You are on page 1of 43

MEMÒRIA DE FINAL DE CURS

2014-15
CEIP MESTRE GUILLEMET

DILIGÈNCIA per la qual es fa constar que el consell escolar del centre ha
aprovat aquest document en sessió celebrada el dia 29/06/15.
Santa Eugènia, 29 de juny de 2015.

Vist i plau

Antoni Picó i Aguiló

director

Francesca Gamundí Serra

secretària

1

ÍNDEX
APARTAT

1.

INTRODUCCIÓ

2. VALORACIÓ I ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL RENDIMENT ACADÈMIC DELS ALUMNES DURANT EL
CURS
Cicle d’educació infantil
1a etapa
2a etapa

3. VALORACIÓ I ANÀLISI DE LES ACTUACIONS DEL CURS 2014/15
a. Grau d’assoliment dels objectius específics de curs
b. Indicadors, recursos utilitzats, temporització o termini d’execució
c. Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs

PÀG.
3
4
4
6
9
12
12
27
27

4. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CURS
a. Valoració i anàlisi de l’horari i criteris pedagògics utilitzats per a la seva elaboració
b. Valoració i anàlisi de la utilització dels recursos i instal·lacions

27
27
28

5. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE CADA UN DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS
DEL CENTRE
a. Projecte educatiu
b. Projecte lingüístic
c. Reglament d’organització i funcionament del centre
d. Pla d’atenció a la diversitat
e. Pla d’acollida
f.
Pla d’acció tutorial

28
28
28
28
28
28
28

6. AVALUACIÓ DE:
a. Pla de formació del professorat
b. Pla de convivència
c. Pla d’actuacions de l’equip de suport
d. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars
e. Programa de reutilitrzació de llibres de text

28
29
29
29
31

7. PARTICIPACIÓ I APORTACIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA( professors, alumnes, personal no
docent, pares i mares…)

32

8. RECURSOS HUMANS I MATERIALS

36

9. INFRAESTRUCTURES

36

10. RESPOSTES DE L’EQUIP DIRECTIU A LES PROPOSTES , OBSERVACIONS O CRÍTIQUES DELS
CICLES/ETAPES

36

11. CONSIDERACIONS FINALS

41

ANNEX 1: RESULTATS ACADÈMICS
ANNEX 2: ACTA D’APROVACIÓ DE LA MEMÒRIA PEL CONSELL ESCOLAR
ANNEX 3: MEMÒRIA DE L’EQUIP DE SUPORT
ANNEX 4: MEMÒRIA DE L’EOEP
ANNEX 5: MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT D’ANGLÈS
ANNEX 6: Sobre les assignatures en llengua anglesa a instàncies de la modificació transitòria del projecte
lingüístic

2

1. INTRODUCCIÓ
El curs 14/15 ha arribat al seu final i ara toca fer balanç i valoració de tot el que hem
dut a terme en el present curs i, si haguéssim de fer una relació dels fets més
significatius que l'han marcat, sense desmerèixer-ne tots els altres, seria la relació
següent.
-

-

-

-

-

-

-

El curs 14/15 ha marcat el 50è aniversari de l'escola. Ho hem celebrat duent a
terme una exposició col·lectiva en el marc de la Fira de Santa Eugènia,
permetent als nostres alumnes captar l'evolució de la nostra escola al llarg
d’aquest llarg període de temps. Per aquesta tasca hem comptat amb la
col·laboració de diverses persones que ens han possibilitat dibuixar una
retrospectiva d'aquesta evolució.
Ha estat el curs on s'ha implementat la LOMQUE als cursos de 1r, 3r i 5è i en la
que l'escola ha adoptat una nova estructura pedagògica en tres cicles i/o
etapes. És un canvi que caldrà valorar-lo en el temps atès que un curs no és
temps suficient per fer-ne una valoració definitiva.
Aquest curs, possiblement, és el que hem fet més activitats, experiències i
projectes i els hem donat a conèixer a les nostres famílies. Hem sobrepassat
llargament el centenar d'actuacions procedents de les distintes tutories,
especialitats i pròpies de l'escola en general. Això dóna idea d'una intensa
activitat escolar que ens reafirma en la línia d'una escola viva i en constant
activitat. I ho hem comunicat adequadament a través del bloc i dels plafons
informatius.
El curs 14/15 ha viscut la suspensió del TIL, decretat pels Tribunal Superior de
Justícia i que ens ha permès aprovar un projecte lingüístic provisional que
recupera el predomini del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge en la
majoria de les assignatures i d'un major paper a l'anglès introduint-lo en una
assignatura no lingüística com la plàstica.
Ha estat el curs on hem continuat una dinàmica ja iniciada en el curs passat
amb una presència més activa dels pares i de les mares a les aules, cosa que
ens ha seguit enriquint com a escola i que ens ha possibilitat estrènyer encara
més els lligams entre la comunitat educativa. Aquesta experiència posa de
manifest el fet que la transferència de coneixement pot i ha d’originar-se des de
diferents fonts. Aquest factor, que valoram de manera molt positiva, ens ha
permès viure i accedir a experiències i a vivències molt satisfactòries.
El curs 14/15 ha iniciat una experiència de participació i presa de decisions en
l'àmbit del nostre alumnat. És un camí molt incipient que té un gran potencial i
que donarà més fruits en el futur i que tracta de canalitzar les inquietuds del
nostres alumnes, atorgant-los pes específic en la presa de decisions. Ells són els
que han protagonitzat el procés de substitució del logo antic de l'escola per un
de nou.
Aquest curs ha permès continuar i aprofundir en una fase de debat i de reflexió
educativa en el que s'han acordat qüestions pedagògiques amb l'ajut i
assessorament d'un expert en la matèria que ens ha empès a un camí de

3

-

-

revisió i renovació del nostre substrat pedagògic i que ja ha donat resultats
però que n'ha de proporcionar més en un futur.
Tal com hem instaurat ja fa temps, també en aquest curs, hem posat en
contacte alumnes de diferents edats en projectes i intercanvi d'experiències
fent palesa la idea que el coneixement l'hem de compartir i l'hem de transferir a
diferents nivells.
I finalment, també ha estat un curs en el que l'escola ha donat resposta a
necessitats materials i d'instal·lacions fent-hi inversions per prop de 4.000 €
que són en benefici dels nostres alumnes i per facilitar la tasca docent del
conjunt de mestres.

2. VALORACIÓ I ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL RENDIMENT ACADÈMIC DE
L’ALUMNAT DURANT EL CURS
EDUCACIÓ INFANTIL:
a.​
Resultats acadèmics
- 3 anys: Aquest grup presenta una ràtio estable de 12 infants, la majoria va tenir un
període d'adaptació satisfactori, tot i que n'hi havia que no coneixien ni el centre ni els
companys. Però si hi ha dos casos que els hi va costar a causa de la mancança de la
regulació emocional. Poc a poc, no sols s'adaptaren a l'aula i a la tutora, sinó també al
centre i als altres mestres especialistes.
El canvi metodològic a les sessions de psicomotricitat varen ajudar en aquest procés.
De la mateixa manera que el fet de ser dos mestres permet un coneixement més
ampli del desenvolupament dels infants.
Al tercer trimestre es va dur a terme una demanda a l'EOEP de dos infants, com a
resultat: retard maduratiu i trastorn del llenguatge, més treball d'educació emocional
en un d'ells. S'ha tramitat la documentació per derivar-los a l'ESVAP.
Cal destacar que la majoria ha assolit els objectius marcats per aquest curs.És
important seguir treballant l'aspecte emocional: naixement de germans, canvi al nucli
familiar...
- 4 anys: l'evolució al llarg del curs d'aquest grup ha estat molt bona. En general són
infants molt madurs. Quasi tots han assolit els objectius d' Educació Infantil 4 anys i la
majoria amb un bon nivell. Hem d'exceptuar el cas d'una nina estrangera, nova
aquest curs, que li ha costat més pel tema de la llengua i que va començar amb un
nivell cognitiu per davall la resta de la classe. Malgrat tot, ha anat evolucionant
favorablement.
Valoram molt positivament el desenvolupament cognitiu del grup-classe en general i
el seu interès i ganes en totes les propostes que s'han organitzat a l'escola, fins i tot
als 4 que més les costa. Cal destacar també que els pares i les mares d'aquest grup
són molt col·laboradors.
- 5 anys: és un grup heterogeni amb una ràtio de 16 alumnes, a principi de curs es
varen incorporar dos alumnes estrangers que s'han adaptat molt bé i han adquirit

4

l'aprenentatge de la llengua catalana millorant la comprensió i l'expressió oral, però
els ha costat l'assoliment de les normes.
La majoria dels alumnes han fet molt bona evolució al llarg del curs i han assolit els
objectius d'Educació Infantil 5 anys i tenen un bon nivell d'aprenentatge. La majoria
dels infants llegeixen en lletra de pal i lligada.
Un alumne diagnosticat de retard maduratiu passa sense assolir tots els objectius,
destacant el seu avanç, està més motivat i ha millorat el seu procés d'aprenentatge
(nombres i lectoescriptura).
L'alumne diagnosticat de TEA ha assolit els objectius, ha millorat la socialització i és
més autònom.
L'alumna d'acollida també ha assolit els objectius.
Aquests tres alumnes necessiten suport individual que cal tenir en compte pel curs
vinent.
b.​
Mesures adoptades durant el curs
En aquest cicle hem fet:
a. Suport dins l’aula (+1, tutores d’infantil, especialistes de PT, AL , EF i mestra de
religió)
b. Suport a la lectura i l’escriptura individual
c. Adaptacions
d. Taller de llenguatge preventiu a 3, 4, 5 anys i sessions d’AL en petit grup a 4 i
5 anys el primer trimestre
e. Filosofia 3/18
f. Sorpreses
g. Llegim en parella: germans lectors a 5 anys
h. Tallers de contes
i. Sessions puntuals d’educació emocional i cohesió de grup
j. Coordinació amb l’orientadora pels casos de dos alumnes diagnosticats (5 anys)
k. Coordinació amb Creix i Gaspar Hauser, s’han duit a terme 3 reunions al llarg
del curs.
Feim constar que l’experiència del projecte
germans lectors, duita a terme
conjuntament amb l’alumnat de 2n, ha resultat del tot positiva. A més, ha estat molt
enriquidora quant a relacions interpersonals.
Valoram molt positivament l’organització dels suports al cicle d’infantil.
El cicle valora la feina realitzada per part de l’especialista d’Educació Física envers la
psicomotricitat. És molt positiu realitzar dues sessions setmanals de psicomotricitat al
grup de 3 anys. Es valora molt positivament el canvi metodològic sofert a les classes
de psicomotricitat introduint la metodologia d’en Bernard Aucouturier com a fil
conductor. També es valora molt positivament el fet de què la tutora de 3 anys hi hagi
estat present durant tot l’any ja que així es veu molt millor el procés d’evolució dels
infants al llarg del curs a part de ser una gran ajuda a l’especialista.

5

El cicle d'infantil al tercer trimestre va consensuar no dur a terme cap projecte per tal
d'aprofitar tota l'oferta d'activitats programades al llarg d’aquest que ajuden a
complementar la formació integral dels nostres infants.

c. ​
Mesures proposades per al curs següent
A educació infantil proposen:



Continuar amb els suports de +1, diferents especialistes i mestres. El cicle
valora positivament la feina realitzada per part de l’especialista d’Educació
Física envers la psicomotricitat. És molt positiu realitzar dues sessions
setmanals de psicomotricitat al grup de 3 anys. Es valora molt positivament el
canvi metodològic sofert a les classes de psicomotricitat introduint la
metodologia d’en Bernard Aucouturier com a fil conductor. També es valora
molt positivament el fet de què la tutora de 3 anys hagi estat present durant tot
l’any a les sessions de psicomototricitat ja que així es veu molt millor el procés
d’evolució dels infants al llarg del curs a part de ser una gran ajuda a
l’especialista.
Continuar amb les sessions AL de taller de llenguatge iniciades al tercer
trimestre dins l’aula.
Comptar amb el suport de PT per al curs vinent a tot el cicle per tal d’atendre
tots els infants prioritzant els casos NESE.
Continuar amb l’especialista d’educació física adscrit al cicle d’infantil pel fet que
coneix les característiques del nostre alumnat i ha posat en marxa una nova
línia metodològica a les sessions de psicomotricitat.
Continuar amb les sessions de psicomotricitat concentrades els mateixos dies
per tal que l’especialista pugui aprofitar el muntatge de la sala. Seguir realitzant
dues sessions setmanals de psicomotricitat al grup de 3 anys.
Pel curs vinent les tutores de 3, 4 i 5 anys assistiran a la classe de
psicomotricitat amb l’especialista. D’aquesta manera hi haurà dos mestres a
l’aula. L’especialista disposarà de 30 minuts a les 9:00 pel muntatge de la sala
de psicomotricitat, 15 minuts abans del pati per recol·locar el material de la
sala per tenir-lo a punt per la següent classe i de 20 minuts abans de la 13:00
per poder desmuntar la sala de psicomotricitat.La tutora de 3 anys
s’encarregarà de dur els nins cap al gimnàs.
Continuar tenint dues sessions de 45 minuts d’anglès a la setmana. No realitzar
l’anglès a la darrera sessió del dia perquè l’atenció dels/les alumnes minva.

Propostes de millora
Sol·licitam que es doti de dos ordinadors nous al cicle d’educació infantil i dues
pissarres digitals a les aules que no en tenen. També d’un deshumidificador i un
calefactor per al passadís d’ infantil per tal d’aprofitar-lo com a recurs pedagògic.

1a ETAPA

1r

6

a. ​
Resultats acadèmics
Hi ha una alumna que no promociona perquè el seu nivell dista molt d'haver assolit els
mínim de 1r, malgrat les adaptacions que s'han practicat des de principi de curs.
Passaran a 2n tres alumnes amb un nivell molt fluixet de lectoescriptura. La resta del
grup ha evolucionat favorablemet. Hi ha un petit grup d'alumnes que destaca per la
seva maduresa i un altre petit grup que destaca per la gran capacitat de fer feina i de
concertar-se.
b. ​
Mesures adoptades durant el curs.
- Diferents tècniques per fer els dictats: en grup homogeni (aquest tipus de dictat va
ser descartat al primer trimestre per considerar que no atenia a la diversitat), en
parella, preparat per ells, dictat mut, dictat en gran grup corregit a la pissarra...
- Lectura de formes molt variades: lectura individual amb mestra de suport, lectura en
parella amb el grup de 3r, lectura en parella a l'aula, lectura en 3 grups i 3 espais
diferents, lectura cooperativa...
- Dinàmiques de grup per millorar la cohesió
- Desdoblament durant una sessió a la setmana
- Coordinació amb la PTSC per treballar el cas d'un alumne amb comportament
disruptiu
- Coordinació amb l'orientadora pel cas d'un alumne amb problemes emocionals
- Adaptació i reducció d'activitats per a alguns alumnes.
- Treball amb material manipulatiu de matemàtiques per ajudar a l'assoliment
d'alguns conceptes.
- L'estat general de nerviosisme que mostra el grup es rebaixa molt quan saben
quines activitats hauran de dur a terme durant el dia.
c. ​
Mesures proposades per al curs següent


Seguir treballant la cohesió de grup
Seguir treballant un mateix objectiu de formes molt diverses
Replantejar els projectes per a què puguin investigar a l'aula.

2n
a. Resultats acadèmics
Tot l'alumnat promociona i els resultats són bons. És un grup cohesionat. Cal
assenyalar que l'alumne diagnosticat de Retard Maduratiu, a finals de curs, ha estat
diagnosticat com a alumne amb TEA. Aquest darrer trimestre ha accentuat molt els
seus estereotipus i ha estat bastant descentrat. L'alumna estrangera amb problemes
d'expressió i comprensió és l'única que a les proves ACL no millora i dóna un
decatipus inferior.
El grup presenta un bon ritme de treball i un bon nivell d'aprenentatge.
b. Mesures adoptades durant el curs
● Adaptacions no significatives a aquests dos alumnes i nombroses tutories amb
els seus pares/mares.

7



Supressió dels desdoblaments i realització dels suports dins l'aula, a partir de
l'acord al seminari.
Foment de l'aprenentatge entre iguals.
Programa d'eficàcia lectora en castellà, com a conseqüència dels bons resultats
obtinguts a català.

c. Mesures proposades per al curs següent
● Observar si l'alumne amb TEA necessita més suport el curs vinent.
● Continuar amb les estratègies dutes a terme amb els infants citats
anteriorment.
● Continuar amb el programa d'eficàcia lectora.
● Cal assenyalar que s'han rebut molt poques sessions d'AL (baixes no
substituïdes).
3r
a. Resultats acadèmics.
En general el grup ha progressat de forma satisfactòria durant aquest curs en tots els
àmbits.
Aquest darrer trimestre un dels alumnes amb NESE ha fet una davallada en el seu
rendiment, probablement a causa de la disminució del suport rebut des de casa. De
totes maneres l'evolució ha estat positiva.
L'altra alumna amb NESE, tot i la complicada situació familiar, també ha millorat molt
tant a nivell emocional com acadèmic.
Cal esmentar el cas d'una alumna que, tot i l'esforç realitzat especialment durant
aquest trimestre, no ha assolit els objectius desitjables a causa de les seves dificultats
d'aprenentatge.
Han millorat també les relacions entre ells, sobretot amb un petit grup especialment
conflictiu, però s'haurà de seguir fent feina en aquest sentit.
b. ​
Mesures adoptades durant el curs.
- Reunions i contactes puntuals freqüents amb les famílies.
- Comunicacions contínues a través de l'agenda de l'alumne.
- Sessions de tutoria individuals i col.lectives amb els alumnes.
- Suport individual i en petit grup.
- Revisió periòdica de la distribució dels alumnes dins l'aula.
- Introducció de tècniques de treball cooperatiu.
- Revisió i modificació del diagnòstic d'un dels alumnes amb NESE.
- Reunions amb la família d'una alumna amb dificultats d'aprenentatge, per tal de fer
una demanda d'avaluació psicopedagògica. La família no hi ha estat d'acord.
c. ​
Mesures proposades per al curs següent.
- Continuar fent el suport necessari i les adaptacions oportunes als alumnes amb
NESE: en la comprensió, en l'organització i suport emocional.
- Tenir especial esment d'un alumne que, tot i haver progressat notablement durant el
curs, manifesta certes dificultats en l'expressió escrita i alguns continguts de
matemàtiques.

8

d.​
Valoració dels resultats de l’avaluació de diagnòstic.
Els dies 19 i 20 de maig estaven programades les proves de diagnòstic al curs de
tercer. El 19 va ser dia de vaga i assistiren a classe 4 alumnes. Per tant, per ordre de
la Conselleria s’han anat realitzant posteriorment les proves a tot l’alumnat. A l’hora
de realitzar aquesta memòria, des de la Iaqse encara no ens han enviat els resultats,
però volem fer constar una sèrie de consideracions:
-El fet que l’alumnat hagi de veure les proves a través de l’ordinador ha creat
dificultat per a la comprensió de les preguntes.
-Els àudios d’anglès proposaven un model lingüístic “estrany” per a l’alumnat.
-El tema logístic de les proves crea dificultats en l’organització del centre.
-Algunes preguntes estan elaborades pensant que tot l’alumnat ja ha vist tot el
currículum del curs i evidentment en les dates que es realitzen les proves encara no
s’ha vist tot el currículum.
-Algunes preguntes no pertanyien al currículum de tercer.

2a ETAPA:

4t
a. ​
Resultats acadèmics
Podem qualificar els resultats acadèmics com a satisfactoris, en general. Exceptuant
dos alumnes, tothom aprova el curs, de diferent manera. Vuit alumnes aconsegueixen
un nivell elevat quant a l'assoliment dels objectius, a la totalitat de les àrees. Altres
cinc alumnes també les superen, encara que de manera més ajustada. Dos alumnes
promocionaran al curs següent amb la llengua catalana com a àrea no superada.
El curs s'ha desenvolupat amb tota normalitat, en un ambient de feina i d'exigència.
Els alumnes han entès que aquest era el camí apropiat per aconseguir els objectius. A
nivell de les relacions socials, hem treballat les tasques en equip i hem preocupat que
hi hagués una bona sintonia entre tothom. Ho hem treballat a les sessions de tutoria.
Els resultats no sempre han estat els desitjables. Així que caldrà insistir-hi el proper
curs.
b. ​
Mesures adoptades durant el curs.
Al curs de 4t hem procurat que els alumnes, que en alguna seqüència curricular han
tengut alguna dificultat a l'hora d'assolir els conceptes, hagin pogut rebre l'atenció
necessària, per part del mestre de suport. Aquesta circumstància l'hem duit a terme
mitjançant grups heterogenis, essent el tutor qui ha determinat les pautes a seguir en
cada cas. No s'ha trobat necessari acudir a l'equip de suport. Al final de curs, tres
alumnes han sol.licitat un procés de recuperació. Tot i que no estava previst a la
programació, hem accedit a la seva petició, i s'ha duit a terme amb notable èxit.
c.​
Mesures proposades per al curs següent.

9

Per al curs vinent, a 5è caldrà prendre mesures de reforçament, a l'àrea de llengua
catalana, per als dos alumnes que enguany no l'han superada. Ens basarem
especialment a l'apartat d'expressió i comprensió escrita. Així mateix, caldrà establir
estratègies per tal de millorar els seus hàbits de feina i les seves actituds, lògicament
amb la complicitat de llurs famílies.

a.​
Resultats acadèmics
La valoració del grup de cinquè en general és molt positiva atès que la majoria dels
alumnes ha assolit els objectius del cicle amb bon resultat. Dos alumnes tenen un
excel·lent de mitjana i set, un notable. Altres cinc superen totes les àrees sense cap
dificultat. Només hi ha una alumna que no aprova (suspèn dues àrees), per qui el
pròxim curs sol·licitarem una adaptació curricular com ja havia tengut fins enguany, i
així tendrà més facilitat per poder superar el nivell de sisè i passar a secundària. Els
quatre alumnes que tenen una adaptació curricular han assolit els objectius del curs.
Hi ha també una nina que té una dificultat important per seguir el ritme del curs a
causa d'una discapacitat, i per això hem prioritzat que tengués una relació estreta
amb tots els companys i que pugués compartir el màxim possible de la feina que
fèiem a classe.
b.​
Mesures adoptades durant el curs
Hem desdoblat el grup a les sessions de matemàtiques, també a una sessió setmanal
de castellà per fer un dictat preparat prèviament; un grup reduït ha tengut una sessió
setmanal de ciències naturals fora de l'aula per millorar la comprensió i aprendre a fer
resums i mapes conceptuals; la mestra de suport ha tengut cura especialment dels
alumnes amb NESE tot i que ha dedicat el suport, juntament amb el tutor, a tot el
grup, amb activitats comunes per tothom; una alumna ha tengut suport fora de l'aula
de la mestra d'audició i llenguatge, fins que hem considerat que ja no calia perquè
progressava bé a l'aula; hem fet les adaptacions curriculars als alumnes amb NESE.
Una alumna ha tengut suport sempre d'una auxiliar tècnic educatiu, a més de la
mestra de suport del centre unes hores setmanals.
c. ​
Mesures adoptades per al curs següent
Per al curs següent, podem continuar aplicant aquestes mesures. Cal que tenguem en
compte que una alumna passa a sisè amb dues àrees suspeses, per qui hem demanat
que pugui seguir el curs amb una adaptació curricular, cosa que li permetrà el suport i
les adaptacions curriculars adequades per assolir els objectius del curs.

a.​
Resultats acadèmics
En general es pot afirmar que el grup a assolit els objectius plantejats de manera
notable, des de l’òptica de l’atenció a la diversitat de cada alumne/a, tothom ha seguit
una evolució positiva de maduresa i ha anat superant les noves situacions
d’aprenentatge plantejades.

10

Un grup bastant nombrós d’alumnat assoleix els objectius amb qualificacions que van
de notable a excel·lent en el gruix de les matèries, després hi ha un altre grup
d’alumnes de 3 o 4 que els supera amb qualificacions que van del suficient al bé i
finalment hi ha un alumne que, tot i els esforços i la dedicació individualitzada suspèn
dues assignatures. Amb aquest alumne s’ha seguit un pla específic, per part del tutor i
el mestre que ha fet suport. La feina feta ha consistit en millorar els seu nivell a les
àrees instrumentals i dotar-lo de recursos per tal que progressivament ell pugui
desfer-se’n autònomament. La millora ha estat significativa però no suficient per
aprovar totes les matèries.
b. ​
Mesures adoptades durant el curs
Durant el curs el grup ha disposat de sis sessions amb suport. Durant la primera part
del curs s’ha optat pel desdoblament amb grups heterogenis. S’han treballat dictats
en petit grup que han permès fer una correcció més individulitzada. Més endavant i
amb motiu del seminari dut a terme al centre, el suport ha estat dins l’aula i s’han
cercat altres fórmules per optimitzar al màxim els recursos i permetre a cada
alumne/a una possibilitat de progrés sempre tenint en compte les seves peculiaritats.
En aquesta línia s’han treballat dictats per parelles.
c. ​
Propostes de millora
Pel curs 2015-2016 les recomanacions serien, poder comptar amb els suports com
s’ha fet aquest curs i un cop observades i analitzades les característiques del grup
establir un pla d’actuació sobretot en les àrees instrumentals.
Valoració dels resultats avaluació de diagnòstic.
Durant els dies 19 i 20 maig estaven programades per la Conselleria i l’IAQSE les
proves d’avaluació i diagnòstic de les matèries de Català, Castellà, Matemàtiques i
Anglès. Aquest any també s’afegiren unes proves d’expressió oral en anglès, castellà i
català. A finals del mes de juny ens han arribat els resultats d’aquestes proves. La
mitja de cada assignatura ha estat la següent:
Anglès: 63.9 (escrit) 77.0 (oral)
Català: 78.1 (escrit)

86.0 (oral)

Castellà: 67.8 (escrit) 81.3 (oral)
Matemàtiques: 43.6
Creim que els resultats han estat positius. Així i tot, pensam que aquest tipus de
proves tan homogènies, en una escola com la nostra que creu en la inclusió i que
treballa amb i per a la diversitat, no tenen massa raó de ser i trastoquen de forma

11

important el nostre treball. També volem fer una sèrie de consideracions sobre
l’actuació d’aquestes proves:
-

-

A la prova de matemàtiques hi havia preguntes sobre temari que es dóna a
quart, temari que evidentment l’alumnat de tercer encara no ha donat.
L’àudio d’anglès era dificultós per la varietat lingüística que presentava.
L’alumnat tenia accés a les preguntes amb els ordinadors, alguns d’ells
portàtils, i contestava les preguntes al paper. El fet que la gran majoria de les
preguntes són tipus test i que existien dos canals diferents per les preguntes i
respostes feia molt dificultosa la contesta de les preguntes.
A tercer no es treballen proves amb els ordinadors per tant molts dels alumnes
no estan familiaritzats amb l’entorn informàtic.
La feina logística d’habilitar dos dies per les proves, posteriorment dedicar
altres dies a les proves orals, i aconseguir altres sessions per fer les proves a
l’alumnat que el 19 i 20 de maig no havia assistit a classe, demana un esforç i
canvis importants a les programacions de tutors i especialistes.

3. VALORACIÓ I ANÀLISI DE LES ACTUACIONS DEL CURS 2014/15
a. Grau d’assoliment dels objectius específics del centre.
Actuacions

Compliment i valoració

a.
RESPECTE DELS 4
EIXOS PEDAGÒGICS DEL
NOSTRE
a.1. MEDI AMBIENT

a.1.1.
DESENVOLUPAR EL
PLA AMBIENTAL PER
AL CURS 2013-2014.

És un dels eixos del nostre PEC i l'hem desplegat intensament.
Infon valors als nostres alumnes i és un tret que identifica el
nostre centre.
Les actuacions han estat les següents:
- Hem constituït una comissió integrada per 6 persones
(coordinador i 5 persones dels diferents cicles) en què han estat
representats tots els cicles de l'escola. La comissió s’ha reunit en
5 ocasions.
- Hem sembrat de flors tota l’escola (petúnies i pensaments) i
altres plantes que ens han permès ambientalitzar els exteriors de
l’escola i fer del nostre centre de treball un espai atractiu i
estimulant.
- Hem fet hort ecològic sembrant lletugues, faves, cols, alls,
carabasses... També hem donat ús al llavorer fent planter de
cols. Hem fet emprivada d'ortiga que ens han adobat les plantes.
També hem fet un tast de lletugues amb quatre cursos amb
l’ajut de mares, que ens ha permès fer veure als alumnes la
importància per a la nostra salut en el consum de vegetals.
Agraïm i reconeixem la feina del coordinador d’hort.

12

- Hem dut a terme un taller de meteorologia que hem difós a
través del blog. Els alumnes de 4t han dut a terme el taller amb
ajut d'un alumne de 6è.
- Hem desenvolupat la segona fase del projecte dels CAMINS
ESCOLARS. Durant aquest curs hem completat la instal·lació de
les rajoles corresponents a l'itinerari A. A més, els cursos de 3r i
4t han creat les seves, comptant una vegada més amb la
col·laboració de
l’artista Miquel Segura, que ens ha cedit
novament el seu estudi artístic i on els alumnes varen poder
gaudir del marc ideal per a dur a terme aquesta experiència.
D'altra banda hem creat la figura d'AMIC DELS CAMINS
ESCOLARS en el que s'hi han adherit 17 establiments del poble.
Santi Topa, que és la persona que ens aporta la part d'imatge del
projecte, ens ha editat les ferretines dels amics i els cartells que
identifiquen cada un dels 7 itineraris del projecte. Per últim, els
alumnes de 4t d'alternativa han creat una presentació del
projecte que han compartit amb els altres cursos de primària.
- Hem estalviat energia amb la campanya TANCA LA PORTA.
- Hem dut a terme la 5a fase de la reforestació de Son Mascaró.
Comptam amb prop de 200 arbres sembrats i vius que van
creixent. Hi hem dut a terme dues jornades de feina. Una al
gener, quan vàrem dur a terme, per primera vegada una tasca
científica de recompte dels exemplar vius, arrenjant protectors i
politxons i mesura del creixement dels arbres. En aquesta tasca
vàrem tenir el suport tècnic i de feina del servei de Xarxa
Forestal. L'altra jornada la duguérem a terme al mes de juny,
quan vàrem regar els arbrets de cara a l’estiu.
- Hem aprofitat encara més l’aigua de pluja instal·lant dos
dipòsits més de 510 l cadascun, projecte ideat i construït per
alumnes de 5è, que ens facilita regar sobre tot les nostres
plantes de la part de darrera de l'escola amb aigua de pluja, de
franc i sense clor!
- Hem exsecallat els nostres 4 arbres del nostre pati amb l'ajut
del nostre amic Tià Loi, els hem cuidat i els hem regat i ja hem
retirat el protector de la morera atès el seu bon creixement i
important envergadura.
- Hem continuat seleccionant els residus. Els alumnes de 6è han
recollit tot el paper sobrant de cada aula tots els dijous. Hem
recollit 2.460 piles (264 més que en el curs passat), i 2 m3 de
taps de plàstic amb fins benèfics per a la fundació ASPACE.
També hem continuat fent ús de les papereres separadores amb
el seguiment de la brigada ambiental de 4t.
- Hem seguit fent compostatge amb els residus vegetals que
produïm al pati i al menjador, de la qual cosa s'han encarregat
dues alumnes.
- Hem dut a terme una jornada completa de medi ambient
durant el segon trimestre amb el representant de l'associació
ecologista DEPANA de Catalunya. Lluís Toldrà ens va oferir una
presentació sobre el projecte LIFE que tracta de la reintroducció
de l'òs bru al Pirineu. Hi va participar tota l’escola i la valoració

13

és bona tot i no aconseguir el nivell d'excel·lència que teníem
previst.
- Majoritàriament els mestres han respectat el protocol d’estalvi
de paper imprimint a dues cares i fent us del paper reutilitzat.
S’ha de continuar amb aquesta dinàmica i s’ha d’intensificar. No
es tracta d’una opció. Les escoles, i la nostra, en particular són
grans consumidors de paper i no actuar a favor d’aquest principi
diria molt poc a favor nostre.
- No s'ha pogut dur a terme la instal·lació de plaques
fotovoltaiques als terrats de l’edifici atès que el nostre municipi
entrava per segon cop en el concurs de la Direcció General
d’Energia. L'Ajuntament no ens ha informat del resultat d'aquest
concurs i desconeixem la seva ressolució.
- No s'han pogut substituir els mecanismes estalviadors de
descàrrega d'aigua dels vàters, prevista per aquest curs de
manera progressiva, per no ser compatibles amb la instal·lació
existent. Tot i així, creim que hem de continuar amb la recerca
d'altres sistemes que siguin viables i que aconsegueixin l'estalvi
d'aigua i no el seu malbaratament que ocasionen els sistemes
actuals.
- Vàrem programar una xerrada sobre meteorologia al tercer
trimestre amb el concurs del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó,
però per motius d'agenda del ponent, l'hem posposada pel 1r
trimestre del curs vinent.
a.1.2. RECUPERAR EL
PROGRAMA
DE
REUTILTIZACIÓ
DE
LLIBRES QUE DEPÈN DE
LA
CONSELLERIA
D’EDUCACIÓ, CULTURA I
UNIVERSITATS

- El programa de reutilització de llibres, que suposa un estalvi de
paper molt important a banda dels beneficis econòmics que
reporta a les famílies, ha tengut una participació de 88 alumnes
(de 1r a 6è), que els ha suposat una aportació econòmica de 25
€.

b. SOLIDARITAT I
SENSIBILITZACIÓ

És un dels eixos del nostre projecte educatiu de centre, que
concretam i que expressam a través de campanyes i d'activitats
diverses. Aquest any, de la suma de totes les campanyes
engegades (mercadet solidari de Nadal, apadrinament i XI cursa
solidària), hem recaptat la xifra de 1.499,02 € (242,7 € menys
que l’any passat. La diferència de menys cal trobar-la en la
menor recaptació del mercadet solidari)+ 2 m3 de taps solidaris.

b.2. CAMPANYA
D'APADRINAMENT D'UN
NIN D'HONDURES

La vàrem dur a terme a finals del 1r trimestre durant 4
setmanes. Recaptàrem per a
aquesta finalitat 503,70 €,
quantitat superior a la de fa dos anys. La valoració és positiva.

L’aportació dels diferents agents proveïdors de fons del programa
ha estat la següent:
- Ajuntament de Santa Eugènia: 2.000 €
- CEIP Mestre Guillemet: 3.200 €
- AMIPA: 2000 €
-Conselleria d'Educació: 14 € per alumne, la qual cosa
suposa en el moment de l'ingrés la quantitat de 1.260 €
Agraïm i reconeixem la feina del coordinador del programa.

14

b.3. XI CURSA
KILÒMETRES DE
SOLIDARITAT

L'hem duita a terme a l'abril de 2015 a favor dels infants d'una
zona d'Àfrica, Mali en Particular. Són nins i nines que sofreixen
malnutrició i desescolarització. En total hem reunit la quantitat
de 667,57 € (14,57 € més que l'any passat). La valoració és molt
positiva i és obvi que és una acció que mereix continuïtat atès el
significat i els valors que representa per a tota l’escola. Agraïm i
reconeixem el seu lideratge i organització del coordinador
d’aquesta iniciativa.

b.4. CAMPANYA DE
RECOLLIDA DE TAPS DE
PLÀSTIC AMB FINS
BENÈFICS.

La campanya ens ha ocupat tot el curs i hem recollit
aproximadament 2 m3 de taps, que es tradueix en un benefici
econòmic a favor dels infants d’ASPACE, que pateixen greus
malalties i que precisen costosos tractaments. La resposta de les
famílies continua sent positiva.

b.5. ORGANITZAR UN
MERCADET
VERD
I
SOLIDARI PER A NADAL

L'hem dut a terme com en el curs passat amb la participació de
tots els nins a través de les classes de plàstica i mitjançant el
suport econòmic i organitzatiu de l’AMIPA. Hi hem recaptat
327,75 €. La valoració és positiva però amb menor recaptació
que altres anys. Però prevalen els valors i pel missatge que
transmet, així com el procés intrínsec que comporta.

c.​
COMPROMÍS AMB LA
LLENGUA I AMB LA
CULTURA CATALANES

És un altre eix del nostre PEC, igualment important com tots els
altres, però no compta amb la figura del coordinador lingüístic,
necessària per a dinamitzar-lo i s’ha trobat, en els darrers temps
enmig de factors externs desafavorables. Creim que d’ara en
endavant, d’entrada, iniciam una fase més propícia en aquest
àmbit i cal que una persona del claustre es posi al capdavant i
lideri aquesta nova fase amb el suport de l’equip directiu, que no
ha de ser qui ho assumeixi.

c.1. CELEBRACIÓ DE LA
FESTIVITAT DE SANT
ANTONI

És la festa de Mallorca i l’escola la celebra amb tots els honors.
Cantàrem gloses i menjàrem botifarrons i llonganissa i també hi
vàrem convidar el dimoni. La comissió de delegats ens ha fet la
proposta d'introduir la figura del sant en un futur. Bona
organització i valoració molt positiva. Entre els nins i nines, n’hi
ha, que la figura del dimoni no els suposa cap trauma ni por i
d’altres que sí. Aleshores, la festa, i ho ha fet, ha de conciliar
aquestes dues sensibilitats. Des de ja fa un temps s’acota una
zona en la que el dimoni no interactua amb els infants i els/les
tutores se’n cuiden d’aquest primer grup d’alumnes en l’espai
assignat.

c.2.TALLERS DE
GASTRONOMIA
MALLORQUINA

Són tallers de menjars de la nostra gastronomia que formen part
de la nostra cultura. Ens permeten alhora comptar amb la
col·laboració de les padrines del poble, a qui feim sentir
importants i capaces de transmetre coneixements, i els nostres
alumnes les consideren així persones útils i actives.
Per les Verges cuinàrem bunyols i els assaborírem i per Pasqua
férem panades. Les vàrem dur a terme als cursos de 5è i 6è amb
una participació de 9 padrines a qui els vàrem obsequiar un
quadre que donava fe de la seva col·laboració.

15

c.3. CELEBRACIÓ DEL
DIA DEL LLIBRE

L'hem duta a terme amb molt més brillantor que l'any passat. Hi
ha participat activament la nostra AMIPA. Hem dut a terme un
conjunt d'activitats diversa i engrescadora: parada de llibres
venent més d'un centenar de llibres, teatre, taller de flors de
Sant Jordi, contacontes, entre d'altres. Ho organitzàrem en una
jornada intensa de matí i horabaixa. Bona organització i valoració
molt positiva. Agraïm i reconeixem la feina del coordinador de la
iniciativa i de l’Apima, en especial la tasca d’Eli Cabrer.

c.4. MODIFICACIÓ
TRANSITÒRIA PER
AQUEST CURS DEL
PROJECTE LINGÜÍSTIC A
INSTÀNCIES DE LA
DEROGACIÓ DEL TIL

La CCP dissenyà un projecte lingüístic provisional per aquest curs
i fou aprovat per unanimitat en claustre extraordinari el 16
d’octubre de 2014. Aquest projecte es resumia de la següent
manera:
- Castellà a l’assignatura de llengua i literatura castellana
- Anglès a l’assignatura d’angles, a la de plàstica i a tallers
de conversa.
- Català a a tota la resta d’àrees.
Aquest projecte fou degudament informat a les famílies en una
reunió d’horabaixa amb presència d’una trentena de pares i
mares que ens varen donar el seu suport. L’acord es va
referendar definitivament en la reunió del consell escolar de dia
23 d’octubre. *Veure annex 2.

d.TREBALL
COOPERATIU

Aquest curs en diverses aules hem anat aplicant algunes
dinàmiques de cohesió i estructures cooperatives, especialment
per a la lectura i per a l'escriptura.

d.1. PROJECTE LLEGIM
EN PARELLA

Al llarg del curs hem dut a terme el programa Llegim en parella
per quart any consecutiu​
. És un programa per millorar la
comprensió lectora dels alumnes i es fonamenta en
l'aprenentatge entre iguals.
També, per tercer any consecutiu hem fet una adaptació del
programa Llegim en parella per a infantil 5 anys, el programa
Germans lectors​
.
Els cursos implicats en el programa Llegim en parella han estat:
4t de primària, com a tutors de lectura de 2n, i 3r, com a tutors
de 1r.
Hem acordat que el programa es durà a terme cada curs entre 4t
i 2n.
Segons dades extretes de les proves d'avaluació del programa,
de 30 alumnes n'hi ha 24 que milloren el nivell de comprensió
lectora o el mantenen.
Aquests resultats són fruit a més del programa, de la feina dels
professors en el marc de les tutories, els suports a les aules, la
tutoria entre iguals, etc.

d.2. PROJECTE DE
GERMANS LECTORS

També, per tercer any consecutiu, hem fet una adaptació del
programa Llegim en parella per a infantil 5 anys, el programa
Germans lectors​
.

16

Els cursos implicats han estat 2n i infantil 5 anys, 2n com a
tutors de lectura dels més petits que participen en el programa.
Entre els alumnes d'infantil 5 anys observam molta diversitat en
el procés d'aprenentatge de la lectura, des d'uns que llegeixen
frases a uns altres que encara s'inicien en el procés lector.
En la tasca de llegir en parella, tots han seguit el seu procés
d'aprenentatge. Aquest curs, tots han millorat en la lectura de
frases i paraules en lletra de pal.
Aquests resultats son fruit de la feina dels professors en el marc
de les tutories, els suports a les aules, la tutoria entre iguals, etc.
d.3. COMPARTIR EL
CONEIXEMENT ENTRE
TOTA L'ESCOLA

Aquest objectiu l’hem dut a terme en diferents experiències i
projectes. Facilita la convivència i el coneixement entre els nins i
nines, facilita l’accés del coneixement a través d’altres vies i en
definitiva, ens enriqueix com a escola.

e) ACTUACIONS EN
L'APARTAT
D'INFRAESTRUCTURES i
DE MANTENIMENT

L’escola ha fet front a necessitats d’instal·lacions i de materials.
Hem donat resposta a despeses per valor de més de 4.000 €
amb fons propis. Això té repercussions en el saldo final de
l’escola però
aquesta ho assumeix tenint en compte que els
diners són a les aules i als patis i allà compleixen millor la seva
funció. Amb aquests fons hem adquirit superfícies de gespa però
a al patis d'infantil i primària; un nou envelat per a protegir la
superfície de gespa d'infantil, una pissarra digital a l'aula de 5
anys, una pissarra veleda i un ordinador per aquesta mateixa
aula; hem substituït la fotocopiadora central a través d'un nou
contracte amb l'empresa Temel; Hem adquirit un segon
ordinador per a la sala de recursos; hem fet un canvi de
portabilitat de la línia telefònica per un altre més avantatjós
econòmicament per a l'escola; hem adquirit mobiliari per a l'aula
de 1r; estructures de fusta i tela negra per a dignificar encara
més el muntatge de la festa de final de curs; nous jocs per a
infantil; areners, material de coberteria per al menjador escolar;
protector per a la columna que sosté els envelats al pati
d'infantil; un deshumidificador a l'aula de 5è;un nou plafó
informatiu amb molta més capacitat per a l'entrada de
l'escola;dos dipòsits de captació d'aigua de pluja; un nou fax i
col·leccions de llibres i per últim, hem penjat dos cartells de
metacrilat amb el nou logotip de l'escola i el de centre depenent
de la Conselleria d'Educació, adaptant-nos a normativa. En
aquest punt, també hem substituït la denominació d’aula de
suport per aula de recursos, més d’acord amb la seva vocació.
Hem admès totes les peticions de material que ens han fet
arribar des de les diferents tutories i especialitats i hem volgut
donar a entendre que totes les inversions afecten i potencien el
conjunt de l’escola i que la majoria dels alumnes se’n veuran
beneficiats al llarg de la seva escolaritat. Per tant, en comptes
d’administrar i de distribuir els fons en compartiments estancs,
creim convenient d’aplicar altres criteris més col·lectius i més

17

globals, sempre sota els paràmetres del sentit comú i de
l’equitat.
En l’apartat de manteniment, hem continuat optant per al
sistema de manteniment setmanal amb dedicació exclusiva dels
peons durant un període de dues hores, un dia a la setmana,
concretament el dimecres. Així, al llarg de la setmana, hem
enregistrat els arranjaments necessaris i cada dimecres, els
peons els han duit a terme. És un sistema que s’ha demostrat
eficient i operatiu i des d’aquí apostam perquè continuï. Tot i així,
l'escola s'ha vist privada d'aquest servei en un parell d'ocasions
sense explicacions per part de l'Ajuntament i s'ha endarrerit molt
el desmuntatge de la carpa per a donar cobertura a l'exposició
col·lectiva en el marc de la Fira de Santa Eugènia tot i les
reiterades peticions de la direcció i de l'AMIPA de l'escola. Manca
més comunicació i major coordinació entre escola i Ajuntament i
el canvi de regidora d’educació ho ha de fer possible.
e.1. INSTAL·LACIÓ DE
PLAQUES
FOTOVOLTAIQUES PER A
L'
AUTOCONSUM
I
CONNEXIÓ A LA XARXA

L’actuació depenia de la Direcció General d’Energia i la sol·licitud
de participació en aquest concurs, el tramitava l’Ajuntament de
Santa Eugènia. No se’ns ha informat del procés i desconeixem la
seva resolució.

e.2.
RECOLLIDA
D’AIGÜES PLUVIALS DE
PART DE LES TEULADES,
CONSOLIDANT
EL
DIPÒSIT DE L'HORT I
INSTAL·LANT-NE UN DE
NOU A L'ESPAI DE LES
PLANTES
MEDITARRÀNIES.

La brigada de l'Ajuntament ens ha instal·lat una base sòlida i
definitiva per a sostenir el dipòsit de l'hort i els alumnes de
l'assignatura de valors juntament amb el director han ideat i
creat un projecte d'una nova captació d'aigua de pluja amb dos
dipòsits que junts poden emmagatzemar 1.020 l d'aigua.
L'experiència l'hem compartida i presentada a la resta d'alumnes
de l'escola. Valoració molt positiva en tant en tant som capaços
de construir instal·lacions i amb una clara utilitat.

e.3.
TANCAMENT
DE
L'ESPAI DE L'HORT PER
TAL D'IMPEDIR ACTES
VANDÀLICS FORA DE
L'HORARI LECTIU.

La brigada de l'Ajuntament el va dur a terme durant l'estiu
passat i és una instal·lació molt útil que ens ha permès evitar
actes vandàlics que sí patirem durant el curs passat.

e.4. INSTAL·LACIÓ D'UN
PLAFÓ INFORMATIU A
L'ENTRADA PRINCIPAL.

L'hem duta a terme a principi de curs amb el finançament de
l'AMIPA. És una infrastructura molt útil i necessària atès que
l'anterior ens havia quedat molt petita i insuficient.

e.5.
INSTAL·LACIÓ
PROGRESSIVA
DE
MECANISMES
DE
DESCÀRREGA
VOLUNTÀRIA
DE
L'AIGUA DELS VÀTERS
PER TAL D'ESTALVIAR
AIGUA

No s'han pogut dur a terme atesa la incompatibilitat amb la
instal·lació existent. Tot i això, no deixam de ser conscients del
malbaratament d’aigua que suposen els actuals sistemes i no ens
rendim a trobar alguna solució al problema en el futur.

18

e.6.
MODIFICAR
ELS
REGULADORS D'AIGUA
QUE
PERMETIN
OPTIMITZAR
EL
RENDIMENT
DE
LA
CALEFACCIÓ

No s'ha dut a terme

e.7 INSTAL·LACIÓ D'UN
PROTECTOR
A
LA
COL·LUMNA DEL PATI
D'INFANTIL.

S'ha instal·lat i s'ha demostrat una millora molt important en el
capítol de seguretat.

e.8 ADQUISICIÓ DE DOS
ORDINADORS NOUS A
L'AULA DE 3 ANYS I DE
RECURSOS.

S'han adquirit i el coordinador informàtic els ha muntat.

e.9 INSTAL·LACIÓ D'UN
PARASOL I DOS ESPAIS
DE GESPA ARTIFICIAL
AL PATI I ADQUISICIÓ
DE
NOUS
JOCS
D'INFANTIL

La creació de dues zones de gespa al pati i el nou envelat a la
zona de gespa de primària ha resultat del tot positiva. L'alumnat
ha gaudit d'aquests espai de joc i dels jocs adquirits a principi de
curs.

f)​
ACTUACIONS EN
L’APARTAT DE NOVES
TECNOLOGIES

Hem fet ús de les pissarres digitals a primària (la PDI de la classe
de quart no funciona correctament i el coordinador TIC hi ha
treballat tant com ha pogut però ha hagut de fer una incidència a
la Conselleria i encara no n'hem rebut cap resposta). Hem
continuat aprofitant els recursos tecnològics de l’aula
d’informàtica i hem comprat un projector nou. L'equipament del
centre està quedant obsolet i les avaries i els defectes de
funcionament es van fent cada cop més presents.

f.1. CONTINUAR
UTILITZANT ELS
ORDINADORS
PORTÀTILS A LES AULES
DE 5è i DE 6è

Hem continuat emprant els ordinadors portàtils que esdevenen
una eina essencial per aconseguir els currículums establerts. Els
equipaments tenen cinc cursos i les incidències són cada vegada
més presents. Tots els equips s’han hagut d’actualitzar a un nou
sistema operatiu mes actualitzat, en alguns casos han hagut
d'obrir incidències i fer ús de l'execució de les garanties. Hem de
preveure que aquestes accions aniran a més i haurem de
preveure mesures per anar solucionant aquestes incidències.
Els miniportàtils han esdevingut una eina bàsica en la nostra
tasca, el nostres alumnes dominen amb fluïdesa el programari
ofimàtic i es mostren competents en el llenguatge de la web 2.0.
Amb autoritzacions de les famílies podem crear perfils socials per
usar diferents eines educatives ja que ells com a menors no hi
poden accedir segons la llei.
Com hem vist la nostra escola no sols és consumidora a la xarxa,
sinó que també hi aportam els nostres treballs i, com hem pogut

19

veure, altra gent se'n beneficia (aquest fet és significatiu en un
infant)
Internet s'ha convertit en imprescindible i, quan no hi hem pogut
accedir, ho hem lamentat.
f.2. CONTINUAR
DINAMITZANT EL BLOC I
LA WEB DE L’ESCOLA
AFAVORINT LA
PARTICIPACIÓ DE TOTA
LA COMUNITAT
EDUCATIVA

El bloc és l'indicador de l'activitat de l'escola i enguany s’ha
continuat amb la tasca ja encetada fa uns anys. Material
fotogràfic i explicatiu relacionat amb les sortides, els
esdeveniments, les campanyes, les celebracions i altres tasques
educatives. Hi ha hagut més d’un centenar d’entrades. Atès el
ressò que té el bloc entre la comunitat educativa i com que
sabem el nombre tan elevat de visites que rep, creim oportú
fomentar l'ús d'aquesta eina entre tots els mestres en línia de
comunicar i de mostrar tot el que feim a l'escola. Hi ha una
participació desigual entre els professorat i que cal equilibrar en
la mesura que sigui possible.
Hem continuat comptant amb la pàgina web de l'escola. No rep
tantes visites com el bloc però ha estat molt més visitada que en
cursos anteriors. N'hem dut a terme una profunda actualització
però calen encara més continguts i alguns retocs més. Com a
novetat destacada, hi hem afegit nombre a les circulars i
incorporarem aviat la presentació de l’escola, prèviament
consensuat el seu contingut amb el claustre.
Aquest és el resum d’entrades al llarg del curs 14/15:
Infantil:10 entrades de tot el cicle
3 anys: 2 entrades
4 anys: 5 entrades
5 anys: 4 entrades
1r: 14 entrades
2n: 28 entrades
3r: 8 entrades
1ª etapa: 4 entrades
4t: 14 entrades
5è: 14 entrades
6è: 38 entrades
EF: 14 entrades
Anglès: 2 entrades del cicle d'infantil i 8 entrades de
primària
Castellà a 6è + direcció: 4 i 20 entrades respectivament.
Suport: 2 entrades
El bloc de l'escola ha arribat a 56.000 visites, 15.000 de les
quals són d'aquest curs (les visites quasi s’han duplicat
respecte al curs passat)
Agraïm i reconeixem la feina duta a terme pel coord
inador informàtic.

f.3.
CONTINUAR
EMPRANT
LA
PLATAFORMA EDMODO

Hem continuant emprant aquesta plataforma que continua sent
una bona eina de comunicació entre l’equip docent.

20

COM
A
CANAL
D’INFORMACIÓ
ENTRE
ELS
MEMBRES
DEL
CLAUSTRE

La plataforma també s’ha continuat usant a l’aula de 6è (quart
curs consecutiu que en feim ús). A través d’aquesta plataforma
hem pogut:
- Tenir un espai on l’alumne sigui conscient de la seva
evolució i saber en tot moment la nota que obté de totes les
proves i treballs.
- Les famílies també tenen accés a la plataforma amb
usuari i contrasenya i estan informades en tot moment de com
evolucionen els seus fills/filles.
- Hem disposat d’una plataforma, que per la seva
estructura de xarxa social, ens ha permès compartir Objectes
Digitals d’Aprenentatge (ODE) a través dels quals hem treballat
molts continguts curriculars
- La nostra societat tecnològica i permanentment
connectada ens obliga a l’escola a fer una passa endavant i
introduir, des de petits, un model de bones pràctiques amb l’ús
d’internet i de les xarxes socials. La finalitat és una ciutadania
que es relaciona i interactúa amb responsabilitat, respecte i
crítica.
L’Edmodo és i s’ha demostrat una bona eina de comunicació tal
com hem esmentat. Tot i així cal remarcar una qüestió que ens
va recordar en Joan Jordi Muntaner i que l’hem de tenir sempre
present. Que aquests canals són aptes per a vehicular la
informació neutra i objectiva desproveint-la de qualsevol judici
de valor. S’han demostrat ineficients per transmetre situacions
personals i creim que missatges d’aquest caràcter no hi poden
tenir cabuda. Els canals són d’altres i cal respectar-ho al màxim.

f.4. POSAR EN MARXA EL
GOOGLE APPS FOR
EDUCATION

La  implantació  del  programa  “Google  Apps  for  Education”  a  la  nostra 
escola  ens  ha  permès  la  creació  i  gestió  de  perfils  Google  per  als  nostre 
alumnat.  Recordar  que  el  nostre  alumnat  és  menor  de   16  anys  i  la 
legislació  actual  prohibeix que ells gestionin autonomament un perfil social 

la 

xarxa. 

Cada  

alumne/a 

ha 

disposat 

d’una  

adreça 

nom@cpmestreguillemet.cat​
 també s’ha ofert al professorat. 
 
En  el cas de 6è curs la valoració d’aquest projecte ha estat molt positiva, a 
continuació expliquen les seves principals virtuts: 
 

Hem  aprés  a  gestionar  una   adreça  de  correu  i  hem  vist  les 
potencialitats d’aquesta manera de comunicació. 

Hem  treballat  amb  el  paquet  ofimàtic que ens ofereix Google Drive 
i  tots  els  treballs  els  hem  fet  amb  aquesta  eina.  Això  ens  ha 

21

permès  treballar  en  equip  en  xarxa  i  el  mestre  ens  ha   fet 
aportacions  i  comentaris  a  la  feina  feta  que  després  s’han  pogut 
afegir. 

Hem  pogut  prescindir  totalment de les memòries USB i treballar de 
manera autònoma tant a classe com a casa,. 

Hem  pogut  treballar amb webquests tant de manera individual com 
en grup 

Hem  pogut  exposar  els  treballs  a  classe  i  compartir  els  
aprenentatges 

Hem  pogut  publicar  els  treballs  a  la  xarxa,  mostrar  els  avenços  i 
aportar  el  nostre  gra  de  sorra  en  la  difusió   del  coneixement  i  la 
cultura. 

 
Es  tracta  doncs  d’un  projecte  d’innovació  que   ha  donat  molts  bons 
resultats  i  que  la  implantació  en  propers  cursos  el millorarà i es convertirà 
en un projecte identificatiu del nostre centre. 
f.5. ALTRES
ACTUACIONS NO
CONTEMPLADES A LA
PGA EN L’APARTAT DE
NOVES TECNOLOGIES

Hem instal·lat una pissarra digital i un projector a l'aula de 5
anys, resultat de la claúsula amb el nou contracte de la nova
fotocopiadora. Per a la dotació completa de l'escola, amb aquests
equipaments queden les aules de 3 i 4 anys.
Per altra banda hem utilitzar les tauletes per a múltiples finalitats
sempre encaminades a aprendre més i millor (sobretot a l’aula
de

6è,

on

la

maduresa

de

l’alumnat

permet

fer-ne

un

aprofitament destacable). Mai s’ha fet un ús lúdic de la
tecnologia ja que aquest és un camp que ha de ser en l’àmbit
familiar. Destacar les següents tasques:

Lectura de la novel·la Harry Potter y la piedra filosofal

Ús de l’app matemàtica Komboketak

Ús de l’app matemàtica Smartick

Ús de l’app matemàtica Matematico.es

Escacs

Enregistrament i edició de foto i vídeo

La creació del blog específic per a quart curs, gràcies a la
iniciativa de la practicant, ha permès un espai de consulta de
continguts curriculars sobre algunes temàtiques. També ha
afavorit la comunicació entre el tutor, els alumnes i les famílies.
D'igual manera hi ha contribuït la posada en marxa del correu
electrònic exclusiu per a les famílies de 4t.
g)
ACTUACIONS
L’APARTAT DE SALUT

A

22

g.1.
MANTENIR
ACTITUDS
QUE
AFAVOREIXIN
LA
PRÀCTICA
D’UNA
EDUCACIÓ
CORRECTA
PER A LA SALUT

L’hàbit establert a l’escola de berenar de fruita un dia a la
setmana, l'hem de reforçar i l'hem de recordar més, atès que és
una mesura del tot positiva i recomanable.
Tots els altres hàbits, els hem anant treballant i reforçant. Queda
molta feina en aquest àmbit i les famílies hi tenen un paper
fonamental.
Hem estudiat la possibilitat d’adquirir un desfibril·lador per a
l’escola però el seu cost (3.000 €) ho fa inviable.

g.2. ORGANITZAR UN
TALLER D’ALIMENTACIÓ
COM EL QUE VÀREM DUR
A TERME L’ANY PASSAT
AMB EL CURS DE 6è.

La metgessa i la infermera del Centre de Salut de Santa Eugènia
varen impartir novament el TALLER D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE,
novament amb els alumnes de 5è curs. La valoració n'és molt
positiva i, atès el contingut del taller, recomanam que el repetim
a aquest mateix curs d’aquesta etapa.

g.3. ALTRES ACTIVITATS
RELACIONADES AMB
L’ÀMBIT DE LA SALUT

N'hem fet esment dintre d’aquest àmbit a l’apartat de medi
ambient i també el feim constar aquí. Els cursos de 1r, de 2n, de
4t i de 5è elaboraren entrepans vegetals amb lletugues de l'hort.
Aquestes activitats ens han permès fer conscients als alumnes de
la importància per a la nostra salut del consum de vegetals.

h. ALTRES ACTUACIONS:
h.1.
CONTINUAR
TREBALLANT
EN
EL
PROJECTE DE LÍNIA DE
CENTRE
AMB
L’OBJECTIU
DE
VERTEBRAR
PEDAGÒGICAMENT
I
METODOLÒGICAMENT
TOTES
LES
ETAPES
EDUCATIVES

L'escola ha continuat el procés de disseny d’una línia de centre
que vertebri l'acció pedagògica de l'escola i li proporcioni
coherència, lògica i continuïtat. Aquest procés és necessari i
fonamental i respon a la idea de treballar per a la col·lectivitat,
per a una idea en comú. A partir del mes de desembre hem
comptant amb Joan Jordi Muntaner, pedagog reconegut de la
UIB a qui agraïm el seu acompanyament en aquest procés. Hem
dut a terme sessions de treball i cal fer constar l’enriquiment
que produeix el debat i la reflexió pedagògica, que tots
aprenguem dels altres i que, habilitats i coneixements que uns
posseeixen, els posin a l’abast de l’equip de centre i serveixin per
augmentar el bagatge col·lectiu docent.
Aquest procés ha permès parlar i molt de pedagogia, de
reflexionar i aprofundir en aquest àmbit. Ens ha possibilitat
avançar en el consens sobre qüestions pedagògiques com ara el
suport i els deures. El procés no vol dir canviar-ho tot, sinó
introduir millores necessàries que elevaran la qualitat del nostre
sistema d’aprenentatge i que afavoriran sobre tot a la part més
vulnerable del nostre alumnat. Moltes de les coses que feim són
positives, ens funcionen i ens enorgulleixen com a escola. Del
que es tracta és donar una passa més i de no caure en la
complaença ni en pensar que ho tenim tot fet. Sempre hi haurà
un marge de millora.
El camí traçat ha estat positiu, com ho va ser el de l’any passat,
però ens queda encara un llarg camí per recórrer. El procés
necessita que continuï. Sols és necessari que acordem les
qüestions metodològiques que cal articular en el futur més

23

immediat. El que és indubtable és la importància d’aquest treball
que atorgarà coherència al fet educatiu.
En qualsevol cas, qui vulgui estar al marge d’aquest procés que
ho comuniqui a l’equip directiu.
Agraïm i reconeixem la tasca de coordinació i de registre de
mesures metodològiques acordades per part de la coordinadora
de suport.
h.2. DESENVOLUPAMENT
DELS DIFERENTS PLANS
DEL CENTRE: PLA DE
SUPORT,
PLA
D’ACOLLIDA,
PLA
D’ALUMNES
QUE
NO
PROMOCIONEN,
PLA
D’ATENCIÓ
A
LA
DIVERSITAT I PLA DE
LECTURA.

Hem revisat el pla d’acollida i tots els altres, els hem anat
desenvolupant correctament. Ens queda pendent el pla d’acollida
del professorat que es durà a terme al llarg del 1r trimestre del
curs vinent.

h.3. HARMONITZAR LA
LOE I LA LOMQUE AL
LLARG
DEL
CURS
2014-2015 I ADAPTAR
LES
PROGRAMACIONS
D'AULA
AL
NOU
CURRÍCULUM
DE
PRIMÀRIA

Durant el curs 2014-2015 hem intentat harmonitzar la LOE i la
LOMQUE malgrat les dificultats logístiques i organitzatives que
això ens ha suposat.

i. ALTRES ACTUACIONS
i.1. ACONSEGUIR QUE
LES
FAMÍLIES
ESDEVINGUIN
EL
RECURS
PEDAGÒGIC
MÉS
IMMEDIAT
DE
L’ESCOLA
I
AIXÍ
FACILITAR
QUE
HI
PARTICIPIN
I
S'HI
IMPLIQUIN

Valoració molt positiva que aquesta dinàmica permeti que el
coneixement pugui emanar de les pròpies famílies i faci
augmentar la seva implicació i identificació amb l’escola. Pensam
com de bé s’han de sentir els fills i filles d’els pares i mares que
protagonitzen aquestes sessions. A més, sempre s’intenta que
les experiències i aprenentatges puguin ser aprofitats per més
cursos. Així mateix destaquen la gran col·laboració de les nostres
famílies en el vestuari de la festa fi de curs que la feta encara
més brillant.
El resum de totes les sessions
el següent:

dutes a terme pels pares i per les mar

Cicle Infantil: 4 sessions conjuntes
3 anys: 3 sessions
4 anys: 3 sessions
5 anys: 4 sessions
1r: 3 sessions
2n: 4 sessions
3r: 3 sessions
4t: 4 sessions

24

5è: 4 sessions
6è: 2 sessions
Anglès: 1 sessió
Total: 35 sessions ( 3 més que en el curs passat. Dada molt positiva.)
i.2. POSSIBILITAR QUE
L’AMIPA
USI
LES
INSTAL·LACIONS
ESCOLARS
PER
A
QUALSEVOL ACTIVITAT
QUE S’EMMARQUI DINS
DEL PEC DEL CENTRE I
QUE
RESPONGUI
A
CRITERIS PEDAGÒGICS
I
DE
DEFENSA
DEL
SISTEMA
D’EDUCACIÓ
PÚBLICA DE QUALITAT

Hem possibilitat que l’AMIPA ha
instal·lacions quan les ha precisat.

i.3. TREBALLAR EN LA
LÍNIA
D’AFAVORIR I
FACILITAR
LA
INTEGRACIÓ
DE
LES
FAMÍLIES ESTRANGERES
EN L’ESCOLA

Aquest curs no s’ha pogut donar continuïtat al curs de català per
a estrangers que tant bon resultat va tenir el curs passat. Això li
ha restat avanç en aquest àmbit.
Hem continuat facilitant la participació de mares i de pares
estrangers en sessions didàctiques de transmissió de
coneixements.
Un fet significatiu, ja materialitzat el curs passat és la integració
de dues mares estrangeres en la junta directiva de l’AMIPA.

i.4. CONTINUAR FENT ÚS
DE LES APLICACIONS
GESTIB I ECOIB

Al llarg del curs totes les tasques administratives i de gestió
educativa, les hem realitzades amb els programes informàtics
Gestib, Sedeib i Ecoib, per part dels membres de l'equip directiu.
El Gestib és utilitzat pels tutors/es i mestres especialistes sobretot
per realitzar els informes dels resultats acadèmics.

i.5. TREBALLAR EN LA
LÍNIA PER A LA
IGUALTAT DE GÈNERE EN
ELS CURRÍCULUMS DEL
NOSTRE CENTRE I EN EL
SI DE LES FAMILIES

El claustre assumeix aquesta línia pedagògica i la té present en la
majoria d'actuacions.

i.6.
REORGANITZACIÓ
DELS ESPAIS DE PATI

Pel que fa al funcionament dels jocs de pati, enguany hi ha
hagut una sèrie de modificacions respecte de l'any passat
encaminades a la millora d'aquest projecte. Algunes de les
modificacions són les següents:

gaudit

de

l’ús

de

les

Els mestres i alumnes han disposat durant tot l'any d'una
graella on
constava cada dia la pista de jocs que els
pertocava i el joc que
els hi tocava jugar a cada curs,
així hem evitat la problemàtica de l'any passat, on moltes
vegades els alumnes no es posaven d'acord sobre
quin

25

joc jugar. Els jocs han anat variant cada cert temps per
tal de repartir-se equitativament entre els diferents grups.
Enguany a mitjan curs s'ha afegit una zona nova de jocs al
pati de primària, aquesta zona correspon a la zona de
gespa artificial situada devora l'entrada del gimnàs i que
està dedicada a jocs de punteria. S'ha pintat una diana
gegant a la paret i s'han elaborat una sèrie de jocs amb
material reutilitzat perquè els infants gaudeixin alhora que
practiquen i milloren la seva coordinació òculo-manual
(punteria). Enguany no s'han utilitzat tots els jocs ja que
n'hi ha que encara estan en construcció. Els jocs utilitzats
són la diana, els tubs gegants, els menja-xapes, el canut.
Cada zona tenia una o dues pilotes assignades i que eren
les més adients per als jocs als quals s'havien d'utilitzar.
Aquestes pilotes estaven marcades amb permanent i són
toves per tal de no fer mal en cas d'impacte. Evidentment
les pilotes de bàsquet no són toves.

Valoració.
Enguany valoram encara més positivament el projecte de jocs de
pati. Tot i tenir algunes mancances hi ha molts aspectes positius
a esmenar com poden ser:




S'ha llevat el protagonisme que tenia la pilota al pati en
aquesta escola, tot i què en alguns jocs es fa
imprescindible el seu ús.
Tot i que no han jugat sempre tots els alumnes als jocs
proposats, sí que hi ha hagut quasi sempre un grupet
d'alumnes que sí ho han fet.
S'han establert relacions interpersonals entre alumnes de
è
è
diferents cursos, hem vist molt sovint alumnes de 5​
o 6​
jugant o ajudant a alumnes més petits, ja sigui a rodar la
corda, a la xarranca, ...
S'han evitat els problemes sobre l'ús de la pista central
que sempre utilitzaven els més grans. Ara tothom respecta
la zona del pati que
li pertoca aquell dia.
S'evita que se jugui només al què els alumnes amb més
lideratge decideixen, etc.
Al 1r trimestre de manera espontània va sorgir el joc de la
baldufa. La seva acollida fou adoptada majoritàriament a
tots els cursos. Atesa aquesta acollida proposam per al
curs vinent incorporar el joc al projecte.

Tot i això hi ha alguns aspectes que sembla no funcionen del tot i
que segur que amb una mica més d'atenció i implicació per part
de tots durant els patis, segur que s'arranjaran. Aquests són:

La zona de gespa artificial no ha sigut utilitzada pel curs
que li tocava, sinó que majoritàriament ha sigut utilitzada
pels alumnes més grans del centre. Això fa que el curs que
li toca no la pugui utilitzar. Els mestres de pati haurien de

26

i.7. CREACIÓ D'UN LOGO
DE L'ESCOLA
ALTRES
ACTUACIONS
CONTEMPLADES EN
LA PGA

PLANIFICAR UN SIMULA
CRE D’EVACUACIÓ
INTRODUINT MESURES A
INSTÀNCIES DE
PROTECCIÓ CVIL
I POLICIA LOCAL

vigilar que la zona de gespa sigui ocupada i utilitzada pel
curs que li toca.
Alguns alumnes sobretot els més petits juguen a
encalçar-se entre ells i sense voler passen per enmig de
la pista de bàsquet quan estan jugant els més grans amb
el perill que això implica. S'ha d'advertir infants que no
passin pel mig perquè és perillós.
Alguns alumnes agafen material que no toca aquell dia i
juguen a jocs que no són adequats, com per exemple
estirar-se amb les cordes, fermar-se, ... S'ha d'advertir a
aquests alumnes que les cordes no són per estirar ni
pegar a ningú, sinó per botar.
Alguns alumnes van a cercar el material passat els 10
primers minuts de pati i no són els encarregats. Aquest
fet sumat a què algunes vegades s'obliden el material al
pati i no l'arraconen fa que es perdi alguna vegada el
material. Convé recordar als alumnes la importància de
cuidar bé el material.
Els infants més petits de vegades tenen dificultat per
entendre quina zona i joc els hi toca aquell dia perquè
confonen els dies o no entenen bé la graella, estaria bé
que les tutores abans de sortir al pati els informessin de
quina zona i joc els hi toca aquell dia.

S’ha dut a terme amb protagonisme directe dels alumnes de
l’escola i ha sigut un procès participatiu i molt positiu. La nova
imatge ja és present en els canals de comunicació de l’escola.
NO

S’ha dut a terme el simulacre d’evacuació, aquest any
introduint mesures noves i amb una coordinació més estreta
amb la policia local. La valoració es positiva, el temps
d’evacuació fou de 4’ 01’’. Hem de millorar l’acústica de
l’alarma i hem decidit adquirir sirenes de vaixell molt més
potents i a més, diferenciades dels tocs de timbre que tenen
interioritzats mestres i alumnes.

b) Indicadors, recursos utilitzats, temporització o termini d’execució.
La 1a etapa opina que durant el tercer trimestre hi ha hagut un nombre massa elevat
d'activitats a dur a terme (fira, educació vial, cursa solidària, Sant Jordi...). De cara al
proper curs s'hauria de contemplar un repartiment més equitatiu d'aquestes activitats
al llarg de tot el curs.
c) Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs.
El cicle d'infantil valora molt positivament totes les activitats dutes a terme el dia del
llibre i de la mateixa manera la implicació de l'AMIPA.

27

La 1a etapa considera que l'espai dedicat a l'exposició de la fira ha estat una altra
vegada insuficient, ja que no es poden observar tots els treballs amb comoditat, i
inadequat, perquè la carpa està ubicada a un lloc poc visible el dia de la fira i queda
tapada per atraccions infantils.
Proposa també que si el curs vinent s'ha d'organitzar aquesta activitat, es podria dur a
terme al gimnàs fent servir panells per a l'exposició dels treballs. A més, s'hauria de
millorar la coordinació per no tornar a repetir treballs o fer-ne de semblants.
La 1a etapa afegeix que respecte a la festa de Sant Antoni, és necessari contemplar
que hi ha alumnes que passen molta por. Cal que hi hagi algun mestre i algun espai
que donin seguretat a aquests infants.
L’etapa dels cursos 4t 5è i 6è reunit vol transmetre una valoració positiva respecte a
les actuacions plantejades a la PGA i que així consti a la Memòria.
4. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CURS
En termes generals, hem seguit l´horari amb els criteris pedagògics prevists a la PGA.
Les substitucions dels professors, sempre que les hem pogut preveure, les ha
planificades el cap d'estudis, per tal d'atendre els alumnes de la millor manera
possible.
a. Valoració i anàlisi de l’horari i criteris pedagògics utilitzats per a la seva
elaboració.
La 1a etapa proposa que els tutors comencin i acabin la setmana amb el seu grup.
El tutor de 4t i l'especialista d'anglès valoraren positivament el canvis d’horari fets a
l'àrea de llengua estrangera a l'inici de curs. Pel curs que ve s'hauria de fer extensiu al
curs de 3r .
b. Valoració i anàlisi de la utilització dels recursos i instal·lacions.
La 1a etapa considera que:
- Els banys de primer i segon tenen el sistema d'evacuació d'aigua no adaptat a
l'edat dels nins perquè costa molt manipular la palanca. És un sistema que tuda
molta d'aigua.
- Donat que l'espai de gespa del pati de primària té tan bona acceptació entre els
nins i les nines estaria bé que el seu ús també estàs regulat i valorar la
idoneïtat de les rodes en aquest espai.
- Mantenim la idea anunciada el curs passat d'estudiar la possibilitat de convertir
la porxada de davant l'aula de 3 anys en un espai tancat d'usos múltiples (taller
de plàstica, taller de matemàtiques, lectura en parella...)
- Millorar l'organització i l'equipament de la biblioteca per tal que pugui ser
utilitzada com a espai de recerca.
5. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE CADA UN DELS PROJECTES
INSTITUCIONALS I DELS PLANS DE CENTRE

28

a. Projecte educatiu de centre (PEC)​
: L’hem posat en pràctica i tot el que feim,
intentam que obeeixi a la seva
b. PTIL​
: veure actuacio c.4 pàg. 13.
c. Reglament d’organització i funcionament del centre (ROF):​
no ha sofert cap
canvi i s’ha aplicat al llarg del curs.
d. Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD):​
hem aplicat el Pla d'Atenció a la Diversitat.
e. Pla d’acollida:​
s’ha aplicat amb els alumnes que s’han incorporat a principi de
curs. Al llarg del curs no hem tengut cap nova incorporació.
f. Pla d'Acció Tutorial:​
no ha sofert cap canvi i l'hem aplicat al llarg del curs.
Propostes de millora:
La 1a etapa pensa que els infants que han d'anar al metge haurien de poder
incorporar-se a l'aula en qualsevol moment i no haver d'esperar a les 11.
La 2a etapa troba convenient actualitzar el ROF incorporant les decisions preses
durant aquest curs i anteriors, per exemple com hem d'actuar els mestres el temps de
pati, els dies d'indefinició meteorològica.

6. AVALUACIÓ DE:
a) Pla de formació del professorat.
Ha pres forma a través del seminari a centre conduït per Joan Jordi Muntaner que
hem explicat en l’apartat d’actuacions.
Propostes de millora:
El cicle d'infantil creu oportú continuar el curs vinent amb el "seminari" d'en Joan Jordi
Muntaner perquè és una manera d'avaluar tant el procés d'aprenentatge com el
d'ensenyament que es duu a terme al nostre centre.
La 1ª etapa troba convenient decidir a principi de curs si el claustre segueix un pla de
formació i fer la demanda per a què els crèdits siguin reconeguts.

b) Pla de convivència.
No hem de remarcar cap incident greu en la convivència del centre. Però sí que han
existit fets puntuals que han estat resolts amb la intervenció de tutors/es i cap
d’estudis.
c) Pla d’actuacions de l’equip de suport
Vegeu l'annex 3.
d) Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars
Menjador escolar
El menjador escolar és un servei al que hi donam molta prioritat des de l’escola. Els
alumnes no sols hi mengen. Hi interioritzen normes socials i de convivència, hi

29

aprenen a menjar de tot, a utilitzar bé els coberts, a no deixar menjar al plat, a portar
una dieta equilibrada... Una mitjana de 45 alumnes han fet ús del servei, i han estat
atesos per 2 monitores, l'ATE i 9 mestres. La mitjana ha sofert una remuntada
respecte al curs passat. El dijous cap mestre no ha fet atenció als alumnes. El
concessionari que ha servit el menjar ha estat el restaurant Can Arabí, i l’empresa
Serveis Lúdics Integrats s’ha encarregat de les monitores. Amb l'objectiu de no
abaixar la qualitat del servei, hem fet un seguiment dels menús i hem comunicat per
escrit al concessionari qualsevol incidència rellevant, tant en les coses positives com
en les negatives. Durant aquest curs, s’ha continuat servint les patates fregides no
congelades i tampoc se servir el peix panga. Les amanides han guanyat en varietat,
amb oli d’oliva, i es trempen a darrera hora, la qual cosa millora la seva presentació i
qualitat. L'oferta de fruita ha guanyat ​
en varietat. El concessionari és sensible a les
observacions que hi feim i intenta millorar-les.
El servei de menjador, és estratègic per a l’escola atès que dóna un servei
insubstituïble per a les famílies i afecta gairebé a un terç del total de l’alumnat. Durant
el present curs ha experimentat una millora a causa del seguiment que en feim amb el
concesionari d’augmentar la qualitat dels menús i sobre tot per la substitució de la
cuinera a principi de curs. Es tracta d’una bona professional, que fa la feina de gust i
amb il·lusió i que tracta de fer les coses el millor possible. Mestres i alumnes han
experimentat i reconegut aquesta millora. D’altra banda, en aquest curs, els
encarregats han augmentat la seva participació en les tasques de servir la taula i
aquests h’hi han sentit valorats de forma molt positiva.
La vigilància del pati després del menjador és millorable i de cara al curs vinent cal
que reordenem o augmentem els recursos humans que hi intervenen perquè el servei
tengui les màximes garanties.
La via d'accés que ens permet fer ús de la cuina del local de les persones majors
continua fent-nos un gran servei. Així, elaboren alguns menjars a la cuina o els
completen en aquesta instal·lació. Aquest servei, però, té un potencial que cal
aprofitar més.
Hem utilitzat el gimnàs els dies de pluja i el menjador com a espai perquè els nins
puguin fer els deures de casa. A principi de curs hem revisat el document que regula
el funcionament i l’organització d’aquest servei. Els mestres, les monitores i el
concessionari el coneixen, l’aproven i el posen en pràctica.
Hem comptat ja per aquest curs amb dos murals confeccionats l’any passat.
Per acabar, hem continuat aprofitant les restes orgàniques, sobretot de fruita, que dos
alumnes voluntaris porten periòdicament a la compostera de l'escola.
Al primer claustre del curs vinent, es revisarà la norma de la vigilància del menjador
en els darrers dies de cada trimestre i s’actualitzarà.

Escola matinera:
L’hem duit a terme sense cap incidència. La mitjana d'usuaris ha augmentat respecte
al curs passat i d’una manera gradual, així que la mitjana del 1r trimestre era de 15
alumnes diaris; la del 2n trimestre, de 20, i la del 3r trimestre, de 22. Una monitora
s´ha fet càrrec de l´atenció als alumnes. La valoració és molt positiva. Hem enviat el
certificat d'usuaris trimestralment , la memòria del curs 2014-2015, la sol·licitud per
al curs 2015-2016 i el projecte 2015-2016 a la Conselleria d'Educació, Cultura i
Universitats.
Quant a les activitats complementàries, cal fer-ne la següent valoració:
1​
. AFECTEN TOT EL CENTRE:

30

ACTIVITATS

VALORACIÓ

- Berenada de bunyols

Molt positiva

- Festa i concert nadalenc.

Molt positiva

- Celebració de sant Antoni.

Molt positiva

- Carnestoltes

Molt positiva

- Exposició 50è Aniversari escola
(Fira)

Molt positiva

- Cursa solidària

Molt positiva

- Celebració de Sant Jordi

Molt positiva

- Festa de fi de curs

Molt positiva

2. AFECTEN ELS GRUPS:
Nivells que hi Lloc/s que visitaran/activitat
intervenen

Trimestre/data

Visita a Natura Parc

29/10/14. Valoració
molt positiva

Visita al Casal de Lloret

16/04/15. Valoració
positiva.

Educació
infantil

Visita a les noves
instal·lacions del poliesportiu

11/06/15. Valoració
molt positiva

1r, 2n i 3r

Visita a les coves de
Campanet i Menestralia

28/11/14. Valoració molt
positiva

Museu de la jugueta (Palma)

09/04/014. Valoració
positiva

Visita al pou nou i camp de'n
Sec.

26/05/15. Valoració molt
positiva

5è i 6è

Visita a son Real

1r trimestre. Valoració
molt positiva

4t, 5è i 6è

Parc natural de Mondragó

13//05/15. Valoració
molt positiva

Visita a Formentor i cala
Murta

10/06/15. Valoració
molt positiva.

Educació
infantil

31

4t

Polígon de Son Castelló i
empresa concessionària
d’automòbils

21/01/15. Valoració molt
positiva.

Sortida per la localitat

01/04/15 i 08/05/15.
Valoració molt positiva.

Visita a La Seu de Palma

20/11/14. Valoració molt
positiva.

18/03/15. Valoració molt
Visita pel terme de Santa
Eugènia: sa punta i Cova dels positiva.
Degotissos

Visita al palau de l'Almudaina 17/06/15. Valoració molt
positiva.

e) Programa de Reutilització de Llibres de text.
Durant el curs 2014-2015 hem participat al programa de reutilització de llibres de
text i de material didàctic de la conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. Cada
alumne/a ha aportat al programa una quota de 25 € per lot. Hi han participat 89
alumnes.
Per al proper curs continuarem participant en el programa i hem establert una quota
de 65 € per a les famílies associades a l'AMIPA i de 80 € per a les no associades. La
participació prevista per al curs vinent serà de 98 alumnes que representa una
proporció superior al 90% del total de l’alumnat de primària.
Organització dels llibres.
Cada tutor/a ha disposat d’un espai específic dins l’aula per als llibres del programa,
separats de la resta de llibres (els no reutilitzables), i n’hem establert les normes d’ús
i la distribució interna. Cada llibre ha tengut una numeració que informa del seu estat
de conservació i ens serveix per imposar sancions als alumnes que no en fan un bon
ús. Aquesta mesura ha entrat en vigor aquest any. Ha faltat la numeració de 6è que
cal incorporar-la per al curs vinent.
En general, els llibres estan en bon estat i són aptes perquè siguin totalment
reutilitzats.
En finalitzar cada trimestre, hem retornat part dels llibres a la biblioteca i, en finalitzar
el curs, els hem traslladat, part d’ells a la biblioteca i la resta a cada una de les aules i
en aquests espais els puguem revisar, recomptar i organitzar de cara al curs vinent.
Reunions de la comissió.
La comissió del programa, formada pel director, la secretària, el coordinador del
programa, un representant de l'Ajuntament i un representant dels pares, s'ha reunit
en dues ocasions, una al principi de curs per tal d'organitzar-lo i establir un barem de
puntuació dels llibres segons el seu estat i les sancions. L'altra, abans d'acabar el
curs, per fer un balanç, decidir el manteniment o la modificació dels llibres del dipòsit i
establir la quota per al curs 2015-2016. La quota s’ha fixat en 65 € per al socis de
l’AMIPA i de 80 pels no socis. S’ha introduït una clàusula on a partir d’ara es
beneficiarà a les famílies nombroses que tenguin tots els seus fills a la primària,
establit una gratuïtat d’entre les tres a abonar.

32

7. PARTICIPACIÓ I APORTACIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
(PROFESSORS, ALUMNES, PARES I MARES, PERSONAL NO DOCENT,
AJUNTAMENT...)
Quant als professors, cal fer esment a les baixes de curta durada que han estat
cobertes pels mestres del centre amb una planificació efectuada pel cap d'estudis.
Veure punt 8 d’aquest document (pàg.32).
En relació als equips docents, cal referir-se a cadascun.
Claustre​
:
Cada primer dijous de mes hi ha hagut una reunió d’aquest òrgan, prèvia
convocatòria oberta. A més dels punts de caràcter informatiu i organitzatiu (recursos
econòmics disponibles, correspondència oficial, organització de festes i activitats
previstes a la PGA…), ha estat una ocasió per debatre propostes de millora de les
circumstàncies que envolten la vida quotidiana de l’escola. A l’inici i al final de curs,
les sessions han servit per planificar el curs escolar o per avaluar-lo.
Per tal de garantir l’assistència de tots els membres a aquestes reunions, no hi ha
hagut mestres al servei de menjador durant aquests dies.
Hi ha hagut 15 sessions de claustre (10 d'ordinàries i 5 d'extraordinàries).
Equips de cicle:
Hem duit a terme periòdicament reunions de cicle. El/la coordinador/a de cicle ha
anat prenent nota dels temes tractats a un llibre d’actes. Els integrants de cada equip
de cicle han estat els/les tutors/es dels grups i els/les especialistes.
La comissió de coordinació pedagògica:
Hi hem tractat temes com la línia de centre, les proves de diagnòstic, el tema de
l’exposició de la Fira, els projectes de lectura i diferents aspectes curriculars.
N'hem realitzat​
8​
reunions durant el curs, 4 més que durant el curs passat. De

cadascuna, els diferents membres, per rotació, n’han aixecat acta.
Pares i mares:
Cal reiterar ​
la bona col·laboració de moltes famílies a qualsevol activitat per a la qual
hem demanat participació: accions solidàries, festa de fi de curs, carnestoltes, Sant
Antoni, elaboració de tallers gastronòmics (bunyols, crespells, panades), elaboració de
projectes, etc. Les famílies són un recurs pedagògic que hem aprofitat al llarg
d’aquest curs i l’hem de continuar potenciant en el futur.
Hem de fer esment especialment a l'APIMA, amb qui hem treballat i ens coordinat
intensament. Volem suggerir una major coordinació entre presidenta i vicepresidenta i
la resta dels membres de la junta directiva. Valoram el seu treball desinteressat i
sempre en benefici de l'escola. Han coordinat les activitats extraescolars i hi ha hagut
una clara sintonia en la majoria de les iniciatives que ha emprès l'escola, tenint en
compte que, moltes coses, no les hauríem pogudes dur a terme si no hi haguéssim

33

col·laborat. Ens han ajudat en l'elaboració dels berenars per a la campanya
d’apadrinament, en el programa de reutilització de llibres de text, en el mercadet
solidari, han organitzat una festa per aconseguir fons per a l’escola i ens han donat
suport econòmic per a la compra d’un panell informatiu i per a despeses derivades de
la festa de final de curs. Volen destacar especialment la implicació de l’AMIPA en la
festa de Sant Jordi i en particular a les persones que van portar el pes en
l’organització i planificació de la diada.
Personal no docent:
La integració del personal no docent a l’escola és positiva. Hem de destacar la
professionalitat de l’ATE en la dedicació a l'alumna de NE, i també en qualsevol altra
tasca assignada. Cal fer esment a la bona feina del fisioterapeuta que dedica tres
sessions setmanals a l'alumna NE. També volem posar de manifest la bona feina de la
persona que s'encarrega de l'escola matinera i del conjunt de monitores encarregades
del menjador escolar.
Ajuntament:
La comunicació amb l’Ajuntament l'hem establerta a través d'un canal únic de
comunicació representat per la regidora d'Educació. Hem continuat amb el sistema
iniciat ja en el curs passat de dur a terme el manteniment de l'escola una vegada per
setmana cada dimecres.
Volem destacar la participació en una sèrie d'inversions i d'instal·lacions:



S'ha instal·lat, a principi de curs, una reixa de separació a la zona d'hort que ha
impedit actes vandàlics com els de l'any passat i hort i taller i han estat més
protegits que abans.
S'ha instal·lat un nou envelat a sobre de la superfície de gespa de primària​
.
Han instal·lat i desmuntat la carpa per a l’exposició col·lectiva de la Fira, amb
retard, això sí.
S'ha Fixat del perímetre de cautxú sobre el qual s’instal·la l’estructura del joc
d’infantil.
S'ha fet una reparació important en el registre del clavegueram que ha millorat
la circulació de les aigües brutes i ha evitat que tornessin a repetir-se episodis
desagradables de fuita d'aigües residuals al pati.
S'han seguit instal·lant les rajoles del projecte de CAMINS ESCOLARS a la
carretera. Val a dir, en aquest punt, que anam un poc endarrerits quant a
completar carrers i que seria bo instal·lar una quarentena de rajoles que són les
que s'han elaborat enguany, en altres carrers ja programats.
S'ha retornat al sistema antic de subministrament de paper higiènic als banys
de l'escola atès que els instal·lats prèviament no eren operatius.
S'ha construït una base sòlida i definitiva sota el dipòsit de captació d'aigües
pluvials situat a l'hort i se n'ha construït una altra per a dos dipòsits més a la
zona de serveis de l'escola.

34


S’ha proporcionat la logística necessària per a l’organització de la festa de final
de curs
I s'han fet reparacions puntuals, sobre tot sanitàries.

A més, cal fer esment que l' Ajuntament ha col·laborat en el Programa de Reutilització
de Llibres de Text, en el projecte de reforestació de la síquia de Son Mascaró, i en les
celebracions com Sant Antoni, la xocolatada de Nadal, el carnestoltes i la festa de fi de
curs.
De cara al curs vinent, hi ha algunes inversions i actuacions de millora que
considerem molt importants:
- Manca continuar el projecte de camins escolars tal com hem esmentat abans.
- Revisió de la caldera de calefacció durant el 1r trimestre.
- Revisió de la pintura a principi de curs.
- Cal sanejar, pintar una paret molt deteriorada a l'aula de 3r i assegurar les
mènsules dels radiadors.
- Instal·lació de planxes d'alumini a la cuina del menjador que millori i faciliti la
neteja d'aquest espai. El material que ara hi és instal·lat és porós i per tant, el
dificulta i l'impossibilita. Per part del concessionari del menjador, hi ha el compromís
de passar la polidora per deixar el terra en les millors condicions.
- L'escola pateix un problema igual que moltes altres llars al nostre entorn. Es
tracta de l'alta concentració de cal en l'aigua sanitària. Aquest problema provoca
constants reparacions en aixetes i sistemes de desaigua. Proposam la instal·lació
d'un descalcificador que doni solució a aquest problema.
- Atès el malbaratament d’aigua, a causa del deficient sistema de descàrregues
d’aigua i que sofreix avaries constants, i malgrat no haver trobat l'adaptació d'altres
mecanismes estalviadors al sistema ja existent, suggerim la recerca de sistemes nous
que substitueixin progressivament els mecanismes vells per uns altres de més
estalviadors i eficients.
- Proposam a l'Ajuntament que fins a dia d’avui, no ha escoltat les reiterades
peticions d'una major seguretat vial perquè instal·li un badem degudament senyalitzat
que limiti la velocitat dels vehicles a la carretera i doni solució a aquest punt de perill
per als infants que venint a peu des de la zona del Puget, han de creuar la carretera
en els seus desplaçaments cap a l'escola.
- Reparacions diverses com ara: arreglar rodapeu a l’aula de 5 anys, el llum
del bany de 1r, revisar la silicona de la finestra gran i els rodapeus de les columnes a
l’aula de 3 anys.
- Revisar les goteres del passadís d’educació infantil.
- Canviar el llum de l’entrada del vestidor femení del gimnàs.
- Adobar el pany de la porta que dóna accés al bany de l’aula de 2n.
- Finalment, i per tal d’afavorir l’autonomia dels infants, cal que modifiqueu el
sistema d’accionament de les aixetes. Els actuals són molt rígids i necessiten molta
força i no s’adapten a aquest tipus d’infants.
- Neteja a fons de la cuina del menjador. *La neteja de la cuina del local de les
persones majors anirà a càrrec del concessionari del menjador, així com, el poliment
del terra del menjador, ambdues tasques es duran a terme al mes de setembre.

35

A banda de tot això, volem dir a l’Ajuntament que:
-

Agraïm la tasca de manteniment dels peons amb l’escola.
Cal millorar la relació amb la regidoria d’educació que no ha estat
satisfactòria.
Els missatges, a vegades en direccions contraries, des de batlia i de la
regidoria d’educació, confonen a l’escola i distorsionen la comunicació.
Tenim un acord per part del consell escolar d’equipar les aules amb
equips d’aire condicionats amb un sistema pactat i calendaritzat.
L’actuació no s’ha pogut dur a terme perquè l’Ajuntament no ha tengut
en compte aquest acord i n’ha proposat altres d’alternatius encara no
concretats. Es tracta d’una situació anòmala que no entenen i cal que
sigui clarificada.

Consell Escolar
Durant aquest curs escolar el consell escolar s’ha reunit en 3 sessions ( 2 menys que
durant el curs passat). Hem dut a terme eleccions tant de pares i mares com de
mestres i s'ha procedit a la seva renovació parcial. Arran de l’entrada en vigor de la
LOMCE, ha deixat de ser l’òrgan màxim de govern de l’escola i ha passat a ser un
òrgan consultiu. Creim en l'esperit democràtic i participatiu d'aquest òrgan i ni
concebem que tot el que feim a ​
l’escola no sigui aprovat per aquest. Estam orgullosos
del nostre consell escolar i el que opina i el criteri que té, continuarà, malgrat tot, sent
fonamental per a nosaltres. Hi ha una petició d’una part de pares i mares de l’escola
que demana a la direcció que se someti a les decisions del Consell Escolar, petició que
serà escoltada i i corroborada per escrit en el darrer consell del curs pel propi director.
8. RECURSOS HUMANS I MATERIALS
La plantilla de mestres ha estat suficient però hem patit un dèficit d'hores lectives del
servei de logopeda que a causa de múltiples baixes mèdiques de curta durada que
feien impossible la seva substitució. Això ha fet que es ressentís aquest servei. En
disposar de la nova professional, tres setmanes després va haver de ser sotmesa a
una intervenció quirúrgica que causà la interrupció novament del servei.
Hem comptat amb quatre alumnes practicants a qui agraïm la feina desenvolupada al
nostre centre.
Volem fer constar la bona tasca duta a terme per les dues professionals de l’EOEP i el
més important per a l’escola és que asseguram la continuïtat de la darrera
professional que es va incorporar i que coneix amplamemt tots els casos individuals
de l’escola.
La 1a etapa valora negativament la manca de sessions d'AL rebudes per 1r i 2n.
Propostes de millora:
Recursos humans:
- Proposam la continuïtat de la segona especialista d'anglès habilitada per impartir
assignatures no lingüístiques en llengua anglesa i a través del sistema AICLE.
- Proposam la continuïtat de la plaça d'auxiliar de conversa en anglès.
D'organització:
L’escola, a mesura que vagi afegint millores metodològiques consensuades i
aprovades pel claustre i a instàncies del projecte de línia de centre, anirà articulant tot

36

un ideari pedagògic que esdevindrà el marc on s’hi expressarà i s’hi adaptarà tot el
claustre de mestres.
És necessari també que elaborem un pla d’acollida per al professorat que, a causa del
volum de feina, no ha estat possible dissenyar però hi ha el compromís de tenir-ho
enllestit al llarg del 1r trimestre proper. Aquest pla d'acollida ha de permetre acollir
adequadament i millor als docents que s´incorporen a l’escola, i que la seva feina no
alteri la del centre; per tant, que s’adeqüi a la línia pedagògica establerta, establint
una sèrie de protocols que en facilitin l'adaptació.
9. INFRAESTRUCTURES
* Ens hi hem referit en altres apartats anteriors: Ajuntament i actuacions en matèria
de manteniment i infraestructures
10. RESPOSTES DE L’EQUIP DIRECTIU A LES PROPOSTES, OBSERVACIONS O
CRITIQUES DELS CICLES/ETAPES.
En aquest capítol donam resposta a les propostes, observacions o crítiques que se’ns
fan des dels cicles i/o etapes.
CICLE INFANTIL
1. ​
Continuar tenint dues sessions de 45 minuts d’anglès a la setmana. No realitzar
l’anglès a la darrera sessió del dia perquè l’atenció dels/les alumnes minva.
Valoram aquesta aportació i es durà a terme si el curs vinent disposam dels recursos
humans necessaris per aplicar-la.
1a ETAPA
2. Opinam que durant el tercer trimestre hi ha hagut un nombre massa elevat
d'activitats a dur a terme (fira, educació vial, cursa solidària, Sant Jordi...). De cara al
proper curs s'hauria de contemplar un repartiment més equitatiu d'aquestes activitats
al llarg de tot el curs.
Davant aquesta observació, l’equip directiu considera que hi ha actuacions que s’han
d’adaptar al calendari establert: l’exposició col·lectiva s’adapta a les dates de la Fira
de Santa Eugènia, ubicada en el calendari a l’abril, que uns anys és abans de Pasqua i
altres, després. La fira del llibre és al mes d’abril i consideram aprofitar la fortalesa de
la data per encabir-hi la nostra proposta. La cursa solidària es veu condicionada per
les dates de la Fira de Santa Eugènia. Val a dir que la jornada d’educació vial, on hi
participen un nombre elevat d’escoles de tot Mallorca, se’ns va reservar la data a la
que ens hi vàrem haver d’adaptar.
Pel que fa a la l’exposició col·lectiva, cal dir que es du a terme en el marc de la fira i
on la data és la que és. Durant quatre anys hem dut a terme quatre exposicions amb
una valoració més que positiva i on s’hi han introduït millores respecte d’altres anys a
instàncies d’observacions fetes pels companys. Es una exposició molt visitada (l’any
passat 797 persones, aquest any més de 600) i en la que els nostres alumnes de 5è i

37

6è ens representen, se’n cuiden i es fan responsables de la mateixa. Rebem, a través
del diari de vistes, felicitacions de tots els costats per part de les famílies que ens
encoratgen envers la seva continuïtat. Creim que és una mostra que fa l’escola al seu
poble i que aprofita la confluència de gent en aquestes dates. L’exposició està
degudament senyalitzada. Els alumnes saben on és i hi condueixen a les seves
famílies. L’espai on es du a terme l’exposició és una instal·lació que disposa
l’Ajuntament a qui agraïm i ens adaptam. No en té de més grosses. A aquesta
instal·lació li ha sobrat espai aquest any i a més, si comptàssim amb un espai més
gran ens resultaria dificultós omplir-ho. Descartam el gimnàs i el menjador atès que
durant la fira tenen altres usos i això ho fa incompatible, a més que dificultaria la seva
custòdia. Ubicar-la a una aula distorsionaria les classes i tot el mobiliari i materials
dels alumnes. Com que l’exposició està fixada mesos enrere, cada mestre pot
planificar amb temps la preparació dels treballs. Per tant, i per tot el que hem
argumentat, creim que l’exposició ha de tenir continuïtat. Una altra cosa és que
vulguem canviar el contingut del que mostram i que en podem parlar abastament.
Podem acollir diferent opcions: Podem fer ús de la comissió de delegats que pot
recollir les preferències dels alumnes; podem mostrar projectes que estigun inclosos
dins el currículum ordinari... però no podem deixar perdre l’oportunitat de mostrar el
que feim al nostre municipi.
Pel que fa a la cursa solidaria, creim que ha esdevingut una de les icones en el camp
de solidaritat de l’escola i que ja forma part dels nostres trets d’identitat. Felicitam i
agraïm a la persona que es posa al capdavant d’aquesta iniciativa on l’organització es
més que positiva i fins i tot aquest any, tots els mestres han corregut i ho han fet
acompanyant als alumnes, la qual cosa és molt ben valorada per a ells. No tenim cap
dubte que la cursa solidària s’ha de continuar fent i amb termes semblants.
El dia del llibre no es va poder fer durant el curs passat i era un esdeveniment més
que prioritari atesa la necessitat de reforçar l’eix de compromís amb la llengua i
cultura catalanes. La diada fou tot un èxit, amb un repertori d’activitats ample i variat.
Agraïm a la persona del claustre que es posés al capdavant del projecte i a l´AMIPA,
en concret a Eli Cabrer, que es va implicar al màxim i que invertí un munt d’hores de
dedicació. La fira del llibre, per tant, es una fita on creim que hi hem de ser presents.
Per últim, l’activitat d’educació vial fou una activitat que es va planificar amb mesos
d’antelació. Dues setmanes abans de la seva implementació, es va fer extensiu al cicle
infantil i 1r i 2n. Assumim l’error de no haver avisat abans d’aquesta ampliació. El
cicle d’infantil va rebre la proposta positivament i davant els dubtes o els problemes
que suscitava l’activitat entre 1r i 2n, se’ls va donar l’opció de no participar-hi.
L’educació vial es troba dins el currículum de l’escolaritat; anys abans, en un claustre
s’havia fet constar la necessitat de fer-hi actuacions amb col·laboració amb la policia
local i aquest any, atesa la bona predisposició del nou policia local del poble, ho vàrem
voler dur a terme. La valoració que em feim és més que positiva, els nostres alumnes
varen aprendre molt i s’ho passaren molt bé amb les bicicletes i patinets que mai no
s’havien ajuntat en tant nombre al nostre pati.

38

3. Consideram que l'espai dedicat a l'exposició de la fira ha estat una altra vegada
insuficient, ja que no es poden observar tots els treballs amb comoditat, i inadequat,
perquè la carpa està ubicada a un lloc poc visible el dia de la fira i queda tapada per
atraccions infantils.
Proposam que si el curs vinent s'ha d'organitzar aquesta activitat, es podria dur a
terme al gimnàs fent servir panells per a l'exposició dels treballs. A més, s'hauria de
millorar la coordinació per no tornar a repetir treballs o fer-ne de semblants.
Respecte d’aquesta opinió, l’equip directiu es remet a l’exposat en el punt 1. A més,
considera que el tema de l’exposició era molt propici a duplicar temes. És un punt que
podem millorar però els temes de l’exposició eren triats per cada un dels tutors/res i
els companys ho podien consultar i informar-se a traves de les reunions de cicle i/o
etapa.
4. Pel que fa a la festa de Sant Antoni, és necessari contemplar que hi ha alumnes
que passen molta por. Cal que hi hagi algun mestre i algun espai que donin seguretat
a aquests infants​
.
Respecte a aquesta observació, l’equip directiu es remet al punt c1 de les actuacions.
5. Pensam que al primer cicle els tutors haurien de començar i acabar la setmana amb
el seu grup​
.
Valoram aquesta aportació i es durà a terme si el curs vinent disposam dels recursos
humans necessaris per aplicar-la.
6. Els banys de primer i segon tenen el sistema d'evacuació d'aigua no adaptat a
l'edat dels nins perquè costa molt manipular la palanca. És un sistema que tuda molta
d'aigua ​
(1ª etapa).
Completament d’acord. Fa anys que treballam per a canviar el sistema però no
trobam mecanismes que s’hi adaptin. El problema de la calç fa que, en mes d’una
ocasió, es bloquegin i ragin aigua sense poder aturar-se. D’ençà el tercer trimestre,
hem adquirit una eina que estarà a disposició de tota l’escola i que permet
interrompre el cabal d’aigua.
7. Donat que l'espai de gespa del pati de primària té tan bona acceptació entre els
nins i les nines estaria bé que el seu ús també estàs regulat i valorar la idoneïtat de
les rodes en aquest espai​
.
Els espais de gespa s’ha demostrat una millora en els dos patis. Els nins hi juguen i hi
poden fer coses que l’asfalt no permetia. Però com tota novetat, cal fer-ne un
seguiment i resoldre situacions sobre la marxa. Per tant, cal una major vigilància i
atendre la petició de la comissió de delegats per a regularitzar el seu ús. Ja s’ha
traslladat aquesta circumstància al responsable dels jocs de pati i es tendrà en compte
per al curs vinent.

39

Per altre costat, el tema de les rodes ens suscita dubtes i ho tenim en compte. Els
espais de gespa necessiten que estiguin protegits per lones atès l’us de l’escola en
horari extraescolar. Es va començar col·locant garrafes de plàstic a mode de pesos per
al sosteniment de la lona. No es va demostrar eficient ja que en una ocasió, uns
alumnes, en temps de pati de menjador, ens les vam buidar. Les rodes a infantil no
han comportat cap problema, sí a primària i per tant, es valorarà la possibilitat de
substituir-les o retirar-les de la circulació en el temps de pati per la qual cosa haurem
de menester la col·laboració dels alumnes grans.
8. Mantenim la idea anunciada el curs passat d'estudiar la possibilitat de convertir la
porxada de davant l'aula de 3 anys en un espai tancat d'usos múltiples (taller de
plàstica, taller de matemàtiques, lectura en parella..​
.
L’equip directiu, sense menysprear la idea, considera que aquest espai presenta les
característiques aptes per a la futura ampliació de l’escola que, de moment, no la
contemplam en cap cas. És una idea que cal dissenyar-la amb temps i clarificant bé
els usos que volem que tengui tant en temps escolar com extraescolar. Consideram,
però, que en la immediatesa, tenim molts altres fronts en matèria d’instal·lacions, que
cal abordar prioritàriament abans d’iniciar-ne d’altres. Estam parlant del tema dels
aires condicionats, de les goteres del gimnàs, de les cortines de 5e i 6è, de
l’equipament informàtic d’infantil, de la necessitat d’ordenar i habilitar l’espai per al
registre de l’escolar, entre d’altres…. Per tant, emplaçam a les persones de la 1a etapa
que dissenyin un projecte i ens el presentin perquè pugui ser desenvolupat.
9. Millorar l'organització i l'equipament de la biblioteca per tal que pugui ser utilitzada
com a espai de recerca​
.
La CCP té encarregat un projecte de dinamització, del qual n’¡hem començat a parlar,
que pot donar resposta a aquesta proposta i l’equip directiu pensa donar-hi suport.
D’altra banda, hi hagut un professional de l’escola que en la seva dedicació de major
de 55 anys, ha dut a terme una feina d’organització d’aquest espai. Per tant us
emplaçam a que sigui una persona de la 1a etapa qui es posi al capdavant d’aquest
projecte atès que s’ha demostrat la millor manera que avancem en diferents àmbits i
ja que l’equip directiu no es pot fer càrrec de tot.
10. Pensam que els infants que han d'anar al metge haurien de poder incorporar-se a
l'aula en qualsevol moment i no haver d'esperar a les 11​
.
Aquesta norma està instaurada d’abans de la nostra gestió i, per tant, en podem
parlar, per a la seva modificació.
11. Seria convenient decidir a principi de curs si el claustre segueix un pla de formació
i fer la demanda per a què els crèdits siguin reconeguts​
.
A principi de curs es posarà en marxa la demanda
12. Valoram negativament la manca de sessions d'AL rebudes per 1r i 2n​
.

40

Veure punt 8 d’aquest document (pàg.32).
Volem fer constar en aquesta memòria que lamentam que en tot el que ens manifesta
la 1a etapa, no hi ha ni un reconeixement, ni gratitud ni valoració positiva pel que
hem fet, que sí hem trobat en altres cicles o etapes i que no ajuda en res al clima de
concòrdia que ha de ser present en tot equip de feina.
2a ETAPA:
La 2a etapa troba convenient actualitzar el ROF incorporant les decisions preses
durant aquest curs i anteriors, per exemple com hem d'actuar els mestres el temps de
pati, els dies d'indefinició meteorològica.
Al setembre farem les modificacions al ROF de com actuam ja en aquests casos.
11. CONSIDERACIONS FINALS
Juny de 2015 ha marcat el final d'una legislatura molt difícil i en la que les relacions
entre Conselleria d'Educació i la majoria de la comunitat educativa no han estat
fluïdes i sí tenses i amb una manifesta manca de diàleg i de confiança sempre
necessàries a nivell institucional.
Al llarg d'aquest quatre anys, han passat per la Conselleria, tres consellers diferents i
amb canvis importants en les direccions generals i a la nostra escola, en particular,
hem viscut cinc nomenaments diferents de cinc inspectors de referència. Aquests
indicadors deixen clarament que hem passat per un període anormal que ha produït
un desencant generalitzat entre una gran part del professorat i de les famílies i un
desgast immerescut en els equips directius que s'han trobat ben enmig de situacions
conflictives i de difícil solució.
El món educatiu necessita de pau institucional, de consens, d'estabilitat, d'un horitzó
clar i pactat, i sobre tot de confiança i reconeixement envers el món docent qui és en
definitiva, el que es troba en primera línia de “combat” davant de les famílies i els
alumnes.
Aquest quatre anys ens han donat moltes lliçons. Entre d'altres, que les coses, per la
via impositiva, no són efectives ni duradores.
En quatre anys han desaparegut molts programes educatius i inversions de les que les
escoles se'n beneficiaven. PROA, ENTRE ILLES, ESCOLES VIATGERES, entre molts
d'altres, han quedat per a la història...
En quatre anys, s'han rebaixat les condicions salarials i drets dels treballadors de
l'ensenyament sense que aquests hagin abaixat el seu nivell de compromís amb
l'educació.
En quatre anys, s'han apujat ràtios de classes amb major nombre d'alumnes per aula
fent impossible la qualitat de l’ensenyament.
En quatre anys s'han abaixat les assignacions per despeses de funcionament de la
Conselleria a les escoles. La nostra escola rep una aportació de 616 € mensuals que

41

resulta del tot insuficient i que ens situen en una capacitat de resposta econòmica
precària davant les necessitats materials i d'infraestructures. En aquest sentit cal
remarcar que entram en un període on finalitzen les garanties de molts aparells
informàtics i l'escola haurà d'assumir el seu manteniment a partir d'aleshores.
En aquests quatre anys s'han abaixat les aportacions de la Conselleria al Programa de
Reutilització de Llibres de Text. Dels 88 € que es varen arribar assignar al principi del
programa als 10 € actuals...
Quatre anys que ha viscut una vaga indefinida sense precedents, conseqüència d'un
conflicte educatiu llarg i sostingut.
I durant quatre anys en cada una de les memòries lliurades a la Conselleria no ens
vàrem cansar de repetir que el camí no era l'adequat, que era necessari reconstruir el
diàleg i la confiança. No ens varen fer cas...
I Primer varen ser els jutges i més tard la ciutadania els que han posat a cada un dels
actors al seu lloc. D'aquí uns anys la història parlarà d'un període de temps dels més
difícils i conflictius que ha viscut l'ensenyament a les Illes Balears en els darrers
temps. I d’aquests quatre anys se n’han d’extreure conclusions que ens situïn en un
escenari ben diferent.
Quatre anys, en definitiva, que en ocasions, els hem percebuts estèrils o amb la
consciència de retrocedir en comptes d'avançar.
Per tot això, els nous responsables de la Conselleria tenen un gran repte per
endavant. Primer de tot, restaurar ponts, reconstruir diàlegs i complicitats i a
continuació, establir un horitzó pedagògic tenint en compte als docents i comunitat
educativa en general, que posi les bases d'una nova etapa educativa d'il·lusió i
d'avanç col·lectiu.
La nostra escola, en aquest any ha dut a terme moltes actuacions. Tot és millorable i
assumim per igual tant els errors com els encerts, però seria injust no valorar que hi
ha hagut avanços importants i que tots en som responsables. La nostra escola és
estimada i valorada per la immensa majoria de la nostra comunitat educativa i esdevé
un hàbitat on la major part de l'alumnat se sent ben acollit i valorat. La festa de final
de curs i el clima que es va crear és molt significatiu i revela molts missatges. Dóna
idea del que volem aconseguir, el d’una escola que cuida a les persones, que se les fa
seves, que hi deixa empremta i on els alumnes s’hi senten identificats i que els deixa
un bagatge per a tota la seva vida.
… I per acabar. el nostre equip de mestres vol fer feina per als nostres alumnes, per a
donar-los la millor formació i el millor sistema educatiu possible. Necessitam recursos,
coordinació i complicitat amb l’Administració... I sobretot pau i estabilitat amb un
horitzó d’oportunitats i sense amenaces. Ho reiterarem sempre: el nostre objectiu
prioritari són els nostres alumnes i per a ells continuarem aportant la nostra il·lusió i
el millor del nostre saber. Per a ells i elles!
ESTIU DE 2015

42

43