havien estat independents de lURSS, la transici
cap a la democrcia i el capitalisme ha estat ms rpida. Fins i tot, alguns shan incorporat a la Uni Europea a comenament del segle XXI.

Federaci Russa

A C T I V I T A T S
10.16. Comenta aquesta frase:

Els Estats Units duen a terme el

paper de gendarme mundial.
10.17. Quin fet provoc lesclat

de la primera guerra del Golf?

Quin fou el detonant de la segona
guerra del Golf ?
10.18. Quins sn els centres de
poder econmic del mn actual?
10.19. s una democrcia la Fe-

deraci Russa? Per qu?

USTRIA

HONGRIA

ESLOVNIA
Ljubljana

Tallinn

ROMANIA

Zagreb

CROCIA

ESTNIA

Belgrad

LT

IC

BSNIA I
HERCEGOVINA

SRBIA

Sarajevo

BULGRIA

MA

Riga

MONTENEGRO

LETNIA

LITUNIA

Podgorica

Skopje

MACEDNIA

IC

ITLIA

Vlnius

Pristina

KOSOVO

ALBNIA

GRCIA
0

75

150 km

80

160 km

Font 21. Repbliques bltiques.

Font 22. Estats sorgits de lantiga Iugoslvia.

Estnia, Letnia i Litunia sn els nics estats sorgits de la

dissoluci de lURSS que han dut a terme una rpida transici cap la democrcia i el capitalisme i shan incorporat a la
Uni Europea.

Iugoslvia s una excepci en la transici pacfica del comunisme al capitalisme. La dissoluci de Iugoslvia i el naixement de set estats independents provoc greus enfrontaments bllics a Crocia, Bsnia i
Kosovo.

0
1
t
a
t
i
Un
4. Els reptes mundials
a inicis del segle XXI
Una de les principals caracterstiques del mn actual s la globalitzaci. Es tracta dun fenomen econmic caracteritzat per laugment de
la interdependncia de les economies estatals i una major circulaci
mundial de mercaderies, capital i persones.
La introducci de les noves tecnologies de la informaci, i en particular ls dInternet, ha ajudat en gran mesura a acostar les diferents
parts del mn.
Aquesta societat globalitzada no s, per, una societat uniforme, ni
justa, ni amb un futur clar, sin que shi mantenen una srie de problemes. Nanalitzem tot seguit alguns.

PARAULES CLAU
globalitzaci

RECORDA
El creixement incontrolat de leconomia mundial porta necessriament a
lesgotament dels recursos naturals.

4.1. El lmit dels recursos

Font 23. Pesca amb la tcnica de lalmadrava a la Mediterrnia. Aquesta
mar ha estat explotada des de comenaments de la histria i avui dia es troba al lmit de la seva capacitat de regeneraci biolgica.

272

Font 24. Lenergia elica s una font

denergia renovable.

El creixement incontrolat de leconomia mundial porta

necessriament a lesgotament dels recursos naturals. Noms amb poltiques dirigides a un creixement
sostenible (s denergies alternatives, estalvi de recursos, reciclatge de residus...), la humanitat podr superar el principal problema que planteja el futur.
Daquesta manera serem capaos de capgirar els problemes mediambientals: la desertitzaci, lescalfament global, la prdua progressiva de la biodiversitat...

4.2. La pobresa al mn

Font 25. Darfur (Sudan).

Font 26. Pars (Frana).

En iniciar-se el segle XXI, les diferncies entre els pasos ms rics i els ms pobres no han parat daugmentar. Ms del 85 % de
la producci mundial s consumida pel 20 % de la poblaci que viu als pasos rics i, per contra, hi ha grans zones del planeta
amb un alt ndex de mortalitat. La conseqncia immediata sn els moviments migratoris que porten milions dhabitants de
pasos pobres als pasos rics. Tamb en aquests pasos hi ha importants bosses de pobresa que conviuen amb lopulncia
ms descarnada. No s estrany que una de les malalties dels pasos rics sigui lobesitat.

4.3. La dona, encara sotmesa

273

Font 28. Barcelona (Catalunya).

Font 27. Riad (Arbia Saudita).

En iniciar-se el segle XXI, al mn desenvolupat les dones han conquerit mplies quotes digualtat amb relaci a lhome. La incorporaci a la vida laboral ha donat a les dones independncia econmica i els ha perms augmentar els nivells de llibertat
individual. Per lextensi del fonamentalisme religis i el manteniment de cultures tradicionals han provocat que, en moltes
parts del mn, la dona estigui supeditada a lhome (pare, marit, germ), mancada dindependncia econmica i de llibertat i
sotmesa, sovint, a tractes vexatoris (ablaci de cltoris, casaments pactats en contra de la prpia voluntat, etc.).

A C T I V I T A T S
10.20. Esmenta tres reptes del mn actual.

10.22. Posa exemples de creixement sostenible.

10.21. Quines conseqncies t el creixement incon-

10.23. Creus que la dona en el mn occidental viu en

igualtat amb lhome? Argumenta la resposta.

trolat de leconomia mundial?

El rac dInternet
Arxiu

Edici

Visualitzaci

Preferits

Endarrere
Adrea

Eines
Cerca

Ajuda
Preferits
Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCI
Constantment sentiu a la televisi o llegiu en el diari que cada cop hi ha ms casos de violncia masclista en la societat
que ens envolta i tamb sou ben conscients que en alguns
pasos les dones continuen encara sotmeses a tradicions i
costums ancestrals que els impedeixen gaudir dels mateixos
drets i llibertats que els homes.
TASCA
Amb un company o companya, preferentment de laltre gnere, elaboreu un informe sobre la situaci actual de la dona al
mn occidental i al Tercer Mn. Al final haureu dapuntar
possibles solucions perqu millori la seva situaci. El treball
ha de tenir entre cinc i set pgines i lheu de presentar en format Word. Tamb cal que el mostreu als vostres companys Wangari Maathai, premi Nobel de la Pau (2004). La fundaci Green Belt Movement, que cre el 1977, s responsable de
mitjanant una presentaci feta amb PowerPoint.
la plantaci de 30 milions darbres a Kenya.
PROCS
Per poder fer aquest treball, us proposem que feu servir lesquema segent. Els subapartats sn noms indicatius i
podeu redactar altres entrades o canviar les proposades.

274

1. Els problemes de la dona al mn occidental.

1.1. La dona i la poltica.
1.2. La dona i la feina.
1.2.1. Els sous.
1.2.2. La precarietat.
1.2.3. Els llocs de responsabilitat.
1.2.4. Latur.
1.3. La dona i els estudis.
1.4. La dona i la famlia.
1.4.1. Les mares treballadores.
1.4.2. La violncia de gnere.
2. La dona al Tercer Mn.
2.1. La discriminaci de la dona.
2.1.1. La xaria o llei islmica.
2.1.2 Un cas extrem daplicaci de la xaria: lAfganistan dels talibans.

2.3. La violncia contra la dona.

2.3.1. La llei islmica.
2.3.2. La mutilaci genital femenina.
2.3.3. El turisme sexual.
2.3.4. El cas de Mxic: lassassinat de les dones.
2.4. Lexplotaci laboral de les dones.
2.4.1. Les maquiles.
2.4.2. Latur.
3. Cap a un futur millor.
3.1. Els principis de lONU.
3.2. Millorar els nostres arguments contra la discriminaci i la violncia de gnere.
3.3. Cap a una igualtat real.
3.4. Modificar les lleis.
3.5. Un record anual: el Dia Internacional de la Dona
Treballadora.

UNS ADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no conegueu.
No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
Feu servir generosament les estadstiques com a font de consulta i per arribar a conclusions.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest informe, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 1-21).

Internet

Esquema de la unitat
ENTRE 1992 I 2007

a Espanya es consolida

a Catalunya es consolida

Espanya viu els segents

lalternana
democrtica

un mapa poltic
de diversos partits

reptes

entre

en funci del qual

han governat

dificultats entre
Catalunya i lEstat
terrorisme dETA
modernitzaci de lEstat
per ser membre de la UE
continutat de militars,
jutges i altres alts
funcionaris de lpoca
franquista

PSOE
1982-1996
2004-...

PP
1996-2000
2000-2004

amb el suport, quan

no tenen majoria
absoluta, de

altres partits:
Izquierda Unida
Coalici Canria
Convergncia i Uni
Partit Nacionalista Basc
Esquerra Republicana de
Catalunya
altres

Tripartit
(PSC, ERC, IC)
2003-...
CiU
1980-2003

en lmbit internacional
es produeix un

nou ordre mundial

caracteritzat per

on els conflictes sn per

EUA: nica superpotncia

extensi del capitalisme com
a nic sistema econmic
globalitzaci

la pobresa
les tensions tniques
lintegrisme islmic

275

0
1
t
a
t
i
Un

Resum grfic
Jordi Pujol 2.1.

ETA 2.2.

Jordi Pujol s el lder de CiU que

presid la Generalitat de Catalunya
entre 1980 i 2003.
ETA sn les sigles dEuskadi ta Askatasuna, organitzaci terrorista basca de caire nacionalista fundada el 1959 i que ha marcat amb els seus atemptats el procs de transici democrtica espanyola, aix com els anys posteriors.

276
UE 2.3.

La Uni Europea (UE) s una organitzaci internacional destats

europeus fundada lany 1992 arran del tractat de Maastricht. Va recollir els principis de la CEE i va fer possible crear un bloc poltic i
econmic, que actualment t 27 pasos membres.

memria histrica 2.4.

La recuperaci de la memria histrica s un moviment que

t com a objectiu recuperar la veritat sobre la repressi durant
la Guerra Civil i el franquisme, per tal de conixer els fets i
dignificar les vctimes.

nou ordre mundial 3.

guerra del Golf 3.1.

El nou ordre mundial s el sistema de relacions internacionals

sorgit desprs de la guerra freda i es caracteritza pel paper dels
Estats Units com a nica superpotncia mundial.
integrisme islmic 3.3.

Guerra del Golf s el nom que rep cadascun dels dos conflictes
que, el 1991 i el 2003, van enfrontar lIraq de Saddam Hussein contra una coalici internacional liderada pels Estats
Units.

277

Lintegrisme islmic s una ideologia antioccidental que pretn regular la vida poltica i social mitjanant una aplicaci estricta dels principis religiosos islmics.
Federaci Russa 3.4.

globalitzaci 4.

La Federaci Russa s lEstat ms

extens dels quinze que sorgeixen de la
desaparici de lURSS lany 1991.
La globalitzaci s un fenomen econmic iniciat a finals del
segle XX i caracteritzat per laugment de la interdependncia de
les economies estatals i per una major circulaci mundial
de mercaderies, capital i persones.

AC T I V I TAT S

7
0
1
t
a
Unit
Respon aquestes preguntes:
a) En celebrar-se els Jocs Olmpics de Barcelona,
quants anys feia que els socialistes tenien el poder a
lEstat espanyol?
b) Ha tingut el PP sempre majoria absoluta? Qui lha
ajudat a governar?
c) Creus que la poltica espanyola daquests darrers
anys s bipartidista? Argumenta la resposta.
d) Digues alguna de les mesures ms importants que
va portar a terme el govern del Partit Popular.

10.25.

La consolidaci de la democrcia
espanyola (1992-2008)
Observa aquests mapes i indica les principals diferncies i similituds pel que fa a levoluci
del vot.

10.24.

Espanya. Eleccions generals de 1996

Els grans reptes de la democrcia

espanyola
10.26.
A partir de les dades de la taula, resol
aquestes qestions:
Diputats al Parlament de Catalunya
0

170

340km

Espanya. Eleccions generals de 2000

278

Any

CiU

PSC

ERC

AP/PP

PSUC/IC

Altres

1980

43

33

14

-- --

25

20*

1984

72

41

11

1988

69

42

1992

70

40

11

1995

60

34

13

17

11

1999

56

52

12

12

2003

46

42

23

15

2006

48

37

21

14

12

(*) 18 diputats pertanyen a UCD.

170

340km

Espanya. Eleccions generals de 2008

a) Elabora un grfic lineal dels resultats de les primeres cinc columnes.

b) Analitza levoluci dels principals partits.
c) Compara aquests resultats amb els que obt el
PSC i CiU a Catalunya en les eleccions generals, tal
com es veu en els mapes de lactivitat 10.24.
d) Malgrat treure sempre ms diputats, CiU no governa des de 2003. Quin s el motiu?
10.27. Pregunta a la gent que t entre 40 i 60 anys
els beneficis i inconvenients que li han suposat lentrada a la CEE i ladopci de leuro i fes-ne un informe.

Entra en el web www.espaibarcanova.cat

(enlla 22), consulta lapartat corresponent a aquesta unitat i fes un petit escrit sobre quins sn els objectius de lAssociaci per la Recuperaci de la Memria
Histrica de Catalunya.
10.28.

PP
PSOE
CiU
EAL-PNV

170

340km

l Estatut echar por tierra la soberana nacional, el orden

legal espaol y borrar de un plumazo al pueblo de Espaa
como sujeto poltico y raz de toda la legitimidad institucional
sin que las autoridades, ni el pueblo, ni la llamada sociedad civil, ni prcticamente nadie, salvo un partido poltico y algunos
medios de comunicacin, todo soledad, abran la boca para quejarse.
FEDERICO JIMNEZ LOSANTOS.

a minora o mayora castellanohablante en Catalua es la

ms desprotegida, maltratada, incomprendida, silenciada y
machacada... El ciudadano comn en Catalua est sufriendo
una violencia expansionista, hay que ser un hroe para aguantar
en ese clima.
IVN TUBAU.

a) Llegeix aquests textos i argumenta-hi punts a favor

o en contra.
b) Busca informaci sobre els autors del text.

Un nou ordre mundial

Relaciona cadascun dels termes de la columna de lesquerra amb un terme de la columna de
la dreta.
Saddam Hussein
Corea del Nord-Iran-Iraq
Eix del mal
Federaci Russa
Talibans
Guerra del Golf
Torres Bessones
Afganistan
Guerra del Caucas
11 de setembre de 2001
10.30.

Observa el mapa dels estats sorgits arran de

la desintegraci de lURSS i contesta les qestions segents:
a) Confecciona una taula en qu figurin els noms
dels estats que hi ha en el mapa, el nom de la seva capital, la seva superfcie i els habitants que tenen.
b) Quin any van assolir la seva independncia aquests
estats?
c) Busca informaci en una enciclopdia o a Internet i digues quins daquests estats formen part dorganitzacions internacionals com la Uni Europea o
lOTAN.
10.31.

Els estats sorgits de la desintegraci de lURSS.

OCE
RTIC

OCE
GLACIAL RTIC

MAR DE
BARENTSZ

MAR
BLTICA

RSSIA

ESTNIA
LETNIA
LITUANIA
BIELORSSIA

UCRANA
MOLDVIA
MAR
NEGRA

AC T I V I TAT S

Llegeix aquests textos que formen part de

la campanya contra la reforma de lEstatut catal i
respon les preguntes que hi ha a continuaci:

10.29.

MAR
DOKHOTSK

KAZAKHSTAN

GERGIA UZBEKISTAN
ARMNIA
AZERBAIDJAN
KIRGUIZISTAN
TURKMENISTAN
TADJIKISTAN

OCE
PACFIC
MAR
DEL JAP

1000

2000 km

279

AC T I V I TAT S

7
0
1
t
a
Unit
Observa el mapa dels estats sorgits de
lantiga Iugoslvia (font 22, pgina 271) i contesta
aquestes preguntes:
a) Quins estats van nixer arran de la desaparici de
Iugoslvia? Quins sn actualment membres de la
UE?
b) Busca informaci en una enciclopdia o a Internet
i explica quan tingu lloc la guerra de Bsnia i qui
shi enfront.

Digues quin dels conflictes caracterstics

del mn actual representa aquesta fotografia.

10.32.

10.36.

Els reptes mundials a inicis del segle XXI

10.33. Descriu deu usos que pot tenir avui Internet que et facilitin en gran manera la teva vida quotidiana. Explica com tho faries sense tenir la xarxa a
labast.

Camp de refugiats afganesos al Pakistan.

Observa el mapa de la fam al mn i respon les qestions segents:

a) Descriu el mapa i assenyala en quins pasos hi ha
ms fam al mn.
b) Qu tenen aquests pasos en com?
c) Creus que al mn occidental es pateix fam? Argumenta la teva resposta.
10.37.

Fes una enquesta entre dones de ms de 65

anys i analitza quines sn les coses que elles no podien fer habitualment quan eren joves i que avui les
dones fan amb tota normalitat.

10.34.

280

Qu s la globalitzaci? Posan exemples.

10.35.

La fam al mn.

OCE
GLACIAL
RTIC

AMRICA
DEL
NORD

EUROPA
SIA

OCE
ATLNTIC

OCE
PACFIC

OCE
PACFIC
FRICA

AMRICA
DEL
SUD
Poblaci malnodrida
< 5%
5-20%
20-35%
> 35%

2100

4200 km

OCE
NDIC

OCEANIA

a) El Partit Popular va governar a Espanya entre 1992 i 2000.

b) CiU mai no va donar suport al PP quan ocupava el poder.
c) Felipe Gonzlez va ser president del govern espanyol entre 1982 i 1996.
d) Els socialistes van estendre la seguretat social a mplies capes de la poblaci.
e) Lalta taxa datur va ser una de les causes de la derrota del PSOE en les eleccions de 1996.
f ) Entre els anys 2000 i 2004 el Partit Popular va governar amb majoria absoluta.
g) El govern del PP va privatitzar moltes empreses de lEstat.
h) El Parlament espanyol va autoritzar la participaci espanyola en la guerra dIraq.
2. Quins poltics han ocupat el crrec de president de la Generalitat de Catalunya de 1980 en? Escriu-

ne una breu biografia.

3. Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

l testament trobat a la maleta de Mohammed Atta lautor de latemptat contra les Torres Bessones no expressa cap pietat
envers els futurs morts, de vegades qualificats denemics perqu no sn musulmans.
La crida a la guerra santa efectuada pel xeic Oman Abdul Rahman, comdemnat per latemptat contra el World Trade Center de
lany 1993, exhorta tot musulm a matar ciutadans americans, ja siguin militars o civils.

A C T I V I T A T S d a va l u a c i

1. Digues si sn vertaderes o falses les frases segents i argumenta per qu ho sn.

PIERRE CONESA: Le Monde Diplomatique (adaptaci).

a) En qu va consistir latemptat contra les Torres Bessones que sesmenta en aquest text? Quina era la
ideologia dels autors de latemptat? Quins sn els principals trets daquesta ideologia?
b) Quines caracterstiques del xoc de civilitzacions queden reflectides en el text?
4. Fes les activitats segents:

a) Resumeix les caracterstiques principals del nou ordre mundial.

b) Com mostren les dues guerres del Golf el paper dels Estats Units com a superpotncia mundial?
c) Esmenta dos conflictes recents relacionats amb lintegrisme islmic.
d) Indica dos problemes econmics i dos ms de poltics que pateixen els estats sorgits arran de la descomposici de lURSS.
5. Relaciona cada cap amb una cua de manera que en resultin frases amb sentit.

CAPS
La globalitzaci augmenta...
Internet ha ajudat...
El reciclatge de residus...
Un dels grans problemes...
Les diferncies entre pasos rics...
La fam s...
Una de les malalties prpies...
El fonamentalisme religis provoca...
La independncia econmica...

CUES
...de les dones afavoreix la seva igualtat.
...la interdependncia de les economies estatals.
...la submissi de les dones als homes.
...un dels grans problemes que afecta el continent afric.
...i pobres no ha parat daugmentar.
...s un exemple de creixement sostenible.
...a augmentar la globalitzaci.
...dels pasos rics s lobesitat
...del mn s lescalfament global.

281

Dossier

Unitat 10

El con f licte a r a b o i s r a e l i
Un dels conflictes permanents durant gran
part del segle XX ha estat el que ha enfrontat
rabs i israelians pel control de Palestina.

Territoris ocupats des de 1967

El
Golan
Haifa

MAR
MEDITERRNIA

Natzaret

ISRAEL

Cisjordnia

Tel Aviv
Jerusalem

Amman

Jeric

PALESTINA
Gaza

MAR
MORTA
Beer Sheva

Port Sad

Rafah
El Arish

Desert
del
Ngueb

Suez

Lemigraci a Palestina va intensificar-se el 1945,

amb larribada massiva de jueus que havien sobreviscut a lholocaust nazi; aquell mateix any a
Palestina hi vivien 1 250 000 rabs i 560 000
jueus. Lany 1947 el Regne Unit va decidir descolonitzar Palestina i lONU va proposar dividirla en tres parts. En una part shi establiria lEstat
israeli, que aplegaria els jueus; en una altra
shi fundaria un Estat palest, poblat per rabs,
i, finalment, la ciutat de Jerusalem esdevindria
un territori sota control internacional. Els rabs

SRIA

Zona ocupada el 1967 i retornada a Egipte el 1982

de
Canal

Els jueus es trobaven dispersos per molts pasos del

mn des de la seva expulsi de Palestina pels romans lany 70 dC. A comenament del segle XX va
anar prenent fora lemigraci de jueus cap a
Palestina, amb la intenci dimplantar-hi un Estat
propi. Aquest projecte no era fcil de dur-se a terme, ja que des de feia segles els rabs shavien establert a Palestina, i aspiraven a proclamar-hi un Estat
arabopalest tan bon punt els britnics descolonitzessin el territori.

LBAN

Israel el 1949

Suez

JORDNIA

Sina
Elat
Aqaba

GOLF
DE

ARBIA
SAUDITA

SUEZ

EGIPTE
0

30 km

MAR ROJA

Formaci i expansi de lEstat dIsrael.

van considerar injusta aquesta divisi, ja que atorgava

als jueus, que eren un 30 % de la poblaci de Palestina, el
55 % del territori.
El 1948 els jueus van proclamar lEstat dIsrael al sector que els havia reservat lONU. Immediatament, el nou
Estat va ser atacat per una aliana de pasos rabs. La primera guerra araboisraeliana va finalitzar el 1949 amb la
victria dels israelians i locupaci de ms territoris palestins per Israel. Va ser el primer episodi dun conflicte que
encara resta per resoldres actualment. Durant la guerra
freda, els Estats Units van donar suport a Israel i lURSS,
als palestins.

Bandera
de Palestina.
Bandera de lEstat dIsrael.

El 1967 tingu lloc lanomenada guerra dels Sis Dies, grcies a la qual Israel sannexion
la pennsula del Sina (Egipte), la franja de Gaza, Cisjordnia, els alts del Golan (Sria)
i la ciutat vella de Jerusalem. En la fotografia, soldats israelians als carrers de Jerusalem.

El 1956, el 1967 i el 1973 van tenir lloc noves

guerres entre rabs i israelians, que van acabar
amb el triomf israeli i van permetre locupaci
de nous territoris per part dels jueus.
Malgrat les derrotes militars rabs, els palestins seguiren lluitant sota la direcci de lOrganitzaci per a lAlliberament de Palestina (OAP) per
tal daconseguir la creaci del seu propi Estat.

Imatge de la intifada o revolta dels civils palestins

contra els israelians, que va tenir lloc els anys 1990.

Els diversos intents per aconseguir la

pau entre israelians i palestins van culminar lany 1993 amb un acord entre Israel
i lOAP, segons el qual Israel es comprometia a concedir autonomia als territoris ocupats. Lincompliment dels acords per part
dIsrael, les actuacions violentes de lexrcit israeli contra la poblaci palestina i la
creixent influncia de lintegrisme islmic
entre els palestins han impossibilitat lassoliment de la pau.

El 13 de setembre de 1993, Iaser Arafat, lder de lOAP, i Isaac

Rabin, primer ministre israeli, signaren a Washington una declaraci de principis per a la concessi de lautonomia dels territoris palestins de Gaza i Jeric. En la fotografia, ambds es donen la m davant del president dels Estats Units, Bill Clinton.

Unitat 10

c
i
t

b
a
f
l
a
x
e
d
n
A
Abd el-Krim, 137, 138
absolutisme, 9
abstracci, 169
Acta nica Europea, 266
afrancesat, 70
AIT, 53
Alcal Zamora, Niceto, 183
Alemanya, unificaci d, 23
Alfons XII, 126
Alfons XIII, 126
Algesires, conferncia d, 137
aliats, 105
Almirall, Valent, 128
Amadeu I de Savoia, 76, 77
anarquisme, 52, 130, 131
Antic Rgim, 8, 67
apartheid, 102
Aranjuez, mot d, 70
armes de destrucci massiva, 269
art abstracte, 169
art conceptual, 223
Assemblea de Catalunya, 247
Assemblea Nacional, 15
Associaci Internacional de
Treballadors, 53
autarquia, 240
avantguardes artstiques, 113
Azaa, Manuel, 183
Aznar, Jos Mara, 262

B
Bandung, conferncia de, 218
Bases de Manresa, 129
Bastilla, 15
Bin Laden, Ossama, 270
Bismarck, Otto von, 23
bolxevics, 109
Braque, George, 113
Brigades Internacionals, 192
burgesia, 11
Bush, George W., 269

C
cacic, 127
cadastre, 66
Calder, Alexander, 169
Camb, Francesc, 134
camp de concentraci, 178, 179
Cnovas del Castillo, Antonio, 126,
131
capital, 42

capitalisme, 47
carb, 45
Carles III, 67
Carles IV, 70
Carles Maria Isidre, 72, 73
Carlines, guerres, 73
carlins, 73
catalanisme, 128, 129
CEE, 210
coexistncia pacfica, 213
collage, 113
Collins, Michael, 26
colnia, 102
colnia industrial, 79
COMECON, 211
Comissions Obreres, 247
Comit Central de Milcies
Antifeixistes, 190
Companys, Llus, 185, 186
Comunitat Econmica
Europea, 210
Consell dAssistncia Econmica
Mtua, 211
Consell de Seguretat, 208
Constituci de 1791, 16
Constituci de 1812, 71
Constituci de 1876, 126
Constituci de 1978, 249, 258
Corea, guerra de, 212
cot en floca, 45
crac del 29, 154
crisi de subsistncies, 8
cristians ortodoxos, 21
cubisme, 113
cursa darmaments, 211

Dictadura de Primo de Rivera, 138,

139
dictadura franquista, 236-247
Directori, 17
Domnech i Montaner, Llus, 141
dret de veto, 208
Durruti, Buenaventura, 189

E
Ebre, batalla de l, 193
Edison, Thomas Alva, 97
Editorial Selecta, 246
eix del mal, 269
empaquetatge, 223
empreses multinacionals, 269
energia hidrulica, 79
Engels, Friedrich, 52
Espartero, Baldomero, 74
espoliaci, 100
Esquerra Republicana de Catalunya,
182
estabulaci, 42
estament, 9
Estat, 19
Estat liberal, 12
Estat plurinacional, 19
Estats Generals, 15
Estatut dAutonomia de 1932, 185
Estatut dAutonomia de 1979, 249,
258
ETA, 244, 265
explosi blanca, 96
Exposici Internacional de
Barcelona, 139
expressionisme, 113
expressionisme abstracte, 222

D
Dal, Salvador, 168
Dau al Set, 246
David, Jacques-Louis, 24
Delacroix, Eugne, 25
Declaraci dels Drets de lHome i
del Ciutad, 16
Decret de collectivitzacions, 190
decret de lliure comer, 68
decrets de Nova Planta, 66
democrcies populars, 209
depressi econmica, 155
desamortitzaci, 74
desastre de 1898, 132
descolonitzaci, 215-218
despotisme illustrat, 67

F
fbrica, 46
fbrica Bonaplata, 69
Falange, 191, 238
fauvisme, 113
Federaci Russa, 271
feixisme, 158, 159
Felip V, 66
feminisme, 110
Ferran VI, 67
Ferran VII, 70
ferro, 45
ferrocarril, 49, 80
FET y de las JONS, 238
fets doctubre de 1934, 186

fets de Maig de 1937, 191

fets del Palau, 247
fonamentalisme, 270
Francs, guerra del, 71
Franco, Francisco, 191, 236
franquisme, 236-247
Front Nacional de Catalunya, 246
furs del Pas Basc i Navarra, 73

G
Garcia Oliver, Joan, 189
Gaud, Antoni, 141
Generalitat de Catalunya, 183
Gricault, Thodore, 25
globalitzaci, 272
Gogh, Vincent van, 112
Golf, guerra del, 268
Gonzlez, Felipe, 249
Gorbatxov, Mikhail, 219
Gouges, Olympe de, 110
Goya, Francisco de, 91-93
Gran Metropolit, 139
Grcia, 21
guaret, 42
Guernica, 192
Guerra Civil Espanyola, 188-193
guerra de les galxies, 214
guerra freda, 210

H
Hadson, Duane, 222
hiperrealisme, 222
Hitler, Adolf, 160, 161
holocaust, 178, 179
Home Rule, 22
Hussein, Saddam, 268

I
industrialitzaci, 78, 79
Ieltsin, Bors, 221
Iglesias, Pablo, 130
igualtat davant la llei, 11
Illustraci, 11, 67
Imperi britnic, 101
Imperi rus, 108
imperialisme, 100-103
impressionisme, 112
indianes, 45
indstria siderrgica, 45
indstria txtil, 45
integrisme, 270

Iraq, guerra d, 269

Irlanda, 22
Isabel II, 73
isabelins, 73
Israel, 278, 279

J
jacobins, 16, 17
Javacev, Christo, 223
Joan Carles de Borb, 242
Josep Bonaparte, 70

K
Kandinskij, Vasilij, 169
Klee, Paul, 169

L
land art, 223
Largo Caballero, Francisco, 183
Lenin, 109
Lerroux, Alejandro, 135
liberalisme, 10
liberalisme econmic, 47
liberals, 73
llei slica, 72
llibertat individual, 11
Lliga Regionalista, 134
Llus Felip dOrleans, 18
Locke, John, 10
luddisme, 51
Lumire, August, 97
Lumire, Louis, 97

M
Maastricht, tractat de, 266
Maci, Francesc, 182
Maig del 68, 233
Maine, 133
Malthus, Thomas Robert, 47
Mancomunitat de Catalunya, 134
Manet, douard, 112
mquina de vapor, 44
maquis, 246
Maria Cristina, 126
Marroc, guerra del, 137
Mart, Jos, 132
Martn Daz, el Empecinado,
Juan, 84
Marx, Karl, 52
marxisme, 52, 130
Matisse, Henri, 113
Maura, Antoni, 131

memria histrica, 267

Memorial de Greuges, 128
Mendizbal, 74
mercat interior, 48
metrpoli, 102, 103
Meucci, Antonio, 97
milcies, 190
Mir, Joan, 168
moderats, 74
modernisme, 140, 141
monarquia absoluta, 9
monarquia parlamentria, 9, 12
Mondrian, Piet, 169
Monet, Claude, 112
Montesquieu, 10
Montjuc, 139
Moore, Henry, 169
motor dexplosi, 98
Moviment de Pasos No Alineats,
282, 283
moviment obrer, 82, 130, 131
moviment sufragista, 110
Moviment Socialista de Catalunya,
246
Movimiento Nacional, 238
mule-jenny, 78
Munch, Edvard, 113
mur de Berln, 213
Mussolini, Benito, 159

N
naci, 19
nacionalisme, 20
Napole Bonaparte, 17
nazisme, 160, 161
neoclassicisme, 24
neocolonialisme, 217
NEP, 156
Nova Poltica Econmica, 156

O
ONU, 208
Onze de Setembre de 1714, 66
Organitzaci de les Nacions Unides,
208
Organitzaci del Tractat de lAtlntic
Nord, 211
OTAN, 211

P
pacte de no-intervenci, 192
pactisme, 66

c
i
t

b
a
f
l
a
x
e
d
n
Palestina, 282, 283
Panam, canal de, 98
Pars, tractat de, 133
Partido Socialista Obrero Espaol,
130
partit comunista, 52
Partit Conservador, 126
Partit dels Socialistes de Catalunya,
249, 264
Partit Liberal, 126
Partit Nacionalista Basc, 184
Partit Republic Radical, 135
Pava, Manuel, 77
perestroika, 219
Picasso, Pablo, 113, 192, 193
pistolerisme, 137
Pla destabilitzaci, 242
Pla Marshall, 210
pla quinquennal, 157
plans de desenvolupament, 244
poder executiu, 10
poder judicial, 10
poder legislatiu, 10
Pollock, Jackson, 222
Pop Art, 222
postimpressionistes, 112
POUM, 191
Prat de la Riba, Enric, 134
Prim, Joan, 76
Primer Congrs Obrer de
Barcelona, 83
Primera Guerra Mundial, 104-107,
122, 123
Primera Internacional, 53
Primera Repblica Espanyola, 77
producci en massa, 38
productivitat, 42
progressistes, 74
proletariat, 50, 61-63
protectorat, 102
propaganda pel fet, 130
propietat privada, 11
PSUC, 191
Puig i Cadafalch, Josep, 134, 141
Pujol, Jordi, 249, 264

R
Renoir, Pierre-Auguste, 112
repressi, 204, 205

Repblica Democrtica dAlemanya,

212
Repblica Federal dAlemanya, 212
repblica parlamentria, 12
rereguarda, 204, 205
Restauraci, 126
revolta juvenil, 228
revoluci agrria, 42
revoluci burgesa, 12
Revoluci dOctubre, 109
revoluci de 1830, 18
revoluci de 1848, 18
Revoluci Francesa, 14-16
Revoluci Industrial, 38
revoluci liberal, 12, 72
Ricardo, David, 47
Robespierre, Maximilien, 16
roda hidrulica, 44
Rodrguez Zapatero, Jos Luis, 263
romanticisme, 25
Rousseau, 11

S
Sagasta, Prxedes Mateo, 126
SALT, 213
sans-culotte, 34
Santa Aliana, 72
Segon Reich, 23
Segona Guerra Mundial, 162-167
Segona Repblica, 182-187
Segona Revoluci Industrial, 96
segones avantguardes, 222, 223
selfactina, 82
senyor feudal, 9
separaci de poders, 10
Serrano, Francisco, 76
Setmana Trgica, 136, 150, 151
Sexenni Democrtic, 76
shoah, 178, 179
sindicat, 51, 130
sistema Norfolk, 42
Smith, Adam, 47
Smithson, Robert, 223
sobirania nacional, 10
societats secretes, 21
Solidaritat Catalana, 134
soviets, 108
Stalin, Josif, 156, 157
Stephenson, George, 49

Surez, Adolfo, 248, 249

Suez, canal de, 98
sufragi, 10
sufragi censatari, 12
sufragi universal, 12
sufragisme, 110, 111
surrealisme, 168

T
talibans, 270
Tarradellas, Josep, 247, 249
taxa de mortalitat, 40
taxa de natalitat, 40
tel dacer, 208
Tercer Mn, 218
Tercer Reich, 161
Terror, 16
Torras i Bages, Josep, 129
transici, 248
Tres Classes de Vapor, Les 83
Trevithick, Richard, 49
Trienni Liberal, 72
trinxera, 106, 122, 123
tupinades electorals, 127

U
Ulster, 22
Uni Europea, 266
Uni General de Treballadors, 130

V
vacuna, 41
vaga, 51
vapor, 79
Varsvia, pacte de, 211
Versalles, tractat de, 107
Vietnam, guerra del, 213
Voltaire, 11

W
Warhol, Andy, 222
Waterloo, batalla de, 18
Watt, James, 44

X
xoc de civilitzacions, 270

Z
zollverein, 23

Aquest llibre correspon al quart curs dEducaci Secundria Obligatria, matria de Cincies
socials, i ha estat elaborat dacord amb lordenaci curricular establerta pel Departament dEducaci
de la Generalitat de Catalunya.
Coordinaci editorial: Montse Ballar
Coordinaci tcnica: Marcel Planas
Disseny de la coberta: Esther Lecina
Elaboraci de la coberta: Mriam Corchero
Disseny dinteriors: Mariona Rib
Edici: Jordi Dolcet
Equip tcnic: Montse Cascales, Miquel Castells, Margarida Cifr, Mercedes Fernndez,
Cristina Montero, Marta Ribn i Ninel Sagaute
Illustracions: Jos Miguel Luzn
Fotografia de la coberta: Album / akg-images / Laurent Lecat. Barret de feltre utilitzat per
Napole I Bonaparte (1769-1821) durant la seva estada de reclusi a lilla de Saint Helena,
i mapes dAlemanya (1815) que li pertanyien (Muse National du Chteau de Fontainebleau).
Fotografies: AGE-Fotostock, Aisa, Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal), Album,
Alfa-Omega, ANC / Brangul (Fotgrafs) / Brangul, Centre de Documentaci i Estudis del
FC Barcelona (cortesia), Corbis / Cover, Cordon Press, Efe, Firo-Foto, Biblioteca de Catalunya
(Memria de la Costa Brava. Xavier Miserachs), Fototeca.cat (Rambol), Fototeca.cat (G. Serra),
Fundaci Utopia Joan N. Garca-Nieto Estudis Socials del Baix Llobregat (cortesia),
Getty Images, Godo Foto, HighRes Press Stock, Index, Latinstock, Magnum / Contacto,
Oronoz / Cover, Panos / Cover, Prisma, Theimageworks / Cover, TVC (cortesia), Arxiu Barcanova
Cartografia: Netmaps, SA
2008, Trepat S.C.P., Salvador Campam i Jordi Vidal
2008, daquesta edici: Editorial Barcanova, SA
Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona
Telfon 932 172 054. Fax 932 373 469
e-mail: barcanova@barcanova.cat / www.barcanova.cat
Primera edici: abril de 2008
Dipsit legal: B-19132-2008
ISBN: 978-84-489-2289-4
Printed in Spain
Imprs a Grafos, S.A. Art sobre paper
Zona Franca, sector C, carrer D, nm. 36. 08040 Barcelona

Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra est protegit per la llei, que estableix penes de
pres i multes, a ms de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que
reprodussin, plagiessin o comuniquessin pblicament, totalment o parcialment, una obra literria,
artstica o cientfica, o la seva transformaci, interpretaci o execuci artstica fixada en qualsevol
tipus de suport o comunicada per qualsevol mitj, sense lautoritzaci preceptiva.